Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 80127 | Mercat de la Prehistòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-de-la-prehistoria | <p>Ballús, G (2000); Guia de les Festes del Bages. Centre d'estudis del Bages. Col·lecció Guies núm. 2. Manresa. Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 94. T&T. Moià Museu Municipal de Moià. www.covesdeltoll.com</p> | XX | Desaparegut | <p>Actualment desaparegut</p> | 08138-219 | Casc urbà - Parc Municipal | 41.8117600,2.0985900 | 425127 | 4629269 | 1997 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80127-foto-08138-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80127-foto-08138-219-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | Inexistent | 2024-11-20 00:00:00 | Cristina Casinos | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 80163 | Contrapàs Curt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/contrapas-curt | <p>Ballús i Casoliva,G; Juan i Nebot, Ma. A (1989); Inventari de Danses Vives. Carpeta P-29. Arxiu de Danses Vives del Centre de Documentació i Recerca de la Cultura Tradicional i Popular. Generalitat de Catalunya. Tarter i Fonts, R(2007), font oral.</p> | XIX | <p>Ball de dos homes, dos traginers, que el ballaven en la festa de Sant Antoni. És una dansa tancada, de sentit religiós, en la que té molta importància el moviment dels peus, que descriu la passió del Senyor en diferents parts: 1a Salutació i invocació al Déu Pare; 2a primera imatge: la corona d'espines; 3a segona imatge: el carrer de l'amargura; 4a la Crucifixió; 5a el Davallament; 6a la Resurrecció; 7a salutació amb la gorra. Antigament quan el començaven a ballar els traginers es fumaven un cigar i el ball acabava quan el cigar es consumia. Un traginer es col·loca davant de l'altre, un al costat de l'altre i els punts que ballen: punt de creu, paral·leles, punt garlandes, sardana acompanyats per una cobla. El vestuari s'ha refet a partir dels records d'antics balladors i de la documentació fotogràfica: brusa de traginer negra i pantaló de vellut negre, gorra negra i espardenyes de betes negres. Antigament portaven un mocador blanc al coll. Els balladors són acompanyats en tot moment pel 'Pollo', que hi intervé passivament.</p> | 08138-255 | Casc Urbà - Pl. Major en les Festes d'Hivern | <p>Tot i que no surt esmentada en les memòries de Mn. Dalmau, se sap que és de finals de s. XIX. Es ballava per Sant Antoni, 17 de gener, festa molt important al poble. Es ballava al migdia després dels Tres Tombs i després de la cercavila al vespre. Antigament la ballaven dos homes de 50-60 anys. Era acompanyada per la música de violí. L'any 1984 es va recuperar. Actualment es balla el dia dels Tres Tombs (darrer diumenge de gener) al passar el tercer tomb per l'església, com a homenatge al banderer i els administradors de la festa. Es recorda que als anys 20 la melodia només era per violí, actualment és cobla completa.</p> | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2024-11-20 00:00:00 | Cristina Casinos | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80162 | Ball de Gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-15 | <p>Ballús i Casoliva, G; Juan i Nebot, Ma. A (1989); Inventari de Danses Vives. Carpeta P-29. Arxiu de Danses Vives del Centre de Documentació i Recerca de la Cultura Tradicional i Popular. Generalitat de Catalunya. Tarter i Fonts, R(2007), font oral.</p> | <p>Ball tancat que a finals del s. XIX es deia Ball de Gitanes i Gitanos. Antigament obria la processó de Sant Sebastià. Està dividit en diferents parts: l'Entrada, els recitats de les parelles, el Ball, el mantejament del Pollo i la sortida. Els homes dedicaven la corranda a les dones. El grup de balladors, format per 6 parelles, es col·loca en cercle, passeig i filera i els punts de ball que fan servir són: rístol, cargol, línia recta, cadena petita, cadena grossa, molinet, passades, rodona, punt de sardana i polca i estrella petita. El vestuari dels balladors; els nois: pantaló de vellut de color, brusa blanca de mànigues llargues amb tiretes de colors, coll blanc de plecs, barrets de tres puntes amb tiretes que arriben fins els genolls, faixa blanca i sabatilles negres, camals amb cascavells. Les dones: faldilla de vellut en colors diferents, brusa blanca amb màniga llarga, capa del mateix color de la faldilla fins la cintura i amb pell blanca per tot el voltant, llaços de color al cap, mitges blanques i sabates negres. A la dansa li acompanya una cobla completa.</p> | 08138-254 | Casc Urbà- A la plaça de l'Església, a l'església i al carrer. | <p>És una de les danses més antigues de la vila. Ja surt esmentada com a dansa tradicional en el qüestionari de Francisco de Zamora de 1789 i a les memòries del Mn. Dalmau de 1864. Hi va haver un parèntesi durant la Guerra Civil en el que va desaparèixer, Durant els anys 70 torna a patir una altra modificació de mans del Sr. Artur Castanys i el mestre Cohí-Grau i la recreació del vestuari per la Junta del Casal de Moià. Abans de la seva recuperació l'any 1976, es ballava al so del violí i eren només els homes el qui el ballaven disfressant-se alguns de dones. Hi ha documentació de principis del s. XX on es diu que la música que acompanyava el ball era la del violí i esmenta el violinista moianès, Josep Oliveres, 'el Cotre'. Actualment l'acompanya la cobla.</p> | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2024-11-20 00:00:00 | Cristina Casinos | Es balla a la Plaça el diumenge més proper a Sant Sebastià (20 de gener), juntament amb el ball del Ciri i els Garrofins. S. XVII. | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 96097 | Barraca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-89 | Les pedres de la coberta estan caigudes perdent la forma de cúpula. | <p>Barraca aèria aïllada de planta circular i coberta amb falsa cúpula, tot i que actualment es troba col·lapsada. Encara es conserva l'entrada de porta de llinda plana.</p> | 08138-544 | <p>La presència de nombroses barraques de pastor en aquesta zona es pot relacionar també amb el fet de ser un lloc de pas de transhumància.</p> | 41.8019200,2.1061900 | 425747 | 4628170 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/96097-barraca.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-03-22 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 80014 | Casa Natal Rafael Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-natal-rafael-casanova | <p>AD (1981); Gran Geografia comarcal de Catalunya. Bages, el Berguedà i el Solsonès. Vol. II. El Moianès. pàg. 167-185. Barcelona. Diputació de Barcelona. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. nº 412. Barcelona. Generalitat de Catalunya; Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K102GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XVI-XVII | <p>Casa Pairal de la família Casanova. La façana nord té dos balcons ,en el seu primer pis, que donen a la plaça de l'església de Santa Maria i dos més petits que pertanyen al segon pis. L'edifici té dos cossos i unes petites golfes on actualment es troben les calderes del sistema de calefacció del museu. El cos primitiu del s. XVI i l'altre afegit, del s. XVII. La planta baixa era l'antiga cavalleria. Actualment és el vestíbul del museu i és on s'ubica l'arxiu municipal, de fet hi ha un detall només entrar, uns esglaons que servien per ajudar a pujar als cavalls, que ens indica la relació amb aquests animals en l'antiguitat. És mencionable la presència en aquesta mateixa planta, d'un pou interior, recordant-nos la importància de la família que dintre de la societat del moment, era benestant. Altres detalls arquitectònics també ho recorden. S'arriba a la planta noble per una gran escala de pedra ampla, si mirem cap el sostre trobem el primer dels escuts que ens recorda que som a la casa Casanova. L'exterior d'aquesta escala està coberta amb una torre-cúpula de 15 m. De la sala noble de l'època, només resta la capella amb l'enrajolat català, verd i blanc i l'alcova decorada amb pintures, restaurades al 1987, que representen seqüències bíbliques de la vida d'Esther. La resta de les dependències (6) estan dedicades a la història dels Casanova a Moià i a l'aparició d'en Rafael Casanova en la política de Catalunya i la guerra de Successió. Des de l'alcova s'accedeix a un balcó bastant gran on hi ha pintures ornamentals i florals que el decoren. Continuant una escala menys senyorial s'arriba al segon pis que és on s'exposa la col·lecció permanent del Museu Arqueològic i Paleontològic de Moià- Coves del Toll. Al soterrani hi ha una dependència que es fa servir com a magatzem de material didàctic dels tallers que s'ofereixen des del Museu i les seves oficines. Una de les petites dependències està ocupada per un petit laboratori de restauració arqueològica. Aquestes dependències donen pas a un gran jardí on antigament es trobava el pas de ronda de la muralla medieval i posteriorment l'hort de la casa. A la part posterior de l'immoble hi ha una galeria a migdia i l'arc d'accés, abans circular, que va ser transformat en el·líptic.</p> | 08138-127 | Casc Urbà - c. Rafael Casanova, núm. 8 | <p>A l'any 1570, l'edifici pertanyia al paraire Jaume Mas i en ell fabricava diferents teixits. A principi del s. XVII la família Casanova que procedia del mas Torre de Casanova la va adquirir. Llavors es va afegir un nou cos a l'edifici i es va reconstruir la galeria que hi havia damunt del pòrtic de l'hort. L'any 1660 neix a la casa en Rafel Casanova. L'any 1780, la família Casanova abandona l'edifici com a residència i a partir de llavors passa a tenir diferents usos. Va ser caserna, ajuntament, residència de la comunitat parroquial, escola, caixa rural i actualment museu. Adquirida per la Generalitat de Catalunya l'any 1987.</p> | 41.8115800,2.0980700 | 425084 | 4629250 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80014-foto-08138-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80014-foto-08138-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80014-foto-08138-127-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2020-10-07 00:00:00 | Cristina Casinos | La família Casanova va cedir l'edifici a la Generalitat i actualment és on es troba el museu municipal. A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: Casa Natal de Rafael Casanova, Museu Comarcal de Moià. | 93|94|96|85 | 45 | 1.1 | 1772 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||
| 80180 | Col·lecció Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-parroquial-0 | <p>Homs i Forcada, A; Martos i Moreno, E (2003-2006); Fitxes inventari de Patrimoni del Bisbat de Vic. Vic. Mn. F. Arumí; ( 2007 ), font oral.</p> | XIV-XX | L'estat de les peces és força desigual | <p>Col·lecció de patrimoni moble que consta de quasi 1000 peces de diferents materials que es troben emmagatzemades en quatre locals diferents: la rectoria, el cambril de Sta. Maria, el Museu Municipal i l'Ajuntament. La col·lecció està formada per: escultura majoritàriament en fusta policromada: icones religioses, fragments d'altars, retaules; Orfebreria en plata i bronze: creus, calzes, reliquiaris, canelobres, copons, veròniques; Tèxtil: casulles, estoles, tàlems, dalmàtiques, collarins; Vidre: canadelles; Llibres; Ceràmica: rajoles (1800-1900 dC) ; Quadres de pintura a l'oli i al tremp sobre tela; Gravats; Mobiliari: butaques, cadires, bancs; 5 Passos de Setmana Santa. Els béns que formen aquesta col·lecció pertanyen a diferents segles que oscil·len del s. XIV al s. XIX.</p> | 08138-272 | Casc Urbà - Pl. Major: Rectoria, Cambril, Museu Municipal i Ajuntament | 41.8120500,2.0986400 | 425132 | 4629301 | 08138 | Moià | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80180-foto-08138-272-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80180-foto-08138-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80180-foto-08138-272-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cristina Casinos | Les UTM que consten a la fitxa són les de la rectoria actual (casa Bussanya). | 94|98|85 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80386 | Passos de Setmana Santa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passos-de-setmana-santa | <p>Clarà i Arisa, Jaume: La Setmana Santa a Moià. Associació Cultural Modilianum, 2013.</p> | XX | <p>Conjunt de cinc passos més la creu processional. Concretament hi apareix l'escena de l'Hort, el Coronament d'Espines, l'Aixecament de la Creu, el Misteri dels Dolorsi el Sant Sepulcre. Tots haurien estat refets després de la Guerra Civil, entre 1945 i 1954, però el Sant Sepulcre conté elements més antics. El conjunt es complementa amb una creu processional que normalment es troba dins de l'església. Segons Jaume Clarà, el misteri del Sant Sepulcre, com a mínim el Crist, seria del XVIII. Anava a càrrec de la Confraria Major. Al 1828 es fan encarnar els quatre angelets, fet que indica que eren anteriors. Només el Sant Sepulcre sobrevisqué la guerra. A partir de 1945 es comencen a refer nous misteris: Hort de Getsemaní (pagesos), Coronació d'Espines (fadrins). L'Enarborament de la Creu és de 1950 (Gremi de Teixidors), obra de l'escultor vigatà Lluís Comas Bres. L'any 1962 es construeix el misteri de la Mare de Déu dels Dolors Pel que fa al pas de l'Aixecament de la Creu, apareix la llegenda de l'Estiracordetes, vinculada a l'escena que presenta el mateix pas, en la qual hauria agafat el nom del fet que els jueus estan intentant aixecar el Crist tibant la creu amb cordes.</p> | 08138-489 | Església parroquial de Moià | 41.8115700,2.0982100 | 425096 | 4629248 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80386-foto-08138-489-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80386-foto-08138-489-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80386-foto-08138-489-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-15 00:00:00 | Francesc Roma | 98|94 | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80417 | Col·lecció religiosa del Museu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-religiosa-del-museu-episcopal-de-vic | <p>Conjunt format per peces de retaule, frontals d'altar, hostier, medalles i peces litúrgiques procedents de Sant Pere de Ferrerons.</p> | 08138-531 | Plaça del bisbe Oliba, 3. 08500 Vic | 41.8289800,2.1288800 | 427663 | 4631155 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Legal | Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-01-17 00:00:00 | Francesc Roma | 94 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80418 | Col·lecció arqueològica procedent de Moià al MEV | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-procedent-de-moia-al-mev | <p>Conjunt format per un punyal, dues peces de collar, 34 fragments de ceràmica i una punta procedents del dolmen de Puig-rodó.</p> | 08138-532 | Plaça del bisbe Oliba, 3. 08500 Vic | 41.8132200,2.1569600 | 429977 | 4629382 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-01-17 00:00:00 | Francesc Roma | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||||
| 80055 | Creu de terme de la capella del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-la-capella-del-remei | <p>Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K102GH/tt. Direcció General de Patrimoni de Cultura. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XVI | <p>Creu de terme en pedra bastant reconstruïda, per la cara oest hi ha modelat en el centre un Crist en la creu i a la de l'est la Verge amb el nen als seus braços. Ambdues imatges són de factura molt tosca. La creu intervinguda modernament i amb poc criteris de restauració degut a l'ús del ciment entre d'altres, es troba sobre un pedestal de pedra amb quatre esglaons. La base és quadrada bastant erosionada per les arestes. El fust és octogonal i el capitell doble sense cap decoració; sembla, junt amb el fust, de factura més moderna. En el lateral sud de la base de la creu hi ha inscrit a mà: ' reconstruït LLU-GRA/2003 ' també hi ha una placa en marbre blanc on es pot llegir: ' Reconstruït per Lluís Graners/LLU-GR 2003 '.</p> | 08138-146 | Casc urbà - c. Rafael Casanova davant núm. 13 | <p>Antigament estava situada des de l'any 1578 enfront de la capella del Remei, al sud de la població al costat de l'actual cementiri. Les despeses van ser pagades per un senyor del Saiol. L'any 1977 va ser traslladada al costat de l'església parroquial Santa Maria a la plaça Major del poble on es troba actualment. La causa del seu trasllat va ser per evitar un possible robatori, ja que es trobava lluny del centre de la vila i assegurar la seva pervivència.</p> | 41.8260700,2.0923000 | 424622 | 4630863 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80055-foto-08138-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80055-foto-08138-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80055-foto-08138-146-3.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Hi ha reintegracions volumètriques modernes fetes amb ciment. A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: Creu de Terme de la capella del Remei, Creu del Remei. | 94|95|93 | 47 | 1.3 | 1781 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||
| 80156 | Els Veguers de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-veguers-de-sant-joan | <p>Ballús i Casoliva, G (2000); Guia de Festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Col·lecció Guies núm. 2. Manresa.</p> | <p>Dansa cerimonial de l'antiga Confraria de Sant Joan Evangelista que es balla a la Festa d'Hivern i a la d'Estiu. Actualment es balla a la Plaça Major durant la Festa Major en haver desaparegut la festa a principis del segle XX.</p> | 08138-248 | Casc Urbà | <p>Va ser recuperada a partir d'una partitura antiga que es troba a l'Arxiu Municipal. Antigament es ballava a la plaça de l'Oratori, actual Pl. del Colom. La coreografia és moderna (1985) ja que es desconeix com es ballava antigament, tot i que podria tenir semblances amb el ball del ciri (la partitura és un 'treure ball').</p> | 41.8114500,2.0984600 | 425116 | 4629235 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2024-11-20 00:00:00 | Cristina Casinos | Barroc. | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80177 | Ball de Nans - 'La Filigrana' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-nans-la-filigrana | <p>Ballús i Casoliva, G; Juan i Nebot, A(1989); Inventari de Danses Vives. Carpeta Arxivador P-29. Arxiu Municipal de Moià.</p> | <p>Dansa tancada amb diferents parts: entrada, ballada de la dansa i sortida. Es balla per parelles que es col·loquen en cercle, quadre i renglera. Els punts que fan servir a la dansa són el galop, punta i taló. Els balladors amb capgrossos representen el rei, la reina, el pagès i la minyona. La coreografia de la dansa ha estat creada expressament però segueix les danses similars existents en altres balls de Catalunya. El vestuari que porten és pràcticament nou, creat l'any 1985. El rei porta: vestit vermell i capa negre; la reina: vestit de color blau cel i capa vermella; el pagès: pantaló de vellut negre i brusa llarga; la minyona: vestit negre, davantal i còfia blanques. La música que acompanya el ball és una copla complerta creada modernament pel Sr. Artur Castany i el Sr. Cohi-Grau.</p> | 08138-269 | Casc Urbà | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 08138 | Moià | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2024-11-20 00:00:00 | Cristina Casinos | Només es balla a la Festa Major d'estiu i és l'únic ball on apareixen els capsgrossos. | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80161 | Ball dels Garrofins - Contrapàs garrofí. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-dels-garrofins-contrapas-garrofi | <p>AD (1989); Calendari de Festes de Catalunya, Andorra i la Franja. Fundació de Serveis de Cultura Popular. Pàg. 398. Ed. AltaFulla. Barcelona. Ballús i Casoliva, G; Juan i Nebot, Ma. A (1989); Inventari de Danses Vives. Carpeta P-29. Arxiu de Danses Vives del Centre de Documentació i Recerca de la Cultura Tradicional i Popular. Generalitat de Catalunya. Tarter i Fonts, R(2007), font oral.</p> | <p>Dansa tancada, ballada per un grup, que es col·loca en cercle i en renglera utilitzant els punts: saltirons 1, 2, 3 i peu endavant, rotllana i torre; els braços a la cintura i picarols a les cames i a les armilles. Antigament el ballaven 6 joves o homes, actualment 8 infants del poble (nens i nenes)o sempre múltiples de 4. Actualment es balla el 19 i 20 de gener, acompanyat de música per flauta dolça tot i que antigament la partitura era per a flabiol. El vestuari és diferent si es tracta d'un infant nen o nena. Els garrofins nens: mitges blanques, faldilla amb doble faldilla amb puntes i camisa de màniga llarga blanca, escalfadors blaus i llaç blau al coll, armilla amb cascavells amb ribets blaus, faixa blava, barretina amb cintes de colors. Les Garrofines: escalfadors, faixa i armilla de color vermell, al cap porten cintes de colors, mitges blanques, faldilla amb doble faldilla amb puntes i camisa de màniga llarga blanca.</p> | 08138-253 | Casc Urbà - A la plaça de l'església, a l'església i al carrer. | <p>Aquest ball ja és esmentat en el qüestionari de Francisco de Zamora fet a tots els municipis de l'Estat Espanyol l'any 1789. R. Tarter diu que l'origen d'aquest ball és de finals del s. XVII, portat de mans d'immigrants francesos. És esmentat també en les memòries de Mn. Isidre Dalmau l'any 1864, anomenat 'Ball de Gaufins associant-lo amb el mot llatí 'gaudeo' que vol dir alegrar-se. Diu que sortien abans de la festa de Sant Sebastià i anaven guarnits amb cintes i cascavells. Segons Mn. Dalmau, el nom de Garrofins ve de les barretines llargues que penjaven al llarg de l'esquena dels balladors que a ulls del poble eren molt semblants a les garrofes del camp. Dels anys posteriors a la Guerra Civil hi ha diverses ressenyes que en parlen. L'any 1956 es balla per primera vegada amb el Ball del Ciri. L'any 1974 es reestrena i l'any 1975 l'agrupament escolta de Mn. Amadeu Oller, sota la direcció del Sr. Trullà, el tornen a ballar a la vigília de Sant Sebastià, acompanyats pel ' Pollo ' i pels músics dels flabiols. Com a dada curiosa, l'any 1983 va ser ballat per una cinquantena de nens. Antigament es ballava a la vigília de la festa i es feia un cercavila amb parades per ballar-la. En canvi per Sant Sebastià a l'església es feia en sortir de la missa de matí. Actualment hi ha petites diferències entre la partitura que apareix al Costumari Català de Joan Amades i l'actual.</p> | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2024-11-20 00:00:00 | Cristina Casinos | s. XVIII. | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 79923 | El Saiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-saiol | <p>AD (1981); Gran Geografia comarcal de Catalunya. Bages, el Berguedà i el Solsonès. Vol. II. El Moianès pàg. 167-185. Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (1990); Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya. ' Els castells i els monuments d'arquitectura militar de Catalunya '. Departament de Cultura. Barcelona. Generalitat de Catalunya. Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2007); www. cultura.gencat.net/cpc Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 139-140. Moià.</p> | XVI | <p>Edifici de tres pisos i portal clivellat amb torre central de planta quadrada de quatre pisos i teulada a quatre vessants, encarat a llevant. El parament presenta diverses obertures en les que es pot observar un bon treball escultòric. L'accés a l'edifici es fa per un arc de mig punt de grans dovelles de pedra. Destaca del conjunt una torre central quadrada coberta a quatre vessants en la seva part central damunt de l'eix de l'arc abans esmentat. Al costat sud hi ha una altra torre més petita, també quadrada. La coberta del mas és de teula a una vessant.</p> | 08138-36 | Casc Urbà - c. Mn. Josep Passerissa amb c. del Saiol | <p>La primera notícia del mas es troba en la donació d'un alou que el comte de Barcelona fa a Guillem Bellit pels serveis que el seu pare havia fet al comte. Entre aquestes terres hi havia un bosc anomenat Condal, i un mas anomenat Clos Ramió. Fins al segle XVI s'anomenava mas Comdal. Arran del matrimoni entre Tomassa Comelles (pubilla del mas) i Miquel Saiol (procedent del mas Saiol de Marfà) el mas passà a dir-se Saiol Comdal i amb el temps només Saiol. El 1819 el darrer hereu (Joaquim Saiol) el va vendre a la Comunitat de Preveres de Moià per 7,600 lliures, amb l'objectiu d'engrandir les finques que tenia al Vallès. Va tenir masovers fins a la dècada de 1970. Posteriorment va esdevenir una segona residència i una casa de colònies.</p> | 41.8051800,2.0955600 | 424868 | 4628541 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79923-foto-08138-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79923-foto-08138-36-2.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2019-12-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Esta bastant reconstruïda. A l'inventari el Patrimoni Arquitectònic de Catalunya informa que aquest bé té la protecció BCIN pel Decret de disposició del 22/04/1949, BOE 5/05/1949. | 93|94|95|85 | 45 | 1.1 | 1772 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||
| 80010 | Cases Viñas-Cal Metge Rius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-vinas-cal-metge-rius | <p>Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 49-50. T&T. Moià.</p> | XX | <p>Edifici situat a l'extrem esquerra de la casa d'en Francesc Viñas. És una torre que recorda l'estil belga-flamenc amb la teulada a dues vessants amb una zona més elevada amb forma de torre amb frontó de teules i voladís de fusta de color verd. L'edifici té dos pisos que donen per la part oest, a peu de camí i un més de soterrat per l'est que dona accés al jardí.</p> <p>El segon pis orientat a l'est té una terrassa de planta rectangular que abasta tota l'amplada de l'edifici. Les façanes (sud i oest ) que es troben a sota de la torre tenen com a decoració dos plats de ceràmica blava. La façana oest té un accés senzill i quatre finestres amb arcs rebaixats amb portons de fusta d'estil venecià situades dos a cada pis.</p> | 08138-123 | Casc Urbà - c. Richard Wagner, 5 | <p>És la tercera de les construccions que forma part del conjunt arquitectònic F. Viñas. És la més moderna i coneguda popularment com cal Metge Rius ja que un metge amb aquest nom hi va tenir la seva consulta durant molts anys.</p> | 41.8118500,2.0993900 | 425194 | 4629278 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80010-foto-08138-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80010-foto-08138-123-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-03-28 00:00:00 | Cristina Casinos | Crida l'atenció el fanal que hi ha en un extrem de l'edifici de ferro forjat. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 80113 | Tres Tombs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tres-tombs-2 | <p>Domingo i Díaz , E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Ajuntament de Moià. Pàg. 10. Ed. T&T. Moià. Ajuntament de Moià (2007); Programa de la Festa Major d'Hivern. Sant Sebastià. Sant Antoni i els Tres Tombs. Moià, gener.</p> | XIX | <p>El 17 de gener és la festivitat de Sant Antoni Abat i a Moià se celebra la festa popular d'Els Tres Tombs, el segon cap de setmana després d'aquest dia festiu. Normalment és en diumenge i pels carrers de la vila circulen, com en una cavalcada, genets i traginers, cavalls, carruatges de tot tipus recordant els dels nostres rebesavis, i tot tipus d'animals que vulguin ser beneïts pel mossèn, que els espera a les escales de l'església parroquial amb l'aigua beneïda. Abans de començar la cavalcada hi ha una concentració dels participants per tal de guarnir els cavalls. Els participants han de fer tres voltes al recorregut establert per dins del centre antic del poble. Els Tres Tombs constitueix part de la Festa d'Hivern, que s'acaba amb la festivitat de Sant Sebastià, el 20 de gener. Durant uns anys, els llancers de la Guàrdia Urbana de Barcelona varen obrir la comitiva, acompanyats pel grup de grallers local i el Pollo. A continuació hi van els genets-administradors dels Tres Tombs, que porten uns barrets de copa de color negre i unes capes i vestits del mateix color. En general, són genets de família coneguda dins de la vila de Moià. Hi ha un banderer que custòdia durant tot l'any la bandera del sant i que obre la cavalcada junt amb els administradors que la inicien a la Plaça Major.</p> | 08138-205 | Recorregut pel centre de la vila. Pot tenir variacions cada any. | <p>Aquesta tradició està documenta a finals del s. XIX i es va dur a terme fins a la dictadura franquista L'any 1984 es va recuperar.</p> | 41.8083500,2.0987300 | 425135 | 4628890 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80113-foto-08138-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80113-foto-08138-205-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | Inexistent | 2024-11-20 00:00:00 | Cristina Casinos | Actualment se celebren el darrer diumenge de gener. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 80125 | Festivitat de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festivitat-de-sant-sebastia-0 | <p>Ballús i Casoliva, G (2000); Guia de les Festes del Bages. Centre d'estudis del Bages. Col·lecció Guies núm. 2. Manresa. Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. T&T. Moià. www.festes.org/articles/php?id=418</p> | <p>El 20 de gener és la Diada de Sant Sebastià, és la Festa Major d'Hivern. Tots els establiments de la vila romanen tancats.</p> | 08138-217 | <p>Sant Sebastià sempre ha estat invocat per protegir els pobles de les pestes, el còlera i el foc. Com a advocat contra les pestes, són moltes les viles que li han dedicat un vot de poble. Una llegenda local explica l'aparició d'una talla de Sant Sebastià a Moià en una habitació de l'hostal de cal Santaire. El poble va considerar un miracle aquesta aparició i va invocar el sant per demanar-li protecció davant les pestes que estaven assetjant Barcelona i Catalunya durant el s. XVI i XVII. Tot i que la devoció al sant és més antiga, no va ser fins l'any 1676 quan Moià va instituir un vot de poble en agraïment al sant per haver aconseguit que la vila no patís la pesta bubònica. Segons aquest vot, el poble es va comprometre a dedicar-li festes cada 20 de gener. Les celebracions de la diada començaven el 19 de gener a la tarda amb una processó oberta pels Teiers( tres nois amb la cara emmascarada un barret de copa i unes pesades teieres plenes de brases enceses). El seguien el ball dels Garrofins i el Pollo. A les dotze del migdia es feia una missa a llaor de Sant Sebastià, cantada pel cor parroquial. Segons la tradició popular, la devoció per aquest sant va arribar a Catalunya als segles X i XI, en què sembla que se li van dedicar els primers monestirs i esglésies.</p> | 41.8110400,2.0960800 | 424918 | 4629191 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2024-11-20 00:00:00 | Cristina Casinos | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 80199 | PEIN Moianès, àrea Puig-rodó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-moianes-area-puig-rodo | <p>Generalitat de Catalunya (1997); Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient. Barcelona</p> | XX | <p>El criteri de selecció d'aquest PEIN ha estat el botànic i el faunístic. Comprèn unes 600 hectàrees en les que s'inclouen bona part de la vall de Passarell continuant cap el nord fins al cim del Puig-rodó, limitant a l'est amb la costa de Ferrerons i a l'oest amb la carretera que va de Moià cap a l'Estany. L'accés per la N-141C (direcció Vic) en el Km 29-30 direcció cap a la Monjoia. Per la BP-4313 (cap a l'Estany) al trencall que indica La Monjoia. La zona comprèn un dels cims més alts de Moià, el Puig Rodó amb 1.057 m. Està formada per boscos de roures i pi roig i a la part nord diverses espècies de pins forans plantats per l'ICONA als anys seixanta. Al sud la Zona d'interès és travessada per la riera de Passarell. El substrat és rocós i bastant descompost (també inclòs al PEIN). Al terreny hi ha alguna masia ocupada els caps de setmana, l'espai és quasi totalment de pastura de vaques i algun camp de conreu. És un terreny important quan a botànica, perquè la flora i la vegetació conserven alguns elements submediterranis força rars a la resta del territori català. El bosc que també és de pi roig i roureda presenta bona part d'altres espècies d'arbres caducifolis: aurons, blades, moixeres... Quan a fauna, als talussos fluvials de la riera es troba el duc (Bubo) i seguint el curs de la riera es poden trobar crancs de riu i barbs. Al sud està situat l'embassament municipal amb una zona enjardinada en la que actualment està prohibit fer foc.</p> | 08138-291 | Al nord-est de la vila de Moià tocant a l'Estany | 41.8493796,2.1230273 | 427200 | 4633425 | 1997 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-07-01 00:00:00 | Cristina Casinos | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80197 | PEIN Moianès àrea Obagues de Bussanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-moianes-area-obagues-de-bussanya | <p>Generalitat de Catalunya (1997); Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient. Barcelona</p> | XX | <p>El criteri de selecció d'aquest PEIN ha estat el geològic, botànic i faunístic. Comprèn unes 100 ha compreses entre el vessant de Bussanya, la masia de Bussanya i la riera de Malrubí, tot dins del municipi de Moià. La zona està formada per bosc de pi roig i roure, auró, blada...Prop de la riera de Malrubí hi ha uns talussos fluvials molt interessants geològicament, on fan niu els roquerols, abellerols, ducs. Existeix també una gran diversitat de carnívors.</p> | 08138-289 | A l'oest de la vila. N-141 c (cap a Manresa) en el Km 23, trencall cap a l'Urbisol | 41.7857800,2.0919900 | 424549 | 4626390 | 1997 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-02-07 00:00:00 | Cristina Casinos | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80196 | PEIN Moianès, àrea Obagues de Bussanya capçaleres de la riera d'Oló i del Riu Sec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-moianes-area-obagues-de-bussanya-capcaleres-de-la-riera-dolo-i-del-riu-sec | <p>Generalitat de Catalunya (1997); Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient. Barcelona</p> | XX | <p>El criteri de selecció d'aquest PEIN ha estat el geològic, botànic i zoològic. Està situat entre els pobles de Moià, l'Estany i Santa Maria d'Oló ocupant una extensió de 1000 ha. Comprèn les obagues de la Serra del Soler i el Serrat Mascarell, aigües avall del Molí del Perer (Moià) i el torrent Gomís. L'accés per la provincial BP-4313 cap a l'Estany està al Km 3 aproximadament. Es troba vegetació de ribera, boscos de roures i pi roig en molt bon estat de conservació i talussos interessants geològicament. Aquestes dues serres, fora del municipi de Moià, tenen una altitud d'entre 600 i els 950 m. El bosc de les obagues del Soler és molt bo i s'ha conservat perquè no s'ha explotat i, a més, hi ha una gran espècie de caducifòlies com els roures, els aurons, moixeres... localitzant-se també plantes com la gencianeta. Es poden trobar també nius de ducs, roquerols i abellerols. També fa niu l'àliga marcenca. Hi ha una gran diversitat de carnívors. La major part de la zona d'interès és boscosa tot i que hi ha espai de pastura de vaques i ovelles. A la zona que pertany al municipi catalogat hi ha dues masies no habitades.</p> | 08138-288 | Al nord-oest de la vila | 41.8568100,2.0824400 | 423839 | 4634285 | 1997 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-02-07 00:00:00 | Cristina Casinos | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80198 | PEIN Moianès, àrea de la Vall de Marfà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-moianes-area-de-la-vall-de-marfa | <p>Generalitat de Catalunya (1997); Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient. Barcelona</p> | XX | <p>El criteri de selecció d'aquest PEIN és el geològic, el botànic i el zoològic. Comprèn tot el tram de la vall de la riera Golarda o de Marfà, amb un total de 700 hectàrees. L'accés per la N-141C (de Manresa a Vic) als km 26 i 27, al trencant que hi ha davant del Parc Municipal. Per la comarcal CB-143 (de Mollet a Moià) al km 33,5 al trencant que hi ha just abans de travessar el pont de la Fàbrega. La Vall està envoltada de boscos de roure i pi roig amb una altitud d'entre 500 i 600m. Comprèn una àrea ben representativa dels sistemes naturals i del paisatge de la comarca natural del Moianès. També és interessant per a la conservació d'alguns elements submediterranis força rars a la resta del territori català. Quant a la fauna, té una gran densitat i diversitat de carnívors i una interessant ornitofauna. L'estat de la riera és bastant deplorable a causa de les aigües residuals de Moià i Castellterçol.</p> | 08138-290 | Localitzat entre Moià, Castellterçol i Monistrol de Calders. Al sud de la vila de Moià. | 41.8378800,2.1142300 | 426456 | 4632156 | 1997 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-02-07 00:00:00 | Cristina Casinos | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80124 | Els Armats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-armats | <p>Clarà i Arisa, J (1997); Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges. Ed. Viena SL. Barcelona, gener. Domingo i Díaz, E(2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 84. T&T. Moià. www.festes.org</p> | XIX | <p>Els Armats surten disfressats de soldats i generals romans el vespre del Dijous Sant des del Museu de Moià, on es guarden les vestimentes, i fan diverses desfilades: la cadena, el quadre, el rellotge, l'esgrima... al ritme dels tambors, del soroll de les llances i dels escuts. S'acompanyen també per les banderoles que els portadors o 'aquilífers' fan ballar. El so dels tambors i el soroll de les llances o 'pilums' en el paviment modern s'imposa en el silenci de la Plaça Major i als sentits dels qui ho veuen. Abans que surtin els Armats, des de l'Ajuntament s'apaguen els llums dels fanals i s'encenen les teieres, fent l'espectacle encara més misteriós.</p> | 08138-216 | Casc Urbà - Pl. Major | <p>La primera noticia que es té sobre els Armats són documents de l'Arxiu Municipal de la confraria de la Mare de Déu de la Soledat, datats del 8 d'abril de 1847. La senzilla vestimenta que portaven el Banderer, el timbaler i els 12 armats va ser renovada l'any 1915. El banderer (aquilífer) portava l'escut que portava Francesc Viñas en la representació de l'òpera Lohengrin però es va perdre a la guerra. Les processons religioses de Setmana Santa van desaparèixer, però els Armats s'han mantingut gràcies als seus membres. Els Armats formen part de l'esquadró de soldats romans que precedien els passos religiosos. Actualment continuen sortint el Dijous Sant per fer els seus passos tradicionals, coneguts com: la cadena, la creu, el quadre, el triangle, l'esgrima, el rellotge... acompanyats de les seves llances, escuts i banderoles en el silenci i la foscor del carrer. Són un record de l'esplendor que va tenir Moià en la seva Setmana Santa.</p> | 41.8116400,2.0974700 | 425034 | 4629257 | 1847 | 08138 | Moià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80124-foto-08138-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80124-foto-08138-216-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | Inexistent | 2024-11-20 00:00:00 | Cristina Casinos | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 80102 | Entorn Natural de l'embassament del Molí Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entorn-natural-de-lembassament-del-moli-nou | XX | <p>Entorn natural que es distribueix al voltant de l'embassament de Passarell. En tot l'entorn es troben diferents arbres, arbusts i plantes: pins, roures, plàtans, avellaners... amb troncs que indiquen la seva vellesa. Entre ells hi ha alguna taula de picnic adequada al medi, ja que són de pedra. És una zona freqüentada pels pescadors amateurs els caps de setmana tot i que la tècnica permesa és sense mort. En tot aquest indret hi ha dues fonts d'aigua potable.</p> | 08138-194 | Al nord-est de la vila - Camí de Passarell direcció a l'embassament | 41.8211299,2.1026446 | 425475 | 4630306 | 1983 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-07-01 00:00:00 | Cristina Casinos | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80137 | Festa Barroca, Retorn al 1714 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-barroca-retorn-al-1714 | <p>Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 101-103. T&T. Moià. Museu Municipal de Moià. www.covesdeltoll.com</p> | XX | Fa uns quants anys que no se celebra. | <p>Es tracta d'una festa que ens situa a l'època barroca mitjançant tallers didàctics i demostracions d'artesans relacionats amb el període de la Guerra de Successió i d'en Rafael Casanova, del qual la casa natal és ara museu i es troba a la mateixa plaça on es produeixen tots aquest esdeveniments. El matí del diumenge abans de la Diada de l'11 de Setembre, el centre de la vila es converteix en una cercavila amb canons, pólvora i petits escenaris on es representen gags de la Guerra. A la tarda, la plaça de l'Església s'omple de paradetes on es realitzen tallers didàctics relacionats amb l'època, organitzats des del Museu Municipal, i demostracions en les que artesans d'avui treballen com abans. Dintre de la programació de la festa hi ha unes hores on, en l'improvisat escenari de les escales de l'església, s'escenifiquen diferents capítols de la Guerra de Successió, la proclamació del conseller en cap, Rafael Casanova, el seu casament i l'entrada dels francesos a Barcelona, amb la conseqüent derrota davant la corona espanyola de Felip V. Els actors són amateurs, gent del poble, dirigits per R. Tarter, l'arxiver municipal.</p> | 08138-229 | Casc Urbà - Pl. Major | 41.8115300,2.0939100 | 424738 | 4629248 | 2001 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80137-foto-08138-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80137-foto-08138-229-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | Inexistent | 2024-11-20 00:00:00 | Cristina Casinos | Fa uns quants anys que no se celebra. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 80201 | Conjunt Viñas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-vinas | <p>Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 49-50. T&T. Moià. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit</p> | XIX | Cal una rehabilitació de totes les façanes i sobretot de la casa del mig que es dirigeix cap a la ruïna. | <p>Es tracta de tres edificis relacionats amb la història del tenor Viñas. L'edifici del mig ja fa temps que està abandonat a diferència dels altres dos que han estat ocupats sobretot en temporada de vacances.</p> | 08138-293 | Casc Urbà - c. Richard Wagner núm. 3, 5, 7 | <p>L'any 1906 Francesc Viñas i Dordal demana permís per edificar o ampliar la casa del seu pare al carrer Segaró, 1. Se li concedeix el permís, però amb la condició que blanquegi l'edifici.</p> | 41.8113219,2.1002865 | 425268 | 4629219 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-07-01 00:00:00 | Cristina Casinos | A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Cases del Tenor Viñes. | 105 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80206 | Verge de la Misericòrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/verge-de-la-misericordia | <p>Gamundi-Pallàs, (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Modilianum, (1963-65); ' Descripció de la Primera verge de la Misericòrdia ' per LL. Picanyol. Vol.II. Pag. 20-21. Tarter i Fonts, R (2009); font oral. www.moianes.net</p> | XIX | <p>Escultura de fusta policromada que representa la Verge Misericòrdia amb nen asseguda en un majestuós tron. El nen Jesús està situat al braç esquerre de la verge, en acte de benedicció. L'infant suporta, en la seva mà dreta, la bola del món. La santa imatge amb corona imperial de llautó, representa Maria Santíssima, porta a la mà dreta el ceptre i vesteig una túnica llarga fins als peus.</p> | 08138-298 | Cambril de l'església parroquial | <p>Aquesta escultura és l'antiga verge que es trobava a l'altar de l'església parroquial de Santa Maria de Moià del s. XVIII que feia 18x12 m i estava dedicat a la Verge de la Misericòrdia, tot i que s'hi veneraven les imatges de sant Sebastià, sant Pere i sant Pau. Vers 1961, després de la Guerra Civil, l'església va ser reconstruïda i la imatge va ser substituïda per una talla moderna que encara en presideix l'altar. De la mateixa manera, el retaule barroc que també havia estat destruït es va substituir per un de més petit que es va complementar amb la pintura al fresc de l'absis amb la Coronació de la Mare de Déu, obra del pintor Josep Nogué Massó (reproducció del quadre de Velázquez del mateix nom). Segons Gamundi-Pallàs, (1982) la imatge primitiva va ser destruïda pels ciutadans de la vila en una disputa sobre l'escultura, el 1816. Antigament la imatge posseïa diversos vestits i guarniments que ara li manquen.</p> | 41.8136000,2.0959700 | 424912 | 4629476 | 1826 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80206-foto-08138-298-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80206-foto-08138-298-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-17 00:00:00 | Cristina Casinos | 98 | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80079 | Monument del Centenari de la Festa de l'Arbre Fruiter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-del-centenari-de-la-festa-de-larbre-fruiter | <p>Domingo Díaz, E ( 2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 97-100. Ajuntament de Moià. Ed.T&T. Moià.</p> | XXI | Caldria treure els grafits moderns i passivar el metall. | <p>Escultura en bronze d'uns tres metres d'alçada aproximadament. El modelat original va ser realitzat en porexpan ja que en l'escultura s'observa la textura d'aquesta matèria. El monument representa el trencament de la terra per la llavor i el naixement de la planta i/o arbre simbolitzant d'aquesta manera la Festa de l'Arbre Fruiter, molt important a la vila. A la banda est del monument hi ha una placa on queda constància de la commemoració del centenari de la festa l'any 2005 i on es pot llegir el nom de l'escultura i un vers de E. Pla: 'Centenari de la Festa de l'Arbre Fruiter/DENDROFORIT./Tu ets tan fill com els arbres i els estels/desitjo que plantis una llavor, per petita/que sigui i l'acompanyis en el seu creixement/per tal que descobreixis la petitesa de la/qual esta fet un gran arbre'.</p> | 08138-171 | Casc Urbà - Pl. del Centenari. | <p>Aquest monument commemora el centenari de la Festa de l'Arbre Fruiter que se celebra a Moià des de l'any 1905 i que només ha patit una interrupció durant la Guerra Civil i que va ser fundada pel tenor Francesc Viñas i Dordal, nascut a la vila de Moià.</p> | 41.8119375,2.1025154 | 425454 | 4629286 | 2005 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80079-foto-08138-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80079-foto-08138-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80079-foto-08138-171-3.jpg | Inexistent | Avantguardes|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2021-07-01 00:00:00 | Cristina Casinos | Escultura: Eugènia Pla. Foneria: Buixadé | 107|98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 80049 | Escut de Moià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-moia | <p>Casallarch, R (1984) ; Moià, sis-cents anys de carreratge. Moià. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta a la petició R/N: 421K102GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Tarter i Fonts, R (2005); ' 1000 anys de Història de Moià '. Curs de Formació de Monitors. Patronat de Museus de Moià. Gener-Març. Serra i Coma, R (1991); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XVII-XVIII | <p>Escut de Moià que apareix a banda i banda del carrer de Rafael Casanova a la part de darrere de l'església parroquial de Santa Maria i al seu voltant en els angles de l'estructura de l'església a uns 3 m aproximadament del paviment. L'escut de Moià amb el dineret enmig és sostingut per dos personatges de llarga cabellera i culminat per una corona sota la qual hi ha el rostre d'un àngel. Proper a un dels escuts es troba una pedra on s'hi ha treballat de forma exempta una decoració floral. Aquestes ornamentacions van ser fetes paral·lelament a la construcció de l'església parroquial, és per això que la seva datació deu ser entre 1670 i 1730, sent més probable aquesta darrera.</p> | 08138-140 | Casc Urbà - c. de Rafael Casanova i als angles de Santa Maria, Pl. Major. | <p>L'escut de Moià és igual que el de Barcelona però amb un 'croat de plata' al mig que simbolitza la compra dels moianesos amb els seus propis diners del privilegi de carreratge, de ser carrer de Barcelona (1384) amb tots els deures i privilegis que això suposava. El senyor Valls, conseller a Barcelona, designa el privilegi i posa l'escut de la ciutat comtal a Moià. A l'església de Santa Maria apareix a tot arreu, a la façana principal, a la lateral en repetits angles, a la rosassa. L'escut més antic que hi ha amb la moneda és del s. XV.</p> | 41.8126500,2.0969200 | 424990 | 4629369 | 1677 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80049-foto-08138-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80049-foto-08138-140-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-30 00:00:00 | Cristina Casinos | A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Escut de Moià-Ornamentacions del carrer del Pont. | 94 | 47 | 1.3 | 1769 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||
| 80200 | Escut de Moià de la font Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-moia-de-la-font-vella | <p>Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XVII | <p>Escut en gres que identifica la vila de Moià. Està situat enmig del mur-cisterna de la font Vella o de la Crespiera, a uns tres metres de l'abeurador de la font. L'escut no conté el dineret central.</p> | 08138-292 | Casc Urbà - Font Vella-Plaça de Vila-Daví | 41.8119200,2.0993800 | 425193 | 4629286 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80200-foto-08138-292-1.jpg | Legal | Renaixement | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 95 | 47 | 1.3 | 1769 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 80135 | Festa de l'Arbre Fruiter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-larbre-fruiter | <p>Ballús i Casoliva, G. (2000). <em>Guia de les Festes del Bages.</em> Centre d'Estudis del Bages. Col·lecció Guies núm. 2. Manresa.</p> <p>Clarà i Arisa, J. (1992). <em>D'ahir i avui: viatge fotogràfic per la història de Moià.</em></p> <p>Clarà i Arisa, J. (1997). <em>Francesc Viñas i l'estàtua d'en Rafel Casanova.</em> <em>Modilianum</em> nº 7, pàg. 63-74. Desembre. Moià.</p> <p>Clarà i Arisa, J. (1997). <em>Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges.</em> Ed. Viena S.L. Barcelona, gener.</p> <p>Domingo i Díaz, E. (2007). <em>Moià, una vila, un poble, una il·lusió.</em> Pàg. 97-100. T&T. Moià.</p> <p>Carrera i Escudé, M. (?). <em>Festa Major i Festa de l'Arbre Fruiter.</em></p> <p>Clarà i Arisa, J. (2004). <em>L'obra cívica del tenor Francesc Viñas: cent anys de la Festa de l'Arbre Fruiter (1904-2003).</em> Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XX | <p>Festa que s'ha realitzat fins als nostres dies. Els nens i nenes del poble tenien cura d'una llavor fins que creixia l'arbre i arribava el dia en què l'havien de plantar. Antigament es donava el títol de reina i pubilla a aquella que millor havia cuidat el seu arbre, però ara la festa s'ha adaptat als temps moderns i aquestes figures han estat substituïdes per els nois i noies que guanyen el premi Ecoarbre. Actualment, al març els nens/es de les escoles comencen a plantar arbres. Aquesta celebració és l'última de les activitats de l'any de la Lliga de Defensa de l'Arbre Fruiter. L'acte central es celebra el 17 d'agost i serveix també com a homenatge a la vellesa i al tenor Viñas. A la tarda es fa la plantada d'un arbre per una personalitat important del país i l'esdeveniment conclou amb el cant de l'Himne de l'Arbre Fruiter.</p> | 08138-227 | Casc Urbà - Parc Municipal | <p>El tenor Francesc Viñas, després de més d'una dècada de triomfs en els escenaris mundials, instituí a la seva vila nadiua la Festa de l'Arbre Fruiter. El context en què sorgí la iniciativa l'any 1904 és el d'un poble de la Catalunya central en crisi econòmica i retrocés demogràfic i hi influïren l'existència prèvia de la Festa de l'Arbre creada per Rafael Puig i Valls, l'eclosió del regeneracionisme posterior a 1898 i del moviment catalanista, l'incipient noucentisme i el pensament del bisbe Torras i Bages. La Festa uní el foment de la plantació d'arbres fruiters i l'educació en el seu respecte amb la fundació del Sindicat Agrícola, en el que fou originalment el doble objectiu d'aconseguir el progrés econòmic i la pau social del camp moianès i l'ideal noucentista de la formació de ciutadans. Amb els anys, però, l'opció cívica exemplificada en els infants, la vellesa i la virtut acabaria essent la preeminent. La festa ha tingut alts i baixos, des de les cavalcades plenes de simbolisme de 1905 i 1906 fins a la vitalitat republicana, la pervivència durant el franquisme inserida dins l'Homenatge a la Vellesa de la Caixa de Pensions o la celebració continuada fins a l'actualitat, amb detractors i incondicionals.</p> | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 1905 | 08138 | Moià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80135-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80135-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80135-11.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-03-20 00:00:00 | Cristina Casinos | Al llarg dels anys, els elements que s'han mantingut inalterables a la festa, des del 1905 fins a l’actualitat, han estat la plantada d’arbres i l’Himne de l’Arbre Fruiter: un poema de Joan Maragall amb música d’Enric Morera que es canta com acte de clausura de la festivitat. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 80138 | Festa Major d'estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-15 | <p>Ajuntament de Moià. www.moia.net AD (1989); Calendari de Festes de Catalunya, Andorra i la Franja. Fundació de Serveis de Cultura Popular. Pàg. 398. Ed. AltaFulla. Barcelona. Ballús i Casoliva, G (2000); Guia de les Festes del Bages. Centre d'estudis del Bages. Col·lecció Guies núm. 2. Manresa. Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 95. T&T. Moià.</p> | <p>Festa que se celebra el 15 d'agost i és una de les més participatives, ja que coincideix amb les vacances de molta gent que durant la resta de l'any no són a la vila. La Festa està formada per un gran nombre d'esdeveniments: concerts, danses i balls popular.</p> | 08138-230 | Casc Urbà - Diversos indrets de la vila. | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2024-11-20 00:00:00 | Cristina Casinos | s. XVIII. | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80134 | Festival Internacional de Música Francesc Viñas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festival-internacional-de-musica-francesc-vinas | <p>Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 96-97. T&T. Moià</p> | XX | <p>Festival de música en què s'organitzen diferents concerts de música clàssica i/o moderna que es realitzen en escenaris diversos: el Parc Municipal, l'Auditori Sant Josep, Can Viñas, l'església Parroquial o, fins i tot a la Balma de les coves del Toll. El Festival és en honor a un dels fills predilectes de la vila, el tenor Francesc Viñas.</p> | 08138-226 | Casc Urbà - Parc Municipal | <p>El Festival Francesc Viñas, realitzat en els mesos de juliol i agost, ha tingut en la seva programació fins a vuit concerts entre juliol i agost i ha reunit a molta gent no només del municipi a qui els agrada la música clàssica. Un dels personatges importants en aquest Festival ha estat la soprano i cantant d'òpera catalana, Victòria dels Àngels, que va ajudar a fer ressò per tot el món de l'existència d'aquest festival fins a la seva mort l'any 2005.</p> | 41.8119500,2.0980900 | 425086 | 4629291 | 1982 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2024-11-20 00:00:00 | Cristina Casinos | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 80129 | Patrocini de Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/patrocini-de-sant-josep | <p>La Tosca (1991); Moià d'ahir a avui. Records històrics d'uns quants moianesos. Ed. La Tosca. Moià</p> | XVIII | Sembla que ja no es fa | <p>Festivitat en la que es plantava un pi bastant alt amb el tronc ben pelat i encerat, a les branques del qual es penjaven llonganisses i altres aliments. Els nois més valents s'havien d'enfilar per aconseguir agafar-les. També es subhastava una carretada de llenya de roure que alguns homes, amb el permís del propietari, havien anat a tallar. Era com un donatiu al sant i els diners de la col·lecta eren destinats a les millores de l'església de Sant Josep.</p> | 08138-221 | Casc Urbà-c. Sant Josep | <p>16 de març. És una festa que ja es recorda l'any 1923 però se sap que és més antiga.</p> | 41.8125100,2.0971900 | 425012 | 4629354 | 08138 | Moià | Obert | Dolent | Inexistent | Barroc | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-11-20 00:00:00 | Cristina Casinos | 96 | 2116 | 4.1 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 80343 | Fons documental parròquia de Sant Pere de Ferrerons a l'ABEV | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-parroquia-de-sant-pere-de-ferrerons-a-labev | <p>Fons de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic sobre Sant Pere de Ferrerons, que conté Llibres sacramentals (1575-1965), Llibres d'administració, Llibres notarials (1741-1944) i Pergamins: venda del mas Ferrerons, 1327</p> | 08138-446 | C. Santa Maria, 1. Vic | 41.8289700,2.1276800 | 427563 | 4631155 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-01-24 00:00:00 | Francesc Roma | 94|98 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80341 | Fons documental de Moià a l'ABEV | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-moia-a-labev | <p>Fons de la parròquia de Santa Maria de Moià conservat a l'Arxiu i Biblioteca del Bisvat de Vic. Conté llibres sacramentals, llibres d'administració, confraries, escoles pies, Acció Catòlica. Llibres notarials: 9 volums de 1317 fins a 1860. Pergamins de Moià/Cambreria de l'Estany: 5 volums. Impresos segles XIX i XX. Comunitat de preveres de Moià (1589-1983) A part hi ha les visites pastorals, elaborades des del Bisbat de Vic. Per la relació històrica, també cal esmentar el fons de Sant Pere de Marfà i Santa Coloma Sasserra.</p> | 08138-444 | C. Santa Maria, 1. Vic | 41.8115300,2.0939100 | 424738 | 4629248 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Legal | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-01-24 00:00:00 | Francesc Roma | 94 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80059 | Font Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-vella-5 | <p>AAVV (1991); Moià d'ahir i avui. Ed. La Tosca. Moià. Clarà i Arisa, J (1997); Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges. Ed. Viena S L. Barcelona, gener. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Serra i Coma, R (1991); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XVII-XVIII | <p>Font pública. L'antiga font vella es troba emplaçada en un mur format per grans carreus de pedra. Adossat al mur hi ha esculpit en pedra de Moià. Té un abeurador d'aproximadament 9 m, l'aixeta és moderna. Hi ha dues portes a la seva façana que porten a l'interior del dipòsit i una inscripció en la que es pot llegir que va ser reedificada a l'any 1709.</p> | 08138-150 | Casc Urbà - c. Francesc Viñas | <p>Al s. XIV es porta l'aigua al poble provenint de la font de les Poses. Va ser construïda l'any 1634 al capdamunt del carrer de la Cendra (actual c. Francesc Viñas). Sabem, segons una inscripció que hi ha a la mateixa font, que va ser reedificada l'any 1709 fent-se càrrec de les despeses econòmiques la mateixa vila. L'aigua que sobrava de l'abastament del poble la feien servir els paraires per tenyir. Fins a la segona meitat del s. XIX les úniques fonts del nucli urbà eren la Font Vella i la Font de Sant Martí. Aviat va ser insuficient i el 1868-70 es va fer venir l'aigua del cantó de Passarell. La darrera canalització d'aigua va ser impulsada pel Sr. Gallart amb la finalitat de fomentar l'estiueig i la construcció de torres. El projecte aprovat en 1927 consistia en portar les aigües de la Crespiera però no es va dur a terme fins l'any 1931.</p> | 41.8127165,2.0970529 | 425001 | 4629377 | 1634 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80059-foto-08138-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80059-foto-08138-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80059-foto-08138-150-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2021-07-01 00:00:00 | Cristina Casinos | A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: La Font Vella. | 96|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 80132 | Gorg del Toll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-del-toll | <p>Gorg de formació càrstica pel que hi passen, en temporades de pluges o de desgel, les aigües dels torrents del Bassot, el Gomà i Mal, que han erosionat la roca calcària durant milers d'anys formant un clot en el llit del corrent de l'aigua, on encara que no hi baixi aigua hi ha sempre un toll en el que hi viuen especialment amfibis i insectes.</p> | 08138-224 | A 6 km a l'est de Moià. Km 32 de la N-141 Moià-Vic. | 41.8045068,2.1498010 | 429373 | 4628421 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80132-foto-08138-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80132-foto-08138-224-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-07-01 00:00:00 | Cristina Casinos | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 80151 | Himne de l'Arbre Fruiter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-de-larbre-fruiter | <p>Ajuntament de Moià (1913); Archivos del Ayuntamiento de Moyà. Francesc Viñas. núm. 3. Pàg. 29. Lliga de l'Arbre Fruiter. Impremta-Inglada & Cia.. Barcelona. www.festes.org</p> | XX | <p>Himne dedicat a l'Arbre Fruiter i a la Festa de l'Arbre Fruiter creada per la Lliga de Defensa de l'Arbre Fruiter i per iniciativa del tenor Francesc Viñas i Dordal. La primera edició de la festa va ser l'any 1905. La lletra d'aquest himne amb lletra del conegut poeta Joan Maragall i amb música del cèlebre Enric Morera diu: - ' Cantem plantant, plantem cantant/que tot és vida/ Els bons plançons, amb uns bons cants/fan més florida/ En terra l'hem clos/ Au! Fes-t'hi ben gros!/Arbre, cuita, cuita/ Els cants són les flôs/els fets són la fruita/ Donem-li el bon jorn/ Dansem-li a l'entorn/ Alça! Aire, aire!/ El seu bon retorn/no pot trigar gaire/ Ai, quina verdor!/ Ai, quina abundor/ Mira! mira! mira!/ Tot ell és dolçor/i el vent hi sospira/ Com ell, bons germans/creixem forts i sans/ Pluja, sol, davalla!/ Els xics se fan grans/ Amunt, jovenalla!/ Cantem plantant, plantem cantant/que tot és vida/Els bons plançons, amb uns bons cants/fan més florida '.-</p> | 08138-243 | Arxiu-Biblioteca, Ajuntament. | <p>Va ser creat l'any 1905 pel poeta Joan Maragall i el mestre Enric Morera per la Festa de l'Arbre Fruiter que es va celebrar a la vila de Moià el 16 d'agost de 1905 i que va ser executat per un nombrós cor del poble.</p> | 41.8146600,2.1151400 | 426505 | 4629577 | 1905 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80151-foto-08138-243-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80151-foto-08138-243-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | Inexistent | 2024-11-20 00:00:00 | Cristina Casinos | Joan Maragall i Enric Morera. | Una de les partitures originals es troba a l'Arxiu Municipal. La partitura esta titulada: 'A Francesc Viñas/' Himne de l'Arbre Fruiter '/Coro d'homes à veus solas' i signada: ' lletra de Juan Maragall/Musica de E. Morera/Sitges, Abril de 1905 '. L'Himne és interpretat per un cor de cantaires a la cloenda de la Festa de l'Arbre Fruiter el 16 d'agost, normalment al Parc Municipal. En la pàgina principal de la partitura (n'hi ha tres) hi ha escrit el número de inventari 1012. | 106|98 | 62 | 4.4 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||
| 80139 | Ofrena floral per l'11 de Setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ofrena-floral-per-l11-de-setembre | <p>Ballús i Casoliva, G (2000); Guia de les Festes del Bages. Centre d'estudis del Bages. Col·lecció Guies núm. 2. Manresa. Clarà i Arisa, J ( 1997); Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges. Ed. Viena.S L. Barcelona, gener. (1992); ' D'ahir i d'avui. Viatge fotogràfic per la Història de Moià. Francesc Viñas i l'estàtua d'en Rafel Casanova '. Modilianum Nº 7. Moià, desembre. Domingo Díaz, E (2007); Moià: una vila, un poble, una il·lusió. Ajuntament de Moià. Pàg. 124-125. T&T. Moià .</p> | XX | <p>L' 11 de Setembre, Diada de Catalunya, es fa l'ofrena de flors al Monument dedicat al conseller en cap durant la Guerra de Successió, Rafael Casanova, nascut a Moià l'any 1660, Les autoritats, entitats i persones a títol personal fan ofrenes florals als peus del monument des de l'any 1932 amb la inauguració del monument pel president de la Generalitat Francesc Macià. L'acte es complementa amb un discurs de l'alcalde en funcions, dels regidors i d'algun convidat d'honor.</p> | 08138-231 | Casc urbà - Pl. de l'Hospital | <p>L'any 1914 es va posar la primera pedra del monument al carrer de la baixada del Mestre, a prop de la font de Sant Joan, però no va tenir continuïtat. En comptes d'això, es va optar per col·locar una estàtua petita d'en Casanova, reproducció de la que l'escultor Rossend Noba havia realitzat per Barcelona, a la Plaça Sant Sebastià. Com que aquesta reproducció era més petita, des d'aleshores ha estat coneguda com 'l'estàtua del Rafalet'. No va ser fins l'any 1932 i a instàncies de Francesc Viñas que l'estàtua va tenir un emplaçament definitiu davant de l'hospital. El monument a Rafel Casanova va ser inaugurat durant la República, el 15 d'agost de 1932, pel president Francesc Macià. Durant la guerra i el període franquista es va mantenir el pedestal tot i que l'escultura hagués retirada el 1939.</p> | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 1914 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2024-11-20 00:00:00 | Cristina Casinos | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 80109 | Arxiu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-26 | <p>Homs i Forcada, A; Martos i Moreno, E (2003-2006); Inventari de Patrimoni del Bisbat de Vic. Vic. Mn. Francesc Arumí (2007), font oral.</p> | XIII-XX | <p>L'Arxiu Parroquial comptava amb més d'un centenar de llibres d'interès històric i eclesiàstic, però actualment formen part del fons de l'Arixu Biblioteca Episcopal de Vic. A la parròquia han quedat els llibres d'ús corrent i actual.</p> | 08138-201 | Casc Urbà - Edifici Bussanya actual Rectoria | 41.8115500,2.1184400 | 426776 | 4629229 | 08138 | Moià | Obert | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cristina Casinos | 94|98 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 80342 | Fons documental Sant Feliu de Rodors a l'ABEV | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-sant-feliu-de-rodors-a-labev | XIX-XX | <p>L'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic guarda també els fons de la parròquia de Sant Feliu de Rodors, que inclouen Llibres sacramentals (1828-1992) i Llibres d'administració</p> | 08138-445 | C. Santa Maria, 1. Vic | 41.8115300,2.0939100 | 424738 | 4629248 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-01-24 00:00:00 | Francesc Roma | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 80203 | Restes arqueològiques de la Granoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-arqueologiques-de-la-granoia | <p>Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarque</p> | IIIaC-VdC | <p>L'any 1953, quan es van construir els fonaments de les granges adossades a la banda de llevant de la masoveria, van aparèixer restes romanes: tegulae, dolia i alguna llàntia.</p> | 08138-295 | Al nord-est de la vila. N-141-C direcció Vic. Trencant indicat a mà esquerra. | 41.8203368,2.1210973 | 427007 | 4630202 | 08138 | Moià | Restringit | Bo | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-07-01 00:00:00 | Cristina Casinos | A l'inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya és denominat: La Grossa, amb definició: lloc d'habitació romà sense estructures amb una cronologia: (-218/+476). Actualment no se sap on són. | 83 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80128 | Fira de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-sant-isidre-0 | <p>AD (1989); Calendari de Festes de Catalunya, Andorra i la Franja. Fundació de Serveis de Cultura Popular. Pàg. 254. Ed. Altafulla. Barcelona. Clarà i Arisa, J (1997); Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges. Ed. Viena S L. Barcelona, gener. La Tosca (1991); Moià d'ahir a avui. Records històrics d'uns quants moianesos. Ed. La Tosca. Moià.</p> | XVII-XVIII | <p>La Fira de Sant Isidre era també anomenada la fira de la Pega. Era la fira en la que el bestiar era exhibit per a la seva compra-venda. El lloc d'exposició depenia de la classe d'animal. El bestiar de peu rodó era situat al carrer de la Cendra fins que a l'any 1927 es va traslladar a la plaça de l'Oratori, actual solar on ara es troba el CAP. El bestiar de peu forcat, a la baixada del Vall, els porcs a la placeta del Colom i l'aviram i els conills a la placeta de Sant Sebastià. El bestiar estava molt repartit en tot el poble i de fet ens ha arribar algun testimoni que confirma que alguns animals eren lligats a unes anelles ferrades als murs de les cases que eren a prop de l'exposició d'animals per on es passava un lligant gruixut de cap a cap. En trobem, d'aquestes anelles, al carrer de Santa Magdalena, al carrer de la Coma. La festa s'acabava amb un gran ball. Actualment tot ha quedat reduït a una botifarrada popular, una missa solemne i a la benedicció de tractors.</p> | 08138-220 | Casc Urbà | <p>Segons Vilarrúbia, a Moià se celebraven tres fires: la de Sant Llorenç (anomenada de les fures), la de sant Sebastià i la de Sant Isidre (anomenada fira de la Pega). La vigília de la festa cada pagès feia un foc en un emplaçament alt perquè pogués ser vist des de lluny a la nit. L'any 1792 es té constància que es va celebrar la fira del bestiar a les feixes que hi havia al darrera de l'Escola Pia. L'any 1933 l'Ajuntament va decidir traslladar el mercat de la baixada del Mestre a la Plaça Major. Sant Isidre és el 15 de Maig.</p> | 41.8093700,2.0660500 | 422422 | 4629033 | 08138 | Moià | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2024-11-20 00:00:00 | Cristina Casinos | Anomenada antigament Fira de la Pega. | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 80097 | Col·lecció arqueològica, paleontològica, antropològica, Fòssils i Malacològica del Museu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-paleontologica-antropologica-fossils-i-malacologica-del-museu | <p>Daura, A; Galobart, J; Piñero, J (1995); L'Arqueologia al Bages. Monogràfics. Ed. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. Domingo Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Ajuntament de Moià. T&T. Moià. Gómez i Costa, E; ' Les Coves del Toll '. Modilianum. Quaderns de divulgació 2. Moià, juny de 2001. Petit i Mendizabal, MA; Surroca i Arisa, J (1986); Aproximació a la Prehistòria del Moianès. Actes de la XXVI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Ed. Miscel·lània d'Estudis Bagencs, 4. Manresa . (1996); La Prehistòria del Moianès. Els nostres orígens. Ajuntament de Moià, Patronat de Museus. Moià. (2001); ' El Toll: resultats dels treballs de condicionament de l'any 1985 '. Quaderns de divulgació 2. Moià. Ripoll i Perelló, E; Lumley, Henry de (1964-65); El Paleolítico Medio en Catalunya. Ampurias. Nº 26-27. Barcelona.</p> | <p>La col·lecció arqueològica del Museu Municipal prové majoritàriament dels jaciments prehistòrics de la cova del Toll, la cova de lesToixoneres i la balma de Gai. Consta de més de 10.000 peces, entre les quals podem trobar, majoritàriament, fragments ceràmics i recipients d'època neolítica i de l'edat del bronze amb i sense decoració. La col·lecció també conté un gran nombre de peces d'indústria lítica (de pedra polida i sílex): puntes de fletxa, aixes, destrals; art mobiliari: molins barquiformes i mans de molí; indústria òssia: punxons, botons, agulles, culleres, aixovar de diferents dólmens del municipi (collarets, polseres); restes antropològiques. Formen part de la col·lecció 15 enterraments de diferents etapes del neolític (cova del Toll) quatre d'ells i un crani d'època del Bronze exposats en l'exposició permanent. De metall també hi ha un punyal de bronze i destaca un fermall de bronze molt interessant (veure fitxa191). En la col·lecció hi ha un bon nombre de peces que estan siglades, són les peces que han sigut estudiades durant els anys 50 i següents o en les últimes campanyes d'actuació en els diferents jaciments prehistòrics de les coves del Toll, Toixoneres, balma del Gai i dólmens del municipi. El Museu compta amb una gran col·lecció de restes paleontològiques del Toll: os de les cavernes, hiena, bos primigenius, cavall, cérvol, rinoceront de Merck, rinoceront llanut, lleó de les cavernes, bisó, hipopòtam...fauna que ocupava el període inicial i central de Würm a l'època del Quaternari. De les coves de les Toixoneres hi ha restes d'ós de les cavernes, de hiena de les cavernes, de conill, cabra salvatge...típics d'una època més antiga que la del Toll, més pròpia de l'interglacial Riss-Würm. El fons antropològic del Museu està basat en restes de diferents enterraments humans de diferents períodes del Neolític, Bronze en l'ocupació prehistòrica de la cova del Toll. També hi ha alguna resta antropològica de dólmens del municipi com el del Puig-rodó o el Cospinar, i de les rodalies, com ara el de Fontscalents a Castellterçol. Quant a la col·lecció de fòssils, el museu té una exposició permanent i un fons molt ric en fòssils marins trobats a diferents indrets del municipi.</p> | 08138-189 | Casc Urbà - Museu Municipal - c. Rafael Casanova núm. 8 | <p>Aquesta col·lecció havia estat dipositada a l'antic Museu Arqueològic situat a Cal Cristo (actual biblioteca) fins als anys 1997-98, quan va ser traslladada al nou Museu Municipal situat a l'edifici-casa natal de Rafael Casanova. La col·lecció està formada per restes arqueològiques trobades en la seva majoria als jaciments prehistòrics de les coves del Toll, Toixoneres, la bauma del Gai i dólmens del municipi, tot i que també es troben, en un nombre reduït, algunes restes arqueològiques que pertanyen a altres indrets fora del municipi. La majoria d'aquestes restes arqueològiques pertanyen a les primeres excavacions realitzades en aquest jaciments durant els anys 50 amb l'ajut econòmic del Sr. Oller que estiuejava a la vila. Altres, com la bauma del Gai, van ser excavats més modernament.</p> | 41.8115634,2.0981864 | 425094 | 4629247 | 08138 | Moià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80097-foto-08138-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80097-foto-08138-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80097-foto-08138-189-3.jpg | Inexistent | Prehistòric|Neolític|Edats dels Metalls|Neògen | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2021-07-01 00:00:00 | Cristina Casinos | 76|78|79|125 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80148 | Llegenda del dolmen de la Grossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-dolmen-de-la-grossa | <p>Roca, J; Romeu, A (2004); ' Sepulcres Megalítics supervivents a la subcomarca del Moianès '. Moià</p> | <p>Llegenda que diu que des d'antic on s'aixecava el megàlit de la Grossa, avui desaparegut, hi havia hagut un hostal molt famós dirigit per la Grossa i el Galipapo. En una de les habitacions hi havia un llit que s'obria i es plegava de manera brusca, deixant mort a qui dormia a sobre seu. Quan acudien a l'hostal personatges rics, els hostalers els cedien l'habitació maleïda, on hi havia el llit per poder-se quedar tota la riquesa dels pobres viatgers. Mentre aquests dormien, els propietaris doblegaven el llit matant-los i en tiraven les despulles dins el forn de coure pa per fer desaparèixer les proves del crim. Un bon dia es va presentar a l'hostal en Gari, fadrí jove, ric i ben plantat demanant una cambra per passar-hi la nit. Els hostalers van cedir-li l'habitació del llit assassí, però la filla dels hostalers, l'Estela, va advertir al jove del perill que corria i aquest va posar coixins sota les mantes simulant el seu cos. Gari i Estela van decidir escapar-se junts cap a Moià per poder donar compte a la justícia dels crims que es cometien a l'hostal i aquesta va manar penjar la Grossa i el Galipapo i van fer destruir el llit. En la destrucció només va quedar una pedra dempeus, que coincideix amb la llosa vertical que formava el ja desaparegut dolmen de la Grossa. Diuen també que en temps de l'existència del megàlit s'hi feien sacrificis i a la llosa de coberta hi havia un forat pel qual s'escorria la sang de les víctimes. Des d'aquell moment fins que el megàlit fou destruït, cada nit de Nadal sortien de l'interior del dolmen tots els fantasmes de les víctimes dels hostalers saltant i ballant per demanar la pau eterna.</p> | 08138-240 | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 08138 | Moià | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2024-11-20 00:00:00 | Cristina Casinos | El dolmen va desaparèixer en la construcció de la carretera N-141-c. Es diu que va acabar formant part del pedram de la carretera. | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 80149 | Imatge de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-sebastia-1 | <p>AD (1989); Calendari de Festes de Catalunya, Andorra i la Franja. Fundació de Serveis de Cultura Popular. Pàg. 135. Ed. AltaFulla. Barcelona. www.festes.org/articles.php?id=418 Clarà i Arisa, Jaume: 'Un conte de Maria de Bell-lloch de 1881, ambientat a Moià'. La Tosca, abril de 2010,</p> | XVII | <p>Llegenda que explica la confusa aparició d'una talla de Sant Sebastià a Moià en una habitació de l'Hostal de Cal Santaire. El poble va considerar miraculosa l'aparició de l'escultura i va invocar al sant per tal de demanar-li protecció davant les terribles pestes que assetjaven Barcelona i Catalunya durant el s. XVI i XVII. Tot i que la devoció al sant és molt anterior, no va ser fins l'any 1676 quan Moià va instituir un vot de poble en agraïment a Sant Sebastià per haver-los mantingut al marge de la pesta bubònica.</p> | 08138-241 | <p>Segons el vot el poble es comprometia a dedicar-li festes cada 20 de gener per haver lliurat a la vila de la pesta. Antigament, a la vigília hi havia una processó amb un tabernacle que contenia una imatge d'argent de Sant Sebastià.</p> | 41.8116200,2.0991600 | 425175 | 4629253 | 08138 | Moià | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2024-11-20 00:00:00 | Cristina Casinos | Maria de Bell-lloch posa en boca d'un dels seus personatges aquesta llegenda: 'Una pesta que a tothom matava s'havia ensenyorit de Moià i tots los seus volts; crec que arribava fins qui sap a on, a Barcelona i tot: lo desconsol era gran; cases hi havia que havien quedat desertes. Llavores lo poble féu prometença al gloriós màrtir de construir-li una iglésia baix la seva advocació. L'hospital, en lloc de ser a baix, prop la parròquia, com ara, era aquí, en eixa plaça, i servia no sols per a los malalts sinó per a recollir pobres pelegrins. Doncs bé, un vespre, i quan ja s'havia votat lo fer la imatge i s'estava parlant de qui la faria que ho fes bé, sens trobar ningú a propòsit, trucaren dos pelegrins a la porta de l'hospital demanant acolliment per a aquella nit. Enterats los pelegrins de lo que tenia al poble en tant fatic, demanaren una pedra i, tancant-se en una celda, prometeren fer la imatge. L'ensendemà, veient que no eixien mai ni mai de sa celda, determinaren los veïns trucar a la porta, que estava tancada per dins, mes ningú respongué. Tractaren llavors d'obrir-la i, oh sorpresa!, los pelegrins no hi eren, i enmig la cambra hi havia un sant Sebastià fet d'una manera admirable, amb una encarnadura que pareixia natural. Tothom ho tingué per un miracle i ningú dubtà que l'havien fet los àngels en forma de pelegrins.' | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80147 | La Vella dels Porcs Negres del Dolmen de Puig-rodó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vella-dels-porcs-negres-del-dolmen-de-puig-rodo | <p>Romeu, J (2000); ' Moià, història d'un poble '. Oliveres i Gallaguet, E(2007), font oral.</p> | <p>Llegenda sobre el dolmen de Puig-rodó. Es diu que fa molts anys en les nostres terres hi vivien molts pagesos, cada un tenia els seus porcs, els seus ramats de bens, de vaques que treien a pasturar cada dia. Un capvespre, un pagès que tornava cap al mas de pasturar amb el seu ramat d'ovelles va veure una cosa molt estranya prop del dolmen. S'hi va acostar molt a poc a poc tot espantat i va veure una vella que sortia del dolmen pasturant un ramat de porcs negres. El pagès va sortir corrent molt espantat i va avisar a la resta de pagesos dels masos del voltant. L'endemà tots els pagesos eren a prop del dolmen i van poder veure la vella passejant els porcs negres; aquella dona els va fer molta por, semblava una bruixa. La vella sortia cada nit del dolmen i tothom estava cada dia més espantat; per això van decidir d'anar a avisar el rector de l'ermita de Ferrerons (a prop del dolmen de Puig-rodó) perquè beneís el sepulcre i diuen que hi va gravar una creu a la llosa de sobre. Des d'aquell dia els pagesos no van veure més la vella pasturant els porcs negres. Si ens acostem al dolmen del Puig-rodó encara es pot observar la creu gravada a la llosa de la coberta, la mateixa creu que va lliurar als pagesos de la vella dels porcs negres. .</p> | 08138-239 | 41.8120000,2.0981500 | 425091 | 4629296 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2024-11-20 00:00:00 | Cristina Casinos | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||||
| 79993 | El Pou de la Moretona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pou-de-la-moretona | <p>Ubals i Picanyol, D ( 2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 127. Moià.</p> | XIX | Esta molt reconstruïda. | <p>Masia de planta rectangular amb teulada a dues vessants sense ràfec de dos pisos. Ha estat molt restaurada. L'edifici sembla molt nou i destaca un pou de planta quadrada que s'aixeca uns 5 m aproximadament a la façana sud de l'edifici que antigament servia per extraure l'aigua amb l'ajut del molí de vent que hi ha al mas fàcilment observable des de l'exterior i que encara avui abasteix a la Masia de la Moretona.</p> | 08138-106 | A 4 Km a l'oest de la vila | <p>Va ser un pou però actualment està totalment renovat. Actualment nodreix d'aigua a la Moretona.</p> | 41.8083600,2.0471200 | 420848 | 4628938 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79993-foto-08138-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79993-foto-08138-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79993-foto-08138-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Masoveria del Mas de la Moretona construïda a finals del s. XIX. 1890. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 79925 | La Torre de Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-de-casanova | <p>Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 151. Moià. Vila i Comaposada, MA (1980); La Casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Ed. 62. 1ª ed. Barcelona. Rodríguez Lara, J. L. (2009): Aproximació a la toponímia del Moianes. Barcelona: Dalmau.</p> | XVI-XVIII | <p>Masia rural de planta rectangular amb tres pisos més golfes encarada a migdia. Coberta a dues aigües amb ràfec d'una filada de lloses. El portal d'accés a la masia és d'estil clàssic amb una motllura simple a l'interior i a la clau de l'arc rebaixat hi ha l'any 1812 inscrit. La façana encarada a migdia té deu finestres de les quals quatre tenen arc de descàrrega i algunes estan realitzades amb pedra gres vermella. Annexat a la façana de ponent hi ha un edifici de tres pisos realitzat amb maçoneria on s'accedeix des del barri a una quadra, d'uns 10 x 4 m, amb el sostre amb volta de canó molt bé conservada, paviment de lloses de pedra gres i un abeurador de fusta (10 x 1 x 1,3 m) encara amb els menjadors del bestiar. Pel nord d'aquest s'accedeix a una sala de grans dimensions dividida en dos per un passadís enllosat d'uns 13,5 x 2,70 m on es conserva pràcticament tota l'estructura de l'embigat quadrejat i gran part de la teulada formada per encanyissat i teules tot i que la banda est de la teulada interior ha estat reconstruïda amb maons. Es pot observat l'embigat d'un segon pis en el que probablement es guardava el gra o la palla. El pis terra estava destinat al bestiar. L'interior de la sala conserva 9 columnes d'obra mixta (pedra i maó i morter de calç) que distribueixen la gran sala en sis compartiments rectangulars. La porta de sortida, passant per una petita habitació destinada a conills (modern) és per la façana de ponent. Conserva el barri pavimentat amb parament de pedra. L'accés principal a la masia es realitzava per una portalada de fusta amb teulada a dues vessants sense ràfec. A continuació de la portalada i inclosos en el barri hi ha dos coberts que encara conserven la seva estructura original amb l'embigat de fusta i les portes. Al sud-oest del pati hi ha una torre de defensa, d'uns aproximadament 15 m d'alçada, de planta quadrada, amb parament de pedra i coberta de teula a quatre vessants. La torre té dues portes d'accés al seu interior. La situada al sud, una porta dovellada amb arc de punt rodó on s'observa un escut amb crismó i l'any 1575. En tot l'arc es poden observar grafits amb pintura vermella on es poden llegir les dates. de la guerra civil, 1936 i de la postguerra, 1941, 1942. Cal esmentar uns grafits incisos que representen crismons en els muntants interiors de la porta, molt probablement contemporanis a l'edifici. La segona porta cap a ponent està situada a 1, 60 m aproximadament del terra i li dona accés una escala de pedra estreta sense barana. L'accés està tancat. Encara en resta un cobert-porxo annexat a la façana nord de la torre de defensa. Es conserva una de les dues columnes de gres vermell i la teulada sense ràfec. Fora murs del conjunt descrit i a pocs metres seguint una era que aprofita la pedra calcària de l'estrat geològic com a paviment, hi ha una pallissa de grans dimensions amb teulada a dues vessants sense ràfec vers l'oest que conserva tota l'estructura d'embigat recolzat amb biga perfilada i les parets de tovot. La sala esta dividida per columnes de maó de base quadrada i l'accés es fa per una gran amb llinda de fusta i muntants de pedra regulars. La porta conserva part de les estructures de fusta.</p> | 08138-38 | A l'est de la vila de Moià. Km 20-21 Ctra. N-141-c direcció a Vic. | <p>Anomenat antigament mas Cladelles, fou comprat el 1460, juntament amb el seu molí (actual molí d'en Pujol) per la família Casanova de Sant Cugat de Gavadons. Fou refet totalment el 1573 i novament el 1813. Procedent d'aquesta família és Rafael Casanova i Comes, darrer conseller en cap i heroi del setge de Barcelona de 1714 (Moià, 1660-Sant Boi de Llobregat, 1743).</p> | 41.8190100,2.1369900 | 428325 | 4630041 | 1573 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79925-foto-08138-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79925-foto-08138-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79925-foto-08138-38-3.jpg | Legal | Renaixement|Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2019-12-30 00:00:00 | Cristina Casinos | A l'interior de la masia hi ha un forn de pa creat per Bernat de Planella l'any 1314. La reforma realitzada l'any 1813 és la que li va donar l'aspecte que té en l'actualitat. En aquest mas va viure un germà del conseller en cap Rafel Casanova i degut a això també se l'anomena Torre d'en Rafael Casanova; però el nom popular és Torre Casanova. Les UTM de la pallissa: x: 428357; y: 4630241 de la torre de defensa: x: 428407; y: 4630240. A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: Torre d'en Rafael Casanova. | 95|96|94 | 46 | 1.2 | 1772 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||
| 80077 | Monument a Francesc Viñas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-francesc-vinas | <p>Generalitat de Catalunya; Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit</p> | XX | Caldria fer una neteja, eliminar alguns grafits i posar cargols nous al vidre protector. | <p>Monument format per diferents blocs de pedra calcària combinats i formant tres cossos verticals en baix relleu que simbolitzen la trilogia dels ideals de F. Viñas: la música, els arbres i la vellesa. A la part central hi ha una inscripció: ' MOIÀ/ AL TENOR/ FRANCESC VIÑAS/1863-1933 ' i un bust en bronze amb pàtina fosca del tenor realitzada també per l'escultor Clarà. A cada cos hi ha adossat un plafó de marbre blanc amb treballs de baix relleu del mestre Clarà. El relleu de l'esquerra fa al·lusió a l'arbre fruiter, el central a la vellesa i el de la dreta al cant. Els plafons laterals són els més grans (120 x 0,60 cm) i el central fa uns 60 x 60 cm.</p> | 08138-169 | Parc Municipal de Moià | <p>Aquest monument va ser erigit per la vila en honor a un dels seus fills il·lustres, en Francesc Viñas que, a part de destacar per la seva dedicació a l'òpera i al cant, va viure i va ser un gran protector de la vila a més de realitzar grans obres, sobretot culturals, a Moià.</p> | 41.8112580,2.0951771 | 424844 | 4629217 | 1954 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80077-foto-08138-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80077-foto-08138-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80077-foto-08138-169-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2021-07-01 00:00:00 | Cristina Casinos | Josep Clarà i Ayats. | La primera pedra es va posar l'any 1935, però el monument no es completà fins a 1954. Tots els mòduls del monument estan signats per l'escultor. A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Monument al tenor Viñas, Monument del Parc. | 106|98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,16 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.