API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Tipus	INSPIRE: Subtipus	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
95744	Cal Metge	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-metge	<p><span><span><span><span lang='CA'>BOSCH, J. (1985). Els primers pagesos del neolític. Dins J. Estrada, J. Muntal i J. Pardo (coord.) <em>Els orígens del Vallès Oriental. Introducció a l’arqueologia de la comarca</em>. Granollers: Museu de Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BOSCH, J. (1991). El neolític antic al Vallès Orienta. Dins <em>Arraona</em>, núm. 8, pp. 9-32.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BOSCH, J; ANFRUNS, J.; BUXÓ, R.; ESTRADA A.; OMS, i. I PAGÈS, E. (1998). La prehistòria de Montmeló (Vallès Oriental) a partir de la col·lecció Cantarell. Dins Estudis del Museu de Montmeló, pp. 15-37.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>DÍAZ, J. BORDAS,A; MARTÍ, M. POU, R. I PARPAL,A. (1995). <em>El Vallès fa 6000 anys: els primers agricultors i ramaders</em>. Fundació Cultural de la Caixa Terrassa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep i VILLARONGA, Lluís (1967). La Lauro moneta y el hallazgo de Cànovas. Dins <em>Ampurias</em>, núm. XXVIII, pp. 135-194.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1993). Granollers a l’antiguitat. Dins <em>Revista del Vallès</em>, núm. Monogràfic.</span></span></span></span></p> <p>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</p>		No es conserva cap resta.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Camp de sitges d'època neolítica situat en una zona actualment urbanitzada, al sector occidental del nucli urbà de Montmeló, en una zona ocupada per habitatges del tipus casa-jardí. S'hi documentaren tres sitges: una apareguda al carrer de Pelai i les altres dues en una propietat privada. Josep Bosch (1991) estudià aquest jaciment, prenent com a base la informació i els materials cedits pel seu descobridor.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>De les tres sitges, la que es coneix de forma més exhaustiva és la número 1, excavada el gener de 1962. Es tractava d'una fossa en forma de pera, amb les parets còncaves i el fons pla i mesurava 173 cm de diàmetre i 64 cm de profunditat. El farciment proporcionà abundants restes materials, entre les quals destaquen alguns atuells ceràmics i diverses eines lítiques. La sitja número 2 fou excavada mesos més tard i aparegué reomplerta de còdols de pedra. La sitja del carrer Pelai no fou excavada, però se’n recuperà un important conjunt de llavors carbonitzades, estudiades per Ramon Buxó (1998). S'han identificat 575 llavors d'ordi vestit, un exemplar de pisana, un exemplar de pèsol i un de guixa. Es tracta d'un dels conjunts paleocarpològics més antics de Catalunya. També existeix un estudi de les valves de petxina recuperades en aquesta mateixa sitja i en la número 1, efectuat per Alicia Estrada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La cronologia relativa del jaciment (Neolític Antic Evolucionat Postcardial) s'ha establert en base a les formes ceràmiques aparegudes a la sitja 1.</span></span></span></span></span></p>	08135-39	Carrers de Pelai, Francesc Macià i poeta Maragall	<p>L'any 1961 es trobà la primera sitja al carrer de Pelai. El senyor Ignasi Cantarell recupera una petxina i un conjunt de llavors carbonitzades.</p> <p>El gener de 1962, s'excava la sitja número 1 i pel novembre la sitja número 2. Hi participen els senyors Ignaci Cantarell, Josep Estrada, Tolós i Petrus.</p>	41.5528355,2.2456098	437088	4600405	-4000 -3500	08135	Montmeló	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95744-3901.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95744-3902.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95744-3903.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95744-3904.jpg	Legal	Neolític\|Prehistòric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Altres			BCIL	2024-08-13 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Es poden trobar diferents denominacions per aquest jaciment: Hàbitat neolític; Cal Metge o Sitges del carrer Pelai.	78\|76	1754	1.4	1761	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95745	Piscines municipals	https://patrimonicultural.diba.cat/element/piscines-municipals	<p><span><span><span><span lang='CA'>BOSCH, J. (1991). El neolític antic al Vallès Orienta. Dins <em>Arraona</em>, núm. 8, pp. 9-32.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BOSCH, J; ANFRUNS, J.; BUXÓ, R.; ESTRADA A.; OMS, i. I PAGÈS, E. (1998). La prehistòria de Montmeló (Vallès Oriental) a partir de la col·lecció Cantarell. Dins Estudis del Museu de Montmeló, pp. 15-37.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep i VILLARONGA, Lluís (1967). La Lauro moneta y el hallazgo de Cànovas. Dins <em>Ampurias</em>, núm. XIX, pp. 135-194.</span></span></span></span></p> <p>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MARTÍN,A. (1985). De la cultura de ls Sepulcros de Fosa al grupo de Veraza en el Vallés: Dins <em>Estudios de la Antigüedad</em>, núm. 2, pp. 3-57.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MARTÍN, A. ;DÍAZ, J.; POU, R.; MARTÍ, M.; i BORDAS, A. (1996). Estructuras de hábitat al aire libre veracienses en el Vallès (Barcelona).<em> </em>Dins<em> Rubricatum. Revista del Museu de Gavà</em>. Actes del Ir Congrés del neolític a la Península Ibèrica, pp. 447-453.</span></span></span></span></p>		Podria haver estat destruït.	<p>Segons informació publicada per <span><span><span><span lang='CA'>Josep Estrada i Lluís Villaronga (1967), quan es feien remocions de terreny en el camp de futbol de Montmeló, aparegueren fragments de ceràmica feta </span></span></span></span>a mà de tradició del Bronze Final. Amb aquestes notícies, quan l'any 1983 es du a terme la Carta Arqueològica de la comarca del Vallès Oriental, s'inclou com a jaciment o zona susceptible de tenir restes arqueològiques en el seu subsòl. </p> <p>Posteriorment, l'any 1985, Josep Bosch informà que en un desmunt efectuat durant la construcció del camp d'esports de Montmeló, es recolliren uns materials. Segons Bosch, el jaciment probablement es destruiria en el moment de la construcció del camp d'esports.</p>	08135-40	Avinguda Pompeu Fabra, s/n	<p>Troballes efectuades als anys 60 del segle XX i publicades l'any 1967 per Josep Estrada i Lluís Villaronga.</p>	41.5480662,2.2503787	437481	4599872	-5500 -650	08135	Montmeló	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95745-4001.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95745-4002.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95745-4003.jpg	Legal	Neolític\|Edats dels Metalls\|Prehistòric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Social			BPU	2024-05-13 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			78\|79\|76	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95746	Fàbrica Cucurny	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-cucurny	<p>AJUNTAMENT DE MONTMELÓ (2020). <em>Redescobrim l'antiga fàbrica Cucurny de Montmeló</em>. Museu Municipal de Montmeló: Jornades Euroees de Patrimoni.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BOSCH, J. (1991). El neolític antic al Vallès Orienta. Dins <em>Arraona</em>, núm. 8, pp. 9-32.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BOSCH, J; ANFRUNS, J.; BUXÓ, R.; ESTRADA A.; OMS, i. I PAGÈS, E. (1998). La prehistòria de Montmeló (Vallès Oriental) a partir de la col·lecció Cantarell. Dins Estudis del Museu de Montmeló, pp. 15-37.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>DÍAZ, J. BORDAS, A; MARTÍ, M. POU, R. i PARPAL, A. (1995). <em>El Vallès fa 6000 anys: els primers agricultors i ramaders</em>. Fundació Cultural de la Caixa Terrassa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep i VILLARONGA, Lluís (1967). La Lauro moneta y el hallazgo de Cànovas. Dins <em>Ampurias</em>, núm. XXVIII, pp. 135-194.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1993). Granollers a l’antiguitat. Dins <em>Revista del Vallès</em>, núm. Monogràfic.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MARTÍN,A. (1985). De la cultura de ls Sepulcros de Fosa al grupo de Veraza en el Vallés: Dins <em>Estudios de la Antigüedad</em>, núm. 2, pp. 3-57.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MOLINAS AMORÓS, Roger (2010-2011) Intervenció arqueològica a la plaça de la Constitució i als carrers d’Antonio Machado, Salvador Espriu, Pubilla i Miguel Hernàndez. Jaciment de la Fàbrica Cucurny (Montmeló, Vallès Oriental) setembre 2010-febrer 2011.</span></span></span></span></p>		Es desconeix si hi ha més tombes i l'estat en que es poden trobar.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>El jaciment conegut amb el nom de fàbrica Cucurny o Sepulcre de Cucurny, segons la font que es consulti, es troba en el solar que ocupava l'antiga fàbrica Cucurny; en una zona urbana amb una plaça central (plaça de la Constitució) envoltada d'habitatges i delimitada pels carrers d'Antonio Machado, Miguel Hernández i Salvador Espriu.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Segons les notícies de les troballes, correspondria a una necròpolis de Sepulcres de Fossa, datada en el neolític mig. L'any 1957 es van fer uns rebaixos d'uns 16 m de llargada i 4 m de profunditat. El mestre d'obres era M. Cartró, autor de la troballa i que explicà a Ignasi Cantarell que era una tomba formada per una fossa excavada al subsòl i una coberta de lloses gruixudes de licorella. El senyor Cantarell es va desplaçar a l'indret de la troballa, on pogué observar gran quantitat d'ossos molt fragmentats. Va recollir un maxil·lar inferior quasi sencer, un fèmur partit per la meitat i una valva de peduncle perforada, que podria haver format part de l'aixovar funerari. L’estratigrafia estava molt malmesa, però pogué apreciar que en els marges del rebaix encara s'hi veien marques de la coberta. Aquesta noticia, també la recull Josep Estrada (1967).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les restes antropològiques han estat estudiades per J. Anfruns, J.I Oms i E. Pagès en el marc del treball de documentació de la col·lecció Cantarell, dirigit pel prehistoriador J. Bosch (Bosch, J. <em>et alii</em>; 1998). Ha servit per identificar que es tractava d'un individu adult, sense poder-ne determinar el sexe.</span></span></span></span></span></p>	08135-41	Plaça de la Constitució, s/n	<p>Entre els anys 2010 i 2011 es van dur a terme intervencions arqueològiques amb motiu de la realització d'obres de serveis a l'indret, amb resultats negatius pel que fa a troballes prehistòriques. Les úniques estructures registrades van ser les de la fàbrica construïda l'any 1915. Els treballs arqueològics van permetre determinar l'evolució constructiva des de l'edificació de principis del segle XX fins l'abandonament (anys 80) i posterior enderroc (anys 90), així com el procés productiu del maó que s'hi fabricava.</p>	41.5486403,2.2472290	437219	4599938		08135	Montmeló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95746-4101.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95746-4102.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95746-4103.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95746-4104idolet-sepulcre-cucurny.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95746-4105restes-ossies-de-la-necropolis-neolitica-localitzada-a-la-placa-constitucio.jpg	Legal	Neolític\|Prehistòric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Social			BPU	2024-05-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Les restes antropològiques estudiades es troben en el fons del Museu Municipal de Montmeló.	78\|76	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95747	Plaça de Sant Isidre	https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-sant-isidre	<p><span><span><span><span lang='CA'>BOSCH, J. (1991). El neolític antic al Vallès Orienta. Dins <em>Arraona</em>, núm. 8, pp. 9-32.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BOSCH, J; ANFRUNS, J.; BUXÓ, R.; ESTRADA A.; OMS, i. I PAGÈS, E. (1998). La prehistòria de Montmeló (Vallès Oriental) a partir de la col·lecció Cantarell. Dins Estudis del Museu de Montmeló, pp. 15-37.</span></span></span></span></p> <p>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</p>		Es desconeix l'abast real del jaciment, ja que les troballes es feren antigament i les prospeccions recents no han donat resultat positiu.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>La plaça de Sant Isidre és un espai situat al sud del nucli urbà del municipi, al costat de l'església de Santa Maria, només separades per l'avinguda Onze de Setembre, a l'antic barri del Piquet. Les troballes realitzades en una època no determinada, semblen correspondre a una possible necròpolis neolítica de Sepulcres de Fossa. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La proximitat d'altres jaciments de la mateixa època com el de la fàbrica Curcuny, a 150 m, i l'existència de la petxina perforada són arguments a favor d'una cronologia antiga, del neolític. Però les circumstàncies de la troballa, sense una metodologia científica amb el seu registre corresponent i la proximitat de l'església medieval de Santa Maria, fan que no es pugui descartar que es tracti d'una necròpolis més moderna. Trobem paral·lels d'època neolítica amb necròpolis de Sepulcres de Fossa a la Roca del Vallès (Camí de Can Grau) o les descobertes a les bòbiles d'en Joca i d'en Torrents, a Montornès del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els elements trobats consisteixen en un conjunt d'ossos i una valva de petxina amb dues perforacions. Aquestes restes han estat estudiades en un projecte dirigit per Josep Bosch, prehistoriador. S'han identificat un mínim de set individus i un màxim de nou, entre els quals hi ha tres infants, un jove i tres adults. A. Estrada determinà que la valva pertanyia a l'espècie <em>Pecten Jacobaeus</em> o petxina de pelegrí (BOSCH, J; ANFRUNS, J.; BUXÓ, R.; ESTRADA A.; OMS, i. I PAGÈS, E.;1998).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 2009 es van fer unes obres de renovació dels serveis als carrers adjacents a la plaça. El seguiment arqueològic realitzat per l'empresa Arqueolític, i dirigit per l'arqueòloga Eva Orri, no va documentar cap evidència arqueològica.</span></span></span></span></span></p>	08135-42	Plaça de Sant Isidre, s/n	<p>Jaciment descobert pel senyor Ignasi Cantarell amb motiu d'unes obres de la plaça, però en una data indeterminada que no consta a la bibliografia.</p>	41.5498868,2.2486112	437335	4600076		08135	Montmeló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95747-4201.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95747-4202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95747-4203.jpg	Legal	Neolític\|Prehistòric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada accessible	Altres			BPU	2024-05-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Els materials procedents d'aquest jaciment, que es troben en el Museu Municipal, foren cedits pel senyor Ignasi Cantarell.	78\|76	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95748	Finca Clarà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/finca-clara	<p><span><span><span><span lang='CA'>BOSCH, J; ANFRUNS, J.; BUXÓ, R.; ESTRADA A.; OMS, i. I PAGÈS, E. (1998). La prehistòria de Montmeló (Vallès Oriental) a partir de la col·lecció Cantarell. Dins Estudis del Museu de Montmeló, pp. 15-37.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p>		Es desconeix la situació real del jaciment ja que es tracta d'una notícia de l'any 1961 i no s'ha realitzat cap actuació arqueològica.	<p>Jaciment arqueològic que en el planejament urbanístic (Ibars i Castejon, 2011) se situa a l'entorn de la carretera BV-5003, en el pendent suau del Turó de la Bandera i que es documenta a partir de la troballa superficial feta pel senyor Ignasi Cantarell, l'any 1961, d'una sèrie de restes d'eines lítiques.</p> <p>Josep Bosch (1998) en el marc del projecte de documentació de la col·lecció Cantarell, dipositada en el Museu de Montmeló, identificà un nucli polièdric, una ascla denticulada i diverses làmines de sílex. Però no obtingué dades suficients per ajustar-ne la cronologia.</p>	08135-43	Sector nord-est del terme municipal entorn la BV-5003.	<p>Troballa superficial feta per Ignasi Cantarell l'any 1961. Els materials han estat cedita al Museu Municipal de Montmeló.</p>	41.5581705,2.2530770	437716	4600992		08135	Montmeló	Fàcil	Regular		Legal		Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada accessible	Altres				2024-05-13 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Aquest jaciment no figura a la Carta Arqueològica del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.En el Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló (Ibars i Castejón, 2011) es delimita un polígon que coincideix amb el jaciment anomenat Carretera de Montmeló a Palou.		1754	1.4		41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95749	Carretera de Montmeló a Palou	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carretera-de-montmelo-a-palou	<p><span><span><span><span lang='CA'>BOSCH, J. (1991). El neolític antic al Vallès Orienta. Dins <em>Arraona</em>, núm. 8, pp. 9-32.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BOSCH, J; ANFRUNS, J.; BUXÓ, R.; ESTRADA A.; OMS, i. I PAGÈS, E. (1998). La prehistòria de Montmeló (Vallès Oriental) a partir de la col·lecció Cantarell. Dins Estudis del Museu de Montmeló, pp. 15-37.</span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>CANTARELL, Ignasi (1960). <em>Hacha pulimentada</em>. Mecanoscrit inèdit</span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p>		Es desconeix la situació real del jaciment ja que es tracta d'una notícia de l'any 1960 i no s'ha realitzat cap actuació arqueològica.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>La fitxa del Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló. (Ibars i Castejón, 2011) situa el jaciment a 50 m del camí que condueix al cementiri de Montmeló, sobre un nivell de graves de la segona terrassa del riu Congost. Es tracta de la troballa realitzada per uns obrers d'una destral de pedra polida, amb motiu d'unes obres realitzades a la carretera BV-5003. La troballa fou comunicada a Ignasi Cantarell que inspeccionà el terreny amb resultats negatius. Només apunta l'existència propera d'un gran forn inutilitzat d'època indeterminada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Però en el mateix indret, a la Carta Arqueològica del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya diu textualment: '<em>El juny de 1959 aparegueren 7 sitges en el marge oest de la carretera de Montmeló a Granollers, concretament en el quilòmetre 1,4, a la sortida de Montmeló. Aquestes sitges estaven agrupades en dos grups: un situat molt a prop de Can Tabola i l'altre al costat de la finca de Can Cabanyes. Les sitges tenien una profunditat que oscil·lava entre 1'20 m d'alçària i 80 cm d'amplada. Al seu interior van aparèixer fragments de ceràmica ibèrica a mà qualificada com de tradició hallstàtica pel Dr. Cantarell, junt amb fragments de tegulae romana i ossos. Durant la visita a aquest indret, l'any 1992, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, es comprovà que la zona compresa des d'aquest punt fins més enllà de Can Tabola, vers al nord-est, és important per la presència de restes disperses formades essencialment per sitges</em>'.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És molt possible que la informació d'aquesta fitxa se sobreposi a la del jaciment de Can Tabola.</span></span></span></span></span></p>	08135-44	Sector nord-est del terme municipal.	<p>Troballa d'una destral realitzada amb motius d'unes obres a la carretera BV-5003, el 7 de setembre de 1960.</p>	41.5579135,2.2534472	437746	4600962		08135	Montmeló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95749-p1610470.jpg	Legal	Neolític	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada accessible	Altres			BPU	2024-05-13 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Aquest jaciment és el mateix que a la Carta Arqueològica consta amb el nom de Quilòmetre 1.4 de la carretera a Granollers.En el Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló (Ibars i Castejón, 2011) es delimita un polígon que coincideix amb el jaciment anomenat Finca Clarà.	78	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95756	Jaciment de la Pedra de Llinàs	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-pedra-de-llinas	<p><span><span><span><span lang='CA'>BERTRAN, J.; BOSCH, J.; i TENAS, M. (2011). Els menhirs dels Baix Vallès abans de la descoberta del menhir de Mollet. Dins <em>Notes</em>, núm. 26, pp. 121-148.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CANTARELL FONTCUBERTA, Ignasi (1996). La pedra de Llinàs. Dins <em>Butlletí del Centre d’Estudis Montmeló,</em> núm. 1, pp. 1-6.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CURA, M. (1998). <em>Una estela-menhir a Montmeló: la pedra de Llinars</em>. Inèdit.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p>		El menhir fou extret sense que es pogués realitzar un estudi arqueològic de l'emplaçament.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Emplaçament on l'any 1996 es va redescobrir, fortuïtament, el menhir conegut com la Pedra de Llinàs que havia quedat sepultat per cobriments de terra i oblidat. El jaciment es troba en ple polígon industrial La Vallesana, als peus del turó de Can Tacó i al costat del que era el Camí Ral de Girona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En una visita que feien el senyor Ignasi Cantarell, el senyor Manuel Ramal, que era l'alcalde de Montmeló, amb el president de la Societat Catalana d'Arqueologia, senyor Josep Barberà, al jaciment de Can Tacó, observaren en unes obres del polígon citat una gran llosa, al fons d'una rasa. L'existència de fonts documentals que parlaven de la Pedra de Llinàs va alertar els visitants. La pedra s'extragué amb sistemes mecànics, però sense un estudi arqueològic de l'indret i es traslladà a l'Ajuntament.</span></span></span></span></span></p>	08135-50	Polígon Concentració Industrial Vallesana.	<p>Des de l'any 1878 es tenia referència documental a través d'una nota publicada per l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques on s'esmentava l'existència d'un monòlit granític anomenat Pedra de Llinàs, que es trobava tombat a la confluència dels rius Mogent i Congost.</p> <p>A mitjans del segle XX va quedar colgat per la construcció del polígon industrial La Vallesana i se'n va perdre la pista fins que l'any 1996 fou redescobert durant unes obres de sanejament en l'esmentat polígon, per Ignasi Cantarell, Josep Barberà i Mauel Ramal.</p> <p>Es traslladà a l'edifici de l'Ajuntament i l'any 1998 s'instal·là en el seu emplaçament actual, el Museu Municipal.</p>	41.5483813,2.2570467	438037	4599902		08135	Montmeló	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95756-5001.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95756-5002.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95756-5003.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95756-5004.jpg	Legal	Neolític\|Prehistòric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada accessible	Altres			BPU	2024-05-13 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Aquest jaciment no figura a la Carta Arqueològica del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.	78\|76	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95763	Jaciment prehistòric dels carrers Balmes, Doctor Robert i Garcia Lorca	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-prehistoric-dels-carrers-balmes-doctor-robert-i-garcia-lorca	<p><span><span><span><span lang='CA'>IBARS PÉREZ, Gemma. (2008-2009-2010). <em>Carrer Balmes i entorn, jaciment de Can Massot, Montmeló (Vallès Oriental)</em>. Núm. Mem. 9700.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>IBARS PÉREZ, Gemma. (2008). Informe de petició desmuntatge d’estructures. <em>Carrer Balmes i entorn, vil·la romana de Can Massot, Montmeló (Vallès Oriental)</em>; maig-octubre de 2008.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>IBARS PÉREZ, Gemma. (2009). Informe de petició desmuntatge d’estructures del Bronze final-primer ferro. <em>Carrer Balmes i entorn jaciment de Can Massot (Montmeló, (Vallès Oriental)</em>; març-abril de 2009.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MARTÍN, A. ;DÍAZ, J.; POU, R.; MARTÍ, M.; i BORDAS, A. (1996). Estructuras de hábitat al aire libre veracienses en el Vallès (Barcelona).<em> </em>Dins<em> Rubricatum. Revista del Museu de Gavà</em>. Actes del Ir Congrés del neolític a la Península Ibèrica, pp. 447-453.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PETIT, Mari Àngels (1987). Les primeres etapes del Bronze al Vallès. Dins Limes, núm. 0. Cerdanyola del Vallès.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PRATDESABA, Albert (2008). Informe de la intervenció arqueològica al carrer doctor Robert (Montmeló, Vallès Oriental); octubre de 2008.</span></span></span></span></p>		Excavat en part, però es desconeix si les construccions n'han malmès una altra part.	<p>Jaciment prehistòric que s'interpreta com un possible establiment d'època neolítica que arriba al bronze final-primer ferro. Les troballes s'han realitzat fent seguiments arqueològics en els carrers de Balmes, Garcia Lorca i Doctor Robert, amb motiu de les obres de renovació de serveis públics, la qual cosa no vol dir que sota les cases o edificis que conformen aquest carrer no hi hagi més indicis.</p> <p>En el carrer Balmes es va documentar una possible estructura de combustió del neolític final (Veraza). Molt a prop hi havia una gran fossa de 2,45 m de diàmetre i una profunditat de 60 cm. També hi havia una altra fossa més petita. A la mateixa zona es documentaren estructures de l'època del bronze final o primer ferro: una sitja i diversos forats de pal.</p> <p>En el carrer del Doctor Robert es va documentar una sitja del bronze final-Ferro I. I en el carrer de Garcia Lorca es va descobrir un forat de pal retallat en el substrat geològic de 20 cm de diàmetre per 20 cm de profunditat, sense que s'hagi pogut datar.</p>	08135-56	Entre els carrers Balmes, Doctor Robert i Garcia Lorca.	<p>Entre els anys 2008 i 2010 els arqueòlegs Gemma Ibars i Albert Pratdesaba documenten el jaciment mentre feien seguiments arqueològics als carrers de Balmes, de Garcia Lorca i del Doctor Robert.</p>	41.5535741,2.2490430	437374	4600484		08135	Montmeló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95763-5601.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95763-5602.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95763-5603.jpg	Legal	Neolític\|Edats dels Metalls\|Prehistòric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada accessible	Científic/Cultural			BCIL	2024-05-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	També es va documentar una vinya del segle XIX, principis del XX.	78\|79\|76	1754	1.4	1761	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95810	Bosc del polígon industrial del circuit	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-poligon-industrial-del-circuit	<p>AJUNTAMENT DE MONTMELÓ (2011). <em>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montmeló. </em>Text refós aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el 8 de març de 2012.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes</em>. Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres, actualitzada per Oriol de Bolós</em> - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la<em> 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985).<em> Los árboles.</em> Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p>		A tocar de la carretera i també degut a la pressió humana, és fàcil detectar alguns abocaments incontrolats, residus procedents de la construcció, algun llauna de begudes o embolcalls, a més d’alguna planta invasora o procedent de jardins, com la iuca i una plantació alineada d’acàcies.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Comprèn varies masses boscoses que tot i que formen part d’una mateixa unitat, estan dividides per l’estructura viària, de la zona industrial del Circuit i el Circuit de Barcelona-Catalunya. Una anella verda, creada entre els municipis de Montmeló i Granollers uneixen aquests boscos a través d’un camí planer que té un recorregut de 5,6 km. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>S’hi accedeix fàcilment, des del carrer de la Verneda del Congost, però també des de la carretera BV-5003 o des de la carretera de Granollers a Montmeló. Totes aquestes vies conflueixen a la rotonda de la “M”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La primera zona (Coord. UTM X438713-Y4601768) està situada a l’extrem nord-est del municipi, que limita amb Granollers, a tocar del riu Congost. De totes les masses boscoses és la més enjardinada, amb una zona de pícnic i àrea d’esbarjo. El terreny és completament planer, amb una plantació molt jove de pi, al voltant de la zona de pícnic. També hi ha algun cirerer d’arboç, aladern i arbres propis de l’estatge de ribera com el pollancre. Tots ells plantats. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La segona zona (Coord. UTM X438202-Y4601595), és la del bosc de la Torre Pardalera. S’hi pot accedir directament per la carretera BV-5003 o travessant el polígon pel carrer de Can Sastre o des del carrer de Can n’Esteve. Al final d’aquests dos, just quan es troben, es pot veure un camí de terra que s’inicia en el mateix marge. Aquí el recorregut es fa pel mig del bosc, que transcorre més o menys paral·lel a la carretera esmentada anteriorment. La seva alçada respecte al nivell del mar oscil·la entre els 95 i 97 metres. Per tant és un recorregut planer sense desnivells importants, tret dels marges escapçats per la construcció del polígon. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Hi trobem un bosc madur on hi predomina l’alzina (<em>Quercus ilex spp. Ilex</em>) amb presència de roure i pi. Els llocs per on no s’hi camina hi ha un bon sotabosc amb plantes pròpies de l’alzinar com l’arítjol o l’heura, i galzeran (<em>Ruscus aculeatus</em>). També hi ha algun arç blanc (<em>Crataegus monogyna</em>) i esparraguera (<em>Asparagus officinalis</em>). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La tercera zona (Coord. UTM X438208-Y4601722) i la quarta (Coord. UTM X438329-Y4601807) també formen part del bosc de la Torre Pardalera. Però estan situades a l’altre costat de la vorera de la carretera BV-5003 i limiten al nord, nord-oest amb la línia del ferrocarril i el Circuit de Barcelona-Catalunya. Visualment, és una massa boscosa allargassada que queda delimitada per un passeig de plataners (<em>Platanus hispànica sp</em>.) que originàriament conduïa a la Torre Pardalera, desapareguda ja fa anys amb la construcció del circuit. El camí està barrat al trànsit de vehicles. Els plataners són majoritàriament espècimens madurs, amb una brancada alta i esvelta. A l’altre costat del camí, hi ha un bosc madur d’alzina i roure, però sempre amb presència de pi. Com amb la segona zona, té un sotabosc interessant, on s’hi localitzen les mateixes espècies vegetals i malgrat la proximitat de la via del tren i el circuit, es converteix en refugi d’ocells i petits mamífers. Aquest bosc queda tallat per una zona erma sense vegetació arbòria com actuant de tallafocs.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La cinquena massa boscosa (Coord. UTM X438487-Y4601887), presenta les mateixes característiques que les dues primeres. A tocar de la carretera, hi ha una bassa d’aigua abandonada, envoltada de bardissa que semblaria comunicar amb una segona, de característiques constructives molt semblants, però amb aigua, que està situada en el darrer sector que limita amb el municipi de Granollers, el bosc de Can Gordi, al capdavall del marge i dins d’una empresa. En arribar al final d’aquest bosquet, trobem el carrer del Mas La Moreneta. Baixant per unes escales de fusta que eviten que s’erosioni el marge, es pot travessar el carrer i entrar per un camí protegit per una barana de fusta al darrer dels boscos (Coord. UTM X438566-Y4602062). Es tracta del bosc de Can Gordi, on passa la partió amb Granollers. S’hi observa parcialment les restes d’un muret de pedra amb una filada de maó disposat a plec de sardinell, que puja perpendicular al carrer i a la bassa esmentada anteriorment. Aquesta massa boscosa té les mateixes característiques que les darreres esmentades.</span></span></span></span></span></p>	08135-58	Carretera BV 5003, PK 2,100		41.5661420,2.2607160	438360	4601871		08135	Montmeló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95810-5802.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95810-5803.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95810-5804.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95810-5805.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95810-5806.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres			Arbre o arbreda d'interès	2024-05-13 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Aquestes masses boscoses formen part d’un mosaic forestal de gran valor ecològic i social per al municipi.		2153	5.1	2211	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95811	Bosc del Turó de les Tres Creus	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-turo-de-les-tres-creus	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span lang='CA'><span>El bosc del turó de les Tres Creus (150,2 m d’alçada), està situat al sud de la població de Montmeló. Limita per l’est i sud-est amb el municipi de Montornès del Vallès, amb qui comparteix el que podem anomenar una illa biogeogràfica conformada per dos altres turons: el de Can Tacó (anomenat també d’en Roina, de 119,7 m d’alçada) i el del Raiguer (153 m d’alçada). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquest mont-illa de turons molt suaus envoltada per una zona fortament antropitzada, troba el seu límit, al nord, amb el Ferrocarril de Barcelona a Granollers; a l’oest amb el riu Congost; al sud i a l’est, amb el polígon industrial de Riera Marsà, nombrosos equipaments esportius i educatius de Montornès del Vallès i amb el riu Mogent. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El vessant nord-oest del turó de Can Tacó està poblat per un important alzinar amb roureda que es va estenent en direcció nord cap els vessants oest i nord del turó de les Tres Creus. En aquest indret el bosc presenta una riquesa biològica destacable. Hi abunden les enfiladisses com l’arítjol i l’esbarzer. L’impacte de l’activitat humana, en els indrets més assolellats i de més fàcil accés, en canvi, han fet que l’alzinar d’aquest sector es caracteritzi per la regeneració per rebrotada de les soques tallades. A banda, els incendis que hagi pogut patir, fan que l’alzinar es reconstitueixi de manera natural i per això l’acabem trobant barrejat amb ginestes, estepes o al dessota alguns pins probablement plantats per l’home després de l’abandonament de les vinyes. Al vessant més ombrívol del Turó de les Tres Creus hi ha, sobretot, roure martinenc, de fulla petita i vora ondulada i en els marges molsa i galzeran. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al capdamunt del turó de les Tres Creus, hi ha un punt geodèsic i una àrea de descans amb un banc, tanques que protecció de fusta i el suport per un mapa de localització dels turons. Aquest indret és potser el més erosionat actualment, amb presència de ginestes, argelaga i aladern i un pi, al mig del camí, que ha esdevingut emblemàtic perquè es veu des de molt lluny i ajuda a identificar el turó. A banda i banda del camí i sobretot en els indrets de soleia, destaca el garric, el bruc, el romaní, l’esparreguera, l’aladern i els fanals.</span></span></span></span></span></p>	08135-59	Turó de les Tres Creus	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant les dècades dels anys 1960 i 1970 les poblacions del Vallès, experimentaren un creixement urbà i industrial que comportaren una pèrdua molt important a nivell del sòl agrícola i forestal, afectant principalment la plana al·luvial més fèrtil dels rius Mogent i Congost. Els turons de les Tres Creus se salvaren d’aquest procés destructiu, tot i que no quedaren exempts de la degradació mediambiental. Patiren doncs reiterats incendis forestals, instal·lació de línies elèctriques i altres infraestructures públiques desencadenant irremeiablement una reducció i/o una pèrdua de la coberta vegetal que estava formada per roureda i alzinar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En el marc de posar en valor el jaciment romà de Can Tacó –Turó d’en Roina, conegut també com <em>Mons Observans</em>, es projectaren diverses actuacions destinades a la restauració paisatgística. Es prioritzaren les plantacions d’espècimens arboris i arbustius autòctons en les zones més afectades per la pèrdua de coberta vegetal i es dissenyaren nous senders per tal de regular l’accés i minimitzar l’impacte antròpic.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 2007, en el jaciment s’hi instal·là una tanca cinegètica que facilita el pas de la fauna silvestre i l’estiu del 2013 s’observà la presència de la cuca de llum, una espècie molt sensible als herbicides.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Hi ha varis indrets on hi ha restes d’explotacions d’antigues pedreres i a l’oest del turó, al sector més proper al riu Congost, es preserven les restes de dos pous de glaç.</span></span></span></span></span></p>	41.5518038,2.2562099	437971	4600282		08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95811-02.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95811-03.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95811-04.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95811-05.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95811-06.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres			Arbre o arbreda d'interès	2024-05-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	En el turó de Can Tacó o d’en Roina, el més petit dels tres turons que donen nom a la muntanya de les Tres Creus té, a tocar del camí que mena al turó de les Tres Creus, una petita clariana on hi ha una aula a l’aire lliure envoltada per alzines destinada a realitzar activitats escolars relacionades amb el medi natural.		2153	5.1	2211	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95812	Bosc de Can Guitet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-guitet	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª Trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span lang='CA'><span>El bosc de Can Guitet és una massa boscosa situada al nord de la Serra de Can Cabanyes, entre Can Guitet i les restes de Ca n’Esteve. Forma part d’un mosaic agroforestal de gran valor ecològic pel municipi de Montmeló. S’hi accedeix fàcilment, des de la carretera que mena al Circuit de Barcelona-Catalunya. Ocupa una superfície d’1,53 ha.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es tracta d’un alzinar situat a 107 m d’altitud respecte al nivell de mar, en una zona on l’orografia no presenta cap desnivell important i és de fàcil accés. És un bosc madur on hi predomina l’alzinar (<em>Quercus ilex spp. Ilex</em>) amb presència d’algun roure i pins, sobretot presents a l’exterior del perímetre boscós. Té un sotabosc important, però només en el sector més proper a Ca l’Esteve, a causa de la pressió antròpica. En aquest espai, tot i que no s’hi observen plantes enfiladisses pròpies de l’alzinar com l’arítjol o l’heura, si que destaca per la gran quantitat de galzeran (<em>Ruscus aculeatus</em>). D’altres espècies pròpies que s’hi observen són, el marfull (<em>Viburnum tinus</em>), l’arç blanc (<em>Crataegus monogyna</em>) i l’esparraguera (<em>Asparagus officinalis</em>). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En la zona més pròxima al camí que mena al cementiri, hi ha una plantació jove d’alzines i pins.</span></span></span></span></span></p>	08135-60	Can Guitet		41.5635210,2.2505504	437510	4601587		08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95812-6002.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95812-6003.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95812-6004.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95812-6005.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95812-6006.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Social			Arbre o arbreda d'interès	2024-05-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda			2153	5.1	2211	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95813	Bosc del Turó de la Bandera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-turo-de-la-bandera	<p><span><span><span><span lang='CA'>AJUNTAMENT DE MONTMELÓ (2011). <em>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montmeló. </em>Text refós aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el 8 de març de 2012.</span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span lang='CA'><span>El bosc del Turó de la Bandera també se'l coneix amb el nom del Bosc de l’Aplec. És una zona verda situada al capdamunt del turó de la Bandera amb un total de 8.040 m</span></span>2. L’espai situat entre la Ronda del turó de la Bandera, i els carrers de Ramon y Cajal, Ayrton Senna i Cervantes i queda limitat a l’est per l’autopista de la Mediterrània, AP7.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És un bosc jove, on majoritàriament s’hi desenvolupa el pi blanc, tot i que hi ha també algun pi pinyoner, avets i substrat arbustiu. El substrat herbaci hi és present, però majoritàriament groguenc degut a la calor i la manca d’aigua. Els arbres estan podats i no hi ha sotabosc. </span></span></span></p>	08135-61	Ronda del Turó de la Bandera s/n.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 20 de març de 2003 s’hi realitzà una plantada popular promoguda per l’Ajuntament de Montmeló on hi participaren prop de 400 persones. S’hi plantaren uns 300 arbres i sotabosc (pi pinyoner, freixes, alzina i auró i marfull, a més de romaní) per tal d’ampliar la zona boscosa del Bosc de l’Aplec. Les escoles també hi participaren dies abans.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 29 de març de 2011, en el Ple Municipal, s’aprova el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme el març de 2012) acompanyat d’un informe de sostenibilitat ambiental i se senyala que cal definir una protecció ambiental dels espais verds periurbans, que inclogui el Turó de la Bandera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 15 de març de 2015 l’Ajuntament promou una nova plantada popular.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 30 de maig de 2017 en un Ple s’aprova una permuta de terrenys entre la zona del Bosc de l’Aplec al sector nord i el polígon del Raiguer, al costat del riu Congost. El bosc passa a tenir un total de 8.040 m2.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 24 de març de 2018, l’Ajuntament aprova una moció per millorar la qualitat ambiental i l’ús social del Bosquet de l’Aplec. Aprova un seguit d’intervencions de millora, poda, desbrossar arbres, matolls i herbes, incrementant la presència d’arbres i flora autòctona.</span></span></span></span></span></p>	41.5576085,2.2507918	437524	4600931		08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95813-6102.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95813-6103.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95813-6104.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Social			Arbre o arbreda d'interès	2024-05-13 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda			2153	5.1	2211	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95814	Bosc de la Serra de Can Cabanyes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-la-serra-de-can-cabanyes	<p>AJUNTAMENT DE MONTMELÓ (2011). <em>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montmeló. </em>Text refós aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el 8 de març de 2012.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres, actualitzada per Oriol de Bolós</em> - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span lang='CA'><span>El bosc de la Serra de Can Cabanyes està formant una pineda situada al bell mig del Circuit de Barcelona-Catalunya que actua com a zona de pícnic i de descans. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>És un bosc jove, on majoritàriament s’hi desenvolupa pi blanc, sense sotabosc. Els pins presenten una capçada més o menys cònica. <span lang='CA'><span><span>Les acídules (fulles) són perennes i amiden de 0,7 a 1mm d’amplada i de 6 a 12 cm de longitud. El color oscil·la entre el verd groguenc i un verd més pujat. Floreixen pels volts dels mesos d’abril o maig i fan moltíssimes pinyes, de 5 a 12 cm de longitud, amb un clar peduncle i amb esquames i escudets poc prominents. Els troncs tenen tendència a inclinar-se. </span></span></span>El substrat herbaci també hi és present. <span lang='CA'><span><span>Suporta molt bé les altes temperatures i sequeres perllongades, però no li agrada massa les glaçades ni l’ombra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Com a zona verda s’hi han instal·lat nombroses taules amb bancs de fusta i punts de recollida selectiva. A més, disposa d’una guingueta i un punt d’assistència de primers auxilis de la Creu Roja.</span></span></span></p>	08135-62	Circuit de Barcelona-Catalunya.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 2019, el corredor de motos GP, Marc Màrquez, va inaugurar el bosc de la zona del cràter, com a primera zona verda del Circuit millorada dins d’un projecte de transformació amb l’objectiu d’ampliar la biodiversitat d’aquestes àrees del traçat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquest projecte es portava a terme amb <em>Social forest</em>, una empresa de gestió forestal sostenible orientada a la formació i a la inserció laboral de joves en situació d’exclusió o atur.</span></span></span></span></span></p>	41.5726477,2.2577816	438121	4602596		08135	Montmeló	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95814-6202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95814-6203.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95814-6204.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres			Arbre o arbreda d'interès	2024-05-13 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Al Mapa de Patrimoni Cultural de Granollers, s’inventaria una zona d’interès propera al Circuit de Barcelona-Catalunya, amb el nom de Bosc de Can Cabanyes en el sector nord-est del polígon industrial Cal Gordi-Cal Català, titular de l’Agència Catalana de l’Aigua, i que en el cartogràfic de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya consta com a Bosc de Can Gordi, per on passa la línia divisòria dels termes municipals de Montmeló-Granollers. A l’est del mateix polígon, també en terme municipal de Granollers, entre aquest i el riu Congost, hi ha l’Espai Natural de Can Cabanyes, amb els aiguamolls i el centre d’educació ambiental, que en el mateix Mapa de Patrimoni correspon a la fitxa que anomenen Bosc de Can Gordi.		2153	5.1	2211	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95815	Paratge de la font de Santa Caterina	https://patrimonicultural.diba.cat/element/paratge-de-la-font-de-santa-caterina	<p><span><span><span><span lang='CA'>AJUNTAMENT DE MONTMELÓ (2011). <em>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montmeló. </em>Text refós aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el 8 de març de 2012.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). <em>Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès</em>. Ajuntament de de Montornès del Vallès. </span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span lang='CA'><span>El paratge de la Font de Santa Caterina està situat a la llera esquerra del riu Mogent, on es fa l’aiguabarreig entre aquest i el riu Congost. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Per accedir-hi Just on es troba la parada de l’autobús, i abans d’entrar al Pont Nou, a mà dreta hi ha un corriol molt costerut que baixa fins al passeig fluvial del riu Mogent. Ens hi porta un camí delimitat a banda i banda per plàtans de grans dimensions, sobretot en alçada, que creixen al costat del curs d’aigua juntament amb altres espècimens típics de la vegetació de ribera. Destaca el plataner que hi ha al davant mateix de la font.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La font prové d’una surgència o déu d’aigua que brolla per una escletxa de la roca. Un tub collat per sota mateix d’una xapa de ciment fa de broc. Continua traient un rajolí d’aigua que s’escola per sota la fullaraca, i travessa el camí de terra formant un petit bassal en direcció a la llera del riu. Una mica més amunt s’observa un altre orifici que actualment no raja. El terra està impregnat per l’aigua constant que brolla malgrat la manca de pluges i, en un costat de la roca, hi ha un cartell de senyalització d’aigua no potable. A la xapa de ciment hi ha les restes d’algun escrit, tal vegada anomenant la font, però que ja no s’hi llegeix res.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La vegetació és de líquens, molses, heures i bardisses principalment.</span></span></span></span></span></p>	08135-63	Passeig fluvial del riu Mogent.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’Arxiu Municipal de Montmeló es conserva el dietari de Josep Fransí que ja esmenta l’existència de la font de Santa Caterina l’any 1807.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És un lloc freqüentat per caminants i ciclistes. Era també un paratge molt concorregut per gent que venia de lluny a buscar aigua a la font. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Molt a prop, també hi havia una zona de pícnic amb taules i fogons per passar-hi el dia. </span></span></span></span></span></p>	41.5461752,2.2508240	437516	4599662		08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95815-6302.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95815-6303.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95815-6304.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95815-6305-arxiu-municipal-de-montmelo-la-font-de-santa-caterina-1920.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95815-63061.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Social			Inexistent	2024-05-13 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Aquest paratge està compartit amb el municipi de Montornès del Vallès.En les imatges antigues s’observa com la part superior de la déu estava consolidada amb pedra irregular collada amb morter de calç, mentre que l’inferior tenia diverses fileres de maons. L’aigua rajava amb força per un broc arranat a la paret i, com ara, es perdia cap el riu Mogent.		2153	5.1	2484	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95816	Jardí de La Torreta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-de-la-torreta	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impressor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span lang='CA'><span>El jardí de la Torreta, està situat en ple nucli urbà, en un espai triangular que limita al nord amb el carrer de Santiago Russiñol, a l’est amb el Vial de Ronda, i pel sud-oest amb el camp municipal de futbol. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Forma part del mosaic pulmó-verd de Montmeló. La seva importància no rau tant en els espècimens que hi ha en el jardí sinó que s’ha convertit en un lloc de trobada i gaudi, de relació, de lleure i de relaxació. Un lloc on la natura és un refugi de moltes espècies d’insectes i alhora d’ocells. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Està protegit per una tanca perimetral amb abundància de xipresos sobretot pel que fa al carrer de Santiago Russiñol. A l’interior, varis camins de llambordes amb algunes escales, es relacionen entre ells. Abunda l’olivera, i molt a prop, un petit espai circular amb grades que mira cap al Turó de les Tres Creus. Prop de la casa, s’alcen varis pins de tipus <em>halepensis </em>amb parterres de plantes aromàtiques (cap d’ase, espígol o romaní rastrer) i en un altre costat, una zona plantada amb magnòlies i aladerns. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Destaquen els parterres d’herba, heura i fulles d’acant i un petit estany de corbes sinuoses amb sortidor d’aigua al centre. Està realitzada amb trencadís (blau i blanc). I a pocs metres, una pèrgola amb pilars quadrangulars i bigues de fusta on hi creix una glicina. En aquest indret, la paret o mur interior, de tancament de la casa té una barana i també està decorat amb trencadís del mateix color que dona uniformitat al conjunt.</span></span></span></span></span></p>	08135-64	Carrer de Folch i Torras, s/n.	<p>La primera notícia documental que podria fer referencia a aquesta torre data de l'any 1892. Antoni Aymar Puig (1892) diu que '<em>varias casas y quintas, contándose entre éstas la emplazada en una cima del collado, próxima á la iglesia parroquial i contiguo al cauce de la riera i del Congost, desde la cual se disfruta de hermosas vistas</em>'.</p> <p>La finca actual, abans de l'any 1911, eren dos terrenys separats propietat de Dolores Soler Ortells i Elisa Amat Nunell, de Barcelona respectivament. Francisco Serra Bas de Llinars del Vallès adquireix les dues finques i els unifica. El 25 de juliol de l'any 1920, Josep Campanya i Ros compra la propietat que constava d'una casa-torre, d'un molí de vent i d'un terreny on hi havia jardí, hort i vinya. El cost de la finca va ser de 32.250 pessetes. A l'any següent el nou propietari encarrega a l'arquitecte Josep Vilaseca el projecte de reforma i ampliació de l'edifici. Dos anys més tard l’arquitecte Antoni Bartra projecta la masoveria. L'any 1933, el senyor Campaya sol·licita el permís d'obres a l'Ajuntament per construir la tribuna de la planta baixa de la façana sud. L’Ajuntament l’adquireix l'any 1995 i dos anys més tard es rehabilita.</p> <p>Actualment és el centre cultural de Montmeló. </p>	41.5497162,2.2509420	437529	4600055		08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95816-6402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95816-6403.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95816-6404.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95816-6405.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95816-6406.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Social			BCIL	2024-05-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		En els jardins si fan els aplecs de sardanes, jocs i tallers infantils i tota mena d’activitats culturals.		2153	5.1	1761	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95817	Pineda de l'avinguda de Vilardebó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pineda-de-lavinguda-de-vilardebo	<p><span><span><span><span lang='CA'>AJUNTAMENT DE MONTMELÓ (2011). <em>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montmeló. </em>Text refós aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el 8 de març de 2012.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>SELGA, Josep (2014). Avaluació del risc dels pins de l’Avinguda Vilardebó. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A banda i banda d’ambdues voreres s’hi alcen un nombre important de pins del gènere <em>Pinaceae</em>, plantats almenys en dues èpoques diferents, però sempre en escocells dissenyats a mena de parterres, longitudinals en el sentit de la llargària de la vorera. En manquen un bon nombre d’exemplars del que probablement havia estat originàriament, ja que alguns dels escocells estan buits i no s’han substituït per d’altres de nou planter. El pi té un creixement relativament ràpid i pot arribar a viure en condicions òptimes de 250 a 300 anys.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Pels més vells, les alçades arriben als 20 m d’alçada amb les branques i l’escorça ben grisenca. Les acídules (fulles) són perennes amiden de 0,7 a 1 mm d’amplada i de 6 a 12 cm de longitud. El color oscil·la entre el verd groguenc i un verd més pujat. Floreix pels volts dels mesos d’abril o maig i fa moltíssimes pinyes, de 5 a 12 cm de longitud, amb un clar peduncle i amb esquames i escudets poc prominents. Els troncs tenen tendència a inclinar-se cap a una banda o altra del carrer i alguns exemplars, a recargolar-se.</span></span></span></span></span></span></p> <p>La capçada és poc densa. En els exemplars més joves presenta una forma més o menys cònica, que amb el pas dels anys es tornarà irregular. El pinyó fa entre 6 i 7 mm de llarg. </p>	08135-65	Avinguda Vilardebó s/n (situada entre el carrer del Timbaler del Bruc i el carrer de Prat de la Riba).	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 2014 l’Ajuntament de Montmeló va encarregar un estudi d’avaluació del risc que presentaven alguns pins de l’avinguda Vilardebó, ja que s’havien detectat diversos episodis de fractura i caiguda de branques de grans dimensions. S</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>e’n comptabilitzaren 69 dels quals 20 exemplars eren de nova plantació. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També s’estimà que originàriament aquest carrer hauria estat ornamentat amb un bon centenar d’exemplars. </span></span></span></span></span></p>	41.5560590,2.2482222	437308	4600761		08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95817-6502.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95817-6503.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95817-6504.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95817-6505.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres			Inexistent	2024-05-13 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Suporta molt bé les altes temperatures i sequeres perllongades, però no li agrada massa les glaçades ni l’ombra.La fusta és dura, blanquinosa, resinosa i de densitat mitjana. És emprada per a fer taulers d’aglomerat, caixes d’embalatge i pasta de paper. A més és un gran productor de resina o trementina. De l’escorça se’n poden obtenir tanins per adobar les pells. Té un paper important en la prevenció de l’erosió i sobretot perquè és capaç d’arrelar on poques plantes ho poden fer. Però com la majoria d’exemplars del gènere Pinus és altament combustible.		2153	5.1	2484	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95818	Horts de Can Quico	https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-de-can-quico				<p><span><span><span>Els horts Can Quico són un espai de terra fèrtil situada al sud-oest del municipi. Es tracta de petits h</span></span></span><span><span><span>ortets urbans dividits en vàries parcel·les rectangulars, sense tancaments vegetals, però si delimitats per passarel·les fetes de terra batuda o per rajoles, i en algun cas per cintes aèries lligades a posts de fusta, donant una unitat de conjunt. Tot el perímetre també està protegit per una tanca de filat amb un petit barri. A diferència dels horts del Raiguer, les parcel·les no disposen de cap caseta per guardar-hi les eines.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’accés a cada tros es fa a través de passeres. Les restes vegetals s’han de llençar en uns contenidors comuns que estan ubicats a l’entrada. Les hortalisses que s’hi planten són cols, coliflor, api, naps, pastanagues, enciams i escaroles, raves, patateres, carxoferes, pebroteres, alberginieres, bledes, alls, cebes, julivert, i ceba tendre i calçots. El reg està regulat. </span></span></span></p>	08135-66	Al sud-oest de la població, a tocar del parc del Sant Crist.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els precedents dels horts de Can Quico els trobem en la creació d’una zona d’horts familiars al polígon industrial “El Raiguer”. El 26 de novembre de 1996 la Junta de Govern Local presentava el projecte de creació d’una zona d’horts urbans. El 8 d’abril de 1997 la mateixa junta aprovava la normativa per l’adjudicació dels horts. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant les obres del Tren d’Alta Velocitat, es van haver de deixar. Finalment, l’agost de l’any 2013 l’Ajuntament recuperava El Raiguer amb un nou projecte. Cada hort tindria uns 100 m2 amb una caseta amb teulada a dos vessants i una zona de lleure comuna per als hortolans.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 19 d’abril de l’any 2016 la Junta de Govern Local aprovava el <em>Programa d’Horts Urbans de Montmeló</em>, per tal de donar sortida a la llista d’espera per l’adjudicació d’un hort. En aquest s’hi contempla la creació de nous horts al sector de Can Quico. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Finalment, el 25 d’octubre de 2016, el Ple de l’Ajuntament de Montmeló, aprovava el <em>Reglament de règim d’ús dels horts urbans de titularitat municipal</em>. Per tal de fomentar el cultiu tradicional, la normativa contempla un seguit de supòsits que van des de les hortalisses que s’hi poden plantar, la regulació de l’aigua de reg, els tutors per la vegetació aèria, o el manteniment dels camins, espais d’emmagatzematge, brossa, fitosanitaris, animals de companyia, i espais de tancament de les parcel·les. També hi ha un llistat amb tot el que no està permès (conreu de plantes no permeses per la llei, construcció de barbacoes i murs, talar arbres, abandonament de deixalles, estacionament de vehicles a l’interior, realització de foc, dormir a les casetes o viure-hi).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Actualment, l’Ajuntament de Montmeló compta amb una superfície de 6.296 m2 d’hortes situades al Raiguer i a la zona de Cal Quico, amb 100 m2 per hort i per hortolà. Els del Raiguer, són els més antics, amb un total de 98 hortets, mentre que pels de Cal Quico se’n comptabilitzen 43, i a diferència dels horts del primer sector, aquests terrenys estan llogats per l’Ajuntament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A finals de maig de 2018 es van construir tres casetes més per consolidar i integrar definitivament l’espai dels horts amb caseta i així definir i delimitar les dues zones d’horts.</span></span></span></span></span></p>	41.5486443,2.2385234	436492	4599944		08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95818-6602.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95818-6603.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95818-6604.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95818-6605.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95818-6606.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Productiu			Inexistent	2024-05-13 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		La sol·licitud i l’ús d’aquests horts ve regulada pel reglament de règim d’ús dels horts urbans, vigent l’any 2024, que recull les llicències de cadascuna de les parcel·les, que s’atorguen per un període de dos anys, prorrogables. Si una parcel·la queda sense treballar més de dos mesos per l’adjudicatari, sense que s’hagi comunicat a l’Ajuntament en cas de raó expressa i motivada, aquesta quedarà lliure i llavors l’Ajuntament podrà adjudicar-la de nou. Els adjudicataris han de dipositar una fiança de dos-cents-cinquanta euros, a més de la formalització de la llicència. Aquest fons s’empra en cas de que la parcel·la no estigui desbrossada o s’hagi de netejar de residus. Paral·lelament paguen una quota anual establerta per l’Associació d’hortolans. A banda, els horts estan adreçats a les persones empadronades al municipi amb més de tres anys de residència fixe i sempre i quan no tinguin cap altre hort o terreny ni al poble ni a la comarca o que un membre de la mateixa unitat familiar ja n’hagi rebut un. I sobretot, a les persones majors de 65 anys, pensionistes, amb certificat de discapacitat, sense prestació per desocupació i beneficiàries de la renda mínima d’inserció.		2153	5.1	2484	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95819	Horts del Raiguer	https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-del-raiguer				<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els horts del Raiguer és un espai de terra fèrtil situada a l’est del municipi. Limita al nord-est amb el riu Congost, al nord-est amb Montornès del Vallès, i al sud, sud-est, amb la via del ferrocarril – TAV i més enrere amb el vessant més ombrívol del Turó de les Tres Creus. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les hortes estan dividides en 98 parcel·les de 100 m2, sense tancaments vegetals, però majoritàriament amb filats, donant una unitat de conjunt. Tot el perímetre també està protegit per una tanca de filat creuat amb barri per evitar els furts. Els hortolans tenen a més, una caseta d’obra, amb les quatre façanes pintades de color blanc. El cobert és de teula àrab a doble vessant. Algunes d’elles tenen una petita pèrgola per protegir-se de la calor. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’accés a cada tros es fa a través de passeres. Hi ha un espai comú cobert amb taules per a menjar, i també una zona arbrada amb taules i bancs de fusta que proporciona ombra durant els mesos d’estiu i deixa passar el sol durant els mesos d’hivern. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En varis indrets perimetrals, els hortolans deixen créixer de manera controlada erols de canya comuna o canya de Sant Joan (<em>Arundo donax</em>) que són emprades com a tutor per la vegetació aèria. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tant pel que fa a l’arbrat com a les hortalisses, són totes autòctones. Hi creix algun mandariner, llimoner, olivera, figuera, llorer i micaquer i pel que fa a la hortalisses, les cols, coliflor, api, naps, pastanagues, enciams i escaroles, raves, patateres, pebroteres i alberginieres; bledes, alls, cebes, julivert, i ceba tendre i calçots. El reg està regulat.</span></span></span></span></span></p>	08135-67	El Raiguer	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 26 de novembre de l'any 1996 s’aprovava per Junta de Govern Local el projecte de creació d’una zona d’horts familiars al polígon industrial “El Raiguer”. El 8 d’abril de 1997 la mateixa Junta aprovava la normativa per l’adjudicació dels horts. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant les obres del Tren d’Alta Velocitat, es van haver de deixar els horts. Finalment, l’agost de l’any 2013 l’Ajuntament recuperava aquest espai amb un nou projecte. Cada hort tindria uns 100 m2 amb una caseta amb teulada a dos vessants i una zona de lleure comuna per als hortolans.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 19 d’abril de 2016 la Junta de Govern Local aprovava el <em>Programa d’Horts Urbans de Montmeló</em>, per tal de donar sortida a la llista d’espera per l’adjudicació d’un hort. En aquest s’hi contempla la creació de nous horts al sector de Can Quico. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Finalment, el 25 d’octubre de 2016, el Ple de l’Ajuntament de Montmeló, aprovava el <em>Reglament de règim d’ús dels horts urbans de titularitat municipal.</em> Per tal de fomentar el cultiu tradicional, la normativa contempla un seguit de supòsits que van des de les hortalisses que s’hi poden plantar, la regulació de l’aigua de reg, els tutors per la vegetació aèria, o el manteniment dels camins, espais d’emmagatzematge, brossa, fitosanitaris, animals de companyia, i espais de tancament de les parcel·les. També hi ha un llistat amb tot el que no està permès (conreu de plantes no permeses per la llei, construcció de barbacoes i murs, talar arbres, abandonament de deixalles, estacionament de vehicles a l’interior, realització de foc, dormir a les casetes o viure-hi).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Actualment, l’Ajuntament de Montmeló compta amb una superfície de 6.296 m2 d’hortes situades al Raiguer i a la zona de Cal Quico, amb 100 m2 per hort i per hortolà. Els del Raiguer, són els més antics, amb un total de 98 hortets, mentre que pels de Cal Quico se’n comptabilitzen 43, i a diferència dels horts del primer sector, aquests terrenys estan llogats per l’Ajuntament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A finals de maig de 2018 es van construir tres casetes més per consolidar i integrar definitivament l’espai dels horts amb caseta i així definir i delimitar les dues zones d’horts.</span></span></span></span></span></p>	41.5539073,2.2571325	438049	4600516		08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95819-02.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95819-03.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95819-04.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95819-05.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95819-06.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Productiu			Inexistent	2024-05-13 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		La sol·licitud i l’ús d’aquests horts ve regulada pel reglament de règim d’ús dels horts urbans, vigent l’any 2024, que recull les llicències de cadascuna de les parcel·les, que s’atorguen per un període de dos anys, prorrogables. Si una parcel·la queda sense treballar més de dos mesos per l’adjudicatari, sense que s’hagi comunicat a l’Ajuntament en cas de raó expressa i motivada, aquesta quedarà lliure i llavors l’Ajuntament podrà adjudicar-la de nou.Els adjudicataris han de dipositar una fiança de 250 euros, a més de la formalització de la llicència. Aquest fons s’empra en cas de que la parcel·la no estigui desbrossada o s’hagi de netejar de residus. Paral·lelament paguen una quota anual establerta per l’Associació d’hortolans.A banda, els horts estan adreçats a les persones empadronades al municipi amb més de tres anys de residència fixe i sempre i quan no tinguin cap altre hort o terreny ni al poble ni a la comarca o que un membre de la mateixa unitat familiar ja n’hagi rebut un. I sobretot, a les persones majors de 65 anys, pensionistes, amb certificat de discapacitat, sense prestació per desocupació i beneficiàries de la renda mínima d’inserció.		2153	5.1	2484	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95821	Plataners del carrer del Sant Crist de la Grua	https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-del-carrer-del-sant-crist-de-la-grua				<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Al carrer del Sant Crist de la Grua hi ha, a banda i banda de les voreres, una plantació alineada de plataners (<em>Platanus x hispànica</em>). Els espècimens més vells tenen una edat aproximada d’uns 60-70 anys, mentre que a la zona urbanitzada més modernament, els exemplars són relativament joves, d’uns 25-30 anys. Els escocells on creixen són petits i en alguns exemplars impedeixen el seu desenvolupament. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El tronc és llis, de tons verdosos a grisencs. Normalment, desprèn plaques fines de la seva escorça que donen al tronc un aspecte clapejat. Però les calors extremes provoquen que els arbres quedin completament pelats a nivell l’escorça degut a un estrès hídric. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La capçada, està força ramificada, generalment entre 6 i 7 branques i tret dels exemplars plantats a l’interior de la finca, numero 19, es controla amb podes regulars. A l'estiu i inicis de la tardor proporciona una bona ombra. Les fulles, del tipus palmades, mesuren entre 12 i 30 cm, amb cinc lòbuls ovat-triangulars sencers i de vegades dentats, amb un pecíol llarg i eixamplat a la base. Té les flors reunides en aments esfèrics i unisexuals i fructifica a la tardor.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Hi ha plàtans que presenten alguna ferida a nivell de la soca o a certa alçària, a nivell de les branques més velles i alguna ferida de poda antiga o d’impacte d’algun vehicle, però el seu estat general és bo.</span></span></span></span></span></span></span></p>	08135-69	Carrer del Sant Crist de la Grua		41.5502770,2.2450046	437034	4600121		08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95821-6902.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95821-6903.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95821-6904.jpg	Legal		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Pública	Altres			Arbre o arbreda d'interès	2024-05-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		El plàtan és un dels arbres més apreciats per plantar a la via pública i, sobretot, per ornamentar carrers, avingudes i carreteres o per plantar-lo en parcs i fonts. Proporciona una ombra molt agradable durant els mesos d’estiu i no és massa exigent, però és recomanable plantar-lo de manera que tingui molt d’espai per al seu correcte creixement. En aquests casos, es fan molt grans i amb unes capçades espectaculars, molt ben arrodonides.		2151	5.2	2211	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95822	Plataners del carrer Onze de Setembre	https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-del-carrer-onze-de-setembre				<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Al carrer de l’Onze de setembre hi ha una plantació alineada de plataners (<em>Platanus x hispànica</em>) situats al voral dret del carrer, entre la vorera i els parterres. També s’observen cinc espècimens més vells, gairebé alineats als del carrer, a l’interior de la finca núm. 19.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El tronc és llis, de tons verdosos a grisencs. Normalment, desprèn plaques fines de la seva escorça que donen al tronc un aspecte clapejat. Però les calors extremes provoquen que els arbres quedin completament pelats de l’escorça degut a un estrès hídric. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La capçada, està força ramificada, generalment entre 6 i 7 branques i tret dels exemplars plantats a l’interior de la finca, numero 19, es controla amb podes regulars. A l'estiu i inicis de la tardor proporciona una bona ombra. Les fulles, del tipus palmades, mesuren entre 12 i 30 cm, amb cinc lòbuls ovat-triangulars sencers i de vegades dentats, amb un pecíol llarg i eixamplat a la base. Té les flors reunides en aments esfèrics i unisexuals i fructifica a la tardor.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Hi ha plàtans que presenten alguna ferida a la soca o a certa alçària, a nivell de les branques més velles i alguna ferida de poda antiga però el seu estat general és bo.</span></span></span></span></span></span></span></p>	08135-70	Carrer 11 de setembre, s/n		41.5484134,2.2488981	437358	4599911		08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95822-7002.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95822-7003.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95822-7004.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95822-7005.jpg	Legal		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Pública	Altres			Arbre o arbreda d'interès	2024-05-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		El plàtan és un dels arbres més apreciats per plantar a la via pública i sobretot per ornamentar carrers, avingudes i carreteres o per plantar-lo en parcs i fonts. Proporciona una ombra molt agradable durant els mesos d’estiu i no és massa exigent, però és recomanable plantar-lo de manera que tingui molt d’espai per al seu correcte creixement. En aquests casos, es fan molt grans i amb unes capçades espectaculars, molt ben arrodonides.		2151	5.2	2211	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95823	Plataners del carrer de Vic	https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-del-carrer-de-vic	<p><span><span><span><span lang='CA'>AJUNTAMENT DE MONTMELÓ (2011). <em>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montmeló. </em>Text refós aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el 8 de març de 2012.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Al carrer de Vic, a banda i banda de les voreres, hi ha una plantació alineada de plataners (<em>Platanus x hispànica</em>). Aquest carrer s’inicia un cop passada la rotonda del turó de la Bandera fins arribar a la travessera amb el carrer del Timbaler del Bruc. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>En el primer tram s’observen varis espècimens sembrats només en un dels costats del carrer. Són arbres relativament joves i sans, amb troncs rectes i capçades altes i ben arrodonides. En avançar cap a la Plaça d’Ernest Lluch, els plataners van desapareixen i hi trobem arbres d’ornamentació viària. I des d’aquesta plaça fins a la bifurcació, a mà esquerra, amb el carrer de Pompeu Fabra les voreres estan plantades de til·lers. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A partir d’aquest moment i fins a trobar el carrer del Timbaler del Bruc, el carrer de Vic és molt més estret amb prioritat per als vianants i veïns. És en aquest indret on hi ha els plataners més vells de tot el carrer. En un costat, a mà dreta, tenen escocelles grans mentre que a la banda esquerra, hi ha parterres delimitats per bancs de fusta amb solera metàl·lica i on els arbres conviuen amb plantacions d’agapants (<em>Agapanthus</em>). Els troncs són més bonyeguts amb algunes ferides antigues, però la brancada està ben podada de manera que durant els mesos d’estiu es converteix en un carrer fresc i ombrívol i de gran bellesa (pel contrast amb la flor de l’agapant), tant per als veïns com per als passants. </span></span></span></span></span></span></p>	08135-71	Carrer de Vic		41.5521500,2.2483765	437318	4600327		08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95823-7102.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95823-7103.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95823-7104.jpg	Legal		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Pública	Altres			Arbre o arbreda d'interès	2024-05-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		El plàtan és un dels arbres més apreciats per plantar a la via pública i sobretot per ornamentar carrers, avingudes i carreteres o per plantar-lo en parcs i fonts. Proporciona una ombra molt agradable durant els mesos d’estiu i no és massa exigent, però és recomanable plantar-lo de manera que tingui molt d’espai per al seu correcte creixement. En aquests casos, es fan molt grans, amb unes capçades molt ramificades i ben arrodonides.		2151	5.2	2211	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95824	Pollancreda de les piscines	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancreda-de-les-piscines	<p>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes</em>. Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</p> <p>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres, actualitzada per Oriol de Bolós</em> - Flor del Vent Edicions.</p> <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la<em> 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</p> <p>PHILIPS, Roger (1985).<em> Los árboles.</em> Barcelona: Editorial Blume.</p>			<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Arbreda formada per varis exemplars de pollancre <em>(Populus nigra), </em>ubicada entre les piscines municipals i les pistes de pàdel. Hi ha varis exemplars d’arbres columnars, de més de 20 m d'alçada. La seva escorça és de color gris i llisa, amb les fissures lineals característiques d’aquesta espècie. Les fulles són fàcilment identificables degut a la forma triangular, de 5 a 8 cm de llargada per 6 a 8 cm d’ample i el color verd tant pel revers com per l’anvers. Les flors es disposen en aments, de forma allargada i cilíndrica, que en aquesta època de l’any comencen a sortir. Un cop fora, brotaran les fulles. Les llavors són minúscules i es dispersen molt fàcilment a través del vent. Al dessota hi ha varies oliveres.</span></span></span></span></span></p>	08135-72	Avinguda de Pompeu Fabra		41.5479979,2.2502553	437471	4599865		08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95824-7202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95824-7203.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95824-7204.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95824-7205.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Pública	Altres			Inexistent	2024-05-14 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				2151	5.2	2484	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95825	Alzina de can Tabola	https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-tabola	<p><span><span><span><span lang='CA'>AJUNTAMENT DE MONTMELÓ (2011). <em>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montmeló. </em>Text refós aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el 8 de març de 2012.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’alzina de Can Tabola és un exemplar singular de <em>Quercus ilex,</em> situat a l’extrem d’una gran feixa, prop del marge del carrer de Can Tabola, i al costat d’una barraca de pagès, feta d’obra. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És un arbre robust, perennifoli, d’uns 200 a 250 anys, que destaca per la seva capçada totalment arrodonida i molt densa amb les branques més flexibles que s’inclinen cap al terra. El tronc està lleugerament inclinat amb una brancada important. L’escorça és de color bru, rugosa i clivellada i les seves fulles són lanceolades, de 3 a 7 cm amb el marge dentat, verdes per l’anvers i blanquinoses pel revers. El seu fruit és la gla, que té una cúpula amb escates, però no punxa. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Fa uns 12 m d’alçada per 15 m d’amplada de capçada aproximadament. El volt de canó mesura 2 m i mig i el volt de soca tres metres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A 5 m al nord-oest, davant mateix de la barraca ha crescut espontàniament una altra alzina més jove.</span></span></span></span></span></p>	08135-73	Carrer de Can Tabola, s/n		41.5592282,2.2536524	437764	4601109		08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95825-7302.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95825-7303.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95825-7304.jpg	Legal		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada	Altres			BPU	2024-05-14 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Es tracta d'un espècimen autòcton de la zona i, per tant, molt més resistent als incendis. La fusta de l'alzina s'ha emprat tradicionalment per a fer carboneig. Però en cap cas aquest exemplar és fruit d'un rebrot. El creixement d'aquest arbre perennifoli és molt lent, i per tant produeix una fusta extremadament dura i compacte, molt apreciada per a fer eines per treballar la terra i oficis com el boter o el mestre d'aixa. De l'escorça se n'obtenen tanins que serveixen en l'adoberia, però també es apreciada la mel mono floral. Les alzines prop de les masies han estat molt apreciades en temps on hi havia bestiar, perquè els glans eren emprats per donar de menjar als porcs.		2151	5.2	1762	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95826	Plataner de la zona d’esbarjo de Can Cabanyes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataner-de-la-zona-desbarjo-de-can-cabanyes	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Exemplar de plataner (<em>Platanus x hispànica</em>) de grans dimensions situat en el pàrquing de la </span></span></span>zona d’esbarjo de Can Cabanyes, davant del que ara és la cafeteria Viena.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’arbre està al bell mig de la zona d’estacionament, protegit dels impactes dels vehicles per un escocell octogonal fet amb vorals de pedra artificial. </span></span></span>És un espècimen sa, amb un tronc recte i la capçada alta i ben arrodonida, de més de 25 m d’alçada per una trentena de metres d’amplada. Té una escorça llisa, de tons verdosos grisencs molt pàl·lids. La seva capçada és uniforme i molt ben ramificada, que proporciona una ombra densa. Les fulles són palmades, d’uns 12 a 30 cm, amb cinc lòbuls ovat-triangulars sencers, tot i que en poden tenir tres.</p> <p>El pecíol és llarg i eixamplat a nivell de la base en forma de didal. Els nervis principals de la fulla, quan són joves, estan coberts per una pelussa molt fina. <span><span><span><span><span lang='CA'><span>Les flors estan reunides en aments esfèrics i unisexuals. El fruit és una mena de glòbul d’uns 4 cm de diàmetre emplomallat que fructifica a la tardor.</span></span></span></span></span></span></p>	08135-74	Carrer de la Verneda del Congost.		41.5642789,2.2636671	438604	4601662		08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95826-7402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95826-7403.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Pública	Altres			Inexistent	2024-05-14 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		El plàtan és un dels arbres més apreciats per plantar a la via pública i sobretot per ornamentar carrers, avingudes i carreteres o per plantar-lo en parcs i fonts. Proporciona una ombra molt agradable durant els mesos d’estiu i no és massa exigent, però és recomanable plantar-lo de manera que tingui molt d’espai per al seu correcte creixement. En aquests casos, es fan molt grans, amb unes capçades molt ramificades i ben arrodonides. Al municipi de Montmeló se’l pot apreciar en carrers i a la riba dels rius Congost i Mogent.		2151	5.2	2484	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95827	Xarxa Natura Riu Congost	https://patrimonicultural.diba.cat/element/xarxa-natura-riu-congost				<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Amb el nom de Xarxa Natura 2000 es protegeixen els espais fluvials que travessen el municipi: el riu Congost, el riu Mogent i el riu Besòs. Aquest darrer nascut de l’aiguabarreig del dos primers. </span></span></span></span></span>Tots tres són rius que transcorren per un territori amb una elevada pressió antròpica; per una banda, la urbanització industrial i per l’altra, l’elevada freqüentació a la zona del circuit d’alta velocitat i el soroll que comporta.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El riu Congost neix a Collsupina, a la font del Regàs. És un corredor biològic entre el massís del Montseny, la Serra Prelitoral Septentrional i la costa, ja que el seu curs discorre per la plana i connecta tots aquests espais. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El riu Mogent, és un segon corredor, que neix a la comarca del Vallès Oriental, al vessant septentrional del Corredor i s’uneix amb el Congost entre els termes de Montmeló i Montornès del Vallès per donar naixement al Besòs. Té nombrosos afluents, que neixen des del vessant nord del Montseny (riera de Cànoves, riera de Giola, riera de Vilamajor i el torrent de Valldoriolf), des del vessant sud de la Marina – Corredor (riera d’Ardenya, torrent de Séllecs, torrent de Sant Bertomeu i el de Can Mora).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El riu Besòs es forma de l’encontre del riu Congost amb el riu Mogent, just on hi ha el pont nou, no massa lluny del paratge de la Font de Santa Caterina. A partir d’aquest moment, transcorre paral·lel al Polígon industrial anomenat Sota el Molí i la zona de la deixalleria municipal, per entrar a Martorelles i Mollet del Vallès, moment en que rep el riu Tenes pel seu vessant hidrogràfic dret.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tots tres rius tenen un comportament de caire mediterrani, és a dir, que poden créixer sobtadament en època de pluges per baixar després ràpidament. En el seu pas per Montmeló, el terreny està constituït pel llit d’inundació ordinari del riu, i hi estan associats els dipòsits de còdols i roques plutòniques amb nivells més fins d’argiles i sorres. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Malgrat el seu grau d'artificialització, s'hi poden trobar fins i tot comunitats vegetals ripàries característiques dels rius mediterranis. Destaca en negatiu, la canya americana (<em>Arundo donax)</em> que és una espècie invasora molt abundant en tots tres espais protegits. Per altra banda, la introducció d’elements artificials ha donat naixement a la formació de sistemes lacustres artificials que tenen un gran valor ecològic i paisatgístic. Aquests sistemes actualment estan ben integrats amb l’entorn físic i natural i s’han convertit en refugi de nombroses espècies d’aus. A més, tot aquests espais són zona de caça de l’àliga marcenca i zona d’hivernada pel blauet i la cotoliu o la tallareta cuallarga. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A banda dels ocells, també destaca un altre tipus de fauna, pròpia dels ambients humits, com són els amfibis: el gripau corredor i el d’esperons, la reineta i el tòtil. Com a rèptils hi ha la tortuga de rierol i dues espècies de sargantanes, la ibèrica i la roquera. Destaca el llangardaix ocel·lat, la serp blanca i la d’aigua. Pel que fa als mamífers, hi ha eriçó, i nombroses comunitats de quiròpters, com la rata pinyada pipistrel·la, el ratpenat de vores clares i el ratpenat dels graners. </span></span></span></span></span></span></p>	08135-75	Lleres dels rius Congost, Mogent i Besòs.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>La Xarxa de Natura 2000 és una xarxa europea d’espais naturals creada amb l’objectiu de fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals i semi naturals amb l'activitat humana. Està regulada per un marc legal que garanteix la protecció i conservació dels hàbitats naturals, de la fauna i de la flora silvestre, coneguda també com a <em>Directiva d’hàbitats</em>.</span></span></span></span></span></p>	41.5466289,2.2510117	437532	4599712		08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95827-7502.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95827-7503.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95827-7504.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95827-7505.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95827-7506.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres			Xarxa natura 2000	2024-05-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				2153	5.1	1764	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95841	Zona de nidificació de l’oreneta cuablanca (Delichon urbica)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-de-loreneta-cuablanca-delichon-urbica	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>ARDLEY, Neil (1979). <em>Las aves</em>. Editorial Fontalba: Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). <em>Primer cens dels nius d'oreneta cuablanca (Delichon urbica),</em> Cabrils (El Maresme). Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span lang='CA'><span>En diferents ràfecs d’edificis i balconades de Montmeló, es localitzen zones de nidificació i estada destacable de l’oreneta de l’espècie <em>Delichon urbica,</em> coneguda popularment amb el nom d’oreneta cuablanca. Destaca, per la seva importància, la colònia situada als quatre ràfecs de l’edifici de l’antiga estació de tren. La majoria de nius estan en bon estat de conservació, tot i que en el moment de la realització del Mapa de Patrimoni Cultural les orenetes encara no han arribat procedents del continent africà i molts dels nius estan ocupats per altres espècies. Entre d’elles s’han observat algunes espècies de passeriformes, com el pardal. Algunes cases on també se'n poden observar són les del carrer Santiago Rusiñol i l'antic cafè d'en Gil, al número 13 del carrer Major.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es diferencia de les altres orenetes europees pel seu carpó blanc. Les parts inferiors són blanques i el cap, l'esquena, les ales i la cua són d'un color negre blavós. Les potes i els peus són curts i emplomats de color blanc. Les orenetes més joves, poden tenir un color grisós pels costats del pit, que es va tornant blanc a mida que esdevenen adultes. El niu que construeix, té una forma hemisfèrica, amb una obertura circular normalment situada a la part superior. Aquesta obertura tan petita permet defensar el niu d'intrusos i evitar que l'ocupin altres ocells com els pardals. Tan el mascle com la femella s'esmercen en la seva construcció amb continus viatges a les rieres i camps on troben el fang necessari per bastir el niu. Quan plou es pot observar a altres orenetes ajudant a la construcció de nius. De fet aprofiten el fang que els proporciona la pluja i al mateix temps eviten a altres parelles d'orenetes una pèrdua de temps i esforços inútils. Les boletes de fang es barregen amb la saliva que ho transforma en una mena de ciment. Mentre que d'altres transporten els materials, la futura mare va donant forma al niu i el poleix fregant les seves plomes per eliminar qualsevol rugositat que pogués ferir els petits un cop sortits del niu. La terra barrejada amb palla, pels i altres elements enforteix les parets del niu; a l'interior s'hi col·loquen plomes.</span></span></span></span></span></p>	08135-79	Carrer de l'Estació vella, s/n	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Durant l' època de cria, les podem trobar repartides per tota Europa, el nord-oest d'Àfrica, l'Àsia Central, la meitat nord d'Àsia amb l'excepció del nord siberià. A la tardor emprenen el viatge cap a l'Àfrica sub-sahariana i la Península de Malàisia, les dues grans regions d'hivernada.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A Catalunya nidifica al 95% del territori, i comença a arribar a la segona quinzena de març iniciant el seu retorn a finals d'agost, tot i que amb la crisi climàtica, n’hi ha que en zones més temperades, degut a que són massa joves per emprendre el vol, es queden. L'oreneta cuablanca s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que a diferència de l'oreneta vulgar són caçats durant el vol a molt més alçada. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a la societat, han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'any 1998 i 2000 els ornitòlegs Pere Alzina i Enric Badosa varen dur a terme dos censos d’orenetes.</span></span></span></span></span></span></span></p>	41.5503540,2.2468627	437189	4600128		08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95841-7902.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95841-7903.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95841-7904.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95841-7905.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95841-dsc9264.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95841-p1610539.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres			Inexistent	2024-05-16 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		És una espècie que no té cap problema per establir-se en espais urbans, i si no se li fan caure els nius, tant les primeres com la seva descendència tornen cada any al mateix lloc construint els seus nius un al costat de l’altre.La seva presència és un bioindicador del bon estat ambiental del municipi.		2153	5.1	2484	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95845	Festa patronal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-patronal	<p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p>DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2016). <em>Montmeló, reinventem la Festa major: Procés d'apoderament de la Festa Major de Montmeló</em>. Montmeló: Diputació de Barcelona i Ajuntament de Montmeló.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROBLES, Lola i COMAS, Marcel (2003). <em>La Festa Major, records del nostre poble</em>. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></span></p>			<p>Antigament i fins l'any 1979, se celebrava la Festa Major el dia de l’Assumpció de la Mare de Déu, el 15 d'agost. Per aquestes dates ja s’havia segat i batut el blat, collit les patates i sembrat les mongetes. S’havia de regar o cavar el camp, però la feina més grossa ja estava feta.</p> <p>El matí del dia 15 hi destacava l’Ofici solemne amb l’assistència de les autoritats locals. En acabar, els homes que s’havien casat durant aquest any treien en processó la imatge jaient de la patrona.</p> <p>Actualment, la Festa de la Patrona se celebra amb la tradicional missa solemne, audició de sardanes i havaneres.</p>	08135-83	Montmeló	<p>Normalment duraven dos o tres dies. El primer era el 15 d'agost, festivitat de la patrona i titular de l'església parroquial. Però a la nit del 14 ja hi havia algun o altre espectacle, com ball, boxa o lluita americana (Robles i Comas, 2011). </p> <p>Els actes habituals que es feien abans de la guerra eren: Ofici solemne, cantat pel cor parroquial, amb l'assistència de les autoritats locals i un repic de campanes. Les autoritats sortien de l'Ajuntament acompanyats de músics fins a l'església. Després de l'ofici, sortia la processó, amb la imatge de la Mare de Déu jacent, portada pels homes que s'havien casat en el darrer any. Després de l'ofici es ballava la dansa.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El dinar de Festa Major era molt especial, les famílies convidaven parents i amics que no vivien al poble i feien escudella amb carn d'olla, un rostit i una cassola d'escaldums que es cuinaven amb les menuderies del pollastre. també es menjava pollastre amb cebetes i de postres fruita del temps. Per acabar, galetes acompanyades amb vi dolç. Les famílies amb més poder adquisitiu contractaven una “coquesa”, una cuinera per a la ocasió.</span></span></span></span></span></p> <p>Hi havia ball de tarda i ball de nit. Es ballaven els balls de rams, de casats, del fanalet, el ball robat, i la toia. La segona nit es feia teatre, normalment sarsuela. També es feien ballades de sardanes, sessions de cinema al Royal i partits de futbol amb els equips dels pobles veïns.</p> <p>Hi havia paradetes de fira, atraccions, carrusels, etc. Un dels més recordats és el fotògraf que es posava al costat de la font de l'hostal del carrer Major, que portava un decorat per posar-hi el cap dels que es volien retratar.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Un dels principals protagonistes era l'envelat, on es feien la majoria d'actes i es protegia de possibles xàfecs d'estiu. Es va comença a fer a l'era de la Casa Gran, també es va fer al costat de l'estació, a la plaça de l'Ajuntament, al camp dels plateros, entre d’altres.</span></span></span></span></span></p> <p>També era una data esperada per poder estrenar vestit, que s'havia estat cosint durant molt de temps.</p>	41.5498326,2.2490913	437375	4600069		08135	Montmeló	Obert	Bo		Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic			Inexistent	2024-05-16 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	A la bibliografia històrica, quan es parla de Festa Major es fa referència a l'actual festa patronal. Per tant, tant la Festa major actual com la Festa de la patrona estan estretament relacionades.	98	2116	4.1	2484	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95891	Camí Ral	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-34	<p>CARRASCO MARTÍ, Maria Antonia (2019<em>). Redescobrim l’església de Santa Maria de Montmeló.</em> Jornades Europees del Patrimoni. Ajuntament de Montmeló i Centre d’Estudis Montmeló.</p>			<p>El Camí Ral és una de les principals vies de comunicació que passen pel terme de Montmeló, sinó la més important. Però els seus orígens els hem de buscar en la Via Augusta d'època romana o l'anterior via Hercúlea. Aquesta via s'aniria consolidant i s'hi anirien construint cases al seu voltant, convertint-se el Camí Ral o Reial de Barcelona a Hostalric, Girona i França.</p> <p>Vindria des de Mollet pel carrer del Sant Crist de la Grua i el Carrer Major. Un cop a l'alçada de la cruïlla amb el carrer Timbaler del Bruc, davant la desapareguda Casa Gran, es bifurcaria cap a la dreta, anant a buscar l'església de Santa Maria i resseguint el Turó de les Tres Creus per migdia, passant a prop de Can Tacó.</p> <p>De la Casa Gran en sorgiria un altre vial que aniria a Vic, que actualment conserva el nom de carrer de Vic.</p>	08135-100	Carrer del Sant Crist de la Grua i Carrer Major		41.5507239,2.2462508	437139	4600169		08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95891-dsc8285.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95891-dsc8286.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95891-dsc8293.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95891-dsc8294.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Social			Inexistent	2024-05-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			94\|98\|85	49	1.5	2484	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95999	Zona de nidificació d'oreneta de l'espècie Hirundo rústica	https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-doreneta-de-lespecie-hirundo-rustica-0	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>ARDLEY, Neil (1979). <em>Las aves</em>. Editorial Fontalba. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). <em>Primer cens dels nius d'oreneta vulgar (Hirundo rustica)</em>, Cabrils (El Maresme). Inèdit.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Zona de nidificació de l'oreneta vulgar (<em>Hirundo rustica</em>), instal·lades als porxos, corts i altres annexes de les cases i masos des de fa generacions. Un exemple són les corts dels porcs de Can Butjosa, on hi ha una nombrosa colònia instal·lada a les bigues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els nius tenen forma de copa de 22 cm de diàmetre, i d'uns 11 a 15 cm de profunditat fets amb fang, palla i pels de bestiar. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'oreneta és de color blau-negrós per sobre, amb reflexes metàl·lics que contrasten amb el sota blanquinós i coll rogent. Pertany a l'ordre dels <em>Passeriformes </em>i a la família dels <em>Hirundínids</em>. De silueta molt elegant amb una cua en forma de forca molt accentuada. Cap a l'extremitat de la cua poden observar-se unes taques blanques. El front i el coll són d'un to rogenc. Es diferencia de les altres orenetes per la manca de color blanc al carpó. Mesura de 16 a 22 cm de longitud, i amb les ales obertes fa de 32 a 34 cm, per un pes aproximat de 17 grams.</span></span></span></span></span></p>	08135-109	Camí de Parets, núm. 63	<p><span><span><span>La presència de zones de caça és primordial perquè una parella pugui instal·lar-se. Aquestes zones acostumen a ser prats, camps o basses d'aigua, ja que hi poden trobar els insectes amb els quals s'alimenten. Si els pobles tenen espais oberts i favorables poden instal·lar els nius en garatges o porxos, i si és en zones de pagesia, en corts, cavallerisses, porxos per a les eines agrícoles, etc., com és aquest cas.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La primera posta d'ous s'inicia a finals d'abril, tot i una segona posta cap al juny (una tercera posta ja és més difícil). La posta és d'entre 3 i 6 ous i els incubarà durant 14 a 15 dies. Durant aquest període la femella ha d'absentar-se per poder-se alimentar. Els pares cacen al vol insectes; els aglutinen dins del seu bec abans de donar-lo als pollets (poden portar en un viatge una vintena d'insectes). En un dia, per alimentar els petits poden arribar a fer 400 vols. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les condicions meteorològiques influeixen en la freqüència i qualitat de l'alimentació dels pollets i en conseqüència de la seva subsistència. L'oreneta vulgar és una acròbata. La velocitat de vol és de 60 km/h, però quan caça pot arribar als 100 km/h. Pel que fa als pollets, quan les cries tinguin entre 19 i 21 dies, els pares deixaran d'alimentar-les per així obligar-los a sortir del niu. Els pares s'apropen al niu amb insectes al bec, però no els hi donen. Quan tinguin gana, les orenetes joves s'acostaran molt a la boca del niu; els pares aprofiten per fer un crit d'alarma i instintivament les joves orenetes es llancen del niu i mouen les ales. A partir del 35è dia les orenetes es poden emancipar.</span></span></span></p>	41.5557469,2.2425990	436839	4600731		08135	Montmeló	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95999-10902.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95999-10903.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95999-10904.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres			Inexistent	2024-05-17 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Durant l' època de cria, les podem trobar repartides per tota Europa, el nord-oest d'Àfrica, l'Àsia Central, la meitat nord d'Àsia amb l'excepció del nord de Sibèria. A la tardor emprenen el viatge cap a l'Àfrica subsahariana i la Península de Malàisia, les dues grans regions d'hivernada. A Catalunya nidifica al 95% del territori, i comença a arribar a la segona quinzena de març iniciant el seu retorn a finals d'agost, tot i que hom acostuma a veure'n fins a la primera quinzena de novembre. L'oreneta cuablanca s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que a diferència de l'oreneta vulgar són caçats durant el vol a molt més alçada. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a l'home han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional.A l'hora d'intervenir per solucionar conflictes de salubritat originats per aquestes espècies, sobretot per la cuablanca, que és la que nidifica en els ràfecs de les cases del nucli urbà, s'ha d'informar als propietaris de les mesures preventives (com la instal·lació de planxes) i que un cop l'oreneta torna a l'Àfrica es poden netejar.		2153	5.1	2484	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
96047	Pedra de Llinars	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-llinars-0	<p>BERTRAN, J.; BOSCH, J.; i TENAS, M. (2011). Els menhirs dels Baix Vallès abans de la descoberta del menhir de Mollet. Dins <em>Notes</em>, núm. 26, pp. 121-148.</p> <p>CANTARELL FONTCUBERTA, Ignasi (1996). La pedra de Llinàs. Dins <em>Butlletí del Centre d’Estudis Montmeló,</em> núm. 1, pp. 1-6.</p> <p>CURA, M. (1998). <em>Una estela-menhir a Montmeló: la pedra de Llinars</em>. Inèdit.</p> <p>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</p>			<p>La Pedra de Llinàs, també coneguda com a Pedra del Diable, és un menhir prehistòric format per una pedra granítica que estava clavada al terra com una gran fita monolítica per destacar sobre l'entorn. Té una llargada màxima de 2,35 m x 80 cm d'amplada i 55 cm de fons. Estava a una profunditat de dos metres.</p> <p>Conserva, a la cara frontal, un gravat en forma de doble oval que ocupa bona part de la seva amplada i alçada. Es tracta d'una inscultura feta per una eina de pedra de secció en 'U'. Aquesta forma ha estat documentada en dos altres menhirs del Vallès Oriental: al Pla de les Pruneres de Mollet del Vallès i el menhir de Castellruf, a Santa Maria de Martorelles. Així com el menhir dels Palaus a Agullana (Alt Empordà).</p> <p>S'ha interpretat com una fita que marcaria un indret destacat del territori, en aquest cas, el naixement d'un riu o el Turó de les Tres Creus. Però en general, la funció d'aquests monuments és força desconeguda. Altres interpretacions relacionen aquest símbol amb l'esquematització d'una silueta femenina, el jou d'una arada prehistòrica o la cornamenta d'un brau o d'un ur prehistòric.</p> <p>Presenta dos talls que podrien correspondre a un intent de fragmentar-lo per obtenir blocs destinats a altres usos. Aquests talls es van fer amb una eina de ferro per la traça en 'V' deixada. Adjudicar una cronologia a aquest intent més enllà dem determinar una època posterior a la descoberta del ferro és una mera suposició.</p> <p>La datació s'ha establert al període del neolític final / calcolític (3500-2200 aC) per paral·lelismes amb d'altres monuments prehistòrics de característiques similars, com el menhir de Castellruf.</p>	08135-127	Plaça de Joan Miró, núm. 1	<p>Des del segle XV en endavant se cita la Pedra de Llinàs en diversos documents d'amollonament. L'any 1878 es té referència documental a través d'una nota publicada per l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques on s'esmentava l'existència d'un monòlit granític anomenat Pedra de Llinàs, que es trobava tombat a la confluència dels rius Mogent i Congost.</p> <p>A mitjans del segle XX va quedar colgat per la construcció del Polígon Industrial Vallesana i se'n va perdre la pista fins que l'any 1996 fou redescobert durant unes obres de sanejament en l'esmentat polígon, per Ignasi Cantarell, Josep Barberà i Manuel Ramal. Llavors, es trasllada a l'edifici de l'Ajuntament i l'any 1998 s'instal·la en el seu emplaçament actual al Museu Municipal.</p>	41.5524102,2.2497316	437431	4600355		08135	Montmeló	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96047-127010.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96047-127020.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96047-127030.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96047-127040.jpg	Física	Neolític\|Prehistòric	Patrimoni moble	Objecte	Pública	Cultural			Inexistent	2024-11-18 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	A finals del segle XIX, la Pedra de Llinàs, era coneguda com a Pedra del Diable. Aquesta denominació és comuna en molts monuments megalítics i, també posteriors, que l'església catòlica considerava pagans o la tradició popular atribuïa a fets sobrenaturals. Molts d'aquests monuments es van enderrocar, precisament, per posar fi a cerimònies paganes que es realitzaven al seu entorn. Els talls referits també podrien tractar-se d'un intent de destrucció. La pedra Serrada és un menhir trobat a Parets del Vallès que presenta uns talls semblants.	78\|76	52	2.2	2484	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
96058	Lledoner del carrer de Vic	https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-del-carrer-de-vic	<p>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</p> <p>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</p>			<p><span><span><span><span lang='CA'><span>El lledoner (<em>Celtis australis</em>) é</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>s un arbre caducifoli, d’uns 15 m d’alçada. El tronc, és rectilini tot i que ràpidament, a un metre i escaig d’alçada neixen quatre branques erectes i flexibles que donen forma a la capçada. S’hi observa en totes elles una poda sistemàtica. L’escorça és grisa i llisa sense estries, amb un emblanquiment a la part inferior de la soca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La capçada és força arrodonida, però per trobar-se en una zona de trànsit rodat se li han practicat podes que trenquen en certa mesura la bellesa natural d’aquest arbre quan creix lliure d’asfalt i podes. Les fulles, visibles amb el bon temps, mesuren entre 5 cm i 15 cm de llarg; són alternes, peciolades i serrades, amb dents de punta més clara, de color fosc i el revers, de color més clar. Se n’alimenta una de les papallones europees més singulars, la <em>Libythea celtis</em>. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les flors no tenen pètals i estan formades per cinc pètals caducs de color groc verdós. El lledó o llautó, un fruit comestible i de sabor agradable, és una drupa que mesura un centímetre de diàmetre, que quan és madur, a finals d’estiu i durant la tardor, de dins és groc i per fora de color negre, amb un pinyol força petit.</span></span></span></span></span></p>	08135-136	Carrer de Vic confluència amb la Ronda del Pedregar	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>A més de ser un arbre ornamental, i l’agradable ombra que proporciona durant els mesos d’estiu, degut a la seva fusta forta i flexible, ha estat i és molt apreciat per fer forques de batre de tres, quatre i sis pollegons, mànecs d’eines, jous o pales de ventar. A ses illes, els pastors, tradicionalment en feien els collars pels gossos de pastura. La seva amplada servia per a protegir el coll de les mossegades d’algun altre depredador. Les branques tendres també han estat molt preuades en el món agrícola com a alimentació del bestiar. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Els pagesos també l’han plantat en marges per retenir la terra quan no podien disposar de pedra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Té propietats medicinals com lenitiu antidiarreic, estomacal i astringent. I de les seves arrels se n’extreia un colorant groc que permetia tenyir la seda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Algunes creences i mites parlen de les propietats màgiques, ja que ha estat important en la confecció de gaiatos o bàculs com el que hauria tingut Moisès. En els indrets on hi ha un santuari o una font, el lledoner se’l relaciona amb els cultes a la deessa mare. Entre els pastors hi havia la creença que els flabiols realitzats amb la fusta d’aquest arbre tenien la propietat de foragitar els llops, i fins i tot les males companyies. </span></span></span></span></span></p>	41.5538843,2.2505544	437500	4600517		08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96058-02.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96058-03.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96058-dsc8801.jpg	Legal		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Pública	Altres			Inexistent	2024-05-17 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		L’escocell on està plantat està limitat a l’espai; per una banda, hi ha la vorera de trànsit, i per l’altra, la confluència de dos passos de vianants.		2151	5.2	2484	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
96059	Lledoner de Can Guitet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-guitet	<p>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</p> <p>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</p>		A mitja alçada, en el tronc, hi ha un parell de garagots realitzats amb esprai de color negre i un altre de color blau, més antic a la part inferior del tronc.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>El lledoner (<em>Celtis australis</em>) de Can Guitet, està situat a l’era, davant de la façana de la casa, a un parell de metres del pou. És un arbre caducifoli, d’uns 12 m d’alçada, d’un centenar d’anys de vida. El tronc, és rectilini i l’escorça grisa i llisa, sense estries, tan sols les que són resultat de l’envelliment natural de l’arbre. La capçada és arrodonida, ampla i molt densa, amb les branques erectes, normalment, primes i flexibles. Les fulles, visibles amb el bon temps, mesuren entre 5 i 15 cm de llarg; són alternes, peciolades i serrades, amb dents de punta més clara, de color fosc i el revers, de color més clar. Se n’alimenta una de les papallones europees més singulars, la <em>Libythea celtis. </em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les flors no tenen pètals. El lledó o llautó, un fruit comestible i de sabor agradable, és una drupa que fa 1cm de diàmetre, que quan és madur, a finals d’estiu i durant la tardor, de dins és groc i per fora de color negre, amb un pinyol força petit.</span></span></span></span></span></p>	08135-137	Can Guitet	<p>A més de ser un arbre ornamental, i l’agradable ombra que proporciona durant els mesos d’estiu, degut a la seva fusta forta i flexible, ha estat i és molt apreciat per fer forques de batre de tres, quatre i sis pollegons, mànecs d’eines, jous o pales de ventar. A ses illes, els pastors, tradicionalment en feien els collars pels gossos de pastura. La seva amplada servia per protegir el coll de les mossegades d’algun altre depredador. Les branques tendres també han estat molt preuades en el món agrícola com a alimentació del bestiar. Els pagesos també l’han plantat en marges per retenir la terra quan no podien disposar de pedra.</p> <p>Té propietats medicinals com lenitiu antidiarreic, estomacal i astringent. I de les seves arrels se n’extreia un colorant groc que permetia tenyir la seda.</p> <p>Algunes creences i mites parlen de les propietats màgiques, ja que ha estat important en la confecció de gaiatos o bàculs com el que hauria tingut Moisès. En els indrets on hi ha un santuari o una font, el lledoner se’l relaciona amb els cultes a la deessa mare. Entre els pastors hi havia la creença que els flabiols realitzats amb la fusta d’aquest arbre tenien la propietat de foragitar els llops, i fins i tot les males companyies.</p>	41.5641793,2.2505283	437509	4601661		08135	Montmeló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96059-13702.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96059-13703.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Pública	Altres			Inexistent	2024-05-17 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda			2151	5.2	2484	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
96081	Lledoner de la Torre Pardalera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-la-torre-pardalera	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes</em>. Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres, actualitzada per Oriol de Bolós</em> - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares</em>, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span lang='CA'><span>El lledoner (<em>Celtis australis</em>) de la Torre Pardalera, està situat entre l’era (que encara es conserva) de la Torre Pardalera i la part posterior d’una de les grades del Circuit de Barcelona-Catalunya. És un arbre caducifoli, d’uns 12 m d’alçada i un centenar d’anys. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El tronc, és curt i rectilini del qual neixen cinc branques erectes, primes i flexibles. L’escorça és grisa i llisa, sense estries, tan sols les que són resultat de l’envelliment natural de l’arbre. La capçada és arrodonida, ampla i molt densa. Les fulles, visibles amb el bon temps, mesuren entre 5 i 15 cm de llarg; són alternes, peciolades i serrades, amb dents de punta més clara, de color fosc i el revers, de color més clar. Se n’alimenta una de les papallones europees més singulars, la <em>Libythea celtis</em>. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les flors estan formades per 5 pètals caducs de color groc verdós. El lledó o llautó, un fruit comestible i de sabor agradable, és una drupa que mesura un centímetre de diàmetre, que quan és madur, a finals d’estiu i durant la tardor, de dins és groc i per fora de color negre, amb un pinyol força petit.</span></span></span></span></span></p>	08135-152	Circuit Barcelona-Catalunya	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Arbre naturalitzat a Catalunya, sembla que fou introduït a les costes de la Mediterrània pels fenicis però podrien haver estat els grecs o els romans.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A més d’ésser un arbre ornamental, i l’agradable ombra que proporciona durant els mesos d’estiu, degut a la seva fusta forta i flexible, ha estat i és molt apreciat per fer forques de batre de tres, quatre i sis pollegons, mànecs d’eines, jous o pales de ventar. A ses illes, els pastors, tradicionalment en feien els collars pels gossos de pastura. La seva amplada servia per a protegir el coll de les mossegades d’algun altre depredador. Les branques tendres també han estat molt preuades en el món agrícola com a alimentació del bestiar. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Els pagesos també l’han plantat en marges per retenir la terra quan no podien disposar de pedra</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Té propietats medicinals com lenitiu antidiarreic, estomacal i astringent. I de les seves arrels se n’extreia un colorant groc que permetia tenyir la seda. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>En els indrets on hi ha un santuari o una font, el lledoner se’l relaciona amb els cultes a la deessa mare. Entre els pastors hi havia la creença que els flabiols realitzats amb la fusta d’aquest arbre tenia la propietat de foragitar els llops, i fins i tot les males companyies. </span></span></span></span></span></p>	41.5669627,2.2593775	438249	4601963		08135	Montmeló	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96081-15202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96081-15203.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Pública	Altres			Inexistent	2024-05-17 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Prop d’ell creix un altre espècimen, més jove.		2151	5.2	2484	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
96082	Col·lecció arqueològica del Museu Municipal de Montmeló	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-del-museu-municipal-de-montmelo				<p><span><span><span>El Museu Municipal de Montmeló allotja la totalitat de les restes arqueològiques mobles localitzades en el municipi des de la creació del museu, l'any 1998. Destaquen els materials del jaciment prehistòric del carrer Balmes i de Cal Metge, i els jaciments romans de Can Tacó-Turó d’en Roina (<em>Mons Observans</em>) i la Vil·la de Can Massot. També són de destacar els objectes recuperats en les diferents interversions arqueològiques realitzades a l’entorn de l'església de Santa Maria de Montmeló, vinculades amb les troballes de diferents estructures de l’antiga sagrera i el cementiri parroquial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaca, també, per la seva importància la Pedra de Llinàs, un menhir prehistòric que, procedent de la zona sud occidental del municipi, es va descobrir de forma fortuïta l’any 1996, en el decurs d’unes obres al polígon Concentració Industrial Vallesana. L’any 1998, el menhir fou cedit temporalment per la Direcció General del Patrimoni Cultural a l’Ajuntament, per tal que formés part del mòdul de prehistòria de l’exposició permanent del museu. El menhir conserva un gravat rupestre en forma de doble oval o 3 a l’inrevés. Es tracta d’un dels escassos menhirs amb inscultura que han estat documentats en el context català.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Finalment pel que fa els materials arqueològics dipositats al Museu Municipal de Montmeló, cal esmentar tot un seguit de jaciments localitzats en el terme municipal amb cronologies molt amplies, des del neolític antic fins a època medieval, com són: Can Malla, Can Guitet, Cal Barabit, Finca Clarà, Can Tabola, Ca l’Advocada, La Torreta, Carrer Majori i el Carrer Girona.</span></span></span></p>	08135-153	Plaça de Joan Miró, núm. 1	<p><span><span><span>El Museu Municipal de Montmeló ocupa una antiga casa senyorial, coneguda amb el nom de can Caballé. Fou construïda a l’entorn de l’any 1920 per César Caballé i Rahull. Consta de planta baixa, pis i coberta de dues vessants, l’arquitectura es caracteritza per la presència de dues esveltes torres mirador i alguns elements decoratius d’inspiració modernista, com les sanefes de rajoles blanques i verdes en escacat que recorren la façana principal o les teules vidrades de color verd que remarquen els careners i les arestes de les cobertes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1984, l’edifici va passar a ser de propietat municipal. L’any 1996 es va aprovar el projecte de rehabilitació amb l’objectiu que esdevingués la seu del futur Museu Municipal de Montmeló. El projecte, que fou redactat per l’arquitecte Juan Domingo, va mantenir l’aspecte extern de l’edifici, respectant la composició simètrica de les obertures i la singularitat dels acabats decoratius. L’interior, en canvi, fou totalment transformat per acollir les dependències del museu i de l’arxiu històric municipal. Les obres, promogudes per l’Ajuntament de Montmeló, es van executar entre els anys 1996 i 1998. L’any 2001 es va incloure al Catàleg del Patrimoni Històric, Arqueològic i Natural de Montmeló, que fou definitivament aprovat pel Ple de l’Ajuntament de Montmeló l’any 2002.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El museu fou inaugurat el dia 2 de juliol de 1998 amb una exposició monogràfica permanent que, sota el títol de Montmeló, Camins i Anys, presenta la història del municipi en el context de l’evolució històrica del Vallès i de Catalunya. Inicialment, aquesta exposició constava de tres mòduls o camins dedicats a les èpoques neolítica, ibèrica i romana. L’any 2001, l’exposició es va ampliar amb un nou mòdul dedicat a l’època medieval i centrat en l’explicació d’un dels principals monuments artístics del municipi: les pintures murals romàniques de l’església de santa Maria de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El fons del Museu Municipal de Montmeló està format, principalment, per materials arqueològics. El nucli inicial el constitueix, la denominada Col·lecció Cantarell, que es va formar com a conseqüència d’un ampli recull de materials arqueològics que el montmeloní Ignasi Cantarell i Fontcuberta va iniciar a la dècada de 1950, com a Comissari Local d’Excavacions Arqueològiques. Al llarg dels anys, el senyor Cantarell va dur a terme un acurat seguiment de les obres que s’efectuaven en aquesta àrea del Vallès, seguiment que el va aconduir al descobriment d’importants jaciments arqueològics que han esdevingut imprescindibles per a la interpretació històrica de Montmeló i el seu entorn més immediat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1985, el senyor Cantarell va notificar a l’Ajuntament de Montmeló la seva intenció de cedir aquests materials al municipi per tal que fossin conservats, exposats i objecte d’estudi, tant per part de la població com dels investigadors i professionals de l’arqueologia. La donació es va formalitzar l’any 1998, quan les obres d’adequació de l’edifici que havia d’acollir el museu estaven pràcticament finalitzades. L’Ajuntament va, realitzar aleshores, un inventari exhaustiu dels materials que conformaven la col·lecció i va procedir a restaurar-los i a redactar el corresponent projecte expositiu per presentar-los al públic. Aquests materials formen el nucli de l’actual exposició permanent del museu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A més d’aquests materials que conformen el seu fons permanent, el museu conserva altres materials arqueològics que han ingressat en el marc de diversos projectes de recuperació del patrimoni arqueològic municipal promoguts pel mateix Ajuntament en col·laboració amb l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Diputació de Barcelona.</span></span></span></p>	41.5524260,2.2497270	437431	4600357		08135	Montmeló	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96082-anfora-romana-seca-advocada.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96082-15502-ceramica-campaniana-amb-inscripcio-ibera-trobada-a-can-malla.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96082-15503-ceramica-medieval.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96082-15504-ceramica-prehistorica-trobada-al-carrer-balmes.jpg	Física	Edats dels Metalls\|Antic\|Medieval\|Modern\|Prehistòric	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Científic/Cultural			Inexistent	2024-05-17 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		El Museu Municipal de Montmeló està inscrit en el Registre de Museus de la Generalitat de Catalunya, amb el número 158 i forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona.	79\|80\|85\|94\|76	53	2.3	2484	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95758	Ca l'Esteve	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesteve-4	<p><span><span><span><span lang='CA'>CANTARELL, Ignasi i CARRASCO, Maria Antonia (1996). Montmeló al 1716. Dins <em>Butlletí del Centre d’Estudis Montmeló</em>, núm. 1, pp. 15-26.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GARCIA-PEY, Enric; SALVADOR CORROS, Montserrat (2005). <em>Montmeló. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p>	I aC-IV dC	S'hi ha construït una estació de distribució de gas natural per Montmeló i Parets al costat, que pot haver afectat la zona. Les restes es troben colgades de vegetació i amuntegaments d'origen desconegut.	<p>Aquest jaciment no figura a la carta Arqueològica del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La seva existència es coneix pel conjunt de materials dipositats en el Museu d'Arqueologia de Catalunya, però es desconeixen les circumstàncies de la troballa. Els materials en qüestió consisteixen en un pivot d'àmfora romana tarraconense, dues vores de gran recipient amb engalba vermellosa a l'interior i a la vora i engalba groguenca a l'exterior, tres fragments informes de ceràmica comuna romana i un fragment de molí de pedra basàltica.</p> <p>Els autors del <span><span><span><em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló </em></span></span></span>(Ibars i Castejón, 2011) relacionen aquestes troballes amb el jaciment proper de Can Guitet, que podria tractar-se d'un mateix jaciment.</p>	08135-52	Nord del terme municipal, a la serra de Can Cabanyes, a tocar amb el terme de Parets i a prop del bosc de Can Guitet.	<p>A l'emplaçament on hi havia la masia de Ca l'Esteve, a tocar amb el terme municipal de Parets, hi ha una estació de distribució de gas natural per Montmeló i Parets. Les restes de la masia encara són visibles al voltant. En total tres murs, dos fent cantonada i un tercer separat. El parament estava fet a base de còdols de riu de diverses mides i maons, lligats amb morter.</p>	41.5626842,2.2492281	437399	4601495		08135	Montmeló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95758-5201.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95758-5202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95758-5203.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada accessible	Altres			BPU	2024-05-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	A la base de dades de la Wikipedra, amb el codi número 525, es documenten les restes d'una paret que corresponen a ca l'Esteve, però es troben situades dins el límit municipal de Parets del Vallès. Es troben erròniament ubicades i classificades com pertanyents a Montmeló.	83\|80	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95751	Carrer de Colom	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-colom	<p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p>	I-IV dC.	Troballa aïllada, antiga i fortuita de la que no se'n tenen més constància.	<p>Troballa de l'any 1959, d'una tomba en <em>tegulae </em>d'època romana, amb motiu de les obres d'obertura del carrer Colom.</p> <p>Segons informació del descobridor, era una fossa de 40 cm d'alçada, excavada en el sauló. L'esquelet estava en posició frontal, orientat al nord i amb una única gerreta d'aixovar. L'estat de conservació de l'esquelet era deficient, ja que només conservava la meitat superior i havia perdut la pelvis i les extremitats inferiors. La gerra trobada tenia una nansa i era de ceràmica comuna romana.</p>	08135-45	Carrer Colom, cantonada amb el carrer Timbaler del Bruc.	<p>Troballa realitzada, l'any 1959, per Ignasi Cantarell que, en col·laboració amb els senyors Tolós, Salavedra, Tomàs i Martí, van excavar.</p>	41.5543188,2.2453737	437069	4600570		08135	Montmeló	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95751-4501.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95751-4502.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95751-4503.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada accessible	Altres			BCIL	2024-05-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Tot i que l'any 1959 només es va documentar aquesta tomba, és molt probable que aquesta formés part d'una necròpolis més àmplia. L'any 1982 l'arqueòleg Albert Bacaria, en visitar el jaciment amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica del Vallès Oriental, va observar que durant la realització d'unes obres per a la instal·lació de canonades apareixien fragments de tegulae romanes. Aquests fragments definien restes d'una sepultura d'inhumació de característiques similars a les datades en els segles III-IV dC.	83\|80	1754	1.4	1761	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95755	Jaciment de Can Cabanyes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-cabanyes	<p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1955<em>). Síntesis arqueològica de Granollers y sus alrededores. </em>Granollers: Museu de Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1969<em>). Vías y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona</em>. Comisión de Urbanismo de Barcelona.. Dins <em>Revista del Vallès</em>, núm. Monogràfic.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep i VILLARONGA, Lluís (1967). La Lauro moneta y el hallazgo de Cànovas. Dins <em>Ampurias</em>, núm. XXVIII, pp. 135-194.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1993). Granollers a l’antiguitat. Dins <em>Revista del Vallès</em>, núm. Monogràfic.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p>	II aC - V dC	Troballa antiga que no s'ha pogut georeferenciar.	<p>Josep Estrada documentà una sitja, l'any 1953, en el camí que anava des de la carretera BV-5003 de Granollers a Montmeló fins a la masia de Can Cabanyes, actualment coneguda com mas La Moreneta, i que es troba dins mateix del Circuit de Barcelona-Catalunya.</p> <p>Es tracta de restes ceràmics consistens en dolia, teula romana i fragments de ceràmica grollera.</p> <p> </p>	08135-49	Al nord del terme municipal a tocar amb el terme de Granollers i a l'entorn del Circuit de Barcelona-Catalunya.	<p>Jaciment documentat per Josep Estrada (1965, 1967 i 1969), l'any 1953, amb motiu de la troballa d'una sitja.</p>	41.5661580,2.2624004	438500	4601872		08135	Montmeló	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95755-4901.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95755-4902.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95755-4903.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Altres			BPU	2024-05-13 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Amb les dades publicades no és possible determinar el lloc precís de la troballa. I més, tenint en compte la transformació de la zona en els darrers anys que han modificat el paisatge de forma significativa.Són diverses les troballes, a priori aïllades i inconnexes, però que podrien tenir relació. Parlem de les sitges de Can Tabola o les de Can Guitet. Al no haver-hi un estudi extensiu i en profunditat, no es poden demostrar possibles relacions, però tampoc es poden descartar.	83\|80	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95753	Secà de l'Advocada	https://patrimonicultural.diba.cat/element/seca-de-ladvocada	<p><span><span><span><span lang='CA'>CANTARELL, Ignasi i ESTRADA, Josep (1998). La vil·la romano-republicana de can Massot (Montmeló) i el seu camp de sitges. Dins M. Mayer, JM Nolla i J. Pardo (ed). De les estructures indígenes a l’organització provincial romana de la Hispania Citerior. Actes de les Jornades Internacionals d’Arqueologia romana; Granollers, 1987. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1955<em>). Síntesis arqueològica de Granollers y sus alrededores. </em>Granollers: Museu de Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1969<em>). Vías y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona</em>. Comisión de Urbanismo de Barcelona.. Dins <em>Revista del Vallès</em>, núm. Monogràfic.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1993). Granollers a l’antiguitat. Dins <em>Revista del Vallès</em>, núm. Monogràfic.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep i VILLARONGA, Lluís (1967). La Lauro moneta y el hallazgo de Cànovas. Dins <em>Ampurias</em>, núm. XXVIII, pp. 135-194.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p>	II aC-V dC	S'hi ha construït al damunt i no en queda res en aquest sector.	<p>Jaciment arqueològic que correspondria a la <em>pars rustica</em> d'una vil·la d'època romana. Es van documentar quatre sitges i un espai d'abocador.</p> <p>La sitja número 1 se situava al solar on s'aixeca l'edifici de Santa Rosa, prop del carrer de Garcia Lorca i contenia ceràmica d'època ibèrica feta a torn i fragments d'àmfora itàlica, així com pedres.</p> <p>La sitja número 2 es trobava en el mateix solar però tocant al carrer de Vic (Ctra. de Montmeló a Granollers), només es van trobar tres grans lloses de pissarra, una petxina i pedres.</p> <p>La sitja número 3 es trobava a la cantonada dels carrers Doctor Robert i Garcia Lorca. Conservava una alçada de 90 cm i una amplada màxima d'1,40 m i es va documentar un estrat d'entre 5 i 10 cm, format per llavors i altres restes vegetals carbonitzats.</p> <p>La sitja número 4 es trobava en l'espai que ocupa l'edifici Sant Antoni, a la cantonada dels carrers Balmes i Doctor Robert. Tenia un diàmetre màxim de 2,10 m i fou desmuntada per la maquinària de l'obra. Tot i així, el senyor Ignasi Cantarell recuperà fragments diversos de <em>tegulae</em>, pedres de molí i fragments d'àmfores tarraconenses del tipus Laitana 1 amb la cartel·la amb la denominació 'SEXTATI'</p> <p>L'abocador estava on hi ha l'Hotel Montmeló, prop del carrer de Vic i ocupava una superfície de 8 m2 i tenia una fondària de 2 m. Aparegueren fragments de ceràmica campaniana, ceràmica ibèrica, àmfores, i un petit lingot de plom.</p>	08135-47	Illa d'edificis entre els carrers Balmes, Doctor Robert, Nou i Vic.	<p>Jaciment documentat l'any 1961 pel senyor Ignaci Cantarell, amb motiu de les obres de construcció de l'edifici de Santa Rosa.</p>	41.5540418,2.2498986	437446	4600535		08135	Montmeló	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95753-4701.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95753-4702.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95753-4703.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95753-4704.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada accessible	Altres			BCIL	2024-05-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Es troba a 200 m de les troballes de Can Massot i molt probablement formessin part del mateix conjunt.	83\|80	1754	1.4	1761	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95764	Can Tabola	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tabola-0	<p><span><span><span><span lang='CA'>BOSCH, J. (1991). El neolític antic al Vallès Orienta. Dins <em>Arraona</em>, núm. 8, pp. 9-32.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CANTARELL, Ignasi (1958). <em>Silos de can Tabola</em>. Inèdit.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PANOSA M.A. i VILA, Ll. (1991). Les sitges de can Tabola (Montmeló, 1988).Memòria d’excavació. Inèdita.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROIG, J. MOLINA, J.A. i COLL, J. (1993). El neolític antic de can Tabola (Montmeló): un error cronològic. Dins <em>Arraona</em>, núm. 12 (III època), pp. 57-61.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>VILA, Ll (1992). Excavació a can Tabola (Montmeló, 1988). Dins <em>Lauro. Revista del Museu de Granollers,</em> núm. 3, pp. 11-15.</span></span></span></span></p>	II aC-XI dC	Destruït en gran part.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Jaciment documentat des de 1958 situat al voltant del barri de Can Tabola, a la riba dreta del riu Congost. Els autors del Catàleg (Ibars i Castejón, 2011) interpreten el jaciment com un establiment d'època romana que en el segle X hauria estat reocupat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les troballes s'han efectuat en dos moments, amb trenta anys de diferència. La primera troballa fou l'any 1958 i la segona l'any 1988. En total es coneixen una dotzena de sitges datades entre els segles II aC i XI dC. L'any 1958 se'n van descobrir les set primeres, amb motiu d'unes obres dutes a terme a la carretera i cinc més l'any 1988.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ignasi Cantarel localitzà les de l'any 1958, en el marge esquerre de la carretera. De les set, només una es conservava sencera. Segons l'autor de la descoberta, les sitges es trobaven agrupades en quatre conjunts. El 10 de març de 1958 es van excavar les sitges número 1, 2, 3, 4, 5 i 6. el material documentat corresponia a època ibèrica i romana. Però la única sitja sencera donà material groller, que inicialment es va interpretar com ceràmica neolítica (Bosch, 1991) però que estudis posteriors han demostrat que es tracta de ceràmica medieval dels segles X-XI dC (J. Roig, J.A. Molina, J. Coll, 1993).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 1988 es produeix la segona gran troballa en aquest sector, durant els treballs de construcció del Circuit de Barcelona-Catalunya. El senyor Ignasi Cantarell documentà tres nous conjunts de sitges que se situaven prop de la Torre Pardalera. L'agost d'aquell mateix any es va realitzar una intervenció arqueològica d'urgència dirigida pels arqueòlegs Isabel Panosa i Lluís Vila (1991). Dels tres conjunts només se'n va excavar un. Els altres dos conjunts situats entre can Tabola i can Sastre, el primer, i el revolt de can Sastre i la Torre Pardalera, el segon, no es van excavar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La informació de les sitges del conjunt que es va excavar està extreta de la Carta Arqueològica i del Catàleg (2011) i és la següent:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SITJA A.- És la que es troba situada més al nord-est. Les seves dimensions són considerables: 110 cm de diàmetre de boca conservat, 164 cm de diàmetre màxim i 145 cm de profunditat. Excavada directament al sauló, presenta una forma troncocònica. Les parets laterals són còncaves, així com el seu fons, que presenta un forat al centre. Aquesta sitja ha proporcionat el major nombre de restes materials i ha permès d'establir una aproximació cronològica de la seva ocupació.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SITJA B.- Situada al sud de la sitja A, aproximadament a 1 m de distància. Fa 2'12 m de diàmetre de boca, 2'52 m de diàmetre màxim i la seva profunditat és de 80 cm. Les parets laterals no són massa ovalades, mentre que el fons és còncau. En el sector sud de la sitja, el fons apareix retallat formant un graó. Té una forma lleugerament troncocònica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SITJA C.- Situada a 60 cm al sud respecte a la sitja B. Les seves dimensions són reduïdes: fa 84 cm de diàmetre de la boca, 97 cm de diàmetre màxim i 64 cm de profunditat. Morfològicament és una sitja ovalada amb base plana. Ha proporcionat poc material.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SITJA D.- Es troba situada al nord de la sitja C. La seva forma és troncocònica, amb parets còncaves i fons pla. Les seves dimensions són: 117 cm de diàmetre de la boca, 179 cm de diàmetre màxim i 134 cm de profunditat. A diferència de les altres sitges, aquesta no aparegué seccionada ja que es localitzà durant el procés d'excavació.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Del material arqueològic trobat a les sitges, el 64 per cent correspon a ceràmica (la majoria feta a mà i la restant feta a torn), el 32'4 per cent són ossos, el 2'7% correspon a indústria lítica i el 0'7% a ferro.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquestes sitges se situen cronològicament al voltant del segle I aC, tal com es desprèn de l'estudi tipològic de les ceràmiques a torn i, en part, per la presència de ferro, el qual permet establir una cronologia relativa tardana. Les ceràmiques que permeten una major aproximació cronològica són: la terra sigil lata aretina, la hispànica i també les àmfores itàliques. Aquestes ceràmiques es localitzen en la sitja A.</span></span></span></span></span></p>	08135-57	Sector nord-est del municipi, entre els Km 1 i 2,8 de la carretera BV-5003 de Montmeló a Granollers.	<p>Troballes realitzades en dos períodes ben distanciats: 1958 i 1988.</p>	41.5597118,2.2544181	437829	4601162		08135	Montmeló	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95764-5701.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95764-5702.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95764-5703.jpg	Legal	Ibèric\|Romà\|Medieval\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada accessible	Altres			BPU	2024-05-14 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	L'any 2010 s'informa d'una possible sitja en el marge dret, en direcció a la C-17 del carrer del Fondo de Can Guitet, a uns 50 m del creuament de les vies de tren.	81\|83\|85\|80	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95743	Mons Observans	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mons-observans	<p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (1984). <em>Els orígens de Granollers i del Vallès Oriental</em>. Col·lecció Pobles de Catalunya. Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Catalunya. Volum 1: Granollers</em>. Generalitat de Catalunya: Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2005). <em>Montmeló: temps, camins i gent</em>. Ajuntament de Montmeló: Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>AGUILAR GUILLÉN, Àngels. (1993). Avanç preliminar a l’estudi dels cadastres romans a la comarca del Vallès (Barcelona). Dins <em>Estudios de la antigüedad</em>, núm. 6-7, pp. 119-131.</span></span></span></span></p> <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). <em>Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès</em>. Ajuntament de de Montornès del Vallès. </p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BARBERÀ, J. I PANYELLA, A. (1950). Una estación ibero-romana en Montmeló (Barcelona). Primeras notes. Dins <em>Estudios</em>, núm. 1, pp. 5 Seminario de estudiós arqueológicos y etnológicos. Federación espanyola de Montañismo. Delegación regional catalana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CANTARELL, Ignasi i ESTRADA, Josep (1998). La vil·la romano-republicana de can Massot (Montmeló) i el seu camp de sitges. Dins M. Mayer, JM Nolla i J. Pardo (ed). De les estructures indígenes a l’organització provincial romana de la Hispania Citerior. Actes de les Jornades Internacionals d’Arqueologia romana; Granollers, 1987. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CHORÉN TOSAR, J. (2006). Instal·lació d'una tanca sota control arqueològic al jaciment de Can Tacó - Turó den Roïna (Montornès del Vallès-Montmeló, Vallès Oriental) Mem. Núm. 6887</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CHORÉN, Jordi; MERCADO, Mònica i RODRIGO, Esther (2007). El jaciment de Can Tacó: un assentament romà de caràcter excepcional al Vallès Oriental. Ponències Revista<em> del Centre d’Estudis de Granollers</em>, pp. 57-76.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CHORÉN, </span><span lang='CA'>Jordi; RODRIGO, Esther i MERCADO, Mònica (2008):<em> Memòria. Intervenció arqueològica a Can Tacó-Turó d'en Roïna (Montornès del Vallès-Montmeló, Vallès Oriental). </em>Intervenció juny-agost 2008. 2 Volums. Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CHORÉN TOSAR, J.; MERCADO, M.; RODRIGO, E. (2008). Memòria de la intervenció arqueològica a can Tacó - Turó d'en Roïna, 2006. Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia. 7475</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CHORÉN, J., RODRIGO, E. (2009): Memòria intervenció arqueològica a Can Tacó-Turó d'en Roïna (Montmeló, Montornès del Vallès, Vallès Oriental). Juny-juliol i setembre-octubre 2009. Mem. Núm. 9479</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1955<em>). Síntesis arqueològica de Granollers y sus alrededores. </em>Granollers: Museu de Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1969<em>). Vías y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona</em>. Comisión de Urbanismo de Barcelona.. Dins <em>Revista del Vallès</em>, núm. Monogràfic.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1993). Granollers a l’antiguitat. Dins <em>Revista del Vallès</em>, núm. Monogràfic.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep i VILLARONGA, Lluís (1967). La Lauro moneta y el hallazgo de Cànovas. Dins <em>Ampurias</em>, núm. XXVIII, pp. 135-194.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GARCIA I LLINARES, M. G. (ICAC); RODRIGO REQUENA, E. (ICAC-UAB) 2011-2012: Memòria de la intervenció arqueològica a can Tacó-Turó d’en Roina (Montmeló-Montornès del Vallès, Vallès Oriental).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GARCIA, G.; RODRIGO, E. (2012): Memòria de la intervenció arqueològica a Can Tacó - Turó d'en Roïna. (Montmeló - Montornès del Vallès, Vallès Oriental). Març 2011 - juny 2012. (3 vols.). Mem. Núm.: 11210.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em><span>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</span></em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span>JÀRREGA, Ramon; RODÀ, Isabel (1998). El <em>terminus augustalis</em> de Montornès: noves dades epigràfiques. Dins <em>Lauro</em>, núm. 16, pp. 5-12.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MAYER, Marc i RODÀ, Isabel (1997). Presentación. Dins G. Castellví, JP. Comps, J. Kotarba i A. Pezin (dir.): <em>Voies romaines du Rhône à l’Ebre: via Domitia et via Augusta</em>; Documents d’Archeologie française, núm. 61, pp. 114-125. París.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MERCADO, Mónica; PALET, Josep Maria; RODRIGO, Esther i GUITART, Josep (2006). El castellum de can Tacó / Turó d’en Roina (Montmeló – Montornès) i la romanització de la Laietana interior. Cap a un estudi arqueològic del jaciment i del territori: Dins <em>Notes</em>, núm. 21, pp. 241-266.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MERCADO PÉREZ, M.; ROGRIGO REQUENA, E. (2005). Intervenció arqueològica a Can Tacó - Turó d'en Roïna (Montornès del Vallès-Montmeló, Vallès Oriental). Mem. Núm. 6536</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MERCADO PÉREZ, M.; ROGRIGO REQUENA, E. (2006). Intervenció arqueològica a Can Tacó - Turó d'en Roïna (Montornès del Vallès-Montmeló, Vallès Oriental). Mem .Núm. 7384</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MERCADO, Mónica; RODRIGO, Esther (2007): Memòria. Intervenció arqueològica a Can Tacó-Turó d'en Roïna (Montornès del Vallès-Montmeló, Vallès Oriental) . Intervenció 2007. Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Mem. Núm. 7476</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MERCADO, Mónica; RODRIGO, Esther; FLOREZ, M.; PALET, Josep Maria i GUITART, Josep (2008). El castellum de can Tacó / Turó d’en Roina (Montmeló – Montornès) i el seu entorn territorial: Dins <em>Tribuna d’Arqueologia</em>, 2007, pp. 195-211.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PANOSA, MI (2002). <em>La història antiga de Montmeló (Vallès Oriental) a partir de la col·lecció Cantarell</em>. Dins Col·lecció Estudis del Museu de Montmeló, núm. 2.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>RODRIGO REQUENA, E. (2007). Memòria control arqueològic de la plantada d'arbres al Turó de les Tres Creus (2007). Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Mem. Núm. 6538</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>RODRIGO REQUENA, Esther (2012-2013). Memòria excavació Bienni 2012-2013. Intervenció arqueològica a Can Tacó -Turó d'en Roïna (Montmeló - Montornès del Vallès, Vallès Oriental). Núm. Mem. NÚM. 13395</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>UMBRIA FONT, Carme (1997). <em>Pla especial de protecció dels turons de les tres creus</em>. Memòria informativa. Diputació de Barcelona. Servei d’acció territorial.</span></span></span></span></p>	II-I aC		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Can Tacó-Turó d'en Roina, també conegut com <em>Mons Observans</em>, és un jaciment arqueològic romà, d’època republicana, que se situa en un petit turó de 120 m sobre el nivell del mar. Des del seu emplaçament es poden controlar els cursos fluvials del Mogent i del Congost i les vies de comunicació de la plana, entre les quals destaca la Via Hercúlia, coneguda més tard com la Via Augusta. La importància del lloc on s'ubica el jaciment com a partió i límit administratiu queda ben patent pel fet que no gaire lluny s'ha localitzat un <em>terminus augustalis</em>. El monument epigràfic consistia en una fita termenal d'època d'August que tenia la funció de delimitar el territori de dues ciutats. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquest establiment romà es construeix a mitjans del segle II aC i s'abandona pocs anys després, al principi del segle I aC, coincidint amb les fundacions de <em>Baetulo </em>(Badalona) i <em>Iluro </em>(Mataró). Els arqueòlegs l'interpreten com un possible <em>praesidium</em>. És a dir, un establiment militar, en aquest cas, punt de residència i de representació política del territori.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>S'estructura en quatre terrasses on es disposen els diferents àmbits. L'enclavament està format per dos cossos. Un primer cos, orientat de nord a sud i compost per 7 àmbits, presenta un perímetre de 69'76 m, amb una àrea de 300 m2; i un segon cos, amb una orientació nord-oest sud-est i compost per 19 àmbits, d'un perímetre de gairebé 180 m i presenta una àrea de 1.877'74 m2. El perímetre total del jaciment és de 194 m, amb una àrea total de 2.233 m2 (superfície provisional comptabilitzada fins l'any 2008). Està construït a la manera itàlica, amb paviments d'<em>opus signinum</em> i parets decorades amb pintures murals de primer estil pompeià.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>S'ha documentat un recinte perimetral emmurallat, amb un nivell de circulació intern amb una poterna, torres, i també un sistema de recollida i evacuació d'aigües. Pel que fa a les estructures d'habitació, l'àmbit 5 és el millor conservat; es tracta d'una estança luxosa per les motllures i estucs que s'hi han localitzat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Actualment, està a punt de publicar-se una monografia amb els resultats més recents de les darreres recerques.</span></span></span></span></span></p>	08135-38	Turó de Can Tacó - Turó d'en Roina	<p>El jaciment fou descobert l'any 1944, i excavat poc després pels professors J. Barberà i A. Panyella.</p> <p>L'any 1961 el doctor Ignasi Cantarell va fer noves prospeccions i va documentar restes d'<em>opus testaceum</em>, una placa de plom i estucs vermells.</p> <p>A la dècada dels anys 80 del segle passat, l'arqueòleg Joan Sanmartí <span lang='CA'><span><span><span><span>realitzà una prospecció superficial a la zona per tal de recollir informació per a la seva tesi doctoral. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els resultats d'aquesta prospecció foren la documentació de fragments de ceràmica ibèrica i un fragment de Campaniana B, interpretant el jaciment com una fortificació romana destinada a controlar una cruïlla de camins (...). Tanmateix no es pot excloure la possibilitat de que també hagués existit anteriorment en aquest indret un establiment indígena, segurament de petita grandària, tal vegada amb la mateixa funció de controlar i vigilar els camins. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>L'assentament s'ha excavat, des de l'any 2003, dins un gran projecte de recuperació científica i de dinamització cultural, impulsat pels ajuntaments de Montornès del Vallès i de Montmeló.</p> <p>L'any 2004, l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) es va fer càrrec de la direcció científica de les intervencions arqueològiques, que s'han centrat a identificar les estructures i delimitar el perímetre.</p>	41.5500976,2.2576958	438093	4600092		08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95743-3801.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95743-3802.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95743-3803.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95743-3804.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95743-3805.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95743-3806.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95743-387.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95743-388.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Lúdic/Cultural	BCIN	National Monument Record	Assentament (jaciment)	2024-12-10 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Una part és dins el terme municipal de Montmeló i l'altra de Montornès del Vallès. La gestió és compartida.L'octubre de l'any 2008 el Govern de la Generalitat va declarar aquest jaciment romà Bé Cultural d'Interès Nacional, en la categoria de zona arqueològica.	83\|80	1754	1.4	1782	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95752	Can Massot	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-massot-0	<p><span><span><span><span lang='CA'>CANTARELL, Ignasi i ESTRADA, Josep (1998). La vil·la romano-republicana de can Massot (Montmeló) i el seu camp de sitges. Dins M. Mayer, JM Nolla i J. Pardo (ed). De les estructures indígenes a l’organització provincial romana de la Hispania Citerior. Actes de les Jornades Internacionals d’Arqueologia romana; Granollers, 1987. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CANTARELLES SANCHO, VICTÒRIA; IBARS PÉREZ, Gemma; TENAS BUASQUETS, Montserrat; GUITART DURAN, Josep. (2007). <em>Vil·la romana de Can Massot, Carrer Jacint Verdaguer</em>. Núm. Mem. 8161.</span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CANTARELLES SANCHO, VICTÒRIA; TENAS BUASQUETS, Montserrat; CASTEJON VIDAL, Pol i GUITART DURAN, Josep. (2012). Les ocupacions prehistòriques i la vil·la tardorepublicana de Can Massot, al terme municipal de Montmeló. Darreres intervencions.</span> Dins Tribuna d’Arqueologia, 2010-11, pp. 293-312.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>DEPARTAMENT DE CULTUIRA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Montmeló. Consultable a: <a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result'>https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result</a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1969<em>). Vías y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona</em>. Comisión de Urbanismo de Barcelona.. Dins <em>Revista del Vallès</em>, núm. Monogràfic.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep i VILLARONGA, Lluís (1967). La Lauro moneta y el hallazgo de Cànovas. Dins <em>Ampurias</em>, núm. XXVIII, pp. 135-194.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GURRERA MARTÍ, MIQUEL; FLORENSA PUCHOL, FRANCESC. (2015-2016). <em>Memòria de la intervenció arqueològica preventiva efectuada al carrer Jacint Verdaguer. Can Massot</em>. Núm. Mem. 12520.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>IBARS PÉREZ, GEMMA. (2008-2009-2010). <em>Carrer Balmes i entorn, jaciment de Can Massot, Montmeló (Vallès Oriental)</em>. Núm. Mem. 9700.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MARTÍNEZ RODRÍGUEZ, PABLO. (2002). <em>Informe -memòria del seguiment al c/Jacint Verdeguer del municipi de Montmeló (Vallès Oriental).</em> Núm. Mem. 5949.</span></span></span></span></p>	II-I aC	Es troba sota les edificacions i sota la via pública.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>És una vil·la d'època romana tardo republicana que funciona entre els segles II i I aC.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les estructures romanes de la vil·la consistien en parets de mig metre i paviments <em>d'opus signinum</em> i <em>opus incertum</em>. A la campanya de l’any 2007 també es van documentar quatre àmbits amb restes de paviments i un passadís al carrer, que obriria a l'atri on se situaria <em>l'impluvium</em>, sota la casa del núm. 18. En el sector proper a la cantonada amb el carrer de Balmes es va localitzar un mur de 80 cm i un metre de gruix, que podria funcionar com a tancament perimetral i de contenció de terres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El material arqueològic documentat al llarg dels treballs, realitzats des de l’any 1959 fins al 2007, consisteix en estucs d'època romana, àmfora itàlica, ceràmica ibèrica, ceràmica comuna itàlica, campaniana A tardana, campaniana B, parets fines, comuna oxidada ibèrica i àmfora ibèrica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El moment de construcció de la vil·la de Can Massot es podria situar a partir de l'últim terç del segle II aC i la seva amortització s'hauria produït al llarg del segle I aC, sense arribar a l'últim terç d'aquest segle.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 2008, segons el Catàleg de Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de l'Ajuntament de Montmeló, al carrer Balmes a l'alçada entre els carrers Jacint Verdaguer i Doctor Robert, es va continuar excavant la vil·la romana i es va registrar la continuació d'un mur, un nou àmbit i dues sitges. Es va documentar que la vil·la continua sota les cases núm. 1, 3, 5 i 7 del carrer Balmes. Pel que fa a l'interior de les sitges, es van localitzar fragments d'àmfores, ceràmica campaniana, elements d'indústria òssia i en una de les sitges també van aparèixer fragments de columnes i capitells.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entre el setembre de 2015 i el febrer de 2016, es van realitzar un seguit de sondejos al carrer Jacint Verdaguer amb motiu d'unes obres de canalització de gas natural. El resultat d'aquesta intervenció va ser la documentació de tres murs més amb cronologia del II i I aC. Aquests murs tenen continuïtat amb d’altres identificats en campanyes anteriors de l'any 2007.</span></span></span></span></span></p>	08135-46	Entre el c/ Jacint Verdaguer (número 13 i 18) i el c/ Balmes.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les primeres troballes es realitzen l'any 1924, amb la construcció de la casa de Can Massot, situada al carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, número 18. Es van posar al descobert murs i paviments amb mosaics i ceràmica que pertanyien a una vil·la romana. Però fins l'any 1958 no es van donar a conèixer.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any següent, Ignasi Cantarell Fontcuberta, que actuava com a comissari local d'excavacions arqueològiques de Montmeló, fa una excavació arqueològica al jardí de la casa. Descobrí quatre habitacions pavimentades que pertanyien a la part residencial de la vil·la.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entre els anys 1960 i 1992 es fan un seguit d'intervencions aprofitant obres, tant de la finca particular com de diferents serveis de la via pública. De les troballes, en destaca una estructura graonada que es va identificar amb un impluvi i el llindar d'una porta, format per una peça de marbre o calcària de color blau.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els anys 2002, 2007 i 2008 es fan un seguit d'intervencions. A partir del 2007 amb la participació de l'Ajuntament, la Universitat Autònoma de Barcelona i l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica. A les descobertes anteriors caldria afegir-hi l'aparició de restes prehistòrics dels que no se'n tenien notícies.</span></span></span></span></span></p>	41.5549751,2.2496706	437428	4600640		08135	Montmeló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95752-4601campanya-2007-002.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95752-4602.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95752-4603.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95752-4604.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada accessible	Científic/Cultural			BCIL	2024-05-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Totes les estructures documentades han estat marcades a la vorera amb un paviment diferencial, com a testimoni. En un espai del carrer de Balmes, s'han instal·lat uns plafons divulgatius on s'expliquen les troballes.L'Ajuntament ha editat un tríptic informatiu per a la població.	83\|80	1754	1.4	1761	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95757	Serrat de les Tres Creus, Turó de les Tres Creus o Turó del Raiguer	https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-les-tres-creus-turo-de-les-tres-creus-o-turo-del-raiguer	<p><span><span><span><span lang='CA'>BARBERÀ, J. I PANYELLA, A. (1950). Una estación ibero-romana en Montmeló (Barcelona). Primeras notes. Dins <em>Estudios</em>, núm. 1, pp. 5 Seminario de estudiós arqueológicos y etnológicos. Federación espanyola de Montañismo. Delegación regional catalana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GARCIA-PEY, Enric; SALVADOR CORROS, Montserrat (2005). <em>Montmeló. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PIÑERO, Àngel i UMBERT, Josep (2009). <em>Aproximació a la història de Montmeló: segles IX-X</em>. Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>UMBRIA FONT, Carme (1997). <em>Pla especial de protecció dels turons de les tres creus</em>. Memòria informativa. Diputació de Barcelona. Servei d’acció territorial.</span></span></span></span></p> <p> </p>	II-I aC	Es desconeix l'abast del jaciment.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>El conjunt anomenat Turó de les Tres Creus està format per dos turons; el menor és el Turó de Can Tacó o d'en Roïna que s'alça 119 m sobre el nivell del mar, l'altre és l'anomenat Turó de les Mamelles i té dos cims, el turó de les Tres Creus i el Turó del Raiguer. En el Turó de les Tres Creus s'hi localitzà material arqueològic en superfície possiblement en concordança amb l'existència del jaciment ja conegut en el turó veí de Can Tacó, compartint control visual de les vies de comunicació del Vallès. Tan sols són notícies de troballes superficials de ceràmica feta a mà, ceràmica comuna ibèrica, àmfora ibèrica i tègula. La cronologia de les troballes sembla apuntar un jaciment paral·lel al turó veí, al voltant del segle I aC.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per aquest motiu, quan es realitza el projecte de construcció, en el Serrat de les Tres Creus, d'un dipòsit d'aigües i de les canalitzacions que el comunicaran amb la xarxa hidràulica existent, es planteja una intervenció arqueològica de control dels moviments de terres. S'efectuaren set cales arqueològiques en el lloc en què es preveia la col·locació del dipòsit, un dels dos cims que formen aquest jaciment. Tant les cales com els treballs de seguiment visual de les obres d'arranjament del camí per facilitar el pas de la maquinària fins la part superior del turó van resultar estèrils a nivell arqueològic.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant l'any 2009, es va portar a terme una prospecció superficial al Turó de les Tres Creus, amb motiu del projecte de construcció de la Línia d'Alta Velocitat Madrid-Barcelona-Zaragoza-Frontera francesa. Tram: Mollet del Vallès-Montornès del Vallès-Montmeló, Vallès Oriental. Tampoc s'hi va documentar material o estructures constructives d'interès arqueològic.</span></span></span></span></span></p>	08135-51	Turó de les Tres Creus		41.5522935,2.2573686	438068	4600336		08135	Montmeló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95757-3101.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95757-3102.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95757-3103.jpg	Legal	Ibèric\|Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada accessible	Altres			BPU	2024-05-13 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda		81\|83\|80	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
96084	Col·lecció de pintures romanes del Museu Municipal de Montmeló	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintures-romanes-del-museu-municipal-de-montmelo		II-I aC		<p><span><span><span>Una de les col·leccions específiques del fons del Museu Municipal de Montmeló que destaquen per la seva originalitat, estat de conservació i quantitat és la de la pintura mural romana del primer estil pompeià. Es tracta d'un important lot recuperat durant les campanyes d’excavació que, des de l’any 2003 fins el 2012, es duen a terme al jaciment romà de Can Tacó - Turó d’en Roina (<em>Mons Observans</em>). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Abans del seu ingrés, els estucs han estat restaurats per l’Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC), en el marc del conveni de col·laboració establert amb l’esmentat institut per a la recuperació del jaciment arqueològic de Can Tacó - Turó d’en Roina. Després dels últims estudis realitzats estan considerats una de les mostres de pintura romana més antiga de la Península Ibèrica.</span></span></span></p>	08135-155	Plaça de Joan Miró, núm. 1	<p>El Museu Municipal de Montmeló ocupa una antiga casa senyorial, coneguda amb el nom de can Caballé. Fou construïda a l’entorn de l’any 1920 per César Caballé i Rahull. Consta de planta baixa, pis i coberta de dues vessants, l’arquitectura es caracteritza per la presència de dues esveltes torres mirador i alguns elements decoratius d’inspiració modernista, com les sanefes de rajoles blanques i verdes en escacat que recorren la façana principal o les teules vidrades de color verd que remarquen els careners i les arestes de les cobertes.</p> <p>L’any 1984, l’edifici va passar a ser de propietat municipal. L’any 1996 es va aprovar el projecte de rehabilitació amb l’objectiu que esdevingués la seu del futur Museu Municipal de Montmeló. El projecte, que fou redactat per l’arquitecte Juan Domingo, va mantenir l’aspecte extern de l’edifici, respectant la composició simètrica de les obertures i la singularitat dels acabats decoratius. L’interior, en canvi, fou totalment transformat per acollir les dependències del museu i de l’arxiu històric municipal. Les obres, promogudes per l’Ajuntament de Montmeló, es van executar entre els anys 1996 i 1998. L’any 2001 es va incloure al Catàleg del Patrimoni Històric, Arqueològic i Natural de Montmeló, que fou definitivament aprovat pel Ple de l’Ajuntament de Montmeló l’any 2002.</p> <p>El museu fou inaugurat el dia 2 de juliol de 1998 amb una exposició monogràfica permanent que, sota el títol de Montmeló, Camins i Anys, presenta la història del municipi en el context de l’evolució històrica del Vallès i de Catalunya. Inicialment, aquesta exposició constava de tres mòduls o camins dedicats a les èpoques neolítica, ibèrica i romana. L’any 2001, l’exposició es va ampliar amb un nou mòdul dedicat a l’època medieval i centrat en l’explicació d’un dels principals monuments artístics del municipi: les pintures murals romàniques de l’església de santa Maria de Montmeló.</p> <p>El fons del Museu Municipal de Montmeló està format, principalment, per materials arqueològics. El nucli inicial el constitueix, la denominada Col·lecció Cantarell, que es va formar com a conseqüència d’un ampli recull de materials arqueològics que el montmeloní Ignasi Cantarell i Fontcuberta va iniciar a la dècada de 1950, com a Comissari Local d’Excavacions Arqueològiques. Al llarg dels anys, el senyor Cantarell va dur a terme un acurat seguiment de les obres que s’efectuaven en aquesta àrea del Vallès, seguiment que el va aconduir al descobriment d’importants jaciments arqueològics que han esdevingut imprescindibles per a la interpretació històrica de Montmeló i el seu entorn més immediat.</p> <p>L’any 1985, el senyor Cantarell va notificar a l’Ajuntament de Montmeló la seva intenció de cedir aquests materials al municipi per tal que fossin conservats, exposats i objecte d’estudi, tant per part de la població com dels investigadors i professionals de l’arqueologia. La donació es va formalitzar l’any 1998, quan les obres d’adequació de l’edifici que havia d’acollir el museu estaven pràcticament finalitzades. L’Ajuntament va, realitzar aleshores, un inventari exhaustiu dels materials que conformaven la col·lecció i va procedir a restaurar-los i a redactar el corresponent projecte expositiu per presentar-los al públic. Aquests materials formen el nucli de l’actual exposició permanent del museu.</p> <p>A més d’aquests materials que conformen el seu fons permanent, el museu conserva altres materials arqueològics que han ingressat en el marc de diversos projectes de recuperació del patrimoni arqueològic municipal promoguts pel mateix Ajuntament en col·laboració amb l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Diputació de Barcelona.</p>	41.5524300,2.2497749	437434	4600357		08135	Montmeló	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96084-15501-estuc-primer-estil-pompeia.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96084-15502-estucs-de-primer-estil-pompeia-del-jaciment-de-can-taco.jpg	Física	Romà\|Antic	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Científic/Cultural			Inexistent	2024-05-17 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	El Museu Municipal de Montmeló està inscrit en el Registre de Museus de la Generalitat de Catalunya, amb el número 158 i forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona.	83\|80	53	2.3	2484	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95848	Col·lecció arqueològica del Museu d'Arqueologia de Catalunya procedent de Montmeló	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-del-museu-darqueologia-de-catalunya-procedent-de-montmelo		IIa C-XI dC		<p>En el fons del Museu d'Arqueologia de Catalunya hi ha material arqueològic procedent de diverses campanyes d'excavació arqueològica dels jaciments de Montmeló de Ca l'Esteve (MAC BCN- 047503), Can Tabola (MAC BCN- 047554) i Can Tacó (MAC BCN- 047555).</p>	08135-86	Passeig de Santa Madrona, núm. 39 - 08038- Barcelona		41.5523618,2.2497565	437433	4600349		08135	Montmeló	Restringit	Bo		Física	Ibèric\|Romà\|Medieval	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Científic/Cultural			Inexistent	2024-05-16 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda		81\|83\|85	53	2.3	2484	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95754	Jaciment de Can Guitet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-guitet	<p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SÀNCHEZ CAMPOY, E. (1991). Memòria del jaciment de Can Guitet (Vallès oriental). Memòria inèdita presentada al Servei d’Arqueologia de la generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p>	IIaC-V dC	Destruït en gran part.	<p>L'any 1999, en el transcurs de la construcció del Circuit de Barcelona-Catalunya, el senyor Ignasi Cantarell documentà les restes de dues sitges que havien estat escapçades, deixant al descobert una sèrie d'elements ceràmics d'època romana imperial. Aquests materials foren estudiats per Eduard Sánchez (1991).</p> <p>La sitja número 1 únicament va proporcionar un fragment de ceràmica feta a mà i dos fragments de ceràmica a torn, de difícil adscripció. La segona sitja, ubicada a 35 m de la primera, proporcionà fragments de dolia, teula romana, quatre fragments de molí i diversos fragments ceràmics fets a mà i a torn.</p>	08135-48	Al nord del terme municipal, molt a prop del Circuit de Barcelona-Catalunya.	<p>Jaciment documentat l'any 1990 per Ignaci Cantarell amb motiu de les obres del Circuit de Barcelona-Catalunya.</p>	41.5641452,2.2508347	437534	4601657		08135	Montmeló	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95754-4801.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95754-4802.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95754-4803.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95754-4804.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada accessible	Altres			BPU	2024-05-13 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda		83\|80	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95760	Subsòl de l'església de Santa Maria	https://patrimonicultural.diba.cat/element/subsol-de-lesglesia-de-santa-maria	<p><span><span><span><span lang='CA'>CARRASCO, Maria Antonia; GUASCH, Manel i UMBERT, Josep (1995). <em>L’església de Santa Maria de Montmeló: 1050 anys</em>. Centre d’estudis Montmeló.</span></span></span></span></p> <p>CARRASCO MARTÍ, Maria Antonia (2019<em>). Redescobrim l’església de Santa Maria de Montmeló.</em> Jornades Europees del Patrimoni. Ajuntament de Montmeló i Centre d’Estudis Montmeló.</p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló. </em>Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>VILA i CARBASSA, Josep Maria (nn.cc<em>). Memòria de l’excavació arqueològica realitzada a l’església de Santa Maria de Montmeló (Vallès oriental</em>), juny-juliol de 1997.</span></span></span></span></p>	X-XX	Excavat en part, però s'ignora l'abast total del jaciment.	<p>Són diverses les intervencions que s'han fet a l'església en el darrer segle, però pel que fa al subsòl, les principals intervencions han estat els anys 1997 i 2019. Aquestes han permès documentar un conjunt de sepultures i sitges relacionades amb l'església.</p> <p>L'any 2019 durant les obres de la segona fase de la carretera BV-5003, a la zona de la sagrera de l'església i l'obertura d'un nou pas de comunicació entre la plaça de l'església i el carrer Folch i Torras, que va permetre deixar al descobert l'absis romànic, es van documentar 13 sitges i 17 tombes. Les sitges es poden agrupar en dues fases cronològiques: una primera dels segles XI i XII i una segona entre els segles XIII i XIV. Mentre que les tombes, ubicades al carrer de Santa Maria i Avinguda Pompeu Fabra, es poden agrupar en quatre fases. Una primera datada entre els segles X i XI; una segona entre els segles XI i XIII; una tercera vers els segles XVII i XVIII i una darrera compresa entre el segle XIX i la primera meitat del segle XX, moment en que l'espai funerari es trasllada a la ubicació actual.</p>	08135-53	Plaça de Santa Maria, s/n		41.5499094,2.2491395	437379	4600077		08135	Montmeló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95760-5301.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95760-5302.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95760-5303.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95760-5304enterrament-dun-individu-del-s-x-trobat-al-cementiri-parroquial-de-santa-maria-de-montmelo.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada accessible	Científic/Cultural			BCIL	2024-05-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda		94\|98\|85	1754	1.4	1761	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
96142	Fons referent a Montmeló a l'Arxiu de la Corona d'Aragó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-montmelo-a-larxiu-de-la-corona-darago		X-XX		<p><span><span><span>A l’Arxiu de la Corona d’Aragó hi trobem un fons específic referent a Montmeló dins el Fons de la <em>Delegación Provincial de Hacienda</em> de Barcelona. Es tracta dels amillaraments dels anys 1852, 1861, 1929, 1942, 1945 i 1950. </span></span></span></p> <p><span><span><span>També hi ha un Í<em>ndice del Registro Fiscal Urbana</em> de l’any 1921 i un <em>Registro Fiscal de edificios y solares</em> del mateix any.</span></span></span></p>	08135-170	Arxiu de la Corona d'Aragó. C. Almogàvers, 77, 08018, Barcelona.	<p>L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA) és l’arxiu històric que conté el fons documental de les institucions de l’antiga Corona d’Aragó, a més d’altres fons històrics espanyols. L’antic Arxiu Reial de Barcelona acumula entre les seves parets més de set segles d’història.</p> <p>El rei Jaume II d’Aragó va crear el 1318 l’Arxiu Reial de Barcelona amb l’objectiu d’unificar els fons de tots els territoris de la Corona. Al principi s’hi van custodiar principalment escriptures referents al Patrimoni Reial, així com documents de govern i justícia. Durant la monarquia borbònica es va modernitzar l’edifici (1738), es va aprovar un nou reglament intern (1754) i va passar a anomenar-se Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA). Amb el canvi de nom es va iniciar la tasca d’incorporar al fons de la Corona d’Aragó els arxius d’institucions de l’Antic Règim.</p> <p>Fins l'any 1993 la seva seu va ser el Palau del Lloctinent, un edifici construït entre 1549 i 1557 com una ampliació del Palau Reial Major de Barcelona. Posteriorment la majoria de documents, així com la tasca de recerca, conservació i custòdia, es van traslladar a l’actual seu del carrer dels Almogàvers. La seu històrica es manté per a la difusió, a través de cursos i exposicions, i per a actes protocol·laris.</p>	41.5501096,2.2491932	437383	4600100		08135	Montmeló	Restringit	Bo		Legal i física	Modern	Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural			BCIN	2025-02-28 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		L'Arxiu de la Corona d'Aragó conserva la documentació dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó, València i Mallorca (segles IX-XVII) més dels arxius de diverses institucions civils i eclesiàstiques i arxius privats procedents dels territoris espanyols de la Corona d'Aragó (Aragó, les Balears, Catalunya i València), entre els segles X al XX.	94	56	3.2	1760	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95692	Església de Santa Maria	https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-2	<p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (1991). Santa Maria de Montmeló. Dins A. Pladevall (coord.). <em>Catalunya romànica</em>, vol. XVIII, (pp. 383-386). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CARRASCO, Maria Antonia; GUASCH, Manel i UMBERT, Josep (1995). <em>L’església de Santa Maria de Montmeló: 1050 anys</em>. Centre d’estudis Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CARRASCO MARTÍ, Maria Antonia (2019<em>). Redescobrim l’església de Santa Maria de Montmeló.</em> Jornades Europees del Patrimoni. Ajuntament de Montmeló i Centre d’Estudis Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CARBONELL ESTELLER, E. (1974). <em>L’art romànic a Catalunya: segle XII</em>; vol. II. Barcelona: Edicions 62.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>FERNÁNDEZ TORREGROSSA , A. (1946). <em>Breve historia de Montmeló</em>. Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>FERNÁNDEZ, A.; PIÑERO, A.; UMBERT, J. (1994). <em>Aproximació a la història de Montmeló: segles IX-X</em>. Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>FERNÁNDEZ, A.; PIÑERO, A.; UMBERT, J. (1994). <em>Aproximació a la història de Montmeló: segles X-X</em>II. Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MARTÍ BONET, J.M. (1981). <em>Catàleg monumental de l’arquebisbat de Barcelona</em>. Vallès oriental, vol. I. Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MAS, J. (1921). <em>Notes històriques del bisbat de Barcelona, XIII</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MONREAL TEJADA, L. (1948). <em>La primitiva iglesia de Montmeló y sus pintures románicas</em>. Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>UMBERT, J.; PIÑERO, A. (2000). <em>Antonio Aymar y Puig</em>. Centre d’estudis Montmeló, núm. <span>XX</span>. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>VILA i CARBASSA, Josep Maria (nn.cc<em>). Memòria de l’excavació arqueològica realitzada a l’església de Santa Maria de Montmeló (Vallès oriental</em>), juny-juliol de 1997.</span></span></span></span></p>	XI-XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'església parroquial de Santa Maria de Montmeló és d'una sola nau, de planta rectangular, capçada a tramuntana amb diferents recrescuts de la coberta, que està feta de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'església ha estat objecte d'una restauració, que n'ha eliminat l'antiga façana neoclàssica, que tenia el portal de llinda recta, un ull de bou i un capcer ondulat que cobria el carener. Actualment, hi ha un portal adovellat fet de dovelles de pedra vermella sobre el qual se situa una cornisa motllurada i, per damunt, set arcs cecs de mig punt. L'ull de bou ha estat cobert per una finestra de mig punt d'una esqueixada. La cornisa motllurada ha estat eliminada i resta inacabada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'interior de la nau és de volta de canó reforçada per arcs torals, que transmeten les càrregues a pilastres adossades, que estan coronades per senzills capitells compostos. Aquest s'uneixen a una cornisa motllurada que segueix tot el perímetre de la nau i n'interrelaciona tots els elements. L'església disposa de diverses capelles laterals i està encapçalada per un absis quadrat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Està bastida a partir de l'ampliació d'una església romànica del segle XII, de la qual se’n conserven alguns elements integrats a la nova construcció. Aquesta s'amplia enderrocant el mur nord de l'església romànica i utilitzant el mur sud per situar-hi la façana principal. El parament és de paredat arrebossat en les façanes laterals i filades de carreus a la façana principal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El temple anterior era de planta rectangular amb la façana orientada a ponent i capçada a llevant per un absis semicircular amb coberta de quart d'esfera. Aquest absis es manté en l'actual construcció, transformat en capella lateral. És fet amb varies filades de carreus sense escairar sobre un sòcol lleugerament atalussat i només disposa de dues petites obertures situades a la part baixa; s'obre a la nau, a l'interior, per mitjà d'un doble arc triomfal fet de dovelles petites, ben escairades. En el brancal esquerre de l'arc s'hi conserva un petit capitell de tipus visigòtic; segons la decoració de les dues cares visibles, es tracta d'una senzilla tija central acabada en volutes, probablement reutilitzat de l'església primigènia del segle X. En aquest absis es conserven les restes de pintura de l'època.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El campanar se situa a l'angle sud-occidental de la nau, a l'esquerra de la façana i integrat a aquesta. Està format per dos cossos superposats. El cos inferior és d'origen romànic fet amb filades regulars de pedres amb carreus cantoners. Disposa de diversos cloquers d'arc de mig punt. És cobert pel cos de les campanes del segle XVIII amb obertures de mig punt fetes de maons a plec de llibre. La coberta és del tipus piramidal.</span></span></span></span></span></p>	08135-2	Carrer de Santa Maria, núm. 1	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 945, s’esmenta l’existència del temple, dins l'acta de consagració de l'església del monestir de Sant Pere de les Puel·les, feta pel bisbe Guilarà,, que diu que vol que ben aviat tingui prevere propi. Un altre document, de l'any 991, acredita la pertinença a Sant Pere de les Puel·les. En ell es reconeixen les dotalies del cenobi, després de la destrucció de Barcelona per Almansor, l'any 985.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant molts segles, el domini de l'església comporta nombrosos enfrontaments entre el bisbe de Barcelona i l'abadessa del monestir de les Puel·les. Fins el punt de cedir el domini al Papa.</span></span></span></span></span></p>	41.5500665,2.2491905	437383	4600095		08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95692-0201.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95692-0202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95692-0203.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95692-0204.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95692-0205.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95692-0206.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós			BCIL	2024-11-18 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda		94\|98\|85	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95849	A Montmeló, carbassots	https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-montmelo-carbassots	<p>AMADES, Joan (1937). Refranys geogràfics. Dins <em>Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya</em>, vol. 47, núm. 509, p. 242.</p>	XI-XX		<p>Joan Amades (1937) documenta aquesta expressió '<em>A Montmeló, Carbassots</em>' perquè 'es té per poble de carbasses i es diu que és el carbasser del Vallès'. I afegeix que '<em>els diablots de les colles del Ball de Gitanes de Montmeló duen un carbassot penjant de la força, i quan alaben la seva colla l'anomenen dels carbassots</em>.'</p>	08135-87	Montmeló		41.5515920,2.2481002	437294	4600265		08135	Montmeló	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Altres				2024-05-16 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				61	4.3		41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95850	El ferrer de Montmeló quan té ferro no té carbó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ferrer-de-montmelo-quan-te-ferro-no-te-carbo	<p>CAROL, Roser (1978): <a href='https://pccd.dites.cat/obra/Carol%2C_Roser_%281978-2021%29%3A_Frases_fetes_dels_Pa%C3%AFsos_Catalans_%28comentats%29'><em>Frases fetes dels Països Catalans (comentats)</em></a> «Catalunya. Maresme. Arenys de Mar». Manuscrit.</p> <p>GIMENO, Isabel (1989): <a href='https://pccd.dites.cat/obra/Gimeno%2C_Isabel_%281989%29%3A_El_llibre_dels_refranys_catalans'>El llibre dels refranys catalans</a> «Refranys geogràfics», p. 202. Editorial de Vecchi.</p>	XI-XX		<p>El blog de paremiologia catalana recull 22 variants d'aquesta dita amb una dotzena de referències bibliogràfiques.</p>	08135-88	Montmeló		41.5515830,2.2480989	437294	4600264		08135	Montmeló	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Altres				2024-05-16 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				61	4.3		41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47

Estadístiques 2025

Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús