Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 93455 | Cooperativa l'Amistat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cooperativa-lamistat | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2015): L’Amistat. Cooperativa obrera de consum. Montesquiu. Imprès a Maideu, SL: Ripoll</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2022): Montesquiu: poble obrer i republicà (1931-1939). Montesquiu: José Antonio Molina Moreno.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2023): Montesquiu sota el franquisme (1939-1975). Montesquiu: José Antonio Molina Moreno.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Edifici situat a l’encreuament de dos carrers, determinant que compti amb dues façanes que afrontin als respectius vials. L’edifici mostra planta en forma de “L”, consta de planta baixa, planta primera i unes petites golfes o espai sota coberta. Té coberta general a dues vessants amb els careners paral·lels als carrers, excepte en dos trams on destaca una part de la teulada a tres vessants, perpendicular a la línia global de teulada, determinant també una alçada i acabat de la façana diferent en aquests punts. El ràfec de la teulada mostra un voladís recolzat sobre mènsules de biga de fusta que atorguen una tret decoratiu a l’edifici. A l’extrem</span></span></span></p> <p><span><span><span>A grans línies les obertures són senzilles. Destaca un llarg balcó corregut amb voladís que recórrer part de les dues façanes; a nivell decoratiu presenta una motllura senzilla al voladís i amb una barana de ferro que combina barrots senzills alternats amb altres de corbats, junt amb volutes ornamentals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les façanes presenten un acabat arrebossat i pintat; en una de les façanes laterals, es pot observar el material constructiu de les parets, realitzat amb paredat de pedra combinat amb maó massís a les cantoneres i emmarcant les obertures.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’extrem nord del carrer Travessera de l’Església hi ha un dels coberts o magatzem, aquest és de planta baixa seguint un mateix estil i acabat del conjunt de l’edifici.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La cooperativa l’Amistat es manté activa i oberta a la planta baixa de l’edifici, amb accés a través del carrer Travessera de l’Església. </span></span></span></p> | 08131-24 | Travessera de l'Església, 18. | <p><span><span><span>L’origen de la cooperativa es situa a l’any 1920 quan un grup d’obrers de Montesquiu es van reunir a la Font Codineta per parlar sobre la creació d’una cooperativa de consum en un context en que les famílies treballadores estaven sotmeses a una pressió salarial important que en dificultava la subsistència. La recessió en la que es trobava la indústria catalana just després de la finalització de la Primera Guerra Mundial, va generar una situació d’enduriment de les condicions laborals de la classe obrera, en paral·lel les lluites sindicals es van radicalitzar, hi va haver diverses vagues, algunes molt conegudes, amb l’objectiu de millorar la vida i condicions de la classe treballadora, es van congelar els salaris, els preus dels aliments van augmentar,... </span></span></span></p> <p><span><span><span>Arran d’aquella reunió, un grup de persones van tirar endavant la creació de la Cooperativa l’Amistat que es va legalitzar l’abril de 1920.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El primera local que va llogar la cooperativa eren uns baixos a la Carretera de Ribes per fer servir de magatzem i punt de venda, inicialment amb obertura els caps de setmana per al servei dels associats. Les feines es feien entre els socis, s’ho repartien per torns, no hi havia dependents a sou. L’èxit i el bon funcionament del moment, amb un context propici, van conduir a la decisió de construir un edifici propi de la cooperativa, el lloc escollit va ser un solar a les afores del nucli antic, a la continuació de la Travessera de l’Església. En aquell context, es va optar no només per dotar-se d’activitat de botiga, sinó que es plantejar i construir una planta més a sobre per a fer-hi un cafè i una sala de ball per l’esbarjo dels socis. Tot plegat ocorria l’any 1928.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els serveis que oferia la cooperativa també es van ampliar amb la fundació d’una germandat de socors mutus per assistir a les famílies associades en cas de malaltia o defunció. Aquesta decisió va venir promoguda per les informacions rebudes d’altres membres de la Federació de Cooperatives. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la república es van adaptar els estatuts de l’entitat a la nova situació, en un context en ell que la Generalitat de Catalunya fomentava el cooperativisme obrer.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta que el 13 de juny de 1931 es redactà un nou reglament de la secció de socors sobre malalties, invalidesa pel treball i pensions per a la vellesa de la cooperativa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La Guerra civil va suposar entrar en un període d’incertesa, especialment a causa de l’escassetat de productes bàsics. També la postguerra va ser una etapa molt complicada, sobretot perquè hi havia persones que pressionaven perquè es tanqués i il·legalitzés la botiga, al·legant la competència que suposava per altres comerços. Era una època que també les revenges, cercar apropiar-se l’edifici.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’agost de 1939 es va haver de canviar el nom per adaptar-se a la nova legislació. La Ley de Cooperatives de l’any 1942 va suposar una modificació important de les funcions i serveis que oferia la cooperativa, a partir de llavors es va prohibir la tasca d’associació entre les cooperatives, la formació a les persones associades,.. fent que fossin simples unitats econòmiques; situació que va fer que la cooperativa passés per una etapa econòmica complicada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb el temps es va anar recuperant econòmicament i fins i tot es van portar a terme tasques de reforma, des de pintar l’interior de la botiga, instal·lar nous prestatges, comprar una cambra frigorífica, construir un magatzem per la llenys i el carbó, augmentar les matances de porc per poder donar servei a l’augment de demanda d’embotit, entre altres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta que a l’any 1952 es va reparar la façana de l’edifici, el mateix any es va tornar a encunyar moneda social. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1967 es va ampliar l’edifici pel costat del carrer Rossinyol.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre el 1969i el 1970 el mal estat de les bigues del sostre de la botiga, que cedien amb el pes del volum de persones que s’hi aplegaven, van obligar a construir una pista de ball a la planta baixa, moment que s’adquirí un terreny adjacent. Tot plegat deixava la cooperativa en una situació econòmica complicada, d’endeutament. Aquesta situació econòmica, va determinar que la celebració del seu cinquantè aniversari no fos de la manera que es volia.</span></span></span></p> | 42.1083030,2.2095574 | 434649 | 4662103 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93455-p8260273.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93455-p8260278.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93455-p8260274.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93455-p8260280.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93455-coopertiva-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93455-carrer-santiago-rusinol-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | Inexistent | 2023-10-01 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les imatges antigues han estat proporcionades per l'Ajuntament de Montesquiu. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 93457 | Carrer de Sant Boi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-boi | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> | XVII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El carrer Sant Boi transcorre i creua tot el nucli urbà d’est a oest, s’inicia a la plaça principal del poble, la Plaça de la República i fins l’extrem oest del nucli. De fet, en època que hi havia el pont metàl·lic, connectava amb aquest directament, esdevenint una via de comunicació important del poble, i un camí històric de comunicació vers altres poblacions. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A costat i costat del carrer s'arrengleren cases antigues, excepte la part més de ponent, de fet conserva cases de constitució antiga fins unes cases després de creuar la carretera però la resta, és de configuració contemporània, sense que segueixi la línia constructiva i urbanística de la resta. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La majoria dels edificis que trobem en aquest carrer, fins poques cases després de la carretera vers ponent, ocupen parcel·les molt variades, amb amplades molt diverses. Els edificis estan configurats per una estructura de planta baixa i una planta pis o dues plantes pis (la majoria), també hi ha algun exemple amb un nivell més (de golfes o sota coberta).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La majoria d’edificis en els que el material constructiu dels murs és visible, podem veure que estem davant d’un gran nombre de cases bastides amb murs de paredat de pedra combinat amb maó massís, sobretot a les obertures però també en cantoneres,.. Hi ha diversos exemples d’obertures de llindes i muntats de pedra. També trobem edificis amb acabat arrebossat i pintat, amb diferents exemples on el tractament de la superfície, els elements arquitectònics i decoratius de les façanes són més elaborats, responen a una tipologia d’edifici més eclèctic, probablement ocupat per famílies menestrals. Molts dels edificis d'origen mostren baranes, reixes i alguns altres elements de forja. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El gran volum d'edificis són de construcció de mitjans i finals del segle XIX i primeres dècades del segle XX. Es tracta d'un tipus d'edificis, bàsicament destinats a comerç a la planta baixa i habitatges a les plantes superiors.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Després de la carretera en sentit ponent, trobem dos edificis clarament diferenciats per la seva tipologia constructiva, dels més antics del carrer, un dels quals data del segle XVIII amb unes obertures amb llindes i muntats de pedra treballades i amb decoracions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Així, a gran trets hi ha dos tipus d’edificis, els que són més antics, edificats amb murs de pedra (amb acabat arrebossat i pintat) i amb obertures emmarcades per carreus i llindes ben treballades, polides i sovint amb decoracions o dates incises, i altres, que són de combinació de murs de pedra amb maó massís. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-26 | A la zona central del poble, travessa el nucli urbà d’est a oest. | <p><span><span><span>La configuració urbanística del carrer Sant Boi deu correspondre a les primeres ocupacions junt amb el Camí Ral, el carrer Nou i el carrer de la Plaçola. A partir dels primers eixos de camins antics es van anar construint unes primeres cases que esdevindrien l’origen del poble de Montesquiu. A l’entorn dels quals s’anirien definint altres vials més o menys paral·lels, que per venda de les parcel·les permetria anar assentant població a l’indret. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Molts edificis d’aquest carrer testimonien la importància que va tenir aquest carrer en el conjunt del poble, un eix comercial molt important durant gran part del segle XX, amb gran diversitat d’establiments i botigues. </span></span></span></p> | 42.1092803,2.2084355 | 434557 | 4662213 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93457-p8260157.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93457-p8260189.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93457-p8260175.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93457-p8260190.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93457-p8260363.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93457-p8260164.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93457-p8260160.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93457-p8260209.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93457-p8260198.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93457-sant-boi-1960-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93457-sant-boi-1960-c.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | Inexistent | 2023-10-01 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les imatges antigues han estat proporcionades per l'Ajuntament de Montesquiu. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 93458 | Carrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-nou-9 | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> | XVI-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El carrer de Nou transcorre des del Carrer Sant Boi, molt a prop de la plaça de la República, fins la confluència amb la Travessera de l’Església a l’alçada de la Font dels Tells. El carrer presenta una lleu corba en el seu traçat seguint la topografia del terreny i la mateixa inclinació que fa el riu. Ens indica i testimonia una ocupació antiga del vial. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A costat i costat del carrer s'arrengleren cases antigues, construïdes sobretot entre els segles XVIII i XIX, tot i que també hi ha alguna obra posterior. La majoria dels habitatges que trobem en aquest carrer presenten estructura de planta baixa i dos pisos, tot i que també trobem uns quants edificis de només dos nivells, planta baixa i planta pis. Hi ha un habitatge que només és de planta baixa. En alguns casos trobem algun garatge al costat de la casa, i excepcionalment, alguns edificis, molt pocs, tenen pati al costat; el més habitual és que els edificis estiguin ocupant una parcel·la que permet tenir un tros de pati a la part posterior. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Diverses cases encara conserven la seva estructura original de plantes i també d’acabat de les façanes (algunes reformades conservant l’estil). Així, a gran trets hi ha dos tipus d’edificis, els que són més antics, edificats amb murs de pedra (amb acabat arrebossat i pintat) i amb obertures emmarcades per carreus i llindes ben treballades, polides i sovint amb decoracions o dates incises, i altres, que són de combinació de murs de pedra amb maó massís. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els edificis més destacables són dels números 17 al 39, on trobem més exemples de construccions del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-27 | Al nucli del poble, a la part de llevant, entre el carrer de Sant Boi i el carrer Santiago Rusiñol. Paral•lel al riu i al carrer Camí Ral. | <p><span><span><span>La configuració urbanística del carrer Nou deu correspondre a les primeres ocupacions junt amb el Camí Ral, el carrer Sant Boi i el carrer de la Plaçola. A partir dels primers eixos de camins antics es van anar construint unes primeres cases que esdevindrien l’origen del poble de Montesquiu. A l’entorn dels quals s’anirien definint altres vials més o menys paral·lels, que per venda de les parcel·les permetria anar assentant població a l’indret. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les primeres notícies documentals d’establiments en aquest entorn daten del segle XVI, tot i que sobretot va ser a partir del segle XVIII quan va començar a desenvolupar-se i créixer urbanísticament.</span></span></span></p> | 42.1089765,2.2099921 | 434685 | 4662178 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93458-p8260304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93458-p8260309.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93458-p8260324.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93458-p8260318.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93458-p8260350.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93458-p8260351.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93458-p8260352.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93458-p8260360.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 93474 | Pont de l'Entrada / Pont de la Farga de Bebié | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-lentrada-pont-de-la-farga-de-bebie | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>-SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta d’un pont de traçat recte, amb dos arcs rebaixats i suportats sobre els estreps i un pilar central. El pilar és de plana ovalada i bastit amb carreuó. Els estreps de fet estan encaixats en els murs de pedra de contenció de cada costat del riu, murs també. Les voltes i els arcs semblen de formigó armat. Compta amb baranes també construïdes de carreus de pedra amb lloses coronant la part superior. Un element que acompanya al pont són les banderes de l’empresa de la colònia la Farga de Bebié, i a la cara de ponent del pont, el nom de Bebié en lletres metàl·liques vermelles.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El pont permet la comunicació entre les dues bandes de la fàbrica i colònia de la Farga de Bebié, la qual està distribuïda a costat i costat del riu Ter. Permet accedir a la banda esquerra del riu, a la Fàbrica Nova, el barri de Conangle i el del Solei, l’església de la Mare de Déu del Carme o a l’estació de la Farga. Com la Farga de Bebié, el pont també forma part de dos termes municipals, així, la banda sud del pont correspon a Montesquiu, i la banda nord, a les Llosses.</span></span></span></span></p> <p> </p> | 08131-38 | A la Farga de Bebié, sobre el riu Ter. | <p><span><span><span><span lang='CA'>L’empresari suís Edmond Bebié, fundador de la Farga de Bebié, va adquirir les propietats del Molí de Rocafiguera i de la Farga Vella entre els anys 1865 i 1866; de seguida es va iniciar la construcció de la fàbrica i colònia, posant-se en funcionament al 1899. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La ocupació a la banda esquerra del riu Ter per part de la Farga de Bebié, com a mínim és de quan es va construir la Fàbrica Nova, aquesta va entrar en funcionament l’any 1917.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Entre els anys 1927 i 1928 la línia del tren que passa per la Farga es va electrificar a 1500 V en corrent continu, permeten que es posessin en funcionament trens automotors. Això, va determinar que s’hagués de canviar el pont al seu pas per la Farga de Bebié per un que pogués suportar el pes dels nous trens. L’empresa Bebié va comprar a la Cia. Caminos de Hierro del Norte de España el pont de ferro del tren que volia substituir, i el va instal·lar a l’emplaçament de l’actual Pont de l’Entrada. Aquell pont va quedar destruït per la riuada del 17 d’octubre de 1940, comportant que fos substituït per l’actual pont de pedra (VIÑETA, 2002: 50). Després de l’aiguat, l’empresa es va posar ràpidament a reconstruir els danys ocasionats per la riuada, entre els quals, la construcció d’aquest nou pont de pedra que comuniqués ambdues bandes del riu, bastit als quaranta del segle XX. </span></span></span></span></p> | 42.1315924,2.2041973 | 434229 | 4664693 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93474-pa100627.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93474-pa100723.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93474-la-farga-de-bebie-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93474-la-farga.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | Inexistent | 2023-10-01 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les imatges antigues han estat proporcionades per l'Ajuntament de Montesquiu. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 93475 | Pont del tren | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-tren | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>-SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p> <p> </p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta d’un pont de traçat recte, amb una llargada entorn a 75 o 80 metres. Està format per quatre alts pilars de pedra excepte la part superior que és de formigó. La base dels pilars és planta ovalada i la resta del pilar de planta quadrada i secció trapezoïdal, aquests suporten un tauler metàl·lic, amb barana també metàl·lica.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’alçada des del curs del riu Ter és d’uns 25 metres. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El pont queda emplaçat en el límit entre els termes municipals de Montesquiu, a la banda més sud, i les Lloses, al costat més nord. Prop de l’inici del pont pel costat de Montesquiu, hi ha l’andana de la Farga i l’antiga Estació, a la banda oposada hi ha un túnel de curt recorregut, ja dins el terme de la comarca del Ripollès, anomenat el túnel de la Farga.</span></span></span></span></p> | 08131-39 | A l'extrem nord el terme municipal. A l’alçada de la Farga de Bebié, sobre el riu Ter. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Les primeres informacions que parlen de projectar una línia que unís Barcelona amb Sant Joan de les Abadesses, amb l’objectiu de transportar carbó de les mines de la zona d’Ogassa i Surroca, data de l’any 1844. La seva construcció va passar per diverses fases, canvis d’empresa,.. que van anar provocant diversos endarreriments.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El 1851 es va fundà la companyia Camins de Ferro de Barcelona a Granollers que va iniciar la construcció de la línia a l’any 1851. El 1854 s’havia construït fins a Granollers. El 1877 va tornar-hi a haver un canvi de concessió per a la construcció i explotació de la línia que faltava fins Sant Joan de les Abadesses, se’n va fer càrrec la companyia Ferrocarril i mines de Sant Joan de les Abadesses. El tren arribava a Vic l’any 1876 i finalment el tram fins Sant Joan de les Abadesses es posava en funcionament l’any 1880. El tram fins a Sant Quirze de Besora consta que es va inaugurar l’octubre del 1879, i el 20 de juny de 1880 el ferrocarril arribava a Ripoll; no seria fins al 17 d’octubre del mateix any que finalment arribaria a Sant Joan de les Abadesses.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El 1904 arran d’un tractat entre Espanya i França es va acordar crear dues noves línies transpirinenques, una de les quals suposava la continuació d’aquesta línia de Barcelona a Vic i Sant Joan de les Abadesses, connectant Ripoll amb la Tor de Querol. Al 1919 es connectava amb Ribes de Freser i el 1922 amb la Molina i Puigcerdà. No seria fins el 1929 que es connectaria amb la Tor de Querol. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Entre els anys 1927 i 1928 la línia del tren que passa per la Farga es va electrificar a 1500 V en corrent continu, permeten que es posessin en funcionament trens automotors. Això, va determinar que s’hagués de canviar el pont al seu pas per la Farga de Bebié per un que pogués suportar el pes dels nous trens. Aquell pont primer pont metàl·lic va ser adquirit per l’empresa de la Farga de Bebié, que el va instal·lar a la zona de l’actual Pont de l’Entrada, era un pont de bigues amb gelosia metàl·lica (VIÑETA, 2002: 50). L’aiguat del 1940 el va destruir, riuada que també va malmetre el pont del tren. Després de l’aiguat i durant molt de temps, la línia del ferrocarril va quedar interrompuda; els trens que venien de Barcelona finalitzaven el trajecte a la caseta de la Farga, i els provinents de Ripoll també havien d’aturar-se abans del tram destruït (VIÑETA, 2002: 131).</span></span></span></span></p> | 42.1314501,2.2049289 | 434290 | 4664677 | 08131 | Montesquiu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93475-pa100628.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93475-pa100637.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93475-pa100712.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93475-pa100590.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93475-la-farga.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93475-la-farga-de-bebie-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2023-10-01 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Per sota del pont, a més del riu Ter, hi ha la Farga de Bebié, fàbrica i colònia, també hi ha al seu entorn tres ponts més (ponts i palanques), i la carretera C-152a. Les imatges antigues han estat proporcionades per l'Ajuntament de Montesquiu. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 93560 | Camí ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-33 | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-FONT I GAROLERA, JAUME (2014): “La xarxa de camins i les comunicacions a Osona al segle XVIII i la vertebració territorial de la comarca”. <em>Ausa</em>, Vol. XXVI, número 174. Patronat d’Estudis Osonencs. [Consulta en línia: <a href='https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/285314'>https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/285314</a><span><span>]</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>- PADRÓS GÓMEZ, CARLES (2010): Els camins antics i les vies romanes a la comarca d’Osona (Barcelona):Estat de la qüestió, a “Quaderns de prehistòria i arqueològica de Castelló, número 28. [Consulta en línia: <a href='https://dialnet.unirioja.es/ejemplar/261215'>https://dialnet.unirioja.es/ejemplar/261215</a><span><span>]</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> | XVI-XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Antic camí ral que creua el terme municipal de Montesquiu aproximadament en sentit nord-sud. La traça d’aquest camí està integrada dins l’actual trama urbana de la població, mantenint fins i tot la denominació en un dels seus carrers. Malgrat no es coneix amb exactitud tot el recorregut del camí, part del trajecte de sud a nord passa pel carrer que porta el mateix nom i que condueix a peu de l’antiga ferreria, on també es localitzaria un antic hostal. Continuaria vers el nord, passant segurament per la plaçola, seguint per la mateixa ribera esquerra del riu Ter, fins a passar pel pont de la Codina per seguir en sentit Ripoll. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A la part nord del terme municipal, antigament el curs de riu Ter definia algun meandre més. En aquesta zona, i en el darrer tram del camí dins el terme municipal de Montesquiu, es conserva un tram de camí paral·lel al riu i a la carretera C-17 que manté una amplada considerable, amb mur de contenció a un costat i restes d’empedrat en alguns punts. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>S’atribueix al camí ral i a la construcció d’un primer hostal i una primera ferreria, l’origen del nucli de Montesquiu. Amb el temps, a redós del camí ral es van anar construint algunes cases, que anirien augmentant en nombre fins a configurar un primer carrer que junt amb el Carrer de Sant Boi, es consideren el primer i més antic creuament de carrers de la població, i entorn al qual s’aniria desenvolupant Montesquiu.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08131-41 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Aquest camí ral correspon a la via de comunicació entre Vic i Ripoll, i, per extensió, amb Barcelona vers el sud i amb la Cerdanya cap al nord. Anomenat la “strata cerdana”, constitueix una important via de comunicació, </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>“que en temps moderns funcionà com a via de trànsit normal al llarg dels segles XVIII i XIX i passaria a ser el pas natural per la construcció de la carretera de Vic a Ripoll. De fet, “l’any 1799 el tram de Barcelona a Ripoll era considerat de primer ordre a la província (Galadies, 1846, 35-36)” (PADRÓS, 2010: 242)</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Carles Padrós (PADRÓS, 2010: 242-243) recull diverses referències documentals publicades sobre la “strata cerdana”, i concretament en el tram relacionat amb Montesquiu informa que: “En el recull que realitza Albareda (1983, 43-44), Zamora parla del “...camino de herradura de la villa de Ripoll y demàs pueblos de la Montaña de Vich”. Diu l’autor que, tot i les reformes, el camí seguirà pel mateix lloc que l’antic. El partit de Vic acaba a la Farga de Rocafiguera, que es troba a tan sols a mig quart d’hora de Sant Hipòlit. El fet que la carretera es trobi en bones condicions fa n’hi hagi poca informació. Diu el text que fins al lloc de Montesquiu, a cinc hores de la ciutat de Vic, les feines a fer són minoritàries, en canvi de d’aquí fins a la ciutat de Ripoll la feina és major, perquè el terreny està en molt mal estat diu, per les pluges de l’any 1786. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>(...) A l’alçada de Sant Quirze de Besora, abans d’arribar al municipi, es té documentat un tram de camí antic, la Cugulera, de difícil atribució cronològica, però el fet de seguir el rei i que l’antiga C-17 passi pel mateix lloc fa pensar en una perduració des d’època romana, si no anterior” (PADRÓS, 2010: 243). La conclusió que en fa Padrós al tram antic conservat prop de Sant Quirze de Besora, permet apuntar un origen per al traçat del camí, inclòs el tram que discorre pel terme de Montesquiu.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1093439,2.2106138 | 434736 | 4662218 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93560-p8260387.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93560-p1170049.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93560-p5030006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93560-p5030013.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93560-p5030018.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | 2023-10-04 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 93561 | Espai la Pèrgola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-la-pergola | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d'un espai adequat per al descans, el lleure i l'esbarjo, anomenat la Pèrgola. L'indret </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>és ombrívol i fresc, amb una gran pèrgola central que li dóna nom, envoltat d’arbres, sobretot plataners. La zona està enjardinada i condicionada amb bancs, també hi ha un parc infantil. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La pèrgola esdevé l'element distintiu del lloc, és una estructura de pilars de ciment encofrat amb bigues laminades de fusta i biguetes metàl·liques que suporten les voltes de material traslúcid. El paviment és de formigó lliscat amb un gran escut de Montesquiu al centre.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Està situat a peu del riu Ter, entre el curs fluvial i el carrer Plaçola, amb l’escola a un extrem i l’accés a la piscina i la zona de la font d’en Nando a l’altre. Al costat del riu, hi ha un passeig que s’estén riu avall i en el que hi ha diversos panells informatius sobre el patrimoni natural de l’entorn, la flora i la fauna, la xarxa de camins, etc.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-42 | Al carrer de la Plaçola, a la zona de la Pèrgola. | 42.1113624,2.2081947 | 434538 | 4662444 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93561-p7300525.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93561-p7300526.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93561-p8260448.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93561-p7300515.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 93562 | Font de Mercè Juncadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-merce-juncadella | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Aquesta font es troba al jardí del Castell de Montesquiu, situat a peu del castell pel costat de migdia. L’estructura de la font és un mur de pedra allargat i de poca alçada, amb la part central rematada amb forma d’arc de mig punt delimitada per uns carreus de pedra. A la part central del frontal hi ha una pedra encastada que sobresurt i constitueix el vessador de l’aigua. A la base hi ha una estructura de forma semicircular a manera de pica que recull l’aigua.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-43 | A pocs metres al sud del Castell de Montesquiu, a peu del camí d'accés. | 42.1123575,2.2121998 | 434871 | 4662552 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93562-p7300246.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93562-p7300241.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93562-p7300245.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93562-p7300242.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | 2023-10-04 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 51 | 2.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 93563 | Font del Castell Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-castell-xic | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’una font constituïda per un mur allargat a manera de mur de contenció, fet amb grans blocs de pedra escairats i amb peces més planes en forma de llosa a la part superior. Al centre hi ha una pedra disposades en vertical que conforma el frontal de la font, on hi ha l’aixeta. L’aigua vessa a una pica amb reixa amb una mica de paviment de lloses al voltant. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La font està molt a prop del castell en una zona d’esbarjo força planer, amb algunes taules i elements de mobiliari, en un entorn envoltat d’arbres. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-44 | Al Parc del Castell de Montesquiu, a l’Àrea d’esplai de la Font del Castell Xic. A pocs metres al nord-est del Castell de Montesquiu, a peu de la pista. | 42.1141202,2.2140835 | 435028 | 4662746 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93563-pa100561.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93563-pa100564.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93563-pa100559.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | 2023-10-04 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 93564 | Font d'en Nando | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-nando | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p> </p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Aquesta font es troba al parc anomenat zona d’esbarjo de la Font d’en Nando, concretament a la zona central al costat de ponent. Es tracta d’una font bastida en pedres de riu lligades amb ciment. La construcció compta amb un pilar de secció quadrangular al qual descansa un arc, sota el qual hi ha una columna de poca alçada on hi ha l’aixeta de la font; aquesta queda dins una mena de pica on cau l’aigua. Al frontal de l’arc hi ha el nom de la font feta amb material metàl·lic.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-45 | 42.1130410,2.2061784 | 434374 | 4662632 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93564-p8260473.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93564-p8260474.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93564-p8260465.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93564-p8260459.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93564-p8260466.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93564-p8260471.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La zona on està ubicada la font és lloc allargat i planer, amb un gran nombre d’arbres plantats que afavoreixen que el lloc sigui ombrívol i fresc. A l’indret hi ha taules i bancs, unes de pedra i altres de fusta, repartides per l’espai. També una pista esportiva i elements fixes per la pràctica d’exercicis físics.El lloc queda al costat de la piscina municipal i a peu del riu Ter, per on hi ha condicionat un passeig que s’estén riu avall i en el que hi ha diversos panells informatius sobre el patrimoni natural de l’entorn, la flora i la fauna, la xarxa de camins, etc. | 119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 93566 | Font dels Tells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-tells | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2023): Montesquiu sota el franquisme (1939-1975). Montesquiu: José Antonio Molina Moreno.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’una font situada en una estructura a manera de caseta, concretament una construcció de planta quadrangular, amb coberta a quatre aigües de teula àrab coronada amb un pinacle. La teulada té un ràfec decorat amb una sanefa feta amb maó i suportat sobre caps de biga de fusta. A la part superior del frontal del davant hi ha el nom de la font amb lletres metàl·liques. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’edifici compta amb una mena de porxo definit per obertures en arc de mig punt, que protegeixen el frontal de la font. Al frontis hi ha a la part superior una fornícula amb un enrajolat de to groguenc decorat amb una Mare de Déu amb l’infant i un àngel alat a cada costat (Perpetu Socors), i protegida per una reixa metàl·lica. A sota hi ha les aixetes de la font, compta amb dues aixetes actuals, però conserva les dues peces antigues, formades per un cap amb forma d’animal que té a la boca, el canó de sortida d’aigua. L’aigua cau sobre una pica, avui dia amb acabat enlluït de ciment.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>A la paret posterior hi ha una porta que permet l'accés a l'antic pou que alimentava la font. Antigament sembla que hi havia una manovella o algun altre mecanisme que servia per bombejar l'aigua, aquesta estava situada a una façana lateral i protegida per una petita coberta.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’espai on hi ha la font, definit pel creuament del tres carrers, està delimitat en part per un mur de poca alçada i una barana de fusta a la part posterior de la font, on hi ha un espai enjardinat amb flors i plantes aromàtiques. A la part del davant, uns arbres ofereixen ombra a la placeta de la font, amb bancs per al descans.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-47 | A l’extrem sud del nucli urbà, en el creuament dels carrers Nou, Travessera de l’Església i Santiago Rusiñol. | <p>Segons fonts orals, antigament la font rebia el nom de la 'Font del Pèrpetuo Socorro', imatge que hi ha a la fornícula; es deia també que la font servia per protegir-se d'una epidèmia.</p> <p>La font es va construir al 1941. </p> | 42.1081209,2.2098314 | 434671 | 4662083 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93566-p8260289.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93566-p8260291.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93566-p8260293.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93566-p8260296.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93566-p8260357.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93566-font-perpetu-socor1941.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-10-03 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquesta font està ubicada a tocar d’edificis emblemàtics del poble, com les Escoles Velles o la Cooperativa l’Amistat, i en el creuament de vies de comunicació antigues com el Carrer Nou i la Travessera de l’Església. Aquesta font junt amb la de la Bomba, situada davant el Centre Obrer i Recreatiu, deuen ser les fonts públiques més antigues del nucli urbà.La imatge antiga ha estat proporcionada per l'Ajuntament de Montesquiu. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 93567 | Font de la carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-carretera-0 | <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’una font situada en un espai que defineix una petita placeta entre dos edificis a la carretera. L’estructura de la font està bastida en pedra, compta amb un mur frontal coronat en forma triangular, amb coberta a dues aigües. Al part baixa del frontal hi ha una pica de formes motllurades amb un frontis de formes mixtilínies en el que hi ha dues aixetes. A sobre una peça quadrada també de pedra amb l’escut antic de Montesquiu en relleu. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-48 | A la Carretera de Ribes, entre el número 17 i el 19. | <p><span><span><span><span lang='CA'>L’estructura de la font i l’entorn va ser reformat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La font està situada a la carretera de Ribes, una via important de comunicació que creua el terme municipal de nord a sud, i que, fins la construcció de la nova C-17, constituïa l’eix viari de comunicació entre Barcelona i Ripoll. La carretera data del segle XIX i va suposar una gran millora en les comunicacions pel poble, afavorint el seu creixement i millorant les possibilitats de desenvolupament econòmic i social. </span></span></span></span></p> | 42.1088304,2.2080845 | 434527 | 4662163 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93567-p8260085.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93567-p8260087.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93567-p8260089.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 93568 | Font de la Bomba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-bomba | <p> </p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La font situada davant l’edifici de l’antic Centre Obrer i Recreatiu està emplaçada adossada a la paret mitgera de l’edifici número 1 del carrer de Sant Boi. Es tracta d’una font conformada per un frontal en arc de mig punt, on hi ha dues aixetes, i amb el contorn amb carreus de pedra a manera de dovelles. A la part baixa hi ha una pica que recull l’aigua. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’espai del davant del Centre Obrer i Recreatiu defineix una placeta ja que aquest edifici queda enretirat respecte de les façanes dels edificis dels costats. A la placeta hi ha arbres i està condicionat com a espai de descans i continuïtat de la plaça de la República. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-49 | Plaça de la República, 15. Davant de l’edifici de l’antic Centre Recreatiu i Obrer. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Actualment, aquest espai ha estat reformat i millorat. Abans de la darrera actuació hi havia un espai rectangular al paviment del davant de la font, amb l’antic escut de Montesquiu dibuixat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Antigament, la font estava emplaçada just davant de la façana de l’edifici del Centre Obrer i Recreatiu. Imatges antigues permeten veure que era una font amb una estructura construïda que definia una construcció de planta rectangular amb una coberta piramidal, a quatre aigües, i coronada per un pinacle globular. Comptava amb dues aixetes i a la part baixa una pica. A la part superior del frontal hi havia una decoració feta a partir de rajoles amb l’any 1922 al centre (CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU, 2015: 68).</span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La font rebé el nom de la Bomba perquè antigament funcionava amb un mecanisme, manxa o bomba mecànica, que bombejava l’aigua d’un pou (MOLINA, 2019: 175).</span></span></span></p> | 42.1098017,2.2098844 | 434677 | 4662269 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93568-pc080046.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93568-pc080048.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93568-font-de-la-bomba.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-10-01 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La imatge antiga ha estat proporcionada per l'Ajuntament de Montesquiu, s'hi pot veure l'aspecte de l'antiga Font de la Bomba. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 94701 | Safareig públic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-public-7 | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Edifici de planta baixa, amb coberta a quatre vents de teula àrab, té quatre façanes. L’estructura està bastida a partir de pilars de maó massís a les cantoneres i també formant una franja perimetral decorativa per tot el contorn de sota el ràfec de la teulada, i paredat de pedres irregulars i còdols en els murs. Compta amb una franja horitzontal d’obertures separades per pilars que ocupa l’amplada de cada façana, excepte a la façana lateral sud que estan cegades. Aquestes obertures tenen una faixa horitzontal amb acabat arrebossat al seu contorn. La porta d’accés és pel costat nord, disposada al centre, seguint l’acabat de les finestres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El voladís de la teulada està recolzat sobre caps de biga de fusta amb els angles exteriors motllurats.</span></span></span></p> | 08131-57 | Plaça de la República cantonada amb el carrer Camí ral. | <p><span><span><span>El safareig públic es va construir a la zona on hi havia hagut un edifici que es va destruir una riuada, la de l’octubre de 1940 quan també es va emportar el Pont Metàl·lic. Consta que el safareig es va inaugurar l'any 1945. Aquest va servir per substituir l’antic safareig que es trobava al costat oposat del riu, a l’altra banda del Pont Metàl·lic que hi havia en aquest indret. L'antic safareig va quedar destruït per la riuada i com que tampoc no hi havia pont per creuar el riu Ter es va construir a la banda del poble, en terrenys públics. L’antic safareig era un safareig obert, sense coberta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fa poc, l’Ajuntament va restaurar l’edifici dels safareig. Actualment és emprat com espai polivalent.</span></span></span></p> | 42.1100301,2.2102253 | 434706 | 4662295 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94701-p7300462.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94701-p7300466.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94701-p7300454.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94701-inauguracio-safreig-1945.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94701-safareig-public-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | Inexistent | 2023-10-03 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al seu interior no s'hi conserva l'estructura del safareig.Les imatges antigues han estat proporcionades per l'Ajuntament de Montesquiu, una correspon al dia de la inauguració de l'edifici, al 1945. A l'altra imatge antiga, s'hi pot veure l'antic safareig que hi havia a l'altra banda del riu, al qual s'hi arribava a través del pont metàl·lic, ambdues infraestructures desaparegudes a la riuada de 1940. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 94704 | Travessera Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/travessera-esglesia | <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> | XVIII -XX | <p><span><span><span>El tram de major interès a nivell històric és el que va des del carrer del carrer de l’Església fins la plaça dels Tells. Aquest tram de carrer fins les escoles velles presenta una amplada molt menor a la resta, testimoniant que és el tram de configuració més antiga.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest tram de carrer acull uns quants edificis d’habitatges, especialment al costat oest del carrer, són edificis de planta baixa, i una o dues plantes pis, la majoria són cases unifamiliars d’una alçada força similar. Trobem obertures emmarcades per muntats i llindes monolítiques, amb algun exemple amb data incisa, concretament del segle XVIII. Els murs de les façanes presenten acabat arrebossat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La importància d’aquest carrer rau no només en la tipologia de cases existents, sinó també amb el fet ser un carrer amb edificis destacables de la història del poble, com l’església parroquial, la Cooperativa l’Amistat i les Escoles Velles.</span></span></span></p> | 08131-60 | A la zona est del nucli urbà, entre el carrer de l’Església i el passeig del Ter. | <p><span lang='CA'><span><span>Part de la traça d’aquest carrer és de configuració almenys del segle XVIII, data documentada en alguna de les llindes dels edificis que en formen part. El traçat del vial es devia començar a ocupar en aquest segle en un període de creixement important de població i que va requerir l’estructuració urbanística i parcel·lació de nous carrers per acollir la creixent demanda de solars per construir nous habitatges.</span></span></span></p> | 42.1089882,2.2092918 | 434627 | 4662180 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94704-p8260251.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94704-p8260228.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94704-p8260234.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94704-trav-esglesia-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94704-trav.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2023-10-01 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les imatges antigues han estat proporcionades per l'Ajuntament de Montesquiu. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 94705 | La Plaçola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-placola | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> | XVIII -XX | <p><span><span><span>La plaça anomenada de la Plaçola es troba ubicada a continuació de la plaça de la República, la plaça central del poble. Aquesta placeta configura un petit espai públic a manera de plaça de reduïdes dimensions que li mereix aquesta denominació.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’espai és delimitat per edificis bàsicament al sud i oest, la resta es configura com espai obert que dona continuïtat al carrer de la plaçola, que des d’aquí s’inicia vers el nord, seguint el que podia ser la continuació de l’antic traçat del camí ral en aquest extrem del poble. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les cases que afronten a la plaça són de planta baixa i dues plantes pis, amb amplades de façana molt diverses. Els edificis estan en bon estat i en conjunt han estat reformats. En alguns dels edificis s’hi conserven llindes planes monolítiques, la de l’edifici número 4 que a la planta primera hi ha una llinda amb la data gravada 1769 i a sota el nom de Llorenç Rous, amb un creu enmig. I a l’edifici número 1, la data 1706 incisa també en una gran llinda plana monolítica, en aquest cas a planta baixa, damunt la porta d’accés.</span></span></span></p> | 08131-61 | Al nucli de Montesquiu. | <p>La configuració urbanística de la Plaçola podria coincidir amb les dates de les llindes dels edificis existents, entorn al segle XVIII, en una època de creixement demogràfic i urbanístic. Tanmateix, l'origen o les primeres ocupacions del lloc poden ser anteriors.</p> | 42.1103061,2.2093802 | 434636 | 4662326 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94705-p8260428.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94705-p8260431.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94705-p8260432.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 94709 | Font de la plaça Mossèn Cinto Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-mossen-cinto-verdaguer | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’una font pública situada en un parc, compta amb una estructura bastida amb combinació de pedra i maó massís. L’element principal és un mur de pedra que conforma el frontal rectangular de la font, on hi ha l’aixeta i a la base una pica bastida en maó massís. A la part posterior, una pilar de pedra adossat al mur principal, amb una altra pica com l’anterior. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A la plaça on està ubicada compta amb una zona de parc infantil, bancs, una font o estany ornamental, bancs, arbres i espai verd. A l’extrem est de la plaça hi ha un monòlit en homenatge a Mossèn Jacint Verdaguer. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-65 | A l’extrem oest del nucli urbà. | 42.1088799,2.2067255 | 434415 | 4662170 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94709-p8260143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94709-p8260147.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 94724 | Mirador del Serrat de la Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-del-serrat-de-la-rovira | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un mirador situat en una alçada de 711 metres sobre el nivell del mar, en un punt que conforma un balcó natural amb vistes vers el Castell de Montesquiu, la serra de Bellmunt i el Montseny. Des del mirador, si el dia es clar, es pot veure el Matagalls, les Agudes, el turó de l’Home, el Salt de la Minyona, entre altres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El lloc on s’ha habilitat el mirador és un entorn planer en un punt prou alt amb bones vistes sobretot cap al sud i l’est. Al lloc s’hi van instal·lar baranes de fusta delimitadores de l’espai, una passera de fusta per accedir al mirador, i un panell indicador que permet identificar i ubicar les principals serres i pic visibles des del lloc. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’indret on està ubicat està envoltat de massa forestal de pi roig i roure a les solanes, i fageda a les obagues, d’especial interès és l’obaga del Revell, en terme de Sant Quirze de Besora, situat en el camí del castell de Montesquiu al castell de Besora. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-80 | Al Parc del Castell de Montesquiu. | 42.1183413,2.2115752 | 434826 | 4663216 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94724-pa100504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94724-pa100506.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94724-pa100509.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94724-pa100511.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | 2023-10-04 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 94729 | Font del Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-roure-7 | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La font està formada per un mur de pedra baix a manera de banc i al centre una part del mur més alta, on hi ha encastada una peça metàl·lica rectangular vertical, amb l’aixeta a la part superior. L’aigua vessa en una reixa enmig d’una petita part pavimentada. El mur de la font està bastit adossat a un marge que fa el terreny en aquest punt. L’indret té una mica de desnivell tot i que la font està a la zona més planera, envoltada de roures. El lloc queda amb vistes al poble de Montesquiu i vers ponent.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-85 | Al costat mateix de la carretera que puja al Castell de Montesquiu des del pont al sud del carrer Santiago Rusiñol. | 42.1087218,2.2120820 | 434857 | 4662148 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94729-p7300001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94729-p7300006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94729-p7300008.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | 2023-10-04 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 94731 | Font de les Planeses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-planeses | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La font de les Planeses està formada per una estructura feta amb murs de pedra, queda emplaçada adossada a un marge del terreny natural. La font està flanquejada per dos murs laterals que delimiten l’espai, aquests compten amb una part baixa a manera de banc. El frontal de la font, situat a la zona central, és de mur de pedra amb coronament en arc de mig punt, a la part superior una fornícula rectangular, i a la part baixa el brollador de l’aigua que vessa sobre una pica feta al paviment.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A l’indret hi ha pollancres i altres arbres que ofereixen un entorn ombrívol. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-87 | Al Parc del Castell de Montesquiu. Al vessant oest de la masia del camí que porta fins la Casella de les Planeses. | <p><span><span><span><span lang='CA'>La font ha estat freqüentada durant dècades, sobretot per veïns i veïnes del poble de Montesquiu i de la Farga de Bebié, que hi acudien a fer fontades.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al 2015 i 2016 es van iniciar els treballs per arranjar la font amb la participació de membres del Cercle de Voluntaris dels Parcs Naturals, aquest van tenir continuïtat durant el 2022.</span></span></span></span></p> | 42.1208872,2.2058182 | 434352 | 4663504 | 08131 | Montesquiu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94731-p7300078.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94731-p7300081.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94731-p7300085.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94731-p7300089.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94731-p7300092.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94731-font-planseses.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | 2023-10-04 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La imatge antiga ha estat proporcionada per l'Ajuntament de Montesquiu. | 98 | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 94735 | Passeig del riu Ter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeig-del-riu-ter | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A l’entorn immediat al riu Ter al seu pas pel nucli de Montesquiu hi ha un passeig que discorre paral·lel al curs fluvial. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Aquest és un camí planer amb la meitat més nord, des del costat de la plaça de la República aproximadament, amb presència d’arbres caducifolis que afavoreixen que el lloc sigui un entorn molt fresc i ombrívol. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Vers el sud, cap al nou parc infantil, el passeig s’ha adequat recentment, és planer, condicionat amb panells informatius de la fauna i flora (espècies d’ocells, fauna de riu, flora de ribera, etc.) que es pot identificar i observar a l’entorn del riu. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-91 | Al nucli urbà, paral•lel al riu. | 42.1098414,2.2106357 | 434739 | 4662273 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94735-pc080097.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94735-pc080096.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94735-pc080085.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 94783 | Font del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-castell-3 | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La font del Castell està situada a l’inici del camí que condueix a la Casa Nova del Castell des de la carretera d’accés al Castell de Montesquiu, a la conflueixen la carretera que de Montesquiu i la de Sant Quirze de Besora.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La font està situada a la part baixa d’una de les façanes laterals d’un petit edifici; aquest és de planta quadrangular, bastit amb murs de pedres, obertures de maó i coberta a dues aigües de teula àrab. L’estructura on hi ha la font pròpiament, defineix una planta rectangular, queda rebaixada en el terreny natural. Els murs que delimiten l’espai de la font, són bastits amb pedres irregulars. El mur que custòdia la font, té una obertura en arc rebaixat formant una volta, a cada extrem lateral hi ha una pica de pedra, i al fons una decoració amb rajola policromada, força malmesa, i protegida per una reixa metàl·lica. A la part baixa hi ha el frontal amb el brollador de l’aigua que vessa en una pica de pedra. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-101 | Al Parc del Castell de Montesquiu, al peu del camí que puja cap a la Casa Nova del Castell. | 42.1123095,2.2143683 | 435050 | 4662545 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94783-p7300422.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94783-p7300419.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94783-p7300420.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94783-p7300425.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94783-p7300426.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94783-p7300430.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94783-p7300434.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94783-p7300439.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94783-font-del-castell-xic.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | 2023-10-04 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La imatge antiga ha estat proporcionada per l'Ajuntament de Montesquiu. | 119|98 | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 94792 | Camí del Castell de Montesquiu al Castell de Besora i Santa Maria de Besora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-castell-de-montesquiu-al-castell-de-besora-i-santa-maria-de-besora | <p><span><span><span><a href='https://senders.feec.cat/fem-muntanya/senders/sender/gr-151-el-cami-oliba/'><span><span><span>https://senders.feec.cat/fem-muntanya/senders/sender/gr-151-el-cami-oliba/</span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/del-castell-de-montesquiu-al-castell-de-besora-montesquiu-santa-maria-de-besora-ges-bisaura-11938635'><span><span><span>https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/del-castell-de-montesquiu-al-castell-de-besora-montesquiu-santa-maria-de-besora-ges-bisaura-11938635</span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://parcs.diba.cat/web/montesquiu/itineraris-senyalitzats'><span><span><span>https://parcs.diba.cat/web/montesquiu/itineraris-senyalitzats</span></span></span></a></span></span></span></p> <p> </p> | XII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Camí antic que comunica el Castell de Montesquiu i Santa Maria de Besora, passant pel Castell de Besora. Actualment senyalitzat com a GR 151 (part de l’etapa 13) i SL-C-129. Actualment el camí compta amb una part del recorregut que és pista asfaltada i la resta, pista de terra. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El tram d’aquest antic camí que discorre pel terme municipal de Montesquiu, va des del Castell de Montesquiu seguint la pista asfaltada que surt del mateix pàrquing fins a passar al costat de la Font del Castell Xic, on continuem per la pista fins una bassa d’aigua (la Casa Nova del Castell queda sota del camí). Just després de la bassa, hi ha una bifurcació, seguim pel camí principal, el de la dreta (el trencall de l’esquerra és per on es pot tornar si es vol fer la ruta circular senyalitzada com a SL-C-129). Seguirem el camí principal, que aviat deixa el terme municipal de Montesquiu per entrar al de Sant Quirze de Besora i més endavant a Santa Maria de Besora, passa pel Pla del Revell fins a continuar cap al poble de Santa Maria de Besora. Poc abans d’arribar-hi hi ha un turó al sud del camí on es localitzen les restes del Castell de Besora, per pujar-hi cal seguir les indicacions del sender local SL-C-129. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El camí de comunicació entre el Castell de Montesquiu i la població de Santa Maria de Besora compta amb altres variants dins el Parc del Castell de Montesquiu. De fet, si es segueix la ruta circular indicada anteriorment, SL-C-129, es pot tornar de Santa Maria al Castell de Montesquiu pel camí que passa per l’Obaga del Pla del Revell.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Els camins tradicionals habitualment compten amb camins que enllacen aquest camí principal amb les masies de la zona, o per connectar vers altres direccions o poblacions, n’és un exemple el camí de la Solana que a la seva vegada també permet connectar amb la masia de les Planeses, i continuar cap a l’ermita de Sant Moí (seguint les indicacions del PR-C- 214 o SL-C-130)</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>D’altra banda, el GR 151 o Camí Oliba, té continuïtat des del pàrquing del castell vers el nord, seguint la senyalització del GR i les del SL-C-130 que discorre pel camí que va més o menys paral·lel al riu, passant pel pont de la Font Codineta cap a la Font de les Planeses i continuar fins la Farga de Bebié, per seguir fora del municipi cap a Ripoll.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-108 | Al Parc del Castell de Montesquiu, creua part del territori del parc d’est a oest aproximadament. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Camí que comunicava els Castells de Montesquiu i el Castell de Besora, actualment en runes, i documentat des del segle IX, i fins la població de Santa Maria de Besora, constituint un camí històric originari almenys d’època medieval. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Aquest camí tradicional coincideix amb un tram del GR 151, el Camí Oliba. Es tracta d’un sender homologat de Gran Recorregut que discorre per les comarques del Bages, Osona i el Ripollès, comunicant Montserrat i els Pirineus, tot passant per poblacions com Manresa, Vic, Ripoll o Sant Joan de les Abadesses. Permet descobrir monuments emblemàtics de l’art romànic català i gaudir de paisatges de gran valor de mitja muntanya. El nom del GR s’inspira en els orígens de Catalunya, quan personatges com el bisbe i abat Oliba van repoblar i cristianitzar aquestes terres, amb esglésies i monestirs. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1145878,2.2152482 | 435125 | 4662797 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94792-p7300240.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Actualment forma part d’una ruta senyalitzada que es pot fer circular seguint altres camins. L’etapa 13 de GR 151, dins el terme de Montesquiu, és un tram més aviat curt, de no gaire dificultat i amb algun desnivell. Aquesta etapa comunica La Farga de Bebié amb Santa Maria de Besora, passant pel Castell de Montesquiu. Així, una part d’aquesta etapa, passa pel camí tradicional que comunicava els dos castells, Montesquiu i Besora passant pel Pla del Revell. | 94|98 | 49 | 1.5 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 94793 | Camí del Castell de Montesquiu a Sant Moí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-castell-de-montesquiu-a-sant-moi | <p><span><span><span><a href='https://senders.feec.cat/etapa/sl-c-130/'><span><span><span>https://senders.feec.cat/etapa/sl-c-130/</span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><a href='https://senders.feec.cat/fem-muntanya/senders/sender/gr-151-el-cami-oliba/'>https://senders.feec.cat/fem-muntanya/senders/sender/gr-151-el-cami-oliba/</a></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><a href='https://parcs.diba.cat/web/montesquiu/itineraris-senyalitzats'><span><span><span>https://parcs.diba.cat/web/montesquiu/itineraris-senyalitzats</span></span></span></a></span></span></span></p> | XII-XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Camí tradicional que comunica el Castell de Montesquiu i Sant Moí al municipi de Santa Maria de Besora. Actualment aquest camí està senyalitzat com a sender local circular SL-C-130, amb un recorregut de sud a nord i al contrari, de tornada al Castell. Des del Castell de Montesquiu es dirigeix a l’antic mas la Solana, per continuar en sentit nord, vers la masia de les Planeses. Segueix per un corriol que baixa fins a creuar el torrent de les Dous, deixant el terme municipal de Montesquiu per entrar a Santa Maria de Besora. Continua fins a arribar a la pista que porta als Bufadors, es segueix aquesta pista per l’esquerra fins a arribar a l’ermita de Sant Moí. De tornada el camí segueix fins a baixar cap a creuar el Ter a la Farga de Bebié, on enllacem amb el GR 151. Aquest ens torna a portar a entrar a Montesquiu tornant a creuar el Ter per continuar pel camí que es dirigeix al Castell passant per la Fàbrica Nova de la Farge de Bebié, el barri del Solei, i continuant cap a la font de les Planeses i més endavant el pont i la font Codineta, i al cap de poc s’arriba de nou al Castell de Montesquiu.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El camí passa per paisatges sobretot de bosc, creuant majoritàriament zones obagues, però també per camps de conreu a banda i banda, al costat de les Planeses; es creua algun pont i cursos fluvials. També es gaudeix d’elements de patrimoni cultural de períodes molt diversos, des de l’església de Sant Moí de finals del segle X, amb un estil preromànic o romànic primitiu, fins a patrimoni industrial a la Farga de Bebié.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-109 | Al Parc del Castell de Montesquiu. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Es tracta d’un camí que comunicava d’una banda el Castell de Montesquiu amb Sant Moí, podent ser d’origen medieval. També en època moderna i contemporània aquest camí era emprat per les famílies que vivien a les masies del voltant del castell per anar a l’església de Sant Moí i també com a camí que permetia enllaçar cap al nord amb Ripoll i altres poblacions. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Al llarg del segle XX, la ruta que discorre més a prop del riu Ter i de la via del tren, era el camí emprat per la gent del nucli de Montesquiu, per anar a l’ermita de Sant Moí en motiu d’aplecs, però també per anar a la Font de les Planeses per fer-hi alguna fontada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1219729,2.2112346 | 434801 | 4663620 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94793-pa100513.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94793-pa100532.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94793-p7300047.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94793-p7300060.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94793-p7300065.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94793-p7300068.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94793-p7300097.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | 2023-08-06 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 94721 | Festa de la Farga Bebié | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-farga-bebie | <p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p> | XX | Actualment s'ha perdut la festa, únicament es conserva una missa i irregularment. | <p><span><span><span><span lang='CA'>La Festa Major de la Colònia la Farga de Bebié es celebrava entorn al 16 de juliol, coincidint amb la festivitat de la patrona de l’església de la colònia, la Mare de Déu del Carme.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Des dels seus inicis es celebraven diversitat d’actes, segons les possibilitats de cada moment, a èpoques amb molt esplendor, amb envelat i guarniments, i assistència de grans orquestres. El programa d’actes comptava a més del ball i concerts, amb activitats per la canalla, la missa amb cantada de goigs,... A mitjans de segle XX es van anar afegint altres actes que van tenir molt èxit, com l’exhibició de patinatge artístic, els castells de focs, alguns anys concursos de sardanes,... Cada any, hi assistien i hi participaven els amos de l’empresa, els quals eren els encarregats d’obrir en ball a la pista. Inicialment era la comissió de festes que s’encarregava de preparar uns actes amb el suport econòmic de l’empresa. Durant els anys noranta del segle XX i posteriors, es va continuar mantenint la festa, a mesura que van anar quedant menys habitants a la colònia els actes es van anar reduint, tot i que va continuar-se celebrant (VIÑETA, 2002: 97-106).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Els darrers anys, i sempre que ha estat possible, s’ha procurat mantenir una missa amb cantada de goigs i un dinar de germanor entre antigues persones residents a la colònia.</span></span></span></span></p> | 08131-77 | A la colònia la Farga de Bebié. | <p><span lang='CA'><span><span>El període de màxim esplendor de la festa va ser a mitjans del segle XX i fins als anys 80 de segle XX.</span></span></span></p> | 42.1311245,2.2039773 | 434211 | 4664641 | 08131 | Montesquiu | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Simbòlic | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 93444 | La Bòbila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bobila-1 | <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p> | XX | No està en ús, l'estructura principal es manté dempeus però amb algunes parts en procés d'esfondrament, amb molta vegetació que en cobreixen les estructures. | <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular, amb un volum central més alt, sembla que consta de planta baixa i planta golfes, amb coberta a dos vessants de teula àrab i amb el carener orientat nord-sud. Al voltant d’aquesta construcció central s’hi adossen un seguint de cossos annexes, majoritàriament d’un sol nivell de planta baixa, amb coberta a un sol aiguavés. En conjunt es tracta d’un edifici de construcció senzilla en base a pilars de maó massís, i totxos o totxanes a les parets. La gran vegetació que cobreix les construccions no permet veure detalls més precisos, les poques obertures que es poden apreciar també són senzilles.</span></span></span></p> | 08131-13 | A la zona nord del terme municipal. A pocs metres al nord de la fàbrica del Carbur de Dalt. | <p><span><span><span>L’edifici conegut amb el nom de la Bòbila, correspon a una construcció que en origen va bastir-se com a bòbila per la construcció de matèria ceràmic, sobretot maons per construir edificis de la Farga Bèbie. Sembla que inicialment va fabricar el material per la construcció de la fàbrica vella i altres edificis de la colònia. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons fonts orals, posteriorment s’adaptaria a usos de granja, amb espai per conills, gallines, entre altres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment les construccions que conformen aquest edifici estan abandonades, amb algunes parts ensorrades i totes les estructures molt cobertes i amagades de vegetació que hi ha anat creixent al seu voltant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tenint en compte la cronologia de la Farga Bebié, i els materials visibles de l’edifici de la Bòbila, sembla que es tracta d’un edifici bastit molt a finals del segle XIX o ja al segle XX, atenent al fet que Edmundo Bebié va comprar la farga o molí de Rocafiguera l’any 1895 i que aquesta Fàbrica va començar a posar-se en funcionament a l’any 1899. Es conserva alguna imatge de l’època en que estava en funcionament com a bòbila. Poques informacions consten publicades en relació a aquesta construcció i indústria. La seva ubicació al peu del riu Ter i al costat del canal del Carbur de Dalt, en una feixa allargada i planera, constituïa un bon emplaçament per al seu ús, i quedant propera a tocar de la fàbrica i colònia de la Farga, de fet, en terrenys de la mateixa propietat.</span></span></span></p> | 42.1238251,2.2053215 | 434314 | 4663831 | 08131 | Montesquiu | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93444-pc080353.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93444-pc080354.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93444-pc080414.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93444-teuleria-carbur-de-dalt.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | 2023-10-03 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La imatge antiga ha estat proporcionada per l'Ajuntament de Montesquiu. | 98 | 45 | 1.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 93445 | El Solei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-solei-0 | <p><span><span><span>-ALAYÓ I MANUBENS, Joan Carles (2017): Aigua i energia: l’aprofitament hidroelèctric dels rius catalans: la seva història, l’estructura industrial i el patrimoni tecnològic. Lleida: Pagès ed.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>-SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | Els habitatges estan sense ús i són visibles algunes parts deteriorades. | <p><span><span><span>Conjunt de diversos blocs d’habitatges, en origen cinc blocs amb diversos pisos a cada edifici. Estan construïts en una zona que actualment està envoltada de bosc. La seva distribució és formant una mena de carrer, amb dos blocs a un costat i tres a l’altre, i a la part posterior, més nord-est) hi havia horts i casetes per guardar les eines, la llenya o per bestiar petit (aviram, conills,..). En origen els blocs seguint una estructura similar, que en alguns es va modificar amb els anys. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A grans línies són edificis de dos nivells, planta baixa i planta pis, amb coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a les façanes principals. La coberta és de teula àrab i té un ràfec suportat per caps de biga de fusta. L’acabat de les façanes és de sòcol de pedra i parets arrebossades amb morter ocre. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A les façanes que miren al nord-est hi ha unes grans obertures que, a manera de porxo, acullen les portes d’accés als diferents pisos; als de la planta pis s’hi accedeix a partir d’una escala de trams situada en aquest espai porxat. A la façana oposada, hi havia un mena d’eixida als extrems dels angles; a planta baixa eren amb accés a l’interior dels habitatges i escala per sortir a l’exterior i a planta primera a manera de galeria coberta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Dos dels edificis de pisos de la part sud-oest es van modificar per ser convertits en residència per noies; els dos blocs es van unir i es reformaren per adaptar-se a les necessitats de residència, amb espais comuns, entre altres.</span></span></span></p> | 08131-14 | A la zona nord del terme municipal. A la colònia la Farga de Bebié, a la part més meridional del conjunt. | <p><span><span><span>Aquest conjunt d’edificis es va edificar a principis dels anys 50 del segle XX, amb la finalitat d’acollir la nova arribada de persones per treballar a la fàbrica (VIÑETA, 2002: 63). Els pisos es van anar ocupant gradualment a mesura que van anar arribant nous treballadors, els primers pisos es van poder ocupar a l’any 1955 i el darrer pis de l’últim bloc es va lliurar al 1962.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons recull Paquita Viñeta (VIÑETA, 2002: 63), els preus del lloguer d’aquests habitatges anaven de les 15 a les 28 pessetes a la setmana, segons el nombre d’habitacions i el ingressos de cada família; preu que augmentava si tenien galliner.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja als anys 60 del segle XX, dos dels blocs del cantó de baix es van modificar per acollir una residència de dones. Les dones vingudes a la colònia per treballar a la fàbrica, se’ls demanava que tinguessin l’edat mínima per poder treballar que era de 16 anys, havien de pagar el lloguer corresponent i tenien els mateixos drets que la resta de treballadors segons categoria i tipus de feina. La majoria de dones arribades a la residència venien de Galícia i Lleó . Aquesta residència va ser gestionada per la Institució Magdalena Aulina, també anomenada “Señoritas Operarias Parroquiales” (VIÑETA, 2002: 153). </span></span></span></p> | 42.1277264,2.2045934 | 434258 | 4664264 | 08131 | Montesquiu | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93445-p5240191.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93445-p5240201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93445-p5240203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93445-p5240208.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93445-p5240224.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93445-p5240228.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-06 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Alguns aspectes del complex mostra una tipologia constructiva i d’acabats que s’atribueix a un estil suís, degut a l’origen dels propietaris de la Farga de Bebié.En la denominació d'aquest barri de la Farga de Bebié s'ha emprat la forma el Solei, molt utilitzada per la gent de Montesquiu, i com a forma proposada pel Consistori. Aquest barri, també es troba referenciat en diverses publicacions com el Solell. | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 93450 | Les Escoles Velles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-escoles-velles | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>- ANGLADA, Albert ( 2005) <em>Història del poble de Montesquiu</em>. Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a><span lang='CA'>-MOLINA MORENO, José Antonio (2011) <em>L’ensenyament a Montesquiu (1875-1975)</em>. Témenos Edicions. Barcelona</span></a><span lang='CA'>. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>-SERRALLONGA, Joan; Espadaler, Ramon; Vilardell, Lluis (1990) <em>Sant Quirze de Besora, imatges per a una història</em>. Ajuntament de Sant Quirze de Besora. </span></span></span></p> | XX | Actualment no està en ús, pendent de reforma. | <p><span><span><span>L’edifici de les antigues escoles és de planta quadrangular, és una construcció a quatre vents tot i que sobretot són visibles dues façanes, la que obra al carrer i la que dóna al pati de l’escola. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici consta de planta baixa, planta primera i unes golfes, té coberta a dues vessants amb teula àrab amb el carener orientat nord-sud. L’edifici actual és el resultat d’un primer edifici del 1894 i les reformes d’ampliació i adequació per ser adaptat com escola pública l’any 1936, moment en que es van fer més grans les obertures, portes i finestres, i remodelar les façanes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ambdues façanes principals mostren una tipologia d’acabat que les uniformitza, tot i que amb trets diferenciadors en la distribució i forma d’obertures de cada frontis. La superfície de les façanes és arrebossada amb acabat en pintat ocre, les dues façanes mostren un sòcol de pedra, les finestres mostren una mateixa tipologia d’ampit de pedra, de baranes de ferro de secció circular, i unes faixes de pedra lleugerament sobresortides del plom del mur que uneixen les llindes de les diferents obertures de la planta baixa i la primera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana de ponent, la que dóna directament a peu de carrer, les obertures estan repartides uniforme i simètricament en els tres nivells de planta, amb quatre registres per planta. Es diferencia a la planta baixa per ser on hi ha la porta d’accés des del carrer, aquesta és de tall rectangular per bé que coronada amb un frontó triangular amb cornisa, al centre del qual hi ha pintat el nom “ESCOLES”; aquest frontó és suportat sobre pilastres de secció rectangular amb base i capitell. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana sud, la principal que obra al pati, trobem a planta baixa la porta d’accés, flanquejada per dos finestrals a un costat i tres a l’altre. Totes de tall rectangular, per bé que les dels extrems de mida de llum lleugerament més petites. La planta primera destaca de tot el conjunt per tenir unes grans obertures que donen a un balcó; dues portalades amb llinda en arc de mig punt al centre i a banda i banda, un gran finestral també en arc de mig rebaixat i, als extrems, una finestra de línies rectes. En aquestes obertures, la faixa que uneix les llindes mostra un carreu sobresortit a manera de motllura al punt de les impostes. Pel que fa al balcó, és de voladís corregut que ocupa quasi tota l’amplada de la façana, el voladís té una motllura senzilla als angles, i barana de ferro amb barrots verticals i una franja horitzontal a manera de sòcol i sota el passamà, té decoracions de volutes molt senzilles en alguns dels barrots. Al nivell de les golfes únicament hi ha dues finestres, situades al centre i més petites que la resta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’accés per aquesta façana és a través d’una rampa de poca alçada amb una barana de pedra a cada costat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana de llevant segueix una línia similar a la de ponent, per contra, la façana nord és més secundària i té un acabat de paret mitgera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part superior de les façanes principals, hi ha un voladís pla a manera de ràfec, amb l’extrem de l’angle amb motllura feta en maó massís. Finalment, ambdues façanes són coronades per una mena de frontó format per la combinació de línies rectes i corbes, el qual és clos amb maó massís a la part superior, remata l’estructura uns pinacles globulars, a mode de gerro, dos als extrems de la part central de cada frontó i dos als pilars dels angles. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’escala interior d’accés a les plantes superiors, planta primera i golfes, és una escala de trams que compta amb un lucernari a la coberta. Les aules estaven distribuïdes en diversos espais de la planta baixa i primera.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’any 1936 es van afegir les columnes de ferro a l’interior dels espais més grans per reforçar i suportar la jàssera principal; al mateix any també es van construir els sanitaris a l’exterior, adossats a la façana de tramuntana.</span></span></span></span></p> | 08131-19 | Travessera de l'església, 11 | <p><span><span><span><span lang='CA'>La notícia més antiga d’una escola a Montesquiu és del 8 de novembre de 1760, quan Gaietà Descatllar i Desbanc, senyor del castell de Montesquiu, va fundar en escriptura pública davant notari, un “magisteri de llegir, escriure i gramàtica a la Parròquia de Sant Quirze de Besora”. El 1790, els nous senyors del castell van reconèixer aquesta donació. La fundació establia l’ensenyament de la lectura i l’escriptura, la gramàtica i la doctrina cristiana. (Molina, 2011: 215)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al llarg dels segles XIX i XX es documenta la necessitat de comptar amb una escola pública adequada pels infants del poble de Montesquiu. Consta que el 1823 el vicari de Montesquiu impartia escola. El 1859 el capellà Pere Torrella Plans de Montesquiu era qui donava classes en un edifici de Llorenç Parramon a la carretera de Ribes. (Molina, 2011: 215)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El 12 de juny de 1859 es va fundar l’escola “El Convento” de les “Hermanas de la Divina Pastora de S. Quirico”, destinada a les nenes, edifici que també acollia un asil pels pobres. El 1880, la Junta local d’Ensenyament proposa a l’Ajuntament demanar al Governador la creació d’una escola elemental per a nenes a Montesquiu (Molina, 2011: 215-216).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Durant el període de 1875-1931, les escoles públiques estaven en pisos de lloguer que pagava l’ajuntament; eren uns espais que no tenien les condicions adequades per fer-se servir d’escola. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Degut a que les peticions per la creació d’una escola en condicions a Montesquiu, no eren ateses, va sorgir la iniciativa de construir un nou edifici amb aportacions públiques i privades. El 1892 el rector de Montesquiu, Marià Bigas, va cedir una part de l’hort de l’església, al carrer Travessera de l’Església, per a la construcció de l’edifici. El nou edifici escolar es va començar a construir el 1891 i es va acabar el 1894, gràcies als recursos públics i privats, finalment, però, es va destinar a ensenyament confessional (Molina, 2011: 216).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El nou edifici escolar acollia infants de la classe més benestants, per contra els fills dels treballadors seguien anant a l’escola pública de la carretera de Ribes. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Del 1892 fins el 1920, les religioses de la Divina Pastora feien classes a la planta baixa i residien al primer pis. En marxar aquestes religioses l’edifici va romandre tancat més d’un any. El van reobrir les Dominiques de l’Anunciata, que van fer escola amb ensenyament femení i parvulari mixt. (Molina, 2011: 217).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El 1929, una comissió formada per l’inspector en cap i un arquitecte de la Junta Provincial van visitar Montesquiu per buscar terrenys on construir dues escoles públiques unitàries i habitatges pels mestres. El 16 de març de 1932 es determina fer l’escola amb un pressupost de 19.368,64 pessetes, amb una part subvencionada per l’Ajuntament de Sant Quirze de Besora. El 1933 es va aprovar el projecte de l’arquitecte Sr. Faura, però el mateix any s’abandonà l’obra i no es va arribar a construir pel fet de coincidir en el moment en que Montesquiu es va independitzar de Sant Quirze de Besora (Molina, 2011: 217). En aquest context, els esforços es van concentrar en la recuperació de l’edifici de les Escoles Velles. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>En aquest moment de la República, quan es volia tornar a utilitzar l’edifici de les Escoles velles com a escola municipal, l’Ajuntament es va adonar l’edifici constava registrat a nom de l’església. Amb l’esclat de la Guerra Civil el 1936, la Comissió Gestora de l’Ajuntament va ordenar requisar l’edifici de les Escoles el dia 20 de juliol, retornant l’edifici al poble i moment en que les religioses dominiques van haver d’abandonar l’edifici. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El mes d’agost, el president de l’Ajuntament proposà reformar l’edifici convertir-lo en una escola nacional de nens i nenes, i així poder abandonar l’edifici llogat de la carretera de Ribes. La necessitat de disposar d’escola pública en condicions era indispensable per atendre el volum creixent de la població, en aquell moment al nucli hi havia 63 nens de 6 a 13 anys d’edat, 34 de 3 a 5 anys, i 65 nenes de 6 a 13 anys (Molina, 2011: 218). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Durant la República va canviar considerablement el concepte d’escola i l’educació, essent la política educativa una de les prioritats del govern; context en el que l’Ajuntament de Montesquiu va comprar dues parcel·les al costat del pati de l’escola per ampliar-la, encarregant el projecte de rehabilitació i reforma a l’arquitecte Manuel Puig. El projecte prèvia l’ampliació de les aules, es dotava de laboratori, biblioteca, despatx, entre altres, i s’instal·laven lavabos a les dues planes, es feien més grans les portes i finestres per donar més llum natural, s’arranja la teulada i es remodelen les façanes, que és l’estructura que ha arribat als nostres dies (Molina, 2011: 219).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’escola va funcionar com a escola republicana fins el febrer del 1939, quan les tropes franquistes van ocupar el poble. L’escola pública es va tornar a traslladar a l’antiga ubicació, i les Escoles Velles van destinar-se a escola catòlica (Molina, 2011: 219).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Encara que l’Ajuntament havia requisat l’edifici de l’escola en època de la República, no va registrar-ne la propietat i va seguir estant a nom de l’església. Això va generar un conflicte amb el Bisbat, fent que l’Ajuntament portés el cas als tribunals, sense èxit. Al 1954, l’edifici va ser ocupat per les germanes Franciscanes (Molina, 2011: 221).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A partir del gener de 1955, les escoles nacionals, tornaran als edificis de la carreta de Ribes número 9, de lloguer, en un edifici que continuava sense ser adequat per a les funcions i necessitats d’una escola (Molina, 2011: 221). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El 1962 van ser les Religioses Seglars Teresianes que s’instal·laren a l’edifici de les escoles, impartint classe a nenes de primària (Molina, 2011: 221).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El curs 1967-68 es traslladen totes les classes de nenes de l’escola pública a l’antic edifici de les Escoles Velles, i el curs 1968-69 la resta d’alumnes. A partir de llavors i gràcies a l’acord de la Junta Local d’Ensenyament Primari, les escoles nacionals públiques van estar ubicades a l’edifici de les Escoles Velles, en l’acta que ho recull consta que el trasllat es fa al local que era propietat conjunta de la Parròquia i l’Ajuntament.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Finalment, l’any 1993 es va traslladar l’escola als nous edificis construïts per la Generalitat de Catalunya. A partir de llavors, l’edifici va quedar sense aquest ús i des de l’any 2001 l’edifici roman tancat.</span></span></span></span></p> | 42.1086821,2.2095908 | 434651 | 4662145 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93450-p8260268.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93450-p8260232.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93450-p8260270.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93450-queniuram-035-edifici-escola.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-03 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El recull de dades històriques així com les informacions d’aquest apartat, han estat recopilades a partir del llibre de José Antonio Molina “L’ensenyament a Montesquiu (1875-1975)”, publicat a Témenos Edicions l’any 2011.Segons consta a l’esmentat llibre de José Antonio Molina, l’edifici inicial de les Escoles Velles va ser construït entre el 1891 i el 1894 gràcies a la participació amb donatius i jornals de treball dels habitants de Montesquiu, que van considerar que el nou edifici era propietat de tot el poble. “Per la seva construcció es van emprar materials que es troben en el medi natural dels voltants: còdols i sorra de riu, pedres de la muntanya, bigam de fusta de pi roig dels boscos de la contrada. Tot seguint una planificació i tipificació pròpia d’aquella època quant a grossària dels murs de càrrega, a l’obertura de portes i finestres als quatre vents i amb una esplèndida galeria situada a la paret sud, on s’obre un pati. Les parets exteriors eren de pedra vista sense arrebossar. Consta de tres planes, de les quals dues són habitables i la tercera constitueix les golfes o mansarda” (Molina, 211: 2017). Duran l’època franquista es va modificar la façana de l’edifici per eliminar les inscripcions que feien al·lusió a que era una escola pública unificada (Molina, 2011: 219).El 1996 l’ajuntament de Montesquiu va cedir la finca on hi havia la casa del metge, el pati de les escoles i l’edifici de les dutxes, que eren de la seva propietat, ja que els havia comprat el 1936, per construir l’actual residència de gent gran “Els Tells”.Els anys 2000 i 2001 es va utilitzar una aula de les Escoles Velles per fer de llar d’infants, “Els Putxinel·lis”, que més tard es va traslladar al Parc de la Pèrgola. La imatge antiga ha estat proporcionada per l'Ajuntament de Montesquiu. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 93465 | Cementiri de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-montesquiu | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> | XIX | El recinte funerari està ben conservat, la capella presenta alguns problemes d’humitat i l’interior es veu descuidat. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d'un recinte de planta pentagonal delimitat per murs de paredat comú. La portalada d'accés al recinte està conformada per una estructura que defineix una obertura acabada en arc de mig punt; la construcció és de murs de pedra combinat amb maó massís als angles de l’obertura i a les impostes on descansa el frontó que corona l’accés, aquest té un ràfec de teulada decorat amb material ceràmic, teula i maó. Al frontó hi ha la inscripció CEMENTIRI MUNICIPAL amb una creu central al mig. La porta és de dos batents i una tarja fixa a la part superior, de ferro i planxa, amb barrots i decoracions de línies rectes i corbes, a la part superior hi hala data 1891. A costat i costat de l’estructura d’accés, una part del mur és coronat per ràfecs més simulant una coberta a dos vessants. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al recinte hi ha la capella, d’estil neoromànic, disposada enfront la porta d’accés al cementiri, quedant emplaçada a la part nord-est del conjunt, bastida adossada al mur posterior. En una posició preeminent dins el recinte funerari. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L'espai interior està enjardinat i el solquen diversos camins que segueixen el peu de les zones on hi ha els nínxols ordenats adossats als murs perimetrals, excepte a la banda on hi ha l’església que no n’hi ha, i compta també uns blocs de nínxols a la part central. La part del voltant de la capella és ocupada per sepultures al terra. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-33 | Al final del Passeig de Sora. | <p><span><span><span><span lang='CA'>El cementiri de Montesquiu es degué construir a darreria del segle XX, entorn al 1891, segons la data que consta a la portalada d’accés. En el moment de construcció del cementiri i la seva capella, el poble encara formava part del municipi de Sant Quirze de Besora, tot i això, ja des de bon inici, la capella del cementiri depenia de la parròquia de Montesquiu. </span></span></span></span></p> | 42.1099974,2.2054327 | 434309 | 4662295 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93465-p2050257.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93465-p2050220.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93465-p2050247.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93465-p2050176.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93465-p2050235.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 99|116|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 93466 | Estació del ferrocarril La Farga de Bebié | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-del-ferrocarril-la-farga-de-bebie | <p><span lang='CA'>-ALAYÓ I MANUBENS, Joan Carles (2017): Aigua i energia: l’aprofitament hidroelèctric dels rius catalans: la seva història, l’estructura industrial i el patrimoni tecnològic. Lleida: Pagès ed.</span></p> <p><span lang='CA'>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></p> <p><span lang='CA'>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent.<span> </span>Ripoll: Maideu, SL.</span></p> <p><span lang='CA'>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></p> <p><span lang='CA'>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></p> <p><span lang='CA'>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></p> <p><span lang='CA'>-SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa.</span></p> <p><span lang='CA'>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></p> <p> </p> | XX | Tot i que l'edifici de l'estació antiga es conserva dempeus, es troba abandonada i amb parts malmeses. | <p><span lang='CA'>L’antiga estació de tren de la Farga de Bebié és un edifici de planta rectangular aïllat, a quatre façanes, i teulada a quatre aigües, per bé que a la coberta hi ha algun volum sobresortit a cadascuna de les vessants, cos que conté una finestra en cada cas. La construcció té planta baixa, planta pis i planta sota coberta. La teulada és coberta amb teula plana; tot el contorn del ràfec mostra unes motllures que recorren tot el perímetre del voladís. </span></p> <p><span lang='CA'>Les finestres compten amb una franja que delimita el contorn de l’obertura, la distribució al frontis és simètrica, tot i que amb diferents acabats a planta baixa i respecte de la planta pis. A planta baixa trobem al centre tres obertures, la porta d’accés amb una finestra a cada costat, totes amb llinda en arc de mig punt, contrastant amb la resta d’obertures que són de línies rectes. A planta baixa també hi ha dues finestres geminades a cada lateral. A la planta pis, tres finestres amb les mateixes mides i acabat, distribuïdes regularment i amb porticons exteriors de fusta.</span></p> <p><span lang='CA'>Als angles de les cantoneres i al sòcol trobem pedra vista que sobresurt del plom dels murs de les façanes. Les parets tenen acabat arrebossat ocre i pintat en blanc al contorn de les obertures, i verd a les fusteries de les obertures.</span></p> <p><span lang='CA'>Damunt la porta d’entrada a les oficines, centrat en el frontis, hi ha un rètol que indica LA FARGA DE BEBIÉ, amb faroles de l’època a costat i costat.</span></p> <p><span lang='CA'>L’edifici mostra un estil que s’ha tipificat d’influència suïssa pel país d’origen del fundador de la fàbrica i colònia, Edmond Bebié.</span></p> <p><span lang='CA'>La planta baixa era ocupada per la sala d’espera, les oficines del cap d’estació i de la resta del personal, la taquilla, la paqueteria,.. i la planta pis era destinada a habitatge.</span></p> <p><span lang='CA'>Al voltant hi ha diverses restes d’altres construccions i d’estructures, avui dia en diferents estadis d’afectació i difícil identificació, que formaven part del conjunt; també hi ha les restes de la bàscula. </span></p> <p><span lang='CA'>Al peu de l’accés a l’estació venint de la fàbrica hi ha uns edificis que havien estat destinats, entre altres, a magatzems del cotó. Són unes dues naus annexes de planta allargada, de planta baixa i coberta a dues vessants. A l’extrem sud hi ha un petit edifici independent corresponent a antics serveis.</span></p> | 08131-34 | A la zona nord del terme municipal, a la part sud de la colònia la Farga de Bebié, prop de la Fàbrica | <p><span><span><span><span lang='CA'>El 1851 es va fundà la companyia Camins de Ferro de Barcelona a Granollers, el mateix any va iniciar la construcció de la línia que uniria aquestes poblacions. El 1854 s’havia construït fins a Granollers. El 1877 va se’n va fer càrrec la companyia Ferrocarril i mines de Sant Joan de les Abadesses. El tren arribava a Vic l’any 1876. El tram fins a Sant Quirze de Besora consta que es va inaugurar l’octubre del 1879, i el 20 de juny de 1880 el ferrocarril arribava a Ripoll; no seria fins al 17 d’octubre del mateix any que finalment arribaria a Sant Joan de les Abadesses.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L’existència del ferrocarril a l’indret escollit per la construcció de la fàbrica de la Farga de Bebié, suposava un element important alhora d’escollir l’emplaçament, pensant que podria esdevenir un mitjà de transport important de les matèria primera i els productes elaborats a la fàbrica (VIÑETA, 2002: 49).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Bebié va sol·licitar fer un enllaç que facilités l’accés al ferrocarril, concretament una carretera d’accés i la construcció de les vies ferroviàries per l’enllaç al quilòmetre 97 de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses. Els plànols de l’obra daten del 5 de maig de 1920, van anar a càrrec de l’empresa Tanner&Eigemhee, obra que es va poder portar a terme. Consta que el primer vagó que va fer parada a la Farga de Bebié va ser l’any 1920, tot i que no va tenir funcions de baixador de viatgers fins l’any 1933 (VIÑETA, 2002: 49-50).</span></span></span></p> <p>Aquesta estació i alguns altres edificis de la colònia de la Farga Bebié s'han descrit com d'estil suís, per la tipologia arquitectònica i estilística en els acabats, en record de l'arquitectura tradicional del país d'origen de l'empresari fundador, Edmond Bebié.</p> | 42.1296432,2.2036661 | 434184 | 4664477 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93466-pa100674.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93466-pa100677.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93466-pa100696.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93466-la-farga-de-bebie-6estacio.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-10-01 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L’actual baixador de la Farga de Bebié està situat al davant dels edificis dels magatzems.La imatge antiga ha estat facilitada per l'Ajuntament de Montesquiu. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 93476 | Pont de la Casa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-casa | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>-SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | XX | L'estructura i especialment el taulell del pont presenten parts deteriorades i algunes malmeses. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta d’una palanca o pont per a ús de persones a peu. És de traçat recte, amb un tauler de bigues de ferro i fusta al damunt recolzat sobre estreps i un pilar central que sembla de formigó (o de base de pedra revestida de formigó). Té baranes de biguetes de ferro i un reixat també metàl·lic. El pilar central és de base tendint a ovalada amb angles, i alçat troncocònic. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La palanca permetia la comunicació a peu entre les dues bandes de la colònia de la Farga de Bebié, la qual està distribuïda a costat i costat del riu Ter. Tal i com passa amb la colònia la Farga de Bebié, el pont també forma part de dos termes municipals, així, la banda sud del pont correspon a Montesquiu, i la banda nord, a les Llosses.</span></span></span></span></p> | 08131-40 | A la Farga de Bebié, sobre el riu Ter. | <p><span><span><span><span lang='CA'>L’empresari suís, Edmond Bebié, fundador de la Farga de Bebié, va adquirir les propietats del Molí de Rocafiguera i de la Farga Vella entre els anys 1865 i 1866; de seguida es va iniciar la construcció de la fàbrica i colònia, posant-se en funcionament al 1899. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La ocupació a la banda esquerra del riu Ter per part de la Farga de Bebié, com a mínim és de quan es va construir la Fàbrica Nova, aquesta va entrar en funcionament l’any 1917. L’ampliació de la Farga al costat de Montesquiu va suposar la necessària construcció de ponts que comuniquessin ambdues bandes. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La riuada del 17 d’octubre de 1940 va destruir edificis d’habitatges, parts de la fàbrica, i els ponts que unien ambdues bandes de la colònia (VIÑETA, 2002: 130-131). Després de l’aiguat, l’empresa es va posar ràpidament a reconstruir els danys ocasionats per la riuada, entre els quals, la construcció d’aquesta palanca. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A l’altra banda més nord de la palanca, al costat de les Llosses, hi havia la Llar d’infants, la qual en l’època de la seva creació, als anys 50 del segle XX, era anomenada “casa-cuna” (VIÑETA, 2002: 152); sembla que és el que va donar peu a aquesta denominació de la palanca.</span></span></span></span></p> | 42.1311423,2.2057791 | 434360 | 4664642 | 08131 | Montesquiu | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93476-pa100648.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93476-pa100701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93476-p5240247.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 94700 | La Fàbrica Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrica-nova-3 | <p><span><span><span>-ALAYÓ I MANUBENS, Joan Carles (2017): Aigua i energia: l’aprofitament hidroelèctric dels rius catalans: la seva història, l’estructura industrial i el patrimoni tecnològic. Lleida: Pagès ed.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>-SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La fàbrica nova té una façana d'estil monumental. Les portes i el finestral de la planta baixa són coronats per un fris que sosté grans finestrals d'arc de mig punt del pis superiors. El cos central destaca per la inscripció de l'empresa 'Edmond Bebié S.A.' i pel coronament a tall de frontó semicircular.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La façana és de la fàbrica nova és orientada vers el nord-oest. A la planta baixa trobem grans finestrals de forma rectangular, aquests tenen un guardapols de línies rectes sobre mènsules. Damunt de cada finestral, a nivell de planta segona, es desenvolupen altres finestres, en aquest cas, acabades en arc de mig punt. Al mig de la façana hi ha una petita porta d’accés a l’interior. A cada extrem lateral de la façana principal trobem, a la planta baixa, una gran obertura amb porta de tipus garatge per l’accés de camions, i damunt, una obertura que trenca la línia de la resta de finestrals de la planta superior, en aquest cas, és rectangular i obra a un balcó de voladís amb barana d’obra o pedra, sobre mènsules. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A la part superior del frontis hi ha un voladís que ocupa tota l’amplada de la façana. Clou el conjunt un frontó, disposat a la part central, acabat amb un arc mixtilini al centre del qual hi ha una creu blanca dins sobre un fons vermell recordant la bandera suïssa, i a la part baixa del frontó, la inscripció “HILADOS EDMUNOD BEBIÉ S.A. TORCIDOS”.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Darrera aquesta façana hi ha unes grans naus fabrils, a l’extrem de ponent hi ha unes quantes construccions que van acollir dependències per a usos diversos, des de l’oratori religiós (abans de que es construís l’església), espais destinats a aules, un economat, uns habitatges, el club d’hoquei amb espai de bar amb billar, sala de televisió, entre altres.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-56 | A la part nord del terme municipal, a la Farga de Bebié, al meandre que forma el riu en aquest extrem. Quedant emplaçada al marge esquerre del riu Ter. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El 1865 Edmond Bebié va comprar la finca del molí de Rocafiguera, també anomenat la Farga Vella, terres que amb els anys va anar ampliant. De seguida va començar les obres de la fàbrica i la colònia, al 1899 es va posar en funcionament la fàbrica tèxtil destinada a filats de cotó. Les instal·lacions fabrils es van ampliar el 1917 amb aquesta segona fàbrica, anomenada la fàbrica nova.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Aquestes dependències de la fàbrica es van destinar sobretot a la part d’acabat i retorts del fil; les primeres fases es feien a la fàbrica vella, el material es passava a través d’una passarel·la sobre el riu Ter a aquesta fàbrica, on s’acabava el procés i finalment es preparava per al seu transport. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L’any 2008 finalitzava l’activitat productiva de la fàbrica. Actualment gran part de les construccions estan sense ús i en procés d’abandonament, excepte alguns habitatges i les centrals hidroelèctriques que es troben en ple funcionament, produint energia elèctrica.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | 42.1306167,2.2054943 | 434335 | 4664584 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94700-pa100651.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94700-pa100649.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94700-pa100653.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94700-pa100658.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94700-pa100706.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-03 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 94708 | Pont de la Fàbrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-fabrica-0 | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>-SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p> | XX | No es pot accedir a la passarel·la. Actualment la fàbrica tèxtil no està en funcionament. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta d’una palanca simple, d’estructura metàl·lica suportada en els estreps i un pilar central de formigó armat; té la característica que és tancada, amb parets laterals amb plaques de metacrilat i la coberta de fibrociment. Les mides són entorn a 60 metres de llargada i una amplada interior d’1,5 metres aproximadament. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>És un pont d’ús intern, que permetia la comunicació entre els edificis de la fàbrica, pròpiament dels espais d’ús industrial.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Tal i com passa amb la colònia la Farga de Bebié, aquesta passarel·la també forma part de dos termes municipals, així, la banda sud correspon a Montesquiu, i la banda nord, a les Llosses.</span></span></span></span></p> | 08131-64 | A la Farga de Bebié, sobre el riu Ter. Emplaçat comunicant les zones industrials del complex. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edmond Bebié, fundador de la Farga de Bebié, va adquirir les propietats del Molí de Rocafiguera i de la Farga Vella entre els anys 1865 i 1866; de seguida es va iniciar la construcció de la fàbrica i colònia, posant-se en funcionament al 1899. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Sembla que l’origen d’aquests palanca és arran de l’ampliació de la fàbrica de la Farga de Bebié amb la construcció de la Fàbrica Nova, posada en funcionament l’any 1917. El pont unia ambdues fàbriques, i era a través del qual es traspassava el producte manufacturat per a passar les darreres fases del procés abans de donar-lo per acabat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>En origen hi havia una passarel·la coberta que es va endur l’aiguat de l’any 1940. Després de la riuada, es va reconstruir amb una palanca simple sense pilars de suport. Entre a finals dels cinquanta del segle XX i principis dels seixanta, es va canviar per l’actual estructura. </span></span></span></span></p> | 42.1300523,2.2066174 | 434428 | 4664520 | 08131 | Montesquiu | Restringit | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La passarel·la, anomenada Pont de la Fàbrica, està a uns 138 metres aigües amunt de la palanca o pont de la Casa, en una zona no accessible i d’ús restringit. | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 94728 | Font Codineta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-codineta | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> | XIX-XX | La font no raja i les estructures que formaven part del conjunt es troben parcialment destruïdes. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La font està ubicada al peu de la riera de la Solana. Actualment l’estructura i els elements que la conformaven estan molt malmesos. Queda emplaçada just sota el pont que porta cap a les Planeses de la zona del Carbur, o del Forat dels Encantats.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al lloc hi podem veure uns murs de pedra que defineixen un espai rectangular adossat a la roca natural, amb unes escales de pocs graons per accedir-hi, és on hi havia el broc de l’aigua de la font. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Damunt l’espai de la font hi ha una fornícula situada encastada a l’estrep del pont que hi ha en aquest indret i que queda per damunt de la font. Aquesta fornícula és en base a pilastres que suporten un frontó d’arc rebaixat, a la part central hi ha la inscripció referida a la nostra senyora de la Mercè, sembla que hi havia una imatge de Santa Mercè, en honor a Mercè Juncadella, propietària del lloc. Actualment, al seu interior no s’hi conserva cap imatge. Al voltant immediat de la font hi ha restes d’altres murs que formaven part de bancs i taules que hi havia a l’indret. Aigües amunt hi ha un petit dipòsit que devia alimentar la font.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El lloc es caracteritza també per l’existència del pont del camí d’antic camí de les Planeses, és un pont de pilar central fet de murs de pedra i amb el tauler suportat als estreps i al pilar, aquest és de bigues metàl·liques i formigó.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-84 | A la ribera esquerra de la riera de la Solana. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Imatges antigues permeten copsar que l’indret era freqüentat per gent del poble que hi acudia a fer fontades.</span></span></span></span></p> | 42.1144206,2.2096516 | 434662 | 4662782 | 08131 | Montesquiu | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94728-p5030046.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94728-p5030063.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94728-p5030043.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94728-p5030035.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94728-p5030070.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94728-font-codineta-1927.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | Xarxa natura 2000 | 2023-10-04 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La imatge antiga ha estat proporcionada per l'Ajuntament de Montesquiu, data del 1927. | 98 | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 94733 | Font de la Farga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-farga | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’una font bastida en una estructura de pedra, queda emplaçada davant la façana principal de la fàbrica nova, a centrada l’extrem de la pista. Consta d’una mur que configura el frontal de l’estructura de la font, coronada en forma d’arc de mig punt. Al centre del frontal hi ha una forma de fornícula plana, dins la qual hi ha l’aixeta, i a la base una pica de pedra. Aquest font, de fet, està formada per dues cares, amb una aixeta a cada banda, tot de configuració molt similar. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El seu emplaçament és en un indret amb arbres caducifolis que li ofereixen ombra i fresca a l’època de calor. La pista era un espai d’esbarjo, lleure i també punt de trobada per Festa Major o en altres ocasions, de la gent de la colònia de la Farga de Bebié.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-89 | A la Farga de Bebié, davant la fàbrica nova. | 42.1307238,2.2054100 | 434329 | 4664596 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94733-pa100652.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94733-pa100704.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 94738 | Antic Pont de Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-pont-de-ferro | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2009): La Família Portús, víctima de la represión franquista. Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> | XIX | Les restes estan molt desaparegudes i difícils de localitzar. | <p><span><span><span>L’anomenat Pont de Ferro o Metàl·lic es trobava situat sobre el riu Ter al seu pas per la població de Montesquiu; permetia la connexió entre les dues vores del Ter, des del Camí ral al passeig arbrat del camí de Llaers. A la vegada esdevenia una infraestructura cabdal per la comunicació del nucli del poble amb el Carbur de Baix, el Castell i l’accés cap a Sant Quirze de Besora. La riuada de l’any 1940 va emportar-se l’estructura del pont i, actualment, sembla que només es conserva ser part de l’estrep o mur del costat de ponent (nota: comprovar si queden restes del mur de l’estrep de llevant). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que es pot observar en imatges antigues, es tractava d’un pont de ferro reblonat amb una estructura de gelosia d’enreixat més aviat simple, formant creu del tipus Sant Andreu en l’acabat de les baranes. El tauler del pont era suportat per dos estreps formats a partir de murs de pedra i un piló central de planta ovalada i secció lleugerament troncocònica. </span></span></span></p> | 08131-94 | A la ribera del riu Ter, a tocar de l'edifici de l'antiga Fonda (Plaça de la República, 9-10) i a l'altra banda del riu, al final dels Horts de la Vila. | <p><span><span><span>La palanca era el camí habitual de comunicació entre Montesquiu i Llaers i Besora. Al novembre de 1892 l’Ajuntament, llavors pertanyent a Sant Quirze de Besora, va prendre la decisió de reconstruir la palanca o pont amb fusta de pi de melis, davant la demanda feta un any abans pels veïns de Montesquiu. No va ser fins l’agost del 1893 que es va portar a terme la reconstrucció. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Poc temps després, en data 22 de març de 1899, la família Juncadella va sol·licitar a l’Ajuntament de Sant Quirze poder canviar aquella palanca per un pont metàl·lic, amb el benentès que seria d’utilitat pública. A més, del pont també es va fer un passeig vora el Ter. Segons consta a la bibliografia el pont es va construir als tallers de la coneguda Maquinista Terrestre i Marítima de Barcelona (</span>CERCLE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014), 2015:15)<span>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Pont Metàl·lic va queda destruït amb la riuada de l’any 1940, la qual va afectar greument el municipi de Montesquiu. </span></span></span></p> <p><span><span><span>No va ser fins l’any 1989 que es va inaugurar un nou pont que comunicaria el poble amb la zona de llevant, l’accés al Castell de Montesquiu i Parc homònim; la ubicació es va desplaçar més al sud, a continuació del carrer Santiago Rusiñol. La primera pedra d'aquest pont es va col·locar al 1980, la seva construcció va acabar l'any 1984.</span></span></span></p> | 42.1101429,2.2102708 | 434709 | 4662307 | 08131 | Montesquiu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94738-pont-metallic.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94738-safareig-public-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-10-01 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A l’extrem de ponent, el pont s’iniciava a redós de l’edifici de l’antiga Fonda (avui Centre Cívic), i també a tocar del molí de la P, antic molí draper, comunicant directament vers el carrer Major i la Plaça Major. Al costat de llevant del pont, a poca distància, s’hi van construir uns safareigs públics l’any 1926; al peu mateix del pont també hi havia la sortida del canal de desaigua del Carbur de Baix.Riu amunt de l'indret del pont, es conserven a la llera del riu unes traces que podrien correspondre a una antiga passera per creuar el riu, o a una resclosa de bigues de fusta per desviar les aigües del Ter cap al molí o per una altra necessitat.Les restes que poden conservar-se del pont es creu que poden estan amagades en el mur de contenció de la zona de l'edifici del safareig i a l'altra banda del riu, enmig de la vegetació, avui dia és una zona de difícil accés. Una imatge dels anys 50 del segle XX permet veure les estructures dels estreps a cada banda del riu (CERCLE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014), 2015:196).Les imatges han estat proporcionades per l'Ajuntament de Montesquiu. | 119|98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 94739 | Casilla del Carbur | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casilla-del-carbur | <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> | XIX-XX | L’edifici està abandonat, amb la teulada ensorrada i moltes parts de l’estructura malmeses. | <p><span><span><span>Es tracta d’una petita caseta situada a peu de via al seu pas per la riera de la Solana aproximadament. L’edifici era de planta baixa i planta pis, amb coberta a dos vessants; comptava amb altres construccions annexes a costat i costat, disposades en paral·lel a la via. L’estructura és de murs de pedra i maó massís, amb les parets arrebossades i pintades. Les obertures i les cantoneres mostren una faixa que sobresurt lleugerament de manera ornamental. A l’edifici hi vivia un treballador del ferrocarril que s’encarregava del pas de via d’aquest punt entre altres tasques de manteniment. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquesta zona hi ha un pas que permet creuar la via del tren, comunicant el camí que del Castell de Montesquiu baixa fins a l’antiga fàbrica del Carbur de Baix. Aquest pas a més, és el que era emprat per anar al poble de Montesquiu, ja que passant per l’antic passeig que hi havia en aquesta zona es podia creuar el riu Ter a través del pont metàl·lic o de ferro.</span></span></span></p> | 08131-95 | A prop de la Central del Carbur de Baix, a la banda est de la via. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El 1851 es va fundà la companyia Camins de Ferro de Barcelona a Granollers, el mateix any va iniciar la construcció de la línia que uniria aquestes poblacions. El 1854 s’havia construït fins a Granollers. El 1877 va se’n va fer càrrec la companyia Ferrocarril i mines de Sant Joan de les Abadesses. El tren arribava a Vic l’any 1876. El tram fins a Sant Quirze de Besora consta que es va inaugurar l’octubre del 1879, i el 20 de juny de 1880 el ferrocarril arribava a Ripoll; no seria fins al 17 d’octubre del mateix any que finalment arribaria a Sant Joan de les Abadesses.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1142835,2.2084636 | 434564 | 4662768 | 08131 | Montesquiu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94739-p5030146.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94739-p5030155.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94739-p5030160.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94739-p5030162.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94739-p5030165.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Xarxa natura 2000 | 2023-10-04 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Més al nord hi ha una altra Casilla anomenada de les Planeses, propera a l'antiga àrea d'acampada de les Planeses. | 98 | 45 | 1.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 94870 | Palanca del Carbur. Passarel·la del Carbur | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palanca-del-carbur-passarella-del-carbur | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2023): Montesquiu sota el franquisme (1939-1975). Montesquiu: José Antonio Molina Moreno.</span></span></span></p> | XX | Actualment només es conserva visible, l'estrep de la banda esquerra del riu. | <p><span><span><span>Les restes conservades de la palanca del Carbur corresponen a una estructura conformada per dues parets de forma trapezoïdal disposades en paral·lel, fetes de formigó encofrat i amb diverses peces de ferro ancorades a la part superior. Imatges antigues conservades permeten veure que aquest element correspon a l’estructura de suport del cablejat d’una palanca o pont penjat que es va construir just davant de les dependències de l’antiga fàbrica del carbur. Es tractava d’un pont de poca amplada, que permetia la comunicació entre la zona del Carbur de Baix i el nucli urbà (a l’alçada de l’actual zona d’esplai Font d’en Nando). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tractava d’una palanca feta a partir de suports de formigó a cada estrep i alguns pilars, que suportaven tirants metàl·lics que sustentaven la resta de l’estructura del pont, i amb un tauler de fusta.</span></span></span></p> | 08131-111 | Les restes visibles conservades es localitzen davant l'edifici de les antigues oficines de la Fàbrica del Carbur, a prop del marge del riu. | <p><span><span><span>Des de finals del segle XIX fins l’actualitat, la comunicació entre les dues bandes del riu Ter a l’alçada del nucli urbà, o sigui, entre el poble i la zona de l’antiga fàbrica del Carbur, s’ha realitzat a través de diferents ponts i palanques que han anat canviant al llarg d’aquest període. Així, diferents riuades del Ter han anat afectant les estructures de comunicació existents, la destrucció de cadascun dels viaductes va requerir la construcció de nous passos per creuar el curs fluvial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest sentit, consta que entre el 22 de març i el 24 de novembre de 1899 es va construir un pont metàl·lic per iniciativa de la família Juncadella, llavors propietària del Castell de Montesquiu, del Carbur de Baix i de diverses propietats a Montesquiu, com l’edifici de l’antiga Fonda (al costat del qual es va construir el Pont Metàl·lic). <span>Aquest vial permetia creuar el riu, entre altres, per anar als safareigs situats a la banda de llevant del Ter, així com amb el passeig de Llaers, als horts i a la fàbrica del Carbur, a més de connectar amb el camí cap al Castell, amb diverses masies, amb la Font de Codineta o amb el camí de la Font de les Planeses.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquell Pont Metàl·lic va ser destruït per l’aiguat de l’any 1940.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A la carta del 21 de març de 1942 dirigida al president de la diputació de Barcelona l'alcalde de Montesquiu escriu: 'ya oficiosamente hemos venido pidiendo, la construcción de un puente sobre el rio Ter, de este pueblo, destruido por las inundaciones padecidas en Octubre de 1940 [...] Un considerable numero de vecinos son productores obreros de la 'Electra Industrial de Carburos S.A.' [...] los que al venir una crecida ordinaria, muy corriente en época de lluvias, se verian en la necesidad de hacer un recorrido de 4 a 5 km de ida y otros tanto de regreso para realizar su trabajo ordinario, a parte del perjuicio que está ocasionando a la empresa la falta de puente.' (MOLINA, 2023).</span></span></span></span></span></span></p> <p><br /> <span><span><span>La passarel·la es degué construir entre l'abril de 1942 i el gener de 1945. A l'Arxiu Històric de Montesquiu hi ha una foto que data de gener de 1945 on hi apareix la passera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les imatges aèries de l’any 1945 permeten constatar que ja es disposava d’una passera aigües amunt del nucli (a la zona inicial de l’actual font d’en Nando), que permetia creuar el riu vers la fàbrica del Carbur de Baix, on actualment trobem les restes de l’estructura de la palanca del carbur. En aquest moment, no hi havia cap més pont o passera per comunicar el nucli amb el Carbur de Baix. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al 1956 les imatges aèries permeten observar l’existència del que sembla dos punts per creuar el riu a l’alçada de la fàbrica del carbur, a través de la palanca i sembla que poc més amunt hi havia una mena de passera o gual probablement més arran d’aigua. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 12 de novembre de 1982 hi va haver un episodi d’aiguats que va destruir el pont penjat o palanca del Carbur, deixant novament sense comunicació el nucli urbà i la fàbrica del carbur.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els anys 1983 i 1984 es va construir una nova passera, en aquest cas, situada més al sud respecte l’anterior, aquesta es va situar a la zona de la Pèrgola i permetia comunicar directament amb els Horts de la vila. També als anys 80 del segle XX es va construir el pont que porta al castell, però encara va trigar força anys a tenir els accessos condicionats. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la palanca que portava als Horts de la vila, aquesta era una estructura de pilars de formigó armat, un paviment també de <span>formigó</span> i baranes de ferro. Aquest es va construir una mica més a prop del nucli urbà, amb accés des de la zona de la Pèrgola i va estar en ús fins l’octubre de l’any 2018 quan una nova crescuda del riu Ter la va destruir. Actualment està pendent de reconstrucció, obra que es preveu que es pugui realitzar en una data propera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment, el riu es pot creuar des del pont que porta al castell a l’alçada del carrer Santiago Rusiñol.</span></span></span></p> | 42.1131950,2.2080606 | 434530 | 4662648 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94870-pont-carbur-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94870-can-bota.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94870-primera-passera-carbur-derruida.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | 2023-10-01 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La palanca o passera del Carbur, així com els diversos ponts i palanques que hi hagut sobre el riu Ter per comunicar el poble amb l’altra banda del riu, han rebut diverses denominacions, algunes molt similars a les altres, tot i no tractar-se del mateix viaducte. Aquesta circumstància pot generar certa confusió amb algunes de les referències o cites relacionades amb unes o altres estructures.Imatges antigues conservades permeten constatar l’existència al llarg dels anys de diferents palanques de comunicació entre la zona del poble i la fàbrica del carbur; la ubicació d’aquestes ha anat variant. Hi va haver l’antic Pont Metàl·lic a l’alçada de l’antiga Fonda, la palanca o passera del carbur o pont penjat a l’alçada de l’actual zona d’esplai de la Font d’en Nando i comunicant amb el davant de la fàbrica del carbur, la palanca dels horts també anomenada “pont de ferro” situada a la zona de la Pèrgola i connectant amb els Horts de la Vila, i aigües més avall, es va construir el pont apte per vehicles d’accés al castell.Sembla que durant alguns períodes que no hi havia una palanca o pont en condicions per creuar el riu Ter, es devia fer a través d’una mena de passera molt senzilla (o una mena de gual a poca distància aigües amunt de la palanca del carbur); fet que dificultava poder creuar en cas de petit augment del cabal .La manca d’un accés en condicions entre el poble i l’altra banda del riu ha estat una constant al llarg de la història del municipi. Aquest fet va condicionar també les possibilitats de creixement i expansió de l’antiga fàbrica del carbur, a més, la majoria de viaductes permetien només l’accés per vianants (exceptuant l’antic pont metàl·lic situat a peu de l’antiga Fonda i l’actual pont d’accés al castell).Les imatges antigues han estat proporcionades per l'Ajuntament de Montesquiu, permeten veure algunes de les altres palanques que hi va haver per creuar el riu a l'alçada del Carbur de Baix. | 98 | 49 | 1.5 | 2136 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 94872 | Edifici sobre el Rocal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-sobre-el-rocal | <p><span><span><span><span lang='CA'>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></span></p> <p> </p> | XX | Les restes estan parcialment ensorrades. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Les restes d’aquesta construcció es localitzen sobre el turó del Rocal, sota el qual hi ha el túnel del ferrocarril. Queden situades just sobre el riu Ter, aproximadament a l’alçada del final de la resclosa i l’inici del canal de la Fàbrica de Cal Trinxet.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Les restes conservades corresponen a diferents murs que defineixen una construcció que dibuixa un espai de planta rectangular. Els murs són de pedres de tall irregular lligades amb morter i carreus més ben tallats en algunes cantoneres. En algun punt també s’hi observen alguns maons ceràmics combinats amb la pedra. S’observen algunes cantoneres i també el que sembla una obertura, probablement una porta d’accés.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A l’extrem de l’estructura tocant al penya-segat s’hi conserven alguns elements metàl·lics, sobretot biguetes ancorades en una estructura, una base feta de pedra i maó massís, i també subjectades al mateix espadat. En el cingle s’hi poden veure algunes altres peces metàl·liques clavades.</span></span></span></span></p> | 08131-113 | A l’extrem sud-est del municipi, al capdamunt del Rocal. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Segons informacions orals recollides i proporcionades per l'Ajuntament de Montesquiu, sembla que aquesta estructura servia per recollir aigua del riu Ter, fent-la pujar pel Rocal per a poder-la apropar als trens de vapor de l’estació de Sant Quirze. Les màquines de vapor necessitaven carregar aigua per al seu correcte funcionament.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 42.1094105,2.2120617 | 434856 | 4662224 | 08131 | Montesquiu | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94872-dsc0437.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94872-dsc0444.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94872-dsc0450.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94872-dsc0451.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94872-edifici-estructura-rocal.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | 2023-10-01 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A tocar mateix d’aquestes restes hi ha una torre metàl·lica de la llum. La ubicació de les restes conservades és en una zona de difícil accés que en dificulta una visió general. Tampoc es coneixen notícies que aportin referències específiques sobre el seu ús i funcionalitat. Les imatges antigues conservades que s’han consultat no permeten concretar de quin tipus de construcció pot tractar-se.Les imatges han estat facilitades per l'Ajuntament de Montesquiu. | 98 | 45 | 1.1 | 2136 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 93443 | Les Planeses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-planeses | <p><span><span><span>LLORET BLACKBURN, Marta; MARAGALL MORENO, Marta (2019): Resultats de la recerca arxivística en el marc del Pla Director del Castell de Montesquiu. Montesquiu (Osona). Desembre de 2019. </span></span></span>Inèdit.</p> | XVII-XIX | <p><span><span><span>Es tracta d’una masia situada enmig del Parc del Castell de Montesquiu, en una zona planera envoltada de camps de conreu i bosc. Està formada per dues construccions principals acompanyades d’altres volums annexes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici central, la casa, és de planta rectangular, consta de planta baixa, primera i planta sota coberta, té teulada a dues aigües amb coberta de teula àrab i carener orientat est-oest, perpendicular a la façana principal que mira a llevant. La planta baixa era destinada al bestiar i magatzem. La planta primera, a habitatge, amb accés directe a través d’una escala exterior adossada a la façana, feta amb graons i barana de pedra. Les obertures visibles són de factura senzilla, la majoria amb llinda plana de fusta sobre brancals de carreus de pedra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’estructura dels seus murs permet identificar que la casa s’ha anat modificant i sembla que originàriament era de planta més petita i de menys alçada, i amb el temps s’amplià cap al sud i augmentant l’alçada amb una planta més. Les parets són de murs de pedra bastits amb pedres de tall divers, amb parts de parament més regular i altres de material més irregular; a les cantoneres els carreus són més ben escairats i més polits. La part superior dels murs, aproximadament el tram corresponent al darrer nivell, és de toves entre pilars de maó massís, que sembla correspondre a una ampliació que va suposar un augment de l’alçada de la casa, potser coincidint també amb una ampliació cap a migdia. A la façana de llevant també hi ha un volum adossat bastit en murs de pedra, d’un sol nivell i coberta a un vessant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana posterior hi ha un cos adossat de dos nivells, i coberta a dues vessants de teula àrab. A les façanes laterals s’hi adossen altres volums més senzills, destinats essencialment a coberts pel bestiar, magatzem o corts. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al costat de nord-est hi ha la construcció de la pallissa o cabanya, en aquest cas es tracta d’una edificació de dues plantes, amb coberta també a dues vessants de teula àrab però amb el carener orientat nord-sud perpendicular a la façana principal que mira a migdia, obrint al pla que quedaria davant les dues façanes, la de la casa i la de la cabanya, definint una era. Aquesta pallissa es caracteritza per tenir la típica gran obertura central en arc de mig punt fet amb carreus allargats, aquesta obertura ocupa gran part de la façana principal. </span></span></span></p> | 08131-12 | A la zona central del terme municipal. Al Parc del Castell de Montesquiu. | <p><span><span><span>Aquesta masia, situada avui dia dins el Parc del Castell de Montesquiu, mostra una arquitectura que és el resultat de la seva evolució al llarg dels segles. Tot i que documentalment es recullen diferents referències del mas Planeses des del segle XVI en endavant, sense una visió completa de l’estructura de la masia així com d’un estudi arquitectònic, no es pot concretar si conserva restes d’aquest període. A nivell general la construcció que es pot observar exteriorment sembla que pot correspondre a una obra d’època moderna, probablement del segle XVII i XVIII amb modificacions i ampliacions posteriors, del segle XIX. De tota manera és probable que la construcció conservi restes anteriors. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre la documentació recollida pels estudis realitzats pel Parc del Castell de Montesquiu trobem una referència datada del 1536 (ACA, Fons Diversos, Queralt, Volums, 003, Llibre Volums 3. </span></span></span>LLORET; MARAGALL, 2019)<span><span><span> corresponent a un llevador de rendes del castell i terme de Besora, en el que hi consta referenciat el Mas Planeses en l’apartat d’arrendadors de masos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Del segle XVIII es recull un llistat d’arrendaments dels Descatllar, entre els quals hi consta la referència a la masia Planeses, situada dins l’heretat del castell de Montesquiu, i per la qual corresponia pagar 79 lliures per any. Es tractava de les rendes del noble senyor Narcís Descatllar, segons acte rebut en poder de Domingo Soler Moner, notari públic de Vic el mes d’octubre de 1692, l’arrendament era per quatre anys del 1693 al 1697 (ACA, Fons: Diversos, Queralt, Volums, 001, Llibre Volums 1. </span></span></span>LLORET; MARAGALL, 2019).</p> <p><span><span><span>Una altre document del segle XVIII consta referenciada l’heretat de Les Planeses dins les propietats de Lluís Descatllar, en el període en que ostentava la propietat del Castell de Montesquiu. En aquest moment la casa estava sota la seva jurisdicció i hi consta el Mas Planeses de Sant Quirze, a favor de Benet Sabatés pagès de la parròquia de Sant Quirze, arrendat pel preu de 420ll, a raó de 105 lliures per any i que el pagament s’havia de fer per Nadal. També a favor de Bonaventura Carbonell, negociant de la vila de Ripoll. L’arrendatari a més, havia de pagar a la Pabordia del Palau del Monestir de Ripoll, i a la Universitat de Sant Quirze de Besora per la imposició del Real Cadastre. Igualment com en altres masos, també s’obliga al masover a cedir tota la llenya necessària per la resclosa dels Molins de Montesquiu i Foradada, i per les obres que s’hi puguin fer (ACA, BesoraXVIII/4, Fons: Diversos, Queralt, Lligalls 4, Llibre Besora 4. </span></span></span>LLORET; MARAGALL, 2019).</p> <p><span><span><span>En data 20 de maig de 1833 en una relació de les propietats i béns del Marquesat de Besora, inventariats per zones, hi consta que el Mas Planeses té com a masos agregats Sala, Freixa i Coma, adquirits per Isabel Descatllar, l’11 de desembre de 1532, i que l’establiment el va fer el Paborde de Palau de Monsateri de Ripoll (BC, Fons Queralt, Ref. Queralt/1833 Llibre 8/12; data 20 de maig de 1833, 1704-6. </span></span></span>LLORET; MARAGALL, 2019).</p> <p><span><span><span>De l’any 1943 es conserva la documentació d’un inventari dels arbres de les finques de Sant Moí i Planeses, i altra documentació corresponent a la venda del bosc de les Planeses, junt amb els boscos de l’Obaga del Castell i el de Sant Moí. Així com contractes de masoveria de l’any 1950 (ACR, Caixa 7 Carpeta 4, i Caixa 14 Carpeta 1. </span></span></span>LLORET; MARAGALL, 2019) <span><span><span>(Inventari dels documents (1878-1968) del fons del Castell de Montesquiu dipositats a l’Arxiu Comarcal del Ripollès).</span></span></span></p> | 42.1209068,2.2090597 | 434620 | 4663504 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93443-pa100517.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93443-pa100518.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93443-pa100520.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93443-pa100530.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial - productiu | Xarxa natura 2000 | 2023-10-03 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Masia que conserva la fesomia i que actualment manté ús de masoveria i amb activitat agropecuària. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 93456 | Farga de Bebié | https://patrimonicultural.diba.cat/element/farga-de-bebie | <p><span><span><span>-ALAYÓ I MANUBENS, Joan Carles (2017): Aigua i energia: l’aprofitament hidroelèctric dels rius catalans: la seva història, l’estructura industrial i el patrimoni tecnològic. Lleida: Pagès ed.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>-SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p> | XIX-XX | Hi ha molts habitatges i altres edificis sense ús. | <p> </p> <p><span><span><span>La colònia la Farga Bebié forma part de dos municipis, Montesquiu i les Llosses, corresponents a les comarques d’Osona i Ripollès respectivament, a més, queda distribuïda també entre dues províncies, Barcelona i Girona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El complex industrial tèxtil fundat el 1895 per l’empresari suís Edmond Bebié, està compost per dues fàbriques, la vella a la banda dreta i la nova a l’esquerra, blocs d’habitatges distribuïts també a banda i banda del riu, dues torres pels amos, una església, l’estació del tren, i també un espai de lleure amb pista poliesportiva i unes fonts. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La zona de la riba dreta, de les Llosses, va ser la que es va ocupar primer, no només amb la fàbrica sinó també amb els blocs d’habitatges, que es van anar construint gradualment a mesura que es requerien més pisos per acollir treballadors. La riba dreta és la que va concentrar els negocis i diversos establiments de la colònia, des de la fonda, botigues de menjar i altres coses per la llar, merceria, entre altres, també hi havia el cinema, etc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La fàbrica vella, situada al municipi veí de les Llosses, queda emplaçada entre el riu Ter i la carretera, consta d’una gran nau de dues plantes. Els blocs d’habitatges més antics són els del Tibidabo, a redós i per sobre de la carretera. Seguiren els edificis dels Sunyers, situats a la part més alta; i més tard, el barri de la Balconada del Ter. Aquesta riba del riu també hi ha les torres dels amos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la zona de Montesquiu s’hi va bastir la fàbrica nova, formada per diversos volums d’edificis, destaca la façana de l’edifici que dóna entrada al conjunt de la fàbrica nova, és 1917 i va acollir, entre altres, la Caserna de la Guardia civil. Al costat de llevant, hi ha altres dependències on a més d’alguns habitatges, també s’hi va instal·lar durant un temps les escoles, un oratori religiós fins la construcció de l’església, un establiment destinat a bar i sala de festes, entre altres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A aquesta riba esquerra del riu s’hi van bastir els edificis de Conangle, d’estil suís; posteriorment l’església dedicada a la Mare de Déu del Carme, l’estació del tren i els blocs d’habitatges del Solei, una part dels quals reformarien com a residència per dones. Aquesta part de Montesquiu també és on hi havia una extensió àmplia d’horts, a continuació dels blocs de Conangle. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A cavall dels dos municipis i comarques, hi ha diversos ponts que comuniquen la colònia, de dimensions i usos diferents, el pont de l’entrada, el pont de la fàbrica, el pont dit de la casa. A l’indret també hi ha el pont del tren de la línia de ferrocarril Barcelona- Puigcerdà, situat a una cota per sobre de la colònia.</span></span></span></p> | 08131-25 | A l’extrem nord del terme municipal. A l’entorn d’uns meandres que conforma el riu Ter en aquesta zona. | <p><span><span><span>El fundador de la Farga de Bebié, Edmond Bebié Wild, era un enginyer suís, que tenia una fàbrica de filats de llana moguda per la força hidràulica a Zuric. El seu fill Ernest, qui va compartir estudis amb un jove de Vic, va conèixer les possibilitats de la zona del riu Ter per la instal·lació de fàbriques, curs fluvial on ja s’havien començar a construir algunes fàbriques de la mà d’industrials catalans. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Edmond Bebié va recórrer el riu Ter, cercant un emplaçament adequat per construir-hi una fàbrica de filats. El suís va adquirir l’antic molí de Rocafiguera que també era conegut com el molí de la Farga vella, farga que s’havia reconvertit en molí fariner. Aquest era propietat de la família del mas Rocafiguera de Sora. Entre 1895 i 1896, l’enginyer va comprar 400 hectàrees de terreny a banda i banda del riu Ter, incloent l’antic molí, en una zona molt estratègica aprofitant el meandre que conformava el riu. La Farga de Bebié va ser iniciar-se de la mà d’Edmond Bebié l’any 1895, la fàbrica va començar a funcionar el 1899.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció de la fàbrica es va iniciar ràpidament i també dels edificis de la colònia. Es va haver de fer una obra hidràulica d’envergadura que va permetre aprofitar la concessió de 6.000 l/s, amb el canal de la Cúbia (Les Llosses), de 450 metres de recorregut i quasi tot soterrat, amb la finalitat d’aconseguir un salt de 10,5 m de desnivell per generar inicialment una potència de 600 CV que posteriorment passarien a 1000 CV.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Primera Guerra Mundial va suposar una etapa de creixement de la producció important.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1917 es va ampliar les instal·lacions de la fàbrica, amb la construcció de la fàbrica nova a la riba esquerra del riu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El creixement i importància de la colònia va anar creixent fins al punt que es va plantejar la segregació dels municipis de les Llosses i en aquell moment de Sant Quirze de Besora, entorn l’any 1927, amb la voluntat d’esdevenir municipi propi, finalment no es va acceptar la petició.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La riuada de l’any 1940 va afectar considerablement la colònia, especialment la banda de les Llosses, l’aigua es va emportar la Fonda, una part important dels habitatges d’aquest costat i l’escola. També es va haver de reconstruir el pont de l’entrada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tanmateix la producció va continuar augmentant als any 40 del segle XX, una època de gran creixement, que amb les reformes de la maquinària obligades per l’aiguat, van suposar poder atendre una demanda superior. Època en que es va ampliar la colònia, també es va posar en funcionament el cinema, el cafè, la perruqueria, un forn de pa, que ampliava els serveis existents fins al moment. Continuarien amb la construcció de nous blocs d’habitatges al costat de Montesquiu i l’església.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’Empresa Bebié S.A. va entrar en suspensió de pagaments i va acabar la seva activitat a la Farga de Bebié el 1978. Pere Rovira, empresari català vinculat a la indústria vinícola va agafar el relleu de la fàbrica de la Farga fins a la dècada dels anys noranta del segle XX, quan també entrà en suspensió de pagaments, en una època en hi va haver una extensa i important crisi del tèxtil a Catalunya. Tot i això, la Farga de Bebié va continuar amb activitat tèxtil durant un temps.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2008 finalitzava l’activitat productiva de la fàbrica. Actualment gran part de les construccions estan sense ús i en procés d’abandonament, excepte alguns habitatges i les centrals hidroelèctriques que es troben en ple funcionament, produint energia elèctrica (SERRA, 2000: 241-253).</span></span></span></p> | 42.1305698,2.2055542 | 434340 | 4664579 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93456-pa100706.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93456-pa100719.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93456-pa100723.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93456-pa100601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93456-p5240200.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-10-03 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La Farga de Bebié va esdevenir una colònia tèxtil important i emblemàtica en el conjunt de les colònies tèxtils de Catalunya, i especialment del riu Ter. Aquest va ser coneguda amb el nom de la colònia dels Suïssos atenent a l’origen del fundador, Edmond Bebié.Actualment, després d’haver passat per altres mans propietats, l’empresa manté el nom de Bebié.Com s’ha indicat la Farga de Bebié és una colònia que es troba a cavall de dos municipis, de fet, el gran volum d’edificis es concentren al terme de les Llosses, tanmateix s’ha procurat indicar els elements més remarcables d’un costat i l’altre, sempre però tenint present que només una part és del municipi de Montesquiu. | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 93442 | Les Codines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-codines-0 | <p><span><span><span>-LLORET BLACKBURN, Marta; MARAGALL MORENO, Marta (2019): Resultats de la recerca arxivística en el marc del Pla Director del Castell de Montesquiu. Montesquiu (Osona). Desembre de 2019. </span></span></span>Inèdit.</p> | XVII-XX | <p><span><span><span>Antiga casa de pagès avui totalment reformada per a ús d’Escola de Natura i casa de colònies. El conjunt compta amb diverses edificacions; d’una banda, els volums que conformen la part de la casa amb alguns annexes adossats, situats a la part est, i d’altra banda, les edificacions de l’antiga pallissa, coberts i corts, a la part nord i oest del conjunt.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al conjunt de les edificacions que conformen la part de la casa, aquestes estan bastides en una zona rocosa en desnivell. Destaquen dos volums principals amb annexes menors a l’extrem més oest, i un tancat a manera de clos al davant de la façana principal, orientada a tramuntana. Tot plegat defineix un conjunt de planta allargada amb teulades a diferents alçades; les cobertes dels dos volums principals són a dues vessants de teula àrab, amb orientació dels careners d’est a oest, seguint la orientació general del conjunt de la casa amb els seus volums adossats. El volum de més a llevant és el de major alçada i compta amb tres nivells de plantes, planta baixa, planta primera i planta sota coberta; el volum central, únicament té dos nivells. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa als murs són de paredat comú amb carreus de pedra més o menys escairats a les cantoneres. La majoria d’obertures són senzilles, de tall rectangular i sense gaires elements arquitectònics visibles, algunes són de factura i materials contemporanis resultat de les darreres reformes de la casa. Tot i això, a la façana principal, orientada al nord, trobem la porta d’accés amb llinda de biga de fusta sobre muntants de pedra. Compta amb algunes finestres amb llinda plana de fusta i d’altres amb llinda de maó massís posat de pla, i algunes mostren muntants de maó massís o rajola. A l’interior es poden observar alguns elements de càrrega, murs de pedra i també pilars de carreus de pedra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a les construccions situades a la part més nord i oest del conjunt, en destaca l’edifici de l’antiga pallissa. Aquest és de planta rectangular i consta de dos nivells, està bastit amb murs de paredat comú i carreus més o menys escairats a les cantoneres, té teulada a dos vessants de teula àrab. La façana principal és orientada al sud, compta amb una gran obertura en arc de mig punt situada ocupant tota la part central del frontis. Davant hi ha el pla de l’antiga era. Al costat de ponent, hi ha una altra construcció d’un sol nivell i planta allargada, corresponent a antigues corts o espais de magatzem. </span></span></span></p> | 08131-11 | A la zona de ponent del terme municipal, prop del límit amb Sora. | <p><span><span><span>Es tracta d’una antiga masia, situada avui dia dins el Parc Natural del Castell de Montesquiu. La masia està situada a l’extrem del municipi de Montesquiu a prop del límit amb Sora, del municipi veí de les Lloses a la comarca del Ripollès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Arquitectònicament no es distingeixen elements que permetin apuntar cronologies molt precises, tot i això, sembla tractar-se d’una construcció d’època moderna, probablement del segle XVII o XVIII amb modificacions i ampliacions posteriors, del segle XIX i XX. De tota manera, sembla que l’origen de la casa pot ser més antic, remuntant-se a l’època medieval, ja que consta a referències medievals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la documentació recollida pels estudis realitzats des del Parc del Castell de Montesquiu, s’han pogut recollir diferents referències del mas Les Codines des del segle XVI en endavant. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al 1591 el mas Codines amb els seus agregats constà que passa a Lluís Descatllar per venta d’Isabel Codina, vídua de Pedro Francás; segons un referència recollida en un document del segle XIX (BC, Fons Queralt, Ref. Queralt/XIX Llibre 8/14. LLORET; MARAGALL, 2019).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Del segle XVIII consta referenciada l’heretat de Les Codines dins les propietats de Lluís Descatllar, en el període en que tenia la propietat del Castell de Montesquiu. En aquest moment la casa està sota la seva jurisdicció i es detalla de la següent manera: “Mas Codinas de Sant Quirze. Arrendament a favor de Eudalt Pour y de Pere Pour pare y fill de Sant Quirze per preu 340 lliures de Barcelona a raho de 85 lliures cada any. Item lo mateix pacte que als demes per tenir arrendat a Bonaventura Carbonell (...) Item que si durant lo present arrendament vindrà dit Exm señor a residir en est castell de Montesquiu dexan dits arrendataris donarli en quiscun any lo mitat de la fruita que se cullira en dita heretat y si residirà en Barcelona dexan aportarli en sa casa dos carregas de fruita sense pagarseli cosa alguna per raho de dit transport. (...) Item que dits arrendataris sempre que se los ordenara y sera menester sien obligats junt ab los demes masovers de Sa Exa en haver de anar ajudar ab sos bous o altrament oer a portar tota la fusta que se haura de menester per los adops y repares de las rescloses dels molins de Montesquiu y foradadas y aportarlas fins a peu de obra sens que per dit transport se los dexa donar paga alguna' (ACA, BesoraXVIII/4: Diversos, Queralt, Lligalls 4. LLORET; MARAGALL, 2019).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una altre document de l’any 1832, en el que es parla de l’estat general de les finques del Marquesat de Besora, hi consta a Sant Quirze “Juan Borell colono. Heretat de Codinas” (ACA, Besora1832/2. Fons: Diversos, Queralt, Lligalls 2, Llibre Besora 2. LLORET; MARAGALL, 2019).</span></span></span></p> <p><span><span><span>També en una referència del segle XIX corresponent a un “Esborrany de la venda del Marquesat de Besora a Jaume Safont. S. XIX” hi consta referenciat el “Mas Codinas” dins les propietats (BC, Fons Queralt, Ref. Queralt/XIX Llibre 8/14. LLORET; MARAGALL, 2019)).</span></span></span></p> <p><span><span><span>En la documentació més contemporània, quan el Castell estava a mans dels Juncadella, consten diverses referències relatives a la comptabilitat relacionada amb el mas Les Codines, època en que la masia devia funcionar com a masoveria. Entre les notes recollides hi consta la compra de dues eugues a l’any 1949 o els litres de llet venuts durant diverses anualitats dels anys 50 del segle XX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1985 es va restaurar i reformar la masia per reconvertir els edificis en casa de colònies, obra que va anar a càrrec de Jordi Ambròs.</span></span></span></p> <p> </p> | 42.1200545,2.1953731 | 433488 | 4663419 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93442-p1170053.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93442-p1170124.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93442-p1170065.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93442-p1170066.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93442-p1170069.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93442-p1170084.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93442-p1170110.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93442-p1170132.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial - cultural - productiu | Xarxa natura 2000 | 2023-10-03 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Actualment l’equipament està gestionat per la Fundació Catalana de l’Esplai (Fundesplai) a través de l’Associació Catalana de Cases de Colònies. La casa es troba envoltada per zona de pastures, camps de conreu i bosc. En terrenys de la casa hi ha una zona destinada a acampada, condicionada amb les instal·lacions i serveis necessaris. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 93440 | La Ferreria Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ferreria-vella | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Edifici situat al cap del carrer, amb dues façanes visibles, la principal que afronta al carrer Camí Ral i una altra a la Plaça de la República. Es tracta d’un edifici de planta quadrangular, consta de planta baixa, primera i sota coberta, té teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, al carrer Camí Ral. És un edifici bastit amb murs de paredat de pedra de tall irregular, amb blocs més o menys escairats a les cantoneres, almenys fins a forjat del sostre de la planta primera, a partir d’aquí el material constructiu és lleugerament diferent tot i que continua essent amb pedra, segurament resultat de les reformes realitzades al segle XX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana principal hi trobem la portalada adovellada d’accés a l’interior, es tracta d’un element arquitectònic contemporani, realitzat amb pedra amb un escut, un element decoratiu (una creu grega dins un cercle amb una base a mode de pedestal) i la data 1981 a la dovella de la clau, any de la reforma total de l’edifici. La resta d’obertures d’aquesta façana són finestres, una a la planta baixa i dues a cadascun dels altres dos nivells, les dimensions són decreixents, essent més reduïdes les de la planta superior. A nivell ornamental compten amb emmarcament de pedra ben tallada i polida, amb muntants de carreus, llinda plana monolítica i ampits motllurats; les llindes de la planta primera tenen dates incises i elements decoratius amb una creu al centre de la data, a la llinda més nord l’any 1722 i a la més meridional, la data 1741. A la façana hi trobem dues plaques, d’una banda, la que indica el nom de la casa, La Ferreria Vella, i d’altra banda, una en la que consta “Aquesta casa, que té el més antic dels seus documents signats el dia 11 de juny de 1558 va ésser heretada per Manela Cruells i Vidal l’any 1904 i restaurada pels seus fills l’any 1981”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana lateral que dona a la Plaça de la República és de mur de pedra sense obertures. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al reclau que conforma una petita placeta davant l’edifici del Centre Obrer, hi afronta una petita façana posterior d’aquest edifici. Es tracta d’un frontis estret, amb una obertura per planta, tres en total, un portal adovellat de configuració contemporània a la planta baixa, i una finestra a la resta, són de muntants, ampits i llindes de pedra tallada i polida.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb la restauració de l’edifici es va mantenir la fesomia i els elements arquitectònics existents. </span></span></span></p> | 08131-9 | Camí Ral, 4 | <p><span><span><span>Aquest edifici és reconegut com la casa més antiga conservada i coneguda documentalment de Montesquiu. Tal i com s’indica a la placa de la seva façana consta que existia al 1558 moment en que era una ferreria situada al peu del camí ral que comunicava Barcelona passant per Vic i vers Ripoll i continuant cap a la Cerdanya. El camí ral i les construccions que s’hi van anar bastint al seu redós, com aquesta ferreria i un hostal, van ser l’origen del poble de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segona Antoni Pladevall: “El primer ferrer que s’establí a Montesquiu era fill del ferrer que regentava la ferreria d’Aiguafreda. Segons pergamí de l’11 de juny de 1558, en Joan Vila, ferrer, hereu i propietari de la casa, vina i hort de la ferreria, situada prop del molí de Montesquiu, dins la parròquia de Sant Quirze de Besora, per a les seves necessitats, va manllevar un censal de 9 lliures a Segimon Sovelles i a Guillem Muntades, obrers-parroquials de l’església de Sant Sadurní de Sovelles” (PLADEVALL, 1978, 26).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta tal i com es recull de les referències bibliogràfiques d’un edifici almenys existent al segle XVI al qual s’hi van realitzar reformes al segle XVIII, testimoniat amb les dates de les llindes de les finestres, i les darreres obres de reforma del segle XX.</span></span></span></p> | 42.1099346,2.2101161 | 434697 | 4662284 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93440-p8260375.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93440-p73004682.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93440-p8260377.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93440-p8260413.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93440-pc080061.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93440-ferreria-vella-antiga.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-03 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquest immoble que és considerat un dels edificis que donen origen al poble. La imatge antiga ha estat proporcionada per l'Ajuntament de Montesquiu. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 93446 | Can Bota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bota | <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span>Casa situada a l’extrem nord del nucli urbà, bastida en una zona en desnivell, fet que determina l’accés a peu pla en les dues plantes inferiors. És de planta quadrangular amb coberta a dos vessants de teula àrab amb el carener orientat nord-sud; compta amb un nivell semisoterrani, la planta baixa amb accés principal a través de la façana principal que obra a l’oest, la que dóna a la carretera, i la planta primera. Actualment té la superfície de les seves façanes arrebossades, fet que no permet veure el material constructiu. La casa compta amb el volum principal al qual s’adossen diversos annexes, entre els quals trobem, a la façana sud, el cos que clou amb un terrat a planta primera, o un garatge a la banda oposada. </span></span></span></p> <p>De l'edifici destaca, a la façana posterior, la de llevant, una porta d'accés al nivell semisoterrani i una finestra a la planta pis, situada sobre la porta. Ambdues són de muntants i llindes planes de carreus de pedra ben tallats, polits i motllurats als angles; totes dues presenten la data 1769, la de la porta amb una creu patent dins un cercle i damunt un peu, i la de la finestra, amb el monograma de Maria. La data de la finestra es troba dins una mena de frontó perfilat per una motllura en relleu mixtilini.</p> <p><span><span><span>L’edifici compta amb una galeria a la façana de ponent, la qual al nivell de la plana primera és de tres obertures en arcs carpanells.</span></span></span></p> | 08131-15 | A tocar de la carretera de Ribes, a l'extrem nord del nucli de la població. A prop de les piscines i de la zona d'esbarjo la Font d'en Nando. | <p>L'edifici es degué bastir al segle XVIII, segons les dates que consten a les llindes d'una porta i una finestra, on hi ha gravada la data de 1769.</p> <p><span><span><span>La tipologia de decoració de la llinda de la façana posterior és similar a altres exemples que trobem al poble, també amb dates del segle XVIII (1770 i 1771), moment de creixement important del poble.</span></span></span></p> | 42.1122612,2.2069261 | 434435 | 4662545 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93446-p73005522.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93446-p73005292.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93446-p73005492.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93446-llinda-can-bota-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93446-llinda-can-bota-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93446-llinda-can-bota.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93446-can-bota.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-01 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Algunes de les imatges han estat proporcionades per l'Ajuntament de Montesquiu. La imatge antiga fou realitzada des de l'altra banda del riu, a la zona de la fàbrica del Carbur; en primer terme es pot veure la passera del Carbur (una de les diverses palanques que ha tingut al llarg dels anys) i Can Bota al fons, més a l'esquerra de la imatge també és visible Cal Moliner. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 93447 | Cal Guitoner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guitoner | <p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span>El Guitoner està situat a les afores del poble, a peu de l’antiga carretera de Montesquiu a Ripoll. Es tracta d’un edifici plurifamiliar format per dos habitatges independents adossats (també compta amb un altre habitatge a la part posterior); consta de planta baixa i planta primera, amb coberta a dos vessants i carener paral·lel a l’eix de la façana principal que dona al nord-est, a la carretera. L’edifici que es descriu és el que està situat a peu de carretera, tot i tractar-se de dos habitatges, presenta un acabat força similar però mostra certes diferències entre la meitat més nord i la més sud. En conjunt es tracta d’una construcció bastida combinant maó massís amb paredat de pedra irregular als murs. A la part nord, les cantoneres són de carreus de pedra només desbastats; per contra, a la part sud, les cantoneres són de maó massís i també trobem maó massís formant unes faixes horitzontals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al conjunt de les obertures de la façana principal, aquestes són de línies rectes i estan emmarcades amb maó massís. A la planta primera trobem quatre obertures que obren a balcons de voladís, tots amb baranes de ferro amb barrots senzills i motius decoratius amb volutes a la part superior de la barana. També de la façana principal, a nivell de la planta primera, hi ha dos elements decoratius situats encastats al mur, a un costat, una imatge pintada dins un cercle que mostra una persona bevent amb porró, i a l’altre costat, un animal, probablement un lleó, en baix relleu damunt una cartel·la que indica l’any 1926.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'edifici té un volum adossat a manera de tribuna a la façana sud; en aquest costat de migdia, hi trobem un clos amb un portal que permet l’accés al conjunt des d'aquest extrem i també a la resta de construccions posteriors. D’altra banda, a la part nord, també hi ha un altre volum annex a l'edifici, i al costat, un altre portal d'accés al conjunt, tot de factura posterior. </span></span></span></p> | 08131-16 | A peu de la carretera C-17z, al punt quilomètric 84. | <p><span><span><span>La tipologia de construcció pot correspondre a un edifici bastit a les primeres dècades del segle XX, probablement l'any 1926 segons s’indica en una cartel·la a la façana de la casa. Es va construir a peu de carretera de Barcelona a Ripoll, quedant situada entre el poble de Montesquiu i la colònia de la Farga de Bebié. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons es recull a través de fonts orals, l'edifici havia fet funcions de fonda i hostal.</span></span></span></p> | 42.1148981,2.2037289 | 434173 | 4662840 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93447-p7300541.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93447-p7300536.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93447-p7300539.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93447-p7300545.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93447-cal-guitoner-antic-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Cal Guitoner consta esmentat en el llibre de Paquita Viñeta en l’apartat que relaciona els habitatges de la fàbrica. La imatge antiga ha estat facilitada per l'Ajuntament de Montesquiu. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 93451 | Edifici unifamiliar C/ de l'Església, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-unifamiliar-c-de-lesglesia-1 | <p>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</p> <p>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</p> <p>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</p> <p>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</p> | XVIII-XX | <p><span><span><span>Edifici unifamiliar emplaçat en una parcel·la que fa cantonera a dos carrers; compta amb una part de pati al cantó de la Travessera de l’Església. L’edifici és de planta rectangular, amb una part del volum de la casa de major alçada, planta baixa i dos pisos, i una part, la que dona al pati, de menor alçada, formant dos nivells de galeries cobertes i grans finestrals vers el pati. L’edifici està cobert per teulada de teula àrab a dues vessants, per bé que a dues alçades diferents. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El volum principal, el de major alçada, és el volum central de l’habitatge original, aquest conserva elements arquitectònics remarcables. Destacant les obertures emmarcades amb carreus ben tallats i polits, de llindes plantes monolítiques, algunes amb decoració i/o dates incises, i amb ampits d’acabats més o menys treballats. A la façana que afronta a la Travessera de l’Església, trobem una finestra a planta baixa amb ampit amb acabat arrodonit; a la planta primera, una altra finestra més elaborada, té els angles treballats al biaix i ampit motllurat, a la llinda hi ha a inscripció que sembla indicar “IAVME MIRO” i a sobre, la data 1764, tot amb una creu entre mig. Al darrer nivell d’aquest frontis una finestra sense elements decoratius visibles. A la façana del costat nord, que afronta al carrer de l’Església, tenim a planta baixa una porta avui convertida en finestra, però de la que s’observen els muntats fets de carreus fins a nivell de paviment, té els angles interiors, tant de brancals com de llinda, tallats al biaix; a la llinda hi ha gravat l’any 1763, també amb una creu al mig de la data. A la planta primera trobem una altra finestra de configuració similar a la que trobem a la façana de llevant en el mateix nivell; en aquest cas, sense que es pugui identificar cap inscripció o data a la llinda. La resta d’obertures són de tall senzill sense elements arquitectònics visibles a destacar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els murs de les façanes mostren un acabat arrebossat i pintat, sense que sigui visible el material constructiu, tanmateix, pel tipus de cronologia indicada a les llindes així com per l’amplada visible a les obertures, hem de pensar que es tracta de murs de pedra.</span></span></span></p> | 08131-20 | C/ de l'Església, 1 amb Travessera Església, 2 | <p><span><span><span>Aquest edifici degué bastir-se en època barroca, a mitjans del segle XVIII, segons s’indiquen en les llindes de les seves obertures (1763 i 1764). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Està emplaçat en un dels eixos principals del poble, al davant de l’església parroquial, en uns carrers paral·lels al camí ral i camí de Sant Boi, que constitueixen els vials a partir dels quals es va originar el primer nucli de població. Els carrers amb als que fa cantonada l’edifici, es devien configurar urbanísticament sobretot a partir del segle XVIII coincidint amb un període de creixement important del poble.</span></span></span></p> | 42.1091722,2.2091220 | 434613 | 4662200 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93451-p8260054.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93451-p8260057.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93451-p8260060.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93451-p8260212.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93451-p8260218.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93451-p8260217.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93451-p8260220.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 93452 | Casa C/Sant Boi, 38 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-csant-boi-38 | <p>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</p> <p>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</p> <p>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</p> <p>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</p> | XVIII-XX | <p><span><span><span>Edifici situat a un extrem del carrer, disposa de dues façanes visibles des del carrer, una façana posterior i una que comparteix mitgera amb l’edifici veí. Es tracta d’una construcció de planta rectangular, consta de planta baixa, dos plantes pis i un darrer nivell sota coberta, té teulada a dues aigües de teula àrab amb el carener paral·lel al carrer i el ràfec de la teulada suportat per caps de biga de fusta. La façana principal és la que afronta al carrer Sant Boi, quedant orientada a migdia. La superfície de les parets mostra un acabat arrebossat i pintat que no permet veure el material constructiu. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal té una distribució d’obertures en tres eixos verticals, els dos dels extrems mostren unes característiques similars, amb presència de carreus de pedra al seu emmarcament, per contra les obertures del centre tenen una distribució més irregular, són de tall rectangular senzill i un acabat diferent, sense que siguin visibles elements arquitectònics.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest frontis, a la planta baixa, trobem la porta d’accés a l’extrem de ponent, que constitueix l’element més distintiu de l’edifici. Els muntats són de carreus de pedra disposats en cadena i la llinda és plana monolítica, tot amb els angles motllurats; a la llinda, la motllura conforma un mena d’arc conopial que conté decoracions florals i vegetals en relleu i les lletres R – A, a un costat, i a l’altre, C – U (?). Aquesta tipologia d’acabat i de treball a muntats i llinda, excepte les decoracions del frontó que delimita l’arc, el trobem a les dues obertures dels balcons del primer pis, en el cas de l’obertura de sobre la porta hi ha la data 1770 inscrita a l’interior de l’arc. Al segon pis es reprodueix el mateix acabat, en aquest cas a dues finestres, aquestes amb ampit de pedra amb acabat motllurat. A la planta de sota coberta hi ha dues úniques finestres, aquestes són més senzilles però igualment mostren carreus als brancals amb acabat polit i els angles treballats al biaix, a la finestra de ponent també amb llinda de pedra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana lateral la majoria d’obertures són senzilles sense elements arquitectònics visibles, únicament s’observa una finestra al primer pis que és emmarcada amb carreus de pedra ben tallada i polida, també de llinda plana monolítica, en aquest cas sense elements ornamentals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici compta amb un cos annex a la façana posterior que configura una mena de galeria coberta i un nivell de terrat al segon pis. </span></span></span></p> | 08131-21 | C/Sant Boi, 38. | <p><span><span><span>Aquest edifici degué bastir-se en època barroca, segons s’indica en una llinda d’una de les seves obertures entorn a l’any 1770.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer en el que s’ubica aquest edifici junt amb el camí ral van ser les principals vies a redós de les quals es van anar construint uns primers edificis que acabarien configurant un primer nucli de població. Les primeres notícies documentals d’establiments en aquest entorn daten del segle XVI, tot i que sobretot va ser a partir del segle XVIII quan va començar a desenvolupar-se urbanísticament.</span></span></span></p> | 42.1091717,2.2078108 | 434505 | 4662201 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93452-p8260118.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93452-p8260122.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93452-p8260123.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93452-p8260125.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93452-p8260127.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93452-p8260128.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93452-p8260154.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 93453 | Casa C/Nou, 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-cnou-19 | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span>Es tracta d’un edifici unifamiliar, construït entre mitgeres, de planta rectangular i estructurat en alçat en planta baixa, un pis i planta sota coberta. La teulada és a dues aigües de teula àrab amb el carener disposat en paral·lel a l’eix del carrer; el voladís és suportat damunt de caps de biga de fusta amb els extrems motllurats. La parcel·la que ocupa l’edifici és de planta allargada ocupada per l’edifici i un pati posterior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Disposa de dos eixos verticals d’obertures, el de l’extrem més sud molt més destacat per l’elaboració i treball ornamental de les llindes. A cada planta hi ha dues obertures. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al costat de migdia, a la planta baixa, hi ha la portalada d’accés, és de muntants fets amb carreus, disposats en cadena, ben tallats i polits, que suporten una gran llinda plana monolítica; aquesta està decorada amb un relleu, realitzat a la mateixa pedra, d’una Mare de Déu acompanyada de motius vegetals dins un cercle, i una inscripció distribuïda a banda i banda, que indica “AVE MARIA SIN / PECADO CONCEBIDA” dins una cartel·la, i a sota, una data no del tot llegible (17??) del segle XVIII. Damunt la portalada hi ha un finestral amb una llinda, també plana monolítica, que està ornamentada amb un relleu d’un cor amb llances, amb una creu grega al damunt i al seu voltant, motius vegetals i geomètrics, tot dins un rectangle, això a la part central i a costat i costat rombes dins quadrats; als carreus dels muntants també es reprodueixen els rombes i a l’ampit, formes circulars. La finestra del darrer nivell és formada per quatre grans carreus ben tallats i polits, un per costat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al costat nord, l’obertura de planta baixa i la de planta pis són de llinda plana monolítica sobre carreus als muntants, amb ampit de pedra més ben tallat i acabat a la planta pis; la llinda de la planta baixa mostra una inscripció dins una cartel·la, molt malmesa (PER? - ??) i en mig una decoració, una forma que fa de base al damunt de la qual hi ha una creu llatina. La finestra del pis no té decoracions ni inscripcions, i la del nivell sota coberta és la única que no té carreus ni altres elements de pedra visibles que l’emmarquin.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El revestiment de la façana està fet a base d'un arrebossat senzill pintat de color blanc.</span></span></span></p> | 08131-22 | C/Nou, 19. | <p><span><span><span>Aquest edifici degué bastir-se en època barroca, segons s’indica en una llinda d’una de les seves obertures a l’any mil set-cents.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer en el que s’ubica aquest edifici junt amb el Camí ral, el Carrer de Sant Boi i els immediatament paral·lels, que inclou el Carrer Nou, van ser les principals vies a redós de les quals es van anar construint els primers edificis que acabarien configurant un primer nucli de població, origen del poble de Montesquiu. Les primeres notícies documentals d’establiments en aquest entorn daten del segle XVI, tot i que sobretot va ser a partir del segle XVIII quan va començar a desenvolupar-se urbanísticament.</span></span></span></p> | 42.1088144,2.2100740 | 434691 | 4662159 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93453-p8260325.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93453-p8260327.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93453-p8260329.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93453-p8260331.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93453-p8260333.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93453-p8260334.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 93461 | Edifici C/Nou, 29 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-cnou-29 | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span>Edifici unifamiliar, construït entre mitgeres, de planta rectangular i estructurat en alçat en planta baixa, un pis i planta sota coberta. La teulada és a dues aigües, de teula àrab amb el carener disposat en paral·lel a l’eix del carrer, i amb ràfec de taulons de fusta sobre senzills caps de biga de fusta. L’edifici és desenvolupa sobre una parcel·la de planta rectangular allargada, amb la casa i un pati posterior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, la que afronta al carrer, compta amb dues obertures per planta, les de la dreta disposades alineades verticalment, i a les de l’esquerra disposades de manera irregular. Les obertures es redueixen en mides de baix cap a dalt, més grans a planta baixa i més petites a sota coberta, també el seu acabat és més remarcable i pren més importància a planta baixa. A planta baixa, al costat esquerre, hi ha la portalada d’accés, és de muntants de carreus i llinda planta monolítica, tots ben tallat, polit amb buixarda i amb els angles interiors tallats al biaix; a la llinda hi consta gravada la data 1806 amb una creu patent damunt un triangle, a manera de mont del Calvari, i amb el nom LLORENS FONT, repartit a costat i costat de la data i a sobre PARAIRE. Al costat de la porta d’entrada hi ha una finestra, de llindes i muntants amb el mateix acabat que la porta, i un ampit de pedra sobresortit i amb els angles més o menys arrodonits. A la planta primera, damunt la porta trobem una finestra també emmarcada amb carreus, llinda i ampit de pedra, similar a la planta baixa, tot i que els muntants els carreus són amb una disposició menys regular; al costat dret, una finestra, més senzilla, només amb ampit de pedra amb els angles motllurats. Al darrer nivell, ambdues finestres són de tall senzill, obertures rectangulars sense elements arquitectònics visibles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El revestiment de la façana està fet a base d'un arrebossat senzill pintat de color verd.</span></span></span></p> | 08131-29 | C/Nou, 29. | <p><span><span><span>Aquest edifici degué bastir-se molt a principis de segle XIX, segons s’indica en una llinda d’una de les seves obertures, l’any 1806. L’edifici esdevé una mostra segurament d’una casa menestral de l’època, típica d’entorn al segle XVIII i XIX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer en el que s’ubica aquest edifici junt amb el Camí ral, el Carrer de Sant Boi i els immediatament paral·lels, que inclou el Carrer Nou, van ser les principals vies a redós de les quals es van anar construint els primers edificis que acabarien configurant un primer nucli de població, origen del poble de Montesquiu. Les primeres notícies documentals d’establiments en aquest entorn daten del segle XVI, tot i que sobretot va ser a partir del segle XVIII quan va començar a desenvolupar-se urbanísticament.</span></span></span></p> | 42.1085117,2.2101123 | 434694 | 4662126 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93461-p8260312.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93461-p8260315.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 94699 | Conangle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conangle | <p><span><span><span>-ALAYÓ I MANUBENS, Joan Carles (2017): Aigua i energia: l’aprofitament hidroelèctric dels rius catalans: la seva història, l’estructura industrial i el patrimoni tecnològic. Lleida: Pagès ed.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>-SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p> | XX | Alguns habitatges estan sense ús. | <p><span><span><span>Conjunt de diversos blocs d’habitatges, bàsicament dos blocs i unes cases a l’extrem més meridional. Els blocs estan disposats seguint l’orografia, tenen planta allargada, amb coberta a quatre aigües, els dos vessants principals amb el carener que segueix l’orientació de l’eix del bloc i uns vessants menors a cada extrem. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta de dos blocs de cases unifamiliars adossades, de dues plantes, amb la façana principal obra al costat de ponent. Ambdós blocs presenten una estructura constructiva i de distribució força similar, en els dos casos amb obertures formant porxos o galeries, amb pati al davant, per bé que amb diferències que testimonien diferents moments constructius.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el bloc de més al nord, l’accés a l’interior dels habitatges és a la façana principal, a través d’una escala situada dins una mena de porxo, les obertures del qual són d’arc de mig punt definint una porxada a la planta baixa i a la planta pis, una eixida coberta amb les obertures de tall rectangular amb barana d’obra. La resta de finestres són de simples, rectangulars i amb porticons exteriors de fusta. Els habitatges tenen un petit pati al davant. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El segon edifici de blocs, situat més al sud, compta també amb galeries cobertes a la planta baixa i a la planta pis, en aquest cas, les obertures són de línies rectes; a l’eixida de la planta pis, la barana és de barrots metàl·lics. Al davant també compta amb petits patis d’ús de cada casa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’extrem final dels blocs hi ha un habitatge aïllat, de planta baixa, planta pis i golfes (sembla que compta amb un nivell semi soterrani; l’edifici és de planta en forma de T, amb el volum principal de planta rectangular amb un cos sobresortit al mig de la façana principal, la que obra al nord. Aquest un volum acull la porta d’accés a l’interior, situada a la part central de la planta baixa, i dos nivells de galeries, a planta baixa i planta pis; aquestes galeries ressalten del conjunt per ser de llindes en arc de mig punt. La resta d’obertures són de tall rectangular, algunes amb porticons de fusta exterior, a sota dels careners hi ha unes obertures en forma quatre lòbuls. Aquest edifici constava de quatre pisos, dos per planta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt d’edificis mostra un acabat de les parets uniforme, arrebossat i pintat ocre.</span></span></span></p> | 08131-55 | A la zona nord del terme municipal. A la colònia la Farga de Bebié, prop de la Fàbrica nova. S’hi accedeix des del pont de l’entrada a la colònia, és el carrer que segueix a continuació de l’església. | <p><span><span><span>Aquest conjunt d’edificis es va edificar als anys vint del segle XX per tal d’acollir l’increment de mà d’obra necessari per la fàbrica, en una època en que es trobava en ple creixement. No es van construir tots els blocs de cop, va ser gradual.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons recull Paquita Viñeta, el barri de Conangle estava format per vint-i-dues cases unifamiliars (VIÑETA, 2002: 62).</span></span></span></p> | 42.1303658,2.2032966 | 434154 | 4664558 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94699-pa100602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94699-pa100603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94699-pa100607.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94699-pa100611.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94699-pa100613.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A l’extrem més sud de Conangle, darrera el bloc aïllat hi havia els horts que menaven treballadors de la fàbrica. | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 351,92 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/