Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 93567 | Font de la carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-carretera-0 | <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’una font situada en un espai que defineix una petita placeta entre dos edificis a la carretera. L’estructura de la font està bastida en pedra, compta amb un mur frontal coronat en forma triangular, amb coberta a dues aigües. Al part baixa del frontal hi ha una pica de formes motllurades amb un frontis de formes mixtilínies en el que hi ha dues aixetes. A sobre una peça quadrada també de pedra amb l’escut antic de Montesquiu en relleu. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-48 | A la Carretera de Ribes, entre el número 17 i el 19. | <p><span><span><span><span lang='CA'>L’estructura de la font i l’entorn va ser reformat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La font està situada a la carretera de Ribes, una via important de comunicació que creua el terme municipal de nord a sud, i que, fins la construcció de la nova C-17, constituïa l’eix viari de comunicació entre Barcelona i Ripoll. La carretera data del segle XIX i va suposar una gran millora en les comunicacions pel poble, afavorint el seu creixement i millorant les possibilitats de desenvolupament econòmic i social. </span></span></span></span></p> | 42.1088304,2.2080845 | 434527 | 4662163 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93567-p8260085.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93567-p8260087.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93567-p8260089.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 93594 | Gegants de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-montesquiu | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els gegants de Monistrol de Calders estan formats per dues figures, una masculina i una femenina, el Roc i la Núria. Ambdues figures van ser realitzades l'any 2009, tant el gegant com la geganta tenen una alçada de 3 m.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Les figures representa una parella tradicional de pagesos catalans, un hereu i una pubilla, amb vestits de mudar seguint uns trets típics del vestit tradicional català. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-51 | Pl. de la República, 1-2 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els gegants de Montesquiu es van construir el 2009. La parella surt a ballar en motiu de la Festa Major, a principis de desembre, quan celebren la seva Trobada Gegantera i també en altres dates i indrets del territori català.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1100510,2.2095823 | 434652 | 4662297 | 2009 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93594-img20230207145212.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93594-img20230207145216.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 93022 | Ajuntament de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-montesquiu | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>L’edifici de l’Ajuntament de Montesquiu consta de dues plantes, que es distribueixen a l’entorn d’un pati interior. La façana principal obra a la Plaça de la República i compta també amb una façana lateral que afronta al carrer Sant Boi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb la construcció del nou consistori, a més dels estances i necessitats pròpies d’un ajuntament, es va projectar un edifici que també acollís altres espais, a fi de cobrir necessitats diverses del poble. Així, a la planta baixa s’hi van dissenyar els espais necessaris per disposar-hi el dispensari municipal, el local per a jutjat de pau, el local per a reunions d’entitats de la vila, un habitatge de reduïdes dimensions, el local de correus, el garatge i magatzems per l’agutzil, el local també per l’agutzil, lavabos, així com una sala d’actes amb local annex per a magatzem, vestuari, sala d’espera, etc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A planta primera hi ha les dependències pròpies del consistori, despatx d’alcaldia, despatx de secretaria, sala de juntes i de reunions, sala de plens, oficines administratives, arxiu municipal, entre altres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La teulada és majoritàriament a dues vessants, en sobresurt una petita coberta també a dues aigües disposada perpendicular a la resta i que emfatitza l’entrada principal a l’edifici. Aquest accés dona pas a l’escala que porta a la planta primera i a la sala d’actes de la planta baixa junt amb altres espais d’aquest part de l’edifici. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana principal, com s’ha esmentat, trobem l’entrada principal, aquesta és caracteritzada per una gran obertura que s’alça fins quasi el nivell de cornisa i que és flanquejada per dues altes columnes de formigó; damunt l’obertura hi ha el nom “AJUNTAMENT” i un escut del municipi amb la data 198<span>3</span>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>D’aquesta façana en destaca també una porxada amb obertures en arc de mig punt; aquesta ocupa gran part del frontis a nivell de planta baixa, tot creant un espai de pas cobert i a través del qual s’entra al pati interior i a altres dependències que es troben a aquest nivell. De la planta primera en destaca el balcó de la sala de plens, amb les banderes, de majors dimensions respecte la resta, amb un voladís corregut que ocupa les dues de les obertures centrals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El pati interior de l’edifici es va dissenyar amb la possibilitat de disposar d’un espai públic recollit que al mateix temps permetés poder-hi realitzar determinats actes i activitats a l’aire lliure; en aquest pati hi trobem també un altre escut decorat una de les parets. I a la part posterior, un petit jardí. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici també compta amb una escala secundària que permet l’accés a espais com l’antic habitatge i la sala de reunions, per facilitar-ne el seu ús independent. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció és feta a partir de materials moderns, entre els quals el formigó vist i el ferro.</span></span></span></p> | 08131-5 | Pl. de la República, 1-2. 08585 Montesquiu | <p><span><span><span>L’actual edifici de l’Ajuntament de Montesquiu s’alça al lloc on es localitzava l’antiga casa consistorial. D’aquell edifici no se’n conserva res, era una casa propietat de la Diputació de Barcelona, que fou cedit en propietat a l’Ajuntament de Montesquiu el 17 de setembre de 1980. L’estat de conservació de l’edifici, amb certes deficiències, humitats, esquerdes, i sense les condicions de seguretat necessàries, així com amb unes estances de dimensions no adequades per als usos administratius i socials del consistori, varen determinar tirar endavant un nou projecte en la mateixa ubicació, considerada molt adequada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El projecte de la nova Casa de la Vila a Montesquiu va anar a càrrec dels arquitectes Jacint Raurell i Bernadà i Sebastià Solà i Bach, i data de l’any 1983. Per a la seva construcció va caldre enderrocar el fins llavors edifici de l’Ajuntament i uns magatzems annexes. La licitació de les obres per la construcció de la casa consistorial de Montesquiu, es va publicar al DOGC número 484 del 9 de novembre de 1984, amb un preu de licitació de 32.536.000 pessetes. Les obres van anar a càrrec del contractista Carlos Espona Serrat, i es van desenvolupar entre el 1984 i el 1985.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El projecte de l’edifici respon a una concepció funcional i racional, tot recollint i adaptant les necessitats pròpies d’un edifici consistorial junt amb altres necessitats del poble.</span></span></span></p> | 42.1100245,2.2096377 | 434657 | 4662294 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93022-p7300479.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93022-p7300485.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93022-p8260422.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93022-p7300487.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93022-p7300502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93022-p7300508.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 93451 | Edifici unifamiliar C/ de l'Església, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-unifamiliar-c-de-lesglesia-1 | <p>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</p> <p>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</p> <p>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</p> <p>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</p> | XVIII-XX | <p><span><span><span>Edifici unifamiliar emplaçat en una parcel·la que fa cantonera a dos carrers; compta amb una part de pati al cantó de la Travessera de l’Església. L’edifici és de planta rectangular, amb una part del volum de la casa de major alçada, planta baixa i dos pisos, i una part, la que dona al pati, de menor alçada, formant dos nivells de galeries cobertes i grans finestrals vers el pati. L’edifici està cobert per teulada de teula àrab a dues vessants, per bé que a dues alçades diferents. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El volum principal, el de major alçada, és el volum central de l’habitatge original, aquest conserva elements arquitectònics remarcables. Destacant les obertures emmarcades amb carreus ben tallats i polits, de llindes plantes monolítiques, algunes amb decoració i/o dates incises, i amb ampits d’acabats més o menys treballats. A la façana que afronta a la Travessera de l’Església, trobem una finestra a planta baixa amb ampit amb acabat arrodonit; a la planta primera, una altra finestra més elaborada, té els angles treballats al biaix i ampit motllurat, a la llinda hi ha a inscripció que sembla indicar “IAVME MIRO” i a sobre, la data 1764, tot amb una creu entre mig. Al darrer nivell d’aquest frontis una finestra sense elements decoratius visibles. A la façana del costat nord, que afronta al carrer de l’Església, tenim a planta baixa una porta avui convertida en finestra, però de la que s’observen els muntats fets de carreus fins a nivell de paviment, té els angles interiors, tant de brancals com de llinda, tallats al biaix; a la llinda hi ha gravat l’any 1763, també amb una creu al mig de la data. A la planta primera trobem una altra finestra de configuració similar a la que trobem a la façana de llevant en el mateix nivell; en aquest cas, sense que es pugui identificar cap inscripció o data a la llinda. La resta d’obertures són de tall senzill sense elements arquitectònics visibles a destacar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els murs de les façanes mostren un acabat arrebossat i pintat, sense que sigui visible el material constructiu, tanmateix, pel tipus de cronologia indicada a les llindes així com per l’amplada visible a les obertures, hem de pensar que es tracta de murs de pedra.</span></span></span></p> | 08131-20 | C/ de l'Església, 1 amb Travessera Església, 2 | <p><span><span><span>Aquest edifici degué bastir-se en època barroca, a mitjans del segle XVIII, segons s’indiquen en les llindes de les seves obertures (1763 i 1764). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Està emplaçat en un dels eixos principals del poble, al davant de l’església parroquial, en uns carrers paral·lels al camí ral i camí de Sant Boi, que constitueixen els vials a partir dels quals es va originar el primer nucli de població. Els carrers amb als que fa cantonada l’edifici, es devien configurar urbanísticament sobretot a partir del segle XVIII coincidint amb un període de creixement important del poble.</span></span></span></p> | 42.1091722,2.2091220 | 434613 | 4662200 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93451-p8260054.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93451-p8260057.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93451-p8260060.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93451-p8260212.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93451-p8260218.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93451-p8260217.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93451-p8260220.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 93452 | Casa C/Sant Boi, 38 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-csant-boi-38 | <p>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</p> <p>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</p> <p>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</p> <p>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</p> | XVIII-XX | <p><span><span><span>Edifici situat a un extrem del carrer, disposa de dues façanes visibles des del carrer, una façana posterior i una que comparteix mitgera amb l’edifici veí. Es tracta d’una construcció de planta rectangular, consta de planta baixa, dos plantes pis i un darrer nivell sota coberta, té teulada a dues aigües de teula àrab amb el carener paral·lel al carrer i el ràfec de la teulada suportat per caps de biga de fusta. La façana principal és la que afronta al carrer Sant Boi, quedant orientada a migdia. La superfície de les parets mostra un acabat arrebossat i pintat que no permet veure el material constructiu. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal té una distribució d’obertures en tres eixos verticals, els dos dels extrems mostren unes característiques similars, amb presència de carreus de pedra al seu emmarcament, per contra les obertures del centre tenen una distribució més irregular, són de tall rectangular senzill i un acabat diferent, sense que siguin visibles elements arquitectònics.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest frontis, a la planta baixa, trobem la porta d’accés a l’extrem de ponent, que constitueix l’element més distintiu de l’edifici. Els muntats són de carreus de pedra disposats en cadena i la llinda és plana monolítica, tot amb els angles motllurats; a la llinda, la motllura conforma un mena d’arc conopial que conté decoracions florals i vegetals en relleu i les lletres R – A, a un costat, i a l’altre, C – U (?). Aquesta tipologia d’acabat i de treball a muntats i llinda, excepte les decoracions del frontó que delimita l’arc, el trobem a les dues obertures dels balcons del primer pis, en el cas de l’obertura de sobre la porta hi ha la data 1770 inscrita a l’interior de l’arc. Al segon pis es reprodueix el mateix acabat, en aquest cas a dues finestres, aquestes amb ampit de pedra amb acabat motllurat. A la planta de sota coberta hi ha dues úniques finestres, aquestes són més senzilles però igualment mostren carreus als brancals amb acabat polit i els angles treballats al biaix, a la finestra de ponent també amb llinda de pedra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana lateral la majoria d’obertures són senzilles sense elements arquitectònics visibles, únicament s’observa una finestra al primer pis que és emmarcada amb carreus de pedra ben tallada i polida, també de llinda plana monolítica, en aquest cas sense elements ornamentals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici compta amb un cos annex a la façana posterior que configura una mena de galeria coberta i un nivell de terrat al segon pis. </span></span></span></p> | 08131-21 | C/Sant Boi, 38. | <p><span><span><span>Aquest edifici degué bastir-se en època barroca, segons s’indica en una llinda d’una de les seves obertures entorn a l’any 1770.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer en el que s’ubica aquest edifici junt amb el camí ral van ser les principals vies a redós de les quals es van anar construint uns primers edificis que acabarien configurant un primer nucli de població. Les primeres notícies documentals d’establiments en aquest entorn daten del segle XVI, tot i que sobretot va ser a partir del segle XVIII quan va començar a desenvolupar-se urbanísticament.</span></span></span></p> | 42.1091717,2.2078108 | 434505 | 4662201 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93452-p8260118.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93452-p8260122.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93452-p8260123.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93452-p8260125.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93452-p8260127.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93452-p8260128.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93452-p8260154.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 93453 | Casa C/Nou, 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-cnou-19 | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span>Es tracta d’un edifici unifamiliar, construït entre mitgeres, de planta rectangular i estructurat en alçat en planta baixa, un pis i planta sota coberta. La teulada és a dues aigües de teula àrab amb el carener disposat en paral·lel a l’eix del carrer; el voladís és suportat damunt de caps de biga de fusta amb els extrems motllurats. La parcel·la que ocupa l’edifici és de planta allargada ocupada per l’edifici i un pati posterior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Disposa de dos eixos verticals d’obertures, el de l’extrem més sud molt més destacat per l’elaboració i treball ornamental de les llindes. A cada planta hi ha dues obertures. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al costat de migdia, a la planta baixa, hi ha la portalada d’accés, és de muntants fets amb carreus, disposats en cadena, ben tallats i polits, que suporten una gran llinda plana monolítica; aquesta està decorada amb un relleu, realitzat a la mateixa pedra, d’una Mare de Déu acompanyada de motius vegetals dins un cercle, i una inscripció distribuïda a banda i banda, que indica “AVE MARIA SIN / PECADO CONCEBIDA” dins una cartel·la, i a sota, una data no del tot llegible (17??) del segle XVIII. Damunt la portalada hi ha un finestral amb una llinda, també plana monolítica, que està ornamentada amb un relleu d’un cor amb llances, amb una creu grega al damunt i al seu voltant, motius vegetals i geomètrics, tot dins un rectangle, això a la part central i a costat i costat rombes dins quadrats; als carreus dels muntants també es reprodueixen els rombes i a l’ampit, formes circulars. La finestra del darrer nivell és formada per quatre grans carreus ben tallats i polits, un per costat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al costat nord, l’obertura de planta baixa i la de planta pis són de llinda plana monolítica sobre carreus als muntants, amb ampit de pedra més ben tallat i acabat a la planta pis; la llinda de la planta baixa mostra una inscripció dins una cartel·la, molt malmesa (PER? - ??) i en mig una decoració, una forma que fa de base al damunt de la qual hi ha una creu llatina. La finestra del pis no té decoracions ni inscripcions, i la del nivell sota coberta és la única que no té carreus ni altres elements de pedra visibles que l’emmarquin.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El revestiment de la façana està fet a base d'un arrebossat senzill pintat de color blanc.</span></span></span></p> | 08131-22 | C/Nou, 19. | <p><span><span><span>Aquest edifici degué bastir-se en època barroca, segons s’indica en una llinda d’una de les seves obertures a l’any mil set-cents.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer en el que s’ubica aquest edifici junt amb el Camí ral, el Carrer de Sant Boi i els immediatament paral·lels, que inclou el Carrer Nou, van ser les principals vies a redós de les quals es van anar construint els primers edificis que acabarien configurant un primer nucli de població, origen del poble de Montesquiu. Les primeres notícies documentals d’establiments en aquest entorn daten del segle XVI, tot i que sobretot va ser a partir del segle XVIII quan va començar a desenvolupar-se urbanísticament.</span></span></span></p> | 42.1088144,2.2100740 | 434691 | 4662159 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93453-p8260325.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93453-p8260327.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93453-p8260329.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93453-p8260331.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93453-p8260333.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93453-p8260334.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 93454 | Mare de Déu del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-carme | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p> | XX | En conjunt l’aspecte visible és bo, tot i que hi ha algunes parts que es troben malmeses. | <p><span><span><span>Església d’una nau orientada aproximadament est-oest i absis a l’altar, al costat de ponent, la nau té coberta a dues aigües de teula ceràmica, amb un ràfec decoratiu que recórrer tot el contorn. Davant la façana principal d’accés hi ha un porxo fet amb pilars de pedra, i coberta de bigues de fusta i a sobre, teula àrab. A l’angle sud, s’alça el campanar que destaca per la seva alçada, és de base quadrangular, amb finestres als diferents nivells i obertures més grans al nivell que acullen les campanes, té teulada a dues aigües de teula àrab. Al costat sud hi ha una nau més baixa, amb coberta a un sol vessant i amb accés independent, seguint la línia estilística de tot el conjunt.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’acabat exterior és en base a la combinació de pedra vista i arrebossat amb acabat pintat blanc de les parets; la pedra la trobem a les cantoneres, pilastres i contraforts que hi ha distribuïts en els murs laterals, també a les obertures, el mur d’accés, el sòcol de l’edifici i també al darrer nivell del campanar. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal damunt la porta d’accés i per sobre la teulada del porxo hi ha una escultura d’un àngel alat al centre, corona l’angle de la coberta una creu metàl·lica amb una M de Maria dins un cercle.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior, hi ha una Mare de Déu del Carme damunt una peanya que presideix l’altar, patrona de l’església. Al lateral sud hi ha una Santa Teresina del Nen Jesús i una “Stella Maris”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt compta també amb unes construccions que van ser emprades com a rectoria i escola, construïdes uns anys després de l’església.</span></span></span></p> | 08131-23 | A la zona nord del terme municipal, a la Farga de Bebié. | <p><span><span><span>En origen, els habitants de la colònia la Farga de Bebié havien de desplaçar-se a les respectives parròquies per poder assistir a missa, els que vivien a la banda dreta del riu, la que pertany a les Llosses, a la parròquia de Sovelles, i els feligresos de la banda esquerra, a Sant Quirze de Besora i Montesquiu. Aquesta situació que dificultava poder assistir a missa, va determinar que els habitants de la colònia sol·licitessin un espai per usos religiosos, petició que va ser atesa per l’empresa. Així al 5 de febrer de 1927 es va obrir i beneir un espai d’oratori a la fàbrica. Poc després el rector de Montesquiu va sol·licitar al bisbe poder celebrar-hi missa cada diumenge (VIÑETA, 2002: 107). </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1943 la colònia va passar a tenir capellà propi, Mn. Josep Rovira Tenas (VIÑETA, 2002: 108).</span></span></span></p> <p><span><span><span>A principis dels anys 50 del segle XX els habitants feligresos de la colònia, van sol·licitar a l’empresa Bebié la construcció d’una església adequada a les necessitats de la colònia. La benedicció i col·locació de la primera pedra es va fer el 6 de març de 1955, en època de Mn. Jaume Lladó. Les obres s van posar en marxa de seguida, van anar a càrrec de l’arquitecte Gil Nerot, el constructor Joan Serradell i l’enginyer Abril.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’església es va inaugurar el 16 de juliol de 1958, dedicada a la Mare de Déu del Carme. La rectoria s’hi va annexar uns anys més tard (VIÑETA, 2002: 114).</span></span></span></p> | 42.1311357,2.2039919 | 434212 | 4664643 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93454-pa100620.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93454-pa100717.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93454-pa100614.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93454-pa100618.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93454-p5240236.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les quatre campanes porten els noms de Trinitats, Maria a Monte Carmelo, Josepha i Antònia M. Claret (VIÑETA, 2002: 111). | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 93458 | Carrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-nou-9 | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> | XVI-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El carrer de Nou transcorre des del Carrer Sant Boi, molt a prop de la plaça de la República, fins la confluència amb la Travessera de l’Església a l’alçada de la Font dels Tells. El carrer presenta una lleu corba en el seu traçat seguint la topografia del terreny i la mateixa inclinació que fa el riu. Ens indica i testimonia una ocupació antiga del vial. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A costat i costat del carrer s'arrengleren cases antigues, construïdes sobretot entre els segles XVIII i XIX, tot i que també hi ha alguna obra posterior. La majoria dels habitatges que trobem en aquest carrer presenten estructura de planta baixa i dos pisos, tot i que també trobem uns quants edificis de només dos nivells, planta baixa i planta pis. Hi ha un habitatge que només és de planta baixa. En alguns casos trobem algun garatge al costat de la casa, i excepcionalment, alguns edificis, molt pocs, tenen pati al costat; el més habitual és que els edificis estiguin ocupant una parcel·la que permet tenir un tros de pati a la part posterior. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Diverses cases encara conserven la seva estructura original de plantes i també d’acabat de les façanes (algunes reformades conservant l’estil). Així, a gran trets hi ha dos tipus d’edificis, els que són més antics, edificats amb murs de pedra (amb acabat arrebossat i pintat) i amb obertures emmarcades per carreus i llindes ben treballades, polides i sovint amb decoracions o dates incises, i altres, que són de combinació de murs de pedra amb maó massís. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els edificis més destacables són dels números 17 al 39, on trobem més exemples de construccions del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-27 | Al nucli del poble, a la part de llevant, entre el carrer de Sant Boi i el carrer Santiago Rusiñol. Paral•lel al riu i al carrer Camí Ral. | <p><span><span><span>La configuració urbanística del carrer Nou deu correspondre a les primeres ocupacions junt amb el Camí Ral, el carrer Sant Boi i el carrer de la Plaçola. A partir dels primers eixos de camins antics es van anar construint unes primeres cases que esdevindrien l’origen del poble de Montesquiu. A l’entorn dels quals s’anirien definint altres vials més o menys paral·lels, que per venda de les parcel·les permetria anar assentant població a l’indret. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les primeres notícies documentals d’establiments en aquest entorn daten del segle XVI, tot i que sobretot va ser a partir del segle XVIII quan va començar a desenvolupar-se i créixer urbanísticament.</span></span></span></p> | 42.1089765,2.2099921 | 434685 | 4662178 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93458-p8260304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93458-p8260309.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93458-p8260324.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93458-p8260318.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93458-p8260350.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93458-p8260351.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93458-p8260352.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93458-p8260360.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 93459 | Llinda Travessera de l'Església, 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-travessera-de-lesglesia-10 | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Llinda conservada en una casa entre mitgeres del carrer Travessera de l’Església. Es tracta d’una llinda monolítica de forma rectangular, que es troba sobre una finestra de la planta baixa. A la part central té esculpit en baix relleu una mena d’escut ovalat, a l’interior hi ha gravat el monograma de Jesucrist “IHS”, coronat amb una creu llatina com a símbol del Calvari. A un costat de l’escut hi ha el nom JOSEP RIBAS i a l’altre, SASTRA i la data 1690.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’edifici compta amb una porta d’accés emmarcada amb carreus ben tallats i buixardats que semblen reutilitzats. De fet, l’edifici presenta unes característiques i té una aparença que fa pensar que els números 10, 12 i 14 podrien haver estat un mateix edifici que es transformar i dividir.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-28 | Travessera de l'Església, 10. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La construcció d'aquesta casa coincideix amb l’època de formació del nucli que acabaria originant el poble de Montesquiu, tot i que el creixement i la configuració urbanística dels primers carrers es va donar especialment a partir del segle XVIII, coincidint amb una època de creixement generalitzat. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1087646,2.2093686 | 434633 | 4662154 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93459-p8260254.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93459-p8260259.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93459-p8260261.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 93461 | Edifici C/Nou, 29 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-cnou-29 | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span>Edifici unifamiliar, construït entre mitgeres, de planta rectangular i estructurat en alçat en planta baixa, un pis i planta sota coberta. La teulada és a dues aigües, de teula àrab amb el carener disposat en paral·lel a l’eix del carrer, i amb ràfec de taulons de fusta sobre senzills caps de biga de fusta. L’edifici és desenvolupa sobre una parcel·la de planta rectangular allargada, amb la casa i un pati posterior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, la que afronta al carrer, compta amb dues obertures per planta, les de la dreta disposades alineades verticalment, i a les de l’esquerra disposades de manera irregular. Les obertures es redueixen en mides de baix cap a dalt, més grans a planta baixa i més petites a sota coberta, també el seu acabat és més remarcable i pren més importància a planta baixa. A planta baixa, al costat esquerre, hi ha la portalada d’accés, és de muntants de carreus i llinda planta monolítica, tots ben tallat, polit amb buixarda i amb els angles interiors tallats al biaix; a la llinda hi consta gravada la data 1806 amb una creu patent damunt un triangle, a manera de mont del Calvari, i amb el nom LLORENS FONT, repartit a costat i costat de la data i a sobre PARAIRE. Al costat de la porta d’entrada hi ha una finestra, de llindes i muntants amb el mateix acabat que la porta, i un ampit de pedra sobresortit i amb els angles més o menys arrodonits. A la planta primera, damunt la porta trobem una finestra també emmarcada amb carreus, llinda i ampit de pedra, similar a la planta baixa, tot i que els muntants els carreus són amb una disposició menys regular; al costat dret, una finestra, més senzilla, només amb ampit de pedra amb els angles motllurats. Al darrer nivell, ambdues finestres són de tall senzill, obertures rectangulars sense elements arquitectònics visibles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El revestiment de la façana està fet a base d'un arrebossat senzill pintat de color verd.</span></span></span></p> | 08131-29 | C/Nou, 29. | <p><span><span><span>Aquest edifici degué bastir-se molt a principis de segle XIX, segons s’indica en una llinda d’una de les seves obertures, l’any 1806. L’edifici esdevé una mostra segurament d’una casa menestral de l’època, típica d’entorn al segle XVIII i XIX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer en el que s’ubica aquest edifici junt amb el Camí ral, el Carrer de Sant Boi i els immediatament paral·lels, que inclou el Carrer Nou, van ser les principals vies a redós de les quals es van anar construint els primers edificis que acabarien configurant un primer nucli de població, origen del poble de Montesquiu. Les primeres notícies documentals d’establiments en aquest entorn daten del segle XVI, tot i que sobretot va ser a partir del segle XVIII quan va començar a desenvolupar-se urbanísticament.</span></span></span></p> | 42.1085117,2.2101123 | 434694 | 4662126 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93461-p8260312.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93461-p8260315.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 93465 | Cementiri de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-montesquiu | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> | XIX | El recinte funerari està ben conservat, la capella presenta alguns problemes d’humitat i l’interior es veu descuidat. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d'un recinte de planta pentagonal delimitat per murs de paredat comú. La portalada d'accés al recinte està conformada per una estructura que defineix una obertura acabada en arc de mig punt; la construcció és de murs de pedra combinat amb maó massís als angles de l’obertura i a les impostes on descansa el frontó que corona l’accés, aquest té un ràfec de teulada decorat amb material ceràmic, teula i maó. Al frontó hi ha la inscripció CEMENTIRI MUNICIPAL amb una creu central al mig. La porta és de dos batents i una tarja fixa a la part superior, de ferro i planxa, amb barrots i decoracions de línies rectes i corbes, a la part superior hi hala data 1891. A costat i costat de l’estructura d’accés, una part del mur és coronat per ràfecs més simulant una coberta a dos vessants. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al recinte hi ha la capella, d’estil neoromànic, disposada enfront la porta d’accés al cementiri, quedant emplaçada a la part nord-est del conjunt, bastida adossada al mur posterior. En una posició preeminent dins el recinte funerari. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L'espai interior està enjardinat i el solquen diversos camins que segueixen el peu de les zones on hi ha els nínxols ordenats adossats als murs perimetrals, excepte a la banda on hi ha l’església que no n’hi ha, i compta també uns blocs de nínxols a la part central. La part del voltant de la capella és ocupada per sepultures al terra. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-33 | Al final del Passeig de Sora. | <p><span><span><span><span lang='CA'>El cementiri de Montesquiu es degué construir a darreria del segle XX, entorn al 1891, segons la data que consta a la portalada d’accés. En el moment de construcció del cementiri i la seva capella, el poble encara formava part del municipi de Sant Quirze de Besora, tot i això, ja des de bon inici, la capella del cementiri depenia de la parròquia de Montesquiu. </span></span></span></span></p> | 42.1099974,2.2054327 | 434309 | 4662295 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93465-p2050257.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93465-p2050220.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93465-p2050247.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93465-p2050176.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93465-p2050235.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 99|116|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 93473 | Resclosa de Can Trinxet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-can-trinxet | XIX | <p><span><span><span>La resclosa de la fàbrica de Can Trinxet es situa entorn a uns 775 metres riu amunt des de l’entrada del canal a la fàbrica, que està ubicada al terme municipal de Sant Quirze de Besora. De fet, l’inici del canal i les comportes d’entrada es troben al límit del terme municipal de Montesquiu, però ja dins el municipi veí de Sant Quirze de Besora. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una resclosa de planta corbada, amb una part en diagonal al riu i l’altra meitat, aproximadament en paral·lel, prenent forma de canal i conduint l’aigua per gravetat vers l’inici del canal, situat a la banda esquerra del riu. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La resclosa segurament feta de pedres unides amb ciment, compta amb un acabat en formigó, de 2 metres d’alçada i uns 130 metres de llargada (ALAYÓ, 2017: 515).</span></span></span></p> | 08131-37 | Al riu Ter, a llevant del poble, ubicada a l'alçada del nucli urbà. Prop del pont que permet anar al Castell de Montesquiu. | <p><span><span><span>Aquesta resclosa va ser dissenyada per desviar l’aigua cap a la fàbrica tèxtil de Can Trinxet i de la Verneda. La concessió per a l’aprofitament de l’aigua va ser concedit l’any 1858.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La primera fàbrica tèxtil va ser construïda per Josep Domingo, l’any 1858, a l’indret on hi havia hagut un molí, hi fundà la fàbrica de la Verneda de Sant Quirze de Besora. La fàbrica també era coneguda com Can Trinxet, o Can Tomàs (ALAYÓ, 2017: 515). Al 1887 la fàbrica canvià de mans, passant a la Societat Carroggio, Trinxet y Cía. Al 1921 fou adquirida per una nova societat, Estanislau Tomás i Fill. La raó social tornar a canviar l’any 1941 a Tèxtil Tomàs, que l’explotà fins el 1990, quan va ser absorbida per Gossypium. L’any 1993 la fàbrica tèxtil tanca definitivament, des de llavors continua funcionant com a central elèctrica.</span></span></span></p> | 42.1092962,2.2115260 | 434812 | 4662213 | 08131 | Montesquiu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93473-pc080089.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93473-pc080092.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93473-pc080114.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93473-pc080099.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La resclosa crea una gran bassa a l’alçada del poble de Montesquiu. | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 93476 | Pont de la Casa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-casa | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>-SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | XX | L'estructura i especialment el taulell del pont presenten parts deteriorades i algunes malmeses. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta d’una palanca o pont per a ús de persones a peu. És de traçat recte, amb un tauler de bigues de ferro i fusta al damunt recolzat sobre estreps i un pilar central que sembla de formigó (o de base de pedra revestida de formigó). Té baranes de biguetes de ferro i un reixat també metàl·lic. El pilar central és de base tendint a ovalada amb angles, i alçat troncocònic. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La palanca permetia la comunicació a peu entre les dues bandes de la colònia de la Farga de Bebié, la qual està distribuïda a costat i costat del riu Ter. Tal i com passa amb la colònia la Farga de Bebié, el pont també forma part de dos termes municipals, així, la banda sud del pont correspon a Montesquiu, i la banda nord, a les Llosses.</span></span></span></span></p> | 08131-40 | A la Farga de Bebié, sobre el riu Ter. | <p><span><span><span><span lang='CA'>L’empresari suís, Edmond Bebié, fundador de la Farga de Bebié, va adquirir les propietats del Molí de Rocafiguera i de la Farga Vella entre els anys 1865 i 1866; de seguida es va iniciar la construcció de la fàbrica i colònia, posant-se en funcionament al 1899. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La ocupació a la banda esquerra del riu Ter per part de la Farga de Bebié, com a mínim és de quan es va construir la Fàbrica Nova, aquesta va entrar en funcionament l’any 1917. L’ampliació de la Farga al costat de Montesquiu va suposar la necessària construcció de ponts que comuniquessin ambdues bandes. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La riuada del 17 d’octubre de 1940 va destruir edificis d’habitatges, parts de la fàbrica, i els ponts que unien ambdues bandes de la colònia (VIÑETA, 2002: 130-131). Després de l’aiguat, l’empresa es va posar ràpidament a reconstruir els danys ocasionats per la riuada, entre els quals, la construcció d’aquesta palanca. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A l’altra banda més nord de la palanca, al costat de les Llosses, hi havia la Llar d’infants, la qual en l’època de la seva creació, als anys 50 del segle XX, era anomenada “casa-cuna” (VIÑETA, 2002: 152); sembla que és el que va donar peu a aquesta denominació de la palanca.</span></span></span></span></p> | 42.1311423,2.2057791 | 434360 | 4664642 | 08131 | Montesquiu | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93476-pa100648.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93476-pa100701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93476-p5240247.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 93564 | Font d'en Nando | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-nando | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p> </p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Aquesta font es troba al parc anomenat zona d’esbarjo de la Font d’en Nando, concretament a la zona central al costat de ponent. Es tracta d’una font bastida en pedres de riu lligades amb ciment. La construcció compta amb un pilar de secció quadrangular al qual descansa un arc, sota el qual hi ha una columna de poca alçada on hi ha l’aixeta de la font; aquesta queda dins una mena de pica on cau l’aigua. Al frontal de l’arc hi ha el nom de la font feta amb material metàl·lic.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-45 | 42.1130410,2.2061784 | 434374 | 4662632 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93564-p8260473.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93564-p8260474.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93564-p8260465.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93564-p8260459.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93564-p8260466.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93564-p8260471.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La zona on està ubicada la font és lloc allargat i planer, amb un gran nombre d’arbres plantats que afavoreixen que el lloc sigui ombrívol i fresc. A l’indret hi ha taules i bancs, unes de pedra i altres de fusta, repartides per l’espai. També una pista esportiva i elements fixes per la pràctica d’exercicis físics.El lloc queda al costat de la piscina municipal i a peu del riu Ter, per on hi ha condicionat un passeig que s’estén riu avall i en el que hi ha diversos panells informatius sobre el patrimoni natural de l’entorn, la flora i la fauna, la xarxa de camins, etc. | 119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 93595 | Col·lecció de mobiliari i objectes del Castell de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-mobiliari-i-objectes-del-castell-de-montesquiu | <p><span><span><span><span lang='CA'>-CORTÉS ELÍA, Maria del Agua (2016): Guió per renovació de museografia. Castell de Montesquiu. Diputació de Barcelona, Oficina de Patrimoni Cultural. Inèdit.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La col·lecció està formada per objectes molt diversos, els quals majoritàriament havien format par de la casa, resultat bàsicament de la donació de Mercè Juncadella. En total consta de 211 objectes que formen part del fons Artístic de la Diputació de Barcelona, dels quals 86 estan documentats i 125 pendents de documentar. A més de les 1500 plaques de fotografies estereoscòpiques conservades a l’Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Inclou una extensa mostra de mobiliari de tipus noucentista: llits, tauletes, armaris, caixes de núvia, miralls, calaixeres, làmpades, taules, cadires,.., acompanyat d’un nombre important de quadres, pintura sobre llenç, disposats a les parets de diferents estances, amb alguns retrats de la família Juncadella. Compta també amb una variada mostra d’objectes de petites dimensions, també objectes de casa, com rellotges, roba de casa, objectes de cuina, ombrel·les,.. Una part de peces etnològiques, com selles de muntar, eines i maquinària del camp, així com objectes vinculats a les aficions d’Emili Juncadella, trofeus de cas, màquina de fotografiar estereoscòpica, armes,...</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Del mobiliari destaquen un parell d’escriptoris amb incrustacions, cinc caixes de núvia, una caixa forta de tres panys, una taula d’escacs i una dotzena de cadires i butaques d’estil ferrandí, isabelí i historicista.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Dels quadres, destaquen els retrats d’Emili i Mercè Juncadella, i també una vista de Montesquiu de l’any 1951. Hi ha un retrat d’un infant vestit de cadet i fumant puro, de principis de segle XX, que podria correspondre a un membre de la família Juncadella. La resta són bodegons, paisatges i naures mortes, d’autors molt diversos, Domingo Soler, Josep Llovera, Sotomayor, Vidal Quadres,... Entre els quals, destaca un quadre de Josep M. Vayreda i una representació de les vespres sicilianes pintada de Casanova. A nivell d’objectes ornamentals, també hi ha un conjunt d’escultures de marbre i de bronze, i litografies originàries de París que inclou una sèrie sobre la història d’Esther.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>La col·lecció també compta amb un conjunt d’armes destacables, dues escopetes, dos trabucs, una pistola i una ballesta amb quatre fletxes. Entre els objectes menors té interès la col·lecció de ventalls de Mercè Juncadella.</span></span></span></span></span></p> | 08131-52 | Al Castell de Montesquiu, en diferents estances del monument. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El conjunt permet copsar els interessos i gustos d’una família típica de l’alta burgesia catalana, a finals del segle XIX i fins a mitjans del segle XX, de la darrera etapa del castell en mans dels Juncadella. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1132785,2.2120288 | 434858 | 4662654 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250008.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250009.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250016.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250017.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250026.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250023.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250030.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250043.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250045.jpg | Física | Isabelí|Noucentisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les dades s’han extret de l’estudi “Guió per renovació de museografia. Castell de Montesquiu “, elaborat per Maria del Agua Cortés Elía, de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. | 100|106|116|98 | 53 | 2.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 94699 | Conangle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conangle | <p><span><span><span>-ALAYÓ I MANUBENS, Joan Carles (2017): Aigua i energia: l’aprofitament hidroelèctric dels rius catalans: la seva història, l’estructura industrial i el patrimoni tecnològic. Lleida: Pagès ed.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>-SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p> | XX | Alguns habitatges estan sense ús. | <p><span><span><span>Conjunt de diversos blocs d’habitatges, bàsicament dos blocs i unes cases a l’extrem més meridional. Els blocs estan disposats seguint l’orografia, tenen planta allargada, amb coberta a quatre aigües, els dos vessants principals amb el carener que segueix l’orientació de l’eix del bloc i uns vessants menors a cada extrem. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta de dos blocs de cases unifamiliars adossades, de dues plantes, amb la façana principal obra al costat de ponent. Ambdós blocs presenten una estructura constructiva i de distribució força similar, en els dos casos amb obertures formant porxos o galeries, amb pati al davant, per bé que amb diferències que testimonien diferents moments constructius.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el bloc de més al nord, l’accés a l’interior dels habitatges és a la façana principal, a través d’una escala situada dins una mena de porxo, les obertures del qual són d’arc de mig punt definint una porxada a la planta baixa i a la planta pis, una eixida coberta amb les obertures de tall rectangular amb barana d’obra. La resta de finestres són de simples, rectangulars i amb porticons exteriors de fusta. Els habitatges tenen un petit pati al davant. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El segon edifici de blocs, situat més al sud, compta també amb galeries cobertes a la planta baixa i a la planta pis, en aquest cas, les obertures són de línies rectes; a l’eixida de la planta pis, la barana és de barrots metàl·lics. Al davant també compta amb petits patis d’ús de cada casa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’extrem final dels blocs hi ha un habitatge aïllat, de planta baixa, planta pis i golfes (sembla que compta amb un nivell semi soterrani; l’edifici és de planta en forma de T, amb el volum principal de planta rectangular amb un cos sobresortit al mig de la façana principal, la que obra al nord. Aquest un volum acull la porta d’accés a l’interior, situada a la part central de la planta baixa, i dos nivells de galeries, a planta baixa i planta pis; aquestes galeries ressalten del conjunt per ser de llindes en arc de mig punt. La resta d’obertures són de tall rectangular, algunes amb porticons de fusta exterior, a sota dels careners hi ha unes obertures en forma quatre lòbuls. Aquest edifici constava de quatre pisos, dos per planta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt d’edificis mostra un acabat de les parets uniforme, arrebossat i pintat ocre.</span></span></span></p> | 08131-55 | A la zona nord del terme municipal. A la colònia la Farga de Bebié, prop de la Fàbrica nova. S’hi accedeix des del pont de l’entrada a la colònia, és el carrer que segueix a continuació de l’església. | <p><span><span><span>Aquest conjunt d’edificis es va edificar als anys vint del segle XX per tal d’acollir l’increment de mà d’obra necessari per la fàbrica, en una època en que es trobava en ple creixement. No es van construir tots els blocs de cop, va ser gradual.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons recull Paquita Viñeta, el barri de Conangle estava format per vint-i-dues cases unifamiliars (VIÑETA, 2002: 62).</span></span></span></p> | 42.1303658,2.2032966 | 434154 | 4664558 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94699-pa100602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94699-pa100603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94699-pa100607.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94699-pa100611.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94699-pa100613.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A l’extrem més sud de Conangle, darrera el bloc aïllat hi havia els horts que menaven treballadors de la fàbrica. | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 94703 | Carrer Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-cami-ral | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> | XVI-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El carrer Camí Ral transcorre en sentit nord-sud, des del Carrer Santiago Rusiñol fins la plaça de la República.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un carrer que tal com indica el nom és el testimoni fossilitzat en la trama urbana del poble de Montesquiu de l’antic camí ral, de Barcelona a la Cerdanya. Aquest vial està poc edificat, el tram més sud no hi ha edificis, aquest es concentren a la meitat més nord i sobretot al cantó oest. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els edificis són de planta baixa, planta pis i una segona planta o planta sota coberta, la majoria són de murs de pedra amb acabat arrebossat i pintat (a la Ferreria l’aparell del mur és vist), i predominantment amb obertures emmarcades amb carreus als muntants, llindes planes monolítiques que en alguns casos estan decorades o tenen dates gravades, i ampit també de pedra.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En aquest carrer hi trobem edificis, com la Ferreria Vella, originària de mitjans del segle XVI amb reformes al segle XVIII, el número 22 en el que a la llinda de la porta d’entrada hi consta l’any 1666, o els edificis números 10, 12 i 14 amb llindes on s’indiquen cronologies del segle XVIII.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>En aquest carrer hi ha l’edifici conegut amb el nom de la Ferreria, es considera que correspon a la casa més antiga coneguda i documentada de la zona del nucli de Montesquiu, la cronologia es remunta almenys a mitjans del segle XVI. Aquest edifici es va reformar al segle XVIII (també al segle XX) en una època de creixement demogràfic i urbanístic generalitzat, i que, a Montesquiu, queda palès amb un nombre destacat de construccions que es van bastir en aquest segle. En aquest període es van construir a redós de diversos camins antics, els quals en el moment constituïen les principals vies de comunicació que creuaven per aquesta zona i en alguns dels quals es conserven edificis de l’època, alguns amb llindes sobretot del segle XVIII. Així, es van anar ocupant parcel·les al Camí Ral, al Camí de Sant Boi (avui Carrer de Sant Boi), així com a la plaça i la plaçola (continuació del camí ral, segurament també alguns edificis que avui no es conserven a la zona on hi ha l’actual ajuntament), al carrer Nou, al carrer de l’Església i a la Travessera de l’Església. </span></span></span></span></span></p> | 08131-59 | A la zona est del nucli urbà, paral·lel al riu Ter. Té orientació nord-sud. | <p><span><span><span>La configuració urbanística del carrer Camí Ral s'origina a partir de la construcció d'unes primers cases a redós de l'antic camí ral, entre les quals s'han documentat ja al segle XVI l'antiga Ferreria, un molí,... </span></span></span><span><span><span> Junt amb aquest vial i el carrer de Sant Boi es degueren anar produint les primeres ocupacions de solars per la construcció de cases; aquests i el carrer Nou, carrer de la Plaçola, carrer de l'Església,.. van anar definint un nucli de població que seria l'origen del poble de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Aquest camí ral correspon a la via de comunicació entre Vic i Ripoll, i, per extensió, amb Barcelona vers el sud i amb la Cerdanya cap al nord. </span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 42.1095188,2.2105416 | 434731 | 4662238 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94703-p8260387.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94703-p8260398.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94703-p8260403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94703-p8260385.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En aquest carrer també hi ha l’edifici de l’Escorxador municipal, una construcció bastida amb murs de pedra combinat amb maó massís a les cantores i a l’emmarcament de les obertures, és de planta baixa i coberta de teula àrab.A l’extrem nord i al costat est del carrer hi ha el safareig públic. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 94705 | La Plaçola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-placola | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> | XVIII -XX | <p><span><span><span>La plaça anomenada de la Plaçola es troba ubicada a continuació de la plaça de la República, la plaça central del poble. Aquesta placeta configura un petit espai públic a manera de plaça de reduïdes dimensions que li mereix aquesta denominació.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’espai és delimitat per edificis bàsicament al sud i oest, la resta es configura com espai obert que dona continuïtat al carrer de la plaçola, que des d’aquí s’inicia vers el nord, seguint el que podia ser la continuació de l’antic traçat del camí ral en aquest extrem del poble. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les cases que afronten a la plaça són de planta baixa i dues plantes pis, amb amplades de façana molt diverses. Els edificis estan en bon estat i en conjunt han estat reformats. En alguns dels edificis s’hi conserven llindes planes monolítiques, la de l’edifici número 4 que a la planta primera hi ha una llinda amb la data gravada 1769 i a sota el nom de Llorenç Rous, amb un creu enmig. I a l’edifici número 1, la data 1706 incisa també en una gran llinda plana monolítica, en aquest cas a planta baixa, damunt la porta d’accés.</span></span></span></p> | 08131-61 | Al nucli de Montesquiu. | <p>La configuració urbanística de la Plaçola podria coincidir amb les dates de les llindes dels edificis existents, entorn al segle XVIII, en una època de creixement demogràfic i urbanístic. Tanmateix, l'origen o les primeres ocupacions del lloc poden ser anteriors.</p> | 42.1103061,2.2093802 | 434636 | 4662326 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94705-p8260428.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94705-p8260431.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94705-p8260432.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 94708 | Pont de la Fàbrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-fabrica-0 | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>-SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p> | XX | No es pot accedir a la passarel·la. Actualment la fàbrica tèxtil no està en funcionament. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta d’una palanca simple, d’estructura metàl·lica suportada en els estreps i un pilar central de formigó armat; té la característica que és tancada, amb parets laterals amb plaques de metacrilat i la coberta de fibrociment. Les mides són entorn a 60 metres de llargada i una amplada interior d’1,5 metres aproximadament. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>És un pont d’ús intern, que permetia la comunicació entre els edificis de la fàbrica, pròpiament dels espais d’ús industrial.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Tal i com passa amb la colònia la Farga de Bebié, aquesta passarel·la també forma part de dos termes municipals, així, la banda sud correspon a Montesquiu, i la banda nord, a les Llosses.</span></span></span></span></p> | 08131-64 | A la Farga de Bebié, sobre el riu Ter. Emplaçat comunicant les zones industrials del complex. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edmond Bebié, fundador de la Farga de Bebié, va adquirir les propietats del Molí de Rocafiguera i de la Farga Vella entre els anys 1865 i 1866; de seguida es va iniciar la construcció de la fàbrica i colònia, posant-se en funcionament al 1899. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Sembla que l’origen d’aquests palanca és arran de l’ampliació de la fàbrica de la Farga de Bebié amb la construcció de la Fàbrica Nova, posada en funcionament l’any 1917. El pont unia ambdues fàbriques, i era a través del qual es traspassava el producte manufacturat per a passar les darreres fases del procés abans de donar-lo per acabat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>En origen hi havia una passarel·la coberta que es va endur l’aiguat de l’any 1940. Després de la riuada, es va reconstruir amb una palanca simple sense pilars de suport. Entre a finals dels cinquanta del segle XX i principis dels seixanta, es va canviar per l’actual estructura. </span></span></span></span></p> | 42.1300523,2.2066174 | 434428 | 4664520 | 08131 | Montesquiu | Restringit | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La passarel·la, anomenada Pont de la Fàbrica, està a uns 138 metres aigües amunt de la palanca o pont de la Casa, en una zona no accessible i d’ús restringit. | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 94709 | Font de la plaça Mossèn Cinto Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-mossen-cinto-verdaguer | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’una font pública situada en un parc, compta amb una estructura bastida amb combinació de pedra i maó massís. L’element principal és un mur de pedra que conforma el frontal rectangular de la font, on hi ha l’aixeta i a la base una pica bastida en maó massís. A la part posterior, una pilar de pedra adossat al mur principal, amb una altra pica com l’anterior. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A la plaça on està ubicada compta amb una zona de parc infantil, bancs, una font o estany ornamental, bancs, arbres i espai verd. A l’extrem est de la plaça hi ha un monòlit en homenatge a Mossèn Jacint Verdaguer. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-65 | A l’extrem oest del nucli urbà. | 42.1088799,2.2067255 | 434415 | 4662170 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94709-p8260143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94709-p8260147.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 94710 | Escut del castell 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-castell-1 | <p><span><span><span><span lang='CA'>-CORTS LÓPEZ, Ainhoa (2021): Anàlisi heràldica dels escuts relacionats amb el Castell de Montesquiu (Osona). Inèdit.</span></span></span></span></p> | XVII? | Presenta algunes parts malmeses. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un escut en baix relleu fet sobre un bloc de pedra, defineix una forma rectangular, un carreu, amb el contorn perfilat amb una senzilla motllura angular que delimita el relleu esculpit. La peça està força malmesa en el detall del relleu. Compta amb dues figures humanes, dos infants bessons, col·locades dretes una a cada extrem, que suporten un escut, la part inferior amb unes franges horitzontal i la superior altres elements geomètrics.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-66 | A l’interior del Castell de Montesquiu, a la planta baixa. | 42.1137116,2.2122579 | 434877 | 4662702 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94710-p8250046.jpg | Legal i física | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Cultural | BCIN | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La part inferior podria correspondre a l’heràldica dels Besora. | 96 | 52 | 2.2 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 94713 | Col·lecció de plaques estereoscòpiques d’Emili Juncadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-plaques-estereoscopiques-demili-juncadella | <p><span><span><span><span lang='CA'>-s/n (2003): <em>Mirabilia sunt opera tua Domine. Emilio Juncadella, muntanyenc 1908/1915.</em> Diputació de Barcelona, Àrea d’Espais Naturals, Parc del Castell de Montesquiu (Catàleg de l’exposició).</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La col·lecció està formada per 1500 plaques de fotografies estereoscòpiques conservades a l’Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona. Les plaques van ser fetes </span></span><span lang='CA'>pel propi Emili Juncadella, qui fou afeccionat a la fotografia. Estan retolades pel propi Juncadella i recullen les imatges que va fer durant les seves excursions al Pirineus i en els seus viatges a l’Àfrica, l’Índia, Granada, Galícia, Florència o Carcassona, altres indrets. També inclou imatges del viatge en creuer que va fer a bord del vaixell Chenonceaux amb escala a diferents punt com Suez, Jaipur, Ceilan,..</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Del conjunt destaquen els quasi cinc-cents vidres fotogràfics de temàtica muntanyenca, moltes corresponents a excursions que Juncadella va recollir i explicar en un quadern anomenat <span>“Mirabilia sunt opera tua Domine”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Les plaques estan impreses en sistema anàglif, cosa que amb ulleres d’efecte 3D es poden visualitzar amb una visió semblant a com es miraven aquest tipus de fotografia a l’inici del segle XX.</span></span></span></span></p> | 08131-69 | A l’Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona. C/ Mejia Lequerica, 1 - 08028 Barcelona | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El conjunt permet copsar els interessos i gustos d’una família típica de l’alta burgesia catalana, a finals del segle XIX i fins a mitjans del segle XX, de la darrera etapa del castell en mans dels Juncadella. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Emili Juncadella (1885-1936) va ser un personatge de la burgesia catalana que fou darrer propietari del Castell de Montesquiu, fou conegut per les facetes d’enginyer industrial, empresari, polític,.. també fou un apassionat de l’aventura, els viatges i la fotografia, origen d’aquesta col·lecció. Va visitar països com Àsia meridional i Àfrica, però també va ser un gran pirineista, amb ascensions als Pirineus catalans i aragonesos, als Pics d’Europa, especialment entre els anys 1910 i 1927.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1132300,2.2120469 | 434859 | 4662649 | 08131 | Montesquiu | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94713-p8250039.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Sota la denominació “Mirabilia sunt opera tua Domine” hi ha hagut instal·lada una exposició que permet copsar la figura d’Emili Juncadella en la seva vessant de muntanyenc, aventurer i fotògraf. Entre altres, a l’exposició hi ha una mostra d’objectes vinculats a aquestes facetes, inclou càmeres fotogràfiques, reproduccions d’algunes de les fotografies, llibretes, esquis, raquetes de neu, piolets, un aparell per visualitzar les imatges estereoscòpiques, entre molts d’altres. | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 94714 | Fons de l'Arxiu municipal de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal-de-montesquiu | XX | <p><span><span><span><span><span><span>L'arxiu municipal de Montesquiu es conserva a l'edifici de l'Ajuntament, en un dipòsits situat a la planta primera. Consta de 130 metres lineals amb 3.923 unitats de descripció en caixes de documentació classificades per diferents temes, la majoria daten des de la creació del municipi l’any 1934 fins a l'actualitat. Compta amb alguna documentació anterior, molt poca, que es remunta fins al 1921. El gran gruix dels fons documentals que conté són documentació básica i propia de l’administració local, també de la Societat d’Habitatge de Montesquiu (1994 – 2009, 1,03 m.)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'arxiu està organitzat per temes segons el model de quadre de classificació per ajuntaments i consells comarcals desenvolupat per la Generalitat de Catalunya: 1. Acció i òrgans de govern, 2. Organització i gestió administrativa, 3. Personal, 4. Patrimoni, 5. Recursos econòmics i financers, 6. Urbanisme, obres i mobilitat, 7. Sostenibilitat i medi ambient, 8. Ordenació i promoció de l'activitat econòmica, 9. Població i eleccions, 10. Serveis culturals, de l'esport i el lleure, 11. Serveis per a l'educació, 12. Serveis per al benestar i la salut, i 13. Seguretat i protecció de la ciutadania. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A més del fons del propi Ajuntament, l'Arxiu compta amb fons públics no municipals, concretament del Jutjat de Pau de Montesquiu (0,34 m.) i també, fons privats corresponents a la Delegació Local de FET y de las JONS (0,10 m.).</span></span></span></span></span></span></p> | 08131-70 | A la planta primera de l’edifici de l’Ajuntament de Montesquiu. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>No consten actuacions arxivístiques específiques ni es coneixen instruments de descripció sistemàtics fins la intervenció que va realitzar l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre el febrer i el maig de 1998. Des de l’any 2006 l’Ajuntament de Montesquiu està adherit al conveni del Programa de Manteniment de l’Arxiu.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La documentació municipal corresponent a Montesquiu d’abans de la creació del Municipi és al fons de l’Ajuntament de Sant Quirze de Besora, municipi al qual pertanyia fins la seva independència.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1100408,2.2096802 | 434660 | 4662296 | 08131 | Montesquiu | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94714-p2070077.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L’arxiu municipal resta pendent d’acollir el fons anomenat del Centre de Documentació i Recerca Històrica de Montesquiu, que durant temps s’ha conegut també com a Arxiu Històric de Montesquiu. Compta amb una destacada col·lecció d’imatges, sobretot còpies de particulars arran d’una crida feta per l’entitat, també programes de festes del poble, entre altra documentació, i algunes publicacions. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 94715 | Fons de l'Arxiu parroquial de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-parroquial-de-montesquiu | XIX-XX | El fons es va veure afectat per una plaga de tèrmits que va destruir una part de la documentació. | <p><span><span><span><span><span><span>L'arxiu parroquial de Santa Maria de Montesquiu es conserva a l'Arxiu Episcopal de Vic. Compta amb documentació del 1849 al 2004, amb un total de 44 unitat documentals, entre paper, volums i lligalls. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La documentació que conté és des de que l’església de Santa Maria de Montesquiu es va independitzar de la de Sant Quirze de Besora l’any 1878; compta també amb alguna documentació anterior, comptes, testaments,.. També compta amb documentació de l’església de la Farga de Bebié.</span></span></span></span></span></span></p> | 08131-71 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer de Santa Maria, 1, 08500 Vic, Barcelona | <p><span><span><span>L'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic compta amb un conjunt documental i bibliogràfic d’interès, tant pel seu volum com pel ventall cronològic que abasta. Està format per la documentació generada per les institucions eclesiàstiques del bisbat de Vic durant dotze segles; també té altres fons no eclesiàstics destacats, els quals s’han anat recopilant durant anys i de l’àmbit territorial del bisbat. La Biblioteca Episcopal és reconeguda pel volum i antiguitat dels seus fons, amb prop de 200 incunables i més de 300 manuscrits des del segle VIII. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1973, quan els fons encara estaven a la Rectoria de Montesquiu, sembla que es veié afectat per una plaga de tèrmits </span></span></span></p> <p><span><span><span>La documentació va ingressar a l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic el 28 i 29 d’abril de 2005, provinent de la parròquia. Consta que malgrat que la parròquia comptava amb llibres independents abans de la independència de la parròquia de Sant Quirze, aquests no s’han conservat.</span></span></span></p> | 42.1091683,2.2093959 | 434636 | 4662200 | 08131 | Montesquiu | Restringit | Regular | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La part actual de documentació que està en ús, és a la parròquia. | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 94716 | Fons de Montesquiu a l'Arxiu General de la Diputació de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-montesquiu-a-larxiu-general-de-la-diputacio-de-barcelona | XX-XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'>l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona custodia diversa documentació relacionada amb el Castell de Montesquiu, arran de la donació de la família Juncadella a la institució. Consta que hi ha la següent documentació:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-Diari d’Emili Juncadella: Es tracta </span><span lang='CA'>d’un quadern escrit a mà pel propi Emili Juncadella que ell titula <em>Recuerdos de mis excursiones en montaña</em>. En aquest quadern narra 20 excursions que va fer entre 1908 i 1913. El llibre no ha sigut publicat, però sí hi ha un fulletó editat per la Diputació de Barcelona amb motiu d’una exposició sobre la passió excursionista d’aquest personatge amb fotografies fetes per ell mateix. Aquest fulletó es titula <em>Mirabilia sunt opera tua Domine. Emilio Juncadella, muntanyenc 1908/1915</em> i recull alguns dels textos del quadern anomenat anteriorment.</span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>-</span></span></span></span><span lang='CA'>C</span><span lang='CA'>ol·lecció de 1500 plaques estereoscòpiques fetes pel propi Emili Juncadella, aficionat a la fotografia. Les plaques estan retolades pel propi Juncadella i recullen les imatges que va fer durant les seves excursions al Pirineus i en els seus viatges a l’Àfrica, i altres indrets.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-Memòria del treball (2009): Condicionament de la col·lecció de Pergamins del fons patrimonial del Castell de Montesquiu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-Descripció fitxa NODAC del Fons de Pergamins de l’Arxiu del Castell de Montesquiu.</span></span></span></span></p> | 08131-72 | Arxiu General de la Diputació de Barcelona. C/ Mejia Lequerica, 1 - 08028 Barcelona | 42.1132715,2.2120375 | 434859 | 4662653 | 08131 | Montesquiu | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La informació ha estat facilitada pel personal de l’Arxiu General de la Diputació. | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 94717 | Fons del Castell de Montesquiu a l'Arxiu Comarcal del Ripollès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-castell-de-montesquiu-a-larxiu-comarcal-del-ripolles | <p>-ESPADALER I PARCERISAS, Ramon (1993): El Castell de Montesquiu a la darreria de l'edat mitjana. Barcelona. L'Avenç, cop. 1993.</p> <p>-ESPADALER I PARCERISAS (1989, juny): Notes sobre la importància de l'arxiu descobert al Castell de Montesquiu- Revista</p> | XI-XIX | Alguns documents presenten alguna patologia. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'Arxiu Comarcal del Ripollès custodia documentació del Castell de Montesquiu, concretament en l’apartat de fons patrimonials hi ha el Fons Castell de Montesquiu, 1075-s.XX. Així, aquest important fons per la història del Castell i per extensió del municipi de Montesquiu, té documentació que remunta al darrer quarts de segle XI. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A grans línies, al fons hi ha documentació en paper de administrativa de Mercè Juncadella (correspondència, contribucions, assegurances, documentació de cases de la propietat, els boscos, el salt d’aigua, altres edificis situats fora del municipi, entre molts d’altres). Documents del castell i de la família Descatllar a partir de 1503. Documentació relativa a esglésies del castell, del poble de Sant Quirze de Besora i de Montesquiu, així com de l’església de Montesquiu, documentació de la propietat de Saderra, Besora, el testament de Joan Figuera de 1672, processos judicials de diferents segles, dietaris de la Mercè Juncadella, documents de l’època de la família Safont, entre molts d’altres. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El fons compta amb un volum important de pergamins, un total de 639. Aquests estan classificats sota la denominació de Besora (1075-1844) i constitueixen el gruix més important, també Sora (1175-1832), Montesquiu (1302-1829), Catllar (1182-s. XV), Saderra ( 1235-s.XVII), entre altres corresponents a esglésies o altres temàtiques. </span></span></span></span></span></span></p> | 08131-73 | Arxiu Comarcal del Ripollès, C/ Raval de l'Hospital 2 - 17500 Ripoll (Ripollès) | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’Arxiu Comarcal del Ripollès (ACRI) forma part de la Xarxa d’Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya, des de la seva inauguració l’any 2001. Està situat al que havia estat originàriament l’hospital de Ripoll, la primera notícia d’aquell edifici data del 1573, quan per iniciativa de l’abat del monestir de Ripoll i amb aportacions de la població, es va construir l’edifici emplaçat llavors, a la vora del camí ral. Fins als anys 80 del segle XX va anar tenint funcions, la darrera etapa com a residència geriàtrica fins als anys 80 del segle XX. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Posteriorment es reformaria totalment per adaptar-lo i condicionar-lo als usos actuals, dotant-lo de totes les sales i espais necessaris. Compta amb</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span> prop de 5000 metres lineals per dipositar-hi documents, dels quals poc més de 1000 estan ocupats pels diversos fons ingressats.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1132423,2.2120195 | 434857 | 4662650 | 08131 | Montesquiu | Restringit | Regular | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L’Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona i a les oficines del Parc del Castell de Montesquiu, disposen d’una còpia digitalitzada de la documentació medieval. Resta pendent de fer una còpia digitalitzada de la documentació del segle XIX-XX, corresponent a l’arxiu dels Juncadella. | 94 | 56 | 3.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 94718 | Quadern 'Recuerdos de mis excursiones en montaña' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quadern-recuerdos-de-mis-excursiones-en-montana | <p><span><span><span><span lang='CA'>-s/n (2003): <em>(Mirabilia sunt opera tua Domine. Emilio Juncadella, muntanyenc 1908/1915.</em> Diputació de Barcelona, Àrea d’Espais Naturals, Parc del Castell de Montesquiu (Catàleg de l’exposició).</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>L’Arxiu General de la Diputació de Barcelona custodia un dietari o queden d’Emili Juncadella, darrer propietari del Castell de Montesquiu. Es considera un document singular i d’interès, per la narració de les excursions i també perquè està </span><span lang='CA'>escrit a mà pel propi Emili Juncadella. El titulà <em>Recuerdos de mis excursiones en montaña</em>. En el quadern recull i narra minuciosament un total de 20 excursions que va fer entre 1908 i 1913. El document consta de </span><span lang='CA'><span><span><span><span>cent vint-i-vuit pàgines amb lletra anglesa, que ens permet apropar-nos a una manera molt determinada de practicar i comprendre l'excursionisme, ben allunyada de l'actual. Ens permet copsar el mon dels guies de muntanya de l’època, al transport dels estris,.. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Entre altres, el quadern inclou excursions als Pirineus, passejades pel Montseny, la pujada a Núria des de Ribes de Freser, excursions per la Vall d’Aran, ascensos als Encantats, Gavarnie, Sacroux, Gours-Blancs, Aneto, Crabioules,Puy-Lané, Cregüeña, Maladeta, Els Encantats, entre altres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El llibre no ha sigut publicat, però hi ha un fulletó editat per la Diputació de Barcelona amb motiu d’una exposició sobre la passió excursionista d’aquest personatge amb fotografies fetes per ell mateix. Aquest fulletó es titula <em>Mirabilia sunt opera tua Domine. Emilio Juncadella, muntanyenc 1908/1915</em> i recull alguns dels textos de l’esmentat quadern. El títol de l’exposició, actualment permanent a una de les dependències del castell, fa referència a una </span><span lang='CA'><span><span><span><span>exclamació en llatí,</span></span></span></span></span><span lang='CA'> les que </span><span lang='CA'><span><span><span><span>Emili Juncadella</span></span></span></span></span><span lang='CA'> comença el quadern.</span></span></span></span></p> | 08131-74 | Arxiu General de la Diputació de Barcelona, C/ Mejia Lequerica, 1 - 08028 Barcelona | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Emili Juncadella (1885-1936) va ser un personatge de la burgesia catalana que fou darrer propietari del Castell de Montesquiu, fou conegut per les facetes d’enginyer industrial, empresari, polític,.. també fou un apassionat de l’aventura, els viatges i la fotografia, origen d’aquesta col·lecció. Va visitar països com Àsia meridional i Àfrica, però també va ser un gran pirineista, amb ascensions als Pirineus catalans i aragonesos, als Pics d’Europa, especialment entre els anys 1910 i 1927.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1132524,2.2120381 | 434859 | 4662651 | 08131 | Montesquiu | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94718-p8250042.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La col·lecció de fotografies estereoscòpiques d’Emili Juncadella constitueixen un fons gràfic molt important, que acompanyat del quadern esdevé un complement i document històric destacable, de la passió muntanyenca i viatgera del Sr. Juncadella, un reflex d’unes passions que només podia permetre’s determinades persones de la burgesia del principis de segle XX. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 94719 | Festa Major de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-montesquiu | <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>La Festa Major de Montesquiu es celebra a principis de desembre coincidint amb la festivitat de la Mare de Déu de la Immaculada Concepció, patrona de l’església parroquial. Al llarg dels anys, els dies de durada de la la Festa Major ha anat canviant, actualment es celebra entorna a quatre o cinc dies, segons com escaigui el calendari. Antigament la majoria d’actes eren més centrats en la missa, actes de caire popular, ball, concerts,.. Actualment el programa d’actes és molt variat i divers, inclou propostes de caire cultural, religiós, esportiu, lúdic,.. entre els quals ball, concerts, tallers, espectacles, missa, trobada gegantera, xocolatada popular, concursos i algunes competicions. Activitats que poden variar al llarg dels anys.</span></span></span></span></p> | 08131-75 | Diferents indrets del nucli urbà. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Els actes van variant al llarg dels anys, segons els interessos i gustos del moment. Els actes més tradicionals acostumen a mantenir-se.</span></span></span></span></p> | 42.1100648,2.2096691 | 434659 | 4662298 | 08131 | Montesquiu | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94719-25876308719994306768921555741862223251447408n.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 94720 | Olla Comuna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olla-comuna | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>La festa de l’Olla Comuna es realitza el primer diumenge del mes de febrer. La tradició data almenys de principis de segle, durant una època va deixar de fer-se i des del 2011 s’ha tornat a recuperar. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Actualment s’ha convertit en una festa popular que aplega persones veïnes de Montesquiu, de la comarca i foranies.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El dia de l’Olla comuna es posen a bullir al foc a terra 9 olles de sopa, el dia anterior s’han hagut de fer preparatius i d’hora la matí preparar el foc i posar-ho a coure, seguint l’ordre d’introducció d’aliments que correspon. La gent es pot quedar a menjar a la plaça o emportar-se-la a casa. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Crida molt l’atenció la llarga filera d’olles que penjades sobre el foc de llenya bullen durant hores a la plaça. El dia de la festa també es fan altres actes culturals i lúdics, concerts, espectacles,.. acompanyat per amb un petit mercat d’artesania.</span></span></span></span></p> | 08131-76 | Al nucli urbà, a la plaça de Mn. Jacint Verdaguer. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Els orígens de la festa els trobem a principis de segle XX, quan en un context de dificultats econòmiques i encariment de preus, especialment de matèries primers, del menjar,.. En un context en el que els fabricants del poble buscaven debilitar la moral i la resistència del moviment obrer, afavorint que els obrers es quedessin sense feina i sense opcions per trobar-se. S’anomenava el pacte de la fam. Els obrers per poder subsistir feines recaptes solidaris amb la intenció de poder omplir una olla comuna per alimentar les famílies treballadora necessitades.</span></span></span></span></p> | 42.1089017,2.2067226 | 434414 | 4662172 | 08131 | Montesquiu | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94720-p2050148.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94720-p2050143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94720-p2050150.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94720-p2050165.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94720-p2050134.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94720-p2050167.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94720-p2050170.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 94722 | Goigs Verge Immaculada de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-verge-immaculada-de-montesquiu | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els goigs a la Verge Immaculada Patrona de la parròquia de Montesquiu, del Bisbat de Vic, utilitzen el mateix text que trobem habitualment en la majoria de goigs dedicats a aquesta Mare de Déu. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El document consultat és de Lletra i música de Mn. Adjutori Vilalta. Impresos a una sola tinta en blau, sense que hi consti el taller ni la data. El document inclou a la part superior a un costat, el títol del goig amb la imatge de la Mare de Déu al centre; la lletra en dues columnes i, a la part inferior, la partitura de la música del goig; el document es mostra decorat amb un emmarcament d'una garlanda amb espigues. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-78 | A l’església parroquial. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els goigs es canten al menys durant la celebració de la Festa Major, coincidint amb la Missa major el dia de la festivitat de la patrona, el 8 de desembre, la Immaculada Concepció. Actualment la Verge que hi ha presidint l’altar és la Verge Assumpta que es celebra al 15 d’agost.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al llarg de l’any coincidint amb altres diades assenyalades s’han cantat els goigs en honor a la Verge.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1091525,2.2093938 | 434635 | 4662198 | 08131 | Montesquiu | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 94723 | Goigs a la Mare de Déu del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-mare-de-deu-del-carme-0 | <p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p> | XX | La cantada de goig a Santa Carme es manté molt testimonialment. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els goigs a la Mare de Déu del Carme de la Farga de Bebié, pertanyent a la parròquia de Montesquiu, del Bisbat de Vic, utilitzen el mateix text que trobem habitualment en la majoria de goigs dedicats a aquesta Mare de Déu. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El document consultat és de Lletra i música de Mn. Adjutori Vilalta. Impresos a una sola tinta en negra, Impresos a Ripoll, a la impremta Santa Maria l’any 1961. Hi consta que el tiratge va se destinat als “Amics dels Goigs”. El document inclou a la centre de la part superior la imatge de la Mare de Déu i a sota el títol del goig; a continuació la lletra, i a sota la música, a la part inferior l’Oremus. La lletra és de Sebastià Sanz i la Música de Mn. Enric Bonada. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al document es concreta que és amb llicència eclesiàstica de l’excel·lentíssim Bisbe de Vic, Dr. Ramon Masnou i Boixeda, el 28 de setembre de 1960, tot concedint indulgència als fidels que cantessin o resessin els goigs (VIÑETA, 2002: 111-113).</span></span></span></span></p> | 08131-79 | A l’església de la Farga de Bebié i a l’església parroquial. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els goigs es cantaven al menys durant la celebració de la Festa Major de la colònia de la Farga de Bebié, coincidint amb la Missa major el dia de la festivitat de la patrona, el 16 de juliol. Els darrers anys sempre que s’ha pogut fer missa a l’església s’ha fet cantada de goigs. Darrerament, sembla que també a l’església parroquial de Santa Maria de Montesquiu coincidint amb la data de la festa de la Mare de Déu del Carme i l’homenatge a la gent gran.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1311195,2.2039921 | 434212 | 4664641 | 08131 | Montesquiu | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 94733 | Font de la Farga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-farga | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’una font bastida en una estructura de pedra, queda emplaçada davant la façana principal de la fàbrica nova, a centrada l’extrem de la pista. Consta d’una mur que configura el frontal de l’estructura de la font, coronada en forma d’arc de mig punt. Al centre del frontal hi ha una forma de fornícula plana, dins la qual hi ha l’aixeta, i a la base una pica de pedra. Aquest font, de fet, està formada per dues cares, amb una aixeta a cada banda, tot de configuració molt similar. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El seu emplaçament és en un indret amb arbres caducifolis que li ofereixen ombra i fresca a l’època de calor. La pista era un espai d’esbarjo, lleure i també punt de trobada per Festa Major o en altres ocasions, de la gent de la colònia de la Farga de Bebié.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-89 | A la Farga de Bebié, davant la fàbrica nova. | 42.1307238,2.2054100 | 434329 | 4664596 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94733-pa100652.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94733-pa100704.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 94734 | Màquina trituradora de pedres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maquina-trituradora-de-pedres | XIX-XX | <p>Es tracta d'una màquina trituradora de pedres de ferro colat que es conserva a la Farga Bebié, està ubicada just a sota del pont del tren, al costat de la pista esportiva que hi ha davant la Fàbrica Nova.</p> <p>A la màquina hi ha la referència 'BLAKE MARSDEN STONE BREAKER H.R. MARSDEN PATENTEE&SOLE MAKER LEEDS ENGLANT'. Tal i com indica el nom és una peça de fabricació anglesa, de la que es desconeix la seva data de fabricació, tot i que sembla que podria ser de finals del segle XIX.</p> <p> La màquina està col·locada sobre una base de totxanes i formigó.</p> | 08131-90 | A la Farga de Bebié, al costat de la pista que hi ha davant la Fàbrica Nova. | 42.1312174,2.2049567 | 434292 | 4664651 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94734-pa100633.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94734-pa100634.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94734-pa100636.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 94735 | Passeig del riu Ter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeig-del-riu-ter | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A l’entorn immediat al riu Ter al seu pas pel nucli de Montesquiu hi ha un passeig que discorre paral·lel al curs fluvial. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Aquest és un camí planer amb la meitat més nord, des del costat de la plaça de la República aproximadament, amb presència d’arbres caducifolis que afavoreixen que el lloc sigui un entorn molt fresc i ombrívol. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Vers el sud, cap al nou parc infantil, el passeig s’ha adequat recentment, és planer, condicionat amb panells informatius de la fauna i flora (espècies d’ocells, fauna de riu, flora de ribera, etc.) que es pot identificar i observar a l’entorn del riu. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-91 | Al nucli urbà, paral•lel al riu. | 42.1098414,2.2106357 | 434739 | 4662273 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94735-pc080097.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94735-pc080096.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94735-pc080085.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 94737 | Col·lecció d'objectes del CDRM | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-del-cdrm | XIX-XX | Alguns objectes requeririen una actuació per assegurar-ne la seva conservació. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La col·lecció està ubicada a la planta primera del Centre Obrer i Recreatiu de Montesquiu, es tracta d’un conjunt divers, amb objectes de caire etnològic: una massa de fusta, una falç, un projectil de la Guerra Civil,... amb algun moble, com uns escriptoris. I també algunes peces artístiques, entre les quals un quadre de Domènec Soler Gili d’un retrat de Josep Genollà i un Tapis de Garcia Barrios. La col·lecció resta pendent de classificar i documentar. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-93 | A l'edifici de l'antic Centre Obrer i Recreatiu de Montesquiu. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La col·lecció d’objectes, junt amb l’arxiu de documents, cartells, programes, imatges, etc. es va anar formant per iniciativa del grup de persones que estaven al capdavant del Centre de Recerca i Documentació de Montesquiu. El conjunt es va anar nodrint a partir de la crida feta a la població, i gràcies a la col·laboració de molta gent es va poder anar aplegant aquesta mostra.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1097580,2.2099812 | 434685 | 4662265 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Regular | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 94741 | Arada de rodes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arada-de-rodes | XX | Té parts laminades i afectades per l'efecte de l'oxidació. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’una arada de ferro de rodes, també coneguda com a brabant”. L’eina està col·locada sobre una gran llosa encastada al pla que hi ha davant de la Casa Nova del Castell, a l’antiga era. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Aquest tipus d’arada té dues pales, dues ganivetes i dues relles. Era emprada per obrir els solcs a la terra a certa profunditat. L’arada era tirada per bestiar, una mula, euga,.. i conduïda per una persona que la guiava mitjançant l’esteva. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08131-97 | A l’exterior de la Casa Nova del Castell Montesquiu, al pla de l’era del davant de la casa. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Aquesta eina va ser molt emprada al camp català fins ben entrat el XX.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1142892,2.2165278 | 435231 | 4662763 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 94742 | Llinda de l’edifici del Carrer Plaçola 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-ledifici-del-carrer-placola-4 | XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Llinda situada al primer pis de la façana principal de la casa número 4 del carrer Plaçola. Es tracta d’una llinda plana monolítica, de forma rectangle, amb els angles interiors treballats al biaix. La peça es mostra ben tallada i amb acabat polit amb buixarda. A la part central hi ha una creu patent sobre una mena base, i a costat i costat, la data 1769 a la part superior, i a sota, LLORENS POUS. La llinda està suportada damunt grans carreus de pedra treballats amb el mateix acabat. L’obertura dóna a un balcó de voladís, amb barana de ferro de barrots senzills i volutes sota el passamà i el sòcol.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-98 | Carrer Plaçola, 4. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La llinda indica una data del segle XVIII, un període de creixement demogràfic i urbanístic generalitzat i que a Montesquiu es testimonia amb diversos exemples d’edificis d’aquesta època. De fet, als carrers del nucli antic es poden observar diferents llindes de cronologies d’aquest segle.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1103166,2.2093045 | 434629 | 4662328 | 1769 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94742-p8260430.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94742-p8260431.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94742-p8260429.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La façana principal de l’edifici on hi ha aquesta llinda té una distribució regular d’obertures, dues per planta, disposades alineades, les de planta baixa i planta pis emmarcades amb carreus de pedra tallada i acabat polit. Els murs són de pedra. | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 94743 | Edifici Camí Ral 10 i 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-cami-ral-10-i-12 | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Edifici doble corresponent als números 10 i 12 del Carrer Camí Ral, ambdós mostren una composició i acabats que semblarien respondre a la possibilitat que haguessin format una unitat, un únic edifici. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La planta d’ambdós edificis junts és allargada, consta de planta baixa, planta pis i planta sota coberta, té teulada de teula àrab a dues aigües i carener paral·lel a l’eix del carrer. Destaca la composició i treball de les obertures de planta baixa i planta pis; amb portes i finestres de llindes planes monolítiques sobre muntants de carreus de pedra, tot ben tallat, polit i treballat als angles interiors amb motllures i ornamentacions a llindes, sobretot de la planta primera. Les dues finestres de l’extrem més nord, tant a planta baixa com a planta pis, són més petites i amb carreus més senzills. El segon eix vertical d’obertures pel costat nord, és on hi ha les dues peces remarcables; a planta baixa correspon a una de les portes d’accés i semblaria la porta originària, i a sobre, una obertura que dóna a un balcó de voladís de rajola sobre perfils metàl·lics i tirants corbats. La llinda d’aquest balcó té una motllura en relleu mixtilini que dibuixa una mena de frontó a l’interior del qual hi ha gravada la data 1771 i una creu enmig. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A les altres tres línies verticals d’obertures, s’hi observa un mateix tractament similar a cada planta, a la baixa amb un gran carreu per llinda (amb la superfície molt laminada a les tres, i amb restes de relleu en una d’elles). A la planta pis, totes tenen ampit motllurat i les llindes mostren un rebaix amb una format triangular graonada i al mig una creu patent en relleu. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Les obertures de la planta sota coberta són ben diferents, més senzilles. La façana mostra un sòcol de pedres de riu i la resta de la superfície arrebossada i amb acabat pintat. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-99 | Carrer Camí Ral, 10 i 12 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La llinda indica una data del segle XVIII, un període de creixement demogràfic i urbanístic generalitzat i que a Montesquiu es testimonia amb diversos exemples d’edificis d’aquesta època. De fet, als carrers del nucli antic es poden observar diferents llindes de cronologies d’aquest segle. En aquest vial concretament es considera que la ocupació s’inicia almenys al segle XVI, data en que consta documentada la Ferreria Vella. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Aquest carrer constitueix la fossilització de l’antic traçat del camí en la trama urbana. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1096517,2.2104238 | 434721 | 4662252 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94743-p8260391.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94743-p8260387.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94743-p8260394.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94743-p8260396.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94743-p8260411.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 94744 | Llinda Travessera de l'Església, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-travessera-de-lesglesia-6 | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> | Presenta la superfície una mica degradada. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Llinda situada al primer pis de la façana principal de la casa número 6 de la Travessera de l’Església. Es tracta d’una llinda plana monolítica, de forma rectangular, amb els angles interiors treballats amb una línia fina que perfi</span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>la l’angle a manera de motllura. La peça es mostra ben tallada i amb acabat polit, tot i que la part on hi ha la inscripció gravada està degradada i no facilita una bona comprensió del contingut. La inscripció de la part superior no es llegeix bé del tot, podria ser el nom del propietari, i a sota, hi consta “paraire” i la data 1693 o 1698.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La llinda està suportada damunt carreus de pedra amb el mateix treball i amb la superfície polida ben conservada. Té ampit de pedra amb una base amb motllura molt simple.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-100 | Travessera de l'Església, 6. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La façana principal de l’edifici on hi ha aquesta llinda mostra una estructura i tipologia d’obertures que dóna testimoni de la transformació d’aquest edifici, originari del segle XVII (tal i com s’indica a la llinda) però reformat contemporàniament, atorgant-li la configuració i acabats que veiem avui. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’edifici es situa en un carrer de traçat antic, testimoniat per l’existència d’alguns edificis del segle XVII i XVIII.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1088850,2.2093018 | 434628 | 4662168 | 1693 o 1698 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94744-p8260241.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94744-p8260243.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94744-p8260238.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A la façana de l’edifici hi podem veure un altra llinda d’interès, també a la planta pis, però a l’extrem contrari, els carreus són d’acabat polit i regular i al centre de la llinda hi ha un rebaix al mig del qual sobresurt un relleu amb una forma circular.L’edifici és de planta rectangular, de planta baixa, pis i sota coberta, amb teulada a dos vessants i carener paral·lel a l’eix del carrer. La superfície de les parets és arrebossat i pintat. A més de les obertures descrites, al darrer nivell hi ha dues finestres amb ampit de pedra sense més elements visibles a destacar. La resta d’obertures són senzilles. | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 93462 | Rodes de molí de Cal Moliner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rodes-de-moli-de-cal-moliner | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PAYÀS I BLASI, M.Àngels Payàs (s/d): La Farga de Bebié, un model de colònia tèxtil”, a Taleia. Ripoll. [Consultat en línia: 1/10/2022]</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A la façana principal de l’edifici conegut amb el nom de Cal Moliner, situat a la Carretera de Ribes, hi ha dues rodes de molí encastades a la façana, integrades en el mur de l’edifici de manera ornamental. Les peces estan posades al nivell de la planta baixa, una a cada banda de la porta principal d’accés.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La del costat dret mirant la façana és de pedra de tipus conglomerat, d’una sola peça. La roda que hi ha al costat esquerre, és de pedra de calcària, tipus travertí, és de diferents peces unides i conserva el cèrcol metàl·lic del contorn. Ambdues peces se’ls hi va col·locar una argolla al centre. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-30 | Carretera de Ribes, 44. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Aquestes peces es troben ubicades en un edifici bastit al segle XIX, concretament al 1896 segons consta a la llinda de la porta d’entrada a la casa. L’edifici és conegut com Cal Moliner, remetent a l’ofici del propietari de la casa, Joan Tubau i Vilageliu, en el moment de la seva construcció. Consta que va ser moliner del molí de Rocafiguera i molí de la Farga Vella, on es va instal·lar la fàbrica de la Farga de Bebié. La finca del molí es va vendre a Edmond Bebié, fundador de la fàbrica, entorn a 1865. De fet, la darrera matrícula industrial del molí de Rocafiguera és de l’any 1894. Consta que les rodes provenien del molí de Rocafiguera (PAYÀS, S/D: 10). </span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1112384,2.2072794 | 434463 | 4662431 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93462-p8260484.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93462-p8260490.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93462-p8260495.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 93463 | Llinda de Cal Moliner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-cal-moliner | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PAYÀS I BLASI, M.Àngels Payàs (s/d): La Farga de Bebié, un model de colònia tèxtil”, a Taleia. Ripoll. [Consultat en línia: 1/10/2022]</span></span></span></p> <p> </p> | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Llinda de la porta principal d’accés a Cal Moliner, situada a la façana de ponent, la que obra a la carretera. Es tracta d’una llinda plana monolítica hexagonal, de forma allargada tendint a rectangle, amb els angles interiors treballats al biaix. La peça es mostra ben tallada i amb acabat polit. A la part central hi ha les inicials J. T. V. i la data 1896 gravat dins un rectangle; a cada costat hi ha també gravades eines.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La llinda està suportada damunt grans carreus de pedra treballats amb el mateix acabat.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A la façana principal de l’edifici conegut amb el nom de Cal Moliner, situat a la Carretera de Ribes, també hi ha dues rodes de molí encastades a la façana, a banda i banda de la porta.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-31 | Carretera de Ribes, 44. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’edifici és conegut com Cal Moliner, remetent a l’ofici del propietari de la casa, Joan Tubau i Vilageliu, en el moment de la seva construcció, les mateixes inicials que hi ha a la llinda. Es tracta d’un edifici bastit al segle XIX, concretament al 1896 segons consta a la llinda.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El propietari de l’aquell moment, consta que va ser el darrer moliner del molí de Rocafiguera o de la Farga Vella, on es va instal·lar la fàbrica de la Farga de Bebié. La finca del molí es va vendre a Edmond Bebié, fundador de la fàbrica, entorn a 1865. De fet, la darrera matrícula industrial del molí de Rocafiguera és de l’any 1894. Consta que les rodes provenien del molí de Rocafiguera (PAYÀS, S/D: 10). </span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 42.1112363,2.2072732 | 434462 | 4662431 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93463-p8260491.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93463-p8260489.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93463-p8260497.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 93561 | Espai la Pèrgola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-la-pergola | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d'un espai adequat per al descans, el lleure i l'esbarjo, anomenat la Pèrgola. L'indret </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>és ombrívol i fresc, amb una gran pèrgola central que li dóna nom, envoltat d’arbres, sobretot plataners. La zona està enjardinada i condicionada amb bancs, també hi ha un parc infantil. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La pèrgola esdevé l'element distintiu del lloc, és una estructura de pilars de ciment encofrat amb bigues laminades de fusta i biguetes metàl·liques que suporten les voltes de material traslúcid. El paviment és de formigó lliscat amb un gran escut de Montesquiu al centre.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Està situat a peu del riu Ter, entre el curs fluvial i el carrer Plaçola, amb l’escola a un extrem i l’accés a la piscina i la zona de la font d’en Nando a l’altre. Al costat del riu, hi ha un passeig que s’estén riu avall i en el que hi ha diversos panells informatius sobre el patrimoni natural de l’entorn, la flora i la fauna, la xarxa de camins, etc.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-42 | Al carrer de la Plaçola, a la zona de la Pèrgola. | 42.1113624,2.2081947 | 434538 | 4662444 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93561-p7300525.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93561-p7300526.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93561-p8260448.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93561-p7300515.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 93565 | Monòlit a Mossèn Jacint Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-a-mossen-jacint-verdaguer | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un monòlit situat a la part inicial de la plaça de Mossèn Jacint Verdaguer. El frontal de la pedra està desbastat i hi ha una placa metàl·lica, de coure, amb la imatge de l’escriptor en baix relleu, acompanyat del diferents textos: a un costat, “Estudiant i mosso”, a l’altre, “El poeta del poble. Verdaguer 1845-1902”, i a la part inferior, “Poeta i fangador sóc i faig una feina tant neta que fango com un poeta i escric com un fangador”. A sota, hi ha l’any 1982 i la signatura de l’autor, Francesc Tenas. El perfil de la imatge està decorat amb un marc amb impressions de formes florals.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A la plaça on està ubicada compta amb una zona de parc infantil, bancs, una font, un estany ornamental, bancs, arbres i espai verd. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-46 | Plaça Mossèn Jacint Verdaguer. | 42.1089467,2.2069829 | 434436 | 4662177 | 1982 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93565-p8260139.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93565-p8260140.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Francesc Tenas | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 93569 | Monument a la Batalla de Montesquiu 1714 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-batalla-de-montesquiu-1714 | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un monument realitzat formant una estructura vertical. Sobre una base de formigó hi ha una planxa metàl·lica vertical que la part superior es converteix amb quatre barres simbolitzant la senyera i a la part baixa, un bloc de pedra amb una placa amb el text “EN MEMÒRIA DELS DEFENSORS DE LES LLIBERTATS DE CATALUNYA A LA BATALLA DE MONTESQUIU. 20 de març de 1714”, i a sota, Tricentenari 22 de març de 2014. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-50 | A la plaça de la República, a l'extrem sud. | 42.1099607,2.2100258 | 434689 | 4662287 | 2014 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93569-p7300475.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93569-p7300497.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93569-p7300504.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 93651 | Escultures d'Enric Pla Monferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultures-denric-pla-monferrer | <p><span><span><span><span lang='CA'>-CORTÉS ELÍA, Maria del Agua (2016): Guió per renovació de museografia. Castell de Montesquiu. Diputació de Barcelona, Oficina de Patrimoni Cultural. </span></span></span></span>Inèdit.</p> | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A l’exterior del castell de Montesquiu, als jardins, hi ha tres escultures obra de l’Enric Pla Montferrer. Aquestes estan cedides en dipòsit al castell pel mateix artista.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’obra anomenada “A poètica 1995 – 2005”, de l’any 1999, és una escultura en acer patinable (o Corten) tallat,, que representa una “a” amb una llarga cua, en la que hi ha gravats uns versos de Miquel Martí i Pol. L’autor cerca reivindicar el treball, manual i intel·lectual, i també al poeta osonenc, amb una mena d’homenatge (</span></span></span></span></span><a href='https://www.diba.cat/es/web/fons-art/-/6028-enric-pla'><span><span><span><span>https://www.diba.cat/es/web/fons-art/-/6028-enric-pla</span></span></span></span></a><span lang='CA'><span><span><span><span> ). Els versos que hi ha gravats són un fragment del poema <em>A manera de J. V. Foix</em>, publicat al recull <em>La fàbrica</em> de Miquel Martí i Pol. L’escultura “A poètica” està ubicada a la part posterior de la Masoveria del Castell. Aquesta obra està situada al costat de la Masoveria del Castell, a tocar de la façana posterior.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Una altra peça la trobem a la banda sud, està configurada amb un bloc rectangular de ciment amb una peça metàl·lica representant unes banyes de brau, fetes en acer de tipus Corten; aquestes banyes estan col·locades a un dels extrems superiors. Aqueta peça està situada al davant de la Masoveria del Castell.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>L'altra obra és una escultura formada per tres cubs metàl·lics pintats de vermell distribuïts en una zona d'arbres, a una distància aproximada d'uns 20 metres, en un pla del jardí.</p> | 08131-53 | Al Castell de Montesquiu, a l’espai exterior immediat que envolta el castell i la Masoveria del Castell. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Enric Pla i Montferrer va néixer a Llucà (Osona) l’any 1969. Va cursar estudis artístics a l’Escola de Belles Arts de Vic, amb els s’especialitzà amb la forja. Estudià amb Josep Plandiura al Centre d’Art La Rectoria, a Sant Pere de Vilamajor. Té una llarga carrera en la vessant més tradicional de la forja, combinada amb la part més artística de tractament escultòric, vessant que reivindica com un art de ple dret. La Generalitat de Catalunya li atorgà el títol oficial de Mestre forjador l’any 2009, des de l’any 2000 té un taller a Alpens. De la seva trajectòria, també es pot destacar que compta amb diverses escultures en espais públics, també ha col·laborat en la restauració d’obres modernistes de Puig i Cadafalch o la participació en la construcció de la Sagrada Família (</span></span></span></span></span><a href='https://www.diba.cat/es/web/fons-art/-/6028-enric-pla'><span><span><span><span>https://www.diba.cat/es/web/fons-art/-/6028-enric-pla</span></span></span></span></a><span lang='CA'><span><span><span><span> ).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al 2006 va fer una exposició monogràfica al Parc del Castell de Montesquiu que volia mostrar la seva trajectòria. Un cop finalitzada, les tres obres del tercer apartat de l’exposició, van ser adquirides per la Diputació de Barcelona, on les trobem avui dia.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1137023,2.2129478 | 434934 | 4662700 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93651-p7300173.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93651-p7300194.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93651-p7300187.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93651-p7300221.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93651-p7300209.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93651-p7300225.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93651-p7300160.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93651-p7300151.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93651-p7300147.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Enric Pla i Montferrer | Situat davant de l’accés al castell, és representa El sistema solar, un conjunt format per nou peces, cadascuna és una peça vertical de planxa metàl·lica que conté la representació de cadascun dels planetes i una amb el Sol, obra del mateix autor. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 94698 | Col·lecció El sistema solar d'Enric Pla Montferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-el-sistema-solar-denric-pla-montferrer | <p><span><span><span><a href='https://www.diba.cat/web/fons-art/-/6028-enric-pla'>https://www.diba.cat/web/fons-art/-/6028-enric-pla</a> </span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='http://www.montferrer.cat/'><span><span><span><span>http://www.montferrer.cat/</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='http://enricpla.blogspot.com/2012/10/projecte-planetes.html'><span><span><span><span>http://enricpla.blogspot.com/2012/10/projecte-planetes.html</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://parcs.diba.cat/web/l-informatiu/-/els-jardins-del-castell-de-montesquiu-acullen-la-representacio-del-sistema-solar-a-escala'><span><span><span><span>https://parcs.diba.cat/web/l-informatiu/-/els-jardins-del-castell-de-montesquiu-acullen-la-representacio-del-sistema-solar-a-escala</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span><a href='http://enricpla.blogspot.com/2012/10/projecte-planetes.html'>http://enricpla.blogspot.com/2012/10/projecte-planetes.html</a></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A l’exterior del castell de Montesquiu, als jardins, hi ha diverses escultures obra de l’Enric Pla Montferrer. Entre aquestes, hi ha un conjunt de nou peces anomenat “Representació del sistema solar a escala” a manera d’exposició. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Consta de vuit planxes verticals, cadascuna amb un rectangle foradat on hi ha col·locada la representació de cada planeta i el Sol a escala. Cada peça inclou a la planxa unes dades bàsiques: el nom, la distància al Sol, el radi mitjà, la massa i la inclinació de l’eix de rotació. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La col·lecció permet copsar i comprendre les diferents grandàries dels planetes, entendre la magnitud de l’Univers. El conjunt és com una maqueta del sistema solar, amb el Sol i els planetes reduïts a 550 milions de vegades més petits.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-54 | Al Castell de Montesquiu, a l’espai exterior immediat que envolta el castell, davant la façana de llevant. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Enric Pla i Montferrer va néixer a Llucà (Osona) l’any 1969. Va cursar estudis artístics a l’Escola de Belles Arts de Vic, amb els s’especialitzà amb la forja. Estudià amb Josep Plandiura al Centre d’Art La Rectoria, a Sant Pere de Vilamajor. Té una llarga carrera en la vessant més tradicional de la forja, combinada amb la part més artística de tractament escultòric, vessant que reivindica com un art de ple dret. La Generalitat de Catalunya li atorgà el títol oficial de Mestre forjador l’any 2009, des de l’any 2000 té un taller a Alpens. De la seva trajectòria, també es pot destacar que compta amb diverses escultures en espais públics, també ha col·laborat en la restauració d’obres modernistes de Puig i Cadafalch o la participació en la construcció de la Sagrada Família (</span></span></span></span></span><a href='https://www.diba.cat/es/web/fons-art/-/6028-enric-pla'><span><span><span><span>https://www.diba.cat/es/web/fons-art/-/6028-enric-pla</span></span></span></span></a><span lang='CA'><span><span><span><span> ).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al 2006 va fer una exposició monogràfica al Parc del Castell de Montesquiu que volia mostrar la seva trajectòria. Un cop finalitzada, les tres obres del tercer apartat de l’exposició, van ser adquirides per la Diputació de Barcelona, on les trobem avui dia.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1129883,2.2123095 | 434881 | 4662622 | 2012 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94698-p7300228.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94698-p7300232.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94698-p7300269.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94698-p7300279.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 94706 | Carrer de la Plaçola números 10, 11 i 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-placola-numeros-10-11-i-12 | <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Conjunt de tres edificis corresponents a cases unifamiliars, són de planta baixa, tenen coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a l’eix del carrer. Els edificis ocupen una parcel·la en la que les cases estan desplaçades de la línia de carrer perquè compten amb una part de pati davant la façana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els edificis, encara que siguin habitatges independents han estat dissenyats conjuntament i bastits com un conjunt. Això es testimonia amb el tractament de les façanes, cadascuna de les quals compta amb una porta al centre, flanquejada per una finestra a cada costat. Les obertures compten amb una faixa perimetral que sobresurt lleugerament del plom del frontis. Damunt les obertures hi ha una petita cornisa continua que ocupa tota l’amplada de les façanes. El coronament de les façanes constitueix l’element més remarcable del conjunt, cada frontis està coronat per un frontó mixtilini, els dels edificis dels extrems són iguals, i el del centre, de major alçada i amb un perfil diferent als altres dos, conté a la part central les inicials J.R. i la data 1930.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El pati del davant dels edificis està delimitat per un mur de pedra coronat per una filera de maons massissos, i damunt la barana feta a partir de pilars de maó amb bases i capitells, també de maó, i amb rajola vidriada de color verd decorant els capitells, entre els pilars una barrots de secció circular que actua de barana.</span></span></span></p> | 08131-62 | Carrer de la Plaçola números 10, 11 i 12. | <p><span><span><span>Les cases unifamiliars es van edificar en un període de creixement de població i que en paral·lel va comportar també un augment del nombre de cases existents. La construcció data de 1930 segons consta al frontó central que corona el conjunt d’edificis. Coincidint en un moment de molta activitat industrial, sobretot a les fàbriques tèxtils de Montesquiu i a Sant Quirze de Besora. </span></span></span></p> | 42.1109806,2.2082772 | 434545 | 4662402 | 1930 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94706-p8260437.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94706-p8260438.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94706-p8260441.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquest conjunt d'edificis és anomenat popularment com les Torretes. | 106|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 94711 | Escut del castell 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-castell-2 | <p><span><span><span><span lang='CA'>-CORTS LÓPEZ, Ainhoa (2021): Anàlisi heràldica dels escuts relacionats amb el Castell de Montesquiu (Osona). </span></span></span></span>Inèdit.</p> | XVII | L'estat en general és bo, tot i que les inclemències meteorològiques han anat degradant algunes parts. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un escut ornamental, en baix relleu fet sobre un bloc de pedra, de color ocre clar, la peça està encastada a la dovella central de l’arc de mig punt de la portalada adovellada d’accés principal al castell. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La peça mostra un escut central suportat per uns bessons amb túnica, un a cada costat. La imatge que sostenen les figures humanes és un castell de tres torres amb merlets, amb la del mig més gran i més alta.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-67 | A la portalada d’accés a l’interior del Castell de Montesquiu. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es creu que pot ser de l’època medieval o moderna, probablement del segle XVII en època de Lluís Descatllar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1132627,2.2119019 | 434847 | 4662652 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94711-p7300362.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94711-p7300286.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94711-p7300363.jpg | Legal i física | Modern|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | BCIN | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Sembla que pot conservar restes de policromia. | 94|85 | 52 | 2.2 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 94712 | Escut del castell 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-castell-3 | <p><span><span><span><span lang='CA'>-CORTS LÓPEZ, Ainhoa (2021): Anàlisi heràldica dels escuts relacionats amb el Castell de Montesquiu (Osona). Inèdit.</span></span></span></span></p> | XVIII | L’escut ha perdut algunes parts, especialment detalls del relleu. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un escut ornamental força elaborat, està esculpit en baix relleu i amb inscripció gravada un gran bloc de pedra. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>El relleu mostra un escut amb corona de marquès, compta amb una brodadura llisa que rodeja l’escut, és dividit en dos flancs; dins cada flanc, al costat esquerra, un lleó, i al costat dret, una torra. A la part inferior hi ha una medalla i una inscripció, entre altres elements decoratius que custodien l’escut. La inscripció es pot llegir: “El excelentísimo señor conde de Santa Coloma y de Cifuentes, Marqués de Besora & (...) & C día 20 de Abril de 1790”.</span></span></span></span></span></p> | 08131-68 | A l’interior de la planta baixa del Castell de Montesquiu, al costat mateix de la portalada d’accés. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La cronologia que indica l’escut, 1790, ens situa al llinatge dels Descatllar, a l’època de Gaietà. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1132780,2.2119135 | 434848 | 4662654 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94712-p7300284.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94712-p7300285.jpg | Legal i física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Cultural | BCIN | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 96|94 | 52 | 2.2 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 94721 | Festa de la Farga Bebié | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-farga-bebie | <p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p> | XX | Actualment s'ha perdut la festa, únicament es conserva una missa i irregularment. | <p><span><span><span><span lang='CA'>La Festa Major de la Colònia la Farga de Bebié es celebrava entorn al 16 de juliol, coincidint amb la festivitat de la patrona de l’església de la colònia, la Mare de Déu del Carme.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Des dels seus inicis es celebraven diversitat d’actes, segons les possibilitats de cada moment, a èpoques amb molt esplendor, amb envelat i guarniments, i assistència de grans orquestres. El programa d’actes comptava a més del ball i concerts, amb activitats per la canalla, la missa amb cantada de goigs,... A mitjans de segle XX es van anar afegint altres actes que van tenir molt èxit, com l’exhibició de patinatge artístic, els castells de focs, alguns anys concursos de sardanes,... Cada any, hi assistien i hi participaven els amos de l’empresa, els quals eren els encarregats d’obrir en ball a la pista. Inicialment era la comissió de festes que s’encarregava de preparar uns actes amb el suport econòmic de l’empresa. Durant els anys noranta del segle XX i posteriors, es va continuar mantenint la festa, a mesura que van anar quedant menys habitants a la colònia els actes es van anar reduint, tot i que va continuar-se celebrant (VIÑETA, 2002: 97-106).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Els darrers anys, i sempre que ha estat possible, s’ha procurat mantenir una missa amb cantada de goigs i un dinar de germanor entre antigues persones residents a la colònia.</span></span></span></span></p> | 08131-77 | A la colònia la Farga de Bebié. | <p><span lang='CA'><span><span>El període de màxim esplendor de la festa va ser a mitjans del segle XX i fins als anys 80 de segle XX.</span></span></span></p> | 42.1311245,2.2039773 | 434211 | 4664641 | 08131 | Montesquiu | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Simbòlic | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 351,92 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.