Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 80003 | La Tuta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tuta-0 | Ubals i Picanyol, D ( 2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 156. Moià | Caldria netejar entorn d'esbarzers i intervenir en l'estructura total de la masia i la teulada. | Masia de planta quadrada i de dos pisos amb la porta principal orientada al sud amb teulada a dues vessants sense ràfec. Al voltant se li han annexat diferents coberts i un edifici a l'oest amb retocs moderns de maons. Té una altra entrada a la façana de llevant on es conserva una finestra amb ampit, un antic cobert de dos pisos i la pallissa, amb teulada a una vessant que conserva part de l'escala de pedra que donava accés al segon pis. A la banda dreta de la mateixa façana hi ha annexat un pou sense tapa que conserva part de l'estucat interior i d'un sistema de canalització d'aigua de pluja. | 08138-116 | A 7 km a l'oest de la vila. Trencant km. 32 N-141. Camí de carro abans d'arribar a Les Closanes. | 41.7952100,2.1423200 | 428741 | 4627395 | 08138 | Moià | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80003-foto-08138-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80003-foto-08138-116-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | L'any 1965 va tenir els últims habitants que es dedicaven a l'agricultura i a la ramaderia. També va ser habitada més tard per un pastor.El pou podia emmagatzemar de 8.000 a 10.000 litres d'aigua.A pocs metres de la façana de tramuntana hi ha un roure d'uns 10 m aproximadament.No s'observa cap inscripció. XVIII? | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 80025 | Casalot de Casagemes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casalot-de-casagemes | A part de la cort, de la masia pròpiament dita només en queden els fonaments | Antiga masia, de la qual només queda una estructura rectangular d'11,70 m x 7,70, amb un contrafort a la banda de ponent. Els murs fan 65 de gruix i són fets de pedra i morter de calç. Al costat es veu una possible bassa. Al costat mateix hi ha un cobert, utilitzat com a cort fins no fa massa anys, amb una coberta a un únic vessant i una porta a l'est (2,10 x 1,70 m). Aquest conjunt mesura 7,20 m x 3,80 m (interior) i està fet per una paret de pedra i fang. | 08138-379 | Pla de Vilarjoan | En els primers padrons, corresponents a la primera meitat del segle XIX (1830 i següents) figura la Caseta d'en Casagemes, dita també Caseta de Casagemes. | 41.7996500,2.0664700 | 422445 | 4627953 | 08138 | Moià | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Encara es conserva la teulada | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80026 | Casalot Vell del Soca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casalot-vell-del-soca | Si no s'hi actua, es corre el perill que s'enderroqui totalment | Construcció quadrada de 7 m de costat, de la qual es conserven dues parets i mitja senceres (la nord i l'est). Presenta una porta d'arc rebaixat al nord-oest (fa 1,60 m d'amplada i no es pot precisar l'altura perquè ha estat tapat posteriorment). Per dins la llinda és de fusta. L'edifici presentava tres pisos fets amb pedra treballada i distribuïda en filades de gruixos diferents. En el segon pis hi ha tres finestres grans (dues de completes), de llinda plana i cinc petites espitlleres. Estan relligades amb morter de calç i amb fang. Presenta un mur intern de divisió de 60 cm de gruix. El mur exterior fa 70 cm de gruix. El pis inferior té dues petites espitlleres a la banda de llevant. | 08138-380 | Al sud del Solà de Sant Esteve | Podria tractar-se del mas Babota, que encara apareix en un capbreu de 1500, quan encara es diu 'que hi és lo casal'. De tota manera, no s'ha pogut comprovar. | 41.8137500,2.0407800 | 420328 | 4629542 | 08138 | Moià | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80026-foto-08138-380-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80026-foto-08138-380-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | 85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80027 | Barraca 17985 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-17985 | Barraca aeria adossada a un marge, de planta circular i coberta de falsa cúpula, amb una porta de llinda plana. Diàmetre interior, 2,30 m. Finestra a ponent. Porta de 1,59 x 0,70 m. | 08138-381 | Al nord-oest del Casalot Vell del Soca | 41.8140800,2.0400300 | 420266 | 4629579 | 08138 | Moià | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80027-foto-08138-381-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Codi Wikipedra 17985. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80041 | Tina de l'Antonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-lantonell | Tot el conjunt està molt malmès | Tina adossada a la paret nord del mas, de planta rodona (vista des de fora sembla una torre de defensa), a la que s'accedeix per la cara nord mitjançant una rampa de pedra amb alguns esglaons. A l'interior encara s'observen alguns cairons vidriats que evitaven la pèrdua del most. Fa 3 o 4 m de diàmetre, i actualment està plena d'aigua de la pluja. La coberta està caiguda, però la presència d'unes teules ens indica de què estava constituïda. La boixa, o sortida del vi, estaria dins de la masia, concretament en una habitació on apareix un arc apuntat i les restes dels dogals de fusta d'una bota o tina de vi. A l'habitació del costat es troben les restes molt malmeses d'una premsa de vi de cargol | 08138-517 | L'Antonell, adossada a la façana nord de la cassa | La tina es va construir contra una part més antiga del mas, possiblement d'origen medieval. Per la morfologia, aquesta mena de tines les hem de situar als segles XVIII o XIX, tot i que alguna podria ser del XVII. En construir-se la tina, gairebé es va tapar una finestra antiga del primitiu mas. | 41.8151700,2.0438000 | 420581 | 4629697 | 08138 | Moià | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80041-foto-08138-517-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80041-foto-08138-517-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | 94 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80171 | Molí Vell de Passerell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-vell-de-passerell | Darrerament s'ha netejat l'entorn i l'interior del molí. Els accessos continuen sent complicats. | Edifici abandonat amb dos molins diferents al seu interior. A la banda est es troba la bassa i un pou rodó de 5 metres d'altura i 2,5 m de diàmetre. Del superior es conserva el joc de moles (1,30 m de diàmetre), tot i que trencat. Sortint d'aquest molí, l'aigua anava a parar a una bassa subterrània (just a sota de la façana pricipal de l'edifici) i era aprofitada per un segon molí, del qual es conserva la rampa i l'estructura del casal. L'aigua sortia per un canal en direcció a la riera, però actualment està obstruït. En conjunt, l'edifici fa 14 m de front, i s'evidencia una cosntrucció en moments històrics diferents . A la cantonada nord-oest destaca un relleu en forma d'escut que no s'ha sabut interpretar. Una gran porta amb una llinda plana sense inscripció donava accés a la sala de moles. La resta estaria format per les estances d'habitatge i alguna cort per a animals | 08138-263 | Al nord de la vila, passat l'embassament de Passerell | Aquest molí apareix referenciat a finals del segle XIII en la documentació notarial que es conserva a l'arxiu municipal de Moià. L'any 1403, en Planella reconeix que Pere de Passerell (superior?) fa temps que té dos molins bladers, amb dos casals molents i una bassa i el dret d'agafar aigua de la riera de Passerell i li estableix de nou els dos molins amb els casals, cacaus, canals, bassa, rec, resclosa, gleva, «glabarius lapidilis» I l'aigua per moldre del riu, 'quos molendinos possitis facere cuberios sive de cup et draperios.' AHM, Man. 108, [fol. 2]. | 41.8250500,2.1021100 | 425435 | 4630742 | 08138 | Moià | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80171-foto-08138-263-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80171-foto-08138-263-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80186 | L'Antonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lantonell | Ubals i Picanyol, D(2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 30. Moià. | XVII | Ruïna total. Accedir al seu interior és perillós pel perill de desprendiments evidents. | Masia que està abandonada i pràcticament enderrocada i coberta de vegetació. Fa deu anys encara es podia observar part del sostre de fusta que ja havia caigut en el primer pis i que conservava part del paviment amb l'estructura de fusta, les rajoles de ceràmica i l'encanyissat que es repetia a la planta baixa, d'entrada on el terra era soterrat i deixava entreveure l'encanyissat original i el pis subterrani amb unes voltes molt fermes. A les parets s'observaven dos armaris encastats encara amb prestatges. També s'observaven als murs caps de bigues treballades a uns dos metres d'alçada del sòcol. La porta d'accés estava al sud i a la llinda hi havia una inscripció en la que es podia observar la data: ' 16 70/ -NTONELL'. Aquesta inscripció avui dia esta pràcticament desapareguda. A la façana sud hi ha una pila d'aigua de 1, 60 x 1 m aproximadament, tallada d'un sol bloc en la que segurament es recollia aigua de pluja, no sembla un abeurador. A l'interior de la casa, en la zona que sembla més antiga, es troba un arc apuntat, possiblement gòtic i un parell de finestres espitllerades. En una de les estances de la zona nord-est encara es conserven les restes d'una premsa de vi de cargol, molt malmeses, i en una habitació del costat, uns dogal de bota o tina de vi. A la zona nord hi ha una tina de vi que fitxem a part, per la seva importància. | 08138-278 | A 7 km a l'oest de la vila, a la N-141 direcció a Manresa després del revolt 'dels dotze Apòstols'. | Apareix en el capbreu de 1500, però podria ser , com a mínim, del segle XIV. Actualment encara pertany a la finca de la Moretona però esta abandonada des de fa 60 anys. | 41.8150600,2.0436900 | 420571 | 4629685 | 08138 | Moià | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80186-foto-08138-278-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80186-foto-08138-278-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80195 | Mina de carbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-carbo-1 | Oliveras i Gallaguet, E( 2007 ); font oral. | XIX | Mina de carbó natural a prop del torrent Mal. L'accés és una mica difícil perquè esta coberta d'herbes, esbarzers i arbres que des del riu no la permeten localitzar amb facilitat, tot i així consta d'una entrada tipus balma de quasi 1,90 m d'alçada i entre 10 i 12 m de fondària. En tot el seu interior, parets, terra, es pot observar el carbó que aflora. Al final de la mina s'observa al terra una gran concreció calcària i petites estalagmites, que ens indiquen que la mina està viva, en contínua formació i que pateix filtracions que formen aquests cossos. El sostre d'aquesta part interna de la mina està format per conglomerat de còdol petit a diferència de la resta de les parets que són calcàries. La llum natural arriba a il·luminar el fons de la mina. | 08138-287 | A l'est de la vila, sobre el torrent Mal - Ctra. N-141-C Km 32. Direcció a les coves del Toll. | Es diu que aquesta mina va ser utilitzada durant el segle XX per un ferrer de Moià que utilitzava el carbó per forjar, però no va tenir gaire transcendència perquè el carbó que s'extreia no era de bona qualitat. Malgrat la poca importància de la mina que s'esmenta, cal recollir el fet que P. Madoz, l'any 1849, parlés d'unes mines de carbó que en el seu moment estava explotant la societat Gran Tesoro, segons ell a Moià. Igualment, el periòdic El Montañés, Vic 1854, feia referència a la possible explotació d'una mina de carbó a Moià. De tota manera, segurament es tractava de les mines de Bonifet, a Castellcir. | 41.8027000,2.1472700 | 429161 | 4628222 | 08138 | Moià | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80195-foto-08138-287-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80195-foto-08138-287-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 80238 | Balma de Puigsobirà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-puigsobira | Aymamí Domingo, Gener (2010): Breus notes sobre el trogloditisme a la comarca del Bages. Dovella (estiu-tardor de 2010) | XIV | Caldria una excavació | Balma orientada al sud, amb alguns encaixos tallats a la paret (9 com a mínim). També s'observen restes d'una cantonada d'un mur de 80 cm d'amplada, fet amb pedra poc o gens treballada i fang. Aparentment sembla haver estat excavat. | 08138-330 | Al sud de la serra de Puigsobirà, a peu del cingle | Es desconeix. Aymamí (2010) la confon amb la balma dels Gitanos. Està documentat un mas anomenat Puig Sobirà o Superior a mitjan segle XIV, tot i que podria ser anterior. L'any 1645 apareix com a formant part d'una rodalia de Castellnou. | 41.7949900,2.0925700 | 424608 | 4627413 | 1341 | 08138 | Moià | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80238-foto-08138-330-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80238-foto-08138-330-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Actualment s'ha convertit en una zona d'escalada, fet que posa en perill el jaciment | 85 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 80239 | Forn de calç o pou de glaç de la Vendrella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-o-pou-de-glac-de-la-vendrella | Fàbrega, Albert (2013): Pous de glaç. Sant Vicenç de Castellet: Farell | XVII | Actualment tapat per la vegetació i molt deteriorat | Estructura tronconònica de planta circular. Segons Albert Fàbrega, conservava encara l'any 2013 part de la volta de la coberta, fet que el va dur a pensar que seria un pou de glaç. L'estructura recorda, però, un forn de calç. De tota manera, documentalment i per tradició oral sabem que alguns forns de calç es varen fer servir com a pous per empouar neu o glaç | 08138-331 | A tocar del camí que va de Moià a Marfà | L'any 1625, Gispert de Planella establia a Jaume Gònima, rector de Marfà, la capacitat per construir un pou per empouar neu i glaç, a l'heretat de la Vendrella o de la Sala Mosterola, però no sabem on es trobava aquest pou, ni tan sols si es va arribar a construir mai. | 41.7945600,2.0949100 | 424802 | 4627363 | 1625? | 08138 | Moià | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-16 00:00:00 | Francesc Roma | No està clar que es tractés d'un pou de glaç. Podria ser un forn de calç. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 80240 | Font de la Falzia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-falzia-0 | XX | Pràcticament no s'hi accedeix | Font que raja d'uns degotalls situats dins d'una petita balma. L'entorn es va condicionar mínimament, però la qualitat de l'aigua i la degradació de l'entorn fluvial ha fet abandonar aquesta font. | 08138-332 | Riera de Castellnou, riba esquerra. Una mica aigües amunt de la balma dels Pobres | 41.7946300,2.0983100 | 425084 | 4627368 | 08138 | Moià | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80249 | Resclosa de l'Escala dels Gats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-lescala-dels-gats | Roma i Casanovas, F. (2018): Antics molins de la vall de Marfà. Modilianum. (en premsa) | X? | Només queden tres fileres de cunyeres. | Aigües avall de l'anomenada escala dels Gats, s'evidencien una trentena de forats rodons (d'entre 10 i 12 cm de diàmetre), distribuïts en quatre filades que ocupen bona part del llit del torrent, i amb una amplada total de 2,60 m . Podria tractar-se de dues rescloses construïdes en èpoques diferents a un metre l'una de l'altra, però també podria tractar-se d'una única estructura. En tot cas, per la morfologia de les cunyeres, es tractaria d'un molí de l'alta edat mitjana. Una mica més avall hi ha dos conjunts de forats que podrien correspondre a un canal de morfologia semblant al que s'ha descrit anteriorment i un espai pla (artificialment pla?) amb diversos forats a les vores i un a la paret, que podrien correspondre a l'assentament del casal del molí (creiem que no tindria sentit que aquesta resclosa estigués connectada amb l'estructura anterior). Just al lloc on es troba la font de la Golarda, tallat al mig del llit del torrent, hi ha el que podria ser el motllo d'una roda de molí que fa poc més d'un metre de diàmetre. | 08138-341 | Escala dels Gats, a prop de les Vinyes | Podria tractar-se d'un conjunt de molins datat l'any 989. ,El 985 s'esmenta el topònim Escortegads que potser tindria alguna cosa a veure amb l'escala dels Gats on se situa aquesta resclosa. | 41.7838200,2.0849300 | 423960 | 4626179 | 08138 | Moià | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 80257 | Barraca 7613 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-7613 | Barraca aèria adossada al marge, orientada a l'oest o sud-oest, amb una planta bessona composta. La porta és de llinda plana i es troba en perfecte estat. L'altura interior és de 2,65 m i la porta té una alçada d'1,40m. Té un banc que ocupa tota la part de la paret interior de la barraca. Hi ha una finestra i una altra obertura de 20x30 cm que comunica amb l'estança de l'animal. La menjadora aprofita la roca natural. L'altura de l'estança de l'animal és d'1,35 m. | 08138-349 | Serrat de Bussanya | 41.8164500,2.0742900 | 423115 | 4629811 | 08138 | Moià | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Codi 7613 de la Wikipedra | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 80258 | Barraca 4855 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-4855 | Barraca aèria adossada a un marge, orientada a l'oest, de planta rectangular i porta de llinda plana, coberta amb una falsa cúpula. Té dues espitlleres. Les mides interiors són 2,30 x 1,90 m. La porta fa 1,10 m d'altura. Té dos aspiralls a la banda esquerra i al fons. | 08138-350 | Nord del Serrat de Bussanya | 41.8164700,2.0720400 | 422928 | 4629816 | 08138 | Moià | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Codi 4855 de la Wikipedra | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 80259 | Barraca 4854 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-4854 | Barraca aèria aïllada, orientada a l'oest, de planta el·líptica (entre 2,50 i 2,80 m de diàmetre)) i coberta de falsa cúpula. La porta presenta una llinda plana (1,50 m d'altura).. Té dues espitlleres. | 08138-351 | Nord del serrat de Bussanya | 41.8168000,2.0717500 | 422904 | 4629852 | 08138 | Moià | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Codi 4854 de la Wikipedra | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 80260 | Barraca 4853 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-4853 | Barraca aèria aïllada, de planta rectangular i porta de llinda plana orientada a l'oest. Està coberta per una falsa cúpula. Té dues espitlleres. | 08138-352 | Nord del serrat de Bussanya | 41.8170700,2.0714700 | 422881 | 4629883 | 08138 | Moià | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-16 00:00:00 | Francesc Roma | Codi 4853 de la Wikipedra.Important figuera crescuda sobre la barraca i el lateral dret. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 80261 | Barraca 4852 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-4852 | XIX | Barraca aèria adossada al marge, de planta rectangular (1,80 x 3,20 m), orientada a l'oest, amb una porta de lllinda plana (1,25 m d'altura) i coberta per una falsa cúpula. Té dues fornícules i una espitllera. | 08138-353 | Serrat del Moro, vessant sud | No s'en coneix cap dada, però a la llinda hi ha gravada la data de 1875. | 41.8178900,2.0718100 | 422910 | 4629973 | 1875 | 08138 | Moià | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80261-foto-08138-353-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Codi 4852 de la Wikipedra | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80285 | Restes de barraca 17959 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-de-barraca-17959 | Només es conserven els murs laterals | Restes d'una construcció aèria aïllada, de planta circular i una porta a la banda sud-oest. Semblaria haver presentat una coberta de falsa cúpula. Base de la barraca de 2,20 m de diàmetre. Parets de 80 cm de gruix. Té una fornícula i una espitllera petita. | 08138-377 | Al sud de la serra de Vilarjoan | 41.7971400,2.0560700 | 421578 | 4627684 | 08138 | Moià | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Codi 17959 de la Wikipedra | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80291 | Molí del Masot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-masot | Parcialment enderrocat. | Gran edifici de tres plantes (més el carcabà) i dos cossos construït aprofitant un penya-segat. Sembla que l'aigua l'agafava del torrent del Gai (aigües amunt del qual hi havia un altre molí), en una presa situada més amunt. Actualment només en queden les parets principals i l'obrador que, malgrat estar ple de deixalles, és l'única part coberta de tota l'estructura. A l'interior encara es veu la mola sotana. A la porta, de llinda plana, es pot llegir la data de 1800. L'obrador fa 8,80 m x 4,30 m, i està cobert per una volta de mig punt. La porta fa 1,90 m d'amplada i més de 2 m d'altura. El carcabà està fet amb un arc rebaixat i fa uns dos metres d'amplada. | 08138-394 | Torrent del Gai, al sud del Masot | 41.8036900,2.1260000 | 427395 | 4628350 | 08138 | Moià | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80291-foto-08138-394-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80291-foto-08138-394-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80296 | La Caseta d'en Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-den-cases | XVIII | El sostre ha caigut i està rodejada d'una espessa capa de vegetació que impedeix acostar-s'hi. | Masia de planta rectangular en estat de ruïna. Havia estat constituïda per dues plantes. La teulada era a dues vessants amb els pendents nord-sud, i ràfec de lloses de pedra. L'accés era a través d'una porta amb arc de mig punt a la façana sud que ara està tapiada. Les finestres estan emmarcades amb pedra tallada. En una ampliació posterior cap a ponent es construí una porta de llinda plana que permetia accedir a una zona de corts i corrals, amb habitacions a la segona planta (hi ha les restes d'un festejador). A la façana principal (sud), hi ha dues finestres de llinda plana, en l'oriental es llegeix la data de 1708 i en l'occidental, la de 1712. Podrien ser les dates de construcció. | 08138-399 | Solell del Porc | Es desconeix l'època de construcció, però per les restes que queden es pot deduir que és anterior al segle XIX. En tot cas, apareix en el nomenclàtor de 1860. Al segle XVIII era una masoveria de les Cases de Ferrerons. | 41.8447700,2.1397400 | 428582 | 4632899 | 08138 | Moià | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80296-foto-08138-399-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80296-foto-08138-399-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 80312 | Mina de lignit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-lignit | Enderroc a la boca. | Galeria subterrània, rectilínia, d'uns 8 o 10 m de recorregut i molt baixa i humida. | 08138-415 | Al sud de les Nou Fonts, per sobre del torrent, a la riba dreta. | 41.7910300,2.1374500 | 428332 | 4626934 | 08138 | Moià | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80312-foto-08138-415-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | A l'entrada hi ha dos grans blocs que semblen haver-se desprès del sostre. Presenta la mateixa morfologia que les no llunyanes mines del Bonifet (Castellcir). | 98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80320 | Barraca 18065 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18065 | El sostre ha caigut | Barraca margera de planta rectangular, d'aproximadament 4 m x 1,50 (exterior). Actualment no presenta sostre, tot i que sembla que estava coberta per una falsa cúpula. La porta és de llinda plana orientada al sud-oest, i fa 1,30 m x 0,60 m. | 08138-423 | Costa d'en Fermí | 41.8169200,2.0857000 | 424063 | 4629853 | 08138 | Moià | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80320-foto-08138-423-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Codi 18065 de Wikipedra. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80321 | Barraca 18066 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18066 | Darrerament ha estat consolidada emprant ciment. | Barraca excavada dins d'un marge, de planta rodona (1,40 m de diàmetre i una altura d'1,90 m), coberta per una falsa cúpula. La porta es troba orientada a l'oest i és de llinda plana (1,50 x 0,70 m). | 08138-424 | Costa de les Forques | 41.8141900,2.0887400 | 424312 | 4629548 | 08138 | Moià | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80321-foto-08138-424-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Presenta una fornícula sobre la porta, que podria fer pensar en una llinda doble.Codi 18066 de Wikipedra. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80322 | Barraca 18067 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18067 | Presenta pèrdues volumètriques: | Barraca excavada en un marge de roca, aprofitant una petita balma, de planta irregular i molt petita (aproximadament 1,50 m de profunditat). Coberta de falsa cúpula. Presenta dues boques de llinda plana (1 m x 0,45 m), orientades al sud. La porta oest és una mica més gran, però l'interior és més petit i el sòl no és pla. | 08138-425 | Costa de les Forques | 41.8139200,2.0892100 | 424351 | 4629517 | 08138 | Moià | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80322-foto-08138-425-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80322-foto-08138-425-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Presenta evidències d'haver-se fet foc al seu interior, molt recentment.Per les dimensions podria considerar-se una arnera o un lloc per guardar les eines.Codi 18067 de la Wikipedra. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80335 | Cova de Puig-antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-puig-antic | Borràs,J;Miñarro,JM;Talavera,F.(1982).-”el baix empordà, el gironès, la selva, l'osona, el vallès oriental i el maresme” Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.6):1-292. ed. Políglota. Barcelona. Daviu, J.; Pallarès, J.(1981).-”Tres cavitats al terme de Collsuspina”. Gours (8):31-36. GEFOMA. Foment Martinenc. Barcelona. | Cova d'uns 35 m de recorregut, principalment rectilini fins arribar a la part final. El seu traçat segueix una diàclasi ben marcada. La boca d'entrada fa un 5 m d'altura per 2 m d'amplada. | 08138-438 | Al sud-est de Puig-antic, a peu de cingle | Segons l'Espeleoíndex, la cavitat era coneguda des d'antic en els àmbits arqueològics. La primera referència és una exploració duta a terme per la SIE del CEA l'any 1970. Tot i aixecar-se'n la topografia, aquesta no fou publicada fins l'any 1982, amb motiu de la publicació del volum 6 del Catàleg Espeleològic de Catalunya (on surt erròniament situada). L'any 1981 Joan Pallarès i Jordi Daviu (GEFOMA) realitzen una nova topografia que publiquen a la revista GOURS, ometent conscientment la situació de la cavitat. | 41.8046100,2.1658600 | 430707 | 4628419 | 08138 | Moià | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Francesc Roma | A l'Espeleoindex s'inclou una topografia actualitzada de la cavitat. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80346 | Barraca 18295 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18295 | No té sostre | Barraca adossada a un marge de pedra, de planta rectangular, de 3,10 x 2,50 m i uns 2 m d'altura. Actualment sense sostre, però havia tingut una coberta a dues aigües, com es veu en l'encaix on s'aguantava a biga que hi ha a la paret de roca. La porta es troba al sud-oest i fa 1,10 x 0,70 m. És de llinda plana. A l'interior hi ha una fornícula quadrada d'uns 45 cm de costat. Les parets tenen un gruix de 65 cm i són fetes de pedra i fang. Al fons de la barraca es troba una petita cavitat tallada en la roca del penya-segat. | 08138-449 | Racó dels Boixos, a llevant de la Grossa | 41.7993600,2.0373600 | 420026 | 4627948 | 08138 | Moià | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80346-foto-08138-449-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Codi 18295 de la Wikipedra. Un 50 m al sud, en un marge, hi ha les restes d'una altra barraca completament ensorrada. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80347 | Barraca 18296 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18296 | Presenta pèrdues volumètriques: | Restes d'una barraca de planta rectangular, d'aproximadament 2 x 3 m de longitud. Actualment sense coberta. Tenia una porta de llinda plana a la banda sud, segurament la llinda era de fusta. Fa 1,40 x 0,85 m. Els murs fan 75 cm de gruix. | 08138-450 | Racó dels Boixos, a llevant de la Grossa | 41.7998000,2.0382300 | 420099 | 4627996 | 08138 | Moià | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Codi 18296 de la Wikipedra | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80351 | Tombes del Rourell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tombes-del-rourell | Caldria consolidar la tomba tallada a la paret. | Conjunt de dues (possiblement tres) tombes de lloses. Una d'elles es troba oberta en el marge, que va ser tallat en obrir una feixa o pista. L'altra és al terra. Estan orientades d'est a oest. La més occidental, oberta al terra, fa dos metres de llarg i 0,5 d'amplada. L'oriental es presenta com una fornícula excavada a la terra (50 x 50 x 80 cm). Totes dues són fetes amb pedra gres del lloc. Actualment sembla que ja han estat expoliades i de fet se sap que fa anys que es varen descobrir. | 08138-454 | Extrem sud-oest del serrat del Rourell | 41.8340100,2.0681200 | 422623 | 4631767 | 08138 | Moià | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80351-foto-08138-454-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Les persones que ens les han indicat recorden que hi havia com a mínim una tercera tomba. De fet, podrien sortir-ne més a les rodalies.Es troba enmig d'una zona de camps de conreu, al capdamunt d'un serrat. | 85 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80353 | Font de Vilalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-vilalta | Part de la volta original ha caigut i la que queda presenta un gran esquerda. | Font que es troba dins d'un edifici de coberta de mig punt, parcialment enderrocat i força esquerdat. Està fet amb pedres molt ben treballades i sembla que havia tingut una longitud d'uns tres metres. L'aigua cau en una primera pica i després passa a un viver, que segurament servia per regar algun camp proper. | 08138-456 | Al sud-est del castell de Rodors, a la riba esquerra, força aixecada per sobre del torrent | 41.8377200,2.0865400 | 424157 | 4632162 | 08138 | Moià | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80353-foto-08138-456-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80358 | Barraca 18336 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18336 | El sostre és a punt de caure. | Barraca aèria de planta rodona, coberta per una falsa cúpula. Fa 2,50 m de diàmetre i 2,20 d'altura màxima. Té una porta de llinda plana a l'oest i una petita finestra a l'est. Sobre la porta hi ha una petita fornícula. La porta fa 1,60 x 0,80 m. Els murs fan 75 cm de gruix. Està construïda amb gres vermell. | 08138-461 | Serrat de Vilaclara | 41.8196800,2.0559500 | 421595 | 4630187 | 08138 | Moià | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80358-foto-08138-461-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Codi 18336 de la Wikipedra. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80359 | Barraca 18337 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18337 | Enderroc a la zona sud que compromet l'estabilitat de tot l'edifici | Barraca aèria de planta rodona, coberta per una falsa cúpula. Fa 2,25 m de diàmetre i 2,20 m d'altura. Està orientada al sud-est, on hi ha una porta de llinda plana (1,50 x 0,65 m). Té un petit espirall a l'est que dona a un espai tancat, però descobert d'un parell de metres d'ample, que se suposa que actuava com a lloc on guardar els animals. La paret fa 70 cm de gruix. | 08138-462 | Al nord del Fondo de Vilaclara | 41.8180400,2.0497500 | 421078 | 4630010 | 08138 | Moià | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80359-foto-08138-462-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Codi 18337 de la Wikipedra.Uns cinquanta metres al sud-oest, en un espai més elevat, hi ha les restes d'una estructura rectangular que podria haver estat una barraca adossada a un gran mur. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80360 | Barraca 18338 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18338 | Gran barraca aèria, de planta rodona (2,90 m de diàmetre i una altura de 3,30 m), coberta per una falsa cúpula. Presenta una porta de llinda plana al sud (1,50 x 0,80 m). A l'interior, presenta els encaixos de tres muntants que es varen fer servir per construir la volta. És feta amb pedres molt grans, fins i tot a la part de la volta. El mur fa 90 cm de gruix. | 08138-463 | Extrem sud del serrat de Vilaclara | 41.8182000,2.0518300 | 421251 | 4630026 | 08138 | Moià | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80360-foto-08138-463-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Codi 18338 de la Wikipedra. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 80361 | Restes de barraca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-de-barraca | Enderroc total | Restes d'una barraca de planta rodona i falsa cúpula, semblant a la inclosa en la fitxa 463. Completament enderrocada i coberta per la vegetació. | 08138-464 | Guixeres de Bussanya | 41.8185000,2.0543500 | 421461 | 4630057 | 08138 | Moià | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Costa molt de localitzar perquè està coberta de vegetació. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80362 | Guixeres de Bussanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/guixeres-de-bussanya | Aflorament de guixos, d'una trentena de metres de llarg, orientats d'est a oest. Fa 3 o 4 metres d'altura. La seva aparença és el d'una paret tallada verticalment i amb un perfil lleugerament corbat. S'hi veuen les marques dels pics o escodes que varen tallar el material originari. Cap a ponent del lloc que es descriu, a la mateixa altura, hi ha altres afloraments de guix igualment explotats. En un d'ells apareixen les restes d'una barraca o d'un forn (no es pot precisar més). | 08138-465 | Guixeres de Bussanya, al sud del serrat de Vilaclara, a mitja altura del torrent, riba dreta (nord) | El comerç de guix a Moià queda reflectit en una àpoca de l'any 1332 que es conserva a l'arxiu municipal de Moià. | 41.8191000,2.0547300 | 421493 | 4630123 | 08138 | Moià | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80362-foto-08138-465-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80362-foto-08138-465-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | El guix es feia servir com a material de construcció i, com la calç, calia que abans fos cuit, tot i que a una temperatura menor. El conjunt d'afloraments fa pensar en una utilització no esporàdica. A les rodalies s'han trobat algunes restes de teula, però no cap edifici (excepte les barraques inventariades en altres fitxes, que sembla que no tenen relació amb la guixera). | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80370 | Llegenda de les encantades del castell de Clarà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-les-encantades-del-castell-de-clara | Davi i Sentias, Liduvina: 'una llegenda de casa nostra'. La Tosca, abril de 2001. Pàg. 10-11. | Sembla que aquesta llegenda s'està perdent | A un home i una dona que vivien al carrer de Santa Magdalena feia poc que se'ls havia mort un fill. Per aquesta raó, la mare sempre plorava. Uns cent metres sota el castell de Clarà hi ha una roca d'uns tres metres d'altura i deu de fondària, avui dia gairebé tapada. Aquesta roca es deia l'Encantada, perquè hi vivien unes fades. De nit, rentaven la roba a la riera de l'Om, i si feia clar de lluna, hi executaven algunes danses. Una nit, aquelles dones varen trucar la porta de la parella del carrer de Santa Magdalena. Només obrir, es varen trobar amb una fada d'ulls de cel i una llarga cabellera rossa, vestida amb una túnica blanca i que duia una criatura preciosa en braços. Com que no s'entenien, ella els va fer signes perquè entenguessin que se la podien quedar i que de tant en tant l'haurien de dur a la cova. Quan la dona feia la visita, mai no la deixaven entrar a la cavitat. Només li deixaven un tamboret per seure mentre a dins sentia gatzara, cants i molts petons que se suposava que anaven dirigits a la criatura. En acabat, ella tornava cap a casa, de nou amb la criatura. Un dia, però, varen dir-li que se la quedaven, però com que la parella l'havia cuidada tan bé, li pagarien amb el que elles tenien. Així, li varen posar al davantal fet d'estamenya negra fabricada a Moià una mesura de segonet. En veure-ho, la dona es va posar a plorar, i mentre tornava cap a la vila es girava enrere tot plorant.. En una d'aquestes aturades, va llençar al terra el segó que li havien donat. En arribar a casa, el marit es va adonar que duia enganxades al davantal unes espurnes que lluïen com l'or. En adonar-se de què era, tots dos varen córrer cap al lloc on havia llençar el segonet, però només hi varen trobar algunes espurnes com d'or. Va ser llavors quan es varen adonar que les fades els havien donat un tresor: segonet que es transformava en or. | 08138-473 | Castell de Clarà, a tocar de Sant Andreu | 41.8202100,2.0801400 | 423605 | 4630224 | 08138 | Moià | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | No es pot assegurar que sigui una llegenda d'origen popular. En tot cas, té molta semblança amb una que es recull a la fitxa 474. La cova a què fa referència sembla correspondre a una cavitat situada al nord del castell de Clarà, al vessant del Solà de la Vila. | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80394 | Barraca 18399 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18399 | Té algun enderroc, però encara està coberta. | Barraca adossada a un marge, d'uns 4 x 2 m i de planta força irregular. Fa 1,70 m d'altura i està coberta per una falsa cúpula. La porta, orientada al sud-est, és de llinda plana i fa 85 x 80 cm. Part de la coberta és feta amb lloses planes. Té una fornícula al nord. | 08138-497 | Extrem sud del serrat de Vilaclara | 41.8183100,2.0532700 | 421371 | 4630037 | 08138 | Moià | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | La coberta i el traçat en general d'aquesta barraca la fan força diferent de les de la zona.Codi 18399 de la Wikipedra. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80398 | El Casalot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casalot-8 | Restes molt emboscades i desfigurades. | Restes d'una masia, fonamentalment la base dels murs perifèrics i algun d'interior. A simple vista s'hi aprecia una forma tendent a quadrangular, d'uns 10 m de costat. La part millor conservada seria la sud-oriental, on es troba una cantonada i els murs fan més de 70 cm de gruix. A la banda sud s'observa un petit mur fet amb la tècnica de l'opus spicatum, tot i que molt bast. | 08138-501 | Riba dreta del torrent del Casalot, al serrat de la Burra | Es descarta que es tracti de l'antic mas Casals, que posteriorment es va convertir en el Masot. | 41.8014200,2.1269700 | 427473 | 4628097 | 08138 | Moià | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80398-foto-08138-501-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Les runes es troben en un petit bosquet amb unes grans alzines, algunes de les quals havien crescut sobre els murs. | 85 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 80408 | Barraca 18409 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18409 | Enderroc pràcticament total | Restes d'una antiga barraca adossada a un marge, molt petita (2,20 x 1,20 m). Tenia una porta al sud-oest que feia 50 cm d'amplada. El sostre està caigut. | 08138-511 | Torrent de la Baga Cerdana, riba esquerra | 41.7882500,2.0373400 | 420011 | 4626714 | 08138 | Moià | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80408-foto-08138-511-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Se suposa que la coberta era de falsa cúpula i la porta de llinda plana.Codi 18409 de la Wikipedra. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80410 | Mas Güell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-guell | 'Pàgines d'història moianesa i curiositats del temps vell'. Modilianum, VIII (juliol de 1967), p. 137. | Espai cobert per la vegetació | Restes de parets situades en una zona no massa pendent de l'Obaga de la Torre. S'hi endevina la presència d'un edifici, confirmat per informació oral. A l'interior de les restes, destaca una petita barraca o refugi. | 08138-524 | A ponent de Sant Pere de Ferrerons, a l'altra banda del torrent de les Graus | Segons ens diuen des de la Granoia, la casa es deia mas Güell. Segons mossèn Pere Bertran , es va abandonar al 1357 a conseqüència de la pesta negra. Ja no apareix en el nomenclàtor de 1860. | 41.8279500,2.1320800 | 427927 | 4631038 | 08138 | Moià | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80411 | Barraca 9710 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-9710 | Presenta pèrdues volumètriques: | Barraca aèria aïllada de planta quadrada (1,10 m de costat a l'interior), més aviat un precari refugi cobert amb una falsa cúpula. Té una porta a l'oest. Les parets fan uns 70 cm de gruix. Es troba situada enmig de les runes d'una antiga masia, però no sembla que correspongui a cap estança d'aquesta: sobretot la falsa cúpula fa pensar en un edifici independent construït amb posterioritat a l'abandonament de la masia. | 08138-525 | A ponent de Sant Pere de Ferrerons, a l'altra banda del torrent de les Graus | 41.8279500,2.1320800 | 427927 | 4631038 | 08138 | Moià | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80411-foto-08138-525-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Codi 9710 de la Wikipedra | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80423 | Forns de guix del torrent de Ribaus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-guix-del-torrent-de-ribaus | Estan molt malmesos i plens de vegetació | Dues estructures de planta irregular (en algun tram semblen haver estat rodones, però algunes parets tenen aparença recta), de 2 x 1 m, fetes amb pedres de gres vermell (tapàs), excavades en el marge de la riba dreta del torrent. Escassos metres per sobre dels fons hi ha un aflorament de guixos, amb una galeria que penetra a l'interior, però no es pot assegurar que sigui artificial. | 08138-537 | Torrent de Ribaus | 41.8247300,2.0498000 | 421091 | 4630753 | 08138 | Moià | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80423-foto-08138-537-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80423-foto-08138-537-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80425 | Barraca 18543 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18543 | Barraca de planta rodona completament excavada dins d'un marge. Fa 2,20 m de diàmetre interior i té una altu7ra d'uns 3 m. Presenta una porta ofientada al sud-oest, de llinda plana que fa 1,65 m x 0,90 m. Té un corredor d'un metre i mig per accedir a l'inteiror. Està coberta per una falsa cúpula. El primer metre de la part inferior està tallada a la roca mare. Hi ha una fornícula sobre la porta, per la part interior. | 08138-539 | Riera de Malrubí, un metres per sota de la Resclosa del molí del Solà de Sant Esteve | 41.8197200,2.0478500 | 420923 | 4630198 | 08138 | Moià | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | El fet que la part inferior estigui tallada a la roca, presenti planta rodona i el corredor d'entrada, d'un metre i mig, va pensar que antigament havia estat un forn de calç o de guix.Codi 18543 de la Wikipedra. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 80426 | Forn de Malrubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-malrubi | Està molt emboscat | Estructura quadrada de 3,30 m de costat i uns 4 metres d'altura, amb un collarí fet de pedra a la part superior. Presenta una obertura a la banda oest, la que dona a la riera. A les parets de l'interior hi ha mostres de rubefacció. Per les rodalies s'observen algunes restes de teula. | 08138-540 | Riera de Malrubí, a tocar de l'element de la fitxa 539 | 41.8197600,2.0478900 | 420926 | 4630203 | 08138 | Moià | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80426-foto-08138-540-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80426-foto-08138-540-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | A primer cop d'ull semblaria una antiga teuleria o forn d'obra, però no s'hi aprecien els dos pisos característics ni tampoc l'enreixat que els separava. Això fa pensar que no fos un forn de calç, però els forns de calç de planta quadrada no s'han descrit. Potser podria tractar-se d'un forn de guix. En tot cas, caldria netejar la zona per provar d'afinar més la seva classificació tipolòtica. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80427 | Resclosa del molí del Solà de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-del-sola-de-sant-esteve | Molt perdut entre la vegetació | Resclosa que duia l'aigua al molí del Solà de Sant Esteve, amb prou feines d'un metre d'altura. Antigament havia fet un embassament d'una certa mida, però actualment la presa està trencada. A la banda de ponent es troba el cap-rec i l'inici del rec. | 08138-541 | Riera de Malrubí | 41.8208800,2.0479800 | 420935 | 4630327 | 08138 | Moià | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | El cap-rec i l'inici del rec es troben a la riba dreta, per tant fora del municipi de Moià, però la resclosa en sentit estricte ocupa tot el llit del torrent. | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 79888 | El Carreró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-carrero | Tarter i Fonts, R (2005); ' 1000 anys de Història de Moià '. Curs de Formació de monitors. Patronat de Museus de Moià. Moià. | Carrer estret que uneix la plaça Major amb el carrer del Forn i la Baixada del Vall. Les cases amb els números 5, 7, 8 i 10 tenen llindes i/o elements arquitectònics d'interès artístic. | 08138-1 | Casc Urbà - c. del carreró | A l'època en què només hi havia quatre carrers envoltats per la muralla era anomenat carrer Jussà. | 41.8120000,2.0982700 | 425101 | 4629296 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79888-foto-08138-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79888-foto-08138-1-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Un dels portals, de mig punt i adovellat, ha estat tapat darrerament per un cartell d'una associació. | 85 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 79889 | Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-0 | AD (1980); El Bages. Aproximació al medi natural i humà de la comarca. ' Edificis romànics religiosos ' per F. Villegas i Martínez. Pàg. 389. Centre excursionista de la comarca del Bages. Llibre commemoratiu del 75º Aniversari. Ed. Montblanc-Martin DL. Granollers-Barcelona. AD (1981); Gran Geografia comarcal de Catalunya. Bages, el Berguedà i el Solsonès. Vol. II. El Moianès. pàg. 167-185. Barcelona. Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Tarradell i Mateu, M; Riu i Riu, M; Giralt i Raventós, E (1988.); Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II. Pàg. 28-29. Ed. Parcir Selectes. 2ª edició. Manresa. | Capella amb coberta a dues aigües. Estructuralment, correspon a un temple romànic dels s. XI o XII de nau única i absis semicircular amb ràfec de cinc filades de rajoles i una cinquena filera de rajoles tipus incertum, a la banda de llevant. L'accés, mitjançant una porta d'arc de mig punt amb muntant simple, es troba a la façana encarada a ponent. Als dos blocs de pedra gres, amb una motllura a la banda superior, que formen part de la llinda, hi ha una inscripció: 'HECHA REEDIFICAR POR D. JOAQUIN/OTZET I COROMINAS AÑO 1870 '. La zona de la clau de la porta té una gran i important esquerda estructural. Els blocs de pedra que formen l'arc interior de la porta estan decorats amb una motllura menys marcada que la superior de la llinda. Els muntants els formen cinc blocs de pedra a cada banda. A pocs metres de la clau de la porta d'accés, simètrica a aquesta i al vèrtex de la teulada, hi ha una rosassa circular formada per dos blocs de pedra gres on hi ha inscrit: ' DESTRUIDA AÑO 1808 '. La rosassa també té una esquerda important vertical que no coincideix amb la de la porta. La façana de ponent encara conserva part de l'estucat. La llargada dels murs exteriors és de 12 x 5,25 m, i a la façana sud destaquen dos grans contraforts de pedra que es recolzen a la pedra mare. En tot l'edifici es poden observar tres grapes de ferro, dues a la façana de tramuntana i l'altre a l'absis. A l'interior hi ha un petit altar presidit per una pintura en la que està representat el seu titular, sant Andreu. La capella està construïda directament a la pedra sense fonaments. L'any 1870 es va afegir un cos a la façana sud on hi ha la tomba de la família Coromines, amb una inscripció que així ho indica. | 08138-2 | A l'oest de la vila, gairebé al cim del turó de Sant Andreu. | El primer document en què s'esmenta l'església és un pergamí de l'any 1275, en el qual se cita com a sufragània de Moià. En aquesta data, Bertran de Muntanyola cedeix al rector de Rodors la capella amb les seves cases i pertinences. Va ser reedificada després de la Guerra del Francés. El diccionari de P. Madoz (1849) encara la dona com a derruïda. Se sap que a l'any 1870 va sofrir una restauració profunda per part dels amos del mas Coromines que va modificar la seva aparença primitiva | 41.8200200,2.0802000 | 423610 | 4630202 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79889-foto-08138-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79889-foto-08138-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79889-foto-08138-2-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | El notari Joaquim Otzet i Corominas, que va renovar part de la capella el 1870, era l'hereu del veí mas Coromines.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Capella de Sant Andreu del castell de Clarà | 92|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 79890 | Sant Jacint del mas Bussanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jacint-del-mas-bussanya | Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit | Caldria fer-ne una rehabilitació. Part de la teulada ha caigut | Capella de nau única amb teulada a dues vessants i ràfec amb quatre filades (teula, rajola). L'espadanya té teuladeta a dues vessants amb ràfec de tres filades mixtes (teula, rajola, rajola). Conserva part de l'estructura del travesser de fusta on anava la campana. La capella té absis semicircular encarat a llevant amb teulada a dues vessants (la part est està reduïda) i ràfec de sis filades mixtes (rajola, teula). L'accés a l'ermita es fa per una petita escala de dos esglaons d'un sol bloc amb els angles arrodonits orientats a ponent. A uns metres d'aquesta, hi ha bancs simples de pedra calcària. En el portal d'accés hi ha un templet amb teulada a una vessant amb ràfec de vuit filades mixtes (rajola, teula, rajoles). El portal queda emmarcat per dues pilastres i un dosseret de pedra enmig del qual hi ha l'escut nobiliari de la família Bussanya (armadura d'antics cavallers; a l'escut semipartit de baix relleu hi ha, a la zona superior, un edifici que podria tractar-se del mas Bussanya i a la part inferior un braç amb un ram de flors). Els capitells que flanquegen l'accés estan decorats geomètricament i són de fust llis i base de planta quadrada. La porta d'accés, de fusta, conserva també el picaporta i el claus d'unió amb forma de petites petxines de ferro forjat. A sobre de la porta d'accés hi ha un ull de bou que sembla de factura moderna. A la dreta de l'accés hi ha una finestra de petites dimensions amb llinda de gres i enreixat en forma de creu decorat amb una flor central. La façana de ponent conserva l'estucat que imita un carreuat. Tant la façana de tramuntana com la sud han perdut l'estucat de la zona inferior del sòcol. A la zona propera al ràfec de l'absis hi ha una sanefa que imita arcs de mig punt amb una petxina a la base d'on arranquen els arcs. A la part central exterior de l'absis s'observa una finestra de mig punt amb una reixa de ferro forjat de factura molt acurada. A l'interior de l'absis es conserva la capa pictòrica on, a un metre del terra, hi ha una sanefa de motius geomètrics i algun de vegetal. A l'interior de la capella hi ha una volta de mig punt segmentada en tres seccions per arcs torals amb llunetes situades en dues de les porcions dels segments. El sostre està totalment decorat amb pintures d'estil geomètric de blanc sobre negre. En una de les claus de volta hi ha escrit: 'RESTAURADO 1700 '. Es conserva l'altar de fusta d'estil barroc pintat de blanc amb dues mitges columnes salomòniques situades geomètricament a banda i banda que conserven restes pictòriques i daurat. A la paret de llevant, on està situat l'altar, es conserva capa pictòrica de color vermell pompeià. A l'interior, i situats a banda i banda de les façanes de tramuntana i sud, hi ha uns bancs de pedra que aprofiten la paret de la capella com a respatller. | 08138-3 | A l'oest de la vila. Junt al mas Bussanya. | 41.8150400,2.0631800 | 422190 | 4629665 | 08138 | Moià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79890-foto-08138-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79890-foto-08138-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79890-foto-08138-3-3.jpg | Inexistent | Modern|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | La tipologia de l'edifici segueix les directrius marcades pel neoromànic.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Capella de Sant Jacint de mas Bussanya. | 94|96 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 79891 | Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-josep-0 | Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 48. Ed. T&T. Moià. Galobart i Soler, J (1998); ' Aportacions a la bibliografia i a l'obra dels escultors Rubió '. Nº 19. pàg. 39-41. Desembre. Moià. Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XVII | Antiga capella de nau única amb coberta a dos vessants i ràfec de fusta. Obra de pedra amb arrebossat. Posteriorment van ser afegits el presbiteri i la capella dels Dolors. La façana presenta una portalada rectangular d'estil renaixentista emmarcada per dues pseudopilastres llises de pedra amb capitell dòric que sostenen l'arquitrau i el fris, decorat amb caparrons d'àngels. El fris esta coronat per un frontó semicircular partit per la meitat. En ampliar-se l'església sota el patrocini de la família Alòs, es va afegir, a la part central del frontó, l'escut d'aquesta nissaga de metges moianesos. A mà esquerra de la porta d'accés hi ha un abeurador amb data de l'any 1870, és la font de Sant Josep. En el xamfrà de l'immoble hi ha una fornícula amb la imatge de Sant Josep. L'església de Sant Josep té un campanar on es conserva també una campana de l'any 1620 i un rellotge fet a Moià al 1789. L'edifici és l'auditori des de l'any 1993 i ha patit una sèrie de transformacions: l'antic presbiteri és l'escenari de l'auditori. La capella dels Dolors s'ha convertit en una saleta i els serveis i la zona del segon pis fan de magatzem i conserven la claraboia original. La girola s'ha conservat i, de les pintures del sostre, només se n'han conservat alguns fragments. La resta ha estat reintegrada amb criteri il·lusionista, seguint les pautes del que quedava i de la documentació fotogràfica. | 08138-4 | Casc Urbà - c. Sant Josep, 1 | A la façana es pot veure l'escut de la família Alòs, que van ser els primers benefactors del temple en cedir els terrenys per erigir l'església. Fou edificada sota la invocació del Desterro de Jesús Nostre Senyor pel Rv. Jaume Gónima, beneficiat de l'església parroquial de la vila de Moià i rector de Sant Pere de Marfà, i per la seva germana Lluïsa Busquets. Va ser beneïda pel senyor bisbe de Vic Andreu de Sant Jeroni el dia 11 d'octubre de 1620 (hi ha inscripció). La capella original, de petites dimensions, va ser engrandida a finals del s. XVIII allargant la part del presbiteri i afegint una nova capella lateral. La portalada de Sant Josep va ser contractada a la nissaga d'escultors Rubió. Se sap que el disseny de 1614 va ser encarregat a Jaume Rubió i es creu que molt probablement l'execució també podria haver estat d'ell. Si fos així, seria l'única obra esculpida en pedra que es coneix d'un escultor Rubió. Durant la guerra civil, com la majoria d'esglésies de la vila, va ser destruïda. En anys posteriors va ser utilitzada com a magatzem d'una empresa i, últimament, com a magatzem de la brigada municipal. L'església fou tancada al culte l'any 1936. L'any 1993 l'antiga església va ser convertida en auditori i sala polivalent amb capacitat per a 100 persones. El rellotge del campanar va ser construït per Josep Senesteva l'any 1789 i el 2002, després de la seva restauració, es va tornar a posar en marxa. | 41.8126100,2.0952000 | 424847 | 4629367 | 1614-20 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79891-foto-08138-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79891-foto-08138-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79891-foto-08138-4-3.jpg | Legal | Modern|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | L'any 1865 es va restaurar la façana.A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Capella de Sant Josep. | 94|96 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 79892 | Santa Eugènia del Gomar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-eugenia-del-gomar | AD (1980); El Bages. Aproximació al medi natural i humà de la comarca. ' Edificis romànics religiosos ' per F. Villegas i Martínez. Pàg. 389. Centre excursionista de la comarca del Bages. Llibre commemoratiu del 75º Aniversari. Ed. Montblanc-Martin DL. Granollers-Barcelona. AD (1981); Gran Geografia comarcal de Catalunya. Bages, el Berguedà i el Solsonès. Vol. II. El Moianès pàg. 167-185. Ajuntament de Moià. Arxiu Municipal. Barral i Altet, X (1981); L'art Pre-romànic a Catalunya. Ed. 62. Barcelona. Buron, V (1980); Esglésies Romàniques Catalanes - Guia. Artestudi Ed. Barcelona. Coll i Riera, JM; Molina i VallMitjana, JA; Roig i Buxó, J (1992); ' Una olla Alto-Medieval trobada a Santa Eugènia del Gomar '. Modilianum, nº 7. pàg. 59-62. Desembre, Moià. Dovella (1994)). Revista d'Història i Art del Bages; Moià i Rodalies. pàg. 32-38. Any IV. Nº 12. Manresa. Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Piera, M; Caballé, G (2003); ' Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al Mas Gomar '. 26 de setembre al 8 d'octubre. Empresa Arqeuociència. Serveis Culturals SL. Manresa. Tarradell i Mateu, M; Riu i Riu, M; Giralt i Raventós, E (1988); Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II. pàg. 23-55. 2a edició. Ed. Parcir Selectes. Manresa. | X | les restes que queden han estat consolidades | Capella preromànica d'una sola nau. La part més conservada és l'absis, a llevant, de planta rectangular d'uns 3 x 2 m amb volta de mig punt al que s'accedia per un esglaó de gres vermell que encara es conserva igual que una part de la teulada a dues vessants sense ràfec. També conserva el paviment de rajola decorada amb quatre barres verticals. Es conserven uns 3,5 x 5 m del mur de tramuntana i gairebé res del mur sud. La nau, més alta que l'absis, era coberta segurament per una encavalcada de fusta. Hi ha una petita part del mur de migdia on es pot entreveure un espai que correspon a la porta oberta al s. XVIII i que, molt possiblement, va substituir la primitiva. L'aparell és de pedres irregulars (gres i tosca) però ben disposades en filades iguals. L'església havia tingut el cementiri a prop en època medieval. En la prospecció del terreny s'han observat restes òssies i en l'excavació arqueològica d'urgència realitzada al mas del Gomar, situat a pocs metres de l'ermita, l'any 2003 van aparèixer tombes de fossa simple algunes amb coberta de lloses a doble vessant amb inhumacions de cronologia altmedieval i vinculades a Santa Eugènia. | 08138-5 | Al sud de la vila - Ctra. de Vic km. 32, 4. Direcció masia el Gomar | L'església de Santa Eugènia del Gomar apareix documentada l'any 951, quan Guibert ven a Radulf, el bisbe de la Seu d'Urgell, terres i vinyes que tenia a Sentfores i a Ferrerons. Durant els segles XI i XII va funcionar com a parròquia dins el terme de Moià. A partir dels segles X-XI les zones que estaven al voltant de l'església es convertiran en espais protegits en els quals s'emmagatzemaven productes i excedents agrícoles. És per això que hi ha una relació directa de l'església amb les sitges trobades al mas del Gomar. Al s. XIII Santa Eugènia del Gomar perd funció com a parròquia i funcionarà com una simple capella de la parròquia de Santa Coloma Saserra fins a l'època Moderna. El culte va cessar al s. XVII. El 1878 es documenta la darrera referència de l'església quan és agregada a la parròquia de Collsuspina. | 41.8166300,2.1591300 | 430161 | 4629759 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79892-foto-08138-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79892-foto-08138-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79892-foto-08138-5-3.jpg | Legal | Pre-romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Les restes dels murs i de l'absis indiquen que és una capella pre-romànica única en la seva tipologia al Moianès.Es té constància que els voltants de l'ermita són plens d'enterraments, ja que superficialment es poden observar restes òssies que podrien abastar una cronologia del s. X fins al s. XVIII.Recentment han aparegut restes d'un absis semicircular a la façana de tramuntana (perpendicular a l'actual) de cronologia anterior a l'estructura del mur encarat al nord (pendent d'estudi).A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: Capella de Santa Eugènia del Gomar i la cronologia donada és s. X d'estil preromànic. | 91|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 79894 | Mare de Déu del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-remei-0 | Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XVI | Petita capella rural de nau única feta d'obra i coberta per una teulada a dues aigües. L'absis és quadrat. Té una petita sagristia al costat de llevant. La façana, encarada a migdia, presenta un portal rectangular emmarcat per dues semipilastres adossades al mur i coronades per un frontó triangular on es troba una petxina de tipus renaixentista. Damunt de l'esmentat frontó hi ha una llosa de pedra que recorda l'advocació i la data de la seva edificació. | 08138-7 | Al sud de la vila - c. del remei | Construïda a l'any 1578 a càrrec de Serapi Saiol, prevere, al peu del camí públic. Es va dedicar a la Mare de Déu de Setembre (maresdedeu trobades). Actualment serveix com a capella del cementiri municipal. | 41.8048600,2.0981300 | 425081 | 4628503 | 1578 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79894-foto-08138-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79894-foto-08138-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79894-foto-08138-7-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Segons Ll. Picanyol, la creu de terme es va col·locar en ser construïda la capella.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: Capella de la Mare de Déu del Remei. | 95|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.