Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
93560 | Camí ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-33 | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-FONT I GAROLERA, JAUME (2014): “La xarxa de camins i les comunicacions a Osona al segle XVIII i la vertebració territorial de la comarca”. <em>Ausa</em>, Vol. XXVI, número 174. Patronat d’Estudis Osonencs. [Consulta en línia: <a href='https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/285314'>https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/285314</a><span><span>]</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>- PADRÓS GÓMEZ, CARLES (2010): Els camins antics i les vies romanes a la comarca d’Osona (Barcelona):Estat de la qüestió, a “Quaderns de prehistòria i arqueològica de Castelló, número 28. [Consulta en línia: <a href='https://dialnet.unirioja.es/ejemplar/261215'>https://dialnet.unirioja.es/ejemplar/261215</a><span><span>]</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> | XVI-XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Antic camí ral que creua el terme municipal de Montesquiu aproximadament en sentit nord-sud. La traça d’aquest camí està integrada dins l’actual trama urbana de la població, mantenint fins i tot la denominació en un dels seus carrers. Malgrat no es coneix amb exactitud tot el recorregut del camí, part del trajecte de sud a nord passa pel carrer que porta el mateix nom i que condueix a peu de l’antiga ferreria, on també es localitzaria un antic hostal. Continuaria vers el nord, passant segurament per la plaçola, seguint per la mateixa ribera esquerra del riu Ter, fins a passar pel pont de la Codina per seguir en sentit Ripoll. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A la part nord del terme municipal, antigament el curs de riu Ter definia algun meandre més. En aquesta zona, i en el darrer tram del camí dins el terme municipal de Montesquiu, es conserva un tram de camí paral·lel al riu i a la carretera C-17 que manté una amplada considerable, amb mur de contenció a un costat i restes d’empedrat en alguns punts. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>S’atribueix al camí ral i a la construcció d’un primer hostal i una primera ferreria, l’origen del nucli de Montesquiu. Amb el temps, a redós del camí ral es van anar construint algunes cases, que anirien augmentant en nombre fins a configurar un primer carrer que junt amb el Carrer de Sant Boi, es consideren el primer i més antic creuament de carrers de la població, i entorn al qual s’aniria desenvolupant Montesquiu.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08131-41 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Aquest camí ral correspon a la via de comunicació entre Vic i Ripoll, i, per extensió, amb Barcelona vers el sud i amb la Cerdanya cap al nord. Anomenat la “strata cerdana”, constitueix una important via de comunicació, </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>“que en temps moderns funcionà com a via de trànsit normal al llarg dels segles XVIII i XIX i passaria a ser el pas natural per la construcció de la carretera de Vic a Ripoll. De fet, “l’any 1799 el tram de Barcelona a Ripoll era considerat de primer ordre a la província (Galadies, 1846, 35-36)” (PADRÓS, 2010: 242)</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Carles Padrós (PADRÓS, 2010: 242-243) recull diverses referències documentals publicades sobre la “strata cerdana”, i concretament en el tram relacionat amb Montesquiu informa que: “En el recull que realitza Albareda (1983, 43-44), Zamora parla del “...camino de herradura de la villa de Ripoll y demàs pueblos de la Montaña de Vich”. Diu l’autor que, tot i les reformes, el camí seguirà pel mateix lloc que l’antic. El partit de Vic acaba a la Farga de Rocafiguera, que es troba a tan sols a mig quart d’hora de Sant Hipòlit. El fet que la carretera es trobi en bones condicions fa n’hi hagi poca informació. Diu el text que fins al lloc de Montesquiu, a cinc hores de la ciutat de Vic, les feines a fer són minoritàries, en canvi de d’aquí fins a la ciutat de Ripoll la feina és major, perquè el terreny està en molt mal estat diu, per les pluges de l’any 1786. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>(...) A l’alçada de Sant Quirze de Besora, abans d’arribar al municipi, es té documentat un tram de camí antic, la Cugulera, de difícil atribució cronològica, però el fet de seguir el rei i que l’antiga C-17 passi pel mateix lloc fa pensar en una perduració des d’època romana, si no anterior” (PADRÓS, 2010: 243). La conclusió que en fa Padrós al tram antic conservat prop de Sant Quirze de Besora, permet apuntar un origen per al traçat del camí, inclòs el tram que discorre pel terme de Montesquiu.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1093439,2.2106138 | 434736 | 4662218 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93560-p8260387.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93560-p1170049.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93560-p5030006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93560-p5030013.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93560-p5030018.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | 2023-10-04 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
93564 | Font d'en Nando | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-nando | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p> </p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Aquesta font es troba al parc anomenat zona d’esbarjo de la Font d’en Nando, concretament a la zona central al costat de ponent. Es tracta d’una font bastida en pedres de riu lligades amb ciment. La construcció compta amb un pilar de secció quadrangular al qual descansa un arc, sota el qual hi ha una columna de poca alçada on hi ha l’aixeta de la font; aquesta queda dins una mena de pica on cau l’aigua. Al frontal de l’arc hi ha el nom de la font feta amb material metàl·lic.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-45 | 42.1130410,2.2061784 | 434374 | 4662632 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93564-p8260473.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93564-p8260474.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93564-p8260465.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93564-p8260459.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93564-p8260466.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93564-p8260471.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La zona on està ubicada la font és lloc allargat i planer, amb un gran nombre d’arbres plantats que afavoreixen que el lloc sigui ombrívol i fresc. A l’indret hi ha taules i bancs, unes de pedra i altres de fusta, repartides per l’espai. També una pista esportiva i elements fixes per la pràctica d’exercicis físics.El lloc queda al costat de la piscina municipal i a peu del riu Ter, per on hi ha condicionat un passeig que s’estén riu avall i en el que hi ha diversos panells informatius sobre el patrimoni natural de l’entorn, la flora i la fauna, la xarxa de camins, etc. | 119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
94737 | Col·lecció d'objectes del CDRM | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-del-cdrm | XIX-XX | Alguns objectes requeririen una actuació per assegurar-ne la seva conservació. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La col·lecció està ubicada a la planta primera del Centre Obrer i Recreatiu de Montesquiu, es tracta d’un conjunt divers, amb objectes de caire etnològic: una massa de fusta, una falç, un projectil de la Guerra Civil,... amb algun moble, com uns escriptoris. I també algunes peces artístiques, entre les quals un quadre de Domènec Soler Gili d’un retrat de Josep Genollà i un Tapis de Garcia Barrios. La col·lecció resta pendent de classificar i documentar. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-93 | A l'edifici de l'antic Centre Obrer i Recreatiu de Montesquiu. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La col·lecció d’objectes, junt amb l’arxiu de documents, cartells, programes, imatges, etc. es va anar formant per iniciativa del grup de persones que estaven al capdavant del Centre de Recerca i Documentació de Montesquiu. El conjunt es va anar nodrint a partir de la crida feta a la població, i gràcies a la col·laboració de molta gent es va poder anar aplegant aquesta mostra.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1097580,2.2099812 | 434685 | 4662265 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Regular | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
93475 | Pont del tren | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-tren | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>-SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p> <p> </p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta d’un pont de traçat recte, amb una llargada entorn a 75 o 80 metres. Està format per quatre alts pilars de pedra excepte la part superior que és de formigó. La base dels pilars és planta ovalada i la resta del pilar de planta quadrada i secció trapezoïdal, aquests suporten un tauler metàl·lic, amb barana també metàl·lica.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’alçada des del curs del riu Ter és d’uns 25 metres. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El pont queda emplaçat en el límit entre els termes municipals de Montesquiu, a la banda més sud, i les Lloses, al costat més nord. Prop de l’inici del pont pel costat de Montesquiu, hi ha l’andana de la Farga i l’antiga Estació, a la banda oposada hi ha un túnel de curt recorregut, ja dins el terme de la comarca del Ripollès, anomenat el túnel de la Farga.</span></span></span></span></p> | 08131-39 | A l'extrem nord el terme municipal. A l’alçada de la Farga de Bebié, sobre el riu Ter. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Les primeres informacions que parlen de projectar una línia que unís Barcelona amb Sant Joan de les Abadesses, amb l’objectiu de transportar carbó de les mines de la zona d’Ogassa i Surroca, data de l’any 1844. La seva construcció va passar per diverses fases, canvis d’empresa,.. que van anar provocant diversos endarreriments.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El 1851 es va fundà la companyia Camins de Ferro de Barcelona a Granollers que va iniciar la construcció de la línia a l’any 1851. El 1854 s’havia construït fins a Granollers. El 1877 va tornar-hi a haver un canvi de concessió per a la construcció i explotació de la línia que faltava fins Sant Joan de les Abadesses, se’n va fer càrrec la companyia Ferrocarril i mines de Sant Joan de les Abadesses. El tren arribava a Vic l’any 1876 i finalment el tram fins Sant Joan de les Abadesses es posava en funcionament l’any 1880. El tram fins a Sant Quirze de Besora consta que es va inaugurar l’octubre del 1879, i el 20 de juny de 1880 el ferrocarril arribava a Ripoll; no seria fins al 17 d’octubre del mateix any que finalment arribaria a Sant Joan de les Abadesses.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El 1904 arran d’un tractat entre Espanya i França es va acordar crear dues noves línies transpirinenques, una de les quals suposava la continuació d’aquesta línia de Barcelona a Vic i Sant Joan de les Abadesses, connectant Ripoll amb la Tor de Querol. Al 1919 es connectava amb Ribes de Freser i el 1922 amb la Molina i Puigcerdà. No seria fins el 1929 que es connectaria amb la Tor de Querol. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Entre els anys 1927 i 1928 la línia del tren que passa per la Farga es va electrificar a 1500 V en corrent continu, permeten que es posessin en funcionament trens automotors. Això, va determinar que s’hagués de canviar el pont al seu pas per la Farga de Bebié per un que pogués suportar el pes dels nous trens. Aquell pont primer pont metàl·lic va ser adquirit per l’empresa de la Farga de Bebié, que el va instal·lar a la zona de l’actual Pont de l’Entrada, era un pont de bigues amb gelosia metàl·lica (VIÑETA, 2002: 50). L’aiguat del 1940 el va destruir, riuada que també va malmetre el pont del tren. Després de l’aiguat i durant molt de temps, la línia del ferrocarril va quedar interrompuda; els trens que venien de Barcelona finalitzaven el trajecte a la caseta de la Farga, i els provinents de Ripoll també havien d’aturar-se abans del tram destruït (VIÑETA, 2002: 131).</span></span></span></span></p> | 42.1314501,2.2049289 | 434290 | 4664677 | 08131 | Montesquiu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93475-pa100628.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93475-pa100637.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93475-pa100712.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93475-pa100590.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93475-la-farga.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93475-la-farga-de-bebie-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2023-10-01 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Per sota del pont, a més del riu Ter, hi ha la Farga de Bebié, fàbrica i colònia, també hi ha al seu entorn tres ponts més (ponts i palanques), i la carretera C-152a. Les imatges antigues han estat proporcionades per l'Ajuntament de Montesquiu. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
93567 | Font de la carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-carretera-0 | <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’una font situada en un espai que defineix una petita placeta entre dos edificis a la carretera. L’estructura de la font està bastida en pedra, compta amb un mur frontal coronat en forma triangular, amb coberta a dues aigües. Al part baixa del frontal hi ha una pica de formes motllurades amb un frontis de formes mixtilínies en el que hi ha dues aixetes. A sobre una peça quadrada també de pedra amb l’escut antic de Montesquiu en relleu. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-48 | A la Carretera de Ribes, entre el número 17 i el 19. | <p><span><span><span><span lang='CA'>L’estructura de la font i l’entorn va ser reformat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La font està situada a la carretera de Ribes, una via important de comunicació que creua el terme municipal de nord a sud, i que, fins la construcció de la nova C-17, constituïa l’eix viari de comunicació entre Barcelona i Ripoll. La carretera data del segle XIX i va suposar una gran millora en les comunicacions pel poble, afavorint el seu creixement i millorant les possibilitats de desenvolupament econòmic i social. </span></span></span></span></p> | 42.1088304,2.2080845 | 434527 | 4662163 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93567-p8260085.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93567-p8260087.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93567-p8260089.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
94734 | Màquina trituradora de pedres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maquina-trituradora-de-pedres | XIX-XX | <p>Es tracta d'una màquina trituradora de pedres de ferro colat que es conserva a la Farga Bebié, està ubicada just a sota del pont del tren, al costat de la pista esportiva que hi ha davant la Fàbrica Nova.</p> <p>A la màquina hi ha la referència 'BLAKE MARSDEN STONE BREAKER H.R. MARSDEN PATENTEE&SOLE MAKER LEEDS ENGLANT'. Tal i com indica el nom és una peça de fabricació anglesa, de la que es desconeix la seva data de fabricació, tot i que sembla que podria ser de finals del segle XIX.</p> <p> La màquina està col·locada sobre una base de totxanes i formigó.</p> | 08131-90 | A la Farga de Bebié, al costat de la pista que hi ha davant la Fàbrica Nova. | 42.1312174,2.2049567 | 434292 | 4664651 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94734-pa100633.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94734-pa100634.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94734-pa100636.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
94733 | Font de la Farga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-farga | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’una font bastida en una estructura de pedra, queda emplaçada davant la façana principal de la fàbrica nova, a centrada l’extrem de la pista. Consta d’una mur que configura el frontal de l’estructura de la font, coronada en forma d’arc de mig punt. Al centre del frontal hi ha una forma de fornícula plana, dins la qual hi ha l’aixeta, i a la base una pica de pedra. Aquest font, de fet, està formada per dues cares, amb una aixeta a cada banda, tot de configuració molt similar. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El seu emplaçament és en un indret amb arbres caducifolis que li ofereixen ombra i fresca a l’època de calor. La pista era un espai d’esbarjo, lleure i també punt de trobada per Festa Major o en altres ocasions, de la gent de la colònia de la Farga de Bebié.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-89 | A la Farga de Bebié, davant la fàbrica nova. | 42.1307238,2.2054100 | 434329 | 4664596 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94733-pa100652.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94733-pa100704.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
93474 | Pont de l'Entrada / Pont de la Farga de Bebié | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-lentrada-pont-de-la-farga-de-bebie | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>-SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta d’un pont de traçat recte, amb dos arcs rebaixats i suportats sobre els estreps i un pilar central. El pilar és de plana ovalada i bastit amb carreuó. Els estreps de fet estan encaixats en els murs de pedra de contenció de cada costat del riu, murs també. Les voltes i els arcs semblen de formigó armat. Compta amb baranes també construïdes de carreus de pedra amb lloses coronant la part superior. Un element que acompanya al pont són les banderes de l’empresa de la colònia la Farga de Bebié, i a la cara de ponent del pont, el nom de Bebié en lletres metàl·liques vermelles.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El pont permet la comunicació entre les dues bandes de la fàbrica i colònia de la Farga de Bebié, la qual està distribuïda a costat i costat del riu Ter. Permet accedir a la banda esquerra del riu, a la Fàbrica Nova, el barri de Conangle i el del Solei, l’església de la Mare de Déu del Carme o a l’estació de la Farga. Com la Farga de Bebié, el pont també forma part de dos termes municipals, així, la banda sud del pont correspon a Montesquiu, i la banda nord, a les Llosses.</span></span></span></span></p> <p> </p> | 08131-38 | A la Farga de Bebié, sobre el riu Ter. | <p><span><span><span><span lang='CA'>L’empresari suís Edmond Bebié, fundador de la Farga de Bebié, va adquirir les propietats del Molí de Rocafiguera i de la Farga Vella entre els anys 1865 i 1866; de seguida es va iniciar la construcció de la fàbrica i colònia, posant-se en funcionament al 1899. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La ocupació a la banda esquerra del riu Ter per part de la Farga de Bebié, com a mínim és de quan es va construir la Fàbrica Nova, aquesta va entrar en funcionament l’any 1917.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Entre els anys 1927 i 1928 la línia del tren que passa per la Farga es va electrificar a 1500 V en corrent continu, permeten que es posessin en funcionament trens automotors. Això, va determinar que s’hagués de canviar el pont al seu pas per la Farga de Bebié per un que pogués suportar el pes dels nous trens. L’empresa Bebié va comprar a la Cia. Caminos de Hierro del Norte de España el pont de ferro del tren que volia substituir, i el va instal·lar a l’emplaçament de l’actual Pont de l’Entrada. Aquell pont va quedar destruït per la riuada del 17 d’octubre de 1940, comportant que fos substituït per l’actual pont de pedra (VIÑETA, 2002: 50). Després de l’aiguat, l’empresa es va posar ràpidament a reconstruir els danys ocasionats per la riuada, entre els quals, la construcció d’aquest nou pont de pedra que comuniqués ambdues bandes del riu, bastit als quaranta del segle XX. </span></span></span></span></p> | 42.1315924,2.2041973 | 434229 | 4664693 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93474-pa100627.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93474-pa100723.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93474-la-farga-de-bebie-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93474-la-farga.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | Inexistent | 2023-10-01 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les imatges antigues han estat proporcionades per l'Ajuntament de Montesquiu. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
93476 | Pont de la Casa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-casa | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>-SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | XX | L'estructura i especialment el taulell del pont presenten parts deteriorades i algunes malmeses. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta d’una palanca o pont per a ús de persones a peu. És de traçat recte, amb un tauler de bigues de ferro i fusta al damunt recolzat sobre estreps i un pilar central que sembla de formigó (o de base de pedra revestida de formigó). Té baranes de biguetes de ferro i un reixat també metàl·lic. El pilar central és de base tendint a ovalada amb angles, i alçat troncocònic. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La palanca permetia la comunicació a peu entre les dues bandes de la colònia de la Farga de Bebié, la qual està distribuïda a costat i costat del riu Ter. Tal i com passa amb la colònia la Farga de Bebié, el pont també forma part de dos termes municipals, així, la banda sud del pont correspon a Montesquiu, i la banda nord, a les Llosses.</span></span></span></span></p> | 08131-40 | A la Farga de Bebié, sobre el riu Ter. | <p><span><span><span><span lang='CA'>L’empresari suís, Edmond Bebié, fundador de la Farga de Bebié, va adquirir les propietats del Molí de Rocafiguera i de la Farga Vella entre els anys 1865 i 1866; de seguida es va iniciar la construcció de la fàbrica i colònia, posant-se en funcionament al 1899. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La ocupació a la banda esquerra del riu Ter per part de la Farga de Bebié, com a mínim és de quan es va construir la Fàbrica Nova, aquesta va entrar en funcionament l’any 1917. L’ampliació de la Farga al costat de Montesquiu va suposar la necessària construcció de ponts que comuniquessin ambdues bandes. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La riuada del 17 d’octubre de 1940 va destruir edificis d’habitatges, parts de la fàbrica, i els ponts que unien ambdues bandes de la colònia (VIÑETA, 2002: 130-131). Després de l’aiguat, l’empresa es va posar ràpidament a reconstruir els danys ocasionats per la riuada, entre els quals, la construcció d’aquesta palanca. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A l’altra banda més nord de la palanca, al costat de les Llosses, hi havia la Llar d’infants, la qual en l’època de la seva creació, als anys 50 del segle XX, era anomenada “casa-cuna” (VIÑETA, 2002: 152); sembla que és el que va donar peu a aquesta denominació de la palanca.</span></span></span></span></p> | 42.1311423,2.2057791 | 434360 | 4664642 | 08131 | Montesquiu | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93476-pa100648.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93476-pa100701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93476-p5240247.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
94708 | Pont de la Fàbrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-fabrica-0 | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>-SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p> | XX | No es pot accedir a la passarel·la. Actualment la fàbrica tèxtil no està en funcionament. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta d’una palanca simple, d’estructura metàl·lica suportada en els estreps i un pilar central de formigó armat; té la característica que és tancada, amb parets laterals amb plaques de metacrilat i la coberta de fibrociment. Les mides són entorn a 60 metres de llargada i una amplada interior d’1,5 metres aproximadament. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>És un pont d’ús intern, que permetia la comunicació entre els edificis de la fàbrica, pròpiament dels espais d’ús industrial.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Tal i com passa amb la colònia la Farga de Bebié, aquesta passarel·la també forma part de dos termes municipals, així, la banda sud correspon a Montesquiu, i la banda nord, a les Llosses.</span></span></span></span></p> | 08131-64 | A la Farga de Bebié, sobre el riu Ter. Emplaçat comunicant les zones industrials del complex. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edmond Bebié, fundador de la Farga de Bebié, va adquirir les propietats del Molí de Rocafiguera i de la Farga Vella entre els anys 1865 i 1866; de seguida es va iniciar la construcció de la fàbrica i colònia, posant-se en funcionament al 1899. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Sembla que l’origen d’aquests palanca és arran de l’ampliació de la fàbrica de la Farga de Bebié amb la construcció de la Fàbrica Nova, posada en funcionament l’any 1917. El pont unia ambdues fàbriques, i era a través del qual es traspassava el producte manufacturat per a passar les darreres fases del procés abans de donar-lo per acabat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>En origen hi havia una passarel·la coberta que es va endur l’aiguat de l’any 1940. Després de la riuada, es va reconstruir amb una palanca simple sense pilars de suport. Entre a finals dels cinquanta del segle XX i principis dels seixanta, es va canviar per l’actual estructura. </span></span></span></span></p> | 42.1300523,2.2066174 | 434428 | 4664520 | 08131 | Montesquiu | Restringit | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La passarel·la, anomenada Pont de la Fàbrica, està a uns 138 metres aigües amunt de la palanca o pont de la Casa, en una zona no accessible i d’ús restringit. | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
94721 | Festa de la Farga Bebié | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-farga-bebie | <p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p> | XX | Actualment s'ha perdut la festa, únicament es conserva una missa i irregularment. | <p><span><span><span><span lang='CA'>La Festa Major de la Colònia la Farga de Bebié es celebrava entorn al 16 de juliol, coincidint amb la festivitat de la patrona de l’església de la colònia, la Mare de Déu del Carme.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Des dels seus inicis es celebraven diversitat d’actes, segons les possibilitats de cada moment, a èpoques amb molt esplendor, amb envelat i guarniments, i assistència de grans orquestres. El programa d’actes comptava a més del ball i concerts, amb activitats per la canalla, la missa amb cantada de goigs,... A mitjans de segle XX es van anar afegint altres actes que van tenir molt èxit, com l’exhibició de patinatge artístic, els castells de focs, alguns anys concursos de sardanes,... Cada any, hi assistien i hi participaven els amos de l’empresa, els quals eren els encarregats d’obrir en ball a la pista. Inicialment era la comissió de festes que s’encarregava de preparar uns actes amb el suport econòmic de l’empresa. Durant els anys noranta del segle XX i posteriors, es va continuar mantenint la festa, a mesura que van anar quedant menys habitants a la colònia els actes es van anar reduint, tot i que va continuar-se celebrant (VIÑETA, 2002: 97-106).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Els darrers anys, i sempre que ha estat possible, s’ha procurat mantenir una missa amb cantada de goigs i un dinar de germanor entre antigues persones residents a la colònia.</span></span></span></span></p> | 08131-77 | A la colònia la Farga de Bebié. | <p><span lang='CA'><span><span>El període de màxim esplendor de la festa va ser a mitjans del segle XX i fins als anys 80 de segle XX.</span></span></span></p> | 42.1311245,2.2039773 | 434211 | 4664641 | 08131 | Montesquiu | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Simbòlic | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
94700 | La Fàbrica Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrica-nova-3 | <p><span><span><span>-ALAYÓ I MANUBENS, Joan Carles (2017): Aigua i energia: l’aprofitament hidroelèctric dels rius catalans: la seva història, l’estructura industrial i el patrimoni tecnològic. Lleida: Pagès ed.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>-SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La fàbrica nova té una façana d'estil monumental. Les portes i el finestral de la planta baixa són coronats per un fris que sosté grans finestrals d'arc de mig punt del pis superiors. El cos central destaca per la inscripció de l'empresa 'Edmond Bebié S.A.' i pel coronament a tall de frontó semicircular.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La façana és de la fàbrica nova és orientada vers el nord-oest. A la planta baixa trobem grans finestrals de forma rectangular, aquests tenen un guardapols de línies rectes sobre mènsules. Damunt de cada finestral, a nivell de planta segona, es desenvolupen altres finestres, en aquest cas, acabades en arc de mig punt. Al mig de la façana hi ha una petita porta d’accés a l’interior. A cada extrem lateral de la façana principal trobem, a la planta baixa, una gran obertura amb porta de tipus garatge per l’accés de camions, i damunt, una obertura que trenca la línia de la resta de finestrals de la planta superior, en aquest cas, és rectangular i obra a un balcó de voladís amb barana d’obra o pedra, sobre mènsules. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A la part superior del frontis hi ha un voladís que ocupa tota l’amplada de la façana. Clou el conjunt un frontó, disposat a la part central, acabat amb un arc mixtilini al centre del qual hi ha una creu blanca dins sobre un fons vermell recordant la bandera suïssa, i a la part baixa del frontó, la inscripció “HILADOS EDMUNOD BEBIÉ S.A. TORCIDOS”.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Darrera aquesta façana hi ha unes grans naus fabrils, a l’extrem de ponent hi ha unes quantes construccions que van acollir dependències per a usos diversos, des de l’oratori religiós (abans de que es construís l’església), espais destinats a aules, un economat, uns habitatges, el club d’hoquei amb espai de bar amb billar, sala de televisió, entre altres.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-56 | A la part nord del terme municipal, a la Farga de Bebié, al meandre que forma el riu en aquest extrem. Quedant emplaçada al marge esquerre del riu Ter. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El 1865 Edmond Bebié va comprar la finca del molí de Rocafiguera, també anomenat la Farga Vella, terres que amb els anys va anar ampliant. De seguida va començar les obres de la fàbrica i la colònia, al 1899 es va posar en funcionament la fàbrica tèxtil destinada a filats de cotó. Les instal·lacions fabrils es van ampliar el 1917 amb aquesta segona fàbrica, anomenada la fàbrica nova.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Aquestes dependències de la fàbrica es van destinar sobretot a la part d’acabat i retorts del fil; les primeres fases es feien a la fàbrica vella, el material es passava a través d’una passarel·la sobre el riu Ter a aquesta fàbrica, on s’acabava el procés i finalment es preparava per al seu transport. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L’any 2008 finalitzava l’activitat productiva de la fàbrica. Actualment gran part de les construccions estan sense ús i en procés d’abandonament, excepte alguns habitatges i les centrals hidroelèctriques que es troben en ple funcionament, produint energia elèctrica.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | 42.1306167,2.2054943 | 434335 | 4664584 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94700-pa100651.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94700-pa100649.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94700-pa100653.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94700-pa100658.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94700-pa100706.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-03 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
94714 | Fons de l'Arxiu municipal de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal-de-montesquiu | XX | <p><span><span><span><span><span><span>L'arxiu municipal de Montesquiu es conserva a l'edifici de l'Ajuntament, en un dipòsits situat a la planta primera. Consta de 130 metres lineals amb 3.923 unitats de descripció en caixes de documentació classificades per diferents temes, la majoria daten des de la creació del municipi l’any 1934 fins a l'actualitat. Compta amb alguna documentació anterior, molt poca, que es remunta fins al 1921. El gran gruix dels fons documentals que conté són documentació básica i propia de l’administració local, també de la Societat d’Habitatge de Montesquiu (1994 – 2009, 1,03 m.)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'arxiu està organitzat per temes segons el model de quadre de classificació per ajuntaments i consells comarcals desenvolupat per la Generalitat de Catalunya: 1. Acció i òrgans de govern, 2. Organització i gestió administrativa, 3. Personal, 4. Patrimoni, 5. Recursos econòmics i financers, 6. Urbanisme, obres i mobilitat, 7. Sostenibilitat i medi ambient, 8. Ordenació i promoció de l'activitat econòmica, 9. Població i eleccions, 10. Serveis culturals, de l'esport i el lleure, 11. Serveis per a l'educació, 12. Serveis per al benestar i la salut, i 13. Seguretat i protecció de la ciutadania. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A més del fons del propi Ajuntament, l'Arxiu compta amb fons públics no municipals, concretament del Jutjat de Pau de Montesquiu (0,34 m.) i també, fons privats corresponents a la Delegació Local de FET y de las JONS (0,10 m.).</span></span></span></span></span></span></p> | 08131-70 | A la planta primera de l’edifici de l’Ajuntament de Montesquiu. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>No consten actuacions arxivístiques específiques ni es coneixen instruments de descripció sistemàtics fins la intervenció que va realitzar l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre el febrer i el maig de 1998. Des de l’any 2006 l’Ajuntament de Montesquiu està adherit al conveni del Programa de Manteniment de l’Arxiu.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La documentació municipal corresponent a Montesquiu d’abans de la creació del Municipi és al fons de l’Ajuntament de Sant Quirze de Besora, municipi al qual pertanyia fins la seva independència.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1100408,2.2096802 | 434660 | 4662296 | 08131 | Montesquiu | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94714-p2070077.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L’arxiu municipal resta pendent d’acollir el fons anomenat del Centre de Documentació i Recerca Històrica de Montesquiu, que durant temps s’ha conegut també com a Arxiu Històric de Montesquiu. Compta amb una destacada col·lecció d’imatges, sobretot còpies de particulars arran d’una crida feta per l’entitat, també programes de festes del poble, entre altra documentació, i algunes publicacions. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
93569 | Monument a la Batalla de Montesquiu 1714 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-batalla-de-montesquiu-1714 | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un monument realitzat formant una estructura vertical. Sobre una base de formigó hi ha una planxa metàl·lica vertical que la part superior es converteix amb quatre barres simbolitzant la senyera i a la part baixa, un bloc de pedra amb una placa amb el text “EN MEMÒRIA DELS DEFENSORS DE LES LLIBERTATS DE CATALUNYA A LA BATALLA DE MONTESQUIU. 20 de març de 1714”, i a sota, Tricentenari 22 de març de 2014. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-50 | A la plaça de la República, a l'extrem sud. | 42.1099607,2.2100258 | 434689 | 4662287 | 2014 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93569-p7300475.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93569-p7300497.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93569-p7300504.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
94711 | Escut del castell 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-castell-2 | <p><span><span><span><span lang='CA'>-CORTS LÓPEZ, Ainhoa (2021): Anàlisi heràldica dels escuts relacionats amb el Castell de Montesquiu (Osona). </span></span></span></span>Inèdit.</p> | XVII | L'estat en general és bo, tot i que les inclemències meteorològiques han anat degradant algunes parts. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un escut ornamental, en baix relleu fet sobre un bloc de pedra, de color ocre clar, la peça està encastada a la dovella central de l’arc de mig punt de la portalada adovellada d’accés principal al castell. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La peça mostra un escut central suportat per uns bessons amb túnica, un a cada costat. La imatge que sostenen les figures humanes és un castell de tres torres amb merlets, amb la del mig més gran i més alta.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-67 | A la portalada d’accés a l’interior del Castell de Montesquiu. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es creu que pot ser de l’època medieval o moderna, probablement del segle XVII en època de Lluís Descatllar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1132627,2.2119019 | 434847 | 4662652 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94711-p7300362.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94711-p7300286.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94711-p7300363.jpg | Legal i física | Modern|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | BCIN | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Sembla que pot conservar restes de policromia. | 94|85 | 52 | 2.2 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
93472 | Resclosa i canal del Carbur de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-del-carbur-de-baix | <p><span><span><span>-ALAYÓ I MANUBENS, Joan Carles (2017): Aigua i energia: l’aprofitament hidroelèctric dels rius catalans: la seva història, l’estructura industrial i el patrimoni tecnològic. Lleida: Pagès ed.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>La resclosa i l’inici del canal de la fàbrica del Carbur de Baix es situa entorn a uns 1 quilòmetre riu amunt des de l’entrada del canal a la fàbrica. Es situa a continuació de la del Carbur de Dalt, poc després del canal de sortida. Es tracta d’una resclosa de planta corbada amb l’extrem sud més allargat conduint les aigües per gravetat vers l’inici del canal. A la banda esquerra compta amb una comporta de descàrrega de fons pel cabal ecològic. Les comportes d’entrada al canal són al costat esquerre. La resclosa està feta de pedres de riu unides amb ciment, compta amb un reforç a base d’una capa de formigó, de 3 metes d’alçada, uns 60 metres de llargada i uns 2 metres d’amplada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El canal d’entrada consta que té una llargada d’entrada de 1.200 metres, dels quals 150 són soterrats, una amplada de 5,5 metres i una fondària de 2 metres, està construït a partir de pedra i morter, amb les parets internes amb acabat lliscat. La llargada del canal de sortida és de 100 metres. (ALAYÓ, 2017: 514).</span></span></span></p> | 08131-36 | A la resclosa s’hi accedeix per un corriol a l’alçada del punt quilomètric 84,80 de la C-17z. | <p><span><span><span>Les fàbriques de carbur van ser les primeres indústries que s’instal·laren a Montesquiu, aquestes van ser promogudes per la família Juncadella, propietària del castell de Montesquiu, de fet, es van instal·lar en terrenys de la seva propietat. Van ser dues fàbriques, anomenades el Carbur de Dalt i el Carbur de Baix, creades entre el 1895 i el 1897. Sembla que van ser els germans Jeroni, Emili i Antoni Juncadella que van crear la fàbrica de carbur de calci, tot i que al cap de poc temps serien dues fàbriques (CONSORCI DEL TER). Consta que la producció va començar a l’any 1899. Inicialment van anar a càrrec de Juncadella, Arrasquin i Romero (PLADEVALL: 1978, 75). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Sembla que els objectius de producció esperats no van complir-se, raó que va facilitar que es venguessin una de les fàbriques, el Carbur de Dalt. Aquesta va ser adquirida per Edmundo Bebié l’any 1919, passant a formar part de la Farga de Bebié.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La fàbrica del Carbur junt amb la resta de propietats del Castell de Montesquiu va passar a mans de la Diputació de Barcelona l’any 1971, per herència de Mercè Juncadella. Finalment, l’any 1975 es va aturar la producció.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fecsa-Enher va adquirir la fàbrica l’any 1986 per a la producció d’electricitat, situació que es manté actualment.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fins l’any 1995 o 1996 les comportes d’entrada encara eren les antigues de fusta, moment en que es van substituir per unes automatitzades de ferro.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En origen la central funcionava amb dues turbines d’eix horitzontal de Planas, Flaquer y Cía., de 160 CV i 2.100 litres/s cadascuna. Avui dia compta amb una turbina Kaplan d’eix vertical de 446 CV, des del 1946 el cabal és de 5.500 litres/s. (ALAYÓ, 2017: 511).</span></span></span></p> | 42.1213827,2.2040355 | 434206 | 4663560 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93472-pc080258.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93472-pc080262.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93472-pc080272.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93472-pc080290.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93472-p5030125.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93472-p5030168.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93472-p5030171.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | Xarxa natura 2000 | 2023-10-04 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
94707 | Túnels del tren | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tunels-del-tren | <p><span><span><span><span lang='CA'>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>El traçat del ferrocarril al seu pas pel municipi de Montesquiu, compta amb dos túnels en el seu traçat, el túnel del Rocal i el de les Planeses. Aquest formen part del traçat del ferrocarril de via única que uneix Barcelona-Puigcerdà i fins la Tor de Querol, també conegut com a tren transpirinenc oriental. Antigament el tren fins a Sant Joan de les Abadesses era conegut com el ferrocarril del carbó.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El túnel del Rocal o de Montesquiu té una llargada entorn a 90 metres, i s’inicia al punt quilomètric 94,270. El de les Planeses és de 79,50 metres de llargada i es troba poc després, al punt quilomètric 94,270 (en alguna referència es cita com Túnel Safont). El tren que circula per aquesta línia és de via única. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La boca nord del túnel del Rocal està situada prop del Carbur de Baix, en una zona on també hi ha un pas per creuar a les vies que permet accedir a la central i també als horts que hi ha a aquesta zona. A la banda est de la via hi ha la font de la Codineta i les pistes que porten al castell, a les masies,.. Al costat d’aquest pas hi ha la Casella del Carbur, l’edifici està abandonat i en un estat avançat d’esfondrament.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al costat del túnel de les Planeses, també hi ha una casella anomenada de les Planeses, per trobar-se al camí que porta a la masia d’aquest nom. </span></span></span></span></p> | 08131-63 | A la riba esquerra del riu Ter, per sota del turó del Castell de Montesquiu i de la zona de les Planeses. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Les primeres informacions que parlen de projectar una línia que unís Barcelona amb Sant Joan de les Abadesses, amb l’objectiu de transportar carbó de les mines de la zona d’Ogassa i Surroca, data del 1844. La seva construcció va passar per diverses fases, canvis d’empresa,.. que van anar provocant diversos endarreriments.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El 1851 es va fundà la companyia Camins de Ferro de Barcelona a Granollers que va iniciar la construcció de la línia a l’any 1851. El 1854 s’havia construït fins a Granollers. El 1877 va tornar-hi a haver un canvi de concessió per a la construcció i explotació de la línia que faltava fins Sant Joan de les Abadesses, se’n va fer càrrec la companyia Ferrocarril i mines de Sant Joan de les Abadesses. El tren arribava a Vic l’any 1876 i finalment el tram fins Sant Joan de les Abadesses es posava en funcionament l’any 1880. El tram fins a Sant Quirze de Besora consta que es va inaugurar l’octubre del 1879, i el 20 de juny de 1880 el ferrocarril arribava a Ripoll; no seria fins al 17 d’octubre del mateix any que finalment arribaria a Sant Joan de les Abadesses.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El 1904 arran d’un tractat entre Espanya i França es va acordar crear dues noves línies transpirinenques, una de les quals suposava la continuació d’aquesta línia de Barcelona a Vic i Sant Joan de les Abadesses, connectant Ripoll amb la Tor de Querol. Al 1919 es connectava amb Ribes de Freser i el 1922 amb la Molina i Puigcerdà. No seria fins el 1929 que es connectaria amb la Tor de Querol. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Mentre hi havia el pont metàl·lic molta gent de Montesquiu anava a Sant Quirze creuant i riu i passant pel túnel del Rocal.</span></span></span></span></p> | 42.1105821,2.2116867 | 434827 | 4662355 | 08131 | Montesquiu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94707-p7300100.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Xarxa natura 2000 | 2023-10-04 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al turó del Rocal, sobre el túnel, hi havia un camí que era emprat per anar cap a la zona del Carbur de Baix, en èpoques en que no hi havia manera de creuar el riu des del poble. Els treballadors i treballadores havien d'anar a travessar el riu pel pont de Sant Quirze, creuar el túnel per sobre el Rocal i baixar pel camí. Sembla que per anar a la Farga també era comú anar-hi per la via del tren. La imatge antiga ha estat facilitada per l'Ajuntament de Montesquiu. | 98 | 49 | 1.5 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
94738 | Antic Pont de Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-pont-de-ferro | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2009): La Família Portús, víctima de la represión franquista. Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> | XIX | Les restes estan molt desaparegudes i difícils de localitzar. | <p><span><span><span>L’anomenat Pont de Ferro o Metàl·lic es trobava situat sobre el riu Ter al seu pas per la població de Montesquiu; permetia la connexió entre les dues vores del Ter, des del Camí ral al passeig arbrat del camí de Llaers. A la vegada esdevenia una infraestructura cabdal per la comunicació del nucli del poble amb el Carbur de Baix, el Castell i l’accés cap a Sant Quirze de Besora. La riuada de l’any 1940 va emportar-se l’estructura del pont i, actualment, sembla que només es conserva ser part de l’estrep o mur del costat de ponent (nota: comprovar si queden restes del mur de l’estrep de llevant). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que es pot observar en imatges antigues, es tractava d’un pont de ferro reblonat amb una estructura de gelosia d’enreixat més aviat simple, formant creu del tipus Sant Andreu en l’acabat de les baranes. El tauler del pont era suportat per dos estreps formats a partir de murs de pedra i un piló central de planta ovalada i secció lleugerament troncocònica. </span></span></span></p> | 08131-94 | A la ribera del riu Ter, a tocar de l'edifici de l'antiga Fonda (Plaça de la República, 9-10) i a l'altra banda del riu, al final dels Horts de la Vila. | <p><span><span><span>La palanca era el camí habitual de comunicació entre Montesquiu i Llaers i Besora. Al novembre de 1892 l’Ajuntament, llavors pertanyent a Sant Quirze de Besora, va prendre la decisió de reconstruir la palanca o pont amb fusta de pi de melis, davant la demanda feta un any abans pels veïns de Montesquiu. No va ser fins l’agost del 1893 que es va portar a terme la reconstrucció. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Poc temps després, en data 22 de març de 1899, la família Juncadella va sol·licitar a l’Ajuntament de Sant Quirze poder canviar aquella palanca per un pont metàl·lic, amb el benentès que seria d’utilitat pública. A més, del pont també es va fer un passeig vora el Ter. Segons consta a la bibliografia el pont es va construir als tallers de la coneguda Maquinista Terrestre i Marítima de Barcelona (</span>CERCLE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014), 2015:15)<span>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Pont Metàl·lic va queda destruït amb la riuada de l’any 1940, la qual va afectar greument el municipi de Montesquiu. </span></span></span></p> <p><span><span><span>No va ser fins l’any 1989 que es va inaugurar un nou pont que comunicaria el poble amb la zona de llevant, l’accés al Castell de Montesquiu i Parc homònim; la ubicació es va desplaçar més al sud, a continuació del carrer Santiago Rusiñol. La primera pedra d'aquest pont es va col·locar al 1980, la seva construcció va acabar l'any 1984.</span></span></span></p> | 42.1101429,2.2102708 | 434709 | 4662307 | 08131 | Montesquiu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94738-pont-metallic.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94738-safareig-public-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-10-01 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A l’extrem de ponent, el pont s’iniciava a redós de l’edifici de l’antiga Fonda (avui Centre Cívic), i també a tocar del molí de la P, antic molí draper, comunicant directament vers el carrer Major i la Plaça Major. Al costat de llevant del pont, a poca distància, s’hi van construir uns safareigs públics l’any 1926; al peu mateix del pont també hi havia la sortida del canal de desaigua del Carbur de Baix.Riu amunt de l'indret del pont, es conserven a la llera del riu unes traces que podrien correspondre a una antiga passera per creuar el riu, o a una resclosa de bigues de fusta per desviar les aigües del Ter cap al molí o per una altra necessitat.Les restes que poden conservar-se del pont es creu que poden estan amagades en el mur de contenció de la zona de l'edifici del safareig i a l'altra banda del riu, enmig de la vegetació, avui dia és una zona de difícil accés. Una imatge dels anys 50 del segle XX permet veure les estructures dels estreps a cada banda del riu (CERCLE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014), 2015:196).Les imatges han estat proporcionades per l'Ajuntament de Montesquiu. | 119|98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
94728 | Font Codineta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-codineta | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> | XIX-XX | La font no raja i les estructures que formaven part del conjunt es troben parcialment destruïdes. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La font està ubicada al peu de la riera de la Solana. Actualment l’estructura i els elements que la conformaven estan molt malmesos. Queda emplaçada just sota el pont que porta cap a les Planeses de la zona del Carbur, o del Forat dels Encantats.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al lloc hi podem veure uns murs de pedra que defineixen un espai rectangular adossat a la roca natural, amb unes escales de pocs graons per accedir-hi, és on hi havia el broc de l’aigua de la font. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Damunt l’espai de la font hi ha una fornícula situada encastada a l’estrep del pont que hi ha en aquest indret i que queda per damunt de la font. Aquesta fornícula és en base a pilastres que suporten un frontó d’arc rebaixat, a la part central hi ha la inscripció referida a la nostra senyora de la Mercè, sembla que hi havia una imatge de Santa Mercè, en honor a Mercè Juncadella, propietària del lloc. Actualment, al seu interior no s’hi conserva cap imatge. Al voltant immediat de la font hi ha restes d’altres murs que formaven part de bancs i taules que hi havia a l’indret. Aigües amunt hi ha un petit dipòsit que devia alimentar la font.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El lloc es caracteritza també per l’existència del pont del camí d’antic camí de les Planeses, és un pont de pilar central fet de murs de pedra i amb el tauler suportat als estreps i al pilar, aquest és de bigues metàl·liques i formigó.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-84 | A la ribera esquerra de la riera de la Solana. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Imatges antigues permeten copsar que l’indret era freqüentat per gent del poble que hi acudia a fer fontades.</span></span></span></span></p> | 42.1144206,2.2096516 | 434662 | 4662782 | 08131 | Montesquiu | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94728-p5030046.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94728-p5030063.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94728-p5030043.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94728-p5030035.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94728-p5030070.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94728-font-codineta-1927.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | Xarxa natura 2000 | 2023-10-04 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La imatge antiga ha estat proporcionada per l'Ajuntament de Montesquiu, data del 1927. | 98 | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
93457 | Carrer de Sant Boi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-boi | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> | XVII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El carrer Sant Boi transcorre i creua tot el nucli urbà d’est a oest, s’inicia a la plaça principal del poble, la Plaça de la República i fins l’extrem oest del nucli. De fet, en època que hi havia el pont metàl·lic, connectava amb aquest directament, esdevenint una via de comunicació important del poble, i un camí històric de comunicació vers altres poblacions. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A costat i costat del carrer s'arrengleren cases antigues, excepte la part més de ponent, de fet conserva cases de constitució antiga fins unes cases després de creuar la carretera però la resta, és de configuració contemporània, sense que segueixi la línia constructiva i urbanística de la resta. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La majoria dels edificis que trobem en aquest carrer, fins poques cases després de la carretera vers ponent, ocupen parcel·les molt variades, amb amplades molt diverses. Els edificis estan configurats per una estructura de planta baixa i una planta pis o dues plantes pis (la majoria), també hi ha algun exemple amb un nivell més (de golfes o sota coberta).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La majoria d’edificis en els que el material constructiu dels murs és visible, podem veure que estem davant d’un gran nombre de cases bastides amb murs de paredat de pedra combinat amb maó massís, sobretot a les obertures però també en cantoneres,.. Hi ha diversos exemples d’obertures de llindes i muntats de pedra. També trobem edificis amb acabat arrebossat i pintat, amb diferents exemples on el tractament de la superfície, els elements arquitectònics i decoratius de les façanes són més elaborats, responen a una tipologia d’edifici més eclèctic, probablement ocupat per famílies menestrals. Molts dels edificis d'origen mostren baranes, reixes i alguns altres elements de forja. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El gran volum d'edificis són de construcció de mitjans i finals del segle XIX i primeres dècades del segle XX. Es tracta d'un tipus d'edificis, bàsicament destinats a comerç a la planta baixa i habitatges a les plantes superiors.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Després de la carretera en sentit ponent, trobem dos edificis clarament diferenciats per la seva tipologia constructiva, dels més antics del carrer, un dels quals data del segle XVIII amb unes obertures amb llindes i muntats de pedra treballades i amb decoracions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Així, a gran trets hi ha dos tipus d’edificis, els que són més antics, edificats amb murs de pedra (amb acabat arrebossat i pintat) i amb obertures emmarcades per carreus i llindes ben treballades, polides i sovint amb decoracions o dates incises, i altres, que són de combinació de murs de pedra amb maó massís. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-26 | A la zona central del poble, travessa el nucli urbà d’est a oest. | <p><span><span><span>La configuració urbanística del carrer Sant Boi deu correspondre a les primeres ocupacions junt amb el Camí Ral, el carrer Nou i el carrer de la Plaçola. A partir dels primers eixos de camins antics es van anar construint unes primeres cases que esdevindrien l’origen del poble de Montesquiu. A l’entorn dels quals s’anirien definint altres vials més o menys paral·lels, que per venda de les parcel·les permetria anar assentant població a l’indret. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Molts edificis d’aquest carrer testimonien la importància que va tenir aquest carrer en el conjunt del poble, un eix comercial molt important durant gran part del segle XX, amb gran diversitat d’establiments i botigues. </span></span></span></p> | 42.1092803,2.2084355 | 434557 | 4662213 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93457-p8260157.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93457-p8260189.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93457-p8260175.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93457-p8260190.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93457-p8260363.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93457-p8260164.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93457-p8260160.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93457-p8260209.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93457-p8260198.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93457-sant-boi-1960-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93457-sant-boi-1960-c.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | Inexistent | 2023-10-01 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les imatges antigues han estat proporcionades per l'Ajuntament de Montesquiu. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
93443 | Les Planeses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-planeses | <p><span><span><span>LLORET BLACKBURN, Marta; MARAGALL MORENO, Marta (2019): Resultats de la recerca arxivística en el marc del Pla Director del Castell de Montesquiu. Montesquiu (Osona). Desembre de 2019. </span></span></span>Inèdit.</p> | XVII-XIX | <p><span><span><span>Es tracta d’una masia situada enmig del Parc del Castell de Montesquiu, en una zona planera envoltada de camps de conreu i bosc. Està formada per dues construccions principals acompanyades d’altres volums annexes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici central, la casa, és de planta rectangular, consta de planta baixa, primera i planta sota coberta, té teulada a dues aigües amb coberta de teula àrab i carener orientat est-oest, perpendicular a la façana principal que mira a llevant. La planta baixa era destinada al bestiar i magatzem. La planta primera, a habitatge, amb accés directe a través d’una escala exterior adossada a la façana, feta amb graons i barana de pedra. Les obertures visibles són de factura senzilla, la majoria amb llinda plana de fusta sobre brancals de carreus de pedra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’estructura dels seus murs permet identificar que la casa s’ha anat modificant i sembla que originàriament era de planta més petita i de menys alçada, i amb el temps s’amplià cap al sud i augmentant l’alçada amb una planta més. Les parets són de murs de pedra bastits amb pedres de tall divers, amb parts de parament més regular i altres de material més irregular; a les cantoneres els carreus són més ben escairats i més polits. La part superior dels murs, aproximadament el tram corresponent al darrer nivell, és de toves entre pilars de maó massís, que sembla correspondre a una ampliació que va suposar un augment de l’alçada de la casa, potser coincidint també amb una ampliació cap a migdia. A la façana de llevant també hi ha un volum adossat bastit en murs de pedra, d’un sol nivell i coberta a un vessant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana posterior hi ha un cos adossat de dos nivells, i coberta a dues vessants de teula àrab. A les façanes laterals s’hi adossen altres volums més senzills, destinats essencialment a coberts pel bestiar, magatzem o corts. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al costat de nord-est hi ha la construcció de la pallissa o cabanya, en aquest cas es tracta d’una edificació de dues plantes, amb coberta també a dues vessants de teula àrab però amb el carener orientat nord-sud perpendicular a la façana principal que mira a migdia, obrint al pla que quedaria davant les dues façanes, la de la casa i la de la cabanya, definint una era. Aquesta pallissa es caracteritza per tenir la típica gran obertura central en arc de mig punt fet amb carreus allargats, aquesta obertura ocupa gran part de la façana principal. </span></span></span></p> | 08131-12 | A la zona central del terme municipal. Al Parc del Castell de Montesquiu. | <p><span><span><span>Aquesta masia, situada avui dia dins el Parc del Castell de Montesquiu, mostra una arquitectura que és el resultat de la seva evolució al llarg dels segles. Tot i que documentalment es recullen diferents referències del mas Planeses des del segle XVI en endavant, sense una visió completa de l’estructura de la masia així com d’un estudi arquitectònic, no es pot concretar si conserva restes d’aquest període. A nivell general la construcció que es pot observar exteriorment sembla que pot correspondre a una obra d’època moderna, probablement del segle XVII i XVIII amb modificacions i ampliacions posteriors, del segle XIX. De tota manera és probable que la construcció conservi restes anteriors. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre la documentació recollida pels estudis realitzats pel Parc del Castell de Montesquiu trobem una referència datada del 1536 (ACA, Fons Diversos, Queralt, Volums, 003, Llibre Volums 3. </span></span></span>LLORET; MARAGALL, 2019)<span><span><span> corresponent a un llevador de rendes del castell i terme de Besora, en el que hi consta referenciat el Mas Planeses en l’apartat d’arrendadors de masos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Del segle XVIII es recull un llistat d’arrendaments dels Descatllar, entre els quals hi consta la referència a la masia Planeses, situada dins l’heretat del castell de Montesquiu, i per la qual corresponia pagar 79 lliures per any. Es tractava de les rendes del noble senyor Narcís Descatllar, segons acte rebut en poder de Domingo Soler Moner, notari públic de Vic el mes d’octubre de 1692, l’arrendament era per quatre anys del 1693 al 1697 (ACA, Fons: Diversos, Queralt, Volums, 001, Llibre Volums 1. </span></span></span>LLORET; MARAGALL, 2019).</p> <p><span><span><span>Una altre document del segle XVIII consta referenciada l’heretat de Les Planeses dins les propietats de Lluís Descatllar, en el període en que ostentava la propietat del Castell de Montesquiu. En aquest moment la casa estava sota la seva jurisdicció i hi consta el Mas Planeses de Sant Quirze, a favor de Benet Sabatés pagès de la parròquia de Sant Quirze, arrendat pel preu de 420ll, a raó de 105 lliures per any i que el pagament s’havia de fer per Nadal. També a favor de Bonaventura Carbonell, negociant de la vila de Ripoll. L’arrendatari a més, havia de pagar a la Pabordia del Palau del Monestir de Ripoll, i a la Universitat de Sant Quirze de Besora per la imposició del Real Cadastre. Igualment com en altres masos, també s’obliga al masover a cedir tota la llenya necessària per la resclosa dels Molins de Montesquiu i Foradada, i per les obres que s’hi puguin fer (ACA, BesoraXVIII/4, Fons: Diversos, Queralt, Lligalls 4, Llibre Besora 4. </span></span></span>LLORET; MARAGALL, 2019).</p> <p><span><span><span>En data 20 de maig de 1833 en una relació de les propietats i béns del Marquesat de Besora, inventariats per zones, hi consta que el Mas Planeses té com a masos agregats Sala, Freixa i Coma, adquirits per Isabel Descatllar, l’11 de desembre de 1532, i que l’establiment el va fer el Paborde de Palau de Monsateri de Ripoll (BC, Fons Queralt, Ref. Queralt/1833 Llibre 8/12; data 20 de maig de 1833, 1704-6. </span></span></span>LLORET; MARAGALL, 2019).</p> <p><span><span><span>De l’any 1943 es conserva la documentació d’un inventari dels arbres de les finques de Sant Moí i Planeses, i altra documentació corresponent a la venda del bosc de les Planeses, junt amb els boscos de l’Obaga del Castell i el de Sant Moí. Així com contractes de masoveria de l’any 1950 (ACR, Caixa 7 Carpeta 4, i Caixa 14 Carpeta 1. </span></span></span>LLORET; MARAGALL, 2019) <span><span><span>(Inventari dels documents (1878-1968) del fons del Castell de Montesquiu dipositats a l’Arxiu Comarcal del Ripollès).</span></span></span></p> | 42.1209068,2.2090597 | 434620 | 4663504 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93443-pa100517.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93443-pa100518.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93443-pa100520.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93443-pa100530.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial - productiu | Xarxa natura 2000 | 2023-10-03 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Masia que conserva la fesomia i que actualment manté ús de masoveria i amb activitat agropecuària. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
93442 | Les Codines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-codines-0 | <p><span><span><span>-LLORET BLACKBURN, Marta; MARAGALL MORENO, Marta (2019): Resultats de la recerca arxivística en el marc del Pla Director del Castell de Montesquiu. Montesquiu (Osona). Desembre de 2019. </span></span></span>Inèdit.</p> | XVII-XX | <p><span><span><span>Antiga casa de pagès avui totalment reformada per a ús d’Escola de Natura i casa de colònies. El conjunt compta amb diverses edificacions; d’una banda, els volums que conformen la part de la casa amb alguns annexes adossats, situats a la part est, i d’altra banda, les edificacions de l’antiga pallissa, coberts i corts, a la part nord i oest del conjunt.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al conjunt de les edificacions que conformen la part de la casa, aquestes estan bastides en una zona rocosa en desnivell. Destaquen dos volums principals amb annexes menors a l’extrem més oest, i un tancat a manera de clos al davant de la façana principal, orientada a tramuntana. Tot plegat defineix un conjunt de planta allargada amb teulades a diferents alçades; les cobertes dels dos volums principals són a dues vessants de teula àrab, amb orientació dels careners d’est a oest, seguint la orientació general del conjunt de la casa amb els seus volums adossats. El volum de més a llevant és el de major alçada i compta amb tres nivells de plantes, planta baixa, planta primera i planta sota coberta; el volum central, únicament té dos nivells. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa als murs són de paredat comú amb carreus de pedra més o menys escairats a les cantoneres. La majoria d’obertures són senzilles, de tall rectangular i sense gaires elements arquitectònics visibles, algunes són de factura i materials contemporanis resultat de les darreres reformes de la casa. Tot i això, a la façana principal, orientada al nord, trobem la porta d’accés amb llinda de biga de fusta sobre muntants de pedra. Compta amb algunes finestres amb llinda plana de fusta i d’altres amb llinda de maó massís posat de pla, i algunes mostren muntants de maó massís o rajola. A l’interior es poden observar alguns elements de càrrega, murs de pedra i també pilars de carreus de pedra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a les construccions situades a la part més nord i oest del conjunt, en destaca l’edifici de l’antiga pallissa. Aquest és de planta rectangular i consta de dos nivells, està bastit amb murs de paredat comú i carreus més o menys escairats a les cantoneres, té teulada a dos vessants de teula àrab. La façana principal és orientada al sud, compta amb una gran obertura en arc de mig punt situada ocupant tota la part central del frontis. Davant hi ha el pla de l’antiga era. Al costat de ponent, hi ha una altra construcció d’un sol nivell i planta allargada, corresponent a antigues corts o espais de magatzem. </span></span></span></p> | 08131-11 | A la zona de ponent del terme municipal, prop del límit amb Sora. | <p><span><span><span>Es tracta d’una antiga masia, situada avui dia dins el Parc Natural del Castell de Montesquiu. La masia està situada a l’extrem del municipi de Montesquiu a prop del límit amb Sora, del municipi veí de les Lloses a la comarca del Ripollès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Arquitectònicament no es distingeixen elements que permetin apuntar cronologies molt precises, tot i això, sembla tractar-se d’una construcció d’època moderna, probablement del segle XVII o XVIII amb modificacions i ampliacions posteriors, del segle XIX i XX. De tota manera, sembla que l’origen de la casa pot ser més antic, remuntant-se a l’època medieval, ja que consta a referències medievals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la documentació recollida pels estudis realitzats des del Parc del Castell de Montesquiu, s’han pogut recollir diferents referències del mas Les Codines des del segle XVI en endavant. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al 1591 el mas Codines amb els seus agregats constà que passa a Lluís Descatllar per venta d’Isabel Codina, vídua de Pedro Francás; segons un referència recollida en un document del segle XIX (BC, Fons Queralt, Ref. Queralt/XIX Llibre 8/14. LLORET; MARAGALL, 2019).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Del segle XVIII consta referenciada l’heretat de Les Codines dins les propietats de Lluís Descatllar, en el període en que tenia la propietat del Castell de Montesquiu. En aquest moment la casa està sota la seva jurisdicció i es detalla de la següent manera: “Mas Codinas de Sant Quirze. Arrendament a favor de Eudalt Pour y de Pere Pour pare y fill de Sant Quirze per preu 340 lliures de Barcelona a raho de 85 lliures cada any. Item lo mateix pacte que als demes per tenir arrendat a Bonaventura Carbonell (...) Item que si durant lo present arrendament vindrà dit Exm señor a residir en est castell de Montesquiu dexan dits arrendataris donarli en quiscun any lo mitat de la fruita que se cullira en dita heretat y si residirà en Barcelona dexan aportarli en sa casa dos carregas de fruita sense pagarseli cosa alguna per raho de dit transport. (...) Item que dits arrendataris sempre que se los ordenara y sera menester sien obligats junt ab los demes masovers de Sa Exa en haver de anar ajudar ab sos bous o altrament oer a portar tota la fusta que se haura de menester per los adops y repares de las rescloses dels molins de Montesquiu y foradadas y aportarlas fins a peu de obra sens que per dit transport se los dexa donar paga alguna' (ACA, BesoraXVIII/4: Diversos, Queralt, Lligalls 4. LLORET; MARAGALL, 2019).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una altre document de l’any 1832, en el que es parla de l’estat general de les finques del Marquesat de Besora, hi consta a Sant Quirze “Juan Borell colono. Heretat de Codinas” (ACA, Besora1832/2. Fons: Diversos, Queralt, Lligalls 2, Llibre Besora 2. LLORET; MARAGALL, 2019).</span></span></span></p> <p><span><span><span>També en una referència del segle XIX corresponent a un “Esborrany de la venda del Marquesat de Besora a Jaume Safont. S. XIX” hi consta referenciat el “Mas Codinas” dins les propietats (BC, Fons Queralt, Ref. Queralt/XIX Llibre 8/14. LLORET; MARAGALL, 2019)).</span></span></span></p> <p><span><span><span>En la documentació més contemporània, quan el Castell estava a mans dels Juncadella, consten diverses referències relatives a la comptabilitat relacionada amb el mas Les Codines, època en que la masia devia funcionar com a masoveria. Entre les notes recollides hi consta la compra de dues eugues a l’any 1949 o els litres de llet venuts durant diverses anualitats dels anys 50 del segle XX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1985 es va restaurar i reformar la masia per reconvertir els edificis en casa de colònies, obra que va anar a càrrec de Jordi Ambròs.</span></span></span></p> <p> </p> | 42.1200545,2.1953731 | 433488 | 4663419 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93442-p1170053.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93442-p1170124.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93442-p1170065.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93442-p1170066.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93442-p1170069.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93442-p1170084.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93442-p1170110.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93442-p1170132.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial - cultural - productiu | Xarxa natura 2000 | 2023-10-03 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Actualment l’equipament està gestionat per la Fundació Catalana de l’Esplai (Fundesplai) a través de l’Associació Catalana de Cases de Colònies. La casa es troba envoltada per zona de pastures, camps de conreu i bosc. En terrenys de la casa hi ha una zona destinada a acampada, condicionada amb les instal·lacions i serveis necessaris. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
94704 | Travessera Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/travessera-esglesia | <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> | XVIII -XX | <p><span><span><span>El tram de major interès a nivell històric és el que va des del carrer del carrer de l’Església fins la plaça dels Tells. Aquest tram de carrer fins les escoles velles presenta una amplada molt menor a la resta, testimoniant que és el tram de configuració més antiga.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest tram de carrer acull uns quants edificis d’habitatges, especialment al costat oest del carrer, són edificis de planta baixa, i una o dues plantes pis, la majoria són cases unifamiliars d’una alçada força similar. Trobem obertures emmarcades per muntats i llindes monolítiques, amb algun exemple amb data incisa, concretament del segle XVIII. Els murs de les façanes presenten acabat arrebossat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La importància d’aquest carrer rau no només en la tipologia de cases existents, sinó també amb el fet ser un carrer amb edificis destacables de la història del poble, com l’església parroquial, la Cooperativa l’Amistat i les Escoles Velles.</span></span></span></p> | 08131-60 | A la zona est del nucli urbà, entre el carrer de l’Església i el passeig del Ter. | <p><span lang='CA'><span><span>Part de la traça d’aquest carrer és de configuració almenys del segle XVIII, data documentada en alguna de les llindes dels edificis que en formen part. El traçat del vial es devia començar a ocupar en aquest segle en un període de creixement important de població i que va requerir l’estructuració urbanística i parcel·lació de nous carrers per acollir la creixent demanda de solars per construir nous habitatges.</span></span></span></p> | 42.1089882,2.2092918 | 434627 | 4662180 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94704-p8260251.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94704-p8260228.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94704-p8260234.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94704-trav-esglesia-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94704-trav.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2023-10-01 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les imatges antigues han estat proporcionades per l'Ajuntament de Montesquiu. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
94703 | Carrer Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-cami-ral | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> | XVI-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El carrer Camí Ral transcorre en sentit nord-sud, des del Carrer Santiago Rusiñol fins la plaça de la República.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un carrer que tal com indica el nom és el testimoni fossilitzat en la trama urbana del poble de Montesquiu de l’antic camí ral, de Barcelona a la Cerdanya. Aquest vial està poc edificat, el tram més sud no hi ha edificis, aquest es concentren a la meitat més nord i sobretot al cantó oest. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els edificis són de planta baixa, planta pis i una segona planta o planta sota coberta, la majoria són de murs de pedra amb acabat arrebossat i pintat (a la Ferreria l’aparell del mur és vist), i predominantment amb obertures emmarcades amb carreus als muntants, llindes planes monolítiques que en alguns casos estan decorades o tenen dates gravades, i ampit també de pedra.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En aquest carrer hi trobem edificis, com la Ferreria Vella, originària de mitjans del segle XVI amb reformes al segle XVIII, el número 22 en el que a la llinda de la porta d’entrada hi consta l’any 1666, o els edificis números 10, 12 i 14 amb llindes on s’indiquen cronologies del segle XVIII.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>En aquest carrer hi ha l’edifici conegut amb el nom de la Ferreria, es considera que correspon a la casa més antiga coneguda i documentada de la zona del nucli de Montesquiu, la cronologia es remunta almenys a mitjans del segle XVI. Aquest edifici es va reformar al segle XVIII (també al segle XX) en una època de creixement demogràfic i urbanístic generalitzat, i que, a Montesquiu, queda palès amb un nombre destacat de construccions que es van bastir en aquest segle. En aquest període es van construir a redós de diversos camins antics, els quals en el moment constituïen les principals vies de comunicació que creuaven per aquesta zona i en alguns dels quals es conserven edificis de l’època, alguns amb llindes sobretot del segle XVIII. Així, es van anar ocupant parcel·les al Camí Ral, al Camí de Sant Boi (avui Carrer de Sant Boi), així com a la plaça i la plaçola (continuació del camí ral, segurament també alguns edificis que avui no es conserven a la zona on hi ha l’actual ajuntament), al carrer Nou, al carrer de l’Església i a la Travessera de l’Església. </span></span></span></span></span></p> | 08131-59 | A la zona est del nucli urbà, paral·lel al riu Ter. Té orientació nord-sud. | <p><span><span><span>La configuració urbanística del carrer Camí Ral s'origina a partir de la construcció d'unes primers cases a redós de l'antic camí ral, entre les quals s'han documentat ja al segle XVI l'antiga Ferreria, un molí,... </span></span></span><span><span><span> Junt amb aquest vial i el carrer de Sant Boi es degueren anar produint les primeres ocupacions de solars per la construcció de cases; aquests i el carrer Nou, carrer de la Plaçola, carrer de l'Església,.. van anar definint un nucli de població que seria l'origen del poble de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Aquest camí ral correspon a la via de comunicació entre Vic i Ripoll, i, per extensió, amb Barcelona vers el sud i amb la Cerdanya cap al nord. </span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 42.1095188,2.2105416 | 434731 | 4662238 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94703-p8260387.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94703-p8260398.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94703-p8260403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94703-p8260385.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En aquest carrer també hi ha l’edifici de l’Escorxador municipal, una construcció bastida amb murs de pedra combinat amb maó massís a les cantores i a l’emmarcament de les obertures, és de planta baixa i coberta de teula àrab.A l’extrem nord i al costat est del carrer hi ha el safareig públic. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
93454 | Mare de Déu del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-carme | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p> | XX | En conjunt l’aspecte visible és bo, tot i que hi ha algunes parts que es troben malmeses. | <p><span><span><span>Església d’una nau orientada aproximadament est-oest i absis a l’altar, al costat de ponent, la nau té coberta a dues aigües de teula ceràmica, amb un ràfec decoratiu que recórrer tot el contorn. Davant la façana principal d’accés hi ha un porxo fet amb pilars de pedra, i coberta de bigues de fusta i a sobre, teula àrab. A l’angle sud, s’alça el campanar que destaca per la seva alçada, és de base quadrangular, amb finestres als diferents nivells i obertures més grans al nivell que acullen les campanes, té teulada a dues aigües de teula àrab. Al costat sud hi ha una nau més baixa, amb coberta a un sol vessant i amb accés independent, seguint la línia estilística de tot el conjunt.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’acabat exterior és en base a la combinació de pedra vista i arrebossat amb acabat pintat blanc de les parets; la pedra la trobem a les cantoneres, pilastres i contraforts que hi ha distribuïts en els murs laterals, també a les obertures, el mur d’accés, el sòcol de l’edifici i també al darrer nivell del campanar. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal damunt la porta d’accés i per sobre la teulada del porxo hi ha una escultura d’un àngel alat al centre, corona l’angle de la coberta una creu metàl·lica amb una M de Maria dins un cercle.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior, hi ha una Mare de Déu del Carme damunt una peanya que presideix l’altar, patrona de l’església. Al lateral sud hi ha una Santa Teresina del Nen Jesús i una “Stella Maris”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt compta també amb unes construccions que van ser emprades com a rectoria i escola, construïdes uns anys després de l’església.</span></span></span></p> | 08131-23 | A la zona nord del terme municipal, a la Farga de Bebié. | <p><span><span><span>En origen, els habitants de la colònia la Farga de Bebié havien de desplaçar-se a les respectives parròquies per poder assistir a missa, els que vivien a la banda dreta del riu, la que pertany a les Llosses, a la parròquia de Sovelles, i els feligresos de la banda esquerra, a Sant Quirze de Besora i Montesquiu. Aquesta situació que dificultava poder assistir a missa, va determinar que els habitants de la colònia sol·licitessin un espai per usos religiosos, petició que va ser atesa per l’empresa. Així al 5 de febrer de 1927 es va obrir i beneir un espai d’oratori a la fàbrica. Poc després el rector de Montesquiu va sol·licitar al bisbe poder celebrar-hi missa cada diumenge (VIÑETA, 2002: 107). </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1943 la colònia va passar a tenir capellà propi, Mn. Josep Rovira Tenas (VIÑETA, 2002: 108).</span></span></span></p> <p><span><span><span>A principis dels anys 50 del segle XX els habitants feligresos de la colònia, van sol·licitar a l’empresa Bebié la construcció d’una església adequada a les necessitats de la colònia. La benedicció i col·locació de la primera pedra es va fer el 6 de març de 1955, en època de Mn. Jaume Lladó. Les obres s van posar en marxa de seguida, van anar a càrrec de l’arquitecte Gil Nerot, el constructor Joan Serradell i l’enginyer Abril.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’església es va inaugurar el 16 de juliol de 1958, dedicada a la Mare de Déu del Carme. La rectoria s’hi va annexar uns anys més tard (VIÑETA, 2002: 114).</span></span></span></p> | 42.1311357,2.2039919 | 434212 | 4664643 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93454-pa100620.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93454-pa100717.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93454-pa100614.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93454-pa100618.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93454-p5240236.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les quatre campanes porten els noms de Trinitats, Maria a Monte Carmelo, Josepha i Antònia M. Claret (VIÑETA, 2002: 111). | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
93466 | Estació del ferrocarril La Farga de Bebié | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-del-ferrocarril-la-farga-de-bebie | <p><span lang='CA'>-ALAYÓ I MANUBENS, Joan Carles (2017): Aigua i energia: l’aprofitament hidroelèctric dels rius catalans: la seva història, l’estructura industrial i el patrimoni tecnològic. Lleida: Pagès ed.</span></p> <p><span lang='CA'>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></p> <p><span lang='CA'>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent.<span> </span>Ripoll: Maideu, SL.</span></p> <p><span lang='CA'>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></p> <p><span lang='CA'>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></p> <p><span lang='CA'>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></p> <p><span lang='CA'>-SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa.</span></p> <p><span lang='CA'>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></p> <p> </p> | XX | Tot i que l'edifici de l'estació antiga es conserva dempeus, es troba abandonada i amb parts malmeses. | <p><span lang='CA'>L’antiga estació de tren de la Farga de Bebié és un edifici de planta rectangular aïllat, a quatre façanes, i teulada a quatre aigües, per bé que a la coberta hi ha algun volum sobresortit a cadascuna de les vessants, cos que conté una finestra en cada cas. La construcció té planta baixa, planta pis i planta sota coberta. La teulada és coberta amb teula plana; tot el contorn del ràfec mostra unes motllures que recorren tot el perímetre del voladís. </span></p> <p><span lang='CA'>Les finestres compten amb una franja que delimita el contorn de l’obertura, la distribució al frontis és simètrica, tot i que amb diferents acabats a planta baixa i respecte de la planta pis. A planta baixa trobem al centre tres obertures, la porta d’accés amb una finestra a cada costat, totes amb llinda en arc de mig punt, contrastant amb la resta d’obertures que són de línies rectes. A planta baixa també hi ha dues finestres geminades a cada lateral. A la planta pis, tres finestres amb les mateixes mides i acabat, distribuïdes regularment i amb porticons exteriors de fusta.</span></p> <p><span lang='CA'>Als angles de les cantoneres i al sòcol trobem pedra vista que sobresurt del plom dels murs de les façanes. Les parets tenen acabat arrebossat ocre i pintat en blanc al contorn de les obertures, i verd a les fusteries de les obertures.</span></p> <p><span lang='CA'>Damunt la porta d’entrada a les oficines, centrat en el frontis, hi ha un rètol que indica LA FARGA DE BEBIÉ, amb faroles de l’època a costat i costat.</span></p> <p><span lang='CA'>L’edifici mostra un estil que s’ha tipificat d’influència suïssa pel país d’origen del fundador de la fàbrica i colònia, Edmond Bebié.</span></p> <p><span lang='CA'>La planta baixa era ocupada per la sala d’espera, les oficines del cap d’estació i de la resta del personal, la taquilla, la paqueteria,.. i la planta pis era destinada a habitatge.</span></p> <p><span lang='CA'>Al voltant hi ha diverses restes d’altres construccions i d’estructures, avui dia en diferents estadis d’afectació i difícil identificació, que formaven part del conjunt; també hi ha les restes de la bàscula. </span></p> <p><span lang='CA'>Al peu de l’accés a l’estació venint de la fàbrica hi ha uns edificis que havien estat destinats, entre altres, a magatzems del cotó. Són unes dues naus annexes de planta allargada, de planta baixa i coberta a dues vessants. A l’extrem sud hi ha un petit edifici independent corresponent a antics serveis.</span></p> | 08131-34 | A la zona nord del terme municipal, a la part sud de la colònia la Farga de Bebié, prop de la Fàbrica | <p><span><span><span><span lang='CA'>El 1851 es va fundà la companyia Camins de Ferro de Barcelona a Granollers, el mateix any va iniciar la construcció de la línia que uniria aquestes poblacions. El 1854 s’havia construït fins a Granollers. El 1877 va se’n va fer càrrec la companyia Ferrocarril i mines de Sant Joan de les Abadesses. El tren arribava a Vic l’any 1876. El tram fins a Sant Quirze de Besora consta que es va inaugurar l’octubre del 1879, i el 20 de juny de 1880 el ferrocarril arribava a Ripoll; no seria fins al 17 d’octubre del mateix any que finalment arribaria a Sant Joan de les Abadesses.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L’existència del ferrocarril a l’indret escollit per la construcció de la fàbrica de la Farga de Bebié, suposava un element important alhora d’escollir l’emplaçament, pensant que podria esdevenir un mitjà de transport important de les matèria primera i els productes elaborats a la fàbrica (VIÑETA, 2002: 49).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Bebié va sol·licitar fer un enllaç que facilités l’accés al ferrocarril, concretament una carretera d’accés i la construcció de les vies ferroviàries per l’enllaç al quilòmetre 97 de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses. Els plànols de l’obra daten del 5 de maig de 1920, van anar a càrrec de l’empresa Tanner&Eigemhee, obra que es va poder portar a terme. Consta que el primer vagó que va fer parada a la Farga de Bebié va ser l’any 1920, tot i que no va tenir funcions de baixador de viatgers fins l’any 1933 (VIÑETA, 2002: 49-50).</span></span></span></p> <p>Aquesta estació i alguns altres edificis de la colònia de la Farga Bebié s'han descrit com d'estil suís, per la tipologia arquitectònica i estilística en els acabats, en record de l'arquitectura tradicional del país d'origen de l'empresari fundador, Edmond Bebié.</p> | 42.1296432,2.2036661 | 434184 | 4664477 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93466-pa100674.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93466-pa100677.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93466-pa100696.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93466-la-farga-de-bebie-6estacio.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-10-01 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L’actual baixador de la Farga de Bebié està situat al davant dels edificis dels magatzems.La imatge antiga ha estat facilitada per l'Ajuntament de Montesquiu. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
93445 | El Solei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-solei-0 | <p><span><span><span>-ALAYÓ I MANUBENS, Joan Carles (2017): Aigua i energia: l’aprofitament hidroelèctric dels rius catalans: la seva història, l’estructura industrial i el patrimoni tecnològic. Lleida: Pagès ed.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>-SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | Els habitatges estan sense ús i són visibles algunes parts deteriorades. | <p><span><span><span>Conjunt de diversos blocs d’habitatges, en origen cinc blocs amb diversos pisos a cada edifici. Estan construïts en una zona que actualment està envoltada de bosc. La seva distribució és formant una mena de carrer, amb dos blocs a un costat i tres a l’altre, i a la part posterior, més nord-est) hi havia horts i casetes per guardar les eines, la llenya o per bestiar petit (aviram, conills,..). En origen els blocs seguint una estructura similar, que en alguns es va modificar amb els anys. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A grans línies són edificis de dos nivells, planta baixa i planta pis, amb coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a les façanes principals. La coberta és de teula àrab i té un ràfec suportat per caps de biga de fusta. L’acabat de les façanes és de sòcol de pedra i parets arrebossades amb morter ocre. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A les façanes que miren al nord-est hi ha unes grans obertures que, a manera de porxo, acullen les portes d’accés als diferents pisos; als de la planta pis s’hi accedeix a partir d’una escala de trams situada en aquest espai porxat. A la façana oposada, hi havia un mena d’eixida als extrems dels angles; a planta baixa eren amb accés a l’interior dels habitatges i escala per sortir a l’exterior i a planta primera a manera de galeria coberta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Dos dels edificis de pisos de la part sud-oest es van modificar per ser convertits en residència per noies; els dos blocs es van unir i es reformaren per adaptar-se a les necessitats de residència, amb espais comuns, entre altres.</span></span></span></p> | 08131-14 | A la zona nord del terme municipal. A la colònia la Farga de Bebié, a la part més meridional del conjunt. | <p><span><span><span>Aquest conjunt d’edificis es va edificar a principis dels anys 50 del segle XX, amb la finalitat d’acollir la nova arribada de persones per treballar a la fàbrica (VIÑETA, 2002: 63). Els pisos es van anar ocupant gradualment a mesura que van anar arribant nous treballadors, els primers pisos es van poder ocupar a l’any 1955 i el darrer pis de l’últim bloc es va lliurar al 1962.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons recull Paquita Viñeta (VIÑETA, 2002: 63), els preus del lloguer d’aquests habitatges anaven de les 15 a les 28 pessetes a la setmana, segons el nombre d’habitacions i el ingressos de cada família; preu que augmentava si tenien galliner.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja als anys 60 del segle XX, dos dels blocs del cantó de baix es van modificar per acollir una residència de dones. Les dones vingudes a la colònia per treballar a la fàbrica, se’ls demanava que tinguessin l’edat mínima per poder treballar que era de 16 anys, havien de pagar el lloguer corresponent i tenien els mateixos drets que la resta de treballadors segons categoria i tipus de feina. La majoria de dones arribades a la residència venien de Galícia i Lleó . Aquesta residència va ser gestionada per la Institució Magdalena Aulina, també anomenada “Señoritas Operarias Parroquiales” (VIÑETA, 2002: 153). </span></span></span></p> | 42.1277264,2.2045934 | 434258 | 4664264 | 08131 | Montesquiu | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93445-p5240191.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93445-p5240201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93445-p5240203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93445-p5240208.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93445-p5240224.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93445-p5240228.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-06 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Alguns aspectes del complex mostra una tipologia constructiva i d’acabats que s’atribueix a un estil suís, degut a l’origen dels propietaris de la Farga de Bebié.En la denominació d'aquest barri de la Farga de Bebié s'ha emprat la forma el Solei, molt utilitzada per la gent de Montesquiu, i com a forma proposada pel Consistori. Aquest barri, també es troba referenciat en diverses publicacions com el Solell. | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
93444 | La Bòbila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bobila-1 | <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p> | XX | No està en ús, l'estructura principal es manté dempeus però amb algunes parts en procés d'esfondrament, amb molta vegetació que en cobreixen les estructures. | <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular, amb un volum central més alt, sembla que consta de planta baixa i planta golfes, amb coberta a dos vessants de teula àrab i amb el carener orientat nord-sud. Al voltant d’aquesta construcció central s’hi adossen un seguint de cossos annexes, majoritàriament d’un sol nivell de planta baixa, amb coberta a un sol aiguavés. En conjunt es tracta d’un edifici de construcció senzilla en base a pilars de maó massís, i totxos o totxanes a les parets. La gran vegetació que cobreix les construccions no permet veure detalls més precisos, les poques obertures que es poden apreciar també són senzilles.</span></span></span></p> | 08131-13 | A la zona nord del terme municipal. A pocs metres al nord de la fàbrica del Carbur de Dalt. | <p><span><span><span>L’edifici conegut amb el nom de la Bòbila, correspon a una construcció que en origen va bastir-se com a bòbila per la construcció de matèria ceràmic, sobretot maons per construir edificis de la Farga Bèbie. Sembla que inicialment va fabricar el material per la construcció de la fàbrica vella i altres edificis de la colònia. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons fonts orals, posteriorment s’adaptaria a usos de granja, amb espai per conills, gallines, entre altres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment les construccions que conformen aquest edifici estan abandonades, amb algunes parts ensorrades i totes les estructures molt cobertes i amagades de vegetació que hi ha anat creixent al seu voltant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tenint en compte la cronologia de la Farga Bebié, i els materials visibles de l’edifici de la Bòbila, sembla que es tracta d’un edifici bastit molt a finals del segle XIX o ja al segle XX, atenent al fet que Edmundo Bebié va comprar la farga o molí de Rocafiguera l’any 1895 i que aquesta Fàbrica va començar a posar-se en funcionament a l’any 1899. Es conserva alguna imatge de l’època en que estava en funcionament com a bòbila. Poques informacions consten publicades en relació a aquesta construcció i indústria. La seva ubicació al peu del riu Ter i al costat del canal del Carbur de Dalt, en una feixa allargada i planera, constituïa un bon emplaçament per al seu ús, i quedant propera a tocar de la fàbrica i colònia de la Farga, de fet, en terrenys de la mateixa propietat.</span></span></span></p> | 42.1238251,2.2053215 | 434314 | 4663831 | 08131 | Montesquiu | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93444-pc080353.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93444-pc080354.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93444-pc080414.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93444-teuleria-carbur-de-dalt.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | 2023-10-03 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La imatge antiga ha estat proporcionada per l'Ajuntament de Montesquiu. | 98 | 45 | 1.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
94699 | Conangle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conangle | <p><span><span><span>-ALAYÓ I MANUBENS, Joan Carles (2017): Aigua i energia: l’aprofitament hidroelèctric dels rius catalans: la seva història, l’estructura industrial i el patrimoni tecnològic. Lleida: Pagès ed.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>-SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p> | XX | Alguns habitatges estan sense ús. | <p><span><span><span>Conjunt de diversos blocs d’habitatges, bàsicament dos blocs i unes cases a l’extrem més meridional. Els blocs estan disposats seguint l’orografia, tenen planta allargada, amb coberta a quatre aigües, els dos vessants principals amb el carener que segueix l’orientació de l’eix del bloc i uns vessants menors a cada extrem. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta de dos blocs de cases unifamiliars adossades, de dues plantes, amb la façana principal obra al costat de ponent. Ambdós blocs presenten una estructura constructiva i de distribució força similar, en els dos casos amb obertures formant porxos o galeries, amb pati al davant, per bé que amb diferències que testimonien diferents moments constructius.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el bloc de més al nord, l’accés a l’interior dels habitatges és a la façana principal, a través d’una escala situada dins una mena de porxo, les obertures del qual són d’arc de mig punt definint una porxada a la planta baixa i a la planta pis, una eixida coberta amb les obertures de tall rectangular amb barana d’obra. La resta de finestres són de simples, rectangulars i amb porticons exteriors de fusta. Els habitatges tenen un petit pati al davant. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El segon edifici de blocs, situat més al sud, compta també amb galeries cobertes a la planta baixa i a la planta pis, en aquest cas, les obertures són de línies rectes; a l’eixida de la planta pis, la barana és de barrots metàl·lics. Al davant també compta amb petits patis d’ús de cada casa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’extrem final dels blocs hi ha un habitatge aïllat, de planta baixa, planta pis i golfes (sembla que compta amb un nivell semi soterrani; l’edifici és de planta en forma de T, amb el volum principal de planta rectangular amb un cos sobresortit al mig de la façana principal, la que obra al nord. Aquest un volum acull la porta d’accés a l’interior, situada a la part central de la planta baixa, i dos nivells de galeries, a planta baixa i planta pis; aquestes galeries ressalten del conjunt per ser de llindes en arc de mig punt. La resta d’obertures són de tall rectangular, algunes amb porticons de fusta exterior, a sota dels careners hi ha unes obertures en forma quatre lòbuls. Aquest edifici constava de quatre pisos, dos per planta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt d’edificis mostra un acabat de les parets uniforme, arrebossat i pintat ocre.</span></span></span></p> | 08131-55 | A la zona nord del terme municipal. A la colònia la Farga de Bebié, prop de la Fàbrica nova. S’hi accedeix des del pont de l’entrada a la colònia, és el carrer que segueix a continuació de l’església. | <p><span><span><span>Aquest conjunt d’edificis es va edificar als anys vint del segle XX per tal d’acollir l’increment de mà d’obra necessari per la fàbrica, en una època en que es trobava en ple creixement. No es van construir tots els blocs de cop, va ser gradual.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons recull Paquita Viñeta, el barri de Conangle estava format per vint-i-dues cases unifamiliars (VIÑETA, 2002: 62).</span></span></span></p> | 42.1303658,2.2032966 | 434154 | 4664558 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94699-pa100602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94699-pa100603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94699-pa100607.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94699-pa100611.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94699-pa100613.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A l’extrem més sud de Conangle, darrera el bloc aïllat hi havia els horts que menaven treballadors de la fàbrica. | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
93449 | Carbur de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carbur-de-dalt | <p><span><span><span>-ALAYÓ I MANUBENS, Joan Carles (2017): Aigua i energia: l’aprofitament hidroelèctric dels rius catalans: la seva història, l’estructura industrial i el patrimoni tecnològic. Lleida: Pagès ed.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>El Carbur de Dalt està format per diversos edificis, entre els quals el volum principal i més gran, de planta quadrangular, format per dues naus adossades en paral·lel, cadascuna de planta rectangular allargada. Aquestes sembla que consten d’un nivell semisoterrani i la planta baixa que constitueix en nivell principal, tenen coberta a dues vessants de plaques de fibrociment per cada nau. A la coberta es pot observar un tram de coberta transversal a les naus, amb carener i vessants perpendiculars a les naus i que uneix ambdós cossos. El volum principal té grans obertures de tall rectangular, avui amb alguns dels finestrals cegats. Interiorment es desconeix com es distribueix, habitualment les naus són grans espais diàfans que aprofitaven les grans obertures per facilitar la il·luminació de l’interior, normalment amb pilars metàl·lics o d’obra que esdevenen els elements de càrrega junt amb els murs perimetrals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Del conjunt, destaca, al costat nord, el cos de la torre que sobresurt del nivell de coberta de les naus. Es tracta d’un volum de planta quadrangular, de diferents nivells. Aquest cos esdevé un element distintiu i identificador del complex, a la cara oest, la que mira a la carretera, hi ha un rètol amb el nom “Bebié”. A diferents nivells hi ha obertures, excepte a la planta del mig que són falsos finestrals en arc de mig punt, a planta baixa de tall rectangular i als darrers nivells llinda en arc de mig punt. La part baixa té el mur vist a manera de sòcol, aquest és construït amb mur de pedra. La coberta és a quatre vessants de teula romana ceràmica, al centre de la qual sobresurt un petit volum de quatre cares i coberta de línies corbes. Aquest cos que corona la torra, mostra obertures a cada costat amb lamel·les transversals per permetre la ventilació i evitar l’entrada d’ocells o altres animals. El material constructiu emprat, sembla fusta en tot el seu recobriment exterior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot el conjunt té les superfícies de les parets arrebossades i amb acabat pintat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant s’identifiquen diverses estructures que formen part del complex industrial, algunes sense ús, des de coberts, magatzems, restes que semblen correspondre als antics forns de la pedra o sitges per guardar-hi la matèria primera, entre altres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El complex industrial compta amb altres elements que formen part de la fàbrica, avui central hidroelèctrica, des de la resclosa amb el canal que porta l’aigua del Ter fins al salt, on hi ha les comportes, el canal de sortida de l’aigua de retorn al riu,... </span></span></span></p> <p><span><span><span>A tocar també hi ha una casa, emplaçada a peu de carretera, que sembla que hi residien treballadors de Bebié.</span></span></span></p> | 08131-18 | A la zona nord del terme municipal. Al marge dret del riu Ter. | <p><span><span><span>Les fàbriques de carbur van ser les primeres indústries que s’instal·laren a Montesquiu, aquestes van ser promogudes per la família Juncadella, propietària del castell de Montesquiu, de fet, es van instal·lar en terrenys de la seva propietat. Van ser dues fàbriques, anomenades el Carbur de Dalt i el Carbur de Baix, creades entre el 1895 i el 1897. Sembla que van ser els germans Jeroni, Emili i Antoni Juncadella que van crear la fàbrica de carbur de calci, tot i que al cap de poc temps serien dues fàbriques (CONSORCI DEL TER). Consta que la producció va començar a l’any 1899. Inicialment van anar a càrrec de Juncadella, Arrasquin i Romero (PLADEVALL: 1978, 75). </span></span></span></p> <p><span><span><span>“L’any 1897 s’hi van instal·lar dues turbines fabricades per Planas, Flaquer i Cía. Segurament d’eix horitzontal, de 160 CV de potència i 2.100 litres/s cadascuna, destinades a la producció de calci. L’any 1907 s’hi van posar dues turbines de Construcciones Mecánicas y Eléctricas, SA, també de 160 CV, i el 1908 una de 200 CV” (ALAYÓ, 2017: 511).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Sembla que els objectius de producció esperats no van complir-se, raó que va facilitar que es venguessin una de les fàbriques, el Carbur de Dalt. Aquesta va ser adquirida per Edmundo Bebié l’any 1919, passant a formar part de la Farga de Bebié, fet que permetria poder aprofitar el salt d’aigua per generar energia per la fàbrica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>“L’any 1946 es renova la instal·lació amb una nova turbina Kaplan d’eix horitzontal fabricada per Escher Wyss & Cie. De 446 CV per a un cabal de 5.500 litres/s, que s’havia d’acoblar amb un generador síncron de 380 kVA” (ALAYÓ, 2017: 511).</span></span></span></p> | 42.1226469,2.2051152 | 434296 | 4663700 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93449-pc080310.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93449-pc080321.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93449-pc080333.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93449-pc080424.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93449-pc080434.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93449-pc080475.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93449-pc080456.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Xarxa natura 2000 | 2023-10-03 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
94713 | Col·lecció de plaques estereoscòpiques d’Emili Juncadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-plaques-estereoscopiques-demili-juncadella | <p><span><span><span><span lang='CA'>-s/n (2003): <em>Mirabilia sunt opera tua Domine. Emilio Juncadella, muntanyenc 1908/1915.</em> Diputació de Barcelona, Àrea d’Espais Naturals, Parc del Castell de Montesquiu (Catàleg de l’exposició).</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La col·lecció està formada per 1500 plaques de fotografies estereoscòpiques conservades a l’Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona. Les plaques van ser fetes </span></span><span lang='CA'>pel propi Emili Juncadella, qui fou afeccionat a la fotografia. Estan retolades pel propi Juncadella i recullen les imatges que va fer durant les seves excursions al Pirineus i en els seus viatges a l’Àfrica, l’Índia, Granada, Galícia, Florència o Carcassona, altres indrets. També inclou imatges del viatge en creuer que va fer a bord del vaixell Chenonceaux amb escala a diferents punt com Suez, Jaipur, Ceilan,..</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Del conjunt destaquen els quasi cinc-cents vidres fotogràfics de temàtica muntanyenca, moltes corresponents a excursions que Juncadella va recollir i explicar en un quadern anomenat <span>“Mirabilia sunt opera tua Domine”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Les plaques estan impreses en sistema anàglif, cosa que amb ulleres d’efecte 3D es poden visualitzar amb una visió semblant a com es miraven aquest tipus de fotografia a l’inici del segle XX.</span></span></span></span></p> | 08131-69 | A l’Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona. C/ Mejia Lequerica, 1 - 08028 Barcelona | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El conjunt permet copsar els interessos i gustos d’una família típica de l’alta burgesia catalana, a finals del segle XIX i fins a mitjans del segle XX, de la darrera etapa del castell en mans dels Juncadella. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Emili Juncadella (1885-1936) va ser un personatge de la burgesia catalana que fou darrer propietari del Castell de Montesquiu, fou conegut per les facetes d’enginyer industrial, empresari, polític,.. també fou un apassionat de l’aventura, els viatges i la fotografia, origen d’aquesta col·lecció. Va visitar països com Àsia meridional i Àfrica, però també va ser un gran pirineista, amb ascensions als Pirineus catalans i aragonesos, als Pics d’Europa, especialment entre els anys 1910 i 1927.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1132300,2.2120469 | 434859 | 4662649 | 08131 | Montesquiu | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94713-p8250039.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Sota la denominació “Mirabilia sunt opera tua Domine” hi ha hagut instal·lada una exposició que permet copsar la figura d’Emili Juncadella en la seva vessant de muntanyenc, aventurer i fotògraf. Entre altres, a l’exposició hi ha una mostra d’objectes vinculats a aquestes facetes, inclou càmeres fotogràfiques, reproduccions d’algunes de les fotografies, llibretes, esquis, raquetes de neu, piolets, un aparell per visualitzar les imatges estereoscòpiques, entre molts d’altres. | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
94723 | Goigs a la Mare de Déu del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-mare-de-deu-del-carme-0 | <p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p> | XX | La cantada de goig a Santa Carme es manté molt testimonialment. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els goigs a la Mare de Déu del Carme de la Farga de Bebié, pertanyent a la parròquia de Montesquiu, del Bisbat de Vic, utilitzen el mateix text que trobem habitualment en la majoria de goigs dedicats a aquesta Mare de Déu. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El document consultat és de Lletra i música de Mn. Adjutori Vilalta. Impresos a una sola tinta en negra, Impresos a Ripoll, a la impremta Santa Maria l’any 1961. Hi consta que el tiratge va se destinat als “Amics dels Goigs”. El document inclou a la centre de la part superior la imatge de la Mare de Déu i a sota el títol del goig; a continuació la lletra, i a sota la música, a la part inferior l’Oremus. La lletra és de Sebastià Sanz i la Música de Mn. Enric Bonada. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al document es concreta que és amb llicència eclesiàstica de l’excel·lentíssim Bisbe de Vic, Dr. Ramon Masnou i Boixeda, el 28 de setembre de 1960, tot concedint indulgència als fidels que cantessin o resessin els goigs (VIÑETA, 2002: 111-113).</span></span></span></span></p> | 08131-79 | A l’església de la Farga de Bebié i a l’església parroquial. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els goigs es cantaven al menys durant la celebració de la Festa Major de la colònia de la Farga de Bebié, coincidint amb la Missa major el dia de la festivitat de la patrona, el 16 de juliol. Els darrers anys sempre que s’ha pogut fer missa a l’església s’ha fet cantada de goigs. Darrerament, sembla que també a l’església parroquial de Santa Maria de Montesquiu coincidint amb la data de la festa de la Mare de Déu del Carme i l’homenatge a la gent gran.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1311195,2.2039921 | 434212 | 4664641 | 08131 | Montesquiu | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
94722 | Goigs Verge Immaculada de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-verge-immaculada-de-montesquiu | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els goigs a la Verge Immaculada Patrona de la parròquia de Montesquiu, del Bisbat de Vic, utilitzen el mateix text que trobem habitualment en la majoria de goigs dedicats a aquesta Mare de Déu. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El document consultat és de Lletra i música de Mn. Adjutori Vilalta. Impresos a una sola tinta en blau, sense que hi consti el taller ni la data. El document inclou a la part superior a un costat, el títol del goig amb la imatge de la Mare de Déu al centre; la lletra en dues columnes i, a la part inferior, la partitura de la música del goig; el document es mostra decorat amb un emmarcament d'una garlanda amb espigues. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-78 | A l’església parroquial. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els goigs es canten al menys durant la celebració de la Festa Major, coincidint amb la Missa major el dia de la festivitat de la patrona, el 8 de desembre, la Immaculada Concepció. Actualment la Verge que hi ha presidint l’altar és la Verge Assumpta que es celebra al 15 d’agost.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al llarg de l’any coincidint amb altres diades assenyalades s’han cantat els goigs en honor a la Verge.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1091525,2.2093938 | 434635 | 4662198 | 08131 | Montesquiu | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
94741 | Arada de rodes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arada-de-rodes | XX | Té parts laminades i afectades per l'efecte de l'oxidació. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’una arada de ferro de rodes, també coneguda com a brabant”. L’eina està col·locada sobre una gran llosa encastada al pla que hi ha davant de la Casa Nova del Castell, a l’antiga era. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Aquest tipus d’arada té dues pales, dues ganivetes i dues relles. Era emprada per obrir els solcs a la terra a certa profunditat. L’arada era tirada per bestiar, una mula, euga,.. i conduïda per una persona que la guiava mitjançant l’esteva. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08131-97 | A l’exterior de la Casa Nova del Castell Montesquiu, al pla de l’era del davant de la casa. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Aquesta eina va ser molt emprada al camp català fins ben entrat el XX.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1142892,2.2165278 | 435231 | 4662763 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
93456 | Farga de Bebié | https://patrimonicultural.diba.cat/element/farga-de-bebie | <p><span><span><span>-ALAYÓ I MANUBENS, Joan Carles (2017): Aigua i energia: l’aprofitament hidroelèctric dels rius catalans: la seva història, l’estructura industrial i el patrimoni tecnològic. Lleida: Pagès ed.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>-SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p> | XIX-XX | Hi ha molts habitatges i altres edificis sense ús. | <p> </p> <p><span><span><span>La colònia la Farga Bebié forma part de dos municipis, Montesquiu i les Llosses, corresponents a les comarques d’Osona i Ripollès respectivament, a més, queda distribuïda també entre dues províncies, Barcelona i Girona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El complex industrial tèxtil fundat el 1895 per l’empresari suís Edmond Bebié, està compost per dues fàbriques, la vella a la banda dreta i la nova a l’esquerra, blocs d’habitatges distribuïts també a banda i banda del riu, dues torres pels amos, una església, l’estació del tren, i també un espai de lleure amb pista poliesportiva i unes fonts. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La zona de la riba dreta, de les Llosses, va ser la que es va ocupar primer, no només amb la fàbrica sinó també amb els blocs d’habitatges, que es van anar construint gradualment a mesura que es requerien més pisos per acollir treballadors. La riba dreta és la que va concentrar els negocis i diversos establiments de la colònia, des de la fonda, botigues de menjar i altres coses per la llar, merceria, entre altres, també hi havia el cinema, etc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La fàbrica vella, situada al municipi veí de les Llosses, queda emplaçada entre el riu Ter i la carretera, consta d’una gran nau de dues plantes. Els blocs d’habitatges més antics són els del Tibidabo, a redós i per sobre de la carretera. Seguiren els edificis dels Sunyers, situats a la part més alta; i més tard, el barri de la Balconada del Ter. Aquesta riba del riu també hi ha les torres dels amos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la zona de Montesquiu s’hi va bastir la fàbrica nova, formada per diversos volums d’edificis, destaca la façana de l’edifici que dóna entrada al conjunt de la fàbrica nova, és 1917 i va acollir, entre altres, la Caserna de la Guardia civil. Al costat de llevant, hi ha altres dependències on a més d’alguns habitatges, també s’hi va instal·lar durant un temps les escoles, un oratori religiós fins la construcció de l’església, un establiment destinat a bar i sala de festes, entre altres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A aquesta riba esquerra del riu s’hi van bastir els edificis de Conangle, d’estil suís; posteriorment l’església dedicada a la Mare de Déu del Carme, l’estació del tren i els blocs d’habitatges del Solei, una part dels quals reformarien com a residència per dones. Aquesta part de Montesquiu també és on hi havia una extensió àmplia d’horts, a continuació dels blocs de Conangle. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A cavall dels dos municipis i comarques, hi ha diversos ponts que comuniquen la colònia, de dimensions i usos diferents, el pont de l’entrada, el pont de la fàbrica, el pont dit de la casa. A l’indret també hi ha el pont del tren de la línia de ferrocarril Barcelona- Puigcerdà, situat a una cota per sobre de la colònia.</span></span></span></p> | 08131-25 | A l’extrem nord del terme municipal. A l’entorn d’uns meandres que conforma el riu Ter en aquesta zona. | <p><span><span><span>El fundador de la Farga de Bebié, Edmond Bebié Wild, era un enginyer suís, que tenia una fàbrica de filats de llana moguda per la força hidràulica a Zuric. El seu fill Ernest, qui va compartir estudis amb un jove de Vic, va conèixer les possibilitats de la zona del riu Ter per la instal·lació de fàbriques, curs fluvial on ja s’havien començar a construir algunes fàbriques de la mà d’industrials catalans. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Edmond Bebié va recórrer el riu Ter, cercant un emplaçament adequat per construir-hi una fàbrica de filats. El suís va adquirir l’antic molí de Rocafiguera que també era conegut com el molí de la Farga vella, farga que s’havia reconvertit en molí fariner. Aquest era propietat de la família del mas Rocafiguera de Sora. Entre 1895 i 1896, l’enginyer va comprar 400 hectàrees de terreny a banda i banda del riu Ter, incloent l’antic molí, en una zona molt estratègica aprofitant el meandre que conformava el riu. La Farga de Bebié va ser iniciar-se de la mà d’Edmond Bebié l’any 1895, la fàbrica va començar a funcionar el 1899.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció de la fàbrica es va iniciar ràpidament i també dels edificis de la colònia. Es va haver de fer una obra hidràulica d’envergadura que va permetre aprofitar la concessió de 6.000 l/s, amb el canal de la Cúbia (Les Llosses), de 450 metres de recorregut i quasi tot soterrat, amb la finalitat d’aconseguir un salt de 10,5 m de desnivell per generar inicialment una potència de 600 CV que posteriorment passarien a 1000 CV.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Primera Guerra Mundial va suposar una etapa de creixement de la producció important.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1917 es va ampliar les instal·lacions de la fàbrica, amb la construcció de la fàbrica nova a la riba esquerra del riu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El creixement i importància de la colònia va anar creixent fins al punt que es va plantejar la segregació dels municipis de les Llosses i en aquell moment de Sant Quirze de Besora, entorn l’any 1927, amb la voluntat d’esdevenir municipi propi, finalment no es va acceptar la petició.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La riuada de l’any 1940 va afectar considerablement la colònia, especialment la banda de les Llosses, l’aigua es va emportar la Fonda, una part important dels habitatges d’aquest costat i l’escola. També es va haver de reconstruir el pont de l’entrada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tanmateix la producció va continuar augmentant als any 40 del segle XX, una època de gran creixement, que amb les reformes de la maquinària obligades per l’aiguat, van suposar poder atendre una demanda superior. Època en que es va ampliar la colònia, també es va posar en funcionament el cinema, el cafè, la perruqueria, un forn de pa, que ampliava els serveis existents fins al moment. Continuarien amb la construcció de nous blocs d’habitatges al costat de Montesquiu i l’església.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’Empresa Bebié S.A. va entrar en suspensió de pagaments i va acabar la seva activitat a la Farga de Bebié el 1978. Pere Rovira, empresari català vinculat a la indústria vinícola va agafar el relleu de la fàbrica de la Farga fins a la dècada dels anys noranta del segle XX, quan també entrà en suspensió de pagaments, en una època en hi va haver una extensa i important crisi del tèxtil a Catalunya. Tot i això, la Farga de Bebié va continuar amb activitat tèxtil durant un temps.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2008 finalitzava l’activitat productiva de la fàbrica. Actualment gran part de les construccions estan sense ús i en procés d’abandonament, excepte alguns habitatges i les centrals hidroelèctriques que es troben en ple funcionament, produint energia elèctrica (SERRA, 2000: 241-253).</span></span></span></p> | 42.1305698,2.2055542 | 434340 | 4664579 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93456-pa100706.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93456-pa100719.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93456-pa100723.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93456-pa100601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93456-p5240200.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-10-03 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La Farga de Bebié va esdevenir una colònia tèxtil important i emblemàtica en el conjunt de les colònies tèxtils de Catalunya, i especialment del riu Ter. Aquest va ser coneguda amb el nom de la colònia dels Suïssos atenent a l’origen del fundador, Edmond Bebié.Actualment, després d’haver passat per altres mans propietats, l’empresa manté el nom de Bebié.Com s’ha indicat la Farga de Bebié és una colònia que es troba a cavall de dos municipis, de fet, el gran volum d’edificis es concentren al terme de les Llosses, tanmateix s’ha procurat indicar els elements més remarcables d’un costat i l’altre, sempre però tenint present que només una part és del municipi de Montesquiu. | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
94709 | Font de la plaça Mossèn Cinto Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-mossen-cinto-verdaguer | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’una font pública situada en un parc, compta amb una estructura bastida amb combinació de pedra i maó massís. L’element principal és un mur de pedra que conforma el frontal rectangular de la font, on hi ha l’aixeta i a la base una pica bastida en maó massís. A la part posterior, una pilar de pedra adossat al mur principal, amb una altra pica com l’anterior. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A la plaça on està ubicada compta amb una zona de parc infantil, bancs, una font o estany ornamental, bancs, arbres i espai verd. A l’extrem est de la plaça hi ha un monòlit en homenatge a Mossèn Jacint Verdaguer. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-65 | A l’extrem oest del nucli urbà. | 42.1088799,2.2067255 | 434415 | 4662170 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94709-p8260143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94709-p8260147.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
93566 | Font dels Tells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-tells | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2023): Montesquiu sota el franquisme (1939-1975). Montesquiu: José Antonio Molina Moreno.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’una font situada en una estructura a manera de caseta, concretament una construcció de planta quadrangular, amb coberta a quatre aigües de teula àrab coronada amb un pinacle. La teulada té un ràfec decorat amb una sanefa feta amb maó i suportat sobre caps de biga de fusta. A la part superior del frontal del davant hi ha el nom de la font amb lletres metàl·liques. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’edifici compta amb una mena de porxo definit per obertures en arc de mig punt, que protegeixen el frontal de la font. Al frontis hi ha a la part superior una fornícula amb un enrajolat de to groguenc decorat amb una Mare de Déu amb l’infant i un àngel alat a cada costat (Perpetu Socors), i protegida per una reixa metàl·lica. A sota hi ha les aixetes de la font, compta amb dues aixetes actuals, però conserva les dues peces antigues, formades per un cap amb forma d’animal que té a la boca, el canó de sortida d’aigua. L’aigua cau sobre una pica, avui dia amb acabat enlluït de ciment.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>A la paret posterior hi ha una porta que permet l'accés a l'antic pou que alimentava la font. Antigament sembla que hi havia una manovella o algun altre mecanisme que servia per bombejar l'aigua, aquesta estava situada a una façana lateral i protegida per una petita coberta.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’espai on hi ha la font, definit pel creuament del tres carrers, està delimitat en part per un mur de poca alçada i una barana de fusta a la part posterior de la font, on hi ha un espai enjardinat amb flors i plantes aromàtiques. A la part del davant, uns arbres ofereixen ombra a la placeta de la font, amb bancs per al descans.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-47 | A l’extrem sud del nucli urbà, en el creuament dels carrers Nou, Travessera de l’Església i Santiago Rusiñol. | <p>Segons fonts orals, antigament la font rebia el nom de la 'Font del Pèrpetuo Socorro', imatge que hi ha a la fornícula; es deia també que la font servia per protegir-se d'una epidèmia.</p> <p>La font es va construir al 1941. </p> | 42.1081209,2.2098314 | 434671 | 4662083 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93566-p8260289.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93566-p8260291.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93566-p8260293.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93566-p8260296.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93566-p8260357.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93566-font-perpetu-socor1941.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-10-03 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquesta font està ubicada a tocar d’edificis emblemàtics del poble, com les Escoles Velles o la Cooperativa l’Amistat, i en el creuament de vies de comunicació antigues com el Carrer Nou i la Travessera de l’Església. Aquesta font junt amb la de la Bomba, situada davant el Centre Obrer i Recreatiu, deuen ser les fonts públiques més antigues del nucli urbà.La imatge antiga ha estat proporcionada per l'Ajuntament de Montesquiu. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
94872 | Edifici sobre el Rocal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-sobre-el-rocal | <p><span><span><span><span lang='CA'>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></span></p> <p> </p> | XX | Les restes estan parcialment ensorrades. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Les restes d’aquesta construcció es localitzen sobre el turó del Rocal, sota el qual hi ha el túnel del ferrocarril. Queden situades just sobre el riu Ter, aproximadament a l’alçada del final de la resclosa i l’inici del canal de la Fàbrica de Cal Trinxet.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Les restes conservades corresponen a diferents murs que defineixen una construcció que dibuixa un espai de planta rectangular. Els murs són de pedres de tall irregular lligades amb morter i carreus més ben tallats en algunes cantoneres. En algun punt també s’hi observen alguns maons ceràmics combinats amb la pedra. S’observen algunes cantoneres i també el que sembla una obertura, probablement una porta d’accés.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A l’extrem de l’estructura tocant al penya-segat s’hi conserven alguns elements metàl·lics, sobretot biguetes ancorades en una estructura, una base feta de pedra i maó massís, i també subjectades al mateix espadat. En el cingle s’hi poden veure algunes altres peces metàl·liques clavades.</span></span></span></span></p> | 08131-113 | A l’extrem sud-est del municipi, al capdamunt del Rocal. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Segons informacions orals recollides i proporcionades per l'Ajuntament de Montesquiu, sembla que aquesta estructura servia per recollir aigua del riu Ter, fent-la pujar pel Rocal per a poder-la apropar als trens de vapor de l’estació de Sant Quirze. Les màquines de vapor necessitaven carregar aigua per al seu correcte funcionament.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 42.1094105,2.2120617 | 434856 | 4662224 | 08131 | Montesquiu | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94872-dsc0437.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94872-dsc0444.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94872-dsc0450.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94872-dsc0451.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94872-edifici-estructura-rocal.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | 2023-10-01 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A tocar mateix d’aquestes restes hi ha una torre metàl·lica de la llum. La ubicació de les restes conservades és en una zona de difícil accés que en dificulta una visió general. Tampoc es coneixen notícies que aportin referències específiques sobre el seu ús i funcionalitat. Les imatges antigues conservades que s’han consultat no permeten concretar de quin tipus de construcció pot tractar-se.Les imatges han estat facilitades per l'Ajuntament de Montesquiu. | 98 | 45 | 1.1 | 2136 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
94712 | Escut del castell 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-castell-3 | <p><span><span><span><span lang='CA'>-CORTS LÓPEZ, Ainhoa (2021): Anàlisi heràldica dels escuts relacionats amb el Castell de Montesquiu (Osona). Inèdit.</span></span></span></span></p> | XVIII | L’escut ha perdut algunes parts, especialment detalls del relleu. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un escut ornamental força elaborat, està esculpit en baix relleu i amb inscripció gravada un gran bloc de pedra. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>El relleu mostra un escut amb corona de marquès, compta amb una brodadura llisa que rodeja l’escut, és dividit en dos flancs; dins cada flanc, al costat esquerra, un lleó, i al costat dret, una torra. A la part inferior hi ha una medalla i una inscripció, entre altres elements decoratius que custodien l’escut. La inscripció es pot llegir: “El excelentísimo señor conde de Santa Coloma y de Cifuentes, Marqués de Besora & (...) & C día 20 de Abril de 1790”.</span></span></span></span></span></p> | 08131-68 | A l’interior de la planta baixa del Castell de Montesquiu, al costat mateix de la portalada d’accés. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La cronologia que indica l’escut, 1790, ens situa al llinatge dels Descatllar, a l’època de Gaietà. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1132780,2.2119135 | 434848 | 4662654 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94712-p7300284.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94712-p7300285.jpg | Legal i física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Cultural | BCIN | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 96|94 | 52 | 2.2 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
94710 | Escut del castell 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-castell-1 | <p><span><span><span><span lang='CA'>-CORTS LÓPEZ, Ainhoa (2021): Anàlisi heràldica dels escuts relacionats amb el Castell de Montesquiu (Osona). Inèdit.</span></span></span></span></p> | XVII? | Presenta algunes parts malmeses. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un escut en baix relleu fet sobre un bloc de pedra, defineix una forma rectangular, un carreu, amb el contorn perfilat amb una senzilla motllura angular que delimita el relleu esculpit. La peça està força malmesa en el detall del relleu. Compta amb dues figures humanes, dos infants bessons, col·locades dretes una a cada extrem, que suporten un escut, la part inferior amb unes franges horitzontal i la superior altres elements geomètrics.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-66 | A l’interior del Castell de Montesquiu, a la planta baixa. | 42.1137116,2.2122579 | 434877 | 4662702 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94710-p8250046.jpg | Legal i física | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Cultural | BCIN | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La part inferior podria correspondre a l’heràldica dels Besora. | 96 | 52 | 2.2 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
93447 | Cal Guitoner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guitoner | <p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span>El Guitoner està situat a les afores del poble, a peu de l’antiga carretera de Montesquiu a Ripoll. Es tracta d’un edifici plurifamiliar format per dos habitatges independents adossats (també compta amb un altre habitatge a la part posterior); consta de planta baixa i planta primera, amb coberta a dos vessants i carener paral·lel a l’eix de la façana principal que dona al nord-est, a la carretera. L’edifici que es descriu és el que està situat a peu de carretera, tot i tractar-se de dos habitatges, presenta un acabat força similar però mostra certes diferències entre la meitat més nord i la més sud. En conjunt es tracta d’una construcció bastida combinant maó massís amb paredat de pedra irregular als murs. A la part nord, les cantoneres són de carreus de pedra només desbastats; per contra, a la part sud, les cantoneres són de maó massís i també trobem maó massís formant unes faixes horitzontals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al conjunt de les obertures de la façana principal, aquestes són de línies rectes i estan emmarcades amb maó massís. A la planta primera trobem quatre obertures que obren a balcons de voladís, tots amb baranes de ferro amb barrots senzills i motius decoratius amb volutes a la part superior de la barana. També de la façana principal, a nivell de la planta primera, hi ha dos elements decoratius situats encastats al mur, a un costat, una imatge pintada dins un cercle que mostra una persona bevent amb porró, i a l’altre costat, un animal, probablement un lleó, en baix relleu damunt una cartel·la que indica l’any 1926.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'edifici té un volum adossat a manera de tribuna a la façana sud; en aquest costat de migdia, hi trobem un clos amb un portal que permet l’accés al conjunt des d'aquest extrem i també a la resta de construccions posteriors. D’altra banda, a la part nord, també hi ha un altre volum annex a l'edifici, i al costat, un altre portal d'accés al conjunt, tot de factura posterior. </span></span></span></p> | 08131-16 | A peu de la carretera C-17z, al punt quilomètric 84. | <p><span><span><span>La tipologia de construcció pot correspondre a un edifici bastit a les primeres dècades del segle XX, probablement l'any 1926 segons s’indica en una cartel·la a la façana de la casa. Es va construir a peu de carretera de Barcelona a Ripoll, quedant situada entre el poble de Montesquiu i la colònia de la Farga de Bebié. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons es recull a través de fonts orals, l'edifici havia fet funcions de fonda i hostal.</span></span></span></p> | 42.1148981,2.2037289 | 434173 | 4662840 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93447-p7300541.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93447-p7300536.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93447-p7300539.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93447-p7300545.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93447-cal-guitoner-antic-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Cal Guitoner consta esmentat en el llibre de Paquita Viñeta en l’apartat que relaciona els habitatges de la fàbrica. La imatge antiga ha estat facilitada per l'Ajuntament de Montesquiu. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
93562 | Font de Mercè Juncadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-merce-juncadella | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Aquesta font es troba al jardí del Castell de Montesquiu, situat a peu del castell pel costat de migdia. L’estructura de la font és un mur de pedra allargat i de poca alçada, amb la part central rematada amb forma d’arc de mig punt delimitada per uns carreus de pedra. A la part central del frontal hi ha una pedra encastada que sobresurt i constitueix el vessador de l’aigua. A la base hi ha una estructura de forma semicircular a manera de pica que recull l’aigua.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-43 | A pocs metres al sud del Castell de Montesquiu, a peu del camí d'accés. | 42.1123575,2.2121998 | 434871 | 4662552 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93562-p7300246.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93562-p7300241.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93562-p7300245.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93562-p7300242.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | 2023-10-04 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 51 | 2.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
94739 | Casilla del Carbur | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casilla-del-carbur | <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> | XIX-XX | L’edifici està abandonat, amb la teulada ensorrada i moltes parts de l’estructura malmeses. | <p><span><span><span>Es tracta d’una petita caseta situada a peu de via al seu pas per la riera de la Solana aproximadament. L’edifici era de planta baixa i planta pis, amb coberta a dos vessants; comptava amb altres construccions annexes a costat i costat, disposades en paral·lel a la via. L’estructura és de murs de pedra i maó massís, amb les parets arrebossades i pintades. Les obertures i les cantoneres mostren una faixa que sobresurt lleugerament de manera ornamental. A l’edifici hi vivia un treballador del ferrocarril que s’encarregava del pas de via d’aquest punt entre altres tasques de manteniment. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquesta zona hi ha un pas que permet creuar la via del tren, comunicant el camí que del Castell de Montesquiu baixa fins a l’antiga fàbrica del Carbur de Baix. Aquest pas a més, és el que era emprat per anar al poble de Montesquiu, ja que passant per l’antic passeig que hi havia en aquesta zona es podia creuar el riu Ter a través del pont metàl·lic o de ferro.</span></span></span></p> | 08131-95 | A prop de la Central del Carbur de Baix, a la banda est de la via. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El 1851 es va fundà la companyia Camins de Ferro de Barcelona a Granollers, el mateix any va iniciar la construcció de la línia que uniria aquestes poblacions. El 1854 s’havia construït fins a Granollers. El 1877 va se’n va fer càrrec la companyia Ferrocarril i mines de Sant Joan de les Abadesses. El tren arribava a Vic l’any 1876. El tram fins a Sant Quirze de Besora consta que es va inaugurar l’octubre del 1879, i el 20 de juny de 1880 el ferrocarril arribava a Ripoll; no seria fins al 17 d’octubre del mateix any que finalment arribaria a Sant Joan de les Abadesses.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1142835,2.2084636 | 434564 | 4662768 | 08131 | Montesquiu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94739-p5030146.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94739-p5030155.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94739-p5030160.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94739-p5030162.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94739-p5030165.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Xarxa natura 2000 | 2023-10-04 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Més al nord hi ha una altra Casilla anomenada de les Planeses, propera a l'antiga àrea d'acampada de les Planeses. | 98 | 45 | 1.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
93446 | Can Bota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bota | <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span>Casa situada a l’extrem nord del nucli urbà, bastida en una zona en desnivell, fet que determina l’accés a peu pla en les dues plantes inferiors. És de planta quadrangular amb coberta a dos vessants de teula àrab amb el carener orientat nord-sud; compta amb un nivell semisoterrani, la planta baixa amb accés principal a través de la façana principal que obra a l’oest, la que dóna a la carretera, i la planta primera. Actualment té la superfície de les seves façanes arrebossades, fet que no permet veure el material constructiu. La casa compta amb el volum principal al qual s’adossen diversos annexes, entre els quals trobem, a la façana sud, el cos que clou amb un terrat a planta primera, o un garatge a la banda oposada. </span></span></span></p> <p>De l'edifici destaca, a la façana posterior, la de llevant, una porta d'accés al nivell semisoterrani i una finestra a la planta pis, situada sobre la porta. Ambdues són de muntants i llindes planes de carreus de pedra ben tallats, polits i motllurats als angles; totes dues presenten la data 1769, la de la porta amb una creu patent dins un cercle i damunt un peu, i la de la finestra, amb el monograma de Maria. La data de la finestra es troba dins una mena de frontó perfilat per una motllura en relleu mixtilini.</p> <p><span><span><span>L’edifici compta amb una galeria a la façana de ponent, la qual al nivell de la plana primera és de tres obertures en arcs carpanells.</span></span></span></p> | 08131-15 | A tocar de la carretera de Ribes, a l'extrem nord del nucli de la població. A prop de les piscines i de la zona d'esbarjo la Font d'en Nando. | <p>L'edifici es degué bastir al segle XVIII, segons les dates que consten a les llindes d'una porta i una finestra, on hi ha gravada la data de 1769.</p> <p><span><span><span>La tipologia de decoració de la llinda de la façana posterior és similar a altres exemples que trobem al poble, també amb dates del segle XVIII (1770 i 1771), moment de creixement important del poble.</span></span></span></p> | 42.1122612,2.2069261 | 434435 | 4662545 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93446-p73005522.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93446-p73005292.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93446-p73005492.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93446-llinda-can-bota-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93446-llinda-can-bota-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93446-llinda-can-bota.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93446-can-bota.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-01 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Algunes de les imatges han estat proporcionades per l'Ajuntament de Montesquiu. La imatge antiga fou realitzada des de l'altra banda del riu, a la zona de la fàbrica del Carbur; en primer terme es pot veure la passera del Carbur (una de les diverses palanques que ha tingut al llarg dels anys) i Can Bota al fons, més a l'esquerra de la imatge també és visible Cal Moliner. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
93448 | Carbur de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carbur-de-baix | <p><span><span><span>-ALAYÓ I MANUBENS, Joan Carles (2017): Aigua i energia: l’aprofitament hidroelèctric dels rius catalans: la seva història, l’estructura industrial i el patrimoni tecnològic. Lleida: Pagès ed.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>El Carbur de baix està format per diversos edificis, tot i que anteriorment hi havia més construccions. Actualment, bàsicament es conserven dues naus industrials i un edifici d’antigues oficines. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Dues naus d’un sol nivell i de planta rectangular allargada, una adossada al mur del canal i situada més al nord, i l’altra, situada a molt poca distància de l’anterior, és la que actualment conserva l’estructura més original. D’una banda, la nau adossada al canal, es va haver de refer, de la mateixa manera que el tram del mur del canal en aquest extrem. Aquesta nau, conserva només una façana original, la més nord, amb mur de paredat de pedra i un parell d’obertures amb llinda d’arc de mig punt feta amb maó massís, conformant dos grans finestrals, de característiques habituals en edificis industrials. Aquesta nau és l’edifici principal de la central hidroelèctrica, que acull la maquinària que genera l’energia a partir del salt d’aigua del canal. La nau del costat, consta que era un edifici auxiliar de l’antiga central, conserva l’estructura i materials originals; és de murs de pedra irregular i maó massís emmarcant les obertures, tant portes com finestrals, majoritàriament de llinda en arc rebaixat. La coberta és a dues aigües amb teula àrab i carener orientat nord-sud.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt compta i conserva un antic edifici d’habitatge i oficines. Aquest és de planta rectangular, consta de planta baixa, planta primera i un petit espai sota coberta, la teulada és a dues vessants de teula àrab. Està bastit també seguint una tipologia dels edificis industrials caracteritzada per la combinació de maó massís a les cantoneres, emmarcant les obertures, amb algun element decoratiu com una faixa a la línia del forjat i paredat de pedra irregular als murs. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant s’identifiquen diverses estructures, unes més visibles que d’altres, entre les quals construccions relacionades amb la fàbrica del Carbur que formaven part del complex. A la zona del mur del canal hi ha una estructura a manera de gran mur atalussat en el que hi ha diverses obertures en arc i coberta de volta rebaixada,.. o les restes de la passera que a l’alçada dels horts comunicava amb el nucli urbà, el poble, i facilitava l’accés entre ambdues bandes del riu. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El complex compta amb altres elements que formen part de la fàbrica, avui central hidroelèctrica, des del canal que porta l’aigua del Ter fins al salt, on hi ha les comportes, el canal de sortida de l’aigua de retorn al riu,... </span></span></span></p> | 08131-17 | A tocar del riu Ter, a la riba esquerra del curs fluvial, en el seu pas pel nucli urbà però a la banda oposada del poble, al peu del turó del Castell de Montesquiu. | <p><span><span><span>Les fàbriques de carbur van ser les primeres indústries que s’instal·laren a Montesquiu, aquestes van ser promogudes per Adolf Juncadella, propietari del castell de Montesquiu, de fet, es van instal·lar en terrenys de la seva propietat. Van ser dues fàbriques, anomenades el Carbur de Dalt i el Carbur de Baix, creades entre el 1895 i el 1897, la concessió es va obtenir l’any 1896. Tot i que la producció va començar a l’any 1899. Inicialment van anar a càrrec de Juncadella, Arrasquin i Romero (PLADEVALL: 1978, 75). </span></span></span></p> <p><span><span><span>“L’any 1899 s’hi van instal·lar dues turbines fabricades per Planas, Flaquer y Cía., d’eix horitzontal i cambra tancada, que podien utilitzar un cabal màxim de 3.500 litres/s i tenien una potència de 500 CV cada una. Estaven acoblades a generadors de corrent continu La Electricidad (LESA) de 40 CV i 10.000 A, que feien funcionar els forns elèctrics. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre el 1900 i el 1901 s’hi va instal·lar una turbina de 50 CV que serviria possiblement per a l’enllumenat elèctric de les instal·lacions” (ALAYÓ, 2017: 514).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Posteriorment, al 1907 es va canviar una turbina per una altra de Cosntruccions Mécanicas y Eléctrias de 500 CV (ALAYÓ, 2017: 514). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Sembla que els objectius de producció esperats no van complir-se, raó que va facilitar que es venguessin una de les fàbriques, el Carbur de Dalt. Aquesta va ser adquirida per Edmundo Bebié l’any 1919, passant a formar part de la Farga de Bebié.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1927 (en algunes publicacions consta la data 1937), el Carbur de Baix va passar a mans de l’Electra Industrial de Carburs, època en que es van fer millores que van permetre que obtindré una bona producció, en aquest període s’empraven dos salts d’aigua amb una força de 500 CV (PLADEVALL: 1978, 75). Segons dades publicades per Antoni Pladevall “<em>el Carbur ha tingut, en el seu moment esplendorós, 47 treballadors”</em> (PLADEVALL: 1978, 75). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al 1932 es va substituir una de les turbines per una de Maquinaria y Metalurgia Aragonesa-Utebo, per a un cabal de 4.600 litres/s i de 730 CV. També va comptar amb una turbina Francis de 25 CV (ALAYÓ, 2017: 514).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La fàbrica del Carbur junt amb la resta de propietats del Castell de Montesquiu va passar a mans de la Diputació de Barcelona l’any 1971, per herència dels Juncadella. Finalment, l’any 1975 es va aturar la producció.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fecsa-Enher va adquirir la fàbrica l’any 1986 per a la producció d’electricitat, situació que es manté actualment. Avui dia compta amb una turbina Kaplan d’eix vertical, de Neyrpic, per a un cabal màxim de 9.000 litres/s i de 1.425 CV (ALAYÓ, 2017: 511).</span></span></span></p> | 42.1131691,2.2089405 | 434602 | 4662644 | 08131 | Montesquiu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93448-p5030087.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93448-p5030077.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93448-p5030080.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93448-p5030088.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93448-p5030116.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93448-p5030084.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Xarxa natura 2000 | 2023-10-03 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La fàbrica del Carbur es troba situada entre el riu Ter i la via del Tren, per aquesta raó per accedir-hi sempre s’han hagut de creuar palanques, ponts i/o passos sobre la via. Durant dècades, el pas de creuament habitual des del poble, era des d’un camí que sortia del poble i anava aigües amunt, vers l’actual zona de les piscines, es baixava a peu d’aigua i en aquell punt, sempre que l’aigua ho permetia, era el pas habitual per creuar el Ter, i on hi havia una palanca, anomenada del carbur, que permetia arribar a la fàbrica. Al 1899 la família Juncadella, llavors la propietària del castell i del carbur, va sol·licitar construir un pont metàl·lic que comunicava des de l’alçada de l’actual plaça de la República, al costat de l’edifici anomenat l’Hotel, vers els horts. Aquest pont però va quedar destruït amb la riuada de l’any 1940. La passera, de ferro i formigó, que es va fer el 1983, i que permetia creuar el riu a l’alçada del parc de la pèrgola amb els horts, va quedar destruïda per la riuada de l’any 2018.Al costat de la central hi ha una extensa zona planera d’horts, els quals es mantenen conreats per gent del poble, malgrat que actualment, sense la palanca que comuniqui fàcilment el poble amb els horts s’ha de fer una volta considerable per poder-hi arribar. | 119 | 45 | 1.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
93651 | Escultures d'Enric Pla Monferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultures-denric-pla-monferrer | <p><span><span><span><span lang='CA'>-CORTÉS ELÍA, Maria del Agua (2016): Guió per renovació de museografia. Castell de Montesquiu. Diputació de Barcelona, Oficina de Patrimoni Cultural. </span></span></span></span>Inèdit.</p> | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A l’exterior del castell de Montesquiu, als jardins, hi ha tres escultures obra de l’Enric Pla Montferrer. Aquestes estan cedides en dipòsit al castell pel mateix artista.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’obra anomenada “A poètica 1995 – 2005”, de l’any 1999, és una escultura en acer patinable (o Corten) tallat,, que representa una “a” amb una llarga cua, en la que hi ha gravats uns versos de Miquel Martí i Pol. L’autor cerca reivindicar el treball, manual i intel·lectual, i també al poeta osonenc, amb una mena d’homenatge (</span></span></span></span></span><a href='https://www.diba.cat/es/web/fons-art/-/6028-enric-pla'><span><span><span><span>https://www.diba.cat/es/web/fons-art/-/6028-enric-pla</span></span></span></span></a><span lang='CA'><span><span><span><span> ). Els versos que hi ha gravats són un fragment del poema <em>A manera de J. V. Foix</em>, publicat al recull <em>La fàbrica</em> de Miquel Martí i Pol. L’escultura “A poètica” està ubicada a la part posterior de la Masoveria del Castell. Aquesta obra està situada al costat de la Masoveria del Castell, a tocar de la façana posterior.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Una altra peça la trobem a la banda sud, està configurada amb un bloc rectangular de ciment amb una peça metàl·lica representant unes banyes de brau, fetes en acer de tipus Corten; aquestes banyes estan col·locades a un dels extrems superiors. Aqueta peça està situada al davant de la Masoveria del Castell.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>L'altra obra és una escultura formada per tres cubs metàl·lics pintats de vermell distribuïts en una zona d'arbres, a una distància aproximada d'uns 20 metres, en un pla del jardí.</p> | 08131-53 | Al Castell de Montesquiu, a l’espai exterior immediat que envolta el castell i la Masoveria del Castell. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Enric Pla i Montferrer va néixer a Llucà (Osona) l’any 1969. Va cursar estudis artístics a l’Escola de Belles Arts de Vic, amb els s’especialitzà amb la forja. Estudià amb Josep Plandiura al Centre d’Art La Rectoria, a Sant Pere de Vilamajor. Té una llarga carrera en la vessant més tradicional de la forja, combinada amb la part més artística de tractament escultòric, vessant que reivindica com un art de ple dret. La Generalitat de Catalunya li atorgà el títol oficial de Mestre forjador l’any 2009, des de l’any 2000 té un taller a Alpens. De la seva trajectòria, també es pot destacar que compta amb diverses escultures en espais públics, també ha col·laborat en la restauració d’obres modernistes de Puig i Cadafalch o la participació en la construcció de la Sagrada Família (</span></span></span></span></span><a href='https://www.diba.cat/es/web/fons-art/-/6028-enric-pla'><span><span><span><span>https://www.diba.cat/es/web/fons-art/-/6028-enric-pla</span></span></span></span></a><span lang='CA'><span><span><span><span> ).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al 2006 va fer una exposició monogràfica al Parc del Castell de Montesquiu que volia mostrar la seva trajectòria. Un cop finalitzada, les tres obres del tercer apartat de l’exposició, van ser adquirides per la Diputació de Barcelona, on les trobem avui dia.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1137023,2.2129478 | 434934 | 4662700 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93651-p7300173.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93651-p7300194.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93651-p7300187.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93651-p7300221.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93651-p7300209.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93651-p7300225.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93651-p7300160.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93651-p7300151.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93651-p7300147.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Enric Pla i Montferrer | Situat davant de l’accés al castell, és representa El sistema solar, un conjunt format per nou peces, cadascuna és una peça vertical de planxa metàl·lica que conté la representació de cadascun dels planetes i una amb el Sol, obra del mateix autor. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
94698 | Col·lecció El sistema solar d'Enric Pla Montferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-el-sistema-solar-denric-pla-montferrer | <p><span><span><span><a href='https://www.diba.cat/web/fons-art/-/6028-enric-pla'>https://www.diba.cat/web/fons-art/-/6028-enric-pla</a> </span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='http://www.montferrer.cat/'><span><span><span><span>http://www.montferrer.cat/</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='http://enricpla.blogspot.com/2012/10/projecte-planetes.html'><span><span><span><span>http://enricpla.blogspot.com/2012/10/projecte-planetes.html</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://parcs.diba.cat/web/l-informatiu/-/els-jardins-del-castell-de-montesquiu-acullen-la-representacio-del-sistema-solar-a-escala'><span><span><span><span>https://parcs.diba.cat/web/l-informatiu/-/els-jardins-del-castell-de-montesquiu-acullen-la-representacio-del-sistema-solar-a-escala</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span><a href='http://enricpla.blogspot.com/2012/10/projecte-planetes.html'>http://enricpla.blogspot.com/2012/10/projecte-planetes.html</a></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A l’exterior del castell de Montesquiu, als jardins, hi ha diverses escultures obra de l’Enric Pla Montferrer. Entre aquestes, hi ha un conjunt de nou peces anomenat “Representació del sistema solar a escala” a manera d’exposició. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Consta de vuit planxes verticals, cadascuna amb un rectangle foradat on hi ha col·locada la representació de cada planeta i el Sol a escala. Cada peça inclou a la planxa unes dades bàsiques: el nom, la distància al Sol, el radi mitjà, la massa i la inclinació de l’eix de rotació. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La col·lecció permet copsar i comprendre les diferents grandàries dels planetes, entendre la magnitud de l’Univers. El conjunt és com una maqueta del sistema solar, amb el Sol i els planetes reduïts a 550 milions de vegades més petits.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-54 | Al Castell de Montesquiu, a l’espai exterior immediat que envolta el castell, davant la façana de llevant. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Enric Pla i Montferrer va néixer a Llucà (Osona) l’any 1969. Va cursar estudis artístics a l’Escola de Belles Arts de Vic, amb els s’especialitzà amb la forja. Estudià amb Josep Plandiura al Centre d’Art La Rectoria, a Sant Pere de Vilamajor. Té una llarga carrera en la vessant més tradicional de la forja, combinada amb la part més artística de tractament escultòric, vessant que reivindica com un art de ple dret. La Generalitat de Catalunya li atorgà el títol oficial de Mestre forjador l’any 2009, des de l’any 2000 té un taller a Alpens. De la seva trajectòria, també es pot destacar que compta amb diverses escultures en espais públics, també ha col·laborat en la restauració d’obres modernistes de Puig i Cadafalch o la participació en la construcció de la Sagrada Família (</span></span></span></span></span><a href='https://www.diba.cat/es/web/fons-art/-/6028-enric-pla'><span><span><span><span>https://www.diba.cat/es/web/fons-art/-/6028-enric-pla</span></span></span></span></a><span lang='CA'><span><span><span><span> ).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al 2006 va fer una exposició monogràfica al Parc del Castell de Montesquiu que volia mostrar la seva trajectòria. Un cop finalitzada, les tres obres del tercer apartat de l’exposició, van ser adquirides per la Diputació de Barcelona, on les trobem avui dia.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1129883,2.2123095 | 434881 | 4662622 | 2012 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94698-p7300228.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94698-p7300232.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94698-p7300269.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94698-p7300279.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
93595 | Col·lecció de mobiliari i objectes del Castell de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-mobiliari-i-objectes-del-castell-de-montesquiu | <p><span><span><span><span lang='CA'>-CORTÉS ELÍA, Maria del Agua (2016): Guió per renovació de museografia. Castell de Montesquiu. Diputació de Barcelona, Oficina de Patrimoni Cultural. Inèdit.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La col·lecció està formada per objectes molt diversos, els quals majoritàriament havien format par de la casa, resultat bàsicament de la donació de Mercè Juncadella. En total consta de 211 objectes que formen part del fons Artístic de la Diputació de Barcelona, dels quals 86 estan documentats i 125 pendents de documentar. A més de les 1500 plaques de fotografies estereoscòpiques conservades a l’Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Inclou una extensa mostra de mobiliari de tipus noucentista: llits, tauletes, armaris, caixes de núvia, miralls, calaixeres, làmpades, taules, cadires,.., acompanyat d’un nombre important de quadres, pintura sobre llenç, disposats a les parets de diferents estances, amb alguns retrats de la família Juncadella. Compta també amb una variada mostra d’objectes de petites dimensions, també objectes de casa, com rellotges, roba de casa, objectes de cuina, ombrel·les,.. Una part de peces etnològiques, com selles de muntar, eines i maquinària del camp, així com objectes vinculats a les aficions d’Emili Juncadella, trofeus de cas, màquina de fotografiar estereoscòpica, armes,...</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Del mobiliari destaquen un parell d’escriptoris amb incrustacions, cinc caixes de núvia, una caixa forta de tres panys, una taula d’escacs i una dotzena de cadires i butaques d’estil ferrandí, isabelí i historicista.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Dels quadres, destaquen els retrats d’Emili i Mercè Juncadella, i també una vista de Montesquiu de l’any 1951. Hi ha un retrat d’un infant vestit de cadet i fumant puro, de principis de segle XX, que podria correspondre a un membre de la família Juncadella. La resta són bodegons, paisatges i naures mortes, d’autors molt diversos, Domingo Soler, Josep Llovera, Sotomayor, Vidal Quadres,... Entre els quals, destaca un quadre de Josep M. Vayreda i una representació de les vespres sicilianes pintada de Casanova. A nivell d’objectes ornamentals, també hi ha un conjunt d’escultures de marbre i de bronze, i litografies originàries de París que inclou una sèrie sobre la història d’Esther.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>La col·lecció també compta amb un conjunt d’armes destacables, dues escopetes, dos trabucs, una pistola i una ballesta amb quatre fletxes. Entre els objectes menors té interès la col·lecció de ventalls de Mercè Juncadella.</span></span></span></span></span></p> | 08131-52 | Al Castell de Montesquiu, en diferents estances del monument. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El conjunt permet copsar els interessos i gustos d’una família típica de l’alta burgesia catalana, a finals del segle XIX i fins a mitjans del segle XX, de la darrera etapa del castell en mans dels Juncadella. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1132785,2.2120288 | 434858 | 4662654 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250008.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250009.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250016.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250017.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250026.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250023.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250030.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250043.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250045.jpg | Física | Isabelí|Noucentisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les dades s’han extret de l’estudi “Guió per renovació de museografia. Castell de Montesquiu “, elaborat per Maria del Agua Cortés Elía, de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. | 100|106|116|98 | 53 | 2.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
94869 | Capella del Castell de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-castell-de-montesquiu | <p>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</p> <p>-CATALÀ ROCA, Pere: Castells Catalans</p> <p>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</p> <p>-ESPADALER I PARCERISAS, Ramon (1993): El Castell de Montesquiu a la darreria de l'edat mitjana. Barcelona. L'Avenç, cop. 1993.</p> <p>-ESPADALER I PARCERISAS, (1989, juny): Notes sobre la importància de l'arxiu descobert al Castell de Montesquiu- - Revista</p> <p>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</p> <p>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</p> <p>-VVAA (1987): CATALUNYA ROMÀNICA. VOL. X RIPOLLÈS. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XVII | <p><span><span><span>La capella del Castell de Montesquiu està situada adossada a la façana principal del monument, concretament a l’angle sud-est. L’església compta amb accés directe des de l’exterior i també amb comunicació des de l’interior del castell. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una petita capella, d’una sola nau de planta rectangular amb coberta de volta de canó molt lleugerament apuntada. La coberta conforma un terrat pla amb accés des de dependències de la planta primera. A la part superior de la façana de llevant hi ha una petita espadanya que conté la campana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Exteriorment es mostra com una construcció de planta rectangular de murs de carreus de mides diverses, amb restes de revestiment de morter. La porta d’accés des de l’exterior, al mur de ponent, és de muntants de carreus i llinda plana monolítica, tots ben tallats i polits. Damunt d’aquesta portalada, hi ha una fornícula, decorada amb elements geomètrics i florals, a l’interior hi trobem una escultura de Santa Bàrbara, patrona de la capella. També a la façana principal hi ha una petita finestreta. A la façana de llevant hi ha altres finestretes que faciliten la il·luminació de l’interior, amb vitralls decoratius.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior, trobem un arrambador de rajola policromada del segle XVII, decorada amb motius geomètrics, vegetals i florals, i amb algunes escenes de la vida de Santa Bàrbara. La porta d’accés i comunicació amb l’interior del castell, i les d’accés a la part posterior de l’altar (a manera de sagristia), així com una de les finestres, estan decorades amb guixeries amb motius vegetals i florals, també amb alguns elements geomètrics, i el símbol de Maria Mare de Déu, a la porta d’accés amb les dependències del castell, i el símbol d’alfa i omega a les de la sagristia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Compta amb un altar d’estil barroc, amb la mesa i a sobre el retaule; aquest és format per diferents nivells, al cos central hi ha fornícules, cadascuna flanquejada per columnes salomòniques, i a l’àtic, una altra fornícula. Tot ell compta amb relleus que mostren motius sobretot vegetals i florals, junt amb diversos caps d’àngels, també amb elements arquitectònics que delimiten cada part del retaule. Està acabat pintat amb policromia i sobretot daurat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La capella conserva mobiliari, objectes ornamentals, litúrgics, d’ús pràctic,.. </span></span></span></p> | 08131-110 | Al Parc Natural del Castell de Montesquiu. La capella està adossada a l’angle sud-est de la façana principal del castell. | <p><span><span><span>Els orígens del castell de Montesquiu es remunten a l’època medieval, entre els segles X i XI, quan devia haver-hi una torre de vigilància per controlar la zona de pas del riu Ter. Al llarg dels segles, el castell va experimentar canvis considerables; durant el període medieval es tractaria d’un castell tipus domus o casa forta. Més tard, entorn a les darreries del segle XV es va adaptar a residència senyorial, convertint l’antiga domus en un castell. Les modificacions es van anar succeint al llarg de la seva història, amb canvis destacats també al llarg del segle XVI i XVII, en època de la nissaga Descatllar i també a les primeres dècades del segle XX quan estava a mans de la família Juncadella.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Lluís Descatllar va fer construir la capella del castell, la qual fou consagrada el dia 13 d’abril de 1642, sota l’advocació de Santa Bàrbara. Aquesta església sembla que va substituir una petita capella anterior, segurament d’època medieval, la qual devia estar situada molt a prop de l’edifici del castell però exempta. Als inventaris que es conserven del castell, hi ha documentades les obres i les reformes a la capella entre 1638-1642.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En data 12 de març de 1382, trobem un document sobre una requisició, en que Francesca, muller del difunt Guillem Sala, senyor del castell de Dos Castells reclama al veguer i jutge de Vic la seva assignació com a tutora de les filles del seu marit (ACRI-ACM: 1349/4, núm. 84 calaix 1 Sora, 2200). S’hi referencia la capella sobre la domus de Montesquiu, constituïda sota la parròquia de Besora. Hem de pensar que podria tractaria d’aquella primera capella del castell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 18 de gener 1390 consta en un document de venda feta per Berenguer de Cumbis de la parròquia de Sant Quirze de Besora, que ven a Ramon Codina, rector de la capella de Santa Bàrbara de Montesquiu, el mas Ravell i el mas Mascaltrà, de la parròquia de Santa Maria de Besora per 190 sous barcelonesos (ACRI-ACM: 1349/29; Besora 7 núm. 33). El 9 de febrer de 1436, en una acta de reconeixement, trobem que Guillem Codina i el seu fill Pere Codina, de Sant Quirze de Besora, reconeix i defineix a Ramon Codina rector de la capella de Santa Bàrbara de Montesquiu, els masos Ravell i Malastacia, que són adjunts situats a la parròquia de Santa Maria de Besora (ACRI-ACM: 1342/31, Besora 4 núm. 43). En aquests dos documents es referencia l’existència d’un rector de la capella de Santa Bàrbara de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el testament d’Isabel Descatllar de 21 de maig de 1535 hi apareix dins el seu llegat la donació de la capella de Santa Bàrbara. (BC, Fons Querlat, Llibre 8/8, núm. 2286, data 1680)</span></span></span></p> <p><span><span><span>En la visita pastoral datada el 20 de desembre de 1619 (ABEV, Fons XM1, Llibre 1212 pàg. 235) es fa relació de la visita per part de Don Antonius Vallespir a la capella de Santa Bàrbara del Castell de Montesquiu, llavors barri de Sant Quirze de Besora. Consta que té un altar amb el seu retaule, ornamentat, amb els frontals amb tela i vellut, amb dues imatges als costat una Santa Bàrbara i l’altra de Santa Magdalena, amb les armes dels Descatllar al mig, senyors, del castell de Montesquiu i el de Besora. Costa amb la lapida conservada i sacralitzada, amb un crist petitó; també hi consten altres ornaments, com làmpada, canelobres de ferro i també una pau de falta amb la imatge del” ecce homus”. També un missal petitó en un faristol de fusta. Calze i patena de plata, dos corporals en bon estat amb tafetà carmesí sota nova guarnida amb fil d’or, també una casulla de cotonet blau amb un passament de plata, una altra casulla molt vella, altres peces de roba (camis, amit i cinyell tot bo). Es documenta també un benefici fundat per Arnau Guillem de Besora per 25 misses.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En data 10 d’agost de 1645, en un còdex de Lluís Descatllar (ACA, Diversos, Queralt, Lligalls, 3; Llibre: Besora 3, Doc. 20), es documenten sintèticament les propietats que es troben sota la jurisdicció del senyor Lluís Descatllar, i també es deixa constància que demana als seus hereus que acabin de daurar el retaule de la capella de Santa Bàrbara.</span></span></span></p> | 42.1131073,2.2120817 | 434862 | 4662635 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94869-p7300290.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94869-p7300293.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94869-p7300297.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94869-p7300300.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94869-p7300366.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94869-p7300302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94869-p7300308.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94869-p7300412.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIN|Xarxa natura 2000 | 2023-10-04 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 96|94 | 45 | 1.1 | 1760|1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
93563 | Font del Castell Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-castell-xic | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’una font constituïda per un mur allargat a manera de mur de contenció, fet amb grans blocs de pedra escairats i amb peces més planes en forma de llosa a la part superior. Al centre hi ha una pedra disposades en vertical que conforma el frontal de la font, on hi ha l’aixeta. L’aigua vessa a una pica amb reixa amb una mica de paviment de lloses al voltant. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La font està molt a prop del castell en una zona d’esbarjo força planer, amb algunes taules i elements de mobiliari, en un entorn envoltat d’arbres. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-44 | Al Parc del Castell de Montesquiu, a l’Àrea d’esplai de la Font del Castell Xic. A pocs metres al nord-est del Castell de Montesquiu, a peu de la pista. | 42.1141202,2.2140835 | 435028 | 4662746 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93563-pa100561.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93563-pa100564.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93563-pa100559.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | 2023-10-04 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc