Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 95748 | Finca Clarà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finca-clara | <p><span><span><span><span lang='CA'>BOSCH, J; ANFRUNS, J.; BUXÓ, R.; ESTRADA A.; OMS, i. I PAGÈS, E. (1998). La prehistòria de Montmeló (Vallès Oriental) a partir de la col·lecció Cantarell. Dins Estudis del Museu de Montmeló, pp. 15-37.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | Es desconeix la situació real del jaciment ja que es tracta d'una notícia de l'any 1961 i no s'ha realitzat cap actuació arqueològica. | <p>Jaciment arqueològic que en el planejament urbanístic (Ibars i Castejon, 2011) se situa a l'entorn de la carretera BV-5003, en el pendent suau del Turó de la Bandera i que es documenta a partir de la troballa superficial feta pel senyor Ignasi Cantarell, l'any 1961, d'una sèrie de restes d'eines lítiques.</p> <p>Josep Bosch (1998) en el marc del projecte de documentació de la col·lecció Cantarell, dipositada en el Museu de Montmeló, identificà un nucli polièdric, una ascla denticulada i diverses làmines de sílex. Però no obtingué dades suficients per ajustar-ne la cronologia.</p> | 08135-43 | Sector nord-est del terme municipal entorn la BV-5003. | <p>Troballa superficial feta per Ignasi Cantarell l'any 1961. Els materials han estat cedita al Museu Municipal de Montmeló.</p> | 41.5581705,2.2530770 | 437716 | 4600992 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada accessible | Altres | 2024-05-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Aquest jaciment no figura a la Carta Arqueològica del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.En el Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló (Ibars i Castejón, 2011) es delimita un polígon que coincideix amb el jaciment anomenat Carretera de Montmeló a Palou. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 95810 | Bosc del polígon industrial del circuit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-poligon-industrial-del-circuit | <p>AJUNTAMENT DE MONTMELÓ (2011). <em>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montmeló. </em>Text refós aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el 8 de març de 2012.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes</em>. Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres, actualitzada per Oriol de Bolós</em> - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la<em> 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985).<em> Los árboles.</em> Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p> | A tocar de la carretera i també degut a la pressió humana, és fàcil detectar alguns abocaments incontrolats, residus procedents de la construcció, algun llauna de begudes o embolcalls, a més d’alguna planta invasora o procedent de jardins, com la iuca i una plantació alineada d’acàcies. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Comprèn varies masses boscoses que tot i que formen part d’una mateixa unitat, estan dividides per l’estructura viària, de la zona industrial del Circuit i el Circuit de Barcelona-Catalunya. Una anella verda, creada entre els municipis de Montmeló i Granollers uneixen aquests boscos a través d’un camí planer que té un recorregut de 5,6 km. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>S’hi accedeix fàcilment, des del carrer de la Verneda del Congost, però també des de la carretera BV-5003 o des de la carretera de Granollers a Montmeló. Totes aquestes vies conflueixen a la rotonda de la “M”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La primera zona (Coord. UTM X438713-Y4601768) està situada a l’extrem nord-est del municipi, que limita amb Granollers, a tocar del riu Congost. De totes les masses boscoses és la més enjardinada, amb una zona de pícnic i àrea d’esbarjo. El terreny és completament planer, amb una plantació molt jove de pi, al voltant de la zona de pícnic. També hi ha algun cirerer d’arboç, aladern i arbres propis de l’estatge de ribera com el pollancre. Tots ells plantats. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La segona zona (Coord. UTM X438202-Y4601595), és la del bosc de la Torre Pardalera. S’hi pot accedir directament per la carretera BV-5003 o travessant el polígon pel carrer de Can Sastre o des del carrer de Can n’Esteve. Al final d’aquests dos, just quan es troben, es pot veure un camí de terra que s’inicia en el mateix marge. Aquí el recorregut es fa pel mig del bosc, que transcorre més o menys paral·lel a la carretera esmentada anteriorment. La seva alçada respecte al nivell del mar oscil·la entre els 95 i 97 metres. Per tant és un recorregut planer sense desnivells importants, tret dels marges escapçats per la construcció del polígon. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Hi trobem un bosc madur on hi predomina l’alzina (<em>Quercus ilex spp. Ilex</em>) amb presència de roure i pi. Els llocs per on no s’hi camina hi ha un bon sotabosc amb plantes pròpies de l’alzinar com l’arítjol o l’heura, i galzeran (<em>Ruscus aculeatus</em>). També hi ha algun arç blanc (<em>Crataegus monogyna</em>) i esparraguera (<em>Asparagus officinalis</em>). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La tercera zona (Coord. UTM X438208-Y4601722) i la quarta (Coord. UTM X438329-Y4601807) també formen part del bosc de la Torre Pardalera. Però estan situades a l’altre costat de la vorera de la carretera BV-5003 i limiten al nord, nord-oest amb la línia del ferrocarril i el Circuit de Barcelona-Catalunya. Visualment, és una massa boscosa allargassada que queda delimitada per un passeig de plataners (<em>Platanus hispànica sp</em>.) que originàriament conduïa a la Torre Pardalera, desapareguda ja fa anys amb la construcció del circuit. El camí està barrat al trànsit de vehicles. Els plataners són majoritàriament espècimens madurs, amb una brancada alta i esvelta. A l’altre costat del camí, hi ha un bosc madur d’alzina i roure, però sempre amb presència de pi. Com amb la segona zona, té un sotabosc interessant, on s’hi localitzen les mateixes espècies vegetals i malgrat la proximitat de la via del tren i el circuit, es converteix en refugi d’ocells i petits mamífers. Aquest bosc queda tallat per una zona erma sense vegetació arbòria com actuant de tallafocs.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La cinquena massa boscosa (Coord. UTM X438487-Y4601887), presenta les mateixes característiques que les dues primeres. A tocar de la carretera, hi ha una bassa d’aigua abandonada, envoltada de bardissa que semblaria comunicar amb una segona, de característiques constructives molt semblants, però amb aigua, que està situada en el darrer sector que limita amb el municipi de Granollers, el bosc de Can Gordi, al capdavall del marge i dins d’una empresa. En arribar al final d’aquest bosquet, trobem el carrer del Mas La Moreneta. Baixant per unes escales de fusta que eviten que s’erosioni el marge, es pot travessar el carrer i entrar per un camí protegit per una barana de fusta al darrer dels boscos (Coord. UTM X438566-Y4602062). Es tracta del bosc de Can Gordi, on passa la partió amb Granollers. S’hi observa parcialment les restes d’un muret de pedra amb una filada de maó disposat a plec de sardinell, que puja perpendicular al carrer i a la bassa esmentada anteriorment. Aquesta massa boscosa té les mateixes característiques que les darreres esmentades.</span></span></span></span></span></p> | 08135-58 | Carretera BV 5003, PK 2,100 | 41.5661420,2.2607160 | 438360 | 4601871 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95810-5802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95810-5803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95810-5804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95810-5805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95810-5806.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-05-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Aquestes masses boscoses formen part d’un mosaic forestal de gran valor ecològic i social per al municipi. | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 95811 | Bosc del Turó de les Tres Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-turo-de-les-tres-creus | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El bosc del turó de les Tres Creus (150,2 m d’alçada), està situat al sud de la població de Montmeló. Limita per l’est i sud-est amb el municipi de Montornès del Vallès, amb qui comparteix el que podem anomenar una illa biogeogràfica conformada per dos altres turons: el de Can Tacó (anomenat també d’en Roina, de 119,7 m d’alçada) i el del Raiguer (153 m d’alçada). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquest mont-illa de turons molt suaus envoltada per una zona fortament antropitzada, troba el seu límit, al nord, amb el Ferrocarril de Barcelona a Granollers; a l’oest amb el riu Congost; al sud i a l’est, amb el polígon industrial de Riera Marsà, nombrosos equipaments esportius i educatius de Montornès del Vallès i amb el riu Mogent. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El vessant nord-oest del turó de Can Tacó està poblat per un important alzinar amb roureda que es va estenent en direcció nord cap els vessants oest i nord del turó de les Tres Creus. En aquest indret el bosc presenta una riquesa biològica destacable. Hi abunden les enfiladisses com l’arítjol i l’esbarzer. L’impacte de l’activitat humana, en els indrets més assolellats i de més fàcil accés, en canvi, han fet que l’alzinar d’aquest sector es caracteritzi per la regeneració per rebrotada de les soques tallades. A banda, els incendis que hagi pogut patir, fan que l’alzinar es reconstitueixi de manera natural i per això l’acabem trobant barrejat amb ginestes, estepes o al dessota alguns pins probablement plantats per l’home després de l’abandonament de les vinyes. Al vessant més ombrívol del Turó de les Tres Creus hi ha, sobretot, roure martinenc, de fulla petita i vora ondulada i en els marges molsa i galzeran. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al capdamunt del turó de les Tres Creus, hi ha un punt geodèsic i una àrea de descans amb un banc, tanques que protecció de fusta i el suport per un mapa de localització dels turons. Aquest indret és potser el més erosionat actualment, amb presència de ginestes, argelaga i aladern i un pi, al mig del camí, que ha esdevingut emblemàtic perquè es veu des de molt lluny i ajuda a identificar el turó. A banda i banda del camí i sobretot en els indrets de soleia, destaca el garric, el bruc, el romaní, l’esparreguera, l’aladern i els fanals.</span></span></span></span></span></p> | 08135-59 | Turó de les Tres Creus | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant les dècades dels anys 1960 i 1970 les poblacions del Vallès, experimentaren un creixement urbà i industrial que comportaren una pèrdua molt important a nivell del sòl agrícola i forestal, afectant principalment la plana al·luvial més fèrtil dels rius Mogent i Congost. Els turons de les Tres Creus se salvaren d’aquest procés destructiu, tot i que no quedaren exempts de la degradació mediambiental. Patiren doncs reiterats incendis forestals, instal·lació de línies elèctriques i altres infraestructures públiques desencadenant irremeiablement una reducció i/o una pèrdua de la coberta vegetal que estava formada per roureda i alzinar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En el marc de posar en valor el jaciment romà de Can Tacó –Turó d’en Roina, conegut també com <em>Mons Observans</em>, es projectaren diverses actuacions destinades a la restauració paisatgística. Es prioritzaren les plantacions d’espècimens arboris i arbustius autòctons en les zones més afectades per la pèrdua de coberta vegetal i es dissenyaren nous senders per tal de regular l’accés i minimitzar l’impacte antròpic.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 2007, en el jaciment s’hi instal·là una tanca cinegètica que facilita el pas de la fauna silvestre i l’estiu del 2013 s’observà la presència de la cuca de llum, una espècie molt sensible als herbicides.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Hi ha varis indrets on hi ha restes d’explotacions d’antigues pedreres i a l’oest del turó, al sector més proper al riu Congost, es preserven les restes de dos pous de glaç.</span></span></span></span></span></p> | 41.5518038,2.2562099 | 437971 | 4600282 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95811-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95811-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95811-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95811-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95811-06.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | En el turó de Can Tacó o d’en Roina, el més petit dels tres turons que donen nom a la muntanya de les Tres Creus té, a tocar del camí que mena al turó de les Tres Creus, una petita clariana on hi ha una aula a l’aire lliure envoltada per alzines destinada a realitzar activitats escolars relacionades amb el medi natural. | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 95812 | Bosc de Can Guitet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-guitet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª Trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El bosc de Can Guitet és una massa boscosa situada al nord de la Serra de Can Cabanyes, entre Can Guitet i les restes de Ca n’Esteve. Forma part d’un mosaic agroforestal de gran valor ecològic pel municipi de Montmeló. S’hi accedeix fàcilment, des de la carretera que mena al Circuit de Barcelona-Catalunya. Ocupa una superfície d’1,53 ha.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es tracta d’un alzinar situat a 107 m d’altitud respecte al nivell de mar, en una zona on l’orografia no presenta cap desnivell important i és de fàcil accés. És un bosc madur on hi predomina l’alzinar (<em>Quercus ilex spp. Ilex</em>) amb presència d’algun roure i pins, sobretot presents a l’exterior del perímetre boscós. Té un sotabosc important, però només en el sector més proper a Ca l’Esteve, a causa de la pressió antròpica. En aquest espai, tot i que no s’hi observen plantes enfiladisses pròpies de l’alzinar com l’arítjol o l’heura, si que destaca per la gran quantitat de galzeran (<em>Ruscus aculeatus</em>). D’altres espècies pròpies que s’hi observen són, el marfull (<em>Viburnum tinus</em>), l’arç blanc (<em>Crataegus monogyna</em>) i l’esparraguera (<em>Asparagus officinalis</em>). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En la zona més pròxima al camí que mena al cementiri, hi ha una plantació jove d’alzines i pins.</span></span></span></span></span></p> | 08135-60 | Can Guitet | 41.5635210,2.2505504 | 437510 | 4601587 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95812-6002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95812-6003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95812-6004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95812-6005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95812-6006.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 95813 | Bosc del Turó de la Bandera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-turo-de-la-bandera | <p><span><span><span><span lang='CA'>AJUNTAMENT DE MONTMELÓ (2011). <em>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montmeló. </em>Text refós aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el 8 de març de 2012.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El bosc del Turó de la Bandera també se'l coneix amb el nom del Bosc de l’Aplec. És una zona verda situada al capdamunt del turó de la Bandera amb un total de 8.040 m</span></span>2. L’espai situat entre la Ronda del turó de la Bandera, i els carrers de Ramon y Cajal, Ayrton Senna i Cervantes i queda limitat a l’est per l’autopista de la Mediterrània, AP7.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És un bosc jove, on majoritàriament s’hi desenvolupa el pi blanc, tot i que hi ha també algun pi pinyoner, avets i substrat arbustiu. El substrat herbaci hi és present, però majoritàriament groguenc degut a la calor i la manca d’aigua. Els arbres estan podats i no hi ha sotabosc. </span></span></span></p> | 08135-61 | Ronda del Turó de la Bandera s/n. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 20 de març de 2003 s’hi realitzà una plantada popular promoguda per l’Ajuntament de Montmeló on hi participaren prop de 400 persones. S’hi plantaren uns 300 arbres i sotabosc (pi pinyoner, freixes, alzina i auró i marfull, a més de romaní) per tal d’ampliar la zona boscosa del Bosc de l’Aplec. Les escoles també hi participaren dies abans.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 29 de març de 2011, en el Ple Municipal, s’aprova el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme el març de 2012) acompanyat d’un informe de sostenibilitat ambiental i se senyala que cal definir una protecció ambiental dels espais verds periurbans, que inclogui el Turó de la Bandera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 15 de març de 2015 l’Ajuntament promou una nova plantada popular.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 30 de maig de 2017 en un Ple s’aprova una permuta de terrenys entre la zona del Bosc de l’Aplec al sector nord i el polígon del Raiguer, al costat del riu Congost. El bosc passa a tenir un total de 8.040 m2.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 24 de març de 2018, l’Ajuntament aprova una moció per millorar la qualitat ambiental i l’ús social del Bosquet de l’Aplec. Aprova un seguit d’intervencions de millora, poda, desbrossar arbres, matolls i herbes, incrementant la presència d’arbres i flora autòctona.</span></span></span></span></span></p> | 41.5576085,2.2507918 | 437524 | 4600931 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95813-6102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95813-6103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95813-6104.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2024-05-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 95814 | Bosc de la Serra de Can Cabanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-la-serra-de-can-cabanyes | <p>AJUNTAMENT DE MONTMELÓ (2011). <em>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montmeló. </em>Text refós aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el 8 de març de 2012.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres, actualitzada per Oriol de Bolós</em> - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El bosc de la Serra de Can Cabanyes està formant una pineda situada al bell mig del Circuit de Barcelona-Catalunya que actua com a zona de pícnic i de descans. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>És un bosc jove, on majoritàriament s’hi desenvolupa pi blanc, sense sotabosc. Els pins presenten una capçada més o menys cònica. <span lang='CA'><span><span>Les acídules (fulles) són perennes i amiden de 0,7 a 1mm d’amplada i de 6 a 12 cm de longitud. El color oscil·la entre el verd groguenc i un verd més pujat. Floreixen pels volts dels mesos d’abril o maig i fan moltíssimes pinyes, de 5 a 12 cm de longitud, amb un clar peduncle i amb esquames i escudets poc prominents. Els troncs tenen tendència a inclinar-se. </span></span></span>El substrat herbaci també hi és present. <span lang='CA'><span><span>Suporta molt bé les altes temperatures i sequeres perllongades, però no li agrada massa les glaçades ni l’ombra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Com a zona verda s’hi han instal·lat nombroses taules amb bancs de fusta i punts de recollida selectiva. A més, disposa d’una guingueta i un punt d’assistència de primers auxilis de la Creu Roja.</span></span></span></p> | 08135-62 | Circuit de Barcelona-Catalunya. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 2019, el corredor de motos GP, Marc Màrquez, va inaugurar el bosc de la zona del cràter, com a primera zona verda del Circuit millorada dins d’un projecte de transformació amb l’objectiu d’ampliar la biodiversitat d’aquestes àrees del traçat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquest projecte es portava a terme amb <em>Social forest</em>, una empresa de gestió forestal sostenible orientada a la formació i a la inserció laboral de joves en situació d’exclusió o atur.</span></span></span></span></span></p> | 41.5726477,2.2577816 | 438121 | 4602596 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95814-6202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95814-6203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95814-6204.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-05-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Al Mapa de Patrimoni Cultural de Granollers, s’inventaria una zona d’interès propera al Circuit de Barcelona-Catalunya, amb el nom de Bosc de Can Cabanyes en el sector nord-est del polígon industrial Cal Gordi-Cal Català, titular de l’Agència Catalana de l’Aigua, i que en el cartogràfic de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya consta com a Bosc de Can Gordi, per on passa la línia divisòria dels termes municipals de Montmeló-Granollers. A l’est del mateix polígon, també en terme municipal de Granollers, entre aquest i el riu Congost, hi ha l’Espai Natural de Can Cabanyes, amb els aiguamolls i el centre d’educació ambiental, que en el mateix Mapa de Patrimoni correspon a la fitxa que anomenen Bosc de Can Gordi. | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 95815 | Paratge de la font de Santa Caterina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paratge-de-la-font-de-santa-caterina | <p><span><span><span><span lang='CA'>AJUNTAMENT DE MONTMELÓ (2011). <em>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montmeló. </em>Text refós aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el 8 de març de 2012.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). <em>Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès</em>. Ajuntament de de Montornès del Vallès. </span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El paratge de la Font de Santa Caterina està situat a la llera esquerra del riu Mogent, on es fa l’aiguabarreig entre aquest i el riu Congost. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Per accedir-hi Just on es troba la parada de l’autobús, i abans d’entrar al Pont Nou, a mà dreta hi ha un corriol molt costerut que baixa fins al passeig fluvial del riu Mogent. Ens hi porta un camí delimitat a banda i banda per plàtans de grans dimensions, sobretot en alçada, que creixen al costat del curs d’aigua juntament amb altres espècimens típics de la vegetació de ribera. Destaca el plataner que hi ha al davant mateix de la font.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La font prové d’una surgència o déu d’aigua que brolla per una escletxa de la roca. Un tub collat per sota mateix d’una xapa de ciment fa de broc. Continua traient un rajolí d’aigua que s’escola per sota la fullaraca, i travessa el camí de terra formant un petit bassal en direcció a la llera del riu. Una mica més amunt s’observa un altre orifici que actualment no raja. El terra està impregnat per l’aigua constant que brolla malgrat la manca de pluges i, en un costat de la roca, hi ha un cartell de senyalització d’aigua no potable. A la xapa de ciment hi ha les restes d’algun escrit, tal vegada anomenant la font, però que ja no s’hi llegeix res.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La vegetació és de líquens, molses, heures i bardisses principalment.</span></span></span></span></span></p> | 08135-63 | Passeig fluvial del riu Mogent. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’Arxiu Municipal de Montmeló es conserva el dietari de Josep Fransí que ja esmenta l’existència de la font de Santa Caterina l’any 1807.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És un lloc freqüentat per caminants i ciclistes. Era també un paratge molt concorregut per gent que venia de lluny a buscar aigua a la font. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Molt a prop, també hi havia una zona de pícnic amb taules i fogons per passar-hi el dia. </span></span></span></span></span></p> | 41.5461752,2.2508240 | 437516 | 4599662 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95815-6302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95815-6303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95815-6304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95815-6305-arxiu-municipal-de-montmelo-la-font-de-santa-caterina-1920.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95815-63061.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2024-05-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Aquest paratge està compartit amb el municipi de Montornès del Vallès.En les imatges antigues s’observa com la part superior de la déu estava consolidada amb pedra irregular collada amb morter de calç, mentre que l’inferior tenia diverses fileres de maons. L’aigua rajava amb força per un broc arranat a la paret i, com ara, es perdia cap el riu Mogent. | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 95816 | Jardí de La Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-de-la-torreta | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impressor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El jardí de la Torreta, està situat en ple nucli urbà, en un espai triangular que limita al nord amb el carrer de Santiago Russiñol, a l’est amb el Vial de Ronda, i pel sud-oest amb el camp municipal de futbol. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Forma part del mosaic pulmó-verd de Montmeló. La seva importància no rau tant en els espècimens que hi ha en el jardí sinó que s’ha convertit en un lloc de trobada i gaudi, de relació, de lleure i de relaxació. Un lloc on la natura és un refugi de moltes espècies d’insectes i alhora d’ocells. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Està protegit per una tanca perimetral amb abundància de xipresos sobretot pel que fa al carrer de Santiago Russiñol. A l’interior, varis camins de llambordes amb algunes escales, es relacionen entre ells. Abunda l’olivera, i molt a prop, un petit espai circular amb grades que mira cap al Turó de les Tres Creus. Prop de la casa, s’alcen varis pins de tipus <em>halepensis </em>amb parterres de plantes aromàtiques (cap d’ase, espígol o romaní rastrer) i en un altre costat, una zona plantada amb magnòlies i aladerns. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Destaquen els parterres d’herba, heura i fulles d’acant i un petit estany de corbes sinuoses amb sortidor d’aigua al centre. Està realitzada amb trencadís (blau i blanc). I a pocs metres, una pèrgola amb pilars quadrangulars i bigues de fusta on hi creix una glicina. En aquest indret, la paret o mur interior, de tancament de la casa té una barana i també està decorat amb trencadís del mateix color que dona uniformitat al conjunt.</span></span></span></span></span></p> | 08135-64 | Carrer de Folch i Torras, s/n. | <p>La primera notícia documental que podria fer referencia a aquesta torre data de l'any 1892. Antoni Aymar Puig (1892) diu que '<em>varias casas y quintas, contándose entre éstas la emplazada en una cima del collado, próxima á la iglesia parroquial i contiguo al cauce de la riera i del Congost, desde la cual se disfruta de hermosas vistas</em>'.</p> <p>La finca actual, abans de l'any 1911, eren dos terrenys separats propietat de Dolores Soler Ortells i Elisa Amat Nunell, de Barcelona respectivament. Francisco Serra Bas de Llinars del Vallès adquireix les dues finques i els unifica. El 25 de juliol de l'any 1920, Josep Campanya i Ros compra la propietat que constava d'una casa-torre, d'un molí de vent i d'un terreny on hi havia jardí, hort i vinya. El cost de la finca va ser de 32.250 pessetes. A l'any següent el nou propietari encarrega a l'arquitecte Josep Vilaseca el projecte de reforma i ampliació de l'edifici. Dos anys més tard l’arquitecte Antoni Bartra projecta la masoveria. L'any 1933, el senyor Campaya sol·licita el permís d'obres a l'Ajuntament per construir la tribuna de la planta baixa de la façana sud. L’Ajuntament l’adquireix l'any 1995 i dos anys més tard es rehabilita.</p> <p>Actualment és el centre cultural de Montmeló. </p> | 41.5497162,2.2509420 | 437529 | 4600055 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95816-6402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95816-6403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95816-6404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95816-6405.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95816-6406.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | BCIL | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En els jardins si fan els aplecs de sardanes, jocs i tallers infantils i tota mena d’activitats culturals. | 2153 | 5.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 95817 | Pineda de l'avinguda de Vilardebó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pineda-de-lavinguda-de-vilardebo | <p><span><span><span><span lang='CA'>AJUNTAMENT DE MONTMELÓ (2011). <em>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montmeló. </em>Text refós aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el 8 de març de 2012.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>SELGA, Josep (2014). Avaluació del risc dels pins de l’Avinguda Vilardebó. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A banda i banda d’ambdues voreres s’hi alcen un nombre important de pins del gènere <em>Pinaceae</em>, plantats almenys en dues èpoques diferents, però sempre en escocells dissenyats a mena de parterres, longitudinals en el sentit de la llargària de la vorera. En manquen un bon nombre d’exemplars del que probablement havia estat originàriament, ja que alguns dels escocells estan buits i no s’han substituït per d’altres de nou planter. El pi té un creixement relativament ràpid i pot arribar a viure en condicions òptimes de 250 a 300 anys.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Pels més vells, les alçades arriben als 20 m d’alçada amb les branques i l’escorça ben grisenca. Les acídules (fulles) són perennes amiden de 0,7 a 1 mm d’amplada i de 6 a 12 cm de longitud. El color oscil·la entre el verd groguenc i un verd més pujat. Floreix pels volts dels mesos d’abril o maig i fa moltíssimes pinyes, de 5 a 12 cm de longitud, amb un clar peduncle i amb esquames i escudets poc prominents. Els troncs tenen tendència a inclinar-se cap a una banda o altra del carrer i alguns exemplars, a recargolar-se.</span></span></span></span></span></span></p> <p>La capçada és poc densa. En els exemplars més joves presenta una forma més o menys cònica, que amb el pas dels anys es tornarà irregular. El pinyó fa entre 6 i 7 mm de llarg. </p> | 08135-65 | Avinguda Vilardebó s/n (situada entre el carrer del Timbaler del Bruc i el carrer de Prat de la Riba). | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 2014 l’Ajuntament de Montmeló va encarregar un estudi d’avaluació del risc que presentaven alguns pins de l’avinguda Vilardebó, ja que s’havien detectat diversos episodis de fractura i caiguda de branques de grans dimensions. S</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>e’n comptabilitzaren 69 dels quals 20 exemplars eren de nova plantació. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També s’estimà que originàriament aquest carrer hauria estat ornamentat amb un bon centenar d’exemplars. </span></span></span></span></span></p> | 41.5560590,2.2482222 | 437308 | 4600761 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95817-6502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95817-6503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95817-6504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95817-6505.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2024-05-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Suporta molt bé les altes temperatures i sequeres perllongades, però no li agrada massa les glaçades ni l’ombra.La fusta és dura, blanquinosa, resinosa i de densitat mitjana. És emprada per a fer taulers d’aglomerat, caixes d’embalatge i pasta de paper. A més és un gran productor de resina o trementina. De l’escorça se’n poden obtenir tanins per adobar les pells. Té un paper important en la prevenció de l’erosió i sobretot perquè és capaç d’arrelar on poques plantes ho poden fer. Però com la majoria d’exemplars del gènere Pinus és altament combustible. | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 95818 | Horts de Can Quico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-de-can-quico | <p><span><span><span>Els horts Can Quico són un espai de terra fèrtil situada al sud-oest del municipi. Es tracta de petits h</span></span></span><span><span><span>ortets urbans dividits en vàries parcel·les rectangulars, sense tancaments vegetals, però si delimitats per passarel·les fetes de terra batuda o per rajoles, i en algun cas per cintes aèries lligades a posts de fusta, donant una unitat de conjunt. Tot el perímetre també està protegit per una tanca de filat amb un petit barri. A diferència dels horts del Raiguer, les parcel·les no disposen de cap caseta per guardar-hi les eines.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’accés a cada tros es fa a través de passeres. Les restes vegetals s’han de llençar en uns contenidors comuns que estan ubicats a l’entrada. Les hortalisses que s’hi planten són cols, coliflor, api, naps, pastanagues, enciams i escaroles, raves, patateres, carxoferes, pebroteres, alberginieres, bledes, alls, cebes, julivert, i ceba tendre i calçots. El reg està regulat. </span></span></span></p> | 08135-66 | Al sud-oest de la població, a tocar del parc del Sant Crist. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els precedents dels horts de Can Quico els trobem en la creació d’una zona d’horts familiars al polígon industrial “El Raiguer”. El 26 de novembre de 1996 la Junta de Govern Local presentava el projecte de creació d’una zona d’horts urbans. El 8 d’abril de 1997 la mateixa junta aprovava la normativa per l’adjudicació dels horts. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant les obres del Tren d’Alta Velocitat, es van haver de deixar. Finalment, l’agost de l’any 2013 l’Ajuntament recuperava El Raiguer amb un nou projecte. Cada hort tindria uns 100 m2 amb una caseta amb teulada a dos vessants i una zona de lleure comuna per als hortolans.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 19 d’abril de l’any 2016 la Junta de Govern Local aprovava el <em>Programa d’Horts Urbans de Montmeló</em>, per tal de donar sortida a la llista d’espera per l’adjudicació d’un hort. En aquest s’hi contempla la creació de nous horts al sector de Can Quico. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Finalment, el 25 d’octubre de 2016, el Ple de l’Ajuntament de Montmeló, aprovava el <em>Reglament de règim d’ús dels horts urbans de titularitat municipal</em>. Per tal de fomentar el cultiu tradicional, la normativa contempla un seguit de supòsits que van des de les hortalisses que s’hi poden plantar, la regulació de l’aigua de reg, els tutors per la vegetació aèria, o el manteniment dels camins, espais d’emmagatzematge, brossa, fitosanitaris, animals de companyia, i espais de tancament de les parcel·les. També hi ha un llistat amb tot el que no està permès (conreu de plantes no permeses per la llei, construcció de barbacoes i murs, talar arbres, abandonament de deixalles, estacionament de vehicles a l’interior, realització de foc, dormir a les casetes o viure-hi).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Actualment, l’Ajuntament de Montmeló compta amb una superfície de 6.296 m2 d’hortes situades al Raiguer i a la zona de Cal Quico, amb 100 m2 per hort i per hortolà. Els del Raiguer, són els més antics, amb un total de 98 hortets, mentre que pels de Cal Quico se’n comptabilitzen 43, i a diferència dels horts del primer sector, aquests terrenys estan llogats per l’Ajuntament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A finals de maig de 2018 es van construir tres casetes més per consolidar i integrar definitivament l’espai dels horts amb caseta i així definir i delimitar les dues zones d’horts.</span></span></span></span></span></p> | 41.5486443,2.2385234 | 436492 | 4599944 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95818-6602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95818-6603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95818-6604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95818-6605.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95818-6606.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | Inexistent | 2024-05-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La sol·licitud i l’ús d’aquests horts ve regulada pel reglament de règim d’ús dels horts urbans, vigent l’any 2024, que recull les llicències de cadascuna de les parcel·les, que s’atorguen per un període de dos anys, prorrogables. Si una parcel·la queda sense treballar més de dos mesos per l’adjudicatari, sense que s’hagi comunicat a l’Ajuntament en cas de raó expressa i motivada, aquesta quedarà lliure i llavors l’Ajuntament podrà adjudicar-la de nou. Els adjudicataris han de dipositar una fiança de dos-cents-cinquanta euros, a més de la formalització de la llicència. Aquest fons s’empra en cas de que la parcel·la no estigui desbrossada o s’hagi de netejar de residus. Paral·lelament paguen una quota anual establerta per l’Associació d’hortolans. A banda, els horts estan adreçats a les persones empadronades al municipi amb més de tres anys de residència fixe i sempre i quan no tinguin cap altre hort o terreny ni al poble ni a la comarca o que un membre de la mateixa unitat familiar ja n’hagi rebut un. I sobretot, a les persones majors de 65 anys, pensionistes, amb certificat de discapacitat, sense prestació per desocupació i beneficiàries de la renda mínima d’inserció. | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 95819 | Horts del Raiguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-del-raiguer | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els horts del Raiguer és un espai de terra fèrtil situada a l’est del municipi. Limita al nord-est amb el riu Congost, al nord-est amb Montornès del Vallès, i al sud, sud-est, amb la via del ferrocarril – TAV i més enrere amb el vessant més ombrívol del Turó de les Tres Creus. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les hortes estan dividides en 98 parcel·les de 100 m2, sense tancaments vegetals, però majoritàriament amb filats, donant una unitat de conjunt. Tot el perímetre també està protegit per una tanca de filat creuat amb barri per evitar els furts. Els hortolans tenen a més, una caseta d’obra, amb les quatre façanes pintades de color blanc. El cobert és de teula àrab a doble vessant. Algunes d’elles tenen una petita pèrgola per protegir-se de la calor. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’accés a cada tros es fa a través de passeres. Hi ha un espai comú cobert amb taules per a menjar, i també una zona arbrada amb taules i bancs de fusta que proporciona ombra durant els mesos d’estiu i deixa passar el sol durant els mesos d’hivern. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En varis indrets perimetrals, els hortolans deixen créixer de manera controlada erols de canya comuna o canya de Sant Joan (<em>Arundo donax</em>) que són emprades com a tutor per la vegetació aèria. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tant pel que fa a l’arbrat com a les hortalisses, són totes autòctones. Hi creix algun mandariner, llimoner, olivera, figuera, llorer i micaquer i pel que fa a la hortalisses, les cols, coliflor, api, naps, pastanagues, enciams i escaroles, raves, patateres, pebroteres i alberginieres; bledes, alls, cebes, julivert, i ceba tendre i calçots. El reg està regulat.</span></span></span></span></span></p> | 08135-67 | El Raiguer | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 26 de novembre de l'any 1996 s’aprovava per Junta de Govern Local el projecte de creació d’una zona d’horts familiars al polígon industrial “El Raiguer”. El 8 d’abril de 1997 la mateixa Junta aprovava la normativa per l’adjudicació dels horts. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant les obres del Tren d’Alta Velocitat, es van haver de deixar els horts. Finalment, l’agost de l’any 2013 l’Ajuntament recuperava aquest espai amb un nou projecte. Cada hort tindria uns 100 m2 amb una caseta amb teulada a dos vessants i una zona de lleure comuna per als hortolans.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 19 d’abril de 2016 la Junta de Govern Local aprovava el <em>Programa d’Horts Urbans de Montmeló</em>, per tal de donar sortida a la llista d’espera per l’adjudicació d’un hort. En aquest s’hi contempla la creació de nous horts al sector de Can Quico. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Finalment, el 25 d’octubre de 2016, el Ple de l’Ajuntament de Montmeló, aprovava el <em>Reglament de règim d’ús dels horts urbans de titularitat municipal.</em> Per tal de fomentar el cultiu tradicional, la normativa contempla un seguit de supòsits que van des de les hortalisses que s’hi poden plantar, la regulació de l’aigua de reg, els tutors per la vegetació aèria, o el manteniment dels camins, espais d’emmagatzematge, brossa, fitosanitaris, animals de companyia, i espais de tancament de les parcel·les. També hi ha un llistat amb tot el que no està permès (conreu de plantes no permeses per la llei, construcció de barbacoes i murs, talar arbres, abandonament de deixalles, estacionament de vehicles a l’interior, realització de foc, dormir a les casetes o viure-hi).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Actualment, l’Ajuntament de Montmeló compta amb una superfície de 6.296 m2 d’hortes situades al Raiguer i a la zona de Cal Quico, amb 100 m2 per hort i per hortolà. Els del Raiguer, són els més antics, amb un total de 98 hortets, mentre que pels de Cal Quico se’n comptabilitzen 43, i a diferència dels horts del primer sector, aquests terrenys estan llogats per l’Ajuntament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A finals de maig de 2018 es van construir tres casetes més per consolidar i integrar definitivament l’espai dels horts amb caseta i així definir i delimitar les dues zones d’horts.</span></span></span></span></span></p> | 41.5539073,2.2571325 | 438049 | 4600516 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95819-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95819-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95819-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95819-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95819-06.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | Inexistent | 2024-05-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La sol·licitud i l’ús d’aquests horts ve regulada pel reglament de règim d’ús dels horts urbans, vigent l’any 2024, que recull les llicències de cadascuna de les parcel·les, que s’atorguen per un període de dos anys, prorrogables. Si una parcel·la queda sense treballar més de dos mesos per l’adjudicatari, sense que s’hagi comunicat a l’Ajuntament en cas de raó expressa i motivada, aquesta quedarà lliure i llavors l’Ajuntament podrà adjudicar-la de nou.Els adjudicataris han de dipositar una fiança de 250 euros, a més de la formalització de la llicència. Aquest fons s’empra en cas de que la parcel·la no estigui desbrossada o s’hagi de netejar de residus. Paral·lelament paguen una quota anual establerta per l’Associació d’hortolans.A banda, els horts estan adreçats a les persones empadronades al municipi amb més de tres anys de residència fixe i sempre i quan no tinguin cap altre hort o terreny ni al poble ni a la comarca o que un membre de la mateixa unitat familiar ja n’hagi rebut un. I sobretot, a les persones majors de 65 anys, pensionistes, amb certificat de discapacitat, sense prestació per desocupació i beneficiàries de la renda mínima d’inserció. | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 95820 | Fons de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental referent a Montmeló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-comarcal-del-valles-oriental-referent-a-montmelo | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>BADIA PUIG, Carme (2017). Entrevista al director de l’Arxiu Comarcal. Dins <em>Ronçana</em>, 290, desembre 2017, pp. 16-17.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PÉREZ GÓMEZ, Xavier (2005). L’Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, un equipament llargament esperat. Dins <em>Lauro</em>, núm. 29, pp. 74-77. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PÉREZ GÓMEZ, Xavier (2005). La documentació de les cambres agràries a l’Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. Dins <em>Ponències</em>, 2005, pp. 133-136.</span></span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span>Els fons de l’Arxiu Comarcal del Vallès Oriental que correspon al municipi de Montmeló està format per la col·lecció d’impresos diversos, compresos entre els anys 1985 i 2023. Es tracta de programes d’actes, de festa major, cartells, etc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També disposa d’un fons bibliogràfic amb les monografies històriques publicades sobre el municipi.</span></span></span></p> | 08135-68 | Carrer de l'Olivar, núm. 10 (08402 - Granollers) | <p><span><span><span>L'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental (ACVO), s’inaugura el 30 de setembre de l’any 2005. Forma part de la Xarxa d'Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya i és gestionat conjuntament pel Consell Comarcal del Vallès Oriental i per l'Ajuntament de Granollers, d'acord amb el conveni signat el 29 de desembre del mateix any entre el Departament de Cultura, el Consell Comarcal i l'Ajuntament de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La capacitat de l’ACVO és de 10.000 m lineals de prestatgeria dels quals actualment n'hi ha 6.600 d'ocupats. Entre els fons documentals dipositats a l'arxiu podem destacar els dels ajuntaments d’Aiguafreda, Castellterçol, Granollers, Santa Eulàlia de Ronçana i Tagamanent; també la documentació del Consell Comarcal del Vallès Oriental, els fons de l'arxiu de protocols notarials del districte de Granollers, dels Jutjats de Primera Instància de Granollers i Mollet, de l'Oficina Comarcal del Departament d’Agricultura o de les Cambres Agràries de diversos pobles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També cal destacar el fons fotogràfic de la revista Sport Comarcal, els fons patrimonials o de masies que contenen prop de 400 pergamins que van del segle XII al XVII, o el fons de la baronia de Montbui, jurisdicció integrada per Santa Eulàlia, Bigues, Riells, L’Ametlla, Lliçà d’Amunt, Palaudàries i Sant Mateu de Montbui, i diversos fons personals.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'ACVO custodia igualment un important fons d’hemeroteca (revistes comarcals i butlletins municipals) i una col·lecció de monografies locals que es van actualitzant. Comparteix instal·lacions amb l'Arxiu Municipal de Granollers. Bona part dels fons de l’ACVO es poden visualitzar a internet a través dels portals Arxius en Línia i XAC Premsa.</span></span></span></span></span></p> | 41.5517175,2.2478494 | 437273 | 4600279 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2024-05-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 95821 | Plataners del carrer del Sant Crist de la Grua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-del-carrer-del-sant-crist-de-la-grua | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Al carrer del Sant Crist de la Grua hi ha, a banda i banda de les voreres, una plantació alineada de plataners (<em>Platanus x hispànica</em>). Els espècimens més vells tenen una edat aproximada d’uns 60-70 anys, mentre que a la zona urbanitzada més modernament, els exemplars són relativament joves, d’uns 25-30 anys. Els escocells on creixen són petits i en alguns exemplars impedeixen el seu desenvolupament. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El tronc és llis, de tons verdosos a grisencs. Normalment, desprèn plaques fines de la seva escorça que donen al tronc un aspecte clapejat. Però les calors extremes provoquen que els arbres quedin completament pelats a nivell l’escorça degut a un estrès hídric. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La capçada, està força ramificada, generalment entre 6 i 7 branques i tret dels exemplars plantats a l’interior de la finca, numero 19, es controla amb podes regulars. A l'estiu i inicis de la tardor proporciona una bona ombra. Les fulles, del tipus palmades, mesuren entre 12 i 30 cm, amb cinc lòbuls ovat-triangulars sencers i de vegades dentats, amb un pecíol llarg i eixamplat a la base. Té les flors reunides en aments esfèrics i unisexuals i fructifica a la tardor.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Hi ha plàtans que presenten alguna ferida a nivell de la soca o a certa alçària, a nivell de les branques més velles i alguna ferida de poda antiga o d’impacte d’algun vehicle, però el seu estat general és bo.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08135-69 | Carrer del Sant Crist de la Grua | 41.5502770,2.2450046 | 437034 | 4600121 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95821-6902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95821-6903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95821-6904.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El plàtan és un dels arbres més apreciats per plantar a la via pública i, sobretot, per ornamentar carrers, avingudes i carreteres o per plantar-lo en parcs i fonts. Proporciona una ombra molt agradable durant els mesos d’estiu i no és massa exigent, però és recomanable plantar-lo de manera que tingui molt d’espai per al seu correcte creixement. En aquests casos, es fan molt grans i amb unes capçades espectaculars, molt ben arrodonides. | 2151 | 5.2 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 95822 | Plataners del carrer Onze de Setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-del-carrer-onze-de-setembre | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Al carrer de l’Onze de setembre hi ha una plantació alineada de plataners (<em>Platanus x hispànica</em>) situats al voral dret del carrer, entre la vorera i els parterres. També s’observen cinc espècimens més vells, gairebé alineats als del carrer, a l’interior de la finca núm. 19.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El tronc és llis, de tons verdosos a grisencs. Normalment, desprèn plaques fines de la seva escorça que donen al tronc un aspecte clapejat. Però les calors extremes provoquen que els arbres quedin completament pelats de l’escorça degut a un estrès hídric. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La capçada, està força ramificada, generalment entre 6 i 7 branques i tret dels exemplars plantats a l’interior de la finca, numero 19, es controla amb podes regulars. A l'estiu i inicis de la tardor proporciona una bona ombra. Les fulles, del tipus palmades, mesuren entre 12 i 30 cm, amb cinc lòbuls ovat-triangulars sencers i de vegades dentats, amb un pecíol llarg i eixamplat a la base. Té les flors reunides en aments esfèrics i unisexuals i fructifica a la tardor.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Hi ha plàtans que presenten alguna ferida a la soca o a certa alçària, a nivell de les branques més velles i alguna ferida de poda antiga però el seu estat general és bo.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08135-70 | Carrer 11 de setembre, s/n | 41.5484134,2.2488981 | 437358 | 4599911 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95822-7002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95822-7003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95822-7004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95822-7005.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El plàtan és un dels arbres més apreciats per plantar a la via pública i sobretot per ornamentar carrers, avingudes i carreteres o per plantar-lo en parcs i fonts. Proporciona una ombra molt agradable durant els mesos d’estiu i no és massa exigent, però és recomanable plantar-lo de manera que tingui molt d’espai per al seu correcte creixement. En aquests casos, es fan molt grans i amb unes capçades espectaculars, molt ben arrodonides. | 2151 | 5.2 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 95823 | Plataners del carrer de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-del-carrer-de-vic | <p><span><span><span><span lang='CA'>AJUNTAMENT DE MONTMELÓ (2011). <em>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montmeló. </em>Text refós aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el 8 de març de 2012.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Al carrer de Vic, a banda i banda de les voreres, hi ha una plantació alineada de plataners (<em>Platanus x hispànica</em>). Aquest carrer s’inicia un cop passada la rotonda del turó de la Bandera fins arribar a la travessera amb el carrer del Timbaler del Bruc. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>En el primer tram s’observen varis espècimens sembrats només en un dels costats del carrer. Són arbres relativament joves i sans, amb troncs rectes i capçades altes i ben arrodonides. En avançar cap a la Plaça d’Ernest Lluch, els plataners van desapareixen i hi trobem arbres d’ornamentació viària. I des d’aquesta plaça fins a la bifurcació, a mà esquerra, amb el carrer de Pompeu Fabra les voreres estan plantades de til·lers. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A partir d’aquest moment i fins a trobar el carrer del Timbaler del Bruc, el carrer de Vic és molt més estret amb prioritat per als vianants i veïns. És en aquest indret on hi ha els plataners més vells de tot el carrer. En un costat, a mà dreta, tenen escocelles grans mentre que a la banda esquerra, hi ha parterres delimitats per bancs de fusta amb solera metàl·lica i on els arbres conviuen amb plantacions d’agapants (<em>Agapanthus</em>). Els troncs són més bonyeguts amb algunes ferides antigues, però la brancada està ben podada de manera que durant els mesos d’estiu es converteix en un carrer fresc i ombrívol i de gran bellesa (pel contrast amb la flor de l’agapant), tant per als veïns com per als passants. </span></span></span></span></span></span></p> | 08135-71 | Carrer de Vic | 41.5521500,2.2483765 | 437318 | 4600327 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95823-7102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95823-7103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95823-7104.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El plàtan és un dels arbres més apreciats per plantar a la via pública i sobretot per ornamentar carrers, avingudes i carreteres o per plantar-lo en parcs i fonts. Proporciona una ombra molt agradable durant els mesos d’estiu i no és massa exigent, però és recomanable plantar-lo de manera que tingui molt d’espai per al seu correcte creixement. En aquests casos, es fan molt grans, amb unes capçades molt ramificades i ben arrodonides. | 2151 | 5.2 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 95824 | Pollancreda de les piscines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancreda-de-les-piscines | <p>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes</em>. Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</p> <p>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres, actualitzada per Oriol de Bolós</em> - Flor del Vent Edicions.</p> <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la<em> 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</p> <p>PHILIPS, Roger (1985).<em> Los árboles.</em> Barcelona: Editorial Blume.</p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Arbreda formada per varis exemplars de pollancre <em>(Populus nigra), </em>ubicada entre les piscines municipals i les pistes de pàdel. Hi ha varis exemplars d’arbres columnars, de més de 20 m d'alçada. La seva escorça és de color gris i llisa, amb les fissures lineals característiques d’aquesta espècie. Les fulles són fàcilment identificables degut a la forma triangular, de 5 a 8 cm de llargada per 6 a 8 cm d’ample i el color verd tant pel revers com per l’anvers. Les flors es disposen en aments, de forma allargada i cilíndrica, que en aquesta època de l’any comencen a sortir. Un cop fora, brotaran les fulles. Les llavors són minúscules i es dispersen molt fàcilment a través del vent. Al dessota hi ha varies oliveres.</span></span></span></span></span></p> | 08135-72 | Avinguda de Pompeu Fabra | 41.5479979,2.2502553 | 437471 | 4599865 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95824-7202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95824-7203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95824-7204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95824-7205.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2024-05-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 95825 | Alzina de can Tabola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-tabola | <p><span><span><span><span lang='CA'>AJUNTAMENT DE MONTMELÓ (2011). <em>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montmeló. </em>Text refós aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el 8 de març de 2012.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’alzina de Can Tabola és un exemplar singular de <em>Quercus ilex,</em> situat a l’extrem d’una gran feixa, prop del marge del carrer de Can Tabola, i al costat d’una barraca de pagès, feta d’obra. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És un arbre robust, perennifoli, d’uns 200 a 250 anys, que destaca per la seva capçada totalment arrodonida i molt densa amb les branques més flexibles que s’inclinen cap al terra. El tronc està lleugerament inclinat amb una brancada important. L’escorça és de color bru, rugosa i clivellada i les seves fulles són lanceolades, de 3 a 7 cm amb el marge dentat, verdes per l’anvers i blanquinoses pel revers. El seu fruit és la gla, que té una cúpula amb escates, però no punxa. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Fa uns 12 m d’alçada per 15 m d’amplada de capçada aproximadament. El volt de canó mesura 2 m i mig i el volt de soca tres metres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A 5 m al nord-oest, davant mateix de la barraca ha crescut espontàniament una altra alzina més jove.</span></span></span></span></span></p> | 08135-73 | Carrer de Can Tabola, s/n | 41.5592282,2.2536524 | 437764 | 4601109 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95825-7302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95825-7303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95825-7304.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | BPU | 2024-05-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d'un espècimen autòcton de la zona i, per tant, molt més resistent als incendis. La fusta de l'alzina s'ha emprat tradicionalment per a fer carboneig. Però en cap cas aquest exemplar és fruit d'un rebrot. El creixement d'aquest arbre perennifoli és molt lent, i per tant produeix una fusta extremadament dura i compacte, molt apreciada per a fer eines per treballar la terra i oficis com el boter o el mestre d'aixa. De l'escorça se n'obtenen tanins que serveixen en l'adoberia, però també es apreciada la mel mono floral. Les alzines prop de les masies han estat molt apreciades en temps on hi havia bestiar, perquè els glans eren emprats per donar de menjar als porcs. | 2151 | 5.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 95826 | Plataner de la zona d’esbarjo de Can Cabanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataner-de-la-zona-desbarjo-de-can-cabanyes | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Exemplar de plataner (<em>Platanus x hispànica</em>) de grans dimensions situat en el pàrquing de la </span></span></span>zona d’esbarjo de Can Cabanyes, davant del que ara és la cafeteria Viena.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’arbre està al bell mig de la zona d’estacionament, protegit dels impactes dels vehicles per un escocell octogonal fet amb vorals de pedra artificial. </span></span></span>És un espècimen sa, amb un tronc recte i la capçada alta i ben arrodonida, de més de 25 m d’alçada per una trentena de metres d’amplada. Té una escorça llisa, de tons verdosos grisencs molt pàl·lids. La seva capçada és uniforme i molt ben ramificada, que proporciona una ombra densa. Les fulles són palmades, d’uns 12 a 30 cm, amb cinc lòbuls ovat-triangulars sencers, tot i que en poden tenir tres.</p> <p>El pecíol és llarg i eixamplat a nivell de la base en forma de didal. Els nervis principals de la fulla, quan són joves, estan coberts per una pelussa molt fina. <span><span><span><span><span lang='CA'><span>Les flors estan reunides en aments esfèrics i unisexuals. El fruit és una mena de glòbul d’uns 4 cm de diàmetre emplomallat que fructifica a la tardor.</span></span></span></span></span></span></p> | 08135-74 | Carrer de la Verneda del Congost. | 41.5642789,2.2636671 | 438604 | 4601662 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95826-7402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95826-7403.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2024-05-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El plàtan és un dels arbres més apreciats per plantar a la via pública i sobretot per ornamentar carrers, avingudes i carreteres o per plantar-lo en parcs i fonts. Proporciona una ombra molt agradable durant els mesos d’estiu i no és massa exigent, però és recomanable plantar-lo de manera que tingui molt d’espai per al seu correcte creixement. En aquests casos, es fan molt grans, amb unes capçades molt ramificades i ben arrodonides. Al municipi de Montmeló se’l pot apreciar en carrers i a la riba dels rius Congost i Mogent. | 2151 | 5.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 95827 | Xarxa Natura Riu Congost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xarxa-natura-riu-congost | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Amb el nom de Xarxa Natura 2000 es protegeixen els espais fluvials que travessen el municipi: el riu Congost, el riu Mogent i el riu Besòs. Aquest darrer nascut de l’aiguabarreig del dos primers. </span></span></span></span></span>Tots tres són rius que transcorren per un territori amb una elevada pressió antròpica; per una banda, la urbanització industrial i per l’altra, l’elevada freqüentació a la zona del circuit d’alta velocitat i el soroll que comporta.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El riu Congost neix a Collsupina, a la font del Regàs. És un corredor biològic entre el massís del Montseny, la Serra Prelitoral Septentrional i la costa, ja que el seu curs discorre per la plana i connecta tots aquests espais. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El riu Mogent, és un segon corredor, que neix a la comarca del Vallès Oriental, al vessant septentrional del Corredor i s’uneix amb el Congost entre els termes de Montmeló i Montornès del Vallès per donar naixement al Besòs. Té nombrosos afluents, que neixen des del vessant nord del Montseny (riera de Cànoves, riera de Giola, riera de Vilamajor i el torrent de Valldoriolf), des del vessant sud de la Marina – Corredor (riera d’Ardenya, torrent de Séllecs, torrent de Sant Bertomeu i el de Can Mora).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El riu Besòs es forma de l’encontre del riu Congost amb el riu Mogent, just on hi ha el pont nou, no massa lluny del paratge de la Font de Santa Caterina. A partir d’aquest moment, transcorre paral·lel al Polígon industrial anomenat Sota el Molí i la zona de la deixalleria municipal, per entrar a Martorelles i Mollet del Vallès, moment en que rep el riu Tenes pel seu vessant hidrogràfic dret.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tots tres rius tenen un comportament de caire mediterrani, és a dir, que poden créixer sobtadament en època de pluges per baixar després ràpidament. En el seu pas per Montmeló, el terreny està constituït pel llit d’inundació ordinari del riu, i hi estan associats els dipòsits de còdols i roques plutòniques amb nivells més fins d’argiles i sorres. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Malgrat el seu grau d'artificialització, s'hi poden trobar fins i tot comunitats vegetals ripàries característiques dels rius mediterranis. Destaca en negatiu, la canya americana (<em>Arundo donax)</em> que és una espècie invasora molt abundant en tots tres espais protegits. Per altra banda, la introducció d’elements artificials ha donat naixement a la formació de sistemes lacustres artificials que tenen un gran valor ecològic i paisatgístic. Aquests sistemes actualment estan ben integrats amb l’entorn físic i natural i s’han convertit en refugi de nombroses espècies d’aus. A més, tot aquests espais són zona de caça de l’àliga marcenca i zona d’hivernada pel blauet i la cotoliu o la tallareta cuallarga. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A banda dels ocells, també destaca un altre tipus de fauna, pròpia dels ambients humits, com són els amfibis: el gripau corredor i el d’esperons, la reineta i el tòtil. Com a rèptils hi ha la tortuga de rierol i dues espècies de sargantanes, la ibèrica i la roquera. Destaca el llangardaix ocel·lat, la serp blanca i la d’aigua. Pel que fa als mamífers, hi ha eriçó, i nombroses comunitats de quiròpters, com la rata pinyada pipistrel·la, el ratpenat de vores clares i el ratpenat dels graners. </span></span></span></span></span></span></p> | 08135-75 | Lleres dels rius Congost, Mogent i Besòs. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La Xarxa de Natura 2000 és una xarxa europea d’espais naturals creada amb l’objectiu de fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals i semi naturals amb l'activitat humana. Està regulada per un marc legal que garanteix la protecció i conservació dels hàbitats naturals, de la fauna i de la flora silvestre, coneguda també com a <em>Directiva d’hàbitats</em>.</span></span></span></span></span></p> | 41.5466289,2.2510117 | 437532 | 4599712 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95827-7502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95827-7503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95827-7504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95827-7505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95827-7506.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 1764 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 95841 | Zona de nidificació de l’oreneta cuablanca (Delichon urbica) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-de-loreneta-cuablanca-delichon-urbica | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>ARDLEY, Neil (1979). <em>Las aves</em>. Editorial Fontalba: Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). <em>Primer cens dels nius d'oreneta cuablanca (Delichon urbica),</em> Cabrils (El Maresme). Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En diferents ràfecs d’edificis i balconades de Montmeló, es localitzen zones de nidificació i estada destacable de l’oreneta de l’espècie <em>Delichon urbica,</em> coneguda popularment amb el nom d’oreneta cuablanca. Destaca, per la seva importància, la colònia situada als quatre ràfecs de l’edifici de l’antiga estació de tren. La majoria de nius estan en bon estat de conservació, tot i que en el moment de la realització del Mapa de Patrimoni Cultural les orenetes encara no han arribat procedents del continent africà i molts dels nius estan ocupats per altres espècies. Entre d’elles s’han observat algunes espècies de passeriformes, com el pardal. Algunes cases on també se'n poden observar són les del carrer Santiago Rusiñol i l'antic cafè d'en Gil, al número 13 del carrer Major.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es diferencia de les altres orenetes europees pel seu carpó blanc. Les parts inferiors són blanques i el cap, l'esquena, les ales i la cua són d'un color negre blavós. Les potes i els peus són curts i emplomats de color blanc. Les orenetes més joves, poden tenir un color grisós pels costats del pit, que es va tornant blanc a mida que esdevenen adultes. El niu que construeix, té una forma hemisfèrica, amb una obertura circular normalment situada a la part superior. Aquesta obertura tan petita permet defensar el niu d'intrusos i evitar que l'ocupin altres ocells com els pardals. Tan el mascle com la femella s'esmercen en la seva construcció amb continus viatges a les rieres i camps on troben el fang necessari per bastir el niu. Quan plou es pot observar a altres orenetes ajudant a la construcció de nius. De fet aprofiten el fang que els proporciona la pluja i al mateix temps eviten a altres parelles d'orenetes una pèrdua de temps i esforços inútils. Les boletes de fang es barregen amb la saliva que ho transforma en una mena de ciment. Mentre que d'altres transporten els materials, la futura mare va donant forma al niu i el poleix fregant les seves plomes per eliminar qualsevol rugositat que pogués ferir els petits un cop sortits del niu. La terra barrejada amb palla, pels i altres elements enforteix les parets del niu; a l'interior s'hi col·loquen plomes.</span></span></span></span></span></p> | 08135-79 | Carrer de l'Estació vella, s/n | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Durant l' època de cria, les podem trobar repartides per tota Europa, el nord-oest d'Àfrica, l'Àsia Central, la meitat nord d'Àsia amb l'excepció del nord siberià. A la tardor emprenen el viatge cap a l'Àfrica sub-sahariana i la Península de Malàisia, les dues grans regions d'hivernada.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A Catalunya nidifica al 95% del territori, i comença a arribar a la segona quinzena de març iniciant el seu retorn a finals d'agost, tot i que amb la crisi climàtica, n’hi ha que en zones més temperades, degut a que són massa joves per emprendre el vol, es queden. L'oreneta cuablanca s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que a diferència de l'oreneta vulgar són caçats durant el vol a molt més alçada. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a la societat, han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'any 1998 i 2000 els ornitòlegs Pere Alzina i Enric Badosa varen dur a terme dos censos d’orenetes.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.5503540,2.2468627 | 437189 | 4600128 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95841-7902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95841-7903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95841-7904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95841-7905.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95841-dsc9264.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95841-p1610539.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2024-05-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És una espècie que no té cap problema per establir-se en espais urbans, i si no se li fan caure els nius, tant les primeres com la seva descendència tornen cada any al mateix lloc construint els seus nius un al costat de l’altre.La seva presència és un bioindicador del bon estat ambiental del municipi. | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 95849 | A Montmeló, carbassots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-montmelo-carbassots | <p>AMADES, Joan (1937). Refranys geogràfics. Dins <em>Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya</em>, vol. 47, núm. 509, p. 242.</p> | XI-XX | <p>Joan Amades (1937) documenta aquesta expressió '<em>A Montmeló, Carbassots</em>' perquè 'es té per poble de carbasses i es diu que és el carbasser del Vallès'. I afegeix que '<em>els diablots de les colles del Ball de Gitanes de Montmeló duen un carbassot penjant de la força, i quan alaben la seva colla l'anomenen dels carbassots</em>.'</p> | 08135-87 | Montmeló | 41.5515920,2.2481002 | 437294 | 4600265 | 08135 | Montmeló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2024-05-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 95850 | El ferrer de Montmeló quan té ferro no té carbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ferrer-de-montmelo-quan-te-ferro-no-te-carbo | <p>CAROL, Roser (1978): <a href='https://pccd.dites.cat/obra/Carol%2C_Roser_%281978-2021%29%3A_Frases_fetes_dels_Pa%C3%AFsos_Catalans_%28comentats%29'><em>Frases fetes dels Països Catalans (comentats)</em></a> «Catalunya. Maresme. Arenys de Mar». Manuscrit.</p> <p>GIMENO, Isabel (1989): <a href='https://pccd.dites.cat/obra/Gimeno%2C_Isabel_%281989%29%3A_El_llibre_dels_refranys_catalans'>El llibre dels refranys catalans</a> «Refranys geogràfics», p. 202. Editorial de Vecchi.</p> | XI-XX | <p>El blog de paremiologia catalana recull 22 variants d'aquesta dita amb una dotzena de referències bibliogràfiques.</p> | 08135-88 | Montmeló | 41.5515830,2.2480989 | 437294 | 4600264 | 08135 | Montmeló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2024-05-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 95851 | Les noies de Montmeló porten les mitges al garró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-noies-de-montmelo-porten-les-mitges-al-garro | <p>AMADES i GELATS, Joan (1951). Folklore de Catalunya. Cançoner. Dins Refranys geogràfics. Catalans, pp. 1214. Editorial Selecta-Catalonia.</p> <p>PÉREZ i GÓMEZ, Ferran (2015). Sant Fost i Martorelles a través de les dites i els refranys. Dins <em>Campsentelles</em>, núm. 5, pp. 8-19.</p> | XIX-XX | <p><em>Les noies de Montmeló porten les mitges al garró</em> és una expressió recollida, entre d'altres, per Joan Amades (1951) relacionada amb el ball o dansa de Montmeló i la vestimenta de les dansaires.</p> | 08135-89 | Montmeló | 41.5515749,2.2481203 | 437296 | 4600262 | 08135 | Montmeló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2024-05-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 95977 | Conjunt de sardanes relacionades amb Montmeló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-sardanes-relacionades-amb-montmelo | <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Montmeló compta, des del primer quart del segle XX, amb 24 sardanes composades per diferents autors. Estan dedicades al mestre Joan Manils, al gegant dels sis dits, a l’escut de les Tres Creus, al 15 d’agost, al novè aplec de Montmeló, i a la vila de Montmeló. Tot seguit es recull un llistat dels autors amb la seva obra:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><strong>Jaume Tàpias i Boada</strong> (Riudarenes, 1899- Barcelona, 1984) és instrumentista de flabiol. Deixeble de Josep Font i Sabaté, els estudis de flabiol els va fer amb Pere Moner. Va ser un intèrpret popular que va actuar amb les cobles Catalònia i Barcino fins que va fundar la cobla Emporium, en què va actuar fins a la seva dissolució al 1960, compon <em>Flames Vives</em> que s'estrena l'any 1930 i podria haver estat dedicada a Pau Torras i Miquel Cartró.</p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Vicenç Bou i Geli </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>(Torroella de Montgrí 19/01/1885 -06/01/1962) tocava el fiscorn i el flabiol i fou director de la Cobla Montgrins. Composà<em> </em><em>Montmeló</em>, sardana per a cobla estrenada el 6 de juny de 1954, amb motiu del primer aplec de Montmeló i dedicada als Amics de Montmeló. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Joan Manils i Subirà n'escriví la lletra que la convertí en l’himne oficial de Montmeló, aprovat pel Ple del dia 9 de maig de 1987. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Joaquim Soms i Janer </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>(Pineda, 14/05/1914 – 28/12/2012) és l'autor de la sardana <em>Montmeló 1050 anys</em>, estrenada l’any 1997 i <em>Montmeló 9è aplec</em>, estrenada l’any 1986.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><strong>Sigfrid Galvany i Abril</strong> (Cabrils, 1936). </span></span></span></span></span></span></span>Autor de música diversa, cançons, havaneres i sardanes, algunes instrumentades per a cobla i d’altres per a piano. Estudià amb el manresà Àngel Noguera i Alegre. Als deu anys va començar a estudiar teoria solfeig i piano amb Elvira Rigau i Oliver, i després harmonia i composició amb Àngel Noguera i Alegre. Compon <em>Per l'Àngel i la Feli, </em><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>dedicada a Àngel Capdeferro i Felisa Peña.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Alfons Miàs i Martí </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>(Sant Joan de Mollet, 09/08/1936), toca la trompeta i ha estat músic de la cobla Costa Brava. Va composar <em>Els de Montmeló.</em></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Antoni Suñé i Font (Sat Fost de Campsentelles </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>(22/06/1901 – 31/10/1989), compon <em>L’escut de les tres creus; Montmeló flames vives; Quinze d’agost, El Gegant dels Sis Dits; On neix el Besòs'; Aniversari 82, Amic Àngel, Recordant al mestre Joan Manils i Marina de Montmeló. A</em>questa darrera, escrita l’any 1991 i estrenada l’any 1998 i dedicada a Marina Glanadell i Jansana.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Miquel Tudela i Benavent </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>(Benigànim, 05/03/1927 – 16/02/2011), també tocava el fiscorn i el trombó i era músic de la cobla Genisenca. Composà<strong> </strong><em>Tres forners,</em> que fou estrenada l’any 2003 a Granollers i dedicada a Jaume Barnils, Francesc Caralt i Gabriel Farriol.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Ramon Iglesias Rodríguez </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>(Premià de Mar, 28/08/1976) toca el contrabaix a la cobla Premianenca. Va composar <em>Retorn de l’aplec a Montmeló, </em>estrenada l’any 2015 a l’Aplec de Montmeló<em>.</em></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Jaume Cristau i Brunet </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>(Figueres, 11/02/1940)<strong>: </strong>Director de la Cobla Miramar. Va composar, <em>Montmeló en dansa.</em> Fou estrenada en el quart Aplec de la Sardana de Montmeló, l’any 2018 als jardins de la Torreta, organitzat per l’Ajuntament i la Comissió de l’Aplec. Fou interpretada per les cobles Ciutat de Girona, Jovenívola de Sabadell i La Principal del Llobregat.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Amadeu Escoda i Castellví </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>(El Molar, 29/08/1945) ha format part de la Cobla La Principal de la Bisbal i toca la tenora. Va composar, <em>Els Jardins de la Torreta”</em>dedicada al montmeloní Domingo. Fou estrenada pel cinquè aplec sardanístic l’any 2019.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Vicenç Corominas i Pi</span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span> (Mollet, 24/09/1926 – 18/01/2024) és l'autor de <em>La Pepita i en Bernat, </em>interpretada durant el 7è Aplec de la Sardana de Montmeló, l’any 2020, per la Principal de Llobregat i dedicada als dos membres de la Comissió de l’Aplec de Montmeló que donen títol a la sardana.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><strong>Josep Cassú i Serra</strong> (Bordils, 23/07/1941) és l'autor de la sardana <em>Amicalment,</em> estrenada en el concert de Nadal de Ripoll per la Principal de La Bisbal, el 18 de desembre de 2016, i està dedicada a Àngel Capdeferro i Felisa Peña.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><strong>Xavier Forcada i Carreras</strong> ( Barcelona, 1943). </span></span></span></span></span></span></span>Instrumentista de piano. Estudis realitzats al Conservatori Municipal de Música de Barcelona: solfeig i teoria de la música amb els mestres Cabané i Poch; piano amb els mestres Nadal i Gibert; harmonia amb els mestres Poch i Oltra, i saxòfon amb el mestre Bayer. L’any 1959, juntament amb altres companys del Conservatori, va formar un conjunt de ball anomenat Mike-Xavi, i actuaren en diverses sales de festa durant cinc anys. C<span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>ompon <em>Company i amic,</em> dedicada també a Àngel Capdeferro i estrenada a Gurb en l'Aplec comarcal d'Osona per la cobla Jovenívola de Sabadell, el 7 de juliol de 2019.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><strong>Alfred Abad i Gascon</strong> (Tarragona, 1962). </span></span></span></span></span></span></span>Enginyer industrial de formació, i té estudis musicals de solfeig i piano. La seva vinculació amb el món de la cobla i de la sardana es desenvolupa essencialment a través de la colla sardanista Tarragona Dansa. C<span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>ompon <em>Bocins d'història,</em> dedicada a Àngel Capdeferro i i estrenada, també, a Gurb en l'Aplec comarcal d'Osona per la cobla Jovenívola de Sabadell, el 7 de juliol de 2019.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><strong>Antoni Pagès i Codina</strong> ( Centelles 1918-2007). </span></span></span></span></span></span></span>Instrumentista de tible. Als 7 anys va entrar a formar part de l'escolania municipal on hi va aprendre solfeig i teoria i als 12 començà els seus estudis de violí. Al 1933 va formar part de l'Orquestrina La estrella i va formar l'Orquestrina Melody Boys Jazz Orquestra, que duraria fins l'inici de la Guerra Civil espanyola. L'any 1947 intervingué en la creació de la Cobla Centellenca i hi estigué vinculat fins l'any 1970, una part d'aquest període com a director. <span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Compon <em>L'avi Vicenç</em>, dedicada a Vicenç Pellicer.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08135-103 | Montmeló | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A <em>La Veu de Catalunya</em> del 20 d’agost de 1903 hi trobem la primera referència documental de sardanes a Montmeló, parlant de la Festa Major, que llavors se celebrava per Santa Maria: “<em>Al envelat de Baix, una munió d’invitats de la distingida propietària de Can Pagés varen ballar sardanes, y essent dit ball desconegut a n’aquesta comarca, agradà a tots els assistents</em>”. En menys de cent anys, la sardana, ha passat de ser desconeguda en moltes comarques catalanes a convertir-se en el ball nacional. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La història de la sardana a Montmeló està molt ben explicat en el volum sobre la història del poble durant el segle XX (AA.DD, 2021). S’hi apleguen testimonis orals i documentals que expliquen que a principis del segle XX, com hem vist a la noticia de <em>La Veu de Cataluny</em>a ja es tocaven sardanes. També explica que l’economia feia que busquessin cobles de Girona que cobraven menys que les de Barcelona, però portaven un músic menys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>S’han fet ballades de sardanes a molts indrets: La font de Santa Caterina, el camp de futbol, als pins del carrer Vilardebó, la plaça de la Vila o la plaça de l’església, el bosquet del carrer Cervantes, al Parc de la Quintana o als jardins de La Torreta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per la Festa Major de 1911 es van fer sardanes cada dia. Fins i tot, els dies 15 i 16 es van fer en diversos punts de la població. Ho sabem per la publicació <em>El Diluvio</em>. No només es feien sardanes per la Festa Major, qualsevol ocasió era bona. Com per exemple, amb motiu de la inauguració de la capella del santíssim, l’any 1921. Però també per iniciativa de particulars, com és el cas de l’industrial barceloní, Delfí Sabadell Serra, que organitzà, l’any 1921, una gran festa de caire catalanista amb motiu de la inauguració de la torre que s’havia fet construir, la Masia Castell Canigó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquest caràcter catalanista d’abast nacional va prenent cos. Potser el màxim exponent fou la Santa Espina, prohibida en diverses ocasions. És el cas de l’agost de l’any 1927 que l’alcalde Esteve Guitet adreça una carta al president de la societat <em>Centro Recreativo</em> prohibint la interpretació d’aquesta sardana a les audicions programades pels 15 i 16 d’agost.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La diada de Sant Jordi també era un bon moment per organitzar audicions o ballades de sardanes, com la de l’any 1933, documentada a partir d’un article de La Veu de Catalunya, o la festa de Sant Antoni Abad de l’any 1944 (AA.DD, 2021, pp. 642 i 643).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El període immediatament posterior a la Guerra Civil espanyola fou un temps de prohibicions, però, amb algunes excepcions com la <em>Santa Espina</em>, foren tolerades dins el regionalisme folklòric del franquisme. Així arribem a l’any 1953, quan una colla de joves de Montmeló funden la colla Flames Vives que, en paraules d’Isidre Sayol, plegarien ben aviat a causa de la manca de suport econòmic i moral (AA.DD, 2021, pp. 643). Però també hi havia, des d’aquell mateix any, la Societat Amics de Montmeló, que l’any 1954, organitzen el primer Concurs-Aplec i el continuaren organitzant ininterrompudament fins l’any 1959.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En aquest primer aplec hi participaren 24 colles i es va estrenar la sardana “<em>Montmeló</em>”, obra de Vicenç Bou i Geli, interpretada per la cobla Els Verds de Mataró, dirigida pel mateix mestre Bou.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 29 de maig de 1955 se celebra el II Aplec de la Sardana. Les cobles contractades són Els <em>Verds de Mataró</em>, <em>Sabadell</em> i <em>Emporium</em>. Aquesta darrera ve de Barcelona. Els llocs de l’aplec són diversos: La plaça de la Vila, dita “Nacional”, els “Pins” i el camp de futbol. L’Ajuntament hi col·labora amb una copa com a premi pel concurs de sardanes. Es continuen fent aplecs fins l’any 1959. A partir de 1971 es re emprèn l’activitat, ara organitzada per l’Associació de Caps de Família, entitat creada l’any 1969.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 19 de febrer de 1976 es funda l’Agrupació Cultural i Sardanista de Montmeló. Des de l’any 1999 i fins el 2015 es deixen de fer aplecs. L’any 2015 es crea una comissió formada per un representant de l’Ajuntament, dues persones de la secció de sardanes de l’Agrupa, i dues persones en representació del Casal de la Gent Gran.</span></span></span></span></span></p> | 41.5516191,2.2480452 | 437290 | 4600268 | 08135 | Montmeló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic/Cultural | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Diversos autors. | La sardana és el ball nacional de Catalunya. És una dansa de caire popular, col·lectiva, on homes i dones ballen junts agafats de les mans, formant una rotllana i puntejant amb els peus els compassos de la música, normalment interpretada per una cobla.L’origen és incert, tot i que el primer document conservat on s’esmenta un ball anomenat “sardana” data de 1552. Al segle XIX, en ple romanticisme, varis estudiosos relacionaren l’origen de la sardana amb les danses d’origen grec, de manera que així podien lligar aquesta cultura amb la fundació d’Empúries. Coincidint amb aquest moment, a Catalunya es posaren de moda les òperes romàntiques procedents d’Itàlia i les sardanes començaren a reproduir aquest tipus de música a les places i glorietes del carrer, cadascuna amb una durada diferent. Sorgí doncs, la necessitat de comptar i repartir i Miquel Pardas, l’any 1850 publica un “Método per aprender á ballar sardanas llargas”, al qual seguiran molts altres.Les noves melodies i ritmes que anaven sorgint, imposaven la necessitat d’una formació instrumental més variada i la cobla ho farà, arribant a la composició actual (encara que en aquell moment també empressin instruments com la trompa, el bombo o els plats, actualment no utilitzats).Les sardanes esdevenen ben aviat el ball de moda a l’Empordà i comarques gironines, tot i que ens els primers temps, eren ballades majoritàriament per homes. Pep Ventura (1817-1875) esdevindrà un dels compositors més apreciats i la seva orquestra la més cotitzada.A inicis del segle XX, la sardana s’escampa per Catalunya impulsada pels centres catalanistes i l’any 1902 a Barcelona, tenia lloc el primer concurs de colles amb motiu de la festa major de la Mercè.La demostració i l’habilitat física de la manera de ballar dels homes empordanesos va anar modificant-se arreu de Catalunya substituint-se per una ball elegant, cap a una verticalitat i un punteig més acusat en un espai més limitat. El ball empordanès s’aniria reconvertint en una dansa nacional, acadèmicament organitzat i amb un tempo musical més alentit.Algunes de les sardanes s’escriurien per ésser cantades, que faria la delícia de corals i orfeons.L’any 1924, el dictador Primo de Rivera prohibeix la “Santa Espina”, fet que causarà un efecte contrari en la població. Amb la República, s’institucionalitza novament la sardana que compartirà protagonisme amb músiques, vingudes d’Amèrica.Amb la Guerra Civil, el feixisme prohibeix i reprimeix qualsevol símbol catalanista, entre ells clausura gran nombre d’entitats dedicades a fomentar la sardana. La sardana doncs, és convertia en un símbol de resistència. I malgrat la repressió, la sardana va perviure paral·lelament durant els quaranta anys de franquisme, encara que controlada sota “el sano regionalismo”. L’any 1945 es funda l’Obra del Ballet Popular, una entitat capdavantera organitzadora d’esdeveniments com l’ofrena de la “Llàntia del sardanisme” l’any 1947 amb motiu de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat, o el “Dia Universal de la sardana”. L’any 1958 es fundaria la Unió de Colles Sardanistes de Catalunya.El 1990 es funda la Federació Sardanista de Catalunya. L’any 2014 la Federació es reconverteix en Confederació.El 4 de desembre de l’any 2019, la Comissió de Cultura del Parlament votava a favor de la Proposta de resolució sobre la inclusió de la sardana a la llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, de la UNESCO, amb l’expedient 250-00973/12, encara pendent. | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 95999 | Zona de nidificació d'oreneta de l'espècie Hirundo rústica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-doreneta-de-lespecie-hirundo-rustica-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ARDLEY, Neil (1979). <em>Las aves</em>. Editorial Fontalba. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). <em>Primer cens dels nius d'oreneta vulgar (Hirundo rustica)</em>, Cabrils (El Maresme). Inèdit.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Zona de nidificació de l'oreneta vulgar (<em>Hirundo rustica</em>), instal·lades als porxos, corts i altres annexes de les cases i masos des de fa generacions. Un exemple són les corts dels porcs de Can Butjosa, on hi ha una nombrosa colònia instal·lada a les bigues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els nius tenen forma de copa de 22 cm de diàmetre, i d'uns 11 a 15 cm de profunditat fets amb fang, palla i pels de bestiar. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'oreneta és de color blau-negrós per sobre, amb reflexes metàl·lics que contrasten amb el sota blanquinós i coll rogent. Pertany a l'ordre dels <em>Passeriformes </em>i a la família dels <em>Hirundínids</em>. De silueta molt elegant amb una cua en forma de forca molt accentuada. Cap a l'extremitat de la cua poden observar-se unes taques blanques. El front i el coll són d'un to rogenc. Es diferencia de les altres orenetes per la manca de color blanc al carpó. Mesura de 16 a 22 cm de longitud, i amb les ales obertes fa de 32 a 34 cm, per un pes aproximat de 17 grams.</span></span></span></span></span></p> | 08135-109 | Camí de Parets, núm. 63 | <p><span><span><span>La presència de zones de caça és primordial perquè una parella pugui instal·lar-se. Aquestes zones acostumen a ser prats, camps o basses d'aigua, ja que hi poden trobar els insectes amb els quals s'alimenten. Si els pobles tenen espais oberts i favorables poden instal·lar els nius en garatges o porxos, i si és en zones de pagesia, en corts, cavallerisses, porxos per a les eines agrícoles, etc., com és aquest cas.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La primera posta d'ous s'inicia a finals d'abril, tot i una segona posta cap al juny (una tercera posta ja és més difícil). La posta és d'entre 3 i 6 ous i els incubarà durant 14 a 15 dies. Durant aquest període la femella ha d'absentar-se per poder-se alimentar. Els pares cacen al vol insectes; els aglutinen dins del seu bec abans de donar-lo als pollets (poden portar en un viatge una vintena d'insectes). En un dia, per alimentar els petits poden arribar a fer 400 vols. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les condicions meteorològiques influeixen en la freqüència i qualitat de l'alimentació dels pollets i en conseqüència de la seva subsistència. L'oreneta vulgar és una acròbata. La velocitat de vol és de 60 km/h, però quan caça pot arribar als 100 km/h. Pel que fa als pollets, quan les cries tinguin entre 19 i 21 dies, els pares deixaran d'alimentar-les per així obligar-los a sortir del niu. Els pares s'apropen al niu amb insectes al bec, però no els hi donen. Quan tinguin gana, les orenetes joves s'acostaran molt a la boca del niu; els pares aprofiten per fer un crit d'alarma i instintivament les joves orenetes es llancen del niu i mouen les ales. A partir del 35è dia les orenetes es poden emancipar.</span></span></span></p> | 41.5557469,2.2425990 | 436839 | 4600731 | 08135 | Montmeló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95999-10902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95999-10903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95999-10904.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Durant l' època de cria, les podem trobar repartides per tota Europa, el nord-oest d'Àfrica, l'Àsia Central, la meitat nord d'Àsia amb l'excepció del nord de Sibèria. A la tardor emprenen el viatge cap a l'Àfrica subsahariana i la Península de Malàisia, les dues grans regions d'hivernada. A Catalunya nidifica al 95% del territori, i comença a arribar a la segona quinzena de març iniciant el seu retorn a finals d'agost, tot i que hom acostuma a veure'n fins a la primera quinzena de novembre. L'oreneta cuablanca s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que a diferència de l'oreneta vulgar són caçats durant el vol a molt més alçada. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a l'home han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional.A l'hora d'intervenir per solucionar conflictes de salubritat originats per aquestes espècies, sobretot per la cuablanca, que és la que nidifica en els ràfecs de les cases del nucli urbà, s'ha d'informar als propietaris de les mesures preventives (com la instal·lació de planxes) i que un cop l'oreneta torna a l'Àfrica es poden netejar. | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 96032 | Plataners de l’antic escorxador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-de-lantic-escorxador | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Plantació de plàtans (<em>Platanus x hispànica</em>) que es localitzen en un pla, davant de l’antic escorxador, situat al carrer de Santiago Rusiñol, a tocar del camí de les Tres Creus i el riu Congost, destinat des de ja fa temps a zona d’estacionament.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A diferència dels que es poden trobar en els diferents carrers del nucli urbà, aquests exemplars no estan sotmesos als inconvenients de l’asfalt i els escocells més o menys grans de les voreres i les arrels poden desenvolupar-se molt millor.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El tronc és llis, i curt, de tons verdosos a grisencs. Normalment, desprèn plaques fines de la seva escorça que donen al tronc un aspecte clapejat. Però les calors extremes han provocat que els arbres quedessin completament pelats de l’escorça degut a un estrès hídric. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La capçada, està força ramificada, generalment entre cinc i sis branques que s’enfilen cap dalt rectes i fermes, podent sobrepassar els vint-i-cinc metres. A l'estiu i inicis de la tardor proporciona una bona ombra amb capçades de gran envergadura que fan d’aquest espai un indret ombrívol excepcional. Les fulles, del tipus palmades, mesuren entre 12 i 30 cm, amb cinc lòbuls ovat-triangulars sencers i de vegades dentats, amb un pecíol llarg i eixamplat a la base. Té les flors reunides en aments esfèrics i unisexuals i fructifica a la tardor.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Hi ha plàtans que presenten alguna ferida a la soca o a certa alçària, a nivell de les branques més velles i alguna ferida de poda antiga o d’impacte d’algun vehicle, i per algun d’ells el tronc o les branques van quedar buides al seu interior, però el seu estat general és bo.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08135-116 | Carrer Santiago Rusiñol, s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 2017 es duen a terme obres d’enderroc d’edificis annexos a l’Escorxador que estaven en molt mal estat. A <em>posteriori </em>s’adequa la zona dels plàtans amb un parell de taules com a zona de pícnic. Possiblement fossin plantats pels volts dels anys trenta, després de la construcció de l’edifici.</span></span></span></span></span></p> | 41.5503405,2.2512672 | 437557 | 4600124 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96032-11602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96032-11603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96032-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96032-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96032-06.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El plàtan és un dels arbres més apreciats per plantar a la via pública i sobretot per ornamentar carrers, avingudes i carreteres o per plantar-lo en parcs i fonts. Proporciona una ombra molt agradable durant els mesos d’estiu i no és massa exigent, però és recomanable plantar-lo de manera que tingui molt d’espai per al seu correcte creixement. En aquests casos, es fan molt grans i amb unes capçades molt ben arrodonides. | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 96058 | Lledoner del carrer de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-del-carrer-de-vic | <p>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</p> <p>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El lledoner (<em>Celtis australis</em>) é</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>s un arbre caducifoli, d’uns 15 m d’alçada. El tronc, és rectilini tot i que ràpidament, a un metre i escaig d’alçada neixen quatre branques erectes i flexibles que donen forma a la capçada. S’hi observa en totes elles una poda sistemàtica. L’escorça és grisa i llisa sense estries, amb un emblanquiment a la part inferior de la soca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La capçada és força arrodonida, però per trobar-se en una zona de trànsit rodat se li han practicat podes que trenquen en certa mesura la bellesa natural d’aquest arbre quan creix lliure d’asfalt i podes. Les fulles, visibles amb el bon temps, mesuren entre 5 cm i 15 cm de llarg; són alternes, peciolades i serrades, amb dents de punta més clara, de color fosc i el revers, de color més clar. Se n’alimenta una de les papallones europees més singulars, la <em>Libythea celtis</em>. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les flors no tenen pètals i estan formades per cinc pètals caducs de color groc verdós. El lledó o llautó, un fruit comestible i de sabor agradable, és una drupa que mesura un centímetre de diàmetre, que quan és madur, a finals d’estiu i durant la tardor, de dins és groc i per fora de color negre, amb un pinyol força petit.</span></span></span></span></span></p> | 08135-136 | Carrer de Vic confluència amb la Ronda del Pedregar | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A més de ser un arbre ornamental, i l’agradable ombra que proporciona durant els mesos d’estiu, degut a la seva fusta forta i flexible, ha estat i és molt apreciat per fer forques de batre de tres, quatre i sis pollegons, mànecs d’eines, jous o pales de ventar. A ses illes, els pastors, tradicionalment en feien els collars pels gossos de pastura. La seva amplada servia per a protegir el coll de les mossegades d’algun altre depredador. Les branques tendres també han estat molt preuades en el món agrícola com a alimentació del bestiar. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Els pagesos també l’han plantat en marges per retenir la terra quan no podien disposar de pedra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Té propietats medicinals com lenitiu antidiarreic, estomacal i astringent. I de les seves arrels se n’extreia un colorant groc que permetia tenyir la seda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Algunes creences i mites parlen de les propietats màgiques, ja que ha estat important en la confecció de gaiatos o bàculs com el que hauria tingut Moisès. En els indrets on hi ha un santuari o una font, el lledoner se’l relaciona amb els cultes a la deessa mare. Entre els pastors hi havia la creença que els flabiols realitzats amb la fusta d’aquest arbre tenien la propietat de foragitar els llops, i fins i tot les males companyies. </span></span></span></span></span></p> | 41.5538843,2.2505544 | 437500 | 4600517 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96058-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96058-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96058-dsc8801.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’escocell on està plantat està limitat a l’espai; per una banda, hi ha la vorera de trànsit, i per l’altra, la confluència de dos passos de vianants. | 2151 | 5.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 96059 | Lledoner de Can Guitet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-guitet | <p>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</p> <p>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</p> | A mitja alçada, en el tronc, hi ha un parell de garagots realitzats amb esprai de color negre i un altre de color blau, més antic a la part inferior del tronc. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El lledoner (<em>Celtis australis</em>) de Can Guitet, està situat a l’era, davant de la façana de la casa, a un parell de metres del pou. És un arbre caducifoli, d’uns 12 m d’alçada, d’un centenar d’anys de vida. El tronc, és rectilini i l’escorça grisa i llisa, sense estries, tan sols les que són resultat de l’envelliment natural de l’arbre. La capçada és arrodonida, ampla i molt densa, amb les branques erectes, normalment, primes i flexibles. Les fulles, visibles amb el bon temps, mesuren entre 5 i 15 cm de llarg; són alternes, peciolades i serrades, amb dents de punta més clara, de color fosc i el revers, de color més clar. Se n’alimenta una de les papallones europees més singulars, la <em>Libythea celtis. </em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les flors no tenen pètals. El lledó o llautó, un fruit comestible i de sabor agradable, és una drupa que fa 1cm de diàmetre, que quan és madur, a finals d’estiu i durant la tardor, de dins és groc i per fora de color negre, amb un pinyol força petit.</span></span></span></span></span></p> | 08135-137 | Can Guitet | <p>A més de ser un arbre ornamental, i l’agradable ombra que proporciona durant els mesos d’estiu, degut a la seva fusta forta i flexible, ha estat i és molt apreciat per fer forques de batre de tres, quatre i sis pollegons, mànecs d’eines, jous o pales de ventar. A ses illes, els pastors, tradicionalment en feien els collars pels gossos de pastura. La seva amplada servia per protegir el coll de les mossegades d’algun altre depredador. Les branques tendres també han estat molt preuades en el món agrícola com a alimentació del bestiar. Els pagesos també l’han plantat en marges per retenir la terra quan no podien disposar de pedra.</p> <p>Té propietats medicinals com lenitiu antidiarreic, estomacal i astringent. I de les seves arrels se n’extreia un colorant groc que permetia tenyir la seda.</p> <p>Algunes creences i mites parlen de les propietats màgiques, ja que ha estat important en la confecció de gaiatos o bàculs com el que hauria tingut Moisès. En els indrets on hi ha un santuari o una font, el lledoner se’l relaciona amb els cultes a la deessa mare. Entre els pastors hi havia la creença que els flabiols realitzats amb la fusta d’aquest arbre tenien la propietat de foragitar els llops, i fins i tot les males companyies.</p> | 41.5641793,2.2505283 | 437509 | 4601661 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96059-13702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96059-13703.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 2151 | 5.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 96081 | Lledoner de la Torre Pardalera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-la-torre-pardalera | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes</em>. Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres, actualitzada per Oriol de Bolós</em> - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares</em>, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El lledoner (<em>Celtis australis</em>) de la Torre Pardalera, està situat entre l’era (que encara es conserva) de la Torre Pardalera i la part posterior d’una de les grades del Circuit de Barcelona-Catalunya. És un arbre caducifoli, d’uns 12 m d’alçada i un centenar d’anys. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El tronc, és curt i rectilini del qual neixen cinc branques erectes, primes i flexibles. L’escorça és grisa i llisa, sense estries, tan sols les que són resultat de l’envelliment natural de l’arbre. La capçada és arrodonida, ampla i molt densa. Les fulles, visibles amb el bon temps, mesuren entre 5 i 15 cm de llarg; són alternes, peciolades i serrades, amb dents de punta més clara, de color fosc i el revers, de color més clar. Se n’alimenta una de les papallones europees més singulars, la <em>Libythea celtis</em>. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les flors estan formades per 5 pètals caducs de color groc verdós. El lledó o llautó, un fruit comestible i de sabor agradable, és una drupa que mesura un centímetre de diàmetre, que quan és madur, a finals d’estiu i durant la tardor, de dins és groc i per fora de color negre, amb un pinyol força petit.</span></span></span></span></span></p> | 08135-152 | Circuit Barcelona-Catalunya | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Arbre naturalitzat a Catalunya, sembla que fou introduït a les costes de la Mediterrània pels fenicis però podrien haver estat els grecs o els romans.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A més d’ésser un arbre ornamental, i l’agradable ombra que proporciona durant els mesos d’estiu, degut a la seva fusta forta i flexible, ha estat i és molt apreciat per fer forques de batre de tres, quatre i sis pollegons, mànecs d’eines, jous o pales de ventar. A ses illes, els pastors, tradicionalment en feien els collars pels gossos de pastura. La seva amplada servia per a protegir el coll de les mossegades d’algun altre depredador. Les branques tendres també han estat molt preuades en el món agrícola com a alimentació del bestiar. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Els pagesos també l’han plantat en marges per retenir la terra quan no podien disposar de pedra</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Té propietats medicinals com lenitiu antidiarreic, estomacal i astringent. I de les seves arrels se n’extreia un colorant groc que permetia tenyir la seda. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>En els indrets on hi ha un santuari o una font, el lledoner se’l relaciona amb els cultes a la deessa mare. Entre els pastors hi havia la creença que els flabiols realitzats amb la fusta d’aquest arbre tenia la propietat de foragitar els llops, i fins i tot les males companyies. </span></span></span></span></span></p> | 41.5669627,2.2593775 | 438249 | 4601963 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96081-15202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96081-15203.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Prop d’ell creix un altre espècimen, més jove. | 2151 | 5.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 96141 | Fons fotogràfic de l'Arxiu parroquial de Santa Maria de Montmeló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-larxiu-parroquial-de-santa-maria-de-montmelo | XX-XXI | <p>El fons fotogràfic de la parròquia de Santa Maria de Montmeló disposa aproximadament d'unes 400 fotografies, des dels anys 20 del segle passat i fins l'actualitat, de temàtica religiosa i social vinculades als actes parroquials i al calendari religiós habitual.</p> <p>No estan inventariades ni indexades, però sí ordenades cronològicament i desades en fulls classificatoris.</p> | 08135-169 | Plaça de Santa Maria, 1 | 41.5499508,2.2489622 | 437364 | 4600082 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic/Lúdic/Cultural | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 96869 | Fons documental i gràfic de Montmeló de l’Arxiu Gavín | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-i-grafic-de-montmelo-de-larxiu-gavin | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya, Arxiu Gavin de les Avellanes conserva, referent al municipi de Montmeló, varis documents que es detallen a continuació: </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Referent a l’inventari d’esglésies, es preserven 12 fotografies datades entre els anys 1920 al 1989, corresponents a dos edificis religiosos; una trentena d'a</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'>rticles de premsa i fulletons de diferents èpoques; cinc g</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'>oigs; una quinzena de p</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'>ostals i fotografies, en color i en blanc i negre; i, finalment, una monografia dedicada a la construcció dels gegants. </span></span></span></span></span></p> | 08135-186 | Monestir de les Avellanes. Ctra. C-12. Qm. 181 (25612 - Os de Balaguer / La Noguera - Lleida). | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Des de la seva creació, per Josep Maria Gavin i Barceló i fins a l’actualitat l’arxiu sempre ha estat localitzat a Valldoreix, al Vallès Occidental. Des dels seus inicis, Gavin posà en marxa dues grans branques: les col·leccions i els fons documentals d’arxiu del qual destaca el fons fotogràfic de les esglésies de Catalunya i d’altres parts del món així com tot el relacionat amb la documentació religiosa (estampes, estampetes, goigs, advocacions de la Mare de Déu). També destaca el gran nombre de postals de tot el territori català i el buidatge de la premsa escrita i sobre personatges rellevants de la cultura catalana. Més endavant es crearà la biblioteca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A principis dels anys vuitanta del segle passat, Josep Maria Gavin feu donació del fons a la Generalitat de Catalunya. L’arxiu però continua creixent i a inicis de l’any 2000 s’instal·la definitivament al Monestir de les Avellanes, després de passar un acord amb l’Institut de Germans Maristes de Catalunya. A finals de l’any 2006 s’acaben les obres d’adequació de l’edifici que allotjarà l’arxiu. El 4 d’octubre de l’any 2008 s’inaugurava oficialment la nova seu.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Actualment l’arxiu conserva 48 col·leccions diferents que ocupen uns 1.500 metres lineals.</span></span></span></span></span></p> | 41.5516102,2.2480369 | 437289 | 4600267 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 95699 | Mas La Moreneta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-la-moreneta | <p><span><span><span><span lang='CA'>CARRASCO MARTÍ, Maria Antonia (2003). Arquitectura i arquitectes de Montmeló durant els anys 1920-1940. Dins <em>el Butlletí del Centre d’Estudis Montmeló</em>, núm. 5; pp. 75-84.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>COL·LEGI OFICIAL D’ARQUITECTES DE CATALUNYA i BALEARS (1947). Casa de campo en Montmeló. Dins <em>Cuadernos de arquitectura</em>, núm. 7, pp. 30-35. Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>RÀFOLS, J.F. (1951). <em>Diccionario biográfico de artistes de Cataluña</em>. Editorial Milla: Barcelona.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Casa aïllada als quatre vents de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a quatre aigües, amb ràfec. A la façana de ponent se li adossa un porxo, que va des de la façana de migdia fins la septentrional. La coberta és de terrat pla i actua de terrassa del primer pis. La barana protectora és d'obra, amb maons, de decoració calada. Té tres arcades de mig punt al costat llarg i una a cada costat curt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana principal, orientada migdia, s’estructura a partir de diversos eixos de verticalitat, mantenint la simetria a la part central. A la planta baixa hi trobem, en l'eix central, la porta d'entrada, amb els brancals i la llinda de pedra granítica treballada. La llinda és recta i els brancals es troben disposats de forma dentada. En aquesta mateixa planta hi trobem tres finestres amb reixa de ferro forjat, totes de llinda recta, i una porta secundària que donava a l'antic celler de la casa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la planta pis, damunt l'entrada, hi trobem un balcó amb llosana de pedra i barana de ferro forjat. A cada costat del balcó, es troben dues finestres més amb els ampits de pedra. Totes de llinda recta. També són de llinda recta les finestres que es veuen als extrem; la de damunt del celler i una altra de més gran que està situada a l'angle sud-est. Entre la finestra situada damunt el celler i la del costat dret del balcó hi ha un rellotge de sol.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Destaca una galeria de nou obertures de punt rodó a la segona planta. Comparteixen un ampit de pedra continu. A cada extrem hi trobem dues petites obertures de llinda recta i ampit de pedra. L'estructura de les finestres de les altres façanes és igual a les descrites de la façana principal. Hi ha tres obertures per planta a la façana de llevant, tres finestres a la segona planta de la façana de ponent i l'accés a la terrassa. On es troba una diferència més notable és a la façana nord, on hi ha una segona entrada i una obertura més alta, damunt la qual hi ha una corriola, a l'eix central, que comunicava amb l'antiga biblioteca de la casa, però que tindria una funció més ornamental que funcional, imitant l'arquitectura ruralista de les masies catalanes. El parament de les quatre façanes és arrebossat llis i pintat de color terrós clar, amb un sòcol de pedra granítica de tres filades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tot i convertir-se en oficines del Circuit de Barcelona-Catalunya, l'interior s'ha mantingut el màxim fidel possible amb els elements constructius originals, com ara l'encavallada de la coberta, els sòls o la conservació de les llars de foc. L'escala d'accés a la planta pis s'ha refet seguint un testimoni que es va conservar de l'original; la resta s'havia perdut durant el període que la casa va quedar abandonada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l'article del Col·legi d'Arquitectes (1947) es publica la distribució dels espais de cada planta i els seus usos.</span></span></span></span></span></p> | 08135-9 | Carrer del Mas Moreneta, s/n | <p>Construcció de l'any 1945 promocionada pel senyor Gambús, però que l'any 1977 va quedar abandonada, patint des de llavors desperfectes a causa de la manca de manteniment i l'ocupació esporàdica. Fins que es projecta el Circuit de Barcelona-Catalunya i s'addquireix per establir-hi les oficines. La seva rehabilitaciió s'inicia l'any 1994 mantenint els elements originals al màxim.</p> <p>La imatge de la Mare de Déu de Montserrat que estava a la capella de la casa es va traslladar a l'església parroquial de Santa Maria.</p> | 41.5684046,2.2585145 | 438178 | 4602123 | 1945 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95699-0902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95699-0903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95699-0904.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | BCIL | 2024-08-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Maria Segarra i Solsona | L'antiga capella és un petit espai que ara es troba darrera el taulell de recepció de la planta baixa. Es tanca amb unes portes de fusta amb persiana de llibret i conserva les pintures originals de Vila Arrufat. La porta original no es conserva, com tampoc l'altar.La piscina de la casa es troba a la part nord, però actualment està tapada amb terra i al damunt s'hi ha aixecat el Cristal Palace, un edifici de vidre sostingut, de manera que la piscina està intacta per si algun dia es vol recuperar. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 95700 | Xemeneies Cucurny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneies-cucurny | <p>AJUNTAMENT DE MONTMELÓ (2020). <em>Redescobrim l'antiga fàbrica Cucurny de Montmeló</em>. Museu Municipal de Montmeló: Jornades Euroees de Patrimoni.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CANTARELL, Ignasi. (1993). La Cucurny. Dins <em>El Mirall de Montmeló</em>, núm. 13, desembre de 1993.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SALVADOR i GIMÉNEZ, Joan (1997). Albert Peiró Llinares. Dins <em>Butlletí del Centre d’Estudis Montmeló,</em> núm. 2, pp. 12 i 13.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Forn de cocció de l'antiga fàbrica Cucurny, sobre basament de planta quadrada amb dues obertures laterals en forma d'arc de mig punt fets de maons posats a llibret. Damunt del basament, s'aixequen les xemeneies cilíndriques, de secció circular. A mitja alçada, hi ha dues obertures en forma d'arc rebaixat que servien per controlar des de l'exterior el procés de cocció.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les xemeneies estan reforçades per anelles de ferro, la de la dreta ja en tenia dues d'antic en el coronament. El parament està fet de maons posats a trencajunt i tires de ferro per reforçar l'estructura.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Originàriament els forns estaven situats a l'interior d'una nau anomenada 'Quadra gran', fins que l'any 1993 va caure.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al peu hi ha una placa de ferro <em>Corten</em> amb la següent inscripció: <em>'EN RECORD I HOMENATGE A LA FÀBRICA CUCURNY, MOTOR ESSENCIAL EN EL DESENVOLUPAMENT SOCIAL I ECONÒMIC DEL MUNICIPI'</em>. Instal·lada per l'Ajuntament de Montmeló l'any 1980.</span></span></span></span></span></p> | 08135-10 | Plaça de la Constitució, s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'empresa Cucurny es funda l'any 1840 a l'Hospitalet de Llobregat. L'any 1915 s'instal·la a Montmeló buscant més espai i una bona comunicació viària amb la resta d'Europa. Es converteix en la primera fàbrica de l'Estat espanyol de materials refractaris i gres. Però tenia un catàleg de productes molt variat: tubs de semigres, ampolles per a licors, recipients per a la indústria química, columnes, impostes i altres elements arquitectònics per a la construcció.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 1980 tanca la fàbrica i es ven el patrimoni. S'urbanitza la parcel·la on s'aixecava tot preservant una nau anomenada 'Quadra gran', dins la qual hi havien les actuals xemeneies. L'any 1993 s'esfondra mentre l'estaven restaurant.</span></span></span></span></span></p> | 41.5488960,2.2465847 | 437165 | 4599967 | 1915 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95700-1002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95700-1003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95700-1004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95700-1005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95700-1006.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | BCIL | 2024-08-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Un codi QR indica que aquest bé cultural forma part de la ruta 'L'estiueig de carmanyola' ideada i desenvolupada pel Museu Municipal de Montmeló. Es tracta d'una passejada cultural pels carrers del poble que parla del ric patrimoni modernista i noucentista de la població.El nom de la ruta recorda que des de finals del segle XIX, Montmeló va ser una de les destinacions més populars per anar a passar les llargues temporades d'estiu. La seva situació, propera a Barcelona, l'existència de l'estació del ferrocarril, els seus paratges naturals i el clima, van propiciar que estiuejants de diferents classes socials triessin el municipi com a destinació.Aquesta proximitat va permetre, amb el temps, que moltes famílies d'estiuejants s'establissin al poble durant el període estival i anessin a treballar cada dia a la ciutat, tornant al vespre. Per això els habitants de Montmeló anomenaven a aquestes famílies 'estiuejants de carmanyola'. | 98 | 47 | 1.3 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 95702 | Molí de la Torre Pardalera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-torre-pardalera | <p><span><span><span><span lang='CA'>GARCIA-PEY, Enric; SALVADOR CORROS, Montserrat (2005). <em>Montmeló. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | S'han extret les aspes per culpa d'una esquerda que amenaçava trencament. Es troben en els magatzems del Circuit a l'espera d'una restauració. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Molí aiguader mogut amb energia eòlica, instal·lat en una torre de secció quadrada. Està dividit en dos cossos. El parament inferior està fet de còdols units amb morter i la part superior està feta de maons. La porta d'accés està situada a la façana de migdia i és d'arc de mig punt, amb maons posats a plec de llibre. A cadascuna de les façanes hi ha una petita obertura allargada en forma d'espitllera. El coronament és de terrat pla, amb barana metàl·lica que arrenca de quatre pilars, ubicats als angles. En aquest terrat és on estaven instal·lades les aspes i l'arbre.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els molins aiguaders acostumen a ser de mides reduïdes i consten del cos principal o torre i l'arbre. Es basen en una roda proveïda de raigs sobre la que es munten les pales, normalment metàl·liques, inclinades a modus d'hèlix al voltant d'un eix, que és horitzontal. Per aquest motiu és necessari orientar-los en direcció al vent. El timó o panell fa aquesta funció automàticament. Aquesta estructura s'acostuma a muntar a certa alçada per agafar millor el vent, sobre una torre que pot ser d'obra, com en aquest cas, però també de fusta o metàl·lica.</span></span></span></span></span></p> | 08135-12 | Camí Mas La Moreneta, s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El molí formava part del conjunt de la Torre Pardalera, que havia estat propietat del monestir de Sant Pere de les Puel·les fins a la desamortització de l'any 1855.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La Torre Pardalera també era coneguda amb el nom de Torre Solera. Les referències més antigues de la casa es troben en el fogatge de l'any 1553. També s'esmenta en la contribució de 1817 i en el Nomenclàtor de la província de Barcelona de l'any 1860, on hi consta com '<em>Alqueria / casa de labor de una hacienda</em>'.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La finca fou adquirida pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona, l'any 1976. El RACC adquirí part d'aquestes terres per a la construcció del Circuit de Barcelona-Catalunya, inaugurat l'any 1991, que va enderrocar la masia i hi va deixar com a testimoni el molí de vent.</span></span></span></span></span></p> | 41.5666758,2.2589725 | 438215 | 4601932 | 08135 | Montmeló | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95702-12020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95702-12030.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95702-12040.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | BCIL | 2024-08-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | De la torre Pardalera només es conserva aquest molí, l'era i alguns elements enjardinats com murs i una tanca amb porta de ferro a dos batents. Fora el Circuit també hi ha dues basses que podrien haver format part de la finca. | 98 | 47 | 1.3 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 95715 | Can Calau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-calau-1 | <p><span><span><span><span lang='CA'>CARRASCO MARTÍ, Maria Antonia (2003). Arquitectura i arquitectes de Montmeló durant els anys 1920-1940. Dins <em>el Butlletí del Centre d’Estudis Montmeló</em>, núm. 5; pp. 75-84.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CUSPINERA. Lluís et alii (1997). <em>M. J. Raspall, arquitecte (1877-1937)</em>. Catàleg de l’exposició. Fundació La Caixa: Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Can Calau o casa de Nicolau Castells, com també se la coneix, està ubicada al peu de la carretera de Montmeló a Granollers (BV-5003) que rep el nom, en aquest tram, de carrer de Vic. És un edifici de planta rectangular, entre mitgeres, amb pati al davant, format per dos cossos de planta baixa i pis. El cos de la dreta es coneix com a Can Calau i l'altre com 'Ca la Teresita'. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal i acabada amb una cornisa motllurada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'element més destacable és la tribuna de Can Calau, que sobresurt de la façana, sostinguda per quatre columnes d'estil jònic que formen el porxo d'entrada. La coberta de la tribuna és a cinc vessants, amb teules de ceràmica vidrada, les arestes són teules àrabs de color ocre i la resta són planes de color vermellós. Hi destaca la decoració amb formes geomètriques de color blau i groc sobre els finestrals i la jardinera revestida de rajoles de tons blaus i grocs del finestral frontal. Està sostinguda per dues mènsules de ferro forjat. A banda de la tribuna, hi ha la porta d'entrada i dues finestres laterals en planta baixa i dues finestres a la planta pis, una a cada costat de la tribuna.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El cos de l'esquerra, Ca la Teresita, s'estructura a partir de dos eixos de verticalitat. En planta baixa hi ha la porta d'entrada i una finestra lateral, amb reixa de ferro. A la planta pis, es troba un balcó, en l'eix de l'entrada, amb barana de ferro i una altra finestra al costat. Totes les obertures són de llinda recta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El parament de la façana és arrebossat i decorat amb esgrafiats de motius vegetals i geomètrics, de color blanc sobre un fons ocre. Una motllura separa les plantes dels dos cossos. Totes les obertures estan emmarcades amb els mateixos esgrafiats que la resta de la construcció.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Una sèrie d'obertures de ventilació (respiralls) de forma quadrada se situen sobre cada finestra de la planta pis.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El jardí de davant la casa està delimitat per una tanca d'obra amb pilars d'obra i baranes de ferro forjat sobre un talús de paredat. Els pilars estan coronats piramidalment. L'escala d'accés des del carrer està feta de maons posats a plec de llibre.</span></span></span></span></span></p> | 08135-21 | Carrer de Vic, núm. 33 | <p>El març de l'any 1933 Nicolau Castells i Lloveras demana una llicència d'obres al Departament d'obres públiques de la Generalitat de Catalunya per poder construir una tribuna mirador de baixos, pis i una pèrgola. Aleshores era el número 14 del carrer Vic. Aquest projecte de reformes de la façana el realitza l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol, arquitecte municipal de Montmeló entre els anys 1924 i 1931.</p> | 41.5527547,2.2491452 | 437383 | 4600393 | 1918 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95715-2102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95715-2103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95715-2104.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-05-09 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | També es coneix com Casa Nicolau Castells. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 95721 | Fàbrica Máximo Mor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-maximo-mor | <p><span><span><span><span lang='CA'>GONZALEZ BLANCO, Fermin (2007). 'Historia de una viga: Huecosa o el caso catalán'. </span>Dins ARENILLAS PARRA, Miguel; SEGURA GRAÍÑO, Cristina; BUENO HERNÁNDEZ, Francisco; HUERTA FERNÁNDEZ Santiago<span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span>(coord). <em>Actas del Quinto Congreso de Historia de la Construccion</em>, Vol.<span><span><span><span><span> 1, pp.</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span> 447-454</span></span></span></span></span>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | Es troba en desús i acusa una manca de manteniment que ha facilitat el vandalisme i la pèrdua d'elements arquitectònics puntuals, com envans o finestres i l'acumulació de runa i deixalles. | <p>Edifici fabril situat en el lloc conegut com Pla del Molí. Era una fàbrica d'adobats de pell i originàriament constava d'una superfície aproximada de 15.000 m2.</p> <p>Consta de dues naus de planta baixa, una de planta soterrani i tres pisos, una altra de soterrani i dues plantes i un edifici d'oficines i serveis. També disposa d'uns dipòsits soterrats al mig del pati. Les naus industrials de planta quadrada estan disposades al voltant del pati.</p> <p>La principal característica de l'edifici és la coberta, constituïda a base de bigues de formigó post-tensat, conegudes com a 'bigues -os'. Són una creació de l'arquitecte Miguel Fisac, que va idear diversos tipus de peces que reduïen considerablement el pes de les cobertes i que permetien crear espais més grans i amb un menor cost. En el cas de la fàbrica Mor el tipus de biga emprat rep el nom de Sigma, que proporciona una llum zenital.</p> | 08135-25 | Carrer del Primer de maig, núm. 21 | 41.5479718,2.2430778 | 436872 | 4599866 | 1969 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95721-2502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95721-2503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95721-2504.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Miguel Fisac | L'any 2021 l'Ajuntament preveu la instal·lació d'un centre de Formació Professional especialitzat en la indústria química a les naus d'aquesta antiga fàbrica. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 95722 | Torre de Can Calau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-calau | <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | <p>Torre aïllada, als quatre vents, envoltada de jardí. És de planta irregular formada per diversos cossos. El volum principal és de planta rectangular, consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues aigües i acaba amb un ràfec de fusta. Adossat a la banda est se situa un cos de galeria porxada formada per tres arcs el·líptics, on es troba l'entrada principal. A sobre, i fent cantonada, se situa una balconada de fusta suportada per grans mènsules de fusta. Les obertures combinen les de llinda recta i les d'arc de mig punt.</p> <p>El conjunt es completa amb diversos cossos adossats a migdia i a ponent i un edifici aïllat de planta rectangular i coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana, que fa les funcions de garatge.</p> <p>Tota la finca està delimitada per una tanca d'obra, amb un sòcol de pedres de riu sense treballar.</p> | 08135-26 | Carrer de Jacint Verdaguer, núms. 9-13 | <p>És M. A. Carrasco (AA.DD, 2021, pp. 285) qui publica l'autoria i els plànols d'aquest edifici per part de Sebastià Bonet Ayet (1909-2002), com un encàrrec de Josep Castells.</p> | 41.5533569,2.2482222 | 437306 | 4600461 | 1951 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95722-2602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95722-2603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95722-2604.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-05-09 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Sebastià Bonet Ayet | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 95732 | Ca la senyora Anita, Villarosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-senyora-anita-villarosa | <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Habitatge aïllat als quatre vents de tipologia de casa-jardí. És de planta rectangular i consta d'una única planta, amb la coberta a doble vessant, però amb acabament a l'holandesa. El carener és perpendicular a la façana principal. Acaba amb un ràfec sostingut per mènsules de fusta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A les façanes principal i meridional, hi sobresurt un cos de planta hexagonal amb coberta de quart d'esfera i ràfec sostingut per mènsules, on hi ha el portal d'entrada, d'arc rebaixat, al qual s'hi accedeix per una escala de tres esglaons. La resta de finestres són d'arc rebaixat emmarcades amb una motllura pintada de color blau i ampit recobert per rajoles verdes, i tancades amb persianes de llibret de fusta. Les cantoneres estan recobertes per unes motllures a imitació de carreus cantoners i també pintades de color blau.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'edifici es troba dins una parcel·la delimitada per una tanca d'obra de paredat i amb revestiment ceràmic a la part superior sobre la qual hi arrenca una reixa de forja. La porta d'accés és de dos batents, de ferro, i està delimitada per dos pilars arrebossats i acabats en secció triangular.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La casa es troba envoltada d'un jardí, que en la part posterior ha estat escapçat per la construcció de la línia ferroviària d'alta velocitat.</span></span></span></span></span></p> | 08135-31 | Carrer del Sant Crist, núm. 25 | 41.5496359,2.2439113 | 436943 | 4600051 | 1931 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95732-3102.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-05-09 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manuel Casas Lamolla (arquitecte) | Manuel Cases Lamolla (1900-1974) exerceix d'arquitecte municipal de Montmeló, Mollerussa, Montornès, Caldes de Montbui i Tàrrega. També és delegat de l'Institut Nacional de l'Habitatge de Lleida. De la seva obra destaca el Palau d'Arts Decoratives de l'Exposició Internacional de Barcelona, de l'any 1929, i el Palau de Comunicacions de Palma de Mallorca. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 95735 | Molí de vent de Can Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-de-can-sala | <p><span><span><span><span lang='CA'>GARCIA-PEY, Enric; SALVADOR CORROS, Montserrat (2005). <em>Montmeló. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Molí de tipus aiguader o de pales, també conegut com molí de ramell o molí americà. Servia per extreure aigua del subsòl mitjançant un mecanisme hidràulic impulsat pel vent. Normalment s'acompanya d'una bassa, que una vegada omplerta servia per regar els camps.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El molí de Can Sala és una torre de planta quadrada adossada a una petita bassa. No es tracta de la bassa original, que era més gran i a més tenia rentadora, sinó d'una construcció feta pel pare de l'actual propietari. A l'interior se situa la maquinària i sobre la torre l'estructura aèria formada per la roda, el balancí i la cua. En un lateral es troba la porta d'entrada per accedir a l'interior del pou.</span></span></span></span></span></p> | 08135-34 | Carrer del Timbaler del Bruc, núm. 27 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Antigament, el molí pertanyia a la finca del mas Sala, d'on li ve el nom. Amb la parcel·lació urbana n'ha quedat separat. Tenia dues basses, una de petita adossada a un costat de la torre del molí i era per a ús domèstic, com per exemple de safareig per rentar-hi la roba, i al costat oposat de la torre s'hi adossava una de molt gran i que servia per abeurar una cort de vaques. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Josep Solà i Sayol, va restaurar el molí a la dècada dels anys 70 del segle XX. On es lligava la cadena que travava el molí hi havia una plaqueta de ferro amb la data 1870, any que pot correspondre a la construcció del molí.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Actualment s'extreu l'aigua de l'aqüífer mitjançant una bomba hidràulica.</span></span></span></span></span></p> | 41.5538825,2.2453462 | 437067 | 4600521 | 1870 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95735-3402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95735-3403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95735-3404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95735-3405.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-05-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Els molins aiguaders acostumen a ser de mides reduïdes i consten del cos principal o torre i l'arbre. Es basen en una roda proveïda de raigs sobre la que es munten les pales, normalment metàl·liques, inclinades a modus d'hèlix al voltant d'un eix, que és horitzontal. Per aquest motiu és necessari orientar-los en direcció al vent. El timó o panell fa aquesta funció automàticament. Aquesta estructura s'acostuma a muntar a certa alçada per agafar millor el vent, sobre una torre que pot ser d'obra, com aquest cas, però també de fusta o metàl·lica. | 98 | 47 | 1.3 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 95737 | Escorxador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escorxador-10 | <p><span><span><span><span lang='CA'>CUSPINERA. Lluís et alii (1997). <em>M. J. Raspall, arquitecte (1877-1937).</em> Catàleg de l’exposició. Fundació La Caixa: Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>RÀFOLS, J.F. (1951). <em>Diccionario biográfico de artistes de Cataluña</em>. Editorial Milla: Barcelona.</span></span></span></p> | XX | Actualment està en desús. Una part de la coberta s'ha esfondrat, està ple de pintades i mostra problemes d'humitat. Existeix un projecte de rehabilitació de l'edifici imminent. | <p>Edifici públic construït com a escorxador municipal als afores del barri del Piquet, a prop del riu Congost.</p> <p>Es troba aïllat als quatre vents amb un cos central més elevat i dos cossos laterals. Tots tres cossos tenen la coberta de teules àrabs a doble vessant, però mentre el central té el carener perpendicular a la façana principal, els cossos laterals tenen el carener paral·lel a aquesta. Al centre del cos principal s'hi situa un gran portal de llinda plana, amb permòdols esglaonats. Però com la resta d'obertures està tapiat. Damunt seu hi ha un respirador fet d'obra amb arc de mig punt que també actua de lluerna per on entra la llum.</p> <p>Totes les façanes estan arrebossades i pintades de blanc. Es conserven les piques de l'interior.</p> | 08135-35 | Carrer Santiago Rusiñol, s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 1929 s'inicien els tràmits per a la construcció d'un nou equipament municipal: l'escorxador. Fins aquell moment les seves funcions les complien els baixos de l'ajuntament i cases particulars, sense les mesures higièniques necessàries que la legislació vigent demanaven. Es compren uns terrenys propietat de Concepció Margarit Riera. L'arquitecte municipal J.M. Raspall emet un informe desfavorable a aquesta compra perquè el terreny no reunia les condicions necessàries, com l'abastiment d'aigua. Es decideix comprar un altre terreny, propietat de la mateixa Concepció Margarit a prop del riu Congost. El nou edifici s'inaugura el 14 de juny de l'any 1931.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entre 1947 i 1949 es construeix una tanca perimetral i es fan reformes. Però l'any 1968 es redacten informes específics sobre el mal estat en què es trobava. Aquest fet provoca la necessitat de fer-ne un projecte de rehabilitació i ampliació, que s'executa l'any 1970.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Finalment, l'any 2017 s'enderroquen tots els edificis i annexes, a excepció del edifici original construït l'any 1931.</span></span></span></span></span></p> | 41.5502331,2.2513564 | 437565 | 4600111 | 1931 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95737-3502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95737-3503.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIL | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manuel Joaquim Raspall i Mayol | J.M. Raspall (Barcelona 1877 - La Garriga 1937) és un arquitecte molt vinculat al Vallès Oriental, sobretot a Granollers, Cardedeu, Caldes de Montbui, La Roca, Llinars, l'Ametlla o La Garriga.Va ser l'arquitecte municipal de Montmeló entre els anys 1924 i 1931, tot i que també treballava amb projectes privats. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||
| 95738 | Bomba d'aigua del carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bomba-daigua-del-carrer-major | <p><span><span><span><span lang='CA'>GUASCH, Manel i UMBERT, Josep (2008). <em>Montmeló, 115 anys d’imatges</em>. Centre d’estudis Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | <p>La bomba d'aigua del carrer Major s'ha reconvertit en una font amb broc de polsador, però també ha conservat la roda de ferro que servia per bombar manualment l'aigua del pou per abastir al veïnatge quan no hi havia aigua corrent.</p> <p>És un cub principal recobert de lloses de pedra, on en un costat hi ha el broc i la pica, i en un altre costat la roda de ferro, amb una mena de banqueta feta de la mateixa pedra.</p> <p>Damunt del broc s'hi pot llegir 'Pou de l'Hostal' que és com es coneixia el pou que hi havia. L'aspecte actual és d'una reforma dels anys 70 del segle XX.</p> | 08135-36 | Carrer Major, s/n (davant la Plaça de la Vila) | 41.5513908,2.2482558 | 437307 | 4600242 | 1970 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95738-3602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95738-3603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95738-3604.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | BCIL | 2024-05-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 47 | 1.3 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 95741 | Pont vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-vell-12 | <p><span><span><span><span lang='CA'>GARCIA-PEY, Enric; SALVADOR CORROS, Montserrat (2005). <em>Montmeló. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GORDI i SERRAT, Josep (2005). <em>El paisatge fluvial a la conca del Besòs. Ahir, avui ... i demà?</em> Laboratori d’Anàlisi i Gestió del Paisatge i Consorci per la defensa de la conca del Besòs.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GUASCH, Manel i UMBERT, Josep (1999). Montmeló i la riera. Dins el <em>Butlleti del Centre d’estudis Montmeló</em>, núm. 3, pp.16-25.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GUASCH, Manel i UMBERT, Josep (2008). <em>Montmeló, 115 anys d’imatges</em>. Centre d’estudis Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | Només es conserven els estreps dels extrems. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es tractava d'un pont de sis pilastres i set arcades, de 12 m de llum cadascuna, de 84'90 m de longitud i una amplada de 5'50 m, per on passava la BV-5156. Avui dia, només es conserva un estrep a cada banda del riu; un pertany al municipi de Montmeló i l'altre al municipi de Montornès del Vallès. L'alçada de l'extrem de Montmeló és d'una mica més de 5 m.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En un inici, el pont havia de ser de formigó armat, però es reformà el projecte fent-lo més ample, per la qual cosa augmentà el preu de la construcció. Per aquest motiu es va decidir substituir el formigó armat per un material petri que, a més de ser més econòmic que el ferro, tenia més avantatges pel que fa a la durada i el manteniment.</span></span></span></span></span></p> | 08135-37 | Passeig del Riu Besòs, s/n; enfront el carrer Onze de Setembre. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El pont es construeix dins el projecte del '<em>Camino vecinal de Vallromanas a Montmeló por Montomés con un puente sobre el río Besós</em>' que comença l'any 1917 i no s'acaba fins l'any 1923.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 1920 els sòcols de les piles estan acabats i els estreps elevats a nivell del començament de les voltes, però s'aturen les obres. L'any 1921 es presenta un nou projecte, signat pel mateix enginyer, Juan Maria Sans, per a l'acabament del pont i de les obres del camí veïnal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 14 de desembre de 1943 un rierada se'l va endur a causa de l'acumulació de troncs en el pont que barrà el pas de l'aigua. La pressió que aquesta exercí sobre la construcció fou tan elevada que el pont va cedir en descalçar-se una de les pilastres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>No es comença el nou pont fins l'any 1957 uns metres més a llevant.</span></span></span></span></span></p> | 41.5467511,2.2480402 | 437284 | 4599727 | 1921 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95741-3702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95741-3703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95741-3704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95741-dsc9037.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | BCIL | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Juan Maria Sans | L'objectiu de la construcció del camí veïnal de Vallromanes a Montmeló per Montornès era enllaçar directament el poble de Vallromanes amb Montmeló per on hi ha l'estació del tren de la línia Barcelona-França, i era un punt de pas obligatori per a l'exportació dels productes de la zona del Vallès. Per altra banda, també era necessari construir un pont entre Montornès del Vallès i Montmeló, ja que tot i que era possible creuar a peu el riu, era perillós si havia plogut molt. En aquest cas, els dos pobles quedaven pràcticament incomunicats. | 98 | 49 | 1.5 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||
| 95838 | Rellotge de sol de l'Hostal de la Grua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-lhostal-de-la-grua | <p>ARITZETA, M. (1994). <em>Viles i ciutats de Catalunya</em>. Barcino.</p> <p>GUASCH, Manel i UMBERT, Josep (2008). <em>Montmeló, 115 anys d’imatges</em>. Centre d’estudis Montmeló.</p> <p>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</p> <p>PIÑERO, Àngel i UMBERT, Josep (2009). <em>Aproximació a la història de Montmeló: segles IX-X</em>. Centre d’Estudis de Montmeló.</p> | XX-XXI | <p><span lang='CA'><span><span>Aquest rellotge de sol el trobem a la façana principal de l'antic Hostal de la Grua. Es tracta d'un r</span></span></span><span lang='CA'><span><span>ellotge de sol del tipus vertical declinant, orientat a migdia. Està situat a sota un ràfec decoratiu entre la balconera central de la façana i la finestra de mà dreta de la planta pis de la façana principal de la casa. Té forma quadrada i està realitzat damunt de l’arrebossat de la façana. Presenta un marc perimetral pintat del color de l’argila. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Les xifres són romanes, i van des de les 6 del matí fins a les 6 de la tarda. El gnòmon és de vareta, de ferro, i sembla l’original. No porta cap protecció de cap vernís i presenta restes, gairebé imperceptibles, de ciment. L’interior de les xifres “V” i “X” estan pintades. No té línies horàries.</span></span></span></p> | 08135-76 | Carrer del Sant Crist de La Grua, núm. 22 | <p>El barri del Sant Crist de la Grua, tot i que actualment és del municipi de Montmeló, pertanyia al terme municipal de Parets. L'hostal de la grua surt esmentat nombroses ocasions en la documentació conservada. Per exemple, en el fogatge de l'any 1553 de Parets consta un 'Matheu Bach fuster qui esta en la ferreria de la Grua i en Trancolet qui esta en l'hostal de la Grua'.</p> <p>També surt dibuixat junt amb la Capella del Sant Crist, en el plànol del terme i parròquia de Montmeló de l'any 1747, i que es troba a l’Arxiu de Sant Pere de les Puel·les.</p> <p>En el segle XVIII, el baró de Maldà va recollir les impressions dels seus viatges en un dietari. Segons explica, va passar per Montmeló entorn de 1775 i diu que el poble és a un quart d'hora de passada la casa o hostal de la Grua. </p> <p>També cita l'hostal en Vicenç Plantada en la seva 'Excursió a Montmeló' del 12 de maig de l’any 1881. Diu que després de passar el riu Tenes pel pont del ferrocarril, deixa a l'esquerra el Trench que havia estat un hostal, can Gurguí, can Ribera, can Puig i el famós hostal de Grua, davant del qual hi ha una capelleta en la qual es venera el Sant Crist que deixà Sant Vicenç Ferrer després de fer un sermó i un miracle. D'aquest miracle de sant Vicenç Ferrer a la Grua hi ha diferents versions. Unes diuen que quan el sant passà per l'hostal de camí a Barcelona, va reproduir el miracle de la multiplicació dels pans i dels peixos, però en aquest cas fou amb vi i pans. Unes altres diuen que va treure vi del pou que antigament existia al costal de l'hostal.</p> | 41.5491782,2.2416532 | 436754 | 4600002 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95838-76020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95838-76030.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 95839 | Rellotge de sol de can Butjosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-butjosa | <p>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</p> | XX | Mostra alguna pèrdua de color. L’any 1954 es va tornar a refer, i difereix del rellotge original que s’observa en una fotografia del Centre Excursionista de Catalunya realitzada l’any 1913. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És del tipus vertical declinant, rectangular, orientat a sud-oest. Està situat a la planta pis de la façana principal de la casa, a mà dreta de la balconera. </span></span></span></span></span>El suport és de morter de calç, lleugerament esgrafiat. Presenta un marc perimetral amb restes de policromia. Mentre que a la part superior s’hi ha dibuixat una filigrana, a l’inferior, s’hi poden llegir les hores, en xifres àrabs, que marquen des de les 7 del matí fins a les 6 de la tarda. El gnòmon, és de vareta de ferro. Està collat a la paret, i emmarcat per un doble requadre. De l’exterior, neixen les línies horàries que van fins a les hores. Les mitges hores són més curtes. Per sobre, ben centrat, s'hi pot llegir l’any de la seva restauració (1954), que modificà el disseny original tal i com es pot veure en una fotografia realitzada l’any 1913, de la Masia Catalana, del Centre Excursionista de Catalunya (AFCEC_EMC_X_0798). A ambdós costats hi ha un ramell de margarides i espigues de blat; el de la dreta està gairebé esborrat. Ha perdut gairebé tota la policromia, que només es visible en les xifres horàries i en alguns indrets del marc i rams, els botons de les margarides i les espigues de blat.</p> <p><span lang='CA'><span><span>En la fotografia de l'any 1913, es pot observar com el disseny del marc és diferent, amb els angles cap a l’interior. Les hores senyalen des de les 8 del matí fins les 6 de la tarda, en xifres àrabs. El gnòmon, de vareta, està envoltat per un cercle solar antropomorf, en dues tonalitats. A la part superior hi ha una inscripció curta, que no es pot llegir, tal vegada l’any de realització. També marca l’hora de l’Àngelus.</span></span></span></p> | 08135-77 | Camí de Montmeló, núm. 2 | <p>El primer document escrit del que se'n té referència és de l'any 1699. Es tracta de l'escriptura de la compra de la parcel·la on s'aixeca la casa.</p> <p>L'any 1850 Bartomeu Butjosa compra la finca i la família n'ha estat la propietària fins recentment amb la mort del darrer descendent de la família.</p> | 41.5557020,2.2427056 | 436848 | 4600725 | 1954 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95839-7702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95839-7703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95839-7704.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Aquest rellotge consta a l’Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica amb el número de referència 32. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||
| 95840 | Rellotge de sol del mas de La Moreneta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-mas-de-la-moreneta | <p>CARRASCO MARTÍ, Maria Antonia (2003). Arquitectura i arquitectes de Montmeló durant els anys 1920-1940. Dins <em>el Butlletí del Centre d’Estudis Montmeló</em>, núm. 5; pp. 75-84.</p> <p>COL·LEGI OFICIAL D’ARQUITECTES DE CATALUNYA i BALEARS (1947). Casa de campo en Montmeló. Dins <em>Cuadernos de arquitectura</em>, núm. 7, pp. 30-35. Barcelona.</p> <p>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</p> <p>RÀFOLS, J.F. (1951). <em>Diccionario biográfico de artistes de Cataluña</em>. Editorial Milla: Barcelona.</p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol situat a mà dreta de la façana principal el Mas de La Moreneta, orientada a migdia, entre dues finestres del primer pis. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es tracta d’un rellotge rectangular, del tipus vertical declinant, fet a motllo, amb pols de marbre i pedra. Està emmarcat per una motllura no massa gruixuda, mentre que a la part superior hi ha unes filigranes decoratives del tipus clàssic, amb fulles d’acant. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’interior hi ha el quadrant pròpiament dit. Dins d’un requadre polièdric, hi ha les línies horàries, dividides en hores i mitges hores (aquestes més curtes) que senyalen des de les 5 del matí fins a les 3 de la tarda, en xifres àrabs. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El gnòmon és de vareta collat un xic més amunt i per sobre el lema “</span></span><span lang='CA'><span>A</span></span><span lang='CA'><span>LABAT </span></span><span lang='CA'><span>S</span></span><span lang='CA'><span>IA / </span></span><span lang='CA'><span>D</span></span><span lang='CA'><span>EV(U)'.</span></span></span></span></span></p> | 08135-78 | Mas La Moreneta - Circuit de Barcelona-Catalunya. | <p>El Mas La Moreneta és una construcció de l'any 1945 promocionada pel senyor Gambús però que a l'any 1977 va quedar abandonada, patint des de llavors desperfectes, fins que es projecta el Circuit de Barcelona-Catalunya i s'adquireix per establir-hi les oficines.</p> <p>La seva rehabilitació s'inicia l'any 1994 mantenint els elements originals al màxim.</p> <p>La imatge de la Mare de Déu de Montserrat que estava a la capella de la casa es va traslladar a l'església parroquial de Santa Maria.</p> | 41.5683905,2.2586413 | 438189 | 4602122 | 1945 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95840-7802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95840-7803.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIL | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 47 | 1.3 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 95844 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-47 | <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p>DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2016). <em>Montmeló, reinventem la Festa major: Procés d'apoderament de la Festa Major de Montmeló</em>. Montmeló: Diputació de Barcelona i Ajuntament de Montmeló.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROBLES, Lola i COMAS, Marcel (2003). <em>La Festa Major, records del nostre poble</em>. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Parlar de la Festa Major de Montmeló en l'actualitat vol dir parlar de les celebracions que es desenvolupen a finals del mes de juny i principis de juliol, durant quatre dies. És la festa gran que es materialitza en diferents indrets del municipi, que s’omplen d’activitats dirigides a tot tipus de públic: concerts, audicions, balls, cercavila de diables i gegants, concursos i degustacions. Abans, la Festa Major era per Santa Maria, el 15 d'agost, festa de la patrona de l'església. A les darreres dècades del segle XX es va decidir traslladar les dates de la Festa Major a finals de juny o principis de juliol, per tal que el major nombre possible de veïns i veïnes les poguessin gaudir, conservant el 15 d'agost com a festa patronal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La festa comença el dijous amb el <em>Toc d'inici</em>. Amb aquest nom s'identifiquen els actes que tenen lloc el dijous de Festa Major i que assenyalen l'inici de la festa. Prèviament es fa un taller de ball del <em>Toc d'Inici</em> i es fa la <em>Plantada dels elements del Seguici d'Inici de la Festa Major</em> que són quatre: pregoner (capgròs), Colla de Geganters i Grallers; Ball de Gitanes de l’Agrupa, i Colla de Diables. Els elements tradicionals de la cultura popular de Montmeló es preparen per a iniciar el cercavila del seguici des de la plaça de la Quintana pel carrer Major fins arribar a la Plaça de la Vila.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inici de la Cerimònia del <em>Toc d’Inici</em><strong> </strong></span></span><span lang='CA'><span>amb les colles de Diables, Gegants i Gitanes, Gegants se situen de tal manera que fan un passadís d’entrada a la plaça amb la música “A la Festa”. Entren les tres entitats, una darrera l’altre amb el següent ordre: Diables, Gitanes, i Gegants.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Després, tots els montmelonins i montmelonines prenen la plaça per cantar i ballar la polca, donant el tret de sortida a la Festa Major i desvetllant el misteri sobre qui és el pregoner de la Festa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Emmirallat en la tradició de l’Aurresku i davant la inexistència a Catalunya de res semblant, el músic Jaume Arnella i el dansaire i coreògraf Joan Serra van treballar junts en una proposta que aportés a les celebracions quelcom semblant. L’any 2009 naixia el “Ball d’Homenatge”. Una dansa per ser interpretada per un o una dansaire i, a diferència de l’Aurresku més tradicional, amb la possibilitat que ho fessin junts. Com a suport musical de la dansa, Jaume Arnella treballà amb la música de la Polca del Ball de Gitanes de Sant Celoni i deixà oberta la interpretació a qualsevol tipus d’instrument, ja fos com a solista o en format de grup. Per a la coreografia, Joan Serra es va fer servei de passos inspirats en punts de dansa tradicional catalana. Els dos creadors del Ball d’Homenatge demanaven que fos interpretat sempre amb música en viu i que, a ser possible, els balladors i balladores ho fessin amb els peus descalços. Com a tret característic, els homes portarien una barretina damunt l’espatlla i les dones un mantó.</span></span></span></span></span></p> | 08135-82 | Montmeló | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Fins l'any 1979, la Festa Major era per Santa Maria. L'any 2016 s'inicia un procés de renovació de la festa amb la participació de la ciutadania, veïns i entitats de la que en sorgeix un nou protocol, la nova Comissió de Festa Major (Diputació de Barcelona, 2016). Però abans de l’any 1979 la Festa Major era diferent (AA.DD, 2021). Quan la Festa Major se celebrava el 15 d'agost, durava dos o tres dies. El primer era el 15 d'agost, festivitat de la patrona i titular de l'església parroquial. Però a la nit del 14 ja hi havia algun o altre espectacle, com ball, boxa o lluita americana (Robles i Comas, 2011). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els actes habituals que es feien abans de la guerra eren: Ofici solemne, cantat pel cor parroquial, amb l’assistència de les autoritats locals i un repic de campanes. Les autoritats sortien de l'ajuntament acompanyats de músics fins a l'església. Després de l'ofici, sortia la processó, amb la imatge de la Mare de Déu jacent, portada pels homes que s'havien casat des de la darrera Festa Major. Després de l'oficia hi havia la dansa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El dinar de Festa Major era molt especial, les famílies convidaven parents i amics que no vivien al poble i feien escudella amb carn d'olla, un rostit i una cassola d'escaldums que es cuinaven amb les menuderies del pollastre. també es menjava pollastre amb cebetes i de postres fruita del temps. Per acabar, galetes acompanyades amb vi dolç. Les famílies amb més poder adquisitiu contractaven una “coquesa”, una cuinera per a la ocasió.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Hi havia ball de tarda i ball de nit. Es ballaven el ball de rams, de casats, del fanalet, el ball robat i la toia. La segona nit es feia teatre, normalment sarsuela. També es feien ballades de sardanes, sessions de cinema al Royal i partits de futbol amb els equips dels pobles veïns.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Hi havia paradetes de fira, atraccions, carrusels, etc. Un dels més recordats és el fotògraf que es posava al costat de la font de l'hostal del carrer Major, que portava un decorat per posar-hi el cap dels que es volien retratar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Un dels principals protagonistes era l'envelat, on es feien la majoria d'actes i es protegia de possibles xàfecs d'estiu. Es va comença a fer a l'era de la Casa Gran, també es va fer al costat de l'estació, a la plaça de l'Ajuntament, al camp dels plateros, entre d’altres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També era una data esperada per poder estrenar vestit, que s'havia estat cosint durant molt de temps.</span></span></span></span></span></p> | 41.5517405,2.2479433 | 437281 | 4600281 | 08135 | Montmeló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95844-065.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95844-094.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95844-festa-major-1964-25-anos-de-paz-gracias-a-franco-esquerra.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95844-interior-envelat-dues-persones-vers-1928.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2024-08-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | A la bibliografia històrica, quan es parla de Festa Major es fa referència a l'actual festa patronal. Per tant, les dues festes estan estretament relacionades. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 95845 | Festa patronal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-patronal | <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p>DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2016). <em>Montmeló, reinventem la Festa major: Procés d'apoderament de la Festa Major de Montmeló</em>. Montmeló: Diputació de Barcelona i Ajuntament de Montmeló.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROBLES, Lola i COMAS, Marcel (2003). <em>La Festa Major, records del nostre poble</em>. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></span></p> | <p>Antigament i fins l'any 1979, se celebrava la Festa Major el dia de l’Assumpció de la Mare de Déu, el 15 d'agost. Per aquestes dates ja s’havia segat i batut el blat, collit les patates i sembrat les mongetes. S’havia de regar o cavar el camp, però la feina més grossa ja estava feta.</p> <p>El matí del dia 15 hi destacava l’Ofici solemne amb l’assistència de les autoritats locals. En acabar, els homes que s’havien casat durant aquest any treien en processó la imatge jaient de la patrona.</p> <p>Actualment, la Festa de la Patrona se celebra amb la tradicional missa solemne, audició de sardanes i havaneres.</p> | 08135-83 | Montmeló | <p>Normalment duraven dos o tres dies. El primer era el 15 d'agost, festivitat de la patrona i titular de l'església parroquial. Però a la nit del 14 ja hi havia algun o altre espectacle, com ball, boxa o lluita americana (Robles i Comas, 2011). </p> <p>Els actes habituals que es feien abans de la guerra eren: Ofici solemne, cantat pel cor parroquial, amb l'assistència de les autoritats locals i un repic de campanes. Les autoritats sortien de l'Ajuntament acompanyats de músics fins a l'església. Després de l'ofici, sortia la processó, amb la imatge de la Mare de Déu jacent, portada pels homes que s'havien casat en el darrer any. Després de l'ofici es ballava la dansa.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El dinar de Festa Major era molt especial, les famílies convidaven parents i amics que no vivien al poble i feien escudella amb carn d'olla, un rostit i una cassola d'escaldums que es cuinaven amb les menuderies del pollastre. també es menjava pollastre amb cebetes i de postres fruita del temps. Per acabar, galetes acompanyades amb vi dolç. Les famílies amb més poder adquisitiu contractaven una “coquesa”, una cuinera per a la ocasió.</span></span></span></span></span></p> <p>Hi havia ball de tarda i ball de nit. Es ballaven els balls de rams, de casats, del fanalet, el ball robat, i la toia. La segona nit es feia teatre, normalment sarsuela. També es feien ballades de sardanes, sessions de cinema al Royal i partits de futbol amb els equips dels pobles veïns.</p> <p>Hi havia paradetes de fira, atraccions, carrusels, etc. Un dels més recordats és el fotògraf que es posava al costat de la font de l'hostal del carrer Major, que portava un decorat per posar-hi el cap dels que es volien retratar.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Un dels principals protagonistes era l'envelat, on es feien la majoria d'actes i es protegia de possibles xàfecs d'estiu. Es va comença a fer a l'era de la Casa Gran, també es va fer al costat de l'estació, a la plaça de l'Ajuntament, al camp dels plateros, entre d’altres.</span></span></span></span></span></p> <p>També era una data esperada per poder estrenar vestit, que s'havia estat cosint durant molt de temps.</p> | 41.5498326,2.2490913 | 437375 | 4600069 | 08135 | Montmeló | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2024-05-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | A la bibliografia històrica, quan es parla de Festa Major es fa referència a l'actual festa patronal. Per tant, tant la Festa major actual com la Festa de la patrona estan estretament relacionades. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 95846 | Monument Vas de Vicarello | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-vas-de-vicarello | <p>SILLIÈRES, Pierre (1977). Le “camino de Anibal”, itinéraire des gobelets de Vicarello de Castulo à Saetabis», a <em>M</em>élanges de la Casa de Velázquez, n3, pp. 31-83.</p> | XXI | <p>A la rotonda que dona accés al pont sobre el riu Besós, cap a Montornès, hi ha una rèplica a gran escala d'un dels quatre vasos de Vicarello o Apol·linars que es van trobar entre els anys 1852 i 1863 a les aigües termals d'<em>Aquae Apollinares</em>, a Vicarello Bracciano, al llac de Bracciano.</p> <p>Aquests quatre vasos cilíndrics (entre 95 i 115 mm) tenen forma de fita mil·liària i són de plata. Estan datats en el segle I dC i porten gravats a quatre columnes les 104 estacions de la ruta de la Via Augusta entre Roma i Cadis (itinerarium Gaditanum).</p> | 08135-84 | Rotonda del Passeig del riu Besòs amb el pont i l'avinguda Pompeu Fabra. | 41.5474399,2.2499093 | 437441 | 4599803 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95846-8402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95846-8403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95846-8404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95846-beakersofvicarello50.png | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-05-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Empresa de caldereria Ceacsa | Disseny de Manel Ramal Mata, que fou alcalde de Montmeló entre 1992 i 2010. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 95847 | Fons de l'arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal-5 | XIX-XX | <p>El Servei d’Arxiu Municipal de Montmeló és el servei de l'Ajuntament destinat a l’organització, classificació, conservació i difusió del patrimoni documental local. El servei gestiona els documents que provenen de les oficines municipals i són d’utilitat per a l’administració municipal i per garantir els drets dels ciutadans, els documents de conservació permanent, fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi de Montmeló.</p> <p>L’Arxiu municipal de Montmeló conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però també aplega fons d’institucions, fons d'entitats i fons personals, i recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar.</p> <p>El quadre de fons que aplega la informació bàsica del conjunt de fons i col·leccions del Arxiu Municipal de Montmeló s'estructura de la següent manera:<br /> 1. Fons de l'Administració Local: Ajuntament de Montmeló.<br /> 2. Fons públics no municipals: Jutjat de Pau de Montmeló.</p> | 08135-85 | Plaça de la Vila, núm. 1 | <p>La documentació municipal ha estat sempre conservada a les dependències de l'Ajuntament en els seus successius emplaçaments fins a la seva ubicació en l'edifici actual.</p> <p>L’any 1997 l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona elabora un projecte d’organització de l’Arxiu Municipal, que s’executa a partir del 2000. El 2004 l’Ajuntament signa el conveni d’adhesió a la Central de Serveis Tècnics de la Xarxa d’Arxius Municipals, incorporant-se al programa de compres de material de conservació, ajudes a restauracions i la implementació del programa informàtic GIAM. L’Ajuntament deixa de tenir un tècnic d’arxius l’any 2011 i deixa de formar part de la Central de Serveis Tècnics.</p> | 41.5517375,2.2479379 | 437281 | 4600281 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95847-8502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95847-8503.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | Inexistent | 2024-05-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’any 2013 se signa el conveni entre l’Ajuntament i l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona pels treballs d’actualització del fons municipal i el 2015 l’Ajuntament s’adhereix al Programa de Manteniment de la Xarxa d’Arxius Municipals. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 95852 | Gegants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-8 | XX | <p>Els gegants actuals de Montmeló són en Malús i na Montserrat. La seva història està inspirada en la lletra de la sardana i himne 'Montmeló', obra de Joan Manils. En Malús representa un pretor romà que visità aquestes terres i s'enamorà d'una pubilla, na Montserrat. Sense faltar-li galanteria, la va convidar a anar a Roma, però ella no ho va acceptar. Ell, cegament enamorat, va renunciar al seu país per quedar-se aquí, al costat de la formosa pubilla que l’havia captivat. De l’amor d’ambdós personatges nasqué Montmeló.</p> <p>Tenen una alçada de 3’85 m i són obra del taller Sarandaca de Granollers. En Malús té un pes de 45 kg i la Montserrat pesa 40 kg. L'any 2021, es fa el gegantó, en Jordi, fill d'en Malús i na Montserrat. En Malús i en Jordi, són els dos únics gegants que tenen 6 dits en una mà.</p> | 08135-90 | Plaça de la Vila, núm. 1 | <p>La primera parella de gegants es construeix l'any 1980. D'aquests es conserven els caps. L'any 1993 es construeixen els actuals, al Taller Sarandaca de Granollers.</p> | 41.5518841,2.2477716 | 437267 | 4600297 | 1993 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95852-gegants2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95852-dsc9400.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-05-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Saracanda | La colla de Geganters i Grallers de Montmeló, és una Associació cultural sense ànim de lucre, compromesos amb la cultura tradicional catalana, que donen vida als gegants de Montmeló, en Malús, la Monterrat i el seu fill Jordi. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 351,92 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/