Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 54032 | Alzina de Les Escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-les-escoles | Davant les antigues escoles hi ha una alzina de considerables dimensions. Es tracta d'una alzina amb un perímetre de tronc d'aproximadament 1 metre. Destaca per la gran capçada de forma arrodonida, que assoleix una alçada d'uns 10 metres, amb un diàmetre de brancada que sobrepassa els 10 metres. | 08130-119 | Les Escoles, Les Forques | 42.0268900,1.7811000 | 399095 | 4653480 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54032-foto-08130-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54032-foto-08130-119-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2021-05-26 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 54031 | Alzines del Pla de les Alzines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-del-pla-de-les-alzines | Alzinar ubicat a migdia de la carretera que des de l'Espunyola porta al nucli de Montclar. Aquest alzinar és l'espai on té lloc la Fira de Reis de gener, amb diverses activitats lúdiques i festives relacionades amb la fira. Es tracta d'un bosc d'alzines (Quercus Ilex) que s'ha mantingut en bon estat en el seu conjunt. El seu interès radica en haver-se convertit en les restes marginals del que devia haver estat la vegetació originària d'aquesta zona abans de la irrupció de l'agricultura, especialment del conreu de cereals, que va desforestar els voltants i els plans veïns. Aquest tipus de transformació del medi ambient, fa que les restes d'un antic bosc d'alzines es converteixin en una zona d'alt interès natural. D'altra banda cal afegir el valor simbòlic d'aquest bosc, constituint un important punt en d'imaginari de la població local. | 08130-118 | Pla de les Alzines | 42.0242300,1.7763300 | 398696 | 4653191 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54031-foto-08130-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54031-foto-08130-118-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El lloc també s'anomena Firal dels Reis, ja que es realitza la Fira anual de Reis. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 54026 | Antiga necròpolis de Montclar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-necropolis-de-montclar | Carreras, J. (1999). Una sepultura medieval al poble de Montclar. L' Erol, revista cultural del Berguedà, núm 61. Pp. 14-17. Castany, J. i altres (1990). El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat. Els llibres de l'Àmbit, núm. 4. | XII-XIII | No queden restes visibles | Sembla que la zona al voltant de l'església i del castell havia sigut una necròpolis utilitzada des de l'edat mitjana, tal i com queda testimoniat per la troballa d'una sepultura al jardí de can Salvat l'any 1978. El nucli del poble de Montclar es troba situat sobre un turó on es troba l'església de Sant Martí i un conjunt de cases que van ser majoritàriament reconstruïdes a partir dels anys 1960. Les sepultures trobades en aquest entorn podrien correspondre a l'antiga necròpolis de l'església. | 08130-113 | Nucli de Montclar | El lloc de Montclar és documentat des del segle X, en l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà, que fa referència a l'església de Santa Creu de Montclar com una propietat del monestir el 983. El 1074 s'esmenta la venda d'un alou a Montclar (ADS, fons Serrateix). La història del poble va lligada a l'església i al castell, aquest no s'esmenta fins a inicis del segle XIV (1309), moment en que passa a domini reial regentat per la família dels Montclar i s'engrandí. El segle XVII, era propietat de la família nobiliària dels Tamarit i l'antic castell es transformà en una masia coneguda com cal Metge Sastret. L'església és un edifici d'origen romànic amb modificacions de diferents èpoques i seria segurament l'església del castell. Segons Jordi Bolòs (2005, a Miscel·lània sobre Montclar), el nucli de Montclar no és una sagrera, ja que en l'espai de 30 passes al voltant de l'església no hi havia construccions però si una zona d'enterraments d'època medieval, la que correspon a l'antiga necròpolis i de la que es va trobar un enterrament al jardí de can Salvat. Montclar seria un poble obert i emmurallat, creat al cim d'un turó i fortificat, durant l'alta edat mitjana. Possiblement l'evolució del nucli seria la que apunta Bolòs, entre els segles VII i X la funció del turó podia ser d'oppidum, refugi natural que aviat va tenir un conjunt d'habitatges de tàpia o fusta. Al segle IX-XI es va afegir l'església preromànica i la necròpolis. Entre els segles XI-XII es construiria el castell del senyor, afavorint l'increment d'edificacions així com una nova església romànica. Al fogatge de 1365-1370 hi havia 13 focs reials i 8 focs pel 'castell de Muntclar, den Francesch de Muntclar' (Iglésias, p. 105-107). El de 1381 assenyala 5 focs reials i 4 focs del castell. En el de 1497 hi havia 10 focs. Al fogatge de 1553 hi ha una recuperació de la població, amb 20 focs. Desconeixem quan es va deixar d'utilitzar la zona com a necròpolis, segurament des de la construcció del nou cementiri al costat de l'església, possiblement a finals del segle XVII. | 42.0179200,1.7653000 | 397773 | 4652503 | 08130 | Montclar | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54026-foto-08130-113-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53948 | Ara de l'ermita de Sant Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ara-de-lermita-de-sant-ponc | GAVÍN, J.M. (1985) Inventari d'esglésies. Vol. 17, El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. PLANES I ALBETS, A. (1985). L'arrendament de les prestacions pageses de caràcter feudal: consideracions sobre la figura del petit arrendatari del segle XVIII. Institut d'Estudis Ilerdencs. Lleida. | XVIII | Es troba a l'aire lliure | Davant la porta de l'església de Sant Ponç, a l'exterior, hi ha l'ara de l'altar. És un bloc de pedra sorrenca de forma rectangular, d'aproximadament 150cm de llarg i 70cm d'amplada. Està recolzada sobre un conjunt de pedres que formen una base sense forma. A la part central hi ha un rectangle excavat a la pedra que servia per guardar les relíquies dels màrtirs, i a la banda dreta hi ha un altre forat més petits que serviria per encastar la creu i que té gravat a la base un símbol que s'assimila a un peix, símbols dels cristians que representava la resurrecció de Crist. | 08130-35 | Sant Ponç | La notícia històrica que tenim de la capella va associada a la casa, que era la que més produïa de la parròquia de Montclar, ja que va ser casa nomenada casa major delmera a L'Excusado (1766-69), lliurant el delme a la hisenda reial, arrendada per Jaume Merlet, argenter, per 220 lliures, i el fiador va ser Joan Santromà, espardenyer de Solsona (Subarrendaments de l'Excusado, 1766-69) (PLANES, 1985). La capella, tal i com indica la data gravada a la porta, és un edifici de 1754, corresponent amb el moment d'ampliació de la casa i del seu auge econòmic. És un edifici amb una estructura neoclàssica. | 42.0295400,1.7764900 | 398718 | 4653780 | 1764 | 08130 | Montclar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53948-foto-08130-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53948-foto-08130-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53948-foto-08130-35-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 99|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 54089 | Balma Fosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-fosca | Fotografia de Panoramio (petjades). | Balma o bauma situada al peu del torrent anomenat rasa de Cal Fàbregas. Forma una cavitat allargada, d'uns tres metres de profunditat que ha estat formada per l'erosió de l'aigua del torrent en un vessant rocós. Per l'interior de la balma circula l'aigua del torrent que ha produït formacions rocoses al paviment de la balma i que li proporcionen una singularitat paisatgística. No hi ha restes visibles de que hagués estat habitada en algun període històric. | 08130-176 | Clot de les Barraques o Torrent de cal Fàbregas | La seva formació és el resultat d'un llarg procés erosiu que va iniciar-se fa cinc cents milions d'anys a la Depressió Central que llavors ocupava els contraforts de la Serralada Herciana d'on formava part l'antic Massís de l'Ebre. Durant milions d'anys els rius van anar erosionant aquesta vella serralada aportant cap el mar una gran quantitat de material, fins que aquesta va desaparèixer. Les terres que formen l'Alt i el Baix Berguedà van quedar submergides pel mar i en el fons s'hi van anar dipositant capes de sediments que es van consolidar fins a convertir-se en roca. Fa setanta milions d'anys aproximadament com a resultat del moviment de la tectònica de plaques el fons rocós d'aquest mar va rebre una pressió molt forta fins a fer-los emergir que és el que coneixem com l'Alt Berguedà i per tant el mar es va anar enretirant deixant només coberta per les aigües la comarca del Baix Berguedà. El procés erosiu de les roques de l'Alt Berguedà va iniciar-se novament i igual que amb el Massís de l'Ebre, els rius van arrencar, transportar i dipositar els sediments en el mar del Baix Berguedà, fins que fa cinc milions d'anys aquest mar residual va començar a retrocedir fins a desaparèixer. Els agents erosius durant aquests últims milions d'anys han configurat el paisatge actual. | 42.0021000,1.8047200 | 401012 | 4650700 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 54058 | Bassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa | Al nucli, entre l'església i l'Ajuntament, hi ha una antiga bassa de forma circular que queda tancada per quasi tot el seu perímetre per un mur de pedra d'uns dos metres d'alçada sobre el que s'ha posat una barana. Al voltant han crescut arbres i vegetació que en algunes èpoques de l'any creen un espai tancat i ombrívol. Té un accés obert a l'extrem sudest, obert al mur i amb uns graons que permeten baixar al centre de l'espai que actualment està sec. Al perímetre de la basa una graonada forma un banc seguit. | 08130-145 | Nucli de Montclar | Aquesta bassa es troba al costat del dipòsit i la font del Rector, i possiblement s'ompliria amb aigua de pluja i amb aigua d'aquesta font. La Fira de Reis s'havia fet anteriorment a la plaça del poble, i aquesta bassa s'utilitzaria com a abeurador pel bestiar que es comercialitzava a la fira. | 42.0184300,1.7650700 | 397755 | 4652560 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54058-foto-08130-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54058-foto-08130-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54058-foto-08130-145-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Al costat de la font i dipòsit del Rector | 98|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53964 | Bassa de Sant Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-sant-ponc | Bassa natural que es forma en una zona que forma un clot al costat de la carretera que porta al nucli de Montclar, davant de les Forques i al peu dels terrenys de la casa Sant Ponç. La bassa s'omple amb aigua de pluja, de forma que moltes vegades és seca, i serveix d'abeurador per bestiar. | 08130-51 | El Pla de Montclar | 42.0273100,1.7805200 | 399048 | 4653528 | 08130 | Montclar | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53964-foto-08130-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53964-foto-08130-51-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 53920 | Bauma de l'home mort de Circuns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-de-lhome-mort-de-circuns | Castany, J. (1990). 'El megalitisme i les coves sepulcrals i d'hàbitat', a El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat. Els llibres de l'Àmbit, núm. 4. Pp. 113-165. Llorens, A.; Guerrero, Ll.; Lorenzo, J.I.; Lázaro, F. (1975). Cueva sepulcral del Home Mort de Circuns, Montclar (Barcelona). Noticiario Arqueológico Hispano. Prehistoria, núm. 4. Madrid. Pp. 339-356. Llorens Solé, Antoni; Guerrero Sala, Lluís Antoni; Lorenzo Lizalde, José Ignacio (1976). Memoria preliminar de excavación de la cueva sepulcral del Home Mort de Circuns (Montclar, Barcelona). Noticiario Arqueológico Hispánico. Prehistoria, núm. 5. Madrid. Pp. 247-252. Sánchez, E.. (1990). 'L'època ibèrica', a El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat. Els llibres de l'Àmbit, núm. 4. Pp. 197-225. | Aquesta bauma es troba situada en el límit dels termes municipals de Serrateix i Montclar. És un abric natural excavat en pedra arenisca, situat en la paret d'un braç rocós que demarca dues propietats. Les dimensions de l'abric son reduïdes, amb una amplada màxima de 120cm, 170cm de profunditat i 96cm d'alçada màxima. S'observa la presència de forats per al suport de bigues excavats en la visera de la balma. A l'interior hi ha una cata de 20cm de profunditat. La localització és difícil, ja que es troba en una zona de bosc i accidentada. La zona de l'entorn la podem considerar d'expectativa arqueològica, ja que possiblement hi hagi altres jaciments neo-eneolítics. | 08130-7 | Al sud del terme municipal | Bauma sepulcral col·lectiva que en el moment de la descoberta ja havia estat saquejada totalment. Es va realitzar una excavació d'urgència durant 15 dies del mes de maig de 1973 per membres del Museu de Solsona sota la direcció d'Antoni Llorens Solé. La descoberta va ser feta pel presbíter de Linya, que va recollir els ossos i va donar notícia de la troballa al Museu. Els arqueòlegs del Museu de Solsona van centrar la seva feina en la descripció del jaciment, en l'estudi planimètric i en la recollida d'alguns ossos i materials. Sembla que s'havien destruït uns 23 cranis i diverses parts d'esquelets que es van trobar apilonats en un racó de la balma. Es va recuperar pocs materials arqueològics, entre ells un fragment ceràmic, una punta de sílex, una dena de collar d'esteatita i una petxina univalva amb una incisió anular per a sostenir-la com a penjoll. L'estat de conservació de les restes òssies era molt dolent i fragmentat; a partir de les peces dentals es va constatar la presència de 18 individus, dels que una tercera part eren nens entre 0 i 7 anys; tot i que els arqueòlegs confirmen al menys 24. Els materials es van dipositar al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. | 41.9920500,1.7876200 | 399580 | 4649604 | 08130 | Montclar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53920-foto-08130-7-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Fotografia antiga a: Llorens, A.; Guerrero, Ll.; Lorenzo, J.I.; Lázaro, F. (1975: 356). | 79 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53994 | Ca l'Anton | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lanton | XIX-XX | No té teulada. | La casa forma part d'un conjunt de diferents coberts en diferents estats de conservació. La casa es troba en mal estat, ja que no conserva la teulada i està en procés de restauració. És un edifici de planta rectangular, que havia estat cobert amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. L'estructura és de planta baixa i dos pisos, el segon tota teulada, feta en pedra de diferents mides i amb algunes cantoneres escairades. La major part de les obertures estan envoltades de maó, tot i que hi ha alguna amb llinda de pedra. La façana principal presenta la porta descentrada i dues finestres a cada pis. Hi ha un cos afegit per la banda de llevant que amplia part de l'edifici. A l'interior es conserva part dels graons de l'escala. No conserva altres elements d'interès. | 08130-81 | Veïnat del Casó | No disposem d'informació històrica d'aquesta casa, tot i que per l'estructura podria tractar-se d'un edifici de finals del XVIII amb modificacions a finals del XIX. | 42.0233500,1.7533600 | 396793 | 4653120 | 08130 | Montclar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53994-foto-08130-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53994-foto-08130-81-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53992 | Ca l'Asidró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lasidro | 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XIX-XX | Conjunt format per diversos coberts que acullen una explotació ramadera, així com la casa principal que es troba al centre. La casa és de planta rectangular coberts amb teulada a doble vessant de teula àrab amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a sudest. L'estructura és de planta, pis i golfes sota teulada. La casa ha estat rehabilitada i les obertures han estat transformades i són de mida més gran que les originals, i les façanes arrebossades, tret de les cantonades que són de carreus ben escairats. Davant la façana principal hi ha una bassa i al centre del camp de conreu que hi ha davant, un pou. | 08130-79 | Veïnat del Casó | La casa surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Asidró, Esteban Fornell. No disposem de més informació que permeti saber si la casa podria ser més antiga, tot i que possiblement es tracti d'una casa de finals del segle XIX. | 42.0238700,1.7507000 | 396574 | 4653181 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53992-foto-08130-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53992-foto-08130-79-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54014 | Ca n' Iglésias Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-n-iglesias-vell | 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XIX-XX | Es troba en ruïnes | Restes d'una antiga masia que es troba actualment en avançat estat de ruïna. S'identifica un únic volum amb planta rectangular del que resten fragments de poca alçada de paraments de paredat comú amb cantoneres de pedra escairada. | 08130-101 | Ca n' Iglésias Vell, zona El Vilar | Aquest mas el podem relacionar amb el molí de ca n' Iglésias, que es troba proper, al costat de la riera, i del que quasi no queden vestigis. Surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Iglésias, possiblement fent referència a la casa i al molí. | 41.9941100,1.7652500 | 397731 | 4649860 | 08130 | Montclar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54014-foto-08130-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54014-foto-08130-101-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54054 | Cal Armenter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-armenter | AA.VV. (2004) Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. | XIX-XX | Aquesta casa era de les poques que estaven dempeus els anys 1960, abans de la intervenció que es va fer els anys 1960-70 en tot el nucli. Desconeixem el moment de construcció inicial, però sembla que podria haver sigut una edificació que ja existiria al segle XVIII. Es troba al costat de cal Nan. Es va fer una rehabilitació a tot el conjunt, enderrocant part de la casa per construir-la de nou. És una casa de planta baixa i dos pisos, coberta amb teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. És de paredat comú amb cantoneres ben escairades. Les obertures conserven les llindes i muntants de pedra. | 08130-141 | Carrer dels Horts | Aquesta casa era de les poques que es mantenien els anys 1960, abans de la intervenció que es va fer els anys 1960-70 en tot el nucli. Desconeixem el moment de construcció inicial, però sembla que podria haver sigut una edificació que ja existiria al segle XVIII. El lloc de Montclar és documentat des del segle X, en l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà, que fa referència a l'església de Santa Creu de Montclar com una propietat del monestir el 983. L'església és un edifici d'origen romànic amb modificacions de diferents èpoques i seria segurament l'església del castell. Possiblement l'evolució del nucli seria la que apunta Bolòs, entre els segles VII i X la funció del turó podia ser d'oppidum, refugi natural que aviat va tenir un conjunt d'habitatges de tàpia o fusta. Al segle IX-XI es va afegir l'església preromànica i la necròpolis. Entre els segles XI-XII es construiria el castell del senyor, afavorint l'increment d'edificacions així com una nova església romànica. Al fogatge de 1365-1370 hi havia 13 focs reials i 8 focs pel 'castell de Muntclar, den Francesch de Muntclar' (Iglésias, p. 105-107). El de 1381 assenyala 5 focs reials i 4 focs del castell. En el de 1497 hi havia 10 focs. Al fogatge de 1553 hi ha una recuperació de la població, amb 20 focs. El següent recompte de població és de 1717, amb 89 habitants, i passa a 179 al cens de 1787. Al segle XIX puja la població a 521 el 1857, degut a la industrialització. Aquest període entre els segles XVII i XVIII, en que la població augmentà considerablement, es van construir la major part dels habitatges del nucli. Montclar era un punt de confluència dels camins Rals que unien les comarques del Berguedà, el Solsonès i el Bages, per tant era ruta de traginers i hi existien diversos serveis: hostal, ferreria, forn de pa, barber, sastre. Marxant,...tal i com indiquen els topònims encara presents a algunes cases. Disminueix el nombre d'habitants el 1877 amb 363, disminuint de forma progressiva fins al 1936. A partir de la primera meitat del segle XX es comencen a abandonar moltes cases ja que el poble quedava aïllat de les noves vies de comunicació; el resultat va ser la ruïna d'algunes cases i l'any 1965, de les 25 cases que tenia el nucli, només una era habitada sempre i altra de forma esporàdica (AAVV, 2004: 101). L'any 1964, un grup de barcelonins que visità el lloc en una excursió organitzada pel Centre Excursionista de Catalunya, es va fixar en el lloc i van comprar algunes cases (Can Rebolleda, les Ànimes, cal Marxant o Portalet). La premsa de l'època es va fer ressò, apuntant que la reconstrucció de les cases es feia amb materials locals i respectant l'estructura i elements antics, amb l'objectiu d'utilitzar com a segones residències. L'any 1990 només quedaven dues cases per reconstruir (cal Quim i cal Martinet). L'any 2015 hi havia censats 120 habitants, xifra que es manté des del 2001. | 42.0185500,1.7647000 | 397724 | 4652574 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54054-foto-08130-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54054-foto-08130-141-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | A finals del segle XIX s'anomenava Hermenter i a inicis del segle XX Manté. Actualment s'anomena can Monràs. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54021 | Cal Berler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-berler | 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XIX-XX | Petita masia de planta baixa, pis i golfes sota teulada a doble vessant de teula àrab, amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. Al cos principal hi ha afegits altres dos volums per la banda nordoest. Els murs són de paredat comú, i els tancaments de pedra i de maó. La façana principal té porta centrada coberta amb arc rebaixat de maó a plec de llibre, petites finestres disposades asimètricament al pis ja que una està tapiada, i una gran obertura al centre de les golfes, coberta amb arc de mig punt i amb una barana de ferro. La casa està situada en un desnivell del terreny, de forma que per la façana de llevant s'accedeix a peu pla al primer pis. Al costat de la casa, a la banda de llevant i a l'altra costat del camí, hi ha una pallissa amb tancaments de paredat comú i teulada a doble vessant. La façana principal és completament oberta i té un pilar central sobre el que recolza el carener. | 08130-108 | Riera del Solarot | L'estructura d'aquesta casa ens mostra un edifici edificat possiblement al segle XIX. Surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Casa Baraler, Salvador Malisa. | 41.9855200,1.7950200 | 400183 | 4648871 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54021-foto-08130-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54021-foto-08130-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54021-foto-08130-108-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | També té el topònim de Cal Barraler. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54007 | Cal Beulaigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-beulaigua | 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XIX | Edifici de planta baixa, pis i golfes sota coberta. Coberta a dues aigües amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. Els murs són de paredat comú amb cantoneres de pedra ben escairades, llindes de pedra i muntants de finestres i portes de maó. La casa originària va ser ampliada afegint un cos annex a la façana de llevant i allargant el vessant de la teulada. A la llinda de pedra de la porta principal hi ha una inscripció de la que només es distingeixen el dos primers números 18. Al seu voltant hi ha diversos coberts i volums, del que destaca la pallissa que es troba a la banda de ponent de la casa. | 08130-94 | Cal Beulaigua | L'estructura d'aquesta casa ens mostra un edifici que possiblement va ser edificat al segle XIX. Al cadastre consta com a data de construcció l'any 1860. Surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Casa Bevelaigua, Benito Codina. | 42.0212500,1.7426900 | 395906 | 4652900 | 1800 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54007-foto-08130-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54007-foto-08130-94-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54001 | Cal Boatà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-boata | Es troba en ruïnes | Casa de planta rectangular que es troba al peu d'un antic camí que actualment acaba a cal Peraire. Resten part dels murs perimetrals que ens deixen veure una casa de dimensions considerables, que devia ser de planta, pis i golfes sota teulada que seria a doble vessant. No es conserven elements remarcables, tot i que es distingeix clarament un edifici fet en diferents fases, que la construcció era amb pedra i amb cantoneres ben escairades i dividida en tres crugies perpendiculars al carener de la teulada. | 08130-88 | La Devesa | No es disposa d'informació històrica d'aquesta casa, però si que sabem que el 1994 ja estava en ruïnes. | 42.0196600,1.7553600 | 396953 | 4652708 | 08130 | Montclar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54001-foto-08130-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54001-foto-08130-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 54002 | Cal Capçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-capcana | 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XVIII-XIX | Masia de planta rectangular formada per dos cossos adossats amb diferent alçada. Els dos estan coberts amb teulada de teula àrab a doble vessant i amb carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia. El cos situat a sud és de planta i pis sota coberta, i l'altre situat a nord de planta, pis i golfes sota coberta; cada cos construït en diferent època. A la banda de llevant hi ha altres cossos afegits, d'una sola planta, amb teulada a un vessant. La façana principal en part va ser reconstruïda amb maó, i la resta en pedra, amb llindes i brancals de pedra; mentre que el cos nord té cantoneres i marcs de finestres en maó. Davant la casa, a migdia, hi ha una segona construcció de tancament ceràmic. | 08130-89 | Serrat de la Casa Gran | L'estructura d'aquesta casa ens mostra un edifici de finals del segle XIX, tot i que possiblement la part més antiga podria ser una mica anterior. La única referència documental és que la casa surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Capsana, Celedonio Parceria (cognom dubtós). | 42.0372700,1.7524500 | 396740 | 4654667 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54002-foto-08130-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54002-foto-08130-89-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Per arribar cal prendre el camí al costat del camp de futbol de les Alzines de Montmajor, en direcció al nucli de Montclar, en direcció a El Casó, on cal prendre la pista de l'esquerra, fer 1.500 metres i prendre el trencall de l'esquerra, recórrer 570 metres i prendre el trencall de la dreta. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54048 | Cal Cavallet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cavallet | AA.VV. (2004) Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. Sancristòful Ballaró, Jaume (1996). La guerra civil a Montclar (memòries, 1936-1497). Els llibres de l'Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. | XVIII-XX | Edifici de planta baixa i pis, cobert amb teulada de teula àrab de doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia, a l'antic hort. Els murs són de paredat comú i cantoneres de pedra escairades, amb obertures amb llindes pedra. La porta principal es va obrir nova fa uns anys, és d'arc rebaixat. Aquesta casa va ser reformada amb la intervenció que es va fer al municipi els anys 1960-70 i es va convertir en habitatge conservant part dels tancament exteriors. Es troba adossada per la façana de llevant amb cal Quet. | 08130-135 | Carrer de Baix | Sembla que el 1763 aquesta casa es deia cal Riera, posteriorment Caballet i ara es diu Cavallet. D'aquesta casa era fadristern Ramon Riba, que fou president del Comitè de Montclar el 1937. El lloc de Montclar és documentat des del segle X, en l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà, que fa referència a l'església de Santa Creu de Montclar com una propietat del monestir el 983. L'església és un edifici d'origen romànic amb modificacions de diferents èpoques i seria segurament l'església del castell. Possiblement l'evolució del nucli seria la que apunta Bolòs, entre els segles VII i X la funció del turó podia ser d'oppidum, refugi natural que aviat va tenir un conjunt d'habitatges de tàpia o fusta. Al segle IX-XI es va afegir l'església preromànica i la necròpolis. Entre els segles XI-XII es construiria el castell del senyor, afavorint l'increment d'edificacions així com una nova església romànica. Al fogatge de 1365-1370 hi havia 13 focs reials i 8 focs pel 'castell de Muntclar, den Francesch de Muntclar' (Iglésias, p. 105-107). El de 1381 assenyala 5 focs reials i 4 focs del castell. En el de 1497 hi havia 10 focs. Al fogatge de 1553 hi ha una recuperació de la població, amb 20 focs. El següent recompte de població és de 1717, amb 89 habitants, i passa a 179 al cens de 1787. Al segle XIX puja la població a 521 el 1857, degut a la industrialització. Aquest període entre els segles XVII i XVIII, en que la població augmentà considerablement, es van construir la major part dels habitatges del nucli. Montclar era un punt de confluència dels camins Rals que unien les comarques del Berguedà, el Solsonès i el Bages, per tant era ruta de traginers i hi existien diversos serveis: hostal, ferreria, forn de pa, barber, sastre. Marxant,...tal i com indiquen els topònims encara presents a algunes cases. Disminueix el nombre d'habitants el 1877 amb 363, disminuint de forma progressiva fins al 1936. A partir de la primera meitat del segle XX es comencen a abandonar moltes cases ja que el poble quedava aïllat de les noves vies de comunicació; el resultat va ser la ruïna d'algunes cases i l'any 1965, de les 25 cases que tenia el nucli, només una era habitada sempre i altra de forma esporàdica (AAVV, 2004: 101). L'any 1964, un grup de barcelonins que visità el lloc en una excursió organitzada pel Centre Excursionista de Catalunya, es va fixar en el lloc i van comprar algunes cases (Can Rebolleda, les Ànimes, cal Marxant o Portalet). La premsa de l'època es va fer ressò, apuntant que la reconstrucció de les cases es feia amb materials locals i respectant l'estructura i elements antics, amb l'objectiu d'utilitzar com a segones residències. L'any 1990 només quedaven dues cases per reconstruir (cal Quim i cal Martinet). L'any 2015 hi havia censats 120 habitants, xifra que es manté des del 2001. | 42.0183200,1.7643800 | 397697 | 4652549 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54048-foto-08130-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54048-foto-08130-135-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53996 | Cal Circuns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-circuns | 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XVIII-XIX | Masia de planta rectangular coberta amb teulada a doble vessant de teula àrab amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. Està estructurada en planta baixa, dos pisos i golfes sota teulada. Els murs són de grans carreus de pedra sense treballar units amb morter, amb cantoneres escairades. Les obertures són allindades i de petites dimensions, distribuïdes de forma aleatòria a excepció de les de la façana de migdia, i totes de maó amb arc de descàrrega. La façana principal és simètrica, amb porta central d'arc escarser de pedra i finestra a cada banda, balcó central i finestra a cada banda al primer pis, tres finestres al segon pis, i obertura central a les golfes de forma romboïdal. La façana de tramuntana presenta també estructura simètrica, però la porta principal és amb llinda de maó amb arc de descàrrega i amb una finestra llarga al centre de cada pis. A prop de la casa hi ha un pou. | 08130-83 | Veïnat del Casó | La casa surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Circuns. | 42.0250600,1.7591500 | 397275 | 4653303 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53996-foto-08130-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53996-foto-08130-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | També s'anomena El Circuns. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53935 | Cal Gabatx | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gabatx | XVI-XX | Masia de planta rectangular coberta amb teulada de teula àrab, a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a sud-oest. Té un cos annexat a la façana de llevant cobert amb teulada a un vessant amb aiguavés exterior i que segueix el pendent de la teulada principal; i un altre cos afegit a la façana de ponent que únicament té un pis. Davant la façana principal un seguit de coberts tanquen un petit pati. L'estructura de la casa és de planta, pis i golfes sota teulada, construït en pedra amb cantoneres ben escairades. La façana principal forma part d'un cos afegit a l'antiga façana que resta amagada a l'interior de la casa, presenta una estructura quasi simètrica, amb portal central de pedra amb arc de mig punt que té gravada la data 1854 a la dovella central, i amb la particularitat que les tres dovelles del mig estan una mica despreses i fan baixar l'arc. Al primer pis hi ha tres arcs de mig punt, el de la dreta tapiat, i finestres a cada banda; entre mig dels arcs que resten oberts hi ha un brancal amb la inscripció BARTOMEU CUTART 1776 JHS i una creu; mentre que a les golfes només hi ha un arc escarser de maó i dues finestres. Brancals i llindes són de pedra. La façana posterior i les laterals tenen poques finestres i alguna espitllera. L'interior està distribuït en tres crugies perpendiculars a la façana, que es repeteixen al pis; a la part central de la planta baixa es conserva l'antic portal adovellat, amb llargues dovelles i amb la data 1687 inscrita en la dovella central; queda tallat per la volta rebaixada del primer tram que va ser construïda al segle XVIII; en un espai lateral hi ha l'antic pastador i la boca del forn. L'escala de pedra a la crugia de central ens porta al primer pis, on hi ha dues zones diferenciades ja que una part de la casa es va modernitzar, la que correspon a l'afegit de llevant. La part antiga té la sala al centre i habitacions a cada costat, eixida a la banda de migdia i la cuina i espai del foc a la banda de tramuntana. A la sala hi ha una capella i una teiera amb campana de fums a un angle, així com diverses llindes amb dates del 1600, i la que comunica amb l'eixida amb la data 1687 i el nom CHRISTOFOL. Totes les finestres de les habitacions conserven els festejadors. La cuina està separada de l'espai del foc, i aquest conté la campana de forma semi cònica i els bancs al voltant. | 08130-22 | Pla de Sabaters | La casa és fruit de diferents èpoques, una primera possiblement entre els segles XIV i XV, una segona corresponent a la porta adovellada interior de mitjans del segle XVII, una tercera en la que es va fer l'afegit del cos davanter al 1776, i diferents reformes practicades al segle XIX, com la porta principal datada el 1854. El nom que porta actualment pot fer referència a algun ocupant francès, que ocupés la casa possiblement fruit de la immigració occitana a Catalunya durant la segona meitat del segle XVI i principis del XVII, moment en que està documentat a diferents zones del Berguedà la presència de francesos que van romandre al territori dels quals resta el gentilici a diverses cases. | 42.0202400,1.7488900 | 396418 | 4652781 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53935-foto-08130-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53935-foto-08130-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53935-foto-08130-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 54041 | Cal Garsa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-garsa | AA.VV. (2004) Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. | XVIII-XIX | Antiga casa de planta baixa i dos pisos, coberta amb teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a la plaça, a nord. Els murs són de paredat comú amb blocs de pedra tallada a les cantoneres. És una casa situada entre mitgeres, entre cal Quim i l'antiga Fonda de Montclar, actual can Bolós. La façana principal presenta un portal amb llinda de pedra i la inscripció 1756 JHS i una creu al centre, així com tres finestres a la planta baixa, i un balcó i dues finestres al pis, amb muntants, llinda i ampit de pedra; i tres finestres petites al segon pis amb muntants de maó i llinda de fusta. La casa va ser rehabilitada després de la nova ocupació dels anys 1960. | 08130-128 | Plaça de Montclar | Cal Fité es trobava en ruïnes abans de la intervenció que es va fer els anys 1960-70 en tot el nucli. Desconeixem el moment de construcció inicial d'aquesta casa, però sembla que podria haver sigut una edificació que ja existiria al segle XVIII, si tenim en compte la data que apareix a la llinda. El lloc de Montclar és documentat des del segle X, en l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà, que fa referència a l'església de Santa Creu de Montclar com una propietat del monestir el 983. L'església és un edifici d'origen romànic amb modificacions de diferents èpoques i seria segurament l'església del castell. Possiblement l'evolució del nucli seria la que apunta Bolòs, entre els segles VII i X la funció del turó podia ser d'oppidum, refugi natural que aviat va tenir un conjunt d'habitatges de tàpia o fusta. Al segle IX-XI es va afegir l'església preromànica i la necròpolis. Entre els segles XI-XII es construiria el castell del senyor, afavorint l'increment d'edificacions així com una nova església romànica. Al fogatge de 1365-1370 hi havia 13 focs reials i 8 focs pel 'castell de Muntclar, den Francesch de Muntclar' (Iglésias, p. 105-107). El de 1381 assenyala 5 focs reials i 4 focs del castell. En el de 1497 hi havia 10 focs. Al fogatge de 1553 hi ha una recuperació de la població, amb 20 focs. El següent recompte de població és de 1717, amb 89 habitants, i passa a 179 al cens de 1787. Al segle XIX puja la població a 521 el 1857, degut a la industrialització. Aquest període entre els segles XVII i XVIII, en que la població augmentà considerablement, es van construir la major part dels habitatges del nucli. Montclar era un punt de confluència dels camins Rals que unien les comarques del Berguedà, el Solsonès i el Bages, per tant era ruta de traginers i hi existien diversos serveis: hostal, ferreria, forn de pa, barber, sastre. Marxant,...tal i com indiquen els topònims encara presents a algunes cases. Disminueix el nombre d'habitants el 1877 amb 363, disminuint de forma progressiva fins al 1936. A partir de la primera meitat del segle XX es comencen a abandonar moltes cases ja que el poble quedava aïllat de les noves vies de comunicació; el resultat va ser la ruïna d'algunes cases i l'any 1965, de les 25 cases que tenia el nucli, només una era habitada sempre i altra de forma esporàdica (AAVV, 2004: 101). L'any 1964, un grup de barcelonins que visità el lloc en una excursió organitzada pel Centre Excursionista de Catalunya, es va fixar en el lloc i van comprar algunes cases (Can Rebolleda, les Ànimes, cal Marxant o Portalet). La premsa de l'època es va fer ressò, apuntant que la reconstrucció de les cases es feia amb materials locals i respectant l'estructura i elements antics, amb l'objectiu d'utilitzar com a segones residències. L'any 1990 només quedaven dues cases per reconstruir (cal Quim i cal Martinet). L'any 2015 hi havia censats 120 habitants, xifra que es manté des del 2001. | 42.0180100,1.7647900 | 397731 | 4652514 | 1756 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54041-foto-08130-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54041-foto-08130-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54041-foto-08130-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | S'havia anomenat cal Pere fins el 1884, cal Garsa el 1909, i cal Quim a partir de 1964. També s'ha anomenat cal Fité. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 54038 | Cal Martinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-martinet | AA.VV. (2004) Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. | XIX-XX | Cal Martinet es troba a la plaça, és una de les darreres cases que es va rehabilitar, ja que els 1990 encara es trobava mig en ruïnes. L'estructura actual no correspon a la que devia tenir en els seus orígens, tot i que sabem que era un edifici de planta baixa i pis, cobert amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a la plaça, a nord. | 08130-125 | Plaça de Montclar | Cal Martinet es trobava en ruïnes abans de la intervenció que es va fer els anys 1960-70 en tot el nucli. Desconeixem el moment de construcció inicial d'aquesta casa, però sembla que podria haver sigut una edificació que ja existiria al segle XVIII. El lloc de Montclar és documentat des del segle X, en l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà, que fa referència a l'església de Santa Creu de Montclar com una propietat del monestir el 983. L'església és un edifici d'origen romànic amb modificacions de diferents èpoques i seria segurament l'església del castell. Possiblement l'evolució del nucli seria la que apunta Bolòs, entre els segles VII i X la funció del turó podia ser d'oppidum, refugi natural que aviat va tenir un conjunt d'habitatges de tàpia o fusta. Al segle IX-XI es va afegir l'església preromànica i la necròpolis. Entre els segles XI-XII es construiria el castell del senyor, afavorint l'increment d'edificacions així com una nova església romànica. Al fogatge de 1365-1370 hi havia 13 focs reials i 8 focs pel 'castell de Muntclar, den Francesch de Muntclar' (Iglésias, p. 105-107). El de 1381 assenyala 5 focs reials i 4 focs del castell. En el de 1497 hi havia 10 focs. Al fogatge de 1553 hi ha una recuperació de la població, amb 20 focs. El següent recompte de població és de 1717, amb 89 habitants, i passa a 179 al cens de 1787. Al segle XIX puja la població a 521 el 1857, degut a la industrialització. Aquest període entre els segles XVII i XVIII, en que la població augmentà considerablement, es van construir la major part dels habitatges del nucli. Montclar era un punt de confluència dels camins Rals que unien les comarques del Berguedà, el Solsonès i el Bages, per tant era ruta de traginers i hi existien diversos serveis: hostal, ferreria, forn de pa, barber, sastre. Marxant,...tal i com indiquen els topònims encara presents a algunes cases. Disminueix el nombre d'habitants el 1877 amb 363, disminuint de forma progressiva fins al 1936. A partir de la primera meitat del segle XX es comencen a abandonar moltes cases ja que el poble quedava aïllat de les noves vies de comunicació; el resultat va ser la ruïna d'algunes cases i l'any 1965, de les 25 cases que tenia el nucli, només una era habitada sempre i altra de forma esporàdica (AAVV, 2004: 101). L'any 1964, un grup de barcelonins que visità el lloc en una excursió organitzada pel Centre Excursionista de Catalunya, es va fixar en el lloc i van comprar algunes cases (Can Rebolleda, les Ànimes, cal Marxant o Portalet). La premsa de l'època es va fer ressò, apuntant que la reconstrucció de les cases es feia amb materials locals i respectant l'estructura i elements antics, amb l'objectiu d'utilitzar com a segones residències. L'any 1990 només quedaven dues cases per reconstruir (cal Quim i cal Martinet). L'any 2015 hi havia censats 120 habitants, xifra que es manté des del 2001. | 42.0179200,1.7650700 | 397754 | 4652503 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54038-foto-08130-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54038-foto-08130-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54046 | Cal Marxant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marxant-1 | AA.VV. (2004) Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. | XVIII | Edifici de planta baixa i pis, cobert amb teulada de teula àrab de doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre al carrer, a llevant. Els murs són de paredat comú i cantoneres escairades, amb obertures amb llindes de pedra. L'edifici té una porta amb llinda de pedra que té una inscripció gravada en la que s'intueix la data 176- i les sigles JHS. Va ser reformada amb la intervenció que es va fer al municipi els anys 1960-70, conservant part dels tancament exteriors i obrint el portal que permet el pas del camí Ral pel pas anomenat del Portalet, que deixa pas al camí que surt del nucli cap a El Riu i cap a Montmajor. | 08130-133 | Carrer del Portalet o del Riu, 13 | Aquesta casa es trobava en ruïnes abans de la intervenció que es va fer els anys 1960-70 en tot el nucli. Desconeixem el moment de construcció inicial, però sembla que podria haver sigut una edificació que ja existiria al segle XVIII, si fem cas a la data gravada a una llinda, tot i que podria provenir d'altra casa del nucli. El lloc de Montclar és documentat des del segle X, en l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà, que fa referència a l'església de Santa Creu de Montclar com una propietat del monestir el 983. L'església és un edifici d'origen romànic amb modificacions de diferents èpoques i seria segurament l'església del castell. Possiblement l'evolució del nucli seria la que apunta Bolòs, entre els segles VII i X la funció del turó podia ser d'oppidum, refugi natural que aviat va tenir un conjunt d'habitatges de tàpia o fusta. Al segle IX-XI es va afegir l'església preromànica i la necròpolis. Entre els segles XI-XII es construiria el castell del senyor, afavorint l'increment d'edificacions així com una nova església romànica. Al fogatge de 1365-1370 hi havia 13 focs reials i 8 focs pel 'castell de Muntclar, den Francesch de Muntclar' (Iglésias, p. 105-107). El de 1381 assenyala 5 focs reials i 4 focs del castell. En el de 1497 hi havia 10 focs. Al fogatge de 1553 hi ha una recuperació de la població, amb 20 focs. El següent recompte de població és de 1717, amb 89 habitants, i passa a 179 al cens de 1787. Al segle XIX puja la població a 521 el 1857, degut a la industrialització. Aquest període entre els segles XVII i XVIII, en que la població augmentà considerablement, es van construir la major part dels habitatges del nucli. Montclar era un punt de confluència dels camins Rals que unien les comarques del Berguedà, el Solsonès i el Bages, per tant era ruta de traginers i hi existien diversos serveis: hostal, ferreria, forn de pa, barber, sastre. Marxant,...tal i com indiquen els topònims encara presents a algunes cases. Disminueix el nombre d'habitants el 1877 amb 363, disminuint de forma progressiva fins al 1936. A partir de la primera meitat del segle XX es comencen a abandonar moltes cases ja que el poble quedava aïllat de les noves vies de comunicació; el resultat va ser la ruïna d'algunes cases i l'any 1965, de les 25 cases que tenia el nucli, només una era habitada sempre i altra de forma esporàdica (AAVV, 2004: 101). L'any 1964, un grup de barcelonins que visità el lloc en una excursió organitzada pel Centre Excursionista de Catalunya, es va fixar en el lloc i van comprar algunes cases (Can Rebolleda, les Ànimes, cal Marxant o Portalet). La premsa de l'època es va fer ressò, apuntant que la reconstrucció de les cases es feia amb materials locals i respectant l'estructura i elements antics, amb l'objectiu d'utilitzar com a segones residències. L'any 1990 només quedaven dues cases per reconstruir (cal Quim i cal Martinet). L'any 2015 hi havia censats 120 habitants, xifra que es manté des del 2001. | 42.0178500,1.7642500 | 397686 | 4652497 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54046-foto-08130-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54046-foto-08130-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54046-foto-08130-133-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54053 | Cal Nan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nan | AA.VV. (2004) Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. | XIX-XX | Aquesta casa era de les poques que estaven dempeus els anys 1960, abans de la intervenció que es va fer els anys 1960-70 en tot el nucli. Desconeixem el moment de construcció inicial, però sembla que podria haver sigut una edificació que ja existiria al segle XVIII. Es troba al costat de ca l'Armenter. Es va fer una rehabilitació a tot el conjunt els anys 1970. És una casa de planta baixa i dos pisos, coberta amb teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. És de paredat comú amb cantoneres ben escairades. Les obertures conserven les llindes i muntants de pedra. | 08130-140 | Carrer dels Horts | Aquesta casa era de les poques que es mantenien els anys 1960, abans de la intervenció que es va fer els anys 1960-70 en tot el nucli. Desconeixem el moment de construcció inicial, però sembla que podria haver sigut una edificació que ja existiria al segle XVIII. El lloc de Montclar és documentat des del segle X, en l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà, que fa referència a l'església de Santa Creu de Montclar com una propietat del monestir el 983. L'església és un edifici d'origen romànic amb modificacions de diferents èpoques i seria segurament l'església del castell. Possiblement l'evolució del nucli seria la que apunta Bolòs, entre els segles VII i X la funció del turó podia ser d'oppidum, refugi natural que aviat va tenir un conjunt d'habitatges de tàpia o fusta. Al segle IX-XI es va afegir l'església preromànica i la necròpolis. Entre els segles XI-XII es construiria el castell del senyor, afavorint l'increment d'edificacions així com una nova església romànica. Al fogatge de 1365-1370 hi havia 13 focs reials i 8 focs pel 'castell de Muntclar, den Francesch de Muntclar' (Iglésias, p. 105-107). El de 1381 assenyala 5 focs reials i 4 focs del castell. En el de 1497 hi havia 10 focs. Al fogatge de 1553 hi ha una recuperació de la població, amb 20 focs. El següent recompte de població és de 1717, amb 89 habitants, i passa a 179 al cens de 1787. Al segle XIX puja la població a 521 el 1857, degut a la industrialització. Aquest període entre els segles XVII i XVIII, en que la població augmentà considerablement, es van construir la major part dels habitatges del nucli. Montclar era un punt de confluència dels camins Rals que unien les comarques del Berguedà, el Solsonès i el Bages, per tant era ruta de traginers i hi existien diversos serveis: hostal, ferreria, forn de pa, barber, sastre. Marxant,...tal i com indiquen els topònims encara presents a algunes cases. Disminueix el nombre d'habitants el 1877 amb 363, disminuint de forma progressiva fins al 1936. A partir de la primera meitat del segle XX es comencen a abandonar moltes cases ja que el poble quedava aïllat de les noves vies de comunicació; el resultat va ser la ruïna d'algunes cases i l'any 1965, de les 25 cases que tenia el nucli, només una era habitada sempre i altra de forma esporàdica (AAVV, 2004: 101). L'any 1964, un grup de barcelonins que visità el lloc en una excursió organitzada pel Centre Excursionista de Catalunya, es va fixar en el lloc i van comprar algunes cases (Can Rebolleda, les Ànimes, cal Marxant o Portalet). La premsa de l'època es va fer ressò, apuntant que la reconstrucció de les cases es feia amb materials locals i respectant l'estructura i elements antics, amb l'objectiu d'utilitzar com a segones residències. L'any 1990 només quedaven dues cases per reconstruir (cal Quim i cal Martinet). L'any 2015 hi havia censats 120 habitants, xifra que es manté des del 2001. | 42.0185800,1.7646400 | 397719 | 4652577 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54053-foto-08130-140-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Actualment es diu can Armora. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54051 | Cal Peirot Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-peirot-gran | AA.VV. (2004) Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. | XVIII-XX | Edifici de planta baixa i pis, cobert amb teulada de teula àrab de doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a llevant. Els murs són de paredat comú i cantoneres de pedra escairades, amb obertures amb llindes pedra. La porta principal és d'arc rebaixat de pedra. Aquesta casa va ser reformada amb la intervenció que es va fer al municipi els anys 1960-70 i es va convertir en habitatge conservant part dels tancament exteriors. Antigament era una única casa, essent aquesta la casa principal, mentre que la cort era a l'actual Perot Xic. Es troba adossada per la façana de ponent amb cal Perot Xic. | 08130-138 | Carrer de Baix | Aquesta casa es trobava en ruïnes abans de la intervenció que es va fer els anys 1960-70 en tot el nucli. Desconeixem el moment de construcció inicial, però sembla que podria haver sigut una edificació que ja existiria al segle XVIII. Junt a la casa contigua de cal Perot Xic formava una única casa. El lloc de Montclar és documentat des del segle X, en l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà, que fa referència a l'església de Santa Creu de Montclar com una propietat del monestir el 983. L'església és un edifici d'origen romànic amb modificacions de diferents èpoques i seria segurament l'església del castell. Possiblement l'evolució del nucli seria la que apunta Bolòs, entre els segles VII i X la funció del turó podia ser d'oppidum, refugi natural que aviat va tenir un conjunt d'habitatges de tàpia o fusta. Al segle IX-XI es va afegir l'església preromànica i la necròpolis. Entre els segles XI-XII es construiria el castell del senyor, afavorint l'increment d'edificacions així com una nova església romànica. Al fogatge de 1365-1370 hi havia 13 focs reials i 8 focs pel 'castell de Muntclar, den Francesch de Muntclar' (Iglésias, p. 105-107). El de 1381 assenyala 5 focs reials i 4 focs del castell. En el de 1497 hi havia 10 focs. Al fogatge de 1553 hi ha una recuperació de la població, amb 20 focs. El següent recompte de població és de 1717, amb 89 habitants, i passa a 179 al cens de 1787. Al segle XIX puja la població a 521 el 1857, degut a la industrialització. Aquest període entre els segles XVII i XVIII, en que la població augmentà considerablement, es van construir la major part dels habitatges del nucli. Montclar era un punt de confluència dels camins Rals que unien les comarques del Berguedà, el Solsonès i el Bages, per tant era ruta de traginers i hi existien diversos serveis: hostal, ferreria, forn de pa, barber, sastre. Marxant,...tal i com indiquen els topònims encara presents a algunes cases. Disminueix el nombre d'habitants el 1877 amb 363, disminuint de forma progressiva fins al 1936. A partir de la primera meitat del segle XX es comencen a abandonar moltes cases ja que el poble quedava aïllat de les noves vies de comunicació; el resultat va ser la ruïna d'algunes cases i l'any 1965, de les 25 cases que tenia el nucli, només una era habitada sempre i altra de forma esporàdica (AAVV, 2004: 101). L'any 1964, un grup de barcelonins que visità el lloc en una excursió organitzada pel Centre Excursionista de Catalunya, es va fixar en el lloc i van comprar algunes cases (Can Rebolleda, les Ànimes, cal Marxant o Portalet). La premsa de l'època es va fer ressò, apuntant que la reconstrucció de les cases es feia amb materials locals i respectant l'estructura i elements antics, amb l'objectiu d'utilitzar com a segones residències. L'any 1990 només quedaven dues cases per reconstruir (cal Quim i cal Martinet). L'any 2015 hi havia censats 120 habitants, xifra que es manté des del 2001. | 42.0184500,1.7644500 | 397703 | 4652563 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54051-foto-08130-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54051-foto-08130-138-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | També anomenada cal Pairot Gran o cal Perot Gran. Actualment s'anomena can Malvehy. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54050 | Cal Peirot Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-peirot-xic | AA.VV. (2004) Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. | XVIII-XX | Edifici de planta baixa i pis, cobert amb teulada de teula àrab de doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a llevant. Els murs són de paredat comú i cantoneres de pedra escairades, amb obertures amb llindes pedra. La porta principal és amb llinda de pedra. Aquesta casa va ser reformada amb la intervenció que es va fer al municipi els anys 1960-70 i es va convertir en habitatge conservant part dels tancament exteriors. Antigament era una única casa, essent aquesta la zona de la cort i la casa principal la que s'anomena Perot Gran. Es troba adossada per la façana de ponent amb cal Quet i per la de llevant amb cal Perot Gran. | 08130-137 | Carrer de Baix | Aquesta casa es trobava en ruïnes abans de la intervenció que es va fer els anys 1960-70 en tot el nucli. Desconeixem el moment de construcció inicial, però sembla que podria haver sigut una edificació que ja existiria al segle XVIII. Junt a la casa contigua de cal Perot Gran formava una única casa. Aquí hi havia els estables. El lloc de Montclar és documentat des del segle X, en l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà, que fa referència a l'església de Santa Creu de Montclar com una propietat del monestir el 983. L'església és un edifici d'origen romànic amb modificacions de diferents èpoques i seria segurament l'església del castell. Possiblement l'evolució del nucli seria la que apunta Bolòs, entre els segles VII i X la funció del turó podia ser d'oppidum, refugi natural que aviat va tenir un conjunt d'habitatges de tàpia o fusta. Al segle IX-XI es va afegir l'església preromànica i la necròpolis. Entre els segles XI-XII es construiria el castell del senyor, afavorint l'increment d'edificacions així com una nova església romànica. Al fogatge de 1365-1370 hi havia 13 focs reials i 8 focs pel 'castell de Muntclar, den Francesch de Muntclar' (Iglésias, p. 105-107). El de 1381 assenyala 5 focs reials i 4 focs del castell. En el de 1497 hi havia 10 focs. Al fogatge de 1553 hi ha una recuperació de la població, amb 20 focs. El següent recompte de població és de 1717, amb 89 habitants, i passa a 179 al cens de 1787. Al segle XIX puja la població a 521 el 1857, degut a la industrialització. Aquest període entre els segles XVII i XVIII, en que la població augmentà considerablement, es van construir la major part dels habitatges del nucli. Montclar era un punt de confluència dels camins Rals que unien les comarques del Berguedà, el Solsonès i el Bages, per tant era ruta de traginers i hi existien diversos serveis: hostal, ferreria, forn de pa, barber, sastre. Marxant,...tal i com indiquen els topònims encara presents a algunes cases. Disminueix el nombre d'habitants el 1877 amb 363, disminuint de forma progressiva fins al 1936. A partir de la primera meitat del segle XX es comencen a abandonar moltes cases ja que el poble quedava aïllat de les noves vies de comunicació; el resultat va ser la ruïna d'algunes cases i l'any 1965, de les 25 cases que tenia el nucli, només una era habitada sempre i altra de forma esporàdica (AAVV, 2004: 101). L'any 1964, un grup de barcelonins que visità el lloc en una excursió organitzada pel Centre Excursionista de Catalunya, es va fixar en el lloc i van comprar algunes cases (Can Rebolleda, les Ànimes, cal Marxant o Portalet). La premsa de l'època es va fer ressò, apuntant que la reconstrucció de les cases es feia amb materials locals i respectant l'estructura i elements antics, amb l'objectiu d'utilitzar com a segones residències. L'any 1990 només quedaven dues cases per reconstruir (cal Quim i cal Martinet). L'any 2015 hi havia censats 120 habitants, xifra que es manté des del 2001. | 42.0184000,1.7644200 | 397701 | 4652558 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54050-foto-08130-137-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | També anomenada cal Pairot Xic o cal Perot Xic. Actualment s'anomena can Bes. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54083 | Cal Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-2 | XIX-XX | Edifici de planta baixa i planta pis que ha estat transformat recentment per destinar a turisme rural. De planta baixa i pis sota teulada, cobert amb teulada de teula àrab a doble vessant i amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. Es va fer un cos afegit a la meitat de la façana de llevant que manté el voladís de la teulada. Les obertures de la façana estan disposades simètricament, amb la porta centrada allindada, balcó central i dues finestres al pis, totes amb brancals i llindes de pedra. Els murs són de paredat que ha estat refet i cantoneres de pedra. A la banda de ponent de la casa hi ha un cobert | 08130-170 | Cal Pere | 42.0172800,1.7573300 | 397112 | 4652442 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54083-foto-08130-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54083-foto-08130-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54083-foto-08130-170-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 54049 | Cal Quet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quet | AA.VV. (2004) Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. | XVIII-XX | Edifici de planta baixa i pis, cobert amb teulada de teula àrab de doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a llevant. Els murs són de paredat comú i cantoneres de pedra escairades, amb obertures amb llindes pedra. La porta principal és amb llinda de pedra. Aquesta casa va ser reformada amb la intervenció que es va fer al municipi els anys 1960-70 i es va convertir en habitatge conservant part dels tancament exteriors. Es troba adossada per la façana de ponent amb cal Cavallet i per la de llevant amb cal Perot Xic. | 08130-136 | Carrer de Baix | Aquesta casa era de les poques que es mantenien en bon estat abans de la intervenció que es va fer els anys 1960-70 en tot el nucli. Desconeixem el moment de construcció inicial, però sembla que podria haver sigut una edificació que ja existiria al segle XVIII. | 42.0183600,1.7644000 | 397699 | 4652553 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54049-foto-08130-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54049-foto-08130-136-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54040 | Cal Quim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quim | AA.VV. (2004) Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. | XIX-XX | Antiga casa de planta baixa i dos pisos, coberta amb teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a la plaça, a nord. Els murs són de paredat comú amb blocs de pedra tallada a les cantoneres. És una casa situada entre mitgeres, entre l'Hostal i can Fité. La façana principal presenta un portal adovellat d'arc rebaixat, i una finestra a la planta baixa, i dues finestres a cada pis, totes elles amb muntants, llinda i ampit de pedra. La casa va ser rehabilitada i en part reconstruïda després dels anys 1990. | 08130-127 | Plaça de Montclar | Cal Quim es trobava en ruïnes abans de la intervenció que es va fer els anys 1960-70 en tot el nucli. Desconeixem el moment de construcció inicial d'aquesta casa, però sembla que podria haver sigut una edificació que ja existiria al segle XVIII. Va ser una de les últimes cases a rehabilitar els anys 1990. El lloc de Montclar és documentat des del segle X, en l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà, que fa referència a l'església de Santa Creu de Montclar com una propietat del monestir el 983. L'església és un edifici d'origen romànic amb modificacions de diferents èpoques i seria segurament l'església del castell. Possiblement l'evolució del nucli seria la que apunta Bolòs, entre els segles VII i X la funció del turó podia ser d'oppidum, refugi natural que aviat va tenir un conjunt d'habitatges de tàpia o fusta. Al segle IX-XI es va afegir l'església preromànica i la necròpolis. Entre els segles XI-XII es construiria el castell del senyor, afavorint l'increment d'edificacions així com una nova església romànica. Al fogatge de 1365-1370 hi havia 13 focs reials i 8 focs pel 'castell de Muntclar, den Francesch de Muntclar' (Iglésias, p. 105-107). El de 1381 assenyala 5 focs reials i 4 focs del castell. En el de 1497 hi havia 10 focs. Al fogatge de 1553 hi ha una recuperació de la població, amb 20 focs. El següent recompte de població és de 1717, amb 89 habitants, i passa a 179 al cens de 1787. Al segle XIX puja la població a 521 el 1857, degut a la industrialització. Aquest període entre els segles XVII i XVIII, en que la població augmentà considerablement, es van construir la major part dels habitatges del nucli. Montclar era un punt de confluència dels camins Rals que unien les comarques del Berguedà, el Solsonès i el Bages, per tant era ruta de traginers i hi existien diversos serveis: hostal, ferreria, forn de pa, barber, sastre. Marxant,...tal i com indiquen els topònims encara presents a algunes cases. Disminueix el nombre d'habitants el 1877 amb 363, disminuint de forma progressiva fins al 1936. A partir de la primera meitat del segle XX es comencen a abandonar moltes cases ja que el poble quedava aïllat de les noves vies de comunicació; el resultat va ser la ruïna d'algunes cases i l'any 1965, de les 25 cases que tenia el nucli, només una era habitada sempre i altra de forma esporàdica (AAVV, 2004: 101). L'any 1964, un grup de barcelonins que visità el lloc en una excursió organitzada pel Centre Excursionista de Catalunya, es va fixar en el lloc i van comprar algunes cases (Can Rebolleda, les Ànimes, cal Marxant o Portalet). La premsa de l'època es va fer ressò, apuntant que la reconstrucció de les cases es feia amb materials locals i respectant l'estructura i elements antics, amb l'objectiu d'utilitzar com a segones residències. L'any 1990 només quedaven dues cases per reconstruir (cal Quim i cal Martinet). L'any 2015 hi havia censats 120 habitants, xifra que es manté des del 2001. | 42.0179900,1.7648900 | 397739 | 4652511 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54040-foto-08130-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54040-foto-08130-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53951 | Cal Rencoi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rencoi | Torras, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Guia itinerari. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench. Barcelona. 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. http://hostals.blogspot.com.es/2010/01/hostal-cal-rancoi-montclar.html | XIX | Es troba en ruïnes | Antiga casa rural que es troba enrunada i de la qual només es conserven alguns tancaments de pedra que recorden la seva configuració original. Era una casa de pedra, de planta rectangular, amb les cantoneres de carreus ben tallats, que estaria coberta amb teulada de doble vessant de la que no queden restes. La casa està distribuïda en planta i pis, amb la façana principal orientada a migdia. En aquesta hi havia dues portes, de les que resta un brancal de cada una; la de ponent d'arc escarser de pedra i la de llevant amb llinda horitzontal de pedra. També hi ha algunes obertures petites a la planta i al pis. L'interior està dividit en dues crugies però no es conserven els murs de divisió. Hi ha restes de la fornícula que contenia la imatge a la sala del pis, així com la clau de l'arc escarser que es troba fóra de lloc al terra, amb una inscripció 1871 CASA NOVA i uns dibuixos que recorden uns arpiots, un plantador, eines d'horta que poden representar l'ofici dels habitants, així com un porró, que podria representar que aquesta casa faria funcions d'hostal en algun moment. | 08130-38 | Pla de Montclar | Desconeixem la data de construcció d'aquesta casa, només coneixem la que ens indica la llinda, 1870, i que la casa surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Casa Nova, Pedro Costa. També sabem que la casa va ser abandonada farà uns 40 anys després de morir la única dona que hi vivia. Tot i aquesta confirmació cronològica, la casa podria ser de finals del XVIII o inicis del XIX. Sembla que havia fet d'hostal, en trobar-se al peu del camí Ral, i el seu nom originari podria ser 'La Casanova dels Racons', ja que es troba a tocar la casa dels Racons de Monclar. Abans de la guerra civil, el Rancoi era l'hostaler de la Casanova. Amb l'acabament de la carretera de Berga a Solsona, l'any 1919, i la carretera de Casserres a l'Espunyola l'any 1921, Montclar es queda al marge de les principals vies de comunicacions i comença un lent abandonament dels antics camins d'aquesta zona. | 42.0198800,1.7695600 | 398129 | 4652716 | 08130 | Montclar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53951-foto-08130-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53951-foto-08130-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Es troba al Pla de Montclar, limita pel nord amb un bosquet d'alzines que el separa de la carretera al nucli. El topònim original és Rancoi. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 54017 | Cal Salla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-salla | Es troba enrunada | Cal Salla era una antiga masia ubicada sobre un turó, de la que únicament queden les ruïnes dels paraments. Els murs són de paredat comú amb carreus ben escairats a les cantonades de la planta baixa, i de maó massís a la planta superior. L'estat de les ruïnes no permeten esbrinar com seria la planta ni la coberta. | 08130-104 | Baga de cal Salla, zona Les Sitges | No s'ha trobat informació històrica d'aquesta casa. | 42.0041900,1.7814800 | 399091 | 4650960 | 08130 | Montclar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54017-foto-08130-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54017-foto-08130-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54017-foto-08130-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 54025 | Cal Seuba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-seuba | 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XVIII-XX | Edifici de planta baixa, planta pis i golfes sota coberta, cobert amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. Els murs són de paredat comú i les finestres tenen brancals de pedra i llindes de fusta. A la façana posterior hi ha un pou adossat al que s'accedeix des del primer pis de la casa. | 08130-112 | Cal Seuba | L'estructura d'aquesta casa ens mostra un edifici que possiblement va ser edificat al segle XVIII. Al cadastre consta com a data de construcció l'any 1773. Surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Casa Seuba. | 42.0224900,1.7414300 | 395804 | 4653039 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54025-foto-08130-112-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53949 | Cal Soleia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-soleia | XVIII | La casa es troba sense ús i malament conservada. | Masia de petites dimensions que es troba al mig d'una zona de camps de conreu. L'edifici és de planta rectangular, amb teulada a doble vessant de teula àrab amb ràfec a tot el volt suportat pel vol de les bigues de la coberta, i carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia. L'obra és en pedra de diferents mides i amb les cantoneres ben escairades. La casa està situada en una feixa natural, que salva el desnivell entre el camp de conreu i el camí, i això fa que a la façana nord la planta baixa quedi soterrada. La façana és asimètrica, amb dues portes, un balcó sobre la porta que està més centrada amb el carener i dues finestres de diferent mida amb llindes i brancals de pedra. La llinda del balcó té inscrita la data 1771. L'estructura és de planta baixa i pis sota teulada, dividida en tres crugies. Adossat a la façana de llevant hi ha un cobert amb la base de pedra i el mur del pis en maó; adossades a aquest cos hi ha les gàbies dels conills. A l'extrem nord-oest i a una distància de 15 metres hi ha una bassa. I al costat de ponent hi ha les restes d'un tancament d'obra ceràmica i d'un pilar de formigó. | 08130-36 | Baga de Montclar | La única informació que tenim d'aquesta casa és la data que proporciona la llinda, que és la mateixa que s'esmenta al cadastre, per tant és una casa construïda en l'època d'auge agrícola de finals del segle XVIII. | 42.0262000,1.7723200 | 398367 | 4653414 | 1771 | 08130 | Montclar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53949-foto-08130-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53949-foto-08130-36-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54018 | Cal Subirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-subirana | 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XIX-XX | Casa rural de planta baixa i pis, amb dos coberts al costat. Està coberta amb teulada d de teula àrab a doble vessant, amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a sud-est. Els murs són de paredat comú amb cantoneres escairades. La porta principal és d'arc de mig punt adovellat. Les finestres són petites, amb llindes, brancals i escopidors de pedra. El volum principal de la casa va ser construït en dues etapes, tal i com s'aprecia a la façana. Tot el conjunt va estar rehabilitat i s'utilitza com a residència de turisme rural. | 08130-105 | Roca de Subirana | L'estructura d'aquesta casa ens mostra un edifici que possiblement va ser edificat al segle XIX. Al cadastre consta com a data de construcció l'any 1860. Surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Casa Subirana, Ramon Coti. | 42.0025800,1.7877200 | 399605 | 4650773 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54018-foto-08130-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54018-foto-08130-105-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54023 | Cal Taulé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-taule-0 | XIX-XX | Està en ruïnes. | Les restes d'aquesta antiga casa es troben al costat del camí de Ca l'Isidró a Ca l'Anton, al costat d'una bassa, en un pla envoltat de camps de conreu de secà que limita amb la Rasa del Casó. Resta un volum de planta rectangular d'una sola planta que havia estat cobert amb te7ulada a doble vessant. Només resten algunes alçades dels murs de tancament, que són de paredat comú amb cantoneres de pedra. | 08130-110 | Cal Taulé | No s'ha trobat documentació històrica d'aquet edifici, tot i que el topònim podria indicar que hauria format part d'una possible teuleria. | 42.0247000,1.7519100 | 396675 | 4653272 | 08130 | Montclar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54023-foto-08130-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54023-foto-08130-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54071 | Calze i patena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/calze-i-patena | <p>AA.DD. . (2004) Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Catàleg 2, segle XVI-XX. Patronat del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Bisbat de Solsona, Ajuntament de Solsona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. P. 89. Giró, Romà (2004) El vot del poble de Montclar a Sant Sebastià. L'Erol núm. 80. P.39-40. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga.</p> | XIX | <p>Joc format pel calze, la patena, la cullereta per abocar l'aigua beneita al vi, i la pàl·lia, elements utilitzats per a la consagració. Procedeixen de l'església de Sant Martí de Montclar. És un calze d'argent, amb medallons de porcellana i pedreria al voltant de la copa i del peu, amb formes neogòtiques i realitzat a finals del segle XIX. Al peu hi ha quatre medallons ovalats esmaltats amb les figures de Sant Josep i la Marededéu, la Verge i el sagrat Cor, envoltats de decoració vegetal. La base decorada amb fulles d'acant, igual que al nus d'esfera aplanat on hi ha quatre clipeus amb vidres encastats color blanc, blau, vermell i verd, seguint la tradició lapidària de la llum de Déu, l'esfera celestial, la passió i la resurrecció. A la sotacopa hi ha quatre medallons esmaltats amb les figures d'un àngel, la Verge, Sant Francesc d'Assís i el Sagrat Cor. Porta una inscripció gravada el peu: DOCTOR JOSE SOBREVIAS PARCERISA RECUERDO DE S.A.I.C.R. ROMA 15 NOVIBRE 1898 / + ESTE CALIZ RECUPERADO DEL SAQUEO DE LOS AÑOS DE LA GUERRA (1936-1939) ES CEDIDO POR D. FRANCISCO SOBREVIAS ESCOBET E HIJOS A LA PARROQUIA DE SAN MARTÍN DE MONTCLAR DE BERGA – AÑO 1961. La patena és llisa. La cullereta té al mànec els símbols de la passió.</p> | 08130-158 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>L'any 1898, després de la celebració del 20è aniversari d'ordenació, el bisbe Morgades va regalar el calze al doctor Josep Sobrevias i Parcerissa, teòleg procedent de Montclar. Aquest calze des del 1911 s'utilitzava a la parròquia de Montclar en la cerimònia que acompanyava la celebració del vot del poble a Sant Sebastià, per expressa voluntat de Josep Sobrevias, que ho deixà escrit a les darreres voluntats certificades a Roma el 28 de juny de 1908. El calze es conserva al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona en dipòsit (núm. d'inventari MDCS 21, 22, 23, 24). La família Giró-Sobrevias va fer dipòsit de l'objecte l'any 2002 d'acord amb la parròquia.</p> | 42.0182000,1.7650900 | 397756 | 4652535 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54071-foto-08130-158-1.jpg | Legal i física | Neoclàssic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 99 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53969 | Camí Ral de Cardona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-cardona-0 | Galera Pedrosa, A. (1996). Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria. A Novell, tardor 1996, Manresa. Pp. 21-28. Riu, M. (1985). Els camins medievals i els ponts de Vallonga i de les Cases de Posada. Cardener, revista editada per l'Institut d' Estudis Locals de Cardona. Nº 2, pas. 65- 87. | X-XIX | Alguns trams del traçat no es conserven. | A Montclar es creuen dos camins Rals: el de Berga a Solsona, i el de Berga a Cardona; era un punt de confluència on s' unien els camins de les comarques del Berguedà, el Solsonès, el Bages i Osona. Actualment resten alguns trams d'aquests camins, ja que una part s'ha utilitzat per fer passar les carreteres actuals, i altra part s'ha perdut en llaurar els camps i modificar les rutes. En els trams que es conserva, el camí fa aproximadament entre 2 i 3 m d'ample, i es manté aquesta amplada en tot el seu recorregut. El que portava a Cardona passava pel nord del terme, més amunt de cal Capçana venint de Pla de Caus i enfilava cap a Montmajor, d'aquí baixava a la riera de Navel i seguia paral·lel a la riera fins a Cardona. Un altre ramal travessava el nucli d'est a oest, era el camí que des de Berga passant per Casserres portava a Montmajor i Solsona. | 08130-56 | Montclar | La strata Kardonense eren els camins públics que portaven fins al castell dels Cardona i que trobem documentada al menys des del segle X. Els camins Rals eren camins públics utilitzats per les comunicacions generals i de més trànsit que posaven en comunicació poblacions importants. Eren patrimoni de la corona i construïts a expenses seves. A més dels camins Rals hi havia d'altres camins secundaris que unien pobles i llocs i que es van convertir en camins més importants a força d'utilitzar-los. Gran part d'aquests camins es van mantenir fins ben entrat el segle XX, essent substituïts per carreteres que conservaren alguns traçats. Un dels camins més transitats ja des de l'Edat Mitjana era el Camí Ral de Cardona, que unia les poblacions de Berga i Cardona (Strata Kardonensis), documentada al menys des del segle X (Riu, 1985). Aquest camí des de Cardona seguia la riera de Navel de Cardona a Sant Joan de Montdarn, passant pel terme de Montclar amb el límit amb l'Espunyola, al nord. Generalment als camins hi havia serveis propers, com els hostals o hospitals que es trobaven a prop de grans nuclis habitats i en els camins més importants. També una important via era el camí de la sal, la via salinaria, que fa el mateix recorregut. La documentació més antiga on s'esmenta és l'acta de consagració de de l'església de Sant Joan de Montdarn, el 922. Aquest camí es van mantenir intacte essent un dels principals eixos de comunicació fins a la primera meitat del segle XIX, quan es va iniciar el Pla General de carreteres. | 42.0377100,1.7476800 | 396346 | 4654722 | 08130 | Montclar | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53969-foto-08130-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53969-foto-08130-56-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54073 | Camí de Sant Quintí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-quinti | Bolòs, J. (2004) La contrada: unes vies que ens mostren el passat. A Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. P. 21-23. | X-XXI | Alguns trams no es conserven | El camí surt de Montclar en direcció nordest travessant la zona dels plans i el Firal dels Reis fins a la carretera de Casserres, la creua i es dirigeix cap a Sant Quintí de Montclar. | 08130-160 | Sant Quintí de Montclar | Segons Jordi Bolós el camí de Montclar cap a Sant Quintí és un dels camins antics del territori i tindria origen en un limes romà, és a dir, un dels límits que marcaven les centúries, antiga organització del territori (Bolòs i altres, 2004). | 42.0200700,1.7692100 | 398100 | 4652737 | 08130 | Montclar | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54073-foto-08130-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54073-foto-08130-160-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53970 | Camí ramader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-6 | CAMPILLO, X. (Coord.) (2004). Inventari de camins de la comarca del Berguedà. Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO, X. (Coord.) (2007). Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. | XIV-XXI | Alguns trams no es conserven i altres estan asfaltats. | El ramal del camí ramader que passa per Montclar comença a Montmajor, al trencant on està el club i que va cap a Montclar. Segueix l'actual carretera asfaltada fins a cal Seuba, baixa a La Tàpia i a l'Anton, seguint la carretera fins a la casa Riu de Montclar i d'aquí puja fins al nucli de Montclar. De Montclar a cal Soleia i al firal dels Reis seguint la carretera, després fins la Torregassa, corral de Canudas i cap a Sant Quintí de Montclar pel camí de Sant Quintí, passant pel Putxot fins a trobar el ramal que passava al costat de la carretera cap a Avià. El camí va ser asfaltat l'any 2003. | 08130-57 | Montclar | L'any 2007 es va realitzar l'inventari dels camins ramaders del Berguedà per part del Grup de Defensa de la Natura i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL. En l'elaboració de l'inventari a més del recull exhaustiu de dades de les fonts bibliogràfiques i cartogràfiques, es va treballar amb un seguit d'enquestadors que van realitzar un treball a fons de recollida de dades orals de persones coneixedores dels camins ramaders. El conjunt d'aquests camins formen part d'una complexa xarxa de camins ramaders, entre els quals hi ha els grans eixos transhumants. Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumants que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval, emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. El monestir de Santes Creus tenia grans ramats que a l'estiu conduïa a pasturar a les muntanyes, passant per Torà, Segalers, Cardona, Montmajor i Berga. 12 març 1193, Ramon de Vallmanya autoritza que els ramats del monestir tinguessin lliure trànsit per ses terres de Vallmanya i Montmajor. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 42.0187500,1.7616500 | 397472 | 4652600 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53970-foto-08130-57-1.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54052 | Can Jaumet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jaumet | AA.VV. (2004) Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. | XVIII-XX | Edifici de planta baixa, pis i golfes, cobert amb teulada de teula àrab de doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a llevant. Era una casa petita que es va ampliar després dels anys 1970 afegint un nous cos a ponent. Els murs són de paredat comú i cantoneres de pedra escairades, amb obertures amb llindes pedra. La porta principal és amb llinda de fusta. Aquesta casa va ser reformada amb la intervenció que es va fer al municipi els anys 1960-70 i es va convertir en habitatge conservant part dels tancament exteriors. Es troba a l'extrem nordoest del conjunt del nucli. | 08130-139 | Carrer de Baix | Aquesta casa era de les poques que estaven habitades els anys 1960, abans de la intervenció que es va fer els anys 1960-70 en tot el nucli. Desconeixem el moment de construcció inicial, però sembla que podria haver sigut una edificació que ja existiria al segle XVIII. El lloc de Montclar és documentat des del segle X, en l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà, que fa referència a l'església de Santa Creu de Montclar com una propietat del monestir el 983. L'església és un edifici d'origen romànic amb modificacions de diferents èpoques i seria segurament l'església del castell. Possiblement l'evolució del nucli seria la que apunta Bolòs, entre els segles VII i X la funció del turó podia ser d'oppidum, refugi natural que aviat va tenir un conjunt d'habitatges de tàpia o fusta. Al segle IX-XI es va afegir l'església preromànica i la necròpolis. Entre els segles XI-XII es construiria el castell del senyor, afavorint l'increment d'edificacions així com una nova església romànica. Al fogatge de 1365-1370 hi havia 13 focs reials i 8 focs pel 'castell de Muntclar, den Francesch de Muntclar' (Iglésias, p. 105-107). El de 1381 assenyala 5 focs reials i 4 focs del castell. En el de 1497 hi havia 10 focs. Al fogatge de 1553 hi ha una recuperació de la població, amb 20 focs. El següent recompte de població és de 1717, amb 89 habitants, i passa a 179 al cens de 1787. Al segle XIX puja la població a 521 el 1857, degut a la industrialització. Aquest període entre els segles XVII i XVIII, en que la població augmentà considerablement, es van construir la major part dels habitatges del nucli. Montclar era un punt de confluència dels camins Rals que unien les comarques del Berguedà, el Solsonès i el Bages, per tant era ruta de traginers i hi existien diversos serveis: hostal, ferreria, forn de pa, barber, sastre. Marxant,...tal i com indiquen els topònims encara presents a algunes cases. Disminueix el nombre d'habitants el 1877 amb 363, disminuint de forma progressiva fins al 1936. A partir de la primera meitat del segle XX es comencen a abandonar moltes cases ja que el poble quedava aïllat de les noves vies de comunicació; el resultat va ser la ruïna d'algunes cases i l'any 1965, de les 25 cases que tenia el nucli, només una era habitada sempre i altra de forma esporàdica (AAVV, 2004: 101). L'any 1964, un grup de barcelonins que visità el lloc en una excursió organitzada pel Centre Excursionista de Catalunya, es va fixar en el lloc i van comprar algunes cases (Can Rebolleda, les Ànimes, cal Marxant o Portalet). La premsa de l'època es va fer ressò, apuntant que la reconstrucció de les cases es feia amb materials locals i respectant l'estructura i elements antics, amb l'objectiu d'utilitzar com a segones residències. L'any 1990 només quedaven dues cases per reconstruir (cal Quim i cal Martinet). L'any 2015 hi havia censats 120 habitants, xifra que es manté des del 2001. | 42.0185000,1.7645600 | 397713 | 4652568 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54052-foto-08130-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54052-foto-08130-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | També s' anomena Cal Ventiola. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54043 | Can Ribolleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ribolleda | AA.VV. (2004) Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. | XIX-XX | Casa que està formada per un edifici principal de planta baixa, pis i pis sota teulada, i un altre edifici annex a la façana de ponent que té només un pis. Cobert amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a llevant, a la plaça. La porta és allindadada de pedra i porta una inscripció en la que es llegeix Joan Rigas 1619, i a un muntant hi ha un bloc de pedra amb les xifres 18, i altre amb un 6, possiblement d'una antiga llinda. Aquesta casa va ser molt modificada en la intervenció dels anys 1960-70 i la llinda es va posar en aquesta rehabilitació, ja que a fotografies antigues la porta era d'arc rebaixat de maó. Actualment són dos habitatges, can Roca i can Cots. | 08130-130 | Plaça de Montclar | Era una de les poques cases que estaven en peu i habitades els anys 1960, quan va començar la rehabilitació de la resta de cases en estat de ruïna del nucli de Montclar, però desconeixem altra informació històrica de la casa, però sembla que podria haver sigut una edificació que ja existiria al segle XVIII. El lloc de Montclar és documentat des del segle X, en l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà, que fa referència a l'església de Santa Creu de Montclar com una propietat del monestir el 983. L'església és un edifici d'origen romànic amb modificacions de diferents èpoques i seria segurament l'església del castell. Possiblement l'evolució del nucli seria la que apunta Bolòs, entre els segles VII i X la funció del turó podia ser d'oppidum, refugi natural que aviat va tenir un conjunt d'habitatges de tàpia o fusta. Al segle IX-XI es va afegir l'església preromànica i la necròpolis. Entre els segles XI-XII es construiria el castell del senyor, afavorint l'increment d'edificacions així com una nova església romànica. Al fogatge de 1365-1370 hi havia 13 focs reials i 8 focs pel 'castell de Muntclar, den Francesch de Muntclar' (Iglésias, p. 105-107). El de 1381 assenyala 5 focs reials i 4 focs del castell. En el de 1497 hi havia 10 focs. Al fogatge de 1553 hi ha una recuperació de la població, amb 20 focs. El següent recompte de població és de 1717, amb 89 habitants, i passa a 179 al cens de 1787. Al segle XIX puja la població a 521 el 1857, degut a la industrialització. Aquest període entre els segles XVII i XVIII, en que la població augmentà considerablement, es van construir la major part dels habitatges del nucli. Montclar era un punt de confluència dels camins Rals que unien les comarques del Berguedà, el Solsonès i el Bages, per tant era ruta de traginers i hi existien diversos serveis: hostal, ferreria, forn de pa, barber, sastre. Marxant,...tal i com indiquen els topònims encara presents a algunes cases. Disminueix el nombre d'habitants el 1877 amb 363, disminuint de forma progressiva fins al 1936. A partir de la primera meitat del segle XX es comencen a abandonar moltes cases ja que el poble quedava aïllat de les noves vies de comunicació; el resultat va ser la ruïna d'algunes cases i l'any 1965, de les 25 cases que tenia el nucli, només una era habitada sempre i altra de forma esporàdica (AAVV, 2004: 101). L'any 1964, un grup de barcelonins que visità el lloc en una excursió organitzada pel Centre Excursionista de Catalunya, es va fixar en el lloc i van comprar algunes cases (Can Rebolleda, les Ànimes, cal Marxant o Portalet). La premsa de l'època es va fer ressò, apuntant que la reconstrucció de les cases es feia amb materials locals i respectant l'estructura i elements antics, amb l'objectiu d'utilitzar com a segones residències. L'any 1990 només quedaven dues cases per reconstruir (cal Quim i cal Martinet). L'any 2015 hi havia censats 120 habitants, xifra que es manté des del 2001. | 42.0181400,1.7645400 | 397710 | 4652529 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54043-foto-08130-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54043-foto-08130-130-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | També anomenada cal Rebolleda. Actualment també s'anomena can Roca i can Cots. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54037 | Can Salvat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-salvat | AA.VV. (2004) Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. | XVIII | Edifici de planta baixa i pis sota teulada, aquesta és a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a nord. Murs de pedra de paredat disposat regularment i cantoneres de pedra ben escairades. La façana principal presenta un porxo que ocupa tota l'amplada, amb dos arcs de mig punt. Al pis, sobre aquest porxo hi havia hagut una galeria oberta a tota la façana, que tenia barana de fusta i un pilar de fusta al centre. Fa uns anys es va fer una reforma i es va suprimir aquesta galeria, integrant-la a l'edifici. No presenta altres elements remarcables. | 08130-124 | Plaça de Montclar | Cal Salvat es trobava en ruïnes abans de la intervenció que es va fer els anys 1960-70 en tot el nucli. A finals de març de 1978 es va trobar una sepultura a l'actual jardí situat entre la casa can Salvat i l'antic porxo habilitat. Podria correspondre a l'antiga necròpolis de l'església. Desconeixem el moment de construcció inicial d'aquesta casa, però sembla que podria haver sigut una edificació que ja existiria al segle XVIII. El lloc de Montclar és documentat des del segle X, en l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà, que fa referència a l'església de Santa Creu de Montclar com una propietat del monestir el 983. L'església és un edifici d'origen romànic amb modificacions de diferents èpoques i seria segurament l'església del castell. Possiblement l'evolució del nucli seria la que apunta Bolòs, entre els segles VII i X la funció del turó podia ser d'oppidum, refugi natural que aviat va tenir un conjunt d'habitatges de tàpia o fusta. Al segle IX-XI es va afegir l'església preromànica i la necròpolis. Entre els segles XI-XII es construiria el castell del senyor, afavorint l'increment d'edificacions així com una nova església romànica. Al fogatge de 1365-1370 hi havia 13 focs reials i 8 focs pel 'castell de Muntclar, den Francesch de Muntclar' (Iglésias, p. 105-107). El de 1381 assenyala 5 focs reials i 4 focs del castell. En el de 1497 hi havia 10 focs. Al fogatge de 1553 hi ha una recuperació de la població, amb 20 focs. El següent recompte de població és de 1717, amb 89 habitants, i passa a 179 al cens de 1787. Al segle XIX puja la població a 521 el 1857, degut a la industrialització. Aquest període entre els segles XVII i XVIII, en que la població augmentà considerablement, es van construir la major part dels habitatges del nucli. Montclar era un punt de confluència dels camins Rals que unien les comarques del Berguedà, el Solsonès i el Bages, per tant era ruta de traginers i hi existien diversos serveis: hostal, ferreria, forn de pa, barber, sastre. Marxant,...tal i com indiquen els topònims encara presents a algunes cases. Disminueix el nombre d'habitants el 1877 amb 363, disminuint de forma progressiva fins al 1936. A partir de la primera meitat del segle XX es comencen a abandonar moltes cases ja que el poble quedava aïllat de les noves vies de comunicació; el resultat va ser la ruïna d'algunes cases i l'any 1965, de les 25 cases que tenia el nucli, només una era habitada sempre i altra de forma esporàdica (AAVV, 2004: 101). L'any 1964, un grup de barcelonins que visità el lloc en una excursió organitzada pel Centre Excursionista de Catalunya, es va fixar en el lloc i van comprar algunes cases (Can Rebolleda, les Ànimes, cal Marxant o Portalet). La premsa de l'època es va fer ressò, apuntant que la reconstrucció de les cases es feia amb materials locals i respectant l'estructura i elements antics, amb l'objectiu d'utilitzar com a segones residències. L'any 1990 només quedaven dues cases per reconstruir (cal Quim i cal Martinet). L'any 2015 hi havia censats 120 habitants, xifra que es manté des del 2001. | 42.0179600,1.7654100 | 397782 | 4652508 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54037-foto-08130-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54037-foto-08130-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54037-foto-08130-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | També anomenada cal Farines.La fotografia antiga és de AAVV (2004). | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53999 | Casa Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-gran | XIII-XVIII | La Casa Gran forma part d'un conjunt junt a diferents coberts i la casa anomenada La Caseta. És una de les cases més grans d'aquesta zona de Montclar, situada al marge occidental de la riera de Montcla i situada en una elevació del terreny, fet que li proporciona visibilitat de l'entorn. És un edifici de planta quadrada amb un cos afegit a la façana de llevant. És cobert amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a llevant. S'estructura en planta baixa, pis i golfes sota teulada, amb una part en semi-soterrani degut a que la casa es troba en un desnivell del terreny. La façana principal té una porta d'arc rebaixat de maó, segurament fruit d'una modificació tardana, però conserva els brancals de pedra. La resta d'obertures són en general petites i disposades de forma aleatòria, amb brancals i llindes de pedra. Destaca un volum afegit a la façana de llevant, de forma semicircular i que ocupa en alçada la planta baixa i el primer pis, segurament corresponent al forn. | 08130-86 | Veïnat del Casó | L'estructura d'aquesta casa ens mostra un edifici que ens recorda el mas torre característic dels segles XII-XIII de caràcter defensiu, i que ha sofert poques modificacions. Tot i que la casa no surt directament a cap documentació antiga, en desconèixer el topònim inicial o el propietari, no sabem quina de les esmentades als fogatges és aquesta. | 42.0298300,1.7529500 | 396770 | 4653840 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53999-foto-08130-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53999-foto-08130-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53999-foto-08130-86-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 54016 | Casa Nova de l'Escobet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-de-lescobet | 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XIX | Antiga casa rural enrunada de la qual se'n conserva només el tancament del perímetre fins a nivell de planta baixa, així com les restes del tancament d'un cobert annex. El primer amb paredat comú i carreus de mida gran ben escairats a la cantonada i el segon amb paredat comú i maó massís a les cantonades. Actualment una part de l'antiga casa s'aprofita com a estable i s'ha cobert amb una coberta metàl·lica. | 08130-103 | Serrat de la Casanova | Podria ser la casa que surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Casa Nova, Pedro Costa, tot i que ens inclinem a pensar que no es tracta d'aquesta casa, sinó de a Casanova del Pujol. L'estructura ens mostra un edifici que podria haver estat edificat al segle XIX. | 42.0039500,1.7750000 | 398554 | 4650941 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54016-foto-08130-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54016-foto-08130-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54006 | Casa de Sant Quintí (antiga rectoria) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-sant-quinti-antiga-rectoria | AA.DD. . (1985) Catalunya Romànica. El Berguedà. Volum XII. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. | XVIII-XIX | Es troba abandonada i en mal estat. | La casa de Sant Quintí es troba al costat de l'església de Sant Quintí, a la banda sud. L'edifici es troba abandonat i en mal estat de conservació, tot i que conserva la teulada. La casa està formada per dos cossos adjacents que es troben Inter seccionats pels angles, tots dos són de planta rectangular. El cos principal és el situat més al nord, orientat est-oest, de planta baixa i pis, cobert amb teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre al sud, però amb el carener lleugerament més alt que l'altre edifici i la meitat de la coberta està enderrocada. La porta es troba a la façana sud i és d'arc rebaixat amb dovelles de pedra tallada; amb una finestra situada a sobre a nivell del pis. L'edifici situat més al sud està compost per planta baixa i pis, cobert amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular al carener del primer cos. Té dues portes d'accés amb llinda horitzontal a la façana que s'obren a ponent, i una tercera porta oberta a la façana sud. Els dos edificis segueixen els mateixos criteris constructius, murs de pedra petita i cantoneres ben tallades, amb obertures petites, amb llindes i brancals de pedra i de maó al pis del segon edifici. Una part important del mur de la façana orientada a llevant del segon edifici està refeta amb paret de maó. | 08130-93 | Enclavament de Sant Quintí de Montclar | L'església contigua de Sant Quintí de Montclar, sufragània de Sant Martí de Montclar i dins el bisbat d'Urgell, la trobem documentada des del segle XI. L'any 1020, en una venda feta per Guinedella a un tal Ramon, d'un alou al terme del castell d'Avià, al lloc de Clarà, citant com un dels límits d'aquest alou l'església de Sant Quintí (et de meride ad ipsa eclesia sancti Quintini) (AA.VV., 1985: 320). L'església mantenia el seu lligam amb la parroquial el segle XVIII, tot i que actualment resta sense culte i es troba en semi ruïna. La casa de Sant Quintí, situada al costat de l'església, faria també funcions de rectoria, tot i que la seva estructura és la característica d'una masia senzilla. La primera dada documental la trobem el 1673 en el Llibre o manual de comptes donats per la priora de Sant Quintí, Mariana Ribera alias Pujol, on es recullen comptes per les obres de Sant Quintí, donats per l'obrer Josep Soler masover de la casa de Sant Quintí. Aquesta informació ens proporciona el nom de la casa i ens permet esbrinar que també es devia utilitzar com a rectoria. A l'Arxiu Diocesà de Solsona es conserva també un Llibre de Baptismes i defuncions 1567-1652 de Sant Martí de Montclar i la sufragània de Sant Quintí. L'estructura general de la casa mostra un edifici d'època moderna, tot i que possiblement ja existís poc després de la construcció de l'església destinat a habitatge del capellà. | 42.0439900,1.8069900 | 401265 | 4655349 | 08130 | Montclar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54006-foto-08130-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54006-foto-08130-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54006-foto-08130-93-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53938 | Casagua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casagua | HOMS I BRUGAROLAS, Mercè (2005) El sindicat remença de l'any 1448. Ajuntament de Girona. Col·lecció Documents de l'Arxiu Municipal, 11. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. PLANES I ALBETS, A. (1985). L'arrendament de les prestacions pageses de caràcter feudal: consideracions sobre la figura del petit arrendatari del segle XVIII. Institut d'Estudis Ilerdencs. Lleida. 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | Masia que forma part d'un conjunt format per la casa i un cobert que es troba en semi-ruïna. L'edifici principal és de planta rectangular, cobert amb teulada a doble vessant de teula àrab, amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre migdia. Estructura de planta baixa, pis i golfes sota coberta. S'hi identifiquen tres fases de construcció, la més moderna és un afegit situat al costat oest, construït el 1988, amb acabat arrebossat i coberta d'un vessant, amb obertures grans. La resta de l'edifici és de pedra, amb cantoneres escairades i es diferencia clarament una fase constructiva a la banda de llevant i altra a la de ponent. Tots els brancals i llindes són de pedra. La façana principal que s'obre a migdia té tres portes a la planta baixa, dues d'arc de mig punt i una amb llinda de fusta; així com finestres de diferents mides repartides al dos pisos. La façana de tramuntana té una sola porta al nivell del primer pis, a la que s'accedeix a través d'una escala exterior. A ponent de l'edifici principal hi ha un cobert que es troba en estat de ruïna. | 08130-25 | Santa Creu | La notícia documental més antiga trobada és del 1448, en la convocatòria dels homes del terme pel sindicat remença un dels convocats era Arambaldus de Casahuga (Homs, 2005). Al fogatge de 1497 surt en Sanahugo, entre els 15 focs de Montclar. Al de 1553, fet per Pere Serra batlle, esmenta entre els 20 caps de casa de Montclar, a Steve de Casanga. També s'esmenta la casa a la llista de cases per combregar de 1588 que es conserva a l'Arxiu Diocesà de Solsona (ADS), casa Casahuga. També surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Casa Huga, José Cortada. Tot i que el topònim ha anat variant al llarg del temps, ens trobem amb una casa que ha sofert moltes modificacions, però amb possible origen a finals de l'edat mitjana, al segle XV, o anterior. | 42.0289800,1.7431700 | 395959 | 4653758 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53938-foto-08130-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53938-foto-08130-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53938-foto-08130-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53962 | Casanova del Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-del-pujol | 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XVII-XVIII | Masia formada per una edificació i restes d'altres edificacions enderrocades al voltant. La casa principal és de planta rectangular, coberta amb teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. Té planta baixa, dos pisos, el segons remuntat amb maó que és visible a totes les façanes excepte a la de llevant, la resta de l'edifici és de paredat irregular unit amb morter i amb restes d'arrebossat de calç; els marcs de les finestres de la part nova són de maó, mentre que a la planta baixa i al primer pis són de pedra. La façana principal que s'obre a migdia té una composició simètrica mostrant tres cossos interiors, amb la porta principal al centre i una porta a cada costat, les finestres repartides al primer pis, i un balcó central al segon pis amb dos arcs de mig punt de maó. La porta principal té brancals de pedra i llinda de fusta. Al costat de la façana hi ha adossat un cobert perpendicularment a la façana, de planta baixa amb dues obertures d'arc rebaixat de maó i amb una terrassa al sostre amb barana de maó ceràmic. A l'extrem de la terrassa i adossat a la façana de la casa hi ha el cos de la comuna, i a la planta baixa adossat al cobert hi ha un safareig. Al primer pis, davant la façana hi ha un balcó corregut que comunica amb la terrassa del cos lateral. Degut a que la casa està situada en un desnivell del terreny, a la façana nord s'obre una porta que gràcies a una petita escala exterior permet entrar directament al primer pis. Davant la casa, a la banda sud, es conserven dues parets d'un antic cobert, sense teulada, fet de paredat amb obertures ceràmiques; una de les parets s'ha apuntalat amb dos contraforts de maó calat. A la banda nord del conjunt hi ha restes de diferents volums dels que només es conserva poca alçada dels murs de tancament. | 08130-49 | Enclavament de Sant Quintí | La Casanova del Pujol era un mas relacionat amb el mas del Pujol i més modern que aquest, tal i com indica el seu nom. Tot i que ha estat modificat l'obra inicial podria ser dels volts del segle XVII-XVIII. La casa surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Casa Nova, Pedro Costa. Aquest conjunt es va cremar en l'incendi de 1994, i es va refer la teulada del mas però no la resta de volums que envolten la casa. | 42.0367300,1.8224600 | 402534 | 4654525 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53962-foto-08130-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53962-foto-08130-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53962-foto-08130-49-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El conjunt es troba a l'enclavament de Sant Quintí, sobre un pla proper a laRiera de Clarà i envoltat de boscs d'alzines i roures i camps de cereal. Des del trencall de la carretera BV-4131 que condueix a l'enclavament de Sant Quintí,transcorregut un quilòmetre i mig prendre el camí de l'esquerra que porta fins el Pujol deSant Quintí. Llavors prendre el camí que continua en direcció sud-est 1,2 quilòmetres. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53965 | Castell de Montclar / Cal Parcerissa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-montclar-cal-parcerissa | <p>Bolós, J. (1983) Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1983. Català, P. (coord.) (1979) Els castells catalans. Vol. V. Dalmau editors. Iglésias, J. (1962). El fogatge de 1365-1370. Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona. Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Montsalvatje, Francisco (1916) Vallfogona, Noticias históricas, XX, Dalmau ed.Girona. Sánchez Martínez, Manuel (1993) Una aproximación a la estructura del domini real en Cataluña a mediados del siglo xv: el 'capbreu o memorial de les rendes e drets reyals' de 1440-1444. CSIC, Institució Milà i Fontanals. Barcelona. Serra Vilaró, J. (1930) Baronies de Pinós i Mataplana. Vol. I. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. Bagà. Serra Vilaró, J. (1947) Les Baronies de Pinós i Mataplana. Volum II. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. Bagà.</p> | XIII-XX | <p>Casa senyorial coneguda com el Castell, que és una antiga construcció medieval ampliada en temps moderns. Es troba a la plaça del nucli de Montclar, flanquejant el camí principal d'entrada al conjunt. És un edifici de planta quadrada, cobert amb teulada a doble vessant de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a llevant. Les parets són fetes amb blocs grans de pedra sense treballar barrejades amb blocs ben escairats i unides amb morter, amb cantoneres de pedres ben escairades. La façana principal és de composició simètrica, amb porta adovellada d'arc al centre de la planta baixa, un balcó central i una finestra a cada costat al pis que es van fer ampliant anteriors finestres més petites. En el cas del balcó central, aquest ha escapçat part de les dovelles de l'arc de la porta. A les golfes hi ha dues finestres petites, totes amb llindes i muntants de pedra. Externament es pot veure que l'edifici inicial ocupava la meitat, i que va ser ampliat tardanament cap a ponent. A la façana de ponent hi ha un arc rebaixat al pis que està mig tapiat, on havia hagut una galeria oberta dins la que es troba el brocal del pou interior. Hi ha un volum afegit externament a la façana de ponent, de planta rectangular. Interiorment la casa presenta tres crugies. En planta baixa dues estan cobertes amb volta de canó i es conserva un fragment de paret d'opus spicatum a la paret mitgera central. Al pis es manté aquesta divisió en tres crugies perpendiculars a la façana i una quarta situada perpendicular a aquestes i a la façana nord, que és una ampliació tardana que es va fer aprofitant la galeria. A l'interior destaca una boixa d'una antiga tina que no es conserva, la cisterna amb accés a la planta baixa i des del brocal del pou al pis, el forn de pa. Hi ha alguna llinda amb data, però en la majoria no es distingeix la inscripció, únicament una que posa 1778. No queden restes del castell, malgrat es dona el nom a aquesta casa del nucli ja que devia ser la ubicació del castell. Aquesta casa, cal Sastret o cal Parcerissa possiblement està reedificada al lloc on hi hauria hagut la torre o castell de Montclar.</p> | 08130-52 | Montclar | <p>El castell de Montclar era un castell termenat, documentat el 1309, tot i que la construcció actual és bàsicament del segle XVII. La primera referència documental és de 1309, quan la comtessa Sibil·la de Pallars, néta de Pere de Berga, va cedir, amb el consentiment del seu marit, Hug de Mataplana, diverses possessions al rei Jaume II, entre elles Berga i el castell de Montclar, per contracte signat a Salou l'11 de les calendes de juliol de 1309. Això pot indicar que es tractava d'un castell construït tardanament. El 1328 el castell de Montclar figura entre les propietats del monarca i concedit a Bernat de Mallorca amb determinades condicions com fer millores, donar el delme dels fruits. Al fogatge de 1365-1370 hi havia 13 focs reials i 8 focs pel 'castell de Muntclar, den Francesch de Muntclar' (Iglésias, 1962: 105-107). El de 1381 assenyala 5 focs reials i 4 focs del castell. Era propietat del cavaller Ramon de Bages per concessió reial, però el 25 d'agost de 1385, per eixugar un deute de 2.000 florins contreta amb l'algutzir Ramon de Llupia (o de Bages), l'infant Joan li lliura el castell de Montclar. El 2 de setembre de 1390, el rei Joan I el va vendre a Berenguer de Curtielles, al mercader de Zaragoza, junt al dret de passatge de la vila de Berga, pagant una part a Ramon de Bages com a redempció (Sánchez, 1993). Al segle XIV hi ha documentat Bertran de Montclar, cavaller, el 1316; Pere de Montclar, cavaller, el 1331; Bernat de Montclar, cavaller, el 1344; Francesc de Montclar, donzell, el 1351; Pere de Montclar, donzell, procurador de la vescomtessa de Narbona, el 1391 (Serra Vilaró, 1930: 430). El 1339 Ramon de Ribes era feudatari de Pere de Montclar, en les parròquies de Queralbs i Fustanyà (a la vall de Ribes) (Serra Vilaró, 1930: 452). Més tard, el 20 de desembre de 1424, Alfons el Magnànim vengué a Joan Llobet el 'jus luendi' del mateix castell i les rendes de Berga (Monsalvatje, 1916: 276). Al capbreu de 1440 es cita el castell de Montclar que pertanyia a la Corona. El 1442, el cavaller Joan de Ladernosa, senyor del castell de Montclar, i sots-veguer, feu pagar indegudament lleuda a baganesos que acudien a Berga; en el litigi que se'n derivà, la raó fou assignada als homes de Bagà (Serra Vilaró, 1947: 153). Al fogatge de 1553es cita a Joan Sanctpons del castell (Iglésias, 1979). A inicis del segle XVII, en un memorial elevat al monarca espanyol consta 'castillo de Monclar' en la vegueria de Berga i que era propietat de Francisco de Tamarit (Monsalvatje, 1916: 329). La funció originària del castell de Montclar seria la vigilància i protecció de camins i del nucli de població, així com oferir refugi. Possiblement fou reformat i ampliat com a habitatge després de la guerra de Successió, quan l'amo del castell sembla que es va exiliar i el va vendre als Parcerissa des d'Elna (Rosselló), que van ser obligats a derruir les parts defensives del castell.</p> | 42.0177200,1.7652200 | 397766 | 4652481 | 08130 | Montclar | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53965-foto-08130-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53965-foto-08130-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53965-foto-08130-52-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2020-06-30 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Aquesta casa també és anomenada Cal Sastret. La protecció com a BCIN afectaria al subsòl, ja que és la zona on es trobaria ubicat l'antic castell de Montclar, actualment desaparegut. La protecció com a BCIN inclou també l'església de Sant Martí, antiga església del castell. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 1772 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 54027 | Cementiri de Montclar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-montclar | XII-XX | El cementiri de Montclar es troba al centre del nucli urbà, al costat de l'església parroquial. Es troba tancat en un recinte que delimita amb l'entrada a l'església per llevant, i amb un mur que delimita amb la plaça per ponent i migdia. Està tancat amb una porta de reixa que dóna accés al cementiri des del jardí d'entrada a l'església, és de ferro i porta la frase AVUI JO DEMÀ TU 1912. El cementiri és un espai enjardinat que té alguna tomba al paviment que ara està enjardinat, i una zona de nínxols a l'extrem nord del conjunt. A més de la porta d'entrada, destaquen alguns elements, com la creu de pedró que està ubicada al centre, altra creu de ferro amb peu de pedra i la inscripció 1920 que era d'una sepultura. | 08130-114 | Nucli de Montclar | L'església parroquial de Sant Martí de Montclar és un edifici d'origen romànic amb modificacions de diferents èpoques, com el transsepte que es va afegir al segle XVII formant dues capelles laterals, i la porta segons es veu gravat en la llinda. Al segle XVII fou ampliada, fet que veiem a les llindes gravades de la porta d'accés; s'aixecà també l' absis fins al nivell de la teulada i s'afegí un campanar de planta quadrada substituint el romànic d'espadanya. També en aquesta època es van fer les dues capelles laterals. L'església de Sant Martí depenia del Bisbat d'Urgell fins que es va crear el Bisbat de Solsona el 1593. Sant Quintí era la seva sufragània al segle XVIII. El cementiri de Montclar ja existiria en època medieval, tot i que possiblement s'estendria al voltant de l'església, tal i com testimonia la troballa d'una tomba. La ubicació tancada del cementiri actual correspon al costum d'ubicar els cementiris el més allunyat possible dels nuclis urbans, motiu que va provocar fer un tancament dels recintes des de finals del segle XIX i inicis del XX. | 42.0183400,1.7652400 | 397769 | 4652550 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54027-foto-08130-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54027-foto-08130-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54027-foto-08130-114-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53966 | Circuns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/circuns | Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni del Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XVIII-XX | S'està rehabilitant per fer turisme rural. | Conjunt format per un habitatge principal, diverses edificacions d'ús agropecuari i un edifici antic. L'edifici principal és d' inicis del XX, possiblement de 1930. És de planta baixa, dos pisos i golfes sota teulada de teula àrab a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. La façana principal és simètrica, amb portal flanquejat per dues finestres, balcons al primer i al segon pis, i petites obertures a les golfes. Els tancaments són de paredat comú amb carreus ben escairats a les cantonades, però la façana està arrebossada i pintada, amb els brancals de finestres de maó. L'edificació que acollia l'antiga masoveria és de planta baixa, pis i golfes. A la façana sud hi ha adossat un cos amb grans obertures mirant a sud, amb una porta amb pilar al mig que divideix dues obertures cobertes amb mig arc rebaixat, dos finestrals d'arc de mig punt al pis, i dues obertures rectangulars a les golfes. Està fet amb paredat comú. L'interior està dividit en tres crugies, la part que queda més al nord està coberta amb volta de pedra, mentre que la resta és de bigam. Hi ha diverses llindes amb dates gravades: 1786, 1787, 1635. Al costat d'aquest edifici hi ha un pou dins una estructura cilíndrica coberta amb cúpula de pedra. | 08130-53 | Coll de Ralic | Aquesta casa està situada dins del terme parroquial de Sant Pere de l'Esglasiola o Esglaiola. Es tracta d'una construcció del s. XVII, ampliada al s. XVIII (informació de l'IPAC). Al cadastre consta com a data de construcció l'any 1795. Surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856, tot i que en haver dos Circuns al municipi desconeixem quina de les dues és: Casa Circuns, Ramon Circuns; Casa Circuns, José Circuns. | 42.0052400,1.7976700 | 400433 | 4651057 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53966-foto-08130-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53966-foto-08130-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53966-foto-08130-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53943 | Cisterna de El Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-de-el-pla | Dipòsit d'aigua o cisterna de planta circular de ciment que es troba al camí d'accés a la masia El Pla. Està coberta amb coberta plana i té una caseta a la part posterior on hi ha les sortides. És un dipòsit que dóna servei a les masies que es troben en aquesta zona del Pla de Montclar i que es va construir l'any 1983. Hi ha una placa que recorda l'arribada de l'aigua canalitzada al municipi l'any 1983: L'il·lm. Sr. En-Manuel Nono inaugura la portada d'aigües a Montclar de Berga. 29 de juny de 1983. | 08130-30 | El Pla de Montclar | El dipòsit es va construir l'any 1984 per acumular l'aigua del pou del Vilar i del pantà de Sant Ponç que gestiona la mancomunitat Bersols. Dona servei al nucli de Montclar, i les masies de El pla, Santpons, Nosa, Escoles, Forques, Soleia, Verdaguer, can Codina, Fontirons, Racons, el Riu. | 42.0201300,1.7753200 | 398606 | 4652737 | 1983 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53943-foto-08130-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53943-foto-08130-30-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml