Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 53964 | Bassa de Sant Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-sant-ponc | Bassa natural que es forma en una zona que forma un clot al costat de la carretera que porta al nucli de Montclar, davant de les Forques i al peu dels terrenys de la casa Sant Ponç. La bassa s'omple amb aigua de pluja, de forma que moltes vegades és seca, i serveix d'abeurador per bestiar. | 08130-51 | El Pla de Montclar | 42.0273100,1.7805200 | 399048 | 4653528 | 08130 | Montclar | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53964-foto-08130-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53964-foto-08130-51-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 53965 | Castell de Montclar / Cal Parcerissa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-montclar-cal-parcerissa | <p>Bolós, J. (1983) Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1983. Català, P. (coord.) (1979) Els castells catalans. Vol. V. Dalmau editors. Iglésias, J. (1962). El fogatge de 1365-1370. Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona. Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Montsalvatje, Francisco (1916) Vallfogona, Noticias históricas, XX, Dalmau ed.Girona. Sánchez Martínez, Manuel (1993) Una aproximación a la estructura del domini real en Cataluña a mediados del siglo xv: el 'capbreu o memorial de les rendes e drets reyals' de 1440-1444. CSIC, Institució Milà i Fontanals. Barcelona. Serra Vilaró, J. (1930) Baronies de Pinós i Mataplana. Vol. I. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. Bagà. Serra Vilaró, J. (1947) Les Baronies de Pinós i Mataplana. Volum II. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. Bagà.</p> | XIII-XX | <p>Casa senyorial coneguda com el Castell, que és una antiga construcció medieval ampliada en temps moderns. Es troba a la plaça del nucli de Montclar, flanquejant el camí principal d'entrada al conjunt. És un edifici de planta quadrada, cobert amb teulada a doble vessant de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a llevant. Les parets són fetes amb blocs grans de pedra sense treballar barrejades amb blocs ben escairats i unides amb morter, amb cantoneres de pedres ben escairades. La façana principal és de composició simètrica, amb porta adovellada d'arc al centre de la planta baixa, un balcó central i una finestra a cada costat al pis que es van fer ampliant anteriors finestres més petites. En el cas del balcó central, aquest ha escapçat part de les dovelles de l'arc de la porta. A les golfes hi ha dues finestres petites, totes amb llindes i muntants de pedra. Externament es pot veure que l'edifici inicial ocupava la meitat, i que va ser ampliat tardanament cap a ponent. A la façana de ponent hi ha un arc rebaixat al pis que està mig tapiat, on havia hagut una galeria oberta dins la que es troba el brocal del pou interior. Hi ha un volum afegit externament a la façana de ponent, de planta rectangular. Interiorment la casa presenta tres crugies. En planta baixa dues estan cobertes amb volta de canó i es conserva un fragment de paret d'opus spicatum a la paret mitgera central. Al pis es manté aquesta divisió en tres crugies perpendiculars a la façana i una quarta situada perpendicular a aquestes i a la façana nord, que és una ampliació tardana que es va fer aprofitant la galeria. A l'interior destaca una boixa d'una antiga tina que no es conserva, la cisterna amb accés a la planta baixa i des del brocal del pou al pis, el forn de pa. Hi ha alguna llinda amb data, però en la majoria no es distingeix la inscripció, únicament una que posa 1778. No queden restes del castell, malgrat es dona el nom a aquesta casa del nucli ja que devia ser la ubicació del castell. Aquesta casa, cal Sastret o cal Parcerissa possiblement està reedificada al lloc on hi hauria hagut la torre o castell de Montclar.</p> | 08130-52 | Montclar | <p>El castell de Montclar era un castell termenat, documentat el 1309, tot i que la construcció actual és bàsicament del segle XVII. La primera referència documental és de 1309, quan la comtessa Sibil·la de Pallars, néta de Pere de Berga, va cedir, amb el consentiment del seu marit, Hug de Mataplana, diverses possessions al rei Jaume II, entre elles Berga i el castell de Montclar, per contracte signat a Salou l'11 de les calendes de juliol de 1309. Això pot indicar que es tractava d'un castell construït tardanament. El 1328 el castell de Montclar figura entre les propietats del monarca i concedit a Bernat de Mallorca amb determinades condicions com fer millores, donar el delme dels fruits. Al fogatge de 1365-1370 hi havia 13 focs reials i 8 focs pel 'castell de Muntclar, den Francesch de Muntclar' (Iglésias, 1962: 105-107). El de 1381 assenyala 5 focs reials i 4 focs del castell. Era propietat del cavaller Ramon de Bages per concessió reial, però el 25 d'agost de 1385, per eixugar un deute de 2.000 florins contreta amb l'algutzir Ramon de Llupia (o de Bages), l'infant Joan li lliura el castell de Montclar. El 2 de setembre de 1390, el rei Joan I el va vendre a Berenguer de Curtielles, al mercader de Zaragoza, junt al dret de passatge de la vila de Berga, pagant una part a Ramon de Bages com a redempció (Sánchez, 1993). Al segle XIV hi ha documentat Bertran de Montclar, cavaller, el 1316; Pere de Montclar, cavaller, el 1331; Bernat de Montclar, cavaller, el 1344; Francesc de Montclar, donzell, el 1351; Pere de Montclar, donzell, procurador de la vescomtessa de Narbona, el 1391 (Serra Vilaró, 1930: 430). El 1339 Ramon de Ribes era feudatari de Pere de Montclar, en les parròquies de Queralbs i Fustanyà (a la vall de Ribes) (Serra Vilaró, 1930: 452). Més tard, el 20 de desembre de 1424, Alfons el Magnànim vengué a Joan Llobet el 'jus luendi' del mateix castell i les rendes de Berga (Monsalvatje, 1916: 276). Al capbreu de 1440 es cita el castell de Montclar que pertanyia a la Corona. El 1442, el cavaller Joan de Ladernosa, senyor del castell de Montclar, i sots-veguer, feu pagar indegudament lleuda a baganesos que acudien a Berga; en el litigi que se'n derivà, la raó fou assignada als homes de Bagà (Serra Vilaró, 1947: 153). Al fogatge de 1553es cita a Joan Sanctpons del castell (Iglésias, 1979). A inicis del segle XVII, en un memorial elevat al monarca espanyol consta 'castillo de Monclar' en la vegueria de Berga i que era propietat de Francisco de Tamarit (Monsalvatje, 1916: 329). La funció originària del castell de Montclar seria la vigilància i protecció de camins i del nucli de població, així com oferir refugi. Possiblement fou reformat i ampliat com a habitatge després de la guerra de Successió, quan l'amo del castell sembla que es va exiliar i el va vendre als Parcerissa des d'Elna (Rosselló), que van ser obligats a derruir les parts defensives del castell.</p> | 42.0177200,1.7652200 | 397766 | 4652481 | 08130 | Montclar | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53965-foto-08130-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53965-foto-08130-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53965-foto-08130-52-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2020-06-30 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Aquesta casa també és anomenada Cal Sastret. La protecció com a BCIN afectaria al subsòl, ja que és la zona on es trobaria ubicat l'antic castell de Montclar, actualment desaparegut. La protecció com a BCIN inclou també l'església de Sant Martí, antiga església del castell. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 1772 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||
| 53966 | Circuns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/circuns | Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni del Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XVIII-XX | S'està rehabilitant per fer turisme rural. | Conjunt format per un habitatge principal, diverses edificacions d'ús agropecuari i un edifici antic. L'edifici principal és d' inicis del XX, possiblement de 1930. És de planta baixa, dos pisos i golfes sota teulada de teula àrab a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. La façana principal és simètrica, amb portal flanquejat per dues finestres, balcons al primer i al segon pis, i petites obertures a les golfes. Els tancaments són de paredat comú amb carreus ben escairats a les cantonades, però la façana està arrebossada i pintada, amb els brancals de finestres de maó. L'edificació que acollia l'antiga masoveria és de planta baixa, pis i golfes. A la façana sud hi ha adossat un cos amb grans obertures mirant a sud, amb una porta amb pilar al mig que divideix dues obertures cobertes amb mig arc rebaixat, dos finestrals d'arc de mig punt al pis, i dues obertures rectangulars a les golfes. Està fet amb paredat comú. L'interior està dividit en tres crugies, la part que queda més al nord està coberta amb volta de pedra, mentre que la resta és de bigam. Hi ha diverses llindes amb dates gravades: 1786, 1787, 1635. Al costat d'aquest edifici hi ha un pou dins una estructura cilíndrica coberta amb cúpula de pedra. | 08130-53 | Coll de Ralic | Aquesta casa està situada dins del terme parroquial de Sant Pere de l'Esglasiola o Esglaiola. Es tracta d'una construcció del s. XVII, ampliada al s. XVIII (informació de l'IPAC). Al cadastre consta com a data de construcció l'any 1795. Surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856, tot i que en haver dos Circuns al municipi desconeixem quina de les dues és: Casa Circuns, Ramon Circuns; Casa Circuns, José Circuns. | 42.0052400,1.7976700 | 400433 | 4651057 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53966-foto-08130-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53966-foto-08130-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53966-foto-08130-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53967 | Rectoria de Montclar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-montclar | AA.VV. (2004) Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni del Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. | XVII-XX | L'edifici de la rectoria es troba a llevant de l'església, obert a la plaça. És un edifici de planta baixa i dos pisos superiors amb coberta de teula àrab a doble vessant i carener paral·lel a la façana principal que s'obre a sudoest. El parament és de carreus de pedra de grans dimensions disposats en fileres i units amb morter, amb les cantoneres de blocs ben escairats. Les obertures són més aviat escasses i petites, destacant algunes espitlleres en planta baixa, un balcó al primer pis cobert amb una teuladeta a doble vessant. La porta que s'obre a migdia és d'arc rebaixat i està coberta amb un balcó que sobresurt de la façana i que forma una eixida al pis coberta amb teulada a doble vessant i barana de fusta. A la façana de nordest hi ha afegida una altra eixida que forma un porxo en planta baixa amb quatre obertures en arc de mig punt i una galeria al pis amb barana de fusta i coberta amb teulada a un vessant amb desaiguat exterior. A la porta principal hi ha la data 1767 i a una finestra del pis 1778. Alguns espais interiors de la planta baixa estan coberts amb volta rebaixada de maó. | 08130-54 | Montclar | No hi ha dades històriques conservades específiques de la rectoria, però tenint en compte les dates gravades a les llindes d'algunes obertures, l'edifici seria construït entre finals del segle XVII i XVIII, ja que hi ha dates de 1767 i 1778. L'any 1972 es va fer una restauració de l'edifici, i a finals del segle XX es va arranjar l'interior. La rectoria s'esmenta a la llista de cases per combregar de 1588 que es conserva a l'Arxiu Diocesà de Solsona (ADS), Helisabet Serra i Mn. Gabriel Bosch a la Rectoria, tot i que desconeixem si es tracta d'aquest edifici o d'altre anterior. També es conserva a l'Arxiu Diocesà de Solsona una llibreta de les collites de la rectoria de Montclar d'entre 1831 i 1847. | 42.0182700,1.7654600 | 397787 | 4652542 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53967-foto-08130-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53967-foto-08130-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53967-foto-08130-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53968 | Nucli de Montclar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-montclar | AA.VV. (2004) Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. Català, P. (coord.) (1979) Els castells catalans. Vol. V. Dalmau editors. Iglésias, J. (1962). El fogatge de 1365-1370. Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona. Madoz, P. (1845). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar. Madrid. | El nucli de Montclar es troba situat sobre un turó, estructurat al voltant d'una plaça amb l'església parroquial a l'extrem nord del conjunt, i a l'altre banda una casa senyorial, coneguda com el Castell, que possiblement es construís sobre les restes d'una antiga fortalesa, casa forta o castell, que es troba al costat del camí que permet l'accés al conjunt. Les cases es troben disposades al voltant del perímetre del pla que configura la part superior del turó, així com a la part central, de forma que es poden distingir al menys dos carrers paral·lels i un perpendicular a aquests. La tipologia general de les cases és similar: de planta baixa, pis i goles, cobertes amb teulada a doble vessant amb careners perpendiculars a la façana principal que generalment s'obren a la part central del conjunt, a la zona de la plaça. L'estructura és senzilla, amb portes allindades i obertures petites en general. Els carrers actualment no es troben urbanitzats i les cases no disposen de tancaments exteriors que les delimitin, tot i que algunes disposen d'un petit tancament en forma de mur baix. Destaca actualment l'harmonia del conjunt, ja que es va portar a terme una rehabilitació molt acurada on l'enjardinament es va fer amb espècimens autòctons i disposats de forma que lliguen les construccions amb els espais oberts i creant racons molt agradables. | 08130-55 | Montclar | El lloc de Montclar és documentat des del segle X, en l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà, que fa referència a l'església de Santa Creu de Montclar com una propietat del monestir el 983. El 1074 s'esmenta la venda d'un alou a Montclar (ADS, fons Serrateix). La història del poble va lligada a l'església i al castell, aquest no s'esmenta fins a inicis del segle XIV (1309), moment en que passa a domini reial regentat per la família dels Montclar i s'engrandí. El segle XVII, era propietat de la família nobiliària dels Tamarit i l'antic castell es transformà en una masia coneguda com cal Metge Sastret. L'església és un edifici d'origen romànic amb modificacions de diferents èpoques i seria segurament l'església del castell. Segons Jordi Bolòs (2005, a Miscel·lània sobre Montclar), el nucli de Montclar no és una sagrera, ja que en l'espai de 30 passes al voltant de l'església no hi havia construccions però si una zona d'enterraments d'època medieval. Si que correspondria a la tipologia de poble obert i emmurallat, creat al cim d'un turó i fortificat, durant l'alta edat mitjana. Possiblement l'evolució del nucli seria la que apunta Bolòs, entre els segles VII i X la funció del turó podia ser d'oppidum, refugi natural que aviat va tenir un conjunt d'habitatges de tàpia o fusta. Al segle IX-XI es va afegir l'església preromànica i la necròpolis. Entre els segles XI-XII es construiria el castell del senyor, afavorint l'increment d'edificacions així com una nova església romànica. Al fogatge de 1365-1370 hi havia 13 focs reials i 8 focs pel 'castell de Muntclar, den Francesch de Muntclar' (Iglésias, p. 105-107). El de 1381 assenyala 5 focs reials i 4 focs del castell. En el de 1497 hi havia 10 focs. Al fogatge de 1553 hi ha una recuperació de la població, amb 20 focs. El següent recompte de població és de 1717, amb 89 habitants, i passa a 179 al cens de 1787. Al segle XIX puja la població a 521 el 1857, degut a la industrialització. Aquest període entre els segles XVII i XVIII, en que la població augmentà considerablement, es van construir la major part dels habitatges del nucli. Montclar era un punt de confluència dels camins Rals que unien les comarques del Berguedà, el Solsonès i el Bages, per tant era ruta de traginers i hi existien diversos serveis: hostal, ferreria, forn de pa, barber, sastre. Marxant,...tal i com indiquen els topònims encara presents a algunes cases. Disminueix el nombre d'habitants el 1877 amb 363, disminuint de forma progressiva fins al 1936. A partir de la primera meitat del segle XX es comencen a abandonar moltes cases ja que el poble quedava aïllat de les noves vies de comunicació; el resultat va ser la ruïna d'algunes cases i l'any 1965, de les 25 cases que tenia el nucli, només una era habitada sempre i altra de forma esporàdica (AAVV, 2004: 101). L'any 1964, un grup de barcelonins que visità el lloc en una excursió organitzada pel Centre Excursionista de Catalunya, es va fixar en el lloc i van comprar algunes cases (Can Rebolleda, les Ànimes, cal Marxant o Portalet). La premsa de l'època es va fer ressò, apuntant que la reconstrucció de les cases es feia amb materials locals i respectant l'estructura i elements antics, amb l'objectiu d'utilitzar com a segones residències. L'any 1990 només quedaven dues cases per reconstruir (cal Quim i cal Martinet). L'any 2015 hi havia censats 120 habitants, xifra que es manté des del 2001. | 42.0181400,1.7651900 | 397764 | 4652528 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53968-foto-08130-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53968-foto-08130-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53968-foto-08130-55-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El mateix topònim ens pot indicar un lloc o codina al cim del turó lliure de vegetació (mont clar), fet que reforça la hipòtesis de Bolòs en dir que l'activitat econòmica de l'origen de l'agrupament seria la ramaderia, amb la possibilitat d'un clos tancat pel bestiar des de l'alta edat mitjana.Tot i que no té un nivell de protecció específic, es troba dins el terme de protecció del castell BCIN 1078-MH. R-I-51-5548. Decret 22/04/1949. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53969 | Camí Ral de Cardona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-cardona-0 | Galera Pedrosa, A. (1996). Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria. A Novell, tardor 1996, Manresa. Pp. 21-28. Riu, M. (1985). Els camins medievals i els ponts de Vallonga i de les Cases de Posada. Cardener, revista editada per l'Institut d' Estudis Locals de Cardona. Nº 2, pas. 65- 87. | X-XIX | Alguns trams del traçat no es conserven. | A Montclar es creuen dos camins Rals: el de Berga a Solsona, i el de Berga a Cardona; era un punt de confluència on s' unien els camins de les comarques del Berguedà, el Solsonès, el Bages i Osona. Actualment resten alguns trams d'aquests camins, ja que una part s'ha utilitzat per fer passar les carreteres actuals, i altra part s'ha perdut en llaurar els camps i modificar les rutes. En els trams que es conserva, el camí fa aproximadament entre 2 i 3 m d'ample, i es manté aquesta amplada en tot el seu recorregut. El que portava a Cardona passava pel nord del terme, més amunt de cal Capçana venint de Pla de Caus i enfilava cap a Montmajor, d'aquí baixava a la riera de Navel i seguia paral·lel a la riera fins a Cardona. Un altre ramal travessava el nucli d'est a oest, era el camí que des de Berga passant per Casserres portava a Montmajor i Solsona. | 08130-56 | Montclar | La strata Kardonense eren els camins públics que portaven fins al castell dels Cardona i que trobem documentada al menys des del segle X. Els camins Rals eren camins públics utilitzats per les comunicacions generals i de més trànsit que posaven en comunicació poblacions importants. Eren patrimoni de la corona i construïts a expenses seves. A més dels camins Rals hi havia d'altres camins secundaris que unien pobles i llocs i que es van convertir en camins més importants a força d'utilitzar-los. Gran part d'aquests camins es van mantenir fins ben entrat el segle XX, essent substituïts per carreteres que conservaren alguns traçats. Un dels camins més transitats ja des de l'Edat Mitjana era el Camí Ral de Cardona, que unia les poblacions de Berga i Cardona (Strata Kardonensis), documentada al menys des del segle X (Riu, 1985). Aquest camí des de Cardona seguia la riera de Navel de Cardona a Sant Joan de Montdarn, passant pel terme de Montclar amb el límit amb l'Espunyola, al nord. Generalment als camins hi havia serveis propers, com els hostals o hospitals que es trobaven a prop de grans nuclis habitats i en els camins més importants. També una important via era el camí de la sal, la via salinaria, que fa el mateix recorregut. La documentació més antiga on s'esmenta és l'acta de consagració de de l'església de Sant Joan de Montdarn, el 922. Aquest camí es van mantenir intacte essent un dels principals eixos de comunicació fins a la primera meitat del segle XIX, quan es va iniciar el Pla General de carreteres. | 42.0377100,1.7476800 | 396346 | 4654722 | 08130 | Montclar | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53969-foto-08130-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53969-foto-08130-56-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53970 | Camí ramader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-6 | CAMPILLO, X. (Coord.) (2004). Inventari de camins de la comarca del Berguedà. Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO, X. (Coord.) (2007). Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. | XIV-XXI | Alguns trams no es conserven i altres estan asfaltats. | El ramal del camí ramader que passa per Montclar comença a Montmajor, al trencant on està el club i que va cap a Montclar. Segueix l'actual carretera asfaltada fins a cal Seuba, baixa a La Tàpia i a l'Anton, seguint la carretera fins a la casa Riu de Montclar i d'aquí puja fins al nucli de Montclar. De Montclar a cal Soleia i al firal dels Reis seguint la carretera, després fins la Torregassa, corral de Canudas i cap a Sant Quintí de Montclar pel camí de Sant Quintí, passant pel Putxot fins a trobar el ramal que passava al costat de la carretera cap a Avià. El camí va ser asfaltat l'any 2003. | 08130-57 | Montclar | L'any 2007 es va realitzar l'inventari dels camins ramaders del Berguedà per part del Grup de Defensa de la Natura i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL. En l'elaboració de l'inventari a més del recull exhaustiu de dades de les fonts bibliogràfiques i cartogràfiques, es va treballar amb un seguit d'enquestadors que van realitzar un treball a fons de recollida de dades orals de persones coneixedores dels camins ramaders. El conjunt d'aquests camins formen part d'una complexa xarxa de camins ramaders, entre els quals hi ha els grans eixos transhumants. Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumants que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval, emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. El monestir de Santes Creus tenia grans ramats que a l'estiu conduïa a pasturar a les muntanyes, passant per Torà, Segalers, Cardona, Montmajor i Berga. 12 març 1193, Ramon de Vallmanya autoritza que els ramats del monestir tinguessin lliure trànsit per ses terres de Vallmanya i Montmajor. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 42.0187500,1.7616500 | 397472 | 4652600 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53970-foto-08130-57-1.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53971 | Retaule Major de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-sant-marti | Vilamala, J. (2001) L'obra dels Pujol. Escultors de la Catalunya central (ss. XVIII-XIX). Ed. Farell. Pp. 73-74. Vilamala, J. (2014) Montclar, dos retaules barrocs dels escultors Pujol. L'Erol núm. 120. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. P. 46-50. | XVIII | El retaule Major de Sant Martí es troba ubicat a l'absis de l'església parroquial de Montclar. Està compost de predel·la, dos pisos i àtic, distribuïts en tres carrers amb tres fornícules a la part central que estan flanquejades per quatre columnes amb garlandes; la central és més gran i l'ocupa el sant titular, i a les laterals actualment hi ha una imatge de Sant Sebastià i altre de Sant Isidre. Les columnes tenen el fust llis a la part superior i acanalat a la inferior. A l'àtic hi ha un baix relleu amb l'escena de l'adoració dels Reis. | 08130-58 | Església de Sant Martí de Montclar. Plaça de l'Església. | El retaule Major, per la cronologia i les característiques artístiques, podria haver sigut obra de Francesc Pujol i Planes (1702-1785) amb la col·laboració del seu pare Segimon, que també farien el retaule de la Marededéu del Roser de la mateixa església (Vilamala, 2001). La nissaga d'escultors Pujol, originaris de Gurb, va realitzar quasi un centenar de retaules a la Catalunya Central entre els segles XVIII i XIX. Aquest retaule porta inscrita la data 1743, per tant es va fer abans que el del Roser. Anteriorment hi va haver altres dos retaules a l'església, dels que es conserven fragments al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona ja que algunes taules van ser utilitzades com a matèria primera per construir la calaixera de la sagristia i estan retallades. Un primer retaule d'època gòtica (finals segle XV) del que es conserven dos fragments, i tres taules procedents del retaule d'època renaixentista (mitjans segle XVII). | 42.0184700,1.7654500 | 397786 | 4652564 | 1743 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53971-foto-08130-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53971-foto-08130-58-2.jpg | Física | Contemporani|Barroc | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Possiblement Francesc Pujol i Planes (1702-1785) | 98|96 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 53972 | Retaule del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-del-roser-1 | Vilamala, J. (2001) L'obra dels Pujol. Escultors de la Catalunya central (ss. XVIII-XIX). Ed. Farell. Pp. 73-74. Vilamala, J. (2014) Montclar, dos retaules barrocs dels escultors Pujol. L'Erol núm. 120. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. P. 46-50. | XVIII | Es troba a la capella lateral esquerra de l'església de Sant Martí de Montclar. El retaule segueix l'estructura reticular tradicional i és de tipus narratiu. Consta de predel·la, dos pisos i àtic, distribuïts en dos carrers flanquejats per quatre columnes de fust llis i decorades amb garlandes, amb capitell compost. Als baixos relleus hi ha vuit escenes: l'Epifania i la resta referents als misteris del Rosari: la coronació de Maria, la resurrecció de Crist, la Pentacosta, el naixement de Jesús, l'adoració dels Reis. La flagel·lació i la coronació d'espines es troben a banda i banda de la predel·la, i l'oració de l'hort a la part central. Li manca la imatge central que estava ubicada a la fornícula. L'any 2014 es va realitzar una restauració pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, durant tres mesos de treball. El retaule tenia un estat de debilitació i conservació de l'estructura dolent ja que patia atac de tèrmits. Es va haver de desmuntar i traslladar al taller del CRBMC i procedir a un tractament per anòxia i posteriorment a una intervenció de consolidació i reintegració pictòrica a algunes parts danyades, així com es va eliminar la repintada que es va fer a principis del segle XX deixant al descobert la policromia original. La reubicació a l'església es va inaugurar el dilluns de Pasqua de 2014. | 08130-59 | Església de Sant Martí de Montclar. Plaça de l'Església. | El retaule del Roser, per la cronologia i les característiques artístiques, podria haver sigut obra de Francesc Pujol i Planes (1702-1785) amb la col·laboració del seu pare Segimon, que també farien el retaule Major de la mateixa església (Vilamala, 2001). La nissaga d'escultors Pujol, originaris de Gurb, va realitzar quasi un centenar de retaules a la Catalunya Central entre els segles XVIII i XIX. Aquest retaule porta esculpida la data 1746 a la grada de l'altar, així com la data del daurat de 1753 al medalló central superior. Al mateix medalló també portava la data de la repintada que es va fer el 1907, i que va ser eliminada amb el recent procés de restauració. | 42.0185000,1.7653700 | 397780 | 4652568 | 1746 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53972-foto-08130-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53972-foto-08130-59-2.jpg | Física | Contemporani|Barroc | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Possiblement Francesc Pujol i Planes (1702-1785) | 98|96 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 53973 | Retaule de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-isidre-0 | XIX | El retaule dedicat a Sant Isidre es troba a la capella lateral dreta de l'església de Sant Martí de Montclar. Està compost de predel·la, un pis i àtic, amb el pis distribuït en tres carrers amb tres fornícules; la central està flanquejada per una pilastra a cada costat i les externes per dues columnes de fust llis, una a cada extrem del conjunt. La fornícula central és més alta i la ocupa el sant titular, i a les laterals es troben dues sacres, tot i que podrien haver albergat imatges més petites. A l'àtic hi ha una fornícula central i a la part superior el símbol de l'ull de la providència. El conjunt és de fusta enguixada i policromada amb imitació de marbres, i alguns elements puntuals estan daurats. Tot i que el retaule està advocat a Sant Isidre, actualment a la fornícula central hi ha una imatge d'una Dolorosa, i la de Sant Isidre es troba a una fornícula lateral de l'altar Major. | 08130-60 | Església de Sant Martí de Montclar. Plaça de l'Església. | Es desconeix l'autor d'aquest retaule que segueix unes característiques ornamentals que l'emmarquen en l'estil neoclàssic i que es pot situar cronològicament al segle XIX. Possiblement es tractaria d'una obra d'un artesà local o de la zona, ja que trobem similituds amb altres retaules de la mateixa època de Montmajor i altres municipis de l'entorn. El culte a Sant Isidre és molt característic a les zones agrícoles, ja que és un sant al que advoquen els pagesos de de 1622 i que va substituir a altres patrons tradicionals com Sant Galderic. La celebració del sant és el 15 de maig, aniversari de la mort. | 42.0184200,1.7654000 | 397782 | 4652559 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53973-foto-08130-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53973-foto-08130-60-2.jpg | Física | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 99|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53974 | Goigs de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-marti-0 | AA.VV. (2004) Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. P. 41-42. Briones, M.; Santacreu, J. ( ) Goigs i devoció popular. A L'Erol, núm. 23, p. 17-36. | Els goigs de Sant Martí, bisbe de Tours que s'utilitzaven a Montclar són els mateixos que s'utilitzaven a altres parròquies del Berguedà. El goig està escrit en un document mida foli i imprès amb tinta negra. Té una garlanda d'ornamentació geomètrica i floral que emmarca el document: a la part superior el títol i advocació (Goigs del gloriós Sant Martí, Bisbe de Tours, que's venera en les parroquials Iglesias de Avià, Brocá, Cambrils, Capolat, Correá, Joval, la Corriu, La Nou, Lladurs, Llanera, Montclar, PuigReig, Pegarolas, Riner, Saldes, Sellés, y en las sufragànies de Coforp de Espinalbet, Boatella de Palmerola, El Puig de Gisclareny y Tantellatge de Lluellas en lo bisbat de Solsona), al centre la imatge del sant, i a la part inferior el text del goig, l'oremus i una advertència del Bisbe. No hi ha marca d'impremta, data, ni autor. | 08130-61 | Església de Sant Martí de Montclar | Sant Martí es celebra l'onze de novembre. Aquest sant va néixer a Pannònia vers l'any 316, de pares gentils. Va deixar la milícia per fer-se deixeble de sant Hilari de Poitiers. Després d'una etapa eremita, va fundar el primer monestir d'Occident, Ligugé, on va fer vida monàstica sota la direcció de sant Hilari. Després va ser ordenat sacerdot i elegit bisbe de Tours. Va adoctrinar el clergat i va evangelitzar els pobres. Va morir l'any 397, essent el primer no màrtir venerat com a sant. La devoció a Sant Martí a la Catalunya vella s'explica pel fet que els carolingis el veneraven i erigien una capella a tots els cims que conquerien. És patró dels soldats, teixidors i fabricants tèxtils. A Catalunya era protector dels que tractaven amb cavalls, mules i altre bestiar de ferradura i de peu rodó, els forjadors i manyans. Diu la tradició que Sant Martí també va ajudar els catalans en la seva lluita contra els sarraïns. Són moltes les esglésies dedicades a aquesta devoció a la Catalunya Vella, i concretament al Berguedà. | 42.0184600,1.7653700 | 397780 | 4652563 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53974-foto-08130-61-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53975 | Col·lecció de Montclar al Museu de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-montclar-al-museu-de-berga | Carreras, J. (1999). Una sepultura medieval al poble de Montclar. L' Erol, revista cultural del Berguedà, núm 61. Pp. 14-17. Castany, J. i altres (1990). El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat. Els llibres de l'Àmbit, núm. 4. Guia de Museus de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Edicions 62. Barcelona 1999. | Molts materials són fragmentats. L'olleta es conserva sencera. | Al Museu Comarcal de Berga es troba dipositat part del material arqueològic dels jaciments de Montclar en els que va intervenir el grup d'arqueologia del Museu els anys 60 i 70. De la sepultura que es va descobrir al nucli es van recollir fragments de terrissa grisa, alguns pertanyents a una olleta que es va reconstruir i que es conserva al Museu, així com els ossos humans que es van trobar dins la sepultura. L'olleta es va trobar damunt el pit de l'esquelet i per les seves característiques (pasta grisa negrosa, de cocció reductora, feta a torn, bicònica amb vora exvasada) es datada vers el final del segle XI o XII. També es conserva material del jaciment del turó de El Verdaguer consistent en fragments ceràmics de ceràmica oxidada ibèrica i de vernís negre; una part del material el conserva el Sr. Carreras i altra part està dipositada al Museu Comarcal de Berga. | 08130-62 | Museu Comarcal de Berga. Espai de Reserva, Pla de l'Alemany, s/n. 08600-Berga | El Museu de Berga es creà per iniciativa municipal l'any 1962 amb l'objectiu preservar, documentar i donar a conèixer el patrimoni històric i artístic de la ciutat i la comarca, si bé no funcionà plenament obert al públic fins l'any 1980. Actualment la secció d'arqueologia del Museu es troba a la sala de reserva ja que està pendent una nova ubicació i reorganització. El grup d'arqueologia del museu es va formar l'any 1962 per iniciativa d'aficionats de la zona encapçalades per Josep Carreras, que durant els anys 60 i 70 es van dedicar a realitzar algunes prospeccions i excavacions arqueològiques a la zona. | 42.0182000,1.7650900 | 397756 | 4652535 | 08130 | Montclar | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53975-foto-08130-62-1.jpg | Física | Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 85 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53976 | Col·lecció de Montclar al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-montclar-al-museu-diocesa-i-comarcal-de-solsona | AA.DD. . (1990) Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Catàleg d'art romànic i gòtic. Patronat del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Bisbat de Solsona, Ajuntament de Solsona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AA.DD. . (2004) Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Catàleg 1, segle XVI-XX. Patronat del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Bisbat de Solsona, Ajuntament de Solsona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Castany, J. (1990). 'El megalitisme i les coves sepulcrals i d'hàbitat', a El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat. Els llibres de l'Àmbit, núm. 4. Pp. 113-165. Giró, Romà (2004) El vot del poble de Montclar a Sant Sebastià. L'Erol núm. 80. P.39-40. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. Llorens, A.; Guerrero, Ll.; Lorenzo, J.I.; Lázaro, F. (1975). Cueva sepulcral del Home Mort de Circuns, Montclar (Barcelona). Noticiario Arqueológico Hispano. Prehistoria, núm. 4. Madrid. Pp. 339-356. Llorens Solé, Antoni; Guerrero Sala, Lluís Antoni; Lorenzo Lizalde, José Ignacio (1976). Memoria preliminar de excavación de la cueva sepulcral del Home Mort de Circuns (Montclar, Barcelona). Noticiario Arqueológico Hispánico. Prehistoria, núm. 5. Madrid. Pp. 247-252. Sánchez, E.. (1990). 'L'època ibèrica', a El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat. Els llibres de l'Àmbit, núm. 4. Pp. 197-225. Serra, R. (1990) El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. L'Erol núm. 29. P. 49. | Al Museu es troben diferents objectes, tan arqueològics com artístics procedents de les esglésies. Pel que fa al material arqueològic, es va dipositar el que es va extreure de l'excavació realitzada a la Bauma de l'Home Mort de Circuns; hi ha part d'un esquelet, fragment d'una olla ceràmica, fragment d'un punxó d'os, fragment d'espàtula d'os, fulla de sílex, fragments de dues plaquetes d'os, fragment d'ullal de porc fer; en altres fosses no identificades del mateix jaciment es van extreure un burí de sílex, un gratador de sílex, fragments d'espàtula d'os, fragments de punxó d'os, una dena de collar d'esteatita i una petxina univalva amb una incisió anular per a sostenir-la com a penjoll. Dels objectes procedents de les esglésies, es conserva la lipsanoteca de Sant Quintí de Montclar (MDCS núm. inv. 965), que va entrar al Museu abans de 1910. Es conserven diversos fragments de dos antics retaules desapareguts i procedents de Sant Martí de Montclar que van entrar al Museu el 1946 i que es troben fragmentats ja que les taules es van utilitzar per construir la calaixera de la sagristia. Un és l'antic retaule gòtic datat al segle XV-XVI (núm. de registre MDCS 33); la peça central de 80 x 110 cm, de pintura al tremp sobre taula amb la imatge de Sant Martí, patró de l'església, assegut en una càtedra amb la mitra i el bàcul, beneint amb la dreta, es veu part d'una segona escena amb dues figures i l'escena del sant mort i estirat al llit; així com un altre fragment de 80x30cm. També hi ha tres fragments de d'un retaule renaixentista datades al segle XVII, que amiden respectivament 105x78cm, 105x70cm, 107x63,5cm, (Núm. de registre MDCS 55.1-3). Representen escenes de la vida del sant patró: la consagració com a bisbe de Sant Martí, el sant ressuscitant un mort, i Sant Martí partint la capa amb un pobre, escenes de la iconografia més popular d'aquest sant bisbe. També conserva en dipòsit un calze que el bisbe Morgades va regalar al doctor Josep Sobrevias i Parcerissa, teòleg procedent de Montclar, després de la celebració del 20è aniversari d'ordenació, l'any 1898. Aquest calze des del 1911 s'utilitzava a la parròquia de Montclar en la cerimònia que acompanyava la celebració del vot del poble a Sant Sebastià, per expressa voluntat de Josep Sobrevias, que ho deixà escrit a les darreres voluntats certificades a Roma el 28 de juny de 1908. El calze, acompanyat de la patena, la cullereta i la pàl·lia, va ser dipositat al Museu per la família Giró-Sobrevias l'any 2002. És un calze d'argent, porcellana, vidre, amb formes neogòtiques i realitzat a finals del segle XIX. | 08130-63 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | El Museu de Solsona es va crear l'any 1896 impulsat pel Bisbe Ramon Riu i Cabanes que creà l'Aula d'Arqueologia Cristiana i inaugurà el museu amb una col·lecció d'objectes d'art i ús litúrgic instal·lada a l'edifici del Seminari. Des-de l'any 1981 la Generalitat col·labora amb el Museu a través del Departament de Cultura, fet que va provocar una renovació en les sales d'exposició. L'any 1909, Mn. Joan Serra Vilaró entrà com a director del Museu i impulsà campanyes d'excavació arqueològiques que van proporcionar gran quantitat de materials arqueològics al Museu, ampliant així les col·leccions. El material que predomina al Museu és aquell que procedeix de les excavacions de Mn. Serra Vilaró i el que prové de les esglésies pertanyents al Bisbat. Per aquest motiu conserva material de la zona del Berguedà propera, com Montclar. A la bauma sepulcral col·lectiva, que en el moment de la descoberta ja havia estat saquejada, es va realitzar una excavació d'urgència durant 15 dies del mes de maig de 1973 per membres del Museu de Solsona sota la direcció d'Antoni Llorens Solé. Els arqueòlegs del Museu de Solsona van centrar la seva feina en la descripció del jaciment, en l'estudi planimètric i en la recollida d'alguns ossos i materials. | 42.0182000,1.7650900 | 397756 | 4652535 | 08130 | Montclar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53976-foto-08130-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53976-foto-08130-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53976-foto-08130-63-3.jpg | Legal i física | Medieval|Gòtic|Modern|Renaixement|Contemporani|Neoclàssic|Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Degut a l'interès d'alguns objectes, s'ha fet una fitxa individualitzada d' alguns. | 85|93|94|95|98|99|79 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53977 | Lipsanoteca de Sant Quintí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lipsanoteca-de-sant-quinti | <p>AA.DD. . (1985) Catalunya Romànica. El Berguedà. Volum XII. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. AA.DD. . (1990) Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Catàleg d'art romànic i gòtic. Patronat del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Bisbat de Solsona, Ajuntament de Solsona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. P. 150. Serra, R. (1990) El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. L'Erol núm 31. P. 45.</p> | XII | <p>Caixa de fusta de de forma molt senzilla, segurament feta per un artesà local formada per un rectangle buidat pel mig i tallat toscament, amb les arestes mortes i sense polir. La tapa és una fusta tallada en forma de tap d'ampolla que servia per tapar el forat ajuda d'una tela que ajudaria a que quedés estampit. A l'interior es conservarien les relíquies del sant i fragments de tela. Amida 50mm d'ample, 37 de gruix i 105 mm de llarg.</p> | 08130-64 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>L'objecte es conserva al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (núm. inv. MDCS 965), en el que va ingressar abans de l'any 1910 (AAVV, 1985: 321). Va ser trobat a l'antic altar de l'església. Alguns autors l'atribueixen a època romànica, segle XII (Viladés, 1990).</p> | 42.0441500,1.8070200 | 401268 | 4655367 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53977-foto-08130-64-1.jpg | Legal i física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | La datació és aproximada. Fotografia de Ramon Viladès a Catalunya Romànica AA.DD. (1985) p. 321. | 92 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53978 | Fons de l'Arxiu Municipal de Montclar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal-de-montclar | Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC). Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Subdirecció General d'Arxiu i Associació d'Arxivers de Catalunya, Barcelona; 2006. | XIX-XXI | L'Arxiu Municipal de Montmajor està format per la documentació generada per l'Ajuntament entre 1862 i 2013. La documentació en paper ocupa 33,69 metres lineals, amb 719 unitats de descripció. La classificació es va fer seguint el quadre de classificació desenvolupat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona basat en la Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC) de la Generalitat de Catalunya, 2006. El fons està classificat en catorze seccions: Administració general (1903-2012), hisenda (1862-2012), proveïments (1943-2012), serveis socials (1944-2012), sanitat (1948-2012), obres i urbanisme (1953-2012), seguretat pública (1939-2008), serveis militars (1915-1999), població (1926-2011), eleccions (1967-2012), ensenyament (1944-2004), cultura (1952-2005), serveis agropecuaris i medi ambient (1939-2012), col·leccions factícies (-). | 08130-65 | Casa de la Vila s/n. 08614 Montclar | La documentació municipal de Montclar ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins la seva ubicació en l'edifici actual cap a l'any 1995. No hi ha documentades actuacions arxivístiques específiques fins la intervenció que hi portà a terme l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre el mes d'octubre de 1999 i el mes d'abril de 2000. L'adhesió de l'ajuntament de Montclar al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona es va produir el mes de juny de 2006. El Reglament del Servei d'Arxiu Municipal va ser aprovat pel Ple de l'Ajuntament el 13 de juliol de 2011. | 42.0181900,1.7650800 | 397755 | 4652533 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 53979 | Fons de l'Arxiu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-comarcal-de-berga | PAGAROLAS I SABATÉ, LAUREÀ (Coordinador). (2005). ELS FONS DE PROTOCOLS DE CATALUNYA. Estat actual i proposta de sistematització. Associació d'Arxivers de Catalunya, Generalitat de Catalunya. PEDRALS, Xavier. (2007) Arxiu Històric Comarcal del Berguedà. A: Guia dels Arxius Històrics de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2007, p. 10-37. | X-XX | A l'Arxiu Comarcal de Berga es conserva documentació de la comarca. Es conserven dos pergamins referents a Montclar, un de 1488, establiment fet per Pere Call, propietari del Castell de Querol, a la parròquia de Santa Maria de Querol, a Gabriel Tor, de la parròquia de Sant Martí de Montclar, en el Molí de Querol. Un altre de 1602, establiment fet per Miquel de Tamarit, senyor del Castell de Montclar, a Bernat Vila, pagès habitant al Mas del Pla, al terme de Montclar, procedent del Fons Família de Gironella. Es conserven els Fons notarials de l' Arxiu General de Protocols del Districte de Berga (1904-1978), Cardona (1904-1978) i Prats de Lluçanès (1904-1978), Bagà (1833-1889), Berga (1808-1903), Cardona (1270-1903) i Prats de Lluçanès (1842-1903). En aquesta documentació surten inscripcions de propietats a Montclar. També hi ha dos fons documentals, un de l'entitat Agrupació Teatral 'La Farsa': Representació d' 'El Criat de dos amos' (G. Goldoni), Programa dins 2n Festival de Teatre de Montclar, 1968; Representació d' 'Antígona' (Salvador Espriu), Programa dins 2n Festival de Teatre de Montclar, 1968. Un segon fons procedent del Registre de la Propietat de Berga, Registres d'escriptures que responen al Reial Decret de 23 de maig de 1845 i abasten des de l'any 1846 al 1862; es tracta d'Escriptures de translació de domini de Finques rústiques de Montclar (1853-1862); Escriptures d'arrendament i subarrendament. F.r. Serrateix, S. Martí del Bas, Quar i Portella, Cast.de N'Hug, Llussà, Montdarn, Montclar, S. Martí de Merlès, Brocà, Vilada, Aguilar, Montmajor, Sagàs, Viver i Valldora, Nou i Malanyeu, Alpens (1846). També conserva alguna documentació compartida amb la resta de municipis de la comarca, com la que hi ha al llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra, con expresión de sus dueños', de 1856. En ell es fa una relació de les cases amb el nom del propietari, de cada un dels diferents municipis de la comarca. Així a Montclar hi ha censades 64 cases. Es tracta d'una informació molt útil per ubicar les cases. Es conserva també un arxiu de fotografies del terme fetes pel diari Regió 7 des de l'any 1979 i guardades en dipòsit i també es conserven postals en blanc i negre de principis del segle XX. | 08130-66 | Pavelló de Suècia. 08600 BERGA | L'Arxiu Comarcal de Berga va ser format per iniciativa d'historiadors locals l'any 1982. Durant un llarg període de temps únicament actuava com a arxiu municipal històric i administratiu de Berga, tot i conservar fons d'altres municipis de la comarca. L'any 1998 va entrar a formar part de la xarxa d'arxius de la Generalitat i va ser traslladat a la nova ubicació al Pavelló de Suècia. | 42.0181900,1.7650800 | 397755 | 4652533 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53980 | Fons de l'Arxiu Diocesà de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-diocesa-de-solsona-0 | <p>BACH, A. (1985). L'Arxiu Diocesà de Solsona i altres arxius de la zona del Cardener. Revista Cardener núm. 2, pas. 237-248. Cardona. BACH, A. (2002). Diplomatari de l'Arxiu Diocesà de Solsona (1101-1200). 2 vols. Barcelona. BARTRINA, E. (1998). Arxiu Diocesà de Solsona. Vol.7, Guia dels Arxius Històrics de Catalunya. Generalitat de Catalunya. BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB. PAGAROLAS I SABATÉ, LAUREÀ (Coordinador). (2005). ELS FONS DE PROTOCOLS DE CATALUNYA. Estat actual i proposta de sistematització. Associació d'Arxivers de Catalunya, Generalitat de Catalunya. PLANES, R. (1985). Catàleg dels protocols notarials dels arxius de Solsona. Fundació Noguera. Barcelona.</p> | <p>A l'Arxiu hi ha dipositada la següent documentació referent a Montclar: una part del fons del Monestir de Serrateix amb pergamins, lligalls de paper i llibres de capbrevació en els que s'esmenten les propietats que tenia el monestir al terme de Montclar; l'arxiu parroquial del terme; un fons notarial de protocols de Berga (1700-1759), Cardona (1337-1685), Casserres (1771-1772), en el que hi ha alguna documentació sobre Montclar; al fons notarial hi ha el Manual de notari Pere Ventallola (1678-1689) que conté capítols matrimonials i algun fa referència a persones de Montclar; visites pastorals segles XVI a XIX. L'arxiu parroquial de Montclar és de 1587 a 1976 i consta de l'arxiu de l'església de Sant Martí i la sufragània de Sant Quintí. Es conserven 10 llibres de baptismes (1567 a 1939), 3 llibres de matrimonis (1595 a 1929), 2 llibres de defuncions (1595 a 1929). També hi ha el Llibre de l'obra 1646-1686, i el Llibre de caixa 1895. La consueta de 1677, el Llibre o manual de comptes donats per la priora de Sant Quintí, sufragània de Sant Martí, Priora Mariana Ribera alias Pujol, 1673. El Llibre o manual de comptes, per les obres de Sant Quintí, Josep Soler masover de la casa de Sant Quintí, 1673. Una llibreta de les collites de la rectoria de Montclar, 1831 a 1847.</p> | 08130-67 | Arxiu Diocesà de Solsona. Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>El Bisbat de Solsona es va crear l'any 1593, quan el Papa Climent II divideix el bisbat d'Urgell que era massa extens i crea la diòcesi de Solsona de la que passen a dependre els deganats de Berga i la Vall de Lord. A partir d'aquest moment tota la documentació generada pel Bisbat es guarda al Palau Episcopal de Solsona, entre ells els capbreus del monestir de Serrateix i la documentació parroquial que els darrers anys s'ha anat traslladant. L'Arxiu Diocesà de Solsona es troba als baixos de l'edifici del Palau Episcopal.</p> | 42.0181900,1.7650800 | 397755 | 4652533 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 53981 | Festa Major de Montclar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-montclar | AA.VV. (2004) Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. | XX-XXI | A partir de 1966 es tornà a celebrar la Festa Major. Es celebra darrerament a inicis d'agost, amb diferents actes que inclouen concerts d'havaneres, dinar popular i ball de nit. El diumenge es fa missa solemne, espectacle infantil i concurs de botifarra. | 08130-68 | Montclar | L'agrupació de teatre la Farsa de Berga va organitzar un festival d'estiu de teatre a Montclar, a la plaça, que es va fer dos anys. El 13 d'agost de 1967 es va fer El casament afortunat, obra de Francis Jammes; el 28 de juliol de 1968, El criat de dos amos, de Carlo Goldoni; i el dia 11 d'agost del mateix any Antigona, de Salvador Espriu. Concretament, a aquesta darrera es va convidar a Salvador Espriu, que va excusar la seva assistència amb una nota. | 42.0181900,1.7650800 | 397755 | 4652533 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53981-foto-08130-68-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53982 | Trobada de Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-caramelles-0 | XX | Des del 1974 es reprenen les cantades de caramelles, que encara es porten a terme. Es fa una cantada a la plaça en sortir de missa de 12, acompanyades d'algunes ballades i de ball de bastons. La cantada de caramelles es fa el dilluns de Pasqua, coincidint amb el Vot de Sant Sebastià. Es fa una trobada dels grups de caramelles de Casserres, L'Espunyola i Montmajor. | 08130-69 | Montclar | Les cantades de caramelles van iniciar-se a Catalunya al segle XVI. Segons Joan Amades al Berguedà era costum acompanyar les caramelles amb un terrabastall de petards o trets d'escopetes, i tant sols cantaven els homes. Els distintius dels caramellaires són la camisa blanca, faixa i barretina vermelles, espardenyes de vetes i un mocador de colors al coll. | 42.0181900,1.7650800 | 397755 | 4652533 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53982-foto-08130-69-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53983 | Imatge de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-sebastia | <p>AA.VV. (2004) Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. P. 89-93. Giró, Romà (2004) El vot del poble de Montclar a Sant Sebastià. L'Erol núm. 80. P.39-40. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. Montanyà i Buchaca, Daniel; Pujol, Joan (1993) L'epidèmia de còlera de 1854 al Berguedà. Promocions i Publicacions Universitàries. Barcelona. Vilamala, J. (2001) L'obra dels Pujol. Escultors de la Catalunya central (ss. XVIII-XIX). Ed. Farell. Pp. 73-74. Vilamala, J. (2014) Montclar, dos retaules barrocs dels escultors Pujol. L'Erol núm. 120. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. P. 46-50.</p> | XVIII | <p>Imatge de fusta tallada, enguixada i policromada que representa a Sant Sebastià representat com un jove bell, patint el martiri, dret i lligat a un tronc d'arbre darrera d'ell, nu i únicament tapat amb el drap de puresa o perizoma, i amb marques de fletxes que s'havien clavat al cos. La iconografia segueix les característiques marcades a partir del segle XV per a aquest sant.</p> | 08130-70 | Església de Sant Martí de Montclar. Plaça de l'Església. | <p>Desconeixem si aquesta imatge es faria paral·lela a alguns dels retaules, tot i que la seva factura ens mostra una talla amb característiques de la escultura barroca de la zona. El retaule Major de Montclar, per la cronologia i les característiques artístiques, podria haver sigut obra de Francesc Pujol i Planes (1702-1785) amb la col·laboració del seu pare Segimon, que també farien el retaule de la Marededéu del Roser de la mateixa església (Vilamala, 2001). La nissaga d'escultors Pujol, originaris de Gurb, va realitzar quasi un centenar de retaules a la Catalunya Central entre els segles XVIII i XIX. El retaule Major porta inscrita la data 1743, per tant es va fer abans que el del Roser. Anteriorment hi va haver altres dos retaules a l'església, dels que es conserven fragments al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona ja que algunes taules van ser utilitzades com a matèria primera per construir la calaixera de la sagristia i estan retallades. Un primer retaule d'època gòtica (finals segle XV) del que es conserven dos fragments, i tres taules procedents del retaule d'època renaixentista (mitjans segle XVII). La devoció a Sant Sebastià té origen al segle XIV, quan tot el territori català va patir diverses epidèmies de pesta negra que va provocar gran mortaldat. En no existir cap remei mèdic, Sant Sebastià es convertí en protector i guaridor de la pesta i altres mals infecciosos. L'any 1677 el rector de Montclar, Josep Santacreu, fa ressenya de la processó de Sant Sebastià a una consueta de la parròquia, fet que ens porta a uns inicis d'aquesta devoció al segle XVII, possiblement lligada a altres epidèmies de pesta. L'any 1853 va arribar el còlera a Catalunya a través d'un vaixell provinent de Marsella i l'epidèmia es va escampar arribant al Berguedà a inicis de 1854. A Montclar, el poble i l'Ajuntament es van adreçar al rector de l'església per fer un vot a Sant Sebastià aprofitant la processó que cada 20 de gener es celebrava dedicada al Sant. El 10 de desembre de 1854 es va instituir el vot per aquesta data, amb la promesa de l'obligació d'anar a missa i abstenir-se de treballar el dia del vot. El 1870 es va començar a celebrar el darrer dimecres del mes d'abril, data que es va mantenir fins el 1970, malgrat el 1945 el Consistori va decidir renovar la celebració en la data del Sant. Consta que durant la Guerra Civil aquesta imatge es va guardar i es conserva la original. El 28 d'abril de l'any 1954 el Consistori de Montclar va decidir en sessió pública extraordinària renovar el vot a sant Sebastià, i en la data de la festa del mateix any l'alcalde, en representació de tot el poble, en va tornar a prometre el compliment, cosa que, havent acabat la processó, va fer públicament davant de la imatge i la relíquia del Sant I L'Ajuntament assumia fer el dinar col·lectiu. L'any 1970 l'Ajuntament sol·licita al bisbe Bascunyana el canvi de data al dilluns de Pasqua, data en la que encara avui dia es celebra.</p> | 42.0184700,1.7654500 | 397786 | 4652564 | 08130 | Montclar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53983-foto-08130-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53983-foto-08130-70-2.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-10 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 96|94 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53984 | Pèsol negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pesol-negre | MASSANÉS, Toni (1997).La Cuina del Berguedà. Evolució i receptari. Fundació Alicia. | El pèsol negre és un llegum autòcton del Berguedà i de cultiu exclusiu al territori. La seva producció és reduïda i el fet que encara no hagi estat una varietat millorada genèticament li confereix unes característiques concretes i moltes vegades de difícil estandardització en processos culinaris. En fresc és un llegum amb tonalitats verdoses, marrons i violetes, que es ven sec. Botànicament parlant, el pèsol pertany a la família de les lleguminoses. Des del punt de vista nutricional té una composició semblant a la resta de llegums. L recepta tradicional de cuinar els pèsols negres és bullits, barrejats escorreguts amb la cansalada passada per la paella amb els seu suc. En alguns casos es posa per sobre l'all i julivert picats cru per sobre. | 08130-71 | Montclar | És un dels plats més freqüents i característics de la Fonda de Montclar. La mateixa família que regenta la fonda els va baixar de Montenisell, prop de Coll de Nargó, fa 35 anys i els cultiven a un camp proper al nucli urbà. El pèsol és un producte que es cultiva ja a molts indrets de la comarca, tot i que és molt freqüent a Gósol i La Pobla de Lillet. | 42.0177500,1.7646000 | 397715 | 4652485 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53984-foto-08130-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53984-foto-08130-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Productiu | 2020-06-30 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 53985 | Goigs de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-sebastia-1 | Giró, Romà (2004) El vot del poble de Montclar a Sant Sebastià. L'Erol núm. 80. P.39-40. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. Montanyà i Buchaca, Daniel; Pujol, Joan (1993) L'epidèmia de còlera de 1854 al Berguedà. Promocions i Publicacions Universitàries. Barcelona. AA.VV. (2004) Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. P. 89-93. | XX | Es manté el goig en paper titulat 'Goigs en lloança de Sant Sebastià soldat màrtir. La imatge del qual, salvada de la crema del 1936, és venerada en l'església de Sant Martí de Montclar, del Bisbat de Solsona, i del qual se celebra la festa votiva el dilluns de Pasqua de resurrecció'. El goig conté 12 versos i la partitura escrita per Mn. Jaume Sancristòfol. | 08130-72 | Montclar | La devoció a Sant Sebastià té origen al segle XIV, quan tot el territori català va patir diverses epidèmies de pesta negra que va provocar gran mortaldat. En no existir cap remei mèdic, Sant Sebastià es convertí en protector i guaridor de la pesta i altres mals infecciosos. L'any 1677 el rector de Montclar, Josep Santacreu, fa ressenya de la processó de Sant Sebastià a una consueta de la parròquia, fet que ens porta a uns inicis d'aquesta devoció al segle XVII, possiblement lligada a altres epidèmies de pesta. L'any 1853 va arribar el còlera a Catalunya a través d'un vaixell provinent de Marsella i l'epidèmia es va escampar arribant al Berguedà a inicis de 1854. A Montclar, el poble i l'Ajuntament es van adreçar al rector de l'església per fer un vot a Sant Sebastià aprofitant la processó que cada 20 de gener es celebrava dedicada al Sant. El 10 de desembre de 1854 es va instituir el vot per aquesta data, amb la promesa de l'obligació d'anar a missa i abstenir-se de treballar el dia del vot. El 1870 es va començar a celebrar el darrer dimecres del mes d'abril, data que es va mantenir fins el 1970, malgrat el 1945 el Consistori va decidir renovar la celebració en la data del Sant. El 28 d'abril de l'any 1954 el Consistori de Montclar va decidir en sessió pública extraordinària renovar el vot a sant Sebastià, i en la data de la festa del mateix any l'alcalde, en representació de tot el poble, en va tornar a prometre el compliment, cosa que, havent acabat la processó, va fer públicament davant de la imatge i la relíquia del Sant I L'Ajuntament assumia fer el dinar col·lectiu. L'any 1970 l'Ajuntament sol·licita al bisbe Bascunyana el canvi de data al dilluns de Pasqua, data en la que encara avui dia es celebra. | 42.0183700,1.7652800 | 397772 | 4652553 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53985-foto-08130-72-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53986 | El vot del poble a Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vot-del-poble-a-sant-sebastia | Amades, J. (1952). Costumari Català. Editorial Salvat. Barcelona. Giró, Romà (2004) El vot del poble de Montclar a Sant Sebastià. L'Erol núm. 80. P.39-40. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. Montanyà i Buchaca, Daniel; Pujol, Joan (1993) L'epidèmia de còlera de 1854 al Berguedà. Promocions i Publicacions Universitàries. Barcelona. AA.VV. (2004) Miscel·lània sobre Montclar. Associació d'Amics de Montclar. P. 89-93. | XVII-XXI | La celebració del vot del poble a Sant Sebastià es celebra el dilluns de Pasqua, actualment també anomenada Festa de Sant Sebastià i que es fa amb motiu de ser un sant guaridor de la pesta amb una tradició que es remunta al segle XVII. La festa s'inicia al matí amb la celebració de Missa solemne; a la tarda es resa el Rosari cantat i antigament es feia processó. En alguna ocasió s'ha aprofitat la festa per fer altres actes paral·lels, com el de l'any 2014 en que es va inaugurar la restauració del retaule del Roser. | 08130-73 | Montclar | L'any 1677 el rector de Montclar, Josep Santacreu, fa ressenya de la processó de Sant Sebastià a una consueta de la parròquia, fet que ens porta a uns inicis d'aquesta devoció al segle XVII, possiblement lligada a altres epidèmies de pesta. L'any 1853 va arribar el còlera a Catalunya a través d'un vaixell provinent de Marsella i l'epidèmia es va escampar arribant al Berguedà a inicis de 1854. A Montclar, el poble i l'Ajuntament es van adreçar al rector de l'església per fer un vot a Sant Sebastià aprofitant la processó que cada 20 de gener es celebrava dedicada al Sant. El 10 de desembre de 1854 es va instituir el vot per aquesta data, amb la promesa de l'obligació d'anar a missa i abstenir-se de treballar el dia del vot. El 1870 es va començar a celebrar el darrer dimecres del mes d'abril, data que es va mantenir fins el 1970. El 28 d'abril de l'any 1954 el Consistori de Montclar va decidir en sessió pública extraordinària renovar el vot a sant Sebastià, i en la data de la festa del mateix any l'alcalde, en representació de tot el poble, en va tornar a prometre el compliment, cosa que, havent acabat la processó, va fer públicament davant de la imatge i la relíquia del Sant I L'Ajuntament assumia fer el dinar col·lectiu. L'any 1970 l'Ajuntament sol·licita al bisbe de Solsona, Bascunyana, el canvi de data al dilluns de Pasqua, data en la que encara avui dia es celebra. | 42.0183700,1.7652800 | 397772 | 4652553 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53986-foto-08130-73-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Al Costumari de Joan Amades s'esmenta també aquesta tradició (Vol. I, p. 548, 551-552). | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53987 | El Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-verdaguer-4 | 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XVII-XIX | Masia de planta rectangular amb coberta a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a sud-est, i que té un cos annex a la façana de ponent de forma i estructura igual a la casa. L'edifici és d'obra de pedra amb parts arrebossades i cantoneres de pedra escairades, tot i que el darrer pis les té de maó. L'estructura és de planta baixa, pis i golfes en els dos cossos. La façana del cos principal no és simètrica i té el portal principal amb brancals de pedra i arc lleugerament escarser de maó, un segon portal amb llinda de pedra al costat, i una espitllera a la banda esquerra. Als pisos es repeteix l'estructura, balcó quasi central i una finestra a cada banda de dimensions diferents, només una finestra del pis té brancals de pedra i la resta són de maó. L'altre cos presenta dues arcades a la planta baixa, amb brancals de pedra i arc de maó que formen un espai porxat a l'entrada, a sobre d'un dels arcs queda vista una biga de fusta que descarrega l'arc. A la planta pis hi ha una finestra i un balcó fet de llosa de pedra i barana de barrot vertical. La segona planta segueix la mateixa composició però sense el balcó. La majoria dels brancals i llindes de les diferents obertures estan resoltes amb maó massís. A la façana posterior hi ha una cisterna tancada que recull l'aigua de les cobertes. Davant la casa es configura un espai delimitat per tres coberts i un mur de pedra situat a ponent. | 08130-74 | Bosc de El Verdaguer | L'estructura de la casa ens mostra un edifici possiblement modern, fet recolzat per la manca de documentació que l'esmenti. Al cadastre es diu que la casa data de 1806 i també la hem trobat al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Verdaguer. | 42.0317700,1.7651200 | 397780 | 4654041 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53987-foto-08130-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53987-foto-08130-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53987-foto-08130-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Des de la carretera de Casserres a Montclar cal prendre el trencant a Sant Ponç i abans un camí a l'esquerra. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53988 | El Pla de Caus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-caus | 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XVI | Casa de planta rectangular coberta amb teulada a doble vessant de teula àrab amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. La casa ha estat objecte d'una intensa rehabilitació que ha modificat considerablement la seva estructura. L'estructura és de planta baixa, pis i golfes, de pedra i amb obertures de maó. L'estructura de la façana principal és simètrica, amb porta d'arc escarser de maó a plec de llibre al centre, fruit de la rehabilitació actual i obertures dels pisos simètriques. La façana de tramuntana, que actualment és l'accés principal, té afegit un cos en format de L a les façanes nord i est, format per una eixida al pis i un porxo a la planta. | 08130-75 | El Pla de Caus | La notícia documental més antiga trobada és 1588, a la casa a la llista de cases per combregar que es conserva a l'Arxiu Diocesà de Solsona (ADS), en Caus a Pla de Caus. També surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Pla de caus, José Caus. Això ens dona una cronologia de la casa del segle XVI, ja que no la trobem als fogatges anteriors. La modificació que ha sofert l'estructura d ela casa no ens permet veure elements més antics. | 42.0438000,1.7645100 | 397749 | 4655378 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53988-foto-08130-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53988-foto-08130-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53988-foto-08130-75-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53989 | El Viló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilo | 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XVIII-XIX | Es troba en ruïnes | Casa que es troba en ruïnes però de la que es pot veure l'estructura. La casa està formada per dos cossos situats en forma de L i un tercer cos afegit per la banda sud. El cos principal, a tramuntana, és de planta rectangular, estaria cobert amb teulada a doble vessant de teula àrab que està esfondrada. Els murs són de pedra amb cantoneres ben escairada i les obertures amb llindes de pedra, tot i que les de les portes són de fusta. A l'interior es conserva la boca del forn, l'arrencada de pedra de l'escala.. també es pot distingir que hi havia una part semisoterrada, de manera que la casa tenia planta baixa, pis i golfes sota teulada. | 08130-76 | El Pla de Caus | La casa surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Vilo, José Soler. No disposem de més informació que permeti saber si la casa podria ser més antiga, tot i que possiblement es tracti d'una masoveria de finals del segle XVII. | 42.0468900,1.7678300 | 398029 | 4655717 | 08130 | Montclar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53989-foto-08130-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53989-foto-08130-76-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53990 | La Tàpia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tapia | 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XIX | Conjunt format per dos habitatges, un d'ells més modern. La casa antiga està situada al nord del conjunt, és de planta rectangular coberta amb teulada a doble vessant de teula àrab amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. El volum té un element afegit a la façana de ponent. L'estructura és de planta, pis i golfes sota teulada, de pedra barrejada amb cantoneres escairades i llindes de pedra. La façana s'obre a migdia i és asimètrica, amb la porta amb llinda al costat esquerre i espitllera a la dreta; al pis balcó sobre la porta i una finestra a cada costat; i una obertura a les golfes. La llinda d'una finestra porta la data 1865 i una creu. A l'interior conserva la boca del forn. | 08130-77 | Veïnat del Casó | La casa surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Tapia, José Cinca. No disposem de més informació que permeti saber si la casa podria ser més antiga, tot i que possiblement es tracti d'una masoveria de finals del segle XVII. | 42.0242600,1.7469300 | 396262 | 4653229 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53990-foto-08130-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53990-foto-08130-77-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53991 | La Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vila-1 | Homs i Brugarolas, Mercè (2005) El sindicat remença de l'any 1448. Ajuntament de Girona. Col·lecció Documents de l'Arxiu Municipal, 11. Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XVII-XX | Conjunt format per l'habitatge principal i un seguit de coberts i edificacions d'ús agrícola. La casa principal, ubicada al nord del conjunt, és de planta rectangular, amb un cos afegit a llevant, cobert amb teulada de teula àrab de doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. L'estructura és de pedra tot i que està molt modificada i s'han refet parets que s'han arrebossat amb ciment, es conserven les cantoneres de pedra escairada però cap element com llindes de portes i finestres. La façana s'obre a migdia, i la casa és de planta baixa, pis i golfes sota teulada. No conserva altres elements que demostrin la seva antiguitat degut a la rehabilitació recent que l'ha modificat. | 08130-78 | Veïnat del Casó | La cronologia és dubtosa ja que no es conserva documentació. La notícia documental més antiga trobada és del 1448, en la convocatòria dels homes del terme pel sindicat remença un dels convocats era Johannes de La Vila (Homs, 2005), tot i que podria tractar-se d'un habitant de la Vila i no d'aquesta casa. Al fogatge de 1553, fet per Pere Serra batlle, esmenta entre els 20 caps de casa de Montclar, a Joan Vila, segurament hereu de l'anterior. També surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Vila, Juan Ribera. | 42.0261400,1.7478400 | 396341 | 4653437 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53991-foto-08130-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53991-foto-08130-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53991-foto-08130-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53992 | Ca l'Asidró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lasidro | 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XIX-XX | Conjunt format per diversos coberts que acullen una explotació ramadera, així com la casa principal que es troba al centre. La casa és de planta rectangular coberts amb teulada a doble vessant de teula àrab amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a sudest. L'estructura és de planta, pis i golfes sota teulada. La casa ha estat rehabilitada i les obertures han estat transformades i són de mida més gran que les originals, i les façanes arrebossades, tret de les cantonades que són de carreus ben escairats. Davant la façana principal hi ha una bassa i al centre del camp de conreu que hi ha davant, un pou. | 08130-79 | Veïnat del Casó | La casa surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Asidró, Esteban Fornell. No disposem de més informació que permeti saber si la casa podria ser més antiga, tot i que possiblement es tracti d'una casa de finals del segle XIX. | 42.0238700,1.7507000 | 396574 | 4653181 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53992-foto-08130-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53992-foto-08130-79-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53993 | Pou de ca l'Asidró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-ca-lasidro | 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XIX-XX | Pou situat el centre d'un camp de conreu que es troba davant la casa de ca l'Asidró. És de planta circular, cobert amb teulada de cúpula rebaixada. L'estructura és de pedra barrejada i té una portella oberta a la banda de ponent, rectangular. | 08130-80 | Ca l'Asidró | La casa surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Asidró, Esteban Fornell. No disposem de més informació que permeti saber si la casa podria ser més antiga, tot i que possiblement es tracti d'una casa de finals del segle XIX. | 42.0237900,1.7510300 | 396601 | 4653172 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 53994 | Ca l'Anton | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lanton | XIX-XX | No té teulada. | La casa forma part d'un conjunt de diferents coberts en diferents estats de conservació. La casa es troba en mal estat, ja que no conserva la teulada i està en procés de restauració. És un edifici de planta rectangular, que havia estat cobert amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. L'estructura és de planta baixa i dos pisos, el segon tota teulada, feta en pedra de diferents mides i amb algunes cantoneres escairades. La major part de les obertures estan envoltades de maó, tot i que hi ha alguna amb llinda de pedra. La façana principal presenta la porta descentrada i dues finestres a cada pis. Hi ha un cos afegit per la banda de llevant que amplia part de l'edifici. A l'interior es conserva part dels graons de l'escala. No conserva altres elements d'interès. | 08130-81 | Veïnat del Casó | No disposem d'informació històrica d'aquesta casa, tot i que per l'estructura podria tractar-se d'un edifici de finals del XVIII amb modificacions a finals del XIX. | 42.0233500,1.7533600 | 396793 | 4653120 | 08130 | Montclar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53994-foto-08130-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53994-foto-08130-81-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53995 | El Casó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-caso-1 | 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XIX-XX | Conjunt format per diversos edificis articulats al voltant d'un espai enjardinat, alguns com a residència i altres amb utilitats agrícoles. La casa principal és de planta quadrada, coberta amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a tramuntana. L'estructura és de planta, dos pisos i golfes sota teulada. És de pedra barrejada amb cantoneres escairades i totes les obertures voltades de maó, concretament les finestres amb llinda horitzontal però amb arc de descàrrega rebaixat superior. La façana principal s'obre al nord, possiblement per la comunicació amb el camí que porta al poble, de composició simètrica amb balcons als nivells de planta baixa i planta pis; la façana est presenta també una estructura simètrica amb dues portes i una finestra, tres balcons a cada pis, essent el central més ample, i obertures romboïdals a les golfes emmarcades amb maó. | 08130-82 | Veïnat del Casó | La casa surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Asidró, Joan Sucarrats. Es tracta d'un edifici característic de finals del segle XIX. | 42.0275600,1.7487300 | 396417 | 4653593 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53995-foto-08130-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53995-foto-08130-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 53996 | Cal Circuns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-circuns | 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XVIII-XIX | Masia de planta rectangular coberta amb teulada a doble vessant de teula àrab amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. Està estructurada en planta baixa, dos pisos i golfes sota teulada. Els murs són de grans carreus de pedra sense treballar units amb morter, amb cantoneres escairades. Les obertures són allindades i de petites dimensions, distribuïdes de forma aleatòria a excepció de les de la façana de migdia, i totes de maó amb arc de descàrrega. La façana principal és simètrica, amb porta central d'arc escarser de pedra i finestra a cada banda, balcó central i finestra a cada banda al primer pis, tres finestres al segon pis, i obertura central a les golfes de forma romboïdal. La façana de tramuntana presenta també estructura simètrica, però la porta principal és amb llinda de maó amb arc de descàrrega i amb una finestra llarga al centre de cada pis. A prop de la casa hi ha un pou. | 08130-83 | Veïnat del Casó | La casa surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Circuns. | 42.0250600,1.7591500 | 397275 | 4653303 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53996-foto-08130-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53996-foto-08130-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | També s'anomena El Circuns. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53997 | Pou de El Circuns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-el-circuns | 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XIX-XX | La teulada es troba en mal estat. | Pou de planta quadrada amb estructura superior de pedra amb morter i coberta de llosa plana amb una estructura de ferro formada per dos arcs de perfil de ferro encreuats al centre, on hi havia la politja que ajudava a extreure l'aigua del pou. Té una portella rectangular a la façana sud. Es troba ubicat proper a la casa, enmig d'un grup d'alzines. No es troba en ús i la teulada perilla d'esfondrar-se. | 08130-84 | El Circuns, Veïnat del Casó | La casa surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Circuns. | 42.0250400,1.7587400 | 397241 | 4653302 | 08130 | Montclar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53997-foto-08130-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53997-foto-08130-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53999 | Casa Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-gran | XIII-XVIII | La Casa Gran forma part d'un conjunt junt a diferents coberts i la casa anomenada La Caseta. És una de les cases més grans d'aquesta zona de Montclar, situada al marge occidental de la riera de Montcla i situada en una elevació del terreny, fet que li proporciona visibilitat de l'entorn. És un edifici de planta quadrada amb un cos afegit a la façana de llevant. És cobert amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a llevant. S'estructura en planta baixa, pis i golfes sota teulada, amb una part en semi-soterrani degut a que la casa es troba en un desnivell del terreny. La façana principal té una porta d'arc rebaixat de maó, segurament fruit d'una modificació tardana, però conserva els brancals de pedra. La resta d'obertures són en general petites i disposades de forma aleatòria, amb brancals i llindes de pedra. Destaca un volum afegit a la façana de llevant, de forma semicircular i que ocupa en alçada la planta baixa i el primer pis, segurament corresponent al forn. | 08130-86 | Veïnat del Casó | L'estructura d'aquesta casa ens mostra un edifici que ens recorda el mas torre característic dels segles XII-XIII de caràcter defensiu, i que ha sofert poques modificacions. Tot i que la casa no surt directament a cap documentació antiga, en desconèixer el topònim inicial o el propietari, no sabem quina de les esmentades als fogatges és aquesta. | 42.0298300,1.7529500 | 396770 | 4653840 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53999-foto-08130-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53999-foto-08130-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53999-foto-08130-86-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 54000 | La Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-10 | XIX-XX | La Caseta forma part d'un conjunt amb la Casa Gran i altres coberts, es troba sobre una elevació, el serrat de la Casa Gran, que domina part de la vall de la riera de Montclar. És de planta quadrada amb una cantonada en xamfrà ja que segueix la traça del camí, cobert amb teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. Està ubicada en un desnivell del terreny i una part de la casa es troba semisoterrada per la banda nord, metre que pel sud queda a nivell. Façana principal d'estructura simètrica amb porta d'entrada al primer pis, al que s'accedeix per una escala exterior. Les obertures son petites i algunes conserven llindes de pedra. En general ha estat rehabilitada però conservant els murs exteriors de pedra amb cantoneres ben escairades. | 08130-87 | Veïnat del Casó | No disposem de documentació que ens permeti saber la cronologia d'aquesta casa, tot i que està relacionada amb algun moment històric de la Casa Gran, possiblement com a masoveria en l'època d'auge agrícola del segle XVIII. | 42.0301400,1.7535300 | 396818 | 4653874 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54000-foto-08130-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54000-foto-08130-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54000-foto-08130-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 54001 | Cal Boatà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-boata | Es troba en ruïnes | Casa de planta rectangular que es troba al peu d'un antic camí que actualment acaba a cal Peraire. Resten part dels murs perimetrals que ens deixen veure una casa de dimensions considerables, que devia ser de planta, pis i golfes sota teulada que seria a doble vessant. No es conserven elements remarcables, tot i que es distingeix clarament un edifici fet en diferents fases, que la construcció era amb pedra i amb cantoneres ben escairades i dividida en tres crugies perpendiculars al carener de la teulada. | 08130-88 | La Devesa | No es disposa d'informació històrica d'aquesta casa, però si que sabem que el 1994 ja estava en ruïnes. | 42.0196600,1.7553600 | 396953 | 4652708 | 08130 | Montclar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54001-foto-08130-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54001-foto-08130-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 54002 | Cal Capçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-capcana | 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XVIII-XIX | Masia de planta rectangular formada per dos cossos adossats amb diferent alçada. Els dos estan coberts amb teulada de teula àrab a doble vessant i amb carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia. El cos situat a sud és de planta i pis sota coberta, i l'altre situat a nord de planta, pis i golfes sota coberta; cada cos construït en diferent època. A la banda de llevant hi ha altres cossos afegits, d'una sola planta, amb teulada a un vessant. La façana principal en part va ser reconstruïda amb maó, i la resta en pedra, amb llindes i brancals de pedra; mentre que el cos nord té cantoneres i marcs de finestres en maó. Davant la casa, a migdia, hi ha una segona construcció de tancament ceràmic. | 08130-89 | Serrat de la Casa Gran | L'estructura d'aquesta casa ens mostra un edifici de finals del segle XIX, tot i que possiblement la part més antiga podria ser una mica anterior. La única referència documental és que la casa surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Capsana, Celedonio Parceria (cognom dubtós). | 42.0372700,1.7524500 | 396740 | 4654667 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54002-foto-08130-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54002-foto-08130-89-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Per arribar cal prendre el camí al costat del camp de futbol de les Alzines de Montmajor, en direcció al nucli de Montclar, en direcció a El Casó, on cal prendre la pista de l'esquerra, fer 1.500 metres i prendre el trencall de l'esquerra, recórrer 570 metres i prendre el trencall de la dreta. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54003 | Salt de la Talaia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-de-la-talaia | XX | Habitatge de planta quadrangular, cobert amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal oberta a migdia. És de planta, pis i golfes, fet amb paredat de pedra. El conjunt presenta un bon estat degut a una rehabilitació recent. A la banda de llevant té un cos afegit amb teulada a tres vessants, i a la banda de ponent un altre cos amb teulada d'un vessant. La façana és simètrica, amb porta central d'arc rebaixat de pedra. Es troba propera a la Riera del Salt i al salt que forma la riera. | 08130-90 | Rasa del Salt | L'estructura d'aquesta casa ens mostra un edifici de principis del segle XX, tot i que podria ser una mica anterior. La rehabilitació no deixa veure elements antics i no la trobem a documentació anterior al segle XX. | 42.0381300,1.7573700 | 397149 | 4654757 | 08130 | Montclar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54003-foto-08130-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54003-foto-08130-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-10-23 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 54004 | El Putxot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-putxot-0 | XVII-XIX | En troba en estat de ruïna | Conjunt format per diferents edificacions que envolten la masia principal però que es troba en estat de ruïna i cobert per vegetació. S'aprecien construccions de diferents èpoques ja que hi ha diversos tipus de materials. L'edifici principal està format per dos cossos situats perpendicularment i donant una planta en forma de L, i té dos coberts aïllats al costat. Format per planta baixa, pis i golfes amb façana orientada a migdia. Estaria coberta amb teulada de teula àrab a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal, però no es conserva a cap de les edificacions. Els murs són de paredat irregular amb diversos afegits de reparacions feta amb maó, i cantoneres de pedra escairada. La porta d'entrada està ubicada a un lateral de la façana, amb llinda d'arc rebaixat de maó a sardinell. Al pis hi ha obertures amb brancals i llindes de maó. Adossat a la façana est hi ha un cos de planta trapezial amb parets de maó. La resta de l'edifici té un altre cos de major dimensió que l'anterior adossat a la banda nordoest, i a continuació un altre cos, que es troben enderrocats i coberts de vegetació. Davant la casa, a la banda de ponent, hi ha una antiga pallissa que havia tingut dues plantes, orientat a migdia, i del que es conserven les parets de pedra amb cantoneres i llinda de maó, així com un pilar de maó al centre de la construcció. El conjunt està situat a un pla proper a la Riera de Clarà. La façana nord i llevant limiten amb un bosquet d'alzines. | 08130-91 | Enclavament de Sant Quintí de Montclar; Clot del Matxo | L'edifici, que ja estava deshabitat, es va cremar durant l'incendi de 1994. És una masia que possiblement es construís a finals del segle XVII, però que va tenir diferents ampliacions i reformes en diferents etapes. Es va trobar fragments de sílex i ceràmica prehistòrica a un camp proper a la casa, fet que indica que la zona va estar habitada en aquesta època tot i que desconeixem el tipus de poblament (font d'informació: Societat d'Arqueologia del Berguedà). | 42.0485500,1.8133000 | 401794 | 4655848 | 08130 | Montclar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54004-foto-08130-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54004-foto-08130-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54004-foto-08130-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Amb tot terreny, agafar el trencall que des de la carretera BV-4131 condueix al'enclavament de Sant Quintí, transcorregut un quilòmetre prendre el camí de l'esquerraque porta als Plans de Sant Quintí, continuar 1,2 Km i girar a l'esquerra en direcció laCasa i l'Església de Sant Quintí. Continuar el camí 750 metres més. Hi ha un accésalternatiu des de la C-26. | 98|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54005 | Els Plans de Sant Quintí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-plans-de-sant-quinti | AA.DD. (1985) Catalunya Romànica. El Berguedà. Volum XII. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. | XVIII | Conjunt format per la masia amb un cos primigeni al que s'han adossat cossos de diferents èpoques que l'han engrandit, i un conjunt de coberts per a les tasques agrícoles. La casa és de planta rectangular, coberta amb teulada a doble vessant de teula àrab, amb ràfec i carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. Té planta baixa, pis i golfes sota teulada. La teulada es va aixecar els darrers temps amb tres filades de maó que s'ha deixat vist. El cos originari ocupa tres quartes parts del total del conjunt, ja que la casa va ser ampliada afegint un nou cos de maó per la banda de ponent que manté la mateixa alçada i amplades de l'edifici original. La part més antiga és de paredat irregular amb cantoneres i marcs de finestres de pedra tallada, en part encara conserva fragments d'arrebossat de calç. El cos afegit a la façana de tramuntana i que amplia la casa, està fet de blocs de formigó i de factura relativament recent pel tipus de material, ocupa la part central de la façana. A la façana de llevant hi ha altre cos afegit a la banda de llevant que és un estable i pallissa; i altre cos adossat a la façana de migdia al costat de la porta, de planta baixa i carener de la teulada perpendicular a la casa. La façana principal actualment presenta la porta al centre, amb brancals i llinda de pedra, tot i que originàriament estava ubicada a un costat, tres finestres al pis (dues de la part antiga), i tres obertures a les golfes (una a la part antiga). Al voltant de la casa hi ha diversos estables i construccions annexes d'ús agropecuari de diferents èpoques i que han transformat visiblement el conjunt que està envoltat de camps de conreu. | 08130-92 | Enclavament de Sant Quintí de Montclar | La casa es troba dins l'enclavament de Sant Quintí, amb l'església documentada des del segle XI, l'any 1020, en una venda feta per Guinedella a un tal Ramon, d'un alou al terme del castell d'Avià, al lloc de Clarà, citant com un dels límits d'aquest alou l'església de Sant Quintí (et de meride ad ipsa eclesia sancti Quintini) (AA.VV., 1985: 320). Segons consta al cadastre actual de Montclar, la data de construcció de la casa és 1780, i l'estructura visible ens mostra un edifici d'aquesta època o poc anterior. No s'ha trobat més documentació sobre la casa. | 42.0365600,1.8011400 | 400769 | 4654531 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54005-foto-08130-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54005-foto-08130-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54005-foto-08130-92-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | S'accedeix des del trencall de la carretera BV-4131 que condueix a l'enclavament de Sant Quintí, transcorregut un quilòmetre prendre el camí de l'esquerra que porta als Plans de SantQuintí. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54006 | Casa de Sant Quintí (antiga rectoria) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-sant-quinti-antiga-rectoria | AA.DD. . (1985) Catalunya Romànica. El Berguedà. Volum XII. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. | XVIII-XIX | Es troba abandonada i en mal estat. | La casa de Sant Quintí es troba al costat de l'església de Sant Quintí, a la banda sud. L'edifici es troba abandonat i en mal estat de conservació, tot i que conserva la teulada. La casa està formada per dos cossos adjacents que es troben Inter seccionats pels angles, tots dos són de planta rectangular. El cos principal és el situat més al nord, orientat est-oest, de planta baixa i pis, cobert amb teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre al sud, però amb el carener lleugerament més alt que l'altre edifici i la meitat de la coberta està enderrocada. La porta es troba a la façana sud i és d'arc rebaixat amb dovelles de pedra tallada; amb una finestra situada a sobre a nivell del pis. L'edifici situat més al sud està compost per planta baixa i pis, cobert amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular al carener del primer cos. Té dues portes d'accés amb llinda horitzontal a la façana que s'obren a ponent, i una tercera porta oberta a la façana sud. Els dos edificis segueixen els mateixos criteris constructius, murs de pedra petita i cantoneres ben tallades, amb obertures petites, amb llindes i brancals de pedra i de maó al pis del segon edifici. Una part important del mur de la façana orientada a llevant del segon edifici està refeta amb paret de maó. | 08130-93 | Enclavament de Sant Quintí de Montclar | L'església contigua de Sant Quintí de Montclar, sufragània de Sant Martí de Montclar i dins el bisbat d'Urgell, la trobem documentada des del segle XI. L'any 1020, en una venda feta per Guinedella a un tal Ramon, d'un alou al terme del castell d'Avià, al lloc de Clarà, citant com un dels límits d'aquest alou l'església de Sant Quintí (et de meride ad ipsa eclesia sancti Quintini) (AA.VV., 1985: 320). L'església mantenia el seu lligam amb la parroquial el segle XVIII, tot i que actualment resta sense culte i es troba en semi ruïna. La casa de Sant Quintí, situada al costat de l'església, faria també funcions de rectoria, tot i que la seva estructura és la característica d'una masia senzilla. La primera dada documental la trobem el 1673 en el Llibre o manual de comptes donats per la priora de Sant Quintí, Mariana Ribera alias Pujol, on es recullen comptes per les obres de Sant Quintí, donats per l'obrer Josep Soler masover de la casa de Sant Quintí. Aquesta informació ens proporciona el nom de la casa i ens permet esbrinar que també es devia utilitzar com a rectoria. A l'Arxiu Diocesà de Solsona es conserva també un Llibre de Baptismes i defuncions 1567-1652 de Sant Martí de Montclar i la sufragània de Sant Quintí. L'estructura general de la casa mostra un edifici d'època moderna, tot i que possiblement ja existís poc després de la construcció de l'església destinat a habitatge del capellà. | 42.0439900,1.8069900 | 401265 | 4655349 | 08130 | Montclar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54006-foto-08130-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54006-foto-08130-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54006-foto-08130-93-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54007 | Cal Beulaigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-beulaigua | 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XIX | Edifici de planta baixa, pis i golfes sota coberta. Coberta a dues aigües amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. Els murs són de paredat comú amb cantoneres de pedra ben escairades, llindes de pedra i muntants de finestres i portes de maó. La casa originària va ser ampliada afegint un cos annex a la façana de llevant i allargant el vessant de la teulada. A la llinda de pedra de la porta principal hi ha una inscripció de la que només es distingeixen el dos primers números 18. Al seu voltant hi ha diversos coberts i volums, del que destaca la pallissa que es troba a la banda de ponent de la casa. | 08130-94 | Cal Beulaigua | L'estructura d'aquesta casa ens mostra un edifici que possiblement va ser edificat al segle XIX. Al cadastre consta com a data de construcció l'any 1860. Surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Casa Bevelaigua, Benito Codina. | 42.0212500,1.7426900 | 395906 | 4652900 | 1800 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54007-foto-08130-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54007-foto-08130-94-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54008 | La Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-7 | 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XIX | Es troba en ruïnes | Aquesta casa es troba entre els camps de conreu de secà del Pla de Montclar i la Baga de Montclar. Envoltat d'un camp i de boscos d'alzina, propera al Firal dels Reis. És un edifici de planta baixa i dos pisos amb teulada que havia sigut a doble vessants. L'edifici es va cremar durant els incendis de 1994 i només se'n conserven els tancaments perimetrals de paredat comú amb carreus a les cantonades fins al nivell de planta baixa i de maó la resta fins a teulada. El carener de la teulada és perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. La porta principal és allindada amb llinda i brancals de maó, igual que les obertures. A la façana destaquen dues finestres d'arc de mig punt a modus d'eixida, que es troben al segon pis i a la crugia de llevant; es conserva la barana de barrots de ferro. Adossat a la paret de llevant de la casa hi ha restes d'un antic cobert o pallissa que era de dos pisos, però que actualment s'ha reconstruït en maó la meitat de la superfície i amb alçada d'una sola planta. Actualment el conjunt s'utilitza per guardar bestiar. | 08130-95 | Zona El Firal dels Reis | L'estructura d'aquesta casa ens mostra un edifici que possiblement va ser edificat al segle XIX. Surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Casa Turre del Parcerissa. Al cadastre surt amb el topònim de Parcerissa. | 42.0238500,1.7711500 | 398267 | 4653155 | 08130 | Montclar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54008-foto-08130-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54008-foto-08130-95-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54009 | Pou de Les Forques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-les-forques | XIX-XX | Al nord de la casa Les Forques hi ha un pou tancat en una caseta de planta quadrada i coberta amb teulada de quatre vessants de llosa. L'estructura és de paredat arrebossat i té una portella que tanca per la façana de migdia. Sobre la part central d ela teulada s'aixeca una estructura de ferro formada per dos barres de ferro en forma d'arc apuntat creuades al centre i que podien servir per subjectar la corriola del pou. | 08130-96 | El Pla de les Forques | 42.0265500,1.7806100 | 399054 | 4653443 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54009-foto-08130-96-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 54010 | El Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sola-2 | Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Mallol, M.T. (2001) Establiments de masos després de la pesta negra. Dins El mas català durant l'edat mitjana i la moderna, segles IX-XVIII. Col·loqui celebrat a Barcelona el 1999. CSIC. Barcelona. P. 189-212. 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XIV-XX | Casa en estat de ruïna | Antiga casa rural de planta baixa, planta pis i golfes, planta rectangular i que havia estat coberta amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. Únicament es conserven els tancaments del perímetre, en bona part fins l'alçada de la coberta, que és de paredat comú amb carreus ben escairats a les cantonades. Es conserven també les llindes, brancal i escopidors de pedra de les finestres. La porta principal té els brancals de pedra i és arc apuntat dovellat amb una inscripció de la que només es conserva el número 27. De la coberta se'n conserven alguns trams del ràfec, construït amb una peça de pedra plana en voladís. A la cara sud hi havia uns annexos dels que es conserven part dels murs de tancament i que devien ser coberts. Al costat de la façana de ponent hi ha una bassa que es va fer ampliant una antiga tina excavada a la roca i de la que encara es pot veure part del mur de roca excavat amb forma semicircular. | 08130-97 | El Pla de Montclar | L'estructura general de la casa ens mostra un edifici de possible origen modern, tot i que podria tractar-se d'un antic edifici medieval reedificat; de fet, l'estructura de la porta adovellada ens indica un element que podríem situar a finals dels segles medievals. Es va fer un nou establiment el 1383 a la casa Des Solà, al terme del Castell de Montclar, que era deshabitada des de la Pesta Negra, i que fou confirmada a Pere de Pirons de la casa Peirons, que era cosí germà del darrer possessor, mantenint les mateixes obligacions: hauria de refer la casa que era enderrocada, tenir-la habitada i fer la prestació d'homes i dones, així com estava obligat a host i cavalcada i altres serveis personals que haguessin de prestar les cases del terme del castell (ACA, Batllia General de Catalunya, reg. 614. Citat per Mallol, M.T., 2001: 195-196). Posteriorment s'esmenta un Joan Sola al fogatge de 1553 (Iglésies, 1979), i també surt a la llista de cases per combregar de 1588, la casa de Sola, de Francesc Sola (Document a l'Arxiu Diocesà de Solsona ). Finalment surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Casa Solan, de Antonio Plana, podria tractar-se d'aquesta casa. | 42.0113100,1.7661500 | 397833 | 4651768 | 08130 | Montclar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54010-foto-08130-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54010-foto-08130-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54010-foto-08130-97-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Des del nucli de Montclar, prendre la carretera en direcció a Casserres, i transcorreguts660 metres prendre el trencall de la dreta, passar la casa dels Racons i arribats al trencallgirar a la dreta i recórrer 1.250 metres fins arribar a El Solà. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 54011 | La Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pineda-1 | XIX-XX | Està mig enrunada | La casa La Pineda es troba situada en una zona envoltada de camps de conreu. Era un edifici de planta baixa i dues plantes formada per un edifici principal de planta quasi quadrangular, cobert amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. Té una antiga pallissa adossada al mur de llevant, coberta amb teulada a un vessant, i altres dos coberts adossats a la façana de ponent, també cobert amb teulada a un vessant. Es conserven els paraments de tancament fins a la alçada de la teulada, de paredat comú amb carreus ben tallats i més grossos a les cantonades. Les llindes i brancals de porta i finestres són de maó massís, i totes tenen llinda d'arc rebaixat. Es conserven parts del ràfec perimetral de la coberta. El cobert de llevant és de paredat comú a la planta baixa, i de maó amb biguetes prefabricades que suporten la teulada. El primer pis queda obert ja que feia funcions de pallissa. L'accés al pis es fa a través d'una escala exterior adossada a la façana sud. Els coberts de la banda de ponent amb tancaments i pilars ceràmics i coberta de teula. Adossat a aquest cos, hi ha un altre estable de mida més gran, amb estructura de pilars de formigó armat i coberta amb bigues de formigó prefabricades de doble T i planxa metàl·lica. Actualment el conjunt s'utilitza per guardar bestiar. Aquest edifici es va cremar durant els incendis de 1994. | 08130-98 | El Pla de Montclar | L'estructura d'aquesta casa ens mostra un edifici d'època contemporània, però no disposem de documentació històrica. | 42.0110000,1.7718500 | 398304 | 4651727 | 08130 | Montclar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54011-foto-08130-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54011-foto-08130-98-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54012 | Els Clots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-clots | XVIII-XIX | Es troba en ruïnes | Masia en estat de ruïna que conserva part dels tancaments. Es distingeix una casa de planta baixa i pis, coberta amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. Els murs són de paredat simple amb cantoneres de pedra escairades. Les llindes i muntants de les obertures que resten són de pedra. Es poden diferenciar dues crugies orientades nordest-sudoest. A la façana de llevant hi ha un cobert adossat. | 08130-99 | Costa dels Clots | L'estructura d'aquesta casa ens mostra un edifici que possiblement va ser edificat al segle XIX. No s'ha trobat informació històrica. | 42.0182100,1.7812500 | 399094 | 4652516 | 08130 | Montclar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54012-foto-08130-99-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 54013 | Fragments de l'antic retaule gòtic de Sant Martí de Montclar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fragments-de-lantic-retaule-gotic-de-sant-marti-de-montclar | AA.DD. . (1990) Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Catàleg d'art romànic i gòtic. Patronat del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Bisbat de Solsona, Ajuntament de Solsona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Serra, R. (1990) El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. L'Erol núm. 29. P. 49. | XV-XVI | Es troben fragmentades | Conjunt format per dos fragments de taules que formaven part d'un retaule gòtic avui desaparegut de l'església de Sant Martí de Montclar. Són taules fetes amb pintura al tremp sobre fusta. La peça central de 80 x 110 cm, amb la imatge de Sant Martí, patró de l'església, assegut en una càtedra amb la mitra i el bàcul, beneint amb la dreta, es veu part d'una segona escena amb dues figures i l'escena del sant mort i estirat al llit. El segon fragment formaria part de la predel·la, de 80x30cm, amb la figura de la Magdalena a un costat i Sant Joan Baptista a l'altre, mancant possiblement el Crist de Pietat. | 08130-100 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | Els dos fragments de taules es conserven al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i corresponen a l'antic retaule gòtic de Sant Martí, datades al segle XV-XVI (núm. de registre MDCS 33). Quasi la totalitat del retaule va desaparèixer i només es conserven les dues taules que van entrar al Museu el 1946. Aquestes taules es van utilitzar per construir la calaixera de la sagristia, fet que va provocar la seva quasi destrucció i desaparició. | 42.0182100,1.7651000 | 397757 | 4652536 | 08130 | Montclar | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54013-foto-08130-100-1.jpg | Legal i física | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 93 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54014 | Ca n' Iglésias Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-n-iglesias-vell | 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XIX-XX | Es troba en ruïnes | Restes d'una antiga masia que es troba actualment en avançat estat de ruïna. S'identifica un únic volum amb planta rectangular del que resten fragments de poca alçada de paraments de paredat comú amb cantoneres de pedra escairada. | 08130-101 | Ca n' Iglésias Vell, zona El Vilar | Aquest mas el podem relacionar amb el molí de ca n' Iglésias, que es troba proper, al costat de la riera, i del que quasi no queden vestigis. Surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Iglésias, possiblement fent referència a la casa i al molí. | 41.9941100,1.7652500 | 397731 | 4649860 | 08130 | Montclar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54014-foto-08130-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54014-foto-08130-101-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.