Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 95757 | Serrat de les Tres Creus, Turó de les Tres Creus o Turó del Raiguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-les-tres-creus-turo-de-les-tres-creus-o-turo-del-raiguer | <p><span><span><span><span lang='CA'>BARBERÀ, J. I PANYELLA, A. (1950). Una estación ibero-romana en Montmeló (Barcelona). Primeras notes. Dins <em>Estudios</em>, núm. 1, pp. 5 Seminario de estudiós arqueológicos y etnológicos. Federación espanyola de Montañismo. Delegación regional catalana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GARCIA-PEY, Enric; SALVADOR CORROS, Montserrat (2005). <em>Montmeló. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PIÑERO, Àngel i UMBERT, Josep (2009). <em>Aproximació a la història de Montmeló: segles IX-X</em>. Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>UMBRIA FONT, Carme (1997). <em>Pla especial de protecció dels turons de les tres creus</em>. Memòria informativa. Diputació de Barcelona. Servei d’acció territorial.</span></span></span></span></p> <p> </p> | II-I aC | Es desconeix l'abast del jaciment. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El conjunt anomenat Turó de les Tres Creus està format per dos turons; el menor és el Turó de Can Tacó o d'en Roïna que s'alça 119 m sobre el nivell del mar, l'altre és l'anomenat Turó de les Mamelles i té dos cims, el turó de les Tres Creus i el Turó del Raiguer. En el Turó de les Tres Creus s'hi localitzà material arqueològic en superfície possiblement en concordança amb l'existència del jaciment ja conegut en el turó veí de Can Tacó, compartint control visual de les vies de comunicació del Vallès. Tan sols són notícies de troballes superficials de ceràmica feta a mà, ceràmica comuna ibèrica, àmfora ibèrica i tègula. La cronologia de les troballes sembla apuntar un jaciment paral·lel al turó veí, al voltant del segle I aC.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per aquest motiu, quan es realitza el projecte de construcció, en el Serrat de les Tres Creus, d'un dipòsit d'aigües i de les canalitzacions que el comunicaran amb la xarxa hidràulica existent, es planteja una intervenció arqueològica de control dels moviments de terres. S'efectuaren set cales arqueològiques en el lloc en què es preveia la col·locació del dipòsit, un dels dos cims que formen aquest jaciment. Tant les cales com els treballs de seguiment visual de les obres d'arranjament del camí per facilitar el pas de la maquinària fins la part superior del turó van resultar estèrils a nivell arqueològic.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant l'any 2009, es va portar a terme una prospecció superficial al Turó de les Tres Creus, amb motiu del projecte de construcció de la Línia d'Alta Velocitat Madrid-Barcelona-Zaragoza-Frontera francesa. Tram: Mollet del Vallès-Montornès del Vallès-Montmeló, Vallès Oriental. Tampoc s'hi va documentar material o estructures constructives d'interès arqueològic.</span></span></span></span></span></p> | 08135-51 | Turó de les Tres Creus | 41.5522935,2.2573686 | 438068 | 4600336 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95757-3101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95757-3102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95757-3103.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada accessible | Altres | BPU | 2024-05-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 95758 | Ca l'Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesteve-4 | <p><span><span><span><span lang='CA'>CANTARELL, Ignasi i CARRASCO, Maria Antonia (1996). Montmeló al 1716. Dins <em>Butlletí del Centre d’Estudis Montmeló</em>, núm. 1, pp. 15-26.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GARCIA-PEY, Enric; SALVADOR CORROS, Montserrat (2005). <em>Montmeló. Recull onomàstic</em>. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | I aC-IV dC | S'hi ha construït una estació de distribució de gas natural per Montmeló i Parets al costat, que pot haver afectat la zona. Les restes es troben colgades de vegetació i amuntegaments d'origen desconegut. | <p>Aquest jaciment no figura a la carta Arqueològica del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La seva existència es coneix pel conjunt de materials dipositats en el Museu d'Arqueologia de Catalunya, però es desconeixen les circumstàncies de la troballa. Els materials en qüestió consisteixen en un pivot d'àmfora romana tarraconense, dues vores de gran recipient amb engalba vermellosa a l'interior i a la vora i engalba groguenca a l'exterior, tres fragments informes de ceràmica comuna romana i un fragment de molí de pedra basàltica.</p> <p>Els autors del <span><span><span><em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló </em></span></span></span>(Ibars i Castejón, 2011) relacionen aquestes troballes amb el jaciment proper de Can Guitet, que podria tractar-se d'un mateix jaciment.</p> | 08135-52 | Nord del terme municipal, a la serra de Can Cabanyes, a tocar amb el terme de Parets i a prop del bosc de Can Guitet. | <p>A l'emplaçament on hi havia la masia de Ca l'Esteve, a tocar amb el terme municipal de Parets, hi ha una estació de distribució de gas natural per Montmeló i Parets. Les restes de la masia encara són visibles al voltant. En total tres murs, dos fent cantonada i un tercer separat. El parament estava fet a base de còdols de riu de diverses mides i maons, lligats amb morter.</p> | 41.5626842,2.2492281 | 437399 | 4601495 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95758-5201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95758-5202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95758-5203.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada accessible | Altres | BPU | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | A la base de dades de la Wikipedra, amb el codi número 525, es documenten les restes d'una paret que corresponen a ca l'Esteve, però es troben situades dins el límit municipal de Parets del Vallès. Es troben erròniament ubicades i classificades com pertanyents a Montmeló. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 95760 | Subsòl de l'església de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/subsol-de-lesglesia-de-santa-maria | <p><span><span><span><span lang='CA'>CARRASCO, Maria Antonia; GUASCH, Manel i UMBERT, Josep (1995). <em>L’església de Santa Maria de Montmeló: 1050 anys</em>. Centre d’estudis Montmeló.</span></span></span></span></p> <p>CARRASCO MARTÍ, Maria Antonia (2019<em>). Redescobrim l’església de Santa Maria de Montmeló.</em> Jornades Europees del Patrimoni. Ajuntament de Montmeló i Centre d’Estudis Montmeló.</p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló. </em>Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>VILA i CARBASSA, Josep Maria (nn.cc<em>). Memòria de l’excavació arqueològica realitzada a l’església de Santa Maria de Montmeló (Vallès oriental</em>), juny-juliol de 1997.</span></span></span></span></p> | X-XX | Excavat en part, però s'ignora l'abast total del jaciment. | <p>Són diverses les intervencions que s'han fet a l'església en el darrer segle, però pel que fa al subsòl, les principals intervencions han estat els anys 1997 i 2019. Aquestes han permès documentar un conjunt de sepultures i sitges relacionades amb l'església.</p> <p>L'any 2019 durant les obres de la segona fase de la carretera BV-5003, a la zona de la sagrera de l'església i l'obertura d'un nou pas de comunicació entre la plaça de l'església i el carrer Folch i Torras, que va permetre deixar al descobert l'absis romànic, es van documentar 13 sitges i 17 tombes. Les sitges es poden agrupar en dues fases cronològiques: una primera dels segles XI i XII i una segona entre els segles XIII i XIV. Mentre que les tombes, ubicades al carrer de Santa Maria i Avinguda Pompeu Fabra, es poden agrupar en quatre fases. Una primera datada entre els segles X i XI; una segona entre els segles XI i XIII; una tercera vers els segles XVII i XVIII i una darrera compresa entre el segle XIX i la primera meitat del segle XX, moment en que l'espai funerari es trasllada a la ubicació actual.</p> | 08135-53 | Plaça de Santa Maria, s/n | 41.5499094,2.2491395 | 437379 | 4600077 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95760-5301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95760-5302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95760-5303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95760-5304enterrament-dun-individu-del-s-x-trobat-al-cementiri-parroquial-de-santa-maria-de-montmelo.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada accessible | Científic/Cultural | BCIL | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 95761 | Jaciment del carrer Girona, cruïlla carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-carrer-girona-cruilla-carrer-major | <p><span><span><span><span lang='CA'>CODINACH, Griselda i SALVADOR, Ivan (2002). <em>Informe-memòria del sondeig arqueològic al carrer Girona cantonada carrer Major</em>. Arxiu DGPC.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XII-XV | Sitja molt escapçada. | <p>L'any 2002, amb motiu de la construcció d'un dipòsit per als residus urbans, a la cantonada dels carres Major i Girona es descobriren restes arqueològiques consistents en fragments ceràmics i ossos humans, que permeteren documentar una sitja d'època medieval, escapçada en gran part per la construcció del dipòsit. Per informació oral obtinguda, podria haver-hi una segona sitja que no es va poder documentar amb registre arqueològic.</p> <p>Un cop realitzada la intervenció, es constatà que les restes òssies i ceràmiques no tenien vinculació. Els elements mobles recuperats foren escassos i poc significatius, corresponien majoritàriament a fragments informes de ceràmica grollera de cuina. Destaca un fragment ceràmic de cuina de cocció oxidant i neutra, un tupí o mononansa, de vora exvasada amb llavi arrodonit i perfil en 'S', fons pla amb tendència lleugerament còncava. Presenta una sola nansa de tipus cinta lateral i tenia abundants marques que evidencien el contacte directe de la peça amb el foc. També per a aquesta peça, la direcció de l'excavació proposa una cronologia entre els segles XI i XIII.</p> | 08135-54 | Carrer Girona, cruïlla amb el Carrer Major | <p>L'excavació d'urgència fou dirigida, l'any 2002, per l'arqueòloga Griselda Codinach (2002).</p> | 41.5504790,2.2461945 | 437134 | 4600143 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95761-5402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95761-5403.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada accessible | Altres | BPU | 2024-05-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | És possible que es tracti d'una zona més àmplia i que hi puguin haver-hi altres sitges en el subsòl. | 85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 95762 | Pous del Duc o de la Casa Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pous-del-duc-o-de-la-casa-gran | <p><span><span><span><span lang='CA'>AYMAMI DOMINGO, Gener (2000). <em>Aproximació als pous de glaç i neu de Catalunya</em>. Barcelona: Rafael Dalmau.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>DANTÍ, Jaume; CANTARELL, Cinta i CORNELLAS, Pere (2007). <em>Pous de glaç al Vallès Oriental</em>. Consell Comarcal del Vallès Orienta.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>FONT, G.; MATEU, J.; PUJADAS, S. i TURA, J. (2005). El transport de la neu del Montseny i del glaç del Vallès a Barcelona al segle XVIII. Dins VI Trobada d’estudiosos del Montseny, pp. 199.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GRÀCIA, Ricard i CATAFAL, Ernest (1996). Caminant per les tres creus. Dins Butlletí del Centre d’Estudis Montmeló, núm. 1, pp. 34-39.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MATAS VILARÓ, M. Ll. (2012): Memòria científica. Control arqueològic i consolidació-restauració als Pous del Duc. Montmeló, Vallès Oriental. Mem. Núm.: 11202.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>NN.CC (1937). Un document interessant. Dins Agrupació Excursionista de Badalona, núm. 34, pp. 3-4</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>NUET BADIA, J. (1970). Els pous de neu del Montseny. Dins Revista Muntanya, núm. 650, pp. 67-73.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PÀMIES, D. (2009). Memòria de la intervenció arqueològica als pous del duc i pont de ferro (Montmeló, Vallès Oriental). Gener-febrer de 2009.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PÀMIES, D. (2011) <em>Intervenció arqueològica a la Línia d'Alta Velocitat, tram Mollet del Vallès - Montmeló - Montornès del Vallès.</em> Gener-Novembre de 2011. Mem. Núm. 9701</span>.</span></span></span></p> | XVIII | Es conserva només la base dels dos pous, un tram de mur del pou menor i les estructures de desguàs del pou gran. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Restes de dos pous de glaç descobertes durant les obres de la línia de tren d'alta velocitat. Estan un al costat de l'altre i són de base circular. Es tracta de dues estructures d'emmagatzematge del glaç, que probablement es formaria amb l'aigua del Congost, en basses situades al vessant nord, en la zona més obaga. Posteriorment es tallaria en blocs i s'emmagatzemaria en aquestes estructures per ser comercialitzat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El diàmetre interior del pou gran és de 10 m i l'extern d'11 m. Està fet amb pedra local, lligada amb morter de calç. A l'interior, s'hi trobà un paviment construït amb còdols i amb un sistema d'evacuació d'aigües mitjançant un canal adossat a la cara interna del mur, construït amb maó i dos aiguafons disposats amb forma de 'V', situats al centre del paviment. A la part externa de l'estructura, s'hi localitzà un canal de desguàs, de 10,7 m de llargada dels quals, 5,11 m es trobaven tapat amb una coberta de pedra lligada amb morter de calç i amb una disposició d'est a oest, que desembocava al llit fluvial del Congost.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El diàmetre interior del pou petit és de 6,76 m, mentre que l'exterior és de 8 m. Es conserva un tram de mur en el qual s'hi poden observar diversos orificis de secció triangular anomenats escorrentiu, i destinats a la filtració de l'aigua. En tot el parament visible, s'observen tres filades d'escorrentius, iniciant-se la primera, arran de terra. També s'hi observen tres orificis destinats a instal·lar bigues amb les que es construïa una bastida, que es feia servir per a empouar i desempouar el glaç.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 2011, a 3,5 m a l'oest del pou petit, en el punt que els cables elèctrics soterrats entren en el recinte de la subestació elèctrica, es va localitzar una estructura hidràulica antiga. Els arqueòlegs ho interpreten com un tram de desguàs d'un dels pous. Es tracta d'una canalització que consta de dos murs paral·lels de pedra lligada amb fang, disposats en una rasa excavada al sòl natural i disposada de nord-est a sud-oest. L'amplada de l'estructura és de 40 cm a l'interior i s'ha conservat una llargada màxima d’1,85 m i una alçada màxima d’1,35 m. La solera del desguàs era el mateix terreny natural format per llicorella, sobre el qual s'hi havia anat dipositant un nivell de llims provinent de les tasques de neteja del pou de glaç. L'estructura estava coberta per un estrat de terra i argila amb evidents signes de remoció d'època contemporània, i per la tanca de la subestació elèctrica que se li superposa. En l'espai de la rasa excavada en aquesta ocasió s'hi han localitzat altres serveis soterrats, fet que explica el deteriorament del desguàs del pou, que hauria estat desmuntat parcialment amb anterioritat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ha estat possible documentar el camí d'accés a la part superior dels pous, que fa suposar una alçada d'entre 7,4 i 8 m dels pous.</span></span></span></span></span></p> | 08135-55 | Turó de les Tres Creus, prop del riu Congost. | <p>Es construeixen en el segle XVIII, entre 1720 i 1747 pels propietaris de la casa Gran, un antic mas, avui desaparegut, que estava a l'actual Plaça Gran. El període d'explotació dels Pous del Duc no va ser massa extens ja que, el moment de construcció, segons una moneda documentada al paviment del Pou Gran (una moneda de 4 maravedís de Felip V, encunyada a partir de l'any 1720), el situa en el segle XVIII i el moment d'abandonament seria cap el segle XIX, moment en què comença el declivi d'aquesta activitat a causa de l'augment de les temperatures i de les innovacions tecnològiques.</p> <p>Entre els mesos de gener i febrer de l'any 2009, s'hi va portar a terme una intervenció arqueològica, amb motiu del projecte de construcció de la Línia d'Alta Velocitat Madrid-Barcelona-Zaragoza-Frontera francesa. Tram: Mollet del Vallès-Montornès del Vallès. Durant els treballs de rebaix del subsòl es varen documentar les restes tant del pou gran com del pou xic, dels Pous del Duc.</p> | 41.5522494,2.2550350 | 437873 | 4600333 | 1720-1747 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95762-5502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95762-5503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95762-5504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95762-5505.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada accessible | Cultural | BCIL | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | A partir del segle XVII és habitual al Vallès Oriental, la construcció de pous de glaç, destinats a l'emmagatzematge de gel i la seva posterior comercialització. En aquest cas, l'aigua provenia del riu Congost i anava a parar a dues basses situades al peu del turó de les Tres Creus, que no han estat localitzades. Però gràcies a plànols de l'època, se sap que estarien ubicades a la zona més obaga de la muntanya i molt a prop dels pous.Les baixes temperatures feien que l'aigua es gelés. Quan hi havia prou gruix, l'aigua glaçada se serrava en blocs que s'emmagatzemaven apilats dins els pous. Des dels pous es traslladaven amb carro fins el seu destinatari. En el cas dels Pous del Duc era, majoritàriament, Barcelona. Per aquest motiu es van adherir a la Junta de Neu de Barcelona; que era l'organisme que regulava el comerç de gel a la ciutat.L'any 2009 arran de l'excavació arqueològica, es va dur a terme una restauració integral del pous de glaç per part de l'empresa de restauració Àbac S.L. L'any 2012 es va portar a terme una intervenció de restauració sota control arqueològic degut al deteriorament que presentaven els dos pous. Els treballs han consistit en la consolidació i restauració dels elements degradats i la instal·lació de barreres protectores per impedir l'accés a l'interior. | 94 | 1754 | 1.4 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||
| 95763 | Jaciment prehistòric dels carrers Balmes, Doctor Robert i Garcia Lorca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-prehistoric-dels-carrers-balmes-doctor-robert-i-garcia-lorca | <p><span><span><span><span lang='CA'>IBARS PÉREZ, Gemma. (2008-2009-2010). <em>Carrer Balmes i entorn, jaciment de Can Massot, Montmeló (Vallès Oriental)</em>. Núm. Mem. 9700.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>IBARS PÉREZ, Gemma. (2008). Informe de petició desmuntatge d’estructures. <em>Carrer Balmes i entorn, vil·la romana de Can Massot, Montmeló (Vallès Oriental)</em>; maig-octubre de 2008.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>IBARS PÉREZ, Gemma. (2009). Informe de petició desmuntatge d’estructures del Bronze final-primer ferro. <em>Carrer Balmes i entorn jaciment de Can Massot (Montmeló, (Vallès Oriental)</em>; març-abril de 2009.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MARTÍN, A. ;DÍAZ, J.; POU, R.; MARTÍ, M.; i BORDAS, A. (1996). Estructuras de hábitat al aire libre veracienses en el Vallès (Barcelona).<em> </em>Dins<em> Rubricatum. Revista del Museu de Gavà</em>. Actes del Ir Congrés del neolític a la Península Ibèrica, pp. 447-453.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PETIT, Mari Àngels (1987). Les primeres etapes del Bronze al Vallès. Dins Limes, núm. 0. Cerdanyola del Vallès.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PRATDESABA, Albert (2008). Informe de la intervenció arqueològica al carrer doctor Robert (Montmeló, Vallès Oriental); octubre de 2008.</span></span></span></span></p> | Excavat en part, però es desconeix si les construccions n'han malmès una altra part. | <p>Jaciment prehistòric que s'interpreta com un possible establiment d'època neolítica que arriba al bronze final-primer ferro. Les troballes s'han realitzat fent seguiments arqueològics en els carrers de Balmes, Garcia Lorca i Doctor Robert, amb motiu de les obres de renovació de serveis públics, la qual cosa no vol dir que sota les cases o edificis que conformen aquest carrer no hi hagi més indicis.</p> <p>En el carrer Balmes es va documentar una possible estructura de combustió del neolític final (Veraza). Molt a prop hi havia una gran fossa de 2,45 m de diàmetre i una profunditat de 60 cm. També hi havia una altra fossa més petita. A la mateixa zona es documentaren estructures de l'època del bronze final o primer ferro: una sitja i diversos forats de pal.</p> <p>En el carrer del Doctor Robert es va documentar una sitja del bronze final-Ferro I. I en el carrer de Garcia Lorca es va descobrir un forat de pal retallat en el substrat geològic de 20 cm de diàmetre per 20 cm de profunditat, sense que s'hagi pogut datar.</p> | 08135-56 | Entre els carrers Balmes, Doctor Robert i Garcia Lorca. | <p>Entre els anys 2008 i 2010 els arqueòlegs Gemma Ibars i Albert Pratdesaba documenten el jaciment mentre feien seguiments arqueològics als carrers de Balmes, de Garcia Lorca i del Doctor Robert.</p> | 41.5535741,2.2490430 | 437374 | 4600484 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95763-5601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95763-5602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95763-5603.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada accessible | Científic/Cultural | BCIL | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | També es va documentar una vinya del segle XIX, principis del XX. | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 95764 | Can Tabola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tabola-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'>BOSCH, J. (1991). El neolític antic al Vallès Orienta. Dins <em>Arraona</em>, núm. 8, pp. 9-32.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CANTARELL, Ignasi (1958). <em>Silos de can Tabola</em>. Inèdit.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PANOSA M.A. i VILA, Ll. (1991). Les sitges de can Tabola (Montmeló, 1988).Memòria d’excavació. Inèdita.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROIG, J. MOLINA, J.A. i COLL, J. (1993). El neolític antic de can Tabola (Montmeló): un error cronològic. Dins <em>Arraona</em>, núm. 12 (III època), pp. 57-61.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>VILA, Ll (1992). Excavació a can Tabola (Montmeló, 1988). Dins <em>Lauro. Revista del Museu de Granollers,</em> núm. 3, pp. 11-15.</span></span></span></span></p> | II aC-XI dC | Destruït en gran part. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Jaciment documentat des de 1958 situat al voltant del barri de Can Tabola, a la riba dreta del riu Congost. Els autors del Catàleg (Ibars i Castejón, 2011) interpreten el jaciment com un establiment d'època romana que en el segle X hauria estat reocupat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les troballes s'han efectuat en dos moments, amb trenta anys de diferència. La primera troballa fou l'any 1958 i la segona l'any 1988. En total es coneixen una dotzena de sitges datades entre els segles II aC i XI dC. L'any 1958 se'n van descobrir les set primeres, amb motiu d'unes obres dutes a terme a la carretera i cinc més l'any 1988.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ignasi Cantarel localitzà les de l'any 1958, en el marge esquerre de la carretera. De les set, només una es conservava sencera. Segons l'autor de la descoberta, les sitges es trobaven agrupades en quatre conjunts. El 10 de març de 1958 es van excavar les sitges número 1, 2, 3, 4, 5 i 6. el material documentat corresponia a època ibèrica i romana. Però la única sitja sencera donà material groller, que inicialment es va interpretar com ceràmica neolítica (Bosch, 1991) però que estudis posteriors han demostrat que es tracta de ceràmica medieval dels segles X-XI dC (J. Roig, J.A. Molina, J. Coll, 1993).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 1988 es produeix la segona gran troballa en aquest sector, durant els treballs de construcció del Circuit de Barcelona-Catalunya. El senyor Ignasi Cantarell documentà tres nous conjunts de sitges que se situaven prop de la Torre Pardalera. L'agost d'aquell mateix any es va realitzar una intervenció arqueològica d'urgència dirigida pels arqueòlegs Isabel Panosa i Lluís Vila (1991). Dels tres conjunts només se'n va excavar un. Els altres dos conjunts situats entre can Tabola i can Sastre, el primer, i el revolt de can Sastre i la Torre Pardalera, el segon, no es van excavar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La informació de les sitges del conjunt que es va excavar està extreta de la Carta Arqueològica i del Catàleg (2011) i és la següent:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SITJA A.- És la que es troba situada més al nord-est. Les seves dimensions són considerables: 110 cm de diàmetre de boca conservat, 164 cm de diàmetre màxim i 145 cm de profunditat. Excavada directament al sauló, presenta una forma troncocònica. Les parets laterals són còncaves, així com el seu fons, que presenta un forat al centre. Aquesta sitja ha proporcionat el major nombre de restes materials i ha permès d'establir una aproximació cronològica de la seva ocupació.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SITJA B.- Situada al sud de la sitja A, aproximadament a 1 m de distància. Fa 2'12 m de diàmetre de boca, 2'52 m de diàmetre màxim i la seva profunditat és de 80 cm. Les parets laterals no són massa ovalades, mentre que el fons és còncau. En el sector sud de la sitja, el fons apareix retallat formant un graó. Té una forma lleugerament troncocònica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SITJA C.- Situada a 60 cm al sud respecte a la sitja B. Les seves dimensions són reduïdes: fa 84 cm de diàmetre de la boca, 97 cm de diàmetre màxim i 64 cm de profunditat. Morfològicament és una sitja ovalada amb base plana. Ha proporcionat poc material.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SITJA D.- Es troba situada al nord de la sitja C. La seva forma és troncocònica, amb parets còncaves i fons pla. Les seves dimensions són: 117 cm de diàmetre de la boca, 179 cm de diàmetre màxim i 134 cm de profunditat. A diferència de les altres sitges, aquesta no aparegué seccionada ja que es localitzà durant el procés d'excavació.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Del material arqueològic trobat a les sitges, el 64 per cent correspon a ceràmica (la majoria feta a mà i la restant feta a torn), el 32'4 per cent són ossos, el 2'7% correspon a indústria lítica i el 0'7% a ferro.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquestes sitges se situen cronològicament al voltant del segle I aC, tal com es desprèn de l'estudi tipològic de les ceràmiques a torn i, en part, per la presència de ferro, el qual permet establir una cronologia relativa tardana. Les ceràmiques que permeten una major aproximació cronològica són: la terra sigil lata aretina, la hispànica i també les àmfores itàliques. Aquestes ceràmiques es localitzen en la sitja A.</span></span></span></span></span></p> | 08135-57 | Sector nord-est del municipi, entre els Km 1 i 2,8 de la carretera BV-5003 de Montmeló a Granollers. | <p>Troballes realitzades en dos períodes ben distanciats: 1958 i 1988.</p> | 41.5597118,2.2544181 | 437829 | 4601162 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95764-5701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95764-5702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95764-5703.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada accessible | Altres | BPU | 2024-05-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | L'any 2010 s'informa d'una possible sitja en el marge dret, en direcció a la C-17 del carrer del Fondo de Can Guitet, a uns 50 m del creuament de les vies de tren. | 81|83|85|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 95810 | Bosc del polígon industrial del circuit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-poligon-industrial-del-circuit | <p>AJUNTAMENT DE MONTMELÓ (2011). <em>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montmeló. </em>Text refós aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el 8 de març de 2012.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes</em>. Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres, actualitzada per Oriol de Bolós</em> - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la<em> 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985).<em> Los árboles.</em> Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p> | A tocar de la carretera i també degut a la pressió humana, és fàcil detectar alguns abocaments incontrolats, residus procedents de la construcció, algun llauna de begudes o embolcalls, a més d’alguna planta invasora o procedent de jardins, com la iuca i una plantació alineada d’acàcies. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Comprèn varies masses boscoses que tot i que formen part d’una mateixa unitat, estan dividides per l’estructura viària, de la zona industrial del Circuit i el Circuit de Barcelona-Catalunya. Una anella verda, creada entre els municipis de Montmeló i Granollers uneixen aquests boscos a través d’un camí planer que té un recorregut de 5,6 km. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>S’hi accedeix fàcilment, des del carrer de la Verneda del Congost, però també des de la carretera BV-5003 o des de la carretera de Granollers a Montmeló. Totes aquestes vies conflueixen a la rotonda de la “M”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La primera zona (Coord. UTM X438713-Y4601768) està situada a l’extrem nord-est del municipi, que limita amb Granollers, a tocar del riu Congost. De totes les masses boscoses és la més enjardinada, amb una zona de pícnic i àrea d’esbarjo. El terreny és completament planer, amb una plantació molt jove de pi, al voltant de la zona de pícnic. També hi ha algun cirerer d’arboç, aladern i arbres propis de l’estatge de ribera com el pollancre. Tots ells plantats. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La segona zona (Coord. UTM X438202-Y4601595), és la del bosc de la Torre Pardalera. S’hi pot accedir directament per la carretera BV-5003 o travessant el polígon pel carrer de Can Sastre o des del carrer de Can n’Esteve. Al final d’aquests dos, just quan es troben, es pot veure un camí de terra que s’inicia en el mateix marge. Aquí el recorregut es fa pel mig del bosc, que transcorre més o menys paral·lel a la carretera esmentada anteriorment. La seva alçada respecte al nivell del mar oscil·la entre els 95 i 97 metres. Per tant és un recorregut planer sense desnivells importants, tret dels marges escapçats per la construcció del polígon. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Hi trobem un bosc madur on hi predomina l’alzina (<em>Quercus ilex spp. Ilex</em>) amb presència de roure i pi. Els llocs per on no s’hi camina hi ha un bon sotabosc amb plantes pròpies de l’alzinar com l’arítjol o l’heura, i galzeran (<em>Ruscus aculeatus</em>). També hi ha algun arç blanc (<em>Crataegus monogyna</em>) i esparraguera (<em>Asparagus officinalis</em>). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La tercera zona (Coord. UTM X438208-Y4601722) i la quarta (Coord. UTM X438329-Y4601807) també formen part del bosc de la Torre Pardalera. Però estan situades a l’altre costat de la vorera de la carretera BV-5003 i limiten al nord, nord-oest amb la línia del ferrocarril i el Circuit de Barcelona-Catalunya. Visualment, és una massa boscosa allargassada que queda delimitada per un passeig de plataners (<em>Platanus hispànica sp</em>.) que originàriament conduïa a la Torre Pardalera, desapareguda ja fa anys amb la construcció del circuit. El camí està barrat al trànsit de vehicles. Els plataners són majoritàriament espècimens madurs, amb una brancada alta i esvelta. A l’altre costat del camí, hi ha un bosc madur d’alzina i roure, però sempre amb presència de pi. Com amb la segona zona, té un sotabosc interessant, on s’hi localitzen les mateixes espècies vegetals i malgrat la proximitat de la via del tren i el circuit, es converteix en refugi d’ocells i petits mamífers. Aquest bosc queda tallat per una zona erma sense vegetació arbòria com actuant de tallafocs.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La cinquena massa boscosa (Coord. UTM X438487-Y4601887), presenta les mateixes característiques que les dues primeres. A tocar de la carretera, hi ha una bassa d’aigua abandonada, envoltada de bardissa que semblaria comunicar amb una segona, de característiques constructives molt semblants, però amb aigua, que està situada en el darrer sector que limita amb el municipi de Granollers, el bosc de Can Gordi, al capdavall del marge i dins d’una empresa. En arribar al final d’aquest bosquet, trobem el carrer del Mas La Moreneta. Baixant per unes escales de fusta que eviten que s’erosioni el marge, es pot travessar el carrer i entrar per un camí protegit per una barana de fusta al darrer dels boscos (Coord. UTM X438566-Y4602062). Es tracta del bosc de Can Gordi, on passa la partió amb Granollers. S’hi observa parcialment les restes d’un muret de pedra amb una filada de maó disposat a plec de sardinell, que puja perpendicular al carrer i a la bassa esmentada anteriorment. Aquesta massa boscosa té les mateixes característiques que les darreres esmentades.</span></span></span></span></span></p> | 08135-58 | Carretera BV 5003, PK 2,100 | 41.5661420,2.2607160 | 438360 | 4601871 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95810-5802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95810-5803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95810-5804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95810-5805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95810-5806.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-05-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Aquestes masses boscoses formen part d’un mosaic forestal de gran valor ecològic i social per al municipi. | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 95811 | Bosc del Turó de les Tres Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-turo-de-les-tres-creus | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El bosc del turó de les Tres Creus (150,2 m d’alçada), està situat al sud de la població de Montmeló. Limita per l’est i sud-est amb el municipi de Montornès del Vallès, amb qui comparteix el que podem anomenar una illa biogeogràfica conformada per dos altres turons: el de Can Tacó (anomenat també d’en Roina, de 119,7 m d’alçada) i el del Raiguer (153 m d’alçada). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquest mont-illa de turons molt suaus envoltada per una zona fortament antropitzada, troba el seu límit, al nord, amb el Ferrocarril de Barcelona a Granollers; a l’oest amb el riu Congost; al sud i a l’est, amb el polígon industrial de Riera Marsà, nombrosos equipaments esportius i educatius de Montornès del Vallès i amb el riu Mogent. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El vessant nord-oest del turó de Can Tacó està poblat per un important alzinar amb roureda que es va estenent en direcció nord cap els vessants oest i nord del turó de les Tres Creus. En aquest indret el bosc presenta una riquesa biològica destacable. Hi abunden les enfiladisses com l’arítjol i l’esbarzer. L’impacte de l’activitat humana, en els indrets més assolellats i de més fàcil accés, en canvi, han fet que l’alzinar d’aquest sector es caracteritzi per la regeneració per rebrotada de les soques tallades. A banda, els incendis que hagi pogut patir, fan que l’alzinar es reconstitueixi de manera natural i per això l’acabem trobant barrejat amb ginestes, estepes o al dessota alguns pins probablement plantats per l’home després de l’abandonament de les vinyes. Al vessant més ombrívol del Turó de les Tres Creus hi ha, sobretot, roure martinenc, de fulla petita i vora ondulada i en els marges molsa i galzeran. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al capdamunt del turó de les Tres Creus, hi ha un punt geodèsic i una àrea de descans amb un banc, tanques que protecció de fusta i el suport per un mapa de localització dels turons. Aquest indret és potser el més erosionat actualment, amb presència de ginestes, argelaga i aladern i un pi, al mig del camí, que ha esdevingut emblemàtic perquè es veu des de molt lluny i ajuda a identificar el turó. A banda i banda del camí i sobretot en els indrets de soleia, destaca el garric, el bruc, el romaní, l’esparreguera, l’aladern i els fanals.</span></span></span></span></span></p> | 08135-59 | Turó de les Tres Creus | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant les dècades dels anys 1960 i 1970 les poblacions del Vallès, experimentaren un creixement urbà i industrial que comportaren una pèrdua molt important a nivell del sòl agrícola i forestal, afectant principalment la plana al·luvial més fèrtil dels rius Mogent i Congost. Els turons de les Tres Creus se salvaren d’aquest procés destructiu, tot i que no quedaren exempts de la degradació mediambiental. Patiren doncs reiterats incendis forestals, instal·lació de línies elèctriques i altres infraestructures públiques desencadenant irremeiablement una reducció i/o una pèrdua de la coberta vegetal que estava formada per roureda i alzinar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En el marc de posar en valor el jaciment romà de Can Tacó –Turó d’en Roina, conegut també com <em>Mons Observans</em>, es projectaren diverses actuacions destinades a la restauració paisatgística. Es prioritzaren les plantacions d’espècimens arboris i arbustius autòctons en les zones més afectades per la pèrdua de coberta vegetal i es dissenyaren nous senders per tal de regular l’accés i minimitzar l’impacte antròpic.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 2007, en el jaciment s’hi instal·là una tanca cinegètica que facilita el pas de la fauna silvestre i l’estiu del 2013 s’observà la presència de la cuca de llum, una espècie molt sensible als herbicides.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Hi ha varis indrets on hi ha restes d’explotacions d’antigues pedreres i a l’oest del turó, al sector més proper al riu Congost, es preserven les restes de dos pous de glaç.</span></span></span></span></span></p> | 41.5518038,2.2562099 | 437971 | 4600282 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95811-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95811-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95811-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95811-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95811-06.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | En el turó de Can Tacó o d’en Roina, el més petit dels tres turons que donen nom a la muntanya de les Tres Creus té, a tocar del camí que mena al turó de les Tres Creus, una petita clariana on hi ha una aula a l’aire lliure envoltada per alzines destinada a realitzar activitats escolars relacionades amb el medi natural. | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 95812 | Bosc de Can Guitet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-guitet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª Trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El bosc de Can Guitet és una massa boscosa situada al nord de la Serra de Can Cabanyes, entre Can Guitet i les restes de Ca n’Esteve. Forma part d’un mosaic agroforestal de gran valor ecològic pel municipi de Montmeló. S’hi accedeix fàcilment, des de la carretera que mena al Circuit de Barcelona-Catalunya. Ocupa una superfície d’1,53 ha.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es tracta d’un alzinar situat a 107 m d’altitud respecte al nivell de mar, en una zona on l’orografia no presenta cap desnivell important i és de fàcil accés. És un bosc madur on hi predomina l’alzinar (<em>Quercus ilex spp. Ilex</em>) amb presència d’algun roure i pins, sobretot presents a l’exterior del perímetre boscós. Té un sotabosc important, però només en el sector més proper a Ca l’Esteve, a causa de la pressió antròpica. En aquest espai, tot i que no s’hi observen plantes enfiladisses pròpies de l’alzinar com l’arítjol o l’heura, si que destaca per la gran quantitat de galzeran (<em>Ruscus aculeatus</em>). D’altres espècies pròpies que s’hi observen són, el marfull (<em>Viburnum tinus</em>), l’arç blanc (<em>Crataegus monogyna</em>) i l’esparraguera (<em>Asparagus officinalis</em>). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En la zona més pròxima al camí que mena al cementiri, hi ha una plantació jove d’alzines i pins.</span></span></span></span></span></p> | 08135-60 | Can Guitet | 41.5635210,2.2505504 | 437510 | 4601587 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95812-6002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95812-6003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95812-6004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95812-6005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95812-6006.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 95813 | Bosc del Turó de la Bandera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-turo-de-la-bandera | <p><span><span><span><span lang='CA'>AJUNTAMENT DE MONTMELÓ (2011). <em>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montmeló. </em>Text refós aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el 8 de març de 2012.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El bosc del Turó de la Bandera també se'l coneix amb el nom del Bosc de l’Aplec. És una zona verda situada al capdamunt del turó de la Bandera amb un total de 8.040 m</span></span>2. L’espai situat entre la Ronda del turó de la Bandera, i els carrers de Ramon y Cajal, Ayrton Senna i Cervantes i queda limitat a l’est per l’autopista de la Mediterrània, AP7.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És un bosc jove, on majoritàriament s’hi desenvolupa el pi blanc, tot i que hi ha també algun pi pinyoner, avets i substrat arbustiu. El substrat herbaci hi és present, però majoritàriament groguenc degut a la calor i la manca d’aigua. Els arbres estan podats i no hi ha sotabosc. </span></span></span></p> | 08135-61 | Ronda del Turó de la Bandera s/n. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 20 de març de 2003 s’hi realitzà una plantada popular promoguda per l’Ajuntament de Montmeló on hi participaren prop de 400 persones. S’hi plantaren uns 300 arbres i sotabosc (pi pinyoner, freixes, alzina i auró i marfull, a més de romaní) per tal d’ampliar la zona boscosa del Bosc de l’Aplec. Les escoles també hi participaren dies abans.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 29 de març de 2011, en el Ple Municipal, s’aprova el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme el març de 2012) acompanyat d’un informe de sostenibilitat ambiental i se senyala que cal definir una protecció ambiental dels espais verds periurbans, que inclogui el Turó de la Bandera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 15 de març de 2015 l’Ajuntament promou una nova plantada popular.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 30 de maig de 2017 en un Ple s’aprova una permuta de terrenys entre la zona del Bosc de l’Aplec al sector nord i el polígon del Raiguer, al costat del riu Congost. El bosc passa a tenir un total de 8.040 m2.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 24 de març de 2018, l’Ajuntament aprova una moció per millorar la qualitat ambiental i l’ús social del Bosquet de l’Aplec. Aprova un seguit d’intervencions de millora, poda, desbrossar arbres, matolls i herbes, incrementant la presència d’arbres i flora autòctona.</span></span></span></span></span></p> | 41.5576085,2.2507918 | 437524 | 4600931 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95813-6102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95813-6103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95813-6104.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2024-05-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 95814 | Bosc de la Serra de Can Cabanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-la-serra-de-can-cabanyes | <p>AJUNTAMENT DE MONTMELÓ (2011). <em>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montmeló. </em>Text refós aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el 8 de març de 2012.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres, actualitzada per Oriol de Bolós</em> - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El bosc de la Serra de Can Cabanyes està formant una pineda situada al bell mig del Circuit de Barcelona-Catalunya que actua com a zona de pícnic i de descans. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>És un bosc jove, on majoritàriament s’hi desenvolupa pi blanc, sense sotabosc. Els pins presenten una capçada més o menys cònica. <span lang='CA'><span><span>Les acídules (fulles) són perennes i amiden de 0,7 a 1mm d’amplada i de 6 a 12 cm de longitud. El color oscil·la entre el verd groguenc i un verd més pujat. Floreixen pels volts dels mesos d’abril o maig i fan moltíssimes pinyes, de 5 a 12 cm de longitud, amb un clar peduncle i amb esquames i escudets poc prominents. Els troncs tenen tendència a inclinar-se. </span></span></span>El substrat herbaci també hi és present. <span lang='CA'><span><span>Suporta molt bé les altes temperatures i sequeres perllongades, però no li agrada massa les glaçades ni l’ombra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Com a zona verda s’hi han instal·lat nombroses taules amb bancs de fusta i punts de recollida selectiva. A més, disposa d’una guingueta i un punt d’assistència de primers auxilis de la Creu Roja.</span></span></span></p> | 08135-62 | Circuit de Barcelona-Catalunya. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 2019, el corredor de motos GP, Marc Màrquez, va inaugurar el bosc de la zona del cràter, com a primera zona verda del Circuit millorada dins d’un projecte de transformació amb l’objectiu d’ampliar la biodiversitat d’aquestes àrees del traçat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquest projecte es portava a terme amb <em>Social forest</em>, una empresa de gestió forestal sostenible orientada a la formació i a la inserció laboral de joves en situació d’exclusió o atur.</span></span></span></span></span></p> | 41.5726477,2.2577816 | 438121 | 4602596 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95814-6202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95814-6203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95814-6204.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-05-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Al Mapa de Patrimoni Cultural de Granollers, s’inventaria una zona d’interès propera al Circuit de Barcelona-Catalunya, amb el nom de Bosc de Can Cabanyes en el sector nord-est del polígon industrial Cal Gordi-Cal Català, titular de l’Agència Catalana de l’Aigua, i que en el cartogràfic de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya consta com a Bosc de Can Gordi, per on passa la línia divisòria dels termes municipals de Montmeló-Granollers. A l’est del mateix polígon, també en terme municipal de Granollers, entre aquest i el riu Congost, hi ha l’Espai Natural de Can Cabanyes, amb els aiguamolls i el centre d’educació ambiental, que en el mateix Mapa de Patrimoni correspon a la fitxa que anomenen Bosc de Can Gordi. | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 95815 | Paratge de la font de Santa Caterina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paratge-de-la-font-de-santa-caterina | <p><span><span><span><span lang='CA'>AJUNTAMENT DE MONTMELÓ (2011). <em>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montmeló. </em>Text refós aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el 8 de març de 2012.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). <em>Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès</em>. Ajuntament de de Montornès del Vallès. </span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El paratge de la Font de Santa Caterina està situat a la llera esquerra del riu Mogent, on es fa l’aiguabarreig entre aquest i el riu Congost. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Per accedir-hi Just on es troba la parada de l’autobús, i abans d’entrar al Pont Nou, a mà dreta hi ha un corriol molt costerut que baixa fins al passeig fluvial del riu Mogent. Ens hi porta un camí delimitat a banda i banda per plàtans de grans dimensions, sobretot en alçada, que creixen al costat del curs d’aigua juntament amb altres espècimens típics de la vegetació de ribera. Destaca el plataner que hi ha al davant mateix de la font.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La font prové d’una surgència o déu d’aigua que brolla per una escletxa de la roca. Un tub collat per sota mateix d’una xapa de ciment fa de broc. Continua traient un rajolí d’aigua que s’escola per sota la fullaraca, i travessa el camí de terra formant un petit bassal en direcció a la llera del riu. Una mica més amunt s’observa un altre orifici que actualment no raja. El terra està impregnat per l’aigua constant que brolla malgrat la manca de pluges i, en un costat de la roca, hi ha un cartell de senyalització d’aigua no potable. A la xapa de ciment hi ha les restes d’algun escrit, tal vegada anomenant la font, però que ja no s’hi llegeix res.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La vegetació és de líquens, molses, heures i bardisses principalment.</span></span></span></span></span></p> | 08135-63 | Passeig fluvial del riu Mogent. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’Arxiu Municipal de Montmeló es conserva el dietari de Josep Fransí que ja esmenta l’existència de la font de Santa Caterina l’any 1807.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És un lloc freqüentat per caminants i ciclistes. Era també un paratge molt concorregut per gent que venia de lluny a buscar aigua a la font. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Molt a prop, també hi havia una zona de pícnic amb taules i fogons per passar-hi el dia. </span></span></span></span></span></p> | 41.5461752,2.2508240 | 437516 | 4599662 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95815-6302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95815-6303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95815-6304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95815-6305-arxiu-municipal-de-montmelo-la-font-de-santa-caterina-1920.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95815-63061.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2024-05-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Aquest paratge està compartit amb el municipi de Montornès del Vallès.En les imatges antigues s’observa com la part superior de la déu estava consolidada amb pedra irregular collada amb morter de calç, mentre que l’inferior tenia diverses fileres de maons. L’aigua rajava amb força per un broc arranat a la paret i, com ara, es perdia cap el riu Mogent. | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 95816 | Jardí de La Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-de-la-torreta | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impressor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló.</em> Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El jardí de la Torreta, està situat en ple nucli urbà, en un espai triangular que limita al nord amb el carrer de Santiago Russiñol, a l’est amb el Vial de Ronda, i pel sud-oest amb el camp municipal de futbol. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Forma part del mosaic pulmó-verd de Montmeló. La seva importància no rau tant en els espècimens que hi ha en el jardí sinó que s’ha convertit en un lloc de trobada i gaudi, de relació, de lleure i de relaxació. Un lloc on la natura és un refugi de moltes espècies d’insectes i alhora d’ocells. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Està protegit per una tanca perimetral amb abundància de xipresos sobretot pel que fa al carrer de Santiago Russiñol. A l’interior, varis camins de llambordes amb algunes escales, es relacionen entre ells. Abunda l’olivera, i molt a prop, un petit espai circular amb grades que mira cap al Turó de les Tres Creus. Prop de la casa, s’alcen varis pins de tipus <em>halepensis </em>amb parterres de plantes aromàtiques (cap d’ase, espígol o romaní rastrer) i en un altre costat, una zona plantada amb magnòlies i aladerns. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Destaquen els parterres d’herba, heura i fulles d’acant i un petit estany de corbes sinuoses amb sortidor d’aigua al centre. Està realitzada amb trencadís (blau i blanc). I a pocs metres, una pèrgola amb pilars quadrangulars i bigues de fusta on hi creix una glicina. En aquest indret, la paret o mur interior, de tancament de la casa té una barana i també està decorat amb trencadís del mateix color que dona uniformitat al conjunt.</span></span></span></span></span></p> | 08135-64 | Carrer de Folch i Torras, s/n. | <p>La primera notícia documental que podria fer referencia a aquesta torre data de l'any 1892. Antoni Aymar Puig (1892) diu que '<em>varias casas y quintas, contándose entre éstas la emplazada en una cima del collado, próxima á la iglesia parroquial i contiguo al cauce de la riera i del Congost, desde la cual se disfruta de hermosas vistas</em>'.</p> <p>La finca actual, abans de l'any 1911, eren dos terrenys separats propietat de Dolores Soler Ortells i Elisa Amat Nunell, de Barcelona respectivament. Francisco Serra Bas de Llinars del Vallès adquireix les dues finques i els unifica. El 25 de juliol de l'any 1920, Josep Campanya i Ros compra la propietat que constava d'una casa-torre, d'un molí de vent i d'un terreny on hi havia jardí, hort i vinya. El cost de la finca va ser de 32.250 pessetes. A l'any següent el nou propietari encarrega a l'arquitecte Josep Vilaseca el projecte de reforma i ampliació de l'edifici. Dos anys més tard l’arquitecte Antoni Bartra projecta la masoveria. L'any 1933, el senyor Campaya sol·licita el permís d'obres a l'Ajuntament per construir la tribuna de la planta baixa de la façana sud. L’Ajuntament l’adquireix l'any 1995 i dos anys més tard es rehabilita.</p> <p>Actualment és el centre cultural de Montmeló. </p> | 41.5497162,2.2509420 | 437529 | 4600055 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95816-6402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95816-6403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95816-6404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95816-6405.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95816-6406.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | BCIL | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En els jardins si fan els aplecs de sardanes, jocs i tallers infantils i tota mena d’activitats culturals. | 2153 | 5.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 95817 | Pineda de l'avinguda de Vilardebó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pineda-de-lavinguda-de-vilardebo | <p><span><span><span><span lang='CA'>AJUNTAMENT DE MONTMELÓ (2011). <em>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montmeló. </em>Text refós aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el 8 de març de 2012.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>SELGA, Josep (2014). Avaluació del risc dels pins de l’Avinguda Vilardebó. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A banda i banda d’ambdues voreres s’hi alcen un nombre important de pins del gènere <em>Pinaceae</em>, plantats almenys en dues èpoques diferents, però sempre en escocells dissenyats a mena de parterres, longitudinals en el sentit de la llargària de la vorera. En manquen un bon nombre d’exemplars del que probablement havia estat originàriament, ja que alguns dels escocells estan buits i no s’han substituït per d’altres de nou planter. El pi té un creixement relativament ràpid i pot arribar a viure en condicions òptimes de 250 a 300 anys.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Pels més vells, les alçades arriben als 20 m d’alçada amb les branques i l’escorça ben grisenca. Les acídules (fulles) són perennes amiden de 0,7 a 1 mm d’amplada i de 6 a 12 cm de longitud. El color oscil·la entre el verd groguenc i un verd més pujat. Floreix pels volts dels mesos d’abril o maig i fa moltíssimes pinyes, de 5 a 12 cm de longitud, amb un clar peduncle i amb esquames i escudets poc prominents. Els troncs tenen tendència a inclinar-se cap a una banda o altra del carrer i alguns exemplars, a recargolar-se.</span></span></span></span></span></span></p> <p>La capçada és poc densa. En els exemplars més joves presenta una forma més o menys cònica, que amb el pas dels anys es tornarà irregular. El pinyó fa entre 6 i 7 mm de llarg. </p> | 08135-65 | Avinguda Vilardebó s/n (situada entre el carrer del Timbaler del Bruc i el carrer de Prat de la Riba). | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 2014 l’Ajuntament de Montmeló va encarregar un estudi d’avaluació del risc que presentaven alguns pins de l’avinguda Vilardebó, ja que s’havien detectat diversos episodis de fractura i caiguda de branques de grans dimensions. S</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>e’n comptabilitzaren 69 dels quals 20 exemplars eren de nova plantació. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També s’estimà que originàriament aquest carrer hauria estat ornamentat amb un bon centenar d’exemplars. </span></span></span></span></span></p> | 41.5560590,2.2482222 | 437308 | 4600761 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95817-6502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95817-6503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95817-6504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95817-6505.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2024-05-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Suporta molt bé les altes temperatures i sequeres perllongades, però no li agrada massa les glaçades ni l’ombra.La fusta és dura, blanquinosa, resinosa i de densitat mitjana. És emprada per a fer taulers d’aglomerat, caixes d’embalatge i pasta de paper. A més és un gran productor de resina o trementina. De l’escorça se’n poden obtenir tanins per adobar les pells. Té un paper important en la prevenció de l’erosió i sobretot perquè és capaç d’arrelar on poques plantes ho poden fer. Però com la majoria d’exemplars del gènere Pinus és altament combustible. | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 95818 | Horts de Can Quico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-de-can-quico | <p><span><span><span>Els horts Can Quico són un espai de terra fèrtil situada al sud-oest del municipi. Es tracta de petits h</span></span></span><span><span><span>ortets urbans dividits en vàries parcel·les rectangulars, sense tancaments vegetals, però si delimitats per passarel·les fetes de terra batuda o per rajoles, i en algun cas per cintes aèries lligades a posts de fusta, donant una unitat de conjunt. Tot el perímetre també està protegit per una tanca de filat amb un petit barri. A diferència dels horts del Raiguer, les parcel·les no disposen de cap caseta per guardar-hi les eines.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’accés a cada tros es fa a través de passeres. Les restes vegetals s’han de llençar en uns contenidors comuns que estan ubicats a l’entrada. Les hortalisses que s’hi planten són cols, coliflor, api, naps, pastanagues, enciams i escaroles, raves, patateres, carxoferes, pebroteres, alberginieres, bledes, alls, cebes, julivert, i ceba tendre i calçots. El reg està regulat. </span></span></span></p> | 08135-66 | Al sud-oest de la població, a tocar del parc del Sant Crist. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els precedents dels horts de Can Quico els trobem en la creació d’una zona d’horts familiars al polígon industrial “El Raiguer”. El 26 de novembre de 1996 la Junta de Govern Local presentava el projecte de creació d’una zona d’horts urbans. El 8 d’abril de 1997 la mateixa junta aprovava la normativa per l’adjudicació dels horts. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant les obres del Tren d’Alta Velocitat, es van haver de deixar. Finalment, l’agost de l’any 2013 l’Ajuntament recuperava El Raiguer amb un nou projecte. Cada hort tindria uns 100 m2 amb una caseta amb teulada a dos vessants i una zona de lleure comuna per als hortolans.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 19 d’abril de l’any 2016 la Junta de Govern Local aprovava el <em>Programa d’Horts Urbans de Montmeló</em>, per tal de donar sortida a la llista d’espera per l’adjudicació d’un hort. En aquest s’hi contempla la creació de nous horts al sector de Can Quico. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Finalment, el 25 d’octubre de 2016, el Ple de l’Ajuntament de Montmeló, aprovava el <em>Reglament de règim d’ús dels horts urbans de titularitat municipal</em>. Per tal de fomentar el cultiu tradicional, la normativa contempla un seguit de supòsits que van des de les hortalisses que s’hi poden plantar, la regulació de l’aigua de reg, els tutors per la vegetació aèria, o el manteniment dels camins, espais d’emmagatzematge, brossa, fitosanitaris, animals de companyia, i espais de tancament de les parcel·les. També hi ha un llistat amb tot el que no està permès (conreu de plantes no permeses per la llei, construcció de barbacoes i murs, talar arbres, abandonament de deixalles, estacionament de vehicles a l’interior, realització de foc, dormir a les casetes o viure-hi).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Actualment, l’Ajuntament de Montmeló compta amb una superfície de 6.296 m2 d’hortes situades al Raiguer i a la zona de Cal Quico, amb 100 m2 per hort i per hortolà. Els del Raiguer, són els més antics, amb un total de 98 hortets, mentre que pels de Cal Quico se’n comptabilitzen 43, i a diferència dels horts del primer sector, aquests terrenys estan llogats per l’Ajuntament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A finals de maig de 2018 es van construir tres casetes més per consolidar i integrar definitivament l’espai dels horts amb caseta i així definir i delimitar les dues zones d’horts.</span></span></span></span></span></p> | 41.5486443,2.2385234 | 436492 | 4599944 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95818-6602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95818-6603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95818-6604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95818-6605.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95818-6606.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | Inexistent | 2024-05-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La sol·licitud i l’ús d’aquests horts ve regulada pel reglament de règim d’ús dels horts urbans, vigent l’any 2024, que recull les llicències de cadascuna de les parcel·les, que s’atorguen per un període de dos anys, prorrogables. Si una parcel·la queda sense treballar més de dos mesos per l’adjudicatari, sense que s’hagi comunicat a l’Ajuntament en cas de raó expressa i motivada, aquesta quedarà lliure i llavors l’Ajuntament podrà adjudicar-la de nou. Els adjudicataris han de dipositar una fiança de dos-cents-cinquanta euros, a més de la formalització de la llicència. Aquest fons s’empra en cas de que la parcel·la no estigui desbrossada o s’hagi de netejar de residus. Paral·lelament paguen una quota anual establerta per l’Associació d’hortolans. A banda, els horts estan adreçats a les persones empadronades al municipi amb més de tres anys de residència fixe i sempre i quan no tinguin cap altre hort o terreny ni al poble ni a la comarca o que un membre de la mateixa unitat familiar ja n’hagi rebut un. I sobretot, a les persones majors de 65 anys, pensionistes, amb certificat de discapacitat, sense prestació per desocupació i beneficiàries de la renda mínima d’inserció. | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 95819 | Horts del Raiguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-del-raiguer | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els horts del Raiguer és un espai de terra fèrtil situada a l’est del municipi. Limita al nord-est amb el riu Congost, al nord-est amb Montornès del Vallès, i al sud, sud-est, amb la via del ferrocarril – TAV i més enrere amb el vessant més ombrívol del Turó de les Tres Creus. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les hortes estan dividides en 98 parcel·les de 100 m2, sense tancaments vegetals, però majoritàriament amb filats, donant una unitat de conjunt. Tot el perímetre també està protegit per una tanca de filat creuat amb barri per evitar els furts. Els hortolans tenen a més, una caseta d’obra, amb les quatre façanes pintades de color blanc. El cobert és de teula àrab a doble vessant. Algunes d’elles tenen una petita pèrgola per protegir-se de la calor. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’accés a cada tros es fa a través de passeres. Hi ha un espai comú cobert amb taules per a menjar, i també una zona arbrada amb taules i bancs de fusta que proporciona ombra durant els mesos d’estiu i deixa passar el sol durant els mesos d’hivern. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En varis indrets perimetrals, els hortolans deixen créixer de manera controlada erols de canya comuna o canya de Sant Joan (<em>Arundo donax</em>) que són emprades com a tutor per la vegetació aèria. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tant pel que fa a l’arbrat com a les hortalisses, són totes autòctones. Hi creix algun mandariner, llimoner, olivera, figuera, llorer i micaquer i pel que fa a la hortalisses, les cols, coliflor, api, naps, pastanagues, enciams i escaroles, raves, patateres, pebroteres i alberginieres; bledes, alls, cebes, julivert, i ceba tendre i calçots. El reg està regulat.</span></span></span></span></span></p> | 08135-67 | El Raiguer | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 26 de novembre de l'any 1996 s’aprovava per Junta de Govern Local el projecte de creació d’una zona d’horts familiars al polígon industrial “El Raiguer”. El 8 d’abril de 1997 la mateixa Junta aprovava la normativa per l’adjudicació dels horts. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant les obres del Tren d’Alta Velocitat, es van haver de deixar els horts. Finalment, l’agost de l’any 2013 l’Ajuntament recuperava aquest espai amb un nou projecte. Cada hort tindria uns 100 m2 amb una caseta amb teulada a dos vessants i una zona de lleure comuna per als hortolans.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 19 d’abril de 2016 la Junta de Govern Local aprovava el <em>Programa d’Horts Urbans de Montmeló</em>, per tal de donar sortida a la llista d’espera per l’adjudicació d’un hort. En aquest s’hi contempla la creació de nous horts al sector de Can Quico. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Finalment, el 25 d’octubre de 2016, el Ple de l’Ajuntament de Montmeló, aprovava el <em>Reglament de règim d’ús dels horts urbans de titularitat municipal.</em> Per tal de fomentar el cultiu tradicional, la normativa contempla un seguit de supòsits que van des de les hortalisses que s’hi poden plantar, la regulació de l’aigua de reg, els tutors per la vegetació aèria, o el manteniment dels camins, espais d’emmagatzematge, brossa, fitosanitaris, animals de companyia, i espais de tancament de les parcel·les. També hi ha un llistat amb tot el que no està permès (conreu de plantes no permeses per la llei, construcció de barbacoes i murs, talar arbres, abandonament de deixalles, estacionament de vehicles a l’interior, realització de foc, dormir a les casetes o viure-hi).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Actualment, l’Ajuntament de Montmeló compta amb una superfície de 6.296 m2 d’hortes situades al Raiguer i a la zona de Cal Quico, amb 100 m2 per hort i per hortolà. Els del Raiguer, són els més antics, amb un total de 98 hortets, mentre que pels de Cal Quico se’n comptabilitzen 43, i a diferència dels horts del primer sector, aquests terrenys estan llogats per l’Ajuntament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A finals de maig de 2018 es van construir tres casetes més per consolidar i integrar definitivament l’espai dels horts amb caseta i així definir i delimitar les dues zones d’horts.</span></span></span></span></span></p> | 41.5539073,2.2571325 | 438049 | 4600516 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95819-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95819-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95819-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95819-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95819-06.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | Inexistent | 2024-05-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La sol·licitud i l’ús d’aquests horts ve regulada pel reglament de règim d’ús dels horts urbans, vigent l’any 2024, que recull les llicències de cadascuna de les parcel·les, que s’atorguen per un període de dos anys, prorrogables. Si una parcel·la queda sense treballar més de dos mesos per l’adjudicatari, sense que s’hagi comunicat a l’Ajuntament en cas de raó expressa i motivada, aquesta quedarà lliure i llavors l’Ajuntament podrà adjudicar-la de nou.Els adjudicataris han de dipositar una fiança de 250 euros, a més de la formalització de la llicència. Aquest fons s’empra en cas de que la parcel·la no estigui desbrossada o s’hagi de netejar de residus. Paral·lelament paguen una quota anual establerta per l’Associació d’hortolans.A banda, els horts estan adreçats a les persones empadronades al municipi amb més de tres anys de residència fixe i sempre i quan no tinguin cap altre hort o terreny ni al poble ni a la comarca o que un membre de la mateixa unitat familiar ja n’hagi rebut un. I sobretot, a les persones majors de 65 anys, pensionistes, amb certificat de discapacitat, sense prestació per desocupació i beneficiàries de la renda mínima d’inserció. | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 95820 | Fons de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental referent a Montmeló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-comarcal-del-valles-oriental-referent-a-montmelo | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>BADIA PUIG, Carme (2017). Entrevista al director de l’Arxiu Comarcal. Dins <em>Ronçana</em>, 290, desembre 2017, pp. 16-17.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PÉREZ GÓMEZ, Xavier (2005). L’Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, un equipament llargament esperat. Dins <em>Lauro</em>, núm. 29, pp. 74-77. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PÉREZ GÓMEZ, Xavier (2005). La documentació de les cambres agràries a l’Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. Dins <em>Ponències</em>, 2005, pp. 133-136.</span></span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span>Els fons de l’Arxiu Comarcal del Vallès Oriental que correspon al municipi de Montmeló està format per la col·lecció d’impresos diversos, compresos entre els anys 1985 i 2023. Es tracta de programes d’actes, de festa major, cartells, etc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També disposa d’un fons bibliogràfic amb les monografies històriques publicades sobre el municipi.</span></span></span></p> | 08135-68 | Carrer de l'Olivar, núm. 10 (08402 - Granollers) | <p><span><span><span>L'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental (ACVO), s’inaugura el 30 de setembre de l’any 2005. Forma part de la Xarxa d'Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya i és gestionat conjuntament pel Consell Comarcal del Vallès Oriental i per l'Ajuntament de Granollers, d'acord amb el conveni signat el 29 de desembre del mateix any entre el Departament de Cultura, el Consell Comarcal i l'Ajuntament de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La capacitat de l’ACVO és de 10.000 m lineals de prestatgeria dels quals actualment n'hi ha 6.600 d'ocupats. Entre els fons documentals dipositats a l'arxiu podem destacar els dels ajuntaments d’Aiguafreda, Castellterçol, Granollers, Santa Eulàlia de Ronçana i Tagamanent; també la documentació del Consell Comarcal del Vallès Oriental, els fons de l'arxiu de protocols notarials del districte de Granollers, dels Jutjats de Primera Instància de Granollers i Mollet, de l'Oficina Comarcal del Departament d’Agricultura o de les Cambres Agràries de diversos pobles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També cal destacar el fons fotogràfic de la revista Sport Comarcal, els fons patrimonials o de masies que contenen prop de 400 pergamins que van del segle XII al XVII, o el fons de la baronia de Montbui, jurisdicció integrada per Santa Eulàlia, Bigues, Riells, L’Ametlla, Lliçà d’Amunt, Palaudàries i Sant Mateu de Montbui, i diversos fons personals.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'ACVO custodia igualment un important fons d’hemeroteca (revistes comarcals i butlletins municipals) i una col·lecció de monografies locals que es van actualitzant. Comparteix instal·lacions amb l'Arxiu Municipal de Granollers. Bona part dels fons de l’ACVO es poden visualitzar a internet a través dels portals Arxius en Línia i XAC Premsa.</span></span></span></span></span></p> | 41.5517175,2.2478494 | 437273 | 4600279 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2024-05-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 95821 | Plataners del carrer del Sant Crist de la Grua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-del-carrer-del-sant-crist-de-la-grua | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Al carrer del Sant Crist de la Grua hi ha, a banda i banda de les voreres, una plantació alineada de plataners (<em>Platanus x hispànica</em>). Els espècimens més vells tenen una edat aproximada d’uns 60-70 anys, mentre que a la zona urbanitzada més modernament, els exemplars són relativament joves, d’uns 25-30 anys. Els escocells on creixen són petits i en alguns exemplars impedeixen el seu desenvolupament. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El tronc és llis, de tons verdosos a grisencs. Normalment, desprèn plaques fines de la seva escorça que donen al tronc un aspecte clapejat. Però les calors extremes provoquen que els arbres quedin completament pelats a nivell l’escorça degut a un estrès hídric. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La capçada, està força ramificada, generalment entre 6 i 7 branques i tret dels exemplars plantats a l’interior de la finca, numero 19, es controla amb podes regulars. A l'estiu i inicis de la tardor proporciona una bona ombra. Les fulles, del tipus palmades, mesuren entre 12 i 30 cm, amb cinc lòbuls ovat-triangulars sencers i de vegades dentats, amb un pecíol llarg i eixamplat a la base. Té les flors reunides en aments esfèrics i unisexuals i fructifica a la tardor.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Hi ha plàtans que presenten alguna ferida a nivell de la soca o a certa alçària, a nivell de les branques més velles i alguna ferida de poda antiga o d’impacte d’algun vehicle, però el seu estat general és bo.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08135-69 | Carrer del Sant Crist de la Grua | 41.5502770,2.2450046 | 437034 | 4600121 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95821-6902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95821-6903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95821-6904.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El plàtan és un dels arbres més apreciats per plantar a la via pública i, sobretot, per ornamentar carrers, avingudes i carreteres o per plantar-lo en parcs i fonts. Proporciona una ombra molt agradable durant els mesos d’estiu i no és massa exigent, però és recomanable plantar-lo de manera que tingui molt d’espai per al seu correcte creixement. En aquests casos, es fan molt grans i amb unes capçades espectaculars, molt ben arrodonides. | 2151 | 5.2 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 95822 | Plataners del carrer Onze de Setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-del-carrer-onze-de-setembre | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Al carrer de l’Onze de setembre hi ha una plantació alineada de plataners (<em>Platanus x hispànica</em>) situats al voral dret del carrer, entre la vorera i els parterres. També s’observen cinc espècimens més vells, gairebé alineats als del carrer, a l’interior de la finca núm. 19.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El tronc és llis, de tons verdosos a grisencs. Normalment, desprèn plaques fines de la seva escorça que donen al tronc un aspecte clapejat. Però les calors extremes provoquen que els arbres quedin completament pelats de l’escorça degut a un estrès hídric. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La capçada, està força ramificada, generalment entre 6 i 7 branques i tret dels exemplars plantats a l’interior de la finca, numero 19, es controla amb podes regulars. A l'estiu i inicis de la tardor proporciona una bona ombra. Les fulles, del tipus palmades, mesuren entre 12 i 30 cm, amb cinc lòbuls ovat-triangulars sencers i de vegades dentats, amb un pecíol llarg i eixamplat a la base. Té les flors reunides en aments esfèrics i unisexuals i fructifica a la tardor.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Hi ha plàtans que presenten alguna ferida a la soca o a certa alçària, a nivell de les branques més velles i alguna ferida de poda antiga però el seu estat general és bo.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08135-70 | Carrer 11 de setembre, s/n | 41.5484134,2.2488981 | 437358 | 4599911 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95822-7002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95822-7003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95822-7004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95822-7005.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El plàtan és un dels arbres més apreciats per plantar a la via pública i sobretot per ornamentar carrers, avingudes i carreteres o per plantar-lo en parcs i fonts. Proporciona una ombra molt agradable durant els mesos d’estiu i no és massa exigent, però és recomanable plantar-lo de manera que tingui molt d’espai per al seu correcte creixement. En aquests casos, es fan molt grans i amb unes capçades espectaculars, molt ben arrodonides. | 2151 | 5.2 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 95823 | Plataners del carrer de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-del-carrer-de-vic | <p><span><span><span><span lang='CA'>AJUNTAMENT DE MONTMELÓ (2011). <em>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montmeló. </em>Text refós aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el 8 de març de 2012.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Al carrer de Vic, a banda i banda de les voreres, hi ha una plantació alineada de plataners (<em>Platanus x hispànica</em>). Aquest carrer s’inicia un cop passada la rotonda del turó de la Bandera fins arribar a la travessera amb el carrer del Timbaler del Bruc. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>En el primer tram s’observen varis espècimens sembrats només en un dels costats del carrer. Són arbres relativament joves i sans, amb troncs rectes i capçades altes i ben arrodonides. En avançar cap a la Plaça d’Ernest Lluch, els plataners van desapareixen i hi trobem arbres d’ornamentació viària. I des d’aquesta plaça fins a la bifurcació, a mà esquerra, amb el carrer de Pompeu Fabra les voreres estan plantades de til·lers. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A partir d’aquest moment i fins a trobar el carrer del Timbaler del Bruc, el carrer de Vic és molt més estret amb prioritat per als vianants i veïns. És en aquest indret on hi ha els plataners més vells de tot el carrer. En un costat, a mà dreta, tenen escocelles grans mentre que a la banda esquerra, hi ha parterres delimitats per bancs de fusta amb solera metàl·lica i on els arbres conviuen amb plantacions d’agapants (<em>Agapanthus</em>). Els troncs són més bonyeguts amb algunes ferides antigues, però la brancada està ben podada de manera que durant els mesos d’estiu es converteix en un carrer fresc i ombrívol i de gran bellesa (pel contrast amb la flor de l’agapant), tant per als veïns com per als passants. </span></span></span></span></span></span></p> | 08135-71 | Carrer de Vic | 41.5521500,2.2483765 | 437318 | 4600327 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95823-7102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95823-7103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95823-7104.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El plàtan és un dels arbres més apreciats per plantar a la via pública i sobretot per ornamentar carrers, avingudes i carreteres o per plantar-lo en parcs i fonts. Proporciona una ombra molt agradable durant els mesos d’estiu i no és massa exigent, però és recomanable plantar-lo de manera que tingui molt d’espai per al seu correcte creixement. En aquests casos, es fan molt grans, amb unes capçades molt ramificades i ben arrodonides. | 2151 | 5.2 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 95824 | Pollancreda de les piscines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancreda-de-les-piscines | <p>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes</em>. Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</p> <p>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres, actualitzada per Oriol de Bolós</em> - Flor del Vent Edicions.</p> <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la<em> 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</p> <p>PHILIPS, Roger (1985).<em> Los árboles.</em> Barcelona: Editorial Blume.</p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Arbreda formada per varis exemplars de pollancre <em>(Populus nigra), </em>ubicada entre les piscines municipals i les pistes de pàdel. Hi ha varis exemplars d’arbres columnars, de més de 20 m d'alçada. La seva escorça és de color gris i llisa, amb les fissures lineals característiques d’aquesta espècie. Les fulles són fàcilment identificables degut a la forma triangular, de 5 a 8 cm de llargada per 6 a 8 cm d’ample i el color verd tant pel revers com per l’anvers. Les flors es disposen en aments, de forma allargada i cilíndrica, que en aquesta època de l’any comencen a sortir. Un cop fora, brotaran les fulles. Les llavors són minúscules i es dispersen molt fàcilment a través del vent. Al dessota hi ha varies oliveres.</span></span></span></span></span></p> | 08135-72 | Avinguda de Pompeu Fabra | 41.5479979,2.2502553 | 437471 | 4599865 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95824-7202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95824-7203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95824-7204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95824-7205.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2024-05-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 95825 | Alzina de can Tabola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-tabola | <p><span><span><span><span lang='CA'>AJUNTAMENT DE MONTMELÓ (2011). <em>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montmeló. </em>Text refós aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el 8 de març de 2012.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’alzina de Can Tabola és un exemplar singular de <em>Quercus ilex,</em> situat a l’extrem d’una gran feixa, prop del marge del carrer de Can Tabola, i al costat d’una barraca de pagès, feta d’obra. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És un arbre robust, perennifoli, d’uns 200 a 250 anys, que destaca per la seva capçada totalment arrodonida i molt densa amb les branques més flexibles que s’inclinen cap al terra. El tronc està lleugerament inclinat amb una brancada important. L’escorça és de color bru, rugosa i clivellada i les seves fulles són lanceolades, de 3 a 7 cm amb el marge dentat, verdes per l’anvers i blanquinoses pel revers. El seu fruit és la gla, que té una cúpula amb escates, però no punxa. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Fa uns 12 m d’alçada per 15 m d’amplada de capçada aproximadament. El volt de canó mesura 2 m i mig i el volt de soca tres metres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A 5 m al nord-oest, davant mateix de la barraca ha crescut espontàniament una altra alzina més jove.</span></span></span></span></span></p> | 08135-73 | Carrer de Can Tabola, s/n | 41.5592282,2.2536524 | 437764 | 4601109 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95825-7302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95825-7303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95825-7304.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | BPU | 2024-05-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d'un espècimen autòcton de la zona i, per tant, molt més resistent als incendis. La fusta de l'alzina s'ha emprat tradicionalment per a fer carboneig. Però en cap cas aquest exemplar és fruit d'un rebrot. El creixement d'aquest arbre perennifoli és molt lent, i per tant produeix una fusta extremadament dura i compacte, molt apreciada per a fer eines per treballar la terra i oficis com el boter o el mestre d'aixa. De l'escorça se n'obtenen tanins que serveixen en l'adoberia, però també es apreciada la mel mono floral. Les alzines prop de les masies han estat molt apreciades en temps on hi havia bestiar, perquè els glans eren emprats per donar de menjar als porcs. | 2151 | 5.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 95826 | Plataner de la zona d’esbarjo de Can Cabanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataner-de-la-zona-desbarjo-de-can-cabanyes | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Exemplar de plataner (<em>Platanus x hispànica</em>) de grans dimensions situat en el pàrquing de la </span></span></span>zona d’esbarjo de Can Cabanyes, davant del que ara és la cafeteria Viena.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’arbre està al bell mig de la zona d’estacionament, protegit dels impactes dels vehicles per un escocell octogonal fet amb vorals de pedra artificial. </span></span></span>És un espècimen sa, amb un tronc recte i la capçada alta i ben arrodonida, de més de 25 m d’alçada per una trentena de metres d’amplada. Té una escorça llisa, de tons verdosos grisencs molt pàl·lids. La seva capçada és uniforme i molt ben ramificada, que proporciona una ombra densa. Les fulles són palmades, d’uns 12 a 30 cm, amb cinc lòbuls ovat-triangulars sencers, tot i que en poden tenir tres.</p> <p>El pecíol és llarg i eixamplat a nivell de la base en forma de didal. Els nervis principals de la fulla, quan són joves, estan coberts per una pelussa molt fina. <span><span><span><span><span lang='CA'><span>Les flors estan reunides en aments esfèrics i unisexuals. El fruit és una mena de glòbul d’uns 4 cm de diàmetre emplomallat que fructifica a la tardor.</span></span></span></span></span></span></p> | 08135-74 | Carrer de la Verneda del Congost. | 41.5642789,2.2636671 | 438604 | 4601662 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95826-7402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95826-7403.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2024-05-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El plàtan és un dels arbres més apreciats per plantar a la via pública i sobretot per ornamentar carrers, avingudes i carreteres o per plantar-lo en parcs i fonts. Proporciona una ombra molt agradable durant els mesos d’estiu i no és massa exigent, però és recomanable plantar-lo de manera que tingui molt d’espai per al seu correcte creixement. En aquests casos, es fan molt grans, amb unes capçades molt ramificades i ben arrodonides. Al municipi de Montmeló se’l pot apreciar en carrers i a la riba dels rius Congost i Mogent. | 2151 | 5.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 95827 | Xarxa Natura Riu Congost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xarxa-natura-riu-congost | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Amb el nom de Xarxa Natura 2000 es protegeixen els espais fluvials que travessen el municipi: el riu Congost, el riu Mogent i el riu Besòs. Aquest darrer nascut de l’aiguabarreig del dos primers. </span></span></span></span></span>Tots tres són rius que transcorren per un territori amb una elevada pressió antròpica; per una banda, la urbanització industrial i per l’altra, l’elevada freqüentació a la zona del circuit d’alta velocitat i el soroll que comporta.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El riu Congost neix a Collsupina, a la font del Regàs. És un corredor biològic entre el massís del Montseny, la Serra Prelitoral Septentrional i la costa, ja que el seu curs discorre per la plana i connecta tots aquests espais. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El riu Mogent, és un segon corredor, que neix a la comarca del Vallès Oriental, al vessant septentrional del Corredor i s’uneix amb el Congost entre els termes de Montmeló i Montornès del Vallès per donar naixement al Besòs. Té nombrosos afluents, que neixen des del vessant nord del Montseny (riera de Cànoves, riera de Giola, riera de Vilamajor i el torrent de Valldoriolf), des del vessant sud de la Marina – Corredor (riera d’Ardenya, torrent de Séllecs, torrent de Sant Bertomeu i el de Can Mora).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El riu Besòs es forma de l’encontre del riu Congost amb el riu Mogent, just on hi ha el pont nou, no massa lluny del paratge de la Font de Santa Caterina. A partir d’aquest moment, transcorre paral·lel al Polígon industrial anomenat Sota el Molí i la zona de la deixalleria municipal, per entrar a Martorelles i Mollet del Vallès, moment en que rep el riu Tenes pel seu vessant hidrogràfic dret.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tots tres rius tenen un comportament de caire mediterrani, és a dir, que poden créixer sobtadament en època de pluges per baixar després ràpidament. En el seu pas per Montmeló, el terreny està constituït pel llit d’inundació ordinari del riu, i hi estan associats els dipòsits de còdols i roques plutòniques amb nivells més fins d’argiles i sorres. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Malgrat el seu grau d'artificialització, s'hi poden trobar fins i tot comunitats vegetals ripàries característiques dels rius mediterranis. Destaca en negatiu, la canya americana (<em>Arundo donax)</em> que és una espècie invasora molt abundant en tots tres espais protegits. Per altra banda, la introducció d’elements artificials ha donat naixement a la formació de sistemes lacustres artificials que tenen un gran valor ecològic i paisatgístic. Aquests sistemes actualment estan ben integrats amb l’entorn físic i natural i s’han convertit en refugi de nombroses espècies d’aus. A més, tot aquests espais són zona de caça de l’àliga marcenca i zona d’hivernada pel blauet i la cotoliu o la tallareta cuallarga. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A banda dels ocells, també destaca un altre tipus de fauna, pròpia dels ambients humits, com són els amfibis: el gripau corredor i el d’esperons, la reineta i el tòtil. Com a rèptils hi ha la tortuga de rierol i dues espècies de sargantanes, la ibèrica i la roquera. Destaca el llangardaix ocel·lat, la serp blanca i la d’aigua. Pel que fa als mamífers, hi ha eriçó, i nombroses comunitats de quiròpters, com la rata pinyada pipistrel·la, el ratpenat de vores clares i el ratpenat dels graners. </span></span></span></span></span></span></p> | 08135-75 | Lleres dels rius Congost, Mogent i Besòs. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La Xarxa de Natura 2000 és una xarxa europea d’espais naturals creada amb l’objectiu de fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals i semi naturals amb l'activitat humana. Està regulada per un marc legal que garanteix la protecció i conservació dels hàbitats naturals, de la fauna i de la flora silvestre, coneguda també com a <em>Directiva d’hàbitats</em>.</span></span></span></span></span></p> | 41.5466289,2.2510117 | 437532 | 4599712 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95827-7502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95827-7503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95827-7504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95827-7505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95827-7506.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 1764 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 95838 | Rellotge de sol de l'Hostal de la Grua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-lhostal-de-la-grua | <p>ARITZETA, M. (1994). <em>Viles i ciutats de Catalunya</em>. Barcino.</p> <p>GUASCH, Manel i UMBERT, Josep (2008). <em>Montmeló, 115 anys d’imatges</em>. Centre d’estudis Montmeló.</p> <p>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</p> <p>PIÑERO, Àngel i UMBERT, Josep (2009). <em>Aproximació a la història de Montmeló: segles IX-X</em>. Centre d’Estudis de Montmeló.</p> | XX-XXI | <p><span lang='CA'><span><span>Aquest rellotge de sol el trobem a la façana principal de l'antic Hostal de la Grua. Es tracta d'un r</span></span></span><span lang='CA'><span><span>ellotge de sol del tipus vertical declinant, orientat a migdia. Està situat a sota un ràfec decoratiu entre la balconera central de la façana i la finestra de mà dreta de la planta pis de la façana principal de la casa. Té forma quadrada i està realitzat damunt de l’arrebossat de la façana. Presenta un marc perimetral pintat del color de l’argila. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Les xifres són romanes, i van des de les 6 del matí fins a les 6 de la tarda. El gnòmon és de vareta, de ferro, i sembla l’original. No porta cap protecció de cap vernís i presenta restes, gairebé imperceptibles, de ciment. L’interior de les xifres “V” i “X” estan pintades. No té línies horàries.</span></span></span></p> | 08135-76 | Carrer del Sant Crist de La Grua, núm. 22 | <p>El barri del Sant Crist de la Grua, tot i que actualment és del municipi de Montmeló, pertanyia al terme municipal de Parets. L'hostal de la grua surt esmentat nombroses ocasions en la documentació conservada. Per exemple, en el fogatge de l'any 1553 de Parets consta un 'Matheu Bach fuster qui esta en la ferreria de la Grua i en Trancolet qui esta en l'hostal de la Grua'.</p> <p>També surt dibuixat junt amb la Capella del Sant Crist, en el plànol del terme i parròquia de Montmeló de l'any 1747, i que es troba a l’Arxiu de Sant Pere de les Puel·les.</p> <p>En el segle XVIII, el baró de Maldà va recollir les impressions dels seus viatges en un dietari. Segons explica, va passar per Montmeló entorn de 1775 i diu que el poble és a un quart d'hora de passada la casa o hostal de la Grua. </p> <p>També cita l'hostal en Vicenç Plantada en la seva 'Excursió a Montmeló' del 12 de maig de l’any 1881. Diu que després de passar el riu Tenes pel pont del ferrocarril, deixa a l'esquerra el Trench que havia estat un hostal, can Gurguí, can Ribera, can Puig i el famós hostal de Grua, davant del qual hi ha una capelleta en la qual es venera el Sant Crist que deixà Sant Vicenç Ferrer després de fer un sermó i un miracle. D'aquest miracle de sant Vicenç Ferrer a la Grua hi ha diferents versions. Unes diuen que quan el sant passà per l'hostal de camí a Barcelona, va reproduir el miracle de la multiplicació dels pans i dels peixos, però en aquest cas fou amb vi i pans. Unes altres diuen que va treure vi del pou que antigament existia al costal de l'hostal.</p> | 41.5491782,2.2416532 | 436754 | 4600002 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95838-76020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95838-76030.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 95839 | Rellotge de sol de can Butjosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-butjosa | <p>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</p> | XX | Mostra alguna pèrdua de color. L’any 1954 es va tornar a refer, i difereix del rellotge original que s’observa en una fotografia del Centre Excursionista de Catalunya realitzada l’any 1913. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És del tipus vertical declinant, rectangular, orientat a sud-oest. Està situat a la planta pis de la façana principal de la casa, a mà dreta de la balconera. </span></span></span></span></span>El suport és de morter de calç, lleugerament esgrafiat. Presenta un marc perimetral amb restes de policromia. Mentre que a la part superior s’hi ha dibuixat una filigrana, a l’inferior, s’hi poden llegir les hores, en xifres àrabs, que marquen des de les 7 del matí fins a les 6 de la tarda. El gnòmon, és de vareta de ferro. Està collat a la paret, i emmarcat per un doble requadre. De l’exterior, neixen les línies horàries que van fins a les hores. Les mitges hores són més curtes. Per sobre, ben centrat, s'hi pot llegir l’any de la seva restauració (1954), que modificà el disseny original tal i com es pot veure en una fotografia realitzada l’any 1913, de la Masia Catalana, del Centre Excursionista de Catalunya (AFCEC_EMC_X_0798). A ambdós costats hi ha un ramell de margarides i espigues de blat; el de la dreta està gairebé esborrat. Ha perdut gairebé tota la policromia, que només es visible en les xifres horàries i en alguns indrets del marc i rams, els botons de les margarides i les espigues de blat.</p> <p><span lang='CA'><span><span>En la fotografia de l'any 1913, es pot observar com el disseny del marc és diferent, amb els angles cap a l’interior. Les hores senyalen des de les 8 del matí fins les 6 de la tarda, en xifres àrabs. El gnòmon, de vareta, està envoltat per un cercle solar antropomorf, en dues tonalitats. A la part superior hi ha una inscripció curta, que no es pot llegir, tal vegada l’any de realització. També marca l’hora de l’Àngelus.</span></span></span></p> | 08135-77 | Camí de Montmeló, núm. 2 | <p>El primer document escrit del que se'n té referència és de l'any 1699. Es tracta de l'escriptura de la compra de la parcel·la on s'aixeca la casa.</p> <p>L'any 1850 Bartomeu Butjosa compra la finca i la família n'ha estat la propietària fins recentment amb la mort del darrer descendent de la família.</p> | 41.5557020,2.2427056 | 436848 | 4600725 | 1954 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95839-7702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95839-7703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95839-7704.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Aquest rellotge consta a l’Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica amb el número de referència 32. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||
| 95840 | Rellotge de sol del mas de La Moreneta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-mas-de-la-moreneta | <p>CARRASCO MARTÍ, Maria Antonia (2003). Arquitectura i arquitectes de Montmeló durant els anys 1920-1940. Dins <em>el Butlletí del Centre d’Estudis Montmeló</em>, núm. 5; pp. 75-84.</p> <p>COL·LEGI OFICIAL D’ARQUITECTES DE CATALUNYA i BALEARS (1947). Casa de campo en Montmeló. Dins <em>Cuadernos de arquitectura</em>, núm. 7, pp. 30-35. Barcelona.</p> <p>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</p> <p>RÀFOLS, J.F. (1951). <em>Diccionario biográfico de artistes de Cataluña</em>. Editorial Milla: Barcelona.</p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol situat a mà dreta de la façana principal el Mas de La Moreneta, orientada a migdia, entre dues finestres del primer pis. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es tracta d’un rellotge rectangular, del tipus vertical declinant, fet a motllo, amb pols de marbre i pedra. Està emmarcat per una motllura no massa gruixuda, mentre que a la part superior hi ha unes filigranes decoratives del tipus clàssic, amb fulles d’acant. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’interior hi ha el quadrant pròpiament dit. Dins d’un requadre polièdric, hi ha les línies horàries, dividides en hores i mitges hores (aquestes més curtes) que senyalen des de les 5 del matí fins a les 3 de la tarda, en xifres àrabs. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El gnòmon és de vareta collat un xic més amunt i per sobre el lema “</span></span><span lang='CA'><span>A</span></span><span lang='CA'><span>LABAT </span></span><span lang='CA'><span>S</span></span><span lang='CA'><span>IA / </span></span><span lang='CA'><span>D</span></span><span lang='CA'><span>EV(U)'.</span></span></span></span></span></p> | 08135-78 | Mas La Moreneta - Circuit de Barcelona-Catalunya. | <p>El Mas La Moreneta és una construcció de l'any 1945 promocionada pel senyor Gambús però que a l'any 1977 va quedar abandonada, patint des de llavors desperfectes, fins que es projecta el Circuit de Barcelona-Catalunya i s'adquireix per establir-hi les oficines.</p> <p>La seva rehabilitació s'inicia l'any 1994 mantenint els elements originals al màxim.</p> <p>La imatge de la Mare de Déu de Montserrat que estava a la capella de la casa es va traslladar a l'església parroquial de Santa Maria.</p> | 41.5683905,2.2586413 | 438189 | 4602122 | 1945 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95840-7802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95840-7803.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIL | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 47 | 1.3 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 95841 | Zona de nidificació de l’oreneta cuablanca (Delichon urbica) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-de-loreneta-cuablanca-delichon-urbica | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>ARDLEY, Neil (1979). <em>Las aves</em>. Editorial Fontalba: Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). <em>Primer cens dels nius d'oreneta cuablanca (Delichon urbica),</em> Cabrils (El Maresme). Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En diferents ràfecs d’edificis i balconades de Montmeló, es localitzen zones de nidificació i estada destacable de l’oreneta de l’espècie <em>Delichon urbica,</em> coneguda popularment amb el nom d’oreneta cuablanca. Destaca, per la seva importància, la colònia situada als quatre ràfecs de l’edifici de l’antiga estació de tren. La majoria de nius estan en bon estat de conservació, tot i que en el moment de la realització del Mapa de Patrimoni Cultural les orenetes encara no han arribat procedents del continent africà i molts dels nius estan ocupats per altres espècies. Entre d’elles s’han observat algunes espècies de passeriformes, com el pardal. Algunes cases on també se'n poden observar són les del carrer Santiago Rusiñol i l'antic cafè d'en Gil, al número 13 del carrer Major.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es diferencia de les altres orenetes europees pel seu carpó blanc. Les parts inferiors són blanques i el cap, l'esquena, les ales i la cua són d'un color negre blavós. Les potes i els peus són curts i emplomats de color blanc. Les orenetes més joves, poden tenir un color grisós pels costats del pit, que es va tornant blanc a mida que esdevenen adultes. El niu que construeix, té una forma hemisfèrica, amb una obertura circular normalment situada a la part superior. Aquesta obertura tan petita permet defensar el niu d'intrusos i evitar que l'ocupin altres ocells com els pardals. Tan el mascle com la femella s'esmercen en la seva construcció amb continus viatges a les rieres i camps on troben el fang necessari per bastir el niu. Quan plou es pot observar a altres orenetes ajudant a la construcció de nius. De fet aprofiten el fang que els proporciona la pluja i al mateix temps eviten a altres parelles d'orenetes una pèrdua de temps i esforços inútils. Les boletes de fang es barregen amb la saliva que ho transforma en una mena de ciment. Mentre que d'altres transporten els materials, la futura mare va donant forma al niu i el poleix fregant les seves plomes per eliminar qualsevol rugositat que pogués ferir els petits un cop sortits del niu. La terra barrejada amb palla, pels i altres elements enforteix les parets del niu; a l'interior s'hi col·loquen plomes.</span></span></span></span></span></p> | 08135-79 | Carrer de l'Estació vella, s/n | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Durant l' època de cria, les podem trobar repartides per tota Europa, el nord-oest d'Àfrica, l'Àsia Central, la meitat nord d'Àsia amb l'excepció del nord siberià. A la tardor emprenen el viatge cap a l'Àfrica sub-sahariana i la Península de Malàisia, les dues grans regions d'hivernada.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A Catalunya nidifica al 95% del territori, i comença a arribar a la segona quinzena de març iniciant el seu retorn a finals d'agost, tot i que amb la crisi climàtica, n’hi ha que en zones més temperades, degut a que són massa joves per emprendre el vol, es queden. L'oreneta cuablanca s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que a diferència de l'oreneta vulgar són caçats durant el vol a molt més alçada. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a la societat, han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'any 1998 i 2000 els ornitòlegs Pere Alzina i Enric Badosa varen dur a terme dos censos d’orenetes.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.5503540,2.2468627 | 437189 | 4600128 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95841-7902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95841-7903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95841-7904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95841-7905.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95841-dsc9264.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95841-p1610539.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2024-05-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És una espècie que no té cap problema per establir-se en espais urbans, i si no se li fan caure els nius, tant les primeres com la seva descendència tornen cada any al mateix lloc construint els seus nius un al costat de l’altre.La seva presència és un bioindicador del bon estat ambiental del municipi. | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 95842 | Estació de tren | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-de-tren-3 | XX | <p>Antiga estació de tren de la línia ferroviària Barcelona - França. És de planta rectangular i consta de planta baixa i un pis amb coberta plana sobre un ràfec motllurat, suportat per mènsules i protegida per una balustrada d'obra, amb un petit frontó rectangular decorat amb motllures i motius vegetals.</p> <p>La façana principal ha quedat tapada per les obres de construcció de la nova línia d'alta velocitat, que ha desplaçat la nova estació uns metres més a ponent. Tant la façana meridional com la septentrional tenen la mateixa composició. S'estructuren simètricament a partir de quatre eixos de verticalitat, definits per les obertures: quatre portes en planta baixa i quatre finestres en planta pis. Totes les obertures, distribuïdes de forma regular, són d'arc rebaixat i estan emmarcades amb una motllura perfilada. El parament és de maó vist, pintat amb color vermellós amb els emmarcaments de les obertures, les cantoneres, les cornises i les baranes pintades de color groc. Una franja esgrafiada amb motius geomètrics i també pintada de color groc separa la planta baixa de la planta pis.</p> <p>L'interior està decorat a base de rajola blanca, amb dues franges horitzontals de flors. La meitat inferior està coberta de fusta.</p> | 08135-80 | Passeig Miquel Biada, s/n | <p>La data de construcció oscil·la de l'any 1920 a l'any 1925.</p> | 41.5503528,2.2468734 | 437190 | 4600128 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95842-8001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95842-8002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95842-8003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95842-8004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95842-f4135085-6553-47a4-831e-102d6a5da10a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95842-57ace125-2471-47a6-a5de-bdae71f793e7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95842-cb901aeb-9da5-4d22-ac8a-7811ea95f4ed.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | Inexistent | 2024-06-05 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | L'Ajuntament utilitza aquest espai gràcies a un conveni de cessió d'usos. | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 95843 | Pintures romàniques de l'església de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-romaniques-de-lesglesia-de-santa-maria | <p>AA.DD (1991). Santa Maria de Montmeló. Dins A. Pladevall (coord.). <em>Catalunya romànica</em>, vol. XVIII, (pp. 383-386). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</p> <p>CARRASCO, Maria Antonia; GUASCH, Manel i UMBERT, Josep (1995). <em>L’església de Santa Maria de Montmeló: 1050 anys</em>. Centre d’estudis Montmeló.</p> <p>CARRASCO MARTÍ, Maria Antonia (2019<em>). Redescobrim l’església de Santa Maria de Montmeló.</em> Jornades Europees del Patrimoni. Ajuntament de Montmeló i Centre d’Estudis Montmeló.</p> <p>CARBONELL ESTELLER, E. (1974). <em>L’art romànic a Catalunya: segle XII</em>; vol. II. Barcelona: Edicions 62.</p> <p>FERNÁNDEZ TORREGROSSA , A. (1946). <em>Breve historia de Montmeló</em>. Barcelona.</p> <p>FERNÁNDEZ, A.; PIÑERO, A.; UMBERT, J. (1994). <em>Aproximació a la història de Montmeló: segles IX-X</em>. Centre d’Estudis de Montmeló.</p> <p>FERNÁNDEZ, A.; PIÑERO, A.; UMBERT, J. (1994). <em>Aproximació a la història de Montmeló: segles X-X</em>II. Centre d’Estudis de Montmeló.</p> <p>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</p> <p>MARTÍ BONET, J.M. (1981). <em>Catàleg monumental de l’arquebisbat de Barcelona</em>. Vallès oriental, vol. I. Barcelona.</p> <p>MAS, J. (1921). <em>Notes històriques del bisbat de Barcelona, XIII</em>.</p> <p>MONREAL TEJADA, L. (1948). <em>La primitiva iglesia de Montmeló y sus pintures románicas</em>. Granollers.</p> <p>UMBERT, J.; PIÑERO, A. (2000). <em>Antonio Aymar y Puig</em>. Centre d’estudis Montmeló, núm. XX.</p> <p>VILA i CARBASSA, Josep Maria (nn.cc<em>). Memòria de l’excavació arqueològica realitzada a l’església de Santa Maria de Montmeló (Vallès oriental</em>), juny-juliol de 1997.</p> | XII-XIII | <p>L'església de Santa Maria de Montmeló conserva<em> in situ</em> decoració pictòrica del què havia estat l'absis de l'església romànica, actualment convertida en una capella lateral.</p> <p>Les pintures de l'absis es distribueixen a la manera clàssica de l'època en tres registres. En el registre superior es representa la <em>Maiestas Domini</em>, perduda en gran part, però que a l'any 1948 encara era visible (Monteal i Tejada, 1948), envoltat pel Tetramorf o símbol dels quatre evangelistes. En el registre inferior, s'observen restes de representacions de cortinatges. És en el registre intermedi on es desenvolupen les principals escenes d'aquestes representacions. En el cas que ens ocupa, es tracta d'escenes que tenen com a protagonista la Marededeu, Santa Maria, que és l'advocació a la que està consagrada l'església. Al costat dret hi trobem l'Anunciació i la Visitació. És a dir, l'anunci que li fa l'Àngel com a missatger de Déu que serà mare i la visitació que Maria fa a la seva cosina Isabel per dir-li la bona nova. Al costat esquerra, es mostra l'escena de l'Epifania, l'Adoració dels Reis d'Orient.</p> | 08135-81 | Plaça de Santa Maria, núm. 1 | <p>Les transformacions de l'edifici durant el segle XVII van fer que l'absis i les pintures romàniques quedessin totalment tapats durant dos segles. A més, externament hi havia construccions adossades a l'església que impedien la visibilitat de l'absis.</p> <p>La troballa la realitzà, l'any 1946, el senyor Lluís Monreal Tejada, que era comissari del <em>Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional</em>, que passaria a denominar-se <em>Comisaria Nacional del Patrimonio Artístico Nacional</em>. Va fer una primera descripció (1948) que ha permès saber com eren alguns fragments que s'han perdut. Anava acompanyat d'un pintor, Carles Bécquer Domínguez i que va escriure: '<em>Todas estas pinturas estan ejecutadas al fresco con una técnica bastante perfecta. Jamás han sido restauradas o repintadas. Sus colores predominantes son un rojo vivo y un gris plomo que da la sensación de azul. Corresponden al siglo XIIy su importancia principal estriba en que són las más próximas de esta época que se conocen respecto a Barcelona..</em>.'.</p> | 41.5500635,2.2492066 | 437385 | 4600094 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95843-8101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95843-8102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95843-8103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95843-8104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95843-8105.jpg | Legal i física | Pre-romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós/Cultural | BCIL | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | L'any 1965, mossèn Mateu Santacana sol·licita ajut a la Diputació de Barcelona per tal de dignificar les restes romàniques de l'església. Les obres aniran a càrrec del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, actualment Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL). També es va intervenir en la consolidació dels arcs i murs confrontants de l'absis, en la façana i en el campanar. Les obres es van interrompre fins que a l'any 1985, mossèn Ferran Bueno contacta amb el Servei de Restauració de la Generalitat de Catalunya i es fan obres d'accés al campanar i es van consolidar les pintures.L'any 1996 es fa una intervenció arqueològica de la part romànica i l'any 2001 s'intervé a la coberta de l'absis i s'instal·la la barana i la il·luminació per millorar-ne la presentació. | 91|85 | 47 | 1.3 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 95844 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-47 | <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p>DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2016). <em>Montmeló, reinventem la Festa major: Procés d'apoderament de la Festa Major de Montmeló</em>. Montmeló: Diputació de Barcelona i Ajuntament de Montmeló.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROBLES, Lola i COMAS, Marcel (2003). <em>La Festa Major, records del nostre poble</em>. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Parlar de la Festa Major de Montmeló en l'actualitat vol dir parlar de les celebracions que es desenvolupen a finals del mes de juny i principis de juliol, durant quatre dies. És la festa gran que es materialitza en diferents indrets del municipi, que s’omplen d’activitats dirigides a tot tipus de públic: concerts, audicions, balls, cercavila de diables i gegants, concursos i degustacions. Abans, la Festa Major era per Santa Maria, el 15 d'agost, festa de la patrona de l'església. A les darreres dècades del segle XX es va decidir traslladar les dates de la Festa Major a finals de juny o principis de juliol, per tal que el major nombre possible de veïns i veïnes les poguessin gaudir, conservant el 15 d'agost com a festa patronal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La festa comença el dijous amb el <em>Toc d'inici</em>. Amb aquest nom s'identifiquen els actes que tenen lloc el dijous de Festa Major i que assenyalen l'inici de la festa. Prèviament es fa un taller de ball del <em>Toc d'Inici</em> i es fa la <em>Plantada dels elements del Seguici d'Inici de la Festa Major</em> que són quatre: pregoner (capgròs), Colla de Geganters i Grallers; Ball de Gitanes de l’Agrupa, i Colla de Diables. Els elements tradicionals de la cultura popular de Montmeló es preparen per a iniciar el cercavila del seguici des de la plaça de la Quintana pel carrer Major fins arribar a la Plaça de la Vila.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inici de la Cerimònia del <em>Toc d’Inici</em><strong> </strong></span></span><span lang='CA'><span>amb les colles de Diables, Gegants i Gitanes, Gegants se situen de tal manera que fan un passadís d’entrada a la plaça amb la música “A la Festa”. Entren les tres entitats, una darrera l’altre amb el següent ordre: Diables, Gitanes, i Gegants.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Després, tots els montmelonins i montmelonines prenen la plaça per cantar i ballar la polca, donant el tret de sortida a la Festa Major i desvetllant el misteri sobre qui és el pregoner de la Festa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Emmirallat en la tradició de l’Aurresku i davant la inexistència a Catalunya de res semblant, el músic Jaume Arnella i el dansaire i coreògraf Joan Serra van treballar junts en una proposta que aportés a les celebracions quelcom semblant. L’any 2009 naixia el “Ball d’Homenatge”. Una dansa per ser interpretada per un o una dansaire i, a diferència de l’Aurresku més tradicional, amb la possibilitat que ho fessin junts. Com a suport musical de la dansa, Jaume Arnella treballà amb la música de la Polca del Ball de Gitanes de Sant Celoni i deixà oberta la interpretació a qualsevol tipus d’instrument, ja fos com a solista o en format de grup. Per a la coreografia, Joan Serra es va fer servei de passos inspirats en punts de dansa tradicional catalana. Els dos creadors del Ball d’Homenatge demanaven que fos interpretat sempre amb música en viu i que, a ser possible, els balladors i balladores ho fessin amb els peus descalços. Com a tret característic, els homes portarien una barretina damunt l’espatlla i les dones un mantó.</span></span></span></span></span></p> | 08135-82 | Montmeló | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Fins l'any 1979, la Festa Major era per Santa Maria. L'any 2016 s'inicia un procés de renovació de la festa amb la participació de la ciutadania, veïns i entitats de la que en sorgeix un nou protocol, la nova Comissió de Festa Major (Diputació de Barcelona, 2016). Però abans de l’any 1979 la Festa Major era diferent (AA.DD, 2021). Quan la Festa Major se celebrava el 15 d'agost, durava dos o tres dies. El primer era el 15 d'agost, festivitat de la patrona i titular de l'església parroquial. Però a la nit del 14 ja hi havia algun o altre espectacle, com ball, boxa o lluita americana (Robles i Comas, 2011). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els actes habituals que es feien abans de la guerra eren: Ofici solemne, cantat pel cor parroquial, amb l’assistència de les autoritats locals i un repic de campanes. Les autoritats sortien de l'ajuntament acompanyats de músics fins a l'església. Després de l'ofici, sortia la processó, amb la imatge de la Mare de Déu jacent, portada pels homes que s'havien casat des de la darrera Festa Major. Després de l'oficia hi havia la dansa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El dinar de Festa Major era molt especial, les famílies convidaven parents i amics que no vivien al poble i feien escudella amb carn d'olla, un rostit i una cassola d'escaldums que es cuinaven amb les menuderies del pollastre. també es menjava pollastre amb cebetes i de postres fruita del temps. Per acabar, galetes acompanyades amb vi dolç. Les famílies amb més poder adquisitiu contractaven una “coquesa”, una cuinera per a la ocasió.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Hi havia ball de tarda i ball de nit. Es ballaven el ball de rams, de casats, del fanalet, el ball robat i la toia. La segona nit es feia teatre, normalment sarsuela. També es feien ballades de sardanes, sessions de cinema al Royal i partits de futbol amb els equips dels pobles veïns.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Hi havia paradetes de fira, atraccions, carrusels, etc. Un dels més recordats és el fotògraf que es posava al costat de la font de l'hostal del carrer Major, que portava un decorat per posar-hi el cap dels que es volien retratar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Un dels principals protagonistes era l'envelat, on es feien la majoria d'actes i es protegia de possibles xàfecs d'estiu. Es va comença a fer a l'era de la Casa Gran, també es va fer al costat de l'estació, a la plaça de l'Ajuntament, al camp dels plateros, entre d’altres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També era una data esperada per poder estrenar vestit, que s'havia estat cosint durant molt de temps.</span></span></span></span></span></p> | 41.5517405,2.2479433 | 437281 | 4600281 | 08135 | Montmeló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95844-065.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95844-094.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95844-festa-major-1964-25-anos-de-paz-gracias-a-franco-esquerra.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95844-interior-envelat-dues-persones-vers-1928.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2024-08-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | A la bibliografia històrica, quan es parla de Festa Major es fa referència a l'actual festa patronal. Per tant, les dues festes estan estretament relacionades. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 95845 | Festa patronal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-patronal | <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p>DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2016). <em>Montmeló, reinventem la Festa major: Procés d'apoderament de la Festa Major de Montmeló</em>. Montmeló: Diputació de Barcelona i Ajuntament de Montmeló.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROBLES, Lola i COMAS, Marcel (2003). <em>La Festa Major, records del nostre poble</em>. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></span></p> | <p>Antigament i fins l'any 1979, se celebrava la Festa Major el dia de l’Assumpció de la Mare de Déu, el 15 d'agost. Per aquestes dates ja s’havia segat i batut el blat, collit les patates i sembrat les mongetes. S’havia de regar o cavar el camp, però la feina més grossa ja estava feta.</p> <p>El matí del dia 15 hi destacava l’Ofici solemne amb l’assistència de les autoritats locals. En acabar, els homes que s’havien casat durant aquest any treien en processó la imatge jaient de la patrona.</p> <p>Actualment, la Festa de la Patrona se celebra amb la tradicional missa solemne, audició de sardanes i havaneres.</p> | 08135-83 | Montmeló | <p>Normalment duraven dos o tres dies. El primer era el 15 d'agost, festivitat de la patrona i titular de l'església parroquial. Però a la nit del 14 ja hi havia algun o altre espectacle, com ball, boxa o lluita americana (Robles i Comas, 2011). </p> <p>Els actes habituals que es feien abans de la guerra eren: Ofici solemne, cantat pel cor parroquial, amb l'assistència de les autoritats locals i un repic de campanes. Les autoritats sortien de l'Ajuntament acompanyats de músics fins a l'església. Després de l'ofici, sortia la processó, amb la imatge de la Mare de Déu jacent, portada pels homes que s'havien casat en el darrer any. Després de l'ofici es ballava la dansa.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El dinar de Festa Major era molt especial, les famílies convidaven parents i amics que no vivien al poble i feien escudella amb carn d'olla, un rostit i una cassola d'escaldums que es cuinaven amb les menuderies del pollastre. també es menjava pollastre amb cebetes i de postres fruita del temps. Per acabar, galetes acompanyades amb vi dolç. Les famílies amb més poder adquisitiu contractaven una “coquesa”, una cuinera per a la ocasió.</span></span></span></span></span></p> <p>Hi havia ball de tarda i ball de nit. Es ballaven els balls de rams, de casats, del fanalet, el ball robat, i la toia. La segona nit es feia teatre, normalment sarsuela. També es feien ballades de sardanes, sessions de cinema al Royal i partits de futbol amb els equips dels pobles veïns.</p> <p>Hi havia paradetes de fira, atraccions, carrusels, etc. Un dels més recordats és el fotògraf que es posava al costat de la font de l'hostal del carrer Major, que portava un decorat per posar-hi el cap dels que es volien retratar.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Un dels principals protagonistes era l'envelat, on es feien la majoria d'actes i es protegia de possibles xàfecs d'estiu. Es va comença a fer a l'era de la Casa Gran, també es va fer al costat de l'estació, a la plaça de l'Ajuntament, al camp dels plateros, entre d’altres.</span></span></span></span></span></p> <p>També era una data esperada per poder estrenar vestit, que s'havia estat cosint durant molt de temps.</p> | 41.5498326,2.2490913 | 437375 | 4600069 | 08135 | Montmeló | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2024-05-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | A la bibliografia històrica, quan es parla de Festa Major es fa referència a l'actual festa patronal. Per tant, tant la Festa major actual com la Festa de la patrona estan estretament relacionades. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 95846 | Monument Vas de Vicarello | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-vas-de-vicarello | <p>SILLIÈRES, Pierre (1977). Le “camino de Anibal”, itinéraire des gobelets de Vicarello de Castulo à Saetabis», a <em>M</em>élanges de la Casa de Velázquez, n3, pp. 31-83.</p> | XXI | <p>A la rotonda que dona accés al pont sobre el riu Besós, cap a Montornès, hi ha una rèplica a gran escala d'un dels quatre vasos de Vicarello o Apol·linars que es van trobar entre els anys 1852 i 1863 a les aigües termals d'<em>Aquae Apollinares</em>, a Vicarello Bracciano, al llac de Bracciano.</p> <p>Aquests quatre vasos cilíndrics (entre 95 i 115 mm) tenen forma de fita mil·liària i són de plata. Estan datats en el segle I dC i porten gravats a quatre columnes les 104 estacions de la ruta de la Via Augusta entre Roma i Cadis (itinerarium Gaditanum).</p> | 08135-84 | Rotonda del Passeig del riu Besòs amb el pont i l'avinguda Pompeu Fabra. | 41.5474399,2.2499093 | 437441 | 4599803 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95846-8402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95846-8403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95846-8404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95846-beakersofvicarello50.png | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-05-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Empresa de caldereria Ceacsa | Disseny de Manel Ramal Mata, que fou alcalde de Montmeló entre 1992 i 2010. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 95847 | Fons de l'arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal-5 | XIX-XX | <p>El Servei d’Arxiu Municipal de Montmeló és el servei de l'Ajuntament destinat a l’organització, classificació, conservació i difusió del patrimoni documental local. El servei gestiona els documents que provenen de les oficines municipals i són d’utilitat per a l’administració municipal i per garantir els drets dels ciutadans, els documents de conservació permanent, fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi de Montmeló.</p> <p>L’Arxiu municipal de Montmeló conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però també aplega fons d’institucions, fons d'entitats i fons personals, i recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar.</p> <p>El quadre de fons que aplega la informació bàsica del conjunt de fons i col·leccions del Arxiu Municipal de Montmeló s'estructura de la següent manera:<br /> 1. Fons de l'Administració Local: Ajuntament de Montmeló.<br /> 2. Fons públics no municipals: Jutjat de Pau de Montmeló.</p> | 08135-85 | Plaça de la Vila, núm. 1 | <p>La documentació municipal ha estat sempre conservada a les dependències de l'Ajuntament en els seus successius emplaçaments fins a la seva ubicació en l'edifici actual.</p> <p>L’any 1997 l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona elabora un projecte d’organització de l’Arxiu Municipal, que s’executa a partir del 2000. El 2004 l’Ajuntament signa el conveni d’adhesió a la Central de Serveis Tècnics de la Xarxa d’Arxius Municipals, incorporant-se al programa de compres de material de conservació, ajudes a restauracions i la implementació del programa informàtic GIAM. L’Ajuntament deixa de tenir un tècnic d’arxius l’any 2011 i deixa de formar part de la Central de Serveis Tècnics.</p> | 41.5517375,2.2479379 | 437281 | 4600281 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95847-8502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95847-8503.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | Inexistent | 2024-05-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’any 2013 se signa el conveni entre l’Ajuntament i l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona pels treballs d’actualització del fons municipal i el 2015 l’Ajuntament s’adhereix al Programa de Manteniment de la Xarxa d’Arxius Municipals. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 95848 | Col·lecció arqueològica del Museu d'Arqueologia de Catalunya procedent de Montmeló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-del-museu-darqueologia-de-catalunya-procedent-de-montmelo | IIa C-XI dC | <p>En el fons del Museu d'Arqueologia de Catalunya hi ha material arqueològic procedent de diverses campanyes d'excavació arqueològica dels jaciments de Montmeló de Ca l'Esteve (MAC BCN- 047503), Can Tabola (MAC BCN- 047554) i Can Tacó (MAC BCN- 047555).</p> | 08135-86 | Passeig de Santa Madrona, núm. 39 - 08038- Barcelona | 41.5523618,2.2497565 | 437433 | 4600349 | 08135 | Montmeló | Restringit | Bo | Física | Ibèric|Romà|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-05-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 81|83|85 | 53 | 2.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 95849 | A Montmeló, carbassots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-montmelo-carbassots | <p>AMADES, Joan (1937). Refranys geogràfics. Dins <em>Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya</em>, vol. 47, núm. 509, p. 242.</p> | XI-XX | <p>Joan Amades (1937) documenta aquesta expressió '<em>A Montmeló, Carbassots</em>' perquè 'es té per poble de carbasses i es diu que és el carbasser del Vallès'. I afegeix que '<em>els diablots de les colles del Ball de Gitanes de Montmeló duen un carbassot penjant de la força, i quan alaben la seva colla l'anomenen dels carbassots</em>.'</p> | 08135-87 | Montmeló | 41.5515920,2.2481002 | 437294 | 4600265 | 08135 | Montmeló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2024-05-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 95850 | El ferrer de Montmeló quan té ferro no té carbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ferrer-de-montmelo-quan-te-ferro-no-te-carbo | <p>CAROL, Roser (1978): <a href='https://pccd.dites.cat/obra/Carol%2C_Roser_%281978-2021%29%3A_Frases_fetes_dels_Pa%C3%AFsos_Catalans_%28comentats%29'><em>Frases fetes dels Països Catalans (comentats)</em></a> «Catalunya. Maresme. Arenys de Mar». Manuscrit.</p> <p>GIMENO, Isabel (1989): <a href='https://pccd.dites.cat/obra/Gimeno%2C_Isabel_%281989%29%3A_El_llibre_dels_refranys_catalans'>El llibre dels refranys catalans</a> «Refranys geogràfics», p. 202. Editorial de Vecchi.</p> | XI-XX | <p>El blog de paremiologia catalana recull 22 variants d'aquesta dita amb una dotzena de referències bibliogràfiques.</p> | 08135-88 | Montmeló | 41.5515830,2.2480989 | 437294 | 4600264 | 08135 | Montmeló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2024-05-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 95851 | Les noies de Montmeló porten les mitges al garró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-noies-de-montmelo-porten-les-mitges-al-garro | <p>AMADES i GELATS, Joan (1951). Folklore de Catalunya. Cançoner. Dins Refranys geogràfics. Catalans, pp. 1214. Editorial Selecta-Catalonia.</p> <p>PÉREZ i GÓMEZ, Ferran (2015). Sant Fost i Martorelles a través de les dites i els refranys. Dins <em>Campsentelles</em>, núm. 5, pp. 8-19.</p> | XIX-XX | <p><em>Les noies de Montmeló porten les mitges al garró</em> és una expressió recollida, entre d'altres, per Joan Amades (1951) relacionada amb el ball o dansa de Montmeló i la vestimenta de les dansaires.</p> | 08135-89 | Montmeló | 41.5515749,2.2481203 | 437296 | 4600262 | 08135 | Montmeló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2024-05-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 95852 | Gegants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-8 | XX | <p>Els gegants actuals de Montmeló són en Malús i na Montserrat. La seva història està inspirada en la lletra de la sardana i himne 'Montmeló', obra de Joan Manils. En Malús representa un pretor romà que visità aquestes terres i s'enamorà d'una pubilla, na Montserrat. Sense faltar-li galanteria, la va convidar a anar a Roma, però ella no ho va acceptar. Ell, cegament enamorat, va renunciar al seu país per quedar-se aquí, al costat de la formosa pubilla que l’havia captivat. De l’amor d’ambdós personatges nasqué Montmeló.</p> <p>Tenen una alçada de 3’85 m i són obra del taller Sarandaca de Granollers. En Malús té un pes de 45 kg i la Montserrat pesa 40 kg. L'any 2021, es fa el gegantó, en Jordi, fill d'en Malús i na Montserrat. En Malús i en Jordi, són els dos únics gegants que tenen 6 dits en una mà.</p> | 08135-90 | Plaça de la Vila, núm. 1 | <p>La primera parella de gegants es construeix l'any 1980. D'aquests es conserven els caps. L'any 1993 es construeixen els actuals, al Taller Sarandaca de Granollers.</p> | 41.5518841,2.2477716 | 437267 | 4600297 | 1993 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95852-gegants2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95852-dsc9400.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-05-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Saracanda | La colla de Geganters i Grallers de Montmeló, és una Associació cultural sense ànim de lucre, compromesos amb la cultura tradicional catalana, que donen vida als gegants de Montmeló, en Malús, la Monterrat i el seu fill Jordi. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 95856 | Font de la plaça de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-sant-isidre | XX | Presenta graffitis al costat posterior de la font. | <p>Font urbana situada en un dels costats de la plaça de Sant Isidre, connectada a la xarxa municipal d'aigua. S'aixeca sobre un cos de base rectangular, amb paredat de pedra irregular i acabat amb una làpida sobresortint. El frontal, on hi trobem el broc de polsador i la pica, té un espai quadrat que sembla haver perdut un element estructural o una part ornamental de la font. Actualment és una zona arrebossada on es pot llegir, fet del mateix ciment, 'Font de Sant Isidre'.</p> <p>Hi ha una plataforma quadrangular, feta de pedra, que dona accés al broc.</p> | 08135-91 | Plaça de Sant Isidre, s/n | 41.5498916,2.2485136 | 437327 | 4600076 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95856-9102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95856-9103.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2024-05-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 95864 | Goigs en llaor del Sant Crist de la Grua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-llaor-del-sant-crist-de-la-grua | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GOSALBES I CASTAÑÉ, Francesc (1936). Sant Vicenç Ferrer a l’hostal de La Grua (Montmeló). Dins <em>Curiositats de Catalunya, n</em>úm. 22, pp. 21-23<em>,</em> del 30 de maig de 1936.</span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Goigs que es veneren a la capella del Sant Crist de la Grua situada en el carrer homònim i que diuen així:</p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>Goig en llahor / Del Sant Christ de la Grua / Que’s venera en Montmeló.</span></span></strong></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Puig que sou nostre Patró / y tant nos afavoriu; / <em>Als vallesans que us adoran / Sant Christ de la Grua ohiu.//</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Quan de la regió vehina / lo gloriós Vicens Ferrer / á sembrar llevor divina / vingué al català terrer, / portava per comanyó / aqueix sant Christ compassiu. / <em>Als vallesans que us adoran / Sant Christ de la Grua ohiu.//</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Sermoneja en tot paratje / l’Apòstol valencià / Mostrant la sagrada Imatge / al Rosselló y l’Ampurdà; / ab ella devalla al Plá / del Vallès ab gran gentiu / <em>Als vallesans que us adoran / Sant Christ de la Grua ohiu.//</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La multitut fervorosa / tres dies ha que’l segueix; / si ohintlo l’esperit gosa, / algun cos ja defalleix. / Vicens que se’n compadeix / el diví Company ho diu. / <em>Als vallesans que us adoran / Sant Christ de la Grua ohiu.//</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Dret á Montmeló fent rua / demana vi al hostaler, / mes l’hostaler de la Grua / tal servey no l’hi vol fer; //</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Segona columna (continua l’estrofa):</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>d’eix sant Christ ne fou voler / per mostrar són poderiu. <em>Als vallesans que us adoran / </em></span></span></span></span></span><span><span><span><em><span lang='CA'><span>Sant Christ de la Grua ohiu.//</span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Apòstol que ab Deu confia / al pou de fora’l portal / ab lo Crucifix fa via / resplandint llum celestial. / Prega ab fervor sens igual / y’l Cel mes bell li sonriu. / <em>Als vallesans que us adoran / Sant Christ de la Grua ohiu.//</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ab la Imatge venerada / Les aygues ha benehit, / La benedicció sagrada / Les tornava vi esquisit. / -¡Miracle!- clama ab delit / Lo poble y la fé reviu. / <em>Als vallesans que us adoran </em></span></span></span></span></span><span><span><span><em><span lang='CA'><span>Sant Christ de la Grua ohiu.//</span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Quan veu aytal maravella / diu lo sant Predicador: / -Del Senyor la Imatge bella / dexaré aquí per recort; / puig hi mostra son amor / li plaurà exa vall joliu. – / <em>Als vallesans que us adoran / Sant Christ de la Grua ohiu.//</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Dintre una humil capelleta / s’ovira desde llavors / la Imatge n’era perfeta / mes la dexan ja’ls colors. //</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tercera columna (continua l’estrofa):</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Cinchents anys que reb olors / de les flors d’eix pagesiu. / <em>Als vallesans que us adoran / </em></span></span></span></span></span><span><span><span><em><span lang='CA'><span>Sant Christ de la Grua ohiu.//</span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A tota hora es invocada / pels catalans del Vallès, / los pobles d’exa encontrada / </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Bè conexen ses mercès, / y’l de Montmeló encar més / per viure á frech de son niu. / <em>Als vallesans que us adoran / Sant Christ de la Grua ohiu.//</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En temps d’axut y malures / hi venen en processó / tornant goig les amargures / quan li han feta oració. / Consol en tota aflicció / dau Vos, sant Christ compassiu. / <em>Als vallesans que us adoran / Sant Christ de la Grua ohiu.//</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ab los cors d’amor encesos / perçò avuy us demanem / Que á vostres braços estesos / </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>com à bons fillets visquem, / Y quan lo trist mon dexèm / en la gloria’ns aculliu. / <em>Als vallesans que us adoran / Sant Christ de la Grua ohiu.//</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Y. Adoramus te, Christe, et benedicimus tibi. / n. Quia per crucem tuam redemisti mundum. / OREMUS. Deus, qui pro nobis Filium tuum Crucis patibulum subire voluisti, ut inimici à nobis expelleres potestatem: concedí nobis famulis tuis, ut resurrectionis gratiam consequamur. Per eumdem Christum Dominum Nostrum. Amen.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Lo Exm. é Ilm. Sr. Bisbe de Barcelona Dr. D. Jaume Catalá y Albosa, ha concedit 40 dias de indulgent- / cia als fidels de la diòcesis cada vegada que llegescan ó canten aquestos Goigs ab la deguda devoció.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Barcelona. Estampa de la Llibreria Religiosa, carrer Alt de Sant Pere, núm. 4. 1890</span></span></span></span></span></p> | 08135-92 | Camí del Sant Crist de la Grua, s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la <em>Crònica de Ramon Muntaner </em>(1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els <em>Goigs de Nostra Dona</em>, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment, cal situar-los a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.</span></span></span></span></span></p> | 41.5490829,2.2417155 | 436759 | 4599991 | 1890 | 08135 | Montmeló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95864-9202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95864-9203.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | Inexistent | 2024-05-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Francesc Gosalbes i Castañé (1936) d’Amics del Folklore de Catalunya, relata la història de Sant Vicenç Ferrer a l’hostal de La Grua; segons la qual, l’apòstol anava arreu de Catalunya per tal d’evangelitzar la gent. Encara que no els visités tots, la seva presència era precedida per l’anomenada de la seva vida miraclera i les persones acudien al poble o ciutat on ell es trobava i era esperat amb delit. Vicenç Ferrer feia camí a les tardes, i quan el sol anava a la posta avançava cavalcant una mula dòcil i pacífica i portant a la mà dreta una creu. Al seu redós caminaven els germans del mateix orde i llurs deixebles. Feien seguici els membres que formaven la companyia dels flagel·lants.La tradició conta que l’any 1409 passà per allí Vicenç Ferrer i llurs acompanyants. L’apòstol s’aturà a l’hostal i demanà que li servissin vi pels seus acompanyants. Els hostalers no el van voler atendre. Després d’insistir, se n’anà al pou del davant mateix de l’hostal i féu pujar l’aigua convertint-la en vi per assedegar a tota aquella gent. Havent vist el miracle els hostalers, volgueren aprofitar de l’ocasió, però l’apòstol, per obra de Déu, féu baixar el vi convertit, al fons del pou tornant aquest líquid altra vegada convertit en aigua.Com a record del seu pas, Vicenç Ferrer hi deixà el Sant Crist que portava i pel qual més tard es feu construir una capella. | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 95865 | Llegenda de Sant Vicenç Ferrer i el pou de Montmeló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-sant-vicenc-ferrer-i-el-pou-de-montmelo | <p>GOSALBES I CASTAÑÉ, Francesc (1936). Sant Vicenç Ferrer a l’hostal de La Grua (Montmeló). Dins <em>Curiositats de Catalunya,</em> núm. 22, pp. 21-23<em>,</em> del 30 de maig de 1936.</p> | XVII-XXI | <p><span><span><span>Francesc Gosalbes (1936) relata la història de Sant Vicenç Ferrer a l’Hostal de La Grua; segons la qual, l’apòstol anava arreu de Catalunya per tal d’evangelitzar la gent. Encara que no els visités tots, la seva presència era precedida per l’anomenada de la seva vida miraclera i les persones acudien al poble o a la ciutat on es trobava i era esperat amb delit. Vicenç Ferrer feia camí a les tardes i, quan el sol anava a la posta, avançava cavalcant una mula dòcil i pacífica, portant a la mà dreta una creu. Al seu redós caminaven els germans del mateix orde i llurs deixebles. Feien seguici els membres que formaven la companyia dels flagel·lants. La tradició conta que l’any 1409 s’aturà a l’Hostal de la Grua, a Montmeló, i demanà que li servissin vi pels seus acompanyants. Els hostalers no el van voler atendre. Després d’insistir sense resultats, se n’anà al pou del davant mateix de l’hostal i féu pujar l’aigua convertint-la en vi per assedegar a tota aquella gent. Havent vist el miracle els hostalers, volgueren aprofitar de l’ocasió, però l’apòstol, per obra de Déu, féu baixar el vi convertit, al fons del pou tornant aquest líquid altra vegada convertit en aigua.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ramon Solé, en el seu blog, en recull una altra versió que reproduïm a continuació:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>'</span></span></span></span></span><em><span lang='CA'><span><span><span>Quan Sant Vicenç Ferrer predicava per Catalunya arribà un dia a <strong>l’hostal de la Grua</strong>, entre Mollet i Parets. Acompanyaven el Sant una gran gentada. L’hostaler es veié atrapat, car no tenia menjar ni per un començal. El Sant beneí els terrossos d’un camp proper a l’hostal i a l’instant es convertiren en pa i altres delicats queviures i beneí també l’aigua d’un pou veí, que era molt profunda i difícil d’abastar, i a l’instant pujà a flor del brocal convertida en un vi deliciós. L’hostaler veia en el prodigi del Sant una manera de fer un bon guany, i en lloc de donar de menjar de franc, ja que res no li costava, o a un preu molt baix, el volia fer pagar a un preu molt fort. El Sant aconsellà tothom que no pagués; quan tothom estigué ben satisfet tornà a beneir el camp i el pou. El camp tornà a convertir-se en terrossos i mai més no ha llevat i l’aigua del pou es va eixugar per sempre. L’hostal sempre més fou pobre i la misèria el perseguí'.</span></span></span></span></em></p> <p><em><span lang='CA'><span><span><span>El mateix Solé reprodueix una altra versió recollida l'any 1893 per Vicenç Plantada que diu: </span></span></span></span></em></p> <p><em><span lang='CA'><span><span><span>'</span></span></span></span></em><span><span><span><span><em><span><span><span>“(…) seguint á Sant Vicents Ferrer molta gent pera escoltar sa santa paraula, al arribar al<strong> hostal de la Grua</strong> á la vesprada venien tots amb fam. Demanà, lo Sant, que hi havia pera menjar y beure; y li respongué l’hostaler: un tros de pa florit y cosa de dos porrons de vi agrós. Feu posar tota la gent á rengles; beneí lo pa i el pou amb lo citat Sant Crist; ‘s posà á repartir pa quès tornà fresc, atipant á tothom; tragueren galledes y més galledes plenes del pou havent se tornat l’aigua vi saborós. En vista d’aqueixos dos miracles, lo citat Sant digué: conec que aqueix siti, atrau á tant sagrada Imatge y per això vos la hi deixo. L’hostaler, avaro com ell sol. Tancà lo pou y feu pregonar lo vi; però al anar per vendre’n trobà que tornava ésser aigua.”</span></span></span></em></span></span></span></span></p> | 08135-93 | Hostal de la Grua | 41.5490879,2.2417159 | 436759 | 4599992 | 08135 | Montmeló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95865-9301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95865-9302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95865-9303.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Com a record del seu pas, Vicenç Ferrer hi deixà el Sant Crist que portava i pel qual més tard es feu construir una capella. | 98|94 | 61 | 4.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 95866 | Creus del Turó de les Tres Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creus-del-turo-de-les-tres-creus-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). <em>Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès</em>. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> <p>BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) <em>Conèixer Montornès.</em> Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | XX-XXI | El més de juny de 2023 s'inicien els treballs de rehabilitació d'aquest espai per part de l'Ajuntament de Montmeló, com a projecte seleccionat dels pressupostos participatius. Malauradament, el plafó informatiu que es va fer, ha estat vandalitzat i diversos elements presenten pintades. | <p>El turó de les Tres Creus forma part de la renglera de turonets que juntament amb la serra de Can Parellada separen els rius Mogent i Congost. A banda i banda hi ha el turó d'en Roina (<em>Mons Observans</em>) - al cim del qual hi ha l'assentament romà de Can Tacó - i el turó del Raiguer.</p> <p>És un punt visual referent a Montmeló i Montornès del Vallès. És visible des de diferents punts i una de les seves singularitats és la presència de les tres creus que hi ha instal·lades, com a mínim des del segle XVIII. Tot i que les actuals són de l'any 2001.</p> <p>Es tracta de tres creus de ferro, instal·lades damunt pedestals fets de morter i pedra licorella extreta del mateix indret. El basament central és de planta quadrada i els dos laterals de base circular. Estan pintats de blanc.</p> <p>Al seu voltant s'hi han instal·lat bancs pel descans i la contemplació del paisatge, així com una barana protectora.</p> | 08135-94 | Turó de les Tres Creus | <p>La primera documentació on es fa referència a aquestes creus és un plànol de l'any 1747, signat per Mateu Puig. L'origen d'aquestes creus no es coneix del cert. Es diu que l'aspecte de Mont Calvari és a causa de tractar-se del final d'un Via Crucis de l'orde dels Caputxins de Granollers. Altres tradicions situen la tomba de tres monges en aquest indret. També es diu que hi ha enterrats tres aviadors de la Guerra Civil espanyola, tot i que és del tot impossible tenint en compte la data de 1747.</p> <p>Segons Alcaide et alii (2009) '<em>Molt probablement aquestes creus van ser instal·lades en ocasió de la celebració d'una Santa Missió, en data que no es pot precisar. Del que sí es té constància és que el 30 de juliol de 1967 les creus van ser totalment renovades. Durant alguns anys els feligresos de la parròquia de Montmeló hi pujaven en processó, ja que l'indret era una estació més del Via Crucis de Divendres Sant</em>'. Però en el llibre Aproximació històrica de Montmeló. Segle XX (AA.DD, 2021, pp. 645) s'explica que el novembre de 1954, Amics de Montmeló organitzen una festa per commemorar el primer aniversari del canvi de les Tres Creus '<em>Tuvo lugar en la cima del Turó de les Tres Creus una gran costellada, con motivo del I aniversario de la colocación de las tres cruces de piedra y su bendición, en sustitución de las desaparecidas</em>'. Per tant, estem parlant de la Santa Missió de l'any 1953.</p> <p>Les darreres creus són un encàrrec de l'any 1967 a l'empresa 'Construcciones Cartró', i restaurades posteriorment l'any 2001.</p> | 41.5521468,2.2572532 | 438058 | 4600320 | 1967-2001 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95866-9402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95866-9403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95866-9404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95866-9405.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-08-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Construcciones Cartró | En aquest espai s'hi troba una zona d'interès natural i arqueològic. Al cim s'hi troba un vèrtex geodèsic (referència 291118001). | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||
| 95867 | Goigs en lloança de nostra senyora Santa Maria de l'Assumpció, titular i patrona de la parròquia i terme de Montmeló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-lloanca-de-nostra-senyora-santa-maria-de-lassumpcio-titular-i-patrona-de-la | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Goig lloança de nostra senyora / Santa Maria de l’Assumpció / Titular i patrona de la parròquia i terme de Montmeló on es canten per la seva festa i diuen així:</span></span></span></span></span></p> <p><em><span><span><span><span lang='CA'><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></em></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entrada / Tota la feligresia / Us invoca a Montmeló: / Cap al cel, Santa Maria, / Per al món sigueu la guia / L’hora de prostració.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>I</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Dels Apòstols, al Col·legi / Us trobà l’Esperit Sant / President en el tron regi / Amb l’Església al voltant; / Presidiu-la avui en dia / En la vostra Assumpció. Cap al cel...//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>II</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Si per vós ens ve la vida, / Perquè va vèncer el pecat / I la mort té foragida, / No us deté en captivitat / Ni el pecat ni l’agonia / Que ens duran corrupció. Cap al cel...//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>III</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Crida vostra hora suprema / Els Apòstols en aplec: / Sobre el tàlem, diadema / Nupcial, ben frec a frec, / Duu l’Espòs, que ans us cobria / I ara us porta etern guardó. / Cap al cel...//</span></span></span></span></span><span><span><span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>IV</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Esperit àngels abranda / Que us emporten cel amunt... / Rep Tomàs la blava banda</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Del cinyell, quan no hi ve a punt, / I al sepulcre l’ambrosia / Copsen d’incorrupció. / Cap al cel...//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>V</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A mil·lenis lluny, presència / Mostra humana aquest indret: / Bes dels ritus és referènca</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Que, al tossal, veure permet, / I al senyal pagà d’un dia / Fan tres creus successió. / Cap al cel...//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>VI</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Àdhuc sagna el testimoni, / Dos-cents anys sota del torb, / Qua, a Efès, pels Pares soni</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Vostra glòsia. Per l’ull orb / En la fe, és llum que irradia / De Salut dimensió. / Cap al cel...//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>VII</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Fou llavors quan la diada, / D’Orient a l’Occident, / Per l’Església fixada / -quinze d’agost- va en creixent. / I el vell títol s’estenia / Amb la fe en difusió. / Cap al cel...//</span></span></span></span></span><span><span><span> </span></span></span></p> <p><em><span><span><span><span lang='CA'><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></em></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>VIII</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Encerclats de romanalles / Pels planells del ric Vallès, / Tot diu que a les acaballes / De l’Imperi ja haurà après / D’enfilar secular via / La fidel tradició. Cap al cel...//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>IX</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Amb els màrtirs ara alterna / Vostra excelsa titular: / La fe nova, com llanterna / Va passant de llar en llar. / Rera el temps de morerira / Revé l’advocació. / Cap al cel...//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>X</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Sant Pere de les Puel·les, / El nou-cents quaranta-cinc, / Amb dotacions i cel·les / Aquest terme rebé en finc. / La façana amb sa grafia / Fa al cenobi al·lusió. / Cap al cel...//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>XI</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També el mer i mixt imperi / Costejà Joan Primer, / A Abadessa i asceteri / De l’Apòstol primicer; / Mes Martí l’Humà establia, / Règia, altra caució. / Cap al cel...//</span></span></span></span></span></p> <p><em><span><span><span><span lang='CA'><span>Tercera columna:</span></span></span></span></span></em></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>XII</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pignorant el patrimoni, / Ell, per mort del fill Martí, / -sens que tant va-i-ve hi consoni- /</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Passa el terme al monestir. / De Vicent Ferrer fent via / Duu un miracle versió. / Cap al cel...//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>XIII</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rera el Príncep de Viana / Guerrejà amb Joan Segon; / Llança esglais, la sang desgrana / Aquí l’un i l’altre front. / Ben sovint el poble explica / Ser fidel a un bé major. / Cap al cel...//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>XIV</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any següent que es troba Amèrica / Agregà Ferran Segon / D’aquest terme – en l’esotèrica / Unió d’un doble món- / A la gran Corona pia / Tota jurisdicció. / Cap al cel...//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>XV</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Un florit rectorologi / Hi serveix segles de torn... / Que la fe per segles gogi / De no caure en cap suborn; / I al martiri conduïa / Cap al cel un bon pastor. / Cap al cel...//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>XVI</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rera el trenta-nou, / el temple vell romànic refloreix; / A pleret tothom contempla / L’ampla allau que es succeeix, / De immigrants, que el Sud envia / I en fa vint d’un Montmeló. / Cap al cel...//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>XVII</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A tots mostra, amb vius estigmes, / De la història el resum / L’àbsis, hieràtic d’enigmes, / Que un mil·leni ja consum: / De través la nau que, un dia, / Abatrà el barroc d’inflor. / Cap al cel...//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>XVIII</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’existència d’un poble / Des del cel, Mare de Déu, / Feu la vostra. Vetlleu, noble, / La fillada en vida breu. / Deu-li, avui, deler i un dia / La glorificació. / Cap al cel...//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>TORNADA</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Sou sendera on es refia / El peu del caminador. / Cap al cel, Santa Maria, / Per al món sigueu la guia / L’hora de prostració.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Y Maria ha estat assumpta al cel, Al·leluia / R Se n’alegren els àngels i Enalteixen el Fill de Déu. Al·leluia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Déu omnipotent i etern, que heu exalçat la immaculada verge Maria, Mare del vostre Fill, en cos i ànima al cel; concediu-nos, us ho preguem, que tot delint-nos sempre per les realitats divines, arribem a participar amb ells de la seva glòria al cel. Us ho demanem per mateix Crist, Senyor nostre – R Amén.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Lletra: Salvador Misser, pvre – Música: Dr. Joan Mª Aragonès – Gravat antic.</span></span></span></span></span></p> | 08135-95 | Montmeló | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la <em>Crònica de Ramon Muntaner</em> (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els <em>Goigs de Nostra Dona</em>, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs, tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-los a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563) de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El gran moment de creació dels goigs és el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites es doten d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.</span></span></span></span></span></p> | 41.5500976,2.2491932 | 437383 | 4600098 | 08135 | Montmeló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95867-9502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95867-9503.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Lletra de Mn. Salvador Misser, pvre.; música del Dr. Joan Mª Aragonès | Aquests goigs s'editaren amb motiu de la festivitat de la patrona de la parròquia, el 15 d'agost de 1980, quan era rector mossèn Ferran Bueno. | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 95887 | Monument a Ernest Lluch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-ernest-lluch | XXI | <p>Monument dedicat a la figura del polític socialista Ernest Lluch, assassinat l'any 2000 per la banda terrorista d'ETA. Es troba ubicat a la plaça homònima. Es tracta d'una instal·lació que abasta gran part de la plaça i que dibuixa la constel·lació de l'Ossa Major, on cada estrella que la configura està representada per una olivera. El monument pròpiament dit és la darrera estrella de la constel·lació i es tracta d'un bloc de ferro colat en forma d'estrella. Les oliveres estan unides per un camí de llambordes de granit alternant les paraules 'PAU' i 'DIÀLEG' en diferents idiomes.</p> <p>El <em>leif motiv</em> de la instal·lació són precisament les idees de pau i diàleg que tant va demanar públicament per aconseguir acabar amb la violència del terrorisme.</p> <p>En una placa al peu del bloc de ferro s'hi pot llegir la següent frase: 'ERNEST LLUCH REFERENT EN EL CAMÍ PER LA PAU I EL DIALEG' / 21 de novembre de 2003'.</p> | 08135-96 | Plaça d'Ernest Lluch, s/n | <p>Cada any el 21 de novembre, data del seu assassinat, se li ret un homenatge amb ofrenes florals.</p> | 41.5537207,2.2507324 | 437515 | 4600499 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95887-9602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95887-9603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95887-9604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95887-9605.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95887-9606.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Roser Nadal Viñeta i Carles Vives Mateu | La constel·lació de l'Ossa Major està formada per set estels, anomenada popularment com el Carro Gran o els Set frares, per la forma de carro o cullerot. Quatre estels formen la caixa i tres la cua. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 95888 | Monument al 1050 aniversari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-1050-aniversari | XX | <p>Per commemorar els 1050 anys de la primera referència documental de l'església de santa Maria de Montmeló, el col·lectiu d'artistes locals va fer aquesta escultura consistent en una estructura d'acer corten pintada, que representa l'escut municipal amb els tres turons.</p> <p>Està situada en un extrem del parc de La Quintana, a la cantonada formada pel carrer del Sant Crist de la Grua i el carrer de Lluís Companys.</p> | 08135-97 | Parc de La Quintana | 41.5505048,2.2455021 | 437076 | 4600146 | 1995 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95888-9702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95888-9703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95888-9704.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Col·lectiu d'artistes locals. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 95889 | Escultura de la 'M' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-la-m | XXI | <p>Conjunt escultòric ubicat al centre d'una rotonda que es troba a l'entrada del municipi venint de Granollers, al costat dret del riu Congost, en el parc industrial Granollers-Montmeló, prop del Circuit de Barcelona-Catalunya.</p> <p>Està formada per quatre grans columnes lluminoses de ferro que formen una gran 'M' i sostenen, mitjançant cadenes, una forma cònica de formigó. Des de qualsevol dels quatre accessos a la rotonda, es veu la lletra M, inicial del municipi de Montmeló.</p> | 08135-98 | Rotonda de la Verneda del Congost i la BV-5003. | 41.5657607,2.2638166 | 438618 | 4601827 | 2003 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95889-9802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95889-9803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95889-9804.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-05-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manel Ramal Mata (disseny) | Disseny de Manel Ramal Mata, que fou alcalde de Montmeló entre 1992 i 2010. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 95890 | Can Gaietà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gaieta-2 | XX | <p>Edifici aïllat als quatre vents, construït prenent de model una masia de planta basilical en un estil conegut com neoruralisme o pairalisme que pren l'arquitectura tradicional catalana i la reinterpreta. És de planta rectangular i està compost de tres cossos.</p> <p>El cos central consta de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Els cossos laterals consten de planta baixa i pis, i les cobertes també són de dues aigües però, en aquest cas, tenen el carener paral·lel. La coberta és de teules àrabs i acaba amb un ràfec sostingut per bigues.</p> <p>La façana s'estructura simètricament a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa, a l'eix central, hi trobem el portaló d'entrada, d'arc de mig punt i dues finestres laterals de llinda recta. A la primera planta hi trobem tres finestres amb balcons i barana de ferro. Totes tres són d'arc de mig punt. A les golfes, hi ha una doble finestra geminada, també d'arc de mig punt.</p> <p>El parament és arrebossat recreant bandes amples horitzontals, amb recreixements resseguint les obertures.</p> | 08135-99 | Parc de La Quintana | <p>Actualment és la seu de l'Escola Municipal de Música.</p> | 41.5509098,2.2452302 | 437054 | 4600191 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95890-9901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95890-9902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95890-9903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95890-9904.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | Inexistent | 2024-08-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Exemple de model arquitectònic d'exaltació del pairalisme català, amb especial interès per les masies. | 116|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 95891 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-34 | <p>CARRASCO MARTÍ, Maria Antonia (2019<em>). Redescobrim l’església de Santa Maria de Montmeló.</em> Jornades Europees del Patrimoni. Ajuntament de Montmeló i Centre d’Estudis Montmeló.</p> | <p>El Camí Ral és una de les principals vies de comunicació que passen pel terme de Montmeló, sinó la més important. Però els seus orígens els hem de buscar en la Via Augusta d'època romana o l'anterior via Hercúlea. Aquesta via s'aniria consolidant i s'hi anirien construint cases al seu voltant, convertint-se el Camí Ral o Reial de Barcelona a Hostalric, Girona i França.</p> <p>Vindria des de Mollet pel carrer del Sant Crist de la Grua i el Carrer Major. Un cop a l'alçada de la cruïlla amb el carrer Timbaler del Bruc, davant la desapareguda Casa Gran, es bifurcaria cap a la dreta, anant a buscar l'església de Santa Maria i resseguint el Turó de les Tres Creus per migdia, passant a prop de Can Tacó.</p> <p>De la Casa Gran en sorgiria un altre vial que aniria a Vic, que actualment conserva el nom de carrer de Vic.</p> | 08135-100 | Carrer del Sant Crist de la Grua i Carrer Major | 41.5507239,2.2462508 | 437139 | 4600169 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95891-dsc8285.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95891-dsc8286.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95891-dsc8293.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95891-dsc8294.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc