Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 94872 | Edifici sobre el Rocal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-sobre-el-rocal | <p><span><span><span><span lang='CA'>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></span></p> <p> </p> | XX | Les restes estan parcialment ensorrades. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Les restes d’aquesta construcció es localitzen sobre el turó del Rocal, sota el qual hi ha el túnel del ferrocarril. Queden situades just sobre el riu Ter, aproximadament a l’alçada del final de la resclosa i l’inici del canal de la Fàbrica de Cal Trinxet.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Les restes conservades corresponen a diferents murs que defineixen una construcció que dibuixa un espai de planta rectangular. Els murs són de pedres de tall irregular lligades amb morter i carreus més ben tallats en algunes cantoneres. En algun punt també s’hi observen alguns maons ceràmics combinats amb la pedra. S’observen algunes cantoneres i també el que sembla una obertura, probablement una porta d’accés.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A l’extrem de l’estructura tocant al penya-segat s’hi conserven alguns elements metàl·lics, sobretot biguetes ancorades en una estructura, una base feta de pedra i maó massís, i també subjectades al mateix espadat. En el cingle s’hi poden veure algunes altres peces metàl·liques clavades.</span></span></span></span></p> | 08131-113 | A l’extrem sud-est del municipi, al capdamunt del Rocal. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Segons informacions orals recollides i proporcionades per l'Ajuntament de Montesquiu, sembla que aquesta estructura servia per recollir aigua del riu Ter, fent-la pujar pel Rocal per a poder-la apropar als trens de vapor de l’estació de Sant Quirze. Les màquines de vapor necessitaven carregar aigua per al seu correcte funcionament.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 42.1094105,2.2120617 | 434856 | 4662224 | 08131 | Montesquiu | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94872-dsc0437.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94872-dsc0444.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94872-dsc0450.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94872-dsc0451.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94872-edifici-estructura-rocal.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | 2023-10-01 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A tocar mateix d’aquestes restes hi ha una torre metàl·lica de la llum. La ubicació de les restes conservades és en una zona de difícil accés que en dificulta una visió general. Tampoc es coneixen notícies que aportin referències específiques sobre el seu ús i funcionalitat. Les imatges antigues conservades que s’han consultat no permeten concretar de quin tipus de construcció pot tractar-se.Les imatges han estat facilitades per l'Ajuntament de Montesquiu. | 98 | 45 | 1.1 | 2136 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||
| 94871 | Escorxador municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escorxador-municipal-2 | <p><span><span><span><span lang='CA'>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-MOLINA MORENO, José Antonio (2023): Montesquiu sota el franquisme (1939-1975). Montesquiu: José Antonio Molina Moreno.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>L’edifici de l’antic escorxador és de planta rectangular, d’un sol nivell, amb façana principal que afronta al carrer i façana posterior vers un pati. Té coberta a dues aigües de teula àrab amb carener paral·lel a l’eix del carrer. Està bastit amb murs de pedra, de còdols partits lligats amb morter, amb un sòcol també de pedra, i a les cantoneres, delimitant el sòcol i a les obertures maó massís. El material ceràmic està col·locat en cadena als muntants i a les cantoneres, i a les llindes, a plec de llibre. El ràfec de la coberta compta amb caps de biga de fusta acabats motllurats, els quals suporten el voladís.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’edifici té façanes laterals amb el mateix material i acabat, la del costat més sud, actualment afronta amb la paret de l’edifici de nova construcció que s’hi adossa per aquest extrem.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A la façana principal hi ha dues obertures, una porta de garatge i una finestra. A la part superior del frontis hi ha un rètol pintat formant una faixa en blanc i amb en vermell el nom ESCORXADOR MUNICIPAL, acompanyat del número de registre sanitari.</span></span></span></span></p> | 08131-112 | Carrer Camí Ral, 9 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A Montesquiu consta que hi havia un escorxador municipal que va quedar afectat per la riuada de la tardor de 1940. El gener de 1940 l'ajuntament escriu a la 'comisaria general de regiones inundadas': 'Beneficio de los damnificados de esta población en las últimas inundaciones y para recibir subvenciones para reconstruir el matadero municipal' (MOLINA, 2023).</span></span></span><br /> <br /> <span lang='CA'><span><span>El juny de 1941: 'Se aprueba la compra del edificio de D. Valentin Plans Rodellas, sito en la calle Baja nº7 con el fin de habilitarlo para Matadero Municipal, cuya compra asciende a 5.000 ptas. La rehabilitacion de este edificio, según presupuesto presentado por D. Francisco Roca, asciende a la cantidad de 7.661 ptas.” (MOLINA, 2023).</span><br /> <br /> <span>L'escorxador el feia servir sobretot la gent del poble que tenia bestiar per a gestionar les matances. Estava inscrit al registre d’indústries agràries sota el numero 08-43.450 sota l’epígraf “escorxador municipal”. Es va donar de baixa el 27 d’abril de 1998 per ordre de la secció d’indústries i comercialització agrària de la Generalitat, degut que incomplia l’estipulat per la RD. 2685/80 de 17 d’octubre de 1980 i normativa complementària. Més tard l’edifici va ser la seu social de la Societat de Caçadors de Sant Quirze i Montesquiu, constituint també un lloc de trobada social.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.1093566,2.2107176 | 434746 | 4662220 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94871-dsc0472.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94871-dsc0473.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les informacions històriques i les imatges han estat facilitades per l'Ajuntament de Montesquiu. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 94870 | Palanca del Carbur. Passarel·la del Carbur | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palanca-del-carbur-passarella-del-carbur | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2023): Montesquiu sota el franquisme (1939-1975). Montesquiu: José Antonio Molina Moreno.</span></span></span></p> | XX | Actualment només es conserva visible, l'estrep de la banda esquerra del riu. | <p><span><span><span>Les restes conservades de la palanca del Carbur corresponen a una estructura conformada per dues parets de forma trapezoïdal disposades en paral·lel, fetes de formigó encofrat i amb diverses peces de ferro ancorades a la part superior. Imatges antigues conservades permeten veure que aquest element correspon a l’estructura de suport del cablejat d’una palanca o pont penjat que es va construir just davant de les dependències de l’antiga fàbrica del carbur. Es tractava d’un pont de poca amplada, que permetia la comunicació entre la zona del Carbur de Baix i el nucli urbà (a l’alçada de l’actual zona d’esplai Font d’en Nando). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tractava d’una palanca feta a partir de suports de formigó a cada estrep i alguns pilars, que suportaven tirants metàl·lics que sustentaven la resta de l’estructura del pont, i amb un tauler de fusta.</span></span></span></p> | 08131-111 | Les restes visibles conservades es localitzen davant l'edifici de les antigues oficines de la Fàbrica del Carbur, a prop del marge del riu. | <p><span><span><span>Des de finals del segle XIX fins l’actualitat, la comunicació entre les dues bandes del riu Ter a l’alçada del nucli urbà, o sigui, entre el poble i la zona de l’antiga fàbrica del Carbur, s’ha realitzat a través de diferents ponts i palanques que han anat canviant al llarg d’aquest període. Així, diferents riuades del Ter han anat afectant les estructures de comunicació existents, la destrucció de cadascun dels viaductes va requerir la construcció de nous passos per creuar el curs fluvial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest sentit, consta que entre el 22 de març i el 24 de novembre de 1899 es va construir un pont metàl·lic per iniciativa de la família Juncadella, llavors propietària del Castell de Montesquiu, del Carbur de Baix i de diverses propietats a Montesquiu, com l’edifici de l’antiga Fonda (al costat del qual es va construir el Pont Metàl·lic). <span>Aquest vial permetia creuar el riu, entre altres, per anar als safareigs situats a la banda de llevant del Ter, així com amb el passeig de Llaers, als horts i a la fàbrica del Carbur, a més de connectar amb el camí cap al Castell, amb diverses masies, amb la Font de Codineta o amb el camí de la Font de les Planeses.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquell Pont Metàl·lic va ser destruït per l’aiguat de l’any 1940.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A la carta del 21 de març de 1942 dirigida al president de la diputació de Barcelona l'alcalde de Montesquiu escriu: 'ya oficiosamente hemos venido pidiendo, la construcción de un puente sobre el rio Ter, de este pueblo, destruido por las inundaciones padecidas en Octubre de 1940 [...] Un considerable numero de vecinos son productores obreros de la 'Electra Industrial de Carburos S.A.' [...] los que al venir una crecida ordinaria, muy corriente en época de lluvias, se verian en la necesidad de hacer un recorrido de 4 a 5 km de ida y otros tanto de regreso para realizar su trabajo ordinario, a parte del perjuicio que está ocasionando a la empresa la falta de puente.' (MOLINA, 2023).</span></span></span></span></span></span></p> <p><br /> <span><span><span>La passarel·la es degué construir entre l'abril de 1942 i el gener de 1945. A l'Arxiu Històric de Montesquiu hi ha una foto que data de gener de 1945 on hi apareix la passera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les imatges aèries de l’any 1945 permeten constatar que ja es disposava d’una passera aigües amunt del nucli (a la zona inicial de l’actual font d’en Nando), que permetia creuar el riu vers la fàbrica del Carbur de Baix, on actualment trobem les restes de l’estructura de la palanca del carbur. En aquest moment, no hi havia cap més pont o passera per comunicar el nucli amb el Carbur de Baix. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al 1956 les imatges aèries permeten observar l’existència del que sembla dos punts per creuar el riu a l’alçada de la fàbrica del carbur, a través de la palanca i sembla que poc més amunt hi havia una mena de passera o gual probablement més arran d’aigua. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 12 de novembre de 1982 hi va haver un episodi d’aiguats que va destruir el pont penjat o palanca del Carbur, deixant novament sense comunicació el nucli urbà i la fàbrica del carbur.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els anys 1983 i 1984 es va construir una nova passera, en aquest cas, situada més al sud respecte l’anterior, aquesta es va situar a la zona de la Pèrgola i permetia comunicar directament amb els Horts de la vila. També als anys 80 del segle XX es va construir el pont que porta al castell, però encara va trigar força anys a tenir els accessos condicionats. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la palanca que portava als Horts de la vila, aquesta era una estructura de pilars de formigó armat, un paviment també de <span>formigó</span> i baranes de ferro. Aquest es va construir una mica més a prop del nucli urbà, amb accés des de la zona de la Pèrgola i va estar en ús fins l’octubre de l’any 2018 quan una nova crescuda del riu Ter la va destruir. Actualment està pendent de reconstrucció, obra que es preveu que es pugui realitzar en una data propera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment, el riu es pot creuar des del pont que porta al castell a l’alçada del carrer Santiago Rusiñol.</span></span></span></p> | 42.1131950,2.2080606 | 434530 | 4662648 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94870-pont-carbur-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94870-can-bota.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94870-primera-passera-carbur-derruida.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | 2023-10-01 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La palanca o passera del Carbur, així com els diversos ponts i palanques que hi hagut sobre el riu Ter per comunicar el poble amb l’altra banda del riu, han rebut diverses denominacions, algunes molt similars a les altres, tot i no tractar-se del mateix viaducte. Aquesta circumstància pot generar certa confusió amb algunes de les referències o cites relacionades amb unes o altres estructures.Imatges antigues conservades permeten constatar l’existència al llarg dels anys de diferents palanques de comunicació entre la zona del poble i la fàbrica del carbur; la ubicació d’aquestes ha anat variant. Hi va haver l’antic Pont Metàl·lic a l’alçada de l’antiga Fonda, la palanca o passera del carbur o pont penjat a l’alçada de l’actual zona d’esplai de la Font d’en Nando i comunicant amb el davant de la fàbrica del carbur, la palanca dels horts també anomenada “pont de ferro” situada a la zona de la Pèrgola i connectant amb els Horts de la Vila, i aigües més avall, es va construir el pont apte per vehicles d’accés al castell.Sembla que durant alguns períodes que no hi havia una palanca o pont en condicions per creuar el riu Ter, es devia fer a través d’una mena de passera molt senzilla (o una mena de gual a poca distància aigües amunt de la palanca del carbur); fet que dificultava poder creuar en cas de petit augment del cabal .La manca d’un accés en condicions entre el poble i l’altra banda del riu ha estat una constant al llarg de la història del municipi. Aquest fet va condicionar també les possibilitats de creixement i expansió de l’antiga fàbrica del carbur, a més, la majoria de viaductes permetien només l’accés per vianants (exceptuant l’antic pont metàl·lic situat a peu de l’antiga Fonda i l’actual pont d’accés al castell).Les imatges antigues han estat proporcionades per l'Ajuntament de Montesquiu, permeten veure algunes de les altres palanques que hi va haver per creuar el riu a l'alçada del Carbur de Baix. | 98 | 49 | 1.5 | 2136 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||
| 94869 | Capella del Castell de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-castell-de-montesquiu | <p>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</p> <p>-CATALÀ ROCA, Pere: Castells Catalans</p> <p>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</p> <p>-ESPADALER I PARCERISAS, Ramon (1993): El Castell de Montesquiu a la darreria de l'edat mitjana. Barcelona. L'Avenç, cop. 1993.</p> <p>-ESPADALER I PARCERISAS, (1989, juny): Notes sobre la importància de l'arxiu descobert al Castell de Montesquiu- - Revista</p> <p>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</p> <p>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</p> <p>-VVAA (1987): CATALUNYA ROMÀNICA. VOL. X RIPOLLÈS. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XVII | <p><span><span><span>La capella del Castell de Montesquiu està situada adossada a la façana principal del monument, concretament a l’angle sud-est. L’església compta amb accés directe des de l’exterior i també amb comunicació des de l’interior del castell. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una petita capella, d’una sola nau de planta rectangular amb coberta de volta de canó molt lleugerament apuntada. La coberta conforma un terrat pla amb accés des de dependències de la planta primera. A la part superior de la façana de llevant hi ha una petita espadanya que conté la campana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Exteriorment es mostra com una construcció de planta rectangular de murs de carreus de mides diverses, amb restes de revestiment de morter. La porta d’accés des de l’exterior, al mur de ponent, és de muntants de carreus i llinda plana monolítica, tots ben tallats i polits. Damunt d’aquesta portalada, hi ha una fornícula, decorada amb elements geomètrics i florals, a l’interior hi trobem una escultura de Santa Bàrbara, patrona de la capella. També a la façana principal hi ha una petita finestreta. A la façana de llevant hi ha altres finestretes que faciliten la il·luminació de l’interior, amb vitralls decoratius.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior, trobem un arrambador de rajola policromada del segle XVII, decorada amb motius geomètrics, vegetals i florals, i amb algunes escenes de la vida de Santa Bàrbara. La porta d’accés i comunicació amb l’interior del castell, i les d’accés a la part posterior de l’altar (a manera de sagristia), així com una de les finestres, estan decorades amb guixeries amb motius vegetals i florals, també amb alguns elements geomètrics, i el símbol de Maria Mare de Déu, a la porta d’accés amb les dependències del castell, i el símbol d’alfa i omega a les de la sagristia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Compta amb un altar d’estil barroc, amb la mesa i a sobre el retaule; aquest és format per diferents nivells, al cos central hi ha fornícules, cadascuna flanquejada per columnes salomòniques, i a l’àtic, una altra fornícula. Tot ell compta amb relleus que mostren motius sobretot vegetals i florals, junt amb diversos caps d’àngels, també amb elements arquitectònics que delimiten cada part del retaule. Està acabat pintat amb policromia i sobretot daurat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La capella conserva mobiliari, objectes ornamentals, litúrgics, d’ús pràctic,.. </span></span></span></p> | 08131-110 | Al Parc Natural del Castell de Montesquiu. La capella està adossada a l’angle sud-est de la façana principal del castell. | <p><span><span><span>Els orígens del castell de Montesquiu es remunten a l’època medieval, entre els segles X i XI, quan devia haver-hi una torre de vigilància per controlar la zona de pas del riu Ter. Al llarg dels segles, el castell va experimentar canvis considerables; durant el període medieval es tractaria d’un castell tipus domus o casa forta. Més tard, entorn a les darreries del segle XV es va adaptar a residència senyorial, convertint l’antiga domus en un castell. Les modificacions es van anar succeint al llarg de la seva història, amb canvis destacats també al llarg del segle XVI i XVII, en època de la nissaga Descatllar i també a les primeres dècades del segle XX quan estava a mans de la família Juncadella.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Lluís Descatllar va fer construir la capella del castell, la qual fou consagrada el dia 13 d’abril de 1642, sota l’advocació de Santa Bàrbara. Aquesta església sembla que va substituir una petita capella anterior, segurament d’època medieval, la qual devia estar situada molt a prop de l’edifici del castell però exempta. Als inventaris que es conserven del castell, hi ha documentades les obres i les reformes a la capella entre 1638-1642.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En data 12 de març de 1382, trobem un document sobre una requisició, en que Francesca, muller del difunt Guillem Sala, senyor del castell de Dos Castells reclama al veguer i jutge de Vic la seva assignació com a tutora de les filles del seu marit (ACRI-ACM: 1349/4, núm. 84 calaix 1 Sora, 2200). S’hi referencia la capella sobre la domus de Montesquiu, constituïda sota la parròquia de Besora. Hem de pensar que podria tractaria d’aquella primera capella del castell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 18 de gener 1390 consta en un document de venda feta per Berenguer de Cumbis de la parròquia de Sant Quirze de Besora, que ven a Ramon Codina, rector de la capella de Santa Bàrbara de Montesquiu, el mas Ravell i el mas Mascaltrà, de la parròquia de Santa Maria de Besora per 190 sous barcelonesos (ACRI-ACM: 1349/29; Besora 7 núm. 33). El 9 de febrer de 1436, en una acta de reconeixement, trobem que Guillem Codina i el seu fill Pere Codina, de Sant Quirze de Besora, reconeix i defineix a Ramon Codina rector de la capella de Santa Bàrbara de Montesquiu, els masos Ravell i Malastacia, que són adjunts situats a la parròquia de Santa Maria de Besora (ACRI-ACM: 1342/31, Besora 4 núm. 43). En aquests dos documents es referencia l’existència d’un rector de la capella de Santa Bàrbara de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el testament d’Isabel Descatllar de 21 de maig de 1535 hi apareix dins el seu llegat la donació de la capella de Santa Bàrbara. (BC, Fons Querlat, Llibre 8/8, núm. 2286, data 1680)</span></span></span></p> <p><span><span><span>En la visita pastoral datada el 20 de desembre de 1619 (ABEV, Fons XM1, Llibre 1212 pàg. 235) es fa relació de la visita per part de Don Antonius Vallespir a la capella de Santa Bàrbara del Castell de Montesquiu, llavors barri de Sant Quirze de Besora. Consta que té un altar amb el seu retaule, ornamentat, amb els frontals amb tela i vellut, amb dues imatges als costat una Santa Bàrbara i l’altra de Santa Magdalena, amb les armes dels Descatllar al mig, senyors, del castell de Montesquiu i el de Besora. Costa amb la lapida conservada i sacralitzada, amb un crist petitó; també hi consten altres ornaments, com làmpada, canelobres de ferro i també una pau de falta amb la imatge del” ecce homus”. També un missal petitó en un faristol de fusta. Calze i patena de plata, dos corporals en bon estat amb tafetà carmesí sota nova guarnida amb fil d’or, també una casulla de cotonet blau amb un passament de plata, una altra casulla molt vella, altres peces de roba (camis, amit i cinyell tot bo). Es documenta també un benefici fundat per Arnau Guillem de Besora per 25 misses.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En data 10 d’agost de 1645, en un còdex de Lluís Descatllar (ACA, Diversos, Queralt, Lligalls, 3; Llibre: Besora 3, Doc. 20), es documenten sintèticament les propietats que es troben sota la jurisdicció del senyor Lluís Descatllar, i també es deixa constància que demana als seus hereus que acabin de daurar el retaule de la capella de Santa Bàrbara.</span></span></span></p> | 42.1131073,2.2120817 | 434862 | 4662635 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94869-p7300290.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94869-p7300293.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94869-p7300297.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94869-p7300300.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94869-p7300366.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94869-p7300302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94869-p7300308.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94869-p7300412.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIN|Xarxa natura 2000 | 2023-10-04 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 96|94 | 45 | 1.1 | 1760|1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 94793 | Camí del Castell de Montesquiu a Sant Moí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-castell-de-montesquiu-a-sant-moi | <p><span><span><span><a href='https://senders.feec.cat/etapa/sl-c-130/'><span><span><span>https://senders.feec.cat/etapa/sl-c-130/</span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><a href='https://senders.feec.cat/fem-muntanya/senders/sender/gr-151-el-cami-oliba/'>https://senders.feec.cat/fem-muntanya/senders/sender/gr-151-el-cami-oliba/</a></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><a href='https://parcs.diba.cat/web/montesquiu/itineraris-senyalitzats'><span><span><span>https://parcs.diba.cat/web/montesquiu/itineraris-senyalitzats</span></span></span></a></span></span></span></p> | XII-XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Camí tradicional que comunica el Castell de Montesquiu i Sant Moí al municipi de Santa Maria de Besora. Actualment aquest camí està senyalitzat com a sender local circular SL-C-130, amb un recorregut de sud a nord i al contrari, de tornada al Castell. Des del Castell de Montesquiu es dirigeix a l’antic mas la Solana, per continuar en sentit nord, vers la masia de les Planeses. Segueix per un corriol que baixa fins a creuar el torrent de les Dous, deixant el terme municipal de Montesquiu per entrar a Santa Maria de Besora. Continua fins a arribar a la pista que porta als Bufadors, es segueix aquesta pista per l’esquerra fins a arribar a l’ermita de Sant Moí. De tornada el camí segueix fins a baixar cap a creuar el Ter a la Farga de Bebié, on enllacem amb el GR 151. Aquest ens torna a portar a entrar a Montesquiu tornant a creuar el Ter per continuar pel camí que es dirigeix al Castell passant per la Fàbrica Nova de la Farge de Bebié, el barri del Solei, i continuant cap a la font de les Planeses i més endavant el pont i la font Codineta, i al cap de poc s’arriba de nou al Castell de Montesquiu.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El camí passa per paisatges sobretot de bosc, creuant majoritàriament zones obagues, però també per camps de conreu a banda i banda, al costat de les Planeses; es creua algun pont i cursos fluvials. També es gaudeix d’elements de patrimoni cultural de períodes molt diversos, des de l’església de Sant Moí de finals del segle X, amb un estil preromànic o romànic primitiu, fins a patrimoni industrial a la Farga de Bebié.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-109 | Al Parc del Castell de Montesquiu. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Es tracta d’un camí que comunicava d’una banda el Castell de Montesquiu amb Sant Moí, podent ser d’origen medieval. També en època moderna i contemporània aquest camí era emprat per les famílies que vivien a les masies del voltant del castell per anar a l’església de Sant Moí i també com a camí que permetia enllaçar cap al nord amb Ripoll i altres poblacions. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Al llarg del segle XX, la ruta que discorre més a prop del riu Ter i de la via del tren, era el camí emprat per la gent del nucli de Montesquiu, per anar a l’ermita de Sant Moí en motiu d’aplecs, però també per anar a la Font de les Planeses per fer-hi alguna fontada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1219729,2.2112346 | 434801 | 4663620 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94793-pa100513.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94793-pa100532.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94793-p7300047.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94793-p7300060.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94793-p7300065.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94793-p7300068.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94793-p7300097.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | 2023-08-06 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 94792 | Camí del Castell de Montesquiu al Castell de Besora i Santa Maria de Besora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-castell-de-montesquiu-al-castell-de-besora-i-santa-maria-de-besora | <p><span><span><span><a href='https://senders.feec.cat/fem-muntanya/senders/sender/gr-151-el-cami-oliba/'><span><span><span>https://senders.feec.cat/fem-muntanya/senders/sender/gr-151-el-cami-oliba/</span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/del-castell-de-montesquiu-al-castell-de-besora-montesquiu-santa-maria-de-besora-ges-bisaura-11938635'><span><span><span>https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/del-castell-de-montesquiu-al-castell-de-besora-montesquiu-santa-maria-de-besora-ges-bisaura-11938635</span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://parcs.diba.cat/web/montesquiu/itineraris-senyalitzats'><span><span><span>https://parcs.diba.cat/web/montesquiu/itineraris-senyalitzats</span></span></span></a></span></span></span></p> <p> </p> | XII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Camí antic que comunica el Castell de Montesquiu i Santa Maria de Besora, passant pel Castell de Besora. Actualment senyalitzat com a GR 151 (part de l’etapa 13) i SL-C-129. Actualment el camí compta amb una part del recorregut que és pista asfaltada i la resta, pista de terra. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El tram d’aquest antic camí que discorre pel terme municipal de Montesquiu, va des del Castell de Montesquiu seguint la pista asfaltada que surt del mateix pàrquing fins a passar al costat de la Font del Castell Xic, on continuem per la pista fins una bassa d’aigua (la Casa Nova del Castell queda sota del camí). Just després de la bassa, hi ha una bifurcació, seguim pel camí principal, el de la dreta (el trencall de l’esquerra és per on es pot tornar si es vol fer la ruta circular senyalitzada com a SL-C-129). Seguirem el camí principal, que aviat deixa el terme municipal de Montesquiu per entrar al de Sant Quirze de Besora i més endavant a Santa Maria de Besora, passa pel Pla del Revell fins a continuar cap al poble de Santa Maria de Besora. Poc abans d’arribar-hi hi ha un turó al sud del camí on es localitzen les restes del Castell de Besora, per pujar-hi cal seguir les indicacions del sender local SL-C-129. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El camí de comunicació entre el Castell de Montesquiu i la població de Santa Maria de Besora compta amb altres variants dins el Parc del Castell de Montesquiu. De fet, si es segueix la ruta circular indicada anteriorment, SL-C-129, es pot tornar de Santa Maria al Castell de Montesquiu pel camí que passa per l’Obaga del Pla del Revell.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Els camins tradicionals habitualment compten amb camins que enllacen aquest camí principal amb les masies de la zona, o per connectar vers altres direccions o poblacions, n’és un exemple el camí de la Solana que a la seva vegada també permet connectar amb la masia de les Planeses, i continuar cap a l’ermita de Sant Moí (seguint les indicacions del PR-C- 214 o SL-C-130)</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>D’altra banda, el GR 151 o Camí Oliba, té continuïtat des del pàrquing del castell vers el nord, seguint la senyalització del GR i les del SL-C-130 que discorre pel camí que va més o menys paral·lel al riu, passant pel pont de la Font Codineta cap a la Font de les Planeses i continuar fins la Farga de Bebié, per seguir fora del municipi cap a Ripoll.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-108 | Al Parc del Castell de Montesquiu, creua part del territori del parc d’est a oest aproximadament. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Camí que comunicava els Castells de Montesquiu i el Castell de Besora, actualment en runes, i documentat des del segle IX, i fins la població de Santa Maria de Besora, constituint un camí històric originari almenys d’època medieval. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Aquest camí tradicional coincideix amb un tram del GR 151, el Camí Oliba. Es tracta d’un sender homologat de Gran Recorregut que discorre per les comarques del Bages, Osona i el Ripollès, comunicant Montserrat i els Pirineus, tot passant per poblacions com Manresa, Vic, Ripoll o Sant Joan de les Abadesses. Permet descobrir monuments emblemàtics de l’art romànic català i gaudir de paisatges de gran valor de mitja muntanya. El nom del GR s’inspira en els orígens de Catalunya, quan personatges com el bisbe i abat Oliba van repoblar i cristianitzar aquestes terres, amb esglésies i monestirs. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1145878,2.2152482 | 435125 | 4662797 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94792-p7300240.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Actualment forma part d’una ruta senyalitzada que es pot fer circular seguint altres camins. L’etapa 13 de GR 151, dins el terme de Montesquiu, és un tram més aviat curt, de no gaire dificultat i amb algun desnivell. Aquesta etapa comunica La Farga de Bebié amb Santa Maria de Besora, passant pel Castell de Montesquiu. Així, una part d’aquesta etapa, passa pel camí tradicional que comunicava els dos castells, Montesquiu i Besora passant pel Pla del Revell. | 94|98 | 49 | 1.5 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 94791 | Edifici c. Nou 37 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-c-nou-37 | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p> </p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span>Edifici de planta irregular, la façana que afronta al carrer és angular, mostrant com dos frontals, un alineat al carrer i l’altre transversal, obrint la porta a un reduït pati. La casa és de planta baixa, planta pis i planta sota coberta; té coberta de teula àrab a diferents vessants. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les obertures de planta baixa i planta primera són de llinda planta monolítica i muntants de carreus, tots ben tallats i polits. A la planta baixa hi ha dues obertures, la que dona al pati sembla correspondre a una finestra modificada en porta. A la planta primera, hi ha una finestra sobre la porta d’entrada, amb ampit també de pedra tallada, i a la façana del costat, l’obertura dona a un balcó de volada i baranes de ferro. Les obertures del darrer nivell són senzilles finestretes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la confluència dels dos plans de façana hi ha una gran cantonera de carreus de pedra vistos, disposats en cadena. La resta de la superfície és arrebossada i acabat pintat. </span></span></span></p> | 08131-107 | c. Nou 37 | <p><span><span><span>Aquest edifici podria correspondre a una construcció del segle XVIII amb reformes posteriors. La configuració de l’edifici sobre la parcel·la mostra una alineació irregular amb el carrer i la casa del costat sud, fet que pot respondre a una ocupació prèvia a la configuració urbanística d’aquest extrem del carrer. </span></span></span></p> | 42.1079488,2.2099502 | 434680 | 4662064 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94791-p8260299.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94791-p8260298.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94791-p8260300.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 94790 | Edifici c. Nou 31 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-c-nou-31 | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span>Edifici situat al cap del carrer, fent que tingui tres façanes i una paret mitgera. L’immoble és de planta rectangular amb un cos de planta baixa adossat a la façana sud, aquest conforma un garatge i altres espais, i una terrassa a planta primera. En alçat està estructura en planta baixa, un pis i planta sota coberta. La teulada és a dues aigües, de teula àrab amb el carener disposat en paral·lel a l’eix del carrer, amb ràfec de rajols sobre travessers de fusta i recolzats en senzills caps de biga de fusta. L’edifici compta amb pati posterior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, la que afronta al Carrer Nou, compta amb dues obertures per planta col·locades alineades verticalment; excepte a la planta baixa, on hi ha una tercera obertura corresponent a la porta d’accés a l’interior, de configuració moderna i definint una simple obertura rectangular. Les altres dues obertures de planta baixa i les dues de la primera són de llinda plana monolítica i muntants de carreus ben tallats i polits, i amb els angles interiors treballats amb motllura i, en un cas, tallats al biaix. A planta baixa hi ha una obertura amb una amplada molt més gran que la resta, sembla que pot correspondre a l’antiga porta d’entrada avui convertida en finestra (substituint-la per la que es va obrir contemporàniament al costat esquerre). A la llinda d’aquesta obertura hi ha gravada una inscripció, EUDALT, una data del segle XVIII no del tot llegible i enmig una creu patent. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta primera, l’obertura de l’esquerra és un balcó ampitador, sense voladís. La finestra de la dreta, tant de la planta baixa com de la primer tenen ampit, la del pis amb motllura amb un acabat decoratiu més elaborat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana de la cantonada és d’acabat senzill, sense elements arquitectònics visibles a obertures; compta amb el terrat de planta primera i un balcó al segon pis, tots dos amb baranes metàl·liques. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El revestiment de la façana està fet a base d'un arrebossat senzill pintat de color blanc.</span></span></span></p> | 08131-106 | c. Nou 31 | <p><span><span><span>Aquest edifici degué bastir-se al segle XVIII, segons s’indica en una llinda d’una de les seves obertures. L’edifici esdevé una exemple de construcció civil, segurament d’una casa menestral edificada en un període de creixement important del nucli.</span></span></span></p> | 42.1084513,2.2100846 | 434692 | 4662119 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94790-p8260305.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94790-p8260303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94790-p8260306.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94790-p8260307.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94790-p8260309.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 94789 | Edifici Carretera de Ribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carretera-de-ribes | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p> </p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Edifici plurifamiliar de pisos situat a la confluència de tres carrers, amb façana a cada vial, la principal afronta a la Carretera de Ribes, mirant a ponent. Es tracta d’un immoble de planta quadrangular, constituït per planta semisoterrània, planta baixa, dues plantes pis i una planta sota coberta o golfes. La coberta és de teula àrab a tres vessants. L’emplaçament de l’immoble en una parcel·la en un indret en desnivell, amb el carrer de l’església que fa pujada des de la part baixa fins la carretera, determina que l’edifici tingui diferents alçades a les seves façanes, així, a la façana del carrer de Núria compta amb una planta més.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Les façanes es caracteritzen per la tipologia constructiva, basada en la combinació de murs de pedres de formes i mides irregulars, amb molta presència de còdols de riu, junt amb el maó massís. El maó el trobem emmarcant les obertures, majoritàriament col·locat a plec de llibre a les llindes formants arcs rebaixats i als muntants de les obertures disposats en cadena. També trobem unes faixes de maó col·locades de manera decorativa seguint les línies de forjat del pisos i al ràfec de la coberta, creant un graonat. A la façana principal, a la portalada d’accés a l’interior, al mig de la llinda en arc fet de maons hi ha una dovella de pedra tallada a la clau amb les inicials I.T.N. (?) i la data 1891. La distribució de les obertures d’aquest frontis principal és regular, amb tres eixos verticals disposades una sobre l’altre. Amb l’eix central més destacat, és on hi ha la porta d’entrada i als dos pisos un balcó amb un petit voladís. La resta de balcons són ampitadors, amb baranes de ferro senzilles. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A la façana lateral, al carrer de l’Església, hi destaquen dos nivells de galeries situades al primer i segon pis; són d’arcs rebaixats amb senzilles impostes, tot de maó, recolzats sobre els murs als extrems i pilars entre mig.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-105 | Carretera de Ribes, 24 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’edifici forma part d’una tipologia constructiva habitual de cap a finals del segle XIX i principis del XX, identificat amb un estil d’època industrial, pels materials emprats i per la coincidència cronològica. Un estil constructiu amb materials vistos, sense gaires ornamentacions, del qual en trobem diversos exemples a Montesquiu, similars, més senzills o amb un disseny més elaborat. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La construcció de l’immoble es situa en un període cronològic de creixement urbanístic i demogràfic, afavorit per la millora de les infraestructures que passen pel poble, com és la pròpia carretera, la qual va contribuir a l’edificació de solars que hi afronten. En una època també en que es comencen a instal·lar fàbriques tèxtils al municipi, llavors Sant Quirze de Besora, i al cap de poc també a Montesquiu; indústries situades estratègicament per aprofitar l’aigua del riu Ter per fer funcionar les fàbriques. Situació que comportà una necessitat de nous habitatges per acollir l’augment poblacional.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1090323,2.2083572 | 434550 | 4662185 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94789-p8260093.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94789-p8260100.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94789-p8260102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94789-p8260075.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94789-p8260077.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 94788 | Edifici Carrer Sant Boi, 31 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-sant-boi-31 | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Edifici d’habitatges entre mitgeres, de planta baixa, dues plantes pis i una planta sota cober</span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>ta. La teulada és de teula àrab a dues vessants, amb el carener paral·lel a l’eix del carrer. El ràfec de la teulada és suportat damunt caps de biga, compta amb travessers de fusta i a sobre rajoles amb decoració geomètrica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La façana compta amb tres obertures per planta, disposades regularment i alineades verticalment. El conjunt mostra una clara homogeneïtzació, excepte a la planta baixa, adaptada per a usos comercials i amb la porta que obra a la caixa d’escala d’accés als pisos. Aquesta porta és de <span>tall rectangular senzill i té una tarja a sobre, amb reixa metàl·lica amb les inicials A. S. I la data 1926; una de les portes dels locals comercials conserva un rètol antic on s’indica “Carniceria”.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Ala planta primera, trobem dues obertures que donen a un balcó de volada correguda i baranes de ferro; al costat de llevant amb una finestra. Les obertures estan marcades amb una faixa a tot el seu contorn, de la mateixa manera que a la planta baixa. Al pis segon, les tres finestres mostren el mateix disseny, l’obertura acaba en llinda en arc de mig punt. En aquest cas, la faixa del contorn de cada finestra defineix una forma arquitectònica més elaborada, amb unes falses pilastres als laterals de cada finestra, un coronament i un ampit amb un petit graonat. Al nivell sota teulada, hi ha tres obertures en forma de rombe. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La façana compta amb unes motllures decoratives a manera de cornisa a la línia de cada forjat. El tractament de la superfície de la façana és arrebossat i pintat en coloracions ocres, també compta amb una sanefa esgrafiada sota les motllures horitzontals. </span></span></span></span></span></span></p> | 08131-104 | Carrer Sant Boi, 31 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’edifici està situat en el principal eix comercial del poble, el qual es va desenvolupar al llarg de les primeres dècades del segle XX i molt actiu durant gran part del segle XX. Coincidint amb una època en que la població havia crescut considerablement, tant urbanísticament com demogràficament. La presència d’importants fàbriques tèxtils al peu del riu Ter va afavorir el creixement i assentament de població, que acudia a treballar a les indústries cosa que també va comportar un augment i diversificació de comerços, per tal d’atendre a totes les necessitats. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El carrer on s’ubica l’edifici és de configuració més antiga, segons es testimonia en alguns edificis amb elements arquitectònics anteriors al segle XX, almenys segle XVII i XVIII. A finals del segle XIX i principis del segle XX es degué incrementar l’ocupació de solars disponibles o modificar edificis existents.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1092899,2.2085980 | 434570 | 4662214 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94788-p8260164.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94788-p8260165.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94788-p8260168.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94788-p8260173.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 94786 | Edifici Carrer Sant Boi, 17 - 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-sant-boi-17-19 | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Edifici d’habitatges plurifamiliar entre mitgeres, de planta baixa, dues plantes pis i una planta sota cober</span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>ta. La coberta és de teula àrab a dues vessants, amb el carener paral·lel a l’eix del carrer. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El ritme de les obertures presenta una marcada simetria, excepte a la planta baixa, adaptada per a usos comercials i amb les portes d’accés a les caixes d’escala; tot i que sense trencar l’eix vertical de les o<span>bertures. Hi ha quatre obertures per planta, a la primera i segona, cascuna obra a balcons amb volada i suportats per mènsules; les baranes són de barrots metàl·lics decorats amb volutes al sòcol i sota el passamà. Al darrer nivell, hi ha finestres geminades de poca alçada flaquejades per unes mènsules que, seguint el disseny de la resta de nivells, en aquest cas suporten la cornisa. El ritme vertical està marcat per unes faixes que emmarquen les obertures i que també trobem a manera de pilastres als extrems de la façana. D’altra banda, el ritme horitzontal </span><span>es remarca </span><span>amb unes faixes horitzontals motllurades, tant a nivell del forjat de cada planta com a la cornisa que corona la façana, en aquest cas més elaborada. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Les obertures d’accés a les caixes d’escala són de tall rectangular senzill, amb una tarja a sobre, amb reixa metàl·lica; les dels comerços, més amples i reformades a les necessitats de l’establiment.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La superfície es presenta acabada amb un arrebossat.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-103 | Carrer Sant Boi, 17 - 19 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’edifici està situat en el principal eix comercial del poble, el qual es va desenvolupar al llarg de les primeres dècades del segle XX i molt actiu durant gran part del segle XX. Coincidint amb una època en que la població havia crescut considerablement, tant urbanísticament com demogràficament. La presència d’importants fàbriques tèxtils al peu del riu Ter va afavorir el creixement i assentament de població, que acudia a treballar a les indústries cosa que també va comportar un augment i diversificació de comerços, per tal d’atendre a totes les necessitats. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El carrer on s’ubica l’edifici és de configuració més antiga, segons es testimonia en alguns edificis amb elements arquitectònics anteriors al segle XX, almenys segle XVII i XVIII. A finals del segle XIX i principis del segle XX es degué incrementar l’ocupació de solars disponibles o modificar edificis existents. Aquest edifici correspon a un tipus de disseny que es pot circumscriure a les principis del segle XX, sense que es tingui constància de la data exacta. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p>Un dels establiments que ocupava un dels local de la planta baixa, consta que hi era des del 1917, segons s'indica en el seu rètol (Ca l'Arcís, Carnissers des del 1917). </p> | 42.1094979,2.2091839 | 434618 | 4662237 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94786-p8260192.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94786-p8260199.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94786-p8260200.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94786-p8260201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94786-p8260205.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Al mateix carrer hi ha dues altres finques amb un tractament molt similar de les seves façanes, són els números 26 i 29. Ambdues ocupen una parcel·la molt menor, i les seves façanes són més estretes, una amb una sola obertura per planta i l’altra, amb dues obertures, tanmateix hi podem observar un disseny i patró decoratiu que presenta clares similituds. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 94784 | Cal Moliner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-moliner-5 | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PAYÀS I BLASI, M.Àngels Payàs (s/d): La Farga de Bebié, un model de colònia tèxtil”, a Taleia. Ripoll. [Consultat en línia: 1/10/2022]</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Edifici d’habitatges situat a la confluència de la Carretera de Ribes amb el Carrer Cal Moliner, la façana principal és la que afronta a la carretera de Ribes, mirant a ponent. Es tracta d’un immoble de planta quadrangular, constituït per planta semisoterrània, planta baixa i dues plantes. La coberta és de teula àrab a quatre vessants, amb un cos que sobresurt a la part central de la teulada, segurament corresponent al badalot d’escala. Aquest volum és cobert també a quatre vessants i coronat amb dos pinacles globulars.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’immoble està ubicat en una parcel·la en desnivell, fet que determina que l’edifici tingui diferents alçades a les seves façanes, així, la façana posterior, la que mira a llevant, compta amb una planta més.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Els murs de les façanes estan construïts emprant la combinació de pedra i maó. Els panys de mur són de pedra, amb molta presència de còdols de riu; destaquen dues rodes de molí encastades al mur de la façana principal. També hi ha carreus als angles de la façana posterior. Per contra, les cantoneres de la façana principal són de maó massís. Aquest material el trobem a les obertures de l’edifici excepte a la porta principal, que és de carreus als muntants i llinda plana monolítica (hi consta la data 1896 gravada); la resta d’obertures estan emmarcades amb maó massís, formant les llindes i disposats en cadena als muntants. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A la façana principal, coincidint amb la línia dels forjats, hi ha una petita cornisa feta amb maó. L’edifici compta amb una cornisa suportada per uns permòdols, tot fet amb maó massís; a sobre hi ha un voladís de factura recent.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A la façana principal les obertures estan distribuïdes regularment, tres per planta i alineades verticalment. A la planta baixa, trobem la porta al centre i finestres a cada costat; a la planta primera obertures formant balcons de voladís amb barana de barrots de ferro amb volutes al sòcol; al darrer nivell, finestres.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A la façana posterior la distribució d’obertures és menys regular, si que compta amb tres obertures per planta. A les dues plantes inferiors, són finestres i estan alineades verticalment. A la planta primera, trobem dos balcons i una petita finestreta. Al darrer nivell destaca un balcó corregut de certa llargada al que obren dues de les portes i la finestra. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La façana lateral sud té un edifici adossat; mostra algunes obertures que han estat transformades, i compta amb una terrassa al primer pis, i balcons i finestres al segon. A la façana lateral nord hi ha poques obertures i petites.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-102 | Carretera de Ribes, 44. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’edifici és conegut com Cal Moliner, remetent a l’ofici del propietari de la casa, Joan Tubau i Vilageliu, en el moment de la seva construcció, les mateixes inicials que hi ha a la llinda. Es tracta d’un edifici bastit al segle XIX, concretament al 1896 segons consta a la llinda.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span>El propietari de l’aquell moment, consta que va ser el darrer moliner del molí de Rocafiguera o de la Farga Vella, on es va instal·lar la fàbrica de la Farga de Bebié. La finca del molí es va vendre a Edmond Bebié, fundador de la fàbrica, entorn a 1865. De fet, la darrera matrícula industrial del molí de Rocafiguera és de l’any 1894. Consta que les rodes provenien del molí de Rocafiguera (PAYÀS, S/D: 10). </span></span></span></span></p> | 42.1112370,2.2073131 | 434466 | 4662431 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94784-p8260489.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94784-p8260480.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94784-p8260481.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94784-p8260494.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Adossat a la façana lateral sud de Cal Moliner hi ha un edifici, de planta rectangular allargada i teulada a dues vessants; és només de planta baixa a nivell de carretera i conforma dos habitatges. La façana segueix el mateix patró estilístic que l’edifici de Cal Moliner. El terrat de la planta primera de la façana sud de Cal Moliner es desenvolupa a la coberta d’aquest edifici. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 94783 | Font del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-castell-3 | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La font del Castell està situada a l’inici del camí que condueix a la Casa Nova del Castell des de la carretera d’accés al Castell de Montesquiu, a la conflueixen la carretera que de Montesquiu i la de Sant Quirze de Besora.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La font està situada a la part baixa d’una de les façanes laterals d’un petit edifici; aquest és de planta quadrangular, bastit amb murs de pedres, obertures de maó i coberta a dues aigües de teula àrab. L’estructura on hi ha la font pròpiament, defineix una planta rectangular, queda rebaixada en el terreny natural. Els murs que delimiten l’espai de la font, són bastits amb pedres irregulars. El mur que custòdia la font, té una obertura en arc rebaixat formant una volta, a cada extrem lateral hi ha una pica de pedra, i al fons una decoració amb rajola policromada, força malmesa, i protegida per una reixa metàl·lica. A la part baixa hi ha el frontal amb el brollador de l’aigua que vessa en una pica de pedra. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-101 | Al Parc del Castell de Montesquiu, al peu del camí que puja cap a la Casa Nova del Castell. | 42.1123095,2.2143683 | 435050 | 4662545 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94783-p7300422.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94783-p7300419.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94783-p7300420.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94783-p7300425.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94783-p7300426.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94783-p7300430.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94783-p7300434.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94783-p7300439.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94783-font-del-castell-xic.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | 2023-10-04 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La imatge antiga ha estat proporcionada per l'Ajuntament de Montesquiu. | 119|98 | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 94744 | Llinda Travessera de l'Església, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-travessera-de-lesglesia-6 | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> | Presenta la superfície una mica degradada. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Llinda situada al primer pis de la façana principal de la casa número 6 de la Travessera de l’Església. Es tracta d’una llinda plana monolítica, de forma rectangular, amb els angles interiors treballats amb una línia fina que perfi</span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>la l’angle a manera de motllura. La peça es mostra ben tallada i amb acabat polit, tot i que la part on hi ha la inscripció gravada està degradada i no facilita una bona comprensió del contingut. La inscripció de la part superior no es llegeix bé del tot, podria ser el nom del propietari, i a sota, hi consta “paraire” i la data 1693 o 1698.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La llinda està suportada damunt carreus de pedra amb el mateix treball i amb la superfície polida ben conservada. Té ampit de pedra amb una base amb motllura molt simple.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-100 | Travessera de l'Església, 6. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La façana principal de l’edifici on hi ha aquesta llinda mostra una estructura i tipologia d’obertures que dóna testimoni de la transformació d’aquest edifici, originari del segle XVII (tal i com s’indica a la llinda) però reformat contemporàniament, atorgant-li la configuració i acabats que veiem avui. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’edifici es situa en un carrer de traçat antic, testimoniat per l’existència d’alguns edificis del segle XVII i XVIII.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1088850,2.2093018 | 434628 | 4662168 | 1693 o 1698 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94744-p8260241.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94744-p8260243.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94744-p8260238.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A la façana de l’edifici hi podem veure un altra llinda d’interès, també a la planta pis, però a l’extrem contrari, els carreus són d’acabat polit i regular i al centre de la llinda hi ha un rebaix al mig del qual sobresurt un relleu amb una forma circular.L’edifici és de planta rectangular, de planta baixa, pis i sota coberta, amb teulada a dos vessants i carener paral·lel a l’eix del carrer. La superfície de les parets és arrebossat i pintat. A més de les obertures descrites, al darrer nivell hi ha dues finestres amb ampit de pedra sense més elements visibles a destacar. La resta d’obertures són senzilles. | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 94743 | Edifici Camí Ral 10 i 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-cami-ral-10-i-12 | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Edifici doble corresponent als números 10 i 12 del Carrer Camí Ral, ambdós mostren una composició i acabats que semblarien respondre a la possibilitat que haguessin format una unitat, un únic edifici. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La planta d’ambdós edificis junts és allargada, consta de planta baixa, planta pis i planta sota coberta, té teulada de teula àrab a dues aigües i carener paral·lel a l’eix del carrer. Destaca la composició i treball de les obertures de planta baixa i planta pis; amb portes i finestres de llindes planes monolítiques sobre muntants de carreus de pedra, tot ben tallat, polit i treballat als angles interiors amb motllures i ornamentacions a llindes, sobretot de la planta primera. Les dues finestres de l’extrem més nord, tant a planta baixa com a planta pis, són més petites i amb carreus més senzills. El segon eix vertical d’obertures pel costat nord, és on hi ha les dues peces remarcables; a planta baixa correspon a una de les portes d’accés i semblaria la porta originària, i a sobre, una obertura que dóna a un balcó de voladís de rajola sobre perfils metàl·lics i tirants corbats. La llinda d’aquest balcó té una motllura en relleu mixtilini que dibuixa una mena de frontó a l’interior del qual hi ha gravada la data 1771 i una creu enmig. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A les altres tres línies verticals d’obertures, s’hi observa un mateix tractament similar a cada planta, a la baixa amb un gran carreu per llinda (amb la superfície molt laminada a les tres, i amb restes de relleu en una d’elles). A la planta pis, totes tenen ampit motllurat i les llindes mostren un rebaix amb una format triangular graonada i al mig una creu patent en relleu. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Les obertures de la planta sota coberta són ben diferents, més senzilles. La façana mostra un sòcol de pedres de riu i la resta de la superfície arrebossada i amb acabat pintat. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-99 | Carrer Camí Ral, 10 i 12 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La llinda indica una data del segle XVIII, un període de creixement demogràfic i urbanístic generalitzat i que a Montesquiu es testimonia amb diversos exemples d’edificis d’aquesta època. De fet, als carrers del nucli antic es poden observar diferents llindes de cronologies d’aquest segle. En aquest vial concretament es considera que la ocupació s’inicia almenys al segle XVI, data en que consta documentada la Ferreria Vella. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Aquest carrer constitueix la fossilització de l’antic traçat del camí en la trama urbana. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1096517,2.2104238 | 434721 | 4662252 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94743-p8260391.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94743-p8260387.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94743-p8260394.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94743-p8260396.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94743-p8260411.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 94742 | Llinda de l’edifici del Carrer Plaçola 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-ledifici-del-carrer-placola-4 | XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Llinda situada al primer pis de la façana principal de la casa número 4 del carrer Plaçola. Es tracta d’una llinda plana monolítica, de forma rectangle, amb els angles interiors treballats al biaix. La peça es mostra ben tallada i amb acabat polit amb buixarda. A la part central hi ha una creu patent sobre una mena base, i a costat i costat, la data 1769 a la part superior, i a sota, LLORENS POUS. La llinda està suportada damunt grans carreus de pedra treballats amb el mateix acabat. L’obertura dóna a un balcó de voladís, amb barana de ferro de barrots senzills i volutes sota el passamà i el sòcol.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-98 | Carrer Plaçola, 4. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La llinda indica una data del segle XVIII, un període de creixement demogràfic i urbanístic generalitzat i que a Montesquiu es testimonia amb diversos exemples d’edificis d’aquesta època. De fet, als carrers del nucli antic es poden observar diferents llindes de cronologies d’aquest segle.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1103166,2.2093045 | 434629 | 4662328 | 1769 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94742-p8260430.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94742-p8260431.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94742-p8260429.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La façana principal de l’edifici on hi ha aquesta llinda té una distribució regular d’obertures, dues per planta, disposades alineades, les de planta baixa i planta pis emmarcades amb carreus de pedra tallada i acabat polit. Els murs són de pedra. | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 94741 | Arada de rodes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arada-de-rodes | XX | Té parts laminades i afectades per l'efecte de l'oxidació. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’una arada de ferro de rodes, també coneguda com a brabant”. L’eina està col·locada sobre una gran llosa encastada al pla que hi ha davant de la Casa Nova del Castell, a l’antiga era. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Aquest tipus d’arada té dues pales, dues ganivetes i dues relles. Era emprada per obrir els solcs a la terra a certa profunditat. L’arada era tirada per bestiar, una mula, euga,.. i conduïda per una persona que la guiava mitjançant l’esteva. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08131-97 | A l’exterior de la Casa Nova del Castell Montesquiu, al pla de l’era del davant de la casa. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Aquesta eina va ser molt emprada al camp català fins ben entrat el XX.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1142892,2.2165278 | 435231 | 4662763 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 94740 | Pou de les Planeses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-les-planeses | XVIII -XIX | Presenta algunes parts de l’estructura malmeses. Actualment a l'estructura hi ha crescut vegetació. | 08131-96 | Aproximadament uns 115 metres al nord-est de la masia Les Planeses, situat al peu del camí. | 42.1215043,2.2104713 | 434737 | 4663568 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94740-pa100533.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94740-pa100536.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94740-pa100538.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94740-pa100539.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94740-pa100543.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94740-pa100544.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94740-pa100546.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94740-pa100548.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | 2023-10-04 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es tracta d’un pou d’aigua que presenta una planta circular amb un diàmetre de 90 cm aproximadament. La seva fàbrica és composta per carreus desbastats. L'accés al pou es realitzava per mitjà d'una obertura amb els muntants de carreus ben tallats i polits, llinda de fusta senzilla, i una gran llosa a la zona de l'ampit. A la part baixa del frontal i a costat i costat de l’obertura hi ha una llosa per banda sobresortida, on poder recolzar els cubells. L’estructura està coberta amb teulada a un vessant. A la part posterior del pou, hi ha adossada una bassa amb acabat de ciment enlluït. Per les característiques i la tipologia semblaria tractar-se d'una obra de factura moderna, probablement de finals del segle XVIII o començaments del XIX. | 98|94 | 47 | 1.3 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 94739 | Casilla del Carbur | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casilla-del-carbur | <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> | XIX-XX | L’edifici està abandonat, amb la teulada ensorrada i moltes parts de l’estructura malmeses. | <p><span><span><span>Es tracta d’una petita caseta situada a peu de via al seu pas per la riera de la Solana aproximadament. L’edifici era de planta baixa i planta pis, amb coberta a dos vessants; comptava amb altres construccions annexes a costat i costat, disposades en paral·lel a la via. L’estructura és de murs de pedra i maó massís, amb les parets arrebossades i pintades. Les obertures i les cantoneres mostren una faixa que sobresurt lleugerament de manera ornamental. A l’edifici hi vivia un treballador del ferrocarril que s’encarregava del pas de via d’aquest punt entre altres tasques de manteniment. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquesta zona hi ha un pas que permet creuar la via del tren, comunicant el camí que del Castell de Montesquiu baixa fins a l’antiga fàbrica del Carbur de Baix. Aquest pas a més, és el que era emprat per anar al poble de Montesquiu, ja que passant per l’antic passeig que hi havia en aquesta zona es podia creuar el riu Ter a través del pont metàl·lic o de ferro.</span></span></span></p> | 08131-95 | A prop de la Central del Carbur de Baix, a la banda est de la via. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El 1851 es va fundà la companyia Camins de Ferro de Barcelona a Granollers, el mateix any va iniciar la construcció de la línia que uniria aquestes poblacions. El 1854 s’havia construït fins a Granollers. El 1877 va se’n va fer càrrec la companyia Ferrocarril i mines de Sant Joan de les Abadesses. El tren arribava a Vic l’any 1876. El tram fins a Sant Quirze de Besora consta que es va inaugurar l’octubre del 1879, i el 20 de juny de 1880 el ferrocarril arribava a Ripoll; no seria fins al 17 d’octubre del mateix any que finalment arribaria a Sant Joan de les Abadesses.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1142835,2.2084636 | 434564 | 4662768 | 08131 | Montesquiu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94739-p5030146.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94739-p5030155.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94739-p5030160.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94739-p5030162.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94739-p5030165.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Xarxa natura 2000 | 2023-10-04 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Més al nord hi ha una altra Casilla anomenada de les Planeses, propera a l'antiga àrea d'acampada de les Planeses. | 98 | 45 | 1.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 94738 | Antic Pont de Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-pont-de-ferro | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2009): La Família Portús, víctima de la represión franquista. Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> | XIX | Les restes estan molt desaparegudes i difícils de localitzar. | <p><span><span><span>L’anomenat Pont de Ferro o Metàl·lic es trobava situat sobre el riu Ter al seu pas per la població de Montesquiu; permetia la connexió entre les dues vores del Ter, des del Camí ral al passeig arbrat del camí de Llaers. A la vegada esdevenia una infraestructura cabdal per la comunicació del nucli del poble amb el Carbur de Baix, el Castell i l’accés cap a Sant Quirze de Besora. La riuada de l’any 1940 va emportar-se l’estructura del pont i, actualment, sembla que només es conserva ser part de l’estrep o mur del costat de ponent (nota: comprovar si queden restes del mur de l’estrep de llevant). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que es pot observar en imatges antigues, es tractava d’un pont de ferro reblonat amb una estructura de gelosia d’enreixat més aviat simple, formant creu del tipus Sant Andreu en l’acabat de les baranes. El tauler del pont era suportat per dos estreps formats a partir de murs de pedra i un piló central de planta ovalada i secció lleugerament troncocònica. </span></span></span></p> | 08131-94 | A la ribera del riu Ter, a tocar de l'edifici de l'antiga Fonda (Plaça de la República, 9-10) i a l'altra banda del riu, al final dels Horts de la Vila. | <p><span><span><span>La palanca era el camí habitual de comunicació entre Montesquiu i Llaers i Besora. Al novembre de 1892 l’Ajuntament, llavors pertanyent a Sant Quirze de Besora, va prendre la decisió de reconstruir la palanca o pont amb fusta de pi de melis, davant la demanda feta un any abans pels veïns de Montesquiu. No va ser fins l’agost del 1893 que es va portar a terme la reconstrucció. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Poc temps després, en data 22 de març de 1899, la família Juncadella va sol·licitar a l’Ajuntament de Sant Quirze poder canviar aquella palanca per un pont metàl·lic, amb el benentès que seria d’utilitat pública. A més, del pont també es va fer un passeig vora el Ter. Segons consta a la bibliografia el pont es va construir als tallers de la coneguda Maquinista Terrestre i Marítima de Barcelona (</span>CERCLE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014), 2015:15)<span>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Pont Metàl·lic va queda destruït amb la riuada de l’any 1940, la qual va afectar greument el municipi de Montesquiu. </span></span></span></p> <p><span><span><span>No va ser fins l’any 1989 que es va inaugurar un nou pont que comunicaria el poble amb la zona de llevant, l’accés al Castell de Montesquiu i Parc homònim; la ubicació es va desplaçar més al sud, a continuació del carrer Santiago Rusiñol. La primera pedra d'aquest pont es va col·locar al 1980, la seva construcció va acabar l'any 1984.</span></span></span></p> | 42.1101429,2.2102708 | 434709 | 4662307 | 08131 | Montesquiu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94738-pont-metallic.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94738-safareig-public-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-10-01 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A l’extrem de ponent, el pont s’iniciava a redós de l’edifici de l’antiga Fonda (avui Centre Cívic), i també a tocar del molí de la P, antic molí draper, comunicant directament vers el carrer Major i la Plaça Major. Al costat de llevant del pont, a poca distància, s’hi van construir uns safareigs públics l’any 1926; al peu mateix del pont també hi havia la sortida del canal de desaigua del Carbur de Baix.Riu amunt de l'indret del pont, es conserven a la llera del riu unes traces que podrien correspondre a una antiga passera per creuar el riu, o a una resclosa de bigues de fusta per desviar les aigües del Ter cap al molí o per una altra necessitat.Les restes que poden conservar-se del pont es creu que poden estan amagades en el mur de contenció de la zona de l'edifici del safareig i a l'altra banda del riu, enmig de la vegetació, avui dia és una zona de difícil accés. Una imatge dels anys 50 del segle XX permet veure les estructures dels estreps a cada banda del riu (CERCLE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014), 2015:196).Les imatges han estat proporcionades per l'Ajuntament de Montesquiu. | 119|98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 94737 | Col·lecció d'objectes del CDRM | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-del-cdrm | XIX-XX | Alguns objectes requeririen una actuació per assegurar-ne la seva conservació. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La col·lecció està ubicada a la planta primera del Centre Obrer i Recreatiu de Montesquiu, es tracta d’un conjunt divers, amb objectes de caire etnològic: una massa de fusta, una falç, un projectil de la Guerra Civil,... amb algun moble, com uns escriptoris. I també algunes peces artístiques, entre les quals un quadre de Domènec Soler Gili d’un retrat de Josep Genollà i un Tapis de Garcia Barrios. La col·lecció resta pendent de classificar i documentar. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-93 | A l'edifici de l'antic Centre Obrer i Recreatiu de Montesquiu. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La col·lecció d’objectes, junt amb l’arxiu de documents, cartells, programes, imatges, etc. es va anar formant per iniciativa del grup de persones que estaven al capdavant del Centre de Recerca i Documentació de Montesquiu. El conjunt es va anar nodrint a partir de la crida feta a la població, i gràcies a la col·laboració de molta gent es va poder anar aplegant aquesta mostra.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1097580,2.2099812 | 434685 | 4662265 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Regular | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 94736 | Jardins del Castell de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-del-castell-de-montesquiu | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> | XIX-XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’uns jardins situat a la zona d’accés al castell, creant un entorn agradable per al passeig. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al voltant castell, especialment al costat que mira cap a Montesquiu es van plantar tot un seguit d’arbres que actualment tenen una alçada considerable, alguns centenaris, fins i tot fan difícil veure el castell des del poble de Montesquiu. Actualment, hi trobem una variada mostra d’espècies, sobretot de coníferes d’arreu del Món. A més, l’entorn més immediat al castell compta també amb una zona menys boscosa i més enjardinada, destacant just al davant de la façana sud, una zona amb arbustos, amb una feixa superior, planera, amb formes dissenyades a partir d’arbustos, amb una mena d’estil afrancesat senzill. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-92 | Al Parc del Castell de Montesquiu, al voltant i en especial al davant del castell pel costat sud. | <p><span><span><span><span lang='CA'>La família Juncadella, ja des de principis de segle XIX, va portar a terme una tasca important de transformació del paisatge de l’entorn del castell. Amb la creació d’un jardí i la plantació de diferents espècies d’arbres per tenir una mica de bosquet al voltant mateix de la residència. </span></span></span></span></p> <p> </p> | 42.1129394,2.2119565 | 434852 | 4662616 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94736-p7300163.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94736-p7300345.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94736-p7300388.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94736-p7300414.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94736-p7300417.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic/Cultural | Xarxa natura 2000 | 2023-10-04 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al bosc del voltant del castell hi podem trobar una àmplia diversitat d’espècies, constitueix un interessant arborètum amb un total d’uns 28 exemplars de coníferes de diferents indrets, com calocedre, cedre de l’Himalaia o de l’Atles,..; estant repartides entre 12 gèneres i 4 famílies. En aquest bosc s’hi han anat plantant exemplars nous d’espècies que ampliïn la mostra de coníferes existents. | 98 | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 94735 | Passeig del riu Ter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeig-del-riu-ter | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A l’entorn immediat al riu Ter al seu pas pel nucli de Montesquiu hi ha un passeig que discorre paral·lel al curs fluvial. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Aquest és un camí planer amb la meitat més nord, des del costat de la plaça de la República aproximadament, amb presència d’arbres caducifolis que afavoreixen que el lloc sigui un entorn molt fresc i ombrívol. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Vers el sud, cap al nou parc infantil, el passeig s’ha adequat recentment, és planer, condicionat amb panells informatius de la fauna i flora (espècies d’ocells, fauna de riu, flora de ribera, etc.) que es pot identificar i observar a l’entorn del riu. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-91 | Al nucli urbà, paral•lel al riu. | 42.1098414,2.2106357 | 434739 | 4662273 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94735-pc080097.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94735-pc080096.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94735-pc080085.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 94734 | Màquina trituradora de pedres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maquina-trituradora-de-pedres | XIX-XX | <p>Es tracta d'una màquina trituradora de pedres de ferro colat que es conserva a la Farga Bebié, està ubicada just a sota del pont del tren, al costat de la pista esportiva que hi ha davant la Fàbrica Nova.</p> <p>A la màquina hi ha la referència 'BLAKE MARSDEN STONE BREAKER H.R. MARSDEN PATENTEE&SOLE MAKER LEEDS ENGLANT'. Tal i com indica el nom és una peça de fabricació anglesa, de la que es desconeix la seva data de fabricació, tot i que sembla que podria ser de finals del segle XIX.</p> <p> La màquina està col·locada sobre una base de totxanes i formigó.</p> | 08131-90 | A la Farga de Bebié, al costat de la pista que hi ha davant la Fàbrica Nova. | 42.1312174,2.2049567 | 434292 | 4664651 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94734-pa100633.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94734-pa100634.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94734-pa100636.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 94733 | Font de la Farga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-farga | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’una font bastida en una estructura de pedra, queda emplaçada davant la façana principal de la fàbrica nova, a centrada l’extrem de la pista. Consta d’una mur que configura el frontal de l’estructura de la font, coronada en forma d’arc de mig punt. Al centre del frontal hi ha una forma de fornícula plana, dins la qual hi ha l’aixeta, i a la base una pica de pedra. Aquest font, de fet, està formada per dues cares, amb una aixeta a cada banda, tot de configuració molt similar. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El seu emplaçament és en un indret amb arbres caducifolis que li ofereixen ombra i fresca a l’època de calor. La pista era un espai d’esbarjo, lleure i també punt de trobada per Festa Major o en altres ocasions, de la gent de la colònia de la Farga de Bebié.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-89 | A la Farga de Bebié, davant la fàbrica nova. | 42.1307238,2.2054100 | 434329 | 4664596 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94733-pa100652.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94733-pa100704.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 94732 | Riera de la Solana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-la-solana | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La riera creua part del territori del Parc del Castell de Montesquiu en sentit nord-est a sud, sud-oest, a vessar les aigües al Ter a l’alçada de la central hidroelèctrica, l’antic carbur de baix. Discorre per una vall pronunciada, en un vessant de la qual hi ha l’antiga masia que dóna nom a la riera. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Sembla que aquesta riera “també és coneguda amb el nom de riera del Mall dels Ferrers, per les cases de ferrers que hi havia a la capçalera. A causa del clima humit d'aquestes contrades, vessa aigua tot l'any a la riba esquerra del riu Ter, tot i que no deixa de tenir un cert règim torrencial, amb sobtades crescudes, sobretot després de les tempestes de final d'estiu. La presència de l'aigua afavoreix una vegetació pròpia dels marges de rius i torrents: salzes, verns i plàtans, i alimenta diverses fonts, com ara la font del Plàtan, que es troba al costat de la riera, aigües avall” (</span></span></span></span></span><a href='https://itineraris-senyalitzats.diba.cat/dibaparcs/points/view/el-gorg-del-pla-de-l-hort'><span><span><span><span>https://itineraris-senyalitzats.diba.cat/dibaparcs/points/view/el-gorg-del-pla-de-l-hort</span></span></span></span></a><span lang='CA'><span><span><span><span> ).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-88 | Al Parc del Castell de Montesquiu. A la riera de la Solana, aigües avall d’on hi ha la casa de la Solana. | 42.1180904,2.2148692 | 435098 | 4663186 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-10-04 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al peu de la riera prop de la via del tren, hi ha la font Codineta, on també hi ha un pont que permet creuar el curs fluvial en aquest punt. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 94731 | Font de les Planeses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-planeses | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La font de les Planeses està formada per una estructura feta amb murs de pedra, queda emplaçada adossada a un marge del terreny natural. La font està flanquejada per dos murs laterals que delimiten l’espai, aquests compten amb una part baixa a manera de banc. El frontal de la font, situat a la zona central, és de mur de pedra amb coronament en arc de mig punt, a la part superior una fornícula rectangular, i a la part baixa el brollador de l’aigua que vessa sobre una pica feta al paviment.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A l’indret hi ha pollancres i altres arbres que ofereixen un entorn ombrívol. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-87 | Al Parc del Castell de Montesquiu. Al vessant oest de la masia del camí que porta fins la Casella de les Planeses. | <p><span><span><span><span lang='CA'>La font ha estat freqüentada durant dècades, sobretot per veïns i veïnes del poble de Montesquiu i de la Farga de Bebié, que hi acudien a fer fontades.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al 2015 i 2016 es van iniciar els treballs per arranjar la font amb la participació de membres del Cercle de Voluntaris dels Parcs Naturals, aquest van tenir continuïtat durant el 2022.</span></span></span></span></p> | 42.1208872,2.2058182 | 434352 | 4663504 | 08131 | Montesquiu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94731-p7300078.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94731-p7300081.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94731-p7300085.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94731-p7300089.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94731-p7300092.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94731-font-planseses.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | 2023-10-04 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La imatge antiga ha estat proporcionada per l'Ajuntament de Montesquiu. | 98 | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 94730 | Gorg del Pla de l'hort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-del-pla-de-lhort | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El petit gorg del Pla de l'Hort és a la riera de la Solana, prop de la casa que li dóna nom (avui Centre de Desenvolupament Forestal). En un petit salt que conforma una placa de roca al pas de les aigües del curs fluvial, definint una petita basseta.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-86 | Al Parc del Castell de Montesquiu. A la riera de la Solana, aigües avall d’on hi ha la casa de la Solana. | 42.1163835,2.2126776 | 434915 | 4662998 | 08131 | Montesquiu | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-10-04 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||||
| 94729 | Font del Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-roure-7 | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La font està formada per un mur de pedra baix a manera de banc i al centre una part del mur més alta, on hi ha encastada una peça metàl·lica rectangular vertical, amb l’aixeta a la part superior. L’aigua vessa en una reixa enmig d’una petita part pavimentada. El mur de la font està bastit adossat a un marge que fa el terreny en aquest punt. L’indret té una mica de desnivell tot i que la font està a la zona més planera, envoltada de roures. El lloc queda amb vistes al poble de Montesquiu i vers ponent.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-85 | Al costat mateix de la carretera que puja al Castell de Montesquiu des del pont al sud del carrer Santiago Rusiñol. | 42.1087218,2.2120820 | 434857 | 4662148 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94729-p7300001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94729-p7300006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94729-p7300008.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | 2023-10-04 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 94728 | Font Codineta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-codineta | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> | XIX-XX | La font no raja i les estructures que formaven part del conjunt es troben parcialment destruïdes. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La font està ubicada al peu de la riera de la Solana. Actualment l’estructura i els elements que la conformaven estan molt malmesos. Queda emplaçada just sota el pont que porta cap a les Planeses de la zona del Carbur, o del Forat dels Encantats.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al lloc hi podem veure uns murs de pedra que defineixen un espai rectangular adossat a la roca natural, amb unes escales de pocs graons per accedir-hi, és on hi havia el broc de l’aigua de la font. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Damunt l’espai de la font hi ha una fornícula situada encastada a l’estrep del pont que hi ha en aquest indret i que queda per damunt de la font. Aquesta fornícula és en base a pilastres que suporten un frontó d’arc rebaixat, a la part central hi ha la inscripció referida a la nostra senyora de la Mercè, sembla que hi havia una imatge de Santa Mercè, en honor a Mercè Juncadella, propietària del lloc. Actualment, al seu interior no s’hi conserva cap imatge. Al voltant immediat de la font hi ha restes d’altres murs que formaven part de bancs i taules que hi havia a l’indret. Aigües amunt hi ha un petit dipòsit que devia alimentar la font.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El lloc es caracteritza també per l’existència del pont del camí d’antic camí de les Planeses, és un pont de pilar central fet de murs de pedra i amb el tauler suportat als estreps i al pilar, aquest és de bigues metàl·liques i formigó.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-84 | A la ribera esquerra de la riera de la Solana. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Imatges antigues permeten copsar que l’indret era freqüentat per gent del poble que hi acudia a fer fontades.</span></span></span></span></p> | 42.1144206,2.2096516 | 434662 | 4662782 | 08131 | Montesquiu | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94728-p5030046.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94728-p5030063.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94728-p5030043.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94728-p5030035.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94728-p5030070.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94728-font-codineta-1927.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | Xarxa natura 2000 | 2023-10-04 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La imatge antiga ha estat proporcionada per l'Ajuntament de Montesquiu, data del 1927. | 98 | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 94727 | Horts de la vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-de-la-vila | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els horts s’ubiquen en una extensa zona planera al sud de les antigues dependències del Carbur de Baix, avui central hidroelèctrica de Montesquiu. Ocupen aproximadament uns 10.400 m2. El lloc està compartimentat per parcel·les allargades, amb un carrer principal al mig i altres de transversals, hi ha també el carrer que portava a la passarel·la que comunicava directament el poble amb els horts. Aquesta palanca va ser destruïda per uns aiguats i resta pendent de reconstrucció. La manca d’aquesta passarel·la dificulta poder accedir als horts, havent de fer una volta considerable pel parc per poder-hi arribar amb seguretat. Al costat de llevant hi ha la via del tren que no facilita poder accedir per aquest extrem. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els horts es reguen amb l’aigua que condueix el canal del carbur de baix a l’indret. El lloc esdevé un espai de salut, de socialització i d’obtenció de fruits conreats pels propis veïns i veïnes. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-83 | Al costat esquerre del riu Ter, a l’altra banda del nucli i al sud de la fàbrica del carbur de baix. | 42.1121401,2.2094923 | 434647 | 4662529 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94727-p5030106.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94727-p5030108.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94727-p5030113.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | Xarxa natura 2000 | 2023-10-04 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Àrees d’horts com aquesta aporten un element molt enriquidor, no només econòmicament, sinó també socialment i poden afavorir la biodiversitat natural.Històricament aquests horts han estat conreats per gent del poble, hi havia una altres horts a la zona de Conangle, al sud del barri, que eren treballats per gent de la colònia, avui emprat com a camp agrícola. | 98 | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 94726 | Riu Ter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-ter-0 | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p> </p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El riu Ter creua el terme municipal de Montesquiu de nord a sud, dividint el territori en dos. Al seu pas pel municipi el curs fluvial rep l’aigua de torrents i rieres, en especial menció a la riera de la Solana i la riera de Sora. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El Ter és el segon riu més llarg de Catalunya després del Segre, amb 208 quilòmetres de recorregut i una superfície de conca de 3.010 km2; transcorre per les comarques del Ripollès, Osona, Selva, Gironès i Baix Empordà. Neix a Ulldeter, dins del terme de Setcases (Ripollès) al Pirineu Oriental, a uns 2.400 metres d'altitud, fins a desembocar a la mar Mediterrània, a la platja de Pals, al terme de l'Estartit. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A la llera hi creix la característica vegetació de ribera, com verns, salzes, àlbers, pollancres, tamarius, oms, canyissars i bogars. Oferint hàbitat a nombroses espècies animals, com el martinet, el bernat pescaire, el corb marí gros, la serp d'aigua, la rata d'aigua, etc. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria. Tal i com queda testimoniat al seu pas pel municipi de Montesquiu, on les seves aigües van ser aprofitades des de l’època baix medieval per molins fariners, a l’època preindustrial amb fargues i altres molins, tot d’infraestructures i petites manufactures que s’anirien bastint a redós. A l’època industrial van aparèixer nombroses fàbriques tèxtils que es van anar instal·lat a la zona, al municipi la Farga de Bebié esdevenint una de les grans colònies tèxtils del riu Ter, també la resclosa i canal de can Trinxet (al terme de Sant Quirze de Besora, així com per fer funcionar dues fàbriques de carbur. L’explotació industrial del riu al terme continua funcionant, actualment com a centrals elèctriques. A més dels usos industrials el Ter també ofereix usos naturals i socials, grans zones d’hortes han estat regades amb les seves aigües. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El costat del riu al seu pas pel poble de Montesquiu ha estat zona de passeig habitual, actualment amb un entorn que ha millorat l’entorn de peu del riu, adequant-lo al passeig i oferint informació de la flora i fauna que hi ha.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>La presència del riu Ter a la zona ha estat un element determinant per la creació del primer nucli de població. A la vegada el curs fluvial ha condicionat la població, depenent de Sant Quirze de Besora fins la seva independència l’any 1934, havent de creuar el riu per arribar a la capital del municipi en aquella època. El nombre de ponts que hi ha al terme sobre el riu Ter, testimonien també que el curs fluvial esdevé també un element divisor que cal minimitzar amb la construcció d’infraestructures que permetin connectar els dos costats del municipi.</span></span></span></span></span></p> | 08131-82 | Creua el terme municipal de nord a sud. | 42.1114808,2.2089987 | 434606 | 4662457 | 08131 | Montesquiu | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94726-pc080087.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94726-pc080109.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94726-pc080255.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94726-p8260455.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | Xarxa natura 2000 | 2023-10-04 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 94725 | Parc del Castell de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-del-castell-de-montesquiu | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El Parc del castell de Montesquiu està entre el límit geogràfic que divideix les comarques d’Osona i el Ripollès, a la dita subcomarca el Bisaura, i a cavall de dues províncies, Barcelona i Girona. Ocupa territori de cinc termes municipals, Montesquiu, Sant Quirze de Besora, Santa Maria de Besora, Sora i Vidrà. A nivell natural el parc destaca especialment pels boscos de roure, faig i pi roig.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El Parc forma part de l’EIN Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigscalm-Bellmunt.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A més del patrimoni natural, el parc és reconegut pel seu patrimoni cultural, en primer terme amb el Castell de Montesquiu que li dóna nom, situat dins el terme de Montesquiu. Junt també amb un seguit de masies (les Planeses, la Masoveria del Castell, la Casanova del Castell, la Solana, les Codines,.) i altres elements, com el pont de les Codines, que configuren un ric patrimoni cultural, també de tradició vinculada a la pagesia, al treball del territori i la creació d’un paisatge agrícola, ramader i forestal. Els orígens documentals del castell permeten situar l’ocupació del lloc a l’època medieval, tanmateix les característiques del territori, els cursos fluvials,.. esdevenen un entorn que segurament ha estat ocupat de molt més antic, malgrat no es conservin evidències arqueològiques documentades.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El parc compta amb una xarxa de senders que permeten recórrer per diversos indrets, amb graus de diferent dificultat i exigència. Al parc, dins el terme de Montesquiu s’hi ubiquen els equipaments centrals, des del propi castell que compta amb una museïtzació i visites guiades, fins a les oficines del parc situades a la masoveria, un equipament per exposicions conformat en una antiga cabanya, un centre de desenvolupament forestal, una casa de colònies junt amb uns terrenys d’acampada, una masoveria amb activitat agrícola i ramadera, i també amb algunes fonts i espais condicionats per al descans.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-81 | Ocupa gran part del terme municipal del Montesquiu. | <p><span><span><span><span lang='CA'>La propietat del Castell de Montesquiu van ser cedides per Emili Juncadella a la Diputació de Barcelona l’any 1976, a partir d’aquí la institució va començar a treballar en l’estudi, la conservació i valorització dels elements històrics, arquitectònics, naturals,... Aquesta cessió esdevindria l’origen de la creació del Parc del Castell de Montesquiu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El parc forma part de la xarxa d’espais gestionats per l’Àrea d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La superfície total protegida del Parc del Castell de Montesquiu, entre els diferents municipis és de 546 hectàrees, dividit en dues parts pel riu Ter, gran part del terme municipal de Montesquiu forma part del parc.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El Pla Especial que regula el parc es va aprovar l’any 1986, està gestionat i participat per un Consell Coordinador amb dos representants de la Diputació de Barcelona, presidència i vicepresidència, dos representants de la Generalitat de Catalunya, i els alcaldes dels municipis del parc. Des d’un acord de novembre del 1999 també hi és convidat a participar a les reunions l’alcalde Vidrà, amb veu però sense vot.</span></span></span></span></p> | 42.1135655,2.2124654 | 434895 | 4662686 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94725-pa100500.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94725-p2050292.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94725-p8250050.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | 2023-10-03 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al parc s’hi poden realitzar nombroses activitats per lliure o dirigides, compta amb programes educatius, visites guiades, activitats de poesia als parcs, ral·lis fotogràfics,... El Pla especial del Parc del Castell de Montesquiu va ser aprovat en data 30 de juliol de 1986 i publicada la seva aprovació en el DOGC núm. 755 de 20 d'octubre de 1986 i modificat en data en data 2 d'abril de 1998 i publicada la seva aprovació en el DOGC núm. 2.672 de 2 de juliol de 1998. | 98 | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 94724 | Mirador del Serrat de la Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-del-serrat-de-la-rovira | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un mirador situat en una alçada de 711 metres sobre el nivell del mar, en un punt que conforma un balcó natural amb vistes vers el Castell de Montesquiu, la serra de Bellmunt i el Montseny. Des del mirador, si el dia es clar, es pot veure el Matagalls, les Agudes, el turó de l’Home, el Salt de la Minyona, entre altres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El lloc on s’ha habilitat el mirador és un entorn planer en un punt prou alt amb bones vistes sobretot cap al sud i l’est. Al lloc s’hi van instal·lar baranes de fusta delimitadores de l’espai, una passera de fusta per accedir al mirador, i un panell indicador que permet identificar i ubicar les principals serres i pic visibles des del lloc. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’indret on està ubicat està envoltat de massa forestal de pi roig i roure a les solanes, i fageda a les obagues, d’especial interès és l’obaga del Revell, en terme de Sant Quirze de Besora, situat en el camí del castell de Montesquiu al castell de Besora. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-80 | Al Parc del Castell de Montesquiu. | 42.1183413,2.2115752 | 434826 | 4663216 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94724-pa100504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94724-pa100506.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94724-pa100509.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94724-pa100511.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | 2023-10-04 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 94723 | Goigs a la Mare de Déu del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-mare-de-deu-del-carme-0 | <p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p> | XX | La cantada de goig a Santa Carme es manté molt testimonialment. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els goigs a la Mare de Déu del Carme de la Farga de Bebié, pertanyent a la parròquia de Montesquiu, del Bisbat de Vic, utilitzen el mateix text que trobem habitualment en la majoria de goigs dedicats a aquesta Mare de Déu. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El document consultat és de Lletra i música de Mn. Adjutori Vilalta. Impresos a una sola tinta en negra, Impresos a Ripoll, a la impremta Santa Maria l’any 1961. Hi consta que el tiratge va se destinat als “Amics dels Goigs”. El document inclou a la centre de la part superior la imatge de la Mare de Déu i a sota el títol del goig; a continuació la lletra, i a sota la música, a la part inferior l’Oremus. La lletra és de Sebastià Sanz i la Música de Mn. Enric Bonada. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al document es concreta que és amb llicència eclesiàstica de l’excel·lentíssim Bisbe de Vic, Dr. Ramon Masnou i Boixeda, el 28 de setembre de 1960, tot concedint indulgència als fidels que cantessin o resessin els goigs (VIÑETA, 2002: 111-113).</span></span></span></span></p> | 08131-79 | A l’església de la Farga de Bebié i a l’església parroquial. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els goigs es cantaven al menys durant la celebració de la Festa Major de la colònia de la Farga de Bebié, coincidint amb la Missa major el dia de la festivitat de la patrona, el 16 de juliol. Els darrers anys sempre que s’ha pogut fer missa a l’església s’ha fet cantada de goigs. Darrerament, sembla que també a l’església parroquial de Santa Maria de Montesquiu coincidint amb la data de la festa de la Mare de Déu del Carme i l’homenatge a la gent gran.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1311195,2.2039921 | 434212 | 4664641 | 08131 | Montesquiu | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 94722 | Goigs Verge Immaculada de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-verge-immaculada-de-montesquiu | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els goigs a la Verge Immaculada Patrona de la parròquia de Montesquiu, del Bisbat de Vic, utilitzen el mateix text que trobem habitualment en la majoria de goigs dedicats a aquesta Mare de Déu. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El document consultat és de Lletra i música de Mn. Adjutori Vilalta. Impresos a una sola tinta en blau, sense que hi consti el taller ni la data. El document inclou a la part superior a un costat, el títol del goig amb la imatge de la Mare de Déu al centre; la lletra en dues columnes i, a la part inferior, la partitura de la música del goig; el document es mostra decorat amb un emmarcament d'una garlanda amb espigues. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-78 | A l’església parroquial. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els goigs es canten al menys durant la celebració de la Festa Major, coincidint amb la Missa major el dia de la festivitat de la patrona, el 8 de desembre, la Immaculada Concepció. Actualment la Verge que hi ha presidint l’altar és la Verge Assumpta que es celebra al 15 d’agost.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al llarg de l’any coincidint amb altres diades assenyalades s’han cantat els goigs en honor a la Verge.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1091525,2.2093938 | 434635 | 4662198 | 08131 | Montesquiu | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 94721 | Festa de la Farga Bebié | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-farga-bebie | <p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p> | XX | Actualment s'ha perdut la festa, únicament es conserva una missa i irregularment. | <p><span><span><span><span lang='CA'>La Festa Major de la Colònia la Farga de Bebié es celebrava entorn al 16 de juliol, coincidint amb la festivitat de la patrona de l’església de la colònia, la Mare de Déu del Carme.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Des dels seus inicis es celebraven diversitat d’actes, segons les possibilitats de cada moment, a èpoques amb molt esplendor, amb envelat i guarniments, i assistència de grans orquestres. El programa d’actes comptava a més del ball i concerts, amb activitats per la canalla, la missa amb cantada de goigs,... A mitjans de segle XX es van anar afegint altres actes que van tenir molt èxit, com l’exhibició de patinatge artístic, els castells de focs, alguns anys concursos de sardanes,... Cada any, hi assistien i hi participaven els amos de l’empresa, els quals eren els encarregats d’obrir en ball a la pista. Inicialment era la comissió de festes que s’encarregava de preparar uns actes amb el suport econòmic de l’empresa. Durant els anys noranta del segle XX i posteriors, es va continuar mantenint la festa, a mesura que van anar quedant menys habitants a la colònia els actes es van anar reduint, tot i que va continuar-se celebrant (VIÑETA, 2002: 97-106).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Els darrers anys, i sempre que ha estat possible, s’ha procurat mantenir una missa amb cantada de goigs i un dinar de germanor entre antigues persones residents a la colònia.</span></span></span></span></p> | 08131-77 | A la colònia la Farga de Bebié. | <p><span lang='CA'><span><span>El període de màxim esplendor de la festa va ser a mitjans del segle XX i fins als anys 80 de segle XX.</span></span></span></p> | 42.1311245,2.2039773 | 434211 | 4664641 | 08131 | Montesquiu | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Simbòlic | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 94720 | Olla Comuna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olla-comuna | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>La festa de l’Olla Comuna es realitza el primer diumenge del mes de febrer. La tradició data almenys de principis de segle, durant una època va deixar de fer-se i des del 2011 s’ha tornat a recuperar. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Actualment s’ha convertit en una festa popular que aplega persones veïnes de Montesquiu, de la comarca i foranies.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El dia de l’Olla comuna es posen a bullir al foc a terra 9 olles de sopa, el dia anterior s’han hagut de fer preparatius i d’hora la matí preparar el foc i posar-ho a coure, seguint l’ordre d’introducció d’aliments que correspon. La gent es pot quedar a menjar a la plaça o emportar-se-la a casa. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Crida molt l’atenció la llarga filera d’olles que penjades sobre el foc de llenya bullen durant hores a la plaça. El dia de la festa també es fan altres actes culturals i lúdics, concerts, espectacles,.. acompanyat per amb un petit mercat d’artesania.</span></span></span></span></p> | 08131-76 | Al nucli urbà, a la plaça de Mn. Jacint Verdaguer. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Els orígens de la festa els trobem a principis de segle XX, quan en un context de dificultats econòmiques i encariment de preus, especialment de matèries primers, del menjar,.. En un context en el que els fabricants del poble buscaven debilitar la moral i la resistència del moviment obrer, afavorint que els obrers es quedessin sense feina i sense opcions per trobar-se. S’anomenava el pacte de la fam. Els obrers per poder subsistir feines recaptes solidaris amb la intenció de poder omplir una olla comuna per alimentar les famílies treballadora necessitades.</span></span></span></span></p> | 42.1089017,2.2067226 | 434414 | 4662172 | 08131 | Montesquiu | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94720-p2050148.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94720-p2050143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94720-p2050150.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94720-p2050165.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94720-p2050134.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94720-p2050167.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94720-p2050170.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 94719 | Festa Major de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-montesquiu | <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>La Festa Major de Montesquiu es celebra a principis de desembre coincidint amb la festivitat de la Mare de Déu de la Immaculada Concepció, patrona de l’església parroquial. Al llarg dels anys, els dies de durada de la la Festa Major ha anat canviant, actualment es celebra entorna a quatre o cinc dies, segons com escaigui el calendari. Antigament la majoria d’actes eren més centrats en la missa, actes de caire popular, ball, concerts,.. Actualment el programa d’actes és molt variat i divers, inclou propostes de caire cultural, religiós, esportiu, lúdic,.. entre els quals ball, concerts, tallers, espectacles, missa, trobada gegantera, xocolatada popular, concursos i algunes competicions. Activitats que poden variar al llarg dels anys.</span></span></span></span></p> | 08131-75 | Diferents indrets del nucli urbà. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Els actes van variant al llarg dels anys, segons els interessos i gustos del moment. Els actes més tradicionals acostumen a mantenir-se.</span></span></span></span></p> | 42.1100648,2.2096691 | 434659 | 4662298 | 08131 | Montesquiu | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94719-25876308719994306768921555741862223251447408n.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 94718 | Quadern 'Recuerdos de mis excursiones en montaña' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quadern-recuerdos-de-mis-excursiones-en-montana | <p><span><span><span><span lang='CA'>-s/n (2003): <em>(Mirabilia sunt opera tua Domine. Emilio Juncadella, muntanyenc 1908/1915.</em> Diputació de Barcelona, Àrea d’Espais Naturals, Parc del Castell de Montesquiu (Catàleg de l’exposició).</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>L’Arxiu General de la Diputació de Barcelona custodia un dietari o queden d’Emili Juncadella, darrer propietari del Castell de Montesquiu. Es considera un document singular i d’interès, per la narració de les excursions i també perquè està </span><span lang='CA'>escrit a mà pel propi Emili Juncadella. El titulà <em>Recuerdos de mis excursiones en montaña</em>. En el quadern recull i narra minuciosament un total de 20 excursions que va fer entre 1908 i 1913. El document consta de </span><span lang='CA'><span><span><span><span>cent vint-i-vuit pàgines amb lletra anglesa, que ens permet apropar-nos a una manera molt determinada de practicar i comprendre l'excursionisme, ben allunyada de l'actual. Ens permet copsar el mon dels guies de muntanya de l’època, al transport dels estris,.. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Entre altres, el quadern inclou excursions als Pirineus, passejades pel Montseny, la pujada a Núria des de Ribes de Freser, excursions per la Vall d’Aran, ascensos als Encantats, Gavarnie, Sacroux, Gours-Blancs, Aneto, Crabioules,Puy-Lané, Cregüeña, Maladeta, Els Encantats, entre altres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El llibre no ha sigut publicat, però hi ha un fulletó editat per la Diputació de Barcelona amb motiu d’una exposició sobre la passió excursionista d’aquest personatge amb fotografies fetes per ell mateix. Aquest fulletó es titula <em>Mirabilia sunt opera tua Domine. Emilio Juncadella, muntanyenc 1908/1915</em> i recull alguns dels textos de l’esmentat quadern. El títol de l’exposició, actualment permanent a una de les dependències del castell, fa referència a una </span><span lang='CA'><span><span><span><span>exclamació en llatí,</span></span></span></span></span><span lang='CA'> les que </span><span lang='CA'><span><span><span><span>Emili Juncadella</span></span></span></span></span><span lang='CA'> comença el quadern.</span></span></span></span></p> | 08131-74 | Arxiu General de la Diputació de Barcelona, C/ Mejia Lequerica, 1 - 08028 Barcelona | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Emili Juncadella (1885-1936) va ser un personatge de la burgesia catalana que fou darrer propietari del Castell de Montesquiu, fou conegut per les facetes d’enginyer industrial, empresari, polític,.. també fou un apassionat de l’aventura, els viatges i la fotografia, origen d’aquesta col·lecció. Va visitar països com Àsia meridional i Àfrica, però també va ser un gran pirineista, amb ascensions als Pirineus catalans i aragonesos, als Pics d’Europa, especialment entre els anys 1910 i 1927.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1132524,2.2120381 | 434859 | 4662651 | 08131 | Montesquiu | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94718-p8250042.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La col·lecció de fotografies estereoscòpiques d’Emili Juncadella constitueixen un fons gràfic molt important, que acompanyat del quadern esdevé un complement i document històric destacable, de la passió muntanyenca i viatgera del Sr. Juncadella, un reflex d’unes passions que només podia permetre’s determinades persones de la burgesia del principis de segle XX. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 94717 | Fons del Castell de Montesquiu a l'Arxiu Comarcal del Ripollès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-castell-de-montesquiu-a-larxiu-comarcal-del-ripolles | <p>-ESPADALER I PARCERISAS, Ramon (1993): El Castell de Montesquiu a la darreria de l'edat mitjana. Barcelona. L'Avenç, cop. 1993.</p> <p>-ESPADALER I PARCERISAS (1989, juny): Notes sobre la importància de l'arxiu descobert al Castell de Montesquiu- Revista</p> | XI-XIX | Alguns documents presenten alguna patologia. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'Arxiu Comarcal del Ripollès custodia documentació del Castell de Montesquiu, concretament en l’apartat de fons patrimonials hi ha el Fons Castell de Montesquiu, 1075-s.XX. Així, aquest important fons per la història del Castell i per extensió del municipi de Montesquiu, té documentació que remunta al darrer quarts de segle XI. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A grans línies, al fons hi ha documentació en paper de administrativa de Mercè Juncadella (correspondència, contribucions, assegurances, documentació de cases de la propietat, els boscos, el salt d’aigua, altres edificis situats fora del municipi, entre molts d’altres). Documents del castell i de la família Descatllar a partir de 1503. Documentació relativa a esglésies del castell, del poble de Sant Quirze de Besora i de Montesquiu, així com de l’església de Montesquiu, documentació de la propietat de Saderra, Besora, el testament de Joan Figuera de 1672, processos judicials de diferents segles, dietaris de la Mercè Juncadella, documents de l’època de la família Safont, entre molts d’altres. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El fons compta amb un volum important de pergamins, un total de 639. Aquests estan classificats sota la denominació de Besora (1075-1844) i constitueixen el gruix més important, també Sora (1175-1832), Montesquiu (1302-1829), Catllar (1182-s. XV), Saderra ( 1235-s.XVII), entre altres corresponents a esglésies o altres temàtiques. </span></span></span></span></span></span></p> | 08131-73 | Arxiu Comarcal del Ripollès, C/ Raval de l'Hospital 2 - 17500 Ripoll (Ripollès) | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’Arxiu Comarcal del Ripollès (ACRI) forma part de la Xarxa d’Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya, des de la seva inauguració l’any 2001. Està situat al que havia estat originàriament l’hospital de Ripoll, la primera notícia d’aquell edifici data del 1573, quan per iniciativa de l’abat del monestir de Ripoll i amb aportacions de la població, es va construir l’edifici emplaçat llavors, a la vora del camí ral. Fins als anys 80 del segle XX va anar tenint funcions, la darrera etapa com a residència geriàtrica fins als anys 80 del segle XX. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Posteriorment es reformaria totalment per adaptar-lo i condicionar-lo als usos actuals, dotant-lo de totes les sales i espais necessaris. Compta amb</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span> prop de 5000 metres lineals per dipositar-hi documents, dels quals poc més de 1000 estan ocupats pels diversos fons ingressats.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1132423,2.2120195 | 434857 | 4662650 | 08131 | Montesquiu | Restringit | Regular | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L’Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona i a les oficines del Parc del Castell de Montesquiu, disposen d’una còpia digitalitzada de la documentació medieval. Resta pendent de fer una còpia digitalitzada de la documentació del segle XIX-XX, corresponent a l’arxiu dels Juncadella. | 94 | 56 | 3.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 94716 | Fons de Montesquiu a l'Arxiu General de la Diputació de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-montesquiu-a-larxiu-general-de-la-diputacio-de-barcelona | XX-XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'>l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona custodia diversa documentació relacionada amb el Castell de Montesquiu, arran de la donació de la família Juncadella a la institució. Consta que hi ha la següent documentació:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-Diari d’Emili Juncadella: Es tracta </span><span lang='CA'>d’un quadern escrit a mà pel propi Emili Juncadella que ell titula <em>Recuerdos de mis excursiones en montaña</em>. En aquest quadern narra 20 excursions que va fer entre 1908 i 1913. El llibre no ha sigut publicat, però sí hi ha un fulletó editat per la Diputació de Barcelona amb motiu d’una exposició sobre la passió excursionista d’aquest personatge amb fotografies fetes per ell mateix. Aquest fulletó es titula <em>Mirabilia sunt opera tua Domine. Emilio Juncadella, muntanyenc 1908/1915</em> i recull alguns dels textos del quadern anomenat anteriorment.</span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>-</span></span></span></span><span lang='CA'>C</span><span lang='CA'>ol·lecció de 1500 plaques estereoscòpiques fetes pel propi Emili Juncadella, aficionat a la fotografia. Les plaques estan retolades pel propi Juncadella i recullen les imatges que va fer durant les seves excursions al Pirineus i en els seus viatges a l’Àfrica, i altres indrets.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-Memòria del treball (2009): Condicionament de la col·lecció de Pergamins del fons patrimonial del Castell de Montesquiu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-Descripció fitxa NODAC del Fons de Pergamins de l’Arxiu del Castell de Montesquiu.</span></span></span></span></p> | 08131-72 | Arxiu General de la Diputació de Barcelona. C/ Mejia Lequerica, 1 - 08028 Barcelona | 42.1132715,2.2120375 | 434859 | 4662653 | 08131 | Montesquiu | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La informació ha estat facilitada pel personal de l’Arxiu General de la Diputació. | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 94715 | Fons de l'Arxiu parroquial de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-parroquial-de-montesquiu | XIX-XX | El fons es va veure afectat per una plaga de tèrmits que va destruir una part de la documentació. | <p><span><span><span><span><span><span>L'arxiu parroquial de Santa Maria de Montesquiu es conserva a l'Arxiu Episcopal de Vic. Compta amb documentació del 1849 al 2004, amb un total de 44 unitat documentals, entre paper, volums i lligalls. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La documentació que conté és des de que l’església de Santa Maria de Montesquiu es va independitzar de la de Sant Quirze de Besora l’any 1878; compta també amb alguna documentació anterior, comptes, testaments,.. També compta amb documentació de l’església de la Farga de Bebié.</span></span></span></span></span></span></p> | 08131-71 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer de Santa Maria, 1, 08500 Vic, Barcelona | <p><span><span><span>L'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic compta amb un conjunt documental i bibliogràfic d’interès, tant pel seu volum com pel ventall cronològic que abasta. Està format per la documentació generada per les institucions eclesiàstiques del bisbat de Vic durant dotze segles; també té altres fons no eclesiàstics destacats, els quals s’han anat recopilant durant anys i de l’àmbit territorial del bisbat. La Biblioteca Episcopal és reconeguda pel volum i antiguitat dels seus fons, amb prop de 200 incunables i més de 300 manuscrits des del segle VIII. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1973, quan els fons encara estaven a la Rectoria de Montesquiu, sembla que es veié afectat per una plaga de tèrmits </span></span></span></p> <p><span><span><span>La documentació va ingressar a l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic el 28 i 29 d’abril de 2005, provinent de la parròquia. Consta que malgrat que la parròquia comptava amb llibres independents abans de la independència de la parròquia de Sant Quirze, aquests no s’han conservat.</span></span></span></p> | 42.1091683,2.2093959 | 434636 | 4662200 | 08131 | Montesquiu | Restringit | Regular | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La part actual de documentació que està en ús, és a la parròquia. | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 94714 | Fons de l'Arxiu municipal de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal-de-montesquiu | XX | <p><span><span><span><span><span><span>L'arxiu municipal de Montesquiu es conserva a l'edifici de l'Ajuntament, en un dipòsits situat a la planta primera. Consta de 130 metres lineals amb 3.923 unitats de descripció en caixes de documentació classificades per diferents temes, la majoria daten des de la creació del municipi l’any 1934 fins a l'actualitat. Compta amb alguna documentació anterior, molt poca, que es remunta fins al 1921. El gran gruix dels fons documentals que conté són documentació básica i propia de l’administració local, també de la Societat d’Habitatge de Montesquiu (1994 – 2009, 1,03 m.)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'arxiu està organitzat per temes segons el model de quadre de classificació per ajuntaments i consells comarcals desenvolupat per la Generalitat de Catalunya: 1. Acció i òrgans de govern, 2. Organització i gestió administrativa, 3. Personal, 4. Patrimoni, 5. Recursos econòmics i financers, 6. Urbanisme, obres i mobilitat, 7. Sostenibilitat i medi ambient, 8. Ordenació i promoció de l'activitat econòmica, 9. Població i eleccions, 10. Serveis culturals, de l'esport i el lleure, 11. Serveis per a l'educació, 12. Serveis per al benestar i la salut, i 13. Seguretat i protecció de la ciutadania. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A més del fons del propi Ajuntament, l'Arxiu compta amb fons públics no municipals, concretament del Jutjat de Pau de Montesquiu (0,34 m.) i també, fons privats corresponents a la Delegació Local de FET y de las JONS (0,10 m.).</span></span></span></span></span></span></p> | 08131-70 | A la planta primera de l’edifici de l’Ajuntament de Montesquiu. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>No consten actuacions arxivístiques específiques ni es coneixen instruments de descripció sistemàtics fins la intervenció que va realitzar l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre el febrer i el maig de 1998. Des de l’any 2006 l’Ajuntament de Montesquiu està adherit al conveni del Programa de Manteniment de l’Arxiu.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La documentació municipal corresponent a Montesquiu d’abans de la creació del Municipi és al fons de l’Ajuntament de Sant Quirze de Besora, municipi al qual pertanyia fins la seva independència.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1100408,2.2096802 | 434660 | 4662296 | 08131 | Montesquiu | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94714-p2070077.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L’arxiu municipal resta pendent d’acollir el fons anomenat del Centre de Documentació i Recerca Històrica de Montesquiu, que durant temps s’ha conegut també com a Arxiu Històric de Montesquiu. Compta amb una destacada col·lecció d’imatges, sobretot còpies de particulars arran d’una crida feta per l’entitat, també programes de festes del poble, entre altra documentació, i algunes publicacions. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 94713 | Col·lecció de plaques estereoscòpiques d’Emili Juncadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-plaques-estereoscopiques-demili-juncadella | <p><span><span><span><span lang='CA'>-s/n (2003): <em>Mirabilia sunt opera tua Domine. Emilio Juncadella, muntanyenc 1908/1915.</em> Diputació de Barcelona, Àrea d’Espais Naturals, Parc del Castell de Montesquiu (Catàleg de l’exposició).</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La col·lecció està formada per 1500 plaques de fotografies estereoscòpiques conservades a l’Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona. Les plaques van ser fetes </span></span><span lang='CA'>pel propi Emili Juncadella, qui fou afeccionat a la fotografia. Estan retolades pel propi Juncadella i recullen les imatges que va fer durant les seves excursions al Pirineus i en els seus viatges a l’Àfrica, l’Índia, Granada, Galícia, Florència o Carcassona, altres indrets. També inclou imatges del viatge en creuer que va fer a bord del vaixell Chenonceaux amb escala a diferents punt com Suez, Jaipur, Ceilan,..</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Del conjunt destaquen els quasi cinc-cents vidres fotogràfics de temàtica muntanyenca, moltes corresponents a excursions que Juncadella va recollir i explicar en un quadern anomenat <span>“Mirabilia sunt opera tua Domine”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Les plaques estan impreses en sistema anàglif, cosa que amb ulleres d’efecte 3D es poden visualitzar amb una visió semblant a com es miraven aquest tipus de fotografia a l’inici del segle XX.</span></span></span></span></p> | 08131-69 | A l’Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona. C/ Mejia Lequerica, 1 - 08028 Barcelona | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El conjunt permet copsar els interessos i gustos d’una família típica de l’alta burgesia catalana, a finals del segle XIX i fins a mitjans del segle XX, de la darrera etapa del castell en mans dels Juncadella. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Emili Juncadella (1885-1936) va ser un personatge de la burgesia catalana que fou darrer propietari del Castell de Montesquiu, fou conegut per les facetes d’enginyer industrial, empresari, polític,.. també fou un apassionat de l’aventura, els viatges i la fotografia, origen d’aquesta col·lecció. Va visitar països com Àsia meridional i Àfrica, però també va ser un gran pirineista, amb ascensions als Pirineus catalans i aragonesos, als Pics d’Europa, especialment entre els anys 1910 i 1927.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1132300,2.2120469 | 434859 | 4662649 | 08131 | Montesquiu | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94713-p8250039.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Sota la denominació “Mirabilia sunt opera tua Domine” hi ha hagut instal·lada una exposició que permet copsar la figura d’Emili Juncadella en la seva vessant de muntanyenc, aventurer i fotògraf. Entre altres, a l’exposició hi ha una mostra d’objectes vinculats a aquestes facetes, inclou càmeres fotogràfiques, reproduccions d’algunes de les fotografies, llibretes, esquis, raquetes de neu, piolets, un aparell per visualitzar les imatges estereoscòpiques, entre molts d’altres. | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 94712 | Escut del castell 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-castell-3 | <p><span><span><span><span lang='CA'>-CORTS LÓPEZ, Ainhoa (2021): Anàlisi heràldica dels escuts relacionats amb el Castell de Montesquiu (Osona). Inèdit.</span></span></span></span></p> | XVIII | L’escut ha perdut algunes parts, especialment detalls del relleu. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un escut ornamental força elaborat, està esculpit en baix relleu i amb inscripció gravada un gran bloc de pedra. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>El relleu mostra un escut amb corona de marquès, compta amb una brodadura llisa que rodeja l’escut, és dividit en dos flancs; dins cada flanc, al costat esquerra, un lleó, i al costat dret, una torra. A la part inferior hi ha una medalla i una inscripció, entre altres elements decoratius que custodien l’escut. La inscripció es pot llegir: “El excelentísimo señor conde de Santa Coloma y de Cifuentes, Marqués de Besora & (...) & C día 20 de Abril de 1790”.</span></span></span></span></span></p> | 08131-68 | A l’interior de la planta baixa del Castell de Montesquiu, al costat mateix de la portalada d’accés. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La cronologia que indica l’escut, 1790, ens situa al llinatge dels Descatllar, a l’època de Gaietà. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1132780,2.2119135 | 434848 | 4662654 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94712-p7300284.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94712-p7300285.jpg | Legal i física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Cultural | BCIN | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 96|94 | 52 | 2.2 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 94711 | Escut del castell 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-castell-2 | <p><span><span><span><span lang='CA'>-CORTS LÓPEZ, Ainhoa (2021): Anàlisi heràldica dels escuts relacionats amb el Castell de Montesquiu (Osona). </span></span></span></span>Inèdit.</p> | XVII | L'estat en general és bo, tot i que les inclemències meteorològiques han anat degradant algunes parts. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un escut ornamental, en baix relleu fet sobre un bloc de pedra, de color ocre clar, la peça està encastada a la dovella central de l’arc de mig punt de la portalada adovellada d’accés principal al castell. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La peça mostra un escut central suportat per uns bessons amb túnica, un a cada costat. La imatge que sostenen les figures humanes és un castell de tres torres amb merlets, amb la del mig més gran i més alta.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-67 | A la portalada d’accés a l’interior del Castell de Montesquiu. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es creu que pot ser de l’època medieval o moderna, probablement del segle XVII en època de Lluís Descatllar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1132627,2.2119019 | 434847 | 4662652 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94711-p7300362.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94711-p7300286.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94711-p7300363.jpg | Legal i física | Modern|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | BCIN | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Sembla que pot conservar restes de policromia. | 94|85 | 52 | 2.2 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 94710 | Escut del castell 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-castell-1 | <p><span><span><span><span lang='CA'>-CORTS LÓPEZ, Ainhoa (2021): Anàlisi heràldica dels escuts relacionats amb el Castell de Montesquiu (Osona). Inèdit.</span></span></span></span></p> | XVII? | Presenta algunes parts malmeses. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un escut en baix relleu fet sobre un bloc de pedra, defineix una forma rectangular, un carreu, amb el contorn perfilat amb una senzilla motllura angular que delimita el relleu esculpit. La peça està força malmesa en el detall del relleu. Compta amb dues figures humanes, dos infants bessons, col·locades dretes una a cada extrem, que suporten un escut, la part inferior amb unes franges horitzontal i la superior altres elements geomètrics.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-66 | A l’interior del Castell de Montesquiu, a la planta baixa. | 42.1137116,2.2122579 | 434877 | 4662702 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94710-p8250046.jpg | Legal i física | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Cultural | BCIN | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La part inferior podria correspondre a l’heràldica dels Besora. | 96 | 52 | 2.2 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 94709 | Font de la plaça Mossèn Cinto Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-mossen-cinto-verdaguer | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’una font pública situada en un parc, compta amb una estructura bastida amb combinació de pedra i maó massís. L’element principal és un mur de pedra que conforma el frontal rectangular de la font, on hi ha l’aixeta i a la base una pica bastida en maó massís. A la part posterior, una pilar de pedra adossat al mur principal, amb una altra pica com l’anterior. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A la plaça on està ubicada compta amb una zona de parc infantil, bancs, una font o estany ornamental, bancs, arbres i espai verd. A l’extrem est de la plaça hi ha un monòlit en homenatge a Mossèn Jacint Verdaguer. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-65 | A l’extrem oest del nucli urbà. | 42.1088799,2.2067255 | 434415 | 4662170 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94709-p8260143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94709-p8260147.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 94708 | Pont de la Fàbrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-fabrica-0 | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>-SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p> | XX | No es pot accedir a la passarel·la. Actualment la fàbrica tèxtil no està en funcionament. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta d’una palanca simple, d’estructura metàl·lica suportada en els estreps i un pilar central de formigó armat; té la característica que és tancada, amb parets laterals amb plaques de metacrilat i la coberta de fibrociment. Les mides són entorn a 60 metres de llargada i una amplada interior d’1,5 metres aproximadament. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>És un pont d’ús intern, que permetia la comunicació entre els edificis de la fàbrica, pròpiament dels espais d’ús industrial.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Tal i com passa amb la colònia la Farga de Bebié, aquesta passarel·la també forma part de dos termes municipals, així, la banda sud correspon a Montesquiu, i la banda nord, a les Llosses.</span></span></span></span></p> | 08131-64 | A la Farga de Bebié, sobre el riu Ter. Emplaçat comunicant les zones industrials del complex. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edmond Bebié, fundador de la Farga de Bebié, va adquirir les propietats del Molí de Rocafiguera i de la Farga Vella entre els anys 1865 i 1866; de seguida es va iniciar la construcció de la fàbrica i colònia, posant-se en funcionament al 1899. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Sembla que l’origen d’aquests palanca és arran de l’ampliació de la fàbrica de la Farga de Bebié amb la construcció de la Fàbrica Nova, posada en funcionament l’any 1917. El pont unia ambdues fàbriques, i era a través del qual es traspassava el producte manufacturat per a passar les darreres fases del procés abans de donar-lo per acabat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>En origen hi havia una passarel·la coberta que es va endur l’aiguat de l’any 1940. Després de la riuada, es va reconstruir amb una palanca simple sense pilars de suport. Entre a finals dels cinquanta del segle XX i principis dels seixanta, es va canviar per l’actual estructura. </span></span></span></span></p> | 42.1300523,2.2066174 | 434428 | 4664520 | 08131 | Montesquiu | Restringit | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La passarel·la, anomenada Pont de la Fàbrica, està a uns 138 metres aigües amunt de la palanca o pont de la Casa, en una zona no accessible i d’ús restringit. | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml