Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 79888 | El Carreró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-carrero | Tarter i Fonts, R (2005); ' 1000 anys de Història de Moià '. Curs de Formació de monitors. Patronat de Museus de Moià. Moià. | Carrer estret que uneix la plaça Major amb el carrer del Forn i la Baixada del Vall. Les cases amb els números 5, 7, 8 i 10 tenen llindes i/o elements arquitectònics d'interès artístic. | 08138-1 | Casc Urbà - c. del carreró | A l'època en què només hi havia quatre carrers envoltats per la muralla era anomenat carrer Jussà. | 41.8120000,2.0982700 | 425101 | 4629296 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79888-foto-08138-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79888-foto-08138-1-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Un dels portals, de mig punt i adovellat, ha estat tapat darrerament per un cartell d'una associació. | 85 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 79889 | Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-0 | AD (1980); El Bages. Aproximació al medi natural i humà de la comarca. ' Edificis romànics religiosos ' per F. Villegas i Martínez. Pàg. 389. Centre excursionista de la comarca del Bages. Llibre commemoratiu del 75º Aniversari. Ed. Montblanc-Martin DL. Granollers-Barcelona. AD (1981); Gran Geografia comarcal de Catalunya. Bages, el Berguedà i el Solsonès. Vol. II. El Moianès. pàg. 167-185. Barcelona. Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Tarradell i Mateu, M; Riu i Riu, M; Giralt i Raventós, E (1988.); Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II. Pàg. 28-29. Ed. Parcir Selectes. 2ª edició. Manresa. | Capella amb coberta a dues aigües. Estructuralment, correspon a un temple romànic dels s. XI o XII de nau única i absis semicircular amb ràfec de cinc filades de rajoles i una cinquena filera de rajoles tipus incertum, a la banda de llevant. L'accés, mitjançant una porta d'arc de mig punt amb muntant simple, es troba a la façana encarada a ponent. Als dos blocs de pedra gres, amb una motllura a la banda superior, que formen part de la llinda, hi ha una inscripció: 'HECHA REEDIFICAR POR D. JOAQUIN/OTZET I COROMINAS AÑO 1870 '. La zona de la clau de la porta té una gran i important esquerda estructural. Els blocs de pedra que formen l'arc interior de la porta estan decorats amb una motllura menys marcada que la superior de la llinda. Els muntants els formen cinc blocs de pedra a cada banda. A pocs metres de la clau de la porta d'accés, simètrica a aquesta i al vèrtex de la teulada, hi ha una rosassa circular formada per dos blocs de pedra gres on hi ha inscrit: ' DESTRUIDA AÑO 1808 '. La rosassa també té una esquerda important vertical que no coincideix amb la de la porta. La façana de ponent encara conserva part de l'estucat. La llargada dels murs exteriors és de 12 x 5,25 m, i a la façana sud destaquen dos grans contraforts de pedra que es recolzen a la pedra mare. En tot l'edifici es poden observar tres grapes de ferro, dues a la façana de tramuntana i l'altre a l'absis. A l'interior hi ha un petit altar presidit per una pintura en la que està representat el seu titular, sant Andreu. La capella està construïda directament a la pedra sense fonaments. L'any 1870 es va afegir un cos a la façana sud on hi ha la tomba de la família Coromines, amb una inscripció que així ho indica. | 08138-2 | A l'oest de la vila, gairebé al cim del turó de Sant Andreu. | El primer document en què s'esmenta l'església és un pergamí de l'any 1275, en el qual se cita com a sufragània de Moià. En aquesta data, Bertran de Muntanyola cedeix al rector de Rodors la capella amb les seves cases i pertinences. Va ser reedificada després de la Guerra del Francés. El diccionari de P. Madoz (1849) encara la dona com a derruïda. Se sap que a l'any 1870 va sofrir una restauració profunda per part dels amos del mas Coromines que va modificar la seva aparença primitiva | 41.8200200,2.0802000 | 423610 | 4630202 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79889-foto-08138-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79889-foto-08138-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79889-foto-08138-2-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | El notari Joaquim Otzet i Corominas, que va renovar part de la capella el 1870, era l'hereu del veí mas Coromines.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Capella de Sant Andreu del castell de Clarà | 92|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 79890 | Sant Jacint del mas Bussanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jacint-del-mas-bussanya | Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit | Caldria fer-ne una rehabilitació. Part de la teulada ha caigut | Capella de nau única amb teulada a dues vessants i ràfec amb quatre filades (teula, rajola). L'espadanya té teuladeta a dues vessants amb ràfec de tres filades mixtes (teula, rajola, rajola). Conserva part de l'estructura del travesser de fusta on anava la campana. La capella té absis semicircular encarat a llevant amb teulada a dues vessants (la part est està reduïda) i ràfec de sis filades mixtes (rajola, teula). L'accés a l'ermita es fa per una petita escala de dos esglaons d'un sol bloc amb els angles arrodonits orientats a ponent. A uns metres d'aquesta, hi ha bancs simples de pedra calcària. En el portal d'accés hi ha un templet amb teulada a una vessant amb ràfec de vuit filades mixtes (rajola, teula, rajoles). El portal queda emmarcat per dues pilastres i un dosseret de pedra enmig del qual hi ha l'escut nobiliari de la família Bussanya (armadura d'antics cavallers; a l'escut semipartit de baix relleu hi ha, a la zona superior, un edifici que podria tractar-se del mas Bussanya i a la part inferior un braç amb un ram de flors). Els capitells que flanquegen l'accés estan decorats geomètricament i són de fust llis i base de planta quadrada. La porta d'accés, de fusta, conserva també el picaporta i el claus d'unió amb forma de petites petxines de ferro forjat. A sobre de la porta d'accés hi ha un ull de bou que sembla de factura moderna. A la dreta de l'accés hi ha una finestra de petites dimensions amb llinda de gres i enreixat en forma de creu decorat amb una flor central. La façana de ponent conserva l'estucat que imita un carreuat. Tant la façana de tramuntana com la sud han perdut l'estucat de la zona inferior del sòcol. A la zona propera al ràfec de l'absis hi ha una sanefa que imita arcs de mig punt amb una petxina a la base d'on arranquen els arcs. A la part central exterior de l'absis s'observa una finestra de mig punt amb una reixa de ferro forjat de factura molt acurada. A l'interior de l'absis es conserva la capa pictòrica on, a un metre del terra, hi ha una sanefa de motius geomètrics i algun de vegetal. A l'interior de la capella hi ha una volta de mig punt segmentada en tres seccions per arcs torals amb llunetes situades en dues de les porcions dels segments. El sostre està totalment decorat amb pintures d'estil geomètric de blanc sobre negre. En una de les claus de volta hi ha escrit: 'RESTAURADO 1700 '. Es conserva l'altar de fusta d'estil barroc pintat de blanc amb dues mitges columnes salomòniques situades geomètricament a banda i banda que conserven restes pictòriques i daurat. A la paret de llevant, on està situat l'altar, es conserva capa pictòrica de color vermell pompeià. A l'interior, i situats a banda i banda de les façanes de tramuntana i sud, hi ha uns bancs de pedra que aprofiten la paret de la capella com a respatller. | 08138-3 | A l'oest de la vila. Junt al mas Bussanya. | 41.8150400,2.0631800 | 422190 | 4629665 | 08138 | Moià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79890-foto-08138-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79890-foto-08138-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79890-foto-08138-3-3.jpg | Inexistent | Modern|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | La tipologia de l'edifici segueix les directrius marcades pel neoromànic.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Capella de Sant Jacint de mas Bussanya. | 94|96 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 79911 | El Gomar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gomar | Arxiu Municipal de Moià. Dovella (1984); Revista d'Història i Art del Bages. Pàg. 32-38. Any VI. Nº Dotzè/12. Febrer. Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Piera, M; Caballé, G (2003); ' Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al Mas Gomar '. 26 de setembre al 8 d'octubre. Empresa Arqueociència. Serveis Culturals SL. Manresa. Riera i Fonts, C (2002); ' Topònims del Moianès d'origen Germànic '. Modilianum Nº 27. pàg. 55-67. Desembre. Moià. Ubals i Picanyol, D ( 2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 84-85. Moià. | Masia de planta rectangular de dos pisos més golfes. Presenta un nucli central a migdia, amb coberta a dues aigües sense ràfec. L'accés a l'immoble es fa per un portal adovellat modern de grans carreus regulars que hi ha al sud. La porta d'accés a la façana sud és d'estil simple amb carreus de pedra tosca i hi ha uns petits contraforts de gres vermell. A sobre hi ha una finestra amb arc apuntat d'estil gòtic, però que no és original, va ser ubicada al s. XVIII. Tot el cos rectangular de la masia que s'observa actualment és del s. XVIII, només es conserva part original a la façana de ponent i la continuació a tramuntana possiblement del s. XI. | 08138-24 | A l'est de la vila - Ctra. N-141 Km 32,4 en una pista a mà dreta. | El nom de Gomar apareix per primera vegada l'any 955 al testament d'un prevere anomenat Sunyer que va deixar al seu nebot Comar un seguit de terres situades en un puig anomenat Gondemar o Gomar, a Collsuspina. Durant la realització d'unas obres a la planta baixa de la masia es van fer un seguit de rebaixos en el subsòl que van deixar al descobert les restes arqueològiques causa de la motivació d'intervenció d'urgència. Algunes de les restes arqueològiques trobades a l'excavació estan relacionades directament amb l'ermita de Santa Eugènia del Gomà que es troba a pocs metres de la masia. Segons la memòria d'intervenció arqueològica realitzada l'any 2003 és molt possible que durant la Baixa edat mitjana (s. XIV-XV) la masia s'ampliés. L'estructura actual va ser aixecada probablement a finals del s. XVII o inicis del s. XVIII en el moment d'eufòria del camp moianès. | 41.8167400,2.1596300 | 430203 | 4629771 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79911-foto-08138-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79911-foto-08138-24-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Durant el s. XVIII van ser afegides noves dependències, a tramuntana un cobert i un altre a llevant (pallissa actualment habitacle) encerclats per una tanca que clou la façana de migdia.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya la cronologia donada és s. XVII-XVIII. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 79953 | Camí Ramader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-18 | Font i Sentias, J (1994); ' La transhumància. El camí ramader que travessava el Moianès '. Modilianum. Nº 10. Pàg.3. Setembre. Moià. | No es reconeix com a tal | Camí que tenen dret a seguir els pastors amb el seu bestiar transhumant en el desplaçament periòdic per tal d'aprofitar les pastures naturals. El camí ramader que travessava Moià provenia de Castellterçol i travessava la vila vers el nord i sortia del municipi pel collet de la Caseta Alta en direcció al Puig-rodó, camí paral·lel a la carretera actual C-59 direcció a l'Estany. L'itinerari coincideix amb l'actual carretera, passa a prop de la masia de la Coma i baixava fins a la riera de Castellnou. | 08138-66 | De sud a nord de la vila. | El camí que travessava el Moianès procedia del Vallès i el Baix Llobregat i passaven per aquesta carrerada ovelles procedents fins i tot de Begues. El destí eren les terres compreses entre el Pla d'Anyella i Bagà. El viatge durava una setmana. Seguien el camí ral que de Sta. Perpètua es dirigia a Caldes de Montbui, d'aquí a Castellterçol, itinerari que coincideix amb l'actual carretera. | 41.8089900,2.0984100 | 425109 | 4628962 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Les UTM pertanyen a la cruïlla principal de la vila on es creuen les carreteres actuals C-59 i N-141-c, el camí continuava vers el Nord, l'Estany.s. XVII. | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 79968 | Codinacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/codinacs-0 | Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 63. Moià . | Caldria netejar l'entorn i edifici i sobretot consolidar les estructures, murs, llindes i inscripcions. | Masia de planta rectangular amb teulada moderna a dues vessants. A la façana d'accés (sud) hi ha restes d'una porxada que podria haver estat la cort, hi ha restes de frontisses de porta, vuit finestres petites i un balcó amb barana de ferro forjat sobre la porta d'ingrés a l'habitatge. A la façana est hi ha una porta sense balcó amb arc apuntat d'estil gòtic. La façana nord està bastant coberta per esbarzers però es pot observar una finestra tapiada amb motllures gòtiques. En aquesta façana hi ha un annex construït amb maons i ciment en el que sembla haver estat utilitzat com a coniller. Davant es pot observar un llorer centenari. No s'observa cap inscripció a cap llinda excepte la que es troba a la façana sud, tocant a la teulada al costat dret, feta a mà en la que diu: ' 13-03-51 ', està situada en un afegit de ciment i molt possiblement es tracta de la data en la que va arribar la llum a la masia ja que es troba a sota del cablejat. Annexades a l'est de l'antic habitatge hi ha dues construccions amb retocs moderns fetes de ciment, una d'elles el paller, avui abandonat. | 08138-81 | Al Nord de Moià, a 5, 5 Km de la vila. | 41.8467000,2.0930000 | 424704 | 4633153 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79968-foto-08138-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79968-foto-08138-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79968-foto-08138-81-3.jpg | Legal | Modern|Gòtic|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Des de 1992 es troba abandonada ja que els seus últims masovers van anar a viure al poble.s. XVII. | 94|93|96 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 79973 | L'Era del Sastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lera-del-sastre | Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 75. Moià. | Està en bastant mal estat de conservació. Caldria consolidar façanes originals. | Masia de petites dimensions de planta rectangular de tres pisos i teulada a dues vessants sense ràfec amb molts afegits moderns. La porta d'accés és al nord i es realitza per una portalada d'estil simple. A la banda de ponent hi ha un cobert-quadra que conserva la llarga llinda de fusta de l'antic accés a les quadres. | 08138-86 | Casc Urbà - Ctra. de Manresa davant de la plaça del Moianès. | 41.8155600,2.0947500 | 424813 | 4629694 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Té afegits moderns.s. XVIII. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 79976 | Creu de terme de Sant Martí o de l'Oratori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-sant-marti-o-de-loratori | Fragments de l'antiga creu de terme anomenada també de l'Oratori. La pedra és una calcària. Hi ha tres fragments de fust de columna octogonal amb els números d'inventari del Museu Municipal: 1470, 1471, 1472 i restes del capitell que té número d'inventari 1473. | 08138-89 | Museu Municipal | Es trobava situada al principi del carrer deSanta Magdalena, on hi havia la font i el comunidor parroquial des d'on es comunien les tempestes. Fou desmuntada a finals del segle XIX. | 41.8114500,2.0984600 | 425116 | 4629235 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | A l'inventari del Museu apareix el s. XV amb interrogant. | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 79981 | Molí del Perer (masia) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-perer-masia | Aymamí i Domingo, G; Pallarés i Personat, J (1994); Els Molins Hidràulics del Moianès i de la Riera de Calders. XXVI Premi Sant Bernat. Barcelona. Ubals i Picanyol, D ( 2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 101. Moià. | Conjunt d'edificacions que s'estructuren al voltant d'un molí possiblement reformat l'any 1859. La part residèncial (masia) presenta una planta quadrada i porta, i tot fa pensar que també hauria estat reformat a mitjan segle XIX. El conjunt es complementa amb antics estables i corts. Pel que fa al molí, actualment és ben visible la bassa amb la rampa que duia l'aigua fins a les rodes. Externament no s'observa res més. | 08138-94 | A 10 Km al nord-oest de la vila. | La masia actual va ser construïda l'any 1850 per la família Roca. | 41.8432000,2.0581500 | 421807 | 4632796 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79981-foto-08138-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79981-foto-08138-94-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | L'aigua que omplia la bassa del molí provenia del molí situat a escassos metres a llevant (fitxa 161) | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 79983 | Montví de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montvi-de-dalt | Tarter i Fonts, R(2007), font oral. Ubals i Picanyol, D ( 2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 108. Moià. | Masia de grans dimensions de planta rectangular de dos pisos més golfes amb teulada a dues vessants amb ràfec de quatre filades (teula, i tres de rajola) i dos fumerals d'obra nova situats a llevant de la teulada. A la façana sud del cos original hi ha afegit un de planta rectangular amb dos pisos, el segon del qual el forma una galeria porxada amb quatre arcs de mig punt i columnes de secció cilíndrica amb semicercles de ceràmica. Aquest edifici, un pis més baix que el nucli original, té teulada a dues vessants amb tres filades mixtes (teula, rajola, rajola). A la façana de llevant hi ha restes d'una façana d'un cobert que hi havia annexat a tramuntana. No s'observa cap inscripció en tot l'edifici. A l'interior es conserven dos arcs rebaixats de grans dimensions i gran part del paviment de rajola ceràmica en quadrícula. Un dels accessos a l'edifici (façana de ponent) que dona pas a les sales distribuïdes per aquests arcs també ens dirigeix a una petita sala, a mà dreta, on encara es conserva un forn. L'accés nou a la masia es realitzarà per la façana de tramuntana, on hi ha una escala de pedra i on es troba un petit abeurador de font amb forma de cara d'angelet (de factura gòtica). A uns metres a l'est de la masia es troba l'antiga pallissa totalment refeta que actualment és un habitatge. | 08138-96 | A poc més de 2 Km al nord de la vila. Ctra. BP-4313 a L'Estany. | Des del s. XVI n'és la propietària la família Carner. Durant el s. XVII es fan servir dos noms per anomenar el mas: Montví del Pla o Carner i Montví de Dalt. | 41.8247000,2.0966100 | 424978 | 4630708 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-16 00:00:00 | Cristina Casinos | s. XVII. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 79984 | Can Nespler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nespler | Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Ubals i Picanyol, D ( 2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 111-112. Moià. | Masia de planta rectangular de dos pisos amb teulada a dues vessants sense ràfec que es troba al costat de l'església de Sant Pere de Ferrerons. L'entrada es realitza per una porta orientada a ponent amb teulada de mitja vessant que dona accés al barri en el que es troba la porta a l'habitacle amb arc simple que conserva la porta de fusta original. A la façana de ponent hi ha una petita estructura rectangular amb una teulada a una vessant que podria tractar-se de l'antiga comuna, aquesta està totalment reconstruïda en ciment. La façana nord, que queda en un nivell més alt degut al desnivell de la muntanya, té una porta amb arc simple. L'interior conserva el sostre d'embigat de fusta. Vers ponent, l'edifici tenia un cos annex del que es conserva part d'una de les parets que té una petita finestra amb bossell de fusta. No s'observa cap inscripció ni data en l'exterior. | 08138-97 | A 6 Km de Moià - N141 Km 29,4. A prop de l'església de Ferrerons. | 41.8289400,2.1269000 | 427498 | 4631152 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79984-foto-08138-97-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Durant alguns anys romangué deshabitada i ha estat habilitada per poder viure-hi perquè el seu estat era pràcticament ruïnós. Els últims masovers van marxar-ne als anys 70. Era antigament era anomenada casa Ferrerons.A l'oest d'aquest edifici hi ha un altra masia, molt reconstruïda, denominada cobert de Can Nespler ja que antigament era el seu cobert.S. XVII. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 79985 | L'Ocella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/locella | Ubals i Picanyol, D ( 2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 113-114. Moià. | Masia d'un sol cos de planta rectangular amb dos pisos més golfes amb teulada a dues vessants amb ràfec amb voladís. Aquest està suportat per testers de bigues de fusta amb una línia de rajola que a la façana de tramuntana és de formigó. L'accés a l'habitatge està a la façana de llevant per una porta dovellada d'estil senzill amb motllura dòrica a l'interior. A la clau de la porta hi ha un escut amb data inscrita: '1797' amb restes de pàtina on s'observa una diadema amb cinc perles, a sota de la qual hi ha restes d'una inscripció il·legible i, en un tercer nivell, acompanyada per unes volutes verticals, la data. Al segon pis de la façana sud hi ha una galeria porxada de tres arcs de mig punt d'obra nova que possiblement hagi respectat la forma original amb paviment de rajola en quadrícula conservada. Al mateix pis s'han afegit tres finestres d'obra nova. A la façana de ponent hi ha un cos de planta rectangular d'uns 6,5 x 2 m amb teulada a tres vessants amb voladís de testers de fusta i de dues plantes d'alçada afegit a l'edifici original en l'any 1953. A la porta d'accés (sud) hi ha la data incisa. A pocs metres hi ha un cobert amb teulada a dues vessants que conserva l'obra original de maçoneria amb un afegit de maó vers la teulada d'un metre aproximadament. A prop d'aquest cobert hi ha un abeurador de 1,5 x 1 x 1,80 m d'alçada, monolític. Les finestres de tot l'edifici són modernes i en general hi ha moltes reformes, no s'observen cap tipus d'inscripcions. | 08138-98 | A 1 Km del nucli urbà, al sud de la vila. Al Pla del Masot. | Segons R. Tarter hi ha documents d'arxiu que l'esmenten l'any 1500. | 41.8069400,2.1102100 | 426087 | 4628724 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79985-foto-08138-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79985-foto-08138-98-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | La part nova de la masia data de l'any 1953.s. XVI. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 79987 | Perers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/perers | Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 117-118. Moià. | Masia de planta rectangular de tres pisos amb teulada a dues vessants amb ràfec d'una línia de lloses. L'accés, al sud, conserva una portalada de fusta amb teulada a dues vessants des de la qual surt el mur de maçoneria amb carreus bastants regulars que envolta el conjunt. Conserva el barri pavimentat amb lloses des d'on es distribueixen els diversos coberts. El cobert-paller situat a l'esquerra del barri és porxat i conserva l'estructura de l'embigat i la teulada a una vessant amb ràfec de lloses de pedra amb inclinació fora mur, té dues grans finestres obertes que donen a l'exterior. Les finestres de tot l'edifici són d'estil clàssic amb pedra gres i algunes d'elles tenen motllura perimetral i ampit també motllurat. En una de les de la façana sud hi ha inscrita la data: '1771' i a la façana de ponent hi ha una llinda amb arc ogival i s'observa un contrafort entre la vegetació. A pocs metres de la façana sud hi ha dos coberts de planta rectangular adossats amb teulada a una vessant. | 08138-100 | A l'est de la vila. N-141-C direcció Vic. Indicació a la carretera. | Mas documentat des del segle XIV. Tot i formar part del terme de Moià, pertany a la parròquia de Santa Coloma Sasserra. Va ser considerablement ampliat al segle XVIII. Els darrers propietaris de la família Parés el varen vendre el 1975: la propietat va ser fragmentada entre els diferents compradors. La darrera propietària va donar tres mil·lions de pessetes procedents de la venda del mas per iniciar les obres de construcció de l'Hospital Residència de Moià. | 41.8081600,2.1408900 | 428637 | 4628833 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79987-foto-08138-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79987-foto-08138-100-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Tot l'edifici té grapes de rehabilitació i la façana de ponent i tramuntana una canalització exterior de ferro.Quan la família que actualment és propietària de la masia la va comprar, es van trobar amb un edifici en bastant mal estat, pràcticament en ruïnes.Hi ha una llegenda sobre la casa que dóna l'explicació de per què quan la van comprar estava pràcticament en runes i és que una gerra plena de monedes d'or havia estat enterrada en algun lloc de la masia. La gent de tant anar-hi a buscar l'or havia fet molts forats i havia trencat murs sense fins al moment trobar res. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 79994 | Puig-antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-antic | Ubals i Picanyol, D ( 2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 131. Moià. | Masia de planta rectangular de dos pisos amb teulada a dues vessants amb testers de fusta. El nucli original era més petit, de planta quadrada. L'accés és al sud per una porta d'estil clàssic d'arc rebaixat del qual la part central està refeta amb maons, es pot observar una rajola blanca amb el número 9, restes d'un antic número en vermell i negre en el que s'entreveu: ' Nº 13 '. A la part superior de la clau i a la banda esquerra de la llinda de pedra original s'observen unes incisions que recorden la part inferior d'un possible rellotge de sol antic. Es diferencia el nucli central original dels dos cossos afegits als extrems allargant la zona habitable resultant una planta rectangular. A ponent hi ha un cobert amb teulada a una vessant i amb l'accés a la façana est. A la façana est del nucli hi ha dos coberts annexats amb teulada a una vessant de maçoneria. Les façanes estan molt retocades i només dues finestres conserven ampit i motllura perimetral. No s'observen inscripcions. | 08138-107 | Al nord-est de la vila. | 41.8055400,2.1632800 | 430494 | 4628524 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79994-foto-08138-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79994-foto-08138-107-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 80003 | La Tuta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tuta-0 | Ubals i Picanyol, D ( 2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 156. Moià | Caldria netejar entorn d'esbarzers i intervenir en l'estructura total de la masia i la teulada. | Masia de planta quadrada i de dos pisos amb la porta principal orientada al sud amb teulada a dues vessants sense ràfec. Al voltant se li han annexat diferents coberts i un edifici a l'oest amb retocs moderns de maons. Té una altra entrada a la façana de llevant on es conserva una finestra amb ampit, un antic cobert de dos pisos i la pallissa, amb teulada a una vessant que conserva part de l'escala de pedra que donava accés al segon pis. A la banda dreta de la mateixa façana hi ha annexat un pou sense tapa que conserva part de l'estucat interior i d'un sistema de canalització d'aigua de pluja. | 08138-116 | A 7 km a l'oest de la vila. Trencant km. 32 N-141. Camí de carro abans d'arribar a Les Closanes. | 41.7952100,2.1423200 | 428741 | 4627395 | 08138 | Moià | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80003-foto-08138-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80003-foto-08138-116-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | L'any 1965 va tenir els últims habitants que es dedicaven a l'agricultura i a la ramaderia. També va ser habitada més tard per un pastor.El pou podia emmagatzemar de 8.000 a 10.000 litres d'aigua.A pocs metres de la façana de tramuntana hi ha un roure d'uns 10 m aproximadament.No s'observa cap inscripció. XVIII? | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 80006 | Vila-Rasa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vila-rasa-0 | Ubals i Picanyol, D ( 2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 163-164. Moià | Masia de planta rectangular de tres pisos amb teulada a dues vessants amb voladís amb testers de fusta moderns. La porta d'accés d'estil clàssic sense inscripcions és una portalada d'obra nova que dona accés al barri que no s'ha conservat. Annexat a la façana nord-est hi ha un cobert (antiga pallissa) actualment habitacle. | 08138-119 | Al sud i a poc més d'1 Km de la vila, a prop del Sot d'Aluies. | La masia va ser ampliada al s. XVIII, tot i que posteriorment l'edifici ha sofert altres ampliacions i restauracions. L'any 1913 es va edificar el pis superior. Actualment dedicada a turisme rural. | 41.8026800,2.0882900 | 424261 | 4628270 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80006-foto-08138-119-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Està totalment rehabilitada. s. XVIII. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 80025 | Casalot de Casagemes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casalot-de-casagemes | A part de la cort, de la masia pròpiament dita només en queden els fonaments | Antiga masia, de la qual només queda una estructura rectangular d'11,70 m x 7,70, amb un contrafort a la banda de ponent. Els murs fan 65 de gruix i són fets de pedra i morter de calç. Al costat es veu una possible bassa. Al costat mateix hi ha un cobert, utilitzat com a cort fins no fa massa anys, amb una coberta a un únic vessant i una porta a l'est (2,10 x 1,70 m). Aquest conjunt mesura 7,20 m x 3,80 m (interior) i està fet per una paret de pedra i fang. | 08138-379 | Pla de Vilarjoan | En els primers padrons, corresponents a la primera meitat del segle XIX (1830 i següents) figura la Caseta d'en Casagemes, dita també Caseta de Casagemes. | 41.7996500,2.0664700 | 422445 | 4627953 | 08138 | Moià | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Encara es conserva la teulada | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 80026 | Casalot Vell del Soca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casalot-vell-del-soca | Si no s'hi actua, es corre el perill que s'enderroqui totalment | Construcció quadrada de 7 m de costat, de la qual es conserven dues parets i mitja senceres (la nord i l'est). Presenta una porta d'arc rebaixat al nord-oest (fa 1,60 m d'amplada i no es pot precisar l'altura perquè ha estat tapat posteriorment). Per dins la llinda és de fusta. L'edifici presentava tres pisos fets amb pedra treballada i distribuïda en filades de gruixos diferents. En el segon pis hi ha tres finestres grans (dues de completes), de llinda plana i cinc petites espitlleres. Estan relligades amb morter de calç i amb fang. Presenta un mur intern de divisió de 60 cm de gruix. El mur exterior fa 70 cm de gruix. El pis inferior té dues petites espitlleres a la banda de llevant. | 08138-380 | Al sud del Solà de Sant Esteve | Podria tractar-se del mas Babota, que encara apareix en un capbreu de 1500, quan encara es diu 'que hi és lo casal'. De tota manera, no s'ha pogut comprovar. | 41.8137500,2.0407800 | 420328 | 4629542 | 08138 | Moià | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80026-foto-08138-380-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80026-foto-08138-380-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | 85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 80027 | Barraca 17985 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-17985 | Barraca aeria adossada a un marge, de planta circular i coberta de falsa cúpula, amb una porta de llinda plana. Diàmetre interior, 2,30 m. Finestra a ponent. Porta de 1,59 x 0,70 m. | 08138-381 | Al nord-oest del Casalot Vell del Soca | 41.8140800,2.0400300 | 420266 | 4629579 | 08138 | Moià | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80027-foto-08138-381-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Codi Wikipedra 17985. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 80028 | Barraca 17972 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-17972 | Barraca aèria aïllada de planta circular, coberta de falsa cúpula, amb una porta de llinda plana orientada al nord-oest. Té un ràfec de pedres volades. | 08138-382 | Sot dels Plans | 41.8037700,2.0396300 | 420220 | 4628435 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Codi 17972 de la Wikipedra.No es pot accedir al seu interior. Només s'hi pot accedir quan els camps no estan sembrats. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 80029 | Barraca 17973 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-17973 | Barraca aèria aïllada de planta circular i coberta de falsa cúpula, amb una porta de llinda plana orientada a l'oest. Diàmetre 3,30 m. Altura 2,50 m. Porta 1,65x0,80 m.Té una fornicula sobre la porta. Queden restes d'un ràfec. | 08138-383 | Camps de la Torre | 41.8047000,2.0421900 | 420434 | 4628536 | 08138 | Moià | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80029-foto-08138-383-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Codi 17973 de la Wikipedra.Només s'hi pot accedir quan els camps no estan conreuats. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 80030 | Barraca 17984 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-17984 | El sostre de la barraca amenaça ruïna. | Construcció aèria adossada a un marge, de planta rectangular i coberta amb falsa cúpula. Té una porta de llinda plana orientada a l'oest. Planta de 3x2,20 m. Té un petit respirador al nord, una fornícula a l'est i una finestra que dona al cobert annex. Porta de 1,30x0,70 m. Cobert de 3,50x1,20 m amb coberta de lloses. | 08138-384 | La Saldonera | 41.8017300,2.0401900 | 420264 | 4628208 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80030-foto-08138-384-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Franbcesc Roma | Codi 17984 de la Wikipedra | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 80031 | Barraca 17975 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-17975 | Barraca aèria aïllada de planta rectangular, coberta amb falsa cúpula i una porta de llinda plana oberta al nord-oest. Estança interior de 3,20x3,10 m i 2,40 m d'altura. Parets de 80 cm de gruix. Porta d'1,50x0,90 m.Té ràfec. | 08138-385 | A l'est del pla de la Bassa | 41.8014500,2.0389600 | 420162 | 4628178 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80031-foto-08138-385-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Codi 17975 de la Wikipedra. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 80032 | Barraca 17978 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-17978 | Barraca aèria aïllada de planta circular, coberta amb falsa cúpula i una porta de llinda plana orientada al nord-oest. Diàmetre interior 3,50 m. Altura 2,50 m. Té una petita finestra i dues fornícules. Porta d'1,60x0,70 m. Té ràfec. | 08138-386 | La Bastona | 41.8014000,2.0323300 | 419611 | 4628179 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80032-foto-08138-386-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Codi 17978 de la Wikipedra. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 80033 | Barraca 17979 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-17979 | Barraca aèria aïllada de planta circular, coberta per una falsa cúpula i oberta al nord per una porta de llinda plana. Diàmetre interior 2,40 m. Altura 3,40 m. Té una fornícula a l'interior. Porta de 1,30x0,70 m. | 08138-387 | La Bastona | 41.8018500,2.0307000 | 419476 | 4628230 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Codi 17979 de la Wikipedra. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 80034 | Barraca 17515 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-17515 | Barraca aèria adossada a un marge, de planta rodona i coberta de falsa cúpula. Té una porta de llinda plana. Fa 2,90 m de diàmetre interior amb una porta al sud-oest d'1,40 x 0.80 m. L'alçada màxima interior és de 2,20 m. A dins hi ha dues fornícules. | 08138-388 | La Bastona | 41.8014000,2.0307000 | 419475 | 4628180 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | La planta no és perfectament circular.Codi 17515 de Wikipedra. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 80035 | Barraca 17974 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-17974 | Cabana aèria de planta rodona, adossada a un marge. Coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana, amb dues fornícules al seu interior. La porta s'obre a l'oest i fa 1,70 x 0,70 m. El diàmetre interior de la barraca és de 3,20 m i té una altura màxima de 2,60 m. | 08138-389 | La Bastona | 41.8012800,2.0295200 | 419377 | 4628168 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Codi 17974 de la Wikipedra. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 80036 | Barraca 18410 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18410 | Enderroc total | Restes totalment enderrocades d'una barraca adossada al marge, coberta segurament amb una falsa cúpula i una porta al sud. Feia uns dos metres de llarg. | 08138-512 | Oest de Serramitja | 41.7911800,2.0460100 | 420735 | 4627031 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-16 00:00:00 | Francesc Roma | Codi 18410 de la Wikipedra. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 80037 | Alzina de Serramitja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-serramitja | Gran alzina amb un tronc de 3,30 m de perímetre. A dos metres del terra apareixen 7 tanys diferents. | 08138-513 | Quintana de Serramitja | 41.7939200,2.0484400 | 420940 | 4627333 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80037-foto-08138-513-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 80038 | Barraca 18411 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18411 | Ruïna gairebé total | Barraca de planta rodona, aïllada, de 2,50 m de diàmetre interior, coberta amb una falsa cúpula, tot i que actualment el sostre ha caigut. Tenia una porta al sud-est de 65 cm d'amplada i una petita finestra al nord. | 08138-514 | Quintana de Serramitja | 41.7947700,2.0468300 | 420807 | 4627429 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Està pràcticament en runes, tot i que es conserva la totalitat dels murs laterals.Codi 18411 de la Wikipedra. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 80039 | Barraca 18412 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18412 | Ruïna total | Restes d'una barraca rodona aïllada, que feia uns 4 m de diàmetre exterior. Només queden un parell de pams dels murs. | 08138-515 | Quintana de Serramitja | 41.7953200,2.0474700 | 420861 | 4627490 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Ruïna total.Codi 18412 Wikipedra | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 80040 | Barraca 18413 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18413 | Barraca de planta quadrada a la part exterior. Fa 3,40 m de longitud (per fora). Per dins, la planta esdevé pràcticament circular (2,10 m de diàmetre). Està orientada al sud, on hi ha una porta de llinda plana (1,30 x 0,95 m). La coberta és una falsa cúpula, i arriba a una altura màxima de 2,25 m. Té una petita finestra a l'oest, que des de fora no es veu perquè hi ha crescut una gran figuera. A la façana sud hi ha un petit ràfec de pedra. Els murs fan 70 cm de gruix. | 08138-516 | Quintana de Serramitja | 41.7942300,2.0495200 | 421030 | 4627367 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80040-foto-08138-516-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Codi 18413 Wikipedra | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 80041 | Tina de l'Antonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-lantonell | Tot el conjunt està molt malmès | Tina adossada a la paret nord del mas, de planta rodona (vista des de fora sembla una torre de defensa), a la que s'accedeix per la cara nord mitjançant una rampa de pedra amb alguns esglaons. A l'interior encara s'observen alguns cairons vidriats que evitaven la pèrdua del most. Fa 3 o 4 m de diàmetre, i actualment està plena d'aigua de la pluja. La coberta està caiguda, però la presència d'unes teules ens indica de què estava constituïda. La boixa, o sortida del vi, estaria dins de la masia, concretament en una habitació on apareix un arc apuntat i les restes dels dogals de fusta d'una bota o tina de vi. A l'habitació del costat es troben les restes molt malmeses d'una premsa de vi de cargol | 08138-517 | L'Antonell, adossada a la façana nord de la cassa | La tina es va construir contra una part més antiga del mas, possiblement d'origen medieval. Per la morfologia, aquesta mena de tines les hem de situar als segles XVIII o XIX, tot i que alguna podria ser del XVII. En construir-se la tina, gairebé es va tapar una finestra antiga del primitiu mas. | 41.8151700,2.0438000 | 420581 | 4629697 | 08138 | Moià | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80041-foto-08138-517-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80041-foto-08138-517-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | 94 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 80043 | Fornícula amb una marededeu del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fornicula-amb-una-marededeu-del-carme | Es tracta d'una fornícula construïda o reconstruïda recentment, situada a la façana de l'edifici número 10 del carrer de la Coma. Està oberta dins del mur de la casa, i la part superior presenta un arc rebaixat. L'interior està protegit per un vidre. A dins es conserva una imatge de la Mare de Déu, feta en una escultura en colors, que vesteix una túnica blanca i porta el nen a braços. | 08138-519 | C, de la Coma, 10 | 41.8123600,2.0962800 | 424936 | 4629338 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||||
| 80044 | Imatge de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-pere-0 | Imatge de sant Pere, que es reconeix perquè porta una gran clau a la mà, situada a l'interior d'una finestra tapada del carrer Santa Magdalena. El conjunt simula ser una capella de carrer. El sant està posat sobre una pedra on es pot llegir la inscrició 'Any', fet que denota que està feta a partir d'un element reutilitzat. | 08138-520 | Carrer Santa Magdalena, número 41 | Desconeixem la història d'aquest element, tot i que ens diuen que no és massa antic i que segurament estaria fet per elements reciclats i provinents d'altres llocs. | 41.8109300,2.0941200 | 424755 | 4629181 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | La talla és molt basta i segurament de poc valor. Sembla que no seria gaire antiga. | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 80045 | Barraca 18447 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18447 | No té coberta, i pràcticament només en queda el perímetre | Barraca aèria aïllada, de planta rectangular (4,10 x 3,20 m exterior), amb una porta al sud-est i una finestra espitllerada feta amb unes peces de rajol cuit, a la banda est. Està feta amb pedra calcària del lloc, pràcticament sense treballar, relligada amb un morter de molt baixa qualitat. Els murs fan 50 cm de gruix. | 08138-521 | Feixes de Sobre la Bassa de la Carretera | 41.8195900,2.1552800 | 429845 | 4630091 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80045-foto-08138-521-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Codi 18447 de la Wikipedra. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 80046 | Fornícula amb imatge de Sant Antoni de Pàdua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fornicula-amb-imatge-de-sant-antoni-de-padua | Capella de carrer, adossada a la façana sud del Casal, amb un cobert a dues aigües dins del qual es troba una imatge de Sant Antoni de Pàdua, en la seva típica representació amb el nen Jesús en braços. | 08138-522 | C. Sant Antoni, 14, el Casal | 41.8118100,2.0974800 | 425035 | 4629276 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||||
| 80063 | Dolmen del Cospinar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-del-cospinar | Batista i Noguer, R; Pericot, L (1961); Sepulcros Megalíticos de la comarca del Moyanés. Instituto de Prehistória y Arqueología de la Diputación Provincial de Barcelona. Casa Provincial de caridad, Imprenta-Escuela. Fascículo I. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2007); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarque Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K102GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Romeu, A; Roca, J ( 2004); Sepulcres Megalítics supervivents a la subcomarca del Moianès. Gener. Surroca, J (1991); ' La Prehistòria '. La Tosca. Pàg. 9-11. Gràfiques Ister. Moià. | Museïtzat | Cista trapezoïdal oberta orientada de nord a sud amb una lleugera inclinació cap al nord-oest. Només es conserven tres lloses de les quals només se'n conserven dretes dues de laterals bastant inclinades cap a l'interior. El túmul, molt erosionat ,segurament va tenir un perímetre ovalat, corresponent el diàmetre més gran a l'eix longitudinal de la cambra. | 08138-154 | A l'est de la Vila - Km 32 de la Ctra. N-141-c direcció Vic | Cista d'època del Bronze Antic-Mig que es va excavar durant els anys 1954 i 1957 pel GEMI, R. Batista i J. De C. Serra i Ràfols. La llosa que va fer de coberta va ser suplida per petites lloses i pedres durant les seves reutilitzacions. En les excavacions es van trobar restes arqueològiques i antropològiques molt fragmentades que van ser dipositades al Museu Municipal de Moià. | 41.8119100,2.1502700 | 429420 | 4629242 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80063-foto-08138-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80063-foto-08138-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80063-foto-08138-154-3.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | A l'inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya és denominat: Pla del Cuspinar i dona només una cronologia de Bronze Antic ( -1800/-1500 ). | 78|76|79 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 80064 | Dolmen de Puig-rodó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-puig-rodo | Batista i Noguera, R, Pericot, L (1961); Sepulcros Megalíticos de la comarca del Moyanés. Instituto de Prehistória y Arqueología de la Diputación Provincial de Barcelona. Casa Provincial de Caridad, Imprenta-Escuela. Fascículo I. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2007); Servei de Patrimoni Arqueològic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarque Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K102GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Romeu, A; Roca, J (2004); Sepulcres Megalítics supervivents a la subcomarca del Moianès. Gener. | Dolmen que estava format per una galeria coberta de parets paral·leles subdividides en tres cambres. Només conserva una sola cambra de les tres que tenia. Conserva en bon estat la cambra principal i un tros de corredor orientat al sud-oest, la resta i el cromlec han estat desplaçats des de l'estudi de 1960 realitzat per M. A Petit i Joan Surroca. Només queden dempeus cinc de les vuit lloses que el formaven. La llosa que fa de tapa té una creu marcada d'uns 30 cm de longitud, possiblement d'època medieval. Està orientat de nord a sud amb una petita desviació al nord-oest. El túmul està molt erosionat, encara que es pot intuir que devia ser circular. No existeix cap resta del cercle que l'envoltava. La característica de la subdivisió de la cambra té un paral·lel a la mateixa comarca amb la cista de la Fossa d'en Terrades. | 08138-155 | Al nord-est de la vila-C-59 en direcció a l'Estany. Trencant cap a la masia Comes Vell. | Va ser excavat a principis dels anys 60 i reconstruït. Les restes arqueològiques i antropològiques que es van trobar eren molt remenades i sense estratigrafia: fragments antropològics, ceràmics, de metall i de sílex que es troben al Museu Episcopal de Vic. | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80064-foto-08138-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80064-foto-08138-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80064-foto-08138-155-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Les restes arqueològiques estan ubicades al Museu Episcopal de Vic.Té llegenda coneguda.La cronologia donada és la proposada en l'Inventari Arqueològic de Catalunya. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 80065 | Dolmen de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-santa-magdalena | Batista i Noguera, R; Pericot, L (1961); Sepulcros Megalíticos de la comarca del Moyanés. Instituto de Prehistória y Arqueología de la Diputación Provincial de Barcelona. Casa Provincial de Caridad, Imprenta-Escuela. Fascículo I. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2007); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarque Romeu, A; Roca, J (2004); Sepulcres Megalítics supervivents a la subcomarca del Moianès. Gener. Surroca i Arisa, J (1991); ' La Prehistòria '. La Tosca. Pàg. 9-11. Gràfiques Ister. Moià. | Dolmen orientat en direcció N-S amb una lleugera inclinació cap a l'est. És una cista megalítica de grans dimensions, de cambra simple. Li manquen les dues lloses laterals i la posterior. Només conserva la llosa frontal i la coberta, que esta desplaçada. Es diu que aquesta llosa-coberta presenta gravats d'època medieval probablement representant una creu escortada per tres xiprers a cada banda, tot i que actualment no s'aprecien. El túmul, circular, està molt erosionat. | 08138-156 | A l'oest de Moià. N-141-C. Trencant cap a Serramitja. | L. Pericot el va esmentar com a dolmen dubtós en la seva obra sobre els megàlits pirinencs, però l'estudi de R. Batista i J. Surroca l'any 1957 va confirmar la seva autenticitat. Va ser utilitzat com a cabana de pastor i per això va patir una transformació. El material arqueològic i paleontològic trobat a principi dels anys 60 va ser escàs i fora de context. | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80065-foto-08138-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80065-foto-08138-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80065-foto-08138-156-3.jpg | Inexistent | Prehistòric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | La cambra simple del dolmen havia estat reaprofitada com a barraca de pastor. | 76|79 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 80066 | Dolmen de les Humbertes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-les-humbertes | Batista i Noguera, R, Pericot, L (1961); Sepulcros Megalíticos de la comarca del Moyanés. Instituto de Prehistória y Arqueología de la Diputación Provincial de Barcelona. Casa Provincial de Caridad, Imprenta-Escuela. Fascículo I. Barcelona. Daura, A; Galobart, J (1982); L'arqueologia al Bages. Manresa. Generalitat de Catalunya (2007); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarque Romeu, A, Roca, J (2004); Sepulcres Megalítics supervivents a la subcomarca del Moianès. Gener. Surroca, J (1991); ' La Prehistòria '. La Tosca. Pàg. 9-11. Gràfiques Ister. Moià. | Dolmen que correspon al model de cista rectangular megalítica tancada. Coberta orientada en direcció N-S amb una lleugera inclinació cap al nord-est i construïda en pedra sorrenca. Té totes les parts menys el cromlec, tot i que la llosa de la coberta no és l'original sinó que va ser encarregada pel Sr. Farràs copiant les dimensions de la que havia degut tenir originàriament. La resta de les lloses estan inclinades cap a l'interior de la cista. Algunes pedres que es van fer servir com a falques entre la tapa i la resta estan caient. Del túmul en queda poc testimoni. | 08138-157 | A l'est de Moià, Km 3,2 de la C-59. | El material arqueològic i antropològic trobat dins del dolmen es trobava remenat i fora de context. Les restes eren: ceràmiques, sílex i antropològics. Part d'aquestes restes estan dipositades al Museu Municipal de Moià. Va ser excavat l'any 1958 pel GEMI i R. Batista. | 41.8117600,2.0985900 | 425127 | 4629269 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80066-foto-08138-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80066-foto-08138-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80066-foto-08138-157-3.jpg | Inexistent | Prehistòric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | A pocs metres de la taula hi ha una llosa de pedra calcària on es pot llegir inscrit: 'DOLMEN DE LES UMBERTES/2800AC/LLU-GRO/1994'.La cronologia donada és la que surt a l'inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. | 76|79 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 80067 | Cista de Perers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cista-de-perers | Batista i Noguera, R, Pericot, L ( 1961); Sepulcros Megalíticos de la comarca del Moyanés. Instituto de Prehistória y Arqueología de la Diputación Provincial de Barcelona. Casa Provincial de Caridad, Imprenta-Escuela. Fascículo I. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2007); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarque Romeu, A; Roca, J (2004); Sepulcres Megalítics supervivents a la subcomarca del Moianès Gener. Surroca i Arisa, J (1991); ' La Prehistòria '. La Tosca. Pàg. 9-11. Gràfiques Ister. Moià. | Museïtzat | Dolmen de cista rectangular oberta formada per tres lloses de pedra calcària. La llosa lateral dreta està caiguda cap a l'interior de la cambra orientada d'est a oest. La llosa de la coberta ha desaparegut, però en canvi es conserva una part del cromlec i del túmul. Conserva la llosa lateral esquerra i la posterior dempeus, tot i que estan bastant erosionades. | 08138-158 | A l'oest de Moià i a 500 m en direcció nord-oest de la masia de Perers. Km 31,6 de la N-141-c a Vic. | Durant l'any 1957 va ser excavat per R. Batista i J. Surroca. Les restes arqueològiques (sílex i ceràmica) i antropològiques trobades eren escasses i el terreny havia estat bastant contaminat. | 41.8114200,2.1400600 | 428572 | 4629196 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80067-foto-08138-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80067-foto-08138-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80067-foto-08138-158-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | La seva excavació, als anys seixanta, va demostrar que el megàlit va ser espoliat d'antic. Només van recuperar-s'hi diferents restes humanes molt fragmentades i fragments ceràmics sense forma ni decoració.A l'inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya és denominat: Sot de la tomba de Can Parés i com tipologia: Lloc d'enterrament inhumació col·lectiu dolmen. La cronologia donada a l'inventari de la Generalitat és: Bronze antic ( -1800/-1500 ). | 79|76 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 80071 | Coves del Toll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-del-toll | Daura, A; Galobart, J; Piñero, J (1995); L'Arqueologia al Bages. Monogràfics. Ed. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. Generalitat de Catalunya ( 2007 ); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarque Gómez i Costa, E ( 2001 ); Les Coves del Toll. Modilianum. Quaderns de divulgació 2. Moià, juny. Hernández i Herrero, G ( 2008 ); Resposta de petició R/N: 421K102GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Modilianum (2001); núm. 24. Ed. Modilianum. Moià, juny. Petit i Mendizabal, MA; Surroca i Arisa, J (1996); La Prehistòria del Moianès. Els nostres orígens. Ajuntament de Moià, Patronat de Museus. Moià. | El complex càrstic de les coves del Toll el formen quatre cavernes i un avenc. La galeria principal s'anomena Coves del Toll o Galeria Sud, i és la que dona nom a l'indret natural, Parc Prehistòric. La cova del Toll és una cova natural d'habitació sense estructures agermanada amb la cova de les Toixoneres (les separen 150 m). És una formació càrstica sense moltes estalagmites i estalactites, tot i que n'hi ha en formació, ja que la cova del Toll és encara una cova viva. La seva cartografia té forma de lletra T i les restes arqueològiques i paleontològiques s'han trobat a la zona de la galeria sud. El recorregut de la visita guiada és de 153 m aproximadament, però en la seva totalitat té quasi 2 km. La visita guia al visitant per la galeria sud i un tros de la banda est fins la galeria anomenada de la Trompa de l'Elefant. De la galeria sud fins la surgència, que és per on el riu subterrani surt a l'exterior, hi ha encara uns 800 m de recorregut espeleològic. | 08138-163 | A 6 km a l'est de Moià. Km de la N-141-c direcció a Vic. | La referència històrica que es coneix del Toll és de finals del s. XVIII per Francesc Vilarrúbia, amo del Masot, que en alguna de les seves 'expedicions' hi havia trobat algun fòssil. L'any 1948 el grup d'exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonèsí va descobrir la zona sud de la cavitat. Gràcies al mecenatge del Sr. Sebastià Oller es van realitzar excavacions durant els anys 1955-57. Durant els anys 1976-77 un equip mixt de l'Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona i del CNRS de Tolosa de Llenguadoc dirigit per J. Guilaine i M. Llongueras van portar a terme dues campanyes ampliant l'estudi de les restes arqueològiques i paleontològiques de la cova. L'any 1985, després de les riuades de 1982, que van inundar la cova, Ma. A. Petit realitzà la penúltima campanya al Toll. L'any 2006 es van continuar les tasques de rebaix de dues de les cates (reomplertes en les inundacions del 82) per l'equip de l'Eudald Carbonell, dirigit per J. Rossell, que realitzen campanyes d'estiu a la Cova de les Toixoneres. La cova del Toll és una de les coves més importants d'Europa quant a restes paleontològiques d'època del Quaternari, destacant una gran varietat d'animals que van fer servir la cova com a cau...el rinoceront de Merck, el rinoceront llanut, l'hipopòtam, el cérvol, el porc senglar, el lleó de les cavernes, el bisó...essent l'ós de les cavernes del que més restes s'han trobat. Del període del Paleolític es troben restes de fogueres localitzades en els estrats H i G de la cova. El material que pertany al Neolític correspon a la fase del Neolític Antic i es tracta de ceràmica cardial. La data del C14 ens porta al 3860BC. Apareixen tot seguit les fases Epicardial i Montboló on l'ocupació de la cavitat és molt més intensa. Les datacions van del 3640-3450BC a les més baixes 3350 i 3150BC. Els elements ' Chassey ' també hi són presents. Hi ha diferents enterraments inhumacions, un relacionat amb les fases Montboló i els altres amb els sepulcres de fossa. El darrer període d'ocupació és de l'Edat del Bronze Antic i Mitjà (gerres, vasos...) amb una cronologia de 1850 a 1490BC. Actualment encara hi ha restes per excavar i les que s'han extret en les diferents campanyes de la seva història estan dipositades, majoritàriament, en el magatzem del Museu Municipal de Moià. | 41.8052000,2.1490000 | 429307 | 4628498 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80071-foto-08138-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80071-foto-08138-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80071-foto-08138-163-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | L'equip tècnic del Museu Municipal de Moià és qui organitza les visites guiades de la galeria sud i els tallers didàctics que es fan a l'entorn natural.Les restes arqueològiques trobades en les últimes campanyes realitzades a Toixoneres i al Toll es troben a la URV de Tarragona, caldria que un cop estudiades tornessin al Museu Municipal de Moià.A l'inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya consta la cronologia: (-1500/-1200); Paleolític Mig a Neolític Antic Cardial (-90.000/-4000), però no s'al·ludeix a l'època del Bronze que també esta representada a la cova. | 79|76|78 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 80072 | Cova de les Toixoneres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-les-toixoneres | Daura, A; Galobart, J; Piñero, J (1995); L'Arqueologia al Bages. Monogràfics. Ed. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. Generalitat de Catalunya; Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarque Gómez i Costa, E (2001); Les Coves del Toll. Modilianum. Quaderns de divulgació 2. Pàg. 7. Juny. Moià. Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K102GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Petit i Mendizabal, MA; Surroca i Arisa, J (1996); La Prehistòria del Moianès. Els nostres orígens. Ajuntament de Moià, Patronat de Museus. Moià. (1986); Aproximació a la Prehistòria del Moianès. Actes de la XXVI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Ed. Miscel·lània d'Estudis Bagencs, 4. Manresa. Ripoll i Perelló, E; Lumley, Henry de (1964-65); El Paleolítico Medio en Catalunya. Ampurias. Nº 26-27. Barcelona. | Cova natural d'origen càrstic sense estructures, agermanada amb la cova del Toll, de la qual està separada tan sol sper 150 m. Està situada en un nivell de la terrassa del riu més alt, en el mateix vessant que la Cova del Toll i la cova Morta. L'abric està protegit per una reixa que impedeix l'accés directe a l'excavació. És un jaciment que s'excava durant les campanyes d'estiu de l'equip d'Eudald Carbonell i per això la zona de cates no és visitable sense els responsables. És un jaciment ric en fauna sobretot en conill, cèrvids, ós de les cavernes i en l'última excavació de l'estiu 2008 han aparegut per primer cop restes de talp. Com a ocupació antròpica, hi ha nivells de Paleolític i alguna resta d'època del Bronze. | 08138-164 | A 6 km a l'est de Moià. Km de la N-141-c direcció Vic. | Es va excavar parcialment, per primer cop, l'any 1954 per l'equip patrocinat pel Sr. Oller i J. Serra Ràfols, dos anys després pel Sr. Villalta i M. Fusté. Les restes trobades a la cova de les Toixoneres en aquelles primeres excavacions i en les següents campanyes d'estiu per l'equip de l'Eudald Carbonell, dirigit per J. Rossell, pertanyen al Paleolític Mitjà (50.000 aC) quan a Europa habitava l'home de Neanderthal amb una tecnologia més primitiva que l'Homo Sapiens Sapiens. D'aquest període s'han trobat restes, sobretot, de fauna i flora: així hi estava present: l'ós i la hiena de les cavernes, el cavall salvatge, el conill, la cabra salvatge, l'isard... En aquest jaciment han aparegut algunes ascles de sílex que testimonien la presència de l'home paleolític al Moianès, fragments ceràmics cardial i epicardial. Durant l'època del Bronze van ser també ocupades. El moment final d'ocupació es detecta gràcies a alguns plats i tapadores amb acanalats. | 41.8043400,2.1493600 | 429336 | 4628402 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80072-foto-08138-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80072-foto-08138-164-3.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Les restes arqueològiques trobades en les últimes campanyes realitzades a Toixoneres i al Toll es troben a la URV de Tarragona, caldria que un cop estudiades tornessin al Museu Municipal de Moià.A l'inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya la cronologia que es dona per aquest jaciment és: Paleolític Mig ( -90.000/-33.000 ). | 76 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 80073 | Bauma del Gai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-del-gai | Daura, A; Galobart, J; Piñero, J (1995); L'Arqueologia al Bages. Monogràfics. Ed. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. Modilianum, 24. Ed. Modilianum. Moià, juny de 2001. Garcia i Argüelles, P (2001); La Balma del Gai (Moià). Breu Aproximació als resultats de les noves excavacions (1994-2000). Modilianum. Moià. Generalitat de Catalunya; Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarque Gómez i Costa, E (2001); Les Coves del Toll. Modilianum. Quaderns de divulgació 2. Pàg. 7. Juny. Moià. Nadal, J; Estrada, A; Garcia, P (2001); La Balma del Gai, Moià, Bages. A: Jornades d'Arqueologia. 2001. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001. La Garriga. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Barcelona. Petit i Mendizabal, MA, Surroca i Arisa, J (1986); Aproximació a la Prehistòria del Moianès. Actes de la XXVI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Ed. Miscel·lània d'Estudis Bagencs, 4. Manresa. (1996); La Prehistòria del Moianès. Els nostres orígens. Ajuntament de Moià, Patronat de Museus. Moià. | Abric natural de forma rectangular que és una referència no solament per a la prehistòria de Catalunya sinó també per a la comprensió dels processos evolutius de les darreres comunitats de caçadors-recol·lectors de la conca mediterrània. Està situat en una petita balma orientada a sud-est i vorejada per un curs d'aigua avui en dia bastant sec però, que que en la prehistòria el convertia en un lloc idoni per l'hàbitat. No té cap tanca o sigui que l'accés és obert tot i que queda sota de la N-141-c i passa bastant desapercebut. | 08138-165 | A l'est de la vila. Km 30,9 N-141-c direcció Vic. | Aquest jaciment va ser descobert per J. Surroca l'any 1975. Les primeres intervencions arqueològiques van ser fetes durant els anys 1977 i 1978, sota la direcció de M. Llongueras i J. Guilaine. El material que es va recuperar en aquestes primeres excavacions estava format per una rica indústria lítica. Entre les restes minerals de procedència humana també hi ha restes de colorant (ocre), carbó i còdols amb mostres d'activitat humana. Quant a fauna, conills, cèrvids, microfauna i macrofauna que demostren una climatologia temperada. En les darreres excavacions dutes a terme per J. Nadal, A. Estrada i P. Argüelles s'han trobat dos elements d'indústria òssia en banya de cérvol que podria ser un mànec tot i que no és corrent durant l'Epipaleolític. Gràcies a les troballes i a l'estratigrafia es pot determinar que hi va haver molta activitat en el jaciment en èpoques anteriors: Neolític Mitjà i posteriors: Època de Bronze i del Ferro, època moderna (s. XVII) per les troballes de ceràmica vidrada i no vidrada acompanyades per un ardit de Lluís XIV de l'any 1648, època ibera, per l'aparició d'un gos de l'època i unes restes constructives adossades a l'abric que van servir molt possiblement durant la guerra dels Segadors com a habitatge. La construcció d'aquesta cabana és la causant de la major alteració dels nivells prehistòrics. L'última campanya d'excavació va ser la de l'any 2009. | 41.8564400,2.1128600 | 426364 | 4634218 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80073-foto-08138-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80073-foto-08138-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80073-foto-08138-165-3.jpg | Inexistent | Neolític|Ibèric|Antic|Prehistòric|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | L'última excavació va ser l'any 2009.A l'inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya aquest jaciment és denominat balma del Gai i la tipologia: Abrics i similars d'habitació sense estructures, abrics i similars d'habitació amb estructures conservades i li dona una cronologia: Paleolític Superior Final, Epipaleolític Antic Indeferenciat ( -11.000/-7000 ). Ferro Iber-Antic ( -500/-450 ), Modern ( 1453-1789 ). | 78|81|80|76|94 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 80076 | Barraca 17955 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-17955 | Està perdent volum en alguna zona | Barraca aèria adossada al marge, de planta circular coberta amb una falsa cúpula, amb una porta de llinda plana orientada al sud-oest | 08138-168 | Al sud de la vila. A prop del camp de vol El Prat. | Les Barraques de vinya, generalment de dimensions reduïdes, poden ser de planta quadrada o circular. Eren destinades a guardar les eines dels pagesos o a aixoplugar davant la pluja. La tècnica de construcció d'aquestes barraques, de murs, de tines, feixes... del camp és l'anomenada ' tècnica al sec '. Aquesta tècnica utilitza pedres sense treballar en filades irregulars i sense cap tipus de morter que les uneix a excepció de falques fetes de petites pedres. | 41.7988600,2.1059600 | 425725 | 4627831 | 08138 | Moià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80076-foto-08138-168-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | No és perfectament circular. Fa dos metres de diàmetre. Té dues fornícules a l'interior. Restes de ràfec a la coberta. Codi 17955 de la Wikipedra. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 80087 | Col·lecció de restes paleontològiques de les coves delToll i Toixoneres de Moià al MAC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-restes-paleontologiques-de-les-coves-deltoll-i-toixoneres-de-moia-al-mac | Es tracta de peces paleontològiques de fauna del Quaternari i d'enterraments neolítics de la cova del Toll de Moià emmagatzemats al fons del MAC. | 08138-179 | Museu Arqueològic de Barcelona. Pg. Sta. Madrona, núm. 39-41. Barcelona. | A mitjan anys 50, les coves del Toll i Toixoneres van ser excavades i a causa de la seva importància faunística i antropològica, les seves restes van ser dirigides a diferents museus que llavors comptaven amb ajuts personals i materials per estudiar-les com ara el MAC. Diferents restes humanes d'inhumacions del neolític trobades a les coves del Toll van ser estudiades al MAC pel Dr. Campillo als anys 60. De totes les restes que amb el pas del temps han passat pel MAC, la majoria van tornar al seu municipi mentre que algunes d'aquestes peces continuen sent-hi. | 41.8429700,2.0593400 | 421905 | 4632769 | 08138 | Moià | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 80090 | Restes paleontològiques dels jaciments del Toll i Toixoneres de Moià del Museu Crusafont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-paleontologiques-dels-jaciments-del-toll-i-toixoneres-de-moia-del-museu-crusafont | Formen part d'aquesta col·lecció 84 restes paleontològiques provinents de les excavacions realitzades a mitjan anys 50 als jaciments prehistòrics de les coves del Toll i Toixoneres en el municipi de Moià. La majoria pertanyen a restes de denticions de macrofauna ( hiena, ós de les cavernes, lleó de les cavernes, rinoceront) tot i que també n'hi ha de microfauna sense classificar. Quasibé totes les peces estan siglades amb la mateixa sigla que tenen les restes provinents dels mateixos jaciments i que es troben al Museu Municipal de Moià. Algunes tenen intervencions d'encolat i neteja fetes segurament als anys d'excavació i estan dipositades en bosses de plàstic i en una caixa de dipòsit de les homologades. | 08138-182 | Museu Paleontològic Crusafont. c. Escola Industrial núm. 23 de Sabadell | Les restes paleontològiques procedents de les excavacions dels anys 50 dutes a terme al jaciment paleontològic de les Coves del Toll i Toixoneres van ser traslladades a l'Institut Crusafont amb la intenció de ser estudiades, però allà es van quedar formant, actualment, part del fons paleontològic de l'Institut. | 41.8044500,2.1492600 | 429328 | 4628415 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80090-foto-08138-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80090-foto-08138-182-3.jpg | Inexistent | Neògen | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 125 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 80097 | Col·lecció arqueològica, paleontològica, antropològica, Fòssils i Malacològica del Museu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-paleontologica-antropologica-fossils-i-malacologica-del-museu | <p>Daura, A; Galobart, J; Piñero, J (1995); L'Arqueologia al Bages. Monogràfics. Ed. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. Domingo Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Ajuntament de Moià. T&T. Moià. Gómez i Costa, E; ' Les Coves del Toll '. Modilianum. Quaderns de divulgació 2. Moià, juny de 2001. Petit i Mendizabal, MA; Surroca i Arisa, J (1986); Aproximació a la Prehistòria del Moianès. Actes de la XXVI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Ed. Miscel·lània d'Estudis Bagencs, 4. Manresa . (1996); La Prehistòria del Moianès. Els nostres orígens. Ajuntament de Moià, Patronat de Museus. Moià. (2001); ' El Toll: resultats dels treballs de condicionament de l'any 1985 '. Quaderns de divulgació 2. Moià. Ripoll i Perelló, E; Lumley, Henry de (1964-65); El Paleolítico Medio en Catalunya. Ampurias. Nº 26-27. Barcelona.</p> | <p>La col·lecció arqueològica del Museu Municipal prové majoritàriament dels jaciments prehistòrics de la cova del Toll, la cova de lesToixoneres i la balma de Gai. Consta de més de 10.000 peces, entre les quals podem trobar, majoritàriament, fragments ceràmics i recipients d'època neolítica i de l'edat del bronze amb i sense decoració. La col·lecció també conté un gran nombre de peces d'indústria lítica (de pedra polida i sílex): puntes de fletxa, aixes, destrals; art mobiliari: molins barquiformes i mans de molí; indústria òssia: punxons, botons, agulles, culleres, aixovar de diferents dólmens del municipi (collarets, polseres); restes antropològiques. Formen part de la col·lecció 15 enterraments de diferents etapes del neolític (cova del Toll) quatre d'ells i un crani d'època del Bronze exposats en l'exposició permanent. De metall també hi ha un punyal de bronze i destaca un fermall de bronze molt interessant (veure fitxa191). En la col·lecció hi ha un bon nombre de peces que estan siglades, són les peces que han sigut estudiades durant els anys 50 i següents o en les últimes campanyes d'actuació en els diferents jaciments prehistòrics de les coves del Toll, Toixoneres, balma del Gai i dólmens del municipi. El Museu compta amb una gran col·lecció de restes paleontològiques del Toll: os de les cavernes, hiena, bos primigenius, cavall, cérvol, rinoceront de Merck, rinoceront llanut, lleó de les cavernes, bisó, hipopòtam...fauna que ocupava el període inicial i central de Würm a l'època del Quaternari. De les coves de les Toixoneres hi ha restes d'ós de les cavernes, de hiena de les cavernes, de conill, cabra salvatge...típics d'una època més antiga que la del Toll, més pròpia de l'interglacial Riss-Würm. El fons antropològic del Museu està basat en restes de diferents enterraments humans de diferents períodes del Neolític, Bronze en l'ocupació prehistòrica de la cova del Toll. També hi ha alguna resta antropològica de dólmens del municipi com el del Puig-rodó o el Cospinar, i de les rodalies, com ara el de Fontscalents a Castellterçol. Quant a la col·lecció de fòssils, el museu té una exposició permanent i un fons molt ric en fòssils marins trobats a diferents indrets del municipi.</p> | 08138-189 | Casc Urbà - Museu Municipal - c. Rafael Casanova núm. 8 | <p>Aquesta col·lecció havia estat dipositada a l'antic Museu Arqueològic situat a Cal Cristo (actual biblioteca) fins als anys 1997-98, quan va ser traslladada al nou Museu Municipal situat a l'edifici-casa natal de Rafael Casanova. La col·lecció està formada per restes arqueològiques trobades en la seva majoria als jaciments prehistòrics de les coves del Toll, Toixoneres, la bauma del Gai i dólmens del municipi, tot i que també es troben, en un nombre reduït, algunes restes arqueològiques que pertanyen a altres indrets fora del municipi. La majoria d'aquestes restes arqueològiques pertanyen a les primeres excavacions realitzades en aquest jaciments durant els anys 50 amb l'ajut econòmic del Sr. Oller que estiuejava a la vila. Altres, com la bauma del Gai, van ser excavats més modernament.</p> | 41.8115634,2.0981864 | 425094 | 4629247 | 08138 | Moià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80097-foto-08138-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80097-foto-08138-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80097-foto-08138-189-3.jpg | Inexistent | Prehistòric|Neolític|Edats dels Metalls|Neògen | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2021-07-01 00:00:00 | Cristina Casinos | 76|78|79|125 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 80122 | El Pollo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pollo | <p>Ajuntament de Moià (2000); Guia Turística, Comercial i Industrial de Moià. Moià. Amades, J (1984); El Costumari català. Vol. I. Pàg. 559-561. Clarà i Arisa, J (1997); Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges. Ed. Viena SL. Barcelona, gener. Tarter i Fonts, R (1997); ' Notes històriques sobre el Pollo de Moià '. Ajuntament de Moià. Moià. Jaume Clarà, 'El Pollo o el Jutge: evolució de l'esparriot moianès', Modilianum, 39 (2008) www.festes.org.Moià</p> | <p>És un personatge d'aire carnestoltesc, únic i genuí de Moià. Fa molt anys que apareix en actes festius i celebracions populars precedint als gegants i els cap-grossos, obrint pas a les cercaviles i acompanyant les danses tradicionals moianeses i permetent l'actuació dels entremesos, músics i dansaires. Disposa de dues indumentàries característiques: la dita de San Antoni, més austera, i la de Sant Sebastià, més elegant. Va vestit amb una calça de bufó i una dalmàtica vermella (Sant Antoni) i/o blanca amb brodats (San Sebastià), es tapa la cara amb una carota de roba de sac pintada amb forma d'una cara ferotge, un barret cònic amb cintes de colors i porta una pell de conill dissecada plena de palla amb la que pica la gent. Per Sant Sebastià participa en danses populars amb un barret de pic alt i picarols a les cames.</p> | 08138-214 | Casc Urbà | <p>1. Les primeres notícies del Pollo són de l'any 1789, quan era conegut com a 'jutge de les pellisses'. Francesc Vilarrúbia el relaciona amb la festa de Sant Joan Evangelista. 2. Com a hipòtesi, el nom de 'Jutge' podria estar relacionat amb alguna antiga funció de l'esparriot: amb l'autoritat burlesca amb què eren investits els veguers de Sant Joan i, molt especialment, amb el 'tribunal de la barra' que se celebrava el dia de Sant Joan de desembre a la tarda i que en 1789 ja feia una vintena d'anys que s'havia perdut. 3. L'origen del Pollo o Jutge també es pot relacionar amb el ball de les gitanes, que anava al davant de la processó de Sant Sebastià. Tant aquest ball com la festivitat de Sant Joan Evangelista s'inscriuen en el cicle tradicional de carnestoltes. 4. Abans de 1839 existia un únic vestit del Pollo, que fou cremat aquell any. En 1841 la Confraria de Sant Sebastià en feu un, i poc després la de Sant Antoni en devia fer un altre. Per tant, la separació dels dos Pollos segons el vestuaria data de mitjan segle XIX. 5. La fesomia actual del vestit de Sant Sebastià es consolidà l'any 1863, quan van regalar al Pollo el barret cònic amb cintes. 6. A partir de la dècada de 1860 (primera data documental, 1870) l'esparriot moianès canvià el nom de 'Jutge' pel castellanisme 'Pollo', sinònim de 'jove', 'presumit', 'fatxenda'... 7. Fins a principis del segle XX el Pollo no s'incorpora --juntament amb els gegants-- a la Festa Major i a la processó de Corpus.</p> | 41.8134000,2.0970600 | 425002 | 4629453 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80122-foto-08138-214-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80122-foto-08138-214-2.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Científic | Inexistent | 2024-11-20 00:00:00 | Cristina Casinos | Aquest personatge intenta posar ordre però la mainada l'escridassa dient-li: 'POLLO MATAPUCES I ROBAESCAROLES', llavors ell els empaita i si els aconsegueix tenir davant, els fa ensumar la pell de conill que porta. | 96|94 | 63 | 4.5 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml