Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 54587 | Fons documentals de l'Arxiu Municipal de Montornès del Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documentals-de-larxiu-municipal-de-montornes-del-valles | XIII-XX | <p>L'Arxiu Municipal de Montornès del Vallès (AMMV) és la institució arxivística responsable de la custòdia, tractament i difusió de la documentació generada o rebuda per l'administració de la vila des de finals del segle XIX fins l'actualitat, així com de qualsevol altre material arxivístic relacionat amb el municipi que pugui ser d'interès per a la història del poble, sigui quina sigui la seva procedència. La seu de l'Arxiu te sala de consulta, biblioteca auxiliar, taller, despatx i dipòsit; aquest equipament custodia la documentació considerada històrica, mentre que al dipòsit de la seu central de l'Ajuntament es conserva la documentació administrativa més recent. Els fons que es custodien a l'Arxiu Municipal són de procedències diverses. El principal és el fons de l'Ajuntament de la vila. Es tracta de la documentació generada i rebuda per la institució del govern local des del segle XIX fins a l'actualitat. Ocupa aproximadament uns 700 metres lineals. El document més antic que es conserva és l'amillarament de 1861. A més d'aquest nucli central de la pròpia institució, han ingressat a l'Arxiu Municipal alguns fons personals, patrimonials i d'entitats, els més importants dels quals són: Fons de la Mutualitat de Sant Isidre Fons de la masia de Can Masferrer Fons del mas de la Torre (Manso Calders) Fons de la nissaga dels Montornès. L'Speculo de 1764 Fons del Sindicat Agrícola de Montornès Fons de la Lliga de Propietaris de Montornès Fons de l'Ateneu Obrer Montornesenc Fons del Patronat Local d'Homenatge a la Vellesa Fons fotogràfic Bernardo López</p> | 08136-71 | Carrer de la Pau, núm. 10. 08170 - Montornès del Vallès | <p>L'Arxiu Municipal existeix des de temps molt reculats, però no és fins l'any 2003 que s'organitza amb criteris arxivístics i en aplicació de la Llei d'Arxius aprovada pel parlament de Catalunya l'any 2001. Un tractament adequat dels fons permet el dret d'accés dels ciutadans a la informació i contribueix a la millora de l'administració. L'Arxiu té un horari diari d'obertura al públic. A més, es duen a terme accions de difusió i promoció d'estudis d'història local i de recuperació de la memòria col·lectiva, especialment a partir de la producció de documentals, l'organització de tallers i tertúlies, i la convocatòria de beques i la corresponent publicació dels treballs més destacats. L'any 2003 l'Ajuntament va adquirir el fons de can Masferrer i al 2010 l'Speculo de 1764 dels Montornès. D'altra banda són nombroses les aportacions de les persones del poble quant a fotografies i documentació diversa. L'abril del 2012 s'inaugurà la seu actual de l'Arxiu Històric, al carrer de la Pau número 10.</p> | 41.5446100,2.2637400 | 438592 | 4599478 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54587-foto-08136-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54587-foto-08136-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54587-foto-08136-71-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / OPC Diputació de Barcelona | L'Arxiu aplega documentació en diversos formats i suports. A més dels documents en paper, els digitalitzats i els electrònics, hi ha materials que es tracten diferenciadament: Hemeroteca. Butlletins municipals, publicacions, revistes, programes de Festa Major, etc. Secció de pergamins. Àpoques, establiments, concòrdies i testaments del segle XIV al XIX, procedents del fons de la masia de Can Masferrer i del fons de Manso Calders. Col·lecció de fotografies. Imatges de temàtica montornesenca, des dels inicis del segle XX fins als nostres dies, proveïda bàsicament per cessions o donacions de persones del terme. Secció de Gràfics. Cartells, plànols, mapes, fulls volants, material cartogràfic, impresos de diversa tipologia, materials relacionats sempre amb la vida local i l'activitat social de totes les èpoques. Materials fílmics. Audiovisuals, pel·lícules, documentals, entrevistes, filmacions d'actes... | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54602 | Fons documental de can Masferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-can-masferrer | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XIV- XX | <p>Fons patrimonial d'alt interès per a la història local. Està format per 48 pergamins i més d'un centenar de documents en paper. Els més antics daten del segle XIV, alguns dels quals donen notícia de fets de 1280. El fons permet resseguir la línia evolutiva de les nissagues que van regentar can Masferrer durant més de sis segles: els Buada, els Masferrer, els Perpinyà i els Simon i Palau. A banda de la documentació que dóna fe de la successió familiar (testaments, capítols matrimonials, arbres genealògics, etc.), n'hi ha també de tipus judicial amb un bon nombre de plets, i de tipus econòmic, referida a les terres i a l'explotació agrícola.</p> | 08136-86 | Arxiu Municipal de Montornès del Vallès. Carrer de la Pau, núm. 10. 08170 - Montornès del Vallès | <p>El maig de 2003, l'Ajuntament de Montornès va adquirir el conjunt de documents procedents de can Masferrer al darrer propietari de la masia. Aquest fons conté els documents més antics que custodia l'Arxiu Municipal. L'Arxiu és la institució responsable del tractament i la difusió de la documentació generada o rebuda per l'administració de la vila des de finals del segle XIX fins a l'actualitat, així com també de qualsevol altre material arxivístic relacionat amb el municipi que pugui ser d'interès per a la història del poble, com és el cas del fons de can Masferrer.</p> | 41.5446100,2.2637400 | 438592 | 4599478 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54602-foto-08136-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54602-foto-08136-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54602-foto-08136-86-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón./ Ajuntament de Montornès del Vallès | 94|85 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54632 | Arxiu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-11 | <p>L'arxiu parroquial té cura de la documentació eclesiàstica de la parròquia de Sant Sadurní. Presenta documentació referida a l'exercici pastoral, des de la postguerra.</p> | 08136-116 | Casa rectoral 08170 - Montornès del Vallès | 41.5401100,2.2672700 | 438882 | 4598976 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Regular | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | No s'ha pogut consultar la documentació | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 54529 | Refranys, dites i corrandes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refranys-dites-i-corrandes | <p>PARÉS i PUNTAS, Anna (2001) 'Tots els refranys catalans. 25.000 refranys d'arreu de les terres catalanes', Barcelona, Edicions 62.</p> | <p>'A Montornès manlleven coses i no tornen rés' (PARÉS, 2001) 'Per a no haver de fer rés, Montornès' (PARÉS, 2001)</p> | 08136-13 | 08170 - Montornès del Vallès | 41.5454000,2.2672000 | 438881 | 4599564 | 08136 | Montornès del Vallès | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 54538 | Menjars tradicionals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/menjars-tradicionals | <p>BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | <p>Gràcies al treball de recopilació de Xavier Beltran, coneixem els menjars associats al cicle festiu anual. Per Sant Isidre es prenia un suau, un got de vi amb dos carquinyolis, aiguardent, rom o un cremat. A casa es prenia un arròs amb conill, conill amb pèsols o semblant. Per Sant Josep, postres de crema cremada. Per Sant Joan es menjaven coques de rostillons (llardons) i de pinyons. Es subhastava un tortell gros, i amb aquests diners es pagaven les despeses del ball. El Diumenge de Pasqua es feia un esmorzar extraordinari: tothom tenia dret a fer-se una truita de tants ous com li semblés. Això representava un luxe inhabitual, i després el jovent presumia d'haver-se la menjat de deu o de dotze ous (BELTRAN I ALCALDE, 1985: 255). Per Nadal l'àpat de migdia acostumava a ser escudella i carn d'olla, pollastre i rostit. El dia 25 de bon matí es feien torrades al foc i s'encetava el vi bo. Es prenia com XUPINA, sucant les crostes de la torrada en el vi calent.</p> | 08136-22 | 41.5454000,2.2672000 | 438881 | 4599564 | 08136 | Montornès del Vallès | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 60 | 4.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||||
| 54668 | Costums desapareguts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-desapareguts-0 | <p>BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | <p>Xavier Beltran i Alcalde recull un munt de costums ja desapareguts i que encara es trobaven en ús als anys de la postguerra al poble de Montornès. S'esmenten els següents: 1- PER COMBATRE LES MOSQUES I MOSQUITS es plantaven eucaliptus al pati davanter de la casa i alfàbrega a les jardineres: deien que els foragitava. A l'interior de les cases, el remei consistia a penjar del sostre un manat de fulles de falguera, ja que la seva frescor atreia els insectes, que cobrien el fullam S'envoltava tot amb un sac i es mataven a cops o ofegant-los sota l'aigua (BELTRAN I ALCALDE 1985: 244). 2.- EL ROURE DE CAN COLL. Per assegurar la fidelitat dels tractes i juraments, s'anava antigament a fer-los a sota un roure immens que hi havia sota Can Coll. La paraula donada allà era sagrada, i trencar-la portava tota mena de mals. Aquest roure ja no existeix, i en aquest camp, hom hi ha plantat successivament vinya i cirerers, però la tradició segueix afirmant que cap d'aquests conreus aconsegueix créixer amb normalitat en aquell tros (BELTRAN I ALCALDE 1985: 246). 3- De les PLANTES MEDICINALS LOCALS, es coneixen els efectes medicinals que la saviesa popular els hi ha vingut donant, així per exemple: l'arrel de malví i la camamilla curaven el mal de ventre, el marduix el mal d'orella, la flor de saüc els constipats (en tisana o saumeri), les fulles d'atzavara com a emplastre directe, curaven les cremades, i de vegades s'untaven amb oli de neu (barreja de neu verge i oli d'oliva) (BELTRAN I ALCALDE 1985: 246). 3-TRADICIONS DE LA NIT DE SANT JOAN: 3.1.- Curació d'herniats amb els troncs de roure la nit de Sant Joan, amb el següent ritus: 'pare, padrí i criatura anaven a buscar un roure jove, i amb el destral obrien el tronc en tota la seva llargada i hi introduïen dues falquer per mantenir les meitats separades. Pel forat del mig, hi passaven l'infant tres vegades, dient cada cop: 'Trencat te'l dono Curat te'l prenc'. Després enfaixaven el tronc del roure amb la mateixa faixa de la criatura, i tornaven a casa segurs de la curació (BELTRAN I ALCALDE 1985: 246). 3.2- Per saber què portaria l'any es tiraven sota el llit, també a la nit de Sant Joan a les dotze en punt, tres faves, una de ben pelada, l'altra amb mitja pell, i l'altra sense pelar. A les fosques i a les palpentes, es buscava fins que la mà trobava una de les faves. Si era pelada, senyal certa que seria un any de desgràcies, si era la que tenia pell, tot seria bona sort. La tercera indicava una situació ni bona ni dolenta (BELTRAN I ALCALDE 1985: 246-247). 4. PREVISIÓ CLIMÀTICA. Per preveure quan vindrien les pluges es representava un mes, i la seva sucositat indicava sense error la humitat que el mes portaria (BELTRAN I ALCALDE 1985: 247). 5. EL SALPÀS era el remei adequat quan el bestiar o les persones emmalaltien sense explicació coneguda. El capellà venia a la casa, resava unes oracions, i enganxava al costat de la porta un grapat de sal remullada amb aigua beneita. Amb això foragitaven els dimonis (BELTRAN I ALCALDE 1985: 247). 6.- BENEDICCIÓ DE CAMPS. Amb això s'intentava defugir la plaga de la destructora cuca de l'alfals. El mossèn passava pels camps ruixant-los amb aigua beneita. L'eficàcia de la benedicció i el fet de fer-la cap al vint de juny, concedint amb la fi del cicle vital de l'eruga de l'alfals, asseguraven l'èxit del remei. 7- REMEIS I ORACIONS PER GUARIR. 71. Per curar una llúpia o quist de greix, el millor era rentar-se bé la pell de sobre amb aigua d'una font mentre es deia: Sant Joan Baptista, apòstol i evangelista, per la vostra potestat que se'm curi això ben aviat'. 7.2.Per treure's les berrugues, calia fer un forat a terra i fregar-se-les amb fulles de vimetera, tres vegades, dient cada cop_ 'Es treia aquí (tot fregant) Berruga aquí (senyalant el forat)' Després es tapava el forat i es resaven uns parenostres.</p> | 08136-152 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>(Continuació descripció) -Quaresma: les criatures passaven pels voltants de Sant Josep, per les cases dels veïns i parents serrant la vella, guarnits amb un barret fet de fulls de diari adornats amb cromos, portant una bandera i un cistell per recollir els obsequis, i sostenint un tronc que serraven amb un xerrac, després de la pregunta ritual: '¿Cantem o no cantem?', mentre cantaven: 'Serra la vella 'caldo' d'estella mestressa proteu ous que demà serà dijous. Mestressa porteu cansalada Que la serra està embussada, Mestressa porteu vi Que la serra no vol seguir. Biri, biri, bous, Els bons ous pels escolans, Els diners pels capellans. Ara s'acosta la Pasqua. Aquí baix a la riera Hi ha un home que ens espera Amb un grapat d'ametlles a la mà. Com un ca, com un gos, Com un perro, perro, perro; Com un ca, com un gos, com un 'perro' rabiós. Virolet Sant pere, Virolet Sant Pau, La catxutxa ens queia, La catutxutxa ens cau: Colliu-me-la si us plau.' Les famílies visitades obsequiaven als nens amb ous, ametlles, confits, etc. -Setmana Santa, SALPÀS, enganxant a la porta de les cases i corts un grapat de sal mullada amb aigua beneita, per tal de protegir persones i animals d'influències malignes. Els escolans ho anunciaven cridant des de dalt del campanar: 'Un pessic de bacallà la Quaresma ja se'n va. Un pessic de cansalada La Quaresma és acabada. Sal i aigua!' Durant tota la Setmana Santa les campanes quedaven boca enlaire i fermades, i es marcaven les fores fent sonar patraques de fusta. El Dijous Sant es 'mataven els jueus'. En un moment determinat de la cerimònia s'apagaven els llums i tothom feia tan soroll com podia. Amb xerracs, colpejant els bancs de l'església,.. Desprès d'una estona de gresca, s'encenien els llums i l'ofici religiós seguia. A les nits del Dijous i Divendres Sants es vetllava a l'església fent torns de dos homes. A les tardes hi havia cerimònia i el cant del Via-Crucis. El Dissabte de Resurrecció (Dissabte Sant) les caramelles sortien al carrer a cantar per les cases Portaven un cove guarnit amb teles i randes per recollir els obsequis. Les famílies més riques els donaven diners i altres ja feien molt convidant-los amb vi, ametlles i figues seques. Amb el que es recollia es pagava un berenar o un viatge. El diumenge de Pasqua es feia un esmorzar extraordinari. 10. RITUS APOTROPÀIC. En el transcurs de la feina de camp, s'ha detectat un costum constructiu que te a veure amb els ritus relacionats amb la protecció de les cases. Així, s'han trobat remats protectors en el carener d'algunes teulades, com pot ser a ca l'Ametller o cal Ferrer.</p> | 41.5454000,2.2672000 | 438881 | 4599564 | 08136 | Montornès del Vallès | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | (Continuació descripció) 8. CICLE VITAL. 8.1. Es celebraven tirant confits a la canalla a la sortida de l'església, que ja els esperava cridant: '¡tireu confits que estan podrits!. 8.2. Era obligat que els dos primers fills fossin apadrinats pels avis i àvies, fins al punt que les paraules avi i padrí eren quasi sinònims. Al migdia, es feia un bon àpat que reunia tota la família. 8.3. Les parelles de joves es posaven a festejar per comú acord, si bé calia que la noia en parlés a casa seva i els pares donessin permís perquè el xicot anés a visitar-la. En aquesta visita passaven les tardes de diumenge i les festes, i molts capvespres si la feina i la distància ho permetien. 8.4. El casament es celebrava amb un bon àpat (conills, gallines,..) es una de les dues cases, encara que el convit es pagava entre les dues famílies. Després de casats, l'hereu es quedava a viure amb els pares, mentre els altres fills marxaven i posaven casa nova. Era tradicional que l'home posés la casa i la dona solia pagar l'armari (la roba). 8.5. COSTUMS DE DEFUNCIÓ. El difunt era dut de la casa al cementiri en una caixa portada a mà per quatre homes sofre dues fustes creuades, fins que va arribar el cotxe de cavalls. Es resaven les absoltes i s'anava al cementiri. 9. CICLE FESTIU. Les festes tradicionals seguien el calendari agrícola religiós, marcat pel ritme dels conreus i les feines del camp. Es celebraven a Montornès les següent festes: -15 de maig, Sant Isidre, amb missa solemne i processó, precedida pels dos gramòfons, o estendards vermells seguits de les banderes dels sants i els cordonistes, tabernacle, amb la imatge de Sant Isidre i quatre llums i l'orquestra i el tàlem, darrera del qual anava l'autoritat, i encara darrera els homes i finalment les dones. Cantant-s'hi els goigs de Sant Isidre. La festa es completava amb ball. -Corpus. Processó que s'esperava amb altars al carrer i una taula coberta amb imatges i flors, posant branques de pollancre a les parets i ginesta per terra. Algun any es veien alguna catifa de flors. El recorregut de la processó, que tradicionalment es limitava al barri vell, s'anà allargant amb els anys pels carrers nous, a fi de passar per totes les cases que havien parat altars. -24 de juny, Sant Joan. Es feia revetlla i s'encenien fogueres, algun any fins i tot dalt el Castell. Hi havia ball, on s'alternaven el ball robat, d'escombra, la pava, dels innocents, etc. -25 de juliol, Sant Jaume, també amb fogueres, la celebració, encara d'importància menor era semblant a la de Sant Joan. -Sant Miquel, 29 de setembre, es feia a Vallromanes, i des d'allí sortia una romeria a la capella de dalt el Castell. La processó que sortia de Vallromanes es deturava al turó de la Salve a resar aquesta oració, i continuava fins al Castell. -Festa Major per Sant Sadurní, 29 de novembre, amb envelats. -Nadal, àpat familiar i actes religiosos. S'anava a la Missa del Gall, on es presentaven un pastor i un rabadà que cantaven la nadala del rabadà. Tió i Reis. -Sant Anton, 17 de gener, amb la benedicció de les bèsties. Es portaven els animals fins a l'església, amb els carros ben guarnits, i després es feia una cursa de cavalls donant la volta al Pedró, o bé pel torrent (actual carrer Joan XXIII), carrer Capella, Blas Infante, Major i Rambla de Sant Sadurní. Als actes, hi participaven també els traginers que sovint creuaven el poble camí del Coll Mercader (BELTRAN I ALCALDE, 1985: 253). -Carnestoltes, a meitat del febrer. Ball de disfresses, i a l'endemà, els nois sortien al carrer fent una imitació burlesca del ball: era el ball del berló. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 54684 | Dansa de la batalla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dansa-de-la-batalla | <p>Bertran i Alcalde, Xavier. Els Gegants de Montornès del Vallès. Ed. Ajuntament de Montornès, Regidoria de Cultura. Montornès, 1993.</p> | <p>El Ball dels Gegants de Montornès del Vallès, anomenat 'La Dansa de la Batalla' és una representació solemnial del conflicte bèl·lic que va tenir lloc al poble el 4 de gener de 1485. Aquesta batalla va ser una de les darreres que va enfrontar els remences amb la noblesa catalana. Els remences encapçalats per Bartomeu Sala, originari de Montornès, van aconseguir una victòria sonada sobre l'exèrcit de la Diputació, una victòria que va obrir les portes a la sentència arbitral de Guadalupe (1496), inici de l'abolició del feudalisme a Catalunya. La dansa comença presentant el cabdill remença, en Bartomeu Sala (compassos 1 al 4), i tot seguit presenta el comandant de l'exèrcit de la Diputació de Barcelona, el veguer Pere Anton de Rocacrespa (c.5-8). Aquest preludi s'acaba amb un pas solemne de tots dos (c.9-12). Bartomeu Sala, amb el suport del poble (c. 13-21, amb segona veu, caixa i timbal), s'enfronta a l'exèrcit del veguer, enemic de la pagesia (c.22-33, sense timbal ni segona veu). La batalla es lliura amb força creixent (c 33-42). El dirigent dels remences no cedeix (c.42-46), lluita amb una gran contundència entre els crits de guerra del poble (segona veu). Sí que afluixa el veguer (c.46-50), que finalment cau mort. En aquest punt la coreografia inclou la posició en horitzontal del gegant que representa el veguer, la qual cosa suposa una coordinació i un esforç considerable, de manera que esdevé el moment més important del ball. Finalment les tropes remences celebren la victòria i reben l'homenatge de l'exèrcit dels nobles (c.51-58). La peça musical, per a gralles, caixa i timbal, és original d'Enric Montsant i Damià, composta l'any 1989 i ha estat editada en el 3r Tradicionàrius (1990). Coreografia creada pels Geganters de Montornès.</p> | 08136-168 | Plaça de Joan Miró. Montornès del Vallès. 08170 - Montornès del Vallès | <p>El 17 de setembre de 1989 van néixer els gegants de Montornès amb una gran festa en què els gegants de Vilanova i la Geltrú van assistir en qualitat de padrins. Aquell mateix dia es va estrenar la dansa de la Batalla. Cada any per la Festa Major s'organitzen les habituals trobades de gegants de diferents pobles en què en Bartomeu i en Pere Anton, els amfitrions, dansen el ball propi i característic que representa la darrera batalla de la Guerra dels Remences, un ball que ha esdevingut un element identitari de primer ordre. La dansa de la Batalla té lloc sempre a la plaça de Joan Miró el diumenge de Festa Major al migdia (normalment coincideix amb el tercer diumenge del mes de setembre).</p> | 41.5452500,2.2673600 | 438894 | 4599547 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54684-foto-08136-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54684-foto-08136-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54684-foto-08136-168-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Ajuntament de Montornès del Vallès | De la música: Enric Montsant i Damià. De la coreografia: Colla de Geganters de Montornès | 119|98 | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54688 | La Cremada de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cremada-de-lajuntament | <p>Altimira, Ramon. Diables de Montornès del Vallès, 1985-95. Ed. Ajuntament de Montornès, Regidoria de Cultura. Montornès, 1995.</p> | XX | <p>Espectacle piro-musical organitzat per la Colla de Diables de Montornès que tanca l'acte d'inici de la Festa Major, just després del pregó. Es realitza a la façana de l'Ajuntament i fa tot l'efecte que es crema l'edifici. Ha esdevingut un dels actes més populars i representatius de la Festa Major.</p> | 08136-172 | Ajuntament de Montornès del Vallès. Av. De la Llibertat, 2. | <p>A iniciativa de la Colla de Diables de Montornès, l'any 1988, va tenir lloc la primera cremada de l'Ajuntament i, atès l'èxit, s'ha realitzat cada any sense interrupció. La realització de la Cremada de l'Ajuntament té lloc anualment el tercer cap de setmana de setembre, coincidint amb la Festa Major.</p> | 41.5453300,2.2671500 | 438877 | 4599556 | 1988 | 08136 | Montornès del Vallès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54688-foto-08136-172-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Ajuntament de Montornès del Vallès | Colla de Diables de Montornès | 98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 54517 | Barraca amb pou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-amb-pou | <p>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) 'Del Decret de Nova Planta al 1850', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura. BOSCH, R. (2000a). Anàlisi de la connectivitat entre Collserola i Sant Llorenç del Munt. Manuscrit. BOSCH, R. (2000b). Elements per a la formulació d'unes directrius territorials de connectivitat ecològica al Vallès. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. DIEGO, F.; MARTÏN, J.; RIBAS, J. (1994). Connexions biològiques entre els espais d'interès natural del Vallès. Criteris de conservació. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi físic. Manuscrit. MAYOR, X. (2000). Delimitació dels espais de connexió biològica entre les serres de Sant Llorenç del Munt i de Collserola. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. MAYOR, X., TERRADES G. (1999). Connectivitat biològica i Pla d'espais d'interès natural: Diagnosi general (etapa 1). Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. RIBAS, Josep (2000) Cens dels ocells nidificants al Congost a Granollers-Canovelles. Mollet. Document mecanografiat. ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> | XX | Força abandonada. La maquinària està rovellada i plena de brutícia. | <p>Caseta per a l'aprofitament i extracció d'aigües subterrànies de l'aqüífer del riu Congost. Presenta la coberta disposada a dues vessants, i els murs estan fets de totxo. La porta té llinda i amb una finestra en ull de bou en una de les capçaleres. Pel costat E es poden veure diferents estructures per pujar, emmagatzemar i distribuir l'aigua de rec.</p> | 08136-1 | Pàrking discoteca EI-BI-SI 08170 - Montornès del Vallès | <p>El riu Congost, que a Montmeló rep el Mogent per l'esquerra per a formar el Besòs, forma l'extrem NO del terme. El seu règim depèn de les pluges del Montseny occidental i des de Balenyà porta un volum variable, però en arribar a la Garriga entra en el règim d'intermitència, car les aigües minven notablement o resta totalment sec a causa de l'evaporació, les filtracions i les derivacions per a recs. Això no obstant, el corrent subterrani és important i permet els regadius al curs mitjà i inferior, fonamentals per a l'agricultura vallesana. El règim pluviomètric de la seva conca hidrogràfica, malgrat que no es reflecteixi en el corrent superficial, és bàsic per a les disponibilitats d'aigües subàlvies per a l'abastament domèstic, industrial i agrícola.</p> | 41.5726500,2.2813100 | 440083 | 4602579 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54517-foto-08136-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54517-foto-08136-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54517-foto-08136-1-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | Es troba al centre d'un aparcament en superfície pavimentat amb asfalt, la qual cosa descontextualitza totalment l'element | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 54519 | Camp d'aviació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-daviacio | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. GESALÍ, David (inèdit) L'aeròdrom 329, Beca de recerca històrica de Montornès.</p> | XX | <p>Camp molt pla situat al nord del municipi on avui hi ha els polígons industrials del Raiguer, el Congost i el sector de Can Parellada. Es tracta d'una zona de terrasses al·luvials del riu Congost que, a més, va ser aplanada l'any 1938, en plena Guerra Civil, per tal d'establir-hi un aeròdrom militar. De llargada, mesurava més d'un quilòmetre, entre ca l'Arnau i el turó de les Tres Creus. L'amplada era la que hi ha entre la via del tren i el marge del riu Congost. Un cop acabada la guerra, el camp es va abandonar i els terrenys van tornar a mans dels antics propietaris. Des de llavors ençà aquesta gran plana ha estat molt reformada perquè ha esdevingut una zona industrial de gran importància travessada per un eix viari de primer ordre, l'Autopista AP-7.</p> | 08136-3 | Polígons industrials del Raiguer i del Congost. 08170 - Montornès del Vallès | <p>A principis de l'any 1938 l'Estat Major de la l'aviació de l'exèrcit de la República, en ple replegament, va decidir construir un aeròdrom de mida mitjana a la zona del Raiguer. Moltes persones de Montornès, i també de Montmeló i Palou, van haver de treballar en l'esplanació del camp. Tot sembla indicar que el juny de 1938 l'aeròdrom ja era operatiu. L'aeròdrom 329 -aquest era el seu nom oficial- va funcionar a ple rendiment com a camp d'entrenament dels pilots a la rereguarda. El 27 de gener de 1939 s'hi va enlairar el darrer avió. El dia abans, Barcelona havia caigut a mans de les tropes nacionals. El camp tenia un destacament militar que s'allotjava a ca l'Arnau, el casalot que els feia de caserna d'Estat Major. Al voltant de l'aeròdrom hi havia construccions de defensa i dos refugis subterranis.</p> | 41.5615600,2.2735700 | 439427 | 4601353 | 1938 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54519-foto-08136-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54519-foto-08136-3-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54521 | Can Quirze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-quirze | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XVIII-XX | <p>Casa pairal de planta rectangular en direcció est-oest, amb coberta a dues vessants a nord i sud. S'observa un rellotge de sol en forma circular a la façana. El barri davanter està protegit per una tanca d'obra i brendolat recte de ferro a la part superior. A banda i banda, la casa ha sofert moltes ampliacions: estables, un altre habitatge i un local que va servir de restaurant entre 1965 i 1975, aproximadament.</p> | 08136-5 | Vial Nord, s/n. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Un plànol de l'any 1747, conservat al monestir de Sant Pere de les Puel·les, dóna notícia de can Quirze com a Hostal del Racó. Era un lloc de parada de viatjants i carruatges perquè just pel davant hi passava el camí Ral que anava de Barcelona a Granollers. Prop de can Quirze i cap al sector est, hi ha cal Pastor, can Roina (avui enrunada) i can Tacó. Aquesta darrera casa ja pertany al municipi de Montmeló.</p> | 41.5496600,2.2590200 | 438203 | 4600043 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54521-foto-08136-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54521-foto-08136-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54521-foto-08136-5-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | Actualment es troba al costat de l'entrada de la Concentració Industrial Vallesana. Can Quirze te un rellotge de sol | 119|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54522 | Can Pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pastor-1 | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Casa unifamiliar amb coberta a dues vessants. En origen la teulada estava partida, però s'hi va construir un aixecament fins a regular les dues vessants. Les cantonades estan fetes de carreus de pedra vista. Les obertures són allargades en sentit vertical. A la façana sobresurt un balcó amb l'ampit partit fet de material d'obra.</p> | 08136-6 | Vial Nord, s/n. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Cal Pastor és un mas relativament modern que s'alça a mig vessant del turó d'en Roina. Era conegut per la vinya que es conreava a la finca, des de la casa fins al cim. No es coneix l'origen del nom. Se sap que durant molts anys hi va viure una dona que va enviudar dues vegades i que a Montmeló se la coneixia amb el sobrenom de 'la Pastora'.</p> | 41.5498100,2.2585900 | 438167 | 4600059 | 1962-197 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54522-foto-08136-6-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 119 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54523 | Torre del telègraf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-telegraf | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. AGUILAR PÉREZ, A.; MARTÍNEZ; MARTÍNEZ LORENTE, Gaspar (2003) 'La telegrafía óptica en Cataluña. Estado de la cuestión', Scripta Nova, revista electrónica de Geografía y ciencias Sociales. Vol. VII, núm. 137, 15 de marzo de 2003. Barcelona: Universidad de Barcelona. CANTARELL, Cinta (1990) 'El Telegrafo, el Talego, el Telègraf' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. IPAC (2005) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. LEN, Lluís; PERARNAU, Jaume (2005). La telegrafia òptica a Catalunya Barcelona: Rafael Dalmau. Col·lecció de patrimoni Industrial- Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, número 1. PÉREZ GÓMEZ, Xavier (2001) 'Les torres telegràfiques del Vallès Oriental', Lauro, Núm. 20, pp. 21-31, Granollers, Museu de Granollers.</p> | XIX | Encara es conserva bona part de la construcció, tot i que l'edifici es troba enrunat, especialment a la part de llevant. | <p>Torre de guaita, situada a sobre mateix de can Bosquerons, des de la qual es domina gran part del Vallès. Té la base quadrada, de 5'5 m de costat, i fa 6 m d'alçada. L'edificació té vuit espitlleres per banda i està envoltada per un fossat circular. Es tracta d'una fortalesa de dues plantes que tenia la porta d'entrada al pis de dalt.</p> | 08136-7 | Can Bosquerons de Dalt. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Construïda cap a 1848 com a equipament militar de telegrafia òptica, la torre va ser utilitzada només fins a 1862, data en què es va abandonar a causa de l'aparició de la telegrafia elèctrica. Es comunicava amb la torre del turó de Montcada i també amb la torre de Granollers. A la part del terrat, les diferents posicions d'un mecanisme de braços i politges formaven uns signes codificats que es transmetien com a missatges visuals de torre en torre. La de Montornès ocupava el número 47 de la llista d'estacions telegràfiques actives a Catalunya l'any 1849. La majoria de la xarxa telegràfica s'havia construït per combatre les guerrilles carlistes que havien provocat la Guerra dels Matiners. A cada torre hi havia un petit destacament o guarnició fixa, normalment dos caporals i dos soldats, als quals se'ls coneixia com a torrers.</p> | 41.5405100,2.2503700 | 437473 | 4599033 | 1828 | 08136 | Montornès del Vallès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54523-foto-08136-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54523-foto-08136-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54523-foto-08136-7-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 54526 | Nostra Senyora del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nostra-senyora-del-carme | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. ANDRES, R.M. (1983) 'Polígon industrial Riera Marsà' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. ANDRES, R.M. (1983) 'Parròquia de Ntra. Sra. Del Carme' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. IPAC (2005) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. MARTÍ BONET, J.M. (1981) Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona. Vallès Oriental, Vols. 1-2, Arxiu Diocesà de Barcelona.</p> | XX | <p>Edifici religiós de dos cossos. El principal correspon a la nau de l'església i és de planta rectangular. A l'entrada hi ha un porxo amb tres columnes. L'absis també és rectangular. El cos petit correspon a la capella del Santíssim Sagrament que té set obertures a l'exterior amb forma de creu. La coberta és a dos vessants invertits, amb el carener a una alçada inferior que la dels extrems. A l'interior destaca un conjunt de més de vint vitralls dels artistes Antoni Vila Arrufat i Joan Vila Grau, pare i fill. Al presbiteri hi ha la imatge de la Mare de Déu del Carme envoltada de dos àngels. La resta de finestrals representen motius bíblics i estan decorats amb estil geomètric. A la paret de l'entrada hi ha una rosassa, a sota de la qual s'hi veu una làpida commemorativa de la col·locació de la primera pedra.</p> | 08136-10 | Plaça de l'Església del Carme. 08170 - Montornès del Vallès | <p>El dia 9 de febrer de 1965, en el tercer aniversari de la iniciació del polígon industrial Ciudad Satélite, l'arquebisbe de la diòcesi Gregorio Modrego Casaus va presidir la col·locació de la primera pedra d'aquest temple parroquial. La població obrera que anava arribant als nous habitatges del polígon va anar sufragant les despeses de la construcció de l'edifici, que no es va inaugurar fins a mitjan anys 70. El bisbat va encarregar el projecte a l'arquitecte Jaume Casas. Els vitralls provenien del convent de les Germanetes de l'Assumpció, al carrer de Sant Gervasi de Cassoles, de Barcelona. Havien estat realitzats l'any 1962 pels artistes Vila, pare i fill. L'any 1974 es van traslladar a l'església que s'estava construint a Montornès Nord ja que el convent barceloní s'havia d'enderrocar. Les monges de la congregació van trobar a Montornès un altre emplaçament per als vitralls. Al setembre de 2005 un incendi va malmetre part de l'església, inclosos l'altar i alguns vitralls. Amb l'ajut de particulars i institucions, els vitralls van ser restaurats per Joan Vila Grau que es va guiar amb els esboços i dibuixos del seu pare. El mestre vidrier va ser Xavier Bonet. La inauguració del nou conjunt restaurat va ser el 24 de juny de 2006.</p> | 41.5536000,2.2658400 | 438775 | 4600475 | 1974 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54526-foto-08136-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54526-foto-08136-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54526-foto-08136-10-3.jpg | Legal | Realisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | Jaume Casas | Darrera l'altar hi ha unes vidrieres fetes pels artistes Antoni Vila Arrufat i Joan Vila Grau. | 103|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||
| 54527 | Ca l'Arnau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larnau-0 | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XIX | <p>Habitatge de tres plantes situat a la part nord del terme municipal prop de l'autopista AP-7. Constitueix un gran volum cúbic amb teulada a dues vessants amagada per un tester en forma graonada. La façana presenta tres eixos de composició vertical, amb porta i finestres laterals a la planta baixa, balcons amb ampits de baranes de brèndoles rectes de ferro llis a la planta pis, i tres finestres petites al pis superior. Al tester de la façana sud, sobre la línia de finestres de llinda plana i allargades en sentit vertical, hi ha un ull de bou o espirall circular a sobre del qual es pot observar una inscripció pintada en negre que diu 'CAL ARNAU / ABRIL 1966 / L B'.</p> | 08136-11 | Carrer de Can Parellada / Passatge del Camp de l'Aviació. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Casalot, molt probablement del segle XIX, que havia estat un important centre agrícola i ramader de l'extrem nord de la plana del Raiguer. L'edifici ha estat objecte de moltes modificacions al llarg del temps, la primera de les quals va ser la de 1938 quan la casa va ser requisada per l'exèrcit de la República. Ca l'Arnau va ser la caserna de comandament de l'aeròdrom 329, el camp d'aviació, posat en funcionament al juny de 1938, que s'estenia per la plana que hi ha entre el riu Congost i la línia del tren. S'hi van fer obres d'adequació rellevants. A pocs metres de la casa encara es conserva el refugi d'Estat Major. Després de la guerra, el casalot va tornar a ser habitatge familiar i centre agropecuari. L'any 1966 es va fer una altra reforma que li va donar l'aspecte actual.</p> | 41.5642100,2.2765500 | 439678 | 4601645 | 1966 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54527-foto-08136-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54527-foto-08136-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54527-foto-08136-11-3.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 120|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54528 | Creus del turó de les Tres Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creus-del-turo-de-les-tres-creus | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>El turó de les Tres Creus forma part de la renglera de turonets que juntament amb la serra de Can Parellada separen els rius Mogent i Congost. A banda i banda hi ha el turó d'en Roina (Mons Observans) -al cim del qual hi ha l'assentament romà de Can Tacó- i el turó del dipòsit d'aigua. La vista sobre el terme de Montornès és immillorable. El nom li ve justament per la presència de tres creus de ferro al cim. Aquestes tres creus estan col·locades sobre tres bases, dues circulars i una rectangular, fetes de pedra i travades amb morter i ciment.</p> | 08136-12 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>Molt probablement aquestes creus van ser instal·lades en ocasió de la celebració d'una Santa Missió, en data que no es pot precisar. Del que sí es té constància és que el 30 de juliol de 1967 les creus van ser totalment renovades. Durant alguns anys els feligresos de la parròquia de Montmeló hi pujaven en processó, ja que l'indret era una estació més del Via Crucis de Divendres Sant.</p> | 41.5520000,2.2572100 | 438054 | 4600304 | 08136 | Montornès del Vallès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54528-foto-08136-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54528-foto-08136-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54531 | Pont de Montmeló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-montmelo | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Obra d'enginyeria civil que permet travessar el riu Besòs i comunica el municipi de Montornès amb el de Montmeló, amb qui comparteix l'adscripció territorial. El pont està format per tres arcs escarsers de formigó suportats per dues pilastres amb els tallamars arrodonits. Als extrems, dos pilars de formigó i pedra marquen els límits del pont i el separen dels marges de talús. L'entaulament està suportat per columnetes que surten des de la part superior dels arcs fins a la part inferior del ferm, on s'insereixen mitjançant arcs de punt rodó.</p> | 08136-15 | Carretera BV-5001 PK 16,390 . 08170 - Montornès del Vallès | <p>El pont es va inaugurar el 10 de juliol de 1959. Les obres de construcció van començar l'any 1957. Amb aquesta infraestructura la Diputació de Barcelona donava resposta a la demanda d'una via de comunicació estable entre els pobles de Montmeló i Montornès. Feia catorze anys que l'única possibilitat de travessar el riu era una passera per a vianants que molt sovint, després de grans riuades, s'havia de restituir. Des dels anys 20 hi havia hagut un pont, conegut com el pont del Besòs, que connectava el poble de Montmeló amb la nova carretera de Sant Adrià a la Roca, construïda l'any 1913. Era un estructura de sis pilastres centrals i set arcs d'una llum aproximada de 12 metres. Però el dia 15 de desembre de 1943, la força de les aigües se'l va endur riu avall. Actualment només queda un dels calaixos d'arrencament del pont.</p> | 41.5463300,2.2501400 | 437459 | 4599679 | 1959 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54531-foto-08136-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54531-foto-08136-15-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | A la part de Montmeló el pont acaba en una rotonda on hi ha un monument que reprodueix un dels Vasos de Vicarello o Apol·linars, que marquen el recorregut de la Via Augusta, entre Roma i Cadis. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 54532 | Can Tacó - Turó d'en Roina. Mons Observans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-taco-turo-den-roina-mons-observans | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. GUIDI, J.J. (2012). Montornès del Vallès. Territori i poblament de l'Antiguitat a l'Edat Mitjana. Premi Montornès de recerca històrica, núm. 6. Ajuntament de Montornès.</p> | II i I aC | <p>El castellum de Can Tacó - Turó d'en Roina és un enclavament romà de caràcter militar construït al segle II aC, en ple període republicà. Situat en un petita elevació (117 metres), era un mirador privilegiat per controlar les importants rutes en la confluència dels rius Mogent i Congost. Per la seva ubicació, avui dia el jaciment està compartit administrativament pels municipis de Montornès i de Montmeló. L'espai arqueològic té una superfície de 1.740 metres quadrats, de planta rectangular. Està disposat en diverses terrasses i s'hi distingeixen dos cossos constructius amb un mínim de catorze àmbits, delimitats per un mur perimetral que tenia funcions de muralla. S'ha localitzat un baluard i una poterna, i s'ha excavat, de forma íntegra, una gran cisterna. A l'àmbit 5, probablement l'estança més gran i luxosa del castellum, hi ha parets amb restes de decoració d'estil pompeià, consistents en estucs i part d'una motllura denticulada. És un jaciment molt singular pel seu caràcter militar i per la seva cronologia (correspon a l'etapa més bèl·lica i antiga del procés de romanització). Hi ha molt pocs exemples d'assentaments d'aquest tipus a la península ibèrica. Hi devia residir una guarnició de soldats durant uns 80 anys. Després els edificis van ser desmantellats i van restar deshabitats.</p> | 08136-16 | Turó d'en Roina. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Descobert l'any 1944, el jaciment va ser excavat poc després pels professors J. Barberà i A. Panyella que van treballar sobre tres cales i van trobar un ganivet de sílex, fragments de mosaics i restes de muralla. L'any 1961 el doctor Ignasi Cantarell va fer noves prospeccions i va documentar restes d'opus testaceum, una placa de plom i estucs vermells. A la dècada dels anys 80, l'arqueòleg J. Sanmartí va trobar restes de ceràmica ibèrica i campaniana. L'assentament s'està excavant des de 2003 dins un gran projecte de recuperació científica i de dinamització cultural, impulsat pels ajuntaments de Montornès i de Montmeló. L'any 2004, l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) es va fer càrrec de la direcció científica de les intervencions arqueològiques, que s'han centrat a identificar les estructures i delimitar el perímetre.</p> | 41.5514800,2.2586500 | 438174 | 4600245 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54532-foto-08136-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54532-foto-08136-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54532-foto-08136-16-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | L'octubre de 2008 el Govern de la Generalitat va declarar aquest jaciment romà bé cultural d'interès nacional, en la categoria de zona arqueològica. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 1782 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||
| 54533 | Can Masferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-masferrer-0 | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. ANDRES, R.M. (1983) 'Can Masferrer' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. ANDRES, R.M. (1983) 'Can Masferrer. Finestres' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. IPAC (2005) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades.</p> | XVI | Es pot observar en fotografies antigues que la finestra esquerra de la darrera planta ha estat moguda per centrar-la a l'eix de composició i que s'han fet malbé unes finestres d'arc rebaixat d'una galeria assecador. A la fitxa d'IPAC s'indica que es poden apreciar restes d'esgrafiats a façana, actualment no s'observen. | <p>Masia de tres plantes amb coberta a quatre vessants, de façana rectangular amb tres eixos verticals de composició i eix de simetria al voltant de la porta principal coberta amb arc de punt rodó. Els eixos verticals contenen en planta baixa i pis finestres gòtiques flamígeres amb decoració esculpida. Les laterals de la primera planta són idèntiques, amb els blocs de pedra que formen els brancals treballats en la part interior en forma de motllures, i el dental d'arc rebaixat i guardapols d'arc conopial. La finestra de la dreta conserva, a més, la cresteria amb motius vegetals. Al mig d'aquesta obertura, dos animals sostenen l'escut dels Masferrer. La finestra central presenta arc pla i guardapols en forma d'arc flamboiant, al centre del qual hi ha un escut, sostingut per dues figures humanes. Les finestres de la planta superior són obertures quadrangulars de data recent.</p> | 08136-17 | Camí de Masferrer, 4. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Probablement és l'edifici amb més història de tot Montornès. Es coneix ja en època romana, quan potser devia formar part d'una vila o finca agrícola dedicada als conreus dels aiguamolls del Mogent i als camps de l'actual serra de Can Parellada. Després de la presència musulmana, va tornar a ser una casa important, per això hi ha un document de l'any 970 que ja la cita amb el nom de Vilar d'Abdelà. Posteriorment és anomenada Vilar d'Ordila, potser referint-se a la producció cerealística dels seus camps. Va ser propietat de la família Boada fins l'any 1488 en què va passar a la família Masferrer. L'any 1674 va pertànyer a la família Perpinyà, i ja al segle XIX als Simó i Palau. Actualment l'Ajuntament en té la titularitat. És una construcció renaixentista molt notable que no pot considerar-se aïllada de la capella de Sant Jaume que s'aixeca al costat i forma part inseparable de la seva història.</p> | 41.5575100,2.2761300 | 439637 | 4600902 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54533-foto-08136-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54533-foto-08136-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54533-foto-08136-17-3.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | A IPAC les finestres presenten protecció específica. L'edifici presenta un clar paral·lel amb un altre que hi ha al centre de Granollers, a la plaça de la Porxada de Granollers, amb finestres que tenen la mateixa decoració i distribució | 94|93 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 54534 | Sant Jaume de Viladòrdila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-de-viladordila | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. ANDRES, R.M. (1983) 'Sant Jaume de Viladòrdila (Can Masferrer)' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. CANTARELL, Cinta (1990) 'Sant Jaume de Viladòrdila / Capella de Can Masferrer' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. IPAC (2005) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. SALES, J. (1984) Història de Montornès, Parròquia de sant Sadurní de Montornès, Barcelona.</p> | XVI | Es pot observar a les fitxes de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat que a sobre la porta hi havia hagut un escut heràldic, però actualment l'espai és llis. De la mateixa manera les cares de la part inferior del guardapols es trobaven senceres, actualment la casa i l'àngel de la dreta es troben malmeses. | <p>Capella de planta rectangular amb una sola nau i capçal pla. Les parets estan arrebossades i pintades d'un color vermellós. La coberta és a dues vessants i el campanar d'espadanya s'erigeix sobre la façana. La porta d'entrada està coberta amb un arc pla sobre el qual hi ha un guardapols en forma d'arc conopial que s'allarga pels costats dels brancals i on s'observen sengles figures. A la de l'esquerra és reconeix una cara barbuda amb vestit d'estil renaixentista, mentre que la de la dreta està en molt mal estat. Als brancals i a la línia d'impostes hi ha dues cares d'àngel que miren a l'interior. D'aquí arrenquen unes columnetes que descansen sobre bases senzilles. A l'espai que deixa el guardapols conopial es pot observar un Sant Jaume rabassut. Sobre la porta principal hi ha una finestra en forma d'òcul el·líptic. De l'interior de la capella destaca una pica d'aigua beneïda que està encastada a la paret. Sobre l'atri hi ha una petita estructura de cor a la qual s'accedeix per una escala lateral.</p> | 08136-18 | Can Masferrer 08170 - Montornès del Vallès | <p>El lloc de Viladòrdila apareix esmentat per primer cop l'any 970 i fa referència a les finques que dominava l'actual can Masferrer. La primera data explícita de la capella és de l'any 1019 en un contracte de permuta entre el bisbe Deodat de Barcelona i Gondebau de Besora. La documentació que es conserva proporciona dades referides a la seva funcionalitat fins ben entrat el segle XX. Per exemple, l'any 1915, el rector de Montornès va demanar permís per celebrar-hi missa els dies festius. Per les excavacions efectuades l'any 1947 se sap que la capella estava edificada sobre construccions anteriors, molt probablement d'època romana.</p> | 41.5573400,2.2759900 | 439625 | 4600883 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54534-foto-08136-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54534-foto-08136-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54534-foto-08136-18-3.jpg | Legal | Romà|Medieval|Romànic|Gòtic|Modern|Antic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 83|85|92|93|94|80 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54535 | Torre d'aigua de can Masferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-daigua-de-can-masferrer | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XIX-XX | <p>Construcció de planta quadrangular feta de totxo vist amb forma de torre. Presenta dos cossos separats per motllures simples però molt treballades. Hi ha una finestra allargada en sentit vertical al centre de la part baixa de cada una de les parets. Al cos superior es repeteixen les finestres, però en aquest cas tenen forma de rombe. En la separació dels dos cossos es distingeix, de baix a dalt, una motllura simple, una banda amb motius quadrangulars fets amb totxo a les façanes nord i sud, i jocs d'obertures de tres respiralls rectangulars, a les façanes est i oest. Sobre aquesta banda hi ha una altra motllura, i, al damunt, un arquitrau i una motllura doble, que dóna pas al cos superior, amb les finestres romboïdals. El coronament es fa mitjançant una banda correguda de respiralls allargats verticals entre dues motllures de totxo. La coberta està formada per teules.</p> | 08136-19 | Camí de Masferrer, 4. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Aquesta torre, construïda l'any 1944, facilitava el proveïment d'aigua corrent a can Masferrer. L'aigua arribava canalitzada procedent d'uns pous situats vora el riu Mogent. Afectada pel traçat del TAV, l'any 2008 va ser traslladada íntegrament a una nova ubicació, al davant de l'era del mas.</p> | 41.5580900,2.2766300 | 439679 | 4600966 | 1883 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 54539 | Camí antic de Montornès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-antic-de-montornes | <p>Es tracta d'un camí que passava pel davant de l'antiga casa de can Parellada. Presenta un paviment fet de palets de riera. La casa Can Parellada i altres cases annexes van ser enderrocades l'any 2006.</p> | 08136-23 | 08170 - Montornès del Vallès | 41.5596000,2.2737300 | 439439 | 4601136 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54539-foto-08136-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54539-foto-08136-23-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 54540 | Refugi antiaeri a ca l'Arnau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-antiaeri-a-ca-larnau | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | Actualment es troba tapiada. | <p>Galeria subterrània de gairebé 100 metres de longitud i 15 metres de profunditat al seu tram final. Es tracta d'un refugi antiaeri amb capacitat per a dues-centes persones que té dos accessos. L'entrada principal és ben visible a pocs metres de ca l'Arnau. La porta forma un arc de punt rodó i està feta de totxo massís. Al darrera, una escala descendeix a la galeria que és de secció rectangular i sostre semicircular. El refugi, seguint una trajectòria amb colzes de 90 graus, travessa per sota del carrer de can Parellada i arriba fins els terrenys de l'empresa LUCTA, que és on hi ha la segona obertura. Aquest equipament militar conté bona part dels elements característics d'aquesta mena de construccions de la Guerra Civil.</p> | 08136-24 | Carrer de Can Parellada / Passatge del Camp de l'Aviació. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Durant els primers mesos de l'any 1938 l'Estat Major de la l'aviació de l'exèrcit de la República, en ple replegament, va decidir construir l'aeròdrom 329 a la plana al·luvial del riu Congost. Ca l'Arnau es va convertir en la caserna del destacament d'aviació. Ben bé al costat s'hi va contruir aquesta galeria com a equipament defensiu. És el refugi que van utilitzar els treballadors i els militars del camp. En un moment indeterminat de la postguerra, els accessos van quedar tapiats. El febrer de 2006, en el marc de les accions de restabliment de la memòria històrica i coincidint amb el 75è aniversari de la proclamació de la II República, es va obrir de nou la galeria. En una primera exploració es va constatar que l'espai es troba en bon estat de conservació. En un futur, hom preveu museïtzar aquest espai d'alt interès històric. Al Camí Ral, al polígon industrial el Congost, ja dins el terme de Granollers, s'hi localitza l'altre refugi conegut del camp. Estava situat enmig del bosc de can Pantiquet, a tocar de la pista d'aterratge. Actualment està tancat amb una reixa, des de la qual s'albiren unes escales amb parets de totxo vist. A pocs metres hi ha un respirall troncocònic cobert per una cúpula circular.</p> | 41.5639500,2.2767600 | 439696 | 4601616 | 1938 | 08136 | Montornès del Vallès | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54540-foto-08136-24-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 54541 | Can Bosquerons de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bosquerons-de-baix | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Al bell mig d'una rotonda al polígon industrial de Can Bosquerons, totalment aïllada i descontextualitzada, hi ha la masia de can Bosquerons de Baix. Es tracta d'un gran edifici de planta quadrangular i dues alçades i golfes, amb coberta a dues vessants. Ha perdut diverses construccions auxiliars, especialment a la part posterior de l'edifici. A l'oest del cos principal hi ha una galeria correguda adossada, amb arcs de punt rodó. La galeria presenta una escala exterior que tapa part de la façana principal. Aquesta està emfasitzada horitzontalment per sengles línies d'imposta. La superior crea amb el ràfec un timpà amb tres buits arquejats al seu interior. El central, sobre d'un respirall, és de majors proporcions que els laterals. L'eix central de l'edifici està format a les golfes per aquest arc. La primera planta està marcada per un balcó amb ampit de brèndoles de ferro corbades. La porta principal marca l'eix en planta baixa, on es llegeix 'J.M. / BAR'.</p> | 08136-25 | Carrer de Can Bosquerons, 7. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Casa construïda per la família Manils de Montmeló, a mitjan segle XX. Va ser un centre agrícola i ramader important situat just a la plana, vora el riu Besòs.</p> | 41.5442700,2.2438600 | 436933 | 4599455 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54541-foto-08136-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54541-foto-08136-25-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54544 | Can Badenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-badenes | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Edifici unifamiliar aïllat amb coberta de dues vessants, les quals presenten a la part més propera al carener una inclinació suau. A partir de mitja vessant la inclinació de desguàs és més pronunciada. A l'extrem, el faldó disminueix novament la inclinació. El frontal del carener presenta un petit tremujal cap a la façana principal. El carener està rematat per dues boles de ceràmica arquitectònica. Al davant de la façana en planta baixa hi ha un petit cos avançat en forma de pavelló, i a la primera planta tres finestres amb coberta d'arc de punt rodó amb porticons. Les dues finestres laterals estan alineades horitzontalment i la central està més elevada, la qual cosa confereix una certa esveltesa a l'edifici.</p> | 08136-28 | Carrer de les Moreres, 16. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Als anys 30 del segle passat, els propietaris de ca l'Ametller van parcel·lar i vendre solars prop del Rierot, actual riera de Vallromanes. Molt a prop d'aquest torrent, s'hi va construir aquesta torre d'estiu. És coneguda com a can Badenes perquè un dels primers propietaris va ser un metge anomenat així. Anteriorment era coneguda com a 'ca la francesa'.</p> | 41.5517100,2.2798500 | 439942 | 4600255 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54544-foto-08136-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54544-foto-08136-28-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54547 | Ca l'Ametller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lametller | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XVI | <p>Masia de planta basilical, a la qual s'han anat adossant diferents cossos, fruit de l'activitat agrícola. A la porta principal, d'arc de punt rodó amb dovelles de pedra vista, hi ha un bell escut de Catalunya en relleu. La coberta és a dues vessants i el carener presenta una curiosa decoració feta amb teules. La façana principal ha evolucionat per creixement orgànic, per la qual cosa no hi ha eixos formals de composició, encara que la presència de l'arc de punt rodó de la porta i d'una finestra amb brancals de pedra fan pensar que l'eix central de la primera construcció estava decantat cap a la dreta de la casa. Hi ha un rellotge de sol amb la inscripció 1137-1976. La primera part de la inscripció (1137) no s'ajusta a la data real de construcció de la casa, mentre que la segona (1976) correspon a l'any d'una de les darreres reformes. Una tanca de reixa de ferro i obra de totxo arrebossat en vermell tanca el barri que encercla l'edifici. Al davant hi ha l'era enrajolada i la pallissa. A la part de darrera de la casa, el celler. De la façana posterior destaca la balconada amb brèndoles de ferro decorades del primer pis, sobre d'uns ràfecs que reforcen l'estructura constructiva.</p> | 08136-31 | Carretera de Sant Adrià del Besòs - la Roca, Km 19,2. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Ca l'Ametller és una de les cases pairals més antigues del poble. Des de temps molt remot és propietat de la família Forns, originària d'Arenys de Munt. Molt probablement la primera casa era del segle XVI i ocupava la part dreta de l'actual construcció. Posteriorment, una important ampliació va deixar la casa amb la volumetria actual. Un document de 1851 esmenta que el nom Ametller provenia d'un masover que s'hi va estar molt de temps, El nom antic del mas, però, era el de Vilars.</p> | 41.5479900,2.2784400 | 439821 | 4599843 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54547-foto-08136-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54547-foto-08136-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54547-foto-08136-31-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | Al seu costat hi ha un petit bosquet d'alzines, del que en destaca algun exemplar solt al costat de la carretera | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54549 | Can Vilaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilaro | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. ANDRES, R.M. (1983) 'Manso Vilaró' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès. IPAC (2005) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades.</p> | XV-XVIII | Restaurada diverses vegades | <p>Gran edifici civil amb la disposició clàssica de planta quadrada de 20 x 20 m, planta baixa amb celler a la part nord, planta noble amb capella inclosa i golfes. La casa és molt antiga, però la configuració actual data de la reforma de finals del segle XVIII. Posteriorment s'hi van anar afegint els cossos laterals. El conjunt és una construcció en forma de 'u' amb un magnífic pati central, l'antiga era. L'edifici antic i principal, amb coberta a quatre vents, presenta una façana amb un clar eix central de composició i dos laterals que són visibles a les plantes primera i segona. La porta forana està emmarcada amb grans carreus que mostren que en origen havia estat d'arc de punt rodó amb dovelles. Amb el temps, l'arc de la porta va esdevenir escarser perquè just a sobre s'hi va construir un gran balcó amb barana de brèndoles de ferro i una coberta d'arc pla. La llinda d'aquest balcó presenta la inscripció 'LLOGARI ARGILA 1783'. A la planta superior hi ha una altra finestra d'arc pla, flanquejada per altres dues de més petites que formen el coronament dels eixos de composició lateral. A l'altura de la primera planta, les finestres que emfasitzen els eixos laterals estan cobertes amb arcs conopials amb traceria calada d'elements vegetals. Remata la façana un curiós campanar de traçat curvilini amb dues obertures, una a sobre de l'altra. El rellotge que fa anar les campanes data de 1904 i va ser muntat per Tomàs Colomer del Portal de l'Àngel. Avui encara funciona. Les golfes conserven l'embigat original de fusta, instal·lat l'any 1783. Annexes a la masia, s'hi troba una ala esquerra, d'estil colonial, i una ala dreta d'estil neogòtic, amb els finestrals característics respectius. Aquesta darrera compta amb un pati interior de planta quadrada i perímetre cobert, una mena de claustre amb una font al mig. Hi ha una altra font, la de Sant Antoni, al pati de l'era, que oferia i ofereix al mas, encara avui, aigua corrent provinent d'una mina.</p> | 08136-33 | Avinguda de l'Onze de Setembre, 61. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Hi ha documents del segle XV que donen fe de l'existència de la casa. Prova també que és molt antiga, el fet que a l'interior hi ha un arc d'estil àrab. Des de temps molt remots, era una masia de l'heretat dels Vilaró, una família benestant amb propietats, masos i cases, a Barcelona, Granollers, Montornès i Mollet, principalment. Una pubilla de la nissaga, Paula Vilaró Font, va contraure matrimoni amb Llogari d'Argila de Quadras que va ser qui va empendre la reforma de la casa, acabada l'any 1783. Des d'aleshores, can Vilaró ha estat regentada per la família Argila. La finca, una de les més grans i riques del marge esquerre del riu Mogent, havia tingut 200 hectàrees. La producció agrícola, de regadiu i de secà, es combinava amb l'activitat ramadera. Havia estat una reconeguda hisenda fragmentada en diverses masoveries. El rellotge del campanar va ser col·locat amb l'objectiu de marcar els torns del canvi de reg entre els arrendataris. Si bé la masia sempre havia estat residència d'estiu, a partir dels anys 30 del segle XX els propietaris van optar per viure-hi permanentment, de manera que quan va esclatar la Guerra Civil, els Argila eren els únics terratinents del terme que residien a Montornès.</p> | 41.5461300,2.2720200 | 439284 | 4599641 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54549-foto-08136-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54549-foto-08136-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54549-foto-08136-33-3.jpg | Legal | Modern|Barroc|Contemporani|Historicista|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 94|96|98|116|119|93 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54550 | Molí de vent de can Vilaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-de-can-vilaro | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. ANDRES, R.M. (1983) 'Molí de vent' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. IPAC (2005) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades.</p> | XIX | A les fotografies de l'inventari de la Generalitat es veu encara la maquinària del molí | <p>Construcció amb forma de torre de planta octogonal feta de totxo i arrebossada. Presenta tres cossos, marcats per motllures de mitja canya, simple i gruixuda entre el sòcol i el cos principal, i doble amb decoració de gotes a la separació del coronament. A la façana principal s'obre una porta estreta d'arc de punt rodó marcada amb guardapols de maçoneria i motllures a l'arrencament de l'arc. Conserva la porta de xapa metàl·lica, on es llegeix la data '1883' dibuixada amb xinxetes. Les finestres de la part superior del cos principal són de factura semblant a la de la porta. La finestra de la part frontal és geminada amb doble arc de punt rodó i les altres tres són simples. Al sostre queden restes del peu de ferro que sostenia la roda amb les aspes de molí.</p> | 08136-34 | Avinguda de l'Onze de Setembre, al davant del número 61. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Molí de vent que es va construir a final del segle XIX per abastir d'aigua corrent el mas de can Vilaró. Sobre la torre que avui resta dempeus, hi havia un gran aparell amb pales que giraven empeses per la força del vent i bombaven, de manera constant, l'aigua del pou que hi havia al subsòl. L'aigua era conduïda fins a la masia per mitjà d'un tub de terrissa. El molí va funcionar de forma ininterrompuda fins ben entrada la segona meitat del segle XX.</p> | 41.5451700,2.2714600 | 439236 | 4599535 | 1883 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54550-foto-08136-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54550-foto-08136-34-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 54556 | Casablanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casablanca-0 | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Edifici de volum cúbic situat sobre una carena en un punt en què es domina l'aiguabarreig dels rius Congost i Mogent per formar el riu Besòs. La coberta és a quatre vessants amb una torre a l'angle nord-est de l'edificació, probablement un badalot d'escala. La construcció s'acompanya pel terrassament del terreny. La composició arquitectònica és irregular a les parts baixes de les façanes, amb disposició irregular dels buits, a excepció de la façana est que té un doble eix de composició vertical. A la part alta de tot l'edifci hi ha conjunts de tres finestres corregudes amb arc de punt rodó, que imiten els assecadors. Les façanes nord i sud presenten dos conjunts de tres finestres, mentre que les altres tan sols en mostren un. La torre té un gran finestral amb coberta d'arc rodó a cadascuna de les quatre cares.</p> | 08136-40 | Avinguda de Barcelona, 47. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Inicialment, Casablanca era una caseta de planta i golfes, construïda a principis dels anys 40 del segle XX. Era la casa d'estiueig del matrimoni format per Armando Blanco i Maria Brugués, neboda del pintor Joaquim Mir. Una important ampliació posterior va deixar la casa tal com és ara.</p> | 41.5452000,2.2551500 | 437876 | 4599550 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54556-foto-08136-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54556-foto-08136-40-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54559 | Ca n'Alsina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nalsina | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | Es tracta d'una edificació molt reformada | <p>Conjunt arquitectònic format per dos cossos principals. El més interessant és un gran edifici de planta quadrangular amb teulada a dues vessants, que està adossat a l'altre més petit. De l'edifici en destaca una galeria de cinc arcs de punt rodó, sota teulada. Al centre, just sota l'ampit hi ha un rellotge de sol. Els pilars i les balustrades contribueixen a enlairar la construcció. Les façanes estan arrebossades i pintades de colors terrossos. Una tanca de totxo i pedra encercla la finca i l'arbreda.</p> | 08136-43 | Carrer de la Masia Alsina s/n. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Cap a la segona meitat dels anys 20 del segle XX, dos matrimonis barcelonins van fer-se construir aquesta casa per gaudir-ne tot l'any un cop traspassat el límit de l'edat laboral. Es donava el cas que eren dos germans amb cognom Alsina, casats amb dues germanes de cognom Bagué. D'aquesta època és l'edifici gran de la casa. Més tard, l'any 1960 es va aixecar la casa petita del costat que va acollir els vigilants o masovers durant més de 35 anys. L'any 2001 es va inaugurar com a mas residencial per a persones de la tercera edat. Es va reformar el conjunt d'edificis amb una intervenció respectuosa amb els volums i la distribució inicials. La residència conserva el nom primitiu i originari: ca n'Alsina.</p> | 41.5454600,2.2521000 | 437622 | 4599581 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54559-foto-08136-43-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | Actualment és una residència de la tercera edat, per la qual cosa l'edificació ha estat adaptada a aquesta funcionalitat. El rellotge de sol està inventariat amb el número 161 de l'Inventari General de la Societat Catalana de Gnomònica. | 119 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 54562 | Can Bosquerons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bosquerons | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. BELTRAN, X. (1985) Conèixer Montornès, Ajuntament de Montornès. CANTARELL, Cinta (1990) 'Can Buscarons' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. IPAC (2005) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. MAS, Josep (1909-1015) Notes històriques del bisbat de Barcelona, 12 vols, Barcelona. SALES, J. (1984) Història de Montornès, Parròquia de sant Sadurní de Montornès, Barcelona.</p> | XVI-XIX | Es troba totalment enrunada i es força difícil de salvar-la | <p>Masia de carener perpendicular a la façana i coberta a dues vessants. A la part inferior de la façana, a ponent, hi ha unes galeries i unes quadres, probablement afegides durant els segles XVII i XVIII. La porta té l'arc de punt rodó amb grans dovelles. A la central s'hi pot llegir 'MB'. Sobre la porta hi havia una finestra d'estil gòtic flamíger amb decoració a les impostes, actualment desapareguda. A la façana hi ha rafes frontals i a diverses estances de l'interior, arcades de punt rodó amb dovelles de pedra. Sobre la masia, al costat d'una casa més moderna però en ruïna, hi ha l'era enrajolada. A la banda de muntanya i també a les terres entre la casa i el riu, s'endevinen les antigues feixes de conreu. Can Bosquerons s'ubica en un punt geogràfic privilegiat, lleugerament enfilada a la muntanya, ben comunicada i controlant la plana fèrtil del riu.</p> | 08136-46 | Avinguda de Barcelona, s/n. 08170 - Montornès del Vallès | <p>És la primera casa de Montornès de la qual es té constància històrica, ja que està documentada des de l'any 970. Del 1129 és un document de la venda del mas. Al fogatge de 1553, Marçal Isach regentava l'anomenat hostal de can Bosquerons. La masia actual és bàsicament del segle XVI, de l'época de l'alliberament remença. Durant molts anys va ser un centre agrícola i ramader de referència a la comarca.</p> | 41.5422700,2.2461000 | 437118 | 4599231 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54562-foto-08136-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54562-foto-08136-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54562-foto-08136-46-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | S'ha considerat com a casa però tal vegada hauria de ser classificat com a jaciment arqueològic donades les notícies documentals del lloc i el seu avançat estat d'enrunament. Segons IPAC hi havia una biga de fusta molt gruixuda amb la data 1821 o 1321 (???). | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 54563 | Castell de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-sant-miquel | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. CATALÀ, Pere (1984) 'Torre del castell de Sant Miquel' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. GEOGRAFIA COMARCAL (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya, Barcelona, 1982. IPArqC (2003) 'Castell de Sant Miquel - Castell de Montornès' Inventari de Patrimoni Arqueològic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. IPAC (2005) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. RECHE ONTILLERA, A. (2014). L'Speculo de 1764, Una aproximació documental al Montornès medieval. Premi Montornès de recerca històrica 2010. Ajuntament de Montornès del Vallès i Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | X-XV | <p>Fortificació medieval que hi ha al punt més alt del municipi (436 m), en el límit amb Vallromanes, en un dels contraforts nord de la serralada Litoral. Entre novembre i desembre del 2016 s'ha dut a terme la primera campanya d'excavació arqueològica. Aquesta intervenció ha deixat de manifest que apart de la gran torre de l'homenatge de planta circular que resta parcialment dreta també es conserva el recinte sobirà emmurallat amb diferents estructures com l'aula o domicilium (part residencial) i dos recintes jussans, és a dir que el castell consta almenys de tres línies de defensa. En un dels recintes jussans podem distingir les restes de l'antiga capella de Sant Miquel, de planta rectangular. Les excavacions han pogut documentar que la capella data d'època moderna (segles XVII-XVIII), de la capella medieval encara es desconeix la seva ubicació. Al vessant sudest hi ha les restes del poblat ibèric de Sant Miquel, les pedres del qual van servir per edificar el castell medieval.</p> | 08136-47 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>La primera notícia escrita del castell de Montornès és de 1108, tot i que la construcció és anterior. El terme comprenia les parròquies de Montornès i de Vallromanes, que formaven una sola batllia i, des del segle XIX, un sol municipi. A la baixa edat mitjana també en depenia el veí terme d'Alella. Fou propietat comtal fins que el 1342 el rei Pere III el va vendre a la família dels Montornès. Des del segle XVII va pertànyer als Taverner, després comtes de Darnius. El 4 de gener de 1485, aquest castell va ser l'escenari de la batalla decisiva de la segona Guerra Remença en què Bartomeu Sala va liderar la victòria pagesa contra l'exèrcit del veguer Anton Pere de Rocacrespa. Afectat greument per batalles diverses i un terratrèmol l'any 1448, el castell va restar abandonat des de final del segle XV. A més, l'any 1718, el comte de Darnius va reconstruir la torre Tavernera, actual seu del Club de golf Vallromanes, que va succeir l'enderrocat castell com a centre de la senyoria.</p> | 41.5275600,2.2719900 | 439264 | 4597580 | 08136 | Montornès del Vallès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54563-foto-08136-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54563-foto-08136-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54563-foto-08136-47-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | A l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya hi figura tan sols la torre | 92|93|94|85 | 46 | 1.2 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||
| 54564 | Poblat ibèric de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-iberic-de-sant-miquel | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. ASENSIO, D.; GUITART, J. (2010). El jaciment ibèric de la muntanya de Sant Miquel, Montornès del Vallès i Vallromanes. Recull de documentació i assaig d'interpretació. Diputació de Barcelona, Col·lecció Estudis, Sèrie Recursos Culturals núm. 5. Barcelona. BACARIA, A.; GARCIA, Ll.; PARDO, J.(inèdit) Inventari del Patrimoni Arqueològic del Vallès Oriental, Generalitat de Catalunya, 1984 BARBERÀ, J.; DUPRÉ, X. (1984) 'Els Laietans. Assaig de síntesi', Fonaments, Núm. 4, pp. 34-86. ESTRADA GARRIGA, Josep (1969) Vias y poblamiento en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, (Cuaderno de edición limitada para uso interno). Comisión de Urbanismo de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona. ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona), Barcelona, Separata de la revista Ampurias, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona. FONT CUSSÓ, N. (1933) 'Els ibers a Badalona' Agrupació Excursionista de Badalona, Núm. 16. Sept. 1933 GARCÍA, Ll. (1983) 'Poblat ibèric de Sant Miquel', Inventari del Patrimoni Arqueològic, revisada per S. Gili, M. Tenas i Ll. Vila (1992), Generalitat de Catalunya. GUIDI, J.J. (2012). Montornès del Vallès. Territori i poblament de l'Antiguitat a l'Edat Mitjana. Premi Montornès de recerca històrica, núm. 6. Ajuntament de Montornès. RIPOLL, E.; BARBERÀ, J.; MONREAL, L. (1964) 'Poblado pre-romano de Sant Miquel (Vallromanes - Montornès)', Excavaciones Arqueológicas en España, Vol. 28, 130 pp. Madrid. SERRA RÀFOLS, J. de C. (1931) 'Llocs d'habitació ibèrics a la costa de Llevant' Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans 1927-1931, Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. SERRA RÀFOLS, J. de C. (1942) 'El poblamiento de la Maresma o costa de Levante en la época anterromana' Ampúrias, núm. IV, Barcelona: Diputación de Barcelona. VVAA (1982) L'arqueologia a Catalunya, avui, Catàleg de l'exposició, Barcelona, Generalitat de Catalunya.</p> | III-II aC | <p>El poblat ibèric està ubicat a l'entorn de la muntanya on hi ha el castell de Sant Miquel, en la partió dels termes municipals de Vallromanes i de Montornès del Vallès. És molt extens perquè ocupa bona part dels vessants del turó. És segur que també ocupava la plataforma del cim, però la construcció posterior del castell medieval, amb el consegüent aprofitament de les pedres del poblat, va eliminar les estructures ibèriques. L'any 1963 els professors E. Ripoll, J. Barberà i Ll. Monreal van dur a terme una tanda d'excavacions al poblat. Van centrar la prospecció en un replà del vessant SE, a uns 200 metres del cim. Es van localitzar dues habitacions, quatre fogars i restes d'un possible forn. S'hi van trobar abundants materials: ceràmica campaniana de tipus A i B, àmfores Dressel 1, àmfores grecopúniques, fragments de vasos d'argila gris, fusaioles, i fragments de molins de mà, entre d'altres. Tot indica que es tracta d'un poblat amb un únic i breu moment d'ocupació (del final del segle III a la primera meitat del segle II aC). Coincideix amb l'època de major extensió dels poblats laietans ubicats en llocs elevats (Burriac, Castellruf, Puig Castellar, etc.) L'any 1999, tècnics de la Universitat Autònoma de Barcelona van fer-hi prospeccions amb l'objectiu de delimitar l'extensió del poblat, però no va ser possible a causa de l'espessa vegetació i la grandària de la superfície a estudiar. L'any 2008 es va engegar un projecte nou per tal de delimitar l'extensió i redactar un pla director per la recuperació del jaciment. Els objectes es conserven al Museu d'Arqueologia de Catalunya.</p> | 08136-48 | Turó del castell de Sant Miquel. 08170 - Montornès del Vallès | 41.5277800,2.2722700 | 439287 | 4597604 | 08136 | Montornès del Vallès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54564-foto-08136-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54564-foto-08136-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54564-foto-08136-48-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | Els materials procedents d'excavacions es conserven al Museu Nacional d'Arqueologia de Catalunya - Barcelona i al Museu de Granollers. Existeix una petita col·lecció de materials al poble. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54566 | Pont antic sobre el Besòs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-antic-sobre-el-besos | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XIX-XX | <p>Estrep meridional, en estat de ruïna d'un antic pont per creuar el riu Besòs i comunicar la carretera de Montornès a Santa Coloma amb el municipi de Montmelò. Ha desaparegut el tauler del pont i les possibles pilastres amb tallamars i tan sols queda el calaix d'arrencament del pont. Es pot apreciar que es tractava d'una construcció folrada de carreus de pedra vista i remplenada interiorment per pedra i rebliment.</p> | 08136-50 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>Aquest antic pont va ser destruït per una riuada el desembre de 1943. Es va construïr un nou pont.</p> | 41.5462800,2.2484500 | 437318 | 4599675 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54566-foto-08136-50-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54568 | Antic Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-ral | <p>BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | <p>El Vial Mogent havia estat aproximadament l'antic Camí Ral, que des de Barcelona entrava a Montornès per Can Bosquerons, travessava el Mogent davant de Can Blanco i continuava per aquí cap a Palou i Granollers. Al camí, i dins el terme de Montornès hi havia l'antic Hostal del Racó, avui Can Quirze (BELTRAN I ALCALDE (1985: 180) .</p> | 08136-52 | 08170 - Montornès del Vallès | 41.5481900,2.2585000 | 438158 | 4599880 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 54569 | Can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coll-3 | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XVI-XIX | En procés de restauració en el moment de fer l'inventari. Manca documentació arqueològica i arquitectònica del que s'està fent. | <p>Masia de planta quadrangular amb carener perpendicular a la façana i teulada a dues vessants de llargada desigual, ja que el costat esquerre agafa, sota el seu braç, les quadres i corts aprofitant el desnivell. La porta forana és d'arc de punt rodó amb dovelles petites. A sobre hi ha una petita tronera. S'observen altres troneres, que es poden datar en el segle XIX. Les finestres de les golfes són d'arc de punt rodó emfasitzat per una cornisa a l'arrencament. La resta de finestres són d'arc pla, amb dates i inscripcions. Al costat nord de la casa hi ha una finestra amb decoració d'arc conopial i una roseta senzilla. A la finestra de sobre la porta es llegeix ' PAU COLL / AGNES MULLER SUA / 1702' i a la de la dreta es llegeix el mateix amb data de 1721. Hi ha dues arcades de maó i un pou amb un safareig.</p> | 08136-53 | Avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, 44. 08170 - Montornès del Vallès | <p>És potser una de les masies més antigues del municipi. Tenint en compte el seu emplaçament, dominant el torrent de les Vinyes Velles i els terrenys conreables d'aquesta banda, devia ser un dels primers llocs del terme municipal actual on es va establir una casa de pagès. Tot i això, l'actual construcció es pot datar a partir del segle XVI. Successives intervencions l'han anat configurant com és ara. Des dels anys 80, és propietat municipal. S'ha anat rehabilitant amb diferents plans d'ocupació. S'explica que els veïns de Montornès, per tal d'assegurar la fidelitat dels tractes i juraments, anaven antigament a fer-los dessota un roure immens que hi havia prop de can Coll. La paraula donada allà era sagrada, i trencar-la portava tota mena de mals. Aquest roure ja no existeix.</p> | 41.5380800,2.2637600 | 438587 | 4598754 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54569-foto-08136-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54569-foto-08136-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54569-foto-08136-53-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54571 | Ca n'Oliver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-noliver-0 | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | XVI | Restaurada abusivament | <p>Masia formada per diversos cossos. El principal, que presenta planta baixa i primer pis, té una planta rectangular allargada, amb porta al centre de la cara orientada al sud. Aquesta façana conté tres eixos de composició vertical. El central està marcat per la porta amb brancals i dovelles de pedra que formen un arc escarser, d'una proporció relativament estreta. Les finestres són d'arc pla amb dovelles pintades en blau grisós. La masia conserva el barri i la porta d'accés al pati, però el contingut està molt refet i adaptat a l'ús actual de l'edifici.</p> | 08136-55 | Avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, s/n. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Probablement, ca n'Oliver és una de les masies més antigues de Montornès, que es pot datar cap al segle XVI. Els diferents masovers que hi van passar servien els senyors que habitaven a la Torre Tavernera, amos del castell. La finca de ca n'Oliver era una de les més grans del terme ja que comprenia part del poble actual. S'estenia des del carrer de Joan XXIII, amunt cap a muntanya, fins a la carena del Montcau. Hi predominava el conreu de secà i el treball al bosc. L'any 1979 es va convertir en restaurant. Des d'aleshores s'ha anat ampliant i s'han dut a terme intervencions d'adequació a la nova utilitat de l'immoble.</p> | 41.5371200,2.2647400 | 438668 | 4598646 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54571-foto-08136-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54571-foto-08136-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54571-foto-08136-55-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54572 | Manso Vilallonga / Can Roca Umbert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/manso-vilallonga-can-roca-umbert | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. ANDRES, R.M. (1983) 'Habitatge al carrer del Castell' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès. CANTARELL, Cinta (1990) 'Can Roca-Umbert - Ca l'Umbert - Can Vinyallonga' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. IPAC (2005) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades.</p> | XVIII-XIX | <p>Habitatge de tres cossos amb el central més elevat. Totes les teulades són a dues vessants. El cos central té el carener perpendicular a façana i els laterals paral·lels a aquesta. La façana està coronada amb un capcer de tres línies corbes que tapen el sistema de cobertes. Té esgrafiats blancs sobre fons rogenc. L'ull de bou de dalt està envoltat de motius vegetals.</p> | 08136-56 | Camí antic de Martorelles, s/n. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Molt probablement el Manso Vilallonga era un mas del segle XVIII o del XIX reconvertit en casa senyorial a començaments del segle XX, la fesomia de la qual és la que coneixem en l'actualitat. És una finca destinada a l'estiueig, amb jardí, arbres fruiters, camps i una casa per als masovers, ben integrada al conjunt. Comprenia, antigament, els voltants del mas i bona part del bosc del turó del Castell fins a coll Mercader. A l'amillarament del cadastre de 1861 hi consta el propietari Josep Vilallonga. D'aquí li vindria el nom tradicional que figura amb lletres de ceràmica a l'entrada principal. l'any 1933 la finca va ser adquirida per la família d'industrials granollerins Roca Umbert. Més endavant, ja a mitjan segle XX, el masover de la casa s'anomenava Pere Viñallonga. Això ha fet que la casa sigui també coneguda com a can Roca Umbert o can Viñallonga.</p> | 41.5374900,2.2663800 | 438805 | 4598686 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54572-foto-08136-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54572-foto-08136-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54572-foto-08136-56-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | A la porta indica 'Manso Vilallonga'. A les fitxes de l'IPAC la casa apareix fitxada dues vegades amb denominacions i adreces diferents. Can Roca Umbert és un bon exemple de la casa senyorial de començament del segle, destinada a estiueig i vacances. Està rodejada d'una bona finca, amb fruiters, camps i jardí, i amb casa per als masovers. És molt interessant la banda de vegetació que queda a la dreta del camí, davant del mas, amb oms, una alzina surera davant de la porta, i diverses plantes de sotabosc (cap d'ase, roldor, ginesta, oms petits, ridortes, esbarzers, etc.) (BELTRAN I ALCALDE, 1985: 25). | 98|99|119|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54575 | Can Xerracan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xerracan | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | Ha patit una restauració abusiva que li ha fet perdre la major part dels seus elements patrimonials | <p>Edifici que havia estat residència d'estiu. Va ser objecte d'una restauració que va modificar tota l'estructura interna i, de manera notable, la fesomia externa, especialment de la façana posterior. Tenia, en origen, tres cossos, dels quals el central era de tres plantes i amb coberta a doble vessant. A la planta baixa només presenta l'obertura de la porta, amb llinda d'arc escarser i brancals, i arc marcat per dovelles de pedra granítica. A la primera planta hi ha una parella de finestres geminades, amb llinda plana, mentre que la planta superior està emfasitzada per una línia de sis finestretes amb llinda de punt rodó que continuen així mateix per les façanes laterals i posterior. En aquesta darrera, s'observen tres eixos de composició, formats per conjunts de dobles finestres verticals corregudes que abasten les plantes baixa i primera. L'edifici es complementa amb el jardí, on es conserven elements de la finca primitiva, entre els quals destaquen dos pous i una petita capella.</p> | 08136-59 | Plaça dels Països Catalans, 1. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Antiga casa pairal, probablement del segle XIX, que va ser completament reformada com a casa d'estiueig, abans de la guerra, per una família barcelonina. El mestre de cases Arturo Feliu va ser l'encarregat de les reformes. A banda d'agafar un pis més, singular pel tipus de finestra, hi va construir una capella i un galliner. L'any 1983 Can Xerracan va passar a ser propietat municipal. La planta baixa i el primer pis acullen la Galeria d'Art de Can Xerracan i a la segona planta hi ha els estudis de l'emissora municipal, Ràdio Montornès.</p> | 41.5400000,2.2634800 | 438566 | 4598967 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54575-foto-08136-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54575-foto-08136-59-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54576 | Torre Sola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-sola | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Casa pairal aïllada de planta basilical i amb forma de masia, amb el cos central més elevat que els dos laterals. La façana principal mira cap al nord. La porta està coberta amb un arc de punt rodó amb dovelles de granit del país. La primera planta conté una línia central correguda de cinc finestres de llinda plana i sengles galeries amb arcs de punt rodó a banda i banda, no simètriques. Al pis de les golfes hi ha tres finestres cobertes també amb arc de punt rodó. A sobre de la del mig, que és més alta, un ull de bou circular remata el conjunt.</p> | 08136-60 | Camí antic de Martorelles, s/n. 08170 - Montornès del Vallès | <p>En origen la casa era una petita edificació estival, amb només planta baixa i pis, que es corresponia a la part central de l'actual. Devia ser construïda cap a començament del segle XX. El fet de ser una torreta aïllada i mínimament enlairada cap al vessant de la muntanya del castell, li donà el nom que sempre ha mantingut: Torre Sola. En el període 1946-1947 es va reformar i ampliar amb una planta de golfes limitada a l'elevació antiga i s'hi van també afegir els dos porxos o galeries de planta primera (desiguals per tal de respectar els pins de la banda de ponent). A més, es va construir el portal adovellat de pedra. L'arquitecte d'aquesta important remodelació va ser Josep Maria Ribas i Casas.</p> | 41.5364200,2.2678800 | 438929 | 4598566 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54576-foto-08136-60-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54577 | Can Comas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-comas | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular amb coberta a doble vessant. Presenta dues plantes i golfes. La façana sud conté tres eixos de composició vertical, amb porta central amb arc de punt rodó, sobre la qual hi ha un balcó fet d'obra amb brèndoles de balustrada de ceràmica. A la part superior de l'eix central hi ha tres finestretes amb arc de punt rodó, la del mig més alta que les altres. Els eixos laterals es componen de finestres quadrangulars. Totes les finestres tenen guardapols que imiten carreus.</p> | 08136-61 | Carrer de Jaume I, 13. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Casa construïda l'any 1946 segons un projecte de l'arquitecte Pere Corella. El matrimoni propietari que va encarregar les obres provenia de la masia de can Galbany, també can Comas. És per això que quan van traslladar-se a viure a aquesta casa de nova planta, se'ls va batejar popularment com els de can Comas Nou. La casa ha estat plenament renovada l'any 2007.</p> | 41.5392500,2.2708400 | 439179 | 4598878 | 1946 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54577-foto-08136-61-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54578 | Can Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sala-3 | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XV-XIX | Restaurat abusivament per a convertir-lo en restaurant. | <p>Edifici de gran volum amb diferents cossos. El cos principal té forma basilical amb dues plantes, golfes i coberta a dues vessants. La façana està descentrada cap a la dreta, és molt ampla i de llinda plana. Al damunt hi ha un balcó amb brèndoles de ferro. Al centre de la façana, a la banda alta, i sota el carener, hi ha un rellotge de sol, el fons del qual és un mosaic de rajoles pintades on hi ha representat el cèlebre pagès remença Bartomeu Sala amb una forca a la mà. El mosaic està emmarcat per una trepa amb motius vegetals en blau. Sota la masia hi ha una mina d'aigua, a l'entrada de la qual la paret està coberta amb rajola decorada i policromada, emmarcada amb dues pilastres arrebossades, i un petit frontó circular. El conducte interior presenta un perfil rectangular amb coberta de volta de canó contínua. En un dels coberts annexos de la masia, es conserven vehicles i objectes relacionats amb la vida a pagès de fa uns anys. Hi ha un conjunt d'eines agrícoles, un gran alambí de coure i una col·lecció de carruatges de tota mena.</p> | 08136-62 | Carrer de Mariana Pineda, 1. 08170 - Montornès del Vallès | <p>L'actual masia de can Sala és molt gran i probablement resultat d'una reforma del segle XIX. En aquest lloc hi havia hagut un mas molt antic que ja al segle XV tenia el nom de can Sala. Així consta als fogatges de 1497 i de 1553 que es custodien a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. La pervivència centenària del nom Sala fa pensar en la possible relació de la casa amb el cabdill remença Bartomeu Sala, nascut a Montornès. Els xalets del barri del Castell formaven part de la finca de can Sala. Tota aquesta zona es coneixia com el Pedregar de can Sala per l'abundància de licorella a la zona.</p> | 41.5368400,2.2727200 | 439333 | 4598610 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54578-foto-08136-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54578-foto-08136-62-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54579 | Mina de can Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-sala | <p>Alcaide, M.; Gené, M. ; Guanyabens, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XIX-XX | L'entrada es troba relativament deteriorada, especialment, alguns mosaics. | <p>Sota la masia de can Sala, existeix una mina d'aigua. L'entrada està formada per una paret coberta amb rajola decorada polícroma emmarcada per sengles pilastres arrebossades. A la part superior, es forma un petit frontó circular. El conducte de la mina presenta forma rectangular amb coberta de volta de cnó continua. Les parets estan folrades de totxo i a la base s'observa una canalització al centre del pas. S'observen canyeries de transport d'aigua.</p> | 08136-63 | 08170 - Montornès del Vallès | 41.5374600,2.2721200 | 439284 | 4598679 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54579-foto-08136-63-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón./ OPC Diputació de Barcelona | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54582 | Nucli antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-1 | <p>IPAC (2005) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. BACARÍA, A. (1983) 'Nucli urbà', Inventari del Patrimoni Arqueològic, revisada per S. Gili, M. Tenas i Ll. Vila (1992), Generalitat de Catalunya. BACARIA, A.; GARCIA, Ll.; PARDO, J.(inèdit) Inventari del Patrimoni Arqueològic del Vallès Oriental, Generalitat de Catalunya, 1984 ESTRADA I GARRIGA, Josep (1955) Síntesis arqueològica de Granollers y sus alrededores, Granollers. ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona), Barcelona, Separata de la revista Ampurias, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona. ESTRADA GARRIGA, Josep (1969) Vias y poblamiento en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, (Cuaderno de edición limitada para uso interno). Comisión de Urbanismo de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona. GUIDI, J.J. (2012). Montornès del Vallès. Territori i poblament de l'Antiguitat a l'Edat Mitjana. Premi Montornès de recerca històrica, núm. 6. Ajuntament de Montornès.</p> | XII-XX | <p>Jaciment situat al nucli urbà de Montornès situada als voltants de l'església, al vessant NO del turó de can Corbera i Sant Miquel. En fer-se obres és habitual la localització de restes romanes indefinides que Josep Estrada va documentar, encara que mai s'ha exhumat cap estructura. De tota manera, és segur que a l'església i voltants, cas de realitzar-se excavacions arqueològiques apareixerien restes medievals.</p> | 08136-66 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>El poble antic es situa dalt d'un petit tossal que no presenta cap defensa específica de la resta del seu entorn. Es formà a partir de l'església de Sant Sadurní i la seva sagrera des del segle XI-XII. El terme, juntament amb el de Vallromanes i el de Vilanova (segregats el segle XX) formaven la jurisdicció del castell de Montornès. En origen el poble fou nomenat Palau d'Ametlla però el segle XIV, concretament el 1342, va canviar el nom pel dels propietaris del castell: els Montornès. L'església va tenir nombroses reparacions en els segles XVI i XVII. El segle XIX s'inicia el creixement del nucli urbà, amb algunes cases d'estiueig i un eixample urbà que anà baixant des del nucli primitiu cap el riu. El 1962 es va construir el polígon Riera Marsà (actualment Concentració Industrial Vallesana) amb la construcció d'un nucli urbà específic de cases bloc per a habitatges obrers. Actualment tots dos nuclis ja han arribat a connectar, mal que bé, pel pont sobre el Mogent.</p> | 41.5402400,2.2675700 | 438907 | 4598991 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54582-foto-08136-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54582-foto-08136-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54582-foto-08136-66-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54583 | El Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-moli-0 | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | XX | Ha patit una restauració inadequada. | <p>El Molí és una petita construcció aïllada amb dues plantes i golfes, amb teulada a dues vessants. L'edifici ha estat arrebossat amb ciment encara que s'han deixat a la vista part dels paraments amb pedra (còdols de riera), especialment a la part baixa de la paret oest. La porta està precedida per un porxo suportat per dues pilastres de maó actual.</p> | 08136-67 | Avinguda d'Icària, 7 - 9. 08170 - Montornès del Vallès | <p>El Molí és un casa relativament moderna, construïda per la família Cuadradas i Martras, just acabada la guerra, entre 1940 i 1941. Els membres d'aquesta família havien estat molt temps els masovers d'una casa que hi havia a la zona de l'edifici actual de la Telefònica (a l'avinguda de la Llibertat) i que s'anomenava el Molí, justament perquè havia tingut dues moles farineres. Quan van canviar de casa es van endur el nom a sobre: 'els de cal Molí'. A final dels anys 90, amb la urbanització de la zona de la Bòbila, la casa va passar a ser propietat del municipi. S'hi van dur a terme reformes i actualment és un centre educatiu.</p> | 41.5412900,2.2721400 | 439289 | 4599104 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54583-foto-08136-67-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | Actualment, són dependències de Protecció Civil. | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 54588 | Can Sayol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sayol | <p>BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès. ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XVIII | <p>Conjunt d'edificis que formen un nucli d'habitatge amb una finca agrícola de 60 quarteres, entre la riera de Vallromanes, les terres de can Xec i la carretera. La casa més antiga, la dels masovers, és una construcció gran amb coberta a doble vessant. La façana principal dóna al sud, té dues portes i tres finestres petites. Es conserva força bé la distribució interna original. A l'esquerra del mas antic hi ha una casa d'estiueig per al gaudi dels propietaris. Construïda probablement a principis de segle XX, era una casa blanca únicament de planta baixa. Cap als anys 40 es va engrandir amb un nivell superior. Can Saiol té una era molt antiga, un pou, una torre d'aigua circular feta de pedra i de factura recent (1957) i diverses zones de jardí i d'arbrat.</p> | 08136-72 | Carretera de Sant Adrià del Besòs - la Roca, Km 19,18. 08170 - Montornès del Vallès | <p>La casa pairal és, segurament, del segle XVIII. La data marcada en una rajola de sota teulada ho confirmaria: 1764. Antigament hi tenien una premsa on s'hi llegia 'any 1808'. Al llibre del cadastre de 1861 hi figurava com a propietari Ramon Sayol, que també tenia una casa al nucli antic del poble. Des d'aleshores, siguin quines siguin les famílies propietàries o masoveres, sempre s'ha conegut com a can Saiol. Antigament la finca era plena de vinya i avellaners. Sempre s'hi va fer conreu de secà. Enmig dels camps hi havia la mina de la font de Sant Esteve. Al llarg de les darreres dècades, i fins al 2007, va ser una explotació ramadera molt important.</p> | 41.5475200,2.2808700 | 440023 | 4599790 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54588-foto-08136-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54588-foto-08136-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54588-foto-08136-72-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | També es coneix amb el topònim Saiol. | 98|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54590 | Can Xec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xec | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Conjunt d'edificis que formen un immoble de gran volum amb finestres quadrangulars. La construcció és contemporània, sense cap tipus de composició arquitectònica destacable. Hi ha un rellotge de sol rectangular. Marca les hores en una zona ovalada al centre del rectangle.</p> | 08136-74 | Carrer de Vallromanes, 53. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Casa pairal de principi del segle XX que ha anat ampliant els seus cossos per adaptar-se a les activitats i serveis que s'hi han desenvolupat al llarg dels anys: apartaments per a estiuejants, piscines i berenador.</p> | 41.5426100,2.2761300 | 439623 | 4599248 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54590-foto-08136-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54590-foto-08136-74-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54593 | Can Galbany / Can Comas Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-galbany-can-comas-vell | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XVI-XVII | <p>Can Galbany és una construcció de planta basilical amb coberta a dues vessants. Presenta tres eixos de composició ben clars. Amb tot, a l'extrem oest de la façana hi ha una porteta coberta per un arc escarser, fet de totxos a sardinell, i una finestra que ha perdut la llinda. Podria tractar-se d'un afegitó que avui es troba sota la mateixa teulada. L'eix central està format per la porta forana coberta amb arc de punt rodó amb grans dovelles de granit. A la dovella del mig s'hi veu esculpit en relleu un escut amb les quatre barres i, a sobre, una cara, toscament realitzada, coberta per alguna mena de barret. La finestra central del primer pis està feta amb brancals de carreus de pedra i llinda plana. L'era de can Galbany és una de les més antigues del terme. Es tracta d'un gran espai rectangular enrajolat amb cairons de ceràmica. El cobert, situat entre la casa i l'era, és posterior (1948). Dins la finca i al bell mig del torrent de les Bruixes, hi ha una torre d'aigua, probablement construïda al segle XIX. És una construcció prismàtica de totxo vist que presenta una petita obertura ovalada a la zona alta.</p> | 08136-77 | Camí de Can Genís, 2. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Pel tipus de construcció i pels materials emprats, es dedueix que la masia data dels segles XVI o XVII. A l'amillarament de 1861 ja hi consta un Galbany com a propietari. La casa va rebre el nom sobrevingut de 'Can Comas' pel fet que Isidre Comas, alcalde de Montornès en quatre ocasions, va passar a regentar-la un temps en casar-se amb Antònia Galbany, cap a final del segle XIX. A partir de 1946 la masia va passar a anomenar-se popularment can Comas Vell per distingir-la d'una casa de nova planta, també dels descendents de la masia, que es va anomenar can Comas Nou.</p> | 41.5385200,2.2780800 | 439782 | 4598792 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54593-foto-08136-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54593-foto-08136-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54593-foto-08136-77-3.jpg | Legal | Renaixement|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 95|98|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54595 | Torre d'aigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-daigua-0 | XIX-XX | <p>A la llera del Torrent de les Bruixes, sota can Galbany es troba aquesta construcció prismàtica de totxo vist que serveix com a torre d'aigua.. Presenta tan sols una petita obertura rectangular a la zona alta i l'obertura d'accès.</p> | 08136-79 | Torrent de les Bruixes 08170 - Montornès del Vallès | 41.5373300,2.2776100 | 439742 | 4598660 | 08136 | Montornès del Vallès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54595-foto-08136-79-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 54596 | Era de can Galbany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-de-can-galbany | XIX? | <p>Espai rectangular embaldossat amb cairons de ceràmica, que servia per aventar la palla. Al costat hi ha un cobert, on en un totxo, escrit amb lletra cursiva abans de la cuita es llegeix 'NACIDO EL DIA / 11 8 1948', la qual cosa fa pensar que és la data aproximada de construcció del cobert, el qual es posterior a l'era.</p> | 08136-80 | 08170 - Montornès del Vallès | 41.5381300,2.2782400 | 439795 | 4598749 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54596-foto-08136-80-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/