Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 54518 | Riu Congost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-congost-0 | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372. BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) 'Del Decret de Nova Planta al 1850', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura. BOSCH, R. (2000a). Anàlisi de la connectivitat entre Collserola i Sant Llorenç del Munt. Manuscrit. BOSCH, R. (2000b). Elements per a la formulació d'unes directrius territorials de connectivitat ecològica al Vallès. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. DIEGO, F.; MARTÏN, J.; RIBAS, J. (1994). Connexions biològiques entre els espais d'interès natural del Vallès. Criteris de conservació. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi físic. Manuscrit. GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers. MAYOR, X. (2000). Delimitació dels espais de connexió biològica entre les serres de Sant Llorenç del Munt i de Collserola. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. MAYOR, X., TERRADES G. (1999). Connectivitat biològica i Pla d'espais d'interès natural: Diagnosi general (etapa 1). Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. RIBAS, Josep (2000) Cens dels ocells nidificants al Congost a Granollers-Canovelles. Mollet. Document mecanografiat. ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> | <p>El riu Congost neix a Balenyà. A l'alçada de la font de Santa Caterina, rep les aigües del Mogent i de la unió dels dos neix el riu Besòs. Es considera que el riu Congost és el tram superior del riu Besòs. Mirat així, la llargada del Congost-Besòs és de 57,5 quilòmetres, entre Balenyà i Sant Adrià del Besòs. L'eix hidrològic del Congost, situat a l'extrem nord del terme municipal, marca un tram del límit amb el terme de Montmeló. El riu és de tipus pluvial mediterrani i al seu pas per Montornès es caracteritza per llargues temporades d'estiatge.</p> | 08136-2 | Polígon industrial del Congost. 08170 - Montornès del Vallès | <p>La irregularitat del Congost com a contrapartida dels estiatges es manifesta en sentit contrari amb les riuades, produïdes en períodes de pluges continuades o torrencials a la zona alta del Vallès. Les avingudes sobtades i les inundacions riberenques no són cosa nova, per exemple, el 1642 el Llibre de Deliberacions de la Universitat de Granollers dóna notícia d'una devastació que s'emportà moltes terres de les ribes i l'any següent, el 9 d'abril de 1643, una riuada del Congost destruïa la presa de la sèquia del Molí. En els darrers cent anys, cal recordar l'avinguda del 1898, i darrerament les del 15 de desembre de 1943 i 22 de febrer de 1944, les quals provocaren la inundació dels horts propers al riu. Amb posteritat a aquesta devastació destaca per la seva magnitud, encara que continguda en relació a la del 44, la de la tardor del 1962, tan desastrosa al Vallès Occidental, però que a l'Oriental, pel contrari, provocà tan sols una bona crescuda del riu, alguna inundació marginal i la presa de mesures de precaució a les zones urbanes pròximes al Congost. Una dada d'interès, fonamental, per altre costat per a la prosperitat agrària, va ser el projecte del Capità General Manuel de la Concha, qui el 1840 i per a solucionar qüestions del cabal del riu, decideix canalitzar una part de les aigües del Ter per transvasar-les al Congost, d'acord amb el desig de la comunitat cartoixana de Montalegre (BAULIES, 1986). La seva part baixa, va ser denominada al segle X com a riu Vallès (GARCIA-PEY, 1990).</p> | 41.5639000,2.2647100 | 438691 | 4601619 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54518-foto-08136-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54518-foto-08136-2-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | Actualment s'està realitzant un estudi sobre microfauna de les seves aigües. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 54524 | Riu Mogent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-mogent | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>Curs d'aigua del Sistema Mediterrani Català que s'uneix al Congost al terme de Montornès i forma el Besòs. Neix a la serralada de Marina, al vessant vallesà de la serra del Corredor, a uns 600 metres d'altitud. En arribar al terme de Llinars del Vallès canvia l'orientació i passa per Llinars, la Roca, Vilanova i Montornès. Per la riba dreta, els afluents més importants són les rieres de Vilamajor i de Cànoves o Vallforners. Per l'esquerra, com que segueix de prop la falla de la serralada, no té afluents importants. No obstant això, els petits torrents que hi ha li aporten molta aigua en moments de pluges fortes. L'aigua del Mogent s'aprofita per regar tota la conca, i és especialment important als espais compresos dins els municipis de Vilanova i Montornès, abans d'arribar als nuclis urbans.</p> | 08136-8 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>Al llarg de la història ha experimentat crescudes importants causades, especialment, per llevantades duradores de tardor. Una de les més destacables va tenir lloc a finals de setembre de 1971.</p> | 41.5449200,2.2582300 | 438132 | 4599517 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54524-foto-08136-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54524-foto-08136-8-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 54525 | Bosc de ribera al riu Mogent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-ribera-al-riu-mogent | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | L'espai de conservació és molt petit, caldria una acció per estendre el bosc per la llera del riu | <p>Massa arbòria disposada en fileres que creix a banda i banda de la llera del riu Mogent, allà on es troben la plana de Can Vilaró i el corrent fluvial. És un cas típic de bosc de ribera amb exemplars de plàtans d'ombra i pollancres alts i ben formats. Es tracta d'un conjunt vegetal d'important interès natural i paisagístic.</p> | 08136-9 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>Els boscos de ribera són boscos caducifolis que creixen a banda i banda dels cursos fluvials sobre sòls que, a partir d'una certa profunditat, acostumen a estar amarats d'aigua provinent del riu o torrent veí (aigua freàtica). Destaca la riquesa en nutrients minerals que caracteritza els sòls formats per sediments portats per les aigües fluvials, fent que les alberedes, puguin superar fàcilment els 20 metres d'alçària. La vegetació dels boscos de ribera està adaptada a les inundacions periòdiques que eventualment poden tombar o arrancar arbres i arbustos.</p> | 41.5476600,2.2668500 | 438854 | 4599815 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54525-foto-08136-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54525-foto-08136-9-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 54529 | Refranys, dites i corrandes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refranys-dites-i-corrandes | <p>PARÉS i PUNTAS, Anna (2001) 'Tots els refranys catalans. 25.000 refranys d'arreu de les terres catalanes', Barcelona, Edicions 62.</p> | <p>'A Montornès manlleven coses i no tornen rés' (PARÉS, 2001) 'Per a no haver de fer rés, Montornès' (PARÉS, 2001)</p> | 08136-13 | 08170 - Montornès del Vallès | 41.5454000,2.2672000 | 438881 | 4599564 | 08136 | Montornès del Vallès | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 54530 | Turons de les Tres Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turons-de-les-tres-creus | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>Petita serra aïllada formada per tres turons: el turó d'en Roina, el de les Tres Creus i el més proper a Montornès Nord que no té nom conegut. A la segona meitat de la dècada dels 90 del segle XX, hi va haver un incendi que va arrasar l'àrea forestal dels turons. Actualment hi ha un bosc en lenta recuperació i amb un interès natural biogeogràfic destacable en tractar-se d'un ecosistema forestal mediterrani aïllat situat entre ecosistemes fluvials i polígons industrials. Es preveu realitzar actuacions per recuperar l'entorn natural del paratge. L'interès biogeogràfic dels turons de les Tres Creus es reforça pel fet de servir de passadís de connexió entre els ecosistemes fluvials dels rius Congost i Mogent, malgrat la discontinuïtat que representa l'avinguda Mogent, via caracteritzada per un trànsit industrial dens. És en aquesta zona on hi ha una estreta franja de terreny, propietat de l'empresa Henkel Ibèrica, tancada mitjançant una arbrada que actua de pantalla visual de les instal·lacions industrials.</p> | 08136-14 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>Al cim del turó més proper a la confluència dels rius, hi ha un jaciment arqueològic de l'època romana, l'assentament de can Tacó - turó d'en Roina (Mons Observans), declarat l'any 2008 bé cultural d'interès nacional per part del govern de la Generalitat de Catalunya.</p> | 41.5526300,2.2600900 | 438295 | 4600371 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54530-foto-08136-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54530-foto-08136-14-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2024-05-13 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 54535 | Torre d'aigua de can Masferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-daigua-de-can-masferrer | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XIX-XX | <p>Construcció de planta quadrangular feta de totxo vist amb forma de torre. Presenta dos cossos separats per motllures simples però molt treballades. Hi ha una finestra allargada en sentit vertical al centre de la part baixa de cada una de les parets. Al cos superior es repeteixen les finestres, però en aquest cas tenen forma de rombe. En la separació dels dos cossos es distingeix, de baix a dalt, una motllura simple, una banda amb motius quadrangulars fets amb totxo a les façanes nord i sud, i jocs d'obertures de tres respiralls rectangulars, a les façanes est i oest. Sobre aquesta banda hi ha una altra motllura, i, al damunt, un arquitrau i una motllura doble, que dóna pas al cos superior, amb les finestres romboïdals. El coronament es fa mitjançant una banda correguda de respiralls allargats verticals entre dues motllures de totxo. La coberta està formada per teules.</p> | 08136-19 | Camí de Masferrer, 4. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Aquesta torre, construïda l'any 1944, facilitava el proveïment d'aigua corrent a can Masferrer. L'aigua arribava canalitzada procedent d'uns pous situats vora el riu Mogent. Afectada pel traçat del TAV, l'any 2008 va ser traslladada íntegrament a una nova ubicació, al davant de l'era del mas.</p> | 41.5580900,2.2766300 | 439679 | 4600966 | 1883 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 54536 | Pineda de can Parellada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pineda-de-can-parellada | <p>Es tracta d'un bosquet relativament petit al costat de la fàbrica LUCTA. Es tracta d'una pineda relativament petita de pi blanc (Pinus halepensis), on comença a observar-se alguna altra espècie. Està ocupant antigues feixes de conreu, en una típica expansió de les pinedes de terres planes.</p> | 08136-20 | Lucta 08170 - Montornès del Vallès | <p>Actualment el pi blanc (Pinus halepensis), i en menor grau la pinassa (Pinus nigra ssp. salzmannii) i el pi roig (Pinus sylvestris), acostumen a ser els arbres dominants a les masses forestals vallesanes, però es creu que serien molt menys freqüents als boscos que correspondrien a la vegetació potencial, en la qual, probablement, només dominarien a les zones erosionades amb sòls esquelètics. Els pins són ara tan abundants per la seva gran capacitat de dispersió, el seu creixement relativament ràpid i les seves escasses exigències pel que fa a la qualitat del sòl. Totes aquestes característiques fan que siguin molt eficaços en la colonització de les grans extensions agrícoles que han estat abandonades, sobretot al llarg del segle XX. A més, els humans tradicionalment els han afavorit directament plantant-los i fent estassades que sovint han consistit a tallar tot el que creix sota els pins. La pinassa, que per viure bé necessita sòls més humits que el pi blanc, abans de la dècada de 1990 ocupava grans extensions a les zones muntanyoses del nord de la comarca. El pi roig, amb requeriments hídrics superiors als del pi blanc i als de la pinassa, domina encara a gran part del Moianès.</p> | 41.5635600,2.2793600 | 439912 | 4601571 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | Les pinedes són comunitats vegetals transitòries, que si no són alterades tendeixen a desaparèixer i esdevenir boscos d'alzines i roures, per les següents raons: a) Sota els boscos espessos de pins vells no creixen pins joves, però en canvi hi creixen roures i alzines joves. B) Sota els boscos densos d'alzines i roures és molt difícil trobar un pi jove; si en trobem algun és sempre en indrets que, pel motiu que sigui, són poc ombrejats. En la contínua lluita per la llum que té lloc als nostres boscos, a la llarga, els pins acostumen a ser desbancats per alzines i roures, els quals formen boscos que esdevenen permanents si no són sotmesos a alteracions profundes (rompudes, incendis continus,..) i el clima no canvia massa. Els estudis de la variació del pol·len durant l'holocè (darrers 10.000 anys) demostren que, abans de l'expansió de l'agricultura, els pins eren molt més rars que actualment. El caràcter secundari de les nostres pinedes, determina que, així com en el cas de l'alzinar i la roureda ens referim a un conjunt de plantes que acostumen a viure-hi associades, en el cas de les pinedes, això no és possible. Sota els pins podem trobar brolles, prats secs, joncedes, garrigues i bardisses. També hi pot haver roures i alzines joves (amb les seves plantes associades), els quals, si es deixa progressar, a la llarga constituiran alzinars i rouredes que substituiran les pinedes. Les pinedes són comunitats vegetals en què dominen els pins. Les pinedes, especialment les de pi blanc, condicionen poc la vegetació que creix sota seu perquè les capçades esclarissades dels pins ombregen poc. L'ombra dels pins és plena de clapes lluminoses i és suportable per a la majoria de plantes. Això és sobretot vàlid per a les pinedes velles, perquè a les poblacions denses de pins joves la densitat de l'ombra augmenta. Els pins fan poca ombra i, a causa de la resina que contenen. També tenen virtuts: són estoics colonitzadors capaços de viure en sòls esquelètics i, per tant, són una bona arma per lluitar contra l'erosió; aporten matèria orgànica que contribueix a la millora del sòl i al possible arrelament d'espècies amb més exigències edàfiques i, la seva ombra, tot i que poc densa, manté unes condicions d'humitat superiors a les del camp obert, afavorint la germinació de llavors de plantes d'alzinars i rouredes. S'ha dit que les pinedes preparen el terreny als alzinars i les rouredes. Això, referit a sòls alterats i considerat a llarg termini, sembla força evident; cal tenir en compte que un cop roures o alzines recobreixen la major part del sòl, s'arriba a una etapa que pot durar dècades en la qual els vells pins que creixen per sobre seu deixen de ser protectors per esdevenir competidors. En aquest punt, una tala selectiva dels pins o un incendi que mata els pins, però només afecta la part aèria de roures i alzines, poden accelerar el procés que porta cap a la vegetació potencial. El pi blanc és una espècie clarament autòctona, i el pi pinyoner (Pinus pinea) sembla que va ser introduït a Catalunya en època antiga (romana?) procedent de la Mediterrània oriental (Creta?). Actualment el trobem totalment naturalitzat. Al Vallès el pi pinyoner no presenta una distribució uniforme, forma clapes on sovint se'l troba, acompanyant o més rarament dominant, amb el pi blanc. Els humans, en general, valorem molt més el pi pinyoner que el pi blanc i de motius no ens en falten: tant una espècie com l'altra fan pinyons comestibles, però la primera els fa molt més grossos (el pi blanc té el mal nom de pi bord en relació amb aquest fet). El pi pinyoner fa uns troncs més rectes, la seva fusta és de qualitat superior i, des del punt de vista estètic, també és molt valorat per la seva capçada regular més densa i d'un verd més intens que la del pi blanc. A tot això encara s'hi pot afegir un parell de fets no tan coneguts: el pi pinyoner suporta millor les baixes temperatures i les erugues de la processionària l'ataquen molt menys que a la resta de pins. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 54537 | Alzina de Repsol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-repsol | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Aquesta alzina presenta una capçada regular i es troba en un ambient relativament degradat. Està situada molt a prop de ca l'Arnau. L'alzina es va plantar, probablement, per fitar el límit de la propietat amb el camí. L'arbre va obrir al març de 2006 el Catàleg municipal d'arbres protegits per preservar-la dels treballs d'urbanització del sector industrial de can Parellada.</p> | 08136-21 | C/ de l'alzina | 41.5635000,2.2765300 | 439676 | 4601567 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54537-foto-08136-21-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | Aquesta alzina ha estat inventariada com a Arbre d'Interès Local del municipi amb el número 1. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 54538 | Menjars tradicionals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/menjars-tradicionals | <p>BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | <p>Gràcies al treball de recopilació de Xavier Beltran, coneixem els menjars associats al cicle festiu anual. Per Sant Isidre es prenia un suau, un got de vi amb dos carquinyolis, aiguardent, rom o un cremat. A casa es prenia un arròs amb conill, conill amb pèsols o semblant. Per Sant Josep, postres de crema cremada. Per Sant Joan es menjaven coques de rostillons (llardons) i de pinyons. Es subhastava un tortell gros, i amb aquests diners es pagaven les despeses del ball. El Diumenge de Pasqua es feia un esmorzar extraordinari: tothom tenia dret a fer-se una truita de tants ous com li semblés. Això representava un luxe inhabitual, i després el jovent presumia d'haver-se la menjat de deu o de dotze ous (BELTRAN I ALCALDE, 1985: 255). Per Nadal l'àpat de migdia acostumava a ser escudella i carn d'olla, pollastre i rostit. El dia 25 de bon matí es feien torrades al foc i s'encetava el vi bo. Es prenia com XUPINA, sucant les crostes de la torrada en el vi calent.</p> | 08136-22 | 41.5454000,2.2672000 | 438881 | 4599564 | 08136 | Montornès del Vallès | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 60 | 4.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||||
| 54539 | Camí antic de Montornès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-antic-de-montornes | <p>Es tracta d'un camí que passava pel davant de l'antiga casa de can Parellada. Presenta un paviment fet de palets de riera. La casa Can Parellada i altres cases annexes van ser enderrocades l'any 2006.</p> | 08136-23 | 08170 - Montornès del Vallès | 41.5596000,2.2737300 | 439439 | 4601136 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54539-foto-08136-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54539-foto-08136-23-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 54542 | Riu Besòs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-besos-0 | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>El riu Besòs neix de la confluència del riu Congost i del riu Mogent, al terme municipal de Montornès del Vallès, davant la font de Santa Caterina. El seu curs transcorre fins a desembocar al mar Mediterrani, a Sant Adrià del Besòs. En el terme de Montornès, el riu Besòs no rep cap afluent apreciable, però cal destacar que a tocar té dos boscos de ribera importants: el de Santa Caterina i un altre a prop de Can Bosquerons de Baix. A l'aiguabarreig del naixement del Besòs hi destaca la fauna ornitològica.</p> | 08136-26 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>El 15 de desembre de 1943 una important riuada es va endur l'antic pont que travessava el riu per connectar Montornès i Montmeló. El que hi ha ara data de 1959. Des del 1988 el Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs impulsa projectes de recuperació de l'espai fluvial.</p> | 41.5456700,2.2420900 | 436787 | 4599612 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54542-foto-08136-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54542-foto-08136-26-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 54543 | Bosc de ribera al riu Besòs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-ribera-al-riu-besos | <p>La conca del riu Besòs té una superfície de 1.024 km2, ocupant part de les comarques d'Osona, Vallès Occidental i Vallès Oriental. En algunes poques zones altes de la conca, el riu encara conserva les seves riberes naturals, però en la gran majoria de la resta de les riberes estan totalment ocupades per l'activitat humana i el riu està canalitzat. Això comporta una nul·la integració d'una gran part del riu amb l'entorn. La pluviometria de la zona, amb règims de pluja típicament mediterranis, produeix pluges curtes però molt intenses, amb nivells anuals pluviomètrics baixos. Una bona part de la conca té uns pendents considerables, afavorint l'escorriment. L'impacte de la industrialització que afecta a la conca produeix un alt grau d'impermeabilitat, i en les zones urbanitzades es presenta en general una vegetació d'arbusts amb poc efecte de retenció hídrica. Aquestes tres causes: episodis intensos de pluja, pendents elevats a l'encapçalament, i alt coeficient d'escorriment, provoquen que el règim de cabals del riu Besòs sigui molt irregular i torrencial en els seus episodis màxims. Al municipi de Montornès té dos boscos de ribera importants, el de Santa Caterina i, prop de can Bosquerons de Baix, un altre format per una filera d'arbres, al costat de la llera.</p> | 08136-27 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>Una riuada es va endur el pont de Montmeló el qual va ser reconstruït l'any 1959.</p> | 41.5460000,2.2473600 | 437227 | 4599645 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54543-foto-08136-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54543-foto-08136-27-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | Els boscos de ribera són boscos caducifolis que creixen a banda i banda dels cursos fluvials sobre sòls que, a partir d'una certa profunditat, acostumen a estar amarats d'aigua provinent del riu o torrent veí (aigua freàtica). A l'àrea mediterrània i submediterrània són els més productius perquè rarament els falta l'aigua, el principal factor limitador del creixement de la vegetació en aquestes àrees. Destaca la riquesa en nutrients minerals que caracteritza els sòls formats per sediments portats per les aigües fluvials, fent que les alberedes, puguin superar fàcilment els 20 metres d'alçària. La vegetació dels boscos de ribera està adaptada a les inundacions periòdiques que eventualment poden tombar o arrancar arbres i arbustos. A mesura que ens allunyem del riu, la profunditat mitjana del nivell freàtic augmenta i condiciona la distribució dels arbres. Així, al Vallès, el salze blanc (Salix alba) i el vern (Alnus glutinosa) sempre viuen arran d'aigua, mentre que l'àlber o auba (Populus alba), el freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia ssp. Angustifolia) i el pollancre (Populus nigra) toleren millor la secada i poden arribar a créixer en indrets on la profunditat de l'aigua freàtica ronda els 2 m. Vora les rieres que a l'estiu solen portar poca aigua, no acostuma a haver-hi ni salzes blancs ni verns, mentre que els oms (Ulmus minor) guanyen terreny; ja que és menys exigent pel que fa a humitat edàfica. L'àmbit del bosc de ribera, a causa de la seva fertilitat, ha estat molt explotat per l'home des de temps immemorials. Als dominis del bosc de ribera és freqüent trobar-hi arbres forans plantats per l'home per aprofitar-ne la fusta. El més freqüent és el pollancre del Canadà (Populus x canadensis), un pollancre americà. A Catalunya també es conrea el plàtan (Platanus x hispanica), originari de la península Balcànica. Es poden reproduir per llavor i no és rar trobar exemplars subespontanis. També podem trobar d'altres arbres al·lòctons que, plantats originàriament amb intencions ornamentals o reforestadores, han esdevingut subespontanis, en són exemples dues espècies nord-americanes: l'acàcia falsa o robínia (Robinia pseudoacacia) i el negundo (Hacer negundo). També es poden trobar associats arbustos com els tamarius (Tamarix canariensis i Tamarix africana), la sarga (Salix eleagnos) i el gatell (Salix cinerea ssp. Oleifolia). I és fàcil trobar-hi l'arç blanc (Crataegus monogyna); el sanguinyol (Cornus sanguinea); l'esbarzer (Rubus ulmifolius); el romegueró (Rubus caesius); i, l'heura (Hedera helix). Com a herbes típiques podem citar la lleteressa de bosc (Euphorbia amygdaloides), el fenàs boscà (Brachypodium sylvaticum) i l'enfiladís llúpol (Humulus lupulus). Freqüentment, on antigament hi havia boscos de ribera, ara hi trobem conreus o canyars. A diferència del canyís (Phragmites australis), que és una planta autòctona, la canya (Arundo donax) és originària del centre d'Àsia i va ser introduïda a Europa per la seva utilitat. Els boscos de ribera són ecosistemes molt rics en aliments, amb abundància de fruits i d'invertebrats. Sovint es converteix en petits oasis, enmig de zones fortament transformades, fonamentals per a molts animals, especialment per a les aus. S'hi poden trobar espècies de vertebrats típiques de les zones humides i dels ecosistemes fluvials, i d'altres, no especialment lligades a la presència d'aigua, que hi van a buscar menjar i/o refugi. Hi podem trobar el teixidor (Remiz pendulinus) o l'oriol (Oriolus oriolus), el picot verd (Picus viridis), el balquer (Acrocephalus arundinaceus) o del rossinyol bastard (Cettia cetti), entre d'altres. Destaca la presència d'aus migratòries, com el martinet de nit (Nycticorax nycticorax), el martinet blanc (Egretta garzetta), el corb marí gros (Phalacrocorax carbo), etc. Els boscos de ribera funcionen com a corredors biològics per a moltes espècies -sobretot mamífers-, especialment en àrees on els boscos naturals han estat substituïts massivament per conreus. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 54545 | Riera de Vallromanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-vallromanes | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>Neix al municipi del mateix nom, als vessants nord-occidentals de la serra de Sant Mateu, i aflueix al riu Mogent per la riba esquerra dins el terme de Montornès. Es tracta d'una riera de règim totalment pluvial, la qual cosa fa que estigui seca a la part final la major part de l'any, i que tan sols després d'episodis forts de pluja porti cabal d'aigua. Quan està seca, el fons és perfectament transitable. A les zones que toca l'actual límit del terme de Montornès presenta diverses cobertes vegetals. A la plana final, prop d'on desemboca al riu Mogent, el curs es troba a la vista, sense cap tipus de bosc de ribera, tan sols amb algunes canyes. Més amunt presenta alguns conjunts de vegetació de ribera, la qual cosa fa que sigui difícil accedir a la llera.</p> | 08136-29 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>L'eix hidrogràfic que marca defineix un tram del límit del terme municipal de Montornès amb el de Vallromanes i amb el de Vilanova, pobles segregats al 1933 i al 1984, respectivament.</p> | 41.5520400,2.2804500 | 439992 | 4600292 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54545-foto-08136-29-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 54546 | Plana de can Vilaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plana-de-can-vilaro | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>Espai agrícola tradicional que està situat a la zona nord-est de Montornès, a les terrasses de la banda esquerra del riu Mogent. Actualment s'hi conreen diversos tipus de cultius extensius de cereal, horta i vivers d'arbres amb rec abundant, per la qual cosa presenta un paisatge obert de plana, que es pot considerar pràcticament perdut a la resta del municipi i, fins i tot, a la comarca.</p> | 08136-30 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>A la prehistòria, l'actual plana que voreja el riu era un terreny impenetrable d'aiguamolls, última resta del llac que havia ocupat tot el Vallès. Des de temps dels romans i, de mica en mica, es va anar guanyant superfície als aiguamolls, amb l'esforç pacient dels agricultors, a mesura que anaven abocant terra i cavant canalons per desaiguar. La dessecació completa de la plana va concloure als inicis del segle XX. El nom li ve de la proximitat amb la casa de can Vilaró, on, des de fa molt temps, resideixen els propietaris de la major part de la plana.</p> | 41.5523600,2.2768700 | 439694 | 4600330 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54546-foto-08136-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54546-foto-08136-30-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 54548 | Alzines de ca l'Ametller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-ca-lametller | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>Davant de ca l'Ametller hi ha un grup d'alzines plantades en línia amb una capçada relativament alta i estreta. Les alzines més voluminoses acostumen a trobar-se prop dels masos on tenen, a més, una funció ornamental i d'ombra. Aquest és el cas de les alzines de ca l'Ametller.</p> | 08136-32 | Carrer dels Cirerers, s/n. 08170 - Montornès del Vallès | 41.5481800,2.2789800 | 439866 | 4599864 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 54551 | Bosc de can Vilaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-vilaro | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>Petit bosc d'alzines situat entre la masia de can Vilaró i la de ca l'Ametller. És un dels pocs boscos mediterranis, amb el típic alzinar autòcton, que es troba en terreny pla, ben accessible i molt proper a un nucli urbà. El seu estat no és gaire bo precisament per la proximitat de la presència humana. Tot i el domini de l'alzina, enmig del bosc també hi ha pins i roures.</p> | 08136-35 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>Actualment el pi blanc (Pinus halepensis), i en menor grau la pinassa (Pinus nigra ssp. salzmannii) i el pi roig (Pinus sylvestris), acostumen a ser els arbres dominants a les masses forestals vallesanes. El pi blanc és una espècie clarament autòctona, i el pi pinyoner (Pinus pinea) sembla que va ser introduït a Catalunya en època antiga (romana?) procedent de la Mediterrània oriental (Creta?). Actualment el trobem totalment naturalitzat. Al Vallès el pi pinyoner no presenta una distribució uniforme, forma clapes on sovint se'l troba, acompanyant o més rarament dominant, amb el pi blanc.</p> | 41.5465300,2.2738400 | 439436 | 4599685 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54551-foto-08136-35-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 54560 | Torrent de can Blanco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-blanco | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>Curs d'aigua estacional que baixa de la serralada Litoral i desguassa al riu Mogent, poc abans d'unir-se al riu Congost per formar el Besòs. Part del recorregut transcorre entre les edificacions de Casablanca. És un torrent curt i discret que ha agafat el nom de la casa d'estiueig que es va construir a la zona cap als anys 40 del segle XX: la casa de la família Blanco i Bruguers, anomenada també Casablanca. Molt a prop d'aquest torrent, entre 1936 i 1939, es va habilitar un cementiri civil que es va clausurar l'any 1941.</p> | 08136-44 | 08170 - Montornès del Vallès | 41.5448400,2.2555400 | 437908 | 4599510 | 08136 | Montornès del Vallès | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 54565 | Parc de la Serralada Litoral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-serralada-litoral | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>Es tracta d'una superfície forestal protegida de 4.053 hectàrees. La protecció d'aquest territori es va iniciar amb la creació, el 15 de maig del 1992, del Consorci de Protecció i Gestió de l'Espai Natural la Conreria-Sant Mateu-Céllecs, posteriorment ampliat amb la denominació de Parc de la Serralada Litoral. Els municipis integrats al Consorci són: Alella, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Martorelles, Montornès del Vallès, Premià de Dalt, La Roca del Vallès, Santa Maria de Martorelles, Teià, Tiana, Vallromanes, Vilanova del Vallès i Vilassar de Dalt. Montornès disposa de diversos accessos de camí forestal cap al nucli de la serralada. La serralada Litoral s'eleva entre la costa marina i la plana del Vallès i constitueix una cadena muntanyosa d'altitud moderada, que mai sobrepassa els 600 metres. Les dues principals conques hidrogràfiques són la del riu Besòs i la del riu Mogent. El clima d'aquest territori és netament mediterrani gràcies a la proximitat del mar. Hi dominen els roures i les alzines, i s'hi poden trobar 67 espècies d'algues, 453 de fongs, 140 de líquens, 85 de briòfits i 1.083 de plantes superiors amb flor.</p> | 08136-49 | La Conreria, Sant Mateu i Céllecs . 08170 - Montornès del Vallès | <p>Aquesta zona està plena de restes arquitectòniques i arqueològiques, des de dòlmens fins a masies passant per restes ibèriques, ermites i castells. Els primes vestigis de presència humana a la Serralada litoral són del neolític mig recent (3500-2500 aC), caracteritzada per la cultura dels sepulcres de fosa d'inhumació individual, n'hi ha restes a Cal Metge (Montmeló) i a la fossa de can Cues (Alella). Del neolític final calcolític (2200-1800 aC), l'element més destacable és el megalitisme, en trobem exemples de diferents tipologies, com Can Gol I, Can Planes i Can Gol II (la Roca del Vallès) o la Roca d'en Toni (Vilassar de Dalt). D'aquest període també cal destacar les pintures rupestres al gran bloc granític de la Pedra de les Orenetes (La Roca del Vallès), hi ha representades unes figures vermelloses amb una figura humana central. La Serralada litoral s'emmarca dins el territori dels laietans i trobem nombrosos testimonis d'establiments ibèrics: Burriac (Cabrera de Mar), Céllecs (la Roca del Vallès), Sant Miquel (Montornès del Vallès), la Cadira del Bisbe (Premià de Dalt), etc. Cap al segle I aC, hi ha un procés d'abandó del poblat cap al pla producte del sistema socioeconòmic imposat pels romans. La presència romana, especialment al Maresme, fou molt important; ho proven les viles romanes com</p> | 41.5277300,2.2714600 | 439220 | 4597599 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54565-foto-08136-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54565-foto-08136-49-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 54567 | Vinyes Velles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinyes-velles | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>Paratge situat a la capçalera del torrent de les Vinyes Velles, on es conserven plantacions disperses d'aquest conreu tradicional per a la producció del vi. Les vinyes que hi ha pertanyen al Consell Regulador de la Denominació d'Origen Alella. El seu interès rau en el fet de ser un cultiu tradicional a tota la comarca i que es troba a l'origen del topònim del lloc. Aquesta zona és un vestigi de l'època (segona meitat del segle XVIII) en què es varen plantar vinyes arreu de Catalunya, que van acabar substituint boscos, pastures, erms i altres conreus.</p> | 08136-51 | 08170 - Montornès del Vallès | 41.5384400,2.2576500 | 438078 | 4598798 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 54568 | Antic Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-ral | <p>BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | <p>El Vial Mogent havia estat aproximadament l'antic Camí Ral, que des de Barcelona entrava a Montornès per Can Bosquerons, travessava el Mogent davant de Can Blanco i continuava per aquí cap a Palou i Granollers. Al camí, i dins el terme de Montornès hi havia l'antic Hostal del Racó, avui Can Quirze (BELTRAN I ALCALDE (1985: 180) .</p> | 08136-52 | 08170 - Montornès del Vallès | 41.5481900,2.2585000 | 438158 | 4599880 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 54570 | Torrent de les Vinyes Velles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-les-vinyes-velles | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>El torrent de les Vinyes Velles drena l'aigua de la part central del terme municipal, que baixa des de la serralada Litoral. La conca hidrogràfica del torrent és molt gran. Hi conflueixen molts rierols i torrents, especialment el de ca n'Olivé, el de can Coll i el de Vinyes Velles. Aquest últim dóna nom al conjunt fluvial. Hi ha una única infraestructura important en relació al torrent. Es tracta del pont de la Torre que sosté un tram de la carretera BV-5001. La construcció data de 1913. L'exterior del pont està fet de blocs grossos de granit, els quals es poden veure des de la cara orientada aigües amunt. Entre el pont i el riu Mogent el torrent de Vinyes velles s'anomena popularment torrent de la Torre, justament perquè el curs fluvial passa pels terrenys del manso Calders, edificació coneguda entre d'altres noms, amb el de la 'torre'. L'any 2005 es van iniciar les obres d'urbanització del torrent de Vinyes Velles. El projecte va sorgir el 1998 arran d'un procés de participació ciutadana convocat per escollir l'estètica i els usos públics de l'espai. El condicionament de la zona va incloure la construcció d'una passarel·la per enllaçar els carrers de Joan Carles I i dels Pins, que permet connectar aquest sector amb el nucli urbà.</p> | 08136-54 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>El maig de 2007 es va obrir al públic el Parc del torrent de Vinyes Velles i un any després s'hi va inaugurar un circuit esportiu a l'aire lliure.</p> | 41.5402200,2.2615800 | 438407 | 4598993 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54570-foto-08136-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54570-foto-08136-54-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 54574 | El Pedró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pedro-1 | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | L'element es troba molt degradat i brut de pintades. | <p>Creu de ferro forjat col·locada al damunt d'una pedra de molí reaprofitada. Creu i pedra estan sobre un pilar cilíndric fet d'obra. Aquesta petita taula de pedra -d'aquí ve el nom de pedró- és als afores del poble, dalt d'un turonet on domina la vegetació de pins i alzines. Es tracta d'un element de tradició cristiana molt estès a Catalunya que feia la funció simbòlica de representació del terme.</p> | 08136-58 | Carrer del Pedró. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Antigament, en aquest indret hi havia una creu que va ser destruïda durant els fets de juliol de 1936. La creu actual va ser restituïda l'any 1944 gràcies a l'industrial Rafel Grau que va treballar-la a la seva fundició del carrer de Besalú de Barcelona i va donar-la a la població de Montornès. El dia 3 de maig, fos laboral o festiu, l'Església celebrava la festa de la troballa de la Santa Creu. Un dels rituals establerts per a aquesta diada era la benedicció del terme municipal i dels camps de conreu en particular. La gent caminava en processó i de matinada, fins al peu del pedró. S'ornamentava la creu amb flors. El sacerdot oficiava les pregàries per demanar la protecció contra les pedregades i per invocar la fertilitat de la terra. Els assistents portaven una branca d'arç i, un cop acabat l'acte, cadascú anava al seu tros, a la seva vinya, al seu hort o als seus conreus de secà i plantava simbòlicament la branca beneïda. El 17 de gener, per Sant Anton, després de beneir els animals i amb els carros ben guarnits, se solia fer una cursa de cavalls que donava la volta al turó del Pedró.</p> | 41.5384400,2.2666300 | 438827 | 4598791 | 1944 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54574-foto-08136-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54574-foto-08136-58-3.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | Tallers R. Grau | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 54585 | Roure a l'avinguda Mare de Déu del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-a-lavinguda-mare-de-deu-del-carme | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>L'exemplar està actualment al jardí d'una comunitat de propietaris, al costat de Can Xerracan. Destaca la seva considerable capçada. Abans de la urbanització de la zona, als anys 80, l'arbre pertanyia a la finca de can Xerracan.</p> | 08136-69 | Avinguda de la Mare de Déu del Carme, 2. 08170 - Montornès del Vallès | 41.5398900,2.2637600 | 438589 | 4598954 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | Es tracta d'un arbre de valor simbòlic pels veïns de la zona, atès que ha estat fitxat arran de les informacions facilitades a l'Arxiu de Montornès. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 54589 | Bosc de can Saiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-saiol | <p>El bosc de Can Saiol està situat a poca distància de la casa del mateix nom, entre aquesta i can Xec, al costat de la carretera. Es tracta d'un bosc mixt de pins i alzines, ben desenvolupat, de no gaire extensió.</p> | 08136-73 | 08170 - Montornès del Vallès | 41.5464000,2.2789000 | 439858 | 4599667 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54589-foto-08136-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54589-foto-08136-73-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 54591 | Alzines de can Xec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-can-xec | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | <p>Davant la masia de can Xec, sobre el camí, hi ha dues alzines velles, arrenglerades, una a cada banda. Són altes i presenten les capçades ben desenvolupades, marcant una fita clara al camí. Les alzines poden viure més de cinc-cents anys. Com a conseqüència de l'explotació forestal, les més grosses no solen trobar-se enmig del bosc, sinó prop dels masos, amb una clara funció ornamental.</p> | 08136-75 | Carrer de Vallromanes, 53. 08170 - Montornès del Vallès | 41.5424900,2.2758000 | 439596 | 4599235 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54591-foto-08136-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54591-foto-08136-75-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 54592 | Lledoners de can Galbany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoners-de-can-galbany | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>Al voltant de can Galbany es poden observar uns quants exemplars de lledoners de diferents grandàries. El lledoner és una espècie conreada tradicionalment a la zona de la mediterrània que, en els darrers decennis, ha estat substituïda pel plàtan d'ombra.</p> | 08136-76 | Camí de can Genís, 2. 08170 - Montornès del Vallès | <p>El lledoner (Celtis australis) pertany a la família de les Ulmàcies (Om, ...) i presenta més de 80 espècies al món. Podem trobar-ne representants a Amèrica del Nord (lledoners de Louisiana, Virgínia, ...), a les Antilles (lledoners amb flors petites i fulles com les del llimoner, ...), a l'Àfrica (Celtis prantlii, C. durandii, ...) i els orientals (Celtis cinnamonea, ...).Forma part del conjunt d'arbres conreuats tradicionalment a l'entorn de la Mediterrània. A l'època romana ja s'utilitzava el nom de Celtis per designar el lledoner. A l'Edat Mitjana era una espècie molt present, i a partir del segle XVIII apareix a les grans ciutats, però al segle XIX, tot i les seves reconegudes qualitats, se la substitueix pel plàtan.</p> | 41.5386400,2.2784400 | 439812 | 4598805 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54592-foto-08136-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54592-foto-08136-76-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 54594 | Torrent de les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-les-bruixes | <p>Curs d'aigua estacional que tan sols porta cabal en els moments de pluja. Baixa de la serralada Litoral i desguassa al riu Mogent. La capçalera recull les aigües de diversos rierols del bosc del Castell, per on passa encaixat fins anar a parar a la zona del Molí. Des d'allà, soterrat i canalitzat, arriba al riu. Antigament el torrent passava pel costat de les bòbiles de can Torrents i d'en Joca on hi havia una bassa que es coneixia com el safareig de les Bruixes. Era utilitzat com a lloc per anar a berenar.</p> | 08136-78 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>Al costat de la bòbila de can Torrents i d'en Joca hi havia el safareig de les Bruixes. Aquest era un lloc per anar a berenar i hi havia una taula de pedra.</p> | 41.5382100,2.2769000 | 439683 | 4598759 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54594-foto-08136-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54594-foto-08136-78-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 54598 | Bosc del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-castell | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>Bosc molt espès que hi ha a la falda de la muntanya sobre la qual s'assenta el castell de Sant Miquel. Es tracta d'un alzinar ben desenvolupat amb gran quantitat d'espècies al sotabosc i on també hi ha exemplars de roure martinenc. Actualment, és un bosc gairebé impenetrable, i només s'hi pot accedir pels corriols de la carena que porten al castell.</p> | 08136-82 | 08170 - Montornès del Vallès | 41.5269300,2.2696300 | 439066 | 4597511 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54598-foto-08136-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54598-foto-08136-82-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón./ Ajuntament de Montornès del Vallès | Forma part del Parc de la Serralada Litoral. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 54599 | Camí antic de Martorelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-antic-de-martorelles | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>Camí que puja cap al sud des del nucli antic de Montornès fins al coll que mena cap a Martorelles. Aquest pas de muntanya, situat entre el turó del castell de Sant Miquel i el Montcau, s'anomena coll Mercader. El camí arrenca de la zona de l'església, voreja el turó del Pedró i, en passar per les finques del manso Vilallonga i de Torre Sola, s'encaixa en un indret d'arbrat. Més endavant s'aprecien alguns marges de vinya que han quedat penjats per l'enfonsament progressiu del camí. Aquesta diferència d'alçada entre els marges i el sender de sauló evidencia l'antigor d'ambdós elements.</p> | 08136-83 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>Camí centenari que enllaçava el poble de Montornès amb Barcelona, per la via de muntanya, travessant Martorelles i Badalona. Era el recorregut que preferien els traginers. Tot i ser el camí més curt s'havien de vèncer un parell de colls de certa pendent. L'any 1913 es va construir la carretera de Sant Adrià - la Roca. Fins aleshores l'única alternativa per anar a la ciutat comtal consistia a travessar el riu Mogent, quan el nivell de les aigües ho permetia, per anar a buscar el Camí Ral que passava per la plana de can Torrents, l'actual Vial Mogent del polígon industrial.</p> | 41.5367600,2.2660300 | 438775 | 4598605 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54599-foto-08136-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54599-foto-08136-83-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón./ Ajuntament de Montornès del Vallès | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 54600 | Camí de la Justada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-justada | <p>Camí que porta cap a Vallromanes des de la zona de l'església de Sant Sadurní. Rebia aquest nom del fet que es juntaven els pagesos de tots dos llocs al canvi de terme per tal d'arreglar els seus assumptes i litigis.</p> | 08136-84 | 08170 - Montornès del Vallès | 41.5398300,2.2764600 | 439648 | 4598939 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54600-foto-08136-84-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 54601 | Camí antic de Vallromanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-antic-de-vallromanes-0 | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | <p>Camí que enfila cap a l'est de la vila en direcció a Vallromanes. Antigament partia de la plaça de Joaquim Mir, que es deia plaça de la Constitució, i seguia pel carrer de Jaume I i pel Camí de la Justada -ara urbanitzats- tot travessant el barri del Castell. Actualment només resta un tram de camí de sauló granític entre el torrent de les Bruixes i la riera de Vallromanes, punt on acaba el terme municipal de Montornès. El camí també travessa un turonet allargassat amb torretes anomenat la Justada, sovint escrit també l'Ajustada.</p> | 08136-85 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>Camí centenari que enllaçava el nucli antic del poble amb Vallromanes, parròquia i veïnat adscrit a Montornès fins a 1933. Es tracta d'un camí planer que travessava la riera de Vallromanes -també anomenada Rierot- per l'actual zona del golf d'aquesta població. Per aquesta via Montornès quedava enllaçat amb Vilassar, Teià, Alella, el Masnou, etc. El topònim de la Justada apareix en plànols molt antics. Sembla que aquest nom faria al·lusió a un possible pacte històric entre contendents situats a un costat i a l'altre del turó. L'antic camí de Vallromanes no té res a veure amb l'actual carrer de Vallromanes. La carretera de Sant Adrià - la Roca va ser construïda l'any 1913, i fins aleshores Montornès havia estat una vila arraconada a muntanya i pèssimament comunicada. Els únics senders transitables eren, fins aquell moment, el camí de Martorelles (cap a muntanya), el camí cap al riu Mogent que anava a buscar el Camí Ral que unia Granollers amb Barcelona (cap a la plana), i el camí de Vallromanes (cap a l'est).</p> | 41.5401800,2.2786000 | 439827 | 4598976 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54601-foto-08136-85-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón./ Ajuntament de Montornès del Vallès | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 54624 | Monument a Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-clave-1 | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Monument urbà, ubicat en un eixamplament de la vorera. Està format per una peanya octogonal d'obra arrebossada amb pedra artificial i una sanefa feta de totxos a sardinell. El sobre, també recobert per pedra artificial, està leugerament inclinat. A la part superior hi ha un monòlit quadrangular de granit, amb acabat irregular. Un tram rebaixat de la pedra serveix per acollir la inscripció que recorda la figura del poeta i músic Josep Anselm Clavé, els postulats del qual van seguir els joves que l'any 1907 van fundar la Lira.</p> | 08136-108 | Carrer de Sant Isidre, 13. 08170 - Montornès del Vallès | <p>L'any 1982, la Societat Coral la Lira va celebrar el seu 75è aniversari. Un dels principals actes d'aquella efemèride va ser la inauguració d'aquest monòlit davant mateix de la seu de l'entitat, dedicat al fundador del moviment cultural que propicià els Cors Clavé.</p> | 41.5430500,2.2666500 | 438833 | 4599303 | 1982 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 54627 | Placa del carrer d'Antoni d'Argila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-del-carrer-dantoni-dargila | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Placa de marbre blanc de forma rectangular, amb arc escarser a la cara superior. Les lletres són majúscules i en relleu. S'hi llegeix 'Calle de Antonio de Argila'. Aquesta placa havia estat molts anys col·locada a la façana de can Cot, la casa que hi ha a la cantonada dels carrers de Francesc Macià i de Sant Sadurní. Actualment, pel seu valor històric, es guarda dins la col·lecció municipal de pintures i escultures.</p> | 08136-111 | Arxiu Municipal de Montornès del Vallès. Carrer de la Pau, núm. 10. 08170 - Montornès del Vallès | <p>El Ple de la Corporació, en sessió de 5 de novembre de 1916, va aprovar donar el nom d'Antoni d'Argila i Matas a un carrer. Feia poc que havia mort aquest prohom i propietari agrícola de can Vilaró que havia dut a terme obres benèfiques i millores per al poble. Per perpetuar-ne la memòria, es va canviar el nom de l'antic carrer Major (l'actual carrer de Francesc Macià) pel seu nom -Antoni d'Argila- ja que segons recull l'acta de la sessió 'casi todas las casas de la calle Mayor prestan censo a la casa de Argila'. Tres anys més tard, al Ple de 24 d'agost de 1919, es va acordar encarregar la construcció d'una làpida de marbre per dur a terme l'acord inicial. El dia 7 de setembre de 1919, en un acte on hi eren conviadades totes les autoritats civils i eclesiàstiques, es va estrenar la placa esmentada. Es dóna el cas que el mateix dia en què es va acordar fer construir la làpida, es va aprovar també donar el nom de Prat de la Riba a un altre carrer de Montornès. Eren els anys de la Mancomunitat en què catalanisme i localisme es donaven la mà.</p> | 41.5452900,2.2673700 | 438895 | 4599551 | 1919 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 54632 | Arxiu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-11 | <p>L'arxiu parroquial té cura de la documentació eclesiàstica de la parròquia de Sant Sadurní. Presenta documentació referida a l'exercici pastoral, des de la postguerra.</p> | 08136-116 | Casa rectoral 08170 - Montornès del Vallès | 41.5401100,2.2672700 | 438882 | 4598976 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Regular | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | No s'ha pogut consultar la documentació | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 54636 | Cal Sidro Didot i cal Gil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sidro-didot-i-cal-gil | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Grup d'habitatges entre mitgeres, amb edificis de planta baixa i pis amb coberta de dues vessants. Les obertures de planta baixa estan força reformades i no és possible apreciar eixos de composició unitaris en el grup de cases. Destaquen, especialment, per la seva fesomia de conjunt més que pel seu valor arquitectònic.</p> | 08136-120 | Carrer de Sant Isidre, 12 - 14. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Sidro Blanchart, procedent de can Didot, va fer-se una casa de tres cossos l'any 1922 enmig dels terrenys de vinya a prop del camí que hi havia entre el carrer Major i la Creu de Terme. Un temps després, i de forma alineada, es van construir can Gil i can Cabanassa, que tocava amb l'edifici del sindicat agrícola.</p> | 41.5435100,2.2655200 | 438739 | 4599355 | 1922 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 54649 | Bosc de la Merxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-la-merxa | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | <p>Bosc d'alzines ben conservat que està situat a banda i banda del turó del Montcau, el turó de forma triangular que s'alça a l'oest del castell de Sant Miquel, just a la dreta de coll Mercader. És l'únic lloc de Montornès on es conserva l'alzinar autòcton. El bosc de la Merxa es va salvar de la tala generalitzada de boscos que va tenir lloc a finals del segle XIX per a plantar vinyes. Des de temps molt antics és propietat de l'Ajuntament de Barcelona. Així ho testifica un seguit de pilars de ciment amb l'escut de la capital. Podria ser que el nom 'Merxa' derivés del nom 'marxant', ja que a l'altre costat de coll Mercader hi havia unes propietats anomenades terres del marxant.</p> | 08136-133 | Vessant nord del turó del Montcau 08170 - Montornès del Vallès | 41.5302400,2.2604400 | 438303 | 4597885 | 08136 | Montornès del Vallès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54649-foto-08136-133-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 54650 | Turó de la Salve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-salve | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | Existeix un dipòsit | <p>El turó està situat a l'extrem sud-est del terme municipal de Montornès. És un mirador privilegiat des d'on es gaudeix d'una interessant vista sobre la plana del Vallès i la riera de Vallromanes. Actualment en el cim hi ha una torre de comunicacions. El subsòl està format, essencialment, per roques de l'era paleozoica entre les quals destaquen els granits hercinians. Tant el turó de la Salve com la muntanya del castell de Sant Miquel són una derivació orogràfica de la serralada Litoral a la qual pertanyen.</p> | 08136-134 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>Antigament, per la festivitat de Sant Miquel, el 29 de setembre, des de l'església de Vallromanes sortia un romiatge cap a la capella de dalt del Castell. La processó es deturava al cim on es resava l'oració de la Salve. D'aquí procedeix el nom del turó.</p> | 41.5306000,2.2762600 | 439623 | 4597914 | 08136 | Montornès del Vallès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54650-foto-08136-134-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 54654 | Alzines de ca l'Espassell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-ca-lespassell | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>Al jardí de ca l'Espasell hi ha una alzina de gran capçada i extraordinàriament frondosa acompanyada d'altres exemplars més petits, probablement rebrots de la primera.</p> | 08136-138 | Camí antic de Martorelles, 6 - 8. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Ja hi ha constància d'aquesta alzina en fotografies de principis del segle XX. Aquest era un mas petit, al qual corresponia també una part del bosc de les Vinyes Velles (BELTRAN I ALCALDE 1985: 243).</p> | 41.5389500,2.2670200 | 438860 | 4598848 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54654-foto-08136-138-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 54657 | Bosc de Santa Caterina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-santa-caterina | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>Bosc de ribera molt espès, de poca amplada, que voreja el darrer tram del riu Mogent. En aquest bosc hi ha la font de Santa Caterina, indret on fins a la segona meitat del segle XX s'hi feien fontades. Actualment de la font només en queda un rajolí d'aigua que brolla en un lloc molt amagat. La vegetació del bosc destaca per la gran alçada i la varietat dels arbres, i pel sotabosc, que està relativament ben estructurat. A la part més propera a la font hi ha una devesa de plàtans d'ombra que van ser plantats amb la intenció de tallar-los periòdicament. A mida que ens allunyem de la font, la verneda creix de forma natural amb una àmplia varietat d'espècies. A la capa arbòria hi dominen els oms. A l'altra riba (terme municipal de Montmeló) el bosc ha desaparegut substituït per un polígon industrial.</p> | 08136-141 | 08170 - Montornès del Vallès | 41.5457400,2.2558400 | 437934 | 4599610 | 08136 | Montornès del Vallès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54657-foto-08136-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54657-foto-08136-141-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 54668 | Costums desapareguts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-desapareguts-0 | <p>BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | <p>Xavier Beltran i Alcalde recull un munt de costums ja desapareguts i que encara es trobaven en ús als anys de la postguerra al poble de Montornès. S'esmenten els següents: 1- PER COMBATRE LES MOSQUES I MOSQUITS es plantaven eucaliptus al pati davanter de la casa i alfàbrega a les jardineres: deien que els foragitava. A l'interior de les cases, el remei consistia a penjar del sostre un manat de fulles de falguera, ja que la seva frescor atreia els insectes, que cobrien el fullam S'envoltava tot amb un sac i es mataven a cops o ofegant-los sota l'aigua (BELTRAN I ALCALDE 1985: 244). 2.- EL ROURE DE CAN COLL. Per assegurar la fidelitat dels tractes i juraments, s'anava antigament a fer-los a sota un roure immens que hi havia sota Can Coll. La paraula donada allà era sagrada, i trencar-la portava tota mena de mals. Aquest roure ja no existeix, i en aquest camp, hom hi ha plantat successivament vinya i cirerers, però la tradició segueix afirmant que cap d'aquests conreus aconsegueix créixer amb normalitat en aquell tros (BELTRAN I ALCALDE 1985: 246). 3- De les PLANTES MEDICINALS LOCALS, es coneixen els efectes medicinals que la saviesa popular els hi ha vingut donant, així per exemple: l'arrel de malví i la camamilla curaven el mal de ventre, el marduix el mal d'orella, la flor de saüc els constipats (en tisana o saumeri), les fulles d'atzavara com a emplastre directe, curaven les cremades, i de vegades s'untaven amb oli de neu (barreja de neu verge i oli d'oliva) (BELTRAN I ALCALDE 1985: 246). 3-TRADICIONS DE LA NIT DE SANT JOAN: 3.1.- Curació d'herniats amb els troncs de roure la nit de Sant Joan, amb el següent ritus: 'pare, padrí i criatura anaven a buscar un roure jove, i amb el destral obrien el tronc en tota la seva llargada i hi introduïen dues falquer per mantenir les meitats separades. Pel forat del mig, hi passaven l'infant tres vegades, dient cada cop: 'Trencat te'l dono Curat te'l prenc'. Després enfaixaven el tronc del roure amb la mateixa faixa de la criatura, i tornaven a casa segurs de la curació (BELTRAN I ALCALDE 1985: 246). 3.2- Per saber què portaria l'any es tiraven sota el llit, també a la nit de Sant Joan a les dotze en punt, tres faves, una de ben pelada, l'altra amb mitja pell, i l'altra sense pelar. A les fosques i a les palpentes, es buscava fins que la mà trobava una de les faves. Si era pelada, senyal certa que seria un any de desgràcies, si era la que tenia pell, tot seria bona sort. La tercera indicava una situació ni bona ni dolenta (BELTRAN I ALCALDE 1985: 246-247). 4. PREVISIÓ CLIMÀTICA. Per preveure quan vindrien les pluges es representava un mes, i la seva sucositat indicava sense error la humitat que el mes portaria (BELTRAN I ALCALDE 1985: 247). 5. EL SALPÀS era el remei adequat quan el bestiar o les persones emmalaltien sense explicació coneguda. El capellà venia a la casa, resava unes oracions, i enganxava al costat de la porta un grapat de sal remullada amb aigua beneita. Amb això foragitaven els dimonis (BELTRAN I ALCALDE 1985: 247). 6.- BENEDICCIÓ DE CAMPS. Amb això s'intentava defugir la plaga de la destructora cuca de l'alfals. El mossèn passava pels camps ruixant-los amb aigua beneita. L'eficàcia de la benedicció i el fet de fer-la cap al vint de juny, concedint amb la fi del cicle vital de l'eruga de l'alfals, asseguraven l'èxit del remei. 7- REMEIS I ORACIONS PER GUARIR. 71. Per curar una llúpia o quist de greix, el millor era rentar-se bé la pell de sobre amb aigua d'una font mentre es deia: Sant Joan Baptista, apòstol i evangelista, per la vostra potestat que se'm curi això ben aviat'. 7.2.Per treure's les berrugues, calia fer un forat a terra i fregar-se-les amb fulles de vimetera, tres vegades, dient cada cop_ 'Es treia aquí (tot fregant) Berruga aquí (senyalant el forat)' Després es tapava el forat i es resaven uns parenostres.</p> | 08136-152 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>(Continuació descripció) -Quaresma: les criatures passaven pels voltants de Sant Josep, per les cases dels veïns i parents serrant la vella, guarnits amb un barret fet de fulls de diari adornats amb cromos, portant una bandera i un cistell per recollir els obsequis, i sostenint un tronc que serraven amb un xerrac, després de la pregunta ritual: '¿Cantem o no cantem?', mentre cantaven: 'Serra la vella 'caldo' d'estella mestressa proteu ous que demà serà dijous. Mestressa porteu cansalada Que la serra està embussada, Mestressa porteu vi Que la serra no vol seguir. Biri, biri, bous, Els bons ous pels escolans, Els diners pels capellans. Ara s'acosta la Pasqua. Aquí baix a la riera Hi ha un home que ens espera Amb un grapat d'ametlles a la mà. Com un ca, com un gos, Com un perro, perro, perro; Com un ca, com un gos, com un 'perro' rabiós. Virolet Sant pere, Virolet Sant Pau, La catxutxa ens queia, La catutxutxa ens cau: Colliu-me-la si us plau.' Les famílies visitades obsequiaven als nens amb ous, ametlles, confits, etc. -Setmana Santa, SALPÀS, enganxant a la porta de les cases i corts un grapat de sal mullada amb aigua beneita, per tal de protegir persones i animals d'influències malignes. Els escolans ho anunciaven cridant des de dalt del campanar: 'Un pessic de bacallà la Quaresma ja se'n va. Un pessic de cansalada La Quaresma és acabada. Sal i aigua!' Durant tota la Setmana Santa les campanes quedaven boca enlaire i fermades, i es marcaven les fores fent sonar patraques de fusta. El Dijous Sant es 'mataven els jueus'. En un moment determinat de la cerimònia s'apagaven els llums i tothom feia tan soroll com podia. Amb xerracs, colpejant els bancs de l'església,.. Desprès d'una estona de gresca, s'encenien els llums i l'ofici religiós seguia. A les nits del Dijous i Divendres Sants es vetllava a l'església fent torns de dos homes. A les tardes hi havia cerimònia i el cant del Via-Crucis. El Dissabte de Resurrecció (Dissabte Sant) les caramelles sortien al carrer a cantar per les cases Portaven un cove guarnit amb teles i randes per recollir els obsequis. Les famílies més riques els donaven diners i altres ja feien molt convidant-los amb vi, ametlles i figues seques. Amb el que es recollia es pagava un berenar o un viatge. El diumenge de Pasqua es feia un esmorzar extraordinari. 10. RITUS APOTROPÀIC. En el transcurs de la feina de camp, s'ha detectat un costum constructiu que te a veure amb els ritus relacionats amb la protecció de les cases. Així, s'han trobat remats protectors en el carener d'algunes teulades, com pot ser a ca l'Ametller o cal Ferrer.</p> | 41.5454000,2.2672000 | 438881 | 4599564 | 08136 | Montornès del Vallès | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | (Continuació descripció) 8. CICLE VITAL. 8.1. Es celebraven tirant confits a la canalla a la sortida de l'església, que ja els esperava cridant: '¡tireu confits que estan podrits!. 8.2. Era obligat que els dos primers fills fossin apadrinats pels avis i àvies, fins al punt que les paraules avi i padrí eren quasi sinònims. Al migdia, es feia un bon àpat que reunia tota la família. 8.3. Les parelles de joves es posaven a festejar per comú acord, si bé calia que la noia en parlés a casa seva i els pares donessin permís perquè el xicot anés a visitar-la. En aquesta visita passaven les tardes de diumenge i les festes, i molts capvespres si la feina i la distància ho permetien. 8.4. El casament es celebrava amb un bon àpat (conills, gallines,..) es una de les dues cases, encara que el convit es pagava entre les dues famílies. Després de casats, l'hereu es quedava a viure amb els pares, mentre els altres fills marxaven i posaven casa nova. Era tradicional que l'home posés la casa i la dona solia pagar l'armari (la roba). 8.5. COSTUMS DE DEFUNCIÓ. El difunt era dut de la casa al cementiri en una caixa portada a mà per quatre homes sofre dues fustes creuades, fins que va arribar el cotxe de cavalls. Es resaven les absoltes i s'anava al cementiri. 9. CICLE FESTIU. Les festes tradicionals seguien el calendari agrícola religiós, marcat pel ritme dels conreus i les feines del camp. Es celebraven a Montornès les següent festes: -15 de maig, Sant Isidre, amb missa solemne i processó, precedida pels dos gramòfons, o estendards vermells seguits de les banderes dels sants i els cordonistes, tabernacle, amb la imatge de Sant Isidre i quatre llums i l'orquestra i el tàlem, darrera del qual anava l'autoritat, i encara darrera els homes i finalment les dones. Cantant-s'hi els goigs de Sant Isidre. La festa es completava amb ball. -Corpus. Processó que s'esperava amb altars al carrer i una taula coberta amb imatges i flors, posant branques de pollancre a les parets i ginesta per terra. Algun any es veien alguna catifa de flors. El recorregut de la processó, que tradicionalment es limitava al barri vell, s'anà allargant amb els anys pels carrers nous, a fi de passar per totes les cases que havien parat altars. -24 de juny, Sant Joan. Es feia revetlla i s'encenien fogueres, algun any fins i tot dalt el Castell. Hi havia ball, on s'alternaven el ball robat, d'escombra, la pava, dels innocents, etc. -25 de juliol, Sant Jaume, també amb fogueres, la celebració, encara d'importància menor era semblant a la de Sant Joan. -Sant Miquel, 29 de setembre, es feia a Vallromanes, i des d'allí sortia una romeria a la capella de dalt el Castell. La processó que sortia de Vallromanes es deturava al turó de la Salve a resar aquesta oració, i continuava fins al Castell. -Festa Major per Sant Sadurní, 29 de novembre, amb envelats. -Nadal, àpat familiar i actes religiosos. S'anava a la Missa del Gall, on es presentaven un pastor i un rabadà que cantaven la nadala del rabadà. Tió i Reis. -Sant Anton, 17 de gener, amb la benedicció de les bèsties. Es portaven els animals fins a l'església, amb els carros ben guarnits, i després es feia una cursa de cavalls donant la volta al Pedró, o bé pel torrent (actual carrer Joan XXIII), carrer Capella, Blas Infante, Major i Rambla de Sant Sadurní. Als actes, hi participaven també els traginers que sovint creuaven el poble camí del Coll Mercader (BELTRAN I ALCALDE, 1985: 253). -Carnestoltes, a meitat del febrer. Ball de disfresses, i a l'endemà, els nois sortien al carrer fent una imitació burlesca del ball: era el ball del berló. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 54669 | Escultura Homenatge a García Lorca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-homenatge-a-garcia-lorca | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Escultura situada al barri de Montornès Nord, a la plaça que porta el nom del poeta andalús, Federico García Lorca. Es tracta d'un bloc de pedra de riu que descansa sobre una base quadrada enlairada mitjançant quatre columnetes als extrems. A la peanya es llegeix, a cada un dels costats 'FEDERICO / GARCÍA / LORCA / 1898 - 1936'.</p> | 08136-153 | Pça. Federico García Lorca 08170 - Montornès del Vallès | <p>L'any 1998 durant la celebració de la festa major d'hivern de Sant Sadurní, Montornès del Vallès va retre homenatge a Federico García Lorca, amb motiu de la commemoració del centenari del seu naixement. L'escultura, creació de l'artista local Jordi Camprubí, recorda l'efemèride i la figura de l'escriptor de la Generació del 27. Jordi Camprubí, nascut a Barcelona l'any 1962, va estudiar a l'Escola Massana. Ceramista, escultor i dibuixant, té el taller a Martorelles i va estar molt vinculat a Montornès com a professor del Casal de Cultura i com a dinamitzador de diversos projectes artístics.</p> | 41.5546400,2.2688700 | 439029 | 4600588 | 1998 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | Jordi Camprubí | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 54674 | Conjunt d'habitatges de Montornès Nord | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-dhabitatges-de-montornes-nord | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Conjunt d'habitatges per a obrers construït durant la dècada dels anys seixanta i primers dels setanta del segle XX al tram de la carena de la serra de can Parellada que llinda amb el turó de les Tres Creus. Són vint-i-sis blocs de pisos que van formar l'anomenada Ciudad Satélite, grup d'habitatges annexos al polígon industrial promogut per l'empresari Riera Marsà, allunyat un quilòmetre del centre urbà. Els primers setze blocs, veritable nucli originari del barri, tenen planta i cinc pisos. Cada habitatge té una superfície de 50 metres quadrats de mitjana. Fruit de la pressió popular, i ja als anys setanta, s'hi va construir un mercat, una església i una escola. A partir dels anys vuitanta, diversos promotors van aixecar altres blocs de tipologies diferents. Tot plegat avui constitueix el barri de Montornès Nord.</p> | 08136-158 | Serra de can Parellada. 08170 - Montornès del Vallès | <p>La Ciudad Satélite Riera Marsà, popularment coneguda com 'el Polígono', es va inaugurar oficialment el febrer de 1965, però de fet les obres per construir els primers blocs daten de 1962. Es tracta d'un exemple més de la tendència que va sorgir als anys 50 d'escampar per Catalunya polígons industrials amb habitatges annexos per reduir els desequilibris territorials i alliberar Barcelona de la congestió. El que feia singular el de Montornès va ser que fos l'únic polígon-ciutat d'iniciativa completament privada. Tot va començar amb la implantació del complex industrial a la plana del marge dret del riu Mogent. Promogut pel propietari de bona part d'aquesta plana, va iniciar-se amb la construcció de les empreses CYDSA i Hamol a partir de 1958 i va prendre embranzida amb la inauguració oficial, el juliol de 1962. Per a les famílies treballadores es preveia construir més de tres mil habitatges, però finalment només se'n van enllestir un miler. Tot i això, l'arribada d'immigrants procedents del sud de l'Estat va ser tan ingent que l'any 1970 la població d'aquest nou nucli superava en més de mil habitants la del centre històric de Montornès. Aquesta colònia industrial del segle XX havia de ser un complex residencial modèlic amb tots els serveis imaginables, però tot va quedar a mitges. La crisi del petroli de 1973 i la mala gestió empresarial van fer inviable el gruix del projecte constructiu. Els carrers i les places van quedar sense urbanitzar i van anar sorgint problemes amb l'aigua potable, la proximitat de l'abocador, la contaminació de les mateixes indústries, les deficients comunicacions, la manca de serveis bàsics, etc. El punt d'inflexió que va redreçar la situació va ser la lluita popular de l'any 1978. La pressió veïnal va aconseguir que el Ple Municipal assumís la urbanització del barri obrer i incoés l'expedient d'expropiació dels terrenys de la nova ciutat. A partir de 1979, amb els ajuntaments democràtics, les millores van anar arribant progressivament.</p> | 41.5528300,2.2671300 | 438882 | 4600389 | 1962-76 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Ajuntament de Montornès del Vallès | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 54675 | Escultura Ametlla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-ametlla | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XXI | <p>Escultura de ferro colat amb un pes aproximat de 4.000 quilos, situada dins la rotonda d'entrada al poble per l'avinguda de Barcelona. Mesura 3 metres i mig d'alçada i representa un ametlló gegant. Per un dels costats, la closca està trencada i en el punt en què s'endevina la presència de la llavor interna, s'hi marca en relleu una gran 'M', la lletra inicial de Montornès. La pell de l'escultura conté diversos orificis pensats per afavorir un joc d'il·luminacions.</p> | 08136-159 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>L'escultura 'Ametlla' és obra de l'artista Jordi Camprubí i es va instal·lar l'abril de 2007. Respon a l'encàrrec que va rebre de l'Ajuntament de crear una obra que fes al·lusió al passat medieval de la població. Cal notar que el nom antic de Montornès del Vallès era Palau d'Ametlla. Jordi Camprubí, nascut a Barcelona l'any 1962, va estudiar a l'Escola Massana. Ceramista, escultor i dibuixant, té el taller a Martorelles i durant uns anys va estar molt vinculat a Montornès com a professor del Casal de Cultura i com a dinamitzador de diversos projectes artístics.</p> | 41.5438500,2.2595700 | 438243 | 4599397 | 2007 | 08136 | Montornès del Vallès | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | Ajuntament de Montornès del Vallès | Jordi Camprubí | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 54676 | Escultura de Blas Infante | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-blas-infante | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XXI | <p>Escultura en bronze del bust de Blas Infante, realitzada per l'artista José Romano. L'obra està formada per dues peces: el bust del polític andalús i la columna sobre la qual reposa. La mida de la peça arriba als dos metres.</p> | 08136-160 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>Per iniciativa del Centro Cultural Andaluz de Montornès del Vallès, el dia 27 d'abril de 2003 es va presentar aquesta escultura d'homenatge al fundador del nacionalisme modern andalús, afusellat a Sevilla l'agost de 1936, a l'inici de la Guerra Civil. Està ubicada en una placeta enjardinada que hi ha a l'encreuament dels passatges de Sant Miquel i de la Bòbila, molt a prop de la seu social de l'entitat promotora. A l'entorn del monument s'hi van plantar nou oliveres que simbolitzen les vuit províncies andaluses i Catalunya. A l'acte d'inauguració hi va assistir un nét de Blas Infante, Francisco Javier Delmas Infante.</p> | 41.5412600,2.2713700 | 439225 | 4599101 | 2003 | 08136 | Montornès del Vallès | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | Ajuntament de Montornès del Vallès | José Romano | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 54677 | Mural de la Rectoria Nova de Sant Sadurní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-de-la-rectoria-nova-de-sant-sadurni | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XXI | <p>Pintura mural, de 7 metres de llargada per 2,5 metres d'alçada, realitzada sobre una de les parets del despatx del rector de la parròquia de Sant Sadurní. Obra de l'artista Pere Salinas, està pintada amb pigments naturals amb un aglutinant base acrílic. És una representació del passatge del llibre de l'Apocalipsi en què l'arcàngel Sant Miquel lluita contra el gran drac i els àngels rebels. Sobre un gran cel groc apareix la figura de Sant Miquel que sosté alçada una espasa i venç el diable, que resta recargolat als seus peus. En vermell, la sang de Crist que forma una creu. En blau, el riu de vida de la redempció.</p> | 08136-161 | Casal parroquial. Camí Antic de Martorelles, 3. 08170 - Montornès del Vallès | <p>L'any 2005 la parròquia de Sant Sadurní va inaugurar un nou i espaiós casal. El dia 28 de maig de 2007, Pere Salinas, amb l'ajuda de quatre de les seves alumnes (Chelo Páez, Núria Rossell, Flora Ventura i Montse Vilardell) va pintar el mural que decora el despatx, inspirat en la imatge de la lluita de Sant Miquel que es troba als frescos del baptisteri de la catedral de Pàdua. Pere Salinas va néixer a Barcelona l'any 1957, però quan tenia nou anys es va traslladar amb la família a viure a Montornès. L'any 1988 va deixar l'empresa on treballava per dedicar-se de ple a la creació artística. Té el seu taller a Montornès. Ha exposat a diverses galeries de l'Estat. També a França, Alemanya, Àustria, Israel, Holanda, Finlàndia, etc. Hi ha obra seva en col·leccions particulars d'Europa, Àsia i Amèrica. Dins de l'òptica de l'art contemporani, Salinas és dels qui treballa enllaçant plàstica, poesia i música. A principis dels anys 80, va fundar a Montornès el Mont-Art, un espai de trobada i experimentació artística.</p> | 41.5402300,2.2675800 | 438908 | 4598989 | 2007 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-05-29 00:00:00 | Ajuntament de Montornès del Vallès | Pere Salinas | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 54679 | En Ceballot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/en-ceballot | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. ALTIMIRA, Ramon. Diables de Montornès del Vallès 1985-1995. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Montornès del Vallès. BERTRAN ALCALDE, Xavier. Els gegants de Montornès del Vallès. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Montornès del Vallès, 1993.</p> | XX | <p>En Ceballot és el drac de Montornès del Vallès i pertany a la Colla de Drac i Diables. El drac és un element més de foc que potencia les actuacions de la colla. L'autor d'aquest entremès festiu és l'artesà granollerí Ramon Aumedes. Es tracta d'una figura de 34 quilos de pes, amb quatre punts de foc i aspecte ferotge. Té només dues potes i una llarga cua vertical. Ambdós elements li confereixen estabilitat. L'encesa del drac es controla gràcies a un mecanisme elèctric que manipula el portador des de l'interior.</p> | 08136-163 | Can Coll. Avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, 44. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Apadrinat pel Drac de Reus, en Ceballot es va estrenar el 16 de setembre de 1994, després del pregó de Festa Major. Es va presentar, ja d'entrada, amb un ball propi 'el ball d'en Ceballot', amb música d'Enric Montsant i coreografia de la colla de divuit draconaires. Els instruments que sonen són la gralla, la caixa i el timbal. La idea d'incloure un drac dins la Colla de Diables de Montornès va sorgir cap a 1993. Uns dies abans de presentar-se a Montornès, la figura va assistir a manera de preestrena, a l'Aplec Internacional de Grups Folklòrics de Marsella. Va ser en aquesta trobada que el drac va caure estrepitosament a causa d'una relliscada del portador per culpa d'una pell de ceba. D'aquí sorgeix, precisament, el nom de 'Ceballot'. La Colla de Diables de Montornès del Vallès va néixer l'any 1985 al si del Casal de Cultura. Ha organitzat diverses trobades de diables i ha assistit convidada a molts events, tant a dins com a fora de Catalunya. Per la Festa Major de la vila, els diables protagonitzen la Cremada de l'Ajuntament i són els amfitrions del correfoc tradicional. L'any 1995, amb motiu del 10è aniversari de la colla, es va construir un gegantó, en Banyetes, que representa un diable montornesenc.</p> | 41.5380800,2.2637600 | 438587 | 4598754 | 1994 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Ajuntament de Montornès del Vallès | Ramon Aumedes | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 54682 | El Drac Petit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-drac-petit | <p>https://www.bestiari.cat/figura/drac-petit-de-montornes/ ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. ALTIMIRA, Ramon. Diables de Montornès del Vallès 1985-1995. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Montornès del Vallès. BERTRAN ALCALDE, Xavier. Els gegants de Montornès del Vallès. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Montornès del Vallès, 1993.</p> | <p>El Drac Petit de Montornès del Vallès pertany a la Colla de Drac i Diables. Es va fer per que els nens petits de la colla el poguessin dur. El drac és un element més de foc que potencia les actuacions de la colla i fa participar als nens. Es tracta d'una figura de 7 quilos de pes, amb quatre punts de foc i aspecte juganers ja que està pintat de vius colors i porta una campaneta a la cua. Balla sempre durant el correfoc infantil, el dissabte de la Festa Major.</p> | 08136-166 | Can Coll. Avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, 44. 08170 - Montornès del Vallès | <p>En l'acte del seu naixement, durant la Festa Major de 2009, va sortir d'un ou que es va posar davant de l'Ajuntament, en obrir-se, el primer ball va ser el Ball del Drac Petit que li ha quedat com a ball propi. L'autor d'aquest entremès festiu és l'artesana Dolors Sans.</p> | 41.5380800,2.2637600 | 438587 | 4598754 | 2009 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54682-foto-08136-166-2.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Ajuntament de Montornès del Vallès | Dolors Sans | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 54685 | L'Angeleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/langeleta | XX | <p>L'Angeleta és una gegantona lleugera que pesa només 28 kilos i fa d'alçada 3,23 m. Va ser construïda per Ramon Aumedes. És un element femení que representa un àngel dominant, festiu i un xic maliciós. Amb escot generós i sensual, duu el cabell rinxolat i de color nacre, la qual cosa li dóna una personalitat segura i amb cert encanteri mitològic. Porta una espasa de foc, símbol de la lluita contra el mal, i la mà lliure assenyala el terra, indicant que tothom s'ha de sotmetre al seu poder diví. Les ales són petites i obertes cap als costats. El vestit i el faldó juguen amb diverses capes de blaus de diferents tons. El cavallet és d'alumini i el cos de fibra de vidre i resina.</p> | 08136-169 | Can Coll. Avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, 44. 08170 - Montornès del Vallès | <p>L'Angeleta va néixer el 18 de setembre de 1999 durant la X Trobada de Gegants en plena Festa Major. Va ser apadrinada per la Dimonieta de Badalona, la qual va portar un regal per a la nova gegantona: una de les dues claus del setè cel. També es van llegir uns versos per a l'ocasió, titulats 'el sortilegi de les llunes gegants'. L'Angeleta va sorgir com a companya inseparable d'en Banyetes, gegantó que havia aparegut a escena l'any 1995 de la mà de la Colla dels Diables de Montornès. L'Angeleta representa el bé; en Banyetes, el mal.</p> | 41.5380800,2.2637600 | 438587 | 4598754 | 1999 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Ajuntament de Montornès del Vallès | Ramon Aumedes | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 54689 | Escut heràldic de can Mas Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-heraldic-de-can-mas-ferrer | <p>'Els Masferrer, Estudi d'una nissaga benestant del Vallès, de Xavier Ciurans i Vinyeta, Ed. per PAMSA, 2010, amb el patrocini de l'Ajuntament de Montornès del Vallès. 'Origen i escuts de cognoms catalans' d'Armand de Fluvià, Ed. Diari Avui, 1989. 'Índex de càrregues heràldiques' en el Nobiliari General Català (NGC), de Fèlix Domènech i Rora, de Roser Tey i Freixa, 2006. Alguns volums editats per la SCGHSVN, 1994-2006. 'Heràldica Catalana, des de l'any 1150 al 1550', de Martí de Riquer, 2 volums. Ed. Quaderns Crema, Barcelona 1983. 'Armoria Catalana... 1515-1836', de Francisco José Morales Roca, Ed. Stemmata, Agrupación de Bibliofilos de Barcelona, Barcelona 2003.</p> | XVIII | <p>L'escut consta de sis quarters on es poden identificar les 'armes' de sis famílies diferents que van ser propietàries de la Masia. El primer d'ells fa referència als Masferrer, i consta d'una banda amb tres ferradures acompanyada de dues estrelles. El segon quarter correspon als Ramis de Sant Celoni, i podem veure un braç natural agafant un ram florit. El tercer és l'emblema dels Sala de Vic, o Sala-Sassala, on podem veure una banda fent de partició, amb un llangardaix o un ocell coronat a la part superior i un castell a la inferior. Al quart podem veure el llinatge dels Milans, d'Arenys de Mar, amb un lleó rampant. El cinquè és polèmic per la falta de referents, però tot indica que pertany als Perpinyà o als Sant Pere. Es pot identificar un arbre, probablement un pi, i dues pinyes als costats, aquesta fórmula genera dubtes. Per últim, i en posició central, es pot veure, ara sí, la família dels Perpinyà de Girona, amb un partit flamejat que consta de cinc flames. Aquest escussó sobre el tot ens fa adonar de la importància del llinatge Perpinyà sobre els altres llinatges que componen l'escut. Les seves mides són de 38 cm d'amplada x 77 cm d'alçada i un gruix de 12 cm.</p> | 08136-173 | C. de la Pau, 10. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Tot indica que l'escut va ser esculpit als voltants de l'any 1750, any en què hagué l'enllaç de Joan Pau de Perpinyà i Santpere amb Teresa de Ramis i de Milans, a mitjans del segle XVIII. La ubicació original de l'escut el trobem a la Masia de Masferrer, concretament a la façana de la capella que hi ha just al costat, Sant Jaume de Viladordila. Masferrer és una imponent masia de perímetre rectangular i tres plantes. És un edifici renaixentista de gran importància. Destaquen de manera especial les finestres de pedra tallada i el portal de la petita capella de Sant Jaume. La nissaga dels Masferrer dóna el seu nom a la casa des de 1488, en què va comprar la finca als Boada. Posteriorment va ser regentada durant dos segles per la família Perpinyà, i avui és propietat del municipi, que, després de reformar-la l'any 2002, la destina a diversos serveis. Aquesta masia és un dels edificis de Montornès amb més història ja que probablement va ser una vil·la romana i després un important mas medieval anomenat successivament Vilar d'Abdelà i Vilar d'Ordila. L'escut es va retirar de la façana de Sant Jaume en el moment que van començar les reformes per tal de protegir-lo i garantir la seva conservació.</p> | 41.5446100,2.2637400 | 438592 | 4599478 | 1750 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Ajuntament de Montornès del Vallès | Es va restaurar l'any 2013. | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 54672 | Col·lecció municipal d'art contemporani | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-dart-contemporani | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>L'Ajuntament de Montornès del Vallès disposa de més d'una vuitantena d'obres pictòriques, algunes de les quals estan exposades a diferents dependències municipals. Són peces del segle XX de diversos estils i valors. S'hi troben obres de Josep Grau Garriga, Josep Guinovart, Romà Vallès, Jordi Cerdà, Claude Jeanmart, Mima Sant, Pere Salinas, Jordi Camprubí i Sergi Portela, entre molts d'altres.</p> | 08136-156 | Diverses dependències municipals | <p>Aquesta col·lecció s'ha anat formant a partir de donacions i adquisicions. Tant les edicions de certàmens artístics (Mont-Art i Germinart) com les exposicions individuals organitzades a la galeria municipal han propiciat el pas per Montornès d'artistes de renom que sovint han deixat obra al poble.</p> | 41.5452900,2.2673700 | 438895 | 4599551 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54672-foto-08136-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54672-foto-08136-156-2.jpg | Física | Abstracció|Informalisme|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 111|114|98 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml