Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 95719 | Can Forés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fores | <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Habitatge aïllat als quatre vents de tipologia de casa-jardí. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, amb coberta de tipus mansarda, amb un acroteri al vèrtex. La façana principal, que dona al carrer del Sant Crist de la Grua, s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. En l'eix central hi ha l'entrada principal, que és de llinda recta i s'hi accedeix per una escalinata de cinc graons, flanquejada per dues finestres, a banda i banda, d'arc rebaixat i persianes de llibret. A la planta pis hi trobem tres finestres de llinda recta. Sobresurten del pla inclinat de la façana i tenen una coberta de forma triangular, de dos vessants. A la façana posterior hi ha un porxo de planta quadrada suportat per columnes damunt del qual se situa una terrassa protegida per una balustrada d'obra. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La tanca del jardí és arrebossada i pintada de blanc. Al damunt hi ha una barana de ferro forjat. Els pilars del portal d'entrada estan arrebossats i presenten una secció rectangular. La porta és de ferro forjat.</span></span></span></span></span></p> | 08135-24 | Carrer del Sant Crist, núm. 21 | 41.5497132,2.2442506 | 436971 | 4600059 | 1955 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95719-2401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95719-2402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95719-2403.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-05-09 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | La construcció està envoltada per un pati-jardí que en la seva part posterior ha quedat reduïda per la construcció de la línia ferroviària d'alta velocitat. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 95721 | Fàbrica Máximo Mor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-maximo-mor | <p><span><span><span><span lang='CA'>GONZALEZ BLANCO, Fermin (2007). 'Historia de una viga: Huecosa o el caso catalán'. </span>Dins ARENILLAS PARRA, Miguel; SEGURA GRAÍÑO, Cristina; BUENO HERNÁNDEZ, Francisco; HUERTA FERNÁNDEZ Santiago<span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span>(coord). <em>Actas del Quinto Congreso de Historia de la Construccion</em>, Vol.<span><span><span><span><span> 1, pp.</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span> 447-454</span></span></span></span></span>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | Es troba en desús i acusa una manca de manteniment que ha facilitat el vandalisme i la pèrdua d'elements arquitectònics puntuals, com envans o finestres i l'acumulació de runa i deixalles. | <p>Edifici fabril situat en el lloc conegut com Pla del Molí. Era una fàbrica d'adobats de pell i originàriament constava d'una superfície aproximada de 15.000 m2.</p> <p>Consta de dues naus de planta baixa, una de planta soterrani i tres pisos, una altra de soterrani i dues plantes i un edifici d'oficines i serveis. També disposa d'uns dipòsits soterrats al mig del pati. Les naus industrials de planta quadrada estan disposades al voltant del pati.</p> <p>La principal característica de l'edifici és la coberta, constituïda a base de bigues de formigó post-tensat, conegudes com a 'bigues -os'. Són una creació de l'arquitecte Miguel Fisac, que va idear diversos tipus de peces que reduïen considerablement el pes de les cobertes i que permetien crear espais més grans i amb un menor cost. En el cas de la fàbrica Mor el tipus de biga emprat rep el nom de Sigma, que proporciona una llum zenital.</p> | 08135-25 | Carrer del Primer de maig, núm. 21 | 41.5479718,2.2430778 | 436872 | 4599866 | 1969 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95721-2502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95721-2503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95721-2504.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Miguel Fisac | L'any 2021 l'Ajuntament preveu la instal·lació d'un centre de Formació Professional especialitzat en la indústria química a les naus d'aquesta antiga fàbrica. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||
| 95726 | Cases Forés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-fores | <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Conjunt de quatre cases entre mitgeres amb jardí davanter. Són de planta rectangular i consten d'una única planta baixa. Les cobertes són de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a les façanes principals, orientades a migdia. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La composició de les façanes s'estructura a partir de dos eixos de verticalitat definits per la porta d'entrada i una finestra lateral. Totes les obertures són de llinda recta, damunt la qual hi ha un guardapols amb decoració vegetal. Entre les obertures i la cornisa volada, hi ha els espiralls de respiració de la cambra de ventilació, amb motius florals ornamentals.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El parament de la tanca d'obra és arrebossat en la seva major part, a excepció de la casa del número 8 que és de paredat. Damunt hi ha una tanca de ferro. Les portes d'accés al jardí també són de ferro. Es conserven dos parterres delimitats d'obra entre els números 6 i 8 i entre el 8 i el 10.</span></span></span></span></span></p> | 08135-27 | Carrer del Sant Crist, núms 6, 8, 10 i 12 | 41.5496204,2.2423566 | 436813 | 4600050 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95726-2701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95726-2702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95726-2703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95726-2704.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2024-05-09 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 95728 | Ca l'Obdúlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lobdulia | <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011).<em> Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Habitatge als quatre vents, situat a l'extrem del carrer del Sant Crist de la Grua. És de planta rectangular i consta de semisoterrani, planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al carrer del Sant Crist de la Grua. Damunt del carener hi ha una crestaria de ceràmica vidrada negra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana principal, situada a tramuntana, dona accés a la planta pis. S'estructura simètricament a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. En l'eix central, trobem la porta d'accés, emmarcada, de llinda recta i doble batent de fusta. Als laterals trobem dues finestres protegides amb reixa de ferro forjat. També de llinda recta. A sobre, una motllura dona pas a una cornisa recolzada sobre mènsules entre les quals se situen tres respiralls de ventilació quadrats amb decoració floral a l'interior calada. Una balustrada d'obra corona la façana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana posterior se situa per sota del nivell de circulació del carrer i es caracteritza per tenir una doble galeria porxada, oberta amb dos arcs rebaixats cadascuna.</span></span></span></span></span></p> | 08135-29 | Carrer del Sant Crist, núm. 71 | 41.5486624,2.2407898 | 436681 | 4599945 | 1926 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95728-2901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95728-2902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95728-2903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95728-2904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95728-2905.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-05-09 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Les obres de construcció de l'AVE han afectat part del pati posterior. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 95730 | Casa Tarrida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-tarrida | <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Habitatge aïllat als quatre vents de tipologia de casa-jardí. És de planta rectangular i consta d'una única planta, amb la coberta a quatre vessants, acabada amb un ràfec sostingut per mènsules de fusta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana principal, que dona al carrer del Sant Crist de la Grua, s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. En l'eix central hi trobem la porta d'accés de fusta i un únic batent i d'arc de mig punt. S'hi accedeix pujant tres graons flanquejats lateralment per un mur, ja que es troba aixecada del nivell del pati. En els eixos laterals hi trobem dues finestres, també d'arc de mig punt. Totes les obertures estan pintades de color gris sobre un fons ataronjat i emmarcades amb una motllura amb motius vegetals. Sobre cada obertura se situa un respirall de ventilació, també motllurat. La façana posterior, orientada a migdia i que dona accés a un jardí i pati, es disposa de la mateixa manera. Les façanes laterals tenen menys obertures. El parament és arrebossat i llis, amb un sòcol que sobresurt lleugerament del pla. A les cantoneres hi ha un recreixement imitant pedres escairades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Completa el conjunt un garatge de planta rectangular i coberta de fibrociment, a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana. Està alineat amb el mur de delimitació amb el carrer. Hi destaca el frontal d'accés, de llinda recta, sostingut per permòdols.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La tanca del jardí és de paredat i acaba en secció triangular recoberta de rajoles vidriades de color marró, coronades amb una motllura de ceràmica semicircular de color blau marí. Al damunt hi ha una barana de ferro forjat. Els pilars del portal d'entrada estan arrebossats i presenten una secció rectangular al mig, recoberta de petits còdols. La porta és de ferro forjat.</span></span></span></span></span></p> | 08135-30 | Carrer del Sant Crist, núm. 27 | 41.5495797,2.2437617 | 436930 | 4600045 | 1930 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95730-3001.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-05-09 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manuel Casas Lamolla | La casa es troba envoltada d'un jardí, que en la part posterior ha estat escapçat per la construcció de la línia ferroviària d'alta velocitat. | 119 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 95732 | Ca la senyora Anita, Villarosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-senyora-anita-villarosa | <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Habitatge aïllat als quatre vents de tipologia de casa-jardí. És de planta rectangular i consta d'una única planta, amb la coberta a doble vessant, però amb acabament a l'holandesa. El carener és perpendicular a la façana principal. Acaba amb un ràfec sostingut per mènsules de fusta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A les façanes principal i meridional, hi sobresurt un cos de planta hexagonal amb coberta de quart d'esfera i ràfec sostingut per mènsules, on hi ha el portal d'entrada, d'arc rebaixat, al qual s'hi accedeix per una escala de tres esglaons. La resta de finestres són d'arc rebaixat emmarcades amb una motllura pintada de color blau i ampit recobert per rajoles verdes, i tancades amb persianes de llibret de fusta. Les cantoneres estan recobertes per unes motllures a imitació de carreus cantoners i també pintades de color blau.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'edifici es troba dins una parcel·la delimitada per una tanca d'obra de paredat i amb revestiment ceràmic a la part superior sobre la qual hi arrenca una reixa de forja. La porta d'accés és de dos batents, de ferro, i està delimitada per dos pilars arrebossats i acabats en secció triangular.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La casa es troba envoltada d'un jardí, que en la part posterior ha estat escapçat per la construcció de la línia ferroviària d'alta velocitat.</span></span></span></span></span></p> | 08135-31 | Carrer del Sant Crist, núm. 25 | 41.5496359,2.2439113 | 436943 | 4600051 | 1931 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95732-3102.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-05-09 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manuel Casas Lamolla (arquitecte) | Manuel Cases Lamolla (1900-1974) exerceix d'arquitecte municipal de Montmeló, Mollerussa, Montornès, Caldes de Montbui i Tàrrega. També és delegat de l'Institut Nacional de l'Habitatge de Lleida. De la seva obra destaca el Palau d'Arts Decoratives de l'Exposició Internacional de Barcelona, de l'any 1929, i el Palau de Comunicacions de Palma de Mallorca. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 95738 | Bomba d'aigua del carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bomba-daigua-del-carrer-major | <p><span><span><span><span lang='CA'>GUASCH, Manel i UMBERT, Josep (2008). <em>Montmeló, 115 anys d’imatges</em>. Centre d’estudis Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | <p>La bomba d'aigua del carrer Major s'ha reconvertit en una font amb broc de polsador, però també ha conservat la roda de ferro que servia per bombar manualment l'aigua del pou per abastir al veïnatge quan no hi havia aigua corrent.</p> <p>És un cub principal recobert de lloses de pedra, on en un costat hi ha el broc i la pica, i en un altre costat la roda de ferro, amb una mena de banqueta feta de la mateixa pedra.</p> <p>Damunt del broc s'hi pot llegir 'Pou de l'Hostal' que és com es coneixia el pou que hi havia. L'aspecte actual és d'una reforma dels anys 70 del segle XX.</p> | 08135-36 | Carrer Major, s/n (davant la Plaça de la Vila) | 41.5513908,2.2482558 | 437307 | 4600242 | 1970 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95738-3602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95738-3603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95738-3604.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | BCIL | 2024-05-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 47 | 1.3 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 95757 | Serrat de les Tres Creus, Turó de les Tres Creus o Turó del Raiguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-les-tres-creus-turo-de-les-tres-creus-o-turo-del-raiguer | <p><span><span><span><span lang='CA'>BARBERÀ, J. I PANYELLA, A. (1950). Una estación ibero-romana en Montmeló (Barcelona). Primeras notes. Dins <em>Estudios</em>, núm. 1, pp. 5 Seminario de estudiós arqueológicos y etnológicos. Federación espanyola de Montañismo. Delegación regional catalana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GARCIA-PEY, Enric; SALVADOR CORROS, Montserrat (2005). <em>Montmeló. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PIÑERO, Àngel i UMBERT, Josep (2009). <em>Aproximació a la història de Montmeló: segles IX-X</em>. Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>UMBRIA FONT, Carme (1997). <em>Pla especial de protecció dels turons de les tres creus</em>. Memòria informativa. Diputació de Barcelona. Servei d’acció territorial.</span></span></span></span></p> <p> </p> | II-I aC | Es desconeix l'abast del jaciment. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El conjunt anomenat Turó de les Tres Creus està format per dos turons; el menor és el Turó de Can Tacó o d'en Roïna que s'alça 119 m sobre el nivell del mar, l'altre és l'anomenat Turó de les Mamelles i té dos cims, el turó de les Tres Creus i el Turó del Raiguer. En el Turó de les Tres Creus s'hi localitzà material arqueològic en superfície possiblement en concordança amb l'existència del jaciment ja conegut en el turó veí de Can Tacó, compartint control visual de les vies de comunicació del Vallès. Tan sols són notícies de troballes superficials de ceràmica feta a mà, ceràmica comuna ibèrica, àmfora ibèrica i tègula. La cronologia de les troballes sembla apuntar un jaciment paral·lel al turó veí, al voltant del segle I aC.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per aquest motiu, quan es realitza el projecte de construcció, en el Serrat de les Tres Creus, d'un dipòsit d'aigües i de les canalitzacions que el comunicaran amb la xarxa hidràulica existent, es planteja una intervenció arqueològica de control dels moviments de terres. S'efectuaren set cales arqueològiques en el lloc en què es preveia la col·locació del dipòsit, un dels dos cims que formen aquest jaciment. Tant les cales com els treballs de seguiment visual de les obres d'arranjament del camí per facilitar el pas de la maquinària fins la part superior del turó van resultar estèrils a nivell arqueològic.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant l'any 2009, es va portar a terme una prospecció superficial al Turó de les Tres Creus, amb motiu del projecte de construcció de la Línia d'Alta Velocitat Madrid-Barcelona-Zaragoza-Frontera francesa. Tram: Mollet del Vallès-Montornès del Vallès-Montmeló, Vallès Oriental. Tampoc s'hi va documentar material o estructures constructives d'interès arqueològic.</span></span></span></span></span></p> | 08135-51 | Turó de les Tres Creus | 41.5522935,2.2573686 | 438068 | 4600336 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95757-3101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95757-3102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95757-3103.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada accessible | Altres | BPU | 2024-05-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 95760 | Subsòl de l'església de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/subsol-de-lesglesia-de-santa-maria | <p><span><span><span><span lang='CA'>CARRASCO, Maria Antonia; GUASCH, Manel i UMBERT, Josep (1995). <em>L’església de Santa Maria de Montmeló: 1050 anys</em>. Centre d’estudis Montmeló.</span></span></span></span></p> <p>CARRASCO MARTÍ, Maria Antonia (2019<em>). Redescobrim l’església de Santa Maria de Montmeló.</em> Jornades Europees del Patrimoni. Ajuntament de Montmeló i Centre d’Estudis Montmeló.</p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló. </em>Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>VILA i CARBASSA, Josep Maria (nn.cc<em>). Memòria de l’excavació arqueològica realitzada a l’església de Santa Maria de Montmeló (Vallès oriental</em>), juny-juliol de 1997.</span></span></span></span></p> | X-XX | Excavat en part, però s'ignora l'abast total del jaciment. | <p>Són diverses les intervencions que s'han fet a l'església en el darrer segle, però pel que fa al subsòl, les principals intervencions han estat els anys 1997 i 2019. Aquestes han permès documentar un conjunt de sepultures i sitges relacionades amb l'església.</p> <p>L'any 2019 durant les obres de la segona fase de la carretera BV-5003, a la zona de la sagrera de l'església i l'obertura d'un nou pas de comunicació entre la plaça de l'església i el carrer Folch i Torras, que va permetre deixar al descobert l'absis romànic, es van documentar 13 sitges i 17 tombes. Les sitges es poden agrupar en dues fases cronològiques: una primera dels segles XI i XII i una segona entre els segles XIII i XIV. Mentre que les tombes, ubicades al carrer de Santa Maria i Avinguda Pompeu Fabra, es poden agrupar en quatre fases. Una primera datada entre els segles X i XI; una segona entre els segles XI i XIII; una tercera vers els segles XVII i XVIII i una darrera compresa entre el segle XIX i la primera meitat del segle XX, moment en que l'espai funerari es trasllada a la ubicació actual.</p> | 08135-53 | Plaça de Santa Maria, s/n | 41.5499094,2.2491395 | 437379 | 4600077 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95760-5301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95760-5302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95760-5303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95760-5304enterrament-dun-individu-del-s-x-trobat-al-cementiri-parroquial-de-santa-maria-de-montmelo.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada accessible | Científic/Cultural | BCIL | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 95810 | Bosc del polígon industrial del circuit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-poligon-industrial-del-circuit | <p>AJUNTAMENT DE MONTMELÓ (2011). <em>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montmeló. </em>Text refós aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el 8 de març de 2012.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes</em>. Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres, actualitzada per Oriol de Bolós</em> - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la<em> 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985).<em> Los árboles.</em> Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p> | A tocar de la carretera i també degut a la pressió humana, és fàcil detectar alguns abocaments incontrolats, residus procedents de la construcció, algun llauna de begudes o embolcalls, a més d’alguna planta invasora o procedent de jardins, com la iuca i una plantació alineada d’acàcies. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Comprèn varies masses boscoses que tot i que formen part d’una mateixa unitat, estan dividides per l’estructura viària, de la zona industrial del Circuit i el Circuit de Barcelona-Catalunya. Una anella verda, creada entre els municipis de Montmeló i Granollers uneixen aquests boscos a través d’un camí planer que té un recorregut de 5,6 km. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>S’hi accedeix fàcilment, des del carrer de la Verneda del Congost, però també des de la carretera BV-5003 o des de la carretera de Granollers a Montmeló. Totes aquestes vies conflueixen a la rotonda de la “M”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La primera zona (Coord. UTM X438713-Y4601768) està situada a l’extrem nord-est del municipi, que limita amb Granollers, a tocar del riu Congost. De totes les masses boscoses és la més enjardinada, amb una zona de pícnic i àrea d’esbarjo. El terreny és completament planer, amb una plantació molt jove de pi, al voltant de la zona de pícnic. També hi ha algun cirerer d’arboç, aladern i arbres propis de l’estatge de ribera com el pollancre. Tots ells plantats. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La segona zona (Coord. UTM X438202-Y4601595), és la del bosc de la Torre Pardalera. S’hi pot accedir directament per la carretera BV-5003 o travessant el polígon pel carrer de Can Sastre o des del carrer de Can n’Esteve. Al final d’aquests dos, just quan es troben, es pot veure un camí de terra que s’inicia en el mateix marge. Aquí el recorregut es fa pel mig del bosc, que transcorre més o menys paral·lel a la carretera esmentada anteriorment. La seva alçada respecte al nivell del mar oscil·la entre els 95 i 97 metres. Per tant és un recorregut planer sense desnivells importants, tret dels marges escapçats per la construcció del polígon. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Hi trobem un bosc madur on hi predomina l’alzina (<em>Quercus ilex spp. Ilex</em>) amb presència de roure i pi. Els llocs per on no s’hi camina hi ha un bon sotabosc amb plantes pròpies de l’alzinar com l’arítjol o l’heura, i galzeran (<em>Ruscus aculeatus</em>). També hi ha algun arç blanc (<em>Crataegus monogyna</em>) i esparraguera (<em>Asparagus officinalis</em>). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La tercera zona (Coord. UTM X438208-Y4601722) i la quarta (Coord. UTM X438329-Y4601807) també formen part del bosc de la Torre Pardalera. Però estan situades a l’altre costat de la vorera de la carretera BV-5003 i limiten al nord, nord-oest amb la línia del ferrocarril i el Circuit de Barcelona-Catalunya. Visualment, és una massa boscosa allargassada que queda delimitada per un passeig de plataners (<em>Platanus hispànica sp</em>.) que originàriament conduïa a la Torre Pardalera, desapareguda ja fa anys amb la construcció del circuit. El camí està barrat al trànsit de vehicles. Els plataners són majoritàriament espècimens madurs, amb una brancada alta i esvelta. A l’altre costat del camí, hi ha un bosc madur d’alzina i roure, però sempre amb presència de pi. Com amb la segona zona, té un sotabosc interessant, on s’hi localitzen les mateixes espècies vegetals i malgrat la proximitat de la via del tren i el circuit, es converteix en refugi d’ocells i petits mamífers. Aquest bosc queda tallat per una zona erma sense vegetació arbòria com actuant de tallafocs.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La cinquena massa boscosa (Coord. UTM X438487-Y4601887), presenta les mateixes característiques que les dues primeres. A tocar de la carretera, hi ha una bassa d’aigua abandonada, envoltada de bardissa que semblaria comunicar amb una segona, de característiques constructives molt semblants, però amb aigua, que està situada en el darrer sector que limita amb el municipi de Granollers, el bosc de Can Gordi, al capdavall del marge i dins d’una empresa. En arribar al final d’aquest bosquet, trobem el carrer del Mas La Moreneta. Baixant per unes escales de fusta que eviten que s’erosioni el marge, es pot travessar el carrer i entrar per un camí protegit per una barana de fusta al darrer dels boscos (Coord. UTM X438566-Y4602062). Es tracta del bosc de Can Gordi, on passa la partió amb Granollers. S’hi observa parcialment les restes d’un muret de pedra amb una filada de maó disposat a plec de sardinell, que puja perpendicular al carrer i a la bassa esmentada anteriorment. Aquesta massa boscosa té les mateixes característiques que les darreres esmentades.</span></span></span></span></span></p> | 08135-58 | Carretera BV 5003, PK 2,100 | 41.5661420,2.2607160 | 438360 | 4601871 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95810-5802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95810-5803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95810-5804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95810-5805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95810-5806.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-05-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Aquestes masses boscoses formen part d’un mosaic forestal de gran valor ecològic i social per al municipi. | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 95812 | Bosc de Can Guitet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-guitet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª Trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El bosc de Can Guitet és una massa boscosa situada al nord de la Serra de Can Cabanyes, entre Can Guitet i les restes de Ca n’Esteve. Forma part d’un mosaic agroforestal de gran valor ecològic pel municipi de Montmeló. S’hi accedeix fàcilment, des de la carretera que mena al Circuit de Barcelona-Catalunya. Ocupa una superfície d’1,53 ha.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es tracta d’un alzinar situat a 107 m d’altitud respecte al nivell de mar, en una zona on l’orografia no presenta cap desnivell important i és de fàcil accés. És un bosc madur on hi predomina l’alzinar (<em>Quercus ilex spp. Ilex</em>) amb presència d’algun roure i pins, sobretot presents a l’exterior del perímetre boscós. Té un sotabosc important, però només en el sector més proper a Ca l’Esteve, a causa de la pressió antròpica. En aquest espai, tot i que no s’hi observen plantes enfiladisses pròpies de l’alzinar com l’arítjol o l’heura, si que destaca per la gran quantitat de galzeran (<em>Ruscus aculeatus</em>). D’altres espècies pròpies que s’hi observen són, el marfull (<em>Viburnum tinus</em>), l’arç blanc (<em>Crataegus monogyna</em>) i l’esparraguera (<em>Asparagus officinalis</em>). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En la zona més pròxima al camí que mena al cementiri, hi ha una plantació jove d’alzines i pins.</span></span></span></span></span></p> | 08135-60 | Can Guitet | 41.5635210,2.2505504 | 437510 | 4601587 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95812-6002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95812-6003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95812-6004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95812-6005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95812-6006.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 95821 | Plataners del carrer del Sant Crist de la Grua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-del-carrer-del-sant-crist-de-la-grua | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Al carrer del Sant Crist de la Grua hi ha, a banda i banda de les voreres, una plantació alineada de plataners (<em>Platanus x hispànica</em>). Els espècimens més vells tenen una edat aproximada d’uns 60-70 anys, mentre que a la zona urbanitzada més modernament, els exemplars són relativament joves, d’uns 25-30 anys. Els escocells on creixen són petits i en alguns exemplars impedeixen el seu desenvolupament. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El tronc és llis, de tons verdosos a grisencs. Normalment, desprèn plaques fines de la seva escorça que donen al tronc un aspecte clapejat. Però les calors extremes provoquen que els arbres quedin completament pelats a nivell l’escorça degut a un estrès hídric. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La capçada, està força ramificada, generalment entre 6 i 7 branques i tret dels exemplars plantats a l’interior de la finca, numero 19, es controla amb podes regulars. A l'estiu i inicis de la tardor proporciona una bona ombra. Les fulles, del tipus palmades, mesuren entre 12 i 30 cm, amb cinc lòbuls ovat-triangulars sencers i de vegades dentats, amb un pecíol llarg i eixamplat a la base. Té les flors reunides en aments esfèrics i unisexuals i fructifica a la tardor.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Hi ha plàtans que presenten alguna ferida a nivell de la soca o a certa alçària, a nivell de les branques més velles i alguna ferida de poda antiga o d’impacte d’algun vehicle, però el seu estat general és bo.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08135-69 | Carrer del Sant Crist de la Grua | 41.5502770,2.2450046 | 437034 | 4600121 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95821-6902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95821-6903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95821-6904.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El plàtan és un dels arbres més apreciats per plantar a la via pública i, sobretot, per ornamentar carrers, avingudes i carreteres o per plantar-lo en parcs i fonts. Proporciona una ombra molt agradable durant els mesos d’estiu i no és massa exigent, però és recomanable plantar-lo de manera que tingui molt d’espai per al seu correcte creixement. En aquests casos, es fan molt grans i amb unes capçades espectaculars, molt ben arrodonides. | 2151 | 5.2 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 95822 | Plataners del carrer Onze de Setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-del-carrer-onze-de-setembre | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Al carrer de l’Onze de setembre hi ha una plantació alineada de plataners (<em>Platanus x hispànica</em>) situats al voral dret del carrer, entre la vorera i els parterres. També s’observen cinc espècimens més vells, gairebé alineats als del carrer, a l’interior de la finca núm. 19.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El tronc és llis, de tons verdosos a grisencs. Normalment, desprèn plaques fines de la seva escorça que donen al tronc un aspecte clapejat. Però les calors extremes provoquen que els arbres quedin completament pelats de l’escorça degut a un estrès hídric. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La capçada, està força ramificada, generalment entre 6 i 7 branques i tret dels exemplars plantats a l’interior de la finca, numero 19, es controla amb podes regulars. A l'estiu i inicis de la tardor proporciona una bona ombra. Les fulles, del tipus palmades, mesuren entre 12 i 30 cm, amb cinc lòbuls ovat-triangulars sencers i de vegades dentats, amb un pecíol llarg i eixamplat a la base. Té les flors reunides en aments esfèrics i unisexuals i fructifica a la tardor.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Hi ha plàtans que presenten alguna ferida a la soca o a certa alçària, a nivell de les branques més velles i alguna ferida de poda antiga però el seu estat general és bo.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08135-70 | Carrer 11 de setembre, s/n | 41.5484134,2.2488981 | 437358 | 4599911 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95822-7002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95822-7003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95822-7004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95822-7005.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El plàtan és un dels arbres més apreciats per plantar a la via pública i sobretot per ornamentar carrers, avingudes i carreteres o per plantar-lo en parcs i fonts. Proporciona una ombra molt agradable durant els mesos d’estiu i no és massa exigent, però és recomanable plantar-lo de manera que tingui molt d’espai per al seu correcte creixement. En aquests casos, es fan molt grans i amb unes capçades espectaculars, molt ben arrodonides. | 2151 | 5.2 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 95823 | Plataners del carrer de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-del-carrer-de-vic | <p><span><span><span><span lang='CA'>AJUNTAMENT DE MONTMELÓ (2011). <em>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montmeló. </em>Text refós aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el 8 de març de 2012.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Al carrer de Vic, a banda i banda de les voreres, hi ha una plantació alineada de plataners (<em>Platanus x hispànica</em>). Aquest carrer s’inicia un cop passada la rotonda del turó de la Bandera fins arribar a la travessera amb el carrer del Timbaler del Bruc. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>En el primer tram s’observen varis espècimens sembrats només en un dels costats del carrer. Són arbres relativament joves i sans, amb troncs rectes i capçades altes i ben arrodonides. En avançar cap a la Plaça d’Ernest Lluch, els plataners van desapareixen i hi trobem arbres d’ornamentació viària. I des d’aquesta plaça fins a la bifurcació, a mà esquerra, amb el carrer de Pompeu Fabra les voreres estan plantades de til·lers. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A partir d’aquest moment i fins a trobar el carrer del Timbaler del Bruc, el carrer de Vic és molt més estret amb prioritat per als vianants i veïns. És en aquest indret on hi ha els plataners més vells de tot el carrer. En un costat, a mà dreta, tenen escocelles grans mentre que a la banda esquerra, hi ha parterres delimitats per bancs de fusta amb solera metàl·lica i on els arbres conviuen amb plantacions d’agapants (<em>Agapanthus</em>). Els troncs són més bonyeguts amb algunes ferides antigues, però la brancada està ben podada de manera que durant els mesos d’estiu es converteix en un carrer fresc i ombrívol i de gran bellesa (pel contrast amb la flor de l’agapant), tant per als veïns com per als passants. </span></span></span></span></span></span></p> | 08135-71 | Carrer de Vic | 41.5521500,2.2483765 | 437318 | 4600327 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95823-7102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95823-7103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95823-7104.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El plàtan és un dels arbres més apreciats per plantar a la via pública i sobretot per ornamentar carrers, avingudes i carreteres o per plantar-lo en parcs i fonts. Proporciona una ombra molt agradable durant els mesos d’estiu i no és massa exigent, però és recomanable plantar-lo de manera que tingui molt d’espai per al seu correcte creixement. En aquests casos, es fan molt grans, amb unes capçades molt ramificades i ben arrodonides. | 2151 | 5.2 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 95824 | Pollancreda de les piscines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancreda-de-les-piscines | <p>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes</em>. Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</p> <p>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres, actualitzada per Oriol de Bolós</em> - Flor del Vent Edicions.</p> <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la<em> 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</p> <p>PHILIPS, Roger (1985).<em> Los árboles.</em> Barcelona: Editorial Blume.</p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Arbreda formada per varis exemplars de pollancre <em>(Populus nigra), </em>ubicada entre les piscines municipals i les pistes de pàdel. Hi ha varis exemplars d’arbres columnars, de més de 20 m d'alçada. La seva escorça és de color gris i llisa, amb les fissures lineals característiques d’aquesta espècie. Les fulles són fàcilment identificables degut a la forma triangular, de 5 a 8 cm de llargada per 6 a 8 cm d’ample i el color verd tant pel revers com per l’anvers. Les flors es disposen en aments, de forma allargada i cilíndrica, que en aquesta època de l’any comencen a sortir. Un cop fora, brotaran les fulles. Les llavors són minúscules i es dispersen molt fàcilment a través del vent. Al dessota hi ha varies oliveres.</span></span></span></span></span></p> | 08135-72 | Avinguda de Pompeu Fabra | 41.5479979,2.2502553 | 437471 | 4599865 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95824-7202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95824-7203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95824-7204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95824-7205.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2024-05-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 95825 | Alzina de can Tabola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-tabola | <p><span><span><span><span lang='CA'>AJUNTAMENT DE MONTMELÓ (2011). <em>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montmeló. </em>Text refós aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el 8 de març de 2012.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’alzina de Can Tabola és un exemplar singular de <em>Quercus ilex,</em> situat a l’extrem d’una gran feixa, prop del marge del carrer de Can Tabola, i al costat d’una barraca de pagès, feta d’obra. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És un arbre robust, perennifoli, d’uns 200 a 250 anys, que destaca per la seva capçada totalment arrodonida i molt densa amb les branques més flexibles que s’inclinen cap al terra. El tronc està lleugerament inclinat amb una brancada important. L’escorça és de color bru, rugosa i clivellada i les seves fulles són lanceolades, de 3 a 7 cm amb el marge dentat, verdes per l’anvers i blanquinoses pel revers. El seu fruit és la gla, que té una cúpula amb escates, però no punxa. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Fa uns 12 m d’alçada per 15 m d’amplada de capçada aproximadament. El volt de canó mesura 2 m i mig i el volt de soca tres metres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A 5 m al nord-oest, davant mateix de la barraca ha crescut espontàniament una altra alzina més jove.</span></span></span></span></span></p> | 08135-73 | Carrer de Can Tabola, s/n | 41.5592282,2.2536524 | 437764 | 4601109 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95825-7302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95825-7303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95825-7304.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | BPU | 2024-05-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d'un espècimen autòcton de la zona i, per tant, molt més resistent als incendis. La fusta de l'alzina s'ha emprat tradicionalment per a fer carboneig. Però en cap cas aquest exemplar és fruit d'un rebrot. El creixement d'aquest arbre perennifoli és molt lent, i per tant produeix una fusta extremadament dura i compacte, molt apreciada per a fer eines per treballar la terra i oficis com el boter o el mestre d'aixa. De l'escorça se n'obtenen tanins que serveixen en l'adoberia, però també es apreciada la mel mono floral. Les alzines prop de les masies han estat molt apreciades en temps on hi havia bestiar, perquè els glans eren emprats per donar de menjar als porcs. | 2151 | 5.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 95826 | Plataner de la zona d’esbarjo de Can Cabanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataner-de-la-zona-desbarjo-de-can-cabanyes | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Exemplar de plataner (<em>Platanus x hispànica</em>) de grans dimensions situat en el pàrquing de la </span></span></span>zona d’esbarjo de Can Cabanyes, davant del que ara és la cafeteria Viena.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’arbre està al bell mig de la zona d’estacionament, protegit dels impactes dels vehicles per un escocell octogonal fet amb vorals de pedra artificial. </span></span></span>És un espècimen sa, amb un tronc recte i la capçada alta i ben arrodonida, de més de 25 m d’alçada per una trentena de metres d’amplada. Té una escorça llisa, de tons verdosos grisencs molt pàl·lids. La seva capçada és uniforme i molt ben ramificada, que proporciona una ombra densa. Les fulles són palmades, d’uns 12 a 30 cm, amb cinc lòbuls ovat-triangulars sencers, tot i que en poden tenir tres.</p> <p>El pecíol és llarg i eixamplat a nivell de la base en forma de didal. Els nervis principals de la fulla, quan són joves, estan coberts per una pelussa molt fina. <span><span><span><span><span lang='CA'><span>Les flors estan reunides en aments esfèrics i unisexuals. El fruit és una mena de glòbul d’uns 4 cm de diàmetre emplomallat que fructifica a la tardor.</span></span></span></span></span></span></p> | 08135-74 | Carrer de la Verneda del Congost. | 41.5642789,2.2636671 | 438604 | 4601662 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95826-7402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95826-7403.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2024-05-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El plàtan és un dels arbres més apreciats per plantar a la via pública i sobretot per ornamentar carrers, avingudes i carreteres o per plantar-lo en parcs i fonts. Proporciona una ombra molt agradable durant els mesos d’estiu i no és massa exigent, però és recomanable plantar-lo de manera que tingui molt d’espai per al seu correcte creixement. En aquests casos, es fan molt grans, amb unes capçades molt ramificades i ben arrodonides. Al municipi de Montmeló se’l pot apreciar en carrers i a la riba dels rius Congost i Mogent. | 2151 | 5.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 95846 | Monument Vas de Vicarello | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-vas-de-vicarello | <p>SILLIÈRES, Pierre (1977). Le “camino de Anibal”, itinéraire des gobelets de Vicarello de Castulo à Saetabis», a <em>M</em>élanges de la Casa de Velázquez, n3, pp. 31-83.</p> | XXI | <p>A la rotonda que dona accés al pont sobre el riu Besós, cap a Montornès, hi ha una rèplica a gran escala d'un dels quatre vasos de Vicarello o Apol·linars que es van trobar entre els anys 1852 i 1863 a les aigües termals d'<em>Aquae Apollinares</em>, a Vicarello Bracciano, al llac de Bracciano.</p> <p>Aquests quatre vasos cilíndrics (entre 95 i 115 mm) tenen forma de fita mil·liària i són de plata. Estan datats en el segle I dC i porten gravats a quatre columnes les 104 estacions de la ruta de la Via Augusta entre Roma i Cadis (itinerarium Gaditanum).</p> | 08135-84 | Rotonda del Passeig del riu Besòs amb el pont i l'avinguda Pompeu Fabra. | 41.5474399,2.2499093 | 437441 | 4599803 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95846-8402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95846-8403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95846-8404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95846-beakersofvicarello50.png | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-05-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Empresa de caldereria Ceacsa | Disseny de Manel Ramal Mata, que fou alcalde de Montmeló entre 1992 i 2010. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 95848 | Col·lecció arqueològica del Museu d'Arqueologia de Catalunya procedent de Montmeló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-del-museu-darqueologia-de-catalunya-procedent-de-montmelo | IIa C-XI dC | <p>En el fons del Museu d'Arqueologia de Catalunya hi ha material arqueològic procedent de diverses campanyes d'excavació arqueològica dels jaciments de Montmeló de Ca l'Esteve (MAC BCN- 047503), Can Tabola (MAC BCN- 047554) i Can Tacó (MAC BCN- 047555).</p> | 08135-86 | Passeig de Santa Madrona, núm. 39 - 08038- Barcelona | 41.5523618,2.2497565 | 437433 | 4600349 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | Física | Ibèric|Romà|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-05-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 81|83|85 | 53 | 2.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 95849 | A Montmeló, carbassots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-montmelo-carbassots | <p>AMADES, Joan (1937). Refranys geogràfics. Dins <em>Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya</em>, vol. 47, núm. 509, p. 242.</p> | XI-XX | <p>Joan Amades (1937) documenta aquesta expressió '<em>A Montmeló, Carbassots</em>' perquè 'es té per poble de carbasses i es diu que és el carbasser del Vallès'. I afegeix que '<em>els diablots de les colles del Ball de Gitanes de Montmeló duen un carbassot penjant de la força, i quan alaben la seva colla l'anomenen dels carbassots</em>.'</p> | 08135-87 | Montmeló | 41.5515920,2.2481002 | 437294 | 4600265 | 08135 | Montmeló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2024-05-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 95850 | El ferrer de Montmeló quan té ferro no té carbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ferrer-de-montmelo-quan-te-ferro-no-te-carbo | <p>CAROL, Roser (1978): <a href='https://pccd.dites.cat/obra/Carol%2C_Roser_%281978-2021%29%3A_Frases_fetes_dels_Pa%C3%AFsos_Catalans_%28comentats%29'><em>Frases fetes dels Països Catalans (comentats)</em></a> «Catalunya. Maresme. Arenys de Mar». Manuscrit.</p> <p>GIMENO, Isabel (1989): <a href='https://pccd.dites.cat/obra/Gimeno%2C_Isabel_%281989%29%3A_El_llibre_dels_refranys_catalans'>El llibre dels refranys catalans</a> «Refranys geogràfics», p. 202. Editorial de Vecchi.</p> | XI-XX | <p>El blog de paremiologia catalana recull 22 variants d'aquesta dita amb una dotzena de referències bibliogràfiques.</p> | 08135-88 | Montmeló | 41.5515830,2.2480989 | 437294 | 4600264 | 08135 | Montmeló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2024-05-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 95851 | Les noies de Montmeló porten les mitges al garró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-noies-de-montmelo-porten-les-mitges-al-garro | <p>AMADES i GELATS, Joan (1951). Folklore de Catalunya. Cançoner. Dins Refranys geogràfics. Catalans, pp. 1214. Editorial Selecta-Catalonia.</p> <p>PÉREZ i GÓMEZ, Ferran (2015). Sant Fost i Martorelles a través de les dites i els refranys. Dins <em>Campsentelles</em>, núm. 5, pp. 8-19.</p> | XIX-XX | <p><em>Les noies de Montmeló porten les mitges al garró</em> és una expressió recollida, entre d'altres, per Joan Amades (1951) relacionada amb el ball o dansa de Montmeló i la vestimenta de les dansaires.</p> | 08135-89 | Montmeló | 41.5515749,2.2481203 | 437296 | 4600262 | 08135 | Montmeló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2024-05-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 95856 | Font de la plaça de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-sant-isidre | XX | Presenta graffitis al costat posterior de la font. | <p>Font urbana situada en un dels costats de la plaça de Sant Isidre, connectada a la xarxa municipal d'aigua. S'aixeca sobre un cos de base rectangular, amb paredat de pedra irregular i acabat amb una làpida sobresortint. El frontal, on hi trobem el broc de polsador i la pica, té un espai quadrat que sembla haver perdut un element estructural o una part ornamental de la font. Actualment és una zona arrebossada on es pot llegir, fet del mateix ciment, 'Font de Sant Isidre'.</p> <p>Hi ha una plataforma quadrangular, feta de pedra, que dona accés al broc.</p> | 08135-91 | Plaça de Sant Isidre, s/n | 41.5498916,2.2485136 | 437327 | 4600076 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95856-9102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95856-9103.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2024-05-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 95865 | Llegenda de Sant Vicenç Ferrer i el pou de Montmeló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-sant-vicenc-ferrer-i-el-pou-de-montmelo | <p>GOSALBES I CASTAÑÉ, Francesc (1936). Sant Vicenç Ferrer a l’hostal de La Grua (Montmeló). Dins <em>Curiositats de Catalunya,</em> núm. 22, pp. 21-23<em>,</em> del 30 de maig de 1936.</p> | XVII-XXI | <p><span><span><span>Francesc Gosalbes (1936) relata la història de Sant Vicenç Ferrer a l’Hostal de La Grua; segons la qual, l’apòstol anava arreu de Catalunya per tal d’evangelitzar la gent. Encara que no els visités tots, la seva presència era precedida per l’anomenada de la seva vida miraclera i les persones acudien al poble o a la ciutat on es trobava i era esperat amb delit. Vicenç Ferrer feia camí a les tardes i, quan el sol anava a la posta, avançava cavalcant una mula dòcil i pacífica, portant a la mà dreta una creu. Al seu redós caminaven els germans del mateix orde i llurs deixebles. Feien seguici els membres que formaven la companyia dels flagel·lants. La tradició conta que l’any 1409 s’aturà a l’Hostal de la Grua, a Montmeló, i demanà que li servissin vi pels seus acompanyants. Els hostalers no el van voler atendre. Després d’insistir sense resultats, se n’anà al pou del davant mateix de l’hostal i féu pujar l’aigua convertint-la en vi per assedegar a tota aquella gent. Havent vist el miracle els hostalers, volgueren aprofitar de l’ocasió, però l’apòstol, per obra de Déu, féu baixar el vi convertit, al fons del pou tornant aquest líquid altra vegada convertit en aigua.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ramon Solé, en el seu blog, en recull una altra versió que reproduïm a continuació:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>'</span></span></span></span></span><em><span lang='CA'><span><span><span>Quan Sant Vicenç Ferrer predicava per Catalunya arribà un dia a <strong>l’hostal de la Grua</strong>, entre Mollet i Parets. Acompanyaven el Sant una gran gentada. L’hostaler es veié atrapat, car no tenia menjar ni per un començal. El Sant beneí els terrossos d’un camp proper a l’hostal i a l’instant es convertiren en pa i altres delicats queviures i beneí també l’aigua d’un pou veí, que era molt profunda i difícil d’abastar, i a l’instant pujà a flor del brocal convertida en un vi deliciós. L’hostaler veia en el prodigi del Sant una manera de fer un bon guany, i en lloc de donar de menjar de franc, ja que res no li costava, o a un preu molt baix, el volia fer pagar a un preu molt fort. El Sant aconsellà tothom que no pagués; quan tothom estigué ben satisfet tornà a beneir el camp i el pou. El camp tornà a convertir-se en terrossos i mai més no ha llevat i l’aigua del pou es va eixugar per sempre. L’hostal sempre més fou pobre i la misèria el perseguí'.</span></span></span></span></em></p> <p><em><span lang='CA'><span><span><span>El mateix Solé reprodueix una altra versió recollida l'any 1893 per Vicenç Plantada que diu: </span></span></span></span></em></p> <p><em><span lang='CA'><span><span><span>'</span></span></span></span></em><span><span><span><span><em><span><span><span>“(…) seguint á Sant Vicents Ferrer molta gent pera escoltar sa santa paraula, al arribar al<strong> hostal de la Grua</strong> á la vesprada venien tots amb fam. Demanà, lo Sant, que hi havia pera menjar y beure; y li respongué l’hostaler: un tros de pa florit y cosa de dos porrons de vi agrós. Feu posar tota la gent á rengles; beneí lo pa i el pou amb lo citat Sant Crist; ‘s posà á repartir pa quès tornà fresc, atipant á tothom; tragueren galledes y més galledes plenes del pou havent se tornat l’aigua vi saborós. En vista d’aqueixos dos miracles, lo citat Sant digué: conec que aqueix siti, atrau á tant sagrada Imatge y per això vos la hi deixo. L’hostaler, avaro com ell sol. Tancà lo pou y feu pregonar lo vi; però al anar per vendre’n trobà que tornava ésser aigua.”</span></span></span></em></span></span></span></span></p> | 08135-93 | Hostal de la Grua | 41.5490879,2.2417159 | 436759 | 4599992 | 08135 | Montmeló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95865-9301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95865-9302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95865-9303.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Com a record del seu pas, Vicenç Ferrer hi deixà el Sant Crist que portava i pel qual més tard es feu construir una capella. | 98|94 | 61 | 4.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 95888 | Monument al 1050 aniversari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-1050-aniversari | XX | <p>Per commemorar els 1050 anys de la primera referència documental de l'església de santa Maria de Montmeló, el col·lectiu d'artistes locals va fer aquesta escultura consistent en una estructura d'acer corten pintada, que representa l'escut municipal amb els tres turons.</p> <p>Està situada en un extrem del parc de La Quintana, a la cantonada formada pel carrer del Sant Crist de la Grua i el carrer de Lluís Companys.</p> | 08135-97 | Parc de La Quintana | 41.5505048,2.2455021 | 437076 | 4600146 | 1995 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95888-9702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95888-9703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95888-9704.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Col·lectiu d'artistes locals. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 95889 | Escultura de la 'M' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-la-m | XXI | <p>Conjunt escultòric ubicat al centre d'una rotonda que es troba a l'entrada del municipi venint de Granollers, al costat dret del riu Congost, en el parc industrial Granollers-Montmeló, prop del Circuit de Barcelona-Catalunya.</p> <p>Està formada per quatre grans columnes lluminoses de ferro que formen una gran 'M' i sostenen, mitjançant cadenes, una forma cònica de formigó. Des de qualsevol dels quatre accessos a la rotonda, es veu la lletra M, inicial del municipi de Montmeló.</p> | 08135-98 | Rotonda de la Verneda del Congost i la BV-5003. | 41.5657607,2.2638166 | 438618 | 4601827 | 2003 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95889-9802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95889-9803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95889-9804.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manel Ramal Mata (disseny) | Disseny de Manel Ramal Mata, que fou alcalde de Montmeló entre 1992 i 2010. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 95891 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-34 | <p>CARRASCO MARTÍ, Maria Antonia (2019<em>). Redescobrim l’església de Santa Maria de Montmeló.</em> Jornades Europees del Patrimoni. Ajuntament de Montmeló i Centre d’Estudis Montmeló.</p> | <p>El Camí Ral és una de les principals vies de comunicació que passen pel terme de Montmeló, sinó la més important. Però els seus orígens els hem de buscar en la Via Augusta d'època romana o l'anterior via Hercúlea. Aquesta via s'aniria consolidant i s'hi anirien construint cases al seu voltant, convertint-se el Camí Ral o Reial de Barcelona a Hostalric, Girona i França.</p> <p>Vindria des de Mollet pel carrer del Sant Crist de la Grua i el Carrer Major. Un cop a l'alçada de la cruïlla amb el carrer Timbaler del Bruc, davant la desapareguda Casa Gran, es bifurcaria cap a la dreta, anant a buscar l'església de Santa Maria i resseguint el Turó de les Tres Creus per migdia, passant a prop de Can Tacó.</p> <p>De la Casa Gran en sorgiria un altre vial que aniria a Vic, que actualment conserva el nom de carrer de Vic.</p> | 08135-100 | Carrer del Sant Crist de la Grua i Carrer Major | 41.5507239,2.2462508 | 437139 | 4600169 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95891-dsc8285.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95891-dsc8286.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95891-dsc8293.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95891-dsc8294.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 95892 | Monument de la rotonda de l'escorxador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-de-la-rotonda-de-lescorxador | XX | <p>Màquina col·locada al centre de la rotonda que es forma a la cruïlla dels carrers de Santiago Rusiñol, Vial de Ronda, Can Tacó i de la Verneda del Congost, just davant de l'antic escorxador.</p> <p>Es tracta d'un trepant de la marca EBA de diferents velocitats.</p> | 08135-101 | Rotonda a la cruïlla entre els carrers de Santiago Rusiñol, de la Verneda del Congost i el vial de Ronda | 41.5501847,2.2517822 | 437599 | 4600105 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95892-10102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95892-10103.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 95991 | Casa del carrer 1 de maig, núm. 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-1-de-maig-num-4 | XX | <p>Casa als quatre vents situada a la cantonada dels carrers 1 de maig i Lleida. Consta de dos cossos rectangulars col·locats en 'L' i té un pati al davant. Consta de planta baixa i pis i la coberta és de teules àrabs a dues aigües, acabada en ràfec, sostingut amb bigues de fusta a la façana principal. El cos principal té el carener perpendicular a la façana, orientada al carrer 1 de maig i el segon cos té el carener paral·lel a la llargada de la façana.</p> <p>La façana principal és més estreta que llarga i s'estructura en planta baixa a partir de tres eixos de verticalitat, definits per la porta d'entrada, en l'eix central, i dues finestres reixades, en els eixos laterals. Totes les obertures d'aquesta planta són de llinda recta, però tenen al damunt un triple arc fet de maons. A l'espai entre els arcs i les llindes, el que seria el timpà és buit en el cas de la porta i a les finestres hi ha la tarja en forma de mig punt. A la planta pis hi destaca una gran balconada amb barana de ferro forjat a la que s'hi accedeix per una obertura de llinda amb arc deprimit cóncau.</p> <p>Les façanes estan arrebossades i pintades de groc. Una motllura amb una sanefa de rajols blaus i blanc decora la façana, a l'alçada de la primera planta. Una sanefa igual es troba damunt l'emmarcament de la llinda de la balconera. Per sobre, un arc escarser, pintat de gris, que sobresurt de la façana decora el sota ràfec.</p> <p>El cos secundari orientat transversalment del principal ha patit una remunta, ja que originàriament era d'una sola planta baixa i tenia una coberta de terrat amb balustrada.</p> | 08135-107 | Carrer 1 de maig, núm. 4 | 41.5502261,2.2482457 | 437305 | 4600114 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95991-10701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95991-10702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95991-10703.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-08-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Típica casa-jardí amb decoracions a les façanes que en ressalten aspectes arquitectònics propis del moment. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 95992 | Casa del carrer 1 de maig, núm. 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-1-de-maig-num-11 | XX | <p>Casa als quatre vents, envoltada de pati, que consta de planta baixa. La coberta és de teules àrabs a quatre vessants, acabada en ràfec sostingut per permoduls. L'entrada a la casa és porxada, amb coberta de teules a tres aigües, sostinguda per dues columnes de secció quadrada.</p> <p>Està sobre aixecada del nivell del sòl i té un doble accés lateral per sengles escales amb barana de balustrada. A cada costat de l'entrada hi ha una finestra. Totes les obertures són de llinda recta. A la façana de ponent hi ha una petita galeria d'obra, adossada amb coberta piramidal. Les façanes estan arrebossades i pintades de blanc.</p> <p>La tanca que delimita amb l'espai públic és d'obra massissa a la part baixa i una barana de maons trepanats en forma floral.</p> | 08135-108 | Carrer 1 de maig, núm. 11 | 41.5497945,2.2472486 | 437221 | 4600065 | 1930 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95992-10802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95992-10803.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-08-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Casa jardí als quatre vents fruit d'un model d'eixample característic de l'època. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 96001 | Font del carrer de La Verneda del Congost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-de-la-verneda-del-congost | XX | <p>Font situada en el recorregut del Camí de Can Guitet, al carrer de La Verneda del Congost, a l'alçada del carrer del Progrés. Aquest sender enllaça la zona urbana de Montmeló amb la zona més rural i passa pel costat de la llera del Congost, com és en aquest sector de la font, travessant polígons industrials.</p> <p>Està feta a base de còdols del mateix riu Congost units amb morter i té una forma de trona, amb el broc de polsador a la capçalera. La pica sembla el respatller de la trona.</p> | 08135-111 | Carrer de la Verneda del Congost; enfront el carrer del Progrés. | 41.5552707,2.2558655 | 437945 | 4600668 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96001-11102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96001-11103.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 96002 | Monument de les claus de Montmeló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-de-les-claus-de-montmelo | XXI | <p>Monument que representa part de la simbologia papal, simbolitzan la pertinença als dominis papals de Montmeló en època de la possessió del Monestir de Sant Pere de les Puel·les.</p> <p>Dels dos elements d'aquesta simbologia papal (claus i tiara) només s'ha escollit les claus de Sant Pere.</p> <p> </p> | 08135-112 | Rotonda a la cruïlla de la Ronda del Pedregar i la ronda del Turó de la Bandera. | 41.5582879,2.2537198 | 437769 | 4601004 | 2010 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96002-11202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96002-11203.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Paco Rios | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 96003 | Conjunt de cases del carrer 11 de setembre, núms. 12 a 16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-11-de-setembre-nums-12-a-16 | XX | <p>Conjunt de tres cases del tipus casa-jardí que es troben en el carrer 11 de Setembre, just davant del casal Montserrat i fent cantonada amb el carrer de Cucurny. Es tracta de les cases amb els números 12, 14 i 16. De les tres, la que conserva la tipologia amb menys variacions és la que fa cantonada, la número 12.</p> <p>Són cases unifamiliars envoltades de jardí i d'una única planta. Són de planta quadrangular amb la coberta de teules a quatre vessants la del número 12, i a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal les altres. Totes tres tenen l'entrada porxada, amb coberta de teules i un cos afegit a la façana posterior. Una tanca d'obra baixa, amb barana de ferro forjat, delimita amb la via pública i l'entrada es fa per una porta de ferro amb pilars d'obra que mantenen la unitat estructural original; fets de maó o d'obra, però deixant una faixa interna amb trencadís de rajols i amb coronament semicircular, de maons posats a llibret.</p> | 08135-113 | Carrer 11 de setembre, núms. 12 a 16 | 41.5489150,2.2486588 | 437338 | 4599968 | 1940 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96003-11302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96003-11303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96003-11304.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Són l'únic testimoni d'aquesta tipologia arquitectònica i urbanística de la zona. | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 96004 | Pou de Can Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-sala-0 | XVIII-XIX | <p>Pou d'aigua que pertany a la finca de Can Sala. Es troba ubicat entre els límits de la finca i l'espai de la vorera que es va fer quan es va parcel·lar la zona.</p> <p>És de cos cilíndric i de secció circular acabat en volta. Tot ell està fet de pedra irregular.</p> | 08135-114 | Carrer Timbaler del Bruc, núm. 37 | 41.5545647,2.2441936 | 436971 | 4600597 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96004-11401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96004-11402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96004-11403.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 96031 | Bassa de La Pardalera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-pardalera | XIX-XX | La vegetació cobreix l'espai en gran part. La terra que baixa del marge va caient a l’interior fet que comporta el creixement de bardisses i altres arbusts. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La bassa de jardí de la Pardalera està situada en un bosquet, gairebé a peu de carretera. És de planta rectangular. Mesura 10 m de llargada per 5 m d’amplada, amb una profunditat aproximada d’un metre a un metre i mig i un gruix de 0,50 m. Els murs estan fets de pedra irregular amb els perfils arrodonits, units entre ells amb morter de calç, i ben col·locats perquè alhora tinguin una funció decorativa. El parament frontal s’aixeca aprofitant el marge, i disposa de varies obertures perquè l’aigua de pluja s’escoli impedint així el seu bombament. L’interior està arrebossat per impedir les filtracions d’aigua cap a l’exterior. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La part superior de les quatre parets està ornamentada amb maó disposat a plec de llibre. Sobresurt lleugerament per a cada costat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’extrem nord-est, es detecta un altre mur i una estructura a mena de galeria, probablement de derivació de les aigües. Està parcialment colgat per aportacions de terra posteriors i runa. </span></span></span></span></span></p> | 08135-115 | Carretera BV-5003, punt quilomètric 1.A 400 m de la rotonda de la “M” en direcció a Montornès del Vallès. | 41.5658971,2.2620034 | 438467 | 4601843 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96031-11502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96031-11503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96031-11504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96031-11505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96031-11506.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 96037 | Bassa del bosc de Can Català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-bosc-de-can-catala | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La bassa de Can Català està situada a l’extrem nord-oest del la zona de pàrquing de l’empresa PROLOGIS, entre els carrers de Can Català i el del Mas Moreneta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És de planta rectangular. Mesura uns 10 m de llargada per 4 m d’amplada i un gruix de parets de 0,50 m. El paredat està construït amb pedra irregular units entre ells amb morter de calç, i ben col·locats perquè alhora tinguin una funció decorativa. L’interior està arrebossat per impedir les filtracions d’aigua cap a l’exterior. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La part superior de les quatre parets estan ornamentades amb maó disposat a plec de llibre. Sobresurt lleugerament per cada costat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquesta bassa s’assembla molt a la localitzada al bosc de la Torre Pardalera. A diferència de la primera, aquesta sí que té aigua.</span></span></span></span></span></p> | 08135-118 | Carrer del Mas Moreneta, s/n | 41.5671381,2.2632185 | 438570 | 4601980 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96037-11802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96037-11803.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | La bassa està situada a l’interior de la finca, a tocar del marge que la separa de la zona boscosa. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 96039 | Rellotge de sol de la casa núm 56 del carrer del Doctor Robert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-casa-num-56-del-carrer-del-doctor-robert | XX | El gnòmon de vareta va caure. | <p><span lang='CA'><span><span>Rellotge de sol del tipus vertical, orientat al sud-oest. Està situat a la planta pis de la terrassa que sobresurt de la façana principal de la casa, entre la finestra i el finestral. És de forma quadrada amb una motllura a tot el perímetre. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>A la part superior del quadrant s'hi pot llegir el lema, incís en lletres majúscules “TEMPVS FVGIT”. A sota, ben centrat, es veu l’orifici del gnònom que va caure. Les hores senyalen des de les 6 del matí fins a les 6 de la tarda, en xifres romanes. Estan fetes de ferro. Les línies horàries estan incises a la pedra i se’n comptabilitzen 13. </span></span></span></p> | 08135-120 | Carrer del Doctor Robert, núm 56 | 41.5554513,2.2463004 | 437148 | 4600694 | 1968 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96039-12002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96039-12003.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Aquest rellotge no consta a l’Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 96053 | Casa del carrer de Balmes, núm. 15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-balmes-num-15 | XX | <p>Casa aïllada als quatre vents del tipus casa-jardí. És de planta rectangular i consta de soterrani, planta baixa, i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües acabada en ràfec, sostingut per bigues de fusta. El carener és perpendicular a la façana principal, orientada a migdia; tot i que té una altra entrada pel carrer d'Enric Granados.</p> <p>En el cos principal hi ha tres cossos més petits adossats. Un a la façana de migdia, un altre a la façana septentrional i un tercer a la de ponent. L'adossat a la façana de migdia és un cos de coberta pentagonal que emmarca l'entrada principal de la casa, damunt la qual hi trobem una terrassa coberta amb teules àrabs, acabada en ràfec. Una pèrgola de vidre i metall protegeix la porta d'accés. Entre la llinda i la pèrgola hi ha unes rajoles on s'hi pot llegir: 'ANY / 1932'. La planta baixa està sobre aixecada i s'hi accedeix a través d'uns graons. A cada costat de la porta hi trobem sengles finestres, que com la porta són de llinda recta. A l'ampit hi tenen una jardinera de rajoles policromes. A la planta pis, en el mateix eix de les finestres de la planta baixa, hi ha dos balcons amb barana de ferro, que s'adossa a la terrassa. Entre la coberta pentagonal i el ràfec hi trobem els respiralls de la cambra de ventilació o golfes.</p> <p>La façana septentrional també té un cos adossat que emmarca l'entrada. En aquest cas és un cos rectangular porxat amb coberta de terrassa plana amb balustrada, i sustentat per quatre columnes de secció quadrada. També cal superar quatre graons per accedir al nivell d'ús. Al costat dels graons, entre les columnes centrals i laterals hi ha una balustrada. S'estructura en tres eixos de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa, als costats de la porta d'entrada hi trobem sengles finestres i a la planta pis, l'accés a la terrassa i dues finestres laterals. Totes elles de llinda recta. També hi trobem els respiralls de la cambra de ventilació.</p> <p>A la façana de ponent hi trobem un altre cos pentagonal adossat, que funciona de tribuna a la planta baixa, amb una finestra a cadascun dels cinc costats i coberta de terrassa plana per a la planta pis. A la façana de llevant hi ha un altre accés.</p> <p>El parament és llis i arrebossat i a les cantoneres hi ha un recreixement amb una filada dentada. També les obertures tenen un trencaaigües de protecció pintats de color groguenc que destaca del fons blanc de la façana.</p> <p>Un cos rectangular de planta baixa separat de la casa fa les funcions de garatge. Al voltant de la casa hi ha un enllosat.</p> | 08135-131 | Carrer Balmes, núm. 15 | 41.5545582,2.2490655 | 437378 | 4600594 | 1932 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96053-13102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96053-13103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96053-13104.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-08-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Model de casa-jardí seguint els criteris de l'urbanisme característic de l'època. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 96054 | Casa del carrer d'Anselm Clavé, núm. 38 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-danselm-clave-num-38 | XX | <p>Casa aïllada als quatre vents, del tipus casa-jardí. És de planta quadrangular i consta de planta baixa per la banda nord i soterrani i planta pis per la façana de migdia, facilitat pel desnivell del terreny. La finca fa cantonada amb el Carrer Nou. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, que dona al carrer d'Anselm Clavé. L'entrada té un petit porxo amb coberta a tres aigües de teules, sostinguda per dues columnes d'estil corinti, col·locades damunt una balustrada lateral.</p> <p>La composició de la façana parteix d'aquest eix central porxat i dos eixos laterals definits per sengles finestres. Totes les obertures són de llinda recta i tenen al damunt una petita banda ornamental de rajoles blaves amb cercles blancs. A la façana de migdia destaca la terrassa, que es troba al mateix nivell que l'entrada, amb una balustrada. </p> <p>L'alineació amb la façana del carrer és una simple reixa metàl·lica amb un petit sòcol d'obra. Destaquen els pilars de l'entrada, de secció quadrada amb coronament d'arc de mig punt, fets de maons, amb una faixa vertical a la banda del carrer amb trencadís de rajoles blaves. La porta és de ferro.</p> | 08135-132 | Carrer d'Anselm Clavé, núm. 38 | 41.5549430,2.2486638 | 437344 | 4600636 | 1934 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96054-13201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96054-13202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96054-13203.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-08-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Model de casa-jardí seguint els criteris de l'urbanisme característic de l'època. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 96055 | Casa del carrer d'Ansel Clavé, núm. 36 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dansel-clave-num-36 | XX | <p>Casa aïllada als quatre vents, del tipus casa-jardí. És de planta quadrangular i consta de soterrani, planta baixa i pis, amb una torre-mirador central, que s'aixeca per damunt la coberta, que és a quatre aigües i acabada en ràfec.</p> <p>Per la façana de migdia té adossat un cos de planta rectangular ambla coberta en forma de terrassa de la planta baixa, que en aquest sector és un nivell superior del soterrani, a causa del desnivell del terreny. A la façana de ponent hi té un altre cos adossat. Es tracta d'una galeria d'obra amb coberta plana de terrassa.</p> <p>A la façana principal, orientada al nord, hi ha la porta d'accés. Es tracta d'una entrada porxada amb coberta plana de terrassa de la planta pis, amb barana de ferro i arcs de mig punt als tres costats. Als laterals del porxo hi ha dues finestres amb reixa de ferro i llinda recta. A la planta pis, hi trobem un accés a la terrassa i dues dobles finestres o finestres geminades, separades per una columna. Totes aquestes obertures de la planta pis són amb arc de ferradura.</p> | 08135-133 | Carrer d'Ansel Clavé, núm. 36 | 41.5547697,2.2485340 | 437333 | 4600617 | 1952 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96055-13302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96055-13303.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 96056 | Casa del carrer d'Anselm Clavé, núm. 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-danselm-clave-num-12 | XX | <p>Casa de planta rectangular d'una única planta. Per un costat fa mitgera amb un altre edifici però per l'altre dona a un solar en construcció. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal i acaba amb un petit ràfec sostingut amb permoduls. Té un petit pati davanter que s'alinea amb el carrer amb una tanca de ferro forjat damunt un petit sòcol de pedra. Quatre pilars de secció quadrada reforcen el tancament i delimiten la porta d'accés al pati.</p> <p>La façana s'estructura a partir de tres eixos de simetria definits per les obertures. En l'eix central hi trobem la porta d'entrada i en els laterals, dues finestres. Totes les obertures són de llinda recta amb un recreixement al damunt de forma triangular. El parament és arrebossat i llis. Una motllura d'obra de banda a banda de la façana actua d'ornamentació.</p> | 08135-134 | Carrer d'Anselm Clavé, núm. 12 | 41.5532324,2.2474166 | 437239 | 4600447 | 1932 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96056-13401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96056-13402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96056-13403.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-08-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Atribuïda a Manel Raspall | Model de casa-jardí seguint els criteris de l'urbanisme característic de l'època. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 96057 | Casa del Carrer d'Enric Prat de la Riba, núm. 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-denric-prat-de-la-riba-num-6 | XX | <p>Casa entre mitgeres de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal que dona a un pati. Un petit cos adossat a aquesta façana emmarca l'accés a l'habitatge. És un petit cos quadrangular amb la coberta a dues aigües.</p> <p>A cada costat hi ha sengles finestres reixades. El parament de la façana és arrebossat i llis amb un coronament rectangular amb un plafó ceràmic de motius vegetals al mig. Una tanca d'obra i una reixa de ferro s'alinea amb el carrer. S'alcen quatre pilars de secció quadrada que reforcen la tanca i delimiten la porta d'entrada al pati.</p> | 08135-135 | Carrer d'Enric Prat de la Riba, núm. 6 | 1923 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96057-13501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96057-13502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96057-13503.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-08-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Model de casa-jardí seguint els criteris de l'urbanisme característic de l'època. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 96060 | Pintura mural | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural | XXI | <p>En un pany de paret de la central de transformació elèctrica d'Endesa hi trobem una pintura mural. Es tracta d'una còpia del famós mural de Banksy <em>Noia amb globus</em>.</p> <p>El globus té forma de cor i se li escapa de les mans a la nena. Se l'hi ha afegit el dibuix d'un espadat i una flor amb pètals grocs i vermells. Tot sobre un fons blanc.</p> | 08135-138 | Central de transformació d'Endesa, davant dels pous de glaç. | 41.5522848,2.2552295 | 437889 | 4600336 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96060-13802.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Art urbà. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 96074 | Memorial Sebastià Salvadó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/memorial-sebastia-salvado | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Sebastià Salvadó és considerat, unànimement, una figura cabdal en la creació del Circuit de Barcelona-Catalunya. Aquest reconeixement es manifesta en dos espais diferents del circuit: davant la masia que acull les oficines, el Mas La Moreneta, i a la rotonda de dins el circuit Barcelona-Catalunya, des de l'entrada principal i que distribueix l'accés al <em>paddock</em> o a les oficines, al costat del monument a Juan Manuel Fangio.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El primer és un faristol de acer corten amb una petita placa on hi posa el seu nom i la data de naixement (1932) i la de defunció (2019) i on es pot llegir 'Sempre serà el teu circuit'. El segon és una placa de bronze, instal·lada a la paret de delimitació de l'espai, que no és res més que el nom de Plaça “Sebastià Salvadó Plandiura / 1932-2019 / IMPULSOR DEL MOTOSPORT I DEL CIRCUIT DE CATALUNYA'.</span></span></span></span></span></p> | 08135-145 | Circuit de Barcelona-Catalunya | 41.5697596,2.2585668 | 438184 | 4602274 | 2019 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96074-14502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96074-14503.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Sebastià Salvadó Plandiura fou president del RACC entre els anys 1985 i 2015, contribuint a transformar-lo en una gran organització de serveis.L'any 1991 impulsa el Circuit de Barcelona-Catalunya, que des d'aleshores manté un Gran Premi de Fòrmula 1 i que s'ha convertit en circuit de referència per a proves i assaigs. Destacà també internacionalment per la seva activitat tècnica i pedagògica a favor de la seguretat viària a través de la Fundació RACC, creada l'any1994, raó per la qual fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi el 2006. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 96121 | Casa del carrer de Balmes, 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-balmes-19 | <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> | XX | <p>Casa de planta rectangular ubicada a la parcel·la que fa cantonada amb els carrers de Balmes i Nou.</p> <p>És d'una única planta, aixecada del nivell d'ús del carrer a causa del pendent del terreny, facilitant un soterrani. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener és perpendicular a la façana principal. L'entrada, coberta amb una marquesina, se situa en un costat i s'hi accedeix per unes escales que no estan alineades amb la porta. Al costat, hi ha una petita finestra reixada. Ambdues obertures són de llinda recta.</p> <p>La façana està coronada per un capcer esglaonat, delimitat als laterals per dos pilars amb una petita ornamentació de ceràmica vidrada en verd.</p> | 08135-164 | Carrer de Balmes, 19 | 41.5547383,2.2493045 | 437397 | 4600613 | 1932 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96121-16402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96121-16403.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-08-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Model de casa-jardí seguint els criteris de l'urbanisme característic de l'època. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 96122 | Casa del carrer d'Anselm Clavé, 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-danselm-clave-19 | <p>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló.</p> <p> </p> | XX | <p>Casa de planta rectangular de planta baixa, aixecada en relació al nivell d'ús del carrer, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. L'entrada està porticada amb un frontó triangular, sostingut per dues columnes de secció quadrada i cobert a dues aigües amb teules àrabs. S'hi accedeix per unes escales. Als costats hi ha dues finestres reixades. El parament és llis i arrebossat.</p> <p>Disposa d'un pati davanter i un altre a la part del darrera.</p> | 08135-165 | Carrer d'Anselm Clavé, 19 | 41.5537488,2.2473317 | 437232 | 4600505 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96122-dsc8869.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 96123 | Cases del carrer d'Anselm Clavé, 9 i 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-danselm-clave-9-i-11 | <p>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló.</p> <p> </p> | XX | <p>Grup de dues cases entre mitgeres de planta rectangular, amb les cobertes a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Una acabada amb ràfec i l'altra amb una cornisa motllurada. Ambdues tenen una franja de rajols ornamentals amb motius geomètrics. Les façanes són iguals, es configuren simètricament a partir de tres eixos de verticalitat, definits per les obertures. A l'eix central, hi trobem l'entrada i en els eixos laterals, les finestres. Totes amb llinda recta.</p> <p>La porta d'accés està aixecada i s'hi accedeix a través d'uns esglaons. Davant hi ha una mica de pati delimitat del carrer per un mur d'obra a mitja alçada i una reixa metàl·lica en una i barana d'obra en l'altra.</p> | 08135-166 | Carrer d'Anselm Clavé, 9 i 11 | 41.5532851,2.2471091 | 437213 | 4600454 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96123-16602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96123-16603.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 96124 | Cases del carrer del poeta Joan Maragall, 2 i 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-del-poeta-joan-maragall-2-i-4 | <p>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló.</p> <p> </p> | XX | <p>Conjunt de dues cases del tipus casa-jardí, que no fan mitgera, però que són bessones des d'una perspectiva estructural.</p> <p>Són de planta quadrangular i coberta composta amb diverses vessants. El nivell d'ús està per damunt del nivell de carrer i una tanca d'obra delimita l'espai privat del públic. La composició de les façanes és ben simple, amb la porta d'entrada i una finestra lateral.</p> <p>Pel costat esquerre, s'hi ha afegit un cos en angle recte, seguint les façanes de migdia i de ponent.</p> | 08135-167 | Carrer del poeta Joan Maragall, 2 i 4 | 41.5527264,2.2463464 | 437149 | 4600392 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96124-16702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96124-16703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96124-16704.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-08-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Model de casa-jardí seguint els criteris de l'urbanisme característic de l'època. | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 96125 | Casa del carrer de Jacint Verdaguer, 26 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-jacint-verdaguer-26 | <p>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló.</p> | XX | <p>Casa isolada de planta quadrangular, situada a la finca que fa cantonada entre els carrers d'Anselm Clavé i de Jacint Verdaguer, per on té l'accés.</p> <p>Consta de planta baixa i pis. El desnivell del terreny i que està sobre aixecada facilita que hi hagi una planta soterrada. La coberta és de teules àrabs a quatre aigües, acabada amb un ràfec, sostingut per bigues de fusta. Té l'entrada a la façana del carrer de Jacint Verdaguer, que està porticada amb un porxo amb coberta de teules a tres aigües, sostingut per dues columnes i dos pilars de secció quadrada, fetes de maons. L'arquitrau també està fet de maons. La façana s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. En la planta baixa, hi trobem l'entrada, en l'eix central, i dues finestres reixades en els eixos laterals. A la planta pis hi trobem una finestra en cada eix. Totes les obertures són de llinda recta.</p> <p>A la façana posterior s'hi adossa un cos quadrangular de planta baixa, amb la coberta plana actuant de terrassa de la primera planta, amb una barana d'obra. Una tanca d'obra de paredat antic delimita la finca amb l'alineació del carrer. Damunt el paredat hi ha una reixa de ferro delimitada per pilars de secció quadrada fets de maons. Hi ha un accés pel carrer d'Anselm Clavé i un altre, el principal, pel carrer de Jacint Verdaguer; ambdós delimitats per pilars fets de maó.</p> | 08135-168 | Carrer de Jacint Verdaguer, 26 | 41.5540566,2.2476338 | 437257 | 4600539 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96125-16801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96125-16802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96125-16803.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-08-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Model de casa-jardí seguint els criteris de l'urbanisme característic de l'època. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 96141 | Fons fotogràfic de l'Arxiu parroquial de Santa Maria de Montmeló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-larxiu-parroquial-de-santa-maria-de-montmelo | XX-XXI | <p>El fons fotogràfic de la parròquia de Santa Maria de Montmeló disposa aproximadament d'unes 400 fotografies, des dels anys 20 del segle passat i fins l'actualitat, de temàtica religiosa i social vinculades als actes parroquials i al calendari religiós habitual.</p> <p>No estan inventariades ni indexades, però sí ordenades cronològicament i desades en fulls classificatoris.</p> | 08135-169 | Plaça de Santa Maria, 1 | 41.5499508,2.2489622 | 437364 | 4600082 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic/Lúdic/Cultural | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.