Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 79901 | Sant Feliu de Rodors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-feliu-de-rodors | AD (1981); Gran Geografia comarcal de Catalunya. Bages, el Berguedà i el Solsonès. Vol. II. El Moianès. pàg. 167-185. Barcelona. Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Tarradell i Mateu, M; Riu i Riu, M; Giralt i Raventós, E (1988); Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II. 2a edició. Ed. Parcir Selectes. Manresa . | XI-XIX | El conjunt sembla força descuidat | Conjunt de capella, rectoria (de dos pisos) i cementiri en un mateix bloc. La porta d'accés de l'antiga rectoria, actualment residència d'estiu, està situada al sud i no hi ha cap inscripció a la llinda. Les finestres alternen pedres amb motllures i les finestres tenen una reixa horitzontal de ferro forjat decorada amb motiu vegetal molt simple. En tres de les finestres del segon pis hi ha les següents inscripcions: 'PAU TARRADELLASE/RECTOR ANY 1789', '16(Crismó)38' a la finestra de sobre de la porta d'accés i 'Ror PINOSA/1808' a la finestra del costat. A la façana nord de la rectoria s'observa la part superior d'un pou. L'església de planta de creu llatina posseeix un esvelt campanar, sense espadanya, de planta quadrada de tres finestres llombardes d'estil romànic i amb teulada piramidal. No té absis. Obra de pedra molt irregular, actualment encalcinada, tot i que en algunes zones on l'encalcinat ha desaparegut, s'observen restes de les pintures modernes que va realitzar Mn. Daví als anys 50. Són interessants els capitells d'on surten els arcs del sostre. En ells hi són representats caparrons masculins de factura gòtica, i en un d'ells hi ha inscrita la data '1562'. El paviment de rajol quadriculat es conserva en molt bon estat, tot i que molt possiblement sigui del s. XVIII. En ell hi ha lloses de làpides d'entre el s. XVI i XVIII. La capella de ponent conserva un altar d'obra amb restes de policromia barroca, i a la clau de volta hi ha un escut. A les claus del sostre de la nau principal s'observen petits querubins de guix també encalcinats. A la façana sud hi ha el cor, que actualment dona accés al menjador de la rectoria. L'accés és a llevant de l'edifici. Sobre la llinda de l'entrada hi ha una placa de rètol ceràmic en el que es pot llegir: ' SAN FELIO DE RODORS '. El cementiri, del s. XIX, està situat al costat del portal d'entrada a l'ermita i es troba dividit pel paviment de lloses que porten a l'església. Els pocs nínxols que hi ha, amb semblant abandonat, estan en el recinte tancat per un mur i porta enreixada de ferro forjat bastant rovellat en el que s'observa la data 'AÑO 1886'. | 08138-14 | Al nord-oest de la vila en direcció a la Rovira. C-59 direcció l'Estany. | L'església està documentada des de l'any 939 i està situada en les terres de l'antic terme del castell de Rodors. Des de l'Edat Mitjana ha mantingut la funció parroquial, malgrat que actualment, el seu entorn és quasi despoblat. El temple que contemplem actualment correspon a la reconstrucció que es va realitzar al s. XVIII sobre dels paraments de l'edifici antic del s. XII, que ja havia estat reedificat en època romànica. La seva demarcació estava formada per diferents masies: mas Vilalta, amb la seva capella Sant Nazari, i el Mas del Soler de Terrades, també amb la capella del Roser. | 41.8411600,2.0823600 | 423814 | 4632548 | 08138 | Moià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79901-foto-08138-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79901-foto-08138-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79901-foto-08138-14-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Antiga Parròquia de Rodors. Té una vista panoràmica de les masies veïnes (Codinacs, Casamitjana) i del turó on s'observa el que queda de l'antic Castell de Rodors.El cap de setmana després de Tots Sants hi ha l'única missa celebrada en tot l'any.A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Parròquia de Sant Feliu de Rodors i la cronologia donada és el s. XVIII. | 92|85|94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 79889 | Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-0 | AD (1980); El Bages. Aproximació al medi natural i humà de la comarca. ' Edificis romànics religiosos ' per F. Villegas i Martínez. Pàg. 389. Centre excursionista de la comarca del Bages. Llibre commemoratiu del 75º Aniversari. Ed. Montblanc-Martin DL. Granollers-Barcelona. AD (1981); Gran Geografia comarcal de Catalunya. Bages, el Berguedà i el Solsonès. Vol. II. El Moianès. pàg. 167-185. Barcelona. Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Tarradell i Mateu, M; Riu i Riu, M; Giralt i Raventós, E (1988.); Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II. Pàg. 28-29. Ed. Parcir Selectes. 2ª edició. Manresa. | Capella amb coberta a dues aigües. Estructuralment, correspon a un temple romànic dels s. XI o XII de nau única i absis semicircular amb ràfec de cinc filades de rajoles i una cinquena filera de rajoles tipus incertum, a la banda de llevant. L'accés, mitjançant una porta d'arc de mig punt amb muntant simple, es troba a la façana encarada a ponent. Als dos blocs de pedra gres, amb una motllura a la banda superior, que formen part de la llinda, hi ha una inscripció: 'HECHA REEDIFICAR POR D. JOAQUIN/OTZET I COROMINAS AÑO 1870 '. La zona de la clau de la porta té una gran i important esquerda estructural. Els blocs de pedra que formen l'arc interior de la porta estan decorats amb una motllura menys marcada que la superior de la llinda. Els muntants els formen cinc blocs de pedra a cada banda. A pocs metres de la clau de la porta d'accés, simètrica a aquesta i al vèrtex de la teulada, hi ha una rosassa circular formada per dos blocs de pedra gres on hi ha inscrit: ' DESTRUIDA AÑO 1808 '. La rosassa també té una esquerda important vertical que no coincideix amb la de la porta. La façana de ponent encara conserva part de l'estucat. La llargada dels murs exteriors és de 12 x 5,25 m, i a la façana sud destaquen dos grans contraforts de pedra que es recolzen a la pedra mare. En tot l'edifici es poden observar tres grapes de ferro, dues a la façana de tramuntana i l'altre a l'absis. A l'interior hi ha un petit altar presidit per una pintura en la que està representat el seu titular, sant Andreu. La capella està construïda directament a la pedra sense fonaments. L'any 1870 es va afegir un cos a la façana sud on hi ha la tomba de la família Coromines, amb una inscripció que així ho indica. | 08138-2 | A l'oest de la vila, gairebé al cim del turó de Sant Andreu. | El primer document en què s'esmenta l'església és un pergamí de l'any 1275, en el qual se cita com a sufragània de Moià. En aquesta data, Bertran de Muntanyola cedeix al rector de Rodors la capella amb les seves cases i pertinences. Va ser reedificada després de la Guerra del Francés. El diccionari de P. Madoz (1849) encara la dona com a derruïda. Se sap que a l'any 1870 va sofrir una restauració profunda per part dels amos del mas Coromines que va modificar la seva aparença primitiva | 41.8200200,2.0802000 | 423610 | 4630202 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79889-foto-08138-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79889-foto-08138-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79889-foto-08138-2-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | El notari Joaquim Otzet i Corominas, que va renovar part de la capella el 1870, era l'hereu del veí mas Coromines.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Capella de Sant Andreu del castell de Clarà | 92|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 80123 | Campanar de Sant Pere de Ferrerons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-de-sant-pere-de-ferrerons | Dovella (1994); ' Moià i rodalies '. Revista d'Història i Art del Bages. pàg.32-38. Any IV. Nº Dotzè/12. Manresa. Tarradell i Mateu, M; Riu i Riu, M; Giralt i Raventós, E (1988); Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II. 2ª edició. Ed. Parcir Selectes. Manresa, . Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 25. Moià. | XIII | Campanar adossat al mur nord de l'església de Sant Pere de Ferrerons. La torre del campanar és de planta quadrada amb parament de grans carreus de talla regular del qual una gran part pertany a l'església primitiva, segurament construït al s. XIII. L'accés a les escales del campanar de Sant Pere de Ferrerons es troba a l'interior de l'església, a la banda nord, és una porta moderna que dona a les escales del campanar amb voltes catalanes. El primer pis d'esglaons és de pedra. En el primer vestíbul es troba l'accés al cor de l'església. Al segon pis, l'escala s'estreny i en el segon vestíbul es poden apreciar els forats de les bastides antigues de construcció. Arribant al tercer pis s'observa un joc de campanes col·locades al terra. No hi ha espadanya, però a les finestres dobles romanen restes de les estructures de fusta i els claus de ferro que les aguantaven antigament. N'hi ha dues, la de dalt és petita, de bronze i decorada amb 'un llaç que rodeja les lletres Teresa 1856'. Sota l'estructura de fusta que les subjecta es troba la segona, més gran, també de bronze decorada amb lletres. | 08138-215 | Parròquia de Ferrerons | Sant Pere de Ferrerons es coneix documentalment des del s. X. Des d'aleshores l'edifici ha patit modificacions en la seva estructura, però sense perdre mai la seva categoria parroquial. L'edifici actual es va construir a l'any 1763 aprofitant part dels murs romànics i la torre del campanar, que és una edificació de finals del Romànic. L'església ha estat transformada diverses vegades i els seus objectes de culte traslladats a Moià. L'any 1846 la parròquia de Ferrerons es va agregar al municipi de Moià. | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80123-foto-08138-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80123-foto-08138-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80123-foto-08138-215-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 92|85 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 80203 | Restes arqueològiques de la Granoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-arqueologiques-de-la-granoia | <p>Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarque</p> | IIIaC-VdC | <p>L'any 1953, quan es van construir els fonaments de les granges adossades a la banda de llevant de la masoveria, van aparèixer restes romanes: tegulae, dolia i alguna llàntia.</p> | 08138-295 | Al nord-est de la vila. N-141-C direcció Vic. Trencant indicat a mà esquerra. | 41.8203368,2.1210973 | 427007 | 4630202 | 08138 | Moià | Restringit | Bo | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-07-01 00:00:00 | Cristina Casinos | A l'inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya és denominat: La Grossa, amb definició: lloc d'habitació romà sense estructures amb una cronologia: (-218/+476). Actualment no se sap on són. | 83 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 79894 | Mare de Déu del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-remei-0 | Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XVI | Petita capella rural de nau única feta d'obra i coberta per una teulada a dues aigües. L'absis és quadrat. Té una petita sagristia al costat de llevant. La façana, encarada a migdia, presenta un portal rectangular emmarcat per dues semipilastres adossades al mur i coronades per un frontó triangular on es troba una petxina de tipus renaixentista. Damunt de l'esmentat frontó hi ha una llosa de pedra que recorda l'advocació i la data de la seva edificació. | 08138-7 | Al sud de la vila - c. del remei | Construïda a l'any 1578 a càrrec de Serapi Saiol, prevere, al peu del camí públic. Es va dedicar a la Mare de Déu de Setembre (maresdedeu trobades). Actualment serveix com a capella del cementiri municipal. | 41.8048600,2.0981300 | 425081 | 4628503 | 1578 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79894-foto-08138-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79894-foto-08138-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79894-foto-08138-7-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Segons Ll. Picanyol, la creu de terme es va col·locar en ser construïda la capella.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: Capella de la Mare de Déu del Remei. | 95|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 79946 | Cal Tanay | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tanay | Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Serra i Coma, R (1991); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XVI | Casal de planta rectangular de dos pisos més planta baixa amb dos grans portals adovellats. El més gran dona accés a l'habitatge i l'altre a les antigues cavalleries. A banda i banda hi ha dues finestres (una reformada amb maó i l'altra adovellada). L'entrada es sosté per dos grans arcs apuntats de pedra. El primer pis té l'obertura de dos finestrals i una petita finestra. Al pis superior hi ha les golfes. Tota la pedra és ben tallada i de mida força regular. El mur lateral que fa cantonada amb la plaça del carreró té dos petits contraforts moderns que es van construir quan als anys 70 van destruir les cases que hi havia a la plaça en les que es recolzava. | 08138-59 | Casc Urbà - c. del carreró núm. 8 | 41.8125400,2.0984200 | 425114 | 4629356 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79946-foto-08138-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79946-foto-08138-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79946-foto-08138-59-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Popularment també havia rebut el nom de cal Parrac. | 95|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 79947 | Ca l'Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-landreu-13 | Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. 'Modilianum' (1960); Patrimonio turístico moyanés. Tesoro artístico, estético y cultural de Moya. Any I. Octubre. Moià. | XVI | Casa pairal de dos pisos més golfes amb façana al carrer del Comerç. Portal adovellat amb grans carreus de pedra. En el mateix eix de l'arc hi ha una finestra renaixentista amb fins treballs escultòrics (probablement del s. XVI) amb afegits posteriors. En el parament de la façana, de pedra irregular, s'obren diferents finestres amb arc conopial. No s'observa cap inscripció. La coberta és de teula sobre un embigat de fusta. Per la banda de darrere ( sud ) gaudeix d'una zona ajardinada i de dues terrasses en les que es poden observar l'embigat dels dos pisos. | 08138-60 | Casc Urbà - c. Comerç, núm. 9 - 11 | El nucli original d'aquest casal va ser aixecat en el s. XVI en el moment en el que el gremi de paraires va prendre importància a la vila. Ha estat modificat posteriorment. | 41.8116900,2.0968000 | 424979 | 4629263 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79947-foto-08138-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79947-foto-08138-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79947-foto-08138-60-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Anomenat cal Fideuer, cal Ros i també conegut com casa Dalmau Cassasses.Té importants elements arquitectònics-decoratius a conservar.A l'inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: ca l'Andreu i com a sobrenom: casa Dalmau Dalmasses. | 95|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 79974 | La Franquesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-franquesa-0 | Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 76. Moià. | XVII | Masia de planta rectangular de tres pisos de grans dimensions amb teulada a dues vessants i ràfec amb una filera de lloses. Tot el conjunt està emmurallat per mur de maçoneria amb algun retoc modern. La portalada d'accés està orientada al nord i té una teuladeta a una vessant amb ràfec d'una filada de rajoles. L'accés dona pas a un barri que conserva algun fragment de paviment enllosat, on es distribueixen dos coberts al sud, el cos original, el paller i un altre cos que actualment forma part de l'habitatge. El cos original de planta rectangular de tres pisos i teulada a dues vessants amb ràfec amb testers de fusta i a la façana nord amb una filera de lloses, té la porta d'accés orientada al sud amb una petita teulada a una vessant. La finestra que hi ha a sobre de la porta (segon pis) té una inscripció a la llinda: ' AL NO DE 16 (Crismó IHS) 61/MOSEN JOAANTONI/SONIMADRE COPPALA ARETAT '. Annexat a llevant hi ha un cos de planta rectangular de dos pisos amb teulada a dues vessants i voladís amb testers de fusta, antic paller, que conserva l'embigat del sostre intern, una porta a nivell del segon pis amb arc de mig punt i que conserva part de les frontisses de la porta. En el pis terra hi ha restes d'estructura del que va ser el galliner. Annexat a ponent del cos original del conjunt hi ha un cos de planta rectangular i teulada a dues vessants amb ràfec d'una filada de lloses amb una de les finestres amb ampit motllurat que a la seva vegada està annexat al cobert de dos pisos i teulada a dues vessants amb ràfec d'una filada de lloses que conserva l'estructura de bigues recolzat amb biga perfilada i el paviment de rajola. El segon cobert que tanca el conjunt intramurs és porxat, amb teulada a una vessant inclinada cap al barri amb ràfec amb dues filades de rajoles i fris amb testers de fusta i rajoles. Aquest cobert conserva dos abeuradors de ceràmica i el sostre embigat. A la façana exterior nord hi ha una porta ampla amb arc de mig punt i tres finestres de les quals només una és de construcció original. En la banda de ponent d'aquesta façana i a sota d'aquesta finestra hi ha un contrafort ample de maçoneria. A la façana de ponent es veuen pràcticament els fonaments i només una de les quatre finestres és original. En els dos altres cossos annexats al cos original només hi ha una porta amb arc de mig punt de maó. A pocs metres de l'exterior orientada al sud hi ha una bassa de planta rectangular i d'uns tres metres de profunditat, construïda en rajola a mode de quadrícula. Al mur exterior de la banda nord hi ha la data: ' 1931 '. | 08138-87 | A 3 Km al sud de Moià. C-59 trencant a mà dreta. Camí sense asfaltar. | Masia que formava una única propietat junt amb el Prat de la Plana, les Humbertes i la Casanova del Prat fins que el seu propietari es va morir i la finca es va dividir entre els seus dos fills. | 41.7912200,2.1010900 | 425311 | 4626987 | 1661 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79974-foto-08138-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79974-foto-08138-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79974-foto-08138-87-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Els últims masovers es remunten als anys 40. Actualment és explotada per la Gònima. | 95|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 79989 | El Perer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-perer-0 | Ubals i Picanyol, D ( 2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg.121. Moià. | XVII | En Runes | Masia de planta quadrada de grans dimensions pràcticament en runes. A la façana sud devia estar la porta d'accés que avui ha desaparegut tot i que en resta una porta de balcó amb una inscripció a la llinda que diu: ' MARIA/ana/PARER/16/IHS*/76 ' i un fragment de la façana. Des de les parets caigudes es pot observar l'interior de la masia amb diferents àmbits, un d'ells encara amb el blauet i una fornícula. Per la banda est, també derruïda, es pot accedir al que havia estat la cuina encara amb la cuina econòmica i restes de la xemeneia d'obra de la llar de foc. Molt interessant és la part interna de la xemeneia amb una estructura recargolada que impedia l'entrada d'aigua. Passant per les runes dels murs s'observa un bonic i sencer arc apuntat que feia de distribuïdor de les estances de serveis a les cambres. La façana nord està totalment tapada per vegetació i és impossible la lectura. Des del sud es pot accedir a les quadres que conserven uns abeuradors quasi bé intactes gràcies a l'estructura suportada per amples arcs apuntats gòtics que estan en molt bones condicions. Fora de l'edifici hi ha les pedres regulars que formaven part dels murs i les rajoles de ceràmica de la façana sud i les teules de la teulada, avui derruïda quasibé en la seva totalitat. | 08138-102 | A 9,5 Km al nord-est de la vila. | La masia va ser construïda en diverses fases, la primera de les quals remunta al s. XVII. Està delimitada pel riu Sec i la riera de Rodors. Els últims masovers van marxar fa mes de 50 anys. | 41.8482100,2.0713100 | 422905 | 4633340 | 1676 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79989-foto-08138-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79989-foto-08138-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79989-foto-08138-102-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Es pren la descripció del catàleg de masies de Moià. Alguns elements sembla que han desaparegut i que ha continuat el procés de deteriorament del mas. | 95|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 79925 | La Torre de Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-de-casanova | <p>Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 151. Moià. Vila i Comaposada, MA (1980); La Casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Ed. 62. 1ª ed. Barcelona. Rodríguez Lara, J. L. (2009): Aproximació a la toponímia del Moianes. Barcelona: Dalmau.</p> | XVI-XVIII | <p>Masia rural de planta rectangular amb tres pisos més golfes encarada a migdia. Coberta a dues aigües amb ràfec d'una filada de lloses. El portal d'accés a la masia és d'estil clàssic amb una motllura simple a l'interior i a la clau de l'arc rebaixat hi ha l'any 1812 inscrit. La façana encarada a migdia té deu finestres de les quals quatre tenen arc de descàrrega i algunes estan realitzades amb pedra gres vermella. Annexat a la façana de ponent hi ha un edifici de tres pisos realitzat amb maçoneria on s'accedeix des del barri a una quadra, d'uns 10 x 4 m, amb el sostre amb volta de canó molt bé conservada, paviment de lloses de pedra gres i un abeurador de fusta (10 x 1 x 1,3 m) encara amb els menjadors del bestiar. Pel nord d'aquest s'accedeix a una sala de grans dimensions dividida en dos per un passadís enllosat d'uns 13,5 x 2,70 m on es conserva pràcticament tota l'estructura de l'embigat quadrejat i gran part de la teulada formada per encanyissat i teules tot i que la banda est de la teulada interior ha estat reconstruïda amb maons. Es pot observat l'embigat d'un segon pis en el que probablement es guardava el gra o la palla. El pis terra estava destinat al bestiar. L'interior de la sala conserva 9 columnes d'obra mixta (pedra i maó i morter de calç) que distribueixen la gran sala en sis compartiments rectangulars. La porta de sortida, passant per una petita habitació destinada a conills (modern) és per la façana de ponent. Conserva el barri pavimentat amb parament de pedra. L'accés principal a la masia es realitzava per una portalada de fusta amb teulada a dues vessants sense ràfec. A continuació de la portalada i inclosos en el barri hi ha dos coberts que encara conserven la seva estructura original amb l'embigat de fusta i les portes. Al sud-oest del pati hi ha una torre de defensa, d'uns aproximadament 15 m d'alçada, de planta quadrada, amb parament de pedra i coberta de teula a quatre vessants. La torre té dues portes d'accés al seu interior. La situada al sud, una porta dovellada amb arc de punt rodó on s'observa un escut amb crismó i l'any 1575. En tot l'arc es poden observar grafits amb pintura vermella on es poden llegir les dates. de la guerra civil, 1936 i de la postguerra, 1941, 1942. Cal esmentar uns grafits incisos que representen crismons en els muntants interiors de la porta, molt probablement contemporanis a l'edifici. La segona porta cap a ponent està situada a 1, 60 m aproximadament del terra i li dona accés una escala de pedra estreta sense barana. L'accés està tancat. Encara en resta un cobert-porxo annexat a la façana nord de la torre de defensa. Es conserva una de les dues columnes de gres vermell i la teulada sense ràfec. Fora murs del conjunt descrit i a pocs metres seguint una era que aprofita la pedra calcària de l'estrat geològic com a paviment, hi ha una pallissa de grans dimensions amb teulada a dues vessants sense ràfec vers l'oest que conserva tota l'estructura d'embigat recolzat amb biga perfilada i les parets de tovot. La sala esta dividida per columnes de maó de base quadrada i l'accés es fa per una gran amb llinda de fusta i muntants de pedra regulars. La porta conserva part de les estructures de fusta.</p> | 08138-38 | A l'est de la vila de Moià. Km 20-21 Ctra. N-141-c direcció a Vic. | <p>Anomenat antigament mas Cladelles, fou comprat el 1460, juntament amb el seu molí (actual molí d'en Pujol) per la família Casanova de Sant Cugat de Gavadons. Fou refet totalment el 1573 i novament el 1813. Procedent d'aquesta família és Rafael Casanova i Comes, darrer conseller en cap i heroi del setge de Barcelona de 1714 (Moià, 1660-Sant Boi de Llobregat, 1743).</p> | 41.8190100,2.1369900 | 428325 | 4630041 | 1573 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79925-foto-08138-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79925-foto-08138-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79925-foto-08138-38-3.jpg | Legal | Renaixement|Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2019-12-30 00:00:00 | Cristina Casinos | A l'interior de la masia hi ha un forn de pa creat per Bernat de Planella l'any 1314. La reforma realitzada l'any 1813 és la que li va donar l'aspecte que té en l'actualitat. En aquest mas va viure un germà del conseller en cap Rafel Casanova i degut a això també se l'anomena Torre d'en Rafael Casanova; però el nom popular és Torre Casanova. Les UTM de la pallissa: x: 428357; y: 4630241 de la torre de defensa: x: 428407; y: 4630240. A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: Torre d'en Rafael Casanova. | 95|96|94 | 46 | 1.2 | 1772 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||
| 80200 | Escut de Moià de la font Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-moia-de-la-font-vella | <p>Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XVII | <p>Escut en gres que identifica la vila de Moià. Està situat enmig del mur-cisterna de la font Vella o de la Crespiera, a uns tres metres de l'abeurador de la font. L'escut no conté el dineret central.</p> | 08138-292 | Casc Urbà - Font Vella-Plaça de Vila-Daví | 41.8119200,2.0993800 | 425193 | 4629286 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80200-foto-08138-292-1.jpg | Legal | Renaixement | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 95 | 47 | 1.3 | 1769 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 80080 | Monument a Rafael Casanova. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-rafael-casanova | XX | Escultura en bronze que representa Rafael Casanova, conseller en cap ferit a la guerra de Successió, l'any 1714. És una de les còpies de l'escultura que forma part del monument, al mateix conseller que hi ha a la ronda de Sant Pere amb el carrer Bailén de Barcelona. El Monument té tres plaques, la primera és la dedicació a l'insigne fill de Moià, Rafael Casanova, 1714. Les dues restants estan dedicades a la seva inauguració de mans de l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall l'any, 1994. L'escultura està situada sobre un pedestal que a la seva vegada està dipositat sobre una base de dos esglaons. El monument està situat en mig d'una petita placeta amb reixa de forjat a un nivell més alt que el del paviment del carrer. L'11 de setembre de cada any, entitats i Ajuntament li fan ofrenes florals. | 08138-172 | Casc Urbà - Pl. de l'hospital. | A l'any 1914 es va posar la primera pedra del monument al carrer de la baixada del mestre, a prop de la font de Sant Joan. La intenció no es va continuar i quan a l'any 1912 va arribar el dia de la Diada, es va optar per col·locar una estàtua petita d'en Casanova, reproducció de la de l'escultor Rossend Nobas havia realitzat per Barcelona, a la Plaça Sant Sebastià. Com aquesta reproducció era més petita des d'aleshores ha estat coneguda com 'l'estàtua del Rafalet'. No va ser fins l'any 1932 i a instàncies de Francesc Viñas que l'estàtua va tenir un emplaçament definitiu davant de l'hospital. El monument a Rafael Casanova va ser inaugurat durant la República, el 15 d'agost de 1932, pel president Francesc Macià. Durant la guerra i el període franquista es va mantenir el pedestal tot i que l'escultura va ser desmuntada i va desaparèixer. La reixa que envolta el monument la va fer el manyà Grau cap a 1935. | 41.8118400,2.1502300 | 429417 | 4629234 | 1994 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80080-foto-08138-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80080-foto-08138-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80080-foto-08138-172-3.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | J. Ma. Molist i Molas. | 103|98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 80096 | Crist d'Asorey | https://patrimonicultural.diba.cat/element/crist-dasorey | <p>Bisbat de Vic; Inventari de l'església de Santa Maria. Núm. fitxa 002887.00. Portet i Capdevila, R (1991); ' El Crist d'Asorey '. Modilianum nº 4 pàg. 3-16. Moià, Octubre. Martos i Moreno, E (2003); Inventari de Bens del Bisbat de Vic. Fitxa BdV 0002887.00, núm. IEC 17221.00. Vic.</p> | XX | <p>Talla en fusta de castanyer de quatre metres d'alçada que representa un Crist en la creu d'estil figuratiu. El cos esta unit a la creu com si fossin tots dos un mateix suport. Les mides són 3,84 x 1,95 x 0,45 m. El rostre jove amb barba i els ulls tancats, és seré i està erecte. Segons l'escultor Asorey, 'així no dona impressió ni de covardia (cap a baix) ni d'immortalitat (cap a dalt)'. El detall dels peus clavats per separat crida l'atenció. A diferència de les altres imatges del Crist a la creu, aquest no porta cap corona d'espines sinó un 'capasset' (peça de metall destinada al cap d'un soldat) que li cobreix el cap i la nuca. S'han observat restes de policromia als peus. Al fust de la creu es troba la cartel·la inscrita en tres llegües: hebreu, llatí i grec on es pot llegir: ' IESVSNAZARENUS REX IUDAEORUM '. Un cop més observem l'estil figuratiu a la mà dreta que tot i que està clavada resta immòbil beneint. Un altre detall de la descripció d'aquesta obra és que els braços estan lligats per grosses cordes. La base de la creu va ser escurçada modernament.</p> | 08138-188 | Casc Urbà - Interior de l'església de Santa Maria, capella del Santíssim. | <p>El germà d'en Francesc Viñas, en Pere Viñas, era molt devot del Crist de la Creu i com un bon moianès va buscar un escultor de qualitat per dedicar a l'església de Santa Maria un Crist que despertés devoció. Després de la seva recerca va signar el contracte amb Asorey l'any 1947, encarregant a l'escultor la peça. En el contracte es va especificar que la matèria havia de ser castanyer. Pere Viñas va morir a l'any 1948 abans que l'obra estigués acabada, però els seus descendents van insistir fins que es va finalitzar al 1957. El mossèn de l'església parroquial de Moià era Mn. Esteve i va fer signar un document a la família Buxadé-Viñas per tal que el Crist d'Asorey no sortís de l'església. Francisco Asorey fes formà entre els anys 1910 i 1920. La seva escultura es dirigeix cap al 'primitivisme' i, com molts artistes que van viure la Guerra Civil, empapen de realisme i de patiment la seva obra. Aquesta peça, feta en fusta, pertany a la quarta etapa de la seva obra, al voltant de 1945 i el Crist de Moià culmina tota la seva evolució artística.</p> | 41.8117534,2.0985785 | 425127 | 4629268 | 1957 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80096-foto-08138-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80096-foto-08138-188-2.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2021-07-01 00:00:00 | Cristina Casinos | Francisco Asorey González | Donació de la Família Buxadé-Viñas l'any 1954. L'escultura està situada a la capella dreta del creuer, dedicada al Santíssim. | 103|98 | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 80097 | Col·lecció arqueològica, paleontològica, antropològica, Fòssils i Malacològica del Museu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-paleontologica-antropologica-fossils-i-malacologica-del-museu | <p>Daura, A; Galobart, J; Piñero, J (1995); L'Arqueologia al Bages. Monogràfics. Ed. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. Domingo Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Ajuntament de Moià. T&T. Moià. Gómez i Costa, E; ' Les Coves del Toll '. Modilianum. Quaderns de divulgació 2. Moià, juny de 2001. Petit i Mendizabal, MA; Surroca i Arisa, J (1986); Aproximació a la Prehistòria del Moianès. Actes de la XXVI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Ed. Miscel·lània d'Estudis Bagencs, 4. Manresa . (1996); La Prehistòria del Moianès. Els nostres orígens. Ajuntament de Moià, Patronat de Museus. Moià. (2001); ' El Toll: resultats dels treballs de condicionament de l'any 1985 '. Quaderns de divulgació 2. Moià. Ripoll i Perelló, E; Lumley, Henry de (1964-65); El Paleolítico Medio en Catalunya. Ampurias. Nº 26-27. Barcelona.</p> | <p>La col·lecció arqueològica del Museu Municipal prové majoritàriament dels jaciments prehistòrics de la cova del Toll, la cova de lesToixoneres i la balma de Gai. Consta de més de 10.000 peces, entre les quals podem trobar, majoritàriament, fragments ceràmics i recipients d'època neolítica i de l'edat del bronze amb i sense decoració. La col·lecció també conté un gran nombre de peces d'indústria lítica (de pedra polida i sílex): puntes de fletxa, aixes, destrals; art mobiliari: molins barquiformes i mans de molí; indústria òssia: punxons, botons, agulles, culleres, aixovar de diferents dólmens del municipi (collarets, polseres); restes antropològiques. Formen part de la col·lecció 15 enterraments de diferents etapes del neolític (cova del Toll) quatre d'ells i un crani d'època del Bronze exposats en l'exposició permanent. De metall també hi ha un punyal de bronze i destaca un fermall de bronze molt interessant (veure fitxa191). En la col·lecció hi ha un bon nombre de peces que estan siglades, són les peces que han sigut estudiades durant els anys 50 i següents o en les últimes campanyes d'actuació en els diferents jaciments prehistòrics de les coves del Toll, Toixoneres, balma del Gai i dólmens del municipi. El Museu compta amb una gran col·lecció de restes paleontològiques del Toll: os de les cavernes, hiena, bos primigenius, cavall, cérvol, rinoceront de Merck, rinoceront llanut, lleó de les cavernes, bisó, hipopòtam...fauna que ocupava el període inicial i central de Würm a l'època del Quaternari. De les coves de les Toixoneres hi ha restes d'ós de les cavernes, de hiena de les cavernes, de conill, cabra salvatge...típics d'una època més antiga que la del Toll, més pròpia de l'interglacial Riss-Würm. El fons antropològic del Museu està basat en restes de diferents enterraments humans de diferents períodes del Neolític, Bronze en l'ocupació prehistòrica de la cova del Toll. També hi ha alguna resta antropològica de dólmens del municipi com el del Puig-rodó o el Cospinar, i de les rodalies, com ara el de Fontscalents a Castellterçol. Quant a la col·lecció de fòssils, el museu té una exposició permanent i un fons molt ric en fòssils marins trobats a diferents indrets del municipi.</p> | 08138-189 | Casc Urbà - Museu Municipal - c. Rafael Casanova núm. 8 | <p>Aquesta col·lecció havia estat dipositada a l'antic Museu Arqueològic situat a Cal Cristo (actual biblioteca) fins als anys 1997-98, quan va ser traslladada al nou Museu Municipal situat a l'edifici-casa natal de Rafael Casanova. La col·lecció està formada per restes arqueològiques trobades en la seva majoria als jaciments prehistòrics de les coves del Toll, Toixoneres, la bauma del Gai i dólmens del municipi, tot i que també es troben, en un nombre reduït, algunes restes arqueològiques que pertanyen a altres indrets fora del municipi. La majoria d'aquestes restes arqueològiques pertanyen a les primeres excavacions realitzades en aquest jaciments durant els anys 50 amb l'ajut econòmic del Sr. Oller que estiuejava a la vila. Altres, com la bauma del Gai, van ser excavats més modernament.</p> | 41.8115634,2.0981864 | 425094 | 4629247 | 08138 | Moià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80097-foto-08138-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80097-foto-08138-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80097-foto-08138-189-3.jpg | Inexistent | Prehistòric|Neolític|Edats dels Metalls|Neògen | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2021-07-01 00:00:00 | Cristina Casinos | 76|78|79|125 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 80065 | Dolmen de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-santa-magdalena | Batista i Noguera, R; Pericot, L (1961); Sepulcros Megalíticos de la comarca del Moyanés. Instituto de Prehistória y Arqueología de la Diputación Provincial de Barcelona. Casa Provincial de Caridad, Imprenta-Escuela. Fascículo I. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2007); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarque Romeu, A; Roca, J (2004); Sepulcres Megalítics supervivents a la subcomarca del Moianès. Gener. Surroca i Arisa, J (1991); ' La Prehistòria '. La Tosca. Pàg. 9-11. Gràfiques Ister. Moià. | Dolmen orientat en direcció N-S amb una lleugera inclinació cap a l'est. És una cista megalítica de grans dimensions, de cambra simple. Li manquen les dues lloses laterals i la posterior. Només conserva la llosa frontal i la coberta, que esta desplaçada. Es diu que aquesta llosa-coberta presenta gravats d'època medieval probablement representant una creu escortada per tres xiprers a cada banda, tot i que actualment no s'aprecien. El túmul, circular, està molt erosionat. | 08138-156 | A l'oest de Moià. N-141-C. Trencant cap a Serramitja. | L. Pericot el va esmentar com a dolmen dubtós en la seva obra sobre els megàlits pirinencs, però l'estudi de R. Batista i J. Surroca l'any 1957 va confirmar la seva autenticitat. Va ser utilitzat com a cabana de pastor i per això va patir una transformació. El material arqueològic i paleontològic trobat a principi dels anys 60 va ser escàs i fora de context. | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80065-foto-08138-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80065-foto-08138-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80065-foto-08138-156-3.jpg | Inexistent | Prehistòric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | La cambra simple del dolmen havia estat reaprofitada com a barraca de pastor. | 76|79 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 80066 | Dolmen de les Humbertes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-les-humbertes | Batista i Noguera, R, Pericot, L (1961); Sepulcros Megalíticos de la comarca del Moyanés. Instituto de Prehistória y Arqueología de la Diputación Provincial de Barcelona. Casa Provincial de Caridad, Imprenta-Escuela. Fascículo I. Barcelona. Daura, A; Galobart, J (1982); L'arqueologia al Bages. Manresa. Generalitat de Catalunya (2007); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarque Romeu, A, Roca, J (2004); Sepulcres Megalítics supervivents a la subcomarca del Moianès. Gener. Surroca, J (1991); ' La Prehistòria '. La Tosca. Pàg. 9-11. Gràfiques Ister. Moià. | Dolmen que correspon al model de cista rectangular megalítica tancada. Coberta orientada en direcció N-S amb una lleugera inclinació cap al nord-est i construïda en pedra sorrenca. Té totes les parts menys el cromlec, tot i que la llosa de la coberta no és l'original sinó que va ser encarregada pel Sr. Farràs copiant les dimensions de la que havia degut tenir originàriament. La resta de les lloses estan inclinades cap a l'interior de la cista. Algunes pedres que es van fer servir com a falques entre la tapa i la resta estan caient. Del túmul en queda poc testimoni. | 08138-157 | A l'est de Moià, Km 3,2 de la C-59. | El material arqueològic i antropològic trobat dins del dolmen es trobava remenat i fora de context. Les restes eren: ceràmiques, sílex i antropològics. Part d'aquestes restes estan dipositades al Museu Municipal de Moià. Va ser excavat l'any 1958 pel GEMI i R. Batista. | 41.8117600,2.0985900 | 425127 | 4629269 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80066-foto-08138-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80066-foto-08138-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80066-foto-08138-157-3.jpg | Inexistent | Prehistòric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | A pocs metres de la taula hi ha una llosa de pedra calcària on es pot llegir inscrit: 'DOLMEN DE LES UMBERTES/2800AC/LLU-GRO/1994'.La cronologia donada és la que surt a l'inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. | 76|79 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 80072 | Cova de les Toixoneres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-les-toixoneres | Daura, A; Galobart, J; Piñero, J (1995); L'Arqueologia al Bages. Monogràfics. Ed. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. Generalitat de Catalunya; Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarque Gómez i Costa, E (2001); Les Coves del Toll. Modilianum. Quaderns de divulgació 2. Pàg. 7. Juny. Moià. Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K102GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Petit i Mendizabal, MA; Surroca i Arisa, J (1996); La Prehistòria del Moianès. Els nostres orígens. Ajuntament de Moià, Patronat de Museus. Moià. (1986); Aproximació a la Prehistòria del Moianès. Actes de la XXVI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Ed. Miscel·lània d'Estudis Bagencs, 4. Manresa. Ripoll i Perelló, E; Lumley, Henry de (1964-65); El Paleolítico Medio en Catalunya. Ampurias. Nº 26-27. Barcelona. | Cova natural d'origen càrstic sense estructures, agermanada amb la cova del Toll, de la qual està separada tan sol sper 150 m. Està situada en un nivell de la terrassa del riu més alt, en el mateix vessant que la Cova del Toll i la cova Morta. L'abric està protegit per una reixa que impedeix l'accés directe a l'excavació. És un jaciment que s'excava durant les campanyes d'estiu de l'equip d'Eudald Carbonell i per això la zona de cates no és visitable sense els responsables. És un jaciment ric en fauna sobretot en conill, cèrvids, ós de les cavernes i en l'última excavació de l'estiu 2008 han aparegut per primer cop restes de talp. Com a ocupació antròpica, hi ha nivells de Paleolític i alguna resta d'època del Bronze. | 08138-164 | A 6 km a l'est de Moià. Km de la N-141-c direcció Vic. | Es va excavar parcialment, per primer cop, l'any 1954 per l'equip patrocinat pel Sr. Oller i J. Serra Ràfols, dos anys després pel Sr. Villalta i M. Fusté. Les restes trobades a la cova de les Toixoneres en aquelles primeres excavacions i en les següents campanyes d'estiu per l'equip de l'Eudald Carbonell, dirigit per J. Rossell, pertanyen al Paleolític Mitjà (50.000 aC) quan a Europa habitava l'home de Neanderthal amb una tecnologia més primitiva que l'Homo Sapiens Sapiens. D'aquest període s'han trobat restes, sobretot, de fauna i flora: així hi estava present: l'ós i la hiena de les cavernes, el cavall salvatge, el conill, la cabra salvatge, l'isard... En aquest jaciment han aparegut algunes ascles de sílex que testimonien la presència de l'home paleolític al Moianès, fragments ceràmics cardial i epicardial. Durant l'època del Bronze van ser també ocupades. El moment final d'ocupació es detecta gràcies a alguns plats i tapadores amb acanalats. | 41.8043400,2.1493600 | 429336 | 4628402 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80072-foto-08138-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80072-foto-08138-164-3.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Les restes arqueològiques trobades en les últimes campanyes realitzades a Toixoneres i al Toll es troben a la URV de Tarragona, caldria que un cop estudiades tornessin al Museu Municipal de Moià.A l'inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya la cronologia que es dona per aquest jaciment és: Paleolític Mig ( -90.000/-33.000 ). | 76 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 79892 | Santa Eugènia del Gomar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-eugenia-del-gomar | AD (1980); El Bages. Aproximació al medi natural i humà de la comarca. ' Edificis romànics religiosos ' per F. Villegas i Martínez. Pàg. 389. Centre excursionista de la comarca del Bages. Llibre commemoratiu del 75º Aniversari. Ed. Montblanc-Martin DL. Granollers-Barcelona. AD (1981); Gran Geografia comarcal de Catalunya. Bages, el Berguedà i el Solsonès. Vol. II. El Moianès pàg. 167-185. Ajuntament de Moià. Arxiu Municipal. Barral i Altet, X (1981); L'art Pre-romànic a Catalunya. Ed. 62. Barcelona. Buron, V (1980); Esglésies Romàniques Catalanes - Guia. Artestudi Ed. Barcelona. Coll i Riera, JM; Molina i VallMitjana, JA; Roig i Buxó, J (1992); ' Una olla Alto-Medieval trobada a Santa Eugènia del Gomar '. Modilianum, nº 7. pàg. 59-62. Desembre, Moià. Dovella (1994)). Revista d'Història i Art del Bages; Moià i Rodalies. pàg. 32-38. Any IV. Nº 12. Manresa. Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Piera, M; Caballé, G (2003); ' Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al Mas Gomar '. 26 de setembre al 8 d'octubre. Empresa Arqeuociència. Serveis Culturals SL. Manresa. Tarradell i Mateu, M; Riu i Riu, M; Giralt i Raventós, E (1988); Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II. pàg. 23-55. 2a edició. Ed. Parcir Selectes. Manresa. | X | les restes que queden han estat consolidades | Capella preromànica d'una sola nau. La part més conservada és l'absis, a llevant, de planta rectangular d'uns 3 x 2 m amb volta de mig punt al que s'accedia per un esglaó de gres vermell que encara es conserva igual que una part de la teulada a dues vessants sense ràfec. També conserva el paviment de rajola decorada amb quatre barres verticals. Es conserven uns 3,5 x 5 m del mur de tramuntana i gairebé res del mur sud. La nau, més alta que l'absis, era coberta segurament per una encavalcada de fusta. Hi ha una petita part del mur de migdia on es pot entreveure un espai que correspon a la porta oberta al s. XVIII i que, molt possiblement, va substituir la primitiva. L'aparell és de pedres irregulars (gres i tosca) però ben disposades en filades iguals. L'església havia tingut el cementiri a prop en època medieval. En la prospecció del terreny s'han observat restes òssies i en l'excavació arqueològica d'urgència realitzada al mas del Gomar, situat a pocs metres de l'ermita, l'any 2003 van aparèixer tombes de fossa simple algunes amb coberta de lloses a doble vessant amb inhumacions de cronologia altmedieval i vinculades a Santa Eugènia. | 08138-5 | Al sud de la vila - Ctra. de Vic km. 32, 4. Direcció masia el Gomar | L'església de Santa Eugènia del Gomar apareix documentada l'any 951, quan Guibert ven a Radulf, el bisbe de la Seu d'Urgell, terres i vinyes que tenia a Sentfores i a Ferrerons. Durant els segles XI i XII va funcionar com a parròquia dins el terme de Moià. A partir dels segles X-XI les zones que estaven al voltant de l'església es convertiran en espais protegits en els quals s'emmagatzemaven productes i excedents agrícoles. És per això que hi ha una relació directa de l'església amb les sitges trobades al mas del Gomar. Al s. XIII Santa Eugènia del Gomar perd funció com a parròquia i funcionarà com una simple capella de la parròquia de Santa Coloma Saserra fins a l'època Moderna. El culte va cessar al s. XVII. El 1878 es documenta la darrera referència de l'església quan és agregada a la parròquia de Collsuspina. | 41.8166300,2.1591300 | 430161 | 4629759 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79892-foto-08138-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79892-foto-08138-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79892-foto-08138-5-3.jpg | Legal | Pre-romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Les restes dels murs i de l'absis indiquen que és una capella pre-romànica única en la seva tipologia al Moianès.Es té constància que els voltants de l'ermita són plens d'enterraments, ja que superficialment es poden observar restes òssies que podrien abastar una cronologia del s. X fins al s. XVIII.Recentment han aparegut restes d'un absis semicircular a la façana de tramuntana (perpendicular a l'actual) de cronologia anterior a l'estructura del mur encarat al nord (pendent d'estudi).A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: Capella de Santa Eugènia del Gomar i la cronologia donada és s. X d'estil preromànic. | 91|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 96097 | Barraca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-89 | Les pedres de la coberta estan caigudes perdent la forma de cúpula. | <p>Barraca aèria aïllada de planta circular i coberta amb falsa cúpula, tot i que actualment es troba col·lapsada. Encara es conserva l'entrada de porta de llinda plana.</p> | 08138-544 | <p>La presència de nombroses barraques de pastor en aquesta zona es pot relacionar també amb el fet de ser un lloc de pas de transhumància.</p> | 41.8019200,2.1061900 | 425747 | 4628170 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/96097-barraca.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-03-22 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 79933 | Ca l' Orriols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-l-orriols | Serra i Coma, R (1991); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XX | Edifici de planta rectangular de tres pisos. Un gran portal d'entrada dona accés a l'habitatge que actualment està dividit en dos. Al terra de l'entrada hi ha un mosaic amb figures que recorden mosaics holandesos. Al costat destaca una finestra amb reixa amb ornamentació floral. Al primer pis alternen amb dues finestres. Les baranes dels balcons tenen línies corbes trencant la verticalitat de l'edifici. El pis superior té quatre finestres petites. La façana està esgrafiada amb motius florals i al·legories que destaquen la justícia, la ciència i el treball. La coberta és de teula àrab amb testers de fusta entre els quals hi ha rajoles rectangulars decorades amb motius geomètrics a tres colors: blau, vermell i blanc. Els murs són de maó arrebossat. | 08138-46 | Casc Urbà - Av. de la vila, 28-30 | La casa va ser concebuda al 1915 com a casa d'estiueig. La família que la va construir, els Orriols, venien de Castellar de N'Hug. Junt amb la desapareguda ca L'Alter, que era al seu costat, formaven part de les primeres cases d'estiueig de principis del s. XX a Moià. | 41.8104900,2.0976500 | 425048 | 4629129 | 1915 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79933-foto-08138-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79933-foto-08138-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79933-foto-08138-46-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Casa dels Orriols. | 106|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 79936 | Sant Graal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-graal | Clarà i Arisa, J (1997); Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges. Ed. Viena S L. Barcelona, gener. Daví i Sentias, L (2007); Moià, sempre Moià. Ister. Moià. Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg.50.T&T. Moià. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Serra i Coma, R (1991); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. J. Clarà, 'Les quatre vides de l'Orfeó Sant Graal (1911-1957)', Modilianum 57, 2017 | XX | L'edifici és de tres plantes. Al primer pis destaca un gran balcó de pedra amb balustrada sostingut per mènsules i el nom de l'antic teatre en lletres vermelles. El balcó del pis superior és més petit i la barana de ferro. L'interior conserva encara les butaques de l'antic teatre i l'escenari. La banda oest té un gran terrat amb balustrada i escalinata doble. La coberta és a dues vessants i són de teula àrab. | 08138-49 | Casc Urbà - c. Francesc Viñas, 20 | L'any 1901 s'hi funda el Cercle Industrial Moianès (segona entitat amb aquest nom), que el 1907 canvia el nom pel de Casino de la Lliga Defensa de l'Arbre Fruiter i canvia d'emplaçament dins del mateix carrer. L'any 1909 el compra Francesc Viñas i poc després, entre 1910 i 1912 s'hi instal·laria el 'cafè del Patilles'. L'Orfeó Sant Graal utilitzaria la sala d'espectacles a partir de 1914 o 1915. Entre 1929 i 1923 s'hi instal·la el Foment Nacionalista Català Rafel Casanova. Després serviria per escola i també seria la seu dels Fejocistes. L'aparença actual data del 1932, quan Viñas hi va fer reformes. | 41.8122500,2.0969500 | 424992 | 4629325 | 1900 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79936-foto-08138-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79936-foto-08138-49-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Hi va haver el primer telèfon públic del poble i la telefonista es deia Maria Dalmau.A l'inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat és denominat: Cafè-Bar Sant Graal. | 106|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 79943 | Torre Gallart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-gallart | Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit | XX | Casa aïllada envoltada de zona enjardinada i concebuda per l'estiueig. La planta és rectangular, amb tres pisos i amb una torreta al lateral. S'accedeix mitjançant unes escales amb barana de fusta que condueixen a la porta sota porxo cobert amb pissarra. Destaca el seu terrat amb barana de fusta i la teulada coberta de pissarra amb estructura del nord d'Europa. El ràfec és de fusta i està adornat amb petits cabirols que van des de l'extrem del ràfec fins a la paret. | 08138-56 | Al sud de la vila - Ctra. de Barcelona núm. 13 | La casa va ser construïda per la família Gallart durant la segona dècada del s. XX durant el primer ' boom ' turístic de Moià. | 41.8071100,2.0993100 | 425182 | 4628752 | 1920 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79943-foto-08138-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79943-foto-08138-56-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 106|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 80009 | Cases Viñas-Casa del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-vinas-casa-del-mig | Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 49-50. T&T. Moià. | XIX | Tot l'edifici està totalment en runes, gran part de les parets de l'interior han caigut i de les façanes es desprenen fragments que han perdut la seva cohesió. | Edifici d'estil Noucentista de dos pisos amb teulada a una vessant i amb una interessant corriola de ferro forjat amb la data: '1909'. La façana nord és interessant perquè, una mica més amunt de la llinda d'accés, avui tapiat, hi ha quatre noms d'obres de teatre en rajola. A la banda sud i al pis més alt de l'edifici destaca una filera de vuit finestres de maó allargades d'arc rebaixat, amb pocs centímetres que les separen, sense vidres. El pis de sota ens permet veure una terrassa que va d'un extrem de l'edifici a l'altre amb paviment enteulat. El nivell que dona accés al jardí està en estat ruïnós i bastant tapat per la vegetació que creix sense control. El jardí esta emmurallat per una interessant barana d'estil trencadís que recorda l'estil modernista, de colors blanc i vermell. | 08138-122 | Casc Urbà - c. Richard Wagner, 2 | Aquesta construcció correspon a la casa on va néixer el cèlebre tenor, Francesc Viñas. En ella va viure sempre el seu pare. Viñas va dur a terme diverses remodelacions entre 1890 i 1900 que van donar a l'edifici un caire amb influències d'estil Noucentista. | 41.8119900,2.0994000 | 425195 | 4629294 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80009-foto-08138-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80009-foto-08138-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80009-foto-08138-122-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Fa uns anys es va començar a fer obres però es van aturar abans de deixar res definitiu. Actualment està en runes.No té nom concret. | 106|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 80019 | Cementiri Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-16 | La Tosca (1991); Moià d'ahir a avui. Records històrics d'uns quants moianesos. Ed. La Tosca. Moià. | XIX | El cementiri està format per nínxols en paret, tot i que hi ha algun panteó, però tots estan distribuïts entorn a les parets del recinte. Hi ha alguna fila de nínxols que divideix el terreny del cementiri estant perpendiculars als murs nord i sud. L'accés al cementiri es fa per la banda est i per una porta de ferro forjat en la que es pot llegir la data de 1874. El mur est confronta amb el mur oest de l'ermita del Remei, que queda fora del cementiri, i amb la base de la creu del Remei. | 08138-132 | Casc Urbà - c. del Remei | Aquest cementiri es fa servir a principis del s. XIX (1826), fins aleshores el cementiri havia estat a la zona de l'actual hospital però el primer conegut és el que estava situat a la plaça major del poble al costat de l'església de Sta. Maria. De fet se sap que encara hi resten restes in situ, tant en la plaça com a sota de l'hospital. En l'actual cementiri, i per destacar, hi ha el nínxol de la família del tenor Viñas, tot i que ell no reposa a Moià. | 41.8046800,2.0979400 | 425065 | 4628484 | 1874 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80019-foto-08138-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80019-foto-08138-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80019-foto-08138-132-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 106|98 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 80077 | Monument a Francesc Viñas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-francesc-vinas | <p>Generalitat de Catalunya; Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit</p> | XX | Caldria fer una neteja, eliminar alguns grafits i posar cargols nous al vidre protector. | <p>Monument format per diferents blocs de pedra calcària combinats i formant tres cossos verticals en baix relleu que simbolitzen la trilogia dels ideals de F. Viñas: la música, els arbres i la vellesa. A la part central hi ha una inscripció: ' MOIÀ/ AL TENOR/ FRANCESC VIÑAS/1863-1933 ' i un bust en bronze amb pàtina fosca del tenor realitzada també per l'escultor Clarà. A cada cos hi ha adossat un plafó de marbre blanc amb treballs de baix relleu del mestre Clarà. El relleu de l'esquerra fa al·lusió a l'arbre fruiter, el central a la vellesa i el de la dreta al cant. Els plafons laterals són els més grans (120 x 0,60 cm) i el central fa uns 60 x 60 cm.</p> | 08138-169 | Parc Municipal de Moià | <p>Aquest monument va ser erigit per la vila en honor a un dels seus fills il·lustres, en Francesc Viñas que, a part de destacar per la seva dedicació a l'òpera i al cant, va viure i va ser un gran protector de la vila a més de realitzar grans obres, sobretot culturals, a Moià.</p> | 41.8112580,2.0951771 | 424844 | 4629217 | 1954 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80077-foto-08138-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80077-foto-08138-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80077-foto-08138-169-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2021-07-01 00:00:00 | Cristina Casinos | Josep Clarà i Ayats. | La primera pedra es va posar l'any 1935, però el monument no es completà fins a 1954. Tots els mòduls del monument estan signats per l'escultor. A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Monument al tenor Viñas, Monument del Parc. | 106|98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 80151 | Himne de l'Arbre Fruiter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-de-larbre-fruiter | <p>Ajuntament de Moià (1913); Archivos del Ayuntamiento de Moyà. Francesc Viñas. núm. 3. Pàg. 29. Lliga de l'Arbre Fruiter. Impremta-Inglada & Cia.. Barcelona. www.festes.org</p> | XX | <p>Himne dedicat a l'Arbre Fruiter i a la Festa de l'Arbre Fruiter creada per la Lliga de Defensa de l'Arbre Fruiter i per iniciativa del tenor Francesc Viñas i Dordal. La primera edició de la festa va ser l'any 1905. La lletra d'aquest himne amb lletra del conegut poeta Joan Maragall i amb música del cèlebre Enric Morera diu: - ' Cantem plantant, plantem cantant/que tot és vida/ Els bons plançons, amb uns bons cants/fan més florida/ En terra l'hem clos/ Au! Fes-t'hi ben gros!/Arbre, cuita, cuita/ Els cants són les flôs/els fets són la fruita/ Donem-li el bon jorn/ Dansem-li a l'entorn/ Alça! Aire, aire!/ El seu bon retorn/no pot trigar gaire/ Ai, quina verdor!/ Ai, quina abundor/ Mira! mira! mira!/ Tot ell és dolçor/i el vent hi sospira/ Com ell, bons germans/creixem forts i sans/ Pluja, sol, davalla!/ Els xics se fan grans/ Amunt, jovenalla!/ Cantem plantant, plantem cantant/que tot és vida/Els bons plançons, amb uns bons cants/fan més florida '.-</p> | 08138-243 | Arxiu-Biblioteca, Ajuntament. | <p>Va ser creat l'any 1905 pel poeta Joan Maragall i el mestre Enric Morera per la Festa de l'Arbre Fruiter que es va celebrar a la vila de Moià el 16 d'agost de 1905 i que va ser executat per un nombrós cor del poble.</p> | 41.8146600,2.1151400 | 426505 | 4629577 | 1905 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80151-foto-08138-243-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80151-foto-08138-243-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | Inexistent | 2024-11-20 00:00:00 | Cristina Casinos | Joan Maragall i Enric Morera. | Una de les partitures originals es troba a l'Arxiu Municipal. La partitura esta titulada: 'A Francesc Viñas/' Himne de l'Arbre Fruiter '/Coro d'homes à veus solas' i signada: ' lletra de Juan Maragall/Musica de E. Morera/Sitges, Abril de 1905 '. L'Himne és interpretat per un cor de cantaires a la cloenda de la Festa de l'Arbre Fruiter el 16 d'agost, normalment al Parc Municipal. En la pàgina principal de la partitura (n'hi ha tres) hi ha escrit el número de inventari 1012. | 106|98 | 62 | 4.4 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 80402 | Escola Pia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-pia | XX | Edifici abandonat i tancat | Edifici de planta rectangular, cobert amb una teulada a dues aigües, orientat del NO al SE. Per la banda de llevant dona a la carretera de l'Estany, mentre per la banda de ponent té accés des de la plaça de l'esglesia dels Escolapis. A la banda de la carretera, apareixen sis portes fetes amb arc rebaixat i sis finestres quadrades amb uns petits frontons neoclàssics que actualment es troben tapades. Per la façana principal, només presenta un pis, amb la porta principal, dues finestres i una porta secundària. De tota manera, té un cos annex al sud dividit en tres pisos amb 5 finestres i 1 porta de servei. La porta principal té un aire noucentista, amb columnes adosades de planta quadrada, un fris on es pot llegir 'Escola Pia' i un frontó triangular. Als peus de la porta principal figura escrita la data de 1956. | 08138-505 | Avda Escola Pia, 14, al costat de l'escola actual | L'any 1683 el rei signava el permís perquè els Escolapis construïssin una escola a Moià. Després de diversos canvis, i com a record dels dos-cents anys de la fundació, es projectà un edifici d'aules independent a la vora de la carretera de l'Estany que s'inaugurarà el 14 de setembre de 1903. | 41.8136700,2.0960800 | 424921 | 4629483 | 1903 | 08138 | Moià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80402-foto-08138-505-2.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | A la part de dalt hi havia tres aules i a sota s'hi va construir un teatre per a ús intern de l'Escola, tot i que va tenir una durada efímera. | 106 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 80090 | Restes paleontològiques dels jaciments del Toll i Toixoneres de Moià del Museu Crusafont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-paleontologiques-dels-jaciments-del-toll-i-toixoneres-de-moia-del-museu-crusafont | Formen part d'aquesta col·lecció 84 restes paleontològiques provinents de les excavacions realitzades a mitjan anys 50 als jaciments prehistòrics de les coves del Toll i Toixoneres en el municipi de Moià. La majoria pertanyen a restes de denticions de macrofauna ( hiena, ós de les cavernes, lleó de les cavernes, rinoceront) tot i que també n'hi ha de microfauna sense classificar. Quasibé totes les peces estan siglades amb la mateixa sigla que tenen les restes provinents dels mateixos jaciments i que es troben al Museu Municipal de Moià. Algunes tenen intervencions d'encolat i neteja fetes segurament als anys d'excavació i estan dipositades en bosses de plàstic i en una caixa de dipòsit de les homologades. | 08138-182 | Museu Paleontològic Crusafont. c. Escola Industrial núm. 23 de Sabadell | Les restes paleontològiques procedents de les excavacions dels anys 50 dutes a terme al jaciment paleontològic de les Coves del Toll i Toixoneres van ser traslladades a l'Institut Crusafont amb la intenció de ser estudiades, però allà es van quedar formant, actualment, part del fons paleontològic de l'Institut. | 41.8044500,2.1492600 | 429328 | 4628415 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80090-foto-08138-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80090-foto-08138-182-3.jpg | Inexistent | Neògen | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 125 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 80063 | Dolmen del Cospinar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-del-cospinar | Batista i Noguer, R; Pericot, L (1961); Sepulcros Megalíticos de la comarca del Moyanés. Instituto de Prehistória y Arqueología de la Diputación Provincial de Barcelona. Casa Provincial de caridad, Imprenta-Escuela. Fascículo I. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2007); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarque Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K102GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Romeu, A; Roca, J ( 2004); Sepulcres Megalítics supervivents a la subcomarca del Moianès. Gener. Surroca, J (1991); ' La Prehistòria '. La Tosca. Pàg. 9-11. Gràfiques Ister. Moià. | Museïtzat | Cista trapezoïdal oberta orientada de nord a sud amb una lleugera inclinació cap al nord-oest. Només es conserven tres lloses de les quals només se'n conserven dretes dues de laterals bastant inclinades cap a l'interior. El túmul, molt erosionat ,segurament va tenir un perímetre ovalat, corresponent el diàmetre més gran a l'eix longitudinal de la cambra. | 08138-154 | A l'est de la Vila - Km 32 de la Ctra. N-141-c direcció Vic | Cista d'època del Bronze Antic-Mig que es va excavar durant els anys 1954 i 1957 pel GEMI, R. Batista i J. De C. Serra i Ràfols. La llosa que va fer de coberta va ser suplida per petites lloses i pedres durant les seves reutilitzacions. En les excavacions es van trobar restes arqueològiques i antropològiques molt fragmentades que van ser dipositades al Museu Municipal de Moià. | 41.8119100,2.1502700 | 429420 | 4629242 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80063-foto-08138-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80063-foto-08138-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80063-foto-08138-154-3.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | A l'inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya és denominat: Pla del Cuspinar i dona només una cronologia de Bronze Antic ( -1800/-1500 ). | 78|76|79 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 80073 | Bauma del Gai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-del-gai | Daura, A; Galobart, J; Piñero, J (1995); L'Arqueologia al Bages. Monogràfics. Ed. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. Modilianum, 24. Ed. Modilianum. Moià, juny de 2001. Garcia i Argüelles, P (2001); La Balma del Gai (Moià). Breu Aproximació als resultats de les noves excavacions (1994-2000). Modilianum. Moià. Generalitat de Catalunya; Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarque Gómez i Costa, E (2001); Les Coves del Toll. Modilianum. Quaderns de divulgació 2. Pàg. 7. Juny. Moià. Nadal, J; Estrada, A; Garcia, P (2001); La Balma del Gai, Moià, Bages. A: Jornades d'Arqueologia. 2001. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001. La Garriga. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Barcelona. Petit i Mendizabal, MA, Surroca i Arisa, J (1986); Aproximació a la Prehistòria del Moianès. Actes de la XXVI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Ed. Miscel·lània d'Estudis Bagencs, 4. Manresa. (1996); La Prehistòria del Moianès. Els nostres orígens. Ajuntament de Moià, Patronat de Museus. Moià. | Abric natural de forma rectangular que és una referència no solament per a la prehistòria de Catalunya sinó també per a la comprensió dels processos evolutius de les darreres comunitats de caçadors-recol·lectors de la conca mediterrània. Està situat en una petita balma orientada a sud-est i vorejada per un curs d'aigua avui en dia bastant sec però, que que en la prehistòria el convertia en un lloc idoni per l'hàbitat. No té cap tanca o sigui que l'accés és obert tot i que queda sota de la N-141-c i passa bastant desapercebut. | 08138-165 | A l'est de la vila. Km 30,9 N-141-c direcció Vic. | Aquest jaciment va ser descobert per J. Surroca l'any 1975. Les primeres intervencions arqueològiques van ser fetes durant els anys 1977 i 1978, sota la direcció de M. Llongueras i J. Guilaine. El material que es va recuperar en aquestes primeres excavacions estava format per una rica indústria lítica. Entre les restes minerals de procedència humana també hi ha restes de colorant (ocre), carbó i còdols amb mostres d'activitat humana. Quant a fauna, conills, cèrvids, microfauna i macrofauna que demostren una climatologia temperada. En les darreres excavacions dutes a terme per J. Nadal, A. Estrada i P. Argüelles s'han trobat dos elements d'indústria òssia en banya de cérvol que podria ser un mànec tot i que no és corrent durant l'Epipaleolític. Gràcies a les troballes i a l'estratigrafia es pot determinar que hi va haver molta activitat en el jaciment en èpoques anteriors: Neolític Mitjà i posteriors: Època de Bronze i del Ferro, època moderna (s. XVII) per les troballes de ceràmica vidrada i no vidrada acompanyades per un ardit de Lluís XIV de l'any 1648, època ibera, per l'aparició d'un gos de l'època i unes restes constructives adossades a l'abric que van servir molt possiblement durant la guerra dels Segadors com a habitatge. La construcció d'aquesta cabana és la causant de la major alteració dels nivells prehistòrics. L'última campanya d'excavació va ser la de l'any 2009. | 41.8564400,2.1128600 | 426364 | 4634218 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80073-foto-08138-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80073-foto-08138-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80073-foto-08138-165-3.jpg | Inexistent | Neolític|Ibèric|Antic|Prehistòric|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | L'última excavació va ser l'any 2009.A l'inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya aquest jaciment és denominat balma del Gai i la tipologia: Abrics i similars d'habitació sense estructures, abrics i similars d'habitació amb estructures conservades i li dona una cronologia: Paleolític Superior Final, Epipaleolític Antic Indeferenciat ( -11.000/-7000 ). Ferro Iber-Antic ( -500/-450 ), Modern ( 1453-1789 ). | 78|81|80|76|94 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 79903 | Santa Maria de Moià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-moia | AD (1981); Gran Geografia comarcal de Catalunya. Bages, el Berguedà i el Solsonès. Vol. II. ' El Moianès '. pàg. 167. Barcelona. Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 50-52. Ed. T&T. Moià. Galobart, J (1993); ' L'església de Moià i els seus constructors (1673-1749) '. Modilianum nº 8-9. Moià, juny-desembre. Generalitat de Catalunya; Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Suau, L (2005); Memòria de la Intervenció Arqueològica al c. Francesc Vinyas, 32. Inèdit. Empresa ATICS. Barcelona. | XVII-XVIII | La portalada Salomònica pateix un atac directe dels coloms, tot i que s'ha posat pues d'acer contra ells a les fornícules. Hi ha pèrdues volumètriques a les façanes. Caldria una intervenció de neteja de l'interior i l'exteriorde l'església. | Església de creu llatina, creuer coronat amb una gran cúpula i sense capelles laterals. Al costat de migdia, campanar de planta octogonal amb grans finestrals d'arc apuntat i amb cornisa sostinguda per atlants. Darrera de l'església (nord-oest) hi ha el cambril de la Mare de Déu de la Misericòrdia, de planta rectangular i volta de canó. Al costat dret del creuer es troba la capella del Santíssim Sagrament (1709-1749) on es troba al paviment, l'escut de la família Planella, la tomba gòtica del Bisbe Pere de Planella i el Crist d'Asorey. L'accés a l'edifici es fa per la portalada barroca per una porta de fusta original. Un cop dintre, a sobre de l'accés hi ha el cor comunicat per uns passadissos en forma de girola amb la part superior de l'Altar Major. A tramuntana hi ha el baptisteri. Al centre del creuer hi ha quatre arcs torals amb quatre petxines que sostenen una cúpula semiesfèrica decorada amb petites escultures figuratives en marbre que representen figures masculines compartimentada amb arcs formers i coronada amb una clau de fusta que representa l'Assumpta. A mà dreta hi ha un crist barroc en fusta policromada de qualitat. La façana principal (1677-1683) és el primer conjunt salomònic que es coneix a Catalunya, en pedra articulada en tres nivells. A la façana lateral nord (1677) de dimensions reduïdes però de factura similar, hi ha una fornícula amb una imatge de la verge amb nen molt erosionada. Al mur de migdia s'aprecien les restes de la paret mitgera de les cases de la Mongia i de l'Obra i la discontinuïtat del sòcol que era adossat a l'església parroquial. | 08138-16 | Casc Urbà - Pl. Major | L'església primera va ser consagrada al 939 pels bisbes Jordi de Vic i Guilarà de Barcelona a precs dels comptes Sunyer i del seu fill Ermengol, compte d'Osona. Al s. XVII-XVII Ila vila de Moià vol aixecar un temple nou. Molts historiadors coincideixen que els primers treballs es van iniciar a l'any 1674. Va ser servida per una comunitat de preveres i de beneficiats. L'arquitecte primer va ser Pere Torrents i el cambril va ser construït al 1747 per Josep Morató i Soler. El campanar de 1684 al 1726. El creuer i el presbiteri es van construir dels anys 1730-1736. Quatre anys després J. Morató i Sellés va construir el Cambril de la Mare de Déu de la Misericòrdia destruint les cases que eren situades al darrere de l'església. Amb la construcció de la Capella del Santíssim Sagrament (1709-1749) s'acaba la construcció de l'església Parroquial de Moià. La porta d'accés al Baptisteri és l'antiga façana de l'oratori de Sant Pere de Moià. Durant la Guerra Civil va ser profanada. | 41.8115700,2.0982100 | 425096 | 4629248 | 08138 | Moià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79903-foto-08138-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79903-foto-08138-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79903-foto-08138-16-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Modern|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Pere Torrents (1674) i descendència/Josep Morató i Soler (1747) i descendència/Pere Calvet. | Anys de construcció 1673-1749.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: Església Parroquial de Santa Maria de Moià, Església Arxiprestal. | 99|94|96 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 79929 | Molí d'en Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-pujol | Aymamí, G i Pallares, J (1994); Els Molins hidràulics del Moianès i de la riera de Caldes. XXVI Premi Sant Bernat. Barcelona. Generalitat de Catalunya(2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Serra i Coma, R (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Vila i Comaposada, MA (1980); La Casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Pàg. 34. Ed. 62. 1ª ed. Barcelona. | XVI-XX | Masia de planta quadrada de dos pisos més golfes amb teulada àrab a dues vessants. A la planta inferior hi ha un molí del que es conserven tots els estris necessaris per al seu funcionament, des de la roda que feia moure l'eix, dues tremuges, dos jocs de moles amb els seus rodets corresponents, una mola de recanvi amb la seva grua per a facilitar-ne el moviment. Part del rec ha desaparegut i la bassa ha estat reomplerta de sorra, conservant-se només la part interior. A l'entrada del molí, en el paviment, hi ha diverses moles, alguna d'elles de les anomenades franceses (fetes amb pedres ajuntades amb un arc de metall). Posterioment al seu ús com a molí, l'edifici es va ampliar i es va dedicar a la molta de cereals (farinera), que finalment es va acabar electrificant. | 08138-42 | A 500 m a l'est de la vila. Km. 28 de la N-141. | L'any 1626 era propietat de la família Casanova, tot i que ja es coneixia com a molí d'en Cladelles. Aquesta denominació ja la trobem a principis del segle XV (1426), tot i que possiblement sigui anterior. De fet, l'any 1429 s'establien dos molins a Pere de Cladelles, molins que antigament es deien den Sant Amanç que abans es deien molins d'en Sant Feliu i en temps antics molins d'en Genís Dorta, a la riera de Passerell o d'en Sant Feliu. De domini reial amb un cens d'una quartera de blat. Al segle XVII ja era propietat de la família Pujol (s'hauria venut el 1645) Va funcionar fins als anys 30, tot i que no va tancar definitivament fins als anys setanta del segle XX.. A principis del segle XX es va aixecar l'edifici actual de la farinera, preparat per produir farina blanca per fer pa. Fou adquirit als hereus Bussanya pels seus moliners el 1723. Va tancar definitivament a principis de la dècada de 1970. | 41.8108700,2.1081000 | 425916 | 4629162 | 1536 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79929-foto-08138-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79929-foto-08138-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79929-foto-08138-42-3.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Medieval|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | L'aigua que feia anar el molí arribava mitjançant el canal des del Molí Nou de Passerell. L'aigua que en sortia era utilitzada per fer anar els molins de Castellnou.Ens expliquen a la casa que en el moment de fer unes obres al subsol de la farinera varen aparèixer les restes d'un molí molt més antic, amb moles més petites, situat pràcticament al mateix nivell de la riera. | 94|95|85|93 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 80055 | Creu de terme de la capella del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-la-capella-del-remei | <p>Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K102GH/tt. Direcció General de Patrimoni de Cultura. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XVI | <p>Creu de terme en pedra bastant reconstruïda, per la cara oest hi ha modelat en el centre un Crist en la creu i a la de l'est la Verge amb el nen als seus braços. Ambdues imatges són de factura molt tosca. La creu intervinguda modernament i amb poc criteris de restauració degut a l'ús del ciment entre d'altres, es troba sobre un pedestal de pedra amb quatre esglaons. La base és quadrada bastant erosionada per les arestes. El fust és octogonal i el capitell doble sense cap decoració; sembla, junt amb el fust, de factura més moderna. En el lateral sud de la base de la creu hi ha inscrit a mà: ' reconstruït LLU-GRA/2003 ' també hi ha una placa en marbre blanc on es pot llegir: ' Reconstruït per Lluís Graners/LLU-GR 2003 '.</p> | 08138-146 | Casc urbà - c. Rafael Casanova davant núm. 13 | <p>Antigament estava situada des de l'any 1578 enfront de la capella del Remei, al sud de la població al costat de l'actual cementiri. Les despeses van ser pagades per un senyor del Saiol. L'any 1977 va ser traslladada al costat de l'església parroquial Santa Maria a la plaça Major del poble on es troba actualment. La causa del seu trasllat va ser per evitar un possible robatori, ja que es trobava lluny del centre de la vila i assegurar la seva pervivència.</p> | 41.8260700,2.0923000 | 424622 | 4630863 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80055-foto-08138-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80055-foto-08138-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80055-foto-08138-146-3.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Hi ha reintegracions volumètriques modernes fetes amb ciment. A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: Creu de Terme de la capella del Remei, Creu del Remei. | 94|95|93 | 47 | 1.3 | 1781 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 80024 | Indicador de ferrer a cal Dalmau o cal Sereno | https://patrimonicultural.diba.cat/element/indicador-de-ferrer-a-cal-dalmau-o-cal-sereno | Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Serra i Coma, R (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. | XVI | Indicador de pedra esculpit en alt relleu d'uns 40 x 30 cm. Es troba a l'edifici conegut com a cal Dalmau o cal Sereno. Servia com a indicador d'un establiment de ferrer. A l'interior d'un templet columnat amb frontó decorat amb motius vegetals i florals, es veu l'enclusa, una ferradura, unes tenalles, martell, botavant, a part d'altres guarniments d'animal de bast. Aquest elements es troben disposats sobre un fons en forma de pell d'animal. Sota el indicador hi ha la inscripció: ' IOHAN ALOY MVCXVI '. | 08138-137 | Casc Urbà - c. Sant Sebastià, 50 | El carrer on es troba aquest indicador està en el camí cap a Manresa i Vic (el cami ral). No és d'estranyar la presència de ferrers. Podria atribuir-se als escultors Rubió. | 41.8127700,2.0948900 | 424821 | 4629385 | 1516 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80024-foto-08138-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80024-foto-08138-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80024-foto-08138-137-3.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Indicador de ferrer. Relleu de cal Dalmau o cal Sereno. | 94|95 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 80052 | Carrer Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-sebastia-0 | XVI | El carrer de Sant Sebastià (patró de la vila) enllaça la plaça del mateix nom amb el carrer de Sant Pere, fins l'indret on hi ha la capella de Sant Josep. Hi predominen les cases de tres pisos, algunes totalment reformades dels s. XVI-XVII. Cal destacar la llinda de l'antiga capella de Sant Josep i la inscripció (1620), un motiu de ferrer del núm. 50, el casalot de cal Fermí núm. 31, les cases núm. 25, 27 (1796), 21, 18, 19 i les golfes del núm.24. És un dels pocs carrers de la vila que encara té el paviment de llambordes. | 08138-143 | Casc Urbà - de la Pl. Sant Sebastià al c. Sant Josep | Forma part del primer raval conegut durant 1560-70 com el Raval de Dalt i ocupa des de la plaça Sant Sebastià fins l'església de Sant Josep. Aquest carrer creix seguint el camí ral que portava a Manresa i a Vic passant pel Vall i el pont de les Graus. Al carrer Sant Sebastià s'hi va instal·lar gent aposentada i d'ofici: rellotgers, vinaters, ferrers; fet que encara es pot intuir pels edificis nobles que es conserven. Primer es va edificar la banda de baixa orientada a migdia, deixant la part nord per a magatzems i graners perquè per culpa del pendent, la planta baixa quedava sense ventilació. Més endavant la planta superior va ser habitada. Era ple de botigues i la seva funció era com una mena de Plaça Major. | 41.8130900,2.0968900 | 424988 | 4629418 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80052-foto-08138-143-1.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 94|95 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 79920 | Montví de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montvi-de-baix | Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Tarter i Fons, R(2007), font oral. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 107. Moià. | XIV-XVIII | Masia rural de planta quadrada de tres pisos més golfes amb coberta de teula a dues aigües. La façana principal està encarada a migdia. Tot l'edifici ha estat condicionat per albergar el restaurant i l'hostal (situat a la primera planta). L'actual menjador conserva uns arcs apuntats en bon estat, testimoni del que antigament eren les quadres. | 08138-33 | Al nord de la vila. Km 2,5 de la C-59 direcció L'Estany. | Existeix un document de l'any 1319, en què s'esmenta l'existència d'aquesta 'notable casa de pagès' no obstant l'edifici actual va ser construït al s. XVIII. Al s. XVI la família Carner és propietària de Montví de Baix. Des del s. XVII es parla del Montví del Pla o Carner i el Montví de Dalt. | 41.8264600,2.0941600 | 424777 | 4630905 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79920-foto-08138-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79920-foto-08138-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79920-foto-08138-33-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 94|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 80153 | Molí de la Crespiera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-crespiera | XIII-XVIII | Caldria netejar la zona i consolidar les poques estructures que encara hi queden.. | Molí en runes tapat per la vegetació. Només s'entreveu un fragment de la façana sud d'uns 5 m aproximadament. La factura és de grans carreus de pedra gres amb morter de calç. A la banda de llevant hi ha una escala de cargol que permet pujar a una habitació que semblaria haver estat una cuina (hi ha una pica que drenava directament sobre la bassa del molí), No s'observa el maquinari, tot i que es pot determinar on era la sala de moles. Té una gran bassa, que recollia l'aigua dels dos torrents a l'entreforc dels quals es troba. En el torrent de la Crespiera encara es veu la resclosa, parcialment enderrocada i feta amb grans carreus. El pou fa 1,80 m de diàmetre i uns 5 m d'altura. | 08138-245 | Al nord-est de la vila, en el torrent de la Crespiera, on s'ajunta amb el torrent Mal de la Cabanya | Ja se'l cita en documents de la notaria de Moià a finals del segle XIII i primers anys del XIV, tot i que la factura indica un molí de tipologia moderna. | 41.8351700,2.1204300 | 426968 | 4631850 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80153-foto-08138-245-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80153-foto-08138-245-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80153-foto-08138-245-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Es conserva una fotografia d'aquest molí que circula per internet d'aproxiamdament fa un segle | 94|85 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 79968 | Codinacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/codinacs-0 | Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 63. Moià . | Caldria netejar l'entorn i edifici i sobretot consolidar les estructures, murs, llindes i inscripcions. | Masia de planta rectangular amb teulada moderna a dues vessants. A la façana d'accés (sud) hi ha restes d'una porxada que podria haver estat la cort, hi ha restes de frontisses de porta, vuit finestres petites i un balcó amb barana de ferro forjat sobre la porta d'ingrés a l'habitatge. A la façana est hi ha una porta sense balcó amb arc apuntat d'estil gòtic. La façana nord està bastant coberta per esbarzers però es pot observar una finestra tapiada amb motllures gòtiques. En aquesta façana hi ha un annex construït amb maons i ciment en el que sembla haver estat utilitzat com a coniller. Davant es pot observar un llorer centenari. No s'observa cap inscripció a cap llinda excepte la que es troba a la façana sud, tocant a la teulada al costat dret, feta a mà en la que diu: ' 13-03-51 ', està situada en un afegit de ciment i molt possiblement es tracta de la data en la que va arribar la llum a la masia ja que es troba a sota del cablejat. Annexades a l'est de l'antic habitatge hi ha dues construccions amb retocs moderns fetes de ciment, una d'elles el paller, avui abandonat. | 08138-81 | Al Nord de Moià, a 5, 5 Km de la vila. | 41.8467000,2.0930000 | 424704 | 4633153 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79968-foto-08138-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79968-foto-08138-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79968-foto-08138-81-3.jpg | Legal | Modern|Gòtic|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Des de 1992 es troba abandonada ja que els seus últims masovers van anar a viure al poble.s. XVII. | 94|93|96 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 80180 | Col·lecció Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-parroquial-0 | <p>Homs i Forcada, A; Martos i Moreno, E (2003-2006); Fitxes inventari de Patrimoni del Bisbat de Vic. Vic. Mn. F. Arumí; ( 2007 ), font oral.</p> | XIV-XX | L'estat de les peces és força desigual | <p>Col·lecció de patrimoni moble que consta de quasi 1000 peces de diferents materials que es troben emmagatzemades en quatre locals diferents: la rectoria, el cambril de Sta. Maria, el Museu Municipal i l'Ajuntament. La col·lecció està formada per: escultura majoritàriament en fusta policromada: icones religioses, fragments d'altars, retaules; Orfebreria en plata i bronze: creus, calzes, reliquiaris, canelobres, copons, veròniques; Tèxtil: casulles, estoles, tàlems, dalmàtiques, collarins; Vidre: canadelles; Llibres; Ceràmica: rajoles (1800-1900 dC) ; Quadres de pintura a l'oli i al tremp sobre tela; Gravats; Mobiliari: butaques, cadires, bancs; 5 Passos de Setmana Santa. Els béns que formen aquesta col·lecció pertanyen a diferents segles que oscil·len del s. XIV al s. XIX.</p> | 08138-272 | Casc Urbà - Pl. Major: Rectoria, Cambril, Museu Municipal i Ajuntament | 41.8120500,2.0986400 | 425132 | 4629301 | 08138 | Moià | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80180-foto-08138-272-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80180-foto-08138-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80180-foto-08138-272-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cristina Casinos | Les UTM que consten a la fitxa són les de la rectoria actual (casa Bussanya). | 94|98|85 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 79914 | La Guantera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-guantera | Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Serra i Coma, R (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Rodríguez Lara, J. L.: Aproximació a la toponímia del Moianès. Barcelona: Dalmau. | XVII-XIX | Masia de planta rectangular amb cobertes de teula a doble vessant i ràfec amb línia de teules amb juntes de ciment. El carener és paral·lel a la façana de tres pisos al nucli principal. L'accés actual als habitatges és a la façana sud, on hi ha una porta, en el pis terra, amb llinda de fusta sense cap inscripció i està acompanyada per dues finestres, també amb llindes de fusta i sense muntants. En el segon pis, la finestra central és l'única de la façana que té un àmpit tipus fistel, les altres cinc són d'estil clàssic. La façana de ponent està dividida en dos (actualment hi ha dos habitacles), la banda de tramuntana té, a l'alçada del primer pis, un arrencament d'un antic cobert. De les vuit finestres de la façana, cinc tenen llindes de pedra gres i només una, situada al segon pis, té ampit d'estil dòric. A la façana de tramuntana hi ha annexats dos coberts, el situat a ponent d'estructura rectangular amb teulada a una vessant amb ràfec amb una línia de rajoles i de dos pisos. Els baixos són porticats sense tanques, amb dos arcs de mig punt que arrenquen des del terra i conserven el paviment de lloses de pedra calcària i uns abeuradors de rajola. A l'angle del porxo hi ha un contrafort més modern que l'edifici. El cobert de llevant és de majors dimensions, de planta rectangular i teulada a dues vessants i ràfec amb una línia de rajoles. Té tres accessos amb llindes de fusta i sense fusta (posteriors a l'incendi del s. XIX). Conserva l'estructura de l'embigat quadrejat i enmig de la sala hi ha una columna quadrada de blocs de pedra regulars; algunes de les pedres de la maçoneria dels murs de l'interior tenen incisions verticals. A la façana de llevant hi ha el segon accés (segon habitacle); una de les finestres conserva una inscripció amb l'any: ' 1850 '; a la que es va afegir posteriorment, a la part inferior: ' ANTONIO. J-AÑO 1966 '. | 08138-27 | A 9 km al nord-est de la vila. Camí de Ferrerons. | El Mas està ja documentat en el s. XV, quan pertanyia a la parròquia de Ferrerons, tot i que s'hi podria referir un document del segle X que l'esmentaria com la terra de Salomonem o de Gontario. Durant una restauració es va trobar sobre una biga un pergamí de 1426 on l'amo del mas redimia les remences. L'any 1672, el mas del Masot de Moià va comprar aquest mas i va crear una masoveria. Va ser cremat pels francesos i reconstruït l'any 1843. | 41.8497400,2.1407200 | 428669 | 4633450 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79914-foto-08138-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79914-foto-08138-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79914-foto-08138-27-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | L'estructura porxada de la façana de tramuntana és característica de les cases ramaderes.Tot el conjunt està molt refet, l'edifici actual es deu a la reconstrucció després de la crema i a les rehabilitacions modernes.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: La Guantera, Mas la Gontera. | 94|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 80109 | Arxiu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-26 | <p>Homs i Forcada, A; Martos i Moreno, E (2003-2006); Inventari de Patrimoni del Bisbat de Vic. Vic. Mn. Francesc Arumí (2007), font oral.</p> | XIII-XX | <p>L'Arxiu Parroquial comptava amb més d'un centenar de llibres d'interès històric i eclesiàstic, però actualment formen part del fons de l'Arixu Biblioteca Episcopal de Vic. A la parròquia han quedat els llibres d'ús corrent i actual.</p> | 08138-201 | Casc Urbà - Edifici Bussanya actual Rectoria | 41.8115500,2.1184400 | 426776 | 4629229 | 08138 | Moià | Obert | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cristina Casinos | 94|98 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 80343 | Fons documental parròquia de Sant Pere de Ferrerons a l'ABEV | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-parroquia-de-sant-pere-de-ferrerons-a-labev | <p>Fons de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic sobre Sant Pere de Ferrerons, que conté Llibres sacramentals (1575-1965), Llibres d'administració, Llibres notarials (1741-1944) i Pergamins: venda del mas Ferrerons, 1327</p> | 08138-446 | C. Santa Maria, 1. Vic | 41.8289700,2.1276800 | 427563 | 4631155 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-01-24 00:00:00 | Francesc Roma | 94|98 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 79890 | Sant Jacint del mas Bussanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jacint-del-mas-bussanya | Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit | Caldria fer-ne una rehabilitació. Part de la teulada ha caigut | Capella de nau única amb teulada a dues vessants i ràfec amb quatre filades (teula, rajola). L'espadanya té teuladeta a dues vessants amb ràfec de tres filades mixtes (teula, rajola, rajola). Conserva part de l'estructura del travesser de fusta on anava la campana. La capella té absis semicircular encarat a llevant amb teulada a dues vessants (la part est està reduïda) i ràfec de sis filades mixtes (rajola, teula). L'accés a l'ermita es fa per una petita escala de dos esglaons d'un sol bloc amb els angles arrodonits orientats a ponent. A uns metres d'aquesta, hi ha bancs simples de pedra calcària. En el portal d'accés hi ha un templet amb teulada a una vessant amb ràfec de vuit filades mixtes (rajola, teula, rajoles). El portal queda emmarcat per dues pilastres i un dosseret de pedra enmig del qual hi ha l'escut nobiliari de la família Bussanya (armadura d'antics cavallers; a l'escut semipartit de baix relleu hi ha, a la zona superior, un edifici que podria tractar-se del mas Bussanya i a la part inferior un braç amb un ram de flors). Els capitells que flanquegen l'accés estan decorats geomètricament i són de fust llis i base de planta quadrada. La porta d'accés, de fusta, conserva també el picaporta i el claus d'unió amb forma de petites petxines de ferro forjat. A sobre de la porta d'accés hi ha un ull de bou que sembla de factura moderna. A la dreta de l'accés hi ha una finestra de petites dimensions amb llinda de gres i enreixat en forma de creu decorat amb una flor central. La façana de ponent conserva l'estucat que imita un carreuat. Tant la façana de tramuntana com la sud han perdut l'estucat de la zona inferior del sòcol. A la zona propera al ràfec de l'absis hi ha una sanefa que imita arcs de mig punt amb una petxina a la base d'on arranquen els arcs. A la part central exterior de l'absis s'observa una finestra de mig punt amb una reixa de ferro forjat de factura molt acurada. A l'interior de l'absis es conserva la capa pictòrica on, a un metre del terra, hi ha una sanefa de motius geomètrics i algun de vegetal. A l'interior de la capella hi ha una volta de mig punt segmentada en tres seccions per arcs torals amb llunetes situades en dues de les porcions dels segments. El sostre està totalment decorat amb pintures d'estil geomètric de blanc sobre negre. En una de les claus de volta hi ha escrit: 'RESTAURADO 1700 '. Es conserva l'altar de fusta d'estil barroc pintat de blanc amb dues mitges columnes salomòniques situades geomètricament a banda i banda que conserven restes pictòriques i daurat. A la paret de llevant, on està situat l'altar, es conserva capa pictòrica de color vermell pompeià. A l'interior, i situats a banda i banda de les façanes de tramuntana i sud, hi ha uns bancs de pedra que aprofiten la paret de la capella com a respatller. | 08138-3 | A l'oest de la vila. Junt al mas Bussanya. | 41.8150400,2.0631800 | 422190 | 4629665 | 08138 | Moià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79890-foto-08138-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79890-foto-08138-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79890-foto-08138-3-3.jpg | Inexistent | Modern|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | La tipologia de l'edifici segueix les directrius marcades pel neoromànic.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Capella de Sant Jacint de mas Bussanya. | 94|96 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 79891 | Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-josep-0 | Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 48. Ed. T&T. Moià. Galobart i Soler, J (1998); ' Aportacions a la bibliografia i a l'obra dels escultors Rubió '. Nº 19. pàg. 39-41. Desembre. Moià. Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XVII | Antiga capella de nau única amb coberta a dos vessants i ràfec de fusta. Obra de pedra amb arrebossat. Posteriorment van ser afegits el presbiteri i la capella dels Dolors. La façana presenta una portalada rectangular d'estil renaixentista emmarcada per dues pseudopilastres llises de pedra amb capitell dòric que sostenen l'arquitrau i el fris, decorat amb caparrons d'àngels. El fris esta coronat per un frontó semicircular partit per la meitat. En ampliar-se l'església sota el patrocini de la família Alòs, es va afegir, a la part central del frontó, l'escut d'aquesta nissaga de metges moianesos. A mà esquerra de la porta d'accés hi ha un abeurador amb data de l'any 1870, és la font de Sant Josep. En el xamfrà de l'immoble hi ha una fornícula amb la imatge de Sant Josep. L'església de Sant Josep té un campanar on es conserva també una campana de l'any 1620 i un rellotge fet a Moià al 1789. L'edifici és l'auditori des de l'any 1993 i ha patit una sèrie de transformacions: l'antic presbiteri és l'escenari de l'auditori. La capella dels Dolors s'ha convertit en una saleta i els serveis i la zona del segon pis fan de magatzem i conserven la claraboia original. La girola s'ha conservat i, de les pintures del sostre, només se n'han conservat alguns fragments. La resta ha estat reintegrada amb criteri il·lusionista, seguint les pautes del que quedava i de la documentació fotogràfica. | 08138-4 | Casc Urbà - c. Sant Josep, 1 | A la façana es pot veure l'escut de la família Alòs, que van ser els primers benefactors del temple en cedir els terrenys per erigir l'església. Fou edificada sota la invocació del Desterro de Jesús Nostre Senyor pel Rv. Jaume Gónima, beneficiat de l'església parroquial de la vila de Moià i rector de Sant Pere de Marfà, i per la seva germana Lluïsa Busquets. Va ser beneïda pel senyor bisbe de Vic Andreu de Sant Jeroni el dia 11 d'octubre de 1620 (hi ha inscripció). La capella original, de petites dimensions, va ser engrandida a finals del s. XVIII allargant la part del presbiteri i afegint una nova capella lateral. La portalada de Sant Josep va ser contractada a la nissaga d'escultors Rubió. Se sap que el disseny de 1614 va ser encarregat a Jaume Rubió i es creu que molt probablement l'execució també podria haver estat d'ell. Si fos així, seria l'única obra esculpida en pedra que es coneix d'un escultor Rubió. Durant la guerra civil, com la majoria d'esglésies de la vila, va ser destruïda. En anys posteriors va ser utilitzada com a magatzem d'una empresa i, últimament, com a magatzem de la brigada municipal. L'església fou tancada al culte l'any 1936. L'any 1993 l'antiga església va ser convertida en auditori i sala polivalent amb capacitat per a 100 persones. El rellotge del campanar va ser construït per Josep Senesteva l'any 1789 i el 2002, després de la seva restauració, es va tornar a posar en marxa. | 41.8126100,2.0952000 | 424847 | 4629367 | 1614-20 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79891-foto-08138-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79891-foto-08138-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79891-foto-08138-4-3.jpg | Legal | Modern|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | L'any 1865 es va restaurar la façana.A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Capella de Sant Josep. | 94|96 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 79893 | Capella Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-santa-magdalena | AD (1981); Gran Geografia comarcal de Catalunya. Bages, el Berguedà i el Solsonès. Vol. II. El Moianès. pàg. 167-185. Barcelona. Diputació de Barcelona; Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Nº 006 (1523). Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XVIII | En la rehabilitació s'han repicat i sorrejat l'exterior i l'interior perdent-se el morter original. | Capella d'una sola nau amb absis poligonal. La teulada és a dues vessants amb ràfec de cinc filades mixtes (teula i rajola). Petita espadanya d'obra nova igual que les finestres que donen a l'exterior. Porta d'accés de fusta original encarada a ponent. La llinda de pedra no té cap inscripció i els muntants presenten, modelat a baix relleu, un capitell doble simple a l'altura de la llinda. A pocs centímetres de la llinda hi ha una base rectangular sobre la qual, simètricament, hi ha dos pilons acabats amb esfera i, entre ells, una fornícula amb estructura de templet amb columnes de capitell simple, avui buida. En un dels sillars laterals dels muntants de la porta d'accés es pot observar la inscripció, poc llegible: ' CO.../LOS ERANCE...MA..GE/ERMITA ST MAGDALENA/DIA 2...ANY/1821 '. L'interior de planta basilical encara conserva, a la banda de llevant i a l'altura del transsepte, una capella lateral petita que sembla original, i un segon pis sobre la porta d'entrada a l'ermita que podria haver estat el cor. La llum, la rep des d'una rosassa petita circular formada per quatre blocs de pedra situada tot just per damunt de la fornícula esmentada anteriorment. A la façana de tramuntana s'observen dos grans contraforts de pedra calcària i morter disposats en paral·lel a la part central de la façana. A cada part de la façana dividida per aquest contraforts hi ha una finestra d'obra nova amb llindes simples. A prop de la llinda d'una d'aquestes finestres es pot observar una creu incisa en un dels blocs de pedra. A la façana exterior de l'absis s'ha obert una nova finestra rectangular on la propietària vol posar un vitrall modern. A l'interior de l'edifici, hi ha una porta que dóna accés directe a la casa de pagès de construcció posterior. El conjunt és coronat amb una espadanya de reduïdes dimensions. | 08138-6 | A 6 Km al sud-oest de la vila. Camí de carro que porta a Serramitja. A la Serra de Santa Magdalena. | La seva existència data del s. XIII, quan Elisenda de Vilarjoan l'any 1288 fa un llegat en el seu testament. L'any 1419, Pere Joan Codony i la seva muller Caterina 'feren donació de sí, i per a servir en la capella als Vicaris de Moià administradors d'ella '. La capella va ser refeta l'any 1683 i era sufragània de Moià l'any 1878. L'edifici actual va ser aixecat al s. XVIII aprofitant, possiblement, les estructures de l'edifici anterior. En el padro de 1830 encara hi apareix un ermità. | 41.7925200,2.0535200 | 421360 | 4627173 | 08138 | Moià | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79893-foto-08138-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79893-foto-08138-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79893-foto-08138-6-3.jpg | Legal | Modern|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | C. Casinos | Al 1888 hi coincidiren dues grans concentracions de fidels que hi anaven de romeria. Havia estat aprofitada antigament com a cabanya de pastor i durant molts anys hi va viure un ermità.Actualment s'està restaurant l'interior i rehabilitant l'exterior.A uns metres de l'ermita vers ponent hi ha una estructura de planta quadrada i petites dimensions de la qual ningú sap la funció.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònis de catalunya és denominada: Capella de Santa Magdalena. | 94|96 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 80054 | Portalada oest de l'església de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portalada-oest-de-lesglesia-de-santa-maria | AD; L'art català. Pàg. 47. Ed. Aurria. Vol VII. Barcelona. Generalitat de Catalunya; Servei de Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. | XVII | Caldria intervenir en la neteja i consolidació de l'escultura que ja ha estat molt erosionada, a més caldria posar una xarxa invisible i funcional davant l'atac dels coloms. | Portalada que dona accés a l'església de Santa Maria. D'estil Barroc i amb arquitectura en pedra articulada en tres nivells És el primer conjunt salomònic que es coneix a Catalunya. Actualment té als angles de les cantonades dues escultures modernes del Pare Coll (esquerra) i Fc. Xavier Ponce (dreta). Les imatges són originals, i han estat restaurades després de la Guerra Civil. Representen sant Josep de Calassanç, sant Pere de la Cadireta, sant Ponç de Planella i la Verge Maria. | 08138-145 | Casc Urbà - Pl. Major | L'església primera va ser consagrada al 939 (estil romànic). Al s. XVI-XVII la vila de Moià vol aixecar un temple nou, els primers treballs s'inicien en 1674, l'arquitecte va ser Pere Torrents i el cambril va ser construït al 1747 per Josep Morató i Soler qui construeix quasi totes les peces a Vic. Es conserva molta documentació de la construcció. | 41.8122300,2.0976400 | 425049 | 4629322 | 1677-84 | 08138 | Moià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80054-foto-08138-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80054-foto-08138-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80054-foto-08138-145-3.jpg | Inexistent | Modern|Barroc | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 94|96 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 80070 | Cambril de l'església parroquial Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cambril-de-lesglesia-parroquial-santa-maria | Galobart i Soler, J (1993); L'Església de Moià i els seus constructors (1673-1749). Modilianum nº 8-9. pàg. 58-60. Juny-desembre. Moià. Homs i Forcada, A (2003); Inventari del Bisbat de Vic. Fitxa núm. BdV 0002874.00. | XVIII | Caldria consolidar la llinda d'accés. | Cambril de planta rectangular i teulada a dues vessants, situat darrere de l'església de Santa Maria. L'edifici, de dos pisos, té accés pel presbiteri. En ell es guarden moltes de les icones religioses de l'església, propietat del Bisbat de Vic. La majoria de les peces són barroques i n'hi ha alguna de qualitat artística. Els sostres estan pintats amb motius religiosos i vegetals, molt restaurats. Els vitralls de les finestres són moderns, dels anys 20; els originals es troben en unes condicions regulars en el magatzem que hi ha a l'Ajuntament. L'accés al segon pis es realitza per unes escales dobles, fetes amb pedra de la masia de la Gònima, amb dues baranes formades per cinc trams diferents, separats per muntants, dos d'ells presenten un pom de bronze al capdamunt i dues portes, també de ferro forjat, on destaca a la part central, el monograma coronat en una, el de MA (Maria) i a l'altre el de Jesús. | 08138-162 | Casc Urbà - Pl. Major | Durant la finalització de la capçalera de l'església parroquial els capitans, adjunts i els comissionats de la confraria de la Mare de Déu de la Misericòrdia van escollir al Sr. Morató per a la construcció del cambril. Per aquesta feina cobraria 1.250 lliures. Per realitzar aquesta comanda es van haver d'enderrocar les cases que hi havia al costat del Pont (la Volta) i amb les pedres es va construir el nou edifici. | 41.8109800,2.0940700 | 424751 | 4629187 | 1736-40 | 08138 | Moià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80070-foto-08138-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80070-foto-08138-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80070-foto-08138-162-3.jpg | Inexistent | Modern|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Josep Morató i Sellés | 94|96 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 80008 | Cases Viñas-'Villa Mercedes' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-vinas-villa-mercedes | Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 49-50. Ed.T&T. Moià. Generalitat de Catalunya; Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Modilianum (1963); ' Moya y sus artistas. Francesc Viñas en el primer centenario de su nacimiento '. Any IV. Juliol. Moià. | XX | Caldria consolidar les esquerdes estructurals de les façanes exteriors nord, est i sud, l'interior de la casa i el voladís. Dins l'habitatge hi ha algun bé moble interesant que podria ser intervingut. | L'edifici de teulada a quatre vessants, té a l'extrem oest una torre-mirador amb escales que forma part d'un cos afegit de quatre pisos de planta quadrada al nucli original. La cornisa de l'edifici central està decorada amb una espècie de merlets arrodonits i amb motius vegetals de pedra. L'accés es fa per una entrada senyorial amb porta de ferro forjat, que impedeix l'accés a l'edifici i als seus jardins a qualsevol vianant que no tingui permís. La casa té quatre pisos més el soterrani. Les finestres i portes de balcó del conjunt tenen falsos arcs amb dues filades (graons). Al segon pis hi ha una terrassa continua de la façana sud a la de ponent amb portes amb arcs rebaixats i barana de pedra amb columnes de fust prim. Aquesta terrassa és sostinguda per sis columnes simples de fust llis que es cimenten al jardí i creen l'ambient de porxo de la casa. A l'interior una llarga i bonica escala de marbre blanc distribueix les dependències i els diferents pisos. En entrar, ens trobem amb un vestíbul ampli que distribueix les primeres dependències, dues d'elles amb llar de foc. Criden l'atenció els vitralls del vestíbul i de la saleta de la dreta. Pujant al primer pis ens trobem varies dependències-dormitoris, encara tenen els llits i els armaris, algun d'ells d'interès d'època. Els enrajolats del terra són, alguns d'ells, de molt bona qualitat i en bastant bon estat. El segon pis, al que s'accedeix també per aquesta escala de marbre, dona al terrat. Al voltant de l'edifici, a la banda est, hi ha un jardí de grans extensions en el que destaca un colomar típic d'aquestes construccions i de l'estil modernista (atribuït a Puig i Cadafalch) que té una torreta adossada i el teulat és de ceràmica vidriada. Té molt element de ferro forjat i les finestres amb ornamentació floral, combinant el maó amb l'arrebossat. Envoltant el jardí queden restes de barana corba de trencadís que alterna rajoles amb tons marrons i blancs. Al jardí també trobem dues piscines amb un conjunt escultòric de tres figures relacionades amb personatges o elements d'òperes de Wagner. La zona que queda soterrada s'ha transformat en zona de jocs. Té un accés directe a la zona del jardí on hi ha l'hort. | 08138-121 | Casc Urbà - c. Richard Wagner núm.1 | Francesc Viñas va fer construir aquesta casa on abans hi havia hagut unes barraques i on ell havia nascut l'any 1906 i els treballs van acabar-se dos anys després. Va ser la seva primera i segona residència. El jardí va ser agençat als voltants de l'any 1900 i remodelat al 1956-60 pel seu gendre, Jacint Vilardell. Del primer jardí queden restes de la barana, capelletes i el colomar. Desprès de la remodelació van desaparèixer alguns elements i se n'afegiren de nous, com el grup escultòric. 'Villa Mercedes' junt amb el Colomar, són les úniques mostres de Modernisme que hi ha a la vila. | 41.8120000,2.0993000 | 425187 | 4629295 | 1906-08 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80008-foto-08138-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80008-foto-08138-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80008-foto-08138-121-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | És el primer dels edificis que formen part del conjunt Viñas (294). Tant l'exterior com l'interior d'aquest edifici són d'un clar estil Modernista. | 105|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 80062 | Font del Lleó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-lleo-3 | Generalitat de Catalunya; Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit | Final XIX | Es podria fer una neteja dels grafits. | Font de pedra, podria ser pedra de Montjuïc, de 35 cm de gruix, situada molt a prop de la casa de J. Coma i que formava part dels seus jardins. El seu abeurador té forma de petxina gran on es recull l'aigua que raja de la boca d'un lleó amb expressió ferotge, encerclat per una decoració de motius florals i vegetals (dues branquetes que semblen llorer) a banda i banda i coronat, en la part superior, per tres grans flors de cinc pètals (magnòlies?). El lleó ha tingut pèrdues de les quals algunes que pertanyen als lòbuls dels ulls han estat reintegrades amb morter de ciment. El seu estil és similar al de J. Campeny i Fuxà, però no s'ha localitzat cap signatura. Dintre de la petxina que recull l'aigua hi ha una reixeta de ferro molt similar a les que es posaven a les fonts durant el s. XVIII. | 08138-153 | Casc Urbà - Zona nord del Parc Municipal | Està situada en els jardins municipals, a la casa benestant del senyor Coma, actual biblioteca. Des de l'any 1935 el jardí va passar a ser públic i actualment és el parc municipal. Així, doncs, la font és d'accés públic. | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 08138 | Moià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80062-foto-08138-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80062-foto-08138-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80062-foto-08138-153-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: Font del Parc. | 105|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 80117 | Cap de Geganta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cap-de-geganta | Ardèvol i Julià, Lluís (coord.): «Catàleg de gegants centenaris de Catalunya». Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2015. Jaume Clarà i Marta de Planell, 'Els gegants de Moià (1883-1983)', Modilianum, 54 (2016). | XX | S'ha restaurat recentment | Cap de geganta sense cos. Està fet de cartó pedra amb una preparació fina de guix de factura molt fina. Els ulls són de vidre. El Cap de la Geganta porta una diadema de llautó decorada a la zona del front amb l'escut de Moià, a les orelles unes arracades fetes amb monedes que semblen originals de diferents països: Argentina, Portugal i França i al coll un collaret de perles de plàstic. La factura és molt fina i recorda les obres en ceràmica de l'autor. | 08138-209 | Casc Urbà - Museu Municipal de Moià | Formava part del conjunt de Gegants d'abans de la Guerra Civil i de fet és l'única que va sobreviure a la guerra. A l'arxiu municipal hi ha el document de l'encàrrec de la seva execució i de la compra de la perruca. Es va construir a Barcelona. El 1883 es van estrenar els gegants regalats a Moià per la família Bussanya; el cap de la geganta es devia malmetre i va ser canviat el 1904 L'any 1901 s'hi afegeixen dos nous capgrossos. Representaven un guerrer musulmà i una princesa cristiana. L'autoria és atribuida. Es varen cremar durant la guerra i només en va quedar el cap de la geganta, que es guarda al museu de moia. | 41.8117600,2.0985900 | 425127 | 4629269 | 1904 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80117-foto-08138-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80117-foto-08138-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80117-foto-08138-209-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Lambert Escaler | 105|98 | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 350,70 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml