Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 53971 | Retaule Major de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-sant-marti | Vilamala, J. (2001) L'obra dels Pujol. Escultors de la Catalunya central (ss. XVIII-XIX). Ed. Farell. Pp. 73-74. Vilamala, J. (2014) Montclar, dos retaules barrocs dels escultors Pujol. L'Erol núm. 120. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. P. 46-50. | XVIII | El retaule Major de Sant Martí es troba ubicat a l'absis de l'església parroquial de Montclar. Està compost de predel·la, dos pisos i àtic, distribuïts en tres carrers amb tres fornícules a la part central que estan flanquejades per quatre columnes amb garlandes; la central és més gran i l'ocupa el sant titular, i a les laterals actualment hi ha una imatge de Sant Sebastià i altre de Sant Isidre. Les columnes tenen el fust llis a la part superior i acanalat a la inferior. A l'àtic hi ha un baix relleu amb l'escena de l'adoració dels Reis. | 08130-58 | Església de Sant Martí de Montclar. Plaça de l'Església. | El retaule Major, per la cronologia i les característiques artístiques, podria haver sigut obra de Francesc Pujol i Planes (1702-1785) amb la col·laboració del seu pare Segimon, que també farien el retaule de la Marededéu del Roser de la mateixa església (Vilamala, 2001). La nissaga d'escultors Pujol, originaris de Gurb, va realitzar quasi un centenar de retaules a la Catalunya Central entre els segles XVIII i XIX. Aquest retaule porta inscrita la data 1743, per tant es va fer abans que el del Roser. Anteriorment hi va haver altres dos retaules a l'església, dels que es conserven fragments al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona ja que algunes taules van ser utilitzades com a matèria primera per construir la calaixera de la sagristia i estan retallades. Un primer retaule d'època gòtica (finals segle XV) del que es conserven dos fragments, i tres taules procedents del retaule d'època renaixentista (mitjans segle XVII). | 42.0184700,1.7654500 | 397786 | 4652564 | 1743 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53971-foto-08130-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53971-foto-08130-58-2.jpg | Física | Contemporani|Barroc | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Possiblement Francesc Pujol i Planes (1702-1785) | 98|96 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 53972 | Retaule del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-del-roser-1 | Vilamala, J. (2001) L'obra dels Pujol. Escultors de la Catalunya central (ss. XVIII-XIX). Ed. Farell. Pp. 73-74. Vilamala, J. (2014) Montclar, dos retaules barrocs dels escultors Pujol. L'Erol núm. 120. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. P. 46-50. | XVIII | Es troba a la capella lateral esquerra de l'església de Sant Martí de Montclar. El retaule segueix l'estructura reticular tradicional i és de tipus narratiu. Consta de predel·la, dos pisos i àtic, distribuïts en dos carrers flanquejats per quatre columnes de fust llis i decorades amb garlandes, amb capitell compost. Als baixos relleus hi ha vuit escenes: l'Epifania i la resta referents als misteris del Rosari: la coronació de Maria, la resurrecció de Crist, la Pentacosta, el naixement de Jesús, l'adoració dels Reis. La flagel·lació i la coronació d'espines es troben a banda i banda de la predel·la, i l'oració de l'hort a la part central. Li manca la imatge central que estava ubicada a la fornícula. L'any 2014 es va realitzar una restauració pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, durant tres mesos de treball. El retaule tenia un estat de debilitació i conservació de l'estructura dolent ja que patia atac de tèrmits. Es va haver de desmuntar i traslladar al taller del CRBMC i procedir a un tractament per anòxia i posteriorment a una intervenció de consolidació i reintegració pictòrica a algunes parts danyades, així com es va eliminar la repintada que es va fer a principis del segle XX deixant al descobert la policromia original. La reubicació a l'església es va inaugurar el dilluns de Pasqua de 2014. | 08130-59 | Església de Sant Martí de Montclar. Plaça de l'Església. | El retaule del Roser, per la cronologia i les característiques artístiques, podria haver sigut obra de Francesc Pujol i Planes (1702-1785) amb la col·laboració del seu pare Segimon, que també farien el retaule Major de la mateixa església (Vilamala, 2001). La nissaga d'escultors Pujol, originaris de Gurb, va realitzar quasi un centenar de retaules a la Catalunya Central entre els segles XVIII i XIX. Aquest retaule porta esculpida la data 1746 a la grada de l'altar, així com la data del daurat de 1753 al medalló central superior. Al mateix medalló també portava la data de la repintada que es va fer el 1907, i que va ser eliminada amb el recent procés de restauració. | 42.0185000,1.7653700 | 397780 | 4652568 | 1746 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53972-foto-08130-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53972-foto-08130-59-2.jpg | Física | Contemporani|Barroc | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Possiblement Francesc Pujol i Planes (1702-1785) | 98|96 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 53973 | Retaule de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-isidre-0 | XIX | El retaule dedicat a Sant Isidre es troba a la capella lateral dreta de l'església de Sant Martí de Montclar. Està compost de predel·la, un pis i àtic, amb el pis distribuït en tres carrers amb tres fornícules; la central està flanquejada per una pilastra a cada costat i les externes per dues columnes de fust llis, una a cada extrem del conjunt. La fornícula central és més alta i la ocupa el sant titular, i a les laterals es troben dues sacres, tot i que podrien haver albergat imatges més petites. A l'àtic hi ha una fornícula central i a la part superior el símbol de l'ull de la providència. El conjunt és de fusta enguixada i policromada amb imitació de marbres, i alguns elements puntuals estan daurats. Tot i que el retaule està advocat a Sant Isidre, actualment a la fornícula central hi ha una imatge d'una Dolorosa, i la de Sant Isidre es troba a una fornícula lateral de l'altar Major. | 08130-60 | Església de Sant Martí de Montclar. Plaça de l'Església. | Es desconeix l'autor d'aquest retaule que segueix unes característiques ornamentals que l'emmarquen en l'estil neoclàssic i que es pot situar cronològicament al segle XIX. Possiblement es tractaria d'una obra d'un artesà local o de la zona, ja que trobem similituds amb altres retaules de la mateixa època de Montmajor i altres municipis de l'entorn. El culte a Sant Isidre és molt característic a les zones agrícoles, ja que és un sant al que advoquen els pagesos de de 1622 i que va substituir a altres patrons tradicionals com Sant Galderic. La celebració del sant és el 15 de maig, aniversari de la mort. | 42.0184200,1.7654000 | 397782 | 4652559 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53973-foto-08130-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53973-foto-08130-60-2.jpg | Física | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 99|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53975 | Col·lecció de Montclar al Museu de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-montclar-al-museu-de-berga | Carreras, J. (1999). Una sepultura medieval al poble de Montclar. L' Erol, revista cultural del Berguedà, núm 61. Pp. 14-17. Castany, J. i altres (1990). El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat. Els llibres de l'Àmbit, núm. 4. Guia de Museus de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Edicions 62. Barcelona 1999. | Molts materials són fragmentats. L'olleta es conserva sencera. | Al Museu Comarcal de Berga es troba dipositat part del material arqueològic dels jaciments de Montclar en els que va intervenir el grup d'arqueologia del Museu els anys 60 i 70. De la sepultura que es va descobrir al nucli es van recollir fragments de terrissa grisa, alguns pertanyents a una olleta que es va reconstruir i que es conserva al Museu, així com els ossos humans que es van trobar dins la sepultura. L'olleta es va trobar damunt el pit de l'esquelet i per les seves característiques (pasta grisa negrosa, de cocció reductora, feta a torn, bicònica amb vora exvasada) es datada vers el final del segle XI o XII. També es conserva material del jaciment del turó de El Verdaguer consistent en fragments ceràmics de ceràmica oxidada ibèrica i de vernís negre; una part del material el conserva el Sr. Carreras i altra part està dipositada al Museu Comarcal de Berga. | 08130-62 | Museu Comarcal de Berga. Espai de Reserva, Pla de l'Alemany, s/n. 08600-Berga | El Museu de Berga es creà per iniciativa municipal l'any 1962 amb l'objectiu preservar, documentar i donar a conèixer el patrimoni històric i artístic de la ciutat i la comarca, si bé no funcionà plenament obert al públic fins l'any 1980. Actualment la secció d'arqueologia del Museu es troba a la sala de reserva ja que està pendent una nova ubicació i reorganització. El grup d'arqueologia del museu es va formar l'any 1962 per iniciativa d'aficionats de la zona encapçalades per Josep Carreras, que durant els anys 60 i 70 es van dedicar a realitzar algunes prospeccions i excavacions arqueològiques a la zona. | 42.0182000,1.7650900 | 397756 | 4652535 | 08130 | Montclar | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53975-foto-08130-62-1.jpg | Física | Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 85 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53983 | Imatge de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-sebastia | <p>AA.VV. (2004) Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. P. 89-93. Giró, Romà (2004) El vot del poble de Montclar a Sant Sebastià. L'Erol núm. 80. P.39-40. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. Montanyà i Buchaca, Daniel; Pujol, Joan (1993) L'epidèmia de còlera de 1854 al Berguedà. Promocions i Publicacions Universitàries. Barcelona. Vilamala, J. (2001) L'obra dels Pujol. Escultors de la Catalunya central (ss. XVIII-XIX). Ed. Farell. Pp. 73-74. Vilamala, J. (2014) Montclar, dos retaules barrocs dels escultors Pujol. L'Erol núm. 120. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. P. 46-50.</p> | XVIII | <p>Imatge de fusta tallada, enguixada i policromada que representa a Sant Sebastià representat com un jove bell, patint el martiri, dret i lligat a un tronc d'arbre darrera d'ell, nu i únicament tapat amb el drap de puresa o perizoma, i amb marques de fletxes que s'havien clavat al cos. La iconografia segueix les característiques marcades a partir del segle XV per a aquest sant.</p> | 08130-70 | Església de Sant Martí de Montclar. Plaça de l'Església. | <p>Desconeixem si aquesta imatge es faria paral·lela a alguns dels retaules, tot i que la seva factura ens mostra una talla amb característiques de la escultura barroca de la zona. El retaule Major de Montclar, per la cronologia i les característiques artístiques, podria haver sigut obra de Francesc Pujol i Planes (1702-1785) amb la col·laboració del seu pare Segimon, que també farien el retaule de la Marededéu del Roser de la mateixa església (Vilamala, 2001). La nissaga d'escultors Pujol, originaris de Gurb, va realitzar quasi un centenar de retaules a la Catalunya Central entre els segles XVIII i XIX. El retaule Major porta inscrita la data 1743, per tant es va fer abans que el del Roser. Anteriorment hi va haver altres dos retaules a l'església, dels que es conserven fragments al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona ja que algunes taules van ser utilitzades com a matèria primera per construir la calaixera de la sagristia i estan retallades. Un primer retaule d'època gòtica (finals segle XV) del que es conserven dos fragments, i tres taules procedents del retaule d'època renaixentista (mitjans segle XVII). La devoció a Sant Sebastià té origen al segle XIV, quan tot el territori català va patir diverses epidèmies de pesta negra que va provocar gran mortaldat. En no existir cap remei mèdic, Sant Sebastià es convertí en protector i guaridor de la pesta i altres mals infecciosos. L'any 1677 el rector de Montclar, Josep Santacreu, fa ressenya de la processó de Sant Sebastià a una consueta de la parròquia, fet que ens porta a uns inicis d'aquesta devoció al segle XVII, possiblement lligada a altres epidèmies de pesta. L'any 1853 va arribar el còlera a Catalunya a través d'un vaixell provinent de Marsella i l'epidèmia es va escampar arribant al Berguedà a inicis de 1854. A Montclar, el poble i l'Ajuntament es van adreçar al rector de l'església per fer un vot a Sant Sebastià aprofitant la processó que cada 20 de gener es celebrava dedicada al Sant. El 10 de desembre de 1854 es va instituir el vot per aquesta data, amb la promesa de l'obligació d'anar a missa i abstenir-se de treballar el dia del vot. El 1870 es va començar a celebrar el darrer dimecres del mes d'abril, data que es va mantenir fins el 1970, malgrat el 1945 el Consistori va decidir renovar la celebració en la data del Sant. Consta que durant la Guerra Civil aquesta imatge es va guardar i es conserva la original. El 28 d'abril de l'any 1954 el Consistori de Montclar va decidir en sessió pública extraordinària renovar el vot a sant Sebastià, i en la data de la festa del mateix any l'alcalde, en representació de tot el poble, en va tornar a prometre el compliment, cosa que, havent acabat la processó, va fer públicament davant de la imatge i la relíquia del Sant I L'Ajuntament assumia fer el dinar col·lectiu. L'any 1970 l'Ajuntament sol·licita al bisbe Bascunyana el canvi de data al dilluns de Pasqua, data en la que encara avui dia es celebra.</p> | 42.0184700,1.7654500 | 397786 | 4652564 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53983-foto-08130-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53983-foto-08130-70-2.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-10 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 96|94 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54084 | Fons de fotografies de Montclar a l'Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-fotografies-de-montclar-a-larxiu-fotografic-centre-excursionista-de-catalunya | <p>http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/986/rec/54</p> | XX | <p>A l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, dins del fons de l'Estudi de la Masia Catalana, s'hi conserven diverses fotografies de Montclar de la primera meitat del segle XX. Van ser fetes per Cèsar August Torras (1852-1923). Hi trobem les següents imatges: Dones i nens al firal de Montclar, Gent al firal de Montclar, Gent i carros al firal de Montclar, fotografies fetes entre 1890 i 1923.</p> | 08130-171 | C. Paradís, 10 pral. 08002 Barcelona | <p>A principi del segle XX un grup d'estudiosos, en col·laboració amb el Centre Excursionista de Catalunya, la Fundació Rabell Vda. Romaguera i la Institució Patxot, van recórrer el territori català per fotografiar els masos i així poder-ne fer un estudi aprofundit. El director del treball va ser l'arquitecte Josep Danés i Torras, que pretenia fer una publicació del recull de masos retratats. El projecte es va interrompre per l'esclat de la Guerra Civil i no va ser fins el 1976 que es va dipositar el material al Centre Excursionista de Catalunya.</p> | 42.0181900,1.7650800 | 397755 | 4652533 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 54087 | Crist de Santa Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/crist-de-santa-creu | <p>Sancristòful Ballaró, Jaume (1996). La guerra civil a Montclar (memòries, 1936-1497). Els llibres de l'Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga.</p> | XIX | <p>Imatge de Crist crucificat, de talla de fusta policromada. Es troba actualment a l'altar de la capella de Santa Creu de Montclar.</p> | 08130-174 | Església de Santa Creu de Montclar | <p>A l'inici de la Guerra Civil uns republicans de la zona volien anar a cremar el Crist de l'església de Santa Creu. Alguns montclaresos dels masos i Mn. Jaume Andreu , assabentant-se de la possibilitat anaren a buscar la imatge i la van amagar durant tota la guerra dins d'un paller que van aixecar a cal Circuns. El Crist va estar allà dos anys i mig. A l'església de Santa Creu van fer una foguera per simular la crema d'imatges i quan van arribar els republicans a l'endemà els van dir que ho havien cremat tot perquè necessitaven més espai pel gra. Acabada la guerra es retornà la imatge que es portà primer a l'església de Montclar i d'allà, el maig de 1942, es tornà al seu lloc originari. En commemoració, cada any es feia un cant, el cantar de la pedra, que entre 1939 i 1941 es va fer a la parròquia, i a partir de 1942 a la Santa Creu.</p> | 42.0286100,1.7441200 | 396037 | 4653716 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54087-foto-08130-174-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Sancristòful (1996). | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53914 | Santa Creu de Montclar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-creu-de-montclar | Baraut, Cebrià (1978). Les actes de consagració d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII), 'Urgellia', vol. 1, pàg. 103. Bolós, J. (2006) Diplomatari del monestir de Santa Maria de Serrateix (segles X-XV). Fundació Noguera. Bolós, J. (1983) Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1983. Buron, Vicenç (1977) Esglésies romàniques catalanes. Barcelona: Artestudi Ed. Gavín, J.M. (1985) Inventari d'esglésies. Vol. 17, El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. P. 88. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni del Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Vigué, Jordi i Bastardes, Albert (1978) Monuments de la Catalunya romànica. I. El Berguedà. Artestudi, Barcelona. VVAA. (1985) Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | XII-XIX | Aquesta església es troba al veïnat del Casó, al que pertanyen les cases Santa Creu, La Vila, el Cassó i casa Gua, que agrupa la part del municipi que és situada al nord del marge oest de la riera de Montclar, no gaire lluny de la carretera que porta a Montmajor. Està situada en un pla envoltat de camps de conreu, al costat de la masia Santa Creu. Limita a llevant per la Rasa del Casó i a ponent pel Pedró de Muntanyà. És una església d'origen romànic, d'una sola nau coberta amb volta de canó lleugerament apuntada feta de rajola i rematada per un absis semicircular ample cobert amb quart d'esfera a llevant i més baix que la nau. El parament és de carreus de pedra de dimensions molt irregulars i unida amb morter. La porta d'entrada s'obre la façana lateral de ponent, és un arc de mig punt adovellat. A l'absis hi ha una finestra de doble esqueixada de petites dimensions. La coberta exterior és a dues aigües amb teula àrab i ràfec de teules. Conserva un campanar d'espadanya d'un sol ull sobre la façana de tramuntana, amb una campana i una creu de ferro que remata la part superior del campanar, de factura més moderna. En aquesta façana s'obre una rosassa circular. El seu interior és molt senzill, amb les parets enguixades. L'absis és tapat per un envà, darrere el qual hi ha la sagristia. Al lloc on hi havia d'haver l'arc triomfal hi ha un arc matusser, apuntat, i segat pel cantó que hi ha la porta d'entrada a la sagristia. El terra és de rajola vermella. De l'antiga construcció d'època romànica no queda pràcticament res, ja que l'absis es devia fer molt tardanament tot i que és probable que la seva base sigui pre-romànica. | 08130-1 | Rasa del Casó, Santa Creu | Santa Creu de Montclar es troba situada dins l'antic comtat de Berga, molt a prop del seu límit occidental amb el comtat d'Urgell i la Vall de Lord. Possiblement l'església s'integrà al terme del castell de Montclar el segle XIV. La notícia més antiga sobre l'església i el lloc és de l'any 983 i consta com a propietat, juntament amb masos, terres i vinyes i també el seu cementiri i límits, del monestir de Sant Llorenç prop Bagà en l'acta de consagració d'aquesta església (Et in Monte Claro, ecclesiam sancte Crucis, cum ipsos masos, terras et vineas et cum cimiterio, et exiis et regresiis earum...). Situada en una zona on el monestir de Santa Maria de Serrateix tenia molts dominis, és esmentada sovint en la documentació del segle XI com un dels límits de les propietats de la casa de Serrateix; els anys 1025, el 1030 i el 1045 l'església de Santa Creu de Montclar termeneja amb molts béns cedits pietosament a Santa Maria de Serrateix. L'any 1050 Adalais donà a aquest monestir un alou al lloc de Correà, al comtat d'Urgell, alou que tenia com a límits Montmajor i la seva església, el lloc de Tolosa i l'església de Santa Creu. El 1075, Guillem Eremir ven al monestir de a Santa Maria de Serrateix un alou al comtat de Berga en els llocs de Montmajor, Montclar, Santa Creu de Montclar i Correà. (ACS, Pergamins de Santa Maria de Serrateix, núm. 96): Et est ipsum alode in comitatum Bergitano, in locum que vocant Monte Maiore sive in Monte Claro et Sancte Cruce et Churrizano, et abet affrontaciones de una parte in rivo de Anavel et de IIª in Cherol et de IIIª in collo Tolose vel Curriza et de IIIIª in ecclesia Sancte Cruce. L'església no devia ésser mai parròquia, almenys no surt esmentada com a tal en la visita al deganat de Berga de l'any 1312. Possiblement depenia de Sant Martí de Montclar, parroquial del lloc, malgrat ésser propietat del monestir de Sant Llorenç prop Bagà. El segle XVIII ja no s'esmenta, ni tan sols com a sufragània, la qual cosa fa pensar que quedà com a capella particular de la casa veïna del mateix nom. Avui l'església resta sense culte, tot i que s'hi diu missa per Santes Creus. | 42.0286100,1.7441200 | 396037 | 4653716 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53914-foto-08130-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53914-foto-08130-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53914-foto-08130-1-3.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Per accedir cal demanar-ho a la casa. | 85|94|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53915 | Santa Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-creu | Bolós, J. (2006) Diplomatari del monestir de Santa Maria de Serrateix (segles X-XV). Fundació Noguera. Bolós, J. (1983) Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1983. Iglésias, J. (1991).. El Fogatge de 1497, estudi i transcripció. Fundació Salvador Vives Casajoana. Barcelona. Iglésias, J. (1979).. El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajoana. Volum I. Barcelona. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni del Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. | XV - XVI | La casa de Santa Creu forma part d'un conjunt d'edificacions, amb cossos annexes i l'església. És una casa de planta baixa i dos pisos, el segon sota teulada de teula àrab i a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. És una casa amb planta quasi quadrangular, i d'estructura molt massissa i compacta. La façana principal, molt modificada, queda tancada per un baluard i un cobert, al que s'accedeix a traves d'una portalada moderna. Presenta, a la banda esquerra, una obertura a la planta baixa, una eixida al primer pis i una obertura al segon pis, totes amb llinda de fusta; metre que la banda dreta tots els pisos són massissos i amb una finestra al pis. L'obra és en pedra amb cantoneres i muntants de les finestres ben tallades. La façana nord-est mostra que la casa va ser ampliada amb posterioritat pel costat sud, així com la presència d'un contrafort; mostra una composició simètrica amb quatre finestres per pis, totes amb llindes de fusta. La resta de façanes són massisses i amb alguna obertura. A llevant d ela casa hi ha l'església romànica de Santa Creu. | 08130-2 | Rasa del Casó, Santa Creu | Les referències històriques més antigues que s'han trobat són al fogatge de 1497, que surt esmentat en Santacreu, i al de 1553 que esmenta a Joan Santacreu com un dels caps de casa de les vint famílies que aleshores poblaven Montclar de Berguedà. La casa devia tenir relació amb l'església propera, que sembla que no va ser mai parròquia i al segle XVIII quedà com a capella particular de la casa, ja que no s'esmenta ni tan sols com a sufragània de Sant Quintí. Tot i que no es conserven elements que denotin la seva antiguitat, l'estructura ens mostra una possible domus o casa forta que segurament seria coetània als inicis de l'església al segle X-XI. | 42.0284700,1.7440500 | 396031 | 4653700 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53915-foto-08130-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53915-foto-08130-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53915-foto-08130-2-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Per arribar cal prendre el camí de Montclar al costat del camp de futbol de les Alzines en direcció al nucli de Montclar, i a 370 metres prendre el camí de l'esquerra en direcció a la Santa Creu. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53916 | Creu de Santa Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-santa-creu | XX | Creu metàl·lica ubicada sobre una base de pedra que es troba davant la façana nord de l'església de Santa Creu. La base on es troba la creu encastada és de pedra i està formada per un primer cilindre circular tallat en pedra i de poca alçada, sobre el que trobem altre cilindre de pedra tallada amb decoració de fulles tallades al voltant del fus en el que està encastada la creu de metall de secció quadrada i d'uns 5 metres d'alçada. El conjunt està voltat d'una tanca externa de ferro forjat i vegetació diversa, i es complerta amb una imatge d'una Verge tallada i un marc de ferro que conté la pregària de la Creu Gloriosa 'Ecce crucem domini'. | 08130-3 | Masia Santa Creu | La creu té una relació directa amb la devoció que va generar la petita església dedicada a la Santa Creu. Desconeixem la data en que es va realitzar, tot i que es tracta d'un element contemporani. | 42.0286800,1.7440600 | 396032 | 4653724 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53916-foto-08130-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53916-foto-08130-3-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53917 | Mola de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mola-de-pedra | Al costat de la creu de metall i davant la façana principal de l'església de Santa Creu hi ha una taula formada per una mola de pedra posada horitzontal a sobre d'un cilindre de pedra vertical. Es tracta d'una mola sotana de molí fariner de pedra granítica. | 08130-4 | Masia Santa Creu | Desconeixem l'origen geogràfic e històric d'aquesta mola. | 42.0286500,1.7440400 | 396030 | 4653720 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53917-foto-08130-4-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 53919 | Sepultura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultura | Carreras, J. (1999). Una sepultura medieval al poble de Montclar. L' Erol, revista cultural del Berguedà, núm 61. Pp. 14-17. Castany, J. i altres (1990). El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat. Els llibres de l'Àmbit, núm. 4. | XII | Actualment no existeix aquest element | Es tracta d'un enterrament medieval de fossa excavat a terra, però que estava mancada de qualsevol tipus de protecció de lloses, probablement pel fet que aquest indret anteriorment havia estat un hort treballat durant molts anys i segurament les lloses foren arrencades d'antic. Aquesta és una zona amb poca potència de sediment, uns 30 cm, degut a aquestes afectacions. Molt probablement encara pot haver-hi altres sepultures, tenint en compte que hi ha notícia d'una troballa amb un mort adult que es trobava en posició fetal i cobert per una llosa gran, de 70 cm de longitud, i sense material; així com han aparegut nombrosos fragments de terrissa grisa a tot l'entorn. La sepultura d'aquesta fitxa contenia un esquelet situat en decúbit supí, en direcció est-oest i amb el cap situat a oest i amb la cara mirant a sud-est; disposat a una fondària d'uns 75cm. Entre els braços de l'esquelet i abraçat amb ells, hi havia una olla de ceràmica globular de pasta grisa fosca, de cocció reductora, feta a torn lent (15cm de diàmetre màxim, 13cm de boca, 15,5m d'alçada), fragmentada però consolidada gràcies a la terra interior i que havia sigut reconstruïda per la família. L'esquelet és d'un individu de sexe femení, d'un 148cm d'alçada. La cronologia de la tomba es va establir al segle XII. | 08130-6 | Nucli de Montclar | A finals de març de 1978 la família Quadras va donar notícia de la troballa d'una sepultura quan feien treballs per arranjar el jardí situat entre la casa can Salvat i l'antic porxo habilitat com a habitatge el mateix any. La família ho va comunicar al Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga que van realitzar una excavació. La sepultura estava ubicada a la dreta del camí d'entrada al nucli de Montclar, molt propera a l'església, i es trobava excavada en part, ja que havia quedat afectada en l'actuació al jardí. No s'ha realitzat cap excavació amb posterioritat a aquesta identificació. El nucli del poble de Montclar es troba situat sobre un turó on es troba l'església de Sant Martí i un conjunt de cases que van ser majoritàriament reconstruïdes a partir dels anys 1960. Les sepultures trobades en aquest entorn podrien correspondre a l'antiga necròpolis de l'església. | 42.0179600,1.7655200 | 397791 | 4652507 | 08130 | Montclar | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53919-foto-08130-6-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El material extret es troba dipositat al Museu Comarcal de Berga. La fotografia és de J. Cortina Serra i el dibuix de J. Carreras, a Carreras, J. (1999: 14-15) | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 53920 | Bauma de l'home mort de Circuns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-de-lhome-mort-de-circuns | Castany, J. (1990). 'El megalitisme i les coves sepulcrals i d'hàbitat', a El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat. Els llibres de l'Àmbit, núm. 4. Pp. 113-165. Llorens, A.; Guerrero, Ll.; Lorenzo, J.I.; Lázaro, F. (1975). Cueva sepulcral del Home Mort de Circuns, Montclar (Barcelona). Noticiario Arqueológico Hispano. Prehistoria, núm. 4. Madrid. Pp. 339-356. Llorens Solé, Antoni; Guerrero Sala, Lluís Antoni; Lorenzo Lizalde, José Ignacio (1976). Memoria preliminar de excavación de la cueva sepulcral del Home Mort de Circuns (Montclar, Barcelona). Noticiario Arqueológico Hispánico. Prehistoria, núm. 5. Madrid. Pp. 247-252. Sánchez, E.. (1990). 'L'època ibèrica', a El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat. Els llibres de l'Àmbit, núm. 4. Pp. 197-225. | Aquesta bauma es troba situada en el límit dels termes municipals de Serrateix i Montclar. És un abric natural excavat en pedra arenisca, situat en la paret d'un braç rocós que demarca dues propietats. Les dimensions de l'abric son reduïdes, amb una amplada màxima de 120cm, 170cm de profunditat i 96cm d'alçada màxima. S'observa la presència de forats per al suport de bigues excavats en la visera de la balma. A l'interior hi ha una cata de 20cm de profunditat. La localització és difícil, ja que es troba en una zona de bosc i accidentada. La zona de l'entorn la podem considerar d'expectativa arqueològica, ja que possiblement hi hagi altres jaciments neo-eneolítics. | 08130-7 | Al sud del terme municipal | Bauma sepulcral col·lectiva que en el moment de la descoberta ja havia estat saquejada totalment. Es va realitzar una excavació d'urgència durant 15 dies del mes de maig de 1973 per membres del Museu de Solsona sota la direcció d'Antoni Llorens Solé. La descoberta va ser feta pel presbíter de Linya, que va recollir els ossos i va donar notícia de la troballa al Museu. Els arqueòlegs del Museu de Solsona van centrar la seva feina en la descripció del jaciment, en l'estudi planimètric i en la recollida d'alguns ossos i materials. Sembla que s'havien destruït uns 23 cranis i diverses parts d'esquelets que es van trobar apilonats en un racó de la balma. Es va recuperar pocs materials arqueològics, entre ells un fragment ceràmic, una punta de sílex, una dena de collar d'esteatita i una petxina univalva amb una incisió anular per a sostenir-la com a penjoll. L'estat de conservació de les restes òssies era molt dolent i fragmentat; a partir de les peces dentals es va constatar la presència de 18 individus, dels que una tercera part eren nens entre 0 i 7 anys; tot i que els arqueòlegs confirmen al menys 24. Els materials es van dipositar al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. | 41.9920500,1.7876200 | 399580 | 4649604 | 08130 | Montclar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53920-foto-08130-7-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Fotografia antiga a: Llorens, A.; Guerrero, Ll.; Lorenzo, J.I.; Lázaro, F. (1975: 356). | 79 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53921 | El Verdaguer, jaciment | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-verdaguer-jaciment | <p>Sánchez, E.. (1990). 'L'època ibèrica', a El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat. Els llibres de l'Àmbit, núm. 4. Pp. 197-225.</p> <p><span><span><span>Asensio, David i altres (2020) El Solsonès en època d’Anníbal: el poblament ibèric a la zona durant el segle III aC (300-180 aC). Treballs d’Arqueologia, núm. 24. P. 78.</span></span></span></p> | III aC | No es coneix l'estat del jaciment ja que no s'ha fet cap intervenció. | <p>Possible poblat aturonat sobre una plataforma de 150m de llargària per 50m d'ample que es troba proper sobre un serrat de poca alçada a llevant del mas Verdaguer. En una prospecció superficial feta per J. Carreras, es va trobar ceràmica oxidada ibèrica i de vernís negre romana. També s'observen concentracions de pedres circulars que indiquen la presència de sitges, a més de restes d'una possible muralla en el vessant nord-oest.</p> | 08130-8 | Serrat del Verdaguer | <p>La seva morfologia recorda el poblat ibèric de Sant Miquel de Sorba. No s'ha fet cap intervenció arqueològica, només prospecció en superfície amb recollida de materials. Una part del material el conserva el Sr. Carreras i altra part està dipositada al Museu Comarcal de Berga.</p> | 42.0314000,1.7694100 | 398135 | 4653995 | 08130 | Montclar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53921-foto-08130-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53921-foto-08130-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53921-foto-08130-8-3.jpg | Inexistent | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-08-15 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 83|81 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53922 | Sepultures de Pla de Caus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultures-de-pla-de-caus | Sánchez, E.. (1990). 'L'època ibèrica', a El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat. Els llibres de l'Àmbit, núm. 4. Pp. 197-225. | IX-XII | El jaciment de Pla de Caus es troba proper a la masia de la que pren el nom. S'hi accedeix per una pista que surt del P.K. 31,8 de la carretera de Solsona a Berga. S'ha de seguir aquesta pista uns 900 metres fins trobar un camí que arrenca vers el sud-oest i 200 metres abans d'arribar a la casa de Pla de Caus, a uns 500 metres d'aquest camí s'arriba a l'extrem d'un camp, i entre aquest i el mateix camí, hi ha una lleugera elevació coberta de bosc de pi on es troben un conjunt de tombes orientades en sentit est-oest i amb els peus a llevant. Es tracta de sis tombes fetes en lloses, totes elles saquejades i entre les quals encara poden haver-hi altres inèdites. En quant a la seva cronologia es pot considerar alt-medieval, en tractar-se d'un lloc d'enterrament d'inhumació col·lectiu o necròpolis, tot i que no es pot aproximar més la datació. | 08130-9 | Pla de Caus | A l'edat mitjana es feien alguns enterraments aïllats, lluny d'esglésies i relacionats amb un lloc d'hàbitat, generalment excavats a la roca i antropomòrfics. La tomba es cobria amb lloses de pedra encaixades, com en el cas d'aquest conjunt que es troba proper a la casa Pla de Caus. | 42.0423700,1.7604900 | 397414 | 4655224 | 08130 | Montclar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53922-foto-08130-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53922-foto-08130-9-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53923 | La Tor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tor-0 | Homs i Brugarolas, Mercè (2005) El sindicat remença de l'any 1448. Ajuntament de Girona. Col·lecció Documents de l'Arxiu Municipal, 11. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni del Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Planes i Albets, A. (1985). L'arrendament de les prestacions pageses de caràcter feudal: consideracions sobre la figura del petit arrendatari del segle XVIII. Institut d'Estudis Ilerdencs. Lleida. 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XIII-XX | Masia d'estructura clàssica, de planta rectangular coberta amb teulada a dues aigües de teula àrab, amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. La casa està organitzada en planta baixa i dos pisos, en pedra de diferents mides amb les cantoneres ben escairades, amb poques obertures més aviat petites i allindades, disposades de forma aleatòria a les façanes. La porta principal es troba quasi al centre de la façana, una mica desplaçada cap a ponent, és dovellada. S'han fet diferents intervencions, ja que es va pujar el nivell de la teulada i darrerament s'ha rehabilitat per fer turisme rural, desvirtuant l'estructura original, tot i que s'han conservat elements antics. Té diversos annexes fruit d'aquesta intervenció recent. A l'interior la casa estava distribuïda en tres crugies. A la planta baixa resta la part més antiga de la casa a la crugia de llevant de la banda de migdia, que conserva tres arcs diafragma medievals dels antics estables ara convertits en piscina interior. També es conserva la boca de l'antic forn. Al pis es manté l'aigüera de l'antiga cuina a la façana de migdia, i l'estructura de l'escudeller de la sala central que s'obre a la façana de tramuntana. La major part de les habitacions conserven els festejadors de pedra. | 08130-10 | La Tor | L'estructura general de la casa ens mostra un edifici d' origen medieval, possiblement si fem cas al topònim, una torre de defensa o una casa forta. Els elements arquitectònics gòtics a la planta baixa ens la ubiquen cronològicament a finals del XIII o inicis del XIV, tot i que es veuen molts elements afegits i modificats a diferents èpoques. La notícia documental més antiga trobada és del 1448, en la convocatòria dels homes del terme pel sindicat remença un dels convocats era Johannes Tor (Homs, 2005). La masia La Tor la trobem també al fogatge de 1553, fet per Pere Serra batlle, que esmenta entre els 20 caps de casa de Montclar, Gabriell Tor. També s'esmenta la casa a la llista de cases per combregar de 1588 que es conserva a l'Arxiu Diocesà de Solsona (ADS), La Tor, Gabriel Tor. Surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Tor, José Serra. En la darrera rehabilitació es van eliminar els forjats de tot l'interior i es va modificar la distribució interna, conservant només alguns elements antics. | 42.0144100,1.7538300 | 396818 | 4652127 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53923-foto-08130-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53923-foto-08130-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53923-foto-08130-10-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | S'utilitza com a casa de turisme rural. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53924 | Tina de la granja de La Tor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-la-granja-de-la-tor | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvan. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. RIU, M. (1989) L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. | Es troba molt tapada per bardisses. | Tina excavada en una codina de roca exempta que es troba al sud de la granja de La Tor, a l'extrem del camp de cultiu. És una tina amb una boca d'aproximadament 180cm, circular i que no té encaixos al perímetre de la boca, únicament un seguit de forats circulars a l'exterior on es podria recolzar una tapa. A la part baixa de la codina, a la banda de ponent, hi ha oberta una boixa consistent en un forat circular a la roca, per on s'extreia el líquid, i que resta eixamplat per la part exterior de la roca. La profunditat total del cup pot ser de quasi 2m. A l'interior hi creixen bardisses, fet que dificulta la seva visió. | 08130-11 | Granja de La Tor | La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A l'edat mitjana les tines es feien excavades a la roca (RIU, 1989), mentre que a partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient circular (BALLBÉ, 1993). Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important i reafirma el cultiu de vinya que trobem documentat des dels primers segles medievals fins al segle XVIII en aquesta zona. La tipologia d'aquesta tina és més senzilla que d'altres de la zona, fet que ens porta a pensar que pot ser més antiga. | 42.0146700,1.7494500 | 396455 | 4652161 | 08130 | Montclar | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53924-foto-08130-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53924-foto-08130-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53924-foto-08130-11-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53925 | Molí de La Tor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-tor | Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni del Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XVII-XX | Es troba en ruïnes | Actualment queden pocs murs de l'antic edifici que es troba en ruïnes. Era un edifici d'estructura clàssica cobert amb teulada a dues aigües de teula àrab i carener perpendicular a la façana de ponent. Estava distribuït en planta baixa i pis, a la planta superior s'allotjava l'escairador i el casal moliner, prop de la bassa que recollia l'aigua del torrent de la font calenta, i al cos inferior hi havia l'obrador de les moles, l'estable i el magatzem, i a sota, a un nivell inferior, el carcau. Es conserven traces d'arrebossat antic a les façanes, carreus de pedra a les cantoneres i als brancals de les obertures, així com diversos fragments de moles, algunes reaprofitades en el parament dels murs. A l'exterior i adossats a l'obrador hi ha la bassa i el pou amb el que es provocava el salt, que és circular. | 08130-12 | Riera de Montclar o del Casó | Sembla que aquest molí va ser construït al segle XVII, i que era explotat pels propietaris de la veïna masia de la Tor que l'ampliaren al segle XIX, incorporant-hi el molí escairador. Surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Molino de la Tor, Salvador Vilar. Es mantingué actiu fins després de la guerra civil el 1939 i les teules s'aprofitaren en altres construccions, factor que n'accelerà la degradació. | 42.0022900,1.7594700 | 397265 | 4650775 | 08130 | Montclar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53925-foto-08130-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53925-foto-08130-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53925-foto-08130-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Les coordenades són aproximades degut a que la zona es troba molt plena de bardisses i és de difícil accés. La riera de Montclar en aquesta zona també s'anomena del Casó.Les fotografies estan extretes del Pla Especial Catàleg de Masies i Cases Rurals de Montclar, 2015. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 53926 | Puigpanal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigpanal | XIX | Es troba en ruïnes | Restes d'una antiga casa de la que es conserven part dels paraments de tancament exteriors. Era de planta quasi quadrangular, de petites dimensions, amb els murs fets de pedra barrejada i les obertures de maó. Es troba el conjunt molt tapat per la vegetació ja que no conserva la coberta, i això impedeix distingir elements a l'interior. | 08130-13 | Obaga de La Tor / Rasa del Casó | Casa d'època moderna enrunada. Es va trobar fragments de sílex i ceràmica prehistòrica a un camp proper a la casa, fet que indica que la zona va estar habitada en aquesta època (font d'informació: Societat d'Arqueologia del Berguedà). S'ha fet fitxa de les ruïnes de la casa però no del jaciment. No s'ha trobat documentació històrica d'aquesta casa, però per l'estructura podria tractar-se d'una masoveria del segle XIX. | 42.0022200,1.7626500 | 397528 | 4650763 | 08130 | Montclar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53926-foto-08130-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53926-foto-08130-13-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Es van trobar fragments de sílex i ceràmica prehistòrica a un camp proper a la casa, fet que indica que la zona va estar habitada en aquesta època (font d'informació: Societat d'Arqueologia del Berguedà). | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53927 | La Barraca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-barraca-5 | XIX-XX | Masia de planta rectangular coberta amb teulada a doble vessant de teula àrab amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. L'estructura és de planta baixa, planta pis i golfes, sota teulada. Els murs són de paredat comú de pedra, amb carreus escairats a les cantonades de la part de tramuntana de la casa, i de maó a la part sud. Es veu clarament que la casa va ser ampliada tardanament amb un cos afegit a migdia, de la mateixa amplada que la casa antiga; mentre que a la façana nord es va afegir un cos d'una sola planta, la meitat cobert amb teulada d'un vessant i formant un cobert, i l'altre meitat que forma una terrassa. La façana principal és orientada a migdia i de composició simètrica amb portal a la planta baixa central, i balcó al pis, amb totes les llindes i brancals de maó massís. | 08130-14 | Al sud del terme municipal | Segons el cadastre els anys 1920 es devia fer l'ampliació de migdia, la resta de l'edifici pot correspondre a una petita casa per les tasques agrícoles de finals del segle XVIII o inicis del XIX. | 41.9964100,1.7601100 | 397309 | 4650121 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53927-foto-08130-14-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53928 | Vilariquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilariquer | Homs i Brugarolas, Mercè (2005) El sindicat remença de l'any 1448. Ajuntament de Girona. Col·lecció Documents de l'Arxiu Municipal, 11. Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni del Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Planes i Albets, A. (1985). L'arrendament de les prestacions pageses de caràcter feudal: consideracions sobre la figura del petit arrendatari del segle XVIII. Institut d'Estudis Ilerdencs. Lleida. 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XIII-XIX | Masia de planta rectangular configurada per un cos primigeni i dos afegits a la banda de migdia, mostrant al menys tres èpoques constructives diferents. És cobert amb teulada a doble vessant de teula àrab amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia i que està estructurada en dos nivells diferents, essent un pis més baix el del cos de migdia. La casa està situada en un desnivell del terreny i té dos accessos, així com diferents coberts al voltant. És construïda de paredat comú, amb cantoneres de pedra ben escairades i poques obertures allindades. Davant la façana principal hi ha un cos afegit que forma un porxo que tapa la porta principal que és adovellada i al que s'accedeix des de la façana de ponent a través d'altra porta d'arc i des de migdia també a través d'una porta d'arc. Un cop a dins es pot veure que la façana actual està afegida a un cos primigeni que encara conserva altra porta adovellada més antiga i amb dovelles més curtes. El cos primigeni és de planta, pis i graner sota teulada. A la façana nord hi ha un petit cos adossat que incorpora l'escala i una cisterna. A la façana de llevant hi ha una escala que condueix directament a la planta pis. A l'interior destaca l'escala de pedra que porta de la planta al pis; un espai a la planta baixa a la banda de llevant que era l'antic pastador, conserva la campana pel foc a terra i la campana i boca del forn, així com la boca superior d'una tina circular excavada a la roca i que ocupa l'alçada d'un pis soterrani a aquest espai, on s'obre la boixa i hi havia el celler. Al pis hi ha la capella a la sala amb una imatge Marededéu del Roser; el foc a terra amb campana rectangular i els escons de fusta amb taula abatible al voltant d'aquest. Es conserva una llinda d'una finestra exterior del pis que s'obre a llevant, amb una inscripció i la data 1797. | 08130-15 | Rasa de Vilarriquer | L'estructura d'aquesta masia mostra una casa antiga, possiblement d'orígens medievals. El topònim pot fer referència a un antic topònim d'origen romà o medieval. Sembla que durant la baixa edat mitjana pertanyia a la jurisdicció del baró de Montclar. La notícia documental més antiga trobada és del 1448, en la convocatòria dels homes del terme pel sindicat remença un dels convocats era Petrus Vilariquer (Homs, 2005). Al fogatge de 1447 s'esmenta a En Vila, possiblement referents a aquest mas. També al fogatge de 1553, fet per Pere Serra batlle, que esmenta entre els 20 caps de casa de Montclar, a Joan Vilariquer. També s'esmenta la casa a la llista de cases per combregar de 1588 que es conserva a l'Arxiu Diocesà de Solsona (ADS), en Vilariquer. Surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Vilariquer, José Plunas. | 42.0115700,1.7459600 | 396161 | 4651821 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53928-foto-08130-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53928-foto-08130-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53928-foto-08130-15-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53929 | Tina de Vilariquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-vilariquer | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvan. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. RIU, M. (1989) L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. | S'omple d'aigua de la pluja. | A ponent de la casa Vilariquer i després de travessar un camp de cultiu, hi ha una superfície rocosa on es troba una tina excavada a la roca. Al costat hi ha un pal de la llum. És una tina de forma ovoide, de considerables dimensions, ja que deu fer uns 2m de diàmetre màxim i que en el moment de fer la fitxa es trobava plena d'aigua de pluja. Es distingeixen dos espais a l'interior, una part en forma circular que és la més profunda i que acomplia les funcions a la que es destinava, i una altra part que forma una graonada excavada a la roca i que permet l'accés a l'interior i per buidar la rapa que restaria al fons. Suposem que té boixa, però no és visible des de l'exterior a l'extrem de la roca, tot i que podria ser que es fes el buidat directament des de la boca amb portadores. | 08130-16 | Vilariquer | La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A l'edat mitjana les tines es feien excavades a la roca (RIU, 1989), mentre que a partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient circular (BALLBÉ, 1993). Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important i reafirma el cultiu de vinya que trobem documentat des dels primers segles medievals fins al segle XVIII en aquesta zona. | 42.0112300,1.7444400 | 396035 | 4651786 | 08130 | Montclar | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53929-foto-08130-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53929-foto-08130-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53929-foto-08130-16-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53930 | Les Sitges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-sitges | 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. Mallol, M.T. (2001) 'Establiments de masos després de la pesta negra'. A El mas català durant l'edat mitjana i la moderna (segles IX-XVIII). Actes del col·loqui celebrat a Barcelona 3-5 de novembre de 1999. Barcelona. CSIC. P. 189-212. | XVI-XX | Masia que forma part d'un conjunt, amb diferents coberts. La casa és de planta rectangular, coberta amb teulada de teula àrab a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. S'estructura en planta baixa i dos pisos, el segon sota teulada. Els murs són de pedra ben escairada i ben disposada, amb les obertures de maó. La façana principal és simètrica, amb porta central d'arc escarser en que els brancals alternen pedra i maó, un balcó central a cada pis i una finestra a cada banda, també amb arc escarser. La casa es troba en un desnivell del terreny, cosa que fa que la planta baixa quedi parcialment soterrada i des de la façana nord s'accedeix directament a la planta pis mitjançant unes escales. A la planta baixa hi ha diverses finestres amb forma d'espitlleres. La casa ha estat molt reformada i no conserva altres elements d'interès. | 08130-17 | Baga de cal Salla | L'estructura general de la casa ens mostra un edifici de possible origen medieval, malgrat es tracti d'un edifici molt reformat. La notícia documental més antiga és de l'any 1379, quan al terme del castell de Montclar es fa nou establiment al mas les Sitges (Cigiis), que era deshabitat des de les primeres morts per la pesta, els nous beneficiaris eren Bernat de Bovers i la seva filla Bonanada, que havien de tenir el mas hàbitat i conreat, havien de refer l'edifici si calia i havien de pagar els censos i obligacions del mas (ACA, Batllia General de Catalunya, reg. 614. Citat per Mallol, M.T., 2001: 195). També s'esmenta posteriorment a la llista de cases per combregar de 1588 que es conserva a l'Arxiu Diocesà de Solsona (ADS), Pere Serramalera a Les Sitges. El topònim que rep la casa fa referència al conjunt de sitges que es troba proper a una codina. | 42.0093700,1.7790900 | 398901 | 4651538 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53930-foto-08130-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53930-foto-08130-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53930-foto-08130-17-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53931 | Tines de Les Sitges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-les-sitges | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvan. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. RIU, M. (1989) L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. | Conjunt format per dues tines excavades en una roca exempta que es troba que es troba ponent de la casa Les Sitges, sobre un gran bloc de roca que es troba a l'extrem sud d'un turó i separat d'aquest un metre i mig aproximadament, de manera que queda un passadís estret entre mig. En aquest bloc hi ha excavades dues tines circulars, que tenen dues boixes obertes a la base de la roca i a la banda del passadís. Els dos recipients es troben un al costat de l'altre; una medeix 260cm de diàmetre i l'altre 180cm, amb una profunditat d'uns 200 cm. Tots dos recipients tenen un encaix que forma un cèrcol rebaixat a tot el perímetre de la boca que servia de graonet pel brescat i altres externs per tal de encaixar una tapa de fusta. Les boixes són un forat a la roca i una d'elles està centrada en un encaix tallat de forma rectangular amb encaixos, ja que segurament estaria tapada amb una portella. L'accés a les tines només era possible a través d'una passera de fusta des del la roca de davant, tot i que possiblement el passadís on s'obren les boixes estaria cobert per un sostre de fusta, ja que resten encaixos i algun graó que ajudaria a salvar el desnivell. | 08130-18 | Les Sitges | La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A l'edat mitjana les tines es feien excavades a la roca (RIU, 1989), mentre que a partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient circular (BALLBÉ, 1993). Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important i reafirma el cultiu de vinya que trobem documentat des dels primers segles medievals fins al segle XVIII en aquesta zona. Desconeixem el moment de construcció d'aquestes tines, ja que no es conserva documentació, però segurament poden datar de finals de l'edat mitjana, quedant abandonades en el moment en que perdessin utilitat. El topònim Les Sitges el trobem a la llista de cases per combregar de 1588 que es conserva a l'Arxiu Diocesà de Solsona (ADS), Pere Serramalera a Les Sitges. Aquest fet ens pot indicar que aquestes sitges ja es trobaven actives al segle XVI. | 42.0097700,1.7778100 | 398796 | 4651583 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53931-foto-08130-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53931-foto-08130-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53931-foto-08130-18-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-06-30 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El topònim del paratge i del mas és modern, i l'ha pres d'aquestes tines pròximes, com passa a altres llocs. Aquestes sitges queden dins un tancat en el que hi ha bestiar i si es vol accedir cal demanar permís. | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53932 | Forn oli ginebre de Les Sitges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-oli-ginebre-de-les-sitges | El forn d'oli de ginebre del mas Les Sitges està situat a una roca al turó que hi ha al nord oest del mas, sobre una gran roca. És el rastre que queda d'un antic forn d'oli de ginebre picat completament a la roca. La part superior, on es col·locava el bidó ple de soques seques de ginebre blanc, és una incisió circular a la roca d'uns 37 centímetres de diàmetre, amb diverses petites regates picades a l'interior que convergeixen a l'extrem inferior de la circumferència, per on sortia l'oli. A partir d'aquesta circumferència comença una regata picada a la roca d'uns 62 centímetres i amb una lleugera pendent que acaba en un petit forat a l'extrem inferior del conjunt, on es recollia l'oli. | 08130-19 | Les Sitges | Els forns d'oli de ginebre servien per obtenir oli de ginebre, que és l'extracte de la resina obtingut de la combustió del ginebre blanc en un espai tancat. Les soques de ginebre blanc eren recol·lectades durant l'any i dipositades en una balma per permetre que s'anessin assecant però conservant sempre una mica d'humitat. Els forns són unes construccions de petites dimensions, de planta més o menys circular, excavades sobre una roca natural en forma de cubeta i amb una coberta en cúpula. Els forns més senzills no estaven coberts per cap estructura de pedra i eren tapats de forma rudimentària per algun element que es tingués a l'abast, com un bidó, argila, lloses, teules... Les soques de ginebre eren tallades i introduïdes a pressió en un espai tancat i s'hi prenia foc; aquestes soques desprenien una substància que sortia per un orifici i era conduïda a través d'una regatera picada a la roca, que es tapava amb teules, o lloses, i argiles, fins a una pica exterior o petita cavitat circular picada a la pedra que permetia recollir l'oli o bé un petit salt on es podia posar qualsevol estri per a recollir l'oli. Després d'un procés senzill de purificació, s'obtenia l'oli de ginebre. L'oli de ginebre era un remei antigament força utilitzat pel seu poder desinfectant. S'usava per guarir mals de panxa, mals de queixal i, especialment, com a desinfectant en les ferides del bestiar. | 42.0098200,1.7779800 | 398810 | 4651589 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53932-foto-08130-19-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Es troba a l'aire lliure. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53933 | Sepultures del Serrat de cal Gabatx | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultures-del-serrat-de-cal-gabatx | BOLÓS, J. i PAGÉS, M. (1982). Les sepultures excavades a la roca. A: Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya. Annex 1. Departament d'Història Medieval U.B. SERRA, R. (1992). La mort al Berguedà medieval. A L'Erol nº 38. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pas. 23-26. | Es troben en mal estat i molt tapades de vegetació | A la part superior del serrat de Cal Gavatx hi ha 4 sepultures excavades en la roca i molt properes entre elles. Desconeixem si hi ha altres, ja que la zona està molt plena de matolls que dificulten la visibilitat. Dues es troben en una codina que tanca un extrem del serrat, i les altres dues a la part interior. Totes orientades est-oest, de tipus banyera, amb els extrems lleugerament arrodonits i la capçalera més ample que els peus, amb una longitud aproximada de 190cm, tot i que hi ha una que deu ser infantil i que no amida més de 1m de longitud. Les dues excavades a la roca només conserven la meitat del perfil, ja que possiblement l'altra part estaria acabada amb lloses. Molt proper a aquest conjunt hi ha un grup de tines excavades a la roca. | 08130-20 | Serrat de Cal Gavatx | A l'edat mitjana es feien alguns enterraments aïllats, lluny d'esglésies i relacionats amb un lloc d'hàbitat, generalment excavats a la roca i antropomòrfics. Les tombes es cobrien amb lloses de pedra encaixades. Aquest conjunt de sepultures no ha estat fruit de cap excavació arqueològica, però poden haver patit intervencions furtives, ja que ens expliquen que els anys 1950 un veí havia recollit ossos en aquest indret. Desconeixem si aquest material es va dipositar en algun lloc. | 42.0197800,1.7454000 | 396128 | 4652734 | 08130 | Montclar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53933-foto-08130-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53933-foto-08130-20-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53934 | Tines del Serrat de cal Gabatx | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-del-serrat-de-cal-gabatx | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. Corominas Camp, Ramon i Jaume (2017) Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Centre d'Estudis del Bages i l'Àmbit de Recerques del Berguedà. COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvan. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. RIU, M. (1989) L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. | Es troben mig tapades de vegetació | Conjunt format per dues tines excavades en una roca que es troba al sudest del serrat de cal Gavatx, en una zona amb força vegetació. Les tines estan excavades sobre un gran bloc de roca, són dos recipients circulars, un al costat de l'altre i que tenen dimensions similars, uns 180 cm. La profunditat no es pot apreciar ja que es troben parcialment plenes de terra, però és superior als 150 cm. Tots dos recipients tenen un encaix al perímetre de la boca per tal de encaixar una tapa de fusta. A la banda sud dels dos recipients hi ha un desnivell de la roca d'aproximadament 1,5 metres d'alçada, on s'obre la boixa per on es buidaven les tines, i que està formada per un simple forat a la roca. Actualment es troben molt tapades de vegetació i hi creix un arbre dins una d'elles. | 08130-21 | Serrat de Cal Gavatx | La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A l'edat mitjana les tines es feien excavades a la roca (RIU, 1989), mentre que a partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient circular (BALLBÉ, 1993). Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important i reafirma el cultiu de vinya que trobem documentat des dels primers segles medievals fins al segle XVIII en aquesta zona. | 42.0202000,1.7465000 | 396220 | 4652779 | 08130 | Montclar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53934-foto-08130-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53934-foto-08130-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53934-foto-08130-21-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Corominas (2017: 206).També se les han anomenat Tines de Sabaters, ja que es troben properes a aquesta casa. | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53935 | Cal Gabatx | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gabatx | XVI-XX | Masia de planta rectangular coberta amb teulada de teula àrab, a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a sud-oest. Té un cos annexat a la façana de llevant cobert amb teulada a un vessant amb aiguavés exterior i que segueix el pendent de la teulada principal; i un altre cos afegit a la façana de ponent que únicament té un pis. Davant la façana principal un seguit de coberts tanquen un petit pati. L'estructura de la casa és de planta, pis i golfes sota teulada, construït en pedra amb cantoneres ben escairades. La façana principal forma part d'un cos afegit a l'antiga façana que resta amagada a l'interior de la casa, presenta una estructura quasi simètrica, amb portal central de pedra amb arc de mig punt que té gravada la data 1854 a la dovella central, i amb la particularitat que les tres dovelles del mig estan una mica despreses i fan baixar l'arc. Al primer pis hi ha tres arcs de mig punt, el de la dreta tapiat, i finestres a cada banda; entre mig dels arcs que resten oberts hi ha un brancal amb la inscripció BARTOMEU CUTART 1776 JHS i una creu; mentre que a les golfes només hi ha un arc escarser de maó i dues finestres. Brancals i llindes són de pedra. La façana posterior i les laterals tenen poques finestres i alguna espitllera. L'interior està distribuït en tres crugies perpendiculars a la façana, que es repeteixen al pis; a la part central de la planta baixa es conserva l'antic portal adovellat, amb llargues dovelles i amb la data 1687 inscrita en la dovella central; queda tallat per la volta rebaixada del primer tram que va ser construïda al segle XVIII; en un espai lateral hi ha l'antic pastador i la boca del forn. L'escala de pedra a la crugia de central ens porta al primer pis, on hi ha dues zones diferenciades ja que una part de la casa es va modernitzar, la que correspon a l'afegit de llevant. La part antiga té la sala al centre i habitacions a cada costat, eixida a la banda de migdia i la cuina i espai del foc a la banda de tramuntana. A la sala hi ha una capella i una teiera amb campana de fums a un angle, així com diverses llindes amb dates del 1600, i la que comunica amb l'eixida amb la data 1687 i el nom CHRISTOFOL. Totes les finestres de les habitacions conserven els festejadors. La cuina està separada de l'espai del foc, i aquest conté la campana de forma semi cònica i els bancs al voltant. | 08130-22 | Pla de Sabaters | La casa és fruit de diferents èpoques, una primera possiblement entre els segles XIV i XV, una segona corresponent a la porta adovellada interior de mitjans del segle XVII, una tercera en la que es va fer l'afegit del cos davanter al 1776, i diferents reformes practicades al segle XIX, com la porta principal datada el 1854. El nom que porta actualment pot fer referència a algun ocupant francès, que ocupés la casa possiblement fruit de la immigració occitana a Catalunya durant la segona meitat del segle XVI i principis del XVII, moment en que està documentat a diferents zones del Berguedà la presència de francesos que van romandre al territori dels quals resta el gentilici a diverses cases. | 42.0202400,1.7488900 | 396418 | 4652781 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53935-foto-08130-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53935-foto-08130-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53935-foto-08130-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53936 | Pallissa de cal Gabatx | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-cal-gabatx | Davant la casa cal Gabatx, a l'altre banda del camí, hi ha un cobert de planta rectangular cobert amb teulada a doble vessant de teula àrab amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. L'obra és de pedra amb cantoneres ben escairades. La façana principal presenta dues obertures d'arc de mig punt que ocupen tota l'alçada de l'edifici, aproximadament dos pisos, una més ample que l'altre i separades per un pilar. La façana de tramuntana té una finestra al centre i ubicada a l'alçada del segon pis. La utilitat d'aquest edifici seria la de pallissa o magatzem per a utillatge agrícola. | 08130-23 | Pla de Sabaters. Cal Gabatx | La casa és fruit de diferents èpoques, una primera possiblement entre els segles XIV i XV, una segona corresponent a la porta adovellada interior de mitjans del segle XVII, una tercera en la que es va fer l'afegit del cos davanter al 1776, i diferents reformes practicades al segle XIX, com la porta principal datada el 1854. El nom que porta actualment pot fer referència a algun ocupant francès, que ocupés la casa possiblement fruit de la immigració occitana a Catalunya durant la segona meitat del segle XVI i principis del XVII, moment en que està documentat a diferents zones del Berguedà la presència de francesos que van romandre al territori dels quals resta el gentilici a diverses cases. | 42.0196900,1.7488400 | 396413 | 4652720 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53936-foto-08130-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53936-foto-08130-23-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 53937 | Sabaters | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sabaters | HOMS I BRUGAROLAS, Mercè (2005) El sindicat remença de l'any 1448. Ajuntament de Girona. Col·lecció Documents de l'Arxiu Municipal, 11. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. PLANES I ALBETS, A. (1985). L'arrendament de les prestacions pageses de caràcter feudal: consideracions sobre la figura del petit arrendatari del segle XVIII. Institut d'Estudis Ilerdencs. Lleida. 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XV-XX | La casa Sabaters forma part d'un conjunt d'edificacions entre les que hi ha diversos coberts i altres edificis de recolzament a les tasques agrícoles, així com una part d'habitatge de nova planta afegit a l'edifici antic que és de planta rectangular, cobert amb teulada de teula àrab amb ràfec perimetral, a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. L'estructura és de planta, i dos pisos, el segon sota teulada. Els murs són de pedra amb algunes cantoneres ben escairades i tancaments amb cèrcols de maó. La façana principal, que s'obre a migdia, te una porta central adovellada amb llargues dovelles de pedra. Al pis hi ha un balcó central i una finestra a cada banda, tancades amb arc escarser de maó, i al segon pis un balcó amb arc de mig punt i una finestra a cada costat igual a les anteriors. A la façana de ponent hi ha una escala que permet l'accés directe a la primera planta; la resta d'obertures no tenen una ubicació simètrica i es troben tan a la planta com als dos pisos. A ponent hi ha un volum adossat de planta baixa, pis i golfes amb la façana de migdia més avançada i de construcció més moderna. Aquests afegits han modifiquen la volumetria general de la casa. La distribució interna de la casa és en tres crugies i a l'interior es conserva l'antiga porta principal amb llinda de pedra, que va quedar amagada amb l'afegit de la nova façana creant un espai entre les dues façanes. A la planta baixa es conserva la boca del forn i l'antiga cendrera amb arc de mig punt, totes dues tapiades. | 08130-24 | Pla de Sabaters | La notícia documental més antiga trobada és del 1448, en la convocatòria dels homes del terme pel sindicat remença un dels convocats era Petrus de Sabates (Homs, 2005). La masia Sabaters la trobem al fogatge de 1553, fet per Pere Serra batlle, que esmenta entre els 20 caps de casa de Montclar, a Pere Baraldis del mas Sebates. També s'esmenta la casa a la llista de cases per combregar de 1588 que es conserva a l'Arxiu Diocesà de Solsona (ADS), Joan Barales de Çabaters. També surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Sabates, Antonio Aransa. Ens trobem amb una casa que ha sofert moltes modificacions, tot i que a l'interior amaga alguns elements dels seus inicis al segle XV. | 42.0207900,1.7485500 | 396391 | 4652842 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53937-foto-08130-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53937-foto-08130-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53937-foto-08130-24-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53938 | Casagua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casagua | HOMS I BRUGAROLAS, Mercè (2005) El sindicat remença de l'any 1448. Ajuntament de Girona. Col·lecció Documents de l'Arxiu Municipal, 11. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. PLANES I ALBETS, A. (1985). L'arrendament de les prestacions pageses de caràcter feudal: consideracions sobre la figura del petit arrendatari del segle XVIII. Institut d'Estudis Ilerdencs. Lleida. 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | Masia que forma part d'un conjunt format per la casa i un cobert que es troba en semi-ruïna. L'edifici principal és de planta rectangular, cobert amb teulada a doble vessant de teula àrab, amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre migdia. Estructura de planta baixa, pis i golfes sota coberta. S'hi identifiquen tres fases de construcció, la més moderna és un afegit situat al costat oest, construït el 1988, amb acabat arrebossat i coberta d'un vessant, amb obertures grans. La resta de l'edifici és de pedra, amb cantoneres escairades i es diferencia clarament una fase constructiva a la banda de llevant i altra a la de ponent. Tots els brancals i llindes són de pedra. La façana principal que s'obre a migdia té tres portes a la planta baixa, dues d'arc de mig punt i una amb llinda de fusta; així com finestres de diferents mides repartides al dos pisos. La façana de tramuntana té una sola porta al nivell del primer pis, a la que s'accedeix a través d'una escala exterior. A ponent de l'edifici principal hi ha un cobert que es troba en estat de ruïna. | 08130-25 | Santa Creu | La notícia documental més antiga trobada és del 1448, en la convocatòria dels homes del terme pel sindicat remença un dels convocats era Arambaldus de Casahuga (Homs, 2005). Al fogatge de 1497 surt en Sanahugo, entre els 15 focs de Montclar. Al de 1553, fet per Pere Serra batlle, esmenta entre els 20 caps de casa de Montclar, a Steve de Casanga. També s'esmenta la casa a la llista de cases per combregar de 1588 que es conserva a l'Arxiu Diocesà de Solsona (ADS), casa Casahuga. També surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Casa Huga, José Cortada. Tot i que el topònim ha anat variant al llarg del temps, ens trobem amb una casa que ha sofert moltes modificacions, però amb possible origen a finals de l'edat mitjana, al segle XV, o anterior. | 42.0289800,1.7431700 | 395959 | 4653758 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53938-foto-08130-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53938-foto-08130-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53938-foto-08130-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53939 | Mola de molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mola-de-moli | Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni del Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XVII-XIX | Està molt rodada | Mola circular tallada en pedra sorrenca que es troba bastant deteriorada, tot i que conserva el forat d'encaix central. Es tracta de la mola sotana d'un molí fariner. La documentem perquè sembla que va ser portada dels entorns del molí de La tor, i per tant, que podria haver format part d'aquest molí. | 08130-26 | La Tor | Sembla que aquest molí va ser construït al segle XVII, i que era explotat pels propietaris de la veïna masia de la Tor que l'ampliaren al segle XIX, incorporant-hi el molí escairador. Surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Molino de la Tor, Salvador Vilar. Es mantingué actiu fins després de la guerra civil el 1939 i les teules s'aprofitaren en altres construccions, factor que n'accelerà la degradació. | 42.0140900,1.7537100 | 396807 | 4652092 | 08130 | Montclar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53939-foto-08130-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53939-foto-08130-26-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53941 | Molí de Sant Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-sant-ponc | Bolós, J. ; Nuet, J. (1983). Els molins fariners. Ketres Ed. Barcelona. Riu, M. (1989) L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. Sancristòful Ballaró, Jaume (1996). La guerra civil a Montclar (memòries, 1936-1497). Els llibres de l'Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. | XIV-XX | Es troba en ruïnes. | Queden pocs vestigis de l'antic molí fariner de Sant Ponç ubicat al peu de la riera de Montclar, entre la riba dreta de la riera i el camí que des de Berga baixava fins a Cardona per dins de la vall de la riera de Montclar o de Navel. Era un molí amb bassa i pou, del que es conserven vestigis de la bassa, el rec i l'antiga resclosa medieval al llit de la riera. El que resta de l'edifici està totalment colgat de vegetació i només s'observa algun mur de la bassa, fet amb carreus de pedra escairada de grans dimensions i posada a trenca junt, formant una paret paral·lela a la riera. A l'extrem de la bassa hi ha el cup de planta circular fet amb carreus similars. Possiblement era un edifici d'estructura clàssica, cobert a dues aigües, refet al segle XVII i del que resta algun fragment de paret, un amb una porta d'arc escarser de maó. | 08130-28 | Riera de Montclar, Baga del Molí de Sant Ponç | Per les restes conservades de la resclosa els seus orígens podrien ser medievals, gòtic de finals del segle XIII o inicis del XIV, que al segle XVII es reconstruís amb un casal moliner. Possiblement era el molí del castell de Montclar, que posteriorment fou explotat per la masia de Sant Ponç que li donà nom. Fou abandonat a començaments del segle XX, ja que consta que l'any 1936 estava abandonat el molí. | 42.0259100,1.7626300 | 397565 | 4653394 | 08130 | Montclar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53941-foto-08130-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53941-foto-08130-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53941-foto-08130-28-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53942 | Resclosa del Molí de Sant Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-de-sant-ponc | Bolós, J. ; Nuet, J. (1983). Els molins fariners. Ketres Ed. Barcelona. Riu, M. (1989) L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. Sancristòful Ballaró, Jaume (1996). La guerra civil a Montclar (memòries, 1936-1497). Els llibres de l'Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. | XIV-XV | Sols resten els forats de l'antiga resclosa. | A la llera i laterals de la riera de Montclar, en una zona rocosa, es conserven els forats excavats a la roca que servien per posar els troncs verticals de l'antiga resclosa medieval, així com també els forats d'un petit pont de fusta que serviria per travessar la riera en aquest punt. La resclosa portava l'aigua a la bassa i des d'aquesta es produïa el salt a través d'un pou, provocant l'energia que movia el molí fariner. Els forats de la resclosa són quasi quadrangulars i formen una filera de al menys 12 forats, així com el corresponent al tornapuntes del canal; aquesta tipologia de resclosa correspon a la baixa edat mitjana. | 08130-29 | Riera de Montclar, Baga del Molí de Sant Ponç | Per les restes conservades de la resclosa els seus orígens podrien ser medievals, gòtic de finals del segle XIII o inicis del XIV, que al segle XVII es reconstruís amb un casal moliner. Possiblement era el molí del castell de Montclar, que posteriorment fou explotat per la masia de Sant Ponç que li donà nom. Fou abandonat a començaments del segle XX, ja que consta que l'any 1936 estava abandonat el molí. | 42.0261200,1.7628600 | 397584 | 4653417 | 08130 | Montclar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53942-foto-08130-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53942-foto-08130-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53942-foto-08130-29-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53943 | Cisterna de El Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-de-el-pla | Dipòsit d'aigua o cisterna de planta circular de ciment que es troba al camí d'accés a la masia El Pla. Està coberta amb coberta plana i té una caseta a la part posterior on hi ha les sortides. És un dipòsit que dóna servei a les masies que es troben en aquesta zona del Pla de Montclar i que es va construir l'any 1983. Hi ha una placa que recorda l'arribada de l'aigua canalitzada al municipi l'any 1983: L'il·lm. Sr. En-Manuel Nono inaugura la portada d'aigües a Montclar de Berga. 29 de juny de 1983. | 08130-30 | El Pla de Montclar | El dipòsit es va construir l'any 1984 per acumular l'aigua del pou del Vilar i del pantà de Sant Ponç que gestiona la mancomunitat Bersols. Dona servei al nucli de Montclar, i les masies de El pla, Santpons, Nosa, Escoles, Forques, Soleia, Verdaguer, can Codina, Fontirons, Racons, el Riu. | 42.0201300,1.7753200 | 398606 | 4652737 | 1983 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53943-foto-08130-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53943-foto-08130-30-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53944 | Pou de El Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-el-pla | El pou de la casa El Pla es troba al costat de la casa, en un camp de conreu, a la banda nord. És una estructura exempta de planta circular amb una part exterior de forma cilíndrica de quasi 2m d'alçada construïda amb carreus de pedra en part arrebossat i coberta de lloses de pedra que forma una coberta plana i lleugerament apuntada al mig feta per aproximació de filades. Té una obertura de forma rectangular amb ampit de maó, que permet l'obtenció de l'aigua a través del forat del pou, i que actualment es troba tancada amb portella de fusta. El pou interior és vertical i en part excavat a la roca, amb la part superior de pedra. A banda i banda de l'ampit hi ha dos ampits horitzontals que sobresurten i que serveixen per recolzar les galledes. Encara està actiu. | 08130-31 | El Pla de Montclar | Possiblement aquest pou s'obriria en alguna de les ampliacions de la casa, entre els segles XVII i XIX, tot i que podria ser anterior. | 42.0198500,1.7736900 | 398471 | 4652708 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53944-foto-08130-31-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 53945 | El Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-0 | IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. PLANES I ALBETS, A. (1985). L'arrendament de les prestacions pageses de caràcter feudal: consideracions sobre la figura del petit arrendatari del segle XVIII. Institut d'Estudis Ilerdencs. Lleida. 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XIII-XIV | Casa de planta quadrangular que forma part d'un conjunt amb diversos annexes de diferents èpoques. L'edifici principal, format per l'habitatge, és de planta rectangular, cobert amb teulada a doble vessant de teula àrab i amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a sudest. L'estructura és de planta baixa, pis i golfes sota teulada, feta amb pedra comú i cantoneres ben escairades. La façana és simètrica tot i que té un cos afegit a l'esquerra, té un portal adovellat al centre i un balcó al pis, i finestres amb muntants i llindes de pedra amb inscripcions. Els cossos adossats a la façana sudoest tenen coberta de teula àrab però més baixos que el cos principal. A la banda nord hi ha un altre coberts afegir d'una sola planta. | 08130-32 | El Pla de Montclar | La notícia més antiga de la masia el Pla la trobem esmentada al fogatge de 1553, fet per Pere Serra batlle, que entre els 20 caps de casa de Montclar, fogatja a Bernardi Serra al Mas Pla. També s'esmenta la casa a la llista de cases per combregar de 1588 que es conserva a l'Arxiu Diocesà de Solsona (ADS), Gabriel Vila, que era batlle en aquell moment, vivia a Lo Pla. El 1602 Miquel de Tamarit, senyor del Castell de Montclar, fa establiment a Bernat Vila, pagès habitant al Mas del Pla, al terme de Montclar (ACB, fons Família de Gironella). La casa surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: casa Plan, Ramon Serra. Per tant ens trobem amb una casa amb origen medieval amb modificacions en diverses èpoques. | 42.0195600,1.7738300 | 398482 | 4652675 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53945-foto-08130-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53945-foto-08130-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53945-foto-08130-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Cultiven pèsol negre. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53946 | Sant Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-ponc | HOMS I BRUGAROLAS, Mercè (2005) El sindicat remença de l'any 1448. Ajuntament de Girona. Col·lecció Documents de l'Arxiu Municipal, 11. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. PLANES I ALBETS, A. (1985). L'arrendament de les prestacions pageses de caràcter feudal: consideracions sobre la figura del petit arrendatari del segle XVIII. Institut d'Estudis Ilerdencs. Lleida. | XV-XX | La masia Sant Ponç forma part d'un conjunt amb diferents coberts i construccions que formen part de l'explotació agrícola i ramadera encara activa, així com una antiga capella. La masia és de planta rectangular orientada a migdia i coberta amb teulada de teula àrab a doble vessant parcialment desnivellades, amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. Està estructurada en planta baixa, pis i golfes sota teulada. El parament és de carreus de pedra units amb morter i actualment a la vista, amb les cantoneres de pedra ben escairada. La façana principal que s'obre a migdia és asimètrica i té un cos afegit perpendicularment davant l'antiga façana, que forma una galeria de 4 arcs de mig punt a la planta baixa, dos arcs escarsers al pis, i una obertura complerta a les golfes, on hi havia l'assecador. Les bigues dels forjats de la galeria són de fusta en el sostre de la planta baixa i pis, i de formigó al sota coberta. Es tracta d'un cos afegit al segle XVIII, en un moment d'ampliació de la casa, configurant aquesta entrada i una eixida al primer pis. Davant la façana principal resta un espai tancat per un barri amb murs de pedra amb una obra escadussera i que possiblement forma part d'una antiga construcció, i que ara forma un pati-jardí. La façana posterior, a tramuntana, té una porta que accedeix directament al pis a través d'un petit terrat que l'anivella amb el terreny degut a que la casa es troba en un desnivell. Destaca un cos afegit a la banda de ponent d'aquesta façana que alberga una cisterna de l'aigua que es recull de les teulades i que està coberta amb una volta de canó. La finestra superior, centrada en la façana i que serviria per extreure i entrar la palla o el gra, conserva dues mènsules dobles que suporten la biga de la llinda de pedra. En aquesta façana també es pot observar que originalment el cos principal fou simètric i que amb posteritat se'n va annexar un de nou al costat oest, possiblement en la mateixa època en que es construí la galeria. A la façana de ponent hi ha alguna espitllera a la planta baixa. Destaca una era enrajolada davant la façana posterior de la casa. | 08130-33 | El Pla de Montclar | L'estructura general de la casa ens mostra un edifici de possible origen medieval, tot i que no es conservi documentació molt antiga que faci referència, essent els seus inicis dels volts del segle XIV-XV que posteriorment es va ampliar entre els segles XVIII i XIX. La notícia documental més antiga trobada és del 1448, en la convocatòria dels homes del terme pel sindicat remença un dels convocats era Anthonius de Sent Pons (Homs, 2005). La masia Sant Ponç la trobem esmentada al fogatge de 1553, fet per Pere Serra batlle, que esmenta entre els 20 caps de casa de Montclar, a Steve Ferena a Sanctpons. Aquest podria ésser un descendent d'aquesta casa, igual que Joan Sanctpons del castell, esmentat també en el mateix fogatge i que viuria al castell ubicat al nucli. Aquesta casa devia ser la que més produïa de la parròquia, ja que va ser casa nomenada casa major delmera a L'Excusado (1766-69), lliurant el delme a la hisenda reial, arrendada per Jaume Merlet, argenter, per 220 lliures, i el fiador va ser Joan Santromà, espardenyer de Solsona (Subarrendaments de l'Excusado, 1766-69) (PLANES, 1985). També s'esmenta la casa a la llista de cases per combregar de 1588 que es conserva a l'Arxiu Diocesà de Solsona (ADS), Francesc Moixí a Sant Pons. La capella que es troba davant la casa és un edifici de 1754, corresponent amb el moment d'ampliació de la casa i del seu auge econòmic. | 42.0297900,1.7762700 | 398700 | 4653808 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53946-foto-08130-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53946-foto-08130-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53946-foto-08130-33-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Davant la casa hi ha una capella, l'Església de Sant Ponç, que es troba tapiada i en mal estat de conservació. | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53947 | Ermita de Sant Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-ponc | GAVÍN, J.M. (1985) Inventari d'esglésies. Vol. 17, El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. P. 88. PLANES I ALBETS, A. (1985). L'arrendament de les prestacions pageses de caràcter feudal: consideracions sobre la figura del petit arrendatari del segle XVIII. Institut d'Estudis Ilerdencs. Lleida. | XVIII | La teulada està malament | L'ermita de Sant Ponç es troba davant la façana de migdia de la casa Sant Ponç. És un edifici de planta rectangular, cobert amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia, teulada de teula àrab amb ràfec de rajol i teula. Edifici d'una sola nau amb absis rectangular, fet de pedra amb cantoneres ben escairades i amb mostres de que havia estat arrebossada. La façana principal té una porta allindada central, amb llinda de pedra i la data 1754 gravada al centre d'un rectangle coronat amb una creu. Sobre la porta un ull de bou circular petit, que és la única entrada de llum. A la façana posterior hi ha una altra porta amb llinda de fusta i més ampla, segurament oberta més tard per adaptar l'ús de la capella a cobert agrícola, i que actualment està tapiada, igual que la porta principal, de manera que no es pot accedir a l'interior. A la façana de ponent destaquen 3 petits forats que podrien haver servit per suportar una bastida utilitzada per a fer la teulada. | 08130-34 | Sant Ponç | La notícia històrica que tenim de la capella va associada a la casa, que era la que més produïa de la parròquia de Montclar, ja que va ser casa nomenada casa major delmera a L'Excusado (1766-69), lliurant el delme a la hisenda reial, arrendada per Jaume Merlet, argenter, per 220 lliures, i el fiador va ser Joan Santromà, espardenyer de Solsona (Subarrendaments de l'Excusado, 1766-69) (PLANES, 1985). La capella, tal i com indica la data gravada a la porta, és un edifici de 1754, corresponent amb el moment d'ampliació de la casa i del seu auge econòmic. És un edifici amb una estructura neoclàssica. Al llibre de Gavin hi ha un fotografia de l'any 1960 en que la capella tenia un campanar d'espadanya al vèrtex frontal de la façana principal; i una altra de 1983 en la que ja no es conserva el campanar. | 42.0295700,1.7764700 | 398716 | 4653783 | 1764 | 08130 | Montclar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53947-foto-08130-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53947-foto-08130-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53947-foto-08130-34-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | No es pot entrar a l'edifici ja que està tapiat. | 98|99|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 53948 | Ara de l'ermita de Sant Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ara-de-lermita-de-sant-ponc | GAVÍN, J.M. (1985) Inventari d'esglésies. Vol. 17, El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. PLANES I ALBETS, A. (1985). L'arrendament de les prestacions pageses de caràcter feudal: consideracions sobre la figura del petit arrendatari del segle XVIII. Institut d'Estudis Ilerdencs. Lleida. | XVIII | Es troba a l'aire lliure | Davant la porta de l'església de Sant Ponç, a l'exterior, hi ha l'ara de l'altar. És un bloc de pedra sorrenca de forma rectangular, d'aproximadament 150cm de llarg i 70cm d'amplada. Està recolzada sobre un conjunt de pedres que formen una base sense forma. A la part central hi ha un rectangle excavat a la pedra que servia per guardar les relíquies dels màrtirs, i a la banda dreta hi ha un altre forat més petits que serviria per encastar la creu i que té gravat a la base un símbol que s'assimila a un peix, símbols dels cristians que representava la resurrecció de Crist. | 08130-35 | Sant Ponç | La notícia històrica que tenim de la capella va associada a la casa, que era la que més produïa de la parròquia de Montclar, ja que va ser casa nomenada casa major delmera a L'Excusado (1766-69), lliurant el delme a la hisenda reial, arrendada per Jaume Merlet, argenter, per 220 lliures, i el fiador va ser Joan Santromà, espardenyer de Solsona (Subarrendaments de l'Excusado, 1766-69) (PLANES, 1985). La capella, tal i com indica la data gravada a la porta, és un edifici de 1754, corresponent amb el moment d'ampliació de la casa i del seu auge econòmic. És un edifici amb una estructura neoclàssica. | 42.0295400,1.7764900 | 398718 | 4653780 | 1764 | 08130 | Montclar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53948-foto-08130-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53948-foto-08130-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53948-foto-08130-35-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 99|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 53949 | Cal Soleia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-soleia | XVIII | La casa es troba sense ús i malament conservada. | Masia de petites dimensions que es troba al mig d'una zona de camps de conreu. L'edifici és de planta rectangular, amb teulada a doble vessant de teula àrab amb ràfec a tot el volt suportat pel vol de les bigues de la coberta, i carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia. L'obra és en pedra de diferents mides i amb les cantoneres ben escairades. La casa està situada en una feixa natural, que salva el desnivell entre el camp de conreu i el camí, i això fa que a la façana nord la planta baixa quedi soterrada. La façana és asimètrica, amb dues portes, un balcó sobre la porta que està més centrada amb el carener i dues finestres de diferent mida amb llindes i brancals de pedra. La llinda del balcó té inscrita la data 1771. L'estructura és de planta baixa i pis sota teulada, dividida en tres crugies. Adossat a la façana de llevant hi ha un cobert amb la base de pedra i el mur del pis en maó; adossades a aquest cos hi ha les gàbies dels conills. A l'extrem nord-oest i a una distància de 15 metres hi ha una bassa. I al costat de ponent hi ha les restes d'un tancament d'obra ceràmica i d'un pilar de formigó. | 08130-36 | Baga de Montclar | La única informació que tenim d'aquesta casa és la data que proporciona la llinda, que és la mateixa que s'esmenta al cadastre, per tant és una casa construïda en l'època d'auge agrícola de finals del segle XVIII. | 42.0262000,1.7723200 | 398367 | 4653414 | 1771 | 08130 | Montclar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53949-foto-08130-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53949-foto-08130-36-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53950 | Forn d'obra del Firal dels Reis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-del-firal-dels-reis | Daura, A., Galobart, J., Piñero, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. | Es troba quasi desaparegut | Forn d'obra o teuleria que es troba construït aprofitant un desnivell del terreny al costat del camí que porta de cal Nosa a Els Clots, a la zona del Firal dels Reis. Degut a que la mateixa obra és feta amb elements de fang, l'estat de conservació és dolent i manquen moltes parts de l'element. Es pot veure la cambra de combustió o fogaina, cambra semi-soterrada que conserva els dos arcs dels murs mitjaners de maó i que separava la volta que la cobria i que ha desaparegut. Al nivell superior hi hauria cambra de cocció, a la que s'accedia frontalment, tot i que no queden vestigis de les entrades ni de la cúpula que cobria el conjunt. L'interior de la cambra de combustió està plena de la runa i terra de la part superior del forn. A l'exterior hi ha restes de maons i teules. | 08130-37 | Firal dels Reis | Aquest forn donaria servei a alguna de les cases del voltant, segurament cal Nosa. Desconeixem els anys de funcionament, tot i que es tractaria d'un element d'entre els segles XIX-XX. | 42.0240900,1.7776100 | 398802 | 4653174 | 08130 | Montclar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53950-foto-08130-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53950-foto-08130-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53951 | Cal Rencoi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rencoi | Torras, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Guia itinerari. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench. Barcelona. 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. http://hostals.blogspot.com.es/2010/01/hostal-cal-rancoi-montclar.html | XIX | Es troba en ruïnes | Antiga casa rural que es troba enrunada i de la qual només es conserven alguns tancaments de pedra que recorden la seva configuració original. Era una casa de pedra, de planta rectangular, amb les cantoneres de carreus ben tallats, que estaria coberta amb teulada de doble vessant de la que no queden restes. La casa està distribuïda en planta i pis, amb la façana principal orientada a migdia. En aquesta hi havia dues portes, de les que resta un brancal de cada una; la de ponent d'arc escarser de pedra i la de llevant amb llinda horitzontal de pedra. També hi ha algunes obertures petites a la planta i al pis. L'interior està dividit en dues crugies però no es conserven els murs de divisió. Hi ha restes de la fornícula que contenia la imatge a la sala del pis, així com la clau de l'arc escarser que es troba fóra de lloc al terra, amb una inscripció 1871 CASA NOVA i uns dibuixos que recorden uns arpiots, un plantador, eines d'horta que poden representar l'ofici dels habitants, així com un porró, que podria representar que aquesta casa faria funcions d'hostal en algun moment. | 08130-38 | Pla de Montclar | Desconeixem la data de construcció d'aquesta casa, només coneixem la que ens indica la llinda, 1870, i que la casa surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Casa Nova, Pedro Costa. També sabem que la casa va ser abandonada farà uns 40 anys després de morir la única dona que hi vivia. Tot i aquesta confirmació cronològica, la casa podria ser de finals del XVIII o inicis del XIX. Sembla que havia fet d'hostal, en trobar-se al peu del camí Ral, i el seu nom originari podria ser 'La Casanova dels Racons', ja que es troba a tocar la casa dels Racons de Monclar. Abans de la guerra civil, el Rancoi era l'hostaler de la Casanova. Amb l'acabament de la carretera de Berga a Solsona, l'any 1919, i la carretera de Casserres a l'Espunyola l'any 1921, Montclar es queda al marge de les principals vies de comunicacions i comença un lent abandonament dels antics camins d'aquesta zona. | 42.0198800,1.7695600 | 398129 | 4652716 | 08130 | Montclar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53951-foto-08130-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53951-foto-08130-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Es troba al Pla de Montclar, limita pel nord amb un bosquet d'alzines que el separa de la carretera al nucli. El topònim original és Rancoi. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 53952 | Els Racons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-racons | XIX-XX | Aquesta casa forma part d'un conjunt agrícola junt a diversos coberts i estables. La casa és un edifici petit, de planta rectangular cobert amb teulada de teula àrab i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. L'obra és de pedra de diferents mides i amb les cantoneres ben tallades tot i que molt irregulars. Té planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal simètrica, amb una porta central d'arc escarser de maó i una finestra a cada banda, al pis hi ha un balcó central i dues finestres, totes amb muntants i llindes de maó. Té un cos annex a la façana oest, amb la part de la primera planta en pedra i la resta de maó, formant un assecador obert al pis i coberta de teula d'un vessant amb aiguavés a l'exterior. | 08130-39 | Pla de Montclar | Segons el cadastre aquesta casa data del 1900, tot i que podria ser una mica anterior, d'inici o mitjans del segle XIX, per l'estructura general. | 42.0187800,1.7705300 | 398207 | 4652592 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53952-foto-08130-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53952-foto-08130-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53953 | Torregassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torregassa-0 | HOMS I BRUGAROLAS, Mercè (2005) El sindicat remença de l'any 1448. Ajuntament de Girona. Col·lecció Documents de l'Arxiu Municipal, 11. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. PLANES I ALBETS, A. (1985). L'arrendament de les prestacions pageses de caràcter feudal: consideracions sobre la figura del petit arrendatari del segle XVIII. Institut d'Estudis Ilerdencs. Lleida. | XV-XVIII | Conjunt format per diverses edificacions que acompanyen la casa i que tenen usos agropecuaris. Hi ha dues edificacions destinades a habitatge, un d'ells molt modern. La casa antiga és de planta rectangular, coberta amb teulada a doble vessant de teula àrab i amb carener perpendicular a la façana principal, que s'obre a migdia. Està estructurada en planta baixa i dos pisos superiors, l'últim sota teulada. Fou reformada al segle XX amb la construcció d'un cos rectangular adossat a la façana de llevant i fet amb materials moderns que trenquen l'estructura de la masia, amb totes les obertures amb maó. A ponent i a migdia encara es conserven finestres amb llindes de pedra, essent la majoria de petites dimensions, allindades i disposades de forma aleatòria als murs. La porta principal es troba al lateral esquerre de la façana, i la única simetria la proporcionen les dues obertures d'arc de mig punt de maó que hi ha al pis superior i que formen dos balcons contigus. A les façanes laterals s'han construït cossos annexos de ceràmica acabats amb un arrebossat. | 08130-40 | Pla de Montclar | La notícia documental més antiga que hem trobat és del 1448, en la convocatòria dels homes del terme pel sindicat remença un dels convocats era Anthonius de Torregassa (Homs, 2005). No surt esmentada al fogatge de 1553, fet per Pere Serra batlle, que esmenta entre els 20 caps de casa de Montclar, possiblement perquè en aquell moment podria estar deshabitada. Però en canvi ai s'esmenta a la llista de cases per combregar de 1588 que es conserva a l'Arxiu Diocesà de Solsona (ADS), en Torregassa de La Torregassa. Tot i que la casa va ser reformada a finals del XIX amb l'afegit de la façana, l'origen és de finals de l'Edat mitjana i el topònim ens pot remetre a la possible existència d'una torre en aquest indret o bé a que la casa seria una antiga torre o casa forta. | 42.0322900,1.7834600 | 399299 | 4654077 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53953-foto-08130-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53953-foto-08130-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53953-foto-08130-40-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53954 | El Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-riu-0 | HOMS I BRUGAROLAS, Mercè (2005) El sindicat remença de l'any 1448. Ajuntament de Girona. Col·lecció Documents de l'Arxiu Municipal, 11. IGLÉSIAS, J. (1979).. El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajoana. Volum I. Barcelona. | XIII-XX | Es troba molt enrunada i en perill d'esfondrament. | El Riu és una gran masia que forma part d'un conjunt amb els coberts adossats a la façana principal, el paller, el pou i una tina excavada a la roca, que es troba al vessant de ponent del turó de Montclar. Està parcialment abandonat i enrunat, ja que la teulada de part de la casa s'ha esfondrat, així com part dels forjats. És un edifici de planta rectangular, cobert amb teulada de doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a ponent i ràfec a tot el perímetre de la teulada que és de teula àrab; amb planta baixa, pis i golfes sota teulada. La casa s'adapta al desnivell de roca, de manera que té un accés per ponent a la planta baixa i l'altre per llevant a la primera planta, quedant una part de la planta baixa semi-soterrada. Els murs són de pedra amb carreus grans i ben escairats a les cantonades, tot i que hi ha moltes parts de murs construïts amb tàpia a la façana de llevant. Les obertures són de pedra i hi ha poques a la part més antiga de la casa, així com alguna espitllera a la planta baixa, mentre que al cosa de migdia hi ha algunes obertures d'arc de maó. La casa té dos cossos annexes aïllats, un davant la façana principal, a la banda dreta, que només conserva una part dels tancaments; l'altre cos, més petit, a la façana de migdia. Hi ha un tercer cos, més allunyat de la casa i de construcció recent, és un cobert amb tancaments de ceràmica que servia de magatzem o paller i que actualment té la coberta esfondrada. Davant la façana de llevant hi ha un pou. La casa té tres crugies perpendiculars a la façana, les dues de la banda nord són més antigues, i la tercera a migdia és més moderna. Aquesta albergava la cuina, ja que es veuen els nínxols que ocupaven dels fogons i la pica, a banda i banda d'una porta amb una llinda exterior amb la data 1864. A la central hi havia la sala que encara conserva les llindes de pedra de les portes. | 08130-41 | El Riu | L'estructura general de la casa ens mostra un edifici de possible origen medieval, tot i que no es conservi documentació molt antiga que faci referència. Possiblement en els seus inicis seria una casa fortificada o domus dels segles XII-XIII i que posteriorment es va ampliar amb el cos de llevant entre els segles XVIII i XIX. La notícia documental més antiga és del 1448, en la convocatòria dels homes del terme pel sindicat remença un dels convocats era Petrus del Riu (Homs, 2005). Al fogatge de 1553 s'esmenta a Saldoni Matia del Mas del Riu. També s'esmenta la casa a la llista de cases per combregar de 1588 que es conserva a l'Arxiu Diocesà de Solsona (ADS). | 42.0183600,1.7622500 | 397521 | 4652556 | 08130 | Montclar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53954-foto-08130-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53954-foto-08130-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53954-foto-08130-41-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | La casa es troba en runes des de l'incendi de 1994. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 53955 | Tina de El Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-el-riu | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvan. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. RIU, M. (1989) L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. | Tina excavada en una codina de roca que es troba davant la façana principal de la casa El Riu, entre el cobert de la façana i el camí a Montmajor. És una tina amb una boca d'aproximadament 160cm de diàmetre, circular i que no té encaixos al perímetre de la boca. No es distingeix la boixa a la part baixa de la codina, ja que la part exterior ha quedat reomplerta de sediments de terra i vegetació. La profunditat total del cup pot arribar als 2m, tot i que no podem esbrinar el total degut a que es troba tapada amb terra i a l'interior hi creixen bardisses, fet que dificulta la seva visió total. | 08130-42 | El Riu | La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A l'edat mitjana les tines es feien excavades a la roca (RIU, 1989), mentre que a partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient circular (BALLBÉ, 1993). Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important i reafirma el cultiu de vinya que trobem documentat des dels primers segles medievals fins al segle XVIII en aquesta zona. | 42.0184600,1.7621300 | 397511 | 4652567 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53955-foto-08130-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53955-foto-08130-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53955-foto-08130-42-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53956 | Pou de El Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-el-riu | El pou de la casa el Riu es troba davant la façana de llevant de la casa. És una estructura exempta de planta circular amb una part exterior de forma cilíndrica de quasi 2m d'alçada construïda amb carreus de pedra i coberta de lloses de pedra que forma una cúpula feta per aproximació de filades. Té una obertura de forma rectangular amb ampit de pedra amb un galze, que permetia l'obtenció de l'aigua a través del forat del pou, que és vertical i en part excavat a la roca. A banda i banda de l'ampit hi ha dues pedres horitzontals que sobresurten i que servirien per recolzar les galledes, i a la part inferior, dos graons permeten un accés més fàcil. Encara està actiu ja que té aigua, però no en ús. | 08130-43 | El Riu | Possiblement aquest pou s'obriria en alguna de les ampliacions de la casa, entre els segles XVII i XIX, tot i que podria ser anterior. | 42.0183300,1.7623700 | 397531 | 4652552 | 08130 | Montclar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53956-foto-08130-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53956-foto-08130-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53956-foto-08130-43-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 53957 | Tina de la riera de Montclar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-la-riera-de-montclar | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvan. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. RIU, M. (1989) L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. | XVII-XIX | Tina excavada en una codina de roca que es troba al costat de la carretera que porta del nucli de Montclar a Montmajor, després de la casa El Riu i en el punt on la riera de Montclar passa per sota la carretera. És una tina amb una boca circular d'aproximadament 180cm de diàmetre, que no té un galze a una part del perímetre de la boca per recolzar una tapa anomenada brescat, on es xafava el raïm i s'escolava el líquid cap a l'interior de la tina. No es distingeix la boixa a la part baixa de la codina, que deu obrir-se a la banda de la riera, a llevant, ja que la part exterior queda tapada amb vegetació. La profunditat total del cup pot arribar als 2m, tot i que no podem esbrinar el total degut a que es troba reomplerta en part amb terra i a l'interior hi creixen bardisses, fet que dificulta la seva visió total. | 08130-44 | Carretera de Montclar a Montmajor | La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A l'edat mitjana les tines es feien excavades a la roca (RIU, 1989), mentre que a partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient circular (BALLBÉ, 1993). Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important i reafirma el cultiu de vinya que trobem documentat des dels primers segles medievals fins al segle XVIII en aquesta zona. | 42.0194300,1.7606800 | 397393 | 4652676 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53957-foto-08130-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53957-foto-08130-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53957-foto-08130-44-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | També s'ha anomenat Tina del Riu, però en haver una altra davant la casa que ja té aquest nom, hem preferit anemonar-la de la riera de Montclar. | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53958 | Fira dels Reis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-dels-reis | BOLÒS, J. (2004) La contrada: unes vies que ens mostren el passat. A Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. P. 21-23. CARRERAS CANDI, F. (1910) Geografia General de Catalunya. Província de Barcelona. Editorial Albert Martín, Barcelona. MADOZ, P. (1845). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar. Madrid. TORRAS, Cesar August (1922). Pirineu Català. Guia itinerari. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench. Barcelona. www.montclar.cat | XIX-XX | La fira es celebra per la diada de Reis a Montclar, i és una tradició molt arrelada i antiga. Des dels seus orígens es feia a la plaça del poble, al nucli, i era una fira bàsicament de bestiar. La bassa que hi ha al nucli podia servir per a abeurar als animals durant la celebració d ela fira. Actualment es fa a l'antic pla de l'Alzina, avui anomenat Firal dels Reis, i s'ha convertit en una fira que també mostra artesania popular, productes de la zona, maquinària agrícola, a més de bestiar, i és un esdeveniment molt concorregut per gent de quasi tota la comarca ja que a més és un esdeveniment social que provoca la trobada dels habitants del territori en un dia festiu. | 08130-45 | Firal dels Reis. Montclar | Al segle XII, a Montclar hi ha una activació de l'economia al territori, fet que es tradueix en la celebració de fires de comerciants que seran decisives en el desenvolupament de les viles. Montclar seria a l'edat mitjana un poble amb una economia bàsicament ramadera, com testimonia el pas del camí ramader i el fet que sigui un lloc de confluència de camins ja des de l'edat mitjana. Pasqual Madoz, al seu Diccionari de 1845, fa una descripció del poble de Montclar en la que diu que es celebra una fira el dia de Pasqua de Reis, molt concorreguda amb venda d'animals de tot tipus. També Carreras Candi el 1910, parla de la fira de bestiar el dia de Reis, així com César August Torras, el 1905 parla de la fira com un acte social al que hi concorren marxants de diferents llocs. Aquesta era una de les fires més importants de la comarca. On es feien transaccions de bestiar, principalment de llana, porcs, bous,.... Al migdia hi havia menjar amb focs a terra, amb el plat del dia 'fesols amb cansalada' i torrons d'Agramunt. Abans, l'endemà del dia 7, era la Festa Major amb ballades a la plaça i al vespre es feia reunió a l'Hostal per jugar a cartes. Actualment, es manté la celebració el dia 6 de gener, i també s'hi mostra maquinaria agrícola i vehicles, a més d'artesania popular, parades de turró i altres productes de la contrada, i es pot gaudir del típic esmorzar de botifarra i cansalada. | 42.0241700,1.7766100 | 398719 | 4653184 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53958-foto-08130-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53958-foto-08130-45-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | 2020-06-30 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,37 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.