Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 96080 | Fita de terme de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-de-lesglesia | <p><span><span><span><span lang='CA'>CARRASCO MARTÍ, Maria Antonia (2019<em>). Redescobrim l’església de Santa Maria de Montmeló.</em> Jornades Europees del Patrimoni. Ajuntament de Montmeló i Centre d’Estudis Montmeló.</span></span></span></span></p> <p>PIÑERO, Ángel i UMBERT, Josep (2011). <em>De Visuris apud Montem Molonem (Les Visures a Montmeló). Documents del segle XVII</em>. Centre d’Estudis de Montmeló.</p> | XVII-XVIII | Està lleugerament escapçada. | <p>Fita de terme poligonal i secció quadrada, de pedra granítica, ubicada davant la façana de l'església, en el parterre situat a l'esquerra de la porta d'entrada.</p> <p>Per un costat, presenta la tiara papal i les claus de Sant Pere, símbols del Papa, ja que gran part del terme de Montmeló pertanyia al papat a través del monestir de Sant Pere de les Puel·les. Per un altre costat porta la inscripció: '<em>Domus Dei et porta caeli</em>' lletanies del Sagrat Cor de Jesús que significa casa de Déu i porta al cel. L'explicació la trobem en que durant molt anys, aquesta fita fou reutilitzada com a llinda de la porta d'entrada a l'església.</p> <p>Durant la restauració de l'any 1966 es va intervenir en la façana i es va recuperar el portal de punt rodó i es va extreure la llinda plana.</p> <p>Està retocada per adaptar-la com a llinda i la inscripció està lleugerament escapçada.</p> | 08135-151 | Plaça de Santa Maria, s/n | <p>Ángel Piñero i Josep Umbert (2011) publiquen un document de visura del terme de Montmeló (recorregut entre les fites) realitzada el 16 de novembre de 1665. Les parts són el monestir de Sant Pere de les Puel·les i la Cartoixa de Montalegre. El document es publica l'any 1699 i parla de fets ocorreguts entre 1619 i 1665. Aquest podria ser el marc cronològic d'aquesta i de les altres fites conservades en el terme.</p> | 41.5499051,2.2491171 | 437377 | 4600077 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96080-15102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96080-15103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96080-15104.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | En l'actualitat es conserven set fites en el terme de Montmeló, incloent-hi la present. La majoria es troben fora de la seva ubicació originària. Dins el circuit n'hi ha una, però n'hi havia alguna altra, que podria ser una de les que estan a l'Ajuntament. Una altra es troba formant part de la col·lecció del Museu Municipal de Montmeló. Una altra es troba en el pati de Can Puig. | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 96081 | Lledoner de la Torre Pardalera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-la-torre-pardalera | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes</em>. Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres, actualitzada per Oriol de Bolós</em> - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares</em>, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El lledoner (<em>Celtis australis</em>) de la Torre Pardalera, està situat entre l’era (que encara es conserva) de la Torre Pardalera i la part posterior d’una de les grades del Circuit de Barcelona-Catalunya. És un arbre caducifoli, d’uns 12 m d’alçada i un centenar d’anys. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El tronc, és curt i rectilini del qual neixen cinc branques erectes, primes i flexibles. L’escorça és grisa i llisa, sense estries, tan sols les que són resultat de l’envelliment natural de l’arbre. La capçada és arrodonida, ampla i molt densa. Les fulles, visibles amb el bon temps, mesuren entre 5 i 15 cm de llarg; són alternes, peciolades i serrades, amb dents de punta més clara, de color fosc i el revers, de color més clar. Se n’alimenta una de les papallones europees més singulars, la <em>Libythea celtis</em>. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les flors estan formades per 5 pètals caducs de color groc verdós. El lledó o llautó, un fruit comestible i de sabor agradable, és una drupa que mesura un centímetre de diàmetre, que quan és madur, a finals d’estiu i durant la tardor, de dins és groc i per fora de color negre, amb un pinyol força petit.</span></span></span></span></span></p> | 08135-152 | Circuit Barcelona-Catalunya | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Arbre naturalitzat a Catalunya, sembla que fou introduït a les costes de la Mediterrània pels fenicis però podrien haver estat els grecs o els romans.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A més d’ésser un arbre ornamental, i l’agradable ombra que proporciona durant els mesos d’estiu, degut a la seva fusta forta i flexible, ha estat i és molt apreciat per fer forques de batre de tres, quatre i sis pollegons, mànecs d’eines, jous o pales de ventar. A ses illes, els pastors, tradicionalment en feien els collars pels gossos de pastura. La seva amplada servia per a protegir el coll de les mossegades d’algun altre depredador. Les branques tendres també han estat molt preuades en el món agrícola com a alimentació del bestiar. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Els pagesos també l’han plantat en marges per retenir la terra quan no podien disposar de pedra</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Té propietats medicinals com lenitiu antidiarreic, estomacal i astringent. I de les seves arrels se n’extreia un colorant groc que permetia tenyir la seda. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>En els indrets on hi ha un santuari o una font, el lledoner se’l relaciona amb els cultes a la deessa mare. Entre els pastors hi havia la creença que els flabiols realitzats amb la fusta d’aquest arbre tenia la propietat de foragitar els llops, i fins i tot les males companyies. </span></span></span></span></span></p> | 41.5669627,2.2593775 | 438249 | 4601963 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96081-15202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96081-15203.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Prop d’ell creix un altre espècimen, més jove. | 2151 | 5.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 96082 | Col·lecció arqueològica del Museu Municipal de Montmeló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-del-museu-municipal-de-montmelo | <p><span><span><span>El Museu Municipal de Montmeló allotja la totalitat de les restes arqueològiques mobles localitzades en el municipi des de la creació del museu, l'any 1998. Destaquen els materials del jaciment prehistòric del carrer Balmes i de Cal Metge, i els jaciments romans de Can Tacó-Turó d’en Roina (<em>Mons Observans</em>) i la Vil·la de Can Massot. També són de destacar els objectes recuperats en les diferents interversions arqueològiques realitzades a l’entorn de l'església de Santa Maria de Montmeló, vinculades amb les troballes de diferents estructures de l’antiga sagrera i el cementiri parroquial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaca, també, per la seva importància la Pedra de Llinàs, un menhir prehistòric que, procedent de la zona sud occidental del municipi, es va descobrir de forma fortuïta l’any 1996, en el decurs d’unes obres al polígon Concentració Industrial Vallesana. L’any 1998, el menhir fou cedit temporalment per la Direcció General del Patrimoni Cultural a l’Ajuntament, per tal que formés part del mòdul de prehistòria de l’exposició permanent del museu. El menhir conserva un gravat rupestre en forma de doble oval o 3 a l’inrevés. Es tracta d’un dels escassos menhirs amb inscultura que han estat documentats en el context català.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Finalment pel que fa els materials arqueològics dipositats al Museu Municipal de Montmeló, cal esmentar tot un seguit de jaciments localitzats en el terme municipal amb cronologies molt amplies, des del neolític antic fins a època medieval, com són: Can Malla, Can Guitet, Cal Barabit, Finca Clarà, Can Tabola, Ca l’Advocada, La Torreta, Carrer Majori i el Carrer Girona.</span></span></span></p> | 08135-153 | Plaça de Joan Miró, núm. 1 | <p><span><span><span>El Museu Municipal de Montmeló ocupa una antiga casa senyorial, coneguda amb el nom de can Caballé. Fou construïda a l’entorn de l’any 1920 per César Caballé i Rahull. Consta de planta baixa, pis i coberta de dues vessants, l’arquitectura es caracteritza per la presència de dues esveltes torres mirador i alguns elements decoratius d’inspiració modernista, com les sanefes de rajoles blanques i verdes en escacat que recorren la façana principal o les teules vidrades de color verd que remarquen els careners i les arestes de les cobertes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1984, l’edifici va passar a ser de propietat municipal. L’any 1996 es va aprovar el projecte de rehabilitació amb l’objectiu que esdevingués la seu del futur Museu Municipal de Montmeló. El projecte, que fou redactat per l’arquitecte Juan Domingo, va mantenir l’aspecte extern de l’edifici, respectant la composició simètrica de les obertures i la singularitat dels acabats decoratius. L’interior, en canvi, fou totalment transformat per acollir les dependències del museu i de l’arxiu històric municipal. Les obres, promogudes per l’Ajuntament de Montmeló, es van executar entre els anys 1996 i 1998. L’any 2001 es va incloure al Catàleg del Patrimoni Històric, Arqueològic i Natural de Montmeló, que fou definitivament aprovat pel Ple de l’Ajuntament de Montmeló l’any 2002.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El museu fou inaugurat el dia 2 de juliol de 1998 amb una exposició monogràfica permanent que, sota el títol de Montmeló, Camins i Anys, presenta la història del municipi en el context de l’evolució històrica del Vallès i de Catalunya. Inicialment, aquesta exposició constava de tres mòduls o camins dedicats a les èpoques neolítica, ibèrica i romana. L’any 2001, l’exposició es va ampliar amb un nou mòdul dedicat a l’època medieval i centrat en l’explicació d’un dels principals monuments artístics del municipi: les pintures murals romàniques de l’església de santa Maria de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El fons del Museu Municipal de Montmeló està format, principalment, per materials arqueològics. El nucli inicial el constitueix, la denominada Col·lecció Cantarell, que es va formar com a conseqüència d’un ampli recull de materials arqueològics que el montmeloní Ignasi Cantarell i Fontcuberta va iniciar a la dècada de 1950, com a Comissari Local d’Excavacions Arqueològiques. Al llarg dels anys, el senyor Cantarell va dur a terme un acurat seguiment de les obres que s’efectuaven en aquesta àrea del Vallès, seguiment que el va aconduir al descobriment d’importants jaciments arqueològics que han esdevingut imprescindibles per a la interpretació històrica de Montmeló i el seu entorn més immediat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1985, el senyor Cantarell va notificar a l’Ajuntament de Montmeló la seva intenció de cedir aquests materials al municipi per tal que fossin conservats, exposats i objecte d’estudi, tant per part de la població com dels investigadors i professionals de l’arqueologia. La donació es va formalitzar l’any 1998, quan les obres d’adequació de l’edifici que havia d’acollir el museu estaven pràcticament finalitzades. L’Ajuntament va, realitzar aleshores, un inventari exhaustiu dels materials que conformaven la col·lecció i va procedir a restaurar-los i a redactar el corresponent projecte expositiu per presentar-los al públic. Aquests materials formen el nucli de l’actual exposició permanent del museu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A més d’aquests materials que conformen el seu fons permanent, el museu conserva altres materials arqueològics que han ingressat en el marc de diversos projectes de recuperació del patrimoni arqueològic municipal promoguts pel mateix Ajuntament en col·laboració amb l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Diputació de Barcelona.</span></span></span></p> | 41.5524260,2.2497270 | 437431 | 4600357 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96082-anfora-romana-seca-advocada.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96082-15502-ceramica-campaniana-amb-inscripcio-ibera-trobada-a-can-malla.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96082-15503-ceramica-medieval.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96082-15504-ceramica-prehistorica-trobada-al-carrer-balmes.jpg | Física | Edats dels Metalls|Antic|Medieval|Modern|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El Museu Municipal de Montmeló està inscrit en el Registre de Museus de la Generalitat de Catalunya, amb el número 158 i forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona. | 79|80|85|94|76 | 53 | 2.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 96083 | Col·lecció d'etnografia i història del Museu Municipal de Montmeló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-detnografia-i-historia-del-museu-municipal-de-montmelo | XVIII-XX | <p><span><span><span>Dins el fons del museu, s'inclou un conjunt de petites col·leccions d'interès local de tipologia etnogràfica i històrica, entre les quals destaca la col·lecció d'eines de l’antiga ferreria del carrer Major. Aquesta col·lecció està formada per un important lot d’eines de ferrer que l’Ajuntament va adquirir l’any 1991, quan l’edifici de la ferreria, d’origen medieval, es va haver d’enderrocar, perquè amenaçava ruïna. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Prèviament a l’enderroc, es va dur a terme un acurat reportatge fotogràfic de l’interior de l’edifici, amb la finalitat de documentar les eines en el seu context original. L’ingrés d’aquestes eines al museu es va efectuar l’any 2000, un cop finalitzada la seva restauració.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També es disposa d’una petita col·lecció d’eines del camp cedides al Museu per ciutadans i ciutadanes de Montmeló, testimoni d'un clar reflex del passat agrícola del municipi.</span></span></span></p> | 08135-154 | Plaça de Joan Miró, núm. 1 | <p>El Museu Municipal de Montmeló ocupa una antiga casa senyorial, coneguda amb el nom de can Caballé. Fou construïda a l’entorn de l’any 1920 per César Caballé i Rahull. Consta de planta baixa, pis i coberta de dues vessants, l’arquitectura es caracteritza per la presència de dues esveltes torres mirador i alguns elements decoratius d’inspiració modernista, com les sanefes de rajoles blanques i verdes en escacat que recorren la façana principal o les teules vidrades de color verd que remarquen els careners i les arestes de les cobertes.</p> <p>L’any 1984, l’edifici va passar a ser de propietat municipal. L’any 1996 es va aprovar el projecte de rehabilitació amb l’objectiu que esdevingués la seu del futur Museu Municipal de Montmeló. El projecte, que fou redactat per l’arquitecte Juan Domingo, va mantenir l’aspecte extern de l’edifici, respectant la composició simètrica de les obertures i la singularitat dels acabats decoratius. L’interior, en canvi, fou totalment transformat per acollir les dependències del museu i de l’arxiu històric municipal. Les obres, promogudes per l’Ajuntament de Montmeló, es van executar entre els anys 1996 i 1998. L’any 2001 es va incloure al Catàleg del Patrimoni Històric, Arqueològic i Natural de Montmeló, que fou definitivament aprovat pel Ple de l’Ajuntament de Montmeló l’any 2002.</p> <p>El museu fou inaugurat el dia 2 de juliol de 1998 amb una exposició monogràfica permanent que, sota el títol de Montmeló, Camins i Anys, presenta la història del municipi en el context de l’evolució històrica del Vallès i de Catalunya. Inicialment, aquesta exposició constava de tres mòduls o camins dedicats a les èpoques neolítica, ibèrica i romana. L’any 2001, l’exposició es va ampliar amb un nou mòdul dedicat a l’època medieval i centrat en l’explicació d’un dels principals monuments artístics del municipi: les pintures murals romàniques de l’església de santa Maria de Montmeló.</p> <p>El fons del Museu Municipal de Montmeló està format, principalment, per materials arqueològics. El nucli inicial el constitueix, la denominada Col·lecció Cantarell, que es va formar com a conseqüència d’un ampli recull de materials arqueològics que el montmeloní Ignasi Cantarell i Fontcuberta va iniciar a la dècada de 1950, com a Comissari Local d’Excavacions Arqueològiques. Al llarg dels anys, el senyor Cantarell va dur a terme un acurat seguiment de les obres que s’efectuaven en aquesta àrea del Vallès, seguiment que el va aconduir al descobriment d’importants jaciments arqueològics que han esdevingut imprescindibles per a la interpretació històrica de Montmeló i el seu entorn més immediat.</p> <p>L’any 1985, el senyor Cantarell va notificar a l’Ajuntament de Montmeló la seva intenció de cedir aquests materials al municipi per tal que fossin conservats, exposats i objecte d’estudi, tant per part de la població com dels investigadors i professionals de l’arqueologia. La donació es va formalitzar l’any 1998, quan les obres d’adequació de l’edifici que havia d’acollir el museu estaven pràcticament finalitzades. L’Ajuntament va, realitzar aleshores, un inventari exhaustiu dels materials que conformaven la col·lecció i va procedir a restaurar-los i a redactar el corresponent projecte expositiu per presentar-los al públic. Aquests materials formen el nucli de l’actual exposició permanent del museu.</p> <p>A més d’aquests materials que conformen el seu fons permanent, el museu conserva altres materials arqueològics que han ingressat en el marc de diversos projectes de recuperació del patrimoni arqueològic municipal promoguts pel mateix Ajuntament en col·laboració amb l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Diputació de Barcelona.</p> | 41.5524268,2.2497394 | 437432 | 4600357 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96083-15401-ferreria.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96083-15402-ribot-de-la-ferreria.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96083-15403-tenalles-ferreria.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El Museu Municipal de Montmeló està inscrit en el Registre de Museus de la Generalitat de Catalunya, amb el número 158 i forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona. | 98|94 | 53 | 2.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 96084 | Col·lecció de pintures romanes del Museu Municipal de Montmeló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintures-romanes-del-museu-municipal-de-montmelo | II-I aC | <p><span><span><span>Una de les col·leccions específiques del fons del Museu Municipal de Montmeló que destaquen per la seva originalitat, estat de conservació i quantitat és la de la pintura mural romana del primer estil pompeià. Es tracta d'un important lot recuperat durant les campanyes d’excavació que, des de l’any 2003 fins el 2012, es duen a terme al jaciment romà de Can Tacó - Turó d’en Roina (<em>Mons Observans</em>). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Abans del seu ingrés, els estucs han estat restaurats per l’Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC), en el marc del conveni de col·laboració establert amb l’esmentat institut per a la recuperació del jaciment arqueològic de Can Tacó - Turó d’en Roina. Després dels últims estudis realitzats estan considerats una de les mostres de pintura romana més antiga de la Península Ibèrica.</span></span></span></p> | 08135-155 | Plaça de Joan Miró, núm. 1 | <p>El Museu Municipal de Montmeló ocupa una antiga casa senyorial, coneguda amb el nom de can Caballé. Fou construïda a l’entorn de l’any 1920 per César Caballé i Rahull. Consta de planta baixa, pis i coberta de dues vessants, l’arquitectura es caracteritza per la presència de dues esveltes torres mirador i alguns elements decoratius d’inspiració modernista, com les sanefes de rajoles blanques i verdes en escacat que recorren la façana principal o les teules vidrades de color verd que remarquen els careners i les arestes de les cobertes.</p> <p>L’any 1984, l’edifici va passar a ser de propietat municipal. L’any 1996 es va aprovar el projecte de rehabilitació amb l’objectiu que esdevingués la seu del futur Museu Municipal de Montmeló. El projecte, que fou redactat per l’arquitecte Juan Domingo, va mantenir l’aspecte extern de l’edifici, respectant la composició simètrica de les obertures i la singularitat dels acabats decoratius. L’interior, en canvi, fou totalment transformat per acollir les dependències del museu i de l’arxiu històric municipal. Les obres, promogudes per l’Ajuntament de Montmeló, es van executar entre els anys 1996 i 1998. L’any 2001 es va incloure al Catàleg del Patrimoni Històric, Arqueològic i Natural de Montmeló, que fou definitivament aprovat pel Ple de l’Ajuntament de Montmeló l’any 2002.</p> <p>El museu fou inaugurat el dia 2 de juliol de 1998 amb una exposició monogràfica permanent que, sota el títol de Montmeló, Camins i Anys, presenta la història del municipi en el context de l’evolució històrica del Vallès i de Catalunya. Inicialment, aquesta exposició constava de tres mòduls o camins dedicats a les èpoques neolítica, ibèrica i romana. L’any 2001, l’exposició es va ampliar amb un nou mòdul dedicat a l’època medieval i centrat en l’explicació d’un dels principals monuments artístics del municipi: les pintures murals romàniques de l’església de santa Maria de Montmeló.</p> <p>El fons del Museu Municipal de Montmeló està format, principalment, per materials arqueològics. El nucli inicial el constitueix, la denominada Col·lecció Cantarell, que es va formar com a conseqüència d’un ampli recull de materials arqueològics que el montmeloní Ignasi Cantarell i Fontcuberta va iniciar a la dècada de 1950, com a Comissari Local d’Excavacions Arqueològiques. Al llarg dels anys, el senyor Cantarell va dur a terme un acurat seguiment de les obres que s’efectuaven en aquesta àrea del Vallès, seguiment que el va aconduir al descobriment d’importants jaciments arqueològics que han esdevingut imprescindibles per a la interpretació històrica de Montmeló i el seu entorn més immediat.</p> <p>L’any 1985, el senyor Cantarell va notificar a l’Ajuntament de Montmeló la seva intenció de cedir aquests materials al municipi per tal que fossin conservats, exposats i objecte d’estudi, tant per part de la població com dels investigadors i professionals de l’arqueologia. La donació es va formalitzar l’any 1998, quan les obres d’adequació de l’edifici que havia d’acollir el museu estaven pràcticament finalitzades. L’Ajuntament va, realitzar aleshores, un inventari exhaustiu dels materials que conformaven la col·lecció i va procedir a restaurar-los i a redactar el corresponent projecte expositiu per presentar-los al públic. Aquests materials formen el nucli de l’actual exposició permanent del museu.</p> <p>A més d’aquests materials que conformen el seu fons permanent, el museu conserva altres materials arqueològics que han ingressat en el marc de diversos projectes de recuperació del patrimoni arqueològic municipal promoguts pel mateix Ajuntament en col·laboració amb l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Diputació de Barcelona.</p> | 41.5524300,2.2497749 | 437434 | 4600357 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96084-15501-estuc-primer-estil-pompeia.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96084-15502-estucs-de-primer-estil-pompeia-del-jaciment-de-can-taco.jpg | Física | Romà|Antic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | El Museu Municipal de Montmeló està inscrit en el Registre de Museus de la Generalitat de Catalunya, amb el número 158 i forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona. | 83|80 | 53 | 2.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 96104 | Fons referent a Montmeló del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-montmelo-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local-de-la-diputacio-de | <p><span><span><span><span lang='CA'>CARRASCO MARTÍ, Maria Antonia (2019<em>). Redescobrim l’església de Santa Maria de Montmeló.</em> Jornades Europees del Patrimoni. Ajuntament de Montmeló i Centre d’Estudis Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>LACUESTA CONTRERAS, Raquel (1998). El servei de catalogació i conservació de monuments de la Diputació de Barcelona. Metodologia, criteris i obra 1915-1981. Vol. III. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història, pàgs.. 1016-1088.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>El fons del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté diversos documents vinculats al municipi de Montmeló, bàsicament, relacionats amb l'església parroquial de Santa Maria i les reformes efectuades a càrrec del Servei. </span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>En concret, hi ha un expedient de restauració de l'església (1965-1968). No hi ha projecte, només factures i un alçat de la façana que va fer la funció de projecte. També hi ha imatges de l'església dels anys 50 i 60 del segle passat.</span></span></span></span></span></p> | 08135-156 | Carrer del Comte d'Urgell, 187 ( 08036 – Barcelona). | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona es crea l'any 1914, sota la presidència d’Enric Prat de la Riba, com a conseqüència de la 'Memòria sobre la conservació i catalogació de monuments' feta per l'Institut d'Estudis Catalans.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’any 1986 adopta el nom actual de Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL). Ha tingut tres directors en més de 80 anys: els arquitectes Jeroni Martorell i Terrats (1915-1951), Camil Pallàs i Arisa (1954-1978), i Antoni González i Moreno-Navarro (1981- 2008). Actualment el cap del Servei és José Luís Sanz Botey. Entre els anys 1915 i 1929, la seu del Servei era el Palau de la Generalitat.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L'objectiu del Servei de patrimoni arquitectònic local és col·laborar amb els ajuntaments de la província per la identificació, valorització i preservació del patrimoni arquitectònic local.</span></span></span></span></span> Aquesta col·laboració es concreta en suport tècnic i científic per a la realització d'inventaris, estudis històrics i arqueològics, projectes i obres de restauració i manteniment, i en activitats de recerca, investigació i documentació com a suport de la difusió d'aquest patrimoni i a la formació.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Des de la seva creació ha anat conformant un extens fons documental i fotogràfic, generat a partir de la seva pròpia activitat, que als inicis va ser sobretot pels fons de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya, a més, d'un conjunt de fons particulars. Actualment, compta amb un extens volum d'imatges, entorn a les 206.000 fotografies, 179.000 negatius, 88.000 diapositives, a més de 1.500 projectes en paper, 8.000 plànols i 10.000 llibres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.5501207,2.2491999 | 437384 | 4600101 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96104-156021995llibre-esglesia-planol-pg-63c-sense-marc.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96104-15603rest04.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 96113 | Casa Avinguda Vilardebó, 44 o Casa Arias | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-avinguda-vilardebo-44-o-casa-arias | <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span>Coneguda com Casa Arias és una casa-jardí característica d'aquesta zona, de planta rectangular i una única planta. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, però en el vèrtex d'aquest amb les façanes s'acaba amb un lleuger aiguavés produït per la divisió del carener en dos. Tota la coberta acaba amb un ràfec de bigues de fusta. L'entrada a la casa és porxada, amb coberta de teula a tres aigües, sostinguda per dues columnes de secció quadrada. A cada costa hi ha una finestra reixada, amb l'ampit inclinat amb rajola de color blau.</span></span></p> <p><span><span>La façana de migdia repeteix els mateixos esquemes. Els paraments són llisos i arrebossats. La tanca que delimita l'alineació amb el carrer és un mur d'obra de mitja alçada amb una reixa de ferro forjat. L'accés al pati és una reixa de ferro forjat de dos batents, delimitada per sengles pilars de secció quadrada, coronats per dues fileres de maons posats de pla, amb un fanal al damunt de cada pilar.</span></span></p> | 08135-157 | Avinguda Vilardebó, 44 | <p><span><span><span><span lang='CA'>Les cases de l’Avinguda Vilardebó es comencen a edificar a principis dels anys 20 del segle passat, sobre terrenys propietat de Marcel·lí Vilardebó i la urbanització de la zona serà un llarg procés que finalitzarà els anys 50.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquesta avinguda és un dels tres sectors de creixement urbanístic com a conseqüència del progressiu augment de la població, la incipient industrialització i la colònia d’estiuejants que el tria com a segona residència.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A partir d’aquest moment els arquitectes municipals desenvoluparan una planificació amb un cert aire de modernitat que estudiarà el traçat dels nous carrers adaptant-los a les necessitats del poble seguint les tendències urbanístiques del moment que s’havien iniciat a finals del segle XIX amb l’eixample de Cerdà a Barcelona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La tipologia de les cases es repeteix. Bàsicament són cases aïllades, amb jardí, de planta baixa amb jardí i que eren encarregades a arquitectes del moment com ara Manuel Joaquim Raspall, Manuel Casas Lamolla, Josep Maria Liesa de Sus, Josep Sagarra Solsona, Eduard Maria Balcells, o Domènec Sugrañes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Però per arribar a la imatge actual, aquesta avinguda ha estat fruit de molts projectes i de la seva execució urbanística. Des de 1924 fins a finals dels 30, es va anar construït, però va arribar un moment que va ser necessari condicionar el carrer com ara fer voreres (1949) o bé obligar als propietaris tancar els seus terrenys i fer voreres perquè el fet de no tenir-ne, donava un aspecte d’abandonament a l’avinguda (1956).</span></span></span></span></p> | 41.5557680,2.2482987 | 437315 | 4600729 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96113-15702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96113-15703.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Els Vilardebó posseïen moltes més terres a Montmeló. Algunes d’elles havien estat del mas Bonastre, com ara el terreny amb l’antiga casa que va ser adquirida per l’Ajuntament, l’any 1914, per edificar-hi la Casa Consistorial i les escoles. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 96114 | Cases de l'Avinguda Vilardebó, 52 i 54 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-lavinguda-vilardebo-52-i-54 | <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> | XX | <p>Les cases números 52 i 52 de l'Avinguda Vilardebó tenen també entrada pel carrer inferior (c/Ramon y Cajal), però l'entrada original és la de l'Avinguda Vilardebó, amb la façana orientada al nord i salvant un bon desnivell. Aquest desnivell fa que guanyin un pis per costat meridional.</p> <p>La casa del número 52 és coneguda com la Casa Mateu Mestre; la del número 54 es coneix com Casa Vallmitjana. Tipològicament corresponen a les cases-jardí de la zona, <span><span>de planta rectangular i una única planta. La coberta són de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. </span></span></p> <p><span><span>La del número 52 és més senzilla, de línies austeres. La casa del número 54 és molt semblant, però el vèrtex del carener amb les façanes s'acaba amb un lleuger aiguavés, produït per la divisió d'aquest en dos. L'entrada a la casa és porxada, amb coberta de teula a tres aigües, sostinguda per dues columnes de secció quadrada. A cada costat, hi ha una finestra reixada. </span></span><span><span>La tanca que delimita l'alineació amb el carrer és un mur d'obra de mitja alçada amb una reixa de ferro forjat. L'accés al pati és una reixa de ferro forjat de dos batents, delimitada per sengles pilars de secció quadrada, coronats per una filera de maons posats de pla.</span></span></p> <p><span><span>Tenen una bona extensió de jardí a banda i banda.</span></span></p> | 08135-158 | Avinguda Vilardebó, 52 i 54 | <p>Les cases de l’Avinguda Vilardebó es comencen a edificar a principis dels anys 20 del segle passat, sobre terrenys propietat de Marcel·lí Vilardebó i la urbanització de la zona serà un llarg procés que finalitzarà els anys 50.</p> <p>Aquesta avinguda és un dels tres sectors de creixement urbanístic com a conseqüència del progressiu augment de la població, la incipient industrialització i la colònia d’estiuejants que el tria com a segona residència.</p> <p>A partir d’aquest moment els arquitectes municipals desenvoluparan una planificació amb un cert aire de modernitat que estudiarà el traçat dels nous carrers adaptant-los a les necessitats del poble seguint les tendències urbanístiques del moment que s’havien iniciat a finals del segle XIX amb l’eixample de Cerdà a Barcelona.</p> <p>La tipologia de les cases es repeteix. Bàsicament són cases aïllades, amb jardí, de planta baixa amb jardí i que eren encarregades a arquitectes del moment com ara Manuel Joaquim Raspall, Manuel Casas Lamolla, Josep Maria Liesa de Sus, Josep Sagarra Solsona, Eduard Maria Balcells, o Domènec Sugrañes.</p> <p>Però per arribar a la imatge actual, aquesta avinguda ha estat fruit de molts projectes i de la seva execució urbanística per part de l’Ajuntament. Podríem dir que des de 1924 fins a finals dels 30, es va anar construït, però va arribar un moment que va ser necessari condicionar el carrer com ara fer voreres (1949) o bé obligar als propietaris tancar els seus terrenys i fer voreres perquè el fet de no tenir-ne, donava un aspecte d’abandonament a l’avinguda (1956).</p> | 41.5562878,2.2487828 | 437355 | 4600786 | 1936 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96114-15802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96114-15803.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Maria Segarra Solsona | Els Vilardebó posseïen moltes més terres a Montmeló algunes d’elles havien estat del mas Bonastre, com ara el terreny amb l’antiga casa que va ser adquirida per l’Ajuntament l’any 1914, per edificar-hi la Casa Consistorial i les escoles. | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 96115 | Casa de l'Avinguda Vilardebó, 36 o Casa Urgell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lavinguda-vilardebo-36-o-casa-urgell | <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span>Coneguda com Casa </span></span>Urgell, <span><span>és una casa-jardí característica d'aquesta zona de planta rectangular i una única planta. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Tota la coberta acaba amb un ràfec de bigues de fusta. L'entrada a la casa és porxada, amb coberta de teula a tres aigües amb un pendent molt accentuat, sostinguda per dues columnes de secció quadrada fetes de maons. No hi ha cap més obertura en aquesta façana. </span></span>Una quarta part de la coberta ha estat reformada <em>a posteriori</em>, amb una terrassa.</p> <p><span><span>L'alineació amb el carrer és un mur d'obra amb un reixat al damunt. L'accés al jardí es fa per una porta de ferro forjat de dos batents, delimitada per sengles pilars de secció quadrada, coronats per una doble motllura de maons.</span></span></p> | 08135-159 | Avinguda Vilardebó, 36 | <p>Les cases de l’Avinguda Vilardebó es comencen a edificar a principis dels anys 20 del segle passat, sobre terrenys propietat de Marcel·lí Vilardebó i la urbanització de la zona serà un llarg procés que finalitzarà els anys 50.</p> <p>Aquesta avinguda és un dels tres sectors de creixement urbanístic com a conseqüència del progressiu augment de la població, la incipient industrialització i la colònia d’estiuejants que el tria com a segona residència.</p> <p>A partir d’aquest moment els arquitectes municipals desenvoluparan una planificació amb un cert aire de modernitat que estudiarà el traçat dels nous carrers adaptant-los a les necessitats del poble seguint les tendències urbanístiques del moment que s’havien iniciat a finals del segle XIX amb l’eixample de Cerdà a Barcelona.</p> <p>La tipologia de les cases es repeteix. Bàsicament són cases aïllades, amb jardí, de planta baixa amb jardí i que eren encarregades a arquitectes del moment com ara Manuel Joaquim Raspall, Manuel Casas Lamolla, Josep Maria Liesa de Sus, Josep Sagarra Solsona, Eduard Maria Balcells, o Domènec Sugrañes.</p> <p>Però per arribar a la imatge actual, aquesta avinguda ha estat fruit de molts projectes i de la seva execució urbanística per part de l’Ajuntament. Podríem dir que des de 1924 fins a finals dels 30, es va anar construït, però va arribar un moment que va ser necessari condicionar el carrer com ara fer voreres (1949) o bé obligar als propietaris tancar els seus terrenys i fer voreres perquè el fet de no tenir-ne, donava un aspecte d’abandonament a l’avinguda (1956).</p> | 41.5552020,2.2479235 | 437282 | 4600666 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96115-15902.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Els Vilardebó posseïen moltes més terres a Montmeló algunes d’elles havien estat del mas Bonastre, com ara el terreny amb l’antiga casa que va ser adquirida per l’Ajuntament l’any 1914, per edificar-hi la Casa Consistorial i les escoles. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 96116 | Casa de l'Avinguda Vilardebó, 26 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lavinguda-vilardebo-26 | <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> | XX | <p>Casa-jardí característica d'aquesta zona de planta rectangular i una única planta. El desnivell del sòl guanya una planta a la façana de migdia. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. Tota la coberta acaba amb un ràfec de bigues de fusta. L'entrada a la casa és porxada, amb coberta de teula a tres aigües, sostinguda per dues columnes de secció quadrada i dos pilars, amb els capitells fets per tres fileres de maons. L'arquitrau està format amb rajoles escaquejades amb quadres blancs i blaus. A cada costat de l'entrada, hi ha sengles finestres i damunt l'entrada un òcul ovalat.</p> <p>L'alineació amb el carrer és un mur d'obra amb un reixat al damunt. L'accés al jardí es fa per una porta de ferro forjat de dos batents, delimitada per sengles pilars de secció quadrada, coronats per tres fileres de maons.</p> <p>Per la façana de migdia hi té un cos quadrangular adossat. La coberta és de teules àrabs a tres aigües. Per la banda de llevant hi ha un altre cos adossat <em>a posteriori</em> de la construcció original, amb coberta plana. Una escala salva el desnivell del terreny per arribar a l'accés de migdia.</p> | 08135-160 | Avinguda Vilardebó, 26 | <p>Les cases de l’Avinguda Vilardebó es comencen a edificar a principis dels anys 20 del segle passat, sobre terrenys propietat de Marcel·lí Vilardebó i la urbanització de la zona serà un llarg procés que finalitzarà els anys 50.</p> <p>Aquesta avinguda és un dels tres sectors de creixement urbanístic com a conseqüència del progressiu augment de la població, la incipient industrialització i la colònia d’estiuejants que el tria com a segona residència.</p> <p>A partir d’aquest moment els arquitectes municipals desenvoluparan una planificació amb un cert aire de modernitat que estudiarà el traçat dels nous carrers adaptant-los a les necessitats del poble seguint les tendències urbanístiques del moment que s’havien iniciat a finals del segle XIX amb l’eixample de Cerdà a Barcelona.</p> <p>La tipologia de les cases es repeteix. Bàsicament són cases aïllades, amb jardí, de planta baixa amb jardí i que eren encarregades a arquitectes del moment com ara Manuel Joaquim Raspall, Manuel Casas Lamolla, Josep Maria Liesa de Sus, Josep Sagarra Solsona, Eduard Maria Balcells, o Domènec Sugrañes.</p> <p>Però per arribar a la imatge actual, aquesta avinguda ha estat fruit de molts projectes i de la seva execució urbanística per part de l’Ajuntament. Podríem dir que des de 1924 fins a finals dels 30, es va anar construït, però va arribar un moment que va ser necessari condicionar el carrer com ara fer voreres (1949) o bé obligar als propietaris tancar els seus terrenys i fer voreres perquè el fet de no tenir-ne, donava un aspecte d’abandonament a l’avinguda (1956).</p> | 41.5546071,2.2474296 | 437241 | 4600600 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96116-16002.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Els Vilardebó posseïen moltes més terres a Montmeló algunes d’elles havien estat del mas Bonastre, com ara el terreny amb l’antiga casa que va ser adquirida per l’Ajuntament l’any 1914, per edificar-hi la Casa Consistorial i les escoles. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 96118 | Cases de l'Avinguda Vilardebó, 24 i carrer Jacint Verdaguer, 32 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-lavinguda-vilardebo-24-i-carrer-jacint-verdaguer-32 | <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> | XX | <p>Cases bessones de l'estil casa-jardí, característica d'aquesta zona de planta rectangular i una única planta, però d'estil racionalista amb línies austeres i rectes de planta quadrangular i coberta plana tipus terrat català.</p> <p>Com diu M. Antònia Carrasco (AA.DD, 2021): '<span><span><span><span lang='CA'><em>Durant els vuit anys que Raspall va treballar a Montmeló actuà com arquitecte municipal i particular alhora. Les obres que deixà en el nostre municipi les podem incloure dins l’etapa anomenada decó, definida pel dibuix geomètric amb predomini de formes triangulars i romboïdals. Són obres senzilles, reduïts habitatges unifamiliars, alguns d’ells entre mitgeres; d’altres, cases aïllades. D’aquests edificis gairebé no en queda cap, i els que queden han estat molt transformats</em>'. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Uns d'aquests edificis són aquestes cases que responen al prototipus de cases aïllades, envoltades de jardí.</span></span></span></span></p> | 08135-161 | Avinguda Vilardebó, 24 / carrer jacint Verdaguer, 32 | <p>Les cases de l’Avinguda Vilardebó es comencen a edificar a principis dels anys 20 del segle passat, sobre terrenys propietat de Marcel·lí Vilardebó i la urbanització de la zona serà un llarg procés que finalitzarà els anys 50.</p> <p>Aquesta avinguda és un dels tres sectors de creixement urbanístic com a conseqüència del progressiu augment de la població, la incipient industrialització i la colònia d’estiuejants que el tria com a segona residència.</p> <p>A partir d’aquest moment els arquitectes municipals desenvoluparan una planificació amb un cert aire de modernitat que estudiarà el traçat dels nous carrers adaptant-los a les necessitats del poble seguint les tendències urbanístiques del moment que s’havien iniciat a finals del segle XIX amb l’eixample de Cerdà a Barcelona.</p> <p>La tipologia de les cases es repeteix. Bàsicament són cases aïllades, amb jardí, de planta baixa amb jardí i que eren encarregades a arquitectes del moment com ara Manuel Joaquim Raspall, Manuel Casas Lamolla, Josep Maria Liesa de Sus, Josep Sagarra Solsona, Eduard Maria Balcells, o Domènec Sugrañes.</p> <p>Però per arribar a la imatge actual, aquesta avinguda ha estat fruit de molts projectes i de la seva execució urbanística per part de l’Ajuntament. Podríem dir que des de 1924 fins a finals dels 30, es va anar construït, però va arribar un moment que va ser necessari condicionar el carrer com ara fer voreres (1949) o bé obligar als propietaris tancar els seus terrenys i fer voreres perquè el fet de no tenir-ne, donava un aspecte d’abandonament a l’avinguda (1956).</p> | 41.5544214,2.2472637 | 437227 | 4600579 | 1932 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96118-16102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96118-16103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96118-16104.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manuel Joaquim Raspall i Mayol | Els Vilardebó posseïen moltes més terres a Montmeló algunes d’elles havien estat del mas Bonastre, com ara el terreny amb l’antiga casa que va ser adquirida per l’Ajuntament l’any 1914, per edificar-hi la Casa Consistorial i les escoles. | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 96119 | Casa de l'Avinguda Vilardebó, 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lavinguda-vilardebo-19 | <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> | XX | <p>Casa situada a la banda septentrional de l'Avinguda Vilardebó, en una zona on el terreny fa pendent ascendent des del carrer. Cal accedir a l'entrada pujant una escalinata que dona a una terrassa.</p> <p>La casa és de planta rectangular i, originàriament, d'una única planta baixa. A <em>posteriori </em>s'hi ha fet una remunta a la meitat nord de la planta, aixecant un pis, amb la coberta a quatre aigües. La coberta original és plana, a modus de terrat català, amb una balustrada perimetral que fa de barana de protecció.</p> <p>La façana principal és de línies clàssiques, amb una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat. L'eix central definit per la porta d'entrada, de punt rodó i brancals i dovelles realçades del parament de la façana. A banda i banda, hi trobem dues finestres trigeminades amb dues columnes que suporten la llinda recta i fan la partió. Les persianes són de llibret. La façana és arrebossada i llisa, amb recreixements ornamentals al voltant de la porta d'entrada, com hem referit, i en els angles de les cantonades. Està coronada per una cornisa i al damunt un capcer central, delimitat per dos pilars, i balustrada a banda i banda. En els angles es repeteixen els pilars. Per sota la cornisa hi trobem els respiralls de la cambra de ventilació amb decoració vegetal trepanada.</p> | 08135-162 | Avinguda Vilardebó, 19 | <p>Les cases de l’Avinguda Vilardebó es comencen a edificar a principis dels anys 20 del segle passat, sobre terrenys propietat de Marcel·lí Vilardebó i la urbanització de la zona serà un llarg procés que finalitzarà els anys 50.</p> <p>Aquesta avinguda és un dels tres sectors de creixement urbanístic com a conseqüència del progressiu augment de la població, la incipient industrialització i la colònia d’estiuejants que el tria com a segona residència.</p> <p>A partir d’aquest moment els arquitectes municipals desenvoluparan una planificació amb un cert aire de modernitat que estudiarà el traçat dels nous carrers adaptant-los a les necessitats del poble seguint les tendències urbanístiques del moment que s’havien iniciat a finals del segle XIX amb l’eixample de Cerdà a Barcelona.</p> <p>La tipologia de les cases es repeteix. Bàsicament són cases aïllades, amb jardí, de planta baixa amb jardí i que eren encarregades a arquitectes del moment com ara Manuel Joaquim Raspall, Manuel Casas Lamolla, Josep Maria Liesa de Sus, Josep Sagarra Solsona, Eduard Maria Balcells, o Domènec Sugrañes.</p> <p>Però per arribar a la imatge actual, aquesta avinguda ha estat fruit de molts projectes i de la seva execució urbanística per part de l’Ajuntament. Podríem dir que des de 1924 fins a finals dels 30, es va anar construït, però va arribar un moment que va ser necessari condicionar el carrer com ara fer voreres (1949) o bé obligar als propietaris tancar els seus terrenys i fer voreres perquè el fet de no tenir-ne, donava un aspecte d’abandonament a l’avinguda (1956).</p> | 41.5543685,2.2467869 | 437187 | 4600574 | 1921 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96119-16202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96119-16203.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Els Vilardebó posseïen moltes més terres a Montmeló algunes d’elles havien estat del mas Bonastre, com ara el terreny amb l’antiga casa que va ser adquirida per l’Ajuntament l’any 1914, per edificar-hi la Casa Consistorial i les escoles. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 96120 | Casa de l'Avinguda Vilardebó, 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lavinguda-vilardebo-4 | <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> | XX | <p>Casa-jardí característica d'aquesta zona, d'una única planta, però d'estil racionalista amb línies austeres i rectes de planta quadrangular i coberta plana tipus terrat català.</p> <p>Està situada en una finca que fa cantonada amb el carrer del Timbaler del Bruc i es tracta d'un projecte de M. Joaquim Raspall, que ha estat modificat a <em>posteriori</em>.</p> <p>Com diu M. Antònia Carrasco (AA.DD, 2021): '<em>Durant els vuit anys que Raspall va treballar a Montmeló actuà com arquitecte municipal i particular alhora. Les obres que deixà en el nostre municipi les podem incloure dins l’etapa anomenada déco, definida pel dibuix geomètric amb predomini de formes triangulars i romboïdals. Són obres senzilles, reduïts habitatges unifamiliars, alguns d’ells entre mitgeres; d’altres, cases aïllades. D’aquests edificis gairebé no en queda cap, i els que queden han estat molt transformats</em>'.</p> <p>Uns d'aquests edificis són aquestes cases que responen al prototipus de cases aïllades, envoltades de jardí.</p> | 08135-163 | Avinguda Vilardebó, 4 | <p>Les cases de l’Avinguda Vilardebó es comencen a edificar a principis dels anys 20 del segle passat, sobre terrenys propietat de Marcel·lí Vilardebó i la urbanització de la zona serà un llarg procés que finalitzarà els anys 50.</p> <p>Aquesta avinguda és un dels tres sectors de creixement urbanístic com a conseqüència del progressiu augment de la població, la incipient industrialització i la colònia d’estiuejants que el tria com a segona residència.</p> <p>A partir d’aquest moment els arquitectes municipals desenvoluparan una planificació amb un cert aire de modernitat que estudiarà el traçat dels nous carrers adaptant-los a les necessitats del poble seguint les tendències urbanístiques del moment que s’havien iniciat a finals del segle XIX amb l’eixample de Cerdà a Barcelona.</p> <p>La tipologia de les cases es repeteix. Bàsicament són cases aïllades, amb jardí, de planta baixa amb jardí i que eren encarregades a arquitectes del moment com ara Manuel Joaquim Raspall, Manuel Casas Lamolla, Josep Maria Liesa de Sus, Josep Sagarra Solsona, Eduard Maria Balcells, o Domènec Sugrañes.</p> <p>Però per arribar a la imatge actual, aquesta avinguda ha estat fruit de molts projectes i de la seva execució urbanística per part de l’Ajuntament. Podríem dir que des de 1924 fins a finals dels 30, es va anar construït, però va arribar un moment que va ser necessari condicionar el carrer com ara fer voreres (1949) o bé obligar als propietaris tancar els seus terrenys i fer voreres perquè el fet de no tenir-ne, donava un aspecte d’abandonament a l’avinguda (1956).</p> | 41.5532688,2.2464225 | 437155 | 4600452 | 1931 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96120-16301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96120-16302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96120-16303.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-08-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manuel Joaquim Raspall i Mayol | Els Vilardebó posseïen moltes més terres a Montmeló algunes d’elles havien estat del mas Bonastre, com ara el terreny amb l’antiga casa que va ser adquirida per l’Ajuntament l’any 1914, per edificar-hi la Casa Consistorial i les escoles. | 120|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 96121 | Casa del carrer de Balmes, 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-balmes-19 | <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> | XX | <p>Casa de planta rectangular ubicada a la parcel·la que fa cantonada amb els carrers de Balmes i Nou.</p> <p>És d'una única planta, aixecada del nivell d'ús del carrer a causa del pendent del terreny, facilitant un soterrani. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener és perpendicular a la façana principal. L'entrada, coberta amb una marquesina, se situa en un costat i s'hi accedeix per unes escales que no estan alineades amb la porta. Al costat, hi ha una petita finestra reixada. Ambdues obertures són de llinda recta.</p> <p>La façana està coronada per un capcer esglaonat, delimitat als laterals per dos pilars amb una petita ornamentació de ceràmica vidrada en verd.</p> | 08135-164 | Carrer de Balmes, 19 | 41.5547383,2.2493045 | 437397 | 4600613 | 1932 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96121-16402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96121-16403.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-08-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Model de casa-jardí seguint els criteris de l'urbanisme característic de l'època. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 96122 | Casa del carrer d'Anselm Clavé, 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-danselm-clave-19 | <p>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló.</p> <p> </p> | XX | <p>Casa de planta rectangular de planta baixa, aixecada en relació al nivell d'ús del carrer, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. L'entrada està porticada amb un frontó triangular, sostingut per dues columnes de secció quadrada i cobert a dues aigües amb teules àrabs. S'hi accedeix per unes escales. Als costats hi ha dues finestres reixades. El parament és llis i arrebossat.</p> <p>Disposa d'un pati davanter i un altre a la part del darrera.</p> | 08135-165 | Carrer d'Anselm Clavé, 19 | 41.5537488,2.2473317 | 437232 | 4600505 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96122-dsc8869.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 96123 | Cases del carrer d'Anselm Clavé, 9 i 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-danselm-clave-9-i-11 | <p>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló.</p> <p> </p> | XX | <p>Grup de dues cases entre mitgeres de planta rectangular, amb les cobertes a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Una acabada amb ràfec i l'altra amb una cornisa motllurada. Ambdues tenen una franja de rajols ornamentals amb motius geomètrics. Les façanes són iguals, es configuren simètricament a partir de tres eixos de verticalitat, definits per les obertures. A l'eix central, hi trobem l'entrada i en els eixos laterals, les finestres. Totes amb llinda recta.</p> <p>La porta d'accés està aixecada i s'hi accedeix a través d'uns esglaons. Davant hi ha una mica de pati delimitat del carrer per un mur d'obra a mitja alçada i una reixa metàl·lica en una i barana d'obra en l'altra.</p> | 08135-166 | Carrer d'Anselm Clavé, 9 i 11 | 41.5532851,2.2471091 | 437213 | 4600454 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96123-16602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96123-16603.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 96124 | Cases del carrer del poeta Joan Maragall, 2 i 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-del-poeta-joan-maragall-2-i-4 | <p>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló.</p> <p> </p> | XX | <p>Conjunt de dues cases del tipus casa-jardí, que no fan mitgera, però que són bessones des d'una perspectiva estructural.</p> <p>Són de planta quadrangular i coberta composta amb diverses vessants. El nivell d'ús està per damunt del nivell de carrer i una tanca d'obra delimita l'espai privat del públic. La composició de les façanes és ben simple, amb la porta d'entrada i una finestra lateral.</p> <p>Pel costat esquerre, s'hi ha afegit un cos en angle recte, seguint les façanes de migdia i de ponent.</p> | 08135-167 | Carrer del poeta Joan Maragall, 2 i 4 | 41.5527264,2.2463464 | 437149 | 4600392 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96124-16702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96124-16703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96124-16704.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-08-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Model de casa-jardí seguint els criteris de l'urbanisme característic de l'època. | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 96125 | Casa del carrer de Jacint Verdaguer, 26 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-jacint-verdaguer-26 | <p>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló.</p> | XX | <p>Casa isolada de planta quadrangular, situada a la finca que fa cantonada entre els carrers d'Anselm Clavé i de Jacint Verdaguer, per on té l'accés.</p> <p>Consta de planta baixa i pis. El desnivell del terreny i que està sobre aixecada facilita que hi hagi una planta soterrada. La coberta és de teules àrabs a quatre aigües, acabada amb un ràfec, sostingut per bigues de fusta. Té l'entrada a la façana del carrer de Jacint Verdaguer, que està porticada amb un porxo amb coberta de teules a tres aigües, sostingut per dues columnes i dos pilars de secció quadrada, fetes de maons. L'arquitrau també està fet de maons. La façana s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. En la planta baixa, hi trobem l'entrada, en l'eix central, i dues finestres reixades en els eixos laterals. A la planta pis hi trobem una finestra en cada eix. Totes les obertures són de llinda recta.</p> <p>A la façana posterior s'hi adossa un cos quadrangular de planta baixa, amb la coberta plana actuant de terrassa de la primera planta, amb una barana d'obra. Una tanca d'obra de paredat antic delimita la finca amb l'alineació del carrer. Damunt el paredat hi ha una reixa de ferro delimitada per pilars de secció quadrada fets de maons. Hi ha un accés pel carrer d'Anselm Clavé i un altre, el principal, pel carrer de Jacint Verdaguer; ambdós delimitats per pilars fets de maó.</p> | 08135-168 | Carrer de Jacint Verdaguer, 26 | 41.5540566,2.2476338 | 437257 | 4600539 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96125-16801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96125-16802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96125-16803.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-08-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Model de casa-jardí seguint els criteris de l'urbanisme característic de l'època. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 96141 | Fons fotogràfic de l'Arxiu parroquial de Santa Maria de Montmeló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-larxiu-parroquial-de-santa-maria-de-montmelo | XX-XXI | <p>El fons fotogràfic de la parròquia de Santa Maria de Montmeló disposa aproximadament d'unes 400 fotografies, des dels anys 20 del segle passat i fins l'actualitat, de temàtica religiosa i social vinculades als actes parroquials i al calendari religiós habitual.</p> <p>No estan inventariades ni indexades, però sí ordenades cronològicament i desades en fulls classificatoris.</p> | 08135-169 | Plaça de Santa Maria, 1 | 41.5499508,2.2489622 | 437364 | 4600082 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic/Lúdic/Cultural | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 96142 | Fons referent a Montmeló a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-montmelo-a-larxiu-de-la-corona-darago | X-XX | <p><span><span><span>A l’Arxiu de la Corona d’Aragó hi trobem un fons específic referent a Montmeló dins el Fons de la <em>Delegación Provincial de Hacienda</em> de Barcelona. Es tracta dels amillaraments dels anys 1852, 1861, 1929, 1942, 1945 i 1950. </span></span></span></p> <p><span><span><span>També hi ha un Í<em>ndice del Registro Fiscal Urbana</em> de l’any 1921 i un <em>Registro Fiscal de edificios y solares</em> del mateix any.</span></span></span></p> | 08135-170 | Arxiu de la Corona d'Aragó. C. Almogàvers, 77, 08018, Barcelona. | <p>L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA) és l’arxiu històric que conté el fons documental de les institucions de l’antiga Corona d’Aragó, a més d’altres fons històrics espanyols. L’antic Arxiu Reial de Barcelona acumula entre les seves parets més de set segles d’història.</p> <p>El rei Jaume II d’Aragó va crear el 1318 l’Arxiu Reial de Barcelona amb l’objectiu d’unificar els fons de tots els territoris de la Corona. Al principi s’hi van custodiar principalment escriptures referents al Patrimoni Reial, així com documents de govern i justícia. Durant la monarquia borbònica es va modernitzar l’edifici (1738), es va aprovar un nou reglament intern (1754) i va passar a anomenar-se Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA). Amb el canvi de nom es va iniciar la tasca d’incorporar al fons de la Corona d’Aragó els arxius d’institucions de l’Antic Règim.</p> <p>Fins l'any 1993 la seva seu va ser el Palau del Lloctinent, un edifici construït entre 1549 i 1557 com una ampliació del Palau Reial Major de Barcelona. Posteriorment la majoria de documents, així com la tasca de recerca, conservació i custòdia, es van traslladar a l’actual seu del carrer dels Almogàvers. La seu històrica es manté per a la difusió, a través de cursos i exposicions, i per a actes protocol·laris.</p> | 41.5501096,2.2491932 | 437383 | 4600100 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | BCIN | 2025-02-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'Arxiu de la Corona d'Aragó conserva la documentació dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó, València i Mallorca (segles IX-XVII) més dels arxius de diverses institucions civils i eclesiàstiques i arxius privats procedents dels territoris espanyols de la Corona d'Aragó (Aragó, les Balears, Catalunya i València), entre els segles X al XX. | 94 | 56 | 3.2 | 1760 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 96145 | Monument a Rafael Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-rafael-casanova-3 | XXI | Presenta algun petit graffiti lateral. | <p>Monument dedicat a la memòria de Rafael Casanova i Comes (1660-1743), il·lustre polític, Conseller en cap de la ciutat de Barcelona, heroi de la defensa de Catalunya durant el setge de l'Onze de Setembre de 1714, tal i com indica la placa situada en el frontal de la peanya.</p> <p>Monument que es materialitza amb dos blocs granítics en forma piramidal units per barres de ferro, deixant una obertura estreta que permet la continuïtat visual de la forma. Un 11 gran centra l'escena, al voltant del qual, des de la part alta del monument, baixa en espiral una franja formada per les quatre barres on, a la part superior hi ha la data de 1714 i a la inferior la data de 2004.</p> <p>Tot plegat està muntat damunt una peanya en forma de cub. A la part frontal del cub o peanya hi trobem la placa amb la inscripció que hem referit al principi.</p> | 08135-173 | Plaça de Rafael Casanova, s/n | <p>Inaugurat l'11 de setembre de l'any 2004.</p> | 41.5502604,2.2425614 | 436831 | 4600121 | 2004 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96145-17302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96145-17303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96145-17304.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manel Ramal Mata (disseny) | Disseny de Manel Ramal Mata, que fou alcalde de Montmeló entre 1992 i 2010. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 96146 | La Mina Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mina-vella | XVIII | Actualment no proporciona aigua i es desconeix l'estat del manteniment. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El subsòl de Montmeló era molt ric en betes d'aigua. Principalment es proveïa de dues mines: la mina nova i la mina vella. La primera anava des de la Torre Pardalera, passant per Can Guitet, fins el Pedregar. La Mina Vella, de la que encara se'n conserven trams i registres, anava des de Can Tabola fins a la vora del Trenc, a Mollet. Aquesta aigua servia per a les llars, per a regar i per abastir els bugaders, per rentar la roba. Molta gent anava a buscar l'aigua a la bomba, és a dir, la font de l'Hostal. Però també anaven a la font de Santa Caterina.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Una Junta Rectora administrava els drets i deures dels regants i regulava l'ús de l'aigua. Estipulava unes hores determinades per a regar a cada propietari, en funció de les quarteres de cada terreny. A les escriptures s'acostumava a precisar les hores de dret de rec. Les hores que s'adjudicaven, fossin dues, tres o les que fossin, eren per sempre. Si et tocava a la nit, sempre havia de ser aquella hora.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També hi havia unes obligacions, com la del manteniment, que també es repartia en funció de les dimensions de la propietat. La Junta Rectora determinava si s'havien d'aportar un, dos o tres operaris per netejar el rec i les hores que s'hi havien de dedicar. Molts aprofitaven aquella estona per agafar anguiles, que n'estava ple.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En èpoques de secada i a l'estiu, les mines no rajaven prou o s'assecaven. A mitjans dels anys 50 del segle passat es va instal·lar una bomba per fer pujar l'aigua al safareig de cal Carreter. Des d'allà hi havia suficient pendent fins el carrer Major perquè l'aigua anés sola. La gent recorda que l'aigua de la Mina vella sortia tèbia a l'hivern i fresca a l'estiu i que era molt neta per rentar la roba. A Montmeló hi havia molts safareigs que s'utilitzaven per rentar-hi la roba. Encara hi ha dones que recorden com havien de trencar el gel per poder fer-ho.</span></span></span></span></span></p> | 08135-174 | Carrer de Vic, s/n | 41.5526661,2.2493095 | 437396 | 4600384 | 08135 | Montmeló | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96146-174001-video-carrers-enfangats-produit-per-lajuntament-de-montmelo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96146-17401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96146-17402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96146-17403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96146-17404.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 96147 | Cases del carrer de Vic, 7 a 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-vic-7-a-13 | XIX-XXI | <p>Conjunt de cases entre mitgeres que conformen una unitat paisatgística harmònica en l'urbanisme de la zona. Són de planta rectangular i consten de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Al davant tenen un ampli pati, delimitat de l'alineació del carrer per un mur d'obra amb tanca de ferro al damunt.</p> <p>Destaca la casa del número 9, amb una composició de la façana a partir de tres eixos verticals de simetria, definits per les obertures. En planta baixa, trobem la porta d'entrada, en l'eix central, i dues finestres, en els eixos laterals. A la planta pis, s'hi obra una finestra amb balcó, amb barana de ferro forjat a cada eix. Totes elles de punt rodó.</p> | 08135-175 | Carrer de Vic, 7 a 13 | 41.5523778,2.2486031 | 437336 | 4600352 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96147-17502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96147-17503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96147-17504.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 96149 | Fons documental de l'Arxiu General de la Diputació de Barcelona referent a Montmeló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-general-de-la-diputacio-de-barcelona-referent-a-montmelo | XIX-XX | <p>L’Arxiu General de la Diputació de Barcelona conserva la documentació generada per la Diputació de Barcelona com a resultat de l’exercici de les seves activitats i funcions. La Diputació de Barcelona ofereix suport tècnic, econòmic i tècnic als ajuntaments, perquè puguin prestar els serveis locals adreçats a la ciutadania. Aquesta assistència i cooperació amb els ajuntaments queda reflectida en la documentació conservada a l’arxiu.</p> <p>En el cas del municipi de Montmeló, <span><span><span>hi ha un conjunt d’expedients relacionats amb projectes d’obra pública, com construccions de carreteres, el cementiri, camins veïnals o reparacions d’aquests. </span></span></span>També trobem expedients relacionats amb el pagament de contribucions i l’aprofitament de les aigües del Besòs. <span><span><span>De cultura, trobem tres expedients: la referència 1377 relacionada amb el mestre d’instrucció primària Sabio Boada, de l’any 1873; la referència 1378 de la mestra Maria Montserrat, i un expedient general del Servei d’Ensenyament de Primària de l’any 1872.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Dels anys 30 i 40 del segle XX, hi ha fitxers que fan referència a la informació judicial sobre l’estat dels edificis religiosos (fitxer 101_spal_001_1938). Destaquen dos altres documents; en primer lloc, una carta de J. Martorell adreçada a Luís Monreal sol·licitant un exemplar de l’imprès relatiu a les pintures murals de Montmeló, i entrevista per tractar sobre el Monestir de Sant Cugat (1949). En segon lloc, una carta mecanografia del Cap de la Secció de Monuments que prega al Comitè de Milícies de Montmeló, que respecti els objectes i les armes antigues, considerats d’interès artístic, que es troben en la casa Renom, propietat de Ticià i Josep Mestres (1936).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>D’altres documents gràfics consultables són algunes fotografies, relacionades amb les restes del pont sobre el riu Besòs al seu pas per Montmeló; detalls arquitectònics del mateix pont i fotografies de la inauguració del nou pont per les autoritats competents. També hi ha imatges relacionades amb la construcció o ampliació d’un camí veïnal; la visita a Montmeló amb motiu de la inauguració de la piscina i de la biblioteca popular i finalment diverses imatges de la inauguració de les obres d’ampliació de l’edifici consistorial. Capses 200 (església parroquial) i 716 (pintura – Pintures murals s. XII-XV)</span></span></span></span></span></p> | 08135-176 | Carrer Mejía Lequerica, 1 (08028 - Barcelona). | <p>L’Arxiu General de la Diputació de Barcelona està ubicat al recinte de la Maternitat de les Corts (Barcelona), construït al segle XIX per acollir infants abandonats i mares solteres. L’obra es deu a l’arquitecte Camil Oliveras. L’any 1890 s’inicià la construcció del Pavelló de Lactància, i el 1891 el de Desmamats. El 1893 l’espai dedicat a la bugaderia, actualment seu de l’Arxiu General fou rehabilitat per l’arquitecte Norman Cinnamon.</p> <p>L’Arxiu General conté bàsicament la documentació generada per la institució en relació amb els municipis catalans des de 1830 fins als anys seixanta del segle XX i la ingressada per entitats i persones privades. I també custòdia documents textuals, fotogràfics, audiovisuals, cartogràfic i material sonor i gràfic que s’organitza segons el quadre de fons documental següent:</p> <ul> <li>Administració local (són els fons generats per entitats públiques que integren l’administració local, des de la Diputació de Barcelona [1822]-...; Diputació Provincial de Catalunya [1812 – 1822]; Junta Provisional de Catalunya [1820]; Junta Superior Governativa de Catalunya, [1835] i Mancomunitat de Catalunya [1914-1923/1925]).</li> <li>Entitats dependents o vinculades de la Diputació de Barcelona (Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt de Canet de Mar [1922-2009]; Escola Superior d’Agricultura de Barcelona; Centre de Cultura Contemporània de Barcelona; Patronat de la Muntanya del Montseny; Consorci de Comunicació Local, etc...</li> <li>Institucions de caràcter local d’àmbit provincial i autonòmic (Casa de la maternitat [1853-1988]; Junta de Carreteres [1847-1874]; Junta d’Armament i Defensa [1836-1837]; Comissió de Carreteres [1834-1843]; Casa de la Moneda [1843-1847] o la Comissió Hospitals Militars [1823-1825], etc...</li> <li>Fons Generats per la Generalitat de Catalunya (Segona República [1931-1938].</li> <li>Fons Privats, generats per persones, famílies, empreses, etc. (Lola Anglada i Sarriera, Família Junyer i Canals, Antoni Gallardo i Garriga, Emili Juncadella i Vidal, Josep Maria Soler i Coll, Día Gráfico, etc.</li> <li>Col·leccions o conjunts inorgànics de documents reunits i ordenats, independentment de la seva provinença.</li> </ul> | 41.5517114,2.2478977 | 437277 | 4600278 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96149-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96149-03.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 96150 | Fita de terme de Can Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-de-can-puig | <p>PIÑERO, Ángel i UMBERT, Josep (2011). <em>De Visuris apud Montem Molonem (Les Visures a Montmeló). Documents del segle XVII</em>. Centre d’Estudis de Montmeló.</p> | XVI-XVIII | <p>Fita de terme poligonal i secció quadrada, de pedra granítica, ubicada al pati de Can Puig, on es va col·locar quan s'urbanitzaren els terrenys de la masia per salvaguardar-la.</p> <p>Presenta la tiara papal i les claus de Sant Pere, símbols del Papa, ja que gran part del terme de Montmeló pertanyia al papat a través del monestir de Sant Pere de les Puel·les. Al darrera porta la inscripció: 'PARROQUIA Y DECIMARI DE PERETES Y MONT [MALO]'.</p> | 08135-177 | Carrer del Sant Crist / cantonada amb el Passatge Monturiol | <p>Ángel Piñero i Josep Umbert (2011) publiquen un document de visura del terme de Montmeló (recorregut entre les fites) realitzada el 16 de novembre de 1665. Les parts són el monestir de Sant Pere de les Puel·les i la Cartoixa de Montalegre. El document es publica l'any 1699 i parla de fets ocorreguts entre 1619 i 1665. Aquest podria ser el marc cronològic d'aquesta i de les altres fites conservades en el terme.</p> | 41.5491880,2.2411855 | 436715 | 4600003 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96150-dsc9415.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96150-dsc9411.jpg | Física | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | En l'actualitat es conserven set fites en el terme de Montmeló, incloent-hi la present. La majoria es troben fora de la seva ubicació originària.Dins el Circuit de Barcelona-Catalunya n'hi ha una, però n'hi havia alguna altra, que podria ser una de les que estan a l'Ajuntament. Una es troba formant part de la col·lecció del Museu Municipal de Montmeló. Una altra es troba en el pati de Can Puig i una darrera, davant la façana de l'església. | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 96151 | Fites de terme de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fites-de-terme-de-lajuntament | <p>PIÑERO, Ángel i UMBERT, Josep (2011). <em>De Visuris apud Montem Molonem (Les Visures a Montmeló). Documents del segle XVII</em>. Centre d’Estudis de Montmeló.</p> <p> </p> | XVII-XVIII | <p>Tres fites de terme situades en el parterre posterior de l'edifici de l'Ajuntament, a la cantonada dels carrers de la Diputació i Timbaler del Bruc. Són de pedra granítica, poligonals i de secció quadrada.</p> <p>A la part frontal presenten la tiara papal i les claus de Sant Pere, símbols del Papa, ja que gran part del terme de Montmeló pertanyia al papat a través del monestir de Sant Pere de les Puel·les. Una d'elles, al darrera, porta la següent inscripció: 'MONT/MALO'.</p> | 08135-178 | Carrer de la Diputació, cantonada carrer del Timbaler del Bruc. | <p>Ángel Piñero i Josep Umbert (2011) publiquen un document de visura del terme de Montmeló (recorregut entre les fites) realitzada el 16 de novembre de 1665. Les parts són el monestir de Sant Pere de les Puel·les i la Cartoixa de Montalegre. El document es publica l'any 1699 i parla de fets ocorreguts entre 1619 i 1665. Aquest podria ser el marc cronològic d'aquestes i de les altres fites conservades en el terme.</p> <p> </p> | 41.5519766,2.2476932 | 437260 | 4600308 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96151-dsc9393.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96151-dsc9394.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96151-dsc9396.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96151-dsc9397.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | En l'actualitat es conserven set fites en el terme de Montmeló, incloent-hi les presents. La majoria es troben fora de la seva ubicació originària. Dins el Circuit de Barcelona-Catalunya n'hi ha una, però n'hi havia alguna altra, que podria ser una d'aquestes que estan a l'Ajuntament. Una altra es troba formant part de la col·lecció del Museu Municipal de Montmeló. Una altra es troba en el pati de Can Puig i una darrera, davant l'església. | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 96162 | Fons d’imatges referents a Montmeló a la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-referents-a-montmelo-a-la-biblioteca-de-catalunya | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El fons Salvany, dipositat a la Biblioteca de Catalunya, conté aproximadament 10.000 imatges en placa estereoscòpica de vidre, en format 6 x 13 cm. D’aquesta col·lecció, quatre fan referència a Montmeló: Fons Salvany SaP_093_11 (1913); Fons Salvany SaP_047_02 (1912); Fons Salvany SaP_047_01 (1312); Fons Salvany SaP_093_12 (1913). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Destaquen les dues imatges de l’església. Les altres dues fan referència a un pi amb quatre personatges a sota, probablement membres del Centre Excursionista de Catalunya i la darrera s’hi esmenta un camí de Montmeló però observant la fotografia, es tracta de l’interior del riu Congost.</span></span></span></span></span></p> | 08135-179 | Carrer de l’Hospital, núm. 56 (08001- Barcelona). | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Josep Salvany i Blanch (Martorell, 4 de desembre de 1866 – Barcelona, 28 de gener de 1929), era metge i cirurgià. Cursà els estudis a la Universitat de Barcelona i es llicencià l’any 1891. Però també fou un gran afeccionat a la fotografia i a l’excursionisme científic. Durant els anys 1918 i 1924 va col·laborar-hi intensament. Viatjà per una gran part del món, sempre amb la seva càmera de fotografia estereoscòpica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’abast cronològic del fons se situa entre els anys 1911 i 1926. A més, amb les plaques s’hi afegeixen sis carnets de visita i dues agendes manuscrites on anotava la informació de cadascun dels clixés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es preserva a la Biblioteca de Catalunya, que a partir de l’any 2000 inicia el procés de digitalització de documents, obrint-se nous portals l'any 2005 com l'ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) i PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya) així com la Memòria Digital de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> | 41.5518179,2.2479016 | 437277 | 4600290 | 1912-1913 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96162-02bcsalvany543full.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96162-03bcsalvany1049full.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96162-04bcsalvany1051full.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 96163 | Fons documental referent a Montmeló a la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-referent-a-montmelo-a-la-biblioteca-de-catalunya | XV-XVI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El fons documental que es preserva a la Biblioteca de Catalunya referent a Montmeló està format per sis pergamins, datats entre els anys 1420 i 1546. Es tracta de confirmacions de terres, censals, dots, privilegis de construcció, una venda i un testament que es poden descarregar en el repositori de la Memòria Digital de Catalunya. </span></span></span></span></span>Aquests són:</p> <p><span><span><span>PergamiBC_81188_full_Perg. 626, Reg. 29160 (1420, juny, 28. Confirmació. Barcelona): Bernat de Montmeló, prevere, beneficiat del benefici instituït pel difunt Bernat de Pinós, ciutadà de Barcelona, en l'església de Montalegre, a la parròquia de Sant Fost [de Campsentelles], ratifica i confirma Antoni Codina, de la parròquia de Sant Cebrià de Tiana, en la possessió d'un hort situat en la parròquia de Tiana, al lloc anomenat la Serra, a canvi d'un cens anual de 6 diners de Barcelona a pagar per Nadal i d'una entrada de 9 sous de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PergamiBC_32332_full_Perg. 383, Reg. 3151 (1499, setembre 4. Censal mort): Censal. Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PergamiBC_62069_full_Perg. 146, Reg. 17540 (1499, setembre 9. Dot. Mataró): Sebastià Osona, de Montmeló, reconeix a Bernat Sala, de Sant Martí d'Arenys [de Munt] haver rebut les 60 lliures barceloneses del dot de la seva filla, muller de Sebastià</span></span></span></p> <p><span><span><span>PergamiBC_42989_full_Perg. 491, Reg. 21983 (1510, setembre 25. Barcelona): Presentació a la cúria del veguer de Barcelona d'una lletra de Ferran II per la qual revoca -a instàncies dels síndics de la ciutat- el privilegi de construir molins amb dret d'ús d'aigua, al terme de Montmeló, i de fer un forn i vendre-hi pa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PergamiBC_42203_full_Perg. 482, Reg. 21665 (1517, març 26. Venda. Balaguer): Constança Guaita ven a Antoni Gatell, carnisser de Montmeló, el mas d'en Guaita, situat a Sant Salvador de Polinyà, que té en alou pel monestir de Santa Anna de Barcelona. Amb àpoca del preu, 65 ll.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PergamiBC_30699_full_Perg. 318, Reg. 19186 (1546, agost 4. Testament. Montmeló): Narcís Gatell, de Montmeló, sentint-se malalt, atorga Testament. Nomena marmessors i elegeix sepultura al cementiri de l'església parroquial de Santa Maria de Montmeló. Fa deixes piadoses i familiars, i institueix hereu universal el seu fill Antic o, en defecte seu, la seva filla Joana.</span></span></span></p> | 08135-180 | Carrer de l’Hospital, núm. 56 - 08001 Barcelona. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La Biblioteca de Catalunya té la missió de formar la bibliografia catalana amb l’adquisició dels fons bibliogràfics impresos a Catalunya. Va ser creada l’any 1907 com a biblioteca de l’Institut d’Estudis Catalans, i inaugurada al públic, el 28 de maig de 1914, durant la Mancomunitat de Catalunya. L’any 1981 la Biblioteca va esdevenir Biblioteca Nacional.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A partir de l’any 2000 inicia el procés de digitalització de documents, obrint-se nous portals l'any 2005 com l'ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) i PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya), així com la Memòria Digital de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> | 41.5517937,2.2479379 | 437281 | 4600287 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96163-01pergamibc30699full.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96163-02pergamibc32332full.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96163-03pergamibc42203full.jpg | Legal i física | Modern|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 96164 | Fons d’imatges de Montmeló a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-montmelo-a-linstitut-cartografic-i-geologic-de-catalunya | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El Fons documental de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya referent al municipi de Montmeló està format per un total de 57 imatges, de les quals, vàries fotografies aèries en color, mapes topogràfics, fotografies aèries verticals, mapes en sèrie, ortofotomapes i un mapa excursionista. També es conserven les minutes municipals, amb les còpies dels mapes planimètric i topogràfic a escala 1:25.000</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>1 Ortofotomapa del vol del mes de juliol de 1986 a escala 1: 5.000 de 80 x 60 cm, corresponen a la divisió 12 x 8 de la malla de distribució del <em>Mapa topográfico nacional de España </em>1:50.000.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>11 són fotografies aèries en blanc i negre procedents del SACE (<em>Servicios Aéreos Comerciales Españoles</em>) realitzades per Carlos Rodríguez Escalona durant el vol del 29 de febrer de 1960, el 12 de maig de 1963 i el 30 d’octubre de 1964.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Un altre grup està format per un total de 5 mapes topogràfics en paper polièster, del Servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona, entre els anys 1977, la majoria, sense toponímia. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>A Escala 1:5.000 també hi ha 3 mapes topogràfics editats per l’Institut Cartogràfic de Catalunya de l’octubre de 1986 (editat el juliol de 1995). Del juny de 1994 (editats el juny de 1998) corresponents a la segona edició hi ha 4 mapes topogràfics. I del juliol de 2010 (editats el maig de 2011) n’hi ha dos més.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>També es conserva un mapa excursionista de l’Editorial Alpina de l’any 1951, que porta per títol, Montmeló, Burriac, Argentona, amb un itinerari publicat dins de “Del Vallès al Maresme: del Besós a la riera d’Argentona”. Escala 1:50.000 de 22x29 cm. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Hi ha 4 fotografies aèries, en color, editades per l’Institut Cartogràfic de Catalunya del vol del 17 de maig 1983 i un ortofotomapa en color a escala 1:10.000 del Circuit de Catalunya realitzat l’any 2005.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Finalment, hi ha un total de 5 fotografies en blanc i negre procedents del Fons “Família Cuyàs” de l’any 1982, relacionades amb la cultura popular amb els gegants Malús i Montserrat), amb una vista del pont de Montmeló . Del Fons Pau Vila (1920-1970) destaca una fotografia (9x14 cm) del pont de Montmeló. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>A la Col·lecció Cartoteca, es conserven els mapes planimètric i topogràfic, a escala 1:25.000, signats pel topògraf Alejandro Garcia, l’any 1921. Es tracta d’una còpia manuscrita d’una de les minutes de més dels quatre-cents municipis de Catalunya corresponents a l’aixecament del mapa d’Espanya 1:50.000. Les còpies les va encarregar entre 1914 i 1936 el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, per a utilitzar-les com a base del Mapa Geogràfic de Catalunya a escala 1:100.000. </span></span></span></span></span></p> | 08135-181 | Passeig de Santa Madrona, núm. 45 (Parc de Montjuic; 08038 - Barcelona). | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'ICGC és adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Des de la seva creació l'any 1982, i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l'època de la República, l'ICGC ha esmerçat els seus esforços en situar en uns nivells d'innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Corresponen a l'ICGC, en l'exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport.</span></span></span></span></span></p> | 41.5516793,2.2479165 | 437279 | 4600275 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96164-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96164-03.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 96314 | Cases de la Plaça de Sant Isidre, 2-4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-la-placa-de-sant-isidre-2-4 | XIX-XX | <p>Conjunt de tres cases ubicades a la Plaça de Sant Isidre, amb les façanes orientades a migdia. Es tracta de tres cases de planta rectangular de planta baixa, a excepció de la casa del número 4 que és de planta baixa i pis. Les cobertes són de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>Les cases dels números 2 i 3 tenen una mateixa composició de la façana, ben simple i esquemàtica, a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures: la porta d'entrada i una finestra lateral. El parament de la façana és llis i arrebossat. La façana del número 3 està pintada de blanc. L'únic element ornamental que té és una sanefa de rajols amb escatat blanc i blau, molt perduda en la casa del número 3.</p> <p>La casa del número 4 consta de planta baixa i pis. La composició de la façana també es a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa, trobem la porta d'entrada i una finestra, reixada, al costat. A la planta pis, damunt l'entrada, hi ha una finestra balconera, amb barana de balustrada i una altra finestra al costat. Totes les obertures són de llinda recta i tenen un guardapols sostingut per dues mènsules.</p> <p>El parament és llis, arrebossat i pintat de blanc i el coronament es esglaonat, amb acabament pla fet de maons. Per sota, hi ha una cornisa motllurada sostinguda per sis mènsules.</p> | 08135-182 | Plaça de Sant Isidre, 2-4 | 41.5499671,2.2483832 | 437316 | 4600085 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96314-18202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96314-18203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96314-18204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96314-18205.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 96315 | Ca n'Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nesteve-0 | XIX | Està abandonada i amb tanques al voltant. | <p>Casa aïllada als quatre vents situada a la carretera de Granollers (B-5003) molt a prop del Circuit de Barcelona-Catalunya, a 100 m del PK2. És de planta quadrangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al sud-est i acabada en ràfec.</p> <p>La façana s'estructura de forma simètrica a partir de tres eixos de verticalitat, definits per les obertures. En planta baixa, l'eix central està definit per la porta d'accés, actualment tapiada, i en els eixos laterals per sengles finestres. A la planta pis, damunt la porta d'entrada, hi ha un balcó amb barana de ferro i amb l'accés també tapiat, i en els laterals dues finestres més. A la planta baixa, les obertures són de llinda recta, però a la planta pis fan una petita ondulació.</p> <p>El parament, malgrat el seu estat d'abandonament prolongat, conserva part de l'esgrafiat imitant carreus i una franja ornamental feta de rajoles decorades amb motius geomètrics i florals de colors blau i groc.</p> | 08135-183 | Carretera de Granollers B-5003, s/n | 41.5633818,2.2579308 | 438125 | 4601566 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96315-18302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96315-18303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96315-18304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96315-18305.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-05-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 96317 | Galeria dels campions | https://patrimonicultural.diba.cat/element/galeria-dels-campions | XXI | <p>Situada sota la grada de la tribuna principal del Circuit de Barcelona-Catalunya, hi ha una sèrie de faristols cúbics i lleugerament inclinats en direcció a la grada o a la pista del circuit, damunt dels quals hi ha una placa personalitzada en bronze de diferents campions de motos, Formula 1 o curses de resistència, que han passat pel Circuit de Barcelona-Catalunya. Porten el nom del corredor, la data, la signatura, en alguns caos, la majoria porten una dedicatòria, el símbol del tipus de vehicle (moto, F1 o resistència) i el lema del Circuit.</p> <p>En motos hi ha l'Àlex Crivillé (2002); l'Ángel Nieto (2003); el Sito Pons (2003); en Mick Doohan (2004); en Dani Pedrosa (2007); o en Jorge Lorenzo (2008). En Formula 1 en Michel Schumacher (2003); l'Ayrto Senna (2004); en Nigel Mansell (2005); en Mika Häkkinen (2006); en Fernando Alonso (2006); i en Nelson Piquet (2008). finalment com a representant de les curses de resitència hi ha en Fermí Velez (2003).</p> | 08135-184 | Circuit de Barcelona-Catalunya | <p>És una iniciativa realitzada entre els anys 2002 i 2008.</p> | 41.5702357,2.2618103 | 438455 | 4602325 | 2002-2008 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96317-18402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96317-18403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96317-18404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96317-18405.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96317-18406.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 96868 | Fons gràfic de Montmeló a la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-grafic-de-montmelo-a-la-fundacio-institut-amatller-dart-hispanic | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’Arxiu Fotogràfic de la Fundació Amatller d’Art Hispànic conserva un conjunt de 60 imatges de Montmeló produïdes per diferents autors en franges cronològiques variades. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Entre els subjectes documentats hi apareixen nou (9) fotografies de l’església (interior i exterior), datades de 1973; una (1) fotografia de l’església sense datar i vuit (8) imatges de diferents masies, entre elles, la Casa Gran, d’interiors i exteriors, totes elles datades de l'any 1913.</span></span></span></span></span></p> | 08135-185 | Passeig de Gràcia, núm. 41 1r 1ª (08007 - Barcelona). | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Des de la seva fundació l’any 1943, per part de Teresa Amatller, i fins a l’actualitat, la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic compleix amb diferents objectius, entre els quals fomentar la recerca al voltant de l’art hispànic, donant suport mitjançant una biblioteca i un arxiu fotogràfic, tots dos especialitzats en aquesta matèria. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Arxiu Fotogràfic disposa concretament d’un repertori de més de 360.000 fotografies procedents de diferents arxius, entre els quals destaquen l’Arxiu Mas i l’Arxiu Gudiol, produïdes per diferents autors al llarg del segle XX i per un banc de més de 90.000 imatges digitals.</span></span></span></span></span></p> | 41.5515679,2.2480837 | 437292 | 4600262 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96868-02reg51831917-esglesia-de-sant-fost-de-campsentelles-arxiu-mas.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96868-02interior-duna-cuina-de-montmelo.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 96869 | Fons documental i gràfic de Montmeló de l’Arxiu Gavín | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-i-grafic-de-montmelo-de-larxiu-gavin | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya, Arxiu Gavin de les Avellanes conserva, referent al municipi de Montmeló, varis documents que es detallen a continuació: </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Referent a l’inventari d’esglésies, es preserven 12 fotografies datades entre els anys 1920 al 1989, corresponents a dos edificis religiosos; una trentena d'a</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'>rticles de premsa i fulletons de diferents èpoques; cinc g</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'>oigs; una quinzena de p</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'>ostals i fotografies, en color i en blanc i negre; i, finalment, una monografia dedicada a la construcció dels gegants. </span></span></span></span></span></p> | 08135-186 | Monestir de les Avellanes. Ctra. C-12. Qm. 181 (25612 - Os de Balaguer / La Noguera - Lleida). | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Des de la seva creació, per Josep Maria Gavin i Barceló i fins a l’actualitat l’arxiu sempre ha estat localitzat a Valldoreix, al Vallès Occidental. Des dels seus inicis, Gavin posà en marxa dues grans branques: les col·leccions i els fons documentals d’arxiu del qual destaca el fons fotogràfic de les esglésies de Catalunya i d’altres parts del món així com tot el relacionat amb la documentació religiosa (estampes, estampetes, goigs, advocacions de la Mare de Déu). També destaca el gran nombre de postals de tot el territori català i el buidatge de la premsa escrita i sobre personatges rellevants de la cultura catalana. Més endavant es crearà la biblioteca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A principis dels anys vuitanta del segle passat, Josep Maria Gavin feu donació del fons a la Generalitat de Catalunya. L’arxiu però continua creixent i a inicis de l’any 2000 s’instal·la definitivament al Monestir de les Avellanes, després de passar un acord amb l’Institut de Germans Maristes de Catalunya. A finals de l’any 2006 s’acaben les obres d’adequació de l’edifici que allotjarà l’arxiu. El 4 d’octubre de l’any 2008 s’inaugurava oficialment la nova seu.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Actualment l’arxiu conserva 48 col·leccions diferents que ocupen uns 1.500 metres lineals.</span></span></span></span></span></p> | 41.5516102,2.2480369 | 437289 | 4600267 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 97013 | Turó de la Bandera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-bandera-0 | <p>PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). <em>Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil</em>. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</p> | XIX | <p>En aquest turó durant la Guerra del Francès (1808-1814) s'hissava una bandera per informar de l'arribada de les tropes franceses. Existeix un turó homònim i amb les mateixes finalitats a Sant Fost de Campsentelles.</p> | 08135-187 | Turó de la Bandera | <p>Durant la Guerra del Francès van esdevenir alguns fets a les proximitat de Montmeló com a Sant Fost de Campsentelles, amb el desallotjament de La Cartoixa, on s'havien refugiat un batalló de Miquelets (Pérez, 1990).</p> <p>Un altre exemple és la batalla de Mollet, que succeí entre Can Pere Gil i la Verneda. Les tropes franceses comandades pel Coronel Guéry s'havien instal·lat a Santa Perpètua i Mollet per a passar l'hivern (1809-1810). L'enfrontament es produí el 21 i 22 de gener de 1810. Durant la batalla el somatent de Sant Fost i Martorelles atacaren els francesos des de Can Canyelles.</p> | 41.5581792,2.2532038 | 437726 | 4600993 | 1808-1814 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/97013-18702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/97013-18703.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La placa de la ronda homònima recorda aquests fets i s'ha preservat el topònim del turó. | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/