API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Tipus	INSPIRE: Subtipus	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
95692	Església de Santa Maria	https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-2	<p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (1991). Santa Maria de Montmeló. Dins A. Pladevall (coord.). <em>Catalunya romànica</em>, vol. XVIII, (pp. 383-386). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CARRASCO, Maria Antonia; GUASCH, Manel i UMBERT, Josep (1995). <em>L’església de Santa Maria de Montmeló: 1050 anys</em>. Centre d’estudis Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CARRASCO MARTÍ, Maria Antonia (2019<em>). Redescobrim l’església de Santa Maria de Montmeló.</em> Jornades Europees del Patrimoni. Ajuntament de Montmeló i Centre d’Estudis Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CARBONELL ESTELLER, E. (1974). <em>L’art romànic a Catalunya: segle XII</em>; vol. II. Barcelona: Edicions 62.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>FERNÁNDEZ TORREGROSSA , A. (1946). <em>Breve historia de Montmeló</em>. Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>FERNÁNDEZ, A.; PIÑERO, A.; UMBERT, J. (1994). <em>Aproximació a la història de Montmeló: segles IX-X</em>. Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>FERNÁNDEZ, A.; PIÑERO, A.; UMBERT, J. (1994). <em>Aproximació a la història de Montmeló: segles X-X</em>II. Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MARTÍ BONET, J.M. (1981). <em>Catàleg monumental de l’arquebisbat de Barcelona</em>. Vallès oriental, vol. I. Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MAS, J. (1921). <em>Notes històriques del bisbat de Barcelona, XIII</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MONREAL TEJADA, L. (1948). <em>La primitiva iglesia de Montmeló y sus pintures románicas</em>. Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>UMBERT, J.; PIÑERO, A. (2000). <em>Antonio Aymar y Puig</em>. Centre d’estudis Montmeló, núm. <span>XX</span>. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>VILA i CARBASSA, Josep Maria (nn.cc<em>). Memòria de l’excavació arqueològica realitzada a l’església de Santa Maria de Montmeló (Vallès oriental</em>), juny-juliol de 1997.</span></span></span></span></p>	XI-XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'església parroquial de Santa Maria de Montmeló és d'una sola nau, de planta rectangular, capçada a tramuntana amb diferents recrescuts de la coberta, que està feta de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'església ha estat objecte d'una restauració, que n'ha eliminat l'antiga façana neoclàssica, que tenia el portal de llinda recta, un ull de bou i un capcer ondulat que cobria el carener. Actualment, hi ha un portal adovellat fet de dovelles de pedra vermella sobre el qual se situa una cornisa motllurada i, per damunt, set arcs cecs de mig punt. L'ull de bou ha estat cobert per una finestra de mig punt d'una esqueixada. La cornisa motllurada ha estat eliminada i resta inacabada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'interior de la nau és de volta de canó reforçada per arcs torals, que transmeten les càrregues a pilastres adossades, que estan coronades per senzills capitells compostos. Aquest s'uneixen a una cornisa motllurada que segueix tot el perímetre de la nau i n'interrelaciona tots els elements. L'església disposa de diverses capelles laterals i està encapçalada per un absis quadrat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Està bastida a partir de l'ampliació d'una església romànica del segle XII, de la qual se’n conserven alguns elements integrats a la nova construcció. Aquesta s'amplia enderrocant el mur nord de l'església romànica i utilitzant el mur sud per situar-hi la façana principal. El parament és de paredat arrebossat en les façanes laterals i filades de carreus a la façana principal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El temple anterior era de planta rectangular amb la façana orientada a ponent i capçada a llevant per un absis semicircular amb coberta de quart d'esfera. Aquest absis es manté en l'actual construcció, transformat en capella lateral. És fet amb varies filades de carreus sense escairar sobre un sòcol lleugerament atalussat i només disposa de dues petites obertures situades a la part baixa; s'obre a la nau, a l'interior, per mitjà d'un doble arc triomfal fet de dovelles petites, ben escairades. En el brancal esquerre de l'arc s'hi conserva un petit capitell de tipus visigòtic; segons la decoració de les dues cares visibles, es tracta d'una senzilla tija central acabada en volutes, probablement reutilitzat de l'església primigènia del segle X. En aquest absis es conserven les restes de pintura de l'època.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El campanar se situa a l'angle sud-occidental de la nau, a l'esquerra de la façana i integrat a aquesta. Està format per dos cossos superposats. El cos inferior és d'origen romànic fet amb filades regulars de pedres amb carreus cantoners. Disposa de diversos cloquers d'arc de mig punt. És cobert pel cos de les campanes del segle XVIII amb obertures de mig punt fetes de maons a plec de llibre. La coberta és del tipus piramidal.</span></span></span></span></span></p>	08135-2	Carrer de Santa Maria, núm. 1	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 945, s’esmenta l’existència del temple, dins l'acta de consagració de l'església del monestir de Sant Pere de les Puel·les, feta pel bisbe Guilarà,, que diu que vol que ben aviat tingui prevere propi. Un altre document, de l'any 991, acredita la pertinença a Sant Pere de les Puel·les. En ell es reconeixen les dotalies del cenobi, després de la destrucció de Barcelona per Almansor, l'any 985.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant molts segles, el domini de l'església comporta nombrosos enfrontaments entre el bisbe de Barcelona i l'abadessa del monestir de les Puel·les. Fins el punt de cedir el domini al Papa.</span></span></span></span></span></p>	41.5500665,2.2491905	437383	4600095	08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95692-0201.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95692-0202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95692-0203.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95692-0204.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95692-0205.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95692-0206.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós			BCIL	2024-11-18 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda		94\|98\|85	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95693	Campanar de l'església de Santa Maria	https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-de-lesglesia-de-santa-maria-0	<p>AA.DD (1991). Santa Maria de Montmeló. Dins A. Pladevall (coord.). <em>Catalunya romànica</em>, vol. XVIII, (pp. 383-386). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</p> <p>CARRASCO, Maria Antonia; GUASCH, Manel i UMBERT, Josep (1995). <em>L’església de Santa Maria de Montmeló: 1050 anys</em>. Centre d’estudis Montmeló.</p> <p>CARRASCO MARTÍ, Maria Antonia (2019<em>). Redescobrim l’església de Santa Maria de Montmeló.</em> Jornades Europees del Patrimoni. Ajuntament de Montmeló i Centre d’Estudis Montmeló.</p> <p>CARBONELL ESTELLER, E. (1974). <em>L’art romànic a Catalunya: segle XII</em>; vol. II. Barcelona: Edicions 62.</p> <p>FERNÁNDEZ TORREGROSSA , A. (1946). <em>Breve historia de Montmeló</em>. Barcelona.</p> <p>FERNÁNDEZ, A.; PIÑERO, A.; UMBERT, J. (1994). <em>Aproximació a la història de Montmeló: segles IX-X</em>. Centre d’Estudis de Montmeló.</p> <p>FERNÁNDEZ, A.; PIÑERO, A.; UMBERT, J. (1994). <em>Aproximació a la història de Montmeló: segles X-X</em>II. Centre d’Estudis de Montmeló.</p> <p>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</p> <p>MARTÍ BONET, J.M. (1981). <em>Catàleg monumental de l’arquebisbat de Barcelona</em>. Vallès oriental, vol. I. Barcelona.</p> <p>MAS, J. (1921). <em>Notes històriques del bisbat de Barcelona, XIII</em>.</p> <p>MONREAL TEJADA, L. (1948). <em>La primitiva iglesia de Montmeló y sus pintures románicas</em>. Granollers.</p> <p>UMBERT, J.; PIÑERO, A. (2000). <em>Antonio Aymar y Puig</em>. Centre d’estudis Montmeló, núm. XX.</p> <p>VILA i CARBASSA, Josep Maria (nn.cc<em>). Memòria de l’excavació arqueològica realitzada a l’església de Santa Maria de Montmeló (Vallès oriental</em>), juny-juliol de 1997.</p> <p> </p>	XII-XVIII		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>El campanar romànic era de base quadrada amb un sòcol cec a la part inferior, un primer nivell on estaven situades les campanes i una finestra a cada costat. Des de l'exterior es poden veure dues de les finestres (les dels costats sud i oest). Les dues finestres restants es poden veure des de l'interior de l'escala d'accés a la torre-campanar, així com la coberta piramidal o capitell que coronava l'antic campanar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'últim cos es va afegir durant les remodelacions del segle XVIII. Segueix la mateixa estructura que el medieval. Es van obrir noves finestres de mig punt, dues per costat, allargades. Les dels costats nord i sud estan obertes i són dobles, les dels altres costats es van tapiar. També es va cobrir amb una coberta piramidal i, en els angles, s'hi van fer merlets de maó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Amb les reformes dels anys 60 del segle passat es va suprimir l'accés des del cor, ja que es va desmuntar per deixar lliure l'absis romànic. Tampoc es conserva un accés que hi havia des de la rectoria.</span></span></span></span></span></p>	08135-3	Carrer de Santa Maria, núm. 1	<p>Es construeix a finals del segle XI o principis del XII en substitució del campanar de cadireta. En aquest moment es quan també es construeix l'àbsis.</p>	41.5499676,2.2491171	437377	4600084	08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95693-0301.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95693-0302.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95693-0303.jpg	Legal	Romànic\|Neoclàssic\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós			BCIL	2024-11-18 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda		92\|99\|85	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95695	Can Guitet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guitet	<p><span><span><span><span lang='CA'>CANTARELL, Ignasi. (1991). La masia de Can Guitet. Dins <em>El Mirall de Montmeló</em>, núm. 3, novembre de 1991, pp. 14-15.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p>	XV-XVI	Només es conserva la façana principal.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>De la masia de Can Guitet només se'n conserva la seva façana principal, orientada a migdia. Es troba en una esplanada sense edificar, dins l'àrea d'influència del Circuit de Catalunya. Constava de planta baixa i pis i la coberta era a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. Aquesta, s'estructura a partir de tres eixos simètrics de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa pel portal d'accés, l'eix central, i dues finestres en els eixos laterals. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El portal és dovellat dentat i d'arc de mig punt, mentre que les finestres són de llinda recta. A la dovella central hi destaca un escut i la inscripció 'RESTAURADO / 1912'. Originàriament, les finestres seguien el mateix esquema que el portal, amb els brancals i la llinda alternant dovelles desiguals; però a les darreres restauracions es van igualar. A la planta pis, hi ha una finestra a cada eix, una damunt el portal i una damunt de cada finestra de la planta baixa. En aquest cas són d'arc conopial gòtic i dentat, amb arquet i amb impostes decorades amb motius vegetals i geomètrics, amb rosetes i cares antropomorfes en els permòdols de la central i la de la dreta. El parament és fet de còdols sense arrebossar, però antigament estava arrebossat i sota el carener hi havia un rellotge de sol.</span></span></span></span></span></p>	08135-5	Polígon 1, Parcel·la 86	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per la documentació, sabem que era coneguda com a Can Vaja, degut a que un dels cap de casa que surt en el fogatge de 1497, s'anomena en 'Vaya'. També apareix en el fogatge de 1553, quan March Vaya n'és alcalde. I, finalment, amb un document de venda de l'any 1639, quan Miquel Vaja la ven a Pere Guitet. A partir d'aquest moment i fins l'actualitat s'ha conegut com a Can Guitet. Fins i tot quan es perd la línia successòria i passa a ser propietat dels Pellicer.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 1976 el Consorci de la Zona Franca de Barcelona la compra juntament amb les terres del voltant. Després, una part d'aquestes terres passen al RACC per a la construcció del nou Circuit de Catalunya. El Consorci cedeix la masia i el seu entorn proper a l'Ajuntament de Montmeló, que n'és propietari.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 1986 es comença un procés de restauració, dirigit per Narcís Tusell i Borràs, per utilitzar-la com espai polivalent, que queda interromput i la masia queda abandonada. L'any 1992 es converteix en una discoteca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Finalment, l'any 2011 es procedeix a l'enderroc del bloc afegit i la coberta metàl·lica, quedant amb l'aspecte actual.</span></span></span></span></span></p>	41.5643343,2.2505749	437512	4601677	08135	Montmeló	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95695-0501.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95695-0502.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95695-0503.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95695-0504.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95695-0505.jpg	Legal	Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Sense ús			BCIL	2024-08-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Durant uns anys, es va aixecar una estructura metàl·lica amb coberta de fibrociment darrera la façana.Davant hi havia l'era i el pou, del que se'n conserva alguna resta.	94\|85	47	1.3	1761	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95696	Cal Carreter	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carreter-2	<p><span><span><span><span lang='CA'>CANTARELL, Ignasi. (1992). Cal Carreter, una masia al mig del poble. Dins <em>El Mirall de Montmeló</em>, núm. 6, abril de 1992, pp. 27-29.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p>	XVIII		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Cal Carreter és una masia de planta basilical que es troba al carrer Major, envoltada de la trama urbana. És a dir, en el que havia estat el Camí Ral, la principal via de comunicació de Montmeló. La característica principal de les plantes basilicals com aquesta és que el cos central és més alt que els dos laterals. La coberta és de teules àrabs, però en el cos central és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia; mentre que la coberta dels cossos laterals és a una vessant. Consta de planta baixa, pis i golfes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A nivell compositiu, la façana s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa trobem el portal d'accés, a l'eix central, una finestra al lateral esquerre i una porta de serveis a l'eix dret. En la planta, pis hi ha un balcó amb barana de ferro a sobre del portal i dues finestres als laterals. A les golfes, s'obre una altra finestra. Totes les finestres, a excepció de la dreta del primer pis, són de llinda recta i el portal d'arc rebaixat. Els murs són de paredat i estan arrebossats sense pintar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l'interior, es conserva la distribució característica d'aquestes masies amb les modificacions i canvis d'usos propis de cada època: a la planta baixa la cuina, el celler, l'estable i l'escala d'accés a la planta pis, on hi ha la sala i les estances laterals. Les golfes, que servien per emmagatzemar aliments, ara són una altra estança.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Davant la casa hi ha un barri tancat mitjançant un mur d'obra i una gran porta metàl·lica de recent construcció.</span></span></span></span></span></p>	08135-6	Carrer Major, núm. 48	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>La primera referència documental que es coneix d'aquesta casa és de l'any 1776, quan Salvador Tussell, nom amb el que era coneguda la masia, ven nou quartans a Jaume Torrents. També quan aquest Jaume Torrents llega la casa al seu fill Josep. Més tard, aquest ven un tros a Miquel Riera i li concedeix el permís per edificar un o dos cossos a tramuntana, vora el Camí Ral.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En el repartiment de l'any 1803 hi consta el que han de pagar els '<em>individuos i les terres</em>' per '<em>la casa Tosell posehida por Mariano</em>'. També surt en el '<em>Reparto por menor a la Contribució general de la parròquia i terme de Montmeló per l'any 1817</em>' en el qual hi ha registrat el que ha de pagar cada casa per la producció.</span></span></span></span></span></p>	41.5508300,2.2460200	437120	4600182	08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95696-0601.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95696-0602.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2024-08-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda		98\|119\|94	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95697	Can Puig	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puig-14	<p><span><span><span><span lang='CA'>GARCIA-PEY, Enric; SALVADOR CORROS, Montserrat (2005). <em>Montmeló. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p>	XVIII		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Can Puig és una masia situada a la via principal de la població, l'antic Camí Ral, que en aquest tram pren el nom del Sant Crist de la Grua, per la capella que hi ha a prop. Es tracta de la característica masia de planta basilical. És a dir, de planta rectangular i tres cossos, on el cos central és més alt que els laterals. Aquest té la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia, mentre que els cossos laterals tenen la coberta a un vessant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Consta de planta baixa, pis i golfes. L'accés principal s'efectua per un portal d'arc rebaixat fet de maons. Un segon portal se situa en un annex de planta baixa, amb terrassa superior que s'adossa a la crugia de ponent, amb unes escales que permeten accedir a la terrassa des del pati. La resta d'obertures són de llinda recta, sense decoració, a excepció de la finestra de la sala que té un ampit rectilini. A la façana nord, hi ha tres finestres més amb les mateixes característiques.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El parament està completament arrebossat i pintat de color ataronjat. La construcció se situa dins un barri tancat envoltat d'edificis contemporanis i adossat per la part posterior a un bloc de pisos de recent construcció.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El barri té l'accés des del carrer Monturiol.</span></span></span></span></span></p>	08135-7	Carrer del Sant Crist / cantonada amb el Passatge Monturiol	<p>La primera notícia documental és al cadastre de l'any 1803, on hi consta una 'casa Puig posehida y abitada por Joseph Puig y Carrenca', com de 2a categoria. També surt una casa de Joseph Puig en el 'Reparto por menor a la Contribució general de la parroquia i terme de Monmeló per lany 1817', en el qual hi ha registrat el que ha de pagar cada casa per la producció.</p>	41.5492505,2.2411492	436712	4600010	08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95697-0701.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95697-0702.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95697-0703.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2024-08-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Es tracta d'una construcció del segle XVIII amb reformes i afegits d'èpoques posteriors.	98\|119\|94	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95698	Can Butjosa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-butjosa	<p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p>	XVIII		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Masia situada enmig de camps de conreu, al peu del Camí de Parets o de Montmeló, segons des d'on es parli (Parets del Vallès o Montmeló), tot i que l'AP7 hi passa molt a prop. Es tracta d'una masia de tipus basilical. És a dir, de tres cossos, amb el central més elevat que els laterals. La coberta del cos central és a dues aigües i té un carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Els cossos laterals són d'un únic aiguavés. El cos central consta de planta baixa, pis i golfes; mentre que els laterals consten només de planta baixa i pis. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. En l'eix central, a la planta baixa, hi trobem el portal d'entrada, un balcó a la planta pis, amb barana de ferro, i una finestra a les golfes. El portal és d'arc escarser i les dues finestres de llinda recta. En els eixos laterals, hi trobem una finestra a la planta baixa i en el pis, també, de llinda recta. Totes les obertures tenen un emmarcament amb brancals, ampits i llindes de pedra granítica ben treballada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Destaca un rellotge de sol situal al primer pis, a mà dreta de la balconada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Adossat al cos de ponent, hi havia les porqueres que encara es conserven. Formant un angle de 90 graus, s'ha aixecat un altre cos que consta de planta baixa i pis. L'interior de la planta baixa conserva l'estructura original, amb la cuina i la llar de foc al cos esquerre i el celler al fons.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es conserva en gran part, l'era de pedra situada al davant de la casa, el pou i una pica.</span></span></span></span></span></p>	08135-8	Camí de Parets, núm. 63	<p>El primer document escrit del que se'n té referència és de l'any 1699. Es tracta de l'escriptura de la compra de la parcel·la on s'aixeca la casa.</p> <p>L'any 1850 Bartomeu Butjosa compra la finca i la família n'ha estat la propietària fins recentment, amb la mort del darrer descendent de la família.</p>	41.5557539,2.2427287	436850	4600730	08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95698-0801.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95698-0802.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95698-0803.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95698-0804.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95698-0805.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95698-0806.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2024-08-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Abans pertanyia al terme municipal de Parets del Vallès.	119\|94	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95701	Cal Nen	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nen-1	<p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p>	XVI-XVIII		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Cal Nen és una antiga casa de dos cossos, entre mitgeres, situada a la via principal del municipi, l'antic Camí Ral, que pren el nom de carrer Major.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Però l'element més destacat d'aquesta casa és la finestra gòtica de la planta pis. És de doble arc lobulat amb l'interior dels lòbuls decorats. Es recolza sobre impostes amb motius vegetals.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També es conserven alguns elements arquitectònics singulars, com són el ràfec de triple imbricació o una finestra senzilla amb ampit motllurat.</span></span></span></span></span></p>	08135-11	Carrer Major, núm. 7	<p>Tot i que no es conserva documentació relacionada amb la construcció d'aquesta casa, sí que es tenen referències de que el Cami Ral es comença a urbanitzar a partir del segle XVI, data que concorda estilísticament amb la finestra conservada.</p>	41.5512698,2.2480452	437289	4600229	08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95701-1101.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95701-1102.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95701-1103.jpg	Legal	Modern\|Popular\|Gòtic	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu			BCIL	2024-08-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	La finestra s'ha transformat en un balcó amb barana de ferro.	94\|119\|93	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95702	Molí de la Torre Pardalera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-torre-pardalera	<p><span><span><span><span lang='CA'>GARCIA-PEY, Enric; SALVADOR CORROS, Montserrat (2005). <em>Montmeló. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p>	XX	S'han extret les aspes per culpa d'una esquerda que amenaçava trencament. Es troben en els magatzems del Circuit a l'espera d'una restauració.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Molí aiguader mogut amb energia eòlica, instal·lat en una torre de secció quadrada. Està dividit en dos cossos. El parament inferior està fet de còdols units amb morter i la part superior està feta de maons. La porta d'accés està situada a la façana de migdia i és d'arc de mig punt, amb maons posats a plec de llibre. A cadascuna de les façanes hi ha una petita obertura allargada en forma d'espitllera. El coronament és de terrat pla, amb barana metàl·lica que arrenca de quatre pilars, ubicats als angles. En aquest terrat és on estaven instal·lades les aspes i l'arbre.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els molins aiguaders acostumen a ser de mides reduïdes i consten del cos principal o torre i l'arbre. Es basen en una roda proveïda de raigs sobre la que es munten les pales, normalment metàl·liques, inclinades a modus d'hèlix al voltant d'un eix, que és horitzontal. Per aquest motiu és necessari orientar-los en direcció al vent. El timó o panell fa aquesta funció automàticament. Aquesta estructura s'acostuma a muntar a certa alçada per agafar millor el vent, sobre una torre que pot ser d'obra, com en aquest cas, però també de fusta o metàl·lica.</span></span></span></span></span></p>	08135-12	Camí Mas La Moreneta, s/n	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>El molí formava part del conjunt de la Torre Pardalera, que havia estat propietat del monestir de Sant Pere de les Puel·les fins a la desamortització de l'any 1855.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La Torre Pardalera també era coneguda amb el nom de Torre Solera. Les referències més antigues de la casa es troben en el fogatge de l'any 1553. També s'esmenta en la contribució de 1817 i en el Nomenclàtor de la província de Barcelona de l'any 1860, on hi consta com '<em>Alqueria / casa de labor de una hacienda</em>'.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La finca fou adquirida pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona, l'any 1976. El RACC adquirí part d'aquestes terres per a la construcció del Circuit de Barcelona-Catalunya, inaugurat l'any 1991, que va enderrocar la masia i hi va deixar com a testimoni el molí de vent.</span></span></span></span></span></p>	41.5666758,2.2589725	438215	4601932	08135	Montmeló	Restringit	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95702-12020.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95702-12030.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95702-12040.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Simbòlic			BCIL	2024-08-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	De la torre Pardalera només es conserva aquest molí, l'era i alguns elements enjardinats com murs i una tanca amb porta de ferro a dos batents. Fora el Circuit també hi ha dues basses que podrien haver format part de la finca.	98	47	1.3	1761	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95708	Can Dotras	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-dotras	<p><span><span><span><span lang='CA'>GARCIA-PEY, Enric; SALVADOR CORROS, Montserrat (2005). <em>Montmeló. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Can Dotras és un edifici aïllat, situat als quatre vents, amb tipologia de casa jardí. És de planta rectangular i consta d'un volum principal, de planta quadrada, format per planta baixa i dos pisos, amb una torre-mirador, de planta rectangular, a sobre. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. La façana s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat i separades horitzontalment per una petita cornisa. Les de la planta baixa són d'arc de mig punt, unides per la imposta. A la primera planta són de llinda recta i també estan emmarcades. Per últim, a la segona planta són d'arc de mig punt, més estretes i unides entre si a l'alçada de les impostes. La façana es completa amb una cornisa motllurada i motllures a imitació de columnes a les cantonades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al costat de ponent se li adossa un volum porxat amb arcs de mig punt, de planta baixa amb terrassa superior delimitada per una balustrada d'obra i dues torres que no superen l'alçada del cos principal. Són de planta rectangular i de coberta composta. L'edifici se situa dins un pati enjardinat i delimitat per una tanca d'obra i una reixa de ferro forjat.</span></span></span></span></span></p>	08135-15	Carrer de Vic, núm. 5	<p>Coneguda originàriament per Ca l'Advocada, ja que hi vivia l'Ernesta Raüll de Verdier, casada amb l'advocat Francesc de Paula Caballer. Possiblement prengués ella el protagonisme per tractar-se d'una de les persones més riques de la població durant el segle XIX.</p> <p>El nom de Can Dotras és posterior, quan el propietari fou el músic i compositor Joan Dotras Vila. </p> <p>Durant els primers anys del franquisme la planta baixa fou el local social de la Falange.</p> <p>L'any 1999, l'Ajuntament inicia les obres de rehabilitació de l'edifici per convertir-lo en un geriàtric, a través d'una escola-taller.</p>	41.5522574,2.2482169	437305	4600339	08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95708-1501.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95708-1502.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95708-1503.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95708-1504.jpg	Legal	Eclecticisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Social			BCIL	2024-08-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda		102\|98	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95710	Can Gil	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gil-1	<p><span><span><span><span lang='CA'>CARRASCO MARTI, Maria Antonia (1998). Can Gil: un exemple d’arquitectura del segle XIX a Montmeló, el camí cap el modernisme. Dins el <em>Butlletí del Centre d’Estudis Montmeló</em>, núm. 3.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SUBIAS PUJADAS, M.P. (1989). <em>Pujol i Bausis, centre productor de ceràmica arquitectònica a Esplugues de Llobregat.</em> Ajuntament d’Esplugues.</span></span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Can Gil, també conegut com el Cafè de baix, se situa al carrer Major, antic Camí Ral i principal via de comunicació del municipi.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es tracta d'un edifici entre mitgeres de planta rectangular. Consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, que està acabada en un ràfec, sostingut per bigues recolzades en mènsules de pedra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana s'estructura a partir de set eixos de verticalitat a la planta baixa i tres a la planta pis. A la planta baixa, s'hi han fet noves obertures per adaptar-lo als nous usos. En aquesta planta també hi ha dos establiments comercials, a més de dos habitatges a la planta pis.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana de l'edifici es caracteritza per estar totalment esgrafiada, imitant carreus regulars, sobre un sòcol llis, trencat per les obertures i per una franja horitzontal que separa la planta baixa de la planta pis. Totes les obertures són de llinda recta, amb guardapols motllurat. A la planta baixa hi ha dos portals per accedir als comerços i dos pels habitatges. També hi ha dues finestres amb reixa de ferro. Les tres finestres de la planta pis tenen un balcó corregut, suportat per mènsules de doble perfil corbat i protegit per una barana de ferro forjat. Sota el ràfec, s'hi obren tres forats de ventilació que tenen al mig una motllura en forma de fulla de trèvol.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>De l'interior, hi destaquen les rajoles modernistes que es conserven a les parets dels fogons de la cuina, decorades amb motius florals i geomètrics de colors ocres, marrons i blaus sobre fons blanc. Van ser fabricades a la industria ceràmica Pujol i Bausis d'Esplugues de Llobregat.</span></span></span></span></span></p>	08135-17	Carrer Major, núm. 34-36	<p>Can Gil era un cafè-fonda on s'hi feia teatre i ball. Però abans havia estat el Cafè de baix, en contraposició a l'altre cafè que hi havia al carrer Major, per separar-se ideològicament, ja que en un s'hi reunia la gent de dretes i en l'altre la d'esquerres.</p> <p>Quan l'any 1925 els propietaris deixen el negoci, un grup de clients decideix fundar una societat recreativa.</p>	41.5510792,2.2469281	437196	4600209	08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95710-1701.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95710-1702.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95710-1703.jpg	Legal	Historicista\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu			BCIL	2024-08-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Es tracta d'una construcció del segle XIX d'estil historicista.	116\|98	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95711	Masia Castellcanigó del Vallès	https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-castellcanigo-del-valles	<p><span><span><span><span lang='CA'>CARRASCO MARTI, Maria Antonia (2000). Un passeig per l’arquitectura de Montmeló. Barri El Casino. Dins el <em>Butlletí del Centre d’Estudis Montmeló</em>, núm. 4, pp. 66-69.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Edifici d’estil modernista ubicat a la cantonada entre el carrer de Salvador Espriu i de l'Onze de setembre. És de planta irregular formada per dos volums, bastits l'any 1920 sobre un antic mas datat al segle XVII. Actualment fa mitgera amb torres unifamiliars adossades a la façana de ponent i també té un cos adossat a llevant. Sobretot, aquest darrer cos en desvirtua el plantejament visual de l'arquitectura original, que li donava a la construcció una preponderància visual des dels quatre costats.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El volum principal és de planta rectangular, al qual se li adossa un segon volum de planta irregular amb una torre, de planta quadrada, que sobresurt de la façana de tramuntana. Del volum rectangular destaca el coronament de les façanes amb merlets esglaonats decorats amb una combinació de rajoles blanques i blaves. Aquesta decoració de colors és recurrent en tot l'edifici.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la façana posterior, s'hi obre una galeria definida per pilars de maons de secció quadrada. El volum de l'extrem oriental també està coronat per un emmerletat esglaonat decorat amb una sanefa ceràmica entre dues franges motllurades de color ocre. Allà s'hi situa la torre, que s'adossa a tramuntana. És de planta rectangular i consta de semisoterrani, planta baixa i dos pisos. L'entrada està situada al xamfrà. És de llinda recta i s'hi accedeix per una escala protegida per una barana, de perfil esglaonat, decorada amb rajoles en escacat. Està emmarcada per un arc de maons a plec de llibre amb el nom de l'edifici, 'Masia Castell Canigó del Vallès'. L'espai entre l'arc i la llinda del portal està revestit de trencadís.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Damunt de l'entrada principal, hi ha una obertura amb un balcó que sobresurt del pla de la façana i que té una barana de ferro forjat. Les obertures són de llinda recta emmarcades per arcs escalonats. Igual que a la porta d'accés, es repeteix el trencadís entre l'espai de les llindes i dels arcs. Les finestres, una a cada façana, tenen una jardinera revestida de trencadís. Sobre aquest i a banda i banda hi ha una inscripció que diu: 'PRIMERA / PIEDRA' i 'SICLE XVII / AÑO XIIII'.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al segon pis hi ha una doble arcada cega formada per tres arcs rebaixats de maons a plec de llibre amb decoració de peces ceràmiques a l'interior. La situada en la façana nord representa l'escut de Barcelona i el de Catalunya, i en la façana oest hi trobem un Sant Jordi amb el drac i la Mare de Déu de Montserrat. Al damunt i enmig d'aquestes arcades, hi ha un arc cec del mateix tipus que els anteriors però amb l'interior recobert de rajoles de ceràmica decorades amb motius florals. Una inscripció a la cantonada indica 'RESTAURACIÓN MCMXX'.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana posterior segueix el mateix esquema compositiu i decoratiu, amb una gran arcada de maons a la planta primera i un balcó protegit amb barana de ferro forjat a la planta segona amb la inscripció a sota de 'Castell Canigó'.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La tanca del pati està feta de pilars d'obra amb coronament amb forma de piràmide quadrangular. La part superior dels pilars està decorada amb una sanefa de rajoles. La barana i la porta són de ferro forjat.</span></span></span></span></span></p>	08135-18	Carrer Onze de setembre, núm. 20	<p>Conservades al soterrani de l'edifici, s'hi localitzen dues arcades que corresponen al primitiu mas, datat l'any 1614. L'actual construcció és de 1920, per servir de residència d'estiueig a Delfí Sabadell i Serra i la seva família.</p> <p>És molt similar a un altre edifici bastit entre els anys 1914 i 1918, propietat del mateix Delfí Sabadell, situat a la cruïlla dels carrers, La Corunya i l'Avinguda Meridiana de Barcelona.</p>	41.5479324,2.2487080	437341	4599858	08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95711-1801.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95711-1802.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95711-1803.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95711-1804.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95711-1805.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95711-1806.jpg	Legal	Modernisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2024-08-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	També es coneix com a Can Sabadell.	105\|98	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95726	Cases Forés	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-fores	<p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Conjunt de quatre cases entre mitgeres amb jardí davanter. Són de planta rectangular i consten d'una única planta baixa. Les cobertes són de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a les façanes principals, orientades a migdia. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La composició de les façanes s'estructura a partir de dos eixos de verticalitat definits per la porta d'entrada i una finestra lateral. Totes les obertures són de llinda recta, damunt la qual hi ha un guardapols amb decoració vegetal. Entre les obertures i la cornisa volada, hi ha els espiralls de respiració de la cambra de ventilació, amb motius florals ornamentals.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El parament de la tanca d'obra és arrebossat en la seva major part, a excepció de la casa del número 8 que és de paredat. Damunt hi ha una tanca de ferro. Les portes d'accés al jardí també són de ferro. Es conserven dos parterres delimitats d'obra entre els números 6 i 8 i entre el 8 i el 10.</span></span></span></span></span></p>	08135-27	Carrer del Sant Crist, núms 6, 8, 10 i 12		41.5496204,2.2423566	436813	4600050	08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95726-2701.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95726-2702.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95726-2703.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95726-2704.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial			BPU	2024-05-09 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda		119\|98	46	1.2	1762	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95733	Hostal de la Grua	https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-de-la-grua	<p><span><span><span><span lang='CA'>ARITZETA, M. (1994). <em>Viles i ciutats de Catalunya</em>. Barcino.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GUASCH, Manel i UMBERT, Josep (2008). <em>Montmeló, 115 anys d’imatges</em>. Centre d’estudis Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PIÑERO, Àngel i UMBERT, Josep (2009). <em>Aproximació a la història de Montmeló: segles IX-X</em>. Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p>	XVI-XX		<p><span><span><span>Actualment, l'Hostal de la Grua és un edifici entre mitgeres, amb construccions modernes als costats, situat al carrer del Sant Crist de la Grua, davant mateix de la capella homònima. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs, però a un únic vessant. Fet que podria indicar que es tracta només d'una part de l'hostal original. L'edifici actual és d'un únic cos, amb una disposició regular de les obertures, distribuïdes en tres eixos de verticalitat, definits en planta baixa pel portal d'entrada, al mig, i dues finestres reixades als costats, amb persianes de llibret, que arrenquen d'un guardapols en forma de teulada. L'ampit està revestit de peces de ceràmica blava. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta pis, hi ha un balcó amb barana de ferro i dues finestres, amb persiana de llibret als costats. Totes les obertures són de llinda recta. La façana es remata amb una cornisa que amaga el carener. Hi ha un rellotge de sol pintat de forma quadrada sense línies horàries i amb els números en caràcters romans. Es troba entre els dos respiralls de ventilació de la cambra d'aire. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana nord-est hi ha una petita finestra amb una reixa amb motius entrellaçats dins una forma el·líptica.</span></span></span></p>	08135-32	Carrer del Sant Crist, núm. 22	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>El barri del Sant Crist de la Grua, tot i que actualment és del municipi de Montmeló, anteriorment pertanyia al terme municipal de Parets. L'hostal de la Grua surt esmentat nombroses ocasions en la documentació conservada. Per exemple, en el fogatge de 1553 de Parets consta un 'Matheu Bach fuster qui esta en la ferreria de la Grua i en Trancolet qui esta en l'hostal de la Grua'.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També surt dibuixat junt amb la Capella del Sant Crist, en el plànol del terme i parròquia de Montmeló de l'any 1747, i que es troba a l’Arxiu de Sant Pere de les Puel·les.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En el segle XVIII, el baró de Maldà va recollir les impressions dels seus viatges en un dietari. Segons explica, va passar per Montmeló entorn de 1775 i diu que el poble és a un quart d'hora de passada la casa o hostal de la Grua. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També cita l'hostal en Vicenç Plantada en la seva 'Excursió a Montmeló' del 12 de maig de l’any 1881. Diu que després de passar el riu Tenes pel pont del ferrocarril, deixa a l'esquerra el Trench que havia estat un hostal, can Gurguí, can Ribera, can Puig i el famós hostal de Grua, davant del qual hi ha una capelleta en la qual es venera el Sant Crist que deixà Sant Vicenç Ferrer després de fer un sermó i un miracle. D'aquest miracle de Sant Vicenç Ferrer a la Grua hi ha diferents versions. Unes diuen que quan el sant passà per l'hostal de camí a Barcelona, va reproduir el miracle de la multiplicació dels pans i dels peixos, però en aquest cas fou amb vi i pans. Unes altres diuen que va treure vi del pou que antigament existia al costal de l'hostal.</span></span></span></span></span></p>	41.5491913,2.2416227	436751	4600003	08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95733-3201.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95733-3202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95733-3203.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2024-05-09 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	A través de fotografies antigues s'aprecia que era un edifici de planta baixa i pis, amb el carener paral·lel a la façana. El portal d'accés era d'arc de mig punt i a la dovella central hi havia una petxina de pelegrí. A cada costat hi havia dues finestres reixades. Cadascuna d'elles tenia una altra finestra més petita al costat i una porta d'arc rebaixat. Al primer pis hi havia dos balcons. Al costat dret hi havia un barri d'entrada amb una porta d'accés de mig punt i al davant hi havia un pou. A l'altre costat del camí hi havia la capella del Sant Crist de la Grua mirant cap a Mollet.	98\|119\|94	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95743	Mons Observans	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mons-observans	<p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (1984). <em>Els orígens de Granollers i del Vallès Oriental</em>. Col·lecció Pobles de Catalunya. Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Catalunya. Volum 1: Granollers</em>. Generalitat de Catalunya: Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2005). <em>Montmeló: temps, camins i gent</em>. Ajuntament de Montmeló: Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>AGUILAR GUILLÉN, Àngels. (1993). Avanç preliminar a l’estudi dels cadastres romans a la comarca del Vallès (Barcelona). Dins <em>Estudios de la antigüedad</em>, núm. 6-7, pp. 119-131.</span></span></span></span></p> <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). <em>Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès</em>. Ajuntament de de Montornès del Vallès. </p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BARBERÀ, J. I PANYELLA, A. (1950). Una estación ibero-romana en Montmeló (Barcelona). Primeras notes. Dins <em>Estudios</em>, núm. 1, pp. 5 Seminario de estudiós arqueológicos y etnológicos. Federación espanyola de Montañismo. Delegación regional catalana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CANTARELL, Ignasi i ESTRADA, Josep (1998). La vil·la romano-republicana de can Massot (Montmeló) i el seu camp de sitges. Dins M. Mayer, JM Nolla i J. Pardo (ed). De les estructures indígenes a l’organització provincial romana de la Hispania Citerior. Actes de les Jornades Internacionals d’Arqueologia romana; Granollers, 1987. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CHORÉN TOSAR, J. (2006). Instal·lació d'una tanca sota control arqueològic al jaciment de Can Tacó - Turó den Roïna (Montornès del Vallès-Montmeló, Vallès Oriental) Mem. Núm. 6887</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CHORÉN, Jordi; MERCADO, Mònica i RODRIGO, Esther (2007). El jaciment de Can Tacó: un assentament romà de caràcter excepcional al Vallès Oriental. Ponències Revista<em> del Centre d’Estudis de Granollers</em>, pp. 57-76.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CHORÉN, </span><span lang='CA'>Jordi; RODRIGO, Esther i MERCADO, Mònica (2008):<em> Memòria. Intervenció arqueològica a Can Tacó-Turó d'en Roïna (Montornès del Vallès-Montmeló, Vallès Oriental). </em>Intervenció juny-agost 2008. 2 Volums. Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CHORÉN TOSAR, J.; MERCADO, M.; RODRIGO, E. (2008). Memòria de la intervenció arqueològica a can Tacó - Turó d'en Roïna, 2006. Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia. 7475</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CHORÉN, J., RODRIGO, E. (2009): Memòria intervenció arqueològica a Can Tacó-Turó d'en Roïna (Montmeló, Montornès del Vallès, Vallès Oriental). Juny-juliol i setembre-octubre 2009. Mem. Núm. 9479</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1955<em>). Síntesis arqueològica de Granollers y sus alrededores. </em>Granollers: Museu de Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1969<em>). Vías y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona</em>. Comisión de Urbanismo de Barcelona.. Dins <em>Revista del Vallès</em>, núm. Monogràfic.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1993). Granollers a l’antiguitat. Dins <em>Revista del Vallès</em>, núm. Monogràfic.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep i VILLARONGA, Lluís (1967). La Lauro moneta y el hallazgo de Cànovas. Dins <em>Ampurias</em>, núm. XXVIII, pp. 135-194.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GARCIA I LLINARES, M. G. (ICAC); RODRIGO REQUENA, E. (ICAC-UAB) 2011-2012: Memòria de la intervenció arqueològica a can Tacó-Turó d’en Roina (Montmeló-Montornès del Vallès, Vallès Oriental).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GARCIA, G.; RODRIGO, E. (2012): Memòria de la intervenció arqueològica a Can Tacó - Turó d'en Roïna. (Montmeló - Montornès del Vallès, Vallès Oriental). Març 2011 - juny 2012. (3 vols.). Mem. Núm.: 11210.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em><span>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</span></em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span>JÀRREGA, Ramon; RODÀ, Isabel (1998). El <em>terminus augustalis</em> de Montornès: noves dades epigràfiques. Dins <em>Lauro</em>, núm. 16, pp. 5-12.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MAYER, Marc i RODÀ, Isabel (1997). Presentación. Dins G. Castellví, JP. Comps, J. Kotarba i A. Pezin (dir.): <em>Voies romaines du Rhône à l’Ebre: via Domitia et via Augusta</em>; Documents d’Archeologie française, núm. 61, pp. 114-125. París.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MERCADO, Mónica; PALET, Josep Maria; RODRIGO, Esther i GUITART, Josep (2006). El castellum de can Tacó / Turó d’en Roina (Montmeló – Montornès) i la romanització de la Laietana interior. Cap a un estudi arqueològic del jaciment i del territori: Dins <em>Notes</em>, núm. 21, pp. 241-266.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MERCADO PÉREZ, M.; ROGRIGO REQUENA, E. (2005). Intervenció arqueològica a Can Tacó - Turó d'en Roïna (Montornès del Vallès-Montmeló, Vallès Oriental). Mem. Núm. 6536</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MERCADO PÉREZ, M.; ROGRIGO REQUENA, E. (2006). Intervenció arqueològica a Can Tacó - Turó d'en Roïna (Montornès del Vallès-Montmeló, Vallès Oriental). Mem .Núm. 7384</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MERCADO, Mónica; RODRIGO, Esther (2007): Memòria. Intervenció arqueològica a Can Tacó-Turó d'en Roïna (Montornès del Vallès-Montmeló, Vallès Oriental) . Intervenció 2007. Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Mem. Núm. 7476</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MERCADO, Mónica; RODRIGO, Esther; FLOREZ, M.; PALET, Josep Maria i GUITART, Josep (2008). El castellum de can Tacó / Turó d’en Roina (Montmeló – Montornès) i el seu entorn territorial: Dins <em>Tribuna d’Arqueologia</em>, 2007, pp. 195-211.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PANOSA, MI (2002). <em>La història antiga de Montmeló (Vallès Oriental) a partir de la col·lecció Cantarell</em>. Dins Col·lecció Estudis del Museu de Montmeló, núm. 2.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>RODRIGO REQUENA, E. (2007). Memòria control arqueològic de la plantada d'arbres al Turó de les Tres Creus (2007). Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Mem. Núm. 6538</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>RODRIGO REQUENA, Esther (2012-2013). Memòria excavació Bienni 2012-2013. Intervenció arqueològica a Can Tacó -Turó d'en Roïna (Montmeló - Montornès del Vallès, Vallès Oriental). Núm. Mem. NÚM. 13395</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>UMBRIA FONT, Carme (1997). <em>Pla especial de protecció dels turons de les tres creus</em>. Memòria informativa. Diputació de Barcelona. Servei d’acció territorial.</span></span></span></span></p>	II-I aC		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Can Tacó-Turó d'en Roina, també conegut com <em>Mons Observans</em>, és un jaciment arqueològic romà, d’època republicana, que se situa en un petit turó de 120 m sobre el nivell del mar. Des del seu emplaçament es poden controlar els cursos fluvials del Mogent i del Congost i les vies de comunicació de la plana, entre les quals destaca la Via Hercúlia, coneguda més tard com la Via Augusta. La importància del lloc on s'ubica el jaciment com a partió i límit administratiu queda ben patent pel fet que no gaire lluny s'ha localitzat un <em>terminus augustalis</em>. El monument epigràfic consistia en una fita termenal d'època d'August que tenia la funció de delimitar el territori de dues ciutats. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquest establiment romà es construeix a mitjans del segle II aC i s'abandona pocs anys després, al principi del segle I aC, coincidint amb les fundacions de <em>Baetulo </em>(Badalona) i <em>Iluro </em>(Mataró). Els arqueòlegs l'interpreten com un possible <em>praesidium</em>. És a dir, un establiment militar, en aquest cas, punt de residència i de representació política del territori.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>S'estructura en quatre terrasses on es disposen els diferents àmbits. L'enclavament està format per dos cossos. Un primer cos, orientat de nord a sud i compost per 7 àmbits, presenta un perímetre de 69'76 m, amb una àrea de 300 m2; i un segon cos, amb una orientació nord-oest sud-est i compost per 19 àmbits, d'un perímetre de gairebé 180 m i presenta una àrea de 1.877'74 m2. El perímetre total del jaciment és de 194 m, amb una àrea total de 2.233 m2 (superfície provisional comptabilitzada fins l'any 2008). Està construït a la manera itàlica, amb paviments d'<em>opus signinum</em> i parets decorades amb pintures murals de primer estil pompeià.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>S'ha documentat un recinte perimetral emmurallat, amb un nivell de circulació intern amb una poterna, torres, i també un sistema de recollida i evacuació d'aigües. Pel que fa a les estructures d'habitació, l'àmbit 5 és el millor conservat; es tracta d'una estança luxosa per les motllures i estucs que s'hi han localitzat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Actualment, està a punt de publicar-se una monografia amb els resultats més recents de les darreres recerques.</span></span></span></span></span></p>	08135-38	Turó de Can Tacó - Turó d'en Roina	<p>El jaciment fou descobert l'any 1944, i excavat poc després pels professors J. Barberà i A. Panyella.</p> <p>L'any 1961 el doctor Ignasi Cantarell va fer noves prospeccions i va documentar restes d'<em>opus testaceum</em>, una placa de plom i estucs vermells.</p> <p>A la dècada dels anys 80 del segle passat, l'arqueòleg Joan Sanmartí <span lang='CA'><span><span><span><span>realitzà una prospecció superficial a la zona per tal de recollir informació per a la seva tesi doctoral. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els resultats d'aquesta prospecció foren la documentació de fragments de ceràmica ibèrica i un fragment de Campaniana B, interpretant el jaciment com una fortificació romana destinada a controlar una cruïlla de camins (...). Tanmateix no es pot excloure la possibilitat de que també hagués existit anteriorment en aquest indret un establiment indígena, segurament de petita grandària, tal vegada amb la mateixa funció de controlar i vigilar els camins. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>L'assentament s'ha excavat, des de l'any 2003, dins un gran projecte de recuperació científica i de dinamització cultural, impulsat pels ajuntaments de Montornès del Vallès i de Montmeló.</p> <p>L'any 2004, l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) es va fer càrrec de la direcció científica de les intervencions arqueològiques, que s'han centrat a identificar les estructures i delimitar el perímetre.</p>	41.5500976,2.2576958	438093	4600092	08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95743-3801.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95743-3802.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95743-3803.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95743-3804.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95743-3805.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95743-3806.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95743-387.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95743-388.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Lúdic/Cultural	BCIN	National Monument Record	Assentament (jaciment)	2024-12-10 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Una part és dins el terme municipal de Montmeló i l'altra de Montornès del Vallès. La gestió és compartida.L'octubre de l'any 2008 el Govern de la Generalitat va declarar aquest jaciment romà Bé Cultural d'Interès Nacional, en la categoria de zona arqueològica.	83\|80	1754	1.4	1782	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95746	Fàbrica Cucurny	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-cucurny	<p>AJUNTAMENT DE MONTMELÓ (2020). <em>Redescobrim l'antiga fàbrica Cucurny de Montmeló</em>. Museu Municipal de Montmeló: Jornades Euroees de Patrimoni.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BOSCH, J. (1991). El neolític antic al Vallès Orienta. Dins <em>Arraona</em>, núm. 8, pp. 9-32.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BOSCH, J; ANFRUNS, J.; BUXÓ, R.; ESTRADA A.; OMS, i. I PAGÈS, E. (1998). La prehistòria de Montmeló (Vallès Oriental) a partir de la col·lecció Cantarell. Dins Estudis del Museu de Montmeló, pp. 15-37.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>DÍAZ, J. BORDAS, A; MARTÍ, M. POU, R. i PARPAL, A. (1995). <em>El Vallès fa 6000 anys: els primers agricultors i ramaders</em>. Fundació Cultural de la Caixa Terrassa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep i VILLARONGA, Lluís (1967). La Lauro moneta y el hallazgo de Cànovas. Dins <em>Ampurias</em>, núm. XXVIII, pp. 135-194.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1993). Granollers a l’antiguitat. Dins <em>Revista del Vallès</em>, núm. Monogràfic.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MARTÍN,A. (1985). De la cultura de ls Sepulcros de Fosa al grupo de Veraza en el Vallés: Dins <em>Estudios de la Antigüedad</em>, núm. 2, pp. 3-57.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MOLINAS AMORÓS, Roger (2010-2011) Intervenció arqueològica a la plaça de la Constitució i als carrers d’Antonio Machado, Salvador Espriu, Pubilla i Miguel Hernàndez. Jaciment de la Fàbrica Cucurny (Montmeló, Vallès Oriental) setembre 2010-febrer 2011.</span></span></span></span></p>		Es desconeix si hi ha més tombes i l'estat en que es poden trobar.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>El jaciment conegut amb el nom de fàbrica Cucurny o Sepulcre de Cucurny, segons la font que es consulti, es troba en el solar que ocupava l'antiga fàbrica Cucurny; en una zona urbana amb una plaça central (plaça de la Constitució) envoltada d'habitatges i delimitada pels carrers d'Antonio Machado, Miguel Hernández i Salvador Espriu.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Segons les notícies de les troballes, correspondria a una necròpolis de Sepulcres de Fossa, datada en el neolític mig. L'any 1957 es van fer uns rebaixos d'uns 16 m de llargada i 4 m de profunditat. El mestre d'obres era M. Cartró, autor de la troballa i que explicà a Ignasi Cantarell que era una tomba formada per una fossa excavada al subsòl i una coberta de lloses gruixudes de licorella. El senyor Cantarell es va desplaçar a l'indret de la troballa, on pogué observar gran quantitat d'ossos molt fragmentats. Va recollir un maxil·lar inferior quasi sencer, un fèmur partit per la meitat i una valva de peduncle perforada, que podria haver format part de l'aixovar funerari. L’estratigrafia estava molt malmesa, però pogué apreciar que en els marges del rebaix encara s'hi veien marques de la coberta. Aquesta noticia, també la recull Josep Estrada (1967).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les restes antropològiques han estat estudiades per J. Anfruns, J.I Oms i E. Pagès en el marc del treball de documentació de la col·lecció Cantarell, dirigit pel prehistoriador J. Bosch (Bosch, J. <em>et alii</em>; 1998). Ha servit per identificar que es tractava d'un individu adult, sense poder-ne determinar el sexe.</span></span></span></span></span></p>	08135-41	Plaça de la Constitució, s/n	<p>Entre els anys 2010 i 2011 es van dur a terme intervencions arqueològiques amb motiu de la realització d'obres de serveis a l'indret, amb resultats negatius pel que fa a troballes prehistòriques. Les úniques estructures registrades van ser les de la fàbrica construïda l'any 1915. Els treballs arqueològics van permetre determinar l'evolució constructiva des de l'edificació de principis del segle XX fins l'abandonament (anys 80) i posterior enderroc (anys 90), així com el procés productiu del maó que s'hi fabricava.</p>	41.5486403,2.2472290	437219	4599938	08135	Montmeló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95746-4101.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95746-4102.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95746-4103.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95746-4104idolet-sepulcre-cucurny.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95746-4105restes-ossies-de-la-necropolis-neolitica-localitzada-a-la-placa-constitucio.jpg	Legal	Neolític\|Prehistòric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Social			BPU	2024-05-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Les restes antropològiques estudiades es troben en el fons del Museu Municipal de Montmeló.	78\|76	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95747	Plaça de Sant Isidre	https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-sant-isidre	<p><span><span><span><span lang='CA'>BOSCH, J. (1991). El neolític antic al Vallès Orienta. Dins <em>Arraona</em>, núm. 8, pp. 9-32.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BOSCH, J; ANFRUNS, J.; BUXÓ, R.; ESTRADA A.; OMS, i. I PAGÈS, E. (1998). La prehistòria de Montmeló (Vallès Oriental) a partir de la col·lecció Cantarell. Dins Estudis del Museu de Montmeló, pp. 15-37.</span></span></span></span></p> <p>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</p>		Es desconeix l'abast real del jaciment, ja que les troballes es feren antigament i les prospeccions recents no han donat resultat positiu.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>La plaça de Sant Isidre és un espai situat al sud del nucli urbà del municipi, al costat de l'església de Santa Maria, només separades per l'avinguda Onze de Setembre, a l'antic barri del Piquet. Les troballes realitzades en una època no determinada, semblen correspondre a una possible necròpolis neolítica de Sepulcres de Fossa. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La proximitat d'altres jaciments de la mateixa època com el de la fàbrica Curcuny, a 150 m, i l'existència de la petxina perforada són arguments a favor d'una cronologia antiga, del neolític. Però les circumstàncies de la troballa, sense una metodologia científica amb el seu registre corresponent i la proximitat de l'església medieval de Santa Maria, fan que no es pugui descartar que es tracti d'una necròpolis més moderna. Trobem paral·lels d'època neolítica amb necròpolis de Sepulcres de Fossa a la Roca del Vallès (Camí de Can Grau) o les descobertes a les bòbiles d'en Joca i d'en Torrents, a Montornès del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els elements trobats consisteixen en un conjunt d'ossos i una valva de petxina amb dues perforacions. Aquestes restes han estat estudiades en un projecte dirigit per Josep Bosch, prehistoriador. S'han identificat un mínim de set individus i un màxim de nou, entre els quals hi ha tres infants, un jove i tres adults. A. Estrada determinà que la valva pertanyia a l'espècie <em>Pecten Jacobaeus</em> o petxina de pelegrí (BOSCH, J; ANFRUNS, J.; BUXÓ, R.; ESTRADA A.; OMS, i. I PAGÈS, E.;1998).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 2009 es van fer unes obres de renovació dels serveis als carrers adjacents a la plaça. El seguiment arqueològic realitzat per l'empresa Arqueolític, i dirigit per l'arqueòloga Eva Orri, no va documentar cap evidència arqueològica.</span></span></span></span></span></p>	08135-42	Plaça de Sant Isidre, s/n	<p>Jaciment descobert pel senyor Ignasi Cantarell amb motiu d'unes obres de la plaça, però en una data indeterminada que no consta a la bibliografia.</p>	41.5498868,2.2486112	437335	4600076	08135	Montmeló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95747-4201.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95747-4202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95747-4203.jpg	Legal	Neolític\|Prehistòric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada accessible	Altres			BPU	2024-05-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Els materials procedents d'aquest jaciment, que es troben en el Museu Municipal, foren cedits pel senyor Ignasi Cantarell.	78\|76	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95748	Finca Clarà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/finca-clara	<p><span><span><span><span lang='CA'>BOSCH, J; ANFRUNS, J.; BUXÓ, R.; ESTRADA A.; OMS, i. I PAGÈS, E. (1998). La prehistòria de Montmeló (Vallès Oriental) a partir de la col·lecció Cantarell. Dins Estudis del Museu de Montmeló, pp. 15-37.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p>		Es desconeix la situació real del jaciment ja que es tracta d'una notícia de l'any 1961 i no s'ha realitzat cap actuació arqueològica.	<p>Jaciment arqueològic que en el planejament urbanístic (Ibars i Castejon, 2011) se situa a l'entorn de la carretera BV-5003, en el pendent suau del Turó de la Bandera i que es documenta a partir de la troballa superficial feta pel senyor Ignasi Cantarell, l'any 1961, d'una sèrie de restes d'eines lítiques.</p> <p>Josep Bosch (1998) en el marc del projecte de documentació de la col·lecció Cantarell, dipositada en el Museu de Montmeló, identificà un nucli polièdric, una ascla denticulada i diverses làmines de sílex. Però no obtingué dades suficients per ajustar-ne la cronologia.</p>	08135-43	Sector nord-est del terme municipal entorn la BV-5003.	<p>Troballa superficial feta per Ignasi Cantarell l'any 1961. Els materials han estat cedita al Museu Municipal de Montmeló.</p>	41.5581705,2.2530770	437716	4600992	08135	Montmeló	Fàcil	Regular		Legal		Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada accessible	Altres				2024-05-13 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Aquest jaciment no figura a la Carta Arqueològica del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.En el Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló (Ibars i Castejón, 2011) es delimita un polígon que coincideix amb el jaciment anomenat Carretera de Montmeló a Palou.		1754	1.4		41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95749	Carretera de Montmeló a Palou	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carretera-de-montmelo-a-palou	<p><span><span><span><span lang='CA'>BOSCH, J. (1991). El neolític antic al Vallès Orienta. Dins <em>Arraona</em>, núm. 8, pp. 9-32.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BOSCH, J; ANFRUNS, J.; BUXÓ, R.; ESTRADA A.; OMS, i. I PAGÈS, E. (1998). La prehistòria de Montmeló (Vallès Oriental) a partir de la col·lecció Cantarell. Dins Estudis del Museu de Montmeló, pp. 15-37.</span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>CANTARELL, Ignasi (1960). <em>Hacha pulimentada</em>. Mecanoscrit inèdit</span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p>		Es desconeix la situació real del jaciment ja que es tracta d'una notícia de l'any 1960 i no s'ha realitzat cap actuació arqueològica.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>La fitxa del Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló. (Ibars i Castejón, 2011) situa el jaciment a 50 m del camí que condueix al cementiri de Montmeló, sobre un nivell de graves de la segona terrassa del riu Congost. Es tracta de la troballa realitzada per uns obrers d'una destral de pedra polida, amb motiu d'unes obres realitzades a la carretera BV-5003. La troballa fou comunicada a Ignasi Cantarell que inspeccionà el terreny amb resultats negatius. Només apunta l'existència propera d'un gran forn inutilitzat d'època indeterminada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Però en el mateix indret, a la Carta Arqueològica del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya diu textualment: '<em>El juny de 1959 aparegueren 7 sitges en el marge oest de la carretera de Montmeló a Granollers, concretament en el quilòmetre 1,4, a la sortida de Montmeló. Aquestes sitges estaven agrupades en dos grups: un situat molt a prop de Can Tabola i l'altre al costat de la finca de Can Cabanyes. Les sitges tenien una profunditat que oscil·lava entre 1'20 m d'alçària i 80 cm d'amplada. Al seu interior van aparèixer fragments de ceràmica ibèrica a mà qualificada com de tradició hallstàtica pel Dr. Cantarell, junt amb fragments de tegulae romana i ossos. Durant la visita a aquest indret, l'any 1992, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, es comprovà que la zona compresa des d'aquest punt fins més enllà de Can Tabola, vers al nord-est, és important per la presència de restes disperses formades essencialment per sitges</em>'.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És molt possible que la informació d'aquesta fitxa se sobreposi a la del jaciment de Can Tabola.</span></span></span></span></span></p>	08135-44	Sector nord-est del terme municipal.	<p>Troballa d'una destral realitzada amb motius d'unes obres a la carretera BV-5003, el 7 de setembre de 1960.</p>	41.5579135,2.2534472	437746	4600962	08135	Montmeló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95749-p1610470.jpg	Legal	Neolític	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada accessible	Altres			BPU	2024-05-13 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Aquest jaciment és el mateix que a la Carta Arqueològica consta amb el nom de Quilòmetre 1.4 de la carretera a Granollers.En el Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló (Ibars i Castejón, 2011) es delimita un polígon que coincideix amb el jaciment anomenat Finca Clarà.	78	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95751	Carrer de Colom	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-colom	<p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p>	I-IV dC.	Troballa aïllada, antiga i fortuita de la que no se'n tenen més constància.	<p>Troballa de l'any 1959, d'una tomba en <em>tegulae </em>d'època romana, amb motiu de les obres d'obertura del carrer Colom.</p> <p>Segons informació del descobridor, era una fossa de 40 cm d'alçada, excavada en el sauló. L'esquelet estava en posició frontal, orientat al nord i amb una única gerreta d'aixovar. L'estat de conservació de l'esquelet era deficient, ja que només conservava la meitat superior i havia perdut la pelvis i les extremitats inferiors. La gerra trobada tenia una nansa i era de ceràmica comuna romana.</p>	08135-45	Carrer Colom, cantonada amb el carrer Timbaler del Bruc.	<p>Troballa realitzada, l'any 1959, per Ignasi Cantarell que, en col·laboració amb els senyors Tolós, Salavedra, Tomàs i Martí, van excavar.</p>	41.5543188,2.2453737	437069	4600570	08135	Montmeló	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95751-4501.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95751-4502.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95751-4503.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada accessible	Altres			BCIL	2024-05-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Tot i que l'any 1959 només es va documentar aquesta tomba, és molt probable que aquesta formés part d'una necròpolis més àmplia. L'any 1982 l'arqueòleg Albert Bacaria, en visitar el jaciment amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica del Vallès Oriental, va observar que durant la realització d'unes obres per a la instal·lació de canonades apareixien fragments de tegulae romanes. Aquests fragments definien restes d'una sepultura d'inhumació de característiques similars a les datades en els segles III-IV dC.	83\|80	1754	1.4	1761	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95752	Can Massot	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-massot-0	<p><span><span><span><span lang='CA'>CANTARELL, Ignasi i ESTRADA, Josep (1998). La vil·la romano-republicana de can Massot (Montmeló) i el seu camp de sitges. Dins M. Mayer, JM Nolla i J. Pardo (ed). De les estructures indígenes a l’organització provincial romana de la Hispania Citerior. Actes de les Jornades Internacionals d’Arqueologia romana; Granollers, 1987. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CANTARELLES SANCHO, VICTÒRIA; IBARS PÉREZ, Gemma; TENAS BUASQUETS, Montserrat; GUITART DURAN, Josep. (2007). <em>Vil·la romana de Can Massot, Carrer Jacint Verdaguer</em>. Núm. Mem. 8161.</span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CANTARELLES SANCHO, VICTÒRIA; TENAS BUASQUETS, Montserrat; CASTEJON VIDAL, Pol i GUITART DURAN, Josep. (2012). Les ocupacions prehistòriques i la vil·la tardorepublicana de Can Massot, al terme municipal de Montmeló. Darreres intervencions.</span> Dins Tribuna d’Arqueologia, 2010-11, pp. 293-312.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>DEPARTAMENT DE CULTUIRA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Montmeló. Consultable a: <a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result'>https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result</a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1969<em>). Vías y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona</em>. Comisión de Urbanismo de Barcelona.. Dins <em>Revista del Vallès</em>, núm. Monogràfic.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep i VILLARONGA, Lluís (1967). La Lauro moneta y el hallazgo de Cànovas. Dins <em>Ampurias</em>, núm. XXVIII, pp. 135-194.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GURRERA MARTÍ, MIQUEL; FLORENSA PUCHOL, FRANCESC. (2015-2016). <em>Memòria de la intervenció arqueològica preventiva efectuada al carrer Jacint Verdaguer. Can Massot</em>. Núm. Mem. 12520.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>IBARS PÉREZ, GEMMA. (2008-2009-2010). <em>Carrer Balmes i entorn, jaciment de Can Massot, Montmeló (Vallès Oriental)</em>. Núm. Mem. 9700.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MARTÍNEZ RODRÍGUEZ, PABLO. (2002). <em>Informe -memòria del seguiment al c/Jacint Verdeguer del municipi de Montmeló (Vallès Oriental).</em> Núm. Mem. 5949.</span></span></span></span></p>	II-I aC	Es troba sota les edificacions i sota la via pública.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>És una vil·la d'època romana tardo republicana que funciona entre els segles II i I aC.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les estructures romanes de la vil·la consistien en parets de mig metre i paviments <em>d'opus signinum</em> i <em>opus incertum</em>. A la campanya de l’any 2007 també es van documentar quatre àmbits amb restes de paviments i un passadís al carrer, que obriria a l'atri on se situaria <em>l'impluvium</em>, sota la casa del núm. 18. En el sector proper a la cantonada amb el carrer de Balmes es va localitzar un mur de 80 cm i un metre de gruix, que podria funcionar com a tancament perimetral i de contenció de terres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El material arqueològic documentat al llarg dels treballs, realitzats des de l’any 1959 fins al 2007, consisteix en estucs d'època romana, àmfora itàlica, ceràmica ibèrica, ceràmica comuna itàlica, campaniana A tardana, campaniana B, parets fines, comuna oxidada ibèrica i àmfora ibèrica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El moment de construcció de la vil·la de Can Massot es podria situar a partir de l'últim terç del segle II aC i la seva amortització s'hauria produït al llarg del segle I aC, sense arribar a l'últim terç d'aquest segle.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 2008, segons el Catàleg de Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de l'Ajuntament de Montmeló, al carrer Balmes a l'alçada entre els carrers Jacint Verdaguer i Doctor Robert, es va continuar excavant la vil·la romana i es va registrar la continuació d'un mur, un nou àmbit i dues sitges. Es va documentar que la vil·la continua sota les cases núm. 1, 3, 5 i 7 del carrer Balmes. Pel que fa a l'interior de les sitges, es van localitzar fragments d'àmfores, ceràmica campaniana, elements d'indústria òssia i en una de les sitges també van aparèixer fragments de columnes i capitells.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entre el setembre de 2015 i el febrer de 2016, es van realitzar un seguit de sondejos al carrer Jacint Verdaguer amb motiu d'unes obres de canalització de gas natural. El resultat d'aquesta intervenció va ser la documentació de tres murs més amb cronologia del II i I aC. Aquests murs tenen continuïtat amb d’altres identificats en campanyes anteriors de l'any 2007.</span></span></span></span></span></p>	08135-46	Entre el c/ Jacint Verdaguer (número 13 i 18) i el c/ Balmes.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les primeres troballes es realitzen l'any 1924, amb la construcció de la casa de Can Massot, situada al carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, número 18. Es van posar al descobert murs i paviments amb mosaics i ceràmica que pertanyien a una vil·la romana. Però fins l'any 1958 no es van donar a conèixer.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any següent, Ignasi Cantarell Fontcuberta, que actuava com a comissari local d'excavacions arqueològiques de Montmeló, fa una excavació arqueològica al jardí de la casa. Descobrí quatre habitacions pavimentades que pertanyien a la part residencial de la vil·la.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entre els anys 1960 i 1992 es fan un seguit d'intervencions aprofitant obres, tant de la finca particular com de diferents serveis de la via pública. De les troballes, en destaca una estructura graonada que es va identificar amb un impluvi i el llindar d'una porta, format per una peça de marbre o calcària de color blau.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els anys 2002, 2007 i 2008 es fan un seguit d'intervencions. A partir del 2007 amb la participació de l'Ajuntament, la Universitat Autònoma de Barcelona i l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica. A les descobertes anteriors caldria afegir-hi l'aparició de restes prehistòrics dels que no se'n tenien notícies.</span></span></span></span></span></p>	41.5549751,2.2496706	437428	4600640	08135	Montmeló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95752-4601campanya-2007-002.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95752-4602.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95752-4603.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95752-4604.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada accessible	Científic/Cultural			BCIL	2024-05-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Totes les estructures documentades han estat marcades a la vorera amb un paviment diferencial, com a testimoni. En un espai del carrer de Balmes, s'han instal·lat uns plafons divulgatius on s'expliquen les troballes.L'Ajuntament ha editat un tríptic informatiu per a la població.	83\|80	1754	1.4	1761	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95753	Secà de l'Advocada	https://patrimonicultural.diba.cat/element/seca-de-ladvocada	<p><span><span><span><span lang='CA'>CANTARELL, Ignasi i ESTRADA, Josep (1998). La vil·la romano-republicana de can Massot (Montmeló) i el seu camp de sitges. Dins M. Mayer, JM Nolla i J. Pardo (ed). De les estructures indígenes a l’organització provincial romana de la Hispania Citerior. Actes de les Jornades Internacionals d’Arqueologia romana; Granollers, 1987. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1955<em>). Síntesis arqueològica de Granollers y sus alrededores. </em>Granollers: Museu de Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1969<em>). Vías y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona</em>. Comisión de Urbanismo de Barcelona.. Dins <em>Revista del Vallès</em>, núm. Monogràfic.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1993). Granollers a l’antiguitat. Dins <em>Revista del Vallès</em>, núm. Monogràfic.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep i VILLARONGA, Lluís (1967). La Lauro moneta y el hallazgo de Cànovas. Dins <em>Ampurias</em>, núm. XXVIII, pp. 135-194.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p>	II aC-V dC	S'hi ha construït al damunt i no en queda res en aquest sector.	<p>Jaciment arqueològic que correspondria a la <em>pars rustica</em> d'una vil·la d'època romana. Es van documentar quatre sitges i un espai d'abocador.</p> <p>La sitja número 1 se situava al solar on s'aixeca l'edifici de Santa Rosa, prop del carrer de Garcia Lorca i contenia ceràmica d'època ibèrica feta a torn i fragments d'àmfora itàlica, així com pedres.</p> <p>La sitja número 2 es trobava en el mateix solar però tocant al carrer de Vic (Ctra. de Montmeló a Granollers), només es van trobar tres grans lloses de pissarra, una petxina i pedres.</p> <p>La sitja número 3 es trobava a la cantonada dels carrers Doctor Robert i Garcia Lorca. Conservava una alçada de 90 cm i una amplada màxima d'1,40 m i es va documentar un estrat d'entre 5 i 10 cm, format per llavors i altres restes vegetals carbonitzats.</p> <p>La sitja número 4 es trobava en l'espai que ocupa l'edifici Sant Antoni, a la cantonada dels carrers Balmes i Doctor Robert. Tenia un diàmetre màxim de 2,10 m i fou desmuntada per la maquinària de l'obra. Tot i així, el senyor Ignasi Cantarell recuperà fragments diversos de <em>tegulae</em>, pedres de molí i fragments d'àmfores tarraconenses del tipus Laitana 1 amb la cartel·la amb la denominació 'SEXTATI'</p> <p>L'abocador estava on hi ha l'Hotel Montmeló, prop del carrer de Vic i ocupava una superfície de 8 m2 i tenia una fondària de 2 m. Aparegueren fragments de ceràmica campaniana, ceràmica ibèrica, àmfores, i un petit lingot de plom.</p>	08135-47	Illa d'edificis entre els carrers Balmes, Doctor Robert, Nou i Vic.	<p>Jaciment documentat l'any 1961 pel senyor Ignaci Cantarell, amb motiu de les obres de construcció de l'edifici de Santa Rosa.</p>	41.5540418,2.2498986	437446	4600535	08135	Montmeló	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95753-4701.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95753-4702.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95753-4703.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95753-4704.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada accessible	Altres			BCIL	2024-05-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Es troba a 200 m de les troballes de Can Massot i molt probablement formessin part del mateix conjunt.	83\|80	1754	1.4	1761	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95754	Jaciment de Can Guitet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-guitet	<p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SÀNCHEZ CAMPOY, E. (1991). Memòria del jaciment de Can Guitet (Vallès oriental). Memòria inèdita presentada al Servei d’Arqueologia de la generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p>	IIaC-V dC	Destruït en gran part.	<p>L'any 1999, en el transcurs de la construcció del Circuit de Barcelona-Catalunya, el senyor Ignasi Cantarell documentà les restes de dues sitges que havien estat escapçades, deixant al descobert una sèrie d'elements ceràmics d'època romana imperial. Aquests materials foren estudiats per Eduard Sánchez (1991).</p> <p>La sitja número 1 únicament va proporcionar un fragment de ceràmica feta a mà i dos fragments de ceràmica a torn, de difícil adscripció. La segona sitja, ubicada a 35 m de la primera, proporcionà fragments de dolia, teula romana, quatre fragments de molí i diversos fragments ceràmics fets a mà i a torn.</p>	08135-48	Al nord del terme municipal, molt a prop del Circuit de Barcelona-Catalunya.	<p>Jaciment documentat l'any 1990 per Ignaci Cantarell amb motiu de les obres del Circuit de Barcelona-Catalunya.</p>	41.5641452,2.2508347	437534	4601657	08135	Montmeló	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95754-4801.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95754-4802.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95754-4803.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95754-4804.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada accessible	Altres			BPU	2024-05-13 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda		83\|80	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95755	Jaciment de Can Cabanyes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-cabanyes	<p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1955<em>). Síntesis arqueològica de Granollers y sus alrededores. </em>Granollers: Museu de Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1969<em>). Vías y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona</em>. Comisión de Urbanismo de Barcelona.. Dins <em>Revista del Vallès</em>, núm. Monogràfic.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep i VILLARONGA, Lluís (1967). La Lauro moneta y el hallazgo de Cànovas. Dins <em>Ampurias</em>, núm. XXVIII, pp. 135-194.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1993). Granollers a l’antiguitat. Dins <em>Revista del Vallès</em>, núm. Monogràfic.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p>	II aC - V dC	Troballa antiga que no s'ha pogut georeferenciar.	<p>Josep Estrada documentà una sitja, l'any 1953, en el camí que anava des de la carretera BV-5003 de Granollers a Montmeló fins a la masia de Can Cabanyes, actualment coneguda com mas La Moreneta, i que es troba dins mateix del Circuit de Barcelona-Catalunya.</p> <p>Es tracta de restes ceràmics consistens en dolia, teula romana i fragments de ceràmica grollera.</p> <p> </p>	08135-49	Al nord del terme municipal a tocar amb el terme de Granollers i a l'entorn del Circuit de Barcelona-Catalunya.	<p>Jaciment documentat per Josep Estrada (1965, 1967 i 1969), l'any 1953, amb motiu de la troballa d'una sitja.</p>	41.5661580,2.2624004	438500	4601872	08135	Montmeló	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95755-4901.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95755-4902.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95755-4903.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Altres			BPU	2024-05-13 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Amb les dades publicades no és possible determinar el lloc precís de la troballa. I més, tenint en compte la transformació de la zona en els darrers anys que han modificat el paisatge de forma significativa.Són diverses les troballes, a priori aïllades i inconnexes, però que podrien tenir relació. Parlem de les sitges de Can Tabola o les de Can Guitet. Al no haver-hi un estudi extensiu i en profunditat, no es poden demostrar possibles relacions, però tampoc es poden descartar.	83\|80	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95756	Jaciment de la Pedra de Llinàs	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-pedra-de-llinas	<p><span><span><span><span lang='CA'>BERTRAN, J.; BOSCH, J.; i TENAS, M. (2011). Els menhirs dels Baix Vallès abans de la descoberta del menhir de Mollet. Dins <em>Notes</em>, núm. 26, pp. 121-148.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CANTARELL FONTCUBERTA, Ignasi (1996). La pedra de Llinàs. Dins <em>Butlletí del Centre d’Estudis Montmeló,</em> núm. 1, pp. 1-6.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CURA, M. (1998). <em>Una estela-menhir a Montmeló: la pedra de Llinars</em>. Inèdit.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p>		El menhir fou extret sense que es pogués realitzar un estudi arqueològic de l'emplaçament.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Emplaçament on l'any 1996 es va redescobrir, fortuïtament, el menhir conegut com la Pedra de Llinàs que havia quedat sepultat per cobriments de terra i oblidat. El jaciment es troba en ple polígon industrial La Vallesana, als peus del turó de Can Tacó i al costat del que era el Camí Ral de Girona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En una visita que feien el senyor Ignasi Cantarell, el senyor Manuel Ramal, que era l'alcalde de Montmeló, amb el president de la Societat Catalana d'Arqueologia, senyor Josep Barberà, al jaciment de Can Tacó, observaren en unes obres del polígon citat una gran llosa, al fons d'una rasa. L'existència de fonts documentals que parlaven de la Pedra de Llinàs va alertar els visitants. La pedra s'extragué amb sistemes mecànics, però sense un estudi arqueològic de l'indret i es traslladà a l'Ajuntament.</span></span></span></span></span></p>	08135-50	Polígon Concentració Industrial Vallesana.	<p>Des de l'any 1878 es tenia referència documental a través d'una nota publicada per l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques on s'esmentava l'existència d'un monòlit granític anomenat Pedra de Llinàs, que es trobava tombat a la confluència dels rius Mogent i Congost.</p> <p>A mitjans del segle XX va quedar colgat per la construcció del polígon industrial La Vallesana i se'n va perdre la pista fins que l'any 1996 fou redescobert durant unes obres de sanejament en l'esmentat polígon, per Ignasi Cantarell, Josep Barberà i Mauel Ramal.</p> <p>Es traslladà a l'edifici de l'Ajuntament i l'any 1998 s'instal·là en el seu emplaçament actual, el Museu Municipal.</p>	41.5483813,2.2570467	438037	4599902	08135	Montmeló	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95756-5001.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95756-5002.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95756-5003.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95756-5004.jpg	Legal	Neolític\|Prehistòric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada accessible	Altres			BPU	2024-05-13 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Aquest jaciment no figura a la Carta Arqueològica del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.	78\|76	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95757	Serrat de les Tres Creus, Turó de les Tres Creus o Turó del Raiguer	https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-les-tres-creus-turo-de-les-tres-creus-o-turo-del-raiguer	<p><span><span><span><span lang='CA'>BARBERÀ, J. I PANYELLA, A. (1950). Una estación ibero-romana en Montmeló (Barcelona). Primeras notes. Dins <em>Estudios</em>, núm. 1, pp. 5 Seminario de estudiós arqueológicos y etnológicos. Federación espanyola de Montañismo. Delegación regional catalana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GARCIA-PEY, Enric; SALVADOR CORROS, Montserrat (2005). <em>Montmeló. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PIÑERO, Àngel i UMBERT, Josep (2009). <em>Aproximació a la història de Montmeló: segles IX-X</em>. Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>UMBRIA FONT, Carme (1997). <em>Pla especial de protecció dels turons de les tres creus</em>. Memòria informativa. Diputació de Barcelona. Servei d’acció territorial.</span></span></span></span></p> <p> </p>	II-I aC	Es desconeix l'abast del jaciment.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>El conjunt anomenat Turó de les Tres Creus està format per dos turons; el menor és el Turó de Can Tacó o d'en Roïna que s'alça 119 m sobre el nivell del mar, l'altre és l'anomenat Turó de les Mamelles i té dos cims, el turó de les Tres Creus i el Turó del Raiguer. En el Turó de les Tres Creus s'hi localitzà material arqueològic en superfície possiblement en concordança amb l'existència del jaciment ja conegut en el turó veí de Can Tacó, compartint control visual de les vies de comunicació del Vallès. Tan sols són notícies de troballes superficials de ceràmica feta a mà, ceràmica comuna ibèrica, àmfora ibèrica i tègula. La cronologia de les troballes sembla apuntar un jaciment paral·lel al turó veí, al voltant del segle I aC.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per aquest motiu, quan es realitza el projecte de construcció, en el Serrat de les Tres Creus, d'un dipòsit d'aigües i de les canalitzacions que el comunicaran amb la xarxa hidràulica existent, es planteja una intervenció arqueològica de control dels moviments de terres. S'efectuaren set cales arqueològiques en el lloc en què es preveia la col·locació del dipòsit, un dels dos cims que formen aquest jaciment. Tant les cales com els treballs de seguiment visual de les obres d'arranjament del camí per facilitar el pas de la maquinària fins la part superior del turó van resultar estèrils a nivell arqueològic.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant l'any 2009, es va portar a terme una prospecció superficial al Turó de les Tres Creus, amb motiu del projecte de construcció de la Línia d'Alta Velocitat Madrid-Barcelona-Zaragoza-Frontera francesa. Tram: Mollet del Vallès-Montornès del Vallès-Montmeló, Vallès Oriental. Tampoc s'hi va documentar material o estructures constructives d'interès arqueològic.</span></span></span></span></span></p>	08135-51	Turó de les Tres Creus		41.5522935,2.2573686	438068	4600336	08135	Montmeló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95757-3101.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95757-3102.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95757-3103.jpg	Legal	Ibèric\|Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada accessible	Altres			BPU	2024-05-13 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda		81\|83\|80	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95758	Ca l'Esteve	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesteve-4	<p><span><span><span><span lang='CA'>CANTARELL, Ignasi i CARRASCO, Maria Antonia (1996). Montmeló al 1716. Dins <em>Butlletí del Centre d’Estudis Montmeló</em>, núm. 1, pp. 15-26.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GARCIA-PEY, Enric; SALVADOR CORROS, Montserrat (2005). <em>Montmeló. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p>	I aC-IV dC	S'hi ha construït una estació de distribució de gas natural per Montmeló i Parets al costat, que pot haver afectat la zona. Les restes es troben colgades de vegetació i amuntegaments d'origen desconegut.	<p>Aquest jaciment no figura a la carta Arqueològica del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La seva existència es coneix pel conjunt de materials dipositats en el Museu d'Arqueologia de Catalunya, però es desconeixen les circumstàncies de la troballa. Els materials en qüestió consisteixen en un pivot d'àmfora romana tarraconense, dues vores de gran recipient amb engalba vermellosa a l'interior i a la vora i engalba groguenca a l'exterior, tres fragments informes de ceràmica comuna romana i un fragment de molí de pedra basàltica.</p> <p>Els autors del <span><span><span><em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló </em></span></span></span>(Ibars i Castejón, 2011) relacionen aquestes troballes amb el jaciment proper de Can Guitet, que podria tractar-se d'un mateix jaciment.</p>	08135-52	Nord del terme municipal, a la serra de Can Cabanyes, a tocar amb el terme de Parets i a prop del bosc de Can Guitet.	<p>A l'emplaçament on hi havia la masia de Ca l'Esteve, a tocar amb el terme municipal de Parets, hi ha una estació de distribució de gas natural per Montmeló i Parets. Les restes de la masia encara són visibles al voltant. En total tres murs, dos fent cantonada i un tercer separat. El parament estava fet a base de còdols de riu de diverses mides i maons, lligats amb morter.</p>	41.5626842,2.2492281	437399	4601495	08135	Montmeló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95758-5201.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95758-5202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95758-5203.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada accessible	Altres			BPU	2024-05-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	A la base de dades de la Wikipedra, amb el codi número 525, es documenten les restes d'una paret que corresponen a ca l'Esteve, però es troben situades dins el límit municipal de Parets del Vallès. Es troben erròniament ubicades i classificades com pertanyents a Montmeló.	83\|80	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95760	Subsòl de l'església de Santa Maria	https://patrimonicultural.diba.cat/element/subsol-de-lesglesia-de-santa-maria	<p><span><span><span><span lang='CA'>CARRASCO, Maria Antonia; GUASCH, Manel i UMBERT, Josep (1995). <em>L’església de Santa Maria de Montmeló: 1050 anys</em>. Centre d’estudis Montmeló.</span></span></span></span></p> <p>CARRASCO MARTÍ, Maria Antonia (2019<em>). Redescobrim l’església de Santa Maria de Montmeló.</em> Jornades Europees del Patrimoni. Ajuntament de Montmeló i Centre d’Estudis Montmeló.</p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló. </em>Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>VILA i CARBASSA, Josep Maria (nn.cc<em>). Memòria de l’excavació arqueològica realitzada a l’església de Santa Maria de Montmeló (Vallès oriental</em>), juny-juliol de 1997.</span></span></span></span></p>	X-XX	Excavat en part, però s'ignora l'abast total del jaciment.	<p>Són diverses les intervencions que s'han fet a l'església en el darrer segle, però pel que fa al subsòl, les principals intervencions han estat els anys 1997 i 2019. Aquestes han permès documentar un conjunt de sepultures i sitges relacionades amb l'església.</p> <p>L'any 2019 durant les obres de la segona fase de la carretera BV-5003, a la zona de la sagrera de l'església i l'obertura d'un nou pas de comunicació entre la plaça de l'església i el carrer Folch i Torras, que va permetre deixar al descobert l'absis romànic, es van documentar 13 sitges i 17 tombes. Les sitges es poden agrupar en dues fases cronològiques: una primera dels segles XI i XII i una segona entre els segles XIII i XIV. Mentre que les tombes, ubicades al carrer de Santa Maria i Avinguda Pompeu Fabra, es poden agrupar en quatre fases. Una primera datada entre els segles X i XI; una segona entre els segles XI i XIII; una tercera vers els segles XVII i XVIII i una darrera compresa entre el segle XIX i la primera meitat del segle XX, moment en que l'espai funerari es trasllada a la ubicació actual.</p>	08135-53	Plaça de Santa Maria, s/n		41.5499094,2.2491395	437379	4600077	08135	Montmeló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95760-5301.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95760-5302.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95760-5303.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95760-5304enterrament-dun-individu-del-s-x-trobat-al-cementiri-parroquial-de-santa-maria-de-montmelo.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada accessible	Científic/Cultural			BCIL	2024-05-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda		94\|98\|85	1754	1.4	1761	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95761	Jaciment del carrer Girona, cruïlla carrer Major	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-carrer-girona-cruilla-carrer-major	<p><span><span><span><span lang='CA'>CODINACH, Griselda i SALVADOR, Ivan (2002). <em>Informe-memòria del sondeig arqueològic al carrer Girona cantonada carrer Major</em>. Arxiu DGPC.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p>	XII-XV	Sitja molt escapçada.	<p>L'any 2002, amb motiu de la construcció d'un dipòsit per als residus urbans, a la cantonada dels carres Major i Girona es descobriren restes arqueològiques consistents en fragments ceràmics i ossos humans, que permeteren documentar una sitja d'època medieval, escapçada en gran part per la construcció del dipòsit. Per informació oral obtinguda, podria haver-hi una segona sitja que no es va poder documentar amb registre arqueològic.</p> <p>Un cop realitzada la intervenció, es constatà que les restes òssies i ceràmiques no tenien vinculació. Els elements mobles recuperats foren escassos i poc significatius, corresponien majoritàriament a fragments informes de ceràmica grollera de cuina. Destaca un fragment ceràmic de cuina de cocció oxidant i neutra, un tupí o mononansa, de vora exvasada amb llavi arrodonit i perfil en 'S', fons pla amb tendència lleugerament còncava. Presenta una sola nansa de tipus cinta lateral i tenia abundants marques que evidencien el contacte directe de la peça amb el foc. També per a aquesta peça, la direcció de l'excavació proposa una cronologia entre els segles XI i XIII.</p>	08135-54	Carrer Girona, cruïlla amb el Carrer Major	<p>L'excavació d'urgència fou dirigida, l'any 2002, per l'arqueòloga Griselda Codinach (2002).</p>	41.5504790,2.2461945	437134	4600143	08135	Montmeló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95761-5402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95761-5403.jpg	Legal	Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada accessible	Altres			BPU	2024-05-13 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	És possible que es tracti d'una zona més àmplia i que hi puguin haver-hi altres sitges en el subsòl.	85	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95763	Jaciment prehistòric dels carrers Balmes, Doctor Robert i Garcia Lorca	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-prehistoric-dels-carrers-balmes-doctor-robert-i-garcia-lorca	<p><span><span><span><span lang='CA'>IBARS PÉREZ, Gemma. (2008-2009-2010). <em>Carrer Balmes i entorn, jaciment de Can Massot, Montmeló (Vallès Oriental)</em>. Núm. Mem. 9700.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>IBARS PÉREZ, Gemma. (2008). Informe de petició desmuntatge d’estructures. <em>Carrer Balmes i entorn, vil·la romana de Can Massot, Montmeló (Vallès Oriental)</em>; maig-octubre de 2008.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>IBARS PÉREZ, Gemma. (2009). Informe de petició desmuntatge d’estructures del Bronze final-primer ferro. <em>Carrer Balmes i entorn jaciment de Can Massot (Montmeló, (Vallès Oriental)</em>; març-abril de 2009.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MARTÍN, A. ;DÍAZ, J.; POU, R.; MARTÍ, M.; i BORDAS, A. (1996). Estructuras de hábitat al aire libre veracienses en el Vallès (Barcelona).<em> </em>Dins<em> Rubricatum. Revista del Museu de Gavà</em>. Actes del Ir Congrés del neolític a la Península Ibèrica, pp. 447-453.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PETIT, Mari Àngels (1987). Les primeres etapes del Bronze al Vallès. Dins Limes, núm. 0. Cerdanyola del Vallès.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PRATDESABA, Albert (2008). Informe de la intervenció arqueològica al carrer doctor Robert (Montmeló, Vallès Oriental); octubre de 2008.</span></span></span></span></p>		Excavat en part, però es desconeix si les construccions n'han malmès una altra part.	<p>Jaciment prehistòric que s'interpreta com un possible establiment d'època neolítica que arriba al bronze final-primer ferro. Les troballes s'han realitzat fent seguiments arqueològics en els carrers de Balmes, Garcia Lorca i Doctor Robert, amb motiu de les obres de renovació de serveis públics, la qual cosa no vol dir que sota les cases o edificis que conformen aquest carrer no hi hagi més indicis.</p> <p>En el carrer Balmes es va documentar una possible estructura de combustió del neolític final (Veraza). Molt a prop hi havia una gran fossa de 2,45 m de diàmetre i una profunditat de 60 cm. També hi havia una altra fossa més petita. A la mateixa zona es documentaren estructures de l'època del bronze final o primer ferro: una sitja i diversos forats de pal.</p> <p>En el carrer del Doctor Robert es va documentar una sitja del bronze final-Ferro I. I en el carrer de Garcia Lorca es va descobrir un forat de pal retallat en el substrat geològic de 20 cm de diàmetre per 20 cm de profunditat, sense que s'hagi pogut datar.</p>	08135-56	Entre els carrers Balmes, Doctor Robert i Garcia Lorca.	<p>Entre els anys 2008 i 2010 els arqueòlegs Gemma Ibars i Albert Pratdesaba documenten el jaciment mentre feien seguiments arqueològics als carrers de Balmes, de Garcia Lorca i del Doctor Robert.</p>	41.5535741,2.2490430	437374	4600484	08135	Montmeló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95763-5601.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95763-5602.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95763-5603.jpg	Legal	Neolític\|Edats dels Metalls\|Prehistòric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada accessible	Científic/Cultural			BCIL	2024-05-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	També es va documentar una vinya del segle XIX, principis del XX.	78\|79\|76	1754	1.4	1761	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95764	Can Tabola	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tabola-0	<p><span><span><span><span lang='CA'>BOSCH, J. (1991). El neolític antic al Vallès Orienta. Dins <em>Arraona</em>, núm. 8, pp. 9-32.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CANTARELL, Ignasi (1958). <em>Silos de can Tabola</em>. Inèdit.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PANOSA M.A. i VILA, Ll. (1991). Les sitges de can Tabola (Montmeló, 1988).Memòria d’excavació. Inèdita.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROIG, J. MOLINA, J.A. i COLL, J. (1993). El neolític antic de can Tabola (Montmeló): un error cronològic. Dins <em>Arraona</em>, núm. 12 (III època), pp. 57-61.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>VILA, Ll (1992). Excavació a can Tabola (Montmeló, 1988). Dins <em>Lauro. Revista del Museu de Granollers,</em> núm. 3, pp. 11-15.</span></span></span></span></p>	II aC-XI dC	Destruït en gran part.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Jaciment documentat des de 1958 situat al voltant del barri de Can Tabola, a la riba dreta del riu Congost. Els autors del Catàleg (Ibars i Castejón, 2011) interpreten el jaciment com un establiment d'època romana que en el segle X hauria estat reocupat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les troballes s'han efectuat en dos moments, amb trenta anys de diferència. La primera troballa fou l'any 1958 i la segona l'any 1988. En total es coneixen una dotzena de sitges datades entre els segles II aC i XI dC. L'any 1958 se'n van descobrir les set primeres, amb motiu d'unes obres dutes a terme a la carretera i cinc més l'any 1988.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ignasi Cantarel localitzà les de l'any 1958, en el marge esquerre de la carretera. De les set, només una es conservava sencera. Segons l'autor de la descoberta, les sitges es trobaven agrupades en quatre conjunts. El 10 de març de 1958 es van excavar les sitges número 1, 2, 3, 4, 5 i 6. el material documentat corresponia a època ibèrica i romana. Però la única sitja sencera donà material groller, que inicialment es va interpretar com ceràmica neolítica (Bosch, 1991) però que estudis posteriors han demostrat que es tracta de ceràmica medieval dels segles X-XI dC (J. Roig, J.A. Molina, J. Coll, 1993).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 1988 es produeix la segona gran troballa en aquest sector, durant els treballs de construcció del Circuit de Barcelona-Catalunya. El senyor Ignasi Cantarell documentà tres nous conjunts de sitges que se situaven prop de la Torre Pardalera. L'agost d'aquell mateix any es va realitzar una intervenció arqueològica d'urgència dirigida pels arqueòlegs Isabel Panosa i Lluís Vila (1991). Dels tres conjunts només se'n va excavar un. Els altres dos conjunts situats entre can Tabola i can Sastre, el primer, i el revolt de can Sastre i la Torre Pardalera, el segon, no es van excavar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La informació de les sitges del conjunt que es va excavar està extreta de la Carta Arqueològica i del Catàleg (2011) i és la següent:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SITJA A.- És la que es troba situada més al nord-est. Les seves dimensions són considerables: 110 cm de diàmetre de boca conservat, 164 cm de diàmetre màxim i 145 cm de profunditat. Excavada directament al sauló, presenta una forma troncocònica. Les parets laterals són còncaves, així com el seu fons, que presenta un forat al centre. Aquesta sitja ha proporcionat el major nombre de restes materials i ha permès d'establir una aproximació cronològica de la seva ocupació.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SITJA B.- Situada al sud de la sitja A, aproximadament a 1 m de distància. Fa 2'12 m de diàmetre de boca, 2'52 m de diàmetre màxim i la seva profunditat és de 80 cm. Les parets laterals no són massa ovalades, mentre que el fons és còncau. En el sector sud de la sitja, el fons apareix retallat formant un graó. Té una forma lleugerament troncocònica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SITJA C.- Situada a 60 cm al sud respecte a la sitja B. Les seves dimensions són reduïdes: fa 84 cm de diàmetre de la boca, 97 cm de diàmetre màxim i 64 cm de profunditat. Morfològicament és una sitja ovalada amb base plana. Ha proporcionat poc material.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SITJA D.- Es troba situada al nord de la sitja C. La seva forma és troncocònica, amb parets còncaves i fons pla. Les seves dimensions són: 117 cm de diàmetre de la boca, 179 cm de diàmetre màxim i 134 cm de profunditat. A diferència de les altres sitges, aquesta no aparegué seccionada ja que es localitzà durant el procés d'excavació.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Del material arqueològic trobat a les sitges, el 64 per cent correspon a ceràmica (la majoria feta a mà i la restant feta a torn), el 32'4 per cent són ossos, el 2'7% correspon a indústria lítica i el 0'7% a ferro.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquestes sitges se situen cronològicament al voltant del segle I aC, tal com es desprèn de l'estudi tipològic de les ceràmiques a torn i, en part, per la presència de ferro, el qual permet establir una cronologia relativa tardana. Les ceràmiques que permeten una major aproximació cronològica són: la terra sigil lata aretina, la hispànica i també les àmfores itàliques. Aquestes ceràmiques es localitzen en la sitja A.</span></span></span></span></span></p>	08135-57	Sector nord-est del municipi, entre els Km 1 i 2,8 de la carretera BV-5003 de Montmeló a Granollers.	<p>Troballes realitzades en dos períodes ben distanciats: 1958 i 1988.</p>	41.5597118,2.2544181	437829	4601162	08135	Montmeló	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95764-5701.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95764-5702.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95764-5703.jpg	Legal	Ibèric\|Romà\|Medieval\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada accessible	Altres			BPU	2024-05-14 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	L'any 2010 s'informa d'una possible sitja en el marge dret, en direcció a la C-17 del carrer del Fondo de Can Guitet, a uns 50 m del creuament de les vies de tren.	81\|83\|85\|80	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95810	Bosc del polígon industrial del circuit	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-poligon-industrial-del-circuit	<p>AJUNTAMENT DE MONTMELÓ (2011). <em>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montmeló. </em>Text refós aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el 8 de març de 2012.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes</em>. Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres, actualitzada per Oriol de Bolós</em> - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la<em> 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985).<em> Los árboles.</em> Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p>		A tocar de la carretera i també degut a la pressió humana, és fàcil detectar alguns abocaments incontrolats, residus procedents de la construcció, algun llauna de begudes o embolcalls, a més d’alguna planta invasora o procedent de jardins, com la iuca i una plantació alineada d’acàcies.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Comprèn varies masses boscoses que tot i que formen part d’una mateixa unitat, estan dividides per l’estructura viària, de la zona industrial del Circuit i el Circuit de Barcelona-Catalunya. Una anella verda, creada entre els municipis de Montmeló i Granollers uneixen aquests boscos a través d’un camí planer que té un recorregut de 5,6 km. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>S’hi accedeix fàcilment, des del carrer de la Verneda del Congost, però també des de la carretera BV-5003 o des de la carretera de Granollers a Montmeló. Totes aquestes vies conflueixen a la rotonda de la “M”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La primera zona (Coord. UTM X438713-Y4601768) està situada a l’extrem nord-est del municipi, que limita amb Granollers, a tocar del riu Congost. De totes les masses boscoses és la més enjardinada, amb una zona de pícnic i àrea d’esbarjo. El terreny és completament planer, amb una plantació molt jove de pi, al voltant de la zona de pícnic. També hi ha algun cirerer d’arboç, aladern i arbres propis de l’estatge de ribera com el pollancre. Tots ells plantats. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La segona zona (Coord. UTM X438202-Y4601595), és la del bosc de la Torre Pardalera. S’hi pot accedir directament per la carretera BV-5003 o travessant el polígon pel carrer de Can Sastre o des del carrer de Can n’Esteve. Al final d’aquests dos, just quan es troben, es pot veure un camí de terra que s’inicia en el mateix marge. Aquí el recorregut es fa pel mig del bosc, que transcorre més o menys paral·lel a la carretera esmentada anteriorment. La seva alçada respecte al nivell del mar oscil·la entre els 95 i 97 metres. Per tant és un recorregut planer sense desnivells importants, tret dels marges escapçats per la construcció del polígon. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Hi trobem un bosc madur on hi predomina l’alzina (<em>Quercus ilex spp. Ilex</em>) amb presència de roure i pi. Els llocs per on no s’hi camina hi ha un bon sotabosc amb plantes pròpies de l’alzinar com l’arítjol o l’heura, i galzeran (<em>Ruscus aculeatus</em>). També hi ha algun arç blanc (<em>Crataegus monogyna</em>) i esparraguera (<em>Asparagus officinalis</em>). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La tercera zona (Coord. UTM X438208-Y4601722) i la quarta (Coord. UTM X438329-Y4601807) també formen part del bosc de la Torre Pardalera. Però estan situades a l’altre costat de la vorera de la carretera BV-5003 i limiten al nord, nord-oest amb la línia del ferrocarril i el Circuit de Barcelona-Catalunya. Visualment, és una massa boscosa allargassada que queda delimitada per un passeig de plataners (<em>Platanus hispànica sp</em>.) que originàriament conduïa a la Torre Pardalera, desapareguda ja fa anys amb la construcció del circuit. El camí està barrat al trànsit de vehicles. Els plataners són majoritàriament espècimens madurs, amb una brancada alta i esvelta. A l’altre costat del camí, hi ha un bosc madur d’alzina i roure, però sempre amb presència de pi. Com amb la segona zona, té un sotabosc interessant, on s’hi localitzen les mateixes espècies vegetals i malgrat la proximitat de la via del tren i el circuit, es converteix en refugi d’ocells i petits mamífers. Aquest bosc queda tallat per una zona erma sense vegetació arbòria com actuant de tallafocs.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La cinquena massa boscosa (Coord. UTM X438487-Y4601887), presenta les mateixes característiques que les dues primeres. A tocar de la carretera, hi ha una bassa d’aigua abandonada, envoltada de bardissa que semblaria comunicar amb una segona, de característiques constructives molt semblants, però amb aigua, que està situada en el darrer sector que limita amb el municipi de Granollers, el bosc de Can Gordi, al capdavall del marge i dins d’una empresa. En arribar al final d’aquest bosquet, trobem el carrer del Mas La Moreneta. Baixant per unes escales de fusta que eviten que s’erosioni el marge, es pot travessar el carrer i entrar per un camí protegit per una barana de fusta al darrer dels boscos (Coord. UTM X438566-Y4602062). Es tracta del bosc de Can Gordi, on passa la partió amb Granollers. S’hi observa parcialment les restes d’un muret de pedra amb una filada de maó disposat a plec de sardinell, que puja perpendicular al carrer i a la bassa esmentada anteriorment. Aquesta massa boscosa té les mateixes característiques que les darreres esmentades.</span></span></span></span></span></p>	08135-58	Carretera BV 5003, PK 2,100		41.5661420,2.2607160	438360	4601871	08135	Montmeló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95810-5802.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95810-5803.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95810-5804.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95810-5805.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95810-5806.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres			Arbre o arbreda d'interès	2024-05-13 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Aquestes masses boscoses formen part d’un mosaic forestal de gran valor ecològic i social per al municipi.		2153	5.1	2211	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95811	Bosc del Turó de les Tres Creus	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-turo-de-les-tres-creus	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span lang='CA'><span>El bosc del turó de les Tres Creus (150,2 m d’alçada), està situat al sud de la població de Montmeló. Limita per l’est i sud-est amb el municipi de Montornès del Vallès, amb qui comparteix el que podem anomenar una illa biogeogràfica conformada per dos altres turons: el de Can Tacó (anomenat també d’en Roina, de 119,7 m d’alçada) i el del Raiguer (153 m d’alçada). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquest mont-illa de turons molt suaus envoltada per una zona fortament antropitzada, troba el seu límit, al nord, amb el Ferrocarril de Barcelona a Granollers; a l’oest amb el riu Congost; al sud i a l’est, amb el polígon industrial de Riera Marsà, nombrosos equipaments esportius i educatius de Montornès del Vallès i amb el riu Mogent. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El vessant nord-oest del turó de Can Tacó està poblat per un important alzinar amb roureda que es va estenent en direcció nord cap els vessants oest i nord del turó de les Tres Creus. En aquest indret el bosc presenta una riquesa biològica destacable. Hi abunden les enfiladisses com l’arítjol i l’esbarzer. L’impacte de l’activitat humana, en els indrets més assolellats i de més fàcil accés, en canvi, han fet que l’alzinar d’aquest sector es caracteritzi per la regeneració per rebrotada de les soques tallades. A banda, els incendis que hagi pogut patir, fan que l’alzinar es reconstitueixi de manera natural i per això l’acabem trobant barrejat amb ginestes, estepes o al dessota alguns pins probablement plantats per l’home després de l’abandonament de les vinyes. Al vessant més ombrívol del Turó de les Tres Creus hi ha, sobretot, roure martinenc, de fulla petita i vora ondulada i en els marges molsa i galzeran. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al capdamunt del turó de les Tres Creus, hi ha un punt geodèsic i una àrea de descans amb un banc, tanques que protecció de fusta i el suport per un mapa de localització dels turons. Aquest indret és potser el més erosionat actualment, amb presència de ginestes, argelaga i aladern i un pi, al mig del camí, que ha esdevingut emblemàtic perquè es veu des de molt lluny i ajuda a identificar el turó. A banda i banda del camí i sobretot en els indrets de soleia, destaca el garric, el bruc, el romaní, l’esparreguera, l’aladern i els fanals.</span></span></span></span></span></p>	08135-59	Turó de les Tres Creus	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant les dècades dels anys 1960 i 1970 les poblacions del Vallès, experimentaren un creixement urbà i industrial que comportaren una pèrdua molt important a nivell del sòl agrícola i forestal, afectant principalment la plana al·luvial més fèrtil dels rius Mogent i Congost. Els turons de les Tres Creus se salvaren d’aquest procés destructiu, tot i que no quedaren exempts de la degradació mediambiental. Patiren doncs reiterats incendis forestals, instal·lació de línies elèctriques i altres infraestructures públiques desencadenant irremeiablement una reducció i/o una pèrdua de la coberta vegetal que estava formada per roureda i alzinar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En el marc de posar en valor el jaciment romà de Can Tacó –Turó d’en Roina, conegut també com <em>Mons Observans</em>, es projectaren diverses actuacions destinades a la restauració paisatgística. Es prioritzaren les plantacions d’espècimens arboris i arbustius autòctons en les zones més afectades per la pèrdua de coberta vegetal i es dissenyaren nous senders per tal de regular l’accés i minimitzar l’impacte antròpic.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 2007, en el jaciment s’hi instal·là una tanca cinegètica que facilita el pas de la fauna silvestre i l’estiu del 2013 s’observà la presència de la cuca de llum, una espècie molt sensible als herbicides.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Hi ha varis indrets on hi ha restes d’explotacions d’antigues pedreres i a l’oest del turó, al sector més proper al riu Congost, es preserven les restes de dos pous de glaç.</span></span></span></span></span></p>	41.5518038,2.2562099	437971	4600282	08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95811-02.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95811-03.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95811-04.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95811-05.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95811-06.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres			Arbre o arbreda d'interès	2024-05-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	En el turó de Can Tacó o d’en Roina, el més petit dels tres turons que donen nom a la muntanya de les Tres Creus té, a tocar del camí que mena al turó de les Tres Creus, una petita clariana on hi ha una aula a l’aire lliure envoltada per alzines destinada a realitzar activitats escolars relacionades amb el medi natural.		2153	5.1	2211	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95812	Bosc de Can Guitet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-guitet	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª Trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span lang='CA'><span>El bosc de Can Guitet és una massa boscosa situada al nord de la Serra de Can Cabanyes, entre Can Guitet i les restes de Ca n’Esteve. Forma part d’un mosaic agroforestal de gran valor ecològic pel municipi de Montmeló. S’hi accedeix fàcilment, des de la carretera que mena al Circuit de Barcelona-Catalunya. Ocupa una superfície d’1,53 ha.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es tracta d’un alzinar situat a 107 m d’altitud respecte al nivell de mar, en una zona on l’orografia no presenta cap desnivell important i és de fàcil accés. És un bosc madur on hi predomina l’alzinar (<em>Quercus ilex spp. Ilex</em>) amb presència d’algun roure i pins, sobretot presents a l’exterior del perímetre boscós. Té un sotabosc important, però només en el sector més proper a Ca l’Esteve, a causa de la pressió antròpica. En aquest espai, tot i que no s’hi observen plantes enfiladisses pròpies de l’alzinar com l’arítjol o l’heura, si que destaca per la gran quantitat de galzeran (<em>Ruscus aculeatus</em>). D’altres espècies pròpies que s’hi observen són, el marfull (<em>Viburnum tinus</em>), l’arç blanc (<em>Crataegus monogyna</em>) i l’esparraguera (<em>Asparagus officinalis</em>). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En la zona més pròxima al camí que mena al cementiri, hi ha una plantació jove d’alzines i pins.</span></span></span></span></span></p>	08135-60	Can Guitet		41.5635210,2.2505504	437510	4601587	08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95812-6002.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95812-6003.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95812-6004.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95812-6005.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95812-6006.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Social			Arbre o arbreda d'interès	2024-05-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda			2153	5.1	2211	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95813	Bosc del Turó de la Bandera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-turo-de-la-bandera	<p><span><span><span><span lang='CA'>AJUNTAMENT DE MONTMELÓ (2011). <em>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montmeló. </em>Text refós aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el 8 de març de 2012.</span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span lang='CA'><span>El bosc del Turó de la Bandera també se'l coneix amb el nom del Bosc de l’Aplec. És una zona verda situada al capdamunt del turó de la Bandera amb un total de 8.040 m</span></span>2. L’espai situat entre la Ronda del turó de la Bandera, i els carrers de Ramon y Cajal, Ayrton Senna i Cervantes i queda limitat a l’est per l’autopista de la Mediterrània, AP7.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És un bosc jove, on majoritàriament s’hi desenvolupa el pi blanc, tot i que hi ha també algun pi pinyoner, avets i substrat arbustiu. El substrat herbaci hi és present, però majoritàriament groguenc degut a la calor i la manca d’aigua. Els arbres estan podats i no hi ha sotabosc. </span></span></span></p>	08135-61	Ronda del Turó de la Bandera s/n.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 20 de març de 2003 s’hi realitzà una plantada popular promoguda per l’Ajuntament de Montmeló on hi participaren prop de 400 persones. S’hi plantaren uns 300 arbres i sotabosc (pi pinyoner, freixes, alzina i auró i marfull, a més de romaní) per tal d’ampliar la zona boscosa del Bosc de l’Aplec. Les escoles també hi participaren dies abans.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 29 de març de 2011, en el Ple Municipal, s’aprova el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme el març de 2012) acompanyat d’un informe de sostenibilitat ambiental i se senyala que cal definir una protecció ambiental dels espais verds periurbans, que inclogui el Turó de la Bandera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 15 de març de 2015 l’Ajuntament promou una nova plantada popular.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 30 de maig de 2017 en un Ple s’aprova una permuta de terrenys entre la zona del Bosc de l’Aplec al sector nord i el polígon del Raiguer, al costat del riu Congost. El bosc passa a tenir un total de 8.040 m2.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 24 de març de 2018, l’Ajuntament aprova una moció per millorar la qualitat ambiental i l’ús social del Bosquet de l’Aplec. Aprova un seguit d’intervencions de millora, poda, desbrossar arbres, matolls i herbes, incrementant la presència d’arbres i flora autòctona.</span></span></span></span></span></p>	41.5576085,2.2507918	437524	4600931	08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95813-6102.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95813-6103.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95813-6104.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Social			Arbre o arbreda d'interès	2024-05-13 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda			2153	5.1	2211	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95814	Bosc de la Serra de Can Cabanyes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-la-serra-de-can-cabanyes	<p>AJUNTAMENT DE MONTMELÓ (2011). <em>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montmeló. </em>Text refós aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el 8 de març de 2012.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres, actualitzada per Oriol de Bolós</em> - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span lang='CA'><span>El bosc de la Serra de Can Cabanyes està formant una pineda situada al bell mig del Circuit de Barcelona-Catalunya que actua com a zona de pícnic i de descans. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>És un bosc jove, on majoritàriament s’hi desenvolupa pi blanc, sense sotabosc. Els pins presenten una capçada més o menys cònica. <span lang='CA'><span><span>Les acídules (fulles) són perennes i amiden de 0,7 a 1mm d’amplada i de 6 a 12 cm de longitud. El color oscil·la entre el verd groguenc i un verd més pujat. Floreixen pels volts dels mesos d’abril o maig i fan moltíssimes pinyes, de 5 a 12 cm de longitud, amb un clar peduncle i amb esquames i escudets poc prominents. Els troncs tenen tendència a inclinar-se. </span></span></span>El substrat herbaci també hi és present. <span lang='CA'><span><span>Suporta molt bé les altes temperatures i sequeres perllongades, però no li agrada massa les glaçades ni l’ombra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Com a zona verda s’hi han instal·lat nombroses taules amb bancs de fusta i punts de recollida selectiva. A més, disposa d’una guingueta i un punt d’assistència de primers auxilis de la Creu Roja.</span></span></span></p>	08135-62	Circuit de Barcelona-Catalunya.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 2019, el corredor de motos GP, Marc Màrquez, va inaugurar el bosc de la zona del cràter, com a primera zona verda del Circuit millorada dins d’un projecte de transformació amb l’objectiu d’ampliar la biodiversitat d’aquestes àrees del traçat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquest projecte es portava a terme amb <em>Social forest</em>, una empresa de gestió forestal sostenible orientada a la formació i a la inserció laboral de joves en situació d’exclusió o atur.</span></span></span></span></span></p>	41.5726477,2.2577816	438121	4602596	08135	Montmeló	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95814-6202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95814-6203.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95814-6204.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres			Arbre o arbreda d'interès	2024-05-13 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Al Mapa de Patrimoni Cultural de Granollers, s’inventaria una zona d’interès propera al Circuit de Barcelona-Catalunya, amb el nom de Bosc de Can Cabanyes en el sector nord-est del polígon industrial Cal Gordi-Cal Català, titular de l’Agència Catalana de l’Aigua, i que en el cartogràfic de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya consta com a Bosc de Can Gordi, per on passa la línia divisòria dels termes municipals de Montmeló-Granollers. A l’est del mateix polígon, també en terme municipal de Granollers, entre aquest i el riu Congost, hi ha l’Espai Natural de Can Cabanyes, amb els aiguamolls i el centre d’educació ambiental, que en el mateix Mapa de Patrimoni correspon a la fitxa que anomenen Bosc de Can Gordi.		2153	5.1	2211	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95815	Paratge de la font de Santa Caterina	https://patrimonicultural.diba.cat/element/paratge-de-la-font-de-santa-caterina	<p><span><span><span><span lang='CA'>AJUNTAMENT DE MONTMELÓ (2011). <em>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montmeló. </em>Text refós aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el 8 de març de 2012.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). <em>Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès</em>. Ajuntament de de Montornès del Vallès. </span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span lang='CA'><span>El paratge de la Font de Santa Caterina està situat a la llera esquerra del riu Mogent, on es fa l’aiguabarreig entre aquest i el riu Congost. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Per accedir-hi Just on es troba la parada de l’autobús, i abans d’entrar al Pont Nou, a mà dreta hi ha un corriol molt costerut que baixa fins al passeig fluvial del riu Mogent. Ens hi porta un camí delimitat a banda i banda per plàtans de grans dimensions, sobretot en alçada, que creixen al costat del curs d’aigua juntament amb altres espècimens típics de la vegetació de ribera. Destaca el plataner que hi ha al davant mateix de la font.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La font prové d’una surgència o déu d’aigua que brolla per una escletxa de la roca. Un tub collat per sota mateix d’una xapa de ciment fa de broc. Continua traient un rajolí d’aigua que s’escola per sota la fullaraca, i travessa el camí de terra formant un petit bassal en direcció a la llera del riu. Una mica més amunt s’observa un altre orifici que actualment no raja. El terra està impregnat per l’aigua constant que brolla malgrat la manca de pluges i, en un costat de la roca, hi ha un cartell de senyalització d’aigua no potable. A la xapa de ciment hi ha les restes d’algun escrit, tal vegada anomenant la font, però que ja no s’hi llegeix res.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La vegetació és de líquens, molses, heures i bardisses principalment.</span></span></span></span></span></p>	08135-63	Passeig fluvial del riu Mogent.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’Arxiu Municipal de Montmeló es conserva el dietari de Josep Fransí que ja esmenta l’existència de la font de Santa Caterina l’any 1807.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És un lloc freqüentat per caminants i ciclistes. Era també un paratge molt concorregut per gent que venia de lluny a buscar aigua a la font. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Molt a prop, també hi havia una zona de pícnic amb taules i fogons per passar-hi el dia. </span></span></span></span></span></p>	41.5461752,2.2508240	437516	4599662	08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95815-6302.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95815-6303.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95815-6304.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95815-6305-arxiu-municipal-de-montmelo-la-font-de-santa-caterina-1920.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95815-63061.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Social			Inexistent	2024-05-13 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Aquest paratge està compartit amb el municipi de Montornès del Vallès.En les imatges antigues s’observa com la part superior de la déu estava consolidada amb pedra irregular collada amb morter de calç, mentre que l’inferior tenia diverses fileres de maons. L’aigua rajava amb força per un broc arranat a la paret i, com ara, es perdia cap el riu Mogent.		2153	5.1	2484	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95816	Jardí de La Torreta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-de-la-torreta	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impressor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span lang='CA'><span>El jardí de la Torreta, està situat en ple nucli urbà, en un espai triangular que limita al nord amb el carrer de Santiago Russiñol, a l’est amb el Vial de Ronda, i pel sud-oest amb el camp municipal de futbol. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Forma part del mosaic pulmó-verd de Montmeló. La seva importància no rau tant en els espècimens que hi ha en el jardí sinó que s’ha convertit en un lloc de trobada i gaudi, de relació, de lleure i de relaxació. Un lloc on la natura és un refugi de moltes espècies d’insectes i alhora d’ocells. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Està protegit per una tanca perimetral amb abundància de xipresos sobretot pel que fa al carrer de Santiago Russiñol. A l’interior, varis camins de llambordes amb algunes escales, es relacionen entre ells. Abunda l’olivera, i molt a prop, un petit espai circular amb grades que mira cap al Turó de les Tres Creus. Prop de la casa, s’alcen varis pins de tipus <em>halepensis </em>amb parterres de plantes aromàtiques (cap d’ase, espígol o romaní rastrer) i en un altre costat, una zona plantada amb magnòlies i aladerns. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Destaquen els parterres d’herba, heura i fulles d’acant i un petit estany de corbes sinuoses amb sortidor d’aigua al centre. Està realitzada amb trencadís (blau i blanc). I a pocs metres, una pèrgola amb pilars quadrangulars i bigues de fusta on hi creix una glicina. En aquest indret, la paret o mur interior, de tancament de la casa té una barana i també està decorat amb trencadís del mateix color que dona uniformitat al conjunt.</span></span></span></span></span></p>	08135-64	Carrer de Folch i Torras, s/n.	<p>La primera notícia documental que podria fer referencia a aquesta torre data de l'any 1892. Antoni Aymar Puig (1892) diu que '<em>varias casas y quintas, contándose entre éstas la emplazada en una cima del collado, próxima á la iglesia parroquial i contiguo al cauce de la riera i del Congost, desde la cual se disfruta de hermosas vistas</em>'.</p> <p>La finca actual, abans de l'any 1911, eren dos terrenys separats propietat de Dolores Soler Ortells i Elisa Amat Nunell, de Barcelona respectivament. Francisco Serra Bas de Llinars del Vallès adquireix les dues finques i els unifica. El 25 de juliol de l'any 1920, Josep Campanya i Ros compra la propietat que constava d'una casa-torre, d'un molí de vent i d'un terreny on hi havia jardí, hort i vinya. El cost de la finca va ser de 32.250 pessetes. A l'any següent el nou propietari encarrega a l'arquitecte Josep Vilaseca el projecte de reforma i ampliació de l'edifici. Dos anys més tard l’arquitecte Antoni Bartra projecta la masoveria. L'any 1933, el senyor Campaya sol·licita el permís d'obres a l'Ajuntament per construir la tribuna de la planta baixa de la façana sud. L’Ajuntament l’adquireix l'any 1995 i dos anys més tard es rehabilita.</p> <p>Actualment és el centre cultural de Montmeló. </p>	41.5497162,2.2509420	437529	4600055	08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95816-6402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95816-6403.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95816-6404.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95816-6405.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95816-6406.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Social			BCIL	2024-05-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		En els jardins si fan els aplecs de sardanes, jocs i tallers infantils i tota mena d’activitats culturals.		2153	5.1	1761	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95817	Pineda de l'avinguda de Vilardebó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pineda-de-lavinguda-de-vilardebo	<p><span><span><span><span lang='CA'>AJUNTAMENT DE MONTMELÓ (2011). <em>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montmeló. </em>Text refós aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el 8 de març de 2012.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>SELGA, Josep (2014). Avaluació del risc dels pins de l’Avinguda Vilardebó. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A banda i banda d’ambdues voreres s’hi alcen un nombre important de pins del gènere <em>Pinaceae</em>, plantats almenys en dues èpoques diferents, però sempre en escocells dissenyats a mena de parterres, longitudinals en el sentit de la llargària de la vorera. En manquen un bon nombre d’exemplars del que probablement havia estat originàriament, ja que alguns dels escocells estan buits i no s’han substituït per d’altres de nou planter. El pi té un creixement relativament ràpid i pot arribar a viure en condicions òptimes de 250 a 300 anys.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Pels més vells, les alçades arriben als 20 m d’alçada amb les branques i l’escorça ben grisenca. Les acídules (fulles) són perennes amiden de 0,7 a 1 mm d’amplada i de 6 a 12 cm de longitud. El color oscil·la entre el verd groguenc i un verd més pujat. Floreix pels volts dels mesos d’abril o maig i fa moltíssimes pinyes, de 5 a 12 cm de longitud, amb un clar peduncle i amb esquames i escudets poc prominents. Els troncs tenen tendència a inclinar-se cap a una banda o altra del carrer i alguns exemplars, a recargolar-se.</span></span></span></span></span></span></p> <p>La capçada és poc densa. En els exemplars més joves presenta una forma més o menys cònica, que amb el pas dels anys es tornarà irregular. El pinyó fa entre 6 i 7 mm de llarg. </p>	08135-65	Avinguda Vilardebó s/n (situada entre el carrer del Timbaler del Bruc i el carrer de Prat de la Riba).	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 2014 l’Ajuntament de Montmeló va encarregar un estudi d’avaluació del risc que presentaven alguns pins de l’avinguda Vilardebó, ja que s’havien detectat diversos episodis de fractura i caiguda de branques de grans dimensions. S</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>e’n comptabilitzaren 69 dels quals 20 exemplars eren de nova plantació. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També s’estimà que originàriament aquest carrer hauria estat ornamentat amb un bon centenar d’exemplars. </span></span></span></span></span></p>	41.5560590,2.2482222	437308	4600761	08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95817-6502.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95817-6503.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95817-6504.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95817-6505.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres			Inexistent	2024-05-13 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Suporta molt bé les altes temperatures i sequeres perllongades, però no li agrada massa les glaçades ni l’ombra.La fusta és dura, blanquinosa, resinosa i de densitat mitjana. És emprada per a fer taulers d’aglomerat, caixes d’embalatge i pasta de paper. A més és un gran productor de resina o trementina. De l’escorça se’n poden obtenir tanins per adobar les pells. Té un paper important en la prevenció de l’erosió i sobretot perquè és capaç d’arrelar on poques plantes ho poden fer. Però com la majoria d’exemplars del gènere Pinus és altament combustible.		2153	5.1	2484	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95818	Horts de Can Quico	https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-de-can-quico				<p><span><span><span>Els horts Can Quico són un espai de terra fèrtil situada al sud-oest del municipi. Es tracta de petits h</span></span></span><span><span><span>ortets urbans dividits en vàries parcel·les rectangulars, sense tancaments vegetals, però si delimitats per passarel·les fetes de terra batuda o per rajoles, i en algun cas per cintes aèries lligades a posts de fusta, donant una unitat de conjunt. Tot el perímetre també està protegit per una tanca de filat amb un petit barri. A diferència dels horts del Raiguer, les parcel·les no disposen de cap caseta per guardar-hi les eines.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’accés a cada tros es fa a través de passeres. Les restes vegetals s’han de llençar en uns contenidors comuns que estan ubicats a l’entrada. Les hortalisses que s’hi planten són cols, coliflor, api, naps, pastanagues, enciams i escaroles, raves, patateres, carxoferes, pebroteres, alberginieres, bledes, alls, cebes, julivert, i ceba tendre i calçots. El reg està regulat. </span></span></span></p>	08135-66	Al sud-oest de la població, a tocar del parc del Sant Crist.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els precedents dels horts de Can Quico els trobem en la creació d’una zona d’horts familiars al polígon industrial “El Raiguer”. El 26 de novembre de 1996 la Junta de Govern Local presentava el projecte de creació d’una zona d’horts urbans. El 8 d’abril de 1997 la mateixa junta aprovava la normativa per l’adjudicació dels horts. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant les obres del Tren d’Alta Velocitat, es van haver de deixar. Finalment, l’agost de l’any 2013 l’Ajuntament recuperava El Raiguer amb un nou projecte. Cada hort tindria uns 100 m2 amb una caseta amb teulada a dos vessants i una zona de lleure comuna per als hortolans.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 19 d’abril de l’any 2016 la Junta de Govern Local aprovava el <em>Programa d’Horts Urbans de Montmeló</em>, per tal de donar sortida a la llista d’espera per l’adjudicació d’un hort. En aquest s’hi contempla la creació de nous horts al sector de Can Quico. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Finalment, el 25 d’octubre de 2016, el Ple de l’Ajuntament de Montmeló, aprovava el <em>Reglament de règim d’ús dels horts urbans de titularitat municipal</em>. Per tal de fomentar el cultiu tradicional, la normativa contempla un seguit de supòsits que van des de les hortalisses que s’hi poden plantar, la regulació de l’aigua de reg, els tutors per la vegetació aèria, o el manteniment dels camins, espais d’emmagatzematge, brossa, fitosanitaris, animals de companyia, i espais de tancament de les parcel·les. També hi ha un llistat amb tot el que no està permès (conreu de plantes no permeses per la llei, construcció de barbacoes i murs, talar arbres, abandonament de deixalles, estacionament de vehicles a l’interior, realització de foc, dormir a les casetes o viure-hi).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Actualment, l’Ajuntament de Montmeló compta amb una superfície de 6.296 m2 d’hortes situades al Raiguer i a la zona de Cal Quico, amb 100 m2 per hort i per hortolà. Els del Raiguer, són els més antics, amb un total de 98 hortets, mentre que pels de Cal Quico se’n comptabilitzen 43, i a diferència dels horts del primer sector, aquests terrenys estan llogats per l’Ajuntament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A finals de maig de 2018 es van construir tres casetes més per consolidar i integrar definitivament l’espai dels horts amb caseta i així definir i delimitar les dues zones d’horts.</span></span></span></span></span></p>	41.5486443,2.2385234	436492	4599944	08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95818-6602.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95818-6603.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95818-6604.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95818-6605.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95818-6606.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Productiu			Inexistent	2024-05-13 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		La sol·licitud i l’ús d’aquests horts ve regulada pel reglament de règim d’ús dels horts urbans, vigent l’any 2024, que recull les llicències de cadascuna de les parcel·les, que s’atorguen per un període de dos anys, prorrogables. Si una parcel·la queda sense treballar més de dos mesos per l’adjudicatari, sense que s’hagi comunicat a l’Ajuntament en cas de raó expressa i motivada, aquesta quedarà lliure i llavors l’Ajuntament podrà adjudicar-la de nou. Els adjudicataris han de dipositar una fiança de dos-cents-cinquanta euros, a més de la formalització de la llicència. Aquest fons s’empra en cas de que la parcel·la no estigui desbrossada o s’hagi de netejar de residus. Paral·lelament paguen una quota anual establerta per l’Associació d’hortolans. A banda, els horts estan adreçats a les persones empadronades al municipi amb més de tres anys de residència fixe i sempre i quan no tinguin cap altre hort o terreny ni al poble ni a la comarca o que un membre de la mateixa unitat familiar ja n’hagi rebut un. I sobretot, a les persones majors de 65 anys, pensionistes, amb certificat de discapacitat, sense prestació per desocupació i beneficiàries de la renda mínima d’inserció.		2153	5.1	2484	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95819	Horts del Raiguer	https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-del-raiguer				<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els horts del Raiguer és un espai de terra fèrtil situada a l’est del municipi. Limita al nord-est amb el riu Congost, al nord-est amb Montornès del Vallès, i al sud, sud-est, amb la via del ferrocarril – TAV i més enrere amb el vessant més ombrívol del Turó de les Tres Creus. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les hortes estan dividides en 98 parcel·les de 100 m2, sense tancaments vegetals, però majoritàriament amb filats, donant una unitat de conjunt. Tot el perímetre també està protegit per una tanca de filat creuat amb barri per evitar els furts. Els hortolans tenen a més, una caseta d’obra, amb les quatre façanes pintades de color blanc. El cobert és de teula àrab a doble vessant. Algunes d’elles tenen una petita pèrgola per protegir-se de la calor. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’accés a cada tros es fa a través de passeres. Hi ha un espai comú cobert amb taules per a menjar, i també una zona arbrada amb taules i bancs de fusta que proporciona ombra durant els mesos d’estiu i deixa passar el sol durant els mesos d’hivern. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En varis indrets perimetrals, els hortolans deixen créixer de manera controlada erols de canya comuna o canya de Sant Joan (<em>Arundo donax</em>) que són emprades com a tutor per la vegetació aèria. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tant pel que fa a l’arbrat com a les hortalisses, són totes autòctones. Hi creix algun mandariner, llimoner, olivera, figuera, llorer i micaquer i pel que fa a la hortalisses, les cols, coliflor, api, naps, pastanagues, enciams i escaroles, raves, patateres, pebroteres i alberginieres; bledes, alls, cebes, julivert, i ceba tendre i calçots. El reg està regulat.</span></span></span></span></span></p>	08135-67	El Raiguer	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 26 de novembre de l'any 1996 s’aprovava per Junta de Govern Local el projecte de creació d’una zona d’horts familiars al polígon industrial “El Raiguer”. El 8 d’abril de 1997 la mateixa Junta aprovava la normativa per l’adjudicació dels horts. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant les obres del Tren d’Alta Velocitat, es van haver de deixar els horts. Finalment, l’agost de l’any 2013 l’Ajuntament recuperava aquest espai amb un nou projecte. Cada hort tindria uns 100 m2 amb una caseta amb teulada a dos vessants i una zona de lleure comuna per als hortolans.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 19 d’abril de 2016 la Junta de Govern Local aprovava el <em>Programa d’Horts Urbans de Montmeló</em>, per tal de donar sortida a la llista d’espera per l’adjudicació d’un hort. En aquest s’hi contempla la creació de nous horts al sector de Can Quico. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Finalment, el 25 d’octubre de 2016, el Ple de l’Ajuntament de Montmeló, aprovava el <em>Reglament de règim d’ús dels horts urbans de titularitat municipal.</em> Per tal de fomentar el cultiu tradicional, la normativa contempla un seguit de supòsits que van des de les hortalisses que s’hi poden plantar, la regulació de l’aigua de reg, els tutors per la vegetació aèria, o el manteniment dels camins, espais d’emmagatzematge, brossa, fitosanitaris, animals de companyia, i espais de tancament de les parcel·les. També hi ha un llistat amb tot el que no està permès (conreu de plantes no permeses per la llei, construcció de barbacoes i murs, talar arbres, abandonament de deixalles, estacionament de vehicles a l’interior, realització de foc, dormir a les casetes o viure-hi).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Actualment, l’Ajuntament de Montmeló compta amb una superfície de 6.296 m2 d’hortes situades al Raiguer i a la zona de Cal Quico, amb 100 m2 per hort i per hortolà. Els del Raiguer, són els més antics, amb un total de 98 hortets, mentre que pels de Cal Quico se’n comptabilitzen 43, i a diferència dels horts del primer sector, aquests terrenys estan llogats per l’Ajuntament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A finals de maig de 2018 es van construir tres casetes més per consolidar i integrar definitivament l’espai dels horts amb caseta i així definir i delimitar les dues zones d’horts.</span></span></span></span></span></p>	41.5539073,2.2571325	438049	4600516	08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95819-02.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95819-03.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95819-04.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95819-05.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95819-06.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Productiu			Inexistent	2024-05-13 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		La sol·licitud i l’ús d’aquests horts ve regulada pel reglament de règim d’ús dels horts urbans, vigent l’any 2024, que recull les llicències de cadascuna de les parcel·les, que s’atorguen per un període de dos anys, prorrogables. Si una parcel·la queda sense treballar més de dos mesos per l’adjudicatari, sense que s’hagi comunicat a l’Ajuntament en cas de raó expressa i motivada, aquesta quedarà lliure i llavors l’Ajuntament podrà adjudicar-la de nou.Els adjudicataris han de dipositar una fiança de 250 euros, a més de la formalització de la llicència. Aquest fons s’empra en cas de que la parcel·la no estigui desbrossada o s’hagi de netejar de residus. Paral·lelament paguen una quota anual establerta per l’Associació d’hortolans.A banda, els horts estan adreçats a les persones empadronades al municipi amb més de tres anys de residència fixe i sempre i quan no tinguin cap altre hort o terreny ni al poble ni a la comarca o que un membre de la mateixa unitat familiar ja n’hagi rebut un. I sobretot, a les persones majors de 65 anys, pensionistes, amb certificat de discapacitat, sense prestació per desocupació i beneficiàries de la renda mínima d’inserció.		2153	5.1	2484	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95820	Fons de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental referent a Montmeló	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-comarcal-del-valles-oriental-referent-a-montmelo	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>BADIA PUIG, Carme (2017). Entrevista al director de l’Arxiu Comarcal. Dins <em>Ronçana</em>, 290, desembre 2017, pp. 16-17.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PÉREZ GÓMEZ, Xavier (2005). L’Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, un equipament llargament esperat. Dins <em>Lauro</em>, núm. 29, pp. 74-77. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PÉREZ GÓMEZ, Xavier (2005). La documentació de les cambres agràries a l’Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. Dins <em>Ponències</em>, 2005, pp. 133-136.</span></span></span></span></span></p>	XX-XXI		<p><span><span><span>Els fons de l’Arxiu Comarcal del Vallès Oriental que correspon al municipi de Montmeló està format per la col·lecció d’impresos diversos, compresos entre els anys 1985 i 2023. Es tracta de programes d’actes, de festa major, cartells, etc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També disposa d’un fons bibliogràfic amb les monografies històriques publicades sobre el municipi.</span></span></span></p>	08135-68	Carrer de l'Olivar, núm. 10 (08402 - Granollers)	<p><span><span><span>L'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental (ACVO), s’inaugura el 30 de setembre de l’any 2005. Forma part de la Xarxa d'Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya i és gestionat conjuntament pel Consell Comarcal del Vallès Oriental i per l'Ajuntament de Granollers, d'acord amb el conveni signat el 29 de desembre del mateix any entre el Departament de Cultura, el Consell Comarcal i l'Ajuntament de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La capacitat de l’ACVO és de 10.000 m lineals de prestatgeria dels quals actualment n'hi ha 6.600 d'ocupats. Entre els fons documentals dipositats a l'arxiu podem destacar els dels ajuntaments d’Aiguafreda, Castellterçol, Granollers, Santa Eulàlia de Ronçana i Tagamanent; també la documentació del Consell Comarcal del Vallès Oriental, els fons de l'arxiu de protocols notarials del districte de Granollers, dels Jutjats de Primera Instància de Granollers i Mollet, de l'Oficina Comarcal del Departament d’Agricultura o de les Cambres Agràries de diversos pobles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També cal destacar el fons fotogràfic de la revista Sport Comarcal, els fons patrimonials o de masies que contenen prop de 400 pergamins que van del segle XII al XVII, o el fons de la baronia de Montbui, jurisdicció integrada per Santa Eulàlia, Bigues, Riells, L’Ametlla, Lliçà d’Amunt, Palaudàries i Sant Mateu de Montbui, i diversos fons personals.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'ACVO custodia igualment un important fons d’hemeroteca (revistes comarcals i butlletins municipals) i una col·lecció de monografies locals que es van actualitzant. Comparteix instal·lacions amb l'Arxiu Municipal de Granollers. Bona part dels fons de l’ACVO es poden visualitzar a internet a través dels portals Arxius en Línia i XAC Premsa.</span></span></span></span></span></p>	41.5517175,2.2478494	437273	4600279	08135	Montmeló	Fàcil	Bo		Física		Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural				2024-05-13 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				56	3.2		41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95821	Plataners del carrer del Sant Crist de la Grua	https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-del-carrer-del-sant-crist-de-la-grua				<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Al carrer del Sant Crist de la Grua hi ha, a banda i banda de les voreres, una plantació alineada de plataners (<em>Platanus x hispànica</em>). Els espècimens més vells tenen una edat aproximada d’uns 60-70 anys, mentre que a la zona urbanitzada més modernament, els exemplars són relativament joves, d’uns 25-30 anys. Els escocells on creixen són petits i en alguns exemplars impedeixen el seu desenvolupament. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El tronc és llis, de tons verdosos a grisencs. Normalment, desprèn plaques fines de la seva escorça que donen al tronc un aspecte clapejat. Però les calors extremes provoquen que els arbres quedin completament pelats a nivell l’escorça degut a un estrès hídric. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La capçada, està força ramificada, generalment entre 6 i 7 branques i tret dels exemplars plantats a l’interior de la finca, numero 19, es controla amb podes regulars. A l'estiu i inicis de la tardor proporciona una bona ombra. Les fulles, del tipus palmades, mesuren entre 12 i 30 cm, amb cinc lòbuls ovat-triangulars sencers i de vegades dentats, amb un pecíol llarg i eixamplat a la base. Té les flors reunides en aments esfèrics i unisexuals i fructifica a la tardor.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Hi ha plàtans que presenten alguna ferida a nivell de la soca o a certa alçària, a nivell de les branques més velles i alguna ferida de poda antiga o d’impacte d’algun vehicle, però el seu estat general és bo.</span></span></span></span></span></span></span></p>	08135-69	Carrer del Sant Crist de la Grua		41.5502770,2.2450046	437034	4600121	08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95821-6902.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95821-6903.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95821-6904.jpg	Legal		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Pública	Altres			Arbre o arbreda d'interès	2024-05-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		El plàtan és un dels arbres més apreciats per plantar a la via pública i, sobretot, per ornamentar carrers, avingudes i carreteres o per plantar-lo en parcs i fonts. Proporciona una ombra molt agradable durant els mesos d’estiu i no és massa exigent, però és recomanable plantar-lo de manera que tingui molt d’espai per al seu correcte creixement. En aquests casos, es fan molt grans i amb unes capçades espectaculars, molt ben arrodonides.		2151	5.2	2211	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95822	Plataners del carrer Onze de Setembre	https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-del-carrer-onze-de-setembre				<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Al carrer de l’Onze de setembre hi ha una plantació alineada de plataners (<em>Platanus x hispànica</em>) situats al voral dret del carrer, entre la vorera i els parterres. També s’observen cinc espècimens més vells, gairebé alineats als del carrer, a l’interior de la finca núm. 19.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El tronc és llis, de tons verdosos a grisencs. Normalment, desprèn plaques fines de la seva escorça que donen al tronc un aspecte clapejat. Però les calors extremes provoquen que els arbres quedin completament pelats de l’escorça degut a un estrès hídric. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La capçada, està força ramificada, generalment entre 6 i 7 branques i tret dels exemplars plantats a l’interior de la finca, numero 19, es controla amb podes regulars. A l'estiu i inicis de la tardor proporciona una bona ombra. Les fulles, del tipus palmades, mesuren entre 12 i 30 cm, amb cinc lòbuls ovat-triangulars sencers i de vegades dentats, amb un pecíol llarg i eixamplat a la base. Té les flors reunides en aments esfèrics i unisexuals i fructifica a la tardor.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Hi ha plàtans que presenten alguna ferida a la soca o a certa alçària, a nivell de les branques més velles i alguna ferida de poda antiga però el seu estat general és bo.</span></span></span></span></span></span></span></p>	08135-70	Carrer 11 de setembre, s/n		41.5484134,2.2488981	437358	4599911	08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95822-7002.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95822-7003.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95822-7004.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95822-7005.jpg	Legal		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Pública	Altres			Arbre o arbreda d'interès	2024-05-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		El plàtan és un dels arbres més apreciats per plantar a la via pública i sobretot per ornamentar carrers, avingudes i carreteres o per plantar-lo en parcs i fonts. Proporciona una ombra molt agradable durant els mesos d’estiu i no és massa exigent, però és recomanable plantar-lo de manera que tingui molt d’espai per al seu correcte creixement. En aquests casos, es fan molt grans i amb unes capçades espectaculars, molt ben arrodonides.		2151	5.2	2211	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95823	Plataners del carrer de Vic	https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-del-carrer-de-vic	<p><span><span><span><span lang='CA'>AJUNTAMENT DE MONTMELÓ (2011). <em>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montmeló. </em>Text refós aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el 8 de març de 2012.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Al carrer de Vic, a banda i banda de les voreres, hi ha una plantació alineada de plataners (<em>Platanus x hispànica</em>). Aquest carrer s’inicia un cop passada la rotonda del turó de la Bandera fins arribar a la travessera amb el carrer del Timbaler del Bruc. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>En el primer tram s’observen varis espècimens sembrats només en un dels costats del carrer. Són arbres relativament joves i sans, amb troncs rectes i capçades altes i ben arrodonides. En avançar cap a la Plaça d’Ernest Lluch, els plataners van desapareixen i hi trobem arbres d’ornamentació viària. I des d’aquesta plaça fins a la bifurcació, a mà esquerra, amb el carrer de Pompeu Fabra les voreres estan plantades de til·lers. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A partir d’aquest moment i fins a trobar el carrer del Timbaler del Bruc, el carrer de Vic és molt més estret amb prioritat per als vianants i veïns. És en aquest indret on hi ha els plataners més vells de tot el carrer. En un costat, a mà dreta, tenen escocelles grans mentre que a la banda esquerra, hi ha parterres delimitats per bancs de fusta amb solera metàl·lica i on els arbres conviuen amb plantacions d’agapants (<em>Agapanthus</em>). Els troncs són més bonyeguts amb algunes ferides antigues, però la brancada està ben podada de manera que durant els mesos d’estiu es converteix en un carrer fresc i ombrívol i de gran bellesa (pel contrast amb la flor de l’agapant), tant per als veïns com per als passants. </span></span></span></span></span></span></p>	08135-71	Carrer de Vic		41.5521500,2.2483765	437318	4600327	08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95823-7102.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95823-7103.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95823-7104.jpg	Legal		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Pública	Altres			Arbre o arbreda d'interès	2024-05-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		El plàtan és un dels arbres més apreciats per plantar a la via pública i sobretot per ornamentar carrers, avingudes i carreteres o per plantar-lo en parcs i fonts. Proporciona una ombra molt agradable durant els mesos d’estiu i no és massa exigent, però és recomanable plantar-lo de manera que tingui molt d’espai per al seu correcte creixement. En aquests casos, es fan molt grans, amb unes capçades molt ramificades i ben arrodonides.		2151	5.2	2211	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95824	Pollancreda de les piscines	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancreda-de-les-piscines	<p>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes</em>. Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</p> <p>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres, actualitzada per Oriol de Bolós</em> - Flor del Vent Edicions.</p> <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la<em> 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</p> <p>PHILIPS, Roger (1985).<em> Los árboles.</em> Barcelona: Editorial Blume.</p>			<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Arbreda formada per varis exemplars de pollancre <em>(Populus nigra), </em>ubicada entre les piscines municipals i les pistes de pàdel. Hi ha varis exemplars d’arbres columnars, de més de 20 m d'alçada. La seva escorça és de color gris i llisa, amb les fissures lineals característiques d’aquesta espècie. Les fulles són fàcilment identificables degut a la forma triangular, de 5 a 8 cm de llargada per 6 a 8 cm d’ample i el color verd tant pel revers com per l’anvers. Les flors es disposen en aments, de forma allargada i cilíndrica, que en aquesta època de l’any comencen a sortir. Un cop fora, brotaran les fulles. Les llavors són minúscules i es dispersen molt fàcilment a través del vent. Al dessota hi ha varies oliveres.</span></span></span></span></span></p>	08135-72	Avinguda de Pompeu Fabra		41.5479979,2.2502553	437471	4599865	08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95824-7202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95824-7203.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95824-7204.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95824-7205.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Pública	Altres			Inexistent	2024-05-14 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				2151	5.2	2484	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95825	Alzina de can Tabola	https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-tabola	<p><span><span><span><span lang='CA'>AJUNTAMENT DE MONTMELÓ (2011). <em>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montmeló. </em>Text refós aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el 8 de març de 2012.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’alzina de Can Tabola és un exemplar singular de <em>Quercus ilex,</em> situat a l’extrem d’una gran feixa, prop del marge del carrer de Can Tabola, i al costat d’una barraca de pagès, feta d’obra. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És un arbre robust, perennifoli, d’uns 200 a 250 anys, que destaca per la seva capçada totalment arrodonida i molt densa amb les branques més flexibles que s’inclinen cap al terra. El tronc està lleugerament inclinat amb una brancada important. L’escorça és de color bru, rugosa i clivellada i les seves fulles són lanceolades, de 3 a 7 cm amb el marge dentat, verdes per l’anvers i blanquinoses pel revers. El seu fruit és la gla, que té una cúpula amb escates, però no punxa. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Fa uns 12 m d’alçada per 15 m d’amplada de capçada aproximadament. El volt de canó mesura 2 m i mig i el volt de soca tres metres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A 5 m al nord-oest, davant mateix de la barraca ha crescut espontàniament una altra alzina més jove.</span></span></span></span></span></p>	08135-73	Carrer de Can Tabola, s/n		41.5592282,2.2536524	437764	4601109	08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95825-7302.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95825-7303.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95825-7304.jpg	Legal		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada	Altres			BPU	2024-05-14 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Es tracta d'un espècimen autòcton de la zona i, per tant, molt més resistent als incendis. La fusta de l'alzina s'ha emprat tradicionalment per a fer carboneig. Però en cap cas aquest exemplar és fruit d'un rebrot. El creixement d'aquest arbre perennifoli és molt lent, i per tant produeix una fusta extremadament dura i compacte, molt apreciada per a fer eines per treballar la terra i oficis com el boter o el mestre d'aixa. De l'escorça se n'obtenen tanins que serveixen en l'adoberia, però també es apreciada la mel mono floral. Les alzines prop de les masies han estat molt apreciades en temps on hi havia bestiar, perquè els glans eren emprats per donar de menjar als porcs.		2151	5.2	1762	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95826	Plataner de la zona d’esbarjo de Can Cabanyes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataner-de-la-zona-desbarjo-de-can-cabanyes	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Exemplar de plataner (<em>Platanus x hispànica</em>) de grans dimensions situat en el pàrquing de la </span></span></span>zona d’esbarjo de Can Cabanyes, davant del que ara és la cafeteria Viena.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’arbre està al bell mig de la zona d’estacionament, protegit dels impactes dels vehicles per un escocell octogonal fet amb vorals de pedra artificial. </span></span></span>És un espècimen sa, amb un tronc recte i la capçada alta i ben arrodonida, de més de 25 m d’alçada per una trentena de metres d’amplada. Té una escorça llisa, de tons verdosos grisencs molt pàl·lids. La seva capçada és uniforme i molt ben ramificada, que proporciona una ombra densa. Les fulles són palmades, d’uns 12 a 30 cm, amb cinc lòbuls ovat-triangulars sencers, tot i que en poden tenir tres.</p> <p>El pecíol és llarg i eixamplat a nivell de la base en forma de didal. Els nervis principals de la fulla, quan són joves, estan coberts per una pelussa molt fina. <span><span><span><span><span lang='CA'><span>Les flors estan reunides en aments esfèrics i unisexuals. El fruit és una mena de glòbul d’uns 4 cm de diàmetre emplomallat que fructifica a la tardor.</span></span></span></span></span></span></p>	08135-74	Carrer de la Verneda del Congost.		41.5642789,2.2636671	438604	4601662	08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95826-7402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95826-7403.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Pública	Altres			Inexistent	2024-05-14 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		El plàtan és un dels arbres més apreciats per plantar a la via pública i sobretot per ornamentar carrers, avingudes i carreteres o per plantar-lo en parcs i fonts. Proporciona una ombra molt agradable durant els mesos d’estiu i no és massa exigent, però és recomanable plantar-lo de manera que tingui molt d’espai per al seu correcte creixement. En aquests casos, es fan molt grans, amb unes capçades molt ramificades i ben arrodonides. Al municipi de Montmeló se’l pot apreciar en carrers i a la riba dels rius Congost i Mogent.		2151	5.2	2484	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95827	Xarxa Natura Riu Congost	https://patrimonicultural.diba.cat/element/xarxa-natura-riu-congost				<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Amb el nom de Xarxa Natura 2000 es protegeixen els espais fluvials que travessen el municipi: el riu Congost, el riu Mogent i el riu Besòs. Aquest darrer nascut de l’aiguabarreig del dos primers. </span></span></span></span></span>Tots tres són rius que transcorren per un territori amb una elevada pressió antròpica; per una banda, la urbanització industrial i per l’altra, l’elevada freqüentació a la zona del circuit d’alta velocitat i el soroll que comporta.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El riu Congost neix a Collsupina, a la font del Regàs. És un corredor biològic entre el massís del Montseny, la Serra Prelitoral Septentrional i la costa, ja que el seu curs discorre per la plana i connecta tots aquests espais. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El riu Mogent, és un segon corredor, que neix a la comarca del Vallès Oriental, al vessant septentrional del Corredor i s’uneix amb el Congost entre els termes de Montmeló i Montornès del Vallès per donar naixement al Besòs. Té nombrosos afluents, que neixen des del vessant nord del Montseny (riera de Cànoves, riera de Giola, riera de Vilamajor i el torrent de Valldoriolf), des del vessant sud de la Marina – Corredor (riera d’Ardenya, torrent de Séllecs, torrent de Sant Bertomeu i el de Can Mora).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El riu Besòs es forma de l’encontre del riu Congost amb el riu Mogent, just on hi ha el pont nou, no massa lluny del paratge de la Font de Santa Caterina. A partir d’aquest moment, transcorre paral·lel al Polígon industrial anomenat Sota el Molí i la zona de la deixalleria municipal, per entrar a Martorelles i Mollet del Vallès, moment en que rep el riu Tenes pel seu vessant hidrogràfic dret.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tots tres rius tenen un comportament de caire mediterrani, és a dir, que poden créixer sobtadament en època de pluges per baixar després ràpidament. En el seu pas per Montmeló, el terreny està constituït pel llit d’inundació ordinari del riu, i hi estan associats els dipòsits de còdols i roques plutòniques amb nivells més fins d’argiles i sorres. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Malgrat el seu grau d'artificialització, s'hi poden trobar fins i tot comunitats vegetals ripàries característiques dels rius mediterranis. Destaca en negatiu, la canya americana (<em>Arundo donax)</em> que és una espècie invasora molt abundant en tots tres espais protegits. Per altra banda, la introducció d’elements artificials ha donat naixement a la formació de sistemes lacustres artificials que tenen un gran valor ecològic i paisatgístic. Aquests sistemes actualment estan ben integrats amb l’entorn físic i natural i s’han convertit en refugi de nombroses espècies d’aus. A més, tot aquests espais són zona de caça de l’àliga marcenca i zona d’hivernada pel blauet i la cotoliu o la tallareta cuallarga. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A banda dels ocells, també destaca un altre tipus de fauna, pròpia dels ambients humits, com són els amfibis: el gripau corredor i el d’esperons, la reineta i el tòtil. Com a rèptils hi ha la tortuga de rierol i dues espècies de sargantanes, la ibèrica i la roquera. Destaca el llangardaix ocel·lat, la serp blanca i la d’aigua. Pel que fa als mamífers, hi ha eriçó, i nombroses comunitats de quiròpters, com la rata pinyada pipistrel·la, el ratpenat de vores clares i el ratpenat dels graners. </span></span></span></span></span></span></p>	08135-75	Lleres dels rius Congost, Mogent i Besòs.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>La Xarxa de Natura 2000 és una xarxa europea d’espais naturals creada amb l’objectiu de fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals i semi naturals amb l'activitat humana. Està regulada per un marc legal que garanteix la protecció i conservació dels hàbitats naturals, de la fauna i de la flora silvestre, coneguda també com a <em>Directiva d’hàbitats</em>.</span></span></span></span></span></p>	41.5466289,2.2510117	437532	4599712	08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95827-7502.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95827-7503.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95827-7504.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95827-7505.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95827-7506.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres			Xarxa natura 2000	2024-05-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				2153	5.1	1764	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95838	Rellotge de sol de l'Hostal de la Grua	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-lhostal-de-la-grua	<p>ARITZETA, M. (1994). <em>Viles i ciutats de Catalunya</em>. Barcino.</p> <p>GUASCH, Manel i UMBERT, Josep (2008). <em>Montmeló, 115 anys d’imatges</em>. Centre d’estudis Montmeló.</p> <p>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</p> <p>PIÑERO, Àngel i UMBERT, Josep (2009). <em>Aproximació a la història de Montmeló: segles IX-X</em>. Centre d’Estudis de Montmeló.</p>	XX-XXI		<p><span lang='CA'><span><span>Aquest rellotge de sol el trobem a la façana principal de l'antic Hostal de la Grua. Es tracta d'un r</span></span></span><span lang='CA'><span><span>ellotge de sol del tipus vertical declinant, orientat a migdia. Està situat a sota un ràfec decoratiu entre la balconera central de la façana i la finestra de mà dreta de la planta pis de la façana principal de la casa. Té forma quadrada i està realitzat damunt de l’arrebossat de la façana. Presenta un marc perimetral pintat del color de l’argila. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Les xifres són romanes, i van des de les 6 del matí fins a les 6 de la tarda. El gnòmon és de vareta, de ferro, i sembla l’original. No porta cap protecció de cap vernís i presenta restes, gairebé imperceptibles, de ciment. L’interior de les xifres “V” i “X” estan pintades. No té línies horàries.</span></span></span></p>	08135-76	Carrer del Sant Crist de La Grua, núm. 22	<p>El barri del Sant Crist de la Grua, tot i que actualment és del municipi de Montmeló, pertanyia al terme municipal de Parets. L'hostal de la grua surt esmentat nombroses ocasions en la documentació conservada. Per exemple, en el fogatge de l'any 1553 de Parets consta un 'Matheu Bach fuster qui esta en la ferreria de la Grua i en Trancolet qui esta en l'hostal de la Grua'.</p> <p>També surt dibuixat junt amb la Capella del Sant Crist, en el plànol del terme i parròquia de Montmeló de l'any 1747, i que es troba a l’Arxiu de Sant Pere de les Puel·les.</p> <p>En el segle XVIII, el baró de Maldà va recollir les impressions dels seus viatges en un dietari. Segons explica, va passar per Montmeló entorn de 1775 i diu que el poble és a un quart d'hora de passada la casa o hostal de la Grua. </p> <p>També cita l'hostal en Vicenç Plantada en la seva 'Excursió a Montmeló' del 12 de maig de l’any 1881. Diu que després de passar el riu Tenes pel pont del ferrocarril, deixa a l'esquerra el Trench que havia estat un hostal, can Gurguí, can Ribera, can Puig i el famós hostal de Grua, davant del qual hi ha una capelleta en la qual es venera el Sant Crist que deixà Sant Vicenç Ferrer després de fer un sermó i un miracle. D'aquest miracle de sant Vicenç Ferrer a la Grua hi ha diferents versions. Unes diuen que quan el sant passà per l'hostal de camí a Barcelona, va reproduir el miracle de la multiplicació dels pans i dels peixos, però en aquest cas fou amb vi i pans. Unes altres diuen que va treure vi del pou que antigament existia al costal de l'hostal.</p>	41.5491782,2.2416532	436754	4600002	08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95838-76020.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95838-76030.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental			Inexistent	2024-05-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda		98	47	1.3	2484	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95841	Zona de nidificació de l’oreneta cuablanca (Delichon urbica)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-de-loreneta-cuablanca-delichon-urbica	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>ARDLEY, Neil (1979). <em>Las aves</em>. Editorial Fontalba: Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). <em>Primer cens dels nius d'oreneta cuablanca (Delichon urbica),</em> Cabrils (El Maresme). Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span lang='CA'><span>En diferents ràfecs d’edificis i balconades de Montmeló, es localitzen zones de nidificació i estada destacable de l’oreneta de l’espècie <em>Delichon urbica,</em> coneguda popularment amb el nom d’oreneta cuablanca. Destaca, per la seva importància, la colònia situada als quatre ràfecs de l’edifici de l’antiga estació de tren. La majoria de nius estan en bon estat de conservació, tot i que en el moment de la realització del Mapa de Patrimoni Cultural les orenetes encara no han arribat procedents del continent africà i molts dels nius estan ocupats per altres espècies. Entre d’elles s’han observat algunes espècies de passeriformes, com el pardal. Algunes cases on també se'n poden observar són les del carrer Santiago Rusiñol i l'antic cafè d'en Gil, al número 13 del carrer Major.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es diferencia de les altres orenetes europees pel seu carpó blanc. Les parts inferiors són blanques i el cap, l'esquena, les ales i la cua són d'un color negre blavós. Les potes i els peus són curts i emplomats de color blanc. Les orenetes més joves, poden tenir un color grisós pels costats del pit, que es va tornant blanc a mida que esdevenen adultes. El niu que construeix, té una forma hemisfèrica, amb una obertura circular normalment situada a la part superior. Aquesta obertura tan petita permet defensar el niu d'intrusos i evitar que l'ocupin altres ocells com els pardals. Tan el mascle com la femella s'esmercen en la seva construcció amb continus viatges a les rieres i camps on troben el fang necessari per bastir el niu. Quan plou es pot observar a altres orenetes ajudant a la construcció de nius. De fet aprofiten el fang que els proporciona la pluja i al mateix temps eviten a altres parelles d'orenetes una pèrdua de temps i esforços inútils. Les boletes de fang es barregen amb la saliva que ho transforma en una mena de ciment. Mentre que d'altres transporten els materials, la futura mare va donant forma al niu i el poleix fregant les seves plomes per eliminar qualsevol rugositat que pogués ferir els petits un cop sortits del niu. La terra barrejada amb palla, pels i altres elements enforteix les parets del niu; a l'interior s'hi col·loquen plomes.</span></span></span></span></span></p>	08135-79	Carrer de l'Estació vella, s/n	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Durant l' època de cria, les podem trobar repartides per tota Europa, el nord-oest d'Àfrica, l'Àsia Central, la meitat nord d'Àsia amb l'excepció del nord siberià. A la tardor emprenen el viatge cap a l'Àfrica sub-sahariana i la Península de Malàisia, les dues grans regions d'hivernada.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A Catalunya nidifica al 95% del territori, i comença a arribar a la segona quinzena de març iniciant el seu retorn a finals d'agost, tot i que amb la crisi climàtica, n’hi ha que en zones més temperades, degut a que són massa joves per emprendre el vol, es queden. L'oreneta cuablanca s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que a diferència de l'oreneta vulgar són caçats durant el vol a molt més alçada. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a la societat, han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'any 1998 i 2000 els ornitòlegs Pere Alzina i Enric Badosa varen dur a terme dos censos d’orenetes.</span></span></span></span></span></span></span></p>	41.5503540,2.2468627	437189	4600128	08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95841-7902.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95841-7903.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95841-7904.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95841-7905.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95841-dsc9264.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95841-p1610539.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres			Inexistent	2024-05-16 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		És una espècie que no té cap problema per establir-se en espais urbans, i si no se li fan caure els nius, tant les primeres com la seva descendència tornen cada any al mateix lloc construint els seus nius un al costat de l’altre.La seva presència és un bioindicador del bon estat ambiental del municipi.		2153	5.1	2484	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47

Estadístiques 2025

Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús