Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 94783 | Font del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-castell-3 | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La font del Castell està situada a l’inici del camí que condueix a la Casa Nova del Castell des de la carretera d’accés al Castell de Montesquiu, a la conflueixen la carretera que de Montesquiu i la de Sant Quirze de Besora.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La font està situada a la part baixa d’una de les façanes laterals d’un petit edifici; aquest és de planta quadrangular, bastit amb murs de pedres, obertures de maó i coberta a dues aigües de teula àrab. L’estructura on hi ha la font pròpiament, defineix una planta rectangular, queda rebaixada en el terreny natural. Els murs que delimiten l’espai de la font, són bastits amb pedres irregulars. El mur que custòdia la font, té una obertura en arc rebaixat formant una volta, a cada extrem lateral hi ha una pica de pedra, i al fons una decoració amb rajola policromada, força malmesa, i protegida per una reixa metàl·lica. A la part baixa hi ha el frontal amb el brollador de l’aigua que vessa en una pica de pedra. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-101 | Al Parc del Castell de Montesquiu, al peu del camí que puja cap a la Casa Nova del Castell. | 42.1123095,2.2143683 | 435050 | 4662545 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94783-p7300422.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94783-p7300419.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94783-p7300420.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94783-p7300425.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94783-p7300426.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94783-p7300430.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94783-p7300434.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94783-p7300439.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94783-font-del-castell-xic.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | 2023-10-04 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La imatge antiga ha estat proporcionada per l'Ajuntament de Montesquiu. | 119|98 | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 94784 | Cal Moliner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-moliner-5 | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PAYÀS I BLASI, M.Àngels Payàs (s/d): La Farga de Bebié, un model de colònia tèxtil”, a Taleia. Ripoll. [Consultat en línia: 1/10/2022]</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Edifici d’habitatges situat a la confluència de la Carretera de Ribes amb el Carrer Cal Moliner, la façana principal és la que afronta a la carretera de Ribes, mirant a ponent. Es tracta d’un immoble de planta quadrangular, constituït per planta semisoterrània, planta baixa i dues plantes. La coberta és de teula àrab a quatre vessants, amb un cos que sobresurt a la part central de la teulada, segurament corresponent al badalot d’escala. Aquest volum és cobert també a quatre vessants i coronat amb dos pinacles globulars.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’immoble està ubicat en una parcel·la en desnivell, fet que determina que l’edifici tingui diferents alçades a les seves façanes, així, la façana posterior, la que mira a llevant, compta amb una planta més.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Els murs de les façanes estan construïts emprant la combinació de pedra i maó. Els panys de mur són de pedra, amb molta presència de còdols de riu; destaquen dues rodes de molí encastades al mur de la façana principal. També hi ha carreus als angles de la façana posterior. Per contra, les cantoneres de la façana principal són de maó massís. Aquest material el trobem a les obertures de l’edifici excepte a la porta principal, que és de carreus als muntants i llinda plana monolítica (hi consta la data 1896 gravada); la resta d’obertures estan emmarcades amb maó massís, formant les llindes i disposats en cadena als muntants. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A la façana principal, coincidint amb la línia dels forjats, hi ha una petita cornisa feta amb maó. L’edifici compta amb una cornisa suportada per uns permòdols, tot fet amb maó massís; a sobre hi ha un voladís de factura recent.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A la façana principal les obertures estan distribuïdes regularment, tres per planta i alineades verticalment. A la planta baixa, trobem la porta al centre i finestres a cada costat; a la planta primera obertures formant balcons de voladís amb barana de barrots de ferro amb volutes al sòcol; al darrer nivell, finestres.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A la façana posterior la distribució d’obertures és menys regular, si que compta amb tres obertures per planta. A les dues plantes inferiors, són finestres i estan alineades verticalment. A la planta primera, trobem dos balcons i una petita finestreta. Al darrer nivell destaca un balcó corregut de certa llargada al que obren dues de les portes i la finestra. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La façana lateral sud té un edifici adossat; mostra algunes obertures que han estat transformades, i compta amb una terrassa al primer pis, i balcons i finestres al segon. A la façana lateral nord hi ha poques obertures i petites.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-102 | Carretera de Ribes, 44. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’edifici és conegut com Cal Moliner, remetent a l’ofici del propietari de la casa, Joan Tubau i Vilageliu, en el moment de la seva construcció, les mateixes inicials que hi ha a la llinda. Es tracta d’un edifici bastit al segle XIX, concretament al 1896 segons consta a la llinda.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span>El propietari de l’aquell moment, consta que va ser el darrer moliner del molí de Rocafiguera o de la Farga Vella, on es va instal·lar la fàbrica de la Farga de Bebié. La finca del molí es va vendre a Edmond Bebié, fundador de la fàbrica, entorn a 1865. De fet, la darrera matrícula industrial del molí de Rocafiguera és de l’any 1894. Consta que les rodes provenien del molí de Rocafiguera (PAYÀS, S/D: 10). </span></span></span></span></p> | 42.1112370,2.2073131 | 434466 | 4662431 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94784-p8260489.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94784-p8260480.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94784-p8260481.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94784-p8260494.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Adossat a la façana lateral sud de Cal Moliner hi ha un edifici, de planta rectangular allargada i teulada a dues vessants; és només de planta baixa a nivell de carretera i conforma dos habitatges. La façana segueix el mateix patró estilístic que l’edifici de Cal Moliner. El terrat de la planta primera de la façana sud de Cal Moliner es desenvolupa a la coberta d’aquest edifici. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 94786 | Edifici Carrer Sant Boi, 17 - 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-sant-boi-17-19 | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Edifici d’habitatges plurifamiliar entre mitgeres, de planta baixa, dues plantes pis i una planta sota cober</span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>ta. La coberta és de teula àrab a dues vessants, amb el carener paral·lel a l’eix del carrer. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El ritme de les obertures presenta una marcada simetria, excepte a la planta baixa, adaptada per a usos comercials i amb les portes d’accés a les caixes d’escala; tot i que sense trencar l’eix vertical de les o<span>bertures. Hi ha quatre obertures per planta, a la primera i segona, cascuna obra a balcons amb volada i suportats per mènsules; les baranes són de barrots metàl·lics decorats amb volutes al sòcol i sota el passamà. Al darrer nivell, hi ha finestres geminades de poca alçada flaquejades per unes mènsules que, seguint el disseny de la resta de nivells, en aquest cas suporten la cornisa. El ritme vertical està marcat per unes faixes que emmarquen les obertures i que també trobem a manera de pilastres als extrems de la façana. D’altra banda, el ritme horitzontal </span><span>es remarca </span><span>amb unes faixes horitzontals motllurades, tant a nivell del forjat de cada planta com a la cornisa que corona la façana, en aquest cas més elaborada. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Les obertures d’accés a les caixes d’escala són de tall rectangular senzill, amb una tarja a sobre, amb reixa metàl·lica; les dels comerços, més amples i reformades a les necessitats de l’establiment.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La superfície es presenta acabada amb un arrebossat.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-103 | Carrer Sant Boi, 17 - 19 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’edifici està situat en el principal eix comercial del poble, el qual es va desenvolupar al llarg de les primeres dècades del segle XX i molt actiu durant gran part del segle XX. Coincidint amb una època en que la població havia crescut considerablement, tant urbanísticament com demogràficament. La presència d’importants fàbriques tèxtils al peu del riu Ter va afavorir el creixement i assentament de població, que acudia a treballar a les indústries cosa que també va comportar un augment i diversificació de comerços, per tal d’atendre a totes les necessitats. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El carrer on s’ubica l’edifici és de configuració més antiga, segons es testimonia en alguns edificis amb elements arquitectònics anteriors al segle XX, almenys segle XVII i XVIII. A finals del segle XIX i principis del segle XX es degué incrementar l’ocupació de solars disponibles o modificar edificis existents. Aquest edifici correspon a un tipus de disseny que es pot circumscriure a les principis del segle XX, sense que es tingui constància de la data exacta. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p>Un dels establiments que ocupava un dels local de la planta baixa, consta que hi era des del 1917, segons s'indica en el seu rètol (Ca l'Arcís, Carnissers des del 1917). </p> | 42.1094979,2.2091839 | 434618 | 4662237 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94786-p8260192.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94786-p8260199.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94786-p8260200.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94786-p8260201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94786-p8260205.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Al mateix carrer hi ha dues altres finques amb un tractament molt similar de les seves façanes, són els números 26 i 29. Ambdues ocupen una parcel·la molt menor, i les seves façanes són més estretes, una amb una sola obertura per planta i l’altra, amb dues obertures, tanmateix hi podem observar un disseny i patró decoratiu que presenta clares similituds. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 94788 | Edifici Carrer Sant Boi, 31 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-sant-boi-31 | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Edifici d’habitatges entre mitgeres, de planta baixa, dues plantes pis i una planta sota cober</span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>ta. La teulada és de teula àrab a dues vessants, amb el carener paral·lel a l’eix del carrer. El ràfec de la teulada és suportat damunt caps de biga, compta amb travessers de fusta i a sobre rajoles amb decoració geomètrica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La façana compta amb tres obertures per planta, disposades regularment i alineades verticalment. El conjunt mostra una clara homogeneïtzació, excepte a la planta baixa, adaptada per a usos comercials i amb la porta que obra a la caixa d’escala d’accés als pisos. Aquesta porta és de <span>tall rectangular senzill i té una tarja a sobre, amb reixa metàl·lica amb les inicials A. S. I la data 1926; una de les portes dels locals comercials conserva un rètol antic on s’indica “Carniceria”.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Ala planta primera, trobem dues obertures que donen a un balcó de volada correguda i baranes de ferro; al costat de llevant amb una finestra. Les obertures estan marcades amb una faixa a tot el seu contorn, de la mateixa manera que a la planta baixa. Al pis segon, les tres finestres mostren el mateix disseny, l’obertura acaba en llinda en arc de mig punt. En aquest cas, la faixa del contorn de cada finestra defineix una forma arquitectònica més elaborada, amb unes falses pilastres als laterals de cada finestra, un coronament i un ampit amb un petit graonat. Al nivell sota teulada, hi ha tres obertures en forma de rombe. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La façana compta amb unes motllures decoratives a manera de cornisa a la línia de cada forjat. El tractament de la superfície de la façana és arrebossat i pintat en coloracions ocres, també compta amb una sanefa esgrafiada sota les motllures horitzontals. </span></span></span></span></span></span></p> | 08131-104 | Carrer Sant Boi, 31 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’edifici està situat en el principal eix comercial del poble, el qual es va desenvolupar al llarg de les primeres dècades del segle XX i molt actiu durant gran part del segle XX. Coincidint amb una època en que la població havia crescut considerablement, tant urbanísticament com demogràficament. La presència d’importants fàbriques tèxtils al peu del riu Ter va afavorir el creixement i assentament de població, que acudia a treballar a les indústries cosa que també va comportar un augment i diversificació de comerços, per tal d’atendre a totes les necessitats. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El carrer on s’ubica l’edifici és de configuració més antiga, segons es testimonia en alguns edificis amb elements arquitectònics anteriors al segle XX, almenys segle XVII i XVIII. A finals del segle XIX i principis del segle XX es degué incrementar l’ocupació de solars disponibles o modificar edificis existents.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1092899,2.2085980 | 434570 | 4662214 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94788-p8260164.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94788-p8260165.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94788-p8260168.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94788-p8260173.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 94789 | Edifici Carretera de Ribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carretera-de-ribes | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p> </p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Edifici plurifamiliar de pisos situat a la confluència de tres carrers, amb façana a cada vial, la principal afronta a la Carretera de Ribes, mirant a ponent. Es tracta d’un immoble de planta quadrangular, constituït per planta semisoterrània, planta baixa, dues plantes pis i una planta sota coberta o golfes. La coberta és de teula àrab a tres vessants. L’emplaçament de l’immoble en una parcel·la en un indret en desnivell, amb el carrer de l’església que fa pujada des de la part baixa fins la carretera, determina que l’edifici tingui diferents alçades a les seves façanes, així, a la façana del carrer de Núria compta amb una planta més.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Les façanes es caracteritzen per la tipologia constructiva, basada en la combinació de murs de pedres de formes i mides irregulars, amb molta presència de còdols de riu, junt amb el maó massís. El maó el trobem emmarcant les obertures, majoritàriament col·locat a plec de llibre a les llindes formants arcs rebaixats i als muntants de les obertures disposats en cadena. També trobem unes faixes de maó col·locades de manera decorativa seguint les línies de forjat del pisos i al ràfec de la coberta, creant un graonat. A la façana principal, a la portalada d’accés a l’interior, al mig de la llinda en arc fet de maons hi ha una dovella de pedra tallada a la clau amb les inicials I.T.N. (?) i la data 1891. La distribució de les obertures d’aquest frontis principal és regular, amb tres eixos verticals disposades una sobre l’altre. Amb l’eix central més destacat, és on hi ha la porta d’entrada i als dos pisos un balcó amb un petit voladís. La resta de balcons són ampitadors, amb baranes de ferro senzilles. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A la façana lateral, al carrer de l’Església, hi destaquen dos nivells de galeries situades al primer i segon pis; són d’arcs rebaixats amb senzilles impostes, tot de maó, recolzats sobre els murs als extrems i pilars entre mig.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-105 | Carretera de Ribes, 24 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’edifici forma part d’una tipologia constructiva habitual de cap a finals del segle XIX i principis del XX, identificat amb un estil d’època industrial, pels materials emprats i per la coincidència cronològica. Un estil constructiu amb materials vistos, sense gaires ornamentacions, del qual en trobem diversos exemples a Montesquiu, similars, més senzills o amb un disseny més elaborat. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La construcció de l’immoble es situa en un període cronològic de creixement urbanístic i demogràfic, afavorit per la millora de les infraestructures que passen pel poble, com és la pròpia carretera, la qual va contribuir a l’edificació de solars que hi afronten. En una època també en que es comencen a instal·lar fàbriques tèxtils al municipi, llavors Sant Quirze de Besora, i al cap de poc també a Montesquiu; indústries situades estratègicament per aprofitar l’aigua del riu Ter per fer funcionar les fàbriques. Situació que comportà una necessitat de nous habitatges per acollir l’augment poblacional.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1090323,2.2083572 | 434550 | 4662185 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94789-p8260093.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94789-p8260100.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94789-p8260102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94789-p8260075.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94789-p8260077.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 94790 | Edifici c. Nou 31 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-c-nou-31 | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span>Edifici situat al cap del carrer, fent que tingui tres façanes i una paret mitgera. L’immoble és de planta rectangular amb un cos de planta baixa adossat a la façana sud, aquest conforma un garatge i altres espais, i una terrassa a planta primera. En alçat està estructura en planta baixa, un pis i planta sota coberta. La teulada és a dues aigües, de teula àrab amb el carener disposat en paral·lel a l’eix del carrer, amb ràfec de rajols sobre travessers de fusta i recolzats en senzills caps de biga de fusta. L’edifici compta amb pati posterior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, la que afronta al Carrer Nou, compta amb dues obertures per planta col·locades alineades verticalment; excepte a la planta baixa, on hi ha una tercera obertura corresponent a la porta d’accés a l’interior, de configuració moderna i definint una simple obertura rectangular. Les altres dues obertures de planta baixa i les dues de la primera són de llinda plana monolítica i muntants de carreus ben tallats i polits, i amb els angles interiors treballats amb motllura i, en un cas, tallats al biaix. A planta baixa hi ha una obertura amb una amplada molt més gran que la resta, sembla que pot correspondre a l’antiga porta d’entrada avui convertida en finestra (substituint-la per la que es va obrir contemporàniament al costat esquerre). A la llinda d’aquesta obertura hi ha gravada una inscripció, EUDALT, una data del segle XVIII no del tot llegible i enmig una creu patent. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta primera, l’obertura de l’esquerra és un balcó ampitador, sense voladís. La finestra de la dreta, tant de la planta baixa com de la primer tenen ampit, la del pis amb motllura amb un acabat decoratiu més elaborat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana de la cantonada és d’acabat senzill, sense elements arquitectònics visibles a obertures; compta amb el terrat de planta primera i un balcó al segon pis, tots dos amb baranes metàl·liques. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El revestiment de la façana està fet a base d'un arrebossat senzill pintat de color blanc.</span></span></span></p> | 08131-106 | c. Nou 31 | <p><span><span><span>Aquest edifici degué bastir-se al segle XVIII, segons s’indica en una llinda d’una de les seves obertures. L’edifici esdevé una exemple de construcció civil, segurament d’una casa menestral edificada en un període de creixement important del nucli.</span></span></span></p> | 42.1084513,2.2100846 | 434692 | 4662119 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94790-p8260305.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94790-p8260303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94790-p8260306.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94790-p8260307.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94790-p8260309.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 94791 | Edifici c. Nou 37 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-c-nou-37 | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p> </p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span>Edifici de planta irregular, la façana que afronta al carrer és angular, mostrant com dos frontals, un alineat al carrer i l’altre transversal, obrint la porta a un reduït pati. La casa és de planta baixa, planta pis i planta sota coberta; té coberta de teula àrab a diferents vessants. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les obertures de planta baixa i planta primera són de llinda planta monolítica i muntants de carreus, tots ben tallats i polits. A la planta baixa hi ha dues obertures, la que dona al pati sembla correspondre a una finestra modificada en porta. A la planta primera, hi ha una finestra sobre la porta d’entrada, amb ampit també de pedra tallada, i a la façana del costat, l’obertura dona a un balcó de volada i baranes de ferro. Les obertures del darrer nivell són senzilles finestretes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la confluència dels dos plans de façana hi ha una gran cantonera de carreus de pedra vistos, disposats en cadena. La resta de la superfície és arrebossada i acabat pintat. </span></span></span></p> | 08131-107 | c. Nou 37 | <p><span><span><span>Aquest edifici podria correspondre a una construcció del segle XVIII amb reformes posteriors. La configuració de l’edifici sobre la parcel·la mostra una alineació irregular amb el carrer i la casa del costat sud, fet que pot respondre a una ocupació prèvia a la configuració urbanística d’aquest extrem del carrer. </span></span></span></p> | 42.1079488,2.2099502 | 434680 | 4662064 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94791-p8260299.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94791-p8260298.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94791-p8260300.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 94792 | Camí del Castell de Montesquiu al Castell de Besora i Santa Maria de Besora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-castell-de-montesquiu-al-castell-de-besora-i-santa-maria-de-besora | <p><span><span><span><a href='https://senders.feec.cat/fem-muntanya/senders/sender/gr-151-el-cami-oliba/'><span><span><span>https://senders.feec.cat/fem-muntanya/senders/sender/gr-151-el-cami-oliba/</span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/del-castell-de-montesquiu-al-castell-de-besora-montesquiu-santa-maria-de-besora-ges-bisaura-11938635'><span><span><span>https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/del-castell-de-montesquiu-al-castell-de-besora-montesquiu-santa-maria-de-besora-ges-bisaura-11938635</span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://parcs.diba.cat/web/montesquiu/itineraris-senyalitzats'><span><span><span>https://parcs.diba.cat/web/montesquiu/itineraris-senyalitzats</span></span></span></a></span></span></span></p> <p> </p> | XII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Camí antic que comunica el Castell de Montesquiu i Santa Maria de Besora, passant pel Castell de Besora. Actualment senyalitzat com a GR 151 (part de l’etapa 13) i SL-C-129. Actualment el camí compta amb una part del recorregut que és pista asfaltada i la resta, pista de terra. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El tram d’aquest antic camí que discorre pel terme municipal de Montesquiu, va des del Castell de Montesquiu seguint la pista asfaltada que surt del mateix pàrquing fins a passar al costat de la Font del Castell Xic, on continuem per la pista fins una bassa d’aigua (la Casa Nova del Castell queda sota del camí). Just després de la bassa, hi ha una bifurcació, seguim pel camí principal, el de la dreta (el trencall de l’esquerra és per on es pot tornar si es vol fer la ruta circular senyalitzada com a SL-C-129). Seguirem el camí principal, que aviat deixa el terme municipal de Montesquiu per entrar al de Sant Quirze de Besora i més endavant a Santa Maria de Besora, passa pel Pla del Revell fins a continuar cap al poble de Santa Maria de Besora. Poc abans d’arribar-hi hi ha un turó al sud del camí on es localitzen les restes del Castell de Besora, per pujar-hi cal seguir les indicacions del sender local SL-C-129. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El camí de comunicació entre el Castell de Montesquiu i la població de Santa Maria de Besora compta amb altres variants dins el Parc del Castell de Montesquiu. De fet, si es segueix la ruta circular indicada anteriorment, SL-C-129, es pot tornar de Santa Maria al Castell de Montesquiu pel camí que passa per l’Obaga del Pla del Revell.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Els camins tradicionals habitualment compten amb camins que enllacen aquest camí principal amb les masies de la zona, o per connectar vers altres direccions o poblacions, n’és un exemple el camí de la Solana que a la seva vegada també permet connectar amb la masia de les Planeses, i continuar cap a l’ermita de Sant Moí (seguint les indicacions del PR-C- 214 o SL-C-130)</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>D’altra banda, el GR 151 o Camí Oliba, té continuïtat des del pàrquing del castell vers el nord, seguint la senyalització del GR i les del SL-C-130 que discorre pel camí que va més o menys paral·lel al riu, passant pel pont de la Font Codineta cap a la Font de les Planeses i continuar fins la Farga de Bebié, per seguir fora del municipi cap a Ripoll.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-108 | Al Parc del Castell de Montesquiu, creua part del territori del parc d’est a oest aproximadament. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Camí que comunicava els Castells de Montesquiu i el Castell de Besora, actualment en runes, i documentat des del segle IX, i fins la població de Santa Maria de Besora, constituint un camí històric originari almenys d’època medieval. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Aquest camí tradicional coincideix amb un tram del GR 151, el Camí Oliba. Es tracta d’un sender homologat de Gran Recorregut que discorre per les comarques del Bages, Osona i el Ripollès, comunicant Montserrat i els Pirineus, tot passant per poblacions com Manresa, Vic, Ripoll o Sant Joan de les Abadesses. Permet descobrir monuments emblemàtics de l’art romànic català i gaudir de paisatges de gran valor de mitja muntanya. El nom del GR s’inspira en els orígens de Catalunya, quan personatges com el bisbe i abat Oliba van repoblar i cristianitzar aquestes terres, amb esglésies i monestirs. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1145878,2.2152482 | 435125 | 4662797 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94792-p7300240.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Actualment forma part d’una ruta senyalitzada que es pot fer circular seguint altres camins. L’etapa 13 de GR 151, dins el terme de Montesquiu, és un tram més aviat curt, de no gaire dificultat i amb algun desnivell. Aquesta etapa comunica La Farga de Bebié amb Santa Maria de Besora, passant pel Castell de Montesquiu. Així, una part d’aquesta etapa, passa pel camí tradicional que comunicava els dos castells, Montesquiu i Besora passant pel Pla del Revell. | 94|98 | 49 | 1.5 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 94793 | Camí del Castell de Montesquiu a Sant Moí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-castell-de-montesquiu-a-sant-moi | <p><span><span><span><a href='https://senders.feec.cat/etapa/sl-c-130/'><span><span><span>https://senders.feec.cat/etapa/sl-c-130/</span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><a href='https://senders.feec.cat/fem-muntanya/senders/sender/gr-151-el-cami-oliba/'>https://senders.feec.cat/fem-muntanya/senders/sender/gr-151-el-cami-oliba/</a></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><a href='https://parcs.diba.cat/web/montesquiu/itineraris-senyalitzats'><span><span><span>https://parcs.diba.cat/web/montesquiu/itineraris-senyalitzats</span></span></span></a></span></span></span></p> | XII-XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Camí tradicional que comunica el Castell de Montesquiu i Sant Moí al municipi de Santa Maria de Besora. Actualment aquest camí està senyalitzat com a sender local circular SL-C-130, amb un recorregut de sud a nord i al contrari, de tornada al Castell. Des del Castell de Montesquiu es dirigeix a l’antic mas la Solana, per continuar en sentit nord, vers la masia de les Planeses. Segueix per un corriol que baixa fins a creuar el torrent de les Dous, deixant el terme municipal de Montesquiu per entrar a Santa Maria de Besora. Continua fins a arribar a la pista que porta als Bufadors, es segueix aquesta pista per l’esquerra fins a arribar a l’ermita de Sant Moí. De tornada el camí segueix fins a baixar cap a creuar el Ter a la Farga de Bebié, on enllacem amb el GR 151. Aquest ens torna a portar a entrar a Montesquiu tornant a creuar el Ter per continuar pel camí que es dirigeix al Castell passant per la Fàbrica Nova de la Farge de Bebié, el barri del Solei, i continuant cap a la font de les Planeses i més endavant el pont i la font Codineta, i al cap de poc s’arriba de nou al Castell de Montesquiu.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El camí passa per paisatges sobretot de bosc, creuant majoritàriament zones obagues, però també per camps de conreu a banda i banda, al costat de les Planeses; es creua algun pont i cursos fluvials. També es gaudeix d’elements de patrimoni cultural de períodes molt diversos, des de l’església de Sant Moí de finals del segle X, amb un estil preromànic o romànic primitiu, fins a patrimoni industrial a la Farga de Bebié.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-109 | Al Parc del Castell de Montesquiu. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Es tracta d’un camí que comunicava d’una banda el Castell de Montesquiu amb Sant Moí, podent ser d’origen medieval. També en època moderna i contemporània aquest camí era emprat per les famílies que vivien a les masies del voltant del castell per anar a l’església de Sant Moí i també com a camí que permetia enllaçar cap al nord amb Ripoll i altres poblacions. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Al llarg del segle XX, la ruta que discorre més a prop del riu Ter i de la via del tren, era el camí emprat per la gent del nucli de Montesquiu, per anar a l’ermita de Sant Moí en motiu d’aplecs, però també per anar a la Font de les Planeses per fer-hi alguna fontada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1219729,2.2112346 | 434801 | 4663620 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94793-pa100513.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94793-pa100532.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94793-p7300047.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94793-p7300060.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94793-p7300065.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94793-p7300068.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94793-p7300097.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | 2023-08-06 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 94869 | Capella del Castell de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-castell-de-montesquiu | <p>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</p> <p>-CATALÀ ROCA, Pere: Castells Catalans</p> <p>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</p> <p>-ESPADALER I PARCERISAS, Ramon (1993): El Castell de Montesquiu a la darreria de l'edat mitjana. Barcelona. L'Avenç, cop. 1993.</p> <p>-ESPADALER I PARCERISAS, (1989, juny): Notes sobre la importància de l'arxiu descobert al Castell de Montesquiu- - Revista</p> <p>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</p> <p>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</p> <p>-VVAA (1987): CATALUNYA ROMÀNICA. VOL. X RIPOLLÈS. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XVII | <p><span><span><span>La capella del Castell de Montesquiu està situada adossada a la façana principal del monument, concretament a l’angle sud-est. L’església compta amb accés directe des de l’exterior i també amb comunicació des de l’interior del castell. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una petita capella, d’una sola nau de planta rectangular amb coberta de volta de canó molt lleugerament apuntada. La coberta conforma un terrat pla amb accés des de dependències de la planta primera. A la part superior de la façana de llevant hi ha una petita espadanya que conté la campana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Exteriorment es mostra com una construcció de planta rectangular de murs de carreus de mides diverses, amb restes de revestiment de morter. La porta d’accés des de l’exterior, al mur de ponent, és de muntants de carreus i llinda plana monolítica, tots ben tallats i polits. Damunt d’aquesta portalada, hi ha una fornícula, decorada amb elements geomètrics i florals, a l’interior hi trobem una escultura de Santa Bàrbara, patrona de la capella. També a la façana principal hi ha una petita finestreta. A la façana de llevant hi ha altres finestretes que faciliten la il·luminació de l’interior, amb vitralls decoratius.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior, trobem un arrambador de rajola policromada del segle XVII, decorada amb motius geomètrics, vegetals i florals, i amb algunes escenes de la vida de Santa Bàrbara. La porta d’accés i comunicació amb l’interior del castell, i les d’accés a la part posterior de l’altar (a manera de sagristia), així com una de les finestres, estan decorades amb guixeries amb motius vegetals i florals, també amb alguns elements geomètrics, i el símbol de Maria Mare de Déu, a la porta d’accés amb les dependències del castell, i el símbol d’alfa i omega a les de la sagristia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Compta amb un altar d’estil barroc, amb la mesa i a sobre el retaule; aquest és format per diferents nivells, al cos central hi ha fornícules, cadascuna flanquejada per columnes salomòniques, i a l’àtic, una altra fornícula. Tot ell compta amb relleus que mostren motius sobretot vegetals i florals, junt amb diversos caps d’àngels, també amb elements arquitectònics que delimiten cada part del retaule. Està acabat pintat amb policromia i sobretot daurat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La capella conserva mobiliari, objectes ornamentals, litúrgics, d’ús pràctic,.. </span></span></span></p> | 08131-110 | Al Parc Natural del Castell de Montesquiu. La capella està adossada a l’angle sud-est de la façana principal del castell. | <p><span><span><span>Els orígens del castell de Montesquiu es remunten a l’època medieval, entre els segles X i XI, quan devia haver-hi una torre de vigilància per controlar la zona de pas del riu Ter. Al llarg dels segles, el castell va experimentar canvis considerables; durant el període medieval es tractaria d’un castell tipus domus o casa forta. Més tard, entorn a les darreries del segle XV es va adaptar a residència senyorial, convertint l’antiga domus en un castell. Les modificacions es van anar succeint al llarg de la seva història, amb canvis destacats també al llarg del segle XVI i XVII, en època de la nissaga Descatllar i també a les primeres dècades del segle XX quan estava a mans de la família Juncadella.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Lluís Descatllar va fer construir la capella del castell, la qual fou consagrada el dia 13 d’abril de 1642, sota l’advocació de Santa Bàrbara. Aquesta església sembla que va substituir una petita capella anterior, segurament d’època medieval, la qual devia estar situada molt a prop de l’edifici del castell però exempta. Als inventaris que es conserven del castell, hi ha documentades les obres i les reformes a la capella entre 1638-1642.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En data 12 de març de 1382, trobem un document sobre una requisició, en que Francesca, muller del difunt Guillem Sala, senyor del castell de Dos Castells reclama al veguer i jutge de Vic la seva assignació com a tutora de les filles del seu marit (ACRI-ACM: 1349/4, núm. 84 calaix 1 Sora, 2200). S’hi referencia la capella sobre la domus de Montesquiu, constituïda sota la parròquia de Besora. Hem de pensar que podria tractaria d’aquella primera capella del castell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 18 de gener 1390 consta en un document de venda feta per Berenguer de Cumbis de la parròquia de Sant Quirze de Besora, que ven a Ramon Codina, rector de la capella de Santa Bàrbara de Montesquiu, el mas Ravell i el mas Mascaltrà, de la parròquia de Santa Maria de Besora per 190 sous barcelonesos (ACRI-ACM: 1349/29; Besora 7 núm. 33). El 9 de febrer de 1436, en una acta de reconeixement, trobem que Guillem Codina i el seu fill Pere Codina, de Sant Quirze de Besora, reconeix i defineix a Ramon Codina rector de la capella de Santa Bàrbara de Montesquiu, els masos Ravell i Malastacia, que són adjunts situats a la parròquia de Santa Maria de Besora (ACRI-ACM: 1342/31, Besora 4 núm. 43). En aquests dos documents es referencia l’existència d’un rector de la capella de Santa Bàrbara de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el testament d’Isabel Descatllar de 21 de maig de 1535 hi apareix dins el seu llegat la donació de la capella de Santa Bàrbara. (BC, Fons Querlat, Llibre 8/8, núm. 2286, data 1680)</span></span></span></p> <p><span><span><span>En la visita pastoral datada el 20 de desembre de 1619 (ABEV, Fons XM1, Llibre 1212 pàg. 235) es fa relació de la visita per part de Don Antonius Vallespir a la capella de Santa Bàrbara del Castell de Montesquiu, llavors barri de Sant Quirze de Besora. Consta que té un altar amb el seu retaule, ornamentat, amb els frontals amb tela i vellut, amb dues imatges als costat una Santa Bàrbara i l’altra de Santa Magdalena, amb les armes dels Descatllar al mig, senyors, del castell de Montesquiu i el de Besora. Costa amb la lapida conservada i sacralitzada, amb un crist petitó; també hi consten altres ornaments, com làmpada, canelobres de ferro i també una pau de falta amb la imatge del” ecce homus”. També un missal petitó en un faristol de fusta. Calze i patena de plata, dos corporals en bon estat amb tafetà carmesí sota nova guarnida amb fil d’or, també una casulla de cotonet blau amb un passament de plata, una altra casulla molt vella, altres peces de roba (camis, amit i cinyell tot bo). Es documenta també un benefici fundat per Arnau Guillem de Besora per 25 misses.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En data 10 d’agost de 1645, en un còdex de Lluís Descatllar (ACA, Diversos, Queralt, Lligalls, 3; Llibre: Besora 3, Doc. 20), es documenten sintèticament les propietats que es troben sota la jurisdicció del senyor Lluís Descatllar, i també es deixa constància que demana als seus hereus que acabin de daurar el retaule de la capella de Santa Bàrbara.</span></span></span></p> | 42.1131073,2.2120817 | 434862 | 4662635 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94869-p7300290.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94869-p7300293.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94869-p7300297.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94869-p7300300.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94869-p7300366.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94869-p7300302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94869-p7300308.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94869-p7300412.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIN|Xarxa natura 2000 | 2023-10-04 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 96|94 | 45 | 1.1 | 1760|1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 94870 | Palanca del Carbur. Passarel·la del Carbur | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palanca-del-carbur-passarella-del-carbur | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2023): Montesquiu sota el franquisme (1939-1975). Montesquiu: José Antonio Molina Moreno.</span></span></span></p> | XX | Actualment només es conserva visible, l'estrep de la banda esquerra del riu. | <p><span><span><span>Les restes conservades de la palanca del Carbur corresponen a una estructura conformada per dues parets de forma trapezoïdal disposades en paral·lel, fetes de formigó encofrat i amb diverses peces de ferro ancorades a la part superior. Imatges antigues conservades permeten veure que aquest element correspon a l’estructura de suport del cablejat d’una palanca o pont penjat que es va construir just davant de les dependències de l’antiga fàbrica del carbur. Es tractava d’un pont de poca amplada, que permetia la comunicació entre la zona del Carbur de Baix i el nucli urbà (a l’alçada de l’actual zona d’esplai Font d’en Nando). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tractava d’una palanca feta a partir de suports de formigó a cada estrep i alguns pilars, que suportaven tirants metàl·lics que sustentaven la resta de l’estructura del pont, i amb un tauler de fusta.</span></span></span></p> | 08131-111 | Les restes visibles conservades es localitzen davant l'edifici de les antigues oficines de la Fàbrica del Carbur, a prop del marge del riu. | <p><span><span><span>Des de finals del segle XIX fins l’actualitat, la comunicació entre les dues bandes del riu Ter a l’alçada del nucli urbà, o sigui, entre el poble i la zona de l’antiga fàbrica del Carbur, s’ha realitzat a través de diferents ponts i palanques que han anat canviant al llarg d’aquest període. Així, diferents riuades del Ter han anat afectant les estructures de comunicació existents, la destrucció de cadascun dels viaductes va requerir la construcció de nous passos per creuar el curs fluvial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest sentit, consta que entre el 22 de març i el 24 de novembre de 1899 es va construir un pont metàl·lic per iniciativa de la família Juncadella, llavors propietària del Castell de Montesquiu, del Carbur de Baix i de diverses propietats a Montesquiu, com l’edifici de l’antiga Fonda (al costat del qual es va construir el Pont Metàl·lic). <span>Aquest vial permetia creuar el riu, entre altres, per anar als safareigs situats a la banda de llevant del Ter, així com amb el passeig de Llaers, als horts i a la fàbrica del Carbur, a més de connectar amb el camí cap al Castell, amb diverses masies, amb la Font de Codineta o amb el camí de la Font de les Planeses.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquell Pont Metàl·lic va ser destruït per l’aiguat de l’any 1940.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A la carta del 21 de març de 1942 dirigida al president de la diputació de Barcelona l'alcalde de Montesquiu escriu: 'ya oficiosamente hemos venido pidiendo, la construcción de un puente sobre el rio Ter, de este pueblo, destruido por las inundaciones padecidas en Octubre de 1940 [...] Un considerable numero de vecinos son productores obreros de la 'Electra Industrial de Carburos S.A.' [...] los que al venir una crecida ordinaria, muy corriente en época de lluvias, se verian en la necesidad de hacer un recorrido de 4 a 5 km de ida y otros tanto de regreso para realizar su trabajo ordinario, a parte del perjuicio que está ocasionando a la empresa la falta de puente.' (MOLINA, 2023).</span></span></span></span></span></span></p> <p><br /> <span><span><span>La passarel·la es degué construir entre l'abril de 1942 i el gener de 1945. A l'Arxiu Històric de Montesquiu hi ha una foto que data de gener de 1945 on hi apareix la passera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les imatges aèries de l’any 1945 permeten constatar que ja es disposava d’una passera aigües amunt del nucli (a la zona inicial de l’actual font d’en Nando), que permetia creuar el riu vers la fàbrica del Carbur de Baix, on actualment trobem les restes de l’estructura de la palanca del carbur. En aquest moment, no hi havia cap més pont o passera per comunicar el nucli amb el Carbur de Baix. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al 1956 les imatges aèries permeten observar l’existència del que sembla dos punts per creuar el riu a l’alçada de la fàbrica del carbur, a través de la palanca i sembla que poc més amunt hi havia una mena de passera o gual probablement més arran d’aigua. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 12 de novembre de 1982 hi va haver un episodi d’aiguats que va destruir el pont penjat o palanca del Carbur, deixant novament sense comunicació el nucli urbà i la fàbrica del carbur.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els anys 1983 i 1984 es va construir una nova passera, en aquest cas, situada més al sud respecte l’anterior, aquesta es va situar a la zona de la Pèrgola i permetia comunicar directament amb els Horts de la vila. També als anys 80 del segle XX es va construir el pont que porta al castell, però encara va trigar força anys a tenir els accessos condicionats. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la palanca que portava als Horts de la vila, aquesta era una estructura de pilars de formigó armat, un paviment també de <span>formigó</span> i baranes de ferro. Aquest es va construir una mica més a prop del nucli urbà, amb accés des de la zona de la Pèrgola i va estar en ús fins l’octubre de l’any 2018 quan una nova crescuda del riu Ter la va destruir. Actualment està pendent de reconstrucció, obra que es preveu que es pugui realitzar en una data propera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment, el riu es pot creuar des del pont que porta al castell a l’alçada del carrer Santiago Rusiñol.</span></span></span></p> | 42.1131950,2.2080606 | 434530 | 4662648 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94870-pont-carbur-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94870-can-bota.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94870-primera-passera-carbur-derruida.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | 2023-10-01 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La palanca o passera del Carbur, així com els diversos ponts i palanques que hi hagut sobre el riu Ter per comunicar el poble amb l’altra banda del riu, han rebut diverses denominacions, algunes molt similars a les altres, tot i no tractar-se del mateix viaducte. Aquesta circumstància pot generar certa confusió amb algunes de les referències o cites relacionades amb unes o altres estructures.Imatges antigues conservades permeten constatar l’existència al llarg dels anys de diferents palanques de comunicació entre la zona del poble i la fàbrica del carbur; la ubicació d’aquestes ha anat variant. Hi va haver l’antic Pont Metàl·lic a l’alçada de l’antiga Fonda, la palanca o passera del carbur o pont penjat a l’alçada de l’actual zona d’esplai de la Font d’en Nando i comunicant amb el davant de la fàbrica del carbur, la palanca dels horts també anomenada “pont de ferro” situada a la zona de la Pèrgola i connectant amb els Horts de la Vila, i aigües més avall, es va construir el pont apte per vehicles d’accés al castell.Sembla que durant alguns períodes que no hi havia una palanca o pont en condicions per creuar el riu Ter, es devia fer a través d’una mena de passera molt senzilla (o una mena de gual a poca distància aigües amunt de la palanca del carbur); fet que dificultava poder creuar en cas de petit augment del cabal .La manca d’un accés en condicions entre el poble i l’altra banda del riu ha estat una constant al llarg de la història del municipi. Aquest fet va condicionar també les possibilitats de creixement i expansió de l’antiga fàbrica del carbur, a més, la majoria de viaductes permetien només l’accés per vianants (exceptuant l’antic pont metàl·lic situat a peu de l’antiga Fonda i l’actual pont d’accés al castell).Les imatges antigues han estat proporcionades per l'Ajuntament de Montesquiu, permeten veure algunes de les altres palanques que hi va haver per creuar el riu a l'alçada del Carbur de Baix. | 98 | 49 | 1.5 | 2136 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 94871 | Escorxador municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escorxador-municipal-2 | <p><span><span><span><span lang='CA'>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-MOLINA MORENO, José Antonio (2023): Montesquiu sota el franquisme (1939-1975). Montesquiu: José Antonio Molina Moreno.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>L’edifici de l’antic escorxador és de planta rectangular, d’un sol nivell, amb façana principal que afronta al carrer i façana posterior vers un pati. Té coberta a dues aigües de teula àrab amb carener paral·lel a l’eix del carrer. Està bastit amb murs de pedra, de còdols partits lligats amb morter, amb un sòcol també de pedra, i a les cantoneres, delimitant el sòcol i a les obertures maó massís. El material ceràmic està col·locat en cadena als muntants i a les cantoneres, i a les llindes, a plec de llibre. El ràfec de la coberta compta amb caps de biga de fusta acabats motllurats, els quals suporten el voladís.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’edifici té façanes laterals amb el mateix material i acabat, la del costat més sud, actualment afronta amb la paret de l’edifici de nova construcció que s’hi adossa per aquest extrem.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A la façana principal hi ha dues obertures, una porta de garatge i una finestra. A la part superior del frontis hi ha un rètol pintat formant una faixa en blanc i amb en vermell el nom ESCORXADOR MUNICIPAL, acompanyat del número de registre sanitari.</span></span></span></span></p> | 08131-112 | Carrer Camí Ral, 9 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A Montesquiu consta que hi havia un escorxador municipal que va quedar afectat per la riuada de la tardor de 1940. El gener de 1940 l'ajuntament escriu a la 'comisaria general de regiones inundadas': 'Beneficio de los damnificados de esta población en las últimas inundaciones y para recibir subvenciones para reconstruir el matadero municipal' (MOLINA, 2023).</span></span></span><br /> <br /> <span lang='CA'><span><span>El juny de 1941: 'Se aprueba la compra del edificio de D. Valentin Plans Rodellas, sito en la calle Baja nº7 con el fin de habilitarlo para Matadero Municipal, cuya compra asciende a 5.000 ptas. La rehabilitacion de este edificio, según presupuesto presentado por D. Francisco Roca, asciende a la cantidad de 7.661 ptas.” (MOLINA, 2023).</span><br /> <br /> <span>L'escorxador el feia servir sobretot la gent del poble que tenia bestiar per a gestionar les matances. Estava inscrit al registre d’indústries agràries sota el numero 08-43.450 sota l’epígraf “escorxador municipal”. Es va donar de baixa el 27 d’abril de 1998 per ordre de la secció d’indústries i comercialització agrària de la Generalitat, degut que incomplia l’estipulat per la RD. 2685/80 de 17 d’octubre de 1980 i normativa complementària. Més tard l’edifici va ser la seu social de la Societat de Caçadors de Sant Quirze i Montesquiu, constituint també un lloc de trobada social.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.1093566,2.2107176 | 434746 | 4662220 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94871-dsc0472.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94871-dsc0473.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les informacions històriques i les imatges han estat facilitades per l'Ajuntament de Montesquiu. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 94872 | Edifici sobre el Rocal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-sobre-el-rocal | <p><span><span><span><span lang='CA'>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></span></p> <p> </p> | XX | Les restes estan parcialment ensorrades. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Les restes d’aquesta construcció es localitzen sobre el turó del Rocal, sota el qual hi ha el túnel del ferrocarril. Queden situades just sobre el riu Ter, aproximadament a l’alçada del final de la resclosa i l’inici del canal de la Fàbrica de Cal Trinxet.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Les restes conservades corresponen a diferents murs que defineixen una construcció que dibuixa un espai de planta rectangular. Els murs són de pedres de tall irregular lligades amb morter i carreus més ben tallats en algunes cantoneres. En algun punt també s’hi observen alguns maons ceràmics combinats amb la pedra. S’observen algunes cantoneres i també el que sembla una obertura, probablement una porta d’accés.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A l’extrem de l’estructura tocant al penya-segat s’hi conserven alguns elements metàl·lics, sobretot biguetes ancorades en una estructura, una base feta de pedra i maó massís, i també subjectades al mateix espadat. En el cingle s’hi poden veure algunes altres peces metàl·liques clavades.</span></span></span></span></p> | 08131-113 | A l’extrem sud-est del municipi, al capdamunt del Rocal. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Segons informacions orals recollides i proporcionades per l'Ajuntament de Montesquiu, sembla que aquesta estructura servia per recollir aigua del riu Ter, fent-la pujar pel Rocal per a poder-la apropar als trens de vapor de l’estació de Sant Quirze. Les màquines de vapor necessitaven carregar aigua per al seu correcte funcionament.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 42.1094105,2.2120617 | 434856 | 4662224 | 08131 | Montesquiu | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94872-dsc0437.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94872-dsc0444.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94872-dsc0450.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94872-dsc0451.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94872-edifici-estructura-rocal.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | 2023-10-01 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A tocar mateix d’aquestes restes hi ha una torre metàl·lica de la llum. La ubicació de les restes conservades és en una zona de difícil accés que en dificulta una visió general. Tampoc es coneixen notícies que aportin referències específiques sobre el seu ús i funcionalitat. Les imatges antigues conservades que s’han consultat no permeten concretar de quin tipus de construcció pot tractar-se.Les imatges han estat facilitades per l'Ajuntament de Montesquiu. | 98 | 45 | 1.1 | 2136 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml