Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 79888 | El Carreró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-carrero | Tarter i Fonts, R (2005); ' 1000 anys de Història de Moià '. Curs de Formació de monitors. Patronat de Museus de Moià. Moià. | Carrer estret que uneix la plaça Major amb el carrer del Forn i la Baixada del Vall. Les cases amb els números 5, 7, 8 i 10 tenen llindes i/o elements arquitectònics d'interès artístic. | 08138-1 | Casc Urbà - c. del carreró | A l'època en què només hi havia quatre carrers envoltats per la muralla era anomenat carrer Jussà. | 41.8120000,2.0982700 | 425101 | 4629296 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79888-foto-08138-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79888-foto-08138-1-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Un dels portals, de mig punt i adovellat, ha estat tapat darrerament per un cartell d'una associació. | 85 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 79890 | Sant Jacint del mas Bussanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jacint-del-mas-bussanya | Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit | Caldria fer-ne una rehabilitació. Part de la teulada ha caigut | Capella de nau única amb teulada a dues vessants i ràfec amb quatre filades (teula, rajola). L'espadanya té teuladeta a dues vessants amb ràfec de tres filades mixtes (teula, rajola, rajola). Conserva part de l'estructura del travesser de fusta on anava la campana. La capella té absis semicircular encarat a llevant amb teulada a dues vessants (la part est està reduïda) i ràfec de sis filades mixtes (rajola, teula). L'accés a l'ermita es fa per una petita escala de dos esglaons d'un sol bloc amb els angles arrodonits orientats a ponent. A uns metres d'aquesta, hi ha bancs simples de pedra calcària. En el portal d'accés hi ha un templet amb teulada a una vessant amb ràfec de vuit filades mixtes (rajola, teula, rajoles). El portal queda emmarcat per dues pilastres i un dosseret de pedra enmig del qual hi ha l'escut nobiliari de la família Bussanya (armadura d'antics cavallers; a l'escut semipartit de baix relleu hi ha, a la zona superior, un edifici que podria tractar-se del mas Bussanya i a la part inferior un braç amb un ram de flors). Els capitells que flanquegen l'accés estan decorats geomètricament i són de fust llis i base de planta quadrada. La porta d'accés, de fusta, conserva també el picaporta i el claus d'unió amb forma de petites petxines de ferro forjat. A sobre de la porta d'accés hi ha un ull de bou que sembla de factura moderna. A la dreta de l'accés hi ha una finestra de petites dimensions amb llinda de gres i enreixat en forma de creu decorat amb una flor central. La façana de ponent conserva l'estucat que imita un carreuat. Tant la façana de tramuntana com la sud han perdut l'estucat de la zona inferior del sòcol. A la zona propera al ràfec de l'absis hi ha una sanefa que imita arcs de mig punt amb una petxina a la base d'on arranquen els arcs. A la part central exterior de l'absis s'observa una finestra de mig punt amb una reixa de ferro forjat de factura molt acurada. A l'interior de l'absis es conserva la capa pictòrica on, a un metre del terra, hi ha una sanefa de motius geomètrics i algun de vegetal. A l'interior de la capella hi ha una volta de mig punt segmentada en tres seccions per arcs torals amb llunetes situades en dues de les porcions dels segments. El sostre està totalment decorat amb pintures d'estil geomètric de blanc sobre negre. En una de les claus de volta hi ha escrit: 'RESTAURADO 1700 '. Es conserva l'altar de fusta d'estil barroc pintat de blanc amb dues mitges columnes salomòniques situades geomètricament a banda i banda que conserven restes pictòriques i daurat. A la paret de llevant, on està situat l'altar, es conserva capa pictòrica de color vermell pompeià. A l'interior, i situats a banda i banda de les façanes de tramuntana i sud, hi ha uns bancs de pedra que aprofiten la paret de la capella com a respatller. | 08138-3 | A l'oest de la vila. Junt al mas Bussanya. | 41.8150400,2.0631800 | 422190 | 4629665 | 08138 | Moià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79890-foto-08138-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79890-foto-08138-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79890-foto-08138-3-3.jpg | Inexistent | Modern|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | La tipologia de l'edifici segueix les directrius marcades pel neoromànic.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Capella de Sant Jacint de mas Bussanya. | 94|96 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 79895 | Capelletes de Peu de Serramitja o de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelletes-de-peu-de-serramitja-o-de-santa-magdalena | Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Serra i Coma, R (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XVII | Caldria retirar la vegetació que creix entre el parament descohesionant-lo i dels voltants. | Dues capelletes de pedra de dimensions reduïdes separades per uns trenta metres, aptes per dipositar una imatge a l'interior. Les dues capelletes són iguals, amb unes mides 2,5 x 0,80 x 0,80 m. La base d'ambdues, està formada per blocs de pedra petits, fragments de ceràmica roja, teules i es poden apreciar restes de morter de calç. A sobre d'aquesta base, que es recolza sobre el terreny, a les dues capelletes, hi ha una inscripció sobre un bloc de pedra, que sembla gres, d'uns 20 x 60 cm. Són difícils de llegir tot i que es pot intuir alguna paraula com ' caritat i amor ' i la data ' 1650 ', força deteriorades. Sobre ambdues inscripcions es recolza una cavitat rectangular a mode de fornícula d'uns 45 x 60 cm. La capelleta situada al nord de l'ermita de Santa Magdalena té una porta de petites dimensions de ferro forjat amb pany, on segurament hi havia una imatge. La capelleta que es troba al sud de l'ermita no conserva aquesta porta. La part superior d'ambdues capelles està feta per blocs esglaonats sobre una cúpula coronada per una creu, també de pedra, que només sembla conservar-se a la situada al nord. | 08138-8 | Al sud-oest de la vila. A pocs metres de l'ermita i la masia de Santa Magdalena. | La tradició oral diu que la gent de Moià i dels voltants anaven a la capelleta en processó per demanar aigua després de períodes llargs de sequera. | 41.7925600,2.0526500 | 421288 | 4627179 | 08138 | Moià | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79895-foto-08138-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79895-foto-08138-8-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | C. Casinos | Aquestes capelletes servien segurament per indicar el camí i la proximitat d'una ermita.Les coordenades donades en el camp són les de la capelleta sud, les de la capelleta nord són x/421399 i y/4627399, aquesta es troba a 707 snm.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya són anomenades: Pedró de Serramitja o Santa Magdalena. | 94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 79898 | El Casal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casal-3 | Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 53-54. Ed. T&T. Moià. Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XVII | Edifici de planta rectangular de tres pisos més golfes amb teulada a dues vessants i voladís amb testers de bigues perpendiculars a la teulada. La façana principal del que era l'antiga rectoria està situada al carrer de Sant Antoni i té un interessant portal adovellat de pedra amb carreus regulars que formen un esvelt arc de mig punt. Les finestres són de factura simple, molt reformades, i a la banda dreta del portal s'observa una fornícula que guarda una talla de pedra de Sant Antoni de Pàdua. La planta baixa de l'edifici està dividida en dos àmbits: un bar i una sala d'exposicions. La sala utilitzada com a bar és una gran sala amb dos arcs apuntats paral·lels a la porta d'accés principal, un apuntat i l'altre rebaixat, que apareixen també en una sala contínua a la que es fa servir com a sala d'exposicions. | 08138-11 | Casc Urbà - c. Sant Antoni, núm. 14 | A principi del s. XVII el rector obté el permís per ampliar el mur d'entrada. L'any 1925 es va fundar el Casal Catòlic i es va ubicar en aquest edifici, l'antiga rectoria. Aquest espai, gestionat per la parròquia, es va condicionar com a sala de teatre i cinema, amb una sala amb tres-centes butaques i un escenari de grans dimensions, una sala d'exposicions i, posteriorment, un bar. Aquests dos últims serveis encara en funcionament. L'edifici fou refet totalment el 1959 mitjançant aportacons populars. Després de la Guerra Civil es va afegir al ventall cultural de la vila juntament amb el Círcol, el Sant Graal i el Teatre Viñas. Amb el pas del temps i la desaparició de les altres entitats, va quedar com l'únic teatre-cinema del poble. El Casal ha recolzat moltes iniciatives culturals nascudes a la vila, com l'Esbart dansaire i les colles de sardanes, ajudant a recuperar manifestacions culturals que amb el Franquisme havien desaparegut. | 41.8115500,2.0976100 | 425046 | 4629247 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79898-foto-08138-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79898-foto-08138-11-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Tots els baixos de l'edifici han estat reformats i habilitats per a serveis de tipus comercial.Originàriament, l'edifici era més curt, però es va anant allargant agafant el carrer de la cansalada fins a cal Renom.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Casa Parroquial, Antiga rectoria. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 79901 | Sant Feliu de Rodors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-feliu-de-rodors | AD (1981); Gran Geografia comarcal de Catalunya. Bages, el Berguedà i el Solsonès. Vol. II. El Moianès. pàg. 167-185. Barcelona. Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Tarradell i Mateu, M; Riu i Riu, M; Giralt i Raventós, E (1988); Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II. 2a edició. Ed. Parcir Selectes. Manresa . | XI-XIX | El conjunt sembla força descuidat | Conjunt de capella, rectoria (de dos pisos) i cementiri en un mateix bloc. La porta d'accés de l'antiga rectoria, actualment residència d'estiu, està situada al sud i no hi ha cap inscripció a la llinda. Les finestres alternen pedres amb motllures i les finestres tenen una reixa horitzontal de ferro forjat decorada amb motiu vegetal molt simple. En tres de les finestres del segon pis hi ha les següents inscripcions: 'PAU TARRADELLASE/RECTOR ANY 1789', '16(Crismó)38' a la finestra de sobre de la porta d'accés i 'Ror PINOSA/1808' a la finestra del costat. A la façana nord de la rectoria s'observa la part superior d'un pou. L'església de planta de creu llatina posseeix un esvelt campanar, sense espadanya, de planta quadrada de tres finestres llombardes d'estil romànic i amb teulada piramidal. No té absis. Obra de pedra molt irregular, actualment encalcinada, tot i que en algunes zones on l'encalcinat ha desaparegut, s'observen restes de les pintures modernes que va realitzar Mn. Daví als anys 50. Són interessants els capitells d'on surten els arcs del sostre. En ells hi són representats caparrons masculins de factura gòtica, i en un d'ells hi ha inscrita la data '1562'. El paviment de rajol quadriculat es conserva en molt bon estat, tot i que molt possiblement sigui del s. XVIII. En ell hi ha lloses de làpides d'entre el s. XVI i XVIII. La capella de ponent conserva un altar d'obra amb restes de policromia barroca, i a la clau de volta hi ha un escut. A les claus del sostre de la nau principal s'observen petits querubins de guix també encalcinats. A la façana sud hi ha el cor, que actualment dona accés al menjador de la rectoria. L'accés és a llevant de l'edifici. Sobre la llinda de l'entrada hi ha una placa de rètol ceràmic en el que es pot llegir: ' SAN FELIO DE RODORS '. El cementiri, del s. XIX, està situat al costat del portal d'entrada a l'ermita i es troba dividit pel paviment de lloses que porten a l'església. Els pocs nínxols que hi ha, amb semblant abandonat, estan en el recinte tancat per un mur i porta enreixada de ferro forjat bastant rovellat en el que s'observa la data 'AÑO 1886'. | 08138-14 | Al nord-oest de la vila en direcció a la Rovira. C-59 direcció l'Estany. | L'església està documentada des de l'any 939 i està situada en les terres de l'antic terme del castell de Rodors. Des de l'Edat Mitjana ha mantingut la funció parroquial, malgrat que actualment, el seu entorn és quasi despoblat. El temple que contemplem actualment correspon a la reconstrucció que es va realitzar al s. XVIII sobre dels paraments de l'edifici antic del s. XII, que ja havia estat reedificat en època romànica. La seva demarcació estava formada per diferents masies: mas Vilalta, amb la seva capella Sant Nazari, i el Mas del Soler de Terrades, també amb la capella del Roser. | 41.8411600,2.0823600 | 423814 | 4632548 | 08138 | Moià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79901-foto-08138-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79901-foto-08138-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79901-foto-08138-14-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Antiga Parròquia de Rodors. Té una vista panoràmica de les masies veïnes (Codinacs, Casamitjana) i del turó on s'observa el que queda de l'antic Castell de Rodors.El cap de setmana després de Tots Sants hi ha l'única missa celebrada en tot l'any.A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Parròquia de Sant Feliu de Rodors i la cronologia donada és el s. XVIII. | 92|85|94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 79904 | Baptisteri - Antiga capella del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baptisteri-antiga-capella-del-roser | Generalitat de Catalunya (2007); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. | XVIII-XIX | Caldria una neteja del portal exterior | Capella amb planta de creu grega amb coberta a doble vessant amb ràfec de pedra. Amb cúpula alçada sobre quatre arcs de mig punt. Corona l'edifici una llanterna octogonal. A la façana actual, l'accés està normalment tancat. Hi ha una fornícula en forma de templet on és representat sant Joan Baptista en un conjunt de 40 rajoles de ceràmica blanca, el mosaic està signat: 'Joan '. | 08138-17 | Casc Urbà - Pl. Major | La porta d'accés al Baptisteri és l'antiga façana de l'església de Sant Pere de Moià. El Baptisteri ocupa el lloc on fins a la Guerra Civil hi hagué l'altar del Roser, decorat amb retaules de Pau Sunyer. A la dècada dels 50 es remodelà l'espai i s'aprofità l'antic portal de la capella de Sant Pere que s'havia quedat abandonada. En el nínxol on hi havia la imatge del sant es col·loca unes rajoles de tradició catalana. | 41.8118400,2.0983400 | 425107 | 4629278 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79904-foto-08138-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79904-foto-08138-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79904-foto-08138-17-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 98|99|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 79905 | Les Comes de Santa Eugènia-Les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-comes-de-santa-eugenia-les-comes | Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Serra i Coma, R; Sarri, J (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XVIII-XIX | Masia de planta rectangular de grans dimensions de dos pisos més golfes i teulada a dues vessants amb ràfec de tres fileres de rajola. L'estructura actual és setcentista però amb moltes transformacions. El portal d'entrada és d'estil clàssic amb l'arc rebaixat i motllura perimetral. A la clau de la llinda hi ha una inscripció: ' SAGIMON COMAS DE STA EUGENIA/RENOVA ANY 1791 Dni '. A l'esquerra d'aquesta inscripció hi ha el número de la casa, ' Nº 17 ' pintat en negre i emmarcat amb decoració vegetal en negre i vermell. A cada banda del portal hi ha una finestra adovellada. El primer pis té tres obertures a la façana: una finestra amb motllures de tipus renaixentista i dos balcons, el de damunt del portal és adovellat i l'altre ha estat reformat. Al pis superior hi ha tres obertures emmarcades per maó tot i que es mantenen tapiades. A la banda de migdia s'hi ha adossat un cos rectangular de dos pisos. Es conserva el barri que queda tancat per coberts i pallisses. El cos adossat al sud té galeria porxada però és de nova construcció. A les golfes i centrada al mig, hi ha una lluerna romboïdal eclèctica. L'entrada als baixos és de tradició barroca. A la façana de llevant s'observen, al segon pis, dues arcades de mig punt una d'elles tapiada, als extrems de la façana. En tot l'edifici s'observen finestres allargades amb muntants de maó, obra de la reforma de principi s. XIX. A pocs metres de la façana de tramuntana hi ha una gran bassa rectangular, que conserva una bomba d'aigua de ferro, que separa el nucli original d'un cobert de grans dimensions de planta rectangular amb teulada a dues vessants i ràfec d'una línia de rajoles amb tres accessos de portes d'arc de mig punt i muntants de maó amb caire del s. XIX. | 08138-18 | A l'est de la vila. A 350 m del trencant a mà dreta després del km 32 de la N-141 direcció a Vic. | 41.8144100,2.1546500 | 429787 | 4629516 | 1791 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79905-foto-08138-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79905-foto-08138-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79905-foto-08138-18-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | L'estructura primitiva del mas anterior al s. XVIII no es conserva.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Les Comes, Mas de les Comes de Santa Eugènia amb una cronologia: s. XVIII- XX. | 102|98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 79906 | Mare de Déu del Roser de Casagemes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-roser-de-casagemes | Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 41. Moià. | XVII | Capella adossada a pocs metres de la masia de Casagemes de planta basilical i absis rodó. Amb teula a dues vessants reformada amb ràfec de tres línies mixtes (rajola, teula, rajola). La porta està orientada al sud i el bossell el formen diferents blocs de pedra de gres. A sobre hi ha un arc de descàrrega. A mig metre de la llinda hi ha un petit ull de bou. La zona de la porta d'accés esta totalment reformada. No s'observen ni inscripcions ni dates incises. | 08138-19 | A l'oest de la vila. | 41.8079800,2.0677600 | 422562 | 4628877 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79906-foto-08138-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79906-foto-08138-19-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Totalment restaurada. Té molta reintegració amb ciment. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 79907 | Bolederes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bolederes | Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Serra i Coma, R (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. pàg. 33. Moià. | XVII-XVIII | S'ha restaurat recentment. | Mas de planta rectangular amb el carener paral·lel a la façana i teulada àrab a dues vessants. La casa s'alça sobre un desnivell, guanyant un pis pel cantó del migdia. La façana situada al cantó de migdia té tres plantes: baixos per corrals i estables amb sostres de volta. El primer pis està destinat a habitatge. Els restants a golfes. A sobre del portal d'entrada d'arc rebaixat, adovellat i avui apuntalat hi ha una finestra emmarcada en pedra picada. La paret nord, de dos pisos, té una porta rectangular per on avui s'accedeix a l'habitatge. A ponent hi ha un cos adossat construït a principis de segle, a fi de guardar-hi palla. A l'interior hi ha una llinda utilitzada com a material reaprofitat per a la construcció d'una paret on hi ha una inscripció: '1693 Franche Boladeres '. La dependència que avui s'utilitza com a lavabo té grans blocs de pedra picada molt ben treballada, que disposats de manera molt regular formen el terra. | 08138-20 | A 10 km al nord-est de la vila. Ctra. N-141 direcció a Vic, Km 29,5. Als afores de la vila. | El mas que pertanyia a la Parròquia de Ferrerons és ja documentat en el s. XV. | 41.8380100,2.1506000 | 429476 | 4632140 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Al 1810 s'hi van fer reformes importants, sobretot a la part del pis superior.Es troba situat en el coll on té origen la riera del Gai. Pertany a l'antiga parròquia de Ferrerons. A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Mas Bolederes, Mas Boladeres. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 79908 | Casagemes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casagemes | Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Serra i Coma, R (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. pàg. 41. Moià. | XVIII-XX | Mas de planta rectangular amb coberta de teula àrab a doble vessant i amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal està encarada a ponent, on hi ha adossat un cos format per un porxo als baixos (parcialment cobert) i galeria al primer pis (aquest continua per la paret de migdia). La factura de la galeria és molt similar a la de can Casanova. A l'interior del mas hi ha un pou. El portal d'entrada és de pedra picada, formant un arc rebaixat. La galeria, de vuit arcs rebaixats, té els pilars de pedra. A la casa totes les inscripcions i dates que es llegeixen són posteriors al s. XVII: ' 1730 ' en un graó,' 1791' a la llinda del portal d'entrada, ' 1789 ' a l'antiga masoveria i la capella també en té una del s. XVIII. A l'angle nord-oest s'ha adossat un altre cos (avui masoveria) que conté l'habitatge, un terrat corregut amb pou i una cisterna. En dues sales de l'interior es conserven motllures de guix al sostre amb ornamentacions florals de factura barroca. A uns 10 m del mas hi ha l'antiga masoveria, avui corrals i estables, on es pot apreciar a l'interior el sostre embigat i un primer pis fet amb fusta original. A tocar el mas hi ha una capella sota l'advocació de Nostra Senyora de Fàtima molt reformada però que conserva la teulada a dues vessants amb el ràfec de fusta. | 08138-21 | A l'oest de la vila de Moià a la Crta. N-141-c direcció Manresa Km 24. | Documentat des del segle XIV, sembla que el mas va créixer i consolidar-se amb l'expansió de la vinya a la zona, conserva encara part de les tines i el recinte del celler. Durant els segles XIX i XX s'hi van fer nous annexos a la part del darrere, construïts en obra i després arrebossats. | 41.8079700,2.0677500 | 422561 | 4628876 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79908-foto-08138-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79908-foto-08138-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79908-foto-08138-21-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-16 00:00:00 | Cristina Casinos | A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: Can Casagemes, Mas Casagemes. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 79909 | La Coma de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-coma-de-sant-jaume | Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 64. Moià. | XVII | Masia emmurallada entorn a un nucli central del s. XVII. Teulada a una vessant amb testers de fusta. El nucli principal és de planta rectangular de tres pisos més golfes de planta rectangular amb forma de torre. En el segon i tercer pis hi ha una galeria porxada amb quatre arcs carpanells (al segon), un d'ells tapiat i quatre de mig punt (al tercer) dos d'ells estan tapiats més un porxo. S'han anat agrupant diverses dependències de forma completament anàrquica com estables, femers i graners. Aquestes modificacions han canviat radicalment l'aspecte original del conjunt. En un dels coberts situats al sud-oest es pot observar encara el sistema de recollida d'aigua de la pluja amb restes de canonades de ceràmica que es dirigeixen a una piscina. A la façana de ponent s'observen dues llindes amb els anys inscrits: ' 1620 i 1812 '. Una de les pedres que formen la portalada de l'emmurallat de la banda sud-oest té motllura i la data 1864 amb una flor (margarida) intercalada al centre. A sota hi ha una altra data inscrita en la que es pot mig llegir : ' 1950 '. L'accés al conjunt es fa per una portalada amb doble columnata de maó situada a tramuntana. | 08138-22 | A 2 Km al sud de Moià. Ctra. C-59 Km | Les primeres notícies documentals d'aquest mas són del s. X vinculat a la capella de Sant Jaume propera al mas. L'any 1970 es va construir una galeria a ponent per evitar un possible aterrament d'aquesta part de l'estructura. El Mas va ser ampliat a l'any 1950 i restaurat al 1970. | 41.7854000,2.1035500 | 425509 | 4626338 | 1620 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79909-foto-08138-22-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | A la banda sud, extramurs, hi ha un pou que encara esta en ús de maçoneria i amb estructura i corriola originals.Disposa de corrent elèctric des de l'any 1914 abans que arribés al poble de Moià.Té afegits del s. XX.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: La Coma. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 79910 | Garfís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garfis | Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Tarter i Font, R (2007), font oral. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 80. Moià. | XVI-XVIII | Gran casal molt reformat amb nucli original possiblement del s. XVI. La coberta és a dues aigües amb ràfec de fusta. En un cos situat al sud, amb forma quasi de torre, s'ha conservat un ràfec amb una línia de rajola decorada amb rombe vermell sobre fons blanc. La seva estructura està articulada en dos cossos perpendiculars als que s'afegeixen al sud un cos rectangular amb galeria porxada i un altre de petites dimensions. La teulada és a una vessant amb planta quadrada (tipus torre). A ponent hi ha una pallissa de planta rectangular, actualment transformada en habitacle. A tramuntana un cobert-quadra. A la façana de llevant es conserven cinc murs annexats d'uns 6 m d'alçada del que podrien haver estat unes altres dependències. El mur més a ponent té l'estructura de contrafort i es conserven els forats on anava l'embigat de la coberta. A l'alçada del segon pis de la façana est es poden observar vuit finestres (dues balcons), de les quals dues estan tapiades, un dels balcons tapiat té la data inscrita a la llinda de gres: ' 16creu21 '. Una de les finestres tapiades d'estil clàssic té l'àmpit amb motllura d'estil quart bossell i la que esta situada més a llevant, en pedra de gres vermell, té la següent inscripció a la llinda. ' 17escut40 '. L'escut és de difícil llegibilitat donat la seva alçada (més de 8 m vers el terra). El tercer pis és d'obra moderna de maó vista trencant l'homogeneïtat del conjunt, tot i que està molt refet. La coberta és a dues vessants. A la façana de tramuntana hi ha una finestra amb arc ogival que forma part d'una zona amb terrassa. Al segon pis on es pot observar una altra inscripció a la llinda de la porta d'estil clàssic que dóna accés a aquesta terrassa: ' 17creu21 '. La finestra té motllura interior que imita l'arc. A l'oest de la façana de tramuntana hi ha annexat un cobert que encara fa funció de quadra amb teulada a dues vessants i porta d'accés amb llinda de fusta.. | 08138-23 | A 8 Km al nord de Moià. | El nom actual del mas és La Monjoia degut a l'anterior propietari Mn. Fàbregas, que li va posar el nom d'un antic mas proper (al nord) que es deia així i del qual només queden algunes estructures dels murs. Pertany a la parròquia de Ferrerons. | 41.8525300,2.1354300 | 428233 | 4633764 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79910-foto-08138-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79910-foto-08138-23-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | L'estructura actual és del s. XVII-XVIII. En tot el conjunt hi ha molts afegits del s. XVIII. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 79912 | La Gònima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-gonima | AD (1981); Gran Geografia comarcal de Catalunya. Bages, el Berguedà i el Solsonès. Vol. II. El Moianès. pàg. 167-185. Barcelona. Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Riera i Fonts, C (2002); ' Topònims del Moianès d'origen Germànic '. Modilianum Nº 27. pàg. 55-67. Desembre. Moià. Ubals i Picanyol, D ( 2001); ' Les Masies de Moià '. pàg. 86. Moià. | XVII-XVIII | Pèrdues volumètriques i en el cas de la Gònima Gran l'edifici està en estat ruïnós. | Conjunt d'edificis format per dues masies: la Gònima Gran i la Gònima Xica. La Gònima Gran és un mas de grans dimensions de planta rectangular de dos pisos més golfes, amb teulada a dues vessants amb ràfec d'una filada de rajoles i embigat, tot i que ha caigut la major part . La façana principal o frontispici està encarada a migdia. La portalada amb arc de mig punt esta amagada darrere d'un afegit més modern amb volta d'aresta sobre el qual hi ha una galeria de tres arcs rebaixats, un d'ells tapiat. A la banda est d'aquesta galeria, a nivell del terra, hi ha un cobert fet amb maçoneria possiblement de la mateixa època que la galeria, a l'igual que part de la façana est on s'observa clarament una ampliació i mostres tapiades de l'esmentada galeria que continuava per llevant. L'entrada al mas dona pas a un vestíbul enllosat des d'on es distribueixen dues sales a dreta i esquerra, les quadres que encara conserven els abeuradors d'obra i fusta i dues voltes de mig punt. Des del vestíbul i al mateix nivell es podia accedir a dues sales més, actualment inaccessibles. Mitjançant una escala de pedra amb barana de ferro forjat s'accedeix al segon pis, on es distribuïen les altres habitacions avui no visitables ja que la major part dels murs i la teulada han caigut. Des de l'interior es pot observar encara una part de l'embigat de la teulada oest. La façana de tramuntana dona a un dipòsit d'aigua de planta rectangular d'uns 1,5 x 10 m descobert que llinda amb les façanes sud dels coberts de la Gònima Xica. Aquest segon edifici de planta rectangular de dos pisos més golfes amb teulada a dues vessants i ràfec d'una filada de rajoles i amb fumeral quadrangular modern, és el nucli més antic del conjunt. L'accés a la Gònima Xica es realitza per una portalada a la façana oest, d'estil clàssic amb llinda de fusta, sense inscripció, que dona al barri on es distribueix la cort (dos coberts) i on podem observar una petita finestra amb la llinda decorada amb un petit arc conopial gòtic. Davant del mas hi la pallissa, que conserva la teulada a dues vessants, l'embigat i dos arcs de mig punt que arranquen d'una columna central de maó. | 08138-25 | Al sud de la vila - Km 35 Ctra. CB133 | La Gònima Gran va ser construïda pels amos abans que la Xica i va ser abandonada ara fa quasi cinquanta anys. | 41.7903200,2.1098700 | 426040 | 4626879 | 08138 | Moià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79912-foto-08138-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79912-foto-08138-25-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Les UTM de la fitxa són les que pertanyen a la Gònima Gran que esta en mal estat de conservació, les de la Gònima Xica són x: 426142; y: 4627123; 667 snm.La Gònima Xica esta habitada pels masovers, la Gran està abandonada i en estat ruïnós.En cap dels dos edificis s'ha observat cap inscripció.Annexat a la façana de tramuntana del mas hi ha un cobert (actualment galliner) restaurat.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: la Gònima Gran. | 94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 79914 | La Guantera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-guantera | Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Serra i Coma, R (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Rodríguez Lara, J. L.: Aproximació a la toponímia del Moianès. Barcelona: Dalmau. | XVII-XIX | Masia de planta rectangular amb cobertes de teula a doble vessant i ràfec amb línia de teules amb juntes de ciment. El carener és paral·lel a la façana de tres pisos al nucli principal. L'accés actual als habitatges és a la façana sud, on hi ha una porta, en el pis terra, amb llinda de fusta sense cap inscripció i està acompanyada per dues finestres, també amb llindes de fusta i sense muntants. En el segon pis, la finestra central és l'única de la façana que té un àmpit tipus fistel, les altres cinc són d'estil clàssic. La façana de ponent està dividida en dos (actualment hi ha dos habitacles), la banda de tramuntana té, a l'alçada del primer pis, un arrencament d'un antic cobert. De les vuit finestres de la façana, cinc tenen llindes de pedra gres i només una, situada al segon pis, té ampit d'estil dòric. A la façana de tramuntana hi ha annexats dos coberts, el situat a ponent d'estructura rectangular amb teulada a una vessant amb ràfec amb una línia de rajoles i de dos pisos. Els baixos són porticats sense tanques, amb dos arcs de mig punt que arrenquen des del terra i conserven el paviment de lloses de pedra calcària i uns abeuradors de rajola. A l'angle del porxo hi ha un contrafort més modern que l'edifici. El cobert de llevant és de majors dimensions, de planta rectangular i teulada a dues vessants i ràfec amb una línia de rajoles. Té tres accessos amb llindes de fusta i sense fusta (posteriors a l'incendi del s. XIX). Conserva l'estructura de l'embigat quadrejat i enmig de la sala hi ha una columna quadrada de blocs de pedra regulars; algunes de les pedres de la maçoneria dels murs de l'interior tenen incisions verticals. A la façana de llevant hi ha el segon accés (segon habitacle); una de les finestres conserva una inscripció amb l'any: ' 1850 '; a la que es va afegir posteriorment, a la part inferior: ' ANTONIO. J-AÑO 1966 '. | 08138-27 | A 9 km al nord-est de la vila. Camí de Ferrerons. | El Mas està ja documentat en el s. XV, quan pertanyia a la parròquia de Ferrerons, tot i que s'hi podria referir un document del segle X que l'esmentaria com la terra de Salomonem o de Gontario. Durant una restauració es va trobar sobre una biga un pergamí de 1426 on l'amo del mas redimia les remences. L'any 1672, el mas del Masot de Moià va comprar aquest mas i va crear una masoveria. Va ser cremat pels francesos i reconstruït l'any 1843. | 41.8497400,2.1407200 | 428669 | 4633450 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79914-foto-08138-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79914-foto-08138-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79914-foto-08138-27-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | L'estructura porxada de la façana de tramuntana és característica de les cases ramaderes.Tot el conjunt està molt refet, l'edifici actual es deu a la reconstrucció després de la crema i a les rehabilitacions modernes.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: La Guantera, Mas la Gontera. | 94|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 79915 | Bussanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bussanya | Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 35. Moià. | XV-XVIII | Caldria una reparació preventiva del conjunt de l'edifici | Masia rural amb façana encarada a migdia amb un nucli antic anterior al s. XVI. Al s. XVII se li afegeix una torre de planta quadrada amb coberta a quatre aigües. De l'estructura primitiva es conserven encara diferents elements arquitectònics, entre els quals destaca un arc apuntat que dona accés als estables sense inscripció ni data. On sí que s'observa una inscripció és en una de les llindes de les finestres on es pot llegir: 'HIEC/CINTO/BUSSANYA/1644 '. L'accés es fa per un gran portal emmurallat que dona pas al barri on es distribueixen les quadres i la porta d'entrada a l'habitatge, amb un gran arc apuntat i una espècie de petit porxo amb una altra porta. Fora d'aquest recinte hi ha una pallissa de grans dimensions. | 08138-28 | A l'oest de la vila - Km 24 de laCtra. N-141-c direcció a Manresa. | Gràcies a una inscripció d'una de les finestres, afegida al nucli original anterior al s. XVI, se sap que Jacint Bussanya, notari de Barcelona, va ser propietari de la casa l'any 1644. | 41.8156400,2.0632500 | 422197 | 4629731 | 08138 | Moià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79915-foto-08138-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79915-foto-08138-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79915-foto-08138-28-3.jpg | Inexistent | Barroc|Medieval|Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 96|85|94|93 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 79916 | Soler de Terrades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/soler-de-terrades | Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 147. Moià. | XVII-XVIII | Masia de planta rectangular de grans dimensions d'un sol cos de tres pisos amb coberta de teula a dues aigües amb molts afegits i reconstruccions posteriors. La façana principal, encarada a migdia, presenta un gran portal de pedra adovellat amb un escut a la clau que representa un gran sol, sota d'ell, en un requadre apareix l'any de construcció: ' 1716 '. A la banda oest de l'edifici s'obre una elegant i esvelta porxada, al segon pis, aixecada sobre quatre arcs rebaixats. Al tercer pis hi ha quatre finestres de forma trapezoïdal que ocupen la zona del frontó de l'edifici de factura moderna. A l'edifici principal hi ha una petita capella en runes, dedicada a Sant Josep, on es pot veure incisa a la llinda la data 1786. L'edifici està situat en una zona elevada amb alçada més alta que els camps que l'envolten provocant junt amb el talús de grans blocs de pedra de factura moderna un caire de fortalesa. | 08138-29 | Al nord i a 6,5 Km de Moià | La masia ja estava documentada als voltants de l'any 1600 i el cognom de Soler ja és conegut a la vila al s. XV. L'any 1993 en Ramon Soler va vendre la propietat ja que cap dels seus fills volia viure de pagès. Així va ser com la finca va quedar dividida i repartida en diversos propietaris. | 41.8522200,2.0933900 | 424743 | 4633766 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79916-foto-08138-29-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Al s. XVIII a l'oest de la façana va ser oberta una capella sota l'advocació de Sant Josep. A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Mas Soler de Terrades. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 79919 | Montbrú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montbru | Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Serra i Coma, R (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 105. Moià. | XVII | Masia de planta rectangular i dos pisos (cos original) amb teulada a dues vessants amb annexos afegits a la banda de llevant i a ponent. La façana que dona a migdia és dominada per un arc de mig punt adovellat. L'estructura inicial era rectangular amb el carener paral·lel a la façana. La part central del mas és del s. XVII, però el seu interior ha estat molt reformat. Consta de dues plantes. Les dues finestres del segon pis estan molt treballades. Els baixos de l'habitatge estan coberts parcialment amb volta catalana. A la banda del darrere s'han fet coberts per al bestiar. La coberta de l'habitatge i de les quadres són a dues vessants amb ràfec de fusta. | 08138-32 | Al sud-oest de la vila. A 3,5 Km del camí que surt a l'esquerra del Km 25, 5 de la N-141-c. | Hi ha documentació escrita que demostra que al s. XIV ja existia. | 41.7963900,2.0795800 | 423530 | 4627579 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79919-foto-08138-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79919-foto-08138-32-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-16 00:00:00 | Cristina Casinos | A principis de la dècada de 1960 la finca va ser convertida en urbanització de segones residències i el mas convertit en restaurant. Actualment (2018) es troba tancat. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 79920 | Montví de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montvi-de-baix | Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Tarter i Fons, R(2007), font oral. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 107. Moià. | XIV-XVIII | Masia rural de planta quadrada de tres pisos més golfes amb coberta de teula a dues aigües. La façana principal està encarada a migdia. Tot l'edifici ha estat condicionat per albergar el restaurant i l'hostal (situat a la primera planta). L'actual menjador conserva uns arcs apuntats en bon estat, testimoni del que antigament eren les quadres. | 08138-33 | Al nord de la vila. Km 2,5 de la C-59 direcció L'Estany. | Existeix un document de l'any 1319, en què s'esmenta l'existència d'aquesta 'notable casa de pagès' no obstant l'edifici actual va ser construït al s. XVIII. Al s. XVI la família Carner és propietària de Montví de Baix. Des del s. XVII es parla del Montví del Pla o Carner i el Montví de Dalt. | 41.8264600,2.0941600 | 424777 | 4630905 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79920-foto-08138-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79920-foto-08138-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79920-foto-08138-33-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 94|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 79924 | Serramitja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serramitja | Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Serra i Coma, R (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 143-144. Moià. | XVIII | Masia de dimensions mitjanes molt reformada al llarg dels anys. Inicialment construïda sobre roca . La seva estructura actual és complexa. Es creu que originàriament va ser un cos rectangular amb el carener paral·lel a la façana. En aquest cos hi ha l'entrada amb un arc de mig punt i adovellat d'estructura renaixentista. Totes les finestres són adovellades. En aquest cos original s'han anat afegint diversos cossos donant-li un aspecte molt irregular. Actualment hi ha dos pisos. En l'angle de la façana i el mur de llevant té un pou semicircular. Els murs més recents construïts amb maó, estan destinats a estables i coberts | 08138-37 | Al nord-oest i a 6 Km de Moià. N-141 direcció Manresa Km 25 | Es disposen poques notícies històriques. Actualment el mas està dividit en dos habitatge diferenciats però comunicats a l'interior. A la part antiga s'accedeix per una construcció feta a la segona meitat del s. XX. | 41.7913100,2.0499400 | 421061 | 4627042 | 1728 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79924-foto-08138-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79924-foto-08138-37-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 79929 | Molí d'en Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-pujol | Aymamí, G i Pallares, J (1994); Els Molins hidràulics del Moianès i de la riera de Caldes. XXVI Premi Sant Bernat. Barcelona. Generalitat de Catalunya(2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Serra i Coma, R (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Vila i Comaposada, MA (1980); La Casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Pàg. 34. Ed. 62. 1ª ed. Barcelona. | XVI-XX | Masia de planta quadrada de dos pisos més golfes amb teulada àrab a dues vessants. A la planta inferior hi ha un molí del que es conserven tots els estris necessaris per al seu funcionament, des de la roda que feia moure l'eix, dues tremuges, dos jocs de moles amb els seus rodets corresponents, una mola de recanvi amb la seva grua per a facilitar-ne el moviment. Part del rec ha desaparegut i la bassa ha estat reomplerta de sorra, conservant-se només la part interior. A l'entrada del molí, en el paviment, hi ha diverses moles, alguna d'elles de les anomenades franceses (fetes amb pedres ajuntades amb un arc de metall). Posterioment al seu ús com a molí, l'edifici es va ampliar i es va dedicar a la molta de cereals (farinera), que finalment es va acabar electrificant. | 08138-42 | A 500 m a l'est de la vila. Km. 28 de la N-141. | L'any 1626 era propietat de la família Casanova, tot i que ja es coneixia com a molí d'en Cladelles. Aquesta denominació ja la trobem a principis del segle XV (1426), tot i que possiblement sigui anterior. De fet, l'any 1429 s'establien dos molins a Pere de Cladelles, molins que antigament es deien den Sant Amanç que abans es deien molins d'en Sant Feliu i en temps antics molins d'en Genís Dorta, a la riera de Passerell o d'en Sant Feliu. De domini reial amb un cens d'una quartera de blat. Al segle XVII ja era propietat de la família Pujol (s'hauria venut el 1645) Va funcionar fins als anys 30, tot i que no va tancar definitivament fins als anys setanta del segle XX.. A principis del segle XX es va aixecar l'edifici actual de la farinera, preparat per produir farina blanca per fer pa. Fou adquirit als hereus Bussanya pels seus moliners el 1723. Va tancar definitivament a principis de la dècada de 1970. | 41.8108700,2.1081000 | 425916 | 4629162 | 1536 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79929-foto-08138-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79929-foto-08138-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79929-foto-08138-42-3.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Medieval|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | L'aigua que feia anar el molí arribava mitjançant el canal des del Molí Nou de Passerell. L'aigua que en sortia era utilitzada per fer anar els molins de Castellnou.Ens expliquen a la casa que en el moment de fer unes obres al subsol de la farinera varen aparèixer les restes d'un molí molt més antic, amb moles més petites, situat pràcticament al mateix nivell de la riera. | 94|95|85|93 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 79930 | La Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pineda-3 | Clarà i Arisa, J (1997); Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges. Ed. Viena S L. Barcelona, gener. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Serra i Coma, R (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XX | Casa d'estiueig de planta quadrada amb escala en el centre. Grans blocs de pedra. A cada angle de l'edifici hi ha un escut també en pedra. Té tres plantes: la planta baixa esta destinada a les estances, al primer pis hi ha les habitacions i les golfes estan destinades al lleure. La teulada originàriament era de fusta i enmig s'aixecava una llanterna ornamental amb parallamps. A principis dels anys seixanta es transformà i actualment és una teulada àrab als quatre vents amb un pinyó a la façana principal. El ràfec és de fusta. A l'entrada hi ha un porxo porticat de factura clàssica cobert per un terrat amb balustrada a nivell de la primera planta. | 08138-43 | A l'oest de la vila. Ctra. N-141-c en direcció a Manresa. | Va ser construïda sobre de les runes d'una altra casa construïda anteriorment pels comtes d'Arola. Anomenada també la Torre del Fang, perquè al principi de ser construïda hi posaven fang per morter fins que a la primera pluja forta es va començar a desfer i calgué començar de nou. Durant la guerra s'hi van refugiar les brigades internacionals i refugiats. També va ser hospital de primeres cures. | 41.8123100,2.0875700 | 424213 | 4629340 | 1922 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 79931 | Casa de la Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-coma | Serra i Coma, R (1991); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XX | Casa de tres plantes amb façana molt estreta, l'interès de la qual radica en les tribunes dels dos pisos superiors que divideixen l'edifici en dues parts. Aquestes tribunes es repeteixen als darreres de la casa per tal de salvar el desnivell del terreny. La tribuna acaba en un petit teulat que sobresurt de l'edifici i que combina teules verdes i vermelles. A la planta baixa hi ha dues entrades: la d'accés a l'habitatge i la que es feia servir per guardar el vehicle. La coberta és de teula àrab i els murs de reble i maó. | 08138-44 | Casc Urbà - c. del Palau, 27 | Va ser construïda durant el quinquenni 1920-25 pels propietaris del mas de la Coma de Moià, que combinaven l'estada al mas amb la del poble. | 41.8112500,2.0981800 | 425093 | 4629213 | 1923-25 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79931-foto-08138-44-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 79932 | Casa de l'Amo del Vapor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lamo-del-vapor | Generalitat de Catalunya. Servei de Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit | XX | Edifici de planta rectangular amb tres pisos. Els baixos eren utilitzats com a dependències de la fàbrica i conté moltes obertures. Els dos pisos superiors eren destinats a l'habitatge. Cal destacar la galeria de la façana de ponent amb persiana de fusta que es perllonga a la planta superior, que tenia una tribuna amb terrat fins fa uns anys quan va ser eliminada. El rellotge de la façana de ponent marcava l'hora d'entrar a la fàbrica. La teulada és àrab i presenta una cornisa amb ornamentació floral que trenca amb la sobrietat de l'edifici. Al jardí situat al nord hi ha una glorieta. | 08138-45 | A l'est de la vila de Moià - Ctra. de Barcelona núm. 17 | Aquest edifici es va concebre amb múltiples usos: els baixos eren les dependències de la fàbrica, el primer pis era l'habitatge de l'amo i el segon el de l'encarregat o majordom. | 41.8071300,2.0993100 | 425182 | 4628754 | 1917 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: Casa dels Viladomiu, Casa de l'amo del Vapor. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 79933 | Ca l' Orriols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-l-orriols | Serra i Coma, R (1991); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XX | Edifici de planta rectangular de tres pisos. Un gran portal d'entrada dona accés a l'habitatge que actualment està dividit en dos. Al terra de l'entrada hi ha un mosaic amb figures que recorden mosaics holandesos. Al costat destaca una finestra amb reixa amb ornamentació floral. Al primer pis alternen amb dues finestres. Les baranes dels balcons tenen línies corbes trencant la verticalitat de l'edifici. El pis superior té quatre finestres petites. La façana està esgrafiada amb motius florals i al·legories que destaquen la justícia, la ciència i el treball. La coberta és de teula àrab amb testers de fusta entre els quals hi ha rajoles rectangulars decorades amb motius geomètrics a tres colors: blau, vermell i blanc. Els murs són de maó arrebossat. | 08138-46 | Casc Urbà - Av. de la vila, 28-30 | La casa va ser concebuda al 1915 com a casa d'estiueig. La família que la va construir, els Orriols, venien de Castellar de N'Hug. Junt amb la desapareguda ca L'Alter, que era al seu costat, formaven part de les primeres cases d'estiueig de principis del s. XX a Moià. | 41.8104900,2.0976500 | 425048 | 4629129 | 1915 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79933-foto-08138-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79933-foto-08138-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79933-foto-08138-46-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Casa dels Orriols. | 106|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 79934 | Colònia Vilardell - Cases Vilardell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-vilardell-cases-vilardell | Clarà i Arisa, J (1997); Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges. Ed. Viena S L. Barcelona, gener. Diputació de Barcelona; Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. núm. 48. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Serra i Coma, R (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XX | Conjunt de sis cases ajardinades disposades a banda i banda del passatge Vilardell sense sortida. Totes les cases són diferents però mantenen uns trets comuns. A la casa d'estiueig s'accedeix per una zona ajardinada, tenen dos pisos i predominen les obertures. Les cobertes són de teula àrab. Cal destacar certs elements eclèctics que imiten l'estil romànic (casa d'en Francesc Vilardell té arcs que imiten un claustre; la casa del Bon repòs té una església amb claustre).També cal remarcar de la casa J. Esteva, el ràfec amb cabirols de fusta alternats amb esgrafiats similars als de la casa de J. Vidal. Tot el conjunt arquitectònic està murallat amb reixa de ferro forjat. | 08138-47 | Casc urbà - Ctra. de Vic, núm. 13 | El seu nucli originari era la casa anomenada, segons S. Farràs, cal Ganso, edifici comprat per Magí Vilardell l'any 1895. La família Vilardell, comerciant de fusta amb seu a Barcelona, va edificar al primer terç del s. XX en un terreny propietat d'ells, sis cases pels seus fills. Aquest conjunt arquitectònic organitzat a l'entorn d'un passatge sense sortida és un exemple d'estiueig força freqüent a principi de segle. | 41.8093000,2.0992600 | 425180 | 4628995 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79934-foto-08138-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79934-foto-08138-47-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | L'interès del conjunt ve donat pel concepte d'estiueig de l'època. Als anys 40 ja va ser reformada.Principi s. XX. | 102|106|98 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 79935 | Cal Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sola-2 | Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit | XVI | Casal urbà de planta rectangular estructurat en tres nivells amb teulada a dues vessants amb voladís de fusta. A la planta baixa té un dintell adovellat de mig punt. A la clau de l'arc hi ha un escut amb anagrama de Crist, el nom de Maria i la data de 1580. El primer i segon pis tenen una balustrada de fusta. El parament és de pedra amb enlluït. A mà esquerra hi ha una altra porta amb arc de ferradura possiblement posterior. A les dependències baixes, que antigament eren els estables, hi havia una botiga de compravenda de pisos en la que es podia observar el sostre que encara conserva l'embigat de fusta tot i que era pintat de blauet. | 08138-48 | Casc Urbà - Pl. del Colom, núm. 3 | 41.8116700,2.0962500 | 424933 | 4629261 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79935-foto-08138-48-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Antigament aquesta casa es coneixia popularment com a can Cristià Nou.A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: can Solà. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 79936 | Sant Graal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-graal | Clarà i Arisa, J (1997); Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges. Ed. Viena S L. Barcelona, gener. Daví i Sentias, L (2007); Moià, sempre Moià. Ister. Moià. Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg.50.T&T. Moià. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Serra i Coma, R (1991); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. J. Clarà, 'Les quatre vides de l'Orfeó Sant Graal (1911-1957)', Modilianum 57, 2017 | XX | L'edifici és de tres plantes. Al primer pis destaca un gran balcó de pedra amb balustrada sostingut per mènsules i el nom de l'antic teatre en lletres vermelles. El balcó del pis superior és més petit i la barana de ferro. L'interior conserva encara les butaques de l'antic teatre i l'escenari. La banda oest té un gran terrat amb balustrada i escalinata doble. La coberta és a dues vessants i són de teula àrab. | 08138-49 | Casc Urbà - c. Francesc Viñas, 20 | L'any 1901 s'hi funda el Cercle Industrial Moianès (segona entitat amb aquest nom), que el 1907 canvia el nom pel de Casino de la Lliga Defensa de l'Arbre Fruiter i canvia d'emplaçament dins del mateix carrer. L'any 1909 el compra Francesc Viñas i poc després, entre 1910 i 1912 s'hi instal·laria el 'cafè del Patilles'. L'Orfeó Sant Graal utilitzaria la sala d'espectacles a partir de 1914 o 1915. Entre 1929 i 1923 s'hi instal·la el Foment Nacionalista Català Rafel Casanova. Després serviria per escola i també seria la seu dels Fejocistes. L'aparença actual data del 1932, quan Viñas hi va fer reformes. | 41.8122500,2.0969500 | 424992 | 4629325 | 1900 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79936-foto-08138-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79936-foto-08138-49-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Hi va haver el primer telèfon públic del poble i la telefonista es deia Maria Dalmau.A l'inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat és denominat: Cafè-Bar Sant Graal. | 106|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 79940 | Col·legi dels Pares Escolapis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collegi-dels-pares-escolapis | AD (1981); Gran Geografia comarcal de Catalunya. Bages, el Berguedà i el Solsonès. Vol. II. El Moianès. pàg. 167-185. Barcelona. Casallarch i Montràs, R (1990); Moià i l'Escola Pia. Fundació Francesc Sagrera. Moià; (1994) Història de l'Escola Pia de Moià (1682-1994). Moià. Clarà i Arisa, J (1997); Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges. Ed. Viena S L. Barcelona, gener. Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Picanyol, LL (1959 ); La villa de Moya, desde los tiempos prehistóricos hasta la invasión napoleónica. Modilianum. Tarradell i Mateu, M; Riu i Riu, M; Giralt i Raventós, E (1988); Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II. 2a edició. Ed. Parcir Selectes. Manresa. | XVIII | Edifici de planta quadrada de caràcter religiós de grans dimensions. La façana està articulada en quatre nivells i presenta una simetria respecte a l'eix marcat pel portal d'accés. A la façana trobem nombroses obertures de secció quadrada. Un vestíbul, on trobem una inscripció sobre la seva fundació, dona accés a un claustre espaiós articulat en quatre nivells. D'entre las seves sales destaca una gran cuina i les reservades a les aules. Adossada a aquest edifici es troba una bonica església barroca. De cara a l'entrada de l'escola a mà dreta es troba un edifici de 1903 on es van disposar noves aules. | 08138-53 | Nord de la vila - c. Sant Sebastià, núm. 14 | El de Moià va ser el primer col·legi escolapi a la península ibèrica. Originàriament va ser noviciat de l'ordre. L'arribada dels escolapis a Moià va ser el 1683 gràcies al prevere Mn. Jaume Buxó qui es va posar en contacte amb el P. Agustí Passante (comissari general de l'Escola Pia per a les fundacions a Espanya). No va ser possible fins que es va aconseguir un triple decret reial. La primera residència la van tenir al carrer de les Joies, per passar després al Raval de Dalt i per instal·lar-se finalment al peu de la muntanya de la Creu, al nord de la vila de Moià. Es va inaugurar el 15 de setembre de 1683 i van començar de seguida les classes de llegir, escriure i comptar, la bàsica i dues de superiors, la de gramàtica llatina i la de retòrica, poètica i eloqüència. L'edifici actual data del s. XVIII (1703) i és el primer d'aquest ordre que es va fundar a Espanya (l'orde dels Escolapis va ser fundat per Josep de Calassanç, a Roma, l'any 1617). L'any 1839 va ser convertit en fortí contra les tropes carlines del comte d'Espanya, i va quedar totalment destruït en l'atac sofert per Moià el 8 i 9 d'octubre de 1839. A partir de 1854, gràcies al benefactor Jaume Torrents i Serramalera, va ser refet i obert de nou. El seu ús actual continua essent el de col·legi d'escolars de tota la comarca. A l'any 1921, s'instal·là al claustre un monument dedicat al Sagrat Cor ideat per l'arquitecte Manel Sayrach i la imatge realitzada per l'escultor Francesc de P. Gomara. L'any 1963 es va incloure en el seu pla d'estudis, el batxillerat i al 1970 s'inaugura un altre edifici i es remodela l'antic. | 41.8133200,2.0958300 | 424900 | 4629445 | 1703 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79940-foto-08138-53-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2019-12-16 00:00:00 | Cristina Casinos | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 79942 | Cal Fàbregas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fabregas-0 | Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Serra i Coma, R (1991); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XIV | Edifici de tres plantes amb portal d'accés adovellat i rectangular. Al costat del portal hi ha una finestra petita, adovellada i enreixada que té un acabat gòtic. Al primer pis hi ha dos balcons i una finestra, aquesta mateixa estructura es repeteix al pis superior. Totes les obertures són adovellades. Destaca un balcó del primer pis amb arc conopial de tipologia gòtica tardana. La coberta és de teula àrab. Una restauració moderna va donar a conèixer l'arc gòtic tardà que era tapat per reble i arrebossat. | 08138-55 | Casc Urbà - c. Joies, 29 | 41.8125300,2.0971700 | 425010 | 4629356 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79942-foto-08138-55-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | L'espai on està situat l'edifici quedava emmurallat al s. XIV, essent la sortida més propera el portal de Rodors. | 85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 79943 | Torre Gallart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-gallart | Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit | XX | Casa aïllada envoltada de zona enjardinada i concebuda per l'estiueig. La planta és rectangular, amb tres pisos i amb una torreta al lateral. S'accedeix mitjançant unes escales amb barana de fusta que condueixen a la porta sota porxo cobert amb pissarra. Destaca el seu terrat amb barana de fusta i la teulada coberta de pissarra amb estructura del nord d'Europa. El ràfec és de fusta i està adornat amb petits cabirols que van des de l'extrem del ràfec fins a la paret. | 08138-56 | Al sud de la vila - Ctra. de Barcelona núm. 13 | La casa va ser construïda per la família Gallart durant la segona dècada del s. XX durant el primer ' boom ' turístic de Moià. | 41.8071100,2.0993100 | 425182 | 4628752 | 1920 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79943-foto-08138-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79943-foto-08138-56-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 106|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 79945 | Cal Perxer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-perxer | Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Serra i Coma, R; Sarri, J (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XIX | Gran casa d'estructura irregular que s'adapta a la cantonada que formen el carrer de les Joies, el carrer Moragues i el carrer del Forn. Els baixos són de gran alçada i estan subdividits en l'interior amb entresol, amb grans portals que donen als carrers corresponents. Part de la primera planta del carrer de les Joies és ocupada per una gran terrassa amb barana de ferro compartimentada per unes pilastres fetes d'obra coronades amb uns gerros de pedra artificial. Les dues plantes superiors, no tan altes com els baixos, són retrenquejades donant lloc a un joc d'espais, grans balcons donen també a totes les façanes. Enmig del terrat s'alça un pou-cisterna. A la planta baixa totes les cantoneres, la base dels murs i els marcs dels portals són fets amb pedra. Part de l'edifici és estucat que imita la pedra. La coberta és de teula àrab. | 08138-58 | Casc Urbà - c. de les Joies, 2 | L'edifici actual és fruit d'una profunda remodelació basada en la conversió d'un grup de cases del que havia estat el centre històric de Moià, en un gran casal tal i com el coneixem avui. Aquesta transformació es va portar a terme a finals del s. XIX. A principis del segle XX era propietat del notari Joan Soler Vilarassau, propietari també del mas Vilarassau d'Oló. | 41.8121000,2.0981200 | 425089 | 4629307 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79945-foto-08138-58-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 79946 | Cal Tanay | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tanay | Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Serra i Coma, R (1991); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XVI | Casal de planta rectangular de dos pisos més planta baixa amb dos grans portals adovellats. El més gran dona accés a l'habitatge i l'altre a les antigues cavalleries. A banda i banda hi ha dues finestres (una reformada amb maó i l'altra adovellada). L'entrada es sosté per dos grans arcs apuntats de pedra. El primer pis té l'obertura de dos finestrals i una petita finestra. Al pis superior hi ha les golfes. Tota la pedra és ben tallada i de mida força regular. El mur lateral que fa cantonada amb la plaça del carreró té dos petits contraforts moderns que es van construir quan als anys 70 van destruir les cases que hi havia a la plaça en les que es recolzava. | 08138-59 | Casc Urbà - c. del carreró núm. 8 | 41.8125400,2.0984200 | 425114 | 4629356 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79946-foto-08138-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79946-foto-08138-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79946-foto-08138-59-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Popularment també havia rebut el nom de cal Parrac. | 95|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 79948 | Antiga Casa Francesc Vilardell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-casa-francesc-vilardell | Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Serra i Coma, R (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XX | Casa de planta quadrada de dos pisos més golfes amb tres tribunes adossades a la planta baixa i dos terrats (que corresponen a dues tribunes), un d'ells cobert. La coberta és de teula àrab i plana alacantina, a dues vessants, asimètrica. El seu entorn és eclèctic neoromànic formant una falsa capella. A la banda est hi ha una reproducció de claustre obert amb vuit arcs i una torre que vol imitar un campanar romànic de quatre pisos. L'interior és modernista, té una escala central que distribueix els àmbits, a la planta terra hi ha dues sales dividides per una porta amb vitralls decorats amb temes florals. El pis de dalt es reserva a les habitacions. La sala menjador té unes boniques finestres amb festejadors. És interessant també el treball de la fusta de les baranes, portals, arrambadors i els voltants de les xemeneies. | 08138-61 | Casc Urbà - A l'est de la vila - Ctra. de Vic, 23 | L'edifici va ser construït amb la idea d'estiueig per part de la família Vilardell originària de Moià. La construcció data de les dues primeres dècades del s. XX. La part neoromànica, una mica posterior, és feta amb blocs de ciment a cara vista de la casa Bein de Barcelona, aprofitant la motllada del poble espanyol. | 41.8094600,2.0999500 | 425238 | 4629013 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79948-foto-08138-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79948-foto-08138-61-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 98|102 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 79949 | Antiga Casa de la Vila-Cultura de la dona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-casa-de-la-vila-cultura-de-la-dona | Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Modilianum (1966); Any VII. Moià, març . | XIX | Casa de planta rectangular articulada en tres pisos de teulada a una vessant. Simètrica respecte l'eix marcat per la porta d'accés. Els brancals i les llindes de les obertures presenten una decoració geomètrica molt senzilla. El conjunt és coronat per un frontó triangular que emmarca l'escut de Moià. Té sis balcons (els del pis de dalt són més petits), tres a cada pis i en el del mig del primer hi ha incís a la llinda l'any de construcció, 1858. | 08138-62 | Casc Urbà - Pl. Sant Sebastià, núm. 5 | L'edifici va ser aixecat l'any 1858 damunt dels terrenys de l'antic hostal de Moià, posteriorment hostal, i per ordre de l'alcalde Cerdanyà, es va instal·lar l'anomenada Casa de la Vila que va complir la seva funció consistorial fins a l'any 1944. Des d'aquest edifici es va proclamar la segona República. Ha estat durant molt anys l'edifici de l' Institut de Cultura de la dona i ha albergat al GEMI (Grup Excursionista Moianès Independent). | 41.8132300,2.0967100 | 424973 | 4629434 | 1858 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79949-foto-08138-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79949-foto-08138-62-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Constructors Orriols arribats de Castellar de N'Hug | A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Institut ' Cultura de la Dona'. | 102|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 79950 | Cal Tapadores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tapadores | Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Lama , L (2007), font oral. Serra i Coma, R (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. www.artehistoria.jcyl.es | XIX | Edifici-nau industrial de tipologia anglesa d'uns 50 m de llarg per 10 d'ample. És l'únic exemple que resta a la vila. Consta de dues plantes. A la façana es van repetint els mateixos mòduls que presenten a la part superior una obertura petita i una de gran, i a la inferior dues possibles obertures (una d'estreta i un altra més ampla). Part de l'edifici ha sofert una reconversió en habitatges unifamiliars adossats: la planta superior ha passat a habitatge (l'obertura gran s'ha transformat en balcó) i la planta inferior en establiment comercial, obrint la porta estreta que condueix a l'habitatge. L'estructura d'aquesta construcció és suportada mitjançant uns pilars de ferro colat, típics d'aquestes estructures angleses. La coberta és de teula àrab i els murs de maó i pedra arrebossada. | 08138-63 | Casc urbà - A l'est de la vila - Ctra. de Vic núm. 14-20 | L'any 1890, el paleta i propietari Sebastià Orriols demana un permís d'obra per construir una casa a la carretera. Pel plànol que s'adjunta sabem que es tracta de cal Tapadores. L'octubre de 1891 demana una pròrroga pe acabar les obres i per afegir-hi un cos més. Se li concedeix. AHM, unitat 2347. | 41.8090800,2.0985700 | 425123 | 4628972 | 1890 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Sebastià Orriols | A l'inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya pareix com a Lienzos Moià i de sobrenom cal Tapadores. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 79952 | Fragments de l'antic Retaule Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fragments-de-lantic-retaule-major | XV | Dos fragments del retaule gòtic de la parròquia de Santa Maria. Són els únics testimonis de pintura gòtica que es coneixen. Actualment formen part de l'exposició permanent de la Casa-Museu natal de Rafael Casanova. El primer fragment de taula gòtica prové del retaule major de la parròquia. És de majors dimensions que la segona: 2, 30 x 1, 20 x 0, 10 cm. Està representada la verge amb nen a l'esquerra (mirant cap a la dreta) i uns àngels a la banda dreta. La pintura, de trets clarament gòtics, és sobre fusta. Al fons s'observa una finestra amb arcs lobulats. Es conserva bona part de la capa pictòrica original, tot i que fa més de vint anys la taula va ser intervinguda pel Centre de Restauració de Catalunya, i s'observen petites reintegracions pictòriques i de suport. La verge amb cabell llarg i arrissat sosté en en els seus genolls al nen que porta en les seves mans un colom i unes flors. El vestit demostra la qualitat de l'estofat amb pa d'or. El segon fragment, de forma rectangular i procedent de la predel·la del mateix altar, és de dimensions més petites: 0, 70 x 1, 0 x 0, 25 m. El fragment està dividit en dues finestres amb arc lobulat on, a la dreta, està representat un Crist mort dempeus (tronc) després de ser crucificat amb estil clarament gòtic i amb molt realisme: les carnacions són verdes, la corona d'espines amb la sang al cap. A la finestra lobulada de la dreta del fragment hi ha una figura molt possiblement femenina (la Verge?) amb les mans juntes en acte de resar. Aquesta segona imatge té una gran pèrdua pictòrica al rostre; conserva, però, a diferència del Crist, la decoració de la paret que té darrere. El suport en fusta d'aquest segon fragment està totalment corbat possiblement a causa de les condicions ambientals de la seva història. Els dos arcs lobulats estan decorats amb la tècnica de repujat amb pa d'or. | 08138-65 | Casc Urbà - Casa Natal Rafael Casanova núm. 8 | Són dues peces gòtiques que es van salvar de les desamortitzacions del segle XIX i de la crema d'esglésies i patrimoni durant la Guerra Civil. Les peces varen ser descobertes el 1936, quan es va desballestar l'orgue. Havien estat reutilitzades en una data indeterminada, segurament en construir l'església nova, per fer les bancades de l'orgue. Varen ser restaurades durant la dècada de 1960, | 41.8117600,2.0985900 | 425127 | 4629269 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79952-foto-08138-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79952-foto-08138-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79952-foto-08138-65-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | La factura dels dos fragments del retaule és molt bona. | 93|85|94 | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 79953 | Camí Ramader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-18 | Font i Sentias, J (1994); ' La transhumància. El camí ramader que travessava el Moianès '. Modilianum. Nº 10. Pàg.3. Setembre. Moià. | No es reconeix com a tal | Camí que tenen dret a seguir els pastors amb el seu bestiar transhumant en el desplaçament periòdic per tal d'aprofitar les pastures naturals. El camí ramader que travessava Moià provenia de Castellterçol i travessava la vila vers el nord i sortia del municipi pel collet de la Caseta Alta en direcció al Puig-rodó, camí paral·lel a la carretera actual C-59 direcció a l'Estany. L'itinerari coincideix amb l'actual carretera, passa a prop de la masia de la Coma i baixava fins a la riera de Castellnou. | 08138-66 | De sud a nord de la vila. | El camí que travessava el Moianès procedia del Vallès i el Baix Llobregat i passaven per aquesta carrerada ovelles procedents fins i tot de Begues. El destí eren les terres compreses entre el Pla d'Anyella i Bagà. El viatge durava una setmana. Seguien el camí ral que de Sta. Perpètua es dirigia a Caldes de Montbui, d'aquí a Castellterçol, itinerari que coincideix amb l'actual carretera. | 41.8089900,2.0984100 | 425109 | 4628962 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Les UTM pertanyen a la cruïlla principal de la vila on es creuen les carreteres actuals C-59 i N-141-c, el camí continuava vers el Nord, l'Estany.s. XVII. | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 79954 | Ca l'Anglada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-langlada-0 | Clarà i Arisa, J (1997); Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges. Ed. Viena S L. Barcelona, gener. | XIX | Edifici de planta rectangular. La seva forma ha sigut molt transformada durant el pas dels anys. L'entrada està a la façana oest, al carrer Moragas, i es limita a una petita porta que dona accés a les plantes d'habitatge. A la façana sud hi ha un portal que dona accés a l'actual oficina de Caixa Bank. Sobre aquesta entrada moderna hi ha una placa edicada al doctor Moragas i Barret, fundador de la Caixa de Pensions (s'hi va posar l'any 1935, poc després de la seva mort) i un escut a l'angle de ponent de l'edifici. | 08138-67 | Casc Urbà - Pl. Major núm. 6 | A partir de 1935 es va convertir en seu de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis. | 41.8120800,2.0982000 | 425095 | 4629305 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 79955 | Casanova del Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-del-prat-1 | Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 46-47. Moià. | XVIII | Masia de planta rectangular de tres pisos amb teulada a doble vessant i testers de fusta. Les finestres, la majoria amb ampit, estan disposades simètricament i l'accés es realitza per una portalada que dona a un petit barri emmurallat on hi ha un cobert a dues vessants. | 08138-68 | A 5 Km de Moià i al sud-est de la vila. | Fou constuïda com a masoveria del mas Prat al segle XVIII. | 41.7878500,2.1178700 | 426702 | 4626598 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 79956 | Ca l'Alberg | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalberg | Riera i Fonts, C (2002); ' Topònims del Moianès d'origen Germànic '. Nº 27. pàg. 55-67. Desembre. Moià. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 31. Moià. | XIII | Molt restaurada. | Masia de planta rectangular amb teulada a dues vessants sense ràfec. Des de finals dels anys 70 ha patit transformacions i del que en un origen eren tres edificis s'ha convertit en un de sol. En les reformes es va intentar conservar l'antiga estructura, les cambres i algun dels espais característics del mas com ara els menjadors d'una de les quadres que actualment és una sala d'estar o el forn de pa. | 08138-69 | A 7, 5 km al nord de Moià. | Aquesta masia apareix en algun document de l'Arxiu Municipal de l'any 1250. Va ser construïda en els terrenys del serrat de la Creu i antigament estava situada enmig de dues altres masoveries, cal Xipiró i cal Rotllat. | 41.8595900,2.1097900 | 426113 | 4634570 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | El nom d'Alberg prové del germànic ' hariberga ' que vol dir tenda de campanya, un sinònim de casa, residència, alberg. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 79957 | La Cabanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cabanya-0 | Ubals i Picanyol, D ( 2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 37. Moià. | XVII | Masia de planta rectangular de tres pisos amb teulada a dues vessants. La porta d'accés al conjunt està situada al sud. L'accés a tot el conjunt està limitat per una tanca de ferro i l'enreixat del perímetre. | 08138-70 | A 8 Km al nord de Moià. | Construïda a finals del segle XVII, primer com a masoveria del mas Crespiera i posterioment segregant-se del mateix. Dins del recinte hi havia una capella avui reconvertida en habitació. Va ser considerablement ampliada al segle XIX. | 41.8412700,2.1157900 | 426590 | 4632531 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Ha patit moltes reformes que intenten respectar les estructures i la factura antigues. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 79958 | Casamitjana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casamitjana-2 | Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 43. Moià. | XVIII | Masia de planta rectangular de tres pisos amb teulada a dues vessants sense ràfec. L'accés està situat al sud. A prop de l'edifici principal hi ha diferents coberts amb teulada a dues vessants. No s'observen inscripcions. | 08138-71 | A 7 Km al nord de Moià. L'accés és un trencant a mà dreta després de Montví de Baix. | L'edifici actual és l'adoptat a principis de s. XVIII però la família Casamitjana ja està documentada i activa durant el s. XV. | 41.8380400,2.0777200 | 423425 | 4632205 | 1700 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79958-foto-08138-71-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 79959 | Casanova de la Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-la-coma | Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 44. Moià. | XIX | S'ha restaurat recentment | Masia de planta quadrada i teulada a dues vessants amb xemeneia que conserva l'estructura de fusta. La porta d'accés es troba orientada al sud . La finestra de sobre la porta té una inscripció a la llinda: ' SUBÎRA/1805 '. Les finestres de l'edifici estan fetes amb grans blocs de pedra. El pis superior queda diferenciat de la resta de les façanes per un tipus de construcció específic. Part de la façana est està feta de maó i resta part de les quadres de factura més moderna. | 08138-72 | A poc més de 4 Km al sud de la vila de Moià. | Va ser construïda com a masoveria de la Coma de Sant Jaume. Els últims en habitar-la van ser els Sala que vivien de l'agricultura i la ramaderia. | 41.7833400,2.1116100 | 426176 | 4626103 | 1805 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79959-foto-08138-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79959-foto-08138-72-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 79960 | La Casanova de l'Heura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova-de-lheura | Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg.45. Moià. | XX | Masia originàriament d'un sol cos amb l'accés a l'est per una porta de ferro rovellat. No s'hi observa cap inscripció. Vora l'entrada s'ha annexat un edifici fet amb maons moderns que serveix de cobert a les vaques i un altre per les eines. A la façana sud de la masia hi ha un altre edifici de menys alçada i de sostre també de teula a dues vessants on se situa el paller . El paller té una curiosa finestra rectangular de grans dimensions per on es puja la palla. A la banda de ponent de la masia hi ha una escala feta amb blocs de pedra rectangulars que sobresurten dels murs dels marges sense barana que que dóna accés a l'hort. | 08138-73 | A 6, 5 Km al nord de Moià. | Antigament formava part de la masia Comes Vell, de la qual està separada per uns metres marcats pel camí. Va ser construïda l'any 1908 i des d'aleshores la família Franquesa hi habita i en són els propietaris. Actualment hi viuen 3 persones que viuen de l'agricultura, d'una mica d'aviram i de les vaques de pastura.. | 41.8490600,2.1120700 | 426290 | 4633399 | 1908 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79960-foto-08138-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79960-foto-08138-73-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 79961 | Caselles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caselles-3 | Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 48. Moià. | XIX | Masia de planta rectangular de dos pisos més golfes amb teulada a dues vessants sense ràfec molt reformada, a la banda oest té annexat un cobert, antiga pallissa, amb el sostre també reformat. Les finestres són petites i amb ampit situades de forma asimètrica. A llevant hi ha dos edificis annexats d'obra nova de dos pisos més golfes on el maó és molt visible, ambdós tenen teulada a dues vessants amb testers de fusta. No s'observen inscripcions. | 08138-74 | A 5 Km de la vila de Moià. | La masia va ser molt modificada al s. XIX però és més antiga. | 41.8274900,2.0852500 | 424038 | 4631027 | 1890 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79961-foto-08138-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79961-foto-08138-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | A l'any 1930 es va ampliar. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 79962 | Les Cases de Ferrerons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cases-de-ferrerons | Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 49. Moià. Rodríguez Lara, J. L. (2009): Aproximació a la toponímia del Moianès. Barcelona: Dalmau. | XVIII | Actualment estan abandonades | Conjunt de cases rurals la majoria derruïdes que pertanyen al conjunt d'edificis, junt amb l'església de Sant Pere, que formava part de l'antiga parròquia de Ferrerons. A la llinda d'una de les finestres hi ha la data 1789. En una de les parets d'una pallissa situada a llevant del conjunt es veu la data de 1727. L'entrada per la banda sud es feia per una porta d'arc de mig punt, mentre que per la cara occidental hi ha un ampli arc rebaixat. | 08138-75 | A 8 Km de la vila de Moià | Apareixen en els fogatges de 1497 i 1553. Sembla que antigament hi havia hagut tres habitatges, que actualment estan desocupats i sense cap ús. Les cases estan unides formant un conjunt, amb dues i tres plantes d'alçada i cobertes a dues vessants. A la façana de migdia hi ha un porxo modern afegit. Al voltant hi ha alguns coberts separats de les cases. A la llinda d'una de les finestres hi ha la data de 1789, però està en un volum que constitueix una ampliació d'un volum més antic. L'època de construcció és el segle XVIII. A finals de la dècada dels anys 50, van deixar d'estar definitivament habitades per masovers. Fins aleshores hi havia viscut la família de la Josefina Pons. | 41.8349100,2.1390000 | 428510 | 4631805 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79962-foto-08138-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79962-foto-08138-75-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Font al costat on encara avui comença el torrent de Graus. | 94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 79963 | La Caseta Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-alta | Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 51. Moià. | XVII | Molt reconstruïda. | Masia de planta quadrada de tres pisos amb teulada a dues vessants i ràfec amb línia de teules. Està totalment reformada. Porta principal d'estil clàssic al sud. A la façana nord té una petita cisterna-pou i a llevant hi ha un cobert també de planta rectangular amb teulada a dues vessants sense ràfec i amb un fumeral. L'era ha desaparegut i en el seu lloc hi ha terreny de gespa. Algunes de les finestres disposades asimètricament en les quatre façanes conserven els carreus de pedra gres i no tenen ampit, tot i que n'hi ha d'obra nova, de maó. No s'observa cap tipus de inscripció en les llindes ni a les portes. | 08138-76 | Al nord de Moià, a 9 km de la vila. | L'inventari de masies de Moià la data al segle XVII. Antigament la Caseta Alta, la Guantera i el Soler formaven una única propietat. A l'any 1965 la família de masovers que hi vivia va marxar i el mas va passar a ser utilitzat com a magatzem d'ICONA. Va ser aleshores quan aquesta zona, també coneguda com la Monjoia, va passar d'ésser una roureda a una gran pineda. | 41.8450200,2.1356500 | 428243 | 4632930 | 1672 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79963-foto-08138-76-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Dona nom a un coll, el collet de la Caseta Alta. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 79964 | La Caseta de Vilacendra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-de-vilacendra | Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 53. Moià. | XXI | Masia de planta quadrada de dos pisos i teulada a dues vessants amb ràfec de tres filades mixtes (rajola, teula, rajola) totalment reformada. A les façanes nord i sud hi ha dos coberts amb teulada a dues vessants sense ràfec. El que està situat al nord és de factura de maó, el de la façana sud està fet amb pedra gres i és d'estil porxo obert. Sembla, per documentació fotogràfica antiga, que l'estructura que s'observa avui en dia ha conservat bastant l'antiga: dos pisos, dues de les portes de la façana sud, planta quadrada i com a mínim un cobert. Annexat a l'antic mas hi havia la pallissa que avui és una galeria porxada amb cinc arcs de mig punt i columnes esveltes en maó. L'entrada moderna està situada al sud, com l'antiga i en l'estructura interior s'observen encara els forats de les bigues que aguantaven el segon pis. L'única part original que queda és part de la paret de maçoneria i dues bigues de fusta d'una porta que es troba a sota de la galeria de llevant. Les teules de l'edifici principal i les dels coberts semblen reaprofitades del mas antic. A uns metres en direcció a ponent del cobert situat al sud, hi ha un pou d'estructura semicircular i teulada d'obra també nova que ja constava en la documentació antiga. | 08138-77 | A 1 km de Moià. A pocs metres vers ponent del carrer Antoni Gaudi. | 41.8080800,2.0843500 | 423940 | 4628873 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79964-foto-08138-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79964-foto-08138-77-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | De l'edifici antic en resten pocs testimonis com ara els forats de les bigues antigues del primer pis. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 79965 | La Caseta d'en Fermí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-den-fermi | Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 55. Moià. | XVIII | Masia de planta rectangular amb finestres i dintell de la porta amb inscripció : ' MAS DE DOMINGO LLOBATERAS/1733 '. L'embigat de l'entrada és de formigó, tot i que les estructures originals eren de pedra regular amb morter de calç. Es conserva també l'enllosat de pedres de l'entrada a la casa i part de l'era també amb el paviment. L'edifici annex eren les quadres, conserva l'embigat de fusta i els arcs de volta catalana, actualment és el garatge on guarden els estris del camp. L'accés és una gran porta amb contrafort. Cap a la banda oest de la masia hi ha encara dos petits edificis, els corrals on actualment hi guarden l'aviram, els sostres d'aquest estan en males condicions a diferència dels dos edificis principals, on viuen els masovers, i el 'garatge' amb teulada a dues vessants que es troba en bones condicions. Crida l'atenció el menjador antic en pedra que decora l'entrada de la masia. | 08138-78 | A 2 km a l'oest de Moià. | Va ser construïda al s. XVIII i posteriorment ampliada. | 41.8184700,2.0806700 | 423647 | 4630030 | 1733 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79965-foto-08138-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79965-foto-08138-78-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Tenen bassa natural i hort i un petit pou tot i que reben aigua corrent del poble. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 79966 | El Clapers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-clapers | Tarter i Fonts, R(2007), font oral. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 60. Moià. | XVI | Masia de planta rectangular de tres pisos més golfes i teulada a dues vessants amb ràfec de quatre filades mixtes (teula, rajola, teula, rajola) decorada amb rombe vermell sobre fons blanc. L'accés a l'edifici es fa per una portalada a dues vessants que als laterals conserva els murs que emmurallen els diversos edificis. D'aquesta es passa al barri on es distribueixen més de cinc coberts. L'accés a la masia és per una porta d'estil clàssic encarada al sud. Al carreu que forma la clau de la llinda hi ha un escut en que s'observa un crismó sobre el que sembla una lletra ' B ' molt decorada. A la punta destra de l'escut hi ha inscrit en baix relleu la data: ' 1577 ' on els números estan disposats al revés. A l'esquerra d'aquest escut hi ha pintat en negre el Nº 10 emmarcat amb motius vegetals de color vermell i negre. A la banda inferior d'aquest número hi ha un altre: Nº 13; en pintura negra el qual no s'observa amb molta claredat. La porta dóna accés a un vestíbul amb volta de canó feta amb carreus de pedra i paviment enllosat original, des del qual es distribueixen les estances. A la façana sud i sobre la porta d'accés hi ha un balcó i set finestres, totes amb muntants de carreus regulars de gres amb motllura perimetral i ampits motllurats, una d'elles té l'arc ogival i un altre un baix relleu en el que s'observen les sigles: IHS (Jesús) acompanyades d'una creu de Malta, emmarcades per un marc semicircular que es troba dintre d'un marc rectangular decorat als angles amb motius vegetals. A l'angle sud-oest del tercer pis de la façana de ponent, hi ha restes de la base d'una antiga torre de defensa i a la part central de la façana hi ha annexat un cos de planta rectangular i teulada a una vessant que arriba a l'alçada del segon pis, la comuna. A l'esquerra d'aquest hi ha un petit cobert que havia estat forn de pa, actualment tapiat com dues de les finestres amb ampit motllurat. Al mig de la façana de tramuntana hi ha un cos rectangular d'uns 2 x 5 m de carreus regulars amb un ampit homogeni de lloses que el decoren on es troba situat el pou de forma circular i que encara conserva l'estructura de fusta amb la corriola de ferro per extraure aigua, tasca que encara realitzen els masovers tot i que tenen aigua corrent provenint del poble. La planta rectangular correspon a una terrassa que sota del nivell del terra acull una cisterna que continua recollint aigua de la pluja per un sistema de canalització antiga. Les sis finestres d'aquesta façana són d'estil clàssic amb carreus de gres gris i ampit motllurat. La porta d'accés a la terrassa té inscrita la data: ' 1773 ' molt possiblement la data d'una de les reconstruccions de l'edifici. | 08138-79 | A l'est de la vila en direcció a Vic, en el pla de Castellnou. Després del Masot. | La família Clapers ja està documentada al s. XVI però se suposa que la masia és més antiga, tot i que l'estructura que té en l'actualitat és de mitjans del s. XVIII. | 41.7976700,2.1206500 | 426944 | 4627686 | 1577 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79966-foto-08138-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79966-foto-08138-79-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,37 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc