Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 96057 | Casa del Carrer d'Enric Prat de la Riba, núm. 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-denric-prat-de-la-riba-num-6 | XX | <p>Casa entre mitgeres de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal que dona a un pati. Un petit cos adossat a aquesta façana emmarca l'accés a l'habitatge. És un petit cos quadrangular amb la coberta a dues aigües.</p> <p>A cada costat hi ha sengles finestres reixades. El parament de la façana és arrebossat i llis amb un coronament rectangular amb un plafó ceràmic de motius vegetals al mig. Una tanca d'obra i una reixa de ferro s'alinea amb el carrer. S'alcen quatre pilars de secció quadrada que reforcen la tanca i delimiten la porta d'entrada al pati.</p> | 08135-135 | Carrer d'Enric Prat de la Riba, núm. 6 | 1923 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96057-13501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96057-13502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96057-13503.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-08-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Model de casa-jardí seguint els criteris de l'urbanisme característic de l'època. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 95815 | Paratge de la font de Santa Caterina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paratge-de-la-font-de-santa-caterina | <p><span><span><span><span lang='CA'>AJUNTAMENT DE MONTMELÓ (2011). <em>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montmeló. </em>Text refós aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el 8 de març de 2012.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). <em>Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès</em>. Ajuntament de de Montornès del Vallès. </span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El paratge de la Font de Santa Caterina està situat a la llera esquerra del riu Mogent, on es fa l’aiguabarreig entre aquest i el riu Congost. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Per accedir-hi Just on es troba la parada de l’autobús, i abans d’entrar al Pont Nou, a mà dreta hi ha un corriol molt costerut que baixa fins al passeig fluvial del riu Mogent. Ens hi porta un camí delimitat a banda i banda per plàtans de grans dimensions, sobretot en alçada, que creixen al costat del curs d’aigua juntament amb altres espècimens típics de la vegetació de ribera. Destaca el plataner que hi ha al davant mateix de la font.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La font prové d’una surgència o déu d’aigua que brolla per una escletxa de la roca. Un tub collat per sota mateix d’una xapa de ciment fa de broc. Continua traient un rajolí d’aigua que s’escola per sota la fullaraca, i travessa el camí de terra formant un petit bassal en direcció a la llera del riu. Una mica més amunt s’observa un altre orifici que actualment no raja. El terra està impregnat per l’aigua constant que brolla malgrat la manca de pluges i, en un costat de la roca, hi ha un cartell de senyalització d’aigua no potable. A la xapa de ciment hi ha les restes d’algun escrit, tal vegada anomenant la font, però que ja no s’hi llegeix res.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La vegetació és de líquens, molses, heures i bardisses principalment.</span></span></span></span></span></p> | 08135-63 | Passeig fluvial del riu Mogent. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’Arxiu Municipal de Montmeló es conserva el dietari de Josep Fransí que ja esmenta l’existència de la font de Santa Caterina l’any 1807.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És un lloc freqüentat per caminants i ciclistes. Era també un paratge molt concorregut per gent que venia de lluny a buscar aigua a la font. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Molt a prop, també hi havia una zona de pícnic amb taules i fogons per passar-hi el dia. </span></span></span></span></span></p> | 41.5461752,2.2508240 | 437516 | 4599662 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95815-6302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95815-6303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95815-6304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95815-6305-arxiu-municipal-de-montmelo-la-font-de-santa-caterina-1920.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95815-63061.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2024-05-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Aquest paratge està compartit amb el municipi de Montornès del Vallès.En les imatges antigues s’observa com la part superior de la déu estava consolidada amb pedra irregular collada amb morter de calç, mentre que l’inferior tenia diverses fileres de maons. L’aigua rajava amb força per un broc arranat a la paret i, com ara, es perdia cap el riu Mogent. | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 95827 | Xarxa Natura Riu Congost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xarxa-natura-riu-congost | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Amb el nom de Xarxa Natura 2000 es protegeixen els espais fluvials que travessen el municipi: el riu Congost, el riu Mogent i el riu Besòs. Aquest darrer nascut de l’aiguabarreig del dos primers. </span></span></span></span></span>Tots tres són rius que transcorren per un territori amb una elevada pressió antròpica; per una banda, la urbanització industrial i per l’altra, l’elevada freqüentació a la zona del circuit d’alta velocitat i el soroll que comporta.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El riu Congost neix a Collsupina, a la font del Regàs. És un corredor biològic entre el massís del Montseny, la Serra Prelitoral Septentrional i la costa, ja que el seu curs discorre per la plana i connecta tots aquests espais. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El riu Mogent, és un segon corredor, que neix a la comarca del Vallès Oriental, al vessant septentrional del Corredor i s’uneix amb el Congost entre els termes de Montmeló i Montornès del Vallès per donar naixement al Besòs. Té nombrosos afluents, que neixen des del vessant nord del Montseny (riera de Cànoves, riera de Giola, riera de Vilamajor i el torrent de Valldoriolf), des del vessant sud de la Marina – Corredor (riera d’Ardenya, torrent de Séllecs, torrent de Sant Bertomeu i el de Can Mora).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El riu Besòs es forma de l’encontre del riu Congost amb el riu Mogent, just on hi ha el pont nou, no massa lluny del paratge de la Font de Santa Caterina. A partir d’aquest moment, transcorre paral·lel al Polígon industrial anomenat Sota el Molí i la zona de la deixalleria municipal, per entrar a Martorelles i Mollet del Vallès, moment en que rep el riu Tenes pel seu vessant hidrogràfic dret.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tots tres rius tenen un comportament de caire mediterrani, és a dir, que poden créixer sobtadament en època de pluges per baixar després ràpidament. En el seu pas per Montmeló, el terreny està constituït pel llit d’inundació ordinari del riu, i hi estan associats els dipòsits de còdols i roques plutòniques amb nivells més fins d’argiles i sorres. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Malgrat el seu grau d'artificialització, s'hi poden trobar fins i tot comunitats vegetals ripàries característiques dels rius mediterranis. Destaca en negatiu, la canya americana (<em>Arundo donax)</em> que és una espècie invasora molt abundant en tots tres espais protegits. Per altra banda, la introducció d’elements artificials ha donat naixement a la formació de sistemes lacustres artificials que tenen un gran valor ecològic i paisatgístic. Aquests sistemes actualment estan ben integrats amb l’entorn físic i natural i s’han convertit en refugi de nombroses espècies d’aus. A més, tot aquests espais són zona de caça de l’àliga marcenca i zona d’hivernada pel blauet i la cotoliu o la tallareta cuallarga. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A banda dels ocells, també destaca un altre tipus de fauna, pròpia dels ambients humits, com són els amfibis: el gripau corredor i el d’esperons, la reineta i el tòtil. Com a rèptils hi ha la tortuga de rierol i dues espècies de sargantanes, la ibèrica i la roquera. Destaca el llangardaix ocel·lat, la serp blanca i la d’aigua. Pel que fa als mamífers, hi ha eriçó, i nombroses comunitats de quiròpters, com la rata pinyada pipistrel·la, el ratpenat de vores clares i el ratpenat dels graners. </span></span></span></span></span></span></p> | 08135-75 | Lleres dels rius Congost, Mogent i Besòs. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La Xarxa de Natura 2000 és una xarxa europea d’espais naturals creada amb l’objectiu de fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals i semi naturals amb l'activitat humana. Està regulada per un marc legal que garanteix la protecció i conservació dels hàbitats naturals, de la fauna i de la flora silvestre, coneguda també com a <em>Directiva d’hàbitats</em>.</span></span></span></span></span></p> | 41.5466289,2.2510117 | 437532 | 4599712 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95827-7502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95827-7503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95827-7504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95827-7505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95827-7506.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 1764 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 95741 | Pont vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-vell-12 | <p><span><span><span><span lang='CA'>GARCIA-PEY, Enric; SALVADOR CORROS, Montserrat (2005). <em>Montmeló. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GORDI i SERRAT, Josep (2005). <em>El paisatge fluvial a la conca del Besòs. Ahir, avui ... i demà?</em> Laboratori d’Anàlisi i Gestió del Paisatge i Consorci per la defensa de la conca del Besòs.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GUASCH, Manel i UMBERT, Josep (1999). Montmeló i la riera. Dins el <em>Butlleti del Centre d’estudis Montmeló</em>, núm. 3, pp.16-25.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GUASCH, Manel i UMBERT, Josep (2008). <em>Montmeló, 115 anys d’imatges</em>. Centre d’estudis Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | Només es conserven els estreps dels extrems. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es tractava d'un pont de sis pilastres i set arcades, de 12 m de llum cadascuna, de 84'90 m de longitud i una amplada de 5'50 m, per on passava la BV-5156. Avui dia, només es conserva un estrep a cada banda del riu; un pertany al municipi de Montmeló i l'altre al municipi de Montornès del Vallès. L'alçada de l'extrem de Montmeló és d'una mica més de 5 m.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En un inici, el pont havia de ser de formigó armat, però es reformà el projecte fent-lo més ample, per la qual cosa augmentà el preu de la construcció. Per aquest motiu es va decidir substituir el formigó armat per un material petri que, a més de ser més econòmic que el ferro, tenia més avantatges pel que fa a la durada i el manteniment.</span></span></span></span></span></p> | 08135-37 | Passeig del Riu Besòs, s/n; enfront el carrer Onze de Setembre. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El pont es construeix dins el projecte del '<em>Camino vecinal de Vallromanas a Montmeló por Montomés con un puente sobre el río Besós</em>' que comença l'any 1917 i no s'acaba fins l'any 1923.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 1920 els sòcols de les piles estan acabats i els estreps elevats a nivell del començament de les voltes, però s'aturen les obres. L'any 1921 es presenta un nou projecte, signat pel mateix enginyer, Juan Maria Sans, per a l'acabament del pont i de les obres del camí veïnal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 14 de desembre de 1943 un rierada se'l va endur a causa de l'acumulació de troncs en el pont que barrà el pas de l'aigua. La pressió que aquesta exercí sobre la construcció fou tan elevada que el pont va cedir en descalçar-se una de les pilastres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>No es comença el nou pont fins l'any 1957 uns metres més a llevant.</span></span></span></span></span></p> | 41.5467511,2.2480402 | 437284 | 4599727 | 1921 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95741-3702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95741-3703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95741-3704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95741-dsc9037.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | BCIL | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Juan Maria Sans | L'objectiu de la construcció del camí veïnal de Vallromanes a Montmeló per Montornès era enllaçar directament el poble de Vallromanes amb Montmeló per on hi ha l'estació del tren de la línia Barcelona-França, i era un punt de pas obligatori per a l'exportació dels productes de la zona del Vallès. Per altra banda, també era necessari construir un pont entre Montornès del Vallès i Montmeló, ja que tot i que era possible creuar a peu el riu, era perillós si havia plogut molt. En aquest cas, els dos pobles quedaven pràcticament incomunicats. | 98 | 49 | 1.5 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||
| 95846 | Monument Vas de Vicarello | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-vas-de-vicarello | <p>SILLIÈRES, Pierre (1977). Le “camino de Anibal”, itinéraire des gobelets de Vicarello de Castulo à Saetabis», a <em>M</em>élanges de la Casa de Velázquez, n3, pp. 31-83.</p> | XXI | <p>A la rotonda que dona accés al pont sobre el riu Besós, cap a Montornès, hi ha una rèplica a gran escala d'un dels quatre vasos de Vicarello o Apol·linars que es van trobar entre els anys 1852 i 1863 a les aigües termals d'<em>Aquae Apollinares</em>, a Vicarello Bracciano, al llac de Bracciano.</p> <p>Aquests quatre vasos cilíndrics (entre 95 i 115 mm) tenen forma de fita mil·liària i són de plata. Estan datats en el segle I dC i porten gravats a quatre columnes les 104 estacions de la ruta de la Via Augusta entre Roma i Cadis (itinerarium Gaditanum).</p> | 08135-84 | Rotonda del Passeig del riu Besòs amb el pont i l'avinguda Pompeu Fabra. | 41.5474399,2.2499093 | 437441 | 4599803 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95846-8402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95846-8403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95846-8404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95846-beakersofvicarello50.png | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-05-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Empresa de caldereria Ceacsa | Disseny de Manel Ramal Mata, que fou alcalde de Montmeló entre 1992 i 2010. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 95713 | Casal Les Tres Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-les-tres-creus | <p><span><span><span><span lang='CA'>CARRASCO MARTI, Maria Antonia (2000). Un passeig per l’arquitectura de Montmeló. Barri El Casino. Dins el <em>Butlletí del Centre d’Estudis Montmeló</em>, núm. 4, pp. 66-69.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>RÀFOLS, J.F. (1951). <em>Diccionario biográfico de artistes de Cataluña</em>. Editorial Milla: Barcelona, pp. 399.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Edifici d'habitatges plurifamiliar als quatre vents. És de planta de creu grega i consta de planta baixa i tres pisos, amb un pati interior cobert de planta octogonal i uns cossos aixamfranats situats a l'interior dels angles, configurant una planta pseudo-octogonal. El tercer pis és una remunta posterior. En total, hi ha setze habitatges. Tots els cossos estan coberts amb teulada a doble vessant, a excepció del cos on se situa l'entrada, que té una terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La planta baixa està per sota del nivell del carrer Onze de setembre. L'accés principal dona a la primera planta i s'hi accedeix per un petit pont. El portal d'entrada és de llinda recta, flanquejat per dues columnes, amb capitell jònic, i recolzades damunt d'un gran peu de secció quadrada. La façana principal i posterior es rematen amb un frontó rectangular amb dues pilastres als extrems i un arc de mig punt al centre. Aquest frontó, a la resta de façanes, ha quedat integrat dins la paret. El parament és arrebossat i pintat totalment de color groc, amb les motllures, balustrades i altres elements decoratius pintats en color grana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La pràctica totalitat de les obertures són de llinda recta i estan protegides per una balustrada d'obra que en els cossos principals és a mode de balconada volada. Sobre les finestres del primer i segon pis hi ha un guardapols motllurat de perfil esglaonat amb una altra motllura de perfil dentat. En el tercer pis hi ha tres finestres, una al mig del frontó i les altres dues als costats.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>De l'interior destaca l'arrambador de l'entrada principal, revestit amb rajoles modernistes decorades amb motius florals, i el terra de mosaic hidràulic.</span></span></span></span></span></p> | 08135-19 | Carrer Onze de setembre, núm. 21 | <p>El promotor fou l'empresari barceloní Delfí Sabadell i Serra, el mateix que construí la Masia Castell Canigó, i el Casino. L'arquitecte Francisco Ferriol i Carreras, que obtingué el títol l'any 1894 i fou el responsable de la introducció del Modernisme a la ciutat de Zamora, on s'establí com arquitecte municipal l'any 1907. El constructor fou Enric Font i Giralt.</p> | 41.5475771,2.2489608 | 437362 | 4599819 | 1929 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95713-1901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95713-1902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95713-1903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95713-1904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95713-1905.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95713-1906.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-08-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Francisco Ferriol i Carreras (arquitecte) | L'any 2008 es va remodelar. | 102|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 96045 | Antic Casino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-casino-1 | <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> | XX | <p>Edifici que havia estat l'antic Casino, seu de la <em><span><span><span><span>Sociedad Recreativa Gran Casino</span></span></span></span></em><span><span><span><span> <em>de la Colonia veraniega de Montmeló. </em></span><span lang='CA'>El Casino era un edifici de planta rectangular i d’una sola nau. L’exterior, seguia unes línies senzilles pròpies de l’estil del moment, el modernisme però ja amb traces de noucentisme. </span></span></span></span><span><span><span lang='CA'>A l’entrada hi havia un ampli vestíbul que donava accés a l’interior de l’edifici i que es reflectia a l’exterior a manera de cos adossat a la gran sala. En aquest espai hi havia un bar i una escala que portava cap el pis de dalt. Al pis de dalt del vestíbul hi havia unes vitrines amb autòmats que funcionaven quan se’ls hi posava diners, Manel Guasch ho descrivia <em>“</em></span><em><span lang='CA'>era com un armari individualitzat on hi havia un ninot i tots els ninots tenien el seu moviment i la seva representació. Això ja devia ser propietat del senyor Sabadell” </span></em><span lang='CA'>(AA.DD, 2021).</span></span></span></p> <p><span><span lang='CA'>Per entrar al Casino s’havien de pujar set o vuit graons, després hi havia una entradeta on hi havia el bar i unes taules, i després hi havia una porta que donava a la sala. La sala era de fusta, el terra era de fusta i hi havia unes llotges al costat de l’escenari de sis cadires cadascuna i davant de la pista hi havia tot de cadires per seure i l’escenari al fons. Al segon pis hi havia el galliner. </span></span><span><span><span lang='CA'>Aquest cos de l’entrada, estava coronat amb una barana de balustres; cada pilastra, que pujava des de la planta baixa, suportava una copa decorativa. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La porta d’entrada a l’edifici estava emmarcada dins d’una gran motllura de mitja circumferència a manera de guardapols a la part superior, molt original. A ambdós costats i flanquejant la porta, hi havia dues vidrieres, segurament amb vidres de colors, emplomats. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Vicenç Pellicer recorda que a dalt de tot de l’edifici, a l’exterior, hi havia un avió que donava voltes, com el que hi ha al Tibidabo, i que hi podia pujar una persona.</span></span></span></span></p> | 08135-125 | Carrer Onze de setembre, núm. 17 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l'obra col·lectiva sobre el segle XX a Montmeló (AA.DD, 2021, pp. 300 i ss) es fa una detallada explicació sobre la història i evolució del Casino: 'A mesura que avançava el segle XX l'oci i l'excursionisme van anar guanyant progressivament terreny com a motivació de l'estiueig com ho palesen, respectivament, la construcció de casinos, com a principal centre de sociabilitat dels estiuejants. A Montmeló, el 6 de setembre de 1924, Ernest Pedrals i Fernández<em>,</em> important metge de Barcelona especialitzat en higiene infantil i inspector mèdic escolar, que estiuejava al municipi, juntament amb altres estiuejants: Josep Campanyà, Melcior García, Jaume Parés i Humbert Sebastià, van demanar permís a l’alcalde per poder tenir una reunió al Cafè de Baix, amb l’objectiu de crear una societat amb finalitat recreativa i poder tenir un lloc d’esbarjo. Per dur a terme aquesta reunió van enviar una convocatòria en la que constava que es faria el dilluns 8 de setembre a les 10,30 h. del matí al Cafè de Baix. Informaven i preguntaven el parer sobre la constitució d’una societat que els agrupés [...]. Probablement d’aquesta iniciativa va sorgir la creació d’una societat formada pels estiuejants del poble: la <em>Sociedad Recreativa Gran Casino</em> <em>de la Colonia veraniega de Montmeló</em> i<em> </em>la construcció de la seva seu, el Casino, per part d’un d’ells, en Delfí Sabadell'.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El gener de l’any 1925 es va fer l’acte de col·locació de la primera pedra. La junta directiva del Gran Casino de Montmeló, en la sessió del 29 de desembre de 1924, ho va acordar i van decidir comunicar-ho a l’Ajuntament de Montmeló, posant en coneixement que volien fer-ne un acte públic. La construcció s'aixeca ràpidament, el 13 d’agost del mateix any, l’arquitecte municipal M.J. Raspall fa una inspecció a l’edifici. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 17 de novembre de 1926, Delfí Sabadell presenta una instància a l’Ajuntament de Montmeló en la que sol·licita es fessin les gestions oportunes per tal de poder legalitzar l’edifici i per tant demanava, a la Corporació, que fes arribar l’expedient al Governador Civil de la Província perquè doni el permís per poder-lo obrir al públic. Un més després, el 29 de desembre de 1926 el secretari del Govern Civil respon que segons informe de la Subcomissió Provincial de Sanitat Local i vist l’expedient de Delfí Sabadell, cal completar els plànols que es van enviar amb <em>“la disposición de la cabina, w.c. piso o galeria, escaleras de acceso a esta, y precauciones contra incendios”. </em>El febrer de 1927 l’arquitecte Domènec Sugrañes signa uns plànols del Casino.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>No se sap del cert quan s'acaba l’edifici, però a partir del mes de juliol de 1927 s’hi comencen a fer tot un seguit d’actes organitzats per la recent creada <em>Sociedad Atracción de Forasteros, </em>amb seu a l’edifici del <em>Gran Casino de Montmeló. </em>A finals de juliol aquesta societat hi celebra la seva primera festa, segons la publicació <em>El Diluvio</em> del 2 d’agost i el 25 de juliol d’aquest any, l’esmentada societat convoca una reunió <em>“en la sala platea del Gran Casino” </em>segons consta en el fulletó que es va repartir. El diumenge 31 de juliol de 1927 s’hi fa un gran festival Musical-Literari amb 120 cantants procedents de l’<em>Orfeó Escola Choral Martinenca</em>, de Sant Martí de Provençals, amb els que Delfí Sabadell hi tenia un fort vincle.</span></span></span></span></span></p> | 41.5476988,2.2493467 | 437394 | 4599832 | 1927-29 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96045-12502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96045-12503.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Domènec Sugrañes i Francesc Ferriol | El 20 d’abril de l'any 1929, Delfí Sabadell sol·licita permís a l’Ajuntament per ampliar el vestíbul i fer-hi un segon pis, a sobre del cafè. Els plànols que acompanyen la instància els signa l’arquitecte Francesc Ferriol. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 95979 | Can Salvador Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-salvador-torrents | XX | <p>Casa aïllada als quatre vents, del tipus casa-jardí. És de planta quadrangular i d'una única planta, sobre aixecada del nivell del carrer. La coberta és de teules als quatre vessants, acabada amb un ràfec de bigues de fusta, pintades de verd. L'entrada principal és porxada i emmarcada per dues columnes i pèrgola de vidre.</p> <p>Les quatre façanes estan recobertes d'un material especial fet de portland i restes de vidres de colors, integrats en una massa compacta. A l'interior, conserva el paviment hidràulic original.</p> <p>Delimita l'espai amb la via pública una tanca baixa d'obra, amb una reixa de ferro forjat. La porta del carrer també és de ferro envoltada per dos pilars d'obra amb coronament de tres filades de maons plans al damunt de la qual hi ha un fanal.</p> | 08135-105 | Carrer de Navarra, núm. 2 | <p>Està construïda en els terrenys de l'antic mas Torrents. Fou Salvador Torrents que la fa construir. Els propietaris actuals la van comprar l'any 1947. El seu avi era el director de la fàbrica Cucurny, que va venir del País Basc per treballar-hi durant la Guerra Civil espanyola i reconvertir la fàbrica Cucurny en indústria armamentística. Fou ell qui batejà la casa amb el nom de Villa Angèlica, que era el nom de la seva dona.</p> <p>Eren els pares del pintor Arranz Bravo que va fer el mural de la fàbrica Tipel de Parets i que té la seva fundació a L'Hospitalet de Llobregat.</p> | 41.5477104,2.2484110 | 437316 | 4599834 | 1931 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95979-10502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95979-10503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95979-10504.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | També rep el nom de Villa Angèlica | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 95980 | Cases del carrer Navarra, números 4 i 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-navarra-numeros-4-i-6 | XX | <p>Conjunt de dues cases entre mitgeres, al que es podríem afegir la número 8 (tot i que aquesta darrera ha sofert moltes reformes que n'han desvirtuat la composició originària que sí han conservat les dues primeres). Són casetes d'estiueig, pensades per ser habitades durant els calorosos mesos de l'estiu. Per aquest motiu no tenien llar de foc, ni cap sistema de calefacció. Són de planta rectangular i d'una única planta. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a sud-oest.</p> <p>Les façanes s'estructuren a partir de tres eixos de verticalitat, definits per les obertures: porta d'accés en l'eix central i finestres en els laterals. Totes les obertures són de llinda recta. La façana és arrebossada i pintada de blanc i coronada per un frontó circular emmarcat per pilars de secció quadrangular, que es van repetint seguint un mateix ritme i acabats amb una filera de maons plans. Sota aquest coronament hi ha una cornisa amb una filera de rajola de valència. La casa del número 6 no ha conservat les rajoles originals i han estat substituïdes per rajoles de color blanc.</p> <p>Una paret delimita el pati del carrer. És d'obra, arrebossada i pintada de blanc, amb una barana de ferro forjat i l'entrada, també de ferro, està delimitada per dos pilars de secció quadrada, coronats per una triple filada de maons plans.</p> | 08135-106 | Carrer Navarra, núms. 4 i 6 | <p>El promotor d'aquestes cases fou Salvador Torrents, l'any 1932 (un any després de la construcció de la casa veïna del número 2).</p> | 41.5477801,2.2481934 | 437298 | 4599842 | 1932 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95980-10602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95980-10603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95980-10604.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 95711 | Masia Castellcanigó del Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-castellcanigo-del-valles | <p><span><span><span><span lang='CA'>CARRASCO MARTI, Maria Antonia (2000). Un passeig per l’arquitectura de Montmeló. Barri El Casino. Dins el <em>Butlletí del Centre d’Estudis Montmeló</em>, núm. 4, pp. 66-69.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Edifici d’estil modernista ubicat a la cantonada entre el carrer de Salvador Espriu i de l'Onze de setembre. És de planta irregular formada per dos volums, bastits l'any 1920 sobre un antic mas datat al segle XVII. Actualment fa mitgera amb torres unifamiliars adossades a la façana de ponent i també té un cos adossat a llevant. Sobretot, aquest darrer cos en desvirtua el plantejament visual de l'arquitectura original, que li donava a la construcció una preponderància visual des dels quatre costats.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El volum principal és de planta rectangular, al qual se li adossa un segon volum de planta irregular amb una torre, de planta quadrada, que sobresurt de la façana de tramuntana. Del volum rectangular destaca el coronament de les façanes amb merlets esglaonats decorats amb una combinació de rajoles blanques i blaves. Aquesta decoració de colors és recurrent en tot l'edifici.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la façana posterior, s'hi obre una galeria definida per pilars de maons de secció quadrada. El volum de l'extrem oriental també està coronat per un emmerletat esglaonat decorat amb una sanefa ceràmica entre dues franges motllurades de color ocre. Allà s'hi situa la torre, que s'adossa a tramuntana. És de planta rectangular i consta de semisoterrani, planta baixa i dos pisos. L'entrada està situada al xamfrà. És de llinda recta i s'hi accedeix per una escala protegida per una barana, de perfil esglaonat, decorada amb rajoles en escacat. Està emmarcada per un arc de maons a plec de llibre amb el nom de l'edifici, 'Masia Castell Canigó del Vallès'. L'espai entre l'arc i la llinda del portal està revestit de trencadís.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Damunt de l'entrada principal, hi ha una obertura amb un balcó que sobresurt del pla de la façana i que té una barana de ferro forjat. Les obertures són de llinda recta emmarcades per arcs escalonats. Igual que a la porta d'accés, es repeteix el trencadís entre l'espai de les llindes i dels arcs. Les finestres, una a cada façana, tenen una jardinera revestida de trencadís. Sobre aquest i a banda i banda hi ha una inscripció que diu: 'PRIMERA / PIEDRA' i 'SICLE XVII / AÑO XIIII'.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al segon pis hi ha una doble arcada cega formada per tres arcs rebaixats de maons a plec de llibre amb decoració de peces ceràmiques a l'interior. La situada en la façana nord representa l'escut de Barcelona i el de Catalunya, i en la façana oest hi trobem un Sant Jordi amb el drac i la Mare de Déu de Montserrat. Al damunt i enmig d'aquestes arcades, hi ha un arc cec del mateix tipus que els anteriors però amb l'interior recobert de rajoles de ceràmica decorades amb motius florals. Una inscripció a la cantonada indica 'RESTAURACIÓN MCMXX'.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana posterior segueix el mateix esquema compositiu i decoratiu, amb una gran arcada de maons a la planta primera i un balcó protegit amb barana de ferro forjat a la planta segona amb la inscripció a sota de 'Castell Canigó'.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La tanca del pati està feta de pilars d'obra amb coronament amb forma de piràmide quadrangular. La part superior dels pilars està decorada amb una sanefa de rajoles. La barana i la porta són de ferro forjat.</span></span></span></span></span></p> | 08135-18 | Carrer Onze de setembre, núm. 20 | <p>Conservades al soterrani de l'edifici, s'hi localitzen dues arcades que corresponen al primitiu mas, datat l'any 1614. L'actual construcció és de 1920, per servir de residència d'estiueig a Delfí Sabadell i Serra i la seva família.</p> <p>És molt similar a un altre edifici bastit entre els anys 1914 i 1918, propietat del mateix Delfí Sabadell, situat a la cruïlla dels carrers, La Corunya i l'Avinguda Meridiana de Barcelona.</p> | 41.5479324,2.2487080 | 437341 | 4599858 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95711-1801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95711-1802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95711-1803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95711-1804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95711-1805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95711-1806.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-08-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | També es coneix com a Can Sabadell. | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 95824 | Pollancreda de les piscines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancreda-de-les-piscines | <p>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes</em>. Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</p> <p>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres, actualitzada per Oriol de Bolós</em> - Flor del Vent Edicions.</p> <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la<em> 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</p> <p>PHILIPS, Roger (1985).<em> Los árboles.</em> Barcelona: Editorial Blume.</p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Arbreda formada per varis exemplars de pollancre <em>(Populus nigra), </em>ubicada entre les piscines municipals i les pistes de pàdel. Hi ha varis exemplars d’arbres columnars, de més de 20 m d'alçada. La seva escorça és de color gris i llisa, amb les fissures lineals característiques d’aquesta espècie. Les fulles són fàcilment identificables degut a la forma triangular, de 5 a 8 cm de llargada per 6 a 8 cm d’ample i el color verd tant pel revers com per l’anvers. Les flors es disposen en aments, de forma allargada i cilíndrica, que en aquesta època de l’any comencen a sortir. Un cop fora, brotaran les fulles. Les llavors són minúscules i es dispersen molt fàcilment a través del vent. Al dessota hi ha varies oliveres.</span></span></span></span></span></p> | 08135-72 | Avinguda de Pompeu Fabra | 41.5479979,2.2502553 | 437471 | 4599865 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95824-7202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95824-7203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95824-7204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95824-7205.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2024-05-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 95721 | Fàbrica Máximo Mor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-maximo-mor | <p><span><span><span><span lang='CA'>GONZALEZ BLANCO, Fermin (2007). 'Historia de una viga: Huecosa o el caso catalán'. </span>Dins ARENILLAS PARRA, Miguel; SEGURA GRAÍÑO, Cristina; BUENO HERNÁNDEZ, Francisco; HUERTA FERNÁNDEZ Santiago<span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span>(coord). <em>Actas del Quinto Congreso de Historia de la Construccion</em>, Vol.<span><span><span><span><span> 1, pp.</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span> 447-454</span></span></span></span></span>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | Es troba en desús i acusa una manca de manteniment que ha facilitat el vandalisme i la pèrdua d'elements arquitectònics puntuals, com envans o finestres i l'acumulació de runa i deixalles. | <p>Edifici fabril situat en el lloc conegut com Pla del Molí. Era una fàbrica d'adobats de pell i originàriament constava d'una superfície aproximada de 15.000 m2.</p> <p>Consta de dues naus de planta baixa, una de planta soterrani i tres pisos, una altra de soterrani i dues plantes i un edifici d'oficines i serveis. També disposa d'uns dipòsits soterrats al mig del pati. Les naus industrials de planta quadrada estan disposades al voltant del pati.</p> <p>La principal característica de l'edifici és la coberta, constituïda a base de bigues de formigó post-tensat, conegudes com a 'bigues -os'. Són una creació de l'arquitecte Miguel Fisac, que va idear diversos tipus de peces que reduïen considerablement el pes de les cobertes i que permetien crear espais més grans i amb un menor cost. En el cas de la fàbrica Mor el tipus de biga emprat rep el nom de Sigma, que proporciona una llum zenital.</p> | 08135-25 | Carrer del Primer de maig, núm. 21 | 41.5479718,2.2430778 | 436872 | 4599866 | 1969 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95721-2502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95721-2503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95721-2504.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Miguel Fisac | L'any 2021 l'Ajuntament preveu la instal·lació d'un centre de Formació Professional especialitzat en la indústria química a les naus d'aquesta antiga fàbrica. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 95745 | Piscines municipals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/piscines-municipals | <p><span><span><span><span lang='CA'>BOSCH, J. (1991). El neolític antic al Vallès Orienta. Dins <em>Arraona</em>, núm. 8, pp. 9-32.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BOSCH, J; ANFRUNS, J.; BUXÓ, R.; ESTRADA A.; OMS, i. I PAGÈS, E. (1998). La prehistòria de Montmeló (Vallès Oriental) a partir de la col·lecció Cantarell. Dins Estudis del Museu de Montmeló, pp. 15-37.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep i VILLARONGA, Lluís (1967). La Lauro moneta y el hallazgo de Cànovas. Dins <em>Ampurias</em>, núm. XIX, pp. 135-194.</span></span></span></span></p> <p>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MARTÍN,A. (1985). De la cultura de ls Sepulcros de Fosa al grupo de Veraza en el Vallés: Dins <em>Estudios de la Antigüedad</em>, núm. 2, pp. 3-57.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MARTÍN, A. ;DÍAZ, J.; POU, R.; MARTÍ, M.; i BORDAS, A. (1996). Estructuras de hábitat al aire libre veracienses en el Vallès (Barcelona).<em> </em>Dins<em> Rubricatum. Revista del Museu de Gavà</em>. Actes del Ir Congrés del neolític a la Península Ibèrica, pp. 447-453.</span></span></span></span></p> | Podria haver estat destruït. | <p>Segons informació publicada per <span><span><span><span lang='CA'>Josep Estrada i Lluís Villaronga (1967), quan es feien remocions de terreny en el camp de futbol de Montmeló, aparegueren fragments de ceràmica feta </span></span></span></span>a mà de tradició del Bronze Final. Amb aquestes notícies, quan l'any 1983 es du a terme la Carta Arqueològica de la comarca del Vallès Oriental, s'inclou com a jaciment o zona susceptible de tenir restes arqueològiques en el seu subsòl. </p> <p>Posteriorment, l'any 1985, Josep Bosch informà que en un desmunt efectuat durant la construcció del camp d'esports de Montmeló, es recolliren uns materials. Segons Bosch, el jaciment probablement es destruiria en el moment de la construcció del camp d'esports.</p> | 08135-40 | Avinguda Pompeu Fabra, s/n | <p>Troballes efectuades als anys 60 del segle XX i publicades l'any 1967 per Josep Estrada i Lluís Villaronga.</p> | 41.5480662,2.2503787 | 437481 | 4599872 | -5500 -650 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95745-4001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95745-4002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95745-4003.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | BPU | 2024-05-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 95756 | Jaciment de la Pedra de Llinàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-pedra-de-llinas | <p><span><span><span><span lang='CA'>BERTRAN, J.; BOSCH, J.; i TENAS, M. (2011). Els menhirs dels Baix Vallès abans de la descoberta del menhir de Mollet. Dins <em>Notes</em>, núm. 26, pp. 121-148.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CANTARELL FONTCUBERTA, Ignasi (1996). La pedra de Llinàs. Dins <em>Butlletí del Centre d’Estudis Montmeló,</em> núm. 1, pp. 1-6.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CURA, M. (1998). <em>Una estela-menhir a Montmeló: la pedra de Llinars</em>. Inèdit.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | El menhir fou extret sense que es pogués realitzar un estudi arqueològic de l'emplaçament. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Emplaçament on l'any 1996 es va redescobrir, fortuïtament, el menhir conegut com la Pedra de Llinàs que havia quedat sepultat per cobriments de terra i oblidat. El jaciment es troba en ple polígon industrial La Vallesana, als peus del turó de Can Tacó i al costat del que era el Camí Ral de Girona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En una visita que feien el senyor Ignasi Cantarell, el senyor Manuel Ramal, que era l'alcalde de Montmeló, amb el president de la Societat Catalana d'Arqueologia, senyor Josep Barberà, al jaciment de Can Tacó, observaren en unes obres del polígon citat una gran llosa, al fons d'una rasa. L'existència de fonts documentals que parlaven de la Pedra de Llinàs va alertar els visitants. La pedra s'extragué amb sistemes mecànics, però sense un estudi arqueològic de l'indret i es traslladà a l'Ajuntament.</span></span></span></span></span></p> | 08135-50 | Polígon Concentració Industrial Vallesana. | <p>Des de l'any 1878 es tenia referència documental a través d'una nota publicada per l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques on s'esmentava l'existència d'un monòlit granític anomenat Pedra de Llinàs, que es trobava tombat a la confluència dels rius Mogent i Congost.</p> <p>A mitjans del segle XX va quedar colgat per la construcció del polígon industrial La Vallesana i se'n va perdre la pista fins que l'any 1996 fou redescobert durant unes obres de sanejament en l'esmentat polígon, per Ignasi Cantarell, Josep Barberà i Mauel Ramal.</p> <p>Es traslladà a l'edifici de l'Ajuntament i l'any 1998 s'instal·là en el seu emplaçament actual, el Museu Municipal.</p> | 41.5483813,2.2570467 | 438037 | 4599902 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95756-5001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95756-5002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95756-5003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95756-5004.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada accessible | Altres | BPU | 2024-05-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Aquest jaciment no figura a la Carta Arqueològica del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | 78|76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 95822 | Plataners del carrer Onze de Setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-del-carrer-onze-de-setembre | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Al carrer de l’Onze de setembre hi ha una plantació alineada de plataners (<em>Platanus x hispànica</em>) situats al voral dret del carrer, entre la vorera i els parterres. També s’observen cinc espècimens més vells, gairebé alineats als del carrer, a l’interior de la finca núm. 19.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El tronc és llis, de tons verdosos a grisencs. Normalment, desprèn plaques fines de la seva escorça que donen al tronc un aspecte clapejat. Però les calors extremes provoquen que els arbres quedin completament pelats de l’escorça degut a un estrès hídric. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La capçada, està força ramificada, generalment entre 6 i 7 branques i tret dels exemplars plantats a l’interior de la finca, numero 19, es controla amb podes regulars. A l'estiu i inicis de la tardor proporciona una bona ombra. Les fulles, del tipus palmades, mesuren entre 12 i 30 cm, amb cinc lòbuls ovat-triangulars sencers i de vegades dentats, amb un pecíol llarg i eixamplat a la base. Té les flors reunides en aments esfèrics i unisexuals i fructifica a la tardor.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Hi ha plàtans que presenten alguna ferida a la soca o a certa alçària, a nivell de les branques més velles i alguna ferida de poda antiga però el seu estat general és bo.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08135-70 | Carrer 11 de setembre, s/n | 41.5484134,2.2488981 | 437358 | 4599911 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95822-7002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95822-7003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95822-7004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95822-7005.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El plàtan és un dels arbres més apreciats per plantar a la via pública i sobretot per ornamentar carrers, avingudes i carreteres o per plantar-lo en parcs i fonts. Proporciona una ombra molt agradable durant els mesos d’estiu i no és massa exigent, però és recomanable plantar-lo de manera que tingui molt d’espai per al seu correcte creixement. En aquests casos, es fan molt grans i amb unes capçades espectaculars, molt ben arrodonides. | 2151 | 5.2 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 95746 | Fàbrica Cucurny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-cucurny | <p>AJUNTAMENT DE MONTMELÓ (2020). <em>Redescobrim l'antiga fàbrica Cucurny de Montmeló</em>. Museu Municipal de Montmeló: Jornades Euroees de Patrimoni.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BOSCH, J. (1991). El neolític antic al Vallès Orienta. Dins <em>Arraona</em>, núm. 8, pp. 9-32.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BOSCH, J; ANFRUNS, J.; BUXÓ, R.; ESTRADA A.; OMS, i. I PAGÈS, E. (1998). La prehistòria de Montmeló (Vallès Oriental) a partir de la col·lecció Cantarell. Dins Estudis del Museu de Montmeló, pp. 15-37.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>DÍAZ, J. BORDAS, A; MARTÍ, M. POU, R. i PARPAL, A. (1995). <em>El Vallès fa 6000 anys: els primers agricultors i ramaders</em>. Fundació Cultural de la Caixa Terrassa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep i VILLARONGA, Lluís (1967). La Lauro moneta y el hallazgo de Cànovas. Dins <em>Ampurias</em>, núm. XXVIII, pp. 135-194.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1993). Granollers a l’antiguitat. Dins <em>Revista del Vallès</em>, núm. Monogràfic.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MARTÍN,A. (1985). De la cultura de ls Sepulcros de Fosa al grupo de Veraza en el Vallés: Dins <em>Estudios de la Antigüedad</em>, núm. 2, pp. 3-57.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MOLINAS AMORÓS, Roger (2010-2011) Intervenció arqueològica a la plaça de la Constitució i als carrers d’Antonio Machado, Salvador Espriu, Pubilla i Miguel Hernàndez. Jaciment de la Fàbrica Cucurny (Montmeló, Vallès Oriental) setembre 2010-febrer 2011.</span></span></span></span></p> | Es desconeix si hi ha més tombes i l'estat en que es poden trobar. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El jaciment conegut amb el nom de fàbrica Cucurny o Sepulcre de Cucurny, segons la font que es consulti, es troba en el solar que ocupava l'antiga fàbrica Cucurny; en una zona urbana amb una plaça central (plaça de la Constitució) envoltada d'habitatges i delimitada pels carrers d'Antonio Machado, Miguel Hernández i Salvador Espriu.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Segons les notícies de les troballes, correspondria a una necròpolis de Sepulcres de Fossa, datada en el neolític mig. L'any 1957 es van fer uns rebaixos d'uns 16 m de llargada i 4 m de profunditat. El mestre d'obres era M. Cartró, autor de la troballa i que explicà a Ignasi Cantarell que era una tomba formada per una fossa excavada al subsòl i una coberta de lloses gruixudes de licorella. El senyor Cantarell es va desplaçar a l'indret de la troballa, on pogué observar gran quantitat d'ossos molt fragmentats. Va recollir un maxil·lar inferior quasi sencer, un fèmur partit per la meitat i una valva de peduncle perforada, que podria haver format part de l'aixovar funerari. L’estratigrafia estava molt malmesa, però pogué apreciar que en els marges del rebaix encara s'hi veien marques de la coberta. Aquesta noticia, també la recull Josep Estrada (1967).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les restes antropològiques han estat estudiades per J. Anfruns, J.I Oms i E. Pagès en el marc del treball de documentació de la col·lecció Cantarell, dirigit pel prehistoriador J. Bosch (Bosch, J. <em>et alii</em>; 1998). Ha servit per identificar que es tractava d'un individu adult, sense poder-ne determinar el sexe.</span></span></span></span></span></p> | 08135-41 | Plaça de la Constitució, s/n | <p>Entre els anys 2010 i 2011 es van dur a terme intervencions arqueològiques amb motiu de la realització d'obres de serveis a l'indret, amb resultats negatius pel que fa a troballes prehistòriques. Les úniques estructures registrades van ser les de la fàbrica construïda l'any 1915. Els treballs arqueològics van permetre determinar l'evolució constructiva des de l'edificació de principis del segle XX fins l'abandonament (anys 80) i posterior enderroc (anys 90), així com el procés productiu del maó que s'hi fabricava.</p> | 41.5486403,2.2472290 | 437219 | 4599938 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95746-4101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95746-4102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95746-4103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95746-4104idolet-sepulcre-cucurny.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95746-4105restes-ossies-de-la-necropolis-neolitica-localitzada-a-la-placa-constitucio.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | BPU | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Les restes antropològiques estudiades es troben en el fons del Museu Municipal de Montmeló. | 78|76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 95818 | Horts de Can Quico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-de-can-quico | <p><span><span><span>Els horts Can Quico són un espai de terra fèrtil situada al sud-oest del municipi. Es tracta de petits h</span></span></span><span><span><span>ortets urbans dividits en vàries parcel·les rectangulars, sense tancaments vegetals, però si delimitats per passarel·les fetes de terra batuda o per rajoles, i en algun cas per cintes aèries lligades a posts de fusta, donant una unitat de conjunt. Tot el perímetre també està protegit per una tanca de filat amb un petit barri. A diferència dels horts del Raiguer, les parcel·les no disposen de cap caseta per guardar-hi les eines.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’accés a cada tros es fa a través de passeres. Les restes vegetals s’han de llençar en uns contenidors comuns que estan ubicats a l’entrada. Les hortalisses que s’hi planten són cols, coliflor, api, naps, pastanagues, enciams i escaroles, raves, patateres, carxoferes, pebroteres, alberginieres, bledes, alls, cebes, julivert, i ceba tendre i calçots. El reg està regulat. </span></span></span></p> | 08135-66 | Al sud-oest de la població, a tocar del parc del Sant Crist. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els precedents dels horts de Can Quico els trobem en la creació d’una zona d’horts familiars al polígon industrial “El Raiguer”. El 26 de novembre de 1996 la Junta de Govern Local presentava el projecte de creació d’una zona d’horts urbans. El 8 d’abril de 1997 la mateixa junta aprovava la normativa per l’adjudicació dels horts. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant les obres del Tren d’Alta Velocitat, es van haver de deixar. Finalment, l’agost de l’any 2013 l’Ajuntament recuperava El Raiguer amb un nou projecte. Cada hort tindria uns 100 m2 amb una caseta amb teulada a dos vessants i una zona de lleure comuna per als hortolans.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 19 d’abril de l’any 2016 la Junta de Govern Local aprovava el <em>Programa d’Horts Urbans de Montmeló</em>, per tal de donar sortida a la llista d’espera per l’adjudicació d’un hort. En aquest s’hi contempla la creació de nous horts al sector de Can Quico. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Finalment, el 25 d’octubre de 2016, el Ple de l’Ajuntament de Montmeló, aprovava el <em>Reglament de règim d’ús dels horts urbans de titularitat municipal</em>. Per tal de fomentar el cultiu tradicional, la normativa contempla un seguit de supòsits que van des de les hortalisses que s’hi poden plantar, la regulació de l’aigua de reg, els tutors per la vegetació aèria, o el manteniment dels camins, espais d’emmagatzematge, brossa, fitosanitaris, animals de companyia, i espais de tancament de les parcel·les. També hi ha un llistat amb tot el que no està permès (conreu de plantes no permeses per la llei, construcció de barbacoes i murs, talar arbres, abandonament de deixalles, estacionament de vehicles a l’interior, realització de foc, dormir a les casetes o viure-hi).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Actualment, l’Ajuntament de Montmeló compta amb una superfície de 6.296 m2 d’hortes situades al Raiguer i a la zona de Cal Quico, amb 100 m2 per hort i per hortolà. Els del Raiguer, són els més antics, amb un total de 98 hortets, mentre que pels de Cal Quico se’n comptabilitzen 43, i a diferència dels horts del primer sector, aquests terrenys estan llogats per l’Ajuntament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A finals de maig de 2018 es van construir tres casetes més per consolidar i integrar definitivament l’espai dels horts amb caseta i així definir i delimitar les dues zones d’horts.</span></span></span></span></span></p> | 41.5486443,2.2385234 | 436492 | 4599944 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95818-6602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95818-6603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95818-6604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95818-6605.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95818-6606.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | Inexistent | 2024-05-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La sol·licitud i l’ús d’aquests horts ve regulada pel reglament de règim d’ús dels horts urbans, vigent l’any 2024, que recull les llicències de cadascuna de les parcel·les, que s’atorguen per un període de dos anys, prorrogables. Si una parcel·la queda sense treballar més de dos mesos per l’adjudicatari, sense que s’hagi comunicat a l’Ajuntament en cas de raó expressa i motivada, aquesta quedarà lliure i llavors l’Ajuntament podrà adjudicar-la de nou. Els adjudicataris han de dipositar una fiança de dos-cents-cinquanta euros, a més de la formalització de la llicència. Aquest fons s’empra en cas de que la parcel·la no estigui desbrossada o s’hagi de netejar de residus. Paral·lelament paguen una quota anual establerta per l’Associació d’hortolans. A banda, els horts estan adreçats a les persones empadronades al municipi amb més de tres anys de residència fixe i sempre i quan no tinguin cap altre hort o terreny ni al poble ni a la comarca o que un membre de la mateixa unitat familiar ja n’hagi rebut un. I sobretot, a les persones majors de 65 anys, pensionistes, amb certificat de discapacitat, sense prestació per desocupació i beneficiàries de la renda mínima d’inserció. | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 95728 | Ca l'Obdúlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lobdulia | <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011).<em> Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Habitatge als quatre vents, situat a l'extrem del carrer del Sant Crist de la Grua. És de planta rectangular i consta de semisoterrani, planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al carrer del Sant Crist de la Grua. Damunt del carener hi ha una crestaria de ceràmica vidrada negra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana principal, situada a tramuntana, dona accés a la planta pis. S'estructura simètricament a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. En l'eix central, trobem la porta d'accés, emmarcada, de llinda recta i doble batent de fusta. Als laterals trobem dues finestres protegides amb reixa de ferro forjat. També de llinda recta. A sobre, una motllura dona pas a una cornisa recolzada sobre mènsules entre les quals se situen tres respiralls de ventilació quadrats amb decoració floral a l'interior calada. Una balustrada d'obra corona la façana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana posterior se situa per sota del nivell de circulació del carrer i es caracteritza per tenir una doble galeria porxada, oberta amb dos arcs rebaixats cadascuna.</span></span></span></span></span></p> | 08135-29 | Carrer del Sant Crist, núm. 71 | 41.5486624,2.2407898 | 436681 | 4599945 | 1926 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95728-2901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95728-2902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95728-2903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95728-2904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95728-2905.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-05-09 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Les obres de construcció de l'AVE han afectat part del pati posterior. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 95716 | Casal Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-montserrat | <p><span><span><span><span lang='CA'>CARRASCO MARTÍ, Maria Antonia (2003). Arquitectura i arquitectes de Montmeló durant els anys 1920-1940. Dins <em>el Butlletí del Centre d’Estudis Montmeló</em>, núm. 5; pp. 75-84.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Torre senyorial envoltada de jardí amb l'entrada principal al carrer 11 de Setembre, però que per la part posterior dona a la Rambla de Pompeu Fabra. És del tipus casa-jardí, aïllada als quatre vents, de planta rectangular, amb la coberta de terrat pla, protegit per una balustrada. Una gran motllura separa la planta baixa de la planta pis. Aquesta té la façana lleugerament inclinada i recoberta de pissarra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Consta de planta baixa i pis. La façana principal està orientada a ponent i s'estructura simètricament a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa hi ha l'entrada principal, en l'eix central. És porxada i se situa damunt d'un podi format per cinc esglaons. L'entaulament està suportat per dos conjunts de tres columnes de fust llis i capitell dòric i coronat per una cornisa motllurada de formes ondulants. En els dos eixos laterals, hi ha sengles finestres reixades. Els ampits estan recoberts de rajoles de color blau marí i blanc en alternança. Aquests ampits sobresurten de la línia de façana i es recolzen en dues petites mènsules. Les obertures de la planta baixa són de llinda recta sense decoració. A la planta pis s'obren tres finestres, alineades amb les obertures de la planta baixa. Són de llinda recta i estan emmarcades amb pilastres als brancals i entaulament a les llindes. Al damunt dels entaulaments hi ha una motllura en forma de frontó a les finestres centrals, i d'arc de mig punt a les laterals. Al seu damunt, hi trobem els respiralls de la cambra de ventilació.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la façana oest hi ha un plafó ceràmic amb la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, protegida per una petita teulada a doble vessant.</span></span></span></span></span></p> | 08135-22 | Carrer Onze de setembre, núm. 5 | <p>El promotor de l'obra fou Rafael Mesa.</p> | 41.5488510,2.2492193 | 437385 | 4599960 | 1931 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95716-2201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95716-2202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95716-2203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95716-2204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95716-2205.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-05-09 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Eduard M. Balcells i Buïgas | És una construcció de principis del segle XX, d'estil noucentista. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 95700 | Xemeneies Cucurny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneies-cucurny | <p>AJUNTAMENT DE MONTMELÓ (2020). <em>Redescobrim l'antiga fàbrica Cucurny de Montmeló</em>. Museu Municipal de Montmeló: Jornades Euroees de Patrimoni.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CANTARELL, Ignasi. (1993). La Cucurny. Dins <em>El Mirall de Montmeló</em>, núm. 13, desembre de 1993.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SALVADOR i GIMÉNEZ, Joan (1997). Albert Peiró Llinares. Dins <em>Butlletí del Centre d’Estudis Montmeló,</em> núm. 2, pp. 12 i 13.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Forn de cocció de l'antiga fàbrica Cucurny, sobre basament de planta quadrada amb dues obertures laterals en forma d'arc de mig punt fets de maons posats a llibret. Damunt del basament, s'aixequen les xemeneies cilíndriques, de secció circular. A mitja alçada, hi ha dues obertures en forma d'arc rebaixat que servien per controlar des de l'exterior el procés de cocció.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les xemeneies estan reforçades per anelles de ferro, la de la dreta ja en tenia dues d'antic en el coronament. El parament està fet de maons posats a trencajunt i tires de ferro per reforçar l'estructura.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Originàriament els forns estaven situats a l'interior d'una nau anomenada 'Quadra gran', fins que l'any 1993 va caure.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al peu hi ha una placa de ferro <em>Corten</em> amb la següent inscripció: <em>'EN RECORD I HOMENATGE A LA FÀBRICA CUCURNY, MOTOR ESSENCIAL EN EL DESENVOLUPAMENT SOCIAL I ECONÒMIC DEL MUNICIPI'</em>. Instal·lada per l'Ajuntament de Montmeló l'any 1980.</span></span></span></span></span></p> | 08135-10 | Plaça de la Constitució, s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'empresa Cucurny es funda l'any 1840 a l'Hospitalet de Llobregat. L'any 1915 s'instal·la a Montmeló buscant més espai i una bona comunicació viària amb la resta d'Europa. Es converteix en la primera fàbrica de l'Estat espanyol de materials refractaris i gres. Però tenia un catàleg de productes molt variat: tubs de semigres, ampolles per a licors, recipients per a la indústria química, columnes, impostes i altres elements arquitectònics per a la construcció.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 1980 tanca la fàbrica i es ven el patrimoni. S'urbanitza la parcel·la on s'aixecava tot preservant una nau anomenada 'Quadra gran', dins la qual hi havien les actuals xemeneies. L'any 1993 s'esfondra mentre l'estaven restaurant.</span></span></span></span></span></p> | 41.5488960,2.2465847 | 437165 | 4599967 | 1915 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95700-1002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95700-1003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95700-1004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95700-1005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95700-1006.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | BCIL | 2024-08-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Un codi QR indica que aquest bé cultural forma part de la ruta 'L'estiueig de carmanyola' ideada i desenvolupada pel Museu Municipal de Montmeló. Es tracta d'una passejada cultural pels carrers del poble que parla del ric patrimoni modernista i noucentista de la població.El nom de la ruta recorda que des de finals del segle XIX, Montmeló va ser una de les destinacions més populars per anar a passar les llargues temporades d'estiu. La seva situació, propera a Barcelona, l'existència de l'estació del ferrocarril, els seus paratges naturals i el clima, van propiciar que estiuejants de diferents classes socials triessin el municipi com a destinació.Aquesta proximitat va permetre, amb el temps, que moltes famílies d'estiuejants s'establissin al poble durant el període estival i anessin a treballar cada dia a la ciutat, tornant al vespre. Per això els habitants de Montmeló anomenaven a aquestes famílies 'estiuejants de carmanyola'. | 98 | 47 | 1.3 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 96003 | Conjunt de cases del carrer 11 de setembre, núms. 12 a 16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-11-de-setembre-nums-12-a-16 | XX | <p>Conjunt de tres cases del tipus casa-jardí que es troben en el carrer 11 de Setembre, just davant del casal Montserrat i fent cantonada amb el carrer de Cucurny. Es tracta de les cases amb els números 12, 14 i 16. De les tres, la que conserva la tipologia amb menys variacions és la que fa cantonada, la número 12.</p> <p>Són cases unifamiliars envoltades de jardí i d'una única planta. Són de planta quadrangular amb la coberta de teules a quatre vessants la del número 12, i a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal les altres. Totes tres tenen l'entrada porxada, amb coberta de teules i un cos afegit a la façana posterior. Una tanca d'obra baixa, amb barana de ferro forjat, delimita amb la via pública i l'entrada es fa per una porta de ferro amb pilars d'obra que mantenen la unitat estructural original; fets de maó o d'obra, però deixant una faixa interna amb trencadís de rajols i amb coronament semicircular, de maons posats a llibret.</p> | 08135-113 | Carrer 11 de setembre, núms. 12 a 16 | 41.5489150,2.2486588 | 437338 | 4599968 | 1940 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96003-11302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96003-11303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96003-11304.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Són l'únic testimoni d'aquesta tipologia arquitectònica i urbanística de la zona. | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 95694 | Capella del Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-sant-crist-3 | <p><span><span><span><span lang='CA'>GARCIA-PEY, Enric; SALVADOR CORROS, Montserrat (2005). <em>Montmeló. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GUASCH, Manel i UMBERT, Josep (2008). Montmeló, 115 anys d’imatges. Centre d’estudis Montmeló.</span></span></span></span></p> <p>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</p> <p>MAS, J. (1921). <em>Notes històriques del bisbat de Barcelona, XIII</em>.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PIÑERO, Àngel i UMBERT, Josep (2009). <em>Aproximació a la història de Montmeló: segles IX-X</em>. Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capella situada al carrer del Sant Crist de la Grua, enfront mateix de l'Hostal de la Grua. Es tracta d'una petita construcció de planta quadrangular adossada per la part posterior a l'edifici d'habitatges del carrer.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. A nivell compositiu, presenta una decoració neoclàssica amb un capcer triangular, amb motllura esglaonada, que es recolza sobre sengles capitells motllurats, suportats per pilastres als angles de la façana. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La porta d'accés és d'arc de punt rodó amb porta de ferro i vidre amb la inscripció 'A de S C / año 1883'. Està flanquejada per dues pilastres de fust llis recolzades sobre bases trapezoïdals i coronades per un capitell amb motius decoratius florals, sobre el qual arrenca un guardapols en forma de frontó que uneix ambdues pilastres. A sobre hi ha una placa amb la següent inscripció: 'CAPILLA DEL SANTO CRISTO DE LA GRUA: REEDIFICADA EN EL AÑO MDCCCLXXXIII. REZANDO UN CREDO SE GANAN 48 DIAS DE PERDÓN'.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La volta de l'interior és rebaixada i el paviment és de rajols blancs i negres. Al fons, hi ha un altar amb la imatge d'un Sant Crist.</span></span></span></span></span></p> | 08135-4 | Carrer del Sant Crist, núm. 55-57 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La notícia més antiga la proporciona mossèn Mas (1921) quan parla d'una consueta de l'any 1671 feta pel rector Perejoan. S’hi deixa constància de que el rector té l'obligació de fer tres dies de processons, una de les quals ha de ser dedicada al Sant Crist del davant de la Grua, per ésser dita capella parròquia de Montmeló.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També surt dibuixada en el plànol de l'any 1747 que es troba a l'arxiu municipal de Sant Pere de les Puel·les.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En el Nomenclàtor de la província de Barcelona de l'any 1860 hi consta 'San Cristo' classificada com <em>capilla i ermita</em>.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>S’edifica l'any 1883 per substituir l'antiga capella datada pels volts de l'any 1671 i situada uns metres enllà de l'actual emplaçament. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'actual capella correspon a una reconstrucció de l'any 1959. Antigament queda lleugerament allunyada de la població, i estava orientada seguint la direcció del carrer, amb la façana mirant cap a Mollet (al sud-oest).</span></span></span></span></span></p> | 41.5490749,2.2417159 | 436759 | 4599990 | 1883 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95694-0401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95694-0402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95694-0403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95694-0404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95694-dsc8252.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós/Cultural | BCIL | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Es diu que a l'any 1409 Sant Vicenç Ferrer va passar per la Grua i va deixar una imatge de Sant Crist, en el lloc on anys més tard es construiria la capella. També es diu que la capella es construeix pel miracle que fa Sant Vicenç Ferrer a l'Hostal. | 99|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 95864 | Goigs en llaor del Sant Crist de la Grua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-llaor-del-sant-crist-de-la-grua | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GOSALBES I CASTAÑÉ, Francesc (1936). Sant Vicenç Ferrer a l’hostal de La Grua (Montmeló). Dins <em>Curiositats de Catalunya, n</em>úm. 22, pp. 21-23<em>,</em> del 30 de maig de 1936.</span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Goigs que es veneren a la capella del Sant Crist de la Grua situada en el carrer homònim i que diuen així:</p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>Goig en llahor / Del Sant Christ de la Grua / Que’s venera en Montmeló.</span></span></strong></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Puig que sou nostre Patró / y tant nos afavoriu; / <em>Als vallesans que us adoran / Sant Christ de la Grua ohiu.//</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Quan de la regió vehina / lo gloriós Vicens Ferrer / á sembrar llevor divina / vingué al català terrer, / portava per comanyó / aqueix sant Christ compassiu. / <em>Als vallesans que us adoran / Sant Christ de la Grua ohiu.//</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Sermoneja en tot paratje / l’Apòstol valencià / Mostrant la sagrada Imatge / al Rosselló y l’Ampurdà; / ab ella devalla al Plá / del Vallès ab gran gentiu / <em>Als vallesans que us adoran / Sant Christ de la Grua ohiu.//</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La multitut fervorosa / tres dies ha que’l segueix; / si ohintlo l’esperit gosa, / algun cos ja defalleix. / Vicens que se’n compadeix / el diví Company ho diu. / <em>Als vallesans que us adoran / Sant Christ de la Grua ohiu.//</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Dret á Montmeló fent rua / demana vi al hostaler, / mes l’hostaler de la Grua / tal servey no l’hi vol fer; //</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Segona columna (continua l’estrofa):</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>d’eix sant Christ ne fou voler / per mostrar són poderiu. <em>Als vallesans que us adoran / </em></span></span></span></span></span><span><span><span><em><span lang='CA'><span>Sant Christ de la Grua ohiu.//</span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Apòstol que ab Deu confia / al pou de fora’l portal / ab lo Crucifix fa via / resplandint llum celestial. / Prega ab fervor sens igual / y’l Cel mes bell li sonriu. / <em>Als vallesans que us adoran / Sant Christ de la Grua ohiu.//</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ab la Imatge venerada / Les aygues ha benehit, / La benedicció sagrada / Les tornava vi esquisit. / -¡Miracle!- clama ab delit / Lo poble y la fé reviu. / <em>Als vallesans que us adoran </em></span></span></span></span></span><span><span><span><em><span lang='CA'><span>Sant Christ de la Grua ohiu.//</span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Quan veu aytal maravella / diu lo sant Predicador: / -Del Senyor la Imatge bella / dexaré aquí per recort; / puig hi mostra son amor / li plaurà exa vall joliu. – / <em>Als vallesans que us adoran / Sant Christ de la Grua ohiu.//</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Dintre una humil capelleta / s’ovira desde llavors / la Imatge n’era perfeta / mes la dexan ja’ls colors. //</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tercera columna (continua l’estrofa):</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Cinchents anys que reb olors / de les flors d’eix pagesiu. / <em>Als vallesans que us adoran / </em></span></span></span></span></span><span><span><span><em><span lang='CA'><span>Sant Christ de la Grua ohiu.//</span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A tota hora es invocada / pels catalans del Vallès, / los pobles d’exa encontrada / </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Bè conexen ses mercès, / y’l de Montmeló encar més / per viure á frech de son niu. / <em>Als vallesans que us adoran / Sant Christ de la Grua ohiu.//</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En temps d’axut y malures / hi venen en processó / tornant goig les amargures / quan li han feta oració. / Consol en tota aflicció / dau Vos, sant Christ compassiu. / <em>Als vallesans que us adoran / Sant Christ de la Grua ohiu.//</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ab los cors d’amor encesos / perçò avuy us demanem / Que á vostres braços estesos / </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>com à bons fillets visquem, / Y quan lo trist mon dexèm / en la gloria’ns aculliu. / <em>Als vallesans que us adoran / Sant Christ de la Grua ohiu.//</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Y. Adoramus te, Christe, et benedicimus tibi. / n. Quia per crucem tuam redemisti mundum. / OREMUS. Deus, qui pro nobis Filium tuum Crucis patibulum subire voluisti, ut inimici à nobis expelleres potestatem: concedí nobis famulis tuis, ut resurrectionis gratiam consequamur. Per eumdem Christum Dominum Nostrum. Amen.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Lo Exm. é Ilm. Sr. Bisbe de Barcelona Dr. D. Jaume Catalá y Albosa, ha concedit 40 dias de indulgent- / cia als fidels de la diòcesis cada vegada que llegescan ó canten aquestos Goigs ab la deguda devoció.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Barcelona. Estampa de la Llibreria Religiosa, carrer Alt de Sant Pere, núm. 4. 1890</span></span></span></span></span></p> | 08135-92 | Camí del Sant Crist de la Grua, s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la <em>Crònica de Ramon Muntaner </em>(1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els <em>Goigs de Nostra Dona</em>, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment, cal situar-los a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.</span></span></span></span></span></p> | 41.5490829,2.2417155 | 436759 | 4599991 | 1890 | 08135 | Montmeló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95864-9202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95864-9203.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | Inexistent | 2024-05-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Francesc Gosalbes i Castañé (1936) d’Amics del Folklore de Catalunya, relata la història de Sant Vicenç Ferrer a l’hostal de La Grua; segons la qual, l’apòstol anava arreu de Catalunya per tal d’evangelitzar la gent. Encara que no els visités tots, la seva presència era precedida per l’anomenada de la seva vida miraclera i les persones acudien al poble o ciutat on ell es trobava i era esperat amb delit. Vicenç Ferrer feia camí a les tardes, i quan el sol anava a la posta avançava cavalcant una mula dòcil i pacífica i portant a la mà dreta una creu. Al seu redós caminaven els germans del mateix orde i llurs deixebles. Feien seguici els membres que formaven la companyia dels flagel·lants.La tradició conta que l’any 1409 passà per allí Vicenç Ferrer i llurs acompanyants. L’apòstol s’aturà a l’hostal i demanà que li servissin vi pels seus acompanyants. Els hostalers no el van voler atendre. Després d’insistir, se n’anà al pou del davant mateix de l’hostal i féu pujar l’aigua convertint-la en vi per assedegar a tota aquella gent. Havent vist el miracle els hostalers, volgueren aprofitar de l’ocasió, però l’apòstol, per obra de Déu, féu baixar el vi convertit, al fons del pou tornant aquest líquid altra vegada convertit en aigua.Com a record del seu pas, Vicenç Ferrer hi deixà el Sant Crist que portava i pel qual més tard es feu construir una capella. | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 95865 | Llegenda de Sant Vicenç Ferrer i el pou de Montmeló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-sant-vicenc-ferrer-i-el-pou-de-montmelo | <p>GOSALBES I CASTAÑÉ, Francesc (1936). Sant Vicenç Ferrer a l’hostal de La Grua (Montmeló). Dins <em>Curiositats de Catalunya,</em> núm. 22, pp. 21-23<em>,</em> del 30 de maig de 1936.</p> | XVII-XXI | <p><span><span><span>Francesc Gosalbes (1936) relata la història de Sant Vicenç Ferrer a l’Hostal de La Grua; segons la qual, l’apòstol anava arreu de Catalunya per tal d’evangelitzar la gent. Encara que no els visités tots, la seva presència era precedida per l’anomenada de la seva vida miraclera i les persones acudien al poble o a la ciutat on es trobava i era esperat amb delit. Vicenç Ferrer feia camí a les tardes i, quan el sol anava a la posta, avançava cavalcant una mula dòcil i pacífica, portant a la mà dreta una creu. Al seu redós caminaven els germans del mateix orde i llurs deixebles. Feien seguici els membres que formaven la companyia dels flagel·lants. La tradició conta que l’any 1409 s’aturà a l’Hostal de la Grua, a Montmeló, i demanà que li servissin vi pels seus acompanyants. Els hostalers no el van voler atendre. Després d’insistir sense resultats, se n’anà al pou del davant mateix de l’hostal i féu pujar l’aigua convertint-la en vi per assedegar a tota aquella gent. Havent vist el miracle els hostalers, volgueren aprofitar de l’ocasió, però l’apòstol, per obra de Déu, féu baixar el vi convertit, al fons del pou tornant aquest líquid altra vegada convertit en aigua.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ramon Solé, en el seu blog, en recull una altra versió que reproduïm a continuació:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>'</span></span></span></span></span><em><span lang='CA'><span><span><span>Quan Sant Vicenç Ferrer predicava per Catalunya arribà un dia a <strong>l’hostal de la Grua</strong>, entre Mollet i Parets. Acompanyaven el Sant una gran gentada. L’hostaler es veié atrapat, car no tenia menjar ni per un començal. El Sant beneí els terrossos d’un camp proper a l’hostal i a l’instant es convertiren en pa i altres delicats queviures i beneí també l’aigua d’un pou veí, que era molt profunda i difícil d’abastar, i a l’instant pujà a flor del brocal convertida en un vi deliciós. L’hostaler veia en el prodigi del Sant una manera de fer un bon guany, i en lloc de donar de menjar de franc, ja que res no li costava, o a un preu molt baix, el volia fer pagar a un preu molt fort. El Sant aconsellà tothom que no pagués; quan tothom estigué ben satisfet tornà a beneir el camp i el pou. El camp tornà a convertir-se en terrossos i mai més no ha llevat i l’aigua del pou es va eixugar per sempre. L’hostal sempre més fou pobre i la misèria el perseguí'.</span></span></span></span></em></p> <p><em><span lang='CA'><span><span><span>El mateix Solé reprodueix una altra versió recollida l'any 1893 per Vicenç Plantada que diu: </span></span></span></span></em></p> <p><em><span lang='CA'><span><span><span>'</span></span></span></span></em><span><span><span><span><em><span><span><span>“(…) seguint á Sant Vicents Ferrer molta gent pera escoltar sa santa paraula, al arribar al<strong> hostal de la Grua</strong> á la vesprada venien tots amb fam. Demanà, lo Sant, que hi havia pera menjar y beure; y li respongué l’hostaler: un tros de pa florit y cosa de dos porrons de vi agrós. Feu posar tota la gent á rengles; beneí lo pa i el pou amb lo citat Sant Crist; ‘s posà á repartir pa quès tornà fresc, atipant á tothom; tragueren galledes y més galledes plenes del pou havent se tornat l’aigua vi saborós. En vista d’aqueixos dos miracles, lo citat Sant digué: conec que aqueix siti, atrau á tant sagrada Imatge y per això vos la hi deixo. L’hostaler, avaro com ell sol. Tancà lo pou y feu pregonar lo vi; però al anar per vendre’n trobà que tornava ésser aigua.”</span></span></span></em></span></span></span></span></p> | 08135-93 | Hostal de la Grua | 41.5490879,2.2417159 | 436759 | 4599992 | 08135 | Montmeló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95865-9301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95865-9302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95865-9303.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Com a record del seu pas, Vicenç Ferrer hi deixà el Sant Crist que portava i pel qual més tard es feu construir una capella. | 98|94 | 61 | 4.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 95838 | Rellotge de sol de l'Hostal de la Grua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-lhostal-de-la-grua | <p>ARITZETA, M. (1994). <em>Viles i ciutats de Catalunya</em>. Barcino.</p> <p>GUASCH, Manel i UMBERT, Josep (2008). <em>Montmeló, 115 anys d’imatges</em>. Centre d’estudis Montmeló.</p> <p>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</p> <p>PIÑERO, Àngel i UMBERT, Josep (2009). <em>Aproximació a la història de Montmeló: segles IX-X</em>. Centre d’Estudis de Montmeló.</p> | XX-XXI | <p><span lang='CA'><span><span>Aquest rellotge de sol el trobem a la façana principal de l'antic Hostal de la Grua. Es tracta d'un r</span></span></span><span lang='CA'><span><span>ellotge de sol del tipus vertical declinant, orientat a migdia. Està situat a sota un ràfec decoratiu entre la balconera central de la façana i la finestra de mà dreta de la planta pis de la façana principal de la casa. Té forma quadrada i està realitzat damunt de l’arrebossat de la façana. Presenta un marc perimetral pintat del color de l’argila. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Les xifres són romanes, i van des de les 6 del matí fins a les 6 de la tarda. El gnòmon és de vareta, de ferro, i sembla l’original. No porta cap protecció de cap vernís i presenta restes, gairebé imperceptibles, de ciment. L’interior de les xifres “V” i “X” estan pintades. No té línies horàries.</span></span></span></p> | 08135-76 | Carrer del Sant Crist de La Grua, núm. 22 | <p>El barri del Sant Crist de la Grua, tot i que actualment és del municipi de Montmeló, pertanyia al terme municipal de Parets. L'hostal de la grua surt esmentat nombroses ocasions en la documentació conservada. Per exemple, en el fogatge de l'any 1553 de Parets consta un 'Matheu Bach fuster qui esta en la ferreria de la Grua i en Trancolet qui esta en l'hostal de la Grua'.</p> <p>També surt dibuixat junt amb la Capella del Sant Crist, en el plànol del terme i parròquia de Montmeló de l'any 1747, i que es troba a l’Arxiu de Sant Pere de les Puel·les.</p> <p>En el segle XVIII, el baró de Maldà va recollir les impressions dels seus viatges en un dietari. Segons explica, va passar per Montmeló entorn de 1775 i diu que el poble és a un quart d'hora de passada la casa o hostal de la Grua. </p> <p>També cita l'hostal en Vicenç Plantada en la seva 'Excursió a Montmeló' del 12 de maig de l’any 1881. Diu que després de passar el riu Tenes pel pont del ferrocarril, deixa a l'esquerra el Trench que havia estat un hostal, can Gurguí, can Ribera, can Puig i el famós hostal de Grua, davant del qual hi ha una capelleta en la qual es venera el Sant Crist que deixà Sant Vicenç Ferrer després de fer un sermó i un miracle. D'aquest miracle de sant Vicenç Ferrer a la Grua hi ha diferents versions. Unes diuen que quan el sant passà per l'hostal de camí a Barcelona, va reproduir el miracle de la multiplicació dels pans i dels peixos, però en aquest cas fou amb vi i pans. Unes altres diuen que va treure vi del pou que antigament existia al costal de l'hostal.</p> | 41.5491782,2.2416532 | 436754 | 4600002 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95838-76020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95838-76030.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 95733 | Hostal de la Grua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-de-la-grua | <p><span><span><span><span lang='CA'>ARITZETA, M. (1994). <em>Viles i ciutats de Catalunya</em>. Barcino.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GUASCH, Manel i UMBERT, Josep (2008). <em>Montmeló, 115 anys d’imatges</em>. Centre d’estudis Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PIÑERO, Àngel i UMBERT, Josep (2009). <em>Aproximació a la història de Montmeló: segles IX-X</em>. Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> | XVI-XX | <p><span><span><span>Actualment, l'Hostal de la Grua és un edifici entre mitgeres, amb construccions modernes als costats, situat al carrer del Sant Crist de la Grua, davant mateix de la capella homònima. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs, però a un únic vessant. Fet que podria indicar que es tracta només d'una part de l'hostal original. L'edifici actual és d'un únic cos, amb una disposició regular de les obertures, distribuïdes en tres eixos de verticalitat, definits en planta baixa pel portal d'entrada, al mig, i dues finestres reixades als costats, amb persianes de llibret, que arrenquen d'un guardapols en forma de teulada. L'ampit està revestit de peces de ceràmica blava. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta pis, hi ha un balcó amb barana de ferro i dues finestres, amb persiana de llibret als costats. Totes les obertures són de llinda recta. La façana es remata amb una cornisa que amaga el carener. Hi ha un rellotge de sol pintat de forma quadrada sense línies horàries i amb els números en caràcters romans. Es troba entre els dos respiralls de ventilació de la cambra d'aire. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana nord-est hi ha una petita finestra amb una reixa amb motius entrellaçats dins una forma el·líptica.</span></span></span></p> | 08135-32 | Carrer del Sant Crist, núm. 22 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El barri del Sant Crist de la Grua, tot i que actualment és del municipi de Montmeló, anteriorment pertanyia al terme municipal de Parets. L'hostal de la Grua surt esmentat nombroses ocasions en la documentació conservada. Per exemple, en el fogatge de 1553 de Parets consta un 'Matheu Bach fuster qui esta en la ferreria de la Grua i en Trancolet qui esta en l'hostal de la Grua'.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També surt dibuixat junt amb la Capella del Sant Crist, en el plànol del terme i parròquia de Montmeló de l'any 1747, i que es troba a l’Arxiu de Sant Pere de les Puel·les.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En el segle XVIII, el baró de Maldà va recollir les impressions dels seus viatges en un dietari. Segons explica, va passar per Montmeló entorn de 1775 i diu que el poble és a un quart d'hora de passada la casa o hostal de la Grua. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També cita l'hostal en Vicenç Plantada en la seva 'Excursió a Montmeló' del 12 de maig de l’any 1881. Diu que després de passar el riu Tenes pel pont del ferrocarril, deixa a l'esquerra el Trench que havia estat un hostal, can Gurguí, can Ribera, can Puig i el famós hostal de Grua, davant del qual hi ha una capelleta en la qual es venera el Sant Crist que deixà Sant Vicenç Ferrer després de fer un sermó i un miracle. D'aquest miracle de Sant Vicenç Ferrer a la Grua hi ha diferents versions. Unes diuen que quan el sant passà per l'hostal de camí a Barcelona, va reproduir el miracle de la multiplicació dels pans i dels peixos, però en aquest cas fou amb vi i pans. Unes altres diuen que va treure vi del pou que antigament existia al costal de l'hostal.</span></span></span></span></span></p> | 41.5491913,2.2416227 | 436751 | 4600003 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95733-3201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95733-3202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95733-3203.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-05-09 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | A través de fotografies antigues s'aprecia que era un edifici de planta baixa i pis, amb el carener paral·lel a la façana. El portal d'accés era d'arc de mig punt i a la dovella central hi havia una petxina de pelegrí. A cada costat hi havia dues finestres reixades. Cadascuna d'elles tenia una altra finestra més petita al costat i una porta d'arc rebaixat. Al primer pis hi havia dos balcons. Al costat dret hi havia un barri d'entrada amb una porta d'accés de mig punt i al davant hi havia un pou. A l'altre costat del camí hi havia la capella del Sant Crist de la Grua mirant cap a Mollet. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 96150 | Fita de terme de Can Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-de-can-puig | <p>PIÑERO, Ángel i UMBERT, Josep (2011). <em>De Visuris apud Montem Molonem (Les Visures a Montmeló). Documents del segle XVII</em>. Centre d’Estudis de Montmeló.</p> | XVI-XVIII | <p>Fita de terme poligonal i secció quadrada, de pedra granítica, ubicada al pati de Can Puig, on es va col·locar quan s'urbanitzaren els terrenys de la masia per salvaguardar-la.</p> <p>Presenta la tiara papal i les claus de Sant Pere, símbols del Papa, ja que gran part del terme de Montmeló pertanyia al papat a través del monestir de Sant Pere de les Puel·les. Al darrera porta la inscripció: 'PARROQUIA Y DECIMARI DE PERETES Y MONT [MALO]'.</p> | 08135-177 | Carrer del Sant Crist / cantonada amb el Passatge Monturiol | <p>Ángel Piñero i Josep Umbert (2011) publiquen un document de visura del terme de Montmeló (recorregut entre les fites) realitzada el 16 de novembre de 1665. Les parts són el monestir de Sant Pere de les Puel·les i la Cartoixa de Montalegre. El document es publica l'any 1699 i parla de fets ocorreguts entre 1619 i 1665. Aquest podria ser el marc cronològic d'aquesta i de les altres fites conservades en el terme.</p> | 41.5491880,2.2411855 | 436715 | 4600003 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96150-dsc9415.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96150-dsc9411.jpg | Física | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | En l'actualitat es conserven set fites en el terme de Montmeló, incloent-hi la present. La majoria es troben fora de la seva ubicació originària.Dins el Circuit de Barcelona-Catalunya n'hi ha una, però n'hi havia alguna altra, que podria ser una de les que estan a l'Ajuntament. Una es troba formant part de la col·lecció del Museu Municipal de Montmeló. Una altra es troba en el pati de Can Puig i una darrera, davant la façana de l'església. | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 95697 | Can Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puig-14 | <p><span><span><span><span lang='CA'>GARCIA-PEY, Enric; SALVADOR CORROS, Montserrat (2005). <em>Montmeló. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Can Puig és una masia situada a la via principal de la població, l'antic Camí Ral, que en aquest tram pren el nom del Sant Crist de la Grua, per la capella que hi ha a prop. Es tracta de la característica masia de planta basilical. És a dir, de planta rectangular i tres cossos, on el cos central és més alt que els laterals. Aquest té la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia, mentre que els cossos laterals tenen la coberta a un vessant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Consta de planta baixa, pis i golfes. L'accés principal s'efectua per un portal d'arc rebaixat fet de maons. Un segon portal se situa en un annex de planta baixa, amb terrassa superior que s'adossa a la crugia de ponent, amb unes escales que permeten accedir a la terrassa des del pati. La resta d'obertures són de llinda recta, sense decoració, a excepció de la finestra de la sala que té un ampit rectilini. A la façana nord, hi ha tres finestres més amb les mateixes característiques.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El parament està completament arrebossat i pintat de color ataronjat. La construcció se situa dins un barri tancat envoltat d'edificis contemporanis i adossat per la part posterior a un bloc de pisos de recent construcció.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El barri té l'accés des del carrer Monturiol.</span></span></span></span></span></p> | 08135-7 | Carrer del Sant Crist / cantonada amb el Passatge Monturiol | <p>La primera notícia documental és al cadastre de l'any 1803, on hi consta una 'casa Puig posehida y abitada por Joseph Puig y Carrenca', com de 2a categoria. També surt una casa de Joseph Puig en el 'Reparto por menor a la Contribució general de la parroquia i terme de Monmeló per lany 1817', en el qual hi ha registrat el que ha de pagar cada casa per la producció.</p> | 41.5492505,2.2411492 | 436712 | 4600010 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95697-0701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95697-0702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95697-0703.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-08-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Es tracta d'una construcció del segle XVIII amb reformes i afegits d'èpoques posteriors. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 95709 | La Torreta (Can Campanyà) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torreta-can-campanya | <p><span><span><span><span lang='CA'>AYMAR y PUIG, Antonio (1892). <em>Parròquia de Montmeló: algunes noticies</em>. Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CARRASCO, M. A.; CANTARELL, Ignasi (1997). La Torreta. Dins el <em>Butlletí del Centre d’estudis Montmeló</em>, núm. 2, pp. 14-20.ç</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CARRASCO MARTÍ, Maria Antonia (2003). Arquitectura i arquitectes de Montmeló durant els anys 1920-1940. Dins <em>el Butlletí del Centre d’Estudis Montmeló</em>, núm. 5; pp. 75-84.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GARCIA-PEY, Enric; SALVADOR CORROS, Montserrat (2005). <em>Montmeló. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Edifici aïllat, als quatre vents, de dos volums que formen un angle recte amb una torre mirador a sobre. És una construcció de finals del segle XIX, amb elements d'estil modernista. Està envoltat de jardí i actualment acull un centre cultural. L'illa en la qual se situa, és un complex esportiu i cultural. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Consta de semisoterrani, planta baixa i dos pisos. La coberta és composta i dibuixa motius geomètrics per la combinació de teules de colors verd, marró i negre. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El parament està arrebossat i pintat amb una tonalitat rosada que contrasta amb el blanc de les motllures i els esgrafiats. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana principal s’estructura a partir de tres eixos simètrics definits per les obertures. A la planta baixa, destaca l’entrada principal en l’eix central. Està protegida per una marquesina de vidre suportada per una estructura de ferro. S'hi accedeix per mitjà d'una escalinata delimitada per dos murs amb decoració de trencadís a sobre i barana de ferro forjat. Als costats, hi ha dues finestres amb reixa de ferro i esgrafiats. A la planta pis, hi ha una finestra en cadascun dels tres eixos. Totes les obertures són de llinda recta i estan emmarcades amb un esgrafiat rectilini. Una franja, també esgrafiada, se situa sota el ràfec, que està suportat per mènsules esglaonades als extrems. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Un segon portal se situa a la façana sud, també de llinda recta i al qual s'hi accedeix també per una escalinata d'obra. De la façana de llevant, hi sobresurt un cos porxat amb terrassa a sobre protegida per una balustrada d'obra. Del centre de l'edifici, hi sobresurt una torre-mirador, de planta rectangular, i coberta a quatre vessants amb el mateix recurs decoratiu de combinació de teules vidriades, de colors verd, marró i negre. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Situada uns metres a l'est hi ha una torre-dipòsit de secció troncocònica formada per quatre cossos superposats, separats per una motllura horitzontal. Els dos primers corresponen a la planta baixa i primer pis i disposen de quatre finestres d'arc apuntat amb emmarcament motllurat. Sobre aquests dos cossos s'hi situa un cos menys alt on s'obren un seguit de petites obertures d'arc apuntat. A sobre, i separat per una cornisa motllurada, hi ha el dipòsit, que està rematat per una cúpula revestida de rajoles ceràmiques. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La masoveria és un edifici aïllat de planta poligonal, ubicat a l’entrada de la finca, en el sector septentrional. Consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a quatre aigües. Les façanes estan arrebossades i pintades de color ocre que contrasta amb el blanc de les motllures de les obertures. Se li adossa el mur del jardí. Té dos accessos, el primer des del carrer i l’altre des del jardí, ja a l’interior de la finca. La coberta és suportada per un seguit de mènsules d'obra, entre les quals s'obren forats de ventilació en forma de creu grega.</span></span></span></span></span></p> | 08135-16 | Carrer de Folch i Torras, s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La primera notícia documental que podria fer referencia a la torre data de l'any 1892. Antoni Aymar Puig (1892) diu que '<em>varias casas y quintas, contándose entre éstas la emplazada en una cima del collado, próxima á la iglesia parroquial i contiguo al cauce de la riera i del Congost, desde la cual se disfruta de hermosas vistas</em>'.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La finca actual, abans de l'any 1911, eren dos terrenys separats propietat de Dolores Soler Ortells i Elisa Amat Nunell, de Barcelona respectivament. Francisco Serra Bas, de Llinars del Vallès, adquireix les dues finques i les unifica. El 25 de juliol de 1920, Josep Campanya i Ros compra la propietat que constava d'una casa-torre, d'un molí de vent i d'un terreny on hi havia jardí, hort i vinya. El cost de la finca va ser de 32.250 pessetes. A l'any següent el nou propietari encarrega a l'arquitecte Josep Vilaseca el projecte de reforma i ampliació de l'edifici. Dos anys més tard l’arquitecte Antoni Bartra projecta la masoveria. L'any 1933, el senyor Campanya sol·licita el permís d'obres a l'Ajuntament per construir la tribuna de la planta baixa de la façana sud. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Ajuntament l’adquireix l'any 1995, i dos anys més tard es rehabilita. Actualment és el centre cultural de Montmeló.</span></span></span></span></span></p> | 41.5495777,2.2506577 | 437506 | 4600040 | 1921-23 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95709-1601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95709-1602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95709-1603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95709-1604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95709-1605.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95709-1606.jpg | Legal | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Cultural | BCIL | 2024-08-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Vilaseca i Rivera i Antoni Bartra i Boada | També es coneix amb el nom de Can Campanyà.Hi ha notícia que un veí de Montmeló va trobar un crani humà en el marge de la finca amb al carrer Santiago Rusiñol, i el donà al senyor lgnasi Cantarell, qui va informar-ne al Museu Municipal de Montmeló. | 105|106|98 | 46 | 1.2 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 95727 | Antic jardí d'Infància El cangur | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-jardi-dinfancia-el-cangur | <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | Es veuen traces de deteriorament a la façana principal, com desgast de l'arrebossat. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tot i que la seva denominació fa referència a l'ús com a jardí d'infància que desenvolupà els anys 80 del segle XX, es tracta de dos habitatges entre mitgeres de planta rectangular i una única planta. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orienta al carrer del Sant Crist de la Grua. Tot i que són entre mitgeres entre elles, la façana septentrional del conjunt dona a un carreró que comunica amb la plaça Rafael Casanova, i la façana meridional s'adossa als jardins de les cases Forés. La forma esbiaixada del carreró confereix al conjunt d'una planta trapezoïdal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana del conjunt s'estructura a partir de cinc eixos de verticalitat definits per les obertures. L'habitatge més oriental disposa d'un portal d'entrada, de llinda recta, lleugerament reculat, flanquejat per dues finestres; mentre que la més occidental es configura amb un portal, també reculat, acompanyat d'una única finestra a la seva esquerra. Totes les obertures estan protegides per un guardapols, profusament decorat amb motius vegetals i geomètrics, pintats en tons rogencs. Sobre cada obertura se situa un respirall de ventilació que, en la finca occidental, és rectangular amb un relleu d'un drac alat i a la finca oriental és circular motllurat amb motius vegetals.</span></span></span></span></span></p> | 08135-28 | Carrer del Sant Crist, núms. 2 i 4 | <p>Als anys vuitanta del segle XX havia estat el jardí d'infància El Cangur.</p> | 41.5495626,2.2426191 | 436835 | 4600043 | 1936 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95727-2001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95727-2002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95727-2003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95727-2004.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|98 | 46 | 1.2 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 95730 | Casa Tarrida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-tarrida | <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Habitatge aïllat als quatre vents de tipologia de casa-jardí. És de planta rectangular i consta d'una única planta, amb la coberta a quatre vessants, acabada amb un ràfec sostingut per mènsules de fusta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana principal, que dona al carrer del Sant Crist de la Grua, s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. En l'eix central hi trobem la porta d'accés de fusta i un únic batent i d'arc de mig punt. S'hi accedeix pujant tres graons flanquejats lateralment per un mur, ja que es troba aixecada del nivell del pati. En els eixos laterals hi trobem dues finestres, també d'arc de mig punt. Totes les obertures estan pintades de color gris sobre un fons ataronjat i emmarcades amb una motllura amb motius vegetals. Sobre cada obertura se situa un respirall de ventilació, també motllurat. La façana posterior, orientada a migdia i que dona accés a un jardí i pati, es disposa de la mateixa manera. Les façanes laterals tenen menys obertures. El parament és arrebossat i llis, amb un sòcol que sobresurt lleugerament del pla. A les cantoneres hi ha un recreixement imitant pedres escairades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Completa el conjunt un garatge de planta rectangular i coberta de fibrociment, a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana. Està alineat amb el mur de delimitació amb el carrer. Hi destaca el frontal d'accés, de llinda recta, sostingut per permòdols.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La tanca del jardí és de paredat i acaba en secció triangular recoberta de rajoles vidriades de color marró, coronades amb una motllura de ceràmica semicircular de color blau marí. Al damunt hi ha una barana de ferro forjat. Els pilars del portal d'entrada estan arrebossats i presenten una secció rectangular al mig, recoberta de petits còdols. La porta és de ferro forjat.</span></span></span></span></span></p> | 08135-30 | Carrer del Sant Crist, núm. 27 | 41.5495797,2.2437617 | 436930 | 4600045 | 1930 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95730-3001.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-05-09 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manuel Casas Lamolla | La casa es troba envoltada d'un jardí, que en la part posterior ha estat escapçat per la construcció de la línia ferroviària d'alta velocitat. | 119 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 95978 | Aplec de sardanes de Montmeló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sardanes-de-montmelo | <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p>L'abril de 2023 es va celebrar el vuitè Aplec de la sardanes de Montmeló, des de l'inici de la darrera etapa. Ha estat organitzat per la secció de sardanes de l'Agrupa. Les cobles que hi han participat són la Jovenívola de Sabadell, la Ciutat de Girona i la Principal del Llobregat.</p> <p>En aquest aplec hi ha un concurs de colles improvisades, sortejos i altres activitats relacionades amb el món sardanista. Prèviament, s'organitzen cursets i tallers per aprendre a ballar sardanes. <span lang='CA'><span><span>Tothom que vol té l'oportunitat de ballar sardanes i d'aprendre a comptar i a diferenciar les parts de cada sardana: l'introit o introducció, els curts, els llargs, el contrapunt i la tirada o nombre de compassos musicals de cadascuna d'aquestes parts.</span></span></span></p> | 08135-104 | Parc de La Quintana | <p>A<em> La Veu de Cataluny</em>a del 20 d’agost de 1903 hi trobem la primera referència documental de sardanes a Montmeló, parlant de la Festa Major, que llavors se celebrava per Santa Maria: “Al envelat de Baix, una munió d’invitats de la distingida propietària de Can Pagés varen ballar sardanes, y essent dit ball desconegut a n’aquesta comarca, agradà a tots els assistents”. En menys de cent anys, la sardana, ha passat de ser desconeguda en moltes comarques catalanes a convertir-se en el ball nacional.</p> <p>La història de la sardana a Montmeló està molt ben explicat en el volum sobre la història del poble durant el segle XX (AA.DD, 2021). S’hi apleguen testimonis orals i documentals que expliquen que a principis del segle XX, com hem vist a la noticia de <em>La Veu de Catalunya</em> ja es tocaven sardanes. També explica que l’economia feia que busquessin cobles de Girona que cobraven menys que les de Barcelona, però portaven un músic menys.</p> <p>S’han fet ballades de sardanes a molts indrets: La font de Santa Caterina, el camp de futbol, als pins del carrer Vilardebó, la plaça de la Vila o la plaça de l’església, el bosquet del carrer Cervantes, al Parc de la Quintana o als jardins de La Torreta.</p> <p>Per la Festa Major de 1911 es van fer sardanes cada dia. Fins i tot, els dies 15 i 16 es van fer en diversos punts de la població. Ho sabem per la publicació <em>El Diluvio</em>. No només es feien sardanes per la Festa Major, qualsevol ocasió era bona. Com per exemple, amb motiu de la inauguració de la capella del santíssim, l’any 1921. Però també per iniciativa de particulars, com és el cas de l’industrial barceloní, Delfí Sabadell Serra, que organitzà, l’any 1921, una gran festa de caire catalanista amb motiu de la inauguració de la torre que s’havia fet construir, la Masia Castell Canigó.</p> <p>Aquest caràcter catalanista d’abast nacional va prenent cos. Potser el màxim exponent fou la Santa Espina, prohibida en diverses ocasions. És el cas de l’agost de l’any 1927 que l’alcalde Esteve Guitet adreça una carta al president de la societat <em>Centro Recreativo</em> prohibint la interpretació d’aquesta sardana a les audicions programades pels 15 i 16 d’agost.</p> <p>La diada de Sant Jordi també era un bon moment per organitzar audicions o ballades de sardanes, com la de l’any 1933, documentada a partir d’un article de La Veu de Catalunya, o la festa de Sant Antoni Abad de l’any 1944 (AA.DD, 2021, pp. 642 i 643).</p> <p>El període immediatament posterior a la Guerra Civil espanyola fou un temps de prohibicions, però, amb algunes excepcions com la <em>Santa Espina</em>, foren tolerades dins el regionalisme folklòric del franquisme. Així arribem a l’any 1953, quan una colla de joves de Montmeló funden la colla Flames Vives que, en paraules d’Isidre Sayol, plegarien ben aviat a causa de la manca de suport econòmic i moral (AA.DD, 2021, pp. 643). Però també hi havia, des d’aquell mateix any, la Societat Amics de Montmeló, que l’any 1954, organitzen el primer Concurs-Aplec i el continuaren organitzant ininterrompudament fins l’any 1959.</p> <p>En aquest primer aplec hi participaren 24 colles i es va estrenar la sardana “<em>Montmeló</em>”, obra de Vicenç Bou i Geli, interpretada per la cobla Els Verds de Mataró, dirigida pel mateix mestre Bou.</p> <p>El 29 de maig de 1955 se celebra el II Aplec de la Sardana. Les cobles contractades són Els <em>Verds de Mataró</em>, <em>Sabadell</em> i <em>Emporium</em>. Aquesta darrera ve de Barcelona. Els llocs de l’aplec són diversos: La plaça de la Vila, dita “Nacional”, els “Pins” i el camp de futbol. L’Ajuntament hi col·labora amb una copa com a premi pel concurs de sardanes. Es continuen fent aplecs fins l’any 1959. A partir de 1971 es re emprèn l’activitat, ara organitzada per l’Associació de Caps de Família, entitat creada l’any 1969.</p> <p>El 19 de febrer de 1976 es funda l’Agrupació Cultural i Sardanista de Montmeló. Des de l’any 1999 i fins el 2015 es deixen de fer aplecs. L’any 2015 es crea una comissió formada per un representant de l’Ajuntament, dues persones de la secció de sardanes de l’Agrupa, i dues persones en representació del Casal de la Gent Gran.</p> | 41.5496600,2.2510868 | 437541 | 4600048 | 08135 | Montmeló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95978-aplec-sardanes-actualitat.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | Inexistent | 2024-08-11 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el volum sobre la història de Montmeló durant el segle XX (AA.DD, 2012, pp. 648-650) s'hi troba una taula amb les dades de tots els aplecs, des de l'any 1954 fins el 2019. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 95726 | Cases Forés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-fores | <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Conjunt de quatre cases entre mitgeres amb jardí davanter. Són de planta rectangular i consten d'una única planta baixa. Les cobertes són de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a les façanes principals, orientades a migdia. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La composició de les façanes s'estructura a partir de dos eixos de verticalitat definits per la porta d'entrada i una finestra lateral. Totes les obertures són de llinda recta, damunt la qual hi ha un guardapols amb decoració vegetal. Entre les obertures i la cornisa volada, hi ha els espiralls de respiració de la cambra de ventilació, amb motius florals ornamentals.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El parament de la tanca d'obra és arrebossat en la seva major part, a excepció de la casa del número 8 que és de paredat. Damunt hi ha una tanca de ferro. Les portes d'accés al jardí també són de ferro. Es conserven dos parterres delimitats d'obra entre els números 6 i 8 i entre el 8 i el 10.</span></span></span></span></span></p> | 08135-27 | Carrer del Sant Crist, núms 6, 8, 10 i 12 | 41.5496204,2.2423566 | 436813 | 4600050 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95726-2701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95726-2702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95726-2703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95726-2704.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2024-05-09 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 95732 | Ca la senyora Anita, Villarosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-senyora-anita-villarosa | <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Habitatge aïllat als quatre vents de tipologia de casa-jardí. És de planta rectangular i consta d'una única planta, amb la coberta a doble vessant, però amb acabament a l'holandesa. El carener és perpendicular a la façana principal. Acaba amb un ràfec sostingut per mènsules de fusta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A les façanes principal i meridional, hi sobresurt un cos de planta hexagonal amb coberta de quart d'esfera i ràfec sostingut per mènsules, on hi ha el portal d'entrada, d'arc rebaixat, al qual s'hi accedeix per una escala de tres esglaons. La resta de finestres són d'arc rebaixat emmarcades amb una motllura pintada de color blau i ampit recobert per rajoles verdes, i tancades amb persianes de llibret de fusta. Les cantoneres estan recobertes per unes motllures a imitació de carreus cantoners i també pintades de color blau.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'edifici es troba dins una parcel·la delimitada per una tanca d'obra de paredat i amb revestiment ceràmic a la part superior sobre la qual hi arrenca una reixa de forja. La porta d'accés és de dos batents, de ferro, i està delimitada per dos pilars arrebossats i acabats en secció triangular.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La casa es troba envoltada d'un jardí, que en la part posterior ha estat escapçat per la construcció de la línia ferroviària d'alta velocitat.</span></span></span></span></span></p> | 08135-31 | Carrer del Sant Crist, núm. 25 | 41.5496359,2.2439113 | 436943 | 4600051 | 1931 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95732-3102.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-05-09 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manuel Casas Lamolla (arquitecte) | Manuel Cases Lamolla (1900-1974) exerceix d'arquitecte municipal de Montmeló, Mollerussa, Montornès, Caldes de Montbui i Tàrrega. També és delegat de l'Institut Nacional de l'Habitatge de Lleida. De la seva obra destaca el Palau d'Arts Decoratives de l'Exposició Internacional de Barcelona, de l'any 1929, i el Palau de Comunicacions de Palma de Mallorca. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 95816 | Jardí de La Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-de-la-torreta | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impressor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El jardí de la Torreta, està situat en ple nucli urbà, en un espai triangular que limita al nord amb el carrer de Santiago Russiñol, a l’est amb el Vial de Ronda, i pel sud-oest amb el camp municipal de futbol. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Forma part del mosaic pulmó-verd de Montmeló. La seva importància no rau tant en els espècimens que hi ha en el jardí sinó que s’ha convertit en un lloc de trobada i gaudi, de relació, de lleure i de relaxació. Un lloc on la natura és un refugi de moltes espècies d’insectes i alhora d’ocells. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Està protegit per una tanca perimetral amb abundància de xipresos sobretot pel que fa al carrer de Santiago Russiñol. A l’interior, varis camins de llambordes amb algunes escales, es relacionen entre ells. Abunda l’olivera, i molt a prop, un petit espai circular amb grades que mira cap al Turó de les Tres Creus. Prop de la casa, s’alcen varis pins de tipus <em>halepensis </em>amb parterres de plantes aromàtiques (cap d’ase, espígol o romaní rastrer) i en un altre costat, una zona plantada amb magnòlies i aladerns. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Destaquen els parterres d’herba, heura i fulles d’acant i un petit estany de corbes sinuoses amb sortidor d’aigua al centre. Està realitzada amb trencadís (blau i blanc). I a pocs metres, una pèrgola amb pilars quadrangulars i bigues de fusta on hi creix una glicina. En aquest indret, la paret o mur interior, de tancament de la casa té una barana i també està decorat amb trencadís del mateix color que dona uniformitat al conjunt.</span></span></span></span></span></p> | 08135-64 | Carrer de Folch i Torras, s/n. | <p>La primera notícia documental que podria fer referencia a aquesta torre data de l'any 1892. Antoni Aymar Puig (1892) diu que '<em>varias casas y quintas, contándose entre éstas la emplazada en una cima del collado, próxima á la iglesia parroquial i contiguo al cauce de la riera i del Congost, desde la cual se disfruta de hermosas vistas</em>'.</p> <p>La finca actual, abans de l'any 1911, eren dos terrenys separats propietat de Dolores Soler Ortells i Elisa Amat Nunell, de Barcelona respectivament. Francisco Serra Bas de Llinars del Vallès adquireix les dues finques i els unifica. El 25 de juliol de l'any 1920, Josep Campanya i Ros compra la propietat que constava d'una casa-torre, d'un molí de vent i d'un terreny on hi havia jardí, hort i vinya. El cost de la finca va ser de 32.250 pessetes. A l'any següent el nou propietari encarrega a l'arquitecte Josep Vilaseca el projecte de reforma i ampliació de l'edifici. Dos anys més tard l’arquitecte Antoni Bartra projecta la masoveria. L'any 1933, el senyor Campaya sol·licita el permís d'obres a l'Ajuntament per construir la tribuna de la planta baixa de la façana sud. L’Ajuntament l’adquireix l'any 1995 i dos anys més tard es rehabilita.</p> <p>Actualment és el centre cultural de Montmeló. </p> | 41.5497162,2.2509420 | 437529 | 4600055 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95816-6402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95816-6403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95816-6404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95816-6405.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95816-6406.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | BCIL | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En els jardins si fan els aplecs de sardanes, jocs i tallers infantils i tota mena d’activitats culturals. | 2153 | 5.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 95719 | Can Forés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fores | <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Habitatge aïllat als quatre vents de tipologia de casa-jardí. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, amb coberta de tipus mansarda, amb un acroteri al vèrtex. La façana principal, que dona al carrer del Sant Crist de la Grua, s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. En l'eix central hi ha l'entrada principal, que és de llinda recta i s'hi accedeix per una escalinata de cinc graons, flanquejada per dues finestres, a banda i banda, d'arc rebaixat i persianes de llibret. A la planta pis hi trobem tres finestres de llinda recta. Sobresurten del pla inclinat de la façana i tenen una coberta de forma triangular, de dos vessants. A la façana posterior hi ha un porxo de planta quadrada suportat per columnes damunt del qual se situa una terrassa protegida per una balustrada d'obra. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La tanca del jardí és arrebossada i pintada de blanc. Al damunt hi ha una barana de ferro forjat. Els pilars del portal d'entrada estan arrebossats i presenten una secció rectangular. La porta és de ferro forjat.</span></span></span></span></span></p> | 08135-24 | Carrer del Sant Crist, núm. 21 | 41.5497132,2.2442506 | 436971 | 4600059 | 1955 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95719-2401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95719-2402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95719-2403.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-05-09 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | La construcció està envoltada per un pati-jardí que en la seva part posterior ha quedat reduïda per la construcció de la línia ferroviària d'alta velocitat. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 95992 | Casa del carrer 1 de maig, núm. 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-1-de-maig-num-11 | XX | <p>Casa als quatre vents, envoltada de pati, que consta de planta baixa. La coberta és de teules àrabs a quatre vessants, acabada en ràfec sostingut per permoduls. L'entrada a la casa és porxada, amb coberta de teules a tres aigües, sostinguda per dues columnes de secció quadrada.</p> <p>Està sobre aixecada del nivell del sòl i té un doble accés lateral per sengles escales amb barana de balustrada. A cada costat de l'entrada hi ha una finestra. Totes les obertures són de llinda recta. A la façana de ponent hi ha una petita galeria d'obra, adossada amb coberta piramidal. Les façanes estan arrebossades i pintades de blanc.</p> <p>La tanca que delimita amb l'espai públic és d'obra massissa a la part baixa i una barana de maons trepanats en forma floral.</p> | 08135-108 | Carrer 1 de maig, núm. 11 | 41.5497945,2.2472486 | 437221 | 4600065 | 1930 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95992-10802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95992-10803.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-08-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Casa jardí als quatre vents fruit d'un model d'eixample característic de l'època. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 95845 | Festa patronal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-patronal | <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p>DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2016). <em>Montmeló, reinventem la Festa major: Procés d'apoderament de la Festa Major de Montmeló</em>. Montmeló: Diputació de Barcelona i Ajuntament de Montmeló.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROBLES, Lola i COMAS, Marcel (2003). <em>La Festa Major, records del nostre poble</em>. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></span></p> | <p>Antigament i fins l'any 1979, se celebrava la Festa Major el dia de l’Assumpció de la Mare de Déu, el 15 d'agost. Per aquestes dates ja s’havia segat i batut el blat, collit les patates i sembrat les mongetes. S’havia de regar o cavar el camp, però la feina més grossa ja estava feta.</p> <p>El matí del dia 15 hi destacava l’Ofici solemne amb l’assistència de les autoritats locals. En acabar, els homes que s’havien casat durant aquest any treien en processó la imatge jaient de la patrona.</p> <p>Actualment, la Festa de la Patrona se celebra amb la tradicional missa solemne, audició de sardanes i havaneres.</p> | 08135-83 | Montmeló | <p>Normalment duraven dos o tres dies. El primer era el 15 d'agost, festivitat de la patrona i titular de l'església parroquial. Però a la nit del 14 ja hi havia algun o altre espectacle, com ball, boxa o lluita americana (Robles i Comas, 2011). </p> <p>Els actes habituals que es feien abans de la guerra eren: Ofici solemne, cantat pel cor parroquial, amb l'assistència de les autoritats locals i un repic de campanes. Les autoritats sortien de l'Ajuntament acompanyats de músics fins a l'església. Després de l'ofici, sortia la processó, amb la imatge de la Mare de Déu jacent, portada pels homes que s'havien casat en el darrer any. Després de l'ofici es ballava la dansa.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El dinar de Festa Major era molt especial, les famílies convidaven parents i amics que no vivien al poble i feien escudella amb carn d'olla, un rostit i una cassola d'escaldums que es cuinaven amb les menuderies del pollastre. també es menjava pollastre amb cebetes i de postres fruita del temps. Per acabar, galetes acompanyades amb vi dolç. Les famílies amb més poder adquisitiu contractaven una “coquesa”, una cuinera per a la ocasió.</span></span></span></span></span></p> <p>Hi havia ball de tarda i ball de nit. Es ballaven els balls de rams, de casats, del fanalet, el ball robat, i la toia. La segona nit es feia teatre, normalment sarsuela. També es feien ballades de sardanes, sessions de cinema al Royal i partits de futbol amb els equips dels pobles veïns.</p> <p>Hi havia paradetes de fira, atraccions, carrusels, etc. Un dels més recordats és el fotògraf que es posava al costat de la font de l'hostal del carrer Major, que portava un decorat per posar-hi el cap dels que es volien retratar.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Un dels principals protagonistes era l'envelat, on es feien la majoria d'actes i es protegia de possibles xàfecs d'estiu. Es va comença a fer a l'era de la Casa Gran, també es va fer al costat de l'estació, a la plaça de l'Ajuntament, al camp dels plateros, entre d’altres.</span></span></span></span></span></p> <p>També era una data esperada per poder estrenar vestit, que s'havia estat cosint durant molt de temps.</p> | 41.5498326,2.2490913 | 437375 | 4600069 | 08135 | Montmeló | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2024-05-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | A la bibliografia històrica, quan es parla de Festa Major es fa referència a l'actual festa patronal. Per tant, tant la Festa major actual com la Festa de la patrona estan estretament relacionades. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 95747 | Plaça de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-sant-isidre | <p><span><span><span><span lang='CA'>BOSCH, J. (1991). El neolític antic al Vallès Orienta. Dins <em>Arraona</em>, núm. 8, pp. 9-32.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BOSCH, J; ANFRUNS, J.; BUXÓ, R.; ESTRADA A.; OMS, i. I PAGÈS, E. (1998). La prehistòria de Montmeló (Vallès Oriental) a partir de la col·lecció Cantarell. Dins Estudis del Museu de Montmeló, pp. 15-37.</span></span></span></span></p> <p>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</p> | Es desconeix l'abast real del jaciment, ja que les troballes es feren antigament i les prospeccions recents no han donat resultat positiu. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La plaça de Sant Isidre és un espai situat al sud del nucli urbà del municipi, al costat de l'església de Santa Maria, només separades per l'avinguda Onze de Setembre, a l'antic barri del Piquet. Les troballes realitzades en una època no determinada, semblen correspondre a una possible necròpolis neolítica de Sepulcres de Fossa. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La proximitat d'altres jaciments de la mateixa època com el de la fàbrica Curcuny, a 150 m, i l'existència de la petxina perforada són arguments a favor d'una cronologia antiga, del neolític. Però les circumstàncies de la troballa, sense una metodologia científica amb el seu registre corresponent i la proximitat de l'església medieval de Santa Maria, fan que no es pugui descartar que es tracti d'una necròpolis més moderna. Trobem paral·lels d'època neolítica amb necròpolis de Sepulcres de Fossa a la Roca del Vallès (Camí de Can Grau) o les descobertes a les bòbiles d'en Joca i d'en Torrents, a Montornès del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els elements trobats consisteixen en un conjunt d'ossos i una valva de petxina amb dues perforacions. Aquestes restes han estat estudiades en un projecte dirigit per Josep Bosch, prehistoriador. S'han identificat un mínim de set individus i un màxim de nou, entre els quals hi ha tres infants, un jove i tres adults. A. Estrada determinà que la valva pertanyia a l'espècie <em>Pecten Jacobaeus</em> o petxina de pelegrí (BOSCH, J; ANFRUNS, J.; BUXÓ, R.; ESTRADA A.; OMS, i. I PAGÈS, E.;1998).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 2009 es van fer unes obres de renovació dels serveis als carrers adjacents a la plaça. El seguiment arqueològic realitzat per l'empresa Arqueolític, i dirigit per l'arqueòloga Eva Orri, no va documentar cap evidència arqueològica.</span></span></span></span></span></p> | 08135-42 | Plaça de Sant Isidre, s/n | <p>Jaciment descobert pel senyor Ignasi Cantarell amb motiu d'unes obres de la plaça, però en una data indeterminada que no consta a la bibliografia.</p> | 41.5498868,2.2486112 | 437335 | 4600076 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95747-4201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95747-4202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95747-4203.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada accessible | Altres | BPU | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Els materials procedents d'aquest jaciment, que es troben en el Museu Municipal, foren cedits pel senyor Ignasi Cantarell. | 78|76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 95856 | Font de la plaça de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-sant-isidre | XX | Presenta graffitis al costat posterior de la font. | <p>Font urbana situada en un dels costats de la plaça de Sant Isidre, connectada a la xarxa municipal d'aigua. S'aixeca sobre un cos de base rectangular, amb paredat de pedra irregular i acabat amb una làpida sobresortint. El frontal, on hi trobem el broc de polsador i la pica, té un espai quadrat que sembla haver perdut un element estructural o una part ornamental de la font. Actualment és una zona arrebossada on es pot llegir, fet del mateix ciment, 'Font de Sant Isidre'.</p> <p>Hi ha una plataforma quadrangular, feta de pedra, que dona accés al broc.</p> | 08135-91 | Plaça de Sant Isidre, s/n | 41.5498916,2.2485136 | 437327 | 4600076 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95856-9102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95856-9103.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2024-05-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 95760 | Subsòl de l'església de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/subsol-de-lesglesia-de-santa-maria | <p><span><span><span><span lang='CA'>CARRASCO, Maria Antonia; GUASCH, Manel i UMBERT, Josep (1995). <em>L’església de Santa Maria de Montmeló: 1050 anys</em>. Centre d’estudis Montmeló.</span></span></span></span></p> <p>CARRASCO MARTÍ, Maria Antonia (2019<em>). Redescobrim l’església de Santa Maria de Montmeló.</em> Jornades Europees del Patrimoni. Ajuntament de Montmeló i Centre d’Estudis Montmeló.</p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló. </em>Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>VILA i CARBASSA, Josep Maria (nn.cc<em>). Memòria de l’excavació arqueològica realitzada a l’església de Santa Maria de Montmeló (Vallès oriental</em>), juny-juliol de 1997.</span></span></span></span></p> | X-XX | Excavat en part, però s'ignora l'abast total del jaciment. | <p>Són diverses les intervencions que s'han fet a l'església en el darrer segle, però pel que fa al subsòl, les principals intervencions han estat els anys 1997 i 2019. Aquestes han permès documentar un conjunt de sepultures i sitges relacionades amb l'església.</p> <p>L'any 2019 durant les obres de la segona fase de la carretera BV-5003, a la zona de la sagrera de l'església i l'obertura d'un nou pas de comunicació entre la plaça de l'església i el carrer Folch i Torras, que va permetre deixar al descobert l'absis romànic, es van documentar 13 sitges i 17 tombes. Les sitges es poden agrupar en dues fases cronològiques: una primera dels segles XI i XII i una segona entre els segles XIII i XIV. Mentre que les tombes, ubicades al carrer de Santa Maria i Avinguda Pompeu Fabra, es poden agrupar en quatre fases. Una primera datada entre els segles X i XI; una segona entre els segles XI i XIII; una tercera vers els segles XVII i XVIII i una darrera compresa entre el segle XIX i la primera meitat del segle XX, moment en que l'espai funerari es trasllada a la ubicació actual.</p> | 08135-53 | Plaça de Santa Maria, s/n | 41.5499094,2.2491395 | 437379 | 4600077 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95760-5301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95760-5302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95760-5303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95760-5304enterrament-dun-individu-del-s-x-trobat-al-cementiri-parroquial-de-santa-maria-de-montmelo.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada accessible | Científic/Cultural | BCIL | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 96080 | Fita de terme de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-de-lesglesia | <p><span><span><span><span lang='CA'>CARRASCO MARTÍ, Maria Antonia (2019<em>). Redescobrim l’església de Santa Maria de Montmeló.</em> Jornades Europees del Patrimoni. Ajuntament de Montmeló i Centre d’Estudis Montmeló.</span></span></span></span></p> <p>PIÑERO, Ángel i UMBERT, Josep (2011). <em>De Visuris apud Montem Molonem (Les Visures a Montmeló). Documents del segle XVII</em>. Centre d’Estudis de Montmeló.</p> | XVII-XVIII | Està lleugerament escapçada. | <p>Fita de terme poligonal i secció quadrada, de pedra granítica, ubicada davant la façana de l'església, en el parterre situat a l'esquerra de la porta d'entrada.</p> <p>Per un costat, presenta la tiara papal i les claus de Sant Pere, símbols del Papa, ja que gran part del terme de Montmeló pertanyia al papat a través del monestir de Sant Pere de les Puel·les. Per un altre costat porta la inscripció: '<em>Domus Dei et porta caeli</em>' lletanies del Sagrat Cor de Jesús que significa casa de Déu i porta al cel. L'explicació la trobem en que durant molt anys, aquesta fita fou reutilitzada com a llinda de la porta d'entrada a l'església.</p> <p>Durant la restauració de l'any 1966 es va intervenir en la façana i es va recuperar el portal de punt rodó i es va extreure la llinda plana.</p> <p>Està retocada per adaptar-la com a llinda i la inscripció està lleugerament escapçada.</p> | 08135-151 | Plaça de Santa Maria, s/n | <p>Ángel Piñero i Josep Umbert (2011) publiquen un document de visura del terme de Montmeló (recorregut entre les fites) realitzada el 16 de novembre de 1665. Les parts són el monestir de Sant Pere de les Puel·les i la Cartoixa de Montalegre. El document es publica l'any 1699 i parla de fets ocorreguts entre 1619 i 1665. Aquest podria ser el marc cronològic d'aquesta i de les altres fites conservades en el terme.</p> | 41.5499051,2.2491171 | 437377 | 4600077 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96080-15102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96080-15103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96080-15104.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | En l'actualitat es conserven set fites en el terme de Montmeló, incloent-hi la present. La majoria es troben fora de la seva ubicació originària. Dins el circuit n'hi ha una, però n'hi havia alguna altra, que podria ser una de les que estan a l'Ajuntament. Una altra es troba formant part de la col·lecció del Museu Municipal de Montmeló. Una altra es troba en el pati de Can Puig. | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 95691 | Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-26 | <p><span><span><span><span lang='CA'>CARRASCO, Maria Antonia; GUASCH, Manel i UMBERT, Josep (1995). <em>L’església de Santa Maria de Montmeló: 1050 anys</em>. Centre d’estudis Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CARRASCO MARTÍ, Maria Antonia (2003). Arquitectura i arquitectes de Montmeló durant els anys 1920-1940. Dins el <em>Butlletí del Centre d’Estudis Montmeló</em>, núm. 5; pp. 75-84.</span></span></span></span></p> <p>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</p> | XX | <p><span><span>La rectoria de la parròquia de Santa Maria es troba ubicada al costat mateix de l'església, formant la plaça homònima. Es tracta d'un edifici als quatre vents, de planta rectangular que a més, consta de planta baixa i golfes. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. La planta baixa se situa sobre aixecada respecte el nivell del carrer, i separada per una línia de maons. Per la façana de llevant s'hi adossa el garatge.</span></span></p> <p><span><span>La façana principal es troba orientada a migdia. S'estructura simètricament a partir de tres eixos de verticalitat a la planta baixa i d'un a les golfes. Aquests eixos es defineixen, a la planta baixa amb la porta d'entrada, en l'eix central, i en dues finestres als costats. Les finestres són reixades i de llinda recta i la porta amb un lleuger arc rebaixat. A les golfes, en l'únic eix, hi trobem una finestra tripartida separada amb pilars de maó vist. Damunt les llindes de les obertures, hi trobem un timpà d'arc apuntat, fet de maons, delimitant unes motllures de guix escalonades. L'espai central, l'ocupa un trencadís ceràmic on predomina el color blanc i blau marí amb una creu al mig. En el timpà de la porta d'entrada, enlloc d'una creu hi trobem l'anagrama de Jesucrist (JHS). Les finestres tenen els ampits inclinats i recoberts de rajoles de color verd. A la finestra trigeminada de les golfes hi ha els mateixos timpans reproduïts damunt la llinda recta; el central, lleugerament més alt que els dels costats. A les façanes laterals hi ha quatre finestres, a cadascuna d'elles, amb les mateixes característiques que les de la façana principal, amb la llinda recta i reixades.</span></span></p> <p><span><span>Una línia de rajoles ceràmiques, delimitada per dues filades de maons, divideix horitzontalment el primer pis de les golfes, que només te obertures a les façanes principal i posterior. El parament és arrebossat i pintat de blanc, i les façanes, principal i posterior, estan coronades per un plafó rectangular rematat amb una motllura de maons.</span></span></p> <p><span><span>L'edifici té dos accessos més: un a la façana est, que dona a un pati interior que comunica amb l'església; i l'altre, a la façana posterior que comunica amb l'antic centre parroquial.</span></span></p> | 08135-1 | Carrer de Santa Maria, núm. 1 | <p><span><span><span>La seva construcció correspon a l'època de mossèn Josep Maria Martí Esteve, l'any 1924. Els plànols són obra de Ramon Casanelles, tècnic de la fàbrica Cucurny. El mestre d'obres fou Miquel Molins. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es va inaugurar i beneir el dia 13 de maig de l'any 1928.</span></span></span></p> | 41.5499177,2.2489575 | 437364 | 4600079 | 1924-28 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95691-0101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95691-0102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95691-0103.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | BCIL | 2024-08-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | José Sabadell i Mercadé, Ramon Casanelles i Miquel Molins | 98|105|106 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 96041 | Fons de l'Arxiu Diocesà de Barcelona referent a Montmeló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-diocesa-de-barcelona-referent-a-montmelo | <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1975): Organigrama del Archivo Diocesano de Barcelona.</p> <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1985): 'Arxivo Diocesano de Barcelona' a Guia de los archivos y las bibliotecas de la Iglesia en España. Vol. I Archivos. Asociación Española de Archiveros Eclesiásticos. León, pàgs.. 151-167.</p> <p>SANABRE, Rdo. José (1947): El archivo diocesano de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. Barcelona.</p> <p>TRENS, Dr. (1926): Inventari del tresor de les parròquies de Barcelona. Arxiu Diocesà de Barcelona.</p> | XII-XX | <p><span><span><span>Tot i que actualment la parròquia de Santa Maria de Montmeló pertany al Bisbat de Terrassa, per tradició la documentació antiga es preserva a l’Arxiu Diocesà de Barcelona. </span></span></span>Els fons i les col·leccions de l'Arxiu Diocesà s'organitzen en Seccions, subseccions, sèries i subsèries. Totes les parròquies tenen una sèrie pròpia amb una carpeta (número 531). Hi ha un total de 67 documents dels quals, un és de 1795, 33 datats entre 1806 i 1893) i 33 més datats entre 1910 i 1980. La temàtica és diversa: cartes, rebuts, comptes, expedients, inventaris, llicències, Acció Catòlica, cens escolar i d'associacions, etc. A més, es pot trobar documentació referent a Montmeló en altres sèries. Una de les indexades per parròquies és la de les visites pastorals.</p> <p><span><span><span>També hi ha un total de 61 pergamins que corresponen a la parròquia de Santa Maria de Montmeló i Sant Sadurní de Montornès, tots a la mateixa carpeta sense cap tipus de separació. Es tracta de testaments, censals, confirmacions, donacions, vendes, aniversaris, etc. Hi ha un pergamí de l’any 1137; 13 pergamins del segle XIII (entre 1207 i 1299); 21 pergamins del segle XIV (entre 1302 i 1398); 8 pergamins del segle XV (entre 1411 i 1474); 14 pergamins del segle XVI (entre 1505 i 1598); 3 pergamins del segle XVII (entre 1606 i 1645); i un pergamí sense datar.</span></span></span></p> | 08135-122 | Carrer del Bisbe, núm. 1 (08002 – Barcelona) | <p>L'origen d'aquest arxiu es remunta a l'any 1107, segons consta en dos privilegis papals de Pascual II. S'organitzen, en origen, a partir de les dues sèries més importants: <em>Mensa Episcopa</em>l i <em>Registra Communium</em>. La primera té els seus orígens en el privilegi del rei Lluís II de França (878), segons el qual es concedia al bisbe de Barcelona, Frodoino, les primeres propietats i drets importants. La segona sèrie data de 1303, iniciada pel bisbe Ponç de Gualba. Arxivers que han estat claus per la història de l'arxiu diocesà són: Antonio Campillo Mateu (1721-1779), el P. Caresmar, abat de Les Avellanes i mossèn Josep Sanabre (1926-1972). A partir de l'any 1972, sota el mandat del senyor cardenal Jubany es reorganitza l'arxiu, s'adapten els locals i es microfilma la pràctica totalitat dels arxius eclesiàstics.</p> <p> </p> | 41.5499302,2.2489645 | 437364 | 4600080 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96041-arxiu-diocesa.jpg | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 96042 | Fons de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Montmeló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-parroquial-de-santa-maria-de-montmelo | XVI-XXI | <p>La documentació que es conserva en el fons parroquial de Santa Maria consisteix en diferents llibres sacramentals: sis volums de llibres de baptismes, entre 1881 i l'actualitat, però també dels segles XVI, XVII, XVIII; quatre volums de llibres matrimonials del segle XIX fins l'actualitat; tres volums d'òbits del segle XIX a XXI; 11 lligalls d'expedients matrimonials des de 1942. També hi ha algun llibre d'economia. </p> <p>Part d'aquesta informació també es troba a l'Arxiu Diocesà de Barcelona i a l'Arxiu Municipal de Montmeló.</p> | 08135-123 | Plaça de Santa Maria, núm. 1 | <p>El bisbat de Terrassa és una de les dues noves diòcesis catalanes que el Vaticà va crear el 15 de juny de l'any 2004 com a segregació de l'arquebisbat de Barcelona, i utilitza la basílica del Sant Esperit com a seu catedralícia.</p> | 41.5499501,2.2489733 | 437365 | 4600082 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96042-12301.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pertany, des del 2004 al bisbat de Terrassa, però fins aquella data pertanyia a l'arquebisbat de Barcelona. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 96043 | Fons relacionat amb Montmeló de l'Arxiu del monestir de Sant Pere de les Puel·les | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-relacionat-amb-montmelo-de-larxiu-del-monestir-de-sant-pere-de-les-puelles | <p><span><span><span><span lang='CA'>FERNÁNDEZ, A.; PIÑERO, A.; UMBERT, J. (1994). <em>Aproximació a la història de Montmeló: segles X-X</em>II. Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> | XII-XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l'Edat Mitjana, bona part de les terres que avui pertanyen al terme municipal de Montmeló pertanyien al monestir benedictí de Sant Pere de les Puel·les, situat, aleshores, a la plaça de Sant Pere i al carrer de Sant Pere més Alt de Barcelona. La comunitat va traslladar-se al segle XIX a Sarrià, on hi ha l'actual monestir del carrer d'Anglí. És per aquest motiu que al seu arxiu es conserva un seguit important de documentació relacionada amb Montmeló.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aplega més de 1500 pergamins, alguns relacionats amb el municipi de Montmeló. Entre ells figura el pergamí número 1, que és l'Acta de consagració del monestir, de l'any 945, on ja es cita Montmeló. És una còpia d'un altre anterior, on es fan constar les circumstàncies en què es produí la consagració de dita església, el 16 de juny del 945. El podem considerar dividit en tres parts. A la primera s'exposen els motius pels quals es va demanar al bisbe de Barcelona que en fes la consagració. A continuació s'hi consignen les donacions que tant el comte de Barcelona, Sunyer, i la seva muller, Riquilda, com el bisbe de Barcelona, atorgaren al monestir amb aquell motiu. La tercera conté les fórmules de consagració i les signatures. La part que més interessa per Montmeló és quan el comte i la comtessa donen diversos béns al monestir. A continuació, el bisbe de Barcelona diu: 'Vull i em plau que l'església de Santa Maria, situada a Montmeló, tingui sacerdot propi i també les dècimes i primícies de Vila Ricard i Spincellos es donin en obsequi de Sant Pere'. El pergamí número 79 és la segona consagració de l'església del monestir de l'any 1147. Els pergamins núm. 81 i 82 parlen d'una donació a Montmeló, de l'any 1150. Altres pergamins importants per Montmeló són el 139 (any 1214), el 144 (any ?), el 209 (any 1239), el 210 (any ?), el 214 (any 1240), el 421 (any 1286) i el 746 (any 1336).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Un altre grup es correspon amb el lligall <em>Speculum</em> de propietats i alous, de l'any 1598, redactat per Bernat Puigvert, que conté 'Actes i cartes trobats en pergamí (referents) a propietats que es tenen sots domini i alou' i al qual modernament s'ha donat el nom de <em>Speculum </em>de propietats i alous. S'hi han inclòs, sense cap mena d'ordre cronològic, una sèrie d'extractes de documents que contenen notícies que en diríem històriques, corresponents a les possessions del monestir, i dintre d'elles hi ha una secció dedicada a Montmeló.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També trobem volums de documentació variada com el recull anomenat <em>Papers de Montmeló</em>. Dins d'aquest recull hi trobem límits de Montmeló, visures de les fites, documents relacionats amb el tema de les aigües; concòrdies i compromisos i vendes de terres; delmes, establiments de pagesos; manuals de notaris, com els de Jaume Encontra i el de Jaume Fita; llibres de Lluïsmes; o llibres de capbreus (amb forces dades de possessions a Montmeló).</span></span></span></span></span></p> | 08135-124 | Carrer d'Anglí, núm. 55 (08017 - Barcelona). | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’arxiu del monestir de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona es forma amb el desenvolupament de la comunitat a partir de la gestió del seu patrimoni, la seva economia i l’activitat interna de la comunitat. Es documenta la seva existència des del segle X, malgrat que és a partir del segle XV que hom té referències més continuades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’arxiu conserva, principalment, el fons documental generat per la comunitat de monges benedictines de Sant Pere de les Puel·les des de la seva fundació, a la primera meitat del segle X a les afores de les muralles romanes de Barcelona, fins a l’actualitat a la seu del carrer Anglí de Sarrià, on l'any 1879, s’hi traslladaren des del monestir fundacional de la plaça de Sant Pere, al barri de Sant Pere de Barcelona. Un trasllat que va suposar la pèrdua del vincle entre la comunitat i la parròquia i el barri de Sant Pere, fundat al redós del monestir des de la seva fundació i demarcació jurisdiccional de la comunitat de Sant Pere durant tot l’Antic Règim. Una simbiosi que es reflecteix a l’arxiu, on afloren els carrers, les cases i els habitants del barri, els feligresos de la parròquia, i que suposa una de les poques fonts primàries per conèixer el barri i la seva gent durant l’edat mitjana i moderna, ja que bona part de l’arxiu parroquial es va perdre a la primera meitat del segle XX, i amb ell els registres sagramentals d’abans de la Guerra Civil espanyola. Malgrat el destacable volum documental que es conserva del fons monàstic, se sap que aquest és tan sols un terç del que s’havia conservat fins abans de la Guerra Civil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’arxiu també conserva fons relacionats amb la comunitat, com: fons de famílies de les monges de Sant Pere, fons personals de preveres vinculats al monestir i fons d’entitats relacionades amb Sant Pere de les Puel·les. També es conserven fons i col·leccions procedents de donacions externes.</span></span></span></span></span></p> | 41.5499506,2.2489763 | 437366 | 4600082 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96043-12401detall-del-pergami-de-lany-945-on-apareix-per-primera-vegada-montmelo.jpg | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 96141 | Fons fotogràfic de l'Arxiu parroquial de Santa Maria de Montmeló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-larxiu-parroquial-de-santa-maria-de-montmelo | XX-XXI | <p>El fons fotogràfic de la parròquia de Santa Maria de Montmeló disposa aproximadament d'unes 400 fotografies, des dels anys 20 del segle passat i fins l'actualitat, de temàtica religiosa i social vinculades als actes parroquials i al calendari religiós habitual.</p> <p>No estan inventariades ni indexades, però sí ordenades cronològicament i desades en fulls classificatoris.</p> | 08135-169 | Plaça de Santa Maria, 1 | 41.5499508,2.2489622 | 437364 | 4600082 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic/Lúdic/Cultural | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 95693 | Campanar de l'església de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-de-lesglesia-de-santa-maria-0 | <p>AA.DD (1991). Santa Maria de Montmeló. Dins A. Pladevall (coord.). <em>Catalunya romànica</em>, vol. XVIII, (pp. 383-386). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</p> <p>CARRASCO, Maria Antonia; GUASCH, Manel i UMBERT, Josep (1995). <em>L’església de Santa Maria de Montmeló: 1050 anys</em>. Centre d’estudis Montmeló.</p> <p>CARRASCO MARTÍ, Maria Antonia (2019<em>). Redescobrim l’església de Santa Maria de Montmeló.</em> Jornades Europees del Patrimoni. Ajuntament de Montmeló i Centre d’Estudis Montmeló.</p> <p>CARBONELL ESTELLER, E. (1974). <em>L’art romànic a Catalunya: segle XII</em>; vol. II. Barcelona: Edicions 62.</p> <p>FERNÁNDEZ TORREGROSSA , A. (1946). <em>Breve historia de Montmeló</em>. Barcelona.</p> <p>FERNÁNDEZ, A.; PIÑERO, A.; UMBERT, J. (1994). <em>Aproximació a la història de Montmeló: segles IX-X</em>. Centre d’Estudis de Montmeló.</p> <p>FERNÁNDEZ, A.; PIÑERO, A.; UMBERT, J. (1994). <em>Aproximació a la història de Montmeló: segles X-X</em>II. Centre d’Estudis de Montmeló.</p> <p>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</p> <p>MARTÍ BONET, J.M. (1981). <em>Catàleg monumental de l’arquebisbat de Barcelona</em>. Vallès oriental, vol. I. Barcelona.</p> <p>MAS, J. (1921). <em>Notes històriques del bisbat de Barcelona, XIII</em>.</p> <p>MONREAL TEJADA, L. (1948). <em>La primitiva iglesia de Montmeló y sus pintures románicas</em>. Granollers.</p> <p>UMBERT, J.; PIÑERO, A. (2000). <em>Antonio Aymar y Puig</em>. Centre d’estudis Montmeló, núm. XX.</p> <p>VILA i CARBASSA, Josep Maria (nn.cc<em>). Memòria de l’excavació arqueològica realitzada a l’església de Santa Maria de Montmeló (Vallès oriental</em>), juny-juliol de 1997.</p> <p> </p> | XII-XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El campanar romànic era de base quadrada amb un sòcol cec a la part inferior, un primer nivell on estaven situades les campanes i una finestra a cada costat. Des de l'exterior es poden veure dues de les finestres (les dels costats sud i oest). Les dues finestres restants es poden veure des de l'interior de l'escala d'accés a la torre-campanar, així com la coberta piramidal o capitell que coronava l'antic campanar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'últim cos es va afegir durant les remodelacions del segle XVIII. Segueix la mateixa estructura que el medieval. Es van obrir noves finestres de mig punt, dues per costat, allargades. Les dels costats nord i sud estan obertes i són dobles, les dels altres costats es van tapiar. També es va cobrir amb una coberta piramidal i, en els angles, s'hi van fer merlets de maó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Amb les reformes dels anys 60 del segle passat es va suprimir l'accés des del cor, ja que es va desmuntar per deixar lliure l'absis romànic. Tampoc es conserva un accés que hi havia des de la rectoria.</span></span></span></span></span></p> | 08135-3 | Carrer de Santa Maria, núm. 1 | <p>Es construeix a finals del segle XI o principis del XII en substitució del campanar de cadireta. En aquest moment es quan també es construeix l'àbsis.</p> | 41.5499676,2.2491171 | 437377 | 4600084 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95693-0301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95693-0302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95693-0303.jpg | Legal | Romànic|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 92|99|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 96314 | Cases de la Plaça de Sant Isidre, 2-4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-la-placa-de-sant-isidre-2-4 | XIX-XX | <p>Conjunt de tres cases ubicades a la Plaça de Sant Isidre, amb les façanes orientades a migdia. Es tracta de tres cases de planta rectangular de planta baixa, a excepció de la casa del número 4 que és de planta baixa i pis. Les cobertes són de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>Les cases dels números 2 i 3 tenen una mateixa composició de la façana, ben simple i esquemàtica, a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures: la porta d'entrada i una finestra lateral. El parament de la façana és llis i arrebossat. La façana del número 3 està pintada de blanc. L'únic element ornamental que té és una sanefa de rajols amb escatat blanc i blau, molt perduda en la casa del número 3.</p> <p>La casa del número 4 consta de planta baixa i pis. La composició de la façana també es a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa, trobem la porta d'entrada i una finestra, reixada, al costat. A la planta pis, damunt l'entrada, hi ha una finestra balconera, amb barana de balustrada i una altra finestra al costat. Totes les obertures són de llinda recta i tenen un guardapols sostingut per dues mènsules.</p> <p>El parament és llis, arrebossat i pintat de blanc i el coronament es esglaonat, amb acabament pla fet de maons. Per sota, hi ha una cornisa motllurada sostinguda per sis mènsules.</p> | 08135-182 | Plaça de Sant Isidre, 2-4 | 41.5499671,2.2483832 | 437316 | 4600085 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96314-18202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96314-18203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96314-18204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96314-18205.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 96000 | Pintura mural de l'estació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-de-lestacio | XXI | <p>Mural pintat a la paret de la Llosa que es troba davant l'antiga estació de tren. Es poden veure dibuixades tres parells de mans que representen cultures diferents i que estan unides entre elles, sobre un fons vermell. Mans de diferents edats, colors i característiques, però totes amb la mateixa finalitat, fer xarxa, demostrar que el treball col·laboratiu permet sostenir-nos i no caure. </p> <p>Xavi Valiente rep l'encàrrec de Trencadís de fer aquesta obra pictòrica que fes referència al fet que tothom és igual i que 'no són les diferències les que ens divideixen, sinó la capacitat d'acceptar-les' , text d'Audre Lorde que es pot llegir en un dels laterals de la llosa.</p> | 08135-110 | Carrer 1 de maig, s/n davant l'antiga estació de tren. | <p>Mural realitzat per Xavier Valiente amb col·laboració de 'El Trencadís', dins el marc del primer concurs 'Art amb el cor', que es va celebrar el 2 de desembre de l'any 2022. Es tracta d'un certamen organitzat des de la regidoria de capacitats diverses de l'Ajuntament de Montmeló i El Trencadís, amb el clar objectiu de permetre a les persones amb diversitat funcional explorar sense límits diverses tècniques d'expressió pictòrica.</p> <p>El jurat, constituït especialment per aquest certamen, va decidir donar el primer premi a la composició creada per Eva Maria Campos amb el títol de <em>Retro desintegrado</em>. El segon premi va ser per a Ángeles Rodríguez per <em>Mariposas y flores</em>. Per últim, el tercer premi, va ser compartit entre Javier Jimènez i el seu quadre doble <em>Caos </em>i Àlex Baos per <em>Autoretrato a media</em>s.</p> | 41.5499734,2.2468536 | 437188 | 4600086 | 2022 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96000-11002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96000-11003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96000-11004.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Xavi Valiente | Art urbà | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/