Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 95743 | Mons Observans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mons-observans | <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (1984). <em>Els orígens de Granollers i del Vallès Oriental</em>. Col·lecció Pobles de Catalunya. Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Catalunya. Volum 1: Granollers</em>. Generalitat de Catalunya: Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2005). <em>Montmeló: temps, camins i gent</em>. Ajuntament de Montmeló: Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>AGUILAR GUILLÉN, Àngels. (1993). Avanç preliminar a l’estudi dels cadastres romans a la comarca del Vallès (Barcelona). Dins <em>Estudios de la antigüedad</em>, núm. 6-7, pp. 119-131.</span></span></span></span></p> <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). <em>Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès</em>. Ajuntament de de Montornès del Vallès. </p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BARBERÀ, J. I PANYELLA, A. (1950). Una estación ibero-romana en Montmeló (Barcelona). Primeras notes. Dins <em>Estudios</em>, núm. 1, pp. 5 Seminario de estudiós arqueológicos y etnológicos. Federación espanyola de Montañismo. Delegación regional catalana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CANTARELL, Ignasi i ESTRADA, Josep (1998). La vil·la romano-republicana de can Massot (Montmeló) i el seu camp de sitges. Dins M. Mayer, JM Nolla i J. Pardo (ed). De les estructures indígenes a l’organització provincial romana de la Hispania Citerior. Actes de les Jornades Internacionals d’Arqueologia romana; Granollers, 1987. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CHORÉN TOSAR, J. (2006). Instal·lació d'una tanca sota control arqueològic al jaciment de Can Tacó - Turó den Roïna (Montornès del Vallès-Montmeló, Vallès Oriental) Mem. Núm. 6887</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CHORÉN, Jordi; MERCADO, Mònica i RODRIGO, Esther (2007). El jaciment de Can Tacó: un assentament romà de caràcter excepcional al Vallès Oriental. Ponències Revista<em> del Centre d’Estudis de Granollers</em>, pp. 57-76.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CHORÉN, </span><span lang='CA'>Jordi; RODRIGO, Esther i MERCADO, Mònica (2008):<em> Memòria. Intervenció arqueològica a Can Tacó-Turó d'en Roïna (Montornès del Vallès-Montmeló, Vallès Oriental). </em>Intervenció juny-agost 2008. 2 Volums. Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CHORÉN TOSAR, J.; MERCADO, M.; RODRIGO, E. (2008). Memòria de la intervenció arqueològica a can Tacó - Turó d'en Roïna, 2006. Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia. 7475</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CHORÉN, J., RODRIGO, E. (2009): Memòria intervenció arqueològica a Can Tacó-Turó d'en Roïna (Montmeló, Montornès del Vallès, Vallès Oriental). Juny-juliol i setembre-octubre 2009. Mem. Núm. 9479</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1955<em>). Síntesis arqueològica de Granollers y sus alrededores. </em>Granollers: Museu de Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1969<em>). Vías y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona</em>. Comisión de Urbanismo de Barcelona.. Dins <em>Revista del Vallès</em>, núm. Monogràfic.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1993). Granollers a l’antiguitat. Dins <em>Revista del Vallès</em>, núm. Monogràfic.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep i VILLARONGA, Lluís (1967). La Lauro moneta y el hallazgo de Cànovas. Dins <em>Ampurias</em>, núm. XXVIII, pp. 135-194.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GARCIA I LLINARES, M. G. (ICAC); RODRIGO REQUENA, E. (ICAC-UAB) 2011-2012: Memòria de la intervenció arqueològica a can Tacó-Turó d’en Roina (Montmeló-Montornès del Vallès, Vallès Oriental).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GARCIA, G.; RODRIGO, E. (2012): Memòria de la intervenció arqueològica a Can Tacó - Turó d'en Roïna. (Montmeló - Montornès del Vallès, Vallès Oriental). Març 2011 - juny 2012. (3 vols.). Mem. Núm.: 11210.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em><span>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</span></em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span>JÀRREGA, Ramon; RODÀ, Isabel (1998). El <em>terminus augustalis</em> de Montornès: noves dades epigràfiques. Dins <em>Lauro</em>, núm. 16, pp. 5-12.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MAYER, Marc i RODÀ, Isabel (1997). Presentación. Dins G. Castellví, JP. Comps, J. Kotarba i A. Pezin (dir.): <em>Voies romaines du Rhône à l’Ebre: via Domitia et via Augusta</em>; Documents d’Archeologie française, núm. 61, pp. 114-125. París.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MERCADO, Mónica; PALET, Josep Maria; RODRIGO, Esther i GUITART, Josep (2006). El castellum de can Tacó / Turó d’en Roina (Montmeló – Montornès) i la romanització de la Laietana interior. Cap a un estudi arqueològic del jaciment i del territori: Dins <em>Notes</em>, núm. 21, pp. 241-266.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MERCADO PÉREZ, M.; ROGRIGO REQUENA, E. (2005). Intervenció arqueològica a Can Tacó - Turó d'en Roïna (Montornès del Vallès-Montmeló, Vallès Oriental). Mem. Núm. 6536</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MERCADO PÉREZ, M.; ROGRIGO REQUENA, E. (2006). Intervenció arqueològica a Can Tacó - Turó d'en Roïna (Montornès del Vallès-Montmeló, Vallès Oriental). Mem .Núm. 7384</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MERCADO, Mónica; RODRIGO, Esther (2007): Memòria. Intervenció arqueològica a Can Tacó-Turó d'en Roïna (Montornès del Vallès-Montmeló, Vallès Oriental) . Intervenció 2007. Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Mem. Núm. 7476</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MERCADO, Mónica; RODRIGO, Esther; FLOREZ, M.; PALET, Josep Maria i GUITART, Josep (2008). El castellum de can Tacó / Turó d’en Roina (Montmeló – Montornès) i el seu entorn territorial: Dins <em>Tribuna d’Arqueologia</em>, 2007, pp. 195-211.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PANOSA, MI (2002). <em>La història antiga de Montmeló (Vallès Oriental) a partir de la col·lecció Cantarell</em>. Dins Col·lecció Estudis del Museu de Montmeló, núm. 2.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>RODRIGO REQUENA, E. (2007). Memòria control arqueològic de la plantada d'arbres al Turó de les Tres Creus (2007). Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Mem. Núm. 6538</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>RODRIGO REQUENA, Esther (2012-2013). Memòria excavació Bienni 2012-2013. Intervenció arqueològica a Can Tacó -Turó d'en Roïna (Montmeló - Montornès del Vallès, Vallès Oriental). Núm. Mem. NÚM. 13395</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>UMBRIA FONT, Carme (1997). <em>Pla especial de protecció dels turons de les tres creus</em>. Memòria informativa. Diputació de Barcelona. Servei d’acció territorial.</span></span></span></span></p> | II-I aC | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Can Tacó-Turó d'en Roina, també conegut com <em>Mons Observans</em>, és un jaciment arqueològic romà, d’època republicana, que se situa en un petit turó de 120 m sobre el nivell del mar. Des del seu emplaçament es poden controlar els cursos fluvials del Mogent i del Congost i les vies de comunicació de la plana, entre les quals destaca la Via Hercúlia, coneguda més tard com la Via Augusta. La importància del lloc on s'ubica el jaciment com a partió i límit administratiu queda ben patent pel fet que no gaire lluny s'ha localitzat un <em>terminus augustalis</em>. El monument epigràfic consistia en una fita termenal d'època d'August que tenia la funció de delimitar el territori de dues ciutats. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquest establiment romà es construeix a mitjans del segle II aC i s'abandona pocs anys després, al principi del segle I aC, coincidint amb les fundacions de <em>Baetulo </em>(Badalona) i <em>Iluro </em>(Mataró). Els arqueòlegs l'interpreten com un possible <em>praesidium</em>. És a dir, un establiment militar, en aquest cas, punt de residència i de representació política del territori.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>S'estructura en quatre terrasses on es disposen els diferents àmbits. L'enclavament està format per dos cossos. Un primer cos, orientat de nord a sud i compost per 7 àmbits, presenta un perímetre de 69'76 m, amb una àrea de 300 m2; i un segon cos, amb una orientació nord-oest sud-est i compost per 19 àmbits, d'un perímetre de gairebé 180 m i presenta una àrea de 1.877'74 m2. El perímetre total del jaciment és de 194 m, amb una àrea total de 2.233 m2 (superfície provisional comptabilitzada fins l'any 2008). Està construït a la manera itàlica, amb paviments d'<em>opus signinum</em> i parets decorades amb pintures murals de primer estil pompeià.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>S'ha documentat un recinte perimetral emmurallat, amb un nivell de circulació intern amb una poterna, torres, i també un sistema de recollida i evacuació d'aigües. Pel que fa a les estructures d'habitació, l'àmbit 5 és el millor conservat; es tracta d'una estança luxosa per les motllures i estucs que s'hi han localitzat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Actualment, està a punt de publicar-se una monografia amb els resultats més recents de les darreres recerques.</span></span></span></span></span></p> | 08135-38 | Turó de Can Tacó - Turó d'en Roina | <p>El jaciment fou descobert l'any 1944, i excavat poc després pels professors J. Barberà i A. Panyella.</p> <p>L'any 1961 el doctor Ignasi Cantarell va fer noves prospeccions i va documentar restes d'<em>opus testaceum</em>, una placa de plom i estucs vermells.</p> <p>A la dècada dels anys 80 del segle passat, l'arqueòleg Joan Sanmartí <span lang='CA'><span><span><span><span>realitzà una prospecció superficial a la zona per tal de recollir informació per a la seva tesi doctoral. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els resultats d'aquesta prospecció foren la documentació de fragments de ceràmica ibèrica i un fragment de Campaniana B, interpretant el jaciment com una fortificació romana destinada a controlar una cruïlla de camins (...). Tanmateix no es pot excloure la possibilitat de que també hagués existit anteriorment en aquest indret un establiment indígena, segurament de petita grandària, tal vegada amb la mateixa funció de controlar i vigilar els camins. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>L'assentament s'ha excavat, des de l'any 2003, dins un gran projecte de recuperació científica i de dinamització cultural, impulsat pels ajuntaments de Montornès del Vallès i de Montmeló.</p> <p>L'any 2004, l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) es va fer càrrec de la direcció científica de les intervencions arqueològiques, que s'han centrat a identificar les estructures i delimitar el perímetre.</p> | 41.5500976,2.2576958 | 438093 | 4600092 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95743-3801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95743-3802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95743-3803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95743-3804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95743-3805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95743-3806.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95743-387.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95743-388.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Lúdic/Cultural | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2024-12-10 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Una part és dins el terme municipal de Montmeló i l'altra de Montornès del Vallès. La gestió és compartida.L'octubre de l'any 2008 el Govern de la Generalitat va declarar aquest jaciment romà Bé Cultural d'Interès Nacional, en la categoria de zona arqueològica. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1782 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 95744 | Cal Metge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-metge | <p><span><span><span><span lang='CA'>BOSCH, J. (1985). Els primers pagesos del neolític. Dins J. Estrada, J. Muntal i J. Pardo (coord.) <em>Els orígens del Vallès Oriental. Introducció a l’arqueologia de la comarca</em>. Granollers: Museu de Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BOSCH, J. (1991). El neolític antic al Vallès Orienta. Dins <em>Arraona</em>, núm. 8, pp. 9-32.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BOSCH, J; ANFRUNS, J.; BUXÓ, R.; ESTRADA A.; OMS, i. I PAGÈS, E. (1998). La prehistòria de Montmeló (Vallès Oriental) a partir de la col·lecció Cantarell. Dins Estudis del Museu de Montmeló, pp. 15-37.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>DÍAZ, J. BORDAS,A; MARTÍ, M. POU, R. I PARPAL,A. (1995). <em>El Vallès fa 6000 anys: els primers agricultors i ramaders</em>. Fundació Cultural de la Caixa Terrassa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep i VILLARONGA, Lluís (1967). La Lauro moneta y el hallazgo de Cànovas. Dins <em>Ampurias</em>, núm. XXVIII, pp. 135-194.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1993). Granollers a l’antiguitat. Dins <em>Revista del Vallès</em>, núm. Monogràfic.</span></span></span></span></p> <p>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</p> | No es conserva cap resta. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Camp de sitges d'època neolítica situat en una zona actualment urbanitzada, al sector occidental del nucli urbà de Montmeló, en una zona ocupada per habitatges del tipus casa-jardí. S'hi documentaren tres sitges: una apareguda al carrer de Pelai i les altres dues en una propietat privada. Josep Bosch (1991) estudià aquest jaciment, prenent com a base la informació i els materials cedits pel seu descobridor.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>De les tres sitges, la que es coneix de forma més exhaustiva és la número 1, excavada el gener de 1962. Es tractava d'una fossa en forma de pera, amb les parets còncaves i el fons pla i mesurava 173 cm de diàmetre i 64 cm de profunditat. El farciment proporcionà abundants restes materials, entre les quals destaquen alguns atuells ceràmics i diverses eines lítiques. La sitja número 2 fou excavada mesos més tard i aparegué reomplerta de còdols de pedra. La sitja del carrer Pelai no fou excavada, però se’n recuperà un important conjunt de llavors carbonitzades, estudiades per Ramon Buxó (1998). S'han identificat 575 llavors d'ordi vestit, un exemplar de pisana, un exemplar de pèsol i un de guixa. Es tracta d'un dels conjunts paleocarpològics més antics de Catalunya. També existeix un estudi de les valves de petxina recuperades en aquesta mateixa sitja i en la número 1, efectuat per Alicia Estrada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La cronologia relativa del jaciment (Neolític Antic Evolucionat Postcardial) s'ha establert en base a les formes ceràmiques aparegudes a la sitja 1.</span></span></span></span></span></p> | 08135-39 | Carrers de Pelai, Francesc Macià i poeta Maragall | <p>L'any 1961 es trobà la primera sitja al carrer de Pelai. El senyor Ignasi Cantarell recupera una petxina i un conjunt de llavors carbonitzades.</p> <p>El gener de 1962, s'excava la sitja número 1 i pel novembre la sitja número 2. Hi participen els senyors Ignaci Cantarell, Josep Estrada, Tolós i Petrus.</p> | 41.5528355,2.2456098 | 437088 | 4600405 | -4000 -3500 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95744-3901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95744-3902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95744-3903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95744-3904.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BCIL | 2024-08-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es poden trobar diferents denominacions per aquest jaciment: Hàbitat neolític; Cal Metge o Sitges del carrer Pelai. | 78|76 | 1754 | 1.4 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 95745 | Piscines municipals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/piscines-municipals | <p><span><span><span><span lang='CA'>BOSCH, J. (1991). El neolític antic al Vallès Orienta. Dins <em>Arraona</em>, núm. 8, pp. 9-32.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BOSCH, J; ANFRUNS, J.; BUXÓ, R.; ESTRADA A.; OMS, i. I PAGÈS, E. (1998). La prehistòria de Montmeló (Vallès Oriental) a partir de la col·lecció Cantarell. Dins Estudis del Museu de Montmeló, pp. 15-37.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep i VILLARONGA, Lluís (1967). La Lauro moneta y el hallazgo de Cànovas. Dins <em>Ampurias</em>, núm. XIX, pp. 135-194.</span></span></span></span></p> <p>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MARTÍN,A. (1985). De la cultura de ls Sepulcros de Fosa al grupo de Veraza en el Vallés: Dins <em>Estudios de la Antigüedad</em>, núm. 2, pp. 3-57.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MARTÍN, A. ;DÍAZ, J.; POU, R.; MARTÍ, M.; i BORDAS, A. (1996). Estructuras de hábitat al aire libre veracienses en el Vallès (Barcelona).<em> </em>Dins<em> Rubricatum. Revista del Museu de Gavà</em>. Actes del Ir Congrés del neolític a la Península Ibèrica, pp. 447-453.</span></span></span></span></p> | Podria haver estat destruït. | <p>Segons informació publicada per <span><span><span><span lang='CA'>Josep Estrada i Lluís Villaronga (1967), quan es feien remocions de terreny en el camp de futbol de Montmeló, aparegueren fragments de ceràmica feta </span></span></span></span>a mà de tradició del Bronze Final. Amb aquestes notícies, quan l'any 1983 es du a terme la Carta Arqueològica de la comarca del Vallès Oriental, s'inclou com a jaciment o zona susceptible de tenir restes arqueològiques en el seu subsòl. </p> <p>Posteriorment, l'any 1985, Josep Bosch informà que en un desmunt efectuat durant la construcció del camp d'esports de Montmeló, es recolliren uns materials. Segons Bosch, el jaciment probablement es destruiria en el moment de la construcció del camp d'esports.</p> | 08135-40 | Avinguda Pompeu Fabra, s/n | <p>Troballes efectuades als anys 60 del segle XX i publicades l'any 1967 per Josep Estrada i Lluís Villaronga.</p> | 41.5480662,2.2503787 | 437481 | 4599872 | -5500 -650 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95745-4001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95745-4002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95745-4003.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | BPU | 2024-05-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 95816 | Jardí de La Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-de-la-torreta | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impressor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El jardí de la Torreta, està situat en ple nucli urbà, en un espai triangular que limita al nord amb el carrer de Santiago Russiñol, a l’est amb el Vial de Ronda, i pel sud-oest amb el camp municipal de futbol. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Forma part del mosaic pulmó-verd de Montmeló. La seva importància no rau tant en els espècimens que hi ha en el jardí sinó que s’ha convertit en un lloc de trobada i gaudi, de relació, de lleure i de relaxació. Un lloc on la natura és un refugi de moltes espècies d’insectes i alhora d’ocells. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Està protegit per una tanca perimetral amb abundància de xipresos sobretot pel que fa al carrer de Santiago Russiñol. A l’interior, varis camins de llambordes amb algunes escales, es relacionen entre ells. Abunda l’olivera, i molt a prop, un petit espai circular amb grades que mira cap al Turó de les Tres Creus. Prop de la casa, s’alcen varis pins de tipus <em>halepensis </em>amb parterres de plantes aromàtiques (cap d’ase, espígol o romaní rastrer) i en un altre costat, una zona plantada amb magnòlies i aladerns. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Destaquen els parterres d’herba, heura i fulles d’acant i un petit estany de corbes sinuoses amb sortidor d’aigua al centre. Està realitzada amb trencadís (blau i blanc). I a pocs metres, una pèrgola amb pilars quadrangulars i bigues de fusta on hi creix una glicina. En aquest indret, la paret o mur interior, de tancament de la casa té una barana i també està decorat amb trencadís del mateix color que dona uniformitat al conjunt.</span></span></span></span></span></p> | 08135-64 | Carrer de Folch i Torras, s/n. | <p>La primera notícia documental que podria fer referencia a aquesta torre data de l'any 1892. Antoni Aymar Puig (1892) diu que '<em>varias casas y quintas, contándose entre éstas la emplazada en una cima del collado, próxima á la iglesia parroquial i contiguo al cauce de la riera i del Congost, desde la cual se disfruta de hermosas vistas</em>'.</p> <p>La finca actual, abans de l'any 1911, eren dos terrenys separats propietat de Dolores Soler Ortells i Elisa Amat Nunell, de Barcelona respectivament. Francisco Serra Bas de Llinars del Vallès adquireix les dues finques i els unifica. El 25 de juliol de l'any 1920, Josep Campanya i Ros compra la propietat que constava d'una casa-torre, d'un molí de vent i d'un terreny on hi havia jardí, hort i vinya. El cost de la finca va ser de 32.250 pessetes. A l'any següent el nou propietari encarrega a l'arquitecte Josep Vilaseca el projecte de reforma i ampliació de l'edifici. Dos anys més tard l’arquitecte Antoni Bartra projecta la masoveria. L'any 1933, el senyor Campaya sol·licita el permís d'obres a l'Ajuntament per construir la tribuna de la planta baixa de la façana sud. L’Ajuntament l’adquireix l'any 1995 i dos anys més tard es rehabilita.</p> <p>Actualment és el centre cultural de Montmeló. </p> | 41.5497162,2.2509420 | 437529 | 4600055 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95816-6402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95816-6403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95816-6404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95816-6405.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95816-6406.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | BCIL | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En els jardins si fan els aplecs de sardanes, jocs i tallers infantils i tota mena d’activitats culturals. | 2153 | 5.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 95817 | Pineda de l'avinguda de Vilardebó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pineda-de-lavinguda-de-vilardebo | <p><span><span><span><span lang='CA'>AJUNTAMENT DE MONTMELÓ (2011). <em>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montmeló. </em>Text refós aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el 8 de març de 2012.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>SELGA, Josep (2014). Avaluació del risc dels pins de l’Avinguda Vilardebó. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A banda i banda d’ambdues voreres s’hi alcen un nombre important de pins del gènere <em>Pinaceae</em>, plantats almenys en dues èpoques diferents, però sempre en escocells dissenyats a mena de parterres, longitudinals en el sentit de la llargària de la vorera. En manquen un bon nombre d’exemplars del que probablement havia estat originàriament, ja que alguns dels escocells estan buits i no s’han substituït per d’altres de nou planter. El pi té un creixement relativament ràpid i pot arribar a viure en condicions òptimes de 250 a 300 anys.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Pels més vells, les alçades arriben als 20 m d’alçada amb les branques i l’escorça ben grisenca. Les acídules (fulles) són perennes amiden de 0,7 a 1 mm d’amplada i de 6 a 12 cm de longitud. El color oscil·la entre el verd groguenc i un verd més pujat. Floreix pels volts dels mesos d’abril o maig i fa moltíssimes pinyes, de 5 a 12 cm de longitud, amb un clar peduncle i amb esquames i escudets poc prominents. Els troncs tenen tendència a inclinar-se cap a una banda o altra del carrer i alguns exemplars, a recargolar-se.</span></span></span></span></span></span></p> <p>La capçada és poc densa. En els exemplars més joves presenta una forma més o menys cònica, que amb el pas dels anys es tornarà irregular. El pinyó fa entre 6 i 7 mm de llarg. </p> | 08135-65 | Avinguda Vilardebó s/n (situada entre el carrer del Timbaler del Bruc i el carrer de Prat de la Riba). | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 2014 l’Ajuntament de Montmeló va encarregar un estudi d’avaluació del risc que presentaven alguns pins de l’avinguda Vilardebó, ja que s’havien detectat diversos episodis de fractura i caiguda de branques de grans dimensions. S</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>e’n comptabilitzaren 69 dels quals 20 exemplars eren de nova plantació. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També s’estimà que originàriament aquest carrer hauria estat ornamentat amb un bon centenar d’exemplars. </span></span></span></span></span></p> | 41.5560590,2.2482222 | 437308 | 4600761 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95817-6502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95817-6503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95817-6504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95817-6505.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2024-05-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Suporta molt bé les altes temperatures i sequeres perllongades, però no li agrada massa les glaçades ni l’ombra.La fusta és dura, blanquinosa, resinosa i de densitat mitjana. És emprada per a fer taulers d’aglomerat, caixes d’embalatge i pasta de paper. A més és un gran productor de resina o trementina. De l’escorça se’n poden obtenir tanins per adobar les pells. Té un paper important en la prevenció de l’erosió i sobretot perquè és capaç d’arrelar on poques plantes ho poden fer. Però com la majoria d’exemplars del gènere Pinus és altament combustible. | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 95818 | Horts de Can Quico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-de-can-quico | <p><span><span><span>Els horts Can Quico són un espai de terra fèrtil situada al sud-oest del municipi. Es tracta de petits h</span></span></span><span><span><span>ortets urbans dividits en vàries parcel·les rectangulars, sense tancaments vegetals, però si delimitats per passarel·les fetes de terra batuda o per rajoles, i en algun cas per cintes aèries lligades a posts de fusta, donant una unitat de conjunt. Tot el perímetre també està protegit per una tanca de filat amb un petit barri. A diferència dels horts del Raiguer, les parcel·les no disposen de cap caseta per guardar-hi les eines.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’accés a cada tros es fa a través de passeres. Les restes vegetals s’han de llençar en uns contenidors comuns que estan ubicats a l’entrada. Les hortalisses que s’hi planten són cols, coliflor, api, naps, pastanagues, enciams i escaroles, raves, patateres, carxoferes, pebroteres, alberginieres, bledes, alls, cebes, julivert, i ceba tendre i calçots. El reg està regulat. </span></span></span></p> | 08135-66 | Al sud-oest de la població, a tocar del parc del Sant Crist. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els precedents dels horts de Can Quico els trobem en la creació d’una zona d’horts familiars al polígon industrial “El Raiguer”. El 26 de novembre de 1996 la Junta de Govern Local presentava el projecte de creació d’una zona d’horts urbans. El 8 d’abril de 1997 la mateixa junta aprovava la normativa per l’adjudicació dels horts. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant les obres del Tren d’Alta Velocitat, es van haver de deixar. Finalment, l’agost de l’any 2013 l’Ajuntament recuperava El Raiguer amb un nou projecte. Cada hort tindria uns 100 m2 amb una caseta amb teulada a dos vessants i una zona de lleure comuna per als hortolans.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 19 d’abril de l’any 2016 la Junta de Govern Local aprovava el <em>Programa d’Horts Urbans de Montmeló</em>, per tal de donar sortida a la llista d’espera per l’adjudicació d’un hort. En aquest s’hi contempla la creació de nous horts al sector de Can Quico. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Finalment, el 25 d’octubre de 2016, el Ple de l’Ajuntament de Montmeló, aprovava el <em>Reglament de règim d’ús dels horts urbans de titularitat municipal</em>. Per tal de fomentar el cultiu tradicional, la normativa contempla un seguit de supòsits que van des de les hortalisses que s’hi poden plantar, la regulació de l’aigua de reg, els tutors per la vegetació aèria, o el manteniment dels camins, espais d’emmagatzematge, brossa, fitosanitaris, animals de companyia, i espais de tancament de les parcel·les. També hi ha un llistat amb tot el que no està permès (conreu de plantes no permeses per la llei, construcció de barbacoes i murs, talar arbres, abandonament de deixalles, estacionament de vehicles a l’interior, realització de foc, dormir a les casetes o viure-hi).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Actualment, l’Ajuntament de Montmeló compta amb una superfície de 6.296 m2 d’hortes situades al Raiguer i a la zona de Cal Quico, amb 100 m2 per hort i per hortolà. Els del Raiguer, són els més antics, amb un total de 98 hortets, mentre que pels de Cal Quico se’n comptabilitzen 43, i a diferència dels horts del primer sector, aquests terrenys estan llogats per l’Ajuntament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A finals de maig de 2018 es van construir tres casetes més per consolidar i integrar definitivament l’espai dels horts amb caseta i així definir i delimitar les dues zones d’horts.</span></span></span></span></span></p> | 41.5486443,2.2385234 | 436492 | 4599944 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95818-6602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95818-6603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95818-6604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95818-6605.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95818-6606.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | Inexistent | 2024-05-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La sol·licitud i l’ús d’aquests horts ve regulada pel reglament de règim d’ús dels horts urbans, vigent l’any 2024, que recull les llicències de cadascuna de les parcel·les, que s’atorguen per un període de dos anys, prorrogables. Si una parcel·la queda sense treballar més de dos mesos per l’adjudicatari, sense que s’hagi comunicat a l’Ajuntament en cas de raó expressa i motivada, aquesta quedarà lliure i llavors l’Ajuntament podrà adjudicar-la de nou. Els adjudicataris han de dipositar una fiança de dos-cents-cinquanta euros, a més de la formalització de la llicència. Aquest fons s’empra en cas de que la parcel·la no estigui desbrossada o s’hagi de netejar de residus. Paral·lelament paguen una quota anual establerta per l’Associació d’hortolans. A banda, els horts estan adreçats a les persones empadronades al municipi amb més de tres anys de residència fixe i sempre i quan no tinguin cap altre hort o terreny ni al poble ni a la comarca o que un membre de la mateixa unitat familiar ja n’hagi rebut un. I sobretot, a les persones majors de 65 anys, pensionistes, amb certificat de discapacitat, sense prestació per desocupació i beneficiàries de la renda mínima d’inserció. | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 95819 | Horts del Raiguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-del-raiguer | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els horts del Raiguer és un espai de terra fèrtil situada a l’est del municipi. Limita al nord-est amb el riu Congost, al nord-est amb Montornès del Vallès, i al sud, sud-est, amb la via del ferrocarril – TAV i més enrere amb el vessant més ombrívol del Turó de les Tres Creus. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les hortes estan dividides en 98 parcel·les de 100 m2, sense tancaments vegetals, però majoritàriament amb filats, donant una unitat de conjunt. Tot el perímetre també està protegit per una tanca de filat creuat amb barri per evitar els furts. Els hortolans tenen a més, una caseta d’obra, amb les quatre façanes pintades de color blanc. El cobert és de teula àrab a doble vessant. Algunes d’elles tenen una petita pèrgola per protegir-se de la calor. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’accés a cada tros es fa a través de passeres. Hi ha un espai comú cobert amb taules per a menjar, i també una zona arbrada amb taules i bancs de fusta que proporciona ombra durant els mesos d’estiu i deixa passar el sol durant els mesos d’hivern. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En varis indrets perimetrals, els hortolans deixen créixer de manera controlada erols de canya comuna o canya de Sant Joan (<em>Arundo donax</em>) que són emprades com a tutor per la vegetació aèria. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tant pel que fa a l’arbrat com a les hortalisses, són totes autòctones. Hi creix algun mandariner, llimoner, olivera, figuera, llorer i micaquer i pel que fa a la hortalisses, les cols, coliflor, api, naps, pastanagues, enciams i escaroles, raves, patateres, pebroteres i alberginieres; bledes, alls, cebes, julivert, i ceba tendre i calçots. El reg està regulat.</span></span></span></span></span></p> | 08135-67 | El Raiguer | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 26 de novembre de l'any 1996 s’aprovava per Junta de Govern Local el projecte de creació d’una zona d’horts familiars al polígon industrial “El Raiguer”. El 8 d’abril de 1997 la mateixa Junta aprovava la normativa per l’adjudicació dels horts. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant les obres del Tren d’Alta Velocitat, es van haver de deixar els horts. Finalment, l’agost de l’any 2013 l’Ajuntament recuperava aquest espai amb un nou projecte. Cada hort tindria uns 100 m2 amb una caseta amb teulada a dos vessants i una zona de lleure comuna per als hortolans.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 19 d’abril de 2016 la Junta de Govern Local aprovava el <em>Programa d’Horts Urbans de Montmeló</em>, per tal de donar sortida a la llista d’espera per l’adjudicació d’un hort. En aquest s’hi contempla la creació de nous horts al sector de Can Quico. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Finalment, el 25 d’octubre de 2016, el Ple de l’Ajuntament de Montmeló, aprovava el <em>Reglament de règim d’ús dels horts urbans de titularitat municipal.</em> Per tal de fomentar el cultiu tradicional, la normativa contempla un seguit de supòsits que van des de les hortalisses que s’hi poden plantar, la regulació de l’aigua de reg, els tutors per la vegetació aèria, o el manteniment dels camins, espais d’emmagatzematge, brossa, fitosanitaris, animals de companyia, i espais de tancament de les parcel·les. També hi ha un llistat amb tot el que no està permès (conreu de plantes no permeses per la llei, construcció de barbacoes i murs, talar arbres, abandonament de deixalles, estacionament de vehicles a l’interior, realització de foc, dormir a les casetes o viure-hi).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Actualment, l’Ajuntament de Montmeló compta amb una superfície de 6.296 m2 d’hortes situades al Raiguer i a la zona de Cal Quico, amb 100 m2 per hort i per hortolà. Els del Raiguer, són els més antics, amb un total de 98 hortets, mentre que pels de Cal Quico se’n comptabilitzen 43, i a diferència dels horts del primer sector, aquests terrenys estan llogats per l’Ajuntament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A finals de maig de 2018 es van construir tres casetes més per consolidar i integrar definitivament l’espai dels horts amb caseta i així definir i delimitar les dues zones d’horts.</span></span></span></span></span></p> | 41.5539073,2.2571325 | 438049 | 4600516 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95819-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95819-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95819-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95819-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95819-06.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | Inexistent | 2024-05-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La sol·licitud i l’ús d’aquests horts ve regulada pel reglament de règim d’ús dels horts urbans, vigent l’any 2024, que recull les llicències de cadascuna de les parcel·les, que s’atorguen per un període de dos anys, prorrogables. Si una parcel·la queda sense treballar més de dos mesos per l’adjudicatari, sense que s’hagi comunicat a l’Ajuntament en cas de raó expressa i motivada, aquesta quedarà lliure i llavors l’Ajuntament podrà adjudicar-la de nou.Els adjudicataris han de dipositar una fiança de 250 euros, a més de la formalització de la llicència. Aquest fons s’empra en cas de que la parcel·la no estigui desbrossada o s’hagi de netejar de residus. Paral·lelament paguen una quota anual establerta per l’Associació d’hortolans.A banda, els horts estan adreçats a les persones empadronades al municipi amb més de tres anys de residència fixe i sempre i quan no tinguin cap altre hort o terreny ni al poble ni a la comarca o que un membre de la mateixa unitat familiar ja n’hagi rebut un. I sobretot, a les persones majors de 65 anys, pensionistes, amb certificat de discapacitat, sense prestació per desocupació i beneficiàries de la renda mínima d’inserció. | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 95820 | Fons de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental referent a Montmeló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-comarcal-del-valles-oriental-referent-a-montmelo | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>BADIA PUIG, Carme (2017). Entrevista al director de l’Arxiu Comarcal. Dins <em>Ronçana</em>, 290, desembre 2017, pp. 16-17.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PÉREZ GÓMEZ, Xavier (2005). L’Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, un equipament llargament esperat. Dins <em>Lauro</em>, núm. 29, pp. 74-77. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PÉREZ GÓMEZ, Xavier (2005). La documentació de les cambres agràries a l’Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. Dins <em>Ponències</em>, 2005, pp. 133-136.</span></span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span>Els fons de l’Arxiu Comarcal del Vallès Oriental que correspon al municipi de Montmeló està format per la col·lecció d’impresos diversos, compresos entre els anys 1985 i 2023. Es tracta de programes d’actes, de festa major, cartells, etc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També disposa d’un fons bibliogràfic amb les monografies històriques publicades sobre el municipi.</span></span></span></p> | 08135-68 | Carrer de l'Olivar, núm. 10 (08402 - Granollers) | <p><span><span><span>L'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental (ACVO), s’inaugura el 30 de setembre de l’any 2005. Forma part de la Xarxa d'Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya i és gestionat conjuntament pel Consell Comarcal del Vallès Oriental i per l'Ajuntament de Granollers, d'acord amb el conveni signat el 29 de desembre del mateix any entre el Departament de Cultura, el Consell Comarcal i l'Ajuntament de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La capacitat de l’ACVO és de 10.000 m lineals de prestatgeria dels quals actualment n'hi ha 6.600 d'ocupats. Entre els fons documentals dipositats a l'arxiu podem destacar els dels ajuntaments d’Aiguafreda, Castellterçol, Granollers, Santa Eulàlia de Ronçana i Tagamanent; també la documentació del Consell Comarcal del Vallès Oriental, els fons de l'arxiu de protocols notarials del districte de Granollers, dels Jutjats de Primera Instància de Granollers i Mollet, de l'Oficina Comarcal del Departament d’Agricultura o de les Cambres Agràries de diversos pobles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També cal destacar el fons fotogràfic de la revista Sport Comarcal, els fons patrimonials o de masies que contenen prop de 400 pergamins que van del segle XII al XVII, o el fons de la baronia de Montbui, jurisdicció integrada per Santa Eulàlia, Bigues, Riells, L’Ametlla, Lliçà d’Amunt, Palaudàries i Sant Mateu de Montbui, i diversos fons personals.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'ACVO custodia igualment un important fons d’hemeroteca (revistes comarcals i butlletins municipals) i una col·lecció de monografies locals que es van actualitzant. Comparteix instal·lacions amb l'Arxiu Municipal de Granollers. Bona part dels fons de l’ACVO es poden visualitzar a internet a través dels portals Arxius en Línia i XAC Premsa.</span></span></span></span></span></p> | 41.5517175,2.2478494 | 437273 | 4600279 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2024-05-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 95821 | Plataners del carrer del Sant Crist de la Grua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-del-carrer-del-sant-crist-de-la-grua | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Al carrer del Sant Crist de la Grua hi ha, a banda i banda de les voreres, una plantació alineada de plataners (<em>Platanus x hispànica</em>). Els espècimens més vells tenen una edat aproximada d’uns 60-70 anys, mentre que a la zona urbanitzada més modernament, els exemplars són relativament joves, d’uns 25-30 anys. Els escocells on creixen són petits i en alguns exemplars impedeixen el seu desenvolupament. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El tronc és llis, de tons verdosos a grisencs. Normalment, desprèn plaques fines de la seva escorça que donen al tronc un aspecte clapejat. Però les calors extremes provoquen que els arbres quedin completament pelats a nivell l’escorça degut a un estrès hídric. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La capçada, està força ramificada, generalment entre 6 i 7 branques i tret dels exemplars plantats a l’interior de la finca, numero 19, es controla amb podes regulars. A l'estiu i inicis de la tardor proporciona una bona ombra. Les fulles, del tipus palmades, mesuren entre 12 i 30 cm, amb cinc lòbuls ovat-triangulars sencers i de vegades dentats, amb un pecíol llarg i eixamplat a la base. Té les flors reunides en aments esfèrics i unisexuals i fructifica a la tardor.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Hi ha plàtans que presenten alguna ferida a nivell de la soca o a certa alçària, a nivell de les branques més velles i alguna ferida de poda antiga o d’impacte d’algun vehicle, però el seu estat general és bo.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08135-69 | Carrer del Sant Crist de la Grua | 41.5502770,2.2450046 | 437034 | 4600121 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95821-6902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95821-6903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95821-6904.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El plàtan és un dels arbres més apreciats per plantar a la via pública i, sobretot, per ornamentar carrers, avingudes i carreteres o per plantar-lo en parcs i fonts. Proporciona una ombra molt agradable durant els mesos d’estiu i no és massa exigent, però és recomanable plantar-lo de manera que tingui molt d’espai per al seu correcte creixement. En aquests casos, es fan molt grans i amb unes capçades espectaculars, molt ben arrodonides. | 2151 | 5.2 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 95822 | Plataners del carrer Onze de Setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-del-carrer-onze-de-setembre | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Al carrer de l’Onze de setembre hi ha una plantació alineada de plataners (<em>Platanus x hispànica</em>) situats al voral dret del carrer, entre la vorera i els parterres. També s’observen cinc espècimens més vells, gairebé alineats als del carrer, a l’interior de la finca núm. 19.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El tronc és llis, de tons verdosos a grisencs. Normalment, desprèn plaques fines de la seva escorça que donen al tronc un aspecte clapejat. Però les calors extremes provoquen que els arbres quedin completament pelats de l’escorça degut a un estrès hídric. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La capçada, està força ramificada, generalment entre 6 i 7 branques i tret dels exemplars plantats a l’interior de la finca, numero 19, es controla amb podes regulars. A l'estiu i inicis de la tardor proporciona una bona ombra. Les fulles, del tipus palmades, mesuren entre 12 i 30 cm, amb cinc lòbuls ovat-triangulars sencers i de vegades dentats, amb un pecíol llarg i eixamplat a la base. Té les flors reunides en aments esfèrics i unisexuals i fructifica a la tardor.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Hi ha plàtans que presenten alguna ferida a la soca o a certa alçària, a nivell de les branques més velles i alguna ferida de poda antiga però el seu estat general és bo.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08135-70 | Carrer 11 de setembre, s/n | 41.5484134,2.2488981 | 437358 | 4599911 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95822-7002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95822-7003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95822-7004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95822-7005.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El plàtan és un dels arbres més apreciats per plantar a la via pública i sobretot per ornamentar carrers, avingudes i carreteres o per plantar-lo en parcs i fonts. Proporciona una ombra molt agradable durant els mesos d’estiu i no és massa exigent, però és recomanable plantar-lo de manera que tingui molt d’espai per al seu correcte creixement. En aquests casos, es fan molt grans i amb unes capçades espectaculars, molt ben arrodonides. | 2151 | 5.2 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 95823 | Plataners del carrer de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-del-carrer-de-vic | <p><span><span><span><span lang='CA'>AJUNTAMENT DE MONTMELÓ (2011). <em>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montmeló. </em>Text refós aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el 8 de març de 2012.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Al carrer de Vic, a banda i banda de les voreres, hi ha una plantació alineada de plataners (<em>Platanus x hispànica</em>). Aquest carrer s’inicia un cop passada la rotonda del turó de la Bandera fins arribar a la travessera amb el carrer del Timbaler del Bruc. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>En el primer tram s’observen varis espècimens sembrats només en un dels costats del carrer. Són arbres relativament joves i sans, amb troncs rectes i capçades altes i ben arrodonides. En avançar cap a la Plaça d’Ernest Lluch, els plataners van desapareixen i hi trobem arbres d’ornamentació viària. I des d’aquesta plaça fins a la bifurcació, a mà esquerra, amb el carrer de Pompeu Fabra les voreres estan plantades de til·lers. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A partir d’aquest moment i fins a trobar el carrer del Timbaler del Bruc, el carrer de Vic és molt més estret amb prioritat per als vianants i veïns. És en aquest indret on hi ha els plataners més vells de tot el carrer. En un costat, a mà dreta, tenen escocelles grans mentre que a la banda esquerra, hi ha parterres delimitats per bancs de fusta amb solera metàl·lica i on els arbres conviuen amb plantacions d’agapants (<em>Agapanthus</em>). Els troncs són més bonyeguts amb algunes ferides antigues, però la brancada està ben podada de manera que durant els mesos d’estiu es converteix en un carrer fresc i ombrívol i de gran bellesa (pel contrast amb la flor de l’agapant), tant per als veïns com per als passants. </span></span></span></span></span></span></p> | 08135-71 | Carrer de Vic | 41.5521500,2.2483765 | 437318 | 4600327 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95823-7102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95823-7103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95823-7104.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El plàtan és un dels arbres més apreciats per plantar a la via pública i sobretot per ornamentar carrers, avingudes i carreteres o per plantar-lo en parcs i fonts. Proporciona una ombra molt agradable durant els mesos d’estiu i no és massa exigent, però és recomanable plantar-lo de manera que tingui molt d’espai per al seu correcte creixement. En aquests casos, es fan molt grans, amb unes capçades molt ramificades i ben arrodonides. | 2151 | 5.2 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 95824 | Pollancreda de les piscines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancreda-de-les-piscines | <p>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes</em>. Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</p> <p>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres, actualitzada per Oriol de Bolós</em> - Flor del Vent Edicions.</p> <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la<em> 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</p> <p>PHILIPS, Roger (1985).<em> Los árboles.</em> Barcelona: Editorial Blume.</p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Arbreda formada per varis exemplars de pollancre <em>(Populus nigra), </em>ubicada entre les piscines municipals i les pistes de pàdel. Hi ha varis exemplars d’arbres columnars, de més de 20 m d'alçada. La seva escorça és de color gris i llisa, amb les fissures lineals característiques d’aquesta espècie. Les fulles són fàcilment identificables degut a la forma triangular, de 5 a 8 cm de llargada per 6 a 8 cm d’ample i el color verd tant pel revers com per l’anvers. Les flors es disposen en aments, de forma allargada i cilíndrica, que en aquesta època de l’any comencen a sortir. Un cop fora, brotaran les fulles. Les llavors són minúscules i es dispersen molt fàcilment a través del vent. Al dessota hi ha varies oliveres.</span></span></span></span></span></p> | 08135-72 | Avinguda de Pompeu Fabra | 41.5479979,2.2502553 | 437471 | 4599865 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95824-7202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95824-7203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95824-7204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95824-7205.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2024-05-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 95825 | Alzina de can Tabola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-tabola | <p><span><span><span><span lang='CA'>AJUNTAMENT DE MONTMELÓ (2011). <em>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montmeló. </em>Text refós aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el 8 de març de 2012.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’alzina de Can Tabola és un exemplar singular de <em>Quercus ilex,</em> situat a l’extrem d’una gran feixa, prop del marge del carrer de Can Tabola, i al costat d’una barraca de pagès, feta d’obra. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És un arbre robust, perennifoli, d’uns 200 a 250 anys, que destaca per la seva capçada totalment arrodonida i molt densa amb les branques més flexibles que s’inclinen cap al terra. El tronc està lleugerament inclinat amb una brancada important. L’escorça és de color bru, rugosa i clivellada i les seves fulles són lanceolades, de 3 a 7 cm amb el marge dentat, verdes per l’anvers i blanquinoses pel revers. El seu fruit és la gla, que té una cúpula amb escates, però no punxa. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Fa uns 12 m d’alçada per 15 m d’amplada de capçada aproximadament. El volt de canó mesura 2 m i mig i el volt de soca tres metres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A 5 m al nord-oest, davant mateix de la barraca ha crescut espontàniament una altra alzina més jove.</span></span></span></span></span></p> | 08135-73 | Carrer de Can Tabola, s/n | 41.5592282,2.2536524 | 437764 | 4601109 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95825-7302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95825-7303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95825-7304.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | BPU | 2024-05-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d'un espècimen autòcton de la zona i, per tant, molt més resistent als incendis. La fusta de l'alzina s'ha emprat tradicionalment per a fer carboneig. Però en cap cas aquest exemplar és fruit d'un rebrot. El creixement d'aquest arbre perennifoli és molt lent, i per tant produeix una fusta extremadament dura i compacte, molt apreciada per a fer eines per treballar la terra i oficis com el boter o el mestre d'aixa. De l'escorça se n'obtenen tanins que serveixen en l'adoberia, però també es apreciada la mel mono floral. Les alzines prop de les masies han estat molt apreciades en temps on hi havia bestiar, perquè els glans eren emprats per donar de menjar als porcs. | 2151 | 5.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 95826 | Plataner de la zona d’esbarjo de Can Cabanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataner-de-la-zona-desbarjo-de-can-cabanyes | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Exemplar de plataner (<em>Platanus x hispànica</em>) de grans dimensions situat en el pàrquing de la </span></span></span>zona d’esbarjo de Can Cabanyes, davant del que ara és la cafeteria Viena.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’arbre està al bell mig de la zona d’estacionament, protegit dels impactes dels vehicles per un escocell octogonal fet amb vorals de pedra artificial. </span></span></span>És un espècimen sa, amb un tronc recte i la capçada alta i ben arrodonida, de més de 25 m d’alçada per una trentena de metres d’amplada. Té una escorça llisa, de tons verdosos grisencs molt pàl·lids. La seva capçada és uniforme i molt ben ramificada, que proporciona una ombra densa. Les fulles són palmades, d’uns 12 a 30 cm, amb cinc lòbuls ovat-triangulars sencers, tot i que en poden tenir tres.</p> <p>El pecíol és llarg i eixamplat a nivell de la base en forma de didal. Els nervis principals de la fulla, quan són joves, estan coberts per una pelussa molt fina. <span><span><span><span><span lang='CA'><span>Les flors estan reunides en aments esfèrics i unisexuals. El fruit és una mena de glòbul d’uns 4 cm de diàmetre emplomallat que fructifica a la tardor.</span></span></span></span></span></span></p> | 08135-74 | Carrer de la Verneda del Congost. | 41.5642789,2.2636671 | 438604 | 4601662 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95826-7402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95826-7403.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2024-05-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El plàtan és un dels arbres més apreciats per plantar a la via pública i sobretot per ornamentar carrers, avingudes i carreteres o per plantar-lo en parcs i fonts. Proporciona una ombra molt agradable durant els mesos d’estiu i no és massa exigent, però és recomanable plantar-lo de manera que tingui molt d’espai per al seu correcte creixement. En aquests casos, es fan molt grans, amb unes capçades molt ramificades i ben arrodonides. Al municipi de Montmeló se’l pot apreciar en carrers i a la riba dels rius Congost i Mogent. | 2151 | 5.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 95827 | Xarxa Natura Riu Congost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xarxa-natura-riu-congost | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Amb el nom de Xarxa Natura 2000 es protegeixen els espais fluvials que travessen el municipi: el riu Congost, el riu Mogent i el riu Besòs. Aquest darrer nascut de l’aiguabarreig del dos primers. </span></span></span></span></span>Tots tres són rius que transcorren per un territori amb una elevada pressió antròpica; per una banda, la urbanització industrial i per l’altra, l’elevada freqüentació a la zona del circuit d’alta velocitat i el soroll que comporta.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El riu Congost neix a Collsupina, a la font del Regàs. És un corredor biològic entre el massís del Montseny, la Serra Prelitoral Septentrional i la costa, ja que el seu curs discorre per la plana i connecta tots aquests espais. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El riu Mogent, és un segon corredor, que neix a la comarca del Vallès Oriental, al vessant septentrional del Corredor i s’uneix amb el Congost entre els termes de Montmeló i Montornès del Vallès per donar naixement al Besòs. Té nombrosos afluents, que neixen des del vessant nord del Montseny (riera de Cànoves, riera de Giola, riera de Vilamajor i el torrent de Valldoriolf), des del vessant sud de la Marina – Corredor (riera d’Ardenya, torrent de Séllecs, torrent de Sant Bertomeu i el de Can Mora).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El riu Besòs es forma de l’encontre del riu Congost amb el riu Mogent, just on hi ha el pont nou, no massa lluny del paratge de la Font de Santa Caterina. A partir d’aquest moment, transcorre paral·lel al Polígon industrial anomenat Sota el Molí i la zona de la deixalleria municipal, per entrar a Martorelles i Mollet del Vallès, moment en que rep el riu Tenes pel seu vessant hidrogràfic dret.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tots tres rius tenen un comportament de caire mediterrani, és a dir, que poden créixer sobtadament en època de pluges per baixar després ràpidament. En el seu pas per Montmeló, el terreny està constituït pel llit d’inundació ordinari del riu, i hi estan associats els dipòsits de còdols i roques plutòniques amb nivells més fins d’argiles i sorres. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Malgrat el seu grau d'artificialització, s'hi poden trobar fins i tot comunitats vegetals ripàries característiques dels rius mediterranis. Destaca en negatiu, la canya americana (<em>Arundo donax)</em> que és una espècie invasora molt abundant en tots tres espais protegits. Per altra banda, la introducció d’elements artificials ha donat naixement a la formació de sistemes lacustres artificials que tenen un gran valor ecològic i paisatgístic. Aquests sistemes actualment estan ben integrats amb l’entorn físic i natural i s’han convertit en refugi de nombroses espècies d’aus. A més, tot aquests espais són zona de caça de l’àliga marcenca i zona d’hivernada pel blauet i la cotoliu o la tallareta cuallarga. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A banda dels ocells, també destaca un altre tipus de fauna, pròpia dels ambients humits, com són els amfibis: el gripau corredor i el d’esperons, la reineta i el tòtil. Com a rèptils hi ha la tortuga de rierol i dues espècies de sargantanes, la ibèrica i la roquera. Destaca el llangardaix ocel·lat, la serp blanca i la d’aigua. Pel que fa als mamífers, hi ha eriçó, i nombroses comunitats de quiròpters, com la rata pinyada pipistrel·la, el ratpenat de vores clares i el ratpenat dels graners. </span></span></span></span></span></span></p> | 08135-75 | Lleres dels rius Congost, Mogent i Besòs. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La Xarxa de Natura 2000 és una xarxa europea d’espais naturals creada amb l’objectiu de fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals i semi naturals amb l'activitat humana. Està regulada per un marc legal que garanteix la protecció i conservació dels hàbitats naturals, de la fauna i de la flora silvestre, coneguda també com a <em>Directiva d’hàbitats</em>.</span></span></span></span></span></p> | 41.5466289,2.2510117 | 437532 | 4599712 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95827-7502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95827-7503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95827-7504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95827-7505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95827-7506.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 1764 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 95841 | Zona de nidificació de l’oreneta cuablanca (Delichon urbica) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-de-loreneta-cuablanca-delichon-urbica | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>ARDLEY, Neil (1979). <em>Las aves</em>. Editorial Fontalba: Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). <em>Primer cens dels nius d'oreneta cuablanca (Delichon urbica),</em> Cabrils (El Maresme). Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En diferents ràfecs d’edificis i balconades de Montmeló, es localitzen zones de nidificació i estada destacable de l’oreneta de l’espècie <em>Delichon urbica,</em> coneguda popularment amb el nom d’oreneta cuablanca. Destaca, per la seva importància, la colònia situada als quatre ràfecs de l’edifici de l’antiga estació de tren. La majoria de nius estan en bon estat de conservació, tot i que en el moment de la realització del Mapa de Patrimoni Cultural les orenetes encara no han arribat procedents del continent africà i molts dels nius estan ocupats per altres espècies. Entre d’elles s’han observat algunes espècies de passeriformes, com el pardal. Algunes cases on també se'n poden observar són les del carrer Santiago Rusiñol i l'antic cafè d'en Gil, al número 13 del carrer Major.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es diferencia de les altres orenetes europees pel seu carpó blanc. Les parts inferiors són blanques i el cap, l'esquena, les ales i la cua són d'un color negre blavós. Les potes i els peus són curts i emplomats de color blanc. Les orenetes més joves, poden tenir un color grisós pels costats del pit, que es va tornant blanc a mida que esdevenen adultes. El niu que construeix, té una forma hemisfèrica, amb una obertura circular normalment situada a la part superior. Aquesta obertura tan petita permet defensar el niu d'intrusos i evitar que l'ocupin altres ocells com els pardals. Tan el mascle com la femella s'esmercen en la seva construcció amb continus viatges a les rieres i camps on troben el fang necessari per bastir el niu. Quan plou es pot observar a altres orenetes ajudant a la construcció de nius. De fet aprofiten el fang que els proporciona la pluja i al mateix temps eviten a altres parelles d'orenetes una pèrdua de temps i esforços inútils. Les boletes de fang es barregen amb la saliva que ho transforma en una mena de ciment. Mentre que d'altres transporten els materials, la futura mare va donant forma al niu i el poleix fregant les seves plomes per eliminar qualsevol rugositat que pogués ferir els petits un cop sortits del niu. La terra barrejada amb palla, pels i altres elements enforteix les parets del niu; a l'interior s'hi col·loquen plomes.</span></span></span></span></span></p> | 08135-79 | Carrer de l'Estació vella, s/n | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Durant l' època de cria, les podem trobar repartides per tota Europa, el nord-oest d'Àfrica, l'Àsia Central, la meitat nord d'Àsia amb l'excepció del nord siberià. A la tardor emprenen el viatge cap a l'Àfrica sub-sahariana i la Península de Malàisia, les dues grans regions d'hivernada.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A Catalunya nidifica al 95% del territori, i comença a arribar a la segona quinzena de març iniciant el seu retorn a finals d'agost, tot i que amb la crisi climàtica, n’hi ha que en zones més temperades, degut a que són massa joves per emprendre el vol, es queden. L'oreneta cuablanca s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que a diferència de l'oreneta vulgar són caçats durant el vol a molt més alçada. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a la societat, han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'any 1998 i 2000 els ornitòlegs Pere Alzina i Enric Badosa varen dur a terme dos censos d’orenetes.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.5503540,2.2468627 | 437189 | 4600128 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95841-7902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95841-7903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95841-7904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95841-7905.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95841-dsc9264.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95841-p1610539.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2024-05-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És una espècie que no té cap problema per establir-se en espais urbans, i si no se li fan caure els nius, tant les primeres com la seva descendència tornen cada any al mateix lloc construint els seus nius un al costat de l’altre.La seva presència és un bioindicador del bon estat ambiental del municipi. | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 95847 | Fons de l'arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal-5 | XIX-XX | <p>El Servei d’Arxiu Municipal de Montmeló és el servei de l'Ajuntament destinat a l’organització, classificació, conservació i difusió del patrimoni documental local. El servei gestiona els documents que provenen de les oficines municipals i són d’utilitat per a l’administració municipal i per garantir els drets dels ciutadans, els documents de conservació permanent, fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi de Montmeló.</p> <p>L’Arxiu municipal de Montmeló conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però també aplega fons d’institucions, fons d'entitats i fons personals, i recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar.</p> <p>El quadre de fons que aplega la informació bàsica del conjunt de fons i col·leccions del Arxiu Municipal de Montmeló s'estructura de la següent manera:<br /> 1. Fons de l'Administració Local: Ajuntament de Montmeló.<br /> 2. Fons públics no municipals: Jutjat de Pau de Montmeló.</p> | 08135-85 | Plaça de la Vila, núm. 1 | <p>La documentació municipal ha estat sempre conservada a les dependències de l'Ajuntament en els seus successius emplaçaments fins a la seva ubicació en l'edifici actual.</p> <p>L’any 1997 l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona elabora un projecte d’organització de l’Arxiu Municipal, que s’executa a partir del 2000. El 2004 l’Ajuntament signa el conveni d’adhesió a la Central de Serveis Tècnics de la Xarxa d’Arxius Municipals, incorporant-se al programa de compres de material de conservació, ajudes a restauracions i la implementació del programa informàtic GIAM. L’Ajuntament deixa de tenir un tècnic d’arxius l’any 2011 i deixa de formar part de la Central de Serveis Tècnics.</p> | 41.5517375,2.2479379 | 437281 | 4600281 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95847-8502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95847-8503.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | Inexistent | 2024-05-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’any 2013 se signa el conveni entre l’Ajuntament i l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona pels treballs d’actualització del fons municipal i el 2015 l’Ajuntament s’adhereix al Programa de Manteniment de la Xarxa d’Arxius Municipals. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 95849 | A Montmeló, carbassots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-montmelo-carbassots | <p>AMADES, Joan (1937). Refranys geogràfics. Dins <em>Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya</em>, vol. 47, núm. 509, p. 242.</p> | XI-XX | <p>Joan Amades (1937) documenta aquesta expressió '<em>A Montmeló, Carbassots</em>' perquè 'es té per poble de carbasses i es diu que és el carbasser del Vallès'. I afegeix que '<em>els diablots de les colles del Ball de Gitanes de Montmeló duen un carbassot penjant de la força, i quan alaben la seva colla l'anomenen dels carbassots</em>.'</p> | 08135-87 | Montmeló | 41.5515920,2.2481002 | 437294 | 4600265 | 08135 | Montmeló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2024-05-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 95850 | El ferrer de Montmeló quan té ferro no té carbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ferrer-de-montmelo-quan-te-ferro-no-te-carbo | <p>CAROL, Roser (1978): <a href='https://pccd.dites.cat/obra/Carol%2C_Roser_%281978-2021%29%3A_Frases_fetes_dels_Pa%C3%AFsos_Catalans_%28comentats%29'><em>Frases fetes dels Països Catalans (comentats)</em></a> «Catalunya. Maresme. Arenys de Mar». Manuscrit.</p> <p>GIMENO, Isabel (1989): <a href='https://pccd.dites.cat/obra/Gimeno%2C_Isabel_%281989%29%3A_El_llibre_dels_refranys_catalans'>El llibre dels refranys catalans</a> «Refranys geogràfics», p. 202. Editorial de Vecchi.</p> | XI-XX | <p>El blog de paremiologia catalana recull 22 variants d'aquesta dita amb una dotzena de referències bibliogràfiques.</p> | 08135-88 | Montmeló | 41.5515830,2.2480989 | 437294 | 4600264 | 08135 | Montmeló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2024-05-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 95851 | Les noies de Montmeló porten les mitges al garró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-noies-de-montmelo-porten-les-mitges-al-garro | <p>AMADES i GELATS, Joan (1951). Folklore de Catalunya. Cançoner. Dins Refranys geogràfics. Catalans, pp. 1214. Editorial Selecta-Catalonia.</p> <p>PÉREZ i GÓMEZ, Ferran (2015). Sant Fost i Martorelles a través de les dites i els refranys. Dins <em>Campsentelles</em>, núm. 5, pp. 8-19.</p> | XIX-XX | <p><em>Les noies de Montmeló porten les mitges al garró</em> és una expressió recollida, entre d'altres, per Joan Amades (1951) relacionada amb el ball o dansa de Montmeló i la vestimenta de les dansaires.</p> | 08135-89 | Montmeló | 41.5515749,2.2481203 | 437296 | 4600262 | 08135 | Montmeló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2024-05-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 95891 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-34 | <p>CARRASCO MARTÍ, Maria Antonia (2019<em>). Redescobrim l’església de Santa Maria de Montmeló.</em> Jornades Europees del Patrimoni. Ajuntament de Montmeló i Centre d’Estudis Montmeló.</p> | <p>El Camí Ral és una de les principals vies de comunicació que passen pel terme de Montmeló, sinó la més important. Però els seus orígens els hem de buscar en la Via Augusta d'època romana o l'anterior via Hercúlea. Aquesta via s'aniria consolidant i s'hi anirien construint cases al seu voltant, convertint-se el Camí Ral o Reial de Barcelona a Hostalric, Girona i França.</p> <p>Vindria des de Mollet pel carrer del Sant Crist de la Grua i el Carrer Major. Un cop a l'alçada de la cruïlla amb el carrer Timbaler del Bruc, davant la desapareguda Casa Gran, es bifurcaria cap a la dreta, anant a buscar l'església de Santa Maria i resseguint el Turó de les Tres Creus per migdia, passant a prop de Can Tacó.</p> <p>De la Casa Gran en sorgiria un altre vial que aniria a Vic, que actualment conserva el nom de carrer de Vic.</p> | 08135-100 | Carrer del Sant Crist de la Grua i Carrer Major | 41.5507239,2.2462508 | 437139 | 4600169 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95891-dsc8285.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95891-dsc8286.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95891-dsc8293.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95891-dsc8294.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 95978 | Aplec de sardanes de Montmeló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sardanes-de-montmelo | <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p>L'abril de 2023 es va celebrar el vuitè Aplec de la sardanes de Montmeló, des de l'inici de la darrera etapa. Ha estat organitzat per la secció de sardanes de l'Agrupa. Les cobles que hi han participat són la Jovenívola de Sabadell, la Ciutat de Girona i la Principal del Llobregat.</p> <p>En aquest aplec hi ha un concurs de colles improvisades, sortejos i altres activitats relacionades amb el món sardanista. Prèviament, s'organitzen cursets i tallers per aprendre a ballar sardanes. <span lang='CA'><span><span>Tothom que vol té l'oportunitat de ballar sardanes i d'aprendre a comptar i a diferenciar les parts de cada sardana: l'introit o introducció, els curts, els llargs, el contrapunt i la tirada o nombre de compassos musicals de cadascuna d'aquestes parts.</span></span></span></p> | 08135-104 | Parc de La Quintana | <p>A<em> La Veu de Cataluny</em>a del 20 d’agost de 1903 hi trobem la primera referència documental de sardanes a Montmeló, parlant de la Festa Major, que llavors se celebrava per Santa Maria: “Al envelat de Baix, una munió d’invitats de la distingida propietària de Can Pagés varen ballar sardanes, y essent dit ball desconegut a n’aquesta comarca, agradà a tots els assistents”. En menys de cent anys, la sardana, ha passat de ser desconeguda en moltes comarques catalanes a convertir-se en el ball nacional.</p> <p>La història de la sardana a Montmeló està molt ben explicat en el volum sobre la història del poble durant el segle XX (AA.DD, 2021). S’hi apleguen testimonis orals i documentals que expliquen que a principis del segle XX, com hem vist a la noticia de <em>La Veu de Catalunya</em> ja es tocaven sardanes. També explica que l’economia feia que busquessin cobles de Girona que cobraven menys que les de Barcelona, però portaven un músic menys.</p> <p>S’han fet ballades de sardanes a molts indrets: La font de Santa Caterina, el camp de futbol, als pins del carrer Vilardebó, la plaça de la Vila o la plaça de l’església, el bosquet del carrer Cervantes, al Parc de la Quintana o als jardins de La Torreta.</p> <p>Per la Festa Major de 1911 es van fer sardanes cada dia. Fins i tot, els dies 15 i 16 es van fer en diversos punts de la població. Ho sabem per la publicació <em>El Diluvio</em>. No només es feien sardanes per la Festa Major, qualsevol ocasió era bona. Com per exemple, amb motiu de la inauguració de la capella del santíssim, l’any 1921. Però també per iniciativa de particulars, com és el cas de l’industrial barceloní, Delfí Sabadell Serra, que organitzà, l’any 1921, una gran festa de caire catalanista amb motiu de la inauguració de la torre que s’havia fet construir, la Masia Castell Canigó.</p> <p>Aquest caràcter catalanista d’abast nacional va prenent cos. Potser el màxim exponent fou la Santa Espina, prohibida en diverses ocasions. És el cas de l’agost de l’any 1927 que l’alcalde Esteve Guitet adreça una carta al president de la societat <em>Centro Recreativo</em> prohibint la interpretació d’aquesta sardana a les audicions programades pels 15 i 16 d’agost.</p> <p>La diada de Sant Jordi també era un bon moment per organitzar audicions o ballades de sardanes, com la de l’any 1933, documentada a partir d’un article de La Veu de Catalunya, o la festa de Sant Antoni Abad de l’any 1944 (AA.DD, 2021, pp. 642 i 643).</p> <p>El període immediatament posterior a la Guerra Civil espanyola fou un temps de prohibicions, però, amb algunes excepcions com la <em>Santa Espina</em>, foren tolerades dins el regionalisme folklòric del franquisme. Així arribem a l’any 1953, quan una colla de joves de Montmeló funden la colla Flames Vives que, en paraules d’Isidre Sayol, plegarien ben aviat a causa de la manca de suport econòmic i moral (AA.DD, 2021, pp. 643). Però també hi havia, des d’aquell mateix any, la Societat Amics de Montmeló, que l’any 1954, organitzen el primer Concurs-Aplec i el continuaren organitzant ininterrompudament fins l’any 1959.</p> <p>En aquest primer aplec hi participaren 24 colles i es va estrenar la sardana “<em>Montmeló</em>”, obra de Vicenç Bou i Geli, interpretada per la cobla Els Verds de Mataró, dirigida pel mateix mestre Bou.</p> <p>El 29 de maig de 1955 se celebra el II Aplec de la Sardana. Les cobles contractades són Els <em>Verds de Mataró</em>, <em>Sabadell</em> i <em>Emporium</em>. Aquesta darrera ve de Barcelona. Els llocs de l’aplec són diversos: La plaça de la Vila, dita “Nacional”, els “Pins” i el camp de futbol. L’Ajuntament hi col·labora amb una copa com a premi pel concurs de sardanes. Es continuen fent aplecs fins l’any 1959. A partir de 1971 es re emprèn l’activitat, ara organitzada per l’Associació de Caps de Família, entitat creada l’any 1969.</p> <p>El 19 de febrer de 1976 es funda l’Agrupació Cultural i Sardanista de Montmeló. Des de l’any 1999 i fins el 2015 es deixen de fer aplecs. L’any 2015 es crea una comissió formada per un representant de l’Ajuntament, dues persones de la secció de sardanes de l’Agrupa, i dues persones en representació del Casal de la Gent Gran.</p> | 41.5496600,2.2510868 | 437541 | 4600048 | 08135 | Montmeló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95978-aplec-sardanes-actualitat.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | Inexistent | 2024-08-11 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el volum sobre la història de Montmeló durant el segle XX (AA.DD, 2012, pp. 648-650) s'hi troba una taula amb les dades de tots els aplecs, des de l'any 1954 fins el 2019. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 95999 | Zona de nidificació d'oreneta de l'espècie Hirundo rústica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-doreneta-de-lespecie-hirundo-rustica-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ARDLEY, Neil (1979). <em>Las aves</em>. Editorial Fontalba. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). <em>Primer cens dels nius d'oreneta vulgar (Hirundo rustica)</em>, Cabrils (El Maresme). Inèdit.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Zona de nidificació de l'oreneta vulgar (<em>Hirundo rustica</em>), instal·lades als porxos, corts i altres annexes de les cases i masos des de fa generacions. Un exemple són les corts dels porcs de Can Butjosa, on hi ha una nombrosa colònia instal·lada a les bigues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els nius tenen forma de copa de 22 cm de diàmetre, i d'uns 11 a 15 cm de profunditat fets amb fang, palla i pels de bestiar. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'oreneta és de color blau-negrós per sobre, amb reflexes metàl·lics que contrasten amb el sota blanquinós i coll rogent. Pertany a l'ordre dels <em>Passeriformes </em>i a la família dels <em>Hirundínids</em>. De silueta molt elegant amb una cua en forma de forca molt accentuada. Cap a l'extremitat de la cua poden observar-se unes taques blanques. El front i el coll són d'un to rogenc. Es diferencia de les altres orenetes per la manca de color blanc al carpó. Mesura de 16 a 22 cm de longitud, i amb les ales obertes fa de 32 a 34 cm, per un pes aproximat de 17 grams.</span></span></span></span></span></p> | 08135-109 | Camí de Parets, núm. 63 | <p><span><span><span>La presència de zones de caça és primordial perquè una parella pugui instal·lar-se. Aquestes zones acostumen a ser prats, camps o basses d'aigua, ja que hi poden trobar els insectes amb els quals s'alimenten. Si els pobles tenen espais oberts i favorables poden instal·lar els nius en garatges o porxos, i si és en zones de pagesia, en corts, cavallerisses, porxos per a les eines agrícoles, etc., com és aquest cas.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La primera posta d'ous s'inicia a finals d'abril, tot i una segona posta cap al juny (una tercera posta ja és més difícil). La posta és d'entre 3 i 6 ous i els incubarà durant 14 a 15 dies. Durant aquest període la femella ha d'absentar-se per poder-se alimentar. Els pares cacen al vol insectes; els aglutinen dins del seu bec abans de donar-lo als pollets (poden portar en un viatge una vintena d'insectes). En un dia, per alimentar els petits poden arribar a fer 400 vols. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les condicions meteorològiques influeixen en la freqüència i qualitat de l'alimentació dels pollets i en conseqüència de la seva subsistència. L'oreneta vulgar és una acròbata. La velocitat de vol és de 60 km/h, però quan caça pot arribar als 100 km/h. Pel que fa als pollets, quan les cries tinguin entre 19 i 21 dies, els pares deixaran d'alimentar-les per així obligar-los a sortir del niu. Els pares s'apropen al niu amb insectes al bec, però no els hi donen. Quan tinguin gana, les orenetes joves s'acostaran molt a la boca del niu; els pares aprofiten per fer un crit d'alarma i instintivament les joves orenetes es llancen del niu i mouen les ales. A partir del 35è dia les orenetes es poden emancipar.</span></span></span></p> | 41.5557469,2.2425990 | 436839 | 4600731 | 08135 | Montmeló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95999-10902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95999-10903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95999-10904.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Durant l' època de cria, les podem trobar repartides per tota Europa, el nord-oest d'Àfrica, l'Àsia Central, la meitat nord d'Àsia amb l'excepció del nord de Sibèria. A la tardor emprenen el viatge cap a l'Àfrica subsahariana i la Península de Malàisia, les dues grans regions d'hivernada. A Catalunya nidifica al 95% del territori, i comença a arribar a la segona quinzena de març iniciant el seu retorn a finals d'agost, tot i que hom acostuma a veure'n fins a la primera quinzena de novembre. L'oreneta cuablanca s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que a diferència de l'oreneta vulgar són caçats durant el vol a molt més alçada. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a l'home han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional.A l'hora d'intervenir per solucionar conflictes de salubritat originats per aquestes espècies, sobretot per la cuablanca, que és la que nidifica en els ràfecs de les cases del nucli urbà, s'ha d'informar als propietaris de les mesures preventives (com la instal·lació de planxes) i que un cop l'oreneta torna a l'Àfrica es poden netejar. | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 96032 | Plataners de l’antic escorxador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-de-lantic-escorxador | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Plantació de plàtans (<em>Platanus x hispànica</em>) que es localitzen en un pla, davant de l’antic escorxador, situat al carrer de Santiago Rusiñol, a tocar del camí de les Tres Creus i el riu Congost, destinat des de ja fa temps a zona d’estacionament.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A diferència dels que es poden trobar en els diferents carrers del nucli urbà, aquests exemplars no estan sotmesos als inconvenients de l’asfalt i els escocells més o menys grans de les voreres i les arrels poden desenvolupar-se molt millor.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El tronc és llis, i curt, de tons verdosos a grisencs. Normalment, desprèn plaques fines de la seva escorça que donen al tronc un aspecte clapejat. Però les calors extremes han provocat que els arbres quedessin completament pelats de l’escorça degut a un estrès hídric. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La capçada, està força ramificada, generalment entre cinc i sis branques que s’enfilen cap dalt rectes i fermes, podent sobrepassar els vint-i-cinc metres. A l'estiu i inicis de la tardor proporciona una bona ombra amb capçades de gran envergadura que fan d’aquest espai un indret ombrívol excepcional. Les fulles, del tipus palmades, mesuren entre 12 i 30 cm, amb cinc lòbuls ovat-triangulars sencers i de vegades dentats, amb un pecíol llarg i eixamplat a la base. Té les flors reunides en aments esfèrics i unisexuals i fructifica a la tardor.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Hi ha plàtans que presenten alguna ferida a la soca o a certa alçària, a nivell de les branques més velles i alguna ferida de poda antiga o d’impacte d’algun vehicle, i per algun d’ells el tronc o les branques van quedar buides al seu interior, però el seu estat general és bo.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08135-116 | Carrer Santiago Rusiñol, s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 2017 es duen a terme obres d’enderroc d’edificis annexos a l’Escorxador que estaven en molt mal estat. A <em>posteriori </em>s’adequa la zona dels plàtans amb un parell de taules com a zona de pícnic. Possiblement fossin plantats pels volts dels anys trenta, després de la construcció de l’edifici.</span></span></span></span></span></p> | 41.5503405,2.2512672 | 437557 | 4600124 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96032-11602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96032-11603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96032-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96032-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96032-06.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El plàtan és un dels arbres més apreciats per plantar a la via pública i sobretot per ornamentar carrers, avingudes i carreteres o per plantar-lo en parcs i fonts. Proporciona una ombra molt agradable durant els mesos d’estiu i no és massa exigent, però és recomanable plantar-lo de manera que tingui molt d’espai per al seu correcte creixement. En aquests casos, es fan molt grans i amb unes capçades molt ben arrodonides. | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 96036 | Ball de Gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-20 | <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló, pp. 638-641.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>AMADES, Joan (1925). El Ball de Gitanes. Dins<em> Butlletí de l'Associació Catalana d'Antropologia, Etnologia i Prehistòria</em>, vol. III. Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BOLART VILARÓ, Vicenç (2016). <em>El ball de Gitanes a Montmeló</em>. Associació Cultural de Montmeló i Gitanes Montmeló.</span></span></span></span></p> | XIX-XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Joan Amades (1925) explica que 'sota la denominació Ball de Gitanes es coneixen a Catalunya dues classes de ball completament diferents. Una d'elles és pròpia del Vallès i es balla durant el Carnaval; els balladors es reuneixen en colles que van a ballar a diferents pobles de la rodalia...'. El Ball de Gitanes de Montmeló es balla el diumenge de Carnaval a la plaça de la vila. L'estructura del ball és el següent:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='CA'><span>1. A la festa.</span></span></em><span lang='CA'><span> És un peça en forma de pasdoble, que obre i tanca el ball, respectivament. L’entrada i la sortida a plaça la fan amb aquesta peça. Els dansaires saltant agafats de la mà amb la seva parella dibuixen les coreografies fetes pels mestres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='CA'><span>2. Contradanses</span></span></em><span lang='CA'><span>. Conjunt de tres danses i 3 minuets en què els balladors evolucionen formant diverses figures, creant diferents coreografies en grup per així en cada peça quedar cada parella cara a cara per ballar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='CA'><span>3. Xotis</span></span></em><span lang='CA'><span>. Probablement la peça gitanera per excel·lència i la més reconeguda i aplaudida de la colla. El Xotis és una dansa d'origen escocès de ritme moderat, on destaca la part muda, en què la música emmudeix i tot el protagonisme l'assumeixen les castanyoles amb un seguit de picats i repicats.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='CA'><span>4. Catxutxes. </span></span></em><span lang='CA'><span>Ball senyorial amb diferents coreografies, on s'inclouen els punts i la rotllana de la sardana. Es repeteix dues vegades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='CA'><span>5. Jota</span></span></em><span lang='CA'><span>. Dansa de compàs ternari i ritme viu, en què els balladors dansen donant protagonisme als girs i els salts a mesura que la música adquireix un ritme vigorós sobretot a la part final.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També tenen en el seu repertori músiques de formacions actuals catalanes, com la <em>Stella Splendens</em> (Elèctrica Dharma), <em>la Revolta</em> (La Coixinera), <em>Seguirem lluitant</em> (Els Catarres), <em>Woh Yeah</em> (Antònia Font), <em>Ball de Giravoltes</em>, coreografiades per l’equip de mestres, fent servir els passos típics de les nostres Gitanes: punta-taló, salt volat, camallada, compàs enrere, al mig, volta, ... </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'acompanyament musical és de cobla o formació musical creada per tocar les gitanes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El vestuari masculí consisteix en pantaló negre, camisa blanca, llaç i faixa de color vermell, espardenyes de veta negra i tapaboques (que es deixa abans de ballar). Les noies de la Colla Gran porten brusa negre, faldilla clapejada negre, espardenya amb vetes vermelles i mantó (que es deixa abans de ballar).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les dones de la Colla de Veterans porten brusa verda, faldilla estampada amb tons verds, espardenyes de vetes verdes i mantó (que es deixa abans de ballar).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els vestits de les dones es va canviant cert temps. Alguna vegada s'ha canviat el color del llaç i la faixa dels homes per tal d'anar conjuntats amb la parella.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les nenes de la Colla Infantil porten brusa turquesa, faldilla clapejada de color turquesa, espardenyes blanques amb vetes turqueses i mocador.</span></span></span></span></span></p> | 08135-117 | Montmeló | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les dades històriques sobre el ball de Gitanes de Montmeló estan recollides en el llibre sobre la història de Montmeló del segle XX (AA.DD, 20121, pp. 638-641) i a la fitxa de l'Inventari de danses vives de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El ball de gitanes es coneix des de l'any 1834, gràcies a un document conservat a l’Arxiu Municipal en el que es demana permís per ballar el ball de gitanes per Carnaval, com altres anys s’havia fet “<em>habiendose pedido permiso los mozos solteros de este termino para baylar los días de carnaval como lo acostumbran los demás años y hacer un bayle de costumbre conocido con el nombre de bayle de gitanas</em>”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 1884 és anomenat per Francesc Maspons a la <em>Miscel·lània Folklòrica</em> quan anomena les colles que aquell any ballen a Mollet; '…<em>fadrins del Sarrabal de Vilanova de la Roca; la de Montmeló; la de </em>…”. El mateix autor s’hi refereix l’any 1887 quan parla d’una trobada de colles de balls de gitanes. L’any 1899, a <em>La Veu del Vallès</em> es comenta la ballada al Ripollès en la que participa la colla de Montmeló. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El febrer de l'any 1901 <em>La Publicidad</em> informa que a Montmeló es farà '<em>baile de gitanos por la tarde, y baile por la noche</em>'. A la <em>Il·lustració Catalana</em> del 4 de març de 1906 es veu una foto de Granollers on surt la colla de Montmeló. De l’any 1910 és la primera fotografia coneguda dels balladors del Ball de gitanes de Montmeló. Segons una nota de l’any 1913, publicada a <em>Crónica de la comarca,</em> sembla que Montmeló té diverses colles de gitanes ja que les anomena en plural: “… tradicional Ball de Gitanes, que sembla serà molt lluit ja que a més de les colles del poble, …”. Aquesta etapa es caracteritza pel pas d’espolsar i la camellada, el salt volat, el salt bord, el salt mortal i les tisores. Amb la colla hi participen el diablot i el nuvi.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entre 1900 i 1936 es freqüent que el ball surti de Montmeló per visitar les poblacions veïnes. L’any 1906 prenen part en el concurs de balls de gitanes que se celebra a la plaça Porxada de Granollers. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 1936, a l’inici de la Guerra Civil espanyola, es deixa de ballar fins que es reprèn l’any 1944, sota el patrocini de la FET, després d’uns quants assajos al Cafè de dalt. Gabriel Fanès l’organitza i l’estrena el dia 13 de febrer. Es balla sobretot dies abans del dimecres de cendra i sovint en espais tancats. A la dècada dels anys cinquanta poques dones el ballen i per aquest motiu s’agafen balladores molt joves o nenes. En aquesta època s’incorpora el pasdoble <em>A la festa</em> de J. Vila Ayats. L’any 1956 s’estrena la primera colla infantil i l’any 1958 es dissolt la colla gran.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 1977 es reorganitza un altre cop la colla gran amb els homes que ja havien ballat i les filles d’aquests i altres nenes que comencen a aprendre el ball que s’estrena el mes de febrer.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A partir de 1985 i a causa de la manca de balladors, es comença a ensenyar a les escoles. D’aquesta iniciativa en resulten les colles petita i mitjana. Entre els anys 1986 i 2006, hi ha poca continuïtat i escassa activitat i es produeixen noves interrupcions. En alguna ocasió només queden els veterans. S’assaja amb nens els dissabtes per la tarda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 2006 es reprèn amb nous balls, amb adaptacions musicals i la picada entre Montmeló, Parets i Martorelles. La ballada, que és el dia 11 de setembre, amb motiu de la Festa Major és un èxit. Es constitueix la colla infantil amb divuit parelles de 4 a 12 anys. L’any 2009, juntament amb les colles de Parets del Vallès i de Martorelles, organitzen la Picada, una trobada competitiva per reconèixer i premiar la millor coreografia, la millor interpretació de castanyoles, etc. Es creen noves coreografies i s’usa música contemporània. L’any 2010 es crea una colla de veterans formada per antics balladors de molts anys i noves incorporacions de gent que mai n’havien ballat. Són la colla de Veterans més gran de tota la comarca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 2016 s’organitza una nova colla infantil amb nens i nenes de 4 a 11 anys. S’estrena la polca <em>Toc d’Inici de Festa Major</em> d’Enric Monsant que els balladors ballen a la cercavila. L'any 2019 la colla infantil es divideix en dues colles: la colla de petites dels 4 als 7 anys i la colla de Mitjanes que va dels 8 als 11-12 anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En l'actualitat ballen un total de cinc colles: Veterans, Grans, Joves10, Mitjanes i Petites.</span></span></span></span></span></p> | 41.5515509,2.2481310 | 437296 | 4600260 | 08135 | Montmeló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96036-11702.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96036-11703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96036-11704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96036-11705.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96036-11706.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 96038 | Bestiari de foc de la Colla de diables de Montmeló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bestiari-de-foc-de-la-colla-de-diables-de-montmelo | <p><span><span><span>BASSA, David (1998). <em>Les colles de Diables al Vallès Oriental</em>. Edicions Gargot.</span></span></span></p> | XXI | <p><span><span><span>El bestiari de foc de la colla de diables de Montmeló està format per tres elements: en Vibrot, en Vi i la Brot. En Vibrot balla amb la colla adulta des de l’any 2006, quan es presenta en societat. És obra del taller Sarandaca. Té nou punts de foc i fa 3 m d’amplada, per 4 m d’alçada i 5 m de llargada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En Vi i la Brot van néixer l’any 2017 per acompanyar a les colles infantils. Són obra del mateix taller Sarandaca i consten de cinc punts de foc. Segons la llegenda, forjada als diferents actes del plaça foc, van néixer fruit de l’amor entre la Pepa de Santa Perpetua i en Vibrot de Montmeló. Es van finançar a través d’una campanya popular “Volem unes bestioles”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La principal activitat de la Colla Gran és el correfoc de la Festa Major, que acostuma a ser l’últim dijous del mes de juny. La colla està formada per 30 diables, 2 diablesses, 1 Llucifer i 15 tabalers i grallers.</span></span></span></p> | 08135-119 | Plaça de la Vila, núm. 1 | <p><span><span><span>La colla de diables es funda l’any 1977; però el primer correfoc es fa per la Festa Major de l'any 1996. El bateig va anar a càrrec de la colla veïna del ball de Diables de Montornès del Vallès. El grup inicial estava format per 15 diables, 4 tabalers i en Llucifer. Actualment són més d’un centenar de socis repartits entre diables, tabalers i grallers; dividits en tres seccions: gran, jove i infantil.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons David Bassa (1998) es tracta d’una de les colles més joves del Vallès Oriental: “El patiment dels diables per obrir-se pas als carrers és superior al dels Diables de Granollers, que aturen milers de joves, Festa Major rere Festa Major, però a diferència de Granollers tot i que hi ha més gent, els que s’hi posen són d’una mitjana d’edat més alta i no tenen por a les espurnes. Els veïns de Montmeló estimen els balls de diables i els viuen amb autèntica passió”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2005 es crea la Colla jove, que acull jovent d’entre 12 i 17 anys. Està formada per 15 diables, 1 Llucifer i 10 tabalers. L’any 2008 neix la Colla infantil amb 30 diables, 1 Llucifer i 20 tabalers.</span></span></span></p> | 41.5515348,2.2481793 | 437301 | 4600258 | Taller Sarandaca | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96038-11902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96038-11903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96038-11904.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96038-11905.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 96040 | Fons Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-centre-excursionista-de-catalunya | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El fons fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, que fa referència al municipi de Montmeló, es compon d’un total de 12 imatges realitzades per autors diversos que s’agrupen en tres col·leccions: l’arxiu fotogràfic-estudi de la masia catalana, l’arxiu fotogràfic-col·leccions fotogràfiques i finalment, l’arxiu fotogràfic-fons personals:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Autor desconegut: <strong>AFCEC-EMC_X_7163</strong>. Croquis en paper i tinta blanc/negre (18,8 x 26,2 cm), de la façana amb rellotge de sol de l’Hostal del Trenc. Datat entre 1890 i 1936. <strong>AFCEC_EMC_X_0795</strong>: Cuina amb estris diversos de La Casa Gran (ca. 1913). Informació extreta dels àlbums de l’Estudi de la Masia Catalana, facilitada per l’Arxiu Mas 7913 C, l’any 1913. <strong>AFCEC_EMC_X_0796</strong> Cuina de la Casa Gran amb pastera, taula, cadires i estris diversos (ca. 1913). Informació extreta dels àlbums de l’Estudi de la Masia Catalana, facilitada per l’Arxiu Mas 7912 C, l’any 1913. <strong>AFCEC_EMC_X_0798</strong> Façana amb rellotge de sol d'una masia Montmeló i gent a l'era (ca. 1913). Informació extreta dels àlbums de l’Estudi de la Masia Catalana, facilitada per l’Arxiu Mas 7911 C, l’any 1913. <strong>AFCEC_EMC_X_0799</strong> Façana amb rellotge de sol d’una masia de Montmeló i nens a l’era. Informació extreta dels àlbums de l’Estudi de la Masia Catalana, facilitada per l’Arxiu Mas 7908 C, l’any 1913. <strong>AFCEC_EMC_X_7164.</strong> Façana amb rellotge de sol de l'Hostal del Tren o Can Roig. <strong>AFCEC_EMC_X_0502</strong> Can Guitet. <strong>AFCEC_EMC_X_7283</strong> Façana i pou de Can Buscarons.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>DOLCET Santos, Joan (1914-1990). <strong>AFCEC_EMC_X_0501</strong>.Detall de la façana de l’Hostal del Tren amb rellotge de sol i finestra. <strong>AFCEC_EMC_X_0794</strong> Façana de la Casa Gran. <strong>AFCEC_EMC_X_0797 </strong>Façana de la Rectoria. <strong>AFCEC_EMC_X_0793</strong> Part de la façana de La Casa Gran.</span></span></span></span></span></span></p> | 08135-121 | Carrer del Paradís, número 10 (08002 - Barcelona) | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El Centre Excursionista de Catalunya (CEC) és una entitat fundada l’any 1890 a partir del la fusió de dues entitats, l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques i l’Associació d’Excursions Catalana. L’any 1923, l’industrial Rafael Patxot i Jubert (1872-1964) encarrega un projecte ideat per ell mateix al Centre Excursionista de Catalunya, amb l’objectiu d’editar una gran obra de referència de la masia sota tots els seus aspectes, no només arquitectònicament sinó també de mobiliari, indumentària i etnològic. El director del projecte de “l’Estudi de la Masia” serà l’arquitecte Josep Danès i Torras (1895-1955). S’envolta d’un equip extraordinari que treballarà per tot Catalunya fotografiant i donant a conèixer el ric patrimoni no només a través de la fotografia sinó també a partir de la difusió, a partir de conferències i articles. L’aventura queda interrompuda amb la fugida de Patxot a l’exili tot just començada la Guerra Civil, l’any 1936. Durant aquest període de temps (10 anys) es realitzaran 7.705 imatges d’unes 1.500 masies. L’any 1975 Núria Delétra-Carreras Patxot cedeix el fons al CEC, que l’ha posat a disposició d’investigadors i públic en general a través del Repositori de la Memòria Digital de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> | 41.5517727,2.2478025 | 437269 | 4600285 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96040-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96040-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96040-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96040-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96040-06.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 96041 | Fons de l'Arxiu Diocesà de Barcelona referent a Montmeló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-diocesa-de-barcelona-referent-a-montmelo | <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1975): Organigrama del Archivo Diocesano de Barcelona.</p> <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1985): 'Arxivo Diocesano de Barcelona' a Guia de los archivos y las bibliotecas de la Iglesia en España. Vol. I Archivos. Asociación Española de Archiveros Eclesiásticos. León, pàgs.. 151-167.</p> <p>SANABRE, Rdo. José (1947): El archivo diocesano de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. Barcelona.</p> <p>TRENS, Dr. (1926): Inventari del tresor de les parròquies de Barcelona. Arxiu Diocesà de Barcelona.</p> | XII-XX | <p><span><span><span>Tot i que actualment la parròquia de Santa Maria de Montmeló pertany al Bisbat de Terrassa, per tradició la documentació antiga es preserva a l’Arxiu Diocesà de Barcelona. </span></span></span>Els fons i les col·leccions de l'Arxiu Diocesà s'organitzen en Seccions, subseccions, sèries i subsèries. Totes les parròquies tenen una sèrie pròpia amb una carpeta (número 531). Hi ha un total de 67 documents dels quals, un és de 1795, 33 datats entre 1806 i 1893) i 33 més datats entre 1910 i 1980. La temàtica és diversa: cartes, rebuts, comptes, expedients, inventaris, llicències, Acció Catòlica, cens escolar i d'associacions, etc. A més, es pot trobar documentació referent a Montmeló en altres sèries. Una de les indexades per parròquies és la de les visites pastorals.</p> <p><span><span><span>També hi ha un total de 61 pergamins que corresponen a la parròquia de Santa Maria de Montmeló i Sant Sadurní de Montornès, tots a la mateixa carpeta sense cap tipus de separació. Es tracta de testaments, censals, confirmacions, donacions, vendes, aniversaris, etc. Hi ha un pergamí de l’any 1137; 13 pergamins del segle XIII (entre 1207 i 1299); 21 pergamins del segle XIV (entre 1302 i 1398); 8 pergamins del segle XV (entre 1411 i 1474); 14 pergamins del segle XVI (entre 1505 i 1598); 3 pergamins del segle XVII (entre 1606 i 1645); i un pergamí sense datar.</span></span></span></p> | 08135-122 | Carrer del Bisbe, núm. 1 (08002 – Barcelona) | <p>L'origen d'aquest arxiu es remunta a l'any 1107, segons consta en dos privilegis papals de Pascual II. S'organitzen, en origen, a partir de les dues sèries més importants: <em>Mensa Episcopa</em>l i <em>Registra Communium</em>. La primera té els seus orígens en el privilegi del rei Lluís II de França (878), segons el qual es concedia al bisbe de Barcelona, Frodoino, les primeres propietats i drets importants. La segona sèrie data de 1303, iniciada pel bisbe Ponç de Gualba. Arxivers que han estat claus per la història de l'arxiu diocesà són: Antonio Campillo Mateu (1721-1779), el P. Caresmar, abat de Les Avellanes i mossèn Josep Sanabre (1926-1972). A partir de l'any 1972, sota el mandat del senyor cardenal Jubany es reorganitza l'arxiu, s'adapten els locals i es microfilma la pràctica totalitat dels arxius eclesiàstics.</p> <p> </p> | 41.5499302,2.2489645 | 437364 | 4600080 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96041-arxiu-diocesa.jpg | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 96042 | Fons de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Montmeló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-parroquial-de-santa-maria-de-montmelo | XVI-XXI | <p>La documentació que es conserva en el fons parroquial de Santa Maria consisteix en diferents llibres sacramentals: sis volums de llibres de baptismes, entre 1881 i l'actualitat, però també dels segles XVI, XVII, XVIII; quatre volums de llibres matrimonials del segle XIX fins l'actualitat; tres volums d'òbits del segle XIX a XXI; 11 lligalls d'expedients matrimonials des de 1942. També hi ha algun llibre d'economia. </p> <p>Part d'aquesta informació també es troba a l'Arxiu Diocesà de Barcelona i a l'Arxiu Municipal de Montmeló.</p> | 08135-123 | Plaça de Santa Maria, núm. 1 | <p>El bisbat de Terrassa és una de les dues noves diòcesis catalanes que el Vaticà va crear el 15 de juny de l'any 2004 com a segregació de l'arquebisbat de Barcelona, i utilitza la basílica del Sant Esperit com a seu catedralícia.</p> | 41.5499501,2.2489733 | 437365 | 4600082 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96042-12301.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pertany, des del 2004 al bisbat de Terrassa, però fins aquella data pertanyia a l'arquebisbat de Barcelona. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 96043 | Fons relacionat amb Montmeló de l'Arxiu del monestir de Sant Pere de les Puel·les | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-relacionat-amb-montmelo-de-larxiu-del-monestir-de-sant-pere-de-les-puelles | <p><span><span><span><span lang='CA'>FERNÁNDEZ, A.; PIÑERO, A.; UMBERT, J. (1994). <em>Aproximació a la història de Montmeló: segles X-X</em>II. Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> | XII-XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l'Edat Mitjana, bona part de les terres que avui pertanyen al terme municipal de Montmeló pertanyien al monestir benedictí de Sant Pere de les Puel·les, situat, aleshores, a la plaça de Sant Pere i al carrer de Sant Pere més Alt de Barcelona. La comunitat va traslladar-se al segle XIX a Sarrià, on hi ha l'actual monestir del carrer d'Anglí. És per aquest motiu que al seu arxiu es conserva un seguit important de documentació relacionada amb Montmeló.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aplega més de 1500 pergamins, alguns relacionats amb el municipi de Montmeló. Entre ells figura el pergamí número 1, que és l'Acta de consagració del monestir, de l'any 945, on ja es cita Montmeló. És una còpia d'un altre anterior, on es fan constar les circumstàncies en què es produí la consagració de dita església, el 16 de juny del 945. El podem considerar dividit en tres parts. A la primera s'exposen els motius pels quals es va demanar al bisbe de Barcelona que en fes la consagració. A continuació s'hi consignen les donacions que tant el comte de Barcelona, Sunyer, i la seva muller, Riquilda, com el bisbe de Barcelona, atorgaren al monestir amb aquell motiu. La tercera conté les fórmules de consagració i les signatures. La part que més interessa per Montmeló és quan el comte i la comtessa donen diversos béns al monestir. A continuació, el bisbe de Barcelona diu: 'Vull i em plau que l'església de Santa Maria, situada a Montmeló, tingui sacerdot propi i també les dècimes i primícies de Vila Ricard i Spincellos es donin en obsequi de Sant Pere'. El pergamí número 79 és la segona consagració de l'església del monestir de l'any 1147. Els pergamins núm. 81 i 82 parlen d'una donació a Montmeló, de l'any 1150. Altres pergamins importants per Montmeló són el 139 (any 1214), el 144 (any ?), el 209 (any 1239), el 210 (any ?), el 214 (any 1240), el 421 (any 1286) i el 746 (any 1336).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Un altre grup es correspon amb el lligall <em>Speculum</em> de propietats i alous, de l'any 1598, redactat per Bernat Puigvert, que conté 'Actes i cartes trobats en pergamí (referents) a propietats que es tenen sots domini i alou' i al qual modernament s'ha donat el nom de <em>Speculum </em>de propietats i alous. S'hi han inclòs, sense cap mena d'ordre cronològic, una sèrie d'extractes de documents que contenen notícies que en diríem històriques, corresponents a les possessions del monestir, i dintre d'elles hi ha una secció dedicada a Montmeló.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També trobem volums de documentació variada com el recull anomenat <em>Papers de Montmeló</em>. Dins d'aquest recull hi trobem límits de Montmeló, visures de les fites, documents relacionats amb el tema de les aigües; concòrdies i compromisos i vendes de terres; delmes, establiments de pagesos; manuals de notaris, com els de Jaume Encontra i el de Jaume Fita; llibres de Lluïsmes; o llibres de capbreus (amb forces dades de possessions a Montmeló).</span></span></span></span></span></p> | 08135-124 | Carrer d'Anglí, núm. 55 (08017 - Barcelona). | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’arxiu del monestir de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona es forma amb el desenvolupament de la comunitat a partir de la gestió del seu patrimoni, la seva economia i l’activitat interna de la comunitat. Es documenta la seva existència des del segle X, malgrat que és a partir del segle XV que hom té referències més continuades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’arxiu conserva, principalment, el fons documental generat per la comunitat de monges benedictines de Sant Pere de les Puel·les des de la seva fundació, a la primera meitat del segle X a les afores de les muralles romanes de Barcelona, fins a l’actualitat a la seu del carrer Anglí de Sarrià, on l'any 1879, s’hi traslladaren des del monestir fundacional de la plaça de Sant Pere, al barri de Sant Pere de Barcelona. Un trasllat que va suposar la pèrdua del vincle entre la comunitat i la parròquia i el barri de Sant Pere, fundat al redós del monestir des de la seva fundació i demarcació jurisdiccional de la comunitat de Sant Pere durant tot l’Antic Règim. Una simbiosi que es reflecteix a l’arxiu, on afloren els carrers, les cases i els habitants del barri, els feligresos de la parròquia, i que suposa una de les poques fonts primàries per conèixer el barri i la seva gent durant l’edat mitjana i moderna, ja que bona part de l’arxiu parroquial es va perdre a la primera meitat del segle XX, i amb ell els registres sagramentals d’abans de la Guerra Civil espanyola. Malgrat el destacable volum documental que es conserva del fons monàstic, se sap que aquest és tan sols un terç del que s’havia conservat fins abans de la Guerra Civil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’arxiu també conserva fons relacionats amb la comunitat, com: fons de famílies de les monges de Sant Pere, fons personals de preveres vinculats al monestir i fons d’entitats relacionades amb Sant Pere de les Puel·les. També es conserven fons i col·leccions procedents de donacions externes.</span></span></span></span></span></p> | 41.5499506,2.2489763 | 437366 | 4600082 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96043-12401detall-del-pergami-de-lany-945-on-apareix-per-primera-vegada-montmelo.jpg | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 96049 | Cementiri municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-29 | <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló</span></span></span></span></p> | XX | <p>El cementiri municipal de Montmeló s'ubica al carrer de Can Tabola, en el camí que condueix a Can Guitet. Es troba dividit en dos espais, el més antic, que data de l'any 1931, a la part de ponent del camí, i el més nou a la part de llevant, conseqüència d'una ampliació de l'any 1989.</p> <p>L'espai de 1931 és de planta rectangular en el seu cos principal, amb dos patis o recintes separats per un cos i un altre espai adossat a la façana de migdia. En el primer espai destaca el panteó de la família F. Sayol - C. Feliu de l'any 1977. En el segon espai hi destaca el panteó de la família Alonso-Puig i la tomba de mossèn Josep Maria Martí i Esteve, rector de Montmeló entre 1924 i 1936. Fou assassinat durant la Guerra Civil espanyola i s'hi pot llegir la inscripció: 'NO HI HA AMOR MÉS GRAN QUE DONAR LA VIDA'.</p> <p>En el nou espai hi trobem dos columbaris comprats l'any 2012 i l'espai perinatal (2022). La finalitat d'aquesta zona és facilitar el dol a totes les famílies que han patit una pèrdua, i, que a més sigui un espai per donar-los-hi visibilitat, i millorar així la comprensió de la societat. Aquest espai és un lloc de recolliment, pensat per crear un ambient que faciliti la memòria i l'estima.</p> | 08135-129 | Carrer de Can Tabola, núm. 469 | <p>Fins l'any 1913, el cementiri estava situat a cada costat de l’entrada de l’església de Santa Maria. En aquella data es trasllada fora del nucli urbà, al començament de la Serra de ca n’Esteve.</p> <p>Antigament s’hi pujava pel camí que duia exclusivament al cementiri des de la cara de ponent de la carretera de Granollers, que avui encara queda marcat des d’aquesta carretera. Aquest camí sortia més amunt de can Gafes i anava de dret cap al cementiri; en arribar-hi hi havia una bifurcació que servia als pagesos que menaven terres pels voltants per accedir a les vinyes de can Xic, can Gurguí, can Catafalet, etc.</p> <p>Després del pas de l’autopista, el camí va ser tallat i s’ha millorat l’accés a partir del camí ca n’Esteve, que puja fins al cementiri i marxa després de passar per sobre el pont de pedra amb volta a plec de llibre, que per la seva llargada hi ha qui anomena túnel i que connecta amb el camí de can Guitet.</p> | 41.5594108,2.2520041 | 437627 | 4601130 | 1931 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96049-12902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96049-12903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96049-12904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96049-12905.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96049-12906.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Arístides Mestres, germà d’Apel·les Mestres, que també era artista, va venir a Montmeló a passar-hi els darrers estius, morint a Montmeló l’any 1899. Des d’aquell moment l’esposa i els fills d’Arístides van estar vinculats al poble i hi passaven llargues temporades. Fins i tot, un d’ells, Ticià Mestres, s’hi va quedar a viure fins la seva mort i està enterrat en aquest cementiri; així com la seva filla Aurèlia (AA.VV, 2012). | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 96050 | Placa del carrer d'Apel·les Mestres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-del-carrer-dapelles-mestres | <p>CARRASCO i MARTÍ, Maria Antònia (2017). La família d'Apel·les Mestres i Montmeló. Dins <em>Butlletí del Centre d'Estudis Montmeló</em>, núm. 9, pp. 11-19.</p> | XX | Actualment es troba tapada per una placa metàl·lica col·locada recentment. | <p>El carrer d'Apel·les Mestres conserva la placa original de marbre blanc que es va instal·lar l'any 1935, dins els actes d'homenatge que Montmeló dedicà a l'artista tan vinculat a la vila. La placa es descobreix el 29 de setembre de 1935 . Porta la llegenda: 'Carrer Apeles Mestres' i es va encarregar a Antoni Marqués.</p> | 08135-130 | Carrer d'Apel·les Mestres, núm. 2-4 | <p>En el Ple municipal de l'11 de setembre de l'any 1935, el poble de Montmeló acorda retre homenatge a Apel·les Mestres posant el seu nom a un carrer, que fins aleshores es deia carrer del Nord, i on vivien els nebots de l'artista, a can Renom. Encarrega la làpida per posar-la en el carrer i el conviden a assistir als actes que es farien en el seu honor. La carta de l'alcalde es conserva a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB).</p> <p>El diumenge 29 de setembre de 1935 se celebra l'homenatge en honor al 'v<em>enerable Apeles Mestres, interpretant fidelment l'admiració fervosa que sent aquest poble i com a testimoni del nostre afecte envers l'artista genial</em>'. Sembla que l'artistta no hi va assistir.</p> | 41.5548520,2.2510416 | 437542 | 4600624 | 1935 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96050-13002_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96050-13003_0.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Altres | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Recentment aquesta placa ha estat tapada per una de moderna, però està en vies de recuperar la visibilitat. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 96053 | Casa del carrer de Balmes, núm. 15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-balmes-num-15 | XX | <p>Casa aïllada als quatre vents del tipus casa-jardí. És de planta rectangular i consta de soterrani, planta baixa, i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües acabada en ràfec, sostingut per bigues de fusta. El carener és perpendicular a la façana principal, orientada a migdia; tot i que té una altra entrada pel carrer d'Enric Granados.</p> <p>En el cos principal hi ha tres cossos més petits adossats. Un a la façana de migdia, un altre a la façana septentrional i un tercer a la de ponent. L'adossat a la façana de migdia és un cos de coberta pentagonal que emmarca l'entrada principal de la casa, damunt la qual hi trobem una terrassa coberta amb teules àrabs, acabada en ràfec. Una pèrgola de vidre i metall protegeix la porta d'accés. Entre la llinda i la pèrgola hi ha unes rajoles on s'hi pot llegir: 'ANY / 1932'. La planta baixa està sobre aixecada i s'hi accedeix a través d'uns graons. A cada costat de la porta hi trobem sengles finestres, que com la porta són de llinda recta. A l'ampit hi tenen una jardinera de rajoles policromes. A la planta pis, en el mateix eix de les finestres de la planta baixa, hi ha dos balcons amb barana de ferro, que s'adossa a la terrassa. Entre la coberta pentagonal i el ràfec hi trobem els respiralls de la cambra de ventilació o golfes.</p> <p>La façana septentrional també té un cos adossat que emmarca l'entrada. En aquest cas és un cos rectangular porxat amb coberta de terrassa plana amb balustrada, i sustentat per quatre columnes de secció quadrada. També cal superar quatre graons per accedir al nivell d'ús. Al costat dels graons, entre les columnes centrals i laterals hi ha una balustrada. S'estructura en tres eixos de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa, als costats de la porta d'entrada hi trobem sengles finestres i a la planta pis, l'accés a la terrassa i dues finestres laterals. Totes elles de llinda recta. També hi trobem els respiralls de la cambra de ventilació.</p> <p>A la façana de ponent hi trobem un altre cos pentagonal adossat, que funciona de tribuna a la planta baixa, amb una finestra a cadascun dels cinc costats i coberta de terrassa plana per a la planta pis. A la façana de llevant hi ha un altre accés.</p> <p>El parament és llis i arrebossat i a les cantoneres hi ha un recreixement amb una filada dentada. També les obertures tenen un trencaaigües de protecció pintats de color groguenc que destaca del fons blanc de la façana.</p> <p>Un cos rectangular de planta baixa separat de la casa fa les funcions de garatge. Al voltant de la casa hi ha un enllosat.</p> | 08135-131 | Carrer Balmes, núm. 15 | 41.5545582,2.2490655 | 437378 | 4600594 | 1932 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96053-13102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96053-13103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96053-13104.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-08-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Model de casa-jardí seguint els criteris de l'urbanisme característic de l'època. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 96054 | Casa del carrer d'Anselm Clavé, núm. 38 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-danselm-clave-num-38 | XX | <p>Casa aïllada als quatre vents, del tipus casa-jardí. És de planta quadrangular i consta de planta baixa per la banda nord i soterrani i planta pis per la façana de migdia, facilitat pel desnivell del terreny. La finca fa cantonada amb el Carrer Nou. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, que dona al carrer d'Anselm Clavé. L'entrada té un petit porxo amb coberta a tres aigües de teules, sostinguda per dues columnes d'estil corinti, col·locades damunt una balustrada lateral.</p> <p>La composició de la façana parteix d'aquest eix central porxat i dos eixos laterals definits per sengles finestres. Totes les obertures són de llinda recta i tenen al damunt una petita banda ornamental de rajoles blaves amb cercles blancs. A la façana de migdia destaca la terrassa, que es troba al mateix nivell que l'entrada, amb una balustrada. </p> <p>L'alineació amb la façana del carrer és una simple reixa metàl·lica amb un petit sòcol d'obra. Destaquen els pilars de l'entrada, de secció quadrada amb coronament d'arc de mig punt, fets de maons, amb una faixa vertical a la banda del carrer amb trencadís de rajoles blaves. La porta és de ferro.</p> | 08135-132 | Carrer d'Anselm Clavé, núm. 38 | 41.5549430,2.2486638 | 437344 | 4600636 | 1934 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96054-13201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96054-13202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96054-13203.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-08-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Model de casa-jardí seguint els criteris de l'urbanisme característic de l'època. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 96055 | Casa del carrer d'Ansel Clavé, núm. 36 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dansel-clave-num-36 | XX | <p>Casa aïllada als quatre vents, del tipus casa-jardí. És de planta quadrangular i consta de soterrani, planta baixa i pis, amb una torre-mirador central, que s'aixeca per damunt la coberta, que és a quatre aigües i acabada en ràfec.</p> <p>Per la façana de migdia té adossat un cos de planta rectangular ambla coberta en forma de terrassa de la planta baixa, que en aquest sector és un nivell superior del soterrani, a causa del desnivell del terreny. A la façana de ponent hi té un altre cos adossat. Es tracta d'una galeria d'obra amb coberta plana de terrassa.</p> <p>A la façana principal, orientada al nord, hi ha la porta d'accés. Es tracta d'una entrada porxada amb coberta plana de terrassa de la planta pis, amb barana de ferro i arcs de mig punt als tres costats. Als laterals del porxo hi ha dues finestres amb reixa de ferro i llinda recta. A la planta pis, hi trobem un accés a la terrassa i dues dobles finestres o finestres geminades, separades per una columna. Totes aquestes obertures de la planta pis són amb arc de ferradura.</p> | 08135-133 | Carrer d'Ansel Clavé, núm. 36 | 41.5547697,2.2485340 | 437333 | 4600617 | 1952 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96055-13302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96055-13303.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 96058 | Lledoner del carrer de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-del-carrer-de-vic | <p>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</p> <p>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El lledoner (<em>Celtis australis</em>) é</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>s un arbre caducifoli, d’uns 15 m d’alçada. El tronc, és rectilini tot i que ràpidament, a un metre i escaig d’alçada neixen quatre branques erectes i flexibles que donen forma a la capçada. S’hi observa en totes elles una poda sistemàtica. L’escorça és grisa i llisa sense estries, amb un emblanquiment a la part inferior de la soca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La capçada és força arrodonida, però per trobar-se en una zona de trànsit rodat se li han practicat podes que trenquen en certa mesura la bellesa natural d’aquest arbre quan creix lliure d’asfalt i podes. Les fulles, visibles amb el bon temps, mesuren entre 5 cm i 15 cm de llarg; són alternes, peciolades i serrades, amb dents de punta més clara, de color fosc i el revers, de color més clar. Se n’alimenta una de les papallones europees més singulars, la <em>Libythea celtis</em>. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les flors no tenen pètals i estan formades per cinc pètals caducs de color groc verdós. El lledó o llautó, un fruit comestible i de sabor agradable, és una drupa que mesura un centímetre de diàmetre, que quan és madur, a finals d’estiu i durant la tardor, de dins és groc i per fora de color negre, amb un pinyol força petit.</span></span></span></span></span></p> | 08135-136 | Carrer de Vic confluència amb la Ronda del Pedregar | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A més de ser un arbre ornamental, i l’agradable ombra que proporciona durant els mesos d’estiu, degut a la seva fusta forta i flexible, ha estat i és molt apreciat per fer forques de batre de tres, quatre i sis pollegons, mànecs d’eines, jous o pales de ventar. A ses illes, els pastors, tradicionalment en feien els collars pels gossos de pastura. La seva amplada servia per a protegir el coll de les mossegades d’algun altre depredador. Les branques tendres també han estat molt preuades en el món agrícola com a alimentació del bestiar. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Els pagesos també l’han plantat en marges per retenir la terra quan no podien disposar de pedra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Té propietats medicinals com lenitiu antidiarreic, estomacal i astringent. I de les seves arrels se n’extreia un colorant groc que permetia tenyir la seda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Algunes creences i mites parlen de les propietats màgiques, ja que ha estat important en la confecció de gaiatos o bàculs com el que hauria tingut Moisès. En els indrets on hi ha un santuari o una font, el lledoner se’l relaciona amb els cultes a la deessa mare. Entre els pastors hi havia la creença que els flabiols realitzats amb la fusta d’aquest arbre tenien la propietat de foragitar els llops, i fins i tot les males companyies. </span></span></span></span></span></p> | 41.5538843,2.2505544 | 437500 | 4600517 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96058-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96058-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96058-dsc8801.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’escocell on està plantat està limitat a l’espai; per una banda, hi ha la vorera de trànsit, i per l’altra, la confluència de dos passos de vianants. | 2151 | 5.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 96074 | Memorial Sebastià Salvadó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/memorial-sebastia-salvado | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Sebastià Salvadó és considerat, unànimement, una figura cabdal en la creació del Circuit de Barcelona-Catalunya. Aquest reconeixement es manifesta en dos espais diferents del circuit: davant la masia que acull les oficines, el Mas La Moreneta, i a la rotonda de dins el circuit Barcelona-Catalunya, des de l'entrada principal i que distribueix l'accés al <em>paddock</em> o a les oficines, al costat del monument a Juan Manuel Fangio.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El primer és un faristol de acer corten amb una petita placa on hi posa el seu nom i la data de naixement (1932) i la de defunció (2019) i on es pot llegir 'Sempre serà el teu circuit'. El segon és una placa de bronze, instal·lada a la paret de delimitació de l'espai, que no és res més que el nom de Plaça “Sebastià Salvadó Plandiura / 1932-2019 / IMPULSOR DEL MOTOSPORT I DEL CIRCUIT DE CATALUNYA'.</span></span></span></span></span></p> | 08135-145 | Circuit de Barcelona-Catalunya | 41.5697596,2.2585668 | 438184 | 4602274 | 2019 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96074-14502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96074-14503.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Sebastià Salvadó Plandiura fou president del RACC entre els anys 1985 i 2015, contribuint a transformar-lo en una gran organització de serveis.L'any 1991 impulsa el Circuit de Barcelona-Catalunya, que des d'aleshores manté un Gran Premi de Fòrmula 1 i que s'ha convertit en circuit de referència per a proves i assaigs. Destacà també internacionalment per la seva activitat tècnica i pedagògica a favor de la seguretat viària a través de la Fundació RACC, creada l'any1994, raó per la qual fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi el 2006. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 96081 | Lledoner de la Torre Pardalera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-la-torre-pardalera | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes</em>. Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres, actualitzada per Oriol de Bolós</em> - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares</em>, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El lledoner (<em>Celtis australis</em>) de la Torre Pardalera, està situat entre l’era (que encara es conserva) de la Torre Pardalera i la part posterior d’una de les grades del Circuit de Barcelona-Catalunya. És un arbre caducifoli, d’uns 12 m d’alçada i un centenar d’anys. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El tronc, és curt i rectilini del qual neixen cinc branques erectes, primes i flexibles. L’escorça és grisa i llisa, sense estries, tan sols les que són resultat de l’envelliment natural de l’arbre. La capçada és arrodonida, ampla i molt densa. Les fulles, visibles amb el bon temps, mesuren entre 5 i 15 cm de llarg; són alternes, peciolades i serrades, amb dents de punta més clara, de color fosc i el revers, de color més clar. Se n’alimenta una de les papallones europees més singulars, la <em>Libythea celtis</em>. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les flors estan formades per 5 pètals caducs de color groc verdós. El lledó o llautó, un fruit comestible i de sabor agradable, és una drupa que mesura un centímetre de diàmetre, que quan és madur, a finals d’estiu i durant la tardor, de dins és groc i per fora de color negre, amb un pinyol força petit.</span></span></span></span></span></p> | 08135-152 | Circuit Barcelona-Catalunya | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Arbre naturalitzat a Catalunya, sembla que fou introduït a les costes de la Mediterrània pels fenicis però podrien haver estat els grecs o els romans.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A més d’ésser un arbre ornamental, i l’agradable ombra que proporciona durant els mesos d’estiu, degut a la seva fusta forta i flexible, ha estat i és molt apreciat per fer forques de batre de tres, quatre i sis pollegons, mànecs d’eines, jous o pales de ventar. A ses illes, els pastors, tradicionalment en feien els collars pels gossos de pastura. La seva amplada servia per a protegir el coll de les mossegades d’algun altre depredador. Les branques tendres també han estat molt preuades en el món agrícola com a alimentació del bestiar. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Els pagesos també l’han plantat en marges per retenir la terra quan no podien disposar de pedra</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Té propietats medicinals com lenitiu antidiarreic, estomacal i astringent. I de les seves arrels se n’extreia un colorant groc que permetia tenyir la seda. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>En els indrets on hi ha un santuari o una font, el lledoner se’l relaciona amb els cultes a la deessa mare. Entre els pastors hi havia la creença que els flabiols realitzats amb la fusta d’aquest arbre tenia la propietat de foragitar els llops, i fins i tot les males companyies. </span></span></span></span></span></p> | 41.5669627,2.2593775 | 438249 | 4601963 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96081-15202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96081-15203.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Prop d’ell creix un altre espècimen, més jove. | 2151 | 5.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 96082 | Col·lecció arqueològica del Museu Municipal de Montmeló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-del-museu-municipal-de-montmelo | <p><span><span><span>El Museu Municipal de Montmeló allotja la totalitat de les restes arqueològiques mobles localitzades en el municipi des de la creació del museu, l'any 1998. Destaquen els materials del jaciment prehistòric del carrer Balmes i de Cal Metge, i els jaciments romans de Can Tacó-Turó d’en Roina (<em>Mons Observans</em>) i la Vil·la de Can Massot. També són de destacar els objectes recuperats en les diferents interversions arqueològiques realitzades a l’entorn de l'església de Santa Maria de Montmeló, vinculades amb les troballes de diferents estructures de l’antiga sagrera i el cementiri parroquial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaca, també, per la seva importància la Pedra de Llinàs, un menhir prehistòric que, procedent de la zona sud occidental del municipi, es va descobrir de forma fortuïta l’any 1996, en el decurs d’unes obres al polígon Concentració Industrial Vallesana. L’any 1998, el menhir fou cedit temporalment per la Direcció General del Patrimoni Cultural a l’Ajuntament, per tal que formés part del mòdul de prehistòria de l’exposició permanent del museu. El menhir conserva un gravat rupestre en forma de doble oval o 3 a l’inrevés. Es tracta d’un dels escassos menhirs amb inscultura que han estat documentats en el context català.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Finalment pel que fa els materials arqueològics dipositats al Museu Municipal de Montmeló, cal esmentar tot un seguit de jaciments localitzats en el terme municipal amb cronologies molt amplies, des del neolític antic fins a època medieval, com són: Can Malla, Can Guitet, Cal Barabit, Finca Clarà, Can Tabola, Ca l’Advocada, La Torreta, Carrer Majori i el Carrer Girona.</span></span></span></p> | 08135-153 | Plaça de Joan Miró, núm. 1 | <p><span><span><span>El Museu Municipal de Montmeló ocupa una antiga casa senyorial, coneguda amb el nom de can Caballé. Fou construïda a l’entorn de l’any 1920 per César Caballé i Rahull. Consta de planta baixa, pis i coberta de dues vessants, l’arquitectura es caracteritza per la presència de dues esveltes torres mirador i alguns elements decoratius d’inspiració modernista, com les sanefes de rajoles blanques i verdes en escacat que recorren la façana principal o les teules vidrades de color verd que remarquen els careners i les arestes de les cobertes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1984, l’edifici va passar a ser de propietat municipal. L’any 1996 es va aprovar el projecte de rehabilitació amb l’objectiu que esdevingués la seu del futur Museu Municipal de Montmeló. El projecte, que fou redactat per l’arquitecte Juan Domingo, va mantenir l’aspecte extern de l’edifici, respectant la composició simètrica de les obertures i la singularitat dels acabats decoratius. L’interior, en canvi, fou totalment transformat per acollir les dependències del museu i de l’arxiu històric municipal. Les obres, promogudes per l’Ajuntament de Montmeló, es van executar entre els anys 1996 i 1998. L’any 2001 es va incloure al Catàleg del Patrimoni Històric, Arqueològic i Natural de Montmeló, que fou definitivament aprovat pel Ple de l’Ajuntament de Montmeló l’any 2002.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El museu fou inaugurat el dia 2 de juliol de 1998 amb una exposició monogràfica permanent que, sota el títol de Montmeló, Camins i Anys, presenta la història del municipi en el context de l’evolució històrica del Vallès i de Catalunya. Inicialment, aquesta exposició constava de tres mòduls o camins dedicats a les èpoques neolítica, ibèrica i romana. L’any 2001, l’exposició es va ampliar amb un nou mòdul dedicat a l’època medieval i centrat en l’explicació d’un dels principals monuments artístics del municipi: les pintures murals romàniques de l’església de santa Maria de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El fons del Museu Municipal de Montmeló està format, principalment, per materials arqueològics. El nucli inicial el constitueix, la denominada Col·lecció Cantarell, que es va formar com a conseqüència d’un ampli recull de materials arqueològics que el montmeloní Ignasi Cantarell i Fontcuberta va iniciar a la dècada de 1950, com a Comissari Local d’Excavacions Arqueològiques. Al llarg dels anys, el senyor Cantarell va dur a terme un acurat seguiment de les obres que s’efectuaven en aquesta àrea del Vallès, seguiment que el va aconduir al descobriment d’importants jaciments arqueològics que han esdevingut imprescindibles per a la interpretació històrica de Montmeló i el seu entorn més immediat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1985, el senyor Cantarell va notificar a l’Ajuntament de Montmeló la seva intenció de cedir aquests materials al municipi per tal que fossin conservats, exposats i objecte d’estudi, tant per part de la població com dels investigadors i professionals de l’arqueologia. La donació es va formalitzar l’any 1998, quan les obres d’adequació de l’edifici que havia d’acollir el museu estaven pràcticament finalitzades. L’Ajuntament va, realitzar aleshores, un inventari exhaustiu dels materials que conformaven la col·lecció i va procedir a restaurar-los i a redactar el corresponent projecte expositiu per presentar-los al públic. Aquests materials formen el nucli de l’actual exposició permanent del museu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A més d’aquests materials que conformen el seu fons permanent, el museu conserva altres materials arqueològics que han ingressat en el marc de diversos projectes de recuperació del patrimoni arqueològic municipal promoguts pel mateix Ajuntament en col·laboració amb l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Diputació de Barcelona.</span></span></span></p> | 41.5524260,2.2497270 | 437431 | 4600357 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96082-anfora-romana-seca-advocada.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96082-15502-ceramica-campaniana-amb-inscripcio-ibera-trobada-a-can-malla.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96082-15503-ceramica-medieval.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96082-15504-ceramica-prehistorica-trobada-al-carrer-balmes.jpg | Física | Edats dels Metalls|Antic|Medieval|Modern|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El Museu Municipal de Montmeló està inscrit en el Registre de Museus de la Generalitat de Catalunya, amb el número 158 i forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona. | 79|80|85|94|76 | 53 | 2.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 96083 | Col·lecció d'etnografia i història del Museu Municipal de Montmeló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-detnografia-i-historia-del-museu-municipal-de-montmelo | XVIII-XX | <p><span><span><span>Dins el fons del museu, s'inclou un conjunt de petites col·leccions d'interès local de tipologia etnogràfica i històrica, entre les quals destaca la col·lecció d'eines de l’antiga ferreria del carrer Major. Aquesta col·lecció està formada per un important lot d’eines de ferrer que l’Ajuntament va adquirir l’any 1991, quan l’edifici de la ferreria, d’origen medieval, es va haver d’enderrocar, perquè amenaçava ruïna. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Prèviament a l’enderroc, es va dur a terme un acurat reportatge fotogràfic de l’interior de l’edifici, amb la finalitat de documentar les eines en el seu context original. L’ingrés d’aquestes eines al museu es va efectuar l’any 2000, un cop finalitzada la seva restauració.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També es disposa d’una petita col·lecció d’eines del camp cedides al Museu per ciutadans i ciutadanes de Montmeló, testimoni d'un clar reflex del passat agrícola del municipi.</span></span></span></p> | 08135-154 | Plaça de Joan Miró, núm. 1 | <p>El Museu Municipal de Montmeló ocupa una antiga casa senyorial, coneguda amb el nom de can Caballé. Fou construïda a l’entorn de l’any 1920 per César Caballé i Rahull. Consta de planta baixa, pis i coberta de dues vessants, l’arquitectura es caracteritza per la presència de dues esveltes torres mirador i alguns elements decoratius d’inspiració modernista, com les sanefes de rajoles blanques i verdes en escacat que recorren la façana principal o les teules vidrades de color verd que remarquen els careners i les arestes de les cobertes.</p> <p>L’any 1984, l’edifici va passar a ser de propietat municipal. L’any 1996 es va aprovar el projecte de rehabilitació amb l’objectiu que esdevingués la seu del futur Museu Municipal de Montmeló. El projecte, que fou redactat per l’arquitecte Juan Domingo, va mantenir l’aspecte extern de l’edifici, respectant la composició simètrica de les obertures i la singularitat dels acabats decoratius. L’interior, en canvi, fou totalment transformat per acollir les dependències del museu i de l’arxiu històric municipal. Les obres, promogudes per l’Ajuntament de Montmeló, es van executar entre els anys 1996 i 1998. L’any 2001 es va incloure al Catàleg del Patrimoni Històric, Arqueològic i Natural de Montmeló, que fou definitivament aprovat pel Ple de l’Ajuntament de Montmeló l’any 2002.</p> <p>El museu fou inaugurat el dia 2 de juliol de 1998 amb una exposició monogràfica permanent que, sota el títol de Montmeló, Camins i Anys, presenta la història del municipi en el context de l’evolució històrica del Vallès i de Catalunya. Inicialment, aquesta exposició constava de tres mòduls o camins dedicats a les èpoques neolítica, ibèrica i romana. L’any 2001, l’exposició es va ampliar amb un nou mòdul dedicat a l’època medieval i centrat en l’explicació d’un dels principals monuments artístics del municipi: les pintures murals romàniques de l’església de santa Maria de Montmeló.</p> <p>El fons del Museu Municipal de Montmeló està format, principalment, per materials arqueològics. El nucli inicial el constitueix, la denominada Col·lecció Cantarell, que es va formar com a conseqüència d’un ampli recull de materials arqueològics que el montmeloní Ignasi Cantarell i Fontcuberta va iniciar a la dècada de 1950, com a Comissari Local d’Excavacions Arqueològiques. Al llarg dels anys, el senyor Cantarell va dur a terme un acurat seguiment de les obres que s’efectuaven en aquesta àrea del Vallès, seguiment que el va aconduir al descobriment d’importants jaciments arqueològics que han esdevingut imprescindibles per a la interpretació històrica de Montmeló i el seu entorn més immediat.</p> <p>L’any 1985, el senyor Cantarell va notificar a l’Ajuntament de Montmeló la seva intenció de cedir aquests materials al municipi per tal que fossin conservats, exposats i objecte d’estudi, tant per part de la població com dels investigadors i professionals de l’arqueologia. La donació es va formalitzar l’any 1998, quan les obres d’adequació de l’edifici que havia d’acollir el museu estaven pràcticament finalitzades. L’Ajuntament va, realitzar aleshores, un inventari exhaustiu dels materials que conformaven la col·lecció i va procedir a restaurar-los i a redactar el corresponent projecte expositiu per presentar-los al públic. Aquests materials formen el nucli de l’actual exposició permanent del museu.</p> <p>A més d’aquests materials que conformen el seu fons permanent, el museu conserva altres materials arqueològics que han ingressat en el marc de diversos projectes de recuperació del patrimoni arqueològic municipal promoguts pel mateix Ajuntament en col·laboració amb l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Diputació de Barcelona.</p> | 41.5524268,2.2497394 | 437432 | 4600357 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96083-15401-ferreria.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96083-15402-ribot-de-la-ferreria.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96083-15403-tenalles-ferreria.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El Museu Municipal de Montmeló està inscrit en el Registre de Museus de la Generalitat de Catalunya, amb el número 158 i forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona. | 98|94 | 53 | 2.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 96104 | Fons referent a Montmeló del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-montmelo-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local-de-la-diputacio-de | <p><span><span><span><span lang='CA'>CARRASCO MARTÍ, Maria Antonia (2019<em>). Redescobrim l’església de Santa Maria de Montmeló.</em> Jornades Europees del Patrimoni. Ajuntament de Montmeló i Centre d’Estudis Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>LACUESTA CONTRERAS, Raquel (1998). El servei de catalogació i conservació de monuments de la Diputació de Barcelona. Metodologia, criteris i obra 1915-1981. Vol. III. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història, pàgs.. 1016-1088.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>El fons del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté diversos documents vinculats al municipi de Montmeló, bàsicament, relacionats amb l'església parroquial de Santa Maria i les reformes efectuades a càrrec del Servei. </span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>En concret, hi ha un expedient de restauració de l'església (1965-1968). No hi ha projecte, només factures i un alçat de la façana que va fer la funció de projecte. També hi ha imatges de l'església dels anys 50 i 60 del segle passat.</span></span></span></span></span></p> | 08135-156 | Carrer del Comte d'Urgell, 187 ( 08036 – Barcelona). | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona es crea l'any 1914, sota la presidència d’Enric Prat de la Riba, com a conseqüència de la 'Memòria sobre la conservació i catalogació de monuments' feta per l'Institut d'Estudis Catalans.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’any 1986 adopta el nom actual de Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL). Ha tingut tres directors en més de 80 anys: els arquitectes Jeroni Martorell i Terrats (1915-1951), Camil Pallàs i Arisa (1954-1978), i Antoni González i Moreno-Navarro (1981- 2008). Actualment el cap del Servei és José Luís Sanz Botey. Entre els anys 1915 i 1929, la seu del Servei era el Palau de la Generalitat.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L'objectiu del Servei de patrimoni arquitectònic local és col·laborar amb els ajuntaments de la província per la identificació, valorització i preservació del patrimoni arquitectònic local.</span></span></span></span></span> Aquesta col·laboració es concreta en suport tècnic i científic per a la realització d'inventaris, estudis històrics i arqueològics, projectes i obres de restauració i manteniment, i en activitats de recerca, investigació i documentació com a suport de la difusió d'aquest patrimoni i a la formació.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Des de la seva creació ha anat conformant un extens fons documental i fotogràfic, generat a partir de la seva pròpia activitat, que als inicis va ser sobretot pels fons de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya, a més, d'un conjunt de fons particulars. Actualment, compta amb un extens volum d'imatges, entorn a les 206.000 fotografies, 179.000 negatius, 88.000 diapositives, a més de 1.500 projectes en paper, 8.000 plànols i 10.000 llibres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.5501207,2.2491999 | 437384 | 4600101 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96104-156021995llibre-esglesia-planol-pg-63c-sense-marc.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96104-15603rest04.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 96141 | Fons fotogràfic de l'Arxiu parroquial de Santa Maria de Montmeló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-larxiu-parroquial-de-santa-maria-de-montmelo | XX-XXI | <p>El fons fotogràfic de la parròquia de Santa Maria de Montmeló disposa aproximadament d'unes 400 fotografies, des dels anys 20 del segle passat i fins l'actualitat, de temàtica religiosa i social vinculades als actes parroquials i al calendari religiós habitual.</p> <p>No estan inventariades ni indexades, però sí ordenades cronològicament i desades en fulls classificatoris.</p> | 08135-169 | Plaça de Santa Maria, 1 | 41.5499508,2.2489622 | 437364 | 4600082 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic/Lúdic/Cultural | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 96142 | Fons referent a Montmeló a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-montmelo-a-larxiu-de-la-corona-darago | X-XX | <p><span><span><span>A l’Arxiu de la Corona d’Aragó hi trobem un fons específic referent a Montmeló dins el Fons de la <em>Delegación Provincial de Hacienda</em> de Barcelona. Es tracta dels amillaraments dels anys 1852, 1861, 1929, 1942, 1945 i 1950. </span></span></span></p> <p><span><span><span>També hi ha un Í<em>ndice del Registro Fiscal Urbana</em> de l’any 1921 i un <em>Registro Fiscal de edificios y solares</em> del mateix any.</span></span></span></p> | 08135-170 | Arxiu de la Corona d'Aragó. C. Almogàvers, 77, 08018, Barcelona. | <p>L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA) és l’arxiu històric que conté el fons documental de les institucions de l’antiga Corona d’Aragó, a més d’altres fons històrics espanyols. L’antic Arxiu Reial de Barcelona acumula entre les seves parets més de set segles d’història.</p> <p>El rei Jaume II d’Aragó va crear el 1318 l’Arxiu Reial de Barcelona amb l’objectiu d’unificar els fons de tots els territoris de la Corona. Al principi s’hi van custodiar principalment escriptures referents al Patrimoni Reial, així com documents de govern i justícia. Durant la monarquia borbònica es va modernitzar l’edifici (1738), es va aprovar un nou reglament intern (1754) i va passar a anomenar-se Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA). Amb el canvi de nom es va iniciar la tasca d’incorporar al fons de la Corona d’Aragó els arxius d’institucions de l’Antic Règim.</p> <p>Fins l'any 1993 la seva seu va ser el Palau del Lloctinent, un edifici construït entre 1549 i 1557 com una ampliació del Palau Reial Major de Barcelona. Posteriorment la majoria de documents, així com la tasca de recerca, conservació i custòdia, es van traslladar a l’actual seu del carrer dels Almogàvers. La seu històrica es manté per a la difusió, a través de cursos i exposicions, i per a actes protocol·laris.</p> | 41.5501096,2.2491932 | 437383 | 4600100 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | BCIN | 2025-02-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'Arxiu de la Corona d'Aragó conserva la documentació dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó, València i Mallorca (segles IX-XVII) més dels arxius de diverses institucions civils i eclesiàstiques i arxius privats procedents dels territoris espanyols de la Corona d'Aragó (Aragó, les Balears, Catalunya i València), entre els segles X al XX. | 94 | 56 | 3.2 | 1760 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 96149 | Fons documental de l'Arxiu General de la Diputació de Barcelona referent a Montmeló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-general-de-la-diputacio-de-barcelona-referent-a-montmelo | XIX-XX | <p>L’Arxiu General de la Diputació de Barcelona conserva la documentació generada per la Diputació de Barcelona com a resultat de l’exercici de les seves activitats i funcions. La Diputació de Barcelona ofereix suport tècnic, econòmic i tècnic als ajuntaments, perquè puguin prestar els serveis locals adreçats a la ciutadania. Aquesta assistència i cooperació amb els ajuntaments queda reflectida en la documentació conservada a l’arxiu.</p> <p>En el cas del municipi de Montmeló, <span><span><span>hi ha un conjunt d’expedients relacionats amb projectes d’obra pública, com construccions de carreteres, el cementiri, camins veïnals o reparacions d’aquests. </span></span></span>També trobem expedients relacionats amb el pagament de contribucions i l’aprofitament de les aigües del Besòs. <span><span><span>De cultura, trobem tres expedients: la referència 1377 relacionada amb el mestre d’instrucció primària Sabio Boada, de l’any 1873; la referència 1378 de la mestra Maria Montserrat, i un expedient general del Servei d’Ensenyament de Primària de l’any 1872.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Dels anys 30 i 40 del segle XX, hi ha fitxers que fan referència a la informació judicial sobre l’estat dels edificis religiosos (fitxer 101_spal_001_1938). Destaquen dos altres documents; en primer lloc, una carta de J. Martorell adreçada a Luís Monreal sol·licitant un exemplar de l’imprès relatiu a les pintures murals de Montmeló, i entrevista per tractar sobre el Monestir de Sant Cugat (1949). En segon lloc, una carta mecanografia del Cap de la Secció de Monuments que prega al Comitè de Milícies de Montmeló, que respecti els objectes i les armes antigues, considerats d’interès artístic, que es troben en la casa Renom, propietat de Ticià i Josep Mestres (1936).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>D’altres documents gràfics consultables són algunes fotografies, relacionades amb les restes del pont sobre el riu Besòs al seu pas per Montmeló; detalls arquitectònics del mateix pont i fotografies de la inauguració del nou pont per les autoritats competents. També hi ha imatges relacionades amb la construcció o ampliació d’un camí veïnal; la visita a Montmeló amb motiu de la inauguració de la piscina i de la biblioteca popular i finalment diverses imatges de la inauguració de les obres d’ampliació de l’edifici consistorial. Capses 200 (església parroquial) i 716 (pintura – Pintures murals s. XII-XV)</span></span></span></span></span></p> | 08135-176 | Carrer Mejía Lequerica, 1 (08028 - Barcelona). | <p>L’Arxiu General de la Diputació de Barcelona està ubicat al recinte de la Maternitat de les Corts (Barcelona), construït al segle XIX per acollir infants abandonats i mares solteres. L’obra es deu a l’arquitecte Camil Oliveras. L’any 1890 s’inicià la construcció del Pavelló de Lactància, i el 1891 el de Desmamats. El 1893 l’espai dedicat a la bugaderia, actualment seu de l’Arxiu General fou rehabilitat per l’arquitecte Norman Cinnamon.</p> <p>L’Arxiu General conté bàsicament la documentació generada per la institució en relació amb els municipis catalans des de 1830 fins als anys seixanta del segle XX i la ingressada per entitats i persones privades. I també custòdia documents textuals, fotogràfics, audiovisuals, cartogràfic i material sonor i gràfic que s’organitza segons el quadre de fons documental següent:</p> <ul> <li>Administració local (són els fons generats per entitats públiques que integren l’administració local, des de la Diputació de Barcelona [1822]-...; Diputació Provincial de Catalunya [1812 – 1822]; Junta Provisional de Catalunya [1820]; Junta Superior Governativa de Catalunya, [1835] i Mancomunitat de Catalunya [1914-1923/1925]).</li> <li>Entitats dependents o vinculades de la Diputació de Barcelona (Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt de Canet de Mar [1922-2009]; Escola Superior d’Agricultura de Barcelona; Centre de Cultura Contemporània de Barcelona; Patronat de la Muntanya del Montseny; Consorci de Comunicació Local, etc...</li> <li>Institucions de caràcter local d’àmbit provincial i autonòmic (Casa de la maternitat [1853-1988]; Junta de Carreteres [1847-1874]; Junta d’Armament i Defensa [1836-1837]; Comissió de Carreteres [1834-1843]; Casa de la Moneda [1843-1847] o la Comissió Hospitals Militars [1823-1825], etc...</li> <li>Fons Generats per la Generalitat de Catalunya (Segona República [1931-1938].</li> <li>Fons Privats, generats per persones, famílies, empreses, etc. (Lola Anglada i Sarriera, Família Junyer i Canals, Antoni Gallardo i Garriga, Emili Juncadella i Vidal, Josep Maria Soler i Coll, Día Gráfico, etc.</li> <li>Col·leccions o conjunts inorgànics de documents reunits i ordenats, independentment de la seva provinença.</li> </ul> | 41.5517114,2.2478977 | 437277 | 4600278 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96149-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96149-03.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 96162 | Fons d’imatges referents a Montmeló a la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-referents-a-montmelo-a-la-biblioteca-de-catalunya | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El fons Salvany, dipositat a la Biblioteca de Catalunya, conté aproximadament 10.000 imatges en placa estereoscòpica de vidre, en format 6 x 13 cm. D’aquesta col·lecció, quatre fan referència a Montmeló: Fons Salvany SaP_093_11 (1913); Fons Salvany SaP_047_02 (1912); Fons Salvany SaP_047_01 (1312); Fons Salvany SaP_093_12 (1913). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Destaquen les dues imatges de l’església. Les altres dues fan referència a un pi amb quatre personatges a sota, probablement membres del Centre Excursionista de Catalunya i la darrera s’hi esmenta un camí de Montmeló però observant la fotografia, es tracta de l’interior del riu Congost.</span></span></span></span></span></p> | 08135-179 | Carrer de l’Hospital, núm. 56 (08001- Barcelona). | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Josep Salvany i Blanch (Martorell, 4 de desembre de 1866 – Barcelona, 28 de gener de 1929), era metge i cirurgià. Cursà els estudis a la Universitat de Barcelona i es llicencià l’any 1891. Però també fou un gran afeccionat a la fotografia i a l’excursionisme científic. Durant els anys 1918 i 1924 va col·laborar-hi intensament. Viatjà per una gran part del món, sempre amb la seva càmera de fotografia estereoscòpica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’abast cronològic del fons se situa entre els anys 1911 i 1926. A més, amb les plaques s’hi afegeixen sis carnets de visita i dues agendes manuscrites on anotava la informació de cadascun dels clixés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es preserva a la Biblioteca de Catalunya, que a partir de l’any 2000 inicia el procés de digitalització de documents, obrint-se nous portals l'any 2005 com l'ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) i PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya) així com la Memòria Digital de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> | 41.5518179,2.2479016 | 437277 | 4600290 | 1912-1913 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96162-02bcsalvany543full.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96162-03bcsalvany1049full.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96162-04bcsalvany1051full.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 96163 | Fons documental referent a Montmeló a la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-referent-a-montmelo-a-la-biblioteca-de-catalunya | XV-XVI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El fons documental que es preserva a la Biblioteca de Catalunya referent a Montmeló està format per sis pergamins, datats entre els anys 1420 i 1546. Es tracta de confirmacions de terres, censals, dots, privilegis de construcció, una venda i un testament que es poden descarregar en el repositori de la Memòria Digital de Catalunya. </span></span></span></span></span>Aquests són:</p> <p><span><span><span>PergamiBC_81188_full_Perg. 626, Reg. 29160 (1420, juny, 28. Confirmació. Barcelona): Bernat de Montmeló, prevere, beneficiat del benefici instituït pel difunt Bernat de Pinós, ciutadà de Barcelona, en l'església de Montalegre, a la parròquia de Sant Fost [de Campsentelles], ratifica i confirma Antoni Codina, de la parròquia de Sant Cebrià de Tiana, en la possessió d'un hort situat en la parròquia de Tiana, al lloc anomenat la Serra, a canvi d'un cens anual de 6 diners de Barcelona a pagar per Nadal i d'una entrada de 9 sous de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PergamiBC_32332_full_Perg. 383, Reg. 3151 (1499, setembre 4. Censal mort): Censal. Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PergamiBC_62069_full_Perg. 146, Reg. 17540 (1499, setembre 9. Dot. Mataró): Sebastià Osona, de Montmeló, reconeix a Bernat Sala, de Sant Martí d'Arenys [de Munt] haver rebut les 60 lliures barceloneses del dot de la seva filla, muller de Sebastià</span></span></span></p> <p><span><span><span>PergamiBC_42989_full_Perg. 491, Reg. 21983 (1510, setembre 25. Barcelona): Presentació a la cúria del veguer de Barcelona d'una lletra de Ferran II per la qual revoca -a instàncies dels síndics de la ciutat- el privilegi de construir molins amb dret d'ús d'aigua, al terme de Montmeló, i de fer un forn i vendre-hi pa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PergamiBC_42203_full_Perg. 482, Reg. 21665 (1517, març 26. Venda. Balaguer): Constança Guaita ven a Antoni Gatell, carnisser de Montmeló, el mas d'en Guaita, situat a Sant Salvador de Polinyà, que té en alou pel monestir de Santa Anna de Barcelona. Amb àpoca del preu, 65 ll.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PergamiBC_30699_full_Perg. 318, Reg. 19186 (1546, agost 4. Testament. Montmeló): Narcís Gatell, de Montmeló, sentint-se malalt, atorga Testament. Nomena marmessors i elegeix sepultura al cementiri de l'església parroquial de Santa Maria de Montmeló. Fa deixes piadoses i familiars, i institueix hereu universal el seu fill Antic o, en defecte seu, la seva filla Joana.</span></span></span></p> | 08135-180 | Carrer de l’Hospital, núm. 56 - 08001 Barcelona. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La Biblioteca de Catalunya té la missió de formar la bibliografia catalana amb l’adquisició dels fons bibliogràfics impresos a Catalunya. Va ser creada l’any 1907 com a biblioteca de l’Institut d’Estudis Catalans, i inaugurada al públic, el 28 de maig de 1914, durant la Mancomunitat de Catalunya. L’any 1981 la Biblioteca va esdevenir Biblioteca Nacional.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A partir de l’any 2000 inicia el procés de digitalització de documents, obrint-se nous portals l'any 2005 com l'ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) i PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya), així com la Memòria Digital de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> | 41.5517937,2.2479379 | 437281 | 4600287 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96163-01pergamibc30699full.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96163-02pergamibc32332full.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96163-03pergamibc42203full.jpg | Legal i física | Modern|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 96164 | Fons d’imatges de Montmeló a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-montmelo-a-linstitut-cartografic-i-geologic-de-catalunya | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El Fons documental de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya referent al municipi de Montmeló està format per un total de 57 imatges, de les quals, vàries fotografies aèries en color, mapes topogràfics, fotografies aèries verticals, mapes en sèrie, ortofotomapes i un mapa excursionista. També es conserven les minutes municipals, amb les còpies dels mapes planimètric i topogràfic a escala 1:25.000</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>1 Ortofotomapa del vol del mes de juliol de 1986 a escala 1: 5.000 de 80 x 60 cm, corresponen a la divisió 12 x 8 de la malla de distribució del <em>Mapa topográfico nacional de España </em>1:50.000.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>11 són fotografies aèries en blanc i negre procedents del SACE (<em>Servicios Aéreos Comerciales Españoles</em>) realitzades per Carlos Rodríguez Escalona durant el vol del 29 de febrer de 1960, el 12 de maig de 1963 i el 30 d’octubre de 1964.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Un altre grup està format per un total de 5 mapes topogràfics en paper polièster, del Servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona, entre els anys 1977, la majoria, sense toponímia. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>A Escala 1:5.000 també hi ha 3 mapes topogràfics editats per l’Institut Cartogràfic de Catalunya de l’octubre de 1986 (editat el juliol de 1995). Del juny de 1994 (editats el juny de 1998) corresponents a la segona edició hi ha 4 mapes topogràfics. I del juliol de 2010 (editats el maig de 2011) n’hi ha dos més.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>També es conserva un mapa excursionista de l’Editorial Alpina de l’any 1951, que porta per títol, Montmeló, Burriac, Argentona, amb un itinerari publicat dins de “Del Vallès al Maresme: del Besós a la riera d’Argentona”. Escala 1:50.000 de 22x29 cm. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Hi ha 4 fotografies aèries, en color, editades per l’Institut Cartogràfic de Catalunya del vol del 17 de maig 1983 i un ortofotomapa en color a escala 1:10.000 del Circuit de Catalunya realitzat l’any 2005.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Finalment, hi ha un total de 5 fotografies en blanc i negre procedents del Fons “Família Cuyàs” de l’any 1982, relacionades amb la cultura popular amb els gegants Malús i Montserrat), amb una vista del pont de Montmeló . Del Fons Pau Vila (1920-1970) destaca una fotografia (9x14 cm) del pont de Montmeló. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>A la Col·lecció Cartoteca, es conserven els mapes planimètric i topogràfic, a escala 1:25.000, signats pel topògraf Alejandro Garcia, l’any 1921. Es tracta d’una còpia manuscrita d’una de les minutes de més dels quatre-cents municipis de Catalunya corresponents a l’aixecament del mapa d’Espanya 1:50.000. Les còpies les va encarregar entre 1914 i 1936 el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, per a utilitzar-les com a base del Mapa Geogràfic de Catalunya a escala 1:100.000. </span></span></span></span></span></p> | 08135-181 | Passeig de Santa Madrona, núm. 45 (Parc de Montjuic; 08038 - Barcelona). | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'ICGC és adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Des de la seva creació l'any 1982, i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l'època de la República, l'ICGC ha esmerçat els seus esforços en situar en uns nivells d'innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Corresponen a l'ICGC, en l'exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport.</span></span></span></span></span></p> | 41.5516793,2.2479165 | 437279 | 4600275 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96164-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96164-03.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 96317 | Galeria dels campions | https://patrimonicultural.diba.cat/element/galeria-dels-campions | XXI | <p>Situada sota la grada de la tribuna principal del Circuit de Barcelona-Catalunya, hi ha una sèrie de faristols cúbics i lleugerament inclinats en direcció a la grada o a la pista del circuit, damunt dels quals hi ha una placa personalitzada en bronze de diferents campions de motos, Formula 1 o curses de resistència, que han passat pel Circuit de Barcelona-Catalunya. Porten el nom del corredor, la data, la signatura, en alguns caos, la majoria porten una dedicatòria, el símbol del tipus de vehicle (moto, F1 o resistència) i el lema del Circuit.</p> <p>En motos hi ha l'Àlex Crivillé (2002); l'Ángel Nieto (2003); el Sito Pons (2003); en Mick Doohan (2004); en Dani Pedrosa (2007); o en Jorge Lorenzo (2008). En Formula 1 en Michel Schumacher (2003); l'Ayrto Senna (2004); en Nigel Mansell (2005); en Mika Häkkinen (2006); en Fernando Alonso (2006); i en Nelson Piquet (2008). finalment com a representant de les curses de resitència hi ha en Fermí Velez (2003).</p> | 08135-184 | Circuit de Barcelona-Catalunya | <p>És una iniciativa realitzada entre els anys 2002 i 2008.</p> | 41.5702357,2.2618103 | 438455 | 4602325 | 2002-2008 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96317-18402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96317-18403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96317-18404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96317-18405.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96317-18406.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 96868 | Fons gràfic de Montmeló a la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-grafic-de-montmelo-a-la-fundacio-institut-amatller-dart-hispanic | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’Arxiu Fotogràfic de la Fundació Amatller d’Art Hispànic conserva un conjunt de 60 imatges de Montmeló produïdes per diferents autors en franges cronològiques variades. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Entre els subjectes documentats hi apareixen nou (9) fotografies de l’església (interior i exterior), datades de 1973; una (1) fotografia de l’església sense datar i vuit (8) imatges de diferents masies, entre elles, la Casa Gran, d’interiors i exteriors, totes elles datades de l'any 1913.</span></span></span></span></span></p> | 08135-185 | Passeig de Gràcia, núm. 41 1r 1ª (08007 - Barcelona). | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Des de la seva fundació l’any 1943, per part de Teresa Amatller, i fins a l’actualitat, la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic compleix amb diferents objectius, entre els quals fomentar la recerca al voltant de l’art hispànic, donant suport mitjançant una biblioteca i un arxiu fotogràfic, tots dos especialitzats en aquesta matèria. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Arxiu Fotogràfic disposa concretament d’un repertori de més de 360.000 fotografies procedents de diferents arxius, entre els quals destaquen l’Arxiu Mas i l’Arxiu Gudiol, produïdes per diferents autors al llarg del segle XX i per un banc de més de 90.000 imatges digitals.</span></span></span></span></span></p> | 41.5515679,2.2480837 | 437292 | 4600262 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96868-02reg51831917-esglesia-de-sant-fost-de-campsentelles-arxiu-mas.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96868-02interior-duna-cuina-de-montmelo.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 96869 | Fons documental i gràfic de Montmeló de l’Arxiu Gavín | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-i-grafic-de-montmelo-de-larxiu-gavin | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya, Arxiu Gavin de les Avellanes conserva, referent al municipi de Montmeló, varis documents que es detallen a continuació: </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Referent a l’inventari d’esglésies, es preserven 12 fotografies datades entre els anys 1920 al 1989, corresponents a dos edificis religiosos; una trentena d'a</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'>rticles de premsa i fulletons de diferents èpoques; cinc g</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'>oigs; una quinzena de p</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'>ostals i fotografies, en color i en blanc i negre; i, finalment, una monografia dedicada a la construcció dels gegants. </span></span></span></span></span></p> | 08135-186 | Monestir de les Avellanes. Ctra. C-12. Qm. 181 (25612 - Os de Balaguer / La Noguera - Lleida). | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Des de la seva creació, per Josep Maria Gavin i Barceló i fins a l’actualitat l’arxiu sempre ha estat localitzat a Valldoreix, al Vallès Occidental. Des dels seus inicis, Gavin posà en marxa dues grans branques: les col·leccions i els fons documentals d’arxiu del qual destaca el fons fotogràfic de les esglésies de Catalunya i d’altres parts del món així com tot el relacionat amb la documentació religiosa (estampes, estampetes, goigs, advocacions de la Mare de Déu). També destaca el gran nombre de postals de tot el territori català i el buidatge de la premsa escrita i sobre personatges rellevants de la cultura catalana. Més endavant es crearà la biblioteca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A principis dels anys vuitanta del segle passat, Josep Maria Gavin feu donació del fons a la Generalitat de Catalunya. L’arxiu però continua creixent i a inicis de l’any 2000 s’instal·la definitivament al Monestir de les Avellanes, després de passar un acord amb l’Institut de Germans Maristes de Catalunya. A finals de l’any 2006 s’acaben les obres d’adequació de l’edifici que allotjarà l’arxiu. El 4 d’octubre de l’any 2008 s’inaugurava oficialment la nova seu.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Actualment l’arxiu conserva 48 col·leccions diferents que ocupen uns 1.500 metres lineals.</span></span></span></span></span></p> | 41.5516102,2.2480369 | 437289 | 4600267 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/