Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 80107 | Fons Fotogràfic de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-larxiu-municipal | XX | Col·lecció de més de dues-centes fotografies realitzades d'esdeveniments, monuments, edificis, etc. relacionats amb la vila de Moià, des de principi de s. XX a finals de segle. Totes estan realitzades en blanc i negre. | 08138-199 | Arxiu i Magatzem del Museu Municipal de Moià | A Moià des de sempre s'han realitzat fotografies de les festivitats com ara la Festa de l'Arbre Fruiter, l'11 de setembre. Moltes de les que componen aquesta col·lecció van ser realitzades pel fotògraf Renom, d'altres no se sap. | 41.8129100,2.0921000 | 424590 | 4629403 | 08138 | Moià | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 55 | 3.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80108 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-45 | Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 89-90. Ajuntament de Moià. Ed. T&T. Moià. Tarter i Fonts, R (2007), font oral. Museu Municipal-coves del Toll (2008); www.arxiu.moia.cat | XI-XXI | És l'Arxiu Històric de la vila. Conserva un important fons de documentació generada per diferents institucions i organismes moianesos. Les fonts escrites que es troben en ell són de diverses matèries: administratives, notarials, eclesiàstiques, municipals, particulars, articles de premsa, etc. La seva cronologia va des del més antic, datat del s. XI, als documents i llibres d'època actual. La documentació que destaca és la notarial, que abasta des del s. XIII fins al s. XX. És molt interessant el fons de pergamins, compost per 1.200 documents aproximadament, el més antic data del 1080. També hi ha documentació important eclesiàstica procedent de l'antiga comunitat de preveres de l'església de Moià del s. XV-XX. També guarda documents històrics de l'Arxiu de l'Ajuntament (1840-1975) i un fons de partitures musicals, una hemeroteca amb publicacions locals, formada per 52 capçaleres, i una biblioteca de llibres antics amb algun exemplar dels s. XVI-XX. L'arxiu esta situat a la planta baixa del Museu Municipal de Moià i ocupa uns 150 m lineals de l'espai d'aquesta planta. Els documents estan dipositats en prestatges i alguns en carpetes dins d'11 armaris compactes en unes condicions ambientals bastant adients per la seva bona conservació. | 08138-200 | Museu Municipal de Moià - c. Rafael Casanova núm. 8. | L'Arxiu Històric de Moià es va formar durant la guerra, l'any 1936, amb el dipòsit de diversos documents de diferents procedències a can Casanova. | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 08138 | Moià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80108-foto-08138-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80108-foto-08138-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80108-foto-08138-200-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | L'Arxiu Municipal no té servei de préstec, però si de consulta, | 98|94|85 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80109 | Arxiu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-26 | <p>Homs i Forcada, A; Martos i Moreno, E (2003-2006); Inventari de Patrimoni del Bisbat de Vic. Vic. Mn. Francesc Arumí (2007), font oral.</p> | XIII-XX | <p>L'Arxiu Parroquial comptava amb més d'un centenar de llibres d'interès històric i eclesiàstic, però actualment formen part del fons de l'Arixu Biblioteca Episcopal de Vic. A la parròquia han quedat els llibres d'ús corrent i actual.</p> | 08138-201 | Casc Urbà - Edifici Bussanya actual Rectoria | 41.8115500,2.1184400 | 426776 | 4629229 | 08138 | Moià | Obert | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cristina Casinos | 94|98 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 80111 | Fons fotogràfic de l'SPAL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-lspal-1 | Diputació de Barcelona; Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Barcelona. González, A; Jaen, G; Bastardes, A (1982); La restauració ara i aquí. Memòria 1981-82. Actuació del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. pàg. 43-46. Barcelona. | XIX-XX | Es tracta d'unes dues-centes fotografies i de clixés de béns, majoritàriament immobles: esglésies, ermites i edificis de la vila de Moià de finals de s. XIX i del s. XX, tot i que també es troben elements arquitectònics com ara detalls de finestres o de façanes. Són fotografies en blanc i negre en les quals es poden observar edificis que van ser destruïts durant la Guerra Civil. És un important fons documental del material immoble. | 08138-203 | Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) | Moltes de les fotografies que formen part d'aquest fons van ser realitzades en els anys 30 i 50, després de la Guerra Civil, permetent observar les conseqüències de la guerra i de la postguerra en el patrimoni immoble d'una vila. Aquestes fotografies es van catalogar pel Servei de Catalogació de Monuments de la Diputació i també surt esmentat en algun document manuscrit que acompanya les fotos, l'Institut d'Estudis Catalans. | 41.8116700,2.0953500 | 424858 | 4629262 | 08138 | Moià | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Totes les fotografies i clixés tenen una numeració donada per l' SPAL. | 55 | 3.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 80178 | Fons Fotogràfic de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-lajuntament | XX | Fons fotogràfic format per més de 600 fotografies en paper a color i negatius. Fotografies oficials en les que surten presidents i consellers de la Generalitat de l'actualitat i passats (Tries, Pujol, Maragall, Mas), constitucions de govern de la vila després de les eleccions, inauguracions (depuradora, Biblioteca, Museu Municipal, Arxiu Municipal..), actes polítics (l'11 de Setembre..). Les fotografies estan dipositades en àlbums de fotos i/o en sobres. Les dates d'aquest fons oscil·len des dels anys 80 fins a l'actualitat. | 08138-270 | Casc Urbà - Pl. Sant Sebastià, 1 | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 08138 | Moià | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | S. Renom; J. Soler | 55 | 3.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80341 | Fons documental de Moià a l'ABEV | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-moia-a-labev | <p>Fons de la parròquia de Santa Maria de Moià conservat a l'Arxiu i Biblioteca del Bisvat de Vic. Conté llibres sacramentals, llibres d'administració, confraries, escoles pies, Acció Catòlica. Llibres notarials: 9 volums de 1317 fins a 1860. Pergamins de Moià/Cambreria de l'Estany: 5 volums. Impresos segles XIX i XX. Comunitat de preveres de Moià (1589-1983) A part hi ha les visites pastorals, elaborades des del Bisbat de Vic. Per la relació històrica, també cal esmentar el fons de Sant Pere de Marfà i Santa Coloma Sasserra.</p> | 08138-444 | C. Santa Maria, 1. Vic | 41.8115300,2.0939100 | 424738 | 4629248 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Legal | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-01-24 00:00:00 | Francesc Roma | 94 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80342 | Fons documental Sant Feliu de Rodors a l'ABEV | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-sant-feliu-de-rodors-a-labev | XIX-XX | <p>L'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic guarda també els fons de la parròquia de Sant Feliu de Rodors, que inclouen Llibres sacramentals (1828-1992) i Llibres d'administració</p> | 08138-445 | C. Santa Maria, 1. Vic | 41.8115300,2.0939100 | 424738 | 4629248 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-01-24 00:00:00 | Francesc Roma | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 80343 | Fons documental parròquia de Sant Pere de Ferrerons a l'ABEV | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-parroquia-de-sant-pere-de-ferrerons-a-labev | <p>Fons de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic sobre Sant Pere de Ferrerons, que conté Llibres sacramentals (1575-1965), Llibres d'administració, Llibres notarials (1741-1944) i Pergamins: venda del mas Ferrerons, 1327</p> | 08138-446 | C. Santa Maria, 1. Vic | 41.8289700,2.1276800 | 427563 | 4631155 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-01-24 00:00:00 | Francesc Roma | 94|98 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80113 | Tres Tombs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tres-tombs-2 | <p>Domingo i Díaz , E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Ajuntament de Moià. Pàg. 10. Ed. T&T. Moià. Ajuntament de Moià (2007); Programa de la Festa Major d'Hivern. Sant Sebastià. Sant Antoni i els Tres Tombs. Moià, gener.</p> | XIX | <p>El 17 de gener és la festivitat de Sant Antoni Abat i a Moià se celebra la festa popular d'Els Tres Tombs, el segon cap de setmana després d'aquest dia festiu. Normalment és en diumenge i pels carrers de la vila circulen, com en una cavalcada, genets i traginers, cavalls, carruatges de tot tipus recordant els dels nostres rebesavis, i tot tipus d'animals que vulguin ser beneïts pel mossèn, que els espera a les escales de l'església parroquial amb l'aigua beneïda. Abans de començar la cavalcada hi ha una concentració dels participants per tal de guarnir els cavalls. Els participants han de fer tres voltes al recorregut establert per dins del centre antic del poble. Els Tres Tombs constitueix part de la Festa d'Hivern, que s'acaba amb la festivitat de Sant Sebastià, el 20 de gener. Durant uns anys, els llancers de la Guàrdia Urbana de Barcelona varen obrir la comitiva, acompanyats pel grup de grallers local i el Pollo. A continuació hi van els genets-administradors dels Tres Tombs, que porten uns barrets de copa de color negre i unes capes i vestits del mateix color. En general, són genets de família coneguda dins de la vila de Moià. Hi ha un banderer que custòdia durant tot l'any la bandera del sant i que obre la cavalcada junt amb els administradors que la inicien a la Plaça Major.</p> | 08138-205 | Recorregut pel centre de la vila. Pot tenir variacions cada any. | <p>Aquesta tradició està documenta a finals del s. XIX i es va dur a terme fins a la dictadura franquista L'any 1984 es va recuperar.</p> | 41.8083500,2.0987300 | 425135 | 4628890 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80113-foto-08138-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80113-foto-08138-205-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | Inexistent | 2024-11-20 00:00:00 | Cristina Casinos | Actualment se celebren el darrer diumenge de gener. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 80122 | El Pollo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pollo | <p>Ajuntament de Moià (2000); Guia Turística, Comercial i Industrial de Moià. Moià. Amades, J (1984); El Costumari català. Vol. I. Pàg. 559-561. Clarà i Arisa, J (1997); Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges. Ed. Viena SL. Barcelona, gener. Tarter i Fonts, R (1997); ' Notes històriques sobre el Pollo de Moià '. Ajuntament de Moià. Moià. Jaume Clarà, 'El Pollo o el Jutge: evolució de l'esparriot moianès', Modilianum, 39 (2008) www.festes.org.Moià</p> | <p>És un personatge d'aire carnestoltesc, únic i genuí de Moià. Fa molt anys que apareix en actes festius i celebracions populars precedint als gegants i els cap-grossos, obrint pas a les cercaviles i acompanyant les danses tradicionals moianeses i permetent l'actuació dels entremesos, músics i dansaires. Disposa de dues indumentàries característiques: la dita de San Antoni, més austera, i la de Sant Sebastià, més elegant. Va vestit amb una calça de bufó i una dalmàtica vermella (Sant Antoni) i/o blanca amb brodats (San Sebastià), es tapa la cara amb una carota de roba de sac pintada amb forma d'una cara ferotge, un barret cònic amb cintes de colors i porta una pell de conill dissecada plena de palla amb la que pica la gent. Per Sant Sebastià participa en danses populars amb un barret de pic alt i picarols a les cames.</p> | 08138-214 | Casc Urbà | <p>1. Les primeres notícies del Pollo són de l'any 1789, quan era conegut com a 'jutge de les pellisses'. Francesc Vilarrúbia el relaciona amb la festa de Sant Joan Evangelista. 2. Com a hipòtesi, el nom de 'Jutge' podria estar relacionat amb alguna antiga funció de l'esparriot: amb l'autoritat burlesca amb què eren investits els veguers de Sant Joan i, molt especialment, amb el 'tribunal de la barra' que se celebrava el dia de Sant Joan de desembre a la tarda i que en 1789 ja feia una vintena d'anys que s'havia perdut. 3. L'origen del Pollo o Jutge també es pot relacionar amb el ball de les gitanes, que anava al davant de la processó de Sant Sebastià. Tant aquest ball com la festivitat de Sant Joan Evangelista s'inscriuen en el cicle tradicional de carnestoltes. 4. Abans de 1839 existia un únic vestit del Pollo, que fou cremat aquell any. En 1841 la Confraria de Sant Sebastià en feu un, i poc després la de Sant Antoni en devia fer un altre. Per tant, la separació dels dos Pollos segons el vestuaria data de mitjan segle XIX. 5. La fesomia actual del vestit de Sant Sebastià es consolidà l'any 1863, quan van regalar al Pollo el barret cònic amb cintes. 6. A partir de la dècada de 1860 (primera data documental, 1870) l'esparriot moianès canvià el nom de 'Jutge' pel castellanisme 'Pollo', sinònim de 'jove', 'presumit', 'fatxenda'... 7. Fins a principis del segle XX el Pollo no s'incorpora --juntament amb els gegants-- a la Festa Major i a la processó de Corpus.</p> | 41.8134000,2.0970600 | 425002 | 4629453 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80122-foto-08138-214-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80122-foto-08138-214-2.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Científic | Inexistent | 2024-11-20 00:00:00 | Cristina Casinos | Aquest personatge intenta posar ordre però la mainada l'escridassa dient-li: 'POLLO MATAPUCES I ROBAESCAROLES', llavors ell els empaita i si els aconsegueix tenir davant, els fa ensumar la pell de conill que porta. | 96|94 | 63 | 4.5 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 80124 | Els Armats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-armats | <p>Clarà i Arisa, J (1997); Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges. Ed. Viena SL. Barcelona, gener. Domingo i Díaz, E(2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 84. T&T. Moià. www.festes.org</p> | XIX | <p>Els Armats surten disfressats de soldats i generals romans el vespre del Dijous Sant des del Museu de Moià, on es guarden les vestimentes, i fan diverses desfilades: la cadena, el quadre, el rellotge, l'esgrima... al ritme dels tambors, del soroll de les llances i dels escuts. S'acompanyen també per les banderoles que els portadors o 'aquilífers' fan ballar. El so dels tambors i el soroll de les llances o 'pilums' en el paviment modern s'imposa en el silenci de la Plaça Major i als sentits dels qui ho veuen. Abans que surtin els Armats, des de l'Ajuntament s'apaguen els llums dels fanals i s'encenen les teieres, fent l'espectacle encara més misteriós.</p> | 08138-216 | Casc Urbà - Pl. Major | <p>La primera noticia que es té sobre els Armats són documents de l'Arxiu Municipal de la confraria de la Mare de Déu de la Soledat, datats del 8 d'abril de 1847. La senzilla vestimenta que portaven el Banderer, el timbaler i els 12 armats va ser renovada l'any 1915. El banderer (aquilífer) portava l'escut que portava Francesc Viñas en la representació de l'òpera Lohengrin però es va perdre a la guerra. Les processons religioses de Setmana Santa van desaparèixer, però els Armats s'han mantingut gràcies als seus membres. Els Armats formen part de l'esquadró de soldats romans que precedien els passos religiosos. Actualment continuen sortint el Dijous Sant per fer els seus passos tradicionals, coneguts com: la cadena, la creu, el quadre, el triangle, l'esgrima, el rellotge... acompanyats de les seves llances, escuts i banderoles en el silenci i la foscor del carrer. Són un record de l'esplendor que va tenir Moià en la seva Setmana Santa.</p> | 41.8116400,2.0974700 | 425034 | 4629257 | 1847 | 08138 | Moià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80124-foto-08138-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80124-foto-08138-216-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | Inexistent | 2024-11-20 00:00:00 | Cristina Casinos | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 80125 | Festivitat de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festivitat-de-sant-sebastia-0 | <p>Ballús i Casoliva, G (2000); Guia de les Festes del Bages. Centre d'estudis del Bages. Col·lecció Guies núm. 2. Manresa. Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. T&T. Moià. www.festes.org/articles/php?id=418</p> | <p>El 20 de gener és la Diada de Sant Sebastià, és la Festa Major d'Hivern. Tots els establiments de la vila romanen tancats.</p> | 08138-217 | <p>Sant Sebastià sempre ha estat invocat per protegir els pobles de les pestes, el còlera i el foc. Com a advocat contra les pestes, són moltes les viles que li han dedicat un vot de poble. Una llegenda local explica l'aparició d'una talla de Sant Sebastià a Moià en una habitació de l'hostal de cal Santaire. El poble va considerar un miracle aquesta aparició i va invocar el sant per demanar-li protecció davant les pestes que estaven assetjant Barcelona i Catalunya durant el s. XVI i XVII. Tot i que la devoció al sant és més antiga, no va ser fins l'any 1676 quan Moià va instituir un vot de poble en agraïment al sant per haver aconseguit que la vila no patís la pesta bubònica. Segons aquest vot, el poble es va comprometre a dedicar-li festes cada 20 de gener. Les celebracions de la diada començaven el 19 de gener a la tarda amb una processó oberta pels Teiers( tres nois amb la cara emmascarada un barret de copa i unes pesades teieres plenes de brases enceses). El seguien el ball dels Garrofins i el Pollo. A les dotze del migdia es feia una missa a llaor de Sant Sebastià, cantada pel cor parroquial. Segons la tradició popular, la devoció per aquest sant va arribar a Catalunya als segles X i XI, en què sembla que se li van dedicar els primers monestirs i esglésies.</p> | 41.8110400,2.0960800 | 424918 | 4629191 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2024-11-20 00:00:00 | Cristina Casinos | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 80126 | Aplec de Sant Pere de Ferrerons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-pere-de-ferrerons | <p>Ballús i Casoliva, G (2000); Guia de les Festes del Bages. Centre d'estudis del Bages. Col·lecció Guies núm. 2. Manresa.</p> | <p>És una de les antigues romeries de Moià vigents que arriba fins a l'església de Sant Pere de Ferrerons per la carretera o pel dret. En arribar els pelegrins poden entrar a l'antiga parròquia per assistir a una missa dedicada als sants del dia i de l'època, Sant Pere i Sant Pau. En acabar-se la missa, és de tradició fer una rifa, organitzada pel mossèn, de llonganisses i pastissos en benefici de la Parròquia.</p> | 08138-218 | Sant Pere de Ferrerons | <p>L'any 1948 la parròquia de Ferrerons, que estava formada per diferents masos, es va agregar al municipi de Moià. Es coneix documentalment des del s. X. Des d'aleshores l'edifici ha patit modificacions en la seva estructura però sense perdre mai la seva categoria parroquial. Es té coneixement de que aquesta església ja existia en l'any 939 quan va ser unida temporalment a Moià. L'edifici actual es va construir a l'any 1763 aprofitant part dels murs romànics i la torre del campanar que és una edificació de finals del Romànic. L'església ha estat transformada diverses vegades i els seus objectes de culte traslladats a Moià. Antigament la romeria a Sant Pere de Ferrerons es feia a peu, avui és opcional.</p> | 41.7949900,2.1009100 | 425301 | 4627405 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | 2024-11-20 00:00:00 | Cristina Casinos | La Parròquia de Sant Pere està situada al turó de Ferrerons. s. XI | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80127 | Mercat de la Prehistòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-de-la-prehistoria | <p>Ballús, G (2000); Guia de les Festes del Bages. Centre d'estudis del Bages. Col·lecció Guies núm. 2. Manresa. Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 94. T&T. Moià Museu Municipal de Moià. www.covesdeltoll.com</p> | XX | Desaparegut | <p>Actualment desaparegut</p> | 08138-219 | Casc urbà - Parc Municipal | 41.8117600,2.0985900 | 425127 | 4629269 | 1997 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80127-foto-08138-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80127-foto-08138-219-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | Inexistent | 2024-11-20 00:00:00 | Cristina Casinos | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 80128 | Fira de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-sant-isidre-0 | <p>AD (1989); Calendari de Festes de Catalunya, Andorra i la Franja. Fundació de Serveis de Cultura Popular. Pàg. 254. Ed. Altafulla. Barcelona. Clarà i Arisa, J (1997); Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges. Ed. Viena S L. Barcelona, gener. La Tosca (1991); Moià d'ahir a avui. Records històrics d'uns quants moianesos. Ed. La Tosca. Moià.</p> | XVII-XVIII | <p>La Fira de Sant Isidre era també anomenada la fira de la Pega. Era la fira en la que el bestiar era exhibit per a la seva compra-venda. El lloc d'exposició depenia de la classe d'animal. El bestiar de peu rodó era situat al carrer de la Cendra fins que a l'any 1927 es va traslladar a la plaça de l'Oratori, actual solar on ara es troba el CAP. El bestiar de peu forcat, a la baixada del Vall, els porcs a la placeta del Colom i l'aviram i els conills a la placeta de Sant Sebastià. El bestiar estava molt repartit en tot el poble i de fet ens ha arribar algun testimoni que confirma que alguns animals eren lligats a unes anelles ferrades als murs de les cases que eren a prop de l'exposició d'animals per on es passava un lligant gruixut de cap a cap. En trobem, d'aquestes anelles, al carrer de Santa Magdalena, al carrer de la Coma. La festa s'acabava amb un gran ball. Actualment tot ha quedat reduït a una botifarrada popular, una missa solemne i a la benedicció de tractors.</p> | 08138-220 | Casc Urbà | <p>Segons Vilarrúbia, a Moià se celebraven tres fires: la de Sant Llorenç (anomenada de les fures), la de sant Sebastià i la de Sant Isidre (anomenada fira de la Pega). La vigília de la festa cada pagès feia un foc en un emplaçament alt perquè pogués ser vist des de lluny a la nit. L'any 1792 es té constància que es va celebrar la fira del bestiar a les feixes que hi havia al darrera de l'Escola Pia. L'any 1933 l'Ajuntament va decidir traslladar el mercat de la baixada del Mestre a la Plaça Major. Sant Isidre és el 15 de Maig.</p> | 41.8093700,2.0660500 | 422422 | 4629033 | 08138 | Moià | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2024-11-20 00:00:00 | Cristina Casinos | Anomenada antigament Fira de la Pega. | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 80129 | Patrocini de Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/patrocini-de-sant-josep | <p>La Tosca (1991); Moià d'ahir a avui. Records històrics d'uns quants moianesos. Ed. La Tosca. Moià</p> | XVIII | Sembla que ja no es fa | <p>Festivitat en la que es plantava un pi bastant alt amb el tronc ben pelat i encerat, a les branques del qual es penjaven llonganisses i altres aliments. Els nois més valents s'havien d'enfilar per aconseguir agafar-les. També es subhastava una carretada de llenya de roure que alguns homes, amb el permís del propietari, havien anat a tallar. Era com un donatiu al sant i els diners de la col·lecta eren destinats a les millores de l'església de Sant Josep.</p> | 08138-221 | Casc Urbà-c. Sant Josep | <p>16 de març. És una festa que ja es recorda l'any 1923 però se sap que és més antiga.</p> | 41.8125100,2.0971900 | 425012 | 4629354 | 08138 | Moià | Obert | Dolent | Inexistent | Barroc | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-11-20 00:00:00 | Cristina Casinos | 96 | 2116 | 4.1 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 80134 | Festival Internacional de Música Francesc Viñas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festival-internacional-de-musica-francesc-vinas | <p>Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 96-97. T&T. Moià</p> | XX | <p>Festival de música en què s'organitzen diferents concerts de música clàssica i/o moderna que es realitzen en escenaris diversos: el Parc Municipal, l'Auditori Sant Josep, Can Viñas, l'església Parroquial o, fins i tot a la Balma de les coves del Toll. El Festival és en honor a un dels fills predilectes de la vila, el tenor Francesc Viñas.</p> | 08138-226 | Casc Urbà - Parc Municipal | <p>El Festival Francesc Viñas, realitzat en els mesos de juliol i agost, ha tingut en la seva programació fins a vuit concerts entre juliol i agost i ha reunit a molta gent no només del municipi a qui els agrada la música clàssica. Un dels personatges importants en aquest Festival ha estat la soprano i cantant d'òpera catalana, Victòria dels Àngels, que va ajudar a fer ressò per tot el món de l'existència d'aquest festival fins a la seva mort l'any 2005.</p> | 41.8119500,2.0980900 | 425086 | 4629291 | 1982 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2024-11-20 00:00:00 | Cristina Casinos | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 80135 | Festa de l'Arbre Fruiter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-larbre-fruiter | <p>Ballús i Casoliva, G. (2000). <em>Guia de les Festes del Bages.</em> Centre d'Estudis del Bages. Col·lecció Guies núm. 2. Manresa.</p> <p>Clarà i Arisa, J. (1992). <em>D'ahir i avui: viatge fotogràfic per la història de Moià.</em></p> <p>Clarà i Arisa, J. (1997). <em>Francesc Viñas i l'estàtua d'en Rafel Casanova.</em> <em>Modilianum</em> nº 7, pàg. 63-74. Desembre. Moià.</p> <p>Clarà i Arisa, J. (1997). <em>Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges.</em> Ed. Viena S.L. Barcelona, gener.</p> <p>Domingo i Díaz, E. (2007). <em>Moià, una vila, un poble, una il·lusió.</em> Pàg. 97-100. T&T. Moià.</p> <p>Carrera i Escudé, M. (?). <em>Festa Major i Festa de l'Arbre Fruiter.</em></p> <p>Clarà i Arisa, J. (2004). <em>L'obra cívica del tenor Francesc Viñas: cent anys de la Festa de l'Arbre Fruiter (1904-2003).</em> Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XX | <p>Festa que s'ha realitzat fins als nostres dies. Els nens i nenes del poble tenien cura d'una llavor fins que creixia l'arbre i arribava el dia en què l'havien de plantar. Antigament es donava el títol de reina i pubilla a aquella que millor havia cuidat el seu arbre, però ara la festa s'ha adaptat als temps moderns i aquestes figures han estat substituïdes per els nois i noies que guanyen el premi Ecoarbre. Actualment, al març els nens/es de les escoles comencen a plantar arbres. Aquesta celebració és l'última de les activitats de l'any de la Lliga de Defensa de l'Arbre Fruiter. L'acte central es celebra el 17 d'agost i serveix també com a homenatge a la vellesa i al tenor Viñas. A la tarda es fa la plantada d'un arbre per una personalitat important del país i l'esdeveniment conclou amb el cant de l'Himne de l'Arbre Fruiter.</p> | 08138-227 | Casc Urbà - Parc Municipal | <p>El tenor Francesc Viñas, després de més d'una dècada de triomfs en els escenaris mundials, instituí a la seva vila nadiua la Festa de l'Arbre Fruiter. El context en què sorgí la iniciativa l'any 1904 és el d'un poble de la Catalunya central en crisi econòmica i retrocés demogràfic i hi influïren l'existència prèvia de la Festa de l'Arbre creada per Rafael Puig i Valls, l'eclosió del regeneracionisme posterior a 1898 i del moviment catalanista, l'incipient noucentisme i el pensament del bisbe Torras i Bages. La Festa uní el foment de la plantació d'arbres fruiters i l'educació en el seu respecte amb la fundació del Sindicat Agrícola, en el que fou originalment el doble objectiu d'aconseguir el progrés econòmic i la pau social del camp moianès i l'ideal noucentista de la formació de ciutadans. Amb els anys, però, l'opció cívica exemplificada en els infants, la vellesa i la virtut acabaria essent la preeminent. La festa ha tingut alts i baixos, des de les cavalcades plenes de simbolisme de 1905 i 1906 fins a la vitalitat republicana, la pervivència durant el franquisme inserida dins l'Homenatge a la Vellesa de la Caixa de Pensions o la celebració continuada fins a l'actualitat, amb detractors i incondicionals.</p> | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 1905 | 08138 | Moià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80135-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80135-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80135-11.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-03-20 00:00:00 | Cristina Casinos | Al llarg dels anys, els elements que s'han mantingut inalterables a la festa, des del 1905 fins a l’actualitat, han estat la plantada d’arbres i l’Himne de l’Arbre Fruiter: un poema de Joan Maragall amb música d’Enric Morera que es canta com acte de clausura de la festivitat. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 80137 | Festa Barroca, Retorn al 1714 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-barroca-retorn-al-1714 | <p>Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 101-103. T&T. Moià. Museu Municipal de Moià. www.covesdeltoll.com</p> | XX | Fa uns quants anys que no se celebra. | <p>Es tracta d'una festa que ens situa a l'època barroca mitjançant tallers didàctics i demostracions d'artesans relacionats amb el període de la Guerra de Successió i d'en Rafael Casanova, del qual la casa natal és ara museu i es troba a la mateixa plaça on es produeixen tots aquest esdeveniments. El matí del diumenge abans de la Diada de l'11 de Setembre, el centre de la vila es converteix en una cercavila amb canons, pólvora i petits escenaris on es representen gags de la Guerra. A la tarda, la plaça de l'Església s'omple de paradetes on es realitzen tallers didàctics relacionats amb l'època, organitzats des del Museu Municipal, i demostracions en les que artesans d'avui treballen com abans. Dintre de la programació de la festa hi ha unes hores on, en l'improvisat escenari de les escales de l'església, s'escenifiquen diferents capítols de la Guerra de Successió, la proclamació del conseller en cap, Rafael Casanova, el seu casament i l'entrada dels francesos a Barcelona, amb la conseqüent derrota davant la corona espanyola de Felip V. Els actors són amateurs, gent del poble, dirigits per R. Tarter, l'arxiver municipal.</p> | 08138-229 | Casc Urbà - Pl. Major | 41.8115300,2.0939100 | 424738 | 4629248 | 2001 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80137-foto-08138-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80137-foto-08138-229-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | Inexistent | 2024-11-20 00:00:00 | Cristina Casinos | Fa uns quants anys que no se celebra. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 80138 | Festa Major d'estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-15 | <p>Ajuntament de Moià. www.moia.net AD (1989); Calendari de Festes de Catalunya, Andorra i la Franja. Fundació de Serveis de Cultura Popular. Pàg. 398. Ed. AltaFulla. Barcelona. Ballús i Casoliva, G (2000); Guia de les Festes del Bages. Centre d'estudis del Bages. Col·lecció Guies núm. 2. Manresa. Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 95. T&T. Moià.</p> | <p>Festa que se celebra el 15 d'agost i és una de les més participatives, ja que coincideix amb les vacances de molta gent que durant la resta de l'any no són a la vila. La Festa està formada per un gran nombre d'esdeveniments: concerts, danses i balls popular.</p> | 08138-230 | Casc Urbà - Diversos indrets de la vila. | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2024-11-20 00:00:00 | Cristina Casinos | s. XVIII. | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80139 | Ofrena floral per l'11 de Setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ofrena-floral-per-l11-de-setembre | <p>Ballús i Casoliva, G (2000); Guia de les Festes del Bages. Centre d'estudis del Bages. Col·lecció Guies núm. 2. Manresa. Clarà i Arisa, J ( 1997); Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges. Ed. Viena.S L. Barcelona, gener. (1992); ' D'ahir i d'avui. Viatge fotogràfic per la Història de Moià. Francesc Viñas i l'estàtua d'en Rafel Casanova '. Modilianum Nº 7. Moià, desembre. Domingo Díaz, E (2007); Moià: una vila, un poble, una il·lusió. Ajuntament de Moià. Pàg. 124-125. T&T. Moià .</p> | XX | <p>L' 11 de Setembre, Diada de Catalunya, es fa l'ofrena de flors al Monument dedicat al conseller en cap durant la Guerra de Successió, Rafael Casanova, nascut a Moià l'any 1660, Les autoritats, entitats i persones a títol personal fan ofrenes florals als peus del monument des de l'any 1932 amb la inauguració del monument pel president de la Generalitat Francesc Macià. L'acte es complementa amb un discurs de l'alcalde en funcions, dels regidors i d'algun convidat d'honor.</p> | 08138-231 | Casc urbà - Pl. de l'Hospital | <p>L'any 1914 es va posar la primera pedra del monument al carrer de la baixada del Mestre, a prop de la font de Sant Joan, però no va tenir continuïtat. En comptes d'això, es va optar per col·locar una estàtua petita d'en Casanova, reproducció de la que l'escultor Rossend Noba havia realitzat per Barcelona, a la Plaça Sant Sebastià. Com que aquesta reproducció era més petita, des d'aleshores ha estat coneguda com 'l'estàtua del Rafalet'. No va ser fins l'any 1932 i a instàncies de Francesc Viñas que l'estàtua va tenir un emplaçament definitiu davant de l'hospital. El monument a Rafel Casanova va ser inaugurat durant la República, el 15 d'agost de 1932, pel president Francesc Macià. Durant la guerra i el període franquista es va mantenir el pedestal tot i que l'escultura hagués retirada el 1939.</p> | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 1914 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2024-11-20 00:00:00 | Cristina Casinos | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 80147 | La Vella dels Porcs Negres del Dolmen de Puig-rodó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vella-dels-porcs-negres-del-dolmen-de-puig-rodo | <p>Romeu, J (2000); ' Moià, història d'un poble '. Oliveres i Gallaguet, E(2007), font oral.</p> | <p>Llegenda sobre el dolmen de Puig-rodó. Es diu que fa molts anys en les nostres terres hi vivien molts pagesos, cada un tenia els seus porcs, els seus ramats de bens, de vaques que treien a pasturar cada dia. Un capvespre, un pagès que tornava cap al mas de pasturar amb el seu ramat d'ovelles va veure una cosa molt estranya prop del dolmen. S'hi va acostar molt a poc a poc tot espantat i va veure una vella que sortia del dolmen pasturant un ramat de porcs negres. El pagès va sortir corrent molt espantat i va avisar a la resta de pagesos dels masos del voltant. L'endemà tots els pagesos eren a prop del dolmen i van poder veure la vella passejant els porcs negres; aquella dona els va fer molta por, semblava una bruixa. La vella sortia cada nit del dolmen i tothom estava cada dia més espantat; per això van decidir d'anar a avisar el rector de l'ermita de Ferrerons (a prop del dolmen de Puig-rodó) perquè beneís el sepulcre i diuen que hi va gravar una creu a la llosa de sobre. Des d'aquell dia els pagesos no van veure més la vella pasturant els porcs negres. Si ens acostem al dolmen del Puig-rodó encara es pot observar la creu gravada a la llosa de la coberta, la mateixa creu que va lliurar als pagesos de la vella dels porcs negres. .</p> | 08138-239 | 41.8120000,2.0981500 | 425091 | 4629296 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2024-11-20 00:00:00 | Cristina Casinos | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||||
| 80148 | Llegenda del dolmen de la Grossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-dolmen-de-la-grossa | <p>Roca, J; Romeu, A (2004); ' Sepulcres Megalítics supervivents a la subcomarca del Moianès '. Moià</p> | <p>Llegenda que diu que des d'antic on s'aixecava el megàlit de la Grossa, avui desaparegut, hi havia hagut un hostal molt famós dirigit per la Grossa i el Galipapo. En una de les habitacions hi havia un llit que s'obria i es plegava de manera brusca, deixant mort a qui dormia a sobre seu. Quan acudien a l'hostal personatges rics, els hostalers els cedien l'habitació maleïda, on hi havia el llit per poder-se quedar tota la riquesa dels pobres viatgers. Mentre aquests dormien, els propietaris doblegaven el llit matant-los i en tiraven les despulles dins el forn de coure pa per fer desaparèixer les proves del crim. Un bon dia es va presentar a l'hostal en Gari, fadrí jove, ric i ben plantat demanant una cambra per passar-hi la nit. Els hostalers van cedir-li l'habitació del llit assassí, però la filla dels hostalers, l'Estela, va advertir al jove del perill que corria i aquest va posar coixins sota les mantes simulant el seu cos. Gari i Estela van decidir escapar-se junts cap a Moià per poder donar compte a la justícia dels crims que es cometien a l'hostal i aquesta va manar penjar la Grossa i el Galipapo i van fer destruir el llit. En la destrucció només va quedar una pedra dempeus, que coincideix amb la llosa vertical que formava el ja desaparegut dolmen de la Grossa. Diuen també que en temps de l'existència del megàlit s'hi feien sacrificis i a la llosa de coberta hi havia un forat pel qual s'escorria la sang de les víctimes. Des d'aquell moment fins que el megàlit fou destruït, cada nit de Nadal sortien de l'interior del dolmen tots els fantasmes de les víctimes dels hostalers saltant i ballant per demanar la pau eterna.</p> | 08138-240 | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 08138 | Moià | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2024-11-20 00:00:00 | Cristina Casinos | El dolmen va desaparèixer en la construcció de la carretera N-141-c. Es diu que va acabar formant part del pedram de la carretera. | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 80149 | Imatge de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-sebastia-1 | <p>AD (1989); Calendari de Festes de Catalunya, Andorra i la Franja. Fundació de Serveis de Cultura Popular. Pàg. 135. Ed. AltaFulla. Barcelona. www.festes.org/articles.php?id=418 Clarà i Arisa, Jaume: 'Un conte de Maria de Bell-lloch de 1881, ambientat a Moià'. La Tosca, abril de 2010,</p> | XVII | <p>Llegenda que explica la confusa aparició d'una talla de Sant Sebastià a Moià en una habitació de l'Hostal de Cal Santaire. El poble va considerar miraculosa l'aparició de l'escultura i va invocar al sant per tal de demanar-li protecció davant les terribles pestes que assetjaven Barcelona i Catalunya durant el s. XVI i XVII. Tot i que la devoció al sant és molt anterior, no va ser fins l'any 1676 quan Moià va instituir un vot de poble en agraïment a Sant Sebastià per haver-los mantingut al marge de la pesta bubònica.</p> | 08138-241 | <p>Segons el vot el poble es comprometia a dedicar-li festes cada 20 de gener per haver lliurat a la vila de la pesta. Antigament, a la vigília hi havia una processó amb un tabernacle que contenia una imatge d'argent de Sant Sebastià.</p> | 41.8116200,2.0991600 | 425175 | 4629253 | 08138 | Moià | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2024-11-20 00:00:00 | Cristina Casinos | Maria de Bell-lloch posa en boca d'un dels seus personatges aquesta llegenda: 'Una pesta que a tothom matava s'havia ensenyorit de Moià i tots los seus volts; crec que arribava fins qui sap a on, a Barcelona i tot: lo desconsol era gran; cases hi havia que havien quedat desertes. Llavores lo poble féu prometença al gloriós màrtir de construir-li una iglésia baix la seva advocació. L'hospital, en lloc de ser a baix, prop la parròquia, com ara, era aquí, en eixa plaça, i servia no sols per a los malalts sinó per a recollir pobres pelegrins. Doncs bé, un vespre, i quan ja s'havia votat lo fer la imatge i s'estava parlant de qui la faria que ho fes bé, sens trobar ningú a propòsit, trucaren dos pelegrins a la porta de l'hospital demanant acolliment per a aquella nit. Enterats los pelegrins de lo que tenia al poble en tant fatic, demanaren una pedra i, tancant-se en una celda, prometeren fer la imatge. L'ensendemà, veient que no eixien mai ni mai de sa celda, determinaren los veïns trucar a la porta, que estava tancada per dins, mes ningú respongué. Tractaren llavors d'obrir-la i, oh sorpresa!, los pelegrins no hi eren, i enmig la cambra hi havia un sant Sebastià fet d'una manera admirable, amb una encarnadura que pareixia natural. Tothom ho tingué per un miracle i ningú dubtà que l'havien fet los àngels en forma de pelegrins.' | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80150 | Refrany de la Grossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-de-la-grossa | <p>Roca, J; Romeu, A (2004); ' Sepulcres Megalítics supervivents a la subcomarca del Moianès '. Moià</p> | <p>Refrany que diu : 'De la Grossa a Moià, una hora hi ha. De la Grossa a Calders, una hora hi és'.</p> | 08138-242 | <p>El dolmen de la Grossa es trobava situat en un punt on actualment esta la carretera N-141-C, que antigament era un camí ral, prop de l'edifici actual de la Grossa tot i que no pertany al municipi de Moià. Cap a l'any 1865 en la construcció de la carretera, els picapedrers van rebre l'ordre d'esmicolar totes les pedres i obstacles que es trobessin dins el tram de la carretera i així ho van fer, incloent-hi el dolmen de la Grossa. El terme municipal al qual pertanyia aquest sepulcre és dubtós. A. Bofarull amb altres autors deia que pertanyia al terme municipal de Moià, S. Ginesta en la seva obra ' La comarca del Bages' esmenta que pertanyia al terme municipal d'Avinyó i segons altres fonts es considera propietat del municipi de Calders.</p> | 41.7772300,2.0954500 | 424826 | 4625438 | 08138 | Moià | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2024-11-20 00:00:00 | Cristina Casinos | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 80151 | Himne de l'Arbre Fruiter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-de-larbre-fruiter | <p>Ajuntament de Moià (1913); Archivos del Ayuntamiento de Moyà. Francesc Viñas. núm. 3. Pàg. 29. Lliga de l'Arbre Fruiter. Impremta-Inglada & Cia.. Barcelona. www.festes.org</p> | XX | <p>Himne dedicat a l'Arbre Fruiter i a la Festa de l'Arbre Fruiter creada per la Lliga de Defensa de l'Arbre Fruiter i per iniciativa del tenor Francesc Viñas i Dordal. La primera edició de la festa va ser l'any 1905. La lletra d'aquest himne amb lletra del conegut poeta Joan Maragall i amb música del cèlebre Enric Morera diu: - ' Cantem plantant, plantem cantant/que tot és vida/ Els bons plançons, amb uns bons cants/fan més florida/ En terra l'hem clos/ Au! Fes-t'hi ben gros!/Arbre, cuita, cuita/ Els cants són les flôs/els fets són la fruita/ Donem-li el bon jorn/ Dansem-li a l'entorn/ Alça! Aire, aire!/ El seu bon retorn/no pot trigar gaire/ Ai, quina verdor!/ Ai, quina abundor/ Mira! mira! mira!/ Tot ell és dolçor/i el vent hi sospira/ Com ell, bons germans/creixem forts i sans/ Pluja, sol, davalla!/ Els xics se fan grans/ Amunt, jovenalla!/ Cantem plantant, plantem cantant/que tot és vida/Els bons plançons, amb uns bons cants/fan més florida '.-</p> | 08138-243 | Arxiu-Biblioteca, Ajuntament. | <p>Va ser creat l'any 1905 pel poeta Joan Maragall i el mestre Enric Morera per la Festa de l'Arbre Fruiter que es va celebrar a la vila de Moià el 16 d'agost de 1905 i que va ser executat per un nombrós cor del poble.</p> | 41.8146600,2.1151400 | 426505 | 4629577 | 1905 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80151-foto-08138-243-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80151-foto-08138-243-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | Inexistent | 2024-11-20 00:00:00 | Cristina Casinos | Joan Maragall i Enric Morera. | Una de les partitures originals es troba a l'Arxiu Municipal. La partitura esta titulada: 'A Francesc Viñas/' Himne de l'Arbre Fruiter '/Coro d'homes à veus solas' i signada: ' lletra de Juan Maragall/Musica de E. Morera/Sitges, Abril de 1905 '. L'Himne és interpretat per un cor de cantaires a la cloenda de la Festa de l'Arbre Fruiter el 16 d'agost, normalment al Parc Municipal. En la pàgina principal de la partitura (n'hi ha tres) hi ha escrit el número de inventari 1012. | 106|98 | 62 | 4.4 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||
| 80152 | Sardana del Centenari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-del-centenari | XX | <p>Sardana encomanada a Carles Rovira i Reixach en el centenari de l'Arbre Fruiter a Moià. Titulada: 'Moià, a l'Arbre Fruiter'. Opus 149. Fa al·lusió a l'Himne de l'Arbre Fruiter de Joan Maragall i el mestre Enric Morera. A l'Arxiu Municipal de Moià hi ha la partitura i un CD gravat per l'autor.</p> | 08138-244 | La partitura es troba a l' Arxiu Municipal. | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80152-foto-08138-244-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-11-20 00:00:00 | Cristina Casinos | C. Rovira i Reixach. | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80156 | Els Veguers de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-veguers-de-sant-joan | <p>Ballús i Casoliva, G (2000); Guia de Festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Col·lecció Guies núm. 2. Manresa.</p> | <p>Dansa cerimonial de l'antiga Confraria de Sant Joan Evangelista que es balla a la Festa d'Hivern i a la d'Estiu. Actualment es balla a la Plaça Major durant la Festa Major en haver desaparegut la festa a principis del segle XX.</p> | 08138-248 | Casc Urbà | <p>Va ser recuperada a partir d'una partitura antiga que es troba a l'Arxiu Municipal. Antigament es ballava a la plaça de l'Oratori, actual Pl. del Colom. La coreografia és moderna (1985) ja que es desconeix com es ballava antigament, tot i que podria tenir semblances amb el ball del ciri (la partitura és un 'treure ball').</p> | 41.8114500,2.0984600 | 425116 | 4629235 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2024-11-20 00:00:00 | Cristina Casinos | Barroc. | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80161 | Ball dels Garrofins - Contrapàs garrofí. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-dels-garrofins-contrapas-garrofi | <p>AD (1989); Calendari de Festes de Catalunya, Andorra i la Franja. Fundació de Serveis de Cultura Popular. Pàg. 398. Ed. AltaFulla. Barcelona. Ballús i Casoliva, G; Juan i Nebot, Ma. A (1989); Inventari de Danses Vives. Carpeta P-29. Arxiu de Danses Vives del Centre de Documentació i Recerca de la Cultura Tradicional i Popular. Generalitat de Catalunya. Tarter i Fonts, R(2007), font oral.</p> | <p>Dansa tancada, ballada per un grup, que es col·loca en cercle i en renglera utilitzant els punts: saltirons 1, 2, 3 i peu endavant, rotllana i torre; els braços a la cintura i picarols a les cames i a les armilles. Antigament el ballaven 6 joves o homes, actualment 8 infants del poble (nens i nenes)o sempre múltiples de 4. Actualment es balla el 19 i 20 de gener, acompanyat de música per flauta dolça tot i que antigament la partitura era per a flabiol. El vestuari és diferent si es tracta d'un infant nen o nena. Els garrofins nens: mitges blanques, faldilla amb doble faldilla amb puntes i camisa de màniga llarga blanca, escalfadors blaus i llaç blau al coll, armilla amb cascavells amb ribets blaus, faixa blava, barretina amb cintes de colors. Les Garrofines: escalfadors, faixa i armilla de color vermell, al cap porten cintes de colors, mitges blanques, faldilla amb doble faldilla amb puntes i camisa de màniga llarga blanca.</p> | 08138-253 | Casc Urbà - A la plaça de l'església, a l'església i al carrer. | <p>Aquest ball ja és esmentat en el qüestionari de Francisco de Zamora fet a tots els municipis de l'Estat Espanyol l'any 1789. R. Tarter diu que l'origen d'aquest ball és de finals del s. XVII, portat de mans d'immigrants francesos. És esmentat també en les memòries de Mn. Isidre Dalmau l'any 1864, anomenat 'Ball de Gaufins associant-lo amb el mot llatí 'gaudeo' que vol dir alegrar-se. Diu que sortien abans de la festa de Sant Sebastià i anaven guarnits amb cintes i cascavells. Segons Mn. Dalmau, el nom de Garrofins ve de les barretines llargues que penjaven al llarg de l'esquena dels balladors que a ulls del poble eren molt semblants a les garrofes del camp. Dels anys posteriors a la Guerra Civil hi ha diverses ressenyes que en parlen. L'any 1956 es balla per primera vegada amb el Ball del Ciri. L'any 1974 es reestrena i l'any 1975 l'agrupament escolta de Mn. Amadeu Oller, sota la direcció del Sr. Trullà, el tornen a ballar a la vigília de Sant Sebastià, acompanyats pel ' Pollo ' i pels músics dels flabiols. Com a dada curiosa, l'any 1983 va ser ballat per una cinquantena de nens. Antigament es ballava a la vigília de la festa i es feia un cercavila amb parades per ballar-la. En canvi per Sant Sebastià a l'església es feia en sortir de la missa de matí. Actualment hi ha petites diferències entre la partitura que apareix al Costumari Català de Joan Amades i l'actual.</p> | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2024-11-20 00:00:00 | Cristina Casinos | s. XVIII. | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80162 | Ball de Gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-15 | <p>Ballús i Casoliva, G; Juan i Nebot, Ma. A (1989); Inventari de Danses Vives. Carpeta P-29. Arxiu de Danses Vives del Centre de Documentació i Recerca de la Cultura Tradicional i Popular. Generalitat de Catalunya. Tarter i Fonts, R(2007), font oral.</p> | <p>Ball tancat que a finals del s. XIX es deia Ball de Gitanes i Gitanos. Antigament obria la processó de Sant Sebastià. Està dividit en diferents parts: l'Entrada, els recitats de les parelles, el Ball, el mantejament del Pollo i la sortida. Els homes dedicaven la corranda a les dones. El grup de balladors, format per 6 parelles, es col·loca en cercle, passeig i filera i els punts de ball que fan servir són: rístol, cargol, línia recta, cadena petita, cadena grossa, molinet, passades, rodona, punt de sardana i polca i estrella petita. El vestuari dels balladors; els nois: pantaló de vellut de color, brusa blanca de mànigues llargues amb tiretes de colors, coll blanc de plecs, barrets de tres puntes amb tiretes que arriben fins els genolls, faixa blanca i sabatilles negres, camals amb cascavells. Les dones: faldilla de vellut en colors diferents, brusa blanca amb màniga llarga, capa del mateix color de la faldilla fins la cintura i amb pell blanca per tot el voltant, llaços de color al cap, mitges blanques i sabates negres. A la dansa li acompanya una cobla completa.</p> | 08138-254 | Casc Urbà- A la plaça de l'Església, a l'església i al carrer. | <p>És una de les danses més antigues de la vila. Ja surt esmentada com a dansa tradicional en el qüestionari de Francisco de Zamora de 1789 i a les memòries del Mn. Dalmau de 1864. Hi va haver un parèntesi durant la Guerra Civil en el que va desaparèixer, Durant els anys 70 torna a patir una altra modificació de mans del Sr. Artur Castanys i el mestre Cohí-Grau i la recreació del vestuari per la Junta del Casal de Moià. Abans de la seva recuperació l'any 1976, es ballava al so del violí i eren només els homes el qui el ballaven disfressant-se alguns de dones. Hi ha documentació de principis del s. XX on es diu que la música que acompanyava el ball era la del violí i esmenta el violinista moianès, Josep Oliveres, 'el Cotre'. Actualment l'acompanya la cobla.</p> | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2024-11-20 00:00:00 | Cristina Casinos | Es balla a la Plaça el diumenge més proper a Sant Sebastià (20 de gener), juntament amb el ball del Ciri i els Garrofins. S. XVII. | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80163 | Contrapàs Curt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/contrapas-curt | <p>Ballús i Casoliva,G; Juan i Nebot, Ma. A (1989); Inventari de Danses Vives. Carpeta P-29. Arxiu de Danses Vives del Centre de Documentació i Recerca de la Cultura Tradicional i Popular. Generalitat de Catalunya. Tarter i Fonts, R(2007), font oral.</p> | XIX | <p>Ball de dos homes, dos traginers, que el ballaven en la festa de Sant Antoni. És una dansa tancada, de sentit religiós, en la que té molta importància el moviment dels peus, que descriu la passió del Senyor en diferents parts: 1a Salutació i invocació al Déu Pare; 2a primera imatge: la corona d'espines; 3a segona imatge: el carrer de l'amargura; 4a la Crucifixió; 5a el Davallament; 6a la Resurrecció; 7a salutació amb la gorra. Antigament quan el començaven a ballar els traginers es fumaven un cigar i el ball acabava quan el cigar es consumia. Un traginer es col·loca davant de l'altre, un al costat de l'altre i els punts que ballen: punt de creu, paral·leles, punt garlandes, sardana acompanyats per una cobla. El vestuari s'ha refet a partir dels records d'antics balladors i de la documentació fotogràfica: brusa de traginer negra i pantaló de vellut negre, gorra negra i espardenyes de betes negres. Antigament portaven un mocador blanc al coll. Els balladors són acompanyats en tot moment pel 'Pollo', que hi intervé passivament.</p> | 08138-255 | Casc Urbà - Pl. Major en les Festes d'Hivern | <p>Tot i que no surt esmentada en les memòries de Mn. Dalmau, se sap que és de finals de s. XIX. Es ballava per Sant Antoni, 17 de gener, festa molt important al poble. Es ballava al migdia després dels Tres Tombs i després de la cercavila al vespre. Antigament la ballaven dos homes de 50-60 anys. Era acompanyada per la música de violí. L'any 1984 es va recuperar. Actualment es balla el dia dels Tres Tombs (darrer diumenge de gener) al passar el tercer tomb per l'església, com a homenatge al banderer i els administradors de la festa. Es recorda que als anys 20 la melodia només era per violí, actualment és cobla completa.</p> | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2024-11-20 00:00:00 | Cristina Casinos | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80168 | Les Encantades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-encantades | XVIII | Llegenda relacionada amb les coves del Toll que diu que: 'Les Encantades sortien a fer por a les mestresses de les cases veïnes a les coves del Toll, quan aquestes, després de rentar la roba a l'aigua calenta que sortia de la mina durant l'hivern, l'estenien pels voltants. Les Encantades feien moure la roba estranyament i se sentien uns planys ofegats en la foscor de la gola de la mina'. | 08138-260 | La referència històrica que es coneix del Toll és de finals del s. XVIII per Francesc Vilarrúbia, amo del Masot, que en alguna de les seves 'expedicions' hi havia trobat algun fòssil. La cova del Toll es coneix des d'antic amb el nom de la Mina del Toll on les aigües surten de manera discontínua. . | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 80169 | El plat de fusta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-plat-de-fusta | Llegenda entorn al Toll: 'Es diu que una de les cases veïnes al Toll tenia un plat de fusta en el que donaven de menjar al gos guardià. Un home que passava sovint per allà demanant almoina el va reconèixer un dia. Els va dir als propietaris del mas que aquell plat era seu i ho va voler demostrar: - Uns anys enrere sent pastor als Pirineus vaig fer aquest plat de soca de boix. Un dia va ploure i l'aigua se'l va endur riu enllà de manera que no el vaig tornar a trobar. Molt em va doldre la pèrdua, car era un record preuat per a mi, per això em veuen tan xiroi ara en retrobar-lo i no dubteu que va ser fet meu. Veieu?- els va ensenyar- aquest trosset de fusta diferent és la contrasenya. Dintre hi ha una moneda d'or'. I els ho va demostrar tot seguit. Els va demanar com l'havien obtingut i li van contestar que del Toll, en una avinguda d'aigua, l'havia abocat i la casualitat va fer que ells el recollissin. | 08138-261 | La referència històrica que es coneix del Toll és de finals del s. XVIII per Francesc Vilarrúbia, amo del Masot, que en alguna de les seves 'expedicions' hi havia trobat algun fòssil. | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | s. XVIII. | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 80177 | Ball de Nans - 'La Filigrana' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-nans-la-filigrana | <p>Ballús i Casoliva, G; Juan i Nebot, A(1989); Inventari de Danses Vives. Carpeta Arxivador P-29. Arxiu Municipal de Moià.</p> | <p>Dansa tancada amb diferents parts: entrada, ballada de la dansa i sortida. Es balla per parelles que es col·loquen en cercle, quadre i renglera. Els punts que fan servir a la dansa són el galop, punta i taló. Els balladors amb capgrossos representen el rei, la reina, el pagès i la minyona. La coreografia de la dansa ha estat creada expressament però segueix les danses similars existents en altres balls de Catalunya. El vestuari que porten és pràcticament nou, creat l'any 1985. El rei porta: vestit vermell i capa negre; la reina: vestit de color blau cel i capa vermella; el pagès: pantaló de vellut negre i brusa llarga; la minyona: vestit negre, davantal i còfia blanques. La música que acompanya el ball és una copla complerta creada modernament pel Sr. Artur Castany i el Sr. Cohi-Grau.</p> | 08138-269 | Casc Urbà | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 08138 | Moià | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2024-11-20 00:00:00 | Cristina Casinos | Només es balla a la Festa Major d'estiu i és l'únic ball on apareixen els capsgrossos. | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80181 | Dia de Mercat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dia-de-mercat | Clarà i Arisa, J (1997); Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges. Ed. Viena S L. Barcelona, gener. Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. T&T. Moià. Tarter i Fonts, R (2005); ' 1000 anys de Història de Moià '. Curs de Formació de monitors. Patronat de Museus de Moià. Moià. | XII | Mercat que es fa cada diumenge del mes a la Plaça Major. Actualment les parades són de roba, verdures, sabates, embotits. Quan a la Fira-Mercat s'havia deixat de realitzar fins fa uns anys. L'any 2007 es va realitzar pels carrers del poble quan la zona poliesportiva del pavelló havia esta el lloc de sempre. | 08138-273 | Casc Urbà - Pl. Major | El comte Ramon Berenguer IV concedeix a la vila de Moià la celebració d'una fira i d'un mercat setmanal al s. XII. Aquest mercat se celebrava en un inici el dimarts de cada setmana i la fira a mitjans d'agost. Durant el s. XIX l'Ajuntament va acordar que el mercat se celebrés el diumenge de cada setmana, acord que perdura fins l'actualitat amb un parèntesi, a principi dels anys noranta, amb les obres de la remodelació de la Plaça Major quan es va situar a la Pl. Sant Sebastià. Actualment torna a ser a la Pl. Major. Segons Vilarrúbia, se celebraven a Moià tres fires: la de Sant Llorenç (anomenada de les fures), la de Sant Isidre (fira de la Pega) i la de Sant Sebastià. Actualment i després d'alguns anys sense realitzar-se, se celebra per la festa Major i se situa al pavelló esportiu de Moià. | 41.8120000,2.0981500 | 425091 | 4629296 | 1151-52 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 80264 | Xiprer de Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprer-de-coromines | Roma, F.; Perramon, M. : Excursions per la geografia de la Caritat. | Arbre mort | Restes d'un xiprer al costat de la masia. Segons es va documentar fa una dèdaca, parlant amb les persones que vivien a la masia, un xiprer situat davant d'una masia indicava que es podia demanar ajuda alimentària a les persones que hi vivien. Era una forma d'assegurar la supervivència de les persones sense recursos i sense domicili. No era exclusiu d'aquesta casa, sinó que es retroba en diferents llocs. | 08138-356 | Masia de Coromines | 41.8241700,2.0798300 | 423584 | 4630664 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Actualment (estiu de 2018) el xiprer sembla mort i possiblement sigui tallat. | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80331 | Conte titulat 'Nostre Senyor tanca una porta i n'obre una altra' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conte-titulat-nostre-senyor-tanca-una-porta-i-nobre-una-altra | XIX | Transcrit i reeditat per Jaume Clarà | Aquest conte va ser escrit per Maria del Pilar Maspons i Labrós (1841-1907) i publicat l'any 1881 en el recull 'Llegendas catalanas'. Segons Jaume Clarà, l'argument és de caràcter romàntic i centrat en la caritat d'inspiració cristiana i en la benvolença dels designis divins, que no deixen mai ningú desemparat, tal com remarca el títol de la narració: una noia amb els seus pares arriba a Moià de viatge, pas previ per a anar a l'Estany, i durant la nit els ensopega un aiguat que provoca grans destrosses, sobretot en els carrers més pobres de la vila; la filla considera que, en lloc de continuar el viatge, han d'esmerçar els seus recursos a ajudar la gent més pobra i perjudicada; per això mare i filla es dirigeixen a la zona de Moià més afectada, la Ciutadilla, per parlar amb una família desgraciada que, després d'haver patit la mort del seu fill a la guerra de Cuba, ara ha perdut la casa; per a arribar a la Ciutadilla els fa de guia un jove que troben pel camí i que, en un tomb d'aquells típics de l'argumentari romàntic, acaba resultant ser el fill de la família desgraciada, que reapareix sa i estalvi. | 08138-434 | C. Ciutadilla - Plaça de Sant Andreu | 41.8115300,2.0939100 | 424738 | 4629248 | 1881 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Maria del Pilar Maspons i Labrós | En aquest conte, Maspons ens ofereix una versió de la llegenda de la invenció de la imatge de Sant Andreu i una descripció de l'església i altres indrets de la vila. | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80370 | Llegenda de les encantades del castell de Clarà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-les-encantades-del-castell-de-clara | Davi i Sentias, Liduvina: 'una llegenda de casa nostra'. La Tosca, abril de 2001. Pàg. 10-11. | Sembla que aquesta llegenda s'està perdent | A un home i una dona que vivien al carrer de Santa Magdalena feia poc que se'ls havia mort un fill. Per aquesta raó, la mare sempre plorava. Uns cent metres sota el castell de Clarà hi ha una roca d'uns tres metres d'altura i deu de fondària, avui dia gairebé tapada. Aquesta roca es deia l'Encantada, perquè hi vivien unes fades. De nit, rentaven la roba a la riera de l'Om, i si feia clar de lluna, hi executaven algunes danses. Una nit, aquelles dones varen trucar la porta de la parella del carrer de Santa Magdalena. Només obrir, es varen trobar amb una fada d'ulls de cel i una llarga cabellera rossa, vestida amb una túnica blanca i que duia una criatura preciosa en braços. Com que no s'entenien, ella els va fer signes perquè entenguessin que se la podien quedar i que de tant en tant l'haurien de dur a la cova. Quan la dona feia la visita, mai no la deixaven entrar a la cavitat. Només li deixaven un tamboret per seure mentre a dins sentia gatzara, cants i molts petons que se suposava que anaven dirigits a la criatura. En acabat, ella tornava cap a casa, de nou amb la criatura. Un dia, però, varen dir-li que se la quedaven, però com que la parella l'havia cuidada tan bé, li pagarien amb el que elles tenien. Així, li varen posar al davantal fet d'estamenya negra fabricada a Moià una mesura de segonet. En veure-ho, la dona es va posar a plorar, i mentre tornava cap a la vila es girava enrere tot plorant.. En una d'aquestes aturades, va llençar al terra el segó que li havien donat. En arribar a casa, el marit es va adonar que duia enganxades al davantal unes espurnes que lluïen com l'or. En adonar-se de què era, tots dos varen córrer cap al lloc on havia llençar el segonet, però només hi varen trobar algunes espurnes com d'or. Va ser llavors quan es varen adonar que les fades els havien donat un tresor: segonet que es transformava en or. | 08138-473 | Castell de Clarà, a tocar de Sant Andreu | 41.8202100,2.0801400 | 423605 | 4630224 | 08138 | Moià | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | No es pot assegurar que sigui una llegenda d'origen popular. En tot cas, té molta semblança amb una que es recull a la fitxa 474. La cova a què fa referència sembla correspondre a una cavitat situada al nord del castell de Clarà, al vessant del Solà de la Vila. | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80371 | Llegenda de la senyora del castell de Clarà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-senyora-del-castell-de-clara | La senyora del castell de Clarà va demanar a una dona del poble que fes de dida del seu fill i li va dir que li pagaria molt bé. Quan un temps després va acabar d'alletar el nen, la senyora del castell va fer-li parar el davantal i va donar-li una pols dient-li que era un sabó molt bo i que si rentava la roba amb una mica d'allò no passaria mai més necessitat. La dona va marxar molt enrabiada i maleint la senyora del castell pensant que l'havien enganyada, ja que creia que li donarien diners per la feina feta. Es va anar enfadant cada vegada més i quan va passar per la riera de l'Om va espolsar-se el davantal i quan la pols va tocar l'aigua es va convertir en or, però el corrent se li va emportar tot i es va quedar sense res. | 08138-474 | Castell de Clarà | 41.8202100,2.0801400 | 423605 | 4630224 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Explicada per Ramon Tarter, que la recull de fonts orals.Sembla que mai no ha estat publicada. | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 80387 | El Misteri del Guinya la Fava | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-misteri-del-guinya-la-fava | XX | Aquesta llegenda fa referència al misteri de l'Aixecament de la Creu, conegut popularment com l'Estiracordetes. Segurament es va construir a mitjan segle XIX. Segons la llegenda, per refer aquest pas, es va contractar un escultor de Vic i aquest va demanar que li enviessin tres homes que li servissin de model per obrar els tres jueus. Aquests homes havien de ser els més lletjos que poguessin trobar. Per aconseguir que anessin fins a la capital vigatana, se'ls va dir que havien d'anar a dur una carta a l'escultor. Es diu que un era l'avi de cal Guinya i l'altre de cal Faveta, d'aquí el nom del misteri. El tercer personatge era conegut com el Salero. | 08138-490 | 41.8115700,2.0982100 | 425096 | 4629248 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Aquest misteri va ser destruït en començar la guerra civil. Després de la guerra va ser substituït per un altre, però les fesomies dels personatges ja no eren les del Guinya i el Fava. | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 80428 | Festa de la Cabra d'Or | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-cabra-dor | XXI | Festa de caràcter popular, emmarcada dins de la Festa Major. Recull diferents elements folklòrics i referents històrics centrats a la vila de Moià per convertir-los en una manifestació festiva i participativa que pretén ser del gust de tota la població. La festa es desenvolupa durant dos dies, i es passa la nit a les rodalies del castell de Clarà, amb espectacles i jocs preparats expressament per a l'ocasió. La festa acaba amb l'apedregament d'en Planella, antic senyor de Moià, un sopar i un ball de fi de festa. | 08138-542 | Segons lacabrador.cat, aquest esdeveniment pretén recrear alguns fets històrics, com la revolta d'Aissó (any 826) i la història de la família Planella, tot això entrelligat amb elements folclòrics (com la llegenda del dolmen de la Grossa). | 41.8115300,2.0939100 | 424738 | 4629248 | 2010 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 79888 | El Carreró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-carrero | Tarter i Fonts, R (2005); ' 1000 anys de Història de Moià '. Curs de Formació de monitors. Patronat de Museus de Moià. Moià. | Carrer estret que uneix la plaça Major amb el carrer del Forn i la Baixada del Vall. Les cases amb els números 5, 7, 8 i 10 tenen llindes i/o elements arquitectònics d'interès artístic. | 08138-1 | Casc Urbà - c. del carreró | A l'època en què només hi havia quatre carrers envoltats per la muralla era anomenat carrer Jussà. | 41.8120000,2.0982700 | 425101 | 4629296 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79888-foto-08138-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79888-foto-08138-1-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Un dels portals, de mig punt i adovellat, ha estat tapat darrerament per un cartell d'una associació. | 85 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 79889 | Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-0 | AD (1980); El Bages. Aproximació al medi natural i humà de la comarca. ' Edificis romànics religiosos ' per F. Villegas i Martínez. Pàg. 389. Centre excursionista de la comarca del Bages. Llibre commemoratiu del 75º Aniversari. Ed. Montblanc-Martin DL. Granollers-Barcelona. AD (1981); Gran Geografia comarcal de Catalunya. Bages, el Berguedà i el Solsonès. Vol. II. El Moianès. pàg. 167-185. Barcelona. Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Tarradell i Mateu, M; Riu i Riu, M; Giralt i Raventós, E (1988.); Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II. Pàg. 28-29. Ed. Parcir Selectes. 2ª edició. Manresa. | Capella amb coberta a dues aigües. Estructuralment, correspon a un temple romànic dels s. XI o XII de nau única i absis semicircular amb ràfec de cinc filades de rajoles i una cinquena filera de rajoles tipus incertum, a la banda de llevant. L'accés, mitjançant una porta d'arc de mig punt amb muntant simple, es troba a la façana encarada a ponent. Als dos blocs de pedra gres, amb una motllura a la banda superior, que formen part de la llinda, hi ha una inscripció: 'HECHA REEDIFICAR POR D. JOAQUIN/OTZET I COROMINAS AÑO 1870 '. La zona de la clau de la porta té una gran i important esquerda estructural. Els blocs de pedra que formen l'arc interior de la porta estan decorats amb una motllura menys marcada que la superior de la llinda. Els muntants els formen cinc blocs de pedra a cada banda. A pocs metres de la clau de la porta d'accés, simètrica a aquesta i al vèrtex de la teulada, hi ha una rosassa circular formada per dos blocs de pedra gres on hi ha inscrit: ' DESTRUIDA AÑO 1808 '. La rosassa també té una esquerda important vertical que no coincideix amb la de la porta. La façana de ponent encara conserva part de l'estucat. La llargada dels murs exteriors és de 12 x 5,25 m, i a la façana sud destaquen dos grans contraforts de pedra que es recolzen a la pedra mare. En tot l'edifici es poden observar tres grapes de ferro, dues a la façana de tramuntana i l'altre a l'absis. A l'interior hi ha un petit altar presidit per una pintura en la que està representat el seu titular, sant Andreu. La capella està construïda directament a la pedra sense fonaments. L'any 1870 es va afegir un cos a la façana sud on hi ha la tomba de la família Coromines, amb una inscripció que així ho indica. | 08138-2 | A l'oest de la vila, gairebé al cim del turó de Sant Andreu. | El primer document en què s'esmenta l'església és un pergamí de l'any 1275, en el qual se cita com a sufragània de Moià. En aquesta data, Bertran de Muntanyola cedeix al rector de Rodors la capella amb les seves cases i pertinences. Va ser reedificada després de la Guerra del Francés. El diccionari de P. Madoz (1849) encara la dona com a derruïda. Se sap que a l'any 1870 va sofrir una restauració profunda per part dels amos del mas Coromines que va modificar la seva aparença primitiva | 41.8200200,2.0802000 | 423610 | 4630202 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79889-foto-08138-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79889-foto-08138-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79889-foto-08138-2-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | El notari Joaquim Otzet i Corominas, que va renovar part de la capella el 1870, era l'hereu del veí mas Coromines.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Capella de Sant Andreu del castell de Clarà | 92|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 79890 | Sant Jacint del mas Bussanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jacint-del-mas-bussanya | Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit | Caldria fer-ne una rehabilitació. Part de la teulada ha caigut | Capella de nau única amb teulada a dues vessants i ràfec amb quatre filades (teula, rajola). L'espadanya té teuladeta a dues vessants amb ràfec de tres filades mixtes (teula, rajola, rajola). Conserva part de l'estructura del travesser de fusta on anava la campana. La capella té absis semicircular encarat a llevant amb teulada a dues vessants (la part est està reduïda) i ràfec de sis filades mixtes (rajola, teula). L'accés a l'ermita es fa per una petita escala de dos esglaons d'un sol bloc amb els angles arrodonits orientats a ponent. A uns metres d'aquesta, hi ha bancs simples de pedra calcària. En el portal d'accés hi ha un templet amb teulada a una vessant amb ràfec de vuit filades mixtes (rajola, teula, rajoles). El portal queda emmarcat per dues pilastres i un dosseret de pedra enmig del qual hi ha l'escut nobiliari de la família Bussanya (armadura d'antics cavallers; a l'escut semipartit de baix relleu hi ha, a la zona superior, un edifici que podria tractar-se del mas Bussanya i a la part inferior un braç amb un ram de flors). Els capitells que flanquegen l'accés estan decorats geomètricament i són de fust llis i base de planta quadrada. La porta d'accés, de fusta, conserva també el picaporta i el claus d'unió amb forma de petites petxines de ferro forjat. A sobre de la porta d'accés hi ha un ull de bou que sembla de factura moderna. A la dreta de l'accés hi ha una finestra de petites dimensions amb llinda de gres i enreixat en forma de creu decorat amb una flor central. La façana de ponent conserva l'estucat que imita un carreuat. Tant la façana de tramuntana com la sud han perdut l'estucat de la zona inferior del sòcol. A la zona propera al ràfec de l'absis hi ha una sanefa que imita arcs de mig punt amb una petxina a la base d'on arranquen els arcs. A la part central exterior de l'absis s'observa una finestra de mig punt amb una reixa de ferro forjat de factura molt acurada. A l'interior de l'absis es conserva la capa pictòrica on, a un metre del terra, hi ha una sanefa de motius geomètrics i algun de vegetal. A l'interior de la capella hi ha una volta de mig punt segmentada en tres seccions per arcs torals amb llunetes situades en dues de les porcions dels segments. El sostre està totalment decorat amb pintures d'estil geomètric de blanc sobre negre. En una de les claus de volta hi ha escrit: 'RESTAURADO 1700 '. Es conserva l'altar de fusta d'estil barroc pintat de blanc amb dues mitges columnes salomòniques situades geomètricament a banda i banda que conserven restes pictòriques i daurat. A la paret de llevant, on està situat l'altar, es conserva capa pictòrica de color vermell pompeià. A l'interior, i situats a banda i banda de les façanes de tramuntana i sud, hi ha uns bancs de pedra que aprofiten la paret de la capella com a respatller. | 08138-3 | A l'oest de la vila. Junt al mas Bussanya. | 41.8150400,2.0631800 | 422190 | 4629665 | 08138 | Moià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79890-foto-08138-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79890-foto-08138-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79890-foto-08138-3-3.jpg | Inexistent | Modern|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | La tipologia de l'edifici segueix les directrius marcades pel neoromànic.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Capella de Sant Jacint de mas Bussanya. | 94|96 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 79891 | Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-josep-0 | Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 48. Ed. T&T. Moià. Galobart i Soler, J (1998); ' Aportacions a la bibliografia i a l'obra dels escultors Rubió '. Nº 19. pàg. 39-41. Desembre. Moià. Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XVII | Antiga capella de nau única amb coberta a dos vessants i ràfec de fusta. Obra de pedra amb arrebossat. Posteriorment van ser afegits el presbiteri i la capella dels Dolors. La façana presenta una portalada rectangular d'estil renaixentista emmarcada per dues pseudopilastres llises de pedra amb capitell dòric que sostenen l'arquitrau i el fris, decorat amb caparrons d'àngels. El fris esta coronat per un frontó semicircular partit per la meitat. En ampliar-se l'església sota el patrocini de la família Alòs, es va afegir, a la part central del frontó, l'escut d'aquesta nissaga de metges moianesos. A mà esquerra de la porta d'accés hi ha un abeurador amb data de l'any 1870, és la font de Sant Josep. En el xamfrà de l'immoble hi ha una fornícula amb la imatge de Sant Josep. L'església de Sant Josep té un campanar on es conserva també una campana de l'any 1620 i un rellotge fet a Moià al 1789. L'edifici és l'auditori des de l'any 1993 i ha patit una sèrie de transformacions: l'antic presbiteri és l'escenari de l'auditori. La capella dels Dolors s'ha convertit en una saleta i els serveis i la zona del segon pis fan de magatzem i conserven la claraboia original. La girola s'ha conservat i, de les pintures del sostre, només se n'han conservat alguns fragments. La resta ha estat reintegrada amb criteri il·lusionista, seguint les pautes del que quedava i de la documentació fotogràfica. | 08138-4 | Casc Urbà - c. Sant Josep, 1 | A la façana es pot veure l'escut de la família Alòs, que van ser els primers benefactors del temple en cedir els terrenys per erigir l'església. Fou edificada sota la invocació del Desterro de Jesús Nostre Senyor pel Rv. Jaume Gónima, beneficiat de l'església parroquial de la vila de Moià i rector de Sant Pere de Marfà, i per la seva germana Lluïsa Busquets. Va ser beneïda pel senyor bisbe de Vic Andreu de Sant Jeroni el dia 11 d'octubre de 1620 (hi ha inscripció). La capella original, de petites dimensions, va ser engrandida a finals del s. XVIII allargant la part del presbiteri i afegint una nova capella lateral. La portalada de Sant Josep va ser contractada a la nissaga d'escultors Rubió. Se sap que el disseny de 1614 va ser encarregat a Jaume Rubió i es creu que molt probablement l'execució també podria haver estat d'ell. Si fos així, seria l'única obra esculpida en pedra que es coneix d'un escultor Rubió. Durant la guerra civil, com la majoria d'esglésies de la vila, va ser destruïda. En anys posteriors va ser utilitzada com a magatzem d'una empresa i, últimament, com a magatzem de la brigada municipal. L'església fou tancada al culte l'any 1936. L'any 1993 l'antiga església va ser convertida en auditori i sala polivalent amb capacitat per a 100 persones. El rellotge del campanar va ser construït per Josep Senesteva l'any 1789 i el 2002, després de la seva restauració, es va tornar a posar en marxa. | 41.8126100,2.0952000 | 424847 | 4629367 | 1614-20 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79891-foto-08138-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79891-foto-08138-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79891-foto-08138-4-3.jpg | Legal | Modern|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | L'any 1865 es va restaurar la façana.A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Capella de Sant Josep. | 94|96 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 79892 | Santa Eugènia del Gomar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-eugenia-del-gomar | AD (1980); El Bages. Aproximació al medi natural i humà de la comarca. ' Edificis romànics religiosos ' per F. Villegas i Martínez. Pàg. 389. Centre excursionista de la comarca del Bages. Llibre commemoratiu del 75º Aniversari. Ed. Montblanc-Martin DL. Granollers-Barcelona. AD (1981); Gran Geografia comarcal de Catalunya. Bages, el Berguedà i el Solsonès. Vol. II. El Moianès pàg. 167-185. Ajuntament de Moià. Arxiu Municipal. Barral i Altet, X (1981); L'art Pre-romànic a Catalunya. Ed. 62. Barcelona. Buron, V (1980); Esglésies Romàniques Catalanes - Guia. Artestudi Ed. Barcelona. Coll i Riera, JM; Molina i VallMitjana, JA; Roig i Buxó, J (1992); ' Una olla Alto-Medieval trobada a Santa Eugènia del Gomar '. Modilianum, nº 7. pàg. 59-62. Desembre, Moià. Dovella (1994)). Revista d'Història i Art del Bages; Moià i Rodalies. pàg. 32-38. Any IV. Nº 12. Manresa. Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Piera, M; Caballé, G (2003); ' Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al Mas Gomar '. 26 de setembre al 8 d'octubre. Empresa Arqeuociència. Serveis Culturals SL. Manresa. Tarradell i Mateu, M; Riu i Riu, M; Giralt i Raventós, E (1988); Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II. pàg. 23-55. 2a edició. Ed. Parcir Selectes. Manresa. | X | les restes que queden han estat consolidades | Capella preromànica d'una sola nau. La part més conservada és l'absis, a llevant, de planta rectangular d'uns 3 x 2 m amb volta de mig punt al que s'accedia per un esglaó de gres vermell que encara es conserva igual que una part de la teulada a dues vessants sense ràfec. També conserva el paviment de rajola decorada amb quatre barres verticals. Es conserven uns 3,5 x 5 m del mur de tramuntana i gairebé res del mur sud. La nau, més alta que l'absis, era coberta segurament per una encavalcada de fusta. Hi ha una petita part del mur de migdia on es pot entreveure un espai que correspon a la porta oberta al s. XVIII i que, molt possiblement, va substituir la primitiva. L'aparell és de pedres irregulars (gres i tosca) però ben disposades en filades iguals. L'església havia tingut el cementiri a prop en època medieval. En la prospecció del terreny s'han observat restes òssies i en l'excavació arqueològica d'urgència realitzada al mas del Gomar, situat a pocs metres de l'ermita, l'any 2003 van aparèixer tombes de fossa simple algunes amb coberta de lloses a doble vessant amb inhumacions de cronologia altmedieval i vinculades a Santa Eugènia. | 08138-5 | Al sud de la vila - Ctra. de Vic km. 32, 4. Direcció masia el Gomar | L'església de Santa Eugènia del Gomar apareix documentada l'any 951, quan Guibert ven a Radulf, el bisbe de la Seu d'Urgell, terres i vinyes que tenia a Sentfores i a Ferrerons. Durant els segles XI i XII va funcionar com a parròquia dins el terme de Moià. A partir dels segles X-XI les zones que estaven al voltant de l'església es convertiran en espais protegits en els quals s'emmagatzemaven productes i excedents agrícoles. És per això que hi ha una relació directa de l'església amb les sitges trobades al mas del Gomar. Al s. XIII Santa Eugènia del Gomar perd funció com a parròquia i funcionarà com una simple capella de la parròquia de Santa Coloma Saserra fins a l'època Moderna. El culte va cessar al s. XVII. El 1878 es documenta la darrera referència de l'església quan és agregada a la parròquia de Collsuspina. | 41.8166300,2.1591300 | 430161 | 4629759 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79892-foto-08138-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79892-foto-08138-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79892-foto-08138-5-3.jpg | Legal | Pre-romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Les restes dels murs i de l'absis indiquen que és una capella pre-romànica única en la seva tipologia al Moianès.Es té constància que els voltants de l'ermita són plens d'enterraments, ja que superficialment es poden observar restes òssies que podrien abastar una cronologia del s. X fins al s. XVIII.Recentment han aparegut restes d'un absis semicircular a la façana de tramuntana (perpendicular a l'actual) de cronologia anterior a l'estructura del mur encarat al nord (pendent d'estudi).A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: Capella de Santa Eugènia del Gomar i la cronologia donada és s. X d'estil preromànic. | 91|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 79893 | Capella Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-santa-magdalena | AD (1981); Gran Geografia comarcal de Catalunya. Bages, el Berguedà i el Solsonès. Vol. II. El Moianès. pàg. 167-185. Barcelona. Diputació de Barcelona; Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Nº 006 (1523). Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XVIII | En la rehabilitació s'han repicat i sorrejat l'exterior i l'interior perdent-se el morter original. | Capella d'una sola nau amb absis poligonal. La teulada és a dues vessants amb ràfec de cinc filades mixtes (teula i rajola). Petita espadanya d'obra nova igual que les finestres que donen a l'exterior. Porta d'accés de fusta original encarada a ponent. La llinda de pedra no té cap inscripció i els muntants presenten, modelat a baix relleu, un capitell doble simple a l'altura de la llinda. A pocs centímetres de la llinda hi ha una base rectangular sobre la qual, simètricament, hi ha dos pilons acabats amb esfera i, entre ells, una fornícula amb estructura de templet amb columnes de capitell simple, avui buida. En un dels sillars laterals dels muntants de la porta d'accés es pot observar la inscripció, poc llegible: ' CO.../LOS ERANCE...MA..GE/ERMITA ST MAGDALENA/DIA 2...ANY/1821 '. L'interior de planta basilical encara conserva, a la banda de llevant i a l'altura del transsepte, una capella lateral petita que sembla original, i un segon pis sobre la porta d'entrada a l'ermita que podria haver estat el cor. La llum, la rep des d'una rosassa petita circular formada per quatre blocs de pedra situada tot just per damunt de la fornícula esmentada anteriorment. A la façana de tramuntana s'observen dos grans contraforts de pedra calcària i morter disposats en paral·lel a la part central de la façana. A cada part de la façana dividida per aquest contraforts hi ha una finestra d'obra nova amb llindes simples. A prop de la llinda d'una d'aquestes finestres es pot observar una creu incisa en un dels blocs de pedra. A la façana exterior de l'absis s'ha obert una nova finestra rectangular on la propietària vol posar un vitrall modern. A l'interior de l'edifici, hi ha una porta que dóna accés directe a la casa de pagès de construcció posterior. El conjunt és coronat amb una espadanya de reduïdes dimensions. | 08138-6 | A 6 Km al sud-oest de la vila. Camí de carro que porta a Serramitja. A la Serra de Santa Magdalena. | La seva existència data del s. XIII, quan Elisenda de Vilarjoan l'any 1288 fa un llegat en el seu testament. L'any 1419, Pere Joan Codony i la seva muller Caterina 'feren donació de sí, i per a servir en la capella als Vicaris de Moià administradors d'ella '. La capella va ser refeta l'any 1683 i era sufragània de Moià l'any 1878. L'edifici actual va ser aixecat al s. XVIII aprofitant, possiblement, les estructures de l'edifici anterior. En el padro de 1830 encara hi apareix un ermità. | 41.7925200,2.0535200 | 421360 | 4627173 | 08138 | Moià | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79893-foto-08138-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79893-foto-08138-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79893-foto-08138-6-3.jpg | Legal | Modern|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | C. Casinos | Al 1888 hi coincidiren dues grans concentracions de fidels que hi anaven de romeria. Havia estat aprofitada antigament com a cabanya de pastor i durant molts anys hi va viure un ermità.Actualment s'està restaurant l'interior i rehabilitant l'exterior.A uns metres de l'ermita vers ponent hi ha una estructura de planta quadrada i petites dimensions de la qual ningú sap la funció.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònis de catalunya és denominada: Capella de Santa Magdalena. | 94|96 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 79894 | Mare de Déu del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-remei-0 | Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XVI | Petita capella rural de nau única feta d'obra i coberta per una teulada a dues aigües. L'absis és quadrat. Té una petita sagristia al costat de llevant. La façana, encarada a migdia, presenta un portal rectangular emmarcat per dues semipilastres adossades al mur i coronades per un frontó triangular on es troba una petxina de tipus renaixentista. Damunt de l'esmentat frontó hi ha una llosa de pedra que recorda l'advocació i la data de la seva edificació. | 08138-7 | Al sud de la vila - c. del remei | Construïda a l'any 1578 a càrrec de Serapi Saiol, prevere, al peu del camí públic. Es va dedicar a la Mare de Déu de Setembre (maresdedeu trobades). Actualment serveix com a capella del cementiri municipal. | 41.8048600,2.0981300 | 425081 | 4628503 | 1578 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79894-foto-08138-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79894-foto-08138-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79894-foto-08138-7-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Segons Ll. Picanyol, la creu de terme es va col·locar en ser construïda la capella.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: Capella de la Mare de Déu del Remei. | 95|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 79895 | Capelletes de Peu de Serramitja o de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelletes-de-peu-de-serramitja-o-de-santa-magdalena | Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Serra i Coma, R (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XVII | Caldria retirar la vegetació que creix entre el parament descohesionant-lo i dels voltants. | Dues capelletes de pedra de dimensions reduïdes separades per uns trenta metres, aptes per dipositar una imatge a l'interior. Les dues capelletes són iguals, amb unes mides 2,5 x 0,80 x 0,80 m. La base d'ambdues, està formada per blocs de pedra petits, fragments de ceràmica roja, teules i es poden apreciar restes de morter de calç. A sobre d'aquesta base, que es recolza sobre el terreny, a les dues capelletes, hi ha una inscripció sobre un bloc de pedra, que sembla gres, d'uns 20 x 60 cm. Són difícils de llegir tot i que es pot intuir alguna paraula com ' caritat i amor ' i la data ' 1650 ', força deteriorades. Sobre ambdues inscripcions es recolza una cavitat rectangular a mode de fornícula d'uns 45 x 60 cm. La capelleta situada al nord de l'ermita de Santa Magdalena té una porta de petites dimensions de ferro forjat amb pany, on segurament hi havia una imatge. La capelleta que es troba al sud de l'ermita no conserva aquesta porta. La part superior d'ambdues capelles està feta per blocs esglaonats sobre una cúpula coronada per una creu, també de pedra, que només sembla conservar-se a la situada al nord. | 08138-8 | Al sud-oest de la vila. A pocs metres de l'ermita i la masia de Santa Magdalena. | La tradició oral diu que la gent de Moià i dels voltants anaven a la capelleta en processó per demanar aigua després de períodes llargs de sequera. | 41.7925600,2.0526500 | 421288 | 4627179 | 08138 | Moià | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79895-foto-08138-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79895-foto-08138-8-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | C. Casinos | Aquestes capelletes servien segurament per indicar el camí i la proximitat d'una ermita.Les coordenades donades en el camp són les de la capelleta sud, les de la capelleta nord són x/421399 i y/4627399, aquesta es troba a 707 snm.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya són anomenades: Pedró de Serramitja o Santa Magdalena. | 94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 79896 | Can Carner - Antic Convent de les Josefines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carner-antic-convent-de-les-josefines | Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg.4 3-44. Ed. T&T. Moià. Generalitat de Catalunya; Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XVIII-XIX | Edifici format per planta baixa, planta noble i golfes. Teulada a dues vessants sense ràfec. Presenta simetria respecte a l'eix marcat per la porta d'accés adovellada amb arc rebaixat i grans carreus de pedra. El primer pis presenta cinc finestres, una d'elles convertida en balcó, coronades amb sengles frontons triangulars. A l'eix marcat pels esmentats frontons i a nivell de les golfes hi ha petites obertures de seccions rectangulars. El conjunt esta coronat per un ràfec de pedra decorat amb motius geomètrics. La porta és de mig punt simple sense cap inscripció. La façana de ponent dóna a un pati interior, des del que unes escales accedeixen directament a la plaça de la font de Sant Joan. | 08138-9 | Casc Urbà-c. de les Joies núm. 9-11 | Popularment, l'edifici es coneix com a Can Carner, perquè des del segle XIV, abans de ser convent, era propietat de la família Carner. L'edifici va ser reformat al segle XX per albergar les germanes Josefines. Com a edifici religiós va ser habitat fins a l'any 1976. | 41.8122600,2.0976000 | 425046 | 4629326 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79896-foto-08138-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79896-foto-08138-9-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Convent de les Josefines. | 102|94|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,16 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc