API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
95692	Església de Santa Maria	https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-2	<p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (1991). Santa Maria de Montmeló. Dins A. Pladevall (coord.). <em>Catalunya romànica</em>, vol. XVIII, (pp. 383-386). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CARRASCO, Maria Antonia; GUASCH, Manel i UMBERT, Josep (1995). <em>L’església de Santa Maria de Montmeló: 1050 anys</em>. Centre d’estudis Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CARRASCO MARTÍ, Maria Antonia (2019<em>). Redescobrim l’església de Santa Maria de Montmeló.</em> Jornades Europees del Patrimoni. Ajuntament de Montmeló i Centre d’Estudis Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CARBONELL ESTELLER, E. (1974). <em>L’art romànic a Catalunya: segle XII</em>; vol. II. Barcelona: Edicions 62.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>FERNÁNDEZ TORREGROSSA , A. (1946). <em>Breve historia de Montmeló</em>. Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>FERNÁNDEZ, A.; PIÑERO, A.; UMBERT, J. (1994). <em>Aproximació a la història de Montmeló: segles IX-X</em>. Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>FERNÁNDEZ, A.; PIÑERO, A.; UMBERT, J. (1994). <em>Aproximació a la història de Montmeló: segles X-X</em>II. Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MARTÍ BONET, J.M. (1981). <em>Catàleg monumental de l’arquebisbat de Barcelona</em>. Vallès oriental, vol. I. Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MAS, J. (1921). <em>Notes històriques del bisbat de Barcelona, XIII</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MONREAL TEJADA, L. (1948). <em>La primitiva iglesia de Montmeló y sus pintures románicas</em>. Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>UMBERT, J.; PIÑERO, A. (2000). <em>Antonio Aymar y Puig</em>. Centre d’estudis Montmeló, núm. <span>XX</span>. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>VILA i CARBASSA, Josep Maria (nn.cc<em>). Memòria de l’excavació arqueològica realitzada a l’església de Santa Maria de Montmeló (Vallès oriental</em>), juny-juliol de 1997.</span></span></span></span></p>	XI-XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'església parroquial de Santa Maria de Montmeló és d'una sola nau, de planta rectangular, capçada a tramuntana amb diferents recrescuts de la coberta, que està feta de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'església ha estat objecte d'una restauració, que n'ha eliminat l'antiga façana neoclàssica, que tenia el portal de llinda recta, un ull de bou i un capcer ondulat que cobria el carener. Actualment, hi ha un portal adovellat fet de dovelles de pedra vermella sobre el qual se situa una cornisa motllurada i, per damunt, set arcs cecs de mig punt. L'ull de bou ha estat cobert per una finestra de mig punt d'una esqueixada. La cornisa motllurada ha estat eliminada i resta inacabada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'interior de la nau és de volta de canó reforçada per arcs torals, que transmeten les càrregues a pilastres adossades, que estan coronades per senzills capitells compostos. Aquest s'uneixen a una cornisa motllurada que segueix tot el perímetre de la nau i n'interrelaciona tots els elements. L'església disposa de diverses capelles laterals i està encapçalada per un absis quadrat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Està bastida a partir de l'ampliació d'una església romànica del segle XII, de la qual se’n conserven alguns elements integrats a la nova construcció. Aquesta s'amplia enderrocant el mur nord de l'església romànica i utilitzant el mur sud per situar-hi la façana principal. El parament és de paredat arrebossat en les façanes laterals i filades de carreus a la façana principal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El temple anterior era de planta rectangular amb la façana orientada a ponent i capçada a llevant per un absis semicircular amb coberta de quart d'esfera. Aquest absis es manté en l'actual construcció, transformat en capella lateral. És fet amb varies filades de carreus sense escairar sobre un sòcol lleugerament atalussat i només disposa de dues petites obertures situades a la part baixa; s'obre a la nau, a l'interior, per mitjà d'un doble arc triomfal fet de dovelles petites, ben escairades. En el brancal esquerre de l'arc s'hi conserva un petit capitell de tipus visigòtic; segons la decoració de les dues cares visibles, es tracta d'una senzilla tija central acabada en volutes, probablement reutilitzat de l'església primigènia del segle X. En aquest absis es conserven les restes de pintura de l'època.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El campanar se situa a l'angle sud-occidental de la nau, a l'esquerra de la façana i integrat a aquesta. Està format per dos cossos superposats. El cos inferior és d'origen romànic fet amb filades regulars de pedres amb carreus cantoners. Disposa de diversos cloquers d'arc de mig punt. És cobert pel cos de les campanes del segle XVIII amb obertures de mig punt fetes de maons a plec de llibre. La coberta és del tipus piramidal.</span></span></span></span></span></p>	08135-2	Carrer de Santa Maria, núm. 1	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 945, s’esmenta l’existència del temple, dins l'acta de consagració de l'església del monestir de Sant Pere de les Puel·les, feta pel bisbe Guilarà,, que diu que vol que ben aviat tingui prevere propi. Un altre document, de l'any 991, acredita la pertinença a Sant Pere de les Puel·les. En ell es reconeixen les dotalies del cenobi, després de la destrucció de Barcelona per Almansor, l'any 985.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant molts segles, el domini de l'església comporta nombrosos enfrontaments entre el bisbe de Barcelona i l'abadessa del monestir de les Puel·les. Fins el punt de cedir el domini al Papa.</span></span></span></span></span></p>	41.5500665,2.2491905	437383	4600095		08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95692-0201.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95692-0202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95692-0203.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95692-0204.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95692-0205.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95692-0206.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós	BCIL	2024-11-18 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	94\|98\|85	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95693	Campanar de l'església de Santa Maria	https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-de-lesglesia-de-santa-maria-0	<p>AA.DD (1991). Santa Maria de Montmeló. Dins A. Pladevall (coord.). <em>Catalunya romànica</em>, vol. XVIII, (pp. 383-386). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</p> <p>CARRASCO, Maria Antonia; GUASCH, Manel i UMBERT, Josep (1995). <em>L’església de Santa Maria de Montmeló: 1050 anys</em>. Centre d’estudis Montmeló.</p> <p>CARRASCO MARTÍ, Maria Antonia (2019<em>). Redescobrim l’església de Santa Maria de Montmeló.</em> Jornades Europees del Patrimoni. Ajuntament de Montmeló i Centre d’Estudis Montmeló.</p> <p>CARBONELL ESTELLER, E. (1974). <em>L’art romànic a Catalunya: segle XII</em>; vol. II. Barcelona: Edicions 62.</p> <p>FERNÁNDEZ TORREGROSSA , A. (1946). <em>Breve historia de Montmeló</em>. Barcelona.</p> <p>FERNÁNDEZ, A.; PIÑERO, A.; UMBERT, J. (1994). <em>Aproximació a la història de Montmeló: segles IX-X</em>. Centre d’Estudis de Montmeló.</p> <p>FERNÁNDEZ, A.; PIÑERO, A.; UMBERT, J. (1994). <em>Aproximació a la història de Montmeló: segles X-X</em>II. Centre d’Estudis de Montmeló.</p> <p>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</p> <p>MARTÍ BONET, J.M. (1981). <em>Catàleg monumental de l’arquebisbat de Barcelona</em>. Vallès oriental, vol. I. Barcelona.</p> <p>MAS, J. (1921). <em>Notes històriques del bisbat de Barcelona, XIII</em>.</p> <p>MONREAL TEJADA, L. (1948). <em>La primitiva iglesia de Montmeló y sus pintures románicas</em>. Granollers.</p> <p>UMBERT, J.; PIÑERO, A. (2000). <em>Antonio Aymar y Puig</em>. Centre d’estudis Montmeló, núm. XX.</p> <p>VILA i CARBASSA, Josep Maria (nn.cc<em>). Memòria de l’excavació arqueològica realitzada a l’església de Santa Maria de Montmeló (Vallès oriental</em>), juny-juliol de 1997.</p> <p> </p>	XII-XVIII		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>El campanar romànic era de base quadrada amb un sòcol cec a la part inferior, un primer nivell on estaven situades les campanes i una finestra a cada costat. Des de l'exterior es poden veure dues de les finestres (les dels costats sud i oest). Les dues finestres restants es poden veure des de l'interior de l'escala d'accés a la torre-campanar, així com la coberta piramidal o capitell que coronava l'antic campanar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'últim cos es va afegir durant les remodelacions del segle XVIII. Segueix la mateixa estructura que el medieval. Es van obrir noves finestres de mig punt, dues per costat, allargades. Les dels costats nord i sud estan obertes i són dobles, les dels altres costats es van tapiar. També es va cobrir amb una coberta piramidal i, en els angles, s'hi van fer merlets de maó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Amb les reformes dels anys 60 del segle passat es va suprimir l'accés des del cor, ja que es va desmuntar per deixar lliure l'absis romànic. Tampoc es conserva un accés que hi havia des de la rectoria.</span></span></span></span></span></p>	08135-3	Carrer de Santa Maria, núm. 1	<p>Es construeix a finals del segle XI o principis del XII en substitució del campanar de cadireta. En aquest moment es quan també es construeix l'àbsis.</p>	41.5499676,2.2491171	437377	4600084		08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95693-0301.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95693-0302.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95693-0303.jpg	Legal	Romànic\|Neoclàssic\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós	BCIL	2024-11-18 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	92\|99\|85	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95696	Cal Carreter	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carreter-2	<p><span><span><span><span lang='CA'>CANTARELL, Ignasi. (1992). Cal Carreter, una masia al mig del poble. Dins <em>El Mirall de Montmeló</em>, núm. 6, abril de 1992, pp. 27-29.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p>	XVIII		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Cal Carreter és una masia de planta basilical que es troba al carrer Major, envoltada de la trama urbana. És a dir, en el que havia estat el Camí Ral, la principal via de comunicació de Montmeló. La característica principal de les plantes basilicals com aquesta és que el cos central és més alt que els dos laterals. La coberta és de teules àrabs, però en el cos central és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia; mentre que la coberta dels cossos laterals és a una vessant. Consta de planta baixa, pis i golfes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A nivell compositiu, la façana s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa trobem el portal d'accés, a l'eix central, una finestra al lateral esquerre i una porta de serveis a l'eix dret. En la planta, pis hi ha un balcó amb barana de ferro a sobre del portal i dues finestres als laterals. A les golfes, s'obre una altra finestra. Totes les finestres, a excepció de la dreta del primer pis, són de llinda recta i el portal d'arc rebaixat. Els murs són de paredat i estan arrebossats sense pintar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l'interior, es conserva la distribució característica d'aquestes masies amb les modificacions i canvis d'usos propis de cada època: a la planta baixa la cuina, el celler, l'estable i l'escala d'accés a la planta pis, on hi ha la sala i les estances laterals. Les golfes, que servien per emmagatzemar aliments, ara són una altra estança.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Davant la casa hi ha un barri tancat mitjançant un mur d'obra i una gran porta metàl·lica de recent construcció.</span></span></span></span></span></p>	08135-6	Carrer Major, núm. 48	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>La primera referència documental que es coneix d'aquesta casa és de l'any 1776, quan Salvador Tussell, nom amb el que era coneguda la masia, ven nou quartans a Jaume Torrents. També quan aquest Jaume Torrents llega la casa al seu fill Josep. Més tard, aquest ven un tros a Miquel Riera i li concedeix el permís per edificar un o dos cossos a tramuntana, vora el Camí Ral.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En el repartiment de l'any 1803 hi consta el que han de pagar els '<em>individuos i les terres</em>' per '<em>la casa Tosell posehida por Mariano</em>'. També surt en el '<em>Reparto por menor a la Contribució general de la parròquia i terme de Montmeló per l'any 1817</em>' en el qual hi ha registrat el que ha de pagar cada casa per la producció.</span></span></span></span></span></p>	41.5508300,2.2460200	437120	4600182		08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95696-0601.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95696-0602.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2024-08-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	98\|119\|94	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95703	Ajuntament	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-20	<p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Edifici construït per acollir les dependències municipals. Fa cantonada i està compost per dos cossos perpendiculars coberts a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana, i un volum central fent xamfrà, més alt que els cossos laterals, també amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa i pis.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al cos central, se situa el portal d'entrada, d'arc de mig punt separat de la planta pis per una motllura horitzontal, sobre la qual s'hi obre un finestral protegit amb una barana de ferro forjat. A sota, hi trobem l'escut municipal. Al damunt hi ha una gran obertura d'arc apuntat motllurat i a sobre un rellotge de carilló i una campana que corona el capcer. Un petit corredor dona accés a l'entrada. A les parets laterals hi trobem una representació de l'església i la rectoria, en un costat, i els tres turons, en l'altre. En el sostre hi ha la representació de l'antic escut.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els dos cossos laterals són pràcticament iguals. S'estructuren a partir de cinc eixos de verticalitat definits per sengles obertures a cada planta. Les obertures son d'arc rebaixat a la planta baixa amb les impostes motllurades, i de llinda recta, amb ampit motllurat a la planta pis. El parament és estucat imitant els carreus, amb un sòcol de pedra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l'interior, l'antic pati ha estat cobert, quedant com una terrassa a nivell del primer pis. També s'hi han afegit dependències pel costat septentrional.</span></span></span></span></span></p>	08135-13	Plaça de la Vila, núm. 1	<p>Anteriorment a la construcció d'aquest edifici, l'Ajuntament estava al principi del carrer Major, on hi ha els habitatges del Banc de Sabadell. Però l'any 1914 el consistori adquireix aquests terrenys per instal·lar-hi l'Ajuntament.</p> <p>L'obra del nou edifici, projectat per Eusebi Bona i Puig, s'inicia l'any 1919 i no conclou fins l'any 1927. Els cossos laterals originàriament eren l'escola, amb segregació de sexes, mentre que el cos central estaria destinat a les oficines municipals. Actualment tot l'edifici està destinat als diferents serveis de l'Ajuntament.</p>	41.5517456,2.2479674	437283	4600283	1919 - 1927	08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95703-1301.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95703-1302.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95703-1303.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95703-1304.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Administratiu	BCIL	2024-08-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Eusebi Bona i Puig	106\|98	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95708	Can Dotras	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-dotras	<p><span><span><span><span lang='CA'>GARCIA-PEY, Enric; SALVADOR CORROS, Montserrat (2005). <em>Montmeló. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Can Dotras és un edifici aïllat, situat als quatre vents, amb tipologia de casa jardí. És de planta rectangular i consta d'un volum principal, de planta quadrada, format per planta baixa i dos pisos, amb una torre-mirador, de planta rectangular, a sobre. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. La façana s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat i separades horitzontalment per una petita cornisa. Les de la planta baixa són d'arc de mig punt, unides per la imposta. A la primera planta són de llinda recta i també estan emmarcades. Per últim, a la segona planta són d'arc de mig punt, més estretes i unides entre si a l'alçada de les impostes. La façana es completa amb una cornisa motllurada i motllures a imitació de columnes a les cantonades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al costat de ponent se li adossa un volum porxat amb arcs de mig punt, de planta baixa amb terrassa superior delimitada per una balustrada d'obra i dues torres que no superen l'alçada del cos principal. Són de planta rectangular i de coberta composta. L'edifici se situa dins un pati enjardinat i delimitat per una tanca d'obra i una reixa de ferro forjat.</span></span></span></span></span></p>	08135-15	Carrer de Vic, núm. 5	<p>Coneguda originàriament per Ca l'Advocada, ja que hi vivia l'Ernesta Raüll de Verdier, casada amb l'advocat Francesc de Paula Caballer. Possiblement prengués ella el protagonisme per tractar-se d'una de les persones més riques de la població durant el segle XIX.</p> <p>El nom de Can Dotras és posterior, quan el propietari fou el músic i compositor Joan Dotras Vila. </p> <p>Durant els primers anys del franquisme la planta baixa fou el local social de la Falange.</p> <p>L'any 1999, l'Ajuntament inicia les obres de rehabilitació de l'edifici per convertir-lo en un geriàtric, a través d'una escola-taller.</p>	41.5522574,2.2482169	437305	4600339		08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95708-1501.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95708-1502.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95708-1503.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95708-1504.jpg	Legal	Eclecticisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Social	BCIL	2024-08-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	102\|98	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95722	Torre de Can Calau	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-calau	<p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p>	XX		<p>Torre aïllada, als quatre vents, envoltada de jardí. És de planta irregular formada per diversos cossos. El volum principal és de planta rectangular, consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues aigües i acaba amb un ràfec de fusta. Adossat a la banda est se situa un cos de galeria porxada formada per tres arcs el·líptics, on es troba l'entrada principal. A sobre, i fent cantonada, se situa una balconada de fusta suportada per grans mènsules de fusta. Les obertures combinen les de llinda recta i les d'arc de mig punt.</p> <p>El conjunt es completa amb diversos cossos adossats a migdia i a ponent i un edifici aïllat de planta rectangular i coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana, que fa les funcions de garatge.</p> <p>Tota la finca està delimitada per una tanca d'obra, amb un sòcol de pedres de riu sense treballar.</p>	08135-26	Carrer de Jacint Verdaguer, núms. 9-13	<p>És M. A. Carrasco (AA.DD, 2021, pp. 285) qui publica l'autoria i els plànols d'aquest edifici per part de Sebastià Bonet Ayet (1909-2002), com un encàrrec de Josep Castells.</p>	41.5533569,2.2482222	437306	4600461	1951	08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95722-2602.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95722-2603.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95722-2604.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2024-05-09 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Sebastià Bonet Ayet	98	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95726	Cases Forés	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-fores	<p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Conjunt de quatre cases entre mitgeres amb jardí davanter. Són de planta rectangular i consten d'una única planta baixa. Les cobertes són de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a les façanes principals, orientades a migdia. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La composició de les façanes s'estructura a partir de dos eixos de verticalitat definits per la porta d'entrada i una finestra lateral. Totes les obertures són de llinda recta, damunt la qual hi ha un guardapols amb decoració vegetal. Entre les obertures i la cornisa volada, hi ha els espiralls de respiració de la cambra de ventilació, amb motius florals ornamentals.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El parament de la tanca d'obra és arrebossat en la seva major part, a excepció de la casa del número 8 que és de paredat. Damunt hi ha una tanca de ferro. Les portes d'accés al jardí també són de ferro. Es conserven dos parterres delimitats d'obra entre els números 6 i 8 i entre el 8 i el 10.</span></span></span></span></span></p>	08135-27	Carrer del Sant Crist, núms 6, 8, 10 i 12		41.5496204,2.2423566	436813	4600050		08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95726-2701.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95726-2702.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95726-2703.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95726-2704.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	BPU	2024-05-09 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	119\|98	46	1.2	1762	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95727	Antic jardí d'Infància El cangur	https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-jardi-dinfancia-el-cangur	<p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p>	XX	Es veuen traces de deteriorament a la façana principal, com desgast de l'arrebossat.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tot i que la seva denominació fa referència a l'ús com a jardí d'infància que desenvolupà els anys 80 del segle XX, es tracta de dos habitatges entre mitgeres de planta rectangular i una única planta. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orienta al carrer del Sant Crist de la Grua. Tot i que són entre mitgeres entre elles, la façana septentrional del conjunt dona a un carreró que comunica amb la plaça Rafael Casanova, i la façana meridional s'adossa als jardins de les cases Forés. La forma esbiaixada del carreró confereix al conjunt d'una planta trapezoïdal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana del conjunt s'estructura a partir de cinc eixos de verticalitat definits per les obertures. L'habitatge més oriental disposa d'un portal d'entrada, de llinda recta, lleugerament reculat, flanquejat per dues finestres; mentre que la més occidental es configura amb un portal, també reculat, acompanyat d'una única finestra a la seva esquerra. Totes les obertures estan protegides per un guardapols, profusament decorat amb motius vegetals i geomètrics, pintats en tons rogencs. Sobre cada obertura se situa un respirall de ventilació que, en la finca occidental, és rectangular amb un relleu d'un drac alat i a la finca oriental és circular motllurat amb motius vegetals.</span></span></span></span></span></p>	08135-28	Carrer del Sant Crist, núms. 2 i 4	<p>Als anys vuitanta del segle XX havia estat el jardí d'infància El Cangur.</p>	41.5495626,2.2426191	436835	4600043	1936	08135	Montmeló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95727-2001.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95727-2002.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95727-2003.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95727-2004.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Sense ús	BCIL	2024-05-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	119\|98	46	1.2	1761	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95738	Bomba d'aigua del carrer Major	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bomba-daigua-del-carrer-major	<p><span><span><span><span lang='CA'>GUASCH, Manel i UMBERT, Josep (2008). <em>Montmeló, 115 anys d’imatges</em>. Centre d’estudis Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p>	XX		<p>La bomba d'aigua del carrer Major s'ha reconvertit en una font amb broc de polsador, però també ha conservat la roda de ferro que servia per bombar manualment l'aigua del pou per abastir al veïnatge quan no hi havia aigua corrent.</p> <p>És un cub principal recobert de lloses de pedra, on en un costat hi ha el broc i la pica, i en un altre costat la roda de ferro, amb una mena de banqueta feta de la mateixa pedra.</p> <p>Damunt del broc s'hi pot llegir 'Pou de l'Hostal' que és com es coneixia el pou que hi havia. L'aspecte actual és d'una reforma dels anys 70 del segle XX.</p>	08135-36	Carrer Major, s/n (davant la Plaça de la Vila)		41.5513908,2.2482558	437307	4600242	1970	08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95738-3602.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95738-3603.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95738-3604.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Social	BCIL	2024-05-13 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	98	47	1.3	1761	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95745	Piscines municipals	https://patrimonicultural.diba.cat/element/piscines-municipals	<p><span><span><span><span lang='CA'>BOSCH, J. (1991). El neolític antic al Vallès Orienta. Dins <em>Arraona</em>, núm. 8, pp. 9-32.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BOSCH, J; ANFRUNS, J.; BUXÓ, R.; ESTRADA A.; OMS, i. I PAGÈS, E. (1998). La prehistòria de Montmeló (Vallès Oriental) a partir de la col·lecció Cantarell. Dins Estudis del Museu de Montmeló, pp. 15-37.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep i VILLARONGA, Lluís (1967). La Lauro moneta y el hallazgo de Cànovas. Dins <em>Ampurias</em>, núm. XIX, pp. 135-194.</span></span></span></span></p> <p>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MARTÍN,A. (1985). De la cultura de ls Sepulcros de Fosa al grupo de Veraza en el Vallés: Dins <em>Estudios de la Antigüedad</em>, núm. 2, pp. 3-57.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MARTÍN, A. ;DÍAZ, J.; POU, R.; MARTÍ, M.; i BORDAS, A. (1996). Estructuras de hábitat al aire libre veracienses en el Vallès (Barcelona).<em> </em>Dins<em> Rubricatum. Revista del Museu de Gavà</em>. Actes del Ir Congrés del neolític a la Península Ibèrica, pp. 447-453.</span></span></span></span></p>		Podria haver estat destruït.	<p>Segons informació publicada per <span><span><span><span lang='CA'>Josep Estrada i Lluís Villaronga (1967), quan es feien remocions de terreny en el camp de futbol de Montmeló, aparegueren fragments de ceràmica feta </span></span></span></span>a mà de tradició del Bronze Final. Amb aquestes notícies, quan l'any 1983 es du a terme la Carta Arqueològica de la comarca del Vallès Oriental, s'inclou com a jaciment o zona susceptible de tenir restes arqueològiques en el seu subsòl. </p> <p>Posteriorment, l'any 1985, Josep Bosch informà que en un desmunt efectuat durant la construcció del camp d'esports de Montmeló, es recolliren uns materials. Segons Bosch, el jaciment probablement es destruiria en el moment de la construcció del camp d'esports.</p>	08135-40	Avinguda Pompeu Fabra, s/n	<p>Troballes efectuades als anys 60 del segle XX i publicades l'any 1967 per Josep Estrada i Lluís Villaronga.</p>	41.5480662,2.2503787	437481	4599872	-5500 -650	08135	Montmeló	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95745-4001.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95745-4002.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95745-4003.jpg	Legal	Neolític\|Edats dels Metalls\|Prehistòric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Social	BPU	2024-05-13 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		78\|79\|76	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95754	Jaciment de Can Guitet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-guitet	<p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SÀNCHEZ CAMPOY, E. (1991). Memòria del jaciment de Can Guitet (Vallès oriental). Memòria inèdita presentada al Servei d’Arqueologia de la generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p>	IIaC-V dC	Destruït en gran part.	<p>L'any 1999, en el transcurs de la construcció del Circuit de Barcelona-Catalunya, el senyor Ignasi Cantarell documentà les restes de dues sitges que havien estat escapçades, deixant al descobert una sèrie d'elements ceràmics d'època romana imperial. Aquests materials foren estudiats per Eduard Sánchez (1991).</p> <p>La sitja número 1 únicament va proporcionar un fragment de ceràmica feta a mà i dos fragments de ceràmica a torn, de difícil adscripció. La segona sitja, ubicada a 35 m de la primera, proporcionà fragments de dolia, teula romana, quatre fragments de molí i diversos fragments ceràmics fets a mà i a torn.</p>	08135-48	Al nord del terme municipal, molt a prop del Circuit de Barcelona-Catalunya.	<p>Jaciment documentat l'any 1990 per Ignaci Cantarell amb motiu de les obres del Circuit de Barcelona-Catalunya.</p>	41.5641452,2.2508347	437534	4601657		08135	Montmeló	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95754-4801.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95754-4802.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95754-4803.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95754-4804.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada accessible	Altres	BPU	2024-05-13 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	83\|80	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95757	Serrat de les Tres Creus, Turó de les Tres Creus o Turó del Raiguer	https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-les-tres-creus-turo-de-les-tres-creus-o-turo-del-raiguer	<p><span><span><span><span lang='CA'>BARBERÀ, J. I PANYELLA, A. (1950). Una estación ibero-romana en Montmeló (Barcelona). Primeras notes. Dins <em>Estudios</em>, núm. 1, pp. 5 Seminario de estudiós arqueológicos y etnológicos. Federación espanyola de Montañismo. Delegación regional catalana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GARCIA-PEY, Enric; SALVADOR CORROS, Montserrat (2005). <em>Montmeló. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PIÑERO, Àngel i UMBERT, Josep (2009). <em>Aproximació a la història de Montmeló: segles IX-X</em>. Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>UMBRIA FONT, Carme (1997). <em>Pla especial de protecció dels turons de les tres creus</em>. Memòria informativa. Diputació de Barcelona. Servei d’acció territorial.</span></span></span></span></p> <p> </p>	II-I aC	Es desconeix l'abast del jaciment.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>El conjunt anomenat Turó de les Tres Creus està format per dos turons; el menor és el Turó de Can Tacó o d'en Roïna que s'alça 119 m sobre el nivell del mar, l'altre és l'anomenat Turó de les Mamelles i té dos cims, el turó de les Tres Creus i el Turó del Raiguer. En el Turó de les Tres Creus s'hi localitzà material arqueològic en superfície possiblement en concordança amb l'existència del jaciment ja conegut en el turó veí de Can Tacó, compartint control visual de les vies de comunicació del Vallès. Tan sols són notícies de troballes superficials de ceràmica feta a mà, ceràmica comuna ibèrica, àmfora ibèrica i tègula. La cronologia de les troballes sembla apuntar un jaciment paral·lel al turó veí, al voltant del segle I aC.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per aquest motiu, quan es realitza el projecte de construcció, en el Serrat de les Tres Creus, d'un dipòsit d'aigües i de les canalitzacions que el comunicaran amb la xarxa hidràulica existent, es planteja una intervenció arqueològica de control dels moviments de terres. S'efectuaren set cales arqueològiques en el lloc en què es preveia la col·locació del dipòsit, un dels dos cims que formen aquest jaciment. Tant les cales com els treballs de seguiment visual de les obres d'arranjament del camí per facilitar el pas de la maquinària fins la part superior del turó van resultar estèrils a nivell arqueològic.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant l'any 2009, es va portar a terme una prospecció superficial al Turó de les Tres Creus, amb motiu del projecte de construcció de la Línia d'Alta Velocitat Madrid-Barcelona-Zaragoza-Frontera francesa. Tram: Mollet del Vallès-Montornès del Vallès-Montmeló, Vallès Oriental. Tampoc s'hi va documentar material o estructures constructives d'interès arqueològic.</span></span></span></span></span></p>	08135-51	Turó de les Tres Creus		41.5522935,2.2573686	438068	4600336		08135	Montmeló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95757-3101.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95757-3102.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95757-3103.jpg	Legal	Ibèric\|Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada accessible	Altres	BPU	2024-05-13 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	81\|83\|80	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95760	Subsòl de l'església de Santa Maria	https://patrimonicultural.diba.cat/element/subsol-de-lesglesia-de-santa-maria	<p><span><span><span><span lang='CA'>CARRASCO, Maria Antonia; GUASCH, Manel i UMBERT, Josep (1995). <em>L’església de Santa Maria de Montmeló: 1050 anys</em>. Centre d’estudis Montmeló.</span></span></span></span></p> <p>CARRASCO MARTÍ, Maria Antonia (2019<em>). Redescobrim l’església de Santa Maria de Montmeló.</em> Jornades Europees del Patrimoni. Ajuntament de Montmeló i Centre d’Estudis Montmeló.</p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló. </em>Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>VILA i CARBASSA, Josep Maria (nn.cc<em>). Memòria de l’excavació arqueològica realitzada a l’església de Santa Maria de Montmeló (Vallès oriental</em>), juny-juliol de 1997.</span></span></span></span></p>	X-XX	Excavat en part, però s'ignora l'abast total del jaciment.	<p>Són diverses les intervencions que s'han fet a l'església en el darrer segle, però pel que fa al subsòl, les principals intervencions han estat els anys 1997 i 2019. Aquestes han permès documentar un conjunt de sepultures i sitges relacionades amb l'església.</p> <p>L'any 2019 durant les obres de la segona fase de la carretera BV-5003, a la zona de la sagrera de l'església i l'obertura d'un nou pas de comunicació entre la plaça de l'església i el carrer Folch i Torras, que va permetre deixar al descobert l'absis romànic, es van documentar 13 sitges i 17 tombes. Les sitges es poden agrupar en dues fases cronològiques: una primera dels segles XI i XII i una segona entre els segles XIII i XIV. Mentre que les tombes, ubicades al carrer de Santa Maria i Avinguda Pompeu Fabra, es poden agrupar en quatre fases. Una primera datada entre els segles X i XI; una segona entre els segles XI i XIII; una tercera vers els segles XVII i XVIII i una darrera compresa entre el segle XIX i la primera meitat del segle XX, moment en que l'espai funerari es trasllada a la ubicació actual.</p>	08135-53	Plaça de Santa Maria, s/n		41.5499094,2.2491395	437379	4600077		08135	Montmeló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95760-5301.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95760-5302.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95760-5303.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95760-5304enterrament-dun-individu-del-s-x-trobat-al-cementiri-parroquial-de-santa-maria-de-montmelo.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada accessible	Científic/Cultural	BCIL	2024-05-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	94\|98\|85	1754	1.4	1761	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95812	Bosc de Can Guitet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-guitet	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª Trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span lang='CA'><span>El bosc de Can Guitet és una massa boscosa situada al nord de la Serra de Can Cabanyes, entre Can Guitet i les restes de Ca n’Esteve. Forma part d’un mosaic agroforestal de gran valor ecològic pel municipi de Montmeló. S’hi accedeix fàcilment, des de la carretera que mena al Circuit de Barcelona-Catalunya. Ocupa una superfície d’1,53 ha.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es tracta d’un alzinar situat a 107 m d’altitud respecte al nivell de mar, en una zona on l’orografia no presenta cap desnivell important i és de fàcil accés. És un bosc madur on hi predomina l’alzinar (<em>Quercus ilex spp. Ilex</em>) amb presència d’algun roure i pins, sobretot presents a l’exterior del perímetre boscós. Té un sotabosc important, però només en el sector més proper a Ca l’Esteve, a causa de la pressió antròpica. En aquest espai, tot i que no s’hi observen plantes enfiladisses pròpies de l’alzinar com l’arítjol o l’heura, si que destaca per la gran quantitat de galzeran (<em>Ruscus aculeatus</em>). D’altres espècies pròpies que s’hi observen són, el marfull (<em>Viburnum tinus</em>), l’arç blanc (<em>Crataegus monogyna</em>) i l’esparraguera (<em>Asparagus officinalis</em>). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En la zona més pròxima al camí que mena al cementiri, hi ha una plantació jove d’alzines i pins.</span></span></span></span></span></p>	08135-60	Can Guitet		41.5635210,2.2505504	437510	4601587		08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95812-6002.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95812-6003.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95812-6004.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95812-6005.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95812-6006.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Social	Arbre o arbreda d'interès	2024-05-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda		2153	5.1	2211	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95813	Bosc del Turó de la Bandera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-turo-de-la-bandera	<p><span><span><span><span lang='CA'>AJUNTAMENT DE MONTMELÓ (2011). <em>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montmeló. </em>Text refós aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el 8 de març de 2012.</span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span lang='CA'><span>El bosc del Turó de la Bandera també se'l coneix amb el nom del Bosc de l’Aplec. És una zona verda situada al capdamunt del turó de la Bandera amb un total de 8.040 m</span></span>2. L’espai situat entre la Ronda del turó de la Bandera, i els carrers de Ramon y Cajal, Ayrton Senna i Cervantes i queda limitat a l’est per l’autopista de la Mediterrània, AP7.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És un bosc jove, on majoritàriament s’hi desenvolupa el pi blanc, tot i que hi ha també algun pi pinyoner, avets i substrat arbustiu. El substrat herbaci hi és present, però majoritàriament groguenc degut a la calor i la manca d’aigua. Els arbres estan podats i no hi ha sotabosc. </span></span></span></p>	08135-61	Ronda del Turó de la Bandera s/n.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 20 de març de 2003 s’hi realitzà una plantada popular promoguda per l’Ajuntament de Montmeló on hi participaren prop de 400 persones. S’hi plantaren uns 300 arbres i sotabosc (pi pinyoner, freixes, alzina i auró i marfull, a més de romaní) per tal d’ampliar la zona boscosa del Bosc de l’Aplec. Les escoles també hi participaren dies abans.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 29 de març de 2011, en el Ple Municipal, s’aprova el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme el març de 2012) acompanyat d’un informe de sostenibilitat ambiental i se senyala que cal definir una protecció ambiental dels espais verds periurbans, que inclogui el Turó de la Bandera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 15 de març de 2015 l’Ajuntament promou una nova plantada popular.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 30 de maig de 2017 en un Ple s’aprova una permuta de terrenys entre la zona del Bosc de l’Aplec al sector nord i el polígon del Raiguer, al costat del riu Congost. El bosc passa a tenir un total de 8.040 m2.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 24 de març de 2018, l’Ajuntament aprova una moció per millorar la qualitat ambiental i l’ús social del Bosquet de l’Aplec. Aprova un seguit d’intervencions de millora, poda, desbrossar arbres, matolls i herbes, incrementant la presència d’arbres i flora autòctona.</span></span></span></span></span></p>	41.5576085,2.2507918	437524	4600931		08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95813-6102.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95813-6103.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95813-6104.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Social	Arbre o arbreda d'interès	2024-05-13 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda		2153	5.1	2211	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95820	Fons de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental referent a Montmeló	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-comarcal-del-valles-oriental-referent-a-montmelo	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>BADIA PUIG, Carme (2017). Entrevista al director de l’Arxiu Comarcal. Dins <em>Ronçana</em>, 290, desembre 2017, pp. 16-17.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PÉREZ GÓMEZ, Xavier (2005). L’Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, un equipament llargament esperat. Dins <em>Lauro</em>, núm. 29, pp. 74-77. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PÉREZ GÓMEZ, Xavier (2005). La documentació de les cambres agràries a l’Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. Dins <em>Ponències</em>, 2005, pp. 133-136.</span></span></span></span></span></p>	XX-XXI		<p><span><span><span>Els fons de l’Arxiu Comarcal del Vallès Oriental que correspon al municipi de Montmeló està format per la col·lecció d’impresos diversos, compresos entre els anys 1985 i 2023. Es tracta de programes d’actes, de festa major, cartells, etc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També disposa d’un fons bibliogràfic amb les monografies històriques publicades sobre el municipi.</span></span></span></p>	08135-68	Carrer de l'Olivar, núm. 10 (08402 - Granollers)	<p><span><span><span>L'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental (ACVO), s’inaugura el 30 de setembre de l’any 2005. Forma part de la Xarxa d'Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya i és gestionat conjuntament pel Consell Comarcal del Vallès Oriental i per l'Ajuntament de Granollers, d'acord amb el conveni signat el 29 de desembre del mateix any entre el Departament de Cultura, el Consell Comarcal i l'Ajuntament de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La capacitat de l’ACVO és de 10.000 m lineals de prestatgeria dels quals actualment n'hi ha 6.600 d'ocupats. Entre els fons documentals dipositats a l'arxiu podem destacar els dels ajuntaments d’Aiguafreda, Castellterçol, Granollers, Santa Eulàlia de Ronçana i Tagamanent; també la documentació del Consell Comarcal del Vallès Oriental, els fons de l'arxiu de protocols notarials del districte de Granollers, dels Jutjats de Primera Instància de Granollers i Mollet, de l'Oficina Comarcal del Departament d’Agricultura o de les Cambres Agràries de diversos pobles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També cal destacar el fons fotogràfic de la revista Sport Comarcal, els fons patrimonials o de masies que contenen prop de 400 pergamins que van del segle XII al XVII, o el fons de la baronia de Montbui, jurisdicció integrada per Santa Eulàlia, Bigues, Riells, L’Ametlla, Lliçà d’Amunt, Palaudàries i Sant Mateu de Montbui, i diversos fons personals.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'ACVO custodia igualment un important fons d’hemeroteca (revistes comarcals i butlletins municipals) i una col·lecció de monografies locals que es van actualitzant. Comparteix instal·lacions amb l'Arxiu Municipal de Granollers. Bona part dels fons de l’ACVO es poden visualitzar a internet a través dels portals Arxius en Línia i XAC Premsa.</span></span></span></span></span></p>	41.5517175,2.2478494	437273	4600279		08135	Montmeló	Fàcil	Bo		Física		Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural		2024-05-13 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			56	3.2		41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95824	Pollancreda de les piscines	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancreda-de-les-piscines	<p>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes</em>. Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</p> <p>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres, actualitzada per Oriol de Bolós</em> - Flor del Vent Edicions.</p> <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la<em> 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</p> <p>PHILIPS, Roger (1985).<em> Los árboles.</em> Barcelona: Editorial Blume.</p>			<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Arbreda formada per varis exemplars de pollancre <em>(Populus nigra), </em>ubicada entre les piscines municipals i les pistes de pàdel. Hi ha varis exemplars d’arbres columnars, de més de 20 m d'alçada. La seva escorça és de color gris i llisa, amb les fissures lineals característiques d’aquesta espècie. Les fulles són fàcilment identificables degut a la forma triangular, de 5 a 8 cm de llargada per 6 a 8 cm d’ample i el color verd tant pel revers com per l’anvers. Les flors es disposen en aments, de forma allargada i cilíndrica, que en aquesta època de l’any comencen a sortir. Un cop fora, brotaran les fulles. Les llavors són minúscules i es dispersen molt fàcilment a través del vent. Al dessota hi ha varies oliveres.</span></span></span></span></span></p>	08135-72	Avinguda de Pompeu Fabra		41.5479979,2.2502553	437471	4599865		08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95824-7202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95824-7203.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95824-7204.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95824-7205.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Pública	Altres	Inexistent	2024-05-14 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			2151	5.2	2484	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95827	Xarxa Natura Riu Congost	https://patrimonicultural.diba.cat/element/xarxa-natura-riu-congost				<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Amb el nom de Xarxa Natura 2000 es protegeixen els espais fluvials que travessen el municipi: el riu Congost, el riu Mogent i el riu Besòs. Aquest darrer nascut de l’aiguabarreig del dos primers. </span></span></span></span></span>Tots tres són rius que transcorren per un territori amb una elevada pressió antròpica; per una banda, la urbanització industrial i per l’altra, l’elevada freqüentació a la zona del circuit d’alta velocitat i el soroll que comporta.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El riu Congost neix a Collsupina, a la font del Regàs. És un corredor biològic entre el massís del Montseny, la Serra Prelitoral Septentrional i la costa, ja que el seu curs discorre per la plana i connecta tots aquests espais. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El riu Mogent, és un segon corredor, que neix a la comarca del Vallès Oriental, al vessant septentrional del Corredor i s’uneix amb el Congost entre els termes de Montmeló i Montornès del Vallès per donar naixement al Besòs. Té nombrosos afluents, que neixen des del vessant nord del Montseny (riera de Cànoves, riera de Giola, riera de Vilamajor i el torrent de Valldoriolf), des del vessant sud de la Marina – Corredor (riera d’Ardenya, torrent de Séllecs, torrent de Sant Bertomeu i el de Can Mora).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El riu Besòs es forma de l’encontre del riu Congost amb el riu Mogent, just on hi ha el pont nou, no massa lluny del paratge de la Font de Santa Caterina. A partir d’aquest moment, transcorre paral·lel al Polígon industrial anomenat Sota el Molí i la zona de la deixalleria municipal, per entrar a Martorelles i Mollet del Vallès, moment en que rep el riu Tenes pel seu vessant hidrogràfic dret.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tots tres rius tenen un comportament de caire mediterrani, és a dir, que poden créixer sobtadament en època de pluges per baixar després ràpidament. En el seu pas per Montmeló, el terreny està constituït pel llit d’inundació ordinari del riu, i hi estan associats els dipòsits de còdols i roques plutòniques amb nivells més fins d’argiles i sorres. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Malgrat el seu grau d'artificialització, s'hi poden trobar fins i tot comunitats vegetals ripàries característiques dels rius mediterranis. Destaca en negatiu, la canya americana (<em>Arundo donax)</em> que és una espècie invasora molt abundant en tots tres espais protegits. Per altra banda, la introducció d’elements artificials ha donat naixement a la formació de sistemes lacustres artificials que tenen un gran valor ecològic i paisatgístic. Aquests sistemes actualment estan ben integrats amb l’entorn físic i natural i s’han convertit en refugi de nombroses espècies d’aus. A més, tot aquests espais són zona de caça de l’àliga marcenca i zona d’hivernada pel blauet i la cotoliu o la tallareta cuallarga. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A banda dels ocells, també destaca un altre tipus de fauna, pròpia dels ambients humits, com són els amfibis: el gripau corredor i el d’esperons, la reineta i el tòtil. Com a rèptils hi ha la tortuga de rierol i dues espècies de sargantanes, la ibèrica i la roquera. Destaca el llangardaix ocel·lat, la serp blanca i la d’aigua. Pel que fa als mamífers, hi ha eriçó, i nombroses comunitats de quiròpters, com la rata pinyada pipistrel·la, el ratpenat de vores clares i el ratpenat dels graners. </span></span></span></span></span></span></p>	08135-75	Lleres dels rius Congost, Mogent i Besòs.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>La Xarxa de Natura 2000 és una xarxa europea d’espais naturals creada amb l’objectiu de fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals i semi naturals amb l'activitat humana. Està regulada per un marc legal que garanteix la protecció i conservació dels hàbitats naturals, de la fauna i de la flora silvestre, coneguda també com a <em>Directiva d’hàbitats</em>.</span></span></span></span></span></p>	41.5466289,2.2510117	437532	4599712		08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95827-7502.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95827-7503.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95827-7504.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95827-7505.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95827-7506.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres	Xarxa natura 2000	2024-05-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			2153	5.1	1764	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95838	Rellotge de sol de l'Hostal de la Grua	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-lhostal-de-la-grua	<p>ARITZETA, M. (1994). <em>Viles i ciutats de Catalunya</em>. Barcino.</p> <p>GUASCH, Manel i UMBERT, Josep (2008). <em>Montmeló, 115 anys d’imatges</em>. Centre d’estudis Montmeló.</p> <p>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</p> <p>PIÑERO, Àngel i UMBERT, Josep (2009). <em>Aproximació a la història de Montmeló: segles IX-X</em>. Centre d’Estudis de Montmeló.</p>	XX-XXI		<p><span lang='CA'><span><span>Aquest rellotge de sol el trobem a la façana principal de l'antic Hostal de la Grua. Es tracta d'un r</span></span></span><span lang='CA'><span><span>ellotge de sol del tipus vertical declinant, orientat a migdia. Està situat a sota un ràfec decoratiu entre la balconera central de la façana i la finestra de mà dreta de la planta pis de la façana principal de la casa. Té forma quadrada i està realitzat damunt de l’arrebossat de la façana. Presenta un marc perimetral pintat del color de l’argila. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Les xifres són romanes, i van des de les 6 del matí fins a les 6 de la tarda. El gnòmon és de vareta, de ferro, i sembla l’original. No porta cap protecció de cap vernís i presenta restes, gairebé imperceptibles, de ciment. L’interior de les xifres “V” i “X” estan pintades. No té línies horàries.</span></span></span></p>	08135-76	Carrer del Sant Crist de La Grua, núm. 22	<p>El barri del Sant Crist de la Grua, tot i que actualment és del municipi de Montmeló, pertanyia al terme municipal de Parets. L'hostal de la grua surt esmentat nombroses ocasions en la documentació conservada. Per exemple, en el fogatge de l'any 1553 de Parets consta un 'Matheu Bach fuster qui esta en la ferreria de la Grua i en Trancolet qui esta en l'hostal de la Grua'.</p> <p>També surt dibuixat junt amb la Capella del Sant Crist, en el plànol del terme i parròquia de Montmeló de l'any 1747, i que es troba a l’Arxiu de Sant Pere de les Puel·les.</p> <p>En el segle XVIII, el baró de Maldà va recollir les impressions dels seus viatges en un dietari. Segons explica, va passar per Montmeló entorn de 1775 i diu que el poble és a un quart d'hora de passada la casa o hostal de la Grua. </p> <p>També cita l'hostal en Vicenç Plantada en la seva 'Excursió a Montmeló' del 12 de maig de l’any 1881. Diu que després de passar el riu Tenes pel pont del ferrocarril, deixa a l'esquerra el Trench que havia estat un hostal, can Gurguí, can Ribera, can Puig i el famós hostal de Grua, davant del qual hi ha una capelleta en la qual es venera el Sant Crist que deixà Sant Vicenç Ferrer després de fer un sermó i un miracle. D'aquest miracle de sant Vicenç Ferrer a la Grua hi ha diferents versions. Unes diuen que quan el sant passà per l'hostal de camí a Barcelona, va reproduir el miracle de la multiplicació dels pans i dels peixos, però en aquest cas fou amb vi i pans. Unes altres diuen que va treure vi del pou que antigament existia al costal de l'hostal.</p>	41.5491782,2.2416532	436754	4600002		08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95838-76020.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95838-76030.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental	Inexistent	2024-05-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	98	47	1.3	2484	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95840	Rellotge de sol del mas de La Moreneta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-mas-de-la-moreneta	<p>CARRASCO MARTÍ, Maria Antonia (2003). Arquitectura i arquitectes de Montmeló durant els anys 1920-1940. Dins <em>el Butlletí del Centre d’Estudis Montmeló</em>, núm. 5; pp. 75-84.</p> <p>COL·LEGI OFICIAL D’ARQUITECTES DE CATALUNYA i BALEARS (1947). Casa de campo en Montmeló. Dins <em>Cuadernos de arquitectura</em>, núm. 7, pp. 30-35. Barcelona.</p> <p>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</p> <p>RÀFOLS, J.F. (1951). <em>Diccionario biográfico de artistes de Cataluña</em>. Editorial Milla: Barcelona.</p>	XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol situat a mà dreta de la façana principal el Mas de La Moreneta, orientada a migdia, entre dues finestres del primer pis. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es tracta d’un rellotge rectangular, del tipus vertical declinant, fet a motllo, amb pols de marbre i pedra. Està emmarcat per una motllura no massa gruixuda, mentre que a la part superior hi ha unes filigranes decoratives del tipus clàssic, amb fulles d’acant. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’interior hi ha el quadrant pròpiament dit. Dins d’un requadre polièdric, hi ha les línies horàries, dividides en hores i mitges hores (aquestes més curtes) que senyalen des de les 5 del matí fins a les 3 de la tarda, en xifres àrabs. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El gnòmon és de vareta collat un xic més amunt i per sobre el lema “</span></span><span lang='CA'><span>A</span></span><span lang='CA'><span>LABAT </span></span><span lang='CA'><span>S</span></span><span lang='CA'><span>IA / </span></span><span lang='CA'><span>D</span></span><span lang='CA'><span>EV(U)'.</span></span></span></span></span></p>	08135-78	Mas La Moreneta - Circuit de Barcelona-Catalunya.	<p>El Mas La Moreneta és una construcció de l'any 1945 promocionada pel senyor Gambús però que a l'any 1977 va quedar abandonada, patint des de llavors desperfectes, fins que es projecta el Circuit de Barcelona-Catalunya i s'adquireix per establir-hi les oficines.</p> <p>La seva rehabilitació s'inicia l'any 1994 mantenint els elements originals al màxim.</p> <p>La imatge de la Mare de Déu de Montserrat que estava a la capella de la casa es va traslladar a l'església parroquial de Santa Maria.</p>	41.5683905,2.2586413	438189	4602122	1945	08135	Montmeló	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95840-7802.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95840-7803.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Ornamental	BCIL	2024-05-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	98	47	1.3	1761	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95848	Col·lecció arqueològica del Museu d'Arqueologia de Catalunya procedent de Montmeló	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-del-museu-darqueologia-de-catalunya-procedent-de-montmelo		IIa C-XI dC		<p>En el fons del Museu d'Arqueologia de Catalunya hi ha material arqueològic procedent de diverses campanyes d'excavació arqueològica dels jaciments de Montmeló de Ca l'Esteve (MAC BCN- 047503), Can Tabola (MAC BCN- 047554) i Can Tacó (MAC BCN- 047555).</p>	08135-86	Passeig de Santa Madrona, núm. 39 - 08038- Barcelona		41.5523618,2.2497565	437433	4600349		08135	Montmeló	Restringit	Bo		Física	Ibèric\|Romà\|Medieval	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Científic/Cultural	Inexistent	2024-05-16 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	81\|83\|85	53	2.3	2484	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95849	A Montmeló, carbassots	https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-montmelo-carbassots	<p>AMADES, Joan (1937). Refranys geogràfics. Dins <em>Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya</em>, vol. 47, núm. 509, p. 242.</p>	XI-XX		<p>Joan Amades (1937) documenta aquesta expressió '<em>A Montmeló, Carbassots</em>' perquè 'es té per poble de carbasses i es diu que és el carbasser del Vallès'. I afegeix que '<em>els diablots de les colles del Ball de Gitanes de Montmeló duen un carbassot penjant de la força, i quan alaben la seva colla l'anomenen dels carbassots</em>.'</p>	08135-87	Montmeló		41.5515920,2.2481002	437294	4600265		08135	Montmeló	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Altres		2024-05-16 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			61	4.3		41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95850	El ferrer de Montmeló quan té ferro no té carbó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ferrer-de-montmelo-quan-te-ferro-no-te-carbo	<p>CAROL, Roser (1978): <a href='https://pccd.dites.cat/obra/Carol%2C_Roser_%281978-2021%29%3A_Frases_fetes_dels_Pa%C3%AFsos_Catalans_%28comentats%29'><em>Frases fetes dels Països Catalans (comentats)</em></a> «Catalunya. Maresme. Arenys de Mar». Manuscrit.</p> <p>GIMENO, Isabel (1989): <a href='https://pccd.dites.cat/obra/Gimeno%2C_Isabel_%281989%29%3A_El_llibre_dels_refranys_catalans'>El llibre dels refranys catalans</a> «Refranys geogràfics», p. 202. Editorial de Vecchi.</p>	XI-XX		<p>El blog de paremiologia catalana recull 22 variants d'aquesta dita amb una dotzena de referències bibliogràfiques.</p>	08135-88	Montmeló		41.5515830,2.2480989	437294	4600264		08135	Montmeló	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Altres		2024-05-16 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			61	4.3		41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95851	Les noies de Montmeló porten les mitges al garró	https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-noies-de-montmelo-porten-les-mitges-al-garro	<p>AMADES i GELATS, Joan (1951). Folklore de Catalunya. Cançoner. Dins Refranys geogràfics. Catalans, pp. 1214. Editorial Selecta-Catalonia.</p> <p>PÉREZ i GÓMEZ, Ferran (2015). Sant Fost i Martorelles a través de les dites i els refranys. Dins <em>Campsentelles</em>, núm. 5, pp. 8-19.</p>	XIX-XX		<p><em>Les noies de Montmeló porten les mitges al garró</em> és una expressió recollida, entre d'altres, per Joan Amades (1951) relacionada amb el ball o dansa de Montmeló i la vestimenta de les dansaires.</p>	08135-89	Montmeló		41.5515749,2.2481203	437296	4600262		08135	Montmeló	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Altres		2024-05-16 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			61	4.3		41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95856	Font de la plaça de Sant Isidre	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-sant-isidre		XX	Presenta graffitis al costat posterior de la font.	<p>Font urbana situada en un dels costats de la plaça de Sant Isidre, connectada a la xarxa municipal d'aigua. S'aixeca sobre un cos de base rectangular, amb paredat de pedra irregular i acabat amb una làpida sobresortint. El frontal, on hi trobem el broc de polsador i la pica, té un espai quadrat que sembla haver perdut un element estructural o una part ornamental de la font. Actualment és una zona arrebossada on es pot llegir, fet del mateix ciment, 'Font de Sant Isidre'.</p> <p>Hi ha una plataforma quadrangular, feta de pedra, que dona accés al broc.</p>	08135-91	Plaça de Sant Isidre, s/n		41.5498916,2.2485136	437327	4600076		08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95856-9102.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95856-9103.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Social	Inexistent	2024-05-16 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	98	51	2.1	2484	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95888	Monument al 1050 aniversari	https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-1050-aniversari		XX		<p>Per commemorar els 1050 anys de la primera referència documental de l'església de santa Maria de Montmeló, el col·lectiu d'artistes locals va fer aquesta escultura consistent en una estructura d'acer corten pintada, que representa l'escut municipal amb els tres turons.</p> <p>Està situada en un extrem del parc de La Quintana, a la cantonada formada pel carrer del Sant Crist de la Grua i el carrer de Lluís Companys.</p>	08135-97	Parc de La Quintana		41.5505048,2.2455021	437076	4600146	1995	08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95888-9702.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95888-9703.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95888-9704.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Simbòlic	Inexistent	2024-05-17 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Col·lectiu d'artistes locals.	98	51	2.1	2484	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95891	Camí Ral	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-34	<p>CARRASCO MARTÍ, Maria Antonia (2019<em>). Redescobrim l’església de Santa Maria de Montmeló.</em> Jornades Europees del Patrimoni. Ajuntament de Montmeló i Centre d’Estudis Montmeló.</p>			<p>El Camí Ral és una de les principals vies de comunicació que passen pel terme de Montmeló, sinó la més important. Però els seus orígens els hem de buscar en la Via Augusta d'època romana o l'anterior via Hercúlea. Aquesta via s'aniria consolidant i s'hi anirien construint cases al seu voltant, convertint-se el Camí Ral o Reial de Barcelona a Hostalric, Girona i França.</p> <p>Vindria des de Mollet pel carrer del Sant Crist de la Grua i el Carrer Major. Un cop a l'alçada de la cruïlla amb el carrer Timbaler del Bruc, davant la desapareguda Casa Gran, es bifurcaria cap a la dreta, anant a buscar l'església de Santa Maria i resseguint el Turó de les Tres Creus per migdia, passant a prop de Can Tacó.</p> <p>De la Casa Gran en sorgiria un altre vial que aniria a Vic, que actualment conserva el nom de carrer de Vic.</p>	08135-100	Carrer del Sant Crist de la Grua i Carrer Major		41.5507239,2.2462508	437139	4600169		08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95891-dsc8285.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95891-dsc8286.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95891-dsc8293.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95891-dsc8294.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Social	Inexistent	2024-05-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		94\|98\|85	49	1.5	2484	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95892	Monument de la rotonda de l'escorxador	https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-de-la-rotonda-de-lescorxador		XX		<p>Màquina col·locada al centre de la rotonda que es forma a la cruïlla dels carrers de Santiago Rusiñol, Vial de Ronda, Can Tacó i de la Verneda del Congost, just davant de l'antic escorxador.</p> <p>Es tracta d'un trepant de la marca EBA de diferents velocitats.</p>	08135-101	Rotonda a la cruïlla entre els carrers de Santiago Rusiñol, de la Verneda del Congost i el vial de Ronda		41.5501847,2.2517822	437599	4600105		08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95892-10102.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95892-10103.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental	Inexistent	2024-05-17 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	98	51	2.1	2484	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
95980	Cases del carrer Navarra, números 4 i 6	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-navarra-numeros-4-i-6		XX		<p>Conjunt de dues cases entre mitgeres, al que es podríem afegir la número 8 (tot i que aquesta darrera ha sofert moltes reformes que n'han desvirtuat la composició originària que sí han conservat les dues primeres). Són casetes d'estiueig, pensades per ser habitades durant els calorosos mesos de l'estiu. Per aquest motiu no tenien llar de foc, ni cap sistema de calefacció. Són de planta rectangular i d'una única planta. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a sud-oest.</p> <p>Les façanes s'estructuren a partir de tres eixos de verticalitat, definits per les obertures: porta d'accés en l'eix central i finestres en els laterals. Totes les obertures són de llinda recta. La façana és arrebossada i pintada de blanc i coronada per un frontó circular emmarcat per pilars de secció quadrangular, que es van repetint seguint un mateix ritme i acabats amb una filera de maons plans. Sota aquest coronament hi ha una cornisa amb una filera de rajola de valència. La casa del número 6 no ha conservat les rajoles originals i han estat substituïdes per rajoles de color blanc.</p> <p>Una paret delimita el pati del carrer. És d'obra, arrebossada i pintada de blanc, amb una barana de ferro forjat i l'entrada, també de ferro, està delimitada per dos pilars de secció quadrada, coronats per una triple filada de maons plans.</p>	08135-106	Carrer Navarra, núms. 4 i 6	<p>El promotor d'aquestes cases fou Salvador Torrents, l'any 1932 (un any després de la construcció de la casa veïna del número 2).</p>	41.5477801,2.2481934	437298	4599842	1932	08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95980-10602.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95980-10603.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95980-10604.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	Inexistent	2024-05-17 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	98	46	1.2	2484	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
96001	Font del carrer de La Verneda del Congost	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-de-la-verneda-del-congost		XX		<p>Font situada en el recorregut del Camí de Can Guitet, al carrer de La Verneda del Congost, a l'alçada del carrer del Progrés. Aquest sender enllaça la zona urbana de Montmeló amb la zona més rural i passa pel costat de la llera del Congost, com és en aquest sector de la font, travessant polígons industrials.</p> <p>Està feta a base de còdols del mateix riu Congost units amb morter i té una forma de trona, amb el broc de polsador a la capçalera. La pica sembla el respatller de la trona.</p>	08135-111	Carrer de la Verneda del Congost; enfront el carrer del Progrés.		41.5552707,2.2558655	437945	4600668		08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96001-11102.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96001-11103.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Social	Inexistent	2024-05-17 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	98	51	2.1	2484	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
96002	Monument de les claus de Montmeló	https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-de-les-claus-de-montmelo		XXI		<p>Monument que representa part de la simbologia papal, simbolitzan la pertinença als dominis papals de Montmeló en època de la possessió del Monestir de Sant Pere de les Puel·les.</p> <p>Dels dos elements d'aquesta simbologia papal (claus i tiara) només s'ha escollit les claus de Sant Pere.</p> <p> </p>	08135-112	Rotonda a la cruïlla de la Ronda del Pedregar i la ronda del Turó de la Bandera.		41.5582879,2.2537198	437769	4601004	2010	08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96002-11202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96002-11203.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental	Inexistent	2024-05-17 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Paco Rios	98	51	2.1	2484	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
96004	Pou de Can Sala	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-sala-0		XVIII-XIX		<p>Pou d'aigua que pertany a la finca de Can Sala. Es troba ubicat entre els límits de la finca i l'espai de la vorera que es va fer quan es va parcel·lar la zona.</p> <p>És de cos cilíndric i de secció circular acabat en volta. Tot ell està fet de pedra irregular.</p>	08135-114	Carrer Timbaler del Bruc, núm. 37		41.5545647,2.2441936	436971	4600597		08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96004-11401.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96004-11402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96004-11403.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Altres	Inexistent	2024-05-17 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	98\|94	47	1.3	2484	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
96031	Bassa de La Pardalera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-pardalera		XIX-XX	La vegetació cobreix l'espai en gran part. La terra que baixa del marge va caient a l’interior fet que comporta el creixement de bardisses i altres arbusts.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>La bassa de jardí de la Pardalera està situada en un bosquet, gairebé a peu de carretera. És de planta rectangular. Mesura 10 m de llargada per 5 m d’amplada, amb una profunditat aproximada d’un metre a un metre i mig i un gruix de 0,50 m. Els murs estan fets de pedra irregular amb els perfils arrodonits, units entre ells amb morter de calç, i ben col·locats perquè alhora tinguin una funció decorativa. El parament frontal s’aixeca aprofitant el marge, i disposa de varies obertures perquè l’aigua de pluja s’escoli impedint així el seu bombament. L’interior està arrebossat per impedir les filtracions d’aigua cap a l’exterior. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La part superior de les quatre parets està ornamentada amb maó disposat a plec de llibre. Sobresurt lleugerament per a cada costat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’extrem nord-est, es detecta un altre mur i una estructura a mena de galeria, probablement de derivació de les aigües. Està parcialment colgat per aportacions de terra posteriors i runa. </span></span></span></span></span></p>	08135-115	Carretera BV-5003, punt quilomètric 1.A 400 m de la rotonda de la “M” en direcció a Montornès del Vallès.		41.5658971,2.2620034	438467	4601843		08135	Montmeló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96031-11502.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96031-11503.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96031-11504.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96031-11505.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96031-11506.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Sense ús	Inexistent	2024-05-17 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	98	47	1.3	2484	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
96036	Ball de Gitanes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-20	<p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló, pp. 638-641.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>AMADES, Joan (1925). El Ball de Gitanes. Dins<em> Butlletí de l'Associació Catalana d'Antropologia, Etnologia i Prehistòria</em>, vol. III. Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BOLART VILARÓ, Vicenç (2016). <em>El ball de Gitanes a Montmeló</em>. Associació Cultural de Montmeló i Gitanes Montmeló.</span></span></span></span></p>	XIX-XXI		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Joan Amades (1925) explica que 'sota la denominació Ball de Gitanes es coneixen a Catalunya dues classes de ball completament diferents. Una d'elles és pròpia del Vallès i es balla durant el Carnaval; els balladors es reuneixen en colles que van a ballar a diferents pobles de la rodalia...'. El Ball de Gitanes de Montmeló es balla el diumenge de Carnaval a la plaça de la vila. L'estructura del ball és el següent:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='CA'><span>1. A la festa.</span></span></em><span lang='CA'><span> És un peça en forma de pasdoble, que obre i tanca el ball, respectivament. L’entrada i la sortida a plaça la fan amb aquesta peça. Els dansaires saltant agafats de la mà amb la seva parella dibuixen les coreografies fetes pels mestres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='CA'><span>2. Contradanses</span></span></em><span lang='CA'><span>. Conjunt de tres danses i 3 minuets en què els balladors evolucionen formant diverses figures, creant diferents coreografies en grup per així en cada peça quedar cada parella cara a cara per ballar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='CA'><span>3. Xotis</span></span></em><span lang='CA'><span>. Probablement la peça gitanera per excel·lència i la més reconeguda i aplaudida de la colla. El Xotis és una dansa d'origen escocès de ritme moderat, on destaca la part muda, en què la música emmudeix i tot el protagonisme l'assumeixen les castanyoles amb un seguit de picats i repicats.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='CA'><span>4. Catxutxes. </span></span></em><span lang='CA'><span>Ball senyorial amb diferents coreografies, on s'inclouen els punts i la rotllana de la sardana. Es repeteix dues vegades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='CA'><span>5. Jota</span></span></em><span lang='CA'><span>. Dansa de compàs ternari i ritme viu, en què els balladors dansen donant protagonisme als girs i els salts a mesura que la música adquireix un ritme vigorós sobretot a la part final.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També tenen en el seu repertori músiques de formacions actuals catalanes, com la <em>Stella Splendens</em> (Elèctrica Dharma), <em>la Revolta</em> (La Coixinera), <em>Seguirem lluitant</em> (Els Catarres), <em>Woh Yeah</em> (Antònia Font), <em>Ball de Giravoltes</em>, coreografiades per l’equip de mestres, fent servir els passos típics de les nostres Gitanes: punta-taló, salt volat, camallada, compàs enrere, al mig, volta, ... </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'acompanyament musical és de cobla o formació musical creada per tocar les gitanes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El vestuari masculí consisteix en pantaló negre, camisa blanca, llaç i faixa de color vermell, espardenyes de veta negra i tapaboques (que es deixa abans de ballar). Les noies de la Colla Gran porten brusa negre, faldilla clapejada negre, espardenya amb vetes vermelles i mantó (que es deixa abans de ballar).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les dones de la Colla de Veterans porten brusa verda, faldilla estampada amb tons verds, espardenyes de vetes verdes i mantó (que es deixa abans de ballar).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els vestits de les dones es va canviant cert temps. Alguna vegada s'ha canviat el color del llaç i la faixa dels homes per tal d'anar conjuntats amb la parella.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les nenes de la Colla Infantil porten brusa turquesa, faldilla clapejada de color turquesa, espardenyes blanques amb vetes turqueses i mocador.</span></span></span></span></span></p>	08135-117	Montmeló	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les dades històriques sobre el ball de Gitanes de Montmeló estan recollides en el llibre sobre la història de Montmeló del segle XX (AA.DD, 20121, pp. 638-641) i a la fitxa de l'Inventari de danses vives de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El ball de gitanes es coneix des de l'any 1834, gràcies a un document conservat a l’Arxiu Municipal en el que es demana permís per ballar el ball de gitanes per Carnaval, com altres anys s’havia fet “<em>habiendose pedido permiso los mozos solteros de este termino para baylar los días de carnaval como lo acostumbran los demás años y hacer un bayle de costumbre conocido con el nombre de bayle de gitanas</em>”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 1884 és anomenat per Francesc Maspons a la <em>Miscel·lània Folklòrica</em> quan anomena les colles que aquell any ballen a Mollet; '…<em>fadrins del Sarrabal de Vilanova de la Roca; la de Montmeló; la de </em>…”. El mateix autor s’hi refereix l’any 1887 quan parla d’una trobada de colles de balls de gitanes. L’any 1899, a <em>La Veu del Vallès</em> es comenta la ballada al Ripollès en la que participa la colla de Montmeló. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El febrer de l'any 1901 <em>La Publicidad</em> informa que a Montmeló es farà '<em>baile de gitanos por la tarde, y baile por la noche</em>'. A la <em>Il·lustració Catalana</em> del 4 de març de 1906 es veu una foto de Granollers on surt la colla de Montmeló. De l’any 1910 és la primera fotografia coneguda dels balladors del Ball de gitanes de Montmeló. Segons una nota de l’any 1913, publicada a <em>Crónica de la comarca,</em> sembla que Montmeló té diverses colles de gitanes ja que les anomena en plural: “… tradicional Ball de Gitanes, que sembla serà molt lluit ja que a més de les colles del poble, …”. Aquesta etapa es caracteritza pel pas d’espolsar i la camellada, el salt volat, el salt bord, el salt mortal i les tisores. Amb la colla hi participen el diablot i el nuvi.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entre 1900 i 1936 es freqüent que el ball surti de Montmeló per visitar les poblacions veïnes. L’any 1906 prenen part en el concurs de balls de gitanes que se celebra a la plaça Porxada de Granollers. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 1936, a l’inici de la Guerra Civil espanyola, es deixa de ballar fins que es reprèn l’any 1944, sota el patrocini de la FET, després d’uns quants assajos al Cafè de dalt. Gabriel Fanès l’organitza i l’estrena el dia 13 de febrer. Es balla sobretot dies abans del dimecres de cendra i sovint en espais tancats. A la dècada dels anys cinquanta poques dones el ballen i per aquest motiu s’agafen balladores molt joves o nenes. En aquesta època s’incorpora el pasdoble <em>A la festa</em> de J. Vila Ayats. L’any 1956 s’estrena la primera colla infantil i l’any 1958 es dissolt la colla gran.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 1977 es reorganitza un altre cop la colla gran amb els homes que ja havien ballat i les filles d’aquests i altres nenes que comencen a aprendre el ball que s’estrena el mes de febrer.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A partir de 1985 i a causa de la manca de balladors, es comença a ensenyar a les escoles. D’aquesta iniciativa en resulten les colles petita i mitjana. Entre els anys 1986 i 2006, hi ha poca continuïtat i escassa activitat i es produeixen noves interrupcions. En alguna ocasió només queden els veterans. S’assaja amb nens els dissabtes per la tarda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 2006 es reprèn amb nous balls, amb adaptacions musicals i la picada entre Montmeló, Parets i Martorelles. La ballada, que és el dia 11 de setembre, amb motiu de la Festa Major és un èxit. Es constitueix la colla infantil amb divuit parelles de 4 a 12 anys. L’any 2009, juntament amb les colles de Parets del Vallès i de Martorelles, organitzen la Picada, una trobada competitiva per reconèixer i premiar la millor coreografia, la millor interpretació de castanyoles, etc. Es creen noves coreografies i s’usa música contemporània. L’any 2010 es crea una colla de veterans formada per antics balladors de molts anys i noves incorporacions de gent que mai n’havien ballat. Són la colla de Veterans més gran de tota la comarca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 2016 s’organitza una nova colla infantil amb nens i nenes de 4 a 11 anys. S’estrena la polca <em>Toc d’Inici de Festa Major</em> d’Enric Monsant que els balladors ballen a la cercavila. L'any 2019 la colla infantil es divideix en dues colles: la colla de petites dels 4 als 7 anys i la colla de Mitjanes que va dels 8 als 11-12 anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En l'actualitat ballen un total de cinc colles: Veterans, Grans, Joves10, Mitjanes i Petites.</span></span></span></span></span></p>	41.5515509,2.2481310	437296	4600260		08135	Montmeló	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96036-11702.jpeg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96036-11703.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96036-11704.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96036-11705.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96036-11706.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Lúdic/Cultural	Inexistent	2024-11-18 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98	62	4.4	2484	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
96038	Bestiari de foc de la Colla de diables de Montmeló	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bestiari-de-foc-de-la-colla-de-diables-de-montmelo	<p><span><span><span>BASSA, David (1998). <em>Les colles de Diables al Vallès Oriental</em>. Edicions Gargot.</span></span></span></p>	XXI		<p><span><span><span>El bestiari de foc de la colla de diables de Montmeló està format per tres elements: en Vibrot, en Vi i la Brot. En Vibrot balla amb la colla adulta des de l’any 2006, quan es presenta en societat. És obra del taller Sarandaca. Té nou punts de foc i fa 3 m d’amplada, per 4 m d’alçada i 5 m de llargada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En Vi i la Brot van néixer l’any 2017 per acompanyar a les colles infantils. Són obra del mateix taller Sarandaca i consten de cinc punts de foc. Segons la llegenda, forjada als diferents actes del plaça foc, van néixer fruit de l’amor entre la Pepa de Santa Perpetua i en Vibrot de Montmeló. Es van finançar a través d’una campanya popular “Volem unes bestioles”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La principal activitat de la Colla Gran és el correfoc de la Festa Major, que acostuma a ser l’últim dijous del mes de juny. La colla està formada per 30 diables, 2 diablesses, 1 Llucifer i 15 tabalers i grallers.</span></span></span></p>	08135-119	Plaça de la Vila, núm. 1	<p><span><span><span>La colla de diables es funda l’any 1977; però el primer correfoc es fa per la Festa Major de l'any 1996. El bateig va anar a càrrec de la colla veïna del ball de Diables de Montornès del Vallès. El grup inicial estava format per 15 diables, 4 tabalers i en Llucifer. Actualment són més d’un centenar de socis repartits entre diables, tabalers i grallers; dividits en tres seccions: gran, jove i infantil.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons David Bassa (1998) es tracta d’una de les colles més joves del Vallès Oriental: “El patiment dels diables per obrir-se pas als carrers és superior al dels Diables de Granollers, que aturen milers de joves, Festa Major rere Festa Major, però a diferència de Granollers tot i que hi ha més gent, els que s’hi posen són d’una mitjana d’edat més alta i no tenen por a les espurnes. Els veïns de Montmeló estimen els balls de diables i els viuen amb autèntica passió”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2005 es crea la Colla jove, que acull jovent d’entre 12 i 17 anys. Està formada per 15 diables, 1 Llucifer i 10 tabalers. L’any 2008 neix la Colla infantil amb 30 diables, 1 Llucifer i 20 tabalers.</span></span></span></p>	41.5515348,2.2481793	437301	4600258	Taller Sarandaca	08135	Montmeló	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96038-11902.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96038-11903.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96038-11904.png\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96038-11905.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Objecte	Pública	Lúdic	Inexistent	2024-05-17 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98	52	2.2	2484	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
96040	Fons Centre Excursionista de Catalunya	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-centre-excursionista-de-catalunya		XIX-XX		<p><span><span><span><span><span lang='CA'>El fons fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, que fa referència al municipi de Montmeló, es compon d’un total de 12 imatges realitzades per autors diversos que s’agrupen en tres col·leccions: l’arxiu fotogràfic-estudi de la masia catalana, l’arxiu fotogràfic-col·leccions fotogràfiques i finalment, l’arxiu fotogràfic-fons personals:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Autor desconegut: <strong>AFCEC-EMC_X_7163</strong>. Croquis en paper i tinta blanc/negre (18,8 x 26,2 cm), de la façana amb rellotge de sol de l’Hostal del Trenc. Datat entre 1890 i 1936. <strong>AFCEC_EMC_X_0795</strong>: Cuina amb estris diversos de La Casa Gran (ca. 1913). Informació extreta dels àlbums de l’Estudi de la Masia Catalana, facilitada per l’Arxiu Mas 7913 C, l’any 1913. <strong>AFCEC_EMC_X_0796</strong> Cuina de la Casa Gran amb pastera, taula, cadires i estris diversos (ca. 1913). Informació extreta dels àlbums de l’Estudi de la Masia Catalana, facilitada per l’Arxiu Mas 7912 C, l’any 1913. <strong>AFCEC_EMC_X_0798</strong> Façana amb rellotge de sol d'una masia Montmeló i gent a l'era (ca. 1913). Informació extreta dels àlbums de l’Estudi de la Masia Catalana, facilitada per l’Arxiu Mas 7911 C, l’any 1913. <strong>AFCEC_EMC_X_0799</strong> Façana amb rellotge de sol d’una masia de Montmeló i nens a l’era. Informació extreta dels àlbums de l’Estudi de la Masia Catalana, facilitada per l’Arxiu Mas 7908 C, l’any 1913. <strong>AFCEC_EMC_X_7164.</strong> Façana amb rellotge de sol de l'Hostal del Tren o Can Roig. <strong>AFCEC_EMC_X_0502</strong> Can Guitet. <strong>AFCEC_EMC_X_7283</strong> Façana i pou de Can Buscarons.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>DOLCET Santos, Joan (1914-1990). <strong>AFCEC_EMC_X_0501</strong>.Detall de la façana de l’Hostal del Tren amb rellotge de sol i finestra. <strong>AFCEC_EMC_X_0794</strong> Façana de la Casa Gran. <strong>AFCEC_EMC_X_0797 </strong>Façana de la Rectoria. <strong>AFCEC_EMC_X_0793</strong> Part de la façana de La Casa Gran.</span></span></span></span></span></span></p>	08135-121	Carrer del Paradís, número 10 (08002 - Barcelona)	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>El Centre Excursionista de Catalunya (CEC) és una entitat fundada l’any 1890 a partir del la fusió de dues entitats, l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques i l’Associació d’Excursions Catalana. L’any 1923, l’industrial Rafael Patxot i Jubert (1872-1964) encarrega un projecte ideat per ell mateix al Centre Excursionista de Catalunya, amb l’objectiu d’editar una gran obra de referència de la masia sota tots els seus aspectes, no només arquitectònicament sinó també de mobiliari, indumentària i etnològic. El director del projecte de “l’Estudi de la Masia” serà l’arquitecte Josep Danès i Torras (1895-1955). S’envolta d’un equip extraordinari que treballarà per tot Catalunya fotografiant i donant a conèixer el ric patrimoni no només a través de la fotografia sinó també a partir de la difusió, a partir de conferències i articles. L’aventura queda interrompuda amb la fugida de Patxot a l’exili tot just començada la Guerra Civil, l’any 1936. Durant aquest període de temps (10 anys) es realitzaran 7.705 imatges d’unes 1.500 masies. L’any 1975 Núria Delétra-Carreras Patxot cedeix el fons al CEC, que l’ha posat a disposició d’investigadors i públic en general a través del Repositori de la Memòria Digital de Catalunya.</span></span></span></span></span></p>	41.5517727,2.2478025	437269	4600285		08135	Montmeló	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96040-02.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96040-03.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96040-04.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96040-05.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96040-06.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni documental	Fons d'imatges	Privada accessible	Científic/Lúdic/Cultural	Inexistent	2024-05-17 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98	55	3.1	2484	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
96041	Fons de l'Arxiu Diocesà de Barcelona referent a Montmeló	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-diocesa-de-barcelona-referent-a-montmelo	<p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1975): Organigrama del Archivo Diocesano de Barcelona.</p> <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1985): 'Arxivo Diocesano de Barcelona' a Guia de los archivos y las bibliotecas de la Iglesia en España. Vol. I Archivos. Asociación Española de Archiveros Eclesiásticos. León, pàgs.. 151-167.</p> <p>SANABRE, Rdo. José (1947): El archivo diocesano de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. Barcelona.</p> <p>TRENS, Dr. (1926): Inventari del tresor de les parròquies de Barcelona. Arxiu Diocesà de Barcelona.</p>	XII-XX		<p><span><span><span>Tot i que actualment la parròquia de Santa Maria de Montmeló pertany al Bisbat de Terrassa, per tradició la documentació antiga es preserva a l’Arxiu Diocesà de Barcelona. </span></span></span>Els fons i les col·leccions de l'Arxiu Diocesà s'organitzen en Seccions, subseccions, sèries i subsèries. Totes les parròquies tenen una sèrie pròpia amb una carpeta (número 531). Hi ha un total de 67 documents dels quals, un és de 1795, 33 datats entre 1806 i 1893) i 33 més datats entre 1910 i 1980. La temàtica és diversa: cartes, rebuts, comptes, expedients, inventaris, llicències, Acció Catòlica, cens escolar i d'associacions, etc. A més, es pot trobar documentació referent a Montmeló en altres sèries. Una de les indexades per parròquies és la de les visites pastorals.</p> <p><span><span><span>També hi ha un total de 61 pergamins que corresponen a la parròquia de Santa Maria de Montmeló i Sant Sadurní de Montornès, tots a la mateixa carpeta sense cap tipus de separació. Es tracta de testaments, censals, confirmacions, donacions, vendes, aniversaris, etc. Hi ha un pergamí de l’any 1137; 13 pergamins del segle XIII (entre 1207 i 1299); 21 pergamins del segle XIV (entre 1302 i 1398); 8 pergamins del segle XV (entre 1411 i 1474); 14 pergamins del segle XVI (entre 1505 i 1598); 3 pergamins del segle XVII (entre 1606 i 1645); i un pergamí sense datar.</span></span></span></p>	08135-122	Carrer del Bisbe, núm. 1 (08002 – Barcelona)	<p>L'origen d'aquest arxiu es remunta a l'any 1107, segons consta en dos privilegis papals de Pascual II. S'organitzen, en origen, a partir de les dues sèries més importants: <em>Mensa Episcopa</em>l i <em>Registra Communium</em>. La primera té els seus orígens en el privilegi del rei Lluís II de França (878), segons el qual es concedia al bisbe de Barcelona, Frodoino, les primeres propietats i drets importants. La segona sèrie data de 1303, iniciada pel bisbe Ponç de Gualba. Arxivers que han estat claus per la història de l'arxiu diocesà són: Antonio Campillo Mateu (1721-1779), el P. Caresmar, abat de Les Avellanes i mossèn Josep Sanabre (1926-1972). A partir de l'any 1972, sota el mandat del senyor cardenal Jubany es reorganitza l'arxiu, s'adapten els locals i es microfilma la pràctica totalitat dels arxius eclesiàstics.</p> <p> </p>	41.5499302,2.2489645	437364	4600080		08135	Montmeló	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96041-arxiu-diocesa.jpg	Física	Modern\|Contemporani	Patrimoni documental	Fons documental	Privada accessible	Científic/Cultural	Inexistent	2024-05-17 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		94\|98	56	3.2	2484	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
96043	Fons relacionat amb Montmeló de l'Arxiu del monestir de Sant Pere de les Puel·les	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-relacionat-amb-montmelo-de-larxiu-del-monestir-de-sant-pere-de-les-puelles	<p><span><span><span><span lang='CA'>FERNÁNDEZ, A.; PIÑERO, A.; UMBERT, J. (1994). <em>Aproximació a la història de Montmeló: segles X-X</em>II. Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p>	XII-XVIII		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l'Edat Mitjana, bona part de les terres que avui pertanyen al terme municipal de Montmeló pertanyien al monestir benedictí de Sant Pere de les Puel·les, situat, aleshores, a la plaça de Sant Pere i al carrer de Sant Pere més Alt de Barcelona. La comunitat va traslladar-se al segle XIX a Sarrià, on hi ha l'actual monestir del carrer d'Anglí. És per aquest motiu que al seu arxiu es conserva un seguit important de documentació relacionada amb Montmeló.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aplega més de 1500 pergamins, alguns relacionats amb el municipi de Montmeló. Entre ells figura el pergamí número 1, que és l'Acta de consagració del monestir, de l'any 945, on ja es cita Montmeló. És una còpia d'un altre anterior, on es fan constar les circumstàncies en què es produí la consagració de dita església, el 16 de juny del 945. El podem considerar dividit en tres parts. A la primera s'exposen els motius pels quals es va demanar al bisbe de Barcelona que en fes la consagració. A continuació s'hi consignen les donacions que tant el comte de Barcelona, Sunyer, i la seva muller, Riquilda, com el bisbe de Barcelona, atorgaren al monestir amb aquell motiu. La tercera conté les fórmules de consagració i les signatures. La part que més interessa per Montmeló és quan el comte i la comtessa donen diversos béns al monestir. A continuació, el bisbe de Barcelona diu: 'Vull i em plau que l'església de Santa Maria, situada a Montmeló, tingui sacerdot propi i també les dècimes i primícies de Vila Ricard i Spincellos es donin en obsequi de Sant Pere'. El pergamí número 79 és la segona consagració de l'església del monestir de l'any 1147. Els pergamins núm. 81 i 82 parlen d'una donació a Montmeló, de l'any 1150. Altres pergamins importants per Montmeló són el 139 (any 1214), el 144 (any ?), el 209 (any 1239), el 210 (any ?), el 214 (any 1240), el 421 (any 1286) i el 746 (any 1336).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Un altre grup es correspon amb el lligall <em>Speculum</em> de propietats i alous, de l'any 1598, redactat per Bernat Puigvert, que conté 'Actes i cartes trobats en pergamí (referents) a propietats que es tenen sots domini i alou' i al qual modernament s'ha donat el nom de <em>Speculum </em>de propietats i alous. S'hi han inclòs, sense cap mena d'ordre cronològic, una sèrie d'extractes de documents que contenen notícies que en diríem històriques, corresponents a les possessions del monestir, i dintre d'elles hi ha una secció dedicada a Montmeló.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També trobem volums de documentació variada com el recull anomenat <em>Papers de Montmeló</em>. Dins d'aquest recull hi trobem límits de Montmeló, visures de les fites, documents relacionats amb el tema de les aigües; concòrdies i compromisos i vendes de terres; delmes, establiments de pagesos; manuals de notaris, com els de Jaume Encontra i el de Jaume Fita; llibres de Lluïsmes; o llibres de capbreus (amb forces dades de possessions a Montmeló).</span></span></span></span></span></p>	08135-124	Carrer d'Anglí, núm. 55 (08017 - Barcelona).	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’arxiu del monestir de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona es forma amb el desenvolupament de la comunitat a partir de la gestió del seu patrimoni, la seva economia i l’activitat interna de la comunitat. Es documenta la seva existència des del segle X, malgrat que és a partir del segle XV que hom té referències més continuades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’arxiu conserva, principalment, el fons documental generat per la comunitat de monges benedictines de Sant Pere de les Puel·les des de la seva fundació, a la primera meitat del segle X a les afores de les muralles romanes de Barcelona, fins a l’actualitat a la seu del carrer Anglí de Sarrià, on l'any 1879, s’hi traslladaren des del monestir fundacional de la plaça de Sant Pere, al barri de Sant Pere de Barcelona. Un trasllat que va suposar la pèrdua del vincle entre la comunitat i la parròquia i el barri de Sant Pere, fundat al redós del monestir des de la seva fundació i demarcació jurisdiccional de la comunitat de Sant Pere durant tot l’Antic Règim. Una simbiosi que es reflecteix a l’arxiu, on afloren els carrers, les cases i els habitants del barri, els feligresos de la parròquia, i que suposa una de les poques fonts primàries per conèixer el barri i la seva gent durant l’edat mitjana i moderna, ja que bona part de l’arxiu parroquial es va perdre a la primera meitat del segle XX, i amb ell els registres sagramentals d’abans de la Guerra Civil espanyola. Malgrat el destacable volum documental que es conserva del fons monàstic, se sap que aquest és tan sols un terç del que s’havia conservat fins abans de la Guerra Civil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’arxiu també conserva fons relacionats amb la comunitat, com: fons de famílies de les monges de Sant Pere, fons personals de preveres vinculats al monestir i fons d’entitats relacionades amb Sant Pere de les Puel·les. També es conserven fons i col·leccions procedents de donacions externes.</span></span></span></span></span></p>	41.5499506,2.2489763	437366	4600082		08135	Montmeló	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96043-12401detall-del-pergami-de-lany-945-on-apareix-per-primera-vegada-montmelo.jpg	Física	Modern	Patrimoni documental	Fons documental	Privada accessible	Científic/Cultural	Inexistent	2024-11-18 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		94	56	3.2	2484	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
96046	Can Manich vell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-manich-vell	<p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló</span></span></span></span></p>	XVIII-XXI		<p>Masia aïllada de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada sud-est.</p> <p>La façana s'estructura simètricament a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa, trobem la porta d'entada, en l'eix central, i dues finestres, en els eixos laterals. A la planta pis, en l'eix central, hi ha un balcó amb barana de ferro i dues finestres balconeres, en els eixos laterals. Totes les obertures són de llinda recta. No hi ha cap element ornamental que destaqui. El parament és llis, arrebossat i pintat de blanc.</p> <p>Hi ha un petit cos, d'una sola planta, adossat a la façana de llevant. Al davant hi ha un pati delimitat de l'alineació del carrer per una tanca d'obra de paredat antic, acabat amb una filada de maons posats en pla. L'entrada està flanquejada per dos pilars de secció quadrada fets de maons.</p>	08135-126	Carrer de Cervantes, núm. 7	<p>Es coneix com Can Manich vell o la casa vella de Can Manic en contraposició a can Manich o Can Manich nou, que està al costat, ja que és la casa primigènia dels Manich.</p>	41.5559356,2.2491060	437382	4600747		08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96046-12601.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96046-12602.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2024-05-17 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	98\|94	45	1.1	2484	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
96055	Casa del carrer d'Ansel Clavé, núm. 36	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dansel-clave-num-36		XX		<p>Casa aïllada als quatre vents, del tipus casa-jardí. És de planta quadrangular i consta de soterrani, planta baixa i pis, amb una torre-mirador central, que s'aixeca per damunt la coberta, que és a quatre aigües i acabada en ràfec.</p> <p>Per la façana de migdia té adossat un cos de planta rectangular ambla coberta en forma de terrassa de la planta baixa, que en aquest sector és un nivell superior del soterrani, a causa del desnivell del terreny. A la façana de ponent hi té un altre cos adossat. Es tracta d'una galeria d'obra amb coberta plana de terrassa.</p> <p>A la façana principal, orientada al nord, hi ha la porta d'accés. Es tracta d'una entrada porxada amb coberta plana de terrassa de la planta pis, amb barana de ferro i arcs de mig punt als tres costats. Als laterals del porxo hi ha dues finestres amb reixa de ferro i llinda recta. A la planta pis, hi trobem un accés a la terrassa i dues dobles finestres o finestres geminades, separades per una columna. Totes aquestes obertures de la planta pis són amb arc de ferradura.</p>	08135-133	Carrer d'Ansel Clavé, núm. 36		41.5547697,2.2485340	437333	4600617	1952	08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96055-13302.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96055-13303.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2024-05-17 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98	45	1.1	2484	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
96059	Lledoner de Can Guitet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-guitet	<p>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</p> <p>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</p>		A mitja alçada, en el tronc, hi ha un parell de garagots realitzats amb esprai de color negre i un altre de color blau, més antic a la part inferior del tronc.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>El lledoner (<em>Celtis australis</em>) de Can Guitet, està situat a l’era, davant de la façana de la casa, a un parell de metres del pou. És un arbre caducifoli, d’uns 12 m d’alçada, d’un centenar d’anys de vida. El tronc, és rectilini i l’escorça grisa i llisa, sense estries, tan sols les que són resultat de l’envelliment natural de l’arbre. La capçada és arrodonida, ampla i molt densa, amb les branques erectes, normalment, primes i flexibles. Les fulles, visibles amb el bon temps, mesuren entre 5 i 15 cm de llarg; són alternes, peciolades i serrades, amb dents de punta més clara, de color fosc i el revers, de color més clar. Se n’alimenta una de les papallones europees més singulars, la <em>Libythea celtis. </em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les flors no tenen pètals. El lledó o llautó, un fruit comestible i de sabor agradable, és una drupa que fa 1cm de diàmetre, que quan és madur, a finals d’estiu i durant la tardor, de dins és groc i per fora de color negre, amb un pinyol força petit.</span></span></span></span></span></p>	08135-137	Can Guitet	<p>A més de ser un arbre ornamental, i l’agradable ombra que proporciona durant els mesos d’estiu, degut a la seva fusta forta i flexible, ha estat i és molt apreciat per fer forques de batre de tres, quatre i sis pollegons, mànecs d’eines, jous o pales de ventar. A ses illes, els pastors, tradicionalment en feien els collars pels gossos de pastura. La seva amplada servia per protegir el coll de les mossegades d’algun altre depredador. Les branques tendres també han estat molt preuades en el món agrícola com a alimentació del bestiar. Els pagesos també l’han plantat en marges per retenir la terra quan no podien disposar de pedra.</p> <p>Té propietats medicinals com lenitiu antidiarreic, estomacal i astringent. I de les seves arrels se n’extreia un colorant groc que permetia tenyir la seda.</p> <p>Algunes creences i mites parlen de les propietats màgiques, ja que ha estat important en la confecció de gaiatos o bàculs com el que hauria tingut Moisès. En els indrets on hi ha un santuari o una font, el lledoner se’l relaciona amb els cultes a la deessa mare. Entre els pastors hi havia la creença que els flabiols realitzats amb la fusta d’aquest arbre tenien la propietat de foragitar els llops, i fins i tot les males companyies.</p>	41.5641793,2.2505283	437509	4601661		08135	Montmeló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96059-13702.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96059-13703.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Pública	Altres	Inexistent	2024-05-17 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda		2151	5.2	2484	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
96071	Memorial Ayrton Senna	https://patrimonicultural.diba.cat/element/memorial-ayrton-senna		XX	Restaurat l'any 2003.	<p>A la rotonda que hi ha dins el circuit de Barcelona-Catalunya, des de l'entrada principal i que distribueix l'accés al <em>paddock </em>o a les oficines, hi ha un monument commemoratiu dedicat al mític corredor brasiler de F1 Ayrton Senna.</p> <p>Consisteix en un monòlit instal·lat al parterre lateral de la rotonda, amb un relleu fet de bronze amb la cara de l'Ayrton Senna amb la següent inscripció: ' RACING, COMPETING IS IN MY BLOOD, ITS PART OF ME, IT'S PART OF MY LIFE', paraules del propi autor. Al costat, hi ha una placa en forma de vela amb la bandera brasilera, un casc i el nom del corredor de dalt a baix.</p> <p>Enfront el monòlit, hi trobem una placa, instal·lada al terra, que tradueix les paraules citades anteriorment en català, brasiler i castellà.</p>	08135-142	Circuit de Barcelona-Catalunya	<p>Fou inaugurat el maig de 1994 i restaurat el febrer de l'any 2003.</p>	41.5699239,2.2589263	438215	4602292	1994	08135	Montmeló	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96071-14202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96071-14203.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Simbòlic	Inexistent	2024-05-17 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Xavier Mola i Mauri Palouzié	98	51	2.1	2484	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
96104	Fons referent a Montmeló del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-montmelo-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local-de-la-diputacio-de	<p><span><span><span><span lang='CA'>CARRASCO MARTÍ, Maria Antonia (2019<em>). Redescobrim l’església de Santa Maria de Montmeló.</em> Jornades Europees del Patrimoni. Ajuntament de Montmeló i Centre d’Estudis Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>LACUESTA CONTRERAS, Raquel (1998). El servei de catalogació i conservació de monuments de la Diputació de Barcelona. Metodologia, criteris i obra 1915-1981. Vol. III. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història, pàgs.. 1016-1088.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	XX-XXI		<p><span lang='CA'><span><span><span><span>El fons del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté diversos documents vinculats al municipi de Montmeló, bàsicament, relacionats amb l'església parroquial de Santa Maria i les reformes efectuades a càrrec del Servei. </span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>En concret, hi ha un expedient de restauració de l'església (1965-1968). No hi ha projecte, només factures i un alçat de la façana que va fer la funció de projecte. També hi ha imatges de l'església dels anys 50 i 60 del segle passat.</span></span></span></span></span></p>	08135-156	Carrer del Comte d'Urgell, 187 ( 08036 – Barcelona).	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona es crea l'any 1914, sota la presidència d’Enric Prat de la Riba, com a conseqüència de la 'Memòria sobre la conservació i catalogació de monuments' feta per l'Institut d'Estudis Catalans.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’any 1986 adopta el nom actual de Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL). Ha tingut tres directors en més de 80 anys: els arquitectes Jeroni Martorell i Terrats (1915-1951), Camil Pallàs i Arisa (1954-1978), i Antoni González i Moreno-Navarro (1981- 2008). Actualment el cap del Servei és José Luís Sanz Botey. Entre els anys 1915 i 1929, la seu del Servei era el Palau de la Generalitat.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L'objectiu del Servei de patrimoni arquitectònic local és col·laborar amb els ajuntaments de la província per la identificació, valorització i preservació del patrimoni arquitectònic local.</span></span></span></span></span> Aquesta col·laboració es concreta en suport tècnic i científic per a la realització d'inventaris, estudis històrics i arqueològics, projectes i obres de restauració i manteniment, i en activitats de recerca, investigació i documentació com a suport de la difusió d'aquest patrimoni i a la formació.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Des de la seva creació ha anat conformant un extens fons documental i fotogràfic, generat a partir de la seva pròpia activitat, que als inicis va ser sobretot pels fons de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya, a més, d'un conjunt de fons particulars. Actualment, compta amb un extens volum d'imatges, entorn a les 206.000 fotografies, 179.000 negatius, 88.000 diapositives, a més de 1.500 projectes en paper, 8.000 plànols i 10.000 llibres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	41.5501207,2.2491999	437384	4600101		08135	Montmeló	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96104-156021995llibre-esglesia-planol-pg-63c-sense-marc.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96104-15603rest04.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural	Inexistent	2024-05-17 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98	56	3.2	2484	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
96122	Casa del carrer d'Anselm Clavé, 19	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-danselm-clave-19	<p>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló.</p> <p> </p>	XX		<p>Casa de planta rectangular de planta baixa, aixecada en relació al nivell d'ús del carrer, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. L'entrada està porticada amb un frontó triangular, sostingut per dues columnes de secció quadrada i cobert a dues aigües amb teules àrabs. S'hi accedeix per unes escales. Als costats hi ha dues finestres reixades. El parament és llis i arrebossat.</p> <p>Disposa d'un pati davanter i un altre a la part del darrera.</p>	08135-165	Carrer d'Anselm Clavé, 19		41.5537488,2.2473317	437232	4600505		08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96122-dsc8869.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2024-05-17 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	98	45	1.1	2484	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
96123	Cases del carrer d'Anselm Clavé, 9 i 11	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-danselm-clave-9-i-11	<p>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló.</p> <p> </p>	XX		<p>Grup de dues cases entre mitgeres de planta rectangular, amb les cobertes a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Una acabada amb ràfec i l'altra amb una cornisa motllurada. Ambdues tenen una franja de rajols ornamentals amb motius geomètrics. Les façanes són iguals, es configuren simètricament a partir de tres eixos de verticalitat, definits per les obertures. A l'eix central, hi trobem l'entrada i en els eixos laterals, les finestres. Totes amb llinda recta.</p> <p>La porta d'accés està aixecada i s'hi accedeix a través d'uns esglaons. Davant hi ha una mica de pati delimitat del carrer per un mur d'obra a mitja alçada i una reixa metàl·lica en una i barana d'obra en l'altra.</p>	08135-166	Carrer d'Anselm Clavé, 9 i 11		41.5532851,2.2471091	437213	4600454		08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96123-16602.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96123-16603.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	Inexistent	2024-05-17 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	98	46	1.2	2484	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
96141	Fons fotogràfic de l'Arxiu parroquial de Santa Maria de Montmeló	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-larxiu-parroquial-de-santa-maria-de-montmelo		XX-XXI		<p>El fons fotogràfic de la parròquia de Santa Maria de Montmeló disposa aproximadament d'unes 400 fotografies, des dels anys 20 del segle passat i fins l'actualitat, de temàtica religiosa i social vinculades als actes parroquials i al calendari religiós habitual.</p> <p>No estan inventariades ni indexades, però sí ordenades cronològicament i desades en fulls classificatoris.</p>	08135-169	Plaça de Santa Maria, 1		41.5499508,2.2489622	437364	4600082		08135	Montmeló	Restringit	Bo		Física		Patrimoni documental	Fons d'imatges	Privada accessible	Científic/Lúdic/Cultural		2024-05-17 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			55	3.1		41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
96146	La Mina Vella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mina-vella		XVIII	Actualment no proporciona aigua i es desconeix l'estat del manteniment.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>El subsòl de Montmeló era molt ric en betes d'aigua. Principalment es proveïa de dues mines: la mina nova i la mina vella. La primera anava des de la Torre Pardalera, passant per Can Guitet, fins el Pedregar. La Mina Vella, de la que encara se'n conserven trams i registres, anava des de Can Tabola fins a la vora del Trenc, a Mollet. Aquesta aigua servia per a les llars, per a regar i per abastir els bugaders, per rentar la roba. Molta gent anava a buscar l'aigua a la bomba, és a dir, la font de l'Hostal. Però també anaven a la font de Santa Caterina.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Una Junta Rectora administrava els drets i deures dels regants i regulava l'ús de l'aigua. Estipulava unes hores determinades per a regar a cada propietari, en funció de les quarteres de cada terreny. A les escriptures s'acostumava a precisar les hores de dret de rec. Les hores que s'adjudicaven, fossin dues, tres o les que fossin, eren per sempre. Si et tocava a la nit, sempre havia de ser aquella hora.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També hi havia unes obligacions, com la del manteniment, que també es repartia en funció de les dimensions de la propietat. La Junta Rectora determinava si s'havien d'aportar un, dos o tres operaris per netejar el rec i les hores que s'hi havien de dedicar. Molts aprofitaven aquella estona per agafar anguiles, que n'estava ple.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En èpoques de secada i a l'estiu, les mines no rajaven prou o s'assecaven. A mitjans dels anys 50 del segle passat es va instal·lar una bomba per fer pujar l'aigua al safareig de cal Carreter. Des d'allà hi havia suficient pendent fins el carrer Major perquè l'aigua anés sola. La gent recorda que l'aigua de la Mina vella sortia tèbia a l'hivern i fresca a l'estiu i que era molt neta per rentar la roba. A Montmeló hi havia molts safareigs que s'utilitzaven per rentar-hi la roba. Encara hi ha dones que recorden com havien de trencar el gel per poder fer-ho.</span></span></span></span></span></p>	08135-174	Carrer de Vic, s/n		41.5526661,2.2493095	437396	4600384		08135	Montmeló	Restringit	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96146-174001-video-carrers-enfangats-produit-per-lajuntament-de-montmelo.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96146-17401.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96146-17402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96146-17403.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96146-17404.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	Inexistent	2024-11-18 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	98\|119\|94	47	1.3	2484	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
96147	Cases del carrer de Vic, 7 a 13	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-vic-7-a-13		XIX-XXI		<p>Conjunt de cases entre mitgeres que conformen una unitat paisatgística harmònica en l'urbanisme de la zona. Són de planta rectangular i consten de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Al davant tenen un ampli pati, delimitat de l'alineació del carrer per un mur d'obra amb tanca de ferro al damunt.</p> <p>Destaca la casa del número 9, amb una composició de la façana a partir de tres eixos verticals de simetria, definits per les obertures. En planta baixa, trobem la porta d'entrada, en l'eix central, i dues finestres, en els eixos laterals. A la planta pis, s'hi obra una finestra amb balcó, amb barana de ferro forjat a cada eix. Totes elles de punt rodó.</p>	08135-175	Carrer de Vic, 7 a 13		41.5523778,2.2486031	437336	4600352		08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96147-17502.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96147-17503.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96147-17504.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	Inexistent	2024-05-17 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	98	46	1.2	2484	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
96149	Fons documental de l'Arxiu General de la Diputació de Barcelona referent a Montmeló	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-general-de-la-diputacio-de-barcelona-referent-a-montmelo		XIX-XX		<p>L’Arxiu General de la Diputació de Barcelona conserva la documentació generada per la Diputació de Barcelona com a resultat de l’exercici de les seves activitats i funcions. La Diputació de Barcelona ofereix suport tècnic, econòmic i tècnic als ajuntaments, perquè puguin prestar els serveis locals adreçats a la ciutadania. Aquesta assistència i cooperació amb els ajuntaments queda reflectida en la documentació conservada a l’arxiu.</p> <p>En el cas del municipi de Montmeló, <span><span><span>hi ha un conjunt d’expedients relacionats amb projectes d’obra pública, com construccions de carreteres, el cementiri, camins veïnals o reparacions d’aquests. </span></span></span>També trobem expedients relacionats amb el pagament de contribucions i l’aprofitament de les aigües del Besòs. <span><span><span>De cultura, trobem tres expedients: la referència 1377 relacionada amb el mestre d’instrucció primària Sabio Boada, de l’any 1873; la referència 1378 de la mestra Maria Montserrat, i un expedient general del Servei d’Ensenyament de Primària de l’any 1872.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Dels anys 30 i 40 del segle XX, hi ha fitxers que fan referència a la informació judicial sobre l’estat dels edificis religiosos (fitxer 101_spal_001_1938). Destaquen dos altres documents; en primer lloc, una carta de J. Martorell adreçada a Luís Monreal sol·licitant un exemplar de l’imprès relatiu a les pintures murals de Montmeló, i entrevista per tractar sobre el Monestir de Sant Cugat (1949). En segon lloc, una carta mecanografia del Cap de la Secció de Monuments que prega al Comitè de Milícies de Montmeló, que respecti els objectes i les armes antigues, considerats d’interès artístic, que es troben en la casa Renom, propietat de Ticià i Josep Mestres (1936).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>D’altres documents gràfics consultables són algunes fotografies, relacionades amb les restes del pont sobre el riu Besòs al seu pas per Montmeló; detalls arquitectònics del mateix pont i fotografies de la inauguració del nou pont per les autoritats competents. També hi ha imatges relacionades amb la construcció o ampliació d’un camí veïnal; la visita a Montmeló amb motiu de la inauguració de la piscina i de la biblioteca popular i finalment diverses imatges de la inauguració de les obres d’ampliació de l’edifici consistorial. Capses 200 (església parroquial) i 716 (pintura – Pintures murals s. XII-XV)</span></span></span></span></span></p>	08135-176	Carrer Mejía Lequerica, 1 (08028 - Barcelona).	<p>L’Arxiu General de la Diputació de Barcelona està ubicat al recinte de la Maternitat de les Corts (Barcelona), construït al segle XIX per acollir infants abandonats i mares solteres. L’obra es deu a l’arquitecte Camil Oliveras. L’any 1890 s’inicià la construcció del Pavelló de Lactància, i el 1891 el de Desmamats. El 1893 l’espai dedicat a la bugaderia, actualment seu de l’Arxiu General fou rehabilitat per l’arquitecte Norman Cinnamon.</p> <p>L’Arxiu General conté bàsicament la documentació generada per la institució en relació amb els municipis catalans des de 1830 fins als anys seixanta del segle XX i la ingressada per entitats i persones privades. I també custòdia documents textuals, fotogràfics, audiovisuals, cartogràfic i material sonor i gràfic que s’organitza segons el quadre de fons documental següent:</p> <ul> <li>Administració local (són els fons generats per entitats públiques que integren l’administració local, des de la Diputació de Barcelona [1822]-...; Diputació Provincial de Catalunya [1812 – 1822]; Junta Provisional de Catalunya [1820]; Junta Superior Governativa de Catalunya, [1835] i Mancomunitat de Catalunya [1914-1923/1925]).</li> <li>Entitats dependents o vinculades de la Diputació de Barcelona (Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt de Canet de Mar [1922-2009]; Escola Superior d’Agricultura de Barcelona; Centre de Cultura Contemporània de Barcelona; Patronat de la Muntanya del Montseny; Consorci de Comunicació Local, etc...</li> <li>Institucions de caràcter local d’àmbit provincial i autonòmic (Casa de la maternitat [1853-1988]; Junta de Carreteres [1847-1874]; Junta d’Armament i Defensa [1836-1837]; Comissió de Carreteres [1834-1843]; Casa de la Moneda [1843-1847] o la Comissió Hospitals Militars [1823-1825], etc...</li> <li>Fons Generats per la Generalitat de Catalunya (Segona República [1931-1938].</li> <li>Fons Privats, generats per persones, famílies, empreses, etc. (Lola Anglada i Sarriera, Família Junyer i Canals, Antoni Gallardo i Garriga, Emili Juncadella i Vidal, Josep Maria Soler i Coll, Día Gráfico, etc.</li> <li>Col·leccions o conjunts inorgànics de documents reunits i ordenats, independentment de la seva provinença.</li> </ul>	41.5517114,2.2478977	437277	4600278		08135	Montmeló	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96149-02.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96149-03.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural	Inexistent	2024-05-17 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98	56	3.2	2484	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47
96162	Fons d’imatges referents a Montmeló a la Biblioteca de Catalunya	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-referents-a-montmelo-a-la-biblioteca-de-catalunya		XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>El fons Salvany, dipositat a la Biblioteca de Catalunya, conté aproximadament 10.000 imatges en placa estereoscòpica de vidre, en format 6 x 13 cm. D’aquesta col·lecció, quatre fan referència a Montmeló: Fons Salvany SaP_093_11 (1913); Fons Salvany SaP_047_02 (1912); Fons Salvany SaP_047_01 (1312); Fons Salvany SaP_093_12 (1913). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Destaquen les dues imatges de l’església. Les altres dues fan referència a un pi amb quatre personatges a sota, probablement membres del Centre Excursionista de Catalunya i la darrera s’hi esmenta un camí de Montmeló però observant la fotografia, es tracta de l’interior del riu Congost.</span></span></span></span></span></p>	08135-179	Carrer de l’Hospital, núm. 56 (08001- Barcelona).	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Josep Salvany i Blanch (Martorell, 4 de desembre de 1866 – Barcelona, 28 de gener de 1929), era metge i cirurgià. Cursà els estudis a la Universitat de Barcelona i es llicencià l’any 1891. Però també fou un gran afeccionat a la fotografia i a l’excursionisme científic. Durant els anys 1918 i 1924 va col·laborar-hi intensament. Viatjà per una gran part del món, sempre amb la seva càmera de fotografia estereoscòpica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’abast cronològic del fons se situa entre els anys 1911 i 1926. A més, amb les plaques s’hi afegeixen sis carnets de visita i dues agendes manuscrites on anotava la informació de cadascun dels clixés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es preserva a la Biblioteca de Catalunya, que a partir de l’any 2000 inicia el procés de digitalització de documents, obrint-se nous portals l'any 2005 com l'ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) i PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya) així com la Memòria Digital de Catalunya.</span></span></span></span></span></p>	41.5518179,2.2479016	437277	4600290	1912-1913	08135	Montmeló	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96162-02bcsalvany543full.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96162-03bcsalvany1049full.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96162-04bcsalvany1051full.jpg	Legal i física	Contemporani	Patrimoni documental	Fons d'imatges	Pública	Científic/Lúdic/Cultural	Inexistent	2024-05-17 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98	55	3.1	2484	41	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:47

Estadístiques 2025

Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús