Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 95820 | Fons de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental referent a Montmeló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-comarcal-del-valles-oriental-referent-a-montmelo | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>BADIA PUIG, Carme (2017). Entrevista al director de l’Arxiu Comarcal. Dins <em>Ronçana</em>, 290, desembre 2017, pp. 16-17.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PÉREZ GÓMEZ, Xavier (2005). L’Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, un equipament llargament esperat. Dins <em>Lauro</em>, núm. 29, pp. 74-77. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PÉREZ GÓMEZ, Xavier (2005). La documentació de les cambres agràries a l’Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. Dins <em>Ponències</em>, 2005, pp. 133-136.</span></span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span>Els fons de l’Arxiu Comarcal del Vallès Oriental que correspon al municipi de Montmeló està format per la col·lecció d’impresos diversos, compresos entre els anys 1985 i 2023. Es tracta de programes d’actes, de festa major, cartells, etc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També disposa d’un fons bibliogràfic amb les monografies històriques publicades sobre el municipi.</span></span></span></p> | 08135-68 | Carrer de l'Olivar, núm. 10 (08402 - Granollers) | <p><span><span><span>L'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental (ACVO), s’inaugura el 30 de setembre de l’any 2005. Forma part de la Xarxa d'Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya i és gestionat conjuntament pel Consell Comarcal del Vallès Oriental i per l'Ajuntament de Granollers, d'acord amb el conveni signat el 29 de desembre del mateix any entre el Departament de Cultura, el Consell Comarcal i l'Ajuntament de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La capacitat de l’ACVO és de 10.000 m lineals de prestatgeria dels quals actualment n'hi ha 6.600 d'ocupats. Entre els fons documentals dipositats a l'arxiu podem destacar els dels ajuntaments d’Aiguafreda, Castellterçol, Granollers, Santa Eulàlia de Ronçana i Tagamanent; també la documentació del Consell Comarcal del Vallès Oriental, els fons de l'arxiu de protocols notarials del districte de Granollers, dels Jutjats de Primera Instància de Granollers i Mollet, de l'Oficina Comarcal del Departament d’Agricultura o de les Cambres Agràries de diversos pobles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També cal destacar el fons fotogràfic de la revista Sport Comarcal, els fons patrimonials o de masies que contenen prop de 400 pergamins que van del segle XII al XVII, o el fons de la baronia de Montbui, jurisdicció integrada per Santa Eulàlia, Bigues, Riells, L’Ametlla, Lliçà d’Amunt, Palaudàries i Sant Mateu de Montbui, i diversos fons personals.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'ACVO custodia igualment un important fons d’hemeroteca (revistes comarcals i butlletins municipals) i una col·lecció de monografies locals que es van actualitzant. Comparteix instal·lacions amb l'Arxiu Municipal de Granollers. Bona part dels fons de l’ACVO es poden visualitzar a internet a través dels portals Arxius en Línia i XAC Premsa.</span></span></span></span></span></p> | 41.5517175,2.2478494 | 437273 | 4600279 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2024-05-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 95847 | Fons de l'arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal-5 | XIX-XX | <p>El Servei d’Arxiu Municipal de Montmeló és el servei de l'Ajuntament destinat a l’organització, classificació, conservació i difusió del patrimoni documental local. El servei gestiona els documents que provenen de les oficines municipals i són d’utilitat per a l’administració municipal i per garantir els drets dels ciutadans, els documents de conservació permanent, fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi de Montmeló.</p> <p>L’Arxiu municipal de Montmeló conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però també aplega fons d’institucions, fons d'entitats i fons personals, i recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar.</p> <p>El quadre de fons que aplega la informació bàsica del conjunt de fons i col·leccions del Arxiu Municipal de Montmeló s'estructura de la següent manera:<br /> 1. Fons de l'Administració Local: Ajuntament de Montmeló.<br /> 2. Fons públics no municipals: Jutjat de Pau de Montmeló.</p> | 08135-85 | Plaça de la Vila, núm. 1 | <p>La documentació municipal ha estat sempre conservada a les dependències de l'Ajuntament en els seus successius emplaçaments fins a la seva ubicació en l'edifici actual.</p> <p>L’any 1997 l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona elabora un projecte d’organització de l’Arxiu Municipal, que s’executa a partir del 2000. El 2004 l’Ajuntament signa el conveni d’adhesió a la Central de Serveis Tècnics de la Xarxa d’Arxius Municipals, incorporant-se al programa de compres de material de conservació, ajudes a restauracions i la implementació del programa informàtic GIAM. L’Ajuntament deixa de tenir un tècnic d’arxius l’any 2011 i deixa de formar part de la Central de Serveis Tècnics.</p> | 41.5517375,2.2479379 | 437281 | 4600281 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95847-8502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95847-8503.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | Inexistent | 2024-05-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’any 2013 se signa el conveni entre l’Ajuntament i l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona pels treballs d’actualització del fons municipal i el 2015 l’Ajuntament s’adhereix al Programa de Manteniment de la Xarxa d’Arxius Municipals. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 95848 | Col·lecció arqueològica del Museu d'Arqueologia de Catalunya procedent de Montmeló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-del-museu-darqueologia-de-catalunya-procedent-de-montmelo | IIa C-XI dC | <p>En el fons del Museu d'Arqueologia de Catalunya hi ha material arqueològic procedent de diverses campanyes d'excavació arqueològica dels jaciments de Montmeló de Ca l'Esteve (MAC BCN- 047503), Can Tabola (MAC BCN- 047554) i Can Tacó (MAC BCN- 047555).</p> | 08135-86 | Passeig de Santa Madrona, núm. 39 - 08038- Barcelona | 41.5523618,2.2497565 | 437433 | 4600349 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | Física | Ibèric|Romà|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-05-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 81|83|85 | 53 | 2.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 95852 | Gegants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-8 | XX | <p>Els gegants actuals de Montmeló són en Malús i na Montserrat. La seva història està inspirada en la lletra de la sardana i himne 'Montmeló', obra de Joan Manils. En Malús representa un pretor romà que visità aquestes terres i s'enamorà d'una pubilla, na Montserrat. Sense faltar-li galanteria, la va convidar a anar a Roma, però ella no ho va acceptar. Ell, cegament enamorat, va renunciar al seu país per quedar-se aquí, al costat de la formosa pubilla que l’havia captivat. De l’amor d’ambdós personatges nasqué Montmeló.</p> <p>Tenen una alçada de 3’85 m i són obra del taller Sarandaca de Granollers. En Malús té un pes de 45 kg i la Montserrat pesa 40 kg. L'any 2021, es fa el gegantó, en Jordi, fill d'en Malús i na Montserrat. En Malús i en Jordi, són els dos únics gegants que tenen 6 dits en una mà.</p> | 08135-90 | Plaça de la Vila, núm. 1 | <p>La primera parella de gegants es construeix l'any 1980. D'aquests es conserven els caps. L'any 1993 es construeixen els actuals, al Taller Sarandaca de Granollers.</p> | 41.5518841,2.2477716 | 437267 | 4600297 | 1993 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95852-gegants2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95852-dsc9400.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-05-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Saracanda | La colla de Geganters i Grallers de Montmeló, és una Associació cultural sense ànim de lucre, compromesos amb la cultura tradicional catalana, que donen vida als gegants de Montmeló, en Malús, la Monterrat i el seu fill Jordi. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 96040 | Fons Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-centre-excursionista-de-catalunya | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El fons fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, que fa referència al municipi de Montmeló, es compon d’un total de 12 imatges realitzades per autors diversos que s’agrupen en tres col·leccions: l’arxiu fotogràfic-estudi de la masia catalana, l’arxiu fotogràfic-col·leccions fotogràfiques i finalment, l’arxiu fotogràfic-fons personals:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Autor desconegut: <strong>AFCEC-EMC_X_7163</strong>. Croquis en paper i tinta blanc/negre (18,8 x 26,2 cm), de la façana amb rellotge de sol de l’Hostal del Trenc. Datat entre 1890 i 1936. <strong>AFCEC_EMC_X_0795</strong>: Cuina amb estris diversos de La Casa Gran (ca. 1913). Informació extreta dels àlbums de l’Estudi de la Masia Catalana, facilitada per l’Arxiu Mas 7913 C, l’any 1913. <strong>AFCEC_EMC_X_0796</strong> Cuina de la Casa Gran amb pastera, taula, cadires i estris diversos (ca. 1913). Informació extreta dels àlbums de l’Estudi de la Masia Catalana, facilitada per l’Arxiu Mas 7912 C, l’any 1913. <strong>AFCEC_EMC_X_0798</strong> Façana amb rellotge de sol d'una masia Montmeló i gent a l'era (ca. 1913). Informació extreta dels àlbums de l’Estudi de la Masia Catalana, facilitada per l’Arxiu Mas 7911 C, l’any 1913. <strong>AFCEC_EMC_X_0799</strong> Façana amb rellotge de sol d’una masia de Montmeló i nens a l’era. Informació extreta dels àlbums de l’Estudi de la Masia Catalana, facilitada per l’Arxiu Mas 7908 C, l’any 1913. <strong>AFCEC_EMC_X_7164.</strong> Façana amb rellotge de sol de l'Hostal del Tren o Can Roig. <strong>AFCEC_EMC_X_0502</strong> Can Guitet. <strong>AFCEC_EMC_X_7283</strong> Façana i pou de Can Buscarons.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>DOLCET Santos, Joan (1914-1990). <strong>AFCEC_EMC_X_0501</strong>.Detall de la façana de l’Hostal del Tren amb rellotge de sol i finestra. <strong>AFCEC_EMC_X_0794</strong> Façana de la Casa Gran. <strong>AFCEC_EMC_X_0797 </strong>Façana de la Rectoria. <strong>AFCEC_EMC_X_0793</strong> Part de la façana de La Casa Gran.</span></span></span></span></span></span></p> | 08135-121 | Carrer del Paradís, número 10 (08002 - Barcelona) | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El Centre Excursionista de Catalunya (CEC) és una entitat fundada l’any 1890 a partir del la fusió de dues entitats, l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques i l’Associació d’Excursions Catalana. L’any 1923, l’industrial Rafael Patxot i Jubert (1872-1964) encarrega un projecte ideat per ell mateix al Centre Excursionista de Catalunya, amb l’objectiu d’editar una gran obra de referència de la masia sota tots els seus aspectes, no només arquitectònicament sinó també de mobiliari, indumentària i etnològic. El director del projecte de “l’Estudi de la Masia” serà l’arquitecte Josep Danès i Torras (1895-1955). S’envolta d’un equip extraordinari que treballarà per tot Catalunya fotografiant i donant a conèixer el ric patrimoni no només a través de la fotografia sinó també a partir de la difusió, a partir de conferències i articles. L’aventura queda interrompuda amb la fugida de Patxot a l’exili tot just començada la Guerra Civil, l’any 1936. Durant aquest període de temps (10 anys) es realitzaran 7.705 imatges d’unes 1.500 masies. L’any 1975 Núria Delétra-Carreras Patxot cedeix el fons al CEC, que l’ha posat a disposició d’investigadors i públic en general a través del Repositori de la Memòria Digital de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> | 41.5517727,2.2478025 | 437269 | 4600285 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96040-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96040-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96040-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96040-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96040-06.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 96041 | Fons de l'Arxiu Diocesà de Barcelona referent a Montmeló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-diocesa-de-barcelona-referent-a-montmelo | <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1975): Organigrama del Archivo Diocesano de Barcelona.</p> <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1985): 'Arxivo Diocesano de Barcelona' a Guia de los archivos y las bibliotecas de la Iglesia en España. Vol. I Archivos. Asociación Española de Archiveros Eclesiásticos. León, pàgs.. 151-167.</p> <p>SANABRE, Rdo. José (1947): El archivo diocesano de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. Barcelona.</p> <p>TRENS, Dr. (1926): Inventari del tresor de les parròquies de Barcelona. Arxiu Diocesà de Barcelona.</p> | XII-XX | <p><span><span><span>Tot i que actualment la parròquia de Santa Maria de Montmeló pertany al Bisbat de Terrassa, per tradició la documentació antiga es preserva a l’Arxiu Diocesà de Barcelona. </span></span></span>Els fons i les col·leccions de l'Arxiu Diocesà s'organitzen en Seccions, subseccions, sèries i subsèries. Totes les parròquies tenen una sèrie pròpia amb una carpeta (número 531). Hi ha un total de 67 documents dels quals, un és de 1795, 33 datats entre 1806 i 1893) i 33 més datats entre 1910 i 1980. La temàtica és diversa: cartes, rebuts, comptes, expedients, inventaris, llicències, Acció Catòlica, cens escolar i d'associacions, etc. A més, es pot trobar documentació referent a Montmeló en altres sèries. Una de les indexades per parròquies és la de les visites pastorals.</p> <p><span><span><span>També hi ha un total de 61 pergamins que corresponen a la parròquia de Santa Maria de Montmeló i Sant Sadurní de Montornès, tots a la mateixa carpeta sense cap tipus de separació. Es tracta de testaments, censals, confirmacions, donacions, vendes, aniversaris, etc. Hi ha un pergamí de l’any 1137; 13 pergamins del segle XIII (entre 1207 i 1299); 21 pergamins del segle XIV (entre 1302 i 1398); 8 pergamins del segle XV (entre 1411 i 1474); 14 pergamins del segle XVI (entre 1505 i 1598); 3 pergamins del segle XVII (entre 1606 i 1645); i un pergamí sense datar.</span></span></span></p> | 08135-122 | Carrer del Bisbe, núm. 1 (08002 – Barcelona) | <p>L'origen d'aquest arxiu es remunta a l'any 1107, segons consta en dos privilegis papals de Pascual II. S'organitzen, en origen, a partir de les dues sèries més importants: <em>Mensa Episcopa</em>l i <em>Registra Communium</em>. La primera té els seus orígens en el privilegi del rei Lluís II de França (878), segons el qual es concedia al bisbe de Barcelona, Frodoino, les primeres propietats i drets importants. La segona sèrie data de 1303, iniciada pel bisbe Ponç de Gualba. Arxivers que han estat claus per la història de l'arxiu diocesà són: Antonio Campillo Mateu (1721-1779), el P. Caresmar, abat de Les Avellanes i mossèn Josep Sanabre (1926-1972). A partir de l'any 1972, sota el mandat del senyor cardenal Jubany es reorganitza l'arxiu, s'adapten els locals i es microfilma la pràctica totalitat dels arxius eclesiàstics.</p> <p> </p> | 41.5499302,2.2489645 | 437364 | 4600080 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96041-arxiu-diocesa.jpg | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 96042 | Fons de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Montmeló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-parroquial-de-santa-maria-de-montmelo | XVI-XXI | <p>La documentació que es conserva en el fons parroquial de Santa Maria consisteix en diferents llibres sacramentals: sis volums de llibres de baptismes, entre 1881 i l'actualitat, però també dels segles XVI, XVII, XVIII; quatre volums de llibres matrimonials del segle XIX fins l'actualitat; tres volums d'òbits del segle XIX a XXI; 11 lligalls d'expedients matrimonials des de 1942. També hi ha algun llibre d'economia. </p> <p>Part d'aquesta informació també es troba a l'Arxiu Diocesà de Barcelona i a l'Arxiu Municipal de Montmeló.</p> | 08135-123 | Plaça de Santa Maria, núm. 1 | <p>El bisbat de Terrassa és una de les dues noves diòcesis catalanes que el Vaticà va crear el 15 de juny de l'any 2004 com a segregació de l'arquebisbat de Barcelona, i utilitza la basílica del Sant Esperit com a seu catedralícia.</p> | 41.5499501,2.2489733 | 437365 | 4600082 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96042-12301.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pertany, des del 2004 al bisbat de Terrassa, però fins aquella data pertanyia a l'arquebisbat de Barcelona. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 96043 | Fons relacionat amb Montmeló de l'Arxiu del monestir de Sant Pere de les Puel·les | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-relacionat-amb-montmelo-de-larxiu-del-monestir-de-sant-pere-de-les-puelles | <p><span><span><span><span lang='CA'>FERNÁNDEZ, A.; PIÑERO, A.; UMBERT, J. (1994). <em>Aproximació a la història de Montmeló: segles X-X</em>II. Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> | XII-XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l'Edat Mitjana, bona part de les terres que avui pertanyen al terme municipal de Montmeló pertanyien al monestir benedictí de Sant Pere de les Puel·les, situat, aleshores, a la plaça de Sant Pere i al carrer de Sant Pere més Alt de Barcelona. La comunitat va traslladar-se al segle XIX a Sarrià, on hi ha l'actual monestir del carrer d'Anglí. És per aquest motiu que al seu arxiu es conserva un seguit important de documentació relacionada amb Montmeló.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aplega més de 1500 pergamins, alguns relacionats amb el municipi de Montmeló. Entre ells figura el pergamí número 1, que és l'Acta de consagració del monestir, de l'any 945, on ja es cita Montmeló. És una còpia d'un altre anterior, on es fan constar les circumstàncies en què es produí la consagració de dita església, el 16 de juny del 945. El podem considerar dividit en tres parts. A la primera s'exposen els motius pels quals es va demanar al bisbe de Barcelona que en fes la consagració. A continuació s'hi consignen les donacions que tant el comte de Barcelona, Sunyer, i la seva muller, Riquilda, com el bisbe de Barcelona, atorgaren al monestir amb aquell motiu. La tercera conté les fórmules de consagració i les signatures. La part que més interessa per Montmeló és quan el comte i la comtessa donen diversos béns al monestir. A continuació, el bisbe de Barcelona diu: 'Vull i em plau que l'església de Santa Maria, situada a Montmeló, tingui sacerdot propi i també les dècimes i primícies de Vila Ricard i Spincellos es donin en obsequi de Sant Pere'. El pergamí número 79 és la segona consagració de l'església del monestir de l'any 1147. Els pergamins núm. 81 i 82 parlen d'una donació a Montmeló, de l'any 1150. Altres pergamins importants per Montmeló són el 139 (any 1214), el 144 (any ?), el 209 (any 1239), el 210 (any ?), el 214 (any 1240), el 421 (any 1286) i el 746 (any 1336).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Un altre grup es correspon amb el lligall <em>Speculum</em> de propietats i alous, de l'any 1598, redactat per Bernat Puigvert, que conté 'Actes i cartes trobats en pergamí (referents) a propietats que es tenen sots domini i alou' i al qual modernament s'ha donat el nom de <em>Speculum </em>de propietats i alous. S'hi han inclòs, sense cap mena d'ordre cronològic, una sèrie d'extractes de documents que contenen notícies que en diríem històriques, corresponents a les possessions del monestir, i dintre d'elles hi ha una secció dedicada a Montmeló.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També trobem volums de documentació variada com el recull anomenat <em>Papers de Montmeló</em>. Dins d'aquest recull hi trobem límits de Montmeló, visures de les fites, documents relacionats amb el tema de les aigües; concòrdies i compromisos i vendes de terres; delmes, establiments de pagesos; manuals de notaris, com els de Jaume Encontra i el de Jaume Fita; llibres de Lluïsmes; o llibres de capbreus (amb forces dades de possessions a Montmeló).</span></span></span></span></span></p> | 08135-124 | Carrer d'Anglí, núm. 55 (08017 - Barcelona). | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’arxiu del monestir de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona es forma amb el desenvolupament de la comunitat a partir de la gestió del seu patrimoni, la seva economia i l’activitat interna de la comunitat. Es documenta la seva existència des del segle X, malgrat que és a partir del segle XV que hom té referències més continuades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’arxiu conserva, principalment, el fons documental generat per la comunitat de monges benedictines de Sant Pere de les Puel·les des de la seva fundació, a la primera meitat del segle X a les afores de les muralles romanes de Barcelona, fins a l’actualitat a la seu del carrer Anglí de Sarrià, on l'any 1879, s’hi traslladaren des del monestir fundacional de la plaça de Sant Pere, al barri de Sant Pere de Barcelona. Un trasllat que va suposar la pèrdua del vincle entre la comunitat i la parròquia i el barri de Sant Pere, fundat al redós del monestir des de la seva fundació i demarcació jurisdiccional de la comunitat de Sant Pere durant tot l’Antic Règim. Una simbiosi que es reflecteix a l’arxiu, on afloren els carrers, les cases i els habitants del barri, els feligresos de la parròquia, i que suposa una de les poques fonts primàries per conèixer el barri i la seva gent durant l’edat mitjana i moderna, ja que bona part de l’arxiu parroquial es va perdre a la primera meitat del segle XX, i amb ell els registres sagramentals d’abans de la Guerra Civil espanyola. Malgrat el destacable volum documental que es conserva del fons monàstic, se sap que aquest és tan sols un terç del que s’havia conservat fins abans de la Guerra Civil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’arxiu també conserva fons relacionats amb la comunitat, com: fons de famílies de les monges de Sant Pere, fons personals de preveres vinculats al monestir i fons d’entitats relacionades amb Sant Pere de les Puel·les. També es conserven fons i col·leccions procedents de donacions externes.</span></span></span></span></span></p> | 41.5499506,2.2489763 | 437366 | 4600082 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96043-12401detall-del-pergami-de-lany-945-on-apareix-per-primera-vegada-montmelo.jpg | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 96047 | Pedra de Llinars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-llinars-0 | <p>BERTRAN, J.; BOSCH, J.; i TENAS, M. (2011). Els menhirs dels Baix Vallès abans de la descoberta del menhir de Mollet. Dins <em>Notes</em>, núm. 26, pp. 121-148.</p> <p>CANTARELL FONTCUBERTA, Ignasi (1996). La pedra de Llinàs. Dins <em>Butlletí del Centre d’Estudis Montmeló,</em> núm. 1, pp. 1-6.</p> <p>CURA, M. (1998). <em>Una estela-menhir a Montmeló: la pedra de Llinars</em>. Inèdit.</p> <p>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</p> | <p>La Pedra de Llinàs, també coneguda com a Pedra del Diable, és un menhir prehistòric format per una pedra granítica que estava clavada al terra com una gran fita monolítica per destacar sobre l'entorn. Té una llargada màxima de 2,35 m x 80 cm d'amplada i 55 cm de fons. Estava a una profunditat de dos metres.</p> <p>Conserva, a la cara frontal, un gravat en forma de doble oval que ocupa bona part de la seva amplada i alçada. Es tracta d'una inscultura feta per una eina de pedra de secció en 'U'. Aquesta forma ha estat documentada en dos altres menhirs del Vallès Oriental: al Pla de les Pruneres de Mollet del Vallès i el menhir de Castellruf, a Santa Maria de Martorelles. Així com el menhir dels Palaus a Agullana (Alt Empordà).</p> <p>S'ha interpretat com una fita que marcaria un indret destacat del territori, en aquest cas, el naixement d'un riu o el Turó de les Tres Creus. Però en general, la funció d'aquests monuments és força desconeguda. Altres interpretacions relacionen aquest símbol amb l'esquematització d'una silueta femenina, el jou d'una arada prehistòrica o la cornamenta d'un brau o d'un ur prehistòric.</p> <p>Presenta dos talls que podrien correspondre a un intent de fragmentar-lo per obtenir blocs destinats a altres usos. Aquests talls es van fer amb una eina de ferro per la traça en 'V' deixada. Adjudicar una cronologia a aquest intent més enllà dem determinar una època posterior a la descoberta del ferro és una mera suposició.</p> <p>La datació s'ha establert al període del neolític final / calcolític (3500-2200 aC) per paral·lelismes amb d'altres monuments prehistòrics de característiques similars, com el menhir de Castellruf.</p> | 08135-127 | Plaça de Joan Miró, núm. 1 | <p>Des del segle XV en endavant se cita la Pedra de Llinàs en diversos documents d'amollonament. L'any 1878 es té referència documental a través d'una nota publicada per l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques on s'esmentava l'existència d'un monòlit granític anomenat Pedra de Llinàs, que es trobava tombat a la confluència dels rius Mogent i Congost.</p> <p>A mitjans del segle XX va quedar colgat per la construcció del Polígon Industrial Vallesana i se'n va perdre la pista fins que l'any 1996 fou redescobert durant unes obres de sanejament en l'esmentat polígon, per Ignasi Cantarell, Josep Barberà i Manuel Ramal. Llavors, es trasllada a l'edifici de l'Ajuntament i l'any 1998 s'instal·la en el seu emplaçament actual al Museu Municipal.</p> | 41.5524102,2.2497316 | 437431 | 4600355 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96047-127010.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96047-127020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96047-127030.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96047-127040.jpg | Física | Neolític|Prehistòric | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | A finals del segle XIX, la Pedra de Llinàs, era coneguda com a Pedra del Diable. Aquesta denominació és comuna en molts monuments megalítics i, també posteriors, que l'església catòlica considerava pagans o la tradició popular atribuïa a fets sobrenaturals. Molts d'aquests monuments es van enderrocar, precisament, per posar fi a cerimònies paganes que es realitzaven al seu entorn. Els talls referits també podrien tractar-se d'un intent de destrucció. La pedra Serrada és un menhir trobat a Parets del Vallès que presenta uns talls semblants. | 78|76 | 52 | 2.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 96082 | Col·lecció arqueològica del Museu Municipal de Montmeló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-del-museu-municipal-de-montmelo | <p><span><span><span>El Museu Municipal de Montmeló allotja la totalitat de les restes arqueològiques mobles localitzades en el municipi des de la creació del museu, l'any 1998. Destaquen els materials del jaciment prehistòric del carrer Balmes i de Cal Metge, i els jaciments romans de Can Tacó-Turó d’en Roina (<em>Mons Observans</em>) i la Vil·la de Can Massot. També són de destacar els objectes recuperats en les diferents interversions arqueològiques realitzades a l’entorn de l'església de Santa Maria de Montmeló, vinculades amb les troballes de diferents estructures de l’antiga sagrera i el cementiri parroquial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaca, també, per la seva importància la Pedra de Llinàs, un menhir prehistòric que, procedent de la zona sud occidental del municipi, es va descobrir de forma fortuïta l’any 1996, en el decurs d’unes obres al polígon Concentració Industrial Vallesana. L’any 1998, el menhir fou cedit temporalment per la Direcció General del Patrimoni Cultural a l’Ajuntament, per tal que formés part del mòdul de prehistòria de l’exposició permanent del museu. El menhir conserva un gravat rupestre en forma de doble oval o 3 a l’inrevés. Es tracta d’un dels escassos menhirs amb inscultura que han estat documentats en el context català.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Finalment pel que fa els materials arqueològics dipositats al Museu Municipal de Montmeló, cal esmentar tot un seguit de jaciments localitzats en el terme municipal amb cronologies molt amplies, des del neolític antic fins a època medieval, com són: Can Malla, Can Guitet, Cal Barabit, Finca Clarà, Can Tabola, Ca l’Advocada, La Torreta, Carrer Majori i el Carrer Girona.</span></span></span></p> | 08135-153 | Plaça de Joan Miró, núm. 1 | <p><span><span><span>El Museu Municipal de Montmeló ocupa una antiga casa senyorial, coneguda amb el nom de can Caballé. Fou construïda a l’entorn de l’any 1920 per César Caballé i Rahull. Consta de planta baixa, pis i coberta de dues vessants, l’arquitectura es caracteritza per la presència de dues esveltes torres mirador i alguns elements decoratius d’inspiració modernista, com les sanefes de rajoles blanques i verdes en escacat que recorren la façana principal o les teules vidrades de color verd que remarquen els careners i les arestes de les cobertes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1984, l’edifici va passar a ser de propietat municipal. L’any 1996 es va aprovar el projecte de rehabilitació amb l’objectiu que esdevingués la seu del futur Museu Municipal de Montmeló. El projecte, que fou redactat per l’arquitecte Juan Domingo, va mantenir l’aspecte extern de l’edifici, respectant la composició simètrica de les obertures i la singularitat dels acabats decoratius. L’interior, en canvi, fou totalment transformat per acollir les dependències del museu i de l’arxiu històric municipal. Les obres, promogudes per l’Ajuntament de Montmeló, es van executar entre els anys 1996 i 1998. L’any 2001 es va incloure al Catàleg del Patrimoni Històric, Arqueològic i Natural de Montmeló, que fou definitivament aprovat pel Ple de l’Ajuntament de Montmeló l’any 2002.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El museu fou inaugurat el dia 2 de juliol de 1998 amb una exposició monogràfica permanent que, sota el títol de Montmeló, Camins i Anys, presenta la història del municipi en el context de l’evolució històrica del Vallès i de Catalunya. Inicialment, aquesta exposició constava de tres mòduls o camins dedicats a les èpoques neolítica, ibèrica i romana. L’any 2001, l’exposició es va ampliar amb un nou mòdul dedicat a l’època medieval i centrat en l’explicació d’un dels principals monuments artístics del municipi: les pintures murals romàniques de l’església de santa Maria de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El fons del Museu Municipal de Montmeló està format, principalment, per materials arqueològics. El nucli inicial el constitueix, la denominada Col·lecció Cantarell, que es va formar com a conseqüència d’un ampli recull de materials arqueològics que el montmeloní Ignasi Cantarell i Fontcuberta va iniciar a la dècada de 1950, com a Comissari Local d’Excavacions Arqueològiques. Al llarg dels anys, el senyor Cantarell va dur a terme un acurat seguiment de les obres que s’efectuaven en aquesta àrea del Vallès, seguiment que el va aconduir al descobriment d’importants jaciments arqueològics que han esdevingut imprescindibles per a la interpretació històrica de Montmeló i el seu entorn més immediat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1985, el senyor Cantarell va notificar a l’Ajuntament de Montmeló la seva intenció de cedir aquests materials al municipi per tal que fossin conservats, exposats i objecte d’estudi, tant per part de la població com dels investigadors i professionals de l’arqueologia. La donació es va formalitzar l’any 1998, quan les obres d’adequació de l’edifici que havia d’acollir el museu estaven pràcticament finalitzades. L’Ajuntament va, realitzar aleshores, un inventari exhaustiu dels materials que conformaven la col·lecció i va procedir a restaurar-los i a redactar el corresponent projecte expositiu per presentar-los al públic. Aquests materials formen el nucli de l’actual exposició permanent del museu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A més d’aquests materials que conformen el seu fons permanent, el museu conserva altres materials arqueològics que han ingressat en el marc de diversos projectes de recuperació del patrimoni arqueològic municipal promoguts pel mateix Ajuntament en col·laboració amb l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Diputació de Barcelona.</span></span></span></p> | 41.5524260,2.2497270 | 437431 | 4600357 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96082-anfora-romana-seca-advocada.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96082-15502-ceramica-campaniana-amb-inscripcio-ibera-trobada-a-can-malla.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96082-15503-ceramica-medieval.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96082-15504-ceramica-prehistorica-trobada-al-carrer-balmes.jpg | Física | Edats dels Metalls|Antic|Medieval|Modern|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El Museu Municipal de Montmeló està inscrit en el Registre de Museus de la Generalitat de Catalunya, amb el número 158 i forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona. | 79|80|85|94|76 | 53 | 2.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 96083 | Col·lecció d'etnografia i història del Museu Municipal de Montmeló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-detnografia-i-historia-del-museu-municipal-de-montmelo | XVIII-XX | <p><span><span><span>Dins el fons del museu, s'inclou un conjunt de petites col·leccions d'interès local de tipologia etnogràfica i històrica, entre les quals destaca la col·lecció d'eines de l’antiga ferreria del carrer Major. Aquesta col·lecció està formada per un important lot d’eines de ferrer que l’Ajuntament va adquirir l’any 1991, quan l’edifici de la ferreria, d’origen medieval, es va haver d’enderrocar, perquè amenaçava ruïna. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Prèviament a l’enderroc, es va dur a terme un acurat reportatge fotogràfic de l’interior de l’edifici, amb la finalitat de documentar les eines en el seu context original. L’ingrés d’aquestes eines al museu es va efectuar l’any 2000, un cop finalitzada la seva restauració.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També es disposa d’una petita col·lecció d’eines del camp cedides al Museu per ciutadans i ciutadanes de Montmeló, testimoni d'un clar reflex del passat agrícola del municipi.</span></span></span></p> | 08135-154 | Plaça de Joan Miró, núm. 1 | <p>El Museu Municipal de Montmeló ocupa una antiga casa senyorial, coneguda amb el nom de can Caballé. Fou construïda a l’entorn de l’any 1920 per César Caballé i Rahull. Consta de planta baixa, pis i coberta de dues vessants, l’arquitectura es caracteritza per la presència de dues esveltes torres mirador i alguns elements decoratius d’inspiració modernista, com les sanefes de rajoles blanques i verdes en escacat que recorren la façana principal o les teules vidrades de color verd que remarquen els careners i les arestes de les cobertes.</p> <p>L’any 1984, l’edifici va passar a ser de propietat municipal. L’any 1996 es va aprovar el projecte de rehabilitació amb l’objectiu que esdevingués la seu del futur Museu Municipal de Montmeló. El projecte, que fou redactat per l’arquitecte Juan Domingo, va mantenir l’aspecte extern de l’edifici, respectant la composició simètrica de les obertures i la singularitat dels acabats decoratius. L’interior, en canvi, fou totalment transformat per acollir les dependències del museu i de l’arxiu històric municipal. Les obres, promogudes per l’Ajuntament de Montmeló, es van executar entre els anys 1996 i 1998. L’any 2001 es va incloure al Catàleg del Patrimoni Històric, Arqueològic i Natural de Montmeló, que fou definitivament aprovat pel Ple de l’Ajuntament de Montmeló l’any 2002.</p> <p>El museu fou inaugurat el dia 2 de juliol de 1998 amb una exposició monogràfica permanent que, sota el títol de Montmeló, Camins i Anys, presenta la història del municipi en el context de l’evolució històrica del Vallès i de Catalunya. Inicialment, aquesta exposició constava de tres mòduls o camins dedicats a les èpoques neolítica, ibèrica i romana. L’any 2001, l’exposició es va ampliar amb un nou mòdul dedicat a l’època medieval i centrat en l’explicació d’un dels principals monuments artístics del municipi: les pintures murals romàniques de l’església de santa Maria de Montmeló.</p> <p>El fons del Museu Municipal de Montmeló està format, principalment, per materials arqueològics. El nucli inicial el constitueix, la denominada Col·lecció Cantarell, que es va formar com a conseqüència d’un ampli recull de materials arqueològics que el montmeloní Ignasi Cantarell i Fontcuberta va iniciar a la dècada de 1950, com a Comissari Local d’Excavacions Arqueològiques. Al llarg dels anys, el senyor Cantarell va dur a terme un acurat seguiment de les obres que s’efectuaven en aquesta àrea del Vallès, seguiment que el va aconduir al descobriment d’importants jaciments arqueològics que han esdevingut imprescindibles per a la interpretació històrica de Montmeló i el seu entorn més immediat.</p> <p>L’any 1985, el senyor Cantarell va notificar a l’Ajuntament de Montmeló la seva intenció de cedir aquests materials al municipi per tal que fossin conservats, exposats i objecte d’estudi, tant per part de la població com dels investigadors i professionals de l’arqueologia. La donació es va formalitzar l’any 1998, quan les obres d’adequació de l’edifici que havia d’acollir el museu estaven pràcticament finalitzades. L’Ajuntament va, realitzar aleshores, un inventari exhaustiu dels materials que conformaven la col·lecció i va procedir a restaurar-los i a redactar el corresponent projecte expositiu per presentar-los al públic. Aquests materials formen el nucli de l’actual exposició permanent del museu.</p> <p>A més d’aquests materials que conformen el seu fons permanent, el museu conserva altres materials arqueològics que han ingressat en el marc de diversos projectes de recuperació del patrimoni arqueològic municipal promoguts pel mateix Ajuntament en col·laboració amb l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Diputació de Barcelona.</p> | 41.5524268,2.2497394 | 437432 | 4600357 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96083-15401-ferreria.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96083-15402-ribot-de-la-ferreria.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96083-15403-tenalles-ferreria.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El Museu Municipal de Montmeló està inscrit en el Registre de Museus de la Generalitat de Catalunya, amb el número 158 i forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona. | 98|94 | 53 | 2.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 96084 | Col·lecció de pintures romanes del Museu Municipal de Montmeló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintures-romanes-del-museu-municipal-de-montmelo | II-I aC | <p><span><span><span>Una de les col·leccions específiques del fons del Museu Municipal de Montmeló que destaquen per la seva originalitat, estat de conservació i quantitat és la de la pintura mural romana del primer estil pompeià. Es tracta d'un important lot recuperat durant les campanyes d’excavació que, des de l’any 2003 fins el 2012, es duen a terme al jaciment romà de Can Tacó - Turó d’en Roina (<em>Mons Observans</em>). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Abans del seu ingrés, els estucs han estat restaurats per l’Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC), en el marc del conveni de col·laboració establert amb l’esmentat institut per a la recuperació del jaciment arqueològic de Can Tacó - Turó d’en Roina. Després dels últims estudis realitzats estan considerats una de les mostres de pintura romana més antiga de la Península Ibèrica.</span></span></span></p> | 08135-155 | Plaça de Joan Miró, núm. 1 | <p>El Museu Municipal de Montmeló ocupa una antiga casa senyorial, coneguda amb el nom de can Caballé. Fou construïda a l’entorn de l’any 1920 per César Caballé i Rahull. Consta de planta baixa, pis i coberta de dues vessants, l’arquitectura es caracteritza per la presència de dues esveltes torres mirador i alguns elements decoratius d’inspiració modernista, com les sanefes de rajoles blanques i verdes en escacat que recorren la façana principal o les teules vidrades de color verd que remarquen els careners i les arestes de les cobertes.</p> <p>L’any 1984, l’edifici va passar a ser de propietat municipal. L’any 1996 es va aprovar el projecte de rehabilitació amb l’objectiu que esdevingués la seu del futur Museu Municipal de Montmeló. El projecte, que fou redactat per l’arquitecte Juan Domingo, va mantenir l’aspecte extern de l’edifici, respectant la composició simètrica de les obertures i la singularitat dels acabats decoratius. L’interior, en canvi, fou totalment transformat per acollir les dependències del museu i de l’arxiu històric municipal. Les obres, promogudes per l’Ajuntament de Montmeló, es van executar entre els anys 1996 i 1998. L’any 2001 es va incloure al Catàleg del Patrimoni Històric, Arqueològic i Natural de Montmeló, que fou definitivament aprovat pel Ple de l’Ajuntament de Montmeló l’any 2002.</p> <p>El museu fou inaugurat el dia 2 de juliol de 1998 amb una exposició monogràfica permanent que, sota el títol de Montmeló, Camins i Anys, presenta la història del municipi en el context de l’evolució històrica del Vallès i de Catalunya. Inicialment, aquesta exposició constava de tres mòduls o camins dedicats a les èpoques neolítica, ibèrica i romana. L’any 2001, l’exposició es va ampliar amb un nou mòdul dedicat a l’època medieval i centrat en l’explicació d’un dels principals monuments artístics del municipi: les pintures murals romàniques de l’església de santa Maria de Montmeló.</p> <p>El fons del Museu Municipal de Montmeló està format, principalment, per materials arqueològics. El nucli inicial el constitueix, la denominada Col·lecció Cantarell, que es va formar com a conseqüència d’un ampli recull de materials arqueològics que el montmeloní Ignasi Cantarell i Fontcuberta va iniciar a la dècada de 1950, com a Comissari Local d’Excavacions Arqueològiques. Al llarg dels anys, el senyor Cantarell va dur a terme un acurat seguiment de les obres que s’efectuaven en aquesta àrea del Vallès, seguiment que el va aconduir al descobriment d’importants jaciments arqueològics que han esdevingut imprescindibles per a la interpretació històrica de Montmeló i el seu entorn més immediat.</p> <p>L’any 1985, el senyor Cantarell va notificar a l’Ajuntament de Montmeló la seva intenció de cedir aquests materials al municipi per tal que fossin conservats, exposats i objecte d’estudi, tant per part de la població com dels investigadors i professionals de l’arqueologia. La donació es va formalitzar l’any 1998, quan les obres d’adequació de l’edifici que havia d’acollir el museu estaven pràcticament finalitzades. L’Ajuntament va, realitzar aleshores, un inventari exhaustiu dels materials que conformaven la col·lecció i va procedir a restaurar-los i a redactar el corresponent projecte expositiu per presentar-los al públic. Aquests materials formen el nucli de l’actual exposició permanent del museu.</p> <p>A més d’aquests materials que conformen el seu fons permanent, el museu conserva altres materials arqueològics que han ingressat en el marc de diversos projectes de recuperació del patrimoni arqueològic municipal promoguts pel mateix Ajuntament en col·laboració amb l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Diputació de Barcelona.</p> | 41.5524300,2.2497749 | 437434 | 4600357 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96084-15501-estuc-primer-estil-pompeia.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96084-15502-estucs-de-primer-estil-pompeia-del-jaciment-de-can-taco.jpg | Física | Romà|Antic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | El Museu Municipal de Montmeló està inscrit en el Registre de Museus de la Generalitat de Catalunya, amb el número 158 i forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona. | 83|80 | 53 | 2.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 96104 | Fons referent a Montmeló del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-montmelo-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local-de-la-diputacio-de | <p><span><span><span><span lang='CA'>CARRASCO MARTÍ, Maria Antonia (2019<em>). Redescobrim l’església de Santa Maria de Montmeló.</em> Jornades Europees del Patrimoni. Ajuntament de Montmeló i Centre d’Estudis Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>LACUESTA CONTRERAS, Raquel (1998). El servei de catalogació i conservació de monuments de la Diputació de Barcelona. Metodologia, criteris i obra 1915-1981. Vol. III. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història, pàgs.. 1016-1088.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>El fons del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté diversos documents vinculats al municipi de Montmeló, bàsicament, relacionats amb l'església parroquial de Santa Maria i les reformes efectuades a càrrec del Servei. </span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>En concret, hi ha un expedient de restauració de l'església (1965-1968). No hi ha projecte, només factures i un alçat de la façana que va fer la funció de projecte. També hi ha imatges de l'església dels anys 50 i 60 del segle passat.</span></span></span></span></span></p> | 08135-156 | Carrer del Comte d'Urgell, 187 ( 08036 – Barcelona). | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona es crea l'any 1914, sota la presidència d’Enric Prat de la Riba, com a conseqüència de la 'Memòria sobre la conservació i catalogació de monuments' feta per l'Institut d'Estudis Catalans.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’any 1986 adopta el nom actual de Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL). Ha tingut tres directors en més de 80 anys: els arquitectes Jeroni Martorell i Terrats (1915-1951), Camil Pallàs i Arisa (1954-1978), i Antoni González i Moreno-Navarro (1981- 2008). Actualment el cap del Servei és José Luís Sanz Botey. Entre els anys 1915 i 1929, la seu del Servei era el Palau de la Generalitat.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L'objectiu del Servei de patrimoni arquitectònic local és col·laborar amb els ajuntaments de la província per la identificació, valorització i preservació del patrimoni arquitectònic local.</span></span></span></span></span> Aquesta col·laboració es concreta en suport tècnic i científic per a la realització d'inventaris, estudis històrics i arqueològics, projectes i obres de restauració i manteniment, i en activitats de recerca, investigació i documentació com a suport de la difusió d'aquest patrimoni i a la formació.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Des de la seva creació ha anat conformant un extens fons documental i fotogràfic, generat a partir de la seva pròpia activitat, que als inicis va ser sobretot pels fons de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya, a més, d'un conjunt de fons particulars. Actualment, compta amb un extens volum d'imatges, entorn a les 206.000 fotografies, 179.000 negatius, 88.000 diapositives, a més de 1.500 projectes en paper, 8.000 plànols i 10.000 llibres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.5501207,2.2491999 | 437384 | 4600101 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96104-156021995llibre-esglesia-planol-pg-63c-sense-marc.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96104-15603rest04.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 96141 | Fons fotogràfic de l'Arxiu parroquial de Santa Maria de Montmeló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-larxiu-parroquial-de-santa-maria-de-montmelo | XX-XXI | <p>El fons fotogràfic de la parròquia de Santa Maria de Montmeló disposa aproximadament d'unes 400 fotografies, des dels anys 20 del segle passat i fins l'actualitat, de temàtica religiosa i social vinculades als actes parroquials i al calendari religiós habitual.</p> <p>No estan inventariades ni indexades, però sí ordenades cronològicament i desades en fulls classificatoris.</p> | 08135-169 | Plaça de Santa Maria, 1 | 41.5499508,2.2489622 | 437364 | 4600082 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic/Lúdic/Cultural | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 96149 | Fons documental de l'Arxiu General de la Diputació de Barcelona referent a Montmeló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-general-de-la-diputacio-de-barcelona-referent-a-montmelo | XIX-XX | <p>L’Arxiu General de la Diputació de Barcelona conserva la documentació generada per la Diputació de Barcelona com a resultat de l’exercici de les seves activitats i funcions. La Diputació de Barcelona ofereix suport tècnic, econòmic i tècnic als ajuntaments, perquè puguin prestar els serveis locals adreçats a la ciutadania. Aquesta assistència i cooperació amb els ajuntaments queda reflectida en la documentació conservada a l’arxiu.</p> <p>En el cas del municipi de Montmeló, <span><span><span>hi ha un conjunt d’expedients relacionats amb projectes d’obra pública, com construccions de carreteres, el cementiri, camins veïnals o reparacions d’aquests. </span></span></span>També trobem expedients relacionats amb el pagament de contribucions i l’aprofitament de les aigües del Besòs. <span><span><span>De cultura, trobem tres expedients: la referència 1377 relacionada amb el mestre d’instrucció primària Sabio Boada, de l’any 1873; la referència 1378 de la mestra Maria Montserrat, i un expedient general del Servei d’Ensenyament de Primària de l’any 1872.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Dels anys 30 i 40 del segle XX, hi ha fitxers que fan referència a la informació judicial sobre l’estat dels edificis religiosos (fitxer 101_spal_001_1938). Destaquen dos altres documents; en primer lloc, una carta de J. Martorell adreçada a Luís Monreal sol·licitant un exemplar de l’imprès relatiu a les pintures murals de Montmeló, i entrevista per tractar sobre el Monestir de Sant Cugat (1949). En segon lloc, una carta mecanografia del Cap de la Secció de Monuments que prega al Comitè de Milícies de Montmeló, que respecti els objectes i les armes antigues, considerats d’interès artístic, que es troben en la casa Renom, propietat de Ticià i Josep Mestres (1936).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>D’altres documents gràfics consultables són algunes fotografies, relacionades amb les restes del pont sobre el riu Besòs al seu pas per Montmeló; detalls arquitectònics del mateix pont i fotografies de la inauguració del nou pont per les autoritats competents. També hi ha imatges relacionades amb la construcció o ampliació d’un camí veïnal; la visita a Montmeló amb motiu de la inauguració de la piscina i de la biblioteca popular i finalment diverses imatges de la inauguració de les obres d’ampliació de l’edifici consistorial. Capses 200 (església parroquial) i 716 (pintura – Pintures murals s. XII-XV)</span></span></span></span></span></p> | 08135-176 | Carrer Mejía Lequerica, 1 (08028 - Barcelona). | <p>L’Arxiu General de la Diputació de Barcelona està ubicat al recinte de la Maternitat de les Corts (Barcelona), construït al segle XIX per acollir infants abandonats i mares solteres. L’obra es deu a l’arquitecte Camil Oliveras. L’any 1890 s’inicià la construcció del Pavelló de Lactància, i el 1891 el de Desmamats. El 1893 l’espai dedicat a la bugaderia, actualment seu de l’Arxiu General fou rehabilitat per l’arquitecte Norman Cinnamon.</p> <p>L’Arxiu General conté bàsicament la documentació generada per la institució en relació amb els municipis catalans des de 1830 fins als anys seixanta del segle XX i la ingressada per entitats i persones privades. I també custòdia documents textuals, fotogràfics, audiovisuals, cartogràfic i material sonor i gràfic que s’organitza segons el quadre de fons documental següent:</p> <ul> <li>Administració local (són els fons generats per entitats públiques que integren l’administració local, des de la Diputació de Barcelona [1822]-...; Diputació Provincial de Catalunya [1812 – 1822]; Junta Provisional de Catalunya [1820]; Junta Superior Governativa de Catalunya, [1835] i Mancomunitat de Catalunya [1914-1923/1925]).</li> <li>Entitats dependents o vinculades de la Diputació de Barcelona (Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt de Canet de Mar [1922-2009]; Escola Superior d’Agricultura de Barcelona; Centre de Cultura Contemporània de Barcelona; Patronat de la Muntanya del Montseny; Consorci de Comunicació Local, etc...</li> <li>Institucions de caràcter local d’àmbit provincial i autonòmic (Casa de la maternitat [1853-1988]; Junta de Carreteres [1847-1874]; Junta d’Armament i Defensa [1836-1837]; Comissió de Carreteres [1834-1843]; Casa de la Moneda [1843-1847] o la Comissió Hospitals Militars [1823-1825], etc...</li> <li>Fons Generats per la Generalitat de Catalunya (Segona República [1931-1938].</li> <li>Fons Privats, generats per persones, famílies, empreses, etc. (Lola Anglada i Sarriera, Família Junyer i Canals, Antoni Gallardo i Garriga, Emili Juncadella i Vidal, Josep Maria Soler i Coll, Día Gráfico, etc.</li> <li>Col·leccions o conjunts inorgànics de documents reunits i ordenats, independentment de la seva provinença.</li> </ul> | 41.5517114,2.2478977 | 437277 | 4600278 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96149-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96149-03.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 96150 | Fita de terme de Can Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-de-can-puig | <p>PIÑERO, Ángel i UMBERT, Josep (2011). <em>De Visuris apud Montem Molonem (Les Visures a Montmeló). Documents del segle XVII</em>. Centre d’Estudis de Montmeló.</p> | XVI-XVIII | <p>Fita de terme poligonal i secció quadrada, de pedra granítica, ubicada al pati de Can Puig, on es va col·locar quan s'urbanitzaren els terrenys de la masia per salvaguardar-la.</p> <p>Presenta la tiara papal i les claus de Sant Pere, símbols del Papa, ja que gran part del terme de Montmeló pertanyia al papat a través del monestir de Sant Pere de les Puel·les. Al darrera porta la inscripció: 'PARROQUIA Y DECIMARI DE PERETES Y MONT [MALO]'.</p> | 08135-177 | Carrer del Sant Crist / cantonada amb el Passatge Monturiol | <p>Ángel Piñero i Josep Umbert (2011) publiquen un document de visura del terme de Montmeló (recorregut entre les fites) realitzada el 16 de novembre de 1665. Les parts són el monestir de Sant Pere de les Puel·les i la Cartoixa de Montalegre. El document es publica l'any 1699 i parla de fets ocorreguts entre 1619 i 1665. Aquest podria ser el marc cronològic d'aquesta i de les altres fites conservades en el terme.</p> | 41.5491880,2.2411855 | 436715 | 4600003 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96150-dsc9415.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96150-dsc9411.jpg | Física | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | En l'actualitat es conserven set fites en el terme de Montmeló, incloent-hi la present. La majoria es troben fora de la seva ubicació originària.Dins el Circuit de Barcelona-Catalunya n'hi ha una, però n'hi havia alguna altra, que podria ser una de les que estan a l'Ajuntament. Una es troba formant part de la col·lecció del Museu Municipal de Montmeló. Una altra es troba en el pati de Can Puig i una darrera, davant la façana de l'església. | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 96868 | Fons gràfic de Montmeló a la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-grafic-de-montmelo-a-la-fundacio-institut-amatller-dart-hispanic | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’Arxiu Fotogràfic de la Fundació Amatller d’Art Hispànic conserva un conjunt de 60 imatges de Montmeló produïdes per diferents autors en franges cronològiques variades. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Entre els subjectes documentats hi apareixen nou (9) fotografies de l’església (interior i exterior), datades de 1973; una (1) fotografia de l’església sense datar i vuit (8) imatges de diferents masies, entre elles, la Casa Gran, d’interiors i exteriors, totes elles datades de l'any 1913.</span></span></span></span></span></p> | 08135-185 | Passeig de Gràcia, núm. 41 1r 1ª (08007 - Barcelona). | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Des de la seva fundació l’any 1943, per part de Teresa Amatller, i fins a l’actualitat, la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic compleix amb diferents objectius, entre els quals fomentar la recerca al voltant de l’art hispànic, donant suport mitjançant una biblioteca i un arxiu fotogràfic, tots dos especialitzats en aquesta matèria. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Arxiu Fotogràfic disposa concretament d’un repertori de més de 360.000 fotografies procedents de diferents arxius, entre els quals destaquen l’Arxiu Mas i l’Arxiu Gudiol, produïdes per diferents autors al llarg del segle XX i per un banc de més de 90.000 imatges digitals.</span></span></span></span></span></p> | 41.5515679,2.2480837 | 437292 | 4600262 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96868-02reg51831917-esglesia-de-sant-fost-de-campsentelles-arxiu-mas.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96868-02interior-duna-cuina-de-montmelo.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 96869 | Fons documental i gràfic de Montmeló de l’Arxiu Gavín | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-i-grafic-de-montmelo-de-larxiu-gavin | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya, Arxiu Gavin de les Avellanes conserva, referent al municipi de Montmeló, varis documents que es detallen a continuació: </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Referent a l’inventari d’esglésies, es preserven 12 fotografies datades entre els anys 1920 al 1989, corresponents a dos edificis religiosos; una trentena d'a</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'>rticles de premsa i fulletons de diferents èpoques; cinc g</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'>oigs; una quinzena de p</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'>ostals i fotografies, en color i en blanc i negre; i, finalment, una monografia dedicada a la construcció dels gegants. </span></span></span></span></span></p> | 08135-186 | Monestir de les Avellanes. Ctra. C-12. Qm. 181 (25612 - Os de Balaguer / La Noguera - Lleida). | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Des de la seva creació, per Josep Maria Gavin i Barceló i fins a l’actualitat l’arxiu sempre ha estat localitzat a Valldoreix, al Vallès Occidental. Des dels seus inicis, Gavin posà en marxa dues grans branques: les col·leccions i els fons documentals d’arxiu del qual destaca el fons fotogràfic de les esglésies de Catalunya i d’altres parts del món així com tot el relacionat amb la documentació religiosa (estampes, estampetes, goigs, advocacions de la Mare de Déu). També destaca el gran nombre de postals de tot el territori català i el buidatge de la premsa escrita i sobre personatges rellevants de la cultura catalana. Més endavant es crearà la biblioteca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A principis dels anys vuitanta del segle passat, Josep Maria Gavin feu donació del fons a la Generalitat de Catalunya. L’arxiu però continua creixent i a inicis de l’any 2000 s’instal·la definitivament al Monestir de les Avellanes, després de passar un acord amb l’Institut de Germans Maristes de Catalunya. A finals de l’any 2006 s’acaben les obres d’adequació de l’edifici que allotjarà l’arxiu. El 4 d’octubre de l’any 2008 s’inaugurava oficialment la nova seu.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Actualment l’arxiu conserva 48 col·leccions diferents que ocupen uns 1.500 metres lineals.</span></span></span></span></span></p> | 41.5516102,2.2480369 | 437289 | 4600267 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 95818 | Horts de Can Quico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-de-can-quico | <p><span><span><span>Els horts Can Quico són un espai de terra fèrtil situada al sud-oest del municipi. Es tracta de petits h</span></span></span><span><span><span>ortets urbans dividits en vàries parcel·les rectangulars, sense tancaments vegetals, però si delimitats per passarel·les fetes de terra batuda o per rajoles, i en algun cas per cintes aèries lligades a posts de fusta, donant una unitat de conjunt. Tot el perímetre també està protegit per una tanca de filat amb un petit barri. A diferència dels horts del Raiguer, les parcel·les no disposen de cap caseta per guardar-hi les eines.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’accés a cada tros es fa a través de passeres. Les restes vegetals s’han de llençar en uns contenidors comuns que estan ubicats a l’entrada. Les hortalisses que s’hi planten són cols, coliflor, api, naps, pastanagues, enciams i escaroles, raves, patateres, carxoferes, pebroteres, alberginieres, bledes, alls, cebes, julivert, i ceba tendre i calçots. El reg està regulat. </span></span></span></p> | 08135-66 | Al sud-oest de la població, a tocar del parc del Sant Crist. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els precedents dels horts de Can Quico els trobem en la creació d’una zona d’horts familiars al polígon industrial “El Raiguer”. El 26 de novembre de 1996 la Junta de Govern Local presentava el projecte de creació d’una zona d’horts urbans. El 8 d’abril de 1997 la mateixa junta aprovava la normativa per l’adjudicació dels horts. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant les obres del Tren d’Alta Velocitat, es van haver de deixar. Finalment, l’agost de l’any 2013 l’Ajuntament recuperava El Raiguer amb un nou projecte. Cada hort tindria uns 100 m2 amb una caseta amb teulada a dos vessants i una zona de lleure comuna per als hortolans.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 19 d’abril de l’any 2016 la Junta de Govern Local aprovava el <em>Programa d’Horts Urbans de Montmeló</em>, per tal de donar sortida a la llista d’espera per l’adjudicació d’un hort. En aquest s’hi contempla la creació de nous horts al sector de Can Quico. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Finalment, el 25 d’octubre de 2016, el Ple de l’Ajuntament de Montmeló, aprovava el <em>Reglament de règim d’ús dels horts urbans de titularitat municipal</em>. Per tal de fomentar el cultiu tradicional, la normativa contempla un seguit de supòsits que van des de les hortalisses que s’hi poden plantar, la regulació de l’aigua de reg, els tutors per la vegetació aèria, o el manteniment dels camins, espais d’emmagatzematge, brossa, fitosanitaris, animals de companyia, i espais de tancament de les parcel·les. També hi ha un llistat amb tot el que no està permès (conreu de plantes no permeses per la llei, construcció de barbacoes i murs, talar arbres, abandonament de deixalles, estacionament de vehicles a l’interior, realització de foc, dormir a les casetes o viure-hi).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Actualment, l’Ajuntament de Montmeló compta amb una superfície de 6.296 m2 d’hortes situades al Raiguer i a la zona de Cal Quico, amb 100 m2 per hort i per hortolà. Els del Raiguer, són els més antics, amb un total de 98 hortets, mentre que pels de Cal Quico se’n comptabilitzen 43, i a diferència dels horts del primer sector, aquests terrenys estan llogats per l’Ajuntament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A finals de maig de 2018 es van construir tres casetes més per consolidar i integrar definitivament l’espai dels horts amb caseta i així definir i delimitar les dues zones d’horts.</span></span></span></span></span></p> | 41.5486443,2.2385234 | 436492 | 4599944 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95818-6602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95818-6603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95818-6604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95818-6605.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95818-6606.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | Inexistent | 2024-05-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La sol·licitud i l’ús d’aquests horts ve regulada pel reglament de règim d’ús dels horts urbans, vigent l’any 2024, que recull les llicències de cadascuna de les parcel·les, que s’atorguen per un període de dos anys, prorrogables. Si una parcel·la queda sense treballar més de dos mesos per l’adjudicatari, sense que s’hagi comunicat a l’Ajuntament en cas de raó expressa i motivada, aquesta quedarà lliure i llavors l’Ajuntament podrà adjudicar-la de nou. Els adjudicataris han de dipositar una fiança de dos-cents-cinquanta euros, a més de la formalització de la llicència. Aquest fons s’empra en cas de que la parcel·la no estigui desbrossada o s’hagi de netejar de residus. Paral·lelament paguen una quota anual establerta per l’Associació d’hortolans. A banda, els horts estan adreçats a les persones empadronades al municipi amb més de tres anys de residència fixe i sempre i quan no tinguin cap altre hort o terreny ni al poble ni a la comarca o que un membre de la mateixa unitat familiar ja n’hagi rebut un. I sobretot, a les persones majors de 65 anys, pensionistes, amb certificat de discapacitat, sense prestació per desocupació i beneficiàries de la renda mínima d’inserció. | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 95819 | Horts del Raiguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-del-raiguer | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els horts del Raiguer és un espai de terra fèrtil situada a l’est del municipi. Limita al nord-est amb el riu Congost, al nord-est amb Montornès del Vallès, i al sud, sud-est, amb la via del ferrocarril – TAV i més enrere amb el vessant més ombrívol del Turó de les Tres Creus. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les hortes estan dividides en 98 parcel·les de 100 m2, sense tancaments vegetals, però majoritàriament amb filats, donant una unitat de conjunt. Tot el perímetre també està protegit per una tanca de filat creuat amb barri per evitar els furts. Els hortolans tenen a més, una caseta d’obra, amb les quatre façanes pintades de color blanc. El cobert és de teula àrab a doble vessant. Algunes d’elles tenen una petita pèrgola per protegir-se de la calor. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’accés a cada tros es fa a través de passeres. Hi ha un espai comú cobert amb taules per a menjar, i també una zona arbrada amb taules i bancs de fusta que proporciona ombra durant els mesos d’estiu i deixa passar el sol durant els mesos d’hivern. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En varis indrets perimetrals, els hortolans deixen créixer de manera controlada erols de canya comuna o canya de Sant Joan (<em>Arundo donax</em>) que són emprades com a tutor per la vegetació aèria. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tant pel que fa a l’arbrat com a les hortalisses, són totes autòctones. Hi creix algun mandariner, llimoner, olivera, figuera, llorer i micaquer i pel que fa a la hortalisses, les cols, coliflor, api, naps, pastanagues, enciams i escaroles, raves, patateres, pebroteres i alberginieres; bledes, alls, cebes, julivert, i ceba tendre i calçots. El reg està regulat.</span></span></span></span></span></p> | 08135-67 | El Raiguer | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 26 de novembre de l'any 1996 s’aprovava per Junta de Govern Local el projecte de creació d’una zona d’horts familiars al polígon industrial “El Raiguer”. El 8 d’abril de 1997 la mateixa Junta aprovava la normativa per l’adjudicació dels horts. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant les obres del Tren d’Alta Velocitat, es van haver de deixar els horts. Finalment, l’agost de l’any 2013 l’Ajuntament recuperava aquest espai amb un nou projecte. Cada hort tindria uns 100 m2 amb una caseta amb teulada a dos vessants i una zona de lleure comuna per als hortolans.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 19 d’abril de 2016 la Junta de Govern Local aprovava el <em>Programa d’Horts Urbans de Montmeló</em>, per tal de donar sortida a la llista d’espera per l’adjudicació d’un hort. En aquest s’hi contempla la creació de nous horts al sector de Can Quico. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Finalment, el 25 d’octubre de 2016, el Ple de l’Ajuntament de Montmeló, aprovava el <em>Reglament de règim d’ús dels horts urbans de titularitat municipal.</em> Per tal de fomentar el cultiu tradicional, la normativa contempla un seguit de supòsits que van des de les hortalisses que s’hi poden plantar, la regulació de l’aigua de reg, els tutors per la vegetació aèria, o el manteniment dels camins, espais d’emmagatzematge, brossa, fitosanitaris, animals de companyia, i espais de tancament de les parcel·les. També hi ha un llistat amb tot el que no està permès (conreu de plantes no permeses per la llei, construcció de barbacoes i murs, talar arbres, abandonament de deixalles, estacionament de vehicles a l’interior, realització de foc, dormir a les casetes o viure-hi).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Actualment, l’Ajuntament de Montmeló compta amb una superfície de 6.296 m2 d’hortes situades al Raiguer i a la zona de Cal Quico, amb 100 m2 per hort i per hortolà. Els del Raiguer, són els més antics, amb un total de 98 hortets, mentre que pels de Cal Quico se’n comptabilitzen 43, i a diferència dels horts del primer sector, aquests terrenys estan llogats per l’Ajuntament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A finals de maig de 2018 es van construir tres casetes més per consolidar i integrar definitivament l’espai dels horts amb caseta i així definir i delimitar les dues zones d’horts.</span></span></span></span></span></p> | 41.5539073,2.2571325 | 438049 | 4600516 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95819-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95819-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95819-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95819-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95819-06.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | Inexistent | 2024-05-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La sol·licitud i l’ús d’aquests horts ve regulada pel reglament de règim d’ús dels horts urbans, vigent l’any 2024, que recull les llicències de cadascuna de les parcel·les, que s’atorguen per un període de dos anys, prorrogables. Si una parcel·la queda sense treballar més de dos mesos per l’adjudicatari, sense que s’hagi comunicat a l’Ajuntament en cas de raó expressa i motivada, aquesta quedarà lliure i llavors l’Ajuntament podrà adjudicar-la de nou.Els adjudicataris han de dipositar una fiança de 250 euros, a més de la formalització de la llicència. Aquest fons s’empra en cas de que la parcel·la no estigui desbrossada o s’hagi de netejar de residus. Paral·lelament paguen una quota anual establerta per l’Associació d’hortolans.A banda, els horts estan adreçats a les persones empadronades al municipi amb més de tres anys de residència fixe i sempre i quan no tinguin cap altre hort o terreny ni al poble ni a la comarca o que un membre de la mateixa unitat familiar ja n’hagi rebut un. I sobretot, a les persones majors de 65 anys, pensionistes, amb certificat de discapacitat, sense prestació per desocupació i beneficiàries de la renda mínima d’inserció. | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 95824 | Pollancreda de les piscines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancreda-de-les-piscines | <p>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes</em>. Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</p> <p>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres, actualitzada per Oriol de Bolós</em> - Flor del Vent Edicions.</p> <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la<em> 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</p> <p>PHILIPS, Roger (1985).<em> Los árboles.</em> Barcelona: Editorial Blume.</p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Arbreda formada per varis exemplars de pollancre <em>(Populus nigra), </em>ubicada entre les piscines municipals i les pistes de pàdel. Hi ha varis exemplars d’arbres columnars, de més de 20 m d'alçada. La seva escorça és de color gris i llisa, amb les fissures lineals característiques d’aquesta espècie. Les fulles són fàcilment identificables degut a la forma triangular, de 5 a 8 cm de llargada per 6 a 8 cm d’ample i el color verd tant pel revers com per l’anvers. Les flors es disposen en aments, de forma allargada i cilíndrica, que en aquesta època de l’any comencen a sortir. Un cop fora, brotaran les fulles. Les llavors són minúscules i es dispersen molt fàcilment a través del vent. Al dessota hi ha varies oliveres.</span></span></span></span></span></p> | 08135-72 | Avinguda de Pompeu Fabra | 41.5479979,2.2502553 | 437471 | 4599865 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95824-7202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95824-7203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95824-7204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95824-7205.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2024-05-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 95826 | Plataner de la zona d’esbarjo de Can Cabanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataner-de-la-zona-desbarjo-de-can-cabanyes | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Exemplar de plataner (<em>Platanus x hispànica</em>) de grans dimensions situat en el pàrquing de la </span></span></span>zona d’esbarjo de Can Cabanyes, davant del que ara és la cafeteria Viena.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’arbre està al bell mig de la zona d’estacionament, protegit dels impactes dels vehicles per un escocell octogonal fet amb vorals de pedra artificial. </span></span></span>És un espècimen sa, amb un tronc recte i la capçada alta i ben arrodonida, de més de 25 m d’alçada per una trentena de metres d’amplada. Té una escorça llisa, de tons verdosos grisencs molt pàl·lids. La seva capçada és uniforme i molt ben ramificada, que proporciona una ombra densa. Les fulles són palmades, d’uns 12 a 30 cm, amb cinc lòbuls ovat-triangulars sencers, tot i que en poden tenir tres.</p> <p>El pecíol és llarg i eixamplat a nivell de la base en forma de didal. Els nervis principals de la fulla, quan són joves, estan coberts per una pelussa molt fina. <span><span><span><span><span lang='CA'><span>Les flors estan reunides en aments esfèrics i unisexuals. El fruit és una mena de glòbul d’uns 4 cm de diàmetre emplomallat que fructifica a la tardor.</span></span></span></span></span></span></p> | 08135-74 | Carrer de la Verneda del Congost. | 41.5642789,2.2636671 | 438604 | 4601662 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95826-7402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95826-7403.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2024-05-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El plàtan és un dels arbres més apreciats per plantar a la via pública i sobretot per ornamentar carrers, avingudes i carreteres o per plantar-lo en parcs i fonts. Proporciona una ombra molt agradable durant els mesos d’estiu i no és massa exigent, però és recomanable plantar-lo de manera que tingui molt d’espai per al seu correcte creixement. En aquests casos, es fan molt grans, amb unes capçades molt ramificades i ben arrodonides. Al municipi de Montmeló se’l pot apreciar en carrers i a la riba dels rius Congost i Mogent. | 2151 | 5.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 95838 | Rellotge de sol de l'Hostal de la Grua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-lhostal-de-la-grua | <p>ARITZETA, M. (1994). <em>Viles i ciutats de Catalunya</em>. Barcino.</p> <p>GUASCH, Manel i UMBERT, Josep (2008). <em>Montmeló, 115 anys d’imatges</em>. Centre d’estudis Montmeló.</p> <p>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</p> <p>PIÑERO, Àngel i UMBERT, Josep (2009). <em>Aproximació a la història de Montmeló: segles IX-X</em>. Centre d’Estudis de Montmeló.</p> | XX-XXI | <p><span lang='CA'><span><span>Aquest rellotge de sol el trobem a la façana principal de l'antic Hostal de la Grua. Es tracta d'un r</span></span></span><span lang='CA'><span><span>ellotge de sol del tipus vertical declinant, orientat a migdia. Està situat a sota un ràfec decoratiu entre la balconera central de la façana i la finestra de mà dreta de la planta pis de la façana principal de la casa. Té forma quadrada i està realitzat damunt de l’arrebossat de la façana. Presenta un marc perimetral pintat del color de l’argila. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Les xifres són romanes, i van des de les 6 del matí fins a les 6 de la tarda. El gnòmon és de vareta, de ferro, i sembla l’original. No porta cap protecció de cap vernís i presenta restes, gairebé imperceptibles, de ciment. L’interior de les xifres “V” i “X” estan pintades. No té línies horàries.</span></span></span></p> | 08135-76 | Carrer del Sant Crist de La Grua, núm. 22 | <p>El barri del Sant Crist de la Grua, tot i que actualment és del municipi de Montmeló, pertanyia al terme municipal de Parets. L'hostal de la grua surt esmentat nombroses ocasions en la documentació conservada. Per exemple, en el fogatge de l'any 1553 de Parets consta un 'Matheu Bach fuster qui esta en la ferreria de la Grua i en Trancolet qui esta en l'hostal de la Grua'.</p> <p>També surt dibuixat junt amb la Capella del Sant Crist, en el plànol del terme i parròquia de Montmeló de l'any 1747, i que es troba a l’Arxiu de Sant Pere de les Puel·les.</p> <p>En el segle XVIII, el baró de Maldà va recollir les impressions dels seus viatges en un dietari. Segons explica, va passar per Montmeló entorn de 1775 i diu que el poble és a un quart d'hora de passada la casa o hostal de la Grua. </p> <p>També cita l'hostal en Vicenç Plantada en la seva 'Excursió a Montmeló' del 12 de maig de l’any 1881. Diu que després de passar el riu Tenes pel pont del ferrocarril, deixa a l'esquerra el Trench que havia estat un hostal, can Gurguí, can Ribera, can Puig i el famós hostal de Grua, davant del qual hi ha una capelleta en la qual es venera el Sant Crist que deixà Sant Vicenç Ferrer després de fer un sermó i un miracle. D'aquest miracle de sant Vicenç Ferrer a la Grua hi ha diferents versions. Unes diuen que quan el sant passà per l'hostal de camí a Barcelona, va reproduir el miracle de la multiplicació dels pans i dels peixos, però en aquest cas fou amb vi i pans. Unes altres diuen que va treure vi del pou que antigament existia al costal de l'hostal.</p> | 41.5491782,2.2416532 | 436754 | 4600002 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95838-76020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95838-76030.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 95839 | Rellotge de sol de can Butjosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-butjosa | <p>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</p> | XX | Mostra alguna pèrdua de color. L’any 1954 es va tornar a refer, i difereix del rellotge original que s’observa en una fotografia del Centre Excursionista de Catalunya realitzada l’any 1913. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És del tipus vertical declinant, rectangular, orientat a sud-oest. Està situat a la planta pis de la façana principal de la casa, a mà dreta de la balconera. </span></span></span></span></span>El suport és de morter de calç, lleugerament esgrafiat. Presenta un marc perimetral amb restes de policromia. Mentre que a la part superior s’hi ha dibuixat una filigrana, a l’inferior, s’hi poden llegir les hores, en xifres àrabs, que marquen des de les 7 del matí fins a les 6 de la tarda. El gnòmon, és de vareta de ferro. Està collat a la paret, i emmarcat per un doble requadre. De l’exterior, neixen les línies horàries que van fins a les hores. Les mitges hores són més curtes. Per sobre, ben centrat, s'hi pot llegir l’any de la seva restauració (1954), que modificà el disseny original tal i com es pot veure en una fotografia realitzada l’any 1913, de la Masia Catalana, del Centre Excursionista de Catalunya (AFCEC_EMC_X_0798). A ambdós costats hi ha un ramell de margarides i espigues de blat; el de la dreta està gairebé esborrat. Ha perdut gairebé tota la policromia, que només es visible en les xifres horàries i en alguns indrets del marc i rams, els botons de les margarides i les espigues de blat.</p> <p><span lang='CA'><span><span>En la fotografia de l'any 1913, es pot observar com el disseny del marc és diferent, amb els angles cap a l’interior. Les hores senyalen des de les 8 del matí fins les 6 de la tarda, en xifres àrabs. El gnòmon, de vareta, està envoltat per un cercle solar antropomorf, en dues tonalitats. A la part superior hi ha una inscripció curta, que no es pot llegir, tal vegada l’any de realització. També marca l’hora de l’Àngelus.</span></span></span></p> | 08135-77 | Camí de Montmeló, núm. 2 | <p>El primer document escrit del que se'n té referència és de l'any 1699. Es tracta de l'escriptura de la compra de la parcel·la on s'aixeca la casa.</p> <p>L'any 1850 Bartomeu Butjosa compra la finca i la família n'ha estat la propietària fins recentment amb la mort del darrer descendent de la família.</p> | 41.5557020,2.2427056 | 436848 | 4600725 | 1954 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95839-7702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95839-7703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95839-7704.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Aquest rellotge consta a l’Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica amb el número de referència 32. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||
| 95842 | Estació de tren | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-de-tren-3 | XX | <p>Antiga estació de tren de la línia ferroviària Barcelona - França. És de planta rectangular i consta de planta baixa i un pis amb coberta plana sobre un ràfec motllurat, suportat per mènsules i protegida per una balustrada d'obra, amb un petit frontó rectangular decorat amb motllures i motius vegetals.</p> <p>La façana principal ha quedat tapada per les obres de construcció de la nova línia d'alta velocitat, que ha desplaçat la nova estació uns metres més a ponent. Tant la façana meridional com la septentrional tenen la mateixa composició. S'estructuren simètricament a partir de quatre eixos de verticalitat, definits per les obertures: quatre portes en planta baixa i quatre finestres en planta pis. Totes les obertures, distribuïdes de forma regular, són d'arc rebaixat i estan emmarcades amb una motllura perfilada. El parament és de maó vist, pintat amb color vermellós amb els emmarcaments de les obertures, les cantoneres, les cornises i les baranes pintades de color groc. Una franja esgrafiada amb motius geomètrics i també pintada de color groc separa la planta baixa de la planta pis.</p> <p>L'interior està decorat a base de rajola blanca, amb dues franges horitzontals de flors. La meitat inferior està coberta de fusta.</p> | 08135-80 | Passeig Miquel Biada, s/n | <p>La data de construcció oscil·la de l'any 1920 a l'any 1925.</p> | 41.5503528,2.2468734 | 437190 | 4600128 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95842-8001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95842-8002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95842-8003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95842-8004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95842-f4135085-6553-47a4-831e-102d6a5da10a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95842-57ace125-2471-47a6-a5de-bdae71f793e7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95842-cb901aeb-9da5-4d22-ac8a-7811ea95f4ed.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | Inexistent | 2024-06-05 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | L'Ajuntament utilitza aquest espai gràcies a un conveni de cessió d'usos. | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 95844 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-47 | <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p>DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2016). <em>Montmeló, reinventem la Festa major: Procés d'apoderament de la Festa Major de Montmeló</em>. Montmeló: Diputació de Barcelona i Ajuntament de Montmeló.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROBLES, Lola i COMAS, Marcel (2003). <em>La Festa Major, records del nostre poble</em>. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Parlar de la Festa Major de Montmeló en l'actualitat vol dir parlar de les celebracions que es desenvolupen a finals del mes de juny i principis de juliol, durant quatre dies. És la festa gran que es materialitza en diferents indrets del municipi, que s’omplen d’activitats dirigides a tot tipus de públic: concerts, audicions, balls, cercavila de diables i gegants, concursos i degustacions. Abans, la Festa Major era per Santa Maria, el 15 d'agost, festa de la patrona de l'església. A les darreres dècades del segle XX es va decidir traslladar les dates de la Festa Major a finals de juny o principis de juliol, per tal que el major nombre possible de veïns i veïnes les poguessin gaudir, conservant el 15 d'agost com a festa patronal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La festa comença el dijous amb el <em>Toc d'inici</em>. Amb aquest nom s'identifiquen els actes que tenen lloc el dijous de Festa Major i que assenyalen l'inici de la festa. Prèviament es fa un taller de ball del <em>Toc d'Inici</em> i es fa la <em>Plantada dels elements del Seguici d'Inici de la Festa Major</em> que són quatre: pregoner (capgròs), Colla de Geganters i Grallers; Ball de Gitanes de l’Agrupa, i Colla de Diables. Els elements tradicionals de la cultura popular de Montmeló es preparen per a iniciar el cercavila del seguici des de la plaça de la Quintana pel carrer Major fins arribar a la Plaça de la Vila.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inici de la Cerimònia del <em>Toc d’Inici</em><strong> </strong></span></span><span lang='CA'><span>amb les colles de Diables, Gegants i Gitanes, Gegants se situen de tal manera que fan un passadís d’entrada a la plaça amb la música “A la Festa”. Entren les tres entitats, una darrera l’altre amb el següent ordre: Diables, Gitanes, i Gegants.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Després, tots els montmelonins i montmelonines prenen la plaça per cantar i ballar la polca, donant el tret de sortida a la Festa Major i desvetllant el misteri sobre qui és el pregoner de la Festa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Emmirallat en la tradició de l’Aurresku i davant la inexistència a Catalunya de res semblant, el músic Jaume Arnella i el dansaire i coreògraf Joan Serra van treballar junts en una proposta que aportés a les celebracions quelcom semblant. L’any 2009 naixia el “Ball d’Homenatge”. Una dansa per ser interpretada per un o una dansaire i, a diferència de l’Aurresku més tradicional, amb la possibilitat que ho fessin junts. Com a suport musical de la dansa, Jaume Arnella treballà amb la música de la Polca del Ball de Gitanes de Sant Celoni i deixà oberta la interpretació a qualsevol tipus d’instrument, ja fos com a solista o en format de grup. Per a la coreografia, Joan Serra es va fer servei de passos inspirats en punts de dansa tradicional catalana. Els dos creadors del Ball d’Homenatge demanaven que fos interpretat sempre amb música en viu i que, a ser possible, els balladors i balladores ho fessin amb els peus descalços. Com a tret característic, els homes portarien una barretina damunt l’espatlla i les dones un mantó.</span></span></span></span></span></p> | 08135-82 | Montmeló | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Fins l'any 1979, la Festa Major era per Santa Maria. L'any 2016 s'inicia un procés de renovació de la festa amb la participació de la ciutadania, veïns i entitats de la que en sorgeix un nou protocol, la nova Comissió de Festa Major (Diputació de Barcelona, 2016). Però abans de l’any 1979 la Festa Major era diferent (AA.DD, 2021). Quan la Festa Major se celebrava el 15 d'agost, durava dos o tres dies. El primer era el 15 d'agost, festivitat de la patrona i titular de l'església parroquial. Però a la nit del 14 ja hi havia algun o altre espectacle, com ball, boxa o lluita americana (Robles i Comas, 2011). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els actes habituals que es feien abans de la guerra eren: Ofici solemne, cantat pel cor parroquial, amb l’assistència de les autoritats locals i un repic de campanes. Les autoritats sortien de l'ajuntament acompanyats de músics fins a l'església. Després de l'ofici, sortia la processó, amb la imatge de la Mare de Déu jacent, portada pels homes que s'havien casat des de la darrera Festa Major. Després de l'oficia hi havia la dansa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El dinar de Festa Major era molt especial, les famílies convidaven parents i amics que no vivien al poble i feien escudella amb carn d'olla, un rostit i una cassola d'escaldums que es cuinaven amb les menuderies del pollastre. també es menjava pollastre amb cebetes i de postres fruita del temps. Per acabar, galetes acompanyades amb vi dolç. Les famílies amb més poder adquisitiu contractaven una “coquesa”, una cuinera per a la ocasió.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Hi havia ball de tarda i ball de nit. Es ballaven el ball de rams, de casats, del fanalet, el ball robat i la toia. La segona nit es feia teatre, normalment sarsuela. També es feien ballades de sardanes, sessions de cinema al Royal i partits de futbol amb els equips dels pobles veïns.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Hi havia paradetes de fira, atraccions, carrusels, etc. Un dels més recordats és el fotògraf que es posava al costat de la font de l'hostal del carrer Major, que portava un decorat per posar-hi el cap dels que es volien retratar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Un dels principals protagonistes era l'envelat, on es feien la majoria d'actes i es protegia de possibles xàfecs d'estiu. Es va comença a fer a l'era de la Casa Gran, també es va fer al costat de l'estació, a la plaça de l'Ajuntament, al camp dels plateros, entre d’altres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També era una data esperada per poder estrenar vestit, que s'havia estat cosint durant molt de temps.</span></span></span></span></span></p> | 41.5517405,2.2479433 | 437281 | 4600281 | 08135 | Montmeló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95844-065.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95844-094.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95844-festa-major-1964-25-anos-de-paz-gracias-a-franco-esquerra.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95844-interior-envelat-dues-persones-vers-1928.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2024-08-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | A la bibliografia històrica, quan es parla de Festa Major es fa referència a l'actual festa patronal. Per tant, les dues festes estan estretament relacionades. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 95845 | Festa patronal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-patronal | <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p>DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2016). <em>Montmeló, reinventem la Festa major: Procés d'apoderament de la Festa Major de Montmeló</em>. Montmeló: Diputació de Barcelona i Ajuntament de Montmeló.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROBLES, Lola i COMAS, Marcel (2003). <em>La Festa Major, records del nostre poble</em>. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></span></p> | <p>Antigament i fins l'any 1979, se celebrava la Festa Major el dia de l’Assumpció de la Mare de Déu, el 15 d'agost. Per aquestes dates ja s’havia segat i batut el blat, collit les patates i sembrat les mongetes. S’havia de regar o cavar el camp, però la feina més grossa ja estava feta.</p> <p>El matí del dia 15 hi destacava l’Ofici solemne amb l’assistència de les autoritats locals. En acabar, els homes que s’havien casat durant aquest any treien en processó la imatge jaient de la patrona.</p> <p>Actualment, la Festa de la Patrona se celebra amb la tradicional missa solemne, audició de sardanes i havaneres.</p> | 08135-83 | Montmeló | <p>Normalment duraven dos o tres dies. El primer era el 15 d'agost, festivitat de la patrona i titular de l'església parroquial. Però a la nit del 14 ja hi havia algun o altre espectacle, com ball, boxa o lluita americana (Robles i Comas, 2011). </p> <p>Els actes habituals que es feien abans de la guerra eren: Ofici solemne, cantat pel cor parroquial, amb l'assistència de les autoritats locals i un repic de campanes. Les autoritats sortien de l'Ajuntament acompanyats de músics fins a l'església. Després de l'ofici, sortia la processó, amb la imatge de la Mare de Déu jacent, portada pels homes que s'havien casat en el darrer any. Després de l'ofici es ballava la dansa.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El dinar de Festa Major era molt especial, les famílies convidaven parents i amics que no vivien al poble i feien escudella amb carn d'olla, un rostit i una cassola d'escaldums que es cuinaven amb les menuderies del pollastre. també es menjava pollastre amb cebetes i de postres fruita del temps. Per acabar, galetes acompanyades amb vi dolç. Les famílies amb més poder adquisitiu contractaven una “coquesa”, una cuinera per a la ocasió.</span></span></span></span></span></p> <p>Hi havia ball de tarda i ball de nit. Es ballaven els balls de rams, de casats, del fanalet, el ball robat, i la toia. La segona nit es feia teatre, normalment sarsuela. També es feien ballades de sardanes, sessions de cinema al Royal i partits de futbol amb els equips dels pobles veïns.</p> <p>Hi havia paradetes de fira, atraccions, carrusels, etc. Un dels més recordats és el fotògraf que es posava al costat de la font de l'hostal del carrer Major, que portava un decorat per posar-hi el cap dels que es volien retratar.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Un dels principals protagonistes era l'envelat, on es feien la majoria d'actes i es protegia de possibles xàfecs d'estiu. Es va comença a fer a l'era de la Casa Gran, també es va fer al costat de l'estació, a la plaça de l'Ajuntament, al camp dels plateros, entre d’altres.</span></span></span></span></span></p> <p>També era una data esperada per poder estrenar vestit, que s'havia estat cosint durant molt de temps.</p> | 41.5498326,2.2490913 | 437375 | 4600069 | 08135 | Montmeló | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2024-05-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | A la bibliografia històrica, quan es parla de Festa Major es fa referència a l'actual festa patronal. Per tant, tant la Festa major actual com la Festa de la patrona estan estretament relacionades. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 95846 | Monument Vas de Vicarello | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-vas-de-vicarello | <p>SILLIÈRES, Pierre (1977). Le “camino de Anibal”, itinéraire des gobelets de Vicarello de Castulo à Saetabis», a <em>M</em>élanges de la Casa de Velázquez, n3, pp. 31-83.</p> | XXI | <p>A la rotonda que dona accés al pont sobre el riu Besós, cap a Montornès, hi ha una rèplica a gran escala d'un dels quatre vasos de Vicarello o Apol·linars que es van trobar entre els anys 1852 i 1863 a les aigües termals d'<em>Aquae Apollinares</em>, a Vicarello Bracciano, al llac de Bracciano.</p> <p>Aquests quatre vasos cilíndrics (entre 95 i 115 mm) tenen forma de fita mil·liària i són de plata. Estan datats en el segle I dC i porten gravats a quatre columnes les 104 estacions de la ruta de la Via Augusta entre Roma i Cadis (itinerarium Gaditanum).</p> | 08135-84 | Rotonda del Passeig del riu Besòs amb el pont i l'avinguda Pompeu Fabra. | 41.5474399,2.2499093 | 437441 | 4599803 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95846-8402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95846-8403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95846-8404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95846-beakersofvicarello50.png | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-05-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Empresa de caldereria Ceacsa | Disseny de Manel Ramal Mata, que fou alcalde de Montmeló entre 1992 i 2010. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 95849 | A Montmeló, carbassots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-montmelo-carbassots | <p>AMADES, Joan (1937). Refranys geogràfics. Dins <em>Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya</em>, vol. 47, núm. 509, p. 242.</p> | XI-XX | <p>Joan Amades (1937) documenta aquesta expressió '<em>A Montmeló, Carbassots</em>' perquè 'es té per poble de carbasses i es diu que és el carbasser del Vallès'. I afegeix que '<em>els diablots de les colles del Ball de Gitanes de Montmeló duen un carbassot penjant de la força, i quan alaben la seva colla l'anomenen dels carbassots</em>.'</p> | 08135-87 | Montmeló | 41.5515920,2.2481002 | 437294 | 4600265 | 08135 | Montmeló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2024-05-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 95850 | El ferrer de Montmeló quan té ferro no té carbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ferrer-de-montmelo-quan-te-ferro-no-te-carbo | <p>CAROL, Roser (1978): <a href='https://pccd.dites.cat/obra/Carol%2C_Roser_%281978-2021%29%3A_Frases_fetes_dels_Pa%C3%AFsos_Catalans_%28comentats%29'><em>Frases fetes dels Països Catalans (comentats)</em></a> «Catalunya. Maresme. Arenys de Mar». Manuscrit.</p> <p>GIMENO, Isabel (1989): <a href='https://pccd.dites.cat/obra/Gimeno%2C_Isabel_%281989%29%3A_El_llibre_dels_refranys_catalans'>El llibre dels refranys catalans</a> «Refranys geogràfics», p. 202. Editorial de Vecchi.</p> | XI-XX | <p>El blog de paremiologia catalana recull 22 variants d'aquesta dita amb una dotzena de referències bibliogràfiques.</p> | 08135-88 | Montmeló | 41.5515830,2.2480989 | 437294 | 4600264 | 08135 | Montmeló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2024-05-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 95851 | Les noies de Montmeló porten les mitges al garró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-noies-de-montmelo-porten-les-mitges-al-garro | <p>AMADES i GELATS, Joan (1951). Folklore de Catalunya. Cançoner. Dins Refranys geogràfics. Catalans, pp. 1214. Editorial Selecta-Catalonia.</p> <p>PÉREZ i GÓMEZ, Ferran (2015). Sant Fost i Martorelles a través de les dites i els refranys. Dins <em>Campsentelles</em>, núm. 5, pp. 8-19.</p> | XIX-XX | <p><em>Les noies de Montmeló porten les mitges al garró</em> és una expressió recollida, entre d'altres, per Joan Amades (1951) relacionada amb el ball o dansa de Montmeló i la vestimenta de les dansaires.</p> | 08135-89 | Montmeló | 41.5515749,2.2481203 | 437296 | 4600262 | 08135 | Montmeló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2024-05-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 95856 | Font de la plaça de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-sant-isidre | XX | Presenta graffitis al costat posterior de la font. | <p>Font urbana situada en un dels costats de la plaça de Sant Isidre, connectada a la xarxa municipal d'aigua. S'aixeca sobre un cos de base rectangular, amb paredat de pedra irregular i acabat amb una làpida sobresortint. El frontal, on hi trobem el broc de polsador i la pica, té un espai quadrat que sembla haver perdut un element estructural o una part ornamental de la font. Actualment és una zona arrebossada on es pot llegir, fet del mateix ciment, 'Font de Sant Isidre'.</p> <p>Hi ha una plataforma quadrangular, feta de pedra, que dona accés al broc.</p> | 08135-91 | Plaça de Sant Isidre, s/n | 41.5498916,2.2485136 | 437327 | 4600076 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95856-9102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95856-9103.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2024-05-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 95864 | Goigs en llaor del Sant Crist de la Grua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-llaor-del-sant-crist-de-la-grua | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GOSALBES I CASTAÑÉ, Francesc (1936). Sant Vicenç Ferrer a l’hostal de La Grua (Montmeló). Dins <em>Curiositats de Catalunya, n</em>úm. 22, pp. 21-23<em>,</em> del 30 de maig de 1936.</span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Goigs que es veneren a la capella del Sant Crist de la Grua situada en el carrer homònim i que diuen així:</p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>Goig en llahor / Del Sant Christ de la Grua / Que’s venera en Montmeló.</span></span></strong></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Puig que sou nostre Patró / y tant nos afavoriu; / <em>Als vallesans que us adoran / Sant Christ de la Grua ohiu.//</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Quan de la regió vehina / lo gloriós Vicens Ferrer / á sembrar llevor divina / vingué al català terrer, / portava per comanyó / aqueix sant Christ compassiu. / <em>Als vallesans que us adoran / Sant Christ de la Grua ohiu.//</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Sermoneja en tot paratje / l’Apòstol valencià / Mostrant la sagrada Imatge / al Rosselló y l’Ampurdà; / ab ella devalla al Plá / del Vallès ab gran gentiu / <em>Als vallesans que us adoran / Sant Christ de la Grua ohiu.//</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La multitut fervorosa / tres dies ha que’l segueix; / si ohintlo l’esperit gosa, / algun cos ja defalleix. / Vicens que se’n compadeix / el diví Company ho diu. / <em>Als vallesans que us adoran / Sant Christ de la Grua ohiu.//</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Dret á Montmeló fent rua / demana vi al hostaler, / mes l’hostaler de la Grua / tal servey no l’hi vol fer; //</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Segona columna (continua l’estrofa):</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>d’eix sant Christ ne fou voler / per mostrar són poderiu. <em>Als vallesans que us adoran / </em></span></span></span></span></span><span><span><span><em><span lang='CA'><span>Sant Christ de la Grua ohiu.//</span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Apòstol que ab Deu confia / al pou de fora’l portal / ab lo Crucifix fa via / resplandint llum celestial. / Prega ab fervor sens igual / y’l Cel mes bell li sonriu. / <em>Als vallesans que us adoran / Sant Christ de la Grua ohiu.//</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ab la Imatge venerada / Les aygues ha benehit, / La benedicció sagrada / Les tornava vi esquisit. / -¡Miracle!- clama ab delit / Lo poble y la fé reviu. / <em>Als vallesans que us adoran </em></span></span></span></span></span><span><span><span><em><span lang='CA'><span>Sant Christ de la Grua ohiu.//</span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Quan veu aytal maravella / diu lo sant Predicador: / -Del Senyor la Imatge bella / dexaré aquí per recort; / puig hi mostra son amor / li plaurà exa vall joliu. – / <em>Als vallesans que us adoran / Sant Christ de la Grua ohiu.//</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Dintre una humil capelleta / s’ovira desde llavors / la Imatge n’era perfeta / mes la dexan ja’ls colors. //</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tercera columna (continua l’estrofa):</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Cinchents anys que reb olors / de les flors d’eix pagesiu. / <em>Als vallesans que us adoran / </em></span></span></span></span></span><span><span><span><em><span lang='CA'><span>Sant Christ de la Grua ohiu.//</span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A tota hora es invocada / pels catalans del Vallès, / los pobles d’exa encontrada / </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Bè conexen ses mercès, / y’l de Montmeló encar més / per viure á frech de son niu. / <em>Als vallesans que us adoran / Sant Christ de la Grua ohiu.//</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En temps d’axut y malures / hi venen en processó / tornant goig les amargures / quan li han feta oració. / Consol en tota aflicció / dau Vos, sant Christ compassiu. / <em>Als vallesans que us adoran / Sant Christ de la Grua ohiu.//</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ab los cors d’amor encesos / perçò avuy us demanem / Que á vostres braços estesos / </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>com à bons fillets visquem, / Y quan lo trist mon dexèm / en la gloria’ns aculliu. / <em>Als vallesans que us adoran / Sant Christ de la Grua ohiu.//</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Y. Adoramus te, Christe, et benedicimus tibi. / n. Quia per crucem tuam redemisti mundum. / OREMUS. Deus, qui pro nobis Filium tuum Crucis patibulum subire voluisti, ut inimici à nobis expelleres potestatem: concedí nobis famulis tuis, ut resurrectionis gratiam consequamur. Per eumdem Christum Dominum Nostrum. Amen.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Lo Exm. é Ilm. Sr. Bisbe de Barcelona Dr. D. Jaume Catalá y Albosa, ha concedit 40 dias de indulgent- / cia als fidels de la diòcesis cada vegada que llegescan ó canten aquestos Goigs ab la deguda devoció.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Barcelona. Estampa de la Llibreria Religiosa, carrer Alt de Sant Pere, núm. 4. 1890</span></span></span></span></span></p> | 08135-92 | Camí del Sant Crist de la Grua, s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la <em>Crònica de Ramon Muntaner </em>(1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els <em>Goigs de Nostra Dona</em>, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment, cal situar-los a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.</span></span></span></span></span></p> | 41.5490829,2.2417155 | 436759 | 4599991 | 1890 | 08135 | Montmeló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95864-9202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95864-9203.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | Inexistent | 2024-05-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Francesc Gosalbes i Castañé (1936) d’Amics del Folklore de Catalunya, relata la història de Sant Vicenç Ferrer a l’hostal de La Grua; segons la qual, l’apòstol anava arreu de Catalunya per tal d’evangelitzar la gent. Encara que no els visités tots, la seva presència era precedida per l’anomenada de la seva vida miraclera i les persones acudien al poble o ciutat on ell es trobava i era esperat amb delit. Vicenç Ferrer feia camí a les tardes, i quan el sol anava a la posta avançava cavalcant una mula dòcil i pacífica i portant a la mà dreta una creu. Al seu redós caminaven els germans del mateix orde i llurs deixebles. Feien seguici els membres que formaven la companyia dels flagel·lants.La tradició conta que l’any 1409 passà per allí Vicenç Ferrer i llurs acompanyants. L’apòstol s’aturà a l’hostal i demanà que li servissin vi pels seus acompanyants. Els hostalers no el van voler atendre. Després d’insistir, se n’anà al pou del davant mateix de l’hostal i féu pujar l’aigua convertint-la en vi per assedegar a tota aquella gent. Havent vist el miracle els hostalers, volgueren aprofitar de l’ocasió, però l’apòstol, per obra de Déu, féu baixar el vi convertit, al fons del pou tornant aquest líquid altra vegada convertit en aigua.Com a record del seu pas, Vicenç Ferrer hi deixà el Sant Crist que portava i pel qual més tard es feu construir una capella. | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 95865 | Llegenda de Sant Vicenç Ferrer i el pou de Montmeló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-sant-vicenc-ferrer-i-el-pou-de-montmelo | <p>GOSALBES I CASTAÑÉ, Francesc (1936). Sant Vicenç Ferrer a l’hostal de La Grua (Montmeló). Dins <em>Curiositats de Catalunya,</em> núm. 22, pp. 21-23<em>,</em> del 30 de maig de 1936.</p> | XVII-XXI | <p><span><span><span>Francesc Gosalbes (1936) relata la història de Sant Vicenç Ferrer a l’Hostal de La Grua; segons la qual, l’apòstol anava arreu de Catalunya per tal d’evangelitzar la gent. Encara que no els visités tots, la seva presència era precedida per l’anomenada de la seva vida miraclera i les persones acudien al poble o a la ciutat on es trobava i era esperat amb delit. Vicenç Ferrer feia camí a les tardes i, quan el sol anava a la posta, avançava cavalcant una mula dòcil i pacífica, portant a la mà dreta una creu. Al seu redós caminaven els germans del mateix orde i llurs deixebles. Feien seguici els membres que formaven la companyia dels flagel·lants. La tradició conta que l’any 1409 s’aturà a l’Hostal de la Grua, a Montmeló, i demanà que li servissin vi pels seus acompanyants. Els hostalers no el van voler atendre. Després d’insistir sense resultats, se n’anà al pou del davant mateix de l’hostal i féu pujar l’aigua convertint-la en vi per assedegar a tota aquella gent. Havent vist el miracle els hostalers, volgueren aprofitar de l’ocasió, però l’apòstol, per obra de Déu, féu baixar el vi convertit, al fons del pou tornant aquest líquid altra vegada convertit en aigua.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ramon Solé, en el seu blog, en recull una altra versió que reproduïm a continuació:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>'</span></span></span></span></span><em><span lang='CA'><span><span><span>Quan Sant Vicenç Ferrer predicava per Catalunya arribà un dia a <strong>l’hostal de la Grua</strong>, entre Mollet i Parets. Acompanyaven el Sant una gran gentada. L’hostaler es veié atrapat, car no tenia menjar ni per un començal. El Sant beneí els terrossos d’un camp proper a l’hostal i a l’instant es convertiren en pa i altres delicats queviures i beneí també l’aigua d’un pou veí, que era molt profunda i difícil d’abastar, i a l’instant pujà a flor del brocal convertida en un vi deliciós. L’hostaler veia en el prodigi del Sant una manera de fer un bon guany, i en lloc de donar de menjar de franc, ja que res no li costava, o a un preu molt baix, el volia fer pagar a un preu molt fort. El Sant aconsellà tothom que no pagués; quan tothom estigué ben satisfet tornà a beneir el camp i el pou. El camp tornà a convertir-se en terrossos i mai més no ha llevat i l’aigua del pou es va eixugar per sempre. L’hostal sempre més fou pobre i la misèria el perseguí'.</span></span></span></span></em></p> <p><em><span lang='CA'><span><span><span>El mateix Solé reprodueix una altra versió recollida l'any 1893 per Vicenç Plantada que diu: </span></span></span></span></em></p> <p><em><span lang='CA'><span><span><span>'</span></span></span></span></em><span><span><span><span><em><span><span><span>“(…) seguint á Sant Vicents Ferrer molta gent pera escoltar sa santa paraula, al arribar al<strong> hostal de la Grua</strong> á la vesprada venien tots amb fam. Demanà, lo Sant, que hi havia pera menjar y beure; y li respongué l’hostaler: un tros de pa florit y cosa de dos porrons de vi agrós. Feu posar tota la gent á rengles; beneí lo pa i el pou amb lo citat Sant Crist; ‘s posà á repartir pa quès tornà fresc, atipant á tothom; tragueren galledes y més galledes plenes del pou havent se tornat l’aigua vi saborós. En vista d’aqueixos dos miracles, lo citat Sant digué: conec que aqueix siti, atrau á tant sagrada Imatge y per això vos la hi deixo. L’hostaler, avaro com ell sol. Tancà lo pou y feu pregonar lo vi; però al anar per vendre’n trobà que tornava ésser aigua.”</span></span></span></em></span></span></span></span></p> | 08135-93 | Hostal de la Grua | 41.5490879,2.2417159 | 436759 | 4599992 | 08135 | Montmeló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95865-9301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95865-9302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95865-9303.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Com a record del seu pas, Vicenç Ferrer hi deixà el Sant Crist que portava i pel qual més tard es feu construir una capella. | 98|94 | 61 | 4.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 95866 | Creus del Turó de les Tres Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creus-del-turo-de-les-tres-creus-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). <em>Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès</em>. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> <p>BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) <em>Conèixer Montornès.</em> Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | XX-XXI | El més de juny de 2023 s'inicien els treballs de rehabilitació d'aquest espai per part de l'Ajuntament de Montmeló, com a projecte seleccionat dels pressupostos participatius. Malauradament, el plafó informatiu que es va fer, ha estat vandalitzat i diversos elements presenten pintades. | <p>El turó de les Tres Creus forma part de la renglera de turonets que juntament amb la serra de Can Parellada separen els rius Mogent i Congost. A banda i banda hi ha el turó d'en Roina (<em>Mons Observans</em>) - al cim del qual hi ha l'assentament romà de Can Tacó - i el turó del Raiguer.</p> <p>És un punt visual referent a Montmeló i Montornès del Vallès. És visible des de diferents punts i una de les seves singularitats és la presència de les tres creus que hi ha instal·lades, com a mínim des del segle XVIII. Tot i que les actuals són de l'any 2001.</p> <p>Es tracta de tres creus de ferro, instal·lades damunt pedestals fets de morter i pedra licorella extreta del mateix indret. El basament central és de planta quadrada i els dos laterals de base circular. Estan pintats de blanc.</p> <p>Al seu voltant s'hi han instal·lat bancs pel descans i la contemplació del paisatge, així com una barana protectora.</p> | 08135-94 | Turó de les Tres Creus | <p>La primera documentació on es fa referència a aquestes creus és un plànol de l'any 1747, signat per Mateu Puig. L'origen d'aquestes creus no es coneix del cert. Es diu que l'aspecte de Mont Calvari és a causa de tractar-se del final d'un Via Crucis de l'orde dels Caputxins de Granollers. Altres tradicions situen la tomba de tres monges en aquest indret. També es diu que hi ha enterrats tres aviadors de la Guerra Civil espanyola, tot i que és del tot impossible tenint en compte la data de 1747.</p> <p>Segons Alcaide et alii (2009) '<em>Molt probablement aquestes creus van ser instal·lades en ocasió de la celebració d'una Santa Missió, en data que no es pot precisar. Del que sí es té constància és que el 30 de juliol de 1967 les creus van ser totalment renovades. Durant alguns anys els feligresos de la parròquia de Montmeló hi pujaven en processó, ja que l'indret era una estació més del Via Crucis de Divendres Sant</em>'. Però en el llibre Aproximació històrica de Montmeló. Segle XX (AA.DD, 2021, pp. 645) s'explica que el novembre de 1954, Amics de Montmeló organitzen una festa per commemorar el primer aniversari del canvi de les Tres Creus '<em>Tuvo lugar en la cima del Turó de les Tres Creus una gran costellada, con motivo del I aniversario de la colocación de las tres cruces de piedra y su bendición, en sustitución de las desaparecidas</em>'. Per tant, estem parlant de la Santa Missió de l'any 1953.</p> <p>Les darreres creus són un encàrrec de l'any 1967 a l'empresa 'Construcciones Cartró', i restaurades posteriorment l'any 2001.</p> | 41.5521468,2.2572532 | 438058 | 4600320 | 1967-2001 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95866-9402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95866-9403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95866-9404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95866-9405.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-08-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Construcciones Cartró | En aquest espai s'hi troba una zona d'interès natural i arqueològic. Al cim s'hi troba un vèrtex geodèsic (referència 291118001). | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||
| 95867 | Goigs en lloança de nostra senyora Santa Maria de l'Assumpció, titular i patrona de la parròquia i terme de Montmeló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-lloanca-de-nostra-senyora-santa-maria-de-lassumpcio-titular-i-patrona-de-la | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Goig lloança de nostra senyora / Santa Maria de l’Assumpció / Titular i patrona de la parròquia i terme de Montmeló on es canten per la seva festa i diuen així:</span></span></span></span></span></p> <p><em><span><span><span><span lang='CA'><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></em></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entrada / Tota la feligresia / Us invoca a Montmeló: / Cap al cel, Santa Maria, / Per al món sigueu la guia / L’hora de prostració.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>I</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Dels Apòstols, al Col·legi / Us trobà l’Esperit Sant / President en el tron regi / Amb l’Església al voltant; / Presidiu-la avui en dia / En la vostra Assumpció. Cap al cel...//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>II</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Si per vós ens ve la vida, / Perquè va vèncer el pecat / I la mort té foragida, / No us deté en captivitat / Ni el pecat ni l’agonia / Que ens duran corrupció. Cap al cel...//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>III</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Crida vostra hora suprema / Els Apòstols en aplec: / Sobre el tàlem, diadema / Nupcial, ben frec a frec, / Duu l’Espòs, que ans us cobria / I ara us porta etern guardó. / Cap al cel...//</span></span></span></span></span><span><span><span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>IV</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Esperit àngels abranda / Que us emporten cel amunt... / Rep Tomàs la blava banda</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Del cinyell, quan no hi ve a punt, / I al sepulcre l’ambrosia / Copsen d’incorrupció. / Cap al cel...//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>V</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A mil·lenis lluny, presència / Mostra humana aquest indret: / Bes dels ritus és referènca</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Que, al tossal, veure permet, / I al senyal pagà d’un dia / Fan tres creus successió. / Cap al cel...//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>VI</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Àdhuc sagna el testimoni, / Dos-cents anys sota del torb, / Qua, a Efès, pels Pares soni</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Vostra glòsia. Per l’ull orb / En la fe, és llum que irradia / De Salut dimensió. / Cap al cel...//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>VII</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Fou llavors quan la diada, / D’Orient a l’Occident, / Per l’Església fixada / -quinze d’agost- va en creixent. / I el vell títol s’estenia / Amb la fe en difusió. / Cap al cel...//</span></span></span></span></span><span><span><span> </span></span></span></p> <p><em><span><span><span><span lang='CA'><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></em></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>VIII</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Encerclats de romanalles / Pels planells del ric Vallès, / Tot diu que a les acaballes / De l’Imperi ja haurà après / D’enfilar secular via / La fidel tradició. Cap al cel...//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>IX</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Amb els màrtirs ara alterna / Vostra excelsa titular: / La fe nova, com llanterna / Va passant de llar en llar. / Rera el temps de morerira / Revé l’advocació. / Cap al cel...//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>X</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Sant Pere de les Puel·les, / El nou-cents quaranta-cinc, / Amb dotacions i cel·les / Aquest terme rebé en finc. / La façana amb sa grafia / Fa al cenobi al·lusió. / Cap al cel...//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>XI</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També el mer i mixt imperi / Costejà Joan Primer, / A Abadessa i asceteri / De l’Apòstol primicer; / Mes Martí l’Humà establia, / Règia, altra caució. / Cap al cel...//</span></span></span></span></span></p> <p><em><span><span><span><span lang='CA'><span>Tercera columna:</span></span></span></span></span></em></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>XII</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pignorant el patrimoni, / Ell, per mort del fill Martí, / -sens que tant va-i-ve hi consoni- /</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Passa el terme al monestir. / De Vicent Ferrer fent via / Duu un miracle versió. / Cap al cel...//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>XIII</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rera el Príncep de Viana / Guerrejà amb Joan Segon; / Llança esglais, la sang desgrana / Aquí l’un i l’altre front. / Ben sovint el poble explica / Ser fidel a un bé major. / Cap al cel...//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>XIV</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any següent que es troba Amèrica / Agregà Ferran Segon / D’aquest terme – en l’esotèrica / Unió d’un doble món- / A la gran Corona pia / Tota jurisdicció. / Cap al cel...//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>XV</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Un florit rectorologi / Hi serveix segles de torn... / Que la fe per segles gogi / De no caure en cap suborn; / I al martiri conduïa / Cap al cel un bon pastor. / Cap al cel...//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>XVI</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rera el trenta-nou, / el temple vell romànic refloreix; / A pleret tothom contempla / L’ampla allau que es succeeix, / De immigrants, que el Sud envia / I en fa vint d’un Montmeló. / Cap al cel...//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>XVII</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A tots mostra, amb vius estigmes, / De la història el resum / L’àbsis, hieràtic d’enigmes, / Que un mil·leni ja consum: / De través la nau que, un dia, / Abatrà el barroc d’inflor. / Cap al cel...//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>XVIII</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’existència d’un poble / Des del cel, Mare de Déu, / Feu la vostra. Vetlleu, noble, / La fillada en vida breu. / Deu-li, avui, deler i un dia / La glorificació. / Cap al cel...//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>TORNADA</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Sou sendera on es refia / El peu del caminador. / Cap al cel, Santa Maria, / Per al món sigueu la guia / L’hora de prostració.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Y Maria ha estat assumpta al cel, Al·leluia / R Se n’alegren els àngels i Enalteixen el Fill de Déu. Al·leluia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Déu omnipotent i etern, que heu exalçat la immaculada verge Maria, Mare del vostre Fill, en cos i ànima al cel; concediu-nos, us ho preguem, que tot delint-nos sempre per les realitats divines, arribem a participar amb ells de la seva glòria al cel. Us ho demanem per mateix Crist, Senyor nostre – R Amén.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Lletra: Salvador Misser, pvre – Música: Dr. Joan Mª Aragonès – Gravat antic.</span></span></span></span></span></p> | 08135-95 | Montmeló | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la <em>Crònica de Ramon Muntaner</em> (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els <em>Goigs de Nostra Dona</em>, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs, tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-los a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563) de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El gran moment de creació dels goigs és el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites es doten d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.</span></span></span></span></span></p> | 41.5500976,2.2491932 | 437383 | 4600098 | 08135 | Montmeló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95867-9502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95867-9503.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Lletra de Mn. Salvador Misser, pvre.; música del Dr. Joan Mª Aragonès | Aquests goigs s'editaren amb motiu de la festivitat de la patrona de la parròquia, el 15 d'agost de 1980, quan era rector mossèn Ferran Bueno. | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 95887 | Monument a Ernest Lluch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-ernest-lluch | XXI | <p>Monument dedicat a la figura del polític socialista Ernest Lluch, assassinat l'any 2000 per la banda terrorista d'ETA. Es troba ubicat a la plaça homònima. Es tracta d'una instal·lació que abasta gran part de la plaça i que dibuixa la constel·lació de l'Ossa Major, on cada estrella que la configura està representada per una olivera. El monument pròpiament dit és la darrera estrella de la constel·lació i es tracta d'un bloc de ferro colat en forma d'estrella. Les oliveres estan unides per un camí de llambordes de granit alternant les paraules 'PAU' i 'DIÀLEG' en diferents idiomes.</p> <p>El <em>leif motiv</em> de la instal·lació són precisament les idees de pau i diàleg que tant va demanar públicament per aconseguir acabar amb la violència del terrorisme.</p> <p>En una placa al peu del bloc de ferro s'hi pot llegir la següent frase: 'ERNEST LLUCH REFERENT EN EL CAMÍ PER LA PAU I EL DIALEG' / 21 de novembre de 2003'.</p> | 08135-96 | Plaça d'Ernest Lluch, s/n | <p>Cada any el 21 de novembre, data del seu assassinat, se li ret un homenatge amb ofrenes florals.</p> | 41.5537207,2.2507324 | 437515 | 4600499 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95887-9602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95887-9603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95887-9604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95887-9605.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95887-9606.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Roser Nadal Viñeta i Carles Vives Mateu | La constel·lació de l'Ossa Major està formada per set estels, anomenada popularment com el Carro Gran o els Set frares, per la forma de carro o cullerot. Quatre estels formen la caixa i tres la cua. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 95888 | Monument al 1050 aniversari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-1050-aniversari | XX | <p>Per commemorar els 1050 anys de la primera referència documental de l'església de santa Maria de Montmeló, el col·lectiu d'artistes locals va fer aquesta escultura consistent en una estructura d'acer corten pintada, que representa l'escut municipal amb els tres turons.</p> <p>Està situada en un extrem del parc de La Quintana, a la cantonada formada pel carrer del Sant Crist de la Grua i el carrer de Lluís Companys.</p> | 08135-97 | Parc de La Quintana | 41.5505048,2.2455021 | 437076 | 4600146 | 1995 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95888-9702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95888-9703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95888-9704.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Col·lectiu d'artistes locals. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 95889 | Escultura de la 'M' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-la-m | XXI | <p>Conjunt escultòric ubicat al centre d'una rotonda que es troba a l'entrada del municipi venint de Granollers, al costat dret del riu Congost, en el parc industrial Granollers-Montmeló, prop del Circuit de Barcelona-Catalunya.</p> <p>Està formada per quatre grans columnes lluminoses de ferro que formen una gran 'M' i sostenen, mitjançant cadenes, una forma cònica de formigó. Des de qualsevol dels quatre accessos a la rotonda, es veu la lletra M, inicial del municipi de Montmeló.</p> | 08135-98 | Rotonda de la Verneda del Congost i la BV-5003. | 41.5657607,2.2638166 | 438618 | 4601827 | 2003 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95889-9802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95889-9803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95889-9804.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manel Ramal Mata (disseny) | Disseny de Manel Ramal Mata, que fou alcalde de Montmeló entre 1992 i 2010. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 95890 | Can Gaietà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gaieta-2 | XX | <p>Edifici aïllat als quatre vents, construït prenent de model una masia de planta basilical en un estil conegut com neoruralisme o pairalisme que pren l'arquitectura tradicional catalana i la reinterpreta. És de planta rectangular i està compost de tres cossos.</p> <p>El cos central consta de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Els cossos laterals consten de planta baixa i pis, i les cobertes també són de dues aigües però, en aquest cas, tenen el carener paral·lel. La coberta és de teules àrabs i acaba amb un ràfec sostingut per bigues.</p> <p>La façana s'estructura simètricament a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa, a l'eix central, hi trobem el portaló d'entrada, d'arc de mig punt i dues finestres laterals de llinda recta. A la primera planta hi trobem tres finestres amb balcons i barana de ferro. Totes tres són d'arc de mig punt. A les golfes, hi ha una doble finestra geminada, també d'arc de mig punt.</p> <p>El parament és arrebossat recreant bandes amples horitzontals, amb recreixements resseguint les obertures.</p> | 08135-99 | Parc de La Quintana | <p>Actualment és la seu de l'Escola Municipal de Música.</p> | 41.5509098,2.2452302 | 437054 | 4600191 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95890-9901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95890-9902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95890-9903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95890-9904.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | Inexistent | 2024-08-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Exemple de model arquitectònic d'exaltació del pairalisme català, amb especial interès per les masies. | 116|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 95891 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-34 | <p>CARRASCO MARTÍ, Maria Antonia (2019<em>). Redescobrim l’església de Santa Maria de Montmeló.</em> Jornades Europees del Patrimoni. Ajuntament de Montmeló i Centre d’Estudis Montmeló.</p> | <p>El Camí Ral és una de les principals vies de comunicació que passen pel terme de Montmeló, sinó la més important. Però els seus orígens els hem de buscar en la Via Augusta d'època romana o l'anterior via Hercúlea. Aquesta via s'aniria consolidant i s'hi anirien construint cases al seu voltant, convertint-se el Camí Ral o Reial de Barcelona a Hostalric, Girona i França.</p> <p>Vindria des de Mollet pel carrer del Sant Crist de la Grua i el Carrer Major. Un cop a l'alçada de la cruïlla amb el carrer Timbaler del Bruc, davant la desapareguda Casa Gran, es bifurcaria cap a la dreta, anant a buscar l'església de Santa Maria i resseguint el Turó de les Tres Creus per migdia, passant a prop de Can Tacó.</p> <p>De la Casa Gran en sorgiria un altre vial que aniria a Vic, que actualment conserva el nom de carrer de Vic.</p> | 08135-100 | Carrer del Sant Crist de la Grua i Carrer Major | 41.5507239,2.2462508 | 437139 | 4600169 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95891-dsc8285.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95891-dsc8286.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95891-dsc8293.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95891-dsc8294.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 95892 | Monument de la rotonda de l'escorxador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-de-la-rotonda-de-lescorxador | XX | <p>Màquina col·locada al centre de la rotonda que es forma a la cruïlla dels carrers de Santiago Rusiñol, Vial de Ronda, Can Tacó i de la Verneda del Congost, just davant de l'antic escorxador.</p> <p>Es tracta d'un trepant de la marca EBA de diferents velocitats.</p> | 08135-101 | Rotonda a la cruïlla entre els carrers de Santiago Rusiñol, de la Verneda del Congost i el vial de Ronda | 41.5501847,2.2517822 | 437599 | 4600105 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95892-10102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95892-10103.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 95973 | Himne de Montmeló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-de-montmelo | <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> | XX | <p>La sardana amb el títol <em>Montmeló </em>és una composició del mestre Vicenç Bou i Geli. Consta de 23 compassos de curts i 61 de llargs i salt en el compàs. És un encàrrec dels Amics de Montmeló pel primer Aplec celebrat l'any 1954 al poble. La lletra és obra de Joan Manils i Subirà i s'estrenà l'any 1955 interpretada pel cor de Montmeló que dirigia ell mateix.</p> <p>La lletra fa així; </p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>'Salut ! bell pollet de Montmeló /</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Que tens l’emblema de la fe en les “Tres creus del teu escut! /</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Sigues digna del record que et guarda qui t’ha conegut. Salut! Tan /</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>cat entre rius, un jovencell, princep lo marqués de turà d’una page- /</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>seta s’agradà. Bella nina dels ulls blaus tu ets ma il· /</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>lusió vina amb mi i seràs regina en ma nació. No! Po- /</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>breta no sóc res, però no podria deixar el Vallès /</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Lluny de tu,, nina mon cor moririra. Si aquí us quedéssiu jo /</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>vostra seria. D’aquells dos cors Déu va fer-ne la unió. I aquella a- /</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>mor va fundar Montmeló'.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08135-102 | Montmeló | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A <em>La Veu de Catalunya</em> del 20 d’agost de 1903 hi trobem la primera referència documental de sardanes a Montmeló, parlant de la Festa Major, que llavors se celebrava per Santa Maria: “<em>Al envelat de Baix, una munió d’invitats de la distingida propietària de Can Pagés varen ballar sardanes, y essent dit ball desconegut a n’aquesta comarca, agradà a tots els assistents</em>”. En menys de cent anys, la sardana, ha passat de ser desconeguda en moltes comarques catalanes a convertir-se en el ball nacional. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La història de la sardana a Montmeló està molt ben explicada en el volum sobre la història del poble durant el segle XX (AA.DD, 2021). S’hi apleguen testimonis orals i documentals que expliquen que a principis del segle XX ja es tocaven sardanes. També explica que l’economia feia que busquessin cobles de Girona que cobraven menys que les de Barcelona, però portaven un músic menys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>S’han fet ballades de sardanes a molts indrets: La font de Santa Caterina, el camp de futbol, als pins del carrer Vilardebó, la plaça de la Vila o la plaça de l’església, el bosquet del carrer Cervantes, al Parc de la Quintana o als jardins de La Torreta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per la Festa Major de 1911 es van fer sardanes cada dia. Fins i tot, els dies 15 i 16 es van fer en diversos punts de la població. Ho sabem per la publicació <em>El Diluvio</em>. No només es feien sardanes per la Festa Major, qualsevol ocasió era bona. Com per exemple, amb motiu de la inauguració de la capella del santíssim, l’any 1921. Però també per iniciativa de particulars, com és el cas de l’industrial barceloní, Delfí Sabadell Serra, que organitzà, l’any 1921, una gran festa de caire catalanista amb motiu de la inauguració de la torre que s’havia fet construir, la Masia Castell Canigó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquest caràcter catalanista d’abast nacional va prenent cos. Potser el màxim exponent fou la Santa Espina, prohibida en diverses ocasions. És el cas de l’agost de l’any 1927 que l’alcalde Esteve Guitet adreça una carta al president de la societat <em>Centro Recreativo</em> prohibint la interpretació d’aquesta sardana a les audicions programades pels 15 i 16 d’agost.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La diada de Sant Jordi també era un bon moment per organitzar audicions o ballades de sardanes, com la de l’any 1933, documentada a partir d’un article de <em>La Veu de Catalunya</em>, o la festa de Sant Antoni Abad de l’any 1944 (AA.DD, 2021, pp. 642 i 643).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El període immediatament posterior a la Guerra Civil espanyola fou un temps de prohibicions, però, amb algunes excepcions com la <em>Santa Espina</em>, foren tolerades dins el regionalisme folklòric del franquisme. Així arribem a l’any 1953, quan una colla de joves de Montmeló funden la colla Flames Vives que, en paraules d’Isidre Sayol, plegarien ben aviat a causa de la manca de suport econòmic i moral (AA.DD, 2021, pp. 643). Però també hi havia, des d’aquell mateix any, la Societat Amics de Montmeló, que l’any 1954, organitzen el primer Concurs-Aplec i el continuaren organitzant ininterrompudament fins l’any 1959.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En aquest primer aplec hi participaren 24 colles i es va estrenar la sardana “<em>Montmeló</em>”, obra de Vicenç Bou i Geli, interpretada per la cobla Els Verds de Mataró, dirigida pel mateix mestre Bou.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 29 de maig de 1955 se celebra el II Aplec de la Sardana. Les cobles contractades són Els <em>Verds de Mataró</em>, <em>Sabadell</em> i <em>Emporium</em>. Aquesta darrera ve de Barcelona. Els llocs de l’aplec són diversos: La plaça de la Vila, dita “Nacional”, els “Pins” i el camp de futbol. L’Ajuntament hi col·labora amb una copa com a premi pel concurs de sardanes. Es continuen fent aplecs fins l’any 1959. A partir de 1971 es re emprèn l’activitat, ara organitzada per l’Associació de Caps de Família, entitat creada l’any 1969.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 19 de febrer de 1976 es funda l’Agrupació Cultural i Sardanista de Montmeló. Des de l’any 1999 i fins el 2015 es deixen de fer aplecs. L’any 2015 es crea una comissió formada per un representant de l’Ajuntament, dues persones de la secció de sardanes de l’Agrupa, i dues persones en representació del Casal de la Gent Gran.</span></span></span></span></span></p> | 41.5517636,2.2478414 | 437272 | 4600284 | 1954 | 08135 | Montmeló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95973-10202presentacio-de-la-sardana-montmelo-imne-amb-el-mestre-bou-alcalde-turances-i-manils.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Vicenç Bou i Geli (música) i Joan Manils Subirà (lletra) | La sardana MONTMELÓ, va ser establerta com a himne oficial de Montmeló pel Ple municipal del 9 de maig de 1987.Vicenç Bou i Geli (Torroela de Montgrí 1885-1962) fou instrumentista de violí, trombó i flabiol. Va rebre les primeres lliçons de música del seu pare Genís Bou, i després va estudiar flabiol amb Pere Rigau. Va formar part durant dos anys de La Lira de Torroella, per entrar després a la Montgrins, de la qual en fou director de l'any 1909 fins al 1936. Se’l pot considerar com un dels autors amb més fama dintre la història de la sardana. Quan a principis de segle la sardana empordanesa anava introduint-se a Barcelona i la seva zona d’influència, i els compositors de la ciutat prenien un nou enfoc estilístic, Vicenç Bou presenta un tipus de sardana del tot diferent: les seves sardanes amb fort lirisme, de melodies llargues i acompanyaments senzills, van ser molt populars entre el públic. Figures de gran fama com Raquel Meller i Mercè Serós inclogueren als seus repertoris sardanes com El saltiró de la cardina (1912) i Llevantina (1922) les quals foren conegudes així per un públic més general. Als seus darrers anys, després d’una vida molt agitada, va escriure títols novament multitudinaris com La cardina encara salta (1949), Pescadors bons catalans, Torroella vila vella (1952) i Record de Calella (1953). | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 95977 | Conjunt de sardanes relacionades amb Montmeló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-sardanes-relacionades-amb-montmelo | <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Montmeló compta, des del primer quart del segle XX, amb 24 sardanes composades per diferents autors. Estan dedicades al mestre Joan Manils, al gegant dels sis dits, a l’escut de les Tres Creus, al 15 d’agost, al novè aplec de Montmeló, i a la vila de Montmeló. Tot seguit es recull un llistat dels autors amb la seva obra:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><strong>Jaume Tàpias i Boada</strong> (Riudarenes, 1899- Barcelona, 1984) és instrumentista de flabiol. Deixeble de Josep Font i Sabaté, els estudis de flabiol els va fer amb Pere Moner. Va ser un intèrpret popular que va actuar amb les cobles Catalònia i Barcino fins que va fundar la cobla Emporium, en què va actuar fins a la seva dissolució al 1960, compon <em>Flames Vives</em> que s'estrena l'any 1930 i podria haver estat dedicada a Pau Torras i Miquel Cartró.</p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Vicenç Bou i Geli </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>(Torroella de Montgrí 19/01/1885 -06/01/1962) tocava el fiscorn i el flabiol i fou director de la Cobla Montgrins. Composà<em> </em><em>Montmeló</em>, sardana per a cobla estrenada el 6 de juny de 1954, amb motiu del primer aplec de Montmeló i dedicada als Amics de Montmeló. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Joan Manils i Subirà n'escriví la lletra que la convertí en l’himne oficial de Montmeló, aprovat pel Ple del dia 9 de maig de 1987. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Joaquim Soms i Janer </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>(Pineda, 14/05/1914 – 28/12/2012) és l'autor de la sardana <em>Montmeló 1050 anys</em>, estrenada l’any 1997 i <em>Montmeló 9è aplec</em>, estrenada l’any 1986.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><strong>Sigfrid Galvany i Abril</strong> (Cabrils, 1936). </span></span></span></span></span></span></span>Autor de música diversa, cançons, havaneres i sardanes, algunes instrumentades per a cobla i d’altres per a piano. Estudià amb el manresà Àngel Noguera i Alegre. Als deu anys va començar a estudiar teoria solfeig i piano amb Elvira Rigau i Oliver, i després harmonia i composició amb Àngel Noguera i Alegre. Compon <em>Per l'Àngel i la Feli, </em><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>dedicada a Àngel Capdeferro i Felisa Peña.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Alfons Miàs i Martí </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>(Sant Joan de Mollet, 09/08/1936), toca la trompeta i ha estat músic de la cobla Costa Brava. Va composar <em>Els de Montmeló.</em></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Antoni Suñé i Font (Sat Fost de Campsentelles </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>(22/06/1901 – 31/10/1989), compon <em>L’escut de les tres creus; Montmeló flames vives; Quinze d’agost, El Gegant dels Sis Dits; On neix el Besòs'; Aniversari 82, Amic Àngel, Recordant al mestre Joan Manils i Marina de Montmeló. A</em>questa darrera, escrita l’any 1991 i estrenada l’any 1998 i dedicada a Marina Glanadell i Jansana.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Miquel Tudela i Benavent </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>(Benigànim, 05/03/1927 – 16/02/2011), també tocava el fiscorn i el trombó i era músic de la cobla Genisenca. Composà<strong> </strong><em>Tres forners,</em> que fou estrenada l’any 2003 a Granollers i dedicada a Jaume Barnils, Francesc Caralt i Gabriel Farriol.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Ramon Iglesias Rodríguez </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>(Premià de Mar, 28/08/1976) toca el contrabaix a la cobla Premianenca. Va composar <em>Retorn de l’aplec a Montmeló, </em>estrenada l’any 2015 a l’Aplec de Montmeló<em>.</em></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Jaume Cristau i Brunet </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>(Figueres, 11/02/1940)<strong>: </strong>Director de la Cobla Miramar. Va composar, <em>Montmeló en dansa.</em> Fou estrenada en el quart Aplec de la Sardana de Montmeló, l’any 2018 als jardins de la Torreta, organitzat per l’Ajuntament i la Comissió de l’Aplec. Fou interpretada per les cobles Ciutat de Girona, Jovenívola de Sabadell i La Principal del Llobregat.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Amadeu Escoda i Castellví </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>(El Molar, 29/08/1945) ha format part de la Cobla La Principal de la Bisbal i toca la tenora. Va composar, <em>Els Jardins de la Torreta”</em>dedicada al montmeloní Domingo. Fou estrenada pel cinquè aplec sardanístic l’any 2019.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Vicenç Corominas i Pi</span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span> (Mollet, 24/09/1926 – 18/01/2024) és l'autor de <em>La Pepita i en Bernat, </em>interpretada durant el 7è Aplec de la Sardana de Montmeló, l’any 2020, per la Principal de Llobregat i dedicada als dos membres de la Comissió de l’Aplec de Montmeló que donen títol a la sardana.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><strong>Josep Cassú i Serra</strong> (Bordils, 23/07/1941) és l'autor de la sardana <em>Amicalment,</em> estrenada en el concert de Nadal de Ripoll per la Principal de La Bisbal, el 18 de desembre de 2016, i està dedicada a Àngel Capdeferro i Felisa Peña.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><strong>Xavier Forcada i Carreras</strong> ( Barcelona, 1943). </span></span></span></span></span></span></span>Instrumentista de piano. Estudis realitzats al Conservatori Municipal de Música de Barcelona: solfeig i teoria de la música amb els mestres Cabané i Poch; piano amb els mestres Nadal i Gibert; harmonia amb els mestres Poch i Oltra, i saxòfon amb el mestre Bayer. L’any 1959, juntament amb altres companys del Conservatori, va formar un conjunt de ball anomenat Mike-Xavi, i actuaren en diverses sales de festa durant cinc anys. C<span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>ompon <em>Company i amic,</em> dedicada també a Àngel Capdeferro i estrenada a Gurb en l'Aplec comarcal d'Osona per la cobla Jovenívola de Sabadell, el 7 de juliol de 2019.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><strong>Alfred Abad i Gascon</strong> (Tarragona, 1962). </span></span></span></span></span></span></span>Enginyer industrial de formació, i té estudis musicals de solfeig i piano. La seva vinculació amb el món de la cobla i de la sardana es desenvolupa essencialment a través de la colla sardanista Tarragona Dansa. C<span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>ompon <em>Bocins d'història,</em> dedicada a Àngel Capdeferro i i estrenada, també, a Gurb en l'Aplec comarcal d'Osona per la cobla Jovenívola de Sabadell, el 7 de juliol de 2019.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><strong>Antoni Pagès i Codina</strong> ( Centelles 1918-2007). </span></span></span></span></span></span></span>Instrumentista de tible. Als 7 anys va entrar a formar part de l'escolania municipal on hi va aprendre solfeig i teoria i als 12 començà els seus estudis de violí. Al 1933 va formar part de l'Orquestrina La estrella i va formar l'Orquestrina Melody Boys Jazz Orquestra, que duraria fins l'inici de la Guerra Civil espanyola. L'any 1947 intervingué en la creació de la Cobla Centellenca i hi estigué vinculat fins l'any 1970, una part d'aquest període com a director. <span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Compon <em>L'avi Vicenç</em>, dedicada a Vicenç Pellicer.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08135-103 | Montmeló | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A <em>La Veu de Catalunya</em> del 20 d’agost de 1903 hi trobem la primera referència documental de sardanes a Montmeló, parlant de la Festa Major, que llavors se celebrava per Santa Maria: “<em>Al envelat de Baix, una munió d’invitats de la distingida propietària de Can Pagés varen ballar sardanes, y essent dit ball desconegut a n’aquesta comarca, agradà a tots els assistents</em>”. En menys de cent anys, la sardana, ha passat de ser desconeguda en moltes comarques catalanes a convertir-se en el ball nacional. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La història de la sardana a Montmeló està molt ben explicat en el volum sobre la història del poble durant el segle XX (AA.DD, 2021). S’hi apleguen testimonis orals i documentals que expliquen que a principis del segle XX, com hem vist a la noticia de <em>La Veu de Cataluny</em>a ja es tocaven sardanes. També explica que l’economia feia que busquessin cobles de Girona que cobraven menys que les de Barcelona, però portaven un músic menys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>S’han fet ballades de sardanes a molts indrets: La font de Santa Caterina, el camp de futbol, als pins del carrer Vilardebó, la plaça de la Vila o la plaça de l’església, el bosquet del carrer Cervantes, al Parc de la Quintana o als jardins de La Torreta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per la Festa Major de 1911 es van fer sardanes cada dia. Fins i tot, els dies 15 i 16 es van fer en diversos punts de la població. Ho sabem per la publicació <em>El Diluvio</em>. No només es feien sardanes per la Festa Major, qualsevol ocasió era bona. Com per exemple, amb motiu de la inauguració de la capella del santíssim, l’any 1921. Però també per iniciativa de particulars, com és el cas de l’industrial barceloní, Delfí Sabadell Serra, que organitzà, l’any 1921, una gran festa de caire catalanista amb motiu de la inauguració de la torre que s’havia fet construir, la Masia Castell Canigó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquest caràcter catalanista d’abast nacional va prenent cos. Potser el màxim exponent fou la Santa Espina, prohibida en diverses ocasions. És el cas de l’agost de l’any 1927 que l’alcalde Esteve Guitet adreça una carta al president de la societat <em>Centro Recreativo</em> prohibint la interpretació d’aquesta sardana a les audicions programades pels 15 i 16 d’agost.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La diada de Sant Jordi també era un bon moment per organitzar audicions o ballades de sardanes, com la de l’any 1933, documentada a partir d’un article de La Veu de Catalunya, o la festa de Sant Antoni Abad de l’any 1944 (AA.DD, 2021, pp. 642 i 643).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El període immediatament posterior a la Guerra Civil espanyola fou un temps de prohibicions, però, amb algunes excepcions com la <em>Santa Espina</em>, foren tolerades dins el regionalisme folklòric del franquisme. Així arribem a l’any 1953, quan una colla de joves de Montmeló funden la colla Flames Vives que, en paraules d’Isidre Sayol, plegarien ben aviat a causa de la manca de suport econòmic i moral (AA.DD, 2021, pp. 643). Però també hi havia, des d’aquell mateix any, la Societat Amics de Montmeló, que l’any 1954, organitzen el primer Concurs-Aplec i el continuaren organitzant ininterrompudament fins l’any 1959.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En aquest primer aplec hi participaren 24 colles i es va estrenar la sardana “<em>Montmeló</em>”, obra de Vicenç Bou i Geli, interpretada per la cobla Els Verds de Mataró, dirigida pel mateix mestre Bou.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 29 de maig de 1955 se celebra el II Aplec de la Sardana. Les cobles contractades són Els <em>Verds de Mataró</em>, <em>Sabadell</em> i <em>Emporium</em>. Aquesta darrera ve de Barcelona. Els llocs de l’aplec són diversos: La plaça de la Vila, dita “Nacional”, els “Pins” i el camp de futbol. L’Ajuntament hi col·labora amb una copa com a premi pel concurs de sardanes. Es continuen fent aplecs fins l’any 1959. A partir de 1971 es re emprèn l’activitat, ara organitzada per l’Associació de Caps de Família, entitat creada l’any 1969.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 19 de febrer de 1976 es funda l’Agrupació Cultural i Sardanista de Montmeló. Des de l’any 1999 i fins el 2015 es deixen de fer aplecs. L’any 2015 es crea una comissió formada per un representant de l’Ajuntament, dues persones de la secció de sardanes de l’Agrupa, i dues persones en representació del Casal de la Gent Gran.</span></span></span></span></span></p> | 41.5516191,2.2480452 | 437290 | 4600268 | 08135 | Montmeló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic/Cultural | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Diversos autors. | La sardana és el ball nacional de Catalunya. És una dansa de caire popular, col·lectiva, on homes i dones ballen junts agafats de les mans, formant una rotllana i puntejant amb els peus els compassos de la música, normalment interpretada per una cobla.L’origen és incert, tot i que el primer document conservat on s’esmenta un ball anomenat “sardana” data de 1552. Al segle XIX, en ple romanticisme, varis estudiosos relacionaren l’origen de la sardana amb les danses d’origen grec, de manera que així podien lligar aquesta cultura amb la fundació d’Empúries. Coincidint amb aquest moment, a Catalunya es posaren de moda les òperes romàntiques procedents d’Itàlia i les sardanes començaren a reproduir aquest tipus de música a les places i glorietes del carrer, cadascuna amb una durada diferent. Sorgí doncs, la necessitat de comptar i repartir i Miquel Pardas, l’any 1850 publica un “Método per aprender á ballar sardanas llargas”, al qual seguiran molts altres.Les noves melodies i ritmes que anaven sorgint, imposaven la necessitat d’una formació instrumental més variada i la cobla ho farà, arribant a la composició actual (encara que en aquell moment també empressin instruments com la trompa, el bombo o els plats, actualment no utilitzats).Les sardanes esdevenen ben aviat el ball de moda a l’Empordà i comarques gironines, tot i que ens els primers temps, eren ballades majoritàriament per homes. Pep Ventura (1817-1875) esdevindrà un dels compositors més apreciats i la seva orquestra la més cotitzada.A inicis del segle XX, la sardana s’escampa per Catalunya impulsada pels centres catalanistes i l’any 1902 a Barcelona, tenia lloc el primer concurs de colles amb motiu de la festa major de la Mercè.La demostració i l’habilitat física de la manera de ballar dels homes empordanesos va anar modificant-se arreu de Catalunya substituint-se per una ball elegant, cap a una verticalitat i un punteig més acusat en un espai més limitat. El ball empordanès s’aniria reconvertint en una dansa nacional, acadèmicament organitzat i amb un tempo musical més alentit.Algunes de les sardanes s’escriurien per ésser cantades, que faria la delícia de corals i orfeons.L’any 1924, el dictador Primo de Rivera prohibeix la “Santa Espina”, fet que causarà un efecte contrari en la població. Amb la República, s’institucionalitza novament la sardana que compartirà protagonisme amb músiques, vingudes d’Amèrica.Amb la Guerra Civil, el feixisme prohibeix i reprimeix qualsevol símbol catalanista, entre ells clausura gran nombre d’entitats dedicades a fomentar la sardana. La sardana doncs, és convertia en un símbol de resistència. I malgrat la repressió, la sardana va perviure paral·lelament durant els quaranta anys de franquisme, encara que controlada sota “el sano regionalismo”. L’any 1945 es funda l’Obra del Ballet Popular, una entitat capdavantera organitzadora d’esdeveniments com l’ofrena de la “Llàntia del sardanisme” l’any 1947 amb motiu de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat, o el “Dia Universal de la sardana”. L’any 1958 es fundaria la Unió de Colles Sardanistes de Catalunya.El 1990 es funda la Federació Sardanista de Catalunya. L’any 2014 la Federació es reconverteix en Confederació.El 4 de desembre de l’any 2019, la Comissió de Cultura del Parlament votava a favor de la Proposta de resolució sobre la inclusió de la sardana a la llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, de la UNESCO, amb l’expedient 250-00973/12, encara pendent. | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 95978 | Aplec de sardanes de Montmeló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sardanes-de-montmelo | <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p>L'abril de 2023 es va celebrar el vuitè Aplec de la sardanes de Montmeló, des de l'inici de la darrera etapa. Ha estat organitzat per la secció de sardanes de l'Agrupa. Les cobles que hi han participat són la Jovenívola de Sabadell, la Ciutat de Girona i la Principal del Llobregat.</p> <p>En aquest aplec hi ha un concurs de colles improvisades, sortejos i altres activitats relacionades amb el món sardanista. Prèviament, s'organitzen cursets i tallers per aprendre a ballar sardanes. <span lang='CA'><span><span>Tothom que vol té l'oportunitat de ballar sardanes i d'aprendre a comptar i a diferenciar les parts de cada sardana: l'introit o introducció, els curts, els llargs, el contrapunt i la tirada o nombre de compassos musicals de cadascuna d'aquestes parts.</span></span></span></p> | 08135-104 | Parc de La Quintana | <p>A<em> La Veu de Cataluny</em>a del 20 d’agost de 1903 hi trobem la primera referència documental de sardanes a Montmeló, parlant de la Festa Major, que llavors se celebrava per Santa Maria: “Al envelat de Baix, una munió d’invitats de la distingida propietària de Can Pagés varen ballar sardanes, y essent dit ball desconegut a n’aquesta comarca, agradà a tots els assistents”. En menys de cent anys, la sardana, ha passat de ser desconeguda en moltes comarques catalanes a convertir-se en el ball nacional.</p> <p>La història de la sardana a Montmeló està molt ben explicat en el volum sobre la història del poble durant el segle XX (AA.DD, 2021). S’hi apleguen testimonis orals i documentals que expliquen que a principis del segle XX, com hem vist a la noticia de <em>La Veu de Catalunya</em> ja es tocaven sardanes. També explica que l’economia feia que busquessin cobles de Girona que cobraven menys que les de Barcelona, però portaven un músic menys.</p> <p>S’han fet ballades de sardanes a molts indrets: La font de Santa Caterina, el camp de futbol, als pins del carrer Vilardebó, la plaça de la Vila o la plaça de l’església, el bosquet del carrer Cervantes, al Parc de la Quintana o als jardins de La Torreta.</p> <p>Per la Festa Major de 1911 es van fer sardanes cada dia. Fins i tot, els dies 15 i 16 es van fer en diversos punts de la població. Ho sabem per la publicació <em>El Diluvio</em>. No només es feien sardanes per la Festa Major, qualsevol ocasió era bona. Com per exemple, amb motiu de la inauguració de la capella del santíssim, l’any 1921. Però també per iniciativa de particulars, com és el cas de l’industrial barceloní, Delfí Sabadell Serra, que organitzà, l’any 1921, una gran festa de caire catalanista amb motiu de la inauguració de la torre que s’havia fet construir, la Masia Castell Canigó.</p> <p>Aquest caràcter catalanista d’abast nacional va prenent cos. Potser el màxim exponent fou la Santa Espina, prohibida en diverses ocasions. És el cas de l’agost de l’any 1927 que l’alcalde Esteve Guitet adreça una carta al president de la societat <em>Centro Recreativo</em> prohibint la interpretació d’aquesta sardana a les audicions programades pels 15 i 16 d’agost.</p> <p>La diada de Sant Jordi també era un bon moment per organitzar audicions o ballades de sardanes, com la de l’any 1933, documentada a partir d’un article de La Veu de Catalunya, o la festa de Sant Antoni Abad de l’any 1944 (AA.DD, 2021, pp. 642 i 643).</p> <p>El període immediatament posterior a la Guerra Civil espanyola fou un temps de prohibicions, però, amb algunes excepcions com la <em>Santa Espina</em>, foren tolerades dins el regionalisme folklòric del franquisme. Així arribem a l’any 1953, quan una colla de joves de Montmeló funden la colla Flames Vives que, en paraules d’Isidre Sayol, plegarien ben aviat a causa de la manca de suport econòmic i moral (AA.DD, 2021, pp. 643). Però també hi havia, des d’aquell mateix any, la Societat Amics de Montmeló, que l’any 1954, organitzen el primer Concurs-Aplec i el continuaren organitzant ininterrompudament fins l’any 1959.</p> <p>En aquest primer aplec hi participaren 24 colles i es va estrenar la sardana “<em>Montmeló</em>”, obra de Vicenç Bou i Geli, interpretada per la cobla Els Verds de Mataró, dirigida pel mateix mestre Bou.</p> <p>El 29 de maig de 1955 se celebra el II Aplec de la Sardana. Les cobles contractades són Els <em>Verds de Mataró</em>, <em>Sabadell</em> i <em>Emporium</em>. Aquesta darrera ve de Barcelona. Els llocs de l’aplec són diversos: La plaça de la Vila, dita “Nacional”, els “Pins” i el camp de futbol. L’Ajuntament hi col·labora amb una copa com a premi pel concurs de sardanes. Es continuen fent aplecs fins l’any 1959. A partir de 1971 es re emprèn l’activitat, ara organitzada per l’Associació de Caps de Família, entitat creada l’any 1969.</p> <p>El 19 de febrer de 1976 es funda l’Agrupació Cultural i Sardanista de Montmeló. Des de l’any 1999 i fins el 2015 es deixen de fer aplecs. L’any 2015 es crea una comissió formada per un representant de l’Ajuntament, dues persones de la secció de sardanes de l’Agrupa, i dues persones en representació del Casal de la Gent Gran.</p> | 41.5496600,2.2510868 | 437541 | 4600048 | 08135 | Montmeló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95978-aplec-sardanes-actualitat.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | Inexistent | 2024-08-11 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el volum sobre la història de Montmeló durant el segle XX (AA.DD, 2012, pp. 648-650) s'hi troba una taula amb les dades de tots els aplecs, des de l'any 1954 fins el 2019. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 95979 | Can Salvador Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-salvador-torrents | XX | <p>Casa aïllada als quatre vents, del tipus casa-jardí. És de planta quadrangular i d'una única planta, sobre aixecada del nivell del carrer. La coberta és de teules als quatre vessants, acabada amb un ràfec de bigues de fusta, pintades de verd. L'entrada principal és porxada i emmarcada per dues columnes i pèrgola de vidre.</p> <p>Les quatre façanes estan recobertes d'un material especial fet de portland i restes de vidres de colors, integrats en una massa compacta. A l'interior, conserva el paviment hidràulic original.</p> <p>Delimita l'espai amb la via pública una tanca baixa d'obra, amb una reixa de ferro forjat. La porta del carrer també és de ferro envoltada per dos pilars d'obra amb coronament de tres filades de maons plans al damunt de la qual hi ha un fanal.</p> | 08135-105 | Carrer de Navarra, núm. 2 | <p>Està construïda en els terrenys de l'antic mas Torrents. Fou Salvador Torrents que la fa construir. Els propietaris actuals la van comprar l'any 1947. El seu avi era el director de la fàbrica Cucurny, que va venir del País Basc per treballar-hi durant la Guerra Civil espanyola i reconvertir la fàbrica Cucurny en indústria armamentística. Fou ell qui batejà la casa amb el nom de Villa Angèlica, que era el nom de la seva dona.</p> <p>Eren els pares del pintor Arranz Bravo que va fer el mural de la fàbrica Tipel de Parets i que té la seva fundació a L'Hospitalet de Llobregat.</p> | 41.5477104,2.2484110 | 437316 | 4599834 | 1931 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95979-10502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95979-10503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95979-10504.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | També rep el nom de Villa Angèlica | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 95980 | Cases del carrer Navarra, números 4 i 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-navarra-numeros-4-i-6 | XX | <p>Conjunt de dues cases entre mitgeres, al que es podríem afegir la número 8 (tot i que aquesta darrera ha sofert moltes reformes que n'han desvirtuat la composició originària que sí han conservat les dues primeres). Són casetes d'estiueig, pensades per ser habitades durant els calorosos mesos de l'estiu. Per aquest motiu no tenien llar de foc, ni cap sistema de calefacció. Són de planta rectangular i d'una única planta. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a sud-oest.</p> <p>Les façanes s'estructuren a partir de tres eixos de verticalitat, definits per les obertures: porta d'accés en l'eix central i finestres en els laterals. Totes les obertures són de llinda recta. La façana és arrebossada i pintada de blanc i coronada per un frontó circular emmarcat per pilars de secció quadrangular, que es van repetint seguint un mateix ritme i acabats amb una filera de maons plans. Sota aquest coronament hi ha una cornisa amb una filera de rajola de valència. La casa del número 6 no ha conservat les rajoles originals i han estat substituïdes per rajoles de color blanc.</p> <p>Una paret delimita el pati del carrer. És d'obra, arrebossada i pintada de blanc, amb una barana de ferro forjat i l'entrada, també de ferro, està delimitada per dos pilars de secció quadrada, coronats per una triple filada de maons plans.</p> | 08135-106 | Carrer Navarra, núms. 4 i 6 | <p>El promotor d'aquestes cases fou Salvador Torrents, l'any 1932 (un any després de la construcció de la casa veïna del número 2).</p> | 41.5477801,2.2481934 | 437298 | 4599842 | 1932 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95980-10602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95980-10603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95980-10604.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 95991 | Casa del carrer 1 de maig, núm. 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-1-de-maig-num-4 | XX | <p>Casa als quatre vents situada a la cantonada dels carrers 1 de maig i Lleida. Consta de dos cossos rectangulars col·locats en 'L' i té un pati al davant. Consta de planta baixa i pis i la coberta és de teules àrabs a dues aigües, acabada en ràfec, sostingut amb bigues de fusta a la façana principal. El cos principal té el carener perpendicular a la façana, orientada al carrer 1 de maig i el segon cos té el carener paral·lel a la llargada de la façana.</p> <p>La façana principal és més estreta que llarga i s'estructura en planta baixa a partir de tres eixos de verticalitat, definits per la porta d'entrada, en l'eix central, i dues finestres reixades, en els eixos laterals. Totes les obertures d'aquesta planta són de llinda recta, però tenen al damunt un triple arc fet de maons. A l'espai entre els arcs i les llindes, el que seria el timpà és buit en el cas de la porta i a les finestres hi ha la tarja en forma de mig punt. A la planta pis hi destaca una gran balconada amb barana de ferro forjat a la que s'hi accedeix per una obertura de llinda amb arc deprimit cóncau.</p> <p>Les façanes estan arrebossades i pintades de groc. Una motllura amb una sanefa de rajols blaus i blanc decora la façana, a l'alçada de la primera planta. Una sanefa igual es troba damunt l'emmarcament de la llinda de la balconera. Per sobre, un arc escarser, pintat de gris, que sobresurt de la façana decora el sota ràfec.</p> <p>El cos secundari orientat transversalment del principal ha patit una remunta, ja que originàriament era d'una sola planta baixa i tenia una coberta de terrat amb balustrada.</p> | 08135-107 | Carrer 1 de maig, núm. 4 | 41.5502261,2.2482457 | 437305 | 4600114 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95991-10701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95991-10702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95991-10703.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-08-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Típica casa-jardí amb decoracions a les façanes que en ressalten aspectes arquitectònics propis del moment. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 95992 | Casa del carrer 1 de maig, núm. 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-1-de-maig-num-11 | XX | <p>Casa als quatre vents, envoltada de pati, que consta de planta baixa. La coberta és de teules àrabs a quatre vessants, acabada en ràfec sostingut per permoduls. L'entrada a la casa és porxada, amb coberta de teules a tres aigües, sostinguda per dues columnes de secció quadrada.</p> <p>Està sobre aixecada del nivell del sòl i té un doble accés lateral per sengles escales amb barana de balustrada. A cada costat de l'entrada hi ha una finestra. Totes les obertures són de llinda recta. A la façana de ponent hi ha una petita galeria d'obra, adossada amb coberta piramidal. Les façanes estan arrebossades i pintades de blanc.</p> <p>La tanca que delimita amb l'espai públic és d'obra massissa a la part baixa i una barana de maons trepanats en forma floral.</p> | 08135-108 | Carrer 1 de maig, núm. 11 | 41.5497945,2.2472486 | 437221 | 4600065 | 1930 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95992-10802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95992-10803.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-08-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Casa jardí als quatre vents fruit d'un model d'eixample característic de l'època. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 96000 | Pintura mural de l'estació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-de-lestacio | XXI | <p>Mural pintat a la paret de la Llosa que es troba davant l'antiga estació de tren. Es poden veure dibuixades tres parells de mans que representen cultures diferents i que estan unides entre elles, sobre un fons vermell. Mans de diferents edats, colors i característiques, però totes amb la mateixa finalitat, fer xarxa, demostrar que el treball col·laboratiu permet sostenir-nos i no caure. </p> <p>Xavi Valiente rep l'encàrrec de Trencadís de fer aquesta obra pictòrica que fes referència al fet que tothom és igual i que 'no són les diferències les que ens divideixen, sinó la capacitat d'acceptar-les' , text d'Audre Lorde que es pot llegir en un dels laterals de la llosa.</p> | 08135-110 | Carrer 1 de maig, s/n davant l'antiga estació de tren. | <p>Mural realitzat per Xavier Valiente amb col·laboració de 'El Trencadís', dins el marc del primer concurs 'Art amb el cor', que es va celebrar el 2 de desembre de l'any 2022. Es tracta d'un certamen organitzat des de la regidoria de capacitats diverses de l'Ajuntament de Montmeló i El Trencadís, amb el clar objectiu de permetre a les persones amb diversitat funcional explorar sense límits diverses tècniques d'expressió pictòrica.</p> <p>El jurat, constituït especialment per aquest certamen, va decidir donar el primer premi a la composició creada per Eva Maria Campos amb el títol de <em>Retro desintegrado</em>. El segon premi va ser per a Ángeles Rodríguez per <em>Mariposas y flores</em>. Per últim, el tercer premi, va ser compartit entre Javier Jimènez i el seu quadre doble <em>Caos </em>i Àlex Baos per <em>Autoretrato a media</em>s.</p> | 41.5499734,2.2468536 | 437188 | 4600086 | 2022 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96000-11002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96000-11003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96000-11004.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Xavi Valiente | Art urbà | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc