API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Tipus	INSPIRE: Subtipus	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
95694	Capella del Sant Crist	https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-sant-crist-3	<p><span><span><span><span lang='CA'>GARCIA-PEY, Enric; SALVADOR CORROS, Montserrat (2005). <em>Montmeló. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GUASCH, Manel i UMBERT, Josep (2008). Montmeló, 115 anys d’imatges. Centre d’estudis Montmeló.</span></span></span></span></p> <p>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</p> <p>MAS, J. (1921). <em>Notes històriques del bisbat de Barcelona, XIII</em>.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PIÑERO, Àngel i UMBERT, Josep (2009). <em>Aproximació a la història de Montmeló: segles IX-X</em>. Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capella situada al carrer del Sant Crist de la Grua, enfront mateix de l'Hostal de la Grua. Es tracta d'una petita construcció de planta quadrangular adossada per la part posterior a l'edifici d'habitatges del carrer.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. A nivell compositiu, presenta una decoració neoclàssica amb un capcer triangular, amb motllura esglaonada, que es recolza sobre sengles capitells motllurats, suportats per pilastres als angles de la façana. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La porta d'accés és d'arc de punt rodó amb porta de ferro i vidre amb la inscripció 'A de S C / año 1883'. Està flanquejada per dues pilastres de fust llis recolzades sobre bases trapezoïdals i coronades per un capitell amb motius decoratius florals, sobre el qual arrenca un guardapols en forma de frontó que uneix ambdues pilastres. A sobre hi ha una placa amb la següent inscripció: 'CAPILLA DEL SANTO CRISTO DE LA GRUA: REEDIFICADA EN EL AÑO MDCCCLXXXIII. REZANDO UN CREDO SE GANAN 48 DIAS DE PERDÓN'.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La volta de l'interior és rebaixada i el paviment és de rajols blancs i negres. Al fons, hi ha un altar amb la imatge d'un Sant Crist.</span></span></span></span></span></p>	08135-4	Carrer del Sant Crist, núm. 55-57	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>La notícia més antiga la proporciona mossèn Mas (1921) quan parla d'una consueta de l'any 1671 feta pel rector Perejoan. S’hi deixa constància de que el rector té l'obligació de fer tres dies de processons, una de les quals ha de ser dedicada al Sant Crist del davant de la Grua, per ésser dita capella parròquia de Montmeló.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També surt dibuixada en el plànol de l'any 1747 que es troba a l'arxiu municipal de Sant Pere de les Puel·les.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En el Nomenclàtor de la província de Barcelona de l'any 1860 hi consta 'San Cristo' classificada com <em>capilla i ermita</em>.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>S’edifica l'any 1883 per substituir l'antiga capella datada pels volts de l'any 1671 i situada uns metres enllà de l'actual emplaçament. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'actual capella correspon a una reconstrucció de l'any 1959. Antigament queda lleugerament allunyada de la població, i estava orientada seguint la direcció del carrer, amb la façana mirant cap a Mollet (al sud-oest).</span></span></span></span></span></p>	41.5490749,2.2417159	436759	4599990	1883	08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95694-0401.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95694-0402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95694-0403.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95694-0404.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95694-dsc8252.jpg	Legal	Neoclàssic\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Religiós/Cultural			BCIL	2024-11-18 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Es diu que a l'any 1409 Sant Vicenç Ferrer va passar per la Grua i va deixar una imatge de Sant Crist, en el lloc on anys més tard es construiria la capella. També es diu que la capella es construeix pel miracle que fa Sant Vicenç Ferrer a l'Hostal.	99\|98	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:17
95695	Can Guitet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guitet	<p><span><span><span><span lang='CA'>CANTARELL, Ignasi. (1991). La masia de Can Guitet. Dins <em>El Mirall de Montmeló</em>, núm. 3, novembre de 1991, pp. 14-15.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p>	XV-XVI	Només es conserva la façana principal.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>De la masia de Can Guitet només se'n conserva la seva façana principal, orientada a migdia. Es troba en una esplanada sense edificar, dins l'àrea d'influència del Circuit de Catalunya. Constava de planta baixa i pis i la coberta era a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. Aquesta, s'estructura a partir de tres eixos simètrics de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa pel portal d'accés, l'eix central, i dues finestres en els eixos laterals. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El portal és dovellat dentat i d'arc de mig punt, mentre que les finestres són de llinda recta. A la dovella central hi destaca un escut i la inscripció 'RESTAURADO / 1912'. Originàriament, les finestres seguien el mateix esquema que el portal, amb els brancals i la llinda alternant dovelles desiguals; però a les darreres restauracions es van igualar. A la planta pis, hi ha una finestra a cada eix, una damunt el portal i una damunt de cada finestra de la planta baixa. En aquest cas són d'arc conopial gòtic i dentat, amb arquet i amb impostes decorades amb motius vegetals i geomètrics, amb rosetes i cares antropomorfes en els permòdols de la central i la de la dreta. El parament és fet de còdols sense arrebossar, però antigament estava arrebossat i sota el carener hi havia un rellotge de sol.</span></span></span></span></span></p>	08135-5	Polígon 1, Parcel·la 86	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per la documentació, sabem que era coneguda com a Can Vaja, degut a que un dels cap de casa que surt en el fogatge de 1497, s'anomena en 'Vaya'. També apareix en el fogatge de 1553, quan March Vaya n'és alcalde. I, finalment, amb un document de venda de l'any 1639, quan Miquel Vaja la ven a Pere Guitet. A partir d'aquest moment i fins l'actualitat s'ha conegut com a Can Guitet. Fins i tot quan es perd la línia successòria i passa a ser propietat dels Pellicer.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 1976 el Consorci de la Zona Franca de Barcelona la compra juntament amb les terres del voltant. Després, una part d'aquestes terres passen al RACC per a la construcció del nou Circuit de Catalunya. El Consorci cedeix la masia i el seu entorn proper a l'Ajuntament de Montmeló, que n'és propietari.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 1986 es comença un procés de restauració, dirigit per Narcís Tusell i Borràs, per utilitzar-la com espai polivalent, que queda interromput i la masia queda abandonada. L'any 1992 es converteix en una discoteca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Finalment, l'any 2011 es procedeix a l'enderroc del bloc afegit i la coberta metàl·lica, quedant amb l'aspecte actual.</span></span></span></span></span></p>	41.5643343,2.2505749	437512	4601677		08135	Montmeló	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95695-0501.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95695-0502.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95695-0503.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95695-0504.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95695-0505.jpg	Legal	Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Sense ús			BCIL	2024-08-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Durant uns anys, es va aixecar una estructura metàl·lica amb coberta de fibrociment darrera la façana.Davant hi havia l'era i el pou, del que se'n conserva alguna resta.	94\|85	47	1.3	1761	41	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:17
95699	Mas La Moreneta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-la-moreneta	<p><span><span><span><span lang='CA'>CARRASCO MARTÍ, Maria Antonia (2003). Arquitectura i arquitectes de Montmeló durant els anys 1920-1940. Dins <em>el Butlletí del Centre d’Estudis Montmeló</em>, núm. 5; pp. 75-84.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>COL·LEGI OFICIAL D’ARQUITECTES DE CATALUNYA i BALEARS (1947). Casa de campo en Montmeló. Dins <em>Cuadernos de arquitectura</em>, núm. 7, pp. 30-35. Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>RÀFOLS, J.F. (1951). <em>Diccionario biográfico de artistes de Cataluña</em>. Editorial Milla: Barcelona.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Casa aïllada als quatre vents de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a quatre aigües, amb ràfec. A la façana de ponent se li adossa un porxo, que va des de la façana de migdia fins la septentrional. La coberta és de terrat pla i actua de terrassa del primer pis. La barana protectora és d'obra, amb maons, de decoració calada. Té tres arcades de mig punt al costat llarg i una a cada costat curt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana principal, orientada migdia, s’estructura a partir de diversos eixos de verticalitat, mantenint la simetria a la part central. A la planta baixa hi trobem, en l'eix central, la porta d'entrada, amb els brancals i la llinda de pedra granítica treballada. La llinda és recta i els brancals es troben disposats de forma dentada. En aquesta mateixa planta hi trobem tres finestres amb reixa de ferro forjat, totes de llinda recta, i una porta secundària que donava a l'antic celler de la casa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la planta pis, damunt l'entrada, hi trobem un balcó amb llosana de pedra i barana de ferro forjat. A cada costat del balcó, es troben dues finestres més amb els ampits de pedra. Totes de llinda recta. També són de llinda recta les finestres que es veuen als extrem; la de damunt del celler i una altra de més gran que està situada a l'angle sud-est. Entre la finestra situada damunt el celler i la del costat dret del balcó hi ha un rellotge de sol.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Destaca una galeria de nou obertures de punt rodó a la segona planta. Comparteixen un ampit de pedra continu. A cada extrem hi trobem dues petites obertures de llinda recta i ampit de pedra. L'estructura de les finestres de les altres façanes és igual a les descrites de la façana principal. Hi ha tres obertures per planta a la façana de llevant, tres finestres a la segona planta de la façana de ponent i l'accés a la terrassa. On es troba una diferència més notable és a la façana nord, on hi ha una segona entrada i una obertura més alta, damunt la qual hi ha una corriola, a l'eix central, que comunicava amb l'antiga biblioteca de la casa, però que tindria una funció més ornamental que funcional, imitant l'arquitectura ruralista de les masies catalanes. El parament de les quatre façanes és arrebossat llis i pintat de color terrós clar, amb un sòcol de pedra granítica de tres filades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tot i convertir-se en oficines del Circuit de Barcelona-Catalunya, l'interior s'ha mantingut el màxim fidel possible amb els elements constructius originals, com ara l'encavallada de la coberta, els sòls o la conservació de les llars de foc. L'escala d'accés a la planta pis s'ha refet seguint un testimoni que es va conservar de l'original; la resta s'havia perdut durant el període que la casa va quedar abandonada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l'article del Col·legi d'Arquitectes (1947) es publica la distribució dels espais de cada planta i els seus usos.</span></span></span></span></span></p>	08135-9	Carrer del Mas Moreneta, s/n	<p>Construcció de l'any 1945 promocionada pel senyor Gambús, però que l'any 1977 va quedar abandonada, patint des de llavors desperfectes a causa de la manca de manteniment i l'ocupació esporàdica. Fins que es projecta el Circuit de Barcelona-Catalunya i s'addquireix per establir-hi les oficines. La seva rehabilitaciió s'inicia l'any 1994 mantenint els elements originals al màxim.</p> <p>La imatge de la Mare de Déu de Montserrat que estava a la capella de la casa es va traslladar a l'església parroquial de Santa Maria.</p>	41.5684046,2.2585145	438178	4602123	1945	08135	Montmeló	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95699-0902.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95699-0903.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95699-0904.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Productiu			BCIL	2024-08-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Josep Maria Segarra i Solsona	L'antiga capella és un petit espai que ara es troba darrera el taulell de recepció de la planta baixa. Es tanca amb unes portes de fusta amb persiana de llibret i conserva les pintures originals de Vila Arrufat. La porta original no es conserva, com tampoc l'altar.La piscina de la casa es troba a la part nord, però actualment està tapada amb terra i al damunt s'hi ha aixecat el Cristal Palace, un edifici de vidre sostingut, de manera que la piscina està intacta per si algun dia es vol recuperar.	98	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:17
95700	Xemeneies Cucurny	https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneies-cucurny	<p>AJUNTAMENT DE MONTMELÓ (2020). <em>Redescobrim l'antiga fàbrica Cucurny de Montmeló</em>. Museu Municipal de Montmeló: Jornades Euroees de Patrimoni.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CANTARELL, Ignasi. (1993). La Cucurny. Dins <em>El Mirall de Montmeló</em>, núm. 13, desembre de 1993.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SALVADOR i GIMÉNEZ, Joan (1997). Albert Peiró Llinares. Dins <em>Butlletí del Centre d’Estudis Montmeló,</em> núm. 2, pp. 12 i 13.</span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Forn de cocció de l'antiga fàbrica Cucurny, sobre basament de planta quadrada amb dues obertures laterals en forma d'arc de mig punt fets de maons posats a llibret. Damunt del basament, s'aixequen les xemeneies cilíndriques, de secció circular. A mitja alçada, hi ha dues obertures en forma d'arc rebaixat que servien per controlar des de l'exterior el procés de cocció.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les xemeneies estan reforçades per anelles de ferro, la de la dreta ja en tenia dues d'antic en el coronament. El parament està fet de maons posats a trencajunt i tires de ferro per reforçar l'estructura.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Originàriament els forns estaven situats a l'interior d'una nau anomenada 'Quadra gran', fins que l'any 1993 va caure.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al peu hi ha una placa de ferro <em>Corten</em> amb la següent inscripció: <em>'EN RECORD I HOMENATGE A LA FÀBRICA CUCURNY, MOTOR ESSENCIAL EN EL DESENVOLUPAMENT SOCIAL I ECONÒMIC DEL MUNICIPI'</em>. Instal·lada per l'Ajuntament de Montmeló l'any 1980.</span></span></span></span></span></p>	08135-10	Plaça de la Constitució, s/n	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'empresa Cucurny es funda l'any 1840 a l'Hospitalet de Llobregat. L'any 1915 s'instal·la a Montmeló buscant més espai i una bona comunicació viària amb la resta d'Europa. Es converteix en la primera fàbrica de l'Estat espanyol de materials refractaris i gres. Però tenia un catàleg de productes molt variat: tubs de semigres, ampolles per a licors, recipients per a la indústria química, columnes, impostes i altres elements arquitectònics per a la construcció.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 1980 tanca la fàbrica i es ven el patrimoni. S'urbanitza la parcel·la on s'aixecava tot preservant una nau anomenada 'Quadra gran', dins la qual hi havien les actuals xemeneies. L'any 1993 s'esfondra mentre l'estaven restaurant.</span></span></span></span></span></p>	41.5488960,2.2465847	437165	4599967	1915	08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95700-1002.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95700-1003.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95700-1004.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95700-1005.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95700-1006.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Simbòlic			BCIL	2024-08-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Un codi QR indica que aquest bé cultural forma part de la ruta 'L'estiueig de carmanyola' ideada i desenvolupada pel Museu Municipal de Montmeló. Es tracta d'una passejada cultural pels carrers del poble que parla del ric patrimoni modernista i noucentista de la població.El nom de la ruta recorda que des de finals del segle XIX, Montmeló va ser una de les destinacions més populars per anar a passar les llargues temporades d'estiu. La seva situació, propera a Barcelona, l'existència de l'estació del ferrocarril, els seus paratges naturals i el clima, van propiciar que estiuejants de diferents classes socials triessin el municipi com a destinació.Aquesta proximitat va permetre, amb el temps, que moltes famílies d'estiuejants s'establissin al poble durant el període estival i anessin a treballar cada dia a la ciutat, tornant al vespre. Per això els habitants de Montmeló anomenaven a aquestes famílies 'estiuejants de carmanyola'.	98	47	1.3	1761	41	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:17
95702	Molí de la Torre Pardalera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-torre-pardalera	<p><span><span><span><span lang='CA'>GARCIA-PEY, Enric; SALVADOR CORROS, Montserrat (2005). <em>Montmeló. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p>	XX	S'han extret les aspes per culpa d'una esquerda que amenaçava trencament. Es troben en els magatzems del Circuit a l'espera d'una restauració.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Molí aiguader mogut amb energia eòlica, instal·lat en una torre de secció quadrada. Està dividit en dos cossos. El parament inferior està fet de còdols units amb morter i la part superior està feta de maons. La porta d'accés està situada a la façana de migdia i és d'arc de mig punt, amb maons posats a plec de llibre. A cadascuna de les façanes hi ha una petita obertura allargada en forma d'espitllera. El coronament és de terrat pla, amb barana metàl·lica que arrenca de quatre pilars, ubicats als angles. En aquest terrat és on estaven instal·lades les aspes i l'arbre.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els molins aiguaders acostumen a ser de mides reduïdes i consten del cos principal o torre i l'arbre. Es basen en una roda proveïda de raigs sobre la que es munten les pales, normalment metàl·liques, inclinades a modus d'hèlix al voltant d'un eix, que és horitzontal. Per aquest motiu és necessari orientar-los en direcció al vent. El timó o panell fa aquesta funció automàticament. Aquesta estructura s'acostuma a muntar a certa alçada per agafar millor el vent, sobre una torre que pot ser d'obra, com en aquest cas, però també de fusta o metàl·lica.</span></span></span></span></span></p>	08135-12	Camí Mas La Moreneta, s/n	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>El molí formava part del conjunt de la Torre Pardalera, que havia estat propietat del monestir de Sant Pere de les Puel·les fins a la desamortització de l'any 1855.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La Torre Pardalera també era coneguda amb el nom de Torre Solera. Les referències més antigues de la casa es troben en el fogatge de l'any 1553. També s'esmenta en la contribució de 1817 i en el Nomenclàtor de la província de Barcelona de l'any 1860, on hi consta com '<em>Alqueria / casa de labor de una hacienda</em>'.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La finca fou adquirida pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona, l'any 1976. El RACC adquirí part d'aquestes terres per a la construcció del Circuit de Barcelona-Catalunya, inaugurat l'any 1991, que va enderrocar la masia i hi va deixar com a testimoni el molí de vent.</span></span></span></span></span></p>	41.5666758,2.2589725	438215	4601932		08135	Montmeló	Restringit	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95702-12020.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95702-12030.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95702-12040.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Simbòlic			BCIL	2024-08-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	De la torre Pardalera només es conserva aquest molí, l'era i alguns elements enjardinats com murs i una tanca amb porta de ferro a dos batents. Fora el Circuit també hi ha dues basses que podrien haver format part de la finca.	98	47	1.3	1761	41	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:17
95703	Ajuntament	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-20	<p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Edifici construït per acollir les dependències municipals. Fa cantonada i està compost per dos cossos perpendiculars coberts a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana, i un volum central fent xamfrà, més alt que els cossos laterals, també amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa i pis.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al cos central, se situa el portal d'entrada, d'arc de mig punt separat de la planta pis per una motllura horitzontal, sobre la qual s'hi obre un finestral protegit amb una barana de ferro forjat. A sota, hi trobem l'escut municipal. Al damunt hi ha una gran obertura d'arc apuntat motllurat i a sobre un rellotge de carilló i una campana que corona el capcer. Un petit corredor dona accés a l'entrada. A les parets laterals hi trobem una representació de l'església i la rectoria, en un costat, i els tres turons, en l'altre. En el sostre hi ha la representació de l'antic escut.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els dos cossos laterals són pràcticament iguals. S'estructuren a partir de cinc eixos de verticalitat definits per sengles obertures a cada planta. Les obertures son d'arc rebaixat a la planta baixa amb les impostes motllurades, i de llinda recta, amb ampit motllurat a la planta pis. El parament és estucat imitant els carreus, amb un sòcol de pedra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l'interior, l'antic pati ha estat cobert, quedant com una terrassa a nivell del primer pis. També s'hi han afegit dependències pel costat septentrional.</span></span></span></span></span></p>	08135-13	Plaça de la Vila, núm. 1	<p>Anteriorment a la construcció d'aquest edifici, l'Ajuntament estava al principi del carrer Major, on hi ha els habitatges del Banc de Sabadell. Però l'any 1914 el consistori adquireix aquests terrenys per instal·lar-hi l'Ajuntament.</p> <p>L'obra del nou edifici, projectat per Eusebi Bona i Puig, s'inicia l'any 1919 i no conclou fins l'any 1927. Els cossos laterals originàriament eren l'escola, amb segregació de sexes, mentre que el cos central estaria destinat a les oficines municipals. Actualment tot l'edifici està destinat als diferents serveis de l'Ajuntament.</p>	41.5517456,2.2479674	437283	4600283	1919 - 1927	08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95703-1301.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95703-1302.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95703-1303.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95703-1304.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Administratiu			BCIL	2024-08-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Eusebi Bona i Puig		106\|98	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:17
95704	Can Caballé	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-caballe-0	<p><span><span><span><span lang='CA'>GARCIA-PEY, Enric; SALVADOR CORROS, Montserrat (2005). <em>Montmeló. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011).<em> Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló. </em>Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Torre senyorial als quatre vents, tot i que està envoltada per grans blocs de pisos, almenys per tres dels seus quatre costats. És una construcció dels anys 20 del segle passat i es caracteritza per les seves dues torres a banda i banda. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia, acabada en ràfec sostingut per bigues de fusta. El sota ràfec està recobert de fusta. Les teules del carener i les arestes són de ceràmica vidrada de color verd.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les dues torres consten de tres pisos, amb lleugeres diferències entre elles. La torre de la cantonada sud-est és de planta quadrada i la de la cantonada nord, de planta rectangular. Estan formades per dos cossos separats per la línia de sanefa de color verd i blanc sobre el qual se situa un cos amb finestres en totes les cares, cobert amb teulada a quatre vessants, amb les arestes de ceràmica verda. A la torre sud-est, aquest cos està suportat per mènsules esglaonades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La composició de la façana de migdia s'estructura a partir de cinc eixos de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa s'obren quatre finestres a més de la porta d'accés. A la planta pis s’obren quatre finestres i un balcó, amb barana de ferro. Una sanefa de petites rajoles verdes i blanques, disposades en escacat separa la planta baixa del pis. Les obertures, distribuïdes regularment, són de llinda recta, les de la planta pis amb guardapols fet amb les mateixes rajoles verdes i blanques, motiu que es torna a repetir sota el ràfec de la teulada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El parament és llis i arrebossat, pintat de color terrós.</span></span></span></span></span></p>	08135-14	Plaça de Joan Miró, s/n	<p>L'any 1984, l'Ajuntament de Montmeló la compra i l'any 1997 es rehabilita per allotjar el Museu Municipal. En aquesta rehabilitació, dirigida pels arquitectes Juan Domingo Amores i Gerardo Gaona, es manté l'exterior de l'edifici.</p>	41.5524208,2.2497437	437432	4600356	1920	08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95704-1401.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95704-1402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95704-1403.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95704-1404.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Cultural			BCIL	2024-08-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Can Caballé també es coneix com a Ca l'Advocada, antic nom de Can Dotras del carrer de Vic, número 5, ja que a l'Ernesta Raüll, mare del propietari de la casa, Cèsar Caballé, se l'anomenava així.Actualment acull el Museu Municipal de Montmeló.	106\|98	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:17
95708	Can Dotras	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-dotras	<p><span><span><span><span lang='CA'>GARCIA-PEY, Enric; SALVADOR CORROS, Montserrat (2005). <em>Montmeló. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Can Dotras és un edifici aïllat, situat als quatre vents, amb tipologia de casa jardí. És de planta rectangular i consta d'un volum principal, de planta quadrada, format per planta baixa i dos pisos, amb una torre-mirador, de planta rectangular, a sobre. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. La façana s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat i separades horitzontalment per una petita cornisa. Les de la planta baixa són d'arc de mig punt, unides per la imposta. A la primera planta són de llinda recta i també estan emmarcades. Per últim, a la segona planta són d'arc de mig punt, més estretes i unides entre si a l'alçada de les impostes. La façana es completa amb una cornisa motllurada i motllures a imitació de columnes a les cantonades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al costat de ponent se li adossa un volum porxat amb arcs de mig punt, de planta baixa amb terrassa superior delimitada per una balustrada d'obra i dues torres que no superen l'alçada del cos principal. Són de planta rectangular i de coberta composta. L'edifici se situa dins un pati enjardinat i delimitat per una tanca d'obra i una reixa de ferro forjat.</span></span></span></span></span></p>	08135-15	Carrer de Vic, núm. 5	<p>Coneguda originàriament per Ca l'Advocada, ja que hi vivia l'Ernesta Raüll de Verdier, casada amb l'advocat Francesc de Paula Caballer. Possiblement prengués ella el protagonisme per tractar-se d'una de les persones més riques de la població durant el segle XIX.</p> <p>El nom de Can Dotras és posterior, quan el propietari fou el músic i compositor Joan Dotras Vila. </p> <p>Durant els primers anys del franquisme la planta baixa fou el local social de la Falange.</p> <p>L'any 1999, l'Ajuntament inicia les obres de rehabilitació de l'edifici per convertir-lo en un geriàtric, a través d'una escola-taller.</p>	41.5522574,2.2482169	437305	4600339		08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95708-1501.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95708-1502.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95708-1503.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95708-1504.jpg	Legal	Eclecticisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Social			BCIL	2024-08-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda		102\|98	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:17
95709	La Torreta (Can Campanyà)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torreta-can-campanya	<p><span><span><span><span lang='CA'>AYMAR y PUIG, Antonio (1892). <em>Parròquia de Montmeló: algunes noticies</em>. Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CARRASCO, M. A.; CANTARELL, Ignasi (1997). La Torreta. Dins el <em>Butlletí del Centre d’estudis Montmeló</em>, núm. 2, pp. 14-20.ç</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CARRASCO MARTÍ, Maria Antonia (2003). Arquitectura i arquitectes de Montmeló durant els anys 1920-1940. Dins <em>el Butlletí del Centre d’Estudis Montmeló</em>, núm. 5; pp. 75-84.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GARCIA-PEY, Enric; SALVADOR CORROS, Montserrat (2005). <em>Montmeló. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Edifici aïllat, als quatre vents, de dos volums que formen un angle recte amb una torre mirador a sobre. És una construcció de finals del segle XIX, amb elements d'estil modernista. Està envoltat de jardí i actualment acull un centre cultural. L'illa en la qual se situa, és un complex esportiu i cultural. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Consta de semisoterrani, planta baixa i dos pisos. La coberta és composta i dibuixa motius geomètrics per la combinació de teules de colors verd, marró i negre. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El parament està arrebossat i pintat amb una tonalitat rosada que contrasta amb el blanc de les motllures i els esgrafiats. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana principal s’estructura a partir de tres eixos simètrics definits per les obertures. A la planta baixa, destaca l’entrada principal en l’eix central. Està protegida per una marquesina de vidre suportada per una estructura de ferro. S'hi accedeix per mitjà d'una escalinata delimitada per dos murs amb decoració de trencadís a sobre i barana de ferro forjat. Als costats, hi ha dues finestres amb reixa de ferro i esgrafiats. A la planta pis, hi ha una finestra en cadascun dels tres eixos. Totes les obertures són de llinda recta i estan emmarcades amb un esgrafiat rectilini. Una franja, també esgrafiada, se situa sota el ràfec, que està suportat per mènsules esglaonades als extrems. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Un segon portal se situa a la façana sud, també de llinda recta i al qual s'hi accedeix també per una escalinata d'obra. De la façana de llevant, hi sobresurt un cos porxat amb terrassa a sobre protegida per una balustrada d'obra. Del centre de l'edifici, hi sobresurt una torre-mirador, de planta rectangular, i coberta a quatre vessants amb el mateix recurs decoratiu de combinació de teules vidriades, de colors verd, marró i negre. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Situada uns metres a l'est hi ha una torre-dipòsit de secció troncocònica formada per quatre cossos superposats, separats per una motllura horitzontal. Els dos primers corresponen a la planta baixa i primer pis i disposen de quatre finestres d'arc apuntat amb emmarcament motllurat. Sobre aquests dos cossos s'hi situa un cos menys alt on s'obren un seguit de petites obertures d'arc apuntat. A sobre, i separat per una cornisa motllurada, hi ha el dipòsit, que està rematat per una cúpula revestida de rajoles ceràmiques. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La masoveria és un edifici aïllat de planta poligonal, ubicat a l’entrada de la finca, en el sector septentrional. Consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a quatre aigües. Les façanes estan arrebossades i pintades de color ocre que contrasta amb el blanc de les motllures de les obertures. Se li adossa el mur del jardí. Té dos accessos, el primer des del carrer i l’altre des del jardí, ja a l’interior de la finca. La coberta és suportada per un seguit de mènsules d'obra, entre les quals s'obren forats de ventilació en forma de creu grega.</span></span></span></span></span></p>	08135-16	Carrer de Folch i Torras, s/n	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>La primera notícia documental que podria fer referencia a la torre data de l'any 1892. Antoni Aymar Puig (1892) diu que '<em>varias casas y quintas, contándose entre éstas la emplazada en una cima del collado, próxima á la iglesia parroquial i contiguo al cauce de la riera i del Congost, desde la cual se disfruta de hermosas vistas</em>'.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La finca actual, abans de l'any 1911, eren dos terrenys separats propietat de Dolores Soler Ortells i Elisa Amat Nunell, de Barcelona respectivament. Francisco Serra Bas, de Llinars del Vallès, adquireix les dues finques i les unifica. El 25 de juliol de 1920, Josep Campanya i Ros compra la propietat que constava d'una casa-torre, d'un molí de vent i d'un terreny on hi havia jardí, hort i vinya. El cost de la finca va ser de 32.250 pessetes. A l'any següent el nou propietari encarrega a l'arquitecte Josep Vilaseca el projecte de reforma i ampliació de l'edifici. Dos anys més tard l’arquitecte Antoni Bartra projecta la masoveria. L'any 1933, el senyor Campanya sol·licita el permís d'obres a l'Ajuntament per construir la tribuna de la planta baixa de la façana sud. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Ajuntament l’adquireix l'any 1995, i dos anys més tard es rehabilita. Actualment és el centre cultural de Montmeló.</span></span></span></span></span></p>	41.5495777,2.2506577	437506	4600040	1921-23	08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95709-1601.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95709-1602.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95709-1603.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95709-1604.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95709-1605.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95709-1606.jpg	Legal	Modernisme\|Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Pública	Cultural			BCIL	2024-08-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Josep Vilaseca i Rivera i Antoni Bartra i Boada	També es coneix amb el nom de Can Campanyà.Hi ha notícia que un veí de Montmeló va trobar un crani humà en el marge de la finca amb al carrer Santiago Rusiñol, i el donà al senyor lgnasi Cantarell, qui va informar-ne al Museu Municipal de Montmeló.	105\|106\|98	46	1.2	1761	41	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:17
95734	Portalada de la Granja Las dos Mercedes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/portalada-de-la-granja-las-dos-mercedes	<p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Portalada de pedra de l'antic barri de la antiga granja 'Las dos Mercedes' destinada a explotació avícola. Està situada al peu del turó de la Bandera, a la zona nord-oest del nucli urbà. En un context de cases-jardí. Es conserven dues de les tres obertures que tenia originàriament. La que tenia més alçada era la central, amb un gran arc de punt rodó dovellat, amb motllura perimetral. A l'intradós s'hi pot llegir: 'Granja Dos Mercedes'. Està coronada per un doble entaulament amb un plafó central i una motllura de perfil sinuós da banda a banda, amb decoració a l'interior.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Només es conserva una de les dues portes laterals, la de llevant. És de pedra i de llinda recta, amb perfil motllurat. Està coronat per un entaulament de motllura corba. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Les portes són de ferro forjat. La central és de doble batent, amb les inicials del propietari, Enric Turanzar.</span></span></span></span></span></p>	08135-33	Carrer Nou, núm. 68	<p>El promotor fou Enric Turanzar i Boixedas, que fou alcalde de Montmeló. Era originari de Barcelona i empresari del conegut teatre Apolo. Va fundar l'associació 'Amics de Montmeló', que tenia la seu social al Casino.</p> <p>Els constructors de la granja van ser els germans Elies i Pere Font Molins i l'arquitecte Avelino Baldellou.</p>	41.5551964,2.2486061	437340	4600665	1962	08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95734-3301.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95734-3302.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95734-3303.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Altres			BCIL	2024-05-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Avelino Baldellou	Actualment els edificis de la granja acullen entre d'altres serveis un Centre de Recursos Pedagògics.	119\|98	47	1.3	1761	41	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:17
95737	Escorxador	https://patrimonicultural.diba.cat/element/escorxador-10	<p><span><span><span><span lang='CA'>CUSPINERA. Lluís et alii (1997). <em>M. J. Raspall, arquitecte (1877-1937).</em> Catàleg de l’exposició. Fundació La Caixa: Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>RÀFOLS, J.F. (1951). <em>Diccionario biográfico de artistes de Cataluña</em>. Editorial Milla: Barcelona.</span></span></span></p>	XX	Actualment està en desús. Una part de la coberta s'ha esfondrat, està ple de pintades i mostra problemes d'humitat. Existeix un projecte de rehabilitació de l'edifici imminent.	<p>Edifici públic construït com a escorxador municipal als afores del barri del Piquet, a prop del riu Congost.</p> <p>Es troba aïllat als quatre vents amb un cos central més elevat i dos cossos laterals. Tots tres cossos tenen la coberta de teules àrabs a doble vessant, però mentre el central té el carener perpendicular a la façana principal, els cossos laterals tenen el carener paral·lel a aquesta. Al centre del cos principal s'hi situa un gran portal de llinda plana, amb permòdols esglaonats. Però com la resta d'obertures està tapiat. Damunt seu hi ha un respirador fet d'obra amb arc de mig punt que també actua de lluerna per on entra la llum.</p> <p>Totes les façanes estan arrebossades i pintades de blanc. Es conserven les piques de l'interior.</p>	08135-35	Carrer Santiago Rusiñol, s/n	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 1929 s'inicien els tràmits per a la construcció d'un nou equipament municipal: l'escorxador. Fins aquell moment les seves funcions les complien els baixos de l'ajuntament i cases particulars, sense les mesures higièniques necessàries que la legislació vigent demanaven. Es compren uns terrenys propietat de Concepció Margarit Riera. L'arquitecte municipal J.M. Raspall emet un informe desfavorable a aquesta compra perquè el terreny no reunia les condicions necessàries, com l'abastiment d'aigua. Es decideix comprar un altre terreny, propietat de la mateixa Concepció Margarit a prop del riu Congost. El nou edifici s'inaugura el 14 de juny de l'any 1931.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entre 1947 i 1949 es construeix una tanca perimetral i es fan reformes. Però l'any 1968 es redacten informes específics sobre el mal estat en què es trobava. Aquest fet provoca la necessitat de fer-ne un projecte de rehabilitació i ampliació, que s'executa l'any 1970.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Finalment, l'any 2017 s'enderroquen tots els edificis i annexes, a excepció del edifici original construït l'any 1931.</span></span></span></span></span></p>	41.5502331,2.2513564	437565	4600111	1931	08135	Montmeló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95737-3502.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95737-3503.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Sense ús			BCIL	2024-05-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Manuel Joaquim Raspall i Mayol	J.M. Raspall (Barcelona 1877 - La Garriga 1937) és un arquitecte molt vinculat al Vallès Oriental, sobretot a Granollers, Cardedeu, Caldes de Montbui, La Roca, Llinars, l'Ametlla o La Garriga.Va ser l'arquitecte municipal de Montmeló entre els anys 1924 i 1931, tot i que també treballava amb projectes privats.	98	45	1.1	1761	41	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:17
95738	Bomba d'aigua del carrer Major	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bomba-daigua-del-carrer-major	<p><span><span><span><span lang='CA'>GUASCH, Manel i UMBERT, Josep (2008). <em>Montmeló, 115 anys d’imatges</em>. Centre d’estudis Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p>	XX		<p>La bomba d'aigua del carrer Major s'ha reconvertit en una font amb broc de polsador, però també ha conservat la roda de ferro que servia per bombar manualment l'aigua del pou per abastir al veïnatge quan no hi havia aigua corrent.</p> <p>És un cub principal recobert de lloses de pedra, on en un costat hi ha el broc i la pica, i en un altre costat la roda de ferro, amb una mena de banqueta feta de la mateixa pedra.</p> <p>Damunt del broc s'hi pot llegir 'Pou de l'Hostal' que és com es coneixia el pou que hi havia. L'aspecte actual és d'una reforma dels anys 70 del segle XX.</p>	08135-36	Carrer Major, s/n (davant la Plaça de la Vila)		41.5513908,2.2482558	437307	4600242	1970	08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95738-3602.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95738-3603.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95738-3604.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Social			BCIL	2024-05-13 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda		98	47	1.3	1761	41	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:17
95741	Pont vell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-vell-12	<p><span><span><span><span lang='CA'>GARCIA-PEY, Enric; SALVADOR CORROS, Montserrat (2005). <em>Montmeló. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GORDI i SERRAT, Josep (2005). <em>El paisatge fluvial a la conca del Besòs. Ahir, avui ... i demà?</em> Laboratori d’Anàlisi i Gestió del Paisatge i Consorci per la defensa de la conca del Besòs.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GUASCH, Manel i UMBERT, Josep (1999). Montmeló i la riera. Dins el <em>Butlleti del Centre d’estudis Montmeló</em>, núm. 3, pp.16-25.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GUASCH, Manel i UMBERT, Josep (2008). <em>Montmeló, 115 anys d’imatges</em>. Centre d’estudis Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p>	XX	Només es conserven els estreps dels extrems.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es tractava d'un pont de sis pilastres i set arcades, de 12 m de llum cadascuna, de 84'90 m de longitud i una amplada de 5'50 m, per on passava la BV-5156. Avui dia, només es conserva un estrep a cada banda del riu; un pertany al municipi de Montmeló i l'altre al municipi de Montornès del Vallès. L'alçada de l'extrem de Montmeló és d'una mica més de 5 m.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En un inici, el pont havia de ser de formigó armat, però es reformà el projecte fent-lo més ample, per la qual cosa augmentà el preu de la construcció. Per aquest motiu es va decidir substituir el formigó armat per un material petri que, a més de ser més econòmic que el ferro, tenia més avantatges pel que fa a la durada i el manteniment.</span></span></span></span></span></p>	08135-37	Passeig del Riu Besòs, s/n; enfront el carrer Onze de Setembre.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>El pont es construeix dins el projecte del '<em>Camino vecinal de Vallromanas a Montmeló por Montomés con un puente sobre el río Besós</em>' que comença l'any 1917 i no s'acaba fins l'any 1923.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 1920 els sòcols de les piles estan acabats i els estreps elevats a nivell del començament de les voltes, però s'aturen les obres. L'any 1921 es presenta un nou projecte, signat pel mateix enginyer, Juan Maria Sans, per a l'acabament del pont i de les obres del camí veïnal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 14 de desembre de 1943 un rierada se'l va endur a causa de l'acumulació de troncs en el pont que barrà el pas de l'aigua. La pressió que aquesta exercí sobre la construcció fou tan elevada que el pont va cedir en descalçar-se una de les pilastres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>No es comença el nou pont fins l'any 1957 uns metres més a llevant.</span></span></span></span></span></p>	41.5467511,2.2480402	437284	4599727	1921	08135	Montmeló	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95741-3702.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95741-3703.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95741-3704.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95741-dsc9037.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Sense ús			BCIL	2024-05-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Juan Maria Sans	L'objectiu de la construcció del camí veïnal de Vallromanes a Montmeló per Montornès era enllaçar directament el poble de Vallromanes amb Montmeló per on hi ha l'estació del tren de la línia Barcelona-França, i era un punt de pas obligatori per a l'exportació dels productes de la zona del Vallès. Per altra banda, també era necessari construir un pont entre Montornès del Vallès i Montmeló, ja que tot i que era possible creuar a peu el riu, era perillós si havia plogut molt. En aquest cas, els dos pobles quedaven pràcticament incomunicats.	98	49	1.5	1761	41	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:17
95743	Mons Observans	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mons-observans	<p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (1984). <em>Els orígens de Granollers i del Vallès Oriental</em>. Col·lecció Pobles de Catalunya. Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2004). <em>Atles d’arqueologia urbana de Catalunya. Volum 1: Granollers</em>. Generalitat de Catalunya: Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2005). <em>Montmeló: temps, camins i gent</em>. Ajuntament de Montmeló: Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>AGUILAR GUILLÉN, Àngels. (1993). Avanç preliminar a l’estudi dels cadastres romans a la comarca del Vallès (Barcelona). Dins <em>Estudios de la antigüedad</em>, núm. 6-7, pp. 119-131.</span></span></span></span></p> <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). <em>Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès</em>. Ajuntament de de Montornès del Vallès. </p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BARBERÀ, J. I PANYELLA, A. (1950). Una estación ibero-romana en Montmeló (Barcelona). Primeras notes. Dins <em>Estudios</em>, núm. 1, pp. 5 Seminario de estudiós arqueológicos y etnológicos. Federación espanyola de Montañismo. Delegación regional catalana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CANTARELL, Ignasi i ESTRADA, Josep (1998). La vil·la romano-republicana de can Massot (Montmeló) i el seu camp de sitges. Dins M. Mayer, JM Nolla i J. Pardo (ed). De les estructures indígenes a l’organització provincial romana de la Hispania Citerior. Actes de les Jornades Internacionals d’Arqueologia romana; Granollers, 1987. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CHORÉN TOSAR, J. (2006). Instal·lació d'una tanca sota control arqueològic al jaciment de Can Tacó - Turó den Roïna (Montornès del Vallès-Montmeló, Vallès Oriental) Mem. Núm. 6887</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CHORÉN, Jordi; MERCADO, Mònica i RODRIGO, Esther (2007). El jaciment de Can Tacó: un assentament romà de caràcter excepcional al Vallès Oriental. Ponències Revista<em> del Centre d’Estudis de Granollers</em>, pp. 57-76.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CHORÉN, </span><span lang='CA'>Jordi; RODRIGO, Esther i MERCADO, Mònica (2008):<em> Memòria. Intervenció arqueològica a Can Tacó-Turó d'en Roïna (Montornès del Vallès-Montmeló, Vallès Oriental). </em>Intervenció juny-agost 2008. 2 Volums. Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CHORÉN TOSAR, J.; MERCADO, M.; RODRIGO, E. (2008). Memòria de la intervenció arqueològica a can Tacó - Turó d'en Roïna, 2006. Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia. 7475</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CHORÉN, J., RODRIGO, E. (2009): Memòria intervenció arqueològica a Can Tacó-Turó d'en Roïna (Montmeló, Montornès del Vallès, Vallès Oriental). Juny-juliol i setembre-octubre 2009. Mem. Núm. 9479</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1955<em>). Síntesis arqueològica de Granollers y sus alrededores. </em>Granollers: Museu de Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1969<em>). Vías y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona</em>. Comisión de Urbanismo de Barcelona.. Dins <em>Revista del Vallès</em>, núm. Monogràfic.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1993). Granollers a l’antiguitat. Dins <em>Revista del Vallès</em>, núm. Monogràfic.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep i VILLARONGA, Lluís (1967). La Lauro moneta y el hallazgo de Cànovas. Dins <em>Ampurias</em>, núm. XXVIII, pp. 135-194.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GARCIA I LLINARES, M. G. (ICAC); RODRIGO REQUENA, E. (ICAC-UAB) 2011-2012: Memòria de la intervenció arqueològica a can Tacó-Turó d’en Roina (Montmeló-Montornès del Vallès, Vallès Oriental).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GARCIA, G.; RODRIGO, E. (2012): Memòria de la intervenció arqueològica a Can Tacó - Turó d'en Roïna. (Montmeló - Montornès del Vallès, Vallès Oriental). Març 2011 - juny 2012. (3 vols.). Mem. Núm.: 11210.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em><span>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</span></em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span>JÀRREGA, Ramon; RODÀ, Isabel (1998). El <em>terminus augustalis</em> de Montornès: noves dades epigràfiques. Dins <em>Lauro</em>, núm. 16, pp. 5-12.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MAYER, Marc i RODÀ, Isabel (1997). Presentación. Dins G. Castellví, JP. Comps, J. Kotarba i A. Pezin (dir.): <em>Voies romaines du Rhône à l’Ebre: via Domitia et via Augusta</em>; Documents d’Archeologie française, núm. 61, pp. 114-125. París.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MERCADO, Mónica; PALET, Josep Maria; RODRIGO, Esther i GUITART, Josep (2006). El castellum de can Tacó / Turó d’en Roina (Montmeló – Montornès) i la romanització de la Laietana interior. Cap a un estudi arqueològic del jaciment i del territori: Dins <em>Notes</em>, núm. 21, pp. 241-266.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MERCADO PÉREZ, M.; ROGRIGO REQUENA, E. (2005). Intervenció arqueològica a Can Tacó - Turó d'en Roïna (Montornès del Vallès-Montmeló, Vallès Oriental). Mem. Núm. 6536</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MERCADO PÉREZ, M.; ROGRIGO REQUENA, E. (2006). Intervenció arqueològica a Can Tacó - Turó d'en Roïna (Montornès del Vallès-Montmeló, Vallès Oriental). Mem .Núm. 7384</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MERCADO, Mónica; RODRIGO, Esther (2007): Memòria. Intervenció arqueològica a Can Tacó-Turó d'en Roïna (Montornès del Vallès-Montmeló, Vallès Oriental) . Intervenció 2007. Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Mem. Núm. 7476</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MERCADO, Mónica; RODRIGO, Esther; FLOREZ, M.; PALET, Josep Maria i GUITART, Josep (2008). El castellum de can Tacó / Turó d’en Roina (Montmeló – Montornès) i el seu entorn territorial: Dins <em>Tribuna d’Arqueologia</em>, 2007, pp. 195-211.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PANOSA, MI (2002). <em>La història antiga de Montmeló (Vallès Oriental) a partir de la col·lecció Cantarell</em>. Dins Col·lecció Estudis del Museu de Montmeló, núm. 2.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>RODRIGO REQUENA, E. (2007). Memòria control arqueològic de la plantada d'arbres al Turó de les Tres Creus (2007). Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Mem. Núm. 6538</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>RODRIGO REQUENA, Esther (2012-2013). Memòria excavació Bienni 2012-2013. Intervenció arqueològica a Can Tacó -Turó d'en Roïna (Montmeló - Montornès del Vallès, Vallès Oriental). Núm. Mem. NÚM. 13395</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>UMBRIA FONT, Carme (1997). <em>Pla especial de protecció dels turons de les tres creus</em>. Memòria informativa. Diputació de Barcelona. Servei d’acció territorial.</span></span></span></span></p>	II-I aC		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Can Tacó-Turó d'en Roina, també conegut com <em>Mons Observans</em>, és un jaciment arqueològic romà, d’època republicana, que se situa en un petit turó de 120 m sobre el nivell del mar. Des del seu emplaçament es poden controlar els cursos fluvials del Mogent i del Congost i les vies de comunicació de la plana, entre les quals destaca la Via Hercúlia, coneguda més tard com la Via Augusta. La importància del lloc on s'ubica el jaciment com a partió i límit administratiu queda ben patent pel fet que no gaire lluny s'ha localitzat un <em>terminus augustalis</em>. El monument epigràfic consistia en una fita termenal d'època d'August que tenia la funció de delimitar el territori de dues ciutats. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquest establiment romà es construeix a mitjans del segle II aC i s'abandona pocs anys després, al principi del segle I aC, coincidint amb les fundacions de <em>Baetulo </em>(Badalona) i <em>Iluro </em>(Mataró). Els arqueòlegs l'interpreten com un possible <em>praesidium</em>. És a dir, un establiment militar, en aquest cas, punt de residència i de representació política del territori.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>S'estructura en quatre terrasses on es disposen els diferents àmbits. L'enclavament està format per dos cossos. Un primer cos, orientat de nord a sud i compost per 7 àmbits, presenta un perímetre de 69'76 m, amb una àrea de 300 m2; i un segon cos, amb una orientació nord-oest sud-est i compost per 19 àmbits, d'un perímetre de gairebé 180 m i presenta una àrea de 1.877'74 m2. El perímetre total del jaciment és de 194 m, amb una àrea total de 2.233 m2 (superfície provisional comptabilitzada fins l'any 2008). Està construït a la manera itàlica, amb paviments d'<em>opus signinum</em> i parets decorades amb pintures murals de primer estil pompeià.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>S'ha documentat un recinte perimetral emmurallat, amb un nivell de circulació intern amb una poterna, torres, i també un sistema de recollida i evacuació d'aigües. Pel que fa a les estructures d'habitació, l'àmbit 5 és el millor conservat; es tracta d'una estança luxosa per les motllures i estucs que s'hi han localitzat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Actualment, està a punt de publicar-se una monografia amb els resultats més recents de les darreres recerques.</span></span></span></span></span></p>	08135-38	Turó de Can Tacó - Turó d'en Roina	<p>El jaciment fou descobert l'any 1944, i excavat poc després pels professors J. Barberà i A. Panyella.</p> <p>L'any 1961 el doctor Ignasi Cantarell va fer noves prospeccions i va documentar restes d'<em>opus testaceum</em>, una placa de plom i estucs vermells.</p> <p>A la dècada dels anys 80 del segle passat, l'arqueòleg Joan Sanmartí <span lang='CA'><span><span><span><span>realitzà una prospecció superficial a la zona per tal de recollir informació per a la seva tesi doctoral. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els resultats d'aquesta prospecció foren la documentació de fragments de ceràmica ibèrica i un fragment de Campaniana B, interpretant el jaciment com una fortificació romana destinada a controlar una cruïlla de camins (...). Tanmateix no es pot excloure la possibilitat de que també hagués existit anteriorment en aquest indret un establiment indígena, segurament de petita grandària, tal vegada amb la mateixa funció de controlar i vigilar els camins. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>L'assentament s'ha excavat, des de l'any 2003, dins un gran projecte de recuperació científica i de dinamització cultural, impulsat pels ajuntaments de Montornès del Vallès i de Montmeló.</p> <p>L'any 2004, l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) es va fer càrrec de la direcció científica de les intervencions arqueològiques, que s'han centrat a identificar les estructures i delimitar el perímetre.</p>	41.5500976,2.2576958	438093	4600092		08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95743-3801.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95743-3802.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95743-3803.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95743-3804.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95743-3805.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95743-3806.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95743-387.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95743-388.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Lúdic/Cultural	BCIN	National Monument Record	Assentament (jaciment)	2024-12-10 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Una part és dins el terme municipal de Montmeló i l'altra de Montornès del Vallès. La gestió és compartida.L'octubre de l'any 2008 el Govern de la Generalitat va declarar aquest jaciment romà Bé Cultural d'Interès Nacional, en la categoria de zona arqueològica.	83\|80	1754	1.4	1782	41	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:17
95745	Piscines municipals	https://patrimonicultural.diba.cat/element/piscines-municipals	<p><span><span><span><span lang='CA'>BOSCH, J. (1991). El neolític antic al Vallès Orienta. Dins <em>Arraona</em>, núm. 8, pp. 9-32.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BOSCH, J; ANFRUNS, J.; BUXÓ, R.; ESTRADA A.; OMS, i. I PAGÈS, E. (1998). La prehistòria de Montmeló (Vallès Oriental) a partir de la col·lecció Cantarell. Dins Estudis del Museu de Montmeló, pp. 15-37.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep i VILLARONGA, Lluís (1967). La Lauro moneta y el hallazgo de Cànovas. Dins <em>Ampurias</em>, núm. XIX, pp. 135-194.</span></span></span></span></p> <p>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MARTÍN,A. (1985). De la cultura de ls Sepulcros de Fosa al grupo de Veraza en el Vallés: Dins <em>Estudios de la Antigüedad</em>, núm. 2, pp. 3-57.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MARTÍN, A. ;DÍAZ, J.; POU, R.; MARTÍ, M.; i BORDAS, A. (1996). Estructuras de hábitat al aire libre veracienses en el Vallès (Barcelona).<em> </em>Dins<em> Rubricatum. Revista del Museu de Gavà</em>. Actes del Ir Congrés del neolític a la Península Ibèrica, pp. 447-453.</span></span></span></span></p>		Podria haver estat destruït.	<p>Segons informació publicada per <span><span><span><span lang='CA'>Josep Estrada i Lluís Villaronga (1967), quan es feien remocions de terreny en el camp de futbol de Montmeló, aparegueren fragments de ceràmica feta </span></span></span></span>a mà de tradició del Bronze Final. Amb aquestes notícies, quan l'any 1983 es du a terme la Carta Arqueològica de la comarca del Vallès Oriental, s'inclou com a jaciment o zona susceptible de tenir restes arqueològiques en el seu subsòl. </p> <p>Posteriorment, l'any 1985, Josep Bosch informà que en un desmunt efectuat durant la construcció del camp d'esports de Montmeló, es recolliren uns materials. Segons Bosch, el jaciment probablement es destruiria en el moment de la construcció del camp d'esports.</p>	08135-40	Avinguda Pompeu Fabra, s/n	<p>Troballes efectuades als anys 60 del segle XX i publicades l'any 1967 per Josep Estrada i Lluís Villaronga.</p>	41.5480662,2.2503787	437481	4599872	-5500 -650	08135	Montmeló	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95745-4001.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95745-4002.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95745-4003.jpg	Legal	Neolític\|Edats dels Metalls\|Prehistòric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Social			BPU	2024-05-13 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			78\|79\|76	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:17
95746	Fàbrica Cucurny	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-cucurny	<p>AJUNTAMENT DE MONTMELÓ (2020). <em>Redescobrim l'antiga fàbrica Cucurny de Montmeló</em>. Museu Municipal de Montmeló: Jornades Euroees de Patrimoni.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BOSCH, J. (1991). El neolític antic al Vallès Orienta. Dins <em>Arraona</em>, núm. 8, pp. 9-32.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BOSCH, J; ANFRUNS, J.; BUXÓ, R.; ESTRADA A.; OMS, i. I PAGÈS, E. (1998). La prehistòria de Montmeló (Vallès Oriental) a partir de la col·lecció Cantarell. Dins Estudis del Museu de Montmeló, pp. 15-37.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>DÍAZ, J. BORDAS, A; MARTÍ, M. POU, R. i PARPAL, A. (1995). <em>El Vallès fa 6000 anys: els primers agricultors i ramaders</em>. Fundació Cultural de la Caixa Terrassa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep i VILLARONGA, Lluís (1967). La Lauro moneta y el hallazgo de Cànovas. Dins <em>Ampurias</em>, núm. XXVIII, pp. 135-194.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1993). Granollers a l’antiguitat. Dins <em>Revista del Vallès</em>, núm. Monogràfic.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MARTÍN,A. (1985). De la cultura de ls Sepulcros de Fosa al grupo de Veraza en el Vallés: Dins <em>Estudios de la Antigüedad</em>, núm. 2, pp. 3-57.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MOLINAS AMORÓS, Roger (2010-2011) Intervenció arqueològica a la plaça de la Constitució i als carrers d’Antonio Machado, Salvador Espriu, Pubilla i Miguel Hernàndez. Jaciment de la Fàbrica Cucurny (Montmeló, Vallès Oriental) setembre 2010-febrer 2011.</span></span></span></span></p>		Es desconeix si hi ha més tombes i l'estat en que es poden trobar.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>El jaciment conegut amb el nom de fàbrica Cucurny o Sepulcre de Cucurny, segons la font que es consulti, es troba en el solar que ocupava l'antiga fàbrica Cucurny; en una zona urbana amb una plaça central (plaça de la Constitució) envoltada d'habitatges i delimitada pels carrers d'Antonio Machado, Miguel Hernández i Salvador Espriu.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Segons les notícies de les troballes, correspondria a una necròpolis de Sepulcres de Fossa, datada en el neolític mig. L'any 1957 es van fer uns rebaixos d'uns 16 m de llargada i 4 m de profunditat. El mestre d'obres era M. Cartró, autor de la troballa i que explicà a Ignasi Cantarell que era una tomba formada per una fossa excavada al subsòl i una coberta de lloses gruixudes de licorella. El senyor Cantarell es va desplaçar a l'indret de la troballa, on pogué observar gran quantitat d'ossos molt fragmentats. Va recollir un maxil·lar inferior quasi sencer, un fèmur partit per la meitat i una valva de peduncle perforada, que podria haver format part de l'aixovar funerari. L’estratigrafia estava molt malmesa, però pogué apreciar que en els marges del rebaix encara s'hi veien marques de la coberta. Aquesta noticia, també la recull Josep Estrada (1967).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les restes antropològiques han estat estudiades per J. Anfruns, J.I Oms i E. Pagès en el marc del treball de documentació de la col·lecció Cantarell, dirigit pel prehistoriador J. Bosch (Bosch, J. <em>et alii</em>; 1998). Ha servit per identificar que es tractava d'un individu adult, sense poder-ne determinar el sexe.</span></span></span></span></span></p>	08135-41	Plaça de la Constitució, s/n	<p>Entre els anys 2010 i 2011 es van dur a terme intervencions arqueològiques amb motiu de la realització d'obres de serveis a l'indret, amb resultats negatius pel que fa a troballes prehistòriques. Les úniques estructures registrades van ser les de la fàbrica construïda l'any 1915. Els treballs arqueològics van permetre determinar l'evolució constructiva des de l'edificació de principis del segle XX fins l'abandonament (anys 80) i posterior enderroc (anys 90), així com el procés productiu del maó que s'hi fabricava.</p>	41.5486403,2.2472290	437219	4599938		08135	Montmeló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95746-4101.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95746-4102.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95746-4103.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95746-4104idolet-sepulcre-cucurny.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95746-4105restes-ossies-de-la-necropolis-neolitica-localitzada-a-la-placa-constitucio.jpg	Legal	Neolític\|Prehistòric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Social			BPU	2024-05-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Les restes antropològiques estudiades es troben en el fons del Museu Municipal de Montmeló.	78\|76	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:17
95755	Jaciment de Can Cabanyes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-cabanyes	<p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1955<em>). Síntesis arqueològica de Granollers y sus alrededores. </em>Granollers: Museu de Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1969<em>). Vías y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona</em>. Comisión de Urbanismo de Barcelona.. Dins <em>Revista del Vallès</em>, núm. Monogràfic.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep i VILLARONGA, Lluís (1967). La Lauro moneta y el hallazgo de Cànovas. Dins <em>Ampurias</em>, núm. XXVIII, pp. 135-194.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1993). Granollers a l’antiguitat. Dins <em>Revista del Vallès</em>, núm. Monogràfic.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p>	II aC - V dC	Troballa antiga que no s'ha pogut georeferenciar.	<p>Josep Estrada documentà una sitja, l'any 1953, en el camí que anava des de la carretera BV-5003 de Granollers a Montmeló fins a la masia de Can Cabanyes, actualment coneguda com mas La Moreneta, i que es troba dins mateix del Circuit de Barcelona-Catalunya.</p> <p>Es tracta de restes ceràmics consistens en dolia, teula romana i fragments de ceràmica grollera.</p> <p> </p>	08135-49	Al nord del terme municipal a tocar amb el terme de Granollers i a l'entorn del Circuit de Barcelona-Catalunya.	<p>Jaciment documentat per Josep Estrada (1965, 1967 i 1969), l'any 1953, amb motiu de la troballa d'una sitja.</p>	41.5661580,2.2624004	438500	4601872		08135	Montmeló	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95755-4901.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95755-4902.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95755-4903.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Altres			BPU	2024-05-13 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Amb les dades publicades no és possible determinar el lloc precís de la troballa. I més, tenint en compte la transformació de la zona en els darrers anys que han modificat el paisatge de forma significativa.Són diverses les troballes, a priori aïllades i inconnexes, però que podrien tenir relació. Parlem de les sitges de Can Tabola o les de Can Guitet. Al no haver-hi un estudi extensiu i en profunditat, no es poden demostrar possibles relacions, però tampoc es poden descartar.	83\|80	1754	1.4	1762	41	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:17
95810	Bosc del polígon industrial del circuit	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-poligon-industrial-del-circuit	<p>AJUNTAMENT DE MONTMELÓ (2011). <em>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montmeló. </em>Text refós aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el 8 de març de 2012.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes</em>. Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres, actualitzada per Oriol de Bolós</em> - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la<em> 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985).<em> Los árboles.</em> Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p>		A tocar de la carretera i també degut a la pressió humana, és fàcil detectar alguns abocaments incontrolats, residus procedents de la construcció, algun llauna de begudes o embolcalls, a més d’alguna planta invasora o procedent de jardins, com la iuca i una plantació alineada d’acàcies.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Comprèn varies masses boscoses que tot i que formen part d’una mateixa unitat, estan dividides per l’estructura viària, de la zona industrial del Circuit i el Circuit de Barcelona-Catalunya. Una anella verda, creada entre els municipis de Montmeló i Granollers uneixen aquests boscos a través d’un camí planer que té un recorregut de 5,6 km. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>S’hi accedeix fàcilment, des del carrer de la Verneda del Congost, però també des de la carretera BV-5003 o des de la carretera de Granollers a Montmeló. Totes aquestes vies conflueixen a la rotonda de la “M”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La primera zona (Coord. UTM X438713-Y4601768) està situada a l’extrem nord-est del municipi, que limita amb Granollers, a tocar del riu Congost. De totes les masses boscoses és la més enjardinada, amb una zona de pícnic i àrea d’esbarjo. El terreny és completament planer, amb una plantació molt jove de pi, al voltant de la zona de pícnic. També hi ha algun cirerer d’arboç, aladern i arbres propis de l’estatge de ribera com el pollancre. Tots ells plantats. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La segona zona (Coord. UTM X438202-Y4601595), és la del bosc de la Torre Pardalera. S’hi pot accedir directament per la carretera BV-5003 o travessant el polígon pel carrer de Can Sastre o des del carrer de Can n’Esteve. Al final d’aquests dos, just quan es troben, es pot veure un camí de terra que s’inicia en el mateix marge. Aquí el recorregut es fa pel mig del bosc, que transcorre més o menys paral·lel a la carretera esmentada anteriorment. La seva alçada respecte al nivell del mar oscil·la entre els 95 i 97 metres. Per tant és un recorregut planer sense desnivells importants, tret dels marges escapçats per la construcció del polígon. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Hi trobem un bosc madur on hi predomina l’alzina (<em>Quercus ilex spp. Ilex</em>) amb presència de roure i pi. Els llocs per on no s’hi camina hi ha un bon sotabosc amb plantes pròpies de l’alzinar com l’arítjol o l’heura, i galzeran (<em>Ruscus aculeatus</em>). També hi ha algun arç blanc (<em>Crataegus monogyna</em>) i esparraguera (<em>Asparagus officinalis</em>). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La tercera zona (Coord. UTM X438208-Y4601722) i la quarta (Coord. UTM X438329-Y4601807) també formen part del bosc de la Torre Pardalera. Però estan situades a l’altre costat de la vorera de la carretera BV-5003 i limiten al nord, nord-oest amb la línia del ferrocarril i el Circuit de Barcelona-Catalunya. Visualment, és una massa boscosa allargassada que queda delimitada per un passeig de plataners (<em>Platanus hispànica sp</em>.) que originàriament conduïa a la Torre Pardalera, desapareguda ja fa anys amb la construcció del circuit. El camí està barrat al trànsit de vehicles. Els plataners són majoritàriament espècimens madurs, amb una brancada alta i esvelta. A l’altre costat del camí, hi ha un bosc madur d’alzina i roure, però sempre amb presència de pi. Com amb la segona zona, té un sotabosc interessant, on s’hi localitzen les mateixes espècies vegetals i malgrat la proximitat de la via del tren i el circuit, es converteix en refugi d’ocells i petits mamífers. Aquest bosc queda tallat per una zona erma sense vegetació arbòria com actuant de tallafocs.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La cinquena massa boscosa (Coord. UTM X438487-Y4601887), presenta les mateixes característiques que les dues primeres. A tocar de la carretera, hi ha una bassa d’aigua abandonada, envoltada de bardissa que semblaria comunicar amb una segona, de característiques constructives molt semblants, però amb aigua, que està situada en el darrer sector que limita amb el municipi de Granollers, el bosc de Can Gordi, al capdavall del marge i dins d’una empresa. En arribar al final d’aquest bosquet, trobem el carrer del Mas La Moreneta. Baixant per unes escales de fusta que eviten que s’erosioni el marge, es pot travessar el carrer i entrar per un camí protegit per una barana de fusta al darrer dels boscos (Coord. UTM X438566-Y4602062). Es tracta del bosc de Can Gordi, on passa la partió amb Granollers. S’hi observa parcialment les restes d’un muret de pedra amb una filada de maó disposat a plec de sardinell, que puja perpendicular al carrer i a la bassa esmentada anteriorment. Aquesta massa boscosa té les mateixes característiques que les darreres esmentades.</span></span></span></span></span></p>	08135-58	Carretera BV 5003, PK 2,100		41.5661420,2.2607160	438360	4601871		08135	Montmeló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95810-5802.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95810-5803.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95810-5804.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95810-5805.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95810-5806.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres			Arbre o arbreda d'interès	2024-05-13 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Aquestes masses boscoses formen part d’un mosaic forestal de gran valor ecològic i social per al municipi.		2153	5.1	2211	41	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:17
95811	Bosc del Turó de les Tres Creus	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-turo-de-les-tres-creus	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span lang='CA'><span>El bosc del turó de les Tres Creus (150,2 m d’alçada), està situat al sud de la població de Montmeló. Limita per l’est i sud-est amb el municipi de Montornès del Vallès, amb qui comparteix el que podem anomenar una illa biogeogràfica conformada per dos altres turons: el de Can Tacó (anomenat també d’en Roina, de 119,7 m d’alçada) i el del Raiguer (153 m d’alçada). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquest mont-illa de turons molt suaus envoltada per una zona fortament antropitzada, troba el seu límit, al nord, amb el Ferrocarril de Barcelona a Granollers; a l’oest amb el riu Congost; al sud i a l’est, amb el polígon industrial de Riera Marsà, nombrosos equipaments esportius i educatius de Montornès del Vallès i amb el riu Mogent. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El vessant nord-oest del turó de Can Tacó està poblat per un important alzinar amb roureda que es va estenent en direcció nord cap els vessants oest i nord del turó de les Tres Creus. En aquest indret el bosc presenta una riquesa biològica destacable. Hi abunden les enfiladisses com l’arítjol i l’esbarzer. L’impacte de l’activitat humana, en els indrets més assolellats i de més fàcil accés, en canvi, han fet que l’alzinar d’aquest sector es caracteritzi per la regeneració per rebrotada de les soques tallades. A banda, els incendis que hagi pogut patir, fan que l’alzinar es reconstitueixi de manera natural i per això l’acabem trobant barrejat amb ginestes, estepes o al dessota alguns pins probablement plantats per l’home després de l’abandonament de les vinyes. Al vessant més ombrívol del Turó de les Tres Creus hi ha, sobretot, roure martinenc, de fulla petita i vora ondulada i en els marges molsa i galzeran. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al capdamunt del turó de les Tres Creus, hi ha un punt geodèsic i una àrea de descans amb un banc, tanques que protecció de fusta i el suport per un mapa de localització dels turons. Aquest indret és potser el més erosionat actualment, amb presència de ginestes, argelaga i aladern i un pi, al mig del camí, que ha esdevingut emblemàtic perquè es veu des de molt lluny i ajuda a identificar el turó. A banda i banda del camí i sobretot en els indrets de soleia, destaca el garric, el bruc, el romaní, l’esparreguera, l’aladern i els fanals.</span></span></span></span></span></p>	08135-59	Turó de les Tres Creus	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant les dècades dels anys 1960 i 1970 les poblacions del Vallès, experimentaren un creixement urbà i industrial que comportaren una pèrdua molt important a nivell del sòl agrícola i forestal, afectant principalment la plana al·luvial més fèrtil dels rius Mogent i Congost. Els turons de les Tres Creus se salvaren d’aquest procés destructiu, tot i que no quedaren exempts de la degradació mediambiental. Patiren doncs reiterats incendis forestals, instal·lació de línies elèctriques i altres infraestructures públiques desencadenant irremeiablement una reducció i/o una pèrdua de la coberta vegetal que estava formada per roureda i alzinar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En el marc de posar en valor el jaciment romà de Can Tacó –Turó d’en Roina, conegut també com <em>Mons Observans</em>, es projectaren diverses actuacions destinades a la restauració paisatgística. Es prioritzaren les plantacions d’espècimens arboris i arbustius autòctons en les zones més afectades per la pèrdua de coberta vegetal i es dissenyaren nous senders per tal de regular l’accés i minimitzar l’impacte antròpic.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 2007, en el jaciment s’hi instal·là una tanca cinegètica que facilita el pas de la fauna silvestre i l’estiu del 2013 s’observà la presència de la cuca de llum, una espècie molt sensible als herbicides.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Hi ha varis indrets on hi ha restes d’explotacions d’antigues pedreres i a l’oest del turó, al sector més proper al riu Congost, es preserven les restes de dos pous de glaç.</span></span></span></span></span></p>	41.5518038,2.2562099	437971	4600282		08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95811-02.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95811-03.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95811-04.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95811-05.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95811-06.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres			Arbre o arbreda d'interès	2024-05-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	En el turó de Can Tacó o d’en Roina, el més petit dels tres turons que donen nom a la muntanya de les Tres Creus té, a tocar del camí que mena al turó de les Tres Creus, una petita clariana on hi ha una aula a l’aire lliure envoltada per alzines destinada a realitzar activitats escolars relacionades amb el medi natural.		2153	5.1	2211	41	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:17
95812	Bosc de Can Guitet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-guitet	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª Trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span lang='CA'><span>El bosc de Can Guitet és una massa boscosa situada al nord de la Serra de Can Cabanyes, entre Can Guitet i les restes de Ca n’Esteve. Forma part d’un mosaic agroforestal de gran valor ecològic pel municipi de Montmeló. S’hi accedeix fàcilment, des de la carretera que mena al Circuit de Barcelona-Catalunya. Ocupa una superfície d’1,53 ha.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es tracta d’un alzinar situat a 107 m d’altitud respecte al nivell de mar, en una zona on l’orografia no presenta cap desnivell important i és de fàcil accés. És un bosc madur on hi predomina l’alzinar (<em>Quercus ilex spp. Ilex</em>) amb presència d’algun roure i pins, sobretot presents a l’exterior del perímetre boscós. Té un sotabosc important, però només en el sector més proper a Ca l’Esteve, a causa de la pressió antròpica. En aquest espai, tot i que no s’hi observen plantes enfiladisses pròpies de l’alzinar com l’arítjol o l’heura, si que destaca per la gran quantitat de galzeran (<em>Ruscus aculeatus</em>). D’altres espècies pròpies que s’hi observen són, el marfull (<em>Viburnum tinus</em>), l’arç blanc (<em>Crataegus monogyna</em>) i l’esparraguera (<em>Asparagus officinalis</em>). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En la zona més pròxima al camí que mena al cementiri, hi ha una plantació jove d’alzines i pins.</span></span></span></span></span></p>	08135-60	Can Guitet		41.5635210,2.2505504	437510	4601587		08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95812-6002.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95812-6003.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95812-6004.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95812-6005.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95812-6006.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Social			Arbre o arbreda d'interès	2024-05-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda			2153	5.1	2211	41	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:17
95813	Bosc del Turó de la Bandera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-turo-de-la-bandera	<p><span><span><span><span lang='CA'>AJUNTAMENT DE MONTMELÓ (2011). <em>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montmeló. </em>Text refós aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el 8 de març de 2012.</span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span lang='CA'><span>El bosc del Turó de la Bandera també se'l coneix amb el nom del Bosc de l’Aplec. És una zona verda situada al capdamunt del turó de la Bandera amb un total de 8.040 m</span></span>2. L’espai situat entre la Ronda del turó de la Bandera, i els carrers de Ramon y Cajal, Ayrton Senna i Cervantes i queda limitat a l’est per l’autopista de la Mediterrània, AP7.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És un bosc jove, on majoritàriament s’hi desenvolupa el pi blanc, tot i que hi ha també algun pi pinyoner, avets i substrat arbustiu. El substrat herbaci hi és present, però majoritàriament groguenc degut a la calor i la manca d’aigua. Els arbres estan podats i no hi ha sotabosc. </span></span></span></p>	08135-61	Ronda del Turó de la Bandera s/n.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 20 de març de 2003 s’hi realitzà una plantada popular promoguda per l’Ajuntament de Montmeló on hi participaren prop de 400 persones. S’hi plantaren uns 300 arbres i sotabosc (pi pinyoner, freixes, alzina i auró i marfull, a més de romaní) per tal d’ampliar la zona boscosa del Bosc de l’Aplec. Les escoles també hi participaren dies abans.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 29 de març de 2011, en el Ple Municipal, s’aprova el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme el març de 2012) acompanyat d’un informe de sostenibilitat ambiental i se senyala que cal definir una protecció ambiental dels espais verds periurbans, que inclogui el Turó de la Bandera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 15 de març de 2015 l’Ajuntament promou una nova plantada popular.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 30 de maig de 2017 en un Ple s’aprova una permuta de terrenys entre la zona del Bosc de l’Aplec al sector nord i el polígon del Raiguer, al costat del riu Congost. El bosc passa a tenir un total de 8.040 m2.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 24 de març de 2018, l’Ajuntament aprova una moció per millorar la qualitat ambiental i l’ús social del Bosquet de l’Aplec. Aprova un seguit d’intervencions de millora, poda, desbrossar arbres, matolls i herbes, incrementant la presència d’arbres i flora autòctona.</span></span></span></span></span></p>	41.5576085,2.2507918	437524	4600931		08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95813-6102.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95813-6103.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95813-6104.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Social			Arbre o arbreda d'interès	2024-05-13 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda			2153	5.1	2211	41	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:17
95814	Bosc de la Serra de Can Cabanyes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-la-serra-de-can-cabanyes	<p>AJUNTAMENT DE MONTMELÓ (2011). <em>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montmeló. </em>Text refós aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el 8 de març de 2012.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres, actualitzada per Oriol de Bolós</em> - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span lang='CA'><span>El bosc de la Serra de Can Cabanyes està formant una pineda situada al bell mig del Circuit de Barcelona-Catalunya que actua com a zona de pícnic i de descans. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>És un bosc jove, on majoritàriament s’hi desenvolupa pi blanc, sense sotabosc. Els pins presenten una capçada més o menys cònica. <span lang='CA'><span><span>Les acídules (fulles) són perennes i amiden de 0,7 a 1mm d’amplada i de 6 a 12 cm de longitud. El color oscil·la entre el verd groguenc i un verd més pujat. Floreixen pels volts dels mesos d’abril o maig i fan moltíssimes pinyes, de 5 a 12 cm de longitud, amb un clar peduncle i amb esquames i escudets poc prominents. Els troncs tenen tendència a inclinar-se. </span></span></span>El substrat herbaci també hi és present. <span lang='CA'><span><span>Suporta molt bé les altes temperatures i sequeres perllongades, però no li agrada massa les glaçades ni l’ombra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Com a zona verda s’hi han instal·lat nombroses taules amb bancs de fusta i punts de recollida selectiva. A més, disposa d’una guingueta i un punt d’assistència de primers auxilis de la Creu Roja.</span></span></span></p>	08135-62	Circuit de Barcelona-Catalunya.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 2019, el corredor de motos GP, Marc Màrquez, va inaugurar el bosc de la zona del cràter, com a primera zona verda del Circuit millorada dins d’un projecte de transformació amb l’objectiu d’ampliar la biodiversitat d’aquestes àrees del traçat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquest projecte es portava a terme amb <em>Social forest</em>, una empresa de gestió forestal sostenible orientada a la formació i a la inserció laboral de joves en situació d’exclusió o atur.</span></span></span></span></span></p>	41.5726477,2.2577816	438121	4602596		08135	Montmeló	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95814-6202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95814-6203.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95814-6204.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres			Arbre o arbreda d'interès	2024-05-13 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Al Mapa de Patrimoni Cultural de Granollers, s’inventaria una zona d’interès propera al Circuit de Barcelona-Catalunya, amb el nom de Bosc de Can Cabanyes en el sector nord-est del polígon industrial Cal Gordi-Cal Català, titular de l’Agència Catalana de l’Aigua, i que en el cartogràfic de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya consta com a Bosc de Can Gordi, per on passa la línia divisòria dels termes municipals de Montmeló-Granollers. A l’est del mateix polígon, també en terme municipal de Granollers, entre aquest i el riu Congost, hi ha l’Espai Natural de Can Cabanyes, amb els aiguamolls i el centre d’educació ambiental, que en el mateix Mapa de Patrimoni correspon a la fitxa que anomenen Bosc de Can Gordi.		2153	5.1	2211	41	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:17
95815	Paratge de la font de Santa Caterina	https://patrimonicultural.diba.cat/element/paratge-de-la-font-de-santa-caterina	<p><span><span><span><span lang='CA'>AJUNTAMENT DE MONTMELÓ (2011). <em>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montmeló. </em>Text refós aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el 8 de març de 2012.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). <em>Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès</em>. Ajuntament de de Montornès del Vallès. </span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span lang='CA'><span>El paratge de la Font de Santa Caterina està situat a la llera esquerra del riu Mogent, on es fa l’aiguabarreig entre aquest i el riu Congost. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Per accedir-hi Just on es troba la parada de l’autobús, i abans d’entrar al Pont Nou, a mà dreta hi ha un corriol molt costerut que baixa fins al passeig fluvial del riu Mogent. Ens hi porta un camí delimitat a banda i banda per plàtans de grans dimensions, sobretot en alçada, que creixen al costat del curs d’aigua juntament amb altres espècimens típics de la vegetació de ribera. Destaca el plataner que hi ha al davant mateix de la font.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La font prové d’una surgència o déu d’aigua que brolla per una escletxa de la roca. Un tub collat per sota mateix d’una xapa de ciment fa de broc. Continua traient un rajolí d’aigua que s’escola per sota la fullaraca, i travessa el camí de terra formant un petit bassal en direcció a la llera del riu. Una mica més amunt s’observa un altre orifici que actualment no raja. El terra està impregnat per l’aigua constant que brolla malgrat la manca de pluges i, en un costat de la roca, hi ha un cartell de senyalització d’aigua no potable. A la xapa de ciment hi ha les restes d’algun escrit, tal vegada anomenant la font, però que ja no s’hi llegeix res.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La vegetació és de líquens, molses, heures i bardisses principalment.</span></span></span></span></span></p>	08135-63	Passeig fluvial del riu Mogent.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’Arxiu Municipal de Montmeló es conserva el dietari de Josep Fransí que ja esmenta l’existència de la font de Santa Caterina l’any 1807.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És un lloc freqüentat per caminants i ciclistes. Era també un paratge molt concorregut per gent que venia de lluny a buscar aigua a la font. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Molt a prop, també hi havia una zona de pícnic amb taules i fogons per passar-hi el dia. </span></span></span></span></span></p>	41.5461752,2.2508240	437516	4599662		08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95815-6302.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95815-6303.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95815-6304.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95815-6305-arxiu-municipal-de-montmelo-la-font-de-santa-caterina-1920.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95815-63061.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Social			Inexistent	2024-05-13 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Aquest paratge està compartit amb el municipi de Montornès del Vallès.En les imatges antigues s’observa com la part superior de la déu estava consolidada amb pedra irregular collada amb morter de calç, mentre que l’inferior tenia diverses fileres de maons. L’aigua rajava amb força per un broc arranat a la paret i, com ara, es perdia cap el riu Mogent.		2153	5.1	2484	41	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:17
95816	Jardí de La Torreta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-de-la-torreta	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impressor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span lang='CA'><span>El jardí de la Torreta, està situat en ple nucli urbà, en un espai triangular que limita al nord amb el carrer de Santiago Russiñol, a l’est amb el Vial de Ronda, i pel sud-oest amb el camp municipal de futbol. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Forma part del mosaic pulmó-verd de Montmeló. La seva importància no rau tant en els espècimens que hi ha en el jardí sinó que s’ha convertit en un lloc de trobada i gaudi, de relació, de lleure i de relaxació. Un lloc on la natura és un refugi de moltes espècies d’insectes i alhora d’ocells. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Està protegit per una tanca perimetral amb abundància de xipresos sobretot pel que fa al carrer de Santiago Russiñol. A l’interior, varis camins de llambordes amb algunes escales, es relacionen entre ells. Abunda l’olivera, i molt a prop, un petit espai circular amb grades que mira cap al Turó de les Tres Creus. Prop de la casa, s’alcen varis pins de tipus <em>halepensis </em>amb parterres de plantes aromàtiques (cap d’ase, espígol o romaní rastrer) i en un altre costat, una zona plantada amb magnòlies i aladerns. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Destaquen els parterres d’herba, heura i fulles d’acant i un petit estany de corbes sinuoses amb sortidor d’aigua al centre. Està realitzada amb trencadís (blau i blanc). I a pocs metres, una pèrgola amb pilars quadrangulars i bigues de fusta on hi creix una glicina. En aquest indret, la paret o mur interior, de tancament de la casa té una barana i també està decorat amb trencadís del mateix color que dona uniformitat al conjunt.</span></span></span></span></span></p>	08135-64	Carrer de Folch i Torras, s/n.	<p>La primera notícia documental que podria fer referencia a aquesta torre data de l'any 1892. Antoni Aymar Puig (1892) diu que '<em>varias casas y quintas, contándose entre éstas la emplazada en una cima del collado, próxima á la iglesia parroquial i contiguo al cauce de la riera i del Congost, desde la cual se disfruta de hermosas vistas</em>'.</p> <p>La finca actual, abans de l'any 1911, eren dos terrenys separats propietat de Dolores Soler Ortells i Elisa Amat Nunell, de Barcelona respectivament. Francisco Serra Bas de Llinars del Vallès adquireix les dues finques i els unifica. El 25 de juliol de l'any 1920, Josep Campanya i Ros compra la propietat que constava d'una casa-torre, d'un molí de vent i d'un terreny on hi havia jardí, hort i vinya. El cost de la finca va ser de 32.250 pessetes. A l'any següent el nou propietari encarrega a l'arquitecte Josep Vilaseca el projecte de reforma i ampliació de l'edifici. Dos anys més tard l’arquitecte Antoni Bartra projecta la masoveria. L'any 1933, el senyor Campaya sol·licita el permís d'obres a l'Ajuntament per construir la tribuna de la planta baixa de la façana sud. L’Ajuntament l’adquireix l'any 1995 i dos anys més tard es rehabilita.</p> <p>Actualment és el centre cultural de Montmeló. </p>	41.5497162,2.2509420	437529	4600055		08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95816-6402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95816-6403.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95816-6404.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95816-6405.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95816-6406.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Social			BCIL	2024-05-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		En els jardins si fan els aplecs de sardanes, jocs i tallers infantils i tota mena d’activitats culturals.		2153	5.1	1761	41	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:17
95817	Pineda de l'avinguda de Vilardebó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pineda-de-lavinguda-de-vilardebo	<p><span><span><span><span lang='CA'>AJUNTAMENT DE MONTMELÓ (2011). <em>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montmeló. </em>Text refós aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el 8 de març de 2012.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>SELGA, Josep (2014). Avaluació del risc dels pins de l’Avinguda Vilardebó. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A banda i banda d’ambdues voreres s’hi alcen un nombre important de pins del gènere <em>Pinaceae</em>, plantats almenys en dues èpoques diferents, però sempre en escocells dissenyats a mena de parterres, longitudinals en el sentit de la llargària de la vorera. En manquen un bon nombre d’exemplars del que probablement havia estat originàriament, ja que alguns dels escocells estan buits i no s’han substituït per d’altres de nou planter. El pi té un creixement relativament ràpid i pot arribar a viure en condicions òptimes de 250 a 300 anys.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Pels més vells, les alçades arriben als 20 m d’alçada amb les branques i l’escorça ben grisenca. Les acídules (fulles) són perennes amiden de 0,7 a 1 mm d’amplada i de 6 a 12 cm de longitud. El color oscil·la entre el verd groguenc i un verd més pujat. Floreix pels volts dels mesos d’abril o maig i fa moltíssimes pinyes, de 5 a 12 cm de longitud, amb un clar peduncle i amb esquames i escudets poc prominents. Els troncs tenen tendència a inclinar-se cap a una banda o altra del carrer i alguns exemplars, a recargolar-se.</span></span></span></span></span></span></p> <p>La capçada és poc densa. En els exemplars més joves presenta una forma més o menys cònica, que amb el pas dels anys es tornarà irregular. El pinyó fa entre 6 i 7 mm de llarg. </p>	08135-65	Avinguda Vilardebó s/n (situada entre el carrer del Timbaler del Bruc i el carrer de Prat de la Riba).	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 2014 l’Ajuntament de Montmeló va encarregar un estudi d’avaluació del risc que presentaven alguns pins de l’avinguda Vilardebó, ja que s’havien detectat diversos episodis de fractura i caiguda de branques de grans dimensions. S</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>e’n comptabilitzaren 69 dels quals 20 exemplars eren de nova plantació. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També s’estimà que originàriament aquest carrer hauria estat ornamentat amb un bon centenar d’exemplars. </span></span></span></span></span></p>	41.5560590,2.2482222	437308	4600761		08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95817-6502.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95817-6503.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95817-6504.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95817-6505.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres			Inexistent	2024-05-13 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Suporta molt bé les altes temperatures i sequeres perllongades, però no li agrada massa les glaçades ni l’ombra.La fusta és dura, blanquinosa, resinosa i de densitat mitjana. És emprada per a fer taulers d’aglomerat, caixes d’embalatge i pasta de paper. A més és un gran productor de resina o trementina. De l’escorça se’n poden obtenir tanins per adobar les pells. Té un paper important en la prevenció de l’erosió i sobretot perquè és capaç d’arrelar on poques plantes ho poden fer. Però com la majoria d’exemplars del gènere Pinus és altament combustible.		2153	5.1	2484	41	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:17
95818	Horts de Can Quico	https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-de-can-quico				<p><span><span><span>Els horts Can Quico són un espai de terra fèrtil situada al sud-oest del municipi. Es tracta de petits h</span></span></span><span><span><span>ortets urbans dividits en vàries parcel·les rectangulars, sense tancaments vegetals, però si delimitats per passarel·les fetes de terra batuda o per rajoles, i en algun cas per cintes aèries lligades a posts de fusta, donant una unitat de conjunt. Tot el perímetre també està protegit per una tanca de filat amb un petit barri. A diferència dels horts del Raiguer, les parcel·les no disposen de cap caseta per guardar-hi les eines.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’accés a cada tros es fa a través de passeres. Les restes vegetals s’han de llençar en uns contenidors comuns que estan ubicats a l’entrada. Les hortalisses que s’hi planten són cols, coliflor, api, naps, pastanagues, enciams i escaroles, raves, patateres, carxoferes, pebroteres, alberginieres, bledes, alls, cebes, julivert, i ceba tendre i calçots. El reg està regulat. </span></span></span></p>	08135-66	Al sud-oest de la població, a tocar del parc del Sant Crist.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els precedents dels horts de Can Quico els trobem en la creació d’una zona d’horts familiars al polígon industrial “El Raiguer”. El 26 de novembre de 1996 la Junta de Govern Local presentava el projecte de creació d’una zona d’horts urbans. El 8 d’abril de 1997 la mateixa junta aprovava la normativa per l’adjudicació dels horts. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant les obres del Tren d’Alta Velocitat, es van haver de deixar. Finalment, l’agost de l’any 2013 l’Ajuntament recuperava El Raiguer amb un nou projecte. Cada hort tindria uns 100 m2 amb una caseta amb teulada a dos vessants i una zona de lleure comuna per als hortolans.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 19 d’abril de l’any 2016 la Junta de Govern Local aprovava el <em>Programa d’Horts Urbans de Montmeló</em>, per tal de donar sortida a la llista d’espera per l’adjudicació d’un hort. En aquest s’hi contempla la creació de nous horts al sector de Can Quico. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Finalment, el 25 d’octubre de 2016, el Ple de l’Ajuntament de Montmeló, aprovava el <em>Reglament de règim d’ús dels horts urbans de titularitat municipal</em>. Per tal de fomentar el cultiu tradicional, la normativa contempla un seguit de supòsits que van des de les hortalisses que s’hi poden plantar, la regulació de l’aigua de reg, els tutors per la vegetació aèria, o el manteniment dels camins, espais d’emmagatzematge, brossa, fitosanitaris, animals de companyia, i espais de tancament de les parcel·les. També hi ha un llistat amb tot el que no està permès (conreu de plantes no permeses per la llei, construcció de barbacoes i murs, talar arbres, abandonament de deixalles, estacionament de vehicles a l’interior, realització de foc, dormir a les casetes o viure-hi).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Actualment, l’Ajuntament de Montmeló compta amb una superfície de 6.296 m2 d’hortes situades al Raiguer i a la zona de Cal Quico, amb 100 m2 per hort i per hortolà. Els del Raiguer, són els més antics, amb un total de 98 hortets, mentre que pels de Cal Quico se’n comptabilitzen 43, i a diferència dels horts del primer sector, aquests terrenys estan llogats per l’Ajuntament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A finals de maig de 2018 es van construir tres casetes més per consolidar i integrar definitivament l’espai dels horts amb caseta i així definir i delimitar les dues zones d’horts.</span></span></span></span></span></p>	41.5486443,2.2385234	436492	4599944		08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95818-6602.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95818-6603.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95818-6604.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95818-6605.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95818-6606.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Productiu			Inexistent	2024-05-13 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		La sol·licitud i l’ús d’aquests horts ve regulada pel reglament de règim d’ús dels horts urbans, vigent l’any 2024, que recull les llicències de cadascuna de les parcel·les, que s’atorguen per un període de dos anys, prorrogables. Si una parcel·la queda sense treballar més de dos mesos per l’adjudicatari, sense que s’hagi comunicat a l’Ajuntament en cas de raó expressa i motivada, aquesta quedarà lliure i llavors l’Ajuntament podrà adjudicar-la de nou. Els adjudicataris han de dipositar una fiança de dos-cents-cinquanta euros, a més de la formalització de la llicència. Aquest fons s’empra en cas de que la parcel·la no estigui desbrossada o s’hagi de netejar de residus. Paral·lelament paguen una quota anual establerta per l’Associació d’hortolans. A banda, els horts estan adreçats a les persones empadronades al municipi amb més de tres anys de residència fixe i sempre i quan no tinguin cap altre hort o terreny ni al poble ni a la comarca o que un membre de la mateixa unitat familiar ja n’hagi rebut un. I sobretot, a les persones majors de 65 anys, pensionistes, amb certificat de discapacitat, sense prestació per desocupació i beneficiàries de la renda mínima d’inserció.		2153	5.1	2484	41	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:17
95819	Horts del Raiguer	https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-del-raiguer				<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els horts del Raiguer és un espai de terra fèrtil situada a l’est del municipi. Limita al nord-est amb el riu Congost, al nord-est amb Montornès del Vallès, i al sud, sud-est, amb la via del ferrocarril – TAV i més enrere amb el vessant més ombrívol del Turó de les Tres Creus. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les hortes estan dividides en 98 parcel·les de 100 m2, sense tancaments vegetals, però majoritàriament amb filats, donant una unitat de conjunt. Tot el perímetre també està protegit per una tanca de filat creuat amb barri per evitar els furts. Els hortolans tenen a més, una caseta d’obra, amb les quatre façanes pintades de color blanc. El cobert és de teula àrab a doble vessant. Algunes d’elles tenen una petita pèrgola per protegir-se de la calor. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’accés a cada tros es fa a través de passeres. Hi ha un espai comú cobert amb taules per a menjar, i també una zona arbrada amb taules i bancs de fusta que proporciona ombra durant els mesos d’estiu i deixa passar el sol durant els mesos d’hivern. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En varis indrets perimetrals, els hortolans deixen créixer de manera controlada erols de canya comuna o canya de Sant Joan (<em>Arundo donax</em>) que són emprades com a tutor per la vegetació aèria. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tant pel que fa a l’arbrat com a les hortalisses, són totes autòctones. Hi creix algun mandariner, llimoner, olivera, figuera, llorer i micaquer i pel que fa a la hortalisses, les cols, coliflor, api, naps, pastanagues, enciams i escaroles, raves, patateres, pebroteres i alberginieres; bledes, alls, cebes, julivert, i ceba tendre i calçots. El reg està regulat.</span></span></span></span></span></p>	08135-67	El Raiguer	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 26 de novembre de l'any 1996 s’aprovava per Junta de Govern Local el projecte de creació d’una zona d’horts familiars al polígon industrial “El Raiguer”. El 8 d’abril de 1997 la mateixa Junta aprovava la normativa per l’adjudicació dels horts. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant les obres del Tren d’Alta Velocitat, es van haver de deixar els horts. Finalment, l’agost de l’any 2013 l’Ajuntament recuperava aquest espai amb un nou projecte. Cada hort tindria uns 100 m2 amb una caseta amb teulada a dos vessants i una zona de lleure comuna per als hortolans.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 19 d’abril de 2016 la Junta de Govern Local aprovava el <em>Programa d’Horts Urbans de Montmeló</em>, per tal de donar sortida a la llista d’espera per l’adjudicació d’un hort. En aquest s’hi contempla la creació de nous horts al sector de Can Quico. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Finalment, el 25 d’octubre de 2016, el Ple de l’Ajuntament de Montmeló, aprovava el <em>Reglament de règim d’ús dels horts urbans de titularitat municipal.</em> Per tal de fomentar el cultiu tradicional, la normativa contempla un seguit de supòsits que van des de les hortalisses que s’hi poden plantar, la regulació de l’aigua de reg, els tutors per la vegetació aèria, o el manteniment dels camins, espais d’emmagatzematge, brossa, fitosanitaris, animals de companyia, i espais de tancament de les parcel·les. També hi ha un llistat amb tot el que no està permès (conreu de plantes no permeses per la llei, construcció de barbacoes i murs, talar arbres, abandonament de deixalles, estacionament de vehicles a l’interior, realització de foc, dormir a les casetes o viure-hi).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Actualment, l’Ajuntament de Montmeló compta amb una superfície de 6.296 m2 d’hortes situades al Raiguer i a la zona de Cal Quico, amb 100 m2 per hort i per hortolà. Els del Raiguer, són els més antics, amb un total de 98 hortets, mentre que pels de Cal Quico se’n comptabilitzen 43, i a diferència dels horts del primer sector, aquests terrenys estan llogats per l’Ajuntament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A finals de maig de 2018 es van construir tres casetes més per consolidar i integrar definitivament l’espai dels horts amb caseta i així definir i delimitar les dues zones d’horts.</span></span></span></span></span></p>	41.5539073,2.2571325	438049	4600516		08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95819-02.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95819-03.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95819-04.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95819-05.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95819-06.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Productiu			Inexistent	2024-05-13 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		La sol·licitud i l’ús d’aquests horts ve regulada pel reglament de règim d’ús dels horts urbans, vigent l’any 2024, que recull les llicències de cadascuna de les parcel·les, que s’atorguen per un període de dos anys, prorrogables. Si una parcel·la queda sense treballar més de dos mesos per l’adjudicatari, sense que s’hagi comunicat a l’Ajuntament en cas de raó expressa i motivada, aquesta quedarà lliure i llavors l’Ajuntament podrà adjudicar-la de nou.Els adjudicataris han de dipositar una fiança de 250 euros, a més de la formalització de la llicència. Aquest fons s’empra en cas de que la parcel·la no estigui desbrossada o s’hagi de netejar de residus. Paral·lelament paguen una quota anual establerta per l’Associació d’hortolans.A banda, els horts estan adreçats a les persones empadronades al municipi amb més de tres anys de residència fixe i sempre i quan no tinguin cap altre hort o terreny ni al poble ni a la comarca o que un membre de la mateixa unitat familiar ja n’hagi rebut un. I sobretot, a les persones majors de 65 anys, pensionistes, amb certificat de discapacitat, sense prestació per desocupació i beneficiàries de la renda mínima d’inserció.		2153	5.1	2484	41	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:17
95820	Fons de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental referent a Montmeló	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-comarcal-del-valles-oriental-referent-a-montmelo	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>BADIA PUIG, Carme (2017). Entrevista al director de l’Arxiu Comarcal. Dins <em>Ronçana</em>, 290, desembre 2017, pp. 16-17.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PÉREZ GÓMEZ, Xavier (2005). L’Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, un equipament llargament esperat. Dins <em>Lauro</em>, núm. 29, pp. 74-77. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PÉREZ GÓMEZ, Xavier (2005). La documentació de les cambres agràries a l’Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. Dins <em>Ponències</em>, 2005, pp. 133-136.</span></span></span></span></span></p>	XX-XXI		<p><span><span><span>Els fons de l’Arxiu Comarcal del Vallès Oriental que correspon al municipi de Montmeló està format per la col·lecció d’impresos diversos, compresos entre els anys 1985 i 2023. Es tracta de programes d’actes, de festa major, cartells, etc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També disposa d’un fons bibliogràfic amb les monografies històriques publicades sobre el municipi.</span></span></span></p>	08135-68	Carrer de l'Olivar, núm. 10 (08402 - Granollers)	<p><span><span><span>L'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental (ACVO), s’inaugura el 30 de setembre de l’any 2005. Forma part de la Xarxa d'Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya i és gestionat conjuntament pel Consell Comarcal del Vallès Oriental i per l'Ajuntament de Granollers, d'acord amb el conveni signat el 29 de desembre del mateix any entre el Departament de Cultura, el Consell Comarcal i l'Ajuntament de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La capacitat de l’ACVO és de 10.000 m lineals de prestatgeria dels quals actualment n'hi ha 6.600 d'ocupats. Entre els fons documentals dipositats a l'arxiu podem destacar els dels ajuntaments d’Aiguafreda, Castellterçol, Granollers, Santa Eulàlia de Ronçana i Tagamanent; també la documentació del Consell Comarcal del Vallès Oriental, els fons de l'arxiu de protocols notarials del districte de Granollers, dels Jutjats de Primera Instància de Granollers i Mollet, de l'Oficina Comarcal del Departament d’Agricultura o de les Cambres Agràries de diversos pobles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També cal destacar el fons fotogràfic de la revista Sport Comarcal, els fons patrimonials o de masies que contenen prop de 400 pergamins que van del segle XII al XVII, o el fons de la baronia de Montbui, jurisdicció integrada per Santa Eulàlia, Bigues, Riells, L’Ametlla, Lliçà d’Amunt, Palaudàries i Sant Mateu de Montbui, i diversos fons personals.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'ACVO custodia igualment un important fons d’hemeroteca (revistes comarcals i butlletins municipals) i una col·lecció de monografies locals que es van actualitzant. Comparteix instal·lacions amb l'Arxiu Municipal de Granollers. Bona part dels fons de l’ACVO es poden visualitzar a internet a través dels portals Arxius en Línia i XAC Premsa.</span></span></span></span></span></p>	41.5517175,2.2478494	437273	4600279		08135	Montmeló	Fàcil	Bo		Física		Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural				2024-05-13 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				56	3.2		41	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:17
95821	Plataners del carrer del Sant Crist de la Grua	https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-del-carrer-del-sant-crist-de-la-grua				<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Al carrer del Sant Crist de la Grua hi ha, a banda i banda de les voreres, una plantació alineada de plataners (<em>Platanus x hispànica</em>). Els espècimens més vells tenen una edat aproximada d’uns 60-70 anys, mentre que a la zona urbanitzada més modernament, els exemplars són relativament joves, d’uns 25-30 anys. Els escocells on creixen són petits i en alguns exemplars impedeixen el seu desenvolupament. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El tronc és llis, de tons verdosos a grisencs. Normalment, desprèn plaques fines de la seva escorça que donen al tronc un aspecte clapejat. Però les calors extremes provoquen que els arbres quedin completament pelats a nivell l’escorça degut a un estrès hídric. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La capçada, està força ramificada, generalment entre 6 i 7 branques i tret dels exemplars plantats a l’interior de la finca, numero 19, es controla amb podes regulars. A l'estiu i inicis de la tardor proporciona una bona ombra. Les fulles, del tipus palmades, mesuren entre 12 i 30 cm, amb cinc lòbuls ovat-triangulars sencers i de vegades dentats, amb un pecíol llarg i eixamplat a la base. Té les flors reunides en aments esfèrics i unisexuals i fructifica a la tardor.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Hi ha plàtans que presenten alguna ferida a nivell de la soca o a certa alçària, a nivell de les branques més velles i alguna ferida de poda antiga o d’impacte d’algun vehicle, però el seu estat general és bo.</span></span></span></span></span></span></span></p>	08135-69	Carrer del Sant Crist de la Grua		41.5502770,2.2450046	437034	4600121		08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95821-6902.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95821-6903.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95821-6904.jpg	Legal		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Pública	Altres			Arbre o arbreda d'interès	2024-05-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		El plàtan és un dels arbres més apreciats per plantar a la via pública i, sobretot, per ornamentar carrers, avingudes i carreteres o per plantar-lo en parcs i fonts. Proporciona una ombra molt agradable durant els mesos d’estiu i no és massa exigent, però és recomanable plantar-lo de manera que tingui molt d’espai per al seu correcte creixement. En aquests casos, es fan molt grans i amb unes capçades espectaculars, molt ben arrodonides.		2151	5.2	2211	41	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:17
95822	Plataners del carrer Onze de Setembre	https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-del-carrer-onze-de-setembre				<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Al carrer de l’Onze de setembre hi ha una plantació alineada de plataners (<em>Platanus x hispànica</em>) situats al voral dret del carrer, entre la vorera i els parterres. També s’observen cinc espècimens més vells, gairebé alineats als del carrer, a l’interior de la finca núm. 19.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El tronc és llis, de tons verdosos a grisencs. Normalment, desprèn plaques fines de la seva escorça que donen al tronc un aspecte clapejat. Però les calors extremes provoquen que els arbres quedin completament pelats de l’escorça degut a un estrès hídric. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La capçada, està força ramificada, generalment entre 6 i 7 branques i tret dels exemplars plantats a l’interior de la finca, numero 19, es controla amb podes regulars. A l'estiu i inicis de la tardor proporciona una bona ombra. Les fulles, del tipus palmades, mesuren entre 12 i 30 cm, amb cinc lòbuls ovat-triangulars sencers i de vegades dentats, amb un pecíol llarg i eixamplat a la base. Té les flors reunides en aments esfèrics i unisexuals i fructifica a la tardor.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Hi ha plàtans que presenten alguna ferida a la soca o a certa alçària, a nivell de les branques més velles i alguna ferida de poda antiga però el seu estat general és bo.</span></span></span></span></span></span></span></p>	08135-70	Carrer 11 de setembre, s/n		41.5484134,2.2488981	437358	4599911		08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95822-7002.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95822-7003.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95822-7004.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95822-7005.jpg	Legal		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Pública	Altres			Arbre o arbreda d'interès	2024-05-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		El plàtan és un dels arbres més apreciats per plantar a la via pública i sobretot per ornamentar carrers, avingudes i carreteres o per plantar-lo en parcs i fonts. Proporciona una ombra molt agradable durant els mesos d’estiu i no és massa exigent, però és recomanable plantar-lo de manera que tingui molt d’espai per al seu correcte creixement. En aquests casos, es fan molt grans i amb unes capçades espectaculars, molt ben arrodonides.		2151	5.2	2211	41	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:17
95823	Plataners del carrer de Vic	https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-del-carrer-de-vic	<p><span><span><span><span lang='CA'>AJUNTAMENT DE MONTMELÓ (2011). <em>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montmeló. </em>Text refós aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el 8 de març de 2012.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Al carrer de Vic, a banda i banda de les voreres, hi ha una plantació alineada de plataners (<em>Platanus x hispànica</em>). Aquest carrer s’inicia un cop passada la rotonda del turó de la Bandera fins arribar a la travessera amb el carrer del Timbaler del Bruc. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>En el primer tram s’observen varis espècimens sembrats només en un dels costats del carrer. Són arbres relativament joves i sans, amb troncs rectes i capçades altes i ben arrodonides. En avançar cap a la Plaça d’Ernest Lluch, els plataners van desapareixen i hi trobem arbres d’ornamentació viària. I des d’aquesta plaça fins a la bifurcació, a mà esquerra, amb el carrer de Pompeu Fabra les voreres estan plantades de til·lers. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A partir d’aquest moment i fins a trobar el carrer del Timbaler del Bruc, el carrer de Vic és molt més estret amb prioritat per als vianants i veïns. És en aquest indret on hi ha els plataners més vells de tot el carrer. En un costat, a mà dreta, tenen escocelles grans mentre que a la banda esquerra, hi ha parterres delimitats per bancs de fusta amb solera metàl·lica i on els arbres conviuen amb plantacions d’agapants (<em>Agapanthus</em>). Els troncs són més bonyeguts amb algunes ferides antigues, però la brancada està ben podada de manera que durant els mesos d’estiu es converteix en un carrer fresc i ombrívol i de gran bellesa (pel contrast amb la flor de l’agapant), tant per als veïns com per als passants. </span></span></span></span></span></span></p>	08135-71	Carrer de Vic		41.5521500,2.2483765	437318	4600327		08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95823-7102.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95823-7103.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95823-7104.jpg	Legal		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Pública	Altres			Arbre o arbreda d'interès	2024-05-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		El plàtan és un dels arbres més apreciats per plantar a la via pública i sobretot per ornamentar carrers, avingudes i carreteres o per plantar-lo en parcs i fonts. Proporciona una ombra molt agradable durant els mesos d’estiu i no és massa exigent, però és recomanable plantar-lo de manera que tingui molt d’espai per al seu correcte creixement. En aquests casos, es fan molt grans, amb unes capçades molt ramificades i ben arrodonides.		2151	5.2	2211	41	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:17
95824	Pollancreda de les piscines	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancreda-de-les-piscines	<p>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes</em>. Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</p> <p>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres, actualitzada per Oriol de Bolós</em> - Flor del Vent Edicions.</p> <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la<em> 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</p> <p>PHILIPS, Roger (1985).<em> Los árboles.</em> Barcelona: Editorial Blume.</p>			<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Arbreda formada per varis exemplars de pollancre <em>(Populus nigra), </em>ubicada entre les piscines municipals i les pistes de pàdel. Hi ha varis exemplars d’arbres columnars, de més de 20 m d'alçada. La seva escorça és de color gris i llisa, amb les fissures lineals característiques d’aquesta espècie. Les fulles són fàcilment identificables degut a la forma triangular, de 5 a 8 cm de llargada per 6 a 8 cm d’ample i el color verd tant pel revers com per l’anvers. Les flors es disposen en aments, de forma allargada i cilíndrica, que en aquesta època de l’any comencen a sortir. Un cop fora, brotaran les fulles. Les llavors són minúscules i es dispersen molt fàcilment a través del vent. Al dessota hi ha varies oliveres.</span></span></span></span></span></p>	08135-72	Avinguda de Pompeu Fabra		41.5479979,2.2502553	437471	4599865		08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95824-7202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95824-7203.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95824-7204.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95824-7205.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Pública	Altres			Inexistent	2024-05-14 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				2151	5.2	2484	41	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:17
95826	Plataner de la zona d’esbarjo de Can Cabanyes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataner-de-la-zona-desbarjo-de-can-cabanyes	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Exemplar de plataner (<em>Platanus x hispànica</em>) de grans dimensions situat en el pàrquing de la </span></span></span>zona d’esbarjo de Can Cabanyes, davant del que ara és la cafeteria Viena.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’arbre està al bell mig de la zona d’estacionament, protegit dels impactes dels vehicles per un escocell octogonal fet amb vorals de pedra artificial. </span></span></span>És un espècimen sa, amb un tronc recte i la capçada alta i ben arrodonida, de més de 25 m d’alçada per una trentena de metres d’amplada. Té una escorça llisa, de tons verdosos grisencs molt pàl·lids. La seva capçada és uniforme i molt ben ramificada, que proporciona una ombra densa. Les fulles són palmades, d’uns 12 a 30 cm, amb cinc lòbuls ovat-triangulars sencers, tot i que en poden tenir tres.</p> <p>El pecíol és llarg i eixamplat a nivell de la base en forma de didal. Els nervis principals de la fulla, quan són joves, estan coberts per una pelussa molt fina. <span><span><span><span><span lang='CA'><span>Les flors estan reunides en aments esfèrics i unisexuals. El fruit és una mena de glòbul d’uns 4 cm de diàmetre emplomallat que fructifica a la tardor.</span></span></span></span></span></span></p>	08135-74	Carrer de la Verneda del Congost.		41.5642789,2.2636671	438604	4601662		08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95826-7402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95826-7403.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Pública	Altres			Inexistent	2024-05-14 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		El plàtan és un dels arbres més apreciats per plantar a la via pública i sobretot per ornamentar carrers, avingudes i carreteres o per plantar-lo en parcs i fonts. Proporciona una ombra molt agradable durant els mesos d’estiu i no és massa exigent, però és recomanable plantar-lo de manera que tingui molt d’espai per al seu correcte creixement. En aquests casos, es fan molt grans, amb unes capçades molt ramificades i ben arrodonides. Al municipi de Montmeló se’l pot apreciar en carrers i a la riba dels rius Congost i Mogent.		2151	5.2	2484	41	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:17
95827	Xarxa Natura Riu Congost	https://patrimonicultural.diba.cat/element/xarxa-natura-riu-congost				<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Amb el nom de Xarxa Natura 2000 es protegeixen els espais fluvials que travessen el municipi: el riu Congost, el riu Mogent i el riu Besòs. Aquest darrer nascut de l’aiguabarreig del dos primers. </span></span></span></span></span>Tots tres són rius que transcorren per un territori amb una elevada pressió antròpica; per una banda, la urbanització industrial i per l’altra, l’elevada freqüentació a la zona del circuit d’alta velocitat i el soroll que comporta.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El riu Congost neix a Collsupina, a la font del Regàs. És un corredor biològic entre el massís del Montseny, la Serra Prelitoral Septentrional i la costa, ja que el seu curs discorre per la plana i connecta tots aquests espais. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El riu Mogent, és un segon corredor, que neix a la comarca del Vallès Oriental, al vessant septentrional del Corredor i s’uneix amb el Congost entre els termes de Montmeló i Montornès del Vallès per donar naixement al Besòs. Té nombrosos afluents, que neixen des del vessant nord del Montseny (riera de Cànoves, riera de Giola, riera de Vilamajor i el torrent de Valldoriolf), des del vessant sud de la Marina – Corredor (riera d’Ardenya, torrent de Séllecs, torrent de Sant Bertomeu i el de Can Mora).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El riu Besòs es forma de l’encontre del riu Congost amb el riu Mogent, just on hi ha el pont nou, no massa lluny del paratge de la Font de Santa Caterina. A partir d’aquest moment, transcorre paral·lel al Polígon industrial anomenat Sota el Molí i la zona de la deixalleria municipal, per entrar a Martorelles i Mollet del Vallès, moment en que rep el riu Tenes pel seu vessant hidrogràfic dret.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tots tres rius tenen un comportament de caire mediterrani, és a dir, que poden créixer sobtadament en època de pluges per baixar després ràpidament. En el seu pas per Montmeló, el terreny està constituït pel llit d’inundació ordinari del riu, i hi estan associats els dipòsits de còdols i roques plutòniques amb nivells més fins d’argiles i sorres. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Malgrat el seu grau d'artificialització, s'hi poden trobar fins i tot comunitats vegetals ripàries característiques dels rius mediterranis. Destaca en negatiu, la canya americana (<em>Arundo donax)</em> que és una espècie invasora molt abundant en tots tres espais protegits. Per altra banda, la introducció d’elements artificials ha donat naixement a la formació de sistemes lacustres artificials que tenen un gran valor ecològic i paisatgístic. Aquests sistemes actualment estan ben integrats amb l’entorn físic i natural i s’han convertit en refugi de nombroses espècies d’aus. A més, tot aquests espais són zona de caça de l’àliga marcenca i zona d’hivernada pel blauet i la cotoliu o la tallareta cuallarga. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A banda dels ocells, també destaca un altre tipus de fauna, pròpia dels ambients humits, com són els amfibis: el gripau corredor i el d’esperons, la reineta i el tòtil. Com a rèptils hi ha la tortuga de rierol i dues espècies de sargantanes, la ibèrica i la roquera. Destaca el llangardaix ocel·lat, la serp blanca i la d’aigua. Pel que fa als mamífers, hi ha eriçó, i nombroses comunitats de quiròpters, com la rata pinyada pipistrel·la, el ratpenat de vores clares i el ratpenat dels graners. </span></span></span></span></span></span></p>	08135-75	Lleres dels rius Congost, Mogent i Besòs.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>La Xarxa de Natura 2000 és una xarxa europea d’espais naturals creada amb l’objectiu de fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals i semi naturals amb l'activitat humana. Està regulada per un marc legal que garanteix la protecció i conservació dels hàbitats naturals, de la fauna i de la flora silvestre, coneguda també com a <em>Directiva d’hàbitats</em>.</span></span></span></span></span></p>	41.5466289,2.2510117	437532	4599712		08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95827-7502.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95827-7503.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95827-7504.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95827-7505.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95827-7506.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres			Xarxa natura 2000	2024-05-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				2153	5.1	1764	41	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:17
95840	Rellotge de sol del mas de La Moreneta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-mas-de-la-moreneta	<p>CARRASCO MARTÍ, Maria Antonia (2003). Arquitectura i arquitectes de Montmeló durant els anys 1920-1940. Dins <em>el Butlletí del Centre d’Estudis Montmeló</em>, núm. 5; pp. 75-84.</p> <p>COL·LEGI OFICIAL D’ARQUITECTES DE CATALUNYA i BALEARS (1947). Casa de campo en Montmeló. Dins <em>Cuadernos de arquitectura</em>, núm. 7, pp. 30-35. Barcelona.</p> <p>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</p> <p>RÀFOLS, J.F. (1951). <em>Diccionario biográfico de artistes de Cataluña</em>. Editorial Milla: Barcelona.</p>	XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol situat a mà dreta de la façana principal el Mas de La Moreneta, orientada a migdia, entre dues finestres del primer pis. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es tracta d’un rellotge rectangular, del tipus vertical declinant, fet a motllo, amb pols de marbre i pedra. Està emmarcat per una motllura no massa gruixuda, mentre que a la part superior hi ha unes filigranes decoratives del tipus clàssic, amb fulles d’acant. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’interior hi ha el quadrant pròpiament dit. Dins d’un requadre polièdric, hi ha les línies horàries, dividides en hores i mitges hores (aquestes més curtes) que senyalen des de les 5 del matí fins a les 3 de la tarda, en xifres àrabs. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El gnòmon és de vareta collat un xic més amunt i per sobre el lema “</span></span><span lang='CA'><span>A</span></span><span lang='CA'><span>LABAT </span></span><span lang='CA'><span>S</span></span><span lang='CA'><span>IA / </span></span><span lang='CA'><span>D</span></span><span lang='CA'><span>EV(U)'.</span></span></span></span></span></p>	08135-78	Mas La Moreneta - Circuit de Barcelona-Catalunya.	<p>El Mas La Moreneta és una construcció de l'any 1945 promocionada pel senyor Gambús però que a l'any 1977 va quedar abandonada, patint des de llavors desperfectes, fins que es projecta el Circuit de Barcelona-Catalunya i s'adquireix per establir-hi les oficines.</p> <p>La seva rehabilitació s'inicia l'any 1994 mantenint els elements originals al màxim.</p> <p>La imatge de la Mare de Déu de Montserrat que estava a la capella de la casa es va traslladar a l'església parroquial de Santa Maria.</p>	41.5683905,2.2586413	438189	4602122	1945	08135	Montmeló	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95840-7802.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95840-7803.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Ornamental			BCIL	2024-05-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda		98	47	1.3	1761	41	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:17
95841	Zona de nidificació de l’oreneta cuablanca (Delichon urbica)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-de-loreneta-cuablanca-delichon-urbica	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>ARDLEY, Neil (1979). <em>Las aves</em>. Editorial Fontalba: Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). <em>Primer cens dels nius d'oreneta cuablanca (Delichon urbica),</em> Cabrils (El Maresme). Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span lang='CA'><span>En diferents ràfecs d’edificis i balconades de Montmeló, es localitzen zones de nidificació i estada destacable de l’oreneta de l’espècie <em>Delichon urbica,</em> coneguda popularment amb el nom d’oreneta cuablanca. Destaca, per la seva importància, la colònia situada als quatre ràfecs de l’edifici de l’antiga estació de tren. La majoria de nius estan en bon estat de conservació, tot i que en el moment de la realització del Mapa de Patrimoni Cultural les orenetes encara no han arribat procedents del continent africà i molts dels nius estan ocupats per altres espècies. Entre d’elles s’han observat algunes espècies de passeriformes, com el pardal. Algunes cases on també se'n poden observar són les del carrer Santiago Rusiñol i l'antic cafè d'en Gil, al número 13 del carrer Major.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es diferencia de les altres orenetes europees pel seu carpó blanc. Les parts inferiors són blanques i el cap, l'esquena, les ales i la cua són d'un color negre blavós. Les potes i els peus són curts i emplomats de color blanc. Les orenetes més joves, poden tenir un color grisós pels costats del pit, que es va tornant blanc a mida que esdevenen adultes. El niu que construeix, té una forma hemisfèrica, amb una obertura circular normalment situada a la part superior. Aquesta obertura tan petita permet defensar el niu d'intrusos i evitar que l'ocupin altres ocells com els pardals. Tan el mascle com la femella s'esmercen en la seva construcció amb continus viatges a les rieres i camps on troben el fang necessari per bastir el niu. Quan plou es pot observar a altres orenetes ajudant a la construcció de nius. De fet aprofiten el fang que els proporciona la pluja i al mateix temps eviten a altres parelles d'orenetes una pèrdua de temps i esforços inútils. Les boletes de fang es barregen amb la saliva que ho transforma en una mena de ciment. Mentre que d'altres transporten els materials, la futura mare va donant forma al niu i el poleix fregant les seves plomes per eliminar qualsevol rugositat que pogués ferir els petits un cop sortits del niu. La terra barrejada amb palla, pels i altres elements enforteix les parets del niu; a l'interior s'hi col·loquen plomes.</span></span></span></span></span></p>	08135-79	Carrer de l'Estació vella, s/n	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Durant l' època de cria, les podem trobar repartides per tota Europa, el nord-oest d'Àfrica, l'Àsia Central, la meitat nord d'Àsia amb l'excepció del nord siberià. A la tardor emprenen el viatge cap a l'Àfrica sub-sahariana i la Península de Malàisia, les dues grans regions d'hivernada.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A Catalunya nidifica al 95% del territori, i comença a arribar a la segona quinzena de març iniciant el seu retorn a finals d'agost, tot i que amb la crisi climàtica, n’hi ha que en zones més temperades, degut a que són massa joves per emprendre el vol, es queden. L'oreneta cuablanca s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que a diferència de l'oreneta vulgar són caçats durant el vol a molt més alçada. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a la societat, han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'any 1998 i 2000 els ornitòlegs Pere Alzina i Enric Badosa varen dur a terme dos censos d’orenetes.</span></span></span></span></span></span></span></p>	41.5503540,2.2468627	437189	4600128		08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95841-7902.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95841-7903.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95841-7904.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95841-7905.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95841-dsc9264.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95841-p1610539.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres			Inexistent	2024-05-16 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		És una espècie que no té cap problema per establir-se en espais urbans, i si no se li fan caure els nius, tant les primeres com la seva descendència tornen cada any al mateix lloc construint els seus nius un al costat de l’altre.La seva presència és un bioindicador del bon estat ambiental del municipi.		2153	5.1	2484	41	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:17
95842	Estació de tren	https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-de-tren-3		XX		<p>Antiga estació de tren de la línia ferroviària Barcelona - França. És de planta rectangular i consta de planta baixa i un pis amb coberta plana sobre un ràfec motllurat, suportat per mènsules i protegida per una balustrada d'obra, amb un petit frontó rectangular decorat amb motllures i motius vegetals.</p> <p>La façana principal ha quedat tapada per les obres de construcció de la nova línia d'alta velocitat, que ha desplaçat la nova estació uns metres més a ponent. Tant la façana meridional com la septentrional tenen la mateixa composició. S'estructuren simètricament a partir de quatre eixos de verticalitat, definits per les obertures: quatre portes en planta baixa i quatre finestres en planta pis. Totes les obertures, distribuïdes de forma regular, són d'arc rebaixat i estan emmarcades amb una motllura perfilada. El parament és de maó vist, pintat amb color vermellós amb els emmarcaments de les obertures, les cantoneres, les cornises i les baranes pintades de color groc. Una franja esgrafiada amb motius geomètrics i també pintada de color groc separa la planta baixa de la planta pis.</p> <p>L'interior està decorat a base de rajola blanca, amb dues franges horitzontals de flors. La meitat inferior està coberta de fusta.</p>	08135-80	Passeig Miquel Biada, s/n	<p>La data de construcció oscil·la de l'any 1920 a l'any 1925.</p>	41.5503528,2.2468734	437190	4600128		08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95842-8001.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95842-8002.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95842-8003.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95842-8004.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95842-f4135085-6553-47a4-831e-102d6a5da10a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95842-57ace125-2471-47a6-a5de-bdae71f793e7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95842-cb901aeb-9da5-4d22-ac8a-7811ea95f4ed.jpg	Inexistent	Eclecticisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Social			Inexistent	2024-06-05 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	L'Ajuntament utilitza aquest espai gràcies a un conveni de cessió d'usos.	102\|98	45	1.1	2484	41	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:17
95844	Festa Major	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-47	<p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p>DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2016). <em>Montmeló, reinventem la Festa major: Procés d'apoderament de la Festa Major de Montmeló</em>. Montmeló: Diputació de Barcelona i Ajuntament de Montmeló.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROBLES, Lola i COMAS, Marcel (2003). <em>La Festa Major, records del nostre poble</em>. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></span></p>	XX-XXI		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Parlar de la Festa Major de Montmeló en l'actualitat vol dir parlar de les celebracions que es desenvolupen a finals del mes de juny i principis de juliol, durant quatre dies. És la festa gran que es materialitza en diferents indrets del municipi, que s’omplen d’activitats dirigides a tot tipus de públic: concerts, audicions, balls, cercavila de diables i gegants, concursos i degustacions. Abans, la Festa Major era per Santa Maria, el 15 d'agost, festa de la patrona de l'església. A les darreres dècades del segle XX es va decidir traslladar les dates de la Festa Major a finals de juny o principis de juliol, per tal que el major nombre possible de veïns i veïnes les poguessin gaudir, conservant el 15 d'agost com a festa patronal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La festa comença el dijous amb el <em>Toc d'inici</em>. Amb aquest nom s'identifiquen els actes que tenen lloc el dijous de Festa Major i que assenyalen l'inici de la festa. Prèviament es fa un taller de ball del <em>Toc d'Inici</em> i es fa la <em>Plantada dels elements del Seguici d'Inici de la Festa Major</em> que són quatre: pregoner (capgròs), Colla de Geganters i Grallers; Ball de Gitanes de l’Agrupa, i Colla de Diables. Els elements tradicionals de la cultura popular de Montmeló es preparen per a iniciar el cercavila del seguici des de la plaça de la Quintana pel carrer Major fins arribar a la Plaça de la Vila.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inici de la Cerimònia del <em>Toc d’Inici</em><strong> </strong></span></span><span lang='CA'><span>amb les colles de Diables, Gegants i Gitanes, Gegants se situen de tal manera que fan un passadís d’entrada a la plaça amb la música “A la Festa”. Entren les tres entitats, una darrera l’altre amb el següent ordre: Diables, Gitanes, i Gegants.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Després, tots els montmelonins i montmelonines prenen la plaça per cantar i ballar la polca, donant el tret de sortida a la Festa Major i desvetllant el misteri sobre qui és el pregoner de la Festa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Emmirallat en la tradició de l’Aurresku i davant la inexistència a Catalunya de res semblant, el músic Jaume Arnella i el dansaire i coreògraf Joan Serra van treballar junts en una proposta que aportés a les celebracions quelcom semblant. L’any 2009 naixia el “Ball d’Homenatge”. Una dansa per ser interpretada per un o una dansaire i, a diferència de l’Aurresku més tradicional, amb la possibilitat que ho fessin junts. Com a suport musical de la dansa, Jaume Arnella treballà amb la música de la Polca del Ball de Gitanes de Sant Celoni i deixà oberta la interpretació a qualsevol tipus d’instrument, ja fos com a solista o en format de grup. Per a la coreografia, Joan Serra es va fer servei de passos inspirats en punts de dansa tradicional catalana. Els dos creadors del Ball d’Homenatge demanaven que fos interpretat sempre amb música en viu i que, a ser possible, els balladors i balladores ho fessin amb els peus descalços. Com a tret característic, els homes portarien una barretina damunt l’espatlla i les dones un mantó.</span></span></span></span></span></p>	08135-82	Montmeló	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Fins l'any 1979, la Festa Major era per Santa Maria. L'any 2016 s'inicia un procés de renovació de la festa amb la participació de la ciutadania, veïns i entitats de la que en sorgeix un nou protocol, la nova Comissió de Festa Major (Diputació de Barcelona, 2016). Però abans de l’any 1979 la Festa Major era diferent (AA.DD, 2021). Quan la Festa Major se celebrava el 15 d'agost, durava dos o tres dies. El primer era el 15 d'agost, festivitat de la patrona i titular de l'església parroquial. Però a la nit del 14 ja hi havia algun o altre espectacle, com ball, boxa o lluita americana (Robles i Comas, 2011). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els actes habituals que es feien abans de la guerra eren: Ofici solemne, cantat pel cor parroquial, amb l’assistència de les autoritats locals i un repic de campanes. Les autoritats sortien de l'ajuntament acompanyats de músics fins a l'església. Després de l'ofici, sortia la processó, amb la imatge de la Mare de Déu jacent, portada pels homes que s'havien casat des de la darrera Festa Major. Després de l'oficia hi havia la dansa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El dinar de Festa Major era molt especial, les famílies convidaven parents i amics que no vivien al poble i feien escudella amb carn d'olla, un rostit i una cassola d'escaldums que es cuinaven amb les menuderies del pollastre. també es menjava pollastre amb cebetes i de postres fruita del temps. Per acabar, galetes acompanyades amb vi dolç. Les famílies amb més poder adquisitiu contractaven una “coquesa”, una cuinera per a la ocasió.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Hi havia ball de tarda i ball de nit. Es ballaven el ball de rams, de casats, del fanalet, el ball robat i la toia. La segona nit es feia teatre, normalment sarsuela. També es feien ballades de sardanes, sessions de cinema al Royal i partits de futbol amb els equips dels pobles veïns.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Hi havia paradetes de fira, atraccions, carrusels, etc. Un dels més recordats és el fotògraf que es posava al costat de la font de l'hostal del carrer Major, que portava un decorat per posar-hi el cap dels que es volien retratar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Un dels principals protagonistes era l'envelat, on es feien la majoria d'actes i es protegia de possibles xàfecs d'estiu. Es va comença a fer a l'era de la Casa Gran, també es va fer al costat de l'estació, a la plaça de l'Ajuntament, al camp dels plateros, entre d’altres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També era una data esperada per poder estrenar vestit, que s'havia estat cosint durant molt de temps.</span></span></span></span></span></p>	41.5517405,2.2479433	437281	4600281		08135	Montmeló	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95844-065.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95844-094.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95844-festa-major-1964-25-anos-de-paz-gracias-a-franco-esquerra.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95844-interior-envelat-dues-persones-vers-1928.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic			Inexistent	2024-08-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	A la bibliografia històrica, quan es parla de Festa Major es fa referència a l'actual festa patronal. Per tant, les dues festes estan estretament relacionades.	98	2116	4.1	2484	41	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:17
95845	Festa patronal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-patronal	<p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p>DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2016). <em>Montmeló, reinventem la Festa major: Procés d'apoderament de la Festa Major de Montmeló</em>. Montmeló: Diputació de Barcelona i Ajuntament de Montmeló.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROBLES, Lola i COMAS, Marcel (2003). <em>La Festa Major, records del nostre poble</em>. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></span></p>			<p>Antigament i fins l'any 1979, se celebrava la Festa Major el dia de l’Assumpció de la Mare de Déu, el 15 d'agost. Per aquestes dates ja s’havia segat i batut el blat, collit les patates i sembrat les mongetes. S’havia de regar o cavar el camp, però la feina més grossa ja estava feta.</p> <p>El matí del dia 15 hi destacava l’Ofici solemne amb l’assistència de les autoritats locals. En acabar, els homes que s’havien casat durant aquest any treien en processó la imatge jaient de la patrona.</p> <p>Actualment, la Festa de la Patrona se celebra amb la tradicional missa solemne, audició de sardanes i havaneres.</p>	08135-83	Montmeló	<p>Normalment duraven dos o tres dies. El primer era el 15 d'agost, festivitat de la patrona i titular de l'església parroquial. Però a la nit del 14 ja hi havia algun o altre espectacle, com ball, boxa o lluita americana (Robles i Comas, 2011). </p> <p>Els actes habituals que es feien abans de la guerra eren: Ofici solemne, cantat pel cor parroquial, amb l'assistència de les autoritats locals i un repic de campanes. Les autoritats sortien de l'Ajuntament acompanyats de músics fins a l'església. Després de l'ofici, sortia la processó, amb la imatge de la Mare de Déu jacent, portada pels homes que s'havien casat en el darrer any. Després de l'ofici es ballava la dansa.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El dinar de Festa Major era molt especial, les famílies convidaven parents i amics que no vivien al poble i feien escudella amb carn d'olla, un rostit i una cassola d'escaldums que es cuinaven amb les menuderies del pollastre. també es menjava pollastre amb cebetes i de postres fruita del temps. Per acabar, galetes acompanyades amb vi dolç. Les famílies amb més poder adquisitiu contractaven una “coquesa”, una cuinera per a la ocasió.</span></span></span></span></span></p> <p>Hi havia ball de tarda i ball de nit. Es ballaven els balls de rams, de casats, del fanalet, el ball robat, i la toia. La segona nit es feia teatre, normalment sarsuela. També es feien ballades de sardanes, sessions de cinema al Royal i partits de futbol amb els equips dels pobles veïns.</p> <p>Hi havia paradetes de fira, atraccions, carrusels, etc. Un dels més recordats és el fotògraf que es posava al costat de la font de l'hostal del carrer Major, que portava un decorat per posar-hi el cap dels que es volien retratar.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Un dels principals protagonistes era l'envelat, on es feien la majoria d'actes i es protegia de possibles xàfecs d'estiu. Es va comença a fer a l'era de la Casa Gran, també es va fer al costat de l'estació, a la plaça de l'Ajuntament, al camp dels plateros, entre d’altres.</span></span></span></span></span></p> <p>També era una data esperada per poder estrenar vestit, que s'havia estat cosint durant molt de temps.</p>	41.5498326,2.2490913	437375	4600069		08135	Montmeló	Obert	Bo		Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic			Inexistent	2024-05-16 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	A la bibliografia històrica, quan es parla de Festa Major es fa referència a l'actual festa patronal. Per tant, tant la Festa major actual com la Festa de la patrona estan estretament relacionades.	98	2116	4.1	2484	41	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:17
95846	Monument Vas de Vicarello	https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-vas-de-vicarello	<p>SILLIÈRES, Pierre (1977). Le “camino de Anibal”, itinéraire des gobelets de Vicarello de Castulo à Saetabis», a <em>M</em>élanges de la Casa de Velázquez, n3, pp. 31-83.</p>	XXI		<p>A la rotonda que dona accés al pont sobre el riu Besós, cap a Montornès, hi ha una rèplica a gran escala d'un dels quatre vasos de Vicarello o Apol·linars que es van trobar entre els anys 1852 i 1863 a les aigües termals d'<em>Aquae Apollinares</em>, a Vicarello Bracciano, al llac de Bracciano.</p> <p>Aquests quatre vasos cilíndrics (entre 95 i 115 mm) tenen forma de fita mil·liària i són de plata. Estan datats en el segle I dC i porten gravats a quatre columnes les 104 estacions de la ruta de la Via Augusta entre Roma i Cadis (itinerarium Gaditanum).</p>	08135-84	Rotonda del Passeig del riu Besòs amb el pont i l'avinguda Pompeu Fabra.		41.5474399,2.2499093	437441	4599803		08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95846-8402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95846-8403.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95846-8404.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95846-beakersofvicarello50.png	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental			Inexistent	2024-05-16 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Empresa de caldereria Ceacsa	Disseny de Manel Ramal Mata, que fou alcalde de Montmeló entre 1992 i 2010.	98	51	2.1	2484	41	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:17
95847	Fons de l'arxiu municipal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal-5		XIX-XX		<p>El Servei d’Arxiu Municipal de Montmeló és el servei de l'Ajuntament destinat a l’organització, classificació, conservació i difusió del patrimoni documental local. El servei gestiona els documents que provenen de les oficines municipals i són d’utilitat per a l’administració municipal i per garantir els drets dels ciutadans, els documents de conservació permanent, fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi de Montmeló.</p> <p>L’Arxiu municipal de Montmeló conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però també aplega fons d’institucions, fons d'entitats i fons personals, i recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar.</p> <p>El quadre de fons que aplega la informació bàsica del conjunt de fons i col·leccions del Arxiu Municipal de Montmeló s'estructura de la següent manera:<br /> 1. Fons de l'Administració Local: Ajuntament de Montmeló.<br /> 2. Fons públics no municipals: Jutjat de Pau de Montmeló.</p>	08135-85	Plaça de la Vila, núm. 1	<p>La documentació municipal ha estat sempre conservada a les dependències de l'Ajuntament en els seus successius emplaçaments fins a la seva ubicació en l'edifici actual.</p> <p>L’any 1997 l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona elabora un projecte d’organització de l’Arxiu Municipal, que s’executa a partir del 2000. El 2004 l’Ajuntament signa el conveni d’adhesió a la Central de Serveis Tècnics de la Xarxa d’Arxius Municipals, incorporant-se al programa de compres de material de conservació, ajudes a restauracions i la implementació del programa informàtic GIAM. L’Ajuntament deixa de tenir un tècnic d’arxius l’any 2011 i deixa de formar part de la Central de Serveis Tècnics.</p>	41.5517375,2.2479379	437281	4600281		08135	Montmeló	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95847-8502.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95847-8503.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Administratiu			Inexistent	2024-05-16 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		L’any 2013 se signa el conveni entre l’Ajuntament i l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona pels treballs d’actualització del fons municipal i el 2015 l’Ajuntament s’adhereix al Programa de Manteniment de la Xarxa d’Arxius Municipals.	98	56	3.2	2484	41	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:17
95848	Col·lecció arqueològica del Museu d'Arqueologia de Catalunya procedent de Montmeló	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-del-museu-darqueologia-de-catalunya-procedent-de-montmelo		IIa C-XI dC		<p>En el fons del Museu d'Arqueologia de Catalunya hi ha material arqueològic procedent de diverses campanyes d'excavació arqueològica dels jaciments de Montmeló de Ca l'Esteve (MAC BCN- 047503), Can Tabola (MAC BCN- 047554) i Can Tacó (MAC BCN- 047555).</p>	08135-86	Passeig de Santa Madrona, núm. 39 - 08038- Barcelona		41.5523618,2.2497565	437433	4600349		08135	Montmeló	Restringit	Bo		Física	Ibèric\|Romà\|Medieval	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Científic/Cultural			Inexistent	2024-05-16 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda		81\|83\|85	53	2.3	2484	41	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:17
95849	A Montmeló, carbassots	https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-montmelo-carbassots	<p>AMADES, Joan (1937). Refranys geogràfics. Dins <em>Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya</em>, vol. 47, núm. 509, p. 242.</p>	XI-XX		<p>Joan Amades (1937) documenta aquesta expressió '<em>A Montmeló, Carbassots</em>' perquè 'es té per poble de carbasses i es diu que és el carbasser del Vallès'. I afegeix que '<em>els diablots de les colles del Ball de Gitanes de Montmeló duen un carbassot penjant de la força, i quan alaben la seva colla l'anomenen dels carbassots</em>.'</p>	08135-87	Montmeló		41.5515920,2.2481002	437294	4600265		08135	Montmeló	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Altres				2024-05-16 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				61	4.3		41	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:17
95850	El ferrer de Montmeló quan té ferro no té carbó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ferrer-de-montmelo-quan-te-ferro-no-te-carbo	<p>CAROL, Roser (1978): <a href='https://pccd.dites.cat/obra/Carol%2C_Roser_%281978-2021%29%3A_Frases_fetes_dels_Pa%C3%AFsos_Catalans_%28comentats%29'><em>Frases fetes dels Països Catalans (comentats)</em></a> «Catalunya. Maresme. Arenys de Mar». Manuscrit.</p> <p>GIMENO, Isabel (1989): <a href='https://pccd.dites.cat/obra/Gimeno%2C_Isabel_%281989%29%3A_El_llibre_dels_refranys_catalans'>El llibre dels refranys catalans</a> «Refranys geogràfics», p. 202. Editorial de Vecchi.</p>	XI-XX		<p>El blog de paremiologia catalana recull 22 variants d'aquesta dita amb una dotzena de referències bibliogràfiques.</p>	08135-88	Montmeló		41.5515830,2.2480989	437294	4600264		08135	Montmeló	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Altres				2024-05-16 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				61	4.3		41	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:17
95851	Les noies de Montmeló porten les mitges al garró	https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-noies-de-montmelo-porten-les-mitges-al-garro	<p>AMADES i GELATS, Joan (1951). Folklore de Catalunya. Cançoner. Dins Refranys geogràfics. Catalans, pp. 1214. Editorial Selecta-Catalonia.</p> <p>PÉREZ i GÓMEZ, Ferran (2015). Sant Fost i Martorelles a través de les dites i els refranys. Dins <em>Campsentelles</em>, núm. 5, pp. 8-19.</p>	XIX-XX		<p><em>Les noies de Montmeló porten les mitges al garró</em> és una expressió recollida, entre d'altres, per Joan Amades (1951) relacionada amb el ball o dansa de Montmeló i la vestimenta de les dansaires.</p>	08135-89	Montmeló		41.5515749,2.2481203	437296	4600262		08135	Montmeló	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Altres				2024-05-16 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				61	4.3		41	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:17
95852	Gegants	https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-8		XX		<p>Els gegants actuals de Montmeló són en Malús i na Montserrat. La seva història està inspirada en la lletra de la sardana i himne 'Montmeló', obra de Joan Manils. En Malús representa un pretor romà que visità aquestes terres i s'enamorà d'una pubilla, na Montserrat. Sense faltar-li galanteria, la va convidar a anar a Roma, però ella no ho va acceptar. Ell, cegament enamorat, va renunciar al seu país per quedar-se aquí, al costat de la formosa pubilla que l’havia captivat. De l’amor d’ambdós personatges nasqué Montmeló.</p> <p>Tenen una alçada de 3’85 m i són obra del taller Sarandaca de Granollers. En Malús té un pes de 45 kg i la Montserrat pesa 40 kg. L'any 2021, es fa el gegantó, en Jordi, fill d'en Malús i na Montserrat. En Malús i en Jordi, són els dos únics gegants que tenen 6 dits en una mà.</p>	08135-90	Plaça de la Vila, núm. 1	<p>La primera parella de gegants es construeix l'any 1980. D'aquests es conserven els caps. L'any 1993 es construeixen els actuals, al Taller Sarandaca de Granollers.</p>	41.5518841,2.2477716	437267	4600297	1993	08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95852-gegants2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95852-dsc9400.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni moble	Objecte	Pública	Lúdic/Cultural			Inexistent	2024-05-16 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Saracanda	La colla de Geganters i Grallers de Montmeló, és una Associació cultural sense ànim de lucre, compromesos amb la cultura tradicional catalana, que donen vida als gegants de Montmeló, en Malús, la Monterrat i el seu fill Jordi.	98	52	2.2	2484	41	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:17
95856	Font de la plaça de Sant Isidre	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-sant-isidre		XX	Presenta graffitis al costat posterior de la font.	<p>Font urbana situada en un dels costats de la plaça de Sant Isidre, connectada a la xarxa municipal d'aigua. S'aixeca sobre un cos de base rectangular, amb paredat de pedra irregular i acabat amb una làpida sobresortint. El frontal, on hi trobem el broc de polsador i la pica, té un espai quadrat que sembla haver perdut un element estructural o una part ornamental de la font. Actualment és una zona arrebossada on es pot llegir, fet del mateix ciment, 'Font de Sant Isidre'.</p> <p>Hi ha una plataforma quadrangular, feta de pedra, que dona accés al broc.</p>	08135-91	Plaça de Sant Isidre, s/n		41.5498916,2.2485136	437327	4600076		08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95856-9102.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95856-9103.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Social			Inexistent	2024-05-16 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda		98	51	2.1	2484	41	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:17
95864	Goigs en llaor del Sant Crist de la Grua	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-llaor-del-sant-crist-de-la-grua	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>GOSALBES I CASTAÑÉ, Francesc (1936). Sant Vicenç Ferrer a l’hostal de La Grua (Montmeló). Dins <em>Curiositats de Catalunya, n</em>úm. 22, pp. 21-23<em>,</em> del 30 de maig de 1936.</span></span></span></span></span></p>	XIX		<p>Goigs que es veneren a la capella del Sant Crist de la Grua situada en el carrer homònim i que diuen així:</p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>Goig en llahor / Del Sant Christ de la Grua / Que’s venera en Montmeló.</span></span></strong></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Puig que sou nostre Patró / y tant nos afavoriu; / <em>Als vallesans que us adoran / Sant Christ de la Grua ohiu.//</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Quan de la regió vehina / lo gloriós Vicens Ferrer / á sembrar llevor divina / vingué al català terrer, / portava per comanyó / aqueix sant Christ compassiu. / <em>Als vallesans que us adoran / Sant Christ de la Grua ohiu.//</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Sermoneja en tot paratje / l’Apòstol valencià / Mostrant la sagrada Imatge / al Rosselló y l’Ampurdà; / ab ella devalla al Plá / del Vallès ab gran gentiu / <em>Als vallesans que us adoran / Sant Christ de la Grua ohiu.//</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La multitut fervorosa / tres dies ha que’l segueix; / si ohintlo l’esperit gosa, / algun cos ja defalleix. / Vicens que se’n compadeix / el diví Company ho diu. / <em>Als vallesans que us adoran / Sant Christ de la Grua ohiu.//</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Dret á Montmeló fent rua / demana vi al hostaler, / mes l’hostaler de la Grua / tal servey no l’hi vol fer; //</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Segona columna (continua l’estrofa):</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>d’eix sant Christ ne fou voler / per mostrar són poderiu. <em>Als vallesans que us adoran / </em></span></span></span></span></span><span><span><span><em><span lang='CA'><span>Sant Christ de la Grua ohiu.//</span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Apòstol que ab Deu confia / al pou de fora’l portal / ab lo Crucifix fa via / resplandint llum celestial. / Prega ab fervor sens igual / y’l Cel mes bell li sonriu. / <em>Als vallesans que us adoran / Sant Christ de la Grua ohiu.//</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ab la Imatge venerada / Les aygues ha benehit, / La benedicció sagrada / Les tornava vi esquisit. / -¡Miracle!- clama ab delit / Lo poble y la fé reviu. / <em>Als vallesans que us adoran </em></span></span></span></span></span><span><span><span><em><span lang='CA'><span>Sant Christ de la Grua ohiu.//</span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Quan veu aytal maravella / diu lo sant Predicador: / -Del Senyor la Imatge bella / dexaré aquí per recort; / puig hi mostra son amor / li plaurà exa vall joliu. – / <em>Als vallesans que us adoran / Sant Christ de la Grua ohiu.//</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Dintre una humil capelleta / s’ovira desde llavors / la Imatge n’era perfeta / mes la dexan ja’ls colors. //</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tercera columna (continua l’estrofa):</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Cinchents anys que reb olors / de les flors d’eix pagesiu. / <em>Als vallesans que us adoran / </em></span></span></span></span></span><span><span><span><em><span lang='CA'><span>Sant Christ de la Grua ohiu.//</span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A tota hora es invocada / pels catalans del Vallès, / los pobles d’exa encontrada / </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Bè conexen ses mercès, / y’l de Montmeló encar més / per viure á frech de son niu. / <em>Als vallesans que us adoran / Sant Christ de la Grua ohiu.//</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En temps d’axut y malures / hi venen en processó / tornant goig les amargures / quan li han feta oració. / Consol en tota aflicció / dau Vos, sant Christ compassiu. / <em>Als vallesans que us adoran / Sant Christ de la Grua ohiu.//</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ab los cors d’amor encesos / perçò avuy us demanem / Que á vostres braços estesos / </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>com à bons fillets visquem, / Y quan lo trist mon dexèm / en la gloria’ns aculliu. / <em>Als vallesans que us adoran / Sant Christ de la Grua ohiu.//</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Y. Adoramus te, Christe, et benedicimus tibi. / n. Quia per crucem tuam redemisti mundum. / OREMUS. Deus, qui pro nobis Filium tuum Crucis patibulum subire voluisti, ut inimici à nobis expelleres potestatem: concedí nobis famulis tuis, ut resurrectionis gratiam consequamur. Per eumdem Christum Dominum Nostrum. Amen.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Lo Exm. é Ilm. Sr. Bisbe de Barcelona Dr. D. Jaume Catalá y Albosa, ha concedit 40 dias de indulgent- / cia als fidels de la diòcesis cada vegada que llegescan ó canten aquestos Goigs ab la deguda devoció.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Barcelona. Estampa de la Llibreria Religiosa, carrer Alt de Sant Pere, núm. 4. 1890</span></span></span></span></span></p>	08135-92	Camí del Sant Crist de la Grua, s/n	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la <em>Crònica de Ramon Muntaner </em>(1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els <em>Goigs de Nostra Dona</em>, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment, cal situar-los a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.</span></span></span></span></span></p>	41.5490829,2.2417155	436759	4599991	1890	08135	Montmeló	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95864-9202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95864-9203.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Religiós			Inexistent	2024-05-16 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Francesc Gosalbes i Castañé (1936) d’Amics del Folklore de Catalunya, relata la història de Sant Vicenç Ferrer a l’hostal de La Grua; segons la qual, l’apòstol anava arreu de Catalunya per tal d’evangelitzar la gent. Encara que no els visités tots, la seva presència era precedida per l’anomenada de la seva vida miraclera i les persones acudien al poble o ciutat on ell es trobava i era esperat amb delit. Vicenç Ferrer feia camí a les tardes, i quan el sol anava a la posta avançava cavalcant una mula dòcil i pacífica i portant a la mà dreta una creu. Al seu redós caminaven els germans del mateix orde i llurs deixebles. Feien seguici els membres que formaven la companyia dels flagel·lants.La tradició conta que l’any 1409 passà per allí Vicenç Ferrer i llurs acompanyants. L’apòstol s’aturà a l’hostal i demanà que li servissin vi pels seus acompanyants. Els hostalers no el van voler atendre. Després d’insistir, se n’anà al pou del davant mateix de l’hostal i féu pujar l’aigua convertint-la en vi per assedegar a tota aquella gent. Havent vist el miracle els hostalers, volgueren aprofitar de l’ocasió, però l’apòstol, per obra de Déu, féu baixar el vi convertit, al fons del pou tornant aquest líquid altra vegada convertit en aigua.Com a record del seu pas, Vicenç Ferrer hi deixà el Sant Crist que portava i pel qual més tard es feu construir una capella.	98	62	4.4	2484	41	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:17
95865	Llegenda de Sant Vicenç Ferrer i el pou de Montmeló	https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-sant-vicenc-ferrer-i-el-pou-de-montmelo	<p>GOSALBES I CASTAÑÉ, Francesc (1936). Sant Vicenç Ferrer a l’hostal de La Grua (Montmeló). Dins <em>Curiositats de Catalunya,</em> núm. 22, pp. 21-23<em>,</em> del 30 de maig de 1936.</p>	XVII-XXI		<p><span><span><span>Francesc Gosalbes (1936) relata la història de Sant Vicenç Ferrer a l’Hostal de La Grua; segons la qual, l’apòstol anava arreu de Catalunya per tal d’evangelitzar la gent. Encara que no els visités tots, la seva presència era precedida per l’anomenada de la seva vida miraclera i les persones acudien al poble o a la ciutat on es trobava i era esperat amb delit. Vicenç Ferrer feia camí a les tardes i, quan el sol anava a la posta, avançava cavalcant una mula dòcil i pacífica, portant a la mà dreta una creu. Al seu redós caminaven els germans del mateix orde i llurs deixebles. Feien seguici els membres que formaven la companyia dels flagel·lants. La tradició conta que l’any 1409 s’aturà a l’Hostal de la Grua, a Montmeló, i demanà que li servissin vi pels seus acompanyants. Els hostalers no el van voler atendre. Després d’insistir sense resultats, se n’anà al pou del davant mateix de l’hostal i féu pujar l’aigua convertint-la en vi per assedegar a tota aquella gent. Havent vist el miracle els hostalers, volgueren aprofitar de l’ocasió, però l’apòstol, per obra de Déu, féu baixar el vi convertit, al fons del pou tornant aquest líquid altra vegada convertit en aigua.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ramon Solé, en el seu blog, en recull una altra versió que reproduïm a continuació:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>'</span></span></span></span></span><em><span lang='CA'><span><span><span>Quan Sant Vicenç Ferrer predicava per Catalunya arribà un dia a <strong>l’hostal de la Grua</strong>, entre Mollet i Parets. Acompanyaven el Sant una gran gentada. L’hostaler es veié atrapat, car no tenia menjar ni per un començal. El Sant beneí els terrossos d’un camp proper a l’hostal i a l’instant es convertiren en pa i altres delicats queviures i beneí també l’aigua d’un pou veí, que era molt profunda i difícil d’abastar, i a l’instant pujà a flor del brocal convertida en un vi deliciós. L’hostaler veia en el prodigi del Sant una manera de fer un bon guany, i en lloc de donar de menjar de franc, ja que res no li costava, o a un preu molt baix, el volia fer pagar a un preu molt fort. El Sant aconsellà tothom que no pagués; quan tothom estigué ben satisfet tornà a beneir el camp i el pou. El camp tornà a convertir-se en terrossos i mai més no ha llevat i l’aigua del pou es va eixugar per sempre. L’hostal sempre més fou pobre i la misèria el perseguí'.</span></span></span></span></em></p> <p><em><span lang='CA'><span><span><span>El mateix Solé reprodueix una altra versió recollida l'any 1893 per Vicenç Plantada que diu: </span></span></span></span></em></p> <p><em><span lang='CA'><span><span><span>'</span></span></span></span></em><span><span><span><span><em><span><span><span>“(…) seguint á Sant Vicents Ferrer molta gent pera escoltar sa santa paraula, al arribar al<strong> hostal de la Grua</strong> á la vesprada venien tots amb fam. Demanà, lo Sant, que hi havia pera menjar y beure; y li respongué l’hostaler: un tros de pa florit y cosa de dos porrons de vi agrós. Feu posar tota la gent á rengles; beneí lo pa i el pou amb lo citat Sant Crist; ‘s posà á repartir pa quès tornà fresc, atipant á tothom; tragueren galledes y més galledes plenes del pou havent se tornat l’aigua vi saborós. En vista d’aqueixos dos miracles, lo citat Sant digué: conec que aqueix siti, atrau á tant sagrada Imatge y per això vos la hi deixo. L’hostaler, avaro com ell sol. Tancà lo pou y feu pregonar lo vi; però al anar per vendre’n trobà que tornava ésser aigua.”</span></span></span></em></span></span></span></span></p>	08135-93	Hostal de la Grua		41.5490879,2.2417159	436759	4599992		08135	Montmeló	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95865-9301.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95865-9302.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95865-9303.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Cultural			Inexistent	2024-11-18 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Com a record del seu pas, Vicenç Ferrer hi deixà el Sant Crist que portava i pel qual més tard es feu construir una capella.	98\|94	61	4.3	2484	41	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:17
95866	Creus del Turó de les Tres Creus	https://patrimonicultural.diba.cat/element/creus-del-turo-de-les-tres-creus-0	<p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). <em>Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès</em>. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> <p>BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) <em>Conèixer Montornès.</em> Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p>	XX-XXI	El més de juny de 2023 s'inicien els treballs de rehabilitació d'aquest espai per part de l'Ajuntament de Montmeló, com a projecte seleccionat dels pressupostos participatius. Malauradament, el plafó informatiu que es va fer, ha estat vandalitzat i diversos elements presenten pintades.	<p>El turó de les Tres Creus forma part de la renglera de turonets que juntament amb la serra de Can Parellada separen els rius Mogent i Congost. A banda i banda hi ha el turó d'en Roina (<em>Mons Observans</em>) - al cim del qual hi ha l'assentament romà de Can Tacó - i el turó del Raiguer.</p> <p>És un punt visual referent a Montmeló i Montornès del Vallès. És visible des de diferents punts i una de les seves singularitats és la presència de les tres creus que hi ha instal·lades, com a mínim des del segle XVIII. Tot i que les actuals són de l'any 2001.</p> <p>Es tracta de tres creus de ferro, instal·lades damunt pedestals fets de morter i pedra licorella extreta del mateix indret. El basament central és de planta quadrada i els dos laterals de base circular. Estan pintats de blanc.</p> <p>Al seu voltant s'hi han instal·lat bancs pel descans i la contemplació del paisatge, així com una barana protectora.</p>	08135-94	Turó de les Tres Creus	<p>La primera documentació on es fa referència a aquestes creus és un plànol de l'any 1747, signat per Mateu Puig. L'origen d'aquestes creus no es coneix del cert. Es diu que l'aspecte de Mont Calvari és a causa de tractar-se del final d'un Via Crucis de l'orde dels Caputxins de Granollers. Altres tradicions situen la tomba de tres monges en aquest indret. També es diu que hi ha enterrats tres aviadors de la Guerra Civil espanyola, tot i que és del tot impossible tenint en compte la data de 1747.</p> <p>Segons Alcaide et alii (2009) '<em>Molt probablement aquestes creus van ser instal·lades en ocasió de la celebració d'una Santa Missió, en data que no es pot precisar. Del que sí es té constància és que el 30 de juliol de 1967 les creus van ser totalment renovades. Durant alguns anys els feligresos de la parròquia de Montmeló hi pujaven en processó, ja que l'indret era una estació més del Via Crucis de Divendres Sant</em>'. Però en el llibre Aproximació històrica de Montmeló. Segle XX (AA.DD, 2021, pp. 645) s'explica que el novembre de 1954, Amics de Montmeló organitzen una festa per commemorar el primer aniversari del canvi de les Tres Creus '<em>Tuvo lugar en la cima del Turó de les Tres Creus una gran costellada, con motivo del I aniversario de la colocación de las tres cruces de piedra y su bendición, en sustitución de las desaparecidas</em>'. Per tant, estem parlant de la Santa Missió de l'any 1953.</p> <p>Les darreres creus són un encàrrec de l'any 1967 a l'empresa 'Construcciones Cartró', i restaurades posteriorment l'any 2001.</p>	41.5521468,2.2572532	438058	4600320	1967-2001	08135	Montmeló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95866-9402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95866-9403.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95866-9404.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95866-9405.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Simbòlic			Inexistent	2024-08-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Construcciones Cartró	En aquest espai s'hi troba una zona d'interès natural i arqueològic. Al cim s'hi troba un vèrtex geodèsic (referència 291118001).	98	47	1.3	2484	41	Patrimoni cultural	2025-10-18 06:17

Estadístiques 2025

Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 350,70 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús