Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 95691 | Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-26 | <p><span><span><span><span lang='CA'>CARRASCO, Maria Antonia; GUASCH, Manel i UMBERT, Josep (1995). <em>L’església de Santa Maria de Montmeló: 1050 anys</em>. Centre d’estudis Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CARRASCO MARTÍ, Maria Antonia (2003). Arquitectura i arquitectes de Montmeló durant els anys 1920-1940. Dins el <em>Butlletí del Centre d’Estudis Montmeló</em>, núm. 5; pp. 75-84.</span></span></span></span></p> <p>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</p> | XX | <p><span><span>La rectoria de la parròquia de Santa Maria es troba ubicada al costat mateix de l'església, formant la plaça homònima. Es tracta d'un edifici als quatre vents, de planta rectangular que a més, consta de planta baixa i golfes. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. La planta baixa se situa sobre aixecada respecte el nivell del carrer, i separada per una línia de maons. Per la façana de llevant s'hi adossa el garatge.</span></span></p> <p><span><span>La façana principal es troba orientada a migdia. S'estructura simètricament a partir de tres eixos de verticalitat a la planta baixa i d'un a les golfes. Aquests eixos es defineixen, a la planta baixa amb la porta d'entrada, en l'eix central, i en dues finestres als costats. Les finestres són reixades i de llinda recta i la porta amb un lleuger arc rebaixat. A les golfes, en l'únic eix, hi trobem una finestra tripartida separada amb pilars de maó vist. Damunt les llindes de les obertures, hi trobem un timpà d'arc apuntat, fet de maons, delimitant unes motllures de guix escalonades. L'espai central, l'ocupa un trencadís ceràmic on predomina el color blanc i blau marí amb una creu al mig. En el timpà de la porta d'entrada, enlloc d'una creu hi trobem l'anagrama de Jesucrist (JHS). Les finestres tenen els ampits inclinats i recoberts de rajoles de color verd. A la finestra trigeminada de les golfes hi ha els mateixos timpans reproduïts damunt la llinda recta; el central, lleugerament més alt que els dels costats. A les façanes laterals hi ha quatre finestres, a cadascuna d'elles, amb les mateixes característiques que les de la façana principal, amb la llinda recta i reixades.</span></span></p> <p><span><span>Una línia de rajoles ceràmiques, delimitada per dues filades de maons, divideix horitzontalment el primer pis de les golfes, que només te obertures a les façanes principal i posterior. El parament és arrebossat i pintat de blanc, i les façanes, principal i posterior, estan coronades per un plafó rectangular rematat amb una motllura de maons.</span></span></p> <p><span><span>L'edifici té dos accessos més: un a la façana est, que dona a un pati interior que comunica amb l'església; i l'altre, a la façana posterior que comunica amb l'antic centre parroquial.</span></span></p> | 08135-1 | Carrer de Santa Maria, núm. 1 | <p><span><span><span>La seva construcció correspon a l'època de mossèn Josep Maria Martí Esteve, l'any 1924. Els plànols són obra de Ramon Casanelles, tècnic de la fàbrica Cucurny. El mestre d'obres fou Miquel Molins. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es va inaugurar i beneir el dia 13 de maig de l'any 1928.</span></span></span></p> | 41.5499177,2.2489575 | 437364 | 4600079 | 1924-28 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95691-0101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95691-0102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95691-0103.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | BCIL | 2024-08-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | José Sabadell i Mercadé, Ramon Casanelles i Miquel Molins | 98|105|106 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 95692 | Església de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-2 | <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (1991). Santa Maria de Montmeló. Dins A. Pladevall (coord.). <em>Catalunya romànica</em>, vol. XVIII, (pp. 383-386). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CARRASCO, Maria Antonia; GUASCH, Manel i UMBERT, Josep (1995). <em>L’església de Santa Maria de Montmeló: 1050 anys</em>. Centre d’estudis Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CARRASCO MARTÍ, Maria Antonia (2019<em>). Redescobrim l’església de Santa Maria de Montmeló.</em> Jornades Europees del Patrimoni. Ajuntament de Montmeló i Centre d’Estudis Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CARBONELL ESTELLER, E. (1974). <em>L’art romànic a Catalunya: segle XII</em>; vol. II. Barcelona: Edicions 62.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>FERNÁNDEZ TORREGROSSA , A. (1946). <em>Breve historia de Montmeló</em>. Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>FERNÁNDEZ, A.; PIÑERO, A.; UMBERT, J. (1994). <em>Aproximació a la història de Montmeló: segles IX-X</em>. Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>FERNÁNDEZ, A.; PIÑERO, A.; UMBERT, J. (1994). <em>Aproximació a la història de Montmeló: segles X-X</em>II. Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MARTÍ BONET, J.M. (1981). <em>Catàleg monumental de l’arquebisbat de Barcelona</em>. Vallès oriental, vol. I. Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MAS, J. (1921). <em>Notes històriques del bisbat de Barcelona, XIII</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MONREAL TEJADA, L. (1948). <em>La primitiva iglesia de Montmeló y sus pintures románicas</em>. Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>UMBERT, J.; PIÑERO, A. (2000). <em>Antonio Aymar y Puig</em>. Centre d’estudis Montmeló, núm. <span>XX</span>. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>VILA i CARBASSA, Josep Maria (nn.cc<em>). Memòria de l’excavació arqueològica realitzada a l’església de Santa Maria de Montmeló (Vallès oriental</em>), juny-juliol de 1997.</span></span></span></span></p> | XI-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'església parroquial de Santa Maria de Montmeló és d'una sola nau, de planta rectangular, capçada a tramuntana amb diferents recrescuts de la coberta, que està feta de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'església ha estat objecte d'una restauració, que n'ha eliminat l'antiga façana neoclàssica, que tenia el portal de llinda recta, un ull de bou i un capcer ondulat que cobria el carener. Actualment, hi ha un portal adovellat fet de dovelles de pedra vermella sobre el qual se situa una cornisa motllurada i, per damunt, set arcs cecs de mig punt. L'ull de bou ha estat cobert per una finestra de mig punt d'una esqueixada. La cornisa motllurada ha estat eliminada i resta inacabada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'interior de la nau és de volta de canó reforçada per arcs torals, que transmeten les càrregues a pilastres adossades, que estan coronades per senzills capitells compostos. Aquest s'uneixen a una cornisa motllurada que segueix tot el perímetre de la nau i n'interrelaciona tots els elements. L'església disposa de diverses capelles laterals i està encapçalada per un absis quadrat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Està bastida a partir de l'ampliació d'una església romànica del segle XII, de la qual se’n conserven alguns elements integrats a la nova construcció. Aquesta s'amplia enderrocant el mur nord de l'església romànica i utilitzant el mur sud per situar-hi la façana principal. El parament és de paredat arrebossat en les façanes laterals i filades de carreus a la façana principal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El temple anterior era de planta rectangular amb la façana orientada a ponent i capçada a llevant per un absis semicircular amb coberta de quart d'esfera. Aquest absis es manté en l'actual construcció, transformat en capella lateral. És fet amb varies filades de carreus sense escairar sobre un sòcol lleugerament atalussat i només disposa de dues petites obertures situades a la part baixa; s'obre a la nau, a l'interior, per mitjà d'un doble arc triomfal fet de dovelles petites, ben escairades. En el brancal esquerre de l'arc s'hi conserva un petit capitell de tipus visigòtic; segons la decoració de les dues cares visibles, es tracta d'una senzilla tija central acabada en volutes, probablement reutilitzat de l'església primigènia del segle X. En aquest absis es conserven les restes de pintura de l'època.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El campanar se situa a l'angle sud-occidental de la nau, a l'esquerra de la façana i integrat a aquesta. Està format per dos cossos superposats. El cos inferior és d'origen romànic fet amb filades regulars de pedres amb carreus cantoners. Disposa de diversos cloquers d'arc de mig punt. És cobert pel cos de les campanes del segle XVIII amb obertures de mig punt fetes de maons a plec de llibre. La coberta és del tipus piramidal.</span></span></span></span></span></p> | 08135-2 | Carrer de Santa Maria, núm. 1 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 945, s’esmenta l’existència del temple, dins l'acta de consagració de l'església del monestir de Sant Pere de les Puel·les, feta pel bisbe Guilarà,, que diu que vol que ben aviat tingui prevere propi. Un altre document, de l'any 991, acredita la pertinença a Sant Pere de les Puel·les. En ell es reconeixen les dotalies del cenobi, després de la destrucció de Barcelona per Almansor, l'any 985.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant molts segles, el domini de l'església comporta nombrosos enfrontaments entre el bisbe de Barcelona i l'abadessa del monestir de les Puel·les. Fins el punt de cedir el domini al Papa.</span></span></span></span></span></p> | 41.5500665,2.2491905 | 437383 | 4600095 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95692-0201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95692-0202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95692-0203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95692-0204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95692-0205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95692-0206.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 95693 | Campanar de l'església de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-de-lesglesia-de-santa-maria-0 | <p>AA.DD (1991). Santa Maria de Montmeló. Dins A. Pladevall (coord.). <em>Catalunya romànica</em>, vol. XVIII, (pp. 383-386). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</p> <p>CARRASCO, Maria Antonia; GUASCH, Manel i UMBERT, Josep (1995). <em>L’església de Santa Maria de Montmeló: 1050 anys</em>. Centre d’estudis Montmeló.</p> <p>CARRASCO MARTÍ, Maria Antonia (2019<em>). Redescobrim l’església de Santa Maria de Montmeló.</em> Jornades Europees del Patrimoni. Ajuntament de Montmeló i Centre d’Estudis Montmeló.</p> <p>CARBONELL ESTELLER, E. (1974). <em>L’art romànic a Catalunya: segle XII</em>; vol. II. Barcelona: Edicions 62.</p> <p>FERNÁNDEZ TORREGROSSA , A. (1946). <em>Breve historia de Montmeló</em>. Barcelona.</p> <p>FERNÁNDEZ, A.; PIÑERO, A.; UMBERT, J. (1994). <em>Aproximació a la història de Montmeló: segles IX-X</em>. Centre d’Estudis de Montmeló.</p> <p>FERNÁNDEZ, A.; PIÑERO, A.; UMBERT, J. (1994). <em>Aproximació a la història de Montmeló: segles X-X</em>II. Centre d’Estudis de Montmeló.</p> <p>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</p> <p>MARTÍ BONET, J.M. (1981). <em>Catàleg monumental de l’arquebisbat de Barcelona</em>. Vallès oriental, vol. I. Barcelona.</p> <p>MAS, J. (1921). <em>Notes històriques del bisbat de Barcelona, XIII</em>.</p> <p>MONREAL TEJADA, L. (1948). <em>La primitiva iglesia de Montmeló y sus pintures románicas</em>. Granollers.</p> <p>UMBERT, J.; PIÑERO, A. (2000). <em>Antonio Aymar y Puig</em>. Centre d’estudis Montmeló, núm. XX.</p> <p>VILA i CARBASSA, Josep Maria (nn.cc<em>). Memòria de l’excavació arqueològica realitzada a l’església de Santa Maria de Montmeló (Vallès oriental</em>), juny-juliol de 1997.</p> <p> </p> | XII-XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El campanar romànic era de base quadrada amb un sòcol cec a la part inferior, un primer nivell on estaven situades les campanes i una finestra a cada costat. Des de l'exterior es poden veure dues de les finestres (les dels costats sud i oest). Les dues finestres restants es poden veure des de l'interior de l'escala d'accés a la torre-campanar, així com la coberta piramidal o capitell que coronava l'antic campanar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'últim cos es va afegir durant les remodelacions del segle XVIII. Segueix la mateixa estructura que el medieval. Es van obrir noves finestres de mig punt, dues per costat, allargades. Les dels costats nord i sud estan obertes i són dobles, les dels altres costats es van tapiar. També es va cobrir amb una coberta piramidal i, en els angles, s'hi van fer merlets de maó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Amb les reformes dels anys 60 del segle passat es va suprimir l'accés des del cor, ja que es va desmuntar per deixar lliure l'absis romànic. Tampoc es conserva un accés que hi havia des de la rectoria.</span></span></span></span></span></p> | 08135-3 | Carrer de Santa Maria, núm. 1 | <p>Es construeix a finals del segle XI o principis del XII en substitució del campanar de cadireta. En aquest moment es quan també es construeix l'àbsis.</p> | 41.5499676,2.2491171 | 437377 | 4600084 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95693-0301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95693-0302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95693-0303.jpg | Legal | Romànic|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 92|99|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 95694 | Capella del Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-sant-crist-3 | <p><span><span><span><span lang='CA'>GARCIA-PEY, Enric; SALVADOR CORROS, Montserrat (2005). <em>Montmeló. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GUASCH, Manel i UMBERT, Josep (2008). Montmeló, 115 anys d’imatges. Centre d’estudis Montmeló.</span></span></span></span></p> <p>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</p> <p>MAS, J. (1921). <em>Notes històriques del bisbat de Barcelona, XIII</em>.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PIÑERO, Àngel i UMBERT, Josep (2009). <em>Aproximació a la història de Montmeló: segles IX-X</em>. Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capella situada al carrer del Sant Crist de la Grua, enfront mateix de l'Hostal de la Grua. Es tracta d'una petita construcció de planta quadrangular adossada per la part posterior a l'edifici d'habitatges del carrer.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. A nivell compositiu, presenta una decoració neoclàssica amb un capcer triangular, amb motllura esglaonada, que es recolza sobre sengles capitells motllurats, suportats per pilastres als angles de la façana. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La porta d'accés és d'arc de punt rodó amb porta de ferro i vidre amb la inscripció 'A de S C / año 1883'. Està flanquejada per dues pilastres de fust llis recolzades sobre bases trapezoïdals i coronades per un capitell amb motius decoratius florals, sobre el qual arrenca un guardapols en forma de frontó que uneix ambdues pilastres. A sobre hi ha una placa amb la següent inscripció: 'CAPILLA DEL SANTO CRISTO DE LA GRUA: REEDIFICADA EN EL AÑO MDCCCLXXXIII. REZANDO UN CREDO SE GANAN 48 DIAS DE PERDÓN'.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La volta de l'interior és rebaixada i el paviment és de rajols blancs i negres. Al fons, hi ha un altar amb la imatge d'un Sant Crist.</span></span></span></span></span></p> | 08135-4 | Carrer del Sant Crist, núm. 55-57 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La notícia més antiga la proporciona mossèn Mas (1921) quan parla d'una consueta de l'any 1671 feta pel rector Perejoan. S’hi deixa constància de que el rector té l'obligació de fer tres dies de processons, una de les quals ha de ser dedicada al Sant Crist del davant de la Grua, per ésser dita capella parròquia de Montmeló.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També surt dibuixada en el plànol de l'any 1747 que es troba a l'arxiu municipal de Sant Pere de les Puel·les.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En el Nomenclàtor de la província de Barcelona de l'any 1860 hi consta 'San Cristo' classificada com <em>capilla i ermita</em>.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>S’edifica l'any 1883 per substituir l'antiga capella datada pels volts de l'any 1671 i situada uns metres enllà de l'actual emplaçament. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'actual capella correspon a una reconstrucció de l'any 1959. Antigament queda lleugerament allunyada de la població, i estava orientada seguint la direcció del carrer, amb la façana mirant cap a Mollet (al sud-oest).</span></span></span></span></span></p> | 41.5490749,2.2417159 | 436759 | 4599990 | 1883 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95694-0401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95694-0402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95694-0403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95694-0404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95694-dsc8252.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós/Cultural | BCIL | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Es diu que a l'any 1409 Sant Vicenç Ferrer va passar per la Grua i va deixar una imatge de Sant Crist, en el lloc on anys més tard es construiria la capella. També es diu que la capella es construeix pel miracle que fa Sant Vicenç Ferrer a l'Hostal. | 99|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||
| 95696 | Cal Carreter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carreter-2 | <p><span><span><span><span lang='CA'>CANTARELL, Ignasi. (1992). Cal Carreter, una masia al mig del poble. Dins <em>El Mirall de Montmeló</em>, núm. 6, abril de 1992, pp. 27-29.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Cal Carreter és una masia de planta basilical que es troba al carrer Major, envoltada de la trama urbana. És a dir, en el que havia estat el Camí Ral, la principal via de comunicació de Montmeló. La característica principal de les plantes basilicals com aquesta és que el cos central és més alt que els dos laterals. La coberta és de teules àrabs, però en el cos central és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia; mentre que la coberta dels cossos laterals és a una vessant. Consta de planta baixa, pis i golfes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A nivell compositiu, la façana s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa trobem el portal d'accés, a l'eix central, una finestra al lateral esquerre i una porta de serveis a l'eix dret. En la planta, pis hi ha un balcó amb barana de ferro a sobre del portal i dues finestres als laterals. A les golfes, s'obre una altra finestra. Totes les finestres, a excepció de la dreta del primer pis, són de llinda recta i el portal d'arc rebaixat. Els murs són de paredat i estan arrebossats sense pintar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l'interior, es conserva la distribució característica d'aquestes masies amb les modificacions i canvis d'usos propis de cada època: a la planta baixa la cuina, el celler, l'estable i l'escala d'accés a la planta pis, on hi ha la sala i les estances laterals. Les golfes, que servien per emmagatzemar aliments, ara són una altra estança.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Davant la casa hi ha un barri tancat mitjançant un mur d'obra i una gran porta metàl·lica de recent construcció.</span></span></span></span></span></p> | 08135-6 | Carrer Major, núm. 48 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La primera referència documental que es coneix d'aquesta casa és de l'any 1776, quan Salvador Tussell, nom amb el que era coneguda la masia, ven nou quartans a Jaume Torrents. També quan aquest Jaume Torrents llega la casa al seu fill Josep. Més tard, aquest ven un tros a Miquel Riera i li concedeix el permís per edificar un o dos cossos a tramuntana, vora el Camí Ral.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En el repartiment de l'any 1803 hi consta el que han de pagar els '<em>individuos i les terres</em>' per '<em>la casa Tosell posehida por Mariano</em>'. També surt en el '<em>Reparto por menor a la Contribució general de la parròquia i terme de Montmeló per l'any 1817</em>' en el qual hi ha registrat el que ha de pagar cada casa per la producció.</span></span></span></span></span></p> | 41.5508300,2.2460200 | 437120 | 4600182 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95696-0601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95696-0602.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-08-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 95697 | Can Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puig-14 | <p><span><span><span><span lang='CA'>GARCIA-PEY, Enric; SALVADOR CORROS, Montserrat (2005). <em>Montmeló. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Can Puig és una masia situada a la via principal de la població, l'antic Camí Ral, que en aquest tram pren el nom del Sant Crist de la Grua, per la capella que hi ha a prop. Es tracta de la característica masia de planta basilical. És a dir, de planta rectangular i tres cossos, on el cos central és més alt que els laterals. Aquest té la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia, mentre que els cossos laterals tenen la coberta a un vessant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Consta de planta baixa, pis i golfes. L'accés principal s'efectua per un portal d'arc rebaixat fet de maons. Un segon portal se situa en un annex de planta baixa, amb terrassa superior que s'adossa a la crugia de ponent, amb unes escales que permeten accedir a la terrassa des del pati. La resta d'obertures són de llinda recta, sense decoració, a excepció de la finestra de la sala que té un ampit rectilini. A la façana nord, hi ha tres finestres més amb les mateixes característiques.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El parament està completament arrebossat i pintat de color ataronjat. La construcció se situa dins un barri tancat envoltat d'edificis contemporanis i adossat per la part posterior a un bloc de pisos de recent construcció.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El barri té l'accés des del carrer Monturiol.</span></span></span></span></span></p> | 08135-7 | Carrer del Sant Crist / cantonada amb el Passatge Monturiol | <p>La primera notícia documental és al cadastre de l'any 1803, on hi consta una 'casa Puig posehida y abitada por Joseph Puig y Carrenca', com de 2a categoria. També surt una casa de Joseph Puig en el 'Reparto por menor a la Contribució general de la parroquia i terme de Monmeló per lany 1817', en el qual hi ha registrat el que ha de pagar cada casa per la producció.</p> | 41.5492505,2.2411492 | 436712 | 4600010 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95697-0701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95697-0702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95697-0703.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-08-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Es tracta d'una construcció del segle XVIII amb reformes i afegits d'èpoques posteriors. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 95698 | Can Butjosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-butjosa | <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Masia situada enmig de camps de conreu, al peu del Camí de Parets o de Montmeló, segons des d'on es parli (Parets del Vallès o Montmeló), tot i que l'AP7 hi passa molt a prop. Es tracta d'una masia de tipus basilical. És a dir, de tres cossos, amb el central més elevat que els laterals. La coberta del cos central és a dues aigües i té un carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Els cossos laterals són d'un únic aiguavés. El cos central consta de planta baixa, pis i golfes; mentre que els laterals consten només de planta baixa i pis. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. En l'eix central, a la planta baixa, hi trobem el portal d'entrada, un balcó a la planta pis, amb barana de ferro, i una finestra a les golfes. El portal és d'arc escarser i les dues finestres de llinda recta. En els eixos laterals, hi trobem una finestra a la planta baixa i en el pis, també, de llinda recta. Totes les obertures tenen un emmarcament amb brancals, ampits i llindes de pedra granítica ben treballada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Destaca un rellotge de sol situal al primer pis, a mà dreta de la balconada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Adossat al cos de ponent, hi havia les porqueres que encara es conserven. Formant un angle de 90 graus, s'ha aixecat un altre cos que consta de planta baixa i pis. L'interior de la planta baixa conserva l'estructura original, amb la cuina i la llar de foc al cos esquerre i el celler al fons.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es conserva en gran part, l'era de pedra situada al davant de la casa, el pou i una pica.</span></span></span></span></span></p> | 08135-8 | Camí de Parets, núm. 63 | <p>El primer document escrit del que se'n té referència és de l'any 1699. Es tracta de l'escriptura de la compra de la parcel·la on s'aixeca la casa.</p> <p>L'any 1850 Bartomeu Butjosa compra la finca i la família n'ha estat la propietària fins recentment, amb la mort del darrer descendent de la família.</p> | 41.5557539,2.2427287 | 436850 | 4600730 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95698-0801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95698-0802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95698-0803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95698-0804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95698-0805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95698-0806.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-08-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Abans pertanyia al terme municipal de Parets del Vallès. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 95699 | Mas La Moreneta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-la-moreneta | <p><span><span><span><span lang='CA'>CARRASCO MARTÍ, Maria Antonia (2003). Arquitectura i arquitectes de Montmeló durant els anys 1920-1940. Dins <em>el Butlletí del Centre d’Estudis Montmeló</em>, núm. 5; pp. 75-84.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>COL·LEGI OFICIAL D’ARQUITECTES DE CATALUNYA i BALEARS (1947). Casa de campo en Montmeló. Dins <em>Cuadernos de arquitectura</em>, núm. 7, pp. 30-35. Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>RÀFOLS, J.F. (1951). <em>Diccionario biográfico de artistes de Cataluña</em>. Editorial Milla: Barcelona.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Casa aïllada als quatre vents de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a quatre aigües, amb ràfec. A la façana de ponent se li adossa un porxo, que va des de la façana de migdia fins la septentrional. La coberta és de terrat pla i actua de terrassa del primer pis. La barana protectora és d'obra, amb maons, de decoració calada. Té tres arcades de mig punt al costat llarg i una a cada costat curt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana principal, orientada migdia, s’estructura a partir de diversos eixos de verticalitat, mantenint la simetria a la part central. A la planta baixa hi trobem, en l'eix central, la porta d'entrada, amb els brancals i la llinda de pedra granítica treballada. La llinda és recta i els brancals es troben disposats de forma dentada. En aquesta mateixa planta hi trobem tres finestres amb reixa de ferro forjat, totes de llinda recta, i una porta secundària que donava a l'antic celler de la casa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la planta pis, damunt l'entrada, hi trobem un balcó amb llosana de pedra i barana de ferro forjat. A cada costat del balcó, es troben dues finestres més amb els ampits de pedra. Totes de llinda recta. També són de llinda recta les finestres que es veuen als extrem; la de damunt del celler i una altra de més gran que està situada a l'angle sud-est. Entre la finestra situada damunt el celler i la del costat dret del balcó hi ha un rellotge de sol.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Destaca una galeria de nou obertures de punt rodó a la segona planta. Comparteixen un ampit de pedra continu. A cada extrem hi trobem dues petites obertures de llinda recta i ampit de pedra. L'estructura de les finestres de les altres façanes és igual a les descrites de la façana principal. Hi ha tres obertures per planta a la façana de llevant, tres finestres a la segona planta de la façana de ponent i l'accés a la terrassa. On es troba una diferència més notable és a la façana nord, on hi ha una segona entrada i una obertura més alta, damunt la qual hi ha una corriola, a l'eix central, que comunicava amb l'antiga biblioteca de la casa, però que tindria una funció més ornamental que funcional, imitant l'arquitectura ruralista de les masies catalanes. El parament de les quatre façanes és arrebossat llis i pintat de color terrós clar, amb un sòcol de pedra granítica de tres filades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tot i convertir-se en oficines del Circuit de Barcelona-Catalunya, l'interior s'ha mantingut el màxim fidel possible amb els elements constructius originals, com ara l'encavallada de la coberta, els sòls o la conservació de les llars de foc. L'escala d'accés a la planta pis s'ha refet seguint un testimoni que es va conservar de l'original; la resta s'havia perdut durant el període que la casa va quedar abandonada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l'article del Col·legi d'Arquitectes (1947) es publica la distribució dels espais de cada planta i els seus usos.</span></span></span></span></span></p> | 08135-9 | Carrer del Mas Moreneta, s/n | <p>Construcció de l'any 1945 promocionada pel senyor Gambús, però que l'any 1977 va quedar abandonada, patint des de llavors desperfectes a causa de la manca de manteniment i l'ocupació esporàdica. Fins que es projecta el Circuit de Barcelona-Catalunya i s'addquireix per establir-hi les oficines. La seva rehabilitaciió s'inicia l'any 1994 mantenint els elements originals al màxim.</p> <p>La imatge de la Mare de Déu de Montserrat que estava a la capella de la casa es va traslladar a l'església parroquial de Santa Maria.</p> | 41.5684046,2.2585145 | 438178 | 4602123 | 1945 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95699-0902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95699-0903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95699-0904.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | BCIL | 2024-08-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Maria Segarra i Solsona | L'antiga capella és un petit espai que ara es troba darrera el taulell de recepció de la planta baixa. Es tanca amb unes portes de fusta amb persiana de llibret i conserva les pintures originals de Vila Arrufat. La porta original no es conserva, com tampoc l'altar.La piscina de la casa es troba a la part nord, però actualment està tapada amb terra i al damunt s'hi ha aixecat el Cristal Palace, un edifici de vidre sostingut, de manera que la piscina està intacta per si algun dia es vol recuperar. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||
| 95700 | Xemeneies Cucurny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneies-cucurny | <p>AJUNTAMENT DE MONTMELÓ (2020). <em>Redescobrim l'antiga fàbrica Cucurny de Montmeló</em>. Museu Municipal de Montmeló: Jornades Euroees de Patrimoni.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CANTARELL, Ignasi. (1993). La Cucurny. Dins <em>El Mirall de Montmeló</em>, núm. 13, desembre de 1993.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SALVADOR i GIMÉNEZ, Joan (1997). Albert Peiró Llinares. Dins <em>Butlletí del Centre d’Estudis Montmeló,</em> núm. 2, pp. 12 i 13.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Forn de cocció de l'antiga fàbrica Cucurny, sobre basament de planta quadrada amb dues obertures laterals en forma d'arc de mig punt fets de maons posats a llibret. Damunt del basament, s'aixequen les xemeneies cilíndriques, de secció circular. A mitja alçada, hi ha dues obertures en forma d'arc rebaixat que servien per controlar des de l'exterior el procés de cocció.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les xemeneies estan reforçades per anelles de ferro, la de la dreta ja en tenia dues d'antic en el coronament. El parament està fet de maons posats a trencajunt i tires de ferro per reforçar l'estructura.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Originàriament els forns estaven situats a l'interior d'una nau anomenada 'Quadra gran', fins que l'any 1993 va caure.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al peu hi ha una placa de ferro <em>Corten</em> amb la següent inscripció: <em>'EN RECORD I HOMENATGE A LA FÀBRICA CUCURNY, MOTOR ESSENCIAL EN EL DESENVOLUPAMENT SOCIAL I ECONÒMIC DEL MUNICIPI'</em>. Instal·lada per l'Ajuntament de Montmeló l'any 1980.</span></span></span></span></span></p> | 08135-10 | Plaça de la Constitució, s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'empresa Cucurny es funda l'any 1840 a l'Hospitalet de Llobregat. L'any 1915 s'instal·la a Montmeló buscant més espai i una bona comunicació viària amb la resta d'Europa. Es converteix en la primera fàbrica de l'Estat espanyol de materials refractaris i gres. Però tenia un catàleg de productes molt variat: tubs de semigres, ampolles per a licors, recipients per a la indústria química, columnes, impostes i altres elements arquitectònics per a la construcció.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 1980 tanca la fàbrica i es ven el patrimoni. S'urbanitza la parcel·la on s'aixecava tot preservant una nau anomenada 'Quadra gran', dins la qual hi havien les actuals xemeneies. L'any 1993 s'esfondra mentre l'estaven restaurant.</span></span></span></span></span></p> | 41.5488960,2.2465847 | 437165 | 4599967 | 1915 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95700-1002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95700-1003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95700-1004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95700-1005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95700-1006.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | BCIL | 2024-08-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Un codi QR indica que aquest bé cultural forma part de la ruta 'L'estiueig de carmanyola' ideada i desenvolupada pel Museu Municipal de Montmeló. Es tracta d'una passejada cultural pels carrers del poble que parla del ric patrimoni modernista i noucentista de la població.El nom de la ruta recorda que des de finals del segle XIX, Montmeló va ser una de les destinacions més populars per anar a passar les llargues temporades d'estiu. La seva situació, propera a Barcelona, l'existència de l'estació del ferrocarril, els seus paratges naturals i el clima, van propiciar que estiuejants de diferents classes socials triessin el municipi com a destinació.Aquesta proximitat va permetre, amb el temps, que moltes famílies d'estiuejants s'establissin al poble durant el període estival i anessin a treballar cada dia a la ciutat, tornant al vespre. Per això els habitants de Montmeló anomenaven a aquestes famílies 'estiuejants de carmanyola'. | 98 | 47 | 1.3 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||
| 95701 | Cal Nen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nen-1 | <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XVI-XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Cal Nen és una antiga casa de dos cossos, entre mitgeres, situada a la via principal del municipi, l'antic Camí Ral, que pren el nom de carrer Major.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Però l'element més destacat d'aquesta casa és la finestra gòtica de la planta pis. És de doble arc lobulat amb l'interior dels lòbuls decorats. Es recolza sobre impostes amb motius vegetals.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També es conserven alguns elements arquitectònics singulars, com són el ràfec de triple imbricació o una finestra senzilla amb ampit motllurat.</span></span></span></span></span></p> | 08135-11 | Carrer Major, núm. 7 | <p>Tot i que no es conserva documentació relacionada amb la construcció d'aquesta casa, sí que es tenen referències de que el Cami Ral es comença a urbanitzar a partir del segle XVI, data que concorda estilísticament amb la finestra conservada.</p> | 41.5512698,2.2480452 | 437289 | 4600229 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95701-1101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95701-1102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95701-1103.jpg | Legal | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2024-08-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | La finestra s'ha transformat en un balcó amb barana de ferro. | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 95703 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-20 | <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Edifici construït per acollir les dependències municipals. Fa cantonada i està compost per dos cossos perpendiculars coberts a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana, i un volum central fent xamfrà, més alt que els cossos laterals, també amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa i pis.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al cos central, se situa el portal d'entrada, d'arc de mig punt separat de la planta pis per una motllura horitzontal, sobre la qual s'hi obre un finestral protegit amb una barana de ferro forjat. A sota, hi trobem l'escut municipal. Al damunt hi ha una gran obertura d'arc apuntat motllurat i a sobre un rellotge de carilló i una campana que corona el capcer. Un petit corredor dona accés a l'entrada. A les parets laterals hi trobem una representació de l'església i la rectoria, en un costat, i els tres turons, en l'altre. En el sostre hi ha la representació de l'antic escut.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els dos cossos laterals són pràcticament iguals. S'estructuren a partir de cinc eixos de verticalitat definits per sengles obertures a cada planta. Les obertures son d'arc rebaixat a la planta baixa amb les impostes motllurades, i de llinda recta, amb ampit motllurat a la planta pis. El parament és estucat imitant els carreus, amb un sòcol de pedra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l'interior, l'antic pati ha estat cobert, quedant com una terrassa a nivell del primer pis. També s'hi han afegit dependències pel costat septentrional.</span></span></span></span></span></p> | 08135-13 | Plaça de la Vila, núm. 1 | <p>Anteriorment a la construcció d'aquest edifici, l'Ajuntament estava al principi del carrer Major, on hi ha els habitatges del Banc de Sabadell. Però l'any 1914 el consistori adquireix aquests terrenys per instal·lar-hi l'Ajuntament.</p> <p>L'obra del nou edifici, projectat per Eusebi Bona i Puig, s'inicia l'any 1919 i no conclou fins l'any 1927. Els cossos laterals originàriament eren l'escola, amb segregació de sexes, mentre que el cos central estaria destinat a les oficines municipals. Actualment tot l'edifici està destinat als diferents serveis de l'Ajuntament.</p> | 41.5517456,2.2479674 | 437283 | 4600283 | 1919 - 1927 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95703-1301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95703-1302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95703-1303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95703-1304.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BCIL | 2024-08-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Eusebi Bona i Puig | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 95704 | Can Caballé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-caballe-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'>GARCIA-PEY, Enric; SALVADOR CORROS, Montserrat (2005). <em>Montmeló. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011).<em> Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló. </em>Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Torre senyorial als quatre vents, tot i que està envoltada per grans blocs de pisos, almenys per tres dels seus quatre costats. És una construcció dels anys 20 del segle passat i es caracteritza per les seves dues torres a banda i banda. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia, acabada en ràfec sostingut per bigues de fusta. El sota ràfec està recobert de fusta. Les teules del carener i les arestes són de ceràmica vidrada de color verd.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les dues torres consten de tres pisos, amb lleugeres diferències entre elles. La torre de la cantonada sud-est és de planta quadrada i la de la cantonada nord, de planta rectangular. Estan formades per dos cossos separats per la línia de sanefa de color verd i blanc sobre el qual se situa un cos amb finestres en totes les cares, cobert amb teulada a quatre vessants, amb les arestes de ceràmica verda. A la torre sud-est, aquest cos està suportat per mènsules esglaonades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La composició de la façana de migdia s'estructura a partir de cinc eixos de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa s'obren quatre finestres a més de la porta d'accés. A la planta pis s’obren quatre finestres i un balcó, amb barana de ferro. Una sanefa de petites rajoles verdes i blanques, disposades en escacat separa la planta baixa del pis. Les obertures, distribuïdes regularment, són de llinda recta, les de la planta pis amb guardapols fet amb les mateixes rajoles verdes i blanques, motiu que es torna a repetir sota el ràfec de la teulada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El parament és llis i arrebossat, pintat de color terrós.</span></span></span></span></span></p> | 08135-14 | Plaça de Joan Miró, s/n | <p>L'any 1984, l'Ajuntament de Montmeló la compra i l'any 1997 es rehabilita per allotjar el Museu Municipal. En aquesta rehabilitació, dirigida pels arquitectes Juan Domingo Amores i Gerardo Gaona, es manté l'exterior de l'edifici.</p> | 41.5524208,2.2497437 | 437432 | 4600356 | 1920 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95704-1401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95704-1402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95704-1403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95704-1404.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIL | 2024-08-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Can Caballé també es coneix com a Ca l'Advocada, antic nom de Can Dotras del carrer de Vic, número 5, ja que a l'Ernesta Raüll, mare del propietari de la casa, Cèsar Caballé, se l'anomenava així.Actualment acull el Museu Municipal de Montmeló. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||
| 95708 | Can Dotras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-dotras | <p><span><span><span><span lang='CA'>GARCIA-PEY, Enric; SALVADOR CORROS, Montserrat (2005). <em>Montmeló. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Can Dotras és un edifici aïllat, situat als quatre vents, amb tipologia de casa jardí. És de planta rectangular i consta d'un volum principal, de planta quadrada, format per planta baixa i dos pisos, amb una torre-mirador, de planta rectangular, a sobre. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. La façana s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat i separades horitzontalment per una petita cornisa. Les de la planta baixa són d'arc de mig punt, unides per la imposta. A la primera planta són de llinda recta i també estan emmarcades. Per últim, a la segona planta són d'arc de mig punt, més estretes i unides entre si a l'alçada de les impostes. La façana es completa amb una cornisa motllurada i motllures a imitació de columnes a les cantonades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al costat de ponent se li adossa un volum porxat amb arcs de mig punt, de planta baixa amb terrassa superior delimitada per una balustrada d'obra i dues torres que no superen l'alçada del cos principal. Són de planta rectangular i de coberta composta. L'edifici se situa dins un pati enjardinat i delimitat per una tanca d'obra i una reixa de ferro forjat.</span></span></span></span></span></p> | 08135-15 | Carrer de Vic, núm. 5 | <p>Coneguda originàriament per Ca l'Advocada, ja que hi vivia l'Ernesta Raüll de Verdier, casada amb l'advocat Francesc de Paula Caballer. Possiblement prengués ella el protagonisme per tractar-se d'una de les persones més riques de la població durant el segle XIX.</p> <p>El nom de Can Dotras és posterior, quan el propietari fou el músic i compositor Joan Dotras Vila. </p> <p>Durant els primers anys del franquisme la planta baixa fou el local social de la Falange.</p> <p>L'any 1999, l'Ajuntament inicia les obres de rehabilitació de l'edifici per convertir-lo en un geriàtric, a través d'una escola-taller.</p> | 41.5522574,2.2482169 | 437305 | 4600339 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95708-1501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95708-1502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95708-1503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95708-1504.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BCIL | 2024-08-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 102|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 95709 | La Torreta (Can Campanyà) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torreta-can-campanya | <p><span><span><span><span lang='CA'>AYMAR y PUIG, Antonio (1892). <em>Parròquia de Montmeló: algunes noticies</em>. Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CARRASCO, M. A.; CANTARELL, Ignasi (1997). La Torreta. Dins el <em>Butlletí del Centre d’estudis Montmeló</em>, núm. 2, pp. 14-20.ç</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CARRASCO MARTÍ, Maria Antonia (2003). Arquitectura i arquitectes de Montmeló durant els anys 1920-1940. Dins <em>el Butlletí del Centre d’Estudis Montmeló</em>, núm. 5; pp. 75-84.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GARCIA-PEY, Enric; SALVADOR CORROS, Montserrat (2005). <em>Montmeló. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Edifici aïllat, als quatre vents, de dos volums que formen un angle recte amb una torre mirador a sobre. És una construcció de finals del segle XIX, amb elements d'estil modernista. Està envoltat de jardí i actualment acull un centre cultural. L'illa en la qual se situa, és un complex esportiu i cultural. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Consta de semisoterrani, planta baixa i dos pisos. La coberta és composta i dibuixa motius geomètrics per la combinació de teules de colors verd, marró i negre. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El parament està arrebossat i pintat amb una tonalitat rosada que contrasta amb el blanc de les motllures i els esgrafiats. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana principal s’estructura a partir de tres eixos simètrics definits per les obertures. A la planta baixa, destaca l’entrada principal en l’eix central. Està protegida per una marquesina de vidre suportada per una estructura de ferro. S'hi accedeix per mitjà d'una escalinata delimitada per dos murs amb decoració de trencadís a sobre i barana de ferro forjat. Als costats, hi ha dues finestres amb reixa de ferro i esgrafiats. A la planta pis, hi ha una finestra en cadascun dels tres eixos. Totes les obertures són de llinda recta i estan emmarcades amb un esgrafiat rectilini. Una franja, també esgrafiada, se situa sota el ràfec, que està suportat per mènsules esglaonades als extrems. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Un segon portal se situa a la façana sud, també de llinda recta i al qual s'hi accedeix també per una escalinata d'obra. De la façana de llevant, hi sobresurt un cos porxat amb terrassa a sobre protegida per una balustrada d'obra. Del centre de l'edifici, hi sobresurt una torre-mirador, de planta rectangular, i coberta a quatre vessants amb el mateix recurs decoratiu de combinació de teules vidriades, de colors verd, marró i negre. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Situada uns metres a l'est hi ha una torre-dipòsit de secció troncocònica formada per quatre cossos superposats, separats per una motllura horitzontal. Els dos primers corresponen a la planta baixa i primer pis i disposen de quatre finestres d'arc apuntat amb emmarcament motllurat. Sobre aquests dos cossos s'hi situa un cos menys alt on s'obren un seguit de petites obertures d'arc apuntat. A sobre, i separat per una cornisa motllurada, hi ha el dipòsit, que està rematat per una cúpula revestida de rajoles ceràmiques. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La masoveria és un edifici aïllat de planta poligonal, ubicat a l’entrada de la finca, en el sector septentrional. Consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a quatre aigües. Les façanes estan arrebossades i pintades de color ocre que contrasta amb el blanc de les motllures de les obertures. Se li adossa el mur del jardí. Té dos accessos, el primer des del carrer i l’altre des del jardí, ja a l’interior de la finca. La coberta és suportada per un seguit de mènsules d'obra, entre les quals s'obren forats de ventilació en forma de creu grega.</span></span></span></span></span></p> | 08135-16 | Carrer de Folch i Torras, s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La primera notícia documental que podria fer referencia a la torre data de l'any 1892. Antoni Aymar Puig (1892) diu que '<em>varias casas y quintas, contándose entre éstas la emplazada en una cima del collado, próxima á la iglesia parroquial i contiguo al cauce de la riera i del Congost, desde la cual se disfruta de hermosas vistas</em>'.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La finca actual, abans de l'any 1911, eren dos terrenys separats propietat de Dolores Soler Ortells i Elisa Amat Nunell, de Barcelona respectivament. Francisco Serra Bas, de Llinars del Vallès, adquireix les dues finques i les unifica. El 25 de juliol de 1920, Josep Campanya i Ros compra la propietat que constava d'una casa-torre, d'un molí de vent i d'un terreny on hi havia jardí, hort i vinya. El cost de la finca va ser de 32.250 pessetes. A l'any següent el nou propietari encarrega a l'arquitecte Josep Vilaseca el projecte de reforma i ampliació de l'edifici. Dos anys més tard l’arquitecte Antoni Bartra projecta la masoveria. L'any 1933, el senyor Campanya sol·licita el permís d'obres a l'Ajuntament per construir la tribuna de la planta baixa de la façana sud. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Ajuntament l’adquireix l'any 1995, i dos anys més tard es rehabilita. Actualment és el centre cultural de Montmeló.</span></span></span></span></span></p> | 41.5495777,2.2506577 | 437506 | 4600040 | 1921-23 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95709-1601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95709-1602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95709-1603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95709-1604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95709-1605.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95709-1606.jpg | Legal | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Cultural | BCIL | 2024-08-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Vilaseca i Rivera i Antoni Bartra i Boada | També es coneix amb el nom de Can Campanyà.Hi ha notícia que un veí de Montmeló va trobar un crani humà en el marge de la finca amb al carrer Santiago Rusiñol, i el donà al senyor lgnasi Cantarell, qui va informar-ne al Museu Municipal de Montmeló. | 105|106|98 | 46 | 1.2 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||
| 95710 | Can Gil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gil-1 | <p><span><span><span><span lang='CA'>CARRASCO MARTI, Maria Antonia (1998). Can Gil: un exemple d’arquitectura del segle XIX a Montmeló, el camí cap el modernisme. Dins el <em>Butlletí del Centre d’Estudis Montmeló</em>, núm. 3.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SUBIAS PUJADAS, M.P. (1989). <em>Pujol i Bausis, centre productor de ceràmica arquitectònica a Esplugues de Llobregat.</em> Ajuntament d’Esplugues.</span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Can Gil, també conegut com el Cafè de baix, se situa al carrer Major, antic Camí Ral i principal via de comunicació del municipi.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es tracta d'un edifici entre mitgeres de planta rectangular. Consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, que està acabada en un ràfec, sostingut per bigues recolzades en mènsules de pedra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana s'estructura a partir de set eixos de verticalitat a la planta baixa i tres a la planta pis. A la planta baixa, s'hi han fet noves obertures per adaptar-lo als nous usos. En aquesta planta també hi ha dos establiments comercials, a més de dos habitatges a la planta pis.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana de l'edifici es caracteritza per estar totalment esgrafiada, imitant carreus regulars, sobre un sòcol llis, trencat per les obertures i per una franja horitzontal que separa la planta baixa de la planta pis. Totes les obertures són de llinda recta, amb guardapols motllurat. A la planta baixa hi ha dos portals per accedir als comerços i dos pels habitatges. També hi ha dues finestres amb reixa de ferro. Les tres finestres de la planta pis tenen un balcó corregut, suportat per mènsules de doble perfil corbat i protegit per una barana de ferro forjat. Sota el ràfec, s'hi obren tres forats de ventilació que tenen al mig una motllura en forma de fulla de trèvol.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>De l'interior, hi destaquen les rajoles modernistes que es conserven a les parets dels fogons de la cuina, decorades amb motius florals i geomètrics de colors ocres, marrons i blaus sobre fons blanc. Van ser fabricades a la industria ceràmica Pujol i Bausis d'Esplugues de Llobregat.</span></span></span></span></span></p> | 08135-17 | Carrer Major, núm. 34-36 | <p>Can Gil era un cafè-fonda on s'hi feia teatre i ball. Però abans havia estat el Cafè de baix, en contraposició a l'altre cafè que hi havia al carrer Major, per separar-se ideològicament, ja que en un s'hi reunia la gent de dretes i en l'altre la d'esquerres.</p> <p>Quan l'any 1925 els propietaris deixen el negoci, un grup de clients decideix fundar una societat recreativa.</p> | 41.5510792,2.2469281 | 437196 | 4600209 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95710-1701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95710-1702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95710-1703.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2024-08-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Es tracta d'una construcció del segle XIX d'estil historicista. | 116|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 95711 | Masia Castellcanigó del Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-castellcanigo-del-valles | <p><span><span><span><span lang='CA'>CARRASCO MARTI, Maria Antonia (2000). Un passeig per l’arquitectura de Montmeló. Barri El Casino. Dins el <em>Butlletí del Centre d’Estudis Montmeló</em>, núm. 4, pp. 66-69.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Edifici d’estil modernista ubicat a la cantonada entre el carrer de Salvador Espriu i de l'Onze de setembre. És de planta irregular formada per dos volums, bastits l'any 1920 sobre un antic mas datat al segle XVII. Actualment fa mitgera amb torres unifamiliars adossades a la façana de ponent i també té un cos adossat a llevant. Sobretot, aquest darrer cos en desvirtua el plantejament visual de l'arquitectura original, que li donava a la construcció una preponderància visual des dels quatre costats.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El volum principal és de planta rectangular, al qual se li adossa un segon volum de planta irregular amb una torre, de planta quadrada, que sobresurt de la façana de tramuntana. Del volum rectangular destaca el coronament de les façanes amb merlets esglaonats decorats amb una combinació de rajoles blanques i blaves. Aquesta decoració de colors és recurrent en tot l'edifici.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la façana posterior, s'hi obre una galeria definida per pilars de maons de secció quadrada. El volum de l'extrem oriental també està coronat per un emmerletat esglaonat decorat amb una sanefa ceràmica entre dues franges motllurades de color ocre. Allà s'hi situa la torre, que s'adossa a tramuntana. És de planta rectangular i consta de semisoterrani, planta baixa i dos pisos. L'entrada està situada al xamfrà. És de llinda recta i s'hi accedeix per una escala protegida per una barana, de perfil esglaonat, decorada amb rajoles en escacat. Està emmarcada per un arc de maons a plec de llibre amb el nom de l'edifici, 'Masia Castell Canigó del Vallès'. L'espai entre l'arc i la llinda del portal està revestit de trencadís.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Damunt de l'entrada principal, hi ha una obertura amb un balcó que sobresurt del pla de la façana i que té una barana de ferro forjat. Les obertures són de llinda recta emmarcades per arcs escalonats. Igual que a la porta d'accés, es repeteix el trencadís entre l'espai de les llindes i dels arcs. Les finestres, una a cada façana, tenen una jardinera revestida de trencadís. Sobre aquest i a banda i banda hi ha una inscripció que diu: 'PRIMERA / PIEDRA' i 'SICLE XVII / AÑO XIIII'.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al segon pis hi ha una doble arcada cega formada per tres arcs rebaixats de maons a plec de llibre amb decoració de peces ceràmiques a l'interior. La situada en la façana nord representa l'escut de Barcelona i el de Catalunya, i en la façana oest hi trobem un Sant Jordi amb el drac i la Mare de Déu de Montserrat. Al damunt i enmig d'aquestes arcades, hi ha un arc cec del mateix tipus que els anteriors però amb l'interior recobert de rajoles de ceràmica decorades amb motius florals. Una inscripció a la cantonada indica 'RESTAURACIÓN MCMXX'.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana posterior segueix el mateix esquema compositiu i decoratiu, amb una gran arcada de maons a la planta primera i un balcó protegit amb barana de ferro forjat a la planta segona amb la inscripció a sota de 'Castell Canigó'.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La tanca del pati està feta de pilars d'obra amb coronament amb forma de piràmide quadrangular. La part superior dels pilars està decorada amb una sanefa de rajoles. La barana i la porta són de ferro forjat.</span></span></span></span></span></p> | 08135-18 | Carrer Onze de setembre, núm. 20 | <p>Conservades al soterrani de l'edifici, s'hi localitzen dues arcades que corresponen al primitiu mas, datat l'any 1614. L'actual construcció és de 1920, per servir de residència d'estiueig a Delfí Sabadell i Serra i la seva família.</p> <p>És molt similar a un altre edifici bastit entre els anys 1914 i 1918, propietat del mateix Delfí Sabadell, situat a la cruïlla dels carrers, La Corunya i l'Avinguda Meridiana de Barcelona.</p> | 41.5479324,2.2487080 | 437341 | 4599858 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95711-1801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95711-1802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95711-1803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95711-1804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95711-1805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95711-1806.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-08-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | També es coneix com a Can Sabadell. | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 95713 | Casal Les Tres Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-les-tres-creus | <p><span><span><span><span lang='CA'>CARRASCO MARTI, Maria Antonia (2000). Un passeig per l’arquitectura de Montmeló. Barri El Casino. Dins el <em>Butlletí del Centre d’Estudis Montmeló</em>, núm. 4, pp. 66-69.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>RÀFOLS, J.F. (1951). <em>Diccionario biográfico de artistes de Cataluña</em>. Editorial Milla: Barcelona, pp. 399.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Edifici d'habitatges plurifamiliar als quatre vents. És de planta de creu grega i consta de planta baixa i tres pisos, amb un pati interior cobert de planta octogonal i uns cossos aixamfranats situats a l'interior dels angles, configurant una planta pseudo-octogonal. El tercer pis és una remunta posterior. En total, hi ha setze habitatges. Tots els cossos estan coberts amb teulada a doble vessant, a excepció del cos on se situa l'entrada, que té una terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La planta baixa està per sota del nivell del carrer Onze de setembre. L'accés principal dona a la primera planta i s'hi accedeix per un petit pont. El portal d'entrada és de llinda recta, flanquejat per dues columnes, amb capitell jònic, i recolzades damunt d'un gran peu de secció quadrada. La façana principal i posterior es rematen amb un frontó rectangular amb dues pilastres als extrems i un arc de mig punt al centre. Aquest frontó, a la resta de façanes, ha quedat integrat dins la paret. El parament és arrebossat i pintat totalment de color groc, amb les motllures, balustrades i altres elements decoratius pintats en color grana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La pràctica totalitat de les obertures són de llinda recta i estan protegides per una balustrada d'obra que en els cossos principals és a mode de balconada volada. Sobre les finestres del primer i segon pis hi ha un guardapols motllurat de perfil esglaonat amb una altra motllura de perfil dentat. En el tercer pis hi ha tres finestres, una al mig del frontó i les altres dues als costats.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>De l'interior destaca l'arrambador de l'entrada principal, revestit amb rajoles modernistes decorades amb motius florals, i el terra de mosaic hidràulic.</span></span></span></span></span></p> | 08135-19 | Carrer Onze de setembre, núm. 21 | <p>El promotor fou l'empresari barceloní Delfí Sabadell i Serra, el mateix que construí la Masia Castell Canigó, i el Casino. L'arquitecte Francisco Ferriol i Carreras, que obtingué el títol l'any 1894 i fou el responsable de la introducció del Modernisme a la ciutat de Zamora, on s'establí com arquitecte municipal l'any 1907. El constructor fou Enric Font i Giralt.</p> | 41.5475771,2.2489608 | 437362 | 4599819 | 1929 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95713-1901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95713-1902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95713-1903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95713-1904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95713-1905.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95713-1906.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-08-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Francisco Ferriol i Carreras (arquitecte) | L'any 2008 es va remodelar. | 102|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||
| 95714 | Habitatges del Banc de Sabadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-del-banc-de-sabadell | <p><span><span><span><span lang='CA'>CARRASCO MARTÍ, Maria Antonia (2003). Arquitectura i arquitectes de Montmeló durant els anys 1920-1940. Dins <em>el Butlletí del Centre d’Estudis Montmeló</em>, núm. 5; pp. 75-84.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Edifici de planta rectangular, de diversos cossos entre mitgeres. Consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, que dona al carrer Major i a la plaça de l'Ajuntament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana és de composició simètrica a partir de quatre eixos de verticalitat, amb motllures verticals i horitzontals fetes amb maons i pintades de color vermellós, que destaquen sobre un fons groguenc. A la planta baixa hi ha quatre obertures, de llinda recta emmarcades en alts arcs pentagonals. La planta pis està definida per un gran balcó corregut que uneix quatre obertures amb guardapols triangular i impostes motllurades de maó. La façana es remata amb un frontó emmerletat.</span></span></span></span></span></p> | 08135-20 | Carrer Major, núm. 3 | <p>El promotor de l'edifici fou Félix Sayol i Torrents, que va adquirir l'antic edifici de l'Ajuntament, en molt mal estat de conservació, el va enderrocar i en va bastir un de nou. Segons consta en el permís d'obres que es conserva a l'arxiu municipal '<em>comprenderá un salón de baile o espectáculos en su planta baja en una extensión de 192 metros cuadrados y la construcción de un primer piso de igual superficie</em>'.</p> <p>L'any 2004 es transforma en una oficina del Banc de Sabadell.</p> <p>En aquests moments es troba en reformes i l'oficina del Banc de Sabadell s'ha traslladat.</p> | 41.5513331,2.2482303 | 437305 | 4600236 | 1929 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95714-2001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95714-2002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95714-2003.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2024-08-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manuel Joaquim Raspall i Mayol (atribuït) | Antic Cinema Royal. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||
| 95715 | Can Calau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-calau-1 | <p><span><span><span><span lang='CA'>CARRASCO MARTÍ, Maria Antonia (2003). Arquitectura i arquitectes de Montmeló durant els anys 1920-1940. Dins <em>el Butlletí del Centre d’Estudis Montmeló</em>, núm. 5; pp. 75-84.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CUSPINERA. Lluís et alii (1997). <em>M. J. Raspall, arquitecte (1877-1937)</em>. Catàleg de l’exposició. Fundació La Caixa: Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Can Calau o casa de Nicolau Castells, com també se la coneix, està ubicada al peu de la carretera de Montmeló a Granollers (BV-5003) que rep el nom, en aquest tram, de carrer de Vic. És un edifici de planta rectangular, entre mitgeres, amb pati al davant, format per dos cossos de planta baixa i pis. El cos de la dreta es coneix com a Can Calau i l'altre com 'Ca la Teresita'. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal i acabada amb una cornisa motllurada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'element més destacable és la tribuna de Can Calau, que sobresurt de la façana, sostinguda per quatre columnes d'estil jònic que formen el porxo d'entrada. La coberta de la tribuna és a cinc vessants, amb teules de ceràmica vidrada, les arestes són teules àrabs de color ocre i la resta són planes de color vermellós. Hi destaca la decoració amb formes geomètriques de color blau i groc sobre els finestrals i la jardinera revestida de rajoles de tons blaus i grocs del finestral frontal. Està sostinguda per dues mènsules de ferro forjat. A banda de la tribuna, hi ha la porta d'entrada i dues finestres laterals en planta baixa i dues finestres a la planta pis, una a cada costat de la tribuna.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El cos de l'esquerra, Ca la Teresita, s'estructura a partir de dos eixos de verticalitat. En planta baixa hi ha la porta d'entrada i una finestra lateral, amb reixa de ferro. A la planta pis, es troba un balcó, en l'eix de l'entrada, amb barana de ferro i una altra finestra al costat. Totes les obertures són de llinda recta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El parament de la façana és arrebossat i decorat amb esgrafiats de motius vegetals i geomètrics, de color blanc sobre un fons ocre. Una motllura separa les plantes dels dos cossos. Totes les obertures estan emmarcades amb els mateixos esgrafiats que la resta de la construcció.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Una sèrie d'obertures de ventilació (respiralls) de forma quadrada se situen sobre cada finestra de la planta pis.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El jardí de davant la casa està delimitat per una tanca d'obra amb pilars d'obra i baranes de ferro forjat sobre un talús de paredat. Els pilars estan coronats piramidalment. L'escala d'accés des del carrer està feta de maons posats a plec de llibre.</span></span></span></span></span></p> | 08135-21 | Carrer de Vic, núm. 33 | <p>El març de l'any 1933 Nicolau Castells i Lloveras demana una llicència d'obres al Departament d'obres públiques de la Generalitat de Catalunya per poder construir una tribuna mirador de baixos, pis i una pèrgola. Aleshores era el número 14 del carrer Vic. Aquest projecte de reformes de la façana el realitza l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol, arquitecte municipal de Montmeló entre els anys 1924 i 1931.</p> | 41.5527547,2.2491452 | 437383 | 4600393 | 1918 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95715-2102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95715-2103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95715-2104.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-05-09 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | També es coneix com Casa Nicolau Castells. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||
| 95716 | Casal Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-montserrat | <p><span><span><span><span lang='CA'>CARRASCO MARTÍ, Maria Antonia (2003). Arquitectura i arquitectes de Montmeló durant els anys 1920-1940. Dins <em>el Butlletí del Centre d’Estudis Montmeló</em>, núm. 5; pp. 75-84.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Torre senyorial envoltada de jardí amb l'entrada principal al carrer 11 de Setembre, però que per la part posterior dona a la Rambla de Pompeu Fabra. És del tipus casa-jardí, aïllada als quatre vents, de planta rectangular, amb la coberta de terrat pla, protegit per una balustrada. Una gran motllura separa la planta baixa de la planta pis. Aquesta té la façana lleugerament inclinada i recoberta de pissarra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Consta de planta baixa i pis. La façana principal està orientada a ponent i s'estructura simètricament a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa hi ha l'entrada principal, en l'eix central. És porxada i se situa damunt d'un podi format per cinc esglaons. L'entaulament està suportat per dos conjunts de tres columnes de fust llis i capitell dòric i coronat per una cornisa motllurada de formes ondulants. En els dos eixos laterals, hi ha sengles finestres reixades. Els ampits estan recoberts de rajoles de color blau marí i blanc en alternança. Aquests ampits sobresurten de la línia de façana i es recolzen en dues petites mènsules. Les obertures de la planta baixa són de llinda recta sense decoració. A la planta pis s'obren tres finestres, alineades amb les obertures de la planta baixa. Són de llinda recta i estan emmarcades amb pilastres als brancals i entaulament a les llindes. Al damunt dels entaulaments hi ha una motllura en forma de frontó a les finestres centrals, i d'arc de mig punt a les laterals. Al seu damunt, hi trobem els respiralls de la cambra de ventilació.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la façana oest hi ha un plafó ceràmic amb la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, protegida per una petita teulada a doble vessant.</span></span></span></span></span></p> | 08135-22 | Carrer Onze de setembre, núm. 5 | <p>El promotor de l'obra fou Rafael Mesa.</p> | 41.5488510,2.2492193 | 437385 | 4599960 | 1931 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95716-2201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95716-2202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95716-2203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95716-2204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95716-2205.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-05-09 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Eduard M. Balcells i Buïgas | És una construcció de principis del segle XX, d'estil noucentista. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||
| 95718 | Can Manich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-manich | <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló; pp. 320-323.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Can Manich o can Manich nou, ja que la casa originària és la del costat de llevant, és una casa aïllada, als quatre vents, envoltada de jardí. És de planta poligonal, amb planta baixa i un pis. Tota l’edificació s’estructura entorn d’un volum central en forma de pentàgon al que s’hi annexen dos cossos laterals, només a la planta baixa, i que acaben amb terrasses al pis superior, que és més petit. Les terrasses, que dibuixen el perímetre que divideix els dos pisos, tenen una barana de gelosia calada de formes vegetals com si es tractés d’una flor estrellada inscrita en una fulla. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La coberta és de teules àrabs a cinc aigües amb barbacana volada i acabada amb una cornisa molt remarcada. A sota la cornisa hi ha un espai en el què es distribueixen els respiralls, de formes circulars, de la cambra de ventilació.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la planta baixa, i a un dels costats del pentàgon, s’hi troba la porta d’accés a la qual s’hi arriba a través d’unes escales. Les obertures són de proporcions verticals. A la planta pis estan emmarcades amb engaltats al terç superior amb un motiu rodó vegetal en relleu, a manera de floró, al bell mig. A les obertures de la planta baixa, els engaltats estan decorats, als dos extrems de la part superior, amb una circumferència en relleu a cada costat. Els tancaments de les finestres són amb persianes de llibret de fusta. Les façanes estan arrebossades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La tanca del jardí és un mur de còdols de perfil recte coronat per una filada de totxo. Al damunt hi ha unes senzilles baranes de ferro forjat subjectades a petits pilars de maó.</span></span></span></span></span></p> | 08135-23 | Carrer de Cervantes, núm. 5 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'1 de juliol de 1894, Josefa Elias Guàrdia compra una peça de terra plantada de vinya on no s'esmenta cap construcció. L'any 1898, es fa un contracte privat de parceria entre Josefa Elias i Josep Carrencà Rovira (fill de l'antic propietari del terreny) on es diu que Josefa Elias Guàrdia era propietària de la casa-torre i terrenys. Així doncs, la casa es va fer entre el 1894 i el 1898, essent Josefa Elias la promotora, però es desconeix qui va ser l'arquitecte encarregat de la seva construcció.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 1909 Josefa Elias mor i en l'inventari dels béns que deixa es diu que pertanyien a la difunta 'els edificis [de la finca de Montmeló] per haver-los manat bastir pel seu compte i pagat l'import de les obres amb diners propis'. Aquests edificis fan referència a la casa-torre i a la masoveria. La finca la va heretà el seu fill, Josep Maria Manich Elias, però el canvi de titularitat no es va fer fins al 16 d'abril de 1917.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la mort de Josep Maria Manich Elias, la finca es va dividir en la partició de béns del difunt. La casa continuà en mans de la família Manich fins els anys 50 del segle XX en que es va vendre a una veïna de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | 41.5557017,2.2490517 | 437377 | 4600720 | 1894-98 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95718-2301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95718-2302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95718-2303.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-05-09 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | El carrer on es trobava la casa no va tenir nom fins l’any 1955 quan, per part de l’Ajuntament, s’anomena una comissió per controlar els noms dels carrers. Aquesta comissió fa un informe amb unes propostes, entre elles hi ha la que dona nom a nous carrers, del plànol d’urbanització, que encara no en tenien i eren anomenats per números. Així tenim que el carrer que en el plànol constava com el número 3, passarà a anomenar-se Miguel de Cervantes, carrer on es troba actualment la casa de Can Manich. Josep Maria Manich va ser amic personal d'en Gaudí. Era l’enginyer que revisava els càlculs de les resistències de materials de les obres de l'arquitecte. Va ser qui va dissenyar i fabricar els ascensors elèctrics pels edificis que construïa l’arquitecte, com ara els de la casa Batlló i els de la Pedrera. En aquella època, els ascensors dels edificis de Barcelona eren de vapor, fins que es van imposar els elèctrics. | 102|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||
| 95719 | Can Forés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fores | <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Habitatge aïllat als quatre vents de tipologia de casa-jardí. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, amb coberta de tipus mansarda, amb un acroteri al vèrtex. La façana principal, que dona al carrer del Sant Crist de la Grua, s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. En l'eix central hi ha l'entrada principal, que és de llinda recta i s'hi accedeix per una escalinata de cinc graons, flanquejada per dues finestres, a banda i banda, d'arc rebaixat i persianes de llibret. A la planta pis hi trobem tres finestres de llinda recta. Sobresurten del pla inclinat de la façana i tenen una coberta de forma triangular, de dos vessants. A la façana posterior hi ha un porxo de planta quadrada suportat per columnes damunt del qual se situa una terrassa protegida per una balustrada d'obra. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La tanca del jardí és arrebossada i pintada de blanc. Al damunt hi ha una barana de ferro forjat. Els pilars del portal d'entrada estan arrebossats i presenten una secció rectangular. La porta és de ferro forjat.</span></span></span></span></span></p> | 08135-24 | Carrer del Sant Crist, núm. 21 | 41.5497132,2.2442506 | 436971 | 4600059 | 1955 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95719-2401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95719-2402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95719-2403.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-05-09 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | La construcció està envoltada per un pati-jardí que en la seva part posterior ha quedat reduïda per la construcció de la línia ferroviària d'alta velocitat. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 95722 | Torre de Can Calau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-calau | <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | <p>Torre aïllada, als quatre vents, envoltada de jardí. És de planta irregular formada per diversos cossos. El volum principal és de planta rectangular, consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues aigües i acaba amb un ràfec de fusta. Adossat a la banda est se situa un cos de galeria porxada formada per tres arcs el·líptics, on es troba l'entrada principal. A sobre, i fent cantonada, se situa una balconada de fusta suportada per grans mènsules de fusta. Les obertures combinen les de llinda recta i les d'arc de mig punt.</p> <p>El conjunt es completa amb diversos cossos adossats a migdia i a ponent i un edifici aïllat de planta rectangular i coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana, que fa les funcions de garatge.</p> <p>Tota la finca està delimitada per una tanca d'obra, amb un sòcol de pedres de riu sense treballar.</p> | 08135-26 | Carrer de Jacint Verdaguer, núms. 9-13 | <p>És M. A. Carrasco (AA.DD, 2021, pp. 285) qui publica l'autoria i els plànols d'aquest edifici per part de Sebastià Bonet Ayet (1909-2002), com un encàrrec de Josep Castells.</p> | 41.5533569,2.2482222 | 437306 | 4600461 | 1951 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95722-2602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95722-2603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95722-2604.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-05-09 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Sebastià Bonet Ayet | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 95726 | Cases Forés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-fores | <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Conjunt de quatre cases entre mitgeres amb jardí davanter. Són de planta rectangular i consten d'una única planta baixa. Les cobertes són de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a les façanes principals, orientades a migdia. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La composició de les façanes s'estructura a partir de dos eixos de verticalitat definits per la porta d'entrada i una finestra lateral. Totes les obertures són de llinda recta, damunt la qual hi ha un guardapols amb decoració vegetal. Entre les obertures i la cornisa volada, hi ha els espiralls de respiració de la cambra de ventilació, amb motius florals ornamentals.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El parament de la tanca d'obra és arrebossat en la seva major part, a excepció de la casa del número 8 que és de paredat. Damunt hi ha una tanca de ferro. Les portes d'accés al jardí també són de ferro. Es conserven dos parterres delimitats d'obra entre els números 6 i 8 i entre el 8 i el 10.</span></span></span></span></span></p> | 08135-27 | Carrer del Sant Crist, núms 6, 8, 10 i 12 | 41.5496204,2.2423566 | 436813 | 4600050 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95726-2701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95726-2702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95726-2703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95726-2704.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2024-05-09 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 95728 | Ca l'Obdúlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lobdulia | <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011).<em> Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Habitatge als quatre vents, situat a l'extrem del carrer del Sant Crist de la Grua. És de planta rectangular i consta de semisoterrani, planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al carrer del Sant Crist de la Grua. Damunt del carener hi ha una crestaria de ceràmica vidrada negra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana principal, situada a tramuntana, dona accés a la planta pis. S'estructura simètricament a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. En l'eix central, trobem la porta d'accés, emmarcada, de llinda recta i doble batent de fusta. Als laterals trobem dues finestres protegides amb reixa de ferro forjat. També de llinda recta. A sobre, una motllura dona pas a una cornisa recolzada sobre mènsules entre les quals se situen tres respiralls de ventilació quadrats amb decoració floral a l'interior calada. Una balustrada d'obra corona la façana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana posterior se situa per sota del nivell de circulació del carrer i es caracteritza per tenir una doble galeria porxada, oberta amb dos arcs rebaixats cadascuna.</span></span></span></span></span></p> | 08135-29 | Carrer del Sant Crist, núm. 71 | 41.5486624,2.2407898 | 436681 | 4599945 | 1926 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95728-2901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95728-2902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95728-2903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95728-2904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95728-2905.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-05-09 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Les obres de construcció de l'AVE han afectat part del pati posterior. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 95730 | Casa Tarrida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-tarrida | <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Habitatge aïllat als quatre vents de tipologia de casa-jardí. És de planta rectangular i consta d'una única planta, amb la coberta a quatre vessants, acabada amb un ràfec sostingut per mènsules de fusta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana principal, que dona al carrer del Sant Crist de la Grua, s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. En l'eix central hi trobem la porta d'accés de fusta i un únic batent i d'arc de mig punt. S'hi accedeix pujant tres graons flanquejats lateralment per un mur, ja que es troba aixecada del nivell del pati. En els eixos laterals hi trobem dues finestres, també d'arc de mig punt. Totes les obertures estan pintades de color gris sobre un fons ataronjat i emmarcades amb una motllura amb motius vegetals. Sobre cada obertura se situa un respirall de ventilació, també motllurat. La façana posterior, orientada a migdia i que dona accés a un jardí i pati, es disposa de la mateixa manera. Les façanes laterals tenen menys obertures. El parament és arrebossat i llis, amb un sòcol que sobresurt lleugerament del pla. A les cantoneres hi ha un recreixement imitant pedres escairades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Completa el conjunt un garatge de planta rectangular i coberta de fibrociment, a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana. Està alineat amb el mur de delimitació amb el carrer. Hi destaca el frontal d'accés, de llinda recta, sostingut per permòdols.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La tanca del jardí és de paredat i acaba en secció triangular recoberta de rajoles vidriades de color marró, coronades amb una motllura de ceràmica semicircular de color blau marí. Al damunt hi ha una barana de ferro forjat. Els pilars del portal d'entrada estan arrebossats i presenten una secció rectangular al mig, recoberta de petits còdols. La porta és de ferro forjat.</span></span></span></span></span></p> | 08135-30 | Carrer del Sant Crist, núm. 27 | 41.5495797,2.2437617 | 436930 | 4600045 | 1930 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95730-3001.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-05-09 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manuel Casas Lamolla | La casa es troba envoltada d'un jardí, que en la part posterior ha estat escapçat per la construcció de la línia ferroviària d'alta velocitat. | 119 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 95732 | Ca la senyora Anita, Villarosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-senyora-anita-villarosa | <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Habitatge aïllat als quatre vents de tipologia de casa-jardí. És de planta rectangular i consta d'una única planta, amb la coberta a doble vessant, però amb acabament a l'holandesa. El carener és perpendicular a la façana principal. Acaba amb un ràfec sostingut per mènsules de fusta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A les façanes principal i meridional, hi sobresurt un cos de planta hexagonal amb coberta de quart d'esfera i ràfec sostingut per mènsules, on hi ha el portal d'entrada, d'arc rebaixat, al qual s'hi accedeix per una escala de tres esglaons. La resta de finestres són d'arc rebaixat emmarcades amb una motllura pintada de color blau i ampit recobert per rajoles verdes, i tancades amb persianes de llibret de fusta. Les cantoneres estan recobertes per unes motllures a imitació de carreus cantoners i també pintades de color blau.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'edifici es troba dins una parcel·la delimitada per una tanca d'obra de paredat i amb revestiment ceràmic a la part superior sobre la qual hi arrenca una reixa de forja. La porta d'accés és de dos batents, de ferro, i està delimitada per dos pilars arrebossats i acabats en secció triangular.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La casa es troba envoltada d'un jardí, que en la part posterior ha estat escapçat per la construcció de la línia ferroviària d'alta velocitat.</span></span></span></span></span></p> | 08135-31 | Carrer del Sant Crist, núm. 25 | 41.5496359,2.2439113 | 436943 | 4600051 | 1931 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95732-3102.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-05-09 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manuel Casas Lamolla (arquitecte) | Manuel Cases Lamolla (1900-1974) exerceix d'arquitecte municipal de Montmeló, Mollerussa, Montornès, Caldes de Montbui i Tàrrega. També és delegat de l'Institut Nacional de l'Habitatge de Lleida. De la seva obra destaca el Palau d'Arts Decoratives de l'Exposició Internacional de Barcelona, de l'any 1929, i el Palau de Comunicacions de Palma de Mallorca. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 95733 | Hostal de la Grua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-de-la-grua | <p><span><span><span><span lang='CA'>ARITZETA, M. (1994). <em>Viles i ciutats de Catalunya</em>. Barcino.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GUASCH, Manel i UMBERT, Josep (2008). <em>Montmeló, 115 anys d’imatges</em>. Centre d’estudis Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PIÑERO, Àngel i UMBERT, Josep (2009). <em>Aproximació a la història de Montmeló: segles IX-X</em>. Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> | XVI-XX | <p><span><span><span>Actualment, l'Hostal de la Grua és un edifici entre mitgeres, amb construccions modernes als costats, situat al carrer del Sant Crist de la Grua, davant mateix de la capella homònima. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs, però a un únic vessant. Fet que podria indicar que es tracta només d'una part de l'hostal original. L'edifici actual és d'un únic cos, amb una disposició regular de les obertures, distribuïdes en tres eixos de verticalitat, definits en planta baixa pel portal d'entrada, al mig, i dues finestres reixades als costats, amb persianes de llibret, que arrenquen d'un guardapols en forma de teulada. L'ampit està revestit de peces de ceràmica blava. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta pis, hi ha un balcó amb barana de ferro i dues finestres, amb persiana de llibret als costats. Totes les obertures són de llinda recta. La façana es remata amb una cornisa que amaga el carener. Hi ha un rellotge de sol pintat de forma quadrada sense línies horàries i amb els números en caràcters romans. Es troba entre els dos respiralls de ventilació de la cambra d'aire. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana nord-est hi ha una petita finestra amb una reixa amb motius entrellaçats dins una forma el·líptica.</span></span></span></p> | 08135-32 | Carrer del Sant Crist, núm. 22 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El barri del Sant Crist de la Grua, tot i que actualment és del municipi de Montmeló, anteriorment pertanyia al terme municipal de Parets. L'hostal de la Grua surt esmentat nombroses ocasions en la documentació conservada. Per exemple, en el fogatge de 1553 de Parets consta un 'Matheu Bach fuster qui esta en la ferreria de la Grua i en Trancolet qui esta en l'hostal de la Grua'.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També surt dibuixat junt amb la Capella del Sant Crist, en el plànol del terme i parròquia de Montmeló de l'any 1747, i que es troba a l’Arxiu de Sant Pere de les Puel·les.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En el segle XVIII, el baró de Maldà va recollir les impressions dels seus viatges en un dietari. Segons explica, va passar per Montmeló entorn de 1775 i diu que el poble és a un quart d'hora de passada la casa o hostal de la Grua. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També cita l'hostal en Vicenç Plantada en la seva 'Excursió a Montmeló' del 12 de maig de l’any 1881. Diu que després de passar el riu Tenes pel pont del ferrocarril, deixa a l'esquerra el Trench que havia estat un hostal, can Gurguí, can Ribera, can Puig i el famós hostal de Grua, davant del qual hi ha una capelleta en la qual es venera el Sant Crist que deixà Sant Vicenç Ferrer després de fer un sermó i un miracle. D'aquest miracle de Sant Vicenç Ferrer a la Grua hi ha diferents versions. Unes diuen que quan el sant passà per l'hostal de camí a Barcelona, va reproduir el miracle de la multiplicació dels pans i dels peixos, però en aquest cas fou amb vi i pans. Unes altres diuen que va treure vi del pou que antigament existia al costal de l'hostal.</span></span></span></span></span></p> | 41.5491913,2.2416227 | 436751 | 4600003 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95733-3201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95733-3202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95733-3203.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-05-09 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | A través de fotografies antigues s'aprecia que era un edifici de planta baixa i pis, amb el carener paral·lel a la façana. El portal d'accés era d'arc de mig punt i a la dovella central hi havia una petxina de pelegrí. A cada costat hi havia dues finestres reixades. Cadascuna d'elles tenia una altra finestra més petita al costat i una porta d'arc rebaixat. Al primer pis hi havia dos balcons. Al costat dret hi havia un barri d'entrada amb una porta d'accés de mig punt i al davant hi havia un pou. A l'altre costat del camí hi havia la capella del Sant Crist de la Grua mirant cap a Mollet. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 95734 | Portalada de la Granja Las dos Mercedes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portalada-de-la-granja-las-dos-mercedes | <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Portalada de pedra de l'antic barri de la antiga granja 'Las dos Mercedes' destinada a explotació avícola. Està situada al peu del turó de la Bandera, a la zona nord-oest del nucli urbà. En un context de cases-jardí. Es conserven dues de les tres obertures que tenia originàriament. La que tenia més alçada era la central, amb un gran arc de punt rodó dovellat, amb motllura perimetral. A l'intradós s'hi pot llegir: 'Granja Dos Mercedes'. Està coronada per un doble entaulament amb un plafó central i una motllura de perfil sinuós da banda a banda, amb decoració a l'interior.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Només es conserva una de les dues portes laterals, la de llevant. És de pedra i de llinda recta, amb perfil motllurat. Està coronat per un entaulament de motllura corba. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Les portes són de ferro forjat. La central és de doble batent, amb les inicials del propietari, Enric Turanzar.</span></span></span></span></span></p> | 08135-33 | Carrer Nou, núm. 68 | <p>El promotor fou Enric Turanzar i Boixedas, que fou alcalde de Montmeló. Era originari de Barcelona i empresari del conegut teatre Apolo. Va fundar l'associació 'Amics de Montmeló', que tenia la seu social al Casino.</p> <p>Els constructors de la granja van ser els germans Elies i Pere Font Molins i l'arquitecte Avelino Baldellou.</p> | 41.5551964,2.2486061 | 437340 | 4600665 | 1962 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95734-3301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95734-3302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95734-3303.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | BCIL | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Avelino Baldellou | Actualment els edificis de la granja acullen entre d'altres serveis un Centre de Recursos Pedagògics. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||
| 95735 | Molí de vent de Can Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-de-can-sala | <p><span><span><span><span lang='CA'>GARCIA-PEY, Enric; SALVADOR CORROS, Montserrat (2005). <em>Montmeló. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Molí de tipus aiguader o de pales, també conegut com molí de ramell o molí americà. Servia per extreure aigua del subsòl mitjançant un mecanisme hidràulic impulsat pel vent. Normalment s'acompanya d'una bassa, que una vegada omplerta servia per regar els camps.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El molí de Can Sala és una torre de planta quadrada adossada a una petita bassa. No es tracta de la bassa original, que era més gran i a més tenia rentadora, sinó d'una construcció feta pel pare de l'actual propietari. A l'interior se situa la maquinària i sobre la torre l'estructura aèria formada per la roda, el balancí i la cua. En un lateral es troba la porta d'entrada per accedir a l'interior del pou.</span></span></span></span></span></p> | 08135-34 | Carrer del Timbaler del Bruc, núm. 27 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Antigament, el molí pertanyia a la finca del mas Sala, d'on li ve el nom. Amb la parcel·lació urbana n'ha quedat separat. Tenia dues basses, una de petita adossada a un costat de la torre del molí i era per a ús domèstic, com per exemple de safareig per rentar-hi la roba, i al costat oposat de la torre s'hi adossava una de molt gran i que servia per abeurar una cort de vaques. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Josep Solà i Sayol, va restaurar el molí a la dècada dels anys 70 del segle XX. On es lligava la cadena que travava el molí hi havia una plaqueta de ferro amb la data 1870, any que pot correspondre a la construcció del molí.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Actualment s'extreu l'aigua de l'aqüífer mitjançant una bomba hidràulica.</span></span></span></span></span></p> | 41.5538825,2.2453462 | 437067 | 4600521 | 1870 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95735-3402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95735-3403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95735-3404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95735-3405.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-05-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Els molins aiguaders acostumen a ser de mides reduïdes i consten del cos principal o torre i l'arbre. Es basen en una roda proveïda de raigs sobre la que es munten les pales, normalment metàl·liques, inclinades a modus d'hèlix al voltant d'un eix, que és horitzontal. Per aquest motiu és necessari orientar-los en direcció al vent. El timó o panell fa aquesta funció automàticament. Aquesta estructura s'acostuma a muntar a certa alçada per agafar millor el vent, sobre una torre que pot ser d'obra, com aquest cas, però també de fusta o metàl·lica. | 98 | 47 | 1.3 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||
| 95738 | Bomba d'aigua del carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bomba-daigua-del-carrer-major | <p><span><span><span><span lang='CA'>GUASCH, Manel i UMBERT, Josep (2008). <em>Montmeló, 115 anys d’imatges</em>. Centre d’estudis Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | <p>La bomba d'aigua del carrer Major s'ha reconvertit en una font amb broc de polsador, però també ha conservat la roda de ferro que servia per bombar manualment l'aigua del pou per abastir al veïnatge quan no hi havia aigua corrent.</p> <p>És un cub principal recobert de lloses de pedra, on en un costat hi ha el broc i la pica, i en un altre costat la roda de ferro, amb una mena de banqueta feta de la mateixa pedra.</p> <p>Damunt del broc s'hi pot llegir 'Pou de l'Hostal' que és com es coneixia el pou que hi havia. L'aspecte actual és d'una reforma dels anys 70 del segle XX.</p> | 08135-36 | Carrer Major, s/n (davant la Plaça de la Vila) | 41.5513908,2.2482558 | 437307 | 4600242 | 1970 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95738-3602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95738-3603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95738-3604.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | BCIL | 2024-05-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 47 | 1.3 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 95743 | Mons Observans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mons-observans | <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (1984). <em>Els orígens de Granollers i del Vallès Oriental</em>. Col·lecció Pobles de Catalunya. Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Catalunya. Volum 1: Granollers</em>. Generalitat de Catalunya: Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2005). <em>Montmeló: temps, camins i gent</em>. Ajuntament de Montmeló: Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>AGUILAR GUILLÉN, Àngels. (1993). Avanç preliminar a l’estudi dels cadastres romans a la comarca del Vallès (Barcelona). Dins <em>Estudios de la antigüedad</em>, núm. 6-7, pp. 119-131.</span></span></span></span></p> <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). <em>Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès</em>. Ajuntament de de Montornès del Vallès. </p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BARBERÀ, J. I PANYELLA, A. (1950). Una estación ibero-romana en Montmeló (Barcelona). Primeras notes. Dins <em>Estudios</em>, núm. 1, pp. 5 Seminario de estudiós arqueológicos y etnológicos. Federación espanyola de Montañismo. Delegación regional catalana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CANTARELL, Ignasi i ESTRADA, Josep (1998). La vil·la romano-republicana de can Massot (Montmeló) i el seu camp de sitges. Dins M. Mayer, JM Nolla i J. Pardo (ed). De les estructures indígenes a l’organització provincial romana de la Hispania Citerior. Actes de les Jornades Internacionals d’Arqueologia romana; Granollers, 1987. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CHORÉN TOSAR, J. (2006). Instal·lació d'una tanca sota control arqueològic al jaciment de Can Tacó - Turó den Roïna (Montornès del Vallès-Montmeló, Vallès Oriental) Mem. Núm. 6887</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CHORÉN, Jordi; MERCADO, Mònica i RODRIGO, Esther (2007). El jaciment de Can Tacó: un assentament romà de caràcter excepcional al Vallès Oriental. Ponències Revista<em> del Centre d’Estudis de Granollers</em>, pp. 57-76.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CHORÉN, </span><span lang='CA'>Jordi; RODRIGO, Esther i MERCADO, Mònica (2008):<em> Memòria. Intervenció arqueològica a Can Tacó-Turó d'en Roïna (Montornès del Vallès-Montmeló, Vallès Oriental). </em>Intervenció juny-agost 2008. 2 Volums. Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CHORÉN TOSAR, J.; MERCADO, M.; RODRIGO, E. (2008). Memòria de la intervenció arqueològica a can Tacó - Turó d'en Roïna, 2006. Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia. 7475</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CHORÉN, J., RODRIGO, E. (2009): Memòria intervenció arqueològica a Can Tacó-Turó d'en Roïna (Montmeló, Montornès del Vallès, Vallès Oriental). Juny-juliol i setembre-octubre 2009. Mem. Núm. 9479</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1955<em>). Síntesis arqueològica de Granollers y sus alrededores. </em>Granollers: Museu de Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1969<em>). Vías y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona</em>. Comisión de Urbanismo de Barcelona.. Dins <em>Revista del Vallès</em>, núm. Monogràfic.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1993). Granollers a l’antiguitat. Dins <em>Revista del Vallès</em>, núm. Monogràfic.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep i VILLARONGA, Lluís (1967). La Lauro moneta y el hallazgo de Cànovas. Dins <em>Ampurias</em>, núm. XXVIII, pp. 135-194.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GARCIA I LLINARES, M. G. (ICAC); RODRIGO REQUENA, E. (ICAC-UAB) 2011-2012: Memòria de la intervenció arqueològica a can Tacó-Turó d’en Roina (Montmeló-Montornès del Vallès, Vallès Oriental).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GARCIA, G.; RODRIGO, E. (2012): Memòria de la intervenció arqueològica a Can Tacó - Turó d'en Roïna. (Montmeló - Montornès del Vallès, Vallès Oriental). Març 2011 - juny 2012. (3 vols.). Mem. Núm.: 11210.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em><span>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</span></em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span>JÀRREGA, Ramon; RODÀ, Isabel (1998). El <em>terminus augustalis</em> de Montornès: noves dades epigràfiques. Dins <em>Lauro</em>, núm. 16, pp. 5-12.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MAYER, Marc i RODÀ, Isabel (1997). Presentación. Dins G. Castellví, JP. Comps, J. Kotarba i A. Pezin (dir.): <em>Voies romaines du Rhône à l’Ebre: via Domitia et via Augusta</em>; Documents d’Archeologie française, núm. 61, pp. 114-125. París.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MERCADO, Mónica; PALET, Josep Maria; RODRIGO, Esther i GUITART, Josep (2006). El castellum de can Tacó / Turó d’en Roina (Montmeló – Montornès) i la romanització de la Laietana interior. Cap a un estudi arqueològic del jaciment i del territori: Dins <em>Notes</em>, núm. 21, pp. 241-266.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MERCADO PÉREZ, M.; ROGRIGO REQUENA, E. (2005). Intervenció arqueològica a Can Tacó - Turó d'en Roïna (Montornès del Vallès-Montmeló, Vallès Oriental). Mem. Núm. 6536</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MERCADO PÉREZ, M.; ROGRIGO REQUENA, E. (2006). Intervenció arqueològica a Can Tacó - Turó d'en Roïna (Montornès del Vallès-Montmeló, Vallès Oriental). Mem .Núm. 7384</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MERCADO, Mónica; RODRIGO, Esther (2007): Memòria. Intervenció arqueològica a Can Tacó-Turó d'en Roïna (Montornès del Vallès-Montmeló, Vallès Oriental) . Intervenció 2007. Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Mem. Núm. 7476</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MERCADO, Mónica; RODRIGO, Esther; FLOREZ, M.; PALET, Josep Maria i GUITART, Josep (2008). El castellum de can Tacó / Turó d’en Roina (Montmeló – Montornès) i el seu entorn territorial: Dins <em>Tribuna d’Arqueologia</em>, 2007, pp. 195-211.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PANOSA, MI (2002). <em>La història antiga de Montmeló (Vallès Oriental) a partir de la col·lecció Cantarell</em>. Dins Col·lecció Estudis del Museu de Montmeló, núm. 2.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>RODRIGO REQUENA, E. (2007). Memòria control arqueològic de la plantada d'arbres al Turó de les Tres Creus (2007). Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Mem. Núm. 6538</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>RODRIGO REQUENA, Esther (2012-2013). Memòria excavació Bienni 2012-2013. Intervenció arqueològica a Can Tacó -Turó d'en Roïna (Montmeló - Montornès del Vallès, Vallès Oriental). Núm. Mem. NÚM. 13395</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>UMBRIA FONT, Carme (1997). <em>Pla especial de protecció dels turons de les tres creus</em>. Memòria informativa. Diputació de Barcelona. Servei d’acció territorial.</span></span></span></span></p> | II-I aC | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Can Tacó-Turó d'en Roina, també conegut com <em>Mons Observans</em>, és un jaciment arqueològic romà, d’època republicana, que se situa en un petit turó de 120 m sobre el nivell del mar. Des del seu emplaçament es poden controlar els cursos fluvials del Mogent i del Congost i les vies de comunicació de la plana, entre les quals destaca la Via Hercúlia, coneguda més tard com la Via Augusta. La importància del lloc on s'ubica el jaciment com a partió i límit administratiu queda ben patent pel fet que no gaire lluny s'ha localitzat un <em>terminus augustalis</em>. El monument epigràfic consistia en una fita termenal d'època d'August que tenia la funció de delimitar el territori de dues ciutats. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquest establiment romà es construeix a mitjans del segle II aC i s'abandona pocs anys després, al principi del segle I aC, coincidint amb les fundacions de <em>Baetulo </em>(Badalona) i <em>Iluro </em>(Mataró). Els arqueòlegs l'interpreten com un possible <em>praesidium</em>. És a dir, un establiment militar, en aquest cas, punt de residència i de representació política del territori.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>S'estructura en quatre terrasses on es disposen els diferents àmbits. L'enclavament està format per dos cossos. Un primer cos, orientat de nord a sud i compost per 7 àmbits, presenta un perímetre de 69'76 m, amb una àrea de 300 m2; i un segon cos, amb una orientació nord-oest sud-est i compost per 19 àmbits, d'un perímetre de gairebé 180 m i presenta una àrea de 1.877'74 m2. El perímetre total del jaciment és de 194 m, amb una àrea total de 2.233 m2 (superfície provisional comptabilitzada fins l'any 2008). Està construït a la manera itàlica, amb paviments d'<em>opus signinum</em> i parets decorades amb pintures murals de primer estil pompeià.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>S'ha documentat un recinte perimetral emmurallat, amb un nivell de circulació intern amb una poterna, torres, i també un sistema de recollida i evacuació d'aigües. Pel que fa a les estructures d'habitació, l'àmbit 5 és el millor conservat; es tracta d'una estança luxosa per les motllures i estucs que s'hi han localitzat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Actualment, està a punt de publicar-se una monografia amb els resultats més recents de les darreres recerques.</span></span></span></span></span></p> | 08135-38 | Turó de Can Tacó - Turó d'en Roina | <p>El jaciment fou descobert l'any 1944, i excavat poc després pels professors J. Barberà i A. Panyella.</p> <p>L'any 1961 el doctor Ignasi Cantarell va fer noves prospeccions i va documentar restes d'<em>opus testaceum</em>, una placa de plom i estucs vermells.</p> <p>A la dècada dels anys 80 del segle passat, l'arqueòleg Joan Sanmartí <span lang='CA'><span><span><span><span>realitzà una prospecció superficial a la zona per tal de recollir informació per a la seva tesi doctoral. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els resultats d'aquesta prospecció foren la documentació de fragments de ceràmica ibèrica i un fragment de Campaniana B, interpretant el jaciment com una fortificació romana destinada a controlar una cruïlla de camins (...). Tanmateix no es pot excloure la possibilitat de que també hagués existit anteriorment en aquest indret un establiment indígena, segurament de petita grandària, tal vegada amb la mateixa funció de controlar i vigilar els camins. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>L'assentament s'ha excavat, des de l'any 2003, dins un gran projecte de recuperació científica i de dinamització cultural, impulsat pels ajuntaments de Montornès del Vallès i de Montmeló.</p> <p>L'any 2004, l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) es va fer càrrec de la direcció científica de les intervencions arqueològiques, que s'han centrat a identificar les estructures i delimitar el perímetre.</p> | 41.5500976,2.2576958 | 438093 | 4600092 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95743-3801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95743-3802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95743-3803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95743-3804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95743-3805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95743-3806.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95743-387.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95743-388.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Lúdic/Cultural | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2024-12-10 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Una part és dins el terme municipal de Montmeló i l'altra de Montornès del Vallès. La gestió és compartida.L'octubre de l'any 2008 el Govern de la Generalitat va declarar aquest jaciment romà Bé Cultural d'Interès Nacional, en la categoria de zona arqueològica. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1782 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||
| 95811 | Bosc del Turó de les Tres Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-turo-de-les-tres-creus | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El bosc del turó de les Tres Creus (150,2 m d’alçada), està situat al sud de la població de Montmeló. Limita per l’est i sud-est amb el municipi de Montornès del Vallès, amb qui comparteix el que podem anomenar una illa biogeogràfica conformada per dos altres turons: el de Can Tacó (anomenat també d’en Roina, de 119,7 m d’alçada) i el del Raiguer (153 m d’alçada). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquest mont-illa de turons molt suaus envoltada per una zona fortament antropitzada, troba el seu límit, al nord, amb el Ferrocarril de Barcelona a Granollers; a l’oest amb el riu Congost; al sud i a l’est, amb el polígon industrial de Riera Marsà, nombrosos equipaments esportius i educatius de Montornès del Vallès i amb el riu Mogent. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El vessant nord-oest del turó de Can Tacó està poblat per un important alzinar amb roureda que es va estenent en direcció nord cap els vessants oest i nord del turó de les Tres Creus. En aquest indret el bosc presenta una riquesa biològica destacable. Hi abunden les enfiladisses com l’arítjol i l’esbarzer. L’impacte de l’activitat humana, en els indrets més assolellats i de més fàcil accés, en canvi, han fet que l’alzinar d’aquest sector es caracteritzi per la regeneració per rebrotada de les soques tallades. A banda, els incendis que hagi pogut patir, fan que l’alzinar es reconstitueixi de manera natural i per això l’acabem trobant barrejat amb ginestes, estepes o al dessota alguns pins probablement plantats per l’home després de l’abandonament de les vinyes. Al vessant més ombrívol del Turó de les Tres Creus hi ha, sobretot, roure martinenc, de fulla petita i vora ondulada i en els marges molsa i galzeran. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al capdamunt del turó de les Tres Creus, hi ha un punt geodèsic i una àrea de descans amb un banc, tanques que protecció de fusta i el suport per un mapa de localització dels turons. Aquest indret és potser el més erosionat actualment, amb presència de ginestes, argelaga i aladern i un pi, al mig del camí, que ha esdevingut emblemàtic perquè es veu des de molt lluny i ajuda a identificar el turó. A banda i banda del camí i sobretot en els indrets de soleia, destaca el garric, el bruc, el romaní, l’esparreguera, l’aladern i els fanals.</span></span></span></span></span></p> | 08135-59 | Turó de les Tres Creus | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant les dècades dels anys 1960 i 1970 les poblacions del Vallès, experimentaren un creixement urbà i industrial que comportaren una pèrdua molt important a nivell del sòl agrícola i forestal, afectant principalment la plana al·luvial més fèrtil dels rius Mogent i Congost. Els turons de les Tres Creus se salvaren d’aquest procés destructiu, tot i que no quedaren exempts de la degradació mediambiental. Patiren doncs reiterats incendis forestals, instal·lació de línies elèctriques i altres infraestructures públiques desencadenant irremeiablement una reducció i/o una pèrdua de la coberta vegetal que estava formada per roureda i alzinar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En el marc de posar en valor el jaciment romà de Can Tacó –Turó d’en Roina, conegut també com <em>Mons Observans</em>, es projectaren diverses actuacions destinades a la restauració paisatgística. Es prioritzaren les plantacions d’espècimens arboris i arbustius autòctons en les zones més afectades per la pèrdua de coberta vegetal i es dissenyaren nous senders per tal de regular l’accés i minimitzar l’impacte antròpic.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 2007, en el jaciment s’hi instal·là una tanca cinegètica que facilita el pas de la fauna silvestre i l’estiu del 2013 s’observà la presència de la cuca de llum, una espècie molt sensible als herbicides.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Hi ha varis indrets on hi ha restes d’explotacions d’antigues pedreres i a l’oest del turó, al sector més proper al riu Congost, es preserven les restes de dos pous de glaç.</span></span></span></span></span></p> | 41.5518038,2.2562099 | 437971 | 4600282 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95811-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95811-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95811-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95811-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95811-06.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | En el turó de Can Tacó o d’en Roina, el més petit dels tres turons que donen nom a la muntanya de les Tres Creus té, a tocar del camí que mena al turó de les Tres Creus, una petita clariana on hi ha una aula a l’aire lliure envoltada per alzines destinada a realitzar activitats escolars relacionades amb el medi natural. | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 95812 | Bosc de Can Guitet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-guitet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª Trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El bosc de Can Guitet és una massa boscosa situada al nord de la Serra de Can Cabanyes, entre Can Guitet i les restes de Ca n’Esteve. Forma part d’un mosaic agroforestal de gran valor ecològic pel municipi de Montmeló. S’hi accedeix fàcilment, des de la carretera que mena al Circuit de Barcelona-Catalunya. Ocupa una superfície d’1,53 ha.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es tracta d’un alzinar situat a 107 m d’altitud respecte al nivell de mar, en una zona on l’orografia no presenta cap desnivell important i és de fàcil accés. És un bosc madur on hi predomina l’alzinar (<em>Quercus ilex spp. Ilex</em>) amb presència d’algun roure i pins, sobretot presents a l’exterior del perímetre boscós. Té un sotabosc important, però només en el sector més proper a Ca l’Esteve, a causa de la pressió antròpica. En aquest espai, tot i que no s’hi observen plantes enfiladisses pròpies de l’alzinar com l’arítjol o l’heura, si que destaca per la gran quantitat de galzeran (<em>Ruscus aculeatus</em>). D’altres espècies pròpies que s’hi observen són, el marfull (<em>Viburnum tinus</em>), l’arç blanc (<em>Crataegus monogyna</em>) i l’esparraguera (<em>Asparagus officinalis</em>). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En la zona més pròxima al camí que mena al cementiri, hi ha una plantació jove d’alzines i pins.</span></span></span></span></span></p> | 08135-60 | Can Guitet | 41.5635210,2.2505504 | 437510 | 4601587 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95812-6002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95812-6003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95812-6004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95812-6005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95812-6006.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 95813 | Bosc del Turó de la Bandera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-turo-de-la-bandera | <p><span><span><span><span lang='CA'>AJUNTAMENT DE MONTMELÓ (2011). <em>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montmeló. </em>Text refós aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el 8 de març de 2012.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El bosc del Turó de la Bandera també se'l coneix amb el nom del Bosc de l’Aplec. És una zona verda situada al capdamunt del turó de la Bandera amb un total de 8.040 m</span></span>2. L’espai situat entre la Ronda del turó de la Bandera, i els carrers de Ramon y Cajal, Ayrton Senna i Cervantes i queda limitat a l’est per l’autopista de la Mediterrània, AP7.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És un bosc jove, on majoritàriament s’hi desenvolupa el pi blanc, tot i que hi ha també algun pi pinyoner, avets i substrat arbustiu. El substrat herbaci hi és present, però majoritàriament groguenc degut a la calor i la manca d’aigua. Els arbres estan podats i no hi ha sotabosc. </span></span></span></p> | 08135-61 | Ronda del Turó de la Bandera s/n. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 20 de març de 2003 s’hi realitzà una plantada popular promoguda per l’Ajuntament de Montmeló on hi participaren prop de 400 persones. S’hi plantaren uns 300 arbres i sotabosc (pi pinyoner, freixes, alzina i auró i marfull, a més de romaní) per tal d’ampliar la zona boscosa del Bosc de l’Aplec. Les escoles també hi participaren dies abans.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 29 de març de 2011, en el Ple Municipal, s’aprova el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme el març de 2012) acompanyat d’un informe de sostenibilitat ambiental i se senyala que cal definir una protecció ambiental dels espais verds periurbans, que inclogui el Turó de la Bandera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 15 de març de 2015 l’Ajuntament promou una nova plantada popular.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 30 de maig de 2017 en un Ple s’aprova una permuta de terrenys entre la zona del Bosc de l’Aplec al sector nord i el polígon del Raiguer, al costat del riu Congost. El bosc passa a tenir un total de 8.040 m2.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 24 de març de 2018, l’Ajuntament aprova una moció per millorar la qualitat ambiental i l’ús social del Bosquet de l’Aplec. Aprova un seguit d’intervencions de millora, poda, desbrossar arbres, matolls i herbes, incrementant la presència d’arbres i flora autòctona.</span></span></span></span></span></p> | 41.5576085,2.2507918 | 437524 | 4600931 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95813-6102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95813-6103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95813-6104.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2024-05-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 95814 | Bosc de la Serra de Can Cabanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-la-serra-de-can-cabanyes | <p>AJUNTAMENT DE MONTMELÓ (2011). <em>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montmeló. </em>Text refós aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el 8 de març de 2012.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres, actualitzada per Oriol de Bolós</em> - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El bosc de la Serra de Can Cabanyes està formant una pineda situada al bell mig del Circuit de Barcelona-Catalunya que actua com a zona de pícnic i de descans. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>És un bosc jove, on majoritàriament s’hi desenvolupa pi blanc, sense sotabosc. Els pins presenten una capçada més o menys cònica. <span lang='CA'><span><span>Les acídules (fulles) són perennes i amiden de 0,7 a 1mm d’amplada i de 6 a 12 cm de longitud. El color oscil·la entre el verd groguenc i un verd més pujat. Floreixen pels volts dels mesos d’abril o maig i fan moltíssimes pinyes, de 5 a 12 cm de longitud, amb un clar peduncle i amb esquames i escudets poc prominents. Els troncs tenen tendència a inclinar-se. </span></span></span>El substrat herbaci també hi és present. <span lang='CA'><span><span>Suporta molt bé les altes temperatures i sequeres perllongades, però no li agrada massa les glaçades ni l’ombra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Com a zona verda s’hi han instal·lat nombroses taules amb bancs de fusta i punts de recollida selectiva. A més, disposa d’una guingueta i un punt d’assistència de primers auxilis de la Creu Roja.</span></span></span></p> | 08135-62 | Circuit de Barcelona-Catalunya. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 2019, el corredor de motos GP, Marc Màrquez, va inaugurar el bosc de la zona del cràter, com a primera zona verda del Circuit millorada dins d’un projecte de transformació amb l’objectiu d’ampliar la biodiversitat d’aquestes àrees del traçat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquest projecte es portava a terme amb <em>Social forest</em>, una empresa de gestió forestal sostenible orientada a la formació i a la inserció laboral de joves en situació d’exclusió o atur.</span></span></span></span></span></p> | 41.5726477,2.2577816 | 438121 | 4602596 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95814-6202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95814-6203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95814-6204.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-05-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Al Mapa de Patrimoni Cultural de Granollers, s’inventaria una zona d’interès propera al Circuit de Barcelona-Catalunya, amb el nom de Bosc de Can Cabanyes en el sector nord-est del polígon industrial Cal Gordi-Cal Català, titular de l’Agència Catalana de l’Aigua, i que en el cartogràfic de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya consta com a Bosc de Can Gordi, per on passa la línia divisòria dels termes municipals de Montmeló-Granollers. A l’est del mateix polígon, també en terme municipal de Granollers, entre aquest i el riu Congost, hi ha l’Espai Natural de Can Cabanyes, amb els aiguamolls i el centre d’educació ambiental, que en el mateix Mapa de Patrimoni correspon a la fitxa que anomenen Bosc de Can Gordi. | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 95815 | Paratge de la font de Santa Caterina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paratge-de-la-font-de-santa-caterina | <p><span><span><span><span lang='CA'>AJUNTAMENT DE MONTMELÓ (2011). <em>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montmeló. </em>Text refós aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el 8 de març de 2012.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). <em>Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès</em>. Ajuntament de de Montornès del Vallès. </span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El paratge de la Font de Santa Caterina està situat a la llera esquerra del riu Mogent, on es fa l’aiguabarreig entre aquest i el riu Congost. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Per accedir-hi Just on es troba la parada de l’autobús, i abans d’entrar al Pont Nou, a mà dreta hi ha un corriol molt costerut que baixa fins al passeig fluvial del riu Mogent. Ens hi porta un camí delimitat a banda i banda per plàtans de grans dimensions, sobretot en alçada, que creixen al costat del curs d’aigua juntament amb altres espècimens típics de la vegetació de ribera. Destaca el plataner que hi ha al davant mateix de la font.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La font prové d’una surgència o déu d’aigua que brolla per una escletxa de la roca. Un tub collat per sota mateix d’una xapa de ciment fa de broc. Continua traient un rajolí d’aigua que s’escola per sota la fullaraca, i travessa el camí de terra formant un petit bassal en direcció a la llera del riu. Una mica més amunt s’observa un altre orifici que actualment no raja. El terra està impregnat per l’aigua constant que brolla malgrat la manca de pluges i, en un costat de la roca, hi ha un cartell de senyalització d’aigua no potable. A la xapa de ciment hi ha les restes d’algun escrit, tal vegada anomenant la font, però que ja no s’hi llegeix res.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La vegetació és de líquens, molses, heures i bardisses principalment.</span></span></span></span></span></p> | 08135-63 | Passeig fluvial del riu Mogent. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’Arxiu Municipal de Montmeló es conserva el dietari de Josep Fransí que ja esmenta l’existència de la font de Santa Caterina l’any 1807.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És un lloc freqüentat per caminants i ciclistes. Era també un paratge molt concorregut per gent que venia de lluny a buscar aigua a la font. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Molt a prop, també hi havia una zona de pícnic amb taules i fogons per passar-hi el dia. </span></span></span></span></span></p> | 41.5461752,2.2508240 | 437516 | 4599662 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95815-6302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95815-6303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95815-6304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95815-6305-arxiu-municipal-de-montmelo-la-font-de-santa-caterina-1920.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95815-63061.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2024-05-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Aquest paratge està compartit amb el municipi de Montornès del Vallès.En les imatges antigues s’observa com la part superior de la déu estava consolidada amb pedra irregular collada amb morter de calç, mentre que l’inferior tenia diverses fileres de maons. L’aigua rajava amb força per un broc arranat a la paret i, com ara, es perdia cap el riu Mogent. | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 95816 | Jardí de La Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-de-la-torreta | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impressor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El jardí de la Torreta, està situat en ple nucli urbà, en un espai triangular que limita al nord amb el carrer de Santiago Russiñol, a l’est amb el Vial de Ronda, i pel sud-oest amb el camp municipal de futbol. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Forma part del mosaic pulmó-verd de Montmeló. La seva importància no rau tant en els espècimens que hi ha en el jardí sinó que s’ha convertit en un lloc de trobada i gaudi, de relació, de lleure i de relaxació. Un lloc on la natura és un refugi de moltes espècies d’insectes i alhora d’ocells. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Està protegit per una tanca perimetral amb abundància de xipresos sobretot pel que fa al carrer de Santiago Russiñol. A l’interior, varis camins de llambordes amb algunes escales, es relacionen entre ells. Abunda l’olivera, i molt a prop, un petit espai circular amb grades que mira cap al Turó de les Tres Creus. Prop de la casa, s’alcen varis pins de tipus <em>halepensis </em>amb parterres de plantes aromàtiques (cap d’ase, espígol o romaní rastrer) i en un altre costat, una zona plantada amb magnòlies i aladerns. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Destaquen els parterres d’herba, heura i fulles d’acant i un petit estany de corbes sinuoses amb sortidor d’aigua al centre. Està realitzada amb trencadís (blau i blanc). I a pocs metres, una pèrgola amb pilars quadrangulars i bigues de fusta on hi creix una glicina. En aquest indret, la paret o mur interior, de tancament de la casa té una barana i també està decorat amb trencadís del mateix color que dona uniformitat al conjunt.</span></span></span></span></span></p> | 08135-64 | Carrer de Folch i Torras, s/n. | <p>La primera notícia documental que podria fer referencia a aquesta torre data de l'any 1892. Antoni Aymar Puig (1892) diu que '<em>varias casas y quintas, contándose entre éstas la emplazada en una cima del collado, próxima á la iglesia parroquial i contiguo al cauce de la riera i del Congost, desde la cual se disfruta de hermosas vistas</em>'.</p> <p>La finca actual, abans de l'any 1911, eren dos terrenys separats propietat de Dolores Soler Ortells i Elisa Amat Nunell, de Barcelona respectivament. Francisco Serra Bas de Llinars del Vallès adquireix les dues finques i els unifica. El 25 de juliol de l'any 1920, Josep Campanya i Ros compra la propietat que constava d'una casa-torre, d'un molí de vent i d'un terreny on hi havia jardí, hort i vinya. El cost de la finca va ser de 32.250 pessetes. A l'any següent el nou propietari encarrega a l'arquitecte Josep Vilaseca el projecte de reforma i ampliació de l'edifici. Dos anys més tard l’arquitecte Antoni Bartra projecta la masoveria. L'any 1933, el senyor Campaya sol·licita el permís d'obres a l'Ajuntament per construir la tribuna de la planta baixa de la façana sud. L’Ajuntament l’adquireix l'any 1995 i dos anys més tard es rehabilita.</p> <p>Actualment és el centre cultural de Montmeló. </p> | 41.5497162,2.2509420 | 437529 | 4600055 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95816-6402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95816-6403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95816-6404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95816-6405.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95816-6406.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | BCIL | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En els jardins si fan els aplecs de sardanes, jocs i tallers infantils i tota mena d’activitats culturals. | 2153 | 5.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 95817 | Pineda de l'avinguda de Vilardebó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pineda-de-lavinguda-de-vilardebo | <p><span><span><span><span lang='CA'>AJUNTAMENT DE MONTMELÓ (2011). <em>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montmeló. </em>Text refós aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el 8 de març de 2012.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>SELGA, Josep (2014). Avaluació del risc dels pins de l’Avinguda Vilardebó. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A banda i banda d’ambdues voreres s’hi alcen un nombre important de pins del gènere <em>Pinaceae</em>, plantats almenys en dues èpoques diferents, però sempre en escocells dissenyats a mena de parterres, longitudinals en el sentit de la llargària de la vorera. En manquen un bon nombre d’exemplars del que probablement havia estat originàriament, ja que alguns dels escocells estan buits i no s’han substituït per d’altres de nou planter. El pi té un creixement relativament ràpid i pot arribar a viure en condicions òptimes de 250 a 300 anys.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Pels més vells, les alçades arriben als 20 m d’alçada amb les branques i l’escorça ben grisenca. Les acídules (fulles) són perennes amiden de 0,7 a 1 mm d’amplada i de 6 a 12 cm de longitud. El color oscil·la entre el verd groguenc i un verd més pujat. Floreix pels volts dels mesos d’abril o maig i fa moltíssimes pinyes, de 5 a 12 cm de longitud, amb un clar peduncle i amb esquames i escudets poc prominents. Els troncs tenen tendència a inclinar-se cap a una banda o altra del carrer i alguns exemplars, a recargolar-se.</span></span></span></span></span></span></p> <p>La capçada és poc densa. En els exemplars més joves presenta una forma més o menys cònica, que amb el pas dels anys es tornarà irregular. El pinyó fa entre 6 i 7 mm de llarg. </p> | 08135-65 | Avinguda Vilardebó s/n (situada entre el carrer del Timbaler del Bruc i el carrer de Prat de la Riba). | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 2014 l’Ajuntament de Montmeló va encarregar un estudi d’avaluació del risc que presentaven alguns pins de l’avinguda Vilardebó, ja que s’havien detectat diversos episodis de fractura i caiguda de branques de grans dimensions. S</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>e’n comptabilitzaren 69 dels quals 20 exemplars eren de nova plantació. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També s’estimà que originàriament aquest carrer hauria estat ornamentat amb un bon centenar d’exemplars. </span></span></span></span></span></p> | 41.5560590,2.2482222 | 437308 | 4600761 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95817-6502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95817-6503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95817-6504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95817-6505.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2024-05-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Suporta molt bé les altes temperatures i sequeres perllongades, però no li agrada massa les glaçades ni l’ombra.La fusta és dura, blanquinosa, resinosa i de densitat mitjana. És emprada per a fer taulers d’aglomerat, caixes d’embalatge i pasta de paper. A més és un gran productor de resina o trementina. De l’escorça se’n poden obtenir tanins per adobar les pells. Té un paper important en la prevenció de l’erosió i sobretot perquè és capaç d’arrelar on poques plantes ho poden fer. Però com la majoria d’exemplars del gènere Pinus és altament combustible. | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 95818 | Horts de Can Quico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-de-can-quico | <p><span><span><span>Els horts Can Quico són un espai de terra fèrtil situada al sud-oest del municipi. Es tracta de petits h</span></span></span><span><span><span>ortets urbans dividits en vàries parcel·les rectangulars, sense tancaments vegetals, però si delimitats per passarel·les fetes de terra batuda o per rajoles, i en algun cas per cintes aèries lligades a posts de fusta, donant una unitat de conjunt. Tot el perímetre també està protegit per una tanca de filat amb un petit barri. A diferència dels horts del Raiguer, les parcel·les no disposen de cap caseta per guardar-hi les eines.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’accés a cada tros es fa a través de passeres. Les restes vegetals s’han de llençar en uns contenidors comuns que estan ubicats a l’entrada. Les hortalisses que s’hi planten són cols, coliflor, api, naps, pastanagues, enciams i escaroles, raves, patateres, carxoferes, pebroteres, alberginieres, bledes, alls, cebes, julivert, i ceba tendre i calçots. El reg està regulat. </span></span></span></p> | 08135-66 | Al sud-oest de la població, a tocar del parc del Sant Crist. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els precedents dels horts de Can Quico els trobem en la creació d’una zona d’horts familiars al polígon industrial “El Raiguer”. El 26 de novembre de 1996 la Junta de Govern Local presentava el projecte de creació d’una zona d’horts urbans. El 8 d’abril de 1997 la mateixa junta aprovava la normativa per l’adjudicació dels horts. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant les obres del Tren d’Alta Velocitat, es van haver de deixar. Finalment, l’agost de l’any 2013 l’Ajuntament recuperava El Raiguer amb un nou projecte. Cada hort tindria uns 100 m2 amb una caseta amb teulada a dos vessants i una zona de lleure comuna per als hortolans.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 19 d’abril de l’any 2016 la Junta de Govern Local aprovava el <em>Programa d’Horts Urbans de Montmeló</em>, per tal de donar sortida a la llista d’espera per l’adjudicació d’un hort. En aquest s’hi contempla la creació de nous horts al sector de Can Quico. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Finalment, el 25 d’octubre de 2016, el Ple de l’Ajuntament de Montmeló, aprovava el <em>Reglament de règim d’ús dels horts urbans de titularitat municipal</em>. Per tal de fomentar el cultiu tradicional, la normativa contempla un seguit de supòsits que van des de les hortalisses que s’hi poden plantar, la regulació de l’aigua de reg, els tutors per la vegetació aèria, o el manteniment dels camins, espais d’emmagatzematge, brossa, fitosanitaris, animals de companyia, i espais de tancament de les parcel·les. També hi ha un llistat amb tot el que no està permès (conreu de plantes no permeses per la llei, construcció de barbacoes i murs, talar arbres, abandonament de deixalles, estacionament de vehicles a l’interior, realització de foc, dormir a les casetes o viure-hi).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Actualment, l’Ajuntament de Montmeló compta amb una superfície de 6.296 m2 d’hortes situades al Raiguer i a la zona de Cal Quico, amb 100 m2 per hort i per hortolà. Els del Raiguer, són els més antics, amb un total de 98 hortets, mentre que pels de Cal Quico se’n comptabilitzen 43, i a diferència dels horts del primer sector, aquests terrenys estan llogats per l’Ajuntament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A finals de maig de 2018 es van construir tres casetes més per consolidar i integrar definitivament l’espai dels horts amb caseta i així definir i delimitar les dues zones d’horts.</span></span></span></span></span></p> | 41.5486443,2.2385234 | 436492 | 4599944 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95818-6602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95818-6603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95818-6604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95818-6605.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95818-6606.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | Inexistent | 2024-05-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La sol·licitud i l’ús d’aquests horts ve regulada pel reglament de règim d’ús dels horts urbans, vigent l’any 2024, que recull les llicències de cadascuna de les parcel·les, que s’atorguen per un període de dos anys, prorrogables. Si una parcel·la queda sense treballar més de dos mesos per l’adjudicatari, sense que s’hagi comunicat a l’Ajuntament en cas de raó expressa i motivada, aquesta quedarà lliure i llavors l’Ajuntament podrà adjudicar-la de nou. Els adjudicataris han de dipositar una fiança de dos-cents-cinquanta euros, a més de la formalització de la llicència. Aquest fons s’empra en cas de que la parcel·la no estigui desbrossada o s’hagi de netejar de residus. Paral·lelament paguen una quota anual establerta per l’Associació d’hortolans. A banda, els horts estan adreçats a les persones empadronades al municipi amb més de tres anys de residència fixe i sempre i quan no tinguin cap altre hort o terreny ni al poble ni a la comarca o que un membre de la mateixa unitat familiar ja n’hagi rebut un. I sobretot, a les persones majors de 65 anys, pensionistes, amb certificat de discapacitat, sense prestació per desocupació i beneficiàries de la renda mínima d’inserció. | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 95819 | Horts del Raiguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-del-raiguer | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els horts del Raiguer és un espai de terra fèrtil situada a l’est del municipi. Limita al nord-est amb el riu Congost, al nord-est amb Montornès del Vallès, i al sud, sud-est, amb la via del ferrocarril – TAV i més enrere amb el vessant més ombrívol del Turó de les Tres Creus. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les hortes estan dividides en 98 parcel·les de 100 m2, sense tancaments vegetals, però majoritàriament amb filats, donant una unitat de conjunt. Tot el perímetre també està protegit per una tanca de filat creuat amb barri per evitar els furts. Els hortolans tenen a més, una caseta d’obra, amb les quatre façanes pintades de color blanc. El cobert és de teula àrab a doble vessant. Algunes d’elles tenen una petita pèrgola per protegir-se de la calor. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’accés a cada tros es fa a través de passeres. Hi ha un espai comú cobert amb taules per a menjar, i també una zona arbrada amb taules i bancs de fusta que proporciona ombra durant els mesos d’estiu i deixa passar el sol durant els mesos d’hivern. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En varis indrets perimetrals, els hortolans deixen créixer de manera controlada erols de canya comuna o canya de Sant Joan (<em>Arundo donax</em>) que són emprades com a tutor per la vegetació aèria. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tant pel que fa a l’arbrat com a les hortalisses, són totes autòctones. Hi creix algun mandariner, llimoner, olivera, figuera, llorer i micaquer i pel que fa a la hortalisses, les cols, coliflor, api, naps, pastanagues, enciams i escaroles, raves, patateres, pebroteres i alberginieres; bledes, alls, cebes, julivert, i ceba tendre i calçots. El reg està regulat.</span></span></span></span></span></p> | 08135-67 | El Raiguer | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 26 de novembre de l'any 1996 s’aprovava per Junta de Govern Local el projecte de creació d’una zona d’horts familiars al polígon industrial “El Raiguer”. El 8 d’abril de 1997 la mateixa Junta aprovava la normativa per l’adjudicació dels horts. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant les obres del Tren d’Alta Velocitat, es van haver de deixar els horts. Finalment, l’agost de l’any 2013 l’Ajuntament recuperava aquest espai amb un nou projecte. Cada hort tindria uns 100 m2 amb una caseta amb teulada a dos vessants i una zona de lleure comuna per als hortolans.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 19 d’abril de 2016 la Junta de Govern Local aprovava el <em>Programa d’Horts Urbans de Montmeló</em>, per tal de donar sortida a la llista d’espera per l’adjudicació d’un hort. En aquest s’hi contempla la creació de nous horts al sector de Can Quico. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Finalment, el 25 d’octubre de 2016, el Ple de l’Ajuntament de Montmeló, aprovava el <em>Reglament de règim d’ús dels horts urbans de titularitat municipal.</em> Per tal de fomentar el cultiu tradicional, la normativa contempla un seguit de supòsits que van des de les hortalisses que s’hi poden plantar, la regulació de l’aigua de reg, els tutors per la vegetació aèria, o el manteniment dels camins, espais d’emmagatzematge, brossa, fitosanitaris, animals de companyia, i espais de tancament de les parcel·les. També hi ha un llistat amb tot el que no està permès (conreu de plantes no permeses per la llei, construcció de barbacoes i murs, talar arbres, abandonament de deixalles, estacionament de vehicles a l’interior, realització de foc, dormir a les casetes o viure-hi).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Actualment, l’Ajuntament de Montmeló compta amb una superfície de 6.296 m2 d’hortes situades al Raiguer i a la zona de Cal Quico, amb 100 m2 per hort i per hortolà. Els del Raiguer, són els més antics, amb un total de 98 hortets, mentre que pels de Cal Quico se’n comptabilitzen 43, i a diferència dels horts del primer sector, aquests terrenys estan llogats per l’Ajuntament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A finals de maig de 2018 es van construir tres casetes més per consolidar i integrar definitivament l’espai dels horts amb caseta i així definir i delimitar les dues zones d’horts.</span></span></span></span></span></p> | 41.5539073,2.2571325 | 438049 | 4600516 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95819-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95819-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95819-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95819-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95819-06.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | Inexistent | 2024-05-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La sol·licitud i l’ús d’aquests horts ve regulada pel reglament de règim d’ús dels horts urbans, vigent l’any 2024, que recull les llicències de cadascuna de les parcel·les, que s’atorguen per un període de dos anys, prorrogables. Si una parcel·la queda sense treballar més de dos mesos per l’adjudicatari, sense que s’hagi comunicat a l’Ajuntament en cas de raó expressa i motivada, aquesta quedarà lliure i llavors l’Ajuntament podrà adjudicar-la de nou.Els adjudicataris han de dipositar una fiança de 250 euros, a més de la formalització de la llicència. Aquest fons s’empra en cas de que la parcel·la no estigui desbrossada o s’hagi de netejar de residus. Paral·lelament paguen una quota anual establerta per l’Associació d’hortolans.A banda, els horts estan adreçats a les persones empadronades al municipi amb més de tres anys de residència fixe i sempre i quan no tinguin cap altre hort o terreny ni al poble ni a la comarca o que un membre de la mateixa unitat familiar ja n’hagi rebut un. I sobretot, a les persones majors de 65 anys, pensionistes, amb certificat de discapacitat, sense prestació per desocupació i beneficiàries de la renda mínima d’inserció. | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 95820 | Fons de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental referent a Montmeló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-comarcal-del-valles-oriental-referent-a-montmelo | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>BADIA PUIG, Carme (2017). Entrevista al director de l’Arxiu Comarcal. Dins <em>Ronçana</em>, 290, desembre 2017, pp. 16-17.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PÉREZ GÓMEZ, Xavier (2005). L’Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, un equipament llargament esperat. Dins <em>Lauro</em>, núm. 29, pp. 74-77. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PÉREZ GÓMEZ, Xavier (2005). La documentació de les cambres agràries a l’Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. Dins <em>Ponències</em>, 2005, pp. 133-136.</span></span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span>Els fons de l’Arxiu Comarcal del Vallès Oriental que correspon al municipi de Montmeló està format per la col·lecció d’impresos diversos, compresos entre els anys 1985 i 2023. Es tracta de programes d’actes, de festa major, cartells, etc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També disposa d’un fons bibliogràfic amb les monografies històriques publicades sobre el municipi.</span></span></span></p> | 08135-68 | Carrer de l'Olivar, núm. 10 (08402 - Granollers) | <p><span><span><span>L'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental (ACVO), s’inaugura el 30 de setembre de l’any 2005. Forma part de la Xarxa d'Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya i és gestionat conjuntament pel Consell Comarcal del Vallès Oriental i per l'Ajuntament de Granollers, d'acord amb el conveni signat el 29 de desembre del mateix any entre el Departament de Cultura, el Consell Comarcal i l'Ajuntament de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La capacitat de l’ACVO és de 10.000 m lineals de prestatgeria dels quals actualment n'hi ha 6.600 d'ocupats. Entre els fons documentals dipositats a l'arxiu podem destacar els dels ajuntaments d’Aiguafreda, Castellterçol, Granollers, Santa Eulàlia de Ronçana i Tagamanent; també la documentació del Consell Comarcal del Vallès Oriental, els fons de l'arxiu de protocols notarials del districte de Granollers, dels Jutjats de Primera Instància de Granollers i Mollet, de l'Oficina Comarcal del Departament d’Agricultura o de les Cambres Agràries de diversos pobles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També cal destacar el fons fotogràfic de la revista Sport Comarcal, els fons patrimonials o de masies que contenen prop de 400 pergamins que van del segle XII al XVII, o el fons de la baronia de Montbui, jurisdicció integrada per Santa Eulàlia, Bigues, Riells, L’Ametlla, Lliçà d’Amunt, Palaudàries i Sant Mateu de Montbui, i diversos fons personals.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'ACVO custodia igualment un important fons d’hemeroteca (revistes comarcals i butlletins municipals) i una col·lecció de monografies locals que es van actualitzant. Comparteix instal·lacions amb l'Arxiu Municipal de Granollers. Bona part dels fons de l’ACVO es poden visualitzar a internet a través dels portals Arxius en Línia i XAC Premsa.</span></span></span></span></span></p> | 41.5517175,2.2478494 | 437273 | 4600279 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2024-05-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 95821 | Plataners del carrer del Sant Crist de la Grua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-del-carrer-del-sant-crist-de-la-grua | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Al carrer del Sant Crist de la Grua hi ha, a banda i banda de les voreres, una plantació alineada de plataners (<em>Platanus x hispànica</em>). Els espècimens més vells tenen una edat aproximada d’uns 60-70 anys, mentre que a la zona urbanitzada més modernament, els exemplars són relativament joves, d’uns 25-30 anys. Els escocells on creixen són petits i en alguns exemplars impedeixen el seu desenvolupament. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El tronc és llis, de tons verdosos a grisencs. Normalment, desprèn plaques fines de la seva escorça que donen al tronc un aspecte clapejat. Però les calors extremes provoquen que els arbres quedin completament pelats a nivell l’escorça degut a un estrès hídric. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La capçada, està força ramificada, generalment entre 6 i 7 branques i tret dels exemplars plantats a l’interior de la finca, numero 19, es controla amb podes regulars. A l'estiu i inicis de la tardor proporciona una bona ombra. Les fulles, del tipus palmades, mesuren entre 12 i 30 cm, amb cinc lòbuls ovat-triangulars sencers i de vegades dentats, amb un pecíol llarg i eixamplat a la base. Té les flors reunides en aments esfèrics i unisexuals i fructifica a la tardor.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Hi ha plàtans que presenten alguna ferida a nivell de la soca o a certa alçària, a nivell de les branques més velles i alguna ferida de poda antiga o d’impacte d’algun vehicle, però el seu estat general és bo.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08135-69 | Carrer del Sant Crist de la Grua | 41.5502770,2.2450046 | 437034 | 4600121 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95821-6902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95821-6903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95821-6904.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El plàtan és un dels arbres més apreciats per plantar a la via pública i, sobretot, per ornamentar carrers, avingudes i carreteres o per plantar-lo en parcs i fonts. Proporciona una ombra molt agradable durant els mesos d’estiu i no és massa exigent, però és recomanable plantar-lo de manera que tingui molt d’espai per al seu correcte creixement. En aquests casos, es fan molt grans i amb unes capçades espectaculars, molt ben arrodonides. | 2151 | 5.2 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 95822 | Plataners del carrer Onze de Setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-del-carrer-onze-de-setembre | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Al carrer de l’Onze de setembre hi ha una plantació alineada de plataners (<em>Platanus x hispànica</em>) situats al voral dret del carrer, entre la vorera i els parterres. També s’observen cinc espècimens més vells, gairebé alineats als del carrer, a l’interior de la finca núm. 19.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El tronc és llis, de tons verdosos a grisencs. Normalment, desprèn plaques fines de la seva escorça que donen al tronc un aspecte clapejat. Però les calors extremes provoquen que els arbres quedin completament pelats de l’escorça degut a un estrès hídric. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La capçada, està força ramificada, generalment entre 6 i 7 branques i tret dels exemplars plantats a l’interior de la finca, numero 19, es controla amb podes regulars. A l'estiu i inicis de la tardor proporciona una bona ombra. Les fulles, del tipus palmades, mesuren entre 12 i 30 cm, amb cinc lòbuls ovat-triangulars sencers i de vegades dentats, amb un pecíol llarg i eixamplat a la base. Té les flors reunides en aments esfèrics i unisexuals i fructifica a la tardor.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Hi ha plàtans que presenten alguna ferida a la soca o a certa alçària, a nivell de les branques més velles i alguna ferida de poda antiga però el seu estat general és bo.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08135-70 | Carrer 11 de setembre, s/n | 41.5484134,2.2488981 | 437358 | 4599911 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95822-7002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95822-7003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95822-7004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95822-7005.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El plàtan és un dels arbres més apreciats per plantar a la via pública i sobretot per ornamentar carrers, avingudes i carreteres o per plantar-lo en parcs i fonts. Proporciona una ombra molt agradable durant els mesos d’estiu i no és massa exigent, però és recomanable plantar-lo de manera que tingui molt d’espai per al seu correcte creixement. En aquests casos, es fan molt grans i amb unes capçades espectaculars, molt ben arrodonides. | 2151 | 5.2 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 95823 | Plataners del carrer de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-del-carrer-de-vic | <p><span><span><span><span lang='CA'>AJUNTAMENT DE MONTMELÓ (2011). <em>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montmeló. </em>Text refós aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el 8 de març de 2012.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Al carrer de Vic, a banda i banda de les voreres, hi ha una plantació alineada de plataners (<em>Platanus x hispànica</em>). Aquest carrer s’inicia un cop passada la rotonda del turó de la Bandera fins arribar a la travessera amb el carrer del Timbaler del Bruc. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>En el primer tram s’observen varis espècimens sembrats només en un dels costats del carrer. Són arbres relativament joves i sans, amb troncs rectes i capçades altes i ben arrodonides. En avançar cap a la Plaça d’Ernest Lluch, els plataners van desapareixen i hi trobem arbres d’ornamentació viària. I des d’aquesta plaça fins a la bifurcació, a mà esquerra, amb el carrer de Pompeu Fabra les voreres estan plantades de til·lers. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A partir d’aquest moment i fins a trobar el carrer del Timbaler del Bruc, el carrer de Vic és molt més estret amb prioritat per als vianants i veïns. És en aquest indret on hi ha els plataners més vells de tot el carrer. En un costat, a mà dreta, tenen escocelles grans mentre que a la banda esquerra, hi ha parterres delimitats per bancs de fusta amb solera metàl·lica i on els arbres conviuen amb plantacions d’agapants (<em>Agapanthus</em>). Els troncs són més bonyeguts amb algunes ferides antigues, però la brancada està ben podada de manera que durant els mesos d’estiu es converteix en un carrer fresc i ombrívol i de gran bellesa (pel contrast amb la flor de l’agapant), tant per als veïns com per als passants. </span></span></span></span></span></span></p> | 08135-71 | Carrer de Vic | 41.5521500,2.2483765 | 437318 | 4600327 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95823-7102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95823-7103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95823-7104.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El plàtan és un dels arbres més apreciats per plantar a la via pública i sobretot per ornamentar carrers, avingudes i carreteres o per plantar-lo en parcs i fonts. Proporciona una ombra molt agradable durant els mesos d’estiu i no és massa exigent, però és recomanable plantar-lo de manera que tingui molt d’espai per al seu correcte creixement. En aquests casos, es fan molt grans, amb unes capçades molt ramificades i ben arrodonides. | 2151 | 5.2 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 95824 | Pollancreda de les piscines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancreda-de-les-piscines | <p>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes</em>. Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</p> <p>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres, actualitzada per Oriol de Bolós</em> - Flor del Vent Edicions.</p> <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la<em> 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</p> <p>PHILIPS, Roger (1985).<em> Los árboles.</em> Barcelona: Editorial Blume.</p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Arbreda formada per varis exemplars de pollancre <em>(Populus nigra), </em>ubicada entre les piscines municipals i les pistes de pàdel. Hi ha varis exemplars d’arbres columnars, de més de 20 m d'alçada. La seva escorça és de color gris i llisa, amb les fissures lineals característiques d’aquesta espècie. Les fulles són fàcilment identificables degut a la forma triangular, de 5 a 8 cm de llargada per 6 a 8 cm d’ample i el color verd tant pel revers com per l’anvers. Les flors es disposen en aments, de forma allargada i cilíndrica, que en aquesta època de l’any comencen a sortir. Un cop fora, brotaran les fulles. Les llavors són minúscules i es dispersen molt fàcilment a través del vent. Al dessota hi ha varies oliveres.</span></span></span></span></span></p> | 08135-72 | Avinguda de Pompeu Fabra | 41.5479979,2.2502553 | 437471 | 4599865 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95824-7202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95824-7203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95824-7204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95824-7205.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2024-05-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 95825 | Alzina de can Tabola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-tabola | <p><span><span><span><span lang='CA'>AJUNTAMENT DE MONTMELÓ (2011). <em>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montmeló. </em>Text refós aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el 8 de març de 2012.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’alzina de Can Tabola és un exemplar singular de <em>Quercus ilex,</em> situat a l’extrem d’una gran feixa, prop del marge del carrer de Can Tabola, i al costat d’una barraca de pagès, feta d’obra. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És un arbre robust, perennifoli, d’uns 200 a 250 anys, que destaca per la seva capçada totalment arrodonida i molt densa amb les branques més flexibles que s’inclinen cap al terra. El tronc està lleugerament inclinat amb una brancada important. L’escorça és de color bru, rugosa i clivellada i les seves fulles són lanceolades, de 3 a 7 cm amb el marge dentat, verdes per l’anvers i blanquinoses pel revers. El seu fruit és la gla, que té una cúpula amb escates, però no punxa. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Fa uns 12 m d’alçada per 15 m d’amplada de capçada aproximadament. El volt de canó mesura 2 m i mig i el volt de soca tres metres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A 5 m al nord-oest, davant mateix de la barraca ha crescut espontàniament una altra alzina més jove.</span></span></span></span></span></p> | 08135-73 | Carrer de Can Tabola, s/n | 41.5592282,2.2536524 | 437764 | 4601109 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95825-7302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95825-7303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95825-7304.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | BPU | 2024-05-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d'un espècimen autòcton de la zona i, per tant, molt més resistent als incendis. La fusta de l'alzina s'ha emprat tradicionalment per a fer carboneig. Però en cap cas aquest exemplar és fruit d'un rebrot. El creixement d'aquest arbre perennifoli és molt lent, i per tant produeix una fusta extremadament dura i compacte, molt apreciada per a fer eines per treballar la terra i oficis com el boter o el mestre d'aixa. De l'escorça se n'obtenen tanins que serveixen en l'adoberia, però també es apreciada la mel mono floral. Les alzines prop de les masies han estat molt apreciades en temps on hi havia bestiar, perquè els glans eren emprats per donar de menjar als porcs. | 2151 | 5.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 95826 | Plataner de la zona d’esbarjo de Can Cabanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataner-de-la-zona-desbarjo-de-can-cabanyes | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Exemplar de plataner (<em>Platanus x hispànica</em>) de grans dimensions situat en el pàrquing de la </span></span></span>zona d’esbarjo de Can Cabanyes, davant del que ara és la cafeteria Viena.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’arbre està al bell mig de la zona d’estacionament, protegit dels impactes dels vehicles per un escocell octogonal fet amb vorals de pedra artificial. </span></span></span>És un espècimen sa, amb un tronc recte i la capçada alta i ben arrodonida, de més de 25 m d’alçada per una trentena de metres d’amplada. Té una escorça llisa, de tons verdosos grisencs molt pàl·lids. La seva capçada és uniforme i molt ben ramificada, que proporciona una ombra densa. Les fulles són palmades, d’uns 12 a 30 cm, amb cinc lòbuls ovat-triangulars sencers, tot i que en poden tenir tres.</p> <p>El pecíol és llarg i eixamplat a nivell de la base en forma de didal. Els nervis principals de la fulla, quan són joves, estan coberts per una pelussa molt fina. <span><span><span><span><span lang='CA'><span>Les flors estan reunides en aments esfèrics i unisexuals. El fruit és una mena de glòbul d’uns 4 cm de diàmetre emplomallat que fructifica a la tardor.</span></span></span></span></span></span></p> | 08135-74 | Carrer de la Verneda del Congost. | 41.5642789,2.2636671 | 438604 | 4601662 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95826-7402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95826-7403.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2024-05-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El plàtan és un dels arbres més apreciats per plantar a la via pública i sobretot per ornamentar carrers, avingudes i carreteres o per plantar-lo en parcs i fonts. Proporciona una ombra molt agradable durant els mesos d’estiu i no és massa exigent, però és recomanable plantar-lo de manera que tingui molt d’espai per al seu correcte creixement. En aquests casos, es fan molt grans, amb unes capçades molt ramificades i ben arrodonides. Al municipi de Montmeló se’l pot apreciar en carrers i a la riba dels rius Congost i Mogent. | 2151 | 5.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 95827 | Xarxa Natura Riu Congost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xarxa-natura-riu-congost | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Amb el nom de Xarxa Natura 2000 es protegeixen els espais fluvials que travessen el municipi: el riu Congost, el riu Mogent i el riu Besòs. Aquest darrer nascut de l’aiguabarreig del dos primers. </span></span></span></span></span>Tots tres són rius que transcorren per un territori amb una elevada pressió antròpica; per una banda, la urbanització industrial i per l’altra, l’elevada freqüentació a la zona del circuit d’alta velocitat i el soroll que comporta.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El riu Congost neix a Collsupina, a la font del Regàs. És un corredor biològic entre el massís del Montseny, la Serra Prelitoral Septentrional i la costa, ja que el seu curs discorre per la plana i connecta tots aquests espais. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El riu Mogent, és un segon corredor, que neix a la comarca del Vallès Oriental, al vessant septentrional del Corredor i s’uneix amb el Congost entre els termes de Montmeló i Montornès del Vallès per donar naixement al Besòs. Té nombrosos afluents, que neixen des del vessant nord del Montseny (riera de Cànoves, riera de Giola, riera de Vilamajor i el torrent de Valldoriolf), des del vessant sud de la Marina – Corredor (riera d’Ardenya, torrent de Séllecs, torrent de Sant Bertomeu i el de Can Mora).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El riu Besòs es forma de l’encontre del riu Congost amb el riu Mogent, just on hi ha el pont nou, no massa lluny del paratge de la Font de Santa Caterina. A partir d’aquest moment, transcorre paral·lel al Polígon industrial anomenat Sota el Molí i la zona de la deixalleria municipal, per entrar a Martorelles i Mollet del Vallès, moment en que rep el riu Tenes pel seu vessant hidrogràfic dret.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tots tres rius tenen un comportament de caire mediterrani, és a dir, que poden créixer sobtadament en època de pluges per baixar després ràpidament. En el seu pas per Montmeló, el terreny està constituït pel llit d’inundació ordinari del riu, i hi estan associats els dipòsits de còdols i roques plutòniques amb nivells més fins d’argiles i sorres. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Malgrat el seu grau d'artificialització, s'hi poden trobar fins i tot comunitats vegetals ripàries característiques dels rius mediterranis. Destaca en negatiu, la canya americana (<em>Arundo donax)</em> que és una espècie invasora molt abundant en tots tres espais protegits. Per altra banda, la introducció d’elements artificials ha donat naixement a la formació de sistemes lacustres artificials que tenen un gran valor ecològic i paisatgístic. Aquests sistemes actualment estan ben integrats amb l’entorn físic i natural i s’han convertit en refugi de nombroses espècies d’aus. A més, tot aquests espais són zona de caça de l’àliga marcenca i zona d’hivernada pel blauet i la cotoliu o la tallareta cuallarga. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A banda dels ocells, també destaca un altre tipus de fauna, pròpia dels ambients humits, com són els amfibis: el gripau corredor i el d’esperons, la reineta i el tòtil. Com a rèptils hi ha la tortuga de rierol i dues espècies de sargantanes, la ibèrica i la roquera. Destaca el llangardaix ocel·lat, la serp blanca i la d’aigua. Pel que fa als mamífers, hi ha eriçó, i nombroses comunitats de quiròpters, com la rata pinyada pipistrel·la, el ratpenat de vores clares i el ratpenat dels graners. </span></span></span></span></span></span></p> | 08135-75 | Lleres dels rius Congost, Mogent i Besòs. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La Xarxa de Natura 2000 és una xarxa europea d’espais naturals creada amb l’objectiu de fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals i semi naturals amb l'activitat humana. Està regulada per un marc legal que garanteix la protecció i conservació dels hàbitats naturals, de la fauna i de la flora silvestre, coneguda també com a <em>Directiva d’hàbitats</em>.</span></span></span></span></span></p> | 41.5466289,2.2510117 | 437532 | 4599712 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95827-7502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95827-7503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95827-7504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95827-7505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95827-7506.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 1764 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 95838 | Rellotge de sol de l'Hostal de la Grua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-lhostal-de-la-grua | <p>ARITZETA, M. (1994). <em>Viles i ciutats de Catalunya</em>. Barcino.</p> <p>GUASCH, Manel i UMBERT, Josep (2008). <em>Montmeló, 115 anys d’imatges</em>. Centre d’estudis Montmeló.</p> <p>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</p> <p>PIÑERO, Àngel i UMBERT, Josep (2009). <em>Aproximació a la història de Montmeló: segles IX-X</em>. Centre d’Estudis de Montmeló.</p> | XX-XXI | <p><span lang='CA'><span><span>Aquest rellotge de sol el trobem a la façana principal de l'antic Hostal de la Grua. Es tracta d'un r</span></span></span><span lang='CA'><span><span>ellotge de sol del tipus vertical declinant, orientat a migdia. Està situat a sota un ràfec decoratiu entre la balconera central de la façana i la finestra de mà dreta de la planta pis de la façana principal de la casa. Té forma quadrada i està realitzat damunt de l’arrebossat de la façana. Presenta un marc perimetral pintat del color de l’argila. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Les xifres són romanes, i van des de les 6 del matí fins a les 6 de la tarda. El gnòmon és de vareta, de ferro, i sembla l’original. No porta cap protecció de cap vernís i presenta restes, gairebé imperceptibles, de ciment. L’interior de les xifres “V” i “X” estan pintades. No té línies horàries.</span></span></span></p> | 08135-76 | Carrer del Sant Crist de La Grua, núm. 22 | <p>El barri del Sant Crist de la Grua, tot i que actualment és del municipi de Montmeló, pertanyia al terme municipal de Parets. L'hostal de la grua surt esmentat nombroses ocasions en la documentació conservada. Per exemple, en el fogatge de l'any 1553 de Parets consta un 'Matheu Bach fuster qui esta en la ferreria de la Grua i en Trancolet qui esta en l'hostal de la Grua'.</p> <p>També surt dibuixat junt amb la Capella del Sant Crist, en el plànol del terme i parròquia de Montmeló de l'any 1747, i que es troba a l’Arxiu de Sant Pere de les Puel·les.</p> <p>En el segle XVIII, el baró de Maldà va recollir les impressions dels seus viatges en un dietari. Segons explica, va passar per Montmeló entorn de 1775 i diu que el poble és a un quart d'hora de passada la casa o hostal de la Grua. </p> <p>També cita l'hostal en Vicenç Plantada en la seva 'Excursió a Montmeló' del 12 de maig de l’any 1881. Diu que després de passar el riu Tenes pel pont del ferrocarril, deixa a l'esquerra el Trench que havia estat un hostal, can Gurguí, can Ribera, can Puig i el famós hostal de Grua, davant del qual hi ha una capelleta en la qual es venera el Sant Crist que deixà Sant Vicenç Ferrer després de fer un sermó i un miracle. D'aquest miracle de sant Vicenç Ferrer a la Grua hi ha diferents versions. Unes diuen que quan el sant passà per l'hostal de camí a Barcelona, va reproduir el miracle de la multiplicació dels pans i dels peixos, però en aquest cas fou amb vi i pans. Unes altres diuen que va treure vi del pou que antigament existia al costal de l'hostal.</p> | 41.5491782,2.2416532 | 436754 | 4600002 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95838-76020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95838-76030.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.