API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Subtipus	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
93023	La Solana	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-solana-7	<p>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</p> <p>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</p>	XIX		<p><span><span><span>Antiga casa de pagès avui totalment reformada i que acull un Centre de desenvolupament forestal. Els volums que conformen el conjunt permeten identificar l’estructura central de la casa, amb altres construccions annexes que configuraven les dependències pròpies d’una masia, espais de magatzem, corts, coberts, entre altres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La volumetria del conjunt mostra una planta de forma allargada, amb orientació nord-est a sud-oest, amb la façana principal vers llevant. El conjunt és bastit adossat a un marge, que permetia l’accés directe a nivell de planta primera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la zona central es pot identificar l’estructura central de l’antiga casa, amb altres construccions annexes a costat i costat, a l’extrem de llevant hi ha una edificació que semblaria correspondre a un antic volum destinat més aviat a paller atenent a la gran obertura central en arc de mig punt. Entre aquesta i l’annex de la casa trobem una portalada que obra a un espai clos, una mena de pati interior o era.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici que corresponia a la casa és la construcció de major alçada, actualment consta de baixos, planta primera i segona disposada sota coberta. Els altres volums són de menor alçada, a costat i costat, de dos nivells i, a l’extrem més nord, d’un sol nivell. Les obertures són majoritàriament de tall senzill, les portalades, tant d’accés a l’antiga casa com al pati interior, són en arc rebaixat. El darrer nivell de la casa compta una galeria de diverses obertures en arc de mig punt. L’obertura d’accés a la cabanya o antiga pallissa és també en arc de mig punt, en aquest cas és visible el maó vist disposat a plec de llibre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot i que majoritàriament les obres de reforma van suposar la substitució de part dels materials constructius tradicionals per altres de contemporanis, la superfície de les parets exteriors on és visible l’estructura de murs de pedra, aquests són bastits amb paredat comú. Actualment, l’acabat de gran part dels volums és arrebossat. Pel que fa a les cobertes són majoritàriament a dues aigües, amb teula àrab, excepte a l’antic paller que és a un sol vessant. </span></span></span></p>	08131-6	Al Parc del Castell de Montesquiu.	<p><span><span><span>Es tracta d’una antiga masoveria que es troba, des d’origen, dins la propietat del Castell de Montesquiu. Consta que va ser bastida a mitjans del segle XIX, hauria comptat amb les dependències i espais habituals d’aquest tipus de complexos amb funcions agropecuàries i d’habitatge. A partir de mitjans del segle XX es trobava abandonada, fet que facilitar el seu ràpid i progressiu deteriorament, agreujat als anys 70 del segle XX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre el 1982 i el 1985 es va restaurar i reformar per reconvertir els edificis en casa de colònies, obra que va anar a càrrec de Jordi Ambròs, qui va intentar respectar l’aspecte exterior, tot i que, entre altres, s’hagueren de refer murs, forjats i teulada de la casa que es van substituir per materials actuals, emprant el ferro i el formigó. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre la documentació recollida pels estudis realitzats des del Parc del Castell de Montesquiu, consten un parell de referències a contractes del Bosc de la Solana dels anys quaranta del segle XX (ACRI: Inventari dels document (1878 – 1968) del fons del Castell de Montesquiu dipositats a l’Arxiu Comarcal del Ripollès).</span></span></span></p>	42.1204131,2.2167338	435254	4663442		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93023-montesquiulasolana.jpg	Legal		Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Administratiu		Xarxa natura 2000	2023-10-03 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		Actualment La Solana acull el Centre de desenvolupament forestal (CDF), un espai per al coneixement i la difusió del sector forestal.		45	1.1	1764	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:57
93020	Casa Nova del Castell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-del-castell-0	<p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p>-LLORET BLACKBURN, Marta; MARAGALL MORENO, Marta (2019): Resultats de la recerca arxivística en el marc del Pla Director del Castell de Montesquiu. Montesquiu (Osona). Desembre de 2019. Inèdit.</p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p>	XVI-XIX		<p><span><span><span>L’antiga masoveria és un edifici de planta rectangular, consta de planta baixa, pis i una part sota coberta a la part central, que és més alta que als laterals. La teulada és a dos vessants de teula àrab. A costat i costat de la casa hi ha altres construccions, amb una zona planera al davant a manera d’era. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les estructures estan bastides amb murs de pedra combinat amb maó massís, aquest material sobretot emmarcant obertures i a les cantoneres. La casa mostra aquest material constructiu a la planta baixa, la resta és de maó massís, a murs i obertures. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El seu interior va ser totalment transformar per acollir els nous usos que ha tingut durant les darreres dècades. </span></span></span></p>	08131-3	Parc del Castell de Montesquiu.	<p><span><span><span>Aquest edifici era una antiga masoveria del Castell de Montesquiu.</span></span></span></p> <p>En la documentació recollida en els estudis realitzats des del Parc del Castell de Montesquiu, s'hi documenta la 'nomenada Casa Nova del Castell de Montesquiu' des del segle XVII en endavant.</p> <p>Al segle XVII, després d'haver entrat les tropes de Felip IV a Barcelona, la ciutat fou ocupada i confiscada pels francesos des de l'any 41 fins a l'inici del 52, un cop finalitzat el setge de Barcelona (Guerra dels Segadors), el mateix any 1652, Narcís Descatllar, Marquès de Besora, va de prendre possessió de les seves propietats. En aquest context consta que des de l'any '53 fins en lo any 60 que en lo Castell de Montesquiu se tenia guarnició de esa companyia de Infanteria molt numerosa es amara los soldats la Casa nova la Cabaña y Corrals lo que torni a fer (ACA, Besora1794/2: Diversos, Queralt, Lligalls 2, Data s. XVI-XVII(1794). LLORET; MARAGALL, 2019).</p> <p>Del segle XVIII, quan Lluís Descatllar tenia la propietat del Castell de Montesquiu, en un document en el que es relacionen els arrendaments del Marquesat de Besora, dins l'Heretat del Castell de Montesquiu hi consta la Casa Nova. Aquesta masoveria es va arrendar per un preu de 640 lliures, 160 lliures per any, pagant-se per Tots Sants i amb una sèrie de pactes que s'hi relacionen; el lloguer començava l'1 de maig de 1765 i acabava el darrer dia d'abril de l'any 1769 (ACA, BesoraXVIII/4: Diversos, Queralt, Lligalls 4. LLORET; MARAGALL, 2019).</p> <p>En una relació de béns del segle XIX sobre el Marquesat de Descatllar, llavors, Besora; es referencia dins la parròquia de Sant Quirze i lloc de Montesquiu: 'En esta parroquia y lugar de Montesquiu depende de las misma ermita pròpia del siguiente: El Castillo de Montesquiu, Manso casa Nova contigua al mismo, la casa llamada Cabaña del Rector, la casa granero de Montesquiu, su molino batan, otro avinero llamado nuevo, Molino harinero de Sant Quirico, y Molino trapera en el, vulgarment del Bruch o de foradada' (ACA, BesoraXIX/2: Diversos, Queralt, Lligalls 2, s. XIX. LLORET; MARAGALL, 2019).</p> <p>L'estructura arquitectònica que es conserva, és resultat de les reformes i modificacions que l'edifici ha experimentat al llarg de la seva història, especialment la important transformació de la darrera reforma del segle XX. <span><span><span>Així, la primera època en que el Parc del Castell de Montesquiu era Parc Comarcal, l’edifici es va transformar tot reformar-lo i adaptar-lo per a usos de residència de les persones assistents a actes al castell. L’obra es va fer l’any 1986 i va anar a càrrec de l’arquitecte Jordi Ambròs. La rehabilitació va abastar també l’entorn immediat, adequant-lo per a usos residencials i lúdics. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La darrera època va estar funcionant com a restaurant, actualment resta pendent d’obertura.</span></span></span></p> <p> </p>	42.1144132,2.2165480	435233	4662776		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93020-pa100571.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93020-pa100572.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93020-pa100573.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93020-pa100582.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93020-pa100585.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Productiu		Xarxa natura 2000	2023-10-03 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		Aquesta antiga casa de pagès, també apareix anomenada com a Castell Xic.	98\|119\|94	45	1.1	1764	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:57
94741	Arada de rodes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/arada-de-rodes		XX	Té parts laminades i afectades per l'efecte de l'oxidació.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’una arada de ferro de rodes, també coneguda com a brabant”. L’eina està col·locada sobre una gran llosa encastada al pla que hi ha davant de la Casa Nova del Castell, a l’antiga era. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Aquest tipus d’arada té dues pales, dues ganivetes i dues relles. Era emprada per obrir els solcs a la terra a certa profunditat. L’arada era tirada per bestiar, una mula, euga,.. i conduïda per una persona que la guiava mitjançant l’esteva. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	08131-97	A l’exterior de la Casa Nova del Castell Montesquiu, al pla de l’era del davant de la casa.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Aquesta eina va ser molt emprada al camp català fins ben entrat el XX.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	42.1142892,2.2165278	435231	4662763		08131	Montesquiu	Fàcil	Regular		Inexistent		Patrimoni moble	Objecte	Pública	Ornamental			2023-07-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga				52	2.2		24	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:57
94792	Camí del Castell de Montesquiu al Castell de Besora i Santa Maria de Besora	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-castell-de-montesquiu-al-castell-de-besora-i-santa-maria-de-besora	<p><span><span><span><a href='https://senders.feec.cat/fem-muntanya/senders/sender/gr-151-el-cami-oliba/'><span><span><span>https://senders.feec.cat/fem-muntanya/senders/sender/gr-151-el-cami-oliba/</span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/del-castell-de-montesquiu-al-castell-de-besora-montesquiu-santa-maria-de-besora-ges-bisaura-11938635'><span><span><span>https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/del-castell-de-montesquiu-al-castell-de-besora-montesquiu-santa-maria-de-besora-ges-bisaura-11938635</span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://parcs.diba.cat/web/montesquiu/itineraris-senyalitzats'><span><span><span>https://parcs.diba.cat/web/montesquiu/itineraris-senyalitzats</span></span></span></a></span></span></span></p> <p> </p>	XII-XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Camí antic que comunica el Castell de Montesquiu i Santa Maria de Besora, passant pel Castell de Besora. Actualment senyalitzat com a GR 151 (part de l’etapa 13) i SL-C-129. Actualment el camí compta amb una part del recorregut que és pista asfaltada i la resta, pista de terra. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El tram d’aquest antic camí que discorre pel terme municipal de Montesquiu, va des del Castell de Montesquiu seguint la pista asfaltada que surt del mateix pàrquing fins a passar al costat de la Font del Castell Xic, on continuem per la pista fins una bassa d’aigua (la Casa Nova del Castell queda sota del camí). Just després de la bassa, hi ha una bifurcació, seguim pel camí principal, el de la dreta (el trencall de l’esquerra és per on es pot tornar si es vol fer la ruta circular senyalitzada com a SL-C-129). Seguirem el camí principal, que aviat deixa el terme municipal de Montesquiu per entrar al de Sant Quirze de Besora i més endavant a Santa Maria de Besora, passa pel Pla del Revell fins a continuar cap al poble de Santa Maria de Besora. Poc abans d’arribar-hi hi ha un turó al sud del camí on es localitzen les restes del Castell de Besora, per pujar-hi cal seguir les indicacions del sender local SL-C-129. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El camí de comunicació entre el Castell de Montesquiu i la població de Santa Maria de Besora compta amb altres variants dins el Parc del Castell de Montesquiu. De fet, si es segueix la ruta circular indicada anteriorment, SL-C-129, es pot tornar de Santa Maria al Castell de Montesquiu pel camí que passa per l’Obaga del Pla del Revell.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Els camins tradicionals habitualment compten amb camins que enllacen aquest camí principal amb les masies de la zona, o per connectar vers altres direccions o poblacions, n’és un exemple el camí de la Solana que a la seva vegada també permet connectar amb la masia de les Planeses, i continuar cap a l’ermita de Sant Moí (seguint les indicacions del PR-C- 214 o SL-C-130)</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>D’altra banda, el GR 151 o Camí Oliba, té continuïtat des del pàrquing del castell vers el nord, seguint la senyalització del GR i les del SL-C-130 que discorre pel camí que va més o menys paral·lel al riu, passant pel pont de la Font Codineta cap a la Font de les Planeses i continuar fins la Farga de Bebié, per seguir fora del municipi cap a Ripoll.</span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-108	Al Parc del Castell de Montesquiu, creua part del territori del parc d’est a oest aproximadament.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Camí que comunicava els Castells de Montesquiu i el Castell de Besora, actualment en runes, i documentat des del segle IX, i fins la població de Santa Maria de Besora, constituint un camí històric originari almenys d’època medieval. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Aquest camí tradicional coincideix amb un tram del GR 151, el Camí Oliba. Es tracta d’un sender homologat de Gran Recorregut que discorre per les comarques del Bages, Osona i el Ripollès, comunicant Montserrat i els Pirineus, tot passant per poblacions com Manresa, Vic, Ripoll o Sant Joan de les Abadesses. Permet descobrir monuments emblemàtics de l’art romànic català i gaudir de paisatges de gran valor de mitja muntanya. El nom del GR s’inspira en els orígens de Catalunya, quan personatges com el bisbe i abat Oliba van repoblar i cristianitzar aquestes terres, amb esglésies i monestirs. </span></span></span></span></span></span></span></p>	42.1145878,2.2152482	435125	4662797		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94792-p7300240.jpg	Legal	Modern\|Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Social		Xarxa natura 2000	2023-07-31 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		Actualment forma part d’una ruta senyalitzada que es pot fer circular seguint altres camins. L’etapa 13 de GR 151, dins el terme de Montesquiu, és un tram més aviat curt, de no gaire dificultat i amb algun desnivell. Aquesta etapa comunica La Farga de Bebié amb Santa Maria de Besora, passant pel Castell de Montesquiu. Així, una part d’aquesta etapa, passa pel camí tradicional que comunicava els dos castells, Montesquiu i Besora passant pel Pla del Revell.	94\|98	49	1.5	1764	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:57
94732	Riera de la Solana	https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-la-solana				<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La riera creua part del territori del Parc del Castell de Montesquiu en sentit nord-est a sud, sud-oest, a vessar les aigües al Ter a l’alçada de la central hidroelèctrica, l’antic carbur de baix. Discorre per una vall pronunciada, en un vessant de la qual hi ha l’antiga masia que dóna nom a la riera. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Sembla que aquesta riera “també és coneguda amb el nom de riera del Mall dels Ferrers, per les cases de ferrers que hi havia a la capçalera. A causa del clima humit d'aquestes contrades, vessa aigua tot l'any a la riba esquerra del riu Ter, tot i que no deixa de tenir un cert règim torrencial, amb sobtades crescudes, sobretot després de les tempestes de final d'estiu. La presència de l'aigua afavoreix una vegetació pròpia dels marges de rius i torrents: salzes, verns i plàtans, i alimenta diverses fonts, com ara la font del Plàtan, que es troba al costat de la riera, aigües avall” (</span></span></span></span></span><a href='https://itineraris-senyalitzats.diba.cat/dibaparcs/points/view/el-gorg-del-pla-de-l-hort'><span><span><span><span>https://itineraris-senyalitzats.diba.cat/dibaparcs/points/view/el-gorg-del-pla-de-l-hort</span></span></span></span></a><span lang='CA'><span><span><span><span> ).</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-88	Al Parc del Castell de Montesquiu. A la riera de la Solana, aigües avall d’on hi ha la casa de la Solana.		42.1180904,2.2148692	435098	4663186		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo		Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres			2023-10-04 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		Al peu de la riera prop de la via del tren, hi ha la font Codineta, on també hi ha un pont que permet creuar el curs fluvial en aquest punt.		2153	5.1		24	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:57
94783	Font del Castell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-castell-3		XIX-XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La font del Castell està situada a l’inici del camí que condueix a la Casa Nova del Castell des de la carretera d’accés al Castell de Montesquiu, a la conflueixen la carretera que de Montesquiu i la de Sant Quirze de Besora.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La font està situada a la part baixa d’una de les façanes laterals d’un petit edifici; aquest és de planta quadrangular, bastit amb murs de pedres, obertures de maó i coberta a dues aigües de teula àrab. L’estructura on hi ha la font pròpiament, defineix una planta rectangular, queda rebaixada en el terreny natural. Els murs que delimiten l’espai de la font, són bastits amb pedres irregulars. El mur que custòdia la font, té una obertura en arc rebaixat formant una volta, a cada extrem lateral hi ha una pica de pedra, i al fons una decoració amb rajola policromada, força malmesa, i protegida per una reixa metàl·lica. A la part baixa hi ha el frontal amb el brollador de l’aigua que vessa en una pica de pedra. </span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-101	Al Parc del Castell de Montesquiu, al peu del camí que puja cap a la Casa Nova del Castell.		42.1123095,2.2143683	435050	4662545		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94783-p7300422.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94783-p7300419.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94783-p7300420.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94783-p7300425.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94783-p7300426.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94783-p7300430.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94783-p7300434.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94783-p7300439.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94783-font-del-castell-xic.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Social		Xarxa natura 2000	2023-10-04 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		La imatge antiga ha estat proporcionada per l'Ajuntament de Montesquiu.	119\|98	2153	5.1	1764	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:57
93563	Font del Castell Xic	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-castell-xic		XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’una font constituïda per un mur allargat a manera de mur de contenció, fet amb grans blocs de pedra escairats i amb peces més planes en forma de llosa a la part superior. Al centre hi ha una pedra disposades en vertical que conforma el frontal de la font, on hi ha l’aixeta. L’aigua vessa a una pica amb reixa amb una mica de paviment de lloses al voltant. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La font està molt a prop del castell en una zona d’esbarjo força planer, amb algunes taules i elements de mobiliari, en un entorn envoltat d’arbres. </span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-44	Al Parc del Castell de Montesquiu, a l’Àrea d’esplai de la Font del Castell Xic. A pocs metres al nord-est del Castell de Montesquiu, a peu de la pista.		42.1141202,2.2140835	435028	4662746		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93563-pa100561.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93563-pa100564.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93563-pa100559.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Social		Xarxa natura 2000	2023-10-04 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			119\|98	2153	5.1	1764	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:57
93651	Escultures d'Enric Pla Monferrer	https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultures-denric-pla-monferrer	<p><span><span><span><span lang='CA'>-CORTÉS ELÍA, Maria del Agua (2016): Guió per renovació de museografia. Castell de Montesquiu. Diputació de Barcelona, Oficina de Patrimoni Cultural. </span></span></span></span>Inèdit.</p>	XXI		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A l’exterior del castell de Montesquiu, als jardins, hi ha tres escultures obra de l’Enric Pla Montferrer. Aquestes estan cedides en dipòsit al castell pel mateix artista.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’obra anomenada “A poètica 1995 – 2005”, de l’any 1999, és una escultura en acer patinable (o Corten) tallat,, que representa una “a” amb una llarga cua, en la que hi ha gravats uns versos de Miquel Martí i Pol. L’autor cerca reivindicar el treball, manual i intel·lectual, i també al poeta osonenc, amb una mena d’homenatge (</span></span></span></span></span><a href='https://www.diba.cat/es/web/fons-art/-/6028-enric-pla'><span><span><span><span>https://www.diba.cat/es/web/fons-art/-/6028-enric-pla</span></span></span></span></a><span lang='CA'><span><span><span><span> ). Els versos que hi ha gravats són un fragment del poema <em>A manera de J. V. Foix</em>, publicat al recull <em>La fàbrica</em> de Miquel Martí i Pol. L’escultura “A poètica” està ubicada a la part posterior de la Masoveria del Castell. Aquesta obra està situada al costat de la Masoveria del Castell, a tocar de la façana posterior.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Una altra peça la trobem a la banda sud, està configurada amb un bloc rectangular de ciment amb una peça metàl·lica representant unes banyes de brau, fetes en acer de tipus Corten; aquestes banyes estan col·locades a un dels extrems superiors. Aqueta peça està situada al davant de la Masoveria del Castell.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>L'altra obra és una escultura formada per tres cubs metàl·lics pintats de vermell distribuïts en una zona d'arbres, a una distància aproximada d'uns 20 metres, en un pla del jardí.</p>	08131-53	Al Castell de Montesquiu, a l’espai exterior immediat que envolta el castell i la Masoveria del Castell.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Enric Pla i Montferrer va néixer a Llucà (Osona) l’any 1969. Va cursar estudis artístics a l’Escola de Belles Arts de Vic, amb els s’especialitzà amb la forja. Estudià amb Josep Plandiura al Centre d’Art La Rectoria, a Sant Pere de Vilamajor. Té una llarga carrera en la vessant més tradicional de la forja, combinada amb la part més artística de tractament escultòric, vessant que reivindica com un art de ple dret. La Generalitat de Catalunya li atorgà el títol oficial de Mestre forjador l’any 2009, des de l’any 2000 té un taller a Alpens. De la seva trajectòria, també es pot destacar que compta amb diverses escultures en espais públics, també ha col·laborat en la restauració d’obres modernistes de Puig i Cadafalch o la participació en la construcció de la Sagrada Família (</span></span></span></span></span><a href='https://www.diba.cat/es/web/fons-art/-/6028-enric-pla'><span><span><span><span>https://www.diba.cat/es/web/fons-art/-/6028-enric-pla</span></span></span></span></a><span lang='CA'><span><span><span><span> ).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al 2006 va fer una exposició monogràfica al Parc del Castell de Montesquiu que volia mostrar la seva trajectòria. Un cop finalitzada, les tres obres del tercer apartat de l’exposició, van ser adquirides per la Diputació de Barcelona, on les trobem avui dia.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	42.1137023,2.2129478	434934	4662700		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93651-p7300173.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93651-p7300194.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93651-p7300187.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93651-p7300221.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93651-p7300209.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93651-p7300225.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93651-p7300160.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93651-p7300151.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93651-p7300147.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Objecte	Pública	Ornamental		Inexistent	2023-07-31 00:00:00	Sara Simon Vilardaga	Enric Pla i Montferrer	Situat davant de l’accés al castell, és representa El sistema solar, un conjunt format per nou peces, cadascuna és una peça vertical de planxa metàl·lica que conté la representació de cadascun dels planetes i una amb el Sol, obra del mateix autor.	98	52	2.2	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:57
94730	Gorg del Pla de l'hort	https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-del-pla-de-lhort				<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El petit gorg del Pla de l'Hort és a la riera de la Solana, prop de la casa que li dóna nom (avui Centre de Desenvolupament Forestal). En un petit salt que conforma una placa de roca al pas de les aigües del curs fluvial, definint una petita basseta.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-86	Al Parc del Castell de Montesquiu. A la riera de la Solana, aigües avall d’on hi ha la casa de la Solana.		42.1163835,2.2126776	434915	4662998		08131	Montesquiu	Difícil	Bo		Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres			2023-10-04 00:00:00	Sara Simon Vilardaga				2153	5.1		24	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:57
93019	Masoveria del Castell de Montesquiu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-del-castell-de-montesquiu	<p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-ESPADALER I PARCERISAS, Ramon (1993): El Castell de Montesquiu a la darreria de l'edat mitjana. Barcelona. L'Avenç, cop. 1993.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-ESPADALER I PARCERISAS<span lang='CA'><span><span><span><span> (1989, juny): </span></span></span>Notes sobre la importància de l'arxiu descobert al Castell de Montesquiu</span></span>- Revista</span></span></span><br /> <span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span>L’antiga masia coneguda amb el nom de Masoveria del Castell de Montesquiu està ubicada a tocar del mateix castell, a pocs metres al nord-est. A tocar de l’antiga masia també hi trobem la Cabanya del Castell, aquest edifici havia estat un paller del mas i, per tant, del castell, i avui dia reconvertida en sala d’exposicions.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La masoveria conserva l’estructura de l’antiga casa de pagès, tot i que adaptada als actuals usos com a edifici administratiu del Parc del Castell de Montesquiu. La reforma per a aquestes noves funcionalitats ha conservat la seva fisonomia exterior i, fins i tot, interior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un edifici de planta rectangular, formada pe planta baixa, planta primera i planta sota coberta o golfes, té teulada a quatre vessants, amb el carener orientat més o menys nord-sud. La façana principal obra cap migdia, on trobem l’accés principal. Al costat de llevant hi ha dos volums afegits, un cos que ocupa tots els nivells d’alçada, a la meitat nord d’aquesta façana i un cos que conforma un porxo a planta baixa i un balcó-terrassa coberta a manera de galeria a nivell de la planta primera. Ambdós, amb coberta a un vessant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici està bastit amb murs de pedra, en conjunt de tall força irregular, tot i que amb les cantoneres formades per blocs de pedra més ben tallats i amb peces més grans respecte de la resta de material que conformen els murs. La casa està construïda en un terreny en desnivell fet que determina que l’alçada visible de les seves façanes no sigui el mateix, així, la façana lateral oest té un nivell menys. Pel que fa a les obertures, actualment compta amb diferents portes d’accés, a la façana principal, però també dues a la façana posterior i la lateral(??). La porta principal, a la façana sud, és una obertura rectangular de muntants de grans carreus de pedra ben tallada i polida, i llinda de biga de fusta. Per contra a la façana posterior, la nord, hi trobem dues portes d’accés, d’obertura amb llinda d’arc rebaixat fet de lloses posades a ple de llibre. La majoria de finestres són de configuració senzilla, en destaquen les de la façana sud, que majoritàriament són de brancals de pedra també més ben escairada i polida, i en alguns casos també llinda monolítica i/o ampit de pedra, tot i que en algunes és resultat de la reforma recent que regularitza més o menys els acabats de la façana. També a la façana est hi trobem una finestra amb acabats similars als de la façana sud.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els murs de l’edifici mostren traces d’obertures actualment tapiades, exemple de l’evolució de la seva arquitectura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’interior, reformat, conserva elements que permeten identificar part de l’antiga distribució, així com observar testimonis arquitectònics del seu passat com a masia.</span></span></span></p>	08131-2	Parc del Castell de Montesquiu.	<p><span><span><span>Aquesta antiga casa de pagès, apareix anomenada de diferents maneres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La seva funció originària era la de masoveria del Castell de Montesquiu, casa que acollia doncs la família de masovers del castell. Sembla que es va bastir a inicis del segle XIX, probablement per i en època de la família Safont de Vic propietària del castell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També va mantenir aquest ús com a masoveria, mentre el castell estava a mans de la família Juncadella. És en l’època que el castell passa a la Diputació de Barcelona, que es converteix en edifici de serveis i administratiu, primer del Parc Comarcal del Ripollès, i avui en dia del Parc del Castell de Montesquiu. </span></span></span></p>	42.1136113,2.2126437	434909	4662690		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo		Legal		Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Administratiu			2023-10-03 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		En època que l’edifici era d’ús del Parc Comarcal del Ripollès, va ser utilitzat com a biblioteca del parc, amb uns 1500 títol.		45	1.1		24	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:57
94725	Parc del Castell de Montesquiu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-del-castell-de-montesquiu		XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El Parc del castell de Montesquiu està entre el límit geogràfic que divideix les comarques d’Osona i el Ripollès, a la dita subcomarca el Bisaura, i a cavall de dues províncies, Barcelona i Girona. Ocupa territori de cinc termes municipals, Montesquiu, Sant Quirze de Besora, Santa Maria de Besora, Sora i Vidrà. A nivell natural el parc destaca especialment pels boscos de roure, faig i pi roig.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El Parc forma part de l’EIN Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigscalm-Bellmunt.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A més del patrimoni natural, el parc és reconegut pel seu patrimoni cultural, en primer terme amb el Castell de Montesquiu que li dóna nom, situat dins el terme de Montesquiu. Junt també amb un seguit de masies (les Planeses, la Masoveria del Castell, la Casanova del Castell, la Solana, les Codines,.) i altres elements, com el pont de les Codines, que configuren un ric patrimoni cultural, també de tradició vinculada a la pagesia, al treball del territori i la creació d’un paisatge agrícola, ramader i forestal. Els orígens documentals del castell permeten situar l’ocupació del lloc a l’època medieval, tanmateix les característiques del territori, els cursos fluvials,.. esdevenen un entorn que segurament ha estat ocupat de molt més antic, malgrat no es conservin evidències arqueològiques documentades.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El parc compta amb una xarxa de senders que permeten recórrer per diversos indrets, amb graus de diferent dificultat i exigència. Al parc, dins el terme de Montesquiu s’hi ubiquen els equipaments centrals, des del propi castell que compta amb una museïtzació i visites guiades, fins a les oficines del parc situades a la masoveria, un equipament per exposicions conformat en una antiga cabanya, un centre de desenvolupament forestal, una casa de colònies junt amb uns terrenys d’acampada, una masoveria amb activitat agrícola i ramadera, i també amb algunes fonts i espais condicionats per al descans.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-81	Ocupa gran part del terme municipal del Montesquiu.	<p><span><span><span><span lang='CA'>La propietat del Castell de Montesquiu van ser cedides per Emili Juncadella a la Diputació de Barcelona l’any 1976, a partir d’aquí la institució va començar a treballar en l’estudi, la conservació i valorització dels elements històrics, arquitectònics, naturals,... Aquesta cessió esdevindria l’origen de la creació del Parc del Castell de Montesquiu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El parc forma part de la xarxa d’espais gestionats per l’Àrea d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La superfície total protegida del Parc del Castell de Montesquiu, entre els diferents municipis és de 546 hectàrees, dividit en dues parts pel riu Ter, gran part del terme municipal de Montesquiu forma part del parc.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El Pla Especial que regula el parc es va aprovar l’any 1986, està gestionat i participat per un Consell Coordinador amb dos representants de la Diputació de Barcelona, presidència i vicepresidència, dos representants de la Generalitat de Catalunya, i els alcaldes dels municipis del parc. Des d’un acord de novembre del 1999 també hi és convidat a participar a les reunions l’alcalde Vidrà, amb veu però sense vot.</span></span></span></span></p>	42.1135655,2.2124654	434895	4662686		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94725-pa100500.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94725-p2050292.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94725-p8250050.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Científic/Lúdic/Cultural		Xarxa natura 2000	2023-10-03 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		Al parc s’hi poden realitzar nombroses activitats per lliure o dirigides, compta amb programes educatius, visites guiades, activitats de poesia als parcs, ral·lis fotogràfics,... El Pla especial del Parc del Castell de Montesquiu va ser aprovat en data 30 de juliol de 1986 i publicada la seva aprovació en el DOGC núm. 755 de 20 d'octubre de 1986 i modificat en data en data 2 d'abril de 1998 i publicada la seva aprovació en el DOGC núm. 2.672 de 2 de juliol de 1998.	98	2153	5.1	1764	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:57
93438	La Cabanya	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cabanya-1	<p>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</p> <p>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</p> <p>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</p>	XIX-XX		<p><span><span><span>Es tracta de l’antiga cabanya o pallissa de la Masoveria del Castell de Montesquiu, avui reformada i convertida en un espai expositiu. L’edifici és de planta rectangular, d’un sol nivell, amb coberta a dos vessants de teula àrab, amb el carener orientat nord-sud, perpendicular a la façana principal que obra a migdia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Està bastida amb murs de paredat comú amb carreus més ben escairats a les cantoneres. El principal tret característic és la gran obertura central de la façana principal, és en arc de mig punt fet amb lloses disposades a plec de llibre. Al davant de la façana principal és on hi havia la era.</span></span></span></p>	08131-7	Al Parc del Castell de Montesquiu; situada a pocs metres al nord del Castell de Montesquiu i a tocar de la Masoveria del Castell pel costat de ponent.	<p><span><span><span>La Cabanya era una construcció bastida com a annex de la Masoveria del Castell de Montesquiu, una masia amb funcions de masoveria, amb usos d’habitatge i agropecuaris. Com és habitual, aquesta casa de pagès comptaria amb algunes construccions i espais per bestiar i magatzem, entre els quals aquesta cabanya o pallissa, destinada a guardar l’herba pel bestiar i que també podia estar destinat a magatzem de maquinària, estris del camp i en molts casos també amb espai per bestiar.</span></span></span></p>	42.1137196,2.2123339	434883	4662703		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93438-p8250002.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93438-p8250051.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Cultural		Xarxa natura 2000	2023-10-03 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		Actualment, La Cabanya és un equipament cultural polivalent del Parc del Castell de Montesquiu que acull un programa d’exposicions temporals (de diferents disciplines artístiques: d’escultura, pintura, fotografia,.. ) i activitats culturals.	119\|98	45	1.1	1764	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:57
94698	Col·lecció El sistema solar d'Enric Pla Montferrer	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-el-sistema-solar-denric-pla-montferrer	<p><span><span><span><a href='https://www.diba.cat/web/fons-art/-/6028-enric-pla'>https://www.diba.cat/web/fons-art/-/6028-enric-pla</a> </span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='http://www.montferrer.cat/'><span><span><span><span>http://www.montferrer.cat/</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='http://enricpla.blogspot.com/2012/10/projecte-planetes.html'><span><span><span><span>http://enricpla.blogspot.com/2012/10/projecte-planetes.html</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://parcs.diba.cat/web/l-informatiu/-/els-jardins-del-castell-de-montesquiu-acullen-la-representacio-del-sistema-solar-a-escala'><span><span><span><span>https://parcs.diba.cat/web/l-informatiu/-/els-jardins-del-castell-de-montesquiu-acullen-la-representacio-del-sistema-solar-a-escala</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span><a href='http://enricpla.blogspot.com/2012/10/projecte-planetes.html'>http://enricpla.blogspot.com/2012/10/projecte-planetes.html</a></span></span></span></span></span></span></span></span></p>	XXI		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A l’exterior del castell de Montesquiu, als jardins, hi ha diverses escultures obra de l’Enric Pla Montferrer. Entre aquestes, hi ha un conjunt de nou peces anomenat “Representació del sistema solar a escala” a manera d’exposició. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Consta de vuit planxes verticals, cadascuna amb un rectangle foradat on hi ha col·locada la representació de cada planeta i el Sol a escala. Cada peça inclou a la planxa unes dades bàsiques: el nom, la distància al Sol, el radi mitjà, la massa i la inclinació de l’eix de rotació. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La col·lecció permet copsar i comprendre les diferents grandàries dels planetes, entendre la magnitud de l’Univers. El conjunt és com una maqueta del sistema solar, amb el Sol i els planetes reduïts a 550 milions de vegades més petits.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-54	Al Castell de Montesquiu, a l’espai exterior immediat que envolta el castell, davant la façana de llevant.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Enric Pla i Montferrer va néixer a Llucà (Osona) l’any 1969. Va cursar estudis artístics a l’Escola de Belles Arts de Vic, amb els s’especialitzà amb la forja. Estudià amb Josep Plandiura al Centre d’Art La Rectoria, a Sant Pere de Vilamajor. Té una llarga carrera en la vessant més tradicional de la forja, combinada amb la part més artística de tractament escultòric, vessant que reivindica com un art de ple dret. La Generalitat de Catalunya li atorgà el títol oficial de Mestre forjador l’any 2009, des de l’any 2000 té un taller a Alpens. De la seva trajectòria, també es pot destacar que compta amb diverses escultures en espais públics, també ha col·laborat en la restauració d’obres modernistes de Puig i Cadafalch o la participació en la construcció de la Sagrada Família (</span></span></span></span></span><a href='https://www.diba.cat/es/web/fons-art/-/6028-enric-pla'><span><span><span><span>https://www.diba.cat/es/web/fons-art/-/6028-enric-pla</span></span></span></span></a><span lang='CA'><span><span><span><span> ).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al 2006 va fer una exposició monogràfica al Parc del Castell de Montesquiu que volia mostrar la seva trajectòria. Un cop finalitzada, les tres obres del tercer apartat de l’exposició, van ser adquirides per la Diputació de Barcelona, on les trobem avui dia.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	42.1129883,2.2123095	434881	4662622	2012	08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94698-p7300228.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94698-p7300232.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94698-p7300269.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94698-p7300279.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Científic/Cultural		Inexistent	2023-07-31 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			98	53	2.3	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:57
94710	Escut del castell 1	https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-castell-1	<p><span><span><span><span lang='CA'>-CORTS LÓPEZ, Ainhoa (2021): Anàlisi heràldica dels escuts relacionats amb el Castell de Montesquiu (Osona). Inèdit.</span></span></span></span></p>	XVII?	Presenta algunes parts malmeses.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un escut en baix relleu fet sobre un bloc de pedra, defineix una forma rectangular, un carreu, amb el contorn perfilat amb una senzilla motllura angular que delimita el relleu esculpit. La peça està força malmesa en el detall del relleu. Compta amb dues figures humanes, dos infants bessons, col·locades dretes una a cada extrem, que suporten un escut, la part inferior amb unes franges horitzontal i la superior altres elements geomètrics.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-66	A l’interior del Castell de Montesquiu, a la planta baixa.		42.1137116,2.2122579	434877	4662702		08131	Montesquiu	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94710-p8250046.jpg	Legal i física	Barroc	Patrimoni moble	Objecte	Pública	Cultural		BCIN	2023-07-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		La part inferior podria correspondre a l’heràldica dels Besora.	96	52	2.2	1760	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:57
93562	Font de Mercè Juncadella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-merce-juncadella		XIX-XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Aquesta font es troba al jardí del Castell de Montesquiu, situat a peu del castell pel costat de migdia. L’estructura de la font és un mur de pedra allargat i de poca alçada, amb la part central rematada amb forma d’arc de mig punt delimitada per uns carreus de pedra. A la part central del frontal hi ha una pedra encastada que sobresurt i constitueix el vessador de l’aigua. A la base hi ha una estructura de forma semicircular a manera de pica que recull l’aigua.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-43	A pocs metres al sud del Castell de Montesquiu, a peu del camí d'accés.		42.1123575,2.2121998	434871	4662552		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93562-p7300246.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93562-p7300241.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93562-p7300245.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93562-p7300242.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Social		Xarxa natura 2000	2023-10-04 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			119\|98	51	2.1	1764	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:57
94869	Capella del Castell de Montesquiu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-castell-de-montesquiu	<p>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</p> <p>-CATALÀ ROCA, Pere: Castells Catalans</p> <p>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</p> <p>-ESPADALER I PARCERISAS, Ramon (1993): El Castell de Montesquiu a la darreria de l'edat mitjana. Barcelona. L'Avenç, cop. 1993.</p> <p>-ESPADALER I PARCERISAS, (1989, juny): Notes sobre la importància de l'arxiu descobert al Castell de Montesquiu- - Revista</p> <p>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</p> <p>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</p> <p>-VVAA (1987): CATALUNYA ROMÀNICA. VOL. X RIPOLLÈS. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</p>	XVII		<p><span><span><span>La capella del Castell de Montesquiu està situada adossada a la façana principal del monument, concretament a l’angle sud-est. L’església compta amb accés directe des de l’exterior i també amb comunicació des de l’interior del castell. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una petita capella, d’una sola nau de planta rectangular amb coberta de volta de canó molt lleugerament apuntada. La coberta conforma un terrat pla amb accés des de dependències de la planta primera. A la part superior de la façana de llevant hi ha una petita espadanya que conté la campana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Exteriorment es mostra com una construcció de planta rectangular de murs de carreus de mides diverses, amb restes de revestiment de morter. La porta d’accés des de l’exterior, al mur de ponent, és de muntants de carreus i llinda plana monolítica, tots ben tallats i polits. Damunt d’aquesta portalada, hi ha una fornícula, decorada amb elements geomètrics i florals, a l’interior hi trobem una escultura de Santa Bàrbara, patrona de la capella. També a la façana principal hi ha una petita finestreta. A la façana de llevant hi ha altres finestretes que faciliten la il·luminació de l’interior, amb vitralls decoratius.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior, trobem un arrambador de rajola policromada del segle XVII, decorada amb motius geomètrics, vegetals i florals, i amb algunes escenes de la vida de Santa Bàrbara. La porta d’accés i comunicació amb l’interior del castell, i les d’accés a la part posterior de l’altar (a manera de sagristia), així com una de les finestres, estan decorades amb guixeries amb motius vegetals i florals, també amb alguns elements geomètrics, i el símbol de Maria Mare de Déu, a la porta d’accés amb les dependències del castell, i el símbol d’alfa i omega a les de la sagristia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Compta amb un altar d’estil barroc, amb la mesa i a sobre el retaule; aquest és format per diferents nivells, al cos central hi ha fornícules, cadascuna flanquejada per columnes salomòniques, i a l’àtic, una altra fornícula. Tot ell compta amb relleus que mostren motius sobretot vegetals i florals, junt amb diversos caps d’àngels, també amb elements arquitectònics que delimiten cada part del retaule. Està acabat pintat amb policromia i sobretot daurat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La capella conserva mobiliari, objectes ornamentals, litúrgics, d’ús pràctic,.. </span></span></span></p>	08131-110	Al Parc Natural del Castell de Montesquiu. La capella està adossada a l’angle sud-est de la façana principal del castell.	<p><span><span><span>Els orígens del castell de Montesquiu es remunten a l’època medieval, entre els segles X i XI, quan devia haver-hi una torre de vigilància per controlar la zona de pas del riu Ter. Al llarg dels segles, el castell va experimentar canvis considerables; durant el període medieval es tractaria d’un castell tipus domus o casa forta. Més tard, entorn a les darreries del segle XV es va adaptar a residència senyorial, convertint l’antiga domus en un castell. Les modificacions es van anar succeint al llarg de la seva història, amb canvis destacats també al llarg del segle XVI i XVII, en època de la nissaga Descatllar i també a les primeres dècades del segle XX quan estava a mans de la família Juncadella.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Lluís Descatllar va fer construir la capella del castell, la qual fou consagrada el dia 13 d’abril de 1642, sota l’advocació de Santa Bàrbara. Aquesta església sembla que va substituir una petita capella anterior, segurament d’època medieval, la qual devia estar situada molt a prop de l’edifici del castell però exempta. Als inventaris que es conserven del castell, hi ha documentades les obres i les reformes a la capella entre 1638-1642.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En data 12 de març de 1382, trobem un document sobre una requisició, en que Francesca, muller del difunt Guillem Sala, senyor del castell de Dos Castells reclama al veguer i jutge de Vic la seva assignació com a tutora de les filles del seu marit (ACRI-ACM: 1349/4, núm. 84 calaix 1 Sora, 2200). S’hi referencia la capella sobre la domus de Montesquiu, constituïda sota la parròquia de Besora. Hem de pensar que podria tractaria d’aquella primera capella del castell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 18 de gener 1390 consta en un document de venda feta per Berenguer de Cumbis de la parròquia de Sant Quirze de Besora, que ven a Ramon Codina, rector de la capella de Santa Bàrbara de Montesquiu, el mas Ravell i el mas Mascaltrà, de la parròquia de Santa Maria de Besora per 190 sous barcelonesos (ACRI-ACM: 1349/29; Besora 7 núm. 33). El 9 de febrer de 1436, en una acta de reconeixement, trobem que Guillem Codina i el seu fill Pere Codina, de Sant Quirze de Besora, reconeix i defineix a Ramon Codina rector de la capella de Santa Bàrbara de Montesquiu, els masos Ravell i Malastacia, que són adjunts situats a la parròquia de Santa Maria de Besora (ACRI-ACM: 1342/31, Besora 4 núm. 43). En aquests dos documents es referencia l’existència d’un rector de la capella de Santa Bàrbara de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el testament d’Isabel Descatllar de 21 de maig de 1535 hi apareix dins el seu llegat la donació de la capella de Santa Bàrbara. (BC, Fons Querlat, Llibre 8/8, núm. 2286, data 1680)</span></span></span></p> <p><span><span><span>En la visita pastoral datada el 20 de desembre de 1619 (ABEV, Fons XM1, Llibre 1212 pàg. 235) es fa relació de la visita per part de Don Antonius Vallespir a la capella de Santa Bàrbara del Castell de Montesquiu, llavors barri de Sant Quirze de Besora. Consta que té un altar amb el seu retaule, ornamentat, amb els frontals amb tela i vellut, amb dues imatges als costat una Santa Bàrbara i l’altra de Santa Magdalena, amb les armes dels Descatllar al mig, senyors, del castell de Montesquiu i el de Besora. Costa amb la lapida conservada i sacralitzada, amb un crist petitó; també hi consten altres ornaments, com làmpada, canelobres de ferro i també una pau de falta amb la imatge del” ecce homus”. També un missal petitó en un faristol de fusta. Calze i patena de plata, dos corporals en bon estat amb tafetà carmesí sota nova guarnida amb fil d’or, també una casulla de cotonet blau amb un passament de plata, una altra casulla molt vella, altres peces de roba (camis, amit i cinyell tot bo). Es documenta també un benefici fundat per Arnau Guillem de Besora per 25 misses.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En data 10 d’agost de 1645, en un còdex de Lluís Descatllar (ACA, Diversos, Queralt, Lligalls, 3; Llibre: Besora 3, Doc. 20), es documenten sintèticament les propietats que es troben sota la jurisdicció del senyor Lluís Descatllar, i també es deixa constància que demana als seus hereus que acabin de daurar el retaule de la capella de Santa Bàrbara.</span></span></span></p>	42.1131073,2.2120817	434862	4662635		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94869-p7300290.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94869-p7300293.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94869-p7300297.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94869-p7300300.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94869-p7300366.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94869-p7300302.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94869-p7300308.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94869-p7300412.jpg	Legal	Barroc\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Cultural		BCIN\|Xarxa natura 2000	2023-10-04 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			96\|94	45	1.1	1760\|1764	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:57
94713	Col·lecció de plaques estereoscòpiques d’Emili Juncadella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-plaques-estereoscopiques-demili-juncadella	<p><span><span><span><span lang='CA'>-s/n (2003): <em>Mirabilia sunt opera tua Domine. Emilio Juncadella, muntanyenc 1908/1915.</em> Diputació de Barcelona, Àrea d’Espais Naturals, Parc del Castell de Montesquiu (Catàleg de l’exposició).</span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>La col·lecció està formada per 1500 plaques de fotografies estereoscòpiques conservades a l’Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona. Les plaques van ser fetes </span></span><span lang='CA'>pel propi Emili Juncadella, qui fou afeccionat a la fotografia. Estan retolades pel propi Juncadella i recullen les imatges que va fer durant les seves excursions al Pirineus i en els seus viatges a l’Àfrica, l’Índia, Granada, Galícia, Florència o Carcassona, altres indrets. També inclou imatges del viatge en creuer que va fer a bord del vaixell Chenonceaux amb escala a diferents punt com Suez, Jaipur, Ceilan,..</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Del conjunt destaquen els quasi cinc-cents vidres fotogràfics de temàtica muntanyenca, moltes corresponents a excursions que Juncadella va recollir i explicar en un quadern anomenat <span>“Mirabilia sunt opera tua Domine”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Les plaques estan impreses en sistema anàglif, cosa que amb ulleres d’efecte 3D es poden visualitzar amb una visió semblant a com es miraven aquest tipus de fotografia a l’inici del segle XX.</span></span></span></span></p>	08131-69	A l’Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona. C/ Mejia Lequerica, 1 - 08028 Barcelona	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El conjunt permet copsar els interessos i gustos d’una família típica de l’alta burgesia catalana, a finals del segle XIX i fins a mitjans del segle XX, de la darrera etapa del castell en mans dels Juncadella. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Emili Juncadella (1885-1936) va ser un personatge de la burgesia catalana que fou darrer propietari del Castell de Montesquiu, fou conegut per les facetes d’enginyer industrial, empresari, polític,.. també fou un apassionat de l’aventura, els viatges i la fotografia, origen d’aquesta col·lecció. Va visitar països com Àsia meridional i Àfrica, però també va ser un gran pirineista, amb ascensions als Pirineus catalans i aragonesos, als Pics d’Europa, especialment entre els anys 1910 i 1927.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	42.1132300,2.2120469	434859	4662649		08131	Montesquiu	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94713-p8250039.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni documental	Fons d'imatges	Pública	Cultural		Inexistent	2023-07-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		Sota la denominació “Mirabilia sunt opera tua Domine” hi ha hagut instal·lada una exposició que permet copsar la figura d’Emili Juncadella en la seva vessant de muntanyenc, aventurer i fotògraf. Entre altres, a l’exposició hi ha una mostra d’objectes vinculats a aquestes facetes, inclou càmeres fotogràfiques, reproduccions d’algunes de les fotografies, llibretes, esquis, raquetes de neu, piolets, un aparell per visualitzar les imatges estereoscòpiques, entre molts d’altres.	98	55	3.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:57
94716	Fons de Montesquiu a l'Arxiu General de la Diputació de Barcelona	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-montesquiu-a-larxiu-general-de-la-diputacio-de-barcelona		XX-XXI		<p><span><span><span><span lang='CA'>l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona custodia diversa documentació relacionada amb el Castell de Montesquiu, arran de la donació de la família Juncadella a la institució. Consta que hi ha la següent documentació:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-Diari d’Emili Juncadella: Es tracta </span><span lang='CA'>d’un quadern escrit a mà pel propi Emili Juncadella que ell titula <em>Recuerdos de mis excursiones en montaña</em>. En aquest quadern narra 20 excursions que va fer entre 1908 i 1913. El llibre no ha sigut publicat, però sí hi ha un fulletó editat per la Diputació de Barcelona amb motiu d’una exposició sobre la passió excursionista d’aquest personatge amb fotografies fetes per ell mateix. Aquest fulletó es titula <em>Mirabilia sunt opera tua Domine. Emilio Juncadella, muntanyenc 1908/1915</em> i recull alguns dels textos del quadern anomenat anteriorment.</span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>-</span></span></span></span><span lang='CA'>C</span><span lang='CA'>ol·lecció de 1500 plaques estereoscòpiques fetes pel propi Emili Juncadella, aficionat a la fotografia. Les plaques estan retolades pel propi Juncadella i recullen les imatges que va fer durant les seves excursions al Pirineus i en els seus viatges a l’Àfrica, i altres indrets.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-Memòria del treball (2009): Condicionament de la col·lecció de Pergamins del fons patrimonial del Castell de Montesquiu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-Descripció fitxa NODAC del Fons de Pergamins de l’Arxiu del Castell de Montesquiu.</span></span></span></span></p>	08131-72	Arxiu General de la Diputació de Barcelona. C/ Mejia Lequerica, 1 - 08028 Barcelona		42.1132715,2.2120375	434859	4662653		08131	Montesquiu	Restringit	Bo		Física		Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural			2023-07-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		La informació ha estat facilitada pel personal de l’Arxiu General de la Diputació.		56	3.2		24	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:57
94718	Quadern 'Recuerdos de mis excursiones en montaña'	https://patrimonicultural.diba.cat/element/quadern-recuerdos-de-mis-excursiones-en-montana	<p><span><span><span><span lang='CA'>-s/n (2003): <em>(Mirabilia sunt opera tua Domine. Emilio Juncadella, muntanyenc 1908/1915.</em> Diputació de Barcelona, Àrea d’Espais Naturals, Parc del Castell de Montesquiu (Catàleg de l’exposició).</span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span lang='CA'>L’Arxiu General de la Diputació de Barcelona custodia un dietari o queden d’Emili Juncadella, darrer propietari del Castell de Montesquiu. Es considera un document singular i d’interès, per la narració de les excursions i també perquè està </span><span lang='CA'>escrit a mà pel propi Emili Juncadella. El titulà <em>Recuerdos de mis excursiones en montaña</em>. En el quadern recull i narra minuciosament un total de 20 excursions que va fer entre 1908 i 1913. El document consta de </span><span lang='CA'><span><span><span><span>cent vint-i-vuit pàgines amb lletra anglesa, que ens permet apropar-nos a una manera molt determinada de practicar i comprendre l'excursionisme, ben allunyada de l'actual. Ens permet copsar el mon dels guies de muntanya de l’època, al transport dels estris,.. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Entre altres, el quadern inclou excursions als Pirineus, passejades pel Montseny, la pujada a Núria des de Ribes de Freser, excursions per la Vall d’Aran, ascensos als Encantats, Gavarnie, Sacroux, Gours-Blancs, Aneto, Crabioules,Puy-Lané, Cregüeña, Maladeta, Els Encantats, entre altres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El llibre no ha sigut publicat, però hi ha un fulletó editat per la Diputació de Barcelona amb motiu d’una exposició sobre la passió excursionista d’aquest personatge amb fotografies fetes per ell mateix. Aquest fulletó es titula <em>Mirabilia sunt opera tua Domine. Emilio Juncadella, muntanyenc 1908/1915</em> i recull alguns dels textos de l’esmentat quadern. El títol de l’exposició, actualment permanent a una de les dependències del castell, fa referència a una </span><span lang='CA'><span><span><span><span>exclamació en llatí,</span></span></span></span></span><span lang='CA'> les que </span><span lang='CA'><span><span><span><span>Emili Juncadella</span></span></span></span></span><span lang='CA'> comença el quadern.</span></span></span></span></p>	08131-74	Arxiu General de la Diputació de Barcelona, C/ Mejia Lequerica, 1 - 08028 Barcelona	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Emili Juncadella (1885-1936) va ser un personatge de la burgesia catalana que fou darrer propietari del Castell de Montesquiu, fou conegut per les facetes d’enginyer industrial, empresari, polític,.. també fou un apassionat de l’aventura, els viatges i la fotografia, origen d’aquesta col·lecció. Va visitar països com Àsia meridional i Àfrica, però també va ser un gran pirineista, amb ascensions als Pirineus catalans i aragonesos, als Pics d’Europa, especialment entre els anys 1910 i 1927.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	42.1132524,2.2120381	434859	4662651		08131	Montesquiu	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94718-p8250042.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural		Inexistent	2023-07-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		La col·lecció de fotografies estereoscòpiques d’Emili Juncadella constitueixen un fons gràfic molt important, que acompanyat del quadern esdevé un complement i document històric destacable, de la passió muntanyenca i viatgera del Sr. Juncadella, un reflex d’unes passions que només podia permetre’s determinades persones de la burgesia del principis de segle XX.	98	56	3.2	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:57
93595	Col·lecció de mobiliari i objectes del Castell de Montesquiu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-mobiliari-i-objectes-del-castell-de-montesquiu	<p><span><span><span><span lang='CA'>-CORTÉS ELÍA, Maria del Agua (2016): Guió per renovació de museografia. Castell de Montesquiu. Diputació de Barcelona, Oficina de Patrimoni Cultural. Inèdit.</span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La col·lecció està formada per objectes molt diversos, els quals majoritàriament havien format par de la casa, resultat bàsicament de la donació de Mercè Juncadella. En total consta de 211 objectes que formen part del fons Artístic de la Diputació de Barcelona, dels quals 86 estan documentats i 125 pendents de documentar. A més de les 1500 plaques de fotografies estereoscòpiques conservades a l’Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Inclou una extensa mostra de mobiliari de tipus noucentista: llits, tauletes, armaris, caixes de núvia, miralls, calaixeres, làmpades, taules, cadires,.., acompanyat d’un nombre important de quadres, pintura sobre llenç, disposats a les parets de diferents estances, amb alguns retrats de la família Juncadella. Compta també amb una variada mostra d’objectes de petites dimensions, també objectes de casa, com rellotges, roba de casa, objectes de cuina, ombrel·les,.. Una part de peces etnològiques, com selles de muntar, eines i maquinària del camp, així com objectes vinculats a les aficions d’Emili Juncadella, trofeus de cas, màquina de fotografiar estereoscòpica, armes,...</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Del mobiliari destaquen un parell d’escriptoris amb incrustacions, cinc caixes de núvia, una caixa forta de tres panys, una taula d’escacs i una dotzena de cadires i butaques d’estil ferrandí, isabelí i historicista.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Dels quadres, destaquen els retrats d’Emili i Mercè Juncadella, i també una vista de Montesquiu de l’any 1951. Hi ha un retrat d’un infant vestit de cadet i fumant puro, de principis de segle XX, que podria correspondre a un membre de la família Juncadella. La resta són bodegons, paisatges i naures mortes, d’autors molt diversos, Domingo Soler, Josep Llovera, Sotomayor, Vidal Quadres,... Entre els quals, destaca un quadre de Josep M. Vayreda i una representació de les vespres sicilianes pintada de Casanova. A nivell d’objectes ornamentals, també hi ha un conjunt d’escultures de marbre i de bronze, i litografies originàries de París que inclou una sèrie sobre la història d’Esther.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>La col·lecció també compta amb un conjunt d’armes destacables, dues escopetes, dos trabucs, una pistola i una ballesta amb quatre fletxes. Entre els objectes menors té interès la col·lecció de ventalls de Mercè Juncadella.</span></span></span></span></span></p>	08131-52	Al Castell de Montesquiu, en diferents estances del monument.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El conjunt permet copsar els interessos i gustos d’una família típica de l’alta burgesia catalana, a finals del segle XIX i fins a mitjans del segle XX, de la darrera etapa del castell en mans dels Juncadella. </span></span></span></span></span></span></span></span></p>	42.1132785,2.2120288	434858	4662654		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250006.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250005.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250008.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250009.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250016.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250017.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250026.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250023.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250030.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250040.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250043.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250045.jpg	Física	Isabelí\|Noucentisme\|Historicista\|Contemporani	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Científic/Cultural		Inexistent	2023-07-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		Les dades s’han extret de l’estudi “Guió per renovació de museografia. Castell de Montesquiu “, elaborat per Maria del Agua Cortés Elía, de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.	100\|106\|116\|98	53	2.3	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:57
94717	Fons del Castell de Montesquiu a l'Arxiu Comarcal del Ripollès	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-castell-de-montesquiu-a-larxiu-comarcal-del-ripolles	<p>-ESPADALER I PARCERISAS, Ramon (1993): El Castell de Montesquiu a la darreria de l'edat mitjana. Barcelona. L'Avenç, cop. 1993.</p> <p>-ESPADALER I PARCERISAS (1989, juny): Notes sobre la importància de l'arxiu descobert al Castell de Montesquiu- Revista</p>	XI-XIX	Alguns documents presenten alguna patologia.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'Arxiu Comarcal del Ripollès custodia documentació del Castell de Montesquiu, concretament en l’apartat de fons patrimonials hi ha el Fons Castell de Montesquiu, 1075-s.XX. Així, aquest important fons per la història del Castell i per extensió del municipi de Montesquiu, té documentació que remunta al darrer quarts de segle XI. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A grans línies, al fons hi ha documentació en paper de administrativa de Mercè Juncadella (correspondència, contribucions, assegurances, documentació de cases de la propietat, els boscos, el salt d’aigua, altres edificis situats fora del municipi, entre molts d’altres). Documents del castell i de la família Descatllar a partir de 1503. Documentació relativa a esglésies del castell, del poble de Sant Quirze de Besora i de Montesquiu, així com de l’església de Montesquiu, documentació de la propietat de Saderra, Besora, el testament de Joan Figuera de 1672, processos judicials de diferents segles, dietaris de la Mercè Juncadella, documents de l’època de la família Safont, entre molts d’altres. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El fons compta amb un volum important de pergamins, un total de 639. Aquests estan classificats sota la denominació de Besora (1075-1844) i constitueixen el gruix més important, també Sora (1175-1832), Montesquiu (1302-1829), Catllar (1182-s. XV), Saderra ( 1235-s.XVII), entre altres corresponents a esglésies o altres temàtiques. </span></span></span></span></span></span></p>	08131-73	Arxiu Comarcal del Ripollès, C/ Raval de l'Hospital 2 - 17500 Ripoll (Ripollès)	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’Arxiu Comarcal del Ripollès (ACRI) forma part de la Xarxa d’Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya, des de la seva inauguració l’any 2001. Està situat al que havia estat originàriament l’hospital de Ripoll, la primera notícia d’aquell edifici data del 1573, quan per iniciativa de l’abat del monestir de Ripoll i amb aportacions de la població, es va construir l’edifici emplaçat llavors, a la vora del camí ral. Fins als anys 80 del segle XX va anar tenint funcions, la darrera etapa com a residència geriàtrica fins als anys 80 del segle XX. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Posteriorment es reformaria totalment per adaptar-lo i condicionar-lo als usos actuals, dotant-lo de totes les sales i espais necessaris. Compta amb</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span> prop de 5000 metres lineals per dipositar-hi documents, dels quals poc més de 1000 estan ocupats pels diversos fons ingressats.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	42.1132423,2.2120195	434857	4662650		08131	Montesquiu	Restringit	Regular		Física	Modern	Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural		Inexistent	2023-07-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		L’Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona i a les oficines del Parc del Castell de Montesquiu, disposen d’una còpia digitalitzada de la documentació medieval. Resta pendent de fer una còpia digitalitzada de la documentació del segle XIX-XX, corresponent a l’arxiu dels Juncadella.	94	56	3.2	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:57
94729	Font del Roure	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-roure-7		XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La font està formada per un mur de pedra baix a manera de banc i al centre una part del mur més alta, on hi ha encastada una peça metàl·lica rectangular vertical, amb l’aixeta a la part superior. L’aigua vessa en una reixa enmig d’una petita part pavimentada. El mur de la font està bastit adossat a un marge que fa el terreny en aquest punt. L’indret té una mica de desnivell tot i que la font està a la zona més planera, envoltada de roures. El lloc queda amb vistes al poble de Montesquiu i vers ponent.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-85	Al costat mateix de la carretera que puja al Castell de Montesquiu des del pont al sud del carrer Santiago Rusiñol.		42.1087218,2.2120820	434857	4662148		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94729-p7300001.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94729-p7300006.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94729-p7300008.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Social		Xarxa natura 2000	2023-10-04 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			98	2153	5.1	1764	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:57
94872	Edifici sobre el Rocal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-sobre-el-rocal	<p><span><span><span><span lang='CA'>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></span></p> <p> </p>	XX	Les restes estan parcialment ensorrades.	<p><span><span><span><span lang='CA'>Les restes d’aquesta construcció es localitzen sobre el turó del Rocal, sota el qual hi ha el túnel del ferrocarril. Queden situades just sobre el riu Ter, aproximadament a l’alçada del final de la resclosa i l’inici del canal de la Fàbrica de Cal Trinxet.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Les restes conservades corresponen a diferents murs que defineixen una construcció que dibuixa un espai de planta rectangular. Els murs són de pedres de tall irregular lligades amb morter i carreus més ben tallats en algunes cantoneres. En algun punt també s’hi observen alguns maons ceràmics combinats amb la pedra. S’observen algunes cantoneres i també el que sembla una obertura, probablement una porta d’accés.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A l’extrem de l’estructura tocant al penya-segat s’hi conserven alguns elements metàl·lics, sobretot biguetes ancorades en una estructura, una base feta de pedra i maó massís, i també subjectades al mateix espadat. En el cingle s’hi poden veure algunes altres peces metàl·liques clavades.</span></span></span></span></p>	08131-113	A l’extrem sud-est del municipi, al capdamunt del Rocal.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Segons informacions orals recollides i proporcionades per l'Ajuntament de Montesquiu, sembla que aquesta estructura servia per recollir aigua del riu Ter, fent-la pujar pel Rocal per a poder-la apropar als trens de vapor de l’estació de Sant Quirze. Les màquines de vapor necessitaven carregar aigua per al seu correcte funcionament.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	42.1094105,2.2120617	434856	4662224		08131	Montesquiu	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94872-dsc0437.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94872-dsc0444.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94872-dsc0450.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94872-dsc0451.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94872-edifici-estructura-rocal.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Sense ús	Xarxa natura 2000	Natura 2000	2023-10-01 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		A tocar mateix d’aquestes restes hi ha una torre metàl·lica de la llum. La ubicació de les restes conservades és en una zona de difícil accés que en dificulta una visió general. Tampoc es coneixen notícies que aportin referències específiques sobre el seu ús i funcionalitat. Les imatges antigues conservades que s’han consultat no permeten concretar de quin tipus de construcció pot tractar-se.Les imatges han estat facilitades per l'Ajuntament de Montesquiu.	98	45	1.1	2136	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:57
94736	Jardins del Castell de Montesquiu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-del-castell-de-montesquiu	<p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p>	XIX-XXI		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’uns jardins situat a la zona d’accés al castell, creant un entorn agradable per al passeig. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al voltant castell, especialment al costat que mira cap a Montesquiu es van plantar tot un seguit d’arbres que actualment tenen una alçada considerable, alguns centenaris, fins i tot fan difícil veure el castell des del poble de Montesquiu. Actualment, hi trobem una variada mostra d’espècies, sobretot de coníferes d’arreu del Món. A més, l’entorn més immediat al castell compta també amb una zona menys boscosa i més enjardinada, destacant just al davant de la façana sud, una zona amb arbustos, amb una feixa superior, planera, amb formes dissenyades a partir d’arbustos, amb una mena d’estil afrancesat senzill. </span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-92	Al Parc del Castell de Montesquiu, al voltant i en especial al davant del castell pel costat sud.	<p><span><span><span><span lang='CA'>La família Juncadella, ja des de principis de segle XIX, va portar a terme una tasca important de transformació del paisatge de l’entorn del castell. Amb la creació d’un jardí i la plantació de diferents espècies d’arbres per tenir una mica de bosquet al voltant mateix de la residència. </span></span></span></span></p> <p> </p>	42.1129394,2.2119565	434852	4662616		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94736-p7300163.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94736-p7300345.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94736-p7300388.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94736-p7300414.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94736-p7300417.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Científic/Cultural		Xarxa natura 2000	2023-10-04 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		Al bosc del voltant del castell hi podem trobar una àmplia diversitat d’espècies, constitueix un interessant arborètum amb un total d’uns 28 exemplars de coníferes de diferents indrets, com calocedre, cedre de l’Himalaia o de l’Atles,..; estant repartides entre 12 gèneres i 4 famílies. En aquest bosc s’hi han anat plantant exemplars nous d’espècies que ampliïn la mostra de coníferes existents.	98	2153	5.1	1764	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:57
93018	Castell de Montesquiu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-montesquiu-0	<p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CATALÀ ROCA, Pere: Castells Catalans</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-CORTS LÓPEZ, Ainhoa (2021): Anàlisi heràldica dels escuts relacionats amb el Castell de Montesquiu (Osona). Inèdit.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>-<span lang='CA'><span><span><span><span>ESPADALER I PARCERISAS, Ramon (1993): </span></span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>El Castell de Montesquiu a la darreria de l'edat mitjana</span>. <span><span>Barcelona. L</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>'Avenç, cop. 1993.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>-<span lang='CA'><span><span><span><span>ESPADALER I PARCERISAS, (1989, juny): </span></span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>Notes sobre la importància de l'arxiu descobert al Castell de Montesquiu</span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>-</span></span></span><span><span><span> - Revista</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-VVAA (1987): CATALUNYA ROMÀNICA. VOL. X RIPOLLÈS. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-s/d (2003): <a href='https://aladi.diba.cat/search~S171*cat?/XMontesquiu&searchscope=171&SORT=D/XMontesquiu&searchscope=171&SORT=D&SUBKEY=Montesquiu/37%2C66%2C66%2CB/frameset&FF=XMontesquiu&searchscope=171&SORT=D&37%2C37%2C'><span><span><span><span><span>Mirabilia sunt opera tua Domine: Emilio Juncadella, muntanyenc: 1908/1915</span></span></span></span></span></a>. <span lang='CA'><span><span><span><span>Barcelona : Diputació de Barcelona. Àrea d'espais Naturals. Xarxa de Parcs Naturals 2003</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	XIII-XX		<p><span><span><span>El castell es troba emplaçat en un turó boscós tot dominant el riu Ter (que discorre per la vessant oest). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un edifici prismàtic, de planta rectangular, format per tres nivells més una part de planta semisoterrània, i amb un coronament de merlets a les façanes . El volum principal del castell té una capella dedicada a Santa Bàrbara, adossada a l’extrem est de la façana principal, la sud, i un altre cos adossat a la part posterior, a la façana nord, que configura una terrassa a nivell de planta primera. L’accés és a través d’un pati tancat o baluard davant la façana que s’obre a migdia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els murs de les façanes estan bastits amb un parament de carreus majoritàriament allargats, poc escairats, amb peces més grans i més ben acabades a les cantoneres. En conjunt, mostra uns registres d’obertures força homogeni i uniforme, a la planta baixa i semisoterrània amb petites finestres de tipus espitllera; a la planta primera és on trobem les finestres d’obertura més gran i amb uns acabats més treballats, amb muntants, llindes i ampits de pedra ben tallada, polida i motllurada; al darrer nivell, les obertures també estan emmarcades per carreus ben tallats i polits. Es poden observar algunes finestres que són de factura més antiga i altres que semblen resultat del període de unificació del conjunt. A la façana est hi trobem una finestra espitllerada amb una llinda en arc lobulat. A la façana sud, la principal, trobem a nivell de planta baixa, alineada a l’eix central, la porta principal d’accés, una obertura en arc de mig punt de dovelles i muntants ben polits i treballats amb motllura a l’angle interior. A la dovella central, a la clau, hi ha una decoració d’un escut suportat per bessons. Per sobre de la porta, concretament al darrer nivell, hi ha un matacà que sobresurt i destaca en el conjunt de la façana. L’interior s’organitza a l’entorn d’un pati central, el qual va ser obert a inicis dels segle XX, on hi ha l’escala principal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta baixa trobem el pati principal entorn al qual s’organitza l’interior del castell. A nivell de planta baixa s’entra a diversos espais entre els que destaquen l’antiga presó (a una cota inferior), on actualment es projecta l’audiovisual, la capella que conserva un retaule i diversos elements decoratius, l’espai d’acollida i botiga<span>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>A través de l’escala noble s’accedeix als pisos superiors. El pis principal té dos nivells diferenciats, al primer nivell trobem un espai que acull objectes de cuina i un menjador. Al segon nivell tenim diferents espais entre els que destaquen la sala, diverses saletes i les cambres dormitori. Al segon pis trobem altres cambres relacionades amb la Sra. Juncadella i l’accés a la terrassa afegida a la façana nord. Aquests espais estan preparats per la visita guiada de públic, amb un discurs museogràfic que permet contemplar com vivia (el mobiliari, objectes, espais del servei i el dels senyors,..) d’una família burgesa catalana de finals de segle XIX i inicis del XX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Finalment, l’espai que queda a les golfes està destinat al Centre de Recursos del Castell de Montesquiu, amb quatre aules i una sala d’actes per a noranta persones.</span></span></span></p>	08131-1	Parc del Castell de Montesquiu.	<p><span><span><span>El castell de Montesquiu respon al tipus de castell que s’anomena i identifica com a casal o “domus”, aquest depenia i estava situat dins el terme del castell de Besora. Els Besora eren nobles locals, els quals van començar a figurar com a vicaris o veguers dels comtes de Besalú dels del segle X. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Documentalment, les primers notícies conegudes es remunten al 1285 quan consta referenciada com a “domus” de Montesquiu. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Des del 1285 i fins el 1337, la “domus” estava infeudada a la família Conanglell, que la tenia pels castlans, els Besora. És al 1337 “quan Ramon de Conanglell prometé a Jaume de Besora i a la seva muller, que des del dia de Sant Joan Baptista a vuit anys, si volien comprar-li la casa forta de Montesquiu, situada al lloc anomenat la plaça de Besora, i l’honor de la Ribera, situades ambdues a la parròquia de Sant Quirze de Besora, ell estava disposat a vendre’ls-ho per 2.600 sous. Aquesta oferta degué ésser acceptada, ja que la família Conanglell no es troba més en la domus de Montesquiu, i, en canvi, són els Besora els únics protagonistes del domini de la Domus de Montesquiu” (VVAA, 1987: 30).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A partir d’aquí els Besora van recuperar els drets sobre el castell i</span> van convertir la “domus” en un casal de residència familiar; inicialment hi feien estada esporàdica però amb el temps es convertir en el lloc de residència habitual, <span>especialment a partir de quan el castell de Besora no es trobava en bones condicions. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al 1390 el castell passà a Gilabert de Canet, senyor de Besora, Montesquiu i Canet (Maresme), fill de la Marquesa de Besora i d’Arnau de Canet. Gilabert de Canet va participà en la defensa de Catalunya contra la invasió del comte d’Armanyac (1389-90), va ser ambaixador de la reina Maria davant el comte de Foix, s’encarregà de la defensa del Berguedà i l’alt Urgell i es revoltà el 1413 contra Ferran d’Antequera a favors de Jaume d’Urgell.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>De fet, la domus de Montesquiu va anar guanyant importància, i fins i tot apareix referenciada junt amb el castell de Besora, n’és un exemple la restitució feta pel rei a Gilabert de Canet del castell de Besora i la casa forta de Montesquiu, feta l’any 1419. Al 1420 el rei ordenà al veguer de Vic que, com que Gilabert de Canet no havia lliurat al veguer el castell de Besora i la domus de Montesquiu, els hi prengués i els donés a Dalmau Sacirera. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Els Besora anaren canviant de nom debut als casaments de les pubilles. El 1425 el castell passà als Peguera, que el tingueren durant un segle. El 1525 passà als Descatllar, descendents del matrimoni entre Marquesa de Peguera amb Ponç Descatllar i de Móra. Restà en mans dels Descatllar fins l’any 1760 (destaca la figura de Lluís Descatllar i Desbac 1596 – 1645; també Narcís Descatllar i de Sarriera 1626-1707). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La guerra civil entre la Generalitat i el rei Joan II va afectar considerablement la domus de Montesquiu; es restaurà un cop aclarida la possessió del castell de Besora i del seu terme. Al 1540 es va fer un inventari del castell de Montesquiu que documenta que la domus era habitada pels Besora i que estava proveïda de tot el necessari. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El 1760 Joan II de Queralt i de Pinós, setè comte de Santa Coloma, heretà el marquesat de Besora; aquest es casà amb la rica hereva María Luisa de Silva y González de Castejón. En morí Joan II el 1803 els títols passaren a Joan III de Queralt i de Silva, cavaller del Toisó d’Or, majordom major d’Isabel II i senador; aquest va vendre el castell de Montesquiu a la família vigatana de comerciants, Safont, que s’havien enriquit pels subministraments a l’exèrcit. Josep Safont i Lluch instal·lat a Madrid, heretà els negocis del seu pare el 1841, arrendà a l’Estat el paper oficials, participà a la construcció del ferrocarril d’Aranjuez, instal·là al palau de Monteleón una de les millors foneries metal·lúrgiques del seu temps, explotà una mica de ferro a Toledo i un banc. En morí sense descendència, el seu germà Jaume va vendre el castell de Montesquiu a la família Juncadella cap al 1890. Així, </span>els comtes de Santa Coloma, consten com els darrers senyors jurisdiccionals del terme, a partir de llavors passà a mans particulars.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Jeroni Juncadella i Casanovas, era fabricant i un dels fundadors del Crèdit Hipotecari i Mercantil (1864). El fill Emili Juncadella i Oliva va engegar la restauració de l’edifici entre 1917 i 1920. Va ser afusellat el 19 juliol de 1936 a Barcelona, acusat d’haver finançat l’aixecament del general Franco. Durant els fets d’octubre de 1934 l’ajuntament va protegir les propietats dels Juncadella, però el 4 de setembre de 1936 van ser incautades. En els fets de maig de 1937 el castell va patir l’únic assalt que se li coneix.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre el 1917 i el 1920 en època d’Emili Juncadella, el castell va ser restaurat tot aportant-li un aspecte més casteller. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El 1971, Mercè Jucadella i Vidal-Ribas, va deixar el castell com a llegat a la Diputació de Barcelona, que n’és la propietària del 80% de les terres del municipi. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El 27 de juny de 1985 s’aprovà la creació del Parc Comarcal del Castell de Montesquiu.</span></span></span></span></p>	42.1132267,2.2119248	434849	4662649		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93018-p8250001.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93018-p8250050.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93018-p8250006.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93018-img20220825124950.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93018-img20220825125525.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93018-castell-de-montesquiu-antic.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93018-panoramica-antiga-castell.jpg	Legal	Medieval\|Gòtic\|Renaixement\|Noucentisme	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Científic/Lúdic/Cultural		BCIN\|Xarxa natura 2000	2023-10-03 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		A les façanes i en el conjunt dels murs, es poden observar i entreveure traces que testimonien l’evolució arquitectònica de l’edifici, mostrant empremtes del que devia ser l’edifici abans de la uniformització del conjunt.A la planta baixa, també hi ha un audiovisual i acompanyat d’objectes que expliquen diferents moments de la història del castell, especialment de l’època medieval.Les imatges antigues han estat proporcionades per l'Ajuntament de Montesquiu.	85\|93\|95\|106	45	1.1	1760\|1764	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:57
94712	Escut del castell 3	https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-castell-3	<p><span><span><span><span lang='CA'>-CORTS LÓPEZ, Ainhoa (2021): Anàlisi heràldica dels escuts relacionats amb el Castell de Montesquiu (Osona). Inèdit.</span></span></span></span></p>	XVIII	L’escut ha perdut algunes parts, especialment detalls del relleu.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un escut ornamental força elaborat, està esculpit en baix relleu i amb inscripció gravada un gran bloc de pedra. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>El relleu mostra un escut amb corona de marquès, compta amb una brodadura llisa que rodeja l’escut, és dividit en dos flancs; dins cada flanc, al costat esquerra, un lleó, i al costat dret, una torra. A la part inferior hi ha una medalla i una inscripció, entre altres elements decoratius que custodien l’escut. La inscripció es pot llegir: “El excelentísimo señor conde de Santa Coloma y de Cifuentes, Marqués de Besora & (...) & C día 20 de Abril de 1790”.</span></span></span></span></span></p>	08131-68	A l’interior de la planta baixa del Castell de Montesquiu, al costat mateix de la portalada d’accés.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La cronologia que indica l’escut, 1790, ens situa al llinatge dels Descatllar, a l’època de Gaietà. </span></span></span></span></span></span></span></span></p>	42.1132780,2.2119135	434848	4662654		08131	Montesquiu	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94712-p7300284.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94712-p7300285.jpg	Legal i física	Barroc\|Modern	Patrimoni moble	Objecte	Pública	Cultural		BCIN	2023-07-31 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			96\|94	52	2.2	1760	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:57
94711	Escut del castell 2	https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-castell-2	<p><span><span><span><span lang='CA'>-CORTS LÓPEZ, Ainhoa (2021): Anàlisi heràldica dels escuts relacionats amb el Castell de Montesquiu (Osona). </span></span></span></span>Inèdit.</p>	XVII	L'estat en general és bo, tot i que les inclemències meteorològiques han anat degradant algunes parts.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un escut ornamental, en baix relleu fet sobre un bloc de pedra, de color ocre clar, la peça està encastada a la dovella central de l’arc de mig punt de la portalada adovellada d’accés principal al castell. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La peça mostra un escut central suportat per uns bessons amb túnica, un a cada costat. La imatge que sostenen les figures humanes és un castell de tres torres amb merlets, amb la del mig més gran i més alta.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-67	A la portalada d’accés a l’interior del Castell de Montesquiu.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es creu que pot ser de l’època medieval o moderna, probablement del segle XVII en època de Lluís Descatllar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	42.1132627,2.2119019	434847	4662652		08131	Montesquiu	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94711-p7300362.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94711-p7300286.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94711-p7300363.jpg	Legal i física	Modern\|Medieval	Patrimoni moble	Objecte	Pública	Ornamental		BCIN	2023-07-31 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		Sembla que pot conservar restes de policromia.	94\|85	52	2.2	1760	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:57
94707	Túnels del tren	https://patrimonicultural.diba.cat/element/tunels-del-tren	<p><span><span><span><span lang='CA'>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span lang='CA'>El traçat del ferrocarril al seu pas pel municipi de Montesquiu, compta amb dos túnels en el seu traçat, el túnel del Rocal i el de les Planeses. Aquest formen part del traçat del ferrocarril de via única que uneix Barcelona-Puigcerdà i fins la Tor de Querol, també conegut com a tren transpirinenc oriental. Antigament el tren fins a Sant Joan de les Abadesses era conegut com el ferrocarril del carbó.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El túnel del Rocal o de Montesquiu té una llargada entorn a 90 metres, i s’inicia al punt quilomètric 94,270. El de les Planeses és de 79,50 metres de llargada i es troba poc després, al punt quilomètric 94,270 (en alguna referència es cita com Túnel Safont). El tren que circula per aquesta línia és de via única. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La boca nord del túnel del Rocal està situada prop del Carbur de Baix, en una zona on també hi ha un pas per creuar a les vies que permet accedir a la central i també als horts que hi ha a aquesta zona. A la banda est de la via hi ha la font de la Codineta i les pistes que porten al castell, a les masies,.. Al costat d’aquest pas hi ha la Casella del Carbur, l’edifici està abandonat i en un estat avançat d’esfondrament.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al costat del túnel de les Planeses, també hi ha una casella anomenada de les Planeses, per trobar-se al camí que porta a la masia d’aquest nom. </span></span></span></span></p>	08131-63	A la riba esquerra del riu Ter, per sota del turó del Castell de Montesquiu i de la zona de les Planeses.	<p><span><span><span><span lang='CA'>Les primeres informacions que parlen de projectar una línia que unís Barcelona amb Sant Joan de les Abadesses, amb l’objectiu de transportar carbó de les mines de la zona d’Ogassa i Surroca, data del 1844. La seva construcció va passar per diverses fases, canvis d’empresa,.. que van anar provocant diversos endarreriments.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El 1851 es va fundà la companyia Camins de Ferro de Barcelona a Granollers que va iniciar la construcció de la línia a l’any 1851. El 1854 s’havia construït fins a Granollers. El 1877 va tornar-hi a haver un canvi de concessió per a la construcció i explotació de la línia que faltava fins Sant Joan de les Abadesses, se’n va fer càrrec la companyia Ferrocarril i mines de Sant Joan de les Abadesses. El tren arribava a Vic l’any 1876 i finalment el tram fins Sant Joan de les Abadesses es posava en funcionament l’any 1880. El tram fins a Sant Quirze de Besora consta que es va inaugurar l’octubre del 1879, i el 20 de juny de 1880 el ferrocarril arribava a Ripoll; no seria fins al 17 d’octubre del mateix any que finalment arribaria a Sant Joan de les Abadesses.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El 1904 arran d’un tractat entre Espanya i França es va acordar crear dues noves línies transpirinenques, una de les quals suposava la continuació d’aquesta línia de Barcelona a Vic i Sant Joan de les Abadesses, connectant Ripoll amb la Tor de Querol. Al 1919 es connectava amb Ribes de Freser i el 1922 amb la Molina i Puigcerdà. No seria fins el 1929 que es connectaria amb la Tor de Querol. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Mentre hi havia el pont metàl·lic molta gent de Montesquiu anava a Sant Quirze creuant i riu i passant pel túnel del Rocal.</span></span></span></span></p>	42.1105821,2.2116867	434827	4662355		08131	Montesquiu	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94707-p7300100.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Estructural		Xarxa natura 2000	2023-10-04 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		Al turó del Rocal, sobre el túnel, hi havia un camí que era emprat per anar cap a la zona del Carbur de Baix, en èpoques en que no hi havia manera de creuar el riu des del poble. Els treballadors i treballadores havien d'anar a travessar el riu pel pont de Sant Quirze, creuar el túnel per sobre el Rocal i baixar pel camí. Sembla que per anar a la Farga també era comú anar-hi per la via del tren. La imatge antiga ha estat facilitada per l'Ajuntament de Montesquiu.	98	49	1.5	1764	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:57
94724	Mirador del Serrat de la Rovira	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-del-serrat-de-la-rovira		XXI		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un mirador situat en una alçada de 711 metres sobre el nivell del mar, en un punt que conforma un balcó natural amb vistes vers el Castell de Montesquiu, la serra de Bellmunt i el Montseny. Des del mirador, si el dia es clar, es pot veure el Matagalls, les Agudes, el turó de l’Home, el Salt de la Minyona, entre altres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El lloc on s’ha habilitat el mirador és un entorn planer en un punt prou alt amb bones vistes sobretot cap al sud i l’est. Al lloc s’hi van instal·lar baranes de fusta delimitadores de l’espai, una passera de fusta per accedir al mirador, i un panell indicador que permet identificar i ubicar les principals serres i pic visibles des del lloc. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’indret on està ubicat està envoltat de massa forestal de pi roig i roure a les solanes, i fageda a les obagues, d’especial interès és l’obaga del Revell, en terme de Sant Quirze de Besora, situat en el camí del castell de Montesquiu al castell de Besora. </span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-80	Al Parc del Castell de Montesquiu.		42.1183413,2.2115752	434826	4663216		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94724-pa100504.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94724-pa100506.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94724-pa100509.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94724-pa100511.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Social		Xarxa natura 2000	2023-10-04 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			98	2153	5.1	1764	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:57
93473	Resclosa de Can Trinxet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-can-trinxet		XIX		<p><span><span><span>La resclosa de la fàbrica de Can Trinxet es situa entorn a uns 775 metres riu amunt des de l’entrada del canal a la fàbrica, que està ubicada al terme municipal de Sant Quirze de Besora. De fet, l’inici del canal i les comportes d’entrada es troben al límit del terme municipal de Montesquiu, però ja dins el municipi veí de Sant Quirze de Besora. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una resclosa de planta corbada, amb una part en diagonal al riu i l’altra meitat, aproximadament en paral·lel, prenent forma de canal i conduint l’aigua per gravetat vers l’inici del canal, situat a la banda esquerra del riu. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La resclosa segurament feta de pedres unides amb ciment, compta amb un acabat en formigó, de 2 metres d’alçada i uns 130 metres de llargada (ALAYÓ, 2017: 515).</span></span></span></p>	08131-37	Al riu Ter, a llevant del poble, ubicada a l'alçada del nucli urbà. Prop del pont que permet anar al Castell de Montesquiu.	<p><span><span><span>Aquesta resclosa va ser dissenyada per desviar l’aigua cap a la fàbrica tèxtil de Can Trinxet i de la Verneda. La concessió per a l’aprofitament de l’aigua va ser concedit l’any 1858.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La primera fàbrica tèxtil va ser construïda per Josep Domingo, l’any 1858, a l’indret on hi havia hagut un molí, hi fundà la fàbrica de la Verneda de Sant Quirze de Besora. La fàbrica també era coneguda com Can Trinxet, o Can Tomàs (ALAYÓ, 2017: 515). Al 1887 la fàbrica canvià de mans, passant a la Societat Carroggio, Trinxet y Cía. Al 1921 fou adquirida per una nova societat, Estanislau Tomás i Fill. La raó social tornar a canviar l’any 1941 a Tèxtil Tomàs, que l’explotà fins el 1990, quan va ser absorbida per Gossypium. L’any 1993 la fàbrica tèxtil tanca definitivament, des de llavors continua funcionant com a central elèctrica.</span></span></span></p>	42.1092962,2.2115260	434812	4662213		08131	Montesquiu	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93473-pc080089.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93473-pc080092.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93473-pc080114.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93473-pc080099.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Productiu		Inexistent	2023-07-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		La resclosa crea una gran bassa a l’alçada del poble de Montesquiu.	119\|98	49	1.5	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:57
94793	Camí del Castell de Montesquiu a Sant Moí	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-castell-de-montesquiu-a-sant-moi	<p><span><span><span><a href='https://senders.feec.cat/etapa/sl-c-130/'><span><span><span>https://senders.feec.cat/etapa/sl-c-130/</span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><a href='https://senders.feec.cat/fem-muntanya/senders/sender/gr-151-el-cami-oliba/'>https://senders.feec.cat/fem-muntanya/senders/sender/gr-151-el-cami-oliba/</a></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><a href='https://parcs.diba.cat/web/montesquiu/itineraris-senyalitzats'><span><span><span>https://parcs.diba.cat/web/montesquiu/itineraris-senyalitzats</span></span></span></a></span></span></span></p>	XII-XXI		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Camí tradicional que comunica el Castell de Montesquiu i Sant Moí al municipi de Santa Maria de Besora. Actualment aquest camí està senyalitzat com a sender local circular SL-C-130, amb un recorregut de sud a nord i al contrari, de tornada al Castell. Des del Castell de Montesquiu es dirigeix a l’antic mas la Solana, per continuar en sentit nord, vers la masia de les Planeses. Segueix per un corriol que baixa fins a creuar el torrent de les Dous, deixant el terme municipal de Montesquiu per entrar a Santa Maria de Besora. Continua fins a arribar a la pista que porta als Bufadors, es segueix aquesta pista per l’esquerra fins a arribar a l’ermita de Sant Moí. De tornada el camí segueix fins a baixar cap a creuar el Ter a la Farga de Bebié, on enllacem amb el GR 151. Aquest ens torna a portar a entrar a Montesquiu tornant a creuar el Ter per continuar pel camí que es dirigeix al Castell passant per la Fàbrica Nova de la Farge de Bebié, el barri del Solei, i continuant cap a la font de les Planeses i més endavant el pont i la font Codineta, i al cap de poc s’arriba de nou al Castell de Montesquiu.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El camí passa per paisatges sobretot de bosc, creuant majoritàriament zones obagues, però també per camps de conreu a banda i banda, al costat de les Planeses; es creua algun pont i cursos fluvials. També es gaudeix d’elements de patrimoni cultural de períodes molt diversos, des de l’església de Sant Moí de finals del segle X, amb un estil preromànic o romànic primitiu, fins a patrimoni industrial a la Farga de Bebié.</span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-109	Al Parc del Castell de Montesquiu.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Es tracta d’un camí que comunicava d’una banda el Castell de Montesquiu amb Sant Moí, podent ser d’origen medieval. També en època moderna i contemporània aquest camí era emprat per les famílies que vivien a les masies del voltant del castell per anar a l’església de Sant Moí i també com a camí que permetia enllaçar cap al nord amb Ripoll i altres poblacions. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Al llarg del segle XX, la ruta que discorre més a prop del riu Ter i de la via del tren, era el camí emprat per la gent del nucli de Montesquiu, per anar a l’ermita de Sant Moí en motiu d’aplecs, però també per anar a la Font de les Planeses per fer-hi alguna fontada. </span></span></span></span></span></span></span></p>	42.1219729,2.2112346	434801	4663620		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94793-pa100513.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94793-pa100532.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94793-p7300047.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94793-p7300060.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94793-p7300065.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94793-p7300068.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94793-p7300097.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Social		Xarxa natura 2000	2023-08-06 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			94\|98\|85	49	1.5	1764	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:57
94871	Escorxador municipal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/escorxador-municipal-2	<p><span><span><span><span lang='CA'>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-MOLINA MORENO, José Antonio (2023): Montesquiu sota el franquisme (1939-1975). Montesquiu: José Antonio Molina Moreno.</span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span lang='CA'>L’edifici de l’antic escorxador és de planta rectangular, d’un sol nivell, amb façana principal que afronta al carrer i façana posterior vers un pati. Té coberta a dues aigües de teula àrab amb carener paral·lel a l’eix del carrer. Està bastit amb murs de pedra, de còdols partits lligats amb morter, amb un sòcol també de pedra, i a les cantoneres, delimitant el sòcol i a les obertures maó massís. El material ceràmic està col·locat en cadena als muntants i a les cantoneres, i a les llindes, a plec de llibre. El ràfec de la coberta compta amb caps de biga de fusta acabats motllurats, els quals suporten el voladís.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’edifici té façanes laterals amb el mateix material i acabat, la del costat més sud, actualment afronta amb la paret de l’edifici de nova construcció que s’hi adossa per aquest extrem.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A la façana principal hi ha dues obertures, una porta de garatge i una finestra. A la part superior del frontis hi ha un rètol pintat formant una faixa en blanc i amb en vermell el nom ESCORXADOR MUNICIPAL, acompanyat del número de registre sanitari.</span></span></span></span></p>	08131-112	Carrer Camí Ral, 9	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A Montesquiu consta que hi havia un escorxador municipal que va quedar afectat per la riuada de la tardor de 1940. El gener de 1940 l'ajuntament escriu a la 'comisaria general de regiones inundadas': 'Beneficio de los damnificados de esta población en las últimas inundaciones y para recibir subvenciones para reconstruir el matadero municipal' (MOLINA, 2023).</span></span></span><br /> <br /> <span lang='CA'><span><span>El juny de 1941: 'Se aprueba la compra del edificio de D. Valentin Plans Rodellas, sito en la calle Baja nº7 con el fin de habilitarlo para Matadero Municipal, cuya compra asciende a 5.000 ptas. La rehabilitacion de este edificio, según presupuesto presentado por D. Francisco Roca, asciende a la cantidad de 7.661 ptas.” (MOLINA, 2023).</span><br /> <br /> <span>L'escorxador el feia servir sobretot la gent del poble que tenia bestiar per a gestionar les matances. Estava inscrit al registre d’indústries agràries sota el numero 08-43.450 sota l’epígraf “escorxador municipal”. Es va donar de baixa el 27 d’abril de 1998 per ordre de la secció d’indústries i comercialització agrària de la Generalitat, degut que incomplia l’estipulat per la RD. 2685/80 de 17 d’octubre de 1980 i normativa complementària. Més tard l’edifici va ser la seu social de la Societat de Caçadors de Sant Quirze i Montesquiu, constituint també un lloc de trobada social.</span></span></span></span></span></span></p>	42.1093566,2.2107176	434746	4662220		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94871-dsc0472.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94871-dsc0473.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Altres		Inexistent	2023-09-29 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		Les informacions històriques i les imatges han estat facilitades per l'Ajuntament de Montesquiu.	98	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:57
94735	Passeig del riu Ter	https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeig-del-riu-ter		XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A l’entorn immediat al riu Ter al seu pas pel nucli de Montesquiu hi ha un passeig que discorre paral·lel al curs fluvial. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Aquest és un camí planer amb la meitat més nord, des del costat de la plaça de la República aproximadament, amb presència d’arbres caducifolis que afavoreixen que el lloc sigui un entorn molt fresc i ombrívol. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Vers el sud, cap al nou parc infantil, el passeig s’ha adequat recentment, és planer, condicionat amb panells informatius de la fauna i flora (espècies d’ocells, fauna de riu, flora de ribera, etc.) que es pot identificar i observar a l’entorn del riu. </span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-91	Al nucli urbà, paral•lel al riu.		42.1098414,2.2106357	434739	4662273		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94735-pc080097.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94735-pc080096.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94735-pc080085.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Social		Inexistent	2023-07-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga				2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:57
94740	Pou de les Planeses	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-les-planeses		XVIII -XIX	Presenta algunes parts de l’estructura malmeses. Actualment a l'estructura hi ha crescut vegetació.		08131-96	Aproximadament uns 115 metres al nord-est de la masia Les Planeses, situat al peu del camí.		42.1215043,2.2104713	434737	4663568		08131	Montesquiu	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94740-pa100533.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94740-pa100536.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94740-pa100538.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94740-pa100539.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94740-pa100543.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94740-pa100544.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94740-pa100546.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94740-pa100548.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Altres		Xarxa natura 2000	2023-10-04 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		Es tracta d’un pou d’aigua que presenta una planta circular amb un diàmetre de 90 cm aproximadament. La seva fàbrica és composta per carreus desbastats. L'accés al pou es realitzava per mitjà d'una obertura amb els muntants de carreus ben tallats i polits, llinda de fusta senzilla, i una gran llosa a la zona de l'ampit. A la part baixa del frontal i a costat i costat de l’obertura hi ha una llosa per banda sobresortida, on poder recolzar els cubells. L’estructura està coberta amb teulada a un vessant. A la part posterior del pou, hi ha adossada una bassa amb acabat de ciment enlluït. Per les característiques i la tipologia semblaria tractar-se d'una obra de factura moderna, probablement de finals del segle XVIII o començaments del XIX.	98\|94	47	1.3	1764	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:57
93560	Camí ral	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-33	<p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-FONT I GAROLERA, JAUME (2014): “La xarxa de camins i les comunicacions a Osona al segle XVIII i la vertebració territorial de la comarca”. <em>Ausa</em>, Vol. XXVI, número 174. Patronat d’Estudis Osonencs. [Consulta en línia: <a href='https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/285314'>https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/285314</a><span><span>]</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>- PADRÓS GÓMEZ, CARLES (2010): Els camins antics i les vies romanes a la comarca d’Osona (Barcelona):Estat de la qüestió, a “Quaderns de prehistòria i arqueològica de Castelló, número 28. [Consulta en línia: <a href='https://dialnet.unirioja.es/ejemplar/261215'>https://dialnet.unirioja.es/ejemplar/261215</a><span><span>]</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p>	XVI-XX		<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Antic camí ral que creua el terme municipal de Montesquiu aproximadament en sentit nord-sud. La traça d’aquest camí està integrada dins l’actual trama urbana de la població, mantenint fins i tot la denominació en un dels seus carrers. Malgrat no es coneix amb exactitud tot el recorregut del camí, part del trajecte de sud a nord passa pel carrer que porta el mateix nom i que condueix a peu de l’antiga ferreria, on també es localitzaria un antic hostal. Continuaria vers el nord, passant segurament per la plaçola, seguint per la mateixa ribera esquerra del riu Ter, fins a passar pel pont de la Codina per seguir en sentit Ripoll. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A la part nord del terme municipal, antigament el curs de riu Ter definia algun meandre més. En aquesta zona, i en el darrer tram del camí dins el terme municipal de Montesquiu, es conserva un tram de camí paral·lel al riu i a la carretera C-17 que manté una amplada considerable, amb mur de contenció a un costat i restes d’empedrat en alguns punts. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>S’atribueix al camí ral i a la construcció d’un primer hostal i una primera ferreria, l’origen del nucli de Montesquiu. Amb el temps, a redós del camí ral es van anar construint algunes cases, que anirien augmentant en nombre fins a configurar un primer carrer que junt amb el Carrer de Sant Boi, es consideren el primer i més antic creuament de carrers de la població, i entorn al qual s’aniria desenvolupant Montesquiu.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	08131-41		<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Aquest camí ral correspon a la via de comunicació entre Vic i Ripoll, i, per extensió, amb Barcelona vers el sud i amb la Cerdanya cap al nord. Anomenat la “strata cerdana”, constitueix una important via de comunicació, </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>“que en temps moderns funcionà com a via de trànsit normal al llarg dels segles XVIII i XIX i passaria a ser el pas natural per la construcció de la carretera de Vic a Ripoll. De fet, “l’any 1799 el tram de Barcelona a Ripoll era considerat de primer ordre a la província (Galadies, 1846, 35-36)” (PADRÓS, 2010: 242)</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Carles Padrós (PADRÓS, 2010: 242-243) recull diverses referències documentals publicades sobre la “strata cerdana”, i concretament en el tram relacionat amb Montesquiu informa que: “En el recull que realitza Albareda (1983, 43-44), Zamora parla del “...camino de herradura de la villa de Ripoll y demàs pueblos de la Montaña de Vich”. Diu l’autor que, tot i les reformes, el camí seguirà pel mateix lloc que l’antic. El partit de Vic acaba a la Farga de Rocafiguera, que es troba a tan sols a mig quart d’hora de Sant Hipòlit. El fet que la carretera es trobi en bones condicions fa n’hi hagi poca informació. Diu el text que fins al lloc de Montesquiu, a cinc hores de la ciutat de Vic, les feines a fer són minoritàries, en canvi de d’aquí fins a la ciutat de Ripoll la feina és major, perquè el terreny està en molt mal estat diu, per les pluges de l’any 1786. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>(...) A l’alçada de Sant Quirze de Besora, abans d’arribar al municipi, es té documentat un tram de camí antic, la Cugulera, de difícil atribució cronològica, però el fet de seguir el rei i que l’antiga C-17 passi pel mateix lloc fa pensar en una perduració des d’època romana, si no anterior” (PADRÓS, 2010: 243). La conclusió que en fa Padrós al tram antic conservat prop de Sant Quirze de Besora, permet apuntar un origen per al traçat del camí, inclòs el tram que discorre pel terme de Montesquiu.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	42.1093439,2.2106138	434736	4662218		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93560-p8260387.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93560-p1170049.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93560-p5030006.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93560-p5030013.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93560-p5030018.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Social		Xarxa natura 2000	2023-10-04 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			94\|98\|119\|85	49	1.5	1764	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:57
94703	Carrer Camí Ral	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-cami-ral	<p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p>	XVI-XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El carrer Camí Ral transcorre en sentit nord-sud, des del Carrer Santiago Rusiñol fins la plaça de la República.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un carrer que tal com indica el nom és el testimoni fossilitzat en la trama urbana del poble de Montesquiu de l’antic camí ral, de Barcelona a la Cerdanya. Aquest vial està poc edificat, el tram més sud no hi ha edificis, aquest es concentren a la meitat més nord i sobretot al cantó oest. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els edificis són de planta baixa, planta pis i una segona planta o planta sota coberta, la majoria són de murs de pedra amb acabat arrebossat i pintat (a la Ferreria l’aparell del mur és vist), i predominantment amb obertures emmarcades amb carreus als muntants, llindes planes monolítiques que en alguns casos estan decorades o tenen dates gravades, i ampit també de pedra.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En aquest carrer hi trobem edificis, com la Ferreria Vella, originària de mitjans del segle XVI amb reformes al segle XVIII, el número 22 en el que a la llinda de la porta d’entrada hi consta l’any 1666, o els edificis números 10, 12 i 14 amb llindes on s’indiquen cronologies del segle XVIII.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>En aquest carrer hi ha l’edifici conegut amb el nom de la Ferreria, es considera que correspon a la casa més antiga coneguda i documentada de la zona del nucli de Montesquiu, la cronologia es remunta almenys a mitjans del segle XVI. Aquest edifici es va reformar al segle XVIII (també al segle XX) en una època de creixement demogràfic i urbanístic generalitzat, i que, a Montesquiu, queda palès amb un nombre destacat de construccions que es van bastir en aquest segle. En aquest període es van construir a redós de diversos camins antics, els quals en el moment constituïen les principals vies de comunicació que creuaven per aquesta zona i en alguns dels quals es conserven edificis de l’època, alguns amb llindes sobretot del segle XVIII. Així, es van anar ocupant parcel·les al Camí Ral, al Camí de Sant Boi (avui Carrer de Sant Boi), així com a la plaça i la plaçola (continuació del camí ral, segurament també alguns edificis que avui no es conserven a la zona on hi ha l’actual ajuntament), al carrer Nou, al carrer de l’Església i a la Travessera de l’Església. </span></span></span></span></span></p>	08131-59	A la zona est del nucli urbà, paral·lel al riu Ter. Té orientació nord-sud.	<p><span><span><span>La configuració urbanística del carrer Camí Ral s'origina a partir de la construcció d'unes primers cases a redós de l'antic camí ral, entre les quals s'han documentat ja al segle XVI l'antiga Ferreria, un molí,... </span></span></span><span><span><span> Junt amb aquest vial i el carrer de Sant Boi es degueren anar produint les primeres ocupacions de solars per la construcció de cases; aquests i el carrer Nou, carrer de la Plaçola, carrer de l'Església,.. van anar definint un nucli de població que seria l'origen del poble de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Aquest camí ral correspon a la via de comunicació entre Vic i Ripoll, i, per extensió, amb Barcelona vers el sud i amb la Cerdanya cap al nord. </span></span></span></span></span></p> <p> </p>	42.1095188,2.2105416	434731	4662238		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94703-p8260387.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94703-p8260398.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94703-p8260403.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94703-p8260385.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial		Inexistent	2023-07-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		En aquest carrer també hi ha l’edifici de l’Escorxador municipal, una construcció bastida amb murs de pedra combinat amb maó massís a les cantores i a l’emmarcament de les obertures, és de planta baixa i coberta de teula àrab.A l’extrem nord i al costat est del carrer hi ha el safareig públic.	98\|119\|94	46	1.2	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:57
94743	Edifici Camí Ral 10 i 12	https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-cami-ral-10-i-12	<p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p>	XVIII		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Edifici doble corresponent als números 10 i 12 del Carrer Camí Ral, ambdós mostren una composició i acabats que semblarien respondre a la possibilitat que haguessin format una unitat, un únic edifici. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La planta d’ambdós edificis junts és allargada, consta de planta baixa, planta pis i planta sota coberta, té teulada de teula àrab a dues aigües i carener paral·lel a l’eix del carrer. Destaca la composició i treball de les obertures de planta baixa i planta pis; amb portes i finestres de llindes planes monolítiques sobre muntants de carreus de pedra, tot ben tallat, polit i treballat als angles interiors amb motllures i ornamentacions a llindes, sobretot de la planta primera. Les dues finestres de l’extrem més nord, tant a planta baixa com a planta pis, són més petites i amb carreus més senzills. El segon eix vertical d’obertures pel costat nord, és on hi ha les dues peces remarcables; a planta baixa correspon a una de les portes d’accés i semblaria la porta originària, i a sobre, una obertura que dóna a un balcó de voladís de rajola sobre perfils metàl·lics i tirants corbats. La llinda d’aquest balcó té una motllura en relleu mixtilini que dibuixa una mena de frontó a l’interior del qual hi ha gravada la data 1771 i una creu enmig. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A les altres tres línies verticals d’obertures, s’hi observa un mateix tractament similar a cada planta, a la baixa amb un gran carreu per llinda (amb la superfície molt laminada a les tres, i amb restes de relleu en una d’elles). A la planta pis, totes tenen ampit motllurat i les llindes mostren un rebaix amb una format triangular graonada i al mig una creu patent en relleu. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Les obertures de la planta sota coberta són ben diferents, més senzilles. La façana mostra un sòcol de pedres de riu i la resta de la superfície arrebossada i amb acabat pintat. </span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-99	Carrer Camí Ral, 10 i 12	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La llinda indica una data del segle XVIII, un període de creixement demogràfic i urbanístic generalitzat i que a Montesquiu es testimonia amb diversos exemples d’edificis d’aquesta època. De fet, als carrers del nucli antic es poden observar diferents llindes de cronologies d’aquest segle. En aquest vial concretament es considera que la ocupació s’inicia almenys al segle XVI, data en que consta documentada la Ferreria Vella. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Aquest carrer constitueix la fossilització de l’antic traçat del camí en la trama urbana. </span></span></span></span></span></span></span></p>	42.1096517,2.2104238	434721	4662252		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94743-p8260391.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94743-p8260387.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94743-p8260394.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94743-p8260396.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94743-p8260411.jpg	Inexistent		Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		Inexistent	2023-07-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga				45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:57
94738	Antic Pont de Ferro	https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-pont-de-ferro	<p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2009): La Família Portús, víctima de la represión franquista. Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p>	XIX	Les restes estan molt desaparegudes i difícils de localitzar.	<p><span><span><span>L’anomenat Pont de Ferro o Metàl·lic es trobava situat sobre el riu Ter al seu pas per la població de Montesquiu; permetia la connexió entre les dues vores del Ter, des del Camí ral al passeig arbrat del camí de Llaers. A la vegada esdevenia una infraestructura cabdal per la comunicació del nucli del poble amb el Carbur de Baix, el Castell i l’accés cap a Sant Quirze de Besora. La riuada de l’any 1940 va emportar-se l’estructura del pont i, actualment, sembla que només es conserva ser part de l’estrep o mur del costat de ponent (nota: comprovar si queden restes del mur de l’estrep de llevant). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que es pot observar en imatges antigues, es tractava d’un pont de ferro reblonat amb una estructura de gelosia d’enreixat més aviat simple, formant creu del tipus Sant Andreu en l’acabat de les baranes. El tauler del pont era suportat per dos estreps formats a partir de murs de pedra i un piló central de planta ovalada i secció lleugerament troncocònica. </span></span></span></p>	08131-94	A la ribera del riu Ter, a tocar de l'edifici de l'antiga Fonda (Plaça de la República, 9-10) i a l'altra banda del riu, al final dels Horts de la Vila.	<p><span><span><span>La palanca era el camí habitual de comunicació entre Montesquiu i Llaers i Besora. Al novembre de 1892 l’Ajuntament, llavors pertanyent a Sant Quirze de Besora, va prendre la decisió de reconstruir la palanca o pont amb fusta de pi de melis, davant la demanda feta un any abans pels veïns de Montesquiu. No va ser fins l’agost del 1893 que es va portar a terme la reconstrucció. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Poc temps després, en data 22 de març de 1899, la família Juncadella va sol·licitar a l’Ajuntament de Sant Quirze poder canviar aquella palanca per un pont metàl·lic, amb el benentès que seria d’utilitat pública. A més, del pont també es va fer un passeig vora el Ter. Segons consta a la bibliografia el pont es va construir als tallers de la coneguda Maquinista Terrestre i Marítima de Barcelona (</span>CERCLE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014), 2015:15)<span>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Pont Metàl·lic va queda destruït amb la riuada de l’any 1940, la qual va afectar greument el municipi de Montesquiu. </span></span></span></p> <p><span><span><span>No va ser fins l’any 1989 que es va inaugurar un nou pont que comunicaria el poble amb la zona de llevant, l’accés al Castell de Montesquiu i Parc homònim; la ubicació es va desplaçar més al sud, a continuació del carrer Santiago Rusiñol. La primera pedra d'aquest pont es va col·locar al 1980, la seva construcció va acabar l'any 1984.</span></span></span></p>	42.1101429,2.2102708	434709	4662307		08131	Montesquiu	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94738-pont-metallic.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94738-safareig-public-1.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Sense ús		Inexistent	2023-10-01 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		A l’extrem de ponent, el pont s’iniciava a redós de l’edifici de l’antiga Fonda (avui Centre Cívic), i també a tocar del molí de la P, antic molí draper, comunicant directament vers el carrer Major i la Plaça Major. Al costat de llevant del pont, a poca distància, s’hi van construir uns safareigs públics l’any 1926; al peu mateix del pont també hi havia la sortida del canal de desaigua del Carbur de Baix.Riu amunt de l'indret del pont, es conserven a la llera del riu unes traces que podrien correspondre a una antiga passera per creuar el riu, o a una resclosa de bigues de fusta per desviar les aigües del Ter cap al molí o per una altra necessitat.Les restes que poden conservar-se del pont es creu que poden estan amagades en el mur de contenció de la zona de l'edifici del safareig i a l'altra banda del riu, enmig de la vegetació, avui dia és una zona de difícil accés. Una imatge dels anys 50 del segle XX permet veure les estructures dels estreps a cada banda del riu (CERCLE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014), 2015:196).Les imatges han estat proporcionades per l'Ajuntament de Montesquiu.	119\|98	1754	1.4	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:57
94701	Safareig públic	https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-public-7	<p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Edifici de planta baixa, amb coberta a quatre vents de teula àrab, té quatre façanes. L’estructura està bastida a partir de pilars de maó massís a les cantoneres i també formant una franja perimetral decorativa per tot el contorn de sota el ràfec de la teulada, i paredat de pedres irregulars i còdols en els murs. Compta amb una franja horitzontal d’obertures separades per pilars que ocupa l’amplada de cada façana, excepte a la façana lateral sud que estan cegades. Aquestes obertures tenen una faixa horitzontal amb acabat arrebossat al seu contorn. La porta d’accés és pel costat nord, disposada al centre, seguint l’acabat de les finestres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El voladís de la teulada està recolzat sobre caps de biga de fusta amb els angles exteriors motllurats.</span></span></span></p>	08131-57	Plaça de la República cantonada amb el carrer Camí ral.	<p><span><span><span>El safareig públic es va construir a la zona on hi havia hagut un edifici que es va destruir una riuada, la de l’octubre de 1940 quan també es va emportar el Pont Metàl·lic. Consta que el safareig es va inaugurar l'any 1945. Aquest va servir per substituir l’antic safareig que es trobava al costat oposat del riu, a l’altra banda del Pont Metàl·lic que hi havia en aquest indret. L'antic safareig va quedar destruït per la riuada i com que tampoc no hi havia pont per creuar el riu Ter es va construir a la banda del poble, en terrenys públics. L’antic safareig era un safareig obert, sense coberta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fa poc, l’Ajuntament va restaurar l’edifici dels safareig. Actualment és emprat com espai polivalent.</span></span></span></p>	42.1100301,2.2102253	434706	4662295		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94701-p7300462.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94701-p7300466.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94701-p7300454.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94701-inauguracio-safreig-1945.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94701-safareig-public-1.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Social		Inexistent	2023-10-03 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		Al seu interior no s'hi conserva l'estructura del safareig.Les imatges antigues han estat proporcionades per l'Ajuntament de Montesquiu, una correspon al dia de la inauguració de l'edifici, al 1945. A l'altra imatge antiga, s'hi pot veure l'antic safareig que hi havia a l'altra banda del riu, al qual s'hi arribava a través del pont metàl·lic, ambdues infraestructures desaparegudes a la riuada de 1940.	119\|98	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:57
93440	La Ferreria Vella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ferreria-vella	<p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p>			<p><span><span><span>Edifici situat al cap del carrer, amb dues façanes visibles, la principal que afronta al carrer Camí Ral i una altra a la Plaça de la República. Es tracta d’un edifici de planta quadrangular, consta de planta baixa, primera i sota coberta, té teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, al carrer Camí Ral. És un edifici bastit amb murs de paredat de pedra de tall irregular, amb blocs més o menys escairats a les cantoneres, almenys fins a forjat del sostre de la planta primera, a partir d’aquí el material constructiu és lleugerament diferent tot i que continua essent amb pedra, segurament resultat de les reformes realitzades al segle XX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana principal hi trobem la portalada adovellada d’accés a l’interior, es tracta d’un element arquitectònic contemporani, realitzat amb pedra amb un escut, un element decoratiu (una creu grega dins un cercle amb una base a mode de pedestal) i la data 1981 a la dovella de la clau, any de la reforma total de l’edifici. La resta d’obertures d’aquesta façana són finestres, una a la planta baixa i dues a cadascun dels altres dos nivells, les dimensions són decreixents, essent més reduïdes les de la planta superior. A nivell ornamental compten amb emmarcament de pedra ben tallada i polida, amb muntants de carreus, llinda plana monolítica i ampits motllurats; les llindes de la planta primera tenen dates incises i elements decoratius amb una creu al centre de la data, a la llinda més nord l’any 1722 i a la més meridional, la data 1741. A la façana hi trobem dues plaques, d’una banda, la que indica el nom de la casa, La Ferreria Vella, i d’altra banda, una en la que consta “Aquesta casa, que té el més antic dels seus documents signats el dia 11 de juny de 1558 va ésser heretada per Manela Cruells i Vidal l’any 1904 i restaurada pels seus fills l’any 1981”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana lateral que dona a la Plaça de la República és de mur de pedra sense obertures. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al reclau que conforma una petita placeta davant l’edifici del Centre Obrer, hi afronta una petita façana posterior d’aquest edifici. Es tracta d’un frontis estret, amb una obertura per planta, tres en total, un portal adovellat de configuració contemporània a la planta baixa, i una finestra a la resta, són de muntants, ampits i llindes de pedra tallada i polida.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb la restauració de l’edifici es va mantenir la fesomia i els elements arquitectònics existents. </span></span></span></p>	08131-9	Camí Ral, 4	<p><span><span><span>Aquest edifici és reconegut com la casa més antiga conservada i coneguda documentalment de Montesquiu. Tal i com s’indica a la placa de la seva façana consta que existia al 1558 moment en que era una ferreria situada al peu del camí ral que comunicava Barcelona passant per Vic i vers Ripoll i continuant cap a la Cerdanya. El camí ral i les construccions que s’hi van anar bastint al seu redós, com aquesta ferreria i un hostal, van ser l’origen del poble de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segona Antoni Pladevall: “El primer ferrer que s’establí a Montesquiu era fill del ferrer que regentava la ferreria d’Aiguafreda. Segons pergamí de l’11 de juny de 1558, en Joan Vila, ferrer, hereu i propietari de la casa, vina i hort de la ferreria, situada prop del molí de Montesquiu, dins la parròquia de Sant Quirze de Besora, per a les seves necessitats, va manllevar un censal de 9 lliures a Segimon Sovelles i a Guillem Muntades, obrers-parroquials de l’església de Sant Sadurní de Sovelles” (PLADEVALL, 1978, 26).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta tal i com es recull de les referències bibliogràfiques d’un edifici almenys existent al segle XVI al qual s’hi van realitzar reformes al segle XVIII, testimoniat amb les dates de les llindes de les finestres, i les darreres obres de reforma del segle XX.</span></span></span></p>	42.1099346,2.2101161	434697	4662284		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93440-p8260375.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93440-p73004682.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93440-p8260377.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93440-p8260413.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93440-pc080061.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93440-ferreria-vella-antiga.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		Inexistent	2023-10-03 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		Aquest immoble que és considerat un dels edificis que donen origen al poble. La imatge antiga ha estat proporcionada per l'Ajuntament de Montesquiu.	119\|94	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:57
93461	Edifici C/Nou, 29	https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-cnou-29	<p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span>Edifici unifamiliar, construït entre mitgeres, de planta rectangular i estructurat en alçat en planta baixa, un pis i planta sota coberta. La teulada és a dues aigües, de teula àrab amb el carener disposat en paral·lel a l’eix del carrer, i amb ràfec de taulons de fusta sobre senzills caps de biga de fusta. L’edifici és desenvolupa sobre una parcel·la de planta rectangular allargada, amb la casa i un pati posterior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, la que afronta al carrer, compta amb dues obertures per planta, les de la dreta disposades alineades verticalment, i a les de l’esquerra disposades de manera irregular. Les obertures es redueixen en mides de baix cap a dalt, més grans a planta baixa i més petites a sota coberta, també el seu acabat és més remarcable i pren més importància a planta baixa. A planta baixa, al costat esquerre, hi ha la portalada d’accés, és de muntants de carreus i llinda planta monolítica, tots ben tallat, polit amb buixarda i amb els angles interiors tallats al biaix; a la llinda hi consta gravada la data 1806 amb una creu patent damunt un triangle, a manera de mont del Calvari, i amb el nom LLORENS FONT, repartit a costat i costat de la data i a sobre PARAIRE. Al costat de la porta d’entrada hi ha una finestra, de llindes i muntants amb el mateix acabat que la porta, i un ampit de pedra sobresortit i amb els angles més o menys arrodonits. A la planta primera, damunt la porta trobem una finestra també emmarcada amb carreus, llinda i ampit de pedra, similar a la planta baixa, tot i que els muntants els carreus són amb una disposició menys regular; al costat dret, una finestra, més senzilla, només amb ampit de pedra amb els angles motllurats. Al darrer nivell, ambdues finestres són de tall senzill, obertures rectangulars sense elements arquitectònics visibles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El revestiment de la façana està fet a base d'un arrebossat senzill pintat de color verd.</span></span></span></p>	08131-29	C/Nou, 29.	<p><span><span><span>Aquest edifici degué bastir-se molt a principis de segle XIX, segons s’indica en una llinda d’una de les seves obertures, l’any 1806. L’edifici esdevé una mostra segurament d’una casa menestral de l’època, típica d’entorn al segle XVIII i XIX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer en el que s’ubica aquest edifici junt amb el Camí ral, el Carrer de Sant Boi i els immediatament paral·lels, que inclou el Carrer Nou, van ser les principals vies a redós de les quals es van anar construint els primers edificis que acabarien configurant un primer nucli de població, origen del poble de Montesquiu. Les primeres notícies documentals d’establiments en aquest entorn daten del segle XVI, tot i que sobretot va ser a partir del segle XVIII quan va començar a desenvolupar-se urbanísticament.</span></span></span></p>	42.1085117,2.2101123	434694	4662126		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93461-p8260312.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93461-p8260315.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		Inexistent	2023-07-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			98	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:57
94790	Edifici c. Nou 31	https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-c-nou-31	<p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p>	XVIII-XX		<p><span><span><span>Edifici situat al cap del carrer, fent que tingui tres façanes i una paret mitgera. L’immoble és de planta rectangular amb un cos de planta baixa adossat a la façana sud, aquest conforma un garatge i altres espais, i una terrassa a planta primera. En alçat està estructura en planta baixa, un pis i planta sota coberta. La teulada és a dues aigües, de teula àrab amb el carener disposat en paral·lel a l’eix del carrer, amb ràfec de rajols sobre travessers de fusta i recolzats en senzills caps de biga de fusta. L’edifici compta amb pati posterior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, la que afronta al Carrer Nou, compta amb dues obertures per planta col·locades alineades verticalment; excepte a la planta baixa, on hi ha una tercera obertura corresponent a la porta d’accés a l’interior, de configuració moderna i definint una simple obertura rectangular. Les altres dues obertures de planta baixa i les dues de la primera són de llinda plana monolítica i muntants de carreus ben tallats i polits, i amb els angles interiors treballats amb motllura i, en un cas, tallats al biaix. A planta baixa hi ha una obertura amb una amplada molt més gran que la resta, sembla que pot correspondre a l’antiga porta d’entrada avui convertida en finestra (substituint-la per la que es va obrir contemporàniament al costat esquerre). A la llinda d’aquesta obertura hi ha gravada una inscripció, EUDALT, una data del segle XVIII no del tot llegible i enmig una creu patent. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta primera, l’obertura de l’esquerra és un balcó ampitador, sense voladís. La finestra de la dreta, tant de la planta baixa com de la primer tenen ampit, la del pis amb motllura amb un acabat decoratiu més elaborat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana de la cantonada és d’acabat senzill, sense elements arquitectònics visibles a obertures; compta amb el terrat de planta primera i un balcó al segon pis, tots dos amb baranes metàl·liques. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El revestiment de la façana està fet a base d'un arrebossat senzill pintat de color blanc.</span></span></span></p>	08131-106	c. Nou 31	<p><span><span><span>Aquest edifici degué bastir-se al segle XVIII, segons s’indica en una llinda d’una de les seves obertures. L’edifici esdevé una exemple de construcció civil, segurament d’una casa menestral edificada en un període de creixement important del nucli.</span></span></span></p>	42.1084513,2.2100846	434692	4662119		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94790-p8260305.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94790-p8260303.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94790-p8260306.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94790-p8260307.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94790-p8260309.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		Inexistent	2023-07-31 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			119\|94	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:57
93453	Casa C/Nou, 19	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-cnou-19	<p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p>	XVIII		<p><span><span><span>Es tracta d’un edifici unifamiliar, construït entre mitgeres, de planta rectangular i estructurat en alçat en planta baixa, un pis i planta sota coberta. La teulada és a dues aigües de teula àrab amb el carener disposat en paral·lel a l’eix del carrer; el voladís és suportat damunt de caps de biga de fusta amb els extrems motllurats. La parcel·la que ocupa l’edifici és de planta allargada ocupada per l’edifici i un pati posterior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Disposa de dos eixos verticals d’obertures, el de l’extrem més sud molt més destacat per l’elaboració i treball ornamental de les llindes. A cada planta hi ha dues obertures. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al costat de migdia, a la planta baixa, hi ha la portalada d’accés, és de muntants fets amb carreus, disposats en cadena, ben tallats i polits, que suporten una gran llinda plana monolítica; aquesta està decorada amb un relleu, realitzat a la mateixa pedra, d’una Mare de Déu acompanyada de motius vegetals dins un cercle, i una inscripció distribuïda a banda i banda, que indica “AVE MARIA SIN / PECADO CONCEBIDA” dins una cartel·la, i a sota, una data no del tot llegible (17??) del segle XVIII. Damunt la portalada hi ha un finestral amb una llinda, també plana monolítica, que està ornamentada amb un relleu d’un cor amb llances, amb una creu grega al damunt i al seu voltant, motius vegetals i geomètrics, tot dins un rectangle, això a la part central i a costat i costat rombes dins quadrats; als carreus dels muntants també es reprodueixen els rombes i a l’ampit, formes circulars. La finestra del darrer nivell és formada per quatre grans carreus ben tallats i polits, un per costat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al costat nord, l’obertura de planta baixa i la de planta pis són de llinda plana monolítica sobre carreus als muntants, amb ampit de pedra més ben tallat i acabat a la planta pis; la llinda de la planta baixa mostra una inscripció dins una cartel·la, molt malmesa (PER? - ??) i en mig una decoració, una forma que fa de base al damunt de la qual hi ha una creu llatina. La finestra del pis no té decoracions ni inscripcions, i la del nivell sota coberta és la única que no té carreus ni altres elements de pedra visibles que l’emmarquin.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El revestiment de la façana està fet a base d'un arrebossat senzill pintat de color blanc.</span></span></span></p>	08131-22	C/Nou, 19.	<p><span><span><span>Aquest edifici degué bastir-se en època barroca, segons s’indica en una llinda d’una de les seves obertures a l’any mil set-cents.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer en el que s’ubica aquest edifici junt amb el Camí ral, el Carrer de Sant Boi i els immediatament paral·lels, que inclou el Carrer Nou, van ser les principals vies a redós de les quals es van anar construint els primers edificis que acabarien configurant un primer nucli de població, origen del poble de Montesquiu. Les primeres notícies documentals d’establiments en aquest entorn daten del segle XVI, tot i que sobretot va ser a partir del segle XVIII quan va començar a desenvolupar-se urbanísticament.</span></span></span></p>	42.1088144,2.2100740	434691	4662159		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93453-p8260325.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93453-p8260327.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93453-p8260329.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93453-p8260331.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93453-p8260333.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93453-p8260334.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		Inexistent	2023-07-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			98\|94	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:57
93569	Monument a la Batalla de Montesquiu 1714	https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-batalla-de-montesquiu-1714		XXI		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un monument realitzat formant una estructura vertical. Sobre una base de formigó hi ha una planxa metàl·lica vertical que la part superior es converteix amb quatre barres simbolitzant la senyera i a la part baixa, un bloc de pedra amb una placa amb el text “EN MEMÒRIA DELS DEFENSORS DE LES LLIBERTATS DE CATALUNYA A LA BATALLA DE MONTESQUIU. 20 de març de 1714”, i a sota, Tricentenari 22 de març de 2014. </span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-50	A la plaça de la República, a l'extrem sud.		42.1099607,2.2100258	434689	4662287	2014	08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93569-p7300475.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93569-p7300497.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93569-p7300504.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental		Inexistent	2023-07-31 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			98	51	2.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:57
93439	Centre Obrer Recreatiu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-obrer-recreatiu	<p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Edifici entre mitgeres de dues plantes de forma irregular, amb coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquest edifici està bastit amb la façana principal enretirada del frontal del carrer respecte dels edificis dels costats, quedant un espai a manera de placeta on hi havia l’antiga Font de la Bomba. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana principal, la planta baixa compta amb unes obertures de tall senzill, sense elements arquitectònics ni decoratius visibles, d’una banda, una gran obertura central amb porta de garatge que dóna a un espai ampli que actualment té funcions de magatzem de la brigada, i al costat de llevant una porta que dóna a l’escala d’accés a la planta primera. A la planta segona trobem tres obertures, una que obra a un balcó amb voladís al centre i a costat i costat dues finestres; totes elles són obertures emmarcades amb maó massís posat de pla, que als muntats està disposat format un encadellat. El maó vist és l’element decoratiu que conserva la façana (encara que no és de la primera fase de construcció); a més de la seva presència a les obertures, també el trobem a les cantoneres, visibles a partir de la planta primera, i també a la part superior de la façana, remarcant-la a mode de frontó, amb una faixa horitzontal a nivell de forjat i a la cornisa de la teulada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La volumetria original de l’edifici conserva les parets de pedra i a l’interior de la planta baixa es conserva un gran arc rebaixat de maó massís original. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta primera acull l’arxiu històric municipal, format per dos espais, una sala emprada sobretot com espai expositiu i una altra sala més petita que custòdia documents de l’arxiu històric. Durant anys també va acollir l’entitat Cercle de Documentació i de Recerca Històrica de Montesquiu, impulsors de la constitució d’un fons documental i gestors de l’Arxiu Històric Municipal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’edifici podem observar-hi materials constructius actuals fruit de les ampliacions i reformes realitzades entre finals del segle XX i principis del XXI.</span></span></span></p>	08131-8	Plaça de la República, 15	<p><span><span><span>Originàriament aquest edifici va ser bastit com a seu de la Societat Centre Obrer Recreatiu de Montesquiu; entitat que es va crear el 25 de maig 1900, segons els seus estatuts fundacionals. El 1920 l’entitat va ser desnonada del local que tenia llogat, davant d’aquesta situació i de la dificultat de trobar un nou espai, van estar a punt de dissoldre la societat, finalment, van prendre la decisió de comprar uns terrenys i bastir el seu propi edifici. La primera parcel·la que va adquirir l’entitat data del 2 d’octubre de 1921, la segona del 22 d’octubre del 1927. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció de l’edifici es va realitzar a partir de la compra d’una primera parcel·la i va anar ampliant-se amb l’adquisició de les parcel·les limítrofs, en total tres parcel·les. Els plànols per la construcció de l’edifici van anar a càrrec de l’aparellador d’obres de Vic, Manuel Anglada i Vilardebó. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El seu nom va canviar-se en diferents moments, després de la Guerra Civil, al 1941 se l’anomenava “Salon-Teatre de FET y de las JONS de Montesquiu”, i al 1947 “Centro de Educación y Descanso”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al llarg de la seva història va acollir diferents activitats culturals i d’oci, especialment teatre i ball. Durant la darrera època abans d’entrar en un període de desús, va estar destinat a cinema junt amb altres activitats fins ben bé mitjans dels anys 80 del segle XX.</span></span></span></p>	42.1097337,2.2100121	434687	4662261	1921	08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93439-pc080058.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93439-pc080222.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93439-centre-obrer.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93439-facana-centre-obrer.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Científic/Lúdic/Cultural		BCIL	2023-10-03 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		Un dels socis fundadors de l’entitat va ser Josep Genollà. L’Arxiu Històric Municipal conserva uns plànols del 15 de febrer de 1927, sota la denominació del “Salon de Cinematografo del Centro Obrero Recreativo de Montesquiu”.Fins l’any 2001 la façana estava decorada amb una pintura artística, actualment desapareguda (es pot veure en una de les imatges antigues incloses a la fitxa).Les imatges antigues han estat proporcionades per l'Ajuntament de Montesquiu.	98	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:57
94702	Centre Cívic. Antiga Fonda	https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-civic-antiga-fonda	<p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Edifici de planta irregular angular, en forma d’L, amb façana que obra a la plaça de la República i façana al lateral, a la continuació del carrer de Sant Boi que donava pas al desaparegut pont metàl·lic. La coberta és a diferents vessants, amb careners paral·lels als eixos dels carrers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta de quatre nivells, planta baixa i tres plantes pis. Les façanes principals es presenten amb un ritme d'obertures regular, especialment pel que fa a l’alineació de les obertures en eixos verticals uniformes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El tractament de les seves façanes, es basa, d’una banda, amb l’acabat i ornamentació de les obertures, feta simulant un carreuat que les emmarca, a muntants i llinda; a les obertures de la planta baixa, amb llinda d’arc rebaixat i a la resta, llinda plana. Aquest estil de carreuat el trobem també als angles de les cantonades, disposat formant cadena com als muntants de les obertures. D’altra banda, a l’edifici es reforça l’estructura horitzontal a partir d’un disseny que en ressalta els nivells, tot remarcant les línies horitzontals de cada planta, a partir de les faixes horitzontals a la planta baixa, i una motllura que recorre el perímetre, coincident amb les línies del voladís dels balcons i a l’alçada dels forjats de cada planta. L’acabat dels murs de les tres plantes superiors és definint un aparell de carreus.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal compta amb quatres portes; la segona de l’esquerra és de mides més petites i obra a l’escala d’accés als pisos superiors, a costat i costat i a l’extrem de la dreta, hi ha tres portalades, aquestes antigament obrien als establiments que ocupaven la planta baixa, avui al Centre Cívic. En aquest nivell també hi trobem un finestral. A les plantes dels pisos, hi ha tres eixos verticals de balcons al centre, tots són de voladís individual, amb baranes de ferro decorades amb volutes, i als extrems, finestres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana lateral, a la planta baixa, trobem una distribució similar, una porta que obra a la caixa d’escala d’accés als pisos superiors que ocupen aquest costat de l’edifici, i al costat, una porta que obra al local de la planta baixa, avui Centre Cívic; la resta són obertures de finestres. Als pisos superiors, trobem balcons amb voladís i barana de ferro amb decoracions de volutes als eixos centrals de cada pla de façana i, a costat i costat dels balcons, finestres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les façanes posteriors es caracteritzen per tenir nivells de balcons seguits que ocupen tota l’amplada, amb separadors per cada habitatge, que defineixen una mena de balconada a mode de galeria; és de factura contemporània a partir de bigues metàl·liques i obra ceràmica, resultat d’una reforma contemporània. L’edifici té dues façanes laterals que mostren un treball estilístic i d’acabat similar a les façanes principals.</span></span></span></p>	08131-58	Plaça de la República, 9-10	<p><span><span><span>Aquest edifici ha estat una construcció emblemàtica del poble per tractar-se d’un gran edifici d’habitatges que destaca per la seva grandària, ubicació i refinament dels acabats. El seu emplaçament preeminent dins el nucli, just a la plaça principal del poble, avui Plaça de la República, quedant situat davant l’Ajuntament, l’inici del carrer Sant Boi i del carrer Camí Ral. Abans de la riuada de l’any 1940, tenia ubicat a tocar mateix el pont metàl·lic, el qual permetia creuar el riu Ter per anar cap al castell, el carbur, els horts, el safareig o el passeig de Llaers, entre altres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'immoble va ser propietat de la família Juncadella, al 1936 li van ser requisades les propietats, les quals li van ser retornades en finalitzar la guerra. L’edifici va passar a mans de la Diputació de Barcelona, per herència de Mercè Juncadella. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest edifici va ser conegut per haver-hi hagut una fonda, entre altres negocis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment la planta baixa de l’edifici és ocupada i fa funcions de Centre Cívic.</span></span></span></p>	42.1101408,2.2099952	434687	4662307		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94702-p7300482.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94702-p7300453.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94702-p7300480.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94702-p7300490.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94702-p8260418.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94702-p8260436.jpg	Inexistent	Neoclàssic\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Lúdic/Cultural		Inexistent	2023-10-03 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		En aquest edifici va néixer Carles Muñoz Espinalt l’any 1920, dedicat a la grafologia i la psicologia, i conegut com a creador de la psicoestètica, va ser autor nombroses publicacions. Fill reconegut de la vila, que va morir el 1993. Com a mostra de record i homenatge es va col·locar una placa a la façana d’aquest edifici el 24 de juny de l’any 2002.A partir de l'any 1937 i fins l'inici de la dictadura, en uns dels pisos s'hi van allotjar els mestres.	99\|98	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:57
93458	Carrer Nou	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-nou-9	<p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p>	XVI-XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El carrer de Nou transcorre des del Carrer Sant Boi, molt a prop de la plaça de la República, fins la confluència amb la Travessera de l’Església a l’alçada de la Font dels Tells. El carrer presenta una lleu corba en el seu traçat seguint la topografia del terreny i la mateixa inclinació que fa el riu. Ens indica i testimonia una ocupació antiga del vial. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A costat i costat del carrer s'arrengleren cases antigues, construïdes sobretot entre els segles XVIII i XIX, tot i que també hi ha alguna obra posterior. La majoria dels habitatges que trobem en aquest carrer presenten estructura de planta baixa i dos pisos, tot i que també trobem uns quants edificis de només dos nivells, planta baixa i planta pis. Hi ha un habitatge que només és de planta baixa. En alguns casos trobem algun garatge al costat de la casa, i excepcionalment, alguns edificis, molt pocs, tenen pati al costat; el més habitual és que els edificis estiguin ocupant una parcel·la que permet tenir un tros de pati a la part posterior. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Diverses cases encara conserven la seva estructura original de plantes i també d’acabat de les façanes (algunes reformades conservant l’estil). Així, a gran trets hi ha dos tipus d’edificis, els que són més antics, edificats amb murs de pedra (amb acabat arrebossat i pintat) i amb obertures emmarcades per carreus i llindes ben treballades, polides i sovint amb decoracions o dates incises, i altres, que són de combinació de murs de pedra amb maó massís. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els edificis més destacables són dels números 17 al 39, on trobem més exemples de construccions del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-27	Al nucli del poble, a la part de llevant, entre el carrer de Sant Boi i el carrer Santiago Rusiñol. Paral•lel al riu i al carrer Camí Ral.	<p><span><span><span>La configuració urbanística del carrer Nou deu correspondre a les primeres ocupacions junt amb el Camí Ral, el carrer Sant Boi i el carrer de la Plaçola. A partir dels primers eixos de camins antics es van anar construint unes primeres cases que esdevindrien l’origen del poble de Montesquiu. A l’entorn dels quals s’anirien definint altres vials més o menys paral·lels, que per venda de les parcel·les permetria anar assentant població a l’indret. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les primeres notícies documentals d’establiments en aquest entorn daten del segle XVI, tot i que sobretot va ser a partir del segle XVIII quan va començar a desenvolupar-se i créixer urbanísticament.</span></span></span></p>	42.1089765,2.2099921	434685	4662178		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93458-p8260304.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93458-p8260309.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93458-p8260324.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93458-p8260318.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93458-p8260350.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93458-p8260351.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93458-p8260352.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93458-p8260360.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Social		Inexistent	2023-07-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			98\|119\|94	46	1.2	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:57
94737	Col·lecció d'objectes del CDRM	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-del-cdrm		XIX-XX	Alguns objectes requeririen una actuació per assegurar-ne la seva conservació.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La col·lecció està ubicada a la planta primera del Centre Obrer i Recreatiu de Montesquiu, es tracta d’un conjunt divers, amb objectes de caire etnològic: una massa de fusta, una falç, un projectil de la Guerra Civil,... amb algun moble, com uns escriptoris. I també algunes peces artístiques, entre les quals un quadre de Domènec Soler Gili d’un retrat de Josep Genollà i un Tapis de Garcia Barrios. La col·lecció resta pendent de classificar i documentar. </span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-93	A l'edifici de l'antic Centre Obrer i Recreatiu de Montesquiu.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La col·lecció d’objectes, junt amb l’arxiu de documents, cartells, programes, imatges, etc. es va anar formant per iniciativa del grup de persones que estaven al capdavant del Centre de Recerca i Documentació de Montesquiu. El conjunt es va anar nodrint a partir de la crida feta a la població, i gràcies a la col·laboració de molta gent es va poder anar aplegant aquesta mostra.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	42.1097580,2.2099812	434685	4662265		08131	Montesquiu	Fàcil	Regular		Física		Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Cultural			2023-07-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga				53	2.3		24	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:57
94791	Edifici c. Nou 37	https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-c-nou-37	<p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p> </p>	XVIII-XIX		<p><span><span><span>Edifici de planta irregular, la façana que afronta al carrer és angular, mostrant com dos frontals, un alineat al carrer i l’altre transversal, obrint la porta a un reduït pati. La casa és de planta baixa, planta pis i planta sota coberta; té coberta de teula àrab a diferents vessants. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les obertures de planta baixa i planta primera són de llinda planta monolítica i muntants de carreus, tots ben tallats i polits. A la planta baixa hi ha dues obertures, la que dona al pati sembla correspondre a una finestra modificada en porta. A la planta primera, hi ha una finestra sobre la porta d’entrada, amb ampit també de pedra tallada, i a la façana del costat, l’obertura dona a un balcó de volada i baranes de ferro. Les obertures del darrer nivell són senzilles finestretes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la confluència dels dos plans de façana hi ha una gran cantonera de carreus de pedra vistos, disposats en cadena. La resta de la superfície és arrebossada i acabat pintat. </span></span></span></p>	08131-107	c. Nou 37	<p><span><span><span>Aquest edifici podria correspondre a una construcció del segle XVIII amb reformes posteriors. La configuració de l’edifici sobre la parcel·la mostra una alineació irregular amb el carrer i la casa del costat sud, fet que pot respondre a una ocupació prèvia a la configuració urbanística d’aquest extrem del carrer. </span></span></span></p>	42.1079488,2.2099502	434680	4662064		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94791-p8260299.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94791-p8260298.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94791-p8260300.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		Inexistent	2023-07-31 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			98\|119\|94	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:57
93568	Font de la Bomba	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-bomba	<p> </p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La font situada davant l’edifici de l’antic Centre Obrer i Recreatiu està emplaçada adossada a la paret mitgera de l’edifici número 1 del carrer de Sant Boi. Es tracta d’una font conformada per un frontal en arc de mig punt, on hi ha dues aixetes, i amb el contorn amb carreus de pedra a manera de dovelles. A la part baixa hi ha una pica que recull l’aigua. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’espai del davant del Centre Obrer i Recreatiu defineix una placeta ja que aquest edifici queda enretirat respecte de les façanes dels edificis dels costats. A la placeta hi ha arbres i està condicionat com a espai de descans i continuïtat de la plaça de la República. </span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-49	Plaça de la República, 15. Davant de l’edifici de l’antic Centre Recreatiu i Obrer.	<p><span><span><span><span lang='CA'>Actualment, aquest espai ha estat reformat i millorat. Abans de la darrera actuació hi havia un espai rectangular al paviment del davant de la font, amb l’antic escut de Montesquiu dibuixat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Antigament, la font estava emplaçada just davant de la façana de l’edifici del Centre Obrer i Recreatiu. Imatges antigues permeten veure que era una font amb una estructura construïda que definia una construcció de planta rectangular amb una coberta piramidal, a quatre aigües, i coronada per un pinacle globular. Comptava amb dues aixetes i a la part baixa una pica. A la part superior del frontal hi havia una decoració feta a partir de rajoles amb l’any 1922 al centre (CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU, 2015: 68).</span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La font rebé el nom de la Bomba perquè antigament funcionava amb un mecanisme, manxa o bomba mecànica, que bombejava l’aigua d’un pou (MOLINA, 2019: 175).</span></span></span></p>	42.1098017,2.2098844	434677	4662269		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93568-pc080046.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93568-pc080048.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93568-font-de-la-bomba.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Social		Inexistent	2023-10-01 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		La imatge antiga ha estat proporcionada per l'Ajuntament de Montesquiu, s'hi pot veure l'aspecte de l'antiga Font de la Bomba.	98	51	2.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:57

Estadístiques 2025

Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús