Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 53958 | Fira dels Reis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-dels-reis | BOLÒS, J. (2004) La contrada: unes vies que ens mostren el passat. A Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. P. 21-23. CARRERAS CANDI, F. (1910) Geografia General de Catalunya. Província de Barcelona. Editorial Albert Martín, Barcelona. MADOZ, P. (1845). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar. Madrid. TORRAS, Cesar August (1922). Pirineu Català. Guia itinerari. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench. Barcelona. www.montclar.cat | XIX-XX | La fira es celebra per la diada de Reis a Montclar, i és una tradició molt arrelada i antiga. Des dels seus orígens es feia a la plaça del poble, al nucli, i era una fira bàsicament de bestiar. La bassa que hi ha al nucli podia servir per a abeurar als animals durant la celebració d ela fira. Actualment es fa a l'antic pla de l'Alzina, avui anomenat Firal dels Reis, i s'ha convertit en una fira que també mostra artesania popular, productes de la zona, maquinària agrícola, a més de bestiar, i és un esdeveniment molt concorregut per gent de quasi tota la comarca ja que a més és un esdeveniment social que provoca la trobada dels habitants del territori en un dia festiu. | 08130-45 | Firal dels Reis. Montclar | Al segle XII, a Montclar hi ha una activació de l'economia al territori, fet que es tradueix en la celebració de fires de comerciants que seran decisives en el desenvolupament de les viles. Montclar seria a l'edat mitjana un poble amb una economia bàsicament ramadera, com testimonia el pas del camí ramader i el fet que sigui un lloc de confluència de camins ja des de l'edat mitjana. Pasqual Madoz, al seu Diccionari de 1845, fa una descripció del poble de Montclar en la que diu que es celebra una fira el dia de Pasqua de Reis, molt concorreguda amb venda d'animals de tot tipus. També Carreras Candi el 1910, parla de la fira de bestiar el dia de Reis, així com César August Torras, el 1905 parla de la fira com un acte social al que hi concorren marxants de diferents llocs. Aquesta era una de les fires més importants de la comarca. On es feien transaccions de bestiar, principalment de llana, porcs, bous,.... Al migdia hi havia menjar amb focs a terra, amb el plat del dia 'fesols amb cansalada' i torrons d'Agramunt. Abans, l'endemà del dia 7, era la Festa Major amb ballades a la plaça i al vespre es feia reunió a l'Hostal per jugar a cartes. Actualment, es manté la celebració el dia 6 de gener, i també s'hi mostra maquinaria agrícola i vehicles, a més d'artesania popular, parades de turró i altres productes de la contrada, i es pot gaudir del típic esmorzar de botifarra i cansalada. | 42.0241700,1.7766100 | 398719 | 4653184 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53958-foto-08130-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53958-foto-08130-45-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | 2020-06-30 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53959 | El Pla de les Alzines / Firal dels Reis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-les-alzines-firal-dels-reis | El pla de les Alzines és un lloc planer al costat de la carretera que porta al nucli de Montclar i que conté un bosc d'alzines centenàries. Aquest planell és l'espai on des de fa uns anys s'organitza la Fira dels Reis de Montclar. | 08130-46 | Firal dels Reis. Montclar | 42.0241700,1.7766100 | 398719 | 4653184 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53959-foto-08130-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53959-foto-08130-46-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||||
| 54012 | Els Clots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-clots | XVIII-XIX | Es troba en ruïnes | Masia en estat de ruïna que conserva part dels tancaments. Es distingeix una casa de planta baixa i pis, coberta amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. Els murs són de paredat simple amb cantoneres de pedra escairades. Les llindes i muntants de les obertures que resten són de pedra. Es poden diferenciar dues crugies orientades nordest-sudoest. A la façana de llevant hi ha un cobert adossat. | 08130-99 | Costa dels Clots | L'estructura d'aquesta casa ens mostra un edifici que possiblement va ser edificat al segle XIX. No s'ha trobat informació històrica. | 42.0182100,1.7812500 | 399094 | 4652516 | 08130 | Montclar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54012-foto-08130-99-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53917 | Mola de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mola-de-pedra | Al costat de la creu de metall i davant la façana principal de l'església de Santa Creu hi ha una taula formada per una mola de pedra posada horitzontal a sobre d'un cilindre de pedra vertical. Es tracta d'una mola sotana de molí fariner de pedra granítica. | 08130-4 | Masia Santa Creu | Desconeixem l'origen geogràfic e històric d'aquesta mola. | 42.0286500,1.7440400 | 396030 | 4653720 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53917-foto-08130-4-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 53940 | Riera de Navel o de Montclar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-navel-o-de-montclar | <p>Memòria descriptiva dels Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient. 1992.</p> | <p>La Riera de Navel és un afluent per l'esquerra del Cardener que neix al vessant de llevant del Serrat de Runers, Capolat, al Berguedà i desguassa al Cardener aigües avall de Cardona. L'espai comprèn els relleus calcaris dels dos vessants a l'entorn del curs mitjà de la riera de Navel, que comprès les solanes i obagues de la Riera entre el salt del Colom, a prop del Viló, al nord del terme, i ca n' Iglésias al sud, per tant es troba entre els municipis de l'Espunyola al nord i Viver i Serrateix al sud. Agrupa una bona mostra dels ecosistemes forestals del domini del carrascar i roureda de roure de fulla petita. Són freqüents les brolles calcícoles de bruc d'hivern i sanguinària, les boixedes i les joncedes, pressents a quasi tot arreu. Les aigües de la riera, relativament netes, són poblades per comunitats de muntanya pròpies dels rius calcaris: bagra i barb. A la seva riba es troben les restes del Molí de Sant Ponç, d'origen medieval, del Molí de La Tor i del Molí de ca n' Iglésias. La mateixa riera constitueix el límits entre els dos municipis. La riera presenta zones molt singulars, com les que trobem entre la masia El Riu i el molí de Sant Ponç, on les formacions calcàries han adoptat formes arrodonides degut a l'erosió de l'aigua. A aquesta riera desaigüen altres torrents, com el Torrent de l'Atalaya, on hi ha un saltant, la rasa del Salt i la del Casó al nord, la rasa de Vilariquer i el torrent de les Sitges al sud.</p> | 08130-27 | Montclar | <p>L'espai va ser inclòs l'any 1992 en el Pla d'Espais d'Interès Natural de la Generalitat de Catalunya en tractar-se d'una mostra significativa d'una àrea de caràcter forestal al marge esquerre del cardener dins un sector on els conreus tenen molta importància.</p> | 42.0216100,1.7628700 | 397578 | 4652916 | 08130 | Montclar | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53940-foto-08130-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53940-foto-08130-27-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-10 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | També s'anomena riera de Montclar al seu pas pel terme. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 53964 | Bassa de Sant Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-sant-ponc | Bassa natural que es forma en una zona que forma un clot al costat de la carretera que porta al nucli de Montclar, davant de les Forques i al peu dels terrenys de la casa Sant Ponç. La bassa s'omple amb aigua de pluja, de forma que moltes vegades és seca, i serveix d'abeurador per bestiar. | 08130-51 | El Pla de Montclar | 42.0273100,1.7805200 | 399048 | 4653528 | 08130 | Montclar | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53964-foto-08130-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53964-foto-08130-51-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 53970 | Camí ramader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-6 | CAMPILLO, X. (Coord.) (2004). Inventari de camins de la comarca del Berguedà. Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO, X. (Coord.) (2007). Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. | XIV-XXI | Alguns trams no es conserven i altres estan asfaltats. | El ramal del camí ramader que passa per Montclar comença a Montmajor, al trencant on està el club i que va cap a Montclar. Segueix l'actual carretera asfaltada fins a cal Seuba, baixa a La Tàpia i a l'Anton, seguint la carretera fins a la casa Riu de Montclar i d'aquí puja fins al nucli de Montclar. De Montclar a cal Soleia i al firal dels Reis seguint la carretera, després fins la Torregassa, corral de Canudas i cap a Sant Quintí de Montclar pel camí de Sant Quintí, passant pel Putxot fins a trobar el ramal que passava al costat de la carretera cap a Avià. El camí va ser asfaltat l'any 2003. | 08130-57 | Montclar | L'any 2007 es va realitzar l'inventari dels camins ramaders del Berguedà per part del Grup de Defensa de la Natura i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL. En l'elaboració de l'inventari a més del recull exhaustiu de dades de les fonts bibliogràfiques i cartogràfiques, es va treballar amb un seguit d'enquestadors que van realitzar un treball a fons de recollida de dades orals de persones coneixedores dels camins ramaders. El conjunt d'aquests camins formen part d'una complexa xarxa de camins ramaders, entre els quals hi ha els grans eixos transhumants. Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumants que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval, emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. El monestir de Santes Creus tenia grans ramats que a l'estiu conduïa a pasturar a les muntanyes, passant per Torà, Segalers, Cardona, Montmajor i Berga. 12 març 1193, Ramon de Vallmanya autoritza que els ramats del monestir tinguessin lliure trànsit per ses terres de Vallmanya i Montmajor. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 42.0187500,1.7616500 | 397472 | 4652600 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53970-foto-08130-57-1.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53974 | Goigs de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-marti-0 | AA.VV. (2004) Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. P. 41-42. Briones, M.; Santacreu, J. ( ) Goigs i devoció popular. A L'Erol, núm. 23, p. 17-36. | Els goigs de Sant Martí, bisbe de Tours que s'utilitzaven a Montclar són els mateixos que s'utilitzaven a altres parròquies del Berguedà. El goig està escrit en un document mida foli i imprès amb tinta negra. Té una garlanda d'ornamentació geomètrica i floral que emmarca el document: a la part superior el títol i advocació (Goigs del gloriós Sant Martí, Bisbe de Tours, que's venera en les parroquials Iglesias de Avià, Brocá, Cambrils, Capolat, Correá, Joval, la Corriu, La Nou, Lladurs, Llanera, Montclar, PuigReig, Pegarolas, Riner, Saldes, Sellés, y en las sufragànies de Coforp de Espinalbet, Boatella de Palmerola, El Puig de Gisclareny y Tantellatge de Lluellas en lo bisbat de Solsona), al centre la imatge del sant, i a la part inferior el text del goig, l'oremus i una advertència del Bisbe. No hi ha marca d'impremta, data, ni autor. | 08130-61 | Església de Sant Martí de Montclar | Sant Martí es celebra l'onze de novembre. Aquest sant va néixer a Pannònia vers l'any 316, de pares gentils. Va deixar la milícia per fer-se deixeble de sant Hilari de Poitiers. Després d'una etapa eremita, va fundar el primer monestir d'Occident, Ligugé, on va fer vida monàstica sota la direcció de sant Hilari. Després va ser ordenat sacerdot i elegit bisbe de Tours. Va adoctrinar el clergat i va evangelitzar els pobres. Va morir l'any 397, essent el primer no màrtir venerat com a sant. La devoció a Sant Martí a la Catalunya vella s'explica pel fet que els carolingis el veneraven i erigien una capella a tots els cims que conquerien. És patró dels soldats, teixidors i fabricants tèxtils. A Catalunya era protector dels que tractaven amb cavalls, mules i altre bestiar de ferradura i de peu rodó, els forjadors i manyans. Diu la tradició que Sant Martí també va ajudar els catalans en la seva lluita contra els sarraïns. Són moltes les esglésies dedicades a aquesta devoció a la Catalunya Vella, i concretament al Berguedà. | 42.0184600,1.7653700 | 397780 | 4652563 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53974-foto-08130-61-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 54016 | Casa Nova de l'Escobet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-de-lescobet | 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XIX | Antiga casa rural enrunada de la qual se'n conserva només el tancament del perímetre fins a nivell de planta baixa, així com les restes del tancament d'un cobert annex. El primer amb paredat comú i carreus de mida gran ben escairats a la cantonada i el segon amb paredat comú i maó massís a les cantonades. Actualment una part de l'antiga casa s'aprofita com a estable i s'ha cobert amb una coberta metàl·lica. | 08130-103 | Serrat de la Casanova | Podria ser la casa que surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Casa Nova, Pedro Costa, tot i que ens inclinem a pensar que no es tracta d'aquesta casa, sinó de a Casanova del Pujol. L'estructura ens mostra un edifici que podria haver estat edificat al segle XIX. | 42.0039500,1.7750000 | 398554 | 4650941 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54016-foto-08130-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54016-foto-08130-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54033 | Riera de Clarà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-clara-1 | AA.DD. (1970). Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona. Vol 7, pàg. 336. | Riera de la conca dreta del Llobregat, de cabal molt irregular. La riera de Clarà neix a Capolat, al serrat de Runers, a 1350m d'alçada, davalla per l'oest des de l'altiplà de Capolat després de travessar el terme de L'Espunyola i baixa per la Baga de Sant Salvador entrant al terme d'Avià a prop de la casa El Verdaguer, travessa el terme d'Avià drenant l'antiga quadra de Clarà, a la que dona nom, i finalment entra al terme de Casserres on l'aigua és recollida a l'embassament de Casserres per seguir fins a desguassar al Llobregat al terme de Casserres a la colònia Viladomiu Nou. Fa de terme entre els municipis d'Avià i Montclar, passant per l'extrem de ponent de l'enclavament de Sant Quintí. La riera de Clarà es troba en un relatiu bon estat de conservació i manté una bona mostra dels sistemes naturals fluvials del curs mitjà del riu Llobregat. Mostra fragments interessants de vegetació de ribera, amb boscos i herbassars higròfils. Per la seva qualitat de les aigües, manté comunitats d'algues calcàries incrustants i invertebrats associats, típiques de rieres sobre lloses calcàries. El poblament faunístic és el típic associat a aquests hàbitats, destacant la presència de barbs. Forma diferents salts de poca alçada al llarg del seu recorregut amb clots, alguns bastant fondos. | 08130-120 | Nucli de Montclar | El topònim surt per primera vegada l'any 907: kastro Clariano, a l'acta de consagració de St. Martí d'Avià (BARAUT, 1978). El topònim està estretament relacionat amb la riera de Clarà fent possiblement referència a la qualitat de clar, o amb el mot llatí clerano: lloc on s'han tallat arbres i s'ha creat un clar. Per tant el nom pot procedir de la característica de la riera (aigua clara) o bé de l'obertura d'un lloc al bosc on s'instal·laria el castell de Clarà. No sabem si la riera donaria nom al lloc i al castell o si seria a la inversa ja que hi ha les dues possibilitats. També hem de recordar el topònim de Montclar, que repeteix també el nom. | 42.0456700,1.8156700 | 401986 | 4655525 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 54063 | Roques de les Serps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-de-les-serps | Zona de superfície rocosa formada per conglomerats i gresos rogencs. Es tracta d'un conjunt de plaques compactes que configuren una superfície grisa que destaca enmig del paisatge vegetal i que s'estén a cada banda del camí. La denominació li prové de les serps que, en recerca de calor i sol, passen per sobre les roques. | 08130-150 | Cal Capçana | 42.0329300,1.7477500 | 396344 | 4654191 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54063-foto-08130-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54063-foto-08130-150-3.jpg | Inexistent | Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 123 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 54065 | El Salt de la Talaia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-salt-de-la-talaia | <p>Saltant que es produeix a la riera del Salt, davant la casa anomenada del Salt de la Talaia, al nord del terme municipal i proper a Montmajor. És un saltant natural que cau d'una alçada de 10m aproximadament degut al desnivell que forma la roca en aquest indret. La vegetació cobreix en part el salt que es pot distingir des de la part baixa de la riera. Abans del saltant el torrent es diu Torrent del Salt, i a partir d'aquí també se l'anomena Torrent de l'Atalaia. L'aigua d'aquest torrent desemboca a la riera de Navel o de Montclar que acaba al riu Cardener.</p> | 08130-152 | El Salt de la Talaia | 42.0375400,1.7570900 | 397125 | 4654692 | 08130 | Montclar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54065-foto-08130-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54065-foto-08130-152-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2023-10-23 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2153 | 5.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 54073 | Camí de Sant Quintí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-quinti | Bolòs, J. (2004) La contrada: unes vies que ens mostren el passat. A Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. P. 21-23. | X-XXI | Alguns trams no es conserven | El camí surt de Montclar en direcció nordest travessant la zona dels plans i el Firal dels Reis fins a la carretera de Casserres, la creua i es dirigeix cap a Sant Quintí de Montclar. | 08130-160 | Sant Quintí de Montclar | Segons Jordi Bolós el camí de Montclar cap a Sant Quintí és un dels camins antics del territori i tindria origen en un limes romà, és a dir, un dels límits que marcaven les centúries, antiga organització del territori (Bolòs i altres, 2004). | 42.0200700,1.7692100 | 398100 | 4652737 | 08130 | Montclar | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54073-foto-08130-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54073-foto-08130-160-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54080 | Tina de El Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-el-sola | COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvàn. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaders del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. | XIV-XVI | Es va obrir per fer una bassa | Al costat del mur de ponent de la casa de El Solà es conserven les restes d'una bassa que recollia les aigües de la teulada. La bassa es va fer aprofitant una tina excavada a la roca, de planta circular i que es va ampliar per l'extrem nord. Encara es pot apreciar part del tancament de paret de roca en forma semicircular. | 08130-167 | El Solà | La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A l'edat mitjana les tines es feien excavades a la roca (RIU, 1989), mentre que a partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient (BALLBÉ, 1993) que era circular. Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important i reafirma el cultiu de vinya que trobem documentat fins al segle XVIII en aquesta zona del Berguedà. | 42.0113300,1.7660700 | 397826 | 4651771 | 08130 | Montclar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54080-foto-08130-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54080-foto-08130-167-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54089 | Balma Fosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-fosca | Fotografia de Panoramio (petjades). | Balma o bauma situada al peu del torrent anomenat rasa de Cal Fàbregas. Forma una cavitat allargada, d'uns tres metres de profunditat que ha estat formada per l'erosió de l'aigua del torrent en un vessant rocós. Per l'interior de la balma circula l'aigua del torrent que ha produït formacions rocoses al paviment de la balma i que li proporcionen una singularitat paisatgística. No hi ha restes visibles de que hagués estat habitada en algun període històric. | 08130-176 | Clot de les Barraques o Torrent de cal Fàbregas | La seva formació és el resultat d'un llarg procés erosiu que va iniciar-se fa cinc cents milions d'anys a la Depressió Central que llavors ocupava els contraforts de la Serralada Herciana d'on formava part l'antic Massís de l'Ebre. Durant milions d'anys els rius van anar erosionant aquesta vella serralada aportant cap el mar una gran quantitat de material, fins que aquesta va desaparèixer. Les terres que formen l'Alt i el Baix Berguedà van quedar submergides pel mar i en el fons s'hi van anar dipositant capes de sediments que es van consolidar fins a convertir-se en roca. Fa setanta milions d'anys aproximadament com a resultat del moviment de la tectònica de plaques el fons rocós d'aquest mar va rebre una pressió molt forta fins a fer-los emergir que és el que coneixem com l'Alt Berguedà i per tant el mar es va anar enretirant deixant només coberta per les aigües la comarca del Baix Berguedà. El procés erosiu de les roques de l'Alt Berguedà va iniciar-se novament i igual que amb el Massís de l'Ebre, els rius van arrencar, transportar i dipositar els sediments en el mar del Baix Berguedà, fins que fa cinc milions d'anys aquest mar residual va començar a retrocedir fins a desaparèixer. Els agents erosius durant aquests últims milions d'anys han configurat el paisatge actual. | 42.0021000,1.8047200 | 401012 | 4650700 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 54093 | Pi gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-gros-2 | Al costat de la riera hi ha una de les poques agrupacions de pins que queden en aquesta zona, els incendis i la roturació de terrenys han provocat la desaparició de molta vegetació. En aquest lloc es conserva algun pi de considerables dimensions, del tipus Pinus halepensis o pi blanc. Molt freqüent a la zona mediterrània. | 08130-180 | camí del Clot de l'Infern | 41.9980700,1.7638300 | 397619 | 4650301 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54093-foto-08130-180-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 53975 | Col·lecció de Montclar al Museu de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-montclar-al-museu-de-berga | Carreras, J. (1999). Una sepultura medieval al poble de Montclar. L' Erol, revista cultural del Berguedà, núm 61. Pp. 14-17. Castany, J. i altres (1990). El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat. Els llibres de l'Àmbit, núm. 4. Guia de Museus de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Edicions 62. Barcelona 1999. | Molts materials són fragmentats. L'olleta es conserva sencera. | Al Museu Comarcal de Berga es troba dipositat part del material arqueològic dels jaciments de Montclar en els que va intervenir el grup d'arqueologia del Museu els anys 60 i 70. De la sepultura que es va descobrir al nucli es van recollir fragments de terrissa grisa, alguns pertanyents a una olleta que es va reconstruir i que es conserva al Museu, així com els ossos humans que es van trobar dins la sepultura. L'olleta es va trobar damunt el pit de l'esquelet i per les seves característiques (pasta grisa negrosa, de cocció reductora, feta a torn, bicònica amb vora exvasada) es datada vers el final del segle XI o XII. També es conserva material del jaciment del turó de El Verdaguer consistent en fragments ceràmics de ceràmica oxidada ibèrica i de vernís negre; una part del material el conserva el Sr. Carreras i altra part està dipositada al Museu Comarcal de Berga. | 08130-62 | Museu Comarcal de Berga. Espai de Reserva, Pla de l'Alemany, s/n. 08600-Berga | El Museu de Berga es creà per iniciativa municipal l'any 1962 amb l'objectiu preservar, documentar i donar a conèixer el patrimoni històric i artístic de la ciutat i la comarca, si bé no funcionà plenament obert al públic fins l'any 1980. Actualment la secció d'arqueologia del Museu es troba a la sala de reserva ja que està pendent una nova ubicació i reorganització. El grup d'arqueologia del museu es va formar l'any 1962 per iniciativa d'aficionats de la zona encapçalades per Josep Carreras, que durant els anys 60 i 70 es van dedicar a realitzar algunes prospeccions i excavacions arqueològiques a la zona. | 42.0182000,1.7650900 | 397756 | 4652535 | 08130 | Montclar | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53975-foto-08130-62-1.jpg | Física | Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 85 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53976 | Col·lecció de Montclar al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-montclar-al-museu-diocesa-i-comarcal-de-solsona | AA.DD. . (1990) Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Catàleg d'art romànic i gòtic. Patronat del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Bisbat de Solsona, Ajuntament de Solsona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AA.DD. . (2004) Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Catàleg 1, segle XVI-XX. Patronat del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Bisbat de Solsona, Ajuntament de Solsona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Castany, J. (1990). 'El megalitisme i les coves sepulcrals i d'hàbitat', a El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat. Els llibres de l'Àmbit, núm. 4. Pp. 113-165. Giró, Romà (2004) El vot del poble de Montclar a Sant Sebastià. L'Erol núm. 80. P.39-40. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. Llorens, A.; Guerrero, Ll.; Lorenzo, J.I.; Lázaro, F. (1975). Cueva sepulcral del Home Mort de Circuns, Montclar (Barcelona). Noticiario Arqueológico Hispano. Prehistoria, núm. 4. Madrid. Pp. 339-356. Llorens Solé, Antoni; Guerrero Sala, Lluís Antoni; Lorenzo Lizalde, José Ignacio (1976). Memoria preliminar de excavación de la cueva sepulcral del Home Mort de Circuns (Montclar, Barcelona). Noticiario Arqueológico Hispánico. Prehistoria, núm. 5. Madrid. Pp. 247-252. Sánchez, E.. (1990). 'L'època ibèrica', a El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat. Els llibres de l'Àmbit, núm. 4. Pp. 197-225. Serra, R. (1990) El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. L'Erol núm. 29. P. 49. | Al Museu es troben diferents objectes, tan arqueològics com artístics procedents de les esglésies. Pel que fa al material arqueològic, es va dipositar el que es va extreure de l'excavació realitzada a la Bauma de l'Home Mort de Circuns; hi ha part d'un esquelet, fragment d'una olla ceràmica, fragment d'un punxó d'os, fragment d'espàtula d'os, fulla de sílex, fragments de dues plaquetes d'os, fragment d'ullal de porc fer; en altres fosses no identificades del mateix jaciment es van extreure un burí de sílex, un gratador de sílex, fragments d'espàtula d'os, fragments de punxó d'os, una dena de collar d'esteatita i una petxina univalva amb una incisió anular per a sostenir-la com a penjoll. Dels objectes procedents de les esglésies, es conserva la lipsanoteca de Sant Quintí de Montclar (MDCS núm. inv. 965), que va entrar al Museu abans de 1910. Es conserven diversos fragments de dos antics retaules desapareguts i procedents de Sant Martí de Montclar que van entrar al Museu el 1946 i que es troben fragmentats ja que les taules es van utilitzar per construir la calaixera de la sagristia. Un és l'antic retaule gòtic datat al segle XV-XVI (núm. de registre MDCS 33); la peça central de 80 x 110 cm, de pintura al tremp sobre taula amb la imatge de Sant Martí, patró de l'església, assegut en una càtedra amb la mitra i el bàcul, beneint amb la dreta, es veu part d'una segona escena amb dues figures i l'escena del sant mort i estirat al llit; així com un altre fragment de 80x30cm. També hi ha tres fragments de d'un retaule renaixentista datades al segle XVII, que amiden respectivament 105x78cm, 105x70cm, 107x63,5cm, (Núm. de registre MDCS 55.1-3). Representen escenes de la vida del sant patró: la consagració com a bisbe de Sant Martí, el sant ressuscitant un mort, i Sant Martí partint la capa amb un pobre, escenes de la iconografia més popular d'aquest sant bisbe. També conserva en dipòsit un calze que el bisbe Morgades va regalar al doctor Josep Sobrevias i Parcerissa, teòleg procedent de Montclar, després de la celebració del 20è aniversari d'ordenació, l'any 1898. Aquest calze des del 1911 s'utilitzava a la parròquia de Montclar en la cerimònia que acompanyava la celebració del vot del poble a Sant Sebastià, per expressa voluntat de Josep Sobrevias, que ho deixà escrit a les darreres voluntats certificades a Roma el 28 de juny de 1908. El calze, acompanyat de la patena, la cullereta i la pàl·lia, va ser dipositat al Museu per la família Giró-Sobrevias l'any 2002. És un calze d'argent, porcellana, vidre, amb formes neogòtiques i realitzat a finals del segle XIX. | 08130-63 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | El Museu de Solsona es va crear l'any 1896 impulsat pel Bisbe Ramon Riu i Cabanes que creà l'Aula d'Arqueologia Cristiana i inaugurà el museu amb una col·lecció d'objectes d'art i ús litúrgic instal·lada a l'edifici del Seminari. Des-de l'any 1981 la Generalitat col·labora amb el Museu a través del Departament de Cultura, fet que va provocar una renovació en les sales d'exposició. L'any 1909, Mn. Joan Serra Vilaró entrà com a director del Museu i impulsà campanyes d'excavació arqueològiques que van proporcionar gran quantitat de materials arqueològics al Museu, ampliant així les col·leccions. El material que predomina al Museu és aquell que procedeix de les excavacions de Mn. Serra Vilaró i el que prové de les esglésies pertanyents al Bisbat. Per aquest motiu conserva material de la zona del Berguedà propera, com Montclar. A la bauma sepulcral col·lectiva, que en el moment de la descoberta ja havia estat saquejada, es va realitzar una excavació d'urgència durant 15 dies del mes de maig de 1973 per membres del Museu de Solsona sota la direcció d'Antoni Llorens Solé. Els arqueòlegs del Museu de Solsona van centrar la seva feina en la descripció del jaciment, en l'estudi planimètric i en la recollida d'alguns ossos i materials. | 42.0182000,1.7650900 | 397756 | 4652535 | 08130 | Montclar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53976-foto-08130-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53976-foto-08130-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53976-foto-08130-63-3.jpg | Legal i física | Medieval|Gòtic|Modern|Renaixement|Contemporani|Neoclàssic|Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Degut a l'interès d'alguns objectes, s'ha fet una fitxa individualitzada d' alguns. | 85|93|94|95|98|99|79 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53977 | Lipsanoteca de Sant Quintí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lipsanoteca-de-sant-quinti | <p>AA.DD. . (1985) Catalunya Romànica. El Berguedà. Volum XII. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. AA.DD. . (1990) Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Catàleg d'art romànic i gòtic. Patronat del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Bisbat de Solsona, Ajuntament de Solsona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. P. 150. Serra, R. (1990) El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. L'Erol núm 31. P. 45.</p> | XII | <p>Caixa de fusta de de forma molt senzilla, segurament feta per un artesà local formada per un rectangle buidat pel mig i tallat toscament, amb les arestes mortes i sense polir. La tapa és una fusta tallada en forma de tap d'ampolla que servia per tapar el forat ajuda d'una tela que ajudaria a que quedés estampit. A l'interior es conservarien les relíquies del sant i fragments de tela. Amida 50mm d'ample, 37 de gruix i 105 mm de llarg.</p> | 08130-64 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>L'objecte es conserva al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (núm. inv. MDCS 965), en el que va ingressar abans de l'any 1910 (AAVV, 1985: 321). Va ser trobat a l'antic altar de l'església. Alguns autors l'atribueixen a època romànica, segle XII (Viladés, 1990).</p> | 42.0441500,1.8070200 | 401268 | 4655367 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53977-foto-08130-64-1.jpg | Legal i física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | La datació és aproximada. Fotografia de Ramon Viladès a Catalunya Romànica AA.DD. (1985) p. 321. | 92 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53978 | Fons de l'Arxiu Municipal de Montclar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal-de-montclar | Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC). Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Subdirecció General d'Arxiu i Associació d'Arxivers de Catalunya, Barcelona; 2006. | XIX-XXI | L'Arxiu Municipal de Montmajor està format per la documentació generada per l'Ajuntament entre 1862 i 2013. La documentació en paper ocupa 33,69 metres lineals, amb 719 unitats de descripció. La classificació es va fer seguint el quadre de classificació desenvolupat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona basat en la Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC) de la Generalitat de Catalunya, 2006. El fons està classificat en catorze seccions: Administració general (1903-2012), hisenda (1862-2012), proveïments (1943-2012), serveis socials (1944-2012), sanitat (1948-2012), obres i urbanisme (1953-2012), seguretat pública (1939-2008), serveis militars (1915-1999), població (1926-2011), eleccions (1967-2012), ensenyament (1944-2004), cultura (1952-2005), serveis agropecuaris i medi ambient (1939-2012), col·leccions factícies (-). | 08130-65 | Casa de la Vila s/n. 08614 Montclar | La documentació municipal de Montclar ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins la seva ubicació en l'edifici actual cap a l'any 1995. No hi ha documentades actuacions arxivístiques específiques fins la intervenció que hi portà a terme l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre el mes d'octubre de 1999 i el mes d'abril de 2000. L'adhesió de l'ajuntament de Montclar al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona es va produir el mes de juny de 2006. El Reglament del Servei d'Arxiu Municipal va ser aprovat pel Ple de l'Ajuntament el 13 de juliol de 2011. | 42.0181900,1.7650800 | 397755 | 4652533 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 53979 | Fons de l'Arxiu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-comarcal-de-berga | PAGAROLAS I SABATÉ, LAUREÀ (Coordinador). (2005). ELS FONS DE PROTOCOLS DE CATALUNYA. Estat actual i proposta de sistematització. Associació d'Arxivers de Catalunya, Generalitat de Catalunya. PEDRALS, Xavier. (2007) Arxiu Històric Comarcal del Berguedà. A: Guia dels Arxius Històrics de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2007, p. 10-37. | X-XX | A l'Arxiu Comarcal de Berga es conserva documentació de la comarca. Es conserven dos pergamins referents a Montclar, un de 1488, establiment fet per Pere Call, propietari del Castell de Querol, a la parròquia de Santa Maria de Querol, a Gabriel Tor, de la parròquia de Sant Martí de Montclar, en el Molí de Querol. Un altre de 1602, establiment fet per Miquel de Tamarit, senyor del Castell de Montclar, a Bernat Vila, pagès habitant al Mas del Pla, al terme de Montclar, procedent del Fons Família de Gironella. Es conserven els Fons notarials de l' Arxiu General de Protocols del Districte de Berga (1904-1978), Cardona (1904-1978) i Prats de Lluçanès (1904-1978), Bagà (1833-1889), Berga (1808-1903), Cardona (1270-1903) i Prats de Lluçanès (1842-1903). En aquesta documentació surten inscripcions de propietats a Montclar. També hi ha dos fons documentals, un de l'entitat Agrupació Teatral 'La Farsa': Representació d' 'El Criat de dos amos' (G. Goldoni), Programa dins 2n Festival de Teatre de Montclar, 1968; Representació d' 'Antígona' (Salvador Espriu), Programa dins 2n Festival de Teatre de Montclar, 1968. Un segon fons procedent del Registre de la Propietat de Berga, Registres d'escriptures que responen al Reial Decret de 23 de maig de 1845 i abasten des de l'any 1846 al 1862; es tracta d'Escriptures de translació de domini de Finques rústiques de Montclar (1853-1862); Escriptures d'arrendament i subarrendament. F.r. Serrateix, S. Martí del Bas, Quar i Portella, Cast.de N'Hug, Llussà, Montdarn, Montclar, S. Martí de Merlès, Brocà, Vilada, Aguilar, Montmajor, Sagàs, Viver i Valldora, Nou i Malanyeu, Alpens (1846). També conserva alguna documentació compartida amb la resta de municipis de la comarca, com la que hi ha al llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra, con expresión de sus dueños', de 1856. En ell es fa una relació de les cases amb el nom del propietari, de cada un dels diferents municipis de la comarca. Així a Montclar hi ha censades 64 cases. Es tracta d'una informació molt útil per ubicar les cases. Es conserva també un arxiu de fotografies del terme fetes pel diari Regió 7 des de l'any 1979 i guardades en dipòsit i també es conserven postals en blanc i negre de principis del segle XX. | 08130-66 | Pavelló de Suècia. 08600 BERGA | L'Arxiu Comarcal de Berga va ser format per iniciativa d'historiadors locals l'any 1982. Durant un llarg període de temps únicament actuava com a arxiu municipal històric i administratiu de Berga, tot i conservar fons d'altres municipis de la comarca. L'any 1998 va entrar a formar part de la xarxa d'arxius de la Generalitat i va ser traslladat a la nova ubicació al Pavelló de Suècia. | 42.0181900,1.7650800 | 397755 | 4652533 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53980 | Fons de l'Arxiu Diocesà de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-diocesa-de-solsona-0 | <p>BACH, A. (1985). L'Arxiu Diocesà de Solsona i altres arxius de la zona del Cardener. Revista Cardener núm. 2, pas. 237-248. Cardona. BACH, A. (2002). Diplomatari de l'Arxiu Diocesà de Solsona (1101-1200). 2 vols. Barcelona. BARTRINA, E. (1998). Arxiu Diocesà de Solsona. Vol.7, Guia dels Arxius Històrics de Catalunya. Generalitat de Catalunya. BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB. PAGAROLAS I SABATÉ, LAUREÀ (Coordinador). (2005). ELS FONS DE PROTOCOLS DE CATALUNYA. Estat actual i proposta de sistematització. Associació d'Arxivers de Catalunya, Generalitat de Catalunya. PLANES, R. (1985). Catàleg dels protocols notarials dels arxius de Solsona. Fundació Noguera. Barcelona.</p> | <p>A l'Arxiu hi ha dipositada la següent documentació referent a Montclar: una part del fons del Monestir de Serrateix amb pergamins, lligalls de paper i llibres de capbrevació en els que s'esmenten les propietats que tenia el monestir al terme de Montclar; l'arxiu parroquial del terme; un fons notarial de protocols de Berga (1700-1759), Cardona (1337-1685), Casserres (1771-1772), en el que hi ha alguna documentació sobre Montclar; al fons notarial hi ha el Manual de notari Pere Ventallola (1678-1689) que conté capítols matrimonials i algun fa referència a persones de Montclar; visites pastorals segles XVI a XIX. L'arxiu parroquial de Montclar és de 1587 a 1976 i consta de l'arxiu de l'església de Sant Martí i la sufragània de Sant Quintí. Es conserven 10 llibres de baptismes (1567 a 1939), 3 llibres de matrimonis (1595 a 1929), 2 llibres de defuncions (1595 a 1929). També hi ha el Llibre de l'obra 1646-1686, i el Llibre de caixa 1895. La consueta de 1677, el Llibre o manual de comptes donats per la priora de Sant Quintí, sufragània de Sant Martí, Priora Mariana Ribera alias Pujol, 1673. El Llibre o manual de comptes, per les obres de Sant Quintí, Josep Soler masover de la casa de Sant Quintí, 1673. Una llibreta de les collites de la rectoria de Montclar, 1831 a 1847.</p> | 08130-67 | Arxiu Diocesà de Solsona. Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>El Bisbat de Solsona es va crear l'any 1593, quan el Papa Climent II divideix el bisbat d'Urgell que era massa extens i crea la diòcesi de Solsona de la que passen a dependre els deganats de Berga i la Vall de Lord. A partir d'aquest moment tota la documentació generada pel Bisbat es guarda al Palau Episcopal de Solsona, entre ells els capbreus del monestir de Serrateix i la documentació parroquial que els darrers anys s'ha anat traslladant. L'Arxiu Diocesà de Solsona es troba als baixos de l'edifici del Palau Episcopal.</p> | 42.0181900,1.7650800 | 397755 | 4652533 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 54013 | Fragments de l'antic retaule gòtic de Sant Martí de Montclar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fragments-de-lantic-retaule-gotic-de-sant-marti-de-montclar | AA.DD. . (1990) Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Catàleg d'art romànic i gòtic. Patronat del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Bisbat de Solsona, Ajuntament de Solsona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Serra, R. (1990) El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. L'Erol núm. 29. P. 49. | XV-XVI | Es troben fragmentades | Conjunt format per dos fragments de taules que formaven part d'un retaule gòtic avui desaparegut de l'església de Sant Martí de Montclar. Són taules fetes amb pintura al tremp sobre fusta. La peça central de 80 x 110 cm, amb la imatge de Sant Martí, patró de l'església, assegut en una càtedra amb la mitra i el bàcul, beneint amb la dreta, es veu part d'una segona escena amb dues figures i l'escena del sant mort i estirat al llit. El segon fragment formaria part de la predel·la, de 80x30cm, amb la figura de la Magdalena a un costat i Sant Joan Baptista a l'altre, mancant possiblement el Crist de Pietat. | 08130-100 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | Els dos fragments de taules es conserven al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i corresponen a l'antic retaule gòtic de Sant Martí, datades al segle XV-XVI (núm. de registre MDCS 33). Quasi la totalitat del retaule va desaparèixer i només es conserven les dues taules que van entrar al Museu el 1946. Aquestes taules es van utilitzar per construir la calaixera de la sagristia, fet que va provocar la seva quasi destrucció i desaparició. | 42.0182100,1.7651000 | 397757 | 4652536 | 08130 | Montclar | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54013-foto-08130-100-1.jpg | Legal i física | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 93 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54034 | Fragments de l'antic retaule renaixentista de Sant Martí de Montclar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fragments-de-lantic-retaule-renaixentista-de-sant-marti-de-montclar | <p>AA.DD. . (2004) Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Catàleg 1, segle XVI-XX. Patronat del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Bisbat de Solsona, Ajuntament de Solsona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Serra, R. (1990) El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. L'Erol núm. 29. P. 49.</p> | XVI | Es troben fragmentades | <p>Conjunt format per tres fragments de taules que formaven part d'un antic retaule renaixentista de Sant Martí de Montclar, obra de mitjans del segle XVI, avui desaparegut quasi en la seva totalitat. A les taules hi ha representades escenes de la vida del sant patró: la consagració com a bisbe de Sant Martí, el sant ressuscitant un mort, i Sant Martí partint la capa amb un pobre. Són algunes de les imatges típiques que des de l'època medieval formen part de la iconografia més popular d'aquest Sant i Bisbe. Mides: 107,5x80x3cm (Partició de la capa); 107x63,5x2cm (Consagració episcopal); 105x78x2cm (Resurrecció d'un mort).</p> | 08130-121 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>Els tres fragments de taules es conserven al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (Núm. de registre MDCS 55.1-3). Quasi la totalitat del retaule va desaparèixer i només es conserven les dues taules que van entrar al Museu possiblement el 1946, al mateix temps que els fragments de taules d'un retaule d'època gòtica. Aquestes taules es van utilitzar per construir la calaixera de la sagristia, fet que va provocar la seva quasi destrucció i desaparició i estan retallades faltant alguns centímetres.</p> | 42.0182100,1.7651000 | 397757 | 4652536 | 08130 | Montclar | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54034-foto-08130-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54034-foto-08130-121-2.jpg | Legal i física | Renaixement|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 95|94 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54071 | Calze i patena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/calze-i-patena | <p>AA.DD. . (2004) Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Catàleg 2, segle XVI-XX. Patronat del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Bisbat de Solsona, Ajuntament de Solsona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. P. 89. Giró, Romà (2004) El vot del poble de Montclar a Sant Sebastià. L'Erol núm. 80. P.39-40. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga.</p> | XIX | <p>Joc format pel calze, la patena, la cullereta per abocar l'aigua beneita al vi, i la pàl·lia, elements utilitzats per a la consagració. Procedeixen de l'església de Sant Martí de Montclar. És un calze d'argent, amb medallons de porcellana i pedreria al voltant de la copa i del peu, amb formes neogòtiques i realitzat a finals del segle XIX. Al peu hi ha quatre medallons ovalats esmaltats amb les figures de Sant Josep i la Marededéu, la Verge i el sagrat Cor, envoltats de decoració vegetal. La base decorada amb fulles d'acant, igual que al nus d'esfera aplanat on hi ha quatre clipeus amb vidres encastats color blanc, blau, vermell i verd, seguint la tradició lapidària de la llum de Déu, l'esfera celestial, la passió i la resurrecció. A la sotacopa hi ha quatre medallons esmaltats amb les figures d'un àngel, la Verge, Sant Francesc d'Assís i el Sagrat Cor. Porta una inscripció gravada el peu: DOCTOR JOSE SOBREVIAS PARCERISA RECUERDO DE S.A.I.C.R. ROMA 15 NOVIBRE 1898 / + ESTE CALIZ RECUPERADO DEL SAQUEO DE LOS AÑOS DE LA GUERRA (1936-1939) ES CEDIDO POR D. FRANCISCO SOBREVIAS ESCOBET E HIJOS A LA PARROQUIA DE SAN MARTÍN DE MONTCLAR DE BERGA – AÑO 1961. La patena és llisa. La cullereta té al mànec els símbols de la passió.</p> | 08130-158 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>L'any 1898, després de la celebració del 20è aniversari d'ordenació, el bisbe Morgades va regalar el calze al doctor Josep Sobrevias i Parcerissa, teòleg procedent de Montclar. Aquest calze des del 1911 s'utilitzava a la parròquia de Montclar en la cerimònia que acompanyava la celebració del vot del poble a Sant Sebastià, per expressa voluntat de Josep Sobrevias, que ho deixà escrit a les darreres voluntats certificades a Roma el 28 de juny de 1908. El calze es conserva al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona en dipòsit (núm. d'inventari MDCS 21, 22, 23, 24). La família Giró-Sobrevias va fer dipòsit de l'objecte l'any 2002 d'acord amb la parròquia.</p> | 42.0182000,1.7650900 | 397756 | 4652535 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54071-foto-08130-158-1.jpg | Legal i física | Neoclàssic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 99 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54076 | Fons de l'Arxiu històric de l'antic Hospital de la Santa Creu i Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-historic-de-lantic-hospital-de-la-santa-creu-i-sant-pau | LAUREÀ PAGAROLAS I SABATÉ (Coordinador). (2005). Els fons de protocols de Catalunya. Estat actual i proposta de sistematització. Associació d'Arxivers de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Http://www.bnc.cat/fonshistorichsc/detall?id=12198¶ula=Montclar&camp=tots&ordenacio=&from=list&offset=0&orden= | X-XXI | A l'Arxiu de la Biblioteca de Catalunya es conserva un document en pergamí referent a Montclar. Núm. registre 20348, de 18 agost de 1324, signat pel notari de Berga Guillem Boixó, sobre la venda de dues parts d'una dècima: Bernat de Conamines i Ramon Gilabert, marmessors de Maimó de Castells, de Berga, venen a Domènec de Biscarra, escrivà reial que ha renunciat a ser marmessor del difunt, dues parts de la dècima sobre el pa, vi, carn i altres productes que Castells rebia a la parròquia de Sant Martí de Montclar. Còpia. (Sant Pere de Mediona, 21 de març de 1401). També hi ha un fons de protocols procedent dels notaris de Cardona (1273- 1625), amb 213 volums, que podria contenir alguna informació sobre propietats a Montclar, degut a la proximitat. | 08130-163 | Arxiu Biblioteca de Catalunya. Carrer de l'Hospital, 56 08001 Barcelona | La Biblioteca de Catalunya es va crear el 1907 i es va obrir al públic el 28 de maig de 1914, en aquell moment estava ubicada al Palau de la Generalitat; no va ser fins l'any 1940 que es va instal·lar a l'edifici de l'antic Hospital que ara ocupa. El trasllat es va fer entre 1936 i 1939, en plena guerra civil. Les noves instal·lacions es van obrir el 20 de febrer de 1940, amb el nom de Biblioteca Central. La Biblioteca s'inaugurava amb un fons de 345 manuscrits, entre els quals destaquen peces com les Homilies d'Organyà, descobertes per Miret i Sants l'any 1904, el Cançoner Gil que fou adquirit gràcies al mecenatge, obres musicals com Les Vespres de Sant Jordi de Joan Pau Pujol i altres documents i col·leccions singulars com els papers de Jacint Verdaguer o l'arxiu de la Junta de Comerç, aquest darrer d'extraordinari interès a nivell historiogràfic. Nombrosos documents i fons ingressaren per donació. | 42.0181900,1.7650800 | 397755 | 4652533 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 54077 | Fons de l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-de-la-corona-darago-0 | XIII i XX | <p>En el fons de l'Arxiu de la Corona d'Aragó s'hi custodia documentació relativa al municipi de Montclar. Es tracta de 13 documents en pergamí del segle XIII i XIV. 1-Document de venda de masos al terme del castell de Montclar, any 1239 (ACA, CANCILLERÍA, Pergaminos, Jaime I, Sèrie general, 0743). 2- Pere de Berga, a Pere de Montclar, hijo del difunto Berenguer Dez-Vilar. Entrega la torre y derechos del castillo de Montclar, any 1250 (núm. 1212). 3-Pere de Berga y Berenguer de Montclar. Composición de sus diferencias sobre el feudo del castillo de Montclar, any 1243 (núm. 0920). 4- Arnau de Cascalls y su esposa Ramona, a Pere de Berga. Donación de sus posesiones en el término de Montclar, any 1240 (núm. 0805.5- Berenguer de Montclar a Pere de Berga. Venta de un feudo 'aput Bretons', any 1241 (núm. 1677). 6- Berenguer de Montclar a Pere de Berga. Venta del feudo que tenia en los masos de Bretons y Vilanova, y de censos, usos y derechos que tenia sobre otros masos, any 1241 (núm. 0860). 7- Berenguer des Vilar 'ratione victus et vestitus', a Pere de Berga. Venta de la 'fabricam' de Montclar, y de algunos campos en este término, any 1246 (núm. 1308). 8- De Pedro El Ceremonioso a Pedro de Montclar. Sobre el embargo de los 1.500 sueldos que el mismo debía a Pedro y Romeo de Comas, any 1340 (ACA, CANCILLERÍA, Cartas Reales, Pedro III [IV], núm. 2200). 9- De Pedro El Ceremonioso al Baile de Berga. Sobre la reparación del castillo de Montclar, cuyas rentas percibía la reina Elisenda de Moncada, viuda de Jaime II, any 1340 (ACA, CANCILLERÍA, Cartas Reales,Pedro III [IV], núm. 1151). 10- Guillem de Cervelló, su hermano Huguet, y su madre Gueraula de Querol, a Guillem de Tord, preceptor del Temple en Barberà. Venta del castillo de Vall-llossera en el término de Montclar, any 1246 (ACA, CANCILLERÍA, Pergaminos, Jaime I, Serie general,1032). 11- Guillem de Minoves a Pere de Berga. Cesión del mas de Cama Tosa, en la parroquia de Sant Martí de Montclar, any 1251 (núm. 1259). 12- Pere de Montclar, caballero, y su esposa Blanca, a Ramon de 'Belurzi'. Remisión de dominio sobre su persona y bienes, any 1261 (núm. 1679). Es conserva també el Capbreu de la baronia de Montmajor, 1762. Anton de Tamarit, senyor i baró de les baronies de Montclar, Montmajor i l'Espunyola. Notari Cortada, Joan. Notarials Berga / V. 3er v -155/N. Es conserven també documents al fons del Centro Documental de la Memoria Histórica. Expedientes de constitución de ayuntamientos de la comarca de Berguedà. Fìgols-Montclar, 1936-37; conté la relació de ciutadans que formen part de la Corporació municipal a 22 d'octubre de 1936, i la constitució de l'ajuntament el 23de gener de 1937. Document digitalitzat (http://pares.mcu.es/ParesBusquedas/servlets/Control_servlet?accion=4&txt_accion_origen=2&txt_id_desc_ud=1538392). També hi ha 4 fitxes de recomendado: Montclar (Barcelona), de 1936.</p> | 08130-164 | Arxiu de la Corona d'Aragó. c/Almogàvers, 77. 08018, Barcelona. | 42.0181900,1.7650800 | 397755 | 4652533 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | BCIN | 2025-02-28 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 56 | 3.2 | 1760 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 54084 | Fons de fotografies de Montclar a l'Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-fotografies-de-montclar-a-larxiu-fotografic-centre-excursionista-de-catalunya | <p>http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/986/rec/54</p> | XX | <p>A l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, dins del fons de l'Estudi de la Masia Catalana, s'hi conserven diverses fotografies de Montclar de la primera meitat del segle XX. Van ser fetes per Cèsar August Torras (1852-1923). Hi trobem les següents imatges: Dones i nens al firal de Montclar, Gent al firal de Montclar, Gent i carros al firal de Montclar, fotografies fetes entre 1890 i 1923.</p> | 08130-171 | C. Paradís, 10 pral. 08002 Barcelona | <p>A principi del segle XX un grup d'estudiosos, en col·laboració amb el Centre Excursionista de Catalunya, la Fundació Rabell Vda. Romaguera i la Institució Patxot, van recórrer el territori català per fotografiar els masos i així poder-ne fer un estudi aprofundit. El director del treball va ser l'arquitecte Josep Danés i Torras, que pretenia fer una publicació del recull de masos retratats. El projecte es va interrompre per l'esclat de la Guerra Civil i no va ser fins el 1976 que es va dipositar el material al Centre Excursionista de Catalunya.</p> | 42.0181900,1.7650800 | 397755 | 4652533 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 54104 | Fons de fotografies de Montclar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-fotografies-de-montclar | XIX-XX | Conjunt de 23 fotografies antigues fetes al municipi de Montclar. Hi ha fotografies diverses, des de paisatge, fotos del nucli urbà i fotografies de grups de persones. | 08130-191 | Casa de la Vila s/n. 08614 Montclar | Aquestes fotografies van ser recopilades per Romà Giró que les ha cedit a l'Ajuntament de Montclar. | 42.0181900,1.7650800 | 397755 | 4652533 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54104-foto-08130-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54104-foto-08130-191-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 54047 | El Portalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-portalet | XVII-XX | El Portalet és un pas del camí Ral que transita pel mig del nucli de Montclar en direcció al mas de Riu i cap a Montmajor. És un portal nou, ja que no existia abans de la intervenció que es va fer al nucli els anys 1960-70. Forma un passadís amb dos arcs de mig punt als extrems que actuen com a portes, cobert amb sostre de bigues i rajols que suporten una habitació de la casa cal Marxant. Anteriorment era un simple pas a sota de la casa. | 08130-134 | Carrer del Portalet o del Riu | El Camí del Portalet o camí al mas de Riu és una de les sortides i entrades del camí Ral al nucli de Montclar des de l'oest. A Montclar es creuen dos camins Rals: el de Berga a Solsona, i el de Berga a Cardona; era un punt de confluència on s' unien els camins de les comarques del Berguedà, el Solsonès, el Bages i Osona. Un ramal del camí travessava el nucli d'est a oest, era el camí que des de Berga passant per Casserres portava a Montmajor i Solsona. | 42.0178900,1.7642500 | 397686 | 4652501 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54047-foto-08130-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54047-foto-08130-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54047-foto-08130-134-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 54056 | Llinda de cal Sastre Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-cal-sastre-vell | AA.VV. (2004) Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. | XVIII | La data gravada està molt deteriorada | Llinda de pedra que s'ha aprofitat per a la porta principal de la casa. Té gravada la data 1757 i la creu sobre el calvari de forma simplificada al centre. | 08130-143 | Cal Gener. Nucli de Montclar | Aquesta llinda procedeix de l'antiga casa de cal Sastre Vell, o cal Sastret, que es trobava al solar actualment buit a la banda sud de la casa de cal Jené. El que quedava de la casa es va enderrocar els anys 1970, i actualment únicament resten les arrencades d'alguns murs que formen el tancament del jardí. Desconeixem el moment de construcció inicial, però sembla que podria haver sigut una edificació que ja existiria al segle XVIII. El lloc de Montclar és documentat des del segle X, en l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà, que fa referència a l'església de Santa Creu de Montclar com una propietat del monestir el 983. L'església és un edifici d'origen romànic amb modificacions de diferents èpoques i seria segurament l'església del castell. Possiblement l'evolució del nucli seria la que apunta Bolòs, entre els segles VII i X la funció del turó podia ser d'oppidum, refugi natural que aviat va tenir un conjunt d'habitatges de tàpia o fusta. Al segle IX-XI es va afegir l'església preromànica i la necròpolis. Entre els segles XI-XII es construiria el castell del senyor, afavorint l'increment d'edificacions així com una nova església romànica. Al fogatge de 1365-1370 hi havia 13 focs reials i 8 focs pel 'castell de Muntclar, den Francesch de Muntclar' (Iglésias, p. 105-107). El de 1381 assenyala 5 focs reials i 4 focs del castell. En el de 1497 hi havia 10 focs. Al fogatge de 1553 hi ha una recuperació de la població, amb 20 focs. El següent recompte de població és de 1717, amb 89 habitants, i passa a 179 al cens de 1787. Al segle XIX puja la població a 521 el 1857, degut a la industrialització. Aquest període entre els segles XVII i XVIII, en que la població augmentà considerablement, es van construir la major part dels habitatges del nucli. Montclar era un punt de confluència dels camins Rals que unien les comarques del Berguedà, el Solsonès i el Bages, per tant era ruta de traginers i hi existien diversos serveis: hostal, ferreria, forn de pa, barber, sastre. Marxant,...tal i com indiquen els topònims encara presents a algunes cases. Disminueix el nombre d'habitants el 1877 amb 363, disminuint de forma progressiva fins al 1936. A partir de la primera meitat del segle XX es comencen a abandonar moltes cases ja que el poble quedava aïllat de les noves vies de comunicació; el resultat va ser la ruïna d'algunes cases i l'any 1965, de les 25 cases que tenia el nucli, només una era habitada sempre i altra de forma esporàdica (AAVV, 2004: 101). L'any 1964, un grup de barcelonins que visità el lloc en una excursió organitzada pel Centre Excursionista de Catalunya, es va fixar en el lloc i van comprar algunes cases (Can Rebolleda, les Ànimes, cal Marxant o Portalet). La premsa de l'època es va fer ressò, apuntant que la reconstrucció de les cases es feia amb materials locals i respectant l'estructura i elements antics, amb l'objectiu d'utilitzar com a segones residències. L'any 1990 només quedaven dues cases per reconstruir (cal Quim i cal Martinet). L'any 2015 hi havia censats 120 habitants, xifra que es manté des del 2001. | 42.0184400,1.7649300 | 397743 | 4652561 | 1757 | 08130 | Montclar | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54056-foto-08130-143-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 54060 | Portal de cal Ticó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-cal-tico | Cal Ticó era una antiga casa del nucli, que estava al costat de can Bolós. La casa es trobava en ruïnes abans de la intervenció que es va fer els anys 1960-70 en tot el nucli, i no es va rehabilitar. Desconeixem el moment de construcció inicial d'aquesta casa, però sembla que podria haver sigut una edificació que ja existiria al segle XVIII. | XIX-XX | Portal que servia d'entrada als horts de l'antiga casa de Can Ticó. El portal conserva un pilar de pedra i un fragment de mur sobre el que recolza una estreta teulada de teula àrab a doble vessant. A ella conflueixen els murs perimetrals que tancaven l'antic hort, ara convertir en jardins de can Bolós. | 08130-147 | Carrer del Portalet | 42.0179900,1.7645400 | 397710 | 4652512 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54060-foto-08130-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54060-foto-08130-147-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53916 | Creu de Santa Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-santa-creu | XX | Creu metàl·lica ubicada sobre una base de pedra que es troba davant la façana nord de l'església de Santa Creu. La base on es troba la creu encastada és de pedra i està formada per un primer cilindre circular tallat en pedra i de poca alçada, sobre el que trobem altre cilindre de pedra tallada amb decoració de fulles tallades al voltant del fus en el que està encastada la creu de metall de secció quadrada i d'uns 5 metres d'alçada. El conjunt està voltat d'una tanca externa de ferro forjat i vegetació diversa, i es complerta amb una imatge d'una Verge tallada i un marc de ferro que conté la pregària de la Creu Gloriosa 'Ecce crucem domini'. | 08130-3 | Masia Santa Creu | La creu té una relació directa amb la devoció que va generar la petita església dedicada a la Santa Creu. Desconeixem la data en que es va realitzar, tot i que es tracta d'un element contemporani. | 42.0286800,1.7440600 | 396032 | 4653724 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53916-foto-08130-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53916-foto-08130-3-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53939 | Mola de molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mola-de-moli | Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni del Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XVII-XIX | Està molt rodada | Mola circular tallada en pedra sorrenca que es troba bastant deteriorada, tot i que conserva el forat d'encaix central. Es tracta de la mola sotana d'un molí fariner. La documentem perquè sembla que va ser portada dels entorns del molí de La tor, i per tant, que podria haver format part d'aquest molí. | 08130-26 | La Tor | Sembla que aquest molí va ser construït al segle XVII, i que era explotat pels propietaris de la veïna masia de la Tor que l'ampliaren al segle XIX, incorporant-hi el molí escairador. Surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Molino de la Tor, Salvador Vilar. Es mantingué actiu fins després de la guerra civil el 1939 i les teules s'aprofitaren en altres construccions, factor que n'accelerà la degradació. | 42.0140900,1.7537100 | 396807 | 4652092 | 08130 | Montclar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53939-foto-08130-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53939-foto-08130-26-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54019 | Mola de cal Dominguet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mola-de-cal-dominguet | XVII-XIX | Mola circular de pedra que es troba fraccionada i de la que es conserva bona part. Té el forat per la nadilla al centre i manté part de les acanaladores de la cara inferior. Correspon a la mola volandera d'un molí de farina que s'ha adaptat com a element ornamental del jardí de la casa, posant-la vertical sobre un espai enjardinat i afegint les lletres del nom de la casa amb perfil de filferro. | 08130-106 | Cal Dominguet | Desconeixem el lloc d'on es va treure la mola, per tant no sabem la cronologia. Les característiques responen a una tipologia entre els segles XVII i XIX. | 42.0268400,1.7519700 | 396684 | 4653510 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 54030 | Pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra | Corominas Camp, Ramon i Jaume (2017) Antics testimonis de la vinicultura al Berguedà i comarques veïnes. A L'Erol núm. 131. P. 22-25. | XVIII-XIX | Esta partit pel mig | Pedra de forma arrodonida que es troba partida en dos fragments quasi iguals. Presenta un encaix a la part superior de forma quadrangular, que queda repartit entre els dos fragments. Podria tractar-se de la base d'un pal de paller, o d'una creu o altre element de senyalització, així com també una base de premsa de biga. | 08130-117 | Nucli de Montclar | 42.0180800,1.7651300 | 397759 | 4652521 | 08130 | Montclar | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54030-foto-08130-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54030-foto-08130-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54030-foto-08130-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Al centre de la plaça. | 98|94 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54058 | Bassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa | Al nucli, entre l'església i l'Ajuntament, hi ha una antiga bassa de forma circular que queda tancada per quasi tot el seu perímetre per un mur de pedra d'uns dos metres d'alçada sobre el que s'ha posat una barana. Al voltant han crescut arbres i vegetació que en algunes èpoques de l'any creen un espai tancat i ombrívol. Té un accés obert a l'extrem sudest, obert al mur i amb uns graons que permeten baixar al centre de l'espai que actualment està sec. Al perímetre de la basa una graonada forma un banc seguit. | 08130-145 | Nucli de Montclar | Aquesta bassa es troba al costat del dipòsit i la font del Rector, i possiblement s'ompliria amb aigua de pluja i amb aigua d'aquesta font. La Fira de Reis s'havia fet anteriorment a la plaça del poble, i aquesta bassa s'utilitzaria com a abeurador pel bestiar que es comercialitzava a la fira. | 42.0184300,1.7650700 | 397755 | 4652560 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54058-foto-08130-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54058-foto-08130-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54058-foto-08130-145-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Al costat de la font i dipòsit del Rector | 98|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 54059 | Pica a Parcerissa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-a-parcerissa | XVI-XVII | Pica de pedra de forma paral·lelepipèdica que presenta una bora amb un galze per encaixar una tapa, segurament de fusta. La pedra, en ser sorrenca, es troba en mal estat i es trenca a capes. | 08130-146 | Casa Parcerissa | Possiblement es tractés de la pica per guardar l'oli de la casa veïna cal Parcerissa. | 42.0179300,1.7651900 | 397764 | 4652504 | 08130 | Montclar | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54059-foto-08130-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54059-foto-08130-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54059-foto-08130-146-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 54062 | Pedró de El Muntanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-de-el-muntanya | Galera Pedrosa, A. (1996). Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria. A Novell, tardor 1996, Manresa. Pp. 21-28. Riu, M. (1985). Els camins medievals i els ponts de Vallonga i de les Cases de Posada. Cardener, revista editada per l'Institut d' Estudis Locals de Cardona. Nº 2, pas. 65- 87. | A peu de l'antic camí Ral de Cardona o Strata Kardonensis, al límit entre Montlcar i L'Espunyola hi ha un bloc de pedra que podria ser la base d'una creu de terme. És un bloc de forma cilíndrica tallat en pedra, d'aproximadament 90cm de diàmetre i 0,60 d'alçada, amb un forat de forma quadrada tallat al centre, on segurament s'emplaçaria una antiga creu. Suposem que és la base d'una creu de terme degut a que s'ha conservat el topònim de pedró a la topografia. | 08130-149 | Nord del terme, límit amb l'Espunyola | Les creus de terme es disposaven a les cruïlles de camins importants o a l'entrada de poblacions. Aquesta creu indica el pas del camí Ral de Cardona o strata kardonensis. La strata Kardonense eren els camins públics que portaven fins al castell dels Cardona i que trobem documentada al menys des del segle X. Una d'aquestes vies era el camí de la sal, la via salinaria. La documentació més antiga on s'esmenta és l'acta de consagració de de l'església de Sant Joan de Montdarn, el 922. El camí que tractem aquí és el que des de Cardona portava cap a Berga a través de la vall de la riera de Navel. Aquest camí es van mantenir intacte essent un dels principals eixos de comunicació fins a la primera meitat del segle XIX, quan es va iniciar el Pla General de carreteres. | 42.0283600,1.7393700 | 395643 | 4653694 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54062-foto-08130-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54062-foto-08130-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54062-foto-08130-149-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Desconeixem la cronologia d'aquest element. | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54090 | Toll del Xuclador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/toll-del-xuclador-0 | Fotografia de Panoramio (petjades). | Toll que es forma al torrent de Cal Fàbregas, molt proper a la balma Fosca. És un toll natural que es forma per l'acumulació de l'aigua en una fondalada del torrent. | 08130-177 | Clot de les Barraques o Torrent de cal Fàbregas | 42.0056800,1.8047800 | 401023 | 4651098 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54090-foto-08130-177-2.jpg | Inexistent | Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Ornamental | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 123 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 54100 | Roure de El Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-el-riu | Entre la casa de El Riu i els coberts que es troben a la banda de ponent, hi ha un roure de grans dimensions, aproximadament el tronc a la part mitja fa uns tres metres de perímetre. A la base del tronc hi ha un forat. | 08130-187 | El Riu | 42.0184900,1.7621700 | 397515 | 4652570 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54100-foto-08130-187-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 53943 | Cisterna de El Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-de-el-pla | Dipòsit d'aigua o cisterna de planta circular de ciment que es troba al camí d'accés a la masia El Pla. Està coberta amb coberta plana i té una caseta a la part posterior on hi ha les sortides. És un dipòsit que dóna servei a les masies que es troben en aquesta zona del Pla de Montclar i que es va construir l'any 1983. Hi ha una placa que recorda l'arribada de l'aigua canalitzada al municipi l'any 1983: L'il·lm. Sr. En-Manuel Nono inaugura la portada d'aigües a Montclar de Berga. 29 de juny de 1983. | 08130-30 | El Pla de Montclar | El dipòsit es va construir l'any 1984 per acumular l'aigua del pou del Vilar i del pantà de Sant Ponç que gestiona la mancomunitat Bersols. Dona servei al nucli de Montclar, i les masies de El pla, Santpons, Nosa, Escoles, Forques, Soleia, Verdaguer, can Codina, Fontirons, Racons, el Riu. | 42.0201300,1.7753200 | 398606 | 4652737 | 1983 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53943-foto-08130-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53943-foto-08130-30-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53944 | Pou de El Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-el-pla | El pou de la casa El Pla es troba al costat de la casa, en un camp de conreu, a la banda nord. És una estructura exempta de planta circular amb una part exterior de forma cilíndrica de quasi 2m d'alçada construïda amb carreus de pedra en part arrebossat i coberta de lloses de pedra que forma una coberta plana i lleugerament apuntada al mig feta per aproximació de filades. Té una obertura de forma rectangular amb ampit de maó, que permet l'obtenció de l'aigua a través del forat del pou, i que actualment es troba tancada amb portella de fusta. El pou interior és vertical i en part excavat a la roca, amb la part superior de pedra. A banda i banda de l'ampit hi ha dos ampits horitzontals que sobresurten i que serveixen per recolzar les galledes. Encara està actiu. | 08130-31 | El Pla de Montclar | Possiblement aquest pou s'obriria en alguna de les ampliacions de la casa, entre els segles XVII i XIX, tot i que podria ser anterior. | 42.0198500,1.7736900 | 398471 | 4652708 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53944-foto-08130-31-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 53984 | Pèsol negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pesol-negre | MASSANÉS, Toni (1997).La Cuina del Berguedà. Evolució i receptari. Fundació Alicia. | El pèsol negre és un llegum autòcton del Berguedà i de cultiu exclusiu al territori. La seva producció és reduïda i el fet que encara no hagi estat una varietat millorada genèticament li confereix unes característiques concretes i moltes vegades de difícil estandardització en processos culinaris. En fresc és un llegum amb tonalitats verdoses, marrons i violetes, que es ven sec. Botànicament parlant, el pèsol pertany a la família de les lleguminoses. Des del punt de vista nutricional té una composició semblant a la resta de llegums. L recepta tradicional de cuinar els pèsols negres és bullits, barrejats escorreguts amb la cansalada passada per la paella amb els seu suc. En alguns casos es posa per sobre l'all i julivert picats cru per sobre. | 08130-71 | Montclar | És un dels plats més freqüents i característics de la Fonda de Montclar. La mateixa família que regenta la fonda els va baixar de Montenisell, prop de Coll de Nargó, fa 35 anys i els cultiven a un camp proper al nucli urbà. El pèsol és un producte que es cultiva ja a molts indrets de la comarca, tot i que és molt freqüent a Gósol i La Pobla de Lillet. | 42.0177500,1.7646000 | 397715 | 4652485 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53984-foto-08130-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53984-foto-08130-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Productiu | 2020-06-30 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53993 | Pou de ca l'Asidró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-ca-lasidro | 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XIX-XX | Pou situat el centre d'un camp de conreu que es troba davant la casa de ca l'Asidró. És de planta circular, cobert amb teulada de cúpula rebaixada. L'estructura és de pedra barrejada i té una portella oberta a la banda de ponent, rectangular. | 08130-80 | Ca l'Asidró | La casa surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Asidró, Esteban Fornell. No disposem de més informació que permeti saber si la casa podria ser més antiga, tot i que possiblement es tracti d'una casa de finals del segle XIX. | 42.0237900,1.7510300 | 396601 | 4653172 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 54008 | La Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-7 | 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XIX | Es troba en ruïnes | Aquesta casa es troba entre els camps de conreu de secà del Pla de Montclar i la Baga de Montclar. Envoltat d'un camp i de boscos d'alzina, propera al Firal dels Reis. És un edifici de planta baixa i dos pisos amb teulada que havia sigut a doble vessants. L'edifici es va cremar durant els incendis de 1994 i només se'n conserven els tancaments perimetrals de paredat comú amb carreus a les cantonades fins al nivell de planta baixa i de maó la resta fins a teulada. El carener de la teulada és perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. La porta principal és allindada amb llinda i brancals de maó, igual que les obertures. A la façana destaquen dues finestres d'arc de mig punt a modus d'eixida, que es troben al segon pis i a la crugia de llevant; es conserva la barana de barrots de ferro. Adossat a la paret de llevant de la casa hi ha restes d'un antic cobert o pallissa que era de dos pisos, però que actualment s'ha reconstruït en maó la meitat de la superfície i amb alçada d'una sola planta. Actualment el conjunt s'utilitza per guardar bestiar. | 08130-95 | Zona El Firal dels Reis | L'estructura d'aquesta casa ens mostra un edifici que possiblement va ser edificat al segle XIX. Surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Casa Turre del Parcerissa. Al cadastre surt amb el topònim de Parcerissa. | 42.0238500,1.7711500 | 398267 | 4653155 | 08130 | Montclar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54008-foto-08130-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54008-foto-08130-95-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54009 | Pou de Les Forques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-les-forques | XIX-XX | Al nord de la casa Les Forques hi ha un pou tancat en una caseta de planta quadrada i coberta amb teulada de quatre vessants de llosa. L'estructura és de paredat arrebossat i té una portella que tanca per la façana de migdia. Sobre la part central d ela teulada s'aixeca una estructura de ferro formada per dos barres de ferro en forma d'arc apuntat creuades al centre i que podien servir per subjectar la corriola del pou. | 08130-96 | El Pla de les Forques | 42.0265500,1.7806100 | 399054 | 4653443 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54009-foto-08130-96-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 54024 | El Rentador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-rentador-1 | 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | La zona coneguda com el Rentador és una zona de pas del torrent de la rasa del Casó que discorre entre el Casó i ca l'Anton. L'aigua queda canalitzada i recull també les aigües de la font del rentador que es troba en aquest indret. | 08130-111 | Rasa del Casó | Possiblement hi hauria alguna casa en aquesta zona, ja que s'esmenta al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Rentador, Fernando Serra. | 42.0247100,1.7531000 | 396774 | 4653272 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54024-foto-08130-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54024-foto-08130-111-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 54028 | Font dels Racons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-racons | La font es troba propera al nucli de Montclar, al peu de la carretera que des del nucli porta cap a l'Espunyola. Cal sortir a la dreta pel primer trencant, abans d'arribar al de la casa dels Racons Actualment la font està canalitzada al nucli, tot i que al lloc encara resta un abeurador. | 08130-115 | Propera al nucli urbà | 42.0193400,1.7680900 | 398006 | 4652658 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54028-foto-08130-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54028-foto-08130-115-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 54055 | Font i dipòsit del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-diposit-del-rector | Al costat de la bassa, darrera del cementiri, hi ha la estructura d'un dipòsit que té adossada una font. El dipòsit es troba dins una edificació de planta quadrada, fet amb paredat i cantoneres de maó, cobert amb cúpula semiesfèrica de base quadrada. Té una única portella oberta a la paret de migdia. A la mateixa façana hi ha una aixeta i un abeurador de pedra que formen una font. | 08130-142 | Nucli de Montclar | Sembla que aquest dipòsit s'ompliria amb aigua provinent de la font dels Racons, propera al nucli. Servia pel regadiu dels horts del rector, al costat de l'església. | 42.0183300,1.7650600 | 397754 | 4652549 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54055-foto-08130-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54055-foto-08130-142-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,37 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml