Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
80193 Grafits de les façanes de ponent de l'església parroquial de Santa Maria https://patrimonicultural.diba.cat/element/grafits-de-les-facanes-de-ponent-de-lesglesia-parroquial-de-santa-maria XVII Algun dels blocs de pedra estan patint laminacions que caldria consolidar perquè no hi hagi pèrdues de suport en les que es podria incloure la pèrdua d'algun d'aquest grafit. Es tracta de petits grafits, almenys una desena, que es troben en algunes de les pedres dels nivells inferiors de les façanes que es troben a l'est i al nord de l'església parroquial. Són dibuixos de caire religiós. Motius vegetals per guarnir els crismons, creus (individuals, dobles, triples i quàdruples), triangles, crismons, semicercles, lletres entre les que es pot llegir en dos ocasions, INRI, un d'ells acompanyat per una creueta, la lletra A, i números com el M01 de la façana nord. 08138-285 Casc Urbà - carrer Rafael Casanova 41.8115800,2.0987100 425137 4629249 08138 Moià Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80193-foto-08138-285-2.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-01-30 00:00:00 Cristina Casinos A diferència de les marques de picapedrer amb les que comptabilitzaven les peces fetes per cadascun dels treballadors, en aquestes es pot pensar que serien assajos de la tècnica d'algun aprenent o bé records de persones que visitarien l'església. Podrien ser contemporànies a la construcció de l'església.No es veuen al primer cop d'ull. 94 47 1.3 42 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80194 Observatori Astronòmic https://patrimonicultural.diba.cat/element/observatori-astronomic XX Cos de formigó octogonal d'uns 8 m d'alçada, aproximadament, acabats amb una cúpula semiesfèrica per al telescopi. A la dreta té un anemòmetre i a l'esquerra un parallamps. L'observatori està situat en un turó tancat amb l'accés prohibit. 08138-286 Al nord-est de la vila tocant a l'Estany. 41.8559000,2.1325300 427996 4634141 08138 Moià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80194-foto-08138-286-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Científic 2023-08-02 00:00:00 Cristina Casinos 98 49 1.5 42 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80195 Mina de carbó https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-carbo-1 Oliveras i Gallaguet, E( 2007 ); font oral. XIX Mina de carbó natural a prop del torrent Mal. L'accés és una mica difícil perquè esta coberta d'herbes, esbarzers i arbres que des del riu no la permeten localitzar amb facilitat, tot i així consta d'una entrada tipus balma de quasi 1,90 m d'alçada i entre 10 i 12 m de fondària. En tot el seu interior, parets, terra, es pot observar el carbó que aflora. Al final de la mina s'observa al terra una gran concreció calcària i petites estalagmites, que ens indiquen que la mina està viva, en contínua formació i que pateix filtracions que formen aquests cossos. El sostre d'aquesta part interna de la mina està format per conglomerat de còdol petit a diferència de la resta de les parets que són calcàries. La llum natural arriba a il·luminar el fons de la mina. 08138-287 A l'est de la vila, sobre el torrent Mal - Ctra. N-141-C Km 32. Direcció a les coves del Toll. Es diu que aquesta mina va ser utilitzada durant el segle XX per un ferrer de Moià que utilitzava el carbó per forjar, però no va tenir gaire transcendència perquè el carbó que s'extreia no era de bona qualitat. Malgrat la poca importància de la mina que s'esmenta, cal recollir el fet que P. Madoz, l'any 1849, parlés d'unes mines de carbó que en el seu moment estava explotant la societat Gran Tesoro, segons ell a Moià. Igualment, el periòdic El Montañés, Vic 1854, feia referència a la possible explotació d'una mina de carbó a Moià. De tota manera, segurament es tractava de les mines de Bonifet, a Castellcir. 41.8027000,2.1472700 429161 4628222 08138 Moià Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80195-foto-08138-287-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80195-foto-08138-287-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Cristina Casinos 98 49 1.5 42 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80196 PEIN Moianès, àrea Obagues de Bussanya capçaleres de la riera d'Oló i del Riu Sec https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-moianes-area-obagues-de-bussanya-capcaleres-de-la-riera-dolo-i-del-riu-sec <p>Generalitat de Catalunya (1997); Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient. Barcelona</p> XX <p>El criteri de selecció d'aquest PEIN ha estat el geològic, botànic i zoològic. Està situat entre els pobles de Moià, l'Estany i Santa Maria d'Oló ocupant una extensió de 1000 ha. Comprèn les obagues de la Serra del Soler i el Serrat Mascarell, aigües avall del Molí del Perer (Moià) i el torrent Gomís. L'accés per la provincial BP-4313 cap a l'Estany està al Km 3 aproximadament. Es troba vegetació de ribera, boscos de roures i pi roig en molt bon estat de conservació i talussos interessants geològicament. Aquestes dues serres, fora del municipi de Moià, tenen una altitud d'entre 600 i els 950 m. El bosc de les obagues del Soler és molt bo i s'ha conservat perquè no s'ha explotat i, a més, hi ha una gran espècie de caducifòlies com els roures, els aurons, moixeres... localitzant-se també plantes com la gencianeta. Es poden trobar també nius de ducs, roquerols i abellerols. També fa niu l'àliga marcenca. Hi ha una gran diversitat de carnívors. La major part de la zona d'interès és boscosa tot i que hi ha espai de pastura de vaques i ovelles. A la zona que pertany al municipi catalogat hi ha dues masies no habitades.</p> 08138-288 Al nord-oest de la vila 41.8568100,2.0824400 423839 4634285 1997 08138 Moià Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-02-07 00:00:00 Cristina Casinos 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80197 PEIN Moianès àrea Obagues de Bussanya https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-moianes-area-obagues-de-bussanya <p>Generalitat de Catalunya (1997); Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient. Barcelona</p> XX <p>El criteri de selecció d'aquest PEIN ha estat el geològic, botànic i faunístic. Comprèn unes 100 ha compreses entre el vessant de Bussanya, la masia de Bussanya i la riera de Malrubí, tot dins del municipi de Moià. La zona està formada per bosc de pi roig i roure, auró, blada...Prop de la riera de Malrubí hi ha uns talussos fluvials molt interessants geològicament, on fan niu els roquerols, abellerols, ducs. Existeix també una gran diversitat de carnívors.</p> 08138-289 A l'oest de la vila. N-141 c (cap a Manresa) en el Km 23, trencall cap a l'Urbisol 41.7857800,2.0919900 424549 4626390 1997 08138 Moià Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-02-07 00:00:00 Cristina Casinos 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80198 PEIN Moianès, àrea de la Vall de Marfà https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-moianes-area-de-la-vall-de-marfa <p>Generalitat de Catalunya (1997); Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient. Barcelona</p> XX <p>El criteri de selecció d'aquest PEIN és el geològic, el botànic i el zoològic. Comprèn tot el tram de la vall de la riera Golarda o de Marfà, amb un total de 700 hectàrees. L'accés per la N-141C (de Manresa a Vic) als km 26 i 27, al trencant que hi ha davant del Parc Municipal. Per la comarcal CB-143 (de Mollet a Moià) al km 33,5 al trencant que hi ha just abans de travessar el pont de la Fàbrega. La Vall està envoltada de boscos de roure i pi roig amb una altitud d'entre 500 i 600m. Comprèn una àrea ben representativa dels sistemes naturals i del paisatge de la comarca natural del Moianès. També és interessant per a la conservació d'alguns elements submediterranis força rars a la resta del territori català. Quant a la fauna, té una gran densitat i diversitat de carnívors i una interessant ornitofauna. L'estat de la riera és bastant deplorable a causa de les aigües residuals de Moià i Castellterçol.</p> 08138-290 Localitzat entre Moià, Castellterçol i Monistrol de Calders. Al sud de la vila de Moià. 41.8378800,2.1142300 426456 4632156 1997 08138 Moià Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-02-07 00:00:00 Cristina Casinos 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80199 PEIN Moianès, àrea Puig-rodó https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-moianes-area-puig-rodo <p>Generalitat de Catalunya (1997); Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient. Barcelona</p> XX <p>El criteri de selecció d'aquest PEIN ha estat el botànic i el faunístic. Comprèn unes 600 hectàrees en les que s'inclouen bona part de la vall de Passarell continuant cap el nord fins al cim del Puig-rodó, limitant a l'est amb la costa de Ferrerons i a l'oest amb la carretera que va de Moià cap a l'Estany. L'accés per la N-141C (direcció Vic) en el Km 29-30 direcció cap a la Monjoia. Per la BP-4313 (cap a l'Estany) al trencall que indica La Monjoia. La zona comprèn un dels cims més alts de Moià, el Puig Rodó amb 1.057 m. Està formada per boscos de roures i pi roig i a la part nord diverses espècies de pins forans plantats per l'ICONA als anys seixanta. Al sud la Zona d'interès és travessada per la riera de Passarell. El substrat és rocós i bastant descompost (també inclòs al PEIN). Al terreny hi ha alguna masia ocupada els caps de setmana, l'espai és quasi totalment de pastura de vaques i algun camp de conreu. És un terreny important quan a botànica, perquè la flora i la vegetació conserven alguns elements submediterranis força rars a la resta del territori català. El bosc que també és de pi roig i roureda presenta bona part d'altres espècies d'arbres caducifolis: aurons, blades, moixeres... Quan a fauna, als talussos fluvials de la riera es troba el duc (Bubo) i seguint el curs de la riera es poden trobar crancs de riu i barbs. Al sud està situat l'embassament municipal amb una zona enjardinada en la que actualment està prohibit fer foc.</p> 08138-291 Al nord-est de la vila de Moià tocant a l'Estany 41.8493796,2.1230273 427200 4633425 1997 08138 Moià Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2021-07-01 00:00:00 Cristina Casinos 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80200 Escut de Moià de la font Vella https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-moia-de-la-font-vella <p>Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> XVII <p>Escut en gres que identifica la vila de Moià. Està situat enmig del mur-cisterna de la font Vella o de la Crespiera, a uns tres metres de l'abeurador de la font. L'escut no conté el dineret central.</p> 08138-292 Casc Urbà - Font Vella-Plaça de Vila-Daví 41.8119200,2.0993800 425193 4629286 08138 Moià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80200-foto-08138-292-1.jpg Legal Renaixement Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Ornamental BCIN National Monument Record Commemoratiu 2019-12-30 00:00:00 Cristina Casinos 95 47 1.3 1769 42 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80201 Conjunt Viñas https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-vinas <p>Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 49-50. T&amp;T. Moià. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit</p> XIX Cal una rehabilitació de totes les façanes i sobretot de la casa del mig que es dirigeix cap a la ruïna. <p>Es tracta de tres edificis relacionats amb la història del tenor Viñas. L'edifici del mig ja fa temps que està abandonat a diferència dels altres dos que han estat ocupats sobretot en temporada de vacances.</p> 08138-293 Casc Urbà - c. Richard Wagner núm. 3, 5, 7 <p>L'any 1906 Francesc Viñas i Dordal demana permís per edificar o ampliar la casa del seu pare al carrer Segaró, 1. Se li concedeix el permís, però amb la condició que blanquegi l'edifici.</p> 41.8113219,2.1002865 425268 4629219 08138 Moià Fàcil Dolent Inexistent Modernisme Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2021-07-01 00:00:00 Cristina Casinos A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Cases del Tenor Viñes. 105 46 1.2 42 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80202 Bust de cal Pou Petit https://patrimonicultural.diba.cat/element/bust-de-cal-pou-petit Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit RSC (1991); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Es tracta d'un petit cap tallat en pedra que representa un home amb barba i els cabells rinxolats d'una mida d'uns 30 x 20 cm. El personatge té els ulls ametllats, arrugues al front, el nas mutilat i els llavis voluminosos. Tot i així la seva expressió és hieràtica. 08138-294 Casc Urbà. c. Sant Sebastià núm. 29 Moià Element d'origen arquitectònic que formava part de l'edificide cal Pou Petit, 41.8127600,2.0970100 424997 4629382 08138 Moià Restringit Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-01-30 00:00:00 Cristina Casinos A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Bust de Cal Pou Petit.A la fitxa de l'inventari Arquitectònic de Catalunya es contempla la possibilitat que la factura del bust sigui d'època romana.La tradició popular diu que a prop de l'edifici on es trobava el bust hi havia un hostal i aquesta representació donava a entendre que els peregrins podien hostatjar-s'hi. 47 1.3 42 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80203 Restes arqueològiques de la Granoia https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-arqueologiques-de-la-granoia <p>Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarque</p> IIIaC-VdC <p>L'any 1953, quan es van construir els fonaments de les granges adossades a la banda de llevant de la masoveria, van aparèixer restes romanes: tegulae, dolia i alguna llàntia.</p> 08138-295 Al nord-est de la vila. N-141-C direcció Vic. Trencant indicat a mà esquerra. 41.8203368,2.1210973 427007 4630202 08138 Moià Restringit Bo Inexistent Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-07-01 00:00:00 Cristina Casinos A l'inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya és denominat: La Grossa, amb definició: lloc d'habitació romà sense estructures amb una cronologia: (-218/+476). Actualment no se sap on són. 83 1754 1.4 42 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80204 C. Francesc Viñas / c. Sant Antoni https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-francesc-vinas-c-sant-antoni Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarque Pujades i Cavalleria, J (1992); Memòria d'intervenció arqueològica preventiva al carrer Francesc Vinyes cantonada amb el carrer de Sant Antoni ( placeta del Casal ) de Moià ( Bages ). Inèdit. Març. Vic. Núm. d'Inventari del Palau Moja nº826. Excavació realitzada per J. Pujades l'any 1992 en el jardí elevat de can Carner que dona al carrer Francesc Viñas, antigament anomenat també carrer de la Cendra. En el procés de rebaix de terres del jardí elevat es va localitzar un mur de carreus irregulars amb orientació N-S i del que no es va poder determinar les mides ja que estava parcialment tapat per la vorera del carrer. El material arqueològic obtingut (102 fragments ceràmics, 14 fragments ossis de fauna, 1 escòria, 1 carbonet, 1 fragm.fFerro i un de teula) dona una cronologia a partir del s. XVI tot i que va aparèixer algun fragment de la baixa edat mitjana qualificat de residual. El número més important de ceràmica és la que correspon a finals del s. XVII i sobretot al s. XVIII. Així doncs, el material localitzat a la rasa de fonamentació del mur dona una cronologia no anterior a l'època moderna. 08138-296 Casc Urbà. Angle entre els dos carrers. L'any 1366 es construeix la muralla de la vila que estava formada per: muralla, fossar i contramuralla amb esperons i contraforts que lligaven la muralla i la contramuralla. Es van traçar els portals d'en Riquer (Cambril), Portal Major o de Barcelona, el Portal d'en Vila al capdamunt de la vila, el de Can Batlles (entre carreró i carrer del Vall) i s'alcen les torres damunt el portal de Barcelona i damunt la Font Vella. Moià comptava aleshores amb quatre carrers envoltats per la muralla, el carrer del Forn, el carrer de les joies (carrer de la Bosseria), el carrer de Sant Antoni (carrer de la Rectoria) i el carrer Jussà. 41.8161300,2.1593300 430177 4629703 08138 Moià Sense accés Bo Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Cristina Casinos A la memòria d'intervenció d'urgència no apareix cap UTM de l'estructura, només una cota Z: -220 pel parament de tramuntana i Z': -414 pel parament de llevant.No es coneix si van ser respectades les restes a l'hora de fer la nova pavimentació del jardí. 1754 1.4 42 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80205 Restes arqueològiques del mas Gomar https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-arqueologiques-del-mas-gomar <p>Dovella (1984); Revista d'Història i Art del Bages. Pàg. 32-38. Any VI. Nº Dotzè/12. Febrer. Arxiu Municipal de Moià. Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarque Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Piera, M; Caballé, G (2003); ' Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al Mas Gomar '. 26 de setembre al 8 d'octubre. Empresa Arqueociència. Serveis Culturals SL. Manresa</p> <p>Restes arqueològiques aparegudes en els fonaments de la masia del Gomar. La metodologia duta a terme en aquesta intervenció arqueològica d'urgència va ser el Mètode Harris mitjançant una excavació en extensió. Es tracta d'un jaciment arqueològic clàssic amb estructures excavades: un mur (UE103) de cronologia romana-visigòtica de 2,85 x 1,15 m i dos murs més molt possiblement del s. XIII-XV; 6 sitges de planta rodona (UE109, UE201, UE203, UE204, UE305)del s. XIV-XV i 2 fosses d'enterrament excavades a la roca natural (UE106, UE305), 8 tombes del període Alt Medieval (s. IX-XI) tipus fossa simple algunes amb coberta de lloses a doble vessant. Tant les sitges com els enterraments estan vinculats a l'ermita de Santa Eugènia que es troba a pocs metres. Quant al material arqueològic trobat in situ, es tracta bàsicament d'atuells d'ús domèstic: ceràmica: olles, càntirs i grans recipients, plats, escudelleres, tapadores..Ceràmica de cuita oxidant amb vidrats de color verd i marró, ceràmica reduïda i oxidada, ceràmica de pisa blanca amb decoració blau i reflex daurat. La cronologia d'aquesta ceràmica oscil·la des del s. VIII-IX als s. XVII-XIX;Materials de construcció: restes d'estuc i teules més un possible fragment de teula romana plana (MG-1.7-8).</p> 08138-297 A l'est de la vila - Ctra. N-141 Km 32,4 en una pista a mà dreta. <p>El nom de Gomar apareix per primera vegada l'any 955 al testament d'un prevere anomenat Sunyer que va deixar al seu nebot Comar un seguit de terres situades en un puig anomenat Gondemar o Gomar, a Collsuspina. Durant la realització d'unes obres a la planta baixa de la masia es van fer un seguit de rebaixos en el subsòl que van deixar al descobert les restes arqueològiques causa de la motivació d'intervenció d'urgència.</p> 41.8167483,2.1595818 430199 4629772 08138 Moià Restringit Bo Inexistent Modern Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Residencial 2021-07-01 00:00:00 Cristina Casinos A l'inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya és denominat: mas Gomar i classificat com a lloc d'enterrament inhumació col·lectiu necròpolis; lloc o centre de producció: explotació agrícola camp de sitges amb una cronologia des de medieval a moderna (+800/1789). 94 1754 1.4 42 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80206 Verge de la Misericòrdia https://patrimonicultural.diba.cat/element/verge-de-la-misericordia <p>Gamundi-Pallàs, (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Modilianum, (1963-65); ' Descripció de la Primera verge de la Misericòrdia ' per LL. Picanyol. Vol.II. Pag. 20-21. Tarter i Fonts, R (2009); font oral. www.moianes.net</p> XIX <p>Escultura de fusta policromada que representa la Verge Misericòrdia amb nen asseguda en un majestuós tron. El nen Jesús està situat al braç esquerre de la verge, en acte de benedicció. L'infant suporta, en la seva mà dreta, la bola del món. La santa imatge amb corona imperial de llautó, representa Maria Santíssima, porta a la mà dreta el ceptre i vesteig una túnica llarga fins als peus.</p> 08138-298 Cambril de l'església parroquial <p>Aquesta escultura és l'antiga verge que es trobava a l'altar de l'església parroquial de Santa Maria de Moià del s. XVIII que feia 18x12 m i estava dedicat a la Verge de la Misericòrdia, tot i que s'hi veneraven les imatges de sant Sebastià, sant Pere i sant Pau. Vers 1961, després de la Guerra Civil, l'església va ser reconstruïda i la imatge va ser substituïda per una talla moderna que encara en presideix l'altar. De la mateixa manera, el retaule barroc que també havia estat destruït es va substituir per un de més petit que es va complementar amb la pintura al fresc de l'absis amb la Coronació de la Mare de Déu, obra del pintor Josep Nogué Massó (reproducció del quadre de Velázquez del mateix nom). Segons Gamundi-Pallàs, (1982) la imatge primitiva va ser destruïda pels ciutadans de la vila en una disputa sobre l'escultura, el 1816. Antigament la imatge posseïa diversos vestits i guarniments que ara li manquen.</p> 41.8136000,2.0959700 424912 4629476 1826 08138 Moià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80206-foto-08138-298-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80206-foto-08138-298-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-01-17 00:00:00 Cristina Casinos 98 52 2.2 42 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80208 Roure de Casagemes https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-casagemes Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià Arbre situat a la banda esquerra de la pista sense asfaltar que porta a la masia de Casagemes. Es tracta d'un arbre centenari amb un tronc d'escorça estriada i profunda de 3,5 m de perímetre i de 9 m d'alçada aproximadament. A uns 2,5 m d'alçada es troben les quatre branques principals a partir de les quals s'alça una copa poc poblada. L'arbre està sa. 08138-300 A l'oest de la vila. Anomenat 'Quercus Pubescens'de la familia de les fagàcies i classificat com angiosperm. Pot arribar fins els 25 m d'alçada i les fulles, de forma ovada, fan de 4 a 13 x 6 cm. 41.8390800,2.0900200 424448 4632310 08138 Moià Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-01-30 00:00:00 Cristina Casinos 2151 5.2 42 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80209 Roure de Vilalta https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-vilalta Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià Arbre centenari amb un tronc de 4 m de perímetre. El tronc està corbat vers el nord i la banda orientada al sud està despresa de l'arbre, possiblement per un llamp. A uns dos metres d'alçada del terra hi ha tres branques principals des d'on s'alça una copa de gairebé 12 m d'amplada. A banda de tenir la meitat del tronc al terra, l'arbre és sa. Les fulles són les típiques dentades i arrodonides dels roures. 08138-301 A 4, 5 Km al nord de la vila de Moià. Ctra. N-141-C Km. 4-5. Anomenat 'Quercus Pubescens' de la familia de les fagàcies i classificat com angiosperma. Pot arribar fins els 25 m d'alçada i les fulles, de forma ovada, fan de 4 a 13 x 6 cm. 41.8212500,2.1210600 427005 4630303 08138 Moià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80209-foto-08138-301-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80209-foto-08138-301-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-01-30 00:00:00 Cristina Casinos Popularment anomenat Roure Martinenc. A pocs metres d'aquest roure n'hi ha dos més també de grans mides. 2151 5.2 42 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80210 Alzina de la Granoia https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-granoia Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià Alzina centenària de 10 m d'alçada amb un tronc de 2 m de perímetre. A dos metres del terra surten quatre branques principals des d'on s'aixequen moltes branques que componen una gran copa de 17 m d'ample aproximadament. L'arbre s'observa sa. 08138-302 Al nord-est de la vila. N-141-C direcció Vic. Trencant indicat a ma esquerra. Anomenada 'Quercus ilex' de la familia de les fagàcies i classificada com a angiosperma. Poden arribar als 25 m d'alçada. La tradició popular diu que a les masies es plantava una alzina quan a la familia naixia l'hereu o la pubilla. 41.8308900,2.1129200 426340 4631381 08138 Moià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80210-foto-08138-302-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80210-foto-08138-302-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-01-30 00:00:00 Cristina Casinos 2151 5.2 42 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80211 Roure del Riu https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-riu Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià. Arbre centenari situat a pocs metres vers el sud de la masia del Riu. Té el tronc d'aproximadament uns 2 m de perímetre i 9 m d'alçada. 08138-303 A 3 Km al nord de la vila. Anomenat 'Quercus Pubescens' de la familia de les fagàcies i classificada com a angiosperma. Pot arribar fins els 25 m d'alçada i les fulles, de forma ovada, fan de 4 a 13 x 6 cm. 41.8406100,2.1392300 428535 4632438 08138 Moià Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-01-30 00:00:00 Cristina Casinos Anomenat popularment Roure Martinenc. 2151 5.2 42 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80212 Roure de Creu Vermella https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-creu-vermella Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià Roure centenari d'uns 10 m d'alçada amb un perímetre d'1 m aproximadament. A pocs metres del tronc apareixen les tres branques principals que formen una copa no molt poblada tot i que fa uns 10 m de diàmetre. 08138-304 Vers el nord de la vila en direcció a la caseta Alta. A uns 30 m metres de la creu vermella. Anomenat 'Quercus Pubescens' de la familia de les fagàcies i classificada com a angiosperma. Pot arribar fins els 25 m d'alçada i les fulles, de forma ovada, fan de 4 a 13 x 6 cm. 41.7980100,2.1434300 428837 4627704 08138 Moià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80212-foto-08138-304-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80212-foto-08138-304-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-01-30 00:00:00 Cristina Casinos La branca situada al N-E és plena de forats perfectament rodons molt possiblement provocats per una au o paràsit.Popularment és anomenat Roure Martinenc. 2151 5.2 42 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80213 Alba de la Tuta https://patrimonicultural.diba.cat/element/alba-de-la-tuta Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià. www.lovistaire.blockspot.com Arbre amb tronc dret amb escorça blanquinosa de fulles ovals i blanques amb peciol rodonenc. Es troba a pocs metres de la façana oest de la masia de la Tuta. Té aproximadament uns 10 m d'alçada. 08138-305 A 7 km a l'oest de la vila. Trencant km. 32 N-141. Camí de carro abans d'arribar a Les Closanes. 41.8050900,2.1242200 427249 4628507 08138 Moià Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-01-30 00:00:00 Cristina Casinos A Andorra es coneix com Auba o Aube i a Catalunya com Alber, Alba o Albe.Anomenada popularment 'Populus Alba' de la familia de les Salicinies. Floreix al febrer. 2151 5.2 42 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80214 Alzina de Clapers https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-clapers Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià. Font Oral; Serrano, X. Alzina amb el tronc en forma de essa corbat vers el nord. A 2 m del terra surten tres branques principals de les quals neixen branques més petites secundàries que formen una copa bastant poblada. A la copa s'observen algunes zones amb tonalitat marrona que indiquen que hi ha fulles mortes tot i que l'arbre sembla bastant sa. 08138-306 A l'est de la vila en direcció a Vic en elpPla de Castellnou. Després del Masot. Anomenada 'Quercus ilex' de la familia de les fagàcies i classificada com a angiosperma. Poden arribar als 25 m d'alçada. La tradició popular diu que antigament quan l'hereu o pubilla de la familia naixia, una alzina era plantada aprop de la masia on anava a viure tota la vida. 41.8017600,2.0596300 421879 4628194 08138 Moià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80214-foto-08138-306-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80214-foto-08138-306-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-01-30 00:00:00 Cristina Casinos 2151 5.2 42 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80215 Alzina de Vilarjoan https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-vilarjoan Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià. Font Oral; Serrarno, X. Alzina situada al cami sense asfaltar a pocs metres del mas de Vilarjoan. De tronc esvelt i amb una alçada aproximada de 9 m. 08138-307 A l'oest i a 4 Km de la vila de Moià - Km 25, 5 Ctra. N-141-C direcció a Manresa. Anomenada 'Quercus ilex' de la familia de les fagàcies i classificada com a angiosperma. Poden arribar als 25 m d'alçada. La tradició popular diu que antigament quan l'hereu o pubilla de la familia naixia, una alzina era plantada aprop de la masia on anava a viure tota la vida. 41.8101200,2.1424400 428768 4629050 08138 Moià Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-01-30 00:00:00 Cristina Casinos 2151 5.2 42 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80216 Alzina de Perers https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-perers Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià. Font oral; Serrano, X. Alzina d'uns 10 m d'alçada. Té el tronc corbat lleugerament vers l'est amb un perímetre de 2 m aproximadament. A dos metres del terra hi ha cinc branques principals de les que en neixen altres de secundàries que formen una copa molt densa d'uns 20 m d'amplada. La fulla és la típica de l'alzina verda per la cara superior i blanquinosa per la inferior. L'arbre està sa. 08138-308 A l'est de la vila. N-141-C direcció Vic. Anomenada 'Quercus ilex' de la familia de les fagàcies i classificada com a angiosperma. Poden arribar als 25 m d'alçada. La tradició popular diu que antigament quan l'hereu o pubilla de la familia naixia, una alzina era plantada aprop de la masia on anava a viure tota la vida. 41.8020300,2.1152800 426503 4628174 08138 Moià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80216-foto-08138-308-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80216-foto-08138-308-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-01-30 00:00:00 Cristina Casinos 2151 5.2 42 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80217 Roure del Prat https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-prat Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià Roure de 10 m d'alçada, aproximadament, amb un perímetre de 2 m. 08138-309 A l'est de la vila de Moià. Km 35-36 Ctra. Bcn N-133 Anomenat 'Quercus Pubescens'de la familia de les fagàcies i classificada com a angiosperma. Pot arribar fins els 25 m d'alçada i les fulles, de forma ovada, fan de 4 a 13 x 6 cm. 41.8237200,2.0783700 423462 4630615 08138 Moià Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-01-30 00:00:00 Cristina Casinos És anomenat popularment Roure Martinenc. 2151 5.2 42 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80218 Roures de la bassa de Coromines https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-de-la-bassa-de-coromines Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià. Roures situats a uns 5-6 m de la bassa de Coromines, en direcció est. En total són uns 6 roures de talla gran amb copa densa, d'aproximadament uns 9 m d'alçada per 1m de perímetre i uns quatre més petits i joves. 08138-310 A 3 Km a l'oest de Moià. Al turó de Sant Andreu. Anomenat 'Quercus Pubescens' de la familia de les fagàcies i classificada com a angiosperma. Pot arribar fins els 25 m d'alçada i les fulles, de forma ovada, fan de 4 a 13 x 6 cm. 41.8422300,2.1152600 426547 4632638 08138 Moià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80218-foto-08138-310-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80218-foto-08138-310-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-01-30 00:00:00 Cristina Casinos En conjunt formen una bona zona d'ombra. Són anomenats popularment roures martinencs. 2151 5.2 42 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80219 Roure de la Cabanya https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-cabanya Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià Roure situat a cent metres vers el nord, aproximadament, de la masia de la Cabanya. Es tracta d'un roure sa de 10 m d'alçada amb un tronc de 2 m de perímetre. No té fruits. 08138-311 A 8 Km al nord de Moià. Anomenat 'Quercus Pubescens'de la familia de les fagàcies i classificada com a angiosperma. Pot arribar fins els 25 m d'alçada i les fulles, de forma ovada, fan de 4 a 13 x 6 cm. 41.8389500,2.1496700 429400 4632245 08138 Moià Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-01-30 00:00:00 Cristina Casinos És anomenat popularment roure martinenc. 2151 5.2 42 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80220 Roure de Boladeres https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-boladeres Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià. Roure amb tronc de gran perímetre i una alçada de 9 m aproximadament. No té fruit. Sembla un arbre sa. 08138-312 A 10 km al nord-est de la vila. Ctra. N-141 direcció a Vic, Km 29,5. Als afores de la vila. Anomenat 'Quercus Pubescens', de la familia de les fagàcies i classificada com a angiosperma. Pot arribar fins els 25 m d'alçada i les fulles, de forma ovada, fan de 4 a 13 x 6 cm. 41.7929400,2.0904400 424428 4627187 08138 Moià Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-01-30 00:00:00 Cristina Casinos Situat al nord del camí que des de l'oest es dirigeix a la masia de Boladeres. 2151 5.2 42 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80221 Arbreda de ribera de la Falsia https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-ribera-de-la-falsia Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià. Arbreda frondosa de ribera i obaga que segueix la riera de Castellnou vers la Falsia i ocupa una àrea de 265179 m i un perímetre de 4137 m. 08138-313 Al sud de la vila. Entre la serra de Puigsobirà i la serra de Riqueus. 41.8203900,2.1034100 425538 4630223 08138 Moià Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-01-30 00:00:00 Cristina Casinos 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80222 Arbreda de ribera del Molí Nou a Passarell https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-ribera-del-moli-nou-a-passarell Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià. Arbreda de ribera frondosa amb una àrea de 63126 m i un perímetre de 1876,4 m. Situada des del saltant d'aigua de l'embassament del Molí Nou fins a la masia de Passarell. 08138-314 A nord de la vila - Seguint el carrer de Passarell en direcció a l'embassament. 41.8135700,2.1069500 425824 4629463 08138 Moià Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-01-30 00:00:00 Cristina Casinos 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80223 Arbreda de ribera des del Molí Nou al Molí del Pujol. https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-ribera-des-del-moli-nou-al-moli-del-pujol Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià. Arbreda de ribera frondosa situada en el curs de la riera de Passarell vers el sud passant pel prat de la Torreta. Ocupa una àrea de 38972 m i un perímetre de 3703,3 m. Un cop arriba a la masia del Pujol la riera de Passarell s'ajunta amb el torrent de les Graus. L'arbreda continua vers el sud de la vila resseguint el curs de la riera de Castellnou. 08138-315 Al nord-centre vers el sud de la vila. 41.8313500,2.1061000 425774 4631438 08138 Moià Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-01-30 00:00:00 Cristina Casinos 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80224 Arbreda que va des de Passarell fins a sota de la masia del Riu https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-que-va-des-de-passarell-fins-a-sota-de-la-masia-del-riu Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià. Arbreda de ribera frondosa amb pollancres. Ocupa una àrea de 102241m i un perímetre de 4225 m. Va des de sota de la masia de Passarell fins a sota de la masia del Riu. 08138-316 A nord-est de la vila - De Passarell vers l'est fins arribar a la masia del Riu. 41.7842700,2.1104900 426084 4626207 08138 Moià Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-01-30 00:00:00 Cristina Casinos 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80225 Arbreda de la riera del Gai https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-la-riera-del-gai Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià Arbreda de ribera que es troba situada al voltant de la ribera del Gai en direcció N-S. Formada per àlbers, pollancres sobretot de 'nigra canadiensis' i 'nigra itàlica'. Ocupa una àrea de 99175 m i un perímetre de 5199,8 m. 08138-317 A l'est de la vila. 41.8037400,2.0815700 423704 4628394 08138 Moià Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-01-30 00:00:00 Cristina Casinos 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80226 Arbreda del Pla dels Pins https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-del-pla-dels-pins Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià. Arbreda de pi pinyoner en general tot i que hi ha algun roure martinenc. Molts dels pins que formen part d'aquesta arbreda tenen el tronc d'un metre de diàmetre aproximadament i uns 6 m d'alçada. Es tracta d'una espècie perennifòlia amb fulles dobles amb forma d'agulla que oscil·len entre 10-20 mm de color verd-blavós de mida mitjana. La capçada té la forma típica de copa ample. El tronc fort i robust d'1 m de diàmetre, aproximadament, té l'escorça esquerdada en grans plaques vermelloses típiques del 'pinus'. Encara no té fruits. 08138-318 Al nord-oest de la vila. Anomenat 'Pinus Pinea' de la familia de les pinàcies, és un arbre típic de clima mediterrani. Pot arribar fins als 500 o 600 anys d'edat. 41.8274400,2.0848900 424008 4631022 08138 Moià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80226-foto-08138-318-2.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-01-30 00:00:00 Cristina Casinos En algun d'aquests pins pinyoners hi ha cartells que prohibeixen la recol·lecció de pinyes. 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80227 Alzina de Caselles https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-caselles Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià. Font Oral; Serrano, X. Alzina situada a la banda més al sud del camí de terra que passa per la masia de Caselles vers el sud. És un arbre corpulent de copa densa, amb fulles perennes i escorça. El tronc, d'uns 3,5 m de perímetre, es bifurca en dues branques principals. Té uns 10 m d'alçada aproximadament. Les fulles són gruixudes i ja té fruits: glans de color castany fosc. Es troba en un ddels marges a prop dels horts de la masia on es resguarda dels corrents d'aire i dels agents meteorològics. S'observen restes d'antigues branques que van ser tallades.Està rodejada d'esbarzers 08138-319 A 5 Km de la vila de Moià vers el nord. Anomenada 'Quercus ilex' de la familia de les fagàcies i classificada com a angiosperma. Poden arribar als 25 m d'alçada. La tradició oral diu que quan l'hereu o pubilla d'una masia naixia, una alzina era plantada a prop de la masia on viuria. El masover, Sr. Santacreu explica que durant les nevades dels anys vuitanta moltes branques van haver de ser tallades perque es van trencar amb el pes de la neu. 41.8353100,2.0786800 423502 4631901 08138 Moià Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-01-30 00:00:00 Cristina Casinos És la primera d'una filera de quatre alzines més petites. 2151 5.2 42 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80228 Alzina del Pla de Maria https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-pla-de-maria Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià. Font Oral; Serrano, X. Alzina corpulenta de copa densa, amb fulles perennes i escorça fosca. D'uns aproximadament 9 m d'alçada. Les fulles són gruixudes i ja té fruits: glans de color castany fosc. 08138-320 Vers el nord-oest de la vila. Anomenada 'Quercus ilex' de la familia de les fagàcies i classificada com a angiosperma. Poden arribar als 25 m d'alçada. La tradició oral diu que quan l'hereu o pubilla d'una masia naixia, una alzina era plantada a prop de la masia on viuria. 41.8006800,2.1021700 425412 4628036 08138 Moià Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-01-30 00:00:00 Cristina Casinos 2151 5.2 42 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80229 Roure de la depuradora https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-depuradora Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià Roure situat a l'esquerra de l'entrada de la depuradora de la vila. El roure mesura uns 10-12 m i el seu tronc d'escorça fina i profundament fissurada té un perímetre d'1,5 m, aproximadament. Les seves fulles corresponen a les típiques dels roures amb forma ovada. 08138-321 Al sud de la vila - Km. de la C-59. Anomenat 'Quercus Pubescens'de la familia de les fagàcies i classificada com a angiosperma. Pot arribar fins els 25 m d'alçada i les fulles, de forma ovada, fan de 4 a 13 x 6 cm. 41.8158600,2.0920000 424585 4629730 08138 Moià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80229-foto-08138-321-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80229-foto-08138-321-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Social 2023-01-30 00:00:00 Cristina Casinos La banda inferior del tronc pateix atac visible de cucs o tèrmits. 2151 5.2 42 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80230 Teix de la Creu https://patrimonicultural.diba.cat/element/teix-de-la-creu Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià Arbre perennifoli de tronc marró i alçada de 4 m aproximadament. La capçada té forma ovalada i és de color verd fosc. Està situat, molt camuflat, en la pineda orientada al nord, a uns cent metres vers el nord, de la Creu. L'arbre està totalment rodejat per garrics, alguns de més d'un metre que el mantenen arraserat i al mateix temps que protegit. 08138-322 Al Nord de la vila. A la muntanya de la Creu. Anomenat 'Taxus Baccata'. Viu en qualsevol tipus de sól encara que són millors els calcàris, normalment barrancs i fondalades de muntanya. Les seves arrels són més aviat superficials i tot i que viu en qualsevol tipus de sól, és el calcari el millor. És un arbre originari d'Europa occidental, central, meridional i del nord oest d'Àfrica.. 41.8042600,2.1498100 429374 4628393 08138 Moià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80230-foto-08138-322-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-01-30 00:00:00 Cristina Casinos 2151 5.2 42 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80231 Roureda del torrent Mal https://patrimonicultural.diba.cat/element/roureda-del-torrent-mal Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià Roureda formada per més d'una desena d'exemplars que segueix el torrent Mal en ambdós costats del torrent. El torrent té una direcció de N-E vers el S-O. Ressalten uns til·lers de fulla petita. Ocupa una àrea de 134733 m i un perímetre de 4459,4 m. 08138-323 A l'est de la vila. Km. 32 de la N-141-C en direcció Coves del Toll Anomenat 'Quercus Pubescens' de la familia de les fagàcies i classificada com a angiosperma. Pot arribar fins els 25 m d'alçada i les fulles, de forma ovada, fan de 4 a 13 x 6 cm. 41.8329200,2.1501600 429434 4631575 08138 Moià Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-01-30 00:00:00 Cristina Casinos 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80232 Roureda de la font Cendrosa https://patrimonicultural.diba.cat/element/roureda-de-la-font-cendrosa Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià. Conjunt de roures que formen una arbreda frondosa que ocupa una àrea de 466101 m i un perímetre de 4459,4 m. Quasi limita amb el municpi de Collsuspina. 08138-324 Al nord-est de la vila. Anomenat 'Quercus Pubescens' de la familia de les fagàcies i classificada com a angiosperma. Pot arribar fins els 25 m d'alçada i les fulles, de forma ovada, fan de 4 a 13 x 6 cm. 41.8184200,2.1563100 429929 4629960 08138 Moià Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-01-30 00:00:00 Cristina Casinos 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80233 Roure de Santa Eugènia del Gomar https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-santa-eugenia-del-gomar Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià Roure situat en el camí de terra que es dirigeix a l'ermita preromànica de Santa Eugènia del Gomar. Arbre caducifoli d'escorça fina i profundament fissurada de 14 m d'alçada aproximadament. El tronc fa 2 m de perímetre i quasi tota la seva superfície és coberta per una heura. Sobre part de la superfície de l'escorça orientada al nord hi ha una placa metàl·lica d'àrea privada de caça B-10168. A l'alçada de 2,3 m aproximadament, hi ha cinc branques principals que formen una copa no molt poblada i que creix en vertical. És un arbre sa que encara no té fruit. 08138-325 Ctra. de Vic km. 32, 4. Direcció masia El Gomar. Anomenat 'Quercus Pubescens' de la familia de les fagàcies i classificada com a angiosperma. Pot arribar fins els 25 m d'alçada i les fulles, de forma ovada, fan de 4 a 13 x 6 cm. 41.7892400,2.1058000 425700 4626763 08138 Moià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80233-foto-08138-325-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80233-foto-08138-325-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-01-30 00:00:00 Cristina Casinos És anomenat popularment Roure Martinenc. 2151 5.2 42 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80234 Pi de la Coma de sant Jaume https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-la-coma-de-sant-jaume Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià Pí pinyoner a prop del mas de la Coma de Sant Jaume, a uns 30m de distància de l'alineació de plàtans de la Coma de Sant Jaume. Situat a 1,5 m de la carretera C-59. Es tracta d'un arbre perennifoli amb fulles dobles amb forma d'agulla que oscil·len entre 10-20 mm, de color verd-blavós de mida mitjana. La capçada té la forma típica de copa ample. El tronc fort i robust d'1,5 m de perímetre, aproximadament, té l'escorça esquerdada en grans plaques vermelloses típiques del 'pinus'. Encara no té fruits. 08138-326 Vers el sud de la vila - Km. 36 de la C-59 direcció a Barcelona. Anomenat 'Pinus Pinea' de la familia de les pinàcies, és un arbre típic de clima mediterrani. Pot arribar fins als 500 o 600 anys d'edat. 41.7888700,2.1051600 425647 4626722 08138 Moià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80234-foto-08138-326-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80234-foto-08138-326-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-01-30 00:00:00 Cristina Casinos A uns quatre metres d'ell hi ha un segon pí i davant d'aquests dos, a l'altra banda de la carretera un tercer també de grans dimensions. 2151 5.2 42 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80235 Plataners de la Coma de sant Jaume https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-de-la-coma-de-sant-jaume Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià Conjunt de plataners format per 44 exemplars corpulents i de capçada ampla situats als marges del camí de terra que porta al mas de Sant Jaume de la Coma. Gairebé tots els exemplars tenen una alçada de 10-12 m aproximadament. Els troncs són drets i cilíndrics, d'escorça prima i grisa. Fan uns 1,5 m de perímetre aproximadament. Les fulles són grans amb tres o cinc lòbuls dentats. Els arbres ja tenen fruits, petits i nombrosos agrupats generalment de dos en dos en forma de cirera. Tots estan sans. 08138-327 Vers el sud de la vila - Km. 36 de la C-59 en direcció a Barcelona Anomenat 'Platanus Hybrida'. És un arbre caducifoli que pot viure alguns segles. 41.8562300,2.1127400 426354 4634194 08138 Moià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80235-foto-08138-327-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80235-foto-08138-327-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-01-30 00:00:00 Cristina Casinos Són arbres que poden tenir una capçada ampla que pot arribar als 40 m. Al fer molt bona ombra i suportar la pol·lució atmosfèrica han estat plantats a prop de camins i carreteres rurals i urbanes. 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80236 Plataners de la carretera de l'Estany https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-de-la-carretera-de-lestany Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià Conjunt de plataners format per 175 exemplars, que voregen la carretera C-59 en direcció a l'Estany. Fan aproximadament 8-9 m d'alçada. Estàn situats des d'aproximadament el Km. 43 (a prop de la masia Magadins Vell) fins el Km. 45, on està situada la creu de terme limítrof amb l'Estany, a la C-59. Tot el conjunt d'arbres té el tronc dret, cilíndric d'1 m de diàmetre i l'escorça prima i grisa . Les fulles són grans amb tres o cinc lòbuls dentats. Els arbres ja tenen fruits, petits i nombrosos agrupats generalment de dos en dos en forma de cirera. Anant de Moià a l'Estany, el plàtan núm. 69 de la banda dreta està quasi mort i el núm.79 de l'esquerra sembla estar malalt. Després del Km. 45, l'arbreda continua fins el nucli del municipi de l'Estany. 08138-328 Al nord de la vila. Zona limítrof amb el municipi de l'Estany. Anomenat 'Platanus Hybrida'. És un arbre caducifoli que pot viure alguns segles. 41.8246000,2.0966000 424977 4630696 08138 Moià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80236-foto-08138-328-2.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-01-30 00:00:00 Cristina Casinos Són arbres que poden tenir una capçada ampla que pot arribar als 40 m. Al fer molt bona ombra i suportar la pol·lució atmosfèrica han estat plantats a prop de camins i carreteres rurals i urbanes. 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80237 Roure de Montví https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-montvi Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià. Arbre caducifoli d'escorça fina i profundament fissurada situat a l'entrada del camí de terra al sud de la masia. 08138-329 A pocs metres de la masia de Montvi Anomenat 'Quercus Pubescens' de la familia de les fagàcies i classificada com a angiosperma. Pot arribar fins els 25 m d'alçada i les fulles, de forma ovada, fan de 4 a 13 x 6 cm. 41.8264500,2.0977000 425071 4630901 08138 Moià Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-01-30 00:00:00 Cristina Casinos S'observa des de la carretera C-59. 2151 5.2 42 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80238 Balma de Puigsobirà https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-puigsobira Aymamí Domingo, Gener (2010): Breus notes sobre el trogloditisme a la comarca del Bages. Dovella (estiu-tardor de 2010) XIV Caldria una excavació Balma orientada al sud, amb alguns encaixos tallats a la paret (9 com a mínim). També s'observen restes d'una cantonada d'un mur de 80 cm d'amplada, fet amb pedra poc o gens treballada i fang. Aparentment sembla haver estat excavat. 08138-330 Al sud de la serra de Puigsobirà, a peu del cingle Es desconeix. Aymamí (2010) la confon amb la balma dels Gitanos. Està documentat un mas anomenat Puig Sobirà o Superior a mitjan segle XIV, tot i que podria ser anterior. L'any 1645 apareix com a formant part d'una rodalia de Castellnou. 41.7949900,2.0925700 424608 4627413 1341 08138 Moià Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80238-foto-08138-330-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80238-foto-08138-330-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Francesc Roma Actualment s'ha convertit en una zona d'escalada, fet que posa en perill el jaciment 85 1754 1.4 42 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80239 Forn de calç o pou de glaç de la Vendrella https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-o-pou-de-glac-de-la-vendrella Fàbrega, Albert (2013): Pous de glaç. Sant Vicenç de Castellet: Farell XVII Actualment tapat per la vegetació i molt deteriorat Estructura tronconònica de planta circular. Segons Albert Fàbrega, conservava encara l'any 2013 part de la volta de la coberta, fet que el va dur a pensar que seria un pou de glaç. L'estructura recorda, però, un forn de calç. De tota manera, documentalment i per tradició oral sabem que alguns forns de calç es varen fer servir com a pous per empouar neu o glaç 08138-331 A tocar del camí que va de Moià a Marfà L'any 1625, Gispert de Planella establia a Jaume Gònima, rector de Marfà, la capacitat per construir un pou per empouar neu i glaç, a l'heretat de la Vendrella o de la Sala Mosterola, però no sabem on es trobava aquest pou, ni tan sols si es va arribar a construir mai. 41.7945600,2.0949100 424802 4627363 1625? 08138 Moià Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-12-16 00:00:00 Francesc Roma No està clar que es tractés d'un pou de glaç. Podria ser un forn de calç. 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80240 Font de la Falzia https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-falzia-0 XX Pràcticament no s'hi accedeix Font que raja d'uns degotalls situats dins d'una petita balma. L'entorn es va condicionar mínimament, però la qualitat de l'aigua i la degradació de l'entorn fluvial ha fet abandonar aquesta font. 08138-332 Riera de Castellnou, riba esquerra. Una mica aigües amunt de la balma dels Pobres 41.7946300,2.0983100 425084 4627368 08138 Moià Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Privada Altres 2023-01-30 00:00:00 Francesc Roma 49 1.5 42 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80241 Molí de Lobalta o molí de la Riera https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-lobalta-o-moli-de-la-riera Roma i Casanovas, F. (2018): Antics molins de la vall de Marfà. Modilianum (pendent de publicació) XIV Només en queden algunes evidències Canal tallat a la roca de 2,5 m de recorregut, amb dos forats rodons de 15 cm de profunditat i de diàmetre. L'amplada, en el seu tram final, oscil·la entre els 45 cm i els 60 cm, i l'altura arriba als 50 cm. Aquest tram final forma part d'un conjunt més important que fa entre 20 i 25 m de recorregut, que, tot i estar en pitjor estat de conservació, permet distingir-hi diferents trams tallats a la roca i altres que només presenten un dels dos costats del canal (el superior o nord). A 7 metres del final del rec i uns 3,5 m per sota apareix la base del molí, que mostra tres encaixos (dos per al banc i un per a l'engegador), amb altres evidències d'on havia estat el carcabà i l'obrador tallades a la pedra. Es tractava d'un molí de roda horitzontal al qual es duia l'aigua des del rec mitjançant una canal de fusta o un tronc buidat. No hem trobat cap evidència de la resclosa on s'agafava l'aigua que feia funcionar el molí, però no sembla que hagués tingut bassa. De tota manera, els forats rodons que es troben al final del rec semblarien indicar la presència d'un molí de roda vertical, potser un batà, tot i que no s'ha pogut documentar 08138-333 Riba dreta de la riera de Castellnou, sobre el gorg de la Falzia Segurament es tracta de l'antic molí de Lobalta, documentat l'any 1308 i 1319. Un document de l'any 1356 ens informa que aquest molí era propietat de Raimon de Planella, que estava per sota d'un altre molí seu (segurament el que avui coneixem com el molí de Castellnou), i que més avall hi havia un altre molí dit del mas Riera. Per aquest motiu no es pot assegurar que les restes descrites corresponguin a un o altre molins. El molí de la Riera també apareix referenciat l'any 1423, quan Joan Ça Riera l'estableix a Pere Andreu Carrió i a Pere Balmes i li dona permís per ampliar el rec i les basses. 41.7955400,2.0995300 425187 4627468 08138 Moià Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80241-foto-08138-333-2.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Francesc Roma El conjunt estava embardissat fins fa pocs anys 85 49 1.5 42 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80242 Balma dels Gitanos https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-gitanos-1 Actualment s'escala per sobre del jaciment Gran balma, amb evidents restes de murs i encaixos de biga a les parets que indiquen la presència d'un antic mas. 08138-334 Camí de Moià a Marfà, a l'alçada de la font de la Falzia, però a la riba dreta No es disposa de cap element cert, donat que no es coneix el nom originari del mas. Tot indica una cronologia altmedieval 41.7944700,2.0963000 424917 4627352 08138 Moià Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80242-foto-08138-334-2.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Lúdic 2019-12-16 00:00:00 Francesc Roma Podria correspondre als masos Lobalta o Riera.No consta oficialment que hagi estat excavat mai. 85 1754 1.4 42 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
80243 Forn de calç https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-5 XIX-XX Cobert de vegetació Forn de calç de planta rodona i 3,50 m de diàmetre. Fa uns 3 m d'altura. Està excavat al sòl i la part superior presenta un collar fet de pedres del mateix lloc. 08138-335 Al sud de la balma dels Pobres No se'n coneix cap dada històrica. 41.7804400,2.0989900 425124 4625791 08138 Moià Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Francesc Roma 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:57
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 349,37 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc