Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 80042 | Font del carrer de la Tosca, número 44 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-de-la-tosca-numero-44 | XX | La inscripció només es llegeix parcialment | Font urbana, amb una aixeta metàl·lica i una pica feta d'obra. A la seva banda sud hi ha un petit banc. A la paret, sota un escut de Moià, hi ha la següent inscripció: 'Costejada per els v[eins?] si [...] amb la co[...] gestora. Moià [...] 1933' | 08138-518 | C. de la Tosca, 44 | 41.8099200,2.0965500 | 424956 | 4629067 | 1933 | 08138 | Moià | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80164 | Avenc del Bassot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-bassot | Gómez i Costa, E(2001); ' Les Coves del Toll '. Modilianum. Quaderns de divulgació 2. Juny. Moià. Museu Municipal de Moià. www.covestoll.com | Avenc de formació càrstica que forma part del complex de les coves del Toll. Està ubicat seguint el torrent Mal amunt, en l'afluent del Bassot, del qual rep el nom i les aigües. Esta connectat amb la Galeria Sud i la surgència de la cova del Toll. La paraula avenc vol dir pou natural, en aquest cas de 12 m de profunditat pel qual es pot accedir però fent ràpel. Al seu interior s'obren petites galeries en direcció N-S. La meridional és la que connecta amb la cova del Toll a la sala coneguda com la sala de la Trompa de l'Elefant. La septentrional està sempre inundada i solament és pot transitar en una desena de metres. | 08138-256 | A l'est de la vila. Ctra. 141-c en direcció Vic | Forma part del mateix complex que la cova del Toll, Toixoneres, cova Morta o cova de les Encantades, Surgència. L'any 1982 hi va haver unes riuades molt grans que van fer que entrés molta aigua del torrent pel Bassot inundant les coves del Toll. El resultat va ser una neteja molt lenta i feixuga de les antigues cates i de la cova i les últimes excavacions arqueològiques dirigides per Ma. A. Petit. | 41.8077600,2.1509200 | 429470 | 4628781 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80164-foto-08138-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80164-foto-08138-256-3.jpg | Inexistent | Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Casinos | Només es troba aigua a l'avenc en època de pluges i de desgel. | 123 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 80178 | Fons Fotogràfic de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-lajuntament | XX | Fons fotogràfic format per més de 600 fotografies en paper a color i negatius. Fotografies oficials en les que surten presidents i consellers de la Generalitat de l'actualitat i passats (Tries, Pujol, Maragall, Mas), constitucions de govern de la vila després de les eleccions, inauguracions (depuradora, Biblioteca, Museu Municipal, Arxiu Municipal..), actes polítics (l'11 de Setembre..). Les fotografies estan dipositades en àlbums de fotos i/o en sobres. Les dates d'aquest fons oscil·len des dels anys 80 fins a l'actualitat. | 08138-270 | Casc Urbà - Pl. Sant Sebastià, 1 | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 08138 | Moià | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | S. Renom; J. Soler | 55 | 3.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80240 | Font de la Falzia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-falzia-0 | XX | Pràcticament no s'hi accedeix | Font que raja d'uns degotalls situats dins d'una petita balma. L'entorn es va condicionar mínimament, però la qualitat de l'aigua i la degradació de l'entorn fluvial ha fet abandonar aquesta font. | 08138-332 | Riera de Castellnou, riba esquerra. Una mica aigües amunt de la balma dels Pobres | 41.7946300,2.0983100 | 425084 | 4627368 | 08138 | Moià | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80316 | Barraca 18050 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18050 | Restaurada recentment | Barraca de planta arrodonida, amb una porta de llinda plana orientada al sud i coberta amb una falsa cúpula. | 08138-419 | Al nord del sot dels Gats | 41.7989600,2.0768200 | 423304 | 4627867 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80316-foto-08138-419-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80316-foto-08138-419-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Ha estat restauradament i no es pot accedir al seu interior per estar tancada amb un cadenat. A la porta hi diu 'Casa del follet'.Codi 18050 de la Wikipedra | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80420 | Creu gravada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-gravada | Caldria assegurar que no es malmetés en eixamplar la pista | Gravat insculpit en una pedra que representa una creu de dos braços pràcticament igual de llargs (60 cm d'altura i 55 cm d'amplada), feta amb un doble traç i amb les puntes arrodonides (creu flordelisada). A les puntes hi ha una mena de borles arrodonides que recorden en alguna manera les creus romàniques, tot i que segurament són molt posteriors En el mateix bloc, a la part inferior, hi ha una creu llatina d'uns 20 cm d'altura, aquest cop gravada puntejant la roca amb un objecte punxegut. | 08138-534 | Pista que va del Pla de Maria al Rourell | 41.8332900,2.0638800 | 422270 | 4631690 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80420-foto-08138-534-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 79896 | Can Carner - Antic Convent de les Josefines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carner-antic-convent-de-les-josefines | Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg.4 3-44. Ed. T&T. Moià. Generalitat de Catalunya; Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XVIII-XIX | Edifici format per planta baixa, planta noble i golfes. Teulada a dues vessants sense ràfec. Presenta simetria respecte a l'eix marcat per la porta d'accés adovellada amb arc rebaixat i grans carreus de pedra. El primer pis presenta cinc finestres, una d'elles convertida en balcó, coronades amb sengles frontons triangulars. A l'eix marcat pels esmentats frontons i a nivell de les golfes hi ha petites obertures de seccions rectangulars. El conjunt esta coronat per un ràfec de pedra decorat amb motius geomètrics. La porta és de mig punt simple sense cap inscripció. La façana de ponent dóna a un pati interior, des del que unes escales accedeixen directament a la plaça de la font de Sant Joan. | 08138-9 | Casc Urbà-c. de les Joies núm. 9-11 | Popularment, l'edifici es coneix com a Can Carner, perquè des del segle XIV, abans de ser convent, era propietat de la família Carner. L'edifici va ser reformat al segle XX per albergar les germanes Josefines. Com a edifici religiós va ser habitat fins a l'any 1976. | 41.8122600,2.0976000 | 425046 | 4629326 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79896-foto-08138-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79896-foto-08138-9-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Convent de les Josefines. | 102|94|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 79949 | Antiga Casa de la Vila-Cultura de la dona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-casa-de-la-vila-cultura-de-la-dona | Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Modilianum (1966); Any VII. Moià, març . | XIX | Casa de planta rectangular articulada en tres pisos de teulada a una vessant. Simètrica respecte l'eix marcat per la porta d'accés. Els brancals i les llindes de les obertures presenten una decoració geomètrica molt senzilla. El conjunt és coronat per un frontó triangular que emmarca l'escut de Moià. Té sis balcons (els del pis de dalt són més petits), tres a cada pis i en el del mig del primer hi ha incís a la llinda l'any de construcció, 1858. | 08138-62 | Casc Urbà - Pl. Sant Sebastià, núm. 5 | L'edifici va ser aixecat l'any 1858 damunt dels terrenys de l'antic hostal de Moià, posteriorment hostal, i per ordre de l'alcalde Cerdanyà, es va instal·lar l'anomenada Casa de la Vila que va complir la seva funció consistorial fins a l'any 1944. Des d'aquest edifici es va proclamar la segona República. Ha estat durant molt anys l'edifici de l' Institut de Cultura de la dona i ha albergat al GEMI (Grup Excursionista Moianès Independent). | 41.8132300,2.0967100 | 424973 | 4629434 | 1858 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79949-foto-08138-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79949-foto-08138-62-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Constructors Orriols arribats de Castellar de N'Hug | A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Institut ' Cultura de la Dona'. | 102|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 79951 | Can Rocafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rocafort | Ajuntament de Moià. Programa de la Festa Major de Moià. Any 1948. Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Arquitectònic Local; Moià. Carpeta núm.1. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XIX | Gran casal de planta quadrada amb façana principal a ponent. Coberta a quatre vents. L'edifici està estructurat en tres nivells més golfes. La simetria es manté respecte l'eix marcat per la porta d'accés. Destaca la planta noble que presenta tres balcons amb balustrades emmarcats amb brancals i llindes de pedra amb motius geomètrics. El parament és de pedra emblanquinada. Al frontó del balcó de la planta noble es pot observar l'escut de la família Rocafort. A la clau de l'arc d'accés hi ha un anagrama amb les sigles de la família. | 08138-64 | Casc Urbà - Pl. Sant Sebastià, 1 | Va ser aixecat per Ramon de Rocafort al 1887 i ofert a la vila per l'hereu del Sr. Torrents, D. Ignasi, comte de Jofre, l'any 1944. | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 1887 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79951-foto-08138-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79951-foto-08138-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79951-foto-08138-64-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cristina Casinos | Constructors Orriols arribats de Castellar de N'Hug | A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Ajuntament, Antic Casal d'en Ramon de Rocafort. | 98|102 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 79952 | Fragments de l'antic Retaule Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fragments-de-lantic-retaule-major | XV | Dos fragments del retaule gòtic de la parròquia de Santa Maria. Són els únics testimonis de pintura gòtica que es coneixen. Actualment formen part de l'exposició permanent de la Casa-Museu natal de Rafael Casanova. El primer fragment de taula gòtica prové del retaule major de la parròquia. És de majors dimensions que la segona: 2, 30 x 1, 20 x 0, 10 cm. Està representada la verge amb nen a l'esquerra (mirant cap a la dreta) i uns àngels a la banda dreta. La pintura, de trets clarament gòtics, és sobre fusta. Al fons s'observa una finestra amb arcs lobulats. Es conserva bona part de la capa pictòrica original, tot i que fa més de vint anys la taula va ser intervinguda pel Centre de Restauració de Catalunya, i s'observen petites reintegracions pictòriques i de suport. La verge amb cabell llarg i arrissat sosté en en els seus genolls al nen que porta en les seves mans un colom i unes flors. El vestit demostra la qualitat de l'estofat amb pa d'or. El segon fragment, de forma rectangular i procedent de la predel·la del mateix altar, és de dimensions més petites: 0, 70 x 1, 0 x 0, 25 m. El fragment està dividit en dues finestres amb arc lobulat on, a la dreta, està representat un Crist mort dempeus (tronc) després de ser crucificat amb estil clarament gòtic i amb molt realisme: les carnacions són verdes, la corona d'espines amb la sang al cap. A la finestra lobulada de la dreta del fragment hi ha una figura molt possiblement femenina (la Verge?) amb les mans juntes en acte de resar. Aquesta segona imatge té una gran pèrdua pictòrica al rostre; conserva, però, a diferència del Crist, la decoració de la paret que té darrere. El suport en fusta d'aquest segon fragment està totalment corbat possiblement a causa de les condicions ambientals de la seva història. Els dos arcs lobulats estan decorats amb la tècnica de repujat amb pa d'or. | 08138-65 | Casc Urbà - Casa Natal Rafael Casanova núm. 8 | Són dues peces gòtiques que es van salvar de les desamortitzacions del segle XIX i de la crema d'esglésies i patrimoni durant la Guerra Civil. Les peces varen ser descobertes el 1936, quan es va desballestar l'orgue. Havien estat reutilitzades en una data indeterminada, segurament en construir l'església nova, per fer les bancades de l'orgue. Varen ser restaurades durant la dècada de 1960, | 41.8117600,2.0985900 | 425127 | 4629269 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79952-foto-08138-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79952-foto-08138-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79952-foto-08138-65-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | La factura dels dos fragments del retaule és molt bona. | 93|85|94 | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 80007 | Cal Cristo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cristo | Clarà i Arisa, J (1997); Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges. Ed. Viena S L. Barcelona, gener. Diputació de Barcelona. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. núm. 54. Barcelona. Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 44-48. Ajuntament de Moià. Moià . Generalitat de Catalunya; Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit | XVIII-XIX | Casa senyorial de planta rectangular articulada en tres nivells amb façana principal al carrer Sant Josep. Les sales nobles han sigut remodelades per ubicar la Biblioteca Municipal. La façana posterior té cinc balcons, quatre finestres petites a dalt de tot i quatre finestrals grans més una porta que dona accés al jardí. En aquesta façana es poden observar quatre medallons distribuïts de dalt a baix en els que es pot llegir: en els dos primers de dalt: 1877 i 1935 i en els de baix (a nivell dels balcons) les inicials JC, de Josep Coma i l'escut de Moià amb el seu croat. Davant de la façana, a uns deu metres, es troba un estany molt agradable en el que els cignes i les tortugues són conegudes popularment fa molt anys. Teulada àrab a dues vessants. | 08138-120 | Casc Urbà - c. Sant Josep, núm. 12 | L'edifici va ser la casa pairal de la família Coma que eren paraires i comerciants i es van establir a Moià a mitjans del s. XVIII. La construcció actual es va aixecar en la segona meitat del s. XIX en uns solars i edificacions anteriors de la mà de l'últim membre de la nissaga, Josep Coma i Passarell. El Sr. Coma va engrandir la casa pairal a l'adquirir una sèrie de terrenys i construccions veïnes dotant a la casa d'un magnífic jardí que, a banda de plantar arbres i flors, tenia previst destinar-lo a una zona de plantació de vinyes. En morir sense descendència, la va cedir a Mn. Costa (rector de Moià) qui havia de destinar la casa a un orde religiós que la dedicaria a l'educació. És per això que va caure en mans de l'Escola Pia qui l'any 1933 la va vendre a l'Associació Pro Monument a Francesc Viñas. L'any 1935 es va obrir al públic com a Parc Francesc Viñas, però encara era propietat de l'Associació. Després de la Guerra Civil, l'Ajuntament esdevé el propietari de la finca . S'hi instal·la la biblioteca Municipal, sota l'assistència de la Caixa de Pensions, que va funcionar durant tota l'època franquista i s'instal·la en el segon pis el Museu Arqueològic i Paleontològic amb la majoria de peces arqueològiques procedents dels jaciments prehistòrics del Toll i Toixoneres. L'any 1998 l'Ajuntament la integra a la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona i es trasllada el Museu Arqueològic a Can Casanova. L'any 2006 es van realitzar les últimes modificacions dintre de l'edifici desapareixent el seu interior noble totalment mantenint únicament el vestíbul d'entrada i les escales. | 41.8118900,2.0952100 | 424847 | 4629287 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80007-foto-08138-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80007-foto-08138-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80007-foto-08138-120-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | El nom popular de l'edifici és cal Cristo i certament no se sap perquè se li va donar aquest nom. Aquest nom podria venir de les inicials que hi ha a la façana que dona al jardí, JC, del propietari de l'edifici (Josep Coma) i que coincideixen amb les de Jesucrist que antigament es posaven a les entrades de les cases per obtenir la protecció divina.1877?A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: casa de la Coma i Museu del Parc-Antiga casa Jaume Coma. Aquestes denominacions són incorrectes: la Cada de la Coma es troba al carrer Palau, i Jaume Coma no és el nom de cap dels propietaris de la casa. La denominació 'Museu del Parc' ja no és correcta ja que actualment en l'edifici es troba la biblioteca municipal, el museu es va traslladar a la Casa Natal d'en Rafael Casanova (fitxa 128). | 102|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80013 | Cal Comadran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-comadran | La Tosca (1991); Moià d'ahir i avui. Records històrics d'uns quants moianesos. Ed. La Tosca. Moià. | XX | Consolidar i intervenir a la xemeneia de l'antiga fàbrica que resta com arqueologia industrial. | Fàbrica tèxtil de mitjans dels anys 50 caracteritzada pel sostre de dents de serra que permetia molt bona il·luminació. L'accés és per la seva façana nord que dona a un pati on es troba la sala de màquines, a la dreta està l'accés per recepció als vestidors dels treballadors, i a les grans sales on es trobaven les màquines. Al segon pis es trobaven les oficines on el Sr. Comadran i treballadors tenien els seus despatxos. En el del Sr. Comadran encara es pot veure la caixa forta lògicament oberta i saquejada. La fàbrica ha estat molts anys abandonada i ha patit els atacs vàndals. En una dependència al costat dels despatxos es trobava el taller-laboratori on es realitzaven mostres i proves de tints. Des d'una porta colindant s'accedeix a la zona on habitava la família propietària de la fàbrica. Encara es poden veure restes de la cuina amb una cuina econòmica, els dormitoris i el saló. | 08138-126 | c. Mn. Josep Passerissa | Al 1925 Josep Comadran posa 10 telers en companyia de Tèxtil Pañeria SA. L'any 1939 canvia de nom pel de Feliu Comadran i Cia. i en 1956 s'inaugura la fàbrica del Comadran. Comença amb una plantilla fixa de 200 treballadors. En aquesta fàbrica es recoloquen bona part de la plantilla d'una altra fàbrica, el Vapor, que tanca temporalment. Al 1976 mor el seu propietari, que estava assistint a una crisi tèxtil que arribarà a afectar el seu negoci. El 24 de maig de 1977 la fàbrica es tanca i 250 persones es queden al carrer. Un percentatge alt de Moià es queda a l'atur. | 41.8064300,2.0960200 | 424908 | 4628680 | 1956 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80013-foto-08138-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80013-foto-08138-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | En els darrers anys s'ha enderrocat part de la fàbrica. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 80014 | Casa Natal Rafael Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-natal-rafael-casanova | <p>AD (1981); Gran Geografia comarcal de Catalunya. Bages, el Berguedà i el Solsonès. Vol. II. El Moianès. pàg. 167-185. Barcelona. Diputació de Barcelona. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. nº 412. Barcelona. Generalitat de Catalunya; Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K102GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XVI-XVII | <p>Casa Pairal de la família Casanova. La façana nord té dos balcons ,en el seu primer pis, que donen a la plaça de l'església de Santa Maria i dos més petits que pertanyen al segon pis. L'edifici té dos cossos i unes petites golfes on actualment es troben les calderes del sistema de calefacció del museu. El cos primitiu del s. XVI i l'altre afegit, del s. XVII. La planta baixa era l'antiga cavalleria. Actualment és el vestíbul del museu i és on s'ubica l'arxiu municipal, de fet hi ha un detall només entrar, uns esglaons que servien per ajudar a pujar als cavalls, que ens indica la relació amb aquests animals en l'antiguitat. És mencionable la presència en aquesta mateixa planta, d'un pou interior, recordant-nos la importància de la família que dintre de la societat del moment, era benestant. Altres detalls arquitectònics també ho recorden. S'arriba a la planta noble per una gran escala de pedra ampla, si mirem cap el sostre trobem el primer dels escuts que ens recorda que som a la casa Casanova. L'exterior d'aquesta escala està coberta amb una torre-cúpula de 15 m. De la sala noble de l'època, només resta la capella amb l'enrajolat català, verd i blanc i l'alcova decorada amb pintures, restaurades al 1987, que representen seqüències bíbliques de la vida d'Esther. La resta de les dependències (6) estan dedicades a la història dels Casanova a Moià i a l'aparició d'en Rafael Casanova en la política de Catalunya i la guerra de Successió. Des de l'alcova s'accedeix a un balcó bastant gran on hi ha pintures ornamentals i florals que el decoren. Continuant una escala menys senyorial s'arriba al segon pis que és on s'exposa la col·lecció permanent del Museu Arqueològic i Paleontològic de Moià- Coves del Toll. Al soterrani hi ha una dependència que es fa servir com a magatzem de material didàctic dels tallers que s'ofereixen des del Museu i les seves oficines. Una de les petites dependències està ocupada per un petit laboratori de restauració arqueològica. Aquestes dependències donen pas a un gran jardí on antigament es trobava el pas de ronda de la muralla medieval i posteriorment l'hort de la casa. A la part posterior de l'immoble hi ha una galeria a migdia i l'arc d'accés, abans circular, que va ser transformat en el·líptic.</p> | 08138-127 | Casc Urbà - c. Rafael Casanova, núm. 8 | <p>A l'any 1570, l'edifici pertanyia al paraire Jaume Mas i en ell fabricava diferents teixits. A principi del s. XVII la família Casanova que procedia del mas Torre de Casanova la va adquirir. Llavors es va afegir un nou cos a l'edifici i es va reconstruir la galeria que hi havia damunt del pòrtic de l'hort. L'any 1660 neix a la casa en Rafel Casanova. L'any 1780, la família Casanova abandona l'edifici com a residència i a partir de llavors passa a tenir diferents usos. Va ser caserna, ajuntament, residència de la comunitat parroquial, escola, caixa rural i actualment museu. Adquirida per la Generalitat de Catalunya l'any 1987.</p> | 41.8115800,2.0980700 | 425084 | 4629250 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80014-foto-08138-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80014-foto-08138-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80014-foto-08138-127-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2020-10-07 00:00:00 | Cristina Casinos | La família Casanova va cedir l'edifici a la Generalitat i actualment és on es troba el museu municipal. A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: Casa Natal de Rafael Casanova, Museu Comarcal de Moià. | 93|94|96|85 | 45 | 1.1 | 1772 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||
| 80071 | Coves del Toll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-del-toll | Daura, A; Galobart, J; Piñero, J (1995); L'Arqueologia al Bages. Monogràfics. Ed. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. Generalitat de Catalunya ( 2007 ); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarque Gómez i Costa, E ( 2001 ); Les Coves del Toll. Modilianum. Quaderns de divulgació 2. Moià, juny. Hernández i Herrero, G ( 2008 ); Resposta de petició R/N: 421K102GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Modilianum (2001); núm. 24. Ed. Modilianum. Moià, juny. Petit i Mendizabal, MA; Surroca i Arisa, J (1996); La Prehistòria del Moianès. Els nostres orígens. Ajuntament de Moià, Patronat de Museus. Moià. | El complex càrstic de les coves del Toll el formen quatre cavernes i un avenc. La galeria principal s'anomena Coves del Toll o Galeria Sud, i és la que dona nom a l'indret natural, Parc Prehistòric. La cova del Toll és una cova natural d'habitació sense estructures agermanada amb la cova de les Toixoneres (les separen 150 m). És una formació càrstica sense moltes estalagmites i estalactites, tot i que n'hi ha en formació, ja que la cova del Toll és encara una cova viva. La seva cartografia té forma de lletra T i les restes arqueològiques i paleontològiques s'han trobat a la zona de la galeria sud. El recorregut de la visita guiada és de 153 m aproximadament, però en la seva totalitat té quasi 2 km. La visita guia al visitant per la galeria sud i un tros de la banda est fins la galeria anomenada de la Trompa de l'Elefant. De la galeria sud fins la surgència, que és per on el riu subterrani surt a l'exterior, hi ha encara uns 800 m de recorregut espeleològic. | 08138-163 | A 6 km a l'est de Moià. Km de la N-141-c direcció a Vic. | La referència històrica que es coneix del Toll és de finals del s. XVIII per Francesc Vilarrúbia, amo del Masot, que en alguna de les seves 'expedicions' hi havia trobat algun fòssil. L'any 1948 el grup d'exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonèsí va descobrir la zona sud de la cavitat. Gràcies al mecenatge del Sr. Sebastià Oller es van realitzar excavacions durant els anys 1955-57. Durant els anys 1976-77 un equip mixt de l'Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona i del CNRS de Tolosa de Llenguadoc dirigit per J. Guilaine i M. Llongueras van portar a terme dues campanyes ampliant l'estudi de les restes arqueològiques i paleontològiques de la cova. L'any 1985, després de les riuades de 1982, que van inundar la cova, Ma. A. Petit realitzà la penúltima campanya al Toll. L'any 2006 es van continuar les tasques de rebaix de dues de les cates (reomplertes en les inundacions del 82) per l'equip de l'Eudald Carbonell, dirigit per J. Rossell, que realitzen campanyes d'estiu a la Cova de les Toixoneres. La cova del Toll és una de les coves més importants d'Europa quant a restes paleontològiques d'època del Quaternari, destacant una gran varietat d'animals que van fer servir la cova com a cau...el rinoceront de Merck, el rinoceront llanut, l'hipopòtam, el cérvol, el porc senglar, el lleó de les cavernes, el bisó...essent l'ós de les cavernes del que més restes s'han trobat. Del període del Paleolític es troben restes de fogueres localitzades en els estrats H i G de la cova. El material que pertany al Neolític correspon a la fase del Neolític Antic i es tracta de ceràmica cardial. La data del C14 ens porta al 3860BC. Apareixen tot seguit les fases Epicardial i Montboló on l'ocupació de la cavitat és molt més intensa. Les datacions van del 3640-3450BC a les més baixes 3350 i 3150BC. Els elements ' Chassey ' també hi són presents. Hi ha diferents enterraments inhumacions, un relacionat amb les fases Montboló i els altres amb els sepulcres de fossa. El darrer període d'ocupació és de l'Edat del Bronze Antic i Mitjà (gerres, vasos...) amb una cronologia de 1850 a 1490BC. Actualment encara hi ha restes per excavar i les que s'han extret en les diferents campanyes de la seva història estan dipositades, majoritàriament, en el magatzem del Museu Municipal de Moià. | 41.8052000,2.1490000 | 429307 | 4628498 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80071-foto-08138-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80071-foto-08138-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80071-foto-08138-163-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | L'equip tècnic del Museu Municipal de Moià és qui organitza les visites guiades de la galeria sud i els tallers didàctics que es fan a l'entorn natural.Les restes arqueològiques trobades en les últimes campanyes realitzades a Toixoneres i al Toll es troben a la URV de Tarragona, caldria que un cop estudiades tornessin al Museu Municipal de Moià.A l'inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya consta la cronologia: (-1500/-1200); Paleolític Mig a Neolític Antic Cardial (-90.000/-4000), però no s'al·ludeix a l'època del Bronze que també esta representada a la cova. | 79|76|78 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 80072 | Cova de les Toixoneres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-les-toixoneres | Daura, A; Galobart, J; Piñero, J (1995); L'Arqueologia al Bages. Monogràfics. Ed. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. Generalitat de Catalunya; Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarque Gómez i Costa, E (2001); Les Coves del Toll. Modilianum. Quaderns de divulgació 2. Pàg. 7. Juny. Moià. Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K102GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Petit i Mendizabal, MA; Surroca i Arisa, J (1996); La Prehistòria del Moianès. Els nostres orígens. Ajuntament de Moià, Patronat de Museus. Moià. (1986); Aproximació a la Prehistòria del Moianès. Actes de la XXVI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Ed. Miscel·lània d'Estudis Bagencs, 4. Manresa. Ripoll i Perelló, E; Lumley, Henry de (1964-65); El Paleolítico Medio en Catalunya. Ampurias. Nº 26-27. Barcelona. | Cova natural d'origen càrstic sense estructures, agermanada amb la cova del Toll, de la qual està separada tan sol sper 150 m. Està situada en un nivell de la terrassa del riu més alt, en el mateix vessant que la Cova del Toll i la cova Morta. L'abric està protegit per una reixa que impedeix l'accés directe a l'excavació. És un jaciment que s'excava durant les campanyes d'estiu de l'equip d'Eudald Carbonell i per això la zona de cates no és visitable sense els responsables. És un jaciment ric en fauna sobretot en conill, cèrvids, ós de les cavernes i en l'última excavació de l'estiu 2008 han aparegut per primer cop restes de talp. Com a ocupació antròpica, hi ha nivells de Paleolític i alguna resta d'època del Bronze. | 08138-164 | A 6 km a l'est de Moià. Km de la N-141-c direcció Vic. | Es va excavar parcialment, per primer cop, l'any 1954 per l'equip patrocinat pel Sr. Oller i J. Serra Ràfols, dos anys després pel Sr. Villalta i M. Fusté. Les restes trobades a la cova de les Toixoneres en aquelles primeres excavacions i en les següents campanyes d'estiu per l'equip de l'Eudald Carbonell, dirigit per J. Rossell, pertanyen al Paleolític Mitjà (50.000 aC) quan a Europa habitava l'home de Neanderthal amb una tecnologia més primitiva que l'Homo Sapiens Sapiens. D'aquest període s'han trobat restes, sobretot, de fauna i flora: així hi estava present: l'ós i la hiena de les cavernes, el cavall salvatge, el conill, la cabra salvatge, l'isard... En aquest jaciment han aparegut algunes ascles de sílex que testimonien la presència de l'home paleolític al Moianès, fragments ceràmics cardial i epicardial. Durant l'època del Bronze van ser també ocupades. El moment final d'ocupació es detecta gràcies a alguns plats i tapadores amb acanalats. | 41.8043400,2.1493600 | 429336 | 4628402 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80072-foto-08138-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80072-foto-08138-164-3.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Les restes arqueològiques trobades en les últimes campanyes realitzades a Toixoneres i al Toll es troben a la URV de Tarragona, caldria que un cop estudiades tornessin al Museu Municipal de Moià.A l'inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya la cronologia que es dona per aquest jaciment és: Paleolític Mig ( -90.000/-33.000 ). | 76 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 80073 | Bauma del Gai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-del-gai | Daura, A; Galobart, J; Piñero, J (1995); L'Arqueologia al Bages. Monogràfics. Ed. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. Modilianum, 24. Ed. Modilianum. Moià, juny de 2001. Garcia i Argüelles, P (2001); La Balma del Gai (Moià). Breu Aproximació als resultats de les noves excavacions (1994-2000). Modilianum. Moià. Generalitat de Catalunya; Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarque Gómez i Costa, E (2001); Les Coves del Toll. Modilianum. Quaderns de divulgació 2. Pàg. 7. Juny. Moià. Nadal, J; Estrada, A; Garcia, P (2001); La Balma del Gai, Moià, Bages. A: Jornades d'Arqueologia. 2001. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001. La Garriga. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Barcelona. Petit i Mendizabal, MA, Surroca i Arisa, J (1986); Aproximació a la Prehistòria del Moianès. Actes de la XXVI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Ed. Miscel·lània d'Estudis Bagencs, 4. Manresa. (1996); La Prehistòria del Moianès. Els nostres orígens. Ajuntament de Moià, Patronat de Museus. Moià. | Abric natural de forma rectangular que és una referència no solament per a la prehistòria de Catalunya sinó també per a la comprensió dels processos evolutius de les darreres comunitats de caçadors-recol·lectors de la conca mediterrània. Està situat en una petita balma orientada a sud-est i vorejada per un curs d'aigua avui en dia bastant sec però, que que en la prehistòria el convertia en un lloc idoni per l'hàbitat. No té cap tanca o sigui que l'accés és obert tot i que queda sota de la N-141-c i passa bastant desapercebut. | 08138-165 | A l'est de la vila. Km 30,9 N-141-c direcció Vic. | Aquest jaciment va ser descobert per J. Surroca l'any 1975. Les primeres intervencions arqueològiques van ser fetes durant els anys 1977 i 1978, sota la direcció de M. Llongueras i J. Guilaine. El material que es va recuperar en aquestes primeres excavacions estava format per una rica indústria lítica. Entre les restes minerals de procedència humana també hi ha restes de colorant (ocre), carbó i còdols amb mostres d'activitat humana. Quant a fauna, conills, cèrvids, microfauna i macrofauna que demostren una climatologia temperada. En les darreres excavacions dutes a terme per J. Nadal, A. Estrada i P. Argüelles s'han trobat dos elements d'indústria òssia en banya de cérvol que podria ser un mànec tot i que no és corrent durant l'Epipaleolític. Gràcies a les troballes i a l'estratigrafia es pot determinar que hi va haver molta activitat en el jaciment en èpoques anteriors: Neolític Mitjà i posteriors: Època de Bronze i del Ferro, època moderna (s. XVII) per les troballes de ceràmica vidrada i no vidrada acompanyades per un ardit de Lluís XIV de l'any 1648, època ibera, per l'aparició d'un gos de l'època i unes restes constructives adossades a l'abric que van servir molt possiblement durant la guerra dels Segadors com a habitatge. La construcció d'aquesta cabana és la causant de la major alteració dels nivells prehistòrics. L'última campanya d'excavació va ser la de l'any 2009. | 41.8564400,2.1128600 | 426364 | 4634218 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80073-foto-08138-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80073-foto-08138-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80073-foto-08138-165-3.jpg | Inexistent | Neolític|Ibèric|Antic|Prehistòric|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | L'última excavació va ser l'any 2009.A l'inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya aquest jaciment és denominat balma del Gai i la tipologia: Abrics i similars d'habitació sense estructures, abrics i similars d'habitació amb estructures conservades i li dona una cronologia: Paleolític Superior Final, Epipaleolític Antic Indeferenciat ( -11.000/-7000 ). Ferro Iber-Antic ( -500/-450 ), Modern ( 1453-1789 ). | 78|81|80|76|94 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 80087 | Col·lecció de restes paleontològiques de les coves delToll i Toixoneres de Moià al MAC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-restes-paleontologiques-de-les-coves-deltoll-i-toixoneres-de-moia-al-mac | Es tracta de peces paleontològiques de fauna del Quaternari i d'enterraments neolítics de la cova del Toll de Moià emmagatzemats al fons del MAC. | 08138-179 | Museu Arqueològic de Barcelona. Pg. Sta. Madrona, núm. 39-41. Barcelona. | A mitjan anys 50, les coves del Toll i Toixoneres van ser excavades i a causa de la seva importància faunística i antropològica, les seves restes van ser dirigides a diferents museus que llavors comptaven amb ajuts personals i materials per estudiar-les com ara el MAC. Diferents restes humanes d'inhumacions del neolític trobades a les coves del Toll van ser estudiades al MAC pel Dr. Campillo als anys 60. De totes les restes que amb el pas del temps han passat pel MAC, la majoria van tornar al seu municipi mentre que algunes d'aquestes peces continuen sent-hi. | 41.8429700,2.0593400 | 421905 | 4632769 | 08138 | Moià | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 80090 | Restes paleontològiques dels jaciments del Toll i Toixoneres de Moià del Museu Crusafont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-paleontologiques-dels-jaciments-del-toll-i-toixoneres-de-moia-del-museu-crusafont | Formen part d'aquesta col·lecció 84 restes paleontològiques provinents de les excavacions realitzades a mitjan anys 50 als jaciments prehistòrics de les coves del Toll i Toixoneres en el municipi de Moià. La majoria pertanyen a restes de denticions de macrofauna ( hiena, ós de les cavernes, lleó de les cavernes, rinoceront) tot i que també n'hi ha de microfauna sense classificar. Quasibé totes les peces estan siglades amb la mateixa sigla que tenen les restes provinents dels mateixos jaciments i que es troben al Museu Municipal de Moià. Algunes tenen intervencions d'encolat i neteja fetes segurament als anys d'excavació i estan dipositades en bosses de plàstic i en una caixa de dipòsit de les homologades. | 08138-182 | Museu Paleontològic Crusafont. c. Escola Industrial núm. 23 de Sabadell | Les restes paleontològiques procedents de les excavacions dels anys 50 dutes a terme al jaciment paleontològic de les Coves del Toll i Toixoneres van ser traslladades a l'Institut Crusafont amb la intenció de ser estudiades, però allà es van quedar formant, actualment, part del fons paleontològic de l'Institut. | 41.8044500,2.1492600 | 429328 | 4628415 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80090-foto-08138-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80090-foto-08138-182-3.jpg | Inexistent | Neògen | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 125 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 80097 | Col·lecció arqueològica, paleontològica, antropològica, Fòssils i Malacològica del Museu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-paleontologica-antropologica-fossils-i-malacologica-del-museu | <p>Daura, A; Galobart, J; Piñero, J (1995); L'Arqueologia al Bages. Monogràfics. Ed. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. Domingo Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Ajuntament de Moià. T&T. Moià. Gómez i Costa, E; ' Les Coves del Toll '. Modilianum. Quaderns de divulgació 2. Moià, juny de 2001. Petit i Mendizabal, MA; Surroca i Arisa, J (1986); Aproximació a la Prehistòria del Moianès. Actes de la XXVI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Ed. Miscel·lània d'Estudis Bagencs, 4. Manresa . (1996); La Prehistòria del Moianès. Els nostres orígens. Ajuntament de Moià, Patronat de Museus. Moià. (2001); ' El Toll: resultats dels treballs de condicionament de l'any 1985 '. Quaderns de divulgació 2. Moià. Ripoll i Perelló, E; Lumley, Henry de (1964-65); El Paleolítico Medio en Catalunya. Ampurias. Nº 26-27. Barcelona.</p> | <p>La col·lecció arqueològica del Museu Municipal prové majoritàriament dels jaciments prehistòrics de la cova del Toll, la cova de lesToixoneres i la balma de Gai. Consta de més de 10.000 peces, entre les quals podem trobar, majoritàriament, fragments ceràmics i recipients d'època neolítica i de l'edat del bronze amb i sense decoració. La col·lecció també conté un gran nombre de peces d'indústria lítica (de pedra polida i sílex): puntes de fletxa, aixes, destrals; art mobiliari: molins barquiformes i mans de molí; indústria òssia: punxons, botons, agulles, culleres, aixovar de diferents dólmens del municipi (collarets, polseres); restes antropològiques. Formen part de la col·lecció 15 enterraments de diferents etapes del neolític (cova del Toll) quatre d'ells i un crani d'època del Bronze exposats en l'exposició permanent. De metall també hi ha un punyal de bronze i destaca un fermall de bronze molt interessant (veure fitxa191). En la col·lecció hi ha un bon nombre de peces que estan siglades, són les peces que han sigut estudiades durant els anys 50 i següents o en les últimes campanyes d'actuació en els diferents jaciments prehistòrics de les coves del Toll, Toixoneres, balma del Gai i dólmens del municipi. El Museu compta amb una gran col·lecció de restes paleontològiques del Toll: os de les cavernes, hiena, bos primigenius, cavall, cérvol, rinoceront de Merck, rinoceront llanut, lleó de les cavernes, bisó, hipopòtam...fauna que ocupava el període inicial i central de Würm a l'època del Quaternari. De les coves de les Toixoneres hi ha restes d'ós de les cavernes, de hiena de les cavernes, de conill, cabra salvatge...típics d'una època més antiga que la del Toll, més pròpia de l'interglacial Riss-Würm. El fons antropològic del Museu està basat en restes de diferents enterraments humans de diferents períodes del Neolític, Bronze en l'ocupació prehistòrica de la cova del Toll. També hi ha alguna resta antropològica de dólmens del municipi com el del Puig-rodó o el Cospinar, i de les rodalies, com ara el de Fontscalents a Castellterçol. Quant a la col·lecció de fòssils, el museu té una exposició permanent i un fons molt ric en fòssils marins trobats a diferents indrets del municipi.</p> | 08138-189 | Casc Urbà - Museu Municipal - c. Rafael Casanova núm. 8 | <p>Aquesta col·lecció havia estat dipositada a l'antic Museu Arqueològic situat a Cal Cristo (actual biblioteca) fins als anys 1997-98, quan va ser traslladada al nou Museu Municipal situat a l'edifici-casa natal de Rafael Casanova. La col·lecció està formada per restes arqueològiques trobades en la seva majoria als jaciments prehistòrics de les coves del Toll, Toixoneres, la bauma del Gai i dólmens del municipi, tot i que també es troben, en un nombre reduït, algunes restes arqueològiques que pertanyen a altres indrets fora del municipi. La majoria d'aquestes restes arqueològiques pertanyen a les primeres excavacions realitzades en aquest jaciments durant els anys 50 amb l'ajut econòmic del Sr. Oller que estiuejava a la vila. Altres, com la bauma del Gai, van ser excavats més modernament.</p> | 41.8115634,2.0981864 | 425094 | 4629247 | 08138 | Moià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80097-foto-08138-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80097-foto-08138-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80097-foto-08138-189-3.jpg | Inexistent | Prehistòric|Neolític|Edats dels Metalls|Neògen | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2021-07-01 00:00:00 | Cristina Casinos | 76|78|79|125 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80098 | Fermall de bronze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fermall-de-bronze | Daura, A; Galobart, J; Piñero, J (1995); L'Arqueologia al Bages. Monogràfics. Ed. Centre d'Estudis del Bages. Manresa Gómez i Costa, E (2001); ' Les Coves del Toll '. Modilianum. Quaderns de divulgació 2. Moià, juny. Museu Municipal de Moià. Arxiu Fons Arqueològic, Fitxa nº 2341-52. Petit i Mendizàbal, MA (1986); ' El cas del suís enterrat a la Cova del Toll '. Pàg.19-20. La Tosca. Moià; (2001); ' El Toll: resultats dels treballs de condicionament de l'any 1985 '. Pàg. 55-69. Quaderns de divulgació 2. Juny, Moià. | VII aC | Fermall femení de bronze, de tija llarga perforada transversalment, amb cap pla discoidal format per una làmina fina i plana decorada amb copets fets amb la tècnica de repujat que semblen bordejar tot el seu perímetre, tot i que en la zona inferior de l'anvers hi ha una pèrdua del 10% del seu suport. Té una composició de: 85% de bronze, 13% d'estany i 1,2% d'arsènic i unes mides de 15 x 0,5 x 0,4 i 3,5 cm de diàmetre. La seva tipologia és inhabitual a la Península Ibèrica i a Catalunya i freqüent a la cultura d'Únetice (Txèquia). Pertany a la tipologia de les agulles anomenades de cap discoidal pla de les que porten un rínxol metàl·lic al capdamunt, que en aquest cas s'ha perdut. Inicialment aquestes agulles portaven un fil metàl·lic que partia del rínxol i s'embolicava a la tija assegurant que el fermall no caigués i quedés ben subjecte. | 08138-190 | Casc Urbà - c. Rafael Casanova núm. 8 | Aquesta troballa arqueològica va ser recuperada per Ma. A. Petit durant els treballs de condicionament de la Galeria Sud de la Cova del Toll l'any 1985, després de les inundacions que va patir la cova l'any 1982. El fermall va aparèixer enganxat amb fang a l'interior del crani anomenat núm.1 coincidint amb l'origen i l'època, tot i que segons Ma. A. Petit mai es podran relacionar directament a causa del procés postdeposicional sofert dins la cova. L'ús d'aquesta agulla de pit s'estén durant el Bronze Inicial per tota l'Europa Central tot i que es fabriquen imitacions especialment al Nord d'Itàlia, França i Suïssa. Les més properes són les trobades a l'est de França i Suïssa, corresponents a la Cultura del Roine del Bronze Antic. | 41.8116200,2.0991600 | 425175 | 4629253 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80098-foto-08138-190-1.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Hi ha fitxa d'inventari en el Museu Municipal de Moià, núm. 2341-52. | 79 | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80099 | Col·lecció del Museu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-municipal | Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 89-90. Ajuntament de Moià. Ed. T&T. Moià. Tècnics del Museu Municipal de Moià. Moià. | XII-XX | A banda de la col·lecció amb fitxa especial núm. 190, el Museu Municipal té un fons molt important de diferents temàtiques: d'art, escultòric (fusta i pedra) i pictòric d'estil romànic i gòtic, del Renaixement,, Barroc i d' època Moderna; d'etnologia: estris de cultura popular i tradicional de la vida quotidiana d'època moderna, s. XIX (majoritàriament estan dipositats en una sala magatzem de l'Ajuntament per falta d'espai); de ciència i tècnica: estris industrials (telers) i de numismàtica. | 08138-191 | Casc Urbà - c. Rafael Casanova núm.8 | El Museu Municipal de Moià va ser fundat l'any 1935, però les restes arqueològiques i paleontològiques es van començar a dipositar a partir de 1966 a l'edifici de Cal Cristo (Casa Coma del Parc). En aquest primer edifici es van anant guardant totes les restes arqueològiques que provenien dels jaciments del municipi: coves del Toll, Toixoneres, dólmens del voltant i es va convertir també en el dipòsit d'altres troballes descobertes a la vila. L'any 1985, la Generalitat de Catalunya va comprar l'edifici natal d'en Rafael Casanova a la família Casanova i el va restaurar amb l'objectiu de modernitzar el Museu. Els treballs de rehabilitació de l'edifici, que estava en bastant mal estat, es van acabar l'any 1993 i es va inaugurar la planta baixa on és la recepció, les sales per exposició temporal i l'Arxiu Municipal de la vila. L'any 1998 es van traslladar les peces arqueològiques i paleontològiques del Museu de Cal Cristo al segon pis del nou museu. L'any 2005 es va inaugurar l'exposició permanent del primer pis, la planta noble de la casa natal d'en Rafael Casanova, on un audiovisual explica la vida dels antics propietaris, de la Guerra de Successió (1714) i del conseller en cap de la Generalitat de Catalunya, nascut a Moià, en Rafael Casanova. | 41.8131400,2.0972500 | 425018 | 4629424 | 08138 | Moià | Obert | Bo | Inexistent | Medieval|Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 85|96|98|94 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80107 | Fons Fotogràfic de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-larxiu-municipal | XX | Col·lecció de més de dues-centes fotografies realitzades d'esdeveniments, monuments, edificis, etc. relacionats amb la vila de Moià, des de principi de s. XX a finals de segle. Totes estan realitzades en blanc i negre. | 08138-199 | Arxiu i Magatzem del Museu Municipal de Moià | A Moià des de sempre s'han realitzat fotografies de les festivitats com ara la Festa de l'Arbre Fruiter, l'11 de setembre. Moltes de les que componen aquesta col·lecció van ser realitzades pel fotògraf Renom, d'altres no se sap. | 41.8129100,2.0921000 | 424590 | 4629403 | 08138 | Moià | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 55 | 3.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80108 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-45 | Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 89-90. Ajuntament de Moià. Ed. T&T. Moià. Tarter i Fonts, R (2007), font oral. Museu Municipal-coves del Toll (2008); www.arxiu.moia.cat | XI-XXI | És l'Arxiu Històric de la vila. Conserva un important fons de documentació generada per diferents institucions i organismes moianesos. Les fonts escrites que es troben en ell són de diverses matèries: administratives, notarials, eclesiàstiques, municipals, particulars, articles de premsa, etc. La seva cronologia va des del més antic, datat del s. XI, als documents i llibres d'època actual. La documentació que destaca és la notarial, que abasta des del s. XIII fins al s. XX. És molt interessant el fons de pergamins, compost per 1.200 documents aproximadament, el més antic data del 1080. També hi ha documentació important eclesiàstica procedent de l'antiga comunitat de preveres de l'església de Moià del s. XV-XX. També guarda documents històrics de l'Arxiu de l'Ajuntament (1840-1975) i un fons de partitures musicals, una hemeroteca amb publicacions locals, formada per 52 capçaleres, i una biblioteca de llibres antics amb algun exemplar dels s. XVI-XX. L'arxiu esta situat a la planta baixa del Museu Municipal de Moià i ocupa uns 150 m lineals de l'espai d'aquesta planta. Els documents estan dipositats en prestatges i alguns en carpetes dins d'11 armaris compactes en unes condicions ambientals bastant adients per la seva bona conservació. | 08138-200 | Museu Municipal de Moià - c. Rafael Casanova núm. 8. | L'Arxiu Històric de Moià es va formar durant la guerra, l'any 1936, amb el dipòsit de diversos documents de diferents procedències a can Casanova. | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 08138 | Moià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80108-foto-08138-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80108-foto-08138-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80108-foto-08138-200-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | L'Arxiu Municipal no té servei de préstec, però si de consulta, | 98|94|85 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80109 | Arxiu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-26 | <p>Homs i Forcada, A; Martos i Moreno, E (2003-2006); Inventari de Patrimoni del Bisbat de Vic. Vic. Mn. Francesc Arumí (2007), font oral.</p> | XIII-XX | <p>L'Arxiu Parroquial comptava amb més d'un centenar de llibres d'interès històric i eclesiàstic, però actualment formen part del fons de l'Arixu Biblioteca Episcopal de Vic. A la parròquia han quedat els llibres d'ús corrent i actual.</p> | 08138-201 | Casc Urbà - Edifici Bussanya actual Rectoria | 41.8115500,2.1184400 | 426776 | 4629229 | 08138 | Moià | Obert | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cristina Casinos | 94|98 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 80110 | Col·lecció de vestuari teatral de Francesc Viñas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-vestuari-teatral-de-francesc-vinas | Domingo Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 96. Ajuntament de Moià. T&T. Moià. Tarter i Fonts, R(2007), font oral. | XIX-XX | Es tracta de diferents vestits, capes, complements, sabates, perruques que van ser utilitzats en les obres d'òpera i teatrals que va realitzar el tenor Francesc Viñas a la seva vida, Parsifal entre d'altres, i que la seva vídua va cedir a la vila de Moià pel seu lligam de naixement i de mutu respecte. | 08138-202 | Casc Urbà - Museu Municipal de Moià | Francesc Viñas, nascut a Moià el 1863, va arribar a ser un dels millors cantants lírics de tot Catalunya i va ser reconegut fora del nostre país. D'uns inicis autodidactes, va passar a prendre les primeres classes i va debutar l'any 1887, l'any després va actuar al Liceu per primer cop i li va seguir una carrera musical molt exitosa que va omplir els millors teatres del món. El va caracteritzar la interpretació dels temes de Wagner. | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 08138 | Moià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80110-foto-08138-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80110-foto-08138-202-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Aquesta col·lecció és molt apreciada pels moianesos pel vincle sentimental i històric entre Francesc Viñas i la vila de Moià, per la qual el tenor va fer tant. | 98 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80111 | Fons fotogràfic de l'SPAL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-lspal-1 | Diputació de Barcelona; Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Barcelona. González, A; Jaen, G; Bastardes, A (1982); La restauració ara i aquí. Memòria 1981-82. Actuació del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. pàg. 43-46. Barcelona. | XIX-XX | Es tracta d'unes dues-centes fotografies i de clixés de béns, majoritàriament immobles: esglésies, ermites i edificis de la vila de Moià de finals de s. XIX i del s. XX, tot i que també es troben elements arquitectònics com ara detalls de finestres o de façanes. Són fotografies en blanc i negre en les quals es poden observar edificis que van ser destruïts durant la Guerra Civil. És un important fons documental del material immoble. | 08138-203 | Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) | Moltes de les fotografies que formen part d'aquest fons van ser realitzades en els anys 30 i 50, després de la Guerra Civil, permetent observar les conseqüències de la guerra i de la postguerra en el patrimoni immoble d'una vila. Aquestes fotografies es van catalogar pel Servei de Catalogació de Monuments de la Diputació i també surt esmentat en algun document manuscrit que acompanya les fotos, l'Institut d'Estudis Catalans. | 41.8116700,2.0953500 | 424858 | 4629262 | 08138 | Moià | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Totes les fotografies i clixés tenen una numeració donada per l' SPAL. | 55 | 3.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 80113 | Tres Tombs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tres-tombs-2 | <p>Domingo i Díaz , E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Ajuntament de Moià. Pàg. 10. Ed. T&T. Moià. Ajuntament de Moià (2007); Programa de la Festa Major d'Hivern. Sant Sebastià. Sant Antoni i els Tres Tombs. Moià, gener.</p> | XIX | <p>El 17 de gener és la festivitat de Sant Antoni Abat i a Moià se celebra la festa popular d'Els Tres Tombs, el segon cap de setmana després d'aquest dia festiu. Normalment és en diumenge i pels carrers de la vila circulen, com en una cavalcada, genets i traginers, cavalls, carruatges de tot tipus recordant els dels nostres rebesavis, i tot tipus d'animals que vulguin ser beneïts pel mossèn, que els espera a les escales de l'església parroquial amb l'aigua beneïda. Abans de començar la cavalcada hi ha una concentració dels participants per tal de guarnir els cavalls. Els participants han de fer tres voltes al recorregut establert per dins del centre antic del poble. Els Tres Tombs constitueix part de la Festa d'Hivern, que s'acaba amb la festivitat de Sant Sebastià, el 20 de gener. Durant uns anys, els llancers de la Guàrdia Urbana de Barcelona varen obrir la comitiva, acompanyats pel grup de grallers local i el Pollo. A continuació hi van els genets-administradors dels Tres Tombs, que porten uns barrets de copa de color negre i unes capes i vestits del mateix color. En general, són genets de família coneguda dins de la vila de Moià. Hi ha un banderer que custòdia durant tot l'any la bandera del sant i que obre la cavalcada junt amb els administradors que la inicien a la Plaça Major.</p> | 08138-205 | Recorregut pel centre de la vila. Pot tenir variacions cada any. | <p>Aquesta tradició està documenta a finals del s. XIX i es va dur a terme fins a la dictadura franquista L'any 1984 es va recuperar.</p> | 41.8083500,2.0987300 | 425135 | 4628890 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80113-foto-08138-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80113-foto-08138-205-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | Inexistent | 2024-11-20 00:00:00 | Cristina Casinos | Actualment se celebren el darrer diumenge de gener. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 80117 | Cap de Geganta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cap-de-geganta | Ardèvol i Julià, Lluís (coord.): «Catàleg de gegants centenaris de Catalunya». Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2015. Jaume Clarà i Marta de Planell, 'Els gegants de Moià (1883-1983)', Modilianum, 54 (2016). | XX | S'ha restaurat recentment | Cap de geganta sense cos. Està fet de cartó pedra amb una preparació fina de guix de factura molt fina. Els ulls són de vidre. El Cap de la Geganta porta una diadema de llautó decorada a la zona del front amb l'escut de Moià, a les orelles unes arracades fetes amb monedes que semblen originals de diferents països: Argentina, Portugal i França i al coll un collaret de perles de plàstic. La factura és molt fina i recorda les obres en ceràmica de l'autor. | 08138-209 | Casc Urbà - Museu Municipal de Moià | Formava part del conjunt de Gegants d'abans de la Guerra Civil i de fet és l'única que va sobreviure a la guerra. A l'arxiu municipal hi ha el document de l'encàrrec de la seva execució i de la compra de la perruca. Es va construir a Barcelona. El 1883 es van estrenar els gegants regalats a Moià per la família Bussanya; el cap de la geganta es devia malmetre i va ser canviat el 1904 L'any 1901 s'hi afegeixen dos nous capgrossos. Representaven un guerrer musulmà i una princesa cristiana. L'autoria és atribuida. Es varen cremar durant la guerra i només en va quedar el cap de la geganta, que es guarda al museu de moia. | 41.8117600,2.0985900 | 425127 | 4629269 | 1904 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80117-foto-08138-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80117-foto-08138-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80117-foto-08138-209-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Lambert Escaler | 105|98 | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 80122 | El Pollo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pollo | <p>Ajuntament de Moià (2000); Guia Turística, Comercial i Industrial de Moià. Moià. Amades, J (1984); El Costumari català. Vol. I. Pàg. 559-561. Clarà i Arisa, J (1997); Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges. Ed. Viena SL. Barcelona, gener. Tarter i Fonts, R (1997); ' Notes històriques sobre el Pollo de Moià '. Ajuntament de Moià. Moià. Jaume Clarà, 'El Pollo o el Jutge: evolució de l'esparriot moianès', Modilianum, 39 (2008) www.festes.org.Moià</p> | <p>És un personatge d'aire carnestoltesc, únic i genuí de Moià. Fa molt anys que apareix en actes festius i celebracions populars precedint als gegants i els cap-grossos, obrint pas a les cercaviles i acompanyant les danses tradicionals moianeses i permetent l'actuació dels entremesos, músics i dansaires. Disposa de dues indumentàries característiques: la dita de San Antoni, més austera, i la de Sant Sebastià, més elegant. Va vestit amb una calça de bufó i una dalmàtica vermella (Sant Antoni) i/o blanca amb brodats (San Sebastià), es tapa la cara amb una carota de roba de sac pintada amb forma d'una cara ferotge, un barret cònic amb cintes de colors i porta una pell de conill dissecada plena de palla amb la que pica la gent. Per Sant Sebastià participa en danses populars amb un barret de pic alt i picarols a les cames.</p> | 08138-214 | Casc Urbà | <p>1. Les primeres notícies del Pollo són de l'any 1789, quan era conegut com a 'jutge de les pellisses'. Francesc Vilarrúbia el relaciona amb la festa de Sant Joan Evangelista. 2. Com a hipòtesi, el nom de 'Jutge' podria estar relacionat amb alguna antiga funció de l'esparriot: amb l'autoritat burlesca amb què eren investits els veguers de Sant Joan i, molt especialment, amb el 'tribunal de la barra' que se celebrava el dia de Sant Joan de desembre a la tarda i que en 1789 ja feia una vintena d'anys que s'havia perdut. 3. L'origen del Pollo o Jutge també es pot relacionar amb el ball de les gitanes, que anava al davant de la processó de Sant Sebastià. Tant aquest ball com la festivitat de Sant Joan Evangelista s'inscriuen en el cicle tradicional de carnestoltes. 4. Abans de 1839 existia un únic vestit del Pollo, que fou cremat aquell any. En 1841 la Confraria de Sant Sebastià en feu un, i poc després la de Sant Antoni en devia fer un altre. Per tant, la separació dels dos Pollos segons el vestuaria data de mitjan segle XIX. 5. La fesomia actual del vestit de Sant Sebastià es consolidà l'any 1863, quan van regalar al Pollo el barret cònic amb cintes. 6. A partir de la dècada de 1860 (primera data documental, 1870) l'esparriot moianès canvià el nom de 'Jutge' pel castellanisme 'Pollo', sinònim de 'jove', 'presumit', 'fatxenda'... 7. Fins a principis del segle XX el Pollo no s'incorpora --juntament amb els gegants-- a la Festa Major i a la processó de Corpus.</p> | 41.8134000,2.0970600 | 425002 | 4629453 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80122-foto-08138-214-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80122-foto-08138-214-2.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Científic | Inexistent | 2024-11-20 00:00:00 | Cristina Casinos | Aquest personatge intenta posar ordre però la mainada l'escridassa dient-li: 'POLLO MATAPUCES I ROBAESCAROLES', llavors ell els empaita i si els aconsegueix tenir davant, els fa ensumar la pell de conill que porta. | 96|94 | 63 | 4.5 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 80124 | Els Armats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-armats | <p>Clarà i Arisa, J (1997); Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges. Ed. Viena SL. Barcelona, gener. Domingo i Díaz, E(2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 84. T&T. Moià. www.festes.org</p> | XIX | <p>Els Armats surten disfressats de soldats i generals romans el vespre del Dijous Sant des del Museu de Moià, on es guarden les vestimentes, i fan diverses desfilades: la cadena, el quadre, el rellotge, l'esgrima... al ritme dels tambors, del soroll de les llances i dels escuts. S'acompanyen també per les banderoles que els portadors o 'aquilífers' fan ballar. El so dels tambors i el soroll de les llances o 'pilums' en el paviment modern s'imposa en el silenci de la Plaça Major i als sentits dels qui ho veuen. Abans que surtin els Armats, des de l'Ajuntament s'apaguen els llums dels fanals i s'encenen les teieres, fent l'espectacle encara més misteriós.</p> | 08138-216 | Casc Urbà - Pl. Major | <p>La primera noticia que es té sobre els Armats són documents de l'Arxiu Municipal de la confraria de la Mare de Déu de la Soledat, datats del 8 d'abril de 1847. La senzilla vestimenta que portaven el Banderer, el timbaler i els 12 armats va ser renovada l'any 1915. El banderer (aquilífer) portava l'escut que portava Francesc Viñas en la representació de l'òpera Lohengrin però es va perdre a la guerra. Les processons religioses de Setmana Santa van desaparèixer, però els Armats s'han mantingut gràcies als seus membres. Els Armats formen part de l'esquadró de soldats romans que precedien els passos religiosos. Actualment continuen sortint el Dijous Sant per fer els seus passos tradicionals, coneguts com: la cadena, la creu, el quadre, el triangle, l'esgrima, el rellotge... acompanyats de les seves llances, escuts i banderoles en el silenci i la foscor del carrer. Són un record de l'esplendor que va tenir Moià en la seva Setmana Santa.</p> | 41.8116400,2.0974700 | 425034 | 4629257 | 1847 | 08138 | Moià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80124-foto-08138-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80124-foto-08138-216-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | Inexistent | 2024-11-20 00:00:00 | Cristina Casinos | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 80127 | Mercat de la Prehistòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-de-la-prehistoria | <p>Ballús, G (2000); Guia de les Festes del Bages. Centre d'estudis del Bages. Col·lecció Guies núm. 2. Manresa. Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 94. T&T. Moià Museu Municipal de Moià. www.covesdeltoll.com</p> | XX | Desaparegut | <p>Actualment desaparegut</p> | 08138-219 | Casc urbà - Parc Municipal | 41.8117600,2.0985900 | 425127 | 4629269 | 1997 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80127-foto-08138-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80127-foto-08138-219-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | Inexistent | 2024-11-20 00:00:00 | Cristina Casinos | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 80134 | Festival Internacional de Música Francesc Viñas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festival-internacional-de-musica-francesc-vinas | <p>Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 96-97. T&T. Moià</p> | XX | <p>Festival de música en què s'organitzen diferents concerts de música clàssica i/o moderna que es realitzen en escenaris diversos: el Parc Municipal, l'Auditori Sant Josep, Can Viñas, l'església Parroquial o, fins i tot a la Balma de les coves del Toll. El Festival és en honor a un dels fills predilectes de la vila, el tenor Francesc Viñas.</p> | 08138-226 | Casc Urbà - Parc Municipal | <p>El Festival Francesc Viñas, realitzat en els mesos de juliol i agost, ha tingut en la seva programació fins a vuit concerts entre juliol i agost i ha reunit a molta gent no només del municipi a qui els agrada la música clàssica. Un dels personatges importants en aquest Festival ha estat la soprano i cantant d'òpera catalana, Victòria dels Àngels, que va ajudar a fer ressò per tot el món de l'existència d'aquest festival fins a la seva mort l'any 2005.</p> | 41.8119500,2.0980900 | 425086 | 4629291 | 1982 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2024-11-20 00:00:00 | Cristina Casinos | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 80137 | Festa Barroca, Retorn al 1714 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-barroca-retorn-al-1714 | <p>Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 101-103. T&T. Moià. Museu Municipal de Moià. www.covesdeltoll.com</p> | XX | Fa uns quants anys que no se celebra. | <p>Es tracta d'una festa que ens situa a l'època barroca mitjançant tallers didàctics i demostracions d'artesans relacionats amb el període de la Guerra de Successió i d'en Rafael Casanova, del qual la casa natal és ara museu i es troba a la mateixa plaça on es produeixen tots aquest esdeveniments. El matí del diumenge abans de la Diada de l'11 de Setembre, el centre de la vila es converteix en una cercavila amb canons, pólvora i petits escenaris on es representen gags de la Guerra. A la tarda, la plaça de l'Església s'omple de paradetes on es realitzen tallers didàctics relacionats amb l'època, organitzats des del Museu Municipal, i demostracions en les que artesans d'avui treballen com abans. Dintre de la programació de la festa hi ha unes hores on, en l'improvisat escenari de les escales de l'església, s'escenifiquen diferents capítols de la Guerra de Successió, la proclamació del conseller en cap, Rafael Casanova, el seu casament i l'entrada dels francesos a Barcelona, amb la conseqüent derrota davant la corona espanyola de Felip V. Els actors són amateurs, gent del poble, dirigits per R. Tarter, l'arxiver municipal.</p> | 08138-229 | Casc Urbà - Pl. Major | 41.8115300,2.0939100 | 424738 | 4629248 | 2001 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80137-foto-08138-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80137-foto-08138-229-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | Inexistent | 2024-11-20 00:00:00 | Cristina Casinos | Fa uns quants anys que no se celebra. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 80138 | Festa Major d'estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-15 | <p>Ajuntament de Moià. www.moia.net AD (1989); Calendari de Festes de Catalunya, Andorra i la Franja. Fundació de Serveis de Cultura Popular. Pàg. 398. Ed. AltaFulla. Barcelona. Ballús i Casoliva, G (2000); Guia de les Festes del Bages. Centre d'estudis del Bages. Col·lecció Guies núm. 2. Manresa. Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 95. T&T. Moià.</p> | <p>Festa que se celebra el 15 d'agost i és una de les més participatives, ja que coincideix amb les vacances de molta gent que durant la resta de l'any no són a la vila. La Festa està formada per un gran nombre d'esdeveniments: concerts, danses i balls popular.</p> | 08138-230 | Casc Urbà - Diversos indrets de la vila. | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2024-11-20 00:00:00 | Cristina Casinos | s. XVIII. | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80139 | Ofrena floral per l'11 de Setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ofrena-floral-per-l11-de-setembre | <p>Ballús i Casoliva, G (2000); Guia de les Festes del Bages. Centre d'estudis del Bages. Col·lecció Guies núm. 2. Manresa. Clarà i Arisa, J ( 1997); Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges. Ed. Viena.S L. Barcelona, gener. (1992); ' D'ahir i d'avui. Viatge fotogràfic per la Història de Moià. Francesc Viñas i l'estàtua d'en Rafel Casanova '. Modilianum Nº 7. Moià, desembre. Domingo Díaz, E (2007); Moià: una vila, un poble, una il·lusió. Ajuntament de Moià. Pàg. 124-125. T&T. Moià .</p> | XX | <p>L' 11 de Setembre, Diada de Catalunya, es fa l'ofrena de flors al Monument dedicat al conseller en cap durant la Guerra de Successió, Rafael Casanova, nascut a Moià l'any 1660, Les autoritats, entitats i persones a títol personal fan ofrenes florals als peus del monument des de l'any 1932 amb la inauguració del monument pel president de la Generalitat Francesc Macià. L'acte es complementa amb un discurs de l'alcalde en funcions, dels regidors i d'algun convidat d'honor.</p> | 08138-231 | Casc urbà - Pl. de l'Hospital | <p>L'any 1914 es va posar la primera pedra del monument al carrer de la baixada del Mestre, a prop de la font de Sant Joan, però no va tenir continuïtat. En comptes d'això, es va optar per col·locar una estàtua petita d'en Casanova, reproducció de la que l'escultor Rossend Noba havia realitzat per Barcelona, a la Plaça Sant Sebastià. Com que aquesta reproducció era més petita, des d'aleshores ha estat coneguda com 'l'estàtua del Rafalet'. No va ser fins l'any 1932 i a instàncies de Francesc Viñas que l'estàtua va tenir un emplaçament definitiu davant de l'hospital. El monument a Rafel Casanova va ser inaugurat durant la República, el 15 d'agost de 1932, pel president Francesc Macià. Durant la guerra i el període franquista es va mantenir el pedestal tot i que l'escultura hagués retirada el 1939.</p> | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 1914 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2024-11-20 00:00:00 | Cristina Casinos | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 80142 | Col·lecció dexilografies dels gravadors Abadal de la Biblioteca de Catalunya. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dexilografies-dels-gravadors-abadal-de-la-biblioteca-de-catalunya | Socias i Batet, I (1990); ' La gran contribució dels Abadal en la difusió del gravat xilogràfic a Catalunya ' . Modilianum nº 3. pàg.4-34. Desembre. Moià. | XVII-XVIII | Col·lecció de 747 planxes de fusta, l'Àlbum de Mostres Abadal i una sèrie de fotogravats. Aquestes planxes són de Moià i de Manresa, dels segles XVI-XVII-XVIII i XIX. Qualitativament s'ha de parlar de les que pertanyen als anys 1600 i 1700, ja que sn'han conservades poques en fusta. Aquest fons de la Biblioteca de Catalunya està considerat el més representatiu de tots els que estan en mans privades o institucionals. | 08138-234 | Biblioteca de Catalunya | A finals de l'any 1923 la Biblioteca de Catalunya va adquirir el fons Abadal dels seus últims descendents de Manresa. És el més representatiu, segons els experts, ja que al ser planxes de fusta moltes d'elles es van fer servir com a combustible en èpoques de pobresa. | 41.8048200,2.1498100 | 429374 | 4628455 | 08138 | Moià | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | El mestre Pere Abadal i deixebles. | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 80146 | Creu de terme de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-sant-sebastia-0 | XVIII | Fragments de pedra calcària que formen part de l'antiga creu de terme de sant Sebastià. Actualment només resten dues puntes dels braços de la creu decorats amb fulls d'acant amb els números d'inventari del Museu 1494 i 1495, part del fust amb número d'inventari 1493 i part del capitell de la creu amb núm. 1492. | 08138-238 | Museu Municipal-Casa Natal de Rafael Casanova | Antigament estava situada a la plaça Sant Sebastià, on actualment està l'Ajuntament, vers el nord de la vila, quasi als afores. | 41.8133100,2.0969700 | 424995 | 4629443 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Les peces han estat localitzades després d'una cerca ja que no estaven a la mateixa zona. | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80151 | Himne de l'Arbre Fruiter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-de-larbre-fruiter | <p>Ajuntament de Moià (1913); Archivos del Ayuntamiento de Moyà. Francesc Viñas. núm. 3. Pàg. 29. Lliga de l'Arbre Fruiter. Impremta-Inglada & Cia.. Barcelona. www.festes.org</p> | XX | <p>Himne dedicat a l'Arbre Fruiter i a la Festa de l'Arbre Fruiter creada per la Lliga de Defensa de l'Arbre Fruiter i per iniciativa del tenor Francesc Viñas i Dordal. La primera edició de la festa va ser l'any 1905. La lletra d'aquest himne amb lletra del conegut poeta Joan Maragall i amb música del cèlebre Enric Morera diu: - ' Cantem plantant, plantem cantant/que tot és vida/ Els bons plançons, amb uns bons cants/fan més florida/ En terra l'hem clos/ Au! Fes-t'hi ben gros!/Arbre, cuita, cuita/ Els cants són les flôs/els fets són la fruita/ Donem-li el bon jorn/ Dansem-li a l'entorn/ Alça! Aire, aire!/ El seu bon retorn/no pot trigar gaire/ Ai, quina verdor!/ Ai, quina abundor/ Mira! mira! mira!/ Tot ell és dolçor/i el vent hi sospira/ Com ell, bons germans/creixem forts i sans/ Pluja, sol, davalla!/ Els xics se fan grans/ Amunt, jovenalla!/ Cantem plantant, plantem cantant/que tot és vida/Els bons plançons, amb uns bons cants/fan més florida '.-</p> | 08138-243 | Arxiu-Biblioteca, Ajuntament. | <p>Va ser creat l'any 1905 pel poeta Joan Maragall i el mestre Enric Morera per la Festa de l'Arbre Fruiter que es va celebrar a la vila de Moià el 16 d'agost de 1905 i que va ser executat per un nombrós cor del poble.</p> | 41.8146600,2.1151400 | 426505 | 4629577 | 1905 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80151-foto-08138-243-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80151-foto-08138-243-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | Inexistent | 2024-11-20 00:00:00 | Cristina Casinos | Joan Maragall i Enric Morera. | Una de les partitures originals es troba a l'Arxiu Municipal. La partitura esta titulada: 'A Francesc Viñas/' Himne de l'Arbre Fruiter '/Coro d'homes à veus solas' i signada: ' lletra de Juan Maragall/Musica de E. Morera/Sitges, Abril de 1905 '. L'Himne és interpretat per un cor de cantaires a la cloenda de la Festa de l'Arbre Fruiter el 16 d'agost, normalment al Parc Municipal. En la pàgina principal de la partitura (n'hi ha tres) hi ha escrit el número de inventari 1012. | 106|98 | 62 | 4.4 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||
| 80156 | Els Veguers de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-veguers-de-sant-joan | <p>Ballús i Casoliva, G (2000); Guia de Festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Col·lecció Guies núm. 2. Manresa.</p> | <p>Dansa cerimonial de l'antiga Confraria de Sant Joan Evangelista que es balla a la Festa d'Hivern i a la d'Estiu. Actualment es balla a la Plaça Major durant la Festa Major en haver desaparegut la festa a principis del segle XX.</p> | 08138-248 | Casc Urbà | <p>Va ser recuperada a partir d'una partitura antiga que es troba a l'Arxiu Municipal. Antigament es ballava a la plaça de l'Oratori, actual Pl. del Colom. La coreografia és moderna (1985) ja que es desconeix com es ballava antigament, tot i que podria tenir semblances amb el ball del ciri (la partitura és un 'treure ball').</p> | 41.8114500,2.0984600 | 425116 | 4629235 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2024-11-20 00:00:00 | Cristina Casinos | Barroc. | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80161 | Ball dels Garrofins - Contrapàs garrofí. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-dels-garrofins-contrapas-garrofi | <p>AD (1989); Calendari de Festes de Catalunya, Andorra i la Franja. Fundació de Serveis de Cultura Popular. Pàg. 398. Ed. AltaFulla. Barcelona. Ballús i Casoliva, G; Juan i Nebot, Ma. A (1989); Inventari de Danses Vives. Carpeta P-29. Arxiu de Danses Vives del Centre de Documentació i Recerca de la Cultura Tradicional i Popular. Generalitat de Catalunya. Tarter i Fonts, R(2007), font oral.</p> | <p>Dansa tancada, ballada per un grup, que es col·loca en cercle i en renglera utilitzant els punts: saltirons 1, 2, 3 i peu endavant, rotllana i torre; els braços a la cintura i picarols a les cames i a les armilles. Antigament el ballaven 6 joves o homes, actualment 8 infants del poble (nens i nenes)o sempre múltiples de 4. Actualment es balla el 19 i 20 de gener, acompanyat de música per flauta dolça tot i que antigament la partitura era per a flabiol. El vestuari és diferent si es tracta d'un infant nen o nena. Els garrofins nens: mitges blanques, faldilla amb doble faldilla amb puntes i camisa de màniga llarga blanca, escalfadors blaus i llaç blau al coll, armilla amb cascavells amb ribets blaus, faixa blava, barretina amb cintes de colors. Les Garrofines: escalfadors, faixa i armilla de color vermell, al cap porten cintes de colors, mitges blanques, faldilla amb doble faldilla amb puntes i camisa de màniga llarga blanca.</p> | 08138-253 | Casc Urbà - A la plaça de l'església, a l'església i al carrer. | <p>Aquest ball ja és esmentat en el qüestionari de Francisco de Zamora fet a tots els municipis de l'Estat Espanyol l'any 1789. R. Tarter diu que l'origen d'aquest ball és de finals del s. XVII, portat de mans d'immigrants francesos. És esmentat també en les memòries de Mn. Isidre Dalmau l'any 1864, anomenat 'Ball de Gaufins associant-lo amb el mot llatí 'gaudeo' que vol dir alegrar-se. Diu que sortien abans de la festa de Sant Sebastià i anaven guarnits amb cintes i cascavells. Segons Mn. Dalmau, el nom de Garrofins ve de les barretines llargues que penjaven al llarg de l'esquena dels balladors que a ulls del poble eren molt semblants a les garrofes del camp. Dels anys posteriors a la Guerra Civil hi ha diverses ressenyes que en parlen. L'any 1956 es balla per primera vegada amb el Ball del Ciri. L'any 1974 es reestrena i l'any 1975 l'agrupament escolta de Mn. Amadeu Oller, sota la direcció del Sr. Trullà, el tornen a ballar a la vigília de Sant Sebastià, acompanyats pel ' Pollo ' i pels músics dels flabiols. Com a dada curiosa, l'any 1983 va ser ballat per una cinquantena de nens. Antigament es ballava a la vigília de la festa i es feia un cercavila amb parades per ballar-la. En canvi per Sant Sebastià a l'església es feia en sortir de la missa de matí. Actualment hi ha petites diferències entre la partitura que apareix al Costumari Català de Joan Amades i l'actual.</p> | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2024-11-20 00:00:00 | Cristina Casinos | s. XVIII. | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80162 | Ball de Gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-15 | <p>Ballús i Casoliva, G; Juan i Nebot, Ma. A (1989); Inventari de Danses Vives. Carpeta P-29. Arxiu de Danses Vives del Centre de Documentació i Recerca de la Cultura Tradicional i Popular. Generalitat de Catalunya. Tarter i Fonts, R(2007), font oral.</p> | <p>Ball tancat que a finals del s. XIX es deia Ball de Gitanes i Gitanos. Antigament obria la processó de Sant Sebastià. Està dividit en diferents parts: l'Entrada, els recitats de les parelles, el Ball, el mantejament del Pollo i la sortida. Els homes dedicaven la corranda a les dones. El grup de balladors, format per 6 parelles, es col·loca en cercle, passeig i filera i els punts de ball que fan servir són: rístol, cargol, línia recta, cadena petita, cadena grossa, molinet, passades, rodona, punt de sardana i polca i estrella petita. El vestuari dels balladors; els nois: pantaló de vellut de color, brusa blanca de mànigues llargues amb tiretes de colors, coll blanc de plecs, barrets de tres puntes amb tiretes que arriben fins els genolls, faixa blanca i sabatilles negres, camals amb cascavells. Les dones: faldilla de vellut en colors diferents, brusa blanca amb màniga llarga, capa del mateix color de la faldilla fins la cintura i amb pell blanca per tot el voltant, llaços de color al cap, mitges blanques i sabates negres. A la dansa li acompanya una cobla completa.</p> | 08138-254 | Casc Urbà- A la plaça de l'Església, a l'església i al carrer. | <p>És una de les danses més antigues de la vila. Ja surt esmentada com a dansa tradicional en el qüestionari de Francisco de Zamora de 1789 i a les memòries del Mn. Dalmau de 1864. Hi va haver un parèntesi durant la Guerra Civil en el que va desaparèixer, Durant els anys 70 torna a patir una altra modificació de mans del Sr. Artur Castanys i el mestre Cohí-Grau i la recreació del vestuari per la Junta del Casal de Moià. Abans de la seva recuperació l'any 1976, es ballava al so del violí i eren només els homes el qui el ballaven disfressant-se alguns de dones. Hi ha documentació de principis del s. XX on es diu que la música que acompanyava el ball era la del violí i esmenta el violinista moianès, Josep Oliveres, 'el Cotre'. Actualment l'acompanya la cobla.</p> | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2024-11-20 00:00:00 | Cristina Casinos | Es balla a la Plaça el diumenge més proper a Sant Sebastià (20 de gener), juntament amb el ball del Ciri i els Garrofins. S. XVII. | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80163 | Contrapàs Curt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/contrapas-curt | <p>Ballús i Casoliva,G; Juan i Nebot, Ma. A (1989); Inventari de Danses Vives. Carpeta P-29. Arxiu de Danses Vives del Centre de Documentació i Recerca de la Cultura Tradicional i Popular. Generalitat de Catalunya. Tarter i Fonts, R(2007), font oral.</p> | XIX | <p>Ball de dos homes, dos traginers, que el ballaven en la festa de Sant Antoni. És una dansa tancada, de sentit religiós, en la que té molta importància el moviment dels peus, que descriu la passió del Senyor en diferents parts: 1a Salutació i invocació al Déu Pare; 2a primera imatge: la corona d'espines; 3a segona imatge: el carrer de l'amargura; 4a la Crucifixió; 5a el Davallament; 6a la Resurrecció; 7a salutació amb la gorra. Antigament quan el començaven a ballar els traginers es fumaven un cigar i el ball acabava quan el cigar es consumia. Un traginer es col·loca davant de l'altre, un al costat de l'altre i els punts que ballen: punt de creu, paral·leles, punt garlandes, sardana acompanyats per una cobla. El vestuari s'ha refet a partir dels records d'antics balladors i de la documentació fotogràfica: brusa de traginer negra i pantaló de vellut negre, gorra negra i espardenyes de betes negres. Antigament portaven un mocador blanc al coll. Els balladors són acompanyats en tot moment pel 'Pollo', que hi intervé passivament.</p> | 08138-255 | Casc Urbà - Pl. Major en les Festes d'Hivern | <p>Tot i que no surt esmentada en les memòries de Mn. Dalmau, se sap que és de finals de s. XIX. Es ballava per Sant Antoni, 17 de gener, festa molt important al poble. Es ballava al migdia després dels Tres Tombs i després de la cercavila al vespre. Antigament la ballaven dos homes de 50-60 anys. Era acompanyada per la música de violí. L'any 1984 es va recuperar. Actualment es balla el dia dels Tres Tombs (darrer diumenge de gener) al passar el tercer tomb per l'església, com a homenatge al banderer i els administradors de la festa. Es recorda que als anys 20 la melodia només era per violí, actualment és cobla completa.</p> | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2024-11-20 00:00:00 | Cristina Casinos | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80177 | Ball de Nans - 'La Filigrana' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-nans-la-filigrana | <p>Ballús i Casoliva, G; Juan i Nebot, A(1989); Inventari de Danses Vives. Carpeta Arxivador P-29. Arxiu Municipal de Moià.</p> | <p>Dansa tancada amb diferents parts: entrada, ballada de la dansa i sortida. Es balla per parelles que es col·loquen en cercle, quadre i renglera. Els punts que fan servir a la dansa són el galop, punta i taló. Els balladors amb capgrossos representen el rei, la reina, el pagès i la minyona. La coreografia de la dansa ha estat creada expressament però segueix les danses similars existents en altres balls de Catalunya. El vestuari que porten és pràcticament nou, creat l'any 1985. El rei porta: vestit vermell i capa negre; la reina: vestit de color blau cel i capa vermella; el pagès: pantaló de vellut negre i brusa llarga; la minyona: vestit negre, davantal i còfia blanques. La música que acompanya el ball és una copla complerta creada modernament pel Sr. Artur Castany i el Sr. Cohi-Grau.</p> | 08138-269 | Casc Urbà | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 08138 | Moià | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2024-11-20 00:00:00 | Cristina Casinos | Només es balla a la Festa Major d'estiu i és l'únic ball on apareixen els capsgrossos. | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80180 | Col·lecció Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-parroquial-0 | <p>Homs i Forcada, A; Martos i Moreno, E (2003-2006); Fitxes inventari de Patrimoni del Bisbat de Vic. Vic. Mn. F. Arumí; ( 2007 ), font oral.</p> | XIV-XX | L'estat de les peces és força desigual | <p>Col·lecció de patrimoni moble que consta de quasi 1000 peces de diferents materials que es troben emmagatzemades en quatre locals diferents: la rectoria, el cambril de Sta. Maria, el Museu Municipal i l'Ajuntament. La col·lecció està formada per: escultura majoritàriament en fusta policromada: icones religioses, fragments d'altars, retaules; Orfebreria en plata i bronze: creus, calzes, reliquiaris, canelobres, copons, veròniques; Tèxtil: casulles, estoles, tàlems, dalmàtiques, collarins; Vidre: canadelles; Llibres; Ceràmica: rajoles (1800-1900 dC) ; Quadres de pintura a l'oli i al tremp sobre tela; Gravats; Mobiliari: butaques, cadires, bancs; 5 Passos de Setmana Santa. Els béns que formen aquesta col·lecció pertanyen a diferents segles que oscil·len del s. XIV al s. XIX.</p> | 08138-272 | Casc Urbà - Pl. Major: Rectoria, Cambril, Museu Municipal i Ajuntament | 41.8120500,2.0986400 | 425132 | 4629301 | 08138 | Moià | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80180-foto-08138-272-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80180-foto-08138-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80180-foto-08138-272-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cristina Casinos | Les UTM que consten a la fitxa són les de la rectoria actual (casa Bussanya). | 94|98|85 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80194 | Observatori Astronòmic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/observatori-astronomic | XX | Cos de formigó octogonal d'uns 8 m d'alçada, aproximadament, acabats amb una cúpula semiesfèrica per al telescopi. A la dreta té un anemòmetre i a l'esquerra un parallamps. L'observatori està situat en un turó tancat amb l'accés prohibit. | 08138-286 | Al nord-est de la vila tocant a l'Estany. | 41.8559000,2.1325300 | 427996 | 4634141 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80194-foto-08138-286-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Casinos | 98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 80331 | Conte titulat 'Nostre Senyor tanca una porta i n'obre una altra' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conte-titulat-nostre-senyor-tanca-una-porta-i-nobre-una-altra | XIX | Transcrit i reeditat per Jaume Clarà | Aquest conte va ser escrit per Maria del Pilar Maspons i Labrós (1841-1907) i publicat l'any 1881 en el recull 'Llegendas catalanas'. Segons Jaume Clarà, l'argument és de caràcter romàntic i centrat en la caritat d'inspiració cristiana i en la benvolença dels designis divins, que no deixen mai ningú desemparat, tal com remarca el títol de la narració: una noia amb els seus pares arriba a Moià de viatge, pas previ per a anar a l'Estany, i durant la nit els ensopega un aiguat que provoca grans destrosses, sobretot en els carrers més pobres de la vila; la filla considera que, en lloc de continuar el viatge, han d'esmerçar els seus recursos a ajudar la gent més pobra i perjudicada; per això mare i filla es dirigeixen a la zona de Moià més afectada, la Ciutadilla, per parlar amb una família desgraciada que, després d'haver patit la mort del seu fill a la guerra de Cuba, ara ha perdut la casa; per a arribar a la Ciutadilla els fa de guia un jove que troben pel camí i que, en un tomb d'aquells típics de l'argumentari romàntic, acaba resultant ser el fill de la família desgraciada, que reapareix sa i estalvi. | 08138-434 | C. Ciutadilla - Plaça de Sant Andreu | 41.8115300,2.0939100 | 424738 | 4629248 | 1881 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Maria del Pilar Maspons i Labrós | En aquest conte, Maspons ens ofereix una versió de la llegenda de la invenció de la imatge de Sant Andreu i una descripció de l'església i altres indrets de la vila. | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80341 | Fons documental de Moià a l'ABEV | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-moia-a-labev | <p>Fons de la parròquia de Santa Maria de Moià conservat a l'Arxiu i Biblioteca del Bisvat de Vic. Conté llibres sacramentals, llibres d'administració, confraries, escoles pies, Acció Catòlica. Llibres notarials: 9 volums de 1317 fins a 1860. Pergamins de Moià/Cambreria de l'Estany: 5 volums. Impresos segles XIX i XX. Comunitat de preveres de Moià (1589-1983) A part hi ha les visites pastorals, elaborades des del Bisbat de Vic. Per la relació històrica, també cal esmentar el fons de Sant Pere de Marfà i Santa Coloma Sasserra.</p> | 08138-444 | C. Santa Maria, 1. Vic | 41.8115300,2.0939100 | 424738 | 4629248 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Legal | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-01-24 00:00:00 | Francesc Roma | 94 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80342 | Fons documental Sant Feliu de Rodors a l'ABEV | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-sant-feliu-de-rodors-a-labev | XIX-XX | <p>L'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic guarda també els fons de la parròquia de Sant Feliu de Rodors, que inclouen Llibres sacramentals (1828-1992) i Llibres d'administració</p> | 08138-445 | C. Santa Maria, 1. Vic | 41.8115300,2.0939100 | 424738 | 4629248 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-01-24 00:00:00 | Francesc Roma | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 80343 | Fons documental parròquia de Sant Pere de Ferrerons a l'ABEV | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-parroquia-de-sant-pere-de-ferrerons-a-labev | <p>Fons de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic sobre Sant Pere de Ferrerons, que conté Llibres sacramentals (1575-1965), Llibres d'administració, Llibres notarials (1741-1944) i Pergamins: venda del mas Ferrerons, 1327</p> | 08138-446 | C. Santa Maria, 1. Vic | 41.8289700,2.1276800 | 427563 | 4631155 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-01-24 00:00:00 | Francesc Roma | 94|98 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80417 | Col·lecció religiosa del Museu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-religiosa-del-museu-episcopal-de-vic | <p>Conjunt format per peces de retaule, frontals d'altar, hostier, medalles i peces litúrgiques procedents de Sant Pere de Ferrerons.</p> | 08138-531 | Plaça del bisbe Oliba, 3. 08500 Vic | 41.8289800,2.1288800 | 427663 | 4631155 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Legal | Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-01-17 00:00:00 | Francesc Roma | 94 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.