Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 79908 | Casagemes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casagemes | Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Serra i Coma, R (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. pàg. 41. Moià. | XVIII-XX | Mas de planta rectangular amb coberta de teula àrab a doble vessant i amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal està encarada a ponent, on hi ha adossat un cos format per un porxo als baixos (parcialment cobert) i galeria al primer pis (aquest continua per la paret de migdia). La factura de la galeria és molt similar a la de can Casanova. A l'interior del mas hi ha un pou. El portal d'entrada és de pedra picada, formant un arc rebaixat. La galeria, de vuit arcs rebaixats, té els pilars de pedra. A la casa totes les inscripcions i dates que es llegeixen són posteriors al s. XVII: ' 1730 ' en un graó,' 1791' a la llinda del portal d'entrada, ' 1789 ' a l'antiga masoveria i la capella també en té una del s. XVIII. A l'angle nord-oest s'ha adossat un altre cos (avui masoveria) que conté l'habitatge, un terrat corregut amb pou i una cisterna. En dues sales de l'interior es conserven motllures de guix al sostre amb ornamentacions florals de factura barroca. A uns 10 m del mas hi ha l'antiga masoveria, avui corrals i estables, on es pot apreciar a l'interior el sostre embigat i un primer pis fet amb fusta original. A tocar el mas hi ha una capella sota l'advocació de Nostra Senyora de Fàtima molt reformada però que conserva la teulada a dues vessants amb el ràfec de fusta. | 08138-21 | A l'oest de la vila de Moià a la Crta. N-141-c direcció Manresa Km 24. | Documentat des del segle XIV, sembla que el mas va créixer i consolidar-se amb l'expansió de la vinya a la zona, conserva encara part de les tines i el recinte del celler. Durant els segles XIX i XX s'hi van fer nous annexos a la part del darrere, construïts en obra i després arrebossats. | 41.8079700,2.0677500 | 422561 | 4628876 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79908-foto-08138-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79908-foto-08138-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79908-foto-08138-21-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-16 00:00:00 | Cristina Casinos | A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: Can Casagemes, Mas Casagemes. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 79919 | Montbrú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montbru | Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Serra i Coma, R (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 105. Moià. | XVII | Masia de planta rectangular i dos pisos (cos original) amb teulada a dues vessants amb annexos afegits a la banda de llevant i a ponent. La façana que dona a migdia és dominada per un arc de mig punt adovellat. L'estructura inicial era rectangular amb el carener paral·lel a la façana. La part central del mas és del s. XVII, però el seu interior ha estat molt reformat. Consta de dues plantes. Les dues finestres del segon pis estan molt treballades. Els baixos de l'habitatge estan coberts parcialment amb volta catalana. A la banda del darrere s'han fet coberts per al bestiar. La coberta de l'habitatge i de les quadres són a dues vessants amb ràfec de fusta. | 08138-32 | Al sud-oest de la vila. A 3,5 Km del camí que surt a l'esquerra del Km 25, 5 de la N-141-c. | Hi ha documentació escrita que demostra que al s. XIV ja existia. | 41.7963900,2.0795800 | 423530 | 4627579 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79919-foto-08138-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79919-foto-08138-32-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-16 00:00:00 | Cristina Casinos | A principis de la dècada de 1960 la finca va ser convertida en urbanització de segones residències i el mas convertit en restaurant. Actualment (2018) es troba tancat. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 79940 | Col·legi dels Pares Escolapis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collegi-dels-pares-escolapis | AD (1981); Gran Geografia comarcal de Catalunya. Bages, el Berguedà i el Solsonès. Vol. II. El Moianès. pàg. 167-185. Barcelona. Casallarch i Montràs, R (1990); Moià i l'Escola Pia. Fundació Francesc Sagrera. Moià; (1994) Història de l'Escola Pia de Moià (1682-1994). Moià. Clarà i Arisa, J (1997); Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges. Ed. Viena S L. Barcelona, gener. Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Picanyol, LL (1959 ); La villa de Moya, desde los tiempos prehistóricos hasta la invasión napoleónica. Modilianum. Tarradell i Mateu, M; Riu i Riu, M; Giralt i Raventós, E (1988); Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II. 2a edició. Ed. Parcir Selectes. Manresa. | XVIII | Edifici de planta quadrada de caràcter religiós de grans dimensions. La façana està articulada en quatre nivells i presenta una simetria respecte a l'eix marcat pel portal d'accés. A la façana trobem nombroses obertures de secció quadrada. Un vestíbul, on trobem una inscripció sobre la seva fundació, dona accés a un claustre espaiós articulat en quatre nivells. D'entre las seves sales destaca una gran cuina i les reservades a les aules. Adossada a aquest edifici es troba una bonica església barroca. De cara a l'entrada de l'escola a mà dreta es troba un edifici de 1903 on es van disposar noves aules. | 08138-53 | Nord de la vila - c. Sant Sebastià, núm. 14 | El de Moià va ser el primer col·legi escolapi a la península ibèrica. Originàriament va ser noviciat de l'ordre. L'arribada dels escolapis a Moià va ser el 1683 gràcies al prevere Mn. Jaume Buxó qui es va posar en contacte amb el P. Agustí Passante (comissari general de l'Escola Pia per a les fundacions a Espanya). No va ser possible fins que es va aconseguir un triple decret reial. La primera residència la van tenir al carrer de les Joies, per passar després al Raval de Dalt i per instal·lar-se finalment al peu de la muntanya de la Creu, al nord de la vila de Moià. Es va inaugurar el 15 de setembre de 1683 i van començar de seguida les classes de llegir, escriure i comptar, la bàsica i dues de superiors, la de gramàtica llatina i la de retòrica, poètica i eloqüència. L'edifici actual data del s. XVIII (1703) i és el primer d'aquest ordre que es va fundar a Espanya (l'orde dels Escolapis va ser fundat per Josep de Calassanç, a Roma, l'any 1617). L'any 1839 va ser convertit en fortí contra les tropes carlines del comte d'Espanya, i va quedar totalment destruït en l'atac sofert per Moià el 8 i 9 d'octubre de 1839. A partir de 1854, gràcies al benefactor Jaume Torrents i Serramalera, va ser refet i obert de nou. El seu ús actual continua essent el de col·legi d'escolars de tota la comarca. A l'any 1921, s'instal·là al claustre un monument dedicat al Sagrat Cor ideat per l'arquitecte Manel Sayrach i la imatge realitzada per l'escultor Francesc de P. Gomara. L'any 1963 es va incloure en el seu pla d'estudis, el batxillerat i al 1970 s'inaugura un altre edifici i es remodela l'antic. | 41.8133200,2.0958300 | 424900 | 4629445 | 1703 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79940-foto-08138-53-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2019-12-16 00:00:00 | Cristina Casinos | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 79972 | Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coromines-2 | Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 71. Moià. | XVIII | Masia de planta rectangular de tres pisos, les golfes són porxades, dues de les finestres amb forma de mitja circumferència i les altres dues situades a l'est, rectangulars. De les quatre cap conserva porticons. La teulada és a dues vessants amb ràfec mixt de tres filades (rajola, teula, rajola). Als forats (finestres) hi ha simetria i la majoria d'ells té ampit; a la façana oest es conserva una finestra amb el porticó de fusta original. El nucli principal, que està en molt mal estat, està acompanyat per dos coberts amb teulada a dues vessants. Ambdues entrades estan a l'interior del barri ja que la masia està emmurallada. Aquest coberts tot i ser de baixa alçada, uns 2, 50 m, tenen una doble funció: el pis de dalt d'1 m aproximadament és o era pallissa i el pis de sota les quadres. Encara es conserven les portes i els respiradors originals de fusta tallada. La porta d'accés a l'edifici original té dues inscripcions: ' 1763 ' i a sobre en resta part d'una altre data tapada amb morter que procedia de la terrassa construïda al primer pis, avui mig ensorrada, que deixa entreveure ' 1/_7 ', el segon número podria ser un cinc, el tercer es podria esbrinar amb una intervenció que retirés el morter que hi ha a sobre. El vestíbul de la masia conserva el paviment d'enllosat original i a la façana sud es poden observar restes de l'estuc original. La factura de tot l'edifici és de pedra i fang. L'accés al conjunt es fa per una portada de maó amb arc rebaixat més modern, probablement de la mateixa època en la que es van construir les terrasses del primer pis i els coberts. | 08138-85 | A 3 Km a l'oest de Moià. | Els seus propietaris ho són també del castell de Clarà i l'ermita. | 41.8243600,2.0795600 | 423562 | 4630685 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79972-foto-08138-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79972-foto-08138-85-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-16 00:00:00 | Cristina Casinos | A l'interior hi ha un forn de pa que actualment no es conserva, està tapiat. La masia ha estat reformada diverses vegades destacant-ne la de l'any 1768. A l'any 1985 es va fer l'última construcció destacable, el cobert. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 79983 | Montví de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montvi-de-dalt | Tarter i Fonts, R(2007), font oral. Ubals i Picanyol, D ( 2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 108. Moià. | Masia de grans dimensions de planta rectangular de dos pisos més golfes amb teulada a dues vessants amb ràfec de quatre filades (teula, i tres de rajola) i dos fumerals d'obra nova situats a llevant de la teulada. A la façana sud del cos original hi ha afegit un de planta rectangular amb dos pisos, el segon del qual el forma una galeria porxada amb quatre arcs de mig punt i columnes de secció cilíndrica amb semicercles de ceràmica. Aquest edifici, un pis més baix que el nucli original, té teulada a dues vessants amb tres filades mixtes (teula, rajola, rajola). A la façana de llevant hi ha restes d'una façana d'un cobert que hi havia annexat a tramuntana. No s'observa cap inscripció en tot l'edifici. A l'interior es conserven dos arcs rebaixats de grans dimensions i gran part del paviment de rajola ceràmica en quadrícula. Un dels accessos a l'edifici (façana de ponent) que dona pas a les sales distribuïdes per aquests arcs també ens dirigeix a una petita sala, a mà dreta, on encara es conserva un forn. L'accés nou a la masia es realitzarà per la façana de tramuntana, on hi ha una escala de pedra i on es troba un petit abeurador de font amb forma de cara d'angelet (de factura gòtica). A uns metres a l'est de la masia es troba l'antiga pallissa totalment refeta que actualment és un habitatge. | 08138-96 | A poc més de 2 Km al nord de la vila. Ctra. BP-4313 a L'Estany. | Des del s. XVI n'és la propietària la família Carner. Durant el s. XVII es fan servir dos noms per anomenar el mas: Montví del Pla o Carner i Montví de Dalt. | 41.8247000,2.0966100 | 424978 | 4630708 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-16 00:00:00 | Cristina Casinos | s. XVII. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80004 | Les Humbertes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-humbertes | Riera i Fonts, C (2002); ' Topònims del Moianès d'origen Germànic '. Nº 27. pàg. 55-67. Desembre. Moià. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 158. Moià. | XVIII | Masia de planta rectangular amb teulada a dues vessants sense ràfec. L'accés és al sud per una porta d'estil clàssic amb 8 finestres disposades simètricament a la façana. No s'observa cap inscripció. A ponent hi ha un cobert de maçoneria amb teulada a una vessant amb inclinació vers tramuntana. A la façana de llevant hi ha dos coberts més i un d'obra nova de maó. | 08138-117 | A 6 Km al sud de la vila. Ctra. de Barcelona km 35, 5. | Hi ha documents antics en els que s'esmenta Ses Humbertes, 1370. Fa quasi seixanta anys que hi vivien els masovers que subsistien de l'agricultura i la ramaderia però en abandonar la masia els terrenys van ser conreats per la Gònima i actualment és menada per la Fàbrega. La font de les Humbertes fa de límit de terme amb Castellcir. Existeixen, a l'altra banda i en runes, les Humbertes Vell que pertanyen al terme de Castellterçol. | 41.7830700,2.1270100 | 427456 | 4626059 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80004-foto-08138-117-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-16 00:00:00 | Cristina Casinos | Ha patit moltes transformacions per la intenció dels llogaters en convertir-la en una casa de colònies.L'edifici del mas antic es trobava en un altre indret proper i quedava en terme de Castellterçol. A principis del segle XX la casa es va fer totalment nova, però ja en terme de Moià. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80015 | Panys de muralla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panys-de-muralla | AD (1991) La Tosca. Moià d'ahir a avui. Records històrics duns quants moianesos. Ed. La Tosca. Moià. Tarter i Fonts, R (2005); ' 1000 anys de Història de Moià '. Curs de Formació de Monitors. Patronat de Museus de Moià. Gener-Març . | XVII | Els pocs fragments que en queden estan en males condicions ja que han estat desmuntats i muntats sense criteri en el passat. Tenen afegits moderns. | Restes de muralla que hi ha entorn al que va ser el centre medieval murallat de la vila . Al carrer de Palau encara hi ha fragments que ens mostren blocs de pedra originals del s. XVII i en algun edifici es pot observar l'antic pas de ronda de la muralla. Aquests fragments que resten formen part dels murs que a principi del s. XVII es van construir per allargar la zona que havia estat pas de ronda medieval i convertir-la en jardins o horts gràcies a un permís municipal que ho permetia. Actualment hi ha edificis que encara gaudeixen d'aquesta zona enjardinada com ara la casa natal d'en Rafael Casanova, l'actual Museu Municipal que a més conserva part del mur de la muralla medieval així com l'antiga casa dels Ruaix, propietat dels Crivillés al carrer de Sant Antoni. | 08138-128 | Casc Urbà - c. Palau s/n , c. Francesc Viñas núm. 9 | A l'any 1366 es construeix la muralla de la vila. Segons Mn. Isidre Dalmau la muralla era de pedra bastant regular, alta, forta i coronada per merlets. Estava formada per: la muralla que envoltava les cases deixant un pas entre la façana posterior i el mur, el fossat o vall i la contramuralla amb esperons i contraforts que lligaven la muralla i la contramuralla. Es van traçar els portals d'en Riquer (Cambril), Portal Major o de Barcelona, el Portal d'en Vila al capdamunt de la vila, el de Can Batlles (entre carreró i carrer del Vall) i s'alcen les torres damunt el portal de Barcelona i damunt la Font Vella. Moià comptava aleshores amb quatre carrers envoltats per la muralla, el carrer del Forn, el carrer de les joies (carrer de la bosseria), el carrer de Sant Antoni (carrer de la rectoria) i el carrer Jussà. La muralla medieval data del s. XV i compta amb aquest carrers abans esmentats però al s. XVI, Moià creix i la muralla es queda petita donant lloc a l'aparició dels ravals. El primer, el raval de dalt, es comença a formar a mitjans s. XVI (1560-1570). Després neix el raval de baix, que arriba fins a la porta de Barcelona (una de les portes de la muralla de la que no en queda cap testimoni). De finals del s. XVII al s. XVIII apareixen els últims ravals, el raval de la Cendra, el raval de la Tosca, el de Sta. Magdalena i el del carrer de Palau. A principis de s. XVII es dona el permís per fer del camí de ronda, un hort i per això trobem jardins en diferents edificis com ara la part de darrera de can Casanova. | 41.8111900,2.0985200 | 425121 | 4629206 | 1615 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80015-foto-08138-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80015-foto-08138-128-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2019-12-16 00:00:00 | Cristina Casinos | Les UTM que consten a la fitxa són les que pertanyen als fragments que es troben al carrer de Palau. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 80036 | Barraca 18410 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18410 | Enderroc total | Restes totalment enderrocades d'una barraca adossada al marge, coberta segurament amb una falsa cúpula i una porta al sud. Feia uns dos metres de llarg. | 08138-512 | Oest de Serramitja | 41.7911800,2.0460100 | 420735 | 4627031 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-16 00:00:00 | Francesc Roma | Codi 18410 de la Wikipedra. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80121 | Cal Daies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-daies | XIX | Casa gran de planta rectangular de dos pisos amb tres balcons i dues finestres al segon pis i una finestra amb la llinda amb inscripció de la data de construcció, una porta amb muntants simples i tres cotxeries, dues d'elles en molt bones condicions. La façana d'accés és al sud i s'aixeca els dos pisos en una estructura molt semblant a una espadanya d'església o una falsa façana. En la finestra del pis terra, hi ha inscrita una data: '1866'. A la banda de ponent hi ha un passeig privat sense asfaltar des d'on es pot observar que el nivell de la casa és més baix que el que es veu des de la carretera (façana sud) i la teulada és a dos vessants sense ràfec i annexada a aquest hi ha una casa on actualment hi viuen els propietaris. | 08138-213 | Casc Urbà - Ctra. de Manresa núm. 18 | Edifici de l'any 1866 que albergava un hostal. Al desaparèixer el també conegut hostal del Remei, aquest és l'únic que queda del record. L'ultima funció comercial que va tenir Cal Daies va ser la de dispensari de begudes i vi. Fins fa uns deu anys s'hi podia anar a comprar vi a la menuda, de fet encara tenen les botes grans de fusta que servien de contenidors. Actualment està tancat al públic. | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 1866 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80121-foto-08138-213-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80121-foto-08138-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80121-foto-08138-213-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-16 00:00:00 | Cristina Casinos | És un dels exemples que en resten a la vila d'antic hostal.Una part de la cotxera ha estat habilitada com a restaurant. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80140 | Resclosa del molí de la Fàbrega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-de-la-fabrega | Queda molt poca part de la resclosa | Restes d'una resclosa de pedra, amb la cadireta o bagant i part de l'antic rec que duia l'aigua al molí de la Fàbrega (Castellterçol). | 08138-232 | Al sud de la vila. Termenejant amb el municipi de Castellterçol. | 41.7803700,2.1101000 | 426047 | 4625774 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80140-foto-08138-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80140-foto-08138-232-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2019-12-16 00:00:00 | Cristina Casinos | Tot i que el molí es troba en terme de Castellterçol, la resclosa està en terme de Moià. | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80239 | Forn de calç o pou de glaç de la Vendrella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-o-pou-de-glac-de-la-vendrella | Fàbrega, Albert (2013): Pous de glaç. Sant Vicenç de Castellet: Farell | XVII | Actualment tapat per la vegetació i molt deteriorat | Estructura tronconònica de planta circular. Segons Albert Fàbrega, conservava encara l'any 2013 part de la volta de la coberta, fet que el va dur a pensar que seria un pou de glaç. L'estructura recorda, però, un forn de calç. De tota manera, documentalment i per tradició oral sabem que alguns forns de calç es varen fer servir com a pous per empouar neu o glaç | 08138-331 | A tocar del camí que va de Moià a Marfà | L'any 1625, Gispert de Planella establia a Jaume Gònima, rector de Marfà, la capacitat per construir un pou per empouar neu i glaç, a l'heretat de la Vendrella o de la Sala Mosterola, però no sabem on es trobava aquest pou, ni tan sols si es va arribar a construir mai. | 41.7945600,2.0949100 | 424802 | 4627363 | 1625? | 08138 | Moià | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-16 00:00:00 | Francesc Roma | No està clar que es tractés d'un pou de glaç. Podria ser un forn de calç. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 80242 | Balma dels Gitanos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-gitanos-1 | Actualment s'escala per sobre del jaciment | Gran balma, amb evidents restes de murs i encaixos de biga a les parets que indiquen la presència d'un antic mas. | 08138-334 | Camí de Moià a Marfà, a l'alçada de la font de la Falzia, però a la riba dreta | No es disposa de cap element cert, donat que no es coneix el nom originari del mas. Tot indica una cronologia altmedieval | 41.7944700,2.0963000 | 424917 | 4627352 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80242-foto-08138-334-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2019-12-16 00:00:00 | Francesc Roma | Podria correspondre als masos Lobalta o Riera.No consta oficialment que hagi estat excavat mai. | 85 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 80260 | Barraca 4853 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-4853 | Barraca aèria aïllada, de planta rectangular i porta de llinda plana orientada a l'oest. Està coberta per una falsa cúpula. Té dues espitlleres. | 08138-352 | Nord del serrat de Bussanya | 41.8170700,2.0714700 | 422881 | 4629883 | 08138 | Moià | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-16 00:00:00 | Francesc Roma | Codi 4853 de la Wikipedra.Important figuera crescuda sobre la barraca i el lateral dret. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 80303 | Barraca 18036 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18036 | Enderroc important. No serveix c om a aixopluc. | Barraca encastada al marge, de planta rodona d'aproximadament 1,70 m de diàmetre, coberta per una falsa cúpula. La porta és de llinda plana i fa aproximadament 1,10 x 0,65 m. Està orientada al sud-oest. Sembla que estaria situada en un extrem d'un clos ramader o d'un petit camp (potser regable, donada la situació en què es troba). | 08138-406 | Les Set Rieres, entre el molí d'en Ramon Roca i els de Perers | 41.8423300,2.0575400 | 421755 | 4632700 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-16 00:00:00 | Francesc Roma | Presenta un enderroc important, al sostre.Codi 18036 de la Wikipedra.Per pocs metres es troba dins del terme de Santa Maria d'Oló. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80324 | Barraca 18175 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18175 | Barraca aèria de planta rodona (2,80 m de diàmetre interior i 1,20 m d'altura màxima), coberta amb una falsa cúpula. Porta de llinda plana orientada al sud-est, d'1,20 m x 0,80 m. Presenta una finestra a l'est i una fornícula a l'oest. Les parets fan 0,70 m de gruix. Restes d'un antic ràfec. | 08138-427 | El Solà de la Vila | 41.8228100,2.0734700 | 423054 | 4630518 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80324-foto-08138-427-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-16 00:00:00 | Francesc Roma | Codi 18175 de Wikipedra | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 80332 | Carrer de la Ciutadilla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-ciutadilla | Algunes cases estan deshabitades i caldria restaurar-les. | Es tracta d'un carrer construït per sota del de Sant Pere, per on antigament passava el camí ral. Aquest carrer presenta diverses cases de tipologia del segle XVIII, alguna d'elles encara sense restaurar. En aquesta zona vivien les persones més humils de la vila. El carrer va ser l'escenari d'un conte escrit per Maria de Bell-lloch (Pilar Maspons i Labrós), que porta per títol 'Nostre Senyor tanca una porta i n'obre una altra' i es va publicar l'any 1881. És possible que els fets que s'hi narren tinguin algun fonament real (recordem que la família Maspons era originària de Bigues). | 08138-435 | Barri de la Ciutadilla, que forma part del Poble Nou | 41.8120700,2.0927500 | 424643 | 4629309 | 08138 | Moià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80332-foto-08138-435-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2019-12-16 00:00:00 | Francesc Roma | 94 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 80356 | Barraca 18334 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18334 | Tot l'interior és ple de llastres del sostre i amenaça de caure totalment | Restes d'una barraca que presenta planta arrodonida, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana orientada al sud-est. Es troba adossada a un marge i actualment està pràcticament derruïda. | 08138-459 | Font de l'Horta de Rourell | 41.8304100,2.0657100 | 422419 | 4631369 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-16 00:00:00 | Francesc Roma | Codi 18334 de la Wikipedra. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80364 | Font del Planter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-planter | Font de capelleta, amb un arc de mig punt rebaixat fet amb pedra tosca. Al costat de la banda de la paret hi ha un banc per seure. Hi ha també una taula feta amb una roda de molí d'1,25 m de diàmetre (mola sobirana). A la banda nord hi ha una barraca de construcció recent que sembla protegir un pou que porta l'aigua a la masia. | 08138-467 | Torrent de Bussanya, al nord de la masia | 41.8174500,2.0631400 | 422190 | 4629932 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2019-12-16 00:00:00 | Francesc Roma | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||||
| 80399 | Barraca 18397 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18397 | Enderroc pràcticament total | Barraca de planta quadrada, adossada a un marge, d'uns 3 metres de costat. Coberta amb una falsa cúpula i amb una entrada de llinda plana al sud (55 cm d'amplada). Els murs feien 65 cm de gruix i estaven fets de pedra i fang. | 08138-502 | Pla de la Torreta | 41.8169800,2.1110600 | 426169 | 4629838 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-16 00:00:00 | Francesc Roma | Codi 18397 de la Wikipedra. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80552 | Torre de Vilaclara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-vilaclara | Caldria consolidar i netejar els murs que queden de gran potència. | <p>Torre de planta octagonal (8 costats), de 5,20 m d'amplada. Cada costat fa 1,40 m i quatre d'ells estan sencers. La seva cronologia és indefinida. Està feta amb carreus poc treballats relligats amb fang, tot i que en algun indret es va fer servir el morter de calç. Havia tingut dos pisos (es veuen els assentaments de les bigues que delimitaven el pis). Al pis superior es conserven 4 petites finestres espitllerades. El conjunt està arrebossat amb ciment per dins i sobretot per la part de fora. Podria haver tingut una porta a la banda de llevant. Al voltant hi ha rajoles rectangulars i planes escampades arreu.</p> | 08138-160 | Al nord-oest de la vila. Trencant direcció Solà de la vila. Camí no asfaltat. | <p>La cronologia d'aquesta torre és indefinida.</p> | 41.8201239,2.0580754 | 421773 | 4630233 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-20 00:00:00 | Cristina Casinos | S'ignora la funcionalitat que podria haver tingut, així com la cronologia.També se l'anomena la Caseta Blanca. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 79923 | El Saiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-saiol | <p>AD (1981); Gran Geografia comarcal de Catalunya. Bages, el Berguedà i el Solsonès. Vol. II. El Moianès pàg. 167-185. Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (1990); Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya. ' Els castells i els monuments d'arquitectura militar de Catalunya '. Departament de Cultura. Barcelona. Generalitat de Catalunya. Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2007); www. cultura.gencat.net/cpc Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 139-140. Moià.</p> | XVI | <p>Edifici de tres pisos i portal clivellat amb torre central de planta quadrada de quatre pisos i teulada a quatre vessants, encarat a llevant. El parament presenta diverses obertures en les que es pot observar un bon treball escultòric. L'accés a l'edifici es fa per un arc de mig punt de grans dovelles de pedra. Destaca del conjunt una torre central quadrada coberta a quatre vessants en la seva part central damunt de l'eix de l'arc abans esmentat. Al costat sud hi ha una altra torre més petita, també quadrada. La coberta del mas és de teula a una vessant.</p> | 08138-36 | Casc Urbà - c. Mn. Josep Passerissa amb c. del Saiol | <p>La primera notícia del mas es troba en la donació d'un alou que el comte de Barcelona fa a Guillem Bellit pels serveis que el seu pare havia fet al comte. Entre aquestes terres hi havia un bosc anomenat Condal, i un mas anomenat Clos Ramió. Fins al segle XVI s'anomenava mas Comdal. Arran del matrimoni entre Tomassa Comelles (pubilla del mas) i Miquel Saiol (procedent del mas Saiol de Marfà) el mas passà a dir-se Saiol Comdal i amb el temps només Saiol. El 1819 el darrer hereu (Joaquim Saiol) el va vendre a la Comunitat de Preveres de Moià per 7,600 lliures, amb l'objectiu d'engrandir les finques que tenia al Vallès. Va tenir masovers fins a la dècada de 1970. Posteriorment va esdevenir una segona residència i una casa de colònies.</p> | 41.8051800,2.0955600 | 424868 | 4628541 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79923-foto-08138-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79923-foto-08138-36-2.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2019-12-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Esta bastant reconstruïda. A l'inventari el Patrimoni Arquitectònic de Catalunya informa que aquest bé té la protecció BCIN pel Decret de disposició del 22/04/1949, BOE 5/05/1949. | 93|94|95|85 | 45 | 1.1 | 1772 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||
| 79925 | La Torre de Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-de-casanova | <p>Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 151. Moià. Vila i Comaposada, MA (1980); La Casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Ed. 62. 1ª ed. Barcelona. Rodríguez Lara, J. L. (2009): Aproximació a la toponímia del Moianes. Barcelona: Dalmau.</p> | XVI-XVIII | <p>Masia rural de planta rectangular amb tres pisos més golfes encarada a migdia. Coberta a dues aigües amb ràfec d'una filada de lloses. El portal d'accés a la masia és d'estil clàssic amb una motllura simple a l'interior i a la clau de l'arc rebaixat hi ha l'any 1812 inscrit. La façana encarada a migdia té deu finestres de les quals quatre tenen arc de descàrrega i algunes estan realitzades amb pedra gres vermella. Annexat a la façana de ponent hi ha un edifici de tres pisos realitzat amb maçoneria on s'accedeix des del barri a una quadra, d'uns 10 x 4 m, amb el sostre amb volta de canó molt bé conservada, paviment de lloses de pedra gres i un abeurador de fusta (10 x 1 x 1,3 m) encara amb els menjadors del bestiar. Pel nord d'aquest s'accedeix a una sala de grans dimensions dividida en dos per un passadís enllosat d'uns 13,5 x 2,70 m on es conserva pràcticament tota l'estructura de l'embigat quadrejat i gran part de la teulada formada per encanyissat i teules tot i que la banda est de la teulada interior ha estat reconstruïda amb maons. Es pot observat l'embigat d'un segon pis en el que probablement es guardava el gra o la palla. El pis terra estava destinat al bestiar. L'interior de la sala conserva 9 columnes d'obra mixta (pedra i maó i morter de calç) que distribueixen la gran sala en sis compartiments rectangulars. La porta de sortida, passant per una petita habitació destinada a conills (modern) és per la façana de ponent. Conserva el barri pavimentat amb parament de pedra. L'accés principal a la masia es realitzava per una portalada de fusta amb teulada a dues vessants sense ràfec. A continuació de la portalada i inclosos en el barri hi ha dos coberts que encara conserven la seva estructura original amb l'embigat de fusta i les portes. Al sud-oest del pati hi ha una torre de defensa, d'uns aproximadament 15 m d'alçada, de planta quadrada, amb parament de pedra i coberta de teula a quatre vessants. La torre té dues portes d'accés al seu interior. La situada al sud, una porta dovellada amb arc de punt rodó on s'observa un escut amb crismó i l'any 1575. En tot l'arc es poden observar grafits amb pintura vermella on es poden llegir les dates. de la guerra civil, 1936 i de la postguerra, 1941, 1942. Cal esmentar uns grafits incisos que representen crismons en els muntants interiors de la porta, molt probablement contemporanis a l'edifici. La segona porta cap a ponent està situada a 1, 60 m aproximadament del terra i li dona accés una escala de pedra estreta sense barana. L'accés està tancat. Encara en resta un cobert-porxo annexat a la façana nord de la torre de defensa. Es conserva una de les dues columnes de gres vermell i la teulada sense ràfec. Fora murs del conjunt descrit i a pocs metres seguint una era que aprofita la pedra calcària de l'estrat geològic com a paviment, hi ha una pallissa de grans dimensions amb teulada a dues vessants sense ràfec vers l'oest que conserva tota l'estructura d'embigat recolzat amb biga perfilada i les parets de tovot. La sala esta dividida per columnes de maó de base quadrada i l'accés es fa per una gran amb llinda de fusta i muntants de pedra regulars. La porta conserva part de les estructures de fusta.</p> | 08138-38 | A l'est de la vila de Moià. Km 20-21 Ctra. N-141-c direcció a Vic. | <p>Anomenat antigament mas Cladelles, fou comprat el 1460, juntament amb el seu molí (actual molí d'en Pujol) per la família Casanova de Sant Cugat de Gavadons. Fou refet totalment el 1573 i novament el 1813. Procedent d'aquesta família és Rafael Casanova i Comes, darrer conseller en cap i heroi del setge de Barcelona de 1714 (Moià, 1660-Sant Boi de Llobregat, 1743).</p> | 41.8190100,2.1369900 | 428325 | 4630041 | 1573 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79925-foto-08138-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79925-foto-08138-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79925-foto-08138-38-3.jpg | Legal | Renaixement|Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2019-12-30 00:00:00 | Cristina Casinos | A l'interior de la masia hi ha un forn de pa creat per Bernat de Planella l'any 1314. La reforma realitzada l'any 1813 és la que li va donar l'aspecte que té en l'actualitat. En aquest mas va viure un germà del conseller en cap Rafel Casanova i degut a això també se l'anomena Torre d'en Rafael Casanova; però el nom popular és Torre Casanova. Les UTM de la pallissa: x: 428357; y: 4630241 de la torre de defensa: x: 428407; y: 4630240. A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: Torre d'en Rafael Casanova. | 95|96|94 | 46 | 1.2 | 1772 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||
| 79977 | Castell de Rodors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-rodors | <p>AD (1981); Gran Geografia comarcal de Catalunya. Bages, el Berguedà i el Solsonès. Vol. II. El Moianès pàg. 167-185. Dalmau, Rafael (1976); Els Castells Catalans. V. pàg. 667-681. Barcelona. Generalitat de Catalunya, Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K102GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | X | Caldria fer una neteja de l'indret ja que està totalment tapat per la vegetació. | <p>Restes d'edifici fortificat enderrocat del que només en queda un parament d'uns 7 m aproximadament dempeus. Totes les pedres de la construcció van ser venudes però encara en resten unes quantes que permeten, més o menys, observar la dimensió de l'antiga construcció. Prospectant el terreny es poden observar fragments ceràmics amb i sense decoració i forma dels segles XVII-XVIII, sobretot de plats i bols, algun fragment de vidre, frontisses de portes de ferro molt rovellat, fragments de teula, de rajola de ceràmica decorada amb les quatre barres digitals.</p> | 08138-90 | Al nord de la vila. C-59 segon trencant a mà esquerra després de Montví de Baix. | <p>El castell està ja documentat al s. X com a ' Castro Rossedores '. Apareix també en la venda d'un alou el juny de 986 pel comte Borrell a Adroarius i muller i consta com un dels límits el terreny 'terminio de Rosedores'. La zona nord-oest del municipi de Moià va formar, durant segles, una jurisdicció pròpia que principalment va estar sotmesa al castell de Rodors que, del domini directe del rei (s. XIII) va passar a ser regit pels castlans de Clarà. Al s. XIII hi tenia drets la família Talamanca-Sta. Coloma. Molt aviat el castell va passar al domini directe reial i va ser regit pels castlans de Clarà. Des de l'any 1381 i fins el s. XVII va ser propietat de la família Planella i posteriorment va formar un terme autònom governat pel sotsveguer del Moianès. Al s. XVII San Feliu de Rodors també pertanyia al ' Sr. Rey' figurant en la Sotsvegueria de Moià i de la mateixa vegueria de Barcelona. Durant els anys 1714 i l'any 1840 va formar un batllia pròpia anomenada de Les Tres Quadres o la Batllia Forana junt amb Ferrerons i Sant Pere de Marfà. Va resultar un dolent amagatall de joies que pertanyien a la verge (Santuari del Remei de Caldes de Montbui) l'any 1809 davant dels francesos. L'any 1845 Rodors i Ferrerons es van fusionar amb Moià. El castell va subsistir com a masia fins l'any 1960 any en el que va ser venut al mateix temps que els seus blocs de pedra que van ser utilitzats per a construccions noves.</p> | 41.8396700,2.0838800 | 423939 | 4632381 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79977-foto-08138-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79977-foto-08138-90-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Està totalment en runes i la majoria dels blocs de pedra van ser venuts als anys 60. Està cobert de vegetació que impedeix la legibilitat general de les restes. | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||
| 80049 | Escut de Moià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-moia | <p>Casallarch, R (1984) ; Moià, sis-cents anys de carreratge. Moià. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta a la petició R/N: 421K102GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Tarter i Fonts, R (2005); ' 1000 anys de Història de Moià '. Curs de Formació de Monitors. Patronat de Museus de Moià. Gener-Març. Serra i Coma, R (1991); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XVII-XVIII | <p>Escut de Moià que apareix a banda i banda del carrer de Rafael Casanova a la part de darrere de l'església parroquial de Santa Maria i al seu voltant en els angles de l'estructura de l'església a uns 3 m aproximadament del paviment. L'escut de Moià amb el dineret enmig és sostingut per dos personatges de llarga cabellera i culminat per una corona sota la qual hi ha el rostre d'un àngel. Proper a un dels escuts es troba una pedra on s'hi ha treballat de forma exempta una decoració floral. Aquestes ornamentacions van ser fetes paral·lelament a la construcció de l'església parroquial, és per això que la seva datació deu ser entre 1670 i 1730, sent més probable aquesta darrera.</p> | 08138-140 | Casc Urbà - c. de Rafael Casanova i als angles de Santa Maria, Pl. Major. | <p>L'escut de Moià és igual que el de Barcelona però amb un 'croat de plata' al mig que simbolitza la compra dels moianesos amb els seus propis diners del privilegi de carreratge, de ser carrer de Barcelona (1384) amb tots els deures i privilegis que això suposava. El senyor Valls, conseller a Barcelona, designa el privilegi i posa l'escut de la ciutat comtal a Moià. A l'església de Santa Maria apareix a tot arreu, a la façana principal, a la lateral en repetits angles, a la rosassa. L'escut més antic que hi ha amb la moneda és del s. XV.</p> | 41.8126500,2.0969200 | 424990 | 4629369 | 1677 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80049-foto-08138-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80049-foto-08138-140-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-30 00:00:00 | Cristina Casinos | A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Escut de Moià-Ornamentacions del carrer del Pont. | 94 | 47 | 1.3 | 1769 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||
| 80055 | Creu de terme de la capella del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-la-capella-del-remei | <p>Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K102GH/tt. Direcció General de Patrimoni de Cultura. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XVI | <p>Creu de terme en pedra bastant reconstruïda, per la cara oest hi ha modelat en el centre un Crist en la creu i a la de l'est la Verge amb el nen als seus braços. Ambdues imatges són de factura molt tosca. La creu intervinguda modernament i amb poc criteris de restauració degut a l'ús del ciment entre d'altres, es troba sobre un pedestal de pedra amb quatre esglaons. La base és quadrada bastant erosionada per les arestes. El fust és octogonal i el capitell doble sense cap decoració; sembla, junt amb el fust, de factura més moderna. En el lateral sud de la base de la creu hi ha inscrit a mà: ' reconstruït LLU-GRA/2003 ' també hi ha una placa en marbre blanc on es pot llegir: ' Reconstruït per Lluís Graners/LLU-GR 2003 '.</p> | 08138-146 | Casc urbà - c. Rafael Casanova davant núm. 13 | <p>Antigament estava situada des de l'any 1578 enfront de la capella del Remei, al sud de la població al costat de l'actual cementiri. Les despeses van ser pagades per un senyor del Saiol. L'any 1977 va ser traslladada al costat de l'església parroquial Santa Maria a la plaça Major del poble on es troba actualment. La causa del seu trasllat va ser per evitar un possible robatori, ja que es trobava lluny del centre de la vila i assegurar la seva pervivència.</p> | 41.8260700,2.0923000 | 424622 | 4630863 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80055-foto-08138-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80055-foto-08138-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80055-foto-08138-146-3.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Hi ha reintegracions volumètriques modernes fetes amb ciment. A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: Creu de Terme de la capella del Remei, Creu del Remei. | 94|95|93 | 47 | 1.3 | 1781 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||
| 80200 | Escut de Moià de la font Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-moia-de-la-font-vella | <p>Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XVII | <p>Escut en gres que identifica la vila de Moià. Està situat enmig del mur-cisterna de la font Vella o de la Crespiera, a uns tres metres de l'abeurador de la font. L'escut no conté el dineret central.</p> | 08138-292 | Casc Urbà - Font Vella-Plaça de Vila-Daví | 41.8119200,2.0993800 | 425193 | 4629286 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80200-foto-08138-292-1.jpg | Legal | Renaixement | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 95 | 47 | 1.3 | 1769 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 80388 | Maqueta de l'església parroquial de Santa Maria de Moià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maqueta-de-lesglesia-parroquial-de-santa-maria-de-moia | XXI | <p>Reproducció a escala 1:32 de l'església de Santa Maria, obra de Josep Fonts Canellas. És una obra feta amb pedra, amb una altura total de 2,15 m al campanar. Les teules són fetes a mà amb argila cuita. En total n'hi ha més de vuit mil. Es calcula que pesa uns 1.200 quilos. Va caldre invertir-hi 4.000 hores de feina per poder-la acabar. El 19 de febrer de 2013 va ser entregada a la parròquia per a la seva exposició.</p> | 08138-491 | Església de Santa Maria | 41.8115700,2.0982100 | 425096 | 4629248 | 2013 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-13 00:00:00 | Francesc Roma | Josep Fonts Canellas | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80386 | Passos de Setmana Santa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passos-de-setmana-santa | <p>Clarà i Arisa, Jaume: La Setmana Santa a Moià. Associació Cultural Modilianum, 2013.</p> | XX | <p>Conjunt de cinc passos més la creu processional. Concretament hi apareix l'escena de l'Hort, el Coronament d'Espines, l'Aixecament de la Creu, el Misteri dels Dolorsi el Sant Sepulcre. Tots haurien estat refets després de la Guerra Civil, entre 1945 i 1954, però el Sant Sepulcre conté elements més antics. El conjunt es complementa amb una creu processional que normalment es troba dins de l'església. Segons Jaume Clarà, el misteri del Sant Sepulcre, com a mínim el Crist, seria del XVIII. Anava a càrrec de la Confraria Major. Al 1828 es fan encarnar els quatre angelets, fet que indica que eren anteriors. Només el Sant Sepulcre sobrevisqué la guerra. A partir de 1945 es comencen a refer nous misteris: Hort de Getsemaní (pagesos), Coronació d'Espines (fadrins). L'Enarborament de la Creu és de 1950 (Gremi de Teixidors), obra de l'escultor vigatà Lluís Comas Bres. L'any 1962 es construeix el misteri de la Mare de Déu dels Dolors Pel que fa al pas de l'Aixecament de la Creu, apareix la llegenda de l'Estiracordetes, vinculada a l'escena que presenta el mateix pas, en la qual hauria agafat el nom del fet que els jueus estan intentant aixecar el Crist tibant la creu amb cordes.</p> | 08138-489 | Església parroquial de Moià | 41.8115700,2.0982100 | 425096 | 4629248 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80386-foto-08138-489-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80386-foto-08138-489-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80386-foto-08138-489-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-15 00:00:00 | Francesc Roma | 98|94 | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80154 | Sarcòfag del bisbe Pere de Planella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-del-bisbe-pere-de-planella | <p>AD(1969); ' Último documento sobre Moyá hallado y trascrito per el P. Picanyol. Cuestionario Zamora '. Pàg. 274. Modilianum, Octubre. Galobart i Soler, J (1993); L'església de Moià i els seus constructors(1673-1749). Pàg. 70-74. Modilianum núm. 8-9. Moià. Homs i Forcada, A (2003); Inventari del Bisbat de Vic. Fitxa núm. BdV 0002888.00, Fitxa núm. BdV 0002888.04, Fitxa núm. BdV 0002888.05 Vic. Vic. Martos i Moreno, E (2003); Inventari del Bisbat de Vic. Fitxa núm. BdV 0002888.01, Fitxa núm. BdV 0002888.02, Fitxa núm. BdV 0002888.03 Vic. Vic. Masalles i Rivera, A(2007), font oral. Tarradell i Mateu, M; Riu i Riu, M; Giralt i Raventós, E (1988); Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II. Pàg. 23-55. 2a edició. Ed. Parcir Selectes. Manresa</p> | XIV | <p>Sarcòfag de gres de forma rectangular i amb coberta troncopiramidal amb la superfície lleugerament còncava d'1,60 x 0,92 m, amb una profunditat d'uns 47 cm. Està decorat amb baix relleu policromat amb colors blau, vermell, groc i també amb pa d'or. La paret frontal del sepulcre es distribueix en traceries gòtiques: 4 arcs apuntats a banda i banda amb rosasses i la representació del que sembla un lleó amb la boca oberta a la base de cada parella d'arcs. A la banda central de la cara de la tomba hi ha un arc ogival trilobulat d'on emergeixen dos àngels amb ales portant l'escut dels Planella, un llenguado mirant a l'oest. Als carcanyols dels arcs a la zona superior hi ha motius vegetals. La capa pictòrica es troba en bastant bones condicions. Als laterals de la tomba es repeteix l'escena dels àngels amb ales portant l'escut sota l'arc trilobulat. L'altre costat de la tomba no es pot observar ja que el sepulcre està empotrat pràcticament a la fornícula de la capella del Santíssim. L'ascensió de l'ànima és representada a la coberta del sepulcre, dos àngels sostenen una tela on es situen dues ànimes que oren. A sobre dels àngels hi ha un motiu vegetal, rosetó o lluna. Se suposa que a l'altra banda de la tomba hi ha la mateixa imatge. La forma piramidal s'acaba amb la petita base d'una creu, està trencada i enganxada per la part inferior, on hi ha un Crist crucificat també policromat La tomba descansa sobre unes mènsules amb forma de lleó ajagut en actitud de repòs. Les escultures estan totalment policromades i tenen detalls encara conservats. A banda i banda del sepulcre, i no molt simètricament, es troben quatre escuts d'armes en pedra gres, de la família Planella en el que és representat un peix, un llenguado, en l'escut ogival amb una faixa central de forma horitzontal. S'observa alguna resta de policromia en un dels superiors.</p> | 08138-246 | Casc urbà - Capella del Santíssim Sagrament de l'Església de Santa Maria | <p>La família Planella comença a agafar importància a la vila durant el s. XIV en afers de negocis tèxtils i adquirint propietats. Els Planella eren senyors comtals, guerrers i eclesiàstics que van tenir domini senyorial de la vila de Moià fins a l'any 1501. Pere de Planella va néixer a Moià en una data indeterminada i va morir a Barcelona l'any 1385. Al questionari Zamora de l'any 1789 es confirma el coneixement que tenia la gent de l'existència de les cendres de l'anomenat 'Pedro de Planella' en una 'primorosa urna'. Va destacar dels Planella com a eclesiàstic i el seu primer càrrec important va ser el de canonge de la seu de Mallorca, l'any 1361 va ser nomenat bisbe d'Elna al Rosselló. A Barcelona va fer construir la càtedra episcopal del cor de la catedral i va consagrar la basílica de Santa Maria del Mar.</p> | 41.8493600,2.1238100 | 427265 | 4633422 | 1385 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80154-foto-08138-246-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80154-foto-08138-246-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80154-foto-08138-246-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Renaixement|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-17 00:00:00 | Cristina Casinos | És estrany que n'hi hagi dues ànimes representades quan en principi només hi havia una persona enterrada. Això permet pensar que pot ser el Bisbe Planella no va ser enterrat en aquest sarcòfag, com popularment es diu. Seria molt interessant l'estudi i la seva intervenció ja que és un dels pocs exemples d'escultura gòtica policromada | 93|95|85 | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 80206 | Verge de la Misericòrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/verge-de-la-misericordia | <p>Gamundi-Pallàs, (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Modilianum, (1963-65); ' Descripció de la Primera verge de la Misericòrdia ' per LL. Picanyol. Vol.II. Pag. 20-21. Tarter i Fonts, R (2009); font oral. www.moianes.net</p> | XIX | <p>Escultura de fusta policromada que representa la Verge Misericòrdia amb nen asseguda en un majestuós tron. El nen Jesús està situat al braç esquerre de la verge, en acte de benedicció. L'infant suporta, en la seva mà dreta, la bola del món. La santa imatge amb corona imperial de llautó, representa Maria Santíssima, porta a la mà dreta el ceptre i vesteig una túnica llarga fins als peus.</p> | 08138-298 | Cambril de l'església parroquial | <p>Aquesta escultura és l'antiga verge que es trobava a l'altar de l'església parroquial de Santa Maria de Moià del s. XVIII que feia 18x12 m i estava dedicat a la Verge de la Misericòrdia, tot i que s'hi veneraven les imatges de sant Sebastià, sant Pere i sant Pau. Vers 1961, després de la Guerra Civil, l'església va ser reconstruïda i la imatge va ser substituïda per una talla moderna que encara en presideix l'altar. De la mateixa manera, el retaule barroc que també havia estat destruït es va substituir per un de més petit que es va complementar amb la pintura al fresc de l'absis amb la Coronació de la Mare de Déu, obra del pintor Josep Nogué Massó (reproducció del quadre de Velázquez del mateix nom). Segons Gamundi-Pallàs, (1982) la imatge primitiva va ser destruïda pels ciutadans de la vila en una disputa sobre l'escultura, el 1816. Antigament la imatge posseïa diversos vestits i guarniments que ara li manquen.</p> | 41.8136000,2.0959700 | 424912 | 4629476 | 1826 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80206-foto-08138-298-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80206-foto-08138-298-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-17 00:00:00 | Cristina Casinos | 98 | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80417 | Col·lecció religiosa del Museu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-religiosa-del-museu-episcopal-de-vic | <p>Conjunt format per peces de retaule, frontals d'altar, hostier, medalles i peces litúrgiques procedents de Sant Pere de Ferrerons.</p> | 08138-531 | Plaça del bisbe Oliba, 3. 08500 Vic | 41.8289800,2.1288800 | 427663 | 4631155 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Legal | Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-01-17 00:00:00 | Francesc Roma | 94 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80418 | Col·lecció arqueològica procedent de Moià al MEV | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-procedent-de-moia-al-mev | <p>Conjunt format per un punyal, dues peces de collar, 34 fragments de ceràmica i una punta procedents del dolmen de Puig-rodó.</p> | 08138-532 | Plaça del bisbe Oliba, 3. 08500 Vic | 41.8132200,2.1569600 | 429977 | 4629382 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-01-17 00:00:00 | Francesc Roma | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||||
| 80341 | Fons documental de Moià a l'ABEV | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-moia-a-labev | <p>Fons de la parròquia de Santa Maria de Moià conservat a l'Arxiu i Biblioteca del Bisvat de Vic. Conté llibres sacramentals, llibres d'administració, confraries, escoles pies, Acció Catòlica. Llibres notarials: 9 volums de 1317 fins a 1860. Pergamins de Moià/Cambreria de l'Estany: 5 volums. Impresos segles XIX i XX. Comunitat de preveres de Moià (1589-1983) A part hi ha les visites pastorals, elaborades des del Bisbat de Vic. Per la relació històrica, també cal esmentar el fons de Sant Pere de Marfà i Santa Coloma Sasserra.</p> | 08138-444 | C. Santa Maria, 1. Vic | 41.8115300,2.0939100 | 424738 | 4629248 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Legal | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-01-24 00:00:00 | Francesc Roma | 94 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80342 | Fons documental Sant Feliu de Rodors a l'ABEV | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-sant-feliu-de-rodors-a-labev | XIX-XX | <p>L'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic guarda també els fons de la parròquia de Sant Feliu de Rodors, que inclouen Llibres sacramentals (1828-1992) i Llibres d'administració</p> | 08138-445 | C. Santa Maria, 1. Vic | 41.8115300,2.0939100 | 424738 | 4629248 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-01-24 00:00:00 | Francesc Roma | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 80343 | Fons documental parròquia de Sant Pere de Ferrerons a l'ABEV | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-parroquia-de-sant-pere-de-ferrerons-a-labev | <p>Fons de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic sobre Sant Pere de Ferrerons, que conté Llibres sacramentals (1575-1965), Llibres d'administració, Llibres notarials (1741-1944) i Pergamins: venda del mas Ferrerons, 1327</p> | 08138-446 | C. Santa Maria, 1. Vic | 41.8289700,2.1276800 | 427563 | 4631155 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-01-24 00:00:00 | Francesc Roma | 94|98 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80305 | Font i roureda del Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-roureda-del-prat | <p>Zona de bosc de Ribera, amb un font (actualment l'aigua no és potable) i alguns roures de cert interès. A la banda de sota, hi ha un camp tancat amb una cleda de pedra i al seu extrem nord un petit edifici construït ara fa un segle.</p> | 08138-408 | Al sud del Prat, | 41.7997400,2.1146700 | 426449 | 4627921 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-02-06 00:00:00 | Francesc Roma | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||||
| 80338 | Les Nou Fonts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-nou-fonts | <p>Zona de meandres al torrent Mal, on apareixen diverses fonts que ragen de sengles diàclasis de la roca, just entre dos saltants del torrent.</p> | 08138-441 | Torrent Mal, a ponent de les Roques Foradades | 41.7932200,2.1381100 | 428389 | 4627177 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-02-06 00:00:00 | Francesc Roma | La zona està actualment molt abandonada | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 80196 | PEIN Moianès, àrea Obagues de Bussanya capçaleres de la riera d'Oló i del Riu Sec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-moianes-area-obagues-de-bussanya-capcaleres-de-la-riera-dolo-i-del-riu-sec | <p>Generalitat de Catalunya (1997); Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient. Barcelona</p> | XX | <p>El criteri de selecció d'aquest PEIN ha estat el geològic, botànic i zoològic. Està situat entre els pobles de Moià, l'Estany i Santa Maria d'Oló ocupant una extensió de 1000 ha. Comprèn les obagues de la Serra del Soler i el Serrat Mascarell, aigües avall del Molí del Perer (Moià) i el torrent Gomís. L'accés per la provincial BP-4313 cap a l'Estany està al Km 3 aproximadament. Es troba vegetació de ribera, boscos de roures i pi roig en molt bon estat de conservació i talussos interessants geològicament. Aquestes dues serres, fora del municipi de Moià, tenen una altitud d'entre 600 i els 950 m. El bosc de les obagues del Soler és molt bo i s'ha conservat perquè no s'ha explotat i, a més, hi ha una gran espècie de caducifòlies com els roures, els aurons, moixeres... localitzant-se també plantes com la gencianeta. Es poden trobar també nius de ducs, roquerols i abellerols. També fa niu l'àliga marcenca. Hi ha una gran diversitat de carnívors. La major part de la zona d'interès és boscosa tot i que hi ha espai de pastura de vaques i ovelles. A la zona que pertany al municipi catalogat hi ha dues masies no habitades.</p> | 08138-288 | Al nord-oest de la vila | 41.8568100,2.0824400 | 423839 | 4634285 | 1997 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-02-07 00:00:00 | Cristina Casinos | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80197 | PEIN Moianès àrea Obagues de Bussanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-moianes-area-obagues-de-bussanya | <p>Generalitat de Catalunya (1997); Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient. Barcelona</p> | XX | <p>El criteri de selecció d'aquest PEIN ha estat el geològic, botànic i faunístic. Comprèn unes 100 ha compreses entre el vessant de Bussanya, la masia de Bussanya i la riera de Malrubí, tot dins del municipi de Moià. La zona està formada per bosc de pi roig i roure, auró, blada...Prop de la riera de Malrubí hi ha uns talussos fluvials molt interessants geològicament, on fan niu els roquerols, abellerols, ducs. Existeix també una gran diversitat de carnívors.</p> | 08138-289 | A l'oest de la vila. N-141 c (cap a Manresa) en el Km 23, trencall cap a l'Urbisol | 41.7857800,2.0919900 | 424549 | 4626390 | 1997 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-02-07 00:00:00 | Cristina Casinos | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80198 | PEIN Moianès, àrea de la Vall de Marfà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-moianes-area-de-la-vall-de-marfa | <p>Generalitat de Catalunya (1997); Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient. Barcelona</p> | XX | <p>El criteri de selecció d'aquest PEIN és el geològic, el botànic i el zoològic. Comprèn tot el tram de la vall de la riera Golarda o de Marfà, amb un total de 700 hectàrees. L'accés per la N-141C (de Manresa a Vic) als km 26 i 27, al trencant que hi ha davant del Parc Municipal. Per la comarcal CB-143 (de Mollet a Moià) al km 33,5 al trencant que hi ha just abans de travessar el pont de la Fàbrega. La Vall està envoltada de boscos de roure i pi roig amb una altitud d'entre 500 i 600m. Comprèn una àrea ben representativa dels sistemes naturals i del paisatge de la comarca natural del Moianès. També és interessant per a la conservació d'alguns elements submediterranis força rars a la resta del territori català. Quant a la fauna, té una gran densitat i diversitat de carnívors i una interessant ornitofauna. L'estat de la riera és bastant deplorable a causa de les aigües residuals de Moià i Castellterçol.</p> | 08138-290 | Localitzat entre Moià, Castellterçol i Monistrol de Calders. Al sud de la vila de Moià. | 41.8378800,2.1142300 | 426456 | 4632156 | 1997 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-02-07 00:00:00 | Cristina Casinos | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 79951 | Can Rocafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rocafort | Ajuntament de Moià. Programa de la Festa Major de Moià. Any 1948. Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Arquitectònic Local; Moià. Carpeta núm.1. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XIX | Gran casal de planta quadrada amb façana principal a ponent. Coberta a quatre vents. L'edifici està estructurat en tres nivells més golfes. La simetria es manté respecte l'eix marcat per la porta d'accés. Destaca la planta noble que presenta tres balcons amb balustrades emmarcats amb brancals i llindes de pedra amb motius geomètrics. El parament és de pedra emblanquinada. Al frontó del balcó de la planta noble es pot observar l'escut de la família Rocafort. A la clau de l'arc d'accés hi ha un anagrama amb les sigles de la família. | 08138-64 | Casc Urbà - Pl. Sant Sebastià, 1 | Va ser aixecat per Ramon de Rocafort al 1887 i ofert a la vila per l'hereu del Sr. Torrents, D. Ignasi, comte de Jofre, l'any 1944. | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 1887 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79951-foto-08138-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79951-foto-08138-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79951-foto-08138-64-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cristina Casinos | Constructors Orriols arribats de Castellar de N'Hug | A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Ajuntament, Antic Casal d'en Ramon de Rocafort. | 98|102 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 80014 | Casa Natal Rafael Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-natal-rafael-casanova | <p>AD (1981); Gran Geografia comarcal de Catalunya. Bages, el Berguedà i el Solsonès. Vol. II. El Moianès. pàg. 167-185. Barcelona. Diputació de Barcelona. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. nº 412. Barcelona. Generalitat de Catalunya; Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K102GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XVI-XVII | <p>Casa Pairal de la família Casanova. La façana nord té dos balcons ,en el seu primer pis, que donen a la plaça de l'església de Santa Maria i dos més petits que pertanyen al segon pis. L'edifici té dos cossos i unes petites golfes on actualment es troben les calderes del sistema de calefacció del museu. El cos primitiu del s. XVI i l'altre afegit, del s. XVII. La planta baixa era l'antiga cavalleria. Actualment és el vestíbul del museu i és on s'ubica l'arxiu municipal, de fet hi ha un detall només entrar, uns esglaons que servien per ajudar a pujar als cavalls, que ens indica la relació amb aquests animals en l'antiguitat. És mencionable la presència en aquesta mateixa planta, d'un pou interior, recordant-nos la importància de la família que dintre de la societat del moment, era benestant. Altres detalls arquitectònics també ho recorden. S'arriba a la planta noble per una gran escala de pedra ampla, si mirem cap el sostre trobem el primer dels escuts que ens recorda que som a la casa Casanova. L'exterior d'aquesta escala està coberta amb una torre-cúpula de 15 m. De la sala noble de l'època, només resta la capella amb l'enrajolat català, verd i blanc i l'alcova decorada amb pintures, restaurades al 1987, que representen seqüències bíbliques de la vida d'Esther. La resta de les dependències (6) estan dedicades a la història dels Casanova a Moià i a l'aparició d'en Rafael Casanova en la política de Catalunya i la guerra de Successió. Des de l'alcova s'accedeix a un balcó bastant gran on hi ha pintures ornamentals i florals que el decoren. Continuant una escala menys senyorial s'arriba al segon pis que és on s'exposa la col·lecció permanent del Museu Arqueològic i Paleontològic de Moià- Coves del Toll. Al soterrani hi ha una dependència que es fa servir com a magatzem de material didàctic dels tallers que s'ofereixen des del Museu i les seves oficines. Una de les petites dependències està ocupada per un petit laboratori de restauració arqueològica. Aquestes dependències donen pas a un gran jardí on antigament es trobava el pas de ronda de la muralla medieval i posteriorment l'hort de la casa. A la part posterior de l'immoble hi ha una galeria a migdia i l'arc d'accés, abans circular, que va ser transformat en el·líptic.</p> | 08138-127 | Casc Urbà - c. Rafael Casanova, núm. 8 | <p>A l'any 1570, l'edifici pertanyia al paraire Jaume Mas i en ell fabricava diferents teixits. A principi del s. XVII la família Casanova que procedia del mas Torre de Casanova la va adquirir. Llavors es va afegir un nou cos a l'edifici i es va reconstruir la galeria que hi havia damunt del pòrtic de l'hort. L'any 1660 neix a la casa en Rafel Casanova. L'any 1780, la família Casanova abandona l'edifici com a residència i a partir de llavors passa a tenir diferents usos. Va ser caserna, ajuntament, residència de la comunitat parroquial, escola, caixa rural i actualment museu. Adquirida per la Generalitat de Catalunya l'any 1987.</p> | 41.8115800,2.0980700 | 425084 | 4629250 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80014-foto-08138-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80014-foto-08138-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80014-foto-08138-127-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2020-10-07 00:00:00 | Cristina Casinos | La família Casanova va cedir l'edifici a la Generalitat i actualment és on es troba el museu municipal. A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: Casa Natal de Rafael Casanova, Museu Comarcal de Moià. | 93|94|96|85 | 45 | 1.1 | 1772 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||
| 80109 | Arxiu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-26 | <p>Homs i Forcada, A; Martos i Moreno, E (2003-2006); Inventari de Patrimoni del Bisbat de Vic. Vic. Mn. Francesc Arumí (2007), font oral.</p> | XIII-XX | <p>L'Arxiu Parroquial comptava amb més d'un centenar de llibres d'interès històric i eclesiàstic, però actualment formen part del fons de l'Arixu Biblioteca Episcopal de Vic. A la parròquia han quedat els llibres d'ús corrent i actual.</p> | 08138-201 | Casc Urbà - Edifici Bussanya actual Rectoria | 41.8115500,2.1184400 | 426776 | 4629229 | 08138 | Moià | Obert | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cristina Casinos | 94|98 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 80180 | Col·lecció Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-parroquial-0 | <p>Homs i Forcada, A; Martos i Moreno, E (2003-2006); Fitxes inventari de Patrimoni del Bisbat de Vic. Vic. Mn. F. Arumí; ( 2007 ), font oral.</p> | XIV-XX | L'estat de les peces és força desigual | <p>Col·lecció de patrimoni moble que consta de quasi 1000 peces de diferents materials que es troben emmagatzemades en quatre locals diferents: la rectoria, el cambril de Sta. Maria, el Museu Municipal i l'Ajuntament. La col·lecció està formada per: escultura majoritàriament en fusta policromada: icones religioses, fragments d'altars, retaules; Orfebreria en plata i bronze: creus, calzes, reliquiaris, canelobres, copons, veròniques; Tèxtil: casulles, estoles, tàlems, dalmàtiques, collarins; Vidre: canadelles; Llibres; Ceràmica: rajoles (1800-1900 dC) ; Quadres de pintura a l'oli i al tremp sobre tela; Gravats; Mobiliari: butaques, cadires, bancs; 5 Passos de Setmana Santa. Els béns que formen aquesta col·lecció pertanyen a diferents segles que oscil·len del s. XIV al s. XIX.</p> | 08138-272 | Casc Urbà - Pl. Major: Rectoria, Cambril, Museu Municipal i Ajuntament | 41.8120500,2.0986400 | 425132 | 4629301 | 08138 | Moià | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80180-foto-08138-272-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80180-foto-08138-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80180-foto-08138-272-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cristina Casinos | Les UTM que consten a la fitxa són les de la rectoria actual (casa Bussanya). | 94|98|85 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80059 | Font Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-vella-5 | <p>AAVV (1991); Moià d'ahir i avui. Ed. La Tosca. Moià. Clarà i Arisa, J (1997); Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges. Ed. Viena S L. Barcelona, gener. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Serra i Coma, R (1991); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XVII-XVIII | <p>Font pública. L'antiga font vella es troba emplaçada en un mur format per grans carreus de pedra. Adossat al mur hi ha esculpit en pedra de Moià. Té un abeurador d'aproximadament 9 m, l'aixeta és moderna. Hi ha dues portes a la seva façana que porten a l'interior del dipòsit i una inscripció en la que es pot llegir que va ser reedificada a l'any 1709.</p> | 08138-150 | Casc Urbà - c. Francesc Viñas | <p>Al s. XIV es porta l'aigua al poble provenint de la font de les Poses. Va ser construïda l'any 1634 al capdamunt del carrer de la Cendra (actual c. Francesc Viñas). Sabem, segons una inscripció que hi ha a la mateixa font, que va ser reedificada l'any 1709 fent-se càrrec de les despeses econòmiques la mateixa vila. L'aigua que sobrava de l'abastament del poble la feien servir els paraires per tenyir. Fins a la segona meitat del s. XIX les úniques fonts del nucli urbà eren la Font Vella i la Font de Sant Martí. Aviat va ser insuficient i el 1868-70 es va fer venir l'aigua del cantó de Passarell. La darrera canalització d'aigua va ser impulsada pel Sr. Gallart amb la finalitat de fomentar l'estiueig i la construcció de torres. El projecte aprovat en 1927 consistia en portar les aigües de la Crespiera però no es va dur a terme fins l'any 1931.</p> | 41.8127165,2.0970529 | 425001 | 4629377 | 1634 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80059-foto-08138-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80059-foto-08138-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80059-foto-08138-150-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2021-07-01 00:00:00 | Cristina Casinos | A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: La Font Vella. | 96|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 80060 | Portalada nord de l'església parroquial de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portalada-nord-de-lesglesia-parroquial-de-santa-maria | <p>Galobart i Soler, J (1993); L'Església de Moià i els seus constructors (1673-1749). Modilianum nº 8-9. Pàg. 14. Juny-desembre. Moià. Generalitat de Catalunya; Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona.</p> | XVII | Caldria consolidar les columnes i els elements decoratius, eliminar l'atac de coloms. | <p>Portalada articulada en dos nivells. El primer flanquejat per dues columnes amb decoració de llaços helicoïdals d'estil salomònic i motius vegetals; el segon, un frontó recolzat en uns capitells rectes del que neixen dues columnes salomòniques com les del primer nivell però més petites, entre les quals hi ha una fornícula amb petxina a la banda superior en la que descansa una verge amb nen molt malmesa. En tot el conjunt hi ha decoració que imita els capitells jònics, motius vegetals i marins (peixos i atlants).</p> | 08138-151 | Casc Urbà - Pl. Major | <p>L'església primera va ser consagrada al 939 (estil romànic). Al s. XVI-XVII la vila de Moià vol aixecar un temple nou, els primers treballs s'inicien el 1674, l'arquitecte va ser Pere Torrents i el cambril va ser construït al 1747 per Josep Morató i Soler, qui construeix quasi totes les peces a Vic. Es conserva molta documentació de la construcció. Segons F. Solà a 'El temple', l'església antiga ja tenia una portalada de l'any 1427 que donava a la plaça Major. (Galovart i Soler, J; 1993) .</p> | 41.8117474,2.0982799 | 425102 | 4629268 | 1674 | 08138 | Moià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80060-foto-08138-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80060-foto-08138-151-2.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2021-07-01 00:00:00 | Cristina Casinos | 96|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 80077 | Monument a Francesc Viñas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-francesc-vinas | <p>Generalitat de Catalunya; Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit</p> | XX | Caldria fer una neteja, eliminar alguns grafits i posar cargols nous al vidre protector. | <p>Monument format per diferents blocs de pedra calcària combinats i formant tres cossos verticals en baix relleu que simbolitzen la trilogia dels ideals de F. Viñas: la música, els arbres i la vellesa. A la part central hi ha una inscripció: ' MOIÀ/ AL TENOR/ FRANCESC VIÑAS/1863-1933 ' i un bust en bronze amb pàtina fosca del tenor realitzada també per l'escultor Clarà. A cada cos hi ha adossat un plafó de marbre blanc amb treballs de baix relleu del mestre Clarà. El relleu de l'esquerra fa al·lusió a l'arbre fruiter, el central a la vellesa i el de la dreta al cant. Els plafons laterals són els més grans (120 x 0,60 cm) i el central fa uns 60 x 60 cm.</p> | 08138-169 | Parc Municipal de Moià | <p>Aquest monument va ser erigit per la vila en honor a un dels seus fills il·lustres, en Francesc Viñas que, a part de destacar per la seva dedicació a l'òpera i al cant, va viure i va ser un gran protector de la vila a més de realitzar grans obres, sobretot culturals, a Moià.</p> | 41.8112580,2.0951771 | 424844 | 4629217 | 1954 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80077-foto-08138-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80077-foto-08138-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80077-foto-08138-169-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2021-07-01 00:00:00 | Cristina Casinos | Josep Clarà i Ayats. | La primera pedra es va posar l'any 1935, però el monument no es completà fins a 1954. Tots els mòduls del monument estan signats per l'escultor. A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Monument al tenor Viñas, Monument del Parc. | 106|98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 80079 | Monument del Centenari de la Festa de l'Arbre Fruiter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-del-centenari-de-la-festa-de-larbre-fruiter | <p>Domingo Díaz, E ( 2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 97-100. Ajuntament de Moià. Ed.T&T. Moià.</p> | XXI | Caldria treure els grafits moderns i passivar el metall. | <p>Escultura en bronze d'uns tres metres d'alçada aproximadament. El modelat original va ser realitzat en porexpan ja que en l'escultura s'observa la textura d'aquesta matèria. El monument representa el trencament de la terra per la llavor i el naixement de la planta i/o arbre simbolitzant d'aquesta manera la Festa de l'Arbre Fruiter, molt important a la vila. A la banda est del monument hi ha una placa on queda constància de la commemoració del centenari de la festa l'any 2005 i on es pot llegir el nom de l'escultura i un vers de E. Pla: 'Centenari de la Festa de l'Arbre Fruiter/DENDROFORIT./Tu ets tan fill com els arbres i els estels/desitjo que plantis una llavor, per petita/que sigui i l'acompanyis en el seu creixement/per tal que descobreixis la petitesa de la/qual esta fet un gran arbre'.</p> | 08138-171 | Casc Urbà - Pl. del Centenari. | <p>Aquest monument commemora el centenari de la Festa de l'Arbre Fruiter que se celebra a Moià des de l'any 1905 i que només ha patit una interrupció durant la Guerra Civil i que va ser fundada pel tenor Francesc Viñas i Dordal, nascut a la vila de Moià.</p> | 41.8119375,2.1025154 | 425454 | 4629286 | 2005 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80079-foto-08138-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80079-foto-08138-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80079-foto-08138-171-3.jpg | Inexistent | Avantguardes|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2021-07-01 00:00:00 | Cristina Casinos | Escultura: Eugènia Pla. Foneria: Buixadé | 107|98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 80096 | Crist d'Asorey | https://patrimonicultural.diba.cat/element/crist-dasorey | <p>Bisbat de Vic; Inventari de l'església de Santa Maria. Núm. fitxa 002887.00. Portet i Capdevila, R (1991); ' El Crist d'Asorey '. Modilianum nº 4 pàg. 3-16. Moià, Octubre. Martos i Moreno, E (2003); Inventari de Bens del Bisbat de Vic. Fitxa BdV 0002887.00, núm. IEC 17221.00. Vic.</p> | XX | <p>Talla en fusta de castanyer de quatre metres d'alçada que representa un Crist en la creu d'estil figuratiu. El cos esta unit a la creu com si fossin tots dos un mateix suport. Les mides són 3,84 x 1,95 x 0,45 m. El rostre jove amb barba i els ulls tancats, és seré i està erecte. Segons l'escultor Asorey, 'així no dona impressió ni de covardia (cap a baix) ni d'immortalitat (cap a dalt)'. El detall dels peus clavats per separat crida l'atenció. A diferència de les altres imatges del Crist a la creu, aquest no porta cap corona d'espines sinó un 'capasset' (peça de metall destinada al cap d'un soldat) que li cobreix el cap i la nuca. S'han observat restes de policromia als peus. Al fust de la creu es troba la cartel·la inscrita en tres llegües: hebreu, llatí i grec on es pot llegir: ' IESVSNAZARENUS REX IUDAEORUM '. Un cop més observem l'estil figuratiu a la mà dreta que tot i que està clavada resta immòbil beneint. Un altre detall de la descripció d'aquesta obra és que els braços estan lligats per grosses cordes. La base de la creu va ser escurçada modernament.</p> | 08138-188 | Casc Urbà - Interior de l'església de Santa Maria, capella del Santíssim. | <p>El germà d'en Francesc Viñas, en Pere Viñas, era molt devot del Crist de la Creu i com un bon moianès va buscar un escultor de qualitat per dedicar a l'església de Santa Maria un Crist que despertés devoció. Després de la seva recerca va signar el contracte amb Asorey l'any 1947, encarregant a l'escultor la peça. En el contracte es va especificar que la matèria havia de ser castanyer. Pere Viñas va morir a l'any 1948 abans que l'obra estigués acabada, però els seus descendents van insistir fins que es va finalitzar al 1957. El mossèn de l'església parroquial de Moià era Mn. Esteve i va fer signar un document a la família Buxadé-Viñas per tal que el Crist d'Asorey no sortís de l'església. Francisco Asorey fes formà entre els anys 1910 i 1920. La seva escultura es dirigeix cap al 'primitivisme' i, com molts artistes que van viure la Guerra Civil, empapen de realisme i de patiment la seva obra. Aquesta peça, feta en fusta, pertany a la quarta etapa de la seva obra, al voltant de 1945 i el Crist de Moià culmina tota la seva evolució artística.</p> | 41.8117534,2.0985785 | 425127 | 4629268 | 1957 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80096-foto-08138-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80096-foto-08138-188-2.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2021-07-01 00:00:00 | Cristina Casinos | Francisco Asorey González | Donació de la Família Buxadé-Viñas l'any 1954. L'escultura està situada a la capella dreta del creuer, dedicada al Santíssim. | 103|98 | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 80097 | Col·lecció arqueològica, paleontològica, antropològica, Fòssils i Malacològica del Museu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-paleontologica-antropologica-fossils-i-malacologica-del-museu | <p>Daura, A; Galobart, J; Piñero, J (1995); L'Arqueologia al Bages. Monogràfics. Ed. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. Domingo Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Ajuntament de Moià. T&T. Moià. Gómez i Costa, E; ' Les Coves del Toll '. Modilianum. Quaderns de divulgació 2. Moià, juny de 2001. Petit i Mendizabal, MA; Surroca i Arisa, J (1986); Aproximació a la Prehistòria del Moianès. Actes de la XXVI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Ed. Miscel·lània d'Estudis Bagencs, 4. Manresa . (1996); La Prehistòria del Moianès. Els nostres orígens. Ajuntament de Moià, Patronat de Museus. Moià. (2001); ' El Toll: resultats dels treballs de condicionament de l'any 1985 '. Quaderns de divulgació 2. Moià. Ripoll i Perelló, E; Lumley, Henry de (1964-65); El Paleolítico Medio en Catalunya. Ampurias. Nº 26-27. Barcelona.</p> | <p>La col·lecció arqueològica del Museu Municipal prové majoritàriament dels jaciments prehistòrics de la cova del Toll, la cova de lesToixoneres i la balma de Gai. Consta de més de 10.000 peces, entre les quals podem trobar, majoritàriament, fragments ceràmics i recipients d'època neolítica i de l'edat del bronze amb i sense decoració. La col·lecció també conté un gran nombre de peces d'indústria lítica (de pedra polida i sílex): puntes de fletxa, aixes, destrals; art mobiliari: molins barquiformes i mans de molí; indústria òssia: punxons, botons, agulles, culleres, aixovar de diferents dólmens del municipi (collarets, polseres); restes antropològiques. Formen part de la col·lecció 15 enterraments de diferents etapes del neolític (cova del Toll) quatre d'ells i un crani d'època del Bronze exposats en l'exposició permanent. De metall també hi ha un punyal de bronze i destaca un fermall de bronze molt interessant (veure fitxa191). En la col·lecció hi ha un bon nombre de peces que estan siglades, són les peces que han sigut estudiades durant els anys 50 i següents o en les últimes campanyes d'actuació en els diferents jaciments prehistòrics de les coves del Toll, Toixoneres, balma del Gai i dólmens del municipi. El Museu compta amb una gran col·lecció de restes paleontològiques del Toll: os de les cavernes, hiena, bos primigenius, cavall, cérvol, rinoceront de Merck, rinoceront llanut, lleó de les cavernes, bisó, hipopòtam...fauna que ocupava el període inicial i central de Würm a l'època del Quaternari. De les coves de les Toixoneres hi ha restes d'ós de les cavernes, de hiena de les cavernes, de conill, cabra salvatge...típics d'una època més antiga que la del Toll, més pròpia de l'interglacial Riss-Würm. El fons antropològic del Museu està basat en restes de diferents enterraments humans de diferents períodes del Neolític, Bronze en l'ocupació prehistòrica de la cova del Toll. També hi ha alguna resta antropològica de dólmens del municipi com el del Puig-rodó o el Cospinar, i de les rodalies, com ara el de Fontscalents a Castellterçol. Quant a la col·lecció de fòssils, el museu té una exposició permanent i un fons molt ric en fòssils marins trobats a diferents indrets del municipi.</p> | 08138-189 | Casc Urbà - Museu Municipal - c. Rafael Casanova núm. 8 | <p>Aquesta col·lecció havia estat dipositada a l'antic Museu Arqueològic situat a Cal Cristo (actual biblioteca) fins als anys 1997-98, quan va ser traslladada al nou Museu Municipal situat a l'edifici-casa natal de Rafael Casanova. La col·lecció està formada per restes arqueològiques trobades en la seva majoria als jaciments prehistòrics de les coves del Toll, Toixoneres, la bauma del Gai i dólmens del municipi, tot i que també es troben, en un nombre reduït, algunes restes arqueològiques que pertanyen a altres indrets fora del municipi. La majoria d'aquestes restes arqueològiques pertanyen a les primeres excavacions realitzades en aquest jaciments durant els anys 50 amb l'ajut econòmic del Sr. Oller que estiuejava a la vila. Altres, com la bauma del Gai, van ser excavats més modernament.</p> | 41.8115634,2.0981864 | 425094 | 4629247 | 08138 | Moià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80097-foto-08138-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80097-foto-08138-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80097-foto-08138-189-3.jpg | Inexistent | Prehistòric|Neolític|Edats dels Metalls|Neògen | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2021-07-01 00:00:00 | Cristina Casinos | 76|78|79|125 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,37 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/