Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 96077 | Pintura mural d'Alain Prost i Michael Schumacher | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-dalain-prost-i-michael-schumacher | XXI | <p>Graffiti de grans dimensions pintat a la paret d'accés a la tribuna principal del circuit que representa els pilots de F1 Michael Schumacher i Alain Prost.</p> <p>A la part central hi trobem els rostres de Prost, a l'esquerra, i Michael a la dreta, cadascun al costat dels seus cotxes, el McClaren d'Alain Prost i el Ferrari de Michael Schumacher.</p> | 08135-148 | <p>Inaugurat el maig de l'any 2018 durant la celebració del Gran Premi de F1.</p> | 41.5703037,2.2622073 | 438488 | 4602332 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96077-14802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96077-14803.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Axel Colours | Art urbà.AXEL COLOURS es un estudi de disseny i decoració amb graffiti que es crea l'any 2009 de la mà d'Adrià Bosch i Oriol Piquet, emprenedors de Barcelona interessats en el disdeny, l'arquitectura i les arts gràfiques. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 95755 | Jaciment de Can Cabanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-cabanyes | <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1955<em>). Síntesis arqueològica de Granollers y sus alrededores. </em>Granollers: Museu de Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1969<em>). Vías y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona</em>. Comisión de Urbanismo de Barcelona.. Dins <em>Revista del Vallès</em>, núm. Monogràfic.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep i VILLARONGA, Lluís (1967). La Lauro moneta y el hallazgo de Cànovas. Dins <em>Ampurias</em>, núm. XXVIII, pp. 135-194.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1993). Granollers a l’antiguitat. Dins <em>Revista del Vallès</em>, núm. Monogràfic.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | II aC - V dC | Troballa antiga que no s'ha pogut georeferenciar. | <p>Josep Estrada documentà una sitja, l'any 1953, en el camí que anava des de la carretera BV-5003 de Granollers a Montmeló fins a la masia de Can Cabanyes, actualment coneguda com mas La Moreneta, i que es troba dins mateix del Circuit de Barcelona-Catalunya.</p> <p>Es tracta de restes ceràmics consistens en dolia, teula romana i fragments de ceràmica grollera.</p> <p> </p> | 08135-49 | Al nord del terme municipal a tocar amb el terme de Granollers i a l'entorn del Circuit de Barcelona-Catalunya. | <p>Jaciment documentat per Josep Estrada (1965, 1967 i 1969), l'any 1953, amb motiu de la troballa d'una sitja.</p> | 41.5661580,2.2624004 | 438500 | 4601872 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95755-4901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95755-4902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95755-4903.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | BPU | 2024-05-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Amb les dades publicades no és possible determinar el lloc precís de la troballa. I més, tenint en compte la transformació de la zona en els darrers anys que han modificat el paisatge de forma significativa.Són diverses les troballes, a priori aïllades i inconnexes, però que podrien tenir relació. Parlem de les sitges de Can Tabola o les de Can Guitet. Al no haver-hi un estudi extensiu i en profunditat, no es poden demostrar possibles relacions, però tampoc es poden descartar. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 95754 | Jaciment de Can Guitet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-guitet | <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SÀNCHEZ CAMPOY, E. (1991). Memòria del jaciment de Can Guitet (Vallès oriental). Memòria inèdita presentada al Servei d’Arqueologia de la generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> | IIaC-V dC | Destruït en gran part. | <p>L'any 1999, en el transcurs de la construcció del Circuit de Barcelona-Catalunya, el senyor Ignasi Cantarell documentà les restes de dues sitges que havien estat escapçades, deixant al descobert una sèrie d'elements ceràmics d'època romana imperial. Aquests materials foren estudiats per Eduard Sánchez (1991).</p> <p>La sitja número 1 únicament va proporcionar un fragment de ceràmica feta a mà i dos fragments de ceràmica a torn, de difícil adscripció. La segona sitja, ubicada a 35 m de la primera, proporcionà fragments de dolia, teula romana, quatre fragments de molí i diversos fragments ceràmics fets a mà i a torn.</p> | 08135-48 | Al nord del terme municipal, molt a prop del Circuit de Barcelona-Catalunya. | <p>Jaciment documentat l'any 1990 per Ignaci Cantarell amb motiu de les obres del Circuit de Barcelona-Catalunya.</p> | 41.5641452,2.2508347 | 437534 | 4601657 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95754-4801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95754-4802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95754-4803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95754-4804.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada accessible | Altres | BPU | 2024-05-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 95818 | Horts de Can Quico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-de-can-quico | <p><span><span><span>Els horts Can Quico són un espai de terra fèrtil situada al sud-oest del municipi. Es tracta de petits h</span></span></span><span><span><span>ortets urbans dividits en vàries parcel·les rectangulars, sense tancaments vegetals, però si delimitats per passarel·les fetes de terra batuda o per rajoles, i en algun cas per cintes aèries lligades a posts de fusta, donant una unitat de conjunt. Tot el perímetre també està protegit per una tanca de filat amb un petit barri. A diferència dels horts del Raiguer, les parcel·les no disposen de cap caseta per guardar-hi les eines.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’accés a cada tros es fa a través de passeres. Les restes vegetals s’han de llençar en uns contenidors comuns que estan ubicats a l’entrada. Les hortalisses que s’hi planten són cols, coliflor, api, naps, pastanagues, enciams i escaroles, raves, patateres, carxoferes, pebroteres, alberginieres, bledes, alls, cebes, julivert, i ceba tendre i calçots. El reg està regulat. </span></span></span></p> | 08135-66 | Al sud-oest de la població, a tocar del parc del Sant Crist. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els precedents dels horts de Can Quico els trobem en la creació d’una zona d’horts familiars al polígon industrial “El Raiguer”. El 26 de novembre de 1996 la Junta de Govern Local presentava el projecte de creació d’una zona d’horts urbans. El 8 d’abril de 1997 la mateixa junta aprovava la normativa per l’adjudicació dels horts. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant les obres del Tren d’Alta Velocitat, es van haver de deixar. Finalment, l’agost de l’any 2013 l’Ajuntament recuperava El Raiguer amb un nou projecte. Cada hort tindria uns 100 m2 amb una caseta amb teulada a dos vessants i una zona de lleure comuna per als hortolans.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 19 d’abril de l’any 2016 la Junta de Govern Local aprovava el <em>Programa d’Horts Urbans de Montmeló</em>, per tal de donar sortida a la llista d’espera per l’adjudicació d’un hort. En aquest s’hi contempla la creació de nous horts al sector de Can Quico. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Finalment, el 25 d’octubre de 2016, el Ple de l’Ajuntament de Montmeló, aprovava el <em>Reglament de règim d’ús dels horts urbans de titularitat municipal</em>. Per tal de fomentar el cultiu tradicional, la normativa contempla un seguit de supòsits que van des de les hortalisses que s’hi poden plantar, la regulació de l’aigua de reg, els tutors per la vegetació aèria, o el manteniment dels camins, espais d’emmagatzematge, brossa, fitosanitaris, animals de companyia, i espais de tancament de les parcel·les. També hi ha un llistat amb tot el que no està permès (conreu de plantes no permeses per la llei, construcció de barbacoes i murs, talar arbres, abandonament de deixalles, estacionament de vehicles a l’interior, realització de foc, dormir a les casetes o viure-hi).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Actualment, l’Ajuntament de Montmeló compta amb una superfície de 6.296 m2 d’hortes situades al Raiguer i a la zona de Cal Quico, amb 100 m2 per hort i per hortolà. Els del Raiguer, són els més antics, amb un total de 98 hortets, mentre que pels de Cal Quico se’n comptabilitzen 43, i a diferència dels horts del primer sector, aquests terrenys estan llogats per l’Ajuntament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A finals de maig de 2018 es van construir tres casetes més per consolidar i integrar definitivament l’espai dels horts amb caseta i així definir i delimitar les dues zones d’horts.</span></span></span></span></span></p> | 41.5486443,2.2385234 | 436492 | 4599944 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95818-6602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95818-6603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95818-6604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95818-6605.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95818-6606.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | Inexistent | 2024-05-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La sol·licitud i l’ús d’aquests horts ve regulada pel reglament de règim d’ús dels horts urbans, vigent l’any 2024, que recull les llicències de cadascuna de les parcel·les, que s’atorguen per un període de dos anys, prorrogables. Si una parcel·la queda sense treballar més de dos mesos per l’adjudicatari, sense que s’hagi comunicat a l’Ajuntament en cas de raó expressa i motivada, aquesta quedarà lliure i llavors l’Ajuntament podrà adjudicar-la de nou. Els adjudicataris han de dipositar una fiança de dos-cents-cinquanta euros, a més de la formalització de la llicència. Aquest fons s’empra en cas de que la parcel·la no estigui desbrossada o s’hagi de netejar de residus. Paral·lelament paguen una quota anual establerta per l’Associació d’hortolans. A banda, els horts estan adreçats a les persones empadronades al municipi amb més de tres anys de residència fixe i sempre i quan no tinguin cap altre hort o terreny ni al poble ni a la comarca o que un membre de la mateixa unitat familiar ja n’hagi rebut un. I sobretot, a les persones majors de 65 anys, pensionistes, amb certificat de discapacitat, sense prestació per desocupació i beneficiàries de la renda mínima d’inserció. | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 96142 | Fons referent a Montmeló a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-montmelo-a-larxiu-de-la-corona-darago | X-XX | <p><span><span><span>A l’Arxiu de la Corona d’Aragó hi trobem un fons específic referent a Montmeló dins el Fons de la <em>Delegación Provincial de Hacienda</em> de Barcelona. Es tracta dels amillaraments dels anys 1852, 1861, 1929, 1942, 1945 i 1950. </span></span></span></p> <p><span><span><span>També hi ha un Í<em>ndice del Registro Fiscal Urbana</em> de l’any 1921 i un <em>Registro Fiscal de edificios y solares</em> del mateix any.</span></span></span></p> | 08135-170 | Arxiu de la Corona d'Aragó. C. Almogàvers, 77, 08018, Barcelona. | <p>L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA) és l’arxiu històric que conté el fons documental de les institucions de l’antiga Corona d’Aragó, a més d’altres fons històrics espanyols. L’antic Arxiu Reial de Barcelona acumula entre les seves parets més de set segles d’història.</p> <p>El rei Jaume II d’Aragó va crear el 1318 l’Arxiu Reial de Barcelona amb l’objectiu d’unificar els fons de tots els territoris de la Corona. Al principi s’hi van custodiar principalment escriptures referents al Patrimoni Reial, així com documents de govern i justícia. Durant la monarquia borbònica es va modernitzar l’edifici (1738), es va aprovar un nou reglament intern (1754) i va passar a anomenar-se Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA). Amb el canvi de nom es va iniciar la tasca d’incorporar al fons de la Corona d’Aragó els arxius d’institucions de l’Antic Règim.</p> <p>Fins l'any 1993 la seva seu va ser el Palau del Lloctinent, un edifici construït entre 1549 i 1557 com una ampliació del Palau Reial Major de Barcelona. Posteriorment la majoria de documents, així com la tasca de recerca, conservació i custòdia, es van traslladar a l’actual seu del carrer dels Almogàvers. La seu històrica es manté per a la difusió, a través de cursos i exposicions, i per a actes protocol·laris.</p> | 41.5501096,2.2491932 | 437383 | 4600100 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | BCIN | 2025-02-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'Arxiu de la Corona d'Aragó conserva la documentació dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó, València i Mallorca (segles IX-XVII) més dels arxius de diverses institucions civils i eclesiàstiques i arxius privats procedents dels territoris espanyols de la Corona d'Aragó (Aragó, les Balears, Catalunya i València), entre els segles X al XX. | 94 | 56 | 3.2 | 1760 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 95745 | Piscines municipals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/piscines-municipals | <p><span><span><span><span lang='CA'>BOSCH, J. (1991). El neolític antic al Vallès Orienta. Dins <em>Arraona</em>, núm. 8, pp. 9-32.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BOSCH, J; ANFRUNS, J.; BUXÓ, R.; ESTRADA A.; OMS, i. I PAGÈS, E. (1998). La prehistòria de Montmeló (Vallès Oriental) a partir de la col·lecció Cantarell. Dins Estudis del Museu de Montmeló, pp. 15-37.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep i VILLARONGA, Lluís (1967). La Lauro moneta y el hallazgo de Cànovas. Dins <em>Ampurias</em>, núm. XIX, pp. 135-194.</span></span></span></span></p> <p>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MARTÍN,A. (1985). De la cultura de ls Sepulcros de Fosa al grupo de Veraza en el Vallés: Dins <em>Estudios de la Antigüedad</em>, núm. 2, pp. 3-57.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MARTÍN, A. ;DÍAZ, J.; POU, R.; MARTÍ, M.; i BORDAS, A. (1996). Estructuras de hábitat al aire libre veracienses en el Vallès (Barcelona).<em> </em>Dins<em> Rubricatum. Revista del Museu de Gavà</em>. Actes del Ir Congrés del neolític a la Península Ibèrica, pp. 447-453.</span></span></span></span></p> | Podria haver estat destruït. | <p>Segons informació publicada per <span><span><span><span lang='CA'>Josep Estrada i Lluís Villaronga (1967), quan es feien remocions de terreny en el camp de futbol de Montmeló, aparegueren fragments de ceràmica feta </span></span></span></span>a mà de tradició del Bronze Final. Amb aquestes notícies, quan l'any 1983 es du a terme la Carta Arqueològica de la comarca del Vallès Oriental, s'inclou com a jaciment o zona susceptible de tenir restes arqueològiques en el seu subsòl. </p> <p>Posteriorment, l'any 1985, Josep Bosch informà que en un desmunt efectuat durant la construcció del camp d'esports de Montmeló, es recolliren uns materials. Segons Bosch, el jaciment probablement es destruiria en el moment de la construcció del camp d'esports.</p> | 08135-40 | Avinguda Pompeu Fabra, s/n | <p>Troballes efectuades als anys 60 del segle XX i publicades l'any 1967 per Josep Estrada i Lluís Villaronga.</p> | 41.5480662,2.2503787 | 437481 | 4599872 | -5500 -650 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95745-4001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95745-4002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95745-4003.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | BPU | 2024-05-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 95817 | Pineda de l'avinguda de Vilardebó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pineda-de-lavinguda-de-vilardebo | <p><span><span><span><span lang='CA'>AJUNTAMENT DE MONTMELÓ (2011). <em>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montmeló. </em>Text refós aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el 8 de març de 2012.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>SELGA, Josep (2014). Avaluació del risc dels pins de l’Avinguda Vilardebó. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A banda i banda d’ambdues voreres s’hi alcen un nombre important de pins del gènere <em>Pinaceae</em>, plantats almenys en dues èpoques diferents, però sempre en escocells dissenyats a mena de parterres, longitudinals en el sentit de la llargària de la vorera. En manquen un bon nombre d’exemplars del que probablement havia estat originàriament, ja que alguns dels escocells estan buits i no s’han substituït per d’altres de nou planter. El pi té un creixement relativament ràpid i pot arribar a viure en condicions òptimes de 250 a 300 anys.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Pels més vells, les alçades arriben als 20 m d’alçada amb les branques i l’escorça ben grisenca. Les acídules (fulles) són perennes amiden de 0,7 a 1 mm d’amplada i de 6 a 12 cm de longitud. El color oscil·la entre el verd groguenc i un verd més pujat. Floreix pels volts dels mesos d’abril o maig i fa moltíssimes pinyes, de 5 a 12 cm de longitud, amb un clar peduncle i amb esquames i escudets poc prominents. Els troncs tenen tendència a inclinar-se cap a una banda o altra del carrer i alguns exemplars, a recargolar-se.</span></span></span></span></span></span></p> <p>La capçada és poc densa. En els exemplars més joves presenta una forma més o menys cònica, que amb el pas dels anys es tornarà irregular. El pinyó fa entre 6 i 7 mm de llarg. </p> | 08135-65 | Avinguda Vilardebó s/n (situada entre el carrer del Timbaler del Bruc i el carrer de Prat de la Riba). | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 2014 l’Ajuntament de Montmeló va encarregar un estudi d’avaluació del risc que presentaven alguns pins de l’avinguda Vilardebó, ja que s’havien detectat diversos episodis de fractura i caiguda de branques de grans dimensions. S</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>e’n comptabilitzaren 69 dels quals 20 exemplars eren de nova plantació. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També s’estimà que originàriament aquest carrer hauria estat ornamentat amb un bon centenar d’exemplars. </span></span></span></span></span></p> | 41.5560590,2.2482222 | 437308 | 4600761 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95817-6502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95817-6503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95817-6504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95817-6505.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2024-05-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Suporta molt bé les altes temperatures i sequeres perllongades, però no li agrada massa les glaçades ni l’ombra.La fusta és dura, blanquinosa, resinosa i de densitat mitjana. És emprada per a fer taulers d’aglomerat, caixes d’embalatge i pasta de paper. A més és un gran productor de resina o trementina. De l’escorça se’n poden obtenir tanins per adobar les pells. Té un paper important en la prevenció de l’erosió i sobretot perquè és capaç d’arrelar on poques plantes ho poden fer. Però com la majoria d’exemplars del gènere Pinus és altament combustible. | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 96119 | Casa de l'Avinguda Vilardebó, 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lavinguda-vilardebo-19 | <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> | XX | <p>Casa situada a la banda septentrional de l'Avinguda Vilardebó, en una zona on el terreny fa pendent ascendent des del carrer. Cal accedir a l'entrada pujant una escalinata que dona a una terrassa.</p> <p>La casa és de planta rectangular i, originàriament, d'una única planta baixa. A <em>posteriori </em>s'hi ha fet una remunta a la meitat nord de la planta, aixecant un pis, amb la coberta a quatre aigües. La coberta original és plana, a modus de terrat català, amb una balustrada perimetral que fa de barana de protecció.</p> <p>La façana principal és de línies clàssiques, amb una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat. L'eix central definit per la porta d'entrada, de punt rodó i brancals i dovelles realçades del parament de la façana. A banda i banda, hi trobem dues finestres trigeminades amb dues columnes que suporten la llinda recta i fan la partió. Les persianes són de llibret. La façana és arrebossada i llisa, amb recreixements ornamentals al voltant de la porta d'entrada, com hem referit, i en els angles de les cantonades. Està coronada per una cornisa i al damunt un capcer central, delimitat per dos pilars, i balustrada a banda i banda. En els angles es repeteixen els pilars. Per sota la cornisa hi trobem els respiralls de la cambra de ventilació amb decoració vegetal trepanada.</p> | 08135-162 | Avinguda Vilardebó, 19 | <p>Les cases de l’Avinguda Vilardebó es comencen a edificar a principis dels anys 20 del segle passat, sobre terrenys propietat de Marcel·lí Vilardebó i la urbanització de la zona serà un llarg procés que finalitzarà els anys 50.</p> <p>Aquesta avinguda és un dels tres sectors de creixement urbanístic com a conseqüència del progressiu augment de la població, la incipient industrialització i la colònia d’estiuejants que el tria com a segona residència.</p> <p>A partir d’aquest moment els arquitectes municipals desenvoluparan una planificació amb un cert aire de modernitat que estudiarà el traçat dels nous carrers adaptant-los a les necessitats del poble seguint les tendències urbanístiques del moment que s’havien iniciat a finals del segle XIX amb l’eixample de Cerdà a Barcelona.</p> <p>La tipologia de les cases es repeteix. Bàsicament són cases aïllades, amb jardí, de planta baixa amb jardí i que eren encarregades a arquitectes del moment com ara Manuel Joaquim Raspall, Manuel Casas Lamolla, Josep Maria Liesa de Sus, Josep Sagarra Solsona, Eduard Maria Balcells, o Domènec Sugrañes.</p> <p>Però per arribar a la imatge actual, aquesta avinguda ha estat fruit de molts projectes i de la seva execució urbanística per part de l’Ajuntament. Podríem dir que des de 1924 fins a finals dels 30, es va anar construït, però va arribar un moment que va ser necessari condicionar el carrer com ara fer voreres (1949) o bé obligar als propietaris tancar els seus terrenys i fer voreres perquè el fet de no tenir-ne, donava un aspecte d’abandonament a l’avinguda (1956).</p> | 41.5543685,2.2467869 | 437187 | 4600574 | 1921 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96119-16202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96119-16203.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Els Vilardebó posseïen moltes més terres a Montmeló algunes d’elles havien estat del mas Bonastre, com ara el terreny amb l’antiga casa que va ser adquirida per l’Ajuntament l’any 1914, per edificar-hi la Casa Consistorial i les escoles. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 96118 | Cases de l'Avinguda Vilardebó, 24 i carrer Jacint Verdaguer, 32 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-lavinguda-vilardebo-24-i-carrer-jacint-verdaguer-32 | <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> | XX | <p>Cases bessones de l'estil casa-jardí, característica d'aquesta zona de planta rectangular i una única planta, però d'estil racionalista amb línies austeres i rectes de planta quadrangular i coberta plana tipus terrat català.</p> <p>Com diu M. Antònia Carrasco (AA.DD, 2021): '<span><span><span><span lang='CA'><em>Durant els vuit anys que Raspall va treballar a Montmeló actuà com arquitecte municipal i particular alhora. Les obres que deixà en el nostre municipi les podem incloure dins l’etapa anomenada decó, definida pel dibuix geomètric amb predomini de formes triangulars i romboïdals. Són obres senzilles, reduïts habitatges unifamiliars, alguns d’ells entre mitgeres; d’altres, cases aïllades. D’aquests edificis gairebé no en queda cap, i els que queden han estat molt transformats</em>'. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Uns d'aquests edificis són aquestes cases que responen al prototipus de cases aïllades, envoltades de jardí.</span></span></span></span></p> | 08135-161 | Avinguda Vilardebó, 24 / carrer jacint Verdaguer, 32 | <p>Les cases de l’Avinguda Vilardebó es comencen a edificar a principis dels anys 20 del segle passat, sobre terrenys propietat de Marcel·lí Vilardebó i la urbanització de la zona serà un llarg procés que finalitzarà els anys 50.</p> <p>Aquesta avinguda és un dels tres sectors de creixement urbanístic com a conseqüència del progressiu augment de la població, la incipient industrialització i la colònia d’estiuejants que el tria com a segona residència.</p> <p>A partir d’aquest moment els arquitectes municipals desenvoluparan una planificació amb un cert aire de modernitat que estudiarà el traçat dels nous carrers adaptant-los a les necessitats del poble seguint les tendències urbanístiques del moment que s’havien iniciat a finals del segle XIX amb l’eixample de Cerdà a Barcelona.</p> <p>La tipologia de les cases es repeteix. Bàsicament són cases aïllades, amb jardí, de planta baixa amb jardí i que eren encarregades a arquitectes del moment com ara Manuel Joaquim Raspall, Manuel Casas Lamolla, Josep Maria Liesa de Sus, Josep Sagarra Solsona, Eduard Maria Balcells, o Domènec Sugrañes.</p> <p>Però per arribar a la imatge actual, aquesta avinguda ha estat fruit de molts projectes i de la seva execució urbanística per part de l’Ajuntament. Podríem dir que des de 1924 fins a finals dels 30, es va anar construït, però va arribar un moment que va ser necessari condicionar el carrer com ara fer voreres (1949) o bé obligar als propietaris tancar els seus terrenys i fer voreres perquè el fet de no tenir-ne, donava un aspecte d’abandonament a l’avinguda (1956).</p> | 41.5544214,2.2472637 | 437227 | 4600579 | 1932 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96118-16102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96118-16103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96118-16104.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manuel Joaquim Raspall i Mayol | Els Vilardebó posseïen moltes més terres a Montmeló algunes d’elles havien estat del mas Bonastre, com ara el terreny amb l’antiga casa que va ser adquirida per l’Ajuntament l’any 1914, per edificar-hi la Casa Consistorial i les escoles. | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 96116 | Casa de l'Avinguda Vilardebó, 26 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lavinguda-vilardebo-26 | <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> | XX | <p>Casa-jardí característica d'aquesta zona de planta rectangular i una única planta. El desnivell del sòl guanya una planta a la façana de migdia. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. Tota la coberta acaba amb un ràfec de bigues de fusta. L'entrada a la casa és porxada, amb coberta de teula a tres aigües, sostinguda per dues columnes de secció quadrada i dos pilars, amb els capitells fets per tres fileres de maons. L'arquitrau està format amb rajoles escaquejades amb quadres blancs i blaus. A cada costat de l'entrada, hi ha sengles finestres i damunt l'entrada un òcul ovalat.</p> <p>L'alineació amb el carrer és un mur d'obra amb un reixat al damunt. L'accés al jardí es fa per una porta de ferro forjat de dos batents, delimitada per sengles pilars de secció quadrada, coronats per tres fileres de maons.</p> <p>Per la façana de migdia hi té un cos quadrangular adossat. La coberta és de teules àrabs a tres aigües. Per la banda de llevant hi ha un altre cos adossat <em>a posteriori</em> de la construcció original, amb coberta plana. Una escala salva el desnivell del terreny per arribar a l'accés de migdia.</p> | 08135-160 | Avinguda Vilardebó, 26 | <p>Les cases de l’Avinguda Vilardebó es comencen a edificar a principis dels anys 20 del segle passat, sobre terrenys propietat de Marcel·lí Vilardebó i la urbanització de la zona serà un llarg procés que finalitzarà els anys 50.</p> <p>Aquesta avinguda és un dels tres sectors de creixement urbanístic com a conseqüència del progressiu augment de la població, la incipient industrialització i la colònia d’estiuejants que el tria com a segona residència.</p> <p>A partir d’aquest moment els arquitectes municipals desenvoluparan una planificació amb un cert aire de modernitat que estudiarà el traçat dels nous carrers adaptant-los a les necessitats del poble seguint les tendències urbanístiques del moment que s’havien iniciat a finals del segle XIX amb l’eixample de Cerdà a Barcelona.</p> <p>La tipologia de les cases es repeteix. Bàsicament són cases aïllades, amb jardí, de planta baixa amb jardí i que eren encarregades a arquitectes del moment com ara Manuel Joaquim Raspall, Manuel Casas Lamolla, Josep Maria Liesa de Sus, Josep Sagarra Solsona, Eduard Maria Balcells, o Domènec Sugrañes.</p> <p>Però per arribar a la imatge actual, aquesta avinguda ha estat fruit de molts projectes i de la seva execució urbanística per part de l’Ajuntament. Podríem dir que des de 1924 fins a finals dels 30, es va anar construït, però va arribar un moment que va ser necessari condicionar el carrer com ara fer voreres (1949) o bé obligar als propietaris tancar els seus terrenys i fer voreres perquè el fet de no tenir-ne, donava un aspecte d’abandonament a l’avinguda (1956).</p> | 41.5546071,2.2474296 | 437241 | 4600600 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96116-16002.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Els Vilardebó posseïen moltes més terres a Montmeló algunes d’elles havien estat del mas Bonastre, com ara el terreny amb l’antiga casa que va ser adquirida per l’Ajuntament l’any 1914, per edificar-hi la Casa Consistorial i les escoles. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 96115 | Casa de l'Avinguda Vilardebó, 36 o Casa Urgell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lavinguda-vilardebo-36-o-casa-urgell | <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span>Coneguda com Casa </span></span>Urgell, <span><span>és una casa-jardí característica d'aquesta zona de planta rectangular i una única planta. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Tota la coberta acaba amb un ràfec de bigues de fusta. L'entrada a la casa és porxada, amb coberta de teula a tres aigües amb un pendent molt accentuat, sostinguda per dues columnes de secció quadrada fetes de maons. No hi ha cap més obertura en aquesta façana. </span></span>Una quarta part de la coberta ha estat reformada <em>a posteriori</em>, amb una terrassa.</p> <p><span><span>L'alineació amb el carrer és un mur d'obra amb un reixat al damunt. L'accés al jardí es fa per una porta de ferro forjat de dos batents, delimitada per sengles pilars de secció quadrada, coronats per una doble motllura de maons.</span></span></p> | 08135-159 | Avinguda Vilardebó, 36 | <p>Les cases de l’Avinguda Vilardebó es comencen a edificar a principis dels anys 20 del segle passat, sobre terrenys propietat de Marcel·lí Vilardebó i la urbanització de la zona serà un llarg procés que finalitzarà els anys 50.</p> <p>Aquesta avinguda és un dels tres sectors de creixement urbanístic com a conseqüència del progressiu augment de la població, la incipient industrialització i la colònia d’estiuejants que el tria com a segona residència.</p> <p>A partir d’aquest moment els arquitectes municipals desenvoluparan una planificació amb un cert aire de modernitat que estudiarà el traçat dels nous carrers adaptant-los a les necessitats del poble seguint les tendències urbanístiques del moment que s’havien iniciat a finals del segle XIX amb l’eixample de Cerdà a Barcelona.</p> <p>La tipologia de les cases es repeteix. Bàsicament són cases aïllades, amb jardí, de planta baixa amb jardí i que eren encarregades a arquitectes del moment com ara Manuel Joaquim Raspall, Manuel Casas Lamolla, Josep Maria Liesa de Sus, Josep Sagarra Solsona, Eduard Maria Balcells, o Domènec Sugrañes.</p> <p>Però per arribar a la imatge actual, aquesta avinguda ha estat fruit de molts projectes i de la seva execució urbanística per part de l’Ajuntament. Podríem dir que des de 1924 fins a finals dels 30, es va anar construït, però va arribar un moment que va ser necessari condicionar el carrer com ara fer voreres (1949) o bé obligar als propietaris tancar els seus terrenys i fer voreres perquè el fet de no tenir-ne, donava un aspecte d’abandonament a l’avinguda (1956).</p> | 41.5552020,2.2479235 | 437282 | 4600666 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96115-15902.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Els Vilardebó posseïen moltes més terres a Montmeló algunes d’elles havien estat del mas Bonastre, com ara el terreny amb l’antiga casa que va ser adquirida per l’Ajuntament l’any 1914, per edificar-hi la Casa Consistorial i les escoles. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 96120 | Casa de l'Avinguda Vilardebó, 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lavinguda-vilardebo-4 | <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> | XX | <p>Casa-jardí característica d'aquesta zona, d'una única planta, però d'estil racionalista amb línies austeres i rectes de planta quadrangular i coberta plana tipus terrat català.</p> <p>Està situada en una finca que fa cantonada amb el carrer del Timbaler del Bruc i es tracta d'un projecte de M. Joaquim Raspall, que ha estat modificat a <em>posteriori</em>.</p> <p>Com diu M. Antònia Carrasco (AA.DD, 2021): '<em>Durant els vuit anys que Raspall va treballar a Montmeló actuà com arquitecte municipal i particular alhora. Les obres que deixà en el nostre municipi les podem incloure dins l’etapa anomenada déco, definida pel dibuix geomètric amb predomini de formes triangulars i romboïdals. Són obres senzilles, reduïts habitatges unifamiliars, alguns d’ells entre mitgeres; d’altres, cases aïllades. D’aquests edificis gairebé no en queda cap, i els que queden han estat molt transformats</em>'.</p> <p>Uns d'aquests edificis són aquestes cases que responen al prototipus de cases aïllades, envoltades de jardí.</p> | 08135-163 | Avinguda Vilardebó, 4 | <p>Les cases de l’Avinguda Vilardebó es comencen a edificar a principis dels anys 20 del segle passat, sobre terrenys propietat de Marcel·lí Vilardebó i la urbanització de la zona serà un llarg procés que finalitzarà els anys 50.</p> <p>Aquesta avinguda és un dels tres sectors de creixement urbanístic com a conseqüència del progressiu augment de la població, la incipient industrialització i la colònia d’estiuejants que el tria com a segona residència.</p> <p>A partir d’aquest moment els arquitectes municipals desenvoluparan una planificació amb un cert aire de modernitat que estudiarà el traçat dels nous carrers adaptant-los a les necessitats del poble seguint les tendències urbanístiques del moment que s’havien iniciat a finals del segle XIX amb l’eixample de Cerdà a Barcelona.</p> <p>La tipologia de les cases es repeteix. Bàsicament són cases aïllades, amb jardí, de planta baixa amb jardí i que eren encarregades a arquitectes del moment com ara Manuel Joaquim Raspall, Manuel Casas Lamolla, Josep Maria Liesa de Sus, Josep Sagarra Solsona, Eduard Maria Balcells, o Domènec Sugrañes.</p> <p>Però per arribar a la imatge actual, aquesta avinguda ha estat fruit de molts projectes i de la seva execució urbanística per part de l’Ajuntament. Podríem dir que des de 1924 fins a finals dels 30, es va anar construït, però va arribar un moment que va ser necessari condicionar el carrer com ara fer voreres (1949) o bé obligar als propietaris tancar els seus terrenys i fer voreres perquè el fet de no tenir-ne, donava un aspecte d’abandonament a l’avinguda (1956).</p> | 41.5532688,2.2464225 | 437155 | 4600452 | 1931 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96120-16301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96120-16302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96120-16303.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-08-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manuel Joaquim Raspall i Mayol | Els Vilardebó posseïen moltes més terres a Montmeló algunes d’elles havien estat del mas Bonastre, com ara el terreny amb l’antiga casa que va ser adquirida per l’Ajuntament l’any 1914, per edificar-hi la Casa Consistorial i les escoles. | 120|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 96113 | Casa Avinguda Vilardebó, 44 o Casa Arias | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-avinguda-vilardebo-44-o-casa-arias | <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span>Coneguda com Casa Arias és una casa-jardí característica d'aquesta zona, de planta rectangular i una única planta. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, però en el vèrtex d'aquest amb les façanes s'acaba amb un lleuger aiguavés produït per la divisió del carener en dos. Tota la coberta acaba amb un ràfec de bigues de fusta. L'entrada a la casa és porxada, amb coberta de teula a tres aigües, sostinguda per dues columnes de secció quadrada. A cada costa hi ha una finestra reixada, amb l'ampit inclinat amb rajola de color blau.</span></span></p> <p><span><span>La façana de migdia repeteix els mateixos esquemes. Els paraments són llisos i arrebossats. La tanca que delimita l'alineació amb el carrer és un mur d'obra de mitja alçada amb una reixa de ferro forjat. L'accés al pati és una reixa de ferro forjat de dos batents, delimitada per sengles pilars de secció quadrada, coronats per dues fileres de maons posats de pla, amb un fanal al damunt de cada pilar.</span></span></p> | 08135-157 | Avinguda Vilardebó, 44 | <p><span><span><span><span lang='CA'>Les cases de l’Avinguda Vilardebó es comencen a edificar a principis dels anys 20 del segle passat, sobre terrenys propietat de Marcel·lí Vilardebó i la urbanització de la zona serà un llarg procés que finalitzarà els anys 50.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquesta avinguda és un dels tres sectors de creixement urbanístic com a conseqüència del progressiu augment de la població, la incipient industrialització i la colònia d’estiuejants que el tria com a segona residència.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A partir d’aquest moment els arquitectes municipals desenvoluparan una planificació amb un cert aire de modernitat que estudiarà el traçat dels nous carrers adaptant-los a les necessitats del poble seguint les tendències urbanístiques del moment que s’havien iniciat a finals del segle XIX amb l’eixample de Cerdà a Barcelona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La tipologia de les cases es repeteix. Bàsicament són cases aïllades, amb jardí, de planta baixa amb jardí i que eren encarregades a arquitectes del moment com ara Manuel Joaquim Raspall, Manuel Casas Lamolla, Josep Maria Liesa de Sus, Josep Sagarra Solsona, Eduard Maria Balcells, o Domènec Sugrañes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Però per arribar a la imatge actual, aquesta avinguda ha estat fruit de molts projectes i de la seva execució urbanística. Des de 1924 fins a finals dels 30, es va anar construït, però va arribar un moment que va ser necessari condicionar el carrer com ara fer voreres (1949) o bé obligar als propietaris tancar els seus terrenys i fer voreres perquè el fet de no tenir-ne, donava un aspecte d’abandonament a l’avinguda (1956).</span></span></span></span></p> | 41.5557680,2.2482987 | 437315 | 4600729 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96113-15702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96113-15703.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Els Vilardebó posseïen moltes més terres a Montmeló. Algunes d’elles havien estat del mas Bonastre, com ara el terreny amb l’antiga casa que va ser adquirida per l’Ajuntament, l’any 1914, per edificar-hi la Casa Consistorial i les escoles. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 96114 | Cases de l'Avinguda Vilardebó, 52 i 54 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-lavinguda-vilardebo-52-i-54 | <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> | XX | <p>Les cases números 52 i 52 de l'Avinguda Vilardebó tenen també entrada pel carrer inferior (c/Ramon y Cajal), però l'entrada original és la de l'Avinguda Vilardebó, amb la façana orientada al nord i salvant un bon desnivell. Aquest desnivell fa que guanyin un pis per costat meridional.</p> <p>La casa del número 52 és coneguda com la Casa Mateu Mestre; la del número 54 es coneix com Casa Vallmitjana. Tipològicament corresponen a les cases-jardí de la zona, <span><span>de planta rectangular i una única planta. La coberta són de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. </span></span></p> <p><span><span>La del número 52 és més senzilla, de línies austeres. La casa del número 54 és molt semblant, però el vèrtex del carener amb les façanes s'acaba amb un lleuger aiguavés, produït per la divisió d'aquest en dos. L'entrada a la casa és porxada, amb coberta de teula a tres aigües, sostinguda per dues columnes de secció quadrada. A cada costat, hi ha una finestra reixada. </span></span><span><span>La tanca que delimita l'alineació amb el carrer és un mur d'obra de mitja alçada amb una reixa de ferro forjat. L'accés al pati és una reixa de ferro forjat de dos batents, delimitada per sengles pilars de secció quadrada, coronats per una filera de maons posats de pla.</span></span></p> <p><span><span>Tenen una bona extensió de jardí a banda i banda.</span></span></p> | 08135-158 | Avinguda Vilardebó, 52 i 54 | <p>Les cases de l’Avinguda Vilardebó es comencen a edificar a principis dels anys 20 del segle passat, sobre terrenys propietat de Marcel·lí Vilardebó i la urbanització de la zona serà un llarg procés que finalitzarà els anys 50.</p> <p>Aquesta avinguda és un dels tres sectors de creixement urbanístic com a conseqüència del progressiu augment de la població, la incipient industrialització i la colònia d’estiuejants que el tria com a segona residència.</p> <p>A partir d’aquest moment els arquitectes municipals desenvoluparan una planificació amb un cert aire de modernitat que estudiarà el traçat dels nous carrers adaptant-los a les necessitats del poble seguint les tendències urbanístiques del moment que s’havien iniciat a finals del segle XIX amb l’eixample de Cerdà a Barcelona.</p> <p>La tipologia de les cases es repeteix. Bàsicament són cases aïllades, amb jardí, de planta baixa amb jardí i que eren encarregades a arquitectes del moment com ara Manuel Joaquim Raspall, Manuel Casas Lamolla, Josep Maria Liesa de Sus, Josep Sagarra Solsona, Eduard Maria Balcells, o Domènec Sugrañes.</p> <p>Però per arribar a la imatge actual, aquesta avinguda ha estat fruit de molts projectes i de la seva execució urbanística per part de l’Ajuntament. Podríem dir que des de 1924 fins a finals dels 30, es va anar construït, però va arribar un moment que va ser necessari condicionar el carrer com ara fer voreres (1949) o bé obligar als propietaris tancar els seus terrenys i fer voreres perquè el fet de no tenir-ne, donava un aspecte d’abandonament a l’avinguda (1956).</p> | 41.5562878,2.2487828 | 437355 | 4600786 | 1936 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96114-15802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96114-15803.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Maria Segarra Solsona | Els Vilardebó posseïen moltes més terres a Montmeló algunes d’elles havien estat del mas Bonastre, com ara el terreny amb l’antiga casa que va ser adquirida per l’Ajuntament l’any 1914, per edificar-hi la Casa Consistorial i les escoles. | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 95824 | Pollancreda de les piscines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancreda-de-les-piscines | <p>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes</em>. Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</p> <p>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres, actualitzada per Oriol de Bolós</em> - Flor del Vent Edicions.</p> <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la<em> 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</p> <p>PHILIPS, Roger (1985).<em> Los árboles.</em> Barcelona: Editorial Blume.</p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Arbreda formada per varis exemplars de pollancre <em>(Populus nigra), </em>ubicada entre les piscines municipals i les pistes de pàdel. Hi ha varis exemplars d’arbres columnars, de més de 20 m d'alçada. La seva escorça és de color gris i llisa, amb les fissures lineals característiques d’aquesta espècie. Les fulles són fàcilment identificables degut a la forma triangular, de 5 a 8 cm de llargada per 6 a 8 cm d’ample i el color verd tant pel revers com per l’anvers. Les flors es disposen en aments, de forma allargada i cilíndrica, que en aquesta època de l’any comencen a sortir. Un cop fora, brotaran les fulles. Les llavors són minúscules i es dispersen molt fàcilment a través del vent. Al dessota hi ha varies oliveres.</span></span></span></span></span></p> | 08135-72 | Avinguda de Pompeu Fabra | 41.5479979,2.2502553 | 437471 | 4599865 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95824-7202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95824-7203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95824-7204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95824-7205.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2024-05-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 95702 | Molí de la Torre Pardalera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-torre-pardalera | <p><span><span><span><span lang='CA'>GARCIA-PEY, Enric; SALVADOR CORROS, Montserrat (2005). <em>Montmeló. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | S'han extret les aspes per culpa d'una esquerda que amenaçava trencament. Es troben en els magatzems del Circuit a l'espera d'una restauració. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Molí aiguader mogut amb energia eòlica, instal·lat en una torre de secció quadrada. Està dividit en dos cossos. El parament inferior està fet de còdols units amb morter i la part superior està feta de maons. La porta d'accés està situada a la façana de migdia i és d'arc de mig punt, amb maons posats a plec de llibre. A cadascuna de les façanes hi ha una petita obertura allargada en forma d'espitllera. El coronament és de terrat pla, amb barana metàl·lica que arrenca de quatre pilars, ubicats als angles. En aquest terrat és on estaven instal·lades les aspes i l'arbre.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els molins aiguaders acostumen a ser de mides reduïdes i consten del cos principal o torre i l'arbre. Es basen en una roda proveïda de raigs sobre la que es munten les pales, normalment metàl·liques, inclinades a modus d'hèlix al voltant d'un eix, que és horitzontal. Per aquest motiu és necessari orientar-los en direcció al vent. El timó o panell fa aquesta funció automàticament. Aquesta estructura s'acostuma a muntar a certa alçada per agafar millor el vent, sobre una torre que pot ser d'obra, com en aquest cas, però també de fusta o metàl·lica.</span></span></span></span></span></p> | 08135-12 | Camí Mas La Moreneta, s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El molí formava part del conjunt de la Torre Pardalera, que havia estat propietat del monestir de Sant Pere de les Puel·les fins a la desamortització de l'any 1855.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La Torre Pardalera també era coneguda amb el nom de Torre Solera. Les referències més antigues de la casa es troben en el fogatge de l'any 1553. També s'esmenta en la contribució de 1817 i en el Nomenclàtor de la província de Barcelona de l'any 1860, on hi consta com '<em>Alqueria / casa de labor de una hacienda</em>'.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La finca fou adquirida pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona, l'any 1976. El RACC adquirí part d'aquestes terres per a la construcció del Circuit de Barcelona-Catalunya, inaugurat l'any 1991, que va enderrocar la masia i hi va deixar com a testimoni el molí de vent.</span></span></span></span></span></p> | 41.5666758,2.2589725 | 438215 | 4601932 | 08135 | Montmeló | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95702-12020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95702-12030.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95702-12040.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | BCIL | 2024-08-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | De la torre Pardalera només es conserva aquest molí, l'era i alguns elements enjardinats com murs i una tanca amb porta de ferro a dos batents. Fora el Circuit també hi ha dues basses que podrien haver format part de la finca. | 98 | 47 | 1.3 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 96070 | Era de la Torre Pardalera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-de-la-torre-pardalera | <p>GARCIA-PEY, Enric; SALVADOR CORROS, Montserrat (2005). <em>Montmeló. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Montmeló.</p> <p>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</p> | XVIII-XX | <p>Era que pertanyia a la masia coneguda amb el nom de Torre Pardalera.</p> <p>D'aquesta casa només s'han conservat elements isolats. El mas estava molt proper a l'era. La seva ubicació es pot veure en el visor de l'Institut Cartogràfic i Geològic da Catalunya (Vissir v3.35) i estava molt a prop del molí i la mateixa era.</p> <p>Aquesta, feta de cairons quadrats, és de planta rectangular i de dimensions considerables. Està molt ben conservada i, al voltant, hi ha un mur perimetral fet de paredat mixt i acabat amb maons posats a plec de llibre, en els costats de ponent i de migdia i més alt i acabat amb maons plans en els costats nord i llevant.</p> | 08135-141 | Camí Mas La Moreneta, s/n | <p>La torre Pardalera també era coneguda amb el nom de torre Solera. Les referències més antigues de la casa es troben en el fogatge de l'any 1553. També es menciona en la contribució de 1817 i en el Nomenclator de la província de Barcelona de l'any 1860, on hi consta com '<em>Alqueria / casa de labor de una hacienda</em>'.</p> <p>La finca va ser comprada pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona l'any 1976. El RACC va adquirir part d'aquestes terres per a la construcció del Circuit Barcelona-Catalunya, inaugurat l'any 1991, que va enderrocar la masia i hi va deixar com a testimoni el molí.</p> | 41.5666271,2.2592354 | 438237 | 4601926 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96070-14101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96070-14102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96070-14103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96070-14104.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | De la torre Pardalera només es conserva aquesta era, el molí, i alguns elements enjardinats com murs i una tanca amb porta de ferro a dos batents. Fora el Circuit també hi ha dues basses que podrien haver format part de la finca. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 95839 | Rellotge de sol de can Butjosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-butjosa | <p>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</p> | XX | Mostra alguna pèrdua de color. L’any 1954 es va tornar a refer, i difereix del rellotge original que s’observa en una fotografia del Centre Excursionista de Catalunya realitzada l’any 1913. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És del tipus vertical declinant, rectangular, orientat a sud-oest. Està situat a la planta pis de la façana principal de la casa, a mà dreta de la balconera. </span></span></span></span></span>El suport és de morter de calç, lleugerament esgrafiat. Presenta un marc perimetral amb restes de policromia. Mentre que a la part superior s’hi ha dibuixat una filigrana, a l’inferior, s’hi poden llegir les hores, en xifres àrabs, que marquen des de les 7 del matí fins a les 6 de la tarda. El gnòmon, és de vareta de ferro. Està collat a la paret, i emmarcat per un doble requadre. De l’exterior, neixen les línies horàries que van fins a les hores. Les mitges hores són més curtes. Per sobre, ben centrat, s'hi pot llegir l’any de la seva restauració (1954), que modificà el disseny original tal i com es pot veure en una fotografia realitzada l’any 1913, de la Masia Catalana, del Centre Excursionista de Catalunya (AFCEC_EMC_X_0798). A ambdós costats hi ha un ramell de margarides i espigues de blat; el de la dreta està gairebé esborrat. Ha perdut gairebé tota la policromia, que només es visible en les xifres horàries i en alguns indrets del marc i rams, els botons de les margarides i les espigues de blat.</p> <p><span lang='CA'><span><span>En la fotografia de l'any 1913, es pot observar com el disseny del marc és diferent, amb els angles cap a l’interior. Les hores senyalen des de les 8 del matí fins les 6 de la tarda, en xifres àrabs. El gnòmon, de vareta, està envoltat per un cercle solar antropomorf, en dues tonalitats. A la part superior hi ha una inscripció curta, que no es pot llegir, tal vegada l’any de realització. També marca l’hora de l’Àngelus.</span></span></span></p> | 08135-77 | Camí de Montmeló, núm. 2 | <p>El primer document escrit del que se'n té referència és de l'any 1699. Es tracta de l'escriptura de la compra de la parcel·la on s'aixeca la casa.</p> <p>L'any 1850 Bartomeu Butjosa compra la finca i la família n'ha estat la propietària fins recentment amb la mort del darrer descendent de la família.</p> | 41.5557020,2.2427056 | 436848 | 4600725 | 1954 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95839-7702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95839-7703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95839-7704.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Aquest rellotge consta a l’Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica amb el número de referència 32. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||
| 95698 | Can Butjosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-butjosa | <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Masia situada enmig de camps de conreu, al peu del Camí de Parets o de Montmeló, segons des d'on es parli (Parets del Vallès o Montmeló), tot i que l'AP7 hi passa molt a prop. Es tracta d'una masia de tipus basilical. És a dir, de tres cossos, amb el central més elevat que els laterals. La coberta del cos central és a dues aigües i té un carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Els cossos laterals són d'un únic aiguavés. El cos central consta de planta baixa, pis i golfes; mentre que els laterals consten només de planta baixa i pis. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. En l'eix central, a la planta baixa, hi trobem el portal d'entrada, un balcó a la planta pis, amb barana de ferro, i una finestra a les golfes. El portal és d'arc escarser i les dues finestres de llinda recta. En els eixos laterals, hi trobem una finestra a la planta baixa i en el pis, també, de llinda recta. Totes les obertures tenen un emmarcament amb brancals, ampits i llindes de pedra granítica ben treballada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Destaca un rellotge de sol situal al primer pis, a mà dreta de la balconada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Adossat al cos de ponent, hi havia les porqueres que encara es conserven. Formant un angle de 90 graus, s'ha aixecat un altre cos que consta de planta baixa i pis. L'interior de la planta baixa conserva l'estructura original, amb la cuina i la llar de foc al cos esquerre i el celler al fons.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es conserva en gran part, l'era de pedra situada al davant de la casa, el pou i una pica.</span></span></span></span></span></p> | 08135-8 | Camí de Parets, núm. 63 | <p>El primer document escrit del que se'n té referència és de l'any 1699. Es tracta de l'escriptura de la compra de la parcel·la on s'aixeca la casa.</p> <p>L'any 1850 Bartomeu Butjosa compra la finca i la família n'ha estat la propietària fins recentment, amb la mort del darrer descendent de la família.</p> | 41.5557539,2.2427287 | 436850 | 4600730 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95698-0801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95698-0802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95698-0803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95698-0804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95698-0805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95698-0806.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-08-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Abans pertanyia al terme municipal de Parets del Vallès. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 95999 | Zona de nidificació d'oreneta de l'espècie Hirundo rústica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-doreneta-de-lespecie-hirundo-rustica-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ARDLEY, Neil (1979). <em>Las aves</em>. Editorial Fontalba. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). <em>Primer cens dels nius d'oreneta vulgar (Hirundo rustica)</em>, Cabrils (El Maresme). Inèdit.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Zona de nidificació de l'oreneta vulgar (<em>Hirundo rustica</em>), instal·lades als porxos, corts i altres annexes de les cases i masos des de fa generacions. Un exemple són les corts dels porcs de Can Butjosa, on hi ha una nombrosa colònia instal·lada a les bigues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els nius tenen forma de copa de 22 cm de diàmetre, i d'uns 11 a 15 cm de profunditat fets amb fang, palla i pels de bestiar. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'oreneta és de color blau-negrós per sobre, amb reflexes metàl·lics que contrasten amb el sota blanquinós i coll rogent. Pertany a l'ordre dels <em>Passeriformes </em>i a la família dels <em>Hirundínids</em>. De silueta molt elegant amb una cua en forma de forca molt accentuada. Cap a l'extremitat de la cua poden observar-se unes taques blanques. El front i el coll són d'un to rogenc. Es diferencia de les altres orenetes per la manca de color blanc al carpó. Mesura de 16 a 22 cm de longitud, i amb les ales obertes fa de 32 a 34 cm, per un pes aproximat de 17 grams.</span></span></span></span></span></p> | 08135-109 | Camí de Parets, núm. 63 | <p><span><span><span>La presència de zones de caça és primordial perquè una parella pugui instal·lar-se. Aquestes zones acostumen a ser prats, camps o basses d'aigua, ja que hi poden trobar els insectes amb els quals s'alimenten. Si els pobles tenen espais oberts i favorables poden instal·lar els nius en garatges o porxos, i si és en zones de pagesia, en corts, cavallerisses, porxos per a les eines agrícoles, etc., com és aquest cas.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La primera posta d'ous s'inicia a finals d'abril, tot i una segona posta cap al juny (una tercera posta ja és més difícil). La posta és d'entre 3 i 6 ous i els incubarà durant 14 a 15 dies. Durant aquest període la femella ha d'absentar-se per poder-se alimentar. Els pares cacen al vol insectes; els aglutinen dins del seu bec abans de donar-lo als pollets (poden portar en un viatge una vintena d'insectes). En un dia, per alimentar els petits poden arribar a fer 400 vols. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les condicions meteorològiques influeixen en la freqüència i qualitat de l'alimentació dels pollets i en conseqüència de la seva subsistència. L'oreneta vulgar és una acròbata. La velocitat de vol és de 60 km/h, però quan caça pot arribar als 100 km/h. Pel que fa als pollets, quan les cries tinguin entre 19 i 21 dies, els pares deixaran d'alimentar-les per així obligar-los a sortir del niu. Els pares s'apropen al niu amb insectes al bec, però no els hi donen. Quan tinguin gana, les orenetes joves s'acostaran molt a la boca del niu; els pares aprofiten per fer un crit d'alarma i instintivament les joves orenetes es llancen del niu i mouen les ales. A partir del 35è dia les orenetes es poden emancipar.</span></span></span></p> | 41.5557469,2.2425990 | 436839 | 4600731 | 08135 | Montmeló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95999-10902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95999-10903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95999-10904.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Durant l' època de cria, les podem trobar repartides per tota Europa, el nord-oest d'Àfrica, l'Àsia Central, la meitat nord d'Àsia amb l'excepció del nord de Sibèria. A la tardor emprenen el viatge cap a l'Àfrica subsahariana i la Península de Malàisia, les dues grans regions d'hivernada. A Catalunya nidifica al 95% del territori, i comença a arribar a la segona quinzena de març iniciant el seu retorn a finals d'agost, tot i que hom acostuma a veure'n fins a la primera quinzena de novembre. L'oreneta cuablanca s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que a diferència de l'oreneta vulgar són caçats durant el vol a molt més alçada. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a l'home han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional.A l'hora d'intervenir per solucionar conflictes de salubritat originats per aquestes espècies, sobretot per la cuablanca, que és la que nidifica en els ràfecs de les cases del nucli urbà, s'ha d'informar als propietaris de les mesures preventives (com la instal·lació de planxes) i que un cop l'oreneta torna a l'Àfrica es poden netejar. | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 95864 | Goigs en llaor del Sant Crist de la Grua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-llaor-del-sant-crist-de-la-grua | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GOSALBES I CASTAÑÉ, Francesc (1936). Sant Vicenç Ferrer a l’hostal de La Grua (Montmeló). Dins <em>Curiositats de Catalunya, n</em>úm. 22, pp. 21-23<em>,</em> del 30 de maig de 1936.</span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Goigs que es veneren a la capella del Sant Crist de la Grua situada en el carrer homònim i que diuen així:</p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>Goig en llahor / Del Sant Christ de la Grua / Que’s venera en Montmeló.</span></span></strong></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Puig que sou nostre Patró / y tant nos afavoriu; / <em>Als vallesans que us adoran / Sant Christ de la Grua ohiu.//</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Quan de la regió vehina / lo gloriós Vicens Ferrer / á sembrar llevor divina / vingué al català terrer, / portava per comanyó / aqueix sant Christ compassiu. / <em>Als vallesans que us adoran / Sant Christ de la Grua ohiu.//</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Sermoneja en tot paratje / l’Apòstol valencià / Mostrant la sagrada Imatge / al Rosselló y l’Ampurdà; / ab ella devalla al Plá / del Vallès ab gran gentiu / <em>Als vallesans que us adoran / Sant Christ de la Grua ohiu.//</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La multitut fervorosa / tres dies ha que’l segueix; / si ohintlo l’esperit gosa, / algun cos ja defalleix. / Vicens que se’n compadeix / el diví Company ho diu. / <em>Als vallesans que us adoran / Sant Christ de la Grua ohiu.//</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Dret á Montmeló fent rua / demana vi al hostaler, / mes l’hostaler de la Grua / tal servey no l’hi vol fer; //</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Segona columna (continua l’estrofa):</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>d’eix sant Christ ne fou voler / per mostrar són poderiu. <em>Als vallesans que us adoran / </em></span></span></span></span></span><span><span><span><em><span lang='CA'><span>Sant Christ de la Grua ohiu.//</span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Apòstol que ab Deu confia / al pou de fora’l portal / ab lo Crucifix fa via / resplandint llum celestial. / Prega ab fervor sens igual / y’l Cel mes bell li sonriu. / <em>Als vallesans que us adoran / Sant Christ de la Grua ohiu.//</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ab la Imatge venerada / Les aygues ha benehit, / La benedicció sagrada / Les tornava vi esquisit. / -¡Miracle!- clama ab delit / Lo poble y la fé reviu. / <em>Als vallesans que us adoran </em></span></span></span></span></span><span><span><span><em><span lang='CA'><span>Sant Christ de la Grua ohiu.//</span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Quan veu aytal maravella / diu lo sant Predicador: / -Del Senyor la Imatge bella / dexaré aquí per recort; / puig hi mostra son amor / li plaurà exa vall joliu. – / <em>Als vallesans que us adoran / Sant Christ de la Grua ohiu.//</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Dintre una humil capelleta / s’ovira desde llavors / la Imatge n’era perfeta / mes la dexan ja’ls colors. //</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tercera columna (continua l’estrofa):</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Cinchents anys que reb olors / de les flors d’eix pagesiu. / <em>Als vallesans que us adoran / </em></span></span></span></span></span><span><span><span><em><span lang='CA'><span>Sant Christ de la Grua ohiu.//</span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A tota hora es invocada / pels catalans del Vallès, / los pobles d’exa encontrada / </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Bè conexen ses mercès, / y’l de Montmeló encar més / per viure á frech de son niu. / <em>Als vallesans que us adoran / Sant Christ de la Grua ohiu.//</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En temps d’axut y malures / hi venen en processó / tornant goig les amargures / quan li han feta oració. / Consol en tota aflicció / dau Vos, sant Christ compassiu. / <em>Als vallesans que us adoran / Sant Christ de la Grua ohiu.//</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ab los cors d’amor encesos / perçò avuy us demanem / Que á vostres braços estesos / </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>com à bons fillets visquem, / Y quan lo trist mon dexèm / en la gloria’ns aculliu. / <em>Als vallesans que us adoran / Sant Christ de la Grua ohiu.//</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Y. Adoramus te, Christe, et benedicimus tibi. / n. Quia per crucem tuam redemisti mundum. / OREMUS. Deus, qui pro nobis Filium tuum Crucis patibulum subire voluisti, ut inimici à nobis expelleres potestatem: concedí nobis famulis tuis, ut resurrectionis gratiam consequamur. Per eumdem Christum Dominum Nostrum. Amen.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Lo Exm. é Ilm. Sr. Bisbe de Barcelona Dr. D. Jaume Catalá y Albosa, ha concedit 40 dias de indulgent- / cia als fidels de la diòcesis cada vegada que llegescan ó canten aquestos Goigs ab la deguda devoció.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Barcelona. Estampa de la Llibreria Religiosa, carrer Alt de Sant Pere, núm. 4. 1890</span></span></span></span></span></p> | 08135-92 | Camí del Sant Crist de la Grua, s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la <em>Crònica de Ramon Muntaner </em>(1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els <em>Goigs de Nostra Dona</em>, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment, cal situar-los a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.</span></span></span></span></span></p> | 41.5490829,2.2417155 | 436759 | 4599991 | 1890 | 08135 | Montmeló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95864-9202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95864-9203.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | Inexistent | 2024-05-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Francesc Gosalbes i Castañé (1936) d’Amics del Folklore de Catalunya, relata la història de Sant Vicenç Ferrer a l’hostal de La Grua; segons la qual, l’apòstol anava arreu de Catalunya per tal d’evangelitzar la gent. Encara que no els visités tots, la seva presència era precedida per l’anomenada de la seva vida miraclera i les persones acudien al poble o ciutat on ell es trobava i era esperat amb delit. Vicenç Ferrer feia camí a les tardes, i quan el sol anava a la posta avançava cavalcant una mula dòcil i pacífica i portant a la mà dreta una creu. Al seu redós caminaven els germans del mateix orde i llurs deixebles. Feien seguici els membres que formaven la companyia dels flagel·lants.La tradició conta que l’any 1409 passà per allí Vicenç Ferrer i llurs acompanyants. L’apòstol s’aturà a l’hostal i demanà que li servissin vi pels seus acompanyants. Els hostalers no el van voler atendre. Després d’insistir, se n’anà al pou del davant mateix de l’hostal i féu pujar l’aigua convertint-la en vi per assedegar a tota aquella gent. Havent vist el miracle els hostalers, volgueren aprofitar de l’ocasió, però l’apòstol, per obra de Déu, féu baixar el vi convertit, al fons del pou tornant aquest líquid altra vegada convertit en aigua.Com a record del seu pas, Vicenç Ferrer hi deixà el Sant Crist que portava i pel qual més tard es feu construir una capella. | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 95812 | Bosc de Can Guitet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-guitet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª Trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El bosc de Can Guitet és una massa boscosa situada al nord de la Serra de Can Cabanyes, entre Can Guitet i les restes de Ca n’Esteve. Forma part d’un mosaic agroforestal de gran valor ecològic pel municipi de Montmeló. S’hi accedeix fàcilment, des de la carretera que mena al Circuit de Barcelona-Catalunya. Ocupa una superfície d’1,53 ha.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es tracta d’un alzinar situat a 107 m d’altitud respecte al nivell de mar, en una zona on l’orografia no presenta cap desnivell important i és de fàcil accés. És un bosc madur on hi predomina l’alzinar (<em>Quercus ilex spp. Ilex</em>) amb presència d’algun roure i pins, sobretot presents a l’exterior del perímetre boscós. Té un sotabosc important, però només en el sector més proper a Ca l’Esteve, a causa de la pressió antròpica. En aquest espai, tot i que no s’hi observen plantes enfiladisses pròpies de l’alzinar com l’arítjol o l’heura, si que destaca per la gran quantitat de galzeran (<em>Ruscus aculeatus</em>). D’altres espècies pròpies que s’hi observen són, el marfull (<em>Viburnum tinus</em>), l’arç blanc (<em>Crataegus monogyna</em>) i l’esparraguera (<em>Asparagus officinalis</em>). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En la zona més pròxima al camí que mena al cementiri, hi ha una plantació jove d’alzines i pins.</span></span></span></span></span></p> | 08135-60 | Can Guitet | 41.5635210,2.2505504 | 437510 | 4601587 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95812-6002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95812-6003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95812-6004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95812-6005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95812-6006.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 96059 | Lledoner de Can Guitet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-guitet | <p>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</p> <p>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</p> | A mitja alçada, en el tronc, hi ha un parell de garagots realitzats amb esprai de color negre i un altre de color blau, més antic a la part inferior del tronc. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El lledoner (<em>Celtis australis</em>) de Can Guitet, està situat a l’era, davant de la façana de la casa, a un parell de metres del pou. És un arbre caducifoli, d’uns 12 m d’alçada, d’un centenar d’anys de vida. El tronc, és rectilini i l’escorça grisa i llisa, sense estries, tan sols les que són resultat de l’envelliment natural de l’arbre. La capçada és arrodonida, ampla i molt densa, amb les branques erectes, normalment, primes i flexibles. Les fulles, visibles amb el bon temps, mesuren entre 5 i 15 cm de llarg; són alternes, peciolades i serrades, amb dents de punta més clara, de color fosc i el revers, de color més clar. Se n’alimenta una de les papallones europees més singulars, la <em>Libythea celtis. </em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les flors no tenen pètals. El lledó o llautó, un fruit comestible i de sabor agradable, és una drupa que fa 1cm de diàmetre, que quan és madur, a finals d’estiu i durant la tardor, de dins és groc i per fora de color negre, amb un pinyol força petit.</span></span></span></span></span></p> | 08135-137 | Can Guitet | <p>A més de ser un arbre ornamental, i l’agradable ombra que proporciona durant els mesos d’estiu, degut a la seva fusta forta i flexible, ha estat i és molt apreciat per fer forques de batre de tres, quatre i sis pollegons, mànecs d’eines, jous o pales de ventar. A ses illes, els pastors, tradicionalment en feien els collars pels gossos de pastura. La seva amplada servia per protegir el coll de les mossegades d’algun altre depredador. Les branques tendres també han estat molt preuades en el món agrícola com a alimentació del bestiar. Els pagesos també l’han plantat en marges per retenir la terra quan no podien disposar de pedra.</p> <p>Té propietats medicinals com lenitiu antidiarreic, estomacal i astringent. I de les seves arrels se n’extreia un colorant groc que permetia tenyir la seda.</p> <p>Algunes creences i mites parlen de les propietats màgiques, ja que ha estat important en la confecció de gaiatos o bàculs com el que hauria tingut Moisès. En els indrets on hi ha un santuari o una font, el lledoner se’l relaciona amb els cultes a la deessa mare. Entre els pastors hi havia la creença que els flabiols realitzats amb la fusta d’aquest arbre tenien la propietat de foragitar els llops, i fins i tot les males companyies.</p> | 41.5641793,2.2505283 | 437509 | 4601661 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96059-13702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96059-13703.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 2151 | 5.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 95992 | Casa del carrer 1 de maig, núm. 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-1-de-maig-num-11 | XX | <p>Casa als quatre vents, envoltada de pati, que consta de planta baixa. La coberta és de teules àrabs a quatre vessants, acabada en ràfec sostingut per permoduls. L'entrada a la casa és porxada, amb coberta de teules a tres aigües, sostinguda per dues columnes de secció quadrada.</p> <p>Està sobre aixecada del nivell del sòl i té un doble accés lateral per sengles escales amb barana de balustrada. A cada costat de l'entrada hi ha una finestra. Totes les obertures són de llinda recta. A la façana de ponent hi ha una petita galeria d'obra, adossada amb coberta piramidal. Les façanes estan arrebossades i pintades de blanc.</p> <p>La tanca que delimita amb l'espai públic és d'obra massissa a la part baixa i una barana de maons trepanats en forma floral.</p> | 08135-108 | Carrer 1 de maig, núm. 11 | 41.5497945,2.2472486 | 437221 | 4600065 | 1930 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95992-10802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95992-10803.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-08-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Casa jardí als quatre vents fruit d'un model d'eixample característic de l'època. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 95991 | Casa del carrer 1 de maig, núm. 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-1-de-maig-num-4 | XX | <p>Casa als quatre vents situada a la cantonada dels carrers 1 de maig i Lleida. Consta de dos cossos rectangulars col·locats en 'L' i té un pati al davant. Consta de planta baixa i pis i la coberta és de teules àrabs a dues aigües, acabada en ràfec, sostingut amb bigues de fusta a la façana principal. El cos principal té el carener perpendicular a la façana, orientada al carrer 1 de maig i el segon cos té el carener paral·lel a la llargada de la façana.</p> <p>La façana principal és més estreta que llarga i s'estructura en planta baixa a partir de tres eixos de verticalitat, definits per la porta d'entrada, en l'eix central, i dues finestres reixades, en els eixos laterals. Totes les obertures d'aquesta planta són de llinda recta, però tenen al damunt un triple arc fet de maons. A l'espai entre els arcs i les llindes, el que seria el timpà és buit en el cas de la porta i a les finestres hi ha la tarja en forma de mig punt. A la planta pis hi destaca una gran balconada amb barana de ferro forjat a la que s'hi accedeix per una obertura de llinda amb arc deprimit cóncau.</p> <p>Les façanes estan arrebossades i pintades de groc. Una motllura amb una sanefa de rajols blaus i blanc decora la façana, a l'alçada de la primera planta. Una sanefa igual es troba damunt l'emmarcament de la llinda de la balconera. Per sobre, un arc escarser, pintat de gris, que sobresurt de la façana decora el sota ràfec.</p> <p>El cos secundari orientat transversalment del principal ha patit una remunta, ja que originàriament era d'una sola planta baixa i tenia una coberta de terrat amb balustrada.</p> | 08135-107 | Carrer 1 de maig, núm. 4 | 41.5502261,2.2482457 | 437305 | 4600114 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95991-10701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95991-10702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95991-10703.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-08-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Típica casa-jardí amb decoracions a les façanes que en ressalten aspectes arquitectònics propis del moment. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 96000 | Pintura mural de l'estació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-de-lestacio | XXI | <p>Mural pintat a la paret de la Llosa que es troba davant l'antiga estació de tren. Es poden veure dibuixades tres parells de mans que representen cultures diferents i que estan unides entre elles, sobre un fons vermell. Mans de diferents edats, colors i característiques, però totes amb la mateixa finalitat, fer xarxa, demostrar que el treball col·laboratiu permet sostenir-nos i no caure. </p> <p>Xavi Valiente rep l'encàrrec de Trencadís de fer aquesta obra pictòrica que fes referència al fet que tothom és igual i que 'no són les diferències les que ens divideixen, sinó la capacitat d'acceptar-les' , text d'Audre Lorde que es pot llegir en un dels laterals de la llosa.</p> | 08135-110 | Carrer 1 de maig, s/n davant l'antiga estació de tren. | <p>Mural realitzat per Xavier Valiente amb col·laboració de 'El Trencadís', dins el marc del primer concurs 'Art amb el cor', que es va celebrar el 2 de desembre de l'any 2022. Es tracta d'un certamen organitzat des de la regidoria de capacitats diverses de l'Ajuntament de Montmeló i El Trencadís, amb el clar objectiu de permetre a les persones amb diversitat funcional explorar sense límits diverses tècniques d'expressió pictòrica.</p> <p>El jurat, constituït especialment per aquest certamen, va decidir donar el primer premi a la composició creada per Eva Maria Campos amb el títol de <em>Retro desintegrado</em>. El segon premi va ser per a Ángeles Rodríguez per <em>Mariposas y flores</em>. Per últim, el tercer premi, va ser compartit entre Javier Jimènez i el seu quadre doble <em>Caos </em>i Àlex Baos per <em>Autoretrato a media</em>s.</p> | 41.5499734,2.2468536 | 437188 | 4600086 | 2022 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96000-11002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96000-11003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96000-11004.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Xavi Valiente | Art urbà | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 96003 | Conjunt de cases del carrer 11 de setembre, núms. 12 a 16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-11-de-setembre-nums-12-a-16 | XX | <p>Conjunt de tres cases del tipus casa-jardí que es troben en el carrer 11 de Setembre, just davant del casal Montserrat i fent cantonada amb el carrer de Cucurny. Es tracta de les cases amb els números 12, 14 i 16. De les tres, la que conserva la tipologia amb menys variacions és la que fa cantonada, la número 12.</p> <p>Són cases unifamiliars envoltades de jardí i d'una única planta. Són de planta quadrangular amb la coberta de teules a quatre vessants la del número 12, i a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal les altres. Totes tres tenen l'entrada porxada, amb coberta de teules i un cos afegit a la façana posterior. Una tanca d'obra baixa, amb barana de ferro forjat, delimita amb la via pública i l'entrada es fa per una porta de ferro amb pilars d'obra que mantenen la unitat estructural original; fets de maó o d'obra, però deixant una faixa interna amb trencadís de rajols i amb coronament semicircular, de maons posats a llibret.</p> | 08135-113 | Carrer 11 de setembre, núms. 12 a 16 | 41.5489150,2.2486588 | 437338 | 4599968 | 1940 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96003-11302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96003-11303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96003-11304.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Són l'únic testimoni d'aquesta tipologia arquitectònica i urbanística de la zona. | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 95822 | Plataners del carrer Onze de Setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-del-carrer-onze-de-setembre | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Al carrer de l’Onze de setembre hi ha una plantació alineada de plataners (<em>Platanus x hispànica</em>) situats al voral dret del carrer, entre la vorera i els parterres. També s’observen cinc espècimens més vells, gairebé alineats als del carrer, a l’interior de la finca núm. 19.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El tronc és llis, de tons verdosos a grisencs. Normalment, desprèn plaques fines de la seva escorça que donen al tronc un aspecte clapejat. Però les calors extremes provoquen que els arbres quedin completament pelats de l’escorça degut a un estrès hídric. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La capçada, està força ramificada, generalment entre 6 i 7 branques i tret dels exemplars plantats a l’interior de la finca, numero 19, es controla amb podes regulars. A l'estiu i inicis de la tardor proporciona una bona ombra. Les fulles, del tipus palmades, mesuren entre 12 i 30 cm, amb cinc lòbuls ovat-triangulars sencers i de vegades dentats, amb un pecíol llarg i eixamplat a la base. Té les flors reunides en aments esfèrics i unisexuals i fructifica a la tardor.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Hi ha plàtans que presenten alguna ferida a la soca o a certa alçària, a nivell de les branques més velles i alguna ferida de poda antiga però el seu estat general és bo.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08135-70 | Carrer 11 de setembre, s/n | 41.5484134,2.2488981 | 437358 | 4599911 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95822-7002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95822-7003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95822-7004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95822-7005.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El plàtan és un dels arbres més apreciats per plantar a la via pública i sobretot per ornamentar carrers, avingudes i carreteres o per plantar-lo en parcs i fonts. Proporciona una ombra molt agradable durant els mesos d’estiu i no és massa exigent, però és recomanable plantar-lo de manera que tingui molt d’espai per al seu correcte creixement. En aquests casos, es fan molt grans i amb unes capçades espectaculars, molt ben arrodonides. | 2151 | 5.2 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 96053 | Casa del carrer de Balmes, núm. 15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-balmes-num-15 | XX | <p>Casa aïllada als quatre vents del tipus casa-jardí. És de planta rectangular i consta de soterrani, planta baixa, i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües acabada en ràfec, sostingut per bigues de fusta. El carener és perpendicular a la façana principal, orientada a migdia; tot i que té una altra entrada pel carrer d'Enric Granados.</p> <p>En el cos principal hi ha tres cossos més petits adossats. Un a la façana de migdia, un altre a la façana septentrional i un tercer a la de ponent. L'adossat a la façana de migdia és un cos de coberta pentagonal que emmarca l'entrada principal de la casa, damunt la qual hi trobem una terrassa coberta amb teules àrabs, acabada en ràfec. Una pèrgola de vidre i metall protegeix la porta d'accés. Entre la llinda i la pèrgola hi ha unes rajoles on s'hi pot llegir: 'ANY / 1932'. La planta baixa està sobre aixecada i s'hi accedeix a través d'uns graons. A cada costat de la porta hi trobem sengles finestres, que com la porta són de llinda recta. A l'ampit hi tenen una jardinera de rajoles policromes. A la planta pis, en el mateix eix de les finestres de la planta baixa, hi ha dos balcons amb barana de ferro, que s'adossa a la terrassa. Entre la coberta pentagonal i el ràfec hi trobem els respiralls de la cambra de ventilació o golfes.</p> <p>La façana septentrional també té un cos adossat que emmarca l'entrada. En aquest cas és un cos rectangular porxat amb coberta de terrassa plana amb balustrada, i sustentat per quatre columnes de secció quadrada. També cal superar quatre graons per accedir al nivell d'ús. Al costat dels graons, entre les columnes centrals i laterals hi ha una balustrada. S'estructura en tres eixos de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa, als costats de la porta d'entrada hi trobem sengles finestres i a la planta pis, l'accés a la terrassa i dues finestres laterals. Totes elles de llinda recta. També hi trobem els respiralls de la cambra de ventilació.</p> <p>A la façana de ponent hi trobem un altre cos pentagonal adossat, que funciona de tribuna a la planta baixa, amb una finestra a cadascun dels cinc costats i coberta de terrassa plana per a la planta pis. A la façana de llevant hi ha un altre accés.</p> <p>El parament és llis i arrebossat i a les cantoneres hi ha un recreixement amb una filada dentada. També les obertures tenen un trencaaigües de protecció pintats de color groguenc que destaca del fons blanc de la façana.</p> <p>Un cos rectangular de planta baixa separat de la casa fa les funcions de garatge. Al voltant de la casa hi ha un enllosat.</p> | 08135-131 | Carrer Balmes, núm. 15 | 41.5545582,2.2490655 | 437378 | 4600594 | 1932 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96053-13102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96053-13103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96053-13104.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-08-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Model de casa-jardí seguint els criteris de l'urbanisme característic de l'època. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 95751 | Carrer de Colom | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-colom | <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | I-IV dC. | Troballa aïllada, antiga i fortuita de la que no se'n tenen més constància. | <p>Troballa de l'any 1959, d'una tomba en <em>tegulae </em>d'època romana, amb motiu de les obres d'obertura del carrer Colom.</p> <p>Segons informació del descobridor, era una fossa de 40 cm d'alçada, excavada en el sauló. L'esquelet estava en posició frontal, orientat al nord i amb una única gerreta d'aixovar. L'estat de conservació de l'esquelet era deficient, ja que només conservava la meitat superior i havia perdut la pelvis i les extremitats inferiors. La gerra trobada tenia una nansa i era de ceràmica comuna romana.</p> | 08135-45 | Carrer Colom, cantonada amb el carrer Timbaler del Bruc. | <p>Troballa realitzada, l'any 1959, per Ignasi Cantarell que, en col·laboració amb els senyors Tolós, Salavedra, Tomàs i Martí, van excavar.</p> | 41.5543188,2.2453737 | 437069 | 4600570 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95751-4501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95751-4502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95751-4503.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada accessible | Altres | BCIL | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Tot i que l'any 1959 només es va documentar aquesta tomba, és molt probable que aquesta formés part d'una necròpolis més àmplia. L'any 1982 l'arqueòleg Albert Bacaria, en visitar el jaciment amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica del Vallès Oriental, va observar que durant la realització d'unes obres per a la instal·lació de canonades apareixien fragments de tegulae romanes. Aquests fragments definien restes d'una sepultura d'inhumació de característiques similars a les datades en els segles III-IV dC. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 95761 | Jaciment del carrer Girona, cruïlla carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-carrer-girona-cruilla-carrer-major | <p><span><span><span><span lang='CA'>CODINACH, Griselda i SALVADOR, Ivan (2002). <em>Informe-memòria del sondeig arqueològic al carrer Girona cantonada carrer Major</em>. Arxiu DGPC.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XII-XV | Sitja molt escapçada. | <p>L'any 2002, amb motiu de la construcció d'un dipòsit per als residus urbans, a la cantonada dels carres Major i Girona es descobriren restes arqueològiques consistents en fragments ceràmics i ossos humans, que permeteren documentar una sitja d'època medieval, escapçada en gran part per la construcció del dipòsit. Per informació oral obtinguda, podria haver-hi una segona sitja que no es va poder documentar amb registre arqueològic.</p> <p>Un cop realitzada la intervenció, es constatà que les restes òssies i ceràmiques no tenien vinculació. Els elements mobles recuperats foren escassos i poc significatius, corresponien majoritàriament a fragments informes de ceràmica grollera de cuina. Destaca un fragment ceràmic de cuina de cocció oxidant i neutra, un tupí o mononansa, de vora exvasada amb llavi arrodonit i perfil en 'S', fons pla amb tendència lleugerament còncava. Presenta una sola nansa de tipus cinta lateral i tenia abundants marques que evidencien el contacte directe de la peça amb el foc. També per a aquesta peça, la direcció de l'excavació proposa una cronologia entre els segles XI i XIII.</p> | 08135-54 | Carrer Girona, cruïlla amb el Carrer Major | <p>L'excavació d'urgència fou dirigida, l'any 2002, per l'arqueòloga Griselda Codinach (2002).</p> | 41.5504790,2.2461945 | 437134 | 4600143 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95761-5402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95761-5403.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada accessible | Altres | BPU | 2024-05-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | És possible que es tracti d'una zona més àmplia i que hi puguin haver-hi altres sitges en el subsòl. | 85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 95714 | Habitatges del Banc de Sabadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-del-banc-de-sabadell | <p><span><span><span><span lang='CA'>CARRASCO MARTÍ, Maria Antonia (2003). Arquitectura i arquitectes de Montmeló durant els anys 1920-1940. Dins <em>el Butlletí del Centre d’Estudis Montmeló</em>, núm. 5; pp. 75-84.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Edifici de planta rectangular, de diversos cossos entre mitgeres. Consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, que dona al carrer Major i a la plaça de l'Ajuntament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana és de composició simètrica a partir de quatre eixos de verticalitat, amb motllures verticals i horitzontals fetes amb maons i pintades de color vermellós, que destaquen sobre un fons groguenc. A la planta baixa hi ha quatre obertures, de llinda recta emmarcades en alts arcs pentagonals. La planta pis està definida per un gran balcó corregut que uneix quatre obertures amb guardapols triangular i impostes motllurades de maó. La façana es remata amb un frontó emmerletat.</span></span></span></span></span></p> | 08135-20 | Carrer Major, núm. 3 | <p>El promotor de l'edifici fou Félix Sayol i Torrents, que va adquirir l'antic edifici de l'Ajuntament, en molt mal estat de conservació, el va enderrocar i en va bastir un de nou. Segons consta en el permís d'obres que es conserva a l'arxiu municipal '<em>comprenderá un salón de baile o espectáculos en su planta baja en una extensión de 192 metros cuadrados y la construcción de un primer piso de igual superficie</em>'.</p> <p>L'any 2004 es transforma en una oficina del Banc de Sabadell.</p> <p>En aquests moments es troba en reformes i l'oficina del Banc de Sabadell s'ha traslladat.</p> | 41.5513331,2.2482303 | 437305 | 4600236 | 1929 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95714-2001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95714-2002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95714-2003.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2024-08-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manuel Joaquim Raspall i Mayol (atribuït) | Antic Cinema Royal. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 95710 | Can Gil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gil-1 | <p><span><span><span><span lang='CA'>CARRASCO MARTI, Maria Antonia (1998). Can Gil: un exemple d’arquitectura del segle XIX a Montmeló, el camí cap el modernisme. Dins el <em>Butlletí del Centre d’Estudis Montmeló</em>, núm. 3.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SUBIAS PUJADAS, M.P. (1989). <em>Pujol i Bausis, centre productor de ceràmica arquitectònica a Esplugues de Llobregat.</em> Ajuntament d’Esplugues.</span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Can Gil, també conegut com el Cafè de baix, se situa al carrer Major, antic Camí Ral i principal via de comunicació del municipi.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es tracta d'un edifici entre mitgeres de planta rectangular. Consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, que està acabada en un ràfec, sostingut per bigues recolzades en mènsules de pedra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana s'estructura a partir de set eixos de verticalitat a la planta baixa i tres a la planta pis. A la planta baixa, s'hi han fet noves obertures per adaptar-lo als nous usos. En aquesta planta també hi ha dos establiments comercials, a més de dos habitatges a la planta pis.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana de l'edifici es caracteritza per estar totalment esgrafiada, imitant carreus regulars, sobre un sòcol llis, trencat per les obertures i per una franja horitzontal que separa la planta baixa de la planta pis. Totes les obertures són de llinda recta, amb guardapols motllurat. A la planta baixa hi ha dos portals per accedir als comerços i dos pels habitatges. També hi ha dues finestres amb reixa de ferro. Les tres finestres de la planta pis tenen un balcó corregut, suportat per mènsules de doble perfil corbat i protegit per una barana de ferro forjat. Sota el ràfec, s'hi obren tres forats de ventilació que tenen al mig una motllura en forma de fulla de trèvol.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>De l'interior, hi destaquen les rajoles modernistes que es conserven a les parets dels fogons de la cuina, decorades amb motius florals i geomètrics de colors ocres, marrons i blaus sobre fons blanc. Van ser fabricades a la industria ceràmica Pujol i Bausis d'Esplugues de Llobregat.</span></span></span></span></span></p> | 08135-17 | Carrer Major, núm. 34-36 | <p>Can Gil era un cafè-fonda on s'hi feia teatre i ball. Però abans havia estat el Cafè de baix, en contraposició a l'altre cafè que hi havia al carrer Major, per separar-se ideològicament, ja que en un s'hi reunia la gent de dretes i en l'altre la d'esquerres.</p> <p>Quan l'any 1925 els propietaris deixen el negoci, un grup de clients decideix fundar una societat recreativa.</p> | 41.5510792,2.2469281 | 437196 | 4600209 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95710-1701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95710-1702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95710-1703.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2024-08-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Es tracta d'una construcció del segle XIX d'estil historicista. | 116|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 95696 | Cal Carreter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carreter-2 | <p><span><span><span><span lang='CA'>CANTARELL, Ignasi. (1992). Cal Carreter, una masia al mig del poble. Dins <em>El Mirall de Montmeló</em>, núm. 6, abril de 1992, pp. 27-29.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Cal Carreter és una masia de planta basilical que es troba al carrer Major, envoltada de la trama urbana. És a dir, en el que havia estat el Camí Ral, la principal via de comunicació de Montmeló. La característica principal de les plantes basilicals com aquesta és que el cos central és més alt que els dos laterals. La coberta és de teules àrabs, però en el cos central és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia; mentre que la coberta dels cossos laterals és a una vessant. Consta de planta baixa, pis i golfes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A nivell compositiu, la façana s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa trobem el portal d'accés, a l'eix central, una finestra al lateral esquerre i una porta de serveis a l'eix dret. En la planta, pis hi ha un balcó amb barana de ferro a sobre del portal i dues finestres als laterals. A les golfes, s'obre una altra finestra. Totes les finestres, a excepció de la dreta del primer pis, són de llinda recta i el portal d'arc rebaixat. Els murs són de paredat i estan arrebossats sense pintar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l'interior, es conserva la distribució característica d'aquestes masies amb les modificacions i canvis d'usos propis de cada època: a la planta baixa la cuina, el celler, l'estable i l'escala d'accés a la planta pis, on hi ha la sala i les estances laterals. Les golfes, que servien per emmagatzemar aliments, ara són una altra estança.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Davant la casa hi ha un barri tancat mitjançant un mur d'obra i una gran porta metàl·lica de recent construcció.</span></span></span></span></span></p> | 08135-6 | Carrer Major, núm. 48 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La primera referència documental que es coneix d'aquesta casa és de l'any 1776, quan Salvador Tussell, nom amb el que era coneguda la masia, ven nou quartans a Jaume Torrents. També quan aquest Jaume Torrents llega la casa al seu fill Josep. Més tard, aquest ven un tros a Miquel Riera i li concedeix el permís per edificar un o dos cossos a tramuntana, vora el Camí Ral.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En el repartiment de l'any 1803 hi consta el que han de pagar els '<em>individuos i les terres</em>' per '<em>la casa Tosell posehida por Mariano</em>'. També surt en el '<em>Reparto por menor a la Contribució general de la parròquia i terme de Montmeló per l'any 1817</em>' en el qual hi ha registrat el que ha de pagar cada casa per la producció.</span></span></span></span></span></p> | 41.5508300,2.2460200 | 437120 | 4600182 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95696-0601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95696-0602.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-08-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 95701 | Cal Nen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nen-1 | <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XVI-XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Cal Nen és una antiga casa de dos cossos, entre mitgeres, situada a la via principal del municipi, l'antic Camí Ral, que pren el nom de carrer Major.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Però l'element més destacat d'aquesta casa és la finestra gòtica de la planta pis. És de doble arc lobulat amb l'interior dels lòbuls decorats. Es recolza sobre impostes amb motius vegetals.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També es conserven alguns elements arquitectònics singulars, com són el ràfec de triple imbricació o una finestra senzilla amb ampit motllurat.</span></span></span></span></span></p> | 08135-11 | Carrer Major, núm. 7 | <p>Tot i que no es conserva documentació relacionada amb la construcció d'aquesta casa, sí que es tenen referències de que el Cami Ral es comença a urbanitzar a partir del segle XVI, data que concorda estilísticament amb la finestra conservada.</p> | 41.5512698,2.2480452 | 437289 | 4600229 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95701-1101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95701-1102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95701-1103.jpg | Legal | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2024-08-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | La finestra s'ha transformat en un balcó amb barana de ferro. | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 95738 | Bomba d'aigua del carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bomba-daigua-del-carrer-major | <p><span><span><span><span lang='CA'>GUASCH, Manel i UMBERT, Josep (2008). <em>Montmeló, 115 anys d’imatges</em>. Centre d’estudis Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | <p>La bomba d'aigua del carrer Major s'ha reconvertit en una font amb broc de polsador, però també ha conservat la roda de ferro que servia per bombar manualment l'aigua del pou per abastir al veïnatge quan no hi havia aigua corrent.</p> <p>És un cub principal recobert de lloses de pedra, on en un costat hi ha el broc i la pica, i en un altre costat la roda de ferro, amb una mena de banqueta feta de la mateixa pedra.</p> <p>Damunt del broc s'hi pot llegir 'Pou de l'Hostal' que és com es coneixia el pou que hi havia. L'aspecte actual és d'una reforma dels anys 70 del segle XX.</p> | 08135-36 | Carrer Major, s/n (davant la Plaça de la Vila) | 41.5513908,2.2482558 | 437307 | 4600242 | 1970 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95738-3602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95738-3603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95738-3604.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | BCIL | 2024-05-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 47 | 1.3 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 96149 | Fons documental de l'Arxiu General de la Diputació de Barcelona referent a Montmeló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-general-de-la-diputacio-de-barcelona-referent-a-montmelo | XIX-XX | <p>L’Arxiu General de la Diputació de Barcelona conserva la documentació generada per la Diputació de Barcelona com a resultat de l’exercici de les seves activitats i funcions. La Diputació de Barcelona ofereix suport tècnic, econòmic i tècnic als ajuntaments, perquè puguin prestar els serveis locals adreçats a la ciutadania. Aquesta assistència i cooperació amb els ajuntaments queda reflectida en la documentació conservada a l’arxiu.</p> <p>En el cas del municipi de Montmeló, <span><span><span>hi ha un conjunt d’expedients relacionats amb projectes d’obra pública, com construccions de carreteres, el cementiri, camins veïnals o reparacions d’aquests. </span></span></span>També trobem expedients relacionats amb el pagament de contribucions i l’aprofitament de les aigües del Besòs. <span><span><span>De cultura, trobem tres expedients: la referència 1377 relacionada amb el mestre d’instrucció primària Sabio Boada, de l’any 1873; la referència 1378 de la mestra Maria Montserrat, i un expedient general del Servei d’Ensenyament de Primària de l’any 1872.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Dels anys 30 i 40 del segle XX, hi ha fitxers que fan referència a la informació judicial sobre l’estat dels edificis religiosos (fitxer 101_spal_001_1938). Destaquen dos altres documents; en primer lloc, una carta de J. Martorell adreçada a Luís Monreal sol·licitant un exemplar de l’imprès relatiu a les pintures murals de Montmeló, i entrevista per tractar sobre el Monestir de Sant Cugat (1949). En segon lloc, una carta mecanografia del Cap de la Secció de Monuments que prega al Comitè de Milícies de Montmeló, que respecti els objectes i les armes antigues, considerats d’interès artístic, que es troben en la casa Renom, propietat de Ticià i Josep Mestres (1936).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>D’altres documents gràfics consultables són algunes fotografies, relacionades amb les restes del pont sobre el riu Besòs al seu pas per Montmeló; detalls arquitectònics del mateix pont i fotografies de la inauguració del nou pont per les autoritats competents. També hi ha imatges relacionades amb la construcció o ampliació d’un camí veïnal; la visita a Montmeló amb motiu de la inauguració de la piscina i de la biblioteca popular i finalment diverses imatges de la inauguració de les obres d’ampliació de l’edifici consistorial. Capses 200 (església parroquial) i 716 (pintura – Pintures murals s. XII-XV)</span></span></span></span></span></p> | 08135-176 | Carrer Mejía Lequerica, 1 (08028 - Barcelona). | <p>L’Arxiu General de la Diputació de Barcelona està ubicat al recinte de la Maternitat de les Corts (Barcelona), construït al segle XIX per acollir infants abandonats i mares solteres. L’obra es deu a l’arquitecte Camil Oliveras. L’any 1890 s’inicià la construcció del Pavelló de Lactància, i el 1891 el de Desmamats. El 1893 l’espai dedicat a la bugaderia, actualment seu de l’Arxiu General fou rehabilitat per l’arquitecte Norman Cinnamon.</p> <p>L’Arxiu General conté bàsicament la documentació generada per la institució en relació amb els municipis catalans des de 1830 fins als anys seixanta del segle XX i la ingressada per entitats i persones privades. I també custòdia documents textuals, fotogràfics, audiovisuals, cartogràfic i material sonor i gràfic que s’organitza segons el quadre de fons documental següent:</p> <ul> <li>Administració local (són els fons generats per entitats públiques que integren l’administració local, des de la Diputació de Barcelona [1822]-...; Diputació Provincial de Catalunya [1812 – 1822]; Junta Provisional de Catalunya [1820]; Junta Superior Governativa de Catalunya, [1835] i Mancomunitat de Catalunya [1914-1923/1925]).</li> <li>Entitats dependents o vinculades de la Diputació de Barcelona (Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt de Canet de Mar [1922-2009]; Escola Superior d’Agricultura de Barcelona; Centre de Cultura Contemporània de Barcelona; Patronat de la Muntanya del Montseny; Consorci de Comunicació Local, etc...</li> <li>Institucions de caràcter local d’àmbit provincial i autonòmic (Casa de la maternitat [1853-1988]; Junta de Carreteres [1847-1874]; Junta d’Armament i Defensa [1836-1837]; Comissió de Carreteres [1834-1843]; Casa de la Moneda [1843-1847] o la Comissió Hospitals Militars [1823-1825], etc...</li> <li>Fons Generats per la Generalitat de Catalunya (Segona República [1931-1938].</li> <li>Fons Privats, generats per persones, famílies, empreses, etc. (Lola Anglada i Sarriera, Família Junyer i Canals, Antoni Gallardo i Garriga, Emili Juncadella i Vidal, Josep Maria Soler i Coll, Día Gráfico, etc.</li> <li>Col·leccions o conjunts inorgànics de documents reunits i ordenats, independentment de la seva provinença.</li> </ul> | 41.5517114,2.2478977 | 437277 | 4600278 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96149-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96149-03.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 95980 | Cases del carrer Navarra, números 4 i 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-navarra-numeros-4-i-6 | XX | <p>Conjunt de dues cases entre mitgeres, al que es podríem afegir la número 8 (tot i que aquesta darrera ha sofert moltes reformes que n'han desvirtuat la composició originària que sí han conservat les dues primeres). Són casetes d'estiueig, pensades per ser habitades durant els calorosos mesos de l'estiu. Per aquest motiu no tenien llar de foc, ni cap sistema de calefacció. Són de planta rectangular i d'una única planta. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a sud-oest.</p> <p>Les façanes s'estructuren a partir de tres eixos de verticalitat, definits per les obertures: porta d'accés en l'eix central i finestres en els laterals. Totes les obertures són de llinda recta. La façana és arrebossada i pintada de blanc i coronada per un frontó circular emmarcat per pilars de secció quadrangular, que es van repetint seguint un mateix ritme i acabats amb una filera de maons plans. Sota aquest coronament hi ha una cornisa amb una filera de rajola de valència. La casa del número 6 no ha conservat les rajoles originals i han estat substituïdes per rajoles de color blanc.</p> <p>Una paret delimita el pati del carrer. És d'obra, arrebossada i pintada de blanc, amb una barana de ferro forjat i l'entrada, també de ferro, està delimitada per dos pilars de secció quadrada, coronats per una triple filada de maons plans.</p> | 08135-106 | Carrer Navarra, núms. 4 i 6 | <p>El promotor d'aquestes cases fou Salvador Torrents, l'any 1932 (un any després de la construcció de la casa veïna del número 2).</p> | 41.5477801,2.2481934 | 437298 | 4599842 | 1932 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95980-10602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95980-10603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95980-10604.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 95734 | Portalada de la Granja Las dos Mercedes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portalada-de-la-granja-las-dos-mercedes | <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Portalada de pedra de l'antic barri de la antiga granja 'Las dos Mercedes' destinada a explotació avícola. Està situada al peu del turó de la Bandera, a la zona nord-oest del nucli urbà. En un context de cases-jardí. Es conserven dues de les tres obertures que tenia originàriament. La que tenia més alçada era la central, amb un gran arc de punt rodó dovellat, amb motllura perimetral. A l'intradós s'hi pot llegir: 'Granja Dos Mercedes'. Està coronada per un doble entaulament amb un plafó central i una motllura de perfil sinuós da banda a banda, amb decoració a l'interior.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Només es conserva una de les dues portes laterals, la de llevant. És de pedra i de llinda recta, amb perfil motllurat. Està coronat per un entaulament de motllura corba. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Les portes són de ferro forjat. La central és de doble batent, amb les inicials del propietari, Enric Turanzar.</span></span></span></span></span></p> | 08135-33 | Carrer Nou, núm. 68 | <p>El promotor fou Enric Turanzar i Boixedas, que fou alcalde de Montmeló. Era originari de Barcelona i empresari del conegut teatre Apolo. Va fundar l'associació 'Amics de Montmeló', que tenia la seu social al Casino.</p> <p>Els constructors de la granja van ser els germans Elies i Pere Font Molins i l'arquitecte Avelino Baldellou.</p> | 41.5551964,2.2486061 | 437340 | 4600665 | 1962 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95734-3301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95734-3302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95734-3303.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | BCIL | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Avelino Baldellou | Actualment els edificis de la granja acullen entre d'altres serveis un Centre de Recursos Pedagògics. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 96045 | Antic Casino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-casino-1 | <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> | XX | <p>Edifici que havia estat l'antic Casino, seu de la <em><span><span><span><span>Sociedad Recreativa Gran Casino</span></span></span></span></em><span><span><span><span> <em>de la Colonia veraniega de Montmeló. </em></span><span lang='CA'>El Casino era un edifici de planta rectangular i d’una sola nau. L’exterior, seguia unes línies senzilles pròpies de l’estil del moment, el modernisme però ja amb traces de noucentisme. </span></span></span></span><span><span><span lang='CA'>A l’entrada hi havia un ampli vestíbul que donava accés a l’interior de l’edifici i que es reflectia a l’exterior a manera de cos adossat a la gran sala. En aquest espai hi havia un bar i una escala que portava cap el pis de dalt. Al pis de dalt del vestíbul hi havia unes vitrines amb autòmats que funcionaven quan se’ls hi posava diners, Manel Guasch ho descrivia <em>“</em></span><em><span lang='CA'>era com un armari individualitzat on hi havia un ninot i tots els ninots tenien el seu moviment i la seva representació. Això ja devia ser propietat del senyor Sabadell” </span></em><span lang='CA'>(AA.DD, 2021).</span></span></span></p> <p><span><span lang='CA'>Per entrar al Casino s’havien de pujar set o vuit graons, després hi havia una entradeta on hi havia el bar i unes taules, i després hi havia una porta que donava a la sala. La sala era de fusta, el terra era de fusta i hi havia unes llotges al costat de l’escenari de sis cadires cadascuna i davant de la pista hi havia tot de cadires per seure i l’escenari al fons. Al segon pis hi havia el galliner. </span></span><span><span><span lang='CA'>Aquest cos de l’entrada, estava coronat amb una barana de balustres; cada pilastra, que pujava des de la planta baixa, suportava una copa decorativa. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La porta d’entrada a l’edifici estava emmarcada dins d’una gran motllura de mitja circumferència a manera de guardapols a la part superior, molt original. A ambdós costats i flanquejant la porta, hi havia dues vidrieres, segurament amb vidres de colors, emplomats. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Vicenç Pellicer recorda que a dalt de tot de l’edifici, a l’exterior, hi havia un avió que donava voltes, com el que hi ha al Tibidabo, i que hi podia pujar una persona.</span></span></span></span></p> | 08135-125 | Carrer Onze de setembre, núm. 17 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l'obra col·lectiva sobre el segle XX a Montmeló (AA.DD, 2021, pp. 300 i ss) es fa una detallada explicació sobre la història i evolució del Casino: 'A mesura que avançava el segle XX l'oci i l'excursionisme van anar guanyant progressivament terreny com a motivació de l'estiueig com ho palesen, respectivament, la construcció de casinos, com a principal centre de sociabilitat dels estiuejants. A Montmeló, el 6 de setembre de 1924, Ernest Pedrals i Fernández<em>,</em> important metge de Barcelona especialitzat en higiene infantil i inspector mèdic escolar, que estiuejava al municipi, juntament amb altres estiuejants: Josep Campanyà, Melcior García, Jaume Parés i Humbert Sebastià, van demanar permís a l’alcalde per poder tenir una reunió al Cafè de Baix, amb l’objectiu de crear una societat amb finalitat recreativa i poder tenir un lloc d’esbarjo. Per dur a terme aquesta reunió van enviar una convocatòria en la que constava que es faria el dilluns 8 de setembre a les 10,30 h. del matí al Cafè de Baix. Informaven i preguntaven el parer sobre la constitució d’una societat que els agrupés [...]. Probablement d’aquesta iniciativa va sorgir la creació d’una societat formada pels estiuejants del poble: la <em>Sociedad Recreativa Gran Casino</em> <em>de la Colonia veraniega de Montmeló</em> i<em> </em>la construcció de la seva seu, el Casino, per part d’un d’ells, en Delfí Sabadell'.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El gener de l’any 1925 es va fer l’acte de col·locació de la primera pedra. La junta directiva del Gran Casino de Montmeló, en la sessió del 29 de desembre de 1924, ho va acordar i van decidir comunicar-ho a l’Ajuntament de Montmeló, posant en coneixement que volien fer-ne un acte públic. La construcció s'aixeca ràpidament, el 13 d’agost del mateix any, l’arquitecte municipal M.J. Raspall fa una inspecció a l’edifici. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 17 de novembre de 1926, Delfí Sabadell presenta una instància a l’Ajuntament de Montmeló en la que sol·licita es fessin les gestions oportunes per tal de poder legalitzar l’edifici i per tant demanava, a la Corporació, que fes arribar l’expedient al Governador Civil de la Província perquè doni el permís per poder-lo obrir al públic. Un més després, el 29 de desembre de 1926 el secretari del Govern Civil respon que segons informe de la Subcomissió Provincial de Sanitat Local i vist l’expedient de Delfí Sabadell, cal completar els plànols que es van enviar amb <em>“la disposición de la cabina, w.c. piso o galeria, escaleras de acceso a esta, y precauciones contra incendios”. </em>El febrer de 1927 l’arquitecte Domènec Sugrañes signa uns plànols del Casino.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>No se sap del cert quan s'acaba l’edifici, però a partir del mes de juliol de 1927 s’hi comencen a fer tot un seguit d’actes organitzats per la recent creada <em>Sociedad Atracción de Forasteros, </em>amb seu a l’edifici del <em>Gran Casino de Montmeló. </em>A finals de juliol aquesta societat hi celebra la seva primera festa, segons la publicació <em>El Diluvio</em> del 2 d’agost i el 25 de juliol d’aquest any, l’esmentada societat convoca una reunió <em>“en la sala platea del Gran Casino” </em>segons consta en el fulletó que es va repartir. El diumenge 31 de juliol de 1927 s’hi fa un gran festival Musical-Literari amb 120 cantants procedents de l’<em>Orfeó Escola Choral Martinenca</em>, de Sant Martí de Provençals, amb els que Delfí Sabadell hi tenia un fort vincle.</span></span></span></span></span></p> | 41.5476988,2.2493467 | 437394 | 4599832 | 1927-29 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96045-12502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96045-12503.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Domènec Sugrañes i Francesc Ferriol | El 20 d’abril de l'any 1929, Delfí Sabadell sol·licita permís a l’Ajuntament per ampliar el vestíbul i fer-hi un segon pis, a sobre del cafè. Els plànols que acompanyen la instància els signa l’arquitecte Francesc Ferriol. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 95711 | Masia Castellcanigó del Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-castellcanigo-del-valles | <p><span><span><span><span lang='CA'>CARRASCO MARTI, Maria Antonia (2000). Un passeig per l’arquitectura de Montmeló. Barri El Casino. Dins el <em>Butlletí del Centre d’Estudis Montmeló</em>, núm. 4, pp. 66-69.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Edifici d’estil modernista ubicat a la cantonada entre el carrer de Salvador Espriu i de l'Onze de setembre. És de planta irregular formada per dos volums, bastits l'any 1920 sobre un antic mas datat al segle XVII. Actualment fa mitgera amb torres unifamiliars adossades a la façana de ponent i també té un cos adossat a llevant. Sobretot, aquest darrer cos en desvirtua el plantejament visual de l'arquitectura original, que li donava a la construcció una preponderància visual des dels quatre costats.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El volum principal és de planta rectangular, al qual se li adossa un segon volum de planta irregular amb una torre, de planta quadrada, que sobresurt de la façana de tramuntana. Del volum rectangular destaca el coronament de les façanes amb merlets esglaonats decorats amb una combinació de rajoles blanques i blaves. Aquesta decoració de colors és recurrent en tot l'edifici.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la façana posterior, s'hi obre una galeria definida per pilars de maons de secció quadrada. El volum de l'extrem oriental també està coronat per un emmerletat esglaonat decorat amb una sanefa ceràmica entre dues franges motllurades de color ocre. Allà s'hi situa la torre, que s'adossa a tramuntana. És de planta rectangular i consta de semisoterrani, planta baixa i dos pisos. L'entrada està situada al xamfrà. És de llinda recta i s'hi accedeix per una escala protegida per una barana, de perfil esglaonat, decorada amb rajoles en escacat. Està emmarcada per un arc de maons a plec de llibre amb el nom de l'edifici, 'Masia Castell Canigó del Vallès'. L'espai entre l'arc i la llinda del portal està revestit de trencadís.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Damunt de l'entrada principal, hi ha una obertura amb un balcó que sobresurt del pla de la façana i que té una barana de ferro forjat. Les obertures són de llinda recta emmarcades per arcs escalonats. Igual que a la porta d'accés, es repeteix el trencadís entre l'espai de les llindes i dels arcs. Les finestres, una a cada façana, tenen una jardinera revestida de trencadís. Sobre aquest i a banda i banda hi ha una inscripció que diu: 'PRIMERA / PIEDRA' i 'SICLE XVII / AÑO XIIII'.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al segon pis hi ha una doble arcada cega formada per tres arcs rebaixats de maons a plec de llibre amb decoració de peces ceràmiques a l'interior. La situada en la façana nord representa l'escut de Barcelona i el de Catalunya, i en la façana oest hi trobem un Sant Jordi amb el drac i la Mare de Déu de Montserrat. Al damunt i enmig d'aquestes arcades, hi ha un arc cec del mateix tipus que els anteriors però amb l'interior recobert de rajoles de ceràmica decorades amb motius florals. Una inscripció a la cantonada indica 'RESTAURACIÓN MCMXX'.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana posterior segueix el mateix esquema compositiu i decoratiu, amb una gran arcada de maons a la planta primera i un balcó protegit amb barana de ferro forjat a la planta segona amb la inscripció a sota de 'Castell Canigó'.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La tanca del pati està feta de pilars d'obra amb coronament amb forma de piràmide quadrangular. La part superior dels pilars està decorada amb una sanefa de rajoles. La barana i la porta són de ferro forjat.</span></span></span></span></span></p> | 08135-18 | Carrer Onze de setembre, núm. 20 | <p>Conservades al soterrani de l'edifici, s'hi localitzen dues arcades que corresponen al primitiu mas, datat l'any 1614. L'actual construcció és de 1920, per servir de residència d'estiueig a Delfí Sabadell i Serra i la seva família.</p> <p>És molt similar a un altre edifici bastit entre els anys 1914 i 1918, propietat del mateix Delfí Sabadell, situat a la cruïlla dels carrers, La Corunya i l'Avinguda Meridiana de Barcelona.</p> | 41.5479324,2.2487080 | 437341 | 4599858 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95711-1801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95711-1802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95711-1803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95711-1804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95711-1805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95711-1806.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-08-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | També es coneix com a Can Sabadell. | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 95713 | Casal Les Tres Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-les-tres-creus | <p><span><span><span><span lang='CA'>CARRASCO MARTI, Maria Antonia (2000). Un passeig per l’arquitectura de Montmeló. Barri El Casino. Dins el <em>Butlletí del Centre d’Estudis Montmeló</em>, núm. 4, pp. 66-69.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>RÀFOLS, J.F. (1951). <em>Diccionario biográfico de artistes de Cataluña</em>. Editorial Milla: Barcelona, pp. 399.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Edifici d'habitatges plurifamiliar als quatre vents. És de planta de creu grega i consta de planta baixa i tres pisos, amb un pati interior cobert de planta octogonal i uns cossos aixamfranats situats a l'interior dels angles, configurant una planta pseudo-octogonal. El tercer pis és una remunta posterior. En total, hi ha setze habitatges. Tots els cossos estan coberts amb teulada a doble vessant, a excepció del cos on se situa l'entrada, que té una terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La planta baixa està per sota del nivell del carrer Onze de setembre. L'accés principal dona a la primera planta i s'hi accedeix per un petit pont. El portal d'entrada és de llinda recta, flanquejat per dues columnes, amb capitell jònic, i recolzades damunt d'un gran peu de secció quadrada. La façana principal i posterior es rematen amb un frontó rectangular amb dues pilastres als extrems i un arc de mig punt al centre. Aquest frontó, a la resta de façanes, ha quedat integrat dins la paret. El parament és arrebossat i pintat totalment de color groc, amb les motllures, balustrades i altres elements decoratius pintats en color grana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La pràctica totalitat de les obertures són de llinda recta i estan protegides per una balustrada d'obra que en els cossos principals és a mode de balconada volada. Sobre les finestres del primer i segon pis hi ha un guardapols motllurat de perfil esglaonat amb una altra motllura de perfil dentat. En el tercer pis hi ha tres finestres, una al mig del frontó i les altres dues als costats.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>De l'interior destaca l'arrambador de l'entrada principal, revestit amb rajoles modernistes decorades amb motius florals, i el terra de mosaic hidràulic.</span></span></span></span></span></p> | 08135-19 | Carrer Onze de setembre, núm. 21 | <p>El promotor fou l'empresari barceloní Delfí Sabadell i Serra, el mateix que construí la Masia Castell Canigó, i el Casino. L'arquitecte Francisco Ferriol i Carreras, que obtingué el títol l'any 1894 i fou el responsable de la introducció del Modernisme a la ciutat de Zamora, on s'establí com arquitecte municipal l'any 1907. El constructor fou Enric Font i Giralt.</p> | 41.5475771,2.2489608 | 437362 | 4599819 | 1929 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95713-1901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95713-1902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95713-1903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95713-1904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95713-1905.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95713-1906.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-08-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Francisco Ferriol i Carreras (arquitecte) | L'any 2008 es va remodelar. | 102|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 95716 | Casal Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-montserrat | <p><span><span><span><span lang='CA'>CARRASCO MARTÍ, Maria Antonia (2003). Arquitectura i arquitectes de Montmeló durant els anys 1920-1940. Dins <em>el Butlletí del Centre d’Estudis Montmeló</em>, núm. 5; pp. 75-84.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Torre senyorial envoltada de jardí amb l'entrada principal al carrer 11 de Setembre, però que per la part posterior dona a la Rambla de Pompeu Fabra. És del tipus casa-jardí, aïllada als quatre vents, de planta rectangular, amb la coberta de terrat pla, protegit per una balustrada. Una gran motllura separa la planta baixa de la planta pis. Aquesta té la façana lleugerament inclinada i recoberta de pissarra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Consta de planta baixa i pis. La façana principal està orientada a ponent i s'estructura simètricament a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa hi ha l'entrada principal, en l'eix central. És porxada i se situa damunt d'un podi format per cinc esglaons. L'entaulament està suportat per dos conjunts de tres columnes de fust llis i capitell dòric i coronat per una cornisa motllurada de formes ondulants. En els dos eixos laterals, hi ha sengles finestres reixades. Els ampits estan recoberts de rajoles de color blau marí i blanc en alternança. Aquests ampits sobresurten de la línia de façana i es recolzen en dues petites mènsules. Les obertures de la planta baixa són de llinda recta sense decoració. A la planta pis s'obren tres finestres, alineades amb les obertures de la planta baixa. Són de llinda recta i estan emmarcades amb pilastres als brancals i entaulament a les llindes. Al damunt dels entaulaments hi ha una motllura en forma de frontó a les finestres centrals, i d'arc de mig punt a les laterals. Al seu damunt, hi trobem els respiralls de la cambra de ventilació.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la façana oest hi ha un plafó ceràmic amb la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, protegida per una petita teulada a doble vessant.</span></span></span></span></span></p> | 08135-22 | Carrer Onze de setembre, núm. 5 | <p>El promotor de l'obra fou Rafael Mesa.</p> | 41.5488510,2.2492193 | 437385 | 4599960 | 1931 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95716-2201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95716-2202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95716-2203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95716-2204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95716-2205.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-05-09 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Eduard M. Balcells i Buïgas | És una construcció de principis del segle XX, d'estil noucentista. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 95737 | Escorxador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escorxador-10 | <p><span><span><span><span lang='CA'>CUSPINERA. Lluís et alii (1997). <em>M. J. Raspall, arquitecte (1877-1937).</em> Catàleg de l’exposició. Fundació La Caixa: Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>RÀFOLS, J.F. (1951). <em>Diccionario biográfico de artistes de Cataluña</em>. Editorial Milla: Barcelona.</span></span></span></p> | XX | Actualment està en desús. Una part de la coberta s'ha esfondrat, està ple de pintades i mostra problemes d'humitat. Existeix un projecte de rehabilitació de l'edifici imminent. | <p>Edifici públic construït com a escorxador municipal als afores del barri del Piquet, a prop del riu Congost.</p> <p>Es troba aïllat als quatre vents amb un cos central més elevat i dos cossos laterals. Tots tres cossos tenen la coberta de teules àrabs a doble vessant, però mentre el central té el carener perpendicular a la façana principal, els cossos laterals tenen el carener paral·lel a aquesta. Al centre del cos principal s'hi situa un gran portal de llinda plana, amb permòdols esglaonats. Però com la resta d'obertures està tapiat. Damunt seu hi ha un respirador fet d'obra amb arc de mig punt que també actua de lluerna per on entra la llum.</p> <p>Totes les façanes estan arrebossades i pintades de blanc. Es conserven les piques de l'interior.</p> | 08135-35 | Carrer Santiago Rusiñol, s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 1929 s'inicien els tràmits per a la construcció d'un nou equipament municipal: l'escorxador. Fins aquell moment les seves funcions les complien els baixos de l'ajuntament i cases particulars, sense les mesures higièniques necessàries que la legislació vigent demanaven. Es compren uns terrenys propietat de Concepció Margarit Riera. L'arquitecte municipal J.M. Raspall emet un informe desfavorable a aquesta compra perquè el terreny no reunia les condicions necessàries, com l'abastiment d'aigua. Es decideix comprar un altre terreny, propietat de la mateixa Concepció Margarit a prop del riu Congost. El nou edifici s'inaugura el 14 de juny de l'any 1931.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entre 1947 i 1949 es construeix una tanca perimetral i es fan reformes. Però l'any 1968 es redacten informes específics sobre el mal estat en què es trobava. Aquest fet provoca la necessitat de fer-ne un projecte de rehabilitació i ampliació, que s'executa l'any 1970.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Finalment, l'any 2017 s'enderroquen tots els edificis i annexes, a excepció del edifici original construït l'any 1931.</span></span></span></span></span></p> | 41.5502331,2.2513564 | 437565 | 4600111 | 1931 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95737-3502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95737-3503.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIL | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manuel Joaquim Raspall i Mayol | J.M. Raspall (Barcelona 1877 - La Garriga 1937) és un arquitecte molt vinculat al Vallès Oriental, sobretot a Granollers, Cardedeu, Caldes de Montbui, La Roca, Llinars, l'Ametlla o La Garriga.Va ser l'arquitecte municipal de Montmeló entre els anys 1924 i 1931, tot i que també treballava amb projectes privats. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||
| 96032 | Plataners de l’antic escorxador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-de-lantic-escorxador | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Plantació de plàtans (<em>Platanus x hispànica</em>) que es localitzen en un pla, davant de l’antic escorxador, situat al carrer de Santiago Rusiñol, a tocar del camí de les Tres Creus i el riu Congost, destinat des de ja fa temps a zona d’estacionament.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A diferència dels que es poden trobar en els diferents carrers del nucli urbà, aquests exemplars no estan sotmesos als inconvenients de l’asfalt i els escocells més o menys grans de les voreres i les arrels poden desenvolupar-se molt millor.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El tronc és llis, i curt, de tons verdosos a grisencs. Normalment, desprèn plaques fines de la seva escorça que donen al tronc un aspecte clapejat. Però les calors extremes han provocat que els arbres quedessin completament pelats de l’escorça degut a un estrès hídric. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La capçada, està força ramificada, generalment entre cinc i sis branques que s’enfilen cap dalt rectes i fermes, podent sobrepassar els vint-i-cinc metres. A l'estiu i inicis de la tardor proporciona una bona ombra amb capçades de gran envergadura que fan d’aquest espai un indret ombrívol excepcional. Les fulles, del tipus palmades, mesuren entre 12 i 30 cm, amb cinc lòbuls ovat-triangulars sencers i de vegades dentats, amb un pecíol llarg i eixamplat a la base. Té les flors reunides en aments esfèrics i unisexuals i fructifica a la tardor.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Hi ha plàtans que presenten alguna ferida a la soca o a certa alçària, a nivell de les branques més velles i alguna ferida de poda antiga o d’impacte d’algun vehicle, i per algun d’ells el tronc o les branques van quedar buides al seu interior, però el seu estat general és bo.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08135-116 | Carrer Santiago Rusiñol, s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 2017 es duen a terme obres d’enderroc d’edificis annexos a l’Escorxador que estaven en molt mal estat. A <em>posteriori </em>s’adequa la zona dels plàtans amb un parell de taules com a zona de pícnic. Possiblement fossin plantats pels volts dels anys trenta, després de la construcció de l’edifici.</span></span></span></span></span></p> | 41.5503405,2.2512672 | 437557 | 4600124 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96032-11602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96032-11603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96032-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96032-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96032-06.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El plàtan és un dels arbres més apreciats per plantar a la via pública i sobretot per ornamentar carrers, avingudes i carreteres o per plantar-lo en parcs i fonts. Proporciona una ombra molt agradable durant els mesos d’estiu i no és massa exigent, però és recomanable plantar-lo de manera que tingui molt d’espai per al seu correcte creixement. En aquests casos, es fan molt grans i amb unes capçades molt ben arrodonides. | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 96004 | Pou de Can Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-sala-0 | XVIII-XIX | <p>Pou d'aigua que pertany a la finca de Can Sala. Es troba ubicat entre els límits de la finca i l'espai de la vorera que es va fer quan es va parcel·lar la zona.</p> <p>És de cos cilíndric i de secció circular acabat en volta. Tot ell està fet de pedra irregular.</p> | 08135-114 | Carrer Timbaler del Bruc, núm. 37 | 41.5545647,2.2441936 | 436971 | 4600597 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96004-11401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96004-11402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96004-11403.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 96043 | Fons relacionat amb Montmeló de l'Arxiu del monestir de Sant Pere de les Puel·les | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-relacionat-amb-montmelo-de-larxiu-del-monestir-de-sant-pere-de-les-puelles | <p><span><span><span><span lang='CA'>FERNÁNDEZ, A.; PIÑERO, A.; UMBERT, J. (1994). <em>Aproximació a la història de Montmeló: segles X-X</em>II. Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> | XII-XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l'Edat Mitjana, bona part de les terres que avui pertanyen al terme municipal de Montmeló pertanyien al monestir benedictí de Sant Pere de les Puel·les, situat, aleshores, a la plaça de Sant Pere i al carrer de Sant Pere més Alt de Barcelona. La comunitat va traslladar-se al segle XIX a Sarrià, on hi ha l'actual monestir del carrer d'Anglí. És per aquest motiu que al seu arxiu es conserva un seguit important de documentació relacionada amb Montmeló.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aplega més de 1500 pergamins, alguns relacionats amb el municipi de Montmeló. Entre ells figura el pergamí número 1, que és l'Acta de consagració del monestir, de l'any 945, on ja es cita Montmeló. És una còpia d'un altre anterior, on es fan constar les circumstàncies en què es produí la consagració de dita església, el 16 de juny del 945. El podem considerar dividit en tres parts. A la primera s'exposen els motius pels quals es va demanar al bisbe de Barcelona que en fes la consagració. A continuació s'hi consignen les donacions que tant el comte de Barcelona, Sunyer, i la seva muller, Riquilda, com el bisbe de Barcelona, atorgaren al monestir amb aquell motiu. La tercera conté les fórmules de consagració i les signatures. La part que més interessa per Montmeló és quan el comte i la comtessa donen diversos béns al monestir. A continuació, el bisbe de Barcelona diu: 'Vull i em plau que l'església de Santa Maria, situada a Montmeló, tingui sacerdot propi i també les dècimes i primícies de Vila Ricard i Spincellos es donin en obsequi de Sant Pere'. El pergamí número 79 és la segona consagració de l'església del monestir de l'any 1147. Els pergamins núm. 81 i 82 parlen d'una donació a Montmeló, de l'any 1150. Altres pergamins importants per Montmeló són el 139 (any 1214), el 144 (any ?), el 209 (any 1239), el 210 (any ?), el 214 (any 1240), el 421 (any 1286) i el 746 (any 1336).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Un altre grup es correspon amb el lligall <em>Speculum</em> de propietats i alous, de l'any 1598, redactat per Bernat Puigvert, que conté 'Actes i cartes trobats en pergamí (referents) a propietats que es tenen sots domini i alou' i al qual modernament s'ha donat el nom de <em>Speculum </em>de propietats i alous. S'hi han inclòs, sense cap mena d'ordre cronològic, una sèrie d'extractes de documents que contenen notícies que en diríem històriques, corresponents a les possessions del monestir, i dintre d'elles hi ha una secció dedicada a Montmeló.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També trobem volums de documentació variada com el recull anomenat <em>Papers de Montmeló</em>. Dins d'aquest recull hi trobem límits de Montmeló, visures de les fites, documents relacionats amb el tema de les aigües; concòrdies i compromisos i vendes de terres; delmes, establiments de pagesos; manuals de notaris, com els de Jaume Encontra i el de Jaume Fita; llibres de Lluïsmes; o llibres de capbreus (amb forces dades de possessions a Montmeló).</span></span></span></span></span></p> | 08135-124 | Carrer d'Anglí, núm. 55 (08017 - Barcelona). | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’arxiu del monestir de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona es forma amb el desenvolupament de la comunitat a partir de la gestió del seu patrimoni, la seva economia i l’activitat interna de la comunitat. Es documenta la seva existència des del segle X, malgrat que és a partir del segle XV que hom té referències més continuades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’arxiu conserva, principalment, el fons documental generat per la comunitat de monges benedictines de Sant Pere de les Puel·les des de la seva fundació, a la primera meitat del segle X a les afores de les muralles romanes de Barcelona, fins a l’actualitat a la seu del carrer Anglí de Sarrià, on l'any 1879, s’hi traslladaren des del monestir fundacional de la plaça de Sant Pere, al barri de Sant Pere de Barcelona. Un trasllat que va suposar la pèrdua del vincle entre la comunitat i la parròquia i el barri de Sant Pere, fundat al redós del monestir des de la seva fundació i demarcació jurisdiccional de la comunitat de Sant Pere durant tot l’Antic Règim. Una simbiosi que es reflecteix a l’arxiu, on afloren els carrers, les cases i els habitants del barri, els feligresos de la parròquia, i que suposa una de les poques fonts primàries per conèixer el barri i la seva gent durant l’edat mitjana i moderna, ja que bona part de l’arxiu parroquial es va perdre a la primera meitat del segle XX, i amb ell els registres sagramentals d’abans de la Guerra Civil espanyola. Malgrat el destacable volum documental que es conserva del fons monàstic, se sap que aquest és tan sols un terç del que s’havia conservat fins abans de la Guerra Civil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’arxiu també conserva fons relacionats amb la comunitat, com: fons de famílies de les monges de Sant Pere, fons personals de preveres vinculats al monestir i fons d’entitats relacionades amb Sant Pere de les Puel·les. També es conserven fons i col·leccions procedents de donacions externes.</span></span></span></span></span></p> | 41.5499506,2.2489763 | 437366 | 4600082 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96043-12401detall-del-pergami-de-lany-945-on-apareix-per-primera-vegada-montmelo.jpg | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 96055 | Casa del carrer d'Ansel Clavé, núm. 36 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dansel-clave-num-36 | XX | <p>Casa aïllada als quatre vents, del tipus casa-jardí. És de planta quadrangular i consta de soterrani, planta baixa i pis, amb una torre-mirador central, que s'aixeca per damunt la coberta, que és a quatre aigües i acabada en ràfec.</p> <p>Per la façana de migdia té adossat un cos de planta rectangular ambla coberta en forma de terrassa de la planta baixa, que en aquest sector és un nivell superior del soterrani, a causa del desnivell del terreny. A la façana de ponent hi té un altre cos adossat. Es tracta d'una galeria d'obra amb coberta plana de terrassa.</p> <p>A la façana principal, orientada al nord, hi ha la porta d'accés. Es tracta d'una entrada porxada amb coberta plana de terrassa de la planta pis, amb barana de ferro i arcs de mig punt als tres costats. Als laterals del porxo hi ha dues finestres amb reixa de ferro i llinda recta. A la planta pis, hi trobem un accés a la terrassa i dues dobles finestres o finestres geminades, separades per una columna. Totes aquestes obertures de la planta pis són amb arc de ferradura.</p> | 08135-133 | Carrer d'Ansel Clavé, núm. 36 | 41.5547697,2.2485340 | 437333 | 4600617 | 1952 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96055-13302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96055-13303.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 96122 | Casa del carrer d'Anselm Clavé, 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-danselm-clave-19 | <p>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló.</p> <p> </p> | XX | <p>Casa de planta rectangular de planta baixa, aixecada en relació al nivell d'ús del carrer, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. L'entrada està porticada amb un frontó triangular, sostingut per dues columnes de secció quadrada i cobert a dues aigües amb teules àrabs. S'hi accedeix per unes escales. Als costats hi ha dues finestres reixades. El parament és llis i arrebossat.</p> <p>Disposa d'un pati davanter i un altre a la part del darrera.</p> | 08135-165 | Carrer d'Anselm Clavé, 19 | 41.5537488,2.2473317 | 437232 | 4600505 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96122-dsc8869.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 96123 | Cases del carrer d'Anselm Clavé, 9 i 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-danselm-clave-9-i-11 | <p>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló.</p> <p> </p> | XX | <p>Grup de dues cases entre mitgeres de planta rectangular, amb les cobertes a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Una acabada amb ràfec i l'altra amb una cornisa motllurada. Ambdues tenen una franja de rajols ornamentals amb motius geomètrics. Les façanes són iguals, es configuren simètricament a partir de tres eixos de verticalitat, definits per les obertures. A l'eix central, hi trobem l'entrada i en els eixos laterals, les finestres. Totes amb llinda recta.</p> <p>La porta d'accés està aixecada i s'hi accedeix a través d'uns esglaons. Davant hi ha una mica de pati delimitat del carrer per un mur d'obra a mitja alçada i una reixa metàl·lica en una i barana d'obra en l'altra.</p> | 08135-166 | Carrer d'Anselm Clavé, 9 i 11 | 41.5532851,2.2471091 | 437213 | 4600454 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96123-16602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96123-16603.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.