Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 79971 | Xup de Les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xup-de-les-comes | Serra i Coma, R; Sarri, J (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XVIII | Estructura de planta quadrada construïda en pedra seca amb unes mesures de 10 x 3 x 5 m que actualment es troba adossada a uns coberts de la banda de llevant de la masia de les Comes de Santa Eugènia. Dos arcs rebaixats independents parteixen simètricament el conjunt. Un d'aquests arcs va ser utilitzat com a safareig. L'altre arc està tapiat i d'ell sobresurt una estructura de planta rectangular d'uns 4 x 5 x 5 m coberta per una volta de canó. | 08138-84 | A 6 Km a l'est de la vila en direcció a Collsuspina Ctra. N-141 Km. 32. | No hi ha documentació escrita d'aquesta construcció i la tradició oral diu que era un lloc on es conservaven els aglans. | 41.8138500,2.1535500 | 429695 | 4629455 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80264 | Xiprer de Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprer-de-coromines | Roma, F.; Perramon, M. : Excursions per la geografia de la Caritat. | Arbre mort | Restes d'un xiprer al costat de la masia. Segons es va documentar fa una dèdaca, parlant amb les persones que vivien a la masia, un xiprer situat davant d'una masia indicava que es podia demanar ajuda alimentària a les persones que hi vivien. Era una forma d'assegurar la supervivència de les persones sense recursos i sense domicili. No era exclusiu d'aquesta casa, sinó que es retroba en diferents llocs. | 08138-356 | Masia de Coromines | 41.8241700,2.0798300 | 423584 | 4630664 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Actualment (estiu de 2018) el xiprer sembla mort i possiblement sigui tallat. | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80091 | Xemeneia d'antiga bòbila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-dantiga-bobila | XX | Només es conserva la xemeneia | Xemeneia de maó i juntes de morter de calç d'aproximadament uns 20 x 2,30 m de base quadrada que formava part d'una fàbrica de maons o bòbila. La xemeneia està formada per dos cossos: la base de planta quadrada de 2 x 2,30 m en la que es pot observar, a la cara sud, una porta tapiada d'1 x 0,50 m amb arc rebaixat, feta també de maó. A sobre de la porta hi ha tres forats quadrats d'imposta de bigues. El segon cos és pròpiament la xemeneia de 18 x 1,90 m aproximadament. La planta és quadrada però a mida que es va estrenyent a la sortida es va estrenyent fins arribant a 1,50 m d'amplada. A la banda oest de la xemeneia hi ha una porta d'1,60 m sense tapiar. | 08138-183 | Casc Urbà. A l'est de la vila, al polígon de 'La Bòbila'. | 41.8153500,2.1381500 | 428417 | 4629634 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80091-foto-08138-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80091-foto-08138-183-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 79926 | Vilarjoan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilarjoan | Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Serra i Coma, R (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 165-166. Moià. | XVIII | Masia de planta rectangular amb el carener perpendicular a la façana, té tres plantes. El mas manté, malgrat les reformes, una estructura setcentista clara. La façana principal és de grans dimensions. La planta baixa té un porxo de banda a banda que aguanta la galeria del primer pis. Els arcs dels baixos són de mig punt a diferència dels de la galeria que són d'arc rebaixat i estan aguantats per pilars de pedra. Aquesta porxada i la galeria van ser sobreposades a la façana primitiva. La porta d'entrada és d'arc rebaixat, així com també les finestres de les golfes. Al mur de llevant hi ha tres obertures convertides en balcons. Els darreres del Mas han esta reformats amb l'annex d'un terrat i d'una torre circular que feia de dipòsit d'aigua (s. XIX). Cal destacar la construcció d'un esvelt terrat i la d'una torre circular, ambdues obres datades del s. XIX. A la façana est, des del camí, hi ha una escalinata de pedra i paret de pedra seca que es dirigeix a la façana nord i a la torre circular. | 08138-39 | A l'oest i a 4 Km de la vila de Moià - Km 25, 5 Ctra. N-141-C direcció a Manresa. | Documentada des del segle XIV. | 41.8016300,2.0595800 | 421875 | 4628179 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79926-foto-08138-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79926-foto-08138-39-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | La llinda de la porta principal té la data de l'any 1776.Té retocs moderns del s. XX. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 79917 | Vilalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilalta-1 | Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 161-162. Moià. | XVII-XVIII | Masia de grans dimensions de planta rectangular de dos pisos més golfes. La coberta és a dues aigües de teula àrab amb ràfec de tres filades mixtes (rajola, teula, rajola); el ràfec de la façana sud està refet. La façana sud presenta simetria respecte a l'eix marcat pel portal d'accés d'estil clàssic i esta estructurada en tres nivells: en el superior hi ha una galeria de cinc arcs de mig punt amb ordre de mida descendent del centre cap als extrems; en el segon, tres balcons amb portes d'estil senzill i cap inscripció. A la banda esquerra de la façana hi ha un rellotge de sol de grans dimensions que encara conserva l'agulla. Adossada a la façana de ponent hi ha una estructura de maçoneria de petites dimensions de planta quadrada que sembla un pou. A la façana de tramuntana es conserva l'única finestra amb enreixat de ferro forjat original i una altra més petita amb motllura a l'ampit, úniques en tot l'edifici. Adossada a aquesta façana hi ha una capella sota l'advocació de Sant Nazari de planta quadrada i teulada a dues vessants sense ràfec. L'accés és a ponent per una porta d'estil clàssic de gres vermell amb motllura interior a la que s'accedeix mitjançant dos esglaons de pedra. La llinda no té cap inscripció però a sobre d'aquesta hi ha un escut nobiliari emmarcat amb una inscripció que diu: ' NOBs..D.D/FRANus AMAT. PLANELLA ET DE GRAVALOSA HAC/CAPELLAM REEDIFICA/VIT ANNO 1702 '. A sobre de l'escut hi ha una petita rosassa feta amb dos blocs de pedra de forma semicircular amb motllura interna. El paviment de l'ermita, sense culte i feta servir actualment com a sala d'activitats de l'escola de natura, és de rajola quadrada en quadrícula. A la façana de ponent de l'ermita es conserva part de l'estucat que caldria consolidar. En diferents parts de l'ermita hi ha hagut reintegracions volumètriques amb materials moderns: maó i ciment. A la façana de llevant hi ha deu finestres totes de factura senzilla sense inscripcions. Totes les finestres, balcons, portes de l'edifici estan realitzades amb pedra gres vermella (Bundsandstein). Annexat a llevant del mas hi ha un cobert, antic femer, que conserva l'embigat original i les façanes de maçoneria. A ponent hi ha l'antiga pallissa de planta rectangular amb teulada a dues vessants i porta d'accés de grans dimensions amb arc de mig punt de maons. Es conserva gran part de l'era de la masia. | 08138-30 | A 4, 5 Km al nord de la vila de Moià. Km. 4-5. | No se sap exactament l'any de construcció de la masia però es tenen algunes dades i es creu que va ser construïda durant el s. XVIII i reedificada l'any 1702. Va pertànyer a la família Planella i als seus descendents els marquesos de Castellbell fins a principis del segle XX. A l'arxiu de Moià s'han trobat documents de l'any 1000 on el nom de la masia surt mencionat. A l'any 1988 s'inicia el projecte d'una escola de natura. | 41.8412400,2.0916300 | 424584 | 4632548 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79917-foto-08138-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79917-foto-08138-30-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Al 1988 es van fer algunes modificacions i restauracions en l'edifici però sense desfigurar molt la seva antiga aparença. Va ser reedificada el s. XVIII (1702).Les UTM de la capella són: x: 424695; y: 4632783; 851 snm.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: Mas Vilalta. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80271 | Vilaclara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilaclara-0 | Caldria una excavació acurada del lloc | Gran edifici o conjunt d'edificis, dels quals resta com a molt un metre de la part inferior. Presenta grans murs de 80 cm de gruix fets amb gres vermell relligat amb fang. El que semblaria un edifici dividit en 4 espais fa unes mides totals de 16 x 14 m. Hi ha també un espai que semblaria delimitar una era de 16,30 m x 18 m. | 08138-363 | Serra de Vilaclara, a tocar de la necròpolis del mateix nom | El mas Vilaclara apareix en un capbreu de l'any 1500 que es conserva a l'arxiu municipal de Moià. | 41.8210000,2.0563100 | 421627 | 4630333 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80271-foto-08138-363-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | 85 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80006 | Vila-Rasa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vila-rasa-0 | Ubals i Picanyol, D ( 2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 163-164. Moià | Masia de planta rectangular de tres pisos amb teulada a dues vessants amb voladís amb testers de fusta moderns. La porta d'accés d'estil clàssic sense inscripcions és una portalada d'obra nova que dona accés al barri que no s'ha conservat. Annexat a la façana nord-est hi ha un cobert (antiga pallissa) actualment habitacle. | 08138-119 | Al sud i a poc més d'1 Km de la vila, a prop del Sot d'Aluies. | La masia va ser ampliada al s. XVIII, tot i que posteriorment l'edifici ha sofert altres ampliacions i restauracions. L'any 1913 es va edificar el pis superior. Actualment dedicada a turisme rural. | 41.8026800,2.0882900 | 424261 | 4628270 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80006-foto-08138-119-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Està totalment rehabilitada. s. XVIII. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 80206 | Verge de la Misericòrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/verge-de-la-misericordia | <p>Gamundi-Pallàs, (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Modilianum, (1963-65); ' Descripció de la Primera verge de la Misericòrdia ' per LL. Picanyol. Vol.II. Pag. 20-21. Tarter i Fonts, R (2009); font oral. www.moianes.net</p> | XIX | <p>Escultura de fusta policromada que representa la Verge Misericòrdia amb nen asseguda en un majestuós tron. El nen Jesús està situat al braç esquerre de la verge, en acte de benedicció. L'infant suporta, en la seva mà dreta, la bola del món. La santa imatge amb corona imperial de llautó, representa Maria Santíssima, porta a la mà dreta el ceptre i vesteig una túnica llarga fins als peus.</p> | 08138-298 | Cambril de l'església parroquial | <p>Aquesta escultura és l'antiga verge que es trobava a l'altar de l'església parroquial de Santa Maria de Moià del s. XVIII que feia 18x12 m i estava dedicat a la Verge de la Misericòrdia, tot i que s'hi veneraven les imatges de sant Sebastià, sant Pere i sant Pau. Vers 1961, després de la Guerra Civil, l'església va ser reconstruïda i la imatge va ser substituïda per una talla moderna que encara en presideix l'altar. De la mateixa manera, el retaule barroc que també havia estat destruït es va substituir per un de més petit que es va complementar amb la pintura al fresc de l'absis amb la Coronació de la Mare de Déu, obra del pintor Josep Nogué Massó (reproducció del quadre de Velázquez del mateix nom). Segons Gamundi-Pallàs, (1982) la imatge primitiva va ser destruïda pels ciutadans de la vila en una disputa sobre l'escultura, el 1816. Antigament la imatge posseïa diversos vestits i guarniments que ara li manquen.</p> | 41.8136000,2.0959700 | 424912 | 4629476 | 1826 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80206-foto-08138-298-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80206-foto-08138-298-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-17 00:00:00 | Cristina Casinos | 98 | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80141 | Vallabús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vallabus | Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Serra i Coma, R; Sarri, J (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. pàg. 159. Moià. | XVIII | Masia de petites dimensions, de planta quadrada, d'un sol cos típica de les masoveries de segon o tercer ordre, amb dos pisos amb teulada a dues vessants, asimètriques, sense ràfec i amb amb el carener perpendicular a la façana principal. Annexat al cos original hi ha un petit cobert actualment fet servir com a garatge i magatzem. Conserva les llindes de pedra de les finestres i la porta d'accés de fusta. A la façana principal, encarada al sud, hi ha una anella de bestiar. | 08138-233 | A 2 km a l'est de la vila, en el Km. 28 de la N-141C. | Narcís Vallibus la va construir al s. XVIII. El nom ha evolucionat a Vallabús i es troba escrit també com a Ballabús. Es va abandnar fa uns quaranta anys, però després es va tornar a arrendar. | 41.8290200,2.0623200 | 422136 | 4631218 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80141-foto-08138-233-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 80383 | Trinxeres de Parés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxeres-de-pares | XX | Pràcticament no es distingeixen | Es reconeixen com a mínim dos trams de trinxera, cadascun d'ells d'uns 25 metres de llarg. El seu traçat és ondulat i fent angles. Fan poc més de mig metre d'amplada. | 08138-486 | Al sud de la N-141C | Es diu que es va construir els darrers dies de la Guerra Civil, amb l'objectiu d'endarrerir l'avanç de l'exèrcit nacional cap a la ciutat de Vic. | 41.8149400,2.1488700 | 429307 | 4629580 | 1939 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Exèrcit Popular de la República Espanyola | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80382 | Trinxeres de la Fossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxeres-de-la-fossa | XX | Costa de reconèixer | Es reconeixen dos trams de trinxera. Un d'uns 10 m de llarg i l'altre de 30 m. El seu traçat és ondulat i fent angles. Fan poc més de mig metre d'amplada. | 08138-485 | A l'est del pont de la Torre | Es diu que es va construir els darrers dies de la Guerra Civil, amb l'objectiu d'endarrerir l'avanç de l'exèrcit nacional cap a la ciutat de Vic, però no s'ha constatat documentalment. | 41.8163000,2.1406300 | 428624 | 4629737 | 1939 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Exèrcit Popular de la República Espanyola | Es diu que s'hi haurien enterrat alguns soldats morts. Aquest fet podria explicar el nom del lloc: la Fossa.També es diu que a l'altra banda del torrent de la Torre, en el límit d'un camp hi havia hagut una altra trinxera. Aquesta, però, sembla confondre's amb un rec per apartar l'aigua del camp. De tota manera, dalt de la cota 802 del serrat del Gai, apareix un mur fet de pedra i semienterrat que podria correspondre a un niu de metralladores. | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 80113 | Tres Tombs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tres-tombs-2 | <p>Domingo i Díaz , E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Ajuntament de Moià. Pàg. 10. Ed. T&T. Moià. Ajuntament de Moià (2007); Programa de la Festa Major d'Hivern. Sant Sebastià. Sant Antoni i els Tres Tombs. Moià, gener.</p> | XIX | <p>El 17 de gener és la festivitat de Sant Antoni Abat i a Moià se celebra la festa popular d'Els Tres Tombs, el segon cap de setmana després d'aquest dia festiu. Normalment és en diumenge i pels carrers de la vila circulen, com en una cavalcada, genets i traginers, cavalls, carruatges de tot tipus recordant els dels nostres rebesavis, i tot tipus d'animals que vulguin ser beneïts pel mossèn, que els espera a les escales de l'església parroquial amb l'aigua beneïda. Abans de començar la cavalcada hi ha una concentració dels participants per tal de guarnir els cavalls. Els participants han de fer tres voltes al recorregut establert per dins del centre antic del poble. Els Tres Tombs constitueix part de la Festa d'Hivern, que s'acaba amb la festivitat de Sant Sebastià, el 20 de gener. Durant uns anys, els llancers de la Guàrdia Urbana de Barcelona varen obrir la comitiva, acompanyats pel grup de grallers local i el Pollo. A continuació hi van els genets-administradors dels Tres Tombs, que porten uns barrets de copa de color negre i unes capes i vestits del mateix color. En general, són genets de família coneguda dins de la vila de Moià. Hi ha un banderer que custòdia durant tot l'any la bandera del sant i que obre la cavalcada junt amb els administradors que la inicien a la Plaça Major.</p> | 08138-205 | Recorregut pel centre de la vila. Pot tenir variacions cada any. | <p>Aquesta tradició està documenta a finals del s. XIX i es va dur a terme fins a la dictadura franquista L'any 1984 es va recuperar.</p> | 41.8083500,2.0987300 | 425135 | 4628890 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80113-foto-08138-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80113-foto-08138-205-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | Inexistent | 2024-11-20 00:00:00 | Cristina Casinos | Actualment se celebren el darrer diumenge de gener. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 80174 | Torrent del Bassot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-bassot | Torrent que ve de Collsuspina i que al passar pel terme municipal de Moià va anar erosionant la roca calcària de la zona formant terrasses fluvials i el conjunt natural del Toll. Ha fet d'aquesta erosió del terreny una atracció geològica que va arribar a formar tot un complex càrstic que es va omplir d'encants arqueològics quan les coves i les galeries, formades exteriorment i interiorment pel torrent, van ser ocupades pels animals i pels homes prehistòrics. Actualment el torrent porta aigua segons les èpoques de pluja i desglaç. Quan la porta a l'alçada de l'Avenc del Bassot s'introdueix a dins de la muntanya fent el camí per l'interior de la cova del Toll i surt per la surgència o Bauma, a prop de la cova Morta. En sortir d'aquesta zona a l'exterior continua el seu camí cap a Castellterçol. | 08138-266 | A l'est de la vila | L'any 1982 hi van haver unes riuades molt grans que van carregar el torrent amb molta aigua fent que, en entrar per l'avenc del Bassot a l'interior de la cova del Toll, aquesta s'inundés. | 41.8083800,2.1511800 | 429492 | 4628849 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 79943 | Torre Gallart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-gallart | Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit | XX | Casa aïllada envoltada de zona enjardinada i concebuda per l'estiueig. La planta és rectangular, amb tres pisos i amb una torreta al lateral. S'accedeix mitjançant unes escales amb barana de fusta que condueixen a la porta sota porxo cobert amb pissarra. Destaca el seu terrat amb barana de fusta i la teulada coberta de pissarra amb estructura del nord d'Europa. El ràfec és de fusta i està adornat amb petits cabirols que van des de l'extrem del ràfec fins a la paret. | 08138-56 | Al sud de la vila - Ctra. de Barcelona núm. 13 | La casa va ser construïda per la família Gallart durant la segona dècada del s. XX durant el primer ' boom ' turístic de Moià. | 41.8071100,2.0993100 | 425182 | 4628752 | 1920 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79943-foto-08138-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79943-foto-08138-56-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 106|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80552 | Torre de Vilaclara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-vilaclara | Caldria consolidar i netejar els murs que queden de gran potència. | <p>Torre de planta octagonal (8 costats), de 5,20 m d'amplada. Cada costat fa 1,40 m i quatre d'ells estan sencers. La seva cronologia és indefinida. Està feta amb carreus poc treballats relligats amb fang, tot i que en algun indret es va fer servir el morter de calç. Havia tingut dos pisos (es veuen els assentaments de les bigues que delimitaven el pis). Al pis superior es conserven 4 petites finestres espitllerades. El conjunt està arrebossat amb ciment per dins i sobretot per la part de fora. Podria haver tingut una porta a la banda de llevant. Al voltant hi ha rajoles rectangulars i planes escampades arreu.</p> | 08138-160 | Al nord-oest de la vila. Trencant direcció Solà de la vila. Camí no asfaltat. | <p>La cronologia d'aquesta torre és indefinida.</p> | 41.8201239,2.0580754 | 421773 | 4630233 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-20 00:00:00 | Cristina Casinos | S'ignora la funcionalitat que podria haver tingut, així com la cronologia.També se l'anomena la Caseta Blanca. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80048 | Torre de la Granoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-la-granoia | Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit | XX | Esquerdes estructurals i consolidació de les rajoles de la torre colomar. | Masia de tres pisos amb torre mirador amb voladís. L'edifici es troba en un terreny cercat. La façana principal està encarada al sud i està dividida simètricament segons l'eix que determina una antiga torre colomar octogonal d'estil modernista amb rajola verda començada en pedra i acabada d'obra posteriorment. L'accés a l'edifici es fa per uns jardins amb una piscina artificial seca al sud. Després d'una escala d'accés hi ha un vestíbul on es comencen a distribuir les habitacions. En el mateix nivell hi ha un gran saló, una cuina i un annex amb forma d'absis basilical on actualment hi ha una gran llar de foc i on antigament hi havia una capella que ha perdut la seva funció original. De fet l'accés a aquesta sala de grans dimensions es fa per una porta on està gravada una creu que recorda el seu antic ús. Des de les escales en forma de cargol s'accedeix a dos pisos. Al primer es distribueixen les sales, dormitoris, lavabos i cuines inclòs una gran sala- rebost en el que encara es conserva una nevera a motor amb portes de fusta que encara funciona. Totes les habitacions són moblades, algunes d'elles tenen mobles de finals del s. XIX principi del s. XX. Al segon pis hi ha les dependències del servei. Quasibé totes tenen grans finestrals i en una d'elles encara queden les cordes d'estendre la roba. A sobre d'aquest pis encara queda una escala molt recta que es dirigeix a la torre de teulada de rajoles verdes. És un gran espai amb grans finestrals i marcs de finestres nous. És com un mirador des del que s'observa no només Moià sinó Castellterçol, el Montcau, la Mola. En total hi ha més de 30 dependències i entre la decoració de tota la casa pairal hi ha també peces mobles: tapissos, ràdio de principi del s. XX, rellotge de peu fabricat a Barcelona i mobiliari de valor històric. El parament, els brancalls i les llindes són de pedra. | 08138-139 | Al nord-est de la vila. N-141-C direcció Vic. Trencant indicat a ma esquerra. | Se sap que aquesta torre va ser començada a construir l'any 1908 i segons uns documents de la família, un dels que la va construir va ser Jaume Gallaguet qui va aportar la pedra necessària per a la construcció de l'edifici. Un militar anomenat Don Carlos, va fer aixeca'l. Altres propietaris posteriors a Don Carlos van ser els Romeu, els Molins i Puigarnau, fins arribar als actuals que el van adquirir l'any 1968. | 41.8210000,2.1207700 | 426980 | 4630276 | 1908 | 08138 | Moià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80048-foto-08138-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80048-foto-08138-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Jaume Gallaguet | A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de catalunya és denominada: Torre de la Granoia. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 80351 | Tombes del Rourell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tombes-del-rourell | Caldria consolidar la tomba tallada a la paret. | Conjunt de dues (possiblement tres) tombes de lloses. Una d'elles es troba oberta en el marge, que va ser tallat en obrir una feixa o pista. L'altra és al terra. Estan orientades d'est a oest. La més occidental, oberta al terra, fa dos metres de llarg i 0,5 d'amplada. L'oriental es presenta com una fornícula excavada a la terra (50 x 50 x 80 cm). Totes dues són fetes amb pedra gres del lloc. Actualment sembla que ja han estat expoliades i de fet se sap que fa anys que es varen descobrir. | 08138-454 | Extrem sud-oest del serrat del Rourell | 41.8340100,2.0681200 | 422623 | 4631767 | 08138 | Moià | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80351-foto-08138-454-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Les persones que ens les han indicat recorden que hi havia com a mínim una tercera tomba. De fet, podrien sortir-ne més a les rodalies.Es troba enmig d'una zona de camps de conreu, al capdamunt d'un serrat. | 85 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80355 | Tombes de la Grossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tombes-de-la-grossa | Caldria senyalitzar-les i consolidar-les. | Conjunt de dues tombes de lloses, d'aspecte medieval. Estan orientades d'est a oest. La que es troba més al sud fa aproximadament un metre i mig de llargada per 55 cm d'amplada. La que es troba al nord és menys definida i les seves mesures són difícils de precisar sense una excavació acurada. Al costat, uns 20 metres al sud-oest,. es veuen les restes d'una estructura de planta quadrada, que no se sap a què podria correspondre. Fa aproximadament 4 m de costat. A les rodalies hi ha un parell de clots quadrats de mides equivalents. | 08138-458 | Extrem oriental del pla de la Bassa | 41.8010600,2.0386700 | 420137 | 4628135 | 08138 | Moià | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Aquestes tombes no han estat mai descrites, però ja han estat espoliades. | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80391 | Tomba de Manuel Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-de-manuel-rovira | XVIII | Li falta part de la inscripció | Tapa superior d'una tomba que fa 1,90 m d'altura per 65 cm d'amplada, amb una inscripció que diu 'Vas de Manuel i Ro .. ra i ca .. bai s.. 1761'. Està feta amb pedra arenisca vermella (tapàs dur). | 08138-494 | C. Rafael Casanova | 41.8116100,2.0984200 | 425113 | 4629253 | 1761 | 08138 | Moià | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80392 | Tomba de Gomar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-de-gomar | XVI | Placa de pedra calcària de 87 x 87 cm, que correspon a la trapa d'una tomba, com se sobreentén de la inscrició que comença 'Assi iau lom m Gabriel Gomar MEP Dey' i una data de 1542. | 08138-495 | C. Rafael Casanova | 41.8116100,2.0984200 | 425113 | 4629253 | 1542 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Procedent de l'antiga església de Sant Sebastià, | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80183 | Tina de Riqueus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-riqueus | Consorci de les Valls del Montcau, 2005; Tines a les Valls del Montcau. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Patrimoni únic a Catalunya. Llibres de Muntanya, 11. Ed. Farell. Octubre. | XIX | S'hauria de consolidar el mur de la banda oest i reconstruir-lo abans de que caigui tota l'estructura. | Edifici amb planta de ferradura per fora, però rodó per dins, d'uns 4,50 m de diàmetre interior. Construit amb grans pedres pràcticament sense treballar. Porta quadrangular amb llinda de fusta, sobre la qual es troba gravada la data de 1866. Fa 1,70 m x 0,95 m. La paret fa més d'un metre de gruix i l'edifici es tanca amb una falsa cúpula. En el pis inferior hi ha una tina rodona, amb cairons vidriats. La boixa es troba a la part de fora, al marge i per sota de l'edifici. Fa 3,50 m d'altura. A l'interior hi ha una inscripció feta amb un llapis que diu 'Feta al 1866. Fa que es feta 78 añs'. Es veuen les restes del que podria haver estat una premsa de cargol a l'interior, i una mena de fornícula pràcticament a nivell del terra. A la part exterior hi ha un enderrocament important a la part de ponent. No massa lluny, un centenar de metres al nord-est i per sobre de la tina, hi ha una zona on es va extreure pedra amb les restes d'una petita cabana, tot molt emboscat. | 08138-275 | Al sud de la vila | Segons LL. Ferrer i Alòs al Bages la paraula 'tina' va ser substituïda per la de 'cup' al s. XIV i durant el s. XVI-XVII la tina de pedra folrada amb cairons vidrats es va anar configurant. L'any 1890 al Bages hi havia 27,714 ha plantades que es van incrementar amb l'augment de demanda de vi, l'increment de la població i l'exportació massiva d'aiguardent cap a Amèrica i el Nord d'Europa. Les tines típiques del Pla del Bages són les d'estructures quadrades o circulars construïdes en pedra i morter de calç i amb l'interior folrat de ceràmica per conservar el líquid. La dimensió de les tines podia variar depenent de la producció de la verema tot i que no solien superar els 2,5 m de diàmetre ni els 3 m de fondària. | 41.7907000,2.0842000 | 423907 | 4626944 | 1866 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80183-foto-08138-275-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80183-foto-08138-275-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | En la prospecció del terreny s'ha trobat algun fragment de ceràmica de plat català del segle XVIII prop de l'entrada a la tina. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 80041 | Tina de l'Antonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-lantonell | Tot el conjunt està molt malmès | Tina adossada a la paret nord del mas, de planta rodona (vista des de fora sembla una torre de defensa), a la que s'accedeix per la cara nord mitjançant una rampa de pedra amb alguns esglaons. A l'interior encara s'observen alguns cairons vidriats que evitaven la pèrdua del most. Fa 3 o 4 m de diàmetre, i actualment està plena d'aigua de la pluja. La coberta està caiguda, però la presència d'unes teules ens indica de què estava constituïda. La boixa, o sortida del vi, estaria dins de la masia, concretament en una habitació on apareix un arc apuntat i les restes dels dogals de fusta d'una bota o tina de vi. A l'habitació del costat es troben les restes molt malmeses d'una premsa de vi de cargol | 08138-517 | L'Antonell, adossada a la façana nord de la cassa | La tina es va construir contra una part més antiga del mas, possiblement d'origen medieval. Per la morfologia, aquesta mena de tines les hem de situar als segles XVIII o XIX, tot i que alguna podria ser del XVII. En construir-se la tina, gairebé es va tapar una finestra antiga del primitiu mas. | 41.8151700,2.0438000 | 420581 | 4629697 | 08138 | Moià | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80041-foto-08138-517-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80041-foto-08138-517-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | 94 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80369 | Tina d'aglans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-daglans | No presenta cap mena de coberta i el lloc està molt embardissat. | Estructura de 5,5 m d'amplada, feta amb pedra i morter de calç. Presenta una porta al nord-oest,, una mica més elevada que el pis inferior. De tot el conjunt, un espai d'un parell de metres de costat sembla impermeabilitzat amb uns cairons cuits. Aquest fet, i les referències dels veïns, porten a pensar que es tracta d'una tina o jub d'aglans, donat que així ens la refereixen els veïns de la zona. Actualment, els murs que queden només arriben a 1'50 d'altura màxima. | 08138-472 | La Moretona, a ponent de la masia | 41.8093900,2.0444600 | 420628 | 4629055 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80369-foto-08138-472-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80369-foto-08138-472-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | No es pot descartar que originàriament hagués estat una teuleria. | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80336 | Teuleria o forn d'obra de la Feixadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-o-forn-dobra-de-la-feixadella | Caldria una neteja del lloc per assegurar l'emplaçament exacte de l'estructura | Clot de forma quadrada que podria correspondre a una teuleria, donat que a la rodalia es troben restes de teules i maons. | 08138-439 | La Feixadella, a tocar del torrent de l'Espina | 41.8031300,2.1671400 | 430812 | 4628254 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | És difícil d'observar i, si no s'hi actua, corre perill de perdre's definitivament. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80298 | Teuleria del torrent de Boladeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-del-torrent-de-boladeres | Molt malmesa. | Estructura a tocar del torrent, per sobre d'un salt que pràcticament no és veu, quadrada de 3,70 x 3,20 m feta de pedra desvastada i fang, que segurament correpon a una teuleria o forn d'obra. Adossat a la cara sud, hi ha les restes d'una construcció que fa aproximadament uns dos metres i mig de costat. A l'entorn apareixen diversos trossos de teula i de rajols fets d'argila vermellosa. Al nord-est hi ha les restes d'un altre edifici segurament rectangular i una pedra dreta d'1,25 m. | 08138-401 | Torrent de Bolederes, a la riba dreta, poc més amunt del pou de glaç | 41.8313200,2.1450000 | 429004 | 4631401 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80298-foto-08138-401-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80298-foto-08138-401-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80252 | Teuleria del Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-del-riu | Forn d'obra de planta quadrada, d'uns 5 m de costat i construït en un marge. La part frontal està orientada al sud-est i presenta un arc rebaixat de dos metres d'amplada. Està construït amb pedra poc treballada relligada amb fang. A l'interior de la cambra de cocció s'evidencia un collar de pedra a la part superior, la resta està formada per la mateixa argila del sòl. | 08138-344 | Torrent Mal del Riu, 200 m al nord-est del molí del Riu, a la riba dreta | Es desconeix cap dada d'aquest forn, però per la seva tipologia hauria de ser dels segles XVIII-XIX. (o posterior). | 41.8329400,2.1118500 | 426253 | 4631609 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 80374 | Teuleria de la Torre de Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-la-torre-de-casanova | Pràcticament desaparegut | Estructura de planta quadrada d'uns tres metres de costat que semblaria correspondre a una teuleria o forn d'obra. A la seva rodalia es troben algunes restes de rajols. | 08138-477 | Al nord-est de la Torre d'en Casanova | 41.8256300,2.1413900 | 428698 | 4630773 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 80368 | Teuleria de la Moretona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-la-moretona | No es conserva la part de les fogaines. | Estructura de pedra, de planta quadrangular. Fa quatre metres de mida interior i 1,40 m de gruix les parets. Tot i que no s'evidencia l'entrada a les fogaines, sembla clar que es tracta d'una teuleria, tal com ens la descriuen uns veïns de la zona. | 08138-471 | La Moretona, a ponent de la masia | 41.8098500,2.0445500 | 420636 | 4629106 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80368-foto-08138-471-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Codi 277 de la Wikipedra (secció forns) | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80307 | Teuleria de la Bassa de l'Om | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-la-bassa-de-lom | Està molt malmès i és molt difícil de reconèixer. Sembla que fins fa poc havia estat cobert per la vegetació | Restes de parets, de forma rectangular d'uns 3 o 4 metres de costat, que per la morfologia i les restes de material cuit i mal cuit que apareixen en el lloc creiem que es tractava d'un forn d'obra o teuleria. | 08138-410 | Al sud-oest de Serramitja, a ponent de la bassa de l'Om. | 41.7890700,2.0474300 | 420850 | 4626796 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80307-foto-08138-410-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80230 | Teix de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teix-de-la-creu | Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià | Arbre perennifoli de tronc marró i alçada de 4 m aproximadament. La capçada té forma ovalada i és de color verd fosc. Està situat, molt camuflat, en la pineda orientada al nord, a uns cent metres vers el nord, de la Creu. L'arbre està totalment rodejat per garrics, alguns de més d'un metre que el mantenen arraserat i al mateix temps que protegit. | 08138-322 | Al Nord de la vila. A la muntanya de la Creu. | Anomenat 'Taxus Baccata'. Viu en qualsevol tipus de sól encara que són millors els calcàris, normalment barrancs i fondalades de muntanya. Les seves arrels són més aviat superficials i tot i que viu en qualsevol tipus de sól, és el calcari el millor. És un arbre originari d'Europa occidental, central, meridional i del nord oest d'Àfrica.. | 41.8042600,2.1498100 | 429374 | 4628393 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80230-foto-08138-322-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80187 | Surgència - La Bauma - La Mina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/surgencia-la-bauma-la-mina | Gómez i Costa, E (2001); Les Coves del Toll. Modilianum. Quaderns de divulgació 2. Juny. Moià Petit i Mendizàbal, MA (2001); El Toll: resultats dels treballs de condicionament de l'any 1985. Modilianum. Quaderns de divulgació 2. Juny. Moià | És una balma natural de pedra calcària per on surt a l'exterior el torrent Mal al seu pas per l'interior del complex càrstic del Toll. Per això és anomenada geològicament surgència i popularment se la va conèixer, al passat, com la Mina, d'on sortia cada cop que plovia, un riu on diuen anaven les dones a rentar la roba. | 08138-279 | A 6 km a l'est de Moià. Km de la N-141 Moià-Vic. | El complex càrstic de les coves el Toll el formen quatre cavernes i un avenc. La galeria principal s'anomena cova del Toll o Galeria Sud i és la que dona nom a l'indret natural, actualment Parc Prehistòric, que conté les restes Arqueològiques i Paleontològiques més conegudes. La cova del Toll és una cova natural d'habitació sense estructures, agermanada amb la cova de les Toixoneres (les separen 150m). És una formació càrstica sense moltes estalagmites i estalactites, tot i que n'hi ha en formació. La seva cartografia té forma de lletra T i les restes arqueològiques i paleontològiques s'han trobat a la zona de la galeria sud. El recorregut de la visita guiada és de 153 m, però en la seva totalitat té quasi 2 km. La visita et guia per la galeria sud i un tros de la banda est fins la galeria de la Trompa de l'Elefant. De la galeria sud fins a la surgència, que és per on el riu subterrani surt a l'exterior, hi ha encara uns 800 m. | 41.8034700,2.1471600 | 429153 | 4628308 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80187-foto-08138-279-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | De la surgència només surt aigua (riu subterrani) quan plou molt o en època de desglaç. És per això que es diu que la cova del Toll és una cova viva, ja que està en continua formació.. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 79916 | Soler de Terrades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/soler-de-terrades | Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 147. Moià. | XVII-XVIII | Masia de planta rectangular de grans dimensions d'un sol cos de tres pisos amb coberta de teula a dues aigües amb molts afegits i reconstruccions posteriors. La façana principal, encarada a migdia, presenta un gran portal de pedra adovellat amb un escut a la clau que representa un gran sol, sota d'ell, en un requadre apareix l'any de construcció: ' 1716 '. A la banda oest de l'edifici s'obre una elegant i esvelta porxada, al segon pis, aixecada sobre quatre arcs rebaixats. Al tercer pis hi ha quatre finestres de forma trapezoïdal que ocupen la zona del frontó de l'edifici de factura moderna. A l'edifici principal hi ha una petita capella en runes, dedicada a Sant Josep, on es pot veure incisa a la llinda la data 1786. L'edifici està situat en una zona elevada amb alçada més alta que els camps que l'envolten provocant junt amb el talús de grans blocs de pedra de factura moderna un caire de fortalesa. | 08138-29 | Al nord i a 6,5 Km de Moià | La masia ja estava documentada als voltants de l'any 1600 i el cognom de Soler ja és conegut a la vila al s. XV. L'any 1993 en Ramon Soler va vendre la propietat ja que cap dels seus fills volia viure de pagès. Així va ser com la finca va quedar dividida i repartida en diversos propietaris. | 41.8522200,2.0933900 | 424743 | 4633766 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79916-foto-08138-29-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Al s. XVIII a l'oest de la façana va ser oberta una capella sota l'advocació de Sant Josep. A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Mas Soler de Terrades. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80300 | Solà de Sabruneta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sola-de-sabruneta | XIV | Masia totalment arruïnada. | Conjunt format per dos edificis, un de mides molt grans i un altre que semblaria ser una pallissa o les corts de la casa, tots dos enrunats. S'hi endivinen construccions d'èpoques diferents. | 08138-403 | A l'extrem sud del serrat de la Moretona, en el lloc dit Solà de Sabruneta | Encara apareix habitat en el padró de 1844. | 41.7952300,2.0426000 | 420456 | 4627484 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80300-foto-08138-403-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Es tenen referències del mas Sabruneta o Solà de Sabruneta des del segle XIV, com a mínim. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 79924 | Serramitja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serramitja | Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Serra i Coma, R (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 143-144. Moià. | XVIII | Masia de dimensions mitjanes molt reformada al llarg dels anys. Inicialment construïda sobre roca . La seva estructura actual és complexa. Es creu que originàriament va ser un cos rectangular amb el carener paral·lel a la façana. En aquest cos hi ha l'entrada amb un arc de mig punt i adovellat d'estructura renaixentista. Totes les finestres són adovellades. En aquest cos original s'han anat afegint diversos cossos donant-li un aspecte molt irregular. Actualment hi ha dos pisos. En l'angle de la façana i el mur de llevant té un pou semicircular. Els murs més recents construïts amb maó, estan destinats a estables i coberts | 08138-37 | Al nord-oest i a 6 Km de Moià. N-141 direcció Manresa Km 25 | Es disposen poques notícies històriques. Actualment el mas està dividit en dos habitatge diferenciats però comunicats a l'interior. A la part antiga s'accedeix per una construcció feta a la segona meitat del s. XX. | 41.7913100,2.0499400 | 421061 | 4627042 | 1728 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79924-foto-08138-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79924-foto-08138-37-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80152 | Sardana del Centenari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-del-centenari | XX | <p>Sardana encomanada a Carles Rovira i Reixach en el centenari de l'Arbre Fruiter a Moià. Titulada: 'Moià, a l'Arbre Fruiter'. Opus 149. Fa al·lusió a l'Himne de l'Arbre Fruiter de Joan Maragall i el mestre Enric Morera. A l'Arxiu Municipal de Moià hi ha la partitura i un CD gravat per l'autor.</p> | 08138-244 | La partitura es troba a l' Arxiu Municipal. | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80152-foto-08138-244-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-11-20 00:00:00 | Cristina Casinos | C. Rovira i Reixach. | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80154 | Sarcòfag del bisbe Pere de Planella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-del-bisbe-pere-de-planella | <p>AD(1969); ' Último documento sobre Moyá hallado y trascrito per el P. Picanyol. Cuestionario Zamora '. Pàg. 274. Modilianum, Octubre. Galobart i Soler, J (1993); L'església de Moià i els seus constructors(1673-1749). Pàg. 70-74. Modilianum núm. 8-9. Moià. Homs i Forcada, A (2003); Inventari del Bisbat de Vic. Fitxa núm. BdV 0002888.00, Fitxa núm. BdV 0002888.04, Fitxa núm. BdV 0002888.05 Vic. Vic. Martos i Moreno, E (2003); Inventari del Bisbat de Vic. Fitxa núm. BdV 0002888.01, Fitxa núm. BdV 0002888.02, Fitxa núm. BdV 0002888.03 Vic. Vic. Masalles i Rivera, A(2007), font oral. Tarradell i Mateu, M; Riu i Riu, M; Giralt i Raventós, E (1988); Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II. Pàg. 23-55. 2a edició. Ed. Parcir Selectes. Manresa</p> | XIV | <p>Sarcòfag de gres de forma rectangular i amb coberta troncopiramidal amb la superfície lleugerament còncava d'1,60 x 0,92 m, amb una profunditat d'uns 47 cm. Està decorat amb baix relleu policromat amb colors blau, vermell, groc i també amb pa d'or. La paret frontal del sepulcre es distribueix en traceries gòtiques: 4 arcs apuntats a banda i banda amb rosasses i la representació del que sembla un lleó amb la boca oberta a la base de cada parella d'arcs. A la banda central de la cara de la tomba hi ha un arc ogival trilobulat d'on emergeixen dos àngels amb ales portant l'escut dels Planella, un llenguado mirant a l'oest. Als carcanyols dels arcs a la zona superior hi ha motius vegetals. La capa pictòrica es troba en bastant bones condicions. Als laterals de la tomba es repeteix l'escena dels àngels amb ales portant l'escut sota l'arc trilobulat. L'altre costat de la tomba no es pot observar ja que el sepulcre està empotrat pràcticament a la fornícula de la capella del Santíssim. L'ascensió de l'ànima és representada a la coberta del sepulcre, dos àngels sostenen una tela on es situen dues ànimes que oren. A sobre dels àngels hi ha un motiu vegetal, rosetó o lluna. Se suposa que a l'altra banda de la tomba hi ha la mateixa imatge. La forma piramidal s'acaba amb la petita base d'una creu, està trencada i enganxada per la part inferior, on hi ha un Crist crucificat també policromat La tomba descansa sobre unes mènsules amb forma de lleó ajagut en actitud de repòs. Les escultures estan totalment policromades i tenen detalls encara conservats. A banda i banda del sepulcre, i no molt simètricament, es troben quatre escuts d'armes en pedra gres, de la família Planella en el que és representat un peix, un llenguado, en l'escut ogival amb una faixa central de forma horitzontal. S'observa alguna resta de policromia en un dels superiors.</p> | 08138-246 | Casc urbà - Capella del Santíssim Sagrament de l'Església de Santa Maria | <p>La família Planella comença a agafar importància a la vila durant el s. XIV en afers de negocis tèxtils i adquirint propietats. Els Planella eren senyors comtals, guerrers i eclesiàstics que van tenir domini senyorial de la vila de Moià fins a l'any 1501. Pere de Planella va néixer a Moià en una data indeterminada i va morir a Barcelona l'any 1385. Al questionari Zamora de l'any 1789 es confirma el coneixement que tenia la gent de l'existència de les cendres de l'anomenat 'Pedro de Planella' en una 'primorosa urna'. Va destacar dels Planella com a eclesiàstic i el seu primer càrrec important va ser el de canonge de la seu de Mallorca, l'any 1361 va ser nomenat bisbe d'Elna al Rosselló. A Barcelona va fer construir la càtedra episcopal del cor de la catedral i va consagrar la basílica de Santa Maria del Mar.</p> | 41.8493600,2.1238100 | 427265 | 4633422 | 1385 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80154-foto-08138-246-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80154-foto-08138-246-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80154-foto-08138-246-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Renaixement|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-17 00:00:00 | Cristina Casinos | És estrany que n'hi hagi dues ànimes representades quan en principi només hi havia una persona enterrada. Això permet pensar que pot ser el Bisbe Planella no va ser enterrat en aquest sarcòfag, com popularment es diu. Seria molt interessant l'estudi i la seva intervenció ja que és un dels pocs exemples d'escultura gòtica policromada | 93|95|85 | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 79903 | Santa Maria de Moià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-moia | AD (1981); Gran Geografia comarcal de Catalunya. Bages, el Berguedà i el Solsonès. Vol. II. ' El Moianès '. pàg. 167. Barcelona. Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 50-52. Ed. T&T. Moià. Galobart, J (1993); ' L'església de Moià i els seus constructors (1673-1749) '. Modilianum nº 8-9. Moià, juny-desembre. Generalitat de Catalunya; Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Suau, L (2005); Memòria de la Intervenció Arqueològica al c. Francesc Vinyas, 32. Inèdit. Empresa ATICS. Barcelona. | XVII-XVIII | La portalada Salomònica pateix un atac directe dels coloms, tot i que s'ha posat pues d'acer contra ells a les fornícules. Hi ha pèrdues volumètriques a les façanes. Caldria una intervenció de neteja de l'interior i l'exteriorde l'església. | Església de creu llatina, creuer coronat amb una gran cúpula i sense capelles laterals. Al costat de migdia, campanar de planta octogonal amb grans finestrals d'arc apuntat i amb cornisa sostinguda per atlants. Darrera de l'església (nord-oest) hi ha el cambril de la Mare de Déu de la Misericòrdia, de planta rectangular i volta de canó. Al costat dret del creuer es troba la capella del Santíssim Sagrament (1709-1749) on es troba al paviment, l'escut de la família Planella, la tomba gòtica del Bisbe Pere de Planella i el Crist d'Asorey. L'accés a l'edifici es fa per la portalada barroca per una porta de fusta original. Un cop dintre, a sobre de l'accés hi ha el cor comunicat per uns passadissos en forma de girola amb la part superior de l'Altar Major. A tramuntana hi ha el baptisteri. Al centre del creuer hi ha quatre arcs torals amb quatre petxines que sostenen una cúpula semiesfèrica decorada amb petites escultures figuratives en marbre que representen figures masculines compartimentada amb arcs formers i coronada amb una clau de fusta que representa l'Assumpta. A mà dreta hi ha un crist barroc en fusta policromada de qualitat. La façana principal (1677-1683) és el primer conjunt salomònic que es coneix a Catalunya, en pedra articulada en tres nivells. A la façana lateral nord (1677) de dimensions reduïdes però de factura similar, hi ha una fornícula amb una imatge de la verge amb nen molt erosionada. Al mur de migdia s'aprecien les restes de la paret mitgera de les cases de la Mongia i de l'Obra i la discontinuïtat del sòcol que era adossat a l'església parroquial. | 08138-16 | Casc Urbà - Pl. Major | L'església primera va ser consagrada al 939 pels bisbes Jordi de Vic i Guilarà de Barcelona a precs dels comptes Sunyer i del seu fill Ermengol, compte d'Osona. Al s. XVII-XVII Ila vila de Moià vol aixecar un temple nou. Molts historiadors coincideixen que els primers treballs es van iniciar a l'any 1674. Va ser servida per una comunitat de preveres i de beneficiats. L'arquitecte primer va ser Pere Torrents i el cambril va ser construït al 1747 per Josep Morató i Soler. El campanar de 1684 al 1726. El creuer i el presbiteri es van construir dels anys 1730-1736. Quatre anys després J. Morató i Sellés va construir el Cambril de la Mare de Déu de la Misericòrdia destruint les cases que eren situades al darrere de l'església. Amb la construcció de la Capella del Santíssim Sagrament (1709-1749) s'acaba la construcció de l'església Parroquial de Moià. La porta d'accés al Baptisteri és l'antiga façana de l'oratori de Sant Pere de Moià. Durant la Guerra Civil va ser profanada. | 41.8115700,2.0982100 | 425096 | 4629248 | 08138 | Moià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79903-foto-08138-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79903-foto-08138-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79903-foto-08138-16-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Modern|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Pere Torrents (1674) i descendència/Josep Morató i Soler (1747) i descendència/Pere Calvet. | Anys de construcció 1673-1749.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: Església Parroquial de Santa Maria de Moià, Església Arxiprestal. | 99|94|96 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 79999 | Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-magdalena-3 | Ubals i Picanyol, D ( 2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 141-142. Moià | XVIII | Masia de dos pisos de petites dimensions i planta rectangular amb teulada a dues vessants. Conserva l'embigat de fusta del primer pis i l'accés al segon es fa per una escala de fusta moderna. Mitjançant una porta que té a l'est, on hi havia la cuina, es pot accedir directament a l'ermita. La porta d'accés està encarada a l'oest i té un arc de mig punt en el que s'observen restes d'una inscripció il·legible. Totes les façanes estan cobertes per l'heura que folra pràcticament tot l'edifici. Es pot observar una finestra a la façana oest on també hi ha una inscripció il·legible. A l banda esquerra de la façana oest de la masia hi ha annexada l'ermita. | 08138-112 | A 6 Km al sud-oest de la vila. Trencant de la N-141-c que va a Montbrú. | 41.7925600,2.0526500 | 421288 | 4627179 | 08138 | Moià | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79999-foto-08138-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79999-foto-08138-112-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 79892 | Santa Eugènia del Gomar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-eugenia-del-gomar | AD (1980); El Bages. Aproximació al medi natural i humà de la comarca. ' Edificis romànics religiosos ' per F. Villegas i Martínez. Pàg. 389. Centre excursionista de la comarca del Bages. Llibre commemoratiu del 75º Aniversari. Ed. Montblanc-Martin DL. Granollers-Barcelona. AD (1981); Gran Geografia comarcal de Catalunya. Bages, el Berguedà i el Solsonès. Vol. II. El Moianès pàg. 167-185. Ajuntament de Moià. Arxiu Municipal. Barral i Altet, X (1981); L'art Pre-romànic a Catalunya. Ed. 62. Barcelona. Buron, V (1980); Esglésies Romàniques Catalanes - Guia. Artestudi Ed. Barcelona. Coll i Riera, JM; Molina i VallMitjana, JA; Roig i Buxó, J (1992); ' Una olla Alto-Medieval trobada a Santa Eugènia del Gomar '. Modilianum, nº 7. pàg. 59-62. Desembre, Moià. Dovella (1994)). Revista d'Història i Art del Bages; Moià i Rodalies. pàg. 32-38. Any IV. Nº 12. Manresa. Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Piera, M; Caballé, G (2003); ' Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al Mas Gomar '. 26 de setembre al 8 d'octubre. Empresa Arqeuociència. Serveis Culturals SL. Manresa. Tarradell i Mateu, M; Riu i Riu, M; Giralt i Raventós, E (1988); Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II. pàg. 23-55. 2a edició. Ed. Parcir Selectes. Manresa. | X | les restes que queden han estat consolidades | Capella preromànica d'una sola nau. La part més conservada és l'absis, a llevant, de planta rectangular d'uns 3 x 2 m amb volta de mig punt al que s'accedia per un esglaó de gres vermell que encara es conserva igual que una part de la teulada a dues vessants sense ràfec. També conserva el paviment de rajola decorada amb quatre barres verticals. Es conserven uns 3,5 x 5 m del mur de tramuntana i gairebé res del mur sud. La nau, més alta que l'absis, era coberta segurament per una encavalcada de fusta. Hi ha una petita part del mur de migdia on es pot entreveure un espai que correspon a la porta oberta al s. XVIII i que, molt possiblement, va substituir la primitiva. L'aparell és de pedres irregulars (gres i tosca) però ben disposades en filades iguals. L'església havia tingut el cementiri a prop en època medieval. En la prospecció del terreny s'han observat restes òssies i en l'excavació arqueològica d'urgència realitzada al mas del Gomar, situat a pocs metres de l'ermita, l'any 2003 van aparèixer tombes de fossa simple algunes amb coberta de lloses a doble vessant amb inhumacions de cronologia altmedieval i vinculades a Santa Eugènia. | 08138-5 | Al sud de la vila - Ctra. de Vic km. 32, 4. Direcció masia el Gomar | L'església de Santa Eugènia del Gomar apareix documentada l'any 951, quan Guibert ven a Radulf, el bisbe de la Seu d'Urgell, terres i vinyes que tenia a Sentfores i a Ferrerons. Durant els segles XI i XII va funcionar com a parròquia dins el terme de Moià. A partir dels segles X-XI les zones que estaven al voltant de l'església es convertiran en espais protegits en els quals s'emmagatzemaven productes i excedents agrícoles. És per això que hi ha una relació directa de l'església amb les sitges trobades al mas del Gomar. Al s. XIII Santa Eugènia del Gomar perd funció com a parròquia i funcionarà com una simple capella de la parròquia de Santa Coloma Saserra fins a l'època Moderna. El culte va cessar al s. XVII. El 1878 es documenta la darrera referència de l'església quan és agregada a la parròquia de Collsuspina. | 41.8166300,2.1591300 | 430161 | 4629759 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79892-foto-08138-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79892-foto-08138-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79892-foto-08138-5-3.jpg | Legal | Pre-romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Les restes dels murs i de l'absis indiquen que és una capella pre-romànica única en la seva tipologia al Moianès.Es té constància que els voltants de l'ermita són plens d'enterraments, ja que superficialment es poden observar restes òssies que podrien abastar una cronologia del s. X fins al s. XVIII.Recentment han aparegut restes d'un absis semicircular a la façana de tramuntana (perpendicular a l'actual) de cronologia anterior a l'estructura del mur encarat al nord (pendent d'estudi).A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: Capella de Santa Eugènia del Gomar i la cronologia donada és s. X d'estil preromànic. | 91|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 79900 | Sant Pere de Ferrerons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-ferrerons | AD (1980); El Bages. Aproximació al medi natural i humà de la comarca. ' Edificis romànics religiosos ' per F. Villegas i Martínez. Pàg. 389. Centre excursionista de la comarca del Bages. Llibre commemoratiu del 75º Aniversari. Ed. Montblanc-Martin DL. Granollers-Barcelona. AD (1981); Gran Geografia comarcal de Catalunya. Bages, el Berguedà i el Solsonès. Vol. II. El Moianès. pàg. 167-185. Barcelona. Dovella (1984); ' Moià i rodalies '. Revista d'Història i Art del Bages. Nº Dotzè/12. pàg.32-38. Any IV. Febrer. Manresa. Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Tarradell i Mateu, M; Riu i Riu, M; Giralt i Raventós, E (1988.); Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II. 2ª edició. Ed. Parcir Selectes. Manresa. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 25. Moià. | XVII | Edifici religiós d'una sola nau i creu llatina amb molts afegits posteriors al nucli original del s. XVII. La façana de pedra de llevant presenta un portal emmarcat per pseudopilastres coronades per un frontó, trencat, amb una mènsula sense imatge i restes de policromia de color ocre sobre capa de calç. A la llinda, una inscripció amb la data ' 1763 '. La coberta és a dues aigües amb ràfec de tres filades mixtes (rajola, teula, rajola). Tocant al campanar, una gàrgola informe. Adossat al mur nord s'aixeca la torre del campanar de planta quadrada amb teulada a quatre vessants amb parament de grans carreus de talla regular i del qual una gran part pertany a l'església primitiva, segurament construït al s. XIII. L'absis de l'església és pla i l'altar el regeix una imatge de Sant Pere beneint. L'interior de l'edifici és tot encalcinat i es poden apreciar les decoracions de les claus de volta del sostre amb cares humanes (pelegrins?) i decoracions vegetals, sense apreciar cap resta de policromia. A les parets també hi ha decoració en guix representant cors del Sagrat Cor i creus. A la part alta dels murs laterals de l'església hi ha unes estructures de ferro forjat. Dues semblen originals, amb decoració animal, semblants a un cap de grif, i probablement, antigament, aguantaven làmpades. Prop de l'altar hi ha una tomba amb inscripció sota el dibuix d'un petit crismó: ' RUDA/JOAN PRAT/1625 '. A la Sagristia, tocant al presbiteri, només s'observa un paviment de rajola decorat amb línies digitals, en molt bon estat, i una petita font sense aigua per al servei de les litúrgies. Al costat de l'església hi ha l'antiga rectoria. En el dintell d'entrada s'observa la inscripció: '1755'. Hi ha dos accessos a l'església. Un, que devia ser el que donava al cementiri més gran, amb una creu de ferro rovellat que indica el lloc sant i que, mitjançant unes escales de pedra, dona accés a la portalada de l'església. L'altre es troba a l'est de la façana principal, més petit i amb una escala de pedra. Davant de la portalada de la parròquia hi ha un fragment de columna amb fust llis i bastant erosionat. | 08138-13 | A l'est de la vila - Km 29,4 de la N-141 a Vic | L'any 1846 la Parròquia i terme de Ferrerons, formada per diferents masos (Boladeres, La Cabanya, La Caseta Alta, Casa Cendresa, La Crespiera, les Cases de Ferrerons, La Granoia, Planella i la Guantera), es va agregar al municipi de Moià. Es coneix documentalment des del s. X. Des d'aleshores l'edifici ha patit modificacions en la seva estructura, però sense perdre mai la seva categoria parroquial. Es té coneixement que aquesta església ja existia en l'any 939, quan va ser unida temporalment a Moià. L'edifici actual es va construir a l'any 1763 aprofitant part dels murs romànics i la torre del campanar, que és una edificació de finals del Romànic. L'església ha estat transformada diverses vegades i els seus objectes de culte traslladats a Moià. Forma, conjuntament amb la rectoria i el mas can Naspler, un petit nucli de població depenent de la vila de Moià. El seu ús és puntual com ara el 24 de juny a l'Aplec de Ferrerons. | 41.8289700,2.1276800 | 427563 | 4631155 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79900-foto-08138-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79900-foto-08138-13-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Bona part del mobiliari, una pila baptismal, part d'una campana, un sarcòfag i dues imatges barroques van ser traslladades a Moià. L'església ha patit moltes transformacions, principalment al s. XVIII.Actualment aquest edifici és un edifici particular i està separat de l'església per un mur d'obra nova.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Església Parroquial de Sant Pere de Ferrerons amb una cronologia del s. XVIII i d'estil barroc. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 79891 | Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-josep-0 | Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 48. Ed. T&T. Moià. Galobart i Soler, J (1998); ' Aportacions a la bibliografia i a l'obra dels escultors Rubió '. Nº 19. pàg. 39-41. Desembre. Moià. Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XVII | Antiga capella de nau única amb coberta a dos vessants i ràfec de fusta. Obra de pedra amb arrebossat. Posteriorment van ser afegits el presbiteri i la capella dels Dolors. La façana presenta una portalada rectangular d'estil renaixentista emmarcada per dues pseudopilastres llises de pedra amb capitell dòric que sostenen l'arquitrau i el fris, decorat amb caparrons d'àngels. El fris esta coronat per un frontó semicircular partit per la meitat. En ampliar-se l'església sota el patrocini de la família Alòs, es va afegir, a la part central del frontó, l'escut d'aquesta nissaga de metges moianesos. A mà esquerra de la porta d'accés hi ha un abeurador amb data de l'any 1870, és la font de Sant Josep. En el xamfrà de l'immoble hi ha una fornícula amb la imatge de Sant Josep. L'església de Sant Josep té un campanar on es conserva també una campana de l'any 1620 i un rellotge fet a Moià al 1789. L'edifici és l'auditori des de l'any 1993 i ha patit una sèrie de transformacions: l'antic presbiteri és l'escenari de l'auditori. La capella dels Dolors s'ha convertit en una saleta i els serveis i la zona del segon pis fan de magatzem i conserven la claraboia original. La girola s'ha conservat i, de les pintures del sostre, només se n'han conservat alguns fragments. La resta ha estat reintegrada amb criteri il·lusionista, seguint les pautes del que quedava i de la documentació fotogràfica. | 08138-4 | Casc Urbà - c. Sant Josep, 1 | A la façana es pot veure l'escut de la família Alòs, que van ser els primers benefactors del temple en cedir els terrenys per erigir l'església. Fou edificada sota la invocació del Desterro de Jesús Nostre Senyor pel Rv. Jaume Gónima, beneficiat de l'església parroquial de la vila de Moià i rector de Sant Pere de Marfà, i per la seva germana Lluïsa Busquets. Va ser beneïda pel senyor bisbe de Vic Andreu de Sant Jeroni el dia 11 d'octubre de 1620 (hi ha inscripció). La capella original, de petites dimensions, va ser engrandida a finals del s. XVIII allargant la part del presbiteri i afegint una nova capella lateral. La portalada de Sant Josep va ser contractada a la nissaga d'escultors Rubió. Se sap que el disseny de 1614 va ser encarregat a Jaume Rubió i es creu que molt probablement l'execució també podria haver estat d'ell. Si fos així, seria l'única obra esculpida en pedra que es coneix d'un escultor Rubió. Durant la guerra civil, com la majoria d'esglésies de la vila, va ser destruïda. En anys posteriors va ser utilitzada com a magatzem d'una empresa i, últimament, com a magatzem de la brigada municipal. L'església fou tancada al culte l'any 1936. L'any 1993 l'antiga església va ser convertida en auditori i sala polivalent amb capacitat per a 100 persones. El rellotge del campanar va ser construït per Josep Senesteva l'any 1789 i el 2002, després de la seva restauració, es va tornar a posar en marxa. | 41.8126100,2.0952000 | 424847 | 4629367 | 1614-20 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79891-foto-08138-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79891-foto-08138-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79891-foto-08138-4-3.jpg | Legal | Modern|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | L'any 1865 es va restaurar la façana.A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Capella de Sant Josep. | 94|96 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 79899 | Sant Jaume de la Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-de-la-coma | Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | X-XVII | Capella de nau única sense absis construïda amb maçoneria i teulada a dues vessants amb ràfec de blocs de pedra amb motllura i espadanya en forma d'arc. La façana de ponent és d'estil barroc i és on es troba la porta d'accés decorada amb dues semipilastres que la flanquegen. La porta té llinda amb motllura i dues volutes d'estil jònic als extrems. A la banda superior de la llinda hi ha una fornícula buida apetxinada, i a sobre d'aquesta, una inscripció en pedra calcària horitzontal d'uns 50 cm en la que es llegeix: 'FRANCESCHC I6COMA83 '. Corona el conjunt un ull de bou amb motllura perimetral i reixa de ferro. A mà dreta de la porta s'observa una finestra rectangular amb reixa de ferro forjat decorada amb una flor central. A la mateixa alçada de la llinda de la porta d'accés hi ha una rajola blanca moderna amb el número 15 en negre. A la façana nord es reconeixen restes d'estucat i un banc perimetral de pedra bastant regular que va de la meitat de la façana vers la porta de ponent i que continua per la façana sud. A les arestes de les cantonades de l'ermita hi ha blocs de pedra regulars de mida mitjana que encara conserven les juntes de morter de calç. A la banda superior esquerra de la façana sud, dos blocs de pedra verticals que disten entre ells uns quatre o cinc centímetres amb forma de finestra tipus espitllera i, a pocs centímetres, una finestra rectangular tapiada. L'interior del sostre és amb volta i amb altar de fusta emblanquinada amb tres pisos abarrocats però sense decoració pictòrica visible. Al perímetre, i encastat a les parets, bancs de fusta i una balustrada amb columnes de fusta d'aproximadament 1 m que dona accés a l'altar. | 08138-12 | Al sud de la vila. C-59 en direcció a Barcelona | Segons un document, aquesta ermita ja existia quan es va consagrar l'actual. Dins del frontó descrit anteriorment, hi havia una imatge segurament del titular de l'església. En un bloc de pedra col·locat per damunt de la fornícula hi ha la inscripció 'Francesch Coma, 1683'. | 41.7856700,2.1054100 | 425664 | 4626367 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79899-foto-08138-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79899-foto-08138-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79899-foto-08138-12-3.jpg | Legal | Barroc|Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | C. Casinos | El nucli original és del s. X.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Ermita de Sant Jaume de la Coma. | 96|92|94|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 79890 | Sant Jacint del mas Bussanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jacint-del-mas-bussanya | Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit | Caldria fer-ne una rehabilitació. Part de la teulada ha caigut | Capella de nau única amb teulada a dues vessants i ràfec amb quatre filades (teula, rajola). L'espadanya té teuladeta a dues vessants amb ràfec de tres filades mixtes (teula, rajola, rajola). Conserva part de l'estructura del travesser de fusta on anava la campana. La capella té absis semicircular encarat a llevant amb teulada a dues vessants (la part est està reduïda) i ràfec de sis filades mixtes (rajola, teula). L'accés a l'ermita es fa per una petita escala de dos esglaons d'un sol bloc amb els angles arrodonits orientats a ponent. A uns metres d'aquesta, hi ha bancs simples de pedra calcària. En el portal d'accés hi ha un templet amb teulada a una vessant amb ràfec de vuit filades mixtes (rajola, teula, rajoles). El portal queda emmarcat per dues pilastres i un dosseret de pedra enmig del qual hi ha l'escut nobiliari de la família Bussanya (armadura d'antics cavallers; a l'escut semipartit de baix relleu hi ha, a la zona superior, un edifici que podria tractar-se del mas Bussanya i a la part inferior un braç amb un ram de flors). Els capitells que flanquegen l'accés estan decorats geomètricament i són de fust llis i base de planta quadrada. La porta d'accés, de fusta, conserva també el picaporta i el claus d'unió amb forma de petites petxines de ferro forjat. A sobre de la porta d'accés hi ha un ull de bou que sembla de factura moderna. A la dreta de l'accés hi ha una finestra de petites dimensions amb llinda de gres i enreixat en forma de creu decorat amb una flor central. La façana de ponent conserva l'estucat que imita un carreuat. Tant la façana de tramuntana com la sud han perdut l'estucat de la zona inferior del sòcol. A la zona propera al ràfec de l'absis hi ha una sanefa que imita arcs de mig punt amb una petxina a la base d'on arranquen els arcs. A la part central exterior de l'absis s'observa una finestra de mig punt amb una reixa de ferro forjat de factura molt acurada. A l'interior de l'absis es conserva la capa pictòrica on, a un metre del terra, hi ha una sanefa de motius geomètrics i algun de vegetal. A l'interior de la capella hi ha una volta de mig punt segmentada en tres seccions per arcs torals amb llunetes situades en dues de les porcions dels segments. El sostre està totalment decorat amb pintures d'estil geomètric de blanc sobre negre. En una de les claus de volta hi ha escrit: 'RESTAURADO 1700 '. Es conserva l'altar de fusta d'estil barroc pintat de blanc amb dues mitges columnes salomòniques situades geomètricament a banda i banda que conserven restes pictòriques i daurat. A la paret de llevant, on està situat l'altar, es conserva capa pictòrica de color vermell pompeià. A l'interior, i situats a banda i banda de les façanes de tramuntana i sud, hi ha uns bancs de pedra que aprofiten la paret de la capella com a respatller. | 08138-3 | A l'oest de la vila. Junt al mas Bussanya. | 41.8150400,2.0631800 | 422190 | 4629665 | 08138 | Moià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79890-foto-08138-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79890-foto-08138-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79890-foto-08138-3-3.jpg | Inexistent | Modern|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | La tipologia de l'edifici segueix les directrius marcades pel neoromànic.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Capella de Sant Jacint de mas Bussanya. | 94|96 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 79936 | Sant Graal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-graal | Clarà i Arisa, J (1997); Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges. Ed. Viena S L. Barcelona, gener. Daví i Sentias, L (2007); Moià, sempre Moià. Ister. Moià. Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg.50.T&T. Moià. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Serra i Coma, R (1991); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. J. Clarà, 'Les quatre vides de l'Orfeó Sant Graal (1911-1957)', Modilianum 57, 2017 | XX | L'edifici és de tres plantes. Al primer pis destaca un gran balcó de pedra amb balustrada sostingut per mènsules i el nom de l'antic teatre en lletres vermelles. El balcó del pis superior és més petit i la barana de ferro. L'interior conserva encara les butaques de l'antic teatre i l'escenari. La banda oest té un gran terrat amb balustrada i escalinata doble. La coberta és a dues vessants i són de teula àrab. | 08138-49 | Casc Urbà - c. Francesc Viñas, 20 | L'any 1901 s'hi funda el Cercle Industrial Moianès (segona entitat amb aquest nom), que el 1907 canvia el nom pel de Casino de la Lliga Defensa de l'Arbre Fruiter i canvia d'emplaçament dins del mateix carrer. L'any 1909 el compra Francesc Viñas i poc després, entre 1910 i 1912 s'hi instal·laria el 'cafè del Patilles'. L'Orfeó Sant Graal utilitzaria la sala d'espectacles a partir de 1914 o 1915. Entre 1929 i 1923 s'hi instal·la el Foment Nacionalista Català Rafel Casanova. Després serviria per escola i també seria la seu dels Fejocistes. L'aparença actual data del 1932, quan Viñas hi va fer reformes. | 41.8122500,2.0969500 | 424992 | 4629325 | 1900 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79936-foto-08138-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79936-foto-08138-49-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Hi va haver el primer telèfon públic del poble i la telefonista es deia Maria Dalmau.A l'inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat és denominat: Cafè-Bar Sant Graal. | 106|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 79901 | Sant Feliu de Rodors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-feliu-de-rodors | AD (1981); Gran Geografia comarcal de Catalunya. Bages, el Berguedà i el Solsonès. Vol. II. El Moianès. pàg. 167-185. Barcelona. Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Tarradell i Mateu, M; Riu i Riu, M; Giralt i Raventós, E (1988); Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II. 2a edició. Ed. Parcir Selectes. Manresa . | XI-XIX | El conjunt sembla força descuidat | Conjunt de capella, rectoria (de dos pisos) i cementiri en un mateix bloc. La porta d'accés de l'antiga rectoria, actualment residència d'estiu, està situada al sud i no hi ha cap inscripció a la llinda. Les finestres alternen pedres amb motllures i les finestres tenen una reixa horitzontal de ferro forjat decorada amb motiu vegetal molt simple. En tres de les finestres del segon pis hi ha les següents inscripcions: 'PAU TARRADELLASE/RECTOR ANY 1789', '16(Crismó)38' a la finestra de sobre de la porta d'accés i 'Ror PINOSA/1808' a la finestra del costat. A la façana nord de la rectoria s'observa la part superior d'un pou. L'església de planta de creu llatina posseeix un esvelt campanar, sense espadanya, de planta quadrada de tres finestres llombardes d'estil romànic i amb teulada piramidal. No té absis. Obra de pedra molt irregular, actualment encalcinada, tot i que en algunes zones on l'encalcinat ha desaparegut, s'observen restes de les pintures modernes que va realitzar Mn. Daví als anys 50. Són interessants els capitells d'on surten els arcs del sostre. En ells hi són representats caparrons masculins de factura gòtica, i en un d'ells hi ha inscrita la data '1562'. El paviment de rajol quadriculat es conserva en molt bon estat, tot i que molt possiblement sigui del s. XVIII. En ell hi ha lloses de làpides d'entre el s. XVI i XVIII. La capella de ponent conserva un altar d'obra amb restes de policromia barroca, i a la clau de volta hi ha un escut. A les claus del sostre de la nau principal s'observen petits querubins de guix també encalcinats. A la façana sud hi ha el cor, que actualment dona accés al menjador de la rectoria. L'accés és a llevant de l'edifici. Sobre la llinda de l'entrada hi ha una placa de rètol ceràmic en el que es pot llegir: ' SAN FELIO DE RODORS '. El cementiri, del s. XIX, està situat al costat del portal d'entrada a l'ermita i es troba dividit pel paviment de lloses que porten a l'església. Els pocs nínxols que hi ha, amb semblant abandonat, estan en el recinte tancat per un mur i porta enreixada de ferro forjat bastant rovellat en el que s'observa la data 'AÑO 1886'. | 08138-14 | Al nord-oest de la vila en direcció a la Rovira. C-59 direcció l'Estany. | L'església està documentada des de l'any 939 i està situada en les terres de l'antic terme del castell de Rodors. Des de l'Edat Mitjana ha mantingut la funció parroquial, malgrat que actualment, el seu entorn és quasi despoblat. El temple que contemplem actualment correspon a la reconstrucció que es va realitzar al s. XVIII sobre dels paraments de l'edifici antic del s. XII, que ja havia estat reedificat en època romànica. La seva demarcació estava formada per diferents masies: mas Vilalta, amb la seva capella Sant Nazari, i el Mas del Soler de Terrades, també amb la capella del Roser. | 41.8411600,2.0823600 | 423814 | 4632548 | 08138 | Moià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79901-foto-08138-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79901-foto-08138-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79901-foto-08138-14-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Antiga Parròquia de Rodors. Té una vista panoràmica de les masies veïnes (Codinacs, Casamitjana) i del turó on s'observa el que queda de l'antic Castell de Rodors.El cap de setmana després de Tots Sants hi ha l'única missa celebrada en tot l'any.A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Parròquia de Sant Feliu de Rodors i la cronologia donada és el s. XVIII. | 92|85|94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 79889 | Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-0 | AD (1980); El Bages. Aproximació al medi natural i humà de la comarca. ' Edificis romànics religiosos ' per F. Villegas i Martínez. Pàg. 389. Centre excursionista de la comarca del Bages. Llibre commemoratiu del 75º Aniversari. Ed. Montblanc-Martin DL. Granollers-Barcelona. AD (1981); Gran Geografia comarcal de Catalunya. Bages, el Berguedà i el Solsonès. Vol. II. El Moianès. pàg. 167-185. Barcelona. Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Tarradell i Mateu, M; Riu i Riu, M; Giralt i Raventós, E (1988.); Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II. Pàg. 28-29. Ed. Parcir Selectes. 2ª edició. Manresa. | Capella amb coberta a dues aigües. Estructuralment, correspon a un temple romànic dels s. XI o XII de nau única i absis semicircular amb ràfec de cinc filades de rajoles i una cinquena filera de rajoles tipus incertum, a la banda de llevant. L'accés, mitjançant una porta d'arc de mig punt amb muntant simple, es troba a la façana encarada a ponent. Als dos blocs de pedra gres, amb una motllura a la banda superior, que formen part de la llinda, hi ha una inscripció: 'HECHA REEDIFICAR POR D. JOAQUIN/OTZET I COROMINAS AÑO 1870 '. La zona de la clau de la porta té una gran i important esquerda estructural. Els blocs de pedra que formen l'arc interior de la porta estan decorats amb una motllura menys marcada que la superior de la llinda. Els muntants els formen cinc blocs de pedra a cada banda. A pocs metres de la clau de la porta d'accés, simètrica a aquesta i al vèrtex de la teulada, hi ha una rosassa circular formada per dos blocs de pedra gres on hi ha inscrit: ' DESTRUIDA AÑO 1808 '. La rosassa també té una esquerda important vertical que no coincideix amb la de la porta. La façana de ponent encara conserva part de l'estucat. La llargada dels murs exteriors és de 12 x 5,25 m, i a la façana sud destaquen dos grans contraforts de pedra que es recolzen a la pedra mare. En tot l'edifici es poden observar tres grapes de ferro, dues a la façana de tramuntana i l'altre a l'absis. A l'interior hi ha un petit altar presidit per una pintura en la que està representat el seu titular, sant Andreu. La capella està construïda directament a la pedra sense fonaments. L'any 1870 es va afegir un cos a la façana sud on hi ha la tomba de la família Coromines, amb una inscripció que així ho indica. | 08138-2 | A l'oest de la vila, gairebé al cim del turó de Sant Andreu. | El primer document en què s'esmenta l'església és un pergamí de l'any 1275, en el qual se cita com a sufragània de Moià. En aquesta data, Bertran de Muntanyola cedeix al rector de Rodors la capella amb les seves cases i pertinences. Va ser reedificada després de la Guerra del Francés. El diccionari de P. Madoz (1849) encara la dona com a derruïda. Se sap que a l'any 1870 va sofrir una restauració profunda per part dels amos del mas Coromines que va modificar la seva aparença primitiva | 41.8200200,2.0802000 | 423610 | 4630202 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79889-foto-08138-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79889-foto-08138-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79889-foto-08138-2-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | El notari Joaquim Otzet i Corominas, que va renovar part de la capella el 1870, era l'hereu del veí mas Coromines.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Capella de Sant Andreu del castell de Clarà | 92|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 80218 | Roures de la bassa de Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-de-la-bassa-de-coromines | Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià. | Roures situats a uns 5-6 m de la bassa de Coromines, en direcció est. En total són uns 6 roures de talla gran amb copa densa, d'aproximadament uns 9 m d'alçada per 1m de perímetre i uns quatre més petits i joves. | 08138-310 | A 3 Km a l'oest de Moià. Al turó de Sant Andreu. | Anomenat 'Quercus Pubescens' de la familia de les fagàcies i classificada com a angiosperma. Pot arribar fins els 25 m d'alçada i les fulles, de forma ovada, fan de 4 a 13 x 6 cm. | 41.8422300,2.1152600 | 426547 | 4632638 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80218-foto-08138-310-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80218-foto-08138-310-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | En conjunt formen una bona zona d'ombra. Són anomenats popularment roures martinencs. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 80231 | Roureda del torrent Mal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roureda-del-torrent-mal | Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià | Roureda formada per més d'una desena d'exemplars que segueix el torrent Mal en ambdós costats del torrent. El torrent té una direcció de N-E vers el S-O. Ressalten uns til·lers de fulla petita. Ocupa una àrea de 134733 m i un perímetre de 4459,4 m. | 08138-323 | A l'est de la vila. Km. 32 de la N-141-C en direcció Coves del Toll | Anomenat 'Quercus Pubescens' de la familia de les fagàcies i classificada com a angiosperma. Pot arribar fins els 25 m d'alçada i les fulles, de forma ovada, fan de 4 a 13 x 6 cm. | 41.8329200,2.1501600 | 429434 | 4631575 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80232 | Roureda de la font Cendrosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roureda-de-la-font-cendrosa | Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià. | Conjunt de roures que formen una arbreda frondosa que ocupa una àrea de 466101 m i un perímetre de 4459,4 m. Quasi limita amb el municpi de Collsuspina. | 08138-324 | Al nord-est de la vila. | Anomenat 'Quercus Pubescens' de la familia de les fagàcies i classificada com a angiosperma. Pot arribar fins els 25 m d'alçada i les fulles, de forma ovada, fan de 4 a 13 x 6 cm. | 41.8184200,2.1563100 | 429929 | 4629960 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80211 | Roure del Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-riu | Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià. | Arbre centenari situat a pocs metres vers el sud de la masia del Riu. Té el tronc d'aproximadament uns 2 m de perímetre i 9 m d'alçada. | 08138-303 | A 3 Km al nord de la vila. | Anomenat 'Quercus Pubescens' de la familia de les fagàcies i classificada com a angiosperma. Pot arribar fins els 25 m d'alçada i les fulles, de forma ovada, fan de 4 a 13 x 6 cm. | 41.8406100,2.1392300 | 428535 | 4632438 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Anomenat popularment Roure Martinenc. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/