Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 95748 | Finca Clarà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finca-clara | <p><span><span><span><span lang='CA'>BOSCH, J; ANFRUNS, J.; BUXÓ, R.; ESTRADA A.; OMS, i. I PAGÈS, E. (1998). La prehistòria de Montmeló (Vallès Oriental) a partir de la col·lecció Cantarell. Dins Estudis del Museu de Montmeló, pp. 15-37.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | Es desconeix la situació real del jaciment ja que es tracta d'una notícia de l'any 1961 i no s'ha realitzat cap actuació arqueològica. | <p>Jaciment arqueològic que en el planejament urbanístic (Ibars i Castejon, 2011) se situa a l'entorn de la carretera BV-5003, en el pendent suau del Turó de la Bandera i que es documenta a partir de la troballa superficial feta pel senyor Ignasi Cantarell, l'any 1961, d'una sèrie de restes d'eines lítiques.</p> <p>Josep Bosch (1998) en el marc del projecte de documentació de la col·lecció Cantarell, dipositada en el Museu de Montmeló, identificà un nucli polièdric, una ascla denticulada i diverses làmines de sílex. Però no obtingué dades suficients per ajustar-ne la cronologia.</p> | 08135-43 | Sector nord-est del terme municipal entorn la BV-5003. | <p>Troballa superficial feta per Ignasi Cantarell l'any 1961. Els materials han estat cedita al Museu Municipal de Montmeló.</p> | 41.5581705,2.2530770 | 437716 | 4600992 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada accessible | Altres | 2024-05-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Aquest jaciment no figura a la Carta Arqueològica del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.En el Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló (Ibars i Castejón, 2011) es delimita un polígon que coincideix amb el jaciment anomenat Carretera de Montmeló a Palou. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 95820 | Fons de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental referent a Montmeló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-comarcal-del-valles-oriental-referent-a-montmelo | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>BADIA PUIG, Carme (2017). Entrevista al director de l’Arxiu Comarcal. Dins <em>Ronçana</em>, 290, desembre 2017, pp. 16-17.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PÉREZ GÓMEZ, Xavier (2005). L’Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, un equipament llargament esperat. Dins <em>Lauro</em>, núm. 29, pp. 74-77. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PÉREZ GÓMEZ, Xavier (2005). La documentació de les cambres agràries a l’Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. Dins <em>Ponències</em>, 2005, pp. 133-136.</span></span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span>Els fons de l’Arxiu Comarcal del Vallès Oriental que correspon al municipi de Montmeló està format per la col·lecció d’impresos diversos, compresos entre els anys 1985 i 2023. Es tracta de programes d’actes, de festa major, cartells, etc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També disposa d’un fons bibliogràfic amb les monografies històriques publicades sobre el municipi.</span></span></span></p> | 08135-68 | Carrer de l'Olivar, núm. 10 (08402 - Granollers) | <p><span><span><span>L'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental (ACVO), s’inaugura el 30 de setembre de l’any 2005. Forma part de la Xarxa d'Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya i és gestionat conjuntament pel Consell Comarcal del Vallès Oriental i per l'Ajuntament de Granollers, d'acord amb el conveni signat el 29 de desembre del mateix any entre el Departament de Cultura, el Consell Comarcal i l'Ajuntament de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La capacitat de l’ACVO és de 10.000 m lineals de prestatgeria dels quals actualment n'hi ha 6.600 d'ocupats. Entre els fons documentals dipositats a l'arxiu podem destacar els dels ajuntaments d’Aiguafreda, Castellterçol, Granollers, Santa Eulàlia de Ronçana i Tagamanent; també la documentació del Consell Comarcal del Vallès Oriental, els fons de l'arxiu de protocols notarials del districte de Granollers, dels Jutjats de Primera Instància de Granollers i Mollet, de l'Oficina Comarcal del Departament d’Agricultura o de les Cambres Agràries de diversos pobles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També cal destacar el fons fotogràfic de la revista Sport Comarcal, els fons patrimonials o de masies que contenen prop de 400 pergamins que van del segle XII al XVII, o el fons de la baronia de Montbui, jurisdicció integrada per Santa Eulàlia, Bigues, Riells, L’Ametlla, Lliçà d’Amunt, Palaudàries i Sant Mateu de Montbui, i diversos fons personals.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'ACVO custodia igualment un important fons d’hemeroteca (revistes comarcals i butlletins municipals) i una col·lecció de monografies locals que es van actualitzant. Comparteix instal·lacions amb l'Arxiu Municipal de Granollers. Bona part dels fons de l’ACVO es poden visualitzar a internet a través dels portals Arxius en Línia i XAC Premsa.</span></span></span></span></span></p> | 41.5517175,2.2478494 | 437273 | 4600279 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2024-05-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 95849 | A Montmeló, carbassots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-montmelo-carbassots | <p>AMADES, Joan (1937). Refranys geogràfics. Dins <em>Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya</em>, vol. 47, núm. 509, p. 242.</p> | XI-XX | <p>Joan Amades (1937) documenta aquesta expressió '<em>A Montmeló, Carbassots</em>' perquè 'es té per poble de carbasses i es diu que és el carbasser del Vallès'. I afegeix que '<em>els diablots de les colles del Ball de Gitanes de Montmeló duen un carbassot penjant de la força, i quan alaben la seva colla l'anomenen dels carbassots</em>.'</p> | 08135-87 | Montmeló | 41.5515920,2.2481002 | 437294 | 4600265 | 08135 | Montmeló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2024-05-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 95850 | El ferrer de Montmeló quan té ferro no té carbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ferrer-de-montmelo-quan-te-ferro-no-te-carbo | <p>CAROL, Roser (1978): <a href='https://pccd.dites.cat/obra/Carol%2C_Roser_%281978-2021%29%3A_Frases_fetes_dels_Pa%C3%AFsos_Catalans_%28comentats%29'><em>Frases fetes dels Països Catalans (comentats)</em></a> «Catalunya. Maresme. Arenys de Mar». Manuscrit.</p> <p>GIMENO, Isabel (1989): <a href='https://pccd.dites.cat/obra/Gimeno%2C_Isabel_%281989%29%3A_El_llibre_dels_refranys_catalans'>El llibre dels refranys catalans</a> «Refranys geogràfics», p. 202. Editorial de Vecchi.</p> | XI-XX | <p>El blog de paremiologia catalana recull 22 variants d'aquesta dita amb una dotzena de referències bibliogràfiques.</p> | 08135-88 | Montmeló | 41.5515830,2.2480989 | 437294 | 4600264 | 08135 | Montmeló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2024-05-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 95851 | Les noies de Montmeló porten les mitges al garró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-noies-de-montmelo-porten-les-mitges-al-garro | <p>AMADES i GELATS, Joan (1951). Folklore de Catalunya. Cançoner. Dins Refranys geogràfics. Catalans, pp. 1214. Editorial Selecta-Catalonia.</p> <p>PÉREZ i GÓMEZ, Ferran (2015). Sant Fost i Martorelles a través de les dites i els refranys. Dins <em>Campsentelles</em>, núm. 5, pp. 8-19.</p> | XIX-XX | <p><em>Les noies de Montmeló porten les mitges al garró</em> és una expressió recollida, entre d'altres, per Joan Amades (1951) relacionada amb el ball o dansa de Montmeló i la vestimenta de les dansaires.</p> | 08135-89 | Montmeló | 41.5515749,2.2481203 | 437296 | 4600262 | 08135 | Montmeló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2024-05-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 95977 | Conjunt de sardanes relacionades amb Montmeló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-sardanes-relacionades-amb-montmelo | <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Montmeló compta, des del primer quart del segle XX, amb 24 sardanes composades per diferents autors. Estan dedicades al mestre Joan Manils, al gegant dels sis dits, a l’escut de les Tres Creus, al 15 d’agost, al novè aplec de Montmeló, i a la vila de Montmeló. Tot seguit es recull un llistat dels autors amb la seva obra:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><strong>Jaume Tàpias i Boada</strong> (Riudarenes, 1899- Barcelona, 1984) és instrumentista de flabiol. Deixeble de Josep Font i Sabaté, els estudis de flabiol els va fer amb Pere Moner. Va ser un intèrpret popular que va actuar amb les cobles Catalònia i Barcino fins que va fundar la cobla Emporium, en què va actuar fins a la seva dissolució al 1960, compon <em>Flames Vives</em> que s'estrena l'any 1930 i podria haver estat dedicada a Pau Torras i Miquel Cartró.</p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Vicenç Bou i Geli </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>(Torroella de Montgrí 19/01/1885 -06/01/1962) tocava el fiscorn i el flabiol i fou director de la Cobla Montgrins. Composà<em> </em><em>Montmeló</em>, sardana per a cobla estrenada el 6 de juny de 1954, amb motiu del primer aplec de Montmeló i dedicada als Amics de Montmeló. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Joan Manils i Subirà n'escriví la lletra que la convertí en l’himne oficial de Montmeló, aprovat pel Ple del dia 9 de maig de 1987. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Joaquim Soms i Janer </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>(Pineda, 14/05/1914 – 28/12/2012) és l'autor de la sardana <em>Montmeló 1050 anys</em>, estrenada l’any 1997 i <em>Montmeló 9è aplec</em>, estrenada l’any 1986.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><strong>Sigfrid Galvany i Abril</strong> (Cabrils, 1936). </span></span></span></span></span></span></span>Autor de música diversa, cançons, havaneres i sardanes, algunes instrumentades per a cobla i d’altres per a piano. Estudià amb el manresà Àngel Noguera i Alegre. Als deu anys va començar a estudiar teoria solfeig i piano amb Elvira Rigau i Oliver, i després harmonia i composició amb Àngel Noguera i Alegre. Compon <em>Per l'Àngel i la Feli, </em><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>dedicada a Àngel Capdeferro i Felisa Peña.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Alfons Miàs i Martí </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>(Sant Joan de Mollet, 09/08/1936), toca la trompeta i ha estat músic de la cobla Costa Brava. Va composar <em>Els de Montmeló.</em></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Antoni Suñé i Font (Sat Fost de Campsentelles </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>(22/06/1901 – 31/10/1989), compon <em>L’escut de les tres creus; Montmeló flames vives; Quinze d’agost, El Gegant dels Sis Dits; On neix el Besòs'; Aniversari 82, Amic Àngel, Recordant al mestre Joan Manils i Marina de Montmeló. A</em>questa darrera, escrita l’any 1991 i estrenada l’any 1998 i dedicada a Marina Glanadell i Jansana.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Miquel Tudela i Benavent </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>(Benigànim, 05/03/1927 – 16/02/2011), també tocava el fiscorn i el trombó i era músic de la cobla Genisenca. Composà<strong> </strong><em>Tres forners,</em> que fou estrenada l’any 2003 a Granollers i dedicada a Jaume Barnils, Francesc Caralt i Gabriel Farriol.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Ramon Iglesias Rodríguez </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>(Premià de Mar, 28/08/1976) toca el contrabaix a la cobla Premianenca. Va composar <em>Retorn de l’aplec a Montmeló, </em>estrenada l’any 2015 a l’Aplec de Montmeló<em>.</em></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Jaume Cristau i Brunet </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>(Figueres, 11/02/1940)<strong>: </strong>Director de la Cobla Miramar. Va composar, <em>Montmeló en dansa.</em> Fou estrenada en el quart Aplec de la Sardana de Montmeló, l’any 2018 als jardins de la Torreta, organitzat per l’Ajuntament i la Comissió de l’Aplec. Fou interpretada per les cobles Ciutat de Girona, Jovenívola de Sabadell i La Principal del Llobregat.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Amadeu Escoda i Castellví </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>(El Molar, 29/08/1945) ha format part de la Cobla La Principal de la Bisbal i toca la tenora. Va composar, <em>Els Jardins de la Torreta”</em>dedicada al montmeloní Domingo. Fou estrenada pel cinquè aplec sardanístic l’any 2019.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Vicenç Corominas i Pi</span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span> (Mollet, 24/09/1926 – 18/01/2024) és l'autor de <em>La Pepita i en Bernat, </em>interpretada durant el 7è Aplec de la Sardana de Montmeló, l’any 2020, per la Principal de Llobregat i dedicada als dos membres de la Comissió de l’Aplec de Montmeló que donen títol a la sardana.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><strong>Josep Cassú i Serra</strong> (Bordils, 23/07/1941) és l'autor de la sardana <em>Amicalment,</em> estrenada en el concert de Nadal de Ripoll per la Principal de La Bisbal, el 18 de desembre de 2016, i està dedicada a Àngel Capdeferro i Felisa Peña.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><strong>Xavier Forcada i Carreras</strong> ( Barcelona, 1943). </span></span></span></span></span></span></span>Instrumentista de piano. Estudis realitzats al Conservatori Municipal de Música de Barcelona: solfeig i teoria de la música amb els mestres Cabané i Poch; piano amb els mestres Nadal i Gibert; harmonia amb els mestres Poch i Oltra, i saxòfon amb el mestre Bayer. L’any 1959, juntament amb altres companys del Conservatori, va formar un conjunt de ball anomenat Mike-Xavi, i actuaren en diverses sales de festa durant cinc anys. C<span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>ompon <em>Company i amic,</em> dedicada també a Àngel Capdeferro i estrenada a Gurb en l'Aplec comarcal d'Osona per la cobla Jovenívola de Sabadell, el 7 de juliol de 2019.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><strong>Alfred Abad i Gascon</strong> (Tarragona, 1962). </span></span></span></span></span></span></span>Enginyer industrial de formació, i té estudis musicals de solfeig i piano. La seva vinculació amb el món de la cobla i de la sardana es desenvolupa essencialment a través de la colla sardanista Tarragona Dansa. C<span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>ompon <em>Bocins d'història,</em> dedicada a Àngel Capdeferro i i estrenada, també, a Gurb en l'Aplec comarcal d'Osona per la cobla Jovenívola de Sabadell, el 7 de juliol de 2019.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><strong>Antoni Pagès i Codina</strong> ( Centelles 1918-2007). </span></span></span></span></span></span></span>Instrumentista de tible. Als 7 anys va entrar a formar part de l'escolania municipal on hi va aprendre solfeig i teoria i als 12 començà els seus estudis de violí. Al 1933 va formar part de l'Orquestrina La estrella i va formar l'Orquestrina Melody Boys Jazz Orquestra, que duraria fins l'inici de la Guerra Civil espanyola. L'any 1947 intervingué en la creació de la Cobla Centellenca i hi estigué vinculat fins l'any 1970, una part d'aquest període com a director. <span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Compon <em>L'avi Vicenç</em>, dedicada a Vicenç Pellicer.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08135-103 | Montmeló | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A <em>La Veu de Catalunya</em> del 20 d’agost de 1903 hi trobem la primera referència documental de sardanes a Montmeló, parlant de la Festa Major, que llavors se celebrava per Santa Maria: “<em>Al envelat de Baix, una munió d’invitats de la distingida propietària de Can Pagés varen ballar sardanes, y essent dit ball desconegut a n’aquesta comarca, agradà a tots els assistents</em>”. En menys de cent anys, la sardana, ha passat de ser desconeguda en moltes comarques catalanes a convertir-se en el ball nacional. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La història de la sardana a Montmeló està molt ben explicat en el volum sobre la història del poble durant el segle XX (AA.DD, 2021). S’hi apleguen testimonis orals i documentals que expliquen que a principis del segle XX, com hem vist a la noticia de <em>La Veu de Cataluny</em>a ja es tocaven sardanes. També explica que l’economia feia que busquessin cobles de Girona que cobraven menys que les de Barcelona, però portaven un músic menys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>S’han fet ballades de sardanes a molts indrets: La font de Santa Caterina, el camp de futbol, als pins del carrer Vilardebó, la plaça de la Vila o la plaça de l’església, el bosquet del carrer Cervantes, al Parc de la Quintana o als jardins de La Torreta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per la Festa Major de 1911 es van fer sardanes cada dia. Fins i tot, els dies 15 i 16 es van fer en diversos punts de la població. Ho sabem per la publicació <em>El Diluvio</em>. No només es feien sardanes per la Festa Major, qualsevol ocasió era bona. Com per exemple, amb motiu de la inauguració de la capella del santíssim, l’any 1921. Però també per iniciativa de particulars, com és el cas de l’industrial barceloní, Delfí Sabadell Serra, que organitzà, l’any 1921, una gran festa de caire catalanista amb motiu de la inauguració de la torre que s’havia fet construir, la Masia Castell Canigó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquest caràcter catalanista d’abast nacional va prenent cos. Potser el màxim exponent fou la Santa Espina, prohibida en diverses ocasions. És el cas de l’agost de l’any 1927 que l’alcalde Esteve Guitet adreça una carta al president de la societat <em>Centro Recreativo</em> prohibint la interpretació d’aquesta sardana a les audicions programades pels 15 i 16 d’agost.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La diada de Sant Jordi també era un bon moment per organitzar audicions o ballades de sardanes, com la de l’any 1933, documentada a partir d’un article de La Veu de Catalunya, o la festa de Sant Antoni Abad de l’any 1944 (AA.DD, 2021, pp. 642 i 643).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El període immediatament posterior a la Guerra Civil espanyola fou un temps de prohibicions, però, amb algunes excepcions com la <em>Santa Espina</em>, foren tolerades dins el regionalisme folklòric del franquisme. Així arribem a l’any 1953, quan una colla de joves de Montmeló funden la colla Flames Vives que, en paraules d’Isidre Sayol, plegarien ben aviat a causa de la manca de suport econòmic i moral (AA.DD, 2021, pp. 643). Però també hi havia, des d’aquell mateix any, la Societat Amics de Montmeló, que l’any 1954, organitzen el primer Concurs-Aplec i el continuaren organitzant ininterrompudament fins l’any 1959.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En aquest primer aplec hi participaren 24 colles i es va estrenar la sardana “<em>Montmeló</em>”, obra de Vicenç Bou i Geli, interpretada per la cobla Els Verds de Mataró, dirigida pel mateix mestre Bou.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 29 de maig de 1955 se celebra el II Aplec de la Sardana. Les cobles contractades són Els <em>Verds de Mataró</em>, <em>Sabadell</em> i <em>Emporium</em>. Aquesta darrera ve de Barcelona. Els llocs de l’aplec són diversos: La plaça de la Vila, dita “Nacional”, els “Pins” i el camp de futbol. L’Ajuntament hi col·labora amb una copa com a premi pel concurs de sardanes. Es continuen fent aplecs fins l’any 1959. A partir de 1971 es re emprèn l’activitat, ara organitzada per l’Associació de Caps de Família, entitat creada l’any 1969.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 19 de febrer de 1976 es funda l’Agrupació Cultural i Sardanista de Montmeló. Des de l’any 1999 i fins el 2015 es deixen de fer aplecs. L’any 2015 es crea una comissió formada per un representant de l’Ajuntament, dues persones de la secció de sardanes de l’Agrupa, i dues persones en representació del Casal de la Gent Gran.</span></span></span></span></span></p> | 41.5516191,2.2480452 | 437290 | 4600268 | 08135 | Montmeló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic/Cultural | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Diversos autors. | La sardana és el ball nacional de Catalunya. És una dansa de caire popular, col·lectiva, on homes i dones ballen junts agafats de les mans, formant una rotllana i puntejant amb els peus els compassos de la música, normalment interpretada per una cobla.L’origen és incert, tot i que el primer document conservat on s’esmenta un ball anomenat “sardana” data de 1552. Al segle XIX, en ple romanticisme, varis estudiosos relacionaren l’origen de la sardana amb les danses d’origen grec, de manera que així podien lligar aquesta cultura amb la fundació d’Empúries. Coincidint amb aquest moment, a Catalunya es posaren de moda les òperes romàntiques procedents d’Itàlia i les sardanes començaren a reproduir aquest tipus de música a les places i glorietes del carrer, cadascuna amb una durada diferent. Sorgí doncs, la necessitat de comptar i repartir i Miquel Pardas, l’any 1850 publica un “Método per aprender á ballar sardanas llargas”, al qual seguiran molts altres.Les noves melodies i ritmes que anaven sorgint, imposaven la necessitat d’una formació instrumental més variada i la cobla ho farà, arribant a la composició actual (encara que en aquell moment també empressin instruments com la trompa, el bombo o els plats, actualment no utilitzats).Les sardanes esdevenen ben aviat el ball de moda a l’Empordà i comarques gironines, tot i que ens els primers temps, eren ballades majoritàriament per homes. Pep Ventura (1817-1875) esdevindrà un dels compositors més apreciats i la seva orquestra la més cotitzada.A inicis del segle XX, la sardana s’escampa per Catalunya impulsada pels centres catalanistes i l’any 1902 a Barcelona, tenia lloc el primer concurs de colles amb motiu de la festa major de la Mercè.La demostració i l’habilitat física de la manera de ballar dels homes empordanesos va anar modificant-se arreu de Catalunya substituint-se per una ball elegant, cap a una verticalitat i un punteig més acusat en un espai més limitat. El ball empordanès s’aniria reconvertint en una dansa nacional, acadèmicament organitzat i amb un tempo musical més alentit.Algunes de les sardanes s’escriurien per ésser cantades, que faria la delícia de corals i orfeons.L’any 1924, el dictador Primo de Rivera prohibeix la “Santa Espina”, fet que causarà un efecte contrari en la població. Amb la República, s’institucionalitza novament la sardana que compartirà protagonisme amb músiques, vingudes d’Amèrica.Amb la Guerra Civil, el feixisme prohibeix i reprimeix qualsevol símbol catalanista, entre ells clausura gran nombre d’entitats dedicades a fomentar la sardana. La sardana doncs, és convertia en un símbol de resistència. I malgrat la repressió, la sardana va perviure paral·lelament durant els quaranta anys de franquisme, encara que controlada sota “el sano regionalismo”. L’any 1945 es funda l’Obra del Ballet Popular, una entitat capdavantera organitzadora d’esdeveniments com l’ofrena de la “Llàntia del sardanisme” l’any 1947 amb motiu de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat, o el “Dia Universal de la sardana”. L’any 1958 es fundaria la Unió de Colles Sardanistes de Catalunya.El 1990 es funda la Federació Sardanista de Catalunya. L’any 2014 la Federació es reconverteix en Confederació.El 4 de desembre de l’any 2019, la Comissió de Cultura del Parlament votava a favor de la Proposta de resolució sobre la inclusió de la sardana a la llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, de la UNESCO, amb l’expedient 250-00973/12, encara pendent. | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 96141 | Fons fotogràfic de l'Arxiu parroquial de Santa Maria de Montmeló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-larxiu-parroquial-de-santa-maria-de-montmelo | XX-XXI | <p>El fons fotogràfic de la parròquia de Santa Maria de Montmeló disposa aproximadament d'unes 400 fotografies, des dels anys 20 del segle passat i fins l'actualitat, de temàtica religiosa i social vinculades als actes parroquials i al calendari religiós habitual.</p> <p>No estan inventariades ni indexades, però sí ordenades cronològicament i desades en fulls classificatoris.</p> | 08135-169 | Plaça de Santa Maria, 1 | 41.5499508,2.2489622 | 437364 | 4600082 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic/Lúdic/Cultural | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 96869 | Fons documental i gràfic de Montmeló de l’Arxiu Gavín | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-i-grafic-de-montmelo-de-larxiu-gavin | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya, Arxiu Gavin de les Avellanes conserva, referent al municipi de Montmeló, varis documents que es detallen a continuació: </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Referent a l’inventari d’esglésies, es preserven 12 fotografies datades entre els anys 1920 al 1989, corresponents a dos edificis religiosos; una trentena d'a</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'>rticles de premsa i fulletons de diferents èpoques; cinc g</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'>oigs; una quinzena de p</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'>ostals i fotografies, en color i en blanc i negre; i, finalment, una monografia dedicada a la construcció dels gegants. </span></span></span></span></span></p> | 08135-186 | Monestir de les Avellanes. Ctra. C-12. Qm. 181 (25612 - Os de Balaguer / La Noguera - Lleida). | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Des de la seva creació, per Josep Maria Gavin i Barceló i fins a l’actualitat l’arxiu sempre ha estat localitzat a Valldoreix, al Vallès Occidental. Des dels seus inicis, Gavin posà en marxa dues grans branques: les col·leccions i els fons documentals d’arxiu del qual destaca el fons fotogràfic de les esglésies de Catalunya i d’altres parts del món així com tot el relacionat amb la documentació religiosa (estampes, estampetes, goigs, advocacions de la Mare de Déu). També destaca el gran nombre de postals de tot el territori català i el buidatge de la premsa escrita i sobre personatges rellevants de la cultura catalana. Més endavant es crearà la biblioteca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A principis dels anys vuitanta del segle passat, Josep Maria Gavin feu donació del fons a la Generalitat de Catalunya. L’arxiu però continua creixent i a inicis de l’any 2000 s’instal·la definitivament al Monestir de les Avellanes, després de passar un acord amb l’Institut de Germans Maristes de Catalunya. A finals de l’any 2006 s’acaben les obres d’adequació de l’edifici que allotjarà l’arxiu. El 4 d’octubre de l’any 2008 s’inaugurava oficialment la nova seu.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Actualment l’arxiu conserva 48 col·leccions diferents que ocupen uns 1.500 metres lineals.</span></span></span></span></span></p> | 41.5516102,2.2480369 | 437289 | 4600267 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 96142 | Fons referent a Montmeló a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-montmelo-a-larxiu-de-la-corona-darago | X-XX | <p><span><span><span>A l’Arxiu de la Corona d’Aragó hi trobem un fons específic referent a Montmeló dins el Fons de la <em>Delegación Provincial de Hacienda</em> de Barcelona. Es tracta dels amillaraments dels anys 1852, 1861, 1929, 1942, 1945 i 1950. </span></span></span></p> <p><span><span><span>També hi ha un Í<em>ndice del Registro Fiscal Urbana</em> de l’any 1921 i un <em>Registro Fiscal de edificios y solares</em> del mateix any.</span></span></span></p> | 08135-170 | Arxiu de la Corona d'Aragó. C. Almogàvers, 77, 08018, Barcelona. | <p>L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA) és l’arxiu històric que conté el fons documental de les institucions de l’antiga Corona d’Aragó, a més d’altres fons històrics espanyols. L’antic Arxiu Reial de Barcelona acumula entre les seves parets més de set segles d’història.</p> <p>El rei Jaume II d’Aragó va crear el 1318 l’Arxiu Reial de Barcelona amb l’objectiu d’unificar els fons de tots els territoris de la Corona. Al principi s’hi van custodiar principalment escriptures referents al Patrimoni Reial, així com documents de govern i justícia. Durant la monarquia borbònica es va modernitzar l’edifici (1738), es va aprovar un nou reglament intern (1754) i va passar a anomenar-se Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA). Amb el canvi de nom es va iniciar la tasca d’incorporar al fons de la Corona d’Aragó els arxius d’institucions de l’Antic Règim.</p> <p>Fins l'any 1993 la seva seu va ser el Palau del Lloctinent, un edifici construït entre 1549 i 1557 com una ampliació del Palau Reial Major de Barcelona. Posteriorment la majoria de documents, així com la tasca de recerca, conservació i custòdia, es van traslladar a l’actual seu del carrer dels Almogàvers. La seu històrica es manté per a la difusió, a través de cursos i exposicions, i per a actes protocol·laris.</p> | 41.5501096,2.2491932 | 437383 | 4600100 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | BCIN | 2025-02-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'Arxiu de la Corona d'Aragó conserva la documentació dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó, València i Mallorca (segles IX-XVII) més dels arxius de diverses institucions civils i eclesiàstiques i arxius privats procedents dels territoris espanyols de la Corona d'Aragó (Aragó, les Balears, Catalunya i València), entre els segles X al XX. | 94 | 56 | 3.2 | 1760 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 95691 | Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-26 | <p><span><span><span><span lang='CA'>CARRASCO, Maria Antonia; GUASCH, Manel i UMBERT, Josep (1995). <em>L’església de Santa Maria de Montmeló: 1050 anys</em>. Centre d’estudis Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CARRASCO MARTÍ, Maria Antonia (2003). Arquitectura i arquitectes de Montmeló durant els anys 1920-1940. Dins el <em>Butlletí del Centre d’Estudis Montmeló</em>, núm. 5; pp. 75-84.</span></span></span></span></p> <p>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</p> | XX | <p><span><span>La rectoria de la parròquia de Santa Maria es troba ubicada al costat mateix de l'església, formant la plaça homònima. Es tracta d'un edifici als quatre vents, de planta rectangular que a més, consta de planta baixa i golfes. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. La planta baixa se situa sobre aixecada respecte el nivell del carrer, i separada per una línia de maons. Per la façana de llevant s'hi adossa el garatge.</span></span></p> <p><span><span>La façana principal es troba orientada a migdia. S'estructura simètricament a partir de tres eixos de verticalitat a la planta baixa i d'un a les golfes. Aquests eixos es defineixen, a la planta baixa amb la porta d'entrada, en l'eix central, i en dues finestres als costats. Les finestres són reixades i de llinda recta i la porta amb un lleuger arc rebaixat. A les golfes, en l'únic eix, hi trobem una finestra tripartida separada amb pilars de maó vist. Damunt les llindes de les obertures, hi trobem un timpà d'arc apuntat, fet de maons, delimitant unes motllures de guix escalonades. L'espai central, l'ocupa un trencadís ceràmic on predomina el color blanc i blau marí amb una creu al mig. En el timpà de la porta d'entrada, enlloc d'una creu hi trobem l'anagrama de Jesucrist (JHS). Les finestres tenen els ampits inclinats i recoberts de rajoles de color verd. A la finestra trigeminada de les golfes hi ha els mateixos timpans reproduïts damunt la llinda recta; el central, lleugerament més alt que els dels costats. A les façanes laterals hi ha quatre finestres, a cadascuna d'elles, amb les mateixes característiques que les de la façana principal, amb la llinda recta i reixades.</span></span></p> <p><span><span>Una línia de rajoles ceràmiques, delimitada per dues filades de maons, divideix horitzontalment el primer pis de les golfes, que només te obertures a les façanes principal i posterior. El parament és arrebossat i pintat de blanc, i les façanes, principal i posterior, estan coronades per un plafó rectangular rematat amb una motllura de maons.</span></span></p> <p><span><span>L'edifici té dos accessos més: un a la façana est, que dona a un pati interior que comunica amb l'església; i l'altre, a la façana posterior que comunica amb l'antic centre parroquial.</span></span></p> | 08135-1 | Carrer de Santa Maria, núm. 1 | <p><span><span><span>La seva construcció correspon a l'època de mossèn Josep Maria Martí Esteve, l'any 1924. Els plànols són obra de Ramon Casanelles, tècnic de la fàbrica Cucurny. El mestre d'obres fou Miquel Molins. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es va inaugurar i beneir el dia 13 de maig de l'any 1928.</span></span></span></p> | 41.5499177,2.2489575 | 437364 | 4600079 | 1924-28 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95691-0101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95691-0102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95691-0103.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | BCIL | 2024-08-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | José Sabadell i Mercadé, Ramon Casanelles i Miquel Molins | 98|105|106 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 95692 | Església de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-2 | <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (1991). Santa Maria de Montmeló. Dins A. Pladevall (coord.). <em>Catalunya romànica</em>, vol. XVIII, (pp. 383-386). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CARRASCO, Maria Antonia; GUASCH, Manel i UMBERT, Josep (1995). <em>L’església de Santa Maria de Montmeló: 1050 anys</em>. Centre d’estudis Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CARRASCO MARTÍ, Maria Antonia (2019<em>). Redescobrim l’església de Santa Maria de Montmeló.</em> Jornades Europees del Patrimoni. Ajuntament de Montmeló i Centre d’Estudis Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CARBONELL ESTELLER, E. (1974). <em>L’art romànic a Catalunya: segle XII</em>; vol. II. Barcelona: Edicions 62.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>FERNÁNDEZ TORREGROSSA , A. (1946). <em>Breve historia de Montmeló</em>. Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>FERNÁNDEZ, A.; PIÑERO, A.; UMBERT, J. (1994). <em>Aproximació a la història de Montmeló: segles IX-X</em>. Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>FERNÁNDEZ, A.; PIÑERO, A.; UMBERT, J. (1994). <em>Aproximació a la història de Montmeló: segles X-X</em>II. Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MARTÍ BONET, J.M. (1981). <em>Catàleg monumental de l’arquebisbat de Barcelona</em>. Vallès oriental, vol. I. Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MAS, J. (1921). <em>Notes històriques del bisbat de Barcelona, XIII</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MONREAL TEJADA, L. (1948). <em>La primitiva iglesia de Montmeló y sus pintures románicas</em>. Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>UMBERT, J.; PIÑERO, A. (2000). <em>Antonio Aymar y Puig</em>. Centre d’estudis Montmeló, núm. <span>XX</span>. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>VILA i CARBASSA, Josep Maria (nn.cc<em>). Memòria de l’excavació arqueològica realitzada a l’església de Santa Maria de Montmeló (Vallès oriental</em>), juny-juliol de 1997.</span></span></span></span></p> | XI-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'església parroquial de Santa Maria de Montmeló és d'una sola nau, de planta rectangular, capçada a tramuntana amb diferents recrescuts de la coberta, que està feta de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'església ha estat objecte d'una restauració, que n'ha eliminat l'antiga façana neoclàssica, que tenia el portal de llinda recta, un ull de bou i un capcer ondulat que cobria el carener. Actualment, hi ha un portal adovellat fet de dovelles de pedra vermella sobre el qual se situa una cornisa motllurada i, per damunt, set arcs cecs de mig punt. L'ull de bou ha estat cobert per una finestra de mig punt d'una esqueixada. La cornisa motllurada ha estat eliminada i resta inacabada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'interior de la nau és de volta de canó reforçada per arcs torals, que transmeten les càrregues a pilastres adossades, que estan coronades per senzills capitells compostos. Aquest s'uneixen a una cornisa motllurada que segueix tot el perímetre de la nau i n'interrelaciona tots els elements. L'església disposa de diverses capelles laterals i està encapçalada per un absis quadrat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Està bastida a partir de l'ampliació d'una església romànica del segle XII, de la qual se’n conserven alguns elements integrats a la nova construcció. Aquesta s'amplia enderrocant el mur nord de l'església romànica i utilitzant el mur sud per situar-hi la façana principal. El parament és de paredat arrebossat en les façanes laterals i filades de carreus a la façana principal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El temple anterior era de planta rectangular amb la façana orientada a ponent i capçada a llevant per un absis semicircular amb coberta de quart d'esfera. Aquest absis es manté en l'actual construcció, transformat en capella lateral. És fet amb varies filades de carreus sense escairar sobre un sòcol lleugerament atalussat i només disposa de dues petites obertures situades a la part baixa; s'obre a la nau, a l'interior, per mitjà d'un doble arc triomfal fet de dovelles petites, ben escairades. En el brancal esquerre de l'arc s'hi conserva un petit capitell de tipus visigòtic; segons la decoració de les dues cares visibles, es tracta d'una senzilla tija central acabada en volutes, probablement reutilitzat de l'església primigènia del segle X. En aquest absis es conserven les restes de pintura de l'època.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El campanar se situa a l'angle sud-occidental de la nau, a l'esquerra de la façana i integrat a aquesta. Està format per dos cossos superposats. El cos inferior és d'origen romànic fet amb filades regulars de pedres amb carreus cantoners. Disposa de diversos cloquers d'arc de mig punt. És cobert pel cos de les campanes del segle XVIII amb obertures de mig punt fetes de maons a plec de llibre. La coberta és del tipus piramidal.</span></span></span></span></span></p> | 08135-2 | Carrer de Santa Maria, núm. 1 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 945, s’esmenta l’existència del temple, dins l'acta de consagració de l'església del monestir de Sant Pere de les Puel·les, feta pel bisbe Guilarà,, que diu que vol que ben aviat tingui prevere propi. Un altre document, de l'any 991, acredita la pertinença a Sant Pere de les Puel·les. En ell es reconeixen les dotalies del cenobi, després de la destrucció de Barcelona per Almansor, l'any 985.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant molts segles, el domini de l'església comporta nombrosos enfrontaments entre el bisbe de Barcelona i l'abadessa del monestir de les Puel·les. Fins el punt de cedir el domini al Papa.</span></span></span></span></span></p> | 41.5500665,2.2491905 | 437383 | 4600095 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95692-0201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95692-0202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95692-0203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95692-0204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95692-0205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95692-0206.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 95693 | Campanar de l'església de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-de-lesglesia-de-santa-maria-0 | <p>AA.DD (1991). Santa Maria de Montmeló. Dins A. Pladevall (coord.). <em>Catalunya romànica</em>, vol. XVIII, (pp. 383-386). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</p> <p>CARRASCO, Maria Antonia; GUASCH, Manel i UMBERT, Josep (1995). <em>L’església de Santa Maria de Montmeló: 1050 anys</em>. Centre d’estudis Montmeló.</p> <p>CARRASCO MARTÍ, Maria Antonia (2019<em>). Redescobrim l’església de Santa Maria de Montmeló.</em> Jornades Europees del Patrimoni. Ajuntament de Montmeló i Centre d’Estudis Montmeló.</p> <p>CARBONELL ESTELLER, E. (1974). <em>L’art romànic a Catalunya: segle XII</em>; vol. II. Barcelona: Edicions 62.</p> <p>FERNÁNDEZ TORREGROSSA , A. (1946). <em>Breve historia de Montmeló</em>. Barcelona.</p> <p>FERNÁNDEZ, A.; PIÑERO, A.; UMBERT, J. (1994). <em>Aproximació a la història de Montmeló: segles IX-X</em>. Centre d’Estudis de Montmeló.</p> <p>FERNÁNDEZ, A.; PIÑERO, A.; UMBERT, J. (1994). <em>Aproximació a la història de Montmeló: segles X-X</em>II. Centre d’Estudis de Montmeló.</p> <p>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</p> <p>MARTÍ BONET, J.M. (1981). <em>Catàleg monumental de l’arquebisbat de Barcelona</em>. Vallès oriental, vol. I. Barcelona.</p> <p>MAS, J. (1921). <em>Notes històriques del bisbat de Barcelona, XIII</em>.</p> <p>MONREAL TEJADA, L. (1948). <em>La primitiva iglesia de Montmeló y sus pintures románicas</em>. Granollers.</p> <p>UMBERT, J.; PIÑERO, A. (2000). <em>Antonio Aymar y Puig</em>. Centre d’estudis Montmeló, núm. XX.</p> <p>VILA i CARBASSA, Josep Maria (nn.cc<em>). Memòria de l’excavació arqueològica realitzada a l’església de Santa Maria de Montmeló (Vallès oriental</em>), juny-juliol de 1997.</p> <p> </p> | XII-XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El campanar romànic era de base quadrada amb un sòcol cec a la part inferior, un primer nivell on estaven situades les campanes i una finestra a cada costat. Des de l'exterior es poden veure dues de les finestres (les dels costats sud i oest). Les dues finestres restants es poden veure des de l'interior de l'escala d'accés a la torre-campanar, així com la coberta piramidal o capitell que coronava l'antic campanar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'últim cos es va afegir durant les remodelacions del segle XVIII. Segueix la mateixa estructura que el medieval. Es van obrir noves finestres de mig punt, dues per costat, allargades. Les dels costats nord i sud estan obertes i són dobles, les dels altres costats es van tapiar. També es va cobrir amb una coberta piramidal i, en els angles, s'hi van fer merlets de maó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Amb les reformes dels anys 60 del segle passat es va suprimir l'accés des del cor, ja que es va desmuntar per deixar lliure l'absis romànic. Tampoc es conserva un accés que hi havia des de la rectoria.</span></span></span></span></span></p> | 08135-3 | Carrer de Santa Maria, núm. 1 | <p>Es construeix a finals del segle XI o principis del XII en substitució del campanar de cadireta. En aquest moment es quan també es construeix l'àbsis.</p> | 41.5499676,2.2491171 | 437377 | 4600084 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95693-0301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95693-0302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95693-0303.jpg | Legal | Romànic|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 92|99|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 95694 | Capella del Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-sant-crist-3 | <p><span><span><span><span lang='CA'>GARCIA-PEY, Enric; SALVADOR CORROS, Montserrat (2005). <em>Montmeló. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GUASCH, Manel i UMBERT, Josep (2008). Montmeló, 115 anys d’imatges. Centre d’estudis Montmeló.</span></span></span></span></p> <p>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</p> <p>MAS, J. (1921). <em>Notes històriques del bisbat de Barcelona, XIII</em>.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PIÑERO, Àngel i UMBERT, Josep (2009). <em>Aproximació a la història de Montmeló: segles IX-X</em>. Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capella situada al carrer del Sant Crist de la Grua, enfront mateix de l'Hostal de la Grua. Es tracta d'una petita construcció de planta quadrangular adossada per la part posterior a l'edifici d'habitatges del carrer.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. A nivell compositiu, presenta una decoració neoclàssica amb un capcer triangular, amb motllura esglaonada, que es recolza sobre sengles capitells motllurats, suportats per pilastres als angles de la façana. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La porta d'accés és d'arc de punt rodó amb porta de ferro i vidre amb la inscripció 'A de S C / año 1883'. Està flanquejada per dues pilastres de fust llis recolzades sobre bases trapezoïdals i coronades per un capitell amb motius decoratius florals, sobre el qual arrenca un guardapols en forma de frontó que uneix ambdues pilastres. A sobre hi ha una placa amb la següent inscripció: 'CAPILLA DEL SANTO CRISTO DE LA GRUA: REEDIFICADA EN EL AÑO MDCCCLXXXIII. REZANDO UN CREDO SE GANAN 48 DIAS DE PERDÓN'.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La volta de l'interior és rebaixada i el paviment és de rajols blancs i negres. Al fons, hi ha un altar amb la imatge d'un Sant Crist.</span></span></span></span></span></p> | 08135-4 | Carrer del Sant Crist, núm. 55-57 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La notícia més antiga la proporciona mossèn Mas (1921) quan parla d'una consueta de l'any 1671 feta pel rector Perejoan. S’hi deixa constància de que el rector té l'obligació de fer tres dies de processons, una de les quals ha de ser dedicada al Sant Crist del davant de la Grua, per ésser dita capella parròquia de Montmeló.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També surt dibuixada en el plànol de l'any 1747 que es troba a l'arxiu municipal de Sant Pere de les Puel·les.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En el Nomenclàtor de la província de Barcelona de l'any 1860 hi consta 'San Cristo' classificada com <em>capilla i ermita</em>.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>S’edifica l'any 1883 per substituir l'antiga capella datada pels volts de l'any 1671 i situada uns metres enllà de l'actual emplaçament. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'actual capella correspon a una reconstrucció de l'any 1959. Antigament queda lleugerament allunyada de la població, i estava orientada seguint la direcció del carrer, amb la façana mirant cap a Mollet (al sud-oest).</span></span></span></span></span></p> | 41.5490749,2.2417159 | 436759 | 4599990 | 1883 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95694-0401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95694-0402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95694-0403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95694-0404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95694-dsc8252.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós/Cultural | BCIL | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Es diu que a l'any 1409 Sant Vicenç Ferrer va passar per la Grua i va deixar una imatge de Sant Crist, en el lloc on anys més tard es construiria la capella. També es diu que la capella es construeix pel miracle que fa Sant Vicenç Ferrer a l'Hostal. | 99|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 95695 | Can Guitet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guitet | <p><span><span><span><span lang='CA'>CANTARELL, Ignasi. (1991). La masia de Can Guitet. Dins <em>El Mirall de Montmeló</em>, núm. 3, novembre de 1991, pp. 14-15.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XV-XVI | Només es conserva la façana principal. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>De la masia de Can Guitet només se'n conserva la seva façana principal, orientada a migdia. Es troba en una esplanada sense edificar, dins l'àrea d'influència del Circuit de Catalunya. Constava de planta baixa i pis i la coberta era a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. Aquesta, s'estructura a partir de tres eixos simètrics de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa pel portal d'accés, l'eix central, i dues finestres en els eixos laterals. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El portal és dovellat dentat i d'arc de mig punt, mentre que les finestres són de llinda recta. A la dovella central hi destaca un escut i la inscripció 'RESTAURADO / 1912'. Originàriament, les finestres seguien el mateix esquema que el portal, amb els brancals i la llinda alternant dovelles desiguals; però a les darreres restauracions es van igualar. A la planta pis, hi ha una finestra a cada eix, una damunt el portal i una damunt de cada finestra de la planta baixa. En aquest cas són d'arc conopial gòtic i dentat, amb arquet i amb impostes decorades amb motius vegetals i geomètrics, amb rosetes i cares antropomorfes en els permòdols de la central i la de la dreta. El parament és fet de còdols sense arrebossar, però antigament estava arrebossat i sota el carener hi havia un rellotge de sol.</span></span></span></span></span></p> | 08135-5 | Polígon 1, Parcel·la 86 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per la documentació, sabem que era coneguda com a Can Vaja, degut a que un dels cap de casa que surt en el fogatge de 1497, s'anomena en 'Vaya'. També apareix en el fogatge de 1553, quan March Vaya n'és alcalde. I, finalment, amb un document de venda de l'any 1639, quan Miquel Vaja la ven a Pere Guitet. A partir d'aquest moment i fins l'actualitat s'ha conegut com a Can Guitet. Fins i tot quan es perd la línia successòria i passa a ser propietat dels Pellicer.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 1976 el Consorci de la Zona Franca de Barcelona la compra juntament amb les terres del voltant. Després, una part d'aquestes terres passen al RACC per a la construcció del nou Circuit de Catalunya. El Consorci cedeix la masia i el seu entorn proper a l'Ajuntament de Montmeló, que n'és propietari.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 1986 es comença un procés de restauració, dirigit per Narcís Tusell i Borràs, per utilitzar-la com espai polivalent, que queda interromput i la masia queda abandonada. L'any 1992 es converteix en una discoteca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Finalment, l'any 2011 es procedeix a l'enderroc del bloc afegit i la coberta metàl·lica, quedant amb l'aspecte actual.</span></span></span></span></span></p> | 41.5643343,2.2505749 | 437512 | 4601677 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95695-0501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95695-0502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95695-0503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95695-0504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95695-0505.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | BCIL | 2024-08-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Durant uns anys, es va aixecar una estructura metàl·lica amb coberta de fibrociment darrera la façana.Davant hi havia l'era i el pou, del que se'n conserva alguna resta. | 94|85 | 47 | 1.3 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 95696 | Cal Carreter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carreter-2 | <p><span><span><span><span lang='CA'>CANTARELL, Ignasi. (1992). Cal Carreter, una masia al mig del poble. Dins <em>El Mirall de Montmeló</em>, núm. 6, abril de 1992, pp. 27-29.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Cal Carreter és una masia de planta basilical que es troba al carrer Major, envoltada de la trama urbana. És a dir, en el que havia estat el Camí Ral, la principal via de comunicació de Montmeló. La característica principal de les plantes basilicals com aquesta és que el cos central és més alt que els dos laterals. La coberta és de teules àrabs, però en el cos central és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia; mentre que la coberta dels cossos laterals és a una vessant. Consta de planta baixa, pis i golfes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A nivell compositiu, la façana s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa trobem el portal d'accés, a l'eix central, una finestra al lateral esquerre i una porta de serveis a l'eix dret. En la planta, pis hi ha un balcó amb barana de ferro a sobre del portal i dues finestres als laterals. A les golfes, s'obre una altra finestra. Totes les finestres, a excepció de la dreta del primer pis, són de llinda recta i el portal d'arc rebaixat. Els murs són de paredat i estan arrebossats sense pintar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l'interior, es conserva la distribució característica d'aquestes masies amb les modificacions i canvis d'usos propis de cada època: a la planta baixa la cuina, el celler, l'estable i l'escala d'accés a la planta pis, on hi ha la sala i les estances laterals. Les golfes, que servien per emmagatzemar aliments, ara són una altra estança.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Davant la casa hi ha un barri tancat mitjançant un mur d'obra i una gran porta metàl·lica de recent construcció.</span></span></span></span></span></p> | 08135-6 | Carrer Major, núm. 48 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La primera referència documental que es coneix d'aquesta casa és de l'any 1776, quan Salvador Tussell, nom amb el que era coneguda la masia, ven nou quartans a Jaume Torrents. També quan aquest Jaume Torrents llega la casa al seu fill Josep. Més tard, aquest ven un tros a Miquel Riera i li concedeix el permís per edificar un o dos cossos a tramuntana, vora el Camí Ral.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En el repartiment de l'any 1803 hi consta el que han de pagar els '<em>individuos i les terres</em>' per '<em>la casa Tosell posehida por Mariano</em>'. També surt en el '<em>Reparto por menor a la Contribució general de la parròquia i terme de Montmeló per l'any 1817</em>' en el qual hi ha registrat el que ha de pagar cada casa per la producció.</span></span></span></span></span></p> | 41.5508300,2.2460200 | 437120 | 4600182 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95696-0601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95696-0602.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-08-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 95697 | Can Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puig-14 | <p><span><span><span><span lang='CA'>GARCIA-PEY, Enric; SALVADOR CORROS, Montserrat (2005). <em>Montmeló. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Can Puig és una masia situada a la via principal de la població, l'antic Camí Ral, que en aquest tram pren el nom del Sant Crist de la Grua, per la capella que hi ha a prop. Es tracta de la característica masia de planta basilical. És a dir, de planta rectangular i tres cossos, on el cos central és més alt que els laterals. Aquest té la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia, mentre que els cossos laterals tenen la coberta a un vessant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Consta de planta baixa, pis i golfes. L'accés principal s'efectua per un portal d'arc rebaixat fet de maons. Un segon portal se situa en un annex de planta baixa, amb terrassa superior que s'adossa a la crugia de ponent, amb unes escales que permeten accedir a la terrassa des del pati. La resta d'obertures són de llinda recta, sense decoració, a excepció de la finestra de la sala que té un ampit rectilini. A la façana nord, hi ha tres finestres més amb les mateixes característiques.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El parament està completament arrebossat i pintat de color ataronjat. La construcció se situa dins un barri tancat envoltat d'edificis contemporanis i adossat per la part posterior a un bloc de pisos de recent construcció.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El barri té l'accés des del carrer Monturiol.</span></span></span></span></span></p> | 08135-7 | Carrer del Sant Crist / cantonada amb el Passatge Monturiol | <p>La primera notícia documental és al cadastre de l'any 1803, on hi consta una 'casa Puig posehida y abitada por Joseph Puig y Carrenca', com de 2a categoria. També surt una casa de Joseph Puig en el 'Reparto por menor a la Contribució general de la parroquia i terme de Monmeló per lany 1817', en el qual hi ha registrat el que ha de pagar cada casa per la producció.</p> | 41.5492505,2.2411492 | 436712 | 4600010 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95697-0701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95697-0702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95697-0703.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-08-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Es tracta d'una construcció del segle XVIII amb reformes i afegits d'èpoques posteriors. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 95698 | Can Butjosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-butjosa | <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Masia situada enmig de camps de conreu, al peu del Camí de Parets o de Montmeló, segons des d'on es parli (Parets del Vallès o Montmeló), tot i que l'AP7 hi passa molt a prop. Es tracta d'una masia de tipus basilical. És a dir, de tres cossos, amb el central més elevat que els laterals. La coberta del cos central és a dues aigües i té un carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Els cossos laterals són d'un únic aiguavés. El cos central consta de planta baixa, pis i golfes; mentre que els laterals consten només de planta baixa i pis. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. En l'eix central, a la planta baixa, hi trobem el portal d'entrada, un balcó a la planta pis, amb barana de ferro, i una finestra a les golfes. El portal és d'arc escarser i les dues finestres de llinda recta. En els eixos laterals, hi trobem una finestra a la planta baixa i en el pis, també, de llinda recta. Totes les obertures tenen un emmarcament amb brancals, ampits i llindes de pedra granítica ben treballada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Destaca un rellotge de sol situal al primer pis, a mà dreta de la balconada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Adossat al cos de ponent, hi havia les porqueres que encara es conserven. Formant un angle de 90 graus, s'ha aixecat un altre cos que consta de planta baixa i pis. L'interior de la planta baixa conserva l'estructura original, amb la cuina i la llar de foc al cos esquerre i el celler al fons.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es conserva en gran part, l'era de pedra situada al davant de la casa, el pou i una pica.</span></span></span></span></span></p> | 08135-8 | Camí de Parets, núm. 63 | <p>El primer document escrit del que se'n té referència és de l'any 1699. Es tracta de l'escriptura de la compra de la parcel·la on s'aixeca la casa.</p> <p>L'any 1850 Bartomeu Butjosa compra la finca i la família n'ha estat la propietària fins recentment, amb la mort del darrer descendent de la família.</p> | 41.5557539,2.2427287 | 436850 | 4600730 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95698-0801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95698-0802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95698-0803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95698-0804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95698-0805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95698-0806.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-08-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Abans pertanyia al terme municipal de Parets del Vallès. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 95699 | Mas La Moreneta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-la-moreneta | <p><span><span><span><span lang='CA'>CARRASCO MARTÍ, Maria Antonia (2003). Arquitectura i arquitectes de Montmeló durant els anys 1920-1940. Dins <em>el Butlletí del Centre d’Estudis Montmeló</em>, núm. 5; pp. 75-84.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>COL·LEGI OFICIAL D’ARQUITECTES DE CATALUNYA i BALEARS (1947). Casa de campo en Montmeló. Dins <em>Cuadernos de arquitectura</em>, núm. 7, pp. 30-35. Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>RÀFOLS, J.F. (1951). <em>Diccionario biográfico de artistes de Cataluña</em>. Editorial Milla: Barcelona.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Casa aïllada als quatre vents de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a quatre aigües, amb ràfec. A la façana de ponent se li adossa un porxo, que va des de la façana de migdia fins la septentrional. La coberta és de terrat pla i actua de terrassa del primer pis. La barana protectora és d'obra, amb maons, de decoració calada. Té tres arcades de mig punt al costat llarg i una a cada costat curt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana principal, orientada migdia, s’estructura a partir de diversos eixos de verticalitat, mantenint la simetria a la part central. A la planta baixa hi trobem, en l'eix central, la porta d'entrada, amb els brancals i la llinda de pedra granítica treballada. La llinda és recta i els brancals es troben disposats de forma dentada. En aquesta mateixa planta hi trobem tres finestres amb reixa de ferro forjat, totes de llinda recta, i una porta secundària que donava a l'antic celler de la casa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la planta pis, damunt l'entrada, hi trobem un balcó amb llosana de pedra i barana de ferro forjat. A cada costat del balcó, es troben dues finestres més amb els ampits de pedra. Totes de llinda recta. També són de llinda recta les finestres que es veuen als extrem; la de damunt del celler i una altra de més gran que està situada a l'angle sud-est. Entre la finestra situada damunt el celler i la del costat dret del balcó hi ha un rellotge de sol.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Destaca una galeria de nou obertures de punt rodó a la segona planta. Comparteixen un ampit de pedra continu. A cada extrem hi trobem dues petites obertures de llinda recta i ampit de pedra. L'estructura de les finestres de les altres façanes és igual a les descrites de la façana principal. Hi ha tres obertures per planta a la façana de llevant, tres finestres a la segona planta de la façana de ponent i l'accés a la terrassa. On es troba una diferència més notable és a la façana nord, on hi ha una segona entrada i una obertura més alta, damunt la qual hi ha una corriola, a l'eix central, que comunicava amb l'antiga biblioteca de la casa, però que tindria una funció més ornamental que funcional, imitant l'arquitectura ruralista de les masies catalanes. El parament de les quatre façanes és arrebossat llis i pintat de color terrós clar, amb un sòcol de pedra granítica de tres filades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tot i convertir-se en oficines del Circuit de Barcelona-Catalunya, l'interior s'ha mantingut el màxim fidel possible amb els elements constructius originals, com ara l'encavallada de la coberta, els sòls o la conservació de les llars de foc. L'escala d'accés a la planta pis s'ha refet seguint un testimoni que es va conservar de l'original; la resta s'havia perdut durant el període que la casa va quedar abandonada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l'article del Col·legi d'Arquitectes (1947) es publica la distribució dels espais de cada planta i els seus usos.</span></span></span></span></span></p> | 08135-9 | Carrer del Mas Moreneta, s/n | <p>Construcció de l'any 1945 promocionada pel senyor Gambús, però que l'any 1977 va quedar abandonada, patint des de llavors desperfectes a causa de la manca de manteniment i l'ocupació esporàdica. Fins que es projecta el Circuit de Barcelona-Catalunya i s'addquireix per establir-hi les oficines. La seva rehabilitaciió s'inicia l'any 1994 mantenint els elements originals al màxim.</p> <p>La imatge de la Mare de Déu de Montserrat que estava a la capella de la casa es va traslladar a l'església parroquial de Santa Maria.</p> | 41.5684046,2.2585145 | 438178 | 4602123 | 1945 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95699-0902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95699-0903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95699-0904.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | BCIL | 2024-08-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Maria Segarra i Solsona | L'antiga capella és un petit espai que ara es troba darrera el taulell de recepció de la planta baixa. Es tanca amb unes portes de fusta amb persiana de llibret i conserva les pintures originals de Vila Arrufat. La porta original no es conserva, com tampoc l'altar.La piscina de la casa es troba a la part nord, però actualment està tapada amb terra i al damunt s'hi ha aixecat el Cristal Palace, un edifici de vidre sostingut, de manera que la piscina està intacta per si algun dia es vol recuperar. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 95700 | Xemeneies Cucurny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneies-cucurny | <p>AJUNTAMENT DE MONTMELÓ (2020). <em>Redescobrim l'antiga fàbrica Cucurny de Montmeló</em>. Museu Municipal de Montmeló: Jornades Euroees de Patrimoni.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CANTARELL, Ignasi. (1993). La Cucurny. Dins <em>El Mirall de Montmeló</em>, núm. 13, desembre de 1993.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SALVADOR i GIMÉNEZ, Joan (1997). Albert Peiró Llinares. Dins <em>Butlletí del Centre d’Estudis Montmeló,</em> núm. 2, pp. 12 i 13.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Forn de cocció de l'antiga fàbrica Cucurny, sobre basament de planta quadrada amb dues obertures laterals en forma d'arc de mig punt fets de maons posats a llibret. Damunt del basament, s'aixequen les xemeneies cilíndriques, de secció circular. A mitja alçada, hi ha dues obertures en forma d'arc rebaixat que servien per controlar des de l'exterior el procés de cocció.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les xemeneies estan reforçades per anelles de ferro, la de la dreta ja en tenia dues d'antic en el coronament. El parament està fet de maons posats a trencajunt i tires de ferro per reforçar l'estructura.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Originàriament els forns estaven situats a l'interior d'una nau anomenada 'Quadra gran', fins que l'any 1993 va caure.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al peu hi ha una placa de ferro <em>Corten</em> amb la següent inscripció: <em>'EN RECORD I HOMENATGE A LA FÀBRICA CUCURNY, MOTOR ESSENCIAL EN EL DESENVOLUPAMENT SOCIAL I ECONÒMIC DEL MUNICIPI'</em>. Instal·lada per l'Ajuntament de Montmeló l'any 1980.</span></span></span></span></span></p> | 08135-10 | Plaça de la Constitució, s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'empresa Cucurny es funda l'any 1840 a l'Hospitalet de Llobregat. L'any 1915 s'instal·la a Montmeló buscant més espai i una bona comunicació viària amb la resta d'Europa. Es converteix en la primera fàbrica de l'Estat espanyol de materials refractaris i gres. Però tenia un catàleg de productes molt variat: tubs de semigres, ampolles per a licors, recipients per a la indústria química, columnes, impostes i altres elements arquitectònics per a la construcció.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 1980 tanca la fàbrica i es ven el patrimoni. S'urbanitza la parcel·la on s'aixecava tot preservant una nau anomenada 'Quadra gran', dins la qual hi havien les actuals xemeneies. L'any 1993 s'esfondra mentre l'estaven restaurant.</span></span></span></span></span></p> | 41.5488960,2.2465847 | 437165 | 4599967 | 1915 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95700-1002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95700-1003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95700-1004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95700-1005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95700-1006.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | BCIL | 2024-08-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Un codi QR indica que aquest bé cultural forma part de la ruta 'L'estiueig de carmanyola' ideada i desenvolupada pel Museu Municipal de Montmeló. Es tracta d'una passejada cultural pels carrers del poble que parla del ric patrimoni modernista i noucentista de la població.El nom de la ruta recorda que des de finals del segle XIX, Montmeló va ser una de les destinacions més populars per anar a passar les llargues temporades d'estiu. La seva situació, propera a Barcelona, l'existència de l'estació del ferrocarril, els seus paratges naturals i el clima, van propiciar que estiuejants de diferents classes socials triessin el municipi com a destinació.Aquesta proximitat va permetre, amb el temps, que moltes famílies d'estiuejants s'establissin al poble durant el període estival i anessin a treballar cada dia a la ciutat, tornant al vespre. Per això els habitants de Montmeló anomenaven a aquestes famílies 'estiuejants de carmanyola'. | 98 | 47 | 1.3 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 95701 | Cal Nen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nen-1 | <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XVI-XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Cal Nen és una antiga casa de dos cossos, entre mitgeres, situada a la via principal del municipi, l'antic Camí Ral, que pren el nom de carrer Major.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Però l'element més destacat d'aquesta casa és la finestra gòtica de la planta pis. És de doble arc lobulat amb l'interior dels lòbuls decorats. Es recolza sobre impostes amb motius vegetals.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També es conserven alguns elements arquitectònics singulars, com són el ràfec de triple imbricació o una finestra senzilla amb ampit motllurat.</span></span></span></span></span></p> | 08135-11 | Carrer Major, núm. 7 | <p>Tot i que no es conserva documentació relacionada amb la construcció d'aquesta casa, sí que es tenen referències de que el Cami Ral es comença a urbanitzar a partir del segle XVI, data que concorda estilísticament amb la finestra conservada.</p> | 41.5512698,2.2480452 | 437289 | 4600229 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95701-1101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95701-1102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95701-1103.jpg | Legal | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2024-08-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | La finestra s'ha transformat en un balcó amb barana de ferro. | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 95702 | Molí de la Torre Pardalera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-torre-pardalera | <p><span><span><span><span lang='CA'>GARCIA-PEY, Enric; SALVADOR CORROS, Montserrat (2005). <em>Montmeló. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | S'han extret les aspes per culpa d'una esquerda que amenaçava trencament. Es troben en els magatzems del Circuit a l'espera d'una restauració. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Molí aiguader mogut amb energia eòlica, instal·lat en una torre de secció quadrada. Està dividit en dos cossos. El parament inferior està fet de còdols units amb morter i la part superior està feta de maons. La porta d'accés està situada a la façana de migdia i és d'arc de mig punt, amb maons posats a plec de llibre. A cadascuna de les façanes hi ha una petita obertura allargada en forma d'espitllera. El coronament és de terrat pla, amb barana metàl·lica que arrenca de quatre pilars, ubicats als angles. En aquest terrat és on estaven instal·lades les aspes i l'arbre.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els molins aiguaders acostumen a ser de mides reduïdes i consten del cos principal o torre i l'arbre. Es basen en una roda proveïda de raigs sobre la que es munten les pales, normalment metàl·liques, inclinades a modus d'hèlix al voltant d'un eix, que és horitzontal. Per aquest motiu és necessari orientar-los en direcció al vent. El timó o panell fa aquesta funció automàticament. Aquesta estructura s'acostuma a muntar a certa alçada per agafar millor el vent, sobre una torre que pot ser d'obra, com en aquest cas, però també de fusta o metàl·lica.</span></span></span></span></span></p> | 08135-12 | Camí Mas La Moreneta, s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El molí formava part del conjunt de la Torre Pardalera, que havia estat propietat del monestir de Sant Pere de les Puel·les fins a la desamortització de l'any 1855.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La Torre Pardalera també era coneguda amb el nom de Torre Solera. Les referències més antigues de la casa es troben en el fogatge de l'any 1553. També s'esmenta en la contribució de 1817 i en el Nomenclàtor de la província de Barcelona de l'any 1860, on hi consta com '<em>Alqueria / casa de labor de una hacienda</em>'.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La finca fou adquirida pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona, l'any 1976. El RACC adquirí part d'aquestes terres per a la construcció del Circuit de Barcelona-Catalunya, inaugurat l'any 1991, que va enderrocar la masia i hi va deixar com a testimoni el molí de vent.</span></span></span></span></span></p> | 41.5666758,2.2589725 | 438215 | 4601932 | 08135 | Montmeló | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95702-12020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95702-12030.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95702-12040.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | BCIL | 2024-08-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | De la torre Pardalera només es conserva aquest molí, l'era i alguns elements enjardinats com murs i una tanca amb porta de ferro a dos batents. Fora el Circuit també hi ha dues basses que podrien haver format part de la finca. | 98 | 47 | 1.3 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 95703 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-20 | <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Edifici construït per acollir les dependències municipals. Fa cantonada i està compost per dos cossos perpendiculars coberts a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana, i un volum central fent xamfrà, més alt que els cossos laterals, també amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa i pis.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al cos central, se situa el portal d'entrada, d'arc de mig punt separat de la planta pis per una motllura horitzontal, sobre la qual s'hi obre un finestral protegit amb una barana de ferro forjat. A sota, hi trobem l'escut municipal. Al damunt hi ha una gran obertura d'arc apuntat motllurat i a sobre un rellotge de carilló i una campana que corona el capcer. Un petit corredor dona accés a l'entrada. A les parets laterals hi trobem una representació de l'església i la rectoria, en un costat, i els tres turons, en l'altre. En el sostre hi ha la representació de l'antic escut.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els dos cossos laterals són pràcticament iguals. S'estructuren a partir de cinc eixos de verticalitat definits per sengles obertures a cada planta. Les obertures son d'arc rebaixat a la planta baixa amb les impostes motllurades, i de llinda recta, amb ampit motllurat a la planta pis. El parament és estucat imitant els carreus, amb un sòcol de pedra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l'interior, l'antic pati ha estat cobert, quedant com una terrassa a nivell del primer pis. També s'hi han afegit dependències pel costat septentrional.</span></span></span></span></span></p> | 08135-13 | Plaça de la Vila, núm. 1 | <p>Anteriorment a la construcció d'aquest edifici, l'Ajuntament estava al principi del carrer Major, on hi ha els habitatges del Banc de Sabadell. Però l'any 1914 el consistori adquireix aquests terrenys per instal·lar-hi l'Ajuntament.</p> <p>L'obra del nou edifici, projectat per Eusebi Bona i Puig, s'inicia l'any 1919 i no conclou fins l'any 1927. Els cossos laterals originàriament eren l'escola, amb segregació de sexes, mentre que el cos central estaria destinat a les oficines municipals. Actualment tot l'edifici està destinat als diferents serveis de l'Ajuntament.</p> | 41.5517456,2.2479674 | 437283 | 4600283 | 1919 - 1927 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95703-1301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95703-1302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95703-1303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95703-1304.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BCIL | 2024-08-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Eusebi Bona i Puig | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 95704 | Can Caballé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-caballe-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'>GARCIA-PEY, Enric; SALVADOR CORROS, Montserrat (2005). <em>Montmeló. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011).<em> Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló. </em>Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Torre senyorial als quatre vents, tot i que està envoltada per grans blocs de pisos, almenys per tres dels seus quatre costats. És una construcció dels anys 20 del segle passat i es caracteritza per les seves dues torres a banda i banda. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia, acabada en ràfec sostingut per bigues de fusta. El sota ràfec està recobert de fusta. Les teules del carener i les arestes són de ceràmica vidrada de color verd.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les dues torres consten de tres pisos, amb lleugeres diferències entre elles. La torre de la cantonada sud-est és de planta quadrada i la de la cantonada nord, de planta rectangular. Estan formades per dos cossos separats per la línia de sanefa de color verd i blanc sobre el qual se situa un cos amb finestres en totes les cares, cobert amb teulada a quatre vessants, amb les arestes de ceràmica verda. A la torre sud-est, aquest cos està suportat per mènsules esglaonades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La composició de la façana de migdia s'estructura a partir de cinc eixos de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa s'obren quatre finestres a més de la porta d'accés. A la planta pis s’obren quatre finestres i un balcó, amb barana de ferro. Una sanefa de petites rajoles verdes i blanques, disposades en escacat separa la planta baixa del pis. Les obertures, distribuïdes regularment, són de llinda recta, les de la planta pis amb guardapols fet amb les mateixes rajoles verdes i blanques, motiu que es torna a repetir sota el ràfec de la teulada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El parament és llis i arrebossat, pintat de color terrós.</span></span></span></span></span></p> | 08135-14 | Plaça de Joan Miró, s/n | <p>L'any 1984, l'Ajuntament de Montmeló la compra i l'any 1997 es rehabilita per allotjar el Museu Municipal. En aquesta rehabilitació, dirigida pels arquitectes Juan Domingo Amores i Gerardo Gaona, es manté l'exterior de l'edifici.</p> | 41.5524208,2.2497437 | 437432 | 4600356 | 1920 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95704-1401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95704-1402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95704-1403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95704-1404.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIL | 2024-08-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Can Caballé també es coneix com a Ca l'Advocada, antic nom de Can Dotras del carrer de Vic, número 5, ja que a l'Ernesta Raüll, mare del propietari de la casa, Cèsar Caballé, se l'anomenava així.Actualment acull el Museu Municipal de Montmeló. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 95708 | Can Dotras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-dotras | <p><span><span><span><span lang='CA'>GARCIA-PEY, Enric; SALVADOR CORROS, Montserrat (2005). <em>Montmeló. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Can Dotras és un edifici aïllat, situat als quatre vents, amb tipologia de casa jardí. És de planta rectangular i consta d'un volum principal, de planta quadrada, format per planta baixa i dos pisos, amb una torre-mirador, de planta rectangular, a sobre. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. La façana s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat i separades horitzontalment per una petita cornisa. Les de la planta baixa són d'arc de mig punt, unides per la imposta. A la primera planta són de llinda recta i també estan emmarcades. Per últim, a la segona planta són d'arc de mig punt, més estretes i unides entre si a l'alçada de les impostes. La façana es completa amb una cornisa motllurada i motllures a imitació de columnes a les cantonades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al costat de ponent se li adossa un volum porxat amb arcs de mig punt, de planta baixa amb terrassa superior delimitada per una balustrada d'obra i dues torres que no superen l'alçada del cos principal. Són de planta rectangular i de coberta composta. L'edifici se situa dins un pati enjardinat i delimitat per una tanca d'obra i una reixa de ferro forjat.</span></span></span></span></span></p> | 08135-15 | Carrer de Vic, núm. 5 | <p>Coneguda originàriament per Ca l'Advocada, ja que hi vivia l'Ernesta Raüll de Verdier, casada amb l'advocat Francesc de Paula Caballer. Possiblement prengués ella el protagonisme per tractar-se d'una de les persones més riques de la població durant el segle XIX.</p> <p>El nom de Can Dotras és posterior, quan el propietari fou el músic i compositor Joan Dotras Vila. </p> <p>Durant els primers anys del franquisme la planta baixa fou el local social de la Falange.</p> <p>L'any 1999, l'Ajuntament inicia les obres de rehabilitació de l'edifici per convertir-lo en un geriàtric, a través d'una escola-taller.</p> | 41.5522574,2.2482169 | 437305 | 4600339 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95708-1501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95708-1502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95708-1503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95708-1504.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BCIL | 2024-08-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 102|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 95709 | La Torreta (Can Campanyà) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torreta-can-campanya | <p><span><span><span><span lang='CA'>AYMAR y PUIG, Antonio (1892). <em>Parròquia de Montmeló: algunes noticies</em>. Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CARRASCO, M. A.; CANTARELL, Ignasi (1997). La Torreta. Dins el <em>Butlletí del Centre d’estudis Montmeló</em>, núm. 2, pp. 14-20.ç</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CARRASCO MARTÍ, Maria Antonia (2003). Arquitectura i arquitectes de Montmeló durant els anys 1920-1940. Dins <em>el Butlletí del Centre d’Estudis Montmeló</em>, núm. 5; pp. 75-84.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GARCIA-PEY, Enric; SALVADOR CORROS, Montserrat (2005). <em>Montmeló. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Edifici aïllat, als quatre vents, de dos volums que formen un angle recte amb una torre mirador a sobre. És una construcció de finals del segle XIX, amb elements d'estil modernista. Està envoltat de jardí i actualment acull un centre cultural. L'illa en la qual se situa, és un complex esportiu i cultural. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Consta de semisoterrani, planta baixa i dos pisos. La coberta és composta i dibuixa motius geomètrics per la combinació de teules de colors verd, marró i negre. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El parament està arrebossat i pintat amb una tonalitat rosada que contrasta amb el blanc de les motllures i els esgrafiats. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana principal s’estructura a partir de tres eixos simètrics definits per les obertures. A la planta baixa, destaca l’entrada principal en l’eix central. Està protegida per una marquesina de vidre suportada per una estructura de ferro. S'hi accedeix per mitjà d'una escalinata delimitada per dos murs amb decoració de trencadís a sobre i barana de ferro forjat. Als costats, hi ha dues finestres amb reixa de ferro i esgrafiats. A la planta pis, hi ha una finestra en cadascun dels tres eixos. Totes les obertures són de llinda recta i estan emmarcades amb un esgrafiat rectilini. Una franja, també esgrafiada, se situa sota el ràfec, que està suportat per mènsules esglaonades als extrems. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Un segon portal se situa a la façana sud, també de llinda recta i al qual s'hi accedeix també per una escalinata d'obra. De la façana de llevant, hi sobresurt un cos porxat amb terrassa a sobre protegida per una balustrada d'obra. Del centre de l'edifici, hi sobresurt una torre-mirador, de planta rectangular, i coberta a quatre vessants amb el mateix recurs decoratiu de combinació de teules vidriades, de colors verd, marró i negre. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Situada uns metres a l'est hi ha una torre-dipòsit de secció troncocònica formada per quatre cossos superposats, separats per una motllura horitzontal. Els dos primers corresponen a la planta baixa i primer pis i disposen de quatre finestres d'arc apuntat amb emmarcament motllurat. Sobre aquests dos cossos s'hi situa un cos menys alt on s'obren un seguit de petites obertures d'arc apuntat. A sobre, i separat per una cornisa motllurada, hi ha el dipòsit, que està rematat per una cúpula revestida de rajoles ceràmiques. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La masoveria és un edifici aïllat de planta poligonal, ubicat a l’entrada de la finca, en el sector septentrional. Consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a quatre aigües. Les façanes estan arrebossades i pintades de color ocre que contrasta amb el blanc de les motllures de les obertures. Se li adossa el mur del jardí. Té dos accessos, el primer des del carrer i l’altre des del jardí, ja a l’interior de la finca. La coberta és suportada per un seguit de mènsules d'obra, entre les quals s'obren forats de ventilació en forma de creu grega.</span></span></span></span></span></p> | 08135-16 | Carrer de Folch i Torras, s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La primera notícia documental que podria fer referencia a la torre data de l'any 1892. Antoni Aymar Puig (1892) diu que '<em>varias casas y quintas, contándose entre éstas la emplazada en una cima del collado, próxima á la iglesia parroquial i contiguo al cauce de la riera i del Congost, desde la cual se disfruta de hermosas vistas</em>'.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La finca actual, abans de l'any 1911, eren dos terrenys separats propietat de Dolores Soler Ortells i Elisa Amat Nunell, de Barcelona respectivament. Francisco Serra Bas, de Llinars del Vallès, adquireix les dues finques i les unifica. El 25 de juliol de 1920, Josep Campanya i Ros compra la propietat que constava d'una casa-torre, d'un molí de vent i d'un terreny on hi havia jardí, hort i vinya. El cost de la finca va ser de 32.250 pessetes. A l'any següent el nou propietari encarrega a l'arquitecte Josep Vilaseca el projecte de reforma i ampliació de l'edifici. Dos anys més tard l’arquitecte Antoni Bartra projecta la masoveria. L'any 1933, el senyor Campanya sol·licita el permís d'obres a l'Ajuntament per construir la tribuna de la planta baixa de la façana sud. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Ajuntament l’adquireix l'any 1995, i dos anys més tard es rehabilita. Actualment és el centre cultural de Montmeló.</span></span></span></span></span></p> | 41.5495777,2.2506577 | 437506 | 4600040 | 1921-23 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95709-1601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95709-1602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95709-1603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95709-1604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95709-1605.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95709-1606.jpg | Legal | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Cultural | BCIL | 2024-08-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Vilaseca i Rivera i Antoni Bartra i Boada | També es coneix amb el nom de Can Campanyà.Hi ha notícia que un veí de Montmeló va trobar un crani humà en el marge de la finca amb al carrer Santiago Rusiñol, i el donà al senyor lgnasi Cantarell, qui va informar-ne al Museu Municipal de Montmeló. | 105|106|98 | 46 | 1.2 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 95710 | Can Gil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gil-1 | <p><span><span><span><span lang='CA'>CARRASCO MARTI, Maria Antonia (1998). Can Gil: un exemple d’arquitectura del segle XIX a Montmeló, el camí cap el modernisme. Dins el <em>Butlletí del Centre d’Estudis Montmeló</em>, núm. 3.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SUBIAS PUJADAS, M.P. (1989). <em>Pujol i Bausis, centre productor de ceràmica arquitectònica a Esplugues de Llobregat.</em> Ajuntament d’Esplugues.</span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Can Gil, també conegut com el Cafè de baix, se situa al carrer Major, antic Camí Ral i principal via de comunicació del municipi.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es tracta d'un edifici entre mitgeres de planta rectangular. Consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, que està acabada en un ràfec, sostingut per bigues recolzades en mènsules de pedra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana s'estructura a partir de set eixos de verticalitat a la planta baixa i tres a la planta pis. A la planta baixa, s'hi han fet noves obertures per adaptar-lo als nous usos. En aquesta planta també hi ha dos establiments comercials, a més de dos habitatges a la planta pis.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana de l'edifici es caracteritza per estar totalment esgrafiada, imitant carreus regulars, sobre un sòcol llis, trencat per les obertures i per una franja horitzontal que separa la planta baixa de la planta pis. Totes les obertures són de llinda recta, amb guardapols motllurat. A la planta baixa hi ha dos portals per accedir als comerços i dos pels habitatges. També hi ha dues finestres amb reixa de ferro. Les tres finestres de la planta pis tenen un balcó corregut, suportat per mènsules de doble perfil corbat i protegit per una barana de ferro forjat. Sota el ràfec, s'hi obren tres forats de ventilació que tenen al mig una motllura en forma de fulla de trèvol.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>De l'interior, hi destaquen les rajoles modernistes que es conserven a les parets dels fogons de la cuina, decorades amb motius florals i geomètrics de colors ocres, marrons i blaus sobre fons blanc. Van ser fabricades a la industria ceràmica Pujol i Bausis d'Esplugues de Llobregat.</span></span></span></span></span></p> | 08135-17 | Carrer Major, núm. 34-36 | <p>Can Gil era un cafè-fonda on s'hi feia teatre i ball. Però abans havia estat el Cafè de baix, en contraposició a l'altre cafè que hi havia al carrer Major, per separar-se ideològicament, ja que en un s'hi reunia la gent de dretes i en l'altre la d'esquerres.</p> <p>Quan l'any 1925 els propietaris deixen el negoci, un grup de clients decideix fundar una societat recreativa.</p> | 41.5510792,2.2469281 | 437196 | 4600209 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95710-1701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95710-1702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95710-1703.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2024-08-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Es tracta d'una construcció del segle XIX d'estil historicista. | 116|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 95711 | Masia Castellcanigó del Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-castellcanigo-del-valles | <p><span><span><span><span lang='CA'>CARRASCO MARTI, Maria Antonia (2000). Un passeig per l’arquitectura de Montmeló. Barri El Casino. Dins el <em>Butlletí del Centre d’Estudis Montmeló</em>, núm. 4, pp. 66-69.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Edifici d’estil modernista ubicat a la cantonada entre el carrer de Salvador Espriu i de l'Onze de setembre. És de planta irregular formada per dos volums, bastits l'any 1920 sobre un antic mas datat al segle XVII. Actualment fa mitgera amb torres unifamiliars adossades a la façana de ponent i també té un cos adossat a llevant. Sobretot, aquest darrer cos en desvirtua el plantejament visual de l'arquitectura original, que li donava a la construcció una preponderància visual des dels quatre costats.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El volum principal és de planta rectangular, al qual se li adossa un segon volum de planta irregular amb una torre, de planta quadrada, que sobresurt de la façana de tramuntana. Del volum rectangular destaca el coronament de les façanes amb merlets esglaonats decorats amb una combinació de rajoles blanques i blaves. Aquesta decoració de colors és recurrent en tot l'edifici.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la façana posterior, s'hi obre una galeria definida per pilars de maons de secció quadrada. El volum de l'extrem oriental també està coronat per un emmerletat esglaonat decorat amb una sanefa ceràmica entre dues franges motllurades de color ocre. Allà s'hi situa la torre, que s'adossa a tramuntana. És de planta rectangular i consta de semisoterrani, planta baixa i dos pisos. L'entrada està situada al xamfrà. És de llinda recta i s'hi accedeix per una escala protegida per una barana, de perfil esglaonat, decorada amb rajoles en escacat. Està emmarcada per un arc de maons a plec de llibre amb el nom de l'edifici, 'Masia Castell Canigó del Vallès'. L'espai entre l'arc i la llinda del portal està revestit de trencadís.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Damunt de l'entrada principal, hi ha una obertura amb un balcó que sobresurt del pla de la façana i que té una barana de ferro forjat. Les obertures són de llinda recta emmarcades per arcs escalonats. Igual que a la porta d'accés, es repeteix el trencadís entre l'espai de les llindes i dels arcs. Les finestres, una a cada façana, tenen una jardinera revestida de trencadís. Sobre aquest i a banda i banda hi ha una inscripció que diu: 'PRIMERA / PIEDRA' i 'SICLE XVII / AÑO XIIII'.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al segon pis hi ha una doble arcada cega formada per tres arcs rebaixats de maons a plec de llibre amb decoració de peces ceràmiques a l'interior. La situada en la façana nord representa l'escut de Barcelona i el de Catalunya, i en la façana oest hi trobem un Sant Jordi amb el drac i la Mare de Déu de Montserrat. Al damunt i enmig d'aquestes arcades, hi ha un arc cec del mateix tipus que els anteriors però amb l'interior recobert de rajoles de ceràmica decorades amb motius florals. Una inscripció a la cantonada indica 'RESTAURACIÓN MCMXX'.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana posterior segueix el mateix esquema compositiu i decoratiu, amb una gran arcada de maons a la planta primera i un balcó protegit amb barana de ferro forjat a la planta segona amb la inscripció a sota de 'Castell Canigó'.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La tanca del pati està feta de pilars d'obra amb coronament amb forma de piràmide quadrangular. La part superior dels pilars està decorada amb una sanefa de rajoles. La barana i la porta són de ferro forjat.</span></span></span></span></span></p> | 08135-18 | Carrer Onze de setembre, núm. 20 | <p>Conservades al soterrani de l'edifici, s'hi localitzen dues arcades que corresponen al primitiu mas, datat l'any 1614. L'actual construcció és de 1920, per servir de residència d'estiueig a Delfí Sabadell i Serra i la seva família.</p> <p>És molt similar a un altre edifici bastit entre els anys 1914 i 1918, propietat del mateix Delfí Sabadell, situat a la cruïlla dels carrers, La Corunya i l'Avinguda Meridiana de Barcelona.</p> | 41.5479324,2.2487080 | 437341 | 4599858 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95711-1801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95711-1802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95711-1803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95711-1804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95711-1805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95711-1806.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-08-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | També es coneix com a Can Sabadell. | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 95713 | Casal Les Tres Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-les-tres-creus | <p><span><span><span><span lang='CA'>CARRASCO MARTI, Maria Antonia (2000). Un passeig per l’arquitectura de Montmeló. Barri El Casino. Dins el <em>Butlletí del Centre d’Estudis Montmeló</em>, núm. 4, pp. 66-69.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>RÀFOLS, J.F. (1951). <em>Diccionario biográfico de artistes de Cataluña</em>. Editorial Milla: Barcelona, pp. 399.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Edifici d'habitatges plurifamiliar als quatre vents. És de planta de creu grega i consta de planta baixa i tres pisos, amb un pati interior cobert de planta octogonal i uns cossos aixamfranats situats a l'interior dels angles, configurant una planta pseudo-octogonal. El tercer pis és una remunta posterior. En total, hi ha setze habitatges. Tots els cossos estan coberts amb teulada a doble vessant, a excepció del cos on se situa l'entrada, que té una terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La planta baixa està per sota del nivell del carrer Onze de setembre. L'accés principal dona a la primera planta i s'hi accedeix per un petit pont. El portal d'entrada és de llinda recta, flanquejat per dues columnes, amb capitell jònic, i recolzades damunt d'un gran peu de secció quadrada. La façana principal i posterior es rematen amb un frontó rectangular amb dues pilastres als extrems i un arc de mig punt al centre. Aquest frontó, a la resta de façanes, ha quedat integrat dins la paret. El parament és arrebossat i pintat totalment de color groc, amb les motllures, balustrades i altres elements decoratius pintats en color grana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La pràctica totalitat de les obertures són de llinda recta i estan protegides per una balustrada d'obra que en els cossos principals és a mode de balconada volada. Sobre les finestres del primer i segon pis hi ha un guardapols motllurat de perfil esglaonat amb una altra motllura de perfil dentat. En el tercer pis hi ha tres finestres, una al mig del frontó i les altres dues als costats.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>De l'interior destaca l'arrambador de l'entrada principal, revestit amb rajoles modernistes decorades amb motius florals, i el terra de mosaic hidràulic.</span></span></span></span></span></p> | 08135-19 | Carrer Onze de setembre, núm. 21 | <p>El promotor fou l'empresari barceloní Delfí Sabadell i Serra, el mateix que construí la Masia Castell Canigó, i el Casino. L'arquitecte Francisco Ferriol i Carreras, que obtingué el títol l'any 1894 i fou el responsable de la introducció del Modernisme a la ciutat de Zamora, on s'establí com arquitecte municipal l'any 1907. El constructor fou Enric Font i Giralt.</p> | 41.5475771,2.2489608 | 437362 | 4599819 | 1929 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95713-1901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95713-1902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95713-1903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95713-1904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95713-1905.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95713-1906.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-08-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Francisco Ferriol i Carreras (arquitecte) | L'any 2008 es va remodelar. | 102|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 95714 | Habitatges del Banc de Sabadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-del-banc-de-sabadell | <p><span><span><span><span lang='CA'>CARRASCO MARTÍ, Maria Antonia (2003). Arquitectura i arquitectes de Montmeló durant els anys 1920-1940. Dins <em>el Butlletí del Centre d’Estudis Montmeló</em>, núm. 5; pp. 75-84.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Edifici de planta rectangular, de diversos cossos entre mitgeres. Consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, que dona al carrer Major i a la plaça de l'Ajuntament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana és de composició simètrica a partir de quatre eixos de verticalitat, amb motllures verticals i horitzontals fetes amb maons i pintades de color vermellós, que destaquen sobre un fons groguenc. A la planta baixa hi ha quatre obertures, de llinda recta emmarcades en alts arcs pentagonals. La planta pis està definida per un gran balcó corregut que uneix quatre obertures amb guardapols triangular i impostes motllurades de maó. La façana es remata amb un frontó emmerletat.</span></span></span></span></span></p> | 08135-20 | Carrer Major, núm. 3 | <p>El promotor de l'edifici fou Félix Sayol i Torrents, que va adquirir l'antic edifici de l'Ajuntament, en molt mal estat de conservació, el va enderrocar i en va bastir un de nou. Segons consta en el permís d'obres que es conserva a l'arxiu municipal '<em>comprenderá un salón de baile o espectáculos en su planta baja en una extensión de 192 metros cuadrados y la construcción de un primer piso de igual superficie</em>'.</p> <p>L'any 2004 es transforma en una oficina del Banc de Sabadell.</p> <p>En aquests moments es troba en reformes i l'oficina del Banc de Sabadell s'ha traslladat.</p> | 41.5513331,2.2482303 | 437305 | 4600236 | 1929 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95714-2001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95714-2002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95714-2003.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2024-08-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manuel Joaquim Raspall i Mayol (atribuït) | Antic Cinema Royal. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 95715 | Can Calau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-calau-1 | <p><span><span><span><span lang='CA'>CARRASCO MARTÍ, Maria Antonia (2003). Arquitectura i arquitectes de Montmeló durant els anys 1920-1940. Dins <em>el Butlletí del Centre d’Estudis Montmeló</em>, núm. 5; pp. 75-84.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CUSPINERA. Lluís et alii (1997). <em>M. J. Raspall, arquitecte (1877-1937)</em>. Catàleg de l’exposició. Fundació La Caixa: Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Can Calau o casa de Nicolau Castells, com també se la coneix, està ubicada al peu de la carretera de Montmeló a Granollers (BV-5003) que rep el nom, en aquest tram, de carrer de Vic. És un edifici de planta rectangular, entre mitgeres, amb pati al davant, format per dos cossos de planta baixa i pis. El cos de la dreta es coneix com a Can Calau i l'altre com 'Ca la Teresita'. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal i acabada amb una cornisa motllurada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'element més destacable és la tribuna de Can Calau, que sobresurt de la façana, sostinguda per quatre columnes d'estil jònic que formen el porxo d'entrada. La coberta de la tribuna és a cinc vessants, amb teules de ceràmica vidrada, les arestes són teules àrabs de color ocre i la resta són planes de color vermellós. Hi destaca la decoració amb formes geomètriques de color blau i groc sobre els finestrals i la jardinera revestida de rajoles de tons blaus i grocs del finestral frontal. Està sostinguda per dues mènsules de ferro forjat. A banda de la tribuna, hi ha la porta d'entrada i dues finestres laterals en planta baixa i dues finestres a la planta pis, una a cada costat de la tribuna.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El cos de l'esquerra, Ca la Teresita, s'estructura a partir de dos eixos de verticalitat. En planta baixa hi ha la porta d'entrada i una finestra lateral, amb reixa de ferro. A la planta pis, es troba un balcó, en l'eix de l'entrada, amb barana de ferro i una altra finestra al costat. Totes les obertures són de llinda recta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El parament de la façana és arrebossat i decorat amb esgrafiats de motius vegetals i geomètrics, de color blanc sobre un fons ocre. Una motllura separa les plantes dels dos cossos. Totes les obertures estan emmarcades amb els mateixos esgrafiats que la resta de la construcció.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Una sèrie d'obertures de ventilació (respiralls) de forma quadrada se situen sobre cada finestra de la planta pis.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El jardí de davant la casa està delimitat per una tanca d'obra amb pilars d'obra i baranes de ferro forjat sobre un talús de paredat. Els pilars estan coronats piramidalment. L'escala d'accés des del carrer està feta de maons posats a plec de llibre.</span></span></span></span></span></p> | 08135-21 | Carrer de Vic, núm. 33 | <p>El març de l'any 1933 Nicolau Castells i Lloveras demana una llicència d'obres al Departament d'obres públiques de la Generalitat de Catalunya per poder construir una tribuna mirador de baixos, pis i una pèrgola. Aleshores era el número 14 del carrer Vic. Aquest projecte de reformes de la façana el realitza l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol, arquitecte municipal de Montmeló entre els anys 1924 i 1931.</p> | 41.5527547,2.2491452 | 437383 | 4600393 | 1918 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95715-2102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95715-2103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95715-2104.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-05-09 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | També es coneix com Casa Nicolau Castells. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 95716 | Casal Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-montserrat | <p><span><span><span><span lang='CA'>CARRASCO MARTÍ, Maria Antonia (2003). Arquitectura i arquitectes de Montmeló durant els anys 1920-1940. Dins <em>el Butlletí del Centre d’Estudis Montmeló</em>, núm. 5; pp. 75-84.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Torre senyorial envoltada de jardí amb l'entrada principal al carrer 11 de Setembre, però que per la part posterior dona a la Rambla de Pompeu Fabra. És del tipus casa-jardí, aïllada als quatre vents, de planta rectangular, amb la coberta de terrat pla, protegit per una balustrada. Una gran motllura separa la planta baixa de la planta pis. Aquesta té la façana lleugerament inclinada i recoberta de pissarra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Consta de planta baixa i pis. La façana principal està orientada a ponent i s'estructura simètricament a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa hi ha l'entrada principal, en l'eix central. És porxada i se situa damunt d'un podi format per cinc esglaons. L'entaulament està suportat per dos conjunts de tres columnes de fust llis i capitell dòric i coronat per una cornisa motllurada de formes ondulants. En els dos eixos laterals, hi ha sengles finestres reixades. Els ampits estan recoberts de rajoles de color blau marí i blanc en alternança. Aquests ampits sobresurten de la línia de façana i es recolzen en dues petites mènsules. Les obertures de la planta baixa són de llinda recta sense decoració. A la planta pis s'obren tres finestres, alineades amb les obertures de la planta baixa. Són de llinda recta i estan emmarcades amb pilastres als brancals i entaulament a les llindes. Al damunt dels entaulaments hi ha una motllura en forma de frontó a les finestres centrals, i d'arc de mig punt a les laterals. Al seu damunt, hi trobem els respiralls de la cambra de ventilació.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la façana oest hi ha un plafó ceràmic amb la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, protegida per una petita teulada a doble vessant.</span></span></span></span></span></p> | 08135-22 | Carrer Onze de setembre, núm. 5 | <p>El promotor de l'obra fou Rafael Mesa.</p> | 41.5488510,2.2492193 | 437385 | 4599960 | 1931 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95716-2201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95716-2202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95716-2203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95716-2204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95716-2205.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-05-09 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Eduard M. Balcells i Buïgas | És una construcció de principis del segle XX, d'estil noucentista. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 95718 | Can Manich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-manich | <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló; pp. 320-323.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Can Manich o can Manich nou, ja que la casa originària és la del costat de llevant, és una casa aïllada, als quatre vents, envoltada de jardí. És de planta poligonal, amb planta baixa i un pis. Tota l’edificació s’estructura entorn d’un volum central en forma de pentàgon al que s’hi annexen dos cossos laterals, només a la planta baixa, i que acaben amb terrasses al pis superior, que és més petit. Les terrasses, que dibuixen el perímetre que divideix els dos pisos, tenen una barana de gelosia calada de formes vegetals com si es tractés d’una flor estrellada inscrita en una fulla. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La coberta és de teules àrabs a cinc aigües amb barbacana volada i acabada amb una cornisa molt remarcada. A sota la cornisa hi ha un espai en el què es distribueixen els respiralls, de formes circulars, de la cambra de ventilació.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la planta baixa, i a un dels costats del pentàgon, s’hi troba la porta d’accés a la qual s’hi arriba a través d’unes escales. Les obertures són de proporcions verticals. A la planta pis estan emmarcades amb engaltats al terç superior amb un motiu rodó vegetal en relleu, a manera de floró, al bell mig. A les obertures de la planta baixa, els engaltats estan decorats, als dos extrems de la part superior, amb una circumferència en relleu a cada costat. Els tancaments de les finestres són amb persianes de llibret de fusta. Les façanes estan arrebossades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La tanca del jardí és un mur de còdols de perfil recte coronat per una filada de totxo. Al damunt hi ha unes senzilles baranes de ferro forjat subjectades a petits pilars de maó.</span></span></span></span></span></p> | 08135-23 | Carrer de Cervantes, núm. 5 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'1 de juliol de 1894, Josefa Elias Guàrdia compra una peça de terra plantada de vinya on no s'esmenta cap construcció. L'any 1898, es fa un contracte privat de parceria entre Josefa Elias i Josep Carrencà Rovira (fill de l'antic propietari del terreny) on es diu que Josefa Elias Guàrdia era propietària de la casa-torre i terrenys. Així doncs, la casa es va fer entre el 1894 i el 1898, essent Josefa Elias la promotora, però es desconeix qui va ser l'arquitecte encarregat de la seva construcció.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 1909 Josefa Elias mor i en l'inventari dels béns que deixa es diu que pertanyien a la difunta 'els edificis [de la finca de Montmeló] per haver-los manat bastir pel seu compte i pagat l'import de les obres amb diners propis'. Aquests edificis fan referència a la casa-torre i a la masoveria. La finca la va heretà el seu fill, Josep Maria Manich Elias, però el canvi de titularitat no es va fer fins al 16 d'abril de 1917.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la mort de Josep Maria Manich Elias, la finca es va dividir en la partició de béns del difunt. La casa continuà en mans de la família Manich fins els anys 50 del segle XX en que es va vendre a una veïna de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | 41.5557017,2.2490517 | 437377 | 4600720 | 1894-98 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95718-2301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95718-2302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95718-2303.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-05-09 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | El carrer on es trobava la casa no va tenir nom fins l’any 1955 quan, per part de l’Ajuntament, s’anomena una comissió per controlar els noms dels carrers. Aquesta comissió fa un informe amb unes propostes, entre elles hi ha la que dona nom a nous carrers, del plànol d’urbanització, que encara no en tenien i eren anomenats per números. Així tenim que el carrer que en el plànol constava com el número 3, passarà a anomenar-se Miguel de Cervantes, carrer on es troba actualment la casa de Can Manich. Josep Maria Manich va ser amic personal d'en Gaudí. Era l’enginyer que revisava els càlculs de les resistències de materials de les obres de l'arquitecte. Va ser qui va dissenyar i fabricar els ascensors elèctrics pels edificis que construïa l’arquitecte, com ara els de la casa Batlló i els de la Pedrera. En aquella època, els ascensors dels edificis de Barcelona eren de vapor, fins que es van imposar els elèctrics. | 102|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 95719 | Can Forés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fores | <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Habitatge aïllat als quatre vents de tipologia de casa-jardí. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, amb coberta de tipus mansarda, amb un acroteri al vèrtex. La façana principal, que dona al carrer del Sant Crist de la Grua, s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. En l'eix central hi ha l'entrada principal, que és de llinda recta i s'hi accedeix per una escalinata de cinc graons, flanquejada per dues finestres, a banda i banda, d'arc rebaixat i persianes de llibret. A la planta pis hi trobem tres finestres de llinda recta. Sobresurten del pla inclinat de la façana i tenen una coberta de forma triangular, de dos vessants. A la façana posterior hi ha un porxo de planta quadrada suportat per columnes damunt del qual se situa una terrassa protegida per una balustrada d'obra. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La tanca del jardí és arrebossada i pintada de blanc. Al damunt hi ha una barana de ferro forjat. Els pilars del portal d'entrada estan arrebossats i presenten una secció rectangular. La porta és de ferro forjat.</span></span></span></span></span></p> | 08135-24 | Carrer del Sant Crist, núm. 21 | 41.5497132,2.2442506 | 436971 | 4600059 | 1955 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95719-2401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95719-2402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95719-2403.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-05-09 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | La construcció està envoltada per un pati-jardí que en la seva part posterior ha quedat reduïda per la construcció de la línia ferroviària d'alta velocitat. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 95721 | Fàbrica Máximo Mor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-maximo-mor | <p><span><span><span><span lang='CA'>GONZALEZ BLANCO, Fermin (2007). 'Historia de una viga: Huecosa o el caso catalán'. </span>Dins ARENILLAS PARRA, Miguel; SEGURA GRAÍÑO, Cristina; BUENO HERNÁNDEZ, Francisco; HUERTA FERNÁNDEZ Santiago<span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span>(coord). <em>Actas del Quinto Congreso de Historia de la Construccion</em>, Vol.<span><span><span><span><span> 1, pp.</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span> 447-454</span></span></span></span></span>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | Es troba en desús i acusa una manca de manteniment que ha facilitat el vandalisme i la pèrdua d'elements arquitectònics puntuals, com envans o finestres i l'acumulació de runa i deixalles. | <p>Edifici fabril situat en el lloc conegut com Pla del Molí. Era una fàbrica d'adobats de pell i originàriament constava d'una superfície aproximada de 15.000 m2.</p> <p>Consta de dues naus de planta baixa, una de planta soterrani i tres pisos, una altra de soterrani i dues plantes i un edifici d'oficines i serveis. També disposa d'uns dipòsits soterrats al mig del pati. Les naus industrials de planta quadrada estan disposades al voltant del pati.</p> <p>La principal característica de l'edifici és la coberta, constituïda a base de bigues de formigó post-tensat, conegudes com a 'bigues -os'. Són una creació de l'arquitecte Miguel Fisac, que va idear diversos tipus de peces que reduïen considerablement el pes de les cobertes i que permetien crear espais més grans i amb un menor cost. En el cas de la fàbrica Mor el tipus de biga emprat rep el nom de Sigma, que proporciona una llum zenital.</p> | 08135-25 | Carrer del Primer de maig, núm. 21 | 41.5479718,2.2430778 | 436872 | 4599866 | 1969 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95721-2502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95721-2503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95721-2504.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Miguel Fisac | L'any 2021 l'Ajuntament preveu la instal·lació d'un centre de Formació Professional especialitzat en la indústria química a les naus d'aquesta antiga fàbrica. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 95722 | Torre de Can Calau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-calau | <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | <p>Torre aïllada, als quatre vents, envoltada de jardí. És de planta irregular formada per diversos cossos. El volum principal és de planta rectangular, consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues aigües i acaba amb un ràfec de fusta. Adossat a la banda est se situa un cos de galeria porxada formada per tres arcs el·líptics, on es troba l'entrada principal. A sobre, i fent cantonada, se situa una balconada de fusta suportada per grans mènsules de fusta. Les obertures combinen les de llinda recta i les d'arc de mig punt.</p> <p>El conjunt es completa amb diversos cossos adossats a migdia i a ponent i un edifici aïllat de planta rectangular i coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana, que fa les funcions de garatge.</p> <p>Tota la finca està delimitada per una tanca d'obra, amb un sòcol de pedres de riu sense treballar.</p> | 08135-26 | Carrer de Jacint Verdaguer, núms. 9-13 | <p>És M. A. Carrasco (AA.DD, 2021, pp. 285) qui publica l'autoria i els plànols d'aquest edifici per part de Sebastià Bonet Ayet (1909-2002), com un encàrrec de Josep Castells.</p> | 41.5533569,2.2482222 | 437306 | 4600461 | 1951 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95722-2602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95722-2603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95722-2604.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-05-09 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Sebastià Bonet Ayet | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 95727 | Antic jardí d'Infància El cangur | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-jardi-dinfancia-el-cangur | <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | Es veuen traces de deteriorament a la façana principal, com desgast de l'arrebossat. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tot i que la seva denominació fa referència a l'ús com a jardí d'infància que desenvolupà els anys 80 del segle XX, es tracta de dos habitatges entre mitgeres de planta rectangular i una única planta. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orienta al carrer del Sant Crist de la Grua. Tot i que són entre mitgeres entre elles, la façana septentrional del conjunt dona a un carreró que comunica amb la plaça Rafael Casanova, i la façana meridional s'adossa als jardins de les cases Forés. La forma esbiaixada del carreró confereix al conjunt d'una planta trapezoïdal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana del conjunt s'estructura a partir de cinc eixos de verticalitat definits per les obertures. L'habitatge més oriental disposa d'un portal d'entrada, de llinda recta, lleugerament reculat, flanquejat per dues finestres; mentre que la més occidental es configura amb un portal, també reculat, acompanyat d'una única finestra a la seva esquerra. Totes les obertures estan protegides per un guardapols, profusament decorat amb motius vegetals i geomètrics, pintats en tons rogencs. Sobre cada obertura se situa un respirall de ventilació que, en la finca occidental, és rectangular amb un relleu d'un drac alat i a la finca oriental és circular motllurat amb motius vegetals.</span></span></span></span></span></p> | 08135-28 | Carrer del Sant Crist, núms. 2 i 4 | <p>Als anys vuitanta del segle XX havia estat el jardí d'infància El Cangur.</p> | 41.5495626,2.2426191 | 436835 | 4600043 | 1936 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95727-2001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95727-2002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95727-2003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95727-2004.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|98 | 46 | 1.2 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 95728 | Ca l'Obdúlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lobdulia | <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011).<em> Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Habitatge als quatre vents, situat a l'extrem del carrer del Sant Crist de la Grua. És de planta rectangular i consta de semisoterrani, planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al carrer del Sant Crist de la Grua. Damunt del carener hi ha una crestaria de ceràmica vidrada negra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana principal, situada a tramuntana, dona accés a la planta pis. S'estructura simètricament a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. En l'eix central, trobem la porta d'accés, emmarcada, de llinda recta i doble batent de fusta. Als laterals trobem dues finestres protegides amb reixa de ferro forjat. També de llinda recta. A sobre, una motllura dona pas a una cornisa recolzada sobre mènsules entre les quals se situen tres respiralls de ventilació quadrats amb decoració floral a l'interior calada. Una balustrada d'obra corona la façana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana posterior se situa per sota del nivell de circulació del carrer i es caracteritza per tenir una doble galeria porxada, oberta amb dos arcs rebaixats cadascuna.</span></span></span></span></span></p> | 08135-29 | Carrer del Sant Crist, núm. 71 | 41.5486624,2.2407898 | 436681 | 4599945 | 1926 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95728-2901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95728-2902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95728-2903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95728-2904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95728-2905.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-05-09 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Les obres de construcció de l'AVE han afectat part del pati posterior. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 95730 | Casa Tarrida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-tarrida | <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Habitatge aïllat als quatre vents de tipologia de casa-jardí. És de planta rectangular i consta d'una única planta, amb la coberta a quatre vessants, acabada amb un ràfec sostingut per mènsules de fusta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana principal, que dona al carrer del Sant Crist de la Grua, s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. En l'eix central hi trobem la porta d'accés de fusta i un únic batent i d'arc de mig punt. S'hi accedeix pujant tres graons flanquejats lateralment per un mur, ja que es troba aixecada del nivell del pati. En els eixos laterals hi trobem dues finestres, també d'arc de mig punt. Totes les obertures estan pintades de color gris sobre un fons ataronjat i emmarcades amb una motllura amb motius vegetals. Sobre cada obertura se situa un respirall de ventilació, també motllurat. La façana posterior, orientada a migdia i que dona accés a un jardí i pati, es disposa de la mateixa manera. Les façanes laterals tenen menys obertures. El parament és arrebossat i llis, amb un sòcol que sobresurt lleugerament del pla. A les cantoneres hi ha un recreixement imitant pedres escairades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Completa el conjunt un garatge de planta rectangular i coberta de fibrociment, a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana. Està alineat amb el mur de delimitació amb el carrer. Hi destaca el frontal d'accés, de llinda recta, sostingut per permòdols.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La tanca del jardí és de paredat i acaba en secció triangular recoberta de rajoles vidriades de color marró, coronades amb una motllura de ceràmica semicircular de color blau marí. Al damunt hi ha una barana de ferro forjat. Els pilars del portal d'entrada estan arrebossats i presenten una secció rectangular al mig, recoberta de petits còdols. La porta és de ferro forjat.</span></span></span></span></span></p> | 08135-30 | Carrer del Sant Crist, núm. 27 | 41.5495797,2.2437617 | 436930 | 4600045 | 1930 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95730-3001.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-05-09 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manuel Casas Lamolla | La casa es troba envoltada d'un jardí, que en la part posterior ha estat escapçat per la construcció de la línia ferroviària d'alta velocitat. | 119 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 95732 | Ca la senyora Anita, Villarosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-senyora-anita-villarosa | <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Habitatge aïllat als quatre vents de tipologia de casa-jardí. És de planta rectangular i consta d'una única planta, amb la coberta a doble vessant, però amb acabament a l'holandesa. El carener és perpendicular a la façana principal. Acaba amb un ràfec sostingut per mènsules de fusta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A les façanes principal i meridional, hi sobresurt un cos de planta hexagonal amb coberta de quart d'esfera i ràfec sostingut per mènsules, on hi ha el portal d'entrada, d'arc rebaixat, al qual s'hi accedeix per una escala de tres esglaons. La resta de finestres són d'arc rebaixat emmarcades amb una motllura pintada de color blau i ampit recobert per rajoles verdes, i tancades amb persianes de llibret de fusta. Les cantoneres estan recobertes per unes motllures a imitació de carreus cantoners i també pintades de color blau.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'edifici es troba dins una parcel·la delimitada per una tanca d'obra de paredat i amb revestiment ceràmic a la part superior sobre la qual hi arrenca una reixa de forja. La porta d'accés és de dos batents, de ferro, i està delimitada per dos pilars arrebossats i acabats en secció triangular.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La casa es troba envoltada d'un jardí, que en la part posterior ha estat escapçat per la construcció de la línia ferroviària d'alta velocitat.</span></span></span></span></span></p> | 08135-31 | Carrer del Sant Crist, núm. 25 | 41.5496359,2.2439113 | 436943 | 4600051 | 1931 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95732-3102.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-05-09 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manuel Casas Lamolla (arquitecte) | Manuel Cases Lamolla (1900-1974) exerceix d'arquitecte municipal de Montmeló, Mollerussa, Montornès, Caldes de Montbui i Tàrrega. També és delegat de l'Institut Nacional de l'Habitatge de Lleida. De la seva obra destaca el Palau d'Arts Decoratives de l'Exposició Internacional de Barcelona, de l'any 1929, i el Palau de Comunicacions de Palma de Mallorca. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 95733 | Hostal de la Grua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-de-la-grua | <p><span><span><span><span lang='CA'>ARITZETA, M. (1994). <em>Viles i ciutats de Catalunya</em>. Barcino.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GUASCH, Manel i UMBERT, Josep (2008). <em>Montmeló, 115 anys d’imatges</em>. Centre d’estudis Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PIÑERO, Àngel i UMBERT, Josep (2009). <em>Aproximació a la història de Montmeló: segles IX-X</em>. Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> | XVI-XX | <p><span><span><span>Actualment, l'Hostal de la Grua és un edifici entre mitgeres, amb construccions modernes als costats, situat al carrer del Sant Crist de la Grua, davant mateix de la capella homònima. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs, però a un únic vessant. Fet que podria indicar que es tracta només d'una part de l'hostal original. L'edifici actual és d'un únic cos, amb una disposició regular de les obertures, distribuïdes en tres eixos de verticalitat, definits en planta baixa pel portal d'entrada, al mig, i dues finestres reixades als costats, amb persianes de llibret, que arrenquen d'un guardapols en forma de teulada. L'ampit està revestit de peces de ceràmica blava. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta pis, hi ha un balcó amb barana de ferro i dues finestres, amb persiana de llibret als costats. Totes les obertures són de llinda recta. La façana es remata amb una cornisa que amaga el carener. Hi ha un rellotge de sol pintat de forma quadrada sense línies horàries i amb els números en caràcters romans. Es troba entre els dos respiralls de ventilació de la cambra d'aire. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana nord-est hi ha una petita finestra amb una reixa amb motius entrellaçats dins una forma el·líptica.</span></span></span></p> | 08135-32 | Carrer del Sant Crist, núm. 22 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El barri del Sant Crist de la Grua, tot i que actualment és del municipi de Montmeló, anteriorment pertanyia al terme municipal de Parets. L'hostal de la Grua surt esmentat nombroses ocasions en la documentació conservada. Per exemple, en el fogatge de 1553 de Parets consta un 'Matheu Bach fuster qui esta en la ferreria de la Grua i en Trancolet qui esta en l'hostal de la Grua'.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També surt dibuixat junt amb la Capella del Sant Crist, en el plànol del terme i parròquia de Montmeló de l'any 1747, i que es troba a l’Arxiu de Sant Pere de les Puel·les.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En el segle XVIII, el baró de Maldà va recollir les impressions dels seus viatges en un dietari. Segons explica, va passar per Montmeló entorn de 1775 i diu que el poble és a un quart d'hora de passada la casa o hostal de la Grua. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També cita l'hostal en Vicenç Plantada en la seva 'Excursió a Montmeló' del 12 de maig de l’any 1881. Diu que després de passar el riu Tenes pel pont del ferrocarril, deixa a l'esquerra el Trench que havia estat un hostal, can Gurguí, can Ribera, can Puig i el famós hostal de Grua, davant del qual hi ha una capelleta en la qual es venera el Sant Crist que deixà Sant Vicenç Ferrer després de fer un sermó i un miracle. D'aquest miracle de Sant Vicenç Ferrer a la Grua hi ha diferents versions. Unes diuen que quan el sant passà per l'hostal de camí a Barcelona, va reproduir el miracle de la multiplicació dels pans i dels peixos, però en aquest cas fou amb vi i pans. Unes altres diuen que va treure vi del pou que antigament existia al costal de l'hostal.</span></span></span></span></span></p> | 41.5491913,2.2416227 | 436751 | 4600003 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95733-3201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95733-3202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95733-3203.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-05-09 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | A través de fotografies antigues s'aprecia que era un edifici de planta baixa i pis, amb el carener paral·lel a la façana. El portal d'accés era d'arc de mig punt i a la dovella central hi havia una petxina de pelegrí. A cada costat hi havia dues finestres reixades. Cadascuna d'elles tenia una altra finestra més petita al costat i una porta d'arc rebaixat. Al primer pis hi havia dos balcons. Al costat dret hi havia un barri d'entrada amb una porta d'accés de mig punt i al davant hi havia un pou. A l'altre costat del camí hi havia la capella del Sant Crist de la Grua mirant cap a Mollet. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 95734 | Portalada de la Granja Las dos Mercedes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portalada-de-la-granja-las-dos-mercedes | <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Portalada de pedra de l'antic barri de la antiga granja 'Las dos Mercedes' destinada a explotació avícola. Està situada al peu del turó de la Bandera, a la zona nord-oest del nucli urbà. En un context de cases-jardí. Es conserven dues de les tres obertures que tenia originàriament. La que tenia més alçada era la central, amb un gran arc de punt rodó dovellat, amb motllura perimetral. A l'intradós s'hi pot llegir: 'Granja Dos Mercedes'. Està coronada per un doble entaulament amb un plafó central i una motllura de perfil sinuós da banda a banda, amb decoració a l'interior.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Només es conserva una de les dues portes laterals, la de llevant. És de pedra i de llinda recta, amb perfil motllurat. Està coronat per un entaulament de motllura corba. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Les portes són de ferro forjat. La central és de doble batent, amb les inicials del propietari, Enric Turanzar.</span></span></span></span></span></p> | 08135-33 | Carrer Nou, núm. 68 | <p>El promotor fou Enric Turanzar i Boixedas, que fou alcalde de Montmeló. Era originari de Barcelona i empresari del conegut teatre Apolo. Va fundar l'associació 'Amics de Montmeló', que tenia la seu social al Casino.</p> <p>Els constructors de la granja van ser els germans Elies i Pere Font Molins i l'arquitecte Avelino Baldellou.</p> | 41.5551964,2.2486061 | 437340 | 4600665 | 1962 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95734-3301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95734-3302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95734-3303.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | BCIL | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Avelino Baldellou | Actualment els edificis de la granja acullen entre d'altres serveis un Centre de Recursos Pedagògics. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 95735 | Molí de vent de Can Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-de-can-sala | <p><span><span><span><span lang='CA'>GARCIA-PEY, Enric; SALVADOR CORROS, Montserrat (2005). <em>Montmeló. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Molí de tipus aiguader o de pales, també conegut com molí de ramell o molí americà. Servia per extreure aigua del subsòl mitjançant un mecanisme hidràulic impulsat pel vent. Normalment s'acompanya d'una bassa, que una vegada omplerta servia per regar els camps.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El molí de Can Sala és una torre de planta quadrada adossada a una petita bassa. No es tracta de la bassa original, que era més gran i a més tenia rentadora, sinó d'una construcció feta pel pare de l'actual propietari. A l'interior se situa la maquinària i sobre la torre l'estructura aèria formada per la roda, el balancí i la cua. En un lateral es troba la porta d'entrada per accedir a l'interior del pou.</span></span></span></span></span></p> | 08135-34 | Carrer del Timbaler del Bruc, núm. 27 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Antigament, el molí pertanyia a la finca del mas Sala, d'on li ve el nom. Amb la parcel·lació urbana n'ha quedat separat. Tenia dues basses, una de petita adossada a un costat de la torre del molí i era per a ús domèstic, com per exemple de safareig per rentar-hi la roba, i al costat oposat de la torre s'hi adossava una de molt gran i que servia per abeurar una cort de vaques. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Josep Solà i Sayol, va restaurar el molí a la dècada dels anys 70 del segle XX. On es lligava la cadena que travava el molí hi havia una plaqueta de ferro amb la data 1870, any que pot correspondre a la construcció del molí.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Actualment s'extreu l'aigua de l'aqüífer mitjançant una bomba hidràulica.</span></span></span></span></span></p> | 41.5538825,2.2453462 | 437067 | 4600521 | 1870 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95735-3402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95735-3403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95735-3404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95735-3405.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-05-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Els molins aiguaders acostumen a ser de mides reduïdes i consten del cos principal o torre i l'arbre. Es basen en una roda proveïda de raigs sobre la que es munten les pales, normalment metàl·liques, inclinades a modus d'hèlix al voltant d'un eix, que és horitzontal. Per aquest motiu és necessari orientar-los en direcció al vent. El timó o panell fa aquesta funció automàticament. Aquesta estructura s'acostuma a muntar a certa alçada per agafar millor el vent, sobre una torre que pot ser d'obra, com aquest cas, però també de fusta o metàl·lica. | 98 | 47 | 1.3 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 95737 | Escorxador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escorxador-10 | <p><span><span><span><span lang='CA'>CUSPINERA. Lluís et alii (1997). <em>M. J. Raspall, arquitecte (1877-1937).</em> Catàleg de l’exposició. Fundació La Caixa: Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>RÀFOLS, J.F. (1951). <em>Diccionario biográfico de artistes de Cataluña</em>. Editorial Milla: Barcelona.</span></span></span></p> | XX | Actualment està en desús. Una part de la coberta s'ha esfondrat, està ple de pintades i mostra problemes d'humitat. Existeix un projecte de rehabilitació de l'edifici imminent. | <p>Edifici públic construït com a escorxador municipal als afores del barri del Piquet, a prop del riu Congost.</p> <p>Es troba aïllat als quatre vents amb un cos central més elevat i dos cossos laterals. Tots tres cossos tenen la coberta de teules àrabs a doble vessant, però mentre el central té el carener perpendicular a la façana principal, els cossos laterals tenen el carener paral·lel a aquesta. Al centre del cos principal s'hi situa un gran portal de llinda plana, amb permòdols esglaonats. Però com la resta d'obertures està tapiat. Damunt seu hi ha un respirador fet d'obra amb arc de mig punt que també actua de lluerna per on entra la llum.</p> <p>Totes les façanes estan arrebossades i pintades de blanc. Es conserven les piques de l'interior.</p> | 08135-35 | Carrer Santiago Rusiñol, s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 1929 s'inicien els tràmits per a la construcció d'un nou equipament municipal: l'escorxador. Fins aquell moment les seves funcions les complien els baixos de l'ajuntament i cases particulars, sense les mesures higièniques necessàries que la legislació vigent demanaven. Es compren uns terrenys propietat de Concepció Margarit Riera. L'arquitecte municipal J.M. Raspall emet un informe desfavorable a aquesta compra perquè el terreny no reunia les condicions necessàries, com l'abastiment d'aigua. Es decideix comprar un altre terreny, propietat de la mateixa Concepció Margarit a prop del riu Congost. El nou edifici s'inaugura el 14 de juny de l'any 1931.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entre 1947 i 1949 es construeix una tanca perimetral i es fan reformes. Però l'any 1968 es redacten informes específics sobre el mal estat en què es trobava. Aquest fet provoca la necessitat de fer-ne un projecte de rehabilitació i ampliació, que s'executa l'any 1970.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Finalment, l'any 2017 s'enderroquen tots els edificis i annexes, a excepció del edifici original construït l'any 1931.</span></span></span></span></span></p> | 41.5502331,2.2513564 | 437565 | 4600111 | 1931 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95737-3502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95737-3503.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIL | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manuel Joaquim Raspall i Mayol | J.M. Raspall (Barcelona 1877 - La Garriga 1937) és un arquitecte molt vinculat al Vallès Oriental, sobretot a Granollers, Cardedeu, Caldes de Montbui, La Roca, Llinars, l'Ametlla o La Garriga.Va ser l'arquitecte municipal de Montmeló entre els anys 1924 i 1931, tot i que també treballava amb projectes privats. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||
| 95738 | Bomba d'aigua del carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bomba-daigua-del-carrer-major | <p><span><span><span><span lang='CA'>GUASCH, Manel i UMBERT, Josep (2008). <em>Montmeló, 115 anys d’imatges</em>. Centre d’estudis Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | <p>La bomba d'aigua del carrer Major s'ha reconvertit en una font amb broc de polsador, però també ha conservat la roda de ferro que servia per bombar manualment l'aigua del pou per abastir al veïnatge quan no hi havia aigua corrent.</p> <p>És un cub principal recobert de lloses de pedra, on en un costat hi ha el broc i la pica, i en un altre costat la roda de ferro, amb una mena de banqueta feta de la mateixa pedra.</p> <p>Damunt del broc s'hi pot llegir 'Pou de l'Hostal' que és com es coneixia el pou que hi havia. L'aspecte actual és d'una reforma dels anys 70 del segle XX.</p> | 08135-36 | Carrer Major, s/n (davant la Plaça de la Vila) | 41.5513908,2.2482558 | 437307 | 4600242 | 1970 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95738-3602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95738-3603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95738-3604.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | BCIL | 2024-05-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 47 | 1.3 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 95741 | Pont vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-vell-12 | <p><span><span><span><span lang='CA'>GARCIA-PEY, Enric; SALVADOR CORROS, Montserrat (2005). <em>Montmeló. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GORDI i SERRAT, Josep (2005). <em>El paisatge fluvial a la conca del Besòs. Ahir, avui ... i demà?</em> Laboratori d’Anàlisi i Gestió del Paisatge i Consorci per la defensa de la conca del Besòs.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GUASCH, Manel i UMBERT, Josep (1999). Montmeló i la riera. Dins el <em>Butlleti del Centre d’estudis Montmeló</em>, núm. 3, pp.16-25.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GUASCH, Manel i UMBERT, Josep (2008). <em>Montmeló, 115 anys d’imatges</em>. Centre d’estudis Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | Només es conserven els estreps dels extrems. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es tractava d'un pont de sis pilastres i set arcades, de 12 m de llum cadascuna, de 84'90 m de longitud i una amplada de 5'50 m, per on passava la BV-5156. Avui dia, només es conserva un estrep a cada banda del riu; un pertany al municipi de Montmeló i l'altre al municipi de Montornès del Vallès. L'alçada de l'extrem de Montmeló és d'una mica més de 5 m.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En un inici, el pont havia de ser de formigó armat, però es reformà el projecte fent-lo més ample, per la qual cosa augmentà el preu de la construcció. Per aquest motiu es va decidir substituir el formigó armat per un material petri que, a més de ser més econòmic que el ferro, tenia més avantatges pel que fa a la durada i el manteniment.</span></span></span></span></span></p> | 08135-37 | Passeig del Riu Besòs, s/n; enfront el carrer Onze de Setembre. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El pont es construeix dins el projecte del '<em>Camino vecinal de Vallromanas a Montmeló por Montomés con un puente sobre el río Besós</em>' que comença l'any 1917 i no s'acaba fins l'any 1923.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 1920 els sòcols de les piles estan acabats i els estreps elevats a nivell del començament de les voltes, però s'aturen les obres. L'any 1921 es presenta un nou projecte, signat pel mateix enginyer, Juan Maria Sans, per a l'acabament del pont i de les obres del camí veïnal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 14 de desembre de 1943 un rierada se'l va endur a causa de l'acumulació de troncs en el pont que barrà el pas de l'aigua. La pressió que aquesta exercí sobre la construcció fou tan elevada que el pont va cedir en descalçar-se una de les pilastres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>No es comença el nou pont fins l'any 1957 uns metres més a llevant.</span></span></span></span></span></p> | 41.5467511,2.2480402 | 437284 | 4599727 | 1921 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95741-3702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95741-3703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95741-3704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95741-dsc9037.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | BCIL | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Juan Maria Sans | L'objectiu de la construcció del camí veïnal de Vallromanes a Montmeló per Montornès era enllaçar directament el poble de Vallromanes amb Montmeló per on hi ha l'estació del tren de la línia Barcelona-França, i era un punt de pas obligatori per a l'exportació dels productes de la zona del Vallès. Per altra banda, també era necessari construir un pont entre Montornès del Vallès i Montmeló, ja que tot i que era possible creuar a peu el riu, era perillós si havia plogut molt. En aquest cas, els dos pobles quedaven pràcticament incomunicats. | 98 | 49 | 1.5 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||
| 95744 | Cal Metge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-metge | <p><span><span><span><span lang='CA'>BOSCH, J. (1985). Els primers pagesos del neolític. Dins J. Estrada, J. Muntal i J. Pardo (coord.) <em>Els orígens del Vallès Oriental. Introducció a l’arqueologia de la comarca</em>. Granollers: Museu de Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BOSCH, J. (1991). El neolític antic al Vallès Orienta. Dins <em>Arraona</em>, núm. 8, pp. 9-32.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BOSCH, J; ANFRUNS, J.; BUXÓ, R.; ESTRADA A.; OMS, i. I PAGÈS, E. (1998). La prehistòria de Montmeló (Vallès Oriental) a partir de la col·lecció Cantarell. Dins Estudis del Museu de Montmeló, pp. 15-37.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>DÍAZ, J. BORDAS,A; MARTÍ, M. POU, R. I PARPAL,A. (1995). <em>El Vallès fa 6000 anys: els primers agricultors i ramaders</em>. Fundació Cultural de la Caixa Terrassa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep i VILLARONGA, Lluís (1967). La Lauro moneta y el hallazgo de Cànovas. Dins <em>Ampurias</em>, núm. XXVIII, pp. 135-194.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1993). Granollers a l’antiguitat. Dins <em>Revista del Vallès</em>, núm. Monogràfic.</span></span></span></span></p> <p>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</p> | No es conserva cap resta. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Camp de sitges d'època neolítica situat en una zona actualment urbanitzada, al sector occidental del nucli urbà de Montmeló, en una zona ocupada per habitatges del tipus casa-jardí. S'hi documentaren tres sitges: una apareguda al carrer de Pelai i les altres dues en una propietat privada. Josep Bosch (1991) estudià aquest jaciment, prenent com a base la informació i els materials cedits pel seu descobridor.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>De les tres sitges, la que es coneix de forma més exhaustiva és la número 1, excavada el gener de 1962. Es tractava d'una fossa en forma de pera, amb les parets còncaves i el fons pla i mesurava 173 cm de diàmetre i 64 cm de profunditat. El farciment proporcionà abundants restes materials, entre les quals destaquen alguns atuells ceràmics i diverses eines lítiques. La sitja número 2 fou excavada mesos més tard i aparegué reomplerta de còdols de pedra. La sitja del carrer Pelai no fou excavada, però se’n recuperà un important conjunt de llavors carbonitzades, estudiades per Ramon Buxó (1998). S'han identificat 575 llavors d'ordi vestit, un exemplar de pisana, un exemplar de pèsol i un de guixa. Es tracta d'un dels conjunts paleocarpològics més antics de Catalunya. També existeix un estudi de les valves de petxina recuperades en aquesta mateixa sitja i en la número 1, efectuat per Alicia Estrada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La cronologia relativa del jaciment (Neolític Antic Evolucionat Postcardial) s'ha establert en base a les formes ceràmiques aparegudes a la sitja 1.</span></span></span></span></span></p> | 08135-39 | Carrers de Pelai, Francesc Macià i poeta Maragall | <p>L'any 1961 es trobà la primera sitja al carrer de Pelai. El senyor Ignasi Cantarell recupera una petxina i un conjunt de llavors carbonitzades.</p> <p>El gener de 1962, s'excava la sitja número 1 i pel novembre la sitja número 2. Hi participen els senyors Ignaci Cantarell, Josep Estrada, Tolós i Petrus.</p> | 41.5528355,2.2456098 | 437088 | 4600405 | -4000 -3500 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95744-3901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95744-3902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95744-3903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95744-3904.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BCIL | 2024-08-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es poden trobar diferents denominacions per aquest jaciment: Hàbitat neolític; Cal Metge o Sitges del carrer Pelai. | 78|76 | 1754 | 1.4 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 95751 | Carrer de Colom | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-colom | <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | I-IV dC. | Troballa aïllada, antiga i fortuita de la que no se'n tenen més constància. | <p>Troballa de l'any 1959, d'una tomba en <em>tegulae </em>d'època romana, amb motiu de les obres d'obertura del carrer Colom.</p> <p>Segons informació del descobridor, era una fossa de 40 cm d'alçada, excavada en el sauló. L'esquelet estava en posició frontal, orientat al nord i amb una única gerreta d'aixovar. L'estat de conservació de l'esquelet era deficient, ja que només conservava la meitat superior i havia perdut la pelvis i les extremitats inferiors. La gerra trobada tenia una nansa i era de ceràmica comuna romana.</p> | 08135-45 | Carrer Colom, cantonada amb el carrer Timbaler del Bruc. | <p>Troballa realitzada, l'any 1959, per Ignasi Cantarell que, en col·laboració amb els senyors Tolós, Salavedra, Tomàs i Martí, van excavar.</p> | 41.5543188,2.2453737 | 437069 | 4600570 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95751-4501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95751-4502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95751-4503.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada accessible | Altres | BCIL | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Tot i que l'any 1959 només es va documentar aquesta tomba, és molt probable que aquesta formés part d'una necròpolis més àmplia. L'any 1982 l'arqueòleg Albert Bacaria, en visitar el jaciment amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica del Vallès Oriental, va observar que durant la realització d'unes obres per a la instal·lació de canonades apareixien fragments de tegulae romanes. Aquests fragments definien restes d'una sepultura d'inhumació de característiques similars a les datades en els segles III-IV dC. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 95752 | Can Massot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-massot-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'>CANTARELL, Ignasi i ESTRADA, Josep (1998). La vil·la romano-republicana de can Massot (Montmeló) i el seu camp de sitges. Dins M. Mayer, JM Nolla i J. Pardo (ed). De les estructures indígenes a l’organització provincial romana de la Hispania Citerior. Actes de les Jornades Internacionals d’Arqueologia romana; Granollers, 1987. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CANTARELLES SANCHO, VICTÒRIA; IBARS PÉREZ, Gemma; TENAS BUASQUETS, Montserrat; GUITART DURAN, Josep. (2007). <em>Vil·la romana de Can Massot, Carrer Jacint Verdaguer</em>. Núm. Mem. 8161.</span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CANTARELLES SANCHO, VICTÒRIA; TENAS BUASQUETS, Montserrat; CASTEJON VIDAL, Pol i GUITART DURAN, Josep. (2012). Les ocupacions prehistòriques i la vil·la tardorepublicana de Can Massot, al terme municipal de Montmeló. Darreres intervencions.</span> Dins Tribuna d’Arqueologia, 2010-11, pp. 293-312.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>DEPARTAMENT DE CULTUIRA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Montmeló. Consultable a: <a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result'>https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result</a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1969<em>). Vías y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona</em>. Comisión de Urbanismo de Barcelona.. Dins <em>Revista del Vallès</em>, núm. Monogràfic.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep i VILLARONGA, Lluís (1967). La Lauro moneta y el hallazgo de Cànovas. Dins <em>Ampurias</em>, núm. XXVIII, pp. 135-194.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GURRERA MARTÍ, MIQUEL; FLORENSA PUCHOL, FRANCESC. (2015-2016). <em>Memòria de la intervenció arqueològica preventiva efectuada al carrer Jacint Verdaguer. Can Massot</em>. Núm. Mem. 12520.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>IBARS PÉREZ, GEMMA. (2008-2009-2010). <em>Carrer Balmes i entorn, jaciment de Can Massot, Montmeló (Vallès Oriental)</em>. Núm. Mem. 9700.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MARTÍNEZ RODRÍGUEZ, PABLO. (2002). <em>Informe -memòria del seguiment al c/Jacint Verdeguer del municipi de Montmeló (Vallès Oriental).</em> Núm. Mem. 5949.</span></span></span></span></p> | II-I aC | Es troba sota les edificacions i sota la via pública. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És una vil·la d'època romana tardo republicana que funciona entre els segles II i I aC.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les estructures romanes de la vil·la consistien en parets de mig metre i paviments <em>d'opus signinum</em> i <em>opus incertum</em>. A la campanya de l’any 2007 també es van documentar quatre àmbits amb restes de paviments i un passadís al carrer, que obriria a l'atri on se situaria <em>l'impluvium</em>, sota la casa del núm. 18. En el sector proper a la cantonada amb el carrer de Balmes es va localitzar un mur de 80 cm i un metre de gruix, que podria funcionar com a tancament perimetral i de contenció de terres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El material arqueològic documentat al llarg dels treballs, realitzats des de l’any 1959 fins al 2007, consisteix en estucs d'època romana, àmfora itàlica, ceràmica ibèrica, ceràmica comuna itàlica, campaniana A tardana, campaniana B, parets fines, comuna oxidada ibèrica i àmfora ibèrica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El moment de construcció de la vil·la de Can Massot es podria situar a partir de l'últim terç del segle II aC i la seva amortització s'hauria produït al llarg del segle I aC, sense arribar a l'últim terç d'aquest segle.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 2008, segons el Catàleg de Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de l'Ajuntament de Montmeló, al carrer Balmes a l'alçada entre els carrers Jacint Verdaguer i Doctor Robert, es va continuar excavant la vil·la romana i es va registrar la continuació d'un mur, un nou àmbit i dues sitges. Es va documentar que la vil·la continua sota les cases núm. 1, 3, 5 i 7 del carrer Balmes. Pel que fa a l'interior de les sitges, es van localitzar fragments d'àmfores, ceràmica campaniana, elements d'indústria òssia i en una de les sitges també van aparèixer fragments de columnes i capitells.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entre el setembre de 2015 i el febrer de 2016, es van realitzar un seguit de sondejos al carrer Jacint Verdaguer amb motiu d'unes obres de canalització de gas natural. El resultat d'aquesta intervenció va ser la documentació de tres murs més amb cronologia del II i I aC. Aquests murs tenen continuïtat amb d’altres identificats en campanyes anteriors de l'any 2007.</span></span></span></span></span></p> | 08135-46 | Entre el c/ Jacint Verdaguer (número 13 i 18) i el c/ Balmes. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les primeres troballes es realitzen l'any 1924, amb la construcció de la casa de Can Massot, situada al carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, número 18. Es van posar al descobert murs i paviments amb mosaics i ceràmica que pertanyien a una vil·la romana. Però fins l'any 1958 no es van donar a conèixer.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any següent, Ignasi Cantarell Fontcuberta, que actuava com a comissari local d'excavacions arqueològiques de Montmeló, fa una excavació arqueològica al jardí de la casa. Descobrí quatre habitacions pavimentades que pertanyien a la part residencial de la vil·la.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entre els anys 1960 i 1992 es fan un seguit d'intervencions aprofitant obres, tant de la finca particular com de diferents serveis de la via pública. De les troballes, en destaca una estructura graonada que es va identificar amb un impluvi i el llindar d'una porta, format per una peça de marbre o calcària de color blau.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els anys 2002, 2007 i 2008 es fan un seguit d'intervencions. A partir del 2007 amb la participació de l'Ajuntament, la Universitat Autònoma de Barcelona i l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica. A les descobertes anteriors caldria afegir-hi l'aparició de restes prehistòrics dels que no se'n tenien notícies.</span></span></span></span></span></p> | 41.5549751,2.2496706 | 437428 | 4600640 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95752-4601campanya-2007-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95752-4602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95752-4603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95752-4604.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada accessible | Científic/Cultural | BCIL | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Totes les estructures documentades han estat marcades a la vorera amb un paviment diferencial, com a testimoni. En un espai del carrer de Balmes, s'han instal·lat uns plafons divulgatius on s'expliquen les troballes.L'Ajuntament ha editat un tríptic informatiu per a la població. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 95753 | Secà de l'Advocada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/seca-de-ladvocada | <p><span><span><span><span lang='CA'>CANTARELL, Ignasi i ESTRADA, Josep (1998). La vil·la romano-republicana de can Massot (Montmeló) i el seu camp de sitges. Dins M. Mayer, JM Nolla i J. Pardo (ed). De les estructures indígenes a l’organització provincial romana de la Hispania Citerior. Actes de les Jornades Internacionals d’Arqueologia romana; Granollers, 1987. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1955<em>). Síntesis arqueològica de Granollers y sus alrededores. </em>Granollers: Museu de Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1969<em>). Vías y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona</em>. Comisión de Urbanismo de Barcelona.. Dins <em>Revista del Vallès</em>, núm. Monogràfic.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1993). Granollers a l’antiguitat. Dins <em>Revista del Vallès</em>, núm. Monogràfic.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep i VILLARONGA, Lluís (1967). La Lauro moneta y el hallazgo de Cànovas. Dins <em>Ampurias</em>, núm. XXVIII, pp. 135-194.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | II aC-V dC | S'hi ha construït al damunt i no en queda res en aquest sector. | <p>Jaciment arqueològic que correspondria a la <em>pars rustica</em> d'una vil·la d'època romana. Es van documentar quatre sitges i un espai d'abocador.</p> <p>La sitja número 1 se situava al solar on s'aixeca l'edifici de Santa Rosa, prop del carrer de Garcia Lorca i contenia ceràmica d'època ibèrica feta a torn i fragments d'àmfora itàlica, així com pedres.</p> <p>La sitja número 2 es trobava en el mateix solar però tocant al carrer de Vic (Ctra. de Montmeló a Granollers), només es van trobar tres grans lloses de pissarra, una petxina i pedres.</p> <p>La sitja número 3 es trobava a la cantonada dels carrers Doctor Robert i Garcia Lorca. Conservava una alçada de 90 cm i una amplada màxima d'1,40 m i es va documentar un estrat d'entre 5 i 10 cm, format per llavors i altres restes vegetals carbonitzats.</p> <p>La sitja número 4 es trobava en l'espai que ocupa l'edifici Sant Antoni, a la cantonada dels carrers Balmes i Doctor Robert. Tenia un diàmetre màxim de 2,10 m i fou desmuntada per la maquinària de l'obra. Tot i així, el senyor Ignasi Cantarell recuperà fragments diversos de <em>tegulae</em>, pedres de molí i fragments d'àmfores tarraconenses del tipus Laitana 1 amb la cartel·la amb la denominació 'SEXTATI'</p> <p>L'abocador estava on hi ha l'Hotel Montmeló, prop del carrer de Vic i ocupava una superfície de 8 m2 i tenia una fondària de 2 m. Aparegueren fragments de ceràmica campaniana, ceràmica ibèrica, àmfores, i un petit lingot de plom.</p> | 08135-47 | Illa d'edificis entre els carrers Balmes, Doctor Robert, Nou i Vic. | <p>Jaciment documentat l'any 1961 pel senyor Ignaci Cantarell, amb motiu de les obres de construcció de l'edifici de Santa Rosa.</p> | 41.5540418,2.2498986 | 437446 | 4600535 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95753-4701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95753-4702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95753-4703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95753-4704.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada accessible | Altres | BCIL | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Es troba a 200 m de les troballes de Can Massot i molt probablement formessin part del mateix conjunt. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 95760 | Subsòl de l'església de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/subsol-de-lesglesia-de-santa-maria | <p><span><span><span><span lang='CA'>CARRASCO, Maria Antonia; GUASCH, Manel i UMBERT, Josep (1995). <em>L’església de Santa Maria de Montmeló: 1050 anys</em>. Centre d’estudis Montmeló.</span></span></span></span></p> <p>CARRASCO MARTÍ, Maria Antonia (2019<em>). Redescobrim l’església de Santa Maria de Montmeló.</em> Jornades Europees del Patrimoni. Ajuntament de Montmeló i Centre d’Estudis Montmeló.</p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló. </em>Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>VILA i CARBASSA, Josep Maria (nn.cc<em>). Memòria de l’excavació arqueològica realitzada a l’església de Santa Maria de Montmeló (Vallès oriental</em>), juny-juliol de 1997.</span></span></span></span></p> | X-XX | Excavat en part, però s'ignora l'abast total del jaciment. | <p>Són diverses les intervencions que s'han fet a l'església en el darrer segle, però pel que fa al subsòl, les principals intervencions han estat els anys 1997 i 2019. Aquestes han permès documentar un conjunt de sepultures i sitges relacionades amb l'església.</p> <p>L'any 2019 durant les obres de la segona fase de la carretera BV-5003, a la zona de la sagrera de l'església i l'obertura d'un nou pas de comunicació entre la plaça de l'església i el carrer Folch i Torras, que va permetre deixar al descobert l'absis romànic, es van documentar 13 sitges i 17 tombes. Les sitges es poden agrupar en dues fases cronològiques: una primera dels segles XI i XII i una segona entre els segles XIII i XIV. Mentre que les tombes, ubicades al carrer de Santa Maria i Avinguda Pompeu Fabra, es poden agrupar en quatre fases. Una primera datada entre els segles X i XI; una segona entre els segles XI i XIII; una tercera vers els segles XVII i XVIII i una darrera compresa entre el segle XIX i la primera meitat del segle XX, moment en que l'espai funerari es trasllada a la ubicació actual.</p> | 08135-53 | Plaça de Santa Maria, s/n | 41.5499094,2.2491395 | 437379 | 4600077 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95760-5301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95760-5302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95760-5303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95760-5304enterrament-dun-individu-del-s-x-trobat-al-cementiri-parroquial-de-santa-maria-de-montmelo.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada accessible | Científic/Cultural | BCIL | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml