Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 80005 | Carrer Rafel Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-rafel-casanova | Tarter i Fonts, R (2005); ' 1000 anys de Història de Moià '. Curs de Formació de monitors. Patronat de Museus de Moià. Moià. | XVII | Carrer que comença quan acaba el carrer de Sant Antoni, davant de l'església parroquial. Hi ha diverses cases d'interès artístic i històric: núm. 8 (Museu Municipal-Casa Natal d'en Rafael Casanova), núm., 10 (llinda i inscripció), núm. 18, núm. 20, núm. 24, núm. 26, núm. 28 i la núm.30 enganxada a la volta. | 08138-118 | Casc Urbà - Al lateral sud de l'església de Santa Maria | És un dels carrers antics de la vila. Fins al s. XV no van aparèixer els primers ravals. L'aparició dels segons al s. XVII fa que apareguin alguns carrers com ara el de Palau (de Dalt i de Baix). Era anomenat el carrer Palau de Dalt al s. XVII. | 41.8115800,2.0980700 | 425084 | 4629250 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 80404 | Rajoles de l'Àngel de la Guarda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rajoles-de-langel-de-la-guarda | Conjunt de sis rajoles quadrades, disposades en tres fileres de dues rajoles cadascuna, on es representa un àngel brandint una espasa, situat damunt d'una petita peanya que té dibuixats dos caps d'àngel que surten d'enmig d'un núvol. Aquest núvol tapa els peus de l'àngel. L'àngel porta dues ales i una corona a la seva mà esquerra. A sota, una inscripció diu 'El Sto ANGEL de la Guarda'. | 08138-507 | Cruïlla entre el carrer de la Coma i la Baixada del Merstre | Varen ser-hi col·locades modernament pel propietari de la casa, que és antiquari. Són de procedència desconeguda. La casa correspon a la del notari Joaquim Otzet i Coromines, hereu del mas Coromines, mort el 1906, | 41.8123500,2.0968600 | 424984 | 4629336 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 80376 | El Soler de Ferrerons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-soler-de-ferrerons | No es conserva cap resta de l'edifici | Emplaçament de l'antiga masia dita el Soler (possiblement el Soler de Ferrerons). Avui dia no hi queda pràcticament cap resta de la casa. Només alguns blocs treballats donen fe de l'existència de la casa, que va estar dempeus fins no fa massa dècades. De tota manera, per diverses fonts orals es pot conèixer l'emplaçament i el fet que els materials de què estava feta la masia es varen aprofitar per a la construcció d'altres cases. | 08138-479 | Al nord del collet d'Herbaprima | Va ser una de les propietats que la família Vilarrúbia va comprar abans d'iniciar les compres a la plana, que donaren lloc a l'aixecament del Masot. | 41.8499600,2.1488600 | 429345 | 4633468 | 08138 | Moià | Restringit | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 80064 | Dolmen de Puig-rodó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-puig-rodo | Batista i Noguera, R, Pericot, L (1961); Sepulcros Megalíticos de la comarca del Moyanés. Instituto de Prehistória y Arqueología de la Diputación Provincial de Barcelona. Casa Provincial de Caridad, Imprenta-Escuela. Fascículo I. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2007); Servei de Patrimoni Arqueològic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarque Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K102GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Romeu, A; Roca, J (2004); Sepulcres Megalítics supervivents a la subcomarca del Moianès. Gener. | Dolmen que estava format per una galeria coberta de parets paral·leles subdividides en tres cambres. Només conserva una sola cambra de les tres que tenia. Conserva en bon estat la cambra principal i un tros de corredor orientat al sud-oest, la resta i el cromlec han estat desplaçats des de l'estudi de 1960 realitzat per M. A Petit i Joan Surroca. Només queden dempeus cinc de les vuit lloses que el formaven. La llosa que fa de tapa té una creu marcada d'uns 30 cm de longitud, possiblement d'època medieval. Està orientat de nord a sud amb una petita desviació al nord-oest. El túmul està molt erosionat, encara que es pot intuir que devia ser circular. No existeix cap resta del cercle que l'envoltava. La característica de la subdivisió de la cambra té un paral·lel a la mateixa comarca amb la cista de la Fossa d'en Terrades. | 08138-155 | Al nord-est de la vila-C-59 en direcció a l'Estany. Trencant cap a la masia Comes Vell. | Va ser excavat a principis dels anys 60 i reconstruït. Les restes arqueològiques i antropològiques que es van trobar eren molt remenades i sense estratigrafia: fragments antropològics, ceràmics, de metall i de sílex que es troben al Museu Episcopal de Vic. | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80064-foto-08138-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80064-foto-08138-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80064-foto-08138-155-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Les restes arqueològiques estan ubicades al Museu Episcopal de Vic.Té llegenda coneguda.La cronologia donada és la proposada en l'Inventari Arqueològic de Catalunya. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 79992 | Pla-Romaní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-romani | Ubals i Picanyol, D ( 2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 126. Moià. | XV-XVI | Hi ha molt afegits de ciment i nova construcció. | Masia de petites dimensions de la que queda poc de l'estructura antiga. De planta rectangular, un pis amb teulada, sense ràfec, de fibrociment a dues vessants. Actualment sembla haver estat dividida en dos habitacles. El situat a llevant està elevat i l'accés es fa per unes escales de set esglaons d'obra nova. Aquesta part de l'edifici té un pis semisoterrat amb porta d'accés. La part central de la paret del frontispici és de maçoneria i sembla ser de les poques parts originals del mas. Annexat a la façana de llevant hi ha un cobert de planta rectangular i un pis amb teulada a dues vessants de fibrociment que conserva alguna part original de maçoneria i llindes de fusta tot i que està molt retocat i té molts afegits de ciment i maons moderns com la totalitat de l'edifici. | 08138-105 | A 2,5 Km a l'est de la vila. | Va ser edificada a principis del segle XVI o finals del XV per la família Pla, paraires i mercaders residents a la vida, que havien anat comprant terres. Deu el seu nom al casament entre Clareta Pla i Vicenç Romaní. La masia és coneguda perquè va desaparèixer el 28 de gener de 1939 en fer esclatar un polvorí les tropes republicanes en retirada. Una part va quedar dempeus i es va restaurar fa una mica més de tres dècades. | 41.8095600,2.1192300 | 426839 | 4629007 | 08138 | Moià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79992-foto-08138-105-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 80429 | Cista de Puig Espelta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cista-de-puig-espelta | Cista d'1,30 m de llarg i 0,70 m d'amplada, orientada d'est a oest, formada actualment per tres lloses de 15 cm de gruix que sobresurten molt poc del terreny. | 08138-543 | Serrat de l'Espelta | Va ser descobert per J. Surroca a principis dels anys 60. Ell mateix el va excavar, i hi aparegué ceràmica, fragments de pasta negra amb bast desgreixant i superfície llisa; valva de pecten perforada per a ser utilitzada com a penjoll i un esquelet sencer ajagut sobre el costat dret, amb les cames doblegades i el crani orientat a l'oest. | 41.8386200,2.1358000 | 428248 | 4632220 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||||
| 79930 | La Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pineda-3 | Clarà i Arisa, J (1997); Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges. Ed. Viena S L. Barcelona, gener. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Serra i Coma, R (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XX | Casa d'estiueig de planta quadrada amb escala en el centre. Grans blocs de pedra. A cada angle de l'edifici hi ha un escut també en pedra. Té tres plantes: la planta baixa esta destinada a les estances, al primer pis hi ha les habitacions i les golfes estan destinades al lleure. La teulada originàriament era de fusta i enmig s'aixecava una llanterna ornamental amb parallamps. A principis dels anys seixanta es transformà i actualment és una teulada àrab als quatre vents amb un pinyó a la façana principal. El ràfec és de fusta. A l'entrada hi ha un porxo porticat de factura clàssica cobert per un terrat amb balustrada a nivell de la primera planta. | 08138-43 | A l'oest de la vila. Ctra. N-141-c en direcció a Manresa. | Va ser construïda sobre de les runes d'una altra casa construïda anteriorment pels comtes d'Arola. Anomenada també la Torre del Fang, perquè al principi de ser construïda hi posaven fang per morter fins que a la primera pluja forta es va començar a desfer i calgué començar de nou. Durant la guerra s'hi van refugiar les brigades internacionals i refugiats. També va ser hospital de primeres cures. | 41.8123100,2.0875700 | 424213 | 4629340 | 1922 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 79979 | Magadins Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/magadins-nou | Ubals i Picanyol, D ( 2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 96. Moià. | XVIII | Masia de planta rectangular amb teulada a dues vessants amb ràfec d'una filera de lloses bastant restaurada per convertir-la en un habitatge de turisme rural. L'edifici principal ha estat reformat per encabir dos apartaments de turisme rural. Encara conserva els annexos, antigament les quadres, i dos coberts que encara conserven la seva estructura original i les teulades. Un dels coberts conserva l'abeurador, actualment serveix com a magatzem. No s'observa cap inscripció en cap de les finestres ni portes. No queda rastre de l'era i en el terreny que l'ocupava hi ha una piscina coberta. La teulada de l'edifici principal és nova. | 08138-92 | A 4 Km a l'est de la vila. | Va ser construïda pels propietaris de Magadins Vell a la segona meitat del segle XVIII per traslladar-s'hi a viure mentre deixaven la casa vella a uns masovers. | 41.8400000,2.1040700 | 425615 | 4632400 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79979-foto-08138-92-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 1870. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 80082 | Creu de la Muntanya de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-muntanya-de-la-creu | XX | Creu de ferro d'uns 2,5 m aproximadament, recolzada sobre una base de carreus de gres local en bastant bones condicions. La creu està treballada per les dues cares. A la banda de llevant hi té la imatge d'un sagrat cor sota la paraula 'reinaré' i envoltat d'una corona d'espines. A la banda de ponent hi ha el monograma 'MA' sobreposat en un sol i una inscripció directa en la pedra que diu: 'construïda en 1900 i reconstruïda en 1939', a la banda de la base. Al lateral nord a la base de carreus hi ha una inscripció : 'MP 1950'. Les unions de les decoracions estan realitzades de forma mecànica amb unions de cargols i femelles. La secció del ferro és IPN. La Creu està situada en un lloc privilegiat de Moià, al quedar a força alçada es pot divisar tot el poble, també Castellterçol, el Montseny i fins i tot Montserrat si el dia és clar. De fet, és anomenat com el Mirador de la Creu. | 08138-174 | Al nord-oest de la vila, Muntanya de la Creu. | Va ser construïda l'any 1900 a iniciativa del rector Joan Costa per commemorar el canvi de segle. Inicialment era de fusta, però elmateix any un llamp la va destruir. La creu de ferro actual fou construïda el matix 1900 pel manyà Grau de Moià (va costar 450 pessetes). L'any 1936 es va desmuntar i el travesser va quedar al terra. Es va reconstruir el 1939. Abans la muntanya s'anomenava Costa de la Bada. Actualment s'anomena Costa de la Creu o Muntanya de la Creu. | 41.8151600,2.0920800 | 424591 | 4629652 | 1900 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80082-foto-08138-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80082-foto-08138-174-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 79931 | Casa de la Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-coma | Serra i Coma, R (1991); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XX | Casa de tres plantes amb façana molt estreta, l'interès de la qual radica en les tribunes dels dos pisos superiors que divideixen l'edifici en dues parts. Aquestes tribunes es repeteixen als darreres de la casa per tal de salvar el desnivell del terreny. La tribuna acaba en un petit teulat que sobresurt de l'edifici i que combina teules verdes i vermelles. A la planta baixa hi ha dues entrades: la d'accés a l'habitatge i la que es feia servir per guardar el vehicle. La coberta és de teula àrab i els murs de reble i maó. | 08138-44 | Casc Urbà - c. del Palau, 27 | Va ser construïda durant el quinquenni 1920-25 pels propietaris del mas de la Coma de Moià, que combinaven l'estada al mas amb la del poble. | 41.8112500,2.0981800 | 425093 | 4629213 | 1923-25 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79931-foto-08138-44-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 79959 | Casanova de la Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-la-coma | Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 44. Moià. | XIX | S'ha restaurat recentment | Masia de planta quadrada i teulada a dues vessants amb xemeneia que conserva l'estructura de fusta. La porta d'accés es troba orientada al sud . La finestra de sobre la porta té una inscripció a la llinda: ' SUBÎRA/1805 '. Les finestres de l'edifici estan fetes amb grans blocs de pedra. El pis superior queda diferenciat de la resta de les façanes per un tipus de construcció específic. Part de la façana est està feta de maó i resta part de les quadres de factura més moderna. | 08138-72 | A poc més de 4 Km al sud de la vila de Moià. | Va ser construïda com a masoveria de la Coma de Sant Jaume. Els últims en habitar-la van ser els Sala que vivien de l'agricultura i la ramaderia. | 41.7833400,2.1116100 | 426176 | 4626103 | 1805 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79959-foto-08138-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79959-foto-08138-72-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 79965 | La Caseta d'en Fermí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-den-fermi | Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 55. Moià. | XVIII | Masia de planta rectangular amb finestres i dintell de la porta amb inscripció : ' MAS DE DOMINGO LLOBATERAS/1733 '. L'embigat de l'entrada és de formigó, tot i que les estructures originals eren de pedra regular amb morter de calç. Es conserva també l'enllosat de pedres de l'entrada a la casa i part de l'era també amb el paviment. L'edifici annex eren les quadres, conserva l'embigat de fusta i els arcs de volta catalana, actualment és el garatge on guarden els estris del camp. L'accés és una gran porta amb contrafort. Cap a la banda oest de la masia hi ha encara dos petits edificis, els corrals on actualment hi guarden l'aviram, els sostres d'aquest estan en males condicions a diferència dels dos edificis principals, on viuen els masovers, i el 'garatge' amb teulada a dues vessants que es troba en bones condicions. Crida l'atenció el menjador antic en pedra que decora l'entrada de la masia. | 08138-78 | A 2 km a l'oest de Moià. | Va ser construïda al s. XVIII i posteriorment ampliada. | 41.8184700,2.0806700 | 423647 | 4630030 | 1733 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79965-foto-08138-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79965-foto-08138-78-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Tenen bassa natural i hort i un petit pou tot i que reben aigua corrent del poble. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 79951 | Can Rocafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rocafort | Ajuntament de Moià. Programa de la Festa Major de Moià. Any 1948. Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Arquitectònic Local; Moià. Carpeta núm.1. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XIX | Gran casal de planta quadrada amb façana principal a ponent. Coberta a quatre vents. L'edifici està estructurat en tres nivells més golfes. La simetria es manté respecte l'eix marcat per la porta d'accés. Destaca la planta noble que presenta tres balcons amb balustrades emmarcats amb brancals i llindes de pedra amb motius geomètrics. El parament és de pedra emblanquinada. Al frontó del balcó de la planta noble es pot observar l'escut de la família Rocafort. A la clau de l'arc d'accés hi ha un anagrama amb les sigles de la família. | 08138-64 | Casc Urbà - Pl. Sant Sebastià, 1 | Va ser aixecat per Ramon de Rocafort al 1887 i ofert a la vila per l'hereu del Sr. Torrents, D. Ignasi, comte de Jofre, l'any 1944. | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 1887 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79951-foto-08138-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79951-foto-08138-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79951-foto-08138-64-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cristina Casinos | Constructors Orriols arribats de Castellar de N'Hug | A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Ajuntament, Antic Casal d'en Ramon de Rocafort. | 98|102 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 80053 | Carrer Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-santa-magdalena-0 | Tarter i Fonts, R (2005); ' 1000 anys de Història de Moià '. Curs de Formació de monitors. Patronat de Museus de Moià. Moià. | XVIII | És un dels pocs carrers que encara conserva les llambordes tot i que no són les originals es pot observar un desgast considerable per l'erosió. Anant en direcció a la plaça del Moianès, es troba limitat pels murs del Parc Municipal i a la esquerra es poden observar alguns edificis d'interès arquitectònic amb elements barrocs (llindes...) com: núm. 39, núm. 33, núm. 31; ja que hi ha poca construcció nova. En algun d'aquests edificis i sobretot a la banda de ponent del carrer que llinda amb el mur del Parc Municipal es troben anelles de bestiar de ferro. | 08138-144 | Casc Urbà - de la Pl. del Colom a la Pl. del Moianès. | Té aquest nom perquè era el camí que es prenia per anar a l'església de Santa Magdalena als afores de la vila en direcció oest. | 41.8114800,2.0981700 | 425092 | 4629238 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 79952 | Fragments de l'antic Retaule Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fragments-de-lantic-retaule-major | XV | Dos fragments del retaule gòtic de la parròquia de Santa Maria. Són els únics testimonis de pintura gòtica que es coneixen. Actualment formen part de l'exposició permanent de la Casa-Museu natal de Rafael Casanova. El primer fragment de taula gòtica prové del retaule major de la parròquia. És de majors dimensions que la segona: 2, 30 x 1, 20 x 0, 10 cm. Està representada la verge amb nen a l'esquerra (mirant cap a la dreta) i uns àngels a la banda dreta. La pintura, de trets clarament gòtics, és sobre fusta. Al fons s'observa una finestra amb arcs lobulats. Es conserva bona part de la capa pictòrica original, tot i que fa més de vint anys la taula va ser intervinguda pel Centre de Restauració de Catalunya, i s'observen petites reintegracions pictòriques i de suport. La verge amb cabell llarg i arrissat sosté en en els seus genolls al nen que porta en les seves mans un colom i unes flors. El vestit demostra la qualitat de l'estofat amb pa d'or. El segon fragment, de forma rectangular i procedent de la predel·la del mateix altar, és de dimensions més petites: 0, 70 x 1, 0 x 0, 25 m. El fragment està dividit en dues finestres amb arc lobulat on, a la dreta, està representat un Crist mort dempeus (tronc) després de ser crucificat amb estil clarament gòtic i amb molt realisme: les carnacions són verdes, la corona d'espines amb la sang al cap. A la finestra lobulada de la dreta del fragment hi ha una figura molt possiblement femenina (la Verge?) amb les mans juntes en acte de resar. Aquesta segona imatge té una gran pèrdua pictòrica al rostre; conserva, però, a diferència del Crist, la decoració de la paret que té darrere. El suport en fusta d'aquest segon fragment està totalment corbat possiblement a causa de les condicions ambientals de la seva història. Els dos arcs lobulats estan decorats amb la tècnica de repujat amb pa d'or. | 08138-65 | Casc Urbà - Casa Natal Rafael Casanova núm. 8 | Són dues peces gòtiques que es van salvar de les desamortitzacions del segle XIX i de la crema d'esglésies i patrimoni durant la Guerra Civil. Les peces varen ser descobertes el 1936, quan es va desballestar l'orgue. Havien estat reutilitzades en una data indeterminada, segurament en construir l'església nova, per fer les bancades de l'orgue. Varen ser restaurades durant la dècada de 1960, | 41.8117600,2.0985900 | 425127 | 4629269 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79952-foto-08138-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79952-foto-08138-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79952-foto-08138-65-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | La factura dels dos fragments del retaule és molt bona. | 93|85|94 | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 80184 | Aqüeducte de Passerell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-passerell | XVIII | Aqüeducte de dos ulls d'uns 6 m d'alçada i 30 m de llarg, de pedra gres que es troba enmig del torrent de Passerell. Enmig de l'aqüeducte hi ha un arc de descàrrega que no ha estat tapat . A la dreta d'aquest arc, a la banda sud, hi ha una pedra regular quadrada amb una inscripció que conté una creu i la data de 1750, possiblement la data de construcció. L'aigua circulava per una conducció feta amb diverses peces de pedra tallada en forma semicilíndrica, d'uns 25 cm d'amplada a la part superior (perfil en U). Sembla que recollïa una part de l'aigua que anava al molí Vell de Passerell i la desviava cap als camps de la riba dreta, just a sota de la masia de Passerell. | 08138-276 | Al nord-est de la vila, sota la masia del matei nom, una mica aigües amunt | Sembla que va ser construït l'any 1750, segons indica la data gravada a la cara sud. | 41.8272000,2.1031600 | 425525 | 4630979 | 1750 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80184-foto-08138-276-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80184-foto-08138-276-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | S'hi pot accedir per un camí que remunta la riba esquerra i que es pot agafar just per sobre del molí Vell de Passerell. | 94 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 79918 | El Masot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-masot-1 | Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Tarter i Font, R(2007), font oral. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 99. Moià. Vila i Comaposada, MA (1980); La Casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Pàg. 123. Ed. 62. 1ª ed. Barcelona. | XVII-XVIII | Gran masia rural amb bloc homogeni del s. XVIII amb afegits posteriors del s. XIX (galeries annexes i pati interior). El bloc original és un mas de planta rectangular de tres pisos amb porta de muntants simples sense inscripció. Dins del bloc original, la planta noble presenta una gran sala del s. XVIII amb decoració original de l'època. Perpendicular a aquesta façana hi ha part de l'edifici original on es troba la porta principal amb muntants de pedra i inscripció: ' 18creu60 ' a la llinda. A sobre de la llinda hi ha una fornícula relativament moderna, amb una imatge del Sagrat Cor. La coberta és de teula a dues vessants sense ràfec i embigat de fusta amb una torre prismàtica quadrada acabada per un gablet escalonat amb teulada a quatre vessants i ràfec d'una filada de teules. Annexada a la torre hi ha un edifici de planta rectangular de 10 x 7 m i teulada a dues vessants amb ràfec d'una filada de rajoles, on hi ha una estructura tipus fumeral de maó i pedra que podria haver fet la funció d'espadanya ja que l'edifici és la capella particular del conjunt sota l'advocació de la Mare de Déu de Loreto, amb l'accés per l'interior de l'edifici. El parament de la façana de ponent és de pedres irregulars arrebossades i en el segon pis d'un cos de planta rectangular que ocupa la meitat de la façana de l'edifici original, s'observa una galeria porxada amb quatre arcs rebaixats i tres columnes de fust llis (semblen d'un sol bloc de pedra) i barana de ferro. Tot el nucli habitat està rodejat per un mur de maçoneria en el que es pot observar a la façana de ponent l'existència del barri mitjançant una portalada amb petita teulada a dues vessants. A pocs metres de la façana de ponent hi ha un cobert que encara conserva la llinda de fusta original. | 08138-31 | A l'est de la vila. Ctra. a Vic N-141 km 29-30. | Sembla que les primeres noticies del mas són de l'any 1290, si bé el bloc original pertany al s. XVIII, tot i que se sap que va ser construït aprofitant un antic mas anomenat els Casals. Francesc Vilarrúbia Torrellebreta va néixer al 1811en aquesta casa i ell mateix va fer construir l'arxiu on es guarden documents i dades relatives a la família Vilarrúbia. Durant la primera guerra carlina s'hi van estacionar forces cristines. | 41.8085500,2.1231000 | 427160 | 4628892 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79918-foto-08138-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79918-foto-08138-31-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Una de les filles de la propietària ha confirmat l'existència d' inscripcions dintre del conjunt.No s'ha pogut accedir a l'interior de la masia. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 80056 | Creu de Pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-pedra-2 | XIV | És al costat d'una antiga ruta de transhumància, en una plataforma elevada respecte del nivell de la carretera. Consta d'un basament esglaonat de planta circular, amb quatre nivells decreixents en alçada. Damunt d'aquest s'assenta el pilar monolític de planta octogonal, d'uns 2,5 m d'alçada, que sosté el capitell i la creu. El capitell és un cub amb rostres representats als quatre angles inferiors. Les seves cares nord i sud semblen llises, mentre que a les cares est i oest s'hi intueixen una mena d'ones d'aigua que podrien correspondre a l'escut de l'Estany. Damunt seu hi ha la creu amb representacions esculpides de Crist crucificat i de la Mare de Déu en cares oposades A l'escalinata hi ha una placa de pedra gravada que diu: ' CREU DE TERME DE STA Mº DE L'ESTANY (SEGLE XIV) /RESTAURADA EN 1954 PEL DR. JOSEP Mº VILARDELL'. | 08138-147 | Al nord de la vila. Ctra. C-59 Km. 55 | Sembla que hauria estat construïda a iniciativa de l'abadia de Santa Maria de l'Estany. S'esmenta per primera vegada l'any 1461, segons informa un cartell que hi ha al mateix lloc. El pedestal-mirador es va construir l'any 1954. | 41.8565000,2.1128500 | 426363 | 4634224 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80056-foto-08138-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80056-foto-08138-147-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | s. XIV.S'inclou dins de l'inventari de Moià, tot i que sobre els mapes de l'ICC està situada en terme de L'Estany. De fet, sabem que originàriament marcava el límit del monestir.Una tradició ens explica que aquesta creu assenyala el lloc on la imatge de la Mare de Déu de l'Estany es féu tan feixuga que va ser impossible d'avançar més endavant quan s'intentava de traslladar-la perquè no quedés abandonada amb motiu del saqueig públic del qual va ser objecte el monestir . davant el miracle, la imatge de la Verge fou retornada al seu lloc original. | 85 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 80165 | Inscripció tomba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/inscripcio-tomba | XIX | Inscripció en pedra calcària grisa amb aigües marrons d'uns 40 x 40 cm en la que es pot llegir nítidament: ' PAS PER/ LA TOMBA./ 1826 '. La pedra va ser reutilitzada com a bloc en la reconstrucció de l'actual façana de llevant de l'església de Santa Maria, després del pont. | 08138-257 | Casc Urbà-c. Rafael Casanova, després de La Volta | Segurament la llosa prové de l'antic cementiri del s. XVIII, que estava situat a la plaça Major i es va aprofitar com a material de construcció. | 41.8117300,2.0988300 | 425147 | 4629266 | 1826 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80165-foto-08138-257-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 80241 | Molí de Lobalta o molí de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-lobalta-o-moli-de-la-riera | Roma i Casanovas, F. (2018): Antics molins de la vall de Marfà. Modilianum (pendent de publicació) | XIV | Només en queden algunes evidències | Canal tallat a la roca de 2,5 m de recorregut, amb dos forats rodons de 15 cm de profunditat i de diàmetre. L'amplada, en el seu tram final, oscil·la entre els 45 cm i els 60 cm, i l'altura arriba als 50 cm. Aquest tram final forma part d'un conjunt més important que fa entre 20 i 25 m de recorregut, que, tot i estar en pitjor estat de conservació, permet distingir-hi diferents trams tallats a la roca i altres que només presenten un dels dos costats del canal (el superior o nord). A 7 metres del final del rec i uns 3,5 m per sota apareix la base del molí, que mostra tres encaixos (dos per al banc i un per a l'engegador), amb altres evidències d'on havia estat el carcabà i l'obrador tallades a la pedra. Es tractava d'un molí de roda horitzontal al qual es duia l'aigua des del rec mitjançant una canal de fusta o un tronc buidat. No hem trobat cap evidència de la resclosa on s'agafava l'aigua que feia funcionar el molí, però no sembla que hagués tingut bassa. De tota manera, els forats rodons que es troben al final del rec semblarien indicar la presència d'un molí de roda vertical, potser un batà, tot i que no s'ha pogut documentar | 08138-333 | Riba dreta de la riera de Castellnou, sobre el gorg de la Falzia | Segurament es tracta de l'antic molí de Lobalta, documentat l'any 1308 i 1319. Un document de l'any 1356 ens informa que aquest molí era propietat de Raimon de Planella, que estava per sota d'un altre molí seu (segurament el que avui coneixem com el molí de Castellnou), i que més avall hi havia un altre molí dit del mas Riera. Per aquest motiu no es pot assegurar que les restes descrites corresponguin a un o altre molins. El molí de la Riera també apareix referenciat l'any 1423, quan Joan Ça Riera l'estableix a Pere Andreu Carrió i a Pere Balmes i li dona permís per ampliar el rec i les basses. | 41.7955400,2.0995300 | 425187 | 4627468 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80241-foto-08138-333-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | El conjunt estava embardissat fins fa pocs anys | 85 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 80069 | Molí del Perer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-perer | XVI | L'edifici fa anys que és ensorrat | Edifici de planta quadrada en estat ruïnós del que només queda dempeus les quatre façanes. Fa deu anys, es va descriure que a la porta d'accés es podia observar la data de 1856 (avui dia il·legible). L'edifici ha perdut la teulada tot i que es pot deduir que era una coberta amb volta semiesfèrica. A la part de sobre es troba la bassa del molí, amb la rampa d'entrada d'aigua. A la part inferior es conserva el carcabà, que té al seu interior dues rodes de fusta: una situada a l seu lloc i l'altra desmuntada, tot i que en molt mal estat. També s'hi conserven les rampes que duien l'aigua fins a les rodes. L'aigua que sortia del carcabà anava a parar directament a la bassa del molí de Perer (masia), fitxa 94. | 08138-161 | Al nord-oest de la vila. Limitant amb el municipi d'Oló. | Segons una concòrdia de 1582, Bernat Callís «mestre de fer molins» de Sant Genís d'Orís i en Perer de Rodors, pagès de Sant Feliu de Rodors, acorden fer un molí a la riera del Perer, en la seva heretat, en el lloc que al mestre li sembli bé. El molí ha de ser d'una mola. El fet que actualment presenti dues moles ens indica una important reforma, que podria haver tingut lloc a mitjan segle XIX o abans. | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 1582 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80069-foto-08138-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80069-foto-08138-161-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | A aquest molí hi anava quasi tot el municipi a moldre el gra i popularment es deia que estava a cinc quarts del centre del poble, fet que el convertia en el mas més allunyat centre del municipi. | 94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 79899 | Sant Jaume de la Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-de-la-coma | Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | X-XVII | Capella de nau única sense absis construïda amb maçoneria i teulada a dues vessants amb ràfec de blocs de pedra amb motllura i espadanya en forma d'arc. La façana de ponent és d'estil barroc i és on es troba la porta d'accés decorada amb dues semipilastres que la flanquegen. La porta té llinda amb motllura i dues volutes d'estil jònic als extrems. A la banda superior de la llinda hi ha una fornícula buida apetxinada, i a sobre d'aquesta, una inscripció en pedra calcària horitzontal d'uns 50 cm en la que es llegeix: 'FRANCESCHC I6COMA83 '. Corona el conjunt un ull de bou amb motllura perimetral i reixa de ferro. A mà dreta de la porta s'observa una finestra rectangular amb reixa de ferro forjat decorada amb una flor central. A la mateixa alçada de la llinda de la porta d'accés hi ha una rajola blanca moderna amb el número 15 en negre. A la façana nord es reconeixen restes d'estucat i un banc perimetral de pedra bastant regular que va de la meitat de la façana vers la porta de ponent i que continua per la façana sud. A les arestes de les cantonades de l'ermita hi ha blocs de pedra regulars de mida mitjana que encara conserven les juntes de morter de calç. A la banda superior esquerra de la façana sud, dos blocs de pedra verticals que disten entre ells uns quatre o cinc centímetres amb forma de finestra tipus espitllera i, a pocs centímetres, una finestra rectangular tapiada. L'interior del sostre és amb volta i amb altar de fusta emblanquinada amb tres pisos abarrocats però sense decoració pictòrica visible. Al perímetre, i encastat a les parets, bancs de fusta i una balustrada amb columnes de fusta d'aproximadament 1 m que dona accés a l'altar. | 08138-12 | Al sud de la vila. C-59 en direcció a Barcelona | Segons un document, aquesta ermita ja existia quan es va consagrar l'actual. Dins del frontó descrit anteriorment, hi havia una imatge segurament del titular de l'església. En un bloc de pedra col·locat per damunt de la fornícula hi ha la inscripció 'Francesch Coma, 1683'. | 41.7856700,2.1054100 | 425664 | 4626367 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79899-foto-08138-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79899-foto-08138-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79899-foto-08138-12-3.jpg | Legal | Barroc|Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | C. Casinos | El nucli original és del s. X.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Ermita de Sant Jaume de la Coma. | 96|92|94|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 80428 | Festa de la Cabra d'Or | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-cabra-dor | XXI | Festa de caràcter popular, emmarcada dins de la Festa Major. Recull diferents elements folklòrics i referents històrics centrats a la vila de Moià per convertir-los en una manifestació festiva i participativa que pretén ser del gust de tota la població. La festa es desenvolupa durant dos dies, i es passa la nit a les rodalies del castell de Clarà, amb espectacles i jocs preparats expressament per a l'ocasió. La festa acaba amb l'apedregament d'en Planella, antic senyor de Moià, un sopar i un ball de fi de festa. | 08138-542 | Segons lacabrador.cat, aquest esdeveniment pretén recrear alguns fets històrics, com la revolta d'Aissó (any 826) i la història de la família Planella, tot això entrelligat amb elements folclòrics (com la llegenda del dolmen de la Grossa). | 41.8115300,2.0939100 | 424738 | 4629248 | 2010 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 80416 | Cal Fullaraca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fullaraca | XVIII | Casa deshabitada, que ha patit reformes recentement que han desfigurat la portalada principal. | Casa de carrer típica del segle XVIII, amb planta baixa i dos pisos (segurament el superior eren unes golfes). Està feta amb pedra poc treballada. A la planta baixa hi ha la porta i una finestra que donen al carrer, amb llindes planes fetes de tapàs. A la llinda de la porta figura la data de 1722. Sobre la porta hi ha una finestra corresponent al primer pis, també de llinda plana. La finestra del pis superior també és de llinda plana, i de mides menors. La coberta és feta amb teules. | 08138-530 | C. Tosca, 26 | Segons la llinda de la porta i la data que figura al Cadastre, la casa es va construir l'any 1722. Hauria estat reformada totalment al 1870. | 41.8105700,2.0966900 | 424968 | 4629139 | 1722 | 08138 | Moià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80416-foto-08138-530-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | En aquesta casa va néixer la mare del tenor Francesc Viñas. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 79927 | Castell de Clarà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-clara | AD(1976); ' Els Castells catalans '. Ed. Rafael Dalmau. Barcelona. Àvila i Granados, J ( 1981); Revista Guión: ' El castillo de Clarà i Can Ustrell ' nº 474. Noviembre. Català, P (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Dovella (1994); Revista d'Història i Art del Bages; Moià i Rodalies. pàg.32-38. Any IV. Nº Dotzè/12. Manresa. Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (1990); Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya. ' Els castells i els monuments d'arquitectura militar de Catalunya '. Departament de Cultura. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Picanyol, L (1959); La villa de Moyá desde los tiempos prehistóricos hasta la invasión napoleónica. Barcelona. Tarradell i Mateu, M; Riu i Riu, M; Giralt i Raventós, E (1988); Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II. 2a edició. Ed. Parcir Selectes. Manresa. Ubals i Picanyol, D(2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 72. Moià. | X-XI | En excavació. | Edifici de caràcter militar. Actualment està en runes tot i que es poden diferenciar restes d'uns murs de diverses dependències. Part de la torre de defensa circular (bona part dempeus especialment fins a l'alçada del primer pis) amb part de la vela de la cúpula, així com la part de la muralla exterior que circumda diverses estances i la cisterna d'aigua. Els carreus són bastant irregulars encara que constitueixen filades força regulars, no hi ha cap altra construcció com finestres i/o constància de segons pisos. Encara es conserva el morter de juntes possiblement del s. X-XI. Les darreres excavacions han deixat a la vista una segona torre de planta rodona, adjacent a la primera i un conjunt de murs d'uns 80 cm de gruix, fets amb pedres mitjanes treballades relligades amb fang. Una cala a la zona nord del castell ha evidenciat la presència de nous murs que caldrà excavar en el futur. Un pla més avall té l'ermita dedicada a Sant Andreu erigida al pas del s. XI-XII. | 08138-40 | Muntanya de Sant Andreu a l'oest de la vila de Moià. | Segons la Catalunya Romànica, el primer esment del castell correspone a l'any 912, com a castell de Moià. Posteriorment, l'any 915 ja apareix com a Castro Clarano. Vers el 1057 s'esmenta el ' Castro de Cleran '. El 1136 figura entre els castells que el comte Ramon Berenguer IV va confiar al seu senescal, Guillem Ramon, així resta vinculat al patrimoni dels Montcada. Passant per mans dels Calders i els Rocafort. El 1246 el rei Jaume I el permutà i aleshores esdevingué senyor de Moià, el bisbe de Vic. El 1288 va ser venut pel rei Alfons al comte de Pallars, en realitat era un empenyorament. El 1381 cau en mans del vescomte de Roda, Francesc de Perellòs qui el va traspassar al moianès Pere de Planella. Al 1385 ho revertiren al rei. El Decret de Nova Planta de Felip V (1716) estableix l'enderroc. Resta dempeus només la capella. La vila de Moià va dependre d'aquest castell(els castlans nomenaven el batlle de Moià) fins que va adquirí una entitat pròpia i independent d'ell. | 41.8202100,2.0801400 | 423605 | 4630224 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79927-foto-08138-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79927-foto-08138-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79927-foto-08138-40-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | El conjunt presenta una situació geogràfica privilegiada sobre les contrades de l'entorn. Al magatzem de l'Ajuntament de Moià hi ha localitzada una reixa forjada medieval que podria haver format part d'aquest conjunt. Als peus d'aquesta construcció hi ha la petita capella de Sant Andreu.A l'inventari el Patrimoni Arquitectònic de Catalunya informa que aquest bé té la protecció BCIN pel Decret de disposició del 22/04/1949, BOE 5/05/1949. | 85|92 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 80294 | Molí Vell de Perers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-vell-de-perers | Gran enderroc a la sala de moles, la resta està coberta per la vegetació. | Gran edifici, amb un obrador amb una porta al costat est que fa 1,70 m d'amplada i 2,10 d'altura mínima i presenta una llinda plana (tot i que li falten algunes dovelles). La coberta és una volta de mig punt. El conjunt fa 6,75 m x 5 m. A la banda oest hi ha una finestra de 60 cm d'amplada i 90 cm d'altura, que dona sobre el rierol. L'interior és ple d'enderrocs i una obertura permet pujar fins al mur de la bassa. Aquesta no presenta pou sinó una rampa doble. El carcabà fa 1,60 m d'amplada, i està construït amb una arc rebaixat fet a plec de llibre. A l'interior es conserva la part final de la rampa de fusta i hi ha evidències d'un segon joc de roda i moles. Annex hi ha un petit edifici. | 08138-397 | Riera del Gai, confluència amb el sot de la Tomba | Segons l'inventari de masies, documentalment apareixeria al segle XI, tot i que les construccions actuals serien del XVIII. | 41.8139500,2.1376300 | 428373 | 4629479 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80294-foto-08138-397-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | El molí principal podria haver tingut un segon pis, però no es pot precisar a causa de l'estat de la vegetació, que ho cobreix tot. | 85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 80335 | Cova de Puig-antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-puig-antic | Borràs,J;Miñarro,JM;Talavera,F.(1982).-”el baix empordà, el gironès, la selva, l'osona, el vallès oriental i el maresme” Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.6):1-292. ed. Políglota. Barcelona. Daviu, J.; Pallarès, J.(1981).-”Tres cavitats al terme de Collsuspina”. Gours (8):31-36. GEFOMA. Foment Martinenc. Barcelona. | Cova d'uns 35 m de recorregut, principalment rectilini fins arribar a la part final. El seu traçat segueix una diàclasi ben marcada. La boca d'entrada fa un 5 m d'altura per 2 m d'amplada. | 08138-438 | Al sud-est de Puig-antic, a peu de cingle | Segons l'Espeleoíndex, la cavitat era coneguda des d'antic en els àmbits arqueològics. La primera referència és una exploració duta a terme per la SIE del CEA l'any 1970. Tot i aixecar-se'n la topografia, aquesta no fou publicada fins l'any 1982, amb motiu de la publicació del volum 6 del Catàleg Espeleològic de Catalunya (on surt erròniament situada). L'any 1981 Joan Pallarès i Jordi Daviu (GEFOMA) realitzen una nova topografia que publiquen a la revista GOURS, ometent conscientment la situació de la cavitat. | 41.8046100,2.1658600 | 430707 | 4628419 | 08138 | Moià | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Francesc Roma | A l'Espeleoindex s'inclou una topografia actualitzada de la cavitat. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 80410 | Mas Güell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-guell | 'Pàgines d'història moianesa i curiositats del temps vell'. Modilianum, VIII (juliol de 1967), p. 137. | Espai cobert per la vegetació | Restes de parets situades en una zona no massa pendent de l'Obaga de la Torre. S'hi endevina la presència d'un edifici, confirmat per informació oral. A l'interior de les restes, destaca una petita barraca o refugi. | 08138-524 | A ponent de Sant Pere de Ferrerons, a l'altra banda del torrent de les Graus | Segons ens diuen des de la Granoia, la casa es deia mas Güell. Segons mossèn Pere Bertran , es va abandonar al 1357 a conseqüència de la pesta negra. Ja no apareix en el nomenclàtor de 1860. | 41.8279500,2.1320800 | 427927 | 4631038 | 08138 | Moià | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 80415 | Casa del carrer la Tosca, número 32 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-la-tosca-numero-32 | XX | Casa de carrer, amb un habitatge i un petit magatzem a la planta baixa, i un habitatge a la primera. A sobre hi ha una mena de golfes, amb finestres estretes. A la planta baixa hi ha dues portes a peu de carrer i una finestra, mentre a la primera planta hi trobem dues finestres emmarcades per figures rectilínies que sobresurten de la paret i un empedrat arrodonit a la part superior que recorda alguns detalls modernistes. La factura de la casa sembla ser més aviat modernista, però amb alguns detalls retardataris. | 08138-529 | Carrer Tosca, 32 | Segons dades del Cadastre, la casa es va construir l'any 1900 i es va reformar el 1965. | 41.8103700,2.0966400 | 424964 | 4629117 | 1900 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80415-foto-08138-529-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80415-foto-08138-529-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | 102 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 79985 | L'Ocella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/locella | Ubals i Picanyol, D ( 2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 113-114. Moià. | Masia d'un sol cos de planta rectangular amb dos pisos més golfes amb teulada a dues vessants amb ràfec amb voladís. Aquest està suportat per testers de bigues de fusta amb una línia de rajola que a la façana de tramuntana és de formigó. L'accés a l'habitatge està a la façana de llevant per una porta dovellada d'estil senzill amb motllura dòrica a l'interior. A la clau de la porta hi ha un escut amb data inscrita: '1797' amb restes de pàtina on s'observa una diadema amb cinc perles, a sota de la qual hi ha restes d'una inscripció il·legible i, en un tercer nivell, acompanyada per unes volutes verticals, la data. Al segon pis de la façana sud hi ha una galeria porxada de tres arcs de mig punt d'obra nova que possiblement hagi respectat la forma original amb paviment de rajola en quadrícula conservada. Al mateix pis s'han afegit tres finestres d'obra nova. A la façana de ponent hi ha un cos de planta rectangular d'uns 6,5 x 2 m amb teulada a tres vessants amb voladís de testers de fusta i de dues plantes d'alçada afegit a l'edifici original en l'any 1953. A la porta d'accés (sud) hi ha la data incisa. A pocs metres hi ha un cobert amb teulada a dues vessants que conserva l'obra original de maçoneria amb un afegit de maó vers la teulada d'un metre aproximadament. A prop d'aquest cobert hi ha un abeurador de 1,5 x 1 x 1,80 m d'alçada, monolític. Les finestres de tot l'edifici són modernes i en general hi ha moltes reformes, no s'observen cap tipus d'inscripcions. | 08138-98 | A 1 Km del nucli urbà, al sud de la vila. Al Pla del Masot. | Segons R. Tarter hi ha documents d'arxiu que l'esmenten l'any 1500. | 41.8069400,2.1102100 | 426087 | 4628724 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79985-foto-08138-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79985-foto-08138-98-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | La part nova de la masia data de l'any 1953.s. XVI. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 80183 | Tina de Riqueus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-riqueus | Consorci de les Valls del Montcau, 2005; Tines a les Valls del Montcau. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Patrimoni únic a Catalunya. Llibres de Muntanya, 11. Ed. Farell. Octubre. | XIX | S'hauria de consolidar el mur de la banda oest i reconstruir-lo abans de que caigui tota l'estructura. | Edifici amb planta de ferradura per fora, però rodó per dins, d'uns 4,50 m de diàmetre interior. Construit amb grans pedres pràcticament sense treballar. Porta quadrangular amb llinda de fusta, sobre la qual es troba gravada la data de 1866. Fa 1,70 m x 0,95 m. La paret fa més d'un metre de gruix i l'edifici es tanca amb una falsa cúpula. En el pis inferior hi ha una tina rodona, amb cairons vidriats. La boixa es troba a la part de fora, al marge i per sota de l'edifici. Fa 3,50 m d'altura. A l'interior hi ha una inscripció feta amb un llapis que diu 'Feta al 1866. Fa que es feta 78 añs'. Es veuen les restes del que podria haver estat una premsa de cargol a l'interior, i una mena de fornícula pràcticament a nivell del terra. A la part exterior hi ha un enderrocament important a la part de ponent. No massa lluny, un centenar de metres al nord-est i per sobre de la tina, hi ha una zona on es va extreure pedra amb les restes d'una petita cabana, tot molt emboscat. | 08138-275 | Al sud de la vila | Segons LL. Ferrer i Alòs al Bages la paraula 'tina' va ser substituïda per la de 'cup' al s. XIV i durant el s. XVI-XVII la tina de pedra folrada amb cairons vidrats es va anar configurant. L'any 1890 al Bages hi havia 27,714 ha plantades que es van incrementar amb l'augment de demanda de vi, l'increment de la població i l'exportació massiva d'aiguardent cap a Amèrica i el Nord d'Europa. Les tines típiques del Pla del Bages són les d'estructures quadrades o circulars construïdes en pedra i morter de calç i amb l'interior folrat de ceràmica per conservar el líquid. La dimensió de les tines podia variar depenent de la producció de la verema tot i que no solien superar els 2,5 m de diàmetre ni els 3 m de fondària. | 41.7907000,2.0842000 | 423907 | 4626944 | 1866 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80183-foto-08138-275-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80183-foto-08138-275-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | En la prospecció del terreny s'ha trobat algun fragment de ceràmica de plat català del segle XVIII prop de l'entrada a la tina. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 80175 | Placa d'agraïment a Sebastià Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-dagraiment-a-sebastia-oller | XXI | Placa de metacrilat d'uns 40 x 30 cm, aproximadament, en agraïment al Sr. Sebastià Oller pel mecenatge dels treballs arqueològics i d'estudi durant els anys 50 a les coves del Toll. A la placa es pot llegir: 'Al Sr. Sebastià Oller i Colomer/Principal impulsor de les excavacions de les Coves del Toll/ i als altres col·laboradors/la vila de Moià els expressa el seu agraïment en el cinquantenari de l'inici de les exploracions/Ajuntament de Moià/Patronat de Museus de Moià/ 6-X-2002'. | 08138-267 | A l'est de la vila. Ctra. N-141-c km. 32 en direcció Les Coves del Toll. | Sebastià Oller va ser el mecenes que va subvencionar els treballs arqueològics a les coves del Toll i Toixoneres durant els anys 50, i es va preocupar per mantenir les restes en bon dipòsit a l'antic Museu Arqueològic de cal Cristo (actual biblioteca). | 41.8052600,2.1487900 | 429290 | 4628505 | 2002 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80175-foto-08138-267-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 80048 | Torre de la Granoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-la-granoia | Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit | XX | Esquerdes estructurals i consolidació de les rajoles de la torre colomar. | Masia de tres pisos amb torre mirador amb voladís. L'edifici es troba en un terreny cercat. La façana principal està encarada al sud i està dividida simètricament segons l'eix que determina una antiga torre colomar octogonal d'estil modernista amb rajola verda començada en pedra i acabada d'obra posteriorment. L'accés a l'edifici es fa per uns jardins amb una piscina artificial seca al sud. Després d'una escala d'accés hi ha un vestíbul on es comencen a distribuir les habitacions. En el mateix nivell hi ha un gran saló, una cuina i un annex amb forma d'absis basilical on actualment hi ha una gran llar de foc i on antigament hi havia una capella que ha perdut la seva funció original. De fet l'accés a aquesta sala de grans dimensions es fa per una porta on està gravada una creu que recorda el seu antic ús. Des de les escales en forma de cargol s'accedeix a dos pisos. Al primer es distribueixen les sales, dormitoris, lavabos i cuines inclòs una gran sala- rebost en el que encara es conserva una nevera a motor amb portes de fusta que encara funciona. Totes les habitacions són moblades, algunes d'elles tenen mobles de finals del s. XIX principi del s. XX. Al segon pis hi ha les dependències del servei. Quasibé totes tenen grans finestrals i en una d'elles encara queden les cordes d'estendre la roba. A sobre d'aquest pis encara queda una escala molt recta que es dirigeix a la torre de teulada de rajoles verdes. És un gran espai amb grans finestrals i marcs de finestres nous. És com un mirador des del que s'observa no només Moià sinó Castellterçol, el Montcau, la Mola. En total hi ha més de 30 dependències i entre la decoració de tota la casa pairal hi ha també peces mobles: tapissos, ràdio de principi del s. XX, rellotge de peu fabricat a Barcelona i mobiliari de valor històric. El parament, els brancalls i les llindes són de pedra. | 08138-139 | Al nord-est de la vila. N-141-C direcció Vic. Trencant indicat a ma esquerra. | Se sap que aquesta torre va ser començada a construir l'any 1908 i segons uns documents de la família, un dels que la va construir va ser Jaume Gallaguet qui va aportar la pedra necessària per a la construcció de l'edifici. Un militar anomenat Don Carlos, va fer aixeca'l. Altres propietaris posteriors a Don Carlos van ser els Romeu, els Molins i Puigarnau, fins arribar als actuals que el van adquirir l'any 1968. | 41.8210000,2.1207700 | 426980 | 4630276 | 1908 | 08138 | Moià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80048-foto-08138-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80048-foto-08138-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Jaume Gallaguet | A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de catalunya és denominada: Torre de la Granoia. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||
| 80301 | Molí de Ramon Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-ramon-roca | XIX | Caldria netejar la zona i consolidar el mur de la bassa, que és a tocar de la pista. | Edifici, amb coberta exterior a dues aigües, fet amb pedra poc desvastada relligada amb morter de calç, de 4,50 m x 2,55 m, coberta de volta de canó, S'hi accedeix per una porta d'1,80 m x 0,95 m, de llinda plana, feta de pedra picada. Sobre seu hi ha una petita finestra espitllerada. A la llinda hi ha gravat: 'Ramon Roca / Añ + 1871'. A la part de llevant es conserva la bassa, tot i que molt tapada per la vegetació. Sembla que seria un molí de rampa, ja que no s'observa res que permeti pensar en un pou. A l'interior hi ha un entarimat de pedra on se suposa que anava un únic joc de moles (avui dia inexistent). Un forat permet veure el fons del carcabà ple d'aigua. Aquest carcabà no és accessible des de l'exterior. | 08138-404 | Riera de Malrubí, aigües avall del molí del Perer, a la zona dita les Set Rieres. | Se sabia que aigües avall dels molins del Perer hi havia un tercer molí, però no consta que s'hagi descrit mai. | 41.8424300,2.0561300 | 421638 | 4632712 | 1871? | 08138 | Moià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80301-foto-08138-404-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80301-foto-08138-404-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Com que en desconeixem el nom, li donem el que figura a la llinda de la porta.Sembla que la masia-molí del Perer va ser construïda l'any 1850 per la família Roca, fet que sembla tenir consistència amb el nom i la data de la llinda d'aquest molí | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 80123 | Campanar de Sant Pere de Ferrerons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-de-sant-pere-de-ferrerons | Dovella (1994); ' Moià i rodalies '. Revista d'Història i Art del Bages. pàg.32-38. Any IV. Nº Dotzè/12. Manresa. Tarradell i Mateu, M; Riu i Riu, M; Giralt i Raventós, E (1988); Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II. 2ª edició. Ed. Parcir Selectes. Manresa, . Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 25. Moià. | XIII | Campanar adossat al mur nord de l'església de Sant Pere de Ferrerons. La torre del campanar és de planta quadrada amb parament de grans carreus de talla regular del qual una gran part pertany a l'església primitiva, segurament construït al s. XIII. L'accés a les escales del campanar de Sant Pere de Ferrerons es troba a l'interior de l'església, a la banda nord, és una porta moderna que dona a les escales del campanar amb voltes catalanes. El primer pis d'esglaons és de pedra. En el primer vestíbul es troba l'accés al cor de l'església. Al segon pis, l'escala s'estreny i en el segon vestíbul es poden apreciar els forats de les bastides antigues de construcció. Arribant al tercer pis s'observa un joc de campanes col·locades al terra. No hi ha espadanya, però a les finestres dobles romanen restes de les estructures de fusta i els claus de ferro que les aguantaven antigament. N'hi ha dues, la de dalt és petita, de bronze i decorada amb 'un llaç que rodeja les lletres Teresa 1856'. Sota l'estructura de fusta que les subjecta es troba la segona, més gran, també de bronze decorada amb lletres. | 08138-215 | Parròquia de Ferrerons | Sant Pere de Ferrerons es coneix documentalment des del s. X. Des d'aleshores l'edifici ha patit modificacions en la seva estructura, però sense perdre mai la seva categoria parroquial. L'edifici actual es va construir a l'any 1763 aprofitant part dels murs romànics i la torre del campanar, que és una edificació de finals del Romànic. L'església ha estat transformada diverses vegades i els seus objectes de culte traslladats a Moià. L'any 1846 la parròquia de Ferrerons es va agregar al municipi de Moià. | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80123-foto-08138-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80123-foto-08138-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80123-foto-08138-215-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 92|85 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 80246 | Molí de les Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-les-vinyes-1 | Tarter i Fonts, R. (2012). La Vall de Marfà. Moià: l'autor. | XVIII? | Només queda la part del cup. | Restes d'un edifici del qual només s'identifica el pou del molí (rodó, d'1,40 m de diàmetre) i el carcaba, que fa 1,90 m d'amplada. També sembla identificar-se part de l'antiga bassa i del rec que hi duia l'aigua. | 08138-338 | Al nord-oest de les Vinyes | Ramon Tarter esmenta una acta notarial de l'any 1787 que feia referència a un conflicte per la situació d'un molí, que no quedava clar si pertanyia a la parròquia de Moià o a la de Marfà (Tarter i Fonts, 2012, p. 24). Pel que es diu, en aquell moment no se sabia amb certesa on havia estat instal·lat aquell molí, que era dins del terme de la Sala Mosterola, raó per la qual es va demanar a un paleta de Moià i a una altra persona que reconeguessin uns forats que hi havia a la roca per determinar si podien correspondre a l'estacada de l'antiga resclosa, i si unes restes en podien ser la bassa. | 41.7859600,2.0821900 | 423735 | 4626419 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80246-foto-08138-338-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Podria ser que el document notarial a què es fa referència estigués parlant del molí de la fitxa 341. | 94 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 80050 | Llindes i escut de ca l'Anglada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llindes-i-escut-de-ca-langlada | Serra i Coma, R; Sarri, J (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XIX | La llinda forma part d'un edifici reformat en la segona dècada del s. XX per tal d'acollir un establiment bancari. Hi ha una inscripció on figura la data '1882'. Es tracta d'un balcó amb ornamentacions a base de motllures. A la part central hi ha la imatge d'un bust d'un home de perfil amb el cabell llarg i arrissat. A la mateixa llinda hi ha les restes d'un sota-ampit d'una finestra. A l'angle de l'edifici que dona a la plaça Major hi ha un escut que representa la caixa d'estalvis i pensions que l'encapçala una guardiola que recorda un casc de cavaller. | 08138-141 | Casc Urbà - Pl. Major núm. 6 | Probablement les dovelles que configuren avui aquest balcó formaven part de la casa transformada a principis del s. XX en establiment bancari. | 41.8120800,2.0982000 | 425095 | 4629305 | 1882-45 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 79896 | Can Carner - Antic Convent de les Josefines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carner-antic-convent-de-les-josefines | Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg.4 3-44. Ed. T&T. Moià. Generalitat de Catalunya; Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XVIII-XIX | Edifici format per planta baixa, planta noble i golfes. Teulada a dues vessants sense ràfec. Presenta simetria respecte a l'eix marcat per la porta d'accés adovellada amb arc rebaixat i grans carreus de pedra. El primer pis presenta cinc finestres, una d'elles convertida en balcó, coronades amb sengles frontons triangulars. A l'eix marcat pels esmentats frontons i a nivell de les golfes hi ha petites obertures de seccions rectangulars. El conjunt esta coronat per un ràfec de pedra decorat amb motius geomètrics. La porta és de mig punt simple sense cap inscripció. La façana de ponent dóna a un pati interior, des del que unes escales accedeixen directament a la plaça de la font de Sant Joan. | 08138-9 | Casc Urbà-c. de les Joies núm. 9-11 | Popularment, l'edifici es coneix com a Can Carner, perquè des del segle XIV, abans de ser convent, era propietat de la família Carner. L'edifici va ser reformat al segle XX per albergar les germanes Josefines. Com a edifici religiós va ser habitat fins a l'any 1976. | 41.8122600,2.0976000 | 425046 | 4629326 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79896-foto-08138-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79896-foto-08138-9-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Convent de les Josefines. | 102|94|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 80026 | Casalot Vell del Soca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casalot-vell-del-soca | Si no s'hi actua, es corre el perill que s'enderroqui totalment | Construcció quadrada de 7 m de costat, de la qual es conserven dues parets i mitja senceres (la nord i l'est). Presenta una porta d'arc rebaixat al nord-oest (fa 1,60 m d'amplada i no es pot precisar l'altura perquè ha estat tapat posteriorment). Per dins la llinda és de fusta. L'edifici presentava tres pisos fets amb pedra treballada i distribuïda en filades de gruixos diferents. En el segon pis hi ha tres finestres grans (dues de completes), de llinda plana i cinc petites espitlleres. Estan relligades amb morter de calç i amb fang. Presenta un mur intern de divisió de 60 cm de gruix. El mur exterior fa 70 cm de gruix. El pis inferior té dues petites espitlleres a la banda de llevant. | 08138-380 | Al sud del Solà de Sant Esteve | Podria tractar-se del mas Babota, que encara apareix en un capbreu de 1500, quan encara es diu 'que hi és lo casal'. De tota manera, no s'ha pogut comprovar. | 41.8137500,2.0407800 | 420328 | 4629542 | 08138 | Moià | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80026-foto-08138-380-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80026-foto-08138-380-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | 85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 80249 | Resclosa de l'Escala dels Gats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-lescala-dels-gats | Roma i Casanovas, F. (2018): Antics molins de la vall de Marfà. Modilianum. (en premsa) | X? | Només queden tres fileres de cunyeres. | Aigües avall de l'anomenada escala dels Gats, s'evidencien una trentena de forats rodons (d'entre 10 i 12 cm de diàmetre), distribuïts en quatre filades que ocupen bona part del llit del torrent, i amb una amplada total de 2,60 m . Podria tractar-se de dues rescloses construïdes en èpoques diferents a un metre l'una de l'altra, però també podria tractar-se d'una única estructura. En tot cas, per la morfologia de les cunyeres, es tractaria d'un molí de l'alta edat mitjana. Una mica més avall hi ha dos conjunts de forats que podrien correspondre a un canal de morfologia semblant al que s'ha descrit anteriorment i un espai pla (artificialment pla?) amb diversos forats a les vores i un a la paret, que podrien correspondre a l'assentament del casal del molí (creiem que no tindria sentit que aquesta resclosa estigués connectada amb l'estructura anterior). Just al lloc on es troba la font de la Golarda, tallat al mig del llit del torrent, hi ha el que podria ser el motllo d'una roda de molí que fa poc més d'un metre de diàmetre. | 08138-341 | Escala dels Gats, a prop de les Vinyes | Podria tractar-se d'un conjunt de molins datat l'any 989. ,El 985 s'esmenta el topònim Escortegads que potser tindria alguna cosa a veure amb l'escala dels Gats on se situa aquesta resclosa. | 41.7838200,2.0849300 | 423960 | 4626179 | 08138 | Moià | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 80329 | Ancoratges de resclosa al torrent del Gomar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancoratges-de-resclosa-al-torrent-del-gomar | Caldria netejar la zona per veure si apareix algun forat més que indiqui el traçat del rec. | Conjunt de fotats rodons excavats al llit del torrent que dibuixen dues línies paral·les separades per uns 70 cm. El conjunt fa uns 10 m de llarg. Els forats més ben formats fan 12 cm de diàmetre, tot i que alguns són lleugerament més petits. Alguns fan 20 cm de profunditat. En total se n'identifiquen una quinzena. El conjunt sembla dibuixar una antiga resclosa que desviava l'aigua cap a la riba dreta, on podria haver-hi hagut el casal d'un petit molí del qual no queda cap evidència. També podia tractar-se d'un rec per regar, tot i que sembla menys probable. | 08138-432 | En el torrent, poc metres aigües avall de la cova del Toll | Per la seva morfologia, aquest tipus de forats, anomenats 'cunyeres', acostumen a datar-se a l'alta edat mitjana. | 41.8048100,2.1497200 | 429367 | 4628454 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 80075 | Pont de les Graus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-les-graus | XIX | Pont d'un sol ull. L'obra intercala majoritàriament un opus icertum amb filades de pedres horitzontals amb morter de juntes en bastant bona conservació. El passamans esta format per lloses de pedra de gres més grans, algunes de 2 x 0,20 m aproximadament. El terra està enllosat i s'observen les passeres dels carros antics que han desgastat la pedra amb les rodes. Es conserven també 6 fites (2 d'elles senceres). A la banda nord-est del pont hi ha una petita escaleta de quatre esglaons (un d'ells de fusta) que dona a un camp de blat i al marge de pedra seca del torrent. Hi ha una inscripció en la cara est en la que hi ha la data 1803, però no se sap si correspon a l'any de la seva construcció o a alguna modificació. | 08138-167 | A l'est de la vila | Per aquest pont passava el camí ral que anava a Vic. | 41.8128500,2.1097300 | 426054 | 4629381 | 1803 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80075-foto-08138-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80075-foto-08138-167-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Actualment el pas de vehicles es realitza per un pont nou a tocar del tradicional. | 98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 80011 | La Masia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-masia-4 | XVIII | El nom de ' l'hostal La Masia' que està pintat a la façana sud està desapareixent. L'edifici té problemes estructurals en el segon pis. | Edifici de planta rectangular amb tres pisos més golfes amb terrassa amb teulada a dues vessants amb ràfec de dues filades mixtes (teula, rajola). La porta d'accés a l'edifici amb motllura perimetral està orientada al nord i a la llinda hi ha inscrita la data: '1748' dins d'un marc amb motius vegetals. La façana sud conserva dos balcons adovellats al segon pis i per sobre encara es pot llegir : 'FONDA, LA MASIA '. L'interior va ser reformat, tot i que conserva l'embigat del segon pis i dos arcs de mig punt de maó, per adequar-lo al servei de fonda i restaurant que és l'últim ús que se li va donar fins fa uns anys. A partir de llavors roman tancat. | 08138-124 | Casc Urbà - c. de les Joies, 35 | Originàriament era propietat de la família de gravadors i impressors Abadal. A principis del segle XX s'anomenava cal Ganso i tenien botiga i feien de fonda. El nom de La Masia se li va posar el 1946, quan es va obrir com a fonda i restaurant per l'empresa Inmobiliaria y Hoteles de Moyá, que estava edificant el Gran Hotel. | 41.8130000,2.0968000 | 424980 | 4629408 | 1748 | 08138 | Moià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80011-foto-08138-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80011-foto-08138-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 80262 | Barraca 4851 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-4851 | XIX | En part esfondrada | Barraca aèria adossada al marge, orientada a l'oest i de planta circular (2,25 m de diàmetre). La porta és de llinda plana i la coberta de falsa cúpula. Té dues fornícules i una espitllera. | 08138-354 | Serrat del Moro | Nos se'n coneix cap dada històrica, però hi figura gravada la data de 1874. | 41.8188600,2.0723800 | 422959 | 4630081 | 1874 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80262-foto-08138-354-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Codi 4851 de la Wikipedra | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 79921 | La Moretona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-moretona | Clara i Ansa, J (1999); Modilianum nº 21, pàg. 27-52. Moià. Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya(2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 109-110. Moià . | XVII-XVIII | Gran casal d'estructura homogènia amb teulada a quatre aigües coronada per una torre-cúpula amb finestres geminades en els quatre costats. La façana que està orientada a migdia presenta tres nivells de galeries i finestres. Algunes d'elles estan tapiades. Aquesta mateixa façana dona a un gran jardí amb molta vegetació, palmeres, arbres fruiters, flors entre les que destaquen molts geranis i en ell s'observa un colomer fet amb pedra tosca i inacabat, una piscina-bassa bastant gran amb porta i sistema de tancament de porta, bastant rovellat ja que actualment hi ha poca aigua i no s'utilitza i un petit estany de jardí amb una petita canalització que dona a una font on l'aigua ja no raja. L'accés al conjunt es fa per la façana nord, per una doble porta d'uns quatre metres amb l'estructura en fusta encara molt bé conservada i on es pot apreciar la data IPH/1772 gravat al dintell de fusta. A la mateixa porta es pot observar una altra inscripció , aquest cop a la pedra, on es disposen verticalment els números:171E (podria ser un tres al revés). La porta dóna accés a un gran vestíbul obert des d'on es distribueixen els diferents edificis: la casa dels masovers on es pot observar una inscripció 1866 amb una gran cotxera, una de les portes d'accés a l'edifici noble amb una finestra amb inscripció CXXXV(segurament el tercer edifici annex a aquest va tallar la data) i la capella que queda a mà esquerra d'estil barroc amb l'altar gòtic que venera la Puríssima Concepció. A la façana est d'aquesta capella hi ha una inscripció que diu: ' CAPELLA FETA PÈRFRANºMORATÓ/ANY1783/AVE MARIA PURISSIMA/SIN PECADO/CONCEBIDA/ANY 1783/TRASLADADA PER DIONÍS MORATÓ/ANY 1905 '. La capella té el sostre a doble vessant però en té un d'altre posterior amb una balustrada ceràmica. Sota d'aquesta construcció hi ha la tomba familiar a la que s'arriba per una escala de pedra. Conserva part de l'estructura del corral i de les pallisses tot i que el terra és de ciment i en les properes intervencions es vol reconstruir el sostre amb teules que han guardat de l'antiga construcció. Davant d'aquest accés nord al conjunt que està rodejat per una muralla de pedra amb morter, es troba l'antiga capella de planta basilical i que conserva els arrencaments dels arcs de les parets i bona part de l'estucat original així com part de la policromia, geomètrica i figurativa (es veu una torre de castell i les lletres MO a la façana interior sud. Actualment serveix de magatzem de pinso i no té porta. | 08138-34 | A l'oest de la vila de Moià. Al peu de la carretera N-141 Km 22-23 | No és possible fixar un any d'edificació però apareix documentada al segle XI. F. Morató (1868) va fer el primer afegit i la cúpula. Dionís Morató (1883) va fer el segon afegit i les galeries del davant, dos pisos, també va construir la capella actual que va ser pública fins al 1933. | 41.8095200,2.0459700 | 420754 | 4629068 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79921-foto-08138-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79921-foto-08138-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79921-foto-08138-34-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Modern|Renaixement | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 96|98|94|95 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 79902 | Església del Col·legi dels Escolapis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-del-collegi-dels-escolapis | Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Barcelona. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XVIII | L'església barroca dels Escolapis està al costat del gran casal que aquest orde té dins el nucli urbà de Moià. És una església d'una sola nau, molt espaiosa. La façana presenta abundant decoració vegetal de grotesc i garlandes. La portalada del sud-est està coronada per una fornícula amb una imatge de Sant Antoni de Pàdua feta després de la guerra ja que l'original va ser profanada. L'interior de la capella rep la seva llum per un òcul circular col·locat a la part superior de la façana. La coberta és a dues aigües. Franqueja el conjunt una torre-campanar d'estil barroc tardà molt senzill. | 08138-15 | Al nord de la vila - Av. de l'Escola Pia núm. 14 | No va ser totalment acabada fins a l'any 1750. Ha sofert diverses profanacions en èpoques de guerra i l'interior va ser reconstruït després de la Guerra Civil. No conserva cap peça anterior a aquesta data. Actualment serveix com a església del col·legi. | 41.8135900,2.0959600 | 424911 | 4629475 | 1707/24 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79902-foto-08138-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79902-foto-08138-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79902-foto-08138-15-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: Església del convent escola dels Escolapis.L'altar actual és de 1960. | 96|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 80250 | Roca de Passerell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-de-passerell | JUNYENT MAYDEU, F. et al 1984 Catalunya Romànica | Donat el seu estat actual, potser caldria treure'l de l'inventari. | Segons l'inventari de patrimoni de la Generalitat;: la roca de suport és un gres amb un grau molt elevat d'alteració superficial que li dona un to negrós. Aquesta pàtina permet de distingir els gravats antics dels realitzats en èpoques més recents. Els gravats són realitzats amb la tècnica de piquetejat poc profund, amb els contorns ben delimitats, que deixa les figures en negatiu. Les representacions són de díficil interpretació a causa de l'alt grau d'esquematització. Les més representatives són: 1. Tres figures cruciformes clares que, malgrat tot, no es poden emmarcar en cap dels prototips clàssics, sinó que són combinacions dels mateixos (braços patents acabats en cercles, amb peanya o amb els braços units sobre el pal amb un semicercle. 2. Lletres i inscripcions: Dues lletres capitals “A” i dues inscripcions, en una de les quals es llegeix á paraula “ANO” i una altra molt perduda de la qual només es distingeix la lletra “A”. 3. Figures en espiral. 4. Figura complexa en la qual s'intueix una composició de la creu. 5. Quadrilàter dividit per diagonals. 6. Gravats moderns, amb la data de 1910 i unes lletres “F” i “M” amb grafia anglesa Malgrat aquesta descripció, el mateix inventari diu que durant les tasques de revisió de la Carta Arqueològica, el febrer de 2011, es va trobar el sector esquerra destruït a causa de l'exfoliació natural de la roca. Alguns dels fragments amb gravats romanien a terra, arran del camí i en el mateix lloc on havien caigut. | 08138-342 | Camí de Passerell a Vilalta | No se'n coneix cap referent històric. En el seu moment es va catalogar com de cronològica d'època cristiana, dins dels temps medievals. | 41.8276700,2.1015800 | 425394 | 4631033 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80250-foto-08138-342-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Actualment no s'identifica pràcticament cap dels elements ressenyats més amunt. | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 80243 | Forn de calç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-5 | XIX-XX | Cobert de vegetació | Forn de calç de planta rodona i 3,50 m de diàmetre. Fa uns 3 m d'altura. Està excavat al sòl i la part superior presenta un collar fet de pedres del mateix lloc. | 08138-335 | Al sud de la balma dels Pobres | No se'n coneix cap dada històrica. | 41.7804400,2.0989900 | 425124 | 4625791 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 79917 | Vilalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilalta-1 | Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 161-162. Moià. | XVII-XVIII | Masia de grans dimensions de planta rectangular de dos pisos més golfes. La coberta és a dues aigües de teula àrab amb ràfec de tres filades mixtes (rajola, teula, rajola); el ràfec de la façana sud està refet. La façana sud presenta simetria respecte a l'eix marcat pel portal d'accés d'estil clàssic i esta estructurada en tres nivells: en el superior hi ha una galeria de cinc arcs de mig punt amb ordre de mida descendent del centre cap als extrems; en el segon, tres balcons amb portes d'estil senzill i cap inscripció. A la banda esquerra de la façana hi ha un rellotge de sol de grans dimensions que encara conserva l'agulla. Adossada a la façana de ponent hi ha una estructura de maçoneria de petites dimensions de planta quadrada que sembla un pou. A la façana de tramuntana es conserva l'única finestra amb enreixat de ferro forjat original i una altra més petita amb motllura a l'ampit, úniques en tot l'edifici. Adossada a aquesta façana hi ha una capella sota l'advocació de Sant Nazari de planta quadrada i teulada a dues vessants sense ràfec. L'accés és a ponent per una porta d'estil clàssic de gres vermell amb motllura interior a la que s'accedeix mitjançant dos esglaons de pedra. La llinda no té cap inscripció però a sobre d'aquesta hi ha un escut nobiliari emmarcat amb una inscripció que diu: ' NOBs..D.D/FRANus AMAT. PLANELLA ET DE GRAVALOSA HAC/CAPELLAM REEDIFICA/VIT ANNO 1702 '. A sobre de l'escut hi ha una petita rosassa feta amb dos blocs de pedra de forma semicircular amb motllura interna. El paviment de l'ermita, sense culte i feta servir actualment com a sala d'activitats de l'escola de natura, és de rajola quadrada en quadrícula. A la façana de ponent de l'ermita es conserva part de l'estucat que caldria consolidar. En diferents parts de l'ermita hi ha hagut reintegracions volumètriques amb materials moderns: maó i ciment. A la façana de llevant hi ha deu finestres totes de factura senzilla sense inscripcions. Totes les finestres, balcons, portes de l'edifici estan realitzades amb pedra gres vermella (Bundsandstein). Annexat a llevant del mas hi ha un cobert, antic femer, que conserva l'embigat original i les façanes de maçoneria. A ponent hi ha l'antiga pallissa de planta rectangular amb teulada a dues vessants i porta d'accés de grans dimensions amb arc de mig punt de maons. Es conserva gran part de l'era de la masia. | 08138-30 | A 4, 5 Km al nord de la vila de Moià. Km. 4-5. | No se sap exactament l'any de construcció de la masia però es tenen algunes dades i es creu que va ser construïda durant el s. XVIII i reedificada l'any 1702. Va pertànyer a la família Planella i als seus descendents els marquesos de Castellbell fins a principis del segle XX. A l'arxiu de Moià s'han trobat documents de l'any 1000 on el nom de la masia surt mencionat. A l'any 1988 s'inicia el projecte d'una escola de natura. | 41.8412400,2.0916300 | 424584 | 4632548 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79917-foto-08138-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79917-foto-08138-30-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Al 1988 es van fer algunes modificacions i restauracions en l'edifici però sense desfigurar molt la seva antiga aparença. Va ser reedificada el s. XVIII (1702).Les UTM de la capella són: x: 424695; y: 4632783; 851 snm.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: Mas Vilalta. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 80261 | Barraca 4852 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-4852 | XIX | Barraca aèria adossada al marge, de planta rectangular (1,80 x 3,20 m), orientada a l'oest, amb una porta de lllinda plana (1,25 m d'altura) i coberta per una falsa cúpula. Té dues fornícules i una espitllera. | 08138-353 | Serrat del Moro, vessant sud | No s'en coneix cap dada, però a la llinda hi ha gravada la data de 1875. | 41.8178900,2.0718100 | 422910 | 4629973 | 1875 | 08138 | Moià | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80261-foto-08138-353-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Codi 4852 de la Wikipedra | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 350,70 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc