Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 80337 | Poua de Puig-antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-de-puig-antic | Falta la meitat de l'estructura perifèria. L'interior és ocupat per vegetació i roques caigudes | Estructura cilíndrica, feta amb pedra en sec sense relligar, de la qual es conserva la meitat sud i sud-est. Fa 9 m de diàmetre i es conserven fins a 4,10 m d'altura màxima. Al torrent de l'Espina es podria haver recollit el glaç, ja que hi ha un gorg i el sòl del torrent és pla i de pedra. | 08138-440 | Riba dreta del torrent de l'Espina, just al límit amb Collsuspina | 41.8054800,2.1697200 | 431029 | 4628512 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80337-foto-08138-440-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Es troba just al límit amb Collsuspina | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80336 | Teuleria o forn d'obra de la Feixadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-o-forn-dobra-de-la-feixadella | Caldria una neteja del lloc per assegurar l'emplaçament exacte de l'estructura | Clot de forma quadrada que podria correspondre a una teuleria, donat que a la rodalia es troben restes de teules i maons. | 08138-439 | La Feixadella, a tocar del torrent de l'Espina | 41.8031300,2.1671400 | 430812 | 4628254 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | És difícil d'observar i, si no s'hi actua, corre perill de perdre's definitivament. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80335 | Cova de Puig-antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-puig-antic | Borràs,J;Miñarro,JM;Talavera,F.(1982).-”el baix empordà, el gironès, la selva, l'osona, el vallès oriental i el maresme” Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.6):1-292. ed. Políglota. Barcelona. Daviu, J.; Pallarès, J.(1981).-”Tres cavitats al terme de Collsuspina”. Gours (8):31-36. GEFOMA. Foment Martinenc. Barcelona. | Cova d'uns 35 m de recorregut, principalment rectilini fins arribar a la part final. El seu traçat segueix una diàclasi ben marcada. La boca d'entrada fa un 5 m d'altura per 2 m d'amplada. | 08138-438 | Al sud-est de Puig-antic, a peu de cingle | Segons l'Espeleoíndex, la cavitat era coneguda des d'antic en els àmbits arqueològics. La primera referència és una exploració duta a terme per la SIE del CEA l'any 1970. Tot i aixecar-se'n la topografia, aquesta no fou publicada fins l'any 1982, amb motiu de la publicació del volum 6 del Catàleg Espeleològic de Catalunya (on surt erròniament situada). L'any 1981 Joan Pallarès i Jordi Daviu (GEFOMA) realitzen una nova topografia que publiquen a la revista GOURS, ometent conscientment la situació de la cavitat. | 41.8046100,2.1658600 | 430707 | 4628419 | 08138 | Moià | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Francesc Roma | A l'Espeleoindex s'inclou una topografia actualitzada de la cavitat. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 79994 | Puig-antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-antic | Ubals i Picanyol, D ( 2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 131. Moià. | Masia de planta rectangular de dos pisos amb teulada a dues vessants amb testers de fusta. El nucli original era més petit, de planta quadrada. L'accés és al sud per una porta d'estil clàssic d'arc rebaixat del qual la part central està refeta amb maons, es pot observar una rajola blanca amb el número 9, restes d'un antic número en vermell i negre en el que s'entreveu: ' Nº 13 '. A la part superior de la clau i a la banda esquerra de la llinda de pedra original s'observen unes incisions que recorden la part inferior d'un possible rellotge de sol antic. Es diferencia el nucli central original dels dos cossos afegits als extrems allargant la zona habitable resultant una planta rectangular. A ponent hi ha un cobert amb teulada a una vessant i amb l'accés a la façana est. A la façana est del nucli hi ha dos coberts annexats amb teulada a una vessant de maçoneria. Les façanes estan molt retocades i només dues finestres conserven ampit i motllura perimetral. No s'observen inscripcions. | 08138-107 | Al nord-est de la vila. | 41.8055400,2.1632800 | 430494 | 4628524 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79994-foto-08138-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79994-foto-08138-107-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 79911 | El Gomar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gomar | Arxiu Municipal de Moià. Dovella (1984); Revista d'Història i Art del Bages. Pàg. 32-38. Any VI. Nº Dotzè/12. Febrer. Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Piera, M; Caballé, G (2003); ' Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al Mas Gomar '. 26 de setembre al 8 d'octubre. Empresa Arqueociència. Serveis Culturals SL. Manresa. Riera i Fonts, C (2002); ' Topònims del Moianès d'origen Germànic '. Modilianum Nº 27. pàg. 55-67. Desembre. Moià. Ubals i Picanyol, D ( 2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 84-85. Moià. | Masia de planta rectangular de dos pisos més golfes. Presenta un nucli central a migdia, amb coberta a dues aigües sense ràfec. L'accés a l'immoble es fa per un portal adovellat modern de grans carreus regulars que hi ha al sud. La porta d'accés a la façana sud és d'estil simple amb carreus de pedra tosca i hi ha uns petits contraforts de gres vermell. A sobre hi ha una finestra amb arc apuntat d'estil gòtic, però que no és original, va ser ubicada al s. XVIII. Tot el cos rectangular de la masia que s'observa actualment és del s. XVIII, només es conserva part original a la façana de ponent i la continuació a tramuntana possiblement del s. XI. | 08138-24 | A l'est de la vila - Ctra. N-141 Km 32,4 en una pista a mà dreta. | El nom de Gomar apareix per primera vegada l'any 955 al testament d'un prevere anomenat Sunyer que va deixar al seu nebot Comar un seguit de terres situades en un puig anomenat Gondemar o Gomar, a Collsuspina. Durant la realització d'unas obres a la planta baixa de la masia es van fer un seguit de rebaixos en el subsòl que van deixar al descobert les restes arqueològiques causa de la motivació d'intervenció d'urgència. Algunes de les restes arqueològiques trobades a l'excavació estan relacionades directament amb l'ermita de Santa Eugènia del Gomà que es troba a pocs metres de la masia. Segons la memòria d'intervenció arqueològica realitzada l'any 2003 és molt possible que durant la Baixa edat mitjana (s. XIV-XV) la masia s'ampliés. L'estructura actual va ser aixecada probablement a finals del s. XVII o inicis del s. XVIII en el moment d'eufòria del camp moianès. | 41.8167400,2.1596300 | 430203 | 4629771 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79911-foto-08138-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79911-foto-08138-24-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Durant el s. XVIII van ser afegides noves dependències, a tramuntana un cobert i un altre a llevant (pallissa actualment habitacle) encerclats per una tanca que clou la façana de migdia.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya la cronologia donada és s. XVII-XVIII. | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 80205 | Restes arqueològiques del mas Gomar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-arqueologiques-del-mas-gomar | <p>Dovella (1984); Revista d'Història i Art del Bages. Pàg. 32-38. Any VI. Nº Dotzè/12. Febrer. Arxiu Municipal de Moià. Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarque Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Piera, M; Caballé, G (2003); ' Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al Mas Gomar '. 26 de setembre al 8 d'octubre. Empresa Arqueociència. Serveis Culturals SL. Manresa</p> | <p>Restes arqueològiques aparegudes en els fonaments de la masia del Gomar. La metodologia duta a terme en aquesta intervenció arqueològica d'urgència va ser el Mètode Harris mitjançant una excavació en extensió. Es tracta d'un jaciment arqueològic clàssic amb estructures excavades: un mur (UE103) de cronologia romana-visigòtica de 2,85 x 1,15 m i dos murs més molt possiblement del s. XIII-XV; 6 sitges de planta rodona (UE109, UE201, UE203, UE204, UE305)del s. XIV-XV i 2 fosses d'enterrament excavades a la roca natural (UE106, UE305), 8 tombes del període Alt Medieval (s. IX-XI) tipus fossa simple algunes amb coberta de lloses a doble vessant. Tant les sitges com els enterraments estan vinculats a l'ermita de Santa Eugènia que es troba a pocs metres. Quant al material arqueològic trobat in situ, es tracta bàsicament d'atuells d'ús domèstic: ceràmica: olles, càntirs i grans recipients, plats, escudelleres, tapadores..Ceràmica de cuita oxidant amb vidrats de color verd i marró, ceràmica reduïda i oxidada, ceràmica de pisa blanca amb decoració blau i reflex daurat. La cronologia d'aquesta ceràmica oscil·la des del s. VIII-IX als s. XVII-XIX;Materials de construcció: restes d'estuc i teules més un possible fragment de teula romana plana (MG-1.7-8).</p> | 08138-297 | A l'est de la vila - Ctra. N-141 Km 32,4 en una pista a mà dreta. | <p>El nom de Gomar apareix per primera vegada l'any 955 al testament d'un prevere anomenat Sunyer que va deixar al seu nebot Comar un seguit de terres situades en un puig anomenat Gondemar o Gomar, a Collsuspina. Durant la realització d'unes obres a la planta baixa de la masia es van fer un seguit de rebaixos en el subsòl que van deixar al descobert les restes arqueològiques causa de la motivació d'intervenció d'urgència.</p> | 41.8167483,2.1595818 | 430199 | 4629772 | 08138 | Moià | Restringit | Bo | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2021-07-01 00:00:00 | Cristina Casinos | A l'inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya és denominat: mas Gomar i classificat com a lloc d'enterrament inhumació col·lectiu necròpolis; lloc o centre de producció: explotació agrícola camp de sitges amb una cronologia des de medieval a moderna (+800/1789). | 94 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80204 | C. Francesc Viñas / c. Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-francesc-vinas-c-sant-antoni | Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarque Pujades i Cavalleria, J (1992); Memòria d'intervenció arqueològica preventiva al carrer Francesc Vinyes cantonada amb el carrer de Sant Antoni ( placeta del Casal ) de Moià ( Bages ). Inèdit. Març. Vic. Núm. d'Inventari del Palau Moja nº826. | Excavació realitzada per J. Pujades l'any 1992 en el jardí elevat de can Carner que dona al carrer Francesc Viñas, antigament anomenat també carrer de la Cendra. En el procés de rebaix de terres del jardí elevat es va localitzar un mur de carreus irregulars amb orientació N-S i del que no es va poder determinar les mides ja que estava parcialment tapat per la vorera del carrer. El material arqueològic obtingut (102 fragments ceràmics, 14 fragments ossis de fauna, 1 escòria, 1 carbonet, 1 fragm.fFerro i un de teula) dona una cronologia a partir del s. XVI tot i que va aparèixer algun fragment de la baixa edat mitjana qualificat de residual. El número més important de ceràmica és la que correspon a finals del s. XVII i sobretot al s. XVIII. Així doncs, el material localitzat a la rasa de fonamentació del mur dona una cronologia no anterior a l'època moderna. | 08138-296 | Casc Urbà. Angle entre els dos carrers. | L'any 1366 es construeix la muralla de la vila que estava formada per: muralla, fossar i contramuralla amb esperons i contraforts que lligaven la muralla i la contramuralla. Es van traçar els portals d'en Riquer (Cambril), Portal Major o de Barcelona, el Portal d'en Vila al capdamunt de la vila, el de Can Batlles (entre carreró i carrer del Vall) i s'alcen les torres damunt el portal de Barcelona i damunt la Font Vella. Moià comptava aleshores amb quatre carrers envoltats per la muralla, el carrer del Forn, el carrer de les joies (carrer de la Bosseria), el carrer de Sant Antoni (carrer de la Rectoria) i el carrer Jussà. | 41.8161300,2.1593300 | 430177 | 4629703 | 08138 | Moià | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | A la memòria d'intervenció d'urgència no apareix cap UTM de l'estructura, només una cota Z: -220 pel parament de tramuntana i Z': -414 pel parament de llevant.No es coneix si van ser respectades les restes a l'hora de fer la nova pavimentació del jardí. | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 79892 | Santa Eugènia del Gomar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-eugenia-del-gomar | AD (1980); El Bages. Aproximació al medi natural i humà de la comarca. ' Edificis romànics religiosos ' per F. Villegas i Martínez. Pàg. 389. Centre excursionista de la comarca del Bages. Llibre commemoratiu del 75º Aniversari. Ed. Montblanc-Martin DL. Granollers-Barcelona. AD (1981); Gran Geografia comarcal de Catalunya. Bages, el Berguedà i el Solsonès. Vol. II. El Moianès pàg. 167-185. Ajuntament de Moià. Arxiu Municipal. Barral i Altet, X (1981); L'art Pre-romànic a Catalunya. Ed. 62. Barcelona. Buron, V (1980); Esglésies Romàniques Catalanes - Guia. Artestudi Ed. Barcelona. Coll i Riera, JM; Molina i VallMitjana, JA; Roig i Buxó, J (1992); ' Una olla Alto-Medieval trobada a Santa Eugènia del Gomar '. Modilianum, nº 7. pàg. 59-62. Desembre, Moià. Dovella (1994)). Revista d'Història i Art del Bages; Moià i Rodalies. pàg. 32-38. Any IV. Nº 12. Manresa. Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Piera, M; Caballé, G (2003); ' Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al Mas Gomar '. 26 de setembre al 8 d'octubre. Empresa Arqeuociència. Serveis Culturals SL. Manresa. Tarradell i Mateu, M; Riu i Riu, M; Giralt i Raventós, E (1988); Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II. pàg. 23-55. 2a edició. Ed. Parcir Selectes. Manresa. | X | les restes que queden han estat consolidades | Capella preromànica d'una sola nau. La part més conservada és l'absis, a llevant, de planta rectangular d'uns 3 x 2 m amb volta de mig punt al que s'accedia per un esglaó de gres vermell que encara es conserva igual que una part de la teulada a dues vessants sense ràfec. També conserva el paviment de rajola decorada amb quatre barres verticals. Es conserven uns 3,5 x 5 m del mur de tramuntana i gairebé res del mur sud. La nau, més alta que l'absis, era coberta segurament per una encavalcada de fusta. Hi ha una petita part del mur de migdia on es pot entreveure un espai que correspon a la porta oberta al s. XVIII i que, molt possiblement, va substituir la primitiva. L'aparell és de pedres irregulars (gres i tosca) però ben disposades en filades iguals. L'església havia tingut el cementiri a prop en època medieval. En la prospecció del terreny s'han observat restes òssies i en l'excavació arqueològica d'urgència realitzada al mas del Gomar, situat a pocs metres de l'ermita, l'any 2003 van aparèixer tombes de fossa simple algunes amb coberta de lloses a doble vessant amb inhumacions de cronologia altmedieval i vinculades a Santa Eugènia. | 08138-5 | Al sud de la vila - Ctra. de Vic km. 32, 4. Direcció masia el Gomar | L'església de Santa Eugènia del Gomar apareix documentada l'any 951, quan Guibert ven a Radulf, el bisbe de la Seu d'Urgell, terres i vinyes que tenia a Sentfores i a Ferrerons. Durant els segles XI i XII va funcionar com a parròquia dins el terme de Moià. A partir dels segles X-XI les zones que estaven al voltant de l'església es convertiran en espais protegits en els quals s'emmagatzemaven productes i excedents agrícoles. És per això que hi ha una relació directa de l'església amb les sitges trobades al mas del Gomar. Al s. XIII Santa Eugènia del Gomar perd funció com a parròquia i funcionarà com una simple capella de la parròquia de Santa Coloma Saserra fins a l'època Moderna. El culte va cessar al s. XVII. El 1878 es documenta la darrera referència de l'església quan és agregada a la parròquia de Collsuspina. | 41.8166300,2.1591300 | 430161 | 4629759 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79892-foto-08138-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79892-foto-08138-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79892-foto-08138-5-3.jpg | Legal | Pre-romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Les restes dels murs i de l'absis indiquen que és una capella pre-romànica única en la seva tipologia al Moianès.Es té constància que els voltants de l'ermita són plens d'enterraments, ja que superficialment es poden observar restes òssies que podrien abastar una cronologia del s. X fins al s. XVIII.Recentment han aparegut restes d'un absis semicircular a la façana de tramuntana (perpendicular a l'actual) de cronologia anterior a l'estructura del mur encarat al nord (pendent d'estudi).A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: Capella de Santa Eugènia del Gomar i la cronologia donada és s. X d'estil preromànic. | 91|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 80418 | Col·lecció arqueològica procedent de Moià al MEV | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-procedent-de-moia-al-mev | <p>Conjunt format per un punyal, dues peces de collar, 34 fragments de ceràmica i una punta procedents del dolmen de Puig-rodó.</p> | 08138-532 | Plaça del bisbe Oliba, 3. 08500 Vic | 41.8132200,2.1569600 | 429977 | 4629382 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-01-17 00:00:00 | Francesc Roma | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||||
| 80232 | Roureda de la font Cendrosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roureda-de-la-font-cendrosa | Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià. | Conjunt de roures que formen una arbreda frondosa que ocupa una àrea de 466101 m i un perímetre de 4459,4 m. Quasi limita amb el municpi de Collsuspina. | 08138-324 | Al nord-est de la vila. | Anomenat 'Quercus Pubescens' de la familia de les fagàcies i classificada com a angiosperma. Pot arribar fins els 25 m d'alçada i les fulles, de forma ovada, fan de 4 a 13 x 6 cm. | 41.8184200,2.1563100 | 429929 | 4629960 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80330 | Balma de les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-les-comes | Balma d'uns 50 m de llarg per 20 d'amplada, situada a la riba dreta del torrent del Gomar. Presenta restes de murs al sud, on apareixen teules i maons. També un encaix tallat a la paret i una regata per controlar els regalims de l'aigua per la paret. A l'extrem nord podrien haver-hi hagut més construccions. | 08138-433 | Torrent del Gomar | 41.8081700,2.1557800 | 429874 | 4628822 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80330-foto-08138-433-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | El conjunt sembla haver estat excavat en algun moment, potser de manera furtiva.Hi ha un bon gruix de sediments que es podrien excavar. | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80045 | Barraca 18447 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18447 | No té coberta, i pràcticament només en queda el perímetre | Barraca aèria aïllada, de planta rectangular (4,10 x 3,20 m exterior), amb una porta al sud-est i una finestra espitllerada feta amb unes peces de rajol cuit, a la banda est. Està feta amb pedra calcària del lloc, pràcticament sense treballar, relligada amb un morter de molt baixa qualitat. Els murs fan 50 cm de gruix. | 08138-521 | Feixes de Sobre la Bassa de la Carretera | 41.8195900,2.1552800 | 429845 | 4630091 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80045-foto-08138-521-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Codi 18447 de la Wikipedra. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 79905 | Les Comes de Santa Eugènia-Les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-comes-de-santa-eugenia-les-comes | Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Serra i Coma, R; Sarri, J (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XVIII-XIX | Masia de planta rectangular de grans dimensions de dos pisos més golfes i teulada a dues vessants amb ràfec de tres fileres de rajola. L'estructura actual és setcentista però amb moltes transformacions. El portal d'entrada és d'estil clàssic amb l'arc rebaixat i motllura perimetral. A la clau de la llinda hi ha una inscripció: ' SAGIMON COMAS DE STA EUGENIA/RENOVA ANY 1791 Dni '. A l'esquerra d'aquesta inscripció hi ha el número de la casa, ' Nº 17 ' pintat en negre i emmarcat amb decoració vegetal en negre i vermell. A cada banda del portal hi ha una finestra adovellada. El primer pis té tres obertures a la façana: una finestra amb motllures de tipus renaixentista i dos balcons, el de damunt del portal és adovellat i l'altre ha estat reformat. Al pis superior hi ha tres obertures emmarcades per maó tot i que es mantenen tapiades. A la banda de migdia s'hi ha adossat un cos rectangular de dos pisos. Es conserva el barri que queda tancat per coberts i pallisses. El cos adossat al sud té galeria porxada però és de nova construcció. A les golfes i centrada al mig, hi ha una lluerna romboïdal eclèctica. L'entrada als baixos és de tradició barroca. A la façana de llevant s'observen, al segon pis, dues arcades de mig punt una d'elles tapiada, als extrems de la façana. En tot l'edifici s'observen finestres allargades amb muntants de maó, obra de la reforma de principi s. XIX. A pocs metres de la façana de tramuntana hi ha una gran bassa rectangular, que conserva una bomba d'aigua de ferro, que separa el nucli original d'un cobert de grans dimensions de planta rectangular amb teulada a dues vessants i ràfec d'una línia de rajoles amb tres accessos de portes d'arc de mig punt i muntants de maó amb caire del s. XIX. | 08138-18 | A l'est de la vila. A 350 m del trencant a mà dreta després del km 32 de la N-141 direcció a Vic. | 41.8144100,2.1546500 | 429787 | 4629516 | 1791 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79905-foto-08138-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79905-foto-08138-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79905-foto-08138-18-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | L'estructura primitiva del mas anterior al s. XVIII no es conserva.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Les Comes, Mas de les Comes de Santa Eugènia amb una cronologia: s. XVIII- XX. | 102|98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 79971 | Xup de Les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xup-de-les-comes | Serra i Coma, R; Sarri, J (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XVIII | Estructura de planta quadrada construïda en pedra seca amb unes mesures de 10 x 3 x 5 m que actualment es troba adossada a uns coberts de la banda de llevant de la masia de les Comes de Santa Eugènia. Dos arcs rebaixats independents parteixen simètricament el conjunt. Un d'aquests arcs va ser utilitzat com a safareig. L'altre arc està tapiat i d'ell sobresurt una estructura de planta rectangular d'uns 4 x 5 x 5 m coberta per una volta de canó. | 08138-84 | A 6 Km a l'est de la vila en direcció a Collsuspina Ctra. N-141 Km. 32. | No hi ha documentació escrita d'aquesta construcció i la tradició oral diu que era un lloc on es conservaven els aglans. | 41.8138500,2.1535500 | 429695 | 4629455 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80295 | Casa Cendresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-cendresa | XVIII | Actualment està coberta de vegetació i és impossible acostar-s'hi. | Masia de planta quadrada en estat de ruïna. Havia estat constituïda per dues plantes, la superior quasi unes golfes. La teulada era a dues vessants amb els pendents nord-sud, i l'accés era a través d'una porta amb arc de mig punt a la façana sud. A prop de la masia hi ha les restes d'un cobert. Es desconeix l'època de construcció, però per les restes que queden es podria deduir que és del segle XVIII. | 08138-398 | Al capdamunt del torrent de la Torre | Documentat al segle XVI com a mas Cendrós, va passar a propietat de la família Casanova a finals del mateix segle. Aparèix en el cadastre de 1737 com a mas Sandresa, i en el nomenclàtor de 1860 amb el nom de La Casa Sindresa. | 41.8372700,2.1531200 | 429685 | 4632055 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80384 | Cista de Cospinar 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cista-de-cospinar-2 | No s'ha excavat mai, que se'n tingui coneixement. | Possible cista, identificada però pendent d'excavació. Actualment està enderrocada i s'hi observa la llosa superior i algunes laterals. A pocs metres al nord hi ha una petita pedrera, que podria correspondre al mateix període (però caldria excavar-ho per tenir-ne confirmació). | 08138-487 | Entre el torrent del Bassot i la carretera de les coves del Toll | 41.8123600,2.1518500 | 429552 | 4629291 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 80174 | Torrent del Bassot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-bassot | Torrent que ve de Collsuspina i que al passar pel terme municipal de Moià va anar erosionant la roca calcària de la zona formant terrasses fluvials i el conjunt natural del Toll. Ha fet d'aquesta erosió del terreny una atracció geològica que va arribar a formar tot un complex càrstic que es va omplir d'encants arqueològics quan les coves i les galeries, formades exteriorment i interiorment pel torrent, van ser ocupades pels animals i pels homes prehistòrics. Actualment el torrent porta aigua segons les èpoques de pluja i desglaç. Quan la porta a l'alçada de l'Avenc del Bassot s'introdueix a dins de la muntanya fent el camí per l'interior de la cova del Toll i surt per la surgència o Bauma, a prop de la cova Morta. En sortir d'aquesta zona a l'exterior continua el seu camí cap a Castellterçol. | 08138-266 | A l'est de la vila | L'any 1982 hi van haver unes riuades molt grans que van carregar el torrent amb molta aigua fent que, en entrar per l'avenc del Bassot a l'interior de la cova del Toll, aquesta s'inundés. | 41.8083800,2.1511800 | 429492 | 4628849 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 79907 | Bolederes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bolederes | Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Serra i Coma, R (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. pàg. 33. Moià. | XVII-XVIII | S'ha restaurat recentment. | Mas de planta rectangular amb el carener paral·lel a la façana i teulada àrab a dues vessants. La casa s'alça sobre un desnivell, guanyant un pis pel cantó del migdia. La façana situada al cantó de migdia té tres plantes: baixos per corrals i estables amb sostres de volta. El primer pis està destinat a habitatge. Els restants a golfes. A sobre del portal d'entrada d'arc rebaixat, adovellat i avui apuntalat hi ha una finestra emmarcada en pedra picada. La paret nord, de dos pisos, té una porta rectangular per on avui s'accedeix a l'habitatge. A ponent hi ha un cos adossat construït a principis de segle, a fi de guardar-hi palla. A l'interior hi ha una llinda utilitzada com a material reaprofitat per a la construcció d'una paret on hi ha una inscripció: '1693 Franche Boladeres '. La dependència que avui s'utilitza com a lavabo té grans blocs de pedra picada molt ben treballada, que disposats de manera molt regular formen el terra. | 08138-20 | A 10 km al nord-est de la vila. Ctra. N-141 direcció a Vic, Km 29,5. Als afores de la vila. | El mas que pertanyia a la Parròquia de Ferrerons és ja documentat en el s. XV. | 41.8380100,2.1506000 | 429476 | 4632140 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Al 1810 s'hi van fer reformes importants, sobretot a la part del pis superior.Es troba situat en el coll on té origen la riera del Gai. Pertany a l'antiga parròquia de Ferrerons. A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Mas Bolederes, Mas Boladeres. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80164 | Avenc del Bassot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-bassot | Gómez i Costa, E(2001); ' Les Coves del Toll '. Modilianum. Quaderns de divulgació 2. Juny. Moià. Museu Municipal de Moià. www.covestoll.com | Avenc de formació càrstica que forma part del complex de les coves del Toll. Està ubicat seguint el torrent Mal amunt, en l'afluent del Bassot, del qual rep el nom i les aigües. Esta connectat amb la Galeria Sud i la surgència de la cova del Toll. La paraula avenc vol dir pou natural, en aquest cas de 12 m de profunditat pel qual es pot accedir però fent ràpel. Al seu interior s'obren petites galeries en direcció N-S. La meridional és la que connecta amb la cova del Toll a la sala coneguda com la sala de la Trompa de l'Elefant. La septentrional està sempre inundada i solament és pot transitar en una desena de metres. | 08138-256 | A l'est de la vila. Ctra. 141-c en direcció Vic | Forma part del mateix complex que la cova del Toll, Toixoneres, cova Morta o cova de les Encantades, Surgència. L'any 1982 hi va haver unes riuades molt grans que van fer que entrés molta aigua del torrent pel Bassot inundant les coves del Toll. El resultat va ser una neteja molt lenta i feixuga de les antigues cates i de la cova i les últimes excavacions arqueològiques dirigides per Ma. A. Petit. | 41.8077600,2.1509200 | 429470 | 4628781 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80164-foto-08138-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80164-foto-08138-256-3.jpg | Inexistent | Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Casinos | Només es troba aigua a l'avenc en època de pluges i de desgel. | 123 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 80231 | Roureda del torrent Mal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roureda-del-torrent-mal | Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià | Roureda formada per més d'una desena d'exemplars que segueix el torrent Mal en ambdós costats del torrent. El torrent té una direcció de N-E vers el S-O. Ressalten uns til·lers de fulla petita. Ocupa una àrea de 134733 m i un perímetre de 4459,4 m. | 08138-323 | A l'est de la vila. Km. 32 de la N-141-C en direcció Coves del Toll | Anomenat 'Quercus Pubescens' de la familia de les fagàcies i classificada com a angiosperma. Pot arribar fins els 25 m d'alçada i les fulles, de forma ovada, fan de 4 a 13 x 6 cm. | 41.8329200,2.1501600 | 429434 | 4631575 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80063 | Dolmen del Cospinar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-del-cospinar | Batista i Noguer, R; Pericot, L (1961); Sepulcros Megalíticos de la comarca del Moyanés. Instituto de Prehistória y Arqueología de la Diputación Provincial de Barcelona. Casa Provincial de caridad, Imprenta-Escuela. Fascículo I. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2007); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarque Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K102GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Romeu, A; Roca, J ( 2004); Sepulcres Megalítics supervivents a la subcomarca del Moianès. Gener. Surroca, J (1991); ' La Prehistòria '. La Tosca. Pàg. 9-11. Gràfiques Ister. Moià. | Museïtzat | Cista trapezoïdal oberta orientada de nord a sud amb una lleugera inclinació cap al nord-oest. Només es conserven tres lloses de les quals només se'n conserven dretes dues de laterals bastant inclinades cap a l'interior. El túmul, molt erosionat ,segurament va tenir un perímetre ovalat, corresponent el diàmetre més gran a l'eix longitudinal de la cambra. | 08138-154 | A l'est de la Vila - Km 32 de la Ctra. N-141-c direcció Vic | Cista d'època del Bronze Antic-Mig que es va excavar durant els anys 1954 i 1957 pel GEMI, R. Batista i J. De C. Serra i Ràfols. La llosa que va fer de coberta va ser suplida per petites lloses i pedres durant les seves reutilitzacions. En les excavacions es van trobar restes arqueològiques i antropològiques molt fragmentades que van ser dipositades al Museu Municipal de Moià. | 41.8119100,2.1502700 | 429420 | 4629242 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80063-foto-08138-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80063-foto-08138-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80063-foto-08138-154-3.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | A l'inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya és denominat: Pla del Cuspinar i dona només una cronologia de Bronze Antic ( -1800/-1500 ). | 78|76|79 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80080 | Monument a Rafael Casanova. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-rafael-casanova | XX | Escultura en bronze que representa Rafael Casanova, conseller en cap ferit a la guerra de Successió, l'any 1714. És una de les còpies de l'escultura que forma part del monument, al mateix conseller que hi ha a la ronda de Sant Pere amb el carrer Bailén de Barcelona. El Monument té tres plaques, la primera és la dedicació a l'insigne fill de Moià, Rafael Casanova, 1714. Les dues restants estan dedicades a la seva inauguració de mans de l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall l'any, 1994. L'escultura està situada sobre un pedestal que a la seva vegada està dipositat sobre una base de dos esglaons. El monument està situat en mig d'una petita placeta amb reixa de forjat a un nivell més alt que el del paviment del carrer. L'11 de setembre de cada any, entitats i Ajuntament li fan ofrenes florals. | 08138-172 | Casc Urbà - Pl. de l'hospital. | A l'any 1914 es va posar la primera pedra del monument al carrer de la baixada del mestre, a prop de la font de Sant Joan. La intenció no es va continuar i quan a l'any 1912 va arribar el dia de la Diada, es va optar per col·locar una estàtua petita d'en Casanova, reproducció de la de l'escultor Rossend Nobas havia realitzat per Barcelona, a la Plaça Sant Sebastià. Com aquesta reproducció era més petita des d'aleshores ha estat coneguda com 'l'estàtua del Rafalet'. No va ser fins l'any 1932 i a instàncies de Francesc Viñas que l'estàtua va tenir un emplaçament definitiu davant de l'hospital. El monument a Rafael Casanova va ser inaugurat durant la República, el 15 d'agost de 1932, pel president Francesc Macià. Durant la guerra i el període franquista es va mantenir el pedestal tot i que l'escultura va ser desmuntada i va desaparèixer. La reixa que envolta el monument la va fer el manyà Grau cap a 1935. | 41.8118400,2.1502300 | 429417 | 4629234 | 1994 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80080-foto-08138-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80080-foto-08138-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80080-foto-08138-172-3.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | J. Ma. Molist i Molas. | 103|98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80219 | Roure de la Cabanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-cabanya | Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià | Roure situat a cent metres vers el nord, aproximadament, de la masia de la Cabanya. Es tracta d'un roure sa de 10 m d'alçada amb un tronc de 2 m de perímetre. No té fruits. | 08138-311 | A 8 Km al nord de Moià. | Anomenat 'Quercus Pubescens'de la familia de les fagàcies i classificada com a angiosperma. Pot arribar fins els 25 m d'alçada i les fulles, de forma ovada, fan de 4 a 13 x 6 cm. | 41.8389500,2.1496700 | 429400 | 4632245 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | És anomenat popularment roure martinenc. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80142 | Col·lecció dexilografies dels gravadors Abadal de la Biblioteca de Catalunya. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dexilografies-dels-gravadors-abadal-de-la-biblioteca-de-catalunya | Socias i Batet, I (1990); ' La gran contribució dels Abadal en la difusió del gravat xilogràfic a Catalunya ' . Modilianum nº 3. pàg.4-34. Desembre. Moià. | XVII-XVIII | Col·lecció de 747 planxes de fusta, l'Àlbum de Mostres Abadal i una sèrie de fotogravats. Aquestes planxes són de Moià i de Manresa, dels segles XVI-XVII-XVIII i XIX. Qualitativament s'ha de parlar de les que pertanyen als anys 1600 i 1700, ja que sn'han conservades poques en fusta. Aquest fons de la Biblioteca de Catalunya està considerat el més representatiu de tots els que estan en mans privades o institucionals. | 08138-234 | Biblioteca de Catalunya | A finals de l'any 1923 la Biblioteca de Catalunya va adquirir el fons Abadal dels seus últims descendents de Manresa. És el més representatiu, segons els experts, ja que al ser planxes de fusta moltes d'elles es van fer servir com a combustible en èpoques de pobresa. | 41.8048200,2.1498100 | 429374 | 4628455 | 08138 | Moià | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | El mestre Pere Abadal i deixebles. | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 80230 | Teix de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teix-de-la-creu | Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià | Arbre perennifoli de tronc marró i alçada de 4 m aproximadament. La capçada té forma ovalada i és de color verd fosc. Està situat, molt camuflat, en la pineda orientada al nord, a uns cent metres vers el nord, de la Creu. L'arbre està totalment rodejat per garrics, alguns de més d'un metre que el mantenen arraserat i al mateix temps que protegit. | 08138-322 | Al Nord de la vila. A la muntanya de la Creu. | Anomenat 'Taxus Baccata'. Viu en qualsevol tipus de sól encara que són millors els calcàris, normalment barrancs i fondalades de muntanya. Les seves arrels són més aviat superficials i tot i que viu en qualsevol tipus de sól, és el calcari el millor. És un arbre originari d'Europa occidental, central, meridional i del nord oest d'Àfrica.. | 41.8042600,2.1498100 | 429374 | 4628393 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80230-foto-08138-322-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80132 | Gorg del Toll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-del-toll | <p>Gorg de formació càrstica pel que hi passen, en temporades de pluges o de desgel, les aigües dels torrents del Bassot, el Gomà i Mal, que han erosionat la roca calcària durant milers d'anys formant un clot en el llit del corrent de l'aigua, on encara que no hi baixi aigua hi ha sempre un toll en el que hi viuen especialment amfibis i insectes.</p> | 08138-224 | A 6 km a l'est de Moià. Km 32 de la N-141 Moià-Vic. | 41.8045068,2.1498010 | 429373 | 4628421 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80132-foto-08138-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80132-foto-08138-224-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-07-01 00:00:00 | Cristina Casinos | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 80329 | Ancoratges de resclosa al torrent del Gomar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancoratges-de-resclosa-al-torrent-del-gomar | Caldria netejar la zona per veure si apareix algun forat més que indiqui el traçat del rec. | Conjunt de fotats rodons excavats al llit del torrent que dibuixen dues línies paral·les separades per uns 70 cm. El conjunt fa uns 10 m de llarg. Els forats més ben formats fan 12 cm de diàmetre, tot i que alguns són lleugerament més petits. Alguns fan 20 cm de profunditat. En total se n'identifiquen una quinzena. El conjunt sembla dibuixar una antiga resclosa que desviava l'aigua cap a la riba dreta, on podria haver-hi hagut el casal d'un petit molí del qual no queda cap evidència. També podia tractar-se d'un rec per regar, tot i que sembla menys probable. | 08138-432 | En el torrent, poc metres aigües avall de la cova del Toll | Per la seva morfologia, aquest tipus de forats, anomenats 'cunyeres', acostumen a datar-se a l'alta edat mitjana. | 41.8048100,2.1497200 | 429367 | 4628454 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80376 | El Soler de Ferrerons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-soler-de-ferrerons | No es conserva cap resta de l'edifici | Emplaçament de l'antiga masia dita el Soler (possiblement el Soler de Ferrerons). Avui dia no hi queda pràcticament cap resta de la casa. Només alguns blocs treballats donen fe de l'existència de la casa, que va estar dempeus fins no fa massa dècades. De tota manera, per diverses fonts orals es pot conèixer l'emplaçament i el fet que els materials de què estava feta la masia es varen aprofitar per a la construcció d'altres cases. | 08138-479 | Al nord del collet d'Herbaprima | Va ser una de les propietats que la família Vilarrúbia va comprar abans d'iniciar les compres a la plana, que donaren lloc a l'aixecament del Masot. | 41.8499600,2.1488600 | 429345 | 4633468 | 08138 | Moià | Restringit | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80072 | Cova de les Toixoneres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-les-toixoneres | Daura, A; Galobart, J; Piñero, J (1995); L'Arqueologia al Bages. Monogràfics. Ed. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. Generalitat de Catalunya; Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarque Gómez i Costa, E (2001); Les Coves del Toll. Modilianum. Quaderns de divulgació 2. Pàg. 7. Juny. Moià. Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K102GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Petit i Mendizabal, MA; Surroca i Arisa, J (1996); La Prehistòria del Moianès. Els nostres orígens. Ajuntament de Moià, Patronat de Museus. Moià. (1986); Aproximació a la Prehistòria del Moianès. Actes de la XXVI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Ed. Miscel·lània d'Estudis Bagencs, 4. Manresa. Ripoll i Perelló, E; Lumley, Henry de (1964-65); El Paleolítico Medio en Catalunya. Ampurias. Nº 26-27. Barcelona. | Cova natural d'origen càrstic sense estructures, agermanada amb la cova del Toll, de la qual està separada tan sol sper 150 m. Està situada en un nivell de la terrassa del riu més alt, en el mateix vessant que la Cova del Toll i la cova Morta. L'abric està protegit per una reixa que impedeix l'accés directe a l'excavació. És un jaciment que s'excava durant les campanyes d'estiu de l'equip d'Eudald Carbonell i per això la zona de cates no és visitable sense els responsables. És un jaciment ric en fauna sobretot en conill, cèrvids, ós de les cavernes i en l'última excavació de l'estiu 2008 han aparegut per primer cop restes de talp. Com a ocupació antròpica, hi ha nivells de Paleolític i alguna resta d'època del Bronze. | 08138-164 | A 6 km a l'est de Moià. Km de la N-141-c direcció Vic. | Es va excavar parcialment, per primer cop, l'any 1954 per l'equip patrocinat pel Sr. Oller i J. Serra Ràfols, dos anys després pel Sr. Villalta i M. Fusté. Les restes trobades a la cova de les Toixoneres en aquelles primeres excavacions i en les següents campanyes d'estiu per l'equip de l'Eudald Carbonell, dirigit per J. Rossell, pertanyen al Paleolític Mitjà (50.000 aC) quan a Europa habitava l'home de Neanderthal amb una tecnologia més primitiva que l'Homo Sapiens Sapiens. D'aquest període s'han trobat restes, sobretot, de fauna i flora: així hi estava present: l'ós i la hiena de les cavernes, el cavall salvatge, el conill, la cabra salvatge, l'isard... En aquest jaciment han aparegut algunes ascles de sílex que testimonien la presència de l'home paleolític al Moianès, fragments ceràmics cardial i epicardial. Durant l'època del Bronze van ser també ocupades. El moment final d'ocupació es detecta gràcies a alguns plats i tapadores amb acanalats. | 41.8043400,2.1493600 | 429336 | 4628402 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80072-foto-08138-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80072-foto-08138-164-3.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Les restes arqueològiques trobades en les últimes campanyes realitzades a Toixoneres i al Toll es troben a la URV de Tarragona, caldria que un cop estudiades tornessin al Museu Municipal de Moià.A l'inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya la cronologia que es dona per aquest jaciment és: Paleolític Mig ( -90.000/-33.000 ). | 76 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 80090 | Restes paleontològiques dels jaciments del Toll i Toixoneres de Moià del Museu Crusafont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-paleontologiques-dels-jaciments-del-toll-i-toixoneres-de-moia-del-museu-crusafont | Formen part d'aquesta col·lecció 84 restes paleontològiques provinents de les excavacions realitzades a mitjan anys 50 als jaciments prehistòrics de les coves del Toll i Toixoneres en el municipi de Moià. La majoria pertanyen a restes de denticions de macrofauna ( hiena, ós de les cavernes, lleó de les cavernes, rinoceront) tot i que també n'hi ha de microfauna sense classificar. Quasibé totes les peces estan siglades amb la mateixa sigla que tenen les restes provinents dels mateixos jaciments i que es troben al Museu Municipal de Moià. Algunes tenen intervencions d'encolat i neteja fetes segurament als anys d'excavació i estan dipositades en bosses de plàstic i en una caixa de dipòsit de les homologades. | 08138-182 | Museu Paleontològic Crusafont. c. Escola Industrial núm. 23 de Sabadell | Les restes paleontològiques procedents de les excavacions dels anys 50 dutes a terme al jaciment paleontològic de les Coves del Toll i Toixoneres van ser traslladades a l'Institut Crusafont amb la intenció de ser estudiades, però allà es van quedar formant, actualment, part del fons paleontològic de l'Institut. | 41.8044500,2.1492600 | 429328 | 4628415 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80090-foto-08138-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80090-foto-08138-182-3.jpg | Inexistent | Neògen | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 125 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 80071 | Coves del Toll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-del-toll | Daura, A; Galobart, J; Piñero, J (1995); L'Arqueologia al Bages. Monogràfics. Ed. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. Generalitat de Catalunya ( 2007 ); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarque Gómez i Costa, E ( 2001 ); Les Coves del Toll. Modilianum. Quaderns de divulgació 2. Moià, juny. Hernández i Herrero, G ( 2008 ); Resposta de petició R/N: 421K102GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Modilianum (2001); núm. 24. Ed. Modilianum. Moià, juny. Petit i Mendizabal, MA; Surroca i Arisa, J (1996); La Prehistòria del Moianès. Els nostres orígens. Ajuntament de Moià, Patronat de Museus. Moià. | El complex càrstic de les coves del Toll el formen quatre cavernes i un avenc. La galeria principal s'anomena Coves del Toll o Galeria Sud, i és la que dona nom a l'indret natural, Parc Prehistòric. La cova del Toll és una cova natural d'habitació sense estructures agermanada amb la cova de les Toixoneres (les separen 150 m). És una formació càrstica sense moltes estalagmites i estalactites, tot i que n'hi ha en formació, ja que la cova del Toll és encara una cova viva. La seva cartografia té forma de lletra T i les restes arqueològiques i paleontològiques s'han trobat a la zona de la galeria sud. El recorregut de la visita guiada és de 153 m aproximadament, però en la seva totalitat té quasi 2 km. La visita guia al visitant per la galeria sud i un tros de la banda est fins la galeria anomenada de la Trompa de l'Elefant. De la galeria sud fins la surgència, que és per on el riu subterrani surt a l'exterior, hi ha encara uns 800 m de recorregut espeleològic. | 08138-163 | A 6 km a l'est de Moià. Km de la N-141-c direcció a Vic. | La referència històrica que es coneix del Toll és de finals del s. XVIII per Francesc Vilarrúbia, amo del Masot, que en alguna de les seves 'expedicions' hi havia trobat algun fòssil. L'any 1948 el grup d'exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonèsí va descobrir la zona sud de la cavitat. Gràcies al mecenatge del Sr. Sebastià Oller es van realitzar excavacions durant els anys 1955-57. Durant els anys 1976-77 un equip mixt de l'Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona i del CNRS de Tolosa de Llenguadoc dirigit per J. Guilaine i M. Llongueras van portar a terme dues campanyes ampliant l'estudi de les restes arqueològiques i paleontològiques de la cova. L'any 1985, després de les riuades de 1982, que van inundar la cova, Ma. A. Petit realitzà la penúltima campanya al Toll. L'any 2006 es van continuar les tasques de rebaix de dues de les cates (reomplertes en les inundacions del 82) per l'equip de l'Eudald Carbonell, dirigit per J. Rossell, que realitzen campanyes d'estiu a la Cova de les Toixoneres. La cova del Toll és una de les coves més importants d'Europa quant a restes paleontològiques d'època del Quaternari, destacant una gran varietat d'animals que van fer servir la cova com a cau...el rinoceront de Merck, el rinoceront llanut, l'hipopòtam, el cérvol, el porc senglar, el lleó de les cavernes, el bisó...essent l'ós de les cavernes del que més restes s'han trobat. Del període del Paleolític es troben restes de fogueres localitzades en els estrats H i G de la cova. El material que pertany al Neolític correspon a la fase del Neolític Antic i es tracta de ceràmica cardial. La data del C14 ens porta al 3860BC. Apareixen tot seguit les fases Epicardial i Montboló on l'ocupació de la cavitat és molt més intensa. Les datacions van del 3640-3450BC a les més baixes 3350 i 3150BC. Els elements ' Chassey ' també hi són presents. Hi ha diferents enterraments inhumacions, un relacionat amb les fases Montboló i els altres amb els sepulcres de fossa. El darrer període d'ocupació és de l'Edat del Bronze Antic i Mitjà (gerres, vasos...) amb una cronologia de 1850 a 1490BC. Actualment encara hi ha restes per excavar i les que s'han extret en les diferents campanyes de la seva història estan dipositades, majoritàriament, en el magatzem del Museu Municipal de Moià. | 41.8052000,2.1490000 | 429307 | 4628498 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80071-foto-08138-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80071-foto-08138-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80071-foto-08138-163-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | L'equip tècnic del Museu Municipal de Moià és qui organitza les visites guiades de la galeria sud i els tallers didàctics que es fan a l'entorn natural.Les restes arqueològiques trobades en les últimes campanyes realitzades a Toixoneres i al Toll es troben a la URV de Tarragona, caldria que un cop estudiades tornessin al Museu Municipal de Moià.A l'inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya consta la cronologia: (-1500/-1200); Paleolític Mig a Neolític Antic Cardial (-90.000/-4000), però no s'al·ludeix a l'època del Bronze que també esta representada a la cova. | 79|76|78 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 80383 | Trinxeres de Parés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxeres-de-pares | XX | Pràcticament no es distingeixen | Es reconeixen com a mínim dos trams de trinxera, cadascun d'ells d'uns 25 metres de llarg. El seu traçat és ondulat i fent angles. Fan poc més de mig metre d'amplada. | 08138-486 | Al sud de la N-141C | Es diu que es va construir els darrers dies de la Guerra Civil, amb l'objectiu d'endarrerir l'avanç de l'exèrcit nacional cap a la ciutat de Vic. | 41.8149400,2.1488700 | 429307 | 4629580 | 1939 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Exèrcit Popular de la República Espanyola | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80089 | Font de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-pere-2 | Clarà i Arisa, J (1997); Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges. Ed. Viena SL. Barcelona, gener. | XIX | Font urbana on l'aixeta està inclosa en un monòlit en forma de piló de carretera on està gravat l'escut de Moià amb la corona reial. L'abeurador és un contenidor petit de pedra que té una obertura en el seu lateral esquerre que fa caure l'aigua a una piscina d'1,5 m. Seguint cap a l'esquerra hi ha dos bancs de pedra distribuïts de manera esglaonada ajudant la caiguda d'aigua. L'aixeta, de factura moderna, està situada en una pedra gres vertical d'uns 10 cm de gruix i a sobre d'aquesta hi ha gravat l'escut de Moià amb la corona reial i el dineret i a sobre la data 1895. | 08138-181 | Casc Urbà - Pl. Sant Pere | Inicialment era al centre de la plaça i constava d'un obelisc i d'un abeurador (segle XIX). Actualment l'obelisc es troba integrat al monument a Josep Coma que hi ha al parc.A la dècada de 1970 fou adossada a la paret amb una estructura completament diferent. El 1992, amb motiu de l'ampliació de la plaça, es va adaptar a la forma actual. Es tracta d'un model de fundició estandarditzat. | 41.8052600,2.1487900 | 429290 | 4628505 | 1895 | 08138 | Moià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80089-foto-08138-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80089-foto-08138-181-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80175 | Placa d'agraïment a Sebastià Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-dagraiment-a-sebastia-oller | XXI | Placa de metacrilat d'uns 40 x 30 cm, aproximadament, en agraïment al Sr. Sebastià Oller pel mecenatge dels treballs arqueològics i d'estudi durant els anys 50 a les coves del Toll. A la placa es pot llegir: 'Al Sr. Sebastià Oller i Colomer/Principal impulsor de les excavacions de les Coves del Toll/ i als altres col·laboradors/la vila de Moià els expressa el seu agraïment en el cinquantenari de l'inici de les exploracions/Ajuntament de Moià/Patronat de Museus de Moià/ 6-X-2002'. | 08138-267 | A l'est de la vila. Ctra. N-141-c km. 32 en direcció Les Coves del Toll. | Sebastià Oller va ser el mecenes que va subvencionar els treballs arqueològics a les coves del Toll i Toixoneres durant els anys 50, i es va preocupar per mantenir les restes en bon dipòsit a l'antic Museu Arqueològic de cal Cristo (actual biblioteca). | 41.8052600,2.1487900 | 429290 | 4628505 | 2002 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80175-foto-08138-267-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 80377 | Font del Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-soler-1 | Font de capelleta que s'obre a l'exterior amb una obertura de llinda plana. L'aigua és recollida en una gran bassa interior, amb una coberta de mig punt. | 08138-480 | Al nord del collet d'Herbaprima, poc abans d'arribar al Soler | 41.8492300,2.1480100 | 429274 | 4633387 | 08138 | Moià | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||||
| 80167 | Entorn Natural del Toll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entorn-natural-del-toll | Ajuntament de Moià. Departament d'Urbanisme. Gómez i Costa, E(2001); ' Les Coves del Toll '. Modilianum. Quaderns de divulgació 2. Juny. Moià. Museu Municipal de Moià. www.covestoll.com | Les coves del Toll estan situades en les terrasses fluvials excavades pel torrent Mal, en la roca calcària de la zona, formant un conjunt natural integrat per quatre cavernes i un avenc. També es pot observar el recorregut del Torrent Mal, els meandres, un gorg. Tot l'entorn del Parc Prehistòric té una extensió de 48.674, m2, entre els que s'inclou també la zona d'aparcament. Quant a la vegetació que hi ha a l'entorn, correspon a la característica de la zona mediterrània, predominant el roure martinenc en zones més humides i a les més seques l'alzina. Altres arbres que es troben en aquest indret són el pi roig, el ginebre, el garric, l'avellaner, el pollancre...d'arbustos hi ha presència d'esbarzers, el boix, i argelagues, auró negre, galzeran, garric, carrasca, l'heura, el sanguinyol.. i plantes com l'espígol, la farigola, el romaní... Quant a la fauna es coneix que hi viu el conill, el porc senglar, la guineu, els esquirols, les mosteles vora el riu, la perdiu, l'àliga, rèptils com els escurçons, la serp verda, els gripaus, les salamandres, una fase larval d'una eruga molt característica de l'indret... Dintre de les coves es pot observar, depenent de l'estació, algun grup de rat-penats negres, mosquits de potes llargues i llimacs. D'aquesta riquesa natural es pot gaudir passejant pels itineraris que hi ha complementats amb petits panells explicatius integrats a la natura. | 08138-259 | A l'est de la vila. Km 32 de la N-141-c, direcció de les Coves del Toll | 41.8037900,2.1481600 | 429236 | 4628342 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80167-foto-08138-259-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Les UTM estan presses des d' un punt cèntric del Parc Prehistòric. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80195 | Mina de carbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-carbo-1 | Oliveras i Gallaguet, E( 2007 ); font oral. | XIX | Mina de carbó natural a prop del torrent Mal. L'accés és una mica difícil perquè esta coberta d'herbes, esbarzers i arbres que des del riu no la permeten localitzar amb facilitat, tot i així consta d'una entrada tipus balma de quasi 1,90 m d'alçada i entre 10 i 12 m de fondària. En tot el seu interior, parets, terra, es pot observar el carbó que aflora. Al final de la mina s'observa al terra una gran concreció calcària i petites estalagmites, que ens indiquen que la mina està viva, en contínua formació i que pateix filtracions que formen aquests cossos. El sostre d'aquesta part interna de la mina està format per conglomerat de còdol petit a diferència de la resta de les parets que són calcàries. La llum natural arriba a il·luminar el fons de la mina. | 08138-287 | A l'est de la vila, sobre el torrent Mal - Ctra. N-141-C Km 32. Direcció a les coves del Toll. | Es diu que aquesta mina va ser utilitzada durant el segle XX per un ferrer de Moià que utilitzava el carbó per forjar, però no va tenir gaire transcendència perquè el carbó que s'extreia no era de bona qualitat. Malgrat la poca importància de la mina que s'esmenta, cal recollir el fet que P. Madoz, l'any 1849, parlés d'unes mines de carbó que en el seu moment estava explotant la societat Gran Tesoro, segons ell a Moià. Igualment, el periòdic El Montañés, Vic 1854, feia referència a la possible explotació d'una mina de carbó a Moià. De tota manera, segurament es tractava de les mines de Bonifet, a Castellcir. | 41.8027000,2.1472700 | 429161 | 4628222 | 08138 | Moià | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80195-foto-08138-287-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80195-foto-08138-287-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 80143 | Embassament de Passarell o del Molí Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/embassament-de-passarell-o-del-moli-nou | Ajuntament de Moià. Departament d'Urbanisme. Moià. Fàbrega i Gallaguet, M (2000-2001); ' Subministrament d'aigua potable al Municipi de Moià, s. XIX-XX '. Moià. | XX | Embassament de mida mitjana amb una petita resclosa de ciment d'1 x 15 m, que recull aigua de la pluja que baixa pel torrent de la riera de Passarell. L'envolta una zona de passeig amb arbres (roures, pins, avets) i de picnic, on està prohibit fer foc i banyar-se. Està situat en la zona anomenada el Parc del Molí Nou, de 45.305 m2. | 08138-235 | Al nord-est de la vila. | 41.8034200,2.1471900 | 429155 | 4628302 | 1983 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80143-foto-08138-235-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Casinos | 98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 80187 | Surgència - La Bauma - La Mina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/surgencia-la-bauma-la-mina | Gómez i Costa, E (2001); Les Coves del Toll. Modilianum. Quaderns de divulgació 2. Juny. Moià Petit i Mendizàbal, MA (2001); El Toll: resultats dels treballs de condicionament de l'any 1985. Modilianum. Quaderns de divulgació 2. Juny. Moià | És una balma natural de pedra calcària per on surt a l'exterior el torrent Mal al seu pas per l'interior del complex càrstic del Toll. Per això és anomenada geològicament surgència i popularment se la va conèixer, al passat, com la Mina, d'on sortia cada cop que plovia, un riu on diuen anaven les dones a rentar la roba. | 08138-279 | A 6 km a l'est de Moià. Km de la N-141 Moià-Vic. | El complex càrstic de les coves el Toll el formen quatre cavernes i un avenc. La galeria principal s'anomena cova del Toll o Galeria Sud i és la que dona nom a l'indret natural, actualment Parc Prehistòric, que conté les restes Arqueològiques i Paleontològiques més conegudes. La cova del Toll és una cova natural d'habitació sense estructures, agermanada amb la cova de les Toixoneres (les separen 150m). És una formació càrstica sense moltes estalagmites i estalactites, tot i que n'hi ha en formació. La seva cartografia té forma de lletra T i les restes arqueològiques i paleontològiques s'han trobat a la zona de la galeria sud. El recorregut de la visita guiada és de 153 m, però en la seva totalitat té quasi 2 km. La visita et guia per la galeria sud i un tros de la banda est fins la galeria de la Trompa de l'Elefant. De la galeria sud fins a la surgència, que és per on el riu subterrani surt a l'exterior, hi ha encara uns 800 m. | 41.8034700,2.1471600 | 429153 | 4628308 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80187-foto-08138-279-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | De la surgència només surt aigua (riu subterrani) quan plou molt o en època de desglaç. És per això que es diu que la cova del Toll és una cova viva, ja que està en continua formació.. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 80375 | Castell de la Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-la-mata | Caldria una excavació del lloc | Conjunt de runes situades dalt d'un petit turó enmig del bosc. S'hi reconeix el mur perimetral, de 12-13 m de costat, i algunes divisions internes. En alguns dels murs s'evidencia un parament de tipus medieval, potser romànic, amb pedres ben treballades. Tota la part que no dona directament a la vall està envoltada d'una depressió, que segurament correspon al fossar del castell o casa forta. | 08138-478 | A ponent del torrent de la Torre o de Bolederes | En un capbreu de l'any 1500, que es conserva a l'arxiu municipal de Moià, es recull que Jaume de Riudavellanes, de Ferrerons, i Gaspar de Casanova, de Sant Cugat de Gavadons, tenen els masos de Cladelles Dessà i Dellà, de la Mata i del Camp. El mas de la Mata el tenen per Joan de Montbui i de Tagamanent, domiciliat a Granollers. Semblaria que en aquell moment ja estigués deshabitat. | 41.8340700,2.1453300 | 429034 | 4631707 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80375-foto-08138-478-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80375-foto-08138-478-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Mantenim el nom tradicional de castell, tot i que podria tractar-se d'una casa forta. | 85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 80298 | Teuleria del torrent de Boladeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-del-torrent-de-boladeres | Molt malmesa. | Estructura a tocar del torrent, per sobre d'un salt que pràcticament no és veu, quadrada de 3,70 x 3,20 m feta de pedra desvastada i fang, que segurament correpon a una teuleria o forn d'obra. Adossat a la cara sud, hi ha les restes d'una construcció que fa aproximadament uns dos metres i mig de costat. A l'entorn apareixen diversos trossos de teula i de rajols fets d'argila vermellosa. Al nord-est hi ha les restes d'un altre edifici segurament rectangular i una pedra dreta d'1,25 m. | 08138-401 | Torrent de Bolederes, a la riba dreta, poc més amunt del pou de glaç | 41.8313200,2.1450000 | 429004 | 4631401 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80298-foto-08138-401-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80298-foto-08138-401-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 79967 | Les Closanes - Les Crosanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-closanes-les-crosanes | Tarter i Fonts, R(2007), font oral. Ubals i Picanyol, D (2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 62. Moià . | XVIII | Masia de planta rectangular de dos pisos amb teulada a dues vessants amb ràfec d'una línia de lloses de pedra. Annexat a la paret de tramuntana hi ha un cobert molt reconstruït que havia estat les quadres. A ponent té un petit muret d'un metre aproximadament realitzat en època actual i en el que hi ha un bloc de pedra amb la data 1952, que pertanyia a un dipòsit modern de la casa. | 08138-80 | A 7 Km de Moià a la Ctra. de Moià-Vic km 32. | La família Closanes està documentada ja al s. XVII. | 41.8033600,2.1451200 | 428983 | 4628297 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79967-foto-08138-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79967-foto-08138-80-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Aquesta masia havia pertangut a Ignacio de Torrents, un aristòcrata que també va ser propietari de can Rocafort (actual Ajuntament). | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80339 | Cunyeres del gorg de les Olletes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cunyeres-del-gorg-de-les-olletes | Només es veuen algunes cunyeres. | Quatre forats rodons que servien per ancorar les fustes que formaven una resclosa, situats just a sobre del salt, dos a cada banda. A la riba dreta fan uns 15 cm de diàmetre, mentre a la riba esquerra fan uns 25 cm. En aquesta darrera banda, una d'elles fa més de 15 cm de profunditat. | 08138-442 | Sobre el gorg de les Olletes, al torrent Mal | 41.8007400,2.1447300 | 428948 | 4628006 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80339-foto-08138-442-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80339-foto-08138-442-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Podria haver-n'hi alguna més sota la terra o amagada per la vegetació.Una de les de la riba dreta està tallada sobre una gran pedra moguda uns centímetres del seu lloc per la força de l'aigua. Hi ha risc que una riuada se l'endugui al fons del gorg. | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80293 | Pou de glaç d'en Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-den-casanova | XVII | Cobert de vegetació. Un gran arbre a l'interior. | El pou fa un diàmetre aproximat de 4,25 m i se'n conserva una alçada de 3,80 m. Està fet amb pedra relligada amb morter de calç, tot i que algun tros de la part inferior està tallat a la roca mare. Podria ser que a la seva banda de llevant hi hagués hagut una obertura que funcionés com una entrada, i una petita rampa per accedir al seu interior, però caldria verificar-ho. Segurament no va tenir cúpula. | 08138-396 | Riba dreta del torrent de Boladeres | El 27 de novembre de 1611, davant de notari, se signava una concòrdia entre Jaume Casanova, moliner de la parròquia de Moià, i Miquel Rovira, anomenat Coromines, també de Moià, per la qual en Casanova deixava un tros de terra per fer un pou de glaç, «lo qual han de fer per iguals pars a costes y despeses de quiscuna de les pars accepta la fusta qui sie menester (?) en lo pou y en la cuberta que aquexa sie tingut y obligat dit Coromines als Rovira en aportarla a costes y despeses sues y sie també tingut y obligat dit Coromines de mantenir dit pou tant quant durara dita (...) y asso per temps de vuyt anys» | 41.8297000,2.1439500 | 428915 | 4631222 | 1611 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Jaume Casanova era un avantpassat de Rafel Casanova, el conseller en cap de la ciutat de Barcelona l'any 1714. De fet, el pou queda a 1,3 km al nord de la casa, i en aquella època els Casanova també havien comprat el molí de Cladelles, actualment conegut com a molí del Pujol.A l'inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya figura inscrit com un forn de calç, tot i que en parlar de la teuleria (fitxa 401) que hi ha a 200 m el refereix com un pou de glaç. | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80212 | Roure de Creu Vermella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-creu-vermella | Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià | Roure centenari d'uns 10 m d'alçada amb un perímetre d'1 m aproximadament. A pocs metres del tronc apareixen les tres branques principals que formen una copa no molt poblada tot i que fa uns 10 m de diàmetre. | 08138-304 | Vers el nord de la vila en direcció a la caseta Alta. A uns 30 m metres de la creu vermella. | Anomenat 'Quercus Pubescens' de la familia de les fagàcies i classificada com a angiosperma. Pot arribar fins els 25 m d'alçada i les fulles, de forma ovada, fan de 4 a 13 x 6 cm. | 41.7980100,2.1434300 | 428837 | 4627704 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80212-foto-08138-304-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80212-foto-08138-304-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | La branca situada al N-E és plena de forats perfectament rodons molt possiblement provocats per una au o paràsit.Popularment és anomenat Roure Martinenc. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 80215 | Alzina de Vilarjoan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-vilarjoan | Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià. Font Oral; Serrarno, X. | Alzina situada al cami sense asfaltar a pocs metres del mas de Vilarjoan. De tronc esvelt i amb una alçada aproximada de 9 m. | 08138-307 | A l'oest i a 4 Km de la vila de Moià - Km 25, 5 Ctra. N-141-C direcció a Manresa. | Anomenada 'Quercus ilex' de la familia de les fagàcies i classificada com a angiosperma. Poden arribar als 25 m d'alçada. La tradició popular diu que antigament quan l'hereu o pubilla de la familia naixia, una alzina era plantada aprop de la masia on anava a viure tota la vida. | 41.8101200,2.1424400 | 428768 | 4629050 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80003 | La Tuta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tuta-0 | Ubals i Picanyol, D ( 2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 156. Moià | Caldria netejar entorn d'esbarzers i intervenir en l'estructura total de la masia i la teulada. | Masia de planta quadrada i de dos pisos amb la porta principal orientada al sud amb teulada a dues vessants sense ràfec. Al voltant se li han annexat diferents coberts i un edifici a l'oest amb retocs moderns de maons. Té una altra entrada a la façana de llevant on es conserva una finestra amb ampit, un antic cobert de dos pisos i la pallissa, amb teulada a una vessant que conserva part de l'escala de pedra que donava accés al segon pis. A la banda dreta de la mateixa façana hi ha annexat un pou sense tapa que conserva part de l'estucat interior i d'un sistema de canalització d'aigua de pluja. | 08138-116 | A 7 km a l'oest de la vila. Trencant km. 32 N-141. Camí de carro abans d'arribar a Les Closanes. | 41.7952100,2.1423200 | 428741 | 4627395 | 08138 | Moià | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80003-foto-08138-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80003-foto-08138-116-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | L'any 1965 va tenir els últims habitants que es dedicaven a l'agricultura i a la ramaderia. També va ser habitada més tard per un pastor.El pou podia emmagatzemar de 8.000 a 10.000 litres d'aigua.A pocs metres de la façana de tramuntana hi ha un roure d'uns 10 m aproximadament.No s'observa cap inscripció. XVIII? | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 80374 | Teuleria de la Torre de Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-la-torre-de-casanova | Pràcticament desaparegut | Estructura de planta quadrada d'uns tres metres de costat que semblaria correspondre a una teuleria o forn d'obra. A la seva rodalia es troben algunes restes de rajols. | 08138-477 | Al nord-est de la Torre d'en Casanova | 41.8256300,2.1413900 | 428698 | 4630773 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 79914 | La Guantera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-guantera | Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Serra i Coma, R (1992); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Rodríguez Lara, J. L.: Aproximació a la toponímia del Moianès. Barcelona: Dalmau. | XVII-XIX | Masia de planta rectangular amb cobertes de teula a doble vessant i ràfec amb línia de teules amb juntes de ciment. El carener és paral·lel a la façana de tres pisos al nucli principal. L'accés actual als habitatges és a la façana sud, on hi ha una porta, en el pis terra, amb llinda de fusta sense cap inscripció i està acompanyada per dues finestres, també amb llindes de fusta i sense muntants. En el segon pis, la finestra central és l'única de la façana que té un àmpit tipus fistel, les altres cinc són d'estil clàssic. La façana de ponent està dividida en dos (actualment hi ha dos habitacles), la banda de tramuntana té, a l'alçada del primer pis, un arrencament d'un antic cobert. De les vuit finestres de la façana, cinc tenen llindes de pedra gres i només una, situada al segon pis, té ampit d'estil dòric. A la façana de tramuntana hi ha annexats dos coberts, el situat a ponent d'estructura rectangular amb teulada a una vessant amb ràfec amb una línia de rajoles i de dos pisos. Els baixos són porticats sense tanques, amb dos arcs de mig punt que arrenquen des del terra i conserven el paviment de lloses de pedra calcària i uns abeuradors de rajola. A l'angle del porxo hi ha un contrafort més modern que l'edifici. El cobert de llevant és de majors dimensions, de planta rectangular i teulada a dues vessants i ràfec amb una línia de rajoles. Té tres accessos amb llindes de fusta i sense fusta (posteriors a l'incendi del s. XIX). Conserva l'estructura de l'embigat quadrejat i enmig de la sala hi ha una columna quadrada de blocs de pedra regulars; algunes de les pedres de la maçoneria dels murs de l'interior tenen incisions verticals. A la façana de llevant hi ha el segon accés (segon habitacle); una de les finestres conserva una inscripció amb l'any: ' 1850 '; a la que es va afegir posteriorment, a la part inferior: ' ANTONIO. J-AÑO 1966 '. | 08138-27 | A 9 km al nord-est de la vila. Camí de Ferrerons. | El Mas està ja documentat en el s. XV, quan pertanyia a la parròquia de Ferrerons, tot i que s'hi podria referir un document del segle X que l'esmentaria com la terra de Salomonem o de Gontario. Durant una restauració es va trobar sobre una biga un pergamí de 1426 on l'amo del mas redimia les remences. L'any 1672, el mas del Masot de Moià va comprar aquest mas i va crear una masoveria. Va ser cremat pels francesos i reconstruït l'any 1843. | 41.8497400,2.1407200 | 428669 | 4633450 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79914-foto-08138-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79914-foto-08138-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79914-foto-08138-27-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | L'estructura porxada de la façana de tramuntana és característica de les cases ramaderes.Tot el conjunt està molt refet, l'edifici actual es deu a la reconstrucció després de la crema i a les rehabilitacions modernes.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: La Guantera, Mas la Gontera. | 94|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80373 | Cladelles d'Ençà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cladelles-denca | Restes d'un mur | Topònim associat a un marge de paret, que es considera que podria haver correspont a una de les masies de Cladelles, que posteriorment hauria passat a mans de la família Casanova. A la banda de sota del camí, entre aquest i el torrent de Bolederes es trobabia Cladelles d'Enllà. | 08138-476 | Al nord-est de la Torre d'en Casanova | En un capbreu de l'any 1500, que es conserva a l'arxiu municipal de Moià, es recull que Jaume de Riudavellanes, de Ferrerons, i Gaspar de Casanova, de Sant Cugat de Gavadons, tenen els masos de Cladelles Dessà i Dellà, de la Mata i del Camp. | 41.8245300,2.1409100 | 428657 | 4630651 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | No es pot assegurar que les restes s'associïn a cap mas. En els mapes de l'ICGC apareix el topònim 'Clarelles' uns metres més al sud. | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml