Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 95849 | A Montmeló, carbassots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-montmelo-carbassots | <p>AMADES, Joan (1937). Refranys geogràfics. Dins <em>Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya</em>, vol. 47, núm. 509, p. 242.</p> | XI-XX | <p>Joan Amades (1937) documenta aquesta expressió '<em>A Montmeló, Carbassots</em>' perquè 'es té per poble de carbasses i es diu que és el carbasser del Vallès'. I afegeix que '<em>els diablots de les colles del Ball de Gitanes de Montmeló duen un carbassot penjant de la força, i quan alaben la seva colla l'anomenen dels carbassots</em>.'</p> | 08135-87 | Montmeló | 41.5515920,2.2481002 | 437294 | 4600265 | 08135 | Montmeló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2024-05-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 96069 | Abeurador i dipòsit del Mas La Moreneta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abeurador-i-diposit-del-mas-la-moreneta | <p>CARRASCO MARTÍ, Maria Antonia (2003). Arquitectura i arquitectes de Montmeló durant els anys 1920-1940. Dins <em>el Butlletí del Centre d’Estudis Montmeló</em>, núm. 5; pp. 75-84.</p> <p>COL·LEGI OFICIAL D’ARQUITECTES DE CATALUNYA i BALEARS (1947). Casa de campo en Montmeló. Dins <em>Cuadernos de arquitectura</em>, núm. 7, pp. 30-35. Barcelona.</p> <p>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</p> | XX | <p>Construcció que pertany als serveis del Mas La Moreneta i estava destinada a proporcionar abastiment d'aigua als cavalls de la finca. Està feta amb la mateixa pedra granítica utilitzada en el mas, en aquells elements més ornamentals, com els brancals, ampits, llindes i el sòcol. Un gran pilar central s'aixeca al voltant de quatre gran piques trapezoïdals. En el pilar es troben les conduccions que prenen l'aigua del pou que hi ha al costat i distribueix l'aigua a les piques.</p> <p>El pou pren l'aigua de mina i aquesta es distribuïa a l'abeurador i al dipòsit que es troba a prop. Actualment, la mina continua abastint el dipòsit però no a l'abeurador. Aquesta aigua s'utilitza per regar els jardins del circuit i per la neteja.</p> | 08135-140 | Carrer del Mas Moreneta, s/n | <p>Construcció de l'any 1945 promocionada pel senyor Gambús però que el 1977 va quedar abandonada, patint des de llavors desperfectes a causa de la manca de manteniment i l'ocupació esporàdica.</p> <p>Fins que es projecta el Circuit de Barcelona-Catalunya i s'adquireix per establir-hi les oficines. La seva rehabilitació s'inicia l'any 1994 mantenint els elements originals al màxim.</p> | 41.5697802,2.2573324 | 438081 | 4602277 | 1945 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96069-14002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96069-14003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96069-14004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96069-14005.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Al costat mateix de l'abeurador hi havia els estables, actualment reconvertits en serveis del Circuit. A sota es troba el dipòsit. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||
| 95703 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-20 | <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Edifici construït per acollir les dependències municipals. Fa cantonada i està compost per dos cossos perpendiculars coberts a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana, i un volum central fent xamfrà, més alt que els cossos laterals, també amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa i pis.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al cos central, se situa el portal d'entrada, d'arc de mig punt separat de la planta pis per una motllura horitzontal, sobre la qual s'hi obre un finestral protegit amb una barana de ferro forjat. A sota, hi trobem l'escut municipal. Al damunt hi ha una gran obertura d'arc apuntat motllurat i a sobre un rellotge de carilló i una campana que corona el capcer. Un petit corredor dona accés a l'entrada. A les parets laterals hi trobem una representació de l'església i la rectoria, en un costat, i els tres turons, en l'altre. En el sostre hi ha la representació de l'antic escut.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els dos cossos laterals són pràcticament iguals. S'estructuren a partir de cinc eixos de verticalitat definits per sengles obertures a cada planta. Les obertures son d'arc rebaixat a la planta baixa amb les impostes motllurades, i de llinda recta, amb ampit motllurat a la planta pis. El parament és estucat imitant els carreus, amb un sòcol de pedra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l'interior, l'antic pati ha estat cobert, quedant com una terrassa a nivell del primer pis. També s'hi han afegit dependències pel costat septentrional.</span></span></span></span></span></p> | 08135-13 | Plaça de la Vila, núm. 1 | <p>Anteriorment a la construcció d'aquest edifici, l'Ajuntament estava al principi del carrer Major, on hi ha els habitatges del Banc de Sabadell. Però l'any 1914 el consistori adquireix aquests terrenys per instal·lar-hi l'Ajuntament.</p> <p>L'obra del nou edifici, projectat per Eusebi Bona i Puig, s'inicia l'any 1919 i no conclou fins l'any 1927. Els cossos laterals originàriament eren l'escola, amb segregació de sexes, mentre que el cos central estaria destinat a les oficines municipals. Actualment tot l'edifici està destinat als diferents serveis de l'Ajuntament.</p> | 41.5517456,2.2479674 | 437283 | 4600283 | 1919 - 1927 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95703-1301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95703-1302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95703-1303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95703-1304.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BCIL | 2024-08-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Eusebi Bona i Puig | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 95825 | Alzina de can Tabola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-tabola | <p><span><span><span><span lang='CA'>AJUNTAMENT DE MONTMELÓ (2011). <em>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montmeló. </em>Text refós aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el 8 de març de 2012.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’alzina de Can Tabola és un exemplar singular de <em>Quercus ilex,</em> situat a l’extrem d’una gran feixa, prop del marge del carrer de Can Tabola, i al costat d’una barraca de pagès, feta d’obra. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És un arbre robust, perennifoli, d’uns 200 a 250 anys, que destaca per la seva capçada totalment arrodonida i molt densa amb les branques més flexibles que s’inclinen cap al terra. El tronc està lleugerament inclinat amb una brancada important. L’escorça és de color bru, rugosa i clivellada i les seves fulles són lanceolades, de 3 a 7 cm amb el marge dentat, verdes per l’anvers i blanquinoses pel revers. El seu fruit és la gla, que té una cúpula amb escates, però no punxa. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Fa uns 12 m d’alçada per 15 m d’amplada de capçada aproximadament. El volt de canó mesura 2 m i mig i el volt de soca tres metres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A 5 m al nord-oest, davant mateix de la barraca ha crescut espontàniament una altra alzina més jove.</span></span></span></span></span></p> | 08135-73 | Carrer de Can Tabola, s/n | 41.5592282,2.2536524 | 437764 | 4601109 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95825-7302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95825-7303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95825-7304.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | BPU | 2024-05-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d'un espècimen autòcton de la zona i, per tant, molt més resistent als incendis. La fusta de l'alzina s'ha emprat tradicionalment per a fer carboneig. Però en cap cas aquest exemplar és fruit d'un rebrot. El creixement d'aquest arbre perennifoli és molt lent, i per tant produeix una fusta extremadament dura i compacte, molt apreciada per a fer eines per treballar la terra i oficis com el boter o el mestre d'aixa. De l'escorça se n'obtenen tanins que serveixen en l'adoberia, però també es apreciada la mel mono floral. Les alzines prop de les masies han estat molt apreciades en temps on hi havia bestiar, perquè els glans eren emprats per donar de menjar als porcs. | 2151 | 5.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 96045 | Antic Casino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-casino-1 | <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> | XX | <p>Edifici que havia estat l'antic Casino, seu de la <em><span><span><span><span>Sociedad Recreativa Gran Casino</span></span></span></span></em><span><span><span><span> <em>de la Colonia veraniega de Montmeló. </em></span><span lang='CA'>El Casino era un edifici de planta rectangular i d’una sola nau. L’exterior, seguia unes línies senzilles pròpies de l’estil del moment, el modernisme però ja amb traces de noucentisme. </span></span></span></span><span><span><span lang='CA'>A l’entrada hi havia un ampli vestíbul que donava accés a l’interior de l’edifici i que es reflectia a l’exterior a manera de cos adossat a la gran sala. En aquest espai hi havia un bar i una escala que portava cap el pis de dalt. Al pis de dalt del vestíbul hi havia unes vitrines amb autòmats que funcionaven quan se’ls hi posava diners, Manel Guasch ho descrivia <em>“</em></span><em><span lang='CA'>era com un armari individualitzat on hi havia un ninot i tots els ninots tenien el seu moviment i la seva representació. Això ja devia ser propietat del senyor Sabadell” </span></em><span lang='CA'>(AA.DD, 2021).</span></span></span></p> <p><span><span lang='CA'>Per entrar al Casino s’havien de pujar set o vuit graons, després hi havia una entradeta on hi havia el bar i unes taules, i després hi havia una porta que donava a la sala. La sala era de fusta, el terra era de fusta i hi havia unes llotges al costat de l’escenari de sis cadires cadascuna i davant de la pista hi havia tot de cadires per seure i l’escenari al fons. Al segon pis hi havia el galliner. </span></span><span><span><span lang='CA'>Aquest cos de l’entrada, estava coronat amb una barana de balustres; cada pilastra, que pujava des de la planta baixa, suportava una copa decorativa. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La porta d’entrada a l’edifici estava emmarcada dins d’una gran motllura de mitja circumferència a manera de guardapols a la part superior, molt original. A ambdós costats i flanquejant la porta, hi havia dues vidrieres, segurament amb vidres de colors, emplomats. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Vicenç Pellicer recorda que a dalt de tot de l’edifici, a l’exterior, hi havia un avió que donava voltes, com el que hi ha al Tibidabo, i que hi podia pujar una persona.</span></span></span></span></p> | 08135-125 | Carrer Onze de setembre, núm. 17 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l'obra col·lectiva sobre el segle XX a Montmeló (AA.DD, 2021, pp. 300 i ss) es fa una detallada explicació sobre la història i evolució del Casino: 'A mesura que avançava el segle XX l'oci i l'excursionisme van anar guanyant progressivament terreny com a motivació de l'estiueig com ho palesen, respectivament, la construcció de casinos, com a principal centre de sociabilitat dels estiuejants. A Montmeló, el 6 de setembre de 1924, Ernest Pedrals i Fernández<em>,</em> important metge de Barcelona especialitzat en higiene infantil i inspector mèdic escolar, que estiuejava al municipi, juntament amb altres estiuejants: Josep Campanyà, Melcior García, Jaume Parés i Humbert Sebastià, van demanar permís a l’alcalde per poder tenir una reunió al Cafè de Baix, amb l’objectiu de crear una societat amb finalitat recreativa i poder tenir un lloc d’esbarjo. Per dur a terme aquesta reunió van enviar una convocatòria en la que constava que es faria el dilluns 8 de setembre a les 10,30 h. del matí al Cafè de Baix. Informaven i preguntaven el parer sobre la constitució d’una societat que els agrupés [...]. Probablement d’aquesta iniciativa va sorgir la creació d’una societat formada pels estiuejants del poble: la <em>Sociedad Recreativa Gran Casino</em> <em>de la Colonia veraniega de Montmeló</em> i<em> </em>la construcció de la seva seu, el Casino, per part d’un d’ells, en Delfí Sabadell'.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El gener de l’any 1925 es va fer l’acte de col·locació de la primera pedra. La junta directiva del Gran Casino de Montmeló, en la sessió del 29 de desembre de 1924, ho va acordar i van decidir comunicar-ho a l’Ajuntament de Montmeló, posant en coneixement que volien fer-ne un acte públic. La construcció s'aixeca ràpidament, el 13 d’agost del mateix any, l’arquitecte municipal M.J. Raspall fa una inspecció a l’edifici. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 17 de novembre de 1926, Delfí Sabadell presenta una instància a l’Ajuntament de Montmeló en la que sol·licita es fessin les gestions oportunes per tal de poder legalitzar l’edifici i per tant demanava, a la Corporació, que fes arribar l’expedient al Governador Civil de la Província perquè doni el permís per poder-lo obrir al públic. Un més després, el 29 de desembre de 1926 el secretari del Govern Civil respon que segons informe de la Subcomissió Provincial de Sanitat Local i vist l’expedient de Delfí Sabadell, cal completar els plànols que es van enviar amb <em>“la disposición de la cabina, w.c. piso o galeria, escaleras de acceso a esta, y precauciones contra incendios”. </em>El febrer de 1927 l’arquitecte Domènec Sugrañes signa uns plànols del Casino.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>No se sap del cert quan s'acaba l’edifici, però a partir del mes de juliol de 1927 s’hi comencen a fer tot un seguit d’actes organitzats per la recent creada <em>Sociedad Atracción de Forasteros, </em>amb seu a l’edifici del <em>Gran Casino de Montmeló. </em>A finals de juliol aquesta societat hi celebra la seva primera festa, segons la publicació <em>El Diluvio</em> del 2 d’agost i el 25 de juliol d’aquest any, l’esmentada societat convoca una reunió <em>“en la sala platea del Gran Casino” </em>segons consta en el fulletó que es va repartir. El diumenge 31 de juliol de 1927 s’hi fa un gran festival Musical-Literari amb 120 cantants procedents de l’<em>Orfeó Escola Choral Martinenca</em>, de Sant Martí de Provençals, amb els que Delfí Sabadell hi tenia un fort vincle.</span></span></span></span></span></p> | 41.5476988,2.2493467 | 437394 | 4599832 | 1927-29 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96045-12502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96045-12503.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Domènec Sugrañes i Francesc Ferriol | El 20 d’abril de l'any 1929, Delfí Sabadell sol·licita permís a l’Ajuntament per ampliar el vestíbul i fer-hi un segon pis, a sobre del cafè. Els plànols que acompanyen la instància els signa l’arquitecte Francesc Ferriol. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||
| 95727 | Antic jardí d'Infància El cangur | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-jardi-dinfancia-el-cangur | <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | Es veuen traces de deteriorament a la façana principal, com desgast de l'arrebossat. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tot i que la seva denominació fa referència a l'ús com a jardí d'infància que desenvolupà els anys 80 del segle XX, es tracta de dos habitatges entre mitgeres de planta rectangular i una única planta. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orienta al carrer del Sant Crist de la Grua. Tot i que són entre mitgeres entre elles, la façana septentrional del conjunt dona a un carreró que comunica amb la plaça Rafael Casanova, i la façana meridional s'adossa als jardins de les cases Forés. La forma esbiaixada del carreró confereix al conjunt d'una planta trapezoïdal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana del conjunt s'estructura a partir de cinc eixos de verticalitat definits per les obertures. L'habitatge més oriental disposa d'un portal d'entrada, de llinda recta, lleugerament reculat, flanquejat per dues finestres; mentre que la més occidental es configura amb un portal, també reculat, acompanyat d'una única finestra a la seva esquerra. Totes les obertures estan protegides per un guardapols, profusament decorat amb motius vegetals i geomètrics, pintats en tons rogencs. Sobre cada obertura se situa un respirall de ventilació que, en la finca occidental, és rectangular amb un relleu d'un drac alat i a la finca oriental és circular motllurat amb motius vegetals.</span></span></span></span></span></p> | 08135-28 | Carrer del Sant Crist, núms. 2 i 4 | <p>Als anys vuitanta del segle XX havia estat el jardí d'infància El Cangur.</p> | 41.5495626,2.2426191 | 436835 | 4600043 | 1936 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95727-2001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95727-2002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95727-2003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95727-2004.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|98 | 46 | 1.2 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||
| 95978 | Aplec de sardanes de Montmeló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sardanes-de-montmelo | <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p>L'abril de 2023 es va celebrar el vuitè Aplec de la sardanes de Montmeló, des de l'inici de la darrera etapa. Ha estat organitzat per la secció de sardanes de l'Agrupa. Les cobles que hi han participat són la Jovenívola de Sabadell, la Ciutat de Girona i la Principal del Llobregat.</p> <p>En aquest aplec hi ha un concurs de colles improvisades, sortejos i altres activitats relacionades amb el món sardanista. Prèviament, s'organitzen cursets i tallers per aprendre a ballar sardanes. <span lang='CA'><span><span>Tothom que vol té l'oportunitat de ballar sardanes i d'aprendre a comptar i a diferenciar les parts de cada sardana: l'introit o introducció, els curts, els llargs, el contrapunt i la tirada o nombre de compassos musicals de cadascuna d'aquestes parts.</span></span></span></p> | 08135-104 | Parc de La Quintana | <p>A<em> La Veu de Cataluny</em>a del 20 d’agost de 1903 hi trobem la primera referència documental de sardanes a Montmeló, parlant de la Festa Major, que llavors se celebrava per Santa Maria: “Al envelat de Baix, una munió d’invitats de la distingida propietària de Can Pagés varen ballar sardanes, y essent dit ball desconegut a n’aquesta comarca, agradà a tots els assistents”. En menys de cent anys, la sardana, ha passat de ser desconeguda en moltes comarques catalanes a convertir-se en el ball nacional.</p> <p>La història de la sardana a Montmeló està molt ben explicat en el volum sobre la història del poble durant el segle XX (AA.DD, 2021). S’hi apleguen testimonis orals i documentals que expliquen que a principis del segle XX, com hem vist a la noticia de <em>La Veu de Catalunya</em> ja es tocaven sardanes. També explica que l’economia feia que busquessin cobles de Girona que cobraven menys que les de Barcelona, però portaven un músic menys.</p> <p>S’han fet ballades de sardanes a molts indrets: La font de Santa Caterina, el camp de futbol, als pins del carrer Vilardebó, la plaça de la Vila o la plaça de l’església, el bosquet del carrer Cervantes, al Parc de la Quintana o als jardins de La Torreta.</p> <p>Per la Festa Major de 1911 es van fer sardanes cada dia. Fins i tot, els dies 15 i 16 es van fer en diversos punts de la població. Ho sabem per la publicació <em>El Diluvio</em>. No només es feien sardanes per la Festa Major, qualsevol ocasió era bona. Com per exemple, amb motiu de la inauguració de la capella del santíssim, l’any 1921. Però també per iniciativa de particulars, com és el cas de l’industrial barceloní, Delfí Sabadell Serra, que organitzà, l’any 1921, una gran festa de caire catalanista amb motiu de la inauguració de la torre que s’havia fet construir, la Masia Castell Canigó.</p> <p>Aquest caràcter catalanista d’abast nacional va prenent cos. Potser el màxim exponent fou la Santa Espina, prohibida en diverses ocasions. És el cas de l’agost de l’any 1927 que l’alcalde Esteve Guitet adreça una carta al president de la societat <em>Centro Recreativo</em> prohibint la interpretació d’aquesta sardana a les audicions programades pels 15 i 16 d’agost.</p> <p>La diada de Sant Jordi també era un bon moment per organitzar audicions o ballades de sardanes, com la de l’any 1933, documentada a partir d’un article de La Veu de Catalunya, o la festa de Sant Antoni Abad de l’any 1944 (AA.DD, 2021, pp. 642 i 643).</p> <p>El període immediatament posterior a la Guerra Civil espanyola fou un temps de prohibicions, però, amb algunes excepcions com la <em>Santa Espina</em>, foren tolerades dins el regionalisme folklòric del franquisme. Així arribem a l’any 1953, quan una colla de joves de Montmeló funden la colla Flames Vives que, en paraules d’Isidre Sayol, plegarien ben aviat a causa de la manca de suport econòmic i moral (AA.DD, 2021, pp. 643). Però també hi havia, des d’aquell mateix any, la Societat Amics de Montmeló, que l’any 1954, organitzen el primer Concurs-Aplec i el continuaren organitzant ininterrompudament fins l’any 1959.</p> <p>En aquest primer aplec hi participaren 24 colles i es va estrenar la sardana “<em>Montmeló</em>”, obra de Vicenç Bou i Geli, interpretada per la cobla Els Verds de Mataró, dirigida pel mateix mestre Bou.</p> <p>El 29 de maig de 1955 se celebra el II Aplec de la Sardana. Les cobles contractades són Els <em>Verds de Mataró</em>, <em>Sabadell</em> i <em>Emporium</em>. Aquesta darrera ve de Barcelona. Els llocs de l’aplec són diversos: La plaça de la Vila, dita “Nacional”, els “Pins” i el camp de futbol. L’Ajuntament hi col·labora amb una copa com a premi pel concurs de sardanes. Es continuen fent aplecs fins l’any 1959. A partir de 1971 es re emprèn l’activitat, ara organitzada per l’Associació de Caps de Família, entitat creada l’any 1969.</p> <p>El 19 de febrer de 1976 es funda l’Agrupació Cultural i Sardanista de Montmeló. Des de l’any 1999 i fins el 2015 es deixen de fer aplecs. L’any 2015 es crea una comissió formada per un representant de l’Ajuntament, dues persones de la secció de sardanes de l’Agrupa, i dues persones en representació del Casal de la Gent Gran.</p> | 41.5496600,2.2510868 | 437541 | 4600048 | 08135 | Montmeló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95978-aplec-sardanes-actualitat.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | Inexistent | 2024-08-11 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el volum sobre la història de Montmeló durant el segle XX (AA.DD, 2012, pp. 648-650) s'hi troba una taula amb les dades de tots els aplecs, des de l'any 1954 fins el 2019. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 96036 | Ball de Gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-20 | <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló, pp. 638-641.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>AMADES, Joan (1925). El Ball de Gitanes. Dins<em> Butlletí de l'Associació Catalana d'Antropologia, Etnologia i Prehistòria</em>, vol. III. Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BOLART VILARÓ, Vicenç (2016). <em>El ball de Gitanes a Montmeló</em>. Associació Cultural de Montmeló i Gitanes Montmeló.</span></span></span></span></p> | XIX-XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Joan Amades (1925) explica que 'sota la denominació Ball de Gitanes es coneixen a Catalunya dues classes de ball completament diferents. Una d'elles és pròpia del Vallès i es balla durant el Carnaval; els balladors es reuneixen en colles que van a ballar a diferents pobles de la rodalia...'. El Ball de Gitanes de Montmeló es balla el diumenge de Carnaval a la plaça de la vila. L'estructura del ball és el següent:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='CA'><span>1. A la festa.</span></span></em><span lang='CA'><span> És un peça en forma de pasdoble, que obre i tanca el ball, respectivament. L’entrada i la sortida a plaça la fan amb aquesta peça. Els dansaires saltant agafats de la mà amb la seva parella dibuixen les coreografies fetes pels mestres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='CA'><span>2. Contradanses</span></span></em><span lang='CA'><span>. Conjunt de tres danses i 3 minuets en què els balladors evolucionen formant diverses figures, creant diferents coreografies en grup per així en cada peça quedar cada parella cara a cara per ballar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='CA'><span>3. Xotis</span></span></em><span lang='CA'><span>. Probablement la peça gitanera per excel·lència i la més reconeguda i aplaudida de la colla. El Xotis és una dansa d'origen escocès de ritme moderat, on destaca la part muda, en què la música emmudeix i tot el protagonisme l'assumeixen les castanyoles amb un seguit de picats i repicats.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='CA'><span>4. Catxutxes. </span></span></em><span lang='CA'><span>Ball senyorial amb diferents coreografies, on s'inclouen els punts i la rotllana de la sardana. Es repeteix dues vegades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='CA'><span>5. Jota</span></span></em><span lang='CA'><span>. Dansa de compàs ternari i ritme viu, en què els balladors dansen donant protagonisme als girs i els salts a mesura que la música adquireix un ritme vigorós sobretot a la part final.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També tenen en el seu repertori músiques de formacions actuals catalanes, com la <em>Stella Splendens</em> (Elèctrica Dharma), <em>la Revolta</em> (La Coixinera), <em>Seguirem lluitant</em> (Els Catarres), <em>Woh Yeah</em> (Antònia Font), <em>Ball de Giravoltes</em>, coreografiades per l’equip de mestres, fent servir els passos típics de les nostres Gitanes: punta-taló, salt volat, camallada, compàs enrere, al mig, volta, ... </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'acompanyament musical és de cobla o formació musical creada per tocar les gitanes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El vestuari masculí consisteix en pantaló negre, camisa blanca, llaç i faixa de color vermell, espardenyes de veta negra i tapaboques (que es deixa abans de ballar). Les noies de la Colla Gran porten brusa negre, faldilla clapejada negre, espardenya amb vetes vermelles i mantó (que es deixa abans de ballar).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les dones de la Colla de Veterans porten brusa verda, faldilla estampada amb tons verds, espardenyes de vetes verdes i mantó (que es deixa abans de ballar).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els vestits de les dones es va canviant cert temps. Alguna vegada s'ha canviat el color del llaç i la faixa dels homes per tal d'anar conjuntats amb la parella.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les nenes de la Colla Infantil porten brusa turquesa, faldilla clapejada de color turquesa, espardenyes blanques amb vetes turqueses i mocador.</span></span></span></span></span></p> | 08135-117 | Montmeló | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les dades històriques sobre el ball de Gitanes de Montmeló estan recollides en el llibre sobre la història de Montmeló del segle XX (AA.DD, 20121, pp. 638-641) i a la fitxa de l'Inventari de danses vives de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El ball de gitanes es coneix des de l'any 1834, gràcies a un document conservat a l’Arxiu Municipal en el que es demana permís per ballar el ball de gitanes per Carnaval, com altres anys s’havia fet “<em>habiendose pedido permiso los mozos solteros de este termino para baylar los días de carnaval como lo acostumbran los demás años y hacer un bayle de costumbre conocido con el nombre de bayle de gitanas</em>”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 1884 és anomenat per Francesc Maspons a la <em>Miscel·lània Folklòrica</em> quan anomena les colles que aquell any ballen a Mollet; '…<em>fadrins del Sarrabal de Vilanova de la Roca; la de Montmeló; la de </em>…”. El mateix autor s’hi refereix l’any 1887 quan parla d’una trobada de colles de balls de gitanes. L’any 1899, a <em>La Veu del Vallès</em> es comenta la ballada al Ripollès en la que participa la colla de Montmeló. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El febrer de l'any 1901 <em>La Publicidad</em> informa que a Montmeló es farà '<em>baile de gitanos por la tarde, y baile por la noche</em>'. A la <em>Il·lustració Catalana</em> del 4 de març de 1906 es veu una foto de Granollers on surt la colla de Montmeló. De l’any 1910 és la primera fotografia coneguda dels balladors del Ball de gitanes de Montmeló. Segons una nota de l’any 1913, publicada a <em>Crónica de la comarca,</em> sembla que Montmeló té diverses colles de gitanes ja que les anomena en plural: “… tradicional Ball de Gitanes, que sembla serà molt lluit ja que a més de les colles del poble, …”. Aquesta etapa es caracteritza pel pas d’espolsar i la camellada, el salt volat, el salt bord, el salt mortal i les tisores. Amb la colla hi participen el diablot i el nuvi.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entre 1900 i 1936 es freqüent que el ball surti de Montmeló per visitar les poblacions veïnes. L’any 1906 prenen part en el concurs de balls de gitanes que se celebra a la plaça Porxada de Granollers. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 1936, a l’inici de la Guerra Civil espanyola, es deixa de ballar fins que es reprèn l’any 1944, sota el patrocini de la FET, després d’uns quants assajos al Cafè de dalt. Gabriel Fanès l’organitza i l’estrena el dia 13 de febrer. Es balla sobretot dies abans del dimecres de cendra i sovint en espais tancats. A la dècada dels anys cinquanta poques dones el ballen i per aquest motiu s’agafen balladores molt joves o nenes. En aquesta època s’incorpora el pasdoble <em>A la festa</em> de J. Vila Ayats. L’any 1956 s’estrena la primera colla infantil i l’any 1958 es dissolt la colla gran.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 1977 es reorganitza un altre cop la colla gran amb els homes que ja havien ballat i les filles d’aquests i altres nenes que comencen a aprendre el ball que s’estrena el mes de febrer.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A partir de 1985 i a causa de la manca de balladors, es comença a ensenyar a les escoles. D’aquesta iniciativa en resulten les colles petita i mitjana. Entre els anys 1986 i 2006, hi ha poca continuïtat i escassa activitat i es produeixen noves interrupcions. En alguna ocasió només queden els veterans. S’assaja amb nens els dissabtes per la tarda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 2006 es reprèn amb nous balls, amb adaptacions musicals i la picada entre Montmeló, Parets i Martorelles. La ballada, que és el dia 11 de setembre, amb motiu de la Festa Major és un èxit. Es constitueix la colla infantil amb divuit parelles de 4 a 12 anys. L’any 2009, juntament amb les colles de Parets del Vallès i de Martorelles, organitzen la Picada, una trobada competitiva per reconèixer i premiar la millor coreografia, la millor interpretació de castanyoles, etc. Es creen noves coreografies i s’usa música contemporània. L’any 2010 es crea una colla de veterans formada per antics balladors de molts anys i noves incorporacions de gent que mai n’havien ballat. Són la colla de Veterans més gran de tota la comarca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 2016 s’organitza una nova colla infantil amb nens i nenes de 4 a 11 anys. S’estrena la polca <em>Toc d’Inici de Festa Major</em> d’Enric Monsant que els balladors ballen a la cercavila. L'any 2019 la colla infantil es divideix en dues colles: la colla de petites dels 4 als 7 anys i la colla de Mitjanes que va dels 8 als 11-12 anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En l'actualitat ballen un total de cinc colles: Veterans, Grans, Joves10, Mitjanes i Petites.</span></span></span></span></span></p> | 41.5515509,2.2481310 | 437296 | 4600260 | 08135 | Montmeló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96036-11702.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96036-11703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96036-11704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96036-11705.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96036-11706.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 96031 | Bassa de La Pardalera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-pardalera | XIX-XX | La vegetació cobreix l'espai en gran part. La terra que baixa del marge va caient a l’interior fet que comporta el creixement de bardisses i altres arbusts. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La bassa de jardí de la Pardalera està situada en un bosquet, gairebé a peu de carretera. És de planta rectangular. Mesura 10 m de llargada per 5 m d’amplada, amb una profunditat aproximada d’un metre a un metre i mig i un gruix de 0,50 m. Els murs estan fets de pedra irregular amb els perfils arrodonits, units entre ells amb morter de calç, i ben col·locats perquè alhora tinguin una funció decorativa. El parament frontal s’aixeca aprofitant el marge, i disposa de varies obertures perquè l’aigua de pluja s’escoli impedint així el seu bombament. L’interior està arrebossat per impedir les filtracions d’aigua cap a l’exterior. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La part superior de les quatre parets està ornamentada amb maó disposat a plec de llibre. Sobresurt lleugerament per a cada costat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’extrem nord-est, es detecta un altre mur i una estructura a mena de galeria, probablement de derivació de les aigües. Està parcialment colgat per aportacions de terra posteriors i runa. </span></span></span></span></span></p> | 08135-115 | Carretera BV-5003, punt quilomètric 1.A 400 m de la rotonda de la “M” en direcció a Montornès del Vallès. | 41.5658971,2.2620034 | 438467 | 4601843 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96031-11502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96031-11503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96031-11504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96031-11505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96031-11506.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 96037 | Bassa del bosc de Can Català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-bosc-de-can-catala | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La bassa de Can Català està situada a l’extrem nord-oest del la zona de pàrquing de l’empresa PROLOGIS, entre els carrers de Can Català i el del Mas Moreneta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És de planta rectangular. Mesura uns 10 m de llargada per 4 m d’amplada i un gruix de parets de 0,50 m. El paredat està construït amb pedra irregular units entre ells amb morter de calç, i ben col·locats perquè alhora tinguin una funció decorativa. L’interior està arrebossat per impedir les filtracions d’aigua cap a l’exterior. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La part superior de les quatre parets estan ornamentades amb maó disposat a plec de llibre. Sobresurt lleugerament per cada costat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquesta bassa s’assembla molt a la localitzada al bosc de la Torre Pardalera. A diferència de la primera, aquesta sí que té aigua.</span></span></span></span></span></p> | 08135-118 | Carrer del Mas Moreneta, s/n | 41.5671381,2.2632185 | 438570 | 4601980 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96037-11802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96037-11803.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | La bassa està situada a l’interior de la finca, a tocar del marge que la separa de la zona boscosa. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 96038 | Bestiari de foc de la Colla de diables de Montmeló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bestiari-de-foc-de-la-colla-de-diables-de-montmelo | <p><span><span><span>BASSA, David (1998). <em>Les colles de Diables al Vallès Oriental</em>. Edicions Gargot.</span></span></span></p> | XXI | <p><span><span><span>El bestiari de foc de la colla de diables de Montmeló està format per tres elements: en Vibrot, en Vi i la Brot. En Vibrot balla amb la colla adulta des de l’any 2006, quan es presenta en societat. És obra del taller Sarandaca. Té nou punts de foc i fa 3 m d’amplada, per 4 m d’alçada i 5 m de llargada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En Vi i la Brot van néixer l’any 2017 per acompanyar a les colles infantils. Són obra del mateix taller Sarandaca i consten de cinc punts de foc. Segons la llegenda, forjada als diferents actes del plaça foc, van néixer fruit de l’amor entre la Pepa de Santa Perpetua i en Vibrot de Montmeló. Es van finançar a través d’una campanya popular “Volem unes bestioles”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La principal activitat de la Colla Gran és el correfoc de la Festa Major, que acostuma a ser l’últim dijous del mes de juny. La colla està formada per 30 diables, 2 diablesses, 1 Llucifer i 15 tabalers i grallers.</span></span></span></p> | 08135-119 | Plaça de la Vila, núm. 1 | <p><span><span><span>La colla de diables es funda l’any 1977; però el primer correfoc es fa per la Festa Major de l'any 1996. El bateig va anar a càrrec de la colla veïna del ball de Diables de Montornès del Vallès. El grup inicial estava format per 15 diables, 4 tabalers i en Llucifer. Actualment són més d’un centenar de socis repartits entre diables, tabalers i grallers; dividits en tres seccions: gran, jove i infantil.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons David Bassa (1998) es tracta d’una de les colles més joves del Vallès Oriental: “El patiment dels diables per obrir-se pas als carrers és superior al dels Diables de Granollers, que aturen milers de joves, Festa Major rere Festa Major, però a diferència de Granollers tot i que hi ha més gent, els que s’hi posen són d’una mitjana d’edat més alta i no tenen por a les espurnes. Els veïns de Montmeló estimen els balls de diables i els viuen amb autèntica passió”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2005 es crea la Colla jove, que acull jovent d’entre 12 i 17 anys. Està formada per 15 diables, 1 Llucifer i 10 tabalers. L’any 2008 neix la Colla infantil amb 30 diables, 1 Llucifer i 20 tabalers.</span></span></span></p> | 41.5515348,2.2481793 | 437301 | 4600258 | Taller Sarandaca | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96038-11902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96038-11903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96038-11904.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96038-11905.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 95738 | Bomba d'aigua del carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bomba-daigua-del-carrer-major | <p><span><span><span><span lang='CA'>GUASCH, Manel i UMBERT, Josep (2008). <em>Montmeló, 115 anys d’imatges</em>. Centre d’estudis Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | <p>La bomba d'aigua del carrer Major s'ha reconvertit en una font amb broc de polsador, però també ha conservat la roda de ferro que servia per bombar manualment l'aigua del pou per abastir al veïnatge quan no hi havia aigua corrent.</p> <p>És un cub principal recobert de lloses de pedra, on en un costat hi ha el broc i la pica, i en un altre costat la roda de ferro, amb una mena de banqueta feta de la mateixa pedra.</p> <p>Damunt del broc s'hi pot llegir 'Pou de l'Hostal' que és com es coneixia el pou que hi havia. L'aspecte actual és d'una reforma dels anys 70 del segle XX.</p> | 08135-36 | Carrer Major, s/n (davant la Plaça de la Vila) | 41.5513908,2.2482558 | 437307 | 4600242 | 1970 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95738-3602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95738-3603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95738-3604.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | BCIL | 2024-05-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 47 | 1.3 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 95812 | Bosc de Can Guitet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-guitet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª Trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El bosc de Can Guitet és una massa boscosa situada al nord de la Serra de Can Cabanyes, entre Can Guitet i les restes de Ca n’Esteve. Forma part d’un mosaic agroforestal de gran valor ecològic pel municipi de Montmeló. S’hi accedeix fàcilment, des de la carretera que mena al Circuit de Barcelona-Catalunya. Ocupa una superfície d’1,53 ha.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es tracta d’un alzinar situat a 107 m d’altitud respecte al nivell de mar, en una zona on l’orografia no presenta cap desnivell important i és de fàcil accés. És un bosc madur on hi predomina l’alzinar (<em>Quercus ilex spp. Ilex</em>) amb presència d’algun roure i pins, sobretot presents a l’exterior del perímetre boscós. Té un sotabosc important, però només en el sector més proper a Ca l’Esteve, a causa de la pressió antròpica. En aquest espai, tot i que no s’hi observen plantes enfiladisses pròpies de l’alzinar com l’arítjol o l’heura, si que destaca per la gran quantitat de galzeran (<em>Ruscus aculeatus</em>). D’altres espècies pròpies que s’hi observen són, el marfull (<em>Viburnum tinus</em>), l’arç blanc (<em>Crataegus monogyna</em>) i l’esparraguera (<em>Asparagus officinalis</em>). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En la zona més pròxima al camí que mena al cementiri, hi ha una plantació jove d’alzines i pins.</span></span></span></span></span></p> | 08135-60 | Can Guitet | 41.5635210,2.2505504 | 437510 | 4601587 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95812-6002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95812-6003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95812-6004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95812-6005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95812-6006.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 95814 | Bosc de la Serra de Can Cabanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-la-serra-de-can-cabanyes | <p>AJUNTAMENT DE MONTMELÓ (2011). <em>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montmeló. </em>Text refós aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el 8 de març de 2012.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres, actualitzada per Oriol de Bolós</em> - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El bosc de la Serra de Can Cabanyes està formant una pineda situada al bell mig del Circuit de Barcelona-Catalunya que actua com a zona de pícnic i de descans. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>És un bosc jove, on majoritàriament s’hi desenvolupa pi blanc, sense sotabosc. Els pins presenten una capçada més o menys cònica. <span lang='CA'><span><span>Les acídules (fulles) són perennes i amiden de 0,7 a 1mm d’amplada i de 6 a 12 cm de longitud. El color oscil·la entre el verd groguenc i un verd més pujat. Floreixen pels volts dels mesos d’abril o maig i fan moltíssimes pinyes, de 5 a 12 cm de longitud, amb un clar peduncle i amb esquames i escudets poc prominents. Els troncs tenen tendència a inclinar-se. </span></span></span>El substrat herbaci també hi és present. <span lang='CA'><span><span>Suporta molt bé les altes temperatures i sequeres perllongades, però no li agrada massa les glaçades ni l’ombra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Com a zona verda s’hi han instal·lat nombroses taules amb bancs de fusta i punts de recollida selectiva. A més, disposa d’una guingueta i un punt d’assistència de primers auxilis de la Creu Roja.</span></span></span></p> | 08135-62 | Circuit de Barcelona-Catalunya. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 2019, el corredor de motos GP, Marc Màrquez, va inaugurar el bosc de la zona del cràter, com a primera zona verda del Circuit millorada dins d’un projecte de transformació amb l’objectiu d’ampliar la biodiversitat d’aquestes àrees del traçat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquest projecte es portava a terme amb <em>Social forest</em>, una empresa de gestió forestal sostenible orientada a la formació i a la inserció laboral de joves en situació d’exclusió o atur.</span></span></span></span></span></p> | 41.5726477,2.2577816 | 438121 | 4602596 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95814-6202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95814-6203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95814-6204.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-05-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Al Mapa de Patrimoni Cultural de Granollers, s’inventaria una zona d’interès propera al Circuit de Barcelona-Catalunya, amb el nom de Bosc de Can Cabanyes en el sector nord-est del polígon industrial Cal Gordi-Cal Català, titular de l’Agència Catalana de l’Aigua, i que en el cartogràfic de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya consta com a Bosc de Can Gordi, per on passa la línia divisòria dels termes municipals de Montmeló-Granollers. A l’est del mateix polígon, també en terme municipal de Granollers, entre aquest i el riu Congost, hi ha l’Espai Natural de Can Cabanyes, amb els aiguamolls i el centre d’educació ambiental, que en el mateix Mapa de Patrimoni correspon a la fitxa que anomenen Bosc de Can Gordi. | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 95813 | Bosc del Turó de la Bandera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-turo-de-la-bandera | <p><span><span><span><span lang='CA'>AJUNTAMENT DE MONTMELÓ (2011). <em>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montmeló. </em>Text refós aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el 8 de març de 2012.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El bosc del Turó de la Bandera també se'l coneix amb el nom del Bosc de l’Aplec. És una zona verda situada al capdamunt del turó de la Bandera amb un total de 8.040 m</span></span>2. L’espai situat entre la Ronda del turó de la Bandera, i els carrers de Ramon y Cajal, Ayrton Senna i Cervantes i queda limitat a l’est per l’autopista de la Mediterrània, AP7.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És un bosc jove, on majoritàriament s’hi desenvolupa el pi blanc, tot i que hi ha també algun pi pinyoner, avets i substrat arbustiu. El substrat herbaci hi és present, però majoritàriament groguenc degut a la calor i la manca d’aigua. Els arbres estan podats i no hi ha sotabosc. </span></span></span></p> | 08135-61 | Ronda del Turó de la Bandera s/n. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 20 de març de 2003 s’hi realitzà una plantada popular promoguda per l’Ajuntament de Montmeló on hi participaren prop de 400 persones. S’hi plantaren uns 300 arbres i sotabosc (pi pinyoner, freixes, alzina i auró i marfull, a més de romaní) per tal d’ampliar la zona boscosa del Bosc de l’Aplec. Les escoles també hi participaren dies abans.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 29 de març de 2011, en el Ple Municipal, s’aprova el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme el març de 2012) acompanyat d’un informe de sostenibilitat ambiental i se senyala que cal definir una protecció ambiental dels espais verds periurbans, que inclogui el Turó de la Bandera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 15 de març de 2015 l’Ajuntament promou una nova plantada popular.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 30 de maig de 2017 en un Ple s’aprova una permuta de terrenys entre la zona del Bosc de l’Aplec al sector nord i el polígon del Raiguer, al costat del riu Congost. El bosc passa a tenir un total de 8.040 m2.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 24 de març de 2018, l’Ajuntament aprova una moció per millorar la qualitat ambiental i l’ús social del Bosquet de l’Aplec. Aprova un seguit d’intervencions de millora, poda, desbrossar arbres, matolls i herbes, incrementant la presència d’arbres i flora autòctona.</span></span></span></span></span></p> | 41.5576085,2.2507918 | 437524 | 4600931 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95813-6102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95813-6103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95813-6104.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2024-05-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 95811 | Bosc del Turó de les Tres Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-turo-de-les-tres-creus | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El bosc del turó de les Tres Creus (150,2 m d’alçada), està situat al sud de la població de Montmeló. Limita per l’est i sud-est amb el municipi de Montornès del Vallès, amb qui comparteix el que podem anomenar una illa biogeogràfica conformada per dos altres turons: el de Can Tacó (anomenat també d’en Roina, de 119,7 m d’alçada) i el del Raiguer (153 m d’alçada). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquest mont-illa de turons molt suaus envoltada per una zona fortament antropitzada, troba el seu límit, al nord, amb el Ferrocarril de Barcelona a Granollers; a l’oest amb el riu Congost; al sud i a l’est, amb el polígon industrial de Riera Marsà, nombrosos equipaments esportius i educatius de Montornès del Vallès i amb el riu Mogent. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El vessant nord-oest del turó de Can Tacó està poblat per un important alzinar amb roureda que es va estenent en direcció nord cap els vessants oest i nord del turó de les Tres Creus. En aquest indret el bosc presenta una riquesa biològica destacable. Hi abunden les enfiladisses com l’arítjol i l’esbarzer. L’impacte de l’activitat humana, en els indrets més assolellats i de més fàcil accés, en canvi, han fet que l’alzinar d’aquest sector es caracteritzi per la regeneració per rebrotada de les soques tallades. A banda, els incendis que hagi pogut patir, fan que l’alzinar es reconstitueixi de manera natural i per això l’acabem trobant barrejat amb ginestes, estepes o al dessota alguns pins probablement plantats per l’home després de l’abandonament de les vinyes. Al vessant més ombrívol del Turó de les Tres Creus hi ha, sobretot, roure martinenc, de fulla petita i vora ondulada i en els marges molsa i galzeran. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al capdamunt del turó de les Tres Creus, hi ha un punt geodèsic i una àrea de descans amb un banc, tanques que protecció de fusta i el suport per un mapa de localització dels turons. Aquest indret és potser el més erosionat actualment, amb presència de ginestes, argelaga i aladern i un pi, al mig del camí, que ha esdevingut emblemàtic perquè es veu des de molt lluny i ajuda a identificar el turó. A banda i banda del camí i sobretot en els indrets de soleia, destaca el garric, el bruc, el romaní, l’esparreguera, l’aladern i els fanals.</span></span></span></span></span></p> | 08135-59 | Turó de les Tres Creus | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant les dècades dels anys 1960 i 1970 les poblacions del Vallès, experimentaren un creixement urbà i industrial que comportaren una pèrdua molt important a nivell del sòl agrícola i forestal, afectant principalment la plana al·luvial més fèrtil dels rius Mogent i Congost. Els turons de les Tres Creus se salvaren d’aquest procés destructiu, tot i que no quedaren exempts de la degradació mediambiental. Patiren doncs reiterats incendis forestals, instal·lació de línies elèctriques i altres infraestructures públiques desencadenant irremeiablement una reducció i/o una pèrdua de la coberta vegetal que estava formada per roureda i alzinar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En el marc de posar en valor el jaciment romà de Can Tacó –Turó d’en Roina, conegut també com <em>Mons Observans</em>, es projectaren diverses actuacions destinades a la restauració paisatgística. Es prioritzaren les plantacions d’espècimens arboris i arbustius autòctons en les zones més afectades per la pèrdua de coberta vegetal i es dissenyaren nous senders per tal de regular l’accés i minimitzar l’impacte antròpic.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 2007, en el jaciment s’hi instal·là una tanca cinegètica que facilita el pas de la fauna silvestre i l’estiu del 2013 s’observà la presència de la cuca de llum, una espècie molt sensible als herbicides.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Hi ha varis indrets on hi ha restes d’explotacions d’antigues pedreres i a l’oest del turó, al sector més proper al riu Congost, es preserven les restes de dos pous de glaç.</span></span></span></span></span></p> | 41.5518038,2.2562099 | 437971 | 4600282 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95811-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95811-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95811-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95811-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95811-06.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | En el turó de Can Tacó o d’en Roina, el més petit dels tres turons que donen nom a la muntanya de les Tres Creus té, a tocar del camí que mena al turó de les Tres Creus, una petita clariana on hi ha una aula a l’aire lliure envoltada per alzines destinada a realitzar activitats escolars relacionades amb el medi natural. | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 95810 | Bosc del polígon industrial del circuit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-poligon-industrial-del-circuit | <p>AJUNTAMENT DE MONTMELÓ (2011). <em>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montmeló. </em>Text refós aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el 8 de març de 2012.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes</em>. Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres, actualitzada per Oriol de Bolós</em> - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la<em> 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985).<em> Los árboles.</em> Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p> | A tocar de la carretera i també degut a la pressió humana, és fàcil detectar alguns abocaments incontrolats, residus procedents de la construcció, algun llauna de begudes o embolcalls, a més d’alguna planta invasora o procedent de jardins, com la iuca i una plantació alineada d’acàcies. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Comprèn varies masses boscoses que tot i que formen part d’una mateixa unitat, estan dividides per l’estructura viària, de la zona industrial del Circuit i el Circuit de Barcelona-Catalunya. Una anella verda, creada entre els municipis de Montmeló i Granollers uneixen aquests boscos a través d’un camí planer que té un recorregut de 5,6 km. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>S’hi accedeix fàcilment, des del carrer de la Verneda del Congost, però també des de la carretera BV-5003 o des de la carretera de Granollers a Montmeló. Totes aquestes vies conflueixen a la rotonda de la “M”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La primera zona (Coord. UTM X438713-Y4601768) està situada a l’extrem nord-est del municipi, que limita amb Granollers, a tocar del riu Congost. De totes les masses boscoses és la més enjardinada, amb una zona de pícnic i àrea d’esbarjo. El terreny és completament planer, amb una plantació molt jove de pi, al voltant de la zona de pícnic. També hi ha algun cirerer d’arboç, aladern i arbres propis de l’estatge de ribera com el pollancre. Tots ells plantats. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La segona zona (Coord. UTM X438202-Y4601595), és la del bosc de la Torre Pardalera. S’hi pot accedir directament per la carretera BV-5003 o travessant el polígon pel carrer de Can Sastre o des del carrer de Can n’Esteve. Al final d’aquests dos, just quan es troben, es pot veure un camí de terra que s’inicia en el mateix marge. Aquí el recorregut es fa pel mig del bosc, que transcorre més o menys paral·lel a la carretera esmentada anteriorment. La seva alçada respecte al nivell del mar oscil·la entre els 95 i 97 metres. Per tant és un recorregut planer sense desnivells importants, tret dels marges escapçats per la construcció del polígon. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Hi trobem un bosc madur on hi predomina l’alzina (<em>Quercus ilex spp. Ilex</em>) amb presència de roure i pi. Els llocs per on no s’hi camina hi ha un bon sotabosc amb plantes pròpies de l’alzinar com l’arítjol o l’heura, i galzeran (<em>Ruscus aculeatus</em>). També hi ha algun arç blanc (<em>Crataegus monogyna</em>) i esparraguera (<em>Asparagus officinalis</em>). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La tercera zona (Coord. UTM X438208-Y4601722) i la quarta (Coord. UTM X438329-Y4601807) també formen part del bosc de la Torre Pardalera. Però estan situades a l’altre costat de la vorera de la carretera BV-5003 i limiten al nord, nord-oest amb la línia del ferrocarril i el Circuit de Barcelona-Catalunya. Visualment, és una massa boscosa allargassada que queda delimitada per un passeig de plataners (<em>Platanus hispànica sp</em>.) que originàriament conduïa a la Torre Pardalera, desapareguda ja fa anys amb la construcció del circuit. El camí està barrat al trànsit de vehicles. Els plataners són majoritàriament espècimens madurs, amb una brancada alta i esvelta. A l’altre costat del camí, hi ha un bosc madur d’alzina i roure, però sempre amb presència de pi. Com amb la segona zona, té un sotabosc interessant, on s’hi localitzen les mateixes espècies vegetals i malgrat la proximitat de la via del tren i el circuit, es converteix en refugi d’ocells i petits mamífers. Aquest bosc queda tallat per una zona erma sense vegetació arbòria com actuant de tallafocs.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La cinquena massa boscosa (Coord. UTM X438487-Y4601887), presenta les mateixes característiques que les dues primeres. A tocar de la carretera, hi ha una bassa d’aigua abandonada, envoltada de bardissa que semblaria comunicar amb una segona, de característiques constructives molt semblants, però amb aigua, que està situada en el darrer sector que limita amb el municipi de Granollers, el bosc de Can Gordi, al capdavall del marge i dins d’una empresa. En arribar al final d’aquest bosquet, trobem el carrer del Mas La Moreneta. Baixant per unes escales de fusta que eviten que s’erosioni el marge, es pot travessar el carrer i entrar per un camí protegit per una barana de fusta al darrer dels boscos (Coord. UTM X438566-Y4602062). Es tracta del bosc de Can Gordi, on passa la partió amb Granollers. S’hi observa parcialment les restes d’un muret de pedra amb una filada de maó disposat a plec de sardinell, que puja perpendicular al carrer i a la bassa esmentada anteriorment. Aquesta massa boscosa té les mateixes característiques que les darreres esmentades.</span></span></span></span></span></p> | 08135-58 | Carretera BV 5003, PK 2,100 | 41.5661420,2.2607160 | 438360 | 4601871 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95810-5802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95810-5803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95810-5804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95810-5805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95810-5806.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-05-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Aquestes masses boscoses formen part d’un mosaic forestal de gran valor ecològic i social per al municipi. | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 95758 | Ca l'Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesteve-4 | <p><span><span><span><span lang='CA'>CANTARELL, Ignasi i CARRASCO, Maria Antonia (1996). Montmeló al 1716. Dins <em>Butlletí del Centre d’Estudis Montmeló</em>, núm. 1, pp. 15-26.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GARCIA-PEY, Enric; SALVADOR CORROS, Montserrat (2005). <em>Montmeló. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | I aC-IV dC | S'hi ha construït una estació de distribució de gas natural per Montmeló i Parets al costat, que pot haver afectat la zona. Les restes es troben colgades de vegetació i amuntegaments d'origen desconegut. | <p>Aquest jaciment no figura a la carta Arqueològica del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La seva existència es coneix pel conjunt de materials dipositats en el Museu d'Arqueologia de Catalunya, però es desconeixen les circumstàncies de la troballa. Els materials en qüestió consisteixen en un pivot d'àmfora romana tarraconense, dues vores de gran recipient amb engalba vermellosa a l'interior i a la vora i engalba groguenca a l'exterior, tres fragments informes de ceràmica comuna romana i un fragment de molí de pedra basàltica.</p> <p>Els autors del <span><span><span><em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló </em></span></span></span>(Ibars i Castejón, 2011) relacionen aquestes troballes amb el jaciment proper de Can Guitet, que podria tractar-se d'un mateix jaciment.</p> | 08135-52 | Nord del terme municipal, a la serra de Can Cabanyes, a tocar amb el terme de Parets i a prop del bosc de Can Guitet. | <p>A l'emplaçament on hi havia la masia de Ca l'Esteve, a tocar amb el terme municipal de Parets, hi ha una estació de distribució de gas natural per Montmeló i Parets. Les restes de la masia encara són visibles al voltant. En total tres murs, dos fent cantonada i un tercer separat. El parament estava fet a base de còdols de riu de diverses mides i maons, lligats amb morter.</p> | 41.5626842,2.2492281 | 437399 | 4601495 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95758-5201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95758-5202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95758-5203.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada accessible | Altres | BPU | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | A la base de dades de la Wikipedra, amb el codi número 525, es documenten les restes d'una paret que corresponen a ca l'Esteve, però es troben situades dins el límit municipal de Parets del Vallès. Es troben erròniament ubicades i classificades com pertanyents a Montmeló. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||
| 95728 | Ca l'Obdúlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lobdulia | <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011).<em> Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Habitatge als quatre vents, situat a l'extrem del carrer del Sant Crist de la Grua. És de planta rectangular i consta de semisoterrani, planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al carrer del Sant Crist de la Grua. Damunt del carener hi ha una crestaria de ceràmica vidrada negra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana principal, situada a tramuntana, dona accés a la planta pis. S'estructura simètricament a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. En l'eix central, trobem la porta d'accés, emmarcada, de llinda recta i doble batent de fusta. Als laterals trobem dues finestres protegides amb reixa de ferro forjat. També de llinda recta. A sobre, una motllura dona pas a una cornisa recolzada sobre mènsules entre les quals se situen tres respiralls de ventilació quadrats amb decoració floral a l'interior calada. Una balustrada d'obra corona la façana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana posterior se situa per sota del nivell de circulació del carrer i es caracteritza per tenir una doble galeria porxada, oberta amb dos arcs rebaixats cadascuna.</span></span></span></span></span></p> | 08135-29 | Carrer del Sant Crist, núm. 71 | 41.5486624,2.2407898 | 436681 | 4599945 | 1926 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95728-2901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95728-2902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95728-2903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95728-2904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95728-2905.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-05-09 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Les obres de construcció de l'AVE han afectat part del pati posterior. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 95732 | Ca la senyora Anita, Villarosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-senyora-anita-villarosa | <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Habitatge aïllat als quatre vents de tipologia de casa-jardí. És de planta rectangular i consta d'una única planta, amb la coberta a doble vessant, però amb acabament a l'holandesa. El carener és perpendicular a la façana principal. Acaba amb un ràfec sostingut per mènsules de fusta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A les façanes principal i meridional, hi sobresurt un cos de planta hexagonal amb coberta de quart d'esfera i ràfec sostingut per mènsules, on hi ha el portal d'entrada, d'arc rebaixat, al qual s'hi accedeix per una escala de tres esglaons. La resta de finestres són d'arc rebaixat emmarcades amb una motllura pintada de color blau i ampit recobert per rajoles verdes, i tancades amb persianes de llibret de fusta. Les cantoneres estan recobertes per unes motllures a imitació de carreus cantoners i també pintades de color blau.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'edifici es troba dins una parcel·la delimitada per una tanca d'obra de paredat i amb revestiment ceràmic a la part superior sobre la qual hi arrenca una reixa de forja. La porta d'accés és de dos batents, de ferro, i està delimitada per dos pilars arrebossats i acabats en secció triangular.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La casa es troba envoltada d'un jardí, que en la part posterior ha estat escapçat per la construcció de la línia ferroviària d'alta velocitat.</span></span></span></span></span></p> | 08135-31 | Carrer del Sant Crist, núm. 25 | 41.5496359,2.2439113 | 436943 | 4600051 | 1931 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95732-3102.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-05-09 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manuel Casas Lamolla (arquitecte) | Manuel Cases Lamolla (1900-1974) exerceix d'arquitecte municipal de Montmeló, Mollerussa, Montornès, Caldes de Montbui i Tàrrega. També és delegat de l'Institut Nacional de l'Habitatge de Lleida. De la seva obra destaca el Palau d'Arts Decoratives de l'Exposició Internacional de Barcelona, de l'any 1929, i el Palau de Comunicacions de Palma de Mallorca. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 96315 | Ca n'Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nesteve-0 | XIX | Està abandonada i amb tanques al voltant. | <p>Casa aïllada als quatre vents situada a la carretera de Granollers (B-5003) molt a prop del Circuit de Barcelona-Catalunya, a 100 m del PK2. És de planta quadrangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al sud-est i acabada en ràfec.</p> <p>La façana s'estructura de forma simètrica a partir de tres eixos de verticalitat, definits per les obertures. En planta baixa, l'eix central està definit per la porta d'accés, actualment tapiada, i en els eixos laterals per sengles finestres. A la planta pis, damunt la porta d'entrada, hi ha un balcó amb barana de ferro i amb l'accés també tapiat, i en els laterals dues finestres més. A la planta baixa, les obertures són de llinda recta, però a la planta pis fan una petita ondulació.</p> <p>El parament, malgrat el seu estat d'abandonament prolongat, conserva part de l'esgrafiat imitant carreus i una franja ornamental feta de rajoles decorades amb motius geomètrics i florals de colors blau i groc.</p> | 08135-183 | Carretera de Granollers B-5003, s/n | 41.5633818,2.2579308 | 438125 | 4601566 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96315-18302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96315-18303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96315-18304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96315-18305.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-05-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 95696 | Cal Carreter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carreter-2 | <p><span><span><span><span lang='CA'>CANTARELL, Ignasi. (1992). Cal Carreter, una masia al mig del poble. Dins <em>El Mirall de Montmeló</em>, núm. 6, abril de 1992, pp. 27-29.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Cal Carreter és una masia de planta basilical que es troba al carrer Major, envoltada de la trama urbana. És a dir, en el que havia estat el Camí Ral, la principal via de comunicació de Montmeló. La característica principal de les plantes basilicals com aquesta és que el cos central és més alt que els dos laterals. La coberta és de teules àrabs, però en el cos central és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia; mentre que la coberta dels cossos laterals és a una vessant. Consta de planta baixa, pis i golfes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A nivell compositiu, la façana s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa trobem el portal d'accés, a l'eix central, una finestra al lateral esquerre i una porta de serveis a l'eix dret. En la planta, pis hi ha un balcó amb barana de ferro a sobre del portal i dues finestres als laterals. A les golfes, s'obre una altra finestra. Totes les finestres, a excepció de la dreta del primer pis, són de llinda recta i el portal d'arc rebaixat. Els murs són de paredat i estan arrebossats sense pintar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l'interior, es conserva la distribució característica d'aquestes masies amb les modificacions i canvis d'usos propis de cada època: a la planta baixa la cuina, el celler, l'estable i l'escala d'accés a la planta pis, on hi ha la sala i les estances laterals. Les golfes, que servien per emmagatzemar aliments, ara són una altra estança.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Davant la casa hi ha un barri tancat mitjançant un mur d'obra i una gran porta metàl·lica de recent construcció.</span></span></span></span></span></p> | 08135-6 | Carrer Major, núm. 48 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La primera referència documental que es coneix d'aquesta casa és de l'any 1776, quan Salvador Tussell, nom amb el que era coneguda la masia, ven nou quartans a Jaume Torrents. També quan aquest Jaume Torrents llega la casa al seu fill Josep. Més tard, aquest ven un tros a Miquel Riera i li concedeix el permís per edificar un o dos cossos a tramuntana, vora el Camí Ral.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En el repartiment de l'any 1803 hi consta el que han de pagar els '<em>individuos i les terres</em>' per '<em>la casa Tosell posehida por Mariano</em>'. També surt en el '<em>Reparto por menor a la Contribució general de la parròquia i terme de Montmeló per l'any 1817</em>' en el qual hi ha registrat el que ha de pagar cada casa per la producció.</span></span></span></span></span></p> | 41.5508300,2.2460200 | 437120 | 4600182 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95696-0601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95696-0602.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-08-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 95744 | Cal Metge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-metge | <p><span><span><span><span lang='CA'>BOSCH, J. (1985). Els primers pagesos del neolític. Dins J. Estrada, J. Muntal i J. Pardo (coord.) <em>Els orígens del Vallès Oriental. Introducció a l’arqueologia de la comarca</em>. Granollers: Museu de Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BOSCH, J. (1991). El neolític antic al Vallès Orienta. Dins <em>Arraona</em>, núm. 8, pp. 9-32.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BOSCH, J; ANFRUNS, J.; BUXÓ, R.; ESTRADA A.; OMS, i. I PAGÈS, E. (1998). La prehistòria de Montmeló (Vallès Oriental) a partir de la col·lecció Cantarell. Dins Estudis del Museu de Montmeló, pp. 15-37.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>DÍAZ, J. BORDAS,A; MARTÍ, M. POU, R. I PARPAL,A. (1995). <em>El Vallès fa 6000 anys: els primers agricultors i ramaders</em>. Fundació Cultural de la Caixa Terrassa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep i VILLARONGA, Lluís (1967). La Lauro moneta y el hallazgo de Cànovas. Dins <em>Ampurias</em>, núm. XXVIII, pp. 135-194.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1993). Granollers a l’antiguitat. Dins <em>Revista del Vallès</em>, núm. Monogràfic.</span></span></span></span></p> <p>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</p> | No es conserva cap resta. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Camp de sitges d'època neolítica situat en una zona actualment urbanitzada, al sector occidental del nucli urbà de Montmeló, en una zona ocupada per habitatges del tipus casa-jardí. S'hi documentaren tres sitges: una apareguda al carrer de Pelai i les altres dues en una propietat privada. Josep Bosch (1991) estudià aquest jaciment, prenent com a base la informació i els materials cedits pel seu descobridor.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>De les tres sitges, la que es coneix de forma més exhaustiva és la número 1, excavada el gener de 1962. Es tractava d'una fossa en forma de pera, amb les parets còncaves i el fons pla i mesurava 173 cm de diàmetre i 64 cm de profunditat. El farciment proporcionà abundants restes materials, entre les quals destaquen alguns atuells ceràmics i diverses eines lítiques. La sitja número 2 fou excavada mesos més tard i aparegué reomplerta de còdols de pedra. La sitja del carrer Pelai no fou excavada, però se’n recuperà un important conjunt de llavors carbonitzades, estudiades per Ramon Buxó (1998). S'han identificat 575 llavors d'ordi vestit, un exemplar de pisana, un exemplar de pèsol i un de guixa. Es tracta d'un dels conjunts paleocarpològics més antics de Catalunya. També existeix un estudi de les valves de petxina recuperades en aquesta mateixa sitja i en la número 1, efectuat per Alicia Estrada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La cronologia relativa del jaciment (Neolític Antic Evolucionat Postcardial) s'ha establert en base a les formes ceràmiques aparegudes a la sitja 1.</span></span></span></span></span></p> | 08135-39 | Carrers de Pelai, Francesc Macià i poeta Maragall | <p>L'any 1961 es trobà la primera sitja al carrer de Pelai. El senyor Ignasi Cantarell recupera una petxina i un conjunt de llavors carbonitzades.</p> <p>El gener de 1962, s'excava la sitja número 1 i pel novembre la sitja número 2. Hi participen els senyors Ignaci Cantarell, Josep Estrada, Tolós i Petrus.</p> | 41.5528355,2.2456098 | 437088 | 4600405 | -4000 -3500 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95744-3901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95744-3902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95744-3903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95744-3904.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BCIL | 2024-08-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es poden trobar diferents denominacions per aquest jaciment: Hàbitat neolític; Cal Metge o Sitges del carrer Pelai. | 78|76 | 1754 | 1.4 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 95701 | Cal Nen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nen-1 | <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XVI-XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Cal Nen és una antiga casa de dos cossos, entre mitgeres, situada a la via principal del municipi, l'antic Camí Ral, que pren el nom de carrer Major.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Però l'element més destacat d'aquesta casa és la finestra gòtica de la planta pis. És de doble arc lobulat amb l'interior dels lòbuls decorats. Es recolza sobre impostes amb motius vegetals.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També es conserven alguns elements arquitectònics singulars, com són el ràfec de triple imbricació o una finestra senzilla amb ampit motllurat.</span></span></span></span></span></p> | 08135-11 | Carrer Major, núm. 7 | <p>Tot i que no es conserva documentació relacionada amb la construcció d'aquesta casa, sí que es tenen referències de que el Cami Ral es comença a urbanitzar a partir del segle XVI, data que concorda estilísticament amb la finestra conservada.</p> | 41.5512698,2.2480452 | 437289 | 4600229 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95701-1101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95701-1102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95701-1103.jpg | Legal | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2024-08-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | La finestra s'ha transformat en un balcó amb barana de ferro. | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 95693 | Campanar de l'església de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-de-lesglesia-de-santa-maria-0 | <p>AA.DD (1991). Santa Maria de Montmeló. Dins A. Pladevall (coord.). <em>Catalunya romànica</em>, vol. XVIII, (pp. 383-386). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</p> <p>CARRASCO, Maria Antonia; GUASCH, Manel i UMBERT, Josep (1995). <em>L’església de Santa Maria de Montmeló: 1050 anys</em>. Centre d’estudis Montmeló.</p> <p>CARRASCO MARTÍ, Maria Antonia (2019<em>). Redescobrim l’església de Santa Maria de Montmeló.</em> Jornades Europees del Patrimoni. Ajuntament de Montmeló i Centre d’Estudis Montmeló.</p> <p>CARBONELL ESTELLER, E. (1974). <em>L’art romànic a Catalunya: segle XII</em>; vol. II. Barcelona: Edicions 62.</p> <p>FERNÁNDEZ TORREGROSSA , A. (1946). <em>Breve historia de Montmeló</em>. Barcelona.</p> <p>FERNÁNDEZ, A.; PIÑERO, A.; UMBERT, J. (1994). <em>Aproximació a la història de Montmeló: segles IX-X</em>. Centre d’Estudis de Montmeló.</p> <p>FERNÁNDEZ, A.; PIÑERO, A.; UMBERT, J. (1994). <em>Aproximació a la història de Montmeló: segles X-X</em>II. Centre d’Estudis de Montmeló.</p> <p>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</p> <p>MARTÍ BONET, J.M. (1981). <em>Catàleg monumental de l’arquebisbat de Barcelona</em>. Vallès oriental, vol. I. Barcelona.</p> <p>MAS, J. (1921). <em>Notes històriques del bisbat de Barcelona, XIII</em>.</p> <p>MONREAL TEJADA, L. (1948). <em>La primitiva iglesia de Montmeló y sus pintures románicas</em>. Granollers.</p> <p>UMBERT, J.; PIÑERO, A. (2000). <em>Antonio Aymar y Puig</em>. Centre d’estudis Montmeló, núm. XX.</p> <p>VILA i CARBASSA, Josep Maria (nn.cc<em>). Memòria de l’excavació arqueològica realitzada a l’església de Santa Maria de Montmeló (Vallès oriental</em>), juny-juliol de 1997.</p> <p> </p> | XII-XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El campanar romànic era de base quadrada amb un sòcol cec a la part inferior, un primer nivell on estaven situades les campanes i una finestra a cada costat. Des de l'exterior es poden veure dues de les finestres (les dels costats sud i oest). Les dues finestres restants es poden veure des de l'interior de l'escala d'accés a la torre-campanar, així com la coberta piramidal o capitell que coronava l'antic campanar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'últim cos es va afegir durant les remodelacions del segle XVIII. Segueix la mateixa estructura que el medieval. Es van obrir noves finestres de mig punt, dues per costat, allargades. Les dels costats nord i sud estan obertes i són dobles, les dels altres costats es van tapiar. També es va cobrir amb una coberta piramidal i, en els angles, s'hi van fer merlets de maó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Amb les reformes dels anys 60 del segle passat es va suprimir l'accés des del cor, ja que es va desmuntar per deixar lliure l'absis romànic. Tampoc es conserva un accés que hi havia des de la rectoria.</span></span></span></span></span></p> | 08135-3 | Carrer de Santa Maria, núm. 1 | <p>Es construeix a finals del segle XI o principis del XII en substitució del campanar de cadireta. En aquest moment es quan també es construeix l'àbsis.</p> | 41.5499676,2.2491171 | 437377 | 4600084 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95693-0301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95693-0302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95693-0303.jpg | Legal | Romànic|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 92|99|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 95891 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-34 | <p>CARRASCO MARTÍ, Maria Antonia (2019<em>). Redescobrim l’església de Santa Maria de Montmeló.</em> Jornades Europees del Patrimoni. Ajuntament de Montmeló i Centre d’Estudis Montmeló.</p> | <p>El Camí Ral és una de les principals vies de comunicació que passen pel terme de Montmeló, sinó la més important. Però els seus orígens els hem de buscar en la Via Augusta d'època romana o l'anterior via Hercúlea. Aquesta via s'aniria consolidant i s'hi anirien construint cases al seu voltant, convertint-se el Camí Ral o Reial de Barcelona a Hostalric, Girona i França.</p> <p>Vindria des de Mollet pel carrer del Sant Crist de la Grua i el Carrer Major. Un cop a l'alçada de la cruïlla amb el carrer Timbaler del Bruc, davant la desapareguda Casa Gran, es bifurcaria cap a la dreta, anant a buscar l'església de Santa Maria i resseguint el Turó de les Tres Creus per migdia, passant a prop de Can Tacó.</p> <p>De la Casa Gran en sorgiria un altre vial que aniria a Vic, que actualment conserva el nom de carrer de Vic.</p> | 08135-100 | Carrer del Sant Crist de la Grua i Carrer Major | 41.5507239,2.2462508 | 437139 | 4600169 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95891-dsc8285.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95891-dsc8286.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95891-dsc8293.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95891-dsc8294.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 95698 | Can Butjosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-butjosa | <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Masia situada enmig de camps de conreu, al peu del Camí de Parets o de Montmeló, segons des d'on es parli (Parets del Vallès o Montmeló), tot i que l'AP7 hi passa molt a prop. Es tracta d'una masia de tipus basilical. És a dir, de tres cossos, amb el central més elevat que els laterals. La coberta del cos central és a dues aigües i té un carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Els cossos laterals són d'un únic aiguavés. El cos central consta de planta baixa, pis i golfes; mentre que els laterals consten només de planta baixa i pis. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. En l'eix central, a la planta baixa, hi trobem el portal d'entrada, un balcó a la planta pis, amb barana de ferro, i una finestra a les golfes. El portal és d'arc escarser i les dues finestres de llinda recta. En els eixos laterals, hi trobem una finestra a la planta baixa i en el pis, també, de llinda recta. Totes les obertures tenen un emmarcament amb brancals, ampits i llindes de pedra granítica ben treballada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Destaca un rellotge de sol situal al primer pis, a mà dreta de la balconada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Adossat al cos de ponent, hi havia les porqueres que encara es conserven. Formant un angle de 90 graus, s'ha aixecat un altre cos que consta de planta baixa i pis. L'interior de la planta baixa conserva l'estructura original, amb la cuina i la llar de foc al cos esquerre i el celler al fons.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es conserva en gran part, l'era de pedra situada al davant de la casa, el pou i una pica.</span></span></span></span></span></p> | 08135-8 | Camí de Parets, núm. 63 | <p>El primer document escrit del que se'n té referència és de l'any 1699. Es tracta de l'escriptura de la compra de la parcel·la on s'aixeca la casa.</p> <p>L'any 1850 Bartomeu Butjosa compra la finca i la família n'ha estat la propietària fins recentment, amb la mort del darrer descendent de la família.</p> | 41.5557539,2.2427287 | 436850 | 4600730 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95698-0801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95698-0802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95698-0803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95698-0804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95698-0805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95698-0806.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-08-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Abans pertanyia al terme municipal de Parets del Vallès. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 95704 | Can Caballé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-caballe-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'>GARCIA-PEY, Enric; SALVADOR CORROS, Montserrat (2005). <em>Montmeló. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011).<em> Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló. </em>Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Torre senyorial als quatre vents, tot i que està envoltada per grans blocs de pisos, almenys per tres dels seus quatre costats. És una construcció dels anys 20 del segle passat i es caracteritza per les seves dues torres a banda i banda. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia, acabada en ràfec sostingut per bigues de fusta. El sota ràfec està recobert de fusta. Les teules del carener i les arestes són de ceràmica vidrada de color verd.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les dues torres consten de tres pisos, amb lleugeres diferències entre elles. La torre de la cantonada sud-est és de planta quadrada i la de la cantonada nord, de planta rectangular. Estan formades per dos cossos separats per la línia de sanefa de color verd i blanc sobre el qual se situa un cos amb finestres en totes les cares, cobert amb teulada a quatre vessants, amb les arestes de ceràmica verda. A la torre sud-est, aquest cos està suportat per mènsules esglaonades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La composició de la façana de migdia s'estructura a partir de cinc eixos de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa s'obren quatre finestres a més de la porta d'accés. A la planta pis s’obren quatre finestres i un balcó, amb barana de ferro. Una sanefa de petites rajoles verdes i blanques, disposades en escacat separa la planta baixa del pis. Les obertures, distribuïdes regularment, són de llinda recta, les de la planta pis amb guardapols fet amb les mateixes rajoles verdes i blanques, motiu que es torna a repetir sota el ràfec de la teulada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El parament és llis i arrebossat, pintat de color terrós.</span></span></span></span></span></p> | 08135-14 | Plaça de Joan Miró, s/n | <p>L'any 1984, l'Ajuntament de Montmeló la compra i l'any 1997 es rehabilita per allotjar el Museu Municipal. En aquesta rehabilitació, dirigida pels arquitectes Juan Domingo Amores i Gerardo Gaona, es manté l'exterior de l'edifici.</p> | 41.5524208,2.2497437 | 437432 | 4600356 | 1920 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95704-1401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95704-1402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95704-1403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95704-1404.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIL | 2024-08-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Can Caballé també es coneix com a Ca l'Advocada, antic nom de Can Dotras del carrer de Vic, número 5, ja que a l'Ernesta Raüll, mare del propietari de la casa, Cèsar Caballé, se l'anomenava així.Actualment acull el Museu Municipal de Montmeló. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||
| 95715 | Can Calau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-calau-1 | <p><span><span><span><span lang='CA'>CARRASCO MARTÍ, Maria Antonia (2003). Arquitectura i arquitectes de Montmeló durant els anys 1920-1940. Dins <em>el Butlletí del Centre d’Estudis Montmeló</em>, núm. 5; pp. 75-84.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CUSPINERA. Lluís et alii (1997). <em>M. J. Raspall, arquitecte (1877-1937)</em>. Catàleg de l’exposició. Fundació La Caixa: Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Can Calau o casa de Nicolau Castells, com també se la coneix, està ubicada al peu de la carretera de Montmeló a Granollers (BV-5003) que rep el nom, en aquest tram, de carrer de Vic. És un edifici de planta rectangular, entre mitgeres, amb pati al davant, format per dos cossos de planta baixa i pis. El cos de la dreta es coneix com a Can Calau i l'altre com 'Ca la Teresita'. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal i acabada amb una cornisa motllurada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'element més destacable és la tribuna de Can Calau, que sobresurt de la façana, sostinguda per quatre columnes d'estil jònic que formen el porxo d'entrada. La coberta de la tribuna és a cinc vessants, amb teules de ceràmica vidrada, les arestes són teules àrabs de color ocre i la resta són planes de color vermellós. Hi destaca la decoració amb formes geomètriques de color blau i groc sobre els finestrals i la jardinera revestida de rajoles de tons blaus i grocs del finestral frontal. Està sostinguda per dues mènsules de ferro forjat. A banda de la tribuna, hi ha la porta d'entrada i dues finestres laterals en planta baixa i dues finestres a la planta pis, una a cada costat de la tribuna.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El cos de l'esquerra, Ca la Teresita, s'estructura a partir de dos eixos de verticalitat. En planta baixa hi ha la porta d'entrada i una finestra lateral, amb reixa de ferro. A la planta pis, es troba un balcó, en l'eix de l'entrada, amb barana de ferro i una altra finestra al costat. Totes les obertures són de llinda recta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El parament de la façana és arrebossat i decorat amb esgrafiats de motius vegetals i geomètrics, de color blanc sobre un fons ocre. Una motllura separa les plantes dels dos cossos. Totes les obertures estan emmarcades amb els mateixos esgrafiats que la resta de la construcció.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Una sèrie d'obertures de ventilació (respiralls) de forma quadrada se situen sobre cada finestra de la planta pis.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El jardí de davant la casa està delimitat per una tanca d'obra amb pilars d'obra i baranes de ferro forjat sobre un talús de paredat. Els pilars estan coronats piramidalment. L'escala d'accés des del carrer està feta de maons posats a plec de llibre.</span></span></span></span></span></p> | 08135-21 | Carrer de Vic, núm. 33 | <p>El març de l'any 1933 Nicolau Castells i Lloveras demana una llicència d'obres al Departament d'obres públiques de la Generalitat de Catalunya per poder construir una tribuna mirador de baixos, pis i una pèrgola. Aleshores era el número 14 del carrer Vic. Aquest projecte de reformes de la façana el realitza l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol, arquitecte municipal de Montmeló entre els anys 1924 i 1931.</p> | 41.5527547,2.2491452 | 437383 | 4600393 | 1918 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95715-2102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95715-2103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95715-2104.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-05-09 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | També es coneix com Casa Nicolau Castells. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||
| 95708 | Can Dotras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-dotras | <p><span><span><span><span lang='CA'>GARCIA-PEY, Enric; SALVADOR CORROS, Montserrat (2005). <em>Montmeló. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Can Dotras és un edifici aïllat, situat als quatre vents, amb tipologia de casa jardí. És de planta rectangular i consta d'un volum principal, de planta quadrada, format per planta baixa i dos pisos, amb una torre-mirador, de planta rectangular, a sobre. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. La façana s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat i separades horitzontalment per una petita cornisa. Les de la planta baixa són d'arc de mig punt, unides per la imposta. A la primera planta són de llinda recta i també estan emmarcades. Per últim, a la segona planta són d'arc de mig punt, més estretes i unides entre si a l'alçada de les impostes. La façana es completa amb una cornisa motllurada i motllures a imitació de columnes a les cantonades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al costat de ponent se li adossa un volum porxat amb arcs de mig punt, de planta baixa amb terrassa superior delimitada per una balustrada d'obra i dues torres que no superen l'alçada del cos principal. Són de planta rectangular i de coberta composta. L'edifici se situa dins un pati enjardinat i delimitat per una tanca d'obra i una reixa de ferro forjat.</span></span></span></span></span></p> | 08135-15 | Carrer de Vic, núm. 5 | <p>Coneguda originàriament per Ca l'Advocada, ja que hi vivia l'Ernesta Raüll de Verdier, casada amb l'advocat Francesc de Paula Caballer. Possiblement prengués ella el protagonisme per tractar-se d'una de les persones més riques de la població durant el segle XIX.</p> <p>El nom de Can Dotras és posterior, quan el propietari fou el músic i compositor Joan Dotras Vila. </p> <p>Durant els primers anys del franquisme la planta baixa fou el local social de la Falange.</p> <p>L'any 1999, l'Ajuntament inicia les obres de rehabilitació de l'edifici per convertir-lo en un geriàtric, a través d'una escola-taller.</p> | 41.5522574,2.2482169 | 437305 | 4600339 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95708-1501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95708-1502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95708-1503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95708-1504.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BCIL | 2024-08-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 102|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 95719 | Can Forés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fores | <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Habitatge aïllat als quatre vents de tipologia de casa-jardí. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, amb coberta de tipus mansarda, amb un acroteri al vèrtex. La façana principal, que dona al carrer del Sant Crist de la Grua, s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. En l'eix central hi ha l'entrada principal, que és de llinda recta i s'hi accedeix per una escalinata de cinc graons, flanquejada per dues finestres, a banda i banda, d'arc rebaixat i persianes de llibret. A la planta pis hi trobem tres finestres de llinda recta. Sobresurten del pla inclinat de la façana i tenen una coberta de forma triangular, de dos vessants. A la façana posterior hi ha un porxo de planta quadrada suportat per columnes damunt del qual se situa una terrassa protegida per una balustrada d'obra. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La tanca del jardí és arrebossada i pintada de blanc. Al damunt hi ha una barana de ferro forjat. Els pilars del portal d'entrada estan arrebossats i presenten una secció rectangular. La porta és de ferro forjat.</span></span></span></span></span></p> | 08135-24 | Carrer del Sant Crist, núm. 21 | 41.5497132,2.2442506 | 436971 | 4600059 | 1955 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95719-2401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95719-2402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95719-2403.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-05-09 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | La construcció està envoltada per un pati-jardí que en la seva part posterior ha quedat reduïda per la construcció de la línia ferroviària d'alta velocitat. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 95890 | Can Gaietà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gaieta-2 | XX | <p>Edifici aïllat als quatre vents, construït prenent de model una masia de planta basilical en un estil conegut com neoruralisme o pairalisme que pren l'arquitectura tradicional catalana i la reinterpreta. És de planta rectangular i està compost de tres cossos.</p> <p>El cos central consta de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Els cossos laterals consten de planta baixa i pis, i les cobertes també són de dues aigües però, en aquest cas, tenen el carener paral·lel. La coberta és de teules àrabs i acaba amb un ràfec sostingut per bigues.</p> <p>La façana s'estructura simètricament a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa, a l'eix central, hi trobem el portaló d'entrada, d'arc de mig punt i dues finestres laterals de llinda recta. A la primera planta hi trobem tres finestres amb balcons i barana de ferro. Totes tres són d'arc de mig punt. A les golfes, hi ha una doble finestra geminada, també d'arc de mig punt.</p> <p>El parament és arrebossat recreant bandes amples horitzontals, amb recreixements resseguint les obertures.</p> | 08135-99 | Parc de La Quintana | <p>Actualment és la seu de l'Escola Municipal de Música.</p> | 41.5509098,2.2452302 | 437054 | 4600191 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95890-9901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95890-9902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95890-9903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95890-9904.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | Inexistent | 2024-08-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Exemple de model arquitectònic d'exaltació del pairalisme català, amb especial interès per les masies. | 116|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 95710 | Can Gil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gil-1 | <p><span><span><span><span lang='CA'>CARRASCO MARTI, Maria Antonia (1998). Can Gil: un exemple d’arquitectura del segle XIX a Montmeló, el camí cap el modernisme. Dins el <em>Butlletí del Centre d’Estudis Montmeló</em>, núm. 3.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SUBIAS PUJADAS, M.P. (1989). <em>Pujol i Bausis, centre productor de ceràmica arquitectònica a Esplugues de Llobregat.</em> Ajuntament d’Esplugues.</span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Can Gil, també conegut com el Cafè de baix, se situa al carrer Major, antic Camí Ral i principal via de comunicació del municipi.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es tracta d'un edifici entre mitgeres de planta rectangular. Consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, que està acabada en un ràfec, sostingut per bigues recolzades en mènsules de pedra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana s'estructura a partir de set eixos de verticalitat a la planta baixa i tres a la planta pis. A la planta baixa, s'hi han fet noves obertures per adaptar-lo als nous usos. En aquesta planta també hi ha dos establiments comercials, a més de dos habitatges a la planta pis.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana de l'edifici es caracteritza per estar totalment esgrafiada, imitant carreus regulars, sobre un sòcol llis, trencat per les obertures i per una franja horitzontal que separa la planta baixa de la planta pis. Totes les obertures són de llinda recta, amb guardapols motllurat. A la planta baixa hi ha dos portals per accedir als comerços i dos pels habitatges. També hi ha dues finestres amb reixa de ferro. Les tres finestres de la planta pis tenen un balcó corregut, suportat per mènsules de doble perfil corbat i protegit per una barana de ferro forjat. Sota el ràfec, s'hi obren tres forats de ventilació que tenen al mig una motllura en forma de fulla de trèvol.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>De l'interior, hi destaquen les rajoles modernistes que es conserven a les parets dels fogons de la cuina, decorades amb motius florals i geomètrics de colors ocres, marrons i blaus sobre fons blanc. Van ser fabricades a la industria ceràmica Pujol i Bausis d'Esplugues de Llobregat.</span></span></span></span></span></p> | 08135-17 | Carrer Major, núm. 34-36 | <p>Can Gil era un cafè-fonda on s'hi feia teatre i ball. Però abans havia estat el Cafè de baix, en contraposició a l'altre cafè que hi havia al carrer Major, per separar-se ideològicament, ja que en un s'hi reunia la gent de dretes i en l'altre la d'esquerres.</p> <p>Quan l'any 1925 els propietaris deixen el negoci, un grup de clients decideix fundar una societat recreativa.</p> | 41.5510792,2.2469281 | 437196 | 4600209 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95710-1701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95710-1702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95710-1703.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2024-08-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Es tracta d'una construcció del segle XIX d'estil historicista. | 116|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 95695 | Can Guitet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guitet | <p><span><span><span><span lang='CA'>CANTARELL, Ignasi. (1991). La masia de Can Guitet. Dins <em>El Mirall de Montmeló</em>, núm. 3, novembre de 1991, pp. 14-15.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XV-XVI | Només es conserva la façana principal. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>De la masia de Can Guitet només se'n conserva la seva façana principal, orientada a migdia. Es troba en una esplanada sense edificar, dins l'àrea d'influència del Circuit de Catalunya. Constava de planta baixa i pis i la coberta era a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. Aquesta, s'estructura a partir de tres eixos simètrics de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa pel portal d'accés, l'eix central, i dues finestres en els eixos laterals. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El portal és dovellat dentat i d'arc de mig punt, mentre que les finestres són de llinda recta. A la dovella central hi destaca un escut i la inscripció 'RESTAURADO / 1912'. Originàriament, les finestres seguien el mateix esquema que el portal, amb els brancals i la llinda alternant dovelles desiguals; però a les darreres restauracions es van igualar. A la planta pis, hi ha una finestra a cada eix, una damunt el portal i una damunt de cada finestra de la planta baixa. En aquest cas són d'arc conopial gòtic i dentat, amb arquet i amb impostes decorades amb motius vegetals i geomètrics, amb rosetes i cares antropomorfes en els permòdols de la central i la de la dreta. El parament és fet de còdols sense arrebossar, però antigament estava arrebossat i sota el carener hi havia un rellotge de sol.</span></span></span></span></span></p> | 08135-5 | Polígon 1, Parcel·la 86 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per la documentació, sabem que era coneguda com a Can Vaja, degut a que un dels cap de casa que surt en el fogatge de 1497, s'anomena en 'Vaya'. També apareix en el fogatge de 1553, quan March Vaya n'és alcalde. I, finalment, amb un document de venda de l'any 1639, quan Miquel Vaja la ven a Pere Guitet. A partir d'aquest moment i fins l'actualitat s'ha conegut com a Can Guitet. Fins i tot quan es perd la línia successòria i passa a ser propietat dels Pellicer.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 1976 el Consorci de la Zona Franca de Barcelona la compra juntament amb les terres del voltant. Després, una part d'aquestes terres passen al RACC per a la construcció del nou Circuit de Catalunya. El Consorci cedeix la masia i el seu entorn proper a l'Ajuntament de Montmeló, que n'és propietari.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 1986 es comença un procés de restauració, dirigit per Narcís Tusell i Borràs, per utilitzar-la com espai polivalent, que queda interromput i la masia queda abandonada. L'any 1992 es converteix en una discoteca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Finalment, l'any 2011 es procedeix a l'enderroc del bloc afegit i la coberta metàl·lica, quedant amb l'aspecte actual.</span></span></span></span></span></p> | 41.5643343,2.2505749 | 437512 | 4601677 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95695-0501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95695-0502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95695-0503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95695-0504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95695-0505.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | BCIL | 2024-08-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Durant uns anys, es va aixecar una estructura metàl·lica amb coberta de fibrociment darrera la façana.Davant hi havia l'era i el pou, del que se'n conserva alguna resta. | 94|85 | 47 | 1.3 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||
| 95718 | Can Manich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-manich | <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló; pp. 320-323.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Can Manich o can Manich nou, ja que la casa originària és la del costat de llevant, és una casa aïllada, als quatre vents, envoltada de jardí. És de planta poligonal, amb planta baixa i un pis. Tota l’edificació s’estructura entorn d’un volum central en forma de pentàgon al que s’hi annexen dos cossos laterals, només a la planta baixa, i que acaben amb terrasses al pis superior, que és més petit. Les terrasses, que dibuixen el perímetre que divideix els dos pisos, tenen una barana de gelosia calada de formes vegetals com si es tractés d’una flor estrellada inscrita en una fulla. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La coberta és de teules àrabs a cinc aigües amb barbacana volada i acabada amb una cornisa molt remarcada. A sota la cornisa hi ha un espai en el què es distribueixen els respiralls, de formes circulars, de la cambra de ventilació.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la planta baixa, i a un dels costats del pentàgon, s’hi troba la porta d’accés a la qual s’hi arriba a través d’unes escales. Les obertures són de proporcions verticals. A la planta pis estan emmarcades amb engaltats al terç superior amb un motiu rodó vegetal en relleu, a manera de floró, al bell mig. A les obertures de la planta baixa, els engaltats estan decorats, als dos extrems de la part superior, amb una circumferència en relleu a cada costat. Els tancaments de les finestres són amb persianes de llibret de fusta. Les façanes estan arrebossades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La tanca del jardí és un mur de còdols de perfil recte coronat per una filada de totxo. Al damunt hi ha unes senzilles baranes de ferro forjat subjectades a petits pilars de maó.</span></span></span></span></span></p> | 08135-23 | Carrer de Cervantes, núm. 5 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'1 de juliol de 1894, Josefa Elias Guàrdia compra una peça de terra plantada de vinya on no s'esmenta cap construcció. L'any 1898, es fa un contracte privat de parceria entre Josefa Elias i Josep Carrencà Rovira (fill de l'antic propietari del terreny) on es diu que Josefa Elias Guàrdia era propietària de la casa-torre i terrenys. Així doncs, la casa es va fer entre el 1894 i el 1898, essent Josefa Elias la promotora, però es desconeix qui va ser l'arquitecte encarregat de la seva construcció.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 1909 Josefa Elias mor i en l'inventari dels béns que deixa es diu que pertanyien a la difunta 'els edificis [de la finca de Montmeló] per haver-los manat bastir pel seu compte i pagat l'import de les obres amb diners propis'. Aquests edificis fan referència a la casa-torre i a la masoveria. La finca la va heretà el seu fill, Josep Maria Manich Elias, però el canvi de titularitat no es va fer fins al 16 d'abril de 1917.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la mort de Josep Maria Manich Elias, la finca es va dividir en la partició de béns del difunt. La casa continuà en mans de la família Manich fins els anys 50 del segle XX en que es va vendre a una veïna de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | 41.5557017,2.2490517 | 437377 | 4600720 | 1894-98 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95718-2301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95718-2302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95718-2303.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-05-09 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | El carrer on es trobava la casa no va tenir nom fins l’any 1955 quan, per part de l’Ajuntament, s’anomena una comissió per controlar els noms dels carrers. Aquesta comissió fa un informe amb unes propostes, entre elles hi ha la que dona nom a nous carrers, del plànol d’urbanització, que encara no en tenien i eren anomenats per números. Així tenim que el carrer que en el plànol constava com el número 3, passarà a anomenar-se Miguel de Cervantes, carrer on es troba actualment la casa de Can Manich. Josep Maria Manich va ser amic personal d'en Gaudí. Era l’enginyer que revisava els càlculs de les resistències de materials de les obres de l'arquitecte. Va ser qui va dissenyar i fabricar els ascensors elèctrics pels edificis que construïa l’arquitecte, com ara els de la casa Batlló i els de la Pedrera. En aquella època, els ascensors dels edificis de Barcelona eren de vapor, fins que es van imposar els elèctrics. | 102|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||
| 96046 | Can Manich vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-manich-vell | <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló</span></span></span></span></p> | XVIII-XXI | <p>Masia aïllada de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada sud-est.</p> <p>La façana s'estructura simètricament a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa, trobem la porta d'entada, en l'eix central, i dues finestres, en els eixos laterals. A la planta pis, en l'eix central, hi ha un balcó amb barana de ferro i dues finestres balconeres, en els eixos laterals. Totes les obertures són de llinda recta. No hi ha cap element ornamental que destaqui. El parament és llis, arrebossat i pintat de blanc.</p> <p>Hi ha un petit cos, d'una sola planta, adossat a la façana de llevant. Al davant hi ha un pati delimitat de l'alineació del carrer per una tanca d'obra de paredat antic, acabat amb una filada de maons posats en pla. L'entrada està flanquejada per dos pilars de secció quadrada fets de maons.</p> | 08135-126 | Carrer de Cervantes, núm. 7 | <p>Es coneix com Can Manich vell o la casa vella de Can Manic en contraposició a can Manich o Can Manich nou, que està al costat, ja que és la casa primigènia dels Manich.</p> | 41.5559356,2.2491060 | 437382 | 4600747 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96046-12601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96046-12602.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 95752 | Can Massot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-massot-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'>CANTARELL, Ignasi i ESTRADA, Josep (1998). La vil·la romano-republicana de can Massot (Montmeló) i el seu camp de sitges. Dins M. Mayer, JM Nolla i J. Pardo (ed). De les estructures indígenes a l’organització provincial romana de la Hispania Citerior. Actes de les Jornades Internacionals d’Arqueologia romana; Granollers, 1987. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CANTARELLES SANCHO, VICTÒRIA; IBARS PÉREZ, Gemma; TENAS BUASQUETS, Montserrat; GUITART DURAN, Josep. (2007). <em>Vil·la romana de Can Massot, Carrer Jacint Verdaguer</em>. Núm. Mem. 8161.</span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CANTARELLES SANCHO, VICTÒRIA; TENAS BUASQUETS, Montserrat; CASTEJON VIDAL, Pol i GUITART DURAN, Josep. (2012). Les ocupacions prehistòriques i la vil·la tardorepublicana de Can Massot, al terme municipal de Montmeló. Darreres intervencions.</span> Dins Tribuna d’Arqueologia, 2010-11, pp. 293-312.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>DEPARTAMENT DE CULTUIRA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Montmeló. Consultable a: <a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result'>https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result</a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1969<em>). Vías y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona</em>. Comisión de Urbanismo de Barcelona.. Dins <em>Revista del Vallès</em>, núm. Monogràfic.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep i VILLARONGA, Lluís (1967). La Lauro moneta y el hallazgo de Cànovas. Dins <em>Ampurias</em>, núm. XXVIII, pp. 135-194.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GURRERA MARTÍ, MIQUEL; FLORENSA PUCHOL, FRANCESC. (2015-2016). <em>Memòria de la intervenció arqueològica preventiva efectuada al carrer Jacint Verdaguer. Can Massot</em>. Núm. Mem. 12520.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>IBARS PÉREZ, GEMMA. (2008-2009-2010). <em>Carrer Balmes i entorn, jaciment de Can Massot, Montmeló (Vallès Oriental)</em>. Núm. Mem. 9700.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MARTÍNEZ RODRÍGUEZ, PABLO. (2002). <em>Informe -memòria del seguiment al c/Jacint Verdeguer del municipi de Montmeló (Vallès Oriental).</em> Núm. Mem. 5949.</span></span></span></span></p> | II-I aC | Es troba sota les edificacions i sota la via pública. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És una vil·la d'època romana tardo republicana que funciona entre els segles II i I aC.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les estructures romanes de la vil·la consistien en parets de mig metre i paviments <em>d'opus signinum</em> i <em>opus incertum</em>. A la campanya de l’any 2007 també es van documentar quatre àmbits amb restes de paviments i un passadís al carrer, que obriria a l'atri on se situaria <em>l'impluvium</em>, sota la casa del núm. 18. En el sector proper a la cantonada amb el carrer de Balmes es va localitzar un mur de 80 cm i un metre de gruix, que podria funcionar com a tancament perimetral i de contenció de terres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El material arqueològic documentat al llarg dels treballs, realitzats des de l’any 1959 fins al 2007, consisteix en estucs d'època romana, àmfora itàlica, ceràmica ibèrica, ceràmica comuna itàlica, campaniana A tardana, campaniana B, parets fines, comuna oxidada ibèrica i àmfora ibèrica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El moment de construcció de la vil·la de Can Massot es podria situar a partir de l'últim terç del segle II aC i la seva amortització s'hauria produït al llarg del segle I aC, sense arribar a l'últim terç d'aquest segle.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 2008, segons el Catàleg de Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de l'Ajuntament de Montmeló, al carrer Balmes a l'alçada entre els carrers Jacint Verdaguer i Doctor Robert, es va continuar excavant la vil·la romana i es va registrar la continuació d'un mur, un nou àmbit i dues sitges. Es va documentar que la vil·la continua sota les cases núm. 1, 3, 5 i 7 del carrer Balmes. Pel que fa a l'interior de les sitges, es van localitzar fragments d'àmfores, ceràmica campaniana, elements d'indústria òssia i en una de les sitges també van aparèixer fragments de columnes i capitells.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entre el setembre de 2015 i el febrer de 2016, es van realitzar un seguit de sondejos al carrer Jacint Verdaguer amb motiu d'unes obres de canalització de gas natural. El resultat d'aquesta intervenció va ser la documentació de tres murs més amb cronologia del II i I aC. Aquests murs tenen continuïtat amb d’altres identificats en campanyes anteriors de l'any 2007.</span></span></span></span></span></p> | 08135-46 | Entre el c/ Jacint Verdaguer (número 13 i 18) i el c/ Balmes. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les primeres troballes es realitzen l'any 1924, amb la construcció de la casa de Can Massot, situada al carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, número 18. Es van posar al descobert murs i paviments amb mosaics i ceràmica que pertanyien a una vil·la romana. Però fins l'any 1958 no es van donar a conèixer.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any següent, Ignasi Cantarell Fontcuberta, que actuava com a comissari local d'excavacions arqueològiques de Montmeló, fa una excavació arqueològica al jardí de la casa. Descobrí quatre habitacions pavimentades que pertanyien a la part residencial de la vil·la.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entre els anys 1960 i 1992 es fan un seguit d'intervencions aprofitant obres, tant de la finca particular com de diferents serveis de la via pública. De les troballes, en destaca una estructura graonada que es va identificar amb un impluvi i el llindar d'una porta, format per una peça de marbre o calcària de color blau.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els anys 2002, 2007 i 2008 es fan un seguit d'intervencions. A partir del 2007 amb la participació de l'Ajuntament, la Universitat Autònoma de Barcelona i l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica. A les descobertes anteriors caldria afegir-hi l'aparició de restes prehistòrics dels que no se'n tenien notícies.</span></span></span></span></span></p> | 41.5549751,2.2496706 | 437428 | 4600640 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95752-4601campanya-2007-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95752-4602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95752-4603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95752-4604.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada accessible | Científic/Cultural | BCIL | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Totes les estructures documentades han estat marcades a la vorera amb un paviment diferencial, com a testimoni. En un espai del carrer de Balmes, s'han instal·lat uns plafons divulgatius on s'expliquen les troballes.L'Ajuntament ha editat un tríptic informatiu per a la població. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||
| 95697 | Can Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puig-14 | <p><span><span><span><span lang='CA'>GARCIA-PEY, Enric; SALVADOR CORROS, Montserrat (2005). <em>Montmeló. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Can Puig és una masia situada a la via principal de la població, l'antic Camí Ral, que en aquest tram pren el nom del Sant Crist de la Grua, per la capella que hi ha a prop. Es tracta de la característica masia de planta basilical. És a dir, de planta rectangular i tres cossos, on el cos central és més alt que els laterals. Aquest té la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia, mentre que els cossos laterals tenen la coberta a un vessant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Consta de planta baixa, pis i golfes. L'accés principal s'efectua per un portal d'arc rebaixat fet de maons. Un segon portal se situa en un annex de planta baixa, amb terrassa superior que s'adossa a la crugia de ponent, amb unes escales que permeten accedir a la terrassa des del pati. La resta d'obertures són de llinda recta, sense decoració, a excepció de la finestra de la sala que té un ampit rectilini. A la façana nord, hi ha tres finestres més amb les mateixes característiques.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El parament està completament arrebossat i pintat de color ataronjat. La construcció se situa dins un barri tancat envoltat d'edificis contemporanis i adossat per la part posterior a un bloc de pisos de recent construcció.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El barri té l'accés des del carrer Monturiol.</span></span></span></span></span></p> | 08135-7 | Carrer del Sant Crist / cantonada amb el Passatge Monturiol | <p>La primera notícia documental és al cadastre de l'any 1803, on hi consta una 'casa Puig posehida y abitada por Joseph Puig y Carrenca', com de 2a categoria. També surt una casa de Joseph Puig en el 'Reparto por menor a la Contribució general de la parroquia i terme de Monmeló per lany 1817', en el qual hi ha registrat el que ha de pagar cada casa per la producció.</p> | 41.5492505,2.2411492 | 436712 | 4600010 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95697-0701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95697-0702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95697-0703.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-08-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Es tracta d'una construcció del segle XVIII amb reformes i afegits d'èpoques posteriors. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 95979 | Can Salvador Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-salvador-torrents | XX | <p>Casa aïllada als quatre vents, del tipus casa-jardí. És de planta quadrangular i d'una única planta, sobre aixecada del nivell del carrer. La coberta és de teules als quatre vessants, acabada amb un ràfec de bigues de fusta, pintades de verd. L'entrada principal és porxada i emmarcada per dues columnes i pèrgola de vidre.</p> <p>Les quatre façanes estan recobertes d'un material especial fet de portland i restes de vidres de colors, integrats en una massa compacta. A l'interior, conserva el paviment hidràulic original.</p> <p>Delimita l'espai amb la via pública una tanca baixa d'obra, amb una reixa de ferro forjat. La porta del carrer també és de ferro envoltada per dos pilars d'obra amb coronament de tres filades de maons plans al damunt de la qual hi ha un fanal.</p> | 08135-105 | Carrer de Navarra, núm. 2 | <p>Està construïda en els terrenys de l'antic mas Torrents. Fou Salvador Torrents que la fa construir. Els propietaris actuals la van comprar l'any 1947. El seu avi era el director de la fàbrica Cucurny, que va venir del País Basc per treballar-hi durant la Guerra Civil espanyola i reconvertir la fàbrica Cucurny en indústria armamentística. Fou ell qui batejà la casa amb el nom de Villa Angèlica, que era el nom de la seva dona.</p> <p>Eren els pares del pintor Arranz Bravo que va fer el mural de la fàbrica Tipel de Parets i que té la seva fundació a L'Hospitalet de Llobregat.</p> | 41.5477104,2.2484110 | 437316 | 4599834 | 1931 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95979-10502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95979-10503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95979-10504.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | També rep el nom de Villa Angèlica | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 95764 | Can Tabola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tabola-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'>BOSCH, J. (1991). El neolític antic al Vallès Orienta. Dins <em>Arraona</em>, núm. 8, pp. 9-32.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CANTARELL, Ignasi (1958). <em>Silos de can Tabola</em>. Inèdit.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PANOSA M.A. i VILA, Ll. (1991). Les sitges de can Tabola (Montmeló, 1988).Memòria d’excavació. Inèdita.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROIG, J. MOLINA, J.A. i COLL, J. (1993). El neolític antic de can Tabola (Montmeló): un error cronològic. Dins <em>Arraona</em>, núm. 12 (III època), pp. 57-61.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>VILA, Ll (1992). Excavació a can Tabola (Montmeló, 1988). Dins <em>Lauro. Revista del Museu de Granollers,</em> núm. 3, pp. 11-15.</span></span></span></span></p> | II aC-XI dC | Destruït en gran part. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Jaciment documentat des de 1958 situat al voltant del barri de Can Tabola, a la riba dreta del riu Congost. Els autors del Catàleg (Ibars i Castejón, 2011) interpreten el jaciment com un establiment d'època romana que en el segle X hauria estat reocupat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les troballes s'han efectuat en dos moments, amb trenta anys de diferència. La primera troballa fou l'any 1958 i la segona l'any 1988. En total es coneixen una dotzena de sitges datades entre els segles II aC i XI dC. L'any 1958 se'n van descobrir les set primeres, amb motiu d'unes obres dutes a terme a la carretera i cinc més l'any 1988.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ignasi Cantarel localitzà les de l'any 1958, en el marge esquerre de la carretera. De les set, només una es conservava sencera. Segons l'autor de la descoberta, les sitges es trobaven agrupades en quatre conjunts. El 10 de març de 1958 es van excavar les sitges número 1, 2, 3, 4, 5 i 6. el material documentat corresponia a època ibèrica i romana. Però la única sitja sencera donà material groller, que inicialment es va interpretar com ceràmica neolítica (Bosch, 1991) però que estudis posteriors han demostrat que es tracta de ceràmica medieval dels segles X-XI dC (J. Roig, J.A. Molina, J. Coll, 1993).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 1988 es produeix la segona gran troballa en aquest sector, durant els treballs de construcció del Circuit de Barcelona-Catalunya. El senyor Ignasi Cantarell documentà tres nous conjunts de sitges que se situaven prop de la Torre Pardalera. L'agost d'aquell mateix any es va realitzar una intervenció arqueològica d'urgència dirigida pels arqueòlegs Isabel Panosa i Lluís Vila (1991). Dels tres conjunts només se'n va excavar un. Els altres dos conjunts situats entre can Tabola i can Sastre, el primer, i el revolt de can Sastre i la Torre Pardalera, el segon, no es van excavar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La informació de les sitges del conjunt que es va excavar està extreta de la Carta Arqueològica i del Catàleg (2011) i és la següent:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SITJA A.- És la que es troba situada més al nord-est. Les seves dimensions són considerables: 110 cm de diàmetre de boca conservat, 164 cm de diàmetre màxim i 145 cm de profunditat. Excavada directament al sauló, presenta una forma troncocònica. Les parets laterals són còncaves, així com el seu fons, que presenta un forat al centre. Aquesta sitja ha proporcionat el major nombre de restes materials i ha permès d'establir una aproximació cronològica de la seva ocupació.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SITJA B.- Situada al sud de la sitja A, aproximadament a 1 m de distància. Fa 2'12 m de diàmetre de boca, 2'52 m de diàmetre màxim i la seva profunditat és de 80 cm. Les parets laterals no són massa ovalades, mentre que el fons és còncau. En el sector sud de la sitja, el fons apareix retallat formant un graó. Té una forma lleugerament troncocònica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SITJA C.- Situada a 60 cm al sud respecte a la sitja B. Les seves dimensions són reduïdes: fa 84 cm de diàmetre de la boca, 97 cm de diàmetre màxim i 64 cm de profunditat. Morfològicament és una sitja ovalada amb base plana. Ha proporcionat poc material.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SITJA D.- Es troba situada al nord de la sitja C. La seva forma és troncocònica, amb parets còncaves i fons pla. Les seves dimensions són: 117 cm de diàmetre de la boca, 179 cm de diàmetre màxim i 134 cm de profunditat. A diferència de les altres sitges, aquesta no aparegué seccionada ja que es localitzà durant el procés d'excavació.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Del material arqueològic trobat a les sitges, el 64 per cent correspon a ceràmica (la majoria feta a mà i la restant feta a torn), el 32'4 per cent són ossos, el 2'7% correspon a indústria lítica i el 0'7% a ferro.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquestes sitges se situen cronològicament al voltant del segle I aC, tal com es desprèn de l'estudi tipològic de les ceràmiques a torn i, en part, per la presència de ferro, el qual permet establir una cronologia relativa tardana. Les ceràmiques que permeten una major aproximació cronològica són: la terra sigil lata aretina, la hispànica i també les àmfores itàliques. Aquestes ceràmiques es localitzen en la sitja A.</span></span></span></span></span></p> | 08135-57 | Sector nord-est del municipi, entre els Km 1 i 2,8 de la carretera BV-5003 de Montmeló a Granollers. | <p>Troballes realitzades en dos períodes ben distanciats: 1958 i 1988.</p> | 41.5597118,2.2544181 | 437829 | 4601162 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95764-5701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95764-5702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95764-5703.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada accessible | Altres | BPU | 2024-05-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | L'any 2010 s'informa d'una possible sitja en el marge dret, en direcció a la C-17 del carrer del Fondo de Can Guitet, a uns 50 m del creuament de les vies de tren. | 81|83|85|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||
| 95694 | Capella del Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-sant-crist-3 | <p><span><span><span><span lang='CA'>GARCIA-PEY, Enric; SALVADOR CORROS, Montserrat (2005). <em>Montmeló. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GUASCH, Manel i UMBERT, Josep (2008). Montmeló, 115 anys d’imatges. Centre d’estudis Montmeló.</span></span></span></span></p> <p>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</p> <p>MAS, J. (1921). <em>Notes històriques del bisbat de Barcelona, XIII</em>.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PIÑERO, Àngel i UMBERT, Josep (2009). <em>Aproximació a la història de Montmeló: segles IX-X</em>. Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capella situada al carrer del Sant Crist de la Grua, enfront mateix de l'Hostal de la Grua. Es tracta d'una petita construcció de planta quadrangular adossada per la part posterior a l'edifici d'habitatges del carrer.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. A nivell compositiu, presenta una decoració neoclàssica amb un capcer triangular, amb motllura esglaonada, que es recolza sobre sengles capitells motllurats, suportats per pilastres als angles de la façana. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La porta d'accés és d'arc de punt rodó amb porta de ferro i vidre amb la inscripció 'A de S C / año 1883'. Està flanquejada per dues pilastres de fust llis recolzades sobre bases trapezoïdals i coronades per un capitell amb motius decoratius florals, sobre el qual arrenca un guardapols en forma de frontó que uneix ambdues pilastres. A sobre hi ha una placa amb la següent inscripció: 'CAPILLA DEL SANTO CRISTO DE LA GRUA: REEDIFICADA EN EL AÑO MDCCCLXXXIII. REZANDO UN CREDO SE GANAN 48 DIAS DE PERDÓN'.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La volta de l'interior és rebaixada i el paviment és de rajols blancs i negres. Al fons, hi ha un altar amb la imatge d'un Sant Crist.</span></span></span></span></span></p> | 08135-4 | Carrer del Sant Crist, núm. 55-57 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La notícia més antiga la proporciona mossèn Mas (1921) quan parla d'una consueta de l'any 1671 feta pel rector Perejoan. S’hi deixa constància de que el rector té l'obligació de fer tres dies de processons, una de les quals ha de ser dedicada al Sant Crist del davant de la Grua, per ésser dita capella parròquia de Montmeló.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També surt dibuixada en el plànol de l'any 1747 que es troba a l'arxiu municipal de Sant Pere de les Puel·les.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En el Nomenclàtor de la província de Barcelona de l'any 1860 hi consta 'San Cristo' classificada com <em>capilla i ermita</em>.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>S’edifica l'any 1883 per substituir l'antiga capella datada pels volts de l'any 1671 i situada uns metres enllà de l'actual emplaçament. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'actual capella correspon a una reconstrucció de l'any 1959. Antigament queda lleugerament allunyada de la població, i estava orientada seguint la direcció del carrer, amb la façana mirant cap a Mollet (al sud-oest).</span></span></span></span></span></p> | 41.5490749,2.2417159 | 436759 | 4599990 | 1883 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95694-0401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95694-0402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95694-0403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95694-0404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95694-dsc8252.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós/Cultural | BCIL | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Es diu que a l'any 1409 Sant Vicenç Ferrer va passar per la Grua i va deixar una imatge de Sant Crist, en el lloc on anys més tard es construiria la capella. També es diu que la capella es construeix pel miracle que fa Sant Vicenç Ferrer a l'Hostal. | 99|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||
| 95751 | Carrer de Colom | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-colom | <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | I-IV dC. | Troballa aïllada, antiga i fortuita de la que no se'n tenen més constància. | <p>Troballa de l'any 1959, d'una tomba en <em>tegulae </em>d'època romana, amb motiu de les obres d'obertura del carrer Colom.</p> <p>Segons informació del descobridor, era una fossa de 40 cm d'alçada, excavada en el sauló. L'esquelet estava en posició frontal, orientat al nord i amb una única gerreta d'aixovar. L'estat de conservació de l'esquelet era deficient, ja que només conservava la meitat superior i havia perdut la pelvis i les extremitats inferiors. La gerra trobada tenia una nansa i era de ceràmica comuna romana.</p> | 08135-45 | Carrer Colom, cantonada amb el carrer Timbaler del Bruc. | <p>Troballa realitzada, l'any 1959, per Ignasi Cantarell que, en col·laboració amb els senyors Tolós, Salavedra, Tomàs i Martí, van excavar.</p> | 41.5543188,2.2453737 | 437069 | 4600570 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95751-4501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95751-4502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95751-4503.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada accessible | Altres | BCIL | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Tot i que l'any 1959 només es va documentar aquesta tomba, és molt probable que aquesta formés part d'una necròpolis més àmplia. L'any 1982 l'arqueòleg Albert Bacaria, en visitar el jaciment amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica del Vallès Oriental, va observar que durant la realització d'unes obres per a la instal·lació de canonades apareixien fragments de tegulae romanes. Aquests fragments definien restes d'una sepultura d'inhumació de característiques similars a les datades en els segles III-IV dC. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||
| 95749 | Carretera de Montmeló a Palou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carretera-de-montmelo-a-palou | <p><span><span><span><span lang='CA'>BOSCH, J. (1991). El neolític antic al Vallès Orienta. Dins <em>Arraona</em>, núm. 8, pp. 9-32.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BOSCH, J; ANFRUNS, J.; BUXÓ, R.; ESTRADA A.; OMS, i. I PAGÈS, E. (1998). La prehistòria de Montmeló (Vallès Oriental) a partir de la col·lecció Cantarell. Dins Estudis del Museu de Montmeló, pp. 15-37.</span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>CANTARELL, Ignasi (1960). <em>Hacha pulimentada</em>. Mecanoscrit inèdit</span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | Es desconeix la situació real del jaciment ja que es tracta d'una notícia de l'any 1960 i no s'ha realitzat cap actuació arqueològica. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La fitxa del Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló. (Ibars i Castejón, 2011) situa el jaciment a 50 m del camí que condueix al cementiri de Montmeló, sobre un nivell de graves de la segona terrassa del riu Congost. Es tracta de la troballa realitzada per uns obrers d'una destral de pedra polida, amb motiu d'unes obres realitzades a la carretera BV-5003. La troballa fou comunicada a Ignasi Cantarell que inspeccionà el terreny amb resultats negatius. Només apunta l'existència propera d'un gran forn inutilitzat d'època indeterminada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Però en el mateix indret, a la Carta Arqueològica del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya diu textualment: '<em>El juny de 1959 aparegueren 7 sitges en el marge oest de la carretera de Montmeló a Granollers, concretament en el quilòmetre 1,4, a la sortida de Montmeló. Aquestes sitges estaven agrupades en dos grups: un situat molt a prop de Can Tabola i l'altre al costat de la finca de Can Cabanyes. Les sitges tenien una profunditat que oscil·lava entre 1'20 m d'alçària i 80 cm d'amplada. Al seu interior van aparèixer fragments de ceràmica ibèrica a mà qualificada com de tradició hallstàtica pel Dr. Cantarell, junt amb fragments de tegulae romana i ossos. Durant la visita a aquest indret, l'any 1992, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, es comprovà que la zona compresa des d'aquest punt fins més enllà de Can Tabola, vers al nord-est, és important per la presència de restes disperses formades essencialment per sitges</em>'.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És molt possible que la informació d'aquesta fitxa se sobreposi a la del jaciment de Can Tabola.</span></span></span></span></span></p> | 08135-44 | Sector nord-est del terme municipal. | <p>Troballa d'una destral realitzada amb motius d'unes obres a la carretera BV-5003, el 7 de setembre de 1960.</p> | 41.5579135,2.2534472 | 437746 | 4600962 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95749-p1610470.jpg | Legal | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada accessible | Altres | BPU | 2024-05-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Aquest jaciment és el mateix que a la Carta Arqueològica consta amb el nom de Quilòmetre 1.4 de la carretera a Granollers.En el Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló (Ibars i Castejón, 2011) es delimita un polígon que coincideix amb el jaciment anomenat Finca Clarà. | 78 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 96113 | Casa Avinguda Vilardebó, 44 o Casa Arias | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-avinguda-vilardebo-44-o-casa-arias | <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span>Coneguda com Casa Arias és una casa-jardí característica d'aquesta zona, de planta rectangular i una única planta. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, però en el vèrtex d'aquest amb les façanes s'acaba amb un lleuger aiguavés produït per la divisió del carener en dos. Tota la coberta acaba amb un ràfec de bigues de fusta. L'entrada a la casa és porxada, amb coberta de teula a tres aigües, sostinguda per dues columnes de secció quadrada. A cada costa hi ha una finestra reixada, amb l'ampit inclinat amb rajola de color blau.</span></span></p> <p><span><span>La façana de migdia repeteix els mateixos esquemes. Els paraments són llisos i arrebossats. La tanca que delimita l'alineació amb el carrer és un mur d'obra de mitja alçada amb una reixa de ferro forjat. L'accés al pati és una reixa de ferro forjat de dos batents, delimitada per sengles pilars de secció quadrada, coronats per dues fileres de maons posats de pla, amb un fanal al damunt de cada pilar.</span></span></p> | 08135-157 | Avinguda Vilardebó, 44 | <p><span><span><span><span lang='CA'>Les cases de l’Avinguda Vilardebó es comencen a edificar a principis dels anys 20 del segle passat, sobre terrenys propietat de Marcel·lí Vilardebó i la urbanització de la zona serà un llarg procés que finalitzarà els anys 50.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquesta avinguda és un dels tres sectors de creixement urbanístic com a conseqüència del progressiu augment de la població, la incipient industrialització i la colònia d’estiuejants que el tria com a segona residència.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A partir d’aquest moment els arquitectes municipals desenvoluparan una planificació amb un cert aire de modernitat que estudiarà el traçat dels nous carrers adaptant-los a les necessitats del poble seguint les tendències urbanístiques del moment que s’havien iniciat a finals del segle XIX amb l’eixample de Cerdà a Barcelona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La tipologia de les cases es repeteix. Bàsicament són cases aïllades, amb jardí, de planta baixa amb jardí i que eren encarregades a arquitectes del moment com ara Manuel Joaquim Raspall, Manuel Casas Lamolla, Josep Maria Liesa de Sus, Josep Sagarra Solsona, Eduard Maria Balcells, o Domènec Sugrañes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Però per arribar a la imatge actual, aquesta avinguda ha estat fruit de molts projectes i de la seva execució urbanística. Des de 1924 fins a finals dels 30, es va anar construït, però va arribar un moment que va ser necessari condicionar el carrer com ara fer voreres (1949) o bé obligar als propietaris tancar els seus terrenys i fer voreres perquè el fet de no tenir-ne, donava un aspecte d’abandonament a l’avinguda (1956).</span></span></span></span></p> | 41.5557680,2.2482987 | 437315 | 4600729 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96113-15702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96113-15703.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Els Vilardebó posseïen moltes més terres a Montmeló. Algunes d’elles havien estat del mas Bonastre, com ara el terreny amb l’antiga casa que va ser adquirida per l’Ajuntament, l’any 1914, per edificar-hi la Casa Consistorial i les escoles. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 95730 | Casa Tarrida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-tarrida | <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Habitatge aïllat als quatre vents de tipologia de casa-jardí. És de planta rectangular i consta d'una única planta, amb la coberta a quatre vessants, acabada amb un ràfec sostingut per mènsules de fusta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana principal, que dona al carrer del Sant Crist de la Grua, s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. En l'eix central hi trobem la porta d'accés de fusta i un únic batent i d'arc de mig punt. S'hi accedeix pujant tres graons flanquejats lateralment per un mur, ja que es troba aixecada del nivell del pati. En els eixos laterals hi trobem dues finestres, també d'arc de mig punt. Totes les obertures estan pintades de color gris sobre un fons ataronjat i emmarcades amb una motllura amb motius vegetals. Sobre cada obertura se situa un respirall de ventilació, també motllurat. La façana posterior, orientada a migdia i que dona accés a un jardí i pati, es disposa de la mateixa manera. Les façanes laterals tenen menys obertures. El parament és arrebossat i llis, amb un sòcol que sobresurt lleugerament del pla. A les cantoneres hi ha un recreixement imitant pedres escairades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Completa el conjunt un garatge de planta rectangular i coberta de fibrociment, a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana. Està alineat amb el mur de delimitació amb el carrer. Hi destaca el frontal d'accés, de llinda recta, sostingut per permòdols.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La tanca del jardí és de paredat i acaba en secció triangular recoberta de rajoles vidriades de color marró, coronades amb una motllura de ceràmica semicircular de color blau marí. Al damunt hi ha una barana de ferro forjat. Els pilars del portal d'entrada estan arrebossats i presenten una secció rectangular al mig, recoberta de petits còdols. La porta és de ferro forjat.</span></span></span></span></span></p> | 08135-30 | Carrer del Sant Crist, núm. 27 | 41.5495797,2.2437617 | 436930 | 4600045 | 1930 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95730-3001.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-05-09 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manuel Casas Lamolla | La casa es troba envoltada d'un jardí, que en la part posterior ha estat escapçat per la construcció de la línia ferroviària d'alta velocitat. | 119 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 96119 | Casa de l'Avinguda Vilardebó, 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lavinguda-vilardebo-19 | <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> | XX | <p>Casa situada a la banda septentrional de l'Avinguda Vilardebó, en una zona on el terreny fa pendent ascendent des del carrer. Cal accedir a l'entrada pujant una escalinata que dona a una terrassa.</p> <p>La casa és de planta rectangular i, originàriament, d'una única planta baixa. A <em>posteriori </em>s'hi ha fet una remunta a la meitat nord de la planta, aixecant un pis, amb la coberta a quatre aigües. La coberta original és plana, a modus de terrat català, amb una balustrada perimetral que fa de barana de protecció.</p> <p>La façana principal és de línies clàssiques, amb una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat. L'eix central definit per la porta d'entrada, de punt rodó i brancals i dovelles realçades del parament de la façana. A banda i banda, hi trobem dues finestres trigeminades amb dues columnes que suporten la llinda recta i fan la partió. Les persianes són de llibret. La façana és arrebossada i llisa, amb recreixements ornamentals al voltant de la porta d'entrada, com hem referit, i en els angles de les cantonades. Està coronada per una cornisa i al damunt un capcer central, delimitat per dos pilars, i balustrada a banda i banda. En els angles es repeteixen els pilars. Per sota la cornisa hi trobem els respiralls de la cambra de ventilació amb decoració vegetal trepanada.</p> | 08135-162 | Avinguda Vilardebó, 19 | <p>Les cases de l’Avinguda Vilardebó es comencen a edificar a principis dels anys 20 del segle passat, sobre terrenys propietat de Marcel·lí Vilardebó i la urbanització de la zona serà un llarg procés que finalitzarà els anys 50.</p> <p>Aquesta avinguda és un dels tres sectors de creixement urbanístic com a conseqüència del progressiu augment de la població, la incipient industrialització i la colònia d’estiuejants que el tria com a segona residència.</p> <p>A partir d’aquest moment els arquitectes municipals desenvoluparan una planificació amb un cert aire de modernitat que estudiarà el traçat dels nous carrers adaptant-los a les necessitats del poble seguint les tendències urbanístiques del moment que s’havien iniciat a finals del segle XIX amb l’eixample de Cerdà a Barcelona.</p> <p>La tipologia de les cases es repeteix. Bàsicament són cases aïllades, amb jardí, de planta baixa amb jardí i que eren encarregades a arquitectes del moment com ara Manuel Joaquim Raspall, Manuel Casas Lamolla, Josep Maria Liesa de Sus, Josep Sagarra Solsona, Eduard Maria Balcells, o Domènec Sugrañes.</p> <p>Però per arribar a la imatge actual, aquesta avinguda ha estat fruit de molts projectes i de la seva execució urbanística per part de l’Ajuntament. Podríem dir que des de 1924 fins a finals dels 30, es va anar construït, però va arribar un moment que va ser necessari condicionar el carrer com ara fer voreres (1949) o bé obligar als propietaris tancar els seus terrenys i fer voreres perquè el fet de no tenir-ne, donava un aspecte d’abandonament a l’avinguda (1956).</p> | 41.5543685,2.2467869 | 437187 | 4600574 | 1921 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96119-16202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96119-16203.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Els Vilardebó posseïen moltes més terres a Montmeló algunes d’elles havien estat del mas Bonastre, com ara el terreny amb l’antiga casa que va ser adquirida per l’Ajuntament l’any 1914, per edificar-hi la Casa Consistorial i les escoles. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||
| 96116 | Casa de l'Avinguda Vilardebó, 26 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lavinguda-vilardebo-26 | <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> | XX | <p>Casa-jardí característica d'aquesta zona de planta rectangular i una única planta. El desnivell del sòl guanya una planta a la façana de migdia. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. Tota la coberta acaba amb un ràfec de bigues de fusta. L'entrada a la casa és porxada, amb coberta de teula a tres aigües, sostinguda per dues columnes de secció quadrada i dos pilars, amb els capitells fets per tres fileres de maons. L'arquitrau està format amb rajoles escaquejades amb quadres blancs i blaus. A cada costat de l'entrada, hi ha sengles finestres i damunt l'entrada un òcul ovalat.</p> <p>L'alineació amb el carrer és un mur d'obra amb un reixat al damunt. L'accés al jardí es fa per una porta de ferro forjat de dos batents, delimitada per sengles pilars de secció quadrada, coronats per tres fileres de maons.</p> <p>Per la façana de migdia hi té un cos quadrangular adossat. La coberta és de teules àrabs a tres aigües. Per la banda de llevant hi ha un altre cos adossat <em>a posteriori</em> de la construcció original, amb coberta plana. Una escala salva el desnivell del terreny per arribar a l'accés de migdia.</p> | 08135-160 | Avinguda Vilardebó, 26 | <p>Les cases de l’Avinguda Vilardebó es comencen a edificar a principis dels anys 20 del segle passat, sobre terrenys propietat de Marcel·lí Vilardebó i la urbanització de la zona serà un llarg procés que finalitzarà els anys 50.</p> <p>Aquesta avinguda és un dels tres sectors de creixement urbanístic com a conseqüència del progressiu augment de la població, la incipient industrialització i la colònia d’estiuejants que el tria com a segona residència.</p> <p>A partir d’aquest moment els arquitectes municipals desenvoluparan una planificació amb un cert aire de modernitat que estudiarà el traçat dels nous carrers adaptant-los a les necessitats del poble seguint les tendències urbanístiques del moment que s’havien iniciat a finals del segle XIX amb l’eixample de Cerdà a Barcelona.</p> <p>La tipologia de les cases es repeteix. Bàsicament són cases aïllades, amb jardí, de planta baixa amb jardí i que eren encarregades a arquitectes del moment com ara Manuel Joaquim Raspall, Manuel Casas Lamolla, Josep Maria Liesa de Sus, Josep Sagarra Solsona, Eduard Maria Balcells, o Domènec Sugrañes.</p> <p>Però per arribar a la imatge actual, aquesta avinguda ha estat fruit de molts projectes i de la seva execució urbanística per part de l’Ajuntament. Podríem dir que des de 1924 fins a finals dels 30, es va anar construït, però va arribar un moment que va ser necessari condicionar el carrer com ara fer voreres (1949) o bé obligar als propietaris tancar els seus terrenys i fer voreres perquè el fet de no tenir-ne, donava un aspecte d’abandonament a l’avinguda (1956).</p> | 41.5546071,2.2474296 | 437241 | 4600600 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96116-16002.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Els Vilardebó posseïen moltes més terres a Montmeló algunes d’elles havien estat del mas Bonastre, com ara el terreny amb l’antiga casa que va ser adquirida per l’Ajuntament l’any 1914, per edificar-hi la Casa Consistorial i les escoles. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 96115 | Casa de l'Avinguda Vilardebó, 36 o Casa Urgell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lavinguda-vilardebo-36-o-casa-urgell | <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span>Coneguda com Casa </span></span>Urgell, <span><span>és una casa-jardí característica d'aquesta zona de planta rectangular i una única planta. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Tota la coberta acaba amb un ràfec de bigues de fusta. L'entrada a la casa és porxada, amb coberta de teula a tres aigües amb un pendent molt accentuat, sostinguda per dues columnes de secció quadrada fetes de maons. No hi ha cap més obertura en aquesta façana. </span></span>Una quarta part de la coberta ha estat reformada <em>a posteriori</em>, amb una terrassa.</p> <p><span><span>L'alineació amb el carrer és un mur d'obra amb un reixat al damunt. L'accés al jardí es fa per una porta de ferro forjat de dos batents, delimitada per sengles pilars de secció quadrada, coronats per una doble motllura de maons.</span></span></p> | 08135-159 | Avinguda Vilardebó, 36 | <p>Les cases de l’Avinguda Vilardebó es comencen a edificar a principis dels anys 20 del segle passat, sobre terrenys propietat de Marcel·lí Vilardebó i la urbanització de la zona serà un llarg procés que finalitzarà els anys 50.</p> <p>Aquesta avinguda és un dels tres sectors de creixement urbanístic com a conseqüència del progressiu augment de la població, la incipient industrialització i la colònia d’estiuejants que el tria com a segona residència.</p> <p>A partir d’aquest moment els arquitectes municipals desenvoluparan una planificació amb un cert aire de modernitat que estudiarà el traçat dels nous carrers adaptant-los a les necessitats del poble seguint les tendències urbanístiques del moment que s’havien iniciat a finals del segle XIX amb l’eixample de Cerdà a Barcelona.</p> <p>La tipologia de les cases es repeteix. Bàsicament són cases aïllades, amb jardí, de planta baixa amb jardí i que eren encarregades a arquitectes del moment com ara Manuel Joaquim Raspall, Manuel Casas Lamolla, Josep Maria Liesa de Sus, Josep Sagarra Solsona, Eduard Maria Balcells, o Domènec Sugrañes.</p> <p>Però per arribar a la imatge actual, aquesta avinguda ha estat fruit de molts projectes i de la seva execució urbanística per part de l’Ajuntament. Podríem dir que des de 1924 fins a finals dels 30, es va anar construït, però va arribar un moment que va ser necessari condicionar el carrer com ara fer voreres (1949) o bé obligar als propietaris tancar els seus terrenys i fer voreres perquè el fet de no tenir-ne, donava un aspecte d’abandonament a l’avinguda (1956).</p> | 41.5552020,2.2479235 | 437282 | 4600666 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96115-15902.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Els Vilardebó posseïen moltes més terres a Montmeló algunes d’elles havien estat del mas Bonastre, com ara el terreny amb l’antiga casa que va ser adquirida per l’Ajuntament l’any 1914, per edificar-hi la Casa Consistorial i les escoles. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 96120 | Casa de l'Avinguda Vilardebó, 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lavinguda-vilardebo-4 | <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> | XX | <p>Casa-jardí característica d'aquesta zona, d'una única planta, però d'estil racionalista amb línies austeres i rectes de planta quadrangular i coberta plana tipus terrat català.</p> <p>Està situada en una finca que fa cantonada amb el carrer del Timbaler del Bruc i es tracta d'un projecte de M. Joaquim Raspall, que ha estat modificat a <em>posteriori</em>.</p> <p>Com diu M. Antònia Carrasco (AA.DD, 2021): '<em>Durant els vuit anys que Raspall va treballar a Montmeló actuà com arquitecte municipal i particular alhora. Les obres que deixà en el nostre municipi les podem incloure dins l’etapa anomenada déco, definida pel dibuix geomètric amb predomini de formes triangulars i romboïdals. Són obres senzilles, reduïts habitatges unifamiliars, alguns d’ells entre mitgeres; d’altres, cases aïllades. D’aquests edificis gairebé no en queda cap, i els que queden han estat molt transformats</em>'.</p> <p>Uns d'aquests edificis són aquestes cases que responen al prototipus de cases aïllades, envoltades de jardí.</p> | 08135-163 | Avinguda Vilardebó, 4 | <p>Les cases de l’Avinguda Vilardebó es comencen a edificar a principis dels anys 20 del segle passat, sobre terrenys propietat de Marcel·lí Vilardebó i la urbanització de la zona serà un llarg procés que finalitzarà els anys 50.</p> <p>Aquesta avinguda és un dels tres sectors de creixement urbanístic com a conseqüència del progressiu augment de la població, la incipient industrialització i la colònia d’estiuejants que el tria com a segona residència.</p> <p>A partir d’aquest moment els arquitectes municipals desenvoluparan una planificació amb un cert aire de modernitat que estudiarà el traçat dels nous carrers adaptant-los a les necessitats del poble seguint les tendències urbanístiques del moment que s’havien iniciat a finals del segle XIX amb l’eixample de Cerdà a Barcelona.</p> <p>La tipologia de les cases es repeteix. Bàsicament són cases aïllades, amb jardí, de planta baixa amb jardí i que eren encarregades a arquitectes del moment com ara Manuel Joaquim Raspall, Manuel Casas Lamolla, Josep Maria Liesa de Sus, Josep Sagarra Solsona, Eduard Maria Balcells, o Domènec Sugrañes.</p> <p>Però per arribar a la imatge actual, aquesta avinguda ha estat fruit de molts projectes i de la seva execució urbanística per part de l’Ajuntament. Podríem dir que des de 1924 fins a finals dels 30, es va anar construït, però va arribar un moment que va ser necessari condicionar el carrer com ara fer voreres (1949) o bé obligar als propietaris tancar els seus terrenys i fer voreres perquè el fet de no tenir-ne, donava un aspecte d’abandonament a l’avinguda (1956).</p> | 41.5532688,2.2464225 | 437155 | 4600452 | 1931 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96120-16301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96120-16302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96120-16303.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-08-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manuel Joaquim Raspall i Mayol | Els Vilardebó posseïen moltes més terres a Montmeló algunes d’elles havien estat del mas Bonastre, com ara el terreny amb l’antiga casa que va ser adquirida per l’Ajuntament l’any 1914, per edificar-hi la Casa Consistorial i les escoles. | 120|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||
| 96057 | Casa del Carrer d'Enric Prat de la Riba, núm. 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-denric-prat-de-la-riba-num-6 | XX | <p>Casa entre mitgeres de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal que dona a un pati. Un petit cos adossat a aquesta façana emmarca l'accés a l'habitatge. És un petit cos quadrangular amb la coberta a dues aigües.</p> <p>A cada costat hi ha sengles finestres reixades. El parament de la façana és arrebossat i llis amb un coronament rectangular amb un plafó ceràmic de motius vegetals al mig. Una tanca d'obra i una reixa de ferro s'alinea amb el carrer. S'alcen quatre pilars de secció quadrada que reforcen la tanca i delimiten la porta d'entrada al pati.</p> | 08135-135 | Carrer d'Enric Prat de la Riba, núm. 6 | 1923 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96057-13501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96057-13502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96057-13503.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-08-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Model de casa-jardí seguint els criteris de l'urbanisme característic de l'època. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc