Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 54613 | Xalet les Alzinetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-les-alzinetes | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Edifici aïllat al centre d'un petit jardí, de tipus xalet. Es tracta d'una edificació de dos cossos combinats que permeten formar terrasses a la primera planta. Les obertures són quadrangulars i les terrasses presenten balustrada de pedra artificial. En destaca la coberta amb el ràfec avançat i els caps de bigues ben visibles. En el cos lateral hi ha una obertura cap enfora d'ull de bou circular.</p> | 08136-97 | Avinguda de l'Onze de Setembre, 19-2. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Xalet construït l'any 1956 com a ampliació d'una antiga caseta d'estiueig, que era coneguda pel nom del seu propietari, cal senyor Ricardo. El nom actual prové de l'extens bosc d'alzines que hi havia des del xalet fins al pont del torrent de Vinyes Velles.</p> | 41.5429100,2.2640400 | 438615 | 4599290 | 1956 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54613-foto-08136-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54613-foto-08136-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54613-foto-08136-97-3.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 120|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54567 | Vinyes Velles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinyes-velles | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>Paratge situat a la capçalera del torrent de les Vinyes Velles, on es conserven plantacions disperses d'aquest conreu tradicional per a la producció del vi. Les vinyes que hi ha pertanyen al Consell Regulador de la Denominació d'Origen Alella. El seu interès rau en el fet de ser un cultiu tradicional a tota la comarca i que es troba a l'origen del topònim del lloc. Aquesta zona és un vestigi de l'època (segona meitat del segle XVIII) en què es varen plantar vinyes arreu de Catalunya, que van acabar substituint boscos, pastures, erms i altres conreus.</p> | 08136-51 | 08170 - Montornès del Vallès | 41.5384400,2.2576500 | 438078 | 4598798 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 54573 | Verge del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/verge-del-carme | XX | <p>En el camí antic que mena cap a Martorelles, passat can Roca Humbert, i en la derivació del camí que porta cap a can Ribes Piera es troba un espai dedicat a la Verge del Carme. Al lloc hi ha dos bancs rectangulars fets de totxo vist corregut i sobre de rajola de ceràmica. Entre tots dos es troba una columna quadrangular de pedra, amb un coronament a doble vessant, també de pedra. Sota el coronament es pot observar, força malmesa una petixina i, a sota d'aquesta, un petit mosaic format per 9 rajoles de ceràmica polícroma, que presenta la figura de la Verge del Carme. Aquestes rajoles es troben protegides per una reixa de ferro forjat.</p> | 08136-57 | 08170 - Montornès del Vallès | 41.5364400,2.2660300 | 438775 | 4598570 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54573-foto-08136-57-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 54530 | Turons de les Tres Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turons-de-les-tres-creus | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>Petita serra aïllada formada per tres turons: el turó d'en Roina, el de les Tres Creus i el més proper a Montornès Nord que no té nom conegut. A la segona meitat de la dècada dels 90 del segle XX, hi va haver un incendi que va arrasar l'àrea forestal dels turons. Actualment hi ha un bosc en lenta recuperació i amb un interès natural biogeogràfic destacable en tractar-se d'un ecosistema forestal mediterrani aïllat situat entre ecosistemes fluvials i polígons industrials. Es preveu realitzar actuacions per recuperar l'entorn natural del paratge. L'interès biogeogràfic dels turons de les Tres Creus es reforça pel fet de servir de passadís de connexió entre els ecosistemes fluvials dels rius Congost i Mogent, malgrat la discontinuïtat que representa l'avinguda Mogent, via caracteritzada per un trànsit industrial dens. És en aquesta zona on hi ha una estreta franja de terreny, propietat de l'empresa Henkel Ibèrica, tancada mitjançant una arbrada que actua de pantalla visual de les instal·lacions industrials.</p> | 08136-14 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>Al cim del turó més proper a la confluència dels rius, hi ha un jaciment arqueològic de l'època romana, l'assentament de can Tacó - turó d'en Roina (Mons Observans), declarat l'any 2008 bé cultural d'interès nacional per part del govern de la Generalitat de Catalunya.</p> | 41.5526300,2.2600900 | 438295 | 4600371 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54530-foto-08136-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54530-foto-08136-14-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2024-05-13 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 54650 | Turó de la Salve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-salve | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | Existeix un dipòsit | <p>El turó està situat a l'extrem sud-est del terme municipal de Montornès. És un mirador privilegiat des d'on es gaudeix d'una interessant vista sobre la plana del Vallès i la riera de Vallromanes. Actualment en el cim hi ha una torre de comunicacions. El subsòl està format, essencialment, per roques de l'era paleozoica entre les quals destaquen els granits hercinians. Tant el turó de la Salve com la muntanya del castell de Sant Miquel són una derivació orogràfica de la serralada Litoral a la qual pertanyen.</p> | 08136-134 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>Antigament, per la festivitat de Sant Miquel, el 29 de setembre, des de l'església de Vallromanes sortia un romiatge cap a la capella de dalt del Castell. La processó es deturava al cim on es resava l'oració de la Salve. D'aquí procedeix el nom del turó.</p> | 41.5306000,2.2762600 | 439623 | 4597914 | 08136 | Montornès del Vallès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54650-foto-08136-134-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 54623 | Turó de can Galbany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-galbany | <p>BACARIA, A.; GARCIA, Ll.; PARDO, J.(inèdit) Inventari del Patrimoni Arqueològic del Vallès Oriental, Generalitat de Catalunya, 1984 GUIDI, J.J. (2012). Montornès del Vallès. Territori i poblament de l'Antiguitat a l'Edat Mitjana. Premi Montornès de recerca històrica, núm. 6. Ajuntament de Montornès.PARDO, J. (1983) 'Turó de can Galbany', Inventari del Patrimoni Arqueològic, revisada per S. Gili, M. Tenas i Ll. Vila (1992), Generalitat de Catalunya. ESTRADA GARRIGA, Josep (1965) 'Montornés y su pasado', Vallés, núm. 1.218, 24-7-1965, Granollers. ESTRADA GARRIGA, Josep (1969) Vias y poblamiento en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, (Cuaderno de edición limitada para uso interno). Comisión de Urbanismo de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona. ESTRADA I GARRIGA, Josep (s.d.) Notas arqueológicas inéditas el Vallès Oriental, Granollers. ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona), Barcelona, Separata de la revista Ampurias, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona.</p> | <p>El turó de can Galbany està situat entre can Genís, can Galbany i la riera de Vallromanes. És un turó granític aplanat, situat al NE del poblat de Sant Miquel, a l'actual barri del Castell. La morfologia del conjunt, la presència d'enterraments i les troballes de ceràmica fan pensar en un petit nucli d'assentament. De fet, hi ha notícies que fa uns cinquanta anys s'hi reconeixien estructures que formaven un carrer. Es podria parlar d'una possible vil·la romana a la zona. Mentre es feien els fonaments de les cases d'estiueg que es van construir als terrenys de can Galbany, van aparèixer més d'un centenar de fragments de ceràmica ibera i romana, i una lloseta blanca de marbre. Les troballes es composen de ceràmica comuna ibèrica a torn i a ma, àmfora ibèrica, ceràmica grisa de la costa catalana, kalathos pintats, ceràmica campaniana A i B i algun fragment d'àmfora itàlica i tegulae, així com monedes. Està dipositat al Museu de Granollers.</p> | 08136-107 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>Molt a prop, als voltants de can Cuberot, va trobar-se una sepultura de tègula romana. L'any 1954, en remoure les terres per fer la casa anomenada de can Blanc, també van sorgir diversos fragments de ceràmica d'època romana i postromana. Tot plegat fa pensar en la possible existència d'una necròpolis o cementiri en aquesta zona. Aquesta hipòtesi guanya arguments si es dóna crèdit a una informació que ha arribat als nostres dies per via oral. Segons que explicava l'historiador Jordi Sales, l'any 1818 l'amo de can Cuberot, Miquel Colsada, va trobar més de seixanta 48calaveres i ossos humans, alguns dels quals estaven dins de caixes fetes d'obra cuita i pedra. S'explica que la descoberta es va produir mentre l'home plantava una vinya a la finca de can Galbany.</p> | 41.5386400,2.2788900 | 439850 | 4598805 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54623-foto-08136-107-1.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 81|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 54570 | Torrent de les Vinyes Velles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-les-vinyes-velles | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>El torrent de les Vinyes Velles drena l'aigua de la part central del terme municipal, que baixa des de la serralada Litoral. La conca hidrogràfica del torrent és molt gran. Hi conflueixen molts rierols i torrents, especialment el de ca n'Olivé, el de can Coll i el de Vinyes Velles. Aquest últim dóna nom al conjunt fluvial. Hi ha una única infraestructura important en relació al torrent. Es tracta del pont de la Torre que sosté un tram de la carretera BV-5001. La construcció data de 1913. L'exterior del pont està fet de blocs grossos de granit, els quals es poden veure des de la cara orientada aigües amunt. Entre el pont i el riu Mogent el torrent de Vinyes velles s'anomena popularment torrent de la Torre, justament perquè el curs fluvial passa pels terrenys del manso Calders, edificació coneguda entre d'altres noms, amb el de la 'torre'. L'any 2005 es van iniciar les obres d'urbanització del torrent de Vinyes Velles. El projecte va sorgir el 1998 arran d'un procés de participació ciutadana convocat per escollir l'estètica i els usos públics de l'espai. El condicionament de la zona va incloure la construcció d'una passarel·la per enllaçar els carrers de Joan Carles I i dels Pins, que permet connectar aquest sector amb el nucli urbà.</p> | 08136-54 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>El maig de 2007 es va obrir al públic el Parc del torrent de Vinyes Velles i un any després s'hi va inaugurar un circuit esportiu a l'aire lliure.</p> | 41.5402200,2.2615800 | 438407 | 4598993 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54570-foto-08136-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54570-foto-08136-54-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 54594 | Torrent de les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-les-bruixes | <p>Curs d'aigua estacional que tan sols porta cabal en els moments de pluja. Baixa de la serralada Litoral i desguassa al riu Mogent. La capçalera recull les aigües de diversos rierols del bosc del Castell, per on passa encaixat fins anar a parar a la zona del Molí. Des d'allà, soterrat i canalitzat, arriba al riu. Antigament el torrent passava pel costat de les bòbiles de can Torrents i d'en Joca on hi havia una bassa que es coneixia com el safareig de les Bruixes. Era utilitzat com a lloc per anar a berenar.</p> | 08136-78 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>Al costat de la bòbila de can Torrents i d'en Joca hi havia el safareig de les Bruixes. Aquest era un lloc per anar a berenar i hi havia una taula de pedra.</p> | 41.5382100,2.2769000 | 439683 | 4598759 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54594-foto-08136-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54594-foto-08136-78-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 54560 | Torrent de can Blanco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-blanco | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>Curs d'aigua estacional que baixa de la serralada Litoral i desguassa al riu Mogent, poc abans d'unir-se al riu Congost per formar el Besòs. Part del recorregut transcorre entre les edificacions de Casablanca. És un torrent curt i discret que ha agafat el nom de la casa d'estiueig que es va construir a la zona cap als anys 40 del segle XX: la casa de la família Blanco i Bruguers, anomenada també Casablanca. Molt a prop d'aquest torrent, entre 1936 i 1939, es va habilitar un cementiri civil que es va clausurar l'any 1941.</p> | 08136-44 | 08170 - Montornès del Vallès | 41.5448400,2.2555400 | 437908 | 4599510 | 08136 | Montornès del Vallès | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 54576 | Torre Sola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-sola | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Casa pairal aïllada de planta basilical i amb forma de masia, amb el cos central més elevat que els dos laterals. La façana principal mira cap al nord. La porta està coberta amb un arc de punt rodó amb dovelles de granit del país. La primera planta conté una línia central correguda de cinc finestres de llinda plana i sengles galeries amb arcs de punt rodó a banda i banda, no simètriques. Al pis de les golfes hi ha tres finestres cobertes també amb arc de punt rodó. A sobre de la del mig, que és més alta, un ull de bou circular remata el conjunt.</p> | 08136-60 | Camí antic de Martorelles, s/n. 08170 - Montornès del Vallès | <p>En origen la casa era una petita edificació estival, amb només planta baixa i pis, que es corresponia a la part central de l'actual. Devia ser construïda cap a començament del segle XX. El fet de ser una torreta aïllada i mínimament enlairada cap al vessant de la muntanya del castell, li donà el nom que sempre ha mantingut: Torre Sola. En el període 1946-1947 es va reformar i ampliar amb una planta de golfes limitada a l'elevació antiga i s'hi van també afegir els dos porxos o galeries de planta primera (desiguals per tal de respectar els pins de la banda de ponent). A més, es va construir el portal adovellat de pedra. L'arquitecte d'aquesta important remodelació va ser Josep Maria Ribas i Casas.</p> | 41.5364200,2.2678800 | 438929 | 4598566 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54576-foto-08136-60-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54618 | Torre Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-gran-0 | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Edifici exempt de planta quadrangular, de tipus xalet, al centre d'un petit jardí amb coberta de quatre aiguavessos, de teula àrab amb carener rematat per dues pinyes de ceràmica vidrada, una de les quals actualment perduda. El ràfec presenta caps de biga o permòdols graonats, que sustenten la coberta. Conserva una xemeneia original de ceràmica envernissada en verd. Es tracta d'una construcció de planta baixa i pis, amb façana principal, pintada de vermell, amb tres eixos de composició vertical. La planta alta està emfasitzada per un fris decoratiu corregut, fet de totxo vist, que uneix i que marca el final de les finestres per la part alta, i una balconada que abasta les tres obertures per la part baixa. Les brèndoles de la reixa són helicoïdals i fetes de ferro forjat. Les obertures de planta baixa tenen un fals arc fet per aproximació de filades, rematat per un arc escarser i una decoració de rajoles envernissades en verd i en blanc. La façana posterior està decorada amb motius idèntics, amb guardapols a la planta baixa i un porxo format per una balconada simple. Tota l'edificació és un exponent de l'estètica modernista.</p> | 08136-102 | C/ Major, 6. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Xalet construït l'any 1923 al primer nucli de torretes d'estiueig que es va edificar a Montornès i que va allargar el carrer Major fins a trobar la carretera. Els estiuejants barcelonins, propietaris de la casa, tenien el cognom Orriols i van batejar la casa com a torre Carmen, tal com indica el rètol de ceràmica sobre la llinda de la porta principal.</p> | 41.5427700,2.2647500 | 438674 | 4599273 | 1923 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54618-foto-08136-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54618-foto-08136-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54618-foto-08136-102-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54523 | Torre del telègraf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-telegraf | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. AGUILAR PÉREZ, A.; MARTÍNEZ; MARTÍNEZ LORENTE, Gaspar (2003) 'La telegrafía óptica en Cataluña. Estado de la cuestión', Scripta Nova, revista electrónica de Geografía y ciencias Sociales. Vol. VII, núm. 137, 15 de marzo de 2003. Barcelona: Universidad de Barcelona. CANTARELL, Cinta (1990) 'El Telegrafo, el Talego, el Telègraf' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. IPAC (2005) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. LEN, Lluís; PERARNAU, Jaume (2005). La telegrafia òptica a Catalunya Barcelona: Rafael Dalmau. Col·lecció de patrimoni Industrial- Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, número 1. PÉREZ GÓMEZ, Xavier (2001) 'Les torres telegràfiques del Vallès Oriental', Lauro, Núm. 20, pp. 21-31, Granollers, Museu de Granollers.</p> | XIX | Encara es conserva bona part de la construcció, tot i que l'edifici es troba enrunat, especialment a la part de llevant. | <p>Torre de guaita, situada a sobre mateix de can Bosquerons, des de la qual es domina gran part del Vallès. Té la base quadrada, de 5'5 m de costat, i fa 6 m d'alçada. L'edificació té vuit espitlleres per banda i està envoltada per un fossat circular. Es tracta d'una fortalesa de dues plantes que tenia la porta d'entrada al pis de dalt.</p> | 08136-7 | Can Bosquerons de Dalt. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Construïda cap a 1848 com a equipament militar de telegrafia òptica, la torre va ser utilitzada només fins a 1862, data en què es va abandonar a causa de l'aparició de la telegrafia elèctrica. Es comunicava amb la torre del turó de Montcada i també amb la torre de Granollers. A la part del terrat, les diferents posicions d'un mecanisme de braços i politges formaven uns signes codificats que es transmetien com a missatges visuals de torre en torre. La de Montornès ocupava el número 47 de la llista d'estacions telegràfiques actives a Catalunya l'any 1849. La majoria de la xarxa telegràfica s'havia construït per combatre les guerrilles carlistes que havien provocat la Guerra dels Matiners. A cada torre hi havia un petit destacament o guarnició fixa, normalment dos caporals i dos soldats, als quals se'ls coneixia com a torrers.</p> | 41.5405100,2.2503700 | 437473 | 4599033 | 1828 | 08136 | Montornès del Vallès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54523-foto-08136-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54523-foto-08136-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54523-foto-08136-7-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 54535 | Torre d'aigua de can Masferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-daigua-de-can-masferrer | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XIX-XX | <p>Construcció de planta quadrangular feta de totxo vist amb forma de torre. Presenta dos cossos separats per motllures simples però molt treballades. Hi ha una finestra allargada en sentit vertical al centre de la part baixa de cada una de les parets. Al cos superior es repeteixen les finestres, però en aquest cas tenen forma de rombe. En la separació dels dos cossos es distingeix, de baix a dalt, una motllura simple, una banda amb motius quadrangulars fets amb totxo a les façanes nord i sud, i jocs d'obertures de tres respiralls rectangulars, a les façanes est i oest. Sobre aquesta banda hi ha una altra motllura, i, al damunt, un arquitrau i una motllura doble, que dóna pas al cos superior, amb les finestres romboïdals. El coronament es fa mitjançant una banda correguda de respiralls allargats verticals entre dues motllures de totxo. La coberta està formada per teules.</p> | 08136-19 | Camí de Masferrer, 4. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Aquesta torre, construïda l'any 1944, facilitava el proveïment d'aigua corrent a can Masferrer. L'aigua arribava canalitzada procedent d'uns pous situats vora el riu Mogent. Afectada pel traçat del TAV, l'any 2008 va ser traslladada íntegrament a una nova ubicació, al davant de l'era del mas.</p> | 41.5580900,2.2766300 | 439679 | 4600966 | 1883 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 54595 | Torre d'aigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-daigua-0 | XIX-XX | <p>A la llera del Torrent de les Bruixes, sota can Galbany es troba aquesta construcció prismàtica de totxo vist que serveix com a torre d'aigua.. Presenta tan sols una petita obertura rectangular a la zona alta i l'obertura d'accès.</p> | 08136-79 | Torrent de les Bruixes 08170 - Montornès del Vallès | 41.5373300,2.2776100 | 439742 | 4598660 | 08136 | Montornès del Vallès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54595-foto-08136-79-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 54581 | Terminus augustalis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terminus-augustalis | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. IPArqC (1999) 'Terminus Augustalis' Inventari de Patrimoni Arqueològic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. JÁRREGA, R.; RODÀ, I. (1999): 'El 'Terminus Augustalis' de Montornès: noves dades epigràfiques' Lauro, núm. 16, pp. 5-12, Granollers: Museu de Granollers. MAYER, M.; RODÀ, I. (2002) 'Darreres troballes i estat actual de la recerca epigràfica a Catalunya', Tribuna d'Arqueologia 1998-1999, pp. 277-285, Barcelona, Generalitat de Catalunya.</p> | I dC | El gres es troba malmès, amb diversos cops i signes de desgast. Es conserva la caixa de grípia a la part superior del bloc A i ha saltat part de la línia ! De la cara frontal. | <p>Pedra de terme d'època romana, del primer quart de segle I dC., formada per dos blocs de gres i un coronament motllurat que acaba en pulvinum a la manera d'un altar. La cara posterior hauria estat adossada a alguna altra estructura, ja que es troba grollerament desbastada. Fa gairebé 2 metres d'alçada, uns 90 centímetres d'amplada i uns 45 de fondària. Té un text inscrit a la cara frontal del mig (TERMI[VS] AUGUSTALIS) i un altre a la cara lateral esquerra del mateix bloc (NEN[N]SIUM). Es tracta d'una fita termenal d'època de l'emperador August que delimitava el territori de dues ciutats. Com que el text està seccionat, no es pot saber de quines ciutats es tractava. Tanmateix, per proximitat geogràfica, podrien ser Iluro, Baetulo, Lauro, Barcino...</p> | 08136-65 | Lloc/adreça: C. Major, 1. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Aquest monument epigràfic va ser localitzat l'any 1998 als jardins de l'empresa Eaton Livia, SA, situada al Polígon Industrial el Raiguer. El Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya el va identificar com a un senyal de la via pública, conegut amb el nom de terminus augustalis. Per la seva forma i el seu volum, és un exemplar únic a Catalunya. Va estar exposat a la Galeria Municipal de Can Xerracan. L'any 2007 se'n va fer una rèplica que es va col·locar enmig de la rotonda situada a la cruïlla de les avingudes de la Llibertat, de Can Vilaró i d'Ernest Lluch. L'any 2017 es va traslladar de manera permanent a Can Saurina, al carrer Major, on es pot observar des de la via pública, ja que s'ha instal·lat una gran vitrina amb aquest objectiu.</p> | 41.5428200,2.2644600 | 438650 | 4599279 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54581-foto-08136-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54581-foto-08136-65-2.jpg | Legal i física | Romà|Antic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | La identificació d'aquesta inscripció és de gran interès, ja que es tracta del primer testimoni epigràfic que permet ajudar a conèixer una mica millor la distribució administrativa en un moment històric ben precís i permet documentar per primera vegada un terme territorial romà a Catalunya, constituint, per tant, una dada per intentar interpretar millor la geografia política d'aquest sector de l'antiga Hispània Citerior en època de l'emperador August. | 83|80 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 54606 | Sant Sadurní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sadurni-0 | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. ANDRES, R.M. (1983) 'Església Parroquial de Sant Sadurní' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. ARÉVALO, Sergio. 'La reconstrucció de l'església de Sant Sadurní', dins la revista Dalmanla núm. 1, de setembre de 2012. Centre d'Estudis de Montornès del Vallès. pp.14-18. PUIGDOLLERS, Rodolf. 'El retaule de la parròquia de Sant Sadurní de Montornès del Vallès', dins la revista Ponències. Anuari del Centre d'estudis de Granollers 2011, pp. 129-143. SALES MASFERRER, Jordi (1984). Història de Montornès. Parròquia de Sant Sadurní de Montornès. Barcelona. IPAC (2005) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. MARTÍ BONET, J.M. (1981) Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona. Vallès Oriental, Vols. 1-2, Arxiu Diocesà de Barcelona.</p> | X - XX | La façana i part de la nau són del segle XX | <p>La façana principal de l'església de Sant Sadurní és a la part baixa de l'edifici. Presenta una porta coberta amb un arc pla i una finestra coronella d'arc apuntat. A cada costat de la porta s'obren sengles finestres, també apuntades. A l'esquerra de la façana hi ha el campanar. És de planta quadrada i tres cossos: l'inferior és de maçoneria i els altres dos de carreus. Al centre de cada cara del cos superior hi ha finestres d'arc apuntat per a les campanes. Els angles queden coronats per quatre gàrgoles que representen els Tetramorfs. L'església és d'una sola nau de tres trams amb volta apuntada. La capçalera està formada per un absis circular amb cinc bandes verticals a la part exterior. De l'església romànica tan sols es conserva l'absis. La resta de l'edifici va ser molt restaurat als segles XVI i XVII, segons consta a les visites pastorals. A la dovella de la petita finestra de l'absis es llegeix '1690'. Una altra finestra té la inscripció '1708'. Probablement són dates que corresponen a restauracions importants. La porta principal és de 1939, tal com indica un esgrafiat. És una porta de nova factura que es va construir allà on hi havia adossada la casa de l'antiga rectoria, cremada i destruïda durant la Guerra Civil.</p> | 08136-90 | Camí antic de Martorelles, 3. 08170 - Montornès del Vallès | <p>L'església és un temple dedicat a Sant Sadurní, bisbe de Tolosa, consagrada probablement al segle X. Se sap que ja existia l'any 971 perquè en un document testamentari hi figura citada al terme de Palau d'Ametlla, antic nom del poble de Montornès. L'any 1572 va ser objecte d'una reconstrucció general que va respectar l'absis romànic original i va alçar el campanar que es contempla avui. Durant segles, l'església, la seva sagrera i la plaça propera van ser el centre del poble, en una posició lleugerament alçada. El magnífic retaule barroc, realitzat per l'escultor Antoni Comas l'any 1619, va ser destruït en la crema de juliol de 1936. El retaule actual de l'altar major, realitzat en temps de postguerra, va ser restaurat l'any 2000.</p> | 41.5402300,2.2675800 | 438908 | 4598989 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54606-foto-08136-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54606-foto-08136-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54606-foto-08136-90-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Renaixement|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 92|93|94|95|96|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 54534 | Sant Jaume de Viladòrdila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-de-viladordila | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. ANDRES, R.M. (1983) 'Sant Jaume de Viladòrdila (Can Masferrer)' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. CANTARELL, Cinta (1990) 'Sant Jaume de Viladòrdila / Capella de Can Masferrer' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. IPAC (2005) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. SALES, J. (1984) Història de Montornès, Parròquia de sant Sadurní de Montornès, Barcelona.</p> | XVI | Es pot observar a les fitxes de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat que a sobre la porta hi havia hagut un escut heràldic, però actualment l'espai és llis. De la mateixa manera les cares de la part inferior del guardapols es trobaven senceres, actualment la casa i l'àngel de la dreta es troben malmeses. | <p>Capella de planta rectangular amb una sola nau i capçal pla. Les parets estan arrebossades i pintades d'un color vermellós. La coberta és a dues vessants i el campanar d'espadanya s'erigeix sobre la façana. La porta d'entrada està coberta amb un arc pla sobre el qual hi ha un guardapols en forma d'arc conopial que s'allarga pels costats dels brancals i on s'observen sengles figures. A la de l'esquerra és reconeix una cara barbuda amb vestit d'estil renaixentista, mentre que la de la dreta està en molt mal estat. Als brancals i a la línia d'impostes hi ha dues cares d'àngel que miren a l'interior. D'aquí arrenquen unes columnetes que descansen sobre bases senzilles. A l'espai que deixa el guardapols conopial es pot observar un Sant Jaume rabassut. Sobre la porta principal hi ha una finestra en forma d'òcul el·líptic. De l'interior de la capella destaca una pica d'aigua beneïda que està encastada a la paret. Sobre l'atri hi ha una petita estructura de cor a la qual s'accedeix per una escala lateral.</p> | 08136-18 | Can Masferrer 08170 - Montornès del Vallès | <p>El lloc de Viladòrdila apareix esmentat per primer cop l'any 970 i fa referència a les finques que dominava l'actual can Masferrer. La primera data explícita de la capella és de l'any 1019 en un contracte de permuta entre el bisbe Deodat de Barcelona i Gondebau de Besora. La documentació que es conserva proporciona dades referides a la seva funcionalitat fins ben entrat el segle XX. Per exemple, l'any 1915, el rector de Montornès va demanar permís per celebrar-hi missa els dies festius. Per les excavacions efectuades l'any 1947 se sap que la capella estava edificada sobre construccions anteriors, molt probablement d'època romana.</p> | 41.5573400,2.2759900 | 439625 | 4600883 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54534-foto-08136-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54534-foto-08136-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54534-foto-08136-18-3.jpg | Legal | Romà|Medieval|Romànic|Gòtic|Modern|Antic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 83|85|92|93|94|80 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54585 | Roure a l'avinguda Mare de Déu del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-a-lavinguda-mare-de-deu-del-carme | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>L'exemplar està actualment al jardí d'una comunitat de propietaris, al costat de Can Xerracan. Destaca la seva considerable capçada. Abans de la urbanització de la zona, als anys 80, l'arbre pertanyia a la finca de can Xerracan.</p> | 08136-69 | Avinguda de la Mare de Déu del Carme, 2. 08170 - Montornès del Vallès | 41.5398900,2.2637600 | 438589 | 4598954 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | Es tracta d'un arbre de valor simbòlic pels veïns de la zona, atès que ha estat fitxat arran de les informacions facilitades a l'Arxiu de Montornès. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 54524 | Riu Mogent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-mogent | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>Curs d'aigua del Sistema Mediterrani Català que s'uneix al Congost al terme de Montornès i forma el Besòs. Neix a la serralada de Marina, al vessant vallesà de la serra del Corredor, a uns 600 metres d'altitud. En arribar al terme de Llinars del Vallès canvia l'orientació i passa per Llinars, la Roca, Vilanova i Montornès. Per la riba dreta, els afluents més importants són les rieres de Vilamajor i de Cànoves o Vallforners. Per l'esquerra, com que segueix de prop la falla de la serralada, no té afluents importants. No obstant això, els petits torrents que hi ha li aporten molta aigua en moments de pluges fortes. L'aigua del Mogent s'aprofita per regar tota la conca, i és especialment important als espais compresos dins els municipis de Vilanova i Montornès, abans d'arribar als nuclis urbans.</p> | 08136-8 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>Al llarg de la història ha experimentat crescudes importants causades, especialment, per llevantades duradores de tardor. Una de les més destacables va tenir lloc a finals de setembre de 1971.</p> | 41.5449200,2.2582300 | 438132 | 4599517 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54524-foto-08136-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54524-foto-08136-8-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 54518 | Riu Congost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-congost-0 | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372. BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) 'Del Decret de Nova Planta al 1850', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura. BOSCH, R. (2000a). Anàlisi de la connectivitat entre Collserola i Sant Llorenç del Munt. Manuscrit. BOSCH, R. (2000b). Elements per a la formulació d'unes directrius territorials de connectivitat ecològica al Vallès. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. DIEGO, F.; MARTÏN, J.; RIBAS, J. (1994). Connexions biològiques entre els espais d'interès natural del Vallès. Criteris de conservació. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi físic. Manuscrit. GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers. MAYOR, X. (2000). Delimitació dels espais de connexió biològica entre les serres de Sant Llorenç del Munt i de Collserola. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. MAYOR, X., TERRADES G. (1999). Connectivitat biològica i Pla d'espais d'interès natural: Diagnosi general (etapa 1). Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. RIBAS, Josep (2000) Cens dels ocells nidificants al Congost a Granollers-Canovelles. Mollet. Document mecanografiat. ROMERO, F. Xavier et al. (2000) Turisme naturalista. Granollers: Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> | <p>El riu Congost neix a Balenyà. A l'alçada de la font de Santa Caterina, rep les aigües del Mogent i de la unió dels dos neix el riu Besòs. Es considera que el riu Congost és el tram superior del riu Besòs. Mirat així, la llargada del Congost-Besòs és de 57,5 quilòmetres, entre Balenyà i Sant Adrià del Besòs. L'eix hidrològic del Congost, situat a l'extrem nord del terme municipal, marca un tram del límit amb el terme de Montmeló. El riu és de tipus pluvial mediterrani i al seu pas per Montornès es caracteritza per llargues temporades d'estiatge.</p> | 08136-2 | Polígon industrial del Congost. 08170 - Montornès del Vallès | <p>La irregularitat del Congost com a contrapartida dels estiatges es manifesta en sentit contrari amb les riuades, produïdes en períodes de pluges continuades o torrencials a la zona alta del Vallès. Les avingudes sobtades i les inundacions riberenques no són cosa nova, per exemple, el 1642 el Llibre de Deliberacions de la Universitat de Granollers dóna notícia d'una devastació que s'emportà moltes terres de les ribes i l'any següent, el 9 d'abril de 1643, una riuada del Congost destruïa la presa de la sèquia del Molí. En els darrers cent anys, cal recordar l'avinguda del 1898, i darrerament les del 15 de desembre de 1943 i 22 de febrer de 1944, les quals provocaren la inundació dels horts propers al riu. Amb posteritat a aquesta devastació destaca per la seva magnitud, encara que continguda en relació a la del 44, la de la tardor del 1962, tan desastrosa al Vallès Occidental, però que a l'Oriental, pel contrari, provocà tan sols una bona crescuda del riu, alguna inundació marginal i la presa de mesures de precaució a les zones urbanes pròximes al Congost. Una dada d'interès, fonamental, per altre costat per a la prosperitat agrària, va ser el projecte del Capità General Manuel de la Concha, qui el 1840 i per a solucionar qüestions del cabal del riu, decideix canalitzar una part de les aigües del Ter per transvasar-les al Congost, d'acord amb el desig de la comunitat cartoixana de Montalegre (BAULIES, 1986). La seva part baixa, va ser denominada al segle X com a riu Vallès (GARCIA-PEY, 1990).</p> | 41.5639000,2.2647100 | 438691 | 4601619 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54518-foto-08136-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54518-foto-08136-2-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | Actualment s'està realitzant un estudi sobre microfauna de les seves aigües. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 54542 | Riu Besòs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-besos-0 | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>El riu Besòs neix de la confluència del riu Congost i del riu Mogent, al terme municipal de Montornès del Vallès, davant la font de Santa Caterina. El seu curs transcorre fins a desembocar al mar Mediterrani, a Sant Adrià del Besòs. En el terme de Montornès, el riu Besòs no rep cap afluent apreciable, però cal destacar que a tocar té dos boscos de ribera importants: el de Santa Caterina i un altre a prop de Can Bosquerons de Baix. A l'aiguabarreig del naixement del Besòs hi destaca la fauna ornitològica.</p> | 08136-26 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>El 15 de desembre de 1943 una important riuada es va endur l'antic pont que travessava el riu per connectar Montornès i Montmeló. El que hi ha ara data de 1959. Des del 1988 el Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs impulsa projectes de recuperació de l'espai fluvial.</p> | 41.5456700,2.2420900 | 436787 | 4599612 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54542-foto-08136-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54542-foto-08136-26-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 54545 | Riera de Vallromanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-vallromanes | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>Neix al municipi del mateix nom, als vessants nord-occidentals de la serra de Sant Mateu, i aflueix al riu Mogent per la riba esquerra dins el terme de Montornès. Es tracta d'una riera de règim totalment pluvial, la qual cosa fa que estigui seca a la part final la major part de l'any, i que tan sols després d'episodis forts de pluja porti cabal d'aigua. Quan està seca, el fons és perfectament transitable. A les zones que toca l'actual límit del terme de Montornès presenta diverses cobertes vegetals. A la plana final, prop d'on desemboca al riu Mogent, el curs es troba a la vista, sense cap tipus de bosc de ribera, tan sols amb algunes canyes. Més amunt presenta alguns conjunts de vegetació de ribera, la qual cosa fa que sigui difícil accedir a la llera.</p> | 08136-29 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>L'eix hidrogràfic que marca defineix un tram del límit del terme municipal de Montornès amb el de Vallromanes i amb el de Vilanova, pobles segregats al 1933 i al 1984, respectivament.</p> | 41.5520400,2.2804500 | 439992 | 4600292 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54545-foto-08136-29-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 54540 | Refugi antiaeri a ca l'Arnau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-antiaeri-a-ca-larnau | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | Actualment es troba tapiada. | <p>Galeria subterrània de gairebé 100 metres de longitud i 15 metres de profunditat al seu tram final. Es tracta d'un refugi antiaeri amb capacitat per a dues-centes persones que té dos accessos. L'entrada principal és ben visible a pocs metres de ca l'Arnau. La porta forma un arc de punt rodó i està feta de totxo massís. Al darrera, una escala descendeix a la galeria que és de secció rectangular i sostre semicircular. El refugi, seguint una trajectòria amb colzes de 90 graus, travessa per sota del carrer de can Parellada i arriba fins els terrenys de l'empresa LUCTA, que és on hi ha la segona obertura. Aquest equipament militar conté bona part dels elements característics d'aquesta mena de construccions de la Guerra Civil.</p> | 08136-24 | Carrer de Can Parellada / Passatge del Camp de l'Aviació. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Durant els primers mesos de l'any 1938 l'Estat Major de la l'aviació de l'exèrcit de la República, en ple replegament, va decidir construir l'aeròdrom 329 a la plana al·luvial del riu Congost. Ca l'Arnau es va convertir en la caserna del destacament d'aviació. Ben bé al costat s'hi va contruir aquesta galeria com a equipament defensiu. És el refugi que van utilitzar els treballadors i els militars del camp. En un moment indeterminat de la postguerra, els accessos van quedar tapiats. El febrer de 2006, en el marc de les accions de restabliment de la memòria històrica i coincidint amb el 75è aniversari de la proclamació de la II República, es va obrir de nou la galeria. En una primera exploració es va constatar que l'espai es troba en bon estat de conservació. En un futur, hom preveu museïtzar aquest espai d'alt interès històric. Al Camí Ral, al polígon industrial el Congost, ja dins el terme de Granollers, s'hi localitza l'altre refugi conegut del camp. Estava situat enmig del bosc de can Pantiquet, a tocar de la pista d'aterratge. Actualment està tancat amb una reixa, des de la qual s'albiren unes escales amb parets de totxo vist. A pocs metres hi ha un respirall troncocònic cobert per una cúpula circular.</p> | 41.5639500,2.2767600 | 439696 | 4601616 | 1938 | 08136 | Montornès del Vallès | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54540-foto-08136-24-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 54529 | Refranys, dites i corrandes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refranys-dites-i-corrandes | <p>PARÉS i PUNTAS, Anna (2001) 'Tots els refranys catalans. 25.000 refranys d'arreu de les terres catalanes', Barcelona, Edicions 62.</p> | <p>'A Montornès manlleven coses i no tornen rés' (PARÉS, 2001) 'Per a no haver de fer rés, Montornès' (PARÉS, 2001)</p> | 08136-13 | 08170 - Montornès del Vallès | 41.5454000,2.2672000 | 438881 | 4599564 | 08136 | Montornès del Vallès | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 54607 | Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-3 | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>L'edifici de la Rectoria està molt a prop de l'església de Sant Sadurní. Presenta tres cossos amb nombrosos eixos de composició vertical. Es tracta d'un edifici de postguerra, amb arrebossat, pintat imitant carreus a totes les obertures, on es combinen els arcs de punt rodó amb els plans, de forma que dominen els primers a la façana principal mentre que els altres ho fan a la resta de façanes. La combinació d'avançament i enfonsament de cossos permet crear terrasses a la part que dóna al carrer, i porxos a la part interior del recinte. A la façana nord de l'edifici hi ha una placa de la Santa Missió de l'any 1962.</p> | 08136-91 | Camí antic de Martorelles, 3. 08170 - Montornès del Vallès | <p>La Rectoria, inaugurada l'any 1946, es va construir amb les aportacions dels feligresos de la parròquia als primers anys de la postguerra. L'antiga rectoria havia quedat totalment destruïda després de l'incendi que va patir el juliol de 1936.</p> | 41.5401100,2.2672700 | 438882 | 4598976 | 1946 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54607-foto-08136-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54607-foto-08136-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54607-foto-08136-91-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | A l'interior de l'edifici es troba l'Arxiu Parroquial i algunes estàtues de sants. | 102|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54531 | Pont de Montmeló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-montmelo | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Obra d'enginyeria civil que permet travessar el riu Besòs i comunica el municipi de Montornès amb el de Montmeló, amb qui comparteix l'adscripció territorial. El pont està format per tres arcs escarsers de formigó suportats per dues pilastres amb els tallamars arrodonits. Als extrems, dos pilars de formigó i pedra marquen els límits del pont i el separen dels marges de talús. L'entaulament està suportat per columnetes que surten des de la part superior dels arcs fins a la part inferior del ferm, on s'insereixen mitjançant arcs de punt rodó.</p> | 08136-15 | Carretera BV-5001 PK 16,390 . 08170 - Montornès del Vallès | <p>El pont es va inaugurar el 10 de juliol de 1959. Les obres de construcció van començar l'any 1957. Amb aquesta infraestructura la Diputació de Barcelona donava resposta a la demanda d'una via de comunicació estable entre els pobles de Montmeló i Montornès. Feia catorze anys que l'única possibilitat de travessar el riu era una passera per a vianants que molt sovint, després de grans riuades, s'havia de restituir. Des dels anys 20 hi havia hagut un pont, conegut com el pont del Besòs, que connectava el poble de Montmeló amb la nova carretera de Sant Adrià a la Roca, construïda l'any 1913. Era un estructura de sis pilastres centrals i set arcs d'una llum aproximada de 12 metres. Però el dia 15 de desembre de 1943, la força de les aigües se'l va endur riu avall. Actualment només queda un dels calaixos d'arrencament del pont.</p> | 41.5463300,2.2501400 | 437459 | 4599679 | 1959 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54531-foto-08136-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54531-foto-08136-15-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | A la part de Montmeló el pont acaba en una rotonda on hi ha un monument que reprodueix un dels Vasos de Vicarello o Apol·linars, que marquen el recorregut de la Via Augusta, entre Roma i Cadis. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 54597 | Pont de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-torre | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Pont d'un sol ull, cobert amb volta de canó, que permet el pas de la carretera de Sant Adrià - la Roca per sobre del torrent de les Vinyes Velles. A partir del pont cap avall el torrent s'anomena també de la Torre, justament per la proximitat amb el manso Calders, altrament dit la Torre. L'arc interior de la volta està fet amb tres línies de totxo col·locat a sardinell i el recobriment dels estreps és de pedra vista. A la segona meitat del segle XX, el pont es va reformar per fer la via més ampla amb una estructura afegida.</p> | 08136-81 | Confluència de les avingudes de Barcelona i de l'Onze de Setembre. 08170 - Montornès del Vallès | <p>El pla de camins veïnals de 1910 de la Diputació de Barcelona, preveia la construcció d'una carretera entre Sant Adrià de Besòs i el Raval de Montornès (l'actual Vilanova del Vallès). El projecte pretenia reduir el nombre de pobles incomunicats de la província. Sembla que les obres en el tram que vorejava Montornès van ser cap a 1913. La nova via entrava al municipi per la finca de manso Calders, en travessava les vinyes i vencia la dificultat del torrent amb el pont. Per aixecar el pont de la Torre es va fer servir pedra granítica de la pedrera que hi havia a prop de ca n'Oliver. Encara avui s'aprecien els carreus irregulars a la cara nord del pont. Durant un temps, els treballs d'esplanació per fer la carretera van donar feina a força gent del poble. En aquell moment, el pas d'aquest camí del poble de Montornès va propiciar el creixement urbanístic perquè al voltant del nou vial s'hi van construir cases, establiments comercials i indústries, de manera que, en pocs anys, el centre va bascular del nucli antic cap a la zona nova de la carretera. El traçat d'aquesta via al seu pas per Montornès, era bàsicament el mateix que avui té la BV-5001. Els primers anys se l'anomenava carrer de la Diputació, però l'agost de 1919 el consistori va acordar batejar-lo amb el nom de Prat de la Riba, en memòria del president de la Mancomunitat i, anteriorment de la Diputació de Barcelona, veritable artífex del nou pla de carreteres.</p> | 41.5421000,2.2627200 | 438504 | 4599201 | 1913 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54597-foto-08136-81-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón./ Ajuntament de Montornès del Vallès | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54566 | Pont antic sobre el Besòs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-antic-sobre-el-besos | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XIX-XX | <p>Estrep meridional, en estat de ruïna d'un antic pont per creuar el riu Besòs i comunicar la carretera de Montornès a Santa Coloma amb el municipi de Montmelò. Ha desaparegut el tauler del pont i les possibles pilastres amb tallamars i tan sols queda el calaix d'arrencament del pont. Es pot apreciar que es tractava d'una construcció folrada de carreus de pedra vista i remplenada interiorment per pedra i rebliment.</p> | 08136-50 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>Aquest antic pont va ser destruït per una riuada el desembre de 1943. Es va construïr un nou pont.</p> | 41.5462800,2.2484500 | 437318 | 4599675 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54566-foto-08136-50-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54564 | Poblat ibèric de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-iberic-de-sant-miquel | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. ASENSIO, D.; GUITART, J. (2010). El jaciment ibèric de la muntanya de Sant Miquel, Montornès del Vallès i Vallromanes. Recull de documentació i assaig d'interpretació. Diputació de Barcelona, Col·lecció Estudis, Sèrie Recursos Culturals núm. 5. Barcelona. BACARIA, A.; GARCIA, Ll.; PARDO, J.(inèdit) Inventari del Patrimoni Arqueològic del Vallès Oriental, Generalitat de Catalunya, 1984 BARBERÀ, J.; DUPRÉ, X. (1984) 'Els Laietans. Assaig de síntesi', Fonaments, Núm. 4, pp. 34-86. ESTRADA GARRIGA, Josep (1969) Vias y poblamiento en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, (Cuaderno de edición limitada para uso interno). Comisión de Urbanismo de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona. ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona), Barcelona, Separata de la revista Ampurias, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona. FONT CUSSÓ, N. (1933) 'Els ibers a Badalona' Agrupació Excursionista de Badalona, Núm. 16. Sept. 1933 GARCÍA, Ll. (1983) 'Poblat ibèric de Sant Miquel', Inventari del Patrimoni Arqueològic, revisada per S. Gili, M. Tenas i Ll. Vila (1992), Generalitat de Catalunya. GUIDI, J.J. (2012). Montornès del Vallès. Territori i poblament de l'Antiguitat a l'Edat Mitjana. Premi Montornès de recerca històrica, núm. 6. Ajuntament de Montornès. RIPOLL, E.; BARBERÀ, J.; MONREAL, L. (1964) 'Poblado pre-romano de Sant Miquel (Vallromanes - Montornès)', Excavaciones Arqueológicas en España, Vol. 28, 130 pp. Madrid. SERRA RÀFOLS, J. de C. (1931) 'Llocs d'habitació ibèrics a la costa de Llevant' Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans 1927-1931, Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. SERRA RÀFOLS, J. de C. (1942) 'El poblamiento de la Maresma o costa de Levante en la época anterromana' Ampúrias, núm. IV, Barcelona: Diputación de Barcelona. VVAA (1982) L'arqueologia a Catalunya, avui, Catàleg de l'exposició, Barcelona, Generalitat de Catalunya.</p> | III-II aC | <p>El poblat ibèric està ubicat a l'entorn de la muntanya on hi ha el castell de Sant Miquel, en la partió dels termes municipals de Vallromanes i de Montornès del Vallès. És molt extens perquè ocupa bona part dels vessants del turó. És segur que també ocupava la plataforma del cim, però la construcció posterior del castell medieval, amb el consegüent aprofitament de les pedres del poblat, va eliminar les estructures ibèriques. L'any 1963 els professors E. Ripoll, J. Barberà i Ll. Monreal van dur a terme una tanda d'excavacions al poblat. Van centrar la prospecció en un replà del vessant SE, a uns 200 metres del cim. Es van localitzar dues habitacions, quatre fogars i restes d'un possible forn. S'hi van trobar abundants materials: ceràmica campaniana de tipus A i B, àmfores Dressel 1, àmfores grecopúniques, fragments de vasos d'argila gris, fusaioles, i fragments de molins de mà, entre d'altres. Tot indica que es tracta d'un poblat amb un únic i breu moment d'ocupació (del final del segle III a la primera meitat del segle II aC). Coincideix amb l'època de major extensió dels poblats laietans ubicats en llocs elevats (Burriac, Castellruf, Puig Castellar, etc.) L'any 1999, tècnics de la Universitat Autònoma de Barcelona van fer-hi prospeccions amb l'objectiu de delimitar l'extensió del poblat, però no va ser possible a causa de l'espessa vegetació i la grandària de la superfície a estudiar. L'any 2008 es va engegar un projecte nou per tal de delimitar l'extensió i redactar un pla director per la recuperació del jaciment. Els objectes es conserven al Museu d'Arqueologia de Catalunya.</p> | 08136-48 | Turó del castell de Sant Miquel. 08170 - Montornès del Vallès | 41.5277800,2.2722700 | 439287 | 4597604 | 08136 | Montornès del Vallès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54564-foto-08136-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54564-foto-08136-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54564-foto-08136-48-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | Els materials procedents d'excavacions es conserven al Museu Nacional d'Arqueologia de Catalunya - Barcelona i al Museu de Granollers. Existeix una petita col·lecció de materials al poble. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54546 | Plana de can Vilaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plana-de-can-vilaro | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>Espai agrícola tradicional que està situat a la zona nord-est de Montornès, a les terrasses de la banda esquerra del riu Mogent. Actualment s'hi conreen diversos tipus de cultius extensius de cereal, horta i vivers d'arbres amb rec abundant, per la qual cosa presenta un paisatge obert de plana, que es pot considerar pràcticament perdut a la resta del municipi i, fins i tot, a la comarca.</p> | 08136-30 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>A la prehistòria, l'actual plana que voreja el riu era un terreny impenetrable d'aiguamolls, última resta del llac que havia ocupat tot el Vallès. Des de temps dels romans i, de mica en mica, es va anar guanyant superfície als aiguamolls, amb l'esforç pacient dels agricultors, a mesura que anaven abocant terra i cavant canalons per desaiguar. La dessecació completa de la plana va concloure als inicis del segle XX. El nom li ve de la proximitat amb la casa de can Vilaró, on, des de fa molt temps, resideixen els propietaris de la major part de la plana.</p> | 41.5523600,2.2768700 | 439694 | 4600330 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54546-foto-08136-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54546-foto-08136-30-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 54627 | Placa del carrer d'Antoni d'Argila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-del-carrer-dantoni-dargila | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Placa de marbre blanc de forma rectangular, amb arc escarser a la cara superior. Les lletres són majúscules i en relleu. S'hi llegeix 'Calle de Antonio de Argila'. Aquesta placa havia estat molts anys col·locada a la façana de can Cot, la casa que hi ha a la cantonada dels carrers de Francesc Macià i de Sant Sadurní. Actualment, pel seu valor històric, es guarda dins la col·lecció municipal de pintures i escultures.</p> | 08136-111 | Arxiu Municipal de Montornès del Vallès. Carrer de la Pau, núm. 10. 08170 - Montornès del Vallès | <p>El Ple de la Corporació, en sessió de 5 de novembre de 1916, va aprovar donar el nom d'Antoni d'Argila i Matas a un carrer. Feia poc que havia mort aquest prohom i propietari agrícola de can Vilaró que havia dut a terme obres benèfiques i millores per al poble. Per perpetuar-ne la memòria, es va canviar el nom de l'antic carrer Major (l'actual carrer de Francesc Macià) pel seu nom -Antoni d'Argila- ja que segons recull l'acta de la sessió 'casi todas las casas de la calle Mayor prestan censo a la casa de Argila'. Tres anys més tard, al Ple de 24 d'agost de 1919, es va acordar encarregar la construcció d'una làpida de marbre per dur a terme l'acord inicial. El dia 7 de setembre de 1919, en un acte on hi eren conviadades totes les autoritats civils i eclesiàstiques, es va estrenar la placa esmentada. Es dóna el cas que el mateix dia en què es va acordar fer construir la làpida, es va aprovar també donar el nom de Prat de la Riba a un altre carrer de Montornès. Eren els anys de la Mancomunitat en què catalanisme i localisme es donaven la mà.</p> | 41.5452900,2.2673700 | 438895 | 4599551 | 1919 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 54643 | Plaça de Joaquim Mir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-joaquim-mir | <p>BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès. ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XIX-XX | <p>Plaça oberta amb una línia de façanes antigues per la banda que dóna a l'absis de l'església de Sant Sadurní. Aquestes construccions de caire tradicional estan en diferent estat de conservació i comparteixen l'espai amb blocs de pisos de nova planta. Destaca la presència dels barris davanters de les cases, que ofereixen un major esponjament a la zona. Els edificis presenten planta baixa i pis, amb terrats plans o coberta a doble vessant, amb un o dos eixos de composició vertical i una tipologia datable entre final del segle XIX i el primer terç del segle XX. La casa més propera a l'església, que era l'antic forn, s'ha restaurat eliminant l'arrebossat de façana i afegint-hi guardapols de formigó vist.</p> | 08136-127 | Plaça de Joaquim Mir. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Aquesta plaça va ser el centre del poble antic. Des de 1897 s'anomenava plaça de la Constitució. Cap a 1950 va ser batejada amb el nom actual, en record de l'artista Joaquim Mir i Trinxet que, entre 1913 i 1920, va passar temporades a Montornès pintant racons, paisatges i personatges. Aquí hi havia la casa de l'Ajuntament. Fins l'any 1930, el primer pis servia d'estudi per als nois. Era una plaça comercial. El forn estava situat a la cantonada amb la Baixada de l'església; els queviures i tabacs a can Galbanyet, local amb cafè i sala ball que va ser la seu de la primera associació del poble, la Societat Coral la Lira. Començant el carrer de Céllecs hi havia la carnisseria. També es va instal·lar a la plaça la primera centraleta telefònica. El número 5 actual era cal Barber. A principi del segle XX hi tenia un rètol on es llegia: 'barbería y alpargatería / alpargatas y calcetines a peseta'. A la dècada dels anys 40 es va produir un canvi important: les botigues es van traslladar al nou centre del poble (al carrer Major i a la carretera).</p> | 41.5402400,2.2679100 | 438935 | 4598990 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54643-foto-08136-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54643-foto-08136-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54536 | Pineda de can Parellada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pineda-de-can-parellada | <p>Es tracta d'un bosquet relativament petit al costat de la fàbrica LUCTA. Es tracta d'una pineda relativament petita de pi blanc (Pinus halepensis), on comença a observar-se alguna altra espècie. Està ocupant antigues feixes de conreu, en una típica expansió de les pinedes de terres planes.</p> | 08136-20 | Lucta 08170 - Montornès del Vallès | <p>Actualment el pi blanc (Pinus halepensis), i en menor grau la pinassa (Pinus nigra ssp. salzmannii) i el pi roig (Pinus sylvestris), acostumen a ser els arbres dominants a les masses forestals vallesanes, però es creu que serien molt menys freqüents als boscos que correspondrien a la vegetació potencial, en la qual, probablement, només dominarien a les zones erosionades amb sòls esquelètics. Els pins són ara tan abundants per la seva gran capacitat de dispersió, el seu creixement relativament ràpid i les seves escasses exigències pel que fa a la qualitat del sòl. Totes aquestes característiques fan que siguin molt eficaços en la colonització de les grans extensions agrícoles que han estat abandonades, sobretot al llarg del segle XX. A més, els humans tradicionalment els han afavorit directament plantant-los i fent estassades que sovint han consistit a tallar tot el que creix sota els pins. La pinassa, que per viure bé necessita sòls més humits que el pi blanc, abans de la dècada de 1990 ocupava grans extensions a les zones muntanyoses del nord de la comarca. El pi roig, amb requeriments hídrics superiors als del pi blanc i als de la pinassa, domina encara a gran part del Moianès.</p> | 41.5635600,2.2793600 | 439912 | 4601571 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | Les pinedes són comunitats vegetals transitòries, que si no són alterades tendeixen a desaparèixer i esdevenir boscos d'alzines i roures, per les següents raons: a) Sota els boscos espessos de pins vells no creixen pins joves, però en canvi hi creixen roures i alzines joves. B) Sota els boscos densos d'alzines i roures és molt difícil trobar un pi jove; si en trobem algun és sempre en indrets que, pel motiu que sigui, són poc ombrejats. En la contínua lluita per la llum que té lloc als nostres boscos, a la llarga, els pins acostumen a ser desbancats per alzines i roures, els quals formen boscos que esdevenen permanents si no són sotmesos a alteracions profundes (rompudes, incendis continus,..) i el clima no canvia massa. Els estudis de la variació del pol·len durant l'holocè (darrers 10.000 anys) demostren que, abans de l'expansió de l'agricultura, els pins eren molt més rars que actualment. El caràcter secundari de les nostres pinedes, determina que, així com en el cas de l'alzinar i la roureda ens referim a un conjunt de plantes que acostumen a viure-hi associades, en el cas de les pinedes, això no és possible. Sota els pins podem trobar brolles, prats secs, joncedes, garrigues i bardisses. També hi pot haver roures i alzines joves (amb les seves plantes associades), els quals, si es deixa progressar, a la llarga constituiran alzinars i rouredes que substituiran les pinedes. Les pinedes són comunitats vegetals en què dominen els pins. Les pinedes, especialment les de pi blanc, condicionen poc la vegetació que creix sota seu perquè les capçades esclarissades dels pins ombregen poc. L'ombra dels pins és plena de clapes lluminoses i és suportable per a la majoria de plantes. Això és sobretot vàlid per a les pinedes velles, perquè a les poblacions denses de pins joves la densitat de l'ombra augmenta. Els pins fan poca ombra i, a causa de la resina que contenen. També tenen virtuts: són estoics colonitzadors capaços de viure en sòls esquelètics i, per tant, són una bona arma per lluitar contra l'erosió; aporten matèria orgànica que contribueix a la millora del sòl i al possible arrelament d'espècies amb més exigències edàfiques i, la seva ombra, tot i que poc densa, manté unes condicions d'humitat superiors a les del camp obert, afavorint la germinació de llavors de plantes d'alzinars i rouredes. S'ha dit que les pinedes preparen el terreny als alzinars i les rouredes. Això, referit a sòls alterats i considerat a llarg termini, sembla força evident; cal tenir en compte que un cop roures o alzines recobreixen la major part del sòl, s'arriba a una etapa que pot durar dècades en la qual els vells pins que creixen per sobre seu deixen de ser protectors per esdevenir competidors. En aquest punt, una tala selectiva dels pins o un incendi que mata els pins, però només afecta la part aèria de roures i alzines, poden accelerar el procés que porta cap a la vegetació potencial. El pi blanc és una espècie clarament autòctona, i el pi pinyoner (Pinus pinea) sembla que va ser introduït a Catalunya en època antiga (romana?) procedent de la Mediterrània oriental (Creta?). Actualment el trobem totalment naturalitzat. Al Vallès el pi pinyoner no presenta una distribució uniforme, forma clapes on sovint se'l troba, acompanyant o més rarament dominant, amb el pi blanc. Els humans, en general, valorem molt més el pi pinyoner que el pi blanc i de motius no ens en falten: tant una espècie com l'altra fan pinyons comestibles, però la primera els fa molt més grossos (el pi blanc té el mal nom de pi bord en relació amb aquest fet). El pi pinyoner fa uns troncs més rectes, la seva fusta és de qualitat superior i, des del punt de vista estètic, també és molt valorat per la seva capçada regular més densa i d'un verd més intens que la del pi blanc. A tot això encara s'hi pot afegir un parell de fets no tan coneguts: el pi pinyoner suporta millor les baixes temperatures i les erugues de la processionària l'ataquen molt menys que a la resta de pins. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 54646 | Passatge Sant Sadurní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passatge-sant-sadurni | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XIX-XX | <p>Conjunt de dos edificis al passatge de Sant Sadurní. Es tracta de dues cases de planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal. Presenten eixos de composició verticals simples amb buits amb llinda plana. Les façanes es troben arrebossades.</p> | 08136-130 | Passatge de Sant Sadurní, 4-6-8. 08170 - Montornès del Vallès | <p>La casa que ocupa el número 8 del passatge data de finals del segle XIX i era coneguda com a can Paton. Estava situada just al costat de l'era de can Didot.</p> | 41.5409400,2.2667000 | 438835 | 4599069 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54646-foto-08136-130-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54555 | Parc dels Castanyers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-dels-castanyers | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>El parc s'ordena en tres replans: l'inferior, amb moreres, acabat en un redós tancat amb boixos; el del mig, que està format per un passeig vorejat de castanyers d'índies, amb parterres, bancs de pedra, una placeta enllosada i un petit estany; i el de dalt, amb un bosc de pins i alzines, amb algun om, i un racó de pollancres prop del CEIP Can Parera. Entremig, hi ha un parell de teixos, arbres poc comuns a la zona.</p> | 08136-39 | Carrer de Can Parera, s/n. 08170 - Montornès del Vallès | <p>El Parc dels Castanyers era, antigament, el jardí privat d'una casa pairal anomenada can Parera, enderrocada cap a 1980. Entre 1912 i 1942 es coneixia amb el nom de can Millet i, anteriorment, amb el de can Ramires. El dia 11 de maig de 1986 es va inaugurar com a parc d'ús públic. L'any 1993 s'hi van instal·lar les obres escultòriques que formaven part de la novena edició de la mostra anual d'art contemporani Mont-Art.</p> | 41.5457700,2.2688600 | 439020 | 4599604 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54555-foto-08136-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54555-foto-08136-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54673 | Parc del Manso Calders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-del-manso-calders | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Espai de terreny obert, delimitat per arbres i destinat a l'esbarjo. Del conjunt arbori en destaca el gran port dels arbres amb exemplars que poden arribar a tenir trenta metres d'alçada. Aquests arbres són cedres i xiprers. Es tracta d'un jardí de tipus anglès, amb molt espai entre els arbres que no segueixen una ordenació fixa, amb l'excepció de l'avinguda d'accés a la casa, en la qual hi ha plàtans d'ombra. Tot i que no és un espai tancat, hi ha una porta de pedra, amb una indicació de ceràmica amb el nom del mas.</p> | 08136-157 | Manso Calders, Avinguda de Barcelona, 2 . 08170 - Montornès del Vallès | <p>És un dels dos parcs de més tradició a Montornès. Es va plantar com a jardí particular cap als anys 20 del s. XX, quan Maties Muntades va comprar la finca. Posteriorment l'Ajuntament va adquirir el manso Calders i el jardí va esdevenir parc públic.</p> | 41.5427200,2.2623000 | 438470 | 4599270 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54673-foto-08136-157-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54565 | Parc de la Serralada Litoral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-serralada-litoral | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | <p>Es tracta d'una superfície forestal protegida de 4.053 hectàrees. La protecció d'aquest territori es va iniciar amb la creació, el 15 de maig del 1992, del Consorci de Protecció i Gestió de l'Espai Natural la Conreria-Sant Mateu-Céllecs, posteriorment ampliat amb la denominació de Parc de la Serralada Litoral. Els municipis integrats al Consorci són: Alella, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Martorelles, Montornès del Vallès, Premià de Dalt, La Roca del Vallès, Santa Maria de Martorelles, Teià, Tiana, Vallromanes, Vilanova del Vallès i Vilassar de Dalt. Montornès disposa de diversos accessos de camí forestal cap al nucli de la serralada. La serralada Litoral s'eleva entre la costa marina i la plana del Vallès i constitueix una cadena muntanyosa d'altitud moderada, que mai sobrepassa els 600 metres. Les dues principals conques hidrogràfiques són la del riu Besòs i la del riu Mogent. El clima d'aquest territori és netament mediterrani gràcies a la proximitat del mar. Hi dominen els roures i les alzines, i s'hi poden trobar 67 espècies d'algues, 453 de fongs, 140 de líquens, 85 de briòfits i 1.083 de plantes superiors amb flor.</p> | 08136-49 | La Conreria, Sant Mateu i Céllecs . 08170 - Montornès del Vallès | <p>Aquesta zona està plena de restes arquitectòniques i arqueològiques, des de dòlmens fins a masies passant per restes ibèriques, ermites i castells. Els primes vestigis de presència humana a la Serralada litoral són del neolític mig recent (3500-2500 aC), caracteritzada per la cultura dels sepulcres de fosa d'inhumació individual, n'hi ha restes a Cal Metge (Montmeló) i a la fossa de can Cues (Alella). Del neolític final calcolític (2200-1800 aC), l'element més destacable és el megalitisme, en trobem exemples de diferents tipologies, com Can Gol I, Can Planes i Can Gol II (la Roca del Vallès) o la Roca d'en Toni (Vilassar de Dalt). D'aquest període també cal destacar les pintures rupestres al gran bloc granític de la Pedra de les Orenetes (La Roca del Vallès), hi ha representades unes figures vermelloses amb una figura humana central. La Serralada litoral s'emmarca dins el territori dels laietans i trobem nombrosos testimonis d'establiments ibèrics: Burriac (Cabrera de Mar), Céllecs (la Roca del Vallès), Sant Miquel (Montornès del Vallès), la Cadira del Bisbe (Premià de Dalt), etc. Cap al segle I aC, hi ha un procés d'abandó del poblat cap al pla producte del sistema socioeconòmic imposat pels romans. La presència romana, especialment al Maresme, fou molt important; ho proven les viles romanes com</p> | 41.5277300,2.2714600 | 439220 | 4597599 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54565-foto-08136-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54565-foto-08136-49-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 54609 | Nucli antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-2 | <p>ANDRES, R.M. (1983) 'Montornès del Vallès' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. IPAC (2005) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades.</p> | <p>Hi ha un nucli petit al costat de l'església i la seva sagrera (des de la plaça de Joaquim Mir fins a la Baixada de l'església i el carrer Nou) que forma el rovell de l'ou de Montornès. A aquest conjunt, s'hi va afegir l'eixample del segle XIX i XX, que va davallar des d'aquest nucli inicial cap al riu Mogent. Des d'un punt de vista arquitectònic no hi ha cap peça excepcional, queden poques edificacions de caire tradicional que confereixen certa personalitat al conjunt. La majoria de cases antigues han estat substituïdes per moderns blocs de pisos.</p> | 08136-93 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>El poble antic s'estén dalt d'un petit tossal que no presenta cap defensa. Es va formar al voltant de l'església de Sant Sadurní i la seva sagrera a partir dels segles XI-XII. El terme, juntament amb el de Vallromanes i el de Vilanova (segregats el segle XX) formaven la jurísdicció del castell de Montornès. En origen el poble va ser nomenat Palau d'Ametlla, però al segle XIV, concretament el 1342, va canviar el nom pel dels propietaris del castell: els Montornès. L'església va tenir nombroses reparacions als segles XVI i XVII. Al segle XIX es va iniciar el creixement del nucli urbà, amb algunes cases d'estiueig i un eixample urbà. L'ajuntament des de molt antic estava en aquesta zona, però l'any 1944 es va traslladar a can Saurina, a tocar de la carretera. Poc a poc, el nucli antic va anar perdent centralitat.</p> | 41.5402400,2.2675900 | 438909 | 4598991 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54609-foto-08136-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54609-foto-08136-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54609-foto-08136-93-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 54582 | Nucli antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-1 | <p>IPAC (2005) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. BACARÍA, A. (1983) 'Nucli urbà', Inventari del Patrimoni Arqueològic, revisada per S. Gili, M. Tenas i Ll. Vila (1992), Generalitat de Catalunya. BACARIA, A.; GARCIA, Ll.; PARDO, J.(inèdit) Inventari del Patrimoni Arqueològic del Vallès Oriental, Generalitat de Catalunya, 1984 ESTRADA I GARRIGA, Josep (1955) Síntesis arqueològica de Granollers y sus alrededores, Granollers. ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona), Barcelona, Separata de la revista Ampurias, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona. ESTRADA GARRIGA, Josep (1969) Vias y poblamiento en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, (Cuaderno de edición limitada para uso interno). Comisión de Urbanismo de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona. GUIDI, J.J. (2012). Montornès del Vallès. Territori i poblament de l'Antiguitat a l'Edat Mitjana. Premi Montornès de recerca històrica, núm. 6. Ajuntament de Montornès.</p> | XII-XX | <p>Jaciment situat al nucli urbà de Montornès situada als voltants de l'església, al vessant NO del turó de can Corbera i Sant Miquel. En fer-se obres és habitual la localització de restes romanes indefinides que Josep Estrada va documentar, encara que mai s'ha exhumat cap estructura. De tota manera, és segur que a l'església i voltants, cas de realitzar-se excavacions arqueològiques apareixerien restes medievals.</p> | 08136-66 | 08170 - Montornès del Vallès | <p>El poble antic es situa dalt d'un petit tossal que no presenta cap defensa específica de la resta del seu entorn. Es formà a partir de l'església de Sant Sadurní i la seva sagrera des del segle XI-XII. El terme, juntament amb el de Vallromanes i el de Vilanova (segregats el segle XX) formaven la jurisdicció del castell de Montornès. En origen el poble fou nomenat Palau d'Ametlla però el segle XIV, concretament el 1342, va canviar el nom pel dels propietaris del castell: els Montornès. L'església va tenir nombroses reparacions en els segles XVI i XVII. El segle XIX s'inicia el creixement del nucli urbà, amb algunes cases d'estiueig i un eixample urbà que anà baixant des del nucli primitiu cap el riu. El 1962 es va construir el polígon Riera Marsà (actualment Concentració Industrial Vallesana) amb la construcció d'un nucli urbà específic de cases bloc per a habitatges obrers. Actualment tots dos nuclis ja han arribat a connectar, mal que bé, pel pont sobre el Mogent.</p> | 41.5402400,2.2675700 | 438907 | 4598991 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54582-foto-08136-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54582-foto-08136-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54582-foto-08136-66-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54526 | Nostra Senyora del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nostra-senyora-del-carme | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. ANDRES, R.M. (1983) 'Polígon industrial Riera Marsà' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. ANDRES, R.M. (1983) 'Parròquia de Ntra. Sra. Del Carme' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. IPAC (2005) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. MARTÍ BONET, J.M. (1981) Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona. Vallès Oriental, Vols. 1-2, Arxiu Diocesà de Barcelona.</p> | XX | <p>Edifici religiós de dos cossos. El principal correspon a la nau de l'església i és de planta rectangular. A l'entrada hi ha un porxo amb tres columnes. L'absis també és rectangular. El cos petit correspon a la capella del Santíssim Sagrament que té set obertures a l'exterior amb forma de creu. La coberta és a dos vessants invertits, amb el carener a una alçada inferior que la dels extrems. A l'interior destaca un conjunt de més de vint vitralls dels artistes Antoni Vila Arrufat i Joan Vila Grau, pare i fill. Al presbiteri hi ha la imatge de la Mare de Déu del Carme envoltada de dos àngels. La resta de finestrals representen motius bíblics i estan decorats amb estil geomètric. A la paret de l'entrada hi ha una rosassa, a sota de la qual s'hi veu una làpida commemorativa de la col·locació de la primera pedra.</p> | 08136-10 | Plaça de l'Església del Carme. 08170 - Montornès del Vallès | <p>El dia 9 de febrer de 1965, en el tercer aniversari de la iniciació del polígon industrial Ciudad Satélite, l'arquebisbe de la diòcesi Gregorio Modrego Casaus va presidir la col·locació de la primera pedra d'aquest temple parroquial. La població obrera que anava arribant als nous habitatges del polígon va anar sufragant les despeses de la construcció de l'edifici, que no es va inaugurar fins a mitjan anys 70. El bisbat va encarregar el projecte a l'arquitecte Jaume Casas. Els vitralls provenien del convent de les Germanetes de l'Assumpció, al carrer de Sant Gervasi de Cassoles, de Barcelona. Havien estat realitzats l'any 1962 pels artistes Vila, pare i fill. L'any 1974 es van traslladar a l'església que s'estava construint a Montornès Nord ja que el convent barceloní s'havia d'enderrocar. Les monges de la congregació van trobar a Montornès un altre emplaçament per als vitralls. Al setembre de 2005 un incendi va malmetre part de l'església, inclosos l'altar i alguns vitralls. Amb l'ajut de particulars i institucions, els vitralls van ser restaurats per Joan Vila Grau que es va guiar amb els esboços i dibuixos del seu pare. El mestre vidrier va ser Xavier Bonet. La inauguració del nou conjunt restaurat va ser el 24 de juny de 2006.</p> | 41.5536000,2.2658400 | 438775 | 4600475 | 1974 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54526-foto-08136-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54526-foto-08136-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54526-foto-08136-10-3.jpg | Legal | Realisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | Jaume Casas | Darrera l'altar hi ha unes vidrieres fetes pels artistes Antoni Vila Arrufat i Joan Vila Grau. | 103|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 54677 | Mural de la Rectoria Nova de Sant Sadurní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-de-la-rectoria-nova-de-sant-sadurni | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XXI | <p>Pintura mural, de 7 metres de llargada per 2,5 metres d'alçada, realitzada sobre una de les parets del despatx del rector de la parròquia de Sant Sadurní. Obra de l'artista Pere Salinas, està pintada amb pigments naturals amb un aglutinant base acrílic. És una representació del passatge del llibre de l'Apocalipsi en què l'arcàngel Sant Miquel lluita contra el gran drac i els àngels rebels. Sobre un gran cel groc apareix la figura de Sant Miquel que sosté alçada una espasa i venç el diable, que resta recargolat als seus peus. En vermell, la sang de Crist que forma una creu. En blau, el riu de vida de la redempció.</p> | 08136-161 | Casal parroquial. Camí Antic de Martorelles, 3. 08170 - Montornès del Vallès | <p>L'any 2005 la parròquia de Sant Sadurní va inaugurar un nou i espaiós casal. El dia 28 de maig de 2007, Pere Salinas, amb l'ajuda de quatre de les seves alumnes (Chelo Páez, Núria Rossell, Flora Ventura i Montse Vilardell) va pintar el mural que decora el despatx, inspirat en la imatge de la lluita de Sant Miquel que es troba als frescos del baptisteri de la catedral de Pàdua. Pere Salinas va néixer a Barcelona l'any 1957, però quan tenia nou anys es va traslladar amb la família a viure a Montornès. L'any 1988 va deixar l'empresa on treballava per dedicar-se de ple a la creació artística. Té el seu taller a Montornès. Ha exposat a diverses galeries de l'Estat. També a França, Alemanya, Àustria, Israel, Holanda, Finlàndia, etc. Hi ha obra seva en col·leccions particulars d'Europa, Àsia i Amèrica. Dins de l'òptica de l'art contemporani, Salinas és dels qui treballa enllaçant plàstica, poesia i música. A principis dels anys 80, va fundar a Montornès el Mont-Art, un espai de trobada i experimentació artística.</p> | 41.5402300,2.2675800 | 438908 | 4598989 | 2007 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-05-29 00:00:00 | Ajuntament de Montornès del Vallès | Pere Salinas | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 54624 | Monument a Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-clave-1 | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Monument urbà, ubicat en un eixamplament de la vorera. Està format per una peanya octogonal d'obra arrebossada amb pedra artificial i una sanefa feta de totxos a sardinell. El sobre, també recobert per pedra artificial, està leugerament inclinat. A la part superior hi ha un monòlit quadrangular de granit, amb acabat irregular. Un tram rebaixat de la pedra serveix per acollir la inscripció que recorda la figura del poeta i músic Josep Anselm Clavé, els postulats del qual van seguir els joves que l'any 1907 van fundar la Lira.</p> | 08136-108 | Carrer de Sant Isidre, 13. 08170 - Montornès del Vallès | <p>L'any 1982, la Societat Coral la Lira va celebrar el seu 75è aniversari. Un dels principals actes d'aquella efemèride va ser la inauguració d'aquest monòlit davant mateix de la seu de l'entitat, dedicat al fundador del moviment cultural que propicià els Cors Clavé.</p> | 41.5430500,2.2666500 | 438833 | 4599303 | 1982 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 54554 | Monòlit en record de l'Onze de Setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-en-record-de-lonze-de-setembre | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Descripció Monòlit de granit en forma de prisma rectangular irregular i lleugerament desbastat. A la part superior es poden percebre en baix relleu quatre barres de color vermell i, a la part central, la inscripció '11 SETEMBRE 1714'. Al centre del monument, en una placa de bronze, s'hi llegeix un fragment d'un poema de Miquel Martí i Pol: ...Cap llei no imposa silenci al cor que estima Apleguem totes les voluntats i fem-ne una sola bandera...</p> | 08136-38 | Jardins de l'Ajuntament. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Aquest monòlit va ser inaugurat l'11 de setembre de 1994. Inicialment es va col·locar a la cruïlla del carrer de Jaume Balmes i l'avinguda de la Mare de Déu de Montserrat. L'any 2003 va ser traslladat als jardins de l'Ajuntament.</p> | 41.5450000,2.2671300 | 438875 | 4599519 | 1994 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54554-foto-08136-38-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54550 | Molí de vent de can Vilaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-de-can-vilaro | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. ANDRES, R.M. (1983) 'Molí de vent' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. IPAC (2005) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades.</p> | XIX | A les fotografies de l'inventari de la Generalitat es veu encara la maquinària del molí | <p>Construcció amb forma de torre de planta octogonal feta de totxo i arrebossada. Presenta tres cossos, marcats per motllures de mitja canya, simple i gruixuda entre el sòcol i el cos principal, i doble amb decoració de gotes a la separació del coronament. A la façana principal s'obre una porta estreta d'arc de punt rodó marcada amb guardapols de maçoneria i motllures a l'arrencament de l'arc. Conserva la porta de xapa metàl·lica, on es llegeix la data '1883' dibuixada amb xinxetes. Les finestres de la part superior del cos principal són de factura semblant a la de la porta. La finestra de la part frontal és geminada amb doble arc de punt rodó i les altres tres són simples. Al sostre queden restes del peu de ferro que sostenia la roda amb les aspes de molí.</p> | 08136-34 | Avinguda de l'Onze de Setembre, al davant del número 61. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Molí de vent que es va construir a final del segle XIX per abastir d'aigua corrent el mas de can Vilaró. Sobre la torre que avui resta dempeus, hi havia un gran aparell amb pales que giraven empeses per la força del vent i bombaven, de manera constant, l'aigua del pou que hi havia al subsòl. L'aigua era conduïda fins a la masia per mitjà d'un tub de terrissa. El molí va funcionar de forma ininterrompuda fins ben entrada la segona meitat del segle XX.</p> | 41.5451700,2.2714600 | 439236 | 4599535 | 1883 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54550-foto-08136-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54550-foto-08136-34-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 54586 | Mines de fluorita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-de-fluorita | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | XX | <p>Als turons de Calders es van obrir túnels d'extracció de mineral, d'espat fluor (fluorita). La galeria més important i més visible de les que es van obrir està situada al costat del torrent de les Vinyes Velles, just després de les torres de la urbanització de can Coll, a l'extrem del carrer d'Extremadura. Encara es pot veure el forat de l'entrada de la mina, alguna resta de la caseta d'on partia la vagoneta, i a l'altre costat del camí, mig ensorrades i colgades per la vegetació, les restes de les basses o safareigs de rentar el mineral. En diferents punts de les dues vessants dels turons de Calders hi ha més clots oberts en el terreny, que evidencien les prospeccions que es van fer per cercar el mineral. L'espat fluor o fluorita és un mineral compost per fluorur de calci (CaF2). Té una estructura laminar que el fa fàcilment exfoliable. En estat pur és incolor i transparent. Es sol presentar en forma de cristalls cúbics. Se sol trobar en vetes pures o associat amb menes de plom, plata o zinc. Sembla que a les mines de Montornès venia relacionat amb plom. La fluorita s'utilitza per produir àcid fluorhídric per a la indústria de l'alumini, el ciment i aparells òptics.</p> | 08136-70 | Torrent de Vinyes Velles 08170 - Montornès del Vallès | <p>Jaume Montserrat Graells era un barceloní que estiuejava a Montornès, en una casa de nova construcció que s'havia fet al final del carrer de Pau Casals, abans avinguda Muntades. Era un empresari del món de la mineria i el carbó. Ell, o potser algú de la seva família, va iniciar, dalt de la carena dels turons, les prospeccions per intentar extreure fluorita dels turons de Calders. Sembla ser que l'activitat minera ja existia abans de la guerra de 1936. Després del conflicte es van obrir, en diferents moments, túnels d'extracció mineral, tot plegat amb pocs resultats positius. Gràcies a aquesta activitat de prospecció i extracció, la mineria va ocupar treballadors cap els anys centrals del segle XX. La mina va funcionar especialment cap als anys 40, però per poc temps. Es desconeixen les raons del tancament. Probablement la falta de seguretat (petites esllavissades de la terra) i la baixa puresa del mineral van estar a la base de l'abandonament.</p> | 41.5369800,2.2562700 | 437961 | 4598637 | 08136 | Montornès del Vallès | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54586-foto-08136-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54586-foto-08136-70-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | Al catàleg de protecció de patrimoni del PGOU de Montornès la denominació és 'Antiga mina de fluorita de Can Coll', també s'han denominat 'Mines d'espat fluor'. | 98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54667 | Mina d'en Pallarès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-den-pallares | <p>Escriptura de la compra de 1923 i escriptura de la constitució de servituds de 1949. AMMV. 3.2.1.2. (1949) cx. 796</p> | XIX-XX | Es desconeix l'estat de conservació. | <p>La mina d'en Pallarès és una excavació construïda sota terra per captar aigües i conduir-les per a usos agrícoles i domèstics cap al nucli de població de Montornès. La mina té uns 30 m de llargada i en una tercera part està revestida d'obra. Es troba al subsòl de la vinya d'en Pallarès, avui d'en Pepet Xic, situada entre can Sala i la casa de Torre Sola, a pocs metres del torrent de Farners. En aquest indret de vinya hi ha un registre de la mina i també un pou. A partir d'aquí, una conducció 459 metres, actualment en desús, traslladava l'aigua cap al repartidor principal del poble que estava situat a la planta baixa de l'edifici de les antigues escoles a la plaça de Pintor Mir.</p> | 08136-151 | Vinya d'en Pepet Xic. C/ Mariana Pineda). 08170 - Montornès del Vallès | <p>Es desconeix quan va ser construïda la mina d'en Pallarès, però sabem que a principis del segle XX era del propietari barceloní Antonio Sitges i Julià, el qual l'any 1923 la va vendre a l'Ajuntament per 4.500 pessetes. Com que més tard, l'any 1939, Antonio Sitges, vengué la finca de forma fragmentada a diversos nous propietaris, l'Ajuntament va signar un conveni amb ells per tal d'actualitzar l'acord registral i ratificar el règim de servituds que comportava el pas de la conducció per les terres de caràcter privat. Està clar que l'Ajuntament es va voler fer càrrec de l'aigua potable que arribava a les cases mitjançant fonts públiques per tal de garantir el proveïment controlat d'aquest bé de primera necessitat que és l'aigua. La mina d'en Pallarès alimentava el dipòsit o repartidor de les antigues escoles, i d'aquí es distribuïa l'aigua cap a les fonts d'ús públic. Hi havia dues fonts al carrer d'Antoni d'Argila, avui carrer de Francesc Macià, i també una font a cadascun d'aquests indrets: carrer d'en Capella, carrer de Sant Isidre i carrer Estrella. També n'hi havia dues al carrer Major: la de cal fuster i la del Pont de la Mandra. Una més a la plaça Joaquim Mir i una altra davant de cal Vermell al carrer del Sol. Amb les obres d'urbanització del sector Castell – Can Comas a finals de segle XX, la conducció que portava l'aigua de la mina d'en Pallarès va quedar tallada a l'alçada del carrer de Consell de Cent.</p> | 41.5364600,2.2688200 | 439008 | 4598570 | 1923 | 08136 | Montornès del Vallès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54667-foto-08136-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54667-foto-08136-151-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Ajuntament de Montornès del Vallès | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 54579 | Mina de can Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-sala | <p>Alcaide, M.; Gené, M. ; Guanyabens, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès.</p> | XIX-XX | L'entrada es troba relativament deteriorada, especialment, alguns mosaics. | <p>Sota la masia de can Sala, existeix una mina d'aigua. L'entrada està formada per una paret coberta amb rajola decorada polícroma emmarcada per sengles pilastres arrebossades. A la part superior, es forma un petit frontó circular. El conducte de la mina presenta forma rectangular amb coberta de volta de cnó continua. Les parets estan folrades de totxo i a la base s'observa una canalització al centre del pas. S'observen canyeries de transport d'aigua.</p> | 08136-63 | 08170 - Montornès del Vallès | 41.5374600,2.2721200 | 439284 | 4598679 | 08136 | Montornès del Vallès | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54579-foto-08136-63-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón./ OPC Diputació de Barcelona | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 54538 | Menjars tradicionals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/menjars-tradicionals | <p>BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | <p>Gràcies al treball de recopilació de Xavier Beltran, coneixem els menjars associats al cicle festiu anual. Per Sant Isidre es prenia un suau, un got de vi amb dos carquinyolis, aiguardent, rom o un cremat. A casa es prenia un arròs amb conill, conill amb pèsols o semblant. Per Sant Josep, postres de crema cremada. Per Sant Joan es menjaven coques de rostillons (llardons) i de pinyons. Es subhastava un tortell gros, i amb aquests diners es pagaven les despeses del ball. El Diumenge de Pasqua es feia un esmorzar extraordinari: tothom tenia dret a fer-se una truita de tants ous com li semblés. Això representava un luxe inhabitual, i després el jovent presumia d'haver-se la menjat de deu o de dotze ous (BELTRAN I ALCALDE, 1985: 255). Per Nadal l'àpat de migdia acostumava a ser escudella i carn d'olla, pollastre i rostit. El dia 25 de bon matí es feien torrades al foc i s'encetava el vi bo. Es prenia com XUPINA, sucant les crostes de la torrada en el vi calent.</p> | 08136-22 | 41.5454000,2.2672000 | 438881 | 4599564 | 08136 | Montornès del Vallès | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 60 | 4.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||||
| 54572 | Manso Vilallonga / Can Roca Umbert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/manso-vilallonga-can-roca-umbert | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. ANDRES, R.M. (1983) 'Habitatge al carrer del Castell' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès. CANTARELL, Cinta (1990) 'Can Roca-Umbert - Ca l'Umbert - Can Vinyallonga' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. IPAC (2005) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades.</p> | XVIII-XIX | <p>Habitatge de tres cossos amb el central més elevat. Totes les teulades són a dues vessants. El cos central té el carener perpendicular a façana i els laterals paral·lels a aquesta. La façana està coronada amb un capcer de tres línies corbes que tapen el sistema de cobertes. Té esgrafiats blancs sobre fons rogenc. L'ull de bou de dalt està envoltat de motius vegetals.</p> | 08136-56 | Camí antic de Martorelles, s/n. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Molt probablement el Manso Vilallonga era un mas del segle XVIII o del XIX reconvertit en casa senyorial a començaments del segle XX, la fesomia de la qual és la que coneixem en l'actualitat. És una finca destinada a l'estiueig, amb jardí, arbres fruiters, camps i una casa per als masovers, ben integrada al conjunt. Comprenia, antigament, els voltants del mas i bona part del bosc del turó del Castell fins a coll Mercader. A l'amillarament del cadastre de 1861 hi consta el propietari Josep Vilallonga. D'aquí li vindria el nom tradicional que figura amb lletres de ceràmica a l'entrada principal. l'any 1933 la finca va ser adquirida per la família d'industrials granollerins Roca Umbert. Més endavant, ja a mitjan segle XX, el masover de la casa s'anomenava Pere Viñallonga. Això ha fet que la casa sigui també coneguda com a can Roca Umbert o can Viñallonga.</p> | 41.5374900,2.2663800 | 438805 | 4598686 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54572-foto-08136-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54572-foto-08136-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54572-foto-08136-56-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | A la porta indica 'Manso Vilallonga'. A les fitxes de l'IPAC la casa apareix fitxada dues vegades amb denominacions i adreces diferents. Can Roca Umbert és un bon exemple de la casa senyorial de començament del segle, destinada a estiueig i vacances. Està rodejada d'una bona finca, amb fruiters, camps i jardí, i amb casa per als masovers. És molt interessant la banda de vegetació que queda a la dreta del camí, davant del mas, amb oms, una alzina surera davant de la porta, i diverses plantes de sotabosc (cap d'ase, roldor, ginesta, oms petits, ridortes, esbarzers, etc.) (BELTRAN I ALCALDE, 1985: 25). | 98|99|119|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 54603 | Manso Calders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/manso-calders | <p>ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. ANDRES, R.M. (1983) 'Manso Calders' Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès. IPAC (2005) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades.</p> | XIX | <p>Edifici de volum cúbic i planta quadrangular amb teulada a quatre vessants. Té tres alçades i presenta cinc eixos de simetria en sentit vertical a les dues plantes inferiors. La porta forana té un arc de punt rodó i està coronada per un escut dividit a quarts. Les finestres de la planta baixa i el primer pis presenten llinda d'arc pla i brancals de pedra, mentre que a la segona planta hi ha un assecador amb un rengle de nou finestres d'arc de punt rodó. Té un barri d'accés amb quatre pilans a la carretera i una arbreda, antic jardí de la masia. A les fotografies antigues s'observa que hi havia un rellotge de sol i, a sobre de la porta principal, una rajola amb la data '1871'. També hi ha la caseta dels masovers, un safareig i diversos elements arquitectònics pels entorns.</p> | 08136-87 | Avda. Barcelona, 2. 08170 - Montornès del Vallès | <p>Manso Calders, conegut popularment com a cal Comte o la Torre, era el mas d'una de les grans finques del poble vell. Comprenia tota la banda occidental del terme municipal, del Mogent amunt, incloent tots els turons Calders i fins a tocar les terres de can Bosquerons. Tot eren vinyes fins que l'arribada de la carretera l'any 1913 i la posterior venda de parcel·les per a la construcció d'habitatges van fragmentar la finca. El casalot, acabat de construir l'any 1871, va ser propietat de Lluís Estapà que cap a 1922 el va vendre al comte Maties Muntades. Aquest noble va marcar els límits de la finca amb unes fites de pedra gravades amb una corona i les inicials 'MM'. Així mateix va convertir els entorns immediats en un gran jardí amb avets i castanyers d'índies, que actualment constitueix un parc públic important. La casa també va passar a ser propietat municipal i avui acull l'Institut d'Ensenyament Secundari Vinyes Velles.</p> | 41.5435000,2.2628800 | 438519 | 4599356 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54603-foto-08136-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08136/54603-foto-08136-87-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès | 98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 351,92 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml