Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 95703 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-20 | <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Edifici construït per acollir les dependències municipals. Fa cantonada i està compost per dos cossos perpendiculars coberts a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana, i un volum central fent xamfrà, més alt que els cossos laterals, també amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa i pis.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al cos central, se situa el portal d'entrada, d'arc de mig punt separat de la planta pis per una motllura horitzontal, sobre la qual s'hi obre un finestral protegit amb una barana de ferro forjat. A sota, hi trobem l'escut municipal. Al damunt hi ha una gran obertura d'arc apuntat motllurat i a sobre un rellotge de carilló i una campana que corona el capcer. Un petit corredor dona accés a l'entrada. A les parets laterals hi trobem una representació de l'església i la rectoria, en un costat, i els tres turons, en l'altre. En el sostre hi ha la representació de l'antic escut.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els dos cossos laterals són pràcticament iguals. S'estructuren a partir de cinc eixos de verticalitat definits per sengles obertures a cada planta. Les obertures son d'arc rebaixat a la planta baixa amb les impostes motllurades, i de llinda recta, amb ampit motllurat a la planta pis. El parament és estucat imitant els carreus, amb un sòcol de pedra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l'interior, l'antic pati ha estat cobert, quedant com una terrassa a nivell del primer pis. També s'hi han afegit dependències pel costat septentrional.</span></span></span></span></span></p> | 08135-13 | Plaça de la Vila, núm. 1 | <p>Anteriorment a la construcció d'aquest edifici, l'Ajuntament estava al principi del carrer Major, on hi ha els habitatges del Banc de Sabadell. Però l'any 1914 el consistori adquireix aquests terrenys per instal·lar-hi l'Ajuntament.</p> <p>L'obra del nou edifici, projectat per Eusebi Bona i Puig, s'inicia l'any 1919 i no conclou fins l'any 1927. Els cossos laterals originàriament eren l'escola, amb segregació de sexes, mentre que el cos central estaria destinat a les oficines municipals. Actualment tot l'edifici està destinat als diferents serveis de l'Ajuntament.</p> | 41.5517456,2.2479674 | 437283 | 4600283 | 1919 - 1927 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95703-1301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95703-1302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95703-1303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95703-1304.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BCIL | 2024-08-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Eusebi Bona i Puig | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 95847 | Fons de l'arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal-5 | XIX-XX | <p>El Servei d’Arxiu Municipal de Montmeló és el servei de l'Ajuntament destinat a l’organització, classificació, conservació i difusió del patrimoni documental local. El servei gestiona els documents que provenen de les oficines municipals i són d’utilitat per a l’administració municipal i per garantir els drets dels ciutadans, els documents de conservació permanent, fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi de Montmeló.</p> <p>L’Arxiu municipal de Montmeló conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però també aplega fons d’institucions, fons d'entitats i fons personals, i recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar.</p> <p>El quadre de fons que aplega la informació bàsica del conjunt de fons i col·leccions del Arxiu Municipal de Montmeló s'estructura de la següent manera:<br /> 1. Fons de l'Administració Local: Ajuntament de Montmeló.<br /> 2. Fons públics no municipals: Jutjat de Pau de Montmeló.</p> | 08135-85 | Plaça de la Vila, núm. 1 | <p>La documentació municipal ha estat sempre conservada a les dependències de l'Ajuntament en els seus successius emplaçaments fins a la seva ubicació en l'edifici actual.</p> <p>L’any 1997 l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona elabora un projecte d’organització de l’Arxiu Municipal, que s’executa a partir del 2000. El 2004 l’Ajuntament signa el conveni d’adhesió a la Central de Serveis Tècnics de la Xarxa d’Arxius Municipals, incorporant-se al programa de compres de material de conservació, ajudes a restauracions i la implementació del programa informàtic GIAM. L’Ajuntament deixa de tenir un tècnic d’arxius l’any 2011 i deixa de formar part de la Central de Serveis Tècnics.</p> | 41.5517375,2.2479379 | 437281 | 4600281 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95847-8502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95847-8503.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | Inexistent | 2024-05-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’any 2013 se signa el conveni entre l’Ajuntament i l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona pels treballs d’actualització del fons municipal i el 2015 l’Ajuntament s’adhereix al Programa de Manteniment de la Xarxa d’Arxius Municipals. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 95691 | Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-26 | <p><span><span><span><span lang='CA'>CARRASCO, Maria Antonia; GUASCH, Manel i UMBERT, Josep (1995). <em>L’església de Santa Maria de Montmeló: 1050 anys</em>. Centre d’estudis Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CARRASCO MARTÍ, Maria Antonia (2003). Arquitectura i arquitectes de Montmeló durant els anys 1920-1940. Dins el <em>Butlletí del Centre d’Estudis Montmeló</em>, núm. 5; pp. 75-84.</span></span></span></span></p> <p>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</p> | XX | <p><span><span>La rectoria de la parròquia de Santa Maria es troba ubicada al costat mateix de l'església, formant la plaça homònima. Es tracta d'un edifici als quatre vents, de planta rectangular que a més, consta de planta baixa i golfes. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. La planta baixa se situa sobre aixecada respecte el nivell del carrer, i separada per una línia de maons. Per la façana de llevant s'hi adossa el garatge.</span></span></p> <p><span><span>La façana principal es troba orientada a migdia. S'estructura simètricament a partir de tres eixos de verticalitat a la planta baixa i d'un a les golfes. Aquests eixos es defineixen, a la planta baixa amb la porta d'entrada, en l'eix central, i en dues finestres als costats. Les finestres són reixades i de llinda recta i la porta amb un lleuger arc rebaixat. A les golfes, en l'únic eix, hi trobem una finestra tripartida separada amb pilars de maó vist. Damunt les llindes de les obertures, hi trobem un timpà d'arc apuntat, fet de maons, delimitant unes motllures de guix escalonades. L'espai central, l'ocupa un trencadís ceràmic on predomina el color blanc i blau marí amb una creu al mig. En el timpà de la porta d'entrada, enlloc d'una creu hi trobem l'anagrama de Jesucrist (JHS). Les finestres tenen els ampits inclinats i recoberts de rajoles de color verd. A la finestra trigeminada de les golfes hi ha els mateixos timpans reproduïts damunt la llinda recta; el central, lleugerament més alt que els dels costats. A les façanes laterals hi ha quatre finestres, a cadascuna d'elles, amb les mateixes característiques que les de la façana principal, amb la llinda recta i reixades.</span></span></p> <p><span><span>Una línia de rajoles ceràmiques, delimitada per dues filades de maons, divideix horitzontalment el primer pis de les golfes, que només te obertures a les façanes principal i posterior. El parament és arrebossat i pintat de blanc, i les façanes, principal i posterior, estan coronades per un plafó rectangular rematat amb una motllura de maons.</span></span></p> <p><span><span>L'edifici té dos accessos més: un a la façana est, que dona a un pati interior que comunica amb l'església; i l'altre, a la façana posterior que comunica amb l'antic centre parroquial.</span></span></p> | 08135-1 | Carrer de Santa Maria, núm. 1 | <p><span><span><span>La seva construcció correspon a l'època de mossèn Josep Maria Martí Esteve, l'any 1924. Els plànols són obra de Ramon Casanelles, tècnic de la fàbrica Cucurny. El mestre d'obres fou Miquel Molins. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es va inaugurar i beneir el dia 13 de maig de l'any 1928.</span></span></span></p> | 41.5499177,2.2489575 | 437364 | 4600079 | 1924-28 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95691-0101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95691-0102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95691-0103.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | BCIL | 2024-08-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | José Sabadell i Mercadé, Ramon Casanelles i Miquel Molins | 98|105|106 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 95734 | Portalada de la Granja Las dos Mercedes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portalada-de-la-granja-las-dos-mercedes | <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Portalada de pedra de l'antic barri de la antiga granja 'Las dos Mercedes' destinada a explotació avícola. Està situada al peu del turó de la Bandera, a la zona nord-oest del nucli urbà. En un context de cases-jardí. Es conserven dues de les tres obertures que tenia originàriament. La que tenia més alçada era la central, amb un gran arc de punt rodó dovellat, amb motllura perimetral. A l'intradós s'hi pot llegir: 'Granja Dos Mercedes'. Està coronada per un doble entaulament amb un plafó central i una motllura de perfil sinuós da banda a banda, amb decoració a l'interior.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Només es conserva una de les dues portes laterals, la de llevant. És de pedra i de llinda recta, amb perfil motllurat. Està coronat per un entaulament de motllura corba. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Les portes són de ferro forjat. La central és de doble batent, amb les inicials del propietari, Enric Turanzar.</span></span></span></span></span></p> | 08135-33 | Carrer Nou, núm. 68 | <p>El promotor fou Enric Turanzar i Boixedas, que fou alcalde de Montmeló. Era originari de Barcelona i empresari del conegut teatre Apolo. Va fundar l'associació 'Amics de Montmeló', que tenia la seu social al Casino.</p> <p>Els constructors de la granja van ser els germans Elies i Pere Font Molins i l'arquitecte Avelino Baldellou.</p> | 41.5551964,2.2486061 | 437340 | 4600665 | 1962 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95734-3301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95734-3302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95734-3303.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | BCIL | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Avelino Baldellou | Actualment els edificis de la granja acullen entre d'altres serveis un Centre de Recursos Pedagògics. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 95744 | Cal Metge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-metge | <p><span><span><span><span lang='CA'>BOSCH, J. (1985). Els primers pagesos del neolític. Dins J. Estrada, J. Muntal i J. Pardo (coord.) <em>Els orígens del Vallès Oriental. Introducció a l’arqueologia de la comarca</em>. Granollers: Museu de Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BOSCH, J. (1991). El neolític antic al Vallès Orienta. Dins <em>Arraona</em>, núm. 8, pp. 9-32.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BOSCH, J; ANFRUNS, J.; BUXÓ, R.; ESTRADA A.; OMS, i. I PAGÈS, E. (1998). La prehistòria de Montmeló (Vallès Oriental) a partir de la col·lecció Cantarell. Dins Estudis del Museu de Montmeló, pp. 15-37.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>DÍAZ, J. BORDAS,A; MARTÍ, M. POU, R. I PARPAL,A. (1995). <em>El Vallès fa 6000 anys: els primers agricultors i ramaders</em>. Fundació Cultural de la Caixa Terrassa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep i VILLARONGA, Lluís (1967). La Lauro moneta y el hallazgo de Cànovas. Dins <em>Ampurias</em>, núm. XXVIII, pp. 135-194.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1993). Granollers a l’antiguitat. Dins <em>Revista del Vallès</em>, núm. Monogràfic.</span></span></span></span></p> <p>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</p> | No es conserva cap resta. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Camp de sitges d'època neolítica situat en una zona actualment urbanitzada, al sector occidental del nucli urbà de Montmeló, en una zona ocupada per habitatges del tipus casa-jardí. S'hi documentaren tres sitges: una apareguda al carrer de Pelai i les altres dues en una propietat privada. Josep Bosch (1991) estudià aquest jaciment, prenent com a base la informació i els materials cedits pel seu descobridor.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>De les tres sitges, la que es coneix de forma més exhaustiva és la número 1, excavada el gener de 1962. Es tractava d'una fossa en forma de pera, amb les parets còncaves i el fons pla i mesurava 173 cm de diàmetre i 64 cm de profunditat. El farciment proporcionà abundants restes materials, entre les quals destaquen alguns atuells ceràmics i diverses eines lítiques. La sitja número 2 fou excavada mesos més tard i aparegué reomplerta de còdols de pedra. La sitja del carrer Pelai no fou excavada, però se’n recuperà un important conjunt de llavors carbonitzades, estudiades per Ramon Buxó (1998). S'han identificat 575 llavors d'ordi vestit, un exemplar de pisana, un exemplar de pèsol i un de guixa. Es tracta d'un dels conjunts paleocarpològics més antics de Catalunya. També existeix un estudi de les valves de petxina recuperades en aquesta mateixa sitja i en la número 1, efectuat per Alicia Estrada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La cronologia relativa del jaciment (Neolític Antic Evolucionat Postcardial) s'ha establert en base a les formes ceràmiques aparegudes a la sitja 1.</span></span></span></span></span></p> | 08135-39 | Carrers de Pelai, Francesc Macià i poeta Maragall | <p>L'any 1961 es trobà la primera sitja al carrer de Pelai. El senyor Ignasi Cantarell recupera una petxina i un conjunt de llavors carbonitzades.</p> <p>El gener de 1962, s'excava la sitja número 1 i pel novembre la sitja número 2. Hi participen els senyors Ignaci Cantarell, Josep Estrada, Tolós i Petrus.</p> | 41.5528355,2.2456098 | 437088 | 4600405 | -4000 -3500 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95744-3901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95744-3902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95744-3903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95744-3904.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BCIL | 2024-08-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es poden trobar diferents denominacions per aquest jaciment: Hàbitat neolític; Cal Metge o Sitges del carrer Pelai. | 78|76 | 1754 | 1.4 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 95747 | Plaça de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-sant-isidre | <p><span><span><span><span lang='CA'>BOSCH, J. (1991). El neolític antic al Vallès Orienta. Dins <em>Arraona</em>, núm. 8, pp. 9-32.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BOSCH, J; ANFRUNS, J.; BUXÓ, R.; ESTRADA A.; OMS, i. I PAGÈS, E. (1998). La prehistòria de Montmeló (Vallès Oriental) a partir de la col·lecció Cantarell. Dins Estudis del Museu de Montmeló, pp. 15-37.</span></span></span></span></p> <p>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</p> | Es desconeix l'abast real del jaciment, ja que les troballes es feren antigament i les prospeccions recents no han donat resultat positiu. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La plaça de Sant Isidre és un espai situat al sud del nucli urbà del municipi, al costat de l'església de Santa Maria, només separades per l'avinguda Onze de Setembre, a l'antic barri del Piquet. Les troballes realitzades en una època no determinada, semblen correspondre a una possible necròpolis neolítica de Sepulcres de Fossa. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La proximitat d'altres jaciments de la mateixa època com el de la fàbrica Curcuny, a 150 m, i l'existència de la petxina perforada són arguments a favor d'una cronologia antiga, del neolític. Però les circumstàncies de la troballa, sense una metodologia científica amb el seu registre corresponent i la proximitat de l'església medieval de Santa Maria, fan que no es pugui descartar que es tracti d'una necròpolis més moderna. Trobem paral·lels d'època neolítica amb necròpolis de Sepulcres de Fossa a la Roca del Vallès (Camí de Can Grau) o les descobertes a les bòbiles d'en Joca i d'en Torrents, a Montornès del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els elements trobats consisteixen en un conjunt d'ossos i una valva de petxina amb dues perforacions. Aquestes restes han estat estudiades en un projecte dirigit per Josep Bosch, prehistoriador. S'han identificat un mínim de set individus i un màxim de nou, entre els quals hi ha tres infants, un jove i tres adults. A. Estrada determinà que la valva pertanyia a l'espècie <em>Pecten Jacobaeus</em> o petxina de pelegrí (BOSCH, J; ANFRUNS, J.; BUXÓ, R.; ESTRADA A.; OMS, i. I PAGÈS, E.;1998).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 2009 es van fer unes obres de renovació dels serveis als carrers adjacents a la plaça. El seguiment arqueològic realitzat per l'empresa Arqueolític, i dirigit per l'arqueòloga Eva Orri, no va documentar cap evidència arqueològica.</span></span></span></span></span></p> | 08135-42 | Plaça de Sant Isidre, s/n | <p>Jaciment descobert pel senyor Ignasi Cantarell amb motiu d'unes obres de la plaça, però en una data indeterminada que no consta a la bibliografia.</p> | 41.5498868,2.2486112 | 437335 | 4600076 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95747-4201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95747-4202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95747-4203.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada accessible | Altres | BPU | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Els materials procedents d'aquest jaciment, que es troben en el Museu Municipal, foren cedits pel senyor Ignasi Cantarell. | 78|76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 95748 | Finca Clarà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finca-clara | <p><span><span><span><span lang='CA'>BOSCH, J; ANFRUNS, J.; BUXÓ, R.; ESTRADA A.; OMS, i. I PAGÈS, E. (1998). La prehistòria de Montmeló (Vallès Oriental) a partir de la col·lecció Cantarell. Dins Estudis del Museu de Montmeló, pp. 15-37.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | Es desconeix la situació real del jaciment ja que es tracta d'una notícia de l'any 1961 i no s'ha realitzat cap actuació arqueològica. | <p>Jaciment arqueològic que en el planejament urbanístic (Ibars i Castejon, 2011) se situa a l'entorn de la carretera BV-5003, en el pendent suau del Turó de la Bandera i que es documenta a partir de la troballa superficial feta pel senyor Ignasi Cantarell, l'any 1961, d'una sèrie de restes d'eines lítiques.</p> <p>Josep Bosch (1998) en el marc del projecte de documentació de la col·lecció Cantarell, dipositada en el Museu de Montmeló, identificà un nucli polièdric, una ascla denticulada i diverses làmines de sílex. Però no obtingué dades suficients per ajustar-ne la cronologia.</p> | 08135-43 | Sector nord-est del terme municipal entorn la BV-5003. | <p>Troballa superficial feta per Ignasi Cantarell l'any 1961. Els materials han estat cedita al Museu Municipal de Montmeló.</p> | 41.5581705,2.2530770 | 437716 | 4600992 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada accessible | Altres | 2024-05-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Aquest jaciment no figura a la Carta Arqueològica del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.En el Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló (Ibars i Castejón, 2011) es delimita un polígon que coincideix amb el jaciment anomenat Carretera de Montmeló a Palou. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 95749 | Carretera de Montmeló a Palou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carretera-de-montmelo-a-palou | <p><span><span><span><span lang='CA'>BOSCH, J. (1991). El neolític antic al Vallès Orienta. Dins <em>Arraona</em>, núm. 8, pp. 9-32.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BOSCH, J; ANFRUNS, J.; BUXÓ, R.; ESTRADA A.; OMS, i. I PAGÈS, E. (1998). La prehistòria de Montmeló (Vallès Oriental) a partir de la col·lecció Cantarell. Dins Estudis del Museu de Montmeló, pp. 15-37.</span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>CANTARELL, Ignasi (1960). <em>Hacha pulimentada</em>. Mecanoscrit inèdit</span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | Es desconeix la situació real del jaciment ja que es tracta d'una notícia de l'any 1960 i no s'ha realitzat cap actuació arqueològica. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La fitxa del Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló. (Ibars i Castejón, 2011) situa el jaciment a 50 m del camí que condueix al cementiri de Montmeló, sobre un nivell de graves de la segona terrassa del riu Congost. Es tracta de la troballa realitzada per uns obrers d'una destral de pedra polida, amb motiu d'unes obres realitzades a la carretera BV-5003. La troballa fou comunicada a Ignasi Cantarell que inspeccionà el terreny amb resultats negatius. Només apunta l'existència propera d'un gran forn inutilitzat d'època indeterminada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Però en el mateix indret, a la Carta Arqueològica del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya diu textualment: '<em>El juny de 1959 aparegueren 7 sitges en el marge oest de la carretera de Montmeló a Granollers, concretament en el quilòmetre 1,4, a la sortida de Montmeló. Aquestes sitges estaven agrupades en dos grups: un situat molt a prop de Can Tabola i l'altre al costat de la finca de Can Cabanyes. Les sitges tenien una profunditat que oscil·lava entre 1'20 m d'alçària i 80 cm d'amplada. Al seu interior van aparèixer fragments de ceràmica ibèrica a mà qualificada com de tradició hallstàtica pel Dr. Cantarell, junt amb fragments de tegulae romana i ossos. Durant la visita a aquest indret, l'any 1992, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, es comprovà que la zona compresa des d'aquest punt fins més enllà de Can Tabola, vers al nord-est, és important per la presència de restes disperses formades essencialment per sitges</em>'.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És molt possible que la informació d'aquesta fitxa se sobreposi a la del jaciment de Can Tabola.</span></span></span></span></span></p> | 08135-44 | Sector nord-est del terme municipal. | <p>Troballa d'una destral realitzada amb motius d'unes obres a la carretera BV-5003, el 7 de setembre de 1960.</p> | 41.5579135,2.2534472 | 437746 | 4600962 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95749-p1610470.jpg | Legal | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada accessible | Altres | BPU | 2024-05-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Aquest jaciment és el mateix que a la Carta Arqueològica consta amb el nom de Quilòmetre 1.4 de la carretera a Granollers.En el Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló (Ibars i Castejón, 2011) es delimita un polígon que coincideix amb el jaciment anomenat Finca Clarà. | 78 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 95751 | Carrer de Colom | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-colom | <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | I-IV dC. | Troballa aïllada, antiga i fortuita de la que no se'n tenen més constància. | <p>Troballa de l'any 1959, d'una tomba en <em>tegulae </em>d'època romana, amb motiu de les obres d'obertura del carrer Colom.</p> <p>Segons informació del descobridor, era una fossa de 40 cm d'alçada, excavada en el sauló. L'esquelet estava en posició frontal, orientat al nord i amb una única gerreta d'aixovar. L'estat de conservació de l'esquelet era deficient, ja que només conservava la meitat superior i havia perdut la pelvis i les extremitats inferiors. La gerra trobada tenia una nansa i era de ceràmica comuna romana.</p> | 08135-45 | Carrer Colom, cantonada amb el carrer Timbaler del Bruc. | <p>Troballa realitzada, l'any 1959, per Ignasi Cantarell que, en col·laboració amb els senyors Tolós, Salavedra, Tomàs i Martí, van excavar.</p> | 41.5543188,2.2453737 | 437069 | 4600570 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95751-4501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95751-4502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95751-4503.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada accessible | Altres | BCIL | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Tot i que l'any 1959 només es va documentar aquesta tomba, és molt probable que aquesta formés part d'una necròpolis més àmplia. L'any 1982 l'arqueòleg Albert Bacaria, en visitar el jaciment amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica del Vallès Oriental, va observar que durant la realització d'unes obres per a la instal·lació de canonades apareixien fragments de tegulae romanes. Aquests fragments definien restes d'una sepultura d'inhumació de característiques similars a les datades en els segles III-IV dC. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 95753 | Secà de l'Advocada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/seca-de-ladvocada | <p><span><span><span><span lang='CA'>CANTARELL, Ignasi i ESTRADA, Josep (1998). La vil·la romano-republicana de can Massot (Montmeló) i el seu camp de sitges. Dins M. Mayer, JM Nolla i J. Pardo (ed). De les estructures indígenes a l’organització provincial romana de la Hispania Citerior. Actes de les Jornades Internacionals d’Arqueologia romana; Granollers, 1987. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1955<em>). Síntesis arqueològica de Granollers y sus alrededores. </em>Granollers: Museu de Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1969<em>). Vías y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona</em>. Comisión de Urbanismo de Barcelona.. Dins <em>Revista del Vallès</em>, núm. Monogràfic.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1993). Granollers a l’antiguitat. Dins <em>Revista del Vallès</em>, núm. Monogràfic.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep i VILLARONGA, Lluís (1967). La Lauro moneta y el hallazgo de Cànovas. Dins <em>Ampurias</em>, núm. XXVIII, pp. 135-194.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | II aC-V dC | S'hi ha construït al damunt i no en queda res en aquest sector. | <p>Jaciment arqueològic que correspondria a la <em>pars rustica</em> d'una vil·la d'època romana. Es van documentar quatre sitges i un espai d'abocador.</p> <p>La sitja número 1 se situava al solar on s'aixeca l'edifici de Santa Rosa, prop del carrer de Garcia Lorca i contenia ceràmica d'època ibèrica feta a torn i fragments d'àmfora itàlica, així com pedres.</p> <p>La sitja número 2 es trobava en el mateix solar però tocant al carrer de Vic (Ctra. de Montmeló a Granollers), només es van trobar tres grans lloses de pissarra, una petxina i pedres.</p> <p>La sitja número 3 es trobava a la cantonada dels carrers Doctor Robert i Garcia Lorca. Conservava una alçada de 90 cm i una amplada màxima d'1,40 m i es va documentar un estrat d'entre 5 i 10 cm, format per llavors i altres restes vegetals carbonitzats.</p> <p>La sitja número 4 es trobava en l'espai que ocupa l'edifici Sant Antoni, a la cantonada dels carrers Balmes i Doctor Robert. Tenia un diàmetre màxim de 2,10 m i fou desmuntada per la maquinària de l'obra. Tot i així, el senyor Ignasi Cantarell recuperà fragments diversos de <em>tegulae</em>, pedres de molí i fragments d'àmfores tarraconenses del tipus Laitana 1 amb la cartel·la amb la denominació 'SEXTATI'</p> <p>L'abocador estava on hi ha l'Hotel Montmeló, prop del carrer de Vic i ocupava una superfície de 8 m2 i tenia una fondària de 2 m. Aparegueren fragments de ceràmica campaniana, ceràmica ibèrica, àmfores, i un petit lingot de plom.</p> | 08135-47 | Illa d'edificis entre els carrers Balmes, Doctor Robert, Nou i Vic. | <p>Jaciment documentat l'any 1961 pel senyor Ignaci Cantarell, amb motiu de les obres de construcció de l'edifici de Santa Rosa.</p> | 41.5540418,2.2498986 | 437446 | 4600535 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95753-4701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95753-4702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95753-4703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95753-4704.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada accessible | Altres | BCIL | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Es troba a 200 m de les troballes de Can Massot i molt probablement formessin part del mateix conjunt. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 95754 | Jaciment de Can Guitet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-guitet | <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SÀNCHEZ CAMPOY, E. (1991). Memòria del jaciment de Can Guitet (Vallès oriental). Memòria inèdita presentada al Servei d’Arqueologia de la generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> | IIaC-V dC | Destruït en gran part. | <p>L'any 1999, en el transcurs de la construcció del Circuit de Barcelona-Catalunya, el senyor Ignasi Cantarell documentà les restes de dues sitges que havien estat escapçades, deixant al descobert una sèrie d'elements ceràmics d'època romana imperial. Aquests materials foren estudiats per Eduard Sánchez (1991).</p> <p>La sitja número 1 únicament va proporcionar un fragment de ceràmica feta a mà i dos fragments de ceràmica a torn, de difícil adscripció. La segona sitja, ubicada a 35 m de la primera, proporcionà fragments de dolia, teula romana, quatre fragments de molí i diversos fragments ceràmics fets a mà i a torn.</p> | 08135-48 | Al nord del terme municipal, molt a prop del Circuit de Barcelona-Catalunya. | <p>Jaciment documentat l'any 1990 per Ignaci Cantarell amb motiu de les obres del Circuit de Barcelona-Catalunya.</p> | 41.5641452,2.2508347 | 437534 | 4601657 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95754-4801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95754-4802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95754-4803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95754-4804.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada accessible | Altres | BPU | 2024-05-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 95755 | Jaciment de Can Cabanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-cabanyes | <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1955<em>). Síntesis arqueològica de Granollers y sus alrededores. </em>Granollers: Museu de Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1969<em>). Vías y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona</em>. Comisión de Urbanismo de Barcelona.. Dins <em>Revista del Vallès</em>, núm. Monogràfic.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep i VILLARONGA, Lluís (1967). La Lauro moneta y el hallazgo de Cànovas. Dins <em>Ampurias</em>, núm. XXVIII, pp. 135-194.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1993). Granollers a l’antiguitat. Dins <em>Revista del Vallès</em>, núm. Monogràfic.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | II aC - V dC | Troballa antiga que no s'ha pogut georeferenciar. | <p>Josep Estrada documentà una sitja, l'any 1953, en el camí que anava des de la carretera BV-5003 de Granollers a Montmeló fins a la masia de Can Cabanyes, actualment coneguda com mas La Moreneta, i que es troba dins mateix del Circuit de Barcelona-Catalunya.</p> <p>Es tracta de restes ceràmics consistens en dolia, teula romana i fragments de ceràmica grollera.</p> <p> </p> | 08135-49 | Al nord del terme municipal a tocar amb el terme de Granollers i a l'entorn del Circuit de Barcelona-Catalunya. | <p>Jaciment documentat per Josep Estrada (1965, 1967 i 1969), l'any 1953, amb motiu de la troballa d'una sitja.</p> | 41.5661580,2.2624004 | 438500 | 4601872 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95755-4901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95755-4902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95755-4903.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | BPU | 2024-05-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Amb les dades publicades no és possible determinar el lloc precís de la troballa. I més, tenint en compte la transformació de la zona en els darrers anys que han modificat el paisatge de forma significativa.Són diverses les troballes, a priori aïllades i inconnexes, però que podrien tenir relació. Parlem de les sitges de Can Tabola o les de Can Guitet. Al no haver-hi un estudi extensiu i en profunditat, no es poden demostrar possibles relacions, però tampoc es poden descartar. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 95756 | Jaciment de la Pedra de Llinàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-pedra-de-llinas | <p><span><span><span><span lang='CA'>BERTRAN, J.; BOSCH, J.; i TENAS, M. (2011). Els menhirs dels Baix Vallès abans de la descoberta del menhir de Mollet. Dins <em>Notes</em>, núm. 26, pp. 121-148.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CANTARELL FONTCUBERTA, Ignasi (1996). La pedra de Llinàs. Dins <em>Butlletí del Centre d’Estudis Montmeló,</em> núm. 1, pp. 1-6.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CURA, M. (1998). <em>Una estela-menhir a Montmeló: la pedra de Llinars</em>. Inèdit.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | El menhir fou extret sense que es pogués realitzar un estudi arqueològic de l'emplaçament. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Emplaçament on l'any 1996 es va redescobrir, fortuïtament, el menhir conegut com la Pedra de Llinàs que havia quedat sepultat per cobriments de terra i oblidat. El jaciment es troba en ple polígon industrial La Vallesana, als peus del turó de Can Tacó i al costat del que era el Camí Ral de Girona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En una visita que feien el senyor Ignasi Cantarell, el senyor Manuel Ramal, que era l'alcalde de Montmeló, amb el president de la Societat Catalana d'Arqueologia, senyor Josep Barberà, al jaciment de Can Tacó, observaren en unes obres del polígon citat una gran llosa, al fons d'una rasa. L'existència de fonts documentals que parlaven de la Pedra de Llinàs va alertar els visitants. La pedra s'extragué amb sistemes mecànics, però sense un estudi arqueològic de l'indret i es traslladà a l'Ajuntament.</span></span></span></span></span></p> | 08135-50 | Polígon Concentració Industrial Vallesana. | <p>Des de l'any 1878 es tenia referència documental a través d'una nota publicada per l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques on s'esmentava l'existència d'un monòlit granític anomenat Pedra de Llinàs, que es trobava tombat a la confluència dels rius Mogent i Congost.</p> <p>A mitjans del segle XX va quedar colgat per la construcció del polígon industrial La Vallesana i se'n va perdre la pista fins que l'any 1996 fou redescobert durant unes obres de sanejament en l'esmentat polígon, per Ignasi Cantarell, Josep Barberà i Mauel Ramal.</p> <p>Es traslladà a l'edifici de l'Ajuntament i l'any 1998 s'instal·là en el seu emplaçament actual, el Museu Municipal.</p> | 41.5483813,2.2570467 | 438037 | 4599902 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95756-5001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95756-5002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95756-5003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95756-5004.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada accessible | Altres | BPU | 2024-05-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Aquest jaciment no figura a la Carta Arqueològica del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | 78|76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 95757 | Serrat de les Tres Creus, Turó de les Tres Creus o Turó del Raiguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-les-tres-creus-turo-de-les-tres-creus-o-turo-del-raiguer | <p><span><span><span><span lang='CA'>BARBERÀ, J. I PANYELLA, A. (1950). Una estación ibero-romana en Montmeló (Barcelona). Primeras notes. Dins <em>Estudios</em>, núm. 1, pp. 5 Seminario de estudiós arqueológicos y etnológicos. Federación espanyola de Montañismo. Delegación regional catalana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GARCIA-PEY, Enric; SALVADOR CORROS, Montserrat (2005). <em>Montmeló. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PIÑERO, Àngel i UMBERT, Josep (2009). <em>Aproximació a la història de Montmeló: segles IX-X</em>. Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>UMBRIA FONT, Carme (1997). <em>Pla especial de protecció dels turons de les tres creus</em>. Memòria informativa. Diputació de Barcelona. Servei d’acció territorial.</span></span></span></span></p> <p> </p> | II-I aC | Es desconeix l'abast del jaciment. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El conjunt anomenat Turó de les Tres Creus està format per dos turons; el menor és el Turó de Can Tacó o d'en Roïna que s'alça 119 m sobre el nivell del mar, l'altre és l'anomenat Turó de les Mamelles i té dos cims, el turó de les Tres Creus i el Turó del Raiguer. En el Turó de les Tres Creus s'hi localitzà material arqueològic en superfície possiblement en concordança amb l'existència del jaciment ja conegut en el turó veí de Can Tacó, compartint control visual de les vies de comunicació del Vallès. Tan sols són notícies de troballes superficials de ceràmica feta a mà, ceràmica comuna ibèrica, àmfora ibèrica i tègula. La cronologia de les troballes sembla apuntar un jaciment paral·lel al turó veí, al voltant del segle I aC.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per aquest motiu, quan es realitza el projecte de construcció, en el Serrat de les Tres Creus, d'un dipòsit d'aigües i de les canalitzacions que el comunicaran amb la xarxa hidràulica existent, es planteja una intervenció arqueològica de control dels moviments de terres. S'efectuaren set cales arqueològiques en el lloc en què es preveia la col·locació del dipòsit, un dels dos cims que formen aquest jaciment. Tant les cales com els treballs de seguiment visual de les obres d'arranjament del camí per facilitar el pas de la maquinària fins la part superior del turó van resultar estèrils a nivell arqueològic.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant l'any 2009, es va portar a terme una prospecció superficial al Turó de les Tres Creus, amb motiu del projecte de construcció de la Línia d'Alta Velocitat Madrid-Barcelona-Zaragoza-Frontera francesa. Tram: Mollet del Vallès-Montornès del Vallès-Montmeló, Vallès Oriental. Tampoc s'hi va documentar material o estructures constructives d'interès arqueològic.</span></span></span></span></span></p> | 08135-51 | Turó de les Tres Creus | 41.5522935,2.2573686 | 438068 | 4600336 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95757-3101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95757-3102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95757-3103.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada accessible | Altres | BPU | 2024-05-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 95758 | Ca l'Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesteve-4 | <p><span><span><span><span lang='CA'>CANTARELL, Ignasi i CARRASCO, Maria Antonia (1996). Montmeló al 1716. Dins <em>Butlletí del Centre d’Estudis Montmeló</em>, núm. 1, pp. 15-26.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GARCIA-PEY, Enric; SALVADOR CORROS, Montserrat (2005). <em>Montmeló. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | I aC-IV dC | S'hi ha construït una estació de distribució de gas natural per Montmeló i Parets al costat, que pot haver afectat la zona. Les restes es troben colgades de vegetació i amuntegaments d'origen desconegut. | <p>Aquest jaciment no figura a la carta Arqueològica del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La seva existència es coneix pel conjunt de materials dipositats en el Museu d'Arqueologia de Catalunya, però es desconeixen les circumstàncies de la troballa. Els materials en qüestió consisteixen en un pivot d'àmfora romana tarraconense, dues vores de gran recipient amb engalba vermellosa a l'interior i a la vora i engalba groguenca a l'exterior, tres fragments informes de ceràmica comuna romana i un fragment de molí de pedra basàltica.</p> <p>Els autors del <span><span><span><em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló </em></span></span></span>(Ibars i Castejón, 2011) relacionen aquestes troballes amb el jaciment proper de Can Guitet, que podria tractar-se d'un mateix jaciment.</p> | 08135-52 | Nord del terme municipal, a la serra de Can Cabanyes, a tocar amb el terme de Parets i a prop del bosc de Can Guitet. | <p>A l'emplaçament on hi havia la masia de Ca l'Esteve, a tocar amb el terme municipal de Parets, hi ha una estació de distribució de gas natural per Montmeló i Parets. Les restes de la masia encara són visibles al voltant. En total tres murs, dos fent cantonada i un tercer separat. El parament estava fet a base de còdols de riu de diverses mides i maons, lligats amb morter.</p> | 41.5626842,2.2492281 | 437399 | 4601495 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95758-5201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95758-5202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95758-5203.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada accessible | Altres | BPU | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | A la base de dades de la Wikipedra, amb el codi número 525, es documenten les restes d'una paret que corresponen a ca l'Esteve, però es troben situades dins el límit municipal de Parets del Vallès. Es troben erròniament ubicades i classificades com pertanyents a Montmeló. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 95761 | Jaciment del carrer Girona, cruïlla carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-carrer-girona-cruilla-carrer-major | <p><span><span><span><span lang='CA'>CODINACH, Griselda i SALVADOR, Ivan (2002). <em>Informe-memòria del sondeig arqueològic al carrer Girona cantonada carrer Major</em>. Arxiu DGPC.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XII-XV | Sitja molt escapçada. | <p>L'any 2002, amb motiu de la construcció d'un dipòsit per als residus urbans, a la cantonada dels carres Major i Girona es descobriren restes arqueològiques consistents en fragments ceràmics i ossos humans, que permeteren documentar una sitja d'època medieval, escapçada en gran part per la construcció del dipòsit. Per informació oral obtinguda, podria haver-hi una segona sitja que no es va poder documentar amb registre arqueològic.</p> <p>Un cop realitzada la intervenció, es constatà que les restes òssies i ceràmiques no tenien vinculació. Els elements mobles recuperats foren escassos i poc significatius, corresponien majoritàriament a fragments informes de ceràmica grollera de cuina. Destaca un fragment ceràmic de cuina de cocció oxidant i neutra, un tupí o mononansa, de vora exvasada amb llavi arrodonit i perfil en 'S', fons pla amb tendència lleugerament còncava. Presenta una sola nansa de tipus cinta lateral i tenia abundants marques que evidencien el contacte directe de la peça amb el foc. També per a aquesta peça, la direcció de l'excavació proposa una cronologia entre els segles XI i XIII.</p> | 08135-54 | Carrer Girona, cruïlla amb el Carrer Major | <p>L'excavació d'urgència fou dirigida, l'any 2002, per l'arqueòloga Griselda Codinach (2002).</p> | 41.5504790,2.2461945 | 437134 | 4600143 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95761-5402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95761-5403.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada accessible | Altres | BPU | 2024-05-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | És possible que es tracti d'una zona més àmplia i que hi puguin haver-hi altres sitges en el subsòl. | 85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 95764 | Can Tabola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tabola-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'>BOSCH, J. (1991). El neolític antic al Vallès Orienta. Dins <em>Arraona</em>, núm. 8, pp. 9-32.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CANTARELL, Ignasi (1958). <em>Silos de can Tabola</em>. Inèdit.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PANOSA M.A. i VILA, Ll. (1991). Les sitges de can Tabola (Montmeló, 1988).Memòria d’excavació. Inèdita.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROIG, J. MOLINA, J.A. i COLL, J. (1993). El neolític antic de can Tabola (Montmeló): un error cronològic. Dins <em>Arraona</em>, núm. 12 (III època), pp. 57-61.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>VILA, Ll (1992). Excavació a can Tabola (Montmeló, 1988). Dins <em>Lauro. Revista del Museu de Granollers,</em> núm. 3, pp. 11-15.</span></span></span></span></p> | II aC-XI dC | Destruït en gran part. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Jaciment documentat des de 1958 situat al voltant del barri de Can Tabola, a la riba dreta del riu Congost. Els autors del Catàleg (Ibars i Castejón, 2011) interpreten el jaciment com un establiment d'època romana que en el segle X hauria estat reocupat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les troballes s'han efectuat en dos moments, amb trenta anys de diferència. La primera troballa fou l'any 1958 i la segona l'any 1988. En total es coneixen una dotzena de sitges datades entre els segles II aC i XI dC. L'any 1958 se'n van descobrir les set primeres, amb motiu d'unes obres dutes a terme a la carretera i cinc més l'any 1988.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ignasi Cantarel localitzà les de l'any 1958, en el marge esquerre de la carretera. De les set, només una es conservava sencera. Segons l'autor de la descoberta, les sitges es trobaven agrupades en quatre conjunts. El 10 de març de 1958 es van excavar les sitges número 1, 2, 3, 4, 5 i 6. el material documentat corresponia a època ibèrica i romana. Però la única sitja sencera donà material groller, que inicialment es va interpretar com ceràmica neolítica (Bosch, 1991) però que estudis posteriors han demostrat que es tracta de ceràmica medieval dels segles X-XI dC (J. Roig, J.A. Molina, J. Coll, 1993).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 1988 es produeix la segona gran troballa en aquest sector, durant els treballs de construcció del Circuit de Barcelona-Catalunya. El senyor Ignasi Cantarell documentà tres nous conjunts de sitges que se situaven prop de la Torre Pardalera. L'agost d'aquell mateix any es va realitzar una intervenció arqueològica d'urgència dirigida pels arqueòlegs Isabel Panosa i Lluís Vila (1991). Dels tres conjunts només se'n va excavar un. Els altres dos conjunts situats entre can Tabola i can Sastre, el primer, i el revolt de can Sastre i la Torre Pardalera, el segon, no es van excavar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La informació de les sitges del conjunt que es va excavar està extreta de la Carta Arqueològica i del Catàleg (2011) i és la següent:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SITJA A.- És la que es troba situada més al nord-est. Les seves dimensions són considerables: 110 cm de diàmetre de boca conservat, 164 cm de diàmetre màxim i 145 cm de profunditat. Excavada directament al sauló, presenta una forma troncocònica. Les parets laterals són còncaves, així com el seu fons, que presenta un forat al centre. Aquesta sitja ha proporcionat el major nombre de restes materials i ha permès d'establir una aproximació cronològica de la seva ocupació.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SITJA B.- Situada al sud de la sitja A, aproximadament a 1 m de distància. Fa 2'12 m de diàmetre de boca, 2'52 m de diàmetre màxim i la seva profunditat és de 80 cm. Les parets laterals no són massa ovalades, mentre que el fons és còncau. En el sector sud de la sitja, el fons apareix retallat formant un graó. Té una forma lleugerament troncocònica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SITJA C.- Situada a 60 cm al sud respecte a la sitja B. Les seves dimensions són reduïdes: fa 84 cm de diàmetre de la boca, 97 cm de diàmetre màxim i 64 cm de profunditat. Morfològicament és una sitja ovalada amb base plana. Ha proporcionat poc material.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SITJA D.- Es troba situada al nord de la sitja C. La seva forma és troncocònica, amb parets còncaves i fons pla. Les seves dimensions són: 117 cm de diàmetre de la boca, 179 cm de diàmetre màxim i 134 cm de profunditat. A diferència de les altres sitges, aquesta no aparegué seccionada ja que es localitzà durant el procés d'excavació.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Del material arqueològic trobat a les sitges, el 64 per cent correspon a ceràmica (la majoria feta a mà i la restant feta a torn), el 32'4 per cent són ossos, el 2'7% correspon a indústria lítica i el 0'7% a ferro.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquestes sitges se situen cronològicament al voltant del segle I aC, tal com es desprèn de l'estudi tipològic de les ceràmiques a torn i, en part, per la presència de ferro, el qual permet establir una cronologia relativa tardana. Les ceràmiques que permeten una major aproximació cronològica són: la terra sigil lata aretina, la hispànica i també les àmfores itàliques. Aquestes ceràmiques es localitzen en la sitja A.</span></span></span></span></span></p> | 08135-57 | Sector nord-est del municipi, entre els Km 1 i 2,8 de la carretera BV-5003 de Montmeló a Granollers. | <p>Troballes realitzades en dos períodes ben distanciats: 1958 i 1988.</p> | 41.5597118,2.2544181 | 437829 | 4601162 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95764-5701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95764-5702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95764-5703.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada accessible | Altres | BPU | 2024-05-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | L'any 2010 s'informa d'una possible sitja en el marge dret, en direcció a la C-17 del carrer del Fondo de Can Guitet, a uns 50 m del creuament de les vies de tren. | 81|83|85|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 95810 | Bosc del polígon industrial del circuit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-poligon-industrial-del-circuit | <p>AJUNTAMENT DE MONTMELÓ (2011). <em>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montmeló. </em>Text refós aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el 8 de març de 2012.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes</em>. Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres, actualitzada per Oriol de Bolós</em> - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la<em> 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985).<em> Los árboles.</em> Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p> | A tocar de la carretera i també degut a la pressió humana, és fàcil detectar alguns abocaments incontrolats, residus procedents de la construcció, algun llauna de begudes o embolcalls, a més d’alguna planta invasora o procedent de jardins, com la iuca i una plantació alineada d’acàcies. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Comprèn varies masses boscoses que tot i que formen part d’una mateixa unitat, estan dividides per l’estructura viària, de la zona industrial del Circuit i el Circuit de Barcelona-Catalunya. Una anella verda, creada entre els municipis de Montmeló i Granollers uneixen aquests boscos a través d’un camí planer que té un recorregut de 5,6 km. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>S’hi accedeix fàcilment, des del carrer de la Verneda del Congost, però també des de la carretera BV-5003 o des de la carretera de Granollers a Montmeló. Totes aquestes vies conflueixen a la rotonda de la “M”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La primera zona (Coord. UTM X438713-Y4601768) està situada a l’extrem nord-est del municipi, que limita amb Granollers, a tocar del riu Congost. De totes les masses boscoses és la més enjardinada, amb una zona de pícnic i àrea d’esbarjo. El terreny és completament planer, amb una plantació molt jove de pi, al voltant de la zona de pícnic. També hi ha algun cirerer d’arboç, aladern i arbres propis de l’estatge de ribera com el pollancre. Tots ells plantats. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La segona zona (Coord. UTM X438202-Y4601595), és la del bosc de la Torre Pardalera. S’hi pot accedir directament per la carretera BV-5003 o travessant el polígon pel carrer de Can Sastre o des del carrer de Can n’Esteve. Al final d’aquests dos, just quan es troben, es pot veure un camí de terra que s’inicia en el mateix marge. Aquí el recorregut es fa pel mig del bosc, que transcorre més o menys paral·lel a la carretera esmentada anteriorment. La seva alçada respecte al nivell del mar oscil·la entre els 95 i 97 metres. Per tant és un recorregut planer sense desnivells importants, tret dels marges escapçats per la construcció del polígon. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Hi trobem un bosc madur on hi predomina l’alzina (<em>Quercus ilex spp. Ilex</em>) amb presència de roure i pi. Els llocs per on no s’hi camina hi ha un bon sotabosc amb plantes pròpies de l’alzinar com l’arítjol o l’heura, i galzeran (<em>Ruscus aculeatus</em>). També hi ha algun arç blanc (<em>Crataegus monogyna</em>) i esparraguera (<em>Asparagus officinalis</em>). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La tercera zona (Coord. UTM X438208-Y4601722) i la quarta (Coord. UTM X438329-Y4601807) també formen part del bosc de la Torre Pardalera. Però estan situades a l’altre costat de la vorera de la carretera BV-5003 i limiten al nord, nord-oest amb la línia del ferrocarril i el Circuit de Barcelona-Catalunya. Visualment, és una massa boscosa allargassada que queda delimitada per un passeig de plataners (<em>Platanus hispànica sp</em>.) que originàriament conduïa a la Torre Pardalera, desapareguda ja fa anys amb la construcció del circuit. El camí està barrat al trànsit de vehicles. Els plataners són majoritàriament espècimens madurs, amb una brancada alta i esvelta. A l’altre costat del camí, hi ha un bosc madur d’alzina i roure, però sempre amb presència de pi. Com amb la segona zona, té un sotabosc interessant, on s’hi localitzen les mateixes espècies vegetals i malgrat la proximitat de la via del tren i el circuit, es converteix en refugi d’ocells i petits mamífers. Aquest bosc queda tallat per una zona erma sense vegetació arbòria com actuant de tallafocs.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La cinquena massa boscosa (Coord. UTM X438487-Y4601887), presenta les mateixes característiques que les dues primeres. A tocar de la carretera, hi ha una bassa d’aigua abandonada, envoltada de bardissa que semblaria comunicar amb una segona, de característiques constructives molt semblants, però amb aigua, que està situada en el darrer sector que limita amb el municipi de Granollers, el bosc de Can Gordi, al capdavall del marge i dins d’una empresa. En arribar al final d’aquest bosquet, trobem el carrer del Mas La Moreneta. Baixant per unes escales de fusta que eviten que s’erosioni el marge, es pot travessar el carrer i entrar per un camí protegit per una barana de fusta al darrer dels boscos (Coord. UTM X438566-Y4602062). Es tracta del bosc de Can Gordi, on passa la partió amb Granollers. S’hi observa parcialment les restes d’un muret de pedra amb una filada de maó disposat a plec de sardinell, que puja perpendicular al carrer i a la bassa esmentada anteriorment. Aquesta massa boscosa té les mateixes característiques que les darreres esmentades.</span></span></span></span></span></p> | 08135-58 | Carretera BV 5003, PK 2,100 | 41.5661420,2.2607160 | 438360 | 4601871 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95810-5802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95810-5803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95810-5804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95810-5805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95810-5806.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-05-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Aquestes masses boscoses formen part d’un mosaic forestal de gran valor ecològic i social per al municipi. | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 95811 | Bosc del Turó de les Tres Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-turo-de-les-tres-creus | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El bosc del turó de les Tres Creus (150,2 m d’alçada), està situat al sud de la població de Montmeló. Limita per l’est i sud-est amb el municipi de Montornès del Vallès, amb qui comparteix el que podem anomenar una illa biogeogràfica conformada per dos altres turons: el de Can Tacó (anomenat també d’en Roina, de 119,7 m d’alçada) i el del Raiguer (153 m d’alçada). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquest mont-illa de turons molt suaus envoltada per una zona fortament antropitzada, troba el seu límit, al nord, amb el Ferrocarril de Barcelona a Granollers; a l’oest amb el riu Congost; al sud i a l’est, amb el polígon industrial de Riera Marsà, nombrosos equipaments esportius i educatius de Montornès del Vallès i amb el riu Mogent. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El vessant nord-oest del turó de Can Tacó està poblat per un important alzinar amb roureda que es va estenent en direcció nord cap els vessants oest i nord del turó de les Tres Creus. En aquest indret el bosc presenta una riquesa biològica destacable. Hi abunden les enfiladisses com l’arítjol i l’esbarzer. L’impacte de l’activitat humana, en els indrets més assolellats i de més fàcil accés, en canvi, han fet que l’alzinar d’aquest sector es caracteritzi per la regeneració per rebrotada de les soques tallades. A banda, els incendis que hagi pogut patir, fan que l’alzinar es reconstitueixi de manera natural i per això l’acabem trobant barrejat amb ginestes, estepes o al dessota alguns pins probablement plantats per l’home després de l’abandonament de les vinyes. Al vessant més ombrívol del Turó de les Tres Creus hi ha, sobretot, roure martinenc, de fulla petita i vora ondulada i en els marges molsa i galzeran. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al capdamunt del turó de les Tres Creus, hi ha un punt geodèsic i una àrea de descans amb un banc, tanques que protecció de fusta i el suport per un mapa de localització dels turons. Aquest indret és potser el més erosionat actualment, amb presència de ginestes, argelaga i aladern i un pi, al mig del camí, que ha esdevingut emblemàtic perquè es veu des de molt lluny i ajuda a identificar el turó. A banda i banda del camí i sobretot en els indrets de soleia, destaca el garric, el bruc, el romaní, l’esparreguera, l’aladern i els fanals.</span></span></span></span></span></p> | 08135-59 | Turó de les Tres Creus | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant les dècades dels anys 1960 i 1970 les poblacions del Vallès, experimentaren un creixement urbà i industrial que comportaren una pèrdua molt important a nivell del sòl agrícola i forestal, afectant principalment la plana al·luvial més fèrtil dels rius Mogent i Congost. Els turons de les Tres Creus se salvaren d’aquest procés destructiu, tot i que no quedaren exempts de la degradació mediambiental. Patiren doncs reiterats incendis forestals, instal·lació de línies elèctriques i altres infraestructures públiques desencadenant irremeiablement una reducció i/o una pèrdua de la coberta vegetal que estava formada per roureda i alzinar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En el marc de posar en valor el jaciment romà de Can Tacó –Turó d’en Roina, conegut també com <em>Mons Observans</em>, es projectaren diverses actuacions destinades a la restauració paisatgística. Es prioritzaren les plantacions d’espècimens arboris i arbustius autòctons en les zones més afectades per la pèrdua de coberta vegetal i es dissenyaren nous senders per tal de regular l’accés i minimitzar l’impacte antròpic.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 2007, en el jaciment s’hi instal·là una tanca cinegètica que facilita el pas de la fauna silvestre i l’estiu del 2013 s’observà la presència de la cuca de llum, una espècie molt sensible als herbicides.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Hi ha varis indrets on hi ha restes d’explotacions d’antigues pedreres i a l’oest del turó, al sector més proper al riu Congost, es preserven les restes de dos pous de glaç.</span></span></span></span></span></p> | 41.5518038,2.2562099 | 437971 | 4600282 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95811-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95811-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95811-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95811-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95811-06.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | En el turó de Can Tacó o d’en Roina, el més petit dels tres turons que donen nom a la muntanya de les Tres Creus té, a tocar del camí que mena al turó de les Tres Creus, una petita clariana on hi ha una aula a l’aire lliure envoltada per alzines destinada a realitzar activitats escolars relacionades amb el medi natural. | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 95814 | Bosc de la Serra de Can Cabanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-la-serra-de-can-cabanyes | <p>AJUNTAMENT DE MONTMELÓ (2011). <em>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montmeló. </em>Text refós aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el 8 de març de 2012.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres, actualitzada per Oriol de Bolós</em> - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El bosc de la Serra de Can Cabanyes està formant una pineda situada al bell mig del Circuit de Barcelona-Catalunya que actua com a zona de pícnic i de descans. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>És un bosc jove, on majoritàriament s’hi desenvolupa pi blanc, sense sotabosc. Els pins presenten una capçada més o menys cònica. <span lang='CA'><span><span>Les acídules (fulles) són perennes i amiden de 0,7 a 1mm d’amplada i de 6 a 12 cm de longitud. El color oscil·la entre el verd groguenc i un verd més pujat. Floreixen pels volts dels mesos d’abril o maig i fan moltíssimes pinyes, de 5 a 12 cm de longitud, amb un clar peduncle i amb esquames i escudets poc prominents. Els troncs tenen tendència a inclinar-se. </span></span></span>El substrat herbaci també hi és present. <span lang='CA'><span><span>Suporta molt bé les altes temperatures i sequeres perllongades, però no li agrada massa les glaçades ni l’ombra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Com a zona verda s’hi han instal·lat nombroses taules amb bancs de fusta i punts de recollida selectiva. A més, disposa d’una guingueta i un punt d’assistència de primers auxilis de la Creu Roja.</span></span></span></p> | 08135-62 | Circuit de Barcelona-Catalunya. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 2019, el corredor de motos GP, Marc Màrquez, va inaugurar el bosc de la zona del cràter, com a primera zona verda del Circuit millorada dins d’un projecte de transformació amb l’objectiu d’ampliar la biodiversitat d’aquestes àrees del traçat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquest projecte es portava a terme amb <em>Social forest</em>, una empresa de gestió forestal sostenible orientada a la formació i a la inserció laboral de joves en situació d’exclusió o atur.</span></span></span></span></span></p> | 41.5726477,2.2577816 | 438121 | 4602596 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95814-6202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95814-6203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95814-6204.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-05-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Al Mapa de Patrimoni Cultural de Granollers, s’inventaria una zona d’interès propera al Circuit de Barcelona-Catalunya, amb el nom de Bosc de Can Cabanyes en el sector nord-est del polígon industrial Cal Gordi-Cal Català, titular de l’Agència Catalana de l’Aigua, i que en el cartogràfic de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya consta com a Bosc de Can Gordi, per on passa la línia divisòria dels termes municipals de Montmeló-Granollers. A l’est del mateix polígon, també en terme municipal de Granollers, entre aquest i el riu Congost, hi ha l’Espai Natural de Can Cabanyes, amb els aiguamolls i el centre d’educació ambiental, que en el mateix Mapa de Patrimoni correspon a la fitxa que anomenen Bosc de Can Gordi. | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 95817 | Pineda de l'avinguda de Vilardebó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pineda-de-lavinguda-de-vilardebo | <p><span><span><span><span lang='CA'>AJUNTAMENT DE MONTMELÓ (2011). <em>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montmeló. </em>Text refós aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el 8 de març de 2012.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>SELGA, Josep (2014). Avaluació del risc dels pins de l’Avinguda Vilardebó. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A banda i banda d’ambdues voreres s’hi alcen un nombre important de pins del gènere <em>Pinaceae</em>, plantats almenys en dues èpoques diferents, però sempre en escocells dissenyats a mena de parterres, longitudinals en el sentit de la llargària de la vorera. En manquen un bon nombre d’exemplars del que probablement havia estat originàriament, ja que alguns dels escocells estan buits i no s’han substituït per d’altres de nou planter. El pi té un creixement relativament ràpid i pot arribar a viure en condicions òptimes de 250 a 300 anys.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Pels més vells, les alçades arriben als 20 m d’alçada amb les branques i l’escorça ben grisenca. Les acídules (fulles) són perennes amiden de 0,7 a 1 mm d’amplada i de 6 a 12 cm de longitud. El color oscil·la entre el verd groguenc i un verd més pujat. Floreix pels volts dels mesos d’abril o maig i fa moltíssimes pinyes, de 5 a 12 cm de longitud, amb un clar peduncle i amb esquames i escudets poc prominents. Els troncs tenen tendència a inclinar-se cap a una banda o altra del carrer i alguns exemplars, a recargolar-se.</span></span></span></span></span></span></p> <p>La capçada és poc densa. En els exemplars més joves presenta una forma més o menys cònica, que amb el pas dels anys es tornarà irregular. El pinyó fa entre 6 i 7 mm de llarg. </p> | 08135-65 | Avinguda Vilardebó s/n (situada entre el carrer del Timbaler del Bruc i el carrer de Prat de la Riba). | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 2014 l’Ajuntament de Montmeló va encarregar un estudi d’avaluació del risc que presentaven alguns pins de l’avinguda Vilardebó, ja que s’havien detectat diversos episodis de fractura i caiguda de branques de grans dimensions. S</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>e’n comptabilitzaren 69 dels quals 20 exemplars eren de nova plantació. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També s’estimà que originàriament aquest carrer hauria estat ornamentat amb un bon centenar d’exemplars. </span></span></span></span></span></p> | 41.5560590,2.2482222 | 437308 | 4600761 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95817-6502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95817-6503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95817-6504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95817-6505.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2024-05-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Suporta molt bé les altes temperatures i sequeres perllongades, però no li agrada massa les glaçades ni l’ombra.La fusta és dura, blanquinosa, resinosa i de densitat mitjana. És emprada per a fer taulers d’aglomerat, caixes d’embalatge i pasta de paper. A més és un gran productor de resina o trementina. De l’escorça se’n poden obtenir tanins per adobar les pells. Té un paper important en la prevenció de l’erosió i sobretot perquè és capaç d’arrelar on poques plantes ho poden fer. Però com la majoria d’exemplars del gènere Pinus és altament combustible. | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 95821 | Plataners del carrer del Sant Crist de la Grua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-del-carrer-del-sant-crist-de-la-grua | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Al carrer del Sant Crist de la Grua hi ha, a banda i banda de les voreres, una plantació alineada de plataners (<em>Platanus x hispànica</em>). Els espècimens més vells tenen una edat aproximada d’uns 60-70 anys, mentre que a la zona urbanitzada més modernament, els exemplars són relativament joves, d’uns 25-30 anys. Els escocells on creixen són petits i en alguns exemplars impedeixen el seu desenvolupament. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El tronc és llis, de tons verdosos a grisencs. Normalment, desprèn plaques fines de la seva escorça que donen al tronc un aspecte clapejat. Però les calors extremes provoquen que els arbres quedin completament pelats a nivell l’escorça degut a un estrès hídric. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La capçada, està força ramificada, generalment entre 6 i 7 branques i tret dels exemplars plantats a l’interior de la finca, numero 19, es controla amb podes regulars. A l'estiu i inicis de la tardor proporciona una bona ombra. Les fulles, del tipus palmades, mesuren entre 12 i 30 cm, amb cinc lòbuls ovat-triangulars sencers i de vegades dentats, amb un pecíol llarg i eixamplat a la base. Té les flors reunides en aments esfèrics i unisexuals i fructifica a la tardor.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Hi ha plàtans que presenten alguna ferida a nivell de la soca o a certa alçària, a nivell de les branques més velles i alguna ferida de poda antiga o d’impacte d’algun vehicle, però el seu estat general és bo.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08135-69 | Carrer del Sant Crist de la Grua | 41.5502770,2.2450046 | 437034 | 4600121 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95821-6902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95821-6903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95821-6904.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El plàtan és un dels arbres més apreciats per plantar a la via pública i, sobretot, per ornamentar carrers, avingudes i carreteres o per plantar-lo en parcs i fonts. Proporciona una ombra molt agradable durant els mesos d’estiu i no és massa exigent, però és recomanable plantar-lo de manera que tingui molt d’espai per al seu correcte creixement. En aquests casos, es fan molt grans i amb unes capçades espectaculars, molt ben arrodonides. | 2151 | 5.2 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 95822 | Plataners del carrer Onze de Setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-del-carrer-onze-de-setembre | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Al carrer de l’Onze de setembre hi ha una plantació alineada de plataners (<em>Platanus x hispànica</em>) situats al voral dret del carrer, entre la vorera i els parterres. També s’observen cinc espècimens més vells, gairebé alineats als del carrer, a l’interior de la finca núm. 19.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El tronc és llis, de tons verdosos a grisencs. Normalment, desprèn plaques fines de la seva escorça que donen al tronc un aspecte clapejat. Però les calors extremes provoquen que els arbres quedin completament pelats de l’escorça degut a un estrès hídric. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La capçada, està força ramificada, generalment entre 6 i 7 branques i tret dels exemplars plantats a l’interior de la finca, numero 19, es controla amb podes regulars. A l'estiu i inicis de la tardor proporciona una bona ombra. Les fulles, del tipus palmades, mesuren entre 12 i 30 cm, amb cinc lòbuls ovat-triangulars sencers i de vegades dentats, amb un pecíol llarg i eixamplat a la base. Té les flors reunides en aments esfèrics i unisexuals i fructifica a la tardor.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Hi ha plàtans que presenten alguna ferida a la soca o a certa alçària, a nivell de les branques més velles i alguna ferida de poda antiga però el seu estat general és bo.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08135-70 | Carrer 11 de setembre, s/n | 41.5484134,2.2488981 | 437358 | 4599911 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95822-7002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95822-7003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95822-7004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95822-7005.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El plàtan és un dels arbres més apreciats per plantar a la via pública i sobretot per ornamentar carrers, avingudes i carreteres o per plantar-lo en parcs i fonts. Proporciona una ombra molt agradable durant els mesos d’estiu i no és massa exigent, però és recomanable plantar-lo de manera que tingui molt d’espai per al seu correcte creixement. En aquests casos, es fan molt grans i amb unes capçades espectaculars, molt ben arrodonides. | 2151 | 5.2 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 95823 | Plataners del carrer de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-del-carrer-de-vic | <p><span><span><span><span lang='CA'>AJUNTAMENT DE MONTMELÓ (2011). <em>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montmeló. </em>Text refós aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el 8 de març de 2012.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Al carrer de Vic, a banda i banda de les voreres, hi ha una plantació alineada de plataners (<em>Platanus x hispànica</em>). Aquest carrer s’inicia un cop passada la rotonda del turó de la Bandera fins arribar a la travessera amb el carrer del Timbaler del Bruc. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>En el primer tram s’observen varis espècimens sembrats només en un dels costats del carrer. Són arbres relativament joves i sans, amb troncs rectes i capçades altes i ben arrodonides. En avançar cap a la Plaça d’Ernest Lluch, els plataners van desapareixen i hi trobem arbres d’ornamentació viària. I des d’aquesta plaça fins a la bifurcació, a mà esquerra, amb el carrer de Pompeu Fabra les voreres estan plantades de til·lers. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A partir d’aquest moment i fins a trobar el carrer del Timbaler del Bruc, el carrer de Vic és molt més estret amb prioritat per als vianants i veïns. És en aquest indret on hi ha els plataners més vells de tot el carrer. En un costat, a mà dreta, tenen escocelles grans mentre que a la banda esquerra, hi ha parterres delimitats per bancs de fusta amb solera metàl·lica i on els arbres conviuen amb plantacions d’agapants (<em>Agapanthus</em>). Els troncs són més bonyeguts amb algunes ferides antigues, però la brancada està ben podada de manera que durant els mesos d’estiu es converteix en un carrer fresc i ombrívol i de gran bellesa (pel contrast amb la flor de l’agapant), tant per als veïns com per als passants. </span></span></span></span></span></span></p> | 08135-71 | Carrer de Vic | 41.5521500,2.2483765 | 437318 | 4600327 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95823-7102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95823-7103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95823-7104.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El plàtan és un dels arbres més apreciats per plantar a la via pública i sobretot per ornamentar carrers, avingudes i carreteres o per plantar-lo en parcs i fonts. Proporciona una ombra molt agradable durant els mesos d’estiu i no és massa exigent, però és recomanable plantar-lo de manera que tingui molt d’espai per al seu correcte creixement. En aquests casos, es fan molt grans, amb unes capçades molt ramificades i ben arrodonides. | 2151 | 5.2 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 95824 | Pollancreda de les piscines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancreda-de-les-piscines | <p>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes</em>. Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</p> <p>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres, actualitzada per Oriol de Bolós</em> - Flor del Vent Edicions.</p> <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la<em> 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</p> <p>PHILIPS, Roger (1985).<em> Los árboles.</em> Barcelona: Editorial Blume.</p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Arbreda formada per varis exemplars de pollancre <em>(Populus nigra), </em>ubicada entre les piscines municipals i les pistes de pàdel. Hi ha varis exemplars d’arbres columnars, de més de 20 m d'alçada. La seva escorça és de color gris i llisa, amb les fissures lineals característiques d’aquesta espècie. Les fulles són fàcilment identificables degut a la forma triangular, de 5 a 8 cm de llargada per 6 a 8 cm d’ample i el color verd tant pel revers com per l’anvers. Les flors es disposen en aments, de forma allargada i cilíndrica, que en aquesta època de l’any comencen a sortir. Un cop fora, brotaran les fulles. Les llavors són minúscules i es dispersen molt fàcilment a través del vent. Al dessota hi ha varies oliveres.</span></span></span></span></span></p> | 08135-72 | Avinguda de Pompeu Fabra | 41.5479979,2.2502553 | 437471 | 4599865 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95824-7202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95824-7203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95824-7204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95824-7205.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2024-05-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 95825 | Alzina de can Tabola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-tabola | <p><span><span><span><span lang='CA'>AJUNTAMENT DE MONTMELÓ (2011). <em>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montmeló. </em>Text refós aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el 8 de març de 2012.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’alzina de Can Tabola és un exemplar singular de <em>Quercus ilex,</em> situat a l’extrem d’una gran feixa, prop del marge del carrer de Can Tabola, i al costat d’una barraca de pagès, feta d’obra. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És un arbre robust, perennifoli, d’uns 200 a 250 anys, que destaca per la seva capçada totalment arrodonida i molt densa amb les branques més flexibles que s’inclinen cap al terra. El tronc està lleugerament inclinat amb una brancada important. L’escorça és de color bru, rugosa i clivellada i les seves fulles són lanceolades, de 3 a 7 cm amb el marge dentat, verdes per l’anvers i blanquinoses pel revers. El seu fruit és la gla, que té una cúpula amb escates, però no punxa. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Fa uns 12 m d’alçada per 15 m d’amplada de capçada aproximadament. El volt de canó mesura 2 m i mig i el volt de soca tres metres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A 5 m al nord-oest, davant mateix de la barraca ha crescut espontàniament una altra alzina més jove.</span></span></span></span></span></p> | 08135-73 | Carrer de Can Tabola, s/n | 41.5592282,2.2536524 | 437764 | 4601109 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95825-7302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95825-7303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95825-7304.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | BPU | 2024-05-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d'un espècimen autòcton de la zona i, per tant, molt més resistent als incendis. La fusta de l'alzina s'ha emprat tradicionalment per a fer carboneig. Però en cap cas aquest exemplar és fruit d'un rebrot. El creixement d'aquest arbre perennifoli és molt lent, i per tant produeix una fusta extremadament dura i compacte, molt apreciada per a fer eines per treballar la terra i oficis com el boter o el mestre d'aixa. De l'escorça se n'obtenen tanins que serveixen en l'adoberia, però també es apreciada la mel mono floral. Les alzines prop de les masies han estat molt apreciades en temps on hi havia bestiar, perquè els glans eren emprats per donar de menjar als porcs. | 2151 | 5.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 95826 | Plataner de la zona d’esbarjo de Can Cabanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataner-de-la-zona-desbarjo-de-can-cabanyes | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Exemplar de plataner (<em>Platanus x hispànica</em>) de grans dimensions situat en el pàrquing de la </span></span></span>zona d’esbarjo de Can Cabanyes, davant del que ara és la cafeteria Viena.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’arbre està al bell mig de la zona d’estacionament, protegit dels impactes dels vehicles per un escocell octogonal fet amb vorals de pedra artificial. </span></span></span>És un espècimen sa, amb un tronc recte i la capçada alta i ben arrodonida, de més de 25 m d’alçada per una trentena de metres d’amplada. Té una escorça llisa, de tons verdosos grisencs molt pàl·lids. La seva capçada és uniforme i molt ben ramificada, que proporciona una ombra densa. Les fulles són palmades, d’uns 12 a 30 cm, amb cinc lòbuls ovat-triangulars sencers, tot i que en poden tenir tres.</p> <p>El pecíol és llarg i eixamplat a nivell de la base en forma de didal. Els nervis principals de la fulla, quan són joves, estan coberts per una pelussa molt fina. <span><span><span><span><span lang='CA'><span>Les flors estan reunides en aments esfèrics i unisexuals. El fruit és una mena de glòbul d’uns 4 cm de diàmetre emplomallat que fructifica a la tardor.</span></span></span></span></span></span></p> | 08135-74 | Carrer de la Verneda del Congost. | 41.5642789,2.2636671 | 438604 | 4601662 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95826-7402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95826-7403.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2024-05-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El plàtan és un dels arbres més apreciats per plantar a la via pública i sobretot per ornamentar carrers, avingudes i carreteres o per plantar-lo en parcs i fonts. Proporciona una ombra molt agradable durant els mesos d’estiu i no és massa exigent, però és recomanable plantar-lo de manera que tingui molt d’espai per al seu correcte creixement. En aquests casos, es fan molt grans, amb unes capçades molt ramificades i ben arrodonides. Al municipi de Montmeló se’l pot apreciar en carrers i a la riba dels rius Congost i Mogent. | 2151 | 5.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 95827 | Xarxa Natura Riu Congost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xarxa-natura-riu-congost | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Amb el nom de Xarxa Natura 2000 es protegeixen els espais fluvials que travessen el municipi: el riu Congost, el riu Mogent i el riu Besòs. Aquest darrer nascut de l’aiguabarreig del dos primers. </span></span></span></span></span>Tots tres són rius que transcorren per un territori amb una elevada pressió antròpica; per una banda, la urbanització industrial i per l’altra, l’elevada freqüentació a la zona del circuit d’alta velocitat i el soroll que comporta.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El riu Congost neix a Collsupina, a la font del Regàs. És un corredor biològic entre el massís del Montseny, la Serra Prelitoral Septentrional i la costa, ja que el seu curs discorre per la plana i connecta tots aquests espais. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El riu Mogent, és un segon corredor, que neix a la comarca del Vallès Oriental, al vessant septentrional del Corredor i s’uneix amb el Congost entre els termes de Montmeló i Montornès del Vallès per donar naixement al Besòs. Té nombrosos afluents, que neixen des del vessant nord del Montseny (riera de Cànoves, riera de Giola, riera de Vilamajor i el torrent de Valldoriolf), des del vessant sud de la Marina – Corredor (riera d’Ardenya, torrent de Séllecs, torrent de Sant Bertomeu i el de Can Mora).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El riu Besòs es forma de l’encontre del riu Congost amb el riu Mogent, just on hi ha el pont nou, no massa lluny del paratge de la Font de Santa Caterina. A partir d’aquest moment, transcorre paral·lel al Polígon industrial anomenat Sota el Molí i la zona de la deixalleria municipal, per entrar a Martorelles i Mollet del Vallès, moment en que rep el riu Tenes pel seu vessant hidrogràfic dret.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tots tres rius tenen un comportament de caire mediterrani, és a dir, que poden créixer sobtadament en època de pluges per baixar després ràpidament. En el seu pas per Montmeló, el terreny està constituït pel llit d’inundació ordinari del riu, i hi estan associats els dipòsits de còdols i roques plutòniques amb nivells més fins d’argiles i sorres. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Malgrat el seu grau d'artificialització, s'hi poden trobar fins i tot comunitats vegetals ripàries característiques dels rius mediterranis. Destaca en negatiu, la canya americana (<em>Arundo donax)</em> que és una espècie invasora molt abundant en tots tres espais protegits. Per altra banda, la introducció d’elements artificials ha donat naixement a la formació de sistemes lacustres artificials que tenen un gran valor ecològic i paisatgístic. Aquests sistemes actualment estan ben integrats amb l’entorn físic i natural i s’han convertit en refugi de nombroses espècies d’aus. A més, tot aquests espais són zona de caça de l’àliga marcenca i zona d’hivernada pel blauet i la cotoliu o la tallareta cuallarga. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A banda dels ocells, també destaca un altre tipus de fauna, pròpia dels ambients humits, com són els amfibis: el gripau corredor i el d’esperons, la reineta i el tòtil. Com a rèptils hi ha la tortuga de rierol i dues espècies de sargantanes, la ibèrica i la roquera. Destaca el llangardaix ocel·lat, la serp blanca i la d’aigua. Pel que fa als mamífers, hi ha eriçó, i nombroses comunitats de quiròpters, com la rata pinyada pipistrel·la, el ratpenat de vores clares i el ratpenat dels graners. </span></span></span></span></span></span></p> | 08135-75 | Lleres dels rius Congost, Mogent i Besòs. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La Xarxa de Natura 2000 és una xarxa europea d’espais naturals creada amb l’objectiu de fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals i semi naturals amb l'activitat humana. Està regulada per un marc legal que garanteix la protecció i conservació dels hàbitats naturals, de la fauna i de la flora silvestre, coneguda també com a <em>Directiva d’hàbitats</em>.</span></span></span></span></span></p> | 41.5466289,2.2510117 | 437532 | 4599712 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95827-7502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95827-7503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95827-7504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95827-7505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95827-7506.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 1764 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 95841 | Zona de nidificació de l’oreneta cuablanca (Delichon urbica) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-de-loreneta-cuablanca-delichon-urbica | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>ARDLEY, Neil (1979). <em>Las aves</em>. Editorial Fontalba: Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). <em>Primer cens dels nius d'oreneta cuablanca (Delichon urbica),</em> Cabrils (El Maresme). Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En diferents ràfecs d’edificis i balconades de Montmeló, es localitzen zones de nidificació i estada destacable de l’oreneta de l’espècie <em>Delichon urbica,</em> coneguda popularment amb el nom d’oreneta cuablanca. Destaca, per la seva importància, la colònia situada als quatre ràfecs de l’edifici de l’antiga estació de tren. La majoria de nius estan en bon estat de conservació, tot i que en el moment de la realització del Mapa de Patrimoni Cultural les orenetes encara no han arribat procedents del continent africà i molts dels nius estan ocupats per altres espècies. Entre d’elles s’han observat algunes espècies de passeriformes, com el pardal. Algunes cases on també se'n poden observar són les del carrer Santiago Rusiñol i l'antic cafè d'en Gil, al número 13 del carrer Major.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es diferencia de les altres orenetes europees pel seu carpó blanc. Les parts inferiors són blanques i el cap, l'esquena, les ales i la cua són d'un color negre blavós. Les potes i els peus són curts i emplomats de color blanc. Les orenetes més joves, poden tenir un color grisós pels costats del pit, que es va tornant blanc a mida que esdevenen adultes. El niu que construeix, té una forma hemisfèrica, amb una obertura circular normalment situada a la part superior. Aquesta obertura tan petita permet defensar el niu d'intrusos i evitar que l'ocupin altres ocells com els pardals. Tan el mascle com la femella s'esmercen en la seva construcció amb continus viatges a les rieres i camps on troben el fang necessari per bastir el niu. Quan plou es pot observar a altres orenetes ajudant a la construcció de nius. De fet aprofiten el fang que els proporciona la pluja i al mateix temps eviten a altres parelles d'orenetes una pèrdua de temps i esforços inútils. Les boletes de fang es barregen amb la saliva que ho transforma en una mena de ciment. Mentre que d'altres transporten els materials, la futura mare va donant forma al niu i el poleix fregant les seves plomes per eliminar qualsevol rugositat que pogués ferir els petits un cop sortits del niu. La terra barrejada amb palla, pels i altres elements enforteix les parets del niu; a l'interior s'hi col·loquen plomes.</span></span></span></span></span></p> | 08135-79 | Carrer de l'Estació vella, s/n | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Durant l' època de cria, les podem trobar repartides per tota Europa, el nord-oest d'Àfrica, l'Àsia Central, la meitat nord d'Àsia amb l'excepció del nord siberià. A la tardor emprenen el viatge cap a l'Àfrica sub-sahariana i la Península de Malàisia, les dues grans regions d'hivernada.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A Catalunya nidifica al 95% del territori, i comença a arribar a la segona quinzena de març iniciant el seu retorn a finals d'agost, tot i que amb la crisi climàtica, n’hi ha que en zones més temperades, degut a que són massa joves per emprendre el vol, es queden. L'oreneta cuablanca s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que a diferència de l'oreneta vulgar són caçats durant el vol a molt més alçada. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a la societat, han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'any 1998 i 2000 els ornitòlegs Pere Alzina i Enric Badosa varen dur a terme dos censos d’orenetes.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.5503540,2.2468627 | 437189 | 4600128 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95841-7902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95841-7903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95841-7904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95841-7905.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95841-dsc9264.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95841-p1610539.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2024-05-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És una espècie que no té cap problema per establir-se en espais urbans, i si no se li fan caure els nius, tant les primeres com la seva descendència tornen cada any al mateix lloc construint els seus nius un al costat de l’altre.La seva presència és un bioindicador del bon estat ambiental del municipi. | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 95849 | A Montmeló, carbassots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-montmelo-carbassots | <p>AMADES, Joan (1937). Refranys geogràfics. Dins <em>Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya</em>, vol. 47, núm. 509, p. 242.</p> | XI-XX | <p>Joan Amades (1937) documenta aquesta expressió '<em>A Montmeló, Carbassots</em>' perquè 'es té per poble de carbasses i es diu que és el carbasser del Vallès'. I afegeix que '<em>els diablots de les colles del Ball de Gitanes de Montmeló duen un carbassot penjant de la força, i quan alaben la seva colla l'anomenen dels carbassots</em>.'</p> | 08135-87 | Montmeló | 41.5515920,2.2481002 | 437294 | 4600265 | 08135 | Montmeló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2024-05-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 95850 | El ferrer de Montmeló quan té ferro no té carbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ferrer-de-montmelo-quan-te-ferro-no-te-carbo | <p>CAROL, Roser (1978): <a href='https://pccd.dites.cat/obra/Carol%2C_Roser_%281978-2021%29%3A_Frases_fetes_dels_Pa%C3%AFsos_Catalans_%28comentats%29'><em>Frases fetes dels Països Catalans (comentats)</em></a> «Catalunya. Maresme. Arenys de Mar». Manuscrit.</p> <p>GIMENO, Isabel (1989): <a href='https://pccd.dites.cat/obra/Gimeno%2C_Isabel_%281989%29%3A_El_llibre_dels_refranys_catalans'>El llibre dels refranys catalans</a> «Refranys geogràfics», p. 202. Editorial de Vecchi.</p> | XI-XX | <p>El blog de paremiologia catalana recull 22 variants d'aquesta dita amb una dotzena de referències bibliogràfiques.</p> | 08135-88 | Montmeló | 41.5515830,2.2480989 | 437294 | 4600264 | 08135 | Montmeló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2024-05-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 95851 | Les noies de Montmeló porten les mitges al garró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-noies-de-montmelo-porten-les-mitges-al-garro | <p>AMADES i GELATS, Joan (1951). Folklore de Catalunya. Cançoner. Dins Refranys geogràfics. Catalans, pp. 1214. Editorial Selecta-Catalonia.</p> <p>PÉREZ i GÓMEZ, Ferran (2015). Sant Fost i Martorelles a través de les dites i els refranys. Dins <em>Campsentelles</em>, núm. 5, pp. 8-19.</p> | XIX-XX | <p><em>Les noies de Montmeló porten les mitges al garró</em> és una expressió recollida, entre d'altres, per Joan Amades (1951) relacionada amb el ball o dansa de Montmeló i la vestimenta de les dansaires.</p> | 08135-89 | Montmeló | 41.5515749,2.2481203 | 437296 | 4600262 | 08135 | Montmeló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2024-05-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 95999 | Zona de nidificació d'oreneta de l'espècie Hirundo rústica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-doreneta-de-lespecie-hirundo-rustica-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ARDLEY, Neil (1979). <em>Las aves</em>. Editorial Fontalba. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). <em>Primer cens dels nius d'oreneta vulgar (Hirundo rustica)</em>, Cabrils (El Maresme). Inèdit.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Zona de nidificació de l'oreneta vulgar (<em>Hirundo rustica</em>), instal·lades als porxos, corts i altres annexes de les cases i masos des de fa generacions. Un exemple són les corts dels porcs de Can Butjosa, on hi ha una nombrosa colònia instal·lada a les bigues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els nius tenen forma de copa de 22 cm de diàmetre, i d'uns 11 a 15 cm de profunditat fets amb fang, palla i pels de bestiar. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'oreneta és de color blau-negrós per sobre, amb reflexes metàl·lics que contrasten amb el sota blanquinós i coll rogent. Pertany a l'ordre dels <em>Passeriformes </em>i a la família dels <em>Hirundínids</em>. De silueta molt elegant amb una cua en forma de forca molt accentuada. Cap a l'extremitat de la cua poden observar-se unes taques blanques. El front i el coll són d'un to rogenc. Es diferencia de les altres orenetes per la manca de color blanc al carpó. Mesura de 16 a 22 cm de longitud, i amb les ales obertes fa de 32 a 34 cm, per un pes aproximat de 17 grams.</span></span></span></span></span></p> | 08135-109 | Camí de Parets, núm. 63 | <p><span><span><span>La presència de zones de caça és primordial perquè una parella pugui instal·lar-se. Aquestes zones acostumen a ser prats, camps o basses d'aigua, ja que hi poden trobar els insectes amb els quals s'alimenten. Si els pobles tenen espais oberts i favorables poden instal·lar els nius en garatges o porxos, i si és en zones de pagesia, en corts, cavallerisses, porxos per a les eines agrícoles, etc., com és aquest cas.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La primera posta d'ous s'inicia a finals d'abril, tot i una segona posta cap al juny (una tercera posta ja és més difícil). La posta és d'entre 3 i 6 ous i els incubarà durant 14 a 15 dies. Durant aquest període la femella ha d'absentar-se per poder-se alimentar. Els pares cacen al vol insectes; els aglutinen dins del seu bec abans de donar-lo als pollets (poden portar en un viatge una vintena d'insectes). En un dia, per alimentar els petits poden arribar a fer 400 vols. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les condicions meteorològiques influeixen en la freqüència i qualitat de l'alimentació dels pollets i en conseqüència de la seva subsistència. L'oreneta vulgar és una acròbata. La velocitat de vol és de 60 km/h, però quan caça pot arribar als 100 km/h. Pel que fa als pollets, quan les cries tinguin entre 19 i 21 dies, els pares deixaran d'alimentar-les per així obligar-los a sortir del niu. Els pares s'apropen al niu amb insectes al bec, però no els hi donen. Quan tinguin gana, les orenetes joves s'acostaran molt a la boca del niu; els pares aprofiten per fer un crit d'alarma i instintivament les joves orenetes es llancen del niu i mouen les ales. A partir del 35è dia les orenetes es poden emancipar.</span></span></span></p> | 41.5557469,2.2425990 | 436839 | 4600731 | 08135 | Montmeló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95999-10902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95999-10903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95999-10904.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Durant l' època de cria, les podem trobar repartides per tota Europa, el nord-oest d'Àfrica, l'Àsia Central, la meitat nord d'Àsia amb l'excepció del nord de Sibèria. A la tardor emprenen el viatge cap a l'Àfrica subsahariana i la Península de Malàisia, les dues grans regions d'hivernada. A Catalunya nidifica al 95% del territori, i comença a arribar a la segona quinzena de març iniciant el seu retorn a finals d'agost, tot i que hom acostuma a veure'n fins a la primera quinzena de novembre. L'oreneta cuablanca s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que a diferència de l'oreneta vulgar són caçats durant el vol a molt més alçada. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a l'home han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional.A l'hora d'intervenir per solucionar conflictes de salubritat originats per aquestes espècies, sobretot per la cuablanca, que és la que nidifica en els ràfecs de les cases del nucli urbà, s'ha d'informar als propietaris de les mesures preventives (com la instal·lació de planxes) i que un cop l'oreneta torna a l'Àfrica es poden netejar. | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 96004 | Pou de Can Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-sala-0 | XVIII-XIX | <p>Pou d'aigua que pertany a la finca de Can Sala. Es troba ubicat entre els límits de la finca i l'espai de la vorera que es va fer quan es va parcel·lar la zona.</p> <p>És de cos cilíndric i de secció circular acabat en volta. Tot ell està fet de pedra irregular.</p> | 08135-114 | Carrer Timbaler del Bruc, núm. 37 | 41.5545647,2.2441936 | 436971 | 4600597 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96004-11401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96004-11402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96004-11403.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 96032 | Plataners de l’antic escorxador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-de-lantic-escorxador | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Plantació de plàtans (<em>Platanus x hispànica</em>) que es localitzen en un pla, davant de l’antic escorxador, situat al carrer de Santiago Rusiñol, a tocar del camí de les Tres Creus i el riu Congost, destinat des de ja fa temps a zona d’estacionament.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A diferència dels que es poden trobar en els diferents carrers del nucli urbà, aquests exemplars no estan sotmesos als inconvenients de l’asfalt i els escocells més o menys grans de les voreres i les arrels poden desenvolupar-se molt millor.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El tronc és llis, i curt, de tons verdosos a grisencs. Normalment, desprèn plaques fines de la seva escorça que donen al tronc un aspecte clapejat. Però les calors extremes han provocat que els arbres quedessin completament pelats de l’escorça degut a un estrès hídric. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La capçada, està força ramificada, generalment entre cinc i sis branques que s’enfilen cap dalt rectes i fermes, podent sobrepassar els vint-i-cinc metres. A l'estiu i inicis de la tardor proporciona una bona ombra amb capçades de gran envergadura que fan d’aquest espai un indret ombrívol excepcional. Les fulles, del tipus palmades, mesuren entre 12 i 30 cm, amb cinc lòbuls ovat-triangulars sencers i de vegades dentats, amb un pecíol llarg i eixamplat a la base. Té les flors reunides en aments esfèrics i unisexuals i fructifica a la tardor.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Hi ha plàtans que presenten alguna ferida a la soca o a certa alçària, a nivell de les branques més velles i alguna ferida de poda antiga o d’impacte d’algun vehicle, i per algun d’ells el tronc o les branques van quedar buides al seu interior, però el seu estat general és bo.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08135-116 | Carrer Santiago Rusiñol, s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 2017 es duen a terme obres d’enderroc d’edificis annexos a l’Escorxador que estaven en molt mal estat. A <em>posteriori </em>s’adequa la zona dels plàtans amb un parell de taules com a zona de pícnic. Possiblement fossin plantats pels volts dels anys trenta, després de la construcció de l’edifici.</span></span></span></span></span></p> | 41.5503405,2.2512672 | 437557 | 4600124 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96032-11602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96032-11603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96032-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96032-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96032-06.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El plàtan és un dels arbres més apreciats per plantar a la via pública i sobretot per ornamentar carrers, avingudes i carreteres o per plantar-lo en parcs i fonts. Proporciona una ombra molt agradable durant els mesos d’estiu i no és massa exigent, però és recomanable plantar-lo de manera que tingui molt d’espai per al seu correcte creixement. En aquests casos, es fan molt grans i amb unes capçades molt ben arrodonides. | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 96045 | Antic Casino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-casino-1 | <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> | XX | <p>Edifici que havia estat l'antic Casino, seu de la <em><span><span><span><span>Sociedad Recreativa Gran Casino</span></span></span></span></em><span><span><span><span> <em>de la Colonia veraniega de Montmeló. </em></span><span lang='CA'>El Casino era un edifici de planta rectangular i d’una sola nau. L’exterior, seguia unes línies senzilles pròpies de l’estil del moment, el modernisme però ja amb traces de noucentisme. </span></span></span></span><span><span><span lang='CA'>A l’entrada hi havia un ampli vestíbul que donava accés a l’interior de l’edifici i que es reflectia a l’exterior a manera de cos adossat a la gran sala. En aquest espai hi havia un bar i una escala que portava cap el pis de dalt. Al pis de dalt del vestíbul hi havia unes vitrines amb autòmats que funcionaven quan se’ls hi posava diners, Manel Guasch ho descrivia <em>“</em></span><em><span lang='CA'>era com un armari individualitzat on hi havia un ninot i tots els ninots tenien el seu moviment i la seva representació. Això ja devia ser propietat del senyor Sabadell” </span></em><span lang='CA'>(AA.DD, 2021).</span></span></span></p> <p><span><span lang='CA'>Per entrar al Casino s’havien de pujar set o vuit graons, després hi havia una entradeta on hi havia el bar i unes taules, i després hi havia una porta que donava a la sala. La sala era de fusta, el terra era de fusta i hi havia unes llotges al costat de l’escenari de sis cadires cadascuna i davant de la pista hi havia tot de cadires per seure i l’escenari al fons. Al segon pis hi havia el galliner. </span></span><span><span><span lang='CA'>Aquest cos de l’entrada, estava coronat amb una barana de balustres; cada pilastra, que pujava des de la planta baixa, suportava una copa decorativa. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La porta d’entrada a l’edifici estava emmarcada dins d’una gran motllura de mitja circumferència a manera de guardapols a la part superior, molt original. A ambdós costats i flanquejant la porta, hi havia dues vidrieres, segurament amb vidres de colors, emplomats. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Vicenç Pellicer recorda que a dalt de tot de l’edifici, a l’exterior, hi havia un avió que donava voltes, com el que hi ha al Tibidabo, i que hi podia pujar una persona.</span></span></span></span></p> | 08135-125 | Carrer Onze de setembre, núm. 17 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l'obra col·lectiva sobre el segle XX a Montmeló (AA.DD, 2021, pp. 300 i ss) es fa una detallada explicació sobre la història i evolució del Casino: 'A mesura que avançava el segle XX l'oci i l'excursionisme van anar guanyant progressivament terreny com a motivació de l'estiueig com ho palesen, respectivament, la construcció de casinos, com a principal centre de sociabilitat dels estiuejants. A Montmeló, el 6 de setembre de 1924, Ernest Pedrals i Fernández<em>,</em> important metge de Barcelona especialitzat en higiene infantil i inspector mèdic escolar, que estiuejava al municipi, juntament amb altres estiuejants: Josep Campanyà, Melcior García, Jaume Parés i Humbert Sebastià, van demanar permís a l’alcalde per poder tenir una reunió al Cafè de Baix, amb l’objectiu de crear una societat amb finalitat recreativa i poder tenir un lloc d’esbarjo. Per dur a terme aquesta reunió van enviar una convocatòria en la que constava que es faria el dilluns 8 de setembre a les 10,30 h. del matí al Cafè de Baix. Informaven i preguntaven el parer sobre la constitució d’una societat que els agrupés [...]. Probablement d’aquesta iniciativa va sorgir la creació d’una societat formada pels estiuejants del poble: la <em>Sociedad Recreativa Gran Casino</em> <em>de la Colonia veraniega de Montmeló</em> i<em> </em>la construcció de la seva seu, el Casino, per part d’un d’ells, en Delfí Sabadell'.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El gener de l’any 1925 es va fer l’acte de col·locació de la primera pedra. La junta directiva del Gran Casino de Montmeló, en la sessió del 29 de desembre de 1924, ho va acordar i van decidir comunicar-ho a l’Ajuntament de Montmeló, posant en coneixement que volien fer-ne un acte públic. La construcció s'aixeca ràpidament, el 13 d’agost del mateix any, l’arquitecte municipal M.J. Raspall fa una inspecció a l’edifici. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 17 de novembre de 1926, Delfí Sabadell presenta una instància a l’Ajuntament de Montmeló en la que sol·licita es fessin les gestions oportunes per tal de poder legalitzar l’edifici i per tant demanava, a la Corporació, que fes arribar l’expedient al Governador Civil de la Província perquè doni el permís per poder-lo obrir al públic. Un més després, el 29 de desembre de 1926 el secretari del Govern Civil respon que segons informe de la Subcomissió Provincial de Sanitat Local i vist l’expedient de Delfí Sabadell, cal completar els plànols que es van enviar amb <em>“la disposición de la cabina, w.c. piso o galeria, escaleras de acceso a esta, y precauciones contra incendios”. </em>El febrer de 1927 l’arquitecte Domènec Sugrañes signa uns plànols del Casino.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>No se sap del cert quan s'acaba l’edifici, però a partir del mes de juliol de 1927 s’hi comencen a fer tot un seguit d’actes organitzats per la recent creada <em>Sociedad Atracción de Forasteros, </em>amb seu a l’edifici del <em>Gran Casino de Montmeló. </em>A finals de juliol aquesta societat hi celebra la seva primera festa, segons la publicació <em>El Diluvio</em> del 2 d’agost i el 25 de juliol d’aquest any, l’esmentada societat convoca una reunió <em>“en la sala platea del Gran Casino” </em>segons consta en el fulletó que es va repartir. El diumenge 31 de juliol de 1927 s’hi fa un gran festival Musical-Literari amb 120 cantants procedents de l’<em>Orfeó Escola Choral Martinenca</em>, de Sant Martí de Provençals, amb els que Delfí Sabadell hi tenia un fort vincle.</span></span></span></span></span></p> | 41.5476988,2.2493467 | 437394 | 4599832 | 1927-29 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96045-12502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96045-12503.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Domènec Sugrañes i Francesc Ferriol | El 20 d’abril de l'any 1929, Delfí Sabadell sol·licita permís a l’Ajuntament per ampliar el vestíbul i fer-hi un segon pis, a sobre del cafè. Els plànols que acompanyen la instància els signa l’arquitecte Francesc Ferriol. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 96050 | Placa del carrer d'Apel·les Mestres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-del-carrer-dapelles-mestres | <p>CARRASCO i MARTÍ, Maria Antònia (2017). La família d'Apel·les Mestres i Montmeló. Dins <em>Butlletí del Centre d'Estudis Montmeló</em>, núm. 9, pp. 11-19.</p> | XX | Actualment es troba tapada per una placa metàl·lica col·locada recentment. | <p>El carrer d'Apel·les Mestres conserva la placa original de marbre blanc que es va instal·lar l'any 1935, dins els actes d'homenatge que Montmeló dedicà a l'artista tan vinculat a la vila. La placa es descobreix el 29 de setembre de 1935 . Porta la llegenda: 'Carrer Apeles Mestres' i es va encarregar a Antoni Marqués.</p> | 08135-130 | Carrer d'Apel·les Mestres, núm. 2-4 | <p>En el Ple municipal de l'11 de setembre de l'any 1935, el poble de Montmeló acorda retre homenatge a Apel·les Mestres posant el seu nom a un carrer, que fins aleshores es deia carrer del Nord, i on vivien els nebots de l'artista, a can Renom. Encarrega la làpida per posar-la en el carrer i el conviden a assistir als actes que es farien en el seu honor. La carta de l'alcalde es conserva a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB).</p> <p>El diumenge 29 de setembre de 1935 se celebra l'homenatge en honor al 'v<em>enerable Apeles Mestres, interpretant fidelment l'admiració fervosa que sent aquest poble i com a testimoni del nostre afecte envers l'artista genial</em>'. Sembla que l'artistta no hi va assistir.</p> | 41.5548520,2.2510416 | 437542 | 4600624 | 1935 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96050-13002_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96050-13003_0.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Altres | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Recentment aquesta placa ha estat tapada per una de moderna, però està en vies de recuperar la visibilitat. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 96058 | Lledoner del carrer de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-del-carrer-de-vic | <p>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</p> <p>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El lledoner (<em>Celtis australis</em>) é</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>s un arbre caducifoli, d’uns 15 m d’alçada. El tronc, és rectilini tot i que ràpidament, a un metre i escaig d’alçada neixen quatre branques erectes i flexibles que donen forma a la capçada. S’hi observa en totes elles una poda sistemàtica. L’escorça és grisa i llisa sense estries, amb un emblanquiment a la part inferior de la soca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La capçada és força arrodonida, però per trobar-se en una zona de trànsit rodat se li han practicat podes que trenquen en certa mesura la bellesa natural d’aquest arbre quan creix lliure d’asfalt i podes. Les fulles, visibles amb el bon temps, mesuren entre 5 cm i 15 cm de llarg; són alternes, peciolades i serrades, amb dents de punta més clara, de color fosc i el revers, de color més clar. Se n’alimenta una de les papallones europees més singulars, la <em>Libythea celtis</em>. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les flors no tenen pètals i estan formades per cinc pètals caducs de color groc verdós. El lledó o llautó, un fruit comestible i de sabor agradable, és una drupa que mesura un centímetre de diàmetre, que quan és madur, a finals d’estiu i durant la tardor, de dins és groc i per fora de color negre, amb un pinyol força petit.</span></span></span></span></span></p> | 08135-136 | Carrer de Vic confluència amb la Ronda del Pedregar | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A més de ser un arbre ornamental, i l’agradable ombra que proporciona durant els mesos d’estiu, degut a la seva fusta forta i flexible, ha estat i és molt apreciat per fer forques de batre de tres, quatre i sis pollegons, mànecs d’eines, jous o pales de ventar. A ses illes, els pastors, tradicionalment en feien els collars pels gossos de pastura. La seva amplada servia per a protegir el coll de les mossegades d’algun altre depredador. Les branques tendres també han estat molt preuades en el món agrícola com a alimentació del bestiar. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Els pagesos també l’han plantat en marges per retenir la terra quan no podien disposar de pedra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Té propietats medicinals com lenitiu antidiarreic, estomacal i astringent. I de les seves arrels se n’extreia un colorant groc que permetia tenyir la seda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Algunes creences i mites parlen de les propietats màgiques, ja que ha estat important en la confecció de gaiatos o bàculs com el que hauria tingut Moisès. En els indrets on hi ha un santuari o una font, el lledoner se’l relaciona amb els cultes a la deessa mare. Entre els pastors hi havia la creença que els flabiols realitzats amb la fusta d’aquest arbre tenien la propietat de foragitar els llops, i fins i tot les males companyies. </span></span></span></span></span></p> | 41.5538843,2.2505544 | 437500 | 4600517 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96058-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96058-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96058-dsc8801.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’escocell on està plantat està limitat a l’espai; per una banda, hi ha la vorera de trànsit, i per l’altra, la confluència de dos passos de vianants. | 2151 | 5.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 96059 | Lledoner de Can Guitet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-guitet | <p>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</p> <p>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</p> | A mitja alçada, en el tronc, hi ha un parell de garagots realitzats amb esprai de color negre i un altre de color blau, més antic a la part inferior del tronc. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El lledoner (<em>Celtis australis</em>) de Can Guitet, està situat a l’era, davant de la façana de la casa, a un parell de metres del pou. És un arbre caducifoli, d’uns 12 m d’alçada, d’un centenar d’anys de vida. El tronc, és rectilini i l’escorça grisa i llisa, sense estries, tan sols les que són resultat de l’envelliment natural de l’arbre. La capçada és arrodonida, ampla i molt densa, amb les branques erectes, normalment, primes i flexibles. Les fulles, visibles amb el bon temps, mesuren entre 5 i 15 cm de llarg; són alternes, peciolades i serrades, amb dents de punta més clara, de color fosc i el revers, de color més clar. Se n’alimenta una de les papallones europees més singulars, la <em>Libythea celtis. </em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les flors no tenen pètals. El lledó o llautó, un fruit comestible i de sabor agradable, és una drupa que fa 1cm de diàmetre, que quan és madur, a finals d’estiu i durant la tardor, de dins és groc i per fora de color negre, amb un pinyol força petit.</span></span></span></span></span></p> | 08135-137 | Can Guitet | <p>A més de ser un arbre ornamental, i l’agradable ombra que proporciona durant els mesos d’estiu, degut a la seva fusta forta i flexible, ha estat i és molt apreciat per fer forques de batre de tres, quatre i sis pollegons, mànecs d’eines, jous o pales de ventar. A ses illes, els pastors, tradicionalment en feien els collars pels gossos de pastura. La seva amplada servia per protegir el coll de les mossegades d’algun altre depredador. Les branques tendres també han estat molt preuades en el món agrícola com a alimentació del bestiar. Els pagesos també l’han plantat en marges per retenir la terra quan no podien disposar de pedra.</p> <p>Té propietats medicinals com lenitiu antidiarreic, estomacal i astringent. I de les seves arrels se n’extreia un colorant groc que permetia tenyir la seda.</p> <p>Algunes creences i mites parlen de les propietats màgiques, ja que ha estat important en la confecció de gaiatos o bàculs com el que hauria tingut Moisès. En els indrets on hi ha un santuari o una font, el lledoner se’l relaciona amb els cultes a la deessa mare. Entre els pastors hi havia la creença que els flabiols realitzats amb la fusta d’aquest arbre tenien la propietat de foragitar els llops, i fins i tot les males companyies.</p> | 41.5641793,2.2505283 | 437509 | 4601661 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96059-13702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96059-13703.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 2151 | 5.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 96069 | Abeurador i dipòsit del Mas La Moreneta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abeurador-i-diposit-del-mas-la-moreneta | <p>CARRASCO MARTÍ, Maria Antonia (2003). Arquitectura i arquitectes de Montmeló durant els anys 1920-1940. Dins <em>el Butlletí del Centre d’Estudis Montmeló</em>, núm. 5; pp. 75-84.</p> <p>COL·LEGI OFICIAL D’ARQUITECTES DE CATALUNYA i BALEARS (1947). Casa de campo en Montmeló. Dins <em>Cuadernos de arquitectura</em>, núm. 7, pp. 30-35. Barcelona.</p> <p>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</p> | XX | <p>Construcció que pertany als serveis del Mas La Moreneta i estava destinada a proporcionar abastiment d'aigua als cavalls de la finca. Està feta amb la mateixa pedra granítica utilitzada en el mas, en aquells elements més ornamentals, com els brancals, ampits, llindes i el sòcol. Un gran pilar central s'aixeca al voltant de quatre gran piques trapezoïdals. En el pilar es troben les conduccions que prenen l'aigua del pou que hi ha al costat i distribueix l'aigua a les piques.</p> <p>El pou pren l'aigua de mina i aquesta es distribuïa a l'abeurador i al dipòsit que es troba a prop. Actualment, la mina continua abastint el dipòsit però no a l'abeurador. Aquesta aigua s'utilitza per regar els jardins del circuit i per la neteja.</p> | 08135-140 | Carrer del Mas Moreneta, s/n | <p>Construcció de l'any 1945 promocionada pel senyor Gambús però que el 1977 va quedar abandonada, patint des de llavors desperfectes a causa de la manca de manteniment i l'ocupació esporàdica.</p> <p>Fins que es projecta el Circuit de Barcelona-Catalunya i s'adquireix per establir-hi les oficines. La seva rehabilitació s'inicia l'any 1994 mantenint els elements originals al màxim.</p> | 41.5697802,2.2573324 | 438081 | 4602277 | 1945 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96069-14002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96069-14003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96069-14004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96069-14005.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Al costat mateix de l'abeurador hi havia els estables, actualment reconvertits en serveis del Circuit. A sota es troba el dipòsit. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 96079 | Fita de terme del Mas La Moreneta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-del-mas-la-moreneta | <p><span><span><span>PIÑERO, Ángel i UMBERT, Josep (2011). <em>De Visuris apud Montem Molonem (Les Visures a Montmeló). Documents del segle XVII</em>. Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p>Fita de terme poligonal i secció quadrada, de pedra granítica, ubicada davant el Mas La Moreneta, dins el Circuit de Barcelona-Catalunya.</p> <p>La part enterrada és igual a la visible. Presenta la tiara papal i les claus de Sant Pere, símbols del Papa, ja que gran part del terme de Montmeló pertanyia al papat a través del monestir de Sant Pere de les Puel·les. No porta cap altra inscripció.</p> | 08135-150 | Circuit de Barcelona - Catalunya. | <p><span><span><span>Ángel Piñero i Josep Umbert (2011) publiquen un document de visura del terme de Montmeló (recorregut entre les fites) realitzada el 16 de novembre de 1665. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les parts són el monestir de Sant Pere de les Puel·les i la Cartoixa de Montalegre. El document es publica l'any 1699 i parla de fets ocorreguts entre 1619 i 1665. Aquest podria ser el marc cronològic d'aquesta i de les altres fites conservades en el terme.</span></span></span></p> | 41.5682852,2.2588572 | 438207 | 4602111 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96079-15002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96079-15003.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | En l'actualitat es conserven set fites en el terme de Montmeló, incloent-hi la present.La majoria es troben fora de la seva ubicació originària. Dins el Circuit n'hi havia alguna altra, que podria ser una de les que estan a l'Ajuntament. Una altra es troba formant part de la col·lecció del Museu Municipal de Montmeló; una altra es troba en el pati de Can Puig i una darrera, a davant de l'església. | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 96081 | Lledoner de la Torre Pardalera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-la-torre-pardalera | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes</em>. Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres, actualitzada per Oriol de Bolós</em> - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares</em>, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El lledoner (<em>Celtis australis</em>) de la Torre Pardalera, està situat entre l’era (que encara es conserva) de la Torre Pardalera i la part posterior d’una de les grades del Circuit de Barcelona-Catalunya. És un arbre caducifoli, d’uns 12 m d’alçada i un centenar d’anys. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El tronc, és curt i rectilini del qual neixen cinc branques erectes, primes i flexibles. L’escorça és grisa i llisa, sense estries, tan sols les que són resultat de l’envelliment natural de l’arbre. La capçada és arrodonida, ampla i molt densa. Les fulles, visibles amb el bon temps, mesuren entre 5 i 15 cm de llarg; són alternes, peciolades i serrades, amb dents de punta més clara, de color fosc i el revers, de color més clar. Se n’alimenta una de les papallones europees més singulars, la <em>Libythea celtis</em>. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les flors estan formades per 5 pètals caducs de color groc verdós. El lledó o llautó, un fruit comestible i de sabor agradable, és una drupa que mesura un centímetre de diàmetre, que quan és madur, a finals d’estiu i durant la tardor, de dins és groc i per fora de color negre, amb un pinyol força petit.</span></span></span></span></span></p> | 08135-152 | Circuit Barcelona-Catalunya | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Arbre naturalitzat a Catalunya, sembla que fou introduït a les costes de la Mediterrània pels fenicis però podrien haver estat els grecs o els romans.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A més d’ésser un arbre ornamental, i l’agradable ombra que proporciona durant els mesos d’estiu, degut a la seva fusta forta i flexible, ha estat i és molt apreciat per fer forques de batre de tres, quatre i sis pollegons, mànecs d’eines, jous o pales de ventar. A ses illes, els pastors, tradicionalment en feien els collars pels gossos de pastura. La seva amplada servia per a protegir el coll de les mossegades d’algun altre depredador. Les branques tendres també han estat molt preuades en el món agrícola com a alimentació del bestiar. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Els pagesos també l’han plantat en marges per retenir la terra quan no podien disposar de pedra</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Té propietats medicinals com lenitiu antidiarreic, estomacal i astringent. I de les seves arrels se n’extreia un colorant groc que permetia tenyir la seda. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>En els indrets on hi ha un santuari o una font, el lledoner se’l relaciona amb els cultes a la deessa mare. Entre els pastors hi havia la creença que els flabiols realitzats amb la fusta d’aquest arbre tenia la propietat de foragitar els llops, i fins i tot les males companyies. </span></span></span></span></span></p> | 41.5669627,2.2593775 | 438249 | 4601963 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96081-15202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96081-15203.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Prop d’ell creix un altre espècimen, més jove. | 2151 | 5.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 95752 | Can Massot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-massot-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'>CANTARELL, Ignasi i ESTRADA, Josep (1998). La vil·la romano-republicana de can Massot (Montmeló) i el seu camp de sitges. Dins M. Mayer, JM Nolla i J. Pardo (ed). De les estructures indígenes a l’organització provincial romana de la Hispania Citerior. Actes de les Jornades Internacionals d’Arqueologia romana; Granollers, 1987. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CANTARELLES SANCHO, VICTÒRIA; IBARS PÉREZ, Gemma; TENAS BUASQUETS, Montserrat; GUITART DURAN, Josep. (2007). <em>Vil·la romana de Can Massot, Carrer Jacint Verdaguer</em>. Núm. Mem. 8161.</span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CANTARELLES SANCHO, VICTÒRIA; TENAS BUASQUETS, Montserrat; CASTEJON VIDAL, Pol i GUITART DURAN, Josep. (2012). Les ocupacions prehistòriques i la vil·la tardorepublicana de Can Massot, al terme municipal de Montmeló. Darreres intervencions.</span> Dins Tribuna d’Arqueologia, 2010-11, pp. 293-312.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>DEPARTAMENT DE CULTUIRA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Montmeló. Consultable a: <a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result'>https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result</a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1969<em>). Vías y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona</em>. Comisión de Urbanismo de Barcelona.. Dins <em>Revista del Vallès</em>, núm. Monogràfic.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep i VILLARONGA, Lluís (1967). La Lauro moneta y el hallazgo de Cànovas. Dins <em>Ampurias</em>, núm. XXVIII, pp. 135-194.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GURRERA MARTÍ, MIQUEL; FLORENSA PUCHOL, FRANCESC. (2015-2016). <em>Memòria de la intervenció arqueològica preventiva efectuada al carrer Jacint Verdaguer. Can Massot</em>. Núm. Mem. 12520.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>IBARS PÉREZ, GEMMA. (2008-2009-2010). <em>Carrer Balmes i entorn, jaciment de Can Massot, Montmeló (Vallès Oriental)</em>. Núm. Mem. 9700.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MARTÍNEZ RODRÍGUEZ, PABLO. (2002). <em>Informe -memòria del seguiment al c/Jacint Verdeguer del municipi de Montmeló (Vallès Oriental).</em> Núm. Mem. 5949.</span></span></span></span></p> | II-I aC | Es troba sota les edificacions i sota la via pública. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És una vil·la d'època romana tardo republicana que funciona entre els segles II i I aC.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les estructures romanes de la vil·la consistien en parets de mig metre i paviments <em>d'opus signinum</em> i <em>opus incertum</em>. A la campanya de l’any 2007 també es van documentar quatre àmbits amb restes de paviments i un passadís al carrer, que obriria a l'atri on se situaria <em>l'impluvium</em>, sota la casa del núm. 18. En el sector proper a la cantonada amb el carrer de Balmes es va localitzar un mur de 80 cm i un metre de gruix, que podria funcionar com a tancament perimetral i de contenció de terres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El material arqueològic documentat al llarg dels treballs, realitzats des de l’any 1959 fins al 2007, consisteix en estucs d'època romana, àmfora itàlica, ceràmica ibèrica, ceràmica comuna itàlica, campaniana A tardana, campaniana B, parets fines, comuna oxidada ibèrica i àmfora ibèrica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El moment de construcció de la vil·la de Can Massot es podria situar a partir de l'últim terç del segle II aC i la seva amortització s'hauria produït al llarg del segle I aC, sense arribar a l'últim terç d'aquest segle.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 2008, segons el Catàleg de Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de l'Ajuntament de Montmeló, al carrer Balmes a l'alçada entre els carrers Jacint Verdaguer i Doctor Robert, es va continuar excavant la vil·la romana i es va registrar la continuació d'un mur, un nou àmbit i dues sitges. Es va documentar que la vil·la continua sota les cases núm. 1, 3, 5 i 7 del carrer Balmes. Pel que fa a l'interior de les sitges, es van localitzar fragments d'àmfores, ceràmica campaniana, elements d'indústria òssia i en una de les sitges també van aparèixer fragments de columnes i capitells.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entre el setembre de 2015 i el febrer de 2016, es van realitzar un seguit de sondejos al carrer Jacint Verdaguer amb motiu d'unes obres de canalització de gas natural. El resultat d'aquesta intervenció va ser la documentació de tres murs més amb cronologia del II i I aC. Aquests murs tenen continuïtat amb d’altres identificats en campanyes anteriors de l'any 2007.</span></span></span></span></span></p> | 08135-46 | Entre el c/ Jacint Verdaguer (número 13 i 18) i el c/ Balmes. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les primeres troballes es realitzen l'any 1924, amb la construcció de la casa de Can Massot, situada al carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, número 18. Es van posar al descobert murs i paviments amb mosaics i ceràmica que pertanyien a una vil·la romana. Però fins l'any 1958 no es van donar a conèixer.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any següent, Ignasi Cantarell Fontcuberta, que actuava com a comissari local d'excavacions arqueològiques de Montmeló, fa una excavació arqueològica al jardí de la casa. Descobrí quatre habitacions pavimentades que pertanyien a la part residencial de la vil·la.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entre els anys 1960 i 1992 es fan un seguit d'intervencions aprofitant obres, tant de la finca particular com de diferents serveis de la via pública. De les troballes, en destaca una estructura graonada que es va identificar amb un impluvi i el llindar d'una porta, format per una peça de marbre o calcària de color blau.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els anys 2002, 2007 i 2008 es fan un seguit d'intervencions. A partir del 2007 amb la participació de l'Ajuntament, la Universitat Autònoma de Barcelona i l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica. A les descobertes anteriors caldria afegir-hi l'aparició de restes prehistòrics dels que no se'n tenien notícies.</span></span></span></span></span></p> | 41.5549751,2.2496706 | 437428 | 4600640 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95752-4601campanya-2007-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95752-4602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95752-4603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95752-4604.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada accessible | Científic/Cultural | BCIL | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Totes les estructures documentades han estat marcades a la vorera amb un paviment diferencial, com a testimoni. En un espai del carrer de Balmes, s'han instal·lat uns plafons divulgatius on s'expliquen les troballes.L'Ajuntament ha editat un tríptic informatiu per a la població. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 95760 | Subsòl de l'església de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/subsol-de-lesglesia-de-santa-maria | <p><span><span><span><span lang='CA'>CARRASCO, Maria Antonia; GUASCH, Manel i UMBERT, Josep (1995). <em>L’església de Santa Maria de Montmeló: 1050 anys</em>. Centre d’estudis Montmeló.</span></span></span></span></p> <p>CARRASCO MARTÍ, Maria Antonia (2019<em>). Redescobrim l’església de Santa Maria de Montmeló.</em> Jornades Europees del Patrimoni. Ajuntament de Montmeló i Centre d’Estudis Montmeló.</p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló. </em>Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>VILA i CARBASSA, Josep Maria (nn.cc<em>). Memòria de l’excavació arqueològica realitzada a l’església de Santa Maria de Montmeló (Vallès oriental</em>), juny-juliol de 1997.</span></span></span></span></p> | X-XX | Excavat en part, però s'ignora l'abast total del jaciment. | <p>Són diverses les intervencions que s'han fet a l'església en el darrer segle, però pel que fa al subsòl, les principals intervencions han estat els anys 1997 i 2019. Aquestes han permès documentar un conjunt de sepultures i sitges relacionades amb l'església.</p> <p>L'any 2019 durant les obres de la segona fase de la carretera BV-5003, a la zona de la sagrera de l'església i l'obertura d'un nou pas de comunicació entre la plaça de l'església i el carrer Folch i Torras, que va permetre deixar al descobert l'absis romànic, es van documentar 13 sitges i 17 tombes. Les sitges es poden agrupar en dues fases cronològiques: una primera dels segles XI i XII i una segona entre els segles XIII i XIV. Mentre que les tombes, ubicades al carrer de Santa Maria i Avinguda Pompeu Fabra, es poden agrupar en quatre fases. Una primera datada entre els segles X i XI; una segona entre els segles XI i XIII; una tercera vers els segles XVII i XVIII i una darrera compresa entre el segle XIX i la primera meitat del segle XX, moment en que l'espai funerari es trasllada a la ubicació actual.</p> | 08135-53 | Plaça de Santa Maria, s/n | 41.5499094,2.2491395 | 437379 | 4600077 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95760-5301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95760-5302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95760-5303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95760-5304enterrament-dun-individu-del-s-x-trobat-al-cementiri-parroquial-de-santa-maria-de-montmelo.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada accessible | Científic/Cultural | BCIL | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 95763 | Jaciment prehistòric dels carrers Balmes, Doctor Robert i Garcia Lorca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-prehistoric-dels-carrers-balmes-doctor-robert-i-garcia-lorca | <p><span><span><span><span lang='CA'>IBARS PÉREZ, Gemma. (2008-2009-2010). <em>Carrer Balmes i entorn, jaciment de Can Massot, Montmeló (Vallès Oriental)</em>. Núm. Mem. 9700.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>IBARS PÉREZ, Gemma. (2008). Informe de petició desmuntatge d’estructures. <em>Carrer Balmes i entorn, vil·la romana de Can Massot, Montmeló (Vallès Oriental)</em>; maig-octubre de 2008.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>IBARS PÉREZ, Gemma. (2009). Informe de petició desmuntatge d’estructures del Bronze final-primer ferro. <em>Carrer Balmes i entorn jaciment de Can Massot (Montmeló, (Vallès Oriental)</em>; març-abril de 2009.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MARTÍN, A. ;DÍAZ, J.; POU, R.; MARTÍ, M.; i BORDAS, A. (1996). Estructuras de hábitat al aire libre veracienses en el Vallès (Barcelona).<em> </em>Dins<em> Rubricatum. Revista del Museu de Gavà</em>. Actes del Ir Congrés del neolític a la Península Ibèrica, pp. 447-453.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PETIT, Mari Àngels (1987). Les primeres etapes del Bronze al Vallès. Dins Limes, núm. 0. Cerdanyola del Vallès.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PRATDESABA, Albert (2008). Informe de la intervenció arqueològica al carrer doctor Robert (Montmeló, Vallès Oriental); octubre de 2008.</span></span></span></span></p> | Excavat en part, però es desconeix si les construccions n'han malmès una altra part. | <p>Jaciment prehistòric que s'interpreta com un possible establiment d'època neolítica que arriba al bronze final-primer ferro. Les troballes s'han realitzat fent seguiments arqueològics en els carrers de Balmes, Garcia Lorca i Doctor Robert, amb motiu de les obres de renovació de serveis públics, la qual cosa no vol dir que sota les cases o edificis que conformen aquest carrer no hi hagi més indicis.</p> <p>En el carrer Balmes es va documentar una possible estructura de combustió del neolític final (Veraza). Molt a prop hi havia una gran fossa de 2,45 m de diàmetre i una profunditat de 60 cm. També hi havia una altra fossa més petita. A la mateixa zona es documentaren estructures de l'època del bronze final o primer ferro: una sitja i diversos forats de pal.</p> <p>En el carrer del Doctor Robert es va documentar una sitja del bronze final-Ferro I. I en el carrer de Garcia Lorca es va descobrir un forat de pal retallat en el substrat geològic de 20 cm de diàmetre per 20 cm de profunditat, sense que s'hagi pogut datar.</p> | 08135-56 | Entre els carrers Balmes, Doctor Robert i Garcia Lorca. | <p>Entre els anys 2008 i 2010 els arqueòlegs Gemma Ibars i Albert Pratdesaba documenten el jaciment mentre feien seguiments arqueològics als carrers de Balmes, de Garcia Lorca i del Doctor Robert.</p> | 41.5535741,2.2490430 | 437374 | 4600484 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95763-5601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95763-5602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95763-5603.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada accessible | Científic/Cultural | BCIL | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | També es va documentar una vinya del segle XIX, principis del XX. | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 95820 | Fons de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental referent a Montmeló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-comarcal-del-valles-oriental-referent-a-montmelo | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>BADIA PUIG, Carme (2017). Entrevista al director de l’Arxiu Comarcal. Dins <em>Ronçana</em>, 290, desembre 2017, pp. 16-17.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PÉREZ GÓMEZ, Xavier (2005). L’Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, un equipament llargament esperat. Dins <em>Lauro</em>, núm. 29, pp. 74-77. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PÉREZ GÓMEZ, Xavier (2005). La documentació de les cambres agràries a l’Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. Dins <em>Ponències</em>, 2005, pp. 133-136.</span></span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span>Els fons de l’Arxiu Comarcal del Vallès Oriental que correspon al municipi de Montmeló està format per la col·lecció d’impresos diversos, compresos entre els anys 1985 i 2023. Es tracta de programes d’actes, de festa major, cartells, etc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També disposa d’un fons bibliogràfic amb les monografies històriques publicades sobre el municipi.</span></span></span></p> | 08135-68 | Carrer de l'Olivar, núm. 10 (08402 - Granollers) | <p><span><span><span>L'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental (ACVO), s’inaugura el 30 de setembre de l’any 2005. Forma part de la Xarxa d'Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya i és gestionat conjuntament pel Consell Comarcal del Vallès Oriental i per l'Ajuntament de Granollers, d'acord amb el conveni signat el 29 de desembre del mateix any entre el Departament de Cultura, el Consell Comarcal i l'Ajuntament de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La capacitat de l’ACVO és de 10.000 m lineals de prestatgeria dels quals actualment n'hi ha 6.600 d'ocupats. Entre els fons documentals dipositats a l'arxiu podem destacar els dels ajuntaments d’Aiguafreda, Castellterçol, Granollers, Santa Eulàlia de Ronçana i Tagamanent; també la documentació del Consell Comarcal del Vallès Oriental, els fons de l'arxiu de protocols notarials del districte de Granollers, dels Jutjats de Primera Instància de Granollers i Mollet, de l'Oficina Comarcal del Departament d’Agricultura o de les Cambres Agràries de diversos pobles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També cal destacar el fons fotogràfic de la revista Sport Comarcal, els fons patrimonials o de masies que contenen prop de 400 pergamins que van del segle XII al XVII, o el fons de la baronia de Montbui, jurisdicció integrada per Santa Eulàlia, Bigues, Riells, L’Ametlla, Lliçà d’Amunt, Palaudàries i Sant Mateu de Montbui, i diversos fons personals.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'ACVO custodia igualment un important fons d’hemeroteca (revistes comarcals i butlletins municipals) i una col·lecció de monografies locals que es van actualitzant. Comparteix instal·lacions amb l'Arxiu Municipal de Granollers. Bona part dels fons de l’ACVO es poden visualitzar a internet a través dels portals Arxius en Línia i XAC Premsa.</span></span></span></span></span></p> | 41.5517175,2.2478494 | 437273 | 4600279 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2024-05-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 95848 | Col·lecció arqueològica del Museu d'Arqueologia de Catalunya procedent de Montmeló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-del-museu-darqueologia-de-catalunya-procedent-de-montmelo | IIa C-XI dC | <p>En el fons del Museu d'Arqueologia de Catalunya hi ha material arqueològic procedent de diverses campanyes d'excavació arqueològica dels jaciments de Montmeló de Ca l'Esteve (MAC BCN- 047503), Can Tabola (MAC BCN- 047554) i Can Tacó (MAC BCN- 047555).</p> | 08135-86 | Passeig de Santa Madrona, núm. 39 - 08038- Barcelona | 41.5523618,2.2497565 | 437433 | 4600349 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | Física | Ibèric|Romà|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-05-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 81|83|85 | 53 | 2.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 96041 | Fons de l'Arxiu Diocesà de Barcelona referent a Montmeló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-diocesa-de-barcelona-referent-a-montmelo | <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1975): Organigrama del Archivo Diocesano de Barcelona.</p> <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1985): 'Arxivo Diocesano de Barcelona' a Guia de los archivos y las bibliotecas de la Iglesia en España. Vol. I Archivos. Asociación Española de Archiveros Eclesiásticos. León, pàgs.. 151-167.</p> <p>SANABRE, Rdo. José (1947): El archivo diocesano de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. Barcelona.</p> <p>TRENS, Dr. (1926): Inventari del tresor de les parròquies de Barcelona. Arxiu Diocesà de Barcelona.</p> | XII-XX | <p><span><span><span>Tot i que actualment la parròquia de Santa Maria de Montmeló pertany al Bisbat de Terrassa, per tradició la documentació antiga es preserva a l’Arxiu Diocesà de Barcelona. </span></span></span>Els fons i les col·leccions de l'Arxiu Diocesà s'organitzen en Seccions, subseccions, sèries i subsèries. Totes les parròquies tenen una sèrie pròpia amb una carpeta (número 531). Hi ha un total de 67 documents dels quals, un és de 1795, 33 datats entre 1806 i 1893) i 33 més datats entre 1910 i 1980. La temàtica és diversa: cartes, rebuts, comptes, expedients, inventaris, llicències, Acció Catòlica, cens escolar i d'associacions, etc. A més, es pot trobar documentació referent a Montmeló en altres sèries. Una de les indexades per parròquies és la de les visites pastorals.</p> <p><span><span><span>També hi ha un total de 61 pergamins que corresponen a la parròquia de Santa Maria de Montmeló i Sant Sadurní de Montornès, tots a la mateixa carpeta sense cap tipus de separació. Es tracta de testaments, censals, confirmacions, donacions, vendes, aniversaris, etc. Hi ha un pergamí de l’any 1137; 13 pergamins del segle XIII (entre 1207 i 1299); 21 pergamins del segle XIV (entre 1302 i 1398); 8 pergamins del segle XV (entre 1411 i 1474); 14 pergamins del segle XVI (entre 1505 i 1598); 3 pergamins del segle XVII (entre 1606 i 1645); i un pergamí sense datar.</span></span></span></p> | 08135-122 | Carrer del Bisbe, núm. 1 (08002 – Barcelona) | <p>L'origen d'aquest arxiu es remunta a l'any 1107, segons consta en dos privilegis papals de Pascual II. S'organitzen, en origen, a partir de les dues sèries més importants: <em>Mensa Episcopa</em>l i <em>Registra Communium</em>. La primera té els seus orígens en el privilegi del rei Lluís II de França (878), segons el qual es concedia al bisbe de Barcelona, Frodoino, les primeres propietats i drets importants. La segona sèrie data de 1303, iniciada pel bisbe Ponç de Gualba. Arxivers que han estat claus per la història de l'arxiu diocesà són: Antonio Campillo Mateu (1721-1779), el P. Caresmar, abat de Les Avellanes i mossèn Josep Sanabre (1926-1972). A partir de l'any 1972, sota el mandat del senyor cardenal Jubany es reorganitza l'arxiu, s'adapten els locals i es microfilma la pràctica totalitat dels arxius eclesiàstics.</p> <p> </p> | 41.5499302,2.2489645 | 437364 | 4600080 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96041-arxiu-diocesa.jpg | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 96042 | Fons de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Montmeló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-parroquial-de-santa-maria-de-montmelo | XVI-XXI | <p>La documentació que es conserva en el fons parroquial de Santa Maria consisteix en diferents llibres sacramentals: sis volums de llibres de baptismes, entre 1881 i l'actualitat, però també dels segles XVI, XVII, XVIII; quatre volums de llibres matrimonials del segle XIX fins l'actualitat; tres volums d'òbits del segle XIX a XXI; 11 lligalls d'expedients matrimonials des de 1942. També hi ha algun llibre d'economia. </p> <p>Part d'aquesta informació també es troba a l'Arxiu Diocesà de Barcelona i a l'Arxiu Municipal de Montmeló.</p> | 08135-123 | Plaça de Santa Maria, núm. 1 | <p>El bisbat de Terrassa és una de les dues noves diòcesis catalanes que el Vaticà va crear el 15 de juny de l'any 2004 com a segregació de l'arquebisbat de Barcelona, i utilitza la basílica del Sant Esperit com a seu catedralícia.</p> | 41.5499501,2.2489733 | 437365 | 4600082 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96042-12301.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pertany, des del 2004 al bisbat de Terrassa, però fins aquella data pertanyia a l'arquebisbat de Barcelona. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 96043 | Fons relacionat amb Montmeló de l'Arxiu del monestir de Sant Pere de les Puel·les | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-relacionat-amb-montmelo-de-larxiu-del-monestir-de-sant-pere-de-les-puelles | <p><span><span><span><span lang='CA'>FERNÁNDEZ, A.; PIÑERO, A.; UMBERT, J. (1994). <em>Aproximació a la història de Montmeló: segles X-X</em>II. Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> | XII-XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l'Edat Mitjana, bona part de les terres que avui pertanyen al terme municipal de Montmeló pertanyien al monestir benedictí de Sant Pere de les Puel·les, situat, aleshores, a la plaça de Sant Pere i al carrer de Sant Pere més Alt de Barcelona. La comunitat va traslladar-se al segle XIX a Sarrià, on hi ha l'actual monestir del carrer d'Anglí. És per aquest motiu que al seu arxiu es conserva un seguit important de documentació relacionada amb Montmeló.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aplega més de 1500 pergamins, alguns relacionats amb el municipi de Montmeló. Entre ells figura el pergamí número 1, que és l'Acta de consagració del monestir, de l'any 945, on ja es cita Montmeló. És una còpia d'un altre anterior, on es fan constar les circumstàncies en què es produí la consagració de dita església, el 16 de juny del 945. El podem considerar dividit en tres parts. A la primera s'exposen els motius pels quals es va demanar al bisbe de Barcelona que en fes la consagració. A continuació s'hi consignen les donacions que tant el comte de Barcelona, Sunyer, i la seva muller, Riquilda, com el bisbe de Barcelona, atorgaren al monestir amb aquell motiu. La tercera conté les fórmules de consagració i les signatures. La part que més interessa per Montmeló és quan el comte i la comtessa donen diversos béns al monestir. A continuació, el bisbe de Barcelona diu: 'Vull i em plau que l'església de Santa Maria, situada a Montmeló, tingui sacerdot propi i també les dècimes i primícies de Vila Ricard i Spincellos es donin en obsequi de Sant Pere'. El pergamí número 79 és la segona consagració de l'església del monestir de l'any 1147. Els pergamins núm. 81 i 82 parlen d'una donació a Montmeló, de l'any 1150. Altres pergamins importants per Montmeló són el 139 (any 1214), el 144 (any ?), el 209 (any 1239), el 210 (any ?), el 214 (any 1240), el 421 (any 1286) i el 746 (any 1336).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Un altre grup es correspon amb el lligall <em>Speculum</em> de propietats i alous, de l'any 1598, redactat per Bernat Puigvert, que conté 'Actes i cartes trobats en pergamí (referents) a propietats que es tenen sots domini i alou' i al qual modernament s'ha donat el nom de <em>Speculum </em>de propietats i alous. S'hi han inclòs, sense cap mena d'ordre cronològic, una sèrie d'extractes de documents que contenen notícies que en diríem històriques, corresponents a les possessions del monestir, i dintre d'elles hi ha una secció dedicada a Montmeló.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També trobem volums de documentació variada com el recull anomenat <em>Papers de Montmeló</em>. Dins d'aquest recull hi trobem límits de Montmeló, visures de les fites, documents relacionats amb el tema de les aigües; concòrdies i compromisos i vendes de terres; delmes, establiments de pagesos; manuals de notaris, com els de Jaume Encontra i el de Jaume Fita; llibres de Lluïsmes; o llibres de capbreus (amb forces dades de possessions a Montmeló).</span></span></span></span></span></p> | 08135-124 | Carrer d'Anglí, núm. 55 (08017 - Barcelona). | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’arxiu del monestir de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona es forma amb el desenvolupament de la comunitat a partir de la gestió del seu patrimoni, la seva economia i l’activitat interna de la comunitat. Es documenta la seva existència des del segle X, malgrat que és a partir del segle XV que hom té referències més continuades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’arxiu conserva, principalment, el fons documental generat per la comunitat de monges benedictines de Sant Pere de les Puel·les des de la seva fundació, a la primera meitat del segle X a les afores de les muralles romanes de Barcelona, fins a l’actualitat a la seu del carrer Anglí de Sarrià, on l'any 1879, s’hi traslladaren des del monestir fundacional de la plaça de Sant Pere, al barri de Sant Pere de Barcelona. Un trasllat que va suposar la pèrdua del vincle entre la comunitat i la parròquia i el barri de Sant Pere, fundat al redós del monestir des de la seva fundació i demarcació jurisdiccional de la comunitat de Sant Pere durant tot l’Antic Règim. Una simbiosi que es reflecteix a l’arxiu, on afloren els carrers, les cases i els habitants del barri, els feligresos de la parròquia, i que suposa una de les poques fonts primàries per conèixer el barri i la seva gent durant l’edat mitjana i moderna, ja que bona part de l’arxiu parroquial es va perdre a la primera meitat del segle XX, i amb ell els registres sagramentals d’abans de la Guerra Civil espanyola. Malgrat el destacable volum documental que es conserva del fons monàstic, se sap que aquest és tan sols un terç del que s’havia conservat fins abans de la Guerra Civil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’arxiu també conserva fons relacionats amb la comunitat, com: fons de famílies de les monges de Sant Pere, fons personals de preveres vinculats al monestir i fons d’entitats relacionades amb Sant Pere de les Puel·les. També es conserven fons i col·leccions procedents de donacions externes.</span></span></span></span></span></p> | 41.5499506,2.2489763 | 437366 | 4600082 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96043-12401detall-del-pergami-de-lany-945-on-apareix-per-primera-vegada-montmelo.jpg | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc