Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 95892 | Monument de la rotonda de l'escorxador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-de-la-rotonda-de-lescorxador | XX | <p>Màquina col·locada al centre de la rotonda que es forma a la cruïlla dels carrers de Santiago Rusiñol, Vial de Ronda, Can Tacó i de la Verneda del Congost, just davant de l'antic escorxador.</p> <p>Es tracta d'un trepant de la marca EBA de diferents velocitats.</p> | 08135-101 | Rotonda a la cruïlla entre els carrers de Santiago Rusiñol, de la Verneda del Congost i el vial de Ronda | 41.5501847,2.2517822 | 437599 | 4600105 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95892-10102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95892-10103.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 95973 | Himne de Montmeló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-de-montmelo | <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> | XX | <p>La sardana amb el títol <em>Montmeló </em>és una composició del mestre Vicenç Bou i Geli. Consta de 23 compassos de curts i 61 de llargs i salt en el compàs. És un encàrrec dels Amics de Montmeló pel primer Aplec celebrat l'any 1954 al poble. La lletra és obra de Joan Manils i Subirà i s'estrenà l'any 1955 interpretada pel cor de Montmeló que dirigia ell mateix.</p> <p>La lletra fa així; </p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>'Salut ! bell pollet de Montmeló /</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Que tens l’emblema de la fe en les “Tres creus del teu escut! /</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Sigues digna del record que et guarda qui t’ha conegut. Salut! Tan /</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>cat entre rius, un jovencell, princep lo marqués de turà d’una page- /</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>seta s’agradà. Bella nina dels ulls blaus tu ets ma il· /</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>lusió vina amb mi i seràs regina en ma nació. No! Po- /</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>breta no sóc res, però no podria deixar el Vallès /</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Lluny de tu,, nina mon cor moririra. Si aquí us quedéssiu jo /</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>vostra seria. D’aquells dos cors Déu va fer-ne la unió. I aquella a- /</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>mor va fundar Montmeló'.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08135-102 | Montmeló | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A <em>La Veu de Catalunya</em> del 20 d’agost de 1903 hi trobem la primera referència documental de sardanes a Montmeló, parlant de la Festa Major, que llavors se celebrava per Santa Maria: “<em>Al envelat de Baix, una munió d’invitats de la distingida propietària de Can Pagés varen ballar sardanes, y essent dit ball desconegut a n’aquesta comarca, agradà a tots els assistents</em>”. En menys de cent anys, la sardana, ha passat de ser desconeguda en moltes comarques catalanes a convertir-se en el ball nacional. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La història de la sardana a Montmeló està molt ben explicada en el volum sobre la història del poble durant el segle XX (AA.DD, 2021). S’hi apleguen testimonis orals i documentals que expliquen que a principis del segle XX ja es tocaven sardanes. També explica que l’economia feia que busquessin cobles de Girona que cobraven menys que les de Barcelona, però portaven un músic menys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>S’han fet ballades de sardanes a molts indrets: La font de Santa Caterina, el camp de futbol, als pins del carrer Vilardebó, la plaça de la Vila o la plaça de l’església, el bosquet del carrer Cervantes, al Parc de la Quintana o als jardins de La Torreta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per la Festa Major de 1911 es van fer sardanes cada dia. Fins i tot, els dies 15 i 16 es van fer en diversos punts de la població. Ho sabem per la publicació <em>El Diluvio</em>. No només es feien sardanes per la Festa Major, qualsevol ocasió era bona. Com per exemple, amb motiu de la inauguració de la capella del santíssim, l’any 1921. Però també per iniciativa de particulars, com és el cas de l’industrial barceloní, Delfí Sabadell Serra, que organitzà, l’any 1921, una gran festa de caire catalanista amb motiu de la inauguració de la torre que s’havia fet construir, la Masia Castell Canigó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquest caràcter catalanista d’abast nacional va prenent cos. Potser el màxim exponent fou la Santa Espina, prohibida en diverses ocasions. És el cas de l’agost de l’any 1927 que l’alcalde Esteve Guitet adreça una carta al president de la societat <em>Centro Recreativo</em> prohibint la interpretació d’aquesta sardana a les audicions programades pels 15 i 16 d’agost.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La diada de Sant Jordi també era un bon moment per organitzar audicions o ballades de sardanes, com la de l’any 1933, documentada a partir d’un article de <em>La Veu de Catalunya</em>, o la festa de Sant Antoni Abad de l’any 1944 (AA.DD, 2021, pp. 642 i 643).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El període immediatament posterior a la Guerra Civil espanyola fou un temps de prohibicions, però, amb algunes excepcions com la <em>Santa Espina</em>, foren tolerades dins el regionalisme folklòric del franquisme. Així arribem a l’any 1953, quan una colla de joves de Montmeló funden la colla Flames Vives que, en paraules d’Isidre Sayol, plegarien ben aviat a causa de la manca de suport econòmic i moral (AA.DD, 2021, pp. 643). Però també hi havia, des d’aquell mateix any, la Societat Amics de Montmeló, que l’any 1954, organitzen el primer Concurs-Aplec i el continuaren organitzant ininterrompudament fins l’any 1959.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En aquest primer aplec hi participaren 24 colles i es va estrenar la sardana “<em>Montmeló</em>”, obra de Vicenç Bou i Geli, interpretada per la cobla Els Verds de Mataró, dirigida pel mateix mestre Bou.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 29 de maig de 1955 se celebra el II Aplec de la Sardana. Les cobles contractades són Els <em>Verds de Mataró</em>, <em>Sabadell</em> i <em>Emporium</em>. Aquesta darrera ve de Barcelona. Els llocs de l’aplec són diversos: La plaça de la Vila, dita “Nacional”, els “Pins” i el camp de futbol. L’Ajuntament hi col·labora amb una copa com a premi pel concurs de sardanes. Es continuen fent aplecs fins l’any 1959. A partir de 1971 es re emprèn l’activitat, ara organitzada per l’Associació de Caps de Família, entitat creada l’any 1969.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 19 de febrer de 1976 es funda l’Agrupació Cultural i Sardanista de Montmeló. Des de l’any 1999 i fins el 2015 es deixen de fer aplecs. L’any 2015 es crea una comissió formada per un representant de l’Ajuntament, dues persones de la secció de sardanes de l’Agrupa, i dues persones en representació del Casal de la Gent Gran.</span></span></span></span></span></p> | 41.5517636,2.2478414 | 437272 | 4600284 | 1954 | 08135 | Montmeló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95973-10202presentacio-de-la-sardana-montmelo-imne-amb-el-mestre-bou-alcalde-turances-i-manils.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Vicenç Bou i Geli (música) i Joan Manils Subirà (lletra) | La sardana MONTMELÓ, va ser establerta com a himne oficial de Montmeló pel Ple municipal del 9 de maig de 1987.Vicenç Bou i Geli (Torroela de Montgrí 1885-1962) fou instrumentista de violí, trombó i flabiol. Va rebre les primeres lliçons de música del seu pare Genís Bou, i després va estudiar flabiol amb Pere Rigau. Va formar part durant dos anys de La Lira de Torroella, per entrar després a la Montgrins, de la qual en fou director de l'any 1909 fins al 1936. Se’l pot considerar com un dels autors amb més fama dintre la història de la sardana. Quan a principis de segle la sardana empordanesa anava introduint-se a Barcelona i la seva zona d’influència, i els compositors de la ciutat prenien un nou enfoc estilístic, Vicenç Bou presenta un tipus de sardana del tot diferent: les seves sardanes amb fort lirisme, de melodies llargues i acompanyaments senzills, van ser molt populars entre el públic. Figures de gran fama com Raquel Meller i Mercè Serós inclogueren als seus repertoris sardanes com El saltiró de la cardina (1912) i Llevantina (1922) les quals foren conegudes així per un públic més general. Als seus darrers anys, després d’una vida molt agitada, va escriure títols novament multitudinaris com La cardina encara salta (1949), Pescadors bons catalans, Torroella vila vella (1952) i Record de Calella (1953). | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 95977 | Conjunt de sardanes relacionades amb Montmeló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-sardanes-relacionades-amb-montmelo | <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Montmeló compta, des del primer quart del segle XX, amb 24 sardanes composades per diferents autors. Estan dedicades al mestre Joan Manils, al gegant dels sis dits, a l’escut de les Tres Creus, al 15 d’agost, al novè aplec de Montmeló, i a la vila de Montmeló. Tot seguit es recull un llistat dels autors amb la seva obra:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><strong>Jaume Tàpias i Boada</strong> (Riudarenes, 1899- Barcelona, 1984) és instrumentista de flabiol. Deixeble de Josep Font i Sabaté, els estudis de flabiol els va fer amb Pere Moner. Va ser un intèrpret popular que va actuar amb les cobles Catalònia i Barcino fins que va fundar la cobla Emporium, en què va actuar fins a la seva dissolució al 1960, compon <em>Flames Vives</em> que s'estrena l'any 1930 i podria haver estat dedicada a Pau Torras i Miquel Cartró.</p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Vicenç Bou i Geli </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>(Torroella de Montgrí 19/01/1885 -06/01/1962) tocava el fiscorn i el flabiol i fou director de la Cobla Montgrins. Composà<em> </em><em>Montmeló</em>, sardana per a cobla estrenada el 6 de juny de 1954, amb motiu del primer aplec de Montmeló i dedicada als Amics de Montmeló. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Joan Manils i Subirà n'escriví la lletra que la convertí en l’himne oficial de Montmeló, aprovat pel Ple del dia 9 de maig de 1987. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Joaquim Soms i Janer </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>(Pineda, 14/05/1914 – 28/12/2012) és l'autor de la sardana <em>Montmeló 1050 anys</em>, estrenada l’any 1997 i <em>Montmeló 9è aplec</em>, estrenada l’any 1986.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><strong>Sigfrid Galvany i Abril</strong> (Cabrils, 1936). </span></span></span></span></span></span></span>Autor de música diversa, cançons, havaneres i sardanes, algunes instrumentades per a cobla i d’altres per a piano. Estudià amb el manresà Àngel Noguera i Alegre. Als deu anys va començar a estudiar teoria solfeig i piano amb Elvira Rigau i Oliver, i després harmonia i composició amb Àngel Noguera i Alegre. Compon <em>Per l'Àngel i la Feli, </em><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>dedicada a Àngel Capdeferro i Felisa Peña.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Alfons Miàs i Martí </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>(Sant Joan de Mollet, 09/08/1936), toca la trompeta i ha estat músic de la cobla Costa Brava. Va composar <em>Els de Montmeló.</em></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Antoni Suñé i Font (Sat Fost de Campsentelles </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>(22/06/1901 – 31/10/1989), compon <em>L’escut de les tres creus; Montmeló flames vives; Quinze d’agost, El Gegant dels Sis Dits; On neix el Besòs'; Aniversari 82, Amic Àngel, Recordant al mestre Joan Manils i Marina de Montmeló. A</em>questa darrera, escrita l’any 1991 i estrenada l’any 1998 i dedicada a Marina Glanadell i Jansana.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Miquel Tudela i Benavent </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>(Benigànim, 05/03/1927 – 16/02/2011), també tocava el fiscorn i el trombó i era músic de la cobla Genisenca. Composà<strong> </strong><em>Tres forners,</em> que fou estrenada l’any 2003 a Granollers i dedicada a Jaume Barnils, Francesc Caralt i Gabriel Farriol.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Ramon Iglesias Rodríguez </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>(Premià de Mar, 28/08/1976) toca el contrabaix a la cobla Premianenca. Va composar <em>Retorn de l’aplec a Montmeló, </em>estrenada l’any 2015 a l’Aplec de Montmeló<em>.</em></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Jaume Cristau i Brunet </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>(Figueres, 11/02/1940)<strong>: </strong>Director de la Cobla Miramar. Va composar, <em>Montmeló en dansa.</em> Fou estrenada en el quart Aplec de la Sardana de Montmeló, l’any 2018 als jardins de la Torreta, organitzat per l’Ajuntament i la Comissió de l’Aplec. Fou interpretada per les cobles Ciutat de Girona, Jovenívola de Sabadell i La Principal del Llobregat.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Amadeu Escoda i Castellví </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>(El Molar, 29/08/1945) ha format part de la Cobla La Principal de la Bisbal i toca la tenora. Va composar, <em>Els Jardins de la Torreta”</em>dedicada al montmeloní Domingo. Fou estrenada pel cinquè aplec sardanístic l’any 2019.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Vicenç Corominas i Pi</span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span> (Mollet, 24/09/1926 – 18/01/2024) és l'autor de <em>La Pepita i en Bernat, </em>interpretada durant el 7è Aplec de la Sardana de Montmeló, l’any 2020, per la Principal de Llobregat i dedicada als dos membres de la Comissió de l’Aplec de Montmeló que donen títol a la sardana.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><strong>Josep Cassú i Serra</strong> (Bordils, 23/07/1941) és l'autor de la sardana <em>Amicalment,</em> estrenada en el concert de Nadal de Ripoll per la Principal de La Bisbal, el 18 de desembre de 2016, i està dedicada a Àngel Capdeferro i Felisa Peña.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><strong>Xavier Forcada i Carreras</strong> ( Barcelona, 1943). </span></span></span></span></span></span></span>Instrumentista de piano. Estudis realitzats al Conservatori Municipal de Música de Barcelona: solfeig i teoria de la música amb els mestres Cabané i Poch; piano amb els mestres Nadal i Gibert; harmonia amb els mestres Poch i Oltra, i saxòfon amb el mestre Bayer. L’any 1959, juntament amb altres companys del Conservatori, va formar un conjunt de ball anomenat Mike-Xavi, i actuaren en diverses sales de festa durant cinc anys. C<span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>ompon <em>Company i amic,</em> dedicada també a Àngel Capdeferro i estrenada a Gurb en l'Aplec comarcal d'Osona per la cobla Jovenívola de Sabadell, el 7 de juliol de 2019.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><strong>Alfred Abad i Gascon</strong> (Tarragona, 1962). </span></span></span></span></span></span></span>Enginyer industrial de formació, i té estudis musicals de solfeig i piano. La seva vinculació amb el món de la cobla i de la sardana es desenvolupa essencialment a través de la colla sardanista Tarragona Dansa. C<span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>ompon <em>Bocins d'història,</em> dedicada a Àngel Capdeferro i i estrenada, també, a Gurb en l'Aplec comarcal d'Osona per la cobla Jovenívola de Sabadell, el 7 de juliol de 2019.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><strong>Antoni Pagès i Codina</strong> ( Centelles 1918-2007). </span></span></span></span></span></span></span>Instrumentista de tible. Als 7 anys va entrar a formar part de l'escolania municipal on hi va aprendre solfeig i teoria i als 12 començà els seus estudis de violí. Al 1933 va formar part de l'Orquestrina La estrella i va formar l'Orquestrina Melody Boys Jazz Orquestra, que duraria fins l'inici de la Guerra Civil espanyola. L'any 1947 intervingué en la creació de la Cobla Centellenca i hi estigué vinculat fins l'any 1970, una part d'aquest període com a director. <span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Compon <em>L'avi Vicenç</em>, dedicada a Vicenç Pellicer.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08135-103 | Montmeló | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A <em>La Veu de Catalunya</em> del 20 d’agost de 1903 hi trobem la primera referència documental de sardanes a Montmeló, parlant de la Festa Major, que llavors se celebrava per Santa Maria: “<em>Al envelat de Baix, una munió d’invitats de la distingida propietària de Can Pagés varen ballar sardanes, y essent dit ball desconegut a n’aquesta comarca, agradà a tots els assistents</em>”. En menys de cent anys, la sardana, ha passat de ser desconeguda en moltes comarques catalanes a convertir-se en el ball nacional. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La història de la sardana a Montmeló està molt ben explicat en el volum sobre la història del poble durant el segle XX (AA.DD, 2021). S’hi apleguen testimonis orals i documentals que expliquen que a principis del segle XX, com hem vist a la noticia de <em>La Veu de Cataluny</em>a ja es tocaven sardanes. També explica que l’economia feia que busquessin cobles de Girona que cobraven menys que les de Barcelona, però portaven un músic menys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>S’han fet ballades de sardanes a molts indrets: La font de Santa Caterina, el camp de futbol, als pins del carrer Vilardebó, la plaça de la Vila o la plaça de l’església, el bosquet del carrer Cervantes, al Parc de la Quintana o als jardins de La Torreta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per la Festa Major de 1911 es van fer sardanes cada dia. Fins i tot, els dies 15 i 16 es van fer en diversos punts de la població. Ho sabem per la publicació <em>El Diluvio</em>. No només es feien sardanes per la Festa Major, qualsevol ocasió era bona. Com per exemple, amb motiu de la inauguració de la capella del santíssim, l’any 1921. Però també per iniciativa de particulars, com és el cas de l’industrial barceloní, Delfí Sabadell Serra, que organitzà, l’any 1921, una gran festa de caire catalanista amb motiu de la inauguració de la torre que s’havia fet construir, la Masia Castell Canigó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquest caràcter catalanista d’abast nacional va prenent cos. Potser el màxim exponent fou la Santa Espina, prohibida en diverses ocasions. És el cas de l’agost de l’any 1927 que l’alcalde Esteve Guitet adreça una carta al president de la societat <em>Centro Recreativo</em> prohibint la interpretació d’aquesta sardana a les audicions programades pels 15 i 16 d’agost.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La diada de Sant Jordi també era un bon moment per organitzar audicions o ballades de sardanes, com la de l’any 1933, documentada a partir d’un article de La Veu de Catalunya, o la festa de Sant Antoni Abad de l’any 1944 (AA.DD, 2021, pp. 642 i 643).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El període immediatament posterior a la Guerra Civil espanyola fou un temps de prohibicions, però, amb algunes excepcions com la <em>Santa Espina</em>, foren tolerades dins el regionalisme folklòric del franquisme. Així arribem a l’any 1953, quan una colla de joves de Montmeló funden la colla Flames Vives que, en paraules d’Isidre Sayol, plegarien ben aviat a causa de la manca de suport econòmic i moral (AA.DD, 2021, pp. 643). Però també hi havia, des d’aquell mateix any, la Societat Amics de Montmeló, que l’any 1954, organitzen el primer Concurs-Aplec i el continuaren organitzant ininterrompudament fins l’any 1959.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En aquest primer aplec hi participaren 24 colles i es va estrenar la sardana “<em>Montmeló</em>”, obra de Vicenç Bou i Geli, interpretada per la cobla Els Verds de Mataró, dirigida pel mateix mestre Bou.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 29 de maig de 1955 se celebra el II Aplec de la Sardana. Les cobles contractades són Els <em>Verds de Mataró</em>, <em>Sabadell</em> i <em>Emporium</em>. Aquesta darrera ve de Barcelona. Els llocs de l’aplec són diversos: La plaça de la Vila, dita “Nacional”, els “Pins” i el camp de futbol. L’Ajuntament hi col·labora amb una copa com a premi pel concurs de sardanes. Es continuen fent aplecs fins l’any 1959. A partir de 1971 es re emprèn l’activitat, ara organitzada per l’Associació de Caps de Família, entitat creada l’any 1969.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 19 de febrer de 1976 es funda l’Agrupació Cultural i Sardanista de Montmeló. Des de l’any 1999 i fins el 2015 es deixen de fer aplecs. L’any 2015 es crea una comissió formada per un representant de l’Ajuntament, dues persones de la secció de sardanes de l’Agrupa, i dues persones en representació del Casal de la Gent Gran.</span></span></span></span></span></p> | 41.5516191,2.2480452 | 437290 | 4600268 | 08135 | Montmeló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic/Cultural | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Diversos autors. | La sardana és el ball nacional de Catalunya. És una dansa de caire popular, col·lectiva, on homes i dones ballen junts agafats de les mans, formant una rotllana i puntejant amb els peus els compassos de la música, normalment interpretada per una cobla.L’origen és incert, tot i que el primer document conservat on s’esmenta un ball anomenat “sardana” data de 1552. Al segle XIX, en ple romanticisme, varis estudiosos relacionaren l’origen de la sardana amb les danses d’origen grec, de manera que així podien lligar aquesta cultura amb la fundació d’Empúries. Coincidint amb aquest moment, a Catalunya es posaren de moda les òperes romàntiques procedents d’Itàlia i les sardanes començaren a reproduir aquest tipus de música a les places i glorietes del carrer, cadascuna amb una durada diferent. Sorgí doncs, la necessitat de comptar i repartir i Miquel Pardas, l’any 1850 publica un “Método per aprender á ballar sardanas llargas”, al qual seguiran molts altres.Les noves melodies i ritmes que anaven sorgint, imposaven la necessitat d’una formació instrumental més variada i la cobla ho farà, arribant a la composició actual (encara que en aquell moment també empressin instruments com la trompa, el bombo o els plats, actualment no utilitzats).Les sardanes esdevenen ben aviat el ball de moda a l’Empordà i comarques gironines, tot i que ens els primers temps, eren ballades majoritàriament per homes. Pep Ventura (1817-1875) esdevindrà un dels compositors més apreciats i la seva orquestra la més cotitzada.A inicis del segle XX, la sardana s’escampa per Catalunya impulsada pels centres catalanistes i l’any 1902 a Barcelona, tenia lloc el primer concurs de colles amb motiu de la festa major de la Mercè.La demostració i l’habilitat física de la manera de ballar dels homes empordanesos va anar modificant-se arreu de Catalunya substituint-se per una ball elegant, cap a una verticalitat i un punteig més acusat en un espai més limitat. El ball empordanès s’aniria reconvertint en una dansa nacional, acadèmicament organitzat i amb un tempo musical més alentit.Algunes de les sardanes s’escriurien per ésser cantades, que faria la delícia de corals i orfeons.L’any 1924, el dictador Primo de Rivera prohibeix la “Santa Espina”, fet que causarà un efecte contrari en la població. Amb la República, s’institucionalitza novament la sardana que compartirà protagonisme amb músiques, vingudes d’Amèrica.Amb la Guerra Civil, el feixisme prohibeix i reprimeix qualsevol símbol catalanista, entre ells clausura gran nombre d’entitats dedicades a fomentar la sardana. La sardana doncs, és convertia en un símbol de resistència. I malgrat la repressió, la sardana va perviure paral·lelament durant els quaranta anys de franquisme, encara que controlada sota “el sano regionalismo”. L’any 1945 es funda l’Obra del Ballet Popular, una entitat capdavantera organitzadora d’esdeveniments com l’ofrena de la “Llàntia del sardanisme” l’any 1947 amb motiu de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat, o el “Dia Universal de la sardana”. L’any 1958 es fundaria la Unió de Colles Sardanistes de Catalunya.El 1990 es funda la Federació Sardanista de Catalunya. L’any 2014 la Federació es reconverteix en Confederació.El 4 de desembre de l’any 2019, la Comissió de Cultura del Parlament votava a favor de la Proposta de resolució sobre la inclusió de la sardana a la llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, de la UNESCO, amb l’expedient 250-00973/12, encara pendent. | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 95978 | Aplec de sardanes de Montmeló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sardanes-de-montmelo | <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p>L'abril de 2023 es va celebrar el vuitè Aplec de la sardanes de Montmeló, des de l'inici de la darrera etapa. Ha estat organitzat per la secció de sardanes de l'Agrupa. Les cobles que hi han participat són la Jovenívola de Sabadell, la Ciutat de Girona i la Principal del Llobregat.</p> <p>En aquest aplec hi ha un concurs de colles improvisades, sortejos i altres activitats relacionades amb el món sardanista. Prèviament, s'organitzen cursets i tallers per aprendre a ballar sardanes. <span lang='CA'><span><span>Tothom que vol té l'oportunitat de ballar sardanes i d'aprendre a comptar i a diferenciar les parts de cada sardana: l'introit o introducció, els curts, els llargs, el contrapunt i la tirada o nombre de compassos musicals de cadascuna d'aquestes parts.</span></span></span></p> | 08135-104 | Parc de La Quintana | <p>A<em> La Veu de Cataluny</em>a del 20 d’agost de 1903 hi trobem la primera referència documental de sardanes a Montmeló, parlant de la Festa Major, que llavors se celebrava per Santa Maria: “Al envelat de Baix, una munió d’invitats de la distingida propietària de Can Pagés varen ballar sardanes, y essent dit ball desconegut a n’aquesta comarca, agradà a tots els assistents”. En menys de cent anys, la sardana, ha passat de ser desconeguda en moltes comarques catalanes a convertir-se en el ball nacional.</p> <p>La història de la sardana a Montmeló està molt ben explicat en el volum sobre la història del poble durant el segle XX (AA.DD, 2021). S’hi apleguen testimonis orals i documentals que expliquen que a principis del segle XX, com hem vist a la noticia de <em>La Veu de Catalunya</em> ja es tocaven sardanes. També explica que l’economia feia que busquessin cobles de Girona que cobraven menys que les de Barcelona, però portaven un músic menys.</p> <p>S’han fet ballades de sardanes a molts indrets: La font de Santa Caterina, el camp de futbol, als pins del carrer Vilardebó, la plaça de la Vila o la plaça de l’església, el bosquet del carrer Cervantes, al Parc de la Quintana o als jardins de La Torreta.</p> <p>Per la Festa Major de 1911 es van fer sardanes cada dia. Fins i tot, els dies 15 i 16 es van fer en diversos punts de la població. Ho sabem per la publicació <em>El Diluvio</em>. No només es feien sardanes per la Festa Major, qualsevol ocasió era bona. Com per exemple, amb motiu de la inauguració de la capella del santíssim, l’any 1921. Però també per iniciativa de particulars, com és el cas de l’industrial barceloní, Delfí Sabadell Serra, que organitzà, l’any 1921, una gran festa de caire catalanista amb motiu de la inauguració de la torre que s’havia fet construir, la Masia Castell Canigó.</p> <p>Aquest caràcter catalanista d’abast nacional va prenent cos. Potser el màxim exponent fou la Santa Espina, prohibida en diverses ocasions. És el cas de l’agost de l’any 1927 que l’alcalde Esteve Guitet adreça una carta al president de la societat <em>Centro Recreativo</em> prohibint la interpretació d’aquesta sardana a les audicions programades pels 15 i 16 d’agost.</p> <p>La diada de Sant Jordi també era un bon moment per organitzar audicions o ballades de sardanes, com la de l’any 1933, documentada a partir d’un article de La Veu de Catalunya, o la festa de Sant Antoni Abad de l’any 1944 (AA.DD, 2021, pp. 642 i 643).</p> <p>El període immediatament posterior a la Guerra Civil espanyola fou un temps de prohibicions, però, amb algunes excepcions com la <em>Santa Espina</em>, foren tolerades dins el regionalisme folklòric del franquisme. Així arribem a l’any 1953, quan una colla de joves de Montmeló funden la colla Flames Vives que, en paraules d’Isidre Sayol, plegarien ben aviat a causa de la manca de suport econòmic i moral (AA.DD, 2021, pp. 643). Però també hi havia, des d’aquell mateix any, la Societat Amics de Montmeló, que l’any 1954, organitzen el primer Concurs-Aplec i el continuaren organitzant ininterrompudament fins l’any 1959.</p> <p>En aquest primer aplec hi participaren 24 colles i es va estrenar la sardana “<em>Montmeló</em>”, obra de Vicenç Bou i Geli, interpretada per la cobla Els Verds de Mataró, dirigida pel mateix mestre Bou.</p> <p>El 29 de maig de 1955 se celebra el II Aplec de la Sardana. Les cobles contractades són Els <em>Verds de Mataró</em>, <em>Sabadell</em> i <em>Emporium</em>. Aquesta darrera ve de Barcelona. Els llocs de l’aplec són diversos: La plaça de la Vila, dita “Nacional”, els “Pins” i el camp de futbol. L’Ajuntament hi col·labora amb una copa com a premi pel concurs de sardanes. Es continuen fent aplecs fins l’any 1959. A partir de 1971 es re emprèn l’activitat, ara organitzada per l’Associació de Caps de Família, entitat creada l’any 1969.</p> <p>El 19 de febrer de 1976 es funda l’Agrupació Cultural i Sardanista de Montmeló. Des de l’any 1999 i fins el 2015 es deixen de fer aplecs. L’any 2015 es crea una comissió formada per un representant de l’Ajuntament, dues persones de la secció de sardanes de l’Agrupa, i dues persones en representació del Casal de la Gent Gran.</p> | 41.5496600,2.2510868 | 437541 | 4600048 | 08135 | Montmeló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95978-aplec-sardanes-actualitat.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | Inexistent | 2024-08-11 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el volum sobre la història de Montmeló durant el segle XX (AA.DD, 2012, pp. 648-650) s'hi troba una taula amb les dades de tots els aplecs, des de l'any 1954 fins el 2019. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 95979 | Can Salvador Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-salvador-torrents | XX | <p>Casa aïllada als quatre vents, del tipus casa-jardí. És de planta quadrangular i d'una única planta, sobre aixecada del nivell del carrer. La coberta és de teules als quatre vessants, acabada amb un ràfec de bigues de fusta, pintades de verd. L'entrada principal és porxada i emmarcada per dues columnes i pèrgola de vidre.</p> <p>Les quatre façanes estan recobertes d'un material especial fet de portland i restes de vidres de colors, integrats en una massa compacta. A l'interior, conserva el paviment hidràulic original.</p> <p>Delimita l'espai amb la via pública una tanca baixa d'obra, amb una reixa de ferro forjat. La porta del carrer també és de ferro envoltada per dos pilars d'obra amb coronament de tres filades de maons plans al damunt de la qual hi ha un fanal.</p> | 08135-105 | Carrer de Navarra, núm. 2 | <p>Està construïda en els terrenys de l'antic mas Torrents. Fou Salvador Torrents que la fa construir. Els propietaris actuals la van comprar l'any 1947. El seu avi era el director de la fàbrica Cucurny, que va venir del País Basc per treballar-hi durant la Guerra Civil espanyola i reconvertir la fàbrica Cucurny en indústria armamentística. Fou ell qui batejà la casa amb el nom de Villa Angèlica, que era el nom de la seva dona.</p> <p>Eren els pares del pintor Arranz Bravo que va fer el mural de la fàbrica Tipel de Parets i que té la seva fundació a L'Hospitalet de Llobregat.</p> | 41.5477104,2.2484110 | 437316 | 4599834 | 1931 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95979-10502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95979-10503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95979-10504.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | També rep el nom de Villa Angèlica | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 95980 | Cases del carrer Navarra, números 4 i 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-navarra-numeros-4-i-6 | XX | <p>Conjunt de dues cases entre mitgeres, al que es podríem afegir la número 8 (tot i que aquesta darrera ha sofert moltes reformes que n'han desvirtuat la composició originària que sí han conservat les dues primeres). Són casetes d'estiueig, pensades per ser habitades durant els calorosos mesos de l'estiu. Per aquest motiu no tenien llar de foc, ni cap sistema de calefacció. Són de planta rectangular i d'una única planta. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a sud-oest.</p> <p>Les façanes s'estructuren a partir de tres eixos de verticalitat, definits per les obertures: porta d'accés en l'eix central i finestres en els laterals. Totes les obertures són de llinda recta. La façana és arrebossada i pintada de blanc i coronada per un frontó circular emmarcat per pilars de secció quadrangular, que es van repetint seguint un mateix ritme i acabats amb una filera de maons plans. Sota aquest coronament hi ha una cornisa amb una filera de rajola de valència. La casa del número 6 no ha conservat les rajoles originals i han estat substituïdes per rajoles de color blanc.</p> <p>Una paret delimita el pati del carrer. És d'obra, arrebossada i pintada de blanc, amb una barana de ferro forjat i l'entrada, també de ferro, està delimitada per dos pilars de secció quadrada, coronats per una triple filada de maons plans.</p> | 08135-106 | Carrer Navarra, núms. 4 i 6 | <p>El promotor d'aquestes cases fou Salvador Torrents, l'any 1932 (un any després de la construcció de la casa veïna del número 2).</p> | 41.5477801,2.2481934 | 437298 | 4599842 | 1932 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95980-10602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95980-10603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95980-10604.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 95991 | Casa del carrer 1 de maig, núm. 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-1-de-maig-num-4 | XX | <p>Casa als quatre vents situada a la cantonada dels carrers 1 de maig i Lleida. Consta de dos cossos rectangulars col·locats en 'L' i té un pati al davant. Consta de planta baixa i pis i la coberta és de teules àrabs a dues aigües, acabada en ràfec, sostingut amb bigues de fusta a la façana principal. El cos principal té el carener perpendicular a la façana, orientada al carrer 1 de maig i el segon cos té el carener paral·lel a la llargada de la façana.</p> <p>La façana principal és més estreta que llarga i s'estructura en planta baixa a partir de tres eixos de verticalitat, definits per la porta d'entrada, en l'eix central, i dues finestres reixades, en els eixos laterals. Totes les obertures d'aquesta planta són de llinda recta, però tenen al damunt un triple arc fet de maons. A l'espai entre els arcs i les llindes, el que seria el timpà és buit en el cas de la porta i a les finestres hi ha la tarja en forma de mig punt. A la planta pis hi destaca una gran balconada amb barana de ferro forjat a la que s'hi accedeix per una obertura de llinda amb arc deprimit cóncau.</p> <p>Les façanes estan arrebossades i pintades de groc. Una motllura amb una sanefa de rajols blaus i blanc decora la façana, a l'alçada de la primera planta. Una sanefa igual es troba damunt l'emmarcament de la llinda de la balconera. Per sobre, un arc escarser, pintat de gris, que sobresurt de la façana decora el sota ràfec.</p> <p>El cos secundari orientat transversalment del principal ha patit una remunta, ja que originàriament era d'una sola planta baixa i tenia una coberta de terrat amb balustrada.</p> | 08135-107 | Carrer 1 de maig, núm. 4 | 41.5502261,2.2482457 | 437305 | 4600114 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95991-10701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95991-10702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95991-10703.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-08-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Típica casa-jardí amb decoracions a les façanes que en ressalten aspectes arquitectònics propis del moment. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 95992 | Casa del carrer 1 de maig, núm. 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-1-de-maig-num-11 | XX | <p>Casa als quatre vents, envoltada de pati, que consta de planta baixa. La coberta és de teules àrabs a quatre vessants, acabada en ràfec sostingut per permoduls. L'entrada a la casa és porxada, amb coberta de teules a tres aigües, sostinguda per dues columnes de secció quadrada.</p> <p>Està sobre aixecada del nivell del sòl i té un doble accés lateral per sengles escales amb barana de balustrada. A cada costat de l'entrada hi ha una finestra. Totes les obertures són de llinda recta. A la façana de ponent hi ha una petita galeria d'obra, adossada amb coberta piramidal. Les façanes estan arrebossades i pintades de blanc.</p> <p>La tanca que delimita amb l'espai públic és d'obra massissa a la part baixa i una barana de maons trepanats en forma floral.</p> | 08135-108 | Carrer 1 de maig, núm. 11 | 41.5497945,2.2472486 | 437221 | 4600065 | 1930 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95992-10802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95992-10803.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-08-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Casa jardí als quatre vents fruit d'un model d'eixample característic de l'època. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 95999 | Zona de nidificació d'oreneta de l'espècie Hirundo rústica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-doreneta-de-lespecie-hirundo-rustica-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ARDLEY, Neil (1979). <em>Las aves</em>. Editorial Fontalba. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). <em>Primer cens dels nius d'oreneta vulgar (Hirundo rustica)</em>, Cabrils (El Maresme). Inèdit.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Zona de nidificació de l'oreneta vulgar (<em>Hirundo rustica</em>), instal·lades als porxos, corts i altres annexes de les cases i masos des de fa generacions. Un exemple són les corts dels porcs de Can Butjosa, on hi ha una nombrosa colònia instal·lada a les bigues. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els nius tenen forma de copa de 22 cm de diàmetre, i d'uns 11 a 15 cm de profunditat fets amb fang, palla i pels de bestiar. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'oreneta és de color blau-negrós per sobre, amb reflexes metàl·lics que contrasten amb el sota blanquinós i coll rogent. Pertany a l'ordre dels <em>Passeriformes </em>i a la família dels <em>Hirundínids</em>. De silueta molt elegant amb una cua en forma de forca molt accentuada. Cap a l'extremitat de la cua poden observar-se unes taques blanques. El front i el coll són d'un to rogenc. Es diferencia de les altres orenetes per la manca de color blanc al carpó. Mesura de 16 a 22 cm de longitud, i amb les ales obertes fa de 32 a 34 cm, per un pes aproximat de 17 grams.</span></span></span></span></span></p> | 08135-109 | Camí de Parets, núm. 63 | <p><span><span><span>La presència de zones de caça és primordial perquè una parella pugui instal·lar-se. Aquestes zones acostumen a ser prats, camps o basses d'aigua, ja que hi poden trobar els insectes amb els quals s'alimenten. Si els pobles tenen espais oberts i favorables poden instal·lar els nius en garatges o porxos, i si és en zones de pagesia, en corts, cavallerisses, porxos per a les eines agrícoles, etc., com és aquest cas.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La primera posta d'ous s'inicia a finals d'abril, tot i una segona posta cap al juny (una tercera posta ja és més difícil). La posta és d'entre 3 i 6 ous i els incubarà durant 14 a 15 dies. Durant aquest període la femella ha d'absentar-se per poder-se alimentar. Els pares cacen al vol insectes; els aglutinen dins del seu bec abans de donar-lo als pollets (poden portar en un viatge una vintena d'insectes). En un dia, per alimentar els petits poden arribar a fer 400 vols. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les condicions meteorològiques influeixen en la freqüència i qualitat de l'alimentació dels pollets i en conseqüència de la seva subsistència. L'oreneta vulgar és una acròbata. La velocitat de vol és de 60 km/h, però quan caça pot arribar als 100 km/h. Pel que fa als pollets, quan les cries tinguin entre 19 i 21 dies, els pares deixaran d'alimentar-les per així obligar-los a sortir del niu. Els pares s'apropen al niu amb insectes al bec, però no els hi donen. Quan tinguin gana, les orenetes joves s'acostaran molt a la boca del niu; els pares aprofiten per fer un crit d'alarma i instintivament les joves orenetes es llancen del niu i mouen les ales. A partir del 35è dia les orenetes es poden emancipar.</span></span></span></p> | 41.5557469,2.2425990 | 436839 | 4600731 | 08135 | Montmeló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95999-10902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95999-10903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95999-10904.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Durant l' època de cria, les podem trobar repartides per tota Europa, el nord-oest d'Àfrica, l'Àsia Central, la meitat nord d'Àsia amb l'excepció del nord de Sibèria. A la tardor emprenen el viatge cap a l'Àfrica subsahariana i la Península de Malàisia, les dues grans regions d'hivernada. A Catalunya nidifica al 95% del territori, i comença a arribar a la segona quinzena de març iniciant el seu retorn a finals d'agost, tot i que hom acostuma a veure'n fins a la primera quinzena de novembre. L'oreneta cuablanca s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que a diferència de l'oreneta vulgar són caçats durant el vol a molt més alçada. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a l'home han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional.A l'hora d'intervenir per solucionar conflictes de salubritat originats per aquestes espècies, sobretot per la cuablanca, que és la que nidifica en els ràfecs de les cases del nucli urbà, s'ha d'informar als propietaris de les mesures preventives (com la instal·lació de planxes) i que un cop l'oreneta torna a l'Àfrica es poden netejar. | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 96000 | Pintura mural de l'estació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-de-lestacio | XXI | <p>Mural pintat a la paret de la Llosa que es troba davant l'antiga estació de tren. Es poden veure dibuixades tres parells de mans que representen cultures diferents i que estan unides entre elles, sobre un fons vermell. Mans de diferents edats, colors i característiques, però totes amb la mateixa finalitat, fer xarxa, demostrar que el treball col·laboratiu permet sostenir-nos i no caure. </p> <p>Xavi Valiente rep l'encàrrec de Trencadís de fer aquesta obra pictòrica que fes referència al fet que tothom és igual i que 'no són les diferències les que ens divideixen, sinó la capacitat d'acceptar-les' , text d'Audre Lorde que es pot llegir en un dels laterals de la llosa.</p> | 08135-110 | Carrer 1 de maig, s/n davant l'antiga estació de tren. | <p>Mural realitzat per Xavier Valiente amb col·laboració de 'El Trencadís', dins el marc del primer concurs 'Art amb el cor', que es va celebrar el 2 de desembre de l'any 2022. Es tracta d'un certamen organitzat des de la regidoria de capacitats diverses de l'Ajuntament de Montmeló i El Trencadís, amb el clar objectiu de permetre a les persones amb diversitat funcional explorar sense límits diverses tècniques d'expressió pictòrica.</p> <p>El jurat, constituït especialment per aquest certamen, va decidir donar el primer premi a la composició creada per Eva Maria Campos amb el títol de <em>Retro desintegrado</em>. El segon premi va ser per a Ángeles Rodríguez per <em>Mariposas y flores</em>. Per últim, el tercer premi, va ser compartit entre Javier Jimènez i el seu quadre doble <em>Caos </em>i Àlex Baos per <em>Autoretrato a media</em>s.</p> | 41.5499734,2.2468536 | 437188 | 4600086 | 2022 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96000-11002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96000-11003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96000-11004.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Xavi Valiente | Art urbà | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 96001 | Font del carrer de La Verneda del Congost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-de-la-verneda-del-congost | XX | <p>Font situada en el recorregut del Camí de Can Guitet, al carrer de La Verneda del Congost, a l'alçada del carrer del Progrés. Aquest sender enllaça la zona urbana de Montmeló amb la zona més rural i passa pel costat de la llera del Congost, com és en aquest sector de la font, travessant polígons industrials.</p> <p>Està feta a base de còdols del mateix riu Congost units amb morter i té una forma de trona, amb el broc de polsador a la capçalera. La pica sembla el respatller de la trona.</p> | 08135-111 | Carrer de la Verneda del Congost; enfront el carrer del Progrés. | 41.5552707,2.2558655 | 437945 | 4600668 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96001-11102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96001-11103.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 96002 | Monument de les claus de Montmeló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-de-les-claus-de-montmelo | XXI | <p>Monument que representa part de la simbologia papal, simbolitzan la pertinença als dominis papals de Montmeló en època de la possessió del Monestir de Sant Pere de les Puel·les.</p> <p>Dels dos elements d'aquesta simbologia papal (claus i tiara) només s'ha escollit les claus de Sant Pere.</p> <p> </p> | 08135-112 | Rotonda a la cruïlla de la Ronda del Pedregar i la ronda del Turó de la Bandera. | 41.5582879,2.2537198 | 437769 | 4601004 | 2010 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96002-11202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96002-11203.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Paco Rios | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 96003 | Conjunt de cases del carrer 11 de setembre, núms. 12 a 16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-11-de-setembre-nums-12-a-16 | XX | <p>Conjunt de tres cases del tipus casa-jardí que es troben en el carrer 11 de Setembre, just davant del casal Montserrat i fent cantonada amb el carrer de Cucurny. Es tracta de les cases amb els números 12, 14 i 16. De les tres, la que conserva la tipologia amb menys variacions és la que fa cantonada, la número 12.</p> <p>Són cases unifamiliars envoltades de jardí i d'una única planta. Són de planta quadrangular amb la coberta de teules a quatre vessants la del número 12, i a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal les altres. Totes tres tenen l'entrada porxada, amb coberta de teules i un cos afegit a la façana posterior. Una tanca d'obra baixa, amb barana de ferro forjat, delimita amb la via pública i l'entrada es fa per una porta de ferro amb pilars d'obra que mantenen la unitat estructural original; fets de maó o d'obra, però deixant una faixa interna amb trencadís de rajols i amb coronament semicircular, de maons posats a llibret.</p> | 08135-113 | Carrer 11 de setembre, núms. 12 a 16 | 41.5489150,2.2486588 | 437338 | 4599968 | 1940 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96003-11302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96003-11303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96003-11304.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Són l'únic testimoni d'aquesta tipologia arquitectònica i urbanística de la zona. | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 96004 | Pou de Can Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-sala-0 | XVIII-XIX | <p>Pou d'aigua que pertany a la finca de Can Sala. Es troba ubicat entre els límits de la finca i l'espai de la vorera que es va fer quan es va parcel·lar la zona.</p> <p>És de cos cilíndric i de secció circular acabat en volta. Tot ell està fet de pedra irregular.</p> | 08135-114 | Carrer Timbaler del Bruc, núm. 37 | 41.5545647,2.2441936 | 436971 | 4600597 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96004-11401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96004-11402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96004-11403.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 96031 | Bassa de La Pardalera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-pardalera | XIX-XX | La vegetació cobreix l'espai en gran part. La terra que baixa del marge va caient a l’interior fet que comporta el creixement de bardisses i altres arbusts. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La bassa de jardí de la Pardalera està situada en un bosquet, gairebé a peu de carretera. És de planta rectangular. Mesura 10 m de llargada per 5 m d’amplada, amb una profunditat aproximada d’un metre a un metre i mig i un gruix de 0,50 m. Els murs estan fets de pedra irregular amb els perfils arrodonits, units entre ells amb morter de calç, i ben col·locats perquè alhora tinguin una funció decorativa. El parament frontal s’aixeca aprofitant el marge, i disposa de varies obertures perquè l’aigua de pluja s’escoli impedint així el seu bombament. L’interior està arrebossat per impedir les filtracions d’aigua cap a l’exterior. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La part superior de les quatre parets està ornamentada amb maó disposat a plec de llibre. Sobresurt lleugerament per a cada costat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’extrem nord-est, es detecta un altre mur i una estructura a mena de galeria, probablement de derivació de les aigües. Està parcialment colgat per aportacions de terra posteriors i runa. </span></span></span></span></span></p> | 08135-115 | Carretera BV-5003, punt quilomètric 1.A 400 m de la rotonda de la “M” en direcció a Montornès del Vallès. | 41.5658971,2.2620034 | 438467 | 4601843 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96031-11502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96031-11503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96031-11504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96031-11505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96031-11506.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 96032 | Plataners de l’antic escorxador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-de-lantic-escorxador | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Plantació de plàtans (<em>Platanus x hispànica</em>) que es localitzen en un pla, davant de l’antic escorxador, situat al carrer de Santiago Rusiñol, a tocar del camí de les Tres Creus i el riu Congost, destinat des de ja fa temps a zona d’estacionament.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A diferència dels que es poden trobar en els diferents carrers del nucli urbà, aquests exemplars no estan sotmesos als inconvenients de l’asfalt i els escocells més o menys grans de les voreres i les arrels poden desenvolupar-se molt millor.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El tronc és llis, i curt, de tons verdosos a grisencs. Normalment, desprèn plaques fines de la seva escorça que donen al tronc un aspecte clapejat. Però les calors extremes han provocat que els arbres quedessin completament pelats de l’escorça degut a un estrès hídric. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La capçada, està força ramificada, generalment entre cinc i sis branques que s’enfilen cap dalt rectes i fermes, podent sobrepassar els vint-i-cinc metres. A l'estiu i inicis de la tardor proporciona una bona ombra amb capçades de gran envergadura que fan d’aquest espai un indret ombrívol excepcional. Les fulles, del tipus palmades, mesuren entre 12 i 30 cm, amb cinc lòbuls ovat-triangulars sencers i de vegades dentats, amb un pecíol llarg i eixamplat a la base. Té les flors reunides en aments esfèrics i unisexuals i fructifica a la tardor.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Hi ha plàtans que presenten alguna ferida a la soca o a certa alçària, a nivell de les branques més velles i alguna ferida de poda antiga o d’impacte d’algun vehicle, i per algun d’ells el tronc o les branques van quedar buides al seu interior, però el seu estat general és bo.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08135-116 | Carrer Santiago Rusiñol, s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 2017 es duen a terme obres d’enderroc d’edificis annexos a l’Escorxador que estaven en molt mal estat. A <em>posteriori </em>s’adequa la zona dels plàtans amb un parell de taules com a zona de pícnic. Possiblement fossin plantats pels volts dels anys trenta, després de la construcció de l’edifici.</span></span></span></span></span></p> | 41.5503405,2.2512672 | 437557 | 4600124 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96032-11602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96032-11603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96032-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96032-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96032-06.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El plàtan és un dels arbres més apreciats per plantar a la via pública i sobretot per ornamentar carrers, avingudes i carreteres o per plantar-lo en parcs i fonts. Proporciona una ombra molt agradable durant els mesos d’estiu i no és massa exigent, però és recomanable plantar-lo de manera que tingui molt d’espai per al seu correcte creixement. En aquests casos, es fan molt grans i amb unes capçades molt ben arrodonides. | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 96036 | Ball de Gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-20 | <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló, pp. 638-641.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>AMADES, Joan (1925). El Ball de Gitanes. Dins<em> Butlletí de l'Associació Catalana d'Antropologia, Etnologia i Prehistòria</em>, vol. III. Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BOLART VILARÓ, Vicenç (2016). <em>El ball de Gitanes a Montmeló</em>. Associació Cultural de Montmeló i Gitanes Montmeló.</span></span></span></span></p> | XIX-XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Joan Amades (1925) explica que 'sota la denominació Ball de Gitanes es coneixen a Catalunya dues classes de ball completament diferents. Una d'elles és pròpia del Vallès i es balla durant el Carnaval; els balladors es reuneixen en colles que van a ballar a diferents pobles de la rodalia...'. El Ball de Gitanes de Montmeló es balla el diumenge de Carnaval a la plaça de la vila. L'estructura del ball és el següent:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='CA'><span>1. A la festa.</span></span></em><span lang='CA'><span> És un peça en forma de pasdoble, que obre i tanca el ball, respectivament. L’entrada i la sortida a plaça la fan amb aquesta peça. Els dansaires saltant agafats de la mà amb la seva parella dibuixen les coreografies fetes pels mestres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='CA'><span>2. Contradanses</span></span></em><span lang='CA'><span>. Conjunt de tres danses i 3 minuets en què els balladors evolucionen formant diverses figures, creant diferents coreografies en grup per així en cada peça quedar cada parella cara a cara per ballar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='CA'><span>3. Xotis</span></span></em><span lang='CA'><span>. Probablement la peça gitanera per excel·lència i la més reconeguda i aplaudida de la colla. El Xotis és una dansa d'origen escocès de ritme moderat, on destaca la part muda, en què la música emmudeix i tot el protagonisme l'assumeixen les castanyoles amb un seguit de picats i repicats.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='CA'><span>4. Catxutxes. </span></span></em><span lang='CA'><span>Ball senyorial amb diferents coreografies, on s'inclouen els punts i la rotllana de la sardana. Es repeteix dues vegades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='CA'><span>5. Jota</span></span></em><span lang='CA'><span>. Dansa de compàs ternari i ritme viu, en què els balladors dansen donant protagonisme als girs i els salts a mesura que la música adquireix un ritme vigorós sobretot a la part final.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També tenen en el seu repertori músiques de formacions actuals catalanes, com la <em>Stella Splendens</em> (Elèctrica Dharma), <em>la Revolta</em> (La Coixinera), <em>Seguirem lluitant</em> (Els Catarres), <em>Woh Yeah</em> (Antònia Font), <em>Ball de Giravoltes</em>, coreografiades per l’equip de mestres, fent servir els passos típics de les nostres Gitanes: punta-taló, salt volat, camallada, compàs enrere, al mig, volta, ... </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'acompanyament musical és de cobla o formació musical creada per tocar les gitanes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El vestuari masculí consisteix en pantaló negre, camisa blanca, llaç i faixa de color vermell, espardenyes de veta negra i tapaboques (que es deixa abans de ballar). Les noies de la Colla Gran porten brusa negre, faldilla clapejada negre, espardenya amb vetes vermelles i mantó (que es deixa abans de ballar).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les dones de la Colla de Veterans porten brusa verda, faldilla estampada amb tons verds, espardenyes de vetes verdes i mantó (que es deixa abans de ballar).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els vestits de les dones es va canviant cert temps. Alguna vegada s'ha canviat el color del llaç i la faixa dels homes per tal d'anar conjuntats amb la parella.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les nenes de la Colla Infantil porten brusa turquesa, faldilla clapejada de color turquesa, espardenyes blanques amb vetes turqueses i mocador.</span></span></span></span></span></p> | 08135-117 | Montmeló | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les dades històriques sobre el ball de Gitanes de Montmeló estan recollides en el llibre sobre la història de Montmeló del segle XX (AA.DD, 20121, pp. 638-641) i a la fitxa de l'Inventari de danses vives de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El ball de gitanes es coneix des de l'any 1834, gràcies a un document conservat a l’Arxiu Municipal en el que es demana permís per ballar el ball de gitanes per Carnaval, com altres anys s’havia fet “<em>habiendose pedido permiso los mozos solteros de este termino para baylar los días de carnaval como lo acostumbran los demás años y hacer un bayle de costumbre conocido con el nombre de bayle de gitanas</em>”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 1884 és anomenat per Francesc Maspons a la <em>Miscel·lània Folklòrica</em> quan anomena les colles que aquell any ballen a Mollet; '…<em>fadrins del Sarrabal de Vilanova de la Roca; la de Montmeló; la de </em>…”. El mateix autor s’hi refereix l’any 1887 quan parla d’una trobada de colles de balls de gitanes. L’any 1899, a <em>La Veu del Vallès</em> es comenta la ballada al Ripollès en la que participa la colla de Montmeló. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El febrer de l'any 1901 <em>La Publicidad</em> informa que a Montmeló es farà '<em>baile de gitanos por la tarde, y baile por la noche</em>'. A la <em>Il·lustració Catalana</em> del 4 de març de 1906 es veu una foto de Granollers on surt la colla de Montmeló. De l’any 1910 és la primera fotografia coneguda dels balladors del Ball de gitanes de Montmeló. Segons una nota de l’any 1913, publicada a <em>Crónica de la comarca,</em> sembla que Montmeló té diverses colles de gitanes ja que les anomena en plural: “… tradicional Ball de Gitanes, que sembla serà molt lluit ja que a més de les colles del poble, …”. Aquesta etapa es caracteritza pel pas d’espolsar i la camellada, el salt volat, el salt bord, el salt mortal i les tisores. Amb la colla hi participen el diablot i el nuvi.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entre 1900 i 1936 es freqüent que el ball surti de Montmeló per visitar les poblacions veïnes. L’any 1906 prenen part en el concurs de balls de gitanes que se celebra a la plaça Porxada de Granollers. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 1936, a l’inici de la Guerra Civil espanyola, es deixa de ballar fins que es reprèn l’any 1944, sota el patrocini de la FET, després d’uns quants assajos al Cafè de dalt. Gabriel Fanès l’organitza i l’estrena el dia 13 de febrer. Es balla sobretot dies abans del dimecres de cendra i sovint en espais tancats. A la dècada dels anys cinquanta poques dones el ballen i per aquest motiu s’agafen balladores molt joves o nenes. En aquesta època s’incorpora el pasdoble <em>A la festa</em> de J. Vila Ayats. L’any 1956 s’estrena la primera colla infantil i l’any 1958 es dissolt la colla gran.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 1977 es reorganitza un altre cop la colla gran amb els homes que ja havien ballat i les filles d’aquests i altres nenes que comencen a aprendre el ball que s’estrena el mes de febrer.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A partir de 1985 i a causa de la manca de balladors, es comença a ensenyar a les escoles. D’aquesta iniciativa en resulten les colles petita i mitjana. Entre els anys 1986 i 2006, hi ha poca continuïtat i escassa activitat i es produeixen noves interrupcions. En alguna ocasió només queden els veterans. S’assaja amb nens els dissabtes per la tarda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 2006 es reprèn amb nous balls, amb adaptacions musicals i la picada entre Montmeló, Parets i Martorelles. La ballada, que és el dia 11 de setembre, amb motiu de la Festa Major és un èxit. Es constitueix la colla infantil amb divuit parelles de 4 a 12 anys. L’any 2009, juntament amb les colles de Parets del Vallès i de Martorelles, organitzen la Picada, una trobada competitiva per reconèixer i premiar la millor coreografia, la millor interpretació de castanyoles, etc. Es creen noves coreografies i s’usa música contemporània. L’any 2010 es crea una colla de veterans formada per antics balladors de molts anys i noves incorporacions de gent que mai n’havien ballat. Són la colla de Veterans més gran de tota la comarca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 2016 s’organitza una nova colla infantil amb nens i nenes de 4 a 11 anys. S’estrena la polca <em>Toc d’Inici de Festa Major</em> d’Enric Monsant que els balladors ballen a la cercavila. L'any 2019 la colla infantil es divideix en dues colles: la colla de petites dels 4 als 7 anys i la colla de Mitjanes que va dels 8 als 11-12 anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En l'actualitat ballen un total de cinc colles: Veterans, Grans, Joves10, Mitjanes i Petites.</span></span></span></span></span></p> | 41.5515509,2.2481310 | 437296 | 4600260 | 08135 | Montmeló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96036-11702.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96036-11703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96036-11704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96036-11705.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96036-11706.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 96037 | Bassa del bosc de Can Català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-bosc-de-can-catala | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La bassa de Can Català està situada a l’extrem nord-oest del la zona de pàrquing de l’empresa PROLOGIS, entre els carrers de Can Català i el del Mas Moreneta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És de planta rectangular. Mesura uns 10 m de llargada per 4 m d’amplada i un gruix de parets de 0,50 m. El paredat està construït amb pedra irregular units entre ells amb morter de calç, i ben col·locats perquè alhora tinguin una funció decorativa. L’interior està arrebossat per impedir les filtracions d’aigua cap a l’exterior. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La part superior de les quatre parets estan ornamentades amb maó disposat a plec de llibre. Sobresurt lleugerament per cada costat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquesta bassa s’assembla molt a la localitzada al bosc de la Torre Pardalera. A diferència de la primera, aquesta sí que té aigua.</span></span></span></span></span></p> | 08135-118 | Carrer del Mas Moreneta, s/n | 41.5671381,2.2632185 | 438570 | 4601980 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96037-11802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96037-11803.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | La bassa està situada a l’interior de la finca, a tocar del marge que la separa de la zona boscosa. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 96038 | Bestiari de foc de la Colla de diables de Montmeló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bestiari-de-foc-de-la-colla-de-diables-de-montmelo | <p><span><span><span>BASSA, David (1998). <em>Les colles de Diables al Vallès Oriental</em>. Edicions Gargot.</span></span></span></p> | XXI | <p><span><span><span>El bestiari de foc de la colla de diables de Montmeló està format per tres elements: en Vibrot, en Vi i la Brot. En Vibrot balla amb la colla adulta des de l’any 2006, quan es presenta en societat. És obra del taller Sarandaca. Té nou punts de foc i fa 3 m d’amplada, per 4 m d’alçada i 5 m de llargada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En Vi i la Brot van néixer l’any 2017 per acompanyar a les colles infantils. Són obra del mateix taller Sarandaca i consten de cinc punts de foc. Segons la llegenda, forjada als diferents actes del plaça foc, van néixer fruit de l’amor entre la Pepa de Santa Perpetua i en Vibrot de Montmeló. Es van finançar a través d’una campanya popular “Volem unes bestioles”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La principal activitat de la Colla Gran és el correfoc de la Festa Major, que acostuma a ser l’últim dijous del mes de juny. La colla està formada per 30 diables, 2 diablesses, 1 Llucifer i 15 tabalers i grallers.</span></span></span></p> | 08135-119 | Plaça de la Vila, núm. 1 | <p><span><span><span>La colla de diables es funda l’any 1977; però el primer correfoc es fa per la Festa Major de l'any 1996. El bateig va anar a càrrec de la colla veïna del ball de Diables de Montornès del Vallès. El grup inicial estava format per 15 diables, 4 tabalers i en Llucifer. Actualment són més d’un centenar de socis repartits entre diables, tabalers i grallers; dividits en tres seccions: gran, jove i infantil.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons David Bassa (1998) es tracta d’una de les colles més joves del Vallès Oriental: “El patiment dels diables per obrir-se pas als carrers és superior al dels Diables de Granollers, que aturen milers de joves, Festa Major rere Festa Major, però a diferència de Granollers tot i que hi ha més gent, els que s’hi posen són d’una mitjana d’edat més alta i no tenen por a les espurnes. Els veïns de Montmeló estimen els balls de diables i els viuen amb autèntica passió”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2005 es crea la Colla jove, que acull jovent d’entre 12 i 17 anys. Està formada per 15 diables, 1 Llucifer i 10 tabalers. L’any 2008 neix la Colla infantil amb 30 diables, 1 Llucifer i 20 tabalers.</span></span></span></p> | 41.5515348,2.2481793 | 437301 | 4600258 | Taller Sarandaca | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96038-11902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96038-11903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96038-11904.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96038-11905.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 96039 | Rellotge de sol de la casa núm 56 del carrer del Doctor Robert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-casa-num-56-del-carrer-del-doctor-robert | XX | El gnòmon de vareta va caure. | <p><span lang='CA'><span><span>Rellotge de sol del tipus vertical, orientat al sud-oest. Està situat a la planta pis de la terrassa que sobresurt de la façana principal de la casa, entre la finestra i el finestral. És de forma quadrada amb una motllura a tot el perímetre. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>A la part superior del quadrant s'hi pot llegir el lema, incís en lletres majúscules “TEMPVS FVGIT”. A sota, ben centrat, es veu l’orifici del gnònom que va caure. Les hores senyalen des de les 6 del matí fins a les 6 de la tarda, en xifres romanes. Estan fetes de ferro. Les línies horàries estan incises a la pedra i se’n comptabilitzen 13. </span></span></span></p> | 08135-120 | Carrer del Doctor Robert, núm 56 | 41.5554513,2.2463004 | 437148 | 4600694 | 1968 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96039-12002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96039-12003.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Aquest rellotge no consta a l’Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 96040 | Fons Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-centre-excursionista-de-catalunya | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El fons fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, que fa referència al municipi de Montmeló, es compon d’un total de 12 imatges realitzades per autors diversos que s’agrupen en tres col·leccions: l’arxiu fotogràfic-estudi de la masia catalana, l’arxiu fotogràfic-col·leccions fotogràfiques i finalment, l’arxiu fotogràfic-fons personals:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Autor desconegut: <strong>AFCEC-EMC_X_7163</strong>. Croquis en paper i tinta blanc/negre (18,8 x 26,2 cm), de la façana amb rellotge de sol de l’Hostal del Trenc. Datat entre 1890 i 1936. <strong>AFCEC_EMC_X_0795</strong>: Cuina amb estris diversos de La Casa Gran (ca. 1913). Informació extreta dels àlbums de l’Estudi de la Masia Catalana, facilitada per l’Arxiu Mas 7913 C, l’any 1913. <strong>AFCEC_EMC_X_0796</strong> Cuina de la Casa Gran amb pastera, taula, cadires i estris diversos (ca. 1913). Informació extreta dels àlbums de l’Estudi de la Masia Catalana, facilitada per l’Arxiu Mas 7912 C, l’any 1913. <strong>AFCEC_EMC_X_0798</strong> Façana amb rellotge de sol d'una masia Montmeló i gent a l'era (ca. 1913). Informació extreta dels àlbums de l’Estudi de la Masia Catalana, facilitada per l’Arxiu Mas 7911 C, l’any 1913. <strong>AFCEC_EMC_X_0799</strong> Façana amb rellotge de sol d’una masia de Montmeló i nens a l’era. Informació extreta dels àlbums de l’Estudi de la Masia Catalana, facilitada per l’Arxiu Mas 7908 C, l’any 1913. <strong>AFCEC_EMC_X_7164.</strong> Façana amb rellotge de sol de l'Hostal del Tren o Can Roig. <strong>AFCEC_EMC_X_0502</strong> Can Guitet. <strong>AFCEC_EMC_X_7283</strong> Façana i pou de Can Buscarons.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>DOLCET Santos, Joan (1914-1990). <strong>AFCEC_EMC_X_0501</strong>.Detall de la façana de l’Hostal del Tren amb rellotge de sol i finestra. <strong>AFCEC_EMC_X_0794</strong> Façana de la Casa Gran. <strong>AFCEC_EMC_X_0797 </strong>Façana de la Rectoria. <strong>AFCEC_EMC_X_0793</strong> Part de la façana de La Casa Gran.</span></span></span></span></span></span></p> | 08135-121 | Carrer del Paradís, número 10 (08002 - Barcelona) | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El Centre Excursionista de Catalunya (CEC) és una entitat fundada l’any 1890 a partir del la fusió de dues entitats, l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques i l’Associació d’Excursions Catalana. L’any 1923, l’industrial Rafael Patxot i Jubert (1872-1964) encarrega un projecte ideat per ell mateix al Centre Excursionista de Catalunya, amb l’objectiu d’editar una gran obra de referència de la masia sota tots els seus aspectes, no només arquitectònicament sinó també de mobiliari, indumentària i etnològic. El director del projecte de “l’Estudi de la Masia” serà l’arquitecte Josep Danès i Torras (1895-1955). S’envolta d’un equip extraordinari que treballarà per tot Catalunya fotografiant i donant a conèixer el ric patrimoni no només a través de la fotografia sinó també a partir de la difusió, a partir de conferències i articles. L’aventura queda interrompuda amb la fugida de Patxot a l’exili tot just començada la Guerra Civil, l’any 1936. Durant aquest període de temps (10 anys) es realitzaran 7.705 imatges d’unes 1.500 masies. L’any 1975 Núria Delétra-Carreras Patxot cedeix el fons al CEC, que l’ha posat a disposició d’investigadors i públic en general a través del Repositori de la Memòria Digital de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> | 41.5517727,2.2478025 | 437269 | 4600285 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96040-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96040-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96040-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96040-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96040-06.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 96041 | Fons de l'Arxiu Diocesà de Barcelona referent a Montmeló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-diocesa-de-barcelona-referent-a-montmelo | <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1975): Organigrama del Archivo Diocesano de Barcelona.</p> <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1985): 'Arxivo Diocesano de Barcelona' a Guia de los archivos y las bibliotecas de la Iglesia en España. Vol. I Archivos. Asociación Española de Archiveros Eclesiásticos. León, pàgs.. 151-167.</p> <p>SANABRE, Rdo. José (1947): El archivo diocesano de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. Barcelona.</p> <p>TRENS, Dr. (1926): Inventari del tresor de les parròquies de Barcelona. Arxiu Diocesà de Barcelona.</p> | XII-XX | <p><span><span><span>Tot i que actualment la parròquia de Santa Maria de Montmeló pertany al Bisbat de Terrassa, per tradició la documentació antiga es preserva a l’Arxiu Diocesà de Barcelona. </span></span></span>Els fons i les col·leccions de l'Arxiu Diocesà s'organitzen en Seccions, subseccions, sèries i subsèries. Totes les parròquies tenen una sèrie pròpia amb una carpeta (número 531). Hi ha un total de 67 documents dels quals, un és de 1795, 33 datats entre 1806 i 1893) i 33 més datats entre 1910 i 1980. La temàtica és diversa: cartes, rebuts, comptes, expedients, inventaris, llicències, Acció Catòlica, cens escolar i d'associacions, etc. A més, es pot trobar documentació referent a Montmeló en altres sèries. Una de les indexades per parròquies és la de les visites pastorals.</p> <p><span><span><span>També hi ha un total de 61 pergamins que corresponen a la parròquia de Santa Maria de Montmeló i Sant Sadurní de Montornès, tots a la mateixa carpeta sense cap tipus de separació. Es tracta de testaments, censals, confirmacions, donacions, vendes, aniversaris, etc. Hi ha un pergamí de l’any 1137; 13 pergamins del segle XIII (entre 1207 i 1299); 21 pergamins del segle XIV (entre 1302 i 1398); 8 pergamins del segle XV (entre 1411 i 1474); 14 pergamins del segle XVI (entre 1505 i 1598); 3 pergamins del segle XVII (entre 1606 i 1645); i un pergamí sense datar.</span></span></span></p> | 08135-122 | Carrer del Bisbe, núm. 1 (08002 – Barcelona) | <p>L'origen d'aquest arxiu es remunta a l'any 1107, segons consta en dos privilegis papals de Pascual II. S'organitzen, en origen, a partir de les dues sèries més importants: <em>Mensa Episcopa</em>l i <em>Registra Communium</em>. La primera té els seus orígens en el privilegi del rei Lluís II de França (878), segons el qual es concedia al bisbe de Barcelona, Frodoino, les primeres propietats i drets importants. La segona sèrie data de 1303, iniciada pel bisbe Ponç de Gualba. Arxivers que han estat claus per la història de l'arxiu diocesà són: Antonio Campillo Mateu (1721-1779), el P. Caresmar, abat de Les Avellanes i mossèn Josep Sanabre (1926-1972). A partir de l'any 1972, sota el mandat del senyor cardenal Jubany es reorganitza l'arxiu, s'adapten els locals i es microfilma la pràctica totalitat dels arxius eclesiàstics.</p> <p> </p> | 41.5499302,2.2489645 | 437364 | 4600080 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96041-arxiu-diocesa.jpg | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 96042 | Fons de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Montmeló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-parroquial-de-santa-maria-de-montmelo | XVI-XXI | <p>La documentació que es conserva en el fons parroquial de Santa Maria consisteix en diferents llibres sacramentals: sis volums de llibres de baptismes, entre 1881 i l'actualitat, però també dels segles XVI, XVII, XVIII; quatre volums de llibres matrimonials del segle XIX fins l'actualitat; tres volums d'òbits del segle XIX a XXI; 11 lligalls d'expedients matrimonials des de 1942. També hi ha algun llibre d'economia. </p> <p>Part d'aquesta informació també es troba a l'Arxiu Diocesà de Barcelona i a l'Arxiu Municipal de Montmeló.</p> | 08135-123 | Plaça de Santa Maria, núm. 1 | <p>El bisbat de Terrassa és una de les dues noves diòcesis catalanes que el Vaticà va crear el 15 de juny de l'any 2004 com a segregació de l'arquebisbat de Barcelona, i utilitza la basílica del Sant Esperit com a seu catedralícia.</p> | 41.5499501,2.2489733 | 437365 | 4600082 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96042-12301.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pertany, des del 2004 al bisbat de Terrassa, però fins aquella data pertanyia a l'arquebisbat de Barcelona. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 96043 | Fons relacionat amb Montmeló de l'Arxiu del monestir de Sant Pere de les Puel·les | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-relacionat-amb-montmelo-de-larxiu-del-monestir-de-sant-pere-de-les-puelles | <p><span><span><span><span lang='CA'>FERNÁNDEZ, A.; PIÑERO, A.; UMBERT, J. (1994). <em>Aproximació a la història de Montmeló: segles X-X</em>II. Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> | XII-XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l'Edat Mitjana, bona part de les terres que avui pertanyen al terme municipal de Montmeló pertanyien al monestir benedictí de Sant Pere de les Puel·les, situat, aleshores, a la plaça de Sant Pere i al carrer de Sant Pere més Alt de Barcelona. La comunitat va traslladar-se al segle XIX a Sarrià, on hi ha l'actual monestir del carrer d'Anglí. És per aquest motiu que al seu arxiu es conserva un seguit important de documentació relacionada amb Montmeló.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aplega més de 1500 pergamins, alguns relacionats amb el municipi de Montmeló. Entre ells figura el pergamí número 1, que és l'Acta de consagració del monestir, de l'any 945, on ja es cita Montmeló. És una còpia d'un altre anterior, on es fan constar les circumstàncies en què es produí la consagració de dita església, el 16 de juny del 945. El podem considerar dividit en tres parts. A la primera s'exposen els motius pels quals es va demanar al bisbe de Barcelona que en fes la consagració. A continuació s'hi consignen les donacions que tant el comte de Barcelona, Sunyer, i la seva muller, Riquilda, com el bisbe de Barcelona, atorgaren al monestir amb aquell motiu. La tercera conté les fórmules de consagració i les signatures. La part que més interessa per Montmeló és quan el comte i la comtessa donen diversos béns al monestir. A continuació, el bisbe de Barcelona diu: 'Vull i em plau que l'església de Santa Maria, situada a Montmeló, tingui sacerdot propi i també les dècimes i primícies de Vila Ricard i Spincellos es donin en obsequi de Sant Pere'. El pergamí número 79 és la segona consagració de l'església del monestir de l'any 1147. Els pergamins núm. 81 i 82 parlen d'una donació a Montmeló, de l'any 1150. Altres pergamins importants per Montmeló són el 139 (any 1214), el 144 (any ?), el 209 (any 1239), el 210 (any ?), el 214 (any 1240), el 421 (any 1286) i el 746 (any 1336).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Un altre grup es correspon amb el lligall <em>Speculum</em> de propietats i alous, de l'any 1598, redactat per Bernat Puigvert, que conté 'Actes i cartes trobats en pergamí (referents) a propietats que es tenen sots domini i alou' i al qual modernament s'ha donat el nom de <em>Speculum </em>de propietats i alous. S'hi han inclòs, sense cap mena d'ordre cronològic, una sèrie d'extractes de documents que contenen notícies que en diríem històriques, corresponents a les possessions del monestir, i dintre d'elles hi ha una secció dedicada a Montmeló.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També trobem volums de documentació variada com el recull anomenat <em>Papers de Montmeló</em>. Dins d'aquest recull hi trobem límits de Montmeló, visures de les fites, documents relacionats amb el tema de les aigües; concòrdies i compromisos i vendes de terres; delmes, establiments de pagesos; manuals de notaris, com els de Jaume Encontra i el de Jaume Fita; llibres de Lluïsmes; o llibres de capbreus (amb forces dades de possessions a Montmeló).</span></span></span></span></span></p> | 08135-124 | Carrer d'Anglí, núm. 55 (08017 - Barcelona). | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’arxiu del monestir de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona es forma amb el desenvolupament de la comunitat a partir de la gestió del seu patrimoni, la seva economia i l’activitat interna de la comunitat. Es documenta la seva existència des del segle X, malgrat que és a partir del segle XV que hom té referències més continuades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’arxiu conserva, principalment, el fons documental generat per la comunitat de monges benedictines de Sant Pere de les Puel·les des de la seva fundació, a la primera meitat del segle X a les afores de les muralles romanes de Barcelona, fins a l’actualitat a la seu del carrer Anglí de Sarrià, on l'any 1879, s’hi traslladaren des del monestir fundacional de la plaça de Sant Pere, al barri de Sant Pere de Barcelona. Un trasllat que va suposar la pèrdua del vincle entre la comunitat i la parròquia i el barri de Sant Pere, fundat al redós del monestir des de la seva fundació i demarcació jurisdiccional de la comunitat de Sant Pere durant tot l’Antic Règim. Una simbiosi que es reflecteix a l’arxiu, on afloren els carrers, les cases i els habitants del barri, els feligresos de la parròquia, i que suposa una de les poques fonts primàries per conèixer el barri i la seva gent durant l’edat mitjana i moderna, ja que bona part de l’arxiu parroquial es va perdre a la primera meitat del segle XX, i amb ell els registres sagramentals d’abans de la Guerra Civil espanyola. Malgrat el destacable volum documental que es conserva del fons monàstic, se sap que aquest és tan sols un terç del que s’havia conservat fins abans de la Guerra Civil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’arxiu també conserva fons relacionats amb la comunitat, com: fons de famílies de les monges de Sant Pere, fons personals de preveres vinculats al monestir i fons d’entitats relacionades amb Sant Pere de les Puel·les. També es conserven fons i col·leccions procedents de donacions externes.</span></span></span></span></span></p> | 41.5499506,2.2489763 | 437366 | 4600082 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96043-12401detall-del-pergami-de-lany-945-on-apareix-per-primera-vegada-montmelo.jpg | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 96045 | Antic Casino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-casino-1 | <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> | XX | <p>Edifici que havia estat l'antic Casino, seu de la <em><span><span><span><span>Sociedad Recreativa Gran Casino</span></span></span></span></em><span><span><span><span> <em>de la Colonia veraniega de Montmeló. </em></span><span lang='CA'>El Casino era un edifici de planta rectangular i d’una sola nau. L’exterior, seguia unes línies senzilles pròpies de l’estil del moment, el modernisme però ja amb traces de noucentisme. </span></span></span></span><span><span><span lang='CA'>A l’entrada hi havia un ampli vestíbul que donava accés a l’interior de l’edifici i que es reflectia a l’exterior a manera de cos adossat a la gran sala. En aquest espai hi havia un bar i una escala que portava cap el pis de dalt. Al pis de dalt del vestíbul hi havia unes vitrines amb autòmats que funcionaven quan se’ls hi posava diners, Manel Guasch ho descrivia <em>“</em></span><em><span lang='CA'>era com un armari individualitzat on hi havia un ninot i tots els ninots tenien el seu moviment i la seva representació. Això ja devia ser propietat del senyor Sabadell” </span></em><span lang='CA'>(AA.DD, 2021).</span></span></span></p> <p><span><span lang='CA'>Per entrar al Casino s’havien de pujar set o vuit graons, després hi havia una entradeta on hi havia el bar i unes taules, i després hi havia una porta que donava a la sala. La sala era de fusta, el terra era de fusta i hi havia unes llotges al costat de l’escenari de sis cadires cadascuna i davant de la pista hi havia tot de cadires per seure i l’escenari al fons. Al segon pis hi havia el galliner. </span></span><span><span><span lang='CA'>Aquest cos de l’entrada, estava coronat amb una barana de balustres; cada pilastra, que pujava des de la planta baixa, suportava una copa decorativa. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La porta d’entrada a l’edifici estava emmarcada dins d’una gran motllura de mitja circumferència a manera de guardapols a la part superior, molt original. A ambdós costats i flanquejant la porta, hi havia dues vidrieres, segurament amb vidres de colors, emplomats. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Vicenç Pellicer recorda que a dalt de tot de l’edifici, a l’exterior, hi havia un avió que donava voltes, com el que hi ha al Tibidabo, i que hi podia pujar una persona.</span></span></span></span></p> | 08135-125 | Carrer Onze de setembre, núm. 17 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l'obra col·lectiva sobre el segle XX a Montmeló (AA.DD, 2021, pp. 300 i ss) es fa una detallada explicació sobre la història i evolució del Casino: 'A mesura que avançava el segle XX l'oci i l'excursionisme van anar guanyant progressivament terreny com a motivació de l'estiueig com ho palesen, respectivament, la construcció de casinos, com a principal centre de sociabilitat dels estiuejants. A Montmeló, el 6 de setembre de 1924, Ernest Pedrals i Fernández<em>,</em> important metge de Barcelona especialitzat en higiene infantil i inspector mèdic escolar, que estiuejava al municipi, juntament amb altres estiuejants: Josep Campanyà, Melcior García, Jaume Parés i Humbert Sebastià, van demanar permís a l’alcalde per poder tenir una reunió al Cafè de Baix, amb l’objectiu de crear una societat amb finalitat recreativa i poder tenir un lloc d’esbarjo. Per dur a terme aquesta reunió van enviar una convocatòria en la que constava que es faria el dilluns 8 de setembre a les 10,30 h. del matí al Cafè de Baix. Informaven i preguntaven el parer sobre la constitució d’una societat que els agrupés [...]. Probablement d’aquesta iniciativa va sorgir la creació d’una societat formada pels estiuejants del poble: la <em>Sociedad Recreativa Gran Casino</em> <em>de la Colonia veraniega de Montmeló</em> i<em> </em>la construcció de la seva seu, el Casino, per part d’un d’ells, en Delfí Sabadell'.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El gener de l’any 1925 es va fer l’acte de col·locació de la primera pedra. La junta directiva del Gran Casino de Montmeló, en la sessió del 29 de desembre de 1924, ho va acordar i van decidir comunicar-ho a l’Ajuntament de Montmeló, posant en coneixement que volien fer-ne un acte públic. La construcció s'aixeca ràpidament, el 13 d’agost del mateix any, l’arquitecte municipal M.J. Raspall fa una inspecció a l’edifici. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 17 de novembre de 1926, Delfí Sabadell presenta una instància a l’Ajuntament de Montmeló en la que sol·licita es fessin les gestions oportunes per tal de poder legalitzar l’edifici i per tant demanava, a la Corporació, que fes arribar l’expedient al Governador Civil de la Província perquè doni el permís per poder-lo obrir al públic. Un més després, el 29 de desembre de 1926 el secretari del Govern Civil respon que segons informe de la Subcomissió Provincial de Sanitat Local i vist l’expedient de Delfí Sabadell, cal completar els plànols que es van enviar amb <em>“la disposición de la cabina, w.c. piso o galeria, escaleras de acceso a esta, y precauciones contra incendios”. </em>El febrer de 1927 l’arquitecte Domènec Sugrañes signa uns plànols del Casino.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>No se sap del cert quan s'acaba l’edifici, però a partir del mes de juliol de 1927 s’hi comencen a fer tot un seguit d’actes organitzats per la recent creada <em>Sociedad Atracción de Forasteros, </em>amb seu a l’edifici del <em>Gran Casino de Montmeló. </em>A finals de juliol aquesta societat hi celebra la seva primera festa, segons la publicació <em>El Diluvio</em> del 2 d’agost i el 25 de juliol d’aquest any, l’esmentada societat convoca una reunió <em>“en la sala platea del Gran Casino” </em>segons consta en el fulletó que es va repartir. El diumenge 31 de juliol de 1927 s’hi fa un gran festival Musical-Literari amb 120 cantants procedents de l’<em>Orfeó Escola Choral Martinenca</em>, de Sant Martí de Provençals, amb els que Delfí Sabadell hi tenia un fort vincle.</span></span></span></span></span></p> | 41.5476988,2.2493467 | 437394 | 4599832 | 1927-29 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96045-12502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96045-12503.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Domènec Sugrañes i Francesc Ferriol | El 20 d’abril de l'any 1929, Delfí Sabadell sol·licita permís a l’Ajuntament per ampliar el vestíbul i fer-hi un segon pis, a sobre del cafè. Els plànols que acompanyen la instància els signa l’arquitecte Francesc Ferriol. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 96046 | Can Manich vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-manich-vell | <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló</span></span></span></span></p> | XVIII-XXI | <p>Masia aïllada de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada sud-est.</p> <p>La façana s'estructura simètricament a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa, trobem la porta d'entada, en l'eix central, i dues finestres, en els eixos laterals. A la planta pis, en l'eix central, hi ha un balcó amb barana de ferro i dues finestres balconeres, en els eixos laterals. Totes les obertures són de llinda recta. No hi ha cap element ornamental que destaqui. El parament és llis, arrebossat i pintat de blanc.</p> <p>Hi ha un petit cos, d'una sola planta, adossat a la façana de llevant. Al davant hi ha un pati delimitat de l'alineació del carrer per una tanca d'obra de paredat antic, acabat amb una filada de maons posats en pla. L'entrada està flanquejada per dos pilars de secció quadrada fets de maons.</p> | 08135-126 | Carrer de Cervantes, núm. 7 | <p>Es coneix com Can Manich vell o la casa vella de Can Manic en contraposició a can Manich o Can Manich nou, que està al costat, ja que és la casa primigènia dels Manich.</p> | 41.5559356,2.2491060 | 437382 | 4600747 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96046-12601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96046-12602.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 96047 | Pedra de Llinars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-llinars-0 | <p>BERTRAN, J.; BOSCH, J.; i TENAS, M. (2011). Els menhirs dels Baix Vallès abans de la descoberta del menhir de Mollet. Dins <em>Notes</em>, núm. 26, pp. 121-148.</p> <p>CANTARELL FONTCUBERTA, Ignasi (1996). La pedra de Llinàs. Dins <em>Butlletí del Centre d’Estudis Montmeló,</em> núm. 1, pp. 1-6.</p> <p>CURA, M. (1998). <em>Una estela-menhir a Montmeló: la pedra de Llinars</em>. Inèdit.</p> <p>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</p> | <p>La Pedra de Llinàs, també coneguda com a Pedra del Diable, és un menhir prehistòric format per una pedra granítica que estava clavada al terra com una gran fita monolítica per destacar sobre l'entorn. Té una llargada màxima de 2,35 m x 80 cm d'amplada i 55 cm de fons. Estava a una profunditat de dos metres.</p> <p>Conserva, a la cara frontal, un gravat en forma de doble oval que ocupa bona part de la seva amplada i alçada. Es tracta d'una inscultura feta per una eina de pedra de secció en 'U'. Aquesta forma ha estat documentada en dos altres menhirs del Vallès Oriental: al Pla de les Pruneres de Mollet del Vallès i el menhir de Castellruf, a Santa Maria de Martorelles. Així com el menhir dels Palaus a Agullana (Alt Empordà).</p> <p>S'ha interpretat com una fita que marcaria un indret destacat del territori, en aquest cas, el naixement d'un riu o el Turó de les Tres Creus. Però en general, la funció d'aquests monuments és força desconeguda. Altres interpretacions relacionen aquest símbol amb l'esquematització d'una silueta femenina, el jou d'una arada prehistòrica o la cornamenta d'un brau o d'un ur prehistòric.</p> <p>Presenta dos talls que podrien correspondre a un intent de fragmentar-lo per obtenir blocs destinats a altres usos. Aquests talls es van fer amb una eina de ferro per la traça en 'V' deixada. Adjudicar una cronologia a aquest intent més enllà dem determinar una època posterior a la descoberta del ferro és una mera suposició.</p> <p>La datació s'ha establert al període del neolític final / calcolític (3500-2200 aC) per paral·lelismes amb d'altres monuments prehistòrics de característiques similars, com el menhir de Castellruf.</p> | 08135-127 | Plaça de Joan Miró, núm. 1 | <p>Des del segle XV en endavant se cita la Pedra de Llinàs en diversos documents d'amollonament. L'any 1878 es té referència documental a través d'una nota publicada per l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques on s'esmentava l'existència d'un monòlit granític anomenat Pedra de Llinàs, que es trobava tombat a la confluència dels rius Mogent i Congost.</p> <p>A mitjans del segle XX va quedar colgat per la construcció del Polígon Industrial Vallesana i se'n va perdre la pista fins que l'any 1996 fou redescobert durant unes obres de sanejament en l'esmentat polígon, per Ignasi Cantarell, Josep Barberà i Manuel Ramal. Llavors, es trasllada a l'edifici de l'Ajuntament i l'any 1998 s'instal·la en el seu emplaçament actual al Museu Municipal.</p> | 41.5524102,2.2497316 | 437431 | 4600355 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96047-127010.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96047-127020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96047-127030.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96047-127040.jpg | Física | Neolític|Prehistòric | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | A finals del segle XIX, la Pedra de Llinàs, era coneguda com a Pedra del Diable. Aquesta denominació és comuna en molts monuments megalítics i, també posteriors, que l'església catòlica considerava pagans o la tradició popular atribuïa a fets sobrenaturals. Molts d'aquests monuments es van enderrocar, precisament, per posar fi a cerimònies paganes que es realitzaven al seu entorn. Els talls referits també podrien tractar-se d'un intent de destrucció. La pedra Serrada és un menhir trobat a Parets del Vallès que presenta uns talls semblants. | 78|76 | 52 | 2.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 96048 | Mural de la pandèmia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-de-la-pandemia | XXI | <p>Plafó mural instal·lat en una de les parets del Centre d'Atenció Primària (CAP) de Montmeló, a la plaça d'Ernest Lluch. És un plafó quadrat fets de trencadís de rajols de colors que representa un arbre florit de cors com a simbologia de vida i esperança. Cinc mans esteses creixen com matolls al costat del tronc.</p> <p>Es tracta d'una obra col·laborativa feta entre l'Escola de Trencadís de Barcelona amb l'ajut de familiars i sanitaris de Montmeló.</p> | 08135-128 | Plaça d'Ernest Lluch, núm. 1 | <p>La inauguració del mural formava part d'un acte d'homenatge en record de les víctimes de la Covid-19 i en reconeixement del personal sanitari on també hi va haver poesia i música. La trobada es va convertir en un comiat col·lectiu, ja que moltes famílies no van poder fer-lo en el seu moment a causa de les restriccions sanitàries.</p> <p>L'actriu Lali Barenys va pronunciar unes paraules en l'inici de l'acte i va ser l’encarregada de fer el recital de poesia i de conduir l'acte. Durant el confinament va escriure tot allò que sentia i aprofità l'acte per compartir els seus poemes amb tota la ciutadania. A banda de la música i la poesia, l'acte també va comptar amb el parlament de diverses persones que van donar veu a les experiències durant la pandèmia de sanitaris i familiars de malalts de Covid de Montmeló.</p> | 41.5538599,2.2508458 | 437525 | 4600515 | 2021 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96048-12802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96048-12803.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Escola Trencadís de Barcelona | Art urbà.S'instal·la l'1 d'octubre de 2021, com diu la placa que hi ha en un lateral 'en reconeixement a la feina del personal sanitari i en record a les persones que ens han deixat durant la pandèmia de la Covid-19'. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 96049 | Cementiri municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-29 | <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló</span></span></span></span></p> | XX | <p>El cementiri municipal de Montmeló s'ubica al carrer de Can Tabola, en el camí que condueix a Can Guitet. Es troba dividit en dos espais, el més antic, que data de l'any 1931, a la part de ponent del camí, i el més nou a la part de llevant, conseqüència d'una ampliació de l'any 1989.</p> <p>L'espai de 1931 és de planta rectangular en el seu cos principal, amb dos patis o recintes separats per un cos i un altre espai adossat a la façana de migdia. En el primer espai destaca el panteó de la família F. Sayol - C. Feliu de l'any 1977. En el segon espai hi destaca el panteó de la família Alonso-Puig i la tomba de mossèn Josep Maria Martí i Esteve, rector de Montmeló entre 1924 i 1936. Fou assassinat durant la Guerra Civil espanyola i s'hi pot llegir la inscripció: 'NO HI HA AMOR MÉS GRAN QUE DONAR LA VIDA'.</p> <p>En el nou espai hi trobem dos columbaris comprats l'any 2012 i l'espai perinatal (2022). La finalitat d'aquesta zona és facilitar el dol a totes les famílies que han patit una pèrdua, i, que a més sigui un espai per donar-los-hi visibilitat, i millorar així la comprensió de la societat. Aquest espai és un lloc de recolliment, pensat per crear un ambient que faciliti la memòria i l'estima.</p> | 08135-129 | Carrer de Can Tabola, núm. 469 | <p>Fins l'any 1913, el cementiri estava situat a cada costat de l’entrada de l’església de Santa Maria. En aquella data es trasllada fora del nucli urbà, al començament de la Serra de ca n’Esteve.</p> <p>Antigament s’hi pujava pel camí que duia exclusivament al cementiri des de la cara de ponent de la carretera de Granollers, que avui encara queda marcat des d’aquesta carretera. Aquest camí sortia més amunt de can Gafes i anava de dret cap al cementiri; en arribar-hi hi havia una bifurcació que servia als pagesos que menaven terres pels voltants per accedir a les vinyes de can Xic, can Gurguí, can Catafalet, etc.</p> <p>Després del pas de l’autopista, el camí va ser tallat i s’ha millorat l’accés a partir del camí ca n’Esteve, que puja fins al cementiri i marxa després de passar per sobre el pont de pedra amb volta a plec de llibre, que per la seva llargada hi ha qui anomena túnel i que connecta amb el camí de can Guitet.</p> | 41.5594108,2.2520041 | 437627 | 4601130 | 1931 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96049-12902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96049-12903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96049-12904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96049-12905.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96049-12906.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Arístides Mestres, germà d’Apel·les Mestres, que també era artista, va venir a Montmeló a passar-hi els darrers estius, morint a Montmeló l’any 1899. Des d’aquell moment l’esposa i els fills d’Arístides van estar vinculats al poble i hi passaven llargues temporades. Fins i tot, un d’ells, Ticià Mestres, s’hi va quedar a viure fins la seva mort i està enterrat en aquest cementiri; així com la seva filla Aurèlia (AA.VV, 2012). | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 96050 | Placa del carrer d'Apel·les Mestres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-del-carrer-dapelles-mestres | <p>CARRASCO i MARTÍ, Maria Antònia (2017). La família d'Apel·les Mestres i Montmeló. Dins <em>Butlletí del Centre d'Estudis Montmeló</em>, núm. 9, pp. 11-19.</p> | XX | Actualment es troba tapada per una placa metàl·lica col·locada recentment. | <p>El carrer d'Apel·les Mestres conserva la placa original de marbre blanc que es va instal·lar l'any 1935, dins els actes d'homenatge que Montmeló dedicà a l'artista tan vinculat a la vila. La placa es descobreix el 29 de setembre de 1935 . Porta la llegenda: 'Carrer Apeles Mestres' i es va encarregar a Antoni Marqués.</p> | 08135-130 | Carrer d'Apel·les Mestres, núm. 2-4 | <p>En el Ple municipal de l'11 de setembre de l'any 1935, el poble de Montmeló acorda retre homenatge a Apel·les Mestres posant el seu nom a un carrer, que fins aleshores es deia carrer del Nord, i on vivien els nebots de l'artista, a can Renom. Encarrega la làpida per posar-la en el carrer i el conviden a assistir als actes que es farien en el seu honor. La carta de l'alcalde es conserva a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB).</p> <p>El diumenge 29 de setembre de 1935 se celebra l'homenatge en honor al 'v<em>enerable Apeles Mestres, interpretant fidelment l'admiració fervosa que sent aquest poble i com a testimoni del nostre afecte envers l'artista genial</em>'. Sembla que l'artistta no hi va assistir.</p> | 41.5548520,2.2510416 | 437542 | 4600624 | 1935 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96050-13002_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96050-13003_0.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Altres | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Recentment aquesta placa ha estat tapada per una de moderna, però està en vies de recuperar la visibilitat. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 96053 | Casa del carrer de Balmes, núm. 15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-balmes-num-15 | XX | <p>Casa aïllada als quatre vents del tipus casa-jardí. És de planta rectangular i consta de soterrani, planta baixa, i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües acabada en ràfec, sostingut per bigues de fusta. El carener és perpendicular a la façana principal, orientada a migdia; tot i que té una altra entrada pel carrer d'Enric Granados.</p> <p>En el cos principal hi ha tres cossos més petits adossats. Un a la façana de migdia, un altre a la façana septentrional i un tercer a la de ponent. L'adossat a la façana de migdia és un cos de coberta pentagonal que emmarca l'entrada principal de la casa, damunt la qual hi trobem una terrassa coberta amb teules àrabs, acabada en ràfec. Una pèrgola de vidre i metall protegeix la porta d'accés. Entre la llinda i la pèrgola hi ha unes rajoles on s'hi pot llegir: 'ANY / 1932'. La planta baixa està sobre aixecada i s'hi accedeix a través d'uns graons. A cada costat de la porta hi trobem sengles finestres, que com la porta són de llinda recta. A l'ampit hi tenen una jardinera de rajoles policromes. A la planta pis, en el mateix eix de les finestres de la planta baixa, hi ha dos balcons amb barana de ferro, que s'adossa a la terrassa. Entre la coberta pentagonal i el ràfec hi trobem els respiralls de la cambra de ventilació o golfes.</p> <p>La façana septentrional també té un cos adossat que emmarca l'entrada. En aquest cas és un cos rectangular porxat amb coberta de terrassa plana amb balustrada, i sustentat per quatre columnes de secció quadrada. També cal superar quatre graons per accedir al nivell d'ús. Al costat dels graons, entre les columnes centrals i laterals hi ha una balustrada. S'estructura en tres eixos de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa, als costats de la porta d'entrada hi trobem sengles finestres i a la planta pis, l'accés a la terrassa i dues finestres laterals. Totes elles de llinda recta. També hi trobem els respiralls de la cambra de ventilació.</p> <p>A la façana de ponent hi trobem un altre cos pentagonal adossat, que funciona de tribuna a la planta baixa, amb una finestra a cadascun dels cinc costats i coberta de terrassa plana per a la planta pis. A la façana de llevant hi ha un altre accés.</p> <p>El parament és llis i arrebossat i a les cantoneres hi ha un recreixement amb una filada dentada. També les obertures tenen un trencaaigües de protecció pintats de color groguenc que destaca del fons blanc de la façana.</p> <p>Un cos rectangular de planta baixa separat de la casa fa les funcions de garatge. Al voltant de la casa hi ha un enllosat.</p> | 08135-131 | Carrer Balmes, núm. 15 | 41.5545582,2.2490655 | 437378 | 4600594 | 1932 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96053-13102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96053-13103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96053-13104.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-08-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Model de casa-jardí seguint els criteris de l'urbanisme característic de l'època. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 96054 | Casa del carrer d'Anselm Clavé, núm. 38 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-danselm-clave-num-38 | XX | <p>Casa aïllada als quatre vents, del tipus casa-jardí. És de planta quadrangular i consta de planta baixa per la banda nord i soterrani i planta pis per la façana de migdia, facilitat pel desnivell del terreny. La finca fa cantonada amb el Carrer Nou. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, que dona al carrer d'Anselm Clavé. L'entrada té un petit porxo amb coberta a tres aigües de teules, sostinguda per dues columnes d'estil corinti, col·locades damunt una balustrada lateral.</p> <p>La composició de la façana parteix d'aquest eix central porxat i dos eixos laterals definits per sengles finestres. Totes les obertures són de llinda recta i tenen al damunt una petita banda ornamental de rajoles blaves amb cercles blancs. A la façana de migdia destaca la terrassa, que es troba al mateix nivell que l'entrada, amb una balustrada. </p> <p>L'alineació amb la façana del carrer és una simple reixa metàl·lica amb un petit sòcol d'obra. Destaquen els pilars de l'entrada, de secció quadrada amb coronament d'arc de mig punt, fets de maons, amb una faixa vertical a la banda del carrer amb trencadís de rajoles blaves. La porta és de ferro.</p> | 08135-132 | Carrer d'Anselm Clavé, núm. 38 | 41.5549430,2.2486638 | 437344 | 4600636 | 1934 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96054-13201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96054-13202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96054-13203.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-08-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Model de casa-jardí seguint els criteris de l'urbanisme característic de l'època. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 96055 | Casa del carrer d'Ansel Clavé, núm. 36 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dansel-clave-num-36 | XX | <p>Casa aïllada als quatre vents, del tipus casa-jardí. És de planta quadrangular i consta de soterrani, planta baixa i pis, amb una torre-mirador central, que s'aixeca per damunt la coberta, que és a quatre aigües i acabada en ràfec.</p> <p>Per la façana de migdia té adossat un cos de planta rectangular ambla coberta en forma de terrassa de la planta baixa, que en aquest sector és un nivell superior del soterrani, a causa del desnivell del terreny. A la façana de ponent hi té un altre cos adossat. Es tracta d'una galeria d'obra amb coberta plana de terrassa.</p> <p>A la façana principal, orientada al nord, hi ha la porta d'accés. Es tracta d'una entrada porxada amb coberta plana de terrassa de la planta pis, amb barana de ferro i arcs de mig punt als tres costats. Als laterals del porxo hi ha dues finestres amb reixa de ferro i llinda recta. A la planta pis, hi trobem un accés a la terrassa i dues dobles finestres o finestres geminades, separades per una columna. Totes aquestes obertures de la planta pis són amb arc de ferradura.</p> | 08135-133 | Carrer d'Ansel Clavé, núm. 36 | 41.5547697,2.2485340 | 437333 | 4600617 | 1952 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96055-13302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96055-13303.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 96056 | Casa del carrer d'Anselm Clavé, núm. 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-danselm-clave-num-12 | XX | <p>Casa de planta rectangular d'una única planta. Per un costat fa mitgera amb un altre edifici però per l'altre dona a un solar en construcció. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal i acaba amb un petit ràfec sostingut amb permoduls. Té un petit pati davanter que s'alinea amb el carrer amb una tanca de ferro forjat damunt un petit sòcol de pedra. Quatre pilars de secció quadrada reforcen el tancament i delimiten la porta d'accés al pati.</p> <p>La façana s'estructura a partir de tres eixos de simetria definits per les obertures. En l'eix central hi trobem la porta d'entrada i en els laterals, dues finestres. Totes les obertures són de llinda recta amb un recreixement al damunt de forma triangular. El parament és arrebossat i llis. Una motllura d'obra de banda a banda de la façana actua d'ornamentació.</p> | 08135-134 | Carrer d'Anselm Clavé, núm. 12 | 41.5532324,2.2474166 | 437239 | 4600447 | 1932 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96056-13401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96056-13402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96056-13403.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-08-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Atribuïda a Manel Raspall | Model de casa-jardí seguint els criteris de l'urbanisme característic de l'època. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 96057 | Casa del Carrer d'Enric Prat de la Riba, núm. 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-denric-prat-de-la-riba-num-6 | XX | <p>Casa entre mitgeres de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal que dona a un pati. Un petit cos adossat a aquesta façana emmarca l'accés a l'habitatge. És un petit cos quadrangular amb la coberta a dues aigües.</p> <p>A cada costat hi ha sengles finestres reixades. El parament de la façana és arrebossat i llis amb un coronament rectangular amb un plafó ceràmic de motius vegetals al mig. Una tanca d'obra i una reixa de ferro s'alinea amb el carrer. S'alcen quatre pilars de secció quadrada que reforcen la tanca i delimiten la porta d'entrada al pati.</p> | 08135-135 | Carrer d'Enric Prat de la Riba, núm. 6 | 1923 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96057-13501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96057-13502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96057-13503.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-08-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Model de casa-jardí seguint els criteris de l'urbanisme característic de l'època. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 96058 | Lledoner del carrer de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-del-carrer-de-vic | <p>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</p> <p>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El lledoner (<em>Celtis australis</em>) é</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>s un arbre caducifoli, d’uns 15 m d’alçada. El tronc, és rectilini tot i que ràpidament, a un metre i escaig d’alçada neixen quatre branques erectes i flexibles que donen forma a la capçada. S’hi observa en totes elles una poda sistemàtica. L’escorça és grisa i llisa sense estries, amb un emblanquiment a la part inferior de la soca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La capçada és força arrodonida, però per trobar-se en una zona de trànsit rodat se li han practicat podes que trenquen en certa mesura la bellesa natural d’aquest arbre quan creix lliure d’asfalt i podes. Les fulles, visibles amb el bon temps, mesuren entre 5 cm i 15 cm de llarg; són alternes, peciolades i serrades, amb dents de punta més clara, de color fosc i el revers, de color més clar. Se n’alimenta una de les papallones europees més singulars, la <em>Libythea celtis</em>. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les flors no tenen pètals i estan formades per cinc pètals caducs de color groc verdós. El lledó o llautó, un fruit comestible i de sabor agradable, és una drupa que mesura un centímetre de diàmetre, que quan és madur, a finals d’estiu i durant la tardor, de dins és groc i per fora de color negre, amb un pinyol força petit.</span></span></span></span></span></p> | 08135-136 | Carrer de Vic confluència amb la Ronda del Pedregar | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A més de ser un arbre ornamental, i l’agradable ombra que proporciona durant els mesos d’estiu, degut a la seva fusta forta i flexible, ha estat i és molt apreciat per fer forques de batre de tres, quatre i sis pollegons, mànecs d’eines, jous o pales de ventar. A ses illes, els pastors, tradicionalment en feien els collars pels gossos de pastura. La seva amplada servia per a protegir el coll de les mossegades d’algun altre depredador. Les branques tendres també han estat molt preuades en el món agrícola com a alimentació del bestiar. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Els pagesos també l’han plantat en marges per retenir la terra quan no podien disposar de pedra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Té propietats medicinals com lenitiu antidiarreic, estomacal i astringent. I de les seves arrels se n’extreia un colorant groc que permetia tenyir la seda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Algunes creences i mites parlen de les propietats màgiques, ja que ha estat important en la confecció de gaiatos o bàculs com el que hauria tingut Moisès. En els indrets on hi ha un santuari o una font, el lledoner se’l relaciona amb els cultes a la deessa mare. Entre els pastors hi havia la creença que els flabiols realitzats amb la fusta d’aquest arbre tenien la propietat de foragitar els llops, i fins i tot les males companyies. </span></span></span></span></span></p> | 41.5538843,2.2505544 | 437500 | 4600517 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96058-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96058-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96058-dsc8801.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’escocell on està plantat està limitat a l’espai; per una banda, hi ha la vorera de trànsit, i per l’altra, la confluència de dos passos de vianants. | 2151 | 5.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 96059 | Lledoner de Can Guitet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-guitet | <p>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</p> <p>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</p> | A mitja alçada, en el tronc, hi ha un parell de garagots realitzats amb esprai de color negre i un altre de color blau, més antic a la part inferior del tronc. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El lledoner (<em>Celtis australis</em>) de Can Guitet, està situat a l’era, davant de la façana de la casa, a un parell de metres del pou. És un arbre caducifoli, d’uns 12 m d’alçada, d’un centenar d’anys de vida. El tronc, és rectilini i l’escorça grisa i llisa, sense estries, tan sols les que són resultat de l’envelliment natural de l’arbre. La capçada és arrodonida, ampla i molt densa, amb les branques erectes, normalment, primes i flexibles. Les fulles, visibles amb el bon temps, mesuren entre 5 i 15 cm de llarg; són alternes, peciolades i serrades, amb dents de punta més clara, de color fosc i el revers, de color més clar. Se n’alimenta una de les papallones europees més singulars, la <em>Libythea celtis. </em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les flors no tenen pètals. El lledó o llautó, un fruit comestible i de sabor agradable, és una drupa que fa 1cm de diàmetre, que quan és madur, a finals d’estiu i durant la tardor, de dins és groc i per fora de color negre, amb un pinyol força petit.</span></span></span></span></span></p> | 08135-137 | Can Guitet | <p>A més de ser un arbre ornamental, i l’agradable ombra que proporciona durant els mesos d’estiu, degut a la seva fusta forta i flexible, ha estat i és molt apreciat per fer forques de batre de tres, quatre i sis pollegons, mànecs d’eines, jous o pales de ventar. A ses illes, els pastors, tradicionalment en feien els collars pels gossos de pastura. La seva amplada servia per protegir el coll de les mossegades d’algun altre depredador. Les branques tendres també han estat molt preuades en el món agrícola com a alimentació del bestiar. Els pagesos també l’han plantat en marges per retenir la terra quan no podien disposar de pedra.</p> <p>Té propietats medicinals com lenitiu antidiarreic, estomacal i astringent. I de les seves arrels se n’extreia un colorant groc que permetia tenyir la seda.</p> <p>Algunes creences i mites parlen de les propietats màgiques, ja que ha estat important en la confecció de gaiatos o bàculs com el que hauria tingut Moisès. En els indrets on hi ha un santuari o una font, el lledoner se’l relaciona amb els cultes a la deessa mare. Entre els pastors hi havia la creença que els flabiols realitzats amb la fusta d’aquest arbre tenien la propietat de foragitar els llops, i fins i tot les males companyies.</p> | 41.5641793,2.2505283 | 437509 | 4601661 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96059-13702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96059-13703.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 2151 | 5.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 96060 | Pintura mural | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural | XXI | <p>En un pany de paret de la central de transformació elèctrica d'Endesa hi trobem una pintura mural. Es tracta d'una còpia del famós mural de Banksy <em>Noia amb globus</em>.</p> <p>El globus té forma de cor i se li escapa de les mans a la nena. Se l'hi ha afegit el dibuix d'un espadat i una flor amb pètals grocs i vermells. Tot sobre un fons blanc.</p> | 08135-138 | Central de transformació d'Endesa, davant dels pous de glaç. | 41.5522848,2.2552295 | 437889 | 4600336 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96060-13802.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Art urbà. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 96066 | Pintures de la capella del Mas La Moreneta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-de-la-capella-del-mas-la-moreneta | <p>CARRASCO MARTÍ, Maria Antonia (2003). Arquitectura i arquitectes de Montmeló durant els anys 1920-1940. Dins <em>el Butlletí del Centre d’Estudis Montmeló</em>, núm. 5; pp. 75-84.</p> <p>COL·LEGI OFICIAL D’ARQUITECTES DE CATALUNYA i BALEARS (1947). Casa de campo en Montmeló. Dins <em>Cuadernos de arquitectura</em>, núm. 7, pp. 30-35. Barcelona.</p> <p>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</p> <p>RÀFOLS, J.F. (1951). <em>Diccionario biográfico de artistes de Cataluña</em>. Editorial Milla: Barcelona.</p> | XX | <p>Pintures al fresc realitzades per A. Vila Arrufat per ornamentar la capella del Mas la Moreneta. Es tracta d'una petita capella situada a l'entrada de la finca en forma de quart d'esfera, amb accés des de la sagristia, que estava al costat dret de la capella, actualment tapiada amb maons. La pintura tenia com a eix central la imatge de la Mare de Déu de Montserrat situada en un pedestal incrustat a la paret, damunt l'altar. </p> <p>Darrera la imatge dos àngels sustenten un mantell de fons blanc amb estrelles amb la corona, damunt el colom representant l'Esperit Sant. Al voltant, hi ha representat un estol d'àngels tocant instruments musicals i cantant el Virolai. Les aureoles dels àngels estan pintades amb pa d'or i el fons és ornamentat amb motius florals: rosers, margarides i ocells.</p> <p>Les pintures cobreixen la meitat superior de la capella, ja que la resta hi havia mobiliari.</p> <p>La imatge de la Mare de Déu de Montserrat es va traslladar a l'església parroquial de Santa Maria.</p> | 08135-139 | Carrer del Mas La Moreneta, s/n | <p>Construcció de l'any 1945 promocionada pel senyor Gambús, però que el 1977 va quedar abandonada, patint des de llavors desperfectes a causa de la manca de manteniment i l'ocupació esporàdica.</p> <p>Fins que es projecta el Circuit de Barcelona-Catalunya i s'adquireix per establir-hi les oficines. La seva rehabilitació s'inicia l'any 1994 mantenint els elements originals al màxim.</p> | 41.5683760,2.2585370 | 438181 | 4602121 | 1946 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96066-13902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96066-13903.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIL | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antoni Vila Arrufat | Antoni Vila i Arrufat (1894-1989) era fill del pintor Joan Vila i Cinca. Va ser pintor i gravador i muralista català, pare del pintor i vitraller Joan Vila Grau. Vila i Arrufat va ser cofundador de la Colla de Sabadell mentre que el seu pare havia fundat l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell l'any 1876. L'any 1942 rep la medalla d'honor de l'Exposició Nacional de Barcelona, i el 1948 la primera medalla de gravat a la de Madrid per l'obra El sopar. | 98 | 47 | 1.3 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 96069 | Abeurador i dipòsit del Mas La Moreneta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abeurador-i-diposit-del-mas-la-moreneta | <p>CARRASCO MARTÍ, Maria Antonia (2003). Arquitectura i arquitectes de Montmeló durant els anys 1920-1940. Dins <em>el Butlletí del Centre d’Estudis Montmeló</em>, núm. 5; pp. 75-84.</p> <p>COL·LEGI OFICIAL D’ARQUITECTES DE CATALUNYA i BALEARS (1947). Casa de campo en Montmeló. Dins <em>Cuadernos de arquitectura</em>, núm. 7, pp. 30-35. Barcelona.</p> <p>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</p> | XX | <p>Construcció que pertany als serveis del Mas La Moreneta i estava destinada a proporcionar abastiment d'aigua als cavalls de la finca. Està feta amb la mateixa pedra granítica utilitzada en el mas, en aquells elements més ornamentals, com els brancals, ampits, llindes i el sòcol. Un gran pilar central s'aixeca al voltant de quatre gran piques trapezoïdals. En el pilar es troben les conduccions que prenen l'aigua del pou que hi ha al costat i distribueix l'aigua a les piques.</p> <p>El pou pren l'aigua de mina i aquesta es distribuïa a l'abeurador i al dipòsit que es troba a prop. Actualment, la mina continua abastint el dipòsit però no a l'abeurador. Aquesta aigua s'utilitza per regar els jardins del circuit i per la neteja.</p> | 08135-140 | Carrer del Mas Moreneta, s/n | <p>Construcció de l'any 1945 promocionada pel senyor Gambús però que el 1977 va quedar abandonada, patint des de llavors desperfectes a causa de la manca de manteniment i l'ocupació esporàdica.</p> <p>Fins que es projecta el Circuit de Barcelona-Catalunya i s'adquireix per establir-hi les oficines. La seva rehabilitació s'inicia l'any 1994 mantenint els elements originals al màxim.</p> | 41.5697802,2.2573324 | 438081 | 4602277 | 1945 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96069-14002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96069-14003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96069-14004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96069-14005.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Al costat mateix de l'abeurador hi havia els estables, actualment reconvertits en serveis del Circuit. A sota es troba el dipòsit. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 96070 | Era de la Torre Pardalera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-de-la-torre-pardalera | <p>GARCIA-PEY, Enric; SALVADOR CORROS, Montserrat (2005). <em>Montmeló. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Montmeló.</p> <p>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</p> | XVIII-XX | <p>Era que pertanyia a la masia coneguda amb el nom de Torre Pardalera.</p> <p>D'aquesta casa només s'han conservat elements isolats. El mas estava molt proper a l'era. La seva ubicació es pot veure en el visor de l'Institut Cartogràfic i Geològic da Catalunya (Vissir v3.35) i estava molt a prop del molí i la mateixa era.</p> <p>Aquesta, feta de cairons quadrats, és de planta rectangular i de dimensions considerables. Està molt ben conservada i, al voltant, hi ha un mur perimetral fet de paredat mixt i acabat amb maons posats a plec de llibre, en els costats de ponent i de migdia i més alt i acabat amb maons plans en els costats nord i llevant.</p> | 08135-141 | Camí Mas La Moreneta, s/n | <p>La torre Pardalera també era coneguda amb el nom de torre Solera. Les referències més antigues de la casa es troben en el fogatge de l'any 1553. També es menciona en la contribució de 1817 i en el Nomenclator de la província de Barcelona de l'any 1860, on hi consta com '<em>Alqueria / casa de labor de una hacienda</em>'.</p> <p>La finca va ser comprada pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona l'any 1976. El RACC va adquirir part d'aquestes terres per a la construcció del Circuit Barcelona-Catalunya, inaugurat l'any 1991, que va enderrocar la masia i hi va deixar com a testimoni el molí.</p> | 41.5666271,2.2592354 | 438237 | 4601926 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96070-14101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96070-14102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96070-14103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96070-14104.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | De la torre Pardalera només es conserva aquesta era, el molí, i alguns elements enjardinats com murs i una tanca amb porta de ferro a dos batents. Fora el Circuit també hi ha dues basses que podrien haver format part de la finca. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 96071 | Memorial Ayrton Senna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/memorial-ayrton-senna | XX | Restaurat l'any 2003. | <p>A la rotonda que hi ha dins el circuit de Barcelona-Catalunya, des de l'entrada principal i que distribueix l'accés al <em>paddock </em>o a les oficines, hi ha un monument commemoratiu dedicat al mític corredor brasiler de F1 Ayrton Senna.</p> <p>Consisteix en un monòlit instal·lat al parterre lateral de la rotonda, amb un relleu fet de bronze amb la cara de l'Ayrton Senna amb la següent inscripció: ' RACING, COMPETING IS IN MY BLOOD, ITS PART OF ME, IT'S PART OF MY LIFE', paraules del propi autor. Al costat, hi ha una placa en forma de vela amb la bandera brasilera, un casc i el nom del corredor de dalt a baix.</p> <p>Enfront el monòlit, hi trobem una placa, instal·lada al terra, que tradueix les paraules citades anteriorment en català, brasiler i castellà.</p> | 08135-142 | Circuit de Barcelona-Catalunya | <p>Fou inaugurat el maig de 1994 i restaurat el febrer de l'any 2003.</p> | 41.5699239,2.2589263 | 438215 | 4602292 | 1994 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96071-14202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96071-14203.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Xavier Mola i Mauri Palouzié | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 96072 | Memorial Juan Manuel Fangio | https://patrimonicultural.diba.cat/element/memorial-juan-manuel-fangio | XX | <p>A la rotonda que hi ha dins el circuit de Barcelona-Catalunya, des de l'entrada principal i que distribueix l'accés al <em>paddock </em>o a les oficines hi ha un monument commemoratiu dedicat al mític corredor argentí de F1 Juan Manuel Fangio.</p> <p>És una escultura de bult a escala real on hi ha el corredor dret al costat del seu Mercedes i al costat, a la paret del marge, hi ha una placa on es pot llegir: 'JUAN MANUEL FANGIO / (ARGENTINA 1911-1995) / CAMPIO DEL MON DE FORMUILA 1 ELS ANYS 1951 1954 1955 1956 1957 / CAMPIO PER PRIMERA VEGADA DEL GRAN PREMI / D'ESPANYA A BARCELONA EL 28 OCTUBRE 1951'. A sota hi trobem el logos de Mercedes Benz, del Circuit de Barcelona-Catalunya i del RACC.</p> <p>Aquesta escultura està pensada perquè qui vulgui pugui asseure's al volant del cotxe i fer-se una fotografia.</p> | 08135-143 | Circuit de Barcelona-Catalunya | <p>S'inaugura l'any 1996 i és obra de Joaquim Ros i Sabaté, que també va fer el monument que es troba enfront mateix dedicat a la figura de Paco Bultó.</p> | 41.5696633,2.2585860 | 438186 | 4602263 | 1996 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96072-14302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96072-14303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96072-14304.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joaquim Ros i Sabaté | Joaquim Ros i Sabaté es l'autor d'aquesta obra. Era fill de Joaquim Ros i Bofarull i es va formar al costat del pare i a l’Escola de Belles Arts de Barcelona (1950-57). La major part de la seva obra ha estat produïda per encàrrec. Sobresurten diversos treballs d’art públic.A la ciutat de Barcelona destaquen la sèrie de monuments promoguts per l’Assemblea de Capitans de Iot (entre els quals el dedicat al pati de vela, de 1972), el monument al pallasso del parc d’atraccions de Montjuïc, 1972. Així com els Cavalls desbocats del parc de la Trinitat (1993). A l’aeroport del Prat de Llobregat Josep Tarradelles, hi té el característic Clavileño (1970). A Cadaqués va fer-hi el monument a Salvador Dalí (1998). També és autor de nombrosos bustos i retrats escultòrics. Ha exercit la docència a l’Escola d’Arts i Oficis de Vic (1979-82), de la qual va ser-ne el primer director. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 96073 | Memorial Paco Bultó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/memorial-paco-bulto | XX | <p>A la rotonda que hi ha dins el Circuit de Barcelona-Catalunya, des de l'entrada principal i que distribueix l'accés al <em>paddock </em>o a les oficines hi ha un monument commemoratiu dedicat a l'empresari català Francesc Xavier Bultó i Marquès (1912-1998), conegut com a Paco Bultó, que fou el fundador de les empreses Montesa i Bultaco.</p> <p>L'escultura consisteix en una mena de plafó vertical adossat a la paret que delimita l'entorn en el que es representa dues motocicletes: una Bultaco Sherpa T de 1972, a dalt; i una Montesa Sprint de 125 cc de l'any 1956, a baix. La figura de Paco Bultó està representada dempeus a la dreta. A l'esquerra, a l'angle inferior, hi ha una inscripció que diu: 'EL MOTOCICLISME / CATALÀ I ESPANYOL / A / PACO BULTÓ / 1912-1998 / AMB EL SUPORT DE LA FAMÍLIA / BULTÓ DEL SR. A. RABASSA DE / DERBI I DE LA FEDERACION / ESPAÑOLA DE MOTOCICLISMO'.</p> <p>A l'igual que el monument dedicat a Juan Manuel Fangio, la montesa Sprint de baix és de bult i està pensada perquè, sobretot la mainada, s'hi puguin pujar i fer-se fotografies.</p> | 08135-144 | Circuit de Barcelona-Catalunya | <p>S'inaugura l'any 1996 i és obra de Joaquim Ros i Sabaté, que també va fer el monument que es troba enfront mateix dedicat a la figura de Juan Manuel Fangio.</p> | 41.5694729,2.2587717 | 438201 | 4602242 | 1999 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96073-14402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96073-14403.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joaquim Ros i Sabaté | Joaquim Ros i Sabaté es l'autor d'aquesta obra. Era fill de Joaquim Ros i Bofarull i es va formar al costat del pare i a l’Escola de Belles Arts de Barcelona (1950-57). La major part de la seva obra ha estat produïda per encàrrec. Sobresurten diversos treballs d’art públic.A la ciutat de Barcelona destaquen la sèrie de monuments promoguts per l’Assemblea de Capitans de Iot (entre els quals el dedicat al pati de vela, de 1972), el monument al pallasso del parc d’atraccions de Montjuïc, 1972. Així com els Cavalls desbocats del parc de la Trinitat (1993). A l’aeroport del Prat de Llobregat Josep Tarradelles, hi té el característic Clavileño (1970). A Cadaqués va fer-hi el monument a Salvador Dalí (1998). També és autor de nombrosos bustos i retrats escultòrics. Ha exercit la docència a l’Escola d’Arts i Oficis de Vic (1979-82), de la qual va ser-ne el primer director. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 96074 | Memorial Sebastià Salvadó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/memorial-sebastia-salvado | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Sebastià Salvadó és considerat, unànimement, una figura cabdal en la creació del Circuit de Barcelona-Catalunya. Aquest reconeixement es manifesta en dos espais diferents del circuit: davant la masia que acull les oficines, el Mas La Moreneta, i a la rotonda de dins el circuit Barcelona-Catalunya, des de l'entrada principal i que distribueix l'accés al <em>paddock</em> o a les oficines, al costat del monument a Juan Manuel Fangio.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El primer és un faristol de acer corten amb una petita placa on hi posa el seu nom i la data de naixement (1932) i la de defunció (2019) i on es pot llegir 'Sempre serà el teu circuit'. El segon és una placa de bronze, instal·lada a la paret de delimitació de l'espai, que no és res més que el nom de Plaça “Sebastià Salvadó Plandiura / 1932-2019 / IMPULSOR DEL MOTOSPORT I DEL CIRCUIT DE CATALUNYA'.</span></span></span></span></span></p> | 08135-145 | Circuit de Barcelona-Catalunya | 41.5697596,2.2585668 | 438184 | 4602274 | 2019 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96074-14502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96074-14503.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Sebastià Salvadó Plandiura fou president del RACC entre els anys 1985 i 2015, contribuint a transformar-lo en una gran organització de serveis.L'any 1991 impulsa el Circuit de Barcelona-Catalunya, que des d'aleshores manté un Gran Premi de Fòrmula 1 i que s'ha convertit en circuit de referència per a proves i assaigs. Destacà també internacionalment per la seva activitat tècnica i pedagògica a favor de la seguretat viària a través de la Fundació RACC, creada l'any1994, raó per la qual fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi el 2006. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 96075 | Pintura mural d'Angel Nieto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-dangel-nieto | XXI | <p>Grafit de grans dimensions pintat a la paret de la tribuna principal del circuit que representa el mític corredor de motos i 13 vegades campió del món Ángel Nieto. És obra de l'estudi Axel Colours.</p> | 08135-146 | Circuit de Barcelona-Catalunya | <p>Inaugurat el cap de setmana del Gran Premi Monster Energy de Catalunya de Moto GP 2018.</p> <p> </p> | 41.5689996,2.2610620 | 438391 | 4602188 | 2018 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96075-14602.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Axel Colours | Art urbà.AXE COLOURS es un estudi de disseny i decoració amb graffiti que es crea l'any 2009 de la mà d'Adrià Bosch i Oriol Piquet, emprenedors de Barcelona interessats en el disseny, l'arquitectura i les arts gràfiques. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 96076 | Pintura mural de Lily Brick | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-de-lily-brick | XXI | <p>Gran mural pintat en el túnel d’entrada al recinte esportiu, que reflecteix el dinamisme que sempre es dona al Circuit. Es representa un escamot de ciclistes que convida a entrar, simbolitzant el vincle del territori amb la Volta a Catalunya i el ciclisme i iniciant un trajecte artístic basat en la velocitat. El grup es fragmenta per donar pas a uns elements dinàmics rectangulars que aporten moviment i direcció, en al·lusió a l’actual logotip. Seguidament es mostra un monoplaça de F1 representatiu de la bellesa d’un treball perfecte d’enginyeria, tecnologia i disseny. Aquest element trenca una altra vegada i porta a la característica forma a partir de la qual les motos prenen els revolts del Circuit, una cosa gairebé pròpia de la dansa. Un trajecte que finalitza en el triomf.</p> <p>L’obra aspira a transmetre les emocions de victòria i la comunitat que es crea entorn als Grans Premis i competicions, posant èmfasis en el caràcter èpic que té per a la societat. </p> <p>La gamma cromàtica, a més, s’ha generat a partir del color vermell característic del Circuit, combinant-lo amb tons més clars i foscos. El mural està realitzat amb brotxa i materials plàstics sense dissolvents, reduint així l’impacte mediambiental.</p> | 08135-147 | Circuit de Barcelona-Catalunya | <p>Mural encarregat a l'artista catalana Lily Brick amb motiu del 33è Gran Premi de F1, l'any 2023.</p> | 41.5709621,2.2575027 | 438096 | 4602408 | 2023 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96076-14702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96076-14703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96076-14704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96076-14705.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96076-14706.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Lily Brick | Art urbà.Mireia Serra és el nom que hi ha al darrera la firma Lily Brick. Neix a Lleida l'any 1990 i estudia el Grau Superior de disseny gràfic a l’Escola d’Art Municipal Leandre Cristòfor de Lleida. Als 24 anys, desperta el seu interès per l’art de carrer. Anteriorment, el seu treball s’havia centrat en la carteleria, l’expressió gràfica, la publicitat i el disseny de productes.Al juny de 2014 assisteix com a espectadora en un esdeveniment que es feia al marge del riu Segre de Lleida, on li van reservar un espai per a expressar-se i experimentar amb la tècnica de l’esprai, que la va captivar per complet. Vuit anys més tard, l’art de carrer s’ha convertit en el seu ofici. Més de 400 obres en llocs molt diferents del món porten la signatura de Lily. Entre les seves peces més destacables caldria esmentar els grans murals fets a Penelles, Juncosa, Granadella, Alcarràs, Barcelona, Ferrol, Màlaga o Múrcia, on va exposar al Museu d’Art Contemporani de Múrcia (MUBAM), entre d'altres.L’any 2017 inicia la internacionalització de la seva obra fent projectes a França, amb la seva participació en el projecte Hotel 128. Posteriorment, van sorgir diversos projectes, entre els quals destaquen murals a Gàmbia, a l’Agència Espacial Europea a Holanda, en l’esdeveniment Artscape Festival a Suècia, entre altres. Dels seus murals crida l’atenció el seu treball sobre dones amb mirada forta i intensa. Des de la seva introducció en el món del street art, les principals tècniques que ha desenvolupat han estat l’esprai, la pintura acrílica, pinzells i corrons. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 96077 | Pintura mural d'Alain Prost i Michael Schumacher | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-dalain-prost-i-michael-schumacher | XXI | <p>Graffiti de grans dimensions pintat a la paret d'accés a la tribuna principal del circuit que representa els pilots de F1 Michael Schumacher i Alain Prost.</p> <p>A la part central hi trobem els rostres de Prost, a l'esquerra, i Michael a la dreta, cadascun al costat dels seus cotxes, el McClaren d'Alain Prost i el Ferrari de Michael Schumacher.</p> | 08135-148 | <p>Inaugurat el maig de l'any 2018 durant la celebració del Gran Premi de F1.</p> | 41.5703037,2.2622073 | 438488 | 4602332 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96077-14802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96077-14803.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Axel Colours | Art urbà.AXEL COLOURS es un estudi de disseny i decoració amb graffiti que es crea l'any 2009 de la mà d'Adrià Bosch i Oriol Piquet, emprenedors de Barcelona interessats en el disdeny, l'arquitectura i les arts gràfiques. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 96078 | Pintura mural del Dia Internacional del Medi Ambient | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-del-dia-internacional-del-medi-ambient | XXI | <p>Mural realitzat per Joel Arroyo, el juny de 2018, amb la temàtica <em>El Compromís del Circuit amb la sostenibilitat</em>, amb motiu de la cinquena edició del KISS Barcelona (<em>Keep it Shiny & Sustainable</em>), què el Circuit de Barcelona-Catalunya, a través de la seva plataforma <em>Green Meeting Point</em>, organitza durant el Gran Premi Monster Energy de Catalunya de MotoGP. També hi participà Marc Márquez, ambaixador mediambiental de la Federació Internacional de Motociclisme (FIM) <em>Ride Green</em>. </p> <p>El mural s'ha pintat en un espai proper al pàdoc, on l'any 2017, el mateix Marc Màrquez i alguns nens, ambaixadors per la Justícia Climàtica, van plantar un lledoner, un arbre propi del territori. El <em>World Environment Day</em><strong> </strong>(WED) aquest any sota el lema “<em>Beat Plastic Pollution</em>”<strong>, </strong>ha tingut com a objectiu sensibilitzar la població per evitar la contaminació de plàstics als oceans i animar a rebutjar tot allò que no es pot utilitzar.</p> | 08135-149 | Circuit de Barcelona - Catalunya | <p>Acció plantejada i promocionada per Marc Màrquez com ambaixador de Medi Ambient de la FIM, i els nens ambaixadors per la Justícia Climàtica de <em>Plant-fot-the-Planet</em> per celebrar el Dia Mundial del Medi Ambient, el 8 de juny de l'any 2017.</p> | 41.5698118,2.2592696 | 438243 | 4602279 | 2017-2018 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96078-14902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96078-14903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96078-14904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96078-14905.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joel Arroyo art | Art urbà | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 96079 | Fita de terme del Mas La Moreneta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-del-mas-la-moreneta | <p><span><span><span>PIÑERO, Ángel i UMBERT, Josep (2011). <em>De Visuris apud Montem Molonem (Les Visures a Montmeló). Documents del segle XVII</em>. Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p>Fita de terme poligonal i secció quadrada, de pedra granítica, ubicada davant el Mas La Moreneta, dins el Circuit de Barcelona-Catalunya.</p> <p>La part enterrada és igual a la visible. Presenta la tiara papal i les claus de Sant Pere, símbols del Papa, ja que gran part del terme de Montmeló pertanyia al papat a través del monestir de Sant Pere de les Puel·les. No porta cap altra inscripció.</p> | 08135-150 | Circuit de Barcelona - Catalunya. | <p><span><span><span>Ángel Piñero i Josep Umbert (2011) publiquen un document de visura del terme de Montmeló (recorregut entre les fites) realitzada el 16 de novembre de 1665. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les parts són el monestir de Sant Pere de les Puel·les i la Cartoixa de Montalegre. El document es publica l'any 1699 i parla de fets ocorreguts entre 1619 i 1665. Aquest podria ser el marc cronològic d'aquesta i de les altres fites conservades en el terme.</span></span></span></p> | 41.5682852,2.2588572 | 438207 | 4602111 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96079-15002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96079-15003.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | En l'actualitat es conserven set fites en el terme de Montmeló, incloent-hi la present.La majoria es troben fora de la seva ubicació originària. Dins el Circuit n'hi havia alguna altra, que podria ser una de les que estan a l'Ajuntament. Una altra es troba formant part de la col·lecció del Museu Municipal de Montmeló; una altra es troba en el pati de Can Puig i una darrera, a davant de l'església. | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml