Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 53969 | Camí Ral de Cardona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-cardona-0 | Galera Pedrosa, A. (1996). Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria. A Novell, tardor 1996, Manresa. Pp. 21-28. Riu, M. (1985). Els camins medievals i els ponts de Vallonga i de les Cases de Posada. Cardener, revista editada per l'Institut d' Estudis Locals de Cardona. Nº 2, pas. 65- 87. | X-XIX | Alguns trams del traçat no es conserven. | A Montclar es creuen dos camins Rals: el de Berga a Solsona, i el de Berga a Cardona; era un punt de confluència on s' unien els camins de les comarques del Berguedà, el Solsonès, el Bages i Osona. Actualment resten alguns trams d'aquests camins, ja que una part s'ha utilitzat per fer passar les carreteres actuals, i altra part s'ha perdut en llaurar els camps i modificar les rutes. En els trams que es conserva, el camí fa aproximadament entre 2 i 3 m d'ample, i es manté aquesta amplada en tot el seu recorregut. El que portava a Cardona passava pel nord del terme, més amunt de cal Capçana venint de Pla de Caus i enfilava cap a Montmajor, d'aquí baixava a la riera de Navel i seguia paral·lel a la riera fins a Cardona. Un altre ramal travessava el nucli d'est a oest, era el camí que des de Berga passant per Casserres portava a Montmajor i Solsona. | 08130-56 | Montclar | La strata Kardonense eren els camins públics que portaven fins al castell dels Cardona i que trobem documentada al menys des del segle X. Els camins Rals eren camins públics utilitzats per les comunicacions generals i de més trànsit que posaven en comunicació poblacions importants. Eren patrimoni de la corona i construïts a expenses seves. A més dels camins Rals hi havia d'altres camins secundaris que unien pobles i llocs i que es van convertir en camins més importants a força d'utilitzar-los. Gran part d'aquests camins es van mantenir fins ben entrat el segle XX, essent substituïts per carreteres que conservaren alguns traçats. Un dels camins més transitats ja des de l'Edat Mitjana era el Camí Ral de Cardona, que unia les poblacions de Berga i Cardona (Strata Kardonensis), documentada al menys des del segle X (Riu, 1985). Aquest camí des de Cardona seguia la riera de Navel de Cardona a Sant Joan de Montdarn, passant pel terme de Montclar amb el límit amb l'Espunyola, al nord. Generalment als camins hi havia serveis propers, com els hostals o hospitals que es trobaven a prop de grans nuclis habitats i en els camins més importants. També una important via era el camí de la sal, la via salinaria, que fa el mateix recorregut. La documentació més antiga on s'esmenta és l'acta de consagració de de l'església de Sant Joan de Montdarn, el 922. Aquest camí es van mantenir intacte essent un dels principals eixos de comunicació fins a la primera meitat del segle XIX, quan es va iniciar el Pla General de carreteres. | 42.0377100,1.7476800 | 396346 | 4654722 | 08130 | Montclar | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53969-foto-08130-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53969-foto-08130-56-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53981 | Festa Major de Montclar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-montclar | AA.VV. (2004) Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. | XX-XXI | A partir de 1966 es tornà a celebrar la Festa Major. Es celebra darrerament a inicis d'agost, amb diferents actes que inclouen concerts d'havaneres, dinar popular i ball de nit. El diumenge es fa missa solemne, espectacle infantil i concurs de botifarra. | 08130-68 | Montclar | L'agrupació de teatre la Farsa de Berga va organitzar un festival d'estiu de teatre a Montclar, a la plaça, que es va fer dos anys. El 13 d'agost de 1967 es va fer El casament afortunat, obra de Francis Jammes; el 28 de juliol de 1968, El criat de dos amos, de Carlo Goldoni; i el dia 11 d'agost del mateix any Antigona, de Salvador Espriu. Concretament, a aquesta darrera es va convidar a Salvador Espriu, que va excusar la seva assistència amb una nota. | 42.0181900,1.7650800 | 397755 | 4652533 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53981-foto-08130-68-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53982 | Trobada de Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-caramelles-0 | XX | Des del 1974 es reprenen les cantades de caramelles, que encara es porten a terme. Es fa una cantada a la plaça en sortir de missa de 12, acompanyades d'algunes ballades i de ball de bastons. La cantada de caramelles es fa el dilluns de Pasqua, coincidint amb el Vot de Sant Sebastià. Es fa una trobada dels grups de caramelles de Casserres, L'Espunyola i Montmajor. | 08130-69 | Montclar | Les cantades de caramelles van iniciar-se a Catalunya al segle XVI. Segons Joan Amades al Berguedà era costum acompanyar les caramelles amb un terrabastall de petards o trets d'escopetes, i tant sols cantaven els homes. Els distintius dels caramellaires són la camisa blanca, faixa i barretina vermelles, espardenyes de vetes i un mocador de colors al coll. | 42.0181900,1.7650800 | 397755 | 4652533 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53982-foto-08130-69-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53986 | El vot del poble a Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vot-del-poble-a-sant-sebastia | Amades, J. (1952). Costumari Català. Editorial Salvat. Barcelona. Giró, Romà (2004) El vot del poble de Montclar a Sant Sebastià. L'Erol núm. 80. P.39-40. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. Montanyà i Buchaca, Daniel; Pujol, Joan (1993) L'epidèmia de còlera de 1854 al Berguedà. Promocions i Publicacions Universitàries. Barcelona. AA.VV. (2004) Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. P. 89-93. | XVII-XXI | La celebració del vot del poble a Sant Sebastià es celebra el dilluns de Pasqua, actualment també anomenada Festa de Sant Sebastià i que es fa amb motiu de ser un sant guaridor de la pesta amb una tradició que es remunta al segle XVII. La festa s'inicia al matí amb la celebració de Missa solemne; a la tarda es resa el Rosari cantat i antigament es feia processó. En alguna ocasió s'ha aprofitat la festa per fer altres actes paral·lels, com el de l'any 2014 en que es va inaugurar la restauració del retaule del Roser. | 08130-73 | Montclar | L'any 1677 el rector de Montclar, Josep Santacreu, fa ressenya de la processó de Sant Sebastià a una consueta de la parròquia, fet que ens porta a uns inicis d'aquesta devoció al segle XVII, possiblement lligada a altres epidèmies de pesta. L'any 1853 va arribar el còlera a Catalunya a través d'un vaixell provinent de Marsella i l'epidèmia es va escampar arribant al Berguedà a inicis de 1854. A Montclar, el poble i l'Ajuntament es van adreçar al rector de l'església per fer un vot a Sant Sebastià aprofitant la processó que cada 20 de gener es celebrava dedicada al Sant. El 10 de desembre de 1854 es va instituir el vot per aquesta data, amb la promesa de l'obligació d'anar a missa i abstenir-se de treballar el dia del vot. El 1870 es va començar a celebrar el darrer dimecres del mes d'abril, data que es va mantenir fins el 1970. El 28 d'abril de l'any 1954 el Consistori de Montclar va decidir en sessió pública extraordinària renovar el vot a sant Sebastià, i en la data de la festa del mateix any l'alcalde, en representació de tot el poble, en va tornar a prometre el compliment, cosa que, havent acabat la processó, va fer públicament davant de la imatge i la relíquia del Sant I L'Ajuntament assumia fer el dinar col·lectiu. L'any 1970 l'Ajuntament sol·licita al bisbe de Solsona, Bascunyana, el canvi de data al dilluns de Pasqua, data en la que encara avui dia es celebra. | 42.0183700,1.7652800 | 397772 | 4652553 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53986-foto-08130-73-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Al Costumari de Joan Amades s'esmenta també aquesta tradició (Vol. I, p. 548, 551-552). | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54031 | Alzines del Pla de les Alzines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-del-pla-de-les-alzines | Alzinar ubicat a migdia de la carretera que des de l'Espunyola porta al nucli de Montclar. Aquest alzinar és l'espai on té lloc la Fira de Reis de gener, amb diverses activitats lúdiques i festives relacionades amb la fira. Es tracta d'un bosc d'alzines (Quercus Ilex) que s'ha mantingut en bon estat en el seu conjunt. El seu interès radica en haver-se convertit en les restes marginals del que devia haver estat la vegetació originària d'aquesta zona abans de la irrupció de l'agricultura, especialment del conreu de cereals, que va desforestar els voltants i els plans veïns. Aquest tipus de transformació del medi ambient, fa que les restes d'un antic bosc d'alzines es converteixin en una zona d'alt interès natural. D'altra banda cal afegir el valor simbòlic d'aquest bosc, constituint un important punt en d'imaginari de la població local. | 08130-118 | Pla de les Alzines | 42.0242300,1.7763300 | 398696 | 4653191 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54031-foto-08130-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54031-foto-08130-118-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El lloc també s'anomena Firal dels Reis, ja que es realitza la Fira anual de Reis. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 54072 | Les Escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-escoles | XX | El conjunt de les antigues escoles de Montclar està format per dos edificacions: l'edifici de l'antiga escola i la casa del mestre. Són edificis són d'una sola planta, coberts amb teulada a dobles vessant de teula àrab. L'escola presenta amplis finestrals oberts a sudest oberts en murs de maó arrebossats. Les dues cases es troben de costat i amb una esplanada asfaltada davant de les façanes de migdia. Entre els dos edificis, a la cantonada nordest, hi ha una alzina de considerables proporcions. | 08130-159 | El Pla de Montclar | Es tracta d'un conjunt que va ser construït l'any 1960, que van acomplir una important funció al municipi. Actualment s'utilitza com a equipament municipal per a usos culturals i socials dels veïns ja que va deixar de tenir funció com a escola. | 42.0267600,1.7812700 | 399109 | 4653466 | 1960 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54072-foto-08130-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54072-foto-08130-159-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53985 | Goigs de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-sebastia-1 | Giró, Romà (2004) El vot del poble de Montclar a Sant Sebastià. L'Erol núm. 80. P.39-40. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. Montanyà i Buchaca, Daniel; Pujol, Joan (1993) L'epidèmia de còlera de 1854 al Berguedà. Promocions i Publicacions Universitàries. Barcelona. AA.VV. (2004) Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. P. 89-93. | XX | Es manté el goig en paper titulat 'Goigs en lloança de Sant Sebastià soldat màrtir. La imatge del qual, salvada de la crema del 1936, és venerada en l'església de Sant Martí de Montclar, del Bisbat de Solsona, i del qual se celebra la festa votiva el dilluns de Pasqua de resurrecció'. El goig conté 12 versos i la partitura escrita per Mn. Jaume Sancristòfol. | 08130-72 | Montclar | La devoció a Sant Sebastià té origen al segle XIV, quan tot el territori català va patir diverses epidèmies de pesta negra que va provocar gran mortaldat. En no existir cap remei mèdic, Sant Sebastià es convertí en protector i guaridor de la pesta i altres mals infecciosos. L'any 1677 el rector de Montclar, Josep Santacreu, fa ressenya de la processó de Sant Sebastià a una consueta de la parròquia, fet que ens porta a uns inicis d'aquesta devoció al segle XVII, possiblement lligada a altres epidèmies de pesta. L'any 1853 va arribar el còlera a Catalunya a través d'un vaixell provinent de Marsella i l'epidèmia es va escampar arribant al Berguedà a inicis de 1854. A Montclar, el poble i l'Ajuntament es van adreçar al rector de l'església per fer un vot a Sant Sebastià aprofitant la processó que cada 20 de gener es celebrava dedicada al Sant. El 10 de desembre de 1854 es va instituir el vot per aquesta data, amb la promesa de l'obligació d'anar a missa i abstenir-se de treballar el dia del vot. El 1870 es va començar a celebrar el darrer dimecres del mes d'abril, data que es va mantenir fins el 1970, malgrat el 1945 el Consistori va decidir renovar la celebració en la data del Sant. El 28 d'abril de l'any 1954 el Consistori de Montclar va decidir en sessió pública extraordinària renovar el vot a sant Sebastià, i en la data de la festa del mateix any l'alcalde, en representació de tot el poble, en va tornar a prometre el compliment, cosa que, havent acabat la processó, va fer públicament davant de la imatge i la relíquia del Sant I L'Ajuntament assumia fer el dinar col·lectiu. L'any 1970 l'Ajuntament sol·licita al bisbe Bascunyana el canvi de data al dilluns de Pasqua, data en la que encara avui dia es celebra. | 42.0183700,1.7652800 | 397772 | 4652553 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53985-foto-08130-72-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54027 | Cementiri de Montclar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-montclar | XII-XX | El cementiri de Montclar es troba al centre del nucli urbà, al costat de l'església parroquial. Es troba tancat en un recinte que delimita amb l'entrada a l'església per llevant, i amb un mur que delimita amb la plaça per ponent i migdia. Està tancat amb una porta de reixa que dóna accés al cementiri des del jardí d'entrada a l'església, és de ferro i porta la frase AVUI JO DEMÀ TU 1912. El cementiri és un espai enjardinat que té alguna tomba al paviment que ara està enjardinat, i una zona de nínxols a l'extrem nord del conjunt. A més de la porta d'entrada, destaquen alguns elements, com la creu de pedró que està ubicada al centre, altra creu de ferro amb peu de pedra i la inscripció 1920 que era d'una sepultura. | 08130-114 | Nucli de Montclar | L'església parroquial de Sant Martí de Montclar és un edifici d'origen romànic amb modificacions de diferents èpoques, com el transsepte que es va afegir al segle XVII formant dues capelles laterals, i la porta segons es veu gravat en la llinda. Al segle XVII fou ampliada, fet que veiem a les llindes gravades de la porta d'accés; s'aixecà també l' absis fins al nivell de la teulada i s'afegí un campanar de planta quadrada substituint el romànic d'espadanya. També en aquesta època es van fer les dues capelles laterals. L'església de Sant Martí depenia del Bisbat d'Urgell fins que es va crear el Bisbat de Solsona el 1593. Sant Quintí era la seva sufragània al segle XVIII. El cementiri de Montclar ja existiria en època medieval, tot i que possiblement s'estendria al voltant de l'església, tal i com testimonia la troballa d'una tomba. La ubicació tancada del cementiri actual correspon al costum d'ubicar els cementiris el més allunyat possible dels nuclis urbans, motiu que va provocar fer un tancament dels recintes des de finals del segle XIX i inicis del XX. | 42.0183400,1.7652400 | 397769 | 4652550 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54027-foto-08130-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54027-foto-08130-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54027-foto-08130-114-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 54029 | Creu de pedró de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-pedro-de-sant-marti | CASELLAS, I.; SANTANDREU, D. (1997). Creus del Berguedà. Amics del Romànic del Berguedà. Berga. | XVIII-XIX | Creu de pedró que es troba situada al centre del cementiri de la parròquia de Sant Martí de Montclar. És una creu de ferro ornamentada amb volutes que es troba situada sobre un peu de pedra. La base és una columna vertical quadrangular de forma sinuosa sobre la que descansa una mènsula quadrangular decreixent. No té cap inscripció. | 08130-116 | al poble | La creu és un signe ornamental i religiós utilitzat com a símbol del cristianisme. Les creus de pedró són aquelles que es posaven davant de les esglésies o capelles i des d'elles, entre la Santa Creu de maig i la de setembre, es beneïa el terme i es resava per tal de demanar a Déu la protecció de les collites. | 42.0183500,1.7652400 | 397769 | 4652551 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54029-foto-08130-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54029-foto-08130-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54032 | Alzina de Les Escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-les-escoles | Davant les antigues escoles hi ha una alzina de considerables dimensions. Es tracta d'una alzina amb un perímetre de tronc d'aproximadament 1 metre. Destaca per la gran capçada de forma arrodonida, que assoleix una alçada d'uns 10 metres, amb un diàmetre de brancada que sobrepassa els 10 metres. | 08130-119 | Les Escoles, Les Forques | 42.0268900,1.7811000 | 399095 | 4653480 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54032-foto-08130-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54032-foto-08130-119-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2021-05-26 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 54064 | El Roc de les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-roc-de-les-bruixes | El Roc de les Bruixes està format per un conjunt de dos grans blocs de pedra que es troben inclinats i amb la superfície superior plana, un en front de l'altre. Sembla que es va partir en dos fragments fa pocs anys. | 08130-151 | Sota la casa Cabirols | La tradició local explica que la pedra tapa un forat on hi vivien unes bruixes. També la tradició diu que els pagesos de la zona van cremar les bruixes perquè estaven cansats que fessin ploure cada dia. | 42.0181200,1.7437000 | 395985 | 4652551 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54064-foto-08130-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54064-foto-08130-151-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El conjunt es troba al peu del camí que porta des del nucli de Montmajor a la casa Cabirols, situada al límit entre els termes de Montclar i Montmajor. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 54066 | Fita 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-1 | Galera Pedrosa, A. (1996). Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria. A Novell, tardor 1996, Manresa. Pp. 21-28. Riu, M. (1985). Els camins medievals i els ponts de Vallonga i de les Cases de Posada. Cardener, revista editada per l'Institut d' Estudis Locals de Cardona. Nº 2, pas. 65- 87. | XVII-XIX | Al terme de Montclar amb límit amb l'Espunyola, hi ha 5 de fites de pedra que marquen el traçat de l'antic camí a Cardona, la strata Kardonense. Aquesta fita és un element de pedra en forma de paral·lelepípede amb l'extrem superior tallat en forma piramidal o apuntada, que es troba situat verticalment clavat al terra, sobresortint uns 40-50 cm. A una de les cares té tallat l'escut del llinatge dels Cardona, un card de tres flors, mostrant així que es tracta del camí Ral de Cardona. La trobem a un lateral de l'antic camí que en aquest punt té el traçat desdibuixat. Està pintada la part superior amb pintura blanca i blava. | 08130-153 | Límit entre Montclar i l'Espunyola, proper a cal Capçana | El llinatge dels Cardona té els seus orígens en els vescomtes d'Osona, quan el comte Ramon Borrell II a la segona meitat del segle X, va posar Cardona i els seus habitants sota el patrocini del vescomte Ermemir, germà del bisbe de Vic Arnulf, conseller alhora del comte Ramon Borrell. Al 1086 amb Ramon Folc I de Cardona va passar a ostentar el títol de vescomtat; a la vegada que es convertien en un llinatge molt influent, especialment en l'entorn dels comtes de Barcelona i posteriorment també dels reis catalans. Aquest llinatge ha estat sempre vinculat a la gran riquesa que els va significar el control que exercien sobre l'explotació de les mines de sal existents a Cardona, pel que se'ls ha anomenat 'senyors de la sal'. Es considera que en el decurs del segle XV la nissaga dels Cardona era la més important de la casa reial, d'aquí que hagin rebut el sobrenom de «reis sense corona». La manca de successió masculina i els aliances matrimonials que es realitzaren al llarg del segle XVI van emparentar el llinatge amb famílies castellanes, tot integrant el ducat de Cardona amb el ducat de Segorbe i posteriorment amb els ducs de Medinacelli. És probable que per aquest motiu es realitzés una posada al dia del termenat o de les possessions del Ducat, que podrien haver comportat un revisió del territori en mans dels Ducs i per tant també de les seves tinences a municipis veïns com l'Espunyola, i potser de nous enfitaments. De fet, es creu que les pedres de terme podrien correspondre al període modern, potser segle XVII, i marcarien el límit de les possessions dels Cardona que possiblement en aquest punt coincidiria en part amb el camí Ral o strata Kardonense, que eren els camins públics que portaven fins al castell dels Cardona i que trobem documentats al menys des del segle X. Una d'aquestes vies era el camí de la sal, la via salinaria. La documentació més antiga on s'esmenta és l'acta de consagració de de l'església de Sant Joan de Montdarn, el 922. El camí que tractem aquí és el que des de Cardona portava cap a Berga a través de la vall de la riera de Navel. Aquest camí es va mantenir intacte essent un dels principals eixos de comunicació fins a la primera meitat del segle XIX, quan es va iniciar el Pla General de carreteres. | 42.0384800,1.7487500 | 396436 | 4654806 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54066-foto-08130-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54066-foto-08130-153-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54067 | Fita 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-2 | Galera Pedrosa, A. (1996). Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria. A Novell, tardor 1996, Manresa. Pp. 21-28. Riu, M. (1985). Els camins medievals i els ponts de Vallonga i de les Cases de Posada. Cardener, revista editada per l'Institut d' Estudis Locals de Cardona. Nº 2, pas. 65- 87. | XVII-XIX | Al terme de Montclar amb límit amb l'Espunyola, hi ha 5 de fites de pedra que marquen el traçat de l'antic camí a Cardona, la strata Kardonense. Aquesta fita és un element de pedra en forma de paral·lelepípede i que es troba disposat horitzontalment sobre el paviment, essent una llosa de 60cm x 40cm aproximadament. A la cara superior té tallat l'escut del llinatge dels Cardona, un card de tres flors, mostrant així que es tracta del camí Ral de Cardona. La trobem a un lateral del camí que porta des de cal Capçana a la carretera de L'Espunyola a Montmajor, direcció nord. | 08130-154 | Límit entre Montclar i l'Espunyola, proper a cal Capçana | El llinatge dels Cardona té els seus orígens en els vescomtes d'Osona, quan el comte Ramon Borrell II a la segona meitat del segle X, va posar Cardona i els seus habitants sota el patrocini del vescomte Ermemir, germà del bisbe de Vic Arnulf, conseller alhora del comte Ramon Borrell. Al 1086 amb Ramon Folc I de Cardona va passar a ostentar el títol de vescomtat; a la vegada que es convertien en un llinatge molt influent, especialment en l'entorn dels comtes de Barcelona i posteriorment també dels reis catalans. Aquest llinatge ha estat sempre vinculat a la gran riquesa que els va significar el control que exercien sobre l'explotació de les mines de sal existents a Cardona, pel que se'ls ha anomenat 'senyors de la sal'. Es considera que en el decurs del segle XV la nissaga dels Cardona era la més important de la casa reial, d'aquí que hagin rebut el sobrenom de «reis sense corona». La manca de successió masculina i els aliances matrimonials que es realitzaren al llarg del segle XVI van emparentar el llinatge amb famílies castellanes, tot integrant el ducat de Cardona amb el ducat de Segorbe i posteriorment amb els ducs de Medinacelli. És probable que per aquest motiu es realitzés una posada al dia del termenat o de les possessions del Ducat, que podrien haver comportat un revisió del territori en mans dels Ducs i per tant també de les seves tinences a municipis veïns com l'Espunyola, i potser de nous enfitaments. De fet, es creu que les pedres de terme podrien correspondre al període modern, potser segle XVII, i marcarien el límit de les possessions dels Cardona que possiblement en aquest punt coincidiria en part amb el camí Ral o strata Kardonense, que eren els camins públics que portaven fins al castell dels Cardona i que trobem documentats al menys des del segle X. Una d'aquestes vies era el camí de la sal, la via salinaria. La documentació més antiga on s'esmenta és l'acta de consagració de de l'església de Sant Joan de Montdarn, el 922. El camí que tractem aquí és el que des de Cardona portava cap a Berga a través de la vall de la riera de Navel. Aquest camí es va mantenir intacte essent un dels principals eixos de comunicació fins a la primera meitat del segle XIX, quan es va iniciar el Pla General de carreteres. | 42.0383300,1.7486200 | 396425 | 4654789 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54067-foto-08130-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54067-foto-08130-154-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54068 | Fita 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-3 | Galera Pedrosa, A. (1996). Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria. A Novell, tardor 1996, Manresa. Pp. 21-28. Riu, M. (1985). Els camins medievals i els ponts de Vallonga i de les Cases de Posada. Cardener, revista editada per l'Institut d' Estudis Locals de Cardona. Nº 2, pas. 65- 87. | XVII-XIX | Al terme de Montclar amb límit amb l'Espunyola, hi ha 5 de fites de pedra que marquen el traçat de l'antic camí a Cardona, la strata Kardonense. Aquesta fita és un element de pedra en forma de paral·lelepípede amb l'extrem superior tallat en forma piramidal o apuntada, que es troba situat verticalment clavat al terra, sobresortint uns 40-50 cm. A una de les cares té tallat l'escut del llinatge dels Cardona, un card de tres flors, mostrant així que es tracta del camí Ral de Cardona. La trobem a un lateral de l'antic camí que encara manté el traçat en aquesta zona. Està pintada la part superior amb pintura blanca i blava per una cara, i taronja per la posterior. | 08130-155 | Límit entre Montclar i l'Espunyola, proper a cal Capçana | El llinatge dels Cardona té els seus orígens en els vescomtes d'Osona, quan el comte Ramon Borrell II a la segona meitat del segle X, va posar Cardona i els seus habitants sota el patrocini del vescomte Ermemir, germà del bisbe de Vic Arnulf, conseller alhora del comte Ramon Borrell. Al 1086 amb Ramon Folc I de Cardona va passar a ostentar el títol de vescomtat; a la vegada que es convertien en un llinatge molt influent, especialment en l'entorn dels comtes de Barcelona i posteriorment també dels reis catalans. Aquest llinatge ha estat sempre vinculat a la gran riquesa que els va significar el control que exercien sobre l'explotació de les mines de sal existents a Cardona, pel que se'ls ha anomenat 'senyors de la sal'. Es considera que en el decurs del segle XV la nissaga dels Cardona era la més important de la casa reial, d'aquí que hagin rebut el sobrenom de «reis sense corona». La manca de successió masculina i els aliances matrimonials que es realitzaren al llarg del segle XVI van emparentar el llinatge amb famílies castellanes, tot integrant el ducat de Cardona amb el ducat de Segorbe i posteriorment amb els ducs de Medinacelli. És probable que per aquest motiu es realitzés una posada al dia del termenat o de les possessions del Ducat, que podrien haver comportat un revisió del territori en mans dels Ducs i per tant també de les seves tinences a municipis veïns com l'Espunyola, i potser de nous enfitaments. De fet, es creu que les pedres de terme podrien correspondre al període modern, potser segle XVII, i marcarien el límit de les possessions dels Cardona que possiblement en aquest punt coincidiria en part amb el camí Ral o strata Kardonense, que eren els camins públics que portaven fins al castell dels Cardona i que trobem documentats al menys des del segle X. Una d'aquestes vies era el camí de la sal, la via salinaria. La documentació més antiga on s'esmenta és l'acta de consagració de de l'església de Sant Joan de Montdarn, el 922. El camí que tractem aquí és el que des de Cardona portava cap a Berga a través de la vall de la riera de Navel. Aquest camí es va mantenir intacte essent un dels principals eixos de comunicació fins a la primera meitat del segle XIX, quan es va iniciar el Pla General de carreteres. | 42.0376900,1.7476400 | 396343 | 4654720 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54068-foto-08130-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54068-foto-08130-155-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54069 | Fita 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-4 | Galera Pedrosa, A. (1996). Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria. A Novell, tardor 1996, Manresa. Pp. 21-28. Riu, M. (1985). Els camins medievals i els ponts de Vallonga i de les Cases de Posada. Cardener, revista editada per l'Institut d' Estudis Locals de Cardona. Nº 2, pas. 65- 87. | XVII-XIX | Al terme de Montclar amb límit amb l'Espunyola, hi ha 5 de fites de pedra que marquen el traçat de l'antic camí a Cardona, la strata Kardonense. Aquesta fita és un element de pedra en forma de paral·lelepípede amb l'extrem superior tallat en forma piramidal o apuntada, que es troba situat verticalment clavat al terra, sobresortint uns 40-50 cm. A una de les cares té tallat l'escut del llinatge dels Cardona, un card de tres flors, mostrant així que es tracta del camí Ral de Cardona. La trobem al costat d'un camp de conreu, al lloc per on passava l'antic camí que en aquest punt té el traçat desdibuixat. Està pintada la part superior amb pintura blanca i blava. | 08130-156 | Límit entre Montclar i l'Espunyola, proper a cal Capçana | El llinatge dels Cardona té els seus orígens en els vescomtes d'Osona, quan el comte Ramon Borrell II a la segona meitat del segle X, va posar Cardona i els seus habitants sota el patrocini del vescomte Ermemir, germà del bisbe de Vic Arnulf, conseller alhora del comte Ramon Borrell. Al 1086 amb Ramon Folc I de Cardona va passar a ostentar el títol de vescomtat; a la vegada que es convertien en un llinatge molt influent, especialment en l'entorn dels comtes de Barcelona i posteriorment també dels reis catalans. Aquest llinatge ha estat sempre vinculat a la gran riquesa que els va significar el control que exercien sobre l'explotació de les mines de sal existents a Cardona, pel que se'ls ha anomenat 'senyors de la sal'. Es considera que en el decurs del segle XV la nissaga dels Cardona era la més important de la casa reial, d'aquí que hagin rebut el sobrenom de «reis sense corona». La manca de successió masculina i els aliances matrimonials que es realitzaren al llarg del segle XVI van emparentar el llinatge amb famílies castellanes, tot integrant el ducat de Cardona amb el ducat de Segorbe i posteriorment amb els ducs de Medinacelli. És probable que per aquest motiu es realitzés una posada al dia del termenat o de les possessions del Ducat, que podrien haver comportat un revisió del territori en mans dels Ducs i per tant també de les seves tinences a municipis veïns com l'Espunyola, i potser de nous enfitaments. De fet, es creu que les pedres de terme podrien correspondre al període modern, potser segle XVII, i marcarien el límit de les possessions dels Cardona que possiblement en aquest punt coincidiria en part amb el camí Ral o strata Kardonense, que eren els camins públics que portaven fins al castell dels Cardona i que trobem documentats al menys des del segle X. Una d'aquestes vies era el camí de la sal, la via salinaria. La documentació més antiga on s'esmenta és l'acta de consagració de de l'església de Sant Joan de Montdarn, el 922. El camí que tractem aquí és el que des de Cardona portava cap a Berga a través de la vall de la riera de Navel. Aquest camí es va mantenir intacte essent un dels principals eixos de comunicació fins a la primera meitat del segle XIX, quan es va iniciar el Pla General de carreteres. | 42.0371600,1.7462600 | 396228 | 4654662 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54069-foto-08130-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54069-foto-08130-156-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54070 | Fita 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-5 | Galera Pedrosa, A. (1996). Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria. A Novell, tardor 1996, Manresa. Pp. 21-28. Riu, M. (1985). Els camins medievals i els ponts de Vallonga i de les Cases de Posada. Cardener, revista editada per l'Institut d' Estudis Locals de Cardona. Nº 2, pas. 65- 87. | XVII-XIX | Al terme de Montclar amb límit amb l'Espunyola, hi ha 5 de fites de pedra que marquen el traçat de l'antic camí a Cardona, la strata Kardonense. Aquesta fita és un element de pedra en forma de paral·lelepípede amb l'extrem superior tallat en forma piramidal o apuntada, que es troba situat verticalment clavat al terra, sobresortint uns 40-50 cm. A una de les cares té tallat l'escut del llinatge dels Cardona, un card de tres flors, mostrant així que es tracta del camí Ral de Cardona. La trobem al costat d'un camp de conreu, al lloc per on passava l'antic camí que en aquest punt té el traçat desdibuixat. | 08130-157 | Límit entre Montclar i l'Espunyola, proper a cal Capçana | El llinatge dels Cardona té els seus orígens en els vescomtes d'Osona, quan el comte Ramon Borrell II a la segona meitat del segle X, va posar Cardona i els seus habitants sota el patrocini del vescomte Ermemir, germà del bisbe de Vic Arnulf, conseller alhora del comte Ramon Borrell. Al 1086 amb Ramon Folc I de Cardona va passar a ostentar el títol de vescomtat; a la vegada que es convertien en un llinatge molt influent, especialment en l'entorn dels comtes de Barcelona i posteriorment també dels reis catalans. Aquest llinatge ha estat sempre vinculat a la gran riquesa que els va significar el control que exercien sobre l'explotació de les mines de sal existents a Cardona, pel que se'ls ha anomenat 'senyors de la sal'. Es considera que en el decurs del segle XV la nissaga dels Cardona era la més important de la casa reial, d'aquí que hagin rebut el sobrenom de «reis sense corona». La manca de successió masculina i els aliances matrimonials que es realitzaren al llarg del segle XVI van emparentar el llinatge amb famílies castellanes, tot integrant el ducat de Cardona amb el ducat de Segorbe i posteriorment amb els ducs de Medinacelli. És probable que per aquest motiu es realitzés una posada al dia del termenat o de les possessions del Ducat, que podrien haver comportat un revisió del territori en mans dels Ducs i per tant també de les seves tinences a municipis veïns com l'Espunyola, i potser de nous enfitaments. De fet, es creu que les pedres de terme podrien correspondre al període modern, potser segle XVII, i marcarien el límit de les possessions dels Cardona que possiblement en aquest punt coincidiria en part amb el camí Ral o strata Kardonense, que eren els camins públics que portaven fins al castell dels Cardona i que trobem documentats al menys des del segle X. Una d'aquestes vies era el camí de la sal, la via salinaria. La documentació més antiga on s'esmenta és l'acta de consagració de de l'església de Sant Joan de Montdarn, el 922. El camí que tractem aquí és el que des de Cardona portava cap a Berga a través de la vall de la riera de Navel. Aquest camí es va mantenir intacte essent un dels principals eixos de comunicació fins a la primera meitat del segle XIX, quan es va iniciar el Pla General de carreteres. | 42.0364000,1.7457300 | 396183 | 4654579 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54070-foto-08130-157-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54099 | Roca dels Morts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-dels-morts | Al peu del camí que surt del nucli pel Portalet i que porta a la casa El Riu i Montmajor, a la banda de sota de la carretera i a prop de la tanca d'aquesta en un indret en que la tanca queda dividida per permetre el pas del camí, hi ha un roc de grans dimensions amb la cara superior horitzontal. | 08130-186 | Montclar | Degut a que el cementiri de Montclar es troba al nucli i situat en un lloc elevat respecte a les cases de l'entorn, la gent que vivia a l'altre banda del riu en direcció a Montmajor, quan duia les despulles d'algú que s'havia mort, descansava a meitat del camí que era tan dret, en aquesta pedra plana abans de fer la darrera pujada fins al nucli. | 42.0185000,1.7634300 | 397619 | 4652570 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54099-foto-08130-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54099-foto-08130-186-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 53919 | Sepultura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultura | Carreras, J. (1999). Una sepultura medieval al poble de Montclar. L' Erol, revista cultural del Berguedà, núm 61. Pp. 14-17. Castany, J. i altres (1990). El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat. Els llibres de l'Àmbit, núm. 4. | XII | Actualment no existeix aquest element | Es tracta d'un enterrament medieval de fossa excavat a terra, però que estava mancada de qualsevol tipus de protecció de lloses, probablement pel fet que aquest indret anteriorment havia estat un hort treballat durant molts anys i segurament les lloses foren arrencades d'antic. Aquesta és una zona amb poca potència de sediment, uns 30 cm, degut a aquestes afectacions. Molt probablement encara pot haver-hi altres sepultures, tenint en compte que hi ha notícia d'una troballa amb un mort adult que es trobava en posició fetal i cobert per una llosa gran, de 70 cm de longitud, i sense material; així com han aparegut nombrosos fragments de terrissa grisa a tot l'entorn. La sepultura d'aquesta fitxa contenia un esquelet situat en decúbit supí, en direcció est-oest i amb el cap situat a oest i amb la cara mirant a sud-est; disposat a una fondària d'uns 75cm. Entre els braços de l'esquelet i abraçat amb ells, hi havia una olla de ceràmica globular de pasta grisa fosca, de cocció reductora, feta a torn lent (15cm de diàmetre màxim, 13cm de boca, 15,5m d'alçada), fragmentada però consolidada gràcies a la terra interior i que havia sigut reconstruïda per la família. L'esquelet és d'un individu de sexe femení, d'un 148cm d'alçada. La cronologia de la tomba es va establir al segle XII. | 08130-6 | Nucli de Montclar | A finals de març de 1978 la família Quadras va donar notícia de la troballa d'una sepultura quan feien treballs per arranjar el jardí situat entre la casa can Salvat i l'antic porxo habilitat com a habitatge el mateix any. La família ho va comunicar al Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga que van realitzar una excavació. La sepultura estava ubicada a la dreta del camí d'entrada al nucli de Montclar, molt propera a l'església, i es trobava excavada en part, ja que havia quedat afectada en l'actuació al jardí. No s'ha realitzat cap excavació amb posterioritat a aquesta identificació. El nucli del poble de Montclar es troba situat sobre un turó on es troba l'església de Sant Martí i un conjunt de cases que van ser majoritàriament reconstruïdes a partir dels anys 1960. Les sepultures trobades en aquest entorn podrien correspondre a l'antiga necròpolis de l'església. | 42.0179600,1.7655200 | 397791 | 4652507 | 08130 | Montclar | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53919-foto-08130-6-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El material extret es troba dipositat al Museu Comarcal de Berga. La fotografia és de J. Cortina Serra i el dibuix de J. Carreras, a Carreras, J. (1999: 14-15) | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53920 | Bauma de l'home mort de Circuns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-de-lhome-mort-de-circuns | Castany, J. (1990). 'El megalitisme i les coves sepulcrals i d'hàbitat', a El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat. Els llibres de l'Àmbit, núm. 4. Pp. 113-165. Llorens, A.; Guerrero, Ll.; Lorenzo, J.I.; Lázaro, F. (1975). Cueva sepulcral del Home Mort de Circuns, Montclar (Barcelona). Noticiario Arqueológico Hispano. Prehistoria, núm. 4. Madrid. Pp. 339-356. Llorens Solé, Antoni; Guerrero Sala, Lluís Antoni; Lorenzo Lizalde, José Ignacio (1976). Memoria preliminar de excavación de la cueva sepulcral del Home Mort de Circuns (Montclar, Barcelona). Noticiario Arqueológico Hispánico. Prehistoria, núm. 5. Madrid. Pp. 247-252. Sánchez, E.. (1990). 'L'època ibèrica', a El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat. Els llibres de l'Àmbit, núm. 4. Pp. 197-225. | Aquesta bauma es troba situada en el límit dels termes municipals de Serrateix i Montclar. És un abric natural excavat en pedra arenisca, situat en la paret d'un braç rocós que demarca dues propietats. Les dimensions de l'abric son reduïdes, amb una amplada màxima de 120cm, 170cm de profunditat i 96cm d'alçada màxima. S'observa la presència de forats per al suport de bigues excavats en la visera de la balma. A l'interior hi ha una cata de 20cm de profunditat. La localització és difícil, ja que es troba en una zona de bosc i accidentada. La zona de l'entorn la podem considerar d'expectativa arqueològica, ja que possiblement hi hagi altres jaciments neo-eneolítics. | 08130-7 | Al sud del terme municipal | Bauma sepulcral col·lectiva que en el moment de la descoberta ja havia estat saquejada totalment. Es va realitzar una excavació d'urgència durant 15 dies del mes de maig de 1973 per membres del Museu de Solsona sota la direcció d'Antoni Llorens Solé. La descoberta va ser feta pel presbíter de Linya, que va recollir els ossos i va donar notícia de la troballa al Museu. Els arqueòlegs del Museu de Solsona van centrar la seva feina en la descripció del jaciment, en l'estudi planimètric i en la recollida d'alguns ossos i materials. Sembla que s'havien destruït uns 23 cranis i diverses parts d'esquelets que es van trobar apilonats en un racó de la balma. Es va recuperar pocs materials arqueològics, entre ells un fragment ceràmic, una punta de sílex, una dena de collar d'esteatita i una petxina univalva amb una incisió anular per a sostenir-la com a penjoll. L'estat de conservació de les restes òssies era molt dolent i fragmentat; a partir de les peces dentals es va constatar la presència de 18 individus, dels que una tercera part eren nens entre 0 i 7 anys; tot i que els arqueòlegs confirmen al menys 24. Els materials es van dipositar al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. | 41.9920500,1.7876200 | 399580 | 4649604 | 08130 | Montclar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53920-foto-08130-7-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Fotografia antiga a: Llorens, A.; Guerrero, Ll.; Lorenzo, J.I.; Lázaro, F. (1975: 356). | 79 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53921 | El Verdaguer, jaciment | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-verdaguer-jaciment | <p>Sánchez, E.. (1990). 'L'època ibèrica', a El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat. Els llibres de l'Àmbit, núm. 4. Pp. 197-225.</p> <p><span><span><span>Asensio, David i altres (2020) El Solsonès en època d’Anníbal: el poblament ibèric a la zona durant el segle III aC (300-180 aC). Treballs d’Arqueologia, núm. 24. P. 78.</span></span></span></p> | III aC | No es coneix l'estat del jaciment ja que no s'ha fet cap intervenció. | <p>Possible poblat aturonat sobre una plataforma de 150m de llargària per 50m d'ample que es troba proper sobre un serrat de poca alçada a llevant del mas Verdaguer. En una prospecció superficial feta per J. Carreras, es va trobar ceràmica oxidada ibèrica i de vernís negre romana. També s'observen concentracions de pedres circulars que indiquen la presència de sitges, a més de restes d'una possible muralla en el vessant nord-oest.</p> | 08130-8 | Serrat del Verdaguer | <p>La seva morfologia recorda el poblat ibèric de Sant Miquel de Sorba. No s'ha fet cap intervenció arqueològica, només prospecció en superfície amb recollida de materials. Una part del material el conserva el Sr. Carreras i altra part està dipositada al Museu Comarcal de Berga.</p> | 42.0314000,1.7694100 | 398135 | 4653995 | 08130 | Montclar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53921-foto-08130-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53921-foto-08130-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53921-foto-08130-8-3.jpg | Inexistent | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-08-15 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 83|81 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53922 | Sepultures de Pla de Caus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultures-de-pla-de-caus | Sánchez, E.. (1990). 'L'època ibèrica', a El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat. Els llibres de l'Àmbit, núm. 4. Pp. 197-225. | IX-XII | El jaciment de Pla de Caus es troba proper a la masia de la que pren el nom. S'hi accedeix per una pista que surt del P.K. 31,8 de la carretera de Solsona a Berga. S'ha de seguir aquesta pista uns 900 metres fins trobar un camí que arrenca vers el sud-oest i 200 metres abans d'arribar a la casa de Pla de Caus, a uns 500 metres d'aquest camí s'arriba a l'extrem d'un camp, i entre aquest i el mateix camí, hi ha una lleugera elevació coberta de bosc de pi on es troben un conjunt de tombes orientades en sentit est-oest i amb els peus a llevant. Es tracta de sis tombes fetes en lloses, totes elles saquejades i entre les quals encara poden haver-hi altres inèdites. En quant a la seva cronologia es pot considerar alt-medieval, en tractar-se d'un lloc d'enterrament d'inhumació col·lectiu o necròpolis, tot i que no es pot aproximar més la datació. | 08130-9 | Pla de Caus | A l'edat mitjana es feien alguns enterraments aïllats, lluny d'esglésies i relacionats amb un lloc d'hàbitat, generalment excavats a la roca i antropomòrfics. La tomba es cobria amb lloses de pedra encaixades, com en el cas d'aquest conjunt que es troba proper a la casa Pla de Caus. | 42.0423700,1.7604900 | 397414 | 4655224 | 08130 | Montclar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53922-foto-08130-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53922-foto-08130-9-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53924 | Tina de la granja de La Tor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-la-granja-de-la-tor | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvan. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. RIU, M. (1989) L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. | Es troba molt tapada per bardisses. | Tina excavada en una codina de roca exempta que es troba al sud de la granja de La Tor, a l'extrem del camp de cultiu. És una tina amb una boca d'aproximadament 180cm, circular i que no té encaixos al perímetre de la boca, únicament un seguit de forats circulars a l'exterior on es podria recolzar una tapa. A la part baixa de la codina, a la banda de ponent, hi ha oberta una boixa consistent en un forat circular a la roca, per on s'extreia el líquid, i que resta eixamplat per la part exterior de la roca. La profunditat total del cup pot ser de quasi 2m. A l'interior hi creixen bardisses, fet que dificulta la seva visió. | 08130-11 | Granja de La Tor | La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A l'edat mitjana les tines es feien excavades a la roca (RIU, 1989), mentre que a partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient circular (BALLBÉ, 1993). Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important i reafirma el cultiu de vinya que trobem documentat des dels primers segles medievals fins al segle XVIII en aquesta zona. La tipologia d'aquesta tina és més senzilla que d'altres de la zona, fet que ens porta a pensar que pot ser més antiga. | 42.0146700,1.7494500 | 396455 | 4652161 | 08130 | Montclar | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53924-foto-08130-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53924-foto-08130-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53924-foto-08130-11-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53925 | Molí de La Tor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-tor | Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni del Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XVII-XX | Es troba en ruïnes | Actualment queden pocs murs de l'antic edifici que es troba en ruïnes. Era un edifici d'estructura clàssica cobert amb teulada a dues aigües de teula àrab i carener perpendicular a la façana de ponent. Estava distribuït en planta baixa i pis, a la planta superior s'allotjava l'escairador i el casal moliner, prop de la bassa que recollia l'aigua del torrent de la font calenta, i al cos inferior hi havia l'obrador de les moles, l'estable i el magatzem, i a sota, a un nivell inferior, el carcau. Es conserven traces d'arrebossat antic a les façanes, carreus de pedra a les cantoneres i als brancals de les obertures, així com diversos fragments de moles, algunes reaprofitades en el parament dels murs. A l'exterior i adossats a l'obrador hi ha la bassa i el pou amb el que es provocava el salt, que és circular. | 08130-12 | Riera de Montclar o del Casó | Sembla que aquest molí va ser construït al segle XVII, i que era explotat pels propietaris de la veïna masia de la Tor que l'ampliaren al segle XIX, incorporant-hi el molí escairador. Surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Molino de la Tor, Salvador Vilar. Es mantingué actiu fins després de la guerra civil el 1939 i les teules s'aprofitaren en altres construccions, factor que n'accelerà la degradació. | 42.0022900,1.7594700 | 397265 | 4650775 | 08130 | Montclar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53925-foto-08130-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53925-foto-08130-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53925-foto-08130-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Les coordenades són aproximades degut a que la zona es troba molt plena de bardisses i és de difícil accés. La riera de Montclar en aquesta zona també s'anomena del Casó.Les fotografies estan extretes del Pla Especial Catàleg de Masies i Cases Rurals de Montclar, 2015. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53926 | Puigpanal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigpanal | XIX | Es troba en ruïnes | Restes d'una antiga casa de la que es conserven part dels paraments de tancament exteriors. Era de planta quasi quadrangular, de petites dimensions, amb els murs fets de pedra barrejada i les obertures de maó. Es troba el conjunt molt tapat per la vegetació ja que no conserva la coberta, i això impedeix distingir elements a l'interior. | 08130-13 | Obaga de La Tor / Rasa del Casó | Casa d'època moderna enrunada. Es va trobar fragments de sílex i ceràmica prehistòrica a un camp proper a la casa, fet que indica que la zona va estar habitada en aquesta època (font d'informació: Societat d'Arqueologia del Berguedà). S'ha fet fitxa de les ruïnes de la casa però no del jaciment. No s'ha trobat documentació històrica d'aquesta casa, però per l'estructura podria tractar-se d'una masoveria del segle XIX. | 42.0022200,1.7626500 | 397528 | 4650763 | 08130 | Montclar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53926-foto-08130-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53926-foto-08130-13-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Es van trobar fragments de sílex i ceràmica prehistòrica a un camp proper a la casa, fet que indica que la zona va estar habitada en aquesta època (font d'informació: Societat d'Arqueologia del Berguedà). | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53929 | Tina de Vilariquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-vilariquer | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvan. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. RIU, M. (1989) L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. | S'omple d'aigua de la pluja. | A ponent de la casa Vilariquer i després de travessar un camp de cultiu, hi ha una superfície rocosa on es troba una tina excavada a la roca. Al costat hi ha un pal de la llum. És una tina de forma ovoide, de considerables dimensions, ja que deu fer uns 2m de diàmetre màxim i que en el moment de fer la fitxa es trobava plena d'aigua de pluja. Es distingeixen dos espais a l'interior, una part en forma circular que és la més profunda i que acomplia les funcions a la que es destinava, i una altra part que forma una graonada excavada a la roca i que permet l'accés a l'interior i per buidar la rapa que restaria al fons. Suposem que té boixa, però no és visible des de l'exterior a l'extrem de la roca, tot i que podria ser que es fes el buidat directament des de la boca amb portadores. | 08130-16 | Vilariquer | La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A l'edat mitjana les tines es feien excavades a la roca (RIU, 1989), mentre que a partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient circular (BALLBÉ, 1993). Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important i reafirma el cultiu de vinya que trobem documentat des dels primers segles medievals fins al segle XVIII en aquesta zona. | 42.0112300,1.7444400 | 396035 | 4651786 | 08130 | Montclar | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53929-foto-08130-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53929-foto-08130-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53929-foto-08130-16-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53931 | Tines de Les Sitges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-les-sitges | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvan. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. RIU, M. (1989) L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. | Conjunt format per dues tines excavades en una roca exempta que es troba que es troba ponent de la casa Les Sitges, sobre un gran bloc de roca que es troba a l'extrem sud d'un turó i separat d'aquest un metre i mig aproximadament, de manera que queda un passadís estret entre mig. En aquest bloc hi ha excavades dues tines circulars, que tenen dues boixes obertes a la base de la roca i a la banda del passadís. Els dos recipients es troben un al costat de l'altre; una medeix 260cm de diàmetre i l'altre 180cm, amb una profunditat d'uns 200 cm. Tots dos recipients tenen un encaix que forma un cèrcol rebaixat a tot el perímetre de la boca que servia de graonet pel brescat i altres externs per tal de encaixar una tapa de fusta. Les boixes són un forat a la roca i una d'elles està centrada en un encaix tallat de forma rectangular amb encaixos, ja que segurament estaria tapada amb una portella. L'accés a les tines només era possible a través d'una passera de fusta des del la roca de davant, tot i que possiblement el passadís on s'obren les boixes estaria cobert per un sostre de fusta, ja que resten encaixos i algun graó que ajudaria a salvar el desnivell. | 08130-18 | Les Sitges | La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A l'edat mitjana les tines es feien excavades a la roca (RIU, 1989), mentre que a partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient circular (BALLBÉ, 1993). Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important i reafirma el cultiu de vinya que trobem documentat des dels primers segles medievals fins al segle XVIII en aquesta zona. Desconeixem el moment de construcció d'aquestes tines, ja que no es conserva documentació, però segurament poden datar de finals de l'edat mitjana, quedant abandonades en el moment en que perdessin utilitat. El topònim Les Sitges el trobem a la llista de cases per combregar de 1588 que es conserva a l'Arxiu Diocesà de Solsona (ADS), Pere Serramalera a Les Sitges. Aquest fet ens pot indicar que aquestes sitges ja es trobaven actives al segle XVI. | 42.0097700,1.7778100 | 398796 | 4651583 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53931-foto-08130-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53931-foto-08130-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53931-foto-08130-18-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-06-30 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El topònim del paratge i del mas és modern, i l'ha pres d'aquestes tines pròximes, com passa a altres llocs. Aquestes sitges queden dins un tancat en el que hi ha bestiar i si es vol accedir cal demanar permís. | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53932 | Forn oli ginebre de Les Sitges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-oli-ginebre-de-les-sitges | El forn d'oli de ginebre del mas Les Sitges està situat a una roca al turó que hi ha al nord oest del mas, sobre una gran roca. És el rastre que queda d'un antic forn d'oli de ginebre picat completament a la roca. La part superior, on es col·locava el bidó ple de soques seques de ginebre blanc, és una incisió circular a la roca d'uns 37 centímetres de diàmetre, amb diverses petites regates picades a l'interior que convergeixen a l'extrem inferior de la circumferència, per on sortia l'oli. A partir d'aquesta circumferència comença una regata picada a la roca d'uns 62 centímetres i amb una lleugera pendent que acaba en un petit forat a l'extrem inferior del conjunt, on es recollia l'oli. | 08130-19 | Les Sitges | Els forns d'oli de ginebre servien per obtenir oli de ginebre, que és l'extracte de la resina obtingut de la combustió del ginebre blanc en un espai tancat. Les soques de ginebre blanc eren recol·lectades durant l'any i dipositades en una balma per permetre que s'anessin assecant però conservant sempre una mica d'humitat. Els forns són unes construccions de petites dimensions, de planta més o menys circular, excavades sobre una roca natural en forma de cubeta i amb una coberta en cúpula. Els forns més senzills no estaven coberts per cap estructura de pedra i eren tapats de forma rudimentària per algun element que es tingués a l'abast, com un bidó, argila, lloses, teules... Les soques de ginebre eren tallades i introduïdes a pressió en un espai tancat i s'hi prenia foc; aquestes soques desprenien una substància que sortia per un orifici i era conduïda a través d'una regatera picada a la roca, que es tapava amb teules, o lloses, i argiles, fins a una pica exterior o petita cavitat circular picada a la pedra que permetia recollir l'oli o bé un petit salt on es podia posar qualsevol estri per a recollir l'oli. Després d'un procés senzill de purificació, s'obtenia l'oli de ginebre. L'oli de ginebre era un remei antigament força utilitzat pel seu poder desinfectant. S'usava per guarir mals de panxa, mals de queixal i, especialment, com a desinfectant en les ferides del bestiar. | 42.0098200,1.7779800 | 398810 | 4651589 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53932-foto-08130-19-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Es troba a l'aire lliure. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53933 | Sepultures del Serrat de cal Gabatx | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultures-del-serrat-de-cal-gabatx | BOLÓS, J. i PAGÉS, M. (1982). Les sepultures excavades a la roca. A: Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya. Annex 1. Departament d'Història Medieval U.B. SERRA, R. (1992). La mort al Berguedà medieval. A L'Erol nº 38. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pas. 23-26. | Es troben en mal estat i molt tapades de vegetació | A la part superior del serrat de Cal Gavatx hi ha 4 sepultures excavades en la roca i molt properes entre elles. Desconeixem si hi ha altres, ja que la zona està molt plena de matolls que dificulten la visibilitat. Dues es troben en una codina que tanca un extrem del serrat, i les altres dues a la part interior. Totes orientades est-oest, de tipus banyera, amb els extrems lleugerament arrodonits i la capçalera més ample que els peus, amb una longitud aproximada de 190cm, tot i que hi ha una que deu ser infantil i que no amida més de 1m de longitud. Les dues excavades a la roca només conserven la meitat del perfil, ja que possiblement l'altra part estaria acabada amb lloses. Molt proper a aquest conjunt hi ha un grup de tines excavades a la roca. | 08130-20 | Serrat de Cal Gavatx | A l'edat mitjana es feien alguns enterraments aïllats, lluny d'esglésies i relacionats amb un lloc d'hàbitat, generalment excavats a la roca i antropomòrfics. Les tombes es cobrien amb lloses de pedra encaixades. Aquest conjunt de sepultures no ha estat fruit de cap excavació arqueològica, però poden haver patit intervencions furtives, ja que ens expliquen que els anys 1950 un veí havia recollit ossos en aquest indret. Desconeixem si aquest material es va dipositar en algun lloc. | 42.0197800,1.7454000 | 396128 | 4652734 | 08130 | Montclar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53933-foto-08130-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53933-foto-08130-20-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53934 | Tines del Serrat de cal Gabatx | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-del-serrat-de-cal-gabatx | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. Corominas Camp, Ramon i Jaume (2017) Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Centre d'Estudis del Bages i l'Àmbit de Recerques del Berguedà. COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvan. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. RIU, M. (1989) L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. | Es troben mig tapades de vegetació | Conjunt format per dues tines excavades en una roca que es troba al sudest del serrat de cal Gavatx, en una zona amb força vegetació. Les tines estan excavades sobre un gran bloc de roca, són dos recipients circulars, un al costat de l'altre i que tenen dimensions similars, uns 180 cm. La profunditat no es pot apreciar ja que es troben parcialment plenes de terra, però és superior als 150 cm. Tots dos recipients tenen un encaix al perímetre de la boca per tal de encaixar una tapa de fusta. A la banda sud dels dos recipients hi ha un desnivell de la roca d'aproximadament 1,5 metres d'alçada, on s'obre la boixa per on es buidaven les tines, i que està formada per un simple forat a la roca. Actualment es troben molt tapades de vegetació i hi creix un arbre dins una d'elles. | 08130-21 | Serrat de Cal Gavatx | La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A l'edat mitjana les tines es feien excavades a la roca (RIU, 1989), mentre que a partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient circular (BALLBÉ, 1993). Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important i reafirma el cultiu de vinya que trobem documentat des dels primers segles medievals fins al segle XVIII en aquesta zona. | 42.0202000,1.7465000 | 396220 | 4652779 | 08130 | Montclar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53934-foto-08130-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53934-foto-08130-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53934-foto-08130-21-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Corominas (2017: 206).També se les han anomenat Tines de Sabaters, ja que es troben properes a aquesta casa. | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53936 | Pallissa de cal Gabatx | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-cal-gabatx | Davant la casa cal Gabatx, a l'altre banda del camí, hi ha un cobert de planta rectangular cobert amb teulada a doble vessant de teula àrab amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. L'obra és de pedra amb cantoneres ben escairades. La façana principal presenta dues obertures d'arc de mig punt que ocupen tota l'alçada de l'edifici, aproximadament dos pisos, una més ample que l'altre i separades per un pilar. La façana de tramuntana té una finestra al centre i ubicada a l'alçada del segon pis. La utilitat d'aquest edifici seria la de pallissa o magatzem per a utillatge agrícola. | 08130-23 | Pla de Sabaters. Cal Gabatx | La casa és fruit de diferents èpoques, una primera possiblement entre els segles XIV i XV, una segona corresponent a la porta adovellada interior de mitjans del segle XVII, una tercera en la que es va fer l'afegit del cos davanter al 1776, i diferents reformes practicades al segle XIX, com la porta principal datada el 1854. El nom que porta actualment pot fer referència a algun ocupant francès, que ocupés la casa possiblement fruit de la immigració occitana a Catalunya durant la segona meitat del segle XVI i principis del XVII, moment en que està documentat a diferents zones del Berguedà la presència de francesos que van romandre al territori dels quals resta el gentilici a diverses cases. | 42.0196900,1.7488400 | 396413 | 4652720 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53936-foto-08130-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53936-foto-08130-23-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 53938 | Casagua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casagua | HOMS I BRUGAROLAS, Mercè (2005) El sindicat remença de l'any 1448. Ajuntament de Girona. Col·lecció Documents de l'Arxiu Municipal, 11. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. PLANES I ALBETS, A. (1985). L'arrendament de les prestacions pageses de caràcter feudal: consideracions sobre la figura del petit arrendatari del segle XVIII. Institut d'Estudis Ilerdencs. Lleida. 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | Masia que forma part d'un conjunt format per la casa i un cobert que es troba en semi-ruïna. L'edifici principal és de planta rectangular, cobert amb teulada a doble vessant de teula àrab, amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre migdia. Estructura de planta baixa, pis i golfes sota coberta. S'hi identifiquen tres fases de construcció, la més moderna és un afegit situat al costat oest, construït el 1988, amb acabat arrebossat i coberta d'un vessant, amb obertures grans. La resta de l'edifici és de pedra, amb cantoneres escairades i es diferencia clarament una fase constructiva a la banda de llevant i altra a la de ponent. Tots els brancals i llindes són de pedra. La façana principal que s'obre a migdia té tres portes a la planta baixa, dues d'arc de mig punt i una amb llinda de fusta; així com finestres de diferents mides repartides al dos pisos. La façana de tramuntana té una sola porta al nivell del primer pis, a la que s'accedeix a través d'una escala exterior. A ponent de l'edifici principal hi ha un cobert que es troba en estat de ruïna. | 08130-25 | Santa Creu | La notícia documental més antiga trobada és del 1448, en la convocatòria dels homes del terme pel sindicat remença un dels convocats era Arambaldus de Casahuga (Homs, 2005). Al fogatge de 1497 surt en Sanahugo, entre els 15 focs de Montclar. Al de 1553, fet per Pere Serra batlle, esmenta entre els 20 caps de casa de Montclar, a Steve de Casanga. També s'esmenta la casa a la llista de cases per combregar de 1588 que es conserva a l'Arxiu Diocesà de Solsona (ADS), casa Casahuga. També surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Casa Huga, José Cortada. Tot i que el topònim ha anat variant al llarg del temps, ens trobem amb una casa que ha sofert moltes modificacions, però amb possible origen a finals de l'edat mitjana, al segle XV, o anterior. | 42.0289800,1.7431700 | 395959 | 4653758 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53938-foto-08130-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53938-foto-08130-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53938-foto-08130-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53941 | Molí de Sant Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-sant-ponc | Bolós, J. ; Nuet, J. (1983). Els molins fariners. Ketres Ed. Barcelona. Riu, M. (1989) L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. Sancristòful Ballaró, Jaume (1996). La guerra civil a Montclar (memòries, 1936-1497). Els llibres de l'Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. | XIV-XX | Es troba en ruïnes. | Queden pocs vestigis de l'antic molí fariner de Sant Ponç ubicat al peu de la riera de Montclar, entre la riba dreta de la riera i el camí que des de Berga baixava fins a Cardona per dins de la vall de la riera de Montclar o de Navel. Era un molí amb bassa i pou, del que es conserven vestigis de la bassa, el rec i l'antiga resclosa medieval al llit de la riera. El que resta de l'edifici està totalment colgat de vegetació i només s'observa algun mur de la bassa, fet amb carreus de pedra escairada de grans dimensions i posada a trenca junt, formant una paret paral·lela a la riera. A l'extrem de la bassa hi ha el cup de planta circular fet amb carreus similars. Possiblement era un edifici d'estructura clàssica, cobert a dues aigües, refet al segle XVII i del que resta algun fragment de paret, un amb una porta d'arc escarser de maó. | 08130-28 | Riera de Montclar, Baga del Molí de Sant Ponç | Per les restes conservades de la resclosa els seus orígens podrien ser medievals, gòtic de finals del segle XIII o inicis del XIV, que al segle XVII es reconstruís amb un casal moliner. Possiblement era el molí del castell de Montclar, que posteriorment fou explotat per la masia de Sant Ponç que li donà nom. Fou abandonat a començaments del segle XX, ja que consta que l'any 1936 estava abandonat el molí. | 42.0259100,1.7626300 | 397565 | 4653394 | 08130 | Montclar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53941-foto-08130-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53941-foto-08130-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53941-foto-08130-28-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53942 | Resclosa del Molí de Sant Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-de-sant-ponc | Bolós, J. ; Nuet, J. (1983). Els molins fariners. Ketres Ed. Barcelona. Riu, M. (1989) L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. Sancristòful Ballaró, Jaume (1996). La guerra civil a Montclar (memòries, 1936-1497). Els llibres de l'Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. | XIV-XV | Sols resten els forats de l'antiga resclosa. | A la llera i laterals de la riera de Montclar, en una zona rocosa, es conserven els forats excavats a la roca que servien per posar els troncs verticals de l'antiga resclosa medieval, així com també els forats d'un petit pont de fusta que serviria per travessar la riera en aquest punt. La resclosa portava l'aigua a la bassa i des d'aquesta es produïa el salt a través d'un pou, provocant l'energia que movia el molí fariner. Els forats de la resclosa són quasi quadrangulars i formen una filera de al menys 12 forats, així com el corresponent al tornapuntes del canal; aquesta tipologia de resclosa correspon a la baixa edat mitjana. | 08130-29 | Riera de Montclar, Baga del Molí de Sant Ponç | Per les restes conservades de la resclosa els seus orígens podrien ser medievals, gòtic de finals del segle XIII o inicis del XIV, que al segle XVII es reconstruís amb un casal moliner. Possiblement era el molí del castell de Montclar, que posteriorment fou explotat per la masia de Sant Ponç que li donà nom. Fou abandonat a començaments del segle XX, ja que consta que l'any 1936 estava abandonat el molí. | 42.0261200,1.7628600 | 397584 | 4653417 | 08130 | Montclar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53942-foto-08130-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53942-foto-08130-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53942-foto-08130-29-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53947 | Ermita de Sant Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-ponc | GAVÍN, J.M. (1985) Inventari d'esglésies. Vol. 17, El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. P. 88. PLANES I ALBETS, A. (1985). L'arrendament de les prestacions pageses de caràcter feudal: consideracions sobre la figura del petit arrendatari del segle XVIII. Institut d'Estudis Ilerdencs. Lleida. | XVIII | La teulada està malament | L'ermita de Sant Ponç es troba davant la façana de migdia de la casa Sant Ponç. És un edifici de planta rectangular, cobert amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia, teulada de teula àrab amb ràfec de rajol i teula. Edifici d'una sola nau amb absis rectangular, fet de pedra amb cantoneres ben escairades i amb mostres de que havia estat arrebossada. La façana principal té una porta allindada central, amb llinda de pedra i la data 1754 gravada al centre d'un rectangle coronat amb una creu. Sobre la porta un ull de bou circular petit, que és la única entrada de llum. A la façana posterior hi ha una altra porta amb llinda de fusta i més ampla, segurament oberta més tard per adaptar l'ús de la capella a cobert agrícola, i que actualment està tapiada, igual que la porta principal, de manera que no es pot accedir a l'interior. A la façana de ponent destaquen 3 petits forats que podrien haver servit per suportar una bastida utilitzada per a fer la teulada. | 08130-34 | Sant Ponç | La notícia històrica que tenim de la capella va associada a la casa, que era la que més produïa de la parròquia de Montclar, ja que va ser casa nomenada casa major delmera a L'Excusado (1766-69), lliurant el delme a la hisenda reial, arrendada per Jaume Merlet, argenter, per 220 lliures, i el fiador va ser Joan Santromà, espardenyer de Solsona (Subarrendaments de l'Excusado, 1766-69) (PLANES, 1985). La capella, tal i com indica la data gravada a la porta, és un edifici de 1754, corresponent amb el moment d'ampliació de la casa i del seu auge econòmic. És un edifici amb una estructura neoclàssica. Al llibre de Gavin hi ha un fotografia de l'any 1960 en que la capella tenia un campanar d'espadanya al vèrtex frontal de la façana principal; i una altra de 1983 en la que ja no es conserva el campanar. | 42.0295700,1.7764700 | 398716 | 4653783 | 1764 | 08130 | Montclar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53947-foto-08130-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53947-foto-08130-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53947-foto-08130-34-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | No es pot entrar a l'edifici ja que està tapiat. | 98|99|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 53948 | Ara de l'ermita de Sant Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ara-de-lermita-de-sant-ponc | GAVÍN, J.M. (1985) Inventari d'esglésies. Vol. 17, El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. PLANES I ALBETS, A. (1985). L'arrendament de les prestacions pageses de caràcter feudal: consideracions sobre la figura del petit arrendatari del segle XVIII. Institut d'Estudis Ilerdencs. Lleida. | XVIII | Es troba a l'aire lliure | Davant la porta de l'església de Sant Ponç, a l'exterior, hi ha l'ara de l'altar. És un bloc de pedra sorrenca de forma rectangular, d'aproximadament 150cm de llarg i 70cm d'amplada. Està recolzada sobre un conjunt de pedres que formen una base sense forma. A la part central hi ha un rectangle excavat a la pedra que servia per guardar les relíquies dels màrtirs, i a la banda dreta hi ha un altre forat més petits que serviria per encastar la creu i que té gravat a la base un símbol que s'assimila a un peix, símbols dels cristians que representava la resurrecció de Crist. | 08130-35 | Sant Ponç | La notícia històrica que tenim de la capella va associada a la casa, que era la que més produïa de la parròquia de Montclar, ja que va ser casa nomenada casa major delmera a L'Excusado (1766-69), lliurant el delme a la hisenda reial, arrendada per Jaume Merlet, argenter, per 220 lliures, i el fiador va ser Joan Santromà, espardenyer de Solsona (Subarrendaments de l'Excusado, 1766-69) (PLANES, 1985). La capella, tal i com indica la data gravada a la porta, és un edifici de 1754, corresponent amb el moment d'ampliació de la casa i del seu auge econòmic. És un edifici amb una estructura neoclàssica. | 42.0295400,1.7764900 | 398718 | 4653780 | 1764 | 08130 | Montclar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53948-foto-08130-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53948-foto-08130-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53948-foto-08130-35-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 99|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53949 | Cal Soleia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-soleia | XVIII | La casa es troba sense ús i malament conservada. | Masia de petites dimensions que es troba al mig d'una zona de camps de conreu. L'edifici és de planta rectangular, amb teulada a doble vessant de teula àrab amb ràfec a tot el volt suportat pel vol de les bigues de la coberta, i carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia. L'obra és en pedra de diferents mides i amb les cantoneres ben escairades. La casa està situada en una feixa natural, que salva el desnivell entre el camp de conreu i el camí, i això fa que a la façana nord la planta baixa quedi soterrada. La façana és asimètrica, amb dues portes, un balcó sobre la porta que està més centrada amb el carener i dues finestres de diferent mida amb llindes i brancals de pedra. La llinda del balcó té inscrita la data 1771. L'estructura és de planta baixa i pis sota teulada, dividida en tres crugies. Adossat a la façana de llevant hi ha un cobert amb la base de pedra i el mur del pis en maó; adossades a aquest cos hi ha les gàbies dels conills. A l'extrem nord-oest i a una distància de 15 metres hi ha una bassa. I al costat de ponent hi ha les restes d'un tancament d'obra ceràmica i d'un pilar de formigó. | 08130-36 | Baga de Montclar | La única informació que tenim d'aquesta casa és la data que proporciona la llinda, que és la mateixa que s'esmenta al cadastre, per tant és una casa construïda en l'època d'auge agrícola de finals del segle XVIII. | 42.0262000,1.7723200 | 398367 | 4653414 | 1771 | 08130 | Montclar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53949-foto-08130-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53949-foto-08130-36-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53950 | Forn d'obra del Firal dels Reis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-del-firal-dels-reis | Daura, A., Galobart, J., Piñero, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. | Es troba quasi desaparegut | Forn d'obra o teuleria que es troba construït aprofitant un desnivell del terreny al costat del camí que porta de cal Nosa a Els Clots, a la zona del Firal dels Reis. Degut a que la mateixa obra és feta amb elements de fang, l'estat de conservació és dolent i manquen moltes parts de l'element. Es pot veure la cambra de combustió o fogaina, cambra semi-soterrada que conserva els dos arcs dels murs mitjaners de maó i que separava la volta que la cobria i que ha desaparegut. Al nivell superior hi hauria cambra de cocció, a la que s'accedia frontalment, tot i que no queden vestigis de les entrades ni de la cúpula que cobria el conjunt. L'interior de la cambra de combustió està plena de la runa i terra de la part superior del forn. A l'exterior hi ha restes de maons i teules. | 08130-37 | Firal dels Reis | Aquest forn donaria servei a alguna de les cases del voltant, segurament cal Nosa. Desconeixem els anys de funcionament, tot i que es tractaria d'un element d'entre els segles XIX-XX. | 42.0240900,1.7776100 | 398802 | 4653174 | 08130 | Montclar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53950-foto-08130-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53950-foto-08130-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53951 | Cal Rencoi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rencoi | Torras, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Guia itinerari. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench. Barcelona. 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. http://hostals.blogspot.com.es/2010/01/hostal-cal-rancoi-montclar.html | XIX | Es troba en ruïnes | Antiga casa rural que es troba enrunada i de la qual només es conserven alguns tancaments de pedra que recorden la seva configuració original. Era una casa de pedra, de planta rectangular, amb les cantoneres de carreus ben tallats, que estaria coberta amb teulada de doble vessant de la que no queden restes. La casa està distribuïda en planta i pis, amb la façana principal orientada a migdia. En aquesta hi havia dues portes, de les que resta un brancal de cada una; la de ponent d'arc escarser de pedra i la de llevant amb llinda horitzontal de pedra. També hi ha algunes obertures petites a la planta i al pis. L'interior està dividit en dues crugies però no es conserven els murs de divisió. Hi ha restes de la fornícula que contenia la imatge a la sala del pis, així com la clau de l'arc escarser que es troba fóra de lloc al terra, amb una inscripció 1871 CASA NOVA i uns dibuixos que recorden uns arpiots, un plantador, eines d'horta que poden representar l'ofici dels habitants, així com un porró, que podria representar que aquesta casa faria funcions d'hostal en algun moment. | 08130-38 | Pla de Montclar | Desconeixem la data de construcció d'aquesta casa, només coneixem la que ens indica la llinda, 1870, i que la casa surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Casa Nova, Pedro Costa. També sabem que la casa va ser abandonada farà uns 40 anys després de morir la única dona que hi vivia. Tot i aquesta confirmació cronològica, la casa podria ser de finals del XVIII o inicis del XIX. Sembla que havia fet d'hostal, en trobar-se al peu del camí Ral, i el seu nom originari podria ser 'La Casanova dels Racons', ja que es troba a tocar la casa dels Racons de Monclar. Abans de la guerra civil, el Rancoi era l'hostaler de la Casanova. Amb l'acabament de la carretera de Berga a Solsona, l'any 1919, i la carretera de Casserres a l'Espunyola l'any 1921, Montclar es queda al marge de les principals vies de comunicacions i comença un lent abandonament dels antics camins d'aquesta zona. | 42.0198800,1.7695600 | 398129 | 4652716 | 08130 | Montclar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53951-foto-08130-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53951-foto-08130-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Es troba al Pla de Montclar, limita pel nord amb un bosquet d'alzines que el separa de la carretera al nucli. El topònim original és Rancoi. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53954 | El Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-riu-0 | HOMS I BRUGAROLAS, Mercè (2005) El sindicat remença de l'any 1448. Ajuntament de Girona. Col·lecció Documents de l'Arxiu Municipal, 11. IGLÉSIAS, J. (1979).. El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajoana. Volum I. Barcelona. | XIII-XX | Es troba molt enrunada i en perill d'esfondrament. | El Riu és una gran masia que forma part d'un conjunt amb els coberts adossats a la façana principal, el paller, el pou i una tina excavada a la roca, que es troba al vessant de ponent del turó de Montclar. Està parcialment abandonat i enrunat, ja que la teulada de part de la casa s'ha esfondrat, així com part dels forjats. És un edifici de planta rectangular, cobert amb teulada de doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a ponent i ràfec a tot el perímetre de la teulada que és de teula àrab; amb planta baixa, pis i golfes sota teulada. La casa s'adapta al desnivell de roca, de manera que té un accés per ponent a la planta baixa i l'altre per llevant a la primera planta, quedant una part de la planta baixa semi-soterrada. Els murs són de pedra amb carreus grans i ben escairats a les cantonades, tot i que hi ha moltes parts de murs construïts amb tàpia a la façana de llevant. Les obertures són de pedra i hi ha poques a la part més antiga de la casa, així com alguna espitllera a la planta baixa, mentre que al cosa de migdia hi ha algunes obertures d'arc de maó. La casa té dos cossos annexes aïllats, un davant la façana principal, a la banda dreta, que només conserva una part dels tancaments; l'altre cos, més petit, a la façana de migdia. Hi ha un tercer cos, més allunyat de la casa i de construcció recent, és un cobert amb tancaments de ceràmica que servia de magatzem o paller i que actualment té la coberta esfondrada. Davant la façana de llevant hi ha un pou. La casa té tres crugies perpendiculars a la façana, les dues de la banda nord són més antigues, i la tercera a migdia és més moderna. Aquesta albergava la cuina, ja que es veuen els nínxols que ocupaven dels fogons i la pica, a banda i banda d'una porta amb una llinda exterior amb la data 1864. A la central hi havia la sala que encara conserva les llindes de pedra de les portes. | 08130-41 | El Riu | L'estructura general de la casa ens mostra un edifici de possible origen medieval, tot i que no es conservi documentació molt antiga que faci referència. Possiblement en els seus inicis seria una casa fortificada o domus dels segles XII-XIII i que posteriorment es va ampliar amb el cos de llevant entre els segles XVIII i XIX. La notícia documental més antiga és del 1448, en la convocatòria dels homes del terme pel sindicat remença un dels convocats era Petrus del Riu (Homs, 2005). Al fogatge de 1553 s'esmenta a Saldoni Matia del Mas del Riu. També s'esmenta la casa a la llista de cases per combregar de 1588 que es conserva a l'Arxiu Diocesà de Solsona (ADS). | 42.0183600,1.7622500 | 397521 | 4652556 | 08130 | Montclar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53954-foto-08130-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53954-foto-08130-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53954-foto-08130-41-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | La casa es troba en runes des de l'incendi de 1994. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 53955 | Tina de El Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-el-riu | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvan. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. RIU, M. (1989) L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. | Tina excavada en una codina de roca que es troba davant la façana principal de la casa El Riu, entre el cobert de la façana i el camí a Montmajor. És una tina amb una boca d'aproximadament 160cm de diàmetre, circular i que no té encaixos al perímetre de la boca. No es distingeix la boixa a la part baixa de la codina, ja que la part exterior ha quedat reomplerta de sediments de terra i vegetació. La profunditat total del cup pot arribar als 2m, tot i que no podem esbrinar el total degut a que es troba tapada amb terra i a l'interior hi creixen bardisses, fet que dificulta la seva visió total. | 08130-42 | El Riu | La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A l'edat mitjana les tines es feien excavades a la roca (RIU, 1989), mentre que a partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient circular (BALLBÉ, 1993). Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important i reafirma el cultiu de vinya que trobem documentat des dels primers segles medievals fins al segle XVIII en aquesta zona. | 42.0184600,1.7621300 | 397511 | 4652567 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53955-foto-08130-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53955-foto-08130-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53955-foto-08130-42-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 53956 | Pou de El Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-el-riu | El pou de la casa el Riu es troba davant la façana de llevant de la casa. És una estructura exempta de planta circular amb una part exterior de forma cilíndrica de quasi 2m d'alçada construïda amb carreus de pedra i coberta de lloses de pedra que forma una cúpula feta per aproximació de filades. Té una obertura de forma rectangular amb ampit de pedra amb un galze, que permetia l'obtenció de l'aigua a través del forat del pou, que és vertical i en part excavat a la roca. A banda i banda de l'ampit hi ha dues pedres horitzontals que sobresurten i que servirien per recolzar les galledes, i a la part inferior, dos graons permeten un accés més fàcil. Encara està actiu ja que té aigua, però no en ús. | 08130-43 | El Riu | Possiblement aquest pou s'obriria en alguna de les ampliacions de la casa, entre els segles XVII i XIX, tot i que podria ser anterior. | 42.0183300,1.7623700 | 397531 | 4652552 | 08130 | Montclar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53956-foto-08130-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53956-foto-08130-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53956-foto-08130-43-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 53957 | Tina de la riera de Montclar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-la-riera-de-montclar | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvan. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. RIU, M. (1989) L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. | XVII-XIX | Tina excavada en una codina de roca que es troba al costat de la carretera que porta del nucli de Montclar a Montmajor, després de la casa El Riu i en el punt on la riera de Montclar passa per sota la carretera. És una tina amb una boca circular d'aproximadament 180cm de diàmetre, que no té un galze a una part del perímetre de la boca per recolzar una tapa anomenada brescat, on es xafava el raïm i s'escolava el líquid cap a l'interior de la tina. No es distingeix la boixa a la part baixa de la codina, que deu obrir-se a la banda de la riera, a llevant, ja que la part exterior queda tapada amb vegetació. La profunditat total del cup pot arribar als 2m, tot i que no podem esbrinar el total degut a que es troba reomplerta en part amb terra i a l'interior hi creixen bardisses, fet que dificulta la seva visió total. | 08130-44 | Carretera de Montclar a Montmajor | La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A l'edat mitjana les tines es feien excavades a la roca (RIU, 1989), mentre que a partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient circular (BALLBÉ, 1993). Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important i reafirma el cultiu de vinya que trobem documentat des dels primers segles medievals fins al segle XVIII en aquesta zona. | 42.0194300,1.7606800 | 397393 | 4652676 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53957-foto-08130-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53957-foto-08130-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53957-foto-08130-44-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | També s'ha anomenat Tina del Riu, però en haver una altra davant la casa que ja té aquest nom, hem preferit anemonar-la de la riera de Montclar. | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53960 | Sant Quintí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-quinti | AA.DD. . (1985) Catalunya Romànica. El Berguedà. Volum XII. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. Buron, Vicenç. (1977) Esglésies romàniques catalanes. Artestudi, col. Materials, 1 Ed. Gavín, J.M. (1985) Inventari d'esglésies. Vol. 17, El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. P. 89. Vigué, Jordi; Bastardes, Albert. (1978) Monuments de la Catalunya romànica. I. El Berguedà. Artestudi, Barcelona. | XI-XIX | Es troba en semi ruïna | Església romànica d'una sola nau coberta amb volta de canó amb un absis semicircular cobert amb quart d'esfera i orientat a llevant. La coberta era de teula àrab a doble vessant, però està totalment esfondrada i únicament queden les arrencades del perímetre. Els murs interiors descarreguen prop de la capçalera sobre dos arcs de mig punt, i encarar resta molta part de l'antic arrebossat de calç amb lleus traces de policromia mural datada al segle XVI. A la nau, a prop de la capçalera i als murs laterals hi ha dos arcs, el de la dreta es va obrir per comunicar amb un nou cos exterior que configura la sagristia, de planta rectangular sobresortint de la nau de l'església i cobert amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a l'eix de la nau. La porta de l'església és a migjorn, formada amb un arc de mig punt adovellat. A la façana de ponent, a l'extrem de la nau, hi ha un campanar d'espadanya que actualment només té un arc força malmès però que havia sigut de doble obertura, amb la columna central recolzada sobre el carener de la teulada. No es conserven les campanes. La mateixa façana té el mur del tester que sobresurt lleugerament respecte al nivell general de la teulada, en l'amplada del campanar. En la mateixa façana hi ha una finestra amb un únic arc. La segona obertura es troba al centre de l'absis, també una finestra de doble esqueixada d'arc de mig punt; exteriorment l'absis té una cornisa que recorre el perímetre per sota l'arrencada de la teulada. El parament és divers depenent del sector, tot i que majoritàriament és de carreus petits disposats en filades regulars molt visibles a la zona de l'absis i del tester, en altres punts es veuen afegits possiblement degut a alguna campanya de reformes de l'edifici original. Resten també fragments de l'arrebossat extern. Al costat de l'església hi ha un edifici amb estructura de masia que feia funcions de rectoria. | 08130-47 | Enclavament de Sant Quintí | Sufragània de Sant Martí de Montclar i dins el bisbat d'Urgell, documentada des del segle XI. L'any 1020, en una venda feta per Guinedella a un tal Ramon, d'un alou al terme del castell d'Avià, al lloc de Clarà, citant com un dels límits d'aquest alou l'església de Sant Quintí (et de meride ad ipsa eclesia sancti Quintini) (AA.VV., 1985: 320). El segle XVIII mantenia el seu lligam amb la parroquial. Actualment resta sense culte i es troba en semi ruïna. El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona conserva una lipsanoteca (núm. 295) provinent d'aquesta església i de caire força rudimentari. A l'Arxiu Diocesà de Solsona es conserva el Llibre o manual de comptes donats per la priora de Sant Quintí, Mariana Ribera alias Pujol, el 1673. El Llibre o manual de comptes, 1673, per les obres de Sant Quintí, fet per Josep Soler masover de la casa de Sant Quintí. El Llibre de Baptismes i defuncions 1567-1652 de Sant Martí de Montclar i sufragània de Sant Quintí. | 42.0441600,1.8070500 | 401270 | 4655368 | 08130 | Montclar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53960-foto-08130-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53960-foto-08130-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53960-foto-08130-47-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53989 | El Viló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilo | 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XVIII-XIX | Es troba en ruïnes | Casa que es troba en ruïnes però de la que es pot veure l'estructura. La casa està formada per dos cossos situats en forma de L i un tercer cos afegit per la banda sud. El cos principal, a tramuntana, és de planta rectangular, estaria cobert amb teulada a doble vessant de teula àrab que està esfondrada. Els murs són de pedra amb cantoneres ben escairada i les obertures amb llindes de pedra, tot i que les de les portes són de fusta. A l'interior es conserva la boca del forn, l'arrencada de pedra de l'escala.. també es pot distingir que hi havia una part semisoterrada, de manera que la casa tenia planta baixa, pis i golfes sota teulada. | 08130-76 | El Pla de Caus | La casa surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Vilo, José Soler. No disposem de més informació que permeti saber si la casa podria ser més antiga, tot i que possiblement es tracti d'una masoveria de finals del segle XVII. | 42.0468900,1.7678300 | 398029 | 4655717 | 08130 | Montclar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53989-foto-08130-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53989-foto-08130-76-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 53994 | Ca l'Anton | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lanton | XIX-XX | No té teulada. | La casa forma part d'un conjunt de diferents coberts en diferents estats de conservació. La casa es troba en mal estat, ja que no conserva la teulada i està en procés de restauració. És un edifici de planta rectangular, que havia estat cobert amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. L'estructura és de planta baixa i dos pisos, el segon tota teulada, feta en pedra de diferents mides i amb algunes cantoneres escairades. La major part de les obertures estan envoltades de maó, tot i que hi ha alguna amb llinda de pedra. La façana principal presenta la porta descentrada i dues finestres a cada pis. Hi ha un cos afegit per la banda de llevant que amplia part de l'edifici. A l'interior es conserva part dels graons de l'escala. No conserva altres elements d'interès. | 08130-81 | Veïnat del Casó | No disposem d'informació històrica d'aquesta casa, tot i que per l'estructura podria tractar-se d'un edifici de finals del XVIII amb modificacions a finals del XIX. | 42.0233500,1.7533600 | 396793 | 4653120 | 08130 | Montclar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53994-foto-08130-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53994-foto-08130-81-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53997 | Pou de El Circuns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-el-circuns | 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XIX-XX | La teulada es troba en mal estat. | Pou de planta quadrada amb estructura superior de pedra amb morter i coberta de llosa plana amb una estructura de ferro formada per dos arcs de perfil de ferro encreuats al centre, on hi havia la politja que ajudava a extreure l'aigua del pou. Té una portella rectangular a la façana sud. Es troba ubicat proper a la casa, enmig d'un grup d'alzines. No es troba en ús i la teulada perilla d'esfondrar-se. | 08130-84 | El Circuns, Veïnat del Casó | La casa surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Circuns. | 42.0250400,1.7587400 | 397241 | 4653302 | 08130 | Montclar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53997-foto-08130-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53997-foto-08130-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54001 | Cal Boatà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-boata | Es troba en ruïnes | Casa de planta rectangular que es troba al peu d'un antic camí que actualment acaba a cal Peraire. Resten part dels murs perimetrals que ens deixen veure una casa de dimensions considerables, que devia ser de planta, pis i golfes sota teulada que seria a doble vessant. No es conserven elements remarcables, tot i que es distingeix clarament un edifici fet en diferents fases, que la construcció era amb pedra i amb cantoneres ben escairades i dividida en tres crugies perpendiculars al carener de la teulada. | 08130-88 | La Devesa | No es disposa d'informació històrica d'aquesta casa, però si que sabem que el 1994 ja estava en ruïnes. | 42.0196600,1.7553600 | 396953 | 4652708 | 08130 | Montclar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54001-foto-08130-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54001-foto-08130-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 54004 | El Putxot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-putxot-0 | XVII-XIX | En troba en estat de ruïna | Conjunt format per diferents edificacions que envolten la masia principal però que es troba en estat de ruïna i cobert per vegetació. S'aprecien construccions de diferents èpoques ja que hi ha diversos tipus de materials. L'edifici principal està format per dos cossos situats perpendicularment i donant una planta en forma de L, i té dos coberts aïllats al costat. Format per planta baixa, pis i golfes amb façana orientada a migdia. Estaria coberta amb teulada de teula àrab a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal, però no es conserva a cap de les edificacions. Els murs són de paredat irregular amb diversos afegits de reparacions feta amb maó, i cantoneres de pedra escairada. La porta d'entrada està ubicada a un lateral de la façana, amb llinda d'arc rebaixat de maó a sardinell. Al pis hi ha obertures amb brancals i llindes de maó. Adossat a la façana est hi ha un cos de planta trapezial amb parets de maó. La resta de l'edifici té un altre cos de major dimensió que l'anterior adossat a la banda nordoest, i a continuació un altre cos, que es troben enderrocats i coberts de vegetació. Davant la casa, a la banda de ponent, hi ha una antiga pallissa que havia tingut dues plantes, orientat a migdia, i del que es conserven les parets de pedra amb cantoneres i llinda de maó, així com un pilar de maó al centre de la construcció. El conjunt està situat a un pla proper a la Riera de Clarà. La façana nord i llevant limiten amb un bosquet d'alzines. | 08130-91 | Enclavament de Sant Quintí de Montclar; Clot del Matxo | L'edifici, que ja estava deshabitat, es va cremar durant l'incendi de 1994. És una masia que possiblement es construís a finals del segle XVII, però que va tenir diferents ampliacions i reformes en diferents etapes. Es va trobar fragments de sílex i ceràmica prehistòrica a un camp proper a la casa, fet que indica que la zona va estar habitada en aquesta època tot i que desconeixem el tipus de poblament (font d'informació: Societat d'Arqueologia del Berguedà). | 42.0485500,1.8133000 | 401794 | 4655848 | 08130 | Montclar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54004-foto-08130-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54004-foto-08130-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54004-foto-08130-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Amb tot terreny, agafar el trencall que des de la carretera BV-4131 condueix al'enclavament de Sant Quintí, transcorregut un quilòmetre prendre el camí de l'esquerraque porta als Plans de Sant Quintí, continuar 1,2 Km i girar a l'esquerra en direcció laCasa i l'Església de Sant Quintí. Continuar el camí 750 metres més. Hi ha un accésalternatiu des de la C-26. | 98|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54006 | Casa de Sant Quintí (antiga rectoria) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-sant-quinti-antiga-rectoria | AA.DD. . (1985) Catalunya Romànica. El Berguedà. Volum XII. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. | XVIII-XIX | Es troba abandonada i en mal estat. | La casa de Sant Quintí es troba al costat de l'església de Sant Quintí, a la banda sud. L'edifici es troba abandonat i en mal estat de conservació, tot i que conserva la teulada. La casa està formada per dos cossos adjacents que es troben Inter seccionats pels angles, tots dos són de planta rectangular. El cos principal és el situat més al nord, orientat est-oest, de planta baixa i pis, cobert amb teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre al sud, però amb el carener lleugerament més alt que l'altre edifici i la meitat de la coberta està enderrocada. La porta es troba a la façana sud i és d'arc rebaixat amb dovelles de pedra tallada; amb una finestra situada a sobre a nivell del pis. L'edifici situat més al sud està compost per planta baixa i pis, cobert amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular al carener del primer cos. Té dues portes d'accés amb llinda horitzontal a la façana que s'obren a ponent, i una tercera porta oberta a la façana sud. Els dos edificis segueixen els mateixos criteris constructius, murs de pedra petita i cantoneres ben tallades, amb obertures petites, amb llindes i brancals de pedra i de maó al pis del segon edifici. Una part important del mur de la façana orientada a llevant del segon edifici està refeta amb paret de maó. | 08130-93 | Enclavament de Sant Quintí de Montclar | L'església contigua de Sant Quintí de Montclar, sufragània de Sant Martí de Montclar i dins el bisbat d'Urgell, la trobem documentada des del segle XI. L'any 1020, en una venda feta per Guinedella a un tal Ramon, d'un alou al terme del castell d'Avià, al lloc de Clarà, citant com un dels límits d'aquest alou l'església de Sant Quintí (et de meride ad ipsa eclesia sancti Quintini) (AA.VV., 1985: 320). L'església mantenia el seu lligam amb la parroquial el segle XVIII, tot i que actualment resta sense culte i es troba en semi ruïna. La casa de Sant Quintí, situada al costat de l'església, faria també funcions de rectoria, tot i que la seva estructura és la característica d'una masia senzilla. La primera dada documental la trobem el 1673 en el Llibre o manual de comptes donats per la priora de Sant Quintí, Mariana Ribera alias Pujol, on es recullen comptes per les obres de Sant Quintí, donats per l'obrer Josep Soler masover de la casa de Sant Quintí. Aquesta informació ens proporciona el nom de la casa i ens permet esbrinar que també es devia utilitzar com a rectoria. A l'Arxiu Diocesà de Solsona es conserva també un Llibre de Baptismes i defuncions 1567-1652 de Sant Martí de Montclar i la sufragània de Sant Quintí. L'estructura general de la casa mostra un edifici d'època moderna, tot i que possiblement ja existís poc després de la construcció de l'església destinat a habitatge del capellà. | 42.0439900,1.8069900 | 401265 | 4655349 | 08130 | Montclar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54006-foto-08130-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54006-foto-08130-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54006-foto-08130-93-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54010 | El Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sola-2 | Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Mallol, M.T. (2001) Establiments de masos després de la pesta negra. Dins El mas català durant l'edat mitjana i la moderna, segles IX-XVIII. Col·loqui celebrat a Barcelona el 1999. CSIC. Barcelona. P. 189-212. 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XIV-XX | Casa en estat de ruïna | Antiga casa rural de planta baixa, planta pis i golfes, planta rectangular i que havia estat coberta amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. Únicament es conserven els tancaments del perímetre, en bona part fins l'alçada de la coberta, que és de paredat comú amb carreus ben escairats a les cantonades. Es conserven també les llindes, brancal i escopidors de pedra de les finestres. La porta principal té els brancals de pedra i és arc apuntat dovellat amb una inscripció de la que només es conserva el número 27. De la coberta se'n conserven alguns trams del ràfec, construït amb una peça de pedra plana en voladís. A la cara sud hi havia uns annexos dels que es conserven part dels murs de tancament i que devien ser coberts. Al costat de la façana de ponent hi ha una bassa que es va fer ampliant una antiga tina excavada a la roca i de la que encara es pot veure part del mur de roca excavat amb forma semicircular. | 08130-97 | El Pla de Montclar | L'estructura general de la casa ens mostra un edifici de possible origen modern, tot i que podria tractar-se d'un antic edifici medieval reedificat; de fet, l'estructura de la porta adovellada ens indica un element que podríem situar a finals dels segles medievals. Es va fer un nou establiment el 1383 a la casa Des Solà, al terme del Castell de Montclar, que era deshabitada des de la Pesta Negra, i que fou confirmada a Pere de Pirons de la casa Peirons, que era cosí germà del darrer possessor, mantenint les mateixes obligacions: hauria de refer la casa que era enderrocada, tenir-la habitada i fer la prestació d'homes i dones, així com estava obligat a host i cavalcada i altres serveis personals que haguessin de prestar les cases del terme del castell (ACA, Batllia General de Catalunya, reg. 614. Citat per Mallol, M.T., 2001: 195-196). Posteriorment s'esmenta un Joan Sola al fogatge de 1553 (Iglésies, 1979), i també surt a la llista de cases per combregar de 1588, la casa de Sola, de Francesc Sola (Document a l'Arxiu Diocesà de Solsona ). Finalment surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Casa Solan, de Antonio Plana, podria tractar-se d'aquesta casa. | 42.0113100,1.7661500 | 397833 | 4651768 | 08130 | Montclar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54010-foto-08130-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54010-foto-08130-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54010-foto-08130-97-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Des del nucli de Montclar, prendre la carretera en direcció a Casserres, i transcorreguts660 metres prendre el trencall de la dreta, passar la casa dels Racons i arribats al trencallgirar a la dreta i recórrer 1.250 metres fins arribar a El Solà. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml