Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 93019 | Masoveria del Castell de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-del-castell-de-montesquiu | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-ESPADALER I PARCERISAS, Ramon (1993): El Castell de Montesquiu a la darreria de l'edat mitjana. Barcelona. L'Avenç, cop. 1993.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-ESPADALER I PARCERISAS<span lang='CA'><span><span><span><span> (1989, juny): </span></span></span>Notes sobre la importància de l'arxiu descobert al Castell de Montesquiu</span></span>- Revista</span></span></span><br /> <span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span>L’antiga masia coneguda amb el nom de Masoveria del Castell de Montesquiu està ubicada a tocar del mateix castell, a pocs metres al nord-est. A tocar de l’antiga masia també hi trobem la Cabanya del Castell, aquest edifici havia estat un paller del mas i, per tant, del castell, i avui dia reconvertida en sala d’exposicions.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La masoveria conserva l’estructura de l’antiga casa de pagès, tot i que adaptada als actuals usos com a edifici administratiu del Parc del Castell de Montesquiu. La reforma per a aquestes noves funcionalitats ha conservat la seva fisonomia exterior i, fins i tot, interior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un edifici de planta rectangular, formada pe planta baixa, planta primera i planta sota coberta o golfes, té teulada a quatre vessants, amb el carener orientat més o menys nord-sud. La façana principal obra cap migdia, on trobem l’accés principal. Al costat de llevant hi ha dos volums afegits, un cos que ocupa tots els nivells d’alçada, a la meitat nord d’aquesta façana i un cos que conforma un porxo a planta baixa i un balcó-terrassa coberta a manera de galeria a nivell de la planta primera. Ambdós, amb coberta a un vessant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici està bastit amb murs de pedra, en conjunt de tall força irregular, tot i que amb les cantoneres formades per blocs de pedra més ben tallats i amb peces més grans respecte de la resta de material que conformen els murs. La casa està construïda en un terreny en desnivell fet que determina que l’alçada visible de les seves façanes no sigui el mateix, així, la façana lateral oest té un nivell menys. Pel que fa a les obertures, actualment compta amb diferents portes d’accés, a la façana principal, però també dues a la façana posterior i la lateral(??). La porta principal, a la façana sud, és una obertura rectangular de muntants de grans carreus de pedra ben tallada i polida, i llinda de biga de fusta. Per contra a la façana posterior, la nord, hi trobem dues portes d’accés, d’obertura amb llinda d’arc rebaixat fet de lloses posades a ple de llibre. La majoria de finestres són de configuració senzilla, en destaquen les de la façana sud, que majoritàriament són de brancals de pedra també més ben escairada i polida, i en alguns casos també llinda monolítica i/o ampit de pedra, tot i que en algunes és resultat de la reforma recent que regularitza més o menys els acabats de la façana. També a la façana est hi trobem una finestra amb acabats similars als de la façana sud.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els murs de l’edifici mostren traces d’obertures actualment tapiades, exemple de l’evolució de la seva arquitectura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’interior, reformat, conserva elements que permeten identificar part de l’antiga distribució, així com observar testimonis arquitectònics del seu passat com a masia.</span></span></span></p> | 08131-2 | Parc del Castell de Montesquiu. | <p><span><span><span>Aquesta antiga casa de pagès, apareix anomenada de diferents maneres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La seva funció originària era la de masoveria del Castell de Montesquiu, casa que acollia doncs la família de masovers del castell. Sembla que es va bastir a inicis del segle XIX, probablement per i en època de la família Safont de Vic propietària del castell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També va mantenir aquest ús com a masoveria, mentre el castell estava a mans de la família Juncadella. És en l’època que el castell passa a la Diputació de Barcelona, que es converteix en edifici de serveis i administratiu, primer del Parc Comarcal del Ripollès, i avui en dia del Parc del Castell de Montesquiu. </span></span></span></p> | 42.1136113,2.2126437 | 434909 | 4662690 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | 2023-10-03 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En època que l’edifici era d’ús del Parc Comarcal del Ripollès, va ser utilitzat com a biblioteca del parc, amb uns 1500 títol. | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 93023 | La Solana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-solana-7 | <p>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</p> <p>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</p> | XIX | <p><span><span><span>Antiga casa de pagès avui totalment reformada i que acull un Centre de desenvolupament forestal. Els volums que conformen el conjunt permeten identificar l’estructura central de la casa, amb altres construccions annexes que configuraven les dependències pròpies d’una masia, espais de magatzem, corts, coberts, entre altres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La volumetria del conjunt mostra una planta de forma allargada, amb orientació nord-est a sud-oest, amb la façana principal vers llevant. El conjunt és bastit adossat a un marge, que permetia l’accés directe a nivell de planta primera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la zona central es pot identificar l’estructura central de l’antiga casa, amb altres construccions annexes a costat i costat, a l’extrem de llevant hi ha una edificació que semblaria correspondre a un antic volum destinat més aviat a paller atenent a la gran obertura central en arc de mig punt. Entre aquesta i l’annex de la casa trobem una portalada que obra a un espai clos, una mena de pati interior o era.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici que corresponia a la casa és la construcció de major alçada, actualment consta de baixos, planta primera i segona disposada sota coberta. Els altres volums són de menor alçada, a costat i costat, de dos nivells i, a l’extrem més nord, d’un sol nivell. Les obertures són majoritàriament de tall senzill, les portalades, tant d’accés a l’antiga casa com al pati interior, són en arc rebaixat. El darrer nivell de la casa compta una galeria de diverses obertures en arc de mig punt. L’obertura d’accés a la cabanya o antiga pallissa és també en arc de mig punt, en aquest cas és visible el maó vist disposat a plec de llibre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot i que majoritàriament les obres de reforma van suposar la substitució de part dels materials constructius tradicionals per altres de contemporanis, la superfície de les parets exteriors on és visible l’estructura de murs de pedra, aquests són bastits amb paredat comú. Actualment, l’acabat de gran part dels volums és arrebossat. Pel que fa a les cobertes són majoritàriament a dues aigües, amb teula àrab, excepte a l’antic paller que és a un sol vessant. </span></span></span></p> | 08131-6 | Al Parc del Castell de Montesquiu. | <p><span><span><span>Es tracta d’una antiga masoveria que es troba, des d’origen, dins la propietat del Castell de Montesquiu. Consta que va ser bastida a mitjans del segle XIX, hauria comptat amb les dependències i espais habituals d’aquest tipus de complexos amb funcions agropecuàries i d’habitatge. A partir de mitjans del segle XX es trobava abandonada, fet que facilitar el seu ràpid i progressiu deteriorament, agreujat als anys 70 del segle XX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre el 1982 i el 1985 es va restaurar i reformar per reconvertir els edificis en casa de colònies, obra que va anar a càrrec de Jordi Ambròs, qui va intentar respectar l’aspecte exterior, tot i que, entre altres, s’hagueren de refer murs, forjats i teulada de la casa que es van substituir per materials actuals, emprant el ferro i el formigó. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre la documentació recollida pels estudis realitzats des del Parc del Castell de Montesquiu, consten un parell de referències a contractes del Bosc de la Solana dels anys quaranta del segle XX (ACRI: Inventari dels document (1878 – 1968) del fons del Castell de Montesquiu dipositats a l’Arxiu Comarcal del Ripollès).</span></span></span></p> | 42.1204131,2.2167338 | 435254 | 4663442 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93023-montesquiulasolana.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | Xarxa natura 2000 | 2023-10-03 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Actualment La Solana acull el Centre de desenvolupament forestal (CDF), un espai per al coneixement i la difusió del sector forestal. | 45 | 1.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 94708 | Pont de la Fàbrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-fabrica-0 | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>-SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p> | XX | No es pot accedir a la passarel·la. Actualment la fàbrica tèxtil no està en funcionament. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta d’una palanca simple, d’estructura metàl·lica suportada en els estreps i un pilar central de formigó armat; té la característica que és tancada, amb parets laterals amb plaques de metacrilat i la coberta de fibrociment. Les mides són entorn a 60 metres de llargada i una amplada interior d’1,5 metres aproximadament. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>És un pont d’ús intern, que permetia la comunicació entre els edificis de la fàbrica, pròpiament dels espais d’ús industrial.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Tal i com passa amb la colònia la Farga de Bebié, aquesta passarel·la també forma part de dos termes municipals, així, la banda sud correspon a Montesquiu, i la banda nord, a les Llosses.</span></span></span></span></p> | 08131-64 | A la Farga de Bebié, sobre el riu Ter. Emplaçat comunicant les zones industrials del complex. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edmond Bebié, fundador de la Farga de Bebié, va adquirir les propietats del Molí de Rocafiguera i de la Farga Vella entre els anys 1865 i 1866; de seguida es va iniciar la construcció de la fàbrica i colònia, posant-se en funcionament al 1899. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Sembla que l’origen d’aquests palanca és arran de l’ampliació de la fàbrica de la Farga de Bebié amb la construcció de la Fàbrica Nova, posada en funcionament l’any 1917. El pont unia ambdues fàbriques, i era a través del qual es traspassava el producte manufacturat per a passar les darreres fases del procés abans de donar-lo per acabat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>En origen hi havia una passarel·la coberta que es va endur l’aiguat de l’any 1940. Després de la riuada, es va reconstruir amb una palanca simple sense pilars de suport. Entre a finals dels cinquanta del segle XX i principis dels seixanta, es va canviar per l’actual estructura. </span></span></span></span></p> | 42.1300523,2.2066174 | 434428 | 4664520 | 08131 | Montesquiu | Restringit | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La passarel·la, anomenada Pont de la Fàbrica, està a uns 138 metres aigües amunt de la palanca o pont de la Casa, en una zona no accessible i d’ús restringit. | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 94715 | Fons de l'Arxiu parroquial de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-parroquial-de-montesquiu | XIX-XX | El fons es va veure afectat per una plaga de tèrmits que va destruir una part de la documentació. | <p><span><span><span><span><span><span>L'arxiu parroquial de Santa Maria de Montesquiu es conserva a l'Arxiu Episcopal de Vic. Compta amb documentació del 1849 al 2004, amb un total de 44 unitat documentals, entre paper, volums i lligalls. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La documentació que conté és des de que l’església de Santa Maria de Montesquiu es va independitzar de la de Sant Quirze de Besora l’any 1878; compta també amb alguna documentació anterior, comptes, testaments,.. També compta amb documentació de l’església de la Farga de Bebié.</span></span></span></span></span></span></p> | 08131-71 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer de Santa Maria, 1, 08500 Vic, Barcelona | <p><span><span><span>L'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic compta amb un conjunt documental i bibliogràfic d’interès, tant pel seu volum com pel ventall cronològic que abasta. Està format per la documentació generada per les institucions eclesiàstiques del bisbat de Vic durant dotze segles; també té altres fons no eclesiàstics destacats, els quals s’han anat recopilant durant anys i de l’àmbit territorial del bisbat. La Biblioteca Episcopal és reconeguda pel volum i antiguitat dels seus fons, amb prop de 200 incunables i més de 300 manuscrits des del segle VIII. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1973, quan els fons encara estaven a la Rectoria de Montesquiu, sembla que es veié afectat per una plaga de tèrmits </span></span></span></p> <p><span><span><span>La documentació va ingressar a l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic el 28 i 29 d’abril de 2005, provinent de la parròquia. Consta que malgrat que la parròquia comptava amb llibres independents abans de la independència de la parròquia de Sant Quirze, aquests no s’han conservat.</span></span></span></p> | 42.1091683,2.2093959 | 434636 | 4662200 | 08131 | Montesquiu | Restringit | Regular | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La part actual de documentació que està en ús, és a la parròquia. | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 94716 | Fons de Montesquiu a l'Arxiu General de la Diputació de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-montesquiu-a-larxiu-general-de-la-diputacio-de-barcelona | XX-XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'>l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona custodia diversa documentació relacionada amb el Castell de Montesquiu, arran de la donació de la família Juncadella a la institució. Consta que hi ha la següent documentació:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-Diari d’Emili Juncadella: Es tracta </span><span lang='CA'>d’un quadern escrit a mà pel propi Emili Juncadella que ell titula <em>Recuerdos de mis excursiones en montaña</em>. En aquest quadern narra 20 excursions que va fer entre 1908 i 1913. El llibre no ha sigut publicat, però sí hi ha un fulletó editat per la Diputació de Barcelona amb motiu d’una exposició sobre la passió excursionista d’aquest personatge amb fotografies fetes per ell mateix. Aquest fulletó es titula <em>Mirabilia sunt opera tua Domine. Emilio Juncadella, muntanyenc 1908/1915</em> i recull alguns dels textos del quadern anomenat anteriorment.</span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>-</span></span></span></span><span lang='CA'>C</span><span lang='CA'>ol·lecció de 1500 plaques estereoscòpiques fetes pel propi Emili Juncadella, aficionat a la fotografia. Les plaques estan retolades pel propi Juncadella i recullen les imatges que va fer durant les seves excursions al Pirineus i en els seus viatges a l’Àfrica, i altres indrets.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-Memòria del treball (2009): Condicionament de la col·lecció de Pergamins del fons patrimonial del Castell de Montesquiu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-Descripció fitxa NODAC del Fons de Pergamins de l’Arxiu del Castell de Montesquiu.</span></span></span></span></p> | 08131-72 | Arxiu General de la Diputació de Barcelona. C/ Mejia Lequerica, 1 - 08028 Barcelona | 42.1132715,2.2120375 | 434859 | 4662653 | 08131 | Montesquiu | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La informació ha estat facilitada pel personal de l’Arxiu General de la Diputació. | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 94721 | Festa de la Farga Bebié | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-farga-bebie | <p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p> | XX | Actualment s'ha perdut la festa, únicament es conserva una missa i irregularment. | <p><span><span><span><span lang='CA'>La Festa Major de la Colònia la Farga de Bebié es celebrava entorn al 16 de juliol, coincidint amb la festivitat de la patrona de l’església de la colònia, la Mare de Déu del Carme.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Des dels seus inicis es celebraven diversitat d’actes, segons les possibilitats de cada moment, a èpoques amb molt esplendor, amb envelat i guarniments, i assistència de grans orquestres. El programa d’actes comptava a més del ball i concerts, amb activitats per la canalla, la missa amb cantada de goigs,... A mitjans de segle XX es van anar afegint altres actes que van tenir molt èxit, com l’exhibició de patinatge artístic, els castells de focs, alguns anys concursos de sardanes,... Cada any, hi assistien i hi participaven els amos de l’empresa, els quals eren els encarregats d’obrir en ball a la pista. Inicialment era la comissió de festes que s’encarregava de preparar uns actes amb el suport econòmic de l’empresa. Durant els anys noranta del segle XX i posteriors, es va continuar mantenint la festa, a mesura que van anar quedant menys habitants a la colònia els actes es van anar reduint, tot i que va continuar-se celebrant (VIÑETA, 2002: 97-106).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Els darrers anys, i sempre que ha estat possible, s’ha procurat mantenir una missa amb cantada de goigs i un dinar de germanor entre antigues persones residents a la colònia.</span></span></span></span></p> | 08131-77 | A la colònia la Farga de Bebié. | <p><span lang='CA'><span><span>El període de màxim esplendor de la festa va ser a mitjans del segle XX i fins als anys 80 de segle XX.</span></span></span></p> | 42.1311245,2.2039773 | 434211 | 4664641 | 08131 | Montesquiu | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Simbòlic | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 94722 | Goigs Verge Immaculada de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-verge-immaculada-de-montesquiu | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els goigs a la Verge Immaculada Patrona de la parròquia de Montesquiu, del Bisbat de Vic, utilitzen el mateix text que trobem habitualment en la majoria de goigs dedicats a aquesta Mare de Déu. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El document consultat és de Lletra i música de Mn. Adjutori Vilalta. Impresos a una sola tinta en blau, sense que hi consti el taller ni la data. El document inclou a la part superior a un costat, el títol del goig amb la imatge de la Mare de Déu al centre; la lletra en dues columnes i, a la part inferior, la partitura de la música del goig; el document es mostra decorat amb un emmarcament d'una garlanda amb espigues. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-78 | A l’església parroquial. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els goigs es canten al menys durant la celebració de la Festa Major, coincidint amb la Missa major el dia de la festivitat de la patrona, el 8 de desembre, la Immaculada Concepció. Actualment la Verge que hi ha presidint l’altar és la Verge Assumpta que es celebra al 15 d’agost.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al llarg de l’any coincidint amb altres diades assenyalades s’han cantat els goigs en honor a la Verge.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1091525,2.2093938 | 434635 | 4662198 | 08131 | Montesquiu | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 94723 | Goigs a la Mare de Déu del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-mare-de-deu-del-carme-0 | <p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p> | XX | La cantada de goig a Santa Carme es manté molt testimonialment. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els goigs a la Mare de Déu del Carme de la Farga de Bebié, pertanyent a la parròquia de Montesquiu, del Bisbat de Vic, utilitzen el mateix text que trobem habitualment en la majoria de goigs dedicats a aquesta Mare de Déu. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El document consultat és de Lletra i música de Mn. Adjutori Vilalta. Impresos a una sola tinta en negra, Impresos a Ripoll, a la impremta Santa Maria l’any 1961. Hi consta que el tiratge va se destinat als “Amics dels Goigs”. El document inclou a la centre de la part superior la imatge de la Mare de Déu i a sota el títol del goig; a continuació la lletra, i a sota la música, a la part inferior l’Oremus. La lletra és de Sebastià Sanz i la Música de Mn. Enric Bonada. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al document es concreta que és amb llicència eclesiàstica de l’excel·lentíssim Bisbe de Vic, Dr. Ramon Masnou i Boixeda, el 28 de setembre de 1960, tot concedint indulgència als fidels que cantessin o resessin els goigs (VIÑETA, 2002: 111-113).</span></span></span></span></p> | 08131-79 | A l’església de la Farga de Bebié i a l’església parroquial. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els goigs es cantaven al menys durant la celebració de la Festa Major de la colònia de la Farga de Bebié, coincidint amb la Missa major el dia de la festivitat de la patrona, el 16 de juliol. Els darrers anys sempre que s’ha pogut fer missa a l’església s’ha fet cantada de goigs. Darrerament, sembla que també a l’església parroquial de Santa Maria de Montesquiu coincidint amb la data de la festa de la Mare de Déu del Carme i l’homenatge a la gent gran.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1311195,2.2039921 | 434212 | 4664641 | 08131 | Montesquiu | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 94726 | Riu Ter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-ter-0 | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p> </p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El riu Ter creua el terme municipal de Montesquiu de nord a sud, dividint el territori en dos. Al seu pas pel municipi el curs fluvial rep l’aigua de torrents i rieres, en especial menció a la riera de la Solana i la riera de Sora. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El Ter és el segon riu més llarg de Catalunya després del Segre, amb 208 quilòmetres de recorregut i una superfície de conca de 3.010 km2; transcorre per les comarques del Ripollès, Osona, Selva, Gironès i Baix Empordà. Neix a Ulldeter, dins del terme de Setcases (Ripollès) al Pirineu Oriental, a uns 2.400 metres d'altitud, fins a desembocar a la mar Mediterrània, a la platja de Pals, al terme de l'Estartit. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A la llera hi creix la característica vegetació de ribera, com verns, salzes, àlbers, pollancres, tamarius, oms, canyissars i bogars. Oferint hàbitat a nombroses espècies animals, com el martinet, el bernat pescaire, el corb marí gros, la serp d'aigua, la rata d'aigua, etc. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria. Tal i com queda testimoniat al seu pas pel municipi de Montesquiu, on les seves aigües van ser aprofitades des de l’època baix medieval per molins fariners, a l’època preindustrial amb fargues i altres molins, tot d’infraestructures i petites manufactures que s’anirien bastint a redós. A l’època industrial van aparèixer nombroses fàbriques tèxtils que es van anar instal·lat a la zona, al municipi la Farga de Bebié esdevenint una de les grans colònies tèxtils del riu Ter, també la resclosa i canal de can Trinxet (al terme de Sant Quirze de Besora, així com per fer funcionar dues fàbriques de carbur. L’explotació industrial del riu al terme continua funcionant, actualment com a centrals elèctriques. A més dels usos industrials el Ter també ofereix usos naturals i socials, grans zones d’hortes han estat regades amb les seves aigües. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El costat del riu al seu pas pel poble de Montesquiu ha estat zona de passeig habitual, actualment amb un entorn que ha millorat l’entorn de peu del riu, adequant-lo al passeig i oferint informació de la flora i fauna que hi ha.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>La presència del riu Ter a la zona ha estat un element determinant per la creació del primer nucli de població. A la vegada el curs fluvial ha condicionat la població, depenent de Sant Quirze de Besora fins la seva independència l’any 1934, havent de creuar el riu per arribar a la capital del municipi en aquella època. El nombre de ponts que hi ha al terme sobre el riu Ter, testimonien també que el curs fluvial esdevé també un element divisor que cal minimitzar amb la construcció d’infraestructures que permetin connectar els dos costats del municipi.</span></span></span></span></span></p> | 08131-82 | Creua el terme municipal de nord a sud. | 42.1114808,2.2089987 | 434606 | 4662457 | 08131 | Montesquiu | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94726-pc080087.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94726-pc080109.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94726-pc080255.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94726-p8260455.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | Xarxa natura 2000 | 2023-10-04 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 94730 | Gorg del Pla de l'hort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-del-pla-de-lhort | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El petit gorg del Pla de l'Hort és a la riera de la Solana, prop de la casa que li dóna nom (avui Centre de Desenvolupament Forestal). En un petit salt que conforma una placa de roca al pas de les aigües del curs fluvial, definint una petita basseta.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-86 | Al Parc del Castell de Montesquiu. A la riera de la Solana, aigües avall d’on hi ha la casa de la Solana. | 42.1163835,2.2126776 | 434915 | 4662998 | 08131 | Montesquiu | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-10-04 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||||
| 94732 | Riera de la Solana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-la-solana | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La riera creua part del territori del Parc del Castell de Montesquiu en sentit nord-est a sud, sud-oest, a vessar les aigües al Ter a l’alçada de la central hidroelèctrica, l’antic carbur de baix. Discorre per una vall pronunciada, en un vessant de la qual hi ha l’antiga masia que dóna nom a la riera. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Sembla que aquesta riera “també és coneguda amb el nom de riera del Mall dels Ferrers, per les cases de ferrers que hi havia a la capçalera. A causa del clima humit d'aquestes contrades, vessa aigua tot l'any a la riba esquerra del riu Ter, tot i que no deixa de tenir un cert règim torrencial, amb sobtades crescudes, sobretot després de les tempestes de final d'estiu. La presència de l'aigua afavoreix una vegetació pròpia dels marges de rius i torrents: salzes, verns i plàtans, i alimenta diverses fonts, com ara la font del Plàtan, que es troba al costat de la riera, aigües avall” (</span></span></span></span></span><a href='https://itineraris-senyalitzats.diba.cat/dibaparcs/points/view/el-gorg-del-pla-de-l-hort'><span><span><span><span>https://itineraris-senyalitzats.diba.cat/dibaparcs/points/view/el-gorg-del-pla-de-l-hort</span></span></span></span></a><span lang='CA'><span><span><span><span> ).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-88 | Al Parc del Castell de Montesquiu. A la riera de la Solana, aigües avall d’on hi ha la casa de la Solana. | 42.1180904,2.2148692 | 435098 | 4663186 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-10-04 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al peu de la riera prop de la via del tren, hi ha la font Codineta, on també hi ha un pont que permet creuar el curs fluvial en aquest punt. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 94735 | Passeig del riu Ter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeig-del-riu-ter | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A l’entorn immediat al riu Ter al seu pas pel nucli de Montesquiu hi ha un passeig que discorre paral·lel al curs fluvial. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Aquest és un camí planer amb la meitat més nord, des del costat de la plaça de la República aproximadament, amb presència d’arbres caducifolis que afavoreixen que el lloc sigui un entorn molt fresc i ombrívol. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Vers el sud, cap al nou parc infantil, el passeig s’ha adequat recentment, és planer, condicionat amb panells informatius de la fauna i flora (espècies d’ocells, fauna de riu, flora de ribera, etc.) que es pot identificar i observar a l’entorn del riu. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-91 | Al nucli urbà, paral•lel al riu. | 42.1098414,2.2106357 | 434739 | 4662273 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94735-pc080097.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94735-pc080096.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94735-pc080085.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 94737 | Col·lecció d'objectes del CDRM | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-del-cdrm | XIX-XX | Alguns objectes requeririen una actuació per assegurar-ne la seva conservació. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La col·lecció està ubicada a la planta primera del Centre Obrer i Recreatiu de Montesquiu, es tracta d’un conjunt divers, amb objectes de caire etnològic: una massa de fusta, una falç, un projectil de la Guerra Civil,... amb algun moble, com uns escriptoris. I també algunes peces artístiques, entre les quals un quadre de Domènec Soler Gili d’un retrat de Josep Genollà i un Tapis de Garcia Barrios. La col·lecció resta pendent de classificar i documentar. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-93 | A l'edifici de l'antic Centre Obrer i Recreatiu de Montesquiu. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La col·lecció d’objectes, junt amb l’arxiu de documents, cartells, programes, imatges, etc. es va anar formant per iniciativa del grup de persones que estaven al capdavant del Centre de Recerca i Documentació de Montesquiu. El conjunt es va anar nodrint a partir de la crida feta a la població, i gràcies a la col·laboració de molta gent es va poder anar aplegant aquesta mostra.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1097580,2.2099812 | 434685 | 4662265 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Regular | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 94741 | Arada de rodes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arada-de-rodes | XX | Té parts laminades i afectades per l'efecte de l'oxidació. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’una arada de ferro de rodes, també coneguda com a brabant”. L’eina està col·locada sobre una gran llosa encastada al pla que hi ha davant de la Casa Nova del Castell, a l’antiga era. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Aquest tipus d’arada té dues pales, dues ganivetes i dues relles. Era emprada per obrir els solcs a la terra a certa profunditat. L’arada era tirada per bestiar, una mula, euga,.. i conduïda per una persona que la guiava mitjançant l’esteva. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08131-97 | A l’exterior de la Casa Nova del Castell Montesquiu, al pla de l’era del davant de la casa. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Aquesta eina va ser molt emprada al camp català fins ben entrat el XX.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1142892,2.2165278 | 435231 | 4662763 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 94743 | Edifici Camí Ral 10 i 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-cami-ral-10-i-12 | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Edifici doble corresponent als números 10 i 12 del Carrer Camí Ral, ambdós mostren una composició i acabats que semblarien respondre a la possibilitat que haguessin format una unitat, un únic edifici. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La planta d’ambdós edificis junts és allargada, consta de planta baixa, planta pis i planta sota coberta, té teulada de teula àrab a dues aigües i carener paral·lel a l’eix del carrer. Destaca la composició i treball de les obertures de planta baixa i planta pis; amb portes i finestres de llindes planes monolítiques sobre muntants de carreus de pedra, tot ben tallat, polit i treballat als angles interiors amb motllures i ornamentacions a llindes, sobretot de la planta primera. Les dues finestres de l’extrem més nord, tant a planta baixa com a planta pis, són més petites i amb carreus més senzills. El segon eix vertical d’obertures pel costat nord, és on hi ha les dues peces remarcables; a planta baixa correspon a una de les portes d’accés i semblaria la porta originària, i a sobre, una obertura que dóna a un balcó de voladís de rajola sobre perfils metàl·lics i tirants corbats. La llinda d’aquest balcó té una motllura en relleu mixtilini que dibuixa una mena de frontó a l’interior del qual hi ha gravada la data 1771 i una creu enmig. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A les altres tres línies verticals d’obertures, s’hi observa un mateix tractament similar a cada planta, a la baixa amb un gran carreu per llinda (amb la superfície molt laminada a les tres, i amb restes de relleu en una d’elles). A la planta pis, totes tenen ampit motllurat i les llindes mostren un rebaix amb una format triangular graonada i al mig una creu patent en relleu. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Les obertures de la planta sota coberta són ben diferents, més senzilles. La façana mostra un sòcol de pedres de riu i la resta de la superfície arrebossada i amb acabat pintat. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-99 | Carrer Camí Ral, 10 i 12 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La llinda indica una data del segle XVIII, un període de creixement demogràfic i urbanístic generalitzat i que a Montesquiu es testimonia amb diversos exemples d’edificis d’aquesta època. De fet, als carrers del nucli antic es poden observar diferents llindes de cronologies d’aquest segle. En aquest vial concretament es considera que la ocupació s’inicia almenys al segle XVI, data en que consta documentada la Ferreria Vella. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Aquest carrer constitueix la fossilització de l’antic traçat del camí en la trama urbana. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1096517,2.2104238 | 434721 | 4662252 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94743-p8260391.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94743-p8260387.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94743-p8260394.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94743-p8260396.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94743-p8260411.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 94710 | Escut del castell 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-castell-1 | <p><span><span><span><span lang='CA'>-CORTS LÓPEZ, Ainhoa (2021): Anàlisi heràldica dels escuts relacionats amb el Castell de Montesquiu (Osona). Inèdit.</span></span></span></span></p> | XVII? | Presenta algunes parts malmeses. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un escut en baix relleu fet sobre un bloc de pedra, defineix una forma rectangular, un carreu, amb el contorn perfilat amb una senzilla motllura angular que delimita el relleu esculpit. La peça està força malmesa en el detall del relleu. Compta amb dues figures humanes, dos infants bessons, col·locades dretes una a cada extrem, que suporten un escut, la part inferior amb unes franges horitzontal i la superior altres elements geomètrics.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-66 | A l’interior del Castell de Montesquiu, a la planta baixa. | 42.1137116,2.2122579 | 434877 | 4662702 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94710-p8250046.jpg | Legal i física | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Cultural | BCIN | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La part inferior podria correspondre a l’heràldica dels Besora. | 96 | 52 | 2.2 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 94712 | Escut del castell 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-castell-3 | <p><span><span><span><span lang='CA'>-CORTS LÓPEZ, Ainhoa (2021): Anàlisi heràldica dels escuts relacionats amb el Castell de Montesquiu (Osona). Inèdit.</span></span></span></span></p> | XVIII | L’escut ha perdut algunes parts, especialment detalls del relleu. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un escut ornamental força elaborat, està esculpit en baix relleu i amb inscripció gravada un gran bloc de pedra. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>El relleu mostra un escut amb corona de marquès, compta amb una brodadura llisa que rodeja l’escut, és dividit en dos flancs; dins cada flanc, al costat esquerra, un lleó, i al costat dret, una torra. A la part inferior hi ha una medalla i una inscripció, entre altres elements decoratius que custodien l’escut. La inscripció es pot llegir: “El excelentísimo señor conde de Santa Coloma y de Cifuentes, Marqués de Besora & (...) & C día 20 de Abril de 1790”.</span></span></span></span></span></p> | 08131-68 | A l’interior de la planta baixa del Castell de Montesquiu, al costat mateix de la portalada d’accés. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La cronologia que indica l’escut, 1790, ens situa al llinatge dels Descatllar, a l’època de Gaietà. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1132780,2.2119135 | 434848 | 4662654 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94712-p7300284.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94712-p7300285.jpg | Legal i física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Cultural | BCIN | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 96|94 | 52 | 2.2 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 94869 | Capella del Castell de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-castell-de-montesquiu | <p>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</p> <p>-CATALÀ ROCA, Pere: Castells Catalans</p> <p>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</p> <p>-ESPADALER I PARCERISAS, Ramon (1993): El Castell de Montesquiu a la darreria de l'edat mitjana. Barcelona. L'Avenç, cop. 1993.</p> <p>-ESPADALER I PARCERISAS, (1989, juny): Notes sobre la importància de l'arxiu descobert al Castell de Montesquiu- - Revista</p> <p>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</p> <p>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</p> <p>-VVAA (1987): CATALUNYA ROMÀNICA. VOL. X RIPOLLÈS. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XVII | <p><span><span><span>La capella del Castell de Montesquiu està situada adossada a la façana principal del monument, concretament a l’angle sud-est. L’església compta amb accés directe des de l’exterior i també amb comunicació des de l’interior del castell. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una petita capella, d’una sola nau de planta rectangular amb coberta de volta de canó molt lleugerament apuntada. La coberta conforma un terrat pla amb accés des de dependències de la planta primera. A la part superior de la façana de llevant hi ha una petita espadanya que conté la campana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Exteriorment es mostra com una construcció de planta rectangular de murs de carreus de mides diverses, amb restes de revestiment de morter. La porta d’accés des de l’exterior, al mur de ponent, és de muntants de carreus i llinda plana monolítica, tots ben tallats i polits. Damunt d’aquesta portalada, hi ha una fornícula, decorada amb elements geomètrics i florals, a l’interior hi trobem una escultura de Santa Bàrbara, patrona de la capella. També a la façana principal hi ha una petita finestreta. A la façana de llevant hi ha altres finestretes que faciliten la il·luminació de l’interior, amb vitralls decoratius.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior, trobem un arrambador de rajola policromada del segle XVII, decorada amb motius geomètrics, vegetals i florals, i amb algunes escenes de la vida de Santa Bàrbara. La porta d’accés i comunicació amb l’interior del castell, i les d’accés a la part posterior de l’altar (a manera de sagristia), així com una de les finestres, estan decorades amb guixeries amb motius vegetals i florals, també amb alguns elements geomètrics, i el símbol de Maria Mare de Déu, a la porta d’accés amb les dependències del castell, i el símbol d’alfa i omega a les de la sagristia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Compta amb un altar d’estil barroc, amb la mesa i a sobre el retaule; aquest és format per diferents nivells, al cos central hi ha fornícules, cadascuna flanquejada per columnes salomòniques, i a l’àtic, una altra fornícula. Tot ell compta amb relleus que mostren motius sobretot vegetals i florals, junt amb diversos caps d’àngels, també amb elements arquitectònics que delimiten cada part del retaule. Està acabat pintat amb policromia i sobretot daurat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La capella conserva mobiliari, objectes ornamentals, litúrgics, d’ús pràctic,.. </span></span></span></p> | 08131-110 | Al Parc Natural del Castell de Montesquiu. La capella està adossada a l’angle sud-est de la façana principal del castell. | <p><span><span><span>Els orígens del castell de Montesquiu es remunten a l’època medieval, entre els segles X i XI, quan devia haver-hi una torre de vigilància per controlar la zona de pas del riu Ter. Al llarg dels segles, el castell va experimentar canvis considerables; durant el període medieval es tractaria d’un castell tipus domus o casa forta. Més tard, entorn a les darreries del segle XV es va adaptar a residència senyorial, convertint l’antiga domus en un castell. Les modificacions es van anar succeint al llarg de la seva història, amb canvis destacats també al llarg del segle XVI i XVII, en època de la nissaga Descatllar i també a les primeres dècades del segle XX quan estava a mans de la família Juncadella.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Lluís Descatllar va fer construir la capella del castell, la qual fou consagrada el dia 13 d’abril de 1642, sota l’advocació de Santa Bàrbara. Aquesta església sembla que va substituir una petita capella anterior, segurament d’època medieval, la qual devia estar situada molt a prop de l’edifici del castell però exempta. Als inventaris que es conserven del castell, hi ha documentades les obres i les reformes a la capella entre 1638-1642.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En data 12 de març de 1382, trobem un document sobre una requisició, en que Francesca, muller del difunt Guillem Sala, senyor del castell de Dos Castells reclama al veguer i jutge de Vic la seva assignació com a tutora de les filles del seu marit (ACRI-ACM: 1349/4, núm. 84 calaix 1 Sora, 2200). S’hi referencia la capella sobre la domus de Montesquiu, constituïda sota la parròquia de Besora. Hem de pensar que podria tractaria d’aquella primera capella del castell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 18 de gener 1390 consta en un document de venda feta per Berenguer de Cumbis de la parròquia de Sant Quirze de Besora, que ven a Ramon Codina, rector de la capella de Santa Bàrbara de Montesquiu, el mas Ravell i el mas Mascaltrà, de la parròquia de Santa Maria de Besora per 190 sous barcelonesos (ACRI-ACM: 1349/29; Besora 7 núm. 33). El 9 de febrer de 1436, en una acta de reconeixement, trobem que Guillem Codina i el seu fill Pere Codina, de Sant Quirze de Besora, reconeix i defineix a Ramon Codina rector de la capella de Santa Bàrbara de Montesquiu, els masos Ravell i Malastacia, que són adjunts situats a la parròquia de Santa Maria de Besora (ACRI-ACM: 1342/31, Besora 4 núm. 43). En aquests dos documents es referencia l’existència d’un rector de la capella de Santa Bàrbara de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el testament d’Isabel Descatllar de 21 de maig de 1535 hi apareix dins el seu llegat la donació de la capella de Santa Bàrbara. (BC, Fons Querlat, Llibre 8/8, núm. 2286, data 1680)</span></span></span></p> <p><span><span><span>En la visita pastoral datada el 20 de desembre de 1619 (ABEV, Fons XM1, Llibre 1212 pàg. 235) es fa relació de la visita per part de Don Antonius Vallespir a la capella de Santa Bàrbara del Castell de Montesquiu, llavors barri de Sant Quirze de Besora. Consta que té un altar amb el seu retaule, ornamentat, amb els frontals amb tela i vellut, amb dues imatges als costat una Santa Bàrbara i l’altra de Santa Magdalena, amb les armes dels Descatllar al mig, senyors, del castell de Montesquiu i el de Besora. Costa amb la lapida conservada i sacralitzada, amb un crist petitó; també hi consten altres ornaments, com làmpada, canelobres de ferro i també una pau de falta amb la imatge del” ecce homus”. També un missal petitó en un faristol de fusta. Calze i patena de plata, dos corporals en bon estat amb tafetà carmesí sota nova guarnida amb fil d’or, també una casulla de cotonet blau amb un passament de plata, una altra casulla molt vella, altres peces de roba (camis, amit i cinyell tot bo). Es documenta també un benefici fundat per Arnau Guillem de Besora per 25 misses.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En data 10 d’agost de 1645, en un còdex de Lluís Descatllar (ACA, Diversos, Queralt, Lligalls, 3; Llibre: Besora 3, Doc. 20), es documenten sintèticament les propietats que es troben sota la jurisdicció del senyor Lluís Descatllar, i també es deixa constància que demana als seus hereus que acabin de daurar el retaule de la capella de Santa Bàrbara.</span></span></span></p> | 42.1131073,2.2120817 | 434862 | 4662635 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94869-p7300290.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94869-p7300293.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94869-p7300297.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94869-p7300300.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94869-p7300366.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94869-p7300302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94869-p7300308.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94869-p7300412.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIN|Xarxa natura 2000 | 2023-10-04 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 96|94 | 45 | 1.1 | 1760|1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 93021 | Capella del Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-cementiri-2 | <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> | XIX | L’interior presenta humitats importants. Pel seu estat de conservació sembla que té molt poc ús. | <p><span><span><span>La capella del cementiri municipal està disposada enfront la porta principal d’accés, i, més concretament, emplaçada a la part nord-est del conjunt, bastida adossada al mur posterior en la seva part central. Aquesta ubicació li atorga una posició preeminent en el complex funerari. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una petita capella d’estil neoromànic, de planta irregular, amb una nau central closa amb absis i amb capelles laterals, una per banda, a tocar de l’absis central i que ocupen gran part de l’amplada de cadascuna de les façanes laterals; la teulada és a dues vessants de teula àrab. L’edifici destaca per la seva alçada, està construïda a partir de murs de petits carreus de pedra escairats, visible únicament a la façana principal, la superfície de la resta de façanes es troben cobertes amb un revestiment de morter. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal és orientada al sud-oest, a nivell ornamental mostra una faixa que sobresurt lleugerament del pla del frontis en el contorn de les cantonades i en el perfil de la teulada, és del mateix material i acabat que tota la façana. A tocar de la cornisa de la teulada, aquesta faixa mostra una decoració que simula unes arcuacions cegues que recorden l’estil romànic llombard. La portalada d’accés és de llinda en arc de mig punt, decorada amb una motllura senzilla de mitja canya perfilant les dovelles a manera de guardapols; també compta amb uns capitells motllurats a les impostes. Damunt la porta, trobem una finestra també adovellada de decoració més simple que la porta però seguint el mateix estil. La façana principal es corona per damunt la teulada amb una creu de pedra al centre. La capella compta amb altres finestres situades al absis laterals, molt estretes i allargades, també d’arc de mig punt però sense que sigui visible cap tipus de decoració. Les diverses finestres compten amb vitralls, tot i que, parcialment malmesos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot l’edifici compta amb un fris perimetral decorat amb maons disposats formant un dentat de serra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’interior és cobert amb voltes, per una volta bufada a la part central amb arcs de mig punt motllurats a les interseccions amb les voltes de l’absis i de les capelles laterals; aquests arcs són motllurats i finalitzen a la zona de les impostes amb petits capitells decorats. Conserva diverses restes de pintures força malmeses. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al presbiteri hi ha un altar senzill, amb una imatge de la Mare de Déu dels Dolors representant la pietat i darrera una creu de fusta molt simple, formada per dos taulons de fusta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A cada capella lateral hi ha conservat un sarcòfag de marbre, una caixa suportada sobre quatre columnes amb capitells esculpits amb decoracions vegetals i florals. Ambdues caixes són similars però la decoració i contingut de la placa frontal són diferents. Amb elements arquitectònics d’estil neogòtic i historicista, columnes, capitells, pinacles,.. amb un frontó amb un arc conopial en el que al timpà hi ha l’abreviació “R.I.P.A.” (<em>“Requiescat in pace in aeternum</em>”). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al sarcòfag del costat més de tramuntana, entrant a l’esquerra, conté la següent inscripció: “EN AQUEST SARCOFACH DE MARBRE ESPERA LA RESURRECCIÓ DELS MORTS EL CADAVER DE MARIA ANNA ESPADALER Y ARIMANY DE PARRAMON, FILLA DE JUSEPH ESPADALER Y MARIA ARIMANY, FERVOROSA CRISTIANA BENEFACTORA DE LA IGLESIA PRROQUIAL DE MONTESQUIU. R.I.P. A S. QUIRZE DE BESORA EL 8 OCTUBRE 1852 (DUES CREUS) 8 MAIG 1911”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>I al sarcòfag del costat oposat, més meridional, entrant a la dreta, conté la següent inscripció: “EN AQUEST SARCOFACH DE MARBRE ESPERA LA RESURRECCIÓ DELS MORTS EL CADAVER DE RAMON PARRAMON Y MARTI, FILL DE LLORENS PARRAMON Y FRANCISCA MARTI, PIADOS BENEFACTOR DE LA IGLESIA PRROQUIAL DE MONTESQUIU. R.I.P. A MONTESQUIU EL 30 AGOST 1841 (?) (DUES CREUS) EL 20 MARS 1911”.</span></span></span></p> | 08131-4 | Passeig de Sora, s/n | <p><span><span><span>La capella del cementiri de Montesquiu es degué construir a darreria del segle XX. El cementiri es degué construir el 1891, segons la data que hi ha indicada a la portalada d’accés. En el moment de construcció del cementiri i la seva capella, el poble encara formava part del municipi de Sant Quirze de Besora, tot i això, ja des de bon inici, la capella del cementiri depenia de la parròquia de Montesquiu. Segons el que es després del text publicat a la Vanguardia del 5 de setembre de 1899, sembla que la capella es degué construir aquest any.</span></span></span></p> <p>Així, La Vanguardia del dia 5 de setembre de 1899 publicava la següent informació sobre la capella del cementiri de Montesquiu:</p> <p><em>'La capilla del Cementerio de Montesquiu se ha construido gracias al desprendimiento de los acaudalados consortes Don Ramón Parramón y Doña Ana Espadaler, en la que no se ha omitido gasto alguno especialmente en el decorado. </em></p> <p><em>Este se ha ejecutado de tal manera y con tal gusto artístico que sorprende agradablemente al visitante. </em></p> <p><em>La mencionada capilla, construida en forma de cruz, ostenta en el altar una magnífica Dolorosa de tamaño natural, de artística escultura.</em></p> <p><em>En las paredes de los lados se ven unos frescos primorosamente pintados por el artista señor García y Vives, de la casa Trujols y Bargalló de Barcelona, con una corrección admirable; el de la derecha representa la Oración de Jesús en el Huerto, y el de la izquierda la muerte de San José.</em></p> <p><em>La capilla recibe luz por tres magníficos ventanales en los que se ven en vidrios transparentes el Sagrado Corazón de Jesús, San Ramón Nonato y Santa Ana, patronos dos dos últimos de los piadosos donantes.' [La Vanguardia, 5/9/1899].</em></p> <p>Els sarcòfags van realitzar-se al taller marbrista 'Vives i Albareda', va ser un dels tallers escultors que van treballar per Domènech i Montaner.</p> | 42.1099581,2.2053412 | 434301 | 4662291 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93021-p2050188.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93021-p2050195.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93021-p2050236.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 93022 | Ajuntament de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-montesquiu | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>L’edifici de l’Ajuntament de Montesquiu consta de dues plantes, que es distribueixen a l’entorn d’un pati interior. La façana principal obra a la Plaça de la República i compta també amb una façana lateral que afronta al carrer Sant Boi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb la construcció del nou consistori, a més dels estances i necessitats pròpies d’un ajuntament, es va projectar un edifici que també acollís altres espais, a fi de cobrir necessitats diverses del poble. Així, a la planta baixa s’hi van dissenyar els espais necessaris per disposar-hi el dispensari municipal, el local per a jutjat de pau, el local per a reunions d’entitats de la vila, un habitatge de reduïdes dimensions, el local de correus, el garatge i magatzems per l’agutzil, el local també per l’agutzil, lavabos, així com una sala d’actes amb local annex per a magatzem, vestuari, sala d’espera, etc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A planta primera hi ha les dependències pròpies del consistori, despatx d’alcaldia, despatx de secretaria, sala de juntes i de reunions, sala de plens, oficines administratives, arxiu municipal, entre altres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La teulada és majoritàriament a dues vessants, en sobresurt una petita coberta també a dues aigües disposada perpendicular a la resta i que emfatitza l’entrada principal a l’edifici. Aquest accés dona pas a l’escala que porta a la planta primera i a la sala d’actes de la planta baixa junt amb altres espais d’aquest part de l’edifici. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana principal, com s’ha esmentat, trobem l’entrada principal, aquesta és caracteritzada per una gran obertura que s’alça fins quasi el nivell de cornisa i que és flanquejada per dues altes columnes de formigó; damunt l’obertura hi ha el nom “AJUNTAMENT” i un escut del municipi amb la data 198<span>3</span>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>D’aquesta façana en destaca també una porxada amb obertures en arc de mig punt; aquesta ocupa gran part del frontis a nivell de planta baixa, tot creant un espai de pas cobert i a través del qual s’entra al pati interior i a altres dependències que es troben a aquest nivell. De la planta primera en destaca el balcó de la sala de plens, amb les banderes, de majors dimensions respecte la resta, amb un voladís corregut que ocupa les dues de les obertures centrals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El pati interior de l’edifici es va dissenyar amb la possibilitat de disposar d’un espai públic recollit que al mateix temps permetés poder-hi realitzar determinats actes i activitats a l’aire lliure; en aquest pati hi trobem també un altre escut decorat una de les parets. I a la part posterior, un petit jardí. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici també compta amb una escala secundària que permet l’accés a espais com l’antic habitatge i la sala de reunions, per facilitar-ne el seu ús independent. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció és feta a partir de materials moderns, entre els quals el formigó vist i el ferro.</span></span></span></p> | 08131-5 | Pl. de la República, 1-2. 08585 Montesquiu | <p><span><span><span>L’actual edifici de l’Ajuntament de Montesquiu s’alça al lloc on es localitzava l’antiga casa consistorial. D’aquell edifici no se’n conserva res, era una casa propietat de la Diputació de Barcelona, que fou cedit en propietat a l’Ajuntament de Montesquiu el 17 de setembre de 1980. L’estat de conservació de l’edifici, amb certes deficiències, humitats, esquerdes, i sense les condicions de seguretat necessàries, així com amb unes estances de dimensions no adequades per als usos administratius i socials del consistori, varen determinar tirar endavant un nou projecte en la mateixa ubicació, considerada molt adequada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El projecte de la nova Casa de la Vila a Montesquiu va anar a càrrec dels arquitectes Jacint Raurell i Bernadà i Sebastià Solà i Bach, i data de l’any 1983. Per a la seva construcció va caldre enderrocar el fins llavors edifici de l’Ajuntament i uns magatzems annexes. La licitació de les obres per la construcció de la casa consistorial de Montesquiu, es va publicar al DOGC número 484 del 9 de novembre de 1984, amb un preu de licitació de 32.536.000 pessetes. Les obres van anar a càrrec del contractista Carlos Espona Serrat, i es van desenvolupar entre el 1984 i el 1985.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El projecte de l’edifici respon a una concepció funcional i racional, tot recollint i adaptant les necessitats pròpies d’un edifici consistorial junt amb altres necessitats del poble.</span></span></span></p> | 42.1100245,2.2096377 | 434657 | 4662294 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93022-p7300479.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93022-p7300485.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93022-p8260422.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93022-p7300487.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93022-p7300502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93022-p7300508.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 93439 | Centre Obrer Recreatiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-obrer-recreatiu | <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres de dues plantes de forma irregular, amb coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquest edifici està bastit amb la façana principal enretirada del frontal del carrer respecte dels edificis dels costats, quedant un espai a manera de placeta on hi havia l’antiga Font de la Bomba. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana principal, la planta baixa compta amb unes obertures de tall senzill, sense elements arquitectònics ni decoratius visibles, d’una banda, una gran obertura central amb porta de garatge que dóna a un espai ampli que actualment té funcions de magatzem de la brigada, i al costat de llevant una porta que dóna a l’escala d’accés a la planta primera. A la planta segona trobem tres obertures, una que obra a un balcó amb voladís al centre i a costat i costat dues finestres; totes elles són obertures emmarcades amb maó massís posat de pla, que als muntats està disposat format un encadellat. El maó vist és l’element decoratiu que conserva la façana (encara que no és de la primera fase de construcció); a més de la seva presència a les obertures, també el trobem a les cantoneres, visibles a partir de la planta primera, i també a la part superior de la façana, remarcant-la a mode de frontó, amb una faixa horitzontal a nivell de forjat i a la cornisa de la teulada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La volumetria original de l’edifici conserva les parets de pedra i a l’interior de la planta baixa es conserva un gran arc rebaixat de maó massís original. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta primera acull l’arxiu històric municipal, format per dos espais, una sala emprada sobretot com espai expositiu i una altra sala més petita que custòdia documents de l’arxiu històric. Durant anys també va acollir l’entitat Cercle de Documentació i de Recerca Històrica de Montesquiu, impulsors de la constitució d’un fons documental i gestors de l’Arxiu Històric Municipal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’edifici podem observar-hi materials constructius actuals fruit de les ampliacions i reformes realitzades entre finals del segle XX i principis del XXI.</span></span></span></p> | 08131-8 | Plaça de la República, 15 | <p><span><span><span>Originàriament aquest edifici va ser bastit com a seu de la Societat Centre Obrer Recreatiu de Montesquiu; entitat que es va crear el 25 de maig 1900, segons els seus estatuts fundacionals. El 1920 l’entitat va ser desnonada del local que tenia llogat, davant d’aquesta situació i de la dificultat de trobar un nou espai, van estar a punt de dissoldre la societat, finalment, van prendre la decisió de comprar uns terrenys i bastir el seu propi edifici. La primera parcel·la que va adquirir l’entitat data del 2 d’octubre de 1921, la segona del 22 d’octubre del 1927. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció de l’edifici es va realitzar a partir de la compra d’una primera parcel·la i va anar ampliant-se amb l’adquisició de les parcel·les limítrofs, en total tres parcel·les. Els plànols per la construcció de l’edifici van anar a càrrec de l’aparellador d’obres de Vic, Manuel Anglada i Vilardebó. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El seu nom va canviar-se en diferents moments, després de la Guerra Civil, al 1941 se l’anomenava “Salon-Teatre de FET y de las JONS de Montesquiu”, i al 1947 “Centro de Educación y Descanso”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al llarg de la seva història va acollir diferents activitats culturals i d’oci, especialment teatre i ball. Durant la darrera època abans d’entrar en un període de desús, va estar destinat a cinema junt amb altres activitats fins ben bé mitjans dels anys 80 del segle XX.</span></span></span></p> | 42.1097337,2.2100121 | 434687 | 4662261 | 1921 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93439-pc080058.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93439-pc080222.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93439-centre-obrer.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93439-facana-centre-obrer.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | BCIL | 2023-10-03 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Un dels socis fundadors de l’entitat va ser Josep Genollà. L’Arxiu Històric Municipal conserva uns plànols del 15 de febrer de 1927, sota la denominació del “Salon de Cinematografo del Centro Obrero Recreativo de Montesquiu”.Fins l’any 2001 la façana estava decorada amb una pintura artística, actualment desapareguda (es pot veure en una de les imatges antigues incloses a la fitxa).Les imatges antigues han estat proporcionades per l'Ajuntament de Montesquiu. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 93444 | La Bòbila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bobila-1 | <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p> | XX | No està en ús, l'estructura principal es manté dempeus però amb algunes parts en procés d'esfondrament, amb molta vegetació que en cobreixen les estructures. | <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular, amb un volum central més alt, sembla que consta de planta baixa i planta golfes, amb coberta a dos vessants de teula àrab i amb el carener orientat nord-sud. Al voltant d’aquesta construcció central s’hi adossen un seguint de cossos annexes, majoritàriament d’un sol nivell de planta baixa, amb coberta a un sol aiguavés. En conjunt es tracta d’un edifici de construcció senzilla en base a pilars de maó massís, i totxos o totxanes a les parets. La gran vegetació que cobreix les construccions no permet veure detalls més precisos, les poques obertures que es poden apreciar també són senzilles.</span></span></span></p> | 08131-13 | A la zona nord del terme municipal. A pocs metres al nord de la fàbrica del Carbur de Dalt. | <p><span><span><span>L’edifici conegut amb el nom de la Bòbila, correspon a una construcció que en origen va bastir-se com a bòbila per la construcció de matèria ceràmic, sobretot maons per construir edificis de la Farga Bèbie. Sembla que inicialment va fabricar el material per la construcció de la fàbrica vella i altres edificis de la colònia. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons fonts orals, posteriorment s’adaptaria a usos de granja, amb espai per conills, gallines, entre altres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment les construccions que conformen aquest edifici estan abandonades, amb algunes parts ensorrades i totes les estructures molt cobertes i amagades de vegetació que hi ha anat creixent al seu voltant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tenint en compte la cronologia de la Farga Bebié, i els materials visibles de l’edifici de la Bòbila, sembla que es tracta d’un edifici bastit molt a finals del segle XIX o ja al segle XX, atenent al fet que Edmundo Bebié va comprar la farga o molí de Rocafiguera l’any 1895 i que aquesta Fàbrica va començar a posar-se en funcionament a l’any 1899. Es conserva alguna imatge de l’època en que estava en funcionament com a bòbila. Poques informacions consten publicades en relació a aquesta construcció i indústria. La seva ubicació al peu del riu Ter i al costat del canal del Carbur de Dalt, en una feixa allargada i planera, constituïa un bon emplaçament per al seu ús, i quedant propera a tocar de la fàbrica i colònia de la Farga, de fet, en terrenys de la mateixa propietat.</span></span></span></p> | 42.1238251,2.2053215 | 434314 | 4663831 | 08131 | Montesquiu | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93444-pc080353.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93444-pc080354.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93444-pc080414.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93444-teuleria-carbur-de-dalt.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | 2023-10-03 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La imatge antiga ha estat proporcionada per l'Ajuntament de Montesquiu. | 98 | 45 | 1.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 93445 | El Solei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-solei-0 | <p><span><span><span>-ALAYÓ I MANUBENS, Joan Carles (2017): Aigua i energia: l’aprofitament hidroelèctric dels rius catalans: la seva història, l’estructura industrial i el patrimoni tecnològic. Lleida: Pagès ed.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>-SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | Els habitatges estan sense ús i són visibles algunes parts deteriorades. | <p><span><span><span>Conjunt de diversos blocs d’habitatges, en origen cinc blocs amb diversos pisos a cada edifici. Estan construïts en una zona que actualment està envoltada de bosc. La seva distribució és formant una mena de carrer, amb dos blocs a un costat i tres a l’altre, i a la part posterior, més nord-est) hi havia horts i casetes per guardar les eines, la llenya o per bestiar petit (aviram, conills,..). En origen els blocs seguint una estructura similar, que en alguns es va modificar amb els anys. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A grans línies són edificis de dos nivells, planta baixa i planta pis, amb coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a les façanes principals. La coberta és de teula àrab i té un ràfec suportat per caps de biga de fusta. L’acabat de les façanes és de sòcol de pedra i parets arrebossades amb morter ocre. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A les façanes que miren al nord-est hi ha unes grans obertures que, a manera de porxo, acullen les portes d’accés als diferents pisos; als de la planta pis s’hi accedeix a partir d’una escala de trams situada en aquest espai porxat. A la façana oposada, hi havia un mena d’eixida als extrems dels angles; a planta baixa eren amb accés a l’interior dels habitatges i escala per sortir a l’exterior i a planta primera a manera de galeria coberta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Dos dels edificis de pisos de la part sud-oest es van modificar per ser convertits en residència per noies; els dos blocs es van unir i es reformaren per adaptar-se a les necessitats de residència, amb espais comuns, entre altres.</span></span></span></p> | 08131-14 | A la zona nord del terme municipal. A la colònia la Farga de Bebié, a la part més meridional del conjunt. | <p><span><span><span>Aquest conjunt d’edificis es va edificar a principis dels anys 50 del segle XX, amb la finalitat d’acollir la nova arribada de persones per treballar a la fàbrica (VIÑETA, 2002: 63). Els pisos es van anar ocupant gradualment a mesura que van anar arribant nous treballadors, els primers pisos es van poder ocupar a l’any 1955 i el darrer pis de l’últim bloc es va lliurar al 1962.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons recull Paquita Viñeta (VIÑETA, 2002: 63), els preus del lloguer d’aquests habitatges anaven de les 15 a les 28 pessetes a la setmana, segons el nombre d’habitacions i el ingressos de cada família; preu que augmentava si tenien galliner.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja als anys 60 del segle XX, dos dels blocs del cantó de baix es van modificar per acollir una residència de dones. Les dones vingudes a la colònia per treballar a la fàbrica, se’ls demanava que tinguessin l’edat mínima per poder treballar que era de 16 anys, havien de pagar el lloguer corresponent i tenien els mateixos drets que la resta de treballadors segons categoria i tipus de feina. La majoria de dones arribades a la residència venien de Galícia i Lleó . Aquesta residència va ser gestionada per la Institució Magdalena Aulina, també anomenada “Señoritas Operarias Parroquiales” (VIÑETA, 2002: 153). </span></span></span></p> | 42.1277264,2.2045934 | 434258 | 4664264 | 08131 | Montesquiu | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93445-p5240191.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93445-p5240201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93445-p5240203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93445-p5240208.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93445-p5240224.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93445-p5240228.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-06 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Alguns aspectes del complex mostra una tipologia constructiva i d’acabats que s’atribueix a un estil suís, degut a l’origen dels propietaris de la Farga de Bebié.En la denominació d'aquest barri de la Farga de Bebié s'ha emprat la forma el Solei, molt utilitzada per la gent de Montesquiu, i com a forma proposada pel Consistori. Aquest barri, també es troba referenciat en diverses publicacions com el Solell. | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 93450 | Les Escoles Velles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-escoles-velles | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>- ANGLADA, Albert ( 2005) <em>Història del poble de Montesquiu</em>. Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a><span lang='CA'>-MOLINA MORENO, José Antonio (2011) <em>L’ensenyament a Montesquiu (1875-1975)</em>. Témenos Edicions. Barcelona</span></a><span lang='CA'>. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>-SERRALLONGA, Joan; Espadaler, Ramon; Vilardell, Lluis (1990) <em>Sant Quirze de Besora, imatges per a una història</em>. Ajuntament de Sant Quirze de Besora. </span></span></span></p> | XX | Actualment no està en ús, pendent de reforma. | <p><span><span><span>L’edifici de les antigues escoles és de planta quadrangular, és una construcció a quatre vents tot i que sobretot són visibles dues façanes, la que obra al carrer i la que dóna al pati de l’escola. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici consta de planta baixa, planta primera i unes golfes, té coberta a dues vessants amb teula àrab amb el carener orientat nord-sud. L’edifici actual és el resultat d’un primer edifici del 1894 i les reformes d’ampliació i adequació per ser adaptat com escola pública l’any 1936, moment en que es van fer més grans les obertures, portes i finestres, i remodelar les façanes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ambdues façanes principals mostren una tipologia d’acabat que les uniformitza, tot i que amb trets diferenciadors en la distribució i forma d’obertures de cada frontis. La superfície de les façanes és arrebossada amb acabat en pintat ocre, les dues façanes mostren un sòcol de pedra, les finestres mostren una mateixa tipologia d’ampit de pedra, de baranes de ferro de secció circular, i unes faixes de pedra lleugerament sobresortides del plom del mur que uneixen les llindes de les diferents obertures de la planta baixa i la primera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana de ponent, la que dóna directament a peu de carrer, les obertures estan repartides uniforme i simètricament en els tres nivells de planta, amb quatre registres per planta. Es diferencia a la planta baixa per ser on hi ha la porta d’accés des del carrer, aquesta és de tall rectangular per bé que coronada amb un frontó triangular amb cornisa, al centre del qual hi ha pintat el nom “ESCOLES”; aquest frontó és suportat sobre pilastres de secció rectangular amb base i capitell. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana sud, la principal que obra al pati, trobem a planta baixa la porta d’accés, flanquejada per dos finestrals a un costat i tres a l’altre. Totes de tall rectangular, per bé que les dels extrems de mida de llum lleugerament més petites. La planta primera destaca de tot el conjunt per tenir unes grans obertures que donen a un balcó; dues portalades amb llinda en arc de mig punt al centre i a banda i banda, un gran finestral també en arc de mig rebaixat i, als extrems, una finestra de línies rectes. En aquestes obertures, la faixa que uneix les llindes mostra un carreu sobresortit a manera de motllura al punt de les impostes. Pel que fa al balcó, és de voladís corregut que ocupa quasi tota l’amplada de la façana, el voladís té una motllura senzilla als angles, i barana de ferro amb barrots verticals i una franja horitzontal a manera de sòcol i sota el passamà, té decoracions de volutes molt senzilles en alguns dels barrots. Al nivell de les golfes únicament hi ha dues finestres, situades al centre i més petites que la resta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’accés per aquesta façana és a través d’una rampa de poca alçada amb una barana de pedra a cada costat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana de llevant segueix una línia similar a la de ponent, per contra, la façana nord és més secundària i té un acabat de paret mitgera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part superior de les façanes principals, hi ha un voladís pla a manera de ràfec, amb l’extrem de l’angle amb motllura feta en maó massís. Finalment, ambdues façanes són coronades per una mena de frontó format per la combinació de línies rectes i corbes, el qual és clos amb maó massís a la part superior, remata l’estructura uns pinacles globulars, a mode de gerro, dos als extrems de la part central de cada frontó i dos als pilars dels angles. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’escala interior d’accés a les plantes superiors, planta primera i golfes, és una escala de trams que compta amb un lucernari a la coberta. Les aules estaven distribuïdes en diversos espais de la planta baixa i primera.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’any 1936 es van afegir les columnes de ferro a l’interior dels espais més grans per reforçar i suportar la jàssera principal; al mateix any també es van construir els sanitaris a l’exterior, adossats a la façana de tramuntana.</span></span></span></span></p> | 08131-19 | Travessera de l'església, 11 | <p><span><span><span><span lang='CA'>La notícia més antiga d’una escola a Montesquiu és del 8 de novembre de 1760, quan Gaietà Descatllar i Desbanc, senyor del castell de Montesquiu, va fundar en escriptura pública davant notari, un “magisteri de llegir, escriure i gramàtica a la Parròquia de Sant Quirze de Besora”. El 1790, els nous senyors del castell van reconèixer aquesta donació. La fundació establia l’ensenyament de la lectura i l’escriptura, la gramàtica i la doctrina cristiana. (Molina, 2011: 215)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al llarg dels segles XIX i XX es documenta la necessitat de comptar amb una escola pública adequada pels infants del poble de Montesquiu. Consta que el 1823 el vicari de Montesquiu impartia escola. El 1859 el capellà Pere Torrella Plans de Montesquiu era qui donava classes en un edifici de Llorenç Parramon a la carretera de Ribes. (Molina, 2011: 215)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El 12 de juny de 1859 es va fundar l’escola “El Convento” de les “Hermanas de la Divina Pastora de S. Quirico”, destinada a les nenes, edifici que també acollia un asil pels pobres. El 1880, la Junta local d’Ensenyament proposa a l’Ajuntament demanar al Governador la creació d’una escola elemental per a nenes a Montesquiu (Molina, 2011: 215-216).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Durant el període de 1875-1931, les escoles públiques estaven en pisos de lloguer que pagava l’ajuntament; eren uns espais que no tenien les condicions adequades per fer-se servir d’escola. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Degut a que les peticions per la creació d’una escola en condicions a Montesquiu, no eren ateses, va sorgir la iniciativa de construir un nou edifici amb aportacions públiques i privades. El 1892 el rector de Montesquiu, Marià Bigas, va cedir una part de l’hort de l’església, al carrer Travessera de l’Església, per a la construcció de l’edifici. El nou edifici escolar es va començar a construir el 1891 i es va acabar el 1894, gràcies als recursos públics i privats, finalment, però, es va destinar a ensenyament confessional (Molina, 2011: 216).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El nou edifici escolar acollia infants de la classe més benestants, per contra els fills dels treballadors seguien anant a l’escola pública de la carretera de Ribes. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Del 1892 fins el 1920, les religioses de la Divina Pastora feien classes a la planta baixa i residien al primer pis. En marxar aquestes religioses l’edifici va romandre tancat més d’un any. El van reobrir les Dominiques de l’Anunciata, que van fer escola amb ensenyament femení i parvulari mixt. (Molina, 2011: 217).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El 1929, una comissió formada per l’inspector en cap i un arquitecte de la Junta Provincial van visitar Montesquiu per buscar terrenys on construir dues escoles públiques unitàries i habitatges pels mestres. El 16 de març de 1932 es determina fer l’escola amb un pressupost de 19.368,64 pessetes, amb una part subvencionada per l’Ajuntament de Sant Quirze de Besora. El 1933 es va aprovar el projecte de l’arquitecte Sr. Faura, però el mateix any s’abandonà l’obra i no es va arribar a construir pel fet de coincidir en el moment en que Montesquiu es va independitzar de Sant Quirze de Besora (Molina, 2011: 217). En aquest context, els esforços es van concentrar en la recuperació de l’edifici de les Escoles Velles. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>En aquest moment de la República, quan es volia tornar a utilitzar l’edifici de les Escoles velles com a escola municipal, l’Ajuntament es va adonar l’edifici constava registrat a nom de l’església. Amb l’esclat de la Guerra Civil el 1936, la Comissió Gestora de l’Ajuntament va ordenar requisar l’edifici de les Escoles el dia 20 de juliol, retornant l’edifici al poble i moment en que les religioses dominiques van haver d’abandonar l’edifici. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El mes d’agost, el president de l’Ajuntament proposà reformar l’edifici convertir-lo en una escola nacional de nens i nenes, i així poder abandonar l’edifici llogat de la carretera de Ribes. La necessitat de disposar d’escola pública en condicions era indispensable per atendre el volum creixent de la població, en aquell moment al nucli hi havia 63 nens de 6 a 13 anys d’edat, 34 de 3 a 5 anys, i 65 nenes de 6 a 13 anys (Molina, 2011: 218). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Durant la República va canviar considerablement el concepte d’escola i l’educació, essent la política educativa una de les prioritats del govern; context en el que l’Ajuntament de Montesquiu va comprar dues parcel·les al costat del pati de l’escola per ampliar-la, encarregant el projecte de rehabilitació i reforma a l’arquitecte Manuel Puig. El projecte prèvia l’ampliació de les aules, es dotava de laboratori, biblioteca, despatx, entre altres, i s’instal·laven lavabos a les dues planes, es feien més grans les portes i finestres per donar més llum natural, s’arranja la teulada i es remodelen les façanes, que és l’estructura que ha arribat als nostres dies (Molina, 2011: 219).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’escola va funcionar com a escola republicana fins el febrer del 1939, quan les tropes franquistes van ocupar el poble. L’escola pública es va tornar a traslladar a l’antiga ubicació, i les Escoles Velles van destinar-se a escola catòlica (Molina, 2011: 219).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Encara que l’Ajuntament havia requisat l’edifici de l’escola en època de la República, no va registrar-ne la propietat i va seguir estant a nom de l’església. Això va generar un conflicte amb el Bisbat, fent que l’Ajuntament portés el cas als tribunals, sense èxit. Al 1954, l’edifici va ser ocupat per les germanes Franciscanes (Molina, 2011: 221).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A partir del gener de 1955, les escoles nacionals, tornaran als edificis de la carreta de Ribes número 9, de lloguer, en un edifici que continuava sense ser adequat per a les funcions i necessitats d’una escola (Molina, 2011: 221). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El 1962 van ser les Religioses Seglars Teresianes que s’instal·laren a l’edifici de les escoles, impartint classe a nenes de primària (Molina, 2011: 221).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El curs 1967-68 es traslladen totes les classes de nenes de l’escola pública a l’antic edifici de les Escoles Velles, i el curs 1968-69 la resta d’alumnes. A partir de llavors i gràcies a l’acord de la Junta Local d’Ensenyament Primari, les escoles nacionals públiques van estar ubicades a l’edifici de les Escoles Velles, en l’acta que ho recull consta que el trasllat es fa al local que era propietat conjunta de la Parròquia i l’Ajuntament.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Finalment, l’any 1993 es va traslladar l’escola als nous edificis construïts per la Generalitat de Catalunya. A partir de llavors, l’edifici va quedar sense aquest ús i des de l’any 2001 l’edifici roman tancat.</span></span></span></span></p> | 42.1086821,2.2095908 | 434651 | 4662145 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93450-p8260268.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93450-p8260232.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93450-p8260270.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93450-queniuram-035-edifici-escola.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-03 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El recull de dades històriques així com les informacions d’aquest apartat, han estat recopilades a partir del llibre de José Antonio Molina “L’ensenyament a Montesquiu (1875-1975)”, publicat a Témenos Edicions l’any 2011.Segons consta a l’esmentat llibre de José Antonio Molina, l’edifici inicial de les Escoles Velles va ser construït entre el 1891 i el 1894 gràcies a la participació amb donatius i jornals de treball dels habitants de Montesquiu, que van considerar que el nou edifici era propietat de tot el poble. “Per la seva construcció es van emprar materials que es troben en el medi natural dels voltants: còdols i sorra de riu, pedres de la muntanya, bigam de fusta de pi roig dels boscos de la contrada. Tot seguint una planificació i tipificació pròpia d’aquella època quant a grossària dels murs de càrrega, a l’obertura de portes i finestres als quatre vents i amb una esplèndida galeria situada a la paret sud, on s’obre un pati. Les parets exteriors eren de pedra vista sense arrebossar. Consta de tres planes, de les quals dues són habitables i la tercera constitueix les golfes o mansarda” (Molina, 211: 2017). Duran l’època franquista es va modificar la façana de l’edifici per eliminar les inscripcions que feien al·lusió a que era una escola pública unificada (Molina, 2011: 219).El 1996 l’ajuntament de Montesquiu va cedir la finca on hi havia la casa del metge, el pati de les escoles i l’edifici de les dutxes, que eren de la seva propietat, ja que els havia comprat el 1936, per construir l’actual residència de gent gran “Els Tells”.Els anys 2000 i 2001 es va utilitzar una aula de les Escoles Velles per fer de llar d’infants, “Els Putxinel·lis”, que més tard es va traslladar al Parc de la Pèrgola. La imatge antiga ha estat proporcionada per l'Ajuntament de Montesquiu. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 93454 | Mare de Déu del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-carme | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p> | XX | En conjunt l’aspecte visible és bo, tot i que hi ha algunes parts que es troben malmeses. | <p><span><span><span>Església d’una nau orientada aproximadament est-oest i absis a l’altar, al costat de ponent, la nau té coberta a dues aigües de teula ceràmica, amb un ràfec decoratiu que recórrer tot el contorn. Davant la façana principal d’accés hi ha un porxo fet amb pilars de pedra, i coberta de bigues de fusta i a sobre, teula àrab. A l’angle sud, s’alça el campanar que destaca per la seva alçada, és de base quadrangular, amb finestres als diferents nivells i obertures més grans al nivell que acullen les campanes, té teulada a dues aigües de teula àrab. Al costat sud hi ha una nau més baixa, amb coberta a un sol vessant i amb accés independent, seguint la línia estilística de tot el conjunt.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’acabat exterior és en base a la combinació de pedra vista i arrebossat amb acabat pintat blanc de les parets; la pedra la trobem a les cantoneres, pilastres i contraforts que hi ha distribuïts en els murs laterals, també a les obertures, el mur d’accés, el sòcol de l’edifici i també al darrer nivell del campanar. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal damunt la porta d’accés i per sobre la teulada del porxo hi ha una escultura d’un àngel alat al centre, corona l’angle de la coberta una creu metàl·lica amb una M de Maria dins un cercle.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior, hi ha una Mare de Déu del Carme damunt una peanya que presideix l’altar, patrona de l’església. Al lateral sud hi ha una Santa Teresina del Nen Jesús i una “Stella Maris”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt compta també amb unes construccions que van ser emprades com a rectoria i escola, construïdes uns anys després de l’església.</span></span></span></p> | 08131-23 | A la zona nord del terme municipal, a la Farga de Bebié. | <p><span><span><span>En origen, els habitants de la colònia la Farga de Bebié havien de desplaçar-se a les respectives parròquies per poder assistir a missa, els que vivien a la banda dreta del riu, la que pertany a les Llosses, a la parròquia de Sovelles, i els feligresos de la banda esquerra, a Sant Quirze de Besora i Montesquiu. Aquesta situació que dificultava poder assistir a missa, va determinar que els habitants de la colònia sol·licitessin un espai per usos religiosos, petició que va ser atesa per l’empresa. Així al 5 de febrer de 1927 es va obrir i beneir un espai d’oratori a la fàbrica. Poc després el rector de Montesquiu va sol·licitar al bisbe poder celebrar-hi missa cada diumenge (VIÑETA, 2002: 107). </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1943 la colònia va passar a tenir capellà propi, Mn. Josep Rovira Tenas (VIÑETA, 2002: 108).</span></span></span></p> <p><span><span><span>A principis dels anys 50 del segle XX els habitants feligresos de la colònia, van sol·licitar a l’empresa Bebié la construcció d’una església adequada a les necessitats de la colònia. La benedicció i col·locació de la primera pedra es va fer el 6 de març de 1955, en època de Mn. Jaume Lladó. Les obres s van posar en marxa de seguida, van anar a càrrec de l’arquitecte Gil Nerot, el constructor Joan Serradell i l’enginyer Abril.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’església es va inaugurar el 16 de juliol de 1958, dedicada a la Mare de Déu del Carme. La rectoria s’hi va annexar uns anys més tard (VIÑETA, 2002: 114).</span></span></span></p> | 42.1311357,2.2039919 | 434212 | 4664643 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93454-pa100620.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93454-pa100717.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93454-pa100614.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93454-pa100618.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93454-p5240236.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les quatre campanes porten els noms de Trinitats, Maria a Monte Carmelo, Josepha i Antònia M. Claret (VIÑETA, 2002: 111). | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 93456 | Farga de Bebié | https://patrimonicultural.diba.cat/element/farga-de-bebie | <p><span><span><span>-ALAYÓ I MANUBENS, Joan Carles (2017): Aigua i energia: l’aprofitament hidroelèctric dels rius catalans: la seva història, l’estructura industrial i el patrimoni tecnològic. Lleida: Pagès ed.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>-SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p> | XIX-XX | Hi ha molts habitatges i altres edificis sense ús. | <p> </p> <p><span><span><span>La colònia la Farga Bebié forma part de dos municipis, Montesquiu i les Llosses, corresponents a les comarques d’Osona i Ripollès respectivament, a més, queda distribuïda també entre dues províncies, Barcelona i Girona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El complex industrial tèxtil fundat el 1895 per l’empresari suís Edmond Bebié, està compost per dues fàbriques, la vella a la banda dreta i la nova a l’esquerra, blocs d’habitatges distribuïts també a banda i banda del riu, dues torres pels amos, una església, l’estació del tren, i també un espai de lleure amb pista poliesportiva i unes fonts. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La zona de la riba dreta, de les Llosses, va ser la que es va ocupar primer, no només amb la fàbrica sinó també amb els blocs d’habitatges, que es van anar construint gradualment a mesura que es requerien més pisos per acollir treballadors. La riba dreta és la que va concentrar els negocis i diversos establiments de la colònia, des de la fonda, botigues de menjar i altres coses per la llar, merceria, entre altres, també hi havia el cinema, etc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La fàbrica vella, situada al municipi veí de les Llosses, queda emplaçada entre el riu Ter i la carretera, consta d’una gran nau de dues plantes. Els blocs d’habitatges més antics són els del Tibidabo, a redós i per sobre de la carretera. Seguiren els edificis dels Sunyers, situats a la part més alta; i més tard, el barri de la Balconada del Ter. Aquesta riba del riu també hi ha les torres dels amos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la zona de Montesquiu s’hi va bastir la fàbrica nova, formada per diversos volums d’edificis, destaca la façana de l’edifici que dóna entrada al conjunt de la fàbrica nova, és 1917 i va acollir, entre altres, la Caserna de la Guardia civil. Al costat de llevant, hi ha altres dependències on a més d’alguns habitatges, també s’hi va instal·lar durant un temps les escoles, un oratori religiós fins la construcció de l’església, un establiment destinat a bar i sala de festes, entre altres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A aquesta riba esquerra del riu s’hi van bastir els edificis de Conangle, d’estil suís; posteriorment l’església dedicada a la Mare de Déu del Carme, l’estació del tren i els blocs d’habitatges del Solei, una part dels quals reformarien com a residència per dones. Aquesta part de Montesquiu també és on hi havia una extensió àmplia d’horts, a continuació dels blocs de Conangle. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A cavall dels dos municipis i comarques, hi ha diversos ponts que comuniquen la colònia, de dimensions i usos diferents, el pont de l’entrada, el pont de la fàbrica, el pont dit de la casa. A l’indret també hi ha el pont del tren de la línia de ferrocarril Barcelona- Puigcerdà, situat a una cota per sobre de la colònia.</span></span></span></p> | 08131-25 | A l’extrem nord del terme municipal. A l’entorn d’uns meandres que conforma el riu Ter en aquesta zona. | <p><span><span><span>El fundador de la Farga de Bebié, Edmond Bebié Wild, era un enginyer suís, que tenia una fàbrica de filats de llana moguda per la força hidràulica a Zuric. El seu fill Ernest, qui va compartir estudis amb un jove de Vic, va conèixer les possibilitats de la zona del riu Ter per la instal·lació de fàbriques, curs fluvial on ja s’havien començar a construir algunes fàbriques de la mà d’industrials catalans. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Edmond Bebié va recórrer el riu Ter, cercant un emplaçament adequat per construir-hi una fàbrica de filats. El suís va adquirir l’antic molí de Rocafiguera que també era conegut com el molí de la Farga vella, farga que s’havia reconvertit en molí fariner. Aquest era propietat de la família del mas Rocafiguera de Sora. Entre 1895 i 1896, l’enginyer va comprar 400 hectàrees de terreny a banda i banda del riu Ter, incloent l’antic molí, en una zona molt estratègica aprofitant el meandre que conformava el riu. La Farga de Bebié va ser iniciar-se de la mà d’Edmond Bebié l’any 1895, la fàbrica va començar a funcionar el 1899.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció de la fàbrica es va iniciar ràpidament i també dels edificis de la colònia. Es va haver de fer una obra hidràulica d’envergadura que va permetre aprofitar la concessió de 6.000 l/s, amb el canal de la Cúbia (Les Llosses), de 450 metres de recorregut i quasi tot soterrat, amb la finalitat d’aconseguir un salt de 10,5 m de desnivell per generar inicialment una potència de 600 CV que posteriorment passarien a 1000 CV.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Primera Guerra Mundial va suposar una etapa de creixement de la producció important.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1917 es va ampliar les instal·lacions de la fàbrica, amb la construcció de la fàbrica nova a la riba esquerra del riu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El creixement i importància de la colònia va anar creixent fins al punt que es va plantejar la segregació dels municipis de les Llosses i en aquell moment de Sant Quirze de Besora, entorn l’any 1927, amb la voluntat d’esdevenir municipi propi, finalment no es va acceptar la petició.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La riuada de l’any 1940 va afectar considerablement la colònia, especialment la banda de les Llosses, l’aigua es va emportar la Fonda, una part important dels habitatges d’aquest costat i l’escola. També es va haver de reconstruir el pont de l’entrada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tanmateix la producció va continuar augmentant als any 40 del segle XX, una època de gran creixement, que amb les reformes de la maquinària obligades per l’aiguat, van suposar poder atendre una demanda superior. Època en que es va ampliar la colònia, també es va posar en funcionament el cinema, el cafè, la perruqueria, un forn de pa, que ampliava els serveis existents fins al moment. Continuarien amb la construcció de nous blocs d’habitatges al costat de Montesquiu i l’església.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’Empresa Bebié S.A. va entrar en suspensió de pagaments i va acabar la seva activitat a la Farga de Bebié el 1978. Pere Rovira, empresari català vinculat a la indústria vinícola va agafar el relleu de la fàbrica de la Farga fins a la dècada dels anys noranta del segle XX, quan també entrà en suspensió de pagaments, en una època en hi va haver una extensa i important crisi del tèxtil a Catalunya. Tot i això, la Farga de Bebié va continuar amb activitat tèxtil durant un temps.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2008 finalitzava l’activitat productiva de la fàbrica. Actualment gran part de les construccions estan sense ús i en procés d’abandonament, excepte alguns habitatges i les centrals hidroelèctriques que es troben en ple funcionament, produint energia elèctrica (SERRA, 2000: 241-253).</span></span></span></p> | 42.1305698,2.2055542 | 434340 | 4664579 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93456-pa100706.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93456-pa100719.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93456-pa100723.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93456-pa100601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93456-p5240200.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-10-03 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La Farga de Bebié va esdevenir una colònia tèxtil important i emblemàtica en el conjunt de les colònies tèxtils de Catalunya, i especialment del riu Ter. Aquest va ser coneguda amb el nom de la colònia dels Suïssos atenent a l’origen del fundador, Edmond Bebié.Actualment, després d’haver passat per altres mans propietats, l’empresa manté el nom de Bebié.Com s’ha indicat la Farga de Bebié és una colònia que es troba a cavall de dos municipis, de fet, el gran volum d’edificis es concentren al terme de les Llosses, tanmateix s’ha procurat indicar els elements més remarcables d’un costat i l’altre, sempre però tenint present que només una part és del municipi de Montesquiu. | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 93461 | Edifici C/Nou, 29 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-cnou-29 | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span>Edifici unifamiliar, construït entre mitgeres, de planta rectangular i estructurat en alçat en planta baixa, un pis i planta sota coberta. La teulada és a dues aigües, de teula àrab amb el carener disposat en paral·lel a l’eix del carrer, i amb ràfec de taulons de fusta sobre senzills caps de biga de fusta. L’edifici és desenvolupa sobre una parcel·la de planta rectangular allargada, amb la casa i un pati posterior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, la que afronta al carrer, compta amb dues obertures per planta, les de la dreta disposades alineades verticalment, i a les de l’esquerra disposades de manera irregular. Les obertures es redueixen en mides de baix cap a dalt, més grans a planta baixa i més petites a sota coberta, també el seu acabat és més remarcable i pren més importància a planta baixa. A planta baixa, al costat esquerre, hi ha la portalada d’accés, és de muntants de carreus i llinda planta monolítica, tots ben tallat, polit amb buixarda i amb els angles interiors tallats al biaix; a la llinda hi consta gravada la data 1806 amb una creu patent damunt un triangle, a manera de mont del Calvari, i amb el nom LLORENS FONT, repartit a costat i costat de la data i a sobre PARAIRE. Al costat de la porta d’entrada hi ha una finestra, de llindes i muntants amb el mateix acabat que la porta, i un ampit de pedra sobresortit i amb els angles més o menys arrodonits. A la planta primera, damunt la porta trobem una finestra també emmarcada amb carreus, llinda i ampit de pedra, similar a la planta baixa, tot i que els muntants els carreus són amb una disposició menys regular; al costat dret, una finestra, més senzilla, només amb ampit de pedra amb els angles motllurats. Al darrer nivell, ambdues finestres són de tall senzill, obertures rectangulars sense elements arquitectònics visibles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El revestiment de la façana està fet a base d'un arrebossat senzill pintat de color verd.</span></span></span></p> | 08131-29 | C/Nou, 29. | <p><span><span><span>Aquest edifici degué bastir-se molt a principis de segle XIX, segons s’indica en una llinda d’una de les seves obertures, l’any 1806. L’edifici esdevé una mostra segurament d’una casa menestral de l’època, típica d’entorn al segle XVIII i XIX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer en el que s’ubica aquest edifici junt amb el Camí ral, el Carrer de Sant Boi i els immediatament paral·lels, que inclou el Carrer Nou, van ser les principals vies a redós de les quals es van anar construint els primers edificis que acabarien configurant un primer nucli de població, origen del poble de Montesquiu. Les primeres notícies documentals d’establiments en aquest entorn daten del segle XVI, tot i que sobretot va ser a partir del segle XVIII quan va començar a desenvolupar-se urbanísticament.</span></span></span></p> | 42.1085117,2.2101123 | 434694 | 4662126 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93461-p8260312.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93461-p8260315.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 93466 | Estació del ferrocarril La Farga de Bebié | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-del-ferrocarril-la-farga-de-bebie | <p><span lang='CA'>-ALAYÓ I MANUBENS, Joan Carles (2017): Aigua i energia: l’aprofitament hidroelèctric dels rius catalans: la seva història, l’estructura industrial i el patrimoni tecnològic. Lleida: Pagès ed.</span></p> <p><span lang='CA'>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></p> <p><span lang='CA'>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent.<span> </span>Ripoll: Maideu, SL.</span></p> <p><span lang='CA'>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></p> <p><span lang='CA'>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></p> <p><span lang='CA'>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></p> <p><span lang='CA'>-SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa.</span></p> <p><span lang='CA'>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></p> <p> </p> | XX | Tot i que l'edifici de l'estació antiga es conserva dempeus, es troba abandonada i amb parts malmeses. | <p><span lang='CA'>L’antiga estació de tren de la Farga de Bebié és un edifici de planta rectangular aïllat, a quatre façanes, i teulada a quatre aigües, per bé que a la coberta hi ha algun volum sobresortit a cadascuna de les vessants, cos que conté una finestra en cada cas. La construcció té planta baixa, planta pis i planta sota coberta. La teulada és coberta amb teula plana; tot el contorn del ràfec mostra unes motllures que recorren tot el perímetre del voladís. </span></p> <p><span lang='CA'>Les finestres compten amb una franja que delimita el contorn de l’obertura, la distribució al frontis és simètrica, tot i que amb diferents acabats a planta baixa i respecte de la planta pis. A planta baixa trobem al centre tres obertures, la porta d’accés amb una finestra a cada costat, totes amb llinda en arc de mig punt, contrastant amb la resta d’obertures que són de línies rectes. A planta baixa també hi ha dues finestres geminades a cada lateral. A la planta pis, tres finestres amb les mateixes mides i acabat, distribuïdes regularment i amb porticons exteriors de fusta.</span></p> <p><span lang='CA'>Als angles de les cantoneres i al sòcol trobem pedra vista que sobresurt del plom dels murs de les façanes. Les parets tenen acabat arrebossat ocre i pintat en blanc al contorn de les obertures, i verd a les fusteries de les obertures.</span></p> <p><span lang='CA'>Damunt la porta d’entrada a les oficines, centrat en el frontis, hi ha un rètol que indica LA FARGA DE BEBIÉ, amb faroles de l’època a costat i costat.</span></p> <p><span lang='CA'>L’edifici mostra un estil que s’ha tipificat d’influència suïssa pel país d’origen del fundador de la fàbrica i colònia, Edmond Bebié.</span></p> <p><span lang='CA'>La planta baixa era ocupada per la sala d’espera, les oficines del cap d’estació i de la resta del personal, la taquilla, la paqueteria,.. i la planta pis era destinada a habitatge.</span></p> <p><span lang='CA'>Al voltant hi ha diverses restes d’altres construccions i d’estructures, avui dia en diferents estadis d’afectació i difícil identificació, que formaven part del conjunt; també hi ha les restes de la bàscula. </span></p> <p><span lang='CA'>Al peu de l’accés a l’estació venint de la fàbrica hi ha uns edificis que havien estat destinats, entre altres, a magatzems del cotó. Són unes dues naus annexes de planta allargada, de planta baixa i coberta a dues vessants. A l’extrem sud hi ha un petit edifici independent corresponent a antics serveis.</span></p> | 08131-34 | A la zona nord del terme municipal, a la part sud de la colònia la Farga de Bebié, prop de la Fàbrica | <p><span><span><span><span lang='CA'>El 1851 es va fundà la companyia Camins de Ferro de Barcelona a Granollers, el mateix any va iniciar la construcció de la línia que uniria aquestes poblacions. El 1854 s’havia construït fins a Granollers. El 1877 va se’n va fer càrrec la companyia Ferrocarril i mines de Sant Joan de les Abadesses. El tren arribava a Vic l’any 1876. El tram fins a Sant Quirze de Besora consta que es va inaugurar l’octubre del 1879, i el 20 de juny de 1880 el ferrocarril arribava a Ripoll; no seria fins al 17 d’octubre del mateix any que finalment arribaria a Sant Joan de les Abadesses.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L’existència del ferrocarril a l’indret escollit per la construcció de la fàbrica de la Farga de Bebié, suposava un element important alhora d’escollir l’emplaçament, pensant que podria esdevenir un mitjà de transport important de les matèria primera i els productes elaborats a la fàbrica (VIÑETA, 2002: 49).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Bebié va sol·licitar fer un enllaç que facilités l’accés al ferrocarril, concretament una carretera d’accés i la construcció de les vies ferroviàries per l’enllaç al quilòmetre 97 de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses. Els plànols de l’obra daten del 5 de maig de 1920, van anar a càrrec de l’empresa Tanner&Eigemhee, obra que es va poder portar a terme. Consta que el primer vagó que va fer parada a la Farga de Bebié va ser l’any 1920, tot i que no va tenir funcions de baixador de viatgers fins l’any 1933 (VIÑETA, 2002: 49-50).</span></span></span></p> <p>Aquesta estació i alguns altres edificis de la colònia de la Farga Bebié s'han descrit com d'estil suís, per la tipologia arquitectònica i estilística en els acabats, en record de l'arquitectura tradicional del país d'origen de l'empresari fundador, Edmond Bebié.</p> | 42.1296432,2.2036661 | 434184 | 4664477 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93466-pa100674.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93466-pa100677.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93466-pa100696.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93466-la-farga-de-bebie-6estacio.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-10-01 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L’actual baixador de la Farga de Bebié està situat al davant dels edificis dels magatzems.La imatge antiga ha estat facilitada per l'Ajuntament de Montesquiu. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 93471 | Resclosa i canal del Carbur de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-del-carbur-de-dalt | <p><span><span><span>-ALAYÓ I MANUBENS, Joan Carles (2017): Aigua i energia: l’aprofitament hidroelèctric dels rius catalans: la seva història, l’estructura industrial i el patrimoni tecnològic. Lleida: Pagès ed.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>La resclosa i l’inici del canal de la fàbrica del Carbur de Dalt es situa entorn a uns 380 metres riu amunt des de l’entrada del canal a la fàbrica, es tracta d’una resclosa de planta corbada amb l’extrem de migdia més allargat conduint les aigües vers l’inici del canal per gravetat. La casa amb les comportes d’entrada al canal són al costat dret. La resclosa està feta de pedres de riu unides amb ciment, compta amb un reforç a base d’una capa de formigó, de 4,5 metes d’alçada i 75 metres de llargada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El canal d’entrada consta que té una llargada d’entrada de 300 metres, una amplada de 3,5 metres i una fondària de 3 metres, està construït a partir de pedra i morter, amb les parets internes amb acabat lliscat. La llargada del canal de sortida és de 80 metres. (ALAYÓ, 2017: 511).</span></span></span></p> | 08131-35 | Al riu Ter, uns 870 metres aigües avall del pont de la Farga Bebié. | <p><span><span><span>Les fàbriques de carbur van ser les primeres indústries que s’instal·laren a Montesquiu, aquestes van ser promogudes per la família Juncadella, propietària del castell de Montesquiu, de fet, es van instal·lar en terrenys de la seva propietat. Van ser dues fàbriques, anomenades el Carbur de Dalt i el Carbur de Baix, creades entre el 1895 i el 1897. Sembla que van ser els germans Jeroni, Emili i Antoni Juncadella que van crear la fàbrica de carbur de calci, tot i que al cap de poc temps serien dues fàbriques (CONSORCI DEL TER). Consta que la producció va començar a l’any 1899. Inicialment van anar a càrrec de Juncadella, Arrasquin i Romero (PLADEVALL: 1978, 75). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Sembla que els objectius de producció esperats no van complir-se, raó que va facilitar que es venguessin una de les fàbriques, el Carbur de Dalt. Aquesta va ser adquirida per Edmundo Bebié passant a formar part de la Farga de Bebié, fet que permetria poder aprofitar el salt d’aigua per generar energia per la fàbrica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En origen la central funcionava amb dues turbines d’eix horitzontal de Planas, Flaquer y Cía., de 160 CV i 2.100 litres/s cadascuna. Avui dia compta amb una turbina Kaplan d’eix vertical de 446 CV, des del 1946 el cabal és de 5.500 litres/s. (ALAYÓ, 2017: 511).</span></span></span></p> <p> </p> | 42.1254278,2.2048806 | 434279 | 4664009 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93471-pc080366.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93471-pc080378.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93471-pc080398.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93471-pc080402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93471-pc080409.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93471-pc080458.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | Xarxa natura 2000 | 2023-10-04 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 93472 | Resclosa i canal del Carbur de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-del-carbur-de-baix | <p><span><span><span>-ALAYÓ I MANUBENS, Joan Carles (2017): Aigua i energia: l’aprofitament hidroelèctric dels rius catalans: la seva història, l’estructura industrial i el patrimoni tecnològic. Lleida: Pagès ed.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>La resclosa i l’inici del canal de la fàbrica del Carbur de Baix es situa entorn a uns 1 quilòmetre riu amunt des de l’entrada del canal a la fàbrica. Es situa a continuació de la del Carbur de Dalt, poc després del canal de sortida. Es tracta d’una resclosa de planta corbada amb l’extrem sud més allargat conduint les aigües per gravetat vers l’inici del canal. A la banda esquerra compta amb una comporta de descàrrega de fons pel cabal ecològic. Les comportes d’entrada al canal són al costat esquerre. La resclosa està feta de pedres de riu unides amb ciment, compta amb un reforç a base d’una capa de formigó, de 3 metes d’alçada, uns 60 metres de llargada i uns 2 metres d’amplada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El canal d’entrada consta que té una llargada d’entrada de 1.200 metres, dels quals 150 són soterrats, una amplada de 5,5 metres i una fondària de 2 metres, està construït a partir de pedra i morter, amb les parets internes amb acabat lliscat. La llargada del canal de sortida és de 100 metres. (ALAYÓ, 2017: 514).</span></span></span></p> | 08131-36 | A la resclosa s’hi accedeix per un corriol a l’alçada del punt quilomètric 84,80 de la C-17z. | <p><span><span><span>Les fàbriques de carbur van ser les primeres indústries que s’instal·laren a Montesquiu, aquestes van ser promogudes per la família Juncadella, propietària del castell de Montesquiu, de fet, es van instal·lar en terrenys de la seva propietat. Van ser dues fàbriques, anomenades el Carbur de Dalt i el Carbur de Baix, creades entre el 1895 i el 1897. Sembla que van ser els germans Jeroni, Emili i Antoni Juncadella que van crear la fàbrica de carbur de calci, tot i que al cap de poc temps serien dues fàbriques (CONSORCI DEL TER). Consta que la producció va començar a l’any 1899. Inicialment van anar a càrrec de Juncadella, Arrasquin i Romero (PLADEVALL: 1978, 75). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Sembla que els objectius de producció esperats no van complir-se, raó que va facilitar que es venguessin una de les fàbriques, el Carbur de Dalt. Aquesta va ser adquirida per Edmundo Bebié l’any 1919, passant a formar part de la Farga de Bebié.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La fàbrica del Carbur junt amb la resta de propietats del Castell de Montesquiu va passar a mans de la Diputació de Barcelona l’any 1971, per herència de Mercè Juncadella. Finalment, l’any 1975 es va aturar la producció.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fecsa-Enher va adquirir la fàbrica l’any 1986 per a la producció d’electricitat, situació que es manté actualment.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fins l’any 1995 o 1996 les comportes d’entrada encara eren les antigues de fusta, moment en que es van substituir per unes automatitzades de ferro.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En origen la central funcionava amb dues turbines d’eix horitzontal de Planas, Flaquer y Cía., de 160 CV i 2.100 litres/s cadascuna. Avui dia compta amb una turbina Kaplan d’eix vertical de 446 CV, des del 1946 el cabal és de 5.500 litres/s. (ALAYÓ, 2017: 511).</span></span></span></p> | 42.1213827,2.2040355 | 434206 | 4663560 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93472-pc080258.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93472-pc080262.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93472-pc080272.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93472-pc080290.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93472-p5030125.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93472-p5030168.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93472-p5030171.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | Xarxa natura 2000 | 2023-10-04 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 93474 | Pont de l'Entrada / Pont de la Farga de Bebié | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-lentrada-pont-de-la-farga-de-bebie | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>-SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta d’un pont de traçat recte, amb dos arcs rebaixats i suportats sobre els estreps i un pilar central. El pilar és de plana ovalada i bastit amb carreuó. Els estreps de fet estan encaixats en els murs de pedra de contenció de cada costat del riu, murs també. Les voltes i els arcs semblen de formigó armat. Compta amb baranes també construïdes de carreus de pedra amb lloses coronant la part superior. Un element que acompanya al pont són les banderes de l’empresa de la colònia la Farga de Bebié, i a la cara de ponent del pont, el nom de Bebié en lletres metàl·liques vermelles.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El pont permet la comunicació entre les dues bandes de la fàbrica i colònia de la Farga de Bebié, la qual està distribuïda a costat i costat del riu Ter. Permet accedir a la banda esquerra del riu, a la Fàbrica Nova, el barri de Conangle i el del Solei, l’església de la Mare de Déu del Carme o a l’estació de la Farga. Com la Farga de Bebié, el pont també forma part de dos termes municipals, així, la banda sud del pont correspon a Montesquiu, i la banda nord, a les Llosses.</span></span></span></span></p> <p> </p> | 08131-38 | A la Farga de Bebié, sobre el riu Ter. | <p><span><span><span><span lang='CA'>L’empresari suís Edmond Bebié, fundador de la Farga de Bebié, va adquirir les propietats del Molí de Rocafiguera i de la Farga Vella entre els anys 1865 i 1866; de seguida es va iniciar la construcció de la fàbrica i colònia, posant-se en funcionament al 1899. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La ocupació a la banda esquerra del riu Ter per part de la Farga de Bebié, com a mínim és de quan es va construir la Fàbrica Nova, aquesta va entrar en funcionament l’any 1917.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Entre els anys 1927 i 1928 la línia del tren que passa per la Farga es va electrificar a 1500 V en corrent continu, permeten que es posessin en funcionament trens automotors. Això, va determinar que s’hagués de canviar el pont al seu pas per la Farga de Bebié per un que pogués suportar el pes dels nous trens. L’empresa Bebié va comprar a la Cia. Caminos de Hierro del Norte de España el pont de ferro del tren que volia substituir, i el va instal·lar a l’emplaçament de l’actual Pont de l’Entrada. Aquell pont va quedar destruït per la riuada del 17 d’octubre de 1940, comportant que fos substituït per l’actual pont de pedra (VIÑETA, 2002: 50). Després de l’aiguat, l’empresa es va posar ràpidament a reconstruir els danys ocasionats per la riuada, entre els quals, la construcció d’aquest nou pont de pedra que comuniqués ambdues bandes del riu, bastit als quaranta del segle XX. </span></span></span></span></p> | 42.1315924,2.2041973 | 434229 | 4664693 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93474-pa100627.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93474-pa100723.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93474-la-farga-de-bebie-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93474-la-farga.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | Inexistent | 2023-10-01 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les imatges antigues han estat proporcionades per l'Ajuntament de Montesquiu. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 93475 | Pont del tren | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-tren | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>-SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p> <p> </p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta d’un pont de traçat recte, amb una llargada entorn a 75 o 80 metres. Està format per quatre alts pilars de pedra excepte la part superior que és de formigó. La base dels pilars és planta ovalada i la resta del pilar de planta quadrada i secció trapezoïdal, aquests suporten un tauler metàl·lic, amb barana també metàl·lica.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’alçada des del curs del riu Ter és d’uns 25 metres. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El pont queda emplaçat en el límit entre els termes municipals de Montesquiu, a la banda més sud, i les Lloses, al costat més nord. Prop de l’inici del pont pel costat de Montesquiu, hi ha l’andana de la Farga i l’antiga Estació, a la banda oposada hi ha un túnel de curt recorregut, ja dins el terme de la comarca del Ripollès, anomenat el túnel de la Farga.</span></span></span></span></p> | 08131-39 | A l'extrem nord el terme municipal. A l’alçada de la Farga de Bebié, sobre el riu Ter. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Les primeres informacions que parlen de projectar una línia que unís Barcelona amb Sant Joan de les Abadesses, amb l’objectiu de transportar carbó de les mines de la zona d’Ogassa i Surroca, data de l’any 1844. La seva construcció va passar per diverses fases, canvis d’empresa,.. que van anar provocant diversos endarreriments.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El 1851 es va fundà la companyia Camins de Ferro de Barcelona a Granollers que va iniciar la construcció de la línia a l’any 1851. El 1854 s’havia construït fins a Granollers. El 1877 va tornar-hi a haver un canvi de concessió per a la construcció i explotació de la línia que faltava fins Sant Joan de les Abadesses, se’n va fer càrrec la companyia Ferrocarril i mines de Sant Joan de les Abadesses. El tren arribava a Vic l’any 1876 i finalment el tram fins Sant Joan de les Abadesses es posava en funcionament l’any 1880. El tram fins a Sant Quirze de Besora consta que es va inaugurar l’octubre del 1879, i el 20 de juny de 1880 el ferrocarril arribava a Ripoll; no seria fins al 17 d’octubre del mateix any que finalment arribaria a Sant Joan de les Abadesses.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El 1904 arran d’un tractat entre Espanya i França es va acordar crear dues noves línies transpirinenques, una de les quals suposava la continuació d’aquesta línia de Barcelona a Vic i Sant Joan de les Abadesses, connectant Ripoll amb la Tor de Querol. Al 1919 es connectava amb Ribes de Freser i el 1922 amb la Molina i Puigcerdà. No seria fins el 1929 que es connectaria amb la Tor de Querol. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Entre els anys 1927 i 1928 la línia del tren que passa per la Farga es va electrificar a 1500 V en corrent continu, permeten que es posessin en funcionament trens automotors. Això, va determinar que s’hagués de canviar el pont al seu pas per la Farga de Bebié per un que pogués suportar el pes dels nous trens. Aquell pont primer pont metàl·lic va ser adquirit per l’empresa de la Farga de Bebié, que el va instal·lar a la zona de l’actual Pont de l’Entrada, era un pont de bigues amb gelosia metàl·lica (VIÑETA, 2002: 50). L’aiguat del 1940 el va destruir, riuada que també va malmetre el pont del tren. Després de l’aiguat i durant molt de temps, la línia del ferrocarril va quedar interrompuda; els trens que venien de Barcelona finalitzaven el trajecte a la caseta de la Farga, i els provinents de Ripoll també havien d’aturar-se abans del tram destruït (VIÑETA, 2002: 131).</span></span></span></span></p> | 42.1314501,2.2049289 | 434290 | 4664677 | 08131 | Montesquiu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93475-pa100628.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93475-pa100637.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93475-pa100712.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93475-pa100590.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93475-la-farga.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93475-la-farga-de-bebie-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2023-10-01 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Per sota del pont, a més del riu Ter, hi ha la Farga de Bebié, fàbrica i colònia, també hi ha al seu entorn tres ponts més (ponts i palanques), i la carretera C-152a. Les imatges antigues han estat proporcionades per l'Ajuntament de Montesquiu. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 93476 | Pont de la Casa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-casa | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>-SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | XX | L'estructura i especialment el taulell del pont presenten parts deteriorades i algunes malmeses. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta d’una palanca o pont per a ús de persones a peu. És de traçat recte, amb un tauler de bigues de ferro i fusta al damunt recolzat sobre estreps i un pilar central que sembla de formigó (o de base de pedra revestida de formigó). Té baranes de biguetes de ferro i un reixat també metàl·lic. El pilar central és de base tendint a ovalada amb angles, i alçat troncocònic. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La palanca permetia la comunicació a peu entre les dues bandes de la colònia de la Farga de Bebié, la qual està distribuïda a costat i costat del riu Ter. Tal i com passa amb la colònia la Farga de Bebié, el pont també forma part de dos termes municipals, així, la banda sud del pont correspon a Montesquiu, i la banda nord, a les Llosses.</span></span></span></span></p> | 08131-40 | A la Farga de Bebié, sobre el riu Ter. | <p><span><span><span><span lang='CA'>L’empresari suís, Edmond Bebié, fundador de la Farga de Bebié, va adquirir les propietats del Molí de Rocafiguera i de la Farga Vella entre els anys 1865 i 1866; de seguida es va iniciar la construcció de la fàbrica i colònia, posant-se en funcionament al 1899. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La ocupació a la banda esquerra del riu Ter per part de la Farga de Bebié, com a mínim és de quan es va construir la Fàbrica Nova, aquesta va entrar en funcionament l’any 1917. L’ampliació de la Farga al costat de Montesquiu va suposar la necessària construcció de ponts que comuniquessin ambdues bandes. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La riuada del 17 d’octubre de 1940 va destruir edificis d’habitatges, parts de la fàbrica, i els ponts que unien ambdues bandes de la colònia (VIÑETA, 2002: 130-131). Després de l’aiguat, l’empresa es va posar ràpidament a reconstruir els danys ocasionats per la riuada, entre els quals, la construcció d’aquesta palanca. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A l’altra banda més nord de la palanca, al costat de les Llosses, hi havia la Llar d’infants, la qual en l’època de la seva creació, als anys 50 del segle XX, era anomenada “casa-cuna” (VIÑETA, 2002: 152); sembla que és el que va donar peu a aquesta denominació de la palanca.</span></span></span></span></p> | 42.1311423,2.2057791 | 434360 | 4664642 | 08131 | Montesquiu | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93476-pa100648.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93476-pa100701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93476-p5240247.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 93561 | Espai la Pèrgola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-la-pergola | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d'un espai adequat per al descans, el lleure i l'esbarjo, anomenat la Pèrgola. L'indret </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>és ombrívol i fresc, amb una gran pèrgola central que li dóna nom, envoltat d’arbres, sobretot plataners. La zona està enjardinada i condicionada amb bancs, també hi ha un parc infantil. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La pèrgola esdevé l'element distintiu del lloc, és una estructura de pilars de ciment encofrat amb bigues laminades de fusta i biguetes metàl·liques que suporten les voltes de material traslúcid. El paviment és de formigó lliscat amb un gran escut de Montesquiu al centre.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Està situat a peu del riu Ter, entre el curs fluvial i el carrer Plaçola, amb l’escola a un extrem i l’accés a la piscina i la zona de la font d’en Nando a l’altre. Al costat del riu, hi ha un passeig que s’estén riu avall i en el que hi ha diversos panells informatius sobre el patrimoni natural de l’entorn, la flora i la fauna, la xarxa de camins, etc.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-42 | Al carrer de la Plaçola, a la zona de la Pèrgola. | 42.1113624,2.2081947 | 434538 | 4662444 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93561-p7300525.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93561-p7300526.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93561-p8260448.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93561-p7300515.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 93565 | Monòlit a Mossèn Jacint Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-a-mossen-jacint-verdaguer | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un monòlit situat a la part inicial de la plaça de Mossèn Jacint Verdaguer. El frontal de la pedra està desbastat i hi ha una placa metàl·lica, de coure, amb la imatge de l’escriptor en baix relleu, acompanyat del diferents textos: a un costat, “Estudiant i mosso”, a l’altre, “El poeta del poble. Verdaguer 1845-1902”, i a la part inferior, “Poeta i fangador sóc i faig una feina tant neta que fango com un poeta i escric com un fangador”. A sota, hi ha l’any 1982 i la signatura de l’autor, Francesc Tenas. El perfil de la imatge està decorat amb un marc amb impressions de formes florals.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A la plaça on està ubicada compta amb una zona de parc infantil, bancs, una font, un estany ornamental, bancs, arbres i espai verd. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-46 | Plaça Mossèn Jacint Verdaguer. | 42.1089467,2.2069829 | 434436 | 4662177 | 1982 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93565-p8260139.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93565-p8260140.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Francesc Tenas | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 93566 | Font dels Tells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-tells | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2023): Montesquiu sota el franquisme (1939-1975). Montesquiu: José Antonio Molina Moreno.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’una font situada en una estructura a manera de caseta, concretament una construcció de planta quadrangular, amb coberta a quatre aigües de teula àrab coronada amb un pinacle. La teulada té un ràfec decorat amb una sanefa feta amb maó i suportat sobre caps de biga de fusta. A la part superior del frontal del davant hi ha el nom de la font amb lletres metàl·liques. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’edifici compta amb una mena de porxo definit per obertures en arc de mig punt, que protegeixen el frontal de la font. Al frontis hi ha a la part superior una fornícula amb un enrajolat de to groguenc decorat amb una Mare de Déu amb l’infant i un àngel alat a cada costat (Perpetu Socors), i protegida per una reixa metàl·lica. A sota hi ha les aixetes de la font, compta amb dues aixetes actuals, però conserva les dues peces antigues, formades per un cap amb forma d’animal que té a la boca, el canó de sortida d’aigua. L’aigua cau sobre una pica, avui dia amb acabat enlluït de ciment.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>A la paret posterior hi ha una porta que permet l'accés a l'antic pou que alimentava la font. Antigament sembla que hi havia una manovella o algun altre mecanisme que servia per bombejar l'aigua, aquesta estava situada a una façana lateral i protegida per una petita coberta.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’espai on hi ha la font, definit pel creuament del tres carrers, està delimitat en part per un mur de poca alçada i una barana de fusta a la part posterior de la font, on hi ha un espai enjardinat amb flors i plantes aromàtiques. A la part del davant, uns arbres ofereixen ombra a la placeta de la font, amb bancs per al descans.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-47 | A l’extrem sud del nucli urbà, en el creuament dels carrers Nou, Travessera de l’Església i Santiago Rusiñol. | <p>Segons fonts orals, antigament la font rebia el nom de la 'Font del Pèrpetuo Socorro', imatge que hi ha a la fornícula; es deia també que la font servia per protegir-se d'una epidèmia.</p> <p>La font es va construir al 1941. </p> | 42.1081209,2.2098314 | 434671 | 4662083 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93566-p8260289.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93566-p8260291.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93566-p8260293.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93566-p8260296.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93566-p8260357.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93566-font-perpetu-socor1941.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-10-03 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquesta font està ubicada a tocar d’edificis emblemàtics del poble, com les Escoles Velles o la Cooperativa l’Amistat, i en el creuament de vies de comunicació antigues com el Carrer Nou i la Travessera de l’Església. Aquesta font junt amb la de la Bomba, situada davant el Centre Obrer i Recreatiu, deuen ser les fonts públiques més antigues del nucli urbà.La imatge antiga ha estat proporcionada per l'Ajuntament de Montesquiu. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 93567 | Font de la carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-carretera-0 | <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’una font situada en un espai que defineix una petita placeta entre dos edificis a la carretera. L’estructura de la font està bastida en pedra, compta amb un mur frontal coronat en forma triangular, amb coberta a dues aigües. Al part baixa del frontal hi ha una pica de formes motllurades amb un frontis de formes mixtilínies en el que hi ha dues aixetes. A sobre una peça quadrada també de pedra amb l’escut antic de Montesquiu en relleu. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-48 | A la Carretera de Ribes, entre el número 17 i el 19. | <p><span><span><span><span lang='CA'>L’estructura de la font i l’entorn va ser reformat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La font està situada a la carretera de Ribes, una via important de comunicació que creua el terme municipal de nord a sud, i que, fins la construcció de la nova C-17, constituïa l’eix viari de comunicació entre Barcelona i Ripoll. La carretera data del segle XIX i va suposar una gran millora en les comunicacions pel poble, afavorint el seu creixement i millorant les possibilitats de desenvolupament econòmic i social. </span></span></span></span></p> | 42.1088304,2.2080845 | 434527 | 4662163 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93567-p8260085.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93567-p8260087.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93567-p8260089.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 93568 | Font de la Bomba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-bomba | <p> </p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La font situada davant l’edifici de l’antic Centre Obrer i Recreatiu està emplaçada adossada a la paret mitgera de l’edifici número 1 del carrer de Sant Boi. Es tracta d’una font conformada per un frontal en arc de mig punt, on hi ha dues aixetes, i amb el contorn amb carreus de pedra a manera de dovelles. A la part baixa hi ha una pica que recull l’aigua. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’espai del davant del Centre Obrer i Recreatiu defineix una placeta ja que aquest edifici queda enretirat respecte de les façanes dels edificis dels costats. A la placeta hi ha arbres i està condicionat com a espai de descans i continuïtat de la plaça de la República. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-49 | Plaça de la República, 15. Davant de l’edifici de l’antic Centre Recreatiu i Obrer. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Actualment, aquest espai ha estat reformat i millorat. Abans de la darrera actuació hi havia un espai rectangular al paviment del davant de la font, amb l’antic escut de Montesquiu dibuixat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Antigament, la font estava emplaçada just davant de la façana de l’edifici del Centre Obrer i Recreatiu. Imatges antigues permeten veure que era una font amb una estructura construïda que definia una construcció de planta rectangular amb una coberta piramidal, a quatre aigües, i coronada per un pinacle globular. Comptava amb dues aixetes i a la part baixa una pica. A la part superior del frontal hi havia una decoració feta a partir de rajoles amb l’any 1922 al centre (CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU, 2015: 68).</span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La font rebé el nom de la Bomba perquè antigament funcionava amb un mecanisme, manxa o bomba mecànica, que bombejava l’aigua d’un pou (MOLINA, 2019: 175).</span></span></span></p> | 42.1098017,2.2098844 | 434677 | 4662269 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93568-pc080046.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93568-pc080048.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93568-font-de-la-bomba.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-10-01 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La imatge antiga ha estat proporcionada per l'Ajuntament de Montesquiu, s'hi pot veure l'aspecte de l'antiga Font de la Bomba. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 93569 | Monument a la Batalla de Montesquiu 1714 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-batalla-de-montesquiu-1714 | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un monument realitzat formant una estructura vertical. Sobre una base de formigó hi ha una planxa metàl·lica vertical que la part superior es converteix amb quatre barres simbolitzant la senyera i a la part baixa, un bloc de pedra amb una placa amb el text “EN MEMÒRIA DELS DEFENSORS DE LES LLIBERTATS DE CATALUNYA A LA BATALLA DE MONTESQUIU. 20 de març de 1714”, i a sota, Tricentenari 22 de març de 2014. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-50 | A la plaça de la República, a l'extrem sud. | 42.1099607,2.2100258 | 434689 | 4662287 | 2014 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93569-p7300475.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93569-p7300497.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93569-p7300504.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 93594 | Gegants de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-montesquiu | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els gegants de Monistrol de Calders estan formats per dues figures, una masculina i una femenina, el Roc i la Núria. Ambdues figures van ser realitzades l'any 2009, tant el gegant com la geganta tenen una alçada de 3 m.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Les figures representa una parella tradicional de pagesos catalans, un hereu i una pubilla, amb vestits de mudar seguint uns trets típics del vestit tradicional català. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-51 | Pl. de la República, 1-2 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els gegants de Montesquiu es van construir el 2009. La parella surt a ballar en motiu de la Festa Major, a principis de desembre, quan celebren la seva Trobada Gegantera i també en altres dates i indrets del territori català.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1100510,2.2095823 | 434652 | 4662297 | 2009 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93594-img20230207145212.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93594-img20230207145216.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 93651 | Escultures d'Enric Pla Monferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultures-denric-pla-monferrer | <p><span><span><span><span lang='CA'>-CORTÉS ELÍA, Maria del Agua (2016): Guió per renovació de museografia. Castell de Montesquiu. Diputació de Barcelona, Oficina de Patrimoni Cultural. </span></span></span></span>Inèdit.</p> | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A l’exterior del castell de Montesquiu, als jardins, hi ha tres escultures obra de l’Enric Pla Montferrer. Aquestes estan cedides en dipòsit al castell pel mateix artista.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’obra anomenada “A poètica 1995 – 2005”, de l’any 1999, és una escultura en acer patinable (o Corten) tallat,, que representa una “a” amb una llarga cua, en la que hi ha gravats uns versos de Miquel Martí i Pol. L’autor cerca reivindicar el treball, manual i intel·lectual, i també al poeta osonenc, amb una mena d’homenatge (</span></span></span></span></span><a href='https://www.diba.cat/es/web/fons-art/-/6028-enric-pla'><span><span><span><span>https://www.diba.cat/es/web/fons-art/-/6028-enric-pla</span></span></span></span></a><span lang='CA'><span><span><span><span> ). Els versos que hi ha gravats són un fragment del poema <em>A manera de J. V. Foix</em>, publicat al recull <em>La fàbrica</em> de Miquel Martí i Pol. L’escultura “A poètica” està ubicada a la part posterior de la Masoveria del Castell. Aquesta obra està situada al costat de la Masoveria del Castell, a tocar de la façana posterior.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Una altra peça la trobem a la banda sud, està configurada amb un bloc rectangular de ciment amb una peça metàl·lica representant unes banyes de brau, fetes en acer de tipus Corten; aquestes banyes estan col·locades a un dels extrems superiors. Aqueta peça està situada al davant de la Masoveria del Castell.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>L'altra obra és una escultura formada per tres cubs metàl·lics pintats de vermell distribuïts en una zona d'arbres, a una distància aproximada d'uns 20 metres, en un pla del jardí.</p> | 08131-53 | Al Castell de Montesquiu, a l’espai exterior immediat que envolta el castell i la Masoveria del Castell. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Enric Pla i Montferrer va néixer a Llucà (Osona) l’any 1969. Va cursar estudis artístics a l’Escola de Belles Arts de Vic, amb els s’especialitzà amb la forja. Estudià amb Josep Plandiura al Centre d’Art La Rectoria, a Sant Pere de Vilamajor. Té una llarga carrera en la vessant més tradicional de la forja, combinada amb la part més artística de tractament escultòric, vessant que reivindica com un art de ple dret. La Generalitat de Catalunya li atorgà el títol oficial de Mestre forjador l’any 2009, des de l’any 2000 té un taller a Alpens. De la seva trajectòria, també es pot destacar que compta amb diverses escultures en espais públics, també ha col·laborat en la restauració d’obres modernistes de Puig i Cadafalch o la participació en la construcció de la Sagrada Família (</span></span></span></span></span><a href='https://www.diba.cat/es/web/fons-art/-/6028-enric-pla'><span><span><span><span>https://www.diba.cat/es/web/fons-art/-/6028-enric-pla</span></span></span></span></a><span lang='CA'><span><span><span><span> ).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al 2006 va fer una exposició monogràfica al Parc del Castell de Montesquiu que volia mostrar la seva trajectòria. Un cop finalitzada, les tres obres del tercer apartat de l’exposició, van ser adquirides per la Diputació de Barcelona, on les trobem avui dia.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1137023,2.2129478 | 434934 | 4662700 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93651-p7300173.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93651-p7300194.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93651-p7300187.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93651-p7300221.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93651-p7300209.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93651-p7300225.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93651-p7300160.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93651-p7300151.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93651-p7300147.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Enric Pla i Montferrer | Situat davant de l’accés al castell, és representa El sistema solar, un conjunt format per nou peces, cadascuna és una peça vertical de planxa metàl·lica que conté la representació de cadascun dels planetes i una amb el Sol, obra del mateix autor. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 94698 | Col·lecció El sistema solar d'Enric Pla Montferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-el-sistema-solar-denric-pla-montferrer | <p><span><span><span><a href='https://www.diba.cat/web/fons-art/-/6028-enric-pla'>https://www.diba.cat/web/fons-art/-/6028-enric-pla</a> </span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='http://www.montferrer.cat/'><span><span><span><span>http://www.montferrer.cat/</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='http://enricpla.blogspot.com/2012/10/projecte-planetes.html'><span><span><span><span>http://enricpla.blogspot.com/2012/10/projecte-planetes.html</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://parcs.diba.cat/web/l-informatiu/-/els-jardins-del-castell-de-montesquiu-acullen-la-representacio-del-sistema-solar-a-escala'><span><span><span><span>https://parcs.diba.cat/web/l-informatiu/-/els-jardins-del-castell-de-montesquiu-acullen-la-representacio-del-sistema-solar-a-escala</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span><a href='http://enricpla.blogspot.com/2012/10/projecte-planetes.html'>http://enricpla.blogspot.com/2012/10/projecte-planetes.html</a></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A l’exterior del castell de Montesquiu, als jardins, hi ha diverses escultures obra de l’Enric Pla Montferrer. Entre aquestes, hi ha un conjunt de nou peces anomenat “Representació del sistema solar a escala” a manera d’exposició. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Consta de vuit planxes verticals, cadascuna amb un rectangle foradat on hi ha col·locada la representació de cada planeta i el Sol a escala. Cada peça inclou a la planxa unes dades bàsiques: el nom, la distància al Sol, el radi mitjà, la massa i la inclinació de l’eix de rotació. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La col·lecció permet copsar i comprendre les diferents grandàries dels planetes, entendre la magnitud de l’Univers. El conjunt és com una maqueta del sistema solar, amb el Sol i els planetes reduïts a 550 milions de vegades més petits.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-54 | Al Castell de Montesquiu, a l’espai exterior immediat que envolta el castell, davant la façana de llevant. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Enric Pla i Montferrer va néixer a Llucà (Osona) l’any 1969. Va cursar estudis artístics a l’Escola de Belles Arts de Vic, amb els s’especialitzà amb la forja. Estudià amb Josep Plandiura al Centre d’Art La Rectoria, a Sant Pere de Vilamajor. Té una llarga carrera en la vessant més tradicional de la forja, combinada amb la part més artística de tractament escultòric, vessant que reivindica com un art de ple dret. La Generalitat de Catalunya li atorgà el títol oficial de Mestre forjador l’any 2009, des de l’any 2000 té un taller a Alpens. De la seva trajectòria, també es pot destacar que compta amb diverses escultures en espais públics, també ha col·laborat en la restauració d’obres modernistes de Puig i Cadafalch o la participació en la construcció de la Sagrada Família (</span></span></span></span></span><a href='https://www.diba.cat/es/web/fons-art/-/6028-enric-pla'><span><span><span><span>https://www.diba.cat/es/web/fons-art/-/6028-enric-pla</span></span></span></span></a><span lang='CA'><span><span><span><span> ).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al 2006 va fer una exposició monogràfica al Parc del Castell de Montesquiu que volia mostrar la seva trajectòria. Un cop finalitzada, les tres obres del tercer apartat de l’exposició, van ser adquirides per la Diputació de Barcelona, on les trobem avui dia.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1129883,2.2123095 | 434881 | 4662622 | 2012 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94698-p7300228.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94698-p7300232.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94698-p7300269.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94698-p7300279.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 94699 | Conangle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conangle | <p><span><span><span>-ALAYÓ I MANUBENS, Joan Carles (2017): Aigua i energia: l’aprofitament hidroelèctric dels rius catalans: la seva història, l’estructura industrial i el patrimoni tecnològic. Lleida: Pagès ed.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>-SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p> | XX | Alguns habitatges estan sense ús. | <p><span><span><span>Conjunt de diversos blocs d’habitatges, bàsicament dos blocs i unes cases a l’extrem més meridional. Els blocs estan disposats seguint l’orografia, tenen planta allargada, amb coberta a quatre aigües, els dos vessants principals amb el carener que segueix l’orientació de l’eix del bloc i uns vessants menors a cada extrem. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta de dos blocs de cases unifamiliars adossades, de dues plantes, amb la façana principal obra al costat de ponent. Ambdós blocs presenten una estructura constructiva i de distribució força similar, en els dos casos amb obertures formant porxos o galeries, amb pati al davant, per bé que amb diferències que testimonien diferents moments constructius.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el bloc de més al nord, l’accés a l’interior dels habitatges és a la façana principal, a través d’una escala situada dins una mena de porxo, les obertures del qual són d’arc de mig punt definint una porxada a la planta baixa i a la planta pis, una eixida coberta amb les obertures de tall rectangular amb barana d’obra. La resta de finestres són de simples, rectangulars i amb porticons exteriors de fusta. Els habitatges tenen un petit pati al davant. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El segon edifici de blocs, situat més al sud, compta també amb galeries cobertes a la planta baixa i a la planta pis, en aquest cas, les obertures són de línies rectes; a l’eixida de la planta pis, la barana és de barrots metàl·lics. Al davant també compta amb petits patis d’ús de cada casa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’extrem final dels blocs hi ha un habitatge aïllat, de planta baixa, planta pis i golfes (sembla que compta amb un nivell semi soterrani; l’edifici és de planta en forma de T, amb el volum principal de planta rectangular amb un cos sobresortit al mig de la façana principal, la que obra al nord. Aquest un volum acull la porta d’accés a l’interior, situada a la part central de la planta baixa, i dos nivells de galeries, a planta baixa i planta pis; aquestes galeries ressalten del conjunt per ser de llindes en arc de mig punt. La resta d’obertures són de tall rectangular, algunes amb porticons de fusta exterior, a sota dels careners hi ha unes obertures en forma quatre lòbuls. Aquest edifici constava de quatre pisos, dos per planta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt d’edificis mostra un acabat de les parets uniforme, arrebossat i pintat ocre.</span></span></span></p> | 08131-55 | A la zona nord del terme municipal. A la colònia la Farga de Bebié, prop de la Fàbrica nova. S’hi accedeix des del pont de l’entrada a la colònia, és el carrer que segueix a continuació de l’església. | <p><span><span><span>Aquest conjunt d’edificis es va edificar als anys vint del segle XX per tal d’acollir l’increment de mà d’obra necessari per la fàbrica, en una època en que es trobava en ple creixement. No es van construir tots els blocs de cop, va ser gradual.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons recull Paquita Viñeta, el barri de Conangle estava format per vint-i-dues cases unifamiliars (VIÑETA, 2002: 62).</span></span></span></p> | 42.1303658,2.2032966 | 434154 | 4664558 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94699-pa100602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94699-pa100603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94699-pa100607.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94699-pa100611.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94699-pa100613.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A l’extrem més sud de Conangle, darrera el bloc aïllat hi havia els horts que menaven treballadors de la fàbrica. | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 94707 | Túnels del tren | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tunels-del-tren | <p><span><span><span><span lang='CA'>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>El traçat del ferrocarril al seu pas pel municipi de Montesquiu, compta amb dos túnels en el seu traçat, el túnel del Rocal i el de les Planeses. Aquest formen part del traçat del ferrocarril de via única que uneix Barcelona-Puigcerdà i fins la Tor de Querol, també conegut com a tren transpirinenc oriental. Antigament el tren fins a Sant Joan de les Abadesses era conegut com el ferrocarril del carbó.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El túnel del Rocal o de Montesquiu té una llargada entorn a 90 metres, i s’inicia al punt quilomètric 94,270. El de les Planeses és de 79,50 metres de llargada i es troba poc després, al punt quilomètric 94,270 (en alguna referència es cita com Túnel Safont). El tren que circula per aquesta línia és de via única. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La boca nord del túnel del Rocal està situada prop del Carbur de Baix, en una zona on també hi ha un pas per creuar a les vies que permet accedir a la central i també als horts que hi ha a aquesta zona. A la banda est de la via hi ha la font de la Codineta i les pistes que porten al castell, a les masies,.. Al costat d’aquest pas hi ha la Casella del Carbur, l’edifici està abandonat i en un estat avançat d’esfondrament.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al costat del túnel de les Planeses, també hi ha una casella anomenada de les Planeses, per trobar-se al camí que porta a la masia d’aquest nom. </span></span></span></span></p> | 08131-63 | A la riba esquerra del riu Ter, per sota del turó del Castell de Montesquiu i de la zona de les Planeses. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Les primeres informacions que parlen de projectar una línia que unís Barcelona amb Sant Joan de les Abadesses, amb l’objectiu de transportar carbó de les mines de la zona d’Ogassa i Surroca, data del 1844. La seva construcció va passar per diverses fases, canvis d’empresa,.. que van anar provocant diversos endarreriments.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El 1851 es va fundà la companyia Camins de Ferro de Barcelona a Granollers que va iniciar la construcció de la línia a l’any 1851. El 1854 s’havia construït fins a Granollers. El 1877 va tornar-hi a haver un canvi de concessió per a la construcció i explotació de la línia que faltava fins Sant Joan de les Abadesses, se’n va fer càrrec la companyia Ferrocarril i mines de Sant Joan de les Abadesses. El tren arribava a Vic l’any 1876 i finalment el tram fins Sant Joan de les Abadesses es posava en funcionament l’any 1880. El tram fins a Sant Quirze de Besora consta que es va inaugurar l’octubre del 1879, i el 20 de juny de 1880 el ferrocarril arribava a Ripoll; no seria fins al 17 d’octubre del mateix any que finalment arribaria a Sant Joan de les Abadesses.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El 1904 arran d’un tractat entre Espanya i França es va acordar crear dues noves línies transpirinenques, una de les quals suposava la continuació d’aquesta línia de Barcelona a Vic i Sant Joan de les Abadesses, connectant Ripoll amb la Tor de Querol. Al 1919 es connectava amb Ribes de Freser i el 1922 amb la Molina i Puigcerdà. No seria fins el 1929 que es connectaria amb la Tor de Querol. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Mentre hi havia el pont metàl·lic molta gent de Montesquiu anava a Sant Quirze creuant i riu i passant pel túnel del Rocal.</span></span></span></span></p> | 42.1105821,2.2116867 | 434827 | 4662355 | 08131 | Montesquiu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94707-p7300100.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Xarxa natura 2000 | 2023-10-04 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al turó del Rocal, sobre el túnel, hi havia un camí que era emprat per anar cap a la zona del Carbur de Baix, en èpoques en que no hi havia manera de creuar el riu des del poble. Els treballadors i treballadores havien d'anar a travessar el riu pel pont de Sant Quirze, creuar el túnel per sobre el Rocal i baixar pel camí. Sembla que per anar a la Farga també era comú anar-hi per la via del tren. La imatge antiga ha estat facilitada per l'Ajuntament de Montesquiu. | 98 | 49 | 1.5 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 94709 | Font de la plaça Mossèn Cinto Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-mossen-cinto-verdaguer | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’una font pública situada en un parc, compta amb una estructura bastida amb combinació de pedra i maó massís. L’element principal és un mur de pedra que conforma el frontal rectangular de la font, on hi ha l’aixeta i a la base una pica bastida en maó massís. A la part posterior, una pilar de pedra adossat al mur principal, amb una altra pica com l’anterior. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A la plaça on està ubicada compta amb una zona de parc infantil, bancs, una font o estany ornamental, bancs, arbres i espai verd. A l’extrem est de la plaça hi ha un monòlit en homenatge a Mossèn Jacint Verdaguer. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-65 | A l’extrem oest del nucli urbà. | 42.1088799,2.2067255 | 434415 | 4662170 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94709-p8260143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94709-p8260147.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 94713 | Col·lecció de plaques estereoscòpiques d’Emili Juncadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-plaques-estereoscopiques-demili-juncadella | <p><span><span><span><span lang='CA'>-s/n (2003): <em>Mirabilia sunt opera tua Domine. Emilio Juncadella, muntanyenc 1908/1915.</em> Diputació de Barcelona, Àrea d’Espais Naturals, Parc del Castell de Montesquiu (Catàleg de l’exposició).</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La col·lecció està formada per 1500 plaques de fotografies estereoscòpiques conservades a l’Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona. Les plaques van ser fetes </span></span><span lang='CA'>pel propi Emili Juncadella, qui fou afeccionat a la fotografia. Estan retolades pel propi Juncadella i recullen les imatges que va fer durant les seves excursions al Pirineus i en els seus viatges a l’Àfrica, l’Índia, Granada, Galícia, Florència o Carcassona, altres indrets. També inclou imatges del viatge en creuer que va fer a bord del vaixell Chenonceaux amb escala a diferents punt com Suez, Jaipur, Ceilan,..</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Del conjunt destaquen els quasi cinc-cents vidres fotogràfics de temàtica muntanyenca, moltes corresponents a excursions que Juncadella va recollir i explicar en un quadern anomenat <span>“Mirabilia sunt opera tua Domine”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Les plaques estan impreses en sistema anàglif, cosa que amb ulleres d’efecte 3D es poden visualitzar amb una visió semblant a com es miraven aquest tipus de fotografia a l’inici del segle XX.</span></span></span></span></p> | 08131-69 | A l’Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona. C/ Mejia Lequerica, 1 - 08028 Barcelona | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El conjunt permet copsar els interessos i gustos d’una família típica de l’alta burgesia catalana, a finals del segle XIX i fins a mitjans del segle XX, de la darrera etapa del castell en mans dels Juncadella. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Emili Juncadella (1885-1936) va ser un personatge de la burgesia catalana que fou darrer propietari del Castell de Montesquiu, fou conegut per les facetes d’enginyer industrial, empresari, polític,.. també fou un apassionat de l’aventura, els viatges i la fotografia, origen d’aquesta col·lecció. Va visitar països com Àsia meridional i Àfrica, però també va ser un gran pirineista, amb ascensions als Pirineus catalans i aragonesos, als Pics d’Europa, especialment entre els anys 1910 i 1927.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1132300,2.2120469 | 434859 | 4662649 | 08131 | Montesquiu | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94713-p8250039.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Sota la denominació “Mirabilia sunt opera tua Domine” hi ha hagut instal·lada una exposició que permet copsar la figura d’Emili Juncadella en la seva vessant de muntanyenc, aventurer i fotògraf. Entre altres, a l’exposició hi ha una mostra d’objectes vinculats a aquestes facetes, inclou càmeres fotogràfiques, reproduccions d’algunes de les fotografies, llibretes, esquis, raquetes de neu, piolets, un aparell per visualitzar les imatges estereoscòpiques, entre molts d’altres. | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 94714 | Fons de l'Arxiu municipal de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal-de-montesquiu | XX | <p><span><span><span><span><span><span>L'arxiu municipal de Montesquiu es conserva a l'edifici de l'Ajuntament, en un dipòsits situat a la planta primera. Consta de 130 metres lineals amb 3.923 unitats de descripció en caixes de documentació classificades per diferents temes, la majoria daten des de la creació del municipi l’any 1934 fins a l'actualitat. Compta amb alguna documentació anterior, molt poca, que es remunta fins al 1921. El gran gruix dels fons documentals que conté són documentació básica i propia de l’administració local, també de la Societat d’Habitatge de Montesquiu (1994 – 2009, 1,03 m.)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'arxiu està organitzat per temes segons el model de quadre de classificació per ajuntaments i consells comarcals desenvolupat per la Generalitat de Catalunya: 1. Acció i òrgans de govern, 2. Organització i gestió administrativa, 3. Personal, 4. Patrimoni, 5. Recursos econòmics i financers, 6. Urbanisme, obres i mobilitat, 7. Sostenibilitat i medi ambient, 8. Ordenació i promoció de l'activitat econòmica, 9. Població i eleccions, 10. Serveis culturals, de l'esport i el lleure, 11. Serveis per a l'educació, 12. Serveis per al benestar i la salut, i 13. Seguretat i protecció de la ciutadania. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A més del fons del propi Ajuntament, l'Arxiu compta amb fons públics no municipals, concretament del Jutjat de Pau de Montesquiu (0,34 m.) i també, fons privats corresponents a la Delegació Local de FET y de las JONS (0,10 m.).</span></span></span></span></span></span></p> | 08131-70 | A la planta primera de l’edifici de l’Ajuntament de Montesquiu. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>No consten actuacions arxivístiques específiques ni es coneixen instruments de descripció sistemàtics fins la intervenció que va realitzar l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre el febrer i el maig de 1998. Des de l’any 2006 l’Ajuntament de Montesquiu està adherit al conveni del Programa de Manteniment de l’Arxiu.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La documentació municipal corresponent a Montesquiu d’abans de la creació del Municipi és al fons de l’Ajuntament de Sant Quirze de Besora, municipi al qual pertanyia fins la seva independència.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1100408,2.2096802 | 434660 | 4662296 | 08131 | Montesquiu | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94714-p2070077.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L’arxiu municipal resta pendent d’acollir el fons anomenat del Centre de Documentació i Recerca Històrica de Montesquiu, que durant temps s’ha conegut també com a Arxiu Històric de Montesquiu. Compta amb una destacada col·lecció d’imatges, sobretot còpies de particulars arran d’una crida feta per l’entitat, també programes de festes del poble, entre altra documentació, i algunes publicacions. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 94718 | Quadern 'Recuerdos de mis excursiones en montaña' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quadern-recuerdos-de-mis-excursiones-en-montana | <p><span><span><span><span lang='CA'>-s/n (2003): <em>(Mirabilia sunt opera tua Domine. Emilio Juncadella, muntanyenc 1908/1915.</em> Diputació de Barcelona, Àrea d’Espais Naturals, Parc del Castell de Montesquiu (Catàleg de l’exposició).</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>L’Arxiu General de la Diputació de Barcelona custodia un dietari o queden d’Emili Juncadella, darrer propietari del Castell de Montesquiu. Es considera un document singular i d’interès, per la narració de les excursions i també perquè està </span><span lang='CA'>escrit a mà pel propi Emili Juncadella. El titulà <em>Recuerdos de mis excursiones en montaña</em>. En el quadern recull i narra minuciosament un total de 20 excursions que va fer entre 1908 i 1913. El document consta de </span><span lang='CA'><span><span><span><span>cent vint-i-vuit pàgines amb lletra anglesa, que ens permet apropar-nos a una manera molt determinada de practicar i comprendre l'excursionisme, ben allunyada de l'actual. Ens permet copsar el mon dels guies de muntanya de l’època, al transport dels estris,.. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Entre altres, el quadern inclou excursions als Pirineus, passejades pel Montseny, la pujada a Núria des de Ribes de Freser, excursions per la Vall d’Aran, ascensos als Encantats, Gavarnie, Sacroux, Gours-Blancs, Aneto, Crabioules,Puy-Lané, Cregüeña, Maladeta, Els Encantats, entre altres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El llibre no ha sigut publicat, però hi ha un fulletó editat per la Diputació de Barcelona amb motiu d’una exposició sobre la passió excursionista d’aquest personatge amb fotografies fetes per ell mateix. Aquest fulletó es titula <em>Mirabilia sunt opera tua Domine. Emilio Juncadella, muntanyenc 1908/1915</em> i recull alguns dels textos de l’esmentat quadern. El títol de l’exposició, actualment permanent a una de les dependències del castell, fa referència a una </span><span lang='CA'><span><span><span><span>exclamació en llatí,</span></span></span></span></span><span lang='CA'> les que </span><span lang='CA'><span><span><span><span>Emili Juncadella</span></span></span></span></span><span lang='CA'> comença el quadern.</span></span></span></span></p> | 08131-74 | Arxiu General de la Diputació de Barcelona, C/ Mejia Lequerica, 1 - 08028 Barcelona | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Emili Juncadella (1885-1936) va ser un personatge de la burgesia catalana que fou darrer propietari del Castell de Montesquiu, fou conegut per les facetes d’enginyer industrial, empresari, polític,.. també fou un apassionat de l’aventura, els viatges i la fotografia, origen d’aquesta col·lecció. Va visitar països com Àsia meridional i Àfrica, però també va ser un gran pirineista, amb ascensions als Pirineus catalans i aragonesos, als Pics d’Europa, especialment entre els anys 1910 i 1927.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1132524,2.2120381 | 434859 | 4662651 | 08131 | Montesquiu | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94718-p8250042.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La col·lecció de fotografies estereoscòpiques d’Emili Juncadella constitueixen un fons gràfic molt important, que acompanyat del quadern esdevé un complement i document històric destacable, de la passió muntanyenca i viatgera del Sr. Juncadella, un reflex d’unes passions que només podia permetre’s determinades persones de la burgesia del principis de segle XX. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 94719 | Festa Major de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-montesquiu | <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>La Festa Major de Montesquiu es celebra a principis de desembre coincidint amb la festivitat de la Mare de Déu de la Immaculada Concepció, patrona de l’església parroquial. Al llarg dels anys, els dies de durada de la la Festa Major ha anat canviant, actualment es celebra entorna a quatre o cinc dies, segons com escaigui el calendari. Antigament la majoria d’actes eren més centrats en la missa, actes de caire popular, ball, concerts,.. Actualment el programa d’actes és molt variat i divers, inclou propostes de caire cultural, religiós, esportiu, lúdic,.. entre els quals ball, concerts, tallers, espectacles, missa, trobada gegantera, xocolatada popular, concursos i algunes competicions. Activitats que poden variar al llarg dels anys.</span></span></span></span></p> | 08131-75 | Diferents indrets del nucli urbà. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Els actes van variant al llarg dels anys, segons els interessos i gustos del moment. Els actes més tradicionals acostumen a mantenir-se.</span></span></span></span></p> | 42.1100648,2.2096691 | 434659 | 4662298 | 08131 | Montesquiu | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94719-25876308719994306768921555741862223251447408n.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 94720 | Olla Comuna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olla-comuna | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>La festa de l’Olla Comuna es realitza el primer diumenge del mes de febrer. La tradició data almenys de principis de segle, durant una època va deixar de fer-se i des del 2011 s’ha tornat a recuperar. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Actualment s’ha convertit en una festa popular que aplega persones veïnes de Montesquiu, de la comarca i foranies.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El dia de l’Olla comuna es posen a bullir al foc a terra 9 olles de sopa, el dia anterior s’han hagut de fer preparatius i d’hora la matí preparar el foc i posar-ho a coure, seguint l’ordre d’introducció d’aliments que correspon. La gent es pot quedar a menjar a la plaça o emportar-se-la a casa. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Crida molt l’atenció la llarga filera d’olles que penjades sobre el foc de llenya bullen durant hores a la plaça. El dia de la festa també es fan altres actes culturals i lúdics, concerts, espectacles,.. acompanyat per amb un petit mercat d’artesania.</span></span></span></span></p> | 08131-76 | Al nucli urbà, a la plaça de Mn. Jacint Verdaguer. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Els orígens de la festa els trobem a principis de segle XX, quan en un context de dificultats econòmiques i encariment de preus, especialment de matèries primers, del menjar,.. En un context en el que els fabricants del poble buscaven debilitar la moral i la resistència del moviment obrer, afavorint que els obrers es quedessin sense feina i sense opcions per trobar-se. S’anomenava el pacte de la fam. Els obrers per poder subsistir feines recaptes solidaris amb la intenció de poder omplir una olla comuna per alimentar les famílies treballadora necessitades.</span></span></span></span></p> | 42.1089017,2.2067226 | 434414 | 4662172 | 08131 | Montesquiu | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94720-p2050148.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94720-p2050143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94720-p2050150.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94720-p2050165.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94720-p2050134.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94720-p2050167.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94720-p2050170.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 351,92 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml