Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 80819 | Fons fotogràfic de l'Arxiu Gavín | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-larxiu-gavin-1 | <p>GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 16 El Bages. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.</p> | XX | <p>L'arxiu Gavin conserva un fons fotogràfic de les esglésies i capelles del terme de Mura, goigs i documentació vària publicada a diaris i revistes des de l'any 1984.</p> | 08139-97 | Valldoreix | <p>L'arxiu Gavin, propietat de Josep M. Gavin i format per aquest, està constituït per un important arxiu fotogràfic resultat de la recerca feta al llarg de més de 30 anys pels municipis de Catalunya i de la Franja per tal de documentar principalment les esglésies i capelles de cada municipi que formaven part de l'inventari d'esglésies va publicar en una important col·lecció que suposa una important font de consulta. També disposa d'un important recull de Goigs, així com un fons documentals consistent en recull de revistes i diaris sobre la temàtica de l'arxiu. Actualment l'arxiu està en procés de trasllat ja que ho porta al monestir de Sant Joan de les Avellanes (Balaguer).</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80820 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-mura | <p>RUEDA BUENO, A (2006). Memòria. Arxiu Municipal de Mura. Oficina de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona.</p> | XIX-XX | <p>L'Arxiu Municipal de Mura conserva fons documental de tipus municipal i judicial del municipi de Mura. El quadre de classificació distribueix la documentació en els apartats següents: administració general, hisenda, proveïments, beneficència i assistència social, sanitat, obres i urbanisme, seguretat pública, serveis militars, població, eleccions, ensenyament, cultura, serveis agropecuaris i medi ambient. Els documents més antics són l'Amillarament de 1861, i el llibre d'actes d'arqueig de 1881.</p> | 08139-98 | Nucli de Mura | <p>L'Arxiu es conservava a l'edifici de l'Ajuntament Vell (c/ Verge de Montserrat, 4) fins que l'any 2006 va ser traslladat a l'actual emplaçament de l'Ajuntament després de la intervenció efectuada consistent en el desenvolupament de la primera fase del programa de suport al patrimoni documental municipal fruit del conveni entre l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona. Amb la tasca portada a terme per l'arxivera Agnès Rueda Bueno de novembre de 2005 a març de 2006 per encàrrec de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, es va fer la classificació dels fons d'arxiu així com l'ordenació del fons en caixes i el trasllat al nou emplaçament. Resta pendent una segona fase de manteniment del Servei d'Arxiu. Actualment l'Arxiu es troba en una sala contigua a l'Ajuntament, disposat en 451 caixes de cartró en prestatgeries metàl·liques ocupant 55m lineals. D'aquesta manera, amb l'organització del fons municipal aquest s'ha normalitzat.</p> | 41.7007500,1.9769800 | 414880 | 4617057 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80821 | Fons documental de l'Arxiu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-episcopal-de-vic-8 | <p>www.abev.net</p> | XIV-XX | <p>El fons està format per la documentació procedent de la rectoria de Mura consistent en l'arxiu parroquial de 1393 a 1996 en total 148 unitats documentals (pergamí i paper; volums i lligalls). Hi ha documentació d'administració general del terme, de 1777 a 1861, aniversaris i celebracions de 1703 a 1893, Administració de l'Obra 1606-1924. Llibres parroquials: Baptismes 1599-1920, Confirmacions 1666-1867, Matrimonis 1578-1926, Defuncions 1585-1961. Manuals notarials, 1550-1734. Capítols matrimonials, 1556-1726. Testaments, 1571-1959. Diferents llevadors i censos entre els que destaca el 'Llevador de las rendas dels aniversaris y missas fundadas en la parroquial iglésia de Sant Martí de Mura', copiat dels llevadors antics, 1628-1646. Cens del bisbe Artalejo de 1782. Llibres de confraries: de Sant Martí, 1636-1758; dels Sants Màrtirs, 1682-1752; Bací del Santíssim Sagrament 1740-1874; del Roser, 1695-1753. Entre la documentació destaca la Consueta de Mura de Mn. Oller de 1592. Es tracta d'un extens cens amb anotació del compliment pasqual, l'edat, i si han rebut confirmació. Hi ha una segona còpia de la consueta que té a continuació addicions posteriors (1633, 1674), i inclou un 'Memorial de las obras y millores fetes en la rectoria de Mura per mi Gabriel Pont, rector de dita parròquia' (1632); la relació de les relíquies de la parròquia (1682), i anotacions relacionades amb les relíquies. Documentació de Santa Creu de Palou: llibre d'acords i obligacions entre el rector de Mura i els pagesos de Santa Creu de Palou, 1600-1700 (semblant a una consueta). Baptismes, 1885-1920. Inventaris de Santa Creu Palou, 1920, 1926. Llibre d'administració de Santa Creu de Palou, sufragània de Sant Martí de Mura, 1683-1727. A part hi ha la documentació de l'arxiu de la mensa episcopal (1614-1805), així com les Visites pastorals: 1331, 1575, 1576, 1592, 1604, 1605, 1627, 1666, 1686.</p> | 08139-99 | Vic | <p>Bona part del fons entrà a l'arxiu en una data imprecisa a finals del 1970 o principis dels 1980, recollida de la parròquia per Mn. Gros. Aquesta part fou classificada a principis dels 1980. La resta de documentació fou dipositada a l'ABEV l'11 de maig de 2004 a través de Dani Font, en haver-se de buidar la rectoria de Mura. En aquesta segona part hi havia la major part dels sagramentals. El tractament d'aquesta part ingressada posteriorment obligà a revisar també la part ja dipositada amb anterioritat i que no pogué ser tractada ni revisada en el Projecte de Reorganització i Informatització 1998-2003. Es va portar a terme una renumeració d'algunes de les unitats per a integrar-hi la documentació ingressada el maig de 2004.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80860 | Fons bibliogràfic del Centre de Documentació del Parc de Sant Llorenç del Munt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-del-centre-de-documentacio-del-parc-de-sant-llorenc-del-munt-0 | <p>Es conserva un important fons bibliogràfic sobre temes diversos relacionats amb el Parc Natural de Sant Llorenç i l'Obac, des d'aspectes de natura fins a històrics. Conserva més de 2.000 documents, entre llibres, articles, estudis i fotografies. Edita un Dossier Bibliogràfic en què s'enumera tota la documentació acumulada.</p> | 08139-138 | Terrassa | <p>El Centre de Documentació es va crear amb l'objectiu d'oferir un servei bibliogràfic i documental adreçat a la recerca, el planejament i la gestió que es realitza als espais naturals protegits gestionats per la Diputació de Barcelona, així com també per donar suport als estudiosos i investigadors que hi fan recerca. També col·laboren en els programes de divulgació i informació que sobre el massís es duen a terme i en les trobades d'estudiosos que periòdicament organitza l'Àrea d'Espais Naturals. La seva base de dades bibliogràfiques es pot consultar per Internet.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 57 | 3.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 80861 | Fons documental de l'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-historic-de-la-diputacio-de-barcelona-0 | <p>http//www.diba.es</p> | XIX-XX | <p>L'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona conserva documentació variada de Mura, fonamentalment referida a obres públiques i aprofitaments d'aigua. Entre aquests destaquen: Documentació referent al traçat, plànols, projecte d'obres, d'execució, liquidació, subhastes, conservació i millora de carreteres i camins, des de 1834 a 1847, construcció de les carreteres BV-1323, BV-1221 i BV-1229, des de l'any 1860 fins al 1950; en concret, hi ha la documentació referent a la construcció de la carretera BV-1221 de Matadepera a Talamana, de la que formen part un seguit de tanques obrades en pedra i maó. Documentació que fa referència a l'aprofitament i proveïment d'aigües, des de 1840 a 1954, concretament als usos de la riera per aprofitaments de tipus industrials. Expedients sobre la divisió judicial, any 1889. Abitris sobre els fruits de la terra, anys 1945. Expedients dels damnificats per les inundacions de l'any 1962.</p> | 08139-139 | Barcelona | <p>L'Arxiu Històric de la Diputació conté tota la documentació generada per la Diputació de Barcelona en relació amb els municipis des de l'any 1830, aproximadament, fins als anys 60 del segle XX. Així, conserva la documentació referent a les infrastructures i obres públiques que realitzava la Diputació als municipis, les concessions d'explotacions i usos d'aigua, relleus i quintes militars. Aquest arxiu té per objectiu salvaguardar el patrimoni documental de la corporació i posar-lo a disposició de tots els ciutadans interessats en la consulta per a treballs d'estudi i investigació. Els orígens de l'arxiu són els fons generats per la Diputació Provincial de Catalunya, nascuda de la Constitució de 1812, els de la Diputació Provincial de Barcelona des de 1822 fins als nostres dies, amb les excepcions dels períodes històrics en què aquesta institució va ser suspesa (1823/1836), abolida (1931/1939) o substituïda per una Comissió Gestora (1939/1949). Cal afegir-hi els de la Mancomunitat de Catalunya (1913/1923). Està situat al Recinte Maternitat, on ocupa l'edifici dels antics rentadors, edifici perfectament habilitat i acondiciat per l'arquitecte Norman Cinnamon. La documentació es guarda en un dipòsit soterrani, on la humitat i la temperatura són controlades automàticament per protegir-la de possibles agressions ambientals i de depredadors.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80863 | Fons fotogràfic Cuyàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-cuyas-0 | <p>www.icc.es</p> | XX | <p>Es conserven al fons Cuyàs diverses fotografies de Mura. En concret són 21 fotografies (nº 1087 al 1107) de carrers del nucli, cases i esglésies de Mura.</p> | 08139-141 | Barcelona | <p>El fons fotogràfic va ser incorporat a la Cartoteca de Catalunya el mes de novembre de 1988. Es tracta d'un fons fotogràfic familiar iniciat per Narcís Cuyàs i Parera (Vilafranca del Penedès 1881-Barcelona 1953) que s'establí com a fotògraf a Barcelona el 1899. Amb els anys va reunir un important arxiu de fotografies fetes per ell mateix sobre vistes de pobles i ciutats, tradicions, monuments, etc., referits a l'àmbit dels països catalans. La tasca fou continuada pels seus fills Enric Cuyàs i Prat (Barcelona 1910-1989) i Narcís Cuyàs i Prat (Barcelona 1920 - 199?). El fons està format per més de 13.000 negatius en blanc i negre i consta de dues parts ben diferenciades: Fotografies de paisatges: cobreix tot Catalunya i zones de les illes Balears, País Valencià i Catalunya Nord; i Fotografies temàtiques que abracen els següents temes: Folklore (Gegants i nans i Tradicions); Santoral (majoritàriament imatges de Sant Jordi); Història (figures il·lustres de Catalunya); Medis de Comunicació (Carrilet, ferrocarril, auto i carro) i un apartat d'altres (Arquitectura, escultura i pintura; aspecte humà, especials, natura, regne vegetal i zoologia.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80881 | Fons fotogràfic Arxiu Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-arxiu-mas | XX | <p>A l'Institut Amatller es conserva el fons fotogràfic Mas, a més d'altres fons fotogràfics. Està format per una col·lecció de fotografies i de negatius recopilats des del 1900, plaques i pel·lícules de vidre, nitrat, acetat i triacetat. El fons corresponent a Mura està format per 63 fotografies que provenen del fons Mas; són d'interiors de cases, de cuines, exteriors de l'església, portalada i capitells. D'aquest conjunt de fotografies n'hi ha 13 que són de xemeneies de cases de Mura. Cronològicament corresponen als anys 1911 i 1913 principalment, tot i que n'hi ha algunes de 1921.</p> | 08139-159 | Barcelona | <p>Adolf Mas Ginestà (Solsona, 1860 - Barcelona, 1936), fotògraf de l'època del modernisme, que va realitzar fotografies de diferents ambients de Catalunya. Va estar vinculat a l' Institut d'Estudis Catalans, creat per Prat de la Riba el 1907. L'objectiu de les seves fotografies de Mas era plasmar tots els aspectes de la cultura catalana, iniciant l'any 1909 l' Inventari Iconogràfic de Catalunya, base de l ‘Arxiu Mas. A inicis del segle XX va col·laborar amb l'editorial Espasa-Calpe en el primer volum de l'Enciclopèdia Universal Il·lustrada, l'any 1905. A la seva mort, el seu fill Pelai Mas va seguir la tasca del seu pare que es va veure interrompuda amb la Guerra Civil i a partir del 1941 va iniciar la seva col·laboració amb l'Institut Amatller d'Art Hispànic, afegint als fons fotografies d'altres fotògrafs. Actualment l'Arxiu Mas forma part de la Fundació Institut Amatller d'Art Hispànica, que conserva uns 350.000 documents gràfics des de 1851 a l'actualitat de diferents autors i principalment dels Mas. La planta principal de la casa Amatller, amb una decoració dissenyada per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, conserva el mobiliari original, les col·leccions d'Antoni Amatller i la biblioteca i fototeca de l' institut. La col·lecció de negatius, començada poc després del 1900, està formada per plaques i pel·lícules de vidre, nitrat, acetat i triacetat.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80882 | Fons fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-centre-excursionista-de-catalunya | XX | <p>A l'arxiu de la Masia Catalana del Centre Excursionista de Catalunya hi ha un recull de fotografies de Mura de principis del segle XX. Hi ha diferents fons corresponents a diferents fotògrafs: Biosca, Rosend Flaquer, Mas. Es tracta principalment de fotografies del nucli urbà de Mura, interiors i natura. -Fons general: 12 fotografies de detall de la portalada romànica, capitell i porta, església i relicari, detall geològic (siguiendo los estratos), roca del Duc, 3 fotografies de carrers de Mura, altar de l'església parroquial. -Fons Biosca: 18 fotografies de 4x4,5cm de carrers del poble, afores, detalls de l'església. -Fons Rossend Flaquer: sis fotografies del poble. -Fons estudi de la masia catalana (algunes formen part del fons Mas): hi ha un total de 28 fotografies de carrers del poble i interiors de cases. Corresponen cronològicament als primers 20 anys del segle XX.</p> | 08139-160 | Barcelona | <p>El 26 de novembre de 1876, Josep Fiter , jove de vint anys alumne de l' Escola de Belles Arts de Barcelona, junt amb quatre partícips dels mateixos objectius determinaren la creació d'una associació excursionista per desenvolupar el seu ideal, anomenada Associació Catalanista d'Excursions Científiques. El setembre de 1877 es lloga a Barcelona el segon pis d'un edifici del segle XV on emergien els capitells de tres columnes romanes del temple d'August del segle I. El 1891 s'elegí l'il·lustre Antoni Rubió i Lluch com a president del Centre Excursionista de Catalunya, fent constar explícitament que el CEC era continuador de l'associació creada el 1876. El 1907 a la Sala d' Actes del Centre Excursionista de Catalunya es funda l'Institut d'Estudis Catalans, creat per Enric Prat de la Riba, president de la Diputació de Barcelona, sent-ne el primer president Antonio Rubió i Lluch, expresident del Centre. La primera dècada del segle XX va ser esplendorosa per la consolidació de l'obra social, patriòtica, cultural i esportiva del Centre, en un moment en que ja contava amb 25 anys d'existència. El 1923 el Centre rebé del patrici Rafael Patxot els mitjans per realitzar un estudi sobre la Masia Catalana, avui considerat un conjunt de documentació de valor incalculable sobre l'evolució de l'hàbitat rural a Catalunya. L'Estudi de la Masia Catalana va sorgir de la col·laboració del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) amb la Fundació Rabell Vda. Romaguera i la Institució Patxot, patrocinades pel mecenes Rafel Patxot i Jubert (1872-1964). En dirigí els treballs l'arquitecte olotí Josep Danés i Torras (1895-1955) i inicià les seves activitats al CEC l'any 1923. El seu objectiu era, en principi, la publicació d'una gran obra on la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Però aquesta tasca quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Rafel Patxot a l'exili el 1937. A partir de l'any 1976, per acord entre els hereus Patxot i el CEC, el material gràfic de l'Estudi de la Masia resta dipositat al local del CEC, on és obert a consulta. El fons de l'Estudi és constituït bàsicament per 131 àlbums, dels quals 119 són dedicats a les comarques de Catalunya, 10 a les Illes i 2 més al País Valencià i Pirineus aragonès i navarrès. També en formen part 10 carpetes que sumen 300 dibuixos de masies. Les 7.700 fotografies estan aplegades als àlbums, sobre paper i en blanc i negre, formant part d'una fitxa on sol haver-hi el nom i referències de la imatge, l'autor de la fotografia i la data. El tema preferent és la visió arquitectònica de la casa, però també hi figuren imatges que reflecteixen les feines del camp i la vida del mas, així com vistes i detalls de pobles catalans. Entre els autors de la documentació gràfica de l'Estudi -un centenar de fotògrafs i una trentena de dibuixants- hi apareixen personatges destacats de l'àmbit cultural i excursionista de l'època: Josep M. Batista i Roca, Lluís Bonet i Garí, Josep Danès i Torras, Juli soler i Santaló, Cèsar A. Torras i Ferreri, Francesc Masclans, Lluís Estasen, Joaquim Rubió i Balaguer, etc.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80898 | Fons fotogràfic del Centre Excursionista de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-del-centre-excursionista-de-mura | XX | <p>El fons fotogràfic del Centre Excursionista està format per una important col·lecció de fotografies relacionades amb el municipi i creat per la inquietud de Gabriel Marquès i Villacampa, president del Centre. Està format per fotografies que es van anar recopilant de les que tenien diverses persones del poble a casa seva, de còpies de fons fotogràfics d'arxius de Catalunya: l'arxiu Mas, l'arxiu Tobella de Terrassa i un arxiu particular de Navarcles; totes aquestes d'inicis del segle XX. També compta amb un fons de fotografies realitzades per Gabriel Marquès de paisatges, cases, activitats i altres elements de Mura des dels anys 1970. Un element destacable és una col·lecció de fotografies que mostren tota la seqüència de realització del carbó dels anys 1930, que van ser recuperades d'un destí incert. Hi ha un arxiu especial de fotografies que recull l'estat actual de totes les cases i carrers del poble en les que es va apuntant els noms tradicionals de les cases. El fons està format principalment per fotografies en paper, tot i que també hi ha contactes, negatius, fotografia digital i diapositives. En total es conserven més de 500 fotografies. El fons està en continu creixement per aportacions particulars.</p> | 08139-176 | Nucli urbà | <p>El Centre Excursionista de Mura es fa fundar l'onze de setembre 1989 per un grup de muratans que anteriorment havien format part d'una altra associació precursora, Els Amics de Mura, que va funcionar de 1978 a 1980 i que va promoure diferents activitats al poble: activitats de lleure, excursions, arranjaments de camins i fonts, sessions audiovisuals, recollida d'un arxiu documental i fotogràfic històric de Mura, la normalització i realització del nomenclàtor i plànol del poble en ceràmica, senyalitzacions de punts d'interès del poble, l'homenatge a en Joan Alavedra autor del poema 'El Pessebre', la recuperació de la pelegrinació a Montserrat iniciada l'any 1500, el nou logotip de l'escut de Mura. La seu del CEM es troba a cal Pauleta, Mura ha esdevingut un centre d'atracció turístico-excursionista de primer ordre. Quasi en la seva totalitat està orientat cap a àrea de serveis o de segona residència, potenciat encara més des de la creació del Parc Natural de Sant Llorenç i la Serra de l'Obac. Per això la creació d'una entitat d'aquest tipus va suposar una garantia de continuïtat i d'interès en aquest camp. Actualment compta amb 134 socis, pertanyents a 40 famílies, entre els que hi ha nombrosos simpatitzants i amics del poble així com excursionistes veterans de la rodalia. El local social està situat als baixos de l'antiga casa de cal Pauleta una de les cases de l'antiga sagrera de Mura, a la plaça de l'església, que va ser arranjada pels associats. El centre compta amb una estació meteorològica automàtica que va ser la primera a Catalunya, una biblioteca especialitzada en temes de muntanya i de Mura, una vitrina-museu amb una mostra d'objectes diversos relacionats amb les seves activitats i un arxiu fotogràfic.</p> | 41.6992200,1.9757200 | 414773 | 4616889 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80902 | Fons bibliogràfic del Centre Excursionista de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-del-centre-excursionista-de-mura | XX-XXI | <p>La biblioteca del Centre Excursionista de Mura està formada per uns dos-cents llibres, principalment de consulta de temes de muntanya, història i tradicions, mapes i guies, ciències naturals. Periòdicament es reben unes 20 revistes i butlletins. Es conserva també un fons amb totes les publicacions que fan referència a Mura, essent dels fons documentals històrics més importants que es troben a la zona. Es recopila també informació de diaris, així com treballs que facin referència al terme. Tot aquest material procedeix d'intercanvis i donacions de socis i simpatitzants.</p> | 08139-180 | Nucli urbà | <p>El Centre Excursionista de Mura es va fundar l'onze de setembre 1989 per un grup de muratans que anteriorment havien format part d'una altra associació precursora, Els Amics de Mura, que va funcionar de 1978 a 1980 i que va promoure diferents activitats al poble: activitats de lleure, excursions, arranjaments de camins i fonts, sessions audiovisuals, recollida d'un arxiu documental i fotogràfic històric de Mura, la normalització i realització del nomenclàtor i plànol del poble en ceràmica, senyalitzacions de punts d'interès del poble, l'homenatge a en Joan Alavedra autor del poema 'El Pessebre', la recuperació de la pelegrinació a Montserrat iniciada l'any 1500, el nou logotip de l'escut de Mura. La seu del CEM es troba a cal Pauleta, Mura ha esdevingut un centre d'atracció turístico-excursionista de primer ordre. Quasi en la seva totalitat està orientat cap a àrea de serveis o de segona residència, potenciat encara més des de la creació del Parc Natural de Sant Llorenç i la Serra de l'Obac. Per això la creació d'una entitat d'aquest tipus va suposar una garantia de continuïtat i d'interès en aquest camp. Actualment compta amb 134 socis, pertanyents a 40 famílies, entre els que hi ha nombrosos simpatitzants i amics del poble així com excursionistes veterans de la rodalia. El local social està situat als baixos de l'antiga casa de cal Pauleta una de les cases de l'antiga sagrera de Mura, a la plaça de l'església, que va ser arranjada pels associats. El centre compta amb una estació meteorològica automàtica que va ser la primera a Catalunya, una biblioteca especialitzada en temes de muntanya i de Mura, una vitrina-museu amb una mostra d'objectes diversos relacionats amb les seves activitats i un arxiu fotogràfic.</p> | 41.6992200,1.9757200 | 414773 | 4616889 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 57 | 3.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80904 | Fons fotogràfic del Concurs de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-del-concurs-de-mura | XX | <p>Es conserva una vintena de fotografies procedents dels premis del concurs de fotografia que es cel·lebrava cada any a Mura. Principalment són fotografies del poble de Mura. Les fotografies mostren escenaris de Mura, principalment del nucli urbà, els carrers i cases,t ot i que també hi ha d'elements de la natura.</p> | 08139-182 | Ajuntament de Mura | <p>El concurs de fotografia de Mura es va realitzar des de l'any 1994 al 2005 en que es deixà de fer per problemes econòmics. Era organitzat per l'Ajuntament de Mura, coordinat per Joan Melgosa i amb patrocini de la Diputació de Barcelona a través del Parc Natural. El concurs es realitzava un cap de setmana després de Setmana Santa i el tema principal era Mura i el Parc Natural. Participaven generalment uns 15-20 fotògrafs afeccionats i professionals i es comptava amb un accèssit per gent del poble. Les fotografies s'havien de lliurar sobre una cartolina i s'exposaven al Centre Cívic per mostrar-les al públic i rebre el veredicte del jurat format per persones reconegudes en el món de la fotografia. Els premis eren d'entre 90 i 180 euros. Les fotografies premiades amb el primer i el segon premi quedaven propietat de l'Ajuntament que conserva aproximadament una vintena de fotografies.</p> | 41.7009000,1.9768300 | 414867 | 4617074 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80918 | Fons documental de l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-la-corona-darago-3 | <p>FERRANDO i ROIG, Antoni. El monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Montserrat, Publicacions de l'Abadia , 1987. PUIG i USTRELL, Pere. El monestir de Sant Llorenç del Munt sobre Terrassa : Diplomatari dels segles X i XI. Fundació Noguera, 1995.</p> | XI-XVII | <p>A l'Arxiu de la Corona d'Aragó es conserva un fons de pergamins que fan referència a vendes de terres i cases a la zona de la parròquia de Sant Martí i al terme de Nespola: pergamí nº 197, any 1066, anomena La Vila; nº 218, any 1087; nº 74, any 1017, terme de Nèspola; nº 133, any 1041, lloc la Lladrera (donació de cases, casals, sitges, colomer, trull, molí, terres, vinyes,...); L'any 1195 Guillem de Terracia, i la seva esposa, van fer una donació a Pere de Mata i la seva esposa del mas anomenat La Mata. També conserva un volum de la primera meitat del segle XVII intitulat 'Llevador de Sant Llorenç del Munt', amb una relació de béns d'explotació agrícola distribuïts per parròquies i fent referència als masos (document nº 803, Monacals).</p> | 08139-196 | C/ Almogàvers, 77. 08018 BARCELONA | <p>La Vall de Nespla es va organitzar durant el segle XI. El 1004 al costat de Nespla com a terme hi ha la demarcació de Sant Martí com a parròquia. Més tard, el 1060, el nom de la vall deixa de designar el terme que passa a dependre del nou castell de Mura. El Monestir de Sant Llorenç del Munt va rebre donacions al llarg del segle XI, tot i que no exercí gran activitat a la vall de Nespla. El diplomatari del Monestir de Sant Llorenç del Munt format per uns 800n pergamins, es conserva repartit en diferents arxius. A l'Arxiu de la Corona d'Aragó, on hi ha pergamins al fons de Monacals; a l'Arxiu de la Biblioteca de Catalunya; a l'Arxiu del Monestir de Montserrat i a la British Library de Londres.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | BCIN | 2025-02-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94 | 56 | 3.2 | 1760 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80919 | Fons documental de l'Arxiu de l'Abadia de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-labadia-de-montserrat-0 | <p>PUIG i USTRELL, P. (1995). El Monestir de Sant Llorenç del Munt sobre Terrassa. Diplomatari dels segles X-XI. (3 vols. ). Fundació Noguera. Barcelona. FERRANDO, A. (1987). El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Edicions Abadia de Montserrat. TAXONERA i COMAS, Marc. 'Arxiu de l'Abadia de Montserrat'. A. Guia dels arxius històrics de Catalunya, vol. 7, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1998, pàg. 169-176</p> | X-XVI | <p>A l'Arxiu de Montserrat es conserven 44 pergamins corresponents al diplomatari del Monestir de Sant Llorenç del Munt, de l'any 974 al 1099, entre els que hi ha algun document que fa referència a vendes a la zona de Nespola i la parròquia de Sant Martí de Mura. Pergamí de l'any 1004 citat a l'Speculo, anomena el lloc dit la Vila; pergamí de l'any 1048 citat a l'Speculo, anomena el lloc dit La Vall. També es conserva el registre d'escriptures intitulat 'Speculo de Sant Llorenç del Munt' (Cartularium et index totius archivii Monasterii Sci. Laurenti de Monte), així com una sèrie d'extractes documentals fets al segle XIX de l'Speculo. L'Speculo és un manuscrit que és el repertori de bona part dels documents en pergamí que posseïa el monestir i fou redactat bàsicament en el moment de la dissolució d'aquest (1592) i del traspàs de les seves rendes al Col·legi Benedictí de la Congregació Claustral Tarraconense i Cesaraugustana instaurat a Lleida. És un volum de 267 folis, relligat i enquadernat en pergamí. Recull els extractes dels documents de cada parròquia referents als béns del monestir. Pel que fa a Mura, hi ha referits 47 documents del 973 al 1420. Podríem destacar dos documents: un del 950, donació feta per Guifred Amat i Llobet al monestir de Sant Llorenç del Munt d'un alou al comtat de Manresa al terme de Néspola. Un altre de 1274, Elisendis de Vernet va adquirir els masos de La Mata i Castellar a l'abadessa Ermessendis.</p> | 08139-197 | Abadia de Montserrat.08199 MONISTROL DE MONTSERRAT | <p>La Vall de Nespla es va organitzar durant el segle XI. El 1004 al costat de Nespla com a terme hi ha la demarcació de Sant Martí com a parròquia. Més tard, el 1060, el nom de la vall deixa de designar el terme que passa a dependre del nou castell de Mura. El Monestir de Sant Llorenç del Munt va rebre donacions al llarg del segle XI, tot i que no exercí gran activitat a la vall de Nespla. El diplomatari del Monestir de Sant Llorenç del Munt format per uns 800n pergamins, es conserva repartit en diferents arxius. A l'Arxiu de la Corona d'Aragó, on hi ha pergamins al fons de Monacals; a l'Arxiu de la Biblioteca de Catalunya; a l'Arxiu del Monestir de Montserrat i a la British Library de Londres.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2021-04-13 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80920 | Fons documental de l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-nacional-de-catalunya-2 | XX | <p>L'Arxiu Nacional de Catalunya conserva documentació referents al municipi de Mura i catalogada en diferents fons: - Fons Generalitat de Catalunya (Segona República) (Núm. 1) Ref. UC 2374 Pressupost ordinari de Mura (any 1934). Ref. UC 6157 Expedient de constitució d'ajuntaments del Bages (Mura) (any 1936-1937). Ref. UC 6169 Junta de Seguretat Interior. Població i incautacions. Bages (Mura) (any 1936-1937). Ref. UC 6808 Comitè d'Apropiacions. Expedients d'incautació del Bages (Mura (any 1936 / 1939). - Fons Francesc Macià (Núm. 264) Ref. UC 4794 Correspondència rebuda pel President Francesc Macià procedent de l'Ajuntament de Mura (any 1931-1933). - Fons Brangulí (Núm. 42). Fons fotogràfic. - Fons Montserrat Sagarra i Zacarini (Núm. 428). Fons fotogràfic.</p> | 08139-198 | Carrer de Jaume I, 33-51. 08195 SANT CUGAT DEL VALLÈS | <p>L'Arxiu Nacional de Catalunya es va crear l'any 1980, adscrit al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, dins la Direcció General del Patrimoni Cultural, essent la institució arxivística cabdal del país, encarregada d'aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya. L'Arxiu ingressa, recupera i gestiona la documentació generada per l'acció política i administrativa dels departaments, organismes i empreses de la Generalitat, d'acord amb el que defineix el Decret 76/1996, de 5 de març, que regula el sistema general de gestió de la documentació administrativa i l'organització dels arxius de la Generalitat de Catalunya. En aquest sentit, és una institució que està al servei de l'Administració i dels ciutadans. El Fons de l'Administració local inclou la documentació vinculada a la institució que es considera el precedent contemporani de la Generalitat de Catalunya; d'una banda trobem la Mancomunitat de Catalunya, dins la qual caldrà destacar essencialment la documentació de Tresoreria (1914-1925) i, d'altra banda, el fons de la Comissió Liquidadora de la Mancomunitat creada durant la dictadura de Primo de Rivera per tal de gestionar la liquidació dels comptes de l'extingida Mancomunitat (1925-1932). L'Àrea dels Fons de l'Administració realitza els treballs relacionats amb la conservació dels testimonis documentals que, especialment al llarg del segle XX, ha produït l'Administració pública a Catalunya. També recupera tota aquella altra documentació que, d'acord amb la legislació, té una especial rellevància per al coneixement de la nostra història nacional. Una faceta important d'aquesta activitat, que desenvolupa l'Àrea dels Fons Històrics, és l'ingrés d'aquells fons de propietat privada que li són donats o dipositats pels seus propietaris o posseïdors. L'Àrea dels fons d'Imatges, gràfics i audiovisuals dóna el tractament específic en funció del suport als documents i arxius d'imatge i so. Aquests han adquirit una importància creixent en el conjunt del patrimoni documental i requereixen unes condicions de conservació i descripció específiques. Aquesta àrea vetlla també per la recuperació dels fons d'aquestes característiques i pel seu ingrés a l'Arxiu Nacional. Actualment el centre conserva més de 500 fons i col·leccions que ocupen 30.000 metres lineals. En relació als arxius d'imatge i so, el centre aplega també més d'un milió i mig d'imatges, destacant els quasi dos-cents mil negatius de vidre i els quatre-cents mil positius, un milió de plànols i mapes i més de 25.000 cartells.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Informació facilitada per l'ANC. | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80834 | Cançons i rondalles de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cancons-i-rondalles-de-mura | <p>Cançons d'infantesa. Temes monogràfics. Sèrie 2. Volum 1. Selecció, estudi i edició: Josep Crivillé i Ramon Vilar. Setembre 1998.</p> | No es conserva la tradició | <p>Fruit de treballs de camp fets per la Fonoteca de Música Tradicional Catalana, es van recollir a Mura diferents cançons i rondalles infantils cantades per gent del poble i que van ser enregistrades l'any 1992. - Fum, fum. Cantada per Montserrat Viadiu i Angelina Perich. Enregistrat el 19-1-1992. Rcol·lectors Josep Crivillé i Ramon Vilar. - Conillets a amagar. Cantada per Montserrat Viadiu i Angelina Perich. Enregistrat el 19-1-1992. Recol·lectors Josep Crivillé, Glòria Ballús, Lluís Bosch i Ramon Vilar. - L'espardenyeta. Cantada per Montserrat Viadiu. Recol·lectors: Josep Crivillé, Glòria Ballús, Lluís Bosch i Ramon Vilar. - El pont de les formigues. Cantada per Montserrat Viadiu i Angelina Perich. Enregistrat el 19-1-1992. Recol·lectors Josep Crivillé, Glòria Ballús, Lluís Bosch i Ramon Vilar. - Els soldats se'n van a França. Cantada per Montserrat Viadiu i Angelina Perich. Enregistrat el 19-1-1992. Recol·lectors Josep Crivillé, Glòria Ballús, Lluís Bosch i Ramon Vilar. - Un pintor i una pintora. Cantada per Montserrat Viadiu. Enregistrat el 19-1-1992. Recol·lectors Josep Crivillé, Glòria Ballús, Lluís Bosch i Ramon Vilar. - La vila de les taronges. Cantada per Montserrat Viadiu. Enregistrat el 19-1-1992. Recol·lectors Josep Crivillé, Glòria Ballús, Lluís Bosch i Ramon Vilar.</p> | 08139-112 | Mura | <p>Les cançons enregistrades van ser editades en un CD: Cançons d'infantesa. Temes monogràfics. Sèrie 2. Volum 1. Selecció, estudi i edició: Josep Crivillé i Ramon Vilar. Setembre 1998. La recollida i la difusió va ser promoguda pel Centre de Promoció de la Cultural Popular i Tradicional Catalana, Fonoteca de Música Tradicional Catalana, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80847 | Pelegrins a Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pelegrins-a-montserrat | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Pagesos, menestrals i tradicions. Mura. 2001.</p> | XVI-XX | No es conserva la tradició igual que en origen | <p>Antic costum anyal en què els homes anaven descalços a Montserrat vestits de manera peculiar, amb camisa i gorra blanques, descalços i amb les cames descobertes. Hi participaven els hereus de les principals cases del terme en record d'una prometença feta el 1500, quan una epidèmia causà gran mortaldat al terme. L'itinerari que seguien els pelegrins s'iniciava al poble, on sortien darrera la creu alçada. Seguien cap al Puig de la Balma, on resaven una salve a la capella, després cap al serrat del castell del Puig, des d'on veien Montserrat per primera vegada; seguien cap a Santa Creu de Palou on tornaven a resar la Salve; reposaven davant la casa El Farell al peu de l'alzina que anomenaven l'alzina dels pelegrins; passaven per Rellinars i a l'església resaven una Salve; s'aturaven a la casa El Gall de Castellbell, on dinaven; a vegades s'aturaven a Monistrol i també resaven a l'església, però a vegades passaven de llarg per evitar les burles de la gent; pujaven a Montserrat per la drecera de la coveta i arribaven al santuari a mitja tarda, on resaven una Salve. A l'endemà, després d'oir missa, tornaven pel mateix camí i paraven a dinar a cal Felip Neri de Rellinars. La tornada la feien calçats i sense la camisa blanca i el gorro. Al Puig de la Balma paraven a berenar i es tornaven a vestir de pelegrins per arribar al poble, on els esperaven a la riera de Mura amb la creu alçada, ciris encesos i repics de campanes, entrant després a l'església. Pel camí, a més de resar les salves, resaven 20 parts del rosari, 10 en l'anada i 10 a la tornada. Els acompanyava una persona en cavalcadura que els portava provisions.</p> | 08139-125 | Mura | <p>Probablement s'iniciés el costum fruit d'una prometença feta el 1500, quan una epidèmia causà gran mortaldat al terme. Sembla que d'alguna manera es perdria el costum ja que el 1854 es va tornar a fer la peregrinació degut a l'epidèmia de còlera que hi havia a la zona, tal i com consta a un document de l'Arxiu Parroquial (ABEV), especificant que s'havia de celebrar cada any. Aquest costum es va deixar de fer l'any 1931, en època de la República, però es va recuperar fa 27 anys com a ruta o caminada pel Centre Excursionista de Mura mantenint la mateixa ruta.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Obert | Regular | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Altres | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Actualment s'ha substituït per una caminada popular. | 98 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80848 | Les Farinetes de Carnaval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-farinetes-de-carnaval | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Pagesos, menestrals i tradicions. Mura. 2001.</p> | XX | No es conserva igual que en origen | <p>Antic costum que es feia a Mura consistent en una mena d'olla dels pobres, en què participava i menjava tothom. El dissabte i diumenge de carnaval sortien voluntaris a demanar a les cases de pagès de Mura el que tenien preparat per contribuir a la festa: os de porc, carn, gallina, botifarres,...; el dilluns recollien al poble i preparaven un brou en grosses peroles d'aram al foc. Paraven taules i bancs a la plaça i servien les farinetes a tothom un cop acabat l'ofici de difunts que es feia a l'església. Era una festa a la que assistia tot el poble.</p> | 08139-126 | Mura | <p>Aquesta festa es celebrava pel Carnaval, fent l'àpat el diumenge. El costum servia per que tota la gent del poble es relacionés i per fer una festa distesa. Aquests àpats tenen el seu origen en l'aportació de menjar que es feia en un inici d'època de carestia als pobres de la zona. És una festa molt estesa arreu de Catalunya que s'ha recuperat en alguns pobles.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Altres | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Activitat ue no és vigent. | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80849 | El Panet de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-panet-de-sant-marc | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Pagesos, menestrals i tradicions. Mura. 2001.</p> | XVII ? | <p>La festa comença al matí amb una celebració eucarística, i acabat l'acte es fa la benedicció i repartiment dels panets a la sortida de l'església. A més, es fan altres actes populars, tot i que és una festa de caire religiós, com un ball a la plaça a la tarda. Es celebra el dia 25 d'abril o un diumenge proper a la data.</p> | 08139-127 | Mura | <p>L'origen de la festa era demanar a Sant Marc la protecció contra tota classe de calamitats de llamps i temporals. Antigament el mateix rector recollia de les cases els productes per elaborar els panets i més tard era un grup de muratans els que ho recullien. Actualment és finançat per la Confraria de Sant Marc, ara Associació de Sant Marc. Aquest pa era fet amb farina de tots els pagesos i tenia la propietat de preservar dels llamps la gent del poble. Desconeixem el moment d'inici de la festa, tot i que a la consueta de Mura de 1592 ja s'explica que es donava el pa de la caritat (ABEV) així com la quantitat de forment que aportaven els pagesos de Mura a la parròquia el dia de Sant Marc.</p> | 41.6989200,1.9757300 | 414773 | 4616855 | 08139 | Mura | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es tracta d'una activitat vigent. | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 80850 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-37 | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Pagesos, menestrals i tradicions. Mura. 2001.</p> | XVII? | <p>Els actes de la festa ja comencen una setmana abans, fent diferents actes aptes per a totes les franges d'edat dels participants i organitzades per diferents entitats del poble: el Centre Excursionista, la parròquia, l'Ajuntament, el Casal de la Gent Gran, l'Escola, centre d'esports La Tosca, la TV de Mura. Entre les activitats més destacades n'hi ha de tipus religiós i de tipus popular: la cantada d'havaneres, concurs de dibuix infantil, missa, actuacions infantils, ball, teatre, excursions, la caminada popular. Com que l'època de la festa Major queda prop del Nadal, entre els actes que es cel·lebren estan incloses les posades de pessebres a diferents enclaus d'interès del terme, com el que es posa al Montcau. També la proximitat amb la castanyada, fa que aquesta formi part dels actes de la festa Major.</p> | 08139-128 | Mura | <p>La Festa Major de Mura es celebra el dia 11 de novembre, festivitat del patró del poble, Sant Martí de Tours. El dia 12, dins també dels actes de la Festa Major, es commemora el vot fet l'abril de 1681, quan els muratans celebraren una missa solemne i feren pregàries als sants Màrtirs demanant la pluja degut a una important sequera. La pluja no es va fer esperar i en agraïment els van nomenat co patrons del poble, fent el vot de celebrar una missa i el cant dels goigs. Les relíquies des Santa Màrtirs van ser portades a Mura el 1680 fruit d'una donació a l'església feta pel canonge Francesc Diner de Manresa que les portà personalment des de Roma. La festa Major té una relació directa amb aquesta cel·lebració, així com amb la del patró de la parròquia.</p> | 41.6989200,1.9757300 | 414773 | 4616855 | 08139 | Mura | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es tracta d'una activitat vigent. | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 80866 | Llegenda del coll de la Creueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-coll-de-la-creueta | <p>FERRANDO I ROIG, A. (1993). El mas Puig de la Balma. Mura. Col·lecció Cavall Bernat, 23. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | No és una llegenda molt popular | <p>La llegenda va ser recollida l'any 1923 per l'erudit excursionista sabadellenc Joan Montllor i Pujal. Al lloc on el serrat de Roca Picarda s'ajunta amb la carena de coma d'en Bou, al lloc on es creuen els camins de Barcelona i Rocafort i de Mura a Santa Creu de Palou, hi ha l'anomenat collet de la Creueta. Per aquí passava el camí Raló o camí de ferradura, anomenat així per distingir-ho del camí Ral de Barcelona a Manresa (el de coll de Daví). Segons la tradició, una dona va caure de la roca Picarda i va quedar morta. La van enterrar al lloc, posant una creu, motiu pel qual el lloc era conegut com el coll de la Creueta. Diuen que, quan el vicari de Mura passava pel lloc quan anava a dir missa a Santa Creu de Palou, sentia una veu misteriosa demanant que li donessin terra sagrada, per la qual cosa feu exhumar el cos i enterrar-ho en el cementiri. Un esperit piadós va gravar una creu en una alzina del paratge i, quan fou tallada, marcaven una altra alzina jove, i així successivament, de manera que la tradició de la llegenda no es perdés.</p> | 08139-144 | Mura | 41.6916700,1.9526700 | 412845 | 4616073 | 08139 | Mura | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80900 | Aplec de Santa Margarida del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-santa-margarida-del-puig | XX | <p>L'aplec es cel·lebra per Santa Margarida, el 20 de juliol o el diumenge proper. La organitza el Centre Excursionista de Mura juntament amb els habitants del Puig de la Balma. La gent acudeix a l'ermita a la tarda, en la que es fa una missa, a la sortida es berena coca i embotits. Algunes vegades s'organitzen jocs per la mainada i es ballen sardanes per amenitzar la tarda.</p> | 08139-178 | El Puig de la Balma | <p>L'aplec es va començar a organitzar amb l'entitat Els Amics de Mura, cap als anys 1970. Actualment el segueix organitzant el Centre Excursionista de Mura, essent una activitat molt concorreguda.</p> | 41.6936900,1.9624700 | 413663 | 4616288 | 08139 | Mura | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es tracta d'una activitat vigent. | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80901 | Portada del pessebre al Montcau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portada-del-pessebre-al-montcau | XX | <p>El dissabte abans de Nadal un grup de mainada, acompanyats pels seus pares i altres persones, pugen al cim del Montcau a deixar un pessebre. Surten al migdia de Mura i pugen caminant des de Coll d'Estenalles, deixen la capelleta amb el pessebre i una llibreta perquè tothom que pugi deixi anotacions, i mengen turrons abans de la tornada a Mura. Uns dies després de les festes de Nadal tornen per treure el pessebre. La capelleta de ferro era la d'un antic pessebre que estava a la Falconera i que va ser trobada estimbada al torrent d'Estenalles.</p> | 08139-179 | Montcau | <p>Aquesta tradició la va posar en marxa la parròquia l'any 1983 i la va continuar el Centre Excursionista de Mura. Els membres de diversos centres excursionistes de la zona, com el de Terrassa o el de Sabadell, posen pessebres a llocs emblemàtics de la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.</p> | 41.6751500,2.0044200 | 417130 | 4614188 | 08139 | Mura | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es tracta d'una activitat vigent. | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80915 | Llegenda de Santa Creu de Palou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-santa-creu-de-palou | <p>http://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Creu_de_Palou</p> | XIX-XX | <p>La llegenda de Santa Creu de Palou explica que quan el rector de Mura visitava els feligresos dels masos del Farell, Putget, Puigdoure i Matarrodona, de la parròquia de Santa Creu de Palou, es feia dur en una cadira. Aquesta cadira era traginada per dos mossos del poble que per culpa de les seves entremaliadures rebien el correctiu de ser els portadors dels quilos del rector. En una d'aquestes visites, els dos xicots estaven especialment enfadats amb el mossèn i es van posar d'acord per tal de donar-li un escarment. En passar pel vessant pendent, estret i rocós d'un turó, els dos xicots van 'ensopegar' i van estimbar cadira i rector cingle avall. Des de llavors que aquest lloc és anomenat el turó del Malpas.</p> | 08139-193 | Santa Creu de Palou, Mura, Bages | 41.6834600,1.9246800 | 410504 | 4615191 | 08139 | Mura | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80916 | Poti poti | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poti-poti | XX | <p>El Poti poti és el plat típic de Mura. Es realitza amb patates, bacallà. Tomàquets d'amanir, cebes, olives arbequines, pebrot vermell, oli, sal i ous durs. Per preparar-lo cal bullir les patates I deixar-les refredar senceres. Mentre tant s'ha posat en remull el bacallà I es desfila com per esqueixada. Es tallen les patates a rodelles prèviament pelades I es posa a sobre la ceba tallada, els tomàquets a rodelles I els pebrots. Es posa tot en capes, primer les patates, el bacallà, la ceba, el tomàquet i el pebrot. Les olives al final. Es posar sal i força oli i es serveix fred.</p> | 08139-194 | Mura | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Altres | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 80917 | Aplec de Sant Jaume de la Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-jaume-de-la-mata | <p>BALLBÉ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997.</p> | XX | No es fa actualment | <p>L'aplec es celebrava anualment com a tradició dels muratans. L'aplec té el seu origen en una tradició iniciada l'any 1905 per demanar la pluja i que consistia en resar nou dies seguits les lletanies dels sants. Si no plovia es celebrava missa a la capella de Sant Antoni anant en processó des de la parròquia i tornant a aquesta on es resava el rosari. Si ens nou dies encara no havia plogut es resava una novena i si acabada la novena encara no plovia, anaven caminant fins a la capella de Sant Antoni on es resava un pare Nostre, d'aquí a la de Sant Llehir, resant també allà, continuant cap a la Font d'Estenalles i en arribar a la capella de La Mata es feia una missa i es cantaven els goigs del sant. Després esmorzaven i tornaven a la parròquia.</p> | 08139-195 | Sant Jaume de la Mata | <p>La evolució d'aquest aplec no ha continuat fins al nostres dies, ja que sembla que es tractava d'una festa puntual amb motiu de demanar pluja. Així consta en un document de l'any 1932 que es conservava a l'arxiu de La Mata.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 80723 | Nucli antic de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-de-mura | XI- XX | <p>El nucli antic de Mura es troba centrat en un meandre de la riera de Nespres, i entre la riba d'aquesta i el turó de Puig Gili. La configuració dels carrers ha vingut marcada pel relleu topogràfic i per la riera, ja que els carrers més propers a aquesta segueixen la forma del meandre, mentre que els exteriors convergeixen en el punt central del nucli, configurant les zones més modernes d'eixample dels segles XVII i XVIII. Per la banda de llevant i nord el nucli es va eixamplar seguint la riera i formant agrupacions de cases configurades a finals del XVIII i al XIX; així es va formar el carrer Nou i el Raval de Mura. En estar disposades les cases en pendent decreixent cap al riu, totes elles estan a solei, restant la zona d'horts a l'altra banda de la riera. La tipologia de les cases és similar, cases unifamiliars de planta i com a molt dos pisos, amb cellers als soterranis que gaudeixen d'una part oberta al carrer degut al desnivell. Quasi totes les cases tenien tines i cellers, tot i que amb el temps i el desús s'han anat perdent o reutilitzant per altres funcions. S'ha mantingut una estructura urbana ordenada, així com s‘ha tingut cura en que la rehabilitació de les cases sigui respectuosa amb els elements històrics, així, la major part de les cases conserva la pedra de les façanes i llindes gravades. Destaquen alguns carrers, com el passatge Camil Antonietti, amb una passos superiors que formen ponts sobre el carrer, o l'estructura rectilínea dels carrers Nou i Sant Antoni.</p> | 08139-1 | Nucli urbà | <p>L'establiment medieval de la zona de Mura s'organitzà a l'entorn del castell i de la parròquia, citada documentalment al 955, on la riera de Nespres rebia el nom de riera de Sant Martí. Però, molt probablement, abans d'aquest establiment ja hi havia diferents grups que habitaven les coves dels entorns. Des dels orígens el castell i el terme de Mura van estar sota la tutela dels comtes de Barcelona, tot i que els monestirs de Sant Cugat del Vallès i de Sant Llorenç del Munt tenien també propietats. La primera menció del castell és del 978, formant part d'un conjunt defensiu de la vall de Nèspola, que actuà durant un temps com a terme. El nucli urbà es formaria al voltant de l'església de Sant Martí, formant una sagrera, en la que l'any 1365 vivien 32 famílies. A causa de la pesta negra s'abandonaren molts conreus i cases i, posteriorment, la guerra del Francès va contribuir també a la disminució del poblament, que el 1553 era de 16 cases i al 1592 de 20 cases. El segle XVII augmentà arribant a 49 cases juntes, el 1782 tenia 103 habitants i el 1860 hi havia 126 al poble i 12 al raval, riera avall. L'església parroquial de Sant Martí fou l'eix d'unió de les primeres cases que es començaren a aixecar. En un document del 1004 ja s'esmenta la vila al terme de Nèspola a la parròquia de Sant Martí; és la donació d'una casa amb cort, terres de conreu i ermes, i una roureda feta per Aigó a Bernat.</p> | 41.6995400,1.9764200 | 414831 | 4616923 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80723-foto-08139-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80723-foto-08139-1-2.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-13 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 85|94|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80724 | Sant Martí de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-de-mura | <p>AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XI, El Bages. Fundació Enciclopèdia Catalana. SITGES, X. (1960). L'art antic a la comarca del Bages. Sant Martí de Mura. A 'Bages', nums. 92, 93, 94. Manresa, octubre, novembre, desembre. BALLBÉ, M. (1997). Aportació històrica de Mura. Vol. I. Inèdit.</p> | XI - XVII | <p>Església romànica de complexa estructura en la que es veuen clarament diferents etapes constructives de diferents èpoques, així com successives remodelacions i ampliacions. D'una primera església petita d'una sola nau s'ha arribat a una església gran de tres naus paral·leles. La nau més antiga és la lateral esquerra que correspon al segle X, d'època pre-romànica; la del costat és dels segle XII, i la tercera, a la banda de migjorn, correspon a una ampliació moderna. Es tracta d'un edifici amb capçalera a llevant formada per un absis decorat amb arcs llombards, tres naus i porta oberta a ponent, en la que destaca la portalada d'estil romànic, amb coberta a doble vessant, llanterna i campanar. El temple més antic bastit al segle XI resta englobat en les ampliacions posteriors també romàniques i es conserven alguns elements, principalment a la capçalera. En aquesta part, a llevant, encara es pot veure la capçalera de l'antiga església, que ara correspon a la nau lateral, acabada amb un frontis triangular que suportava la teulada a doble vessant i en el que hi ha tres obertures: dues finestres d'arc de mig punt i la central circular i a un nivell superior. El mur de tramuntana és decorat amb tres sèries d'arcuacions dobles cegues delimitades per bandes llombardes, tot fet amb pedra tosca. Al segle XII es va ampliar l'edifici amb una nova nau al costat de l'antiga per la banda de migjorn, coberta amb volta de mig punt, amb absis semicircular a llevant decorat exteriorment amb una cornisa i sis arcs sobreposats i columnes de mitja canya amb capitells de fulles d'acant, amb tres finestres repartides. Interiorment, té tres fornícules rematades amb volta de quart d'esfera i en les que s'obren les finestres; les fornícules estan emmarcades per tres arcs de mig punt recolzats en mènsules i a sobre l'absis. L'absis està separat de la nau per un arc triomfal de mig punt. La unió entre aquesta nau i la més antiga es devia fer originalment amb arcs formers, que en època gòtica van ser substituïts per un arc fet amb blocs de pedra polida. La tercera nau, a migjorn, més moderna, s'uneix amb un arc de característiques similars. Exteriorment, les estructures van ser unificades amb un arrebossat que imita l'aparell d'un mur i es va afegir un campanar al segle XVII. Aquesta darrera ampliació es va fer coincidint amb l'arribada de les relíquies dels Sants Màrtirs, co patrons del poble, l'any 1680. Una placa sobre la porta d'entrada porta una inscripció que fa referència a la commemoració de la reconstrucció l'any 1697. En la remodelació feta l'any 1984 es va trobar a l'antiga porta d'arc de mig punt que es trobava tapada, un sarcòfag i les restes d'un document dipositades dins el crani. Aquest darrer es troba al Bisbat de Vic per ser estudiat.</p> | 08139-2 | Nucli urbà | <p>Aquesta església assumí molt aviat la funció de parròquia, primer del terme de Nèspola i més tard Mura. L'església depengué dels senyors del castell de Mura, que la van comprar als comtes de Barcelona. El terme de Nèspola apareix documentat des del 926, mentre que el de Mura des del 949. L'església apareix citada per primera vegada l'any 972. El 993 el comte Ramon Borrell vengué l'església a Riculf, junt a la de Sant Abundi i la de Santa Maria de Rocafort. La funció de parròquia l'adquirí abans del 1066 i no l'ha perdut mai. Diferents campanyes de restauració han modificat la seva estructura originària del segle XI. Al segle XII es bastí un nou edifici de proporcions més grans que es va unir a l'anterior amb arcs; la nau fou engrandida i orientada a llevant, amb un absis semicircular. A finals del segle XII es posà la portalada que encara es conserva. El 1437 un terratrèmol afectà l'edifici i es tornà a restaurar, suprimint els arcs que unien les dues naus, i es construí una sola arcada amb dovelles de pedra ben treballades, un contrafort, i es cobrí la nau primitiva amb volta apuntada; també es va refer la nau principal amb volta de mig punt. Al segle XVII s'afegí una tercera nau i es construí el campanar de torre sobre l'antic d'espadanya. A la porta hi ha una inscripció que fa referència a la finalització de les obres el 1697. L'any 1983 el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació va fer una restauració de la part més antiga de l'edifici, a càrrec de l'arquitecte Antoni Gonzàlez. Es va demolir la sagristia que tapava part de l'absis, i es va desmuntar la coberta vella i se'n féu una nova, recuperant així la visió de les parts més antigues de l'edifici.</p> | 41.6990200,1.9757500 | 414775 | 4616866 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80724-foto-08139-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80724-foto-08139-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80724-foto-08139-2-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 80725 | Portalada de Sant Martí de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portalada-de-sant-marti-de-mura | <p>AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XI, El Bages. Fundació Enciclopèdia Catalana. BALLBÉ, M. (1997). Aportació històrica de Mura. Vol. I. Inèdit. SITGES, X. (1960). L'art antic a la comarca del Bages. Sant Martí de Mura. A 'Bages', nums. 92, 93, 94. Manresa, octubre, novembre, desembre.</p> | XI | <p>És un dels elements més importants de l'església de Sant Martí de Mura. Portalada construïda a finals del XII o principis del XIII. Es troba situada a la façana de ponent de l'església. És un portal ornamentat, rematat per una ampla arcada adovellada amb timpà central decorat amb un grup escultòric; una arquivolta l'envolta i queda suportada per dues columnes externes amb capitells ornamentats. La llinda horitzontal que hi ha sota el timpà es recolza en dues mènsules que tenen esculpits dos lleons i que descansen sobre dues pilastres. Al timpà hi ha l'escena de l'Epifania, amb l'Adoració dels Reis tallada en pedra. Presenta a la part central la Mare de Déu amb l'Infant, a la seva dreta els tres Reis Mags amb els presents i guiats per l'estrella, a l'esquerra hi ha Sant Josep i un pastor; el conjunt queda completat per dos àngels a la zona superior. Els dos capitells de les columnes presenten esculpits passatges de la vida de Sant Martí, bisbe i confessor. El capitell del costat dret representa una escena de la vida del sant: quan muntat a cavall troba un pobre sense vestits i li dóna la meitat de la seva capa; de fons les torres del castell de Tours que va fer construir el sant. El capitell de l'esquerra representa la mort de Sant Martí; hi ha dos clergues, un amb la creu alçada i altre amb un llibre a les mans, mentre que el cos del sant, amortallat, vol ésser retingut pel dimoni que porta banyes, mentre dos àngels s'emporten la seva ànima cap al cel.</p> | 08139-3 | A l'església parroquial | <p>Aquesta església assumí molt aviat la funció de parròquia, primer del terme de Nèspola i més tard Mura. L'església depengué dels senyors del castell de Mura, que la van comprar als comtes de Barcelona. El terme de Nèspola apareix documentat des del 926, mentre que el de Mura des del 949. L'església apareix citada per primera vegada l'any 955. El 993 el comte Ramon Borrell vengué l'església a Riculf, junt a la de Sant Abundi i la de Santa Maria de Rocafort. La funció de parròquia l'adquirí abans del 1066 i no l'ha perdut mai. A finals del segle XII es posà la portalada que encara es conserva. Al segle XVII s'afegí una tercera nau i es construí el campanar de torre sobre l'antic d'espadanya; probablement en aquest moment es féu el porxo davant la portalada. L'any 1915, amb una iniciativa del Centre Excursionista de Terrassa, es va enderrocar el porxo, deixant a la vista la portalada romànica.</p> | 41.6989500,1.9759100 | 414788 | 4616858 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80725-foto-08139-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80725-foto-08139-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80725-foto-08139-3-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 92|85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 80726 | Santa Creu de Palou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-creu-de-palou | <p>AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XI, El Bages. Fundació Enciclopèdia Catalana. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 16 El Bages. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. VILLEGAS, F. (1983). El romànic al Bages. Ed. Llib. Sobrerroca. Manresa.</p> | XI-XII | Actualment el seu estat és de total abandó i deteriorament progressiu. | <p>Petita església situada a la zona del mas Farell, casa fortificada que es troba a la banda occidental del terme de Mura. La capella es troba en una zona boscosa al peu del camí del Farell, al Pont de Vilomara. L'església és d'una sola nau de planta rectangular amb absis semicircular. Es distingeixen dues etapes constructives: l'absis correspon al segle XI, i la nau de la segona meitat del segle XII. L'absis, de planta semicircular, ocupa tota l'amplada de la nau, cobert interiorment amb volta de quart d'esfera i teulada exterior de lloses de pedra. Presenta a l'exterior decoració d'arcs cecs delimitats a la part superior per una cornisa i agrupats en tres sèries de bandes llombardes. Al centre de l'absis hi ha una finestra que a la part exterior té forma rectangular i a l'interior de mig punt. L'aparell de l'absis és més irregular que el de la nau, que està disposat en fileres. La nau és de planta rectangular i era coberta amb volta de canó, que actualment es troba esfondrada. Els dos cossos de l'edifici es troben a diferent nivell, de manera que hi ha quatre esglaons per pujar al presbiteri. El portal original es troba tapiat, s'obria al mur de migjorn, on n'obriren un altre de més modern i gran situat a prop del frontis. L'edifici fou reestructurat modernament fent una ampliació de la nau i obrint dues capelles prop de l'absis. També en aquesta remodelació es refeu el frontispici on es va fer un campanar d'espadanya amb dues obertures i s'emparedà el primitiu portal per tal d'obrir un altre al capdavall de la nau. Es van construir també unes escales per pujar al campanar exteriors i formant un pla inclinat. A la zona exterior hi ha l'antic cementiri de l'església i algunes tombes al terra i dues criptes. Una d'aquestes resta oberta amb els ossos visibles. A més, al terra hi ha una creu que probablement formés part d'una de les criptes del cementiri.</p> | 08139-4 | Zona Santa Creu de Palou | <p>Es trobava dins l'antic terme del castell de Mura, al lloc de Palou o el Farell. L'església apareix citada el 1225 com a parròquia de Santa Creu, sense especificar el lloc concret, tot i que al sortir amb béns a Rocafort es reforça la possibilitat de que es tracti de la de Palou. En canvi, el 1285 s'esmenta com a Santa Creu de Mura. La funció parroquial la degué perdre aviat, ja que a les llistes del bisbat posteriors a la meitat del segle XIV no hi apareix esmentada, mentre que sí que ho fa com a sufragània de Sant Martí de Mura en els segles XVI i XVII. El 1338, en el testament de Galzeran de Sau, rector de Sant Martí de Mura, es diu que Santa Creu de Palou era sufragània d'aquesta (Arxiu parroquial de Mura). Era l'església dels masos dels entorns: Matarrodona, Puigdoure, la Casa del Putget i el Farell. A la documentació parroquial consta que el 1597 es van posar campanes.</p> | 41.6834600,1.9246800 | 410504 | 4615191 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80726-foto-08139-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80726-foto-08139-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80726-foto-08139-4-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Cal assenyalar que la porta de l'església que es va fer en època moderna, es troba ubicada en una casa del nucli de Mura, cal Bonet ( c/ de les Escoles s/n), ja que els propietaris la van adquirir fa uns 50 anys al Bisbat. Aquesta església sufragània el segle XVI tenia quatre cases: el Puget, Matarodona, el Farell i Puigdoure, segons esmenta la consueta de mossèn Jaume Oller, rector de Mura. | 92|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 80727 | Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-antoni-0 | <p>BALLBÉ, M. (1997). Aportació històrica de Mura. Vol. I. Inèdit. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 16 El Bages. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | XVIII-XIX | <p>Capella rural dedicada a Sant Antoni de Pàdua. És un edifici d'una sola nau, de planta rectangular amb absis semicircular a la capçalera desprovist de decoració. La coberta és de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a ponent. La porta està protegida per una porxada de teulada a doble vessant, essent aquesta amb llinda horitzontal. A la part superior de la façana hi ha un finestra que il·lumina la nau i a l'angle superior de la teulada, a la façana, un campanar de torre petit amb teulada piramidal sobre la que hi ha una creu de ferro. Es conserva una campana. Destaca a la façana la part superior de l'obra en la que es veu clarament que es va augmentar l'alçada total de l'edifici almenys un metre.</p> | 08139-5 | Barri La Tria | <p>La capella apareix esmentada el 1716, construïda com a iniciativa de la parròquia de Mura en terrenys del Mas de la Mata (arxiu de la Mata). Hi ha notícies d'una edificació anterior, el 1680, quan es van rebre les relíquies dels sants anant en processó a la capella feta per aquest efecte (consueta de 1680, Arxiu Episcopal de Vic). Va ser beneïda l'any 1718 per un Pare dominic. Cap al 1818 s'edificà el porxo a l'entrada, que es va esfondrar <span><span><span><span lang='CA'><span>per les constants crescudes de la riera de Nespres, fet que va obligar a reconstruir-ho en diferents èpoques: es va esfondrar el 1962 i es va </span></span><span lang='CA'>reconstruir </span>desprès de la riuada d<span lang='CA'>el 1971</span></span></span></span>. Tant l'església com el porxo es van construir en terrenys donats pel Mas de la Mata. Moltes vegades aquesta església ha hagut de suportar les crescudes d'aigua de la riera, en concret la riuada de l'any 1962, cosa que es pot apreciar en la base dels murs. Actualment es manté el culte. </p> | 41.6994100,1.9813900 | 415245 | 4616904 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80727-foto-08139-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80727-foto-08139-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80727-foto-08139-5-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Les pintures del presbiteri de l'interior de la capella van ser realitzades l'any 1995 per Eladi Duch. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80728 | Capella de Santa Margarida del Puig de la Bauma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-margarida-del-puig-de-la-bauma | <p>BALLBÉ, M. (1997). Aportació històrica de Mura. Vol. I. Inèdit. FERRANDO, A. (1993). El mas Puig de la Balma (Mura, Bages). Publicacions de l'Abadia de Montserrat. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 16 El Bages. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.</p> | XVIII | <p>Aquesta capella forma part del conjunt d'edificacions del mas Puig de la Balma. Es troba tocant a la casa més moderna, independent de la balma i formant un annex més del mas. És un edifici de planta rectangular, amb una sagristia afegida al costat dret de la capçalera, coberta amb teulada a doble vessant. La capella queda situada entre les construccions del seu entorn, de manera que des de l'exterior és difícil distingir-la. L'element que resta més visible és el campanar d'espadanya d'un sol ull que conserva la campana i que es troba sobre la façana de la casa que es veu des del camí d'arribada al conjunt. La porta principal de la capella s'obre al costat esquerre de la nau i dóna al pati d'entrada de la casa més nova. La porta és amb llinda de pedra horitzontal que porta una inscripció amb la data 1788 i una creu al centre. L'interior és d'una sola nau, coberta amb volta de quatre trams de creu, amb totes les parets i volta policromada recentment. Conserva un retaule de fusta que es va construïr el 1948 i que te decoració de tipus neo-gòtic sense policromar. La sagristia es troba a la banda sud i s'accedeix des de la nau. L'element més destacable és una calaixera amb capella que data probablemnt de l'època de construcció de l'església.</p> | 08139-6 | Al costat del Puig de la Balma | <p>Probablement la capella dati d'època romànica o gòtica, tot i que és difícil precisar principalment perquè degut a la seva ubicació és difícil veure l'obra de construcció. Sembla que l'antiga església ja és citada l'any 1338 (Ferrando, 1993). A la documentació conservada al mas, el 1441 s'esmenta un pujador que hi ha sobre l'església de Santa Margarida; també la consueta de Mn. Jaume Oller del 1592 (Arxiu del Bisbat de Vic) l'esmenta, fent referència a una imatge de la Mare de Déu antiga i un retaule que necessitava reparació. La data 1788 que hi ha a la façana és d'una restauració que es va fer fruit d'una donació testamentària d'un descendent del mas, Josep Puig. El 1791 es beneí l'església amb autorització del bisbe Francesc Veyàn de Vic. Fins la segona meitat del segle XIX la capella era un edifici aïllat, ja que l'hereu Valentí Puig va abandonar la casa del cingle i s'instal·là en una nova que feu construir paret per paret amb la capella, formant un sol cos. A l'inici de la Guerra Civil, el 1936, va ser profanada i van cremar tot el que hi havia al seu interior. Entre 1944 i 1946 es va restaurar i renovar el culte. També es va construir el nou retaule de fusta, així com la resta del mobiliari, que va ser inaugurat l'any 1948. Les imatges del retaule corresponen a Sant Josep, Santa Margarida i Sant Ignasi.</p> | 41.6936900,1.9624700 | 413663 | 4616288 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80728-foto-08139-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80728-foto-08139-6-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | La festa es celebra el dia 20 de juliol. | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80729 | Capella de Sant Lleïr | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-lleir | <p>BALLBÉ, M. (1997). Aportació històrica de Mura. Vol. I. Inèdit. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 16 El Bages. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.</p> | XIII-XIX | <p>La capella es troba als peus del turó on es troben les runes del castell de Mura i davant de la masia del mateix nom. Està en una zona de camps de cultiu. És una edificació senzilla, de planta rectangular i coberta amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a ponent, on s'obre la porta, d'arc adovellat amb un ull de bou a sobre. Els murs exteriors són lleugerament convergents cap a l'interior. L'interior és cobert amb volta de canó. No té absis, ni diferenciació del presbiteri amb la única nau rectangular. Destaquen al mur de tramuntana les restes d'un contrafort de pedra i la base d'un anterior mur a la façana posterior. Sobre la porta hi ha una inscripció tallada en un bloc de pedra que fa referència al personatge que va fer reconstruir la capella: REDIFICA ESTA CAPELLA JOAN ST LLAHI LO ANY 1806. L'interior està decorat amb pintures de tipus ornamental d'estil neoclàssic a la volta del sostre.</p> | 08139-7 | Zona Sant Lleïr, castell de Mura | <p>L'actual obra és una reedificació sobre les runes d'un edifici anterior que va aprofitar les restes d'aquest, tal i com es pot veure en part dels murs i que queda testimoniat en la inscripció de la porta. Probablement la primera església fou edificada en època medieval, tot i que no n'hem trobat referències. Segons Ferrando i Roig és nomenada l'any 1240; també el 1338 en el testament de Galzeran de Sau, rector de Mura. També segons explica aquest autor, l'any 1506 va ser renovada pel seu propietari Joan Santllehir. A la consueta de Mura de l'any 1592 feta pel rector Jaume Oller, consta que des de temps immemorials la parròquia de Mura pujava en processó a la capella el dilluns de la setmana de l'Ascensió. Aquell dia es feia missa a Sant Lleïr, així com el 4 de setembre, diada del sant. Potser per això el camí de Mura a Sant Lleïr era conegut el 1620 com camí de Sant Lleïr. El 1796 la capella es trobava en estat ruïnós i el bisbe de Vic va prohibir la celebració de la missa de la processó fins que es reparés (Arxiu Episcopal de Vic, visites pastorals). Pels volts de 1798 es va fer la primera rehabilitació a càrrec del propietari, Joan Vall. Posteriorment, l'hereu del mas Sant Lleïr en va fer una altra més complerta, en la que es van renovar la volta i reparar alguns murs i l'interior de la capella, al que correspon la inscripció sobre la porta. Des de l'any 1680, de les relíquies dels Sants Màrtirs donades pel Papa Innocenci XI a Mura, la corresponent a Sant Desideri fou entregada pel canonge Diner a la capella de Sant Lleïr. L'any 1936 va ser profanada i des de llavors no mantenia el culte fins que l'any 1991 va ser restaurada i retornada al culte l'any 1995.</p> | 41.6969200,1.9921900 | 416140 | 4616617 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80729-foto-08139-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80729-foto-08139-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80729-foto-08139-7-3.jpg | Legal | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Hem trobat el topònim escrit de diferents maneres: Sant Lleïr, Santlleïr, Santllehir. Agafem el de l'advocació de la capella com a original. | 98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80730 | Capella de Sant Jaume de la Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-jaume-de-la-mata | <p>COLL, X. (1988). Mura a 'Història del Bages', vol. II. Ed. Parcir, Manresa. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | XIX | <p>Església d'una nau amb petits cambrils, orientada est-oest i situada al costat del mas de la Mata. És de planta rectangular i coberta amb teulada a doble vessant i amb sagristia afegida a la nau per la banda est, quedant inclosa en el volum rectangular de la planta de l'edifici. La porta és amb llinda i amb muntant i llinda encalats (seguint un costum característic a les cases de la zona que s'està perdent), centrada a la façana, amb un ull de bou circular a la part superior i rematada amb campanar d'espadanya obrat amb maó amb una única obertura rematada amb teulada que forma un arc exterior mixtilini amb una creu de ferro a la part superior. Actualment no hi ha campana.</p> | 08139-8 | La Mata | <p>La capella es troba dins les propietat del Mas de la Mata, encarada cap al turó del Montcau. Alguns investigadors situen els seus orígens entre els segles XV i XVI (Ferrando, 1983), i que va ser construïda pels propietaris del mas. El 1517 es fa una indulgència sobre la capella del mas de La Mata. La major part de la documentació que en fa esment és de mitjans del XVIII; el 1755, en un document en què el Bisbe de Vic concedeix indulgències a qui la visiti. Pocs anys després, és el Papa Climent XIII qui concedeix una butlla d'indulgència plenària (el 1761). Va ser destruïda totalment durant les Guerres Carlines i va ser refeta a mitjans del segle XIX, tot i que anteriorment, al 1772, també consten reconstruccions de la capella. El 1861 s'allarga la capella per la part de l'absis i es construeix el cambril pel sant i a sota la sagristia. Durant la Guerra Civil del 1939 la imatge de Sant Jaume i la campana van ser malmesses; fent-se una restauració del conjunt el 1940, s'instal·la un nou altar construït per la casa Butsems de Barcelona i es restaura la imatge per la casa Renalies de Terrassa. El mateix any es restitueix el culte, que es manté actualment. La campana va ser retirada l'any 1984 per evitar el seu robatori, i es guardava a la casa pairal, d'on va ser robada el mateix any.</p> | 41.6663400,1.9890700 | 415841 | 4613225 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80730-foto-08139-8-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | La capella és dedicada a Sant Jaume, que provocava la celebració d'un aplec que va ser molt popular. La capella conservava diferents reliquiaris que contenien relíquies de 20 sants amb permís concedit pel Bisbe de Vic el 1861. Actualment es guarden a la casa de La Mata. També la capella disposa d'un arxiu parroquial modern. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80731 | Ermita de la Concepció de Matarodona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-la-concepcio-de-matarodona | <p>BALLBÉ, M. (1997). Aportació històrica de Mura. Vol. I. Inèdit.</p> | XVIII-XIX | <p>Capella de petites dimensions que es troba poc abans d'arribar al mas de Matarrodona, al peu del camí d'accés. És un edifici de planta rectangular, amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a llevant. La porta principal, en aquesta façana, és de llinda horitzontal de pedra i no té inscripció. Sobre l'angle del carener, a la façana, hi ha un campanar de torre amb una obertura en la que no hi ha campana i coronat amb una creu de ferro. L'obra és de pedra arrebossada i amb les cantoneres visibles. L'interior no té elements remarcables, ja que ha quedat sense culte, tot i que hi ha un taula de fusta que fa d'altar i una fotografia de la Immaculada, advocació de la capella. Davant la porta i fent de graó al terra, hi ha l'antiga ara de pedra de l'altar.</p> | 08139-9 | Zona Santa Creu de Palou | <p>La consueta de Mura de 1592 (Arxiu Episcopal de Vic) ja esmenta la capella, però l'obra actual en fa pensar en una restauració bastant moderna.</p> | 41.6661100,1.9355300 | 411383 | 4613253 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80731-foto-08139-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80731-foto-08139-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80731-foto-08139-9-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Actualment està tancada i la clau es guarda a les oficines del Parc Natural a la casa de La Mata. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80732 | Castell de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-mura | <p>AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XI, El Bages. Fundació Enciclopèdia Catalana. Els castells catalans. Rafael Dalmau ed. Barcelona, 1976. FERRANDO I ROIG, A. (2002). Les sendes dels bandolers (Sant Llorenç del Munt – Serra de l'Obac). Col·lecció Cavall Bernat, 40. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XII | Es tracta de les ruïnes del castell i una torre. | <p>Les restes del castell de Mura, que es troben sobre un turó al costat de la casa Santlleïr, les composen un fragment de muralla situada a l'oest junt a un espadat i els basaments d'una torre trapezial a l'angle nord-est del pujol. El fragment de muralla té una llargària de 7,30m i pel cantó de tramuntana va perdent alçada fins quedar colgat a terra. L'alçada màxima a l'exterior arriba al 3m. L'obra està feta de grossos carreus tallats toscament, posats en fileres i units amb morter de sorra i calç. Els basaments de la torre arriben a 1,95m al punt més alt; els murs tenen 95cm de gruix i presenten unes espitlleres quadrades. La construcció està realitzada amb blocs de pedra mitjans i petits, toscament escairats i amb tendència a formar fileres. El morter que els uneix és de color gris, format per sorra de gra fi i calç.</p> | 08139-10 | Zona Sant Lleïr | <p>El castell formava part d'un conjunt defensiu de la vall de Nèspola, que actuà durant un temps com a terme. Era un dels castells adjudicats a la comtessa Ermessenda de Carcassona, essent un castell comtal que el 978 va acabar amb el seu domini, després que el comte Borrell i la seva dona Ledgarda se'l vengueren, juntament amb d'altres possessions, a Riculf. Aquest va fer una donació poc després a Sant Benet de Bages. Al 1023, quan semblava que els comtes havien perdut el domini sobre el castell, tornem a trobar que la comtessa Ermessenda empenyora al seu fill, Berenguer Ramon I, diversos castells, entre ells el de Mura, fet que mostra que continuaven essent els senyors del castell. En aquesta època, la documentació anomena a dos personatges com a senyors de Mura, tot i que desconeixem si eren els del castell. El 978 s'anomena a Guitard de Mura i el 1022 hi ha la família dels Mura. Al segle XIII el castell entra en el joc de venda per part del rei i de redempció per part de la ciutat de Manresa. Passà a ser propietat de la família Guàrdia, que va engrandir i reedificar la fortalesa. Posteriorment, passa al Ponç i Armengou de Banyeres i, a mitjans del segle XIII, passa a ser propietat de la corona i el rei Jaume en féu donació a Guillem de Santa Fe. Més tard, al segle XIV, la corona el ven a Hug de Montcada, i a la mort d'aquest, el rei Pere II el Cerimoniós revoca l'antiga donació i el passa a Pere de Planella, camarlenc reial. A inicis del XV, Martí l'Humà adquireix novament el castell per vendre'l a Ramon Sescomes. Aquesta família el regenta i el passa per successió a la família Cordelles. L'arxiduc Carles III d'Àustria, volent premiar els serveis de Felicià de Cordelles a la guerra contra els francesos, li atorgà el títol de marquès de Mura (1707). En aquest segle el castell quedà abandonat i es va anar enderrocant. Hi va haver diverses vendes i recaudacions successives fins al 1400, any en què el rei Martí I el vengué a Martí de Comes, de qui va passar per matrimoni a la família Peguera i a la família Cortadelles, fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals.</p> | 41.6975200,1.9943700 | 416322 | 4616682 | 08139 | Mura | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80732-foto-08139-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80732-foto-08139-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80732-foto-08139-10-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | També està catalogat pel Decret de Castells, BOE 5-V-1949, R-I-51-5559. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||
| 80733 | Jaciment de la balma de la Porquerissa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-balma-de-la-porquerissa | <p>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | Es conserven fragments de murs. | <p>Balma oberta en un cingle de conglomerat, que s'orienta a migdia. La balma és de proporcions més aviat petites, i conserva unes parets de pedra que tanquen la boca de la balma deixant un pas al centre. Actualment només es conserva la base dels murs.</p> | 08139-11 | Sud del terme, turó de La Pola | <p>Es tracta d'un abric d'habitació amb estructures conservades. La balma ha proporcionat alguna mostra de terrissa medieval i romana (Ferrando, 1983) com a testimoni de la seva ocupació. La zona de Sant Llorenç del Munt és, geològicament, de conglomerats calcaris, fet que ha propiciat una gran formació de cavitats càrstiques que es van formar a l'Eocè inferior. Moltes d'aquestes cavitats han estat utilitzades com a aixopluc al llarg dels temps, essent una de les primeres tipologies d'habitatges de la zona molt freqüent al terme de Mura. Moltes d'aquestes balmes conserven elements arquitectònics afegits consistents en murs que tanquen l'obertura de la balma per ocupar l'interior. Algunes han acabat desenvolupant un habitatge complex com el Puig de la Balma o el Peric, mentre que d'altres tan sols tenien unes poques parets per fer funcions d'aixopluc de persones i animals. Sembla que aquest fenòmen s'iniciaria en època medieval, tot i que seria necessària una recerca a fons per determinar els usos de cada una d'elles. Com a dada històrica cal recordar que el 1850 les coves i abrics naturals van ser tapiats per ordre del Capità General per posar fi als malfactors que hi trobaven refugi (Ferrando, 1993).</p> | 41.6486100,1.9658900 | 413887 | 4611279 | 08139 | Mura | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80733-foto-08139-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80733-foto-08139-11-2.jpg | Inexistent | Medieval|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Lúdic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac | 85|83 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80734 | Sepultura de la Porquerissa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultura-de-la-porquerissa | <p>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> <p><span><span>FERRANDO I ROIG, Antoni, (1992). Recorregut per les tombes medievals de Sant Llorenç del Munt i els seus encontorns. Terrassa. Editorial Ègara. Monografies Vallesanes, 18. Pàg. 20-22. </span></span></p> | Fragmentada | <p>Resta tan sols una de les tres tombes que van ser excavades els anys 1920. Correspon al model en cista formada per diverses lloses laterals i orientada en direcció NO-SE. Conserva una de les lloses que fa 0,85m de llarg, 0,43 d'amplada i 0,35m d'alçada interna (abans de ser espaçada devia fer 1,70m). Sembla una tomba d'adult. Es troba molt a prop de la bauma de la Porquerissa.</p> | 08139-12 | Sud del terme, turó de La Pola | <p>Necròpoli excavada pels volts dels anys 1920 per un grup d'excursionistes que la va localitzar i excavar.</p> | 41.6487100,1.9661000 | 413905 | 4611290 | 08139 | Mura | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80734-foto-08139-12-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80735 | Forats de la Pola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forats-de-la-pola | <p>BALLBÉ, M. (1997). Aportació històrica de Mura. Vol. III. Inèdit. DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell. REBUDILLA, A. (1986). El santuari luni-solar de la Pola. Terrassa.</p> | VIII-IX | Quasi desapareguts | <p>Restes d'un hàbitat alt medieval que aprofita una zona rocosa. És una probable fortificació de la que resten vestigis en molt mal estat de conservació i que formen dues bases d'edificacions situades en dues plataformes de roques a diferent nivell i al costat l'una de l'altra. La primera, a un nivell superior, està formada per una sèrie de forats circulars disposats en cercle formant una planta de 20m de diàmetre, i es conserven algunes parets de pedra d'1m d'alçada. La mateixa forma de la roca ja per si mateixa té forma de torre. La segona plataforma, a un nivell més baix, consisteix en un cercle de 7 forats disposats sobre una roca i que podrien indicar la ubicació d'una torre de vigilància de fusta.</p> | 08139-13 | Turó de La Pola | <p>Jaciment documentat i donat a conèixer per Antoni Ferrando (1983). El mas de La Pola apareix documentat per primera vegada l'any 1336 en un pergamí del fons documental de la casa La Mata, i que es trobaria a prop de la font, i la bauma de La Pola s'utilitzaria com a corral pel bestiar (Ballbé, 1997); probablement el mas podia haver tingut una relació amb la torre de La Pola. Probablement es tracti d'una antiga estructura que albergaria una torre de vigilància d'època medieval que, segons la ubicació, seria un punt clau de control en una zona en què hi havia diferents masos habitats en l'època (la Pola, casa de l'Espluga, Rauriga, la Porquerissa) i un possible castell (Sapera). Són probabilitats no constatades arqueològicament.</p> | 41.6516400,1.9666400 | 413954 | 4611615 | 08139 | Mura | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Lúdic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | El forats circulars són coneguts popularment com capades de moro. Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Hi ha qui s'ha atrevit a relacionar els forats amb un possible santuari luni-solar d'arrels prehistòriques, cosa que no està constrastada arqueològicament. | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80736 | Jaciment de les coves de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-les-coves-de-mura | <p>BALLBÉ, M. (1997). Aportació històrica de Mura. Vol. III. Inèdit. CURA, M. (1981). Tres motlles per a foneria al Museu Comarcal de Manresa. Miscel·lània d'Estudis Bagencs, nº 1. DAURA, A. (1994). El jaciment arqueològic de la cova de Mura (Bages). A les Actes de la XXXIX Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Cardona. LLOPIS, N. (1935). Cova de Mura. Sota Terra.</p> | -1800 | Actlment no hi ha jaciment | <p>Cova que també rep el nom de Les Coves o Les Mines. És una cavitat força llarga, d'uns 155m de llargària, i de gran interès espeleològic, amb gran presència de formacions fetes per l'acció erosiva de l'aigua. Es va fer una descoberta fortuïta d'ossos humans enganxats a les estalacmites de la sala vestíbul (30m de llargària, 15m d'amplada i 8m d'alçada), que va fer que els espeleòlegs que la estudiaven fessin una excavació parcial. L'excavació va donar com a resultat uns enterraments humans col·lectius que es trobaven dins unes fosses cobertes amb grans lloses planes; junt a ells hi havia algunes peces de terrissa que van ser estudiades pel Dr. Pericot, que va dir que corresponien a l'edat dels metalls i una petita part a època romana. Ja en aquell moment tenien signes d'haver estat saquejades, ja que faltaven els ossos més grans i els cranis estaven trencats. També hi havien evidents senyals de llars de foc. Actualment, a l'interior de la cova no són visibles aquestes restes; tot i així s'han fet moltes espoliacions, per la qual cosa la cova es troba tancada amb una reixa i cal fer la visita acompanyat d'un guia de la Oficina d'Informació de Mura. Els materials recuperats que es guarden al Museu de Manresa, consten de trenta fragments de ceràmica del bronze de les tres fases, destacant grans fragments de vores i algun d'un colador/formatgera, amb decoracions de cordons aplicats, incisions, acanalats, impressions digitals i unglades. També es va trobar un motlle per a dos punxons o agulles de 75mm de llarg amb secció quadrangular.</p> | 08139-14 | Al sud del poble, al collet del Reixac | <p>Els descobridors de la cova van ser uns excursionistes membres del Club Muntanyenc Barceloní que hi feren les primeres prospeccions. Sembla que posteriorment van fer una excavació membres del Museu de Manresa, de la que no queda documentació escrita, realitzada els anys 1930. Al Museu Comarcal de Manresa es conserva una maqueta de guix de la cova i força terrissa procedent de la cova, entre la que hi ha mostres de diferents fases de l'edat del Bronze. Sembla que un dels motlles de foneria que es guarden al Museu també procedeix de la cova, segons Miquel Cura. Tot i així, no queda constància escrita d'aquestes excavacions i aquest material probablement procedeix de la primera campanya.</p> | 41.6859900,1.9735200 | 414572 | 4615422 | 08139 | Mura | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80736-foto-08139-14-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Cova natural amb enterrament d'inhumació col·lectiu. Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. El material es conserva al Museu Comarcal de Manresa. | 79 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 80737 | Cova Regal Marcet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-regal-marcet | <p>GUILLEMOT, J. (2001). La cova Regal-Marcet: la llar de la comunitat del Mal Pas (Edat del Bronze). A Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa. Nº 107, p 258-275.</p> | -1800 | <p>Cavitat de 25m de profunditat, horitzontal, d'11m d'alçada màxima i 3,4m d'alçada mínima. La boca s'obre en una paret vertical a la que cal arribar per un estret pas penjat. La boca i la cavitat és en forma de V invertida. Espeleològicament, la cova està mancada de formacions calcàries, degut a l'entrada de llum natural i circulació d'aire. El fet que la llum natural arribi al fons de la cavitat podria ser el que va motivar a ser ocupada esporàdicament en època del Bronze. A la paret dreta de l'interior hi ha una inscripció amb la data 1783 i els noms d'Antonio Aguilar i Jordi Sánchez separats per una creu, tot i que el segon nom sembla bastant posterior cronològicament. L'any 1998 es va fer la descoberta de la cavitat de forma casual per membres del Centre Excursionista de Terrassa, que van trobar al paviment de la part interior de la cavitat gran nombre de restes de ceràmica característica del Bronze, entre la que sobresurten exemplars de vores acanalades de ceràmica grollera (Guillemot, 2001).</p> | 08139-15 | Zona de Puigdoure | <p>El descobriment del material arqueològic a la cavitat va ser comunicat al Servei d'Arqueologia de la Generalitat, a la Diputació de Barcelona, al Museu de Manresa i a l'Ajuntament de Mura pel Sr. Jordi Guillemot. Fins a l'actualitat, encara no ha estat documentat pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat. El material es va dipositar al Servei d'Arqueologia l'any 2004.</p> | 41.6778500,1.9485300 | 412481 | 4614543 | 08139 | Mura | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80737-foto-08139-15-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. El material es va dipositar al Servei d'Arqueologia l'any 2004. | 79 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80738 | Jaciment de la cova del turó del Mal Pas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-cova-del-turo-del-mal-pas | <p>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell. SOUICH, F. Du (1974). Los restos humanos prehistóricos de la cueva del Turó del Mal Pas. Ampurias, nº 36. SOUICH, F. Du (1970). Algunos dientes humanos del Bronce Inicial de Cataluña. Pyrenae, nº 6. VIÑAS, R. (1965). Cova del Turó del Mal Pas de Puigdoure (Barcelona). Geo y Bio. Karst 7, pp. 26-28.</p> | -1800 | <p>La cova es troba en una diàclasi dels aglomerats. Té uns 50m de recorregut. S'hi accedeix a través d'una obertura estreta (1,50m de llargària, 0,50m d'alçària i 0,30m d'ample), després de la qual hi ha una galeria espaiosa de 4m d'amplada i 10m d'alçària. El jaciment arqueològic consistent en un enterrament d'inhumació col·lectiu, es trobava a l'interior de la galeria. L'aixovar consistia en una punta de sageta de sílex amb aletes i peduncle, un rascador de sílex, un fragment de sílex en forma de fulla de secció trapezoïdal amb retocs, una fulla llarga de sílex trapezoïdal, i una fulla de sílex de color melat. D'útils d'os es van recollir un punxó, tres fragments de punxons i una part d'un ullal de senglar. La ceràmica està formada per un gran vas fet a mà de forma cònica a la part superior i semiesfèrica a la meitat inferior, amb diversos mugrons a la línia de la carena amb dos foradets verticals cadascun d'ells. També es recolliren restes paleontològiques: capra Ibex, equus Caballus, estudiades per J.F. de Villalta. Les restes antropològiques inhumades corresponien almenys a 19 individus, mostrant una població de tipus mediterrani gràcil, amb alguns trets robusts i pervivències racials del Paleolític Superior. Van ser estudiades per Felipe du Souich, que realitzà una tesi de llicenciatura.</p> | 08139-16 | Turó del Mal Pas de Puigdoure | <p>S'han fet diferents actuacions: l'any 1963 es va fer la troballa en superfície i la primera exploració per part del Grup d'Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barceloní, dirigits per Òscar Andrés i Josep Maria Torras. L'any 1965 un equip de l'Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona es va interessar per la troballa i va fer una excavació que no tingué continuïtat malgrat l'interès de la cova. Realitzada per M. Llongueras i R. Viñas.</p> | 41.6705300,1.9555300 | 413054 | 4613724 | 08139 | Mura | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Els materials es guarden al Museu d'Arqueologia de Catalunya. | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 80739 | Necròpolis de Coll d'Eres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-coll-deres | <p>SOLÀ, J. (1931). Sivella visigòtica a Sant Llorenç del Munt. Anuari d'Estudis Catalans. Vol. III. Barcelona.</p> | VIII-IX | Estructres mig derrocades | <p>Necròpolis situada a la banda esquerra del camí que surt de Coll d'Eres cap a La Mola, a prop del Cingle del Marquet. En la campanya feta per Joan Solà es descobriren dues tombes més, a part de les dues posades al descobert per un pastor quatre anys abans. Les sepultures són fetes amb lloses planes de pedra sorrenca i orientades de llevant a ponent. Només es van poder documentar les dues últimes, ja que les anteriors van ser saquejades. Una correspon a una inhumació infantil i presentava símptomes de saqueig, recollint-se només alguns ossos. L'altra era tapada per dues lloses i corresponia a un adult del que es conserva gran part de l'esquelet, mandíbula inferior, una clavícula, húmers, cúbits, fèmurs i tíbies; com a aixovar portava una sivella de bronze de 94x45mm decorada amb motius d'influència germànica cisellats, i que semblen correspondre a la representació del cavall d'Odin i dues serps amb caps d'ocell que l'envolten. La sepultura amidava 2,15m de llarg, 0,56 al cap i 0,47 als peus, amb una profunditat de 0,30 a 0,45m. A l'entorn de les tombes hi havia presència de murs obrats de pedra seca molt malmesos, així com el camí anomenat La Calçada, documentat en els segles XI-XII amb trans de murs de contenció de pedra seca.</p> | 08139-17 | Al peu del Turó del Montcau, a la carena del Pagès | <p>L'any 1925 un pastor descobrí quatre sepultures de lloses que van ser saquejades i malmeses des del principi. L'any 1929 Joan Solà excavà dues sepultures més, conjuntament amb el Centre Excursionista de Terrassa.</p> | 41.6707000,2.0077900 | 417405 | 4613691 | 08139 | Mura | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80739-foto-08139-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80739-foto-08139-17-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. La Carta Arqueològica de Catalunya la cataloga en els dos municipis, Mura i Sant Llorenç Savall. Les coordenades de la fitxa són d'una de les tombes. Coordenades de les altres dues tombes visibles: 417602/4613891, 417602/4613891. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 80740 | Cova del Centenari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-centenari | -1200 | No hi ha jaciment actualment | <p>Cova natural d'aproximadament 5,6m de recorregut en forma de con i amb secció decreixent cap al fons, causada per la surgència d'aigua que va provocar la cavitat i que actualment és seca. Presenta afloraments de planxes estalagmítiques i boques de túnels de rates o talps de bosc que han foradat i alterat l'ordre del sediment original. El material arqueològic no és visible en superfície. Es tracta d'un jaciment d'enterrament per incineració o d'un refugi o amagatall puntual, ja que les característiques de la cavitat no podien permetre el seu ús com a hàbitat habitual. Jordi Guillemot i Marcet va localitzar l'any 1997 un fragment ceràmic en superfície motivant la notificació al Museu de Terrassa. El fragment, d'uns 15cm, pertany a un terç del perfil d'una urna del Bronze Final-Ferro inicial que conserva la vora, el coll amb un cordó d'inflexió vora-coll, i part del cos. La superfície exterior és rugosa. En la visita posterior, l'arqueòloga territorial no es va trobar cap altre vestigi superficial, essent possible que aquesta troballa fos originada per l'acció d'un talp o ratolí que ho arrossegués a la superfície.</p> | 08139-18 | Zona de Coma d'en Vila | <p>Troballa notificada al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya per Antonio Moro, col·laborador del Museu de Terrassa; l'arqueòloga territorial Araceli Martín va emetre un informe el 1997.</p> | 41.6609500,1.9831000 | 415337 | 4612632 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. El fragment es troba dispositat en el Museu de Terrassa. | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 80741 | Cova de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-sant-esteve | -5500 | No hi ha jaciment actualment | <p>Cova natural que va ser ocupada com a habitacle sense estructures construïdes. La cova presenta una planta en forma de T amb un total de 16m de recorregut. L'entrada permet avançar a peu dret uns 5m, els 4m restants s'han d'avançar de genolls fins a trobar els dos brancals de la T, que amb 3m cadascun, aviat es fan impracticables. Destaquen algunes arrels gruixudes d'arbres a la galeria principal, les parets cobertes de colades, així com nombroses restes de descalcificació al terra. El material arqueològic trobat en superfície inclou una destral votiva, un os llarg concrecionat, diversos fragments d'os, un fragment de fons de plat molt concrecionat i altres possibles fragments també molt concrecionats.</p> | 08139-19 | Nord del Montcau | <p>El jaciment va ser localitzat casualment per Jordi Guillemot, membre de la Secció d'Investigacions Subterrànies del Centre Excursionista de Terrassa.</p> | 41.6804600,2.0058500 | 417256 | 4614776 | 08139 | Mura | Difícil | Dolent | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | A 3m d'aquesta cavitat hi ha una altra coneguda com la cova del Torrent de la Guineu. Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 79 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 80743 | Capitell de Sant Martí de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitell-de-sant-marti-de-mura | <p>AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XI, El Bages. Fundació Enciclopèdia Catalana. SITGES, X. (1960). L'art antic a la comarca del Bages. Sant Martí de Mura. A 'Bages', nums. 92, 93, 94. Manresa, octubre, novembre, desembre.</p> | XII | <p>Capitell esculpit en un bloc de pedra de forma troncopiramidal invertida que fa 38,5cm d'alçada. El tema esculpit és el mateix dels altres capitells: una fulla d'acant molt estilitzada amb nerviacions, flanquejada per dues fulles llises molt baixes sobre les que es cargolen dues espirals de les que sorgeixen dos filets que a la part superior del capitell es decanten cap al centre i es cargolen sobre la fulla central.</p> | 08139-21 | A la rectoria de Sant Martí de Mura | <p>Capitell trobat a la riera de Nespres que mostra característiques quasi idèntiques a les que presenten els capitells de l'absis de l'església de Sant Martí de Mura, d'on deu provenir.</p> | 41.6989500,1.9759100 | 414788 | 4616858 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80743-foto-08139-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80743-foto-08139-21-2.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 92|85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 80744 | Creu del cementiri de Santa Creu de Palou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-cementiri-de-santa-creu-de-palou | <p>FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | XVIII-XIX | Trencada | <p>La creu es troba tirada al terra al costat sud de l'església, entre matolls que la tapen. És una creu de malta patada o eixamplada en els extrems externs dels braços, inscrita en un cercle d'aproximadament 50cm de diàmetre i situada sobre una base de pedra que forma tres graons en decreix cap a la base de la creu. La pedra és de Sant Vicenç i la superfície exterior està abuixardada.</p> | 08139-22 | Zona Santa Creu de Palou | <p>Creu que formava part del panteó de la família Matarodona situat al cementiri de l'església. Per la factura, aquesta creu és bastant moderna, probablement relacionada amb la remodelació que es va fer a l'església en època moderna. L'església de Santa Creu de Palou apareix citada el 1225 com a parròquia de Santa Creu. Es trobava dins l'antic terme del castell de Mura, al lloc de Palou o el Farell. El 1285 s'esmenta com a Santa Creu de Mura. La funció parroquial la degué perdre aviat, ja que a les llistes del bisbat posteriors a la meitat del segle XIV no hi apareix esmentada, mentre que sí que ho fa com a sufragània de Sant Martí de Mura en els segles XVI i XVII, probablement coincidint amb una rehabilitació. El 1338, en el testament de Galzeran de Sau, rector de Sant Martí de Mura, es diu que Santa Creu de Palou era sufragania d'aquesta (Arxiu parroquial de Mura). Era l'església dels masos dels entorns: Matarrodona, Puigdoure, la Casa del Putget i el Farell; per tant, el cementiri seria també el d'aquestes cases.</p> | 41.6834600,1.9246800 | 410504 | 4615191 | 08139 | Mura | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80744-foto-08139-22-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 47 | 1.3 | 1781 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||
| 80747 | Tomba del camí del Cargol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-del-cami-del-cargol | <p>BALLBÉ, M. (1997). Aportació històrica de Mura. Vol. I. Inèdit.</p> <p><span><span><span>FERRANDO I ROIG, ANTONI (1992) Les lloses del camí del Cargol, A “Recorregut per les tombes medievals de Sant Llorenç del Munt i els seus encontorns”. Editorial Egara, p. 22-23.</span></span></span></p> | Es troba en mal estat, i el pas del camí a tocar la cista fa que encara perilli més la seva conservació. | <p>Al peu del camí de Mura a les Coves de Mura, a la carena, hi ha les restes d'una cista feta amb lloses de pedra. El camí està senyalitzat pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i s'agafa un cop travessada la riera de Nespres a l'alçada de la font de l'Era, i segueix amunt per continuar fins a les coves. El camí passa tocant la cista, motiu pel qual la tomba pateix el pas de la gent. Es troba en mal estat, ja que únicament resten dues pedres planes verticals posades en angle recte. S'ha pogut constatar en fotografies de fa 20 anys, que encara conservava una altra llosa paral·lela a la més llarga, fet que fa palesa la seva fragilitat.</p> | 08139-25 | Al sud del nucli urbà | <p>Aquesta tipologia de tomba la trobem en altres llocs de la zona, com a la solana del Racó de les Monges (actualment terme del Pont de Vilomara), les de Coll d'Eres o la de la Porquerissa. Per l'estructura del lloc, que forma amuntegaments de terra puntuals tipus túmuls, és molt probable que n'hi hagin al menys tres més al seu entorn. Els anys 1920 va ser excavada per Pare Joan Solà del CE de Terrassa, deixant visible una cista prehistòrica al costat del camí de Mura que passa per Serrallonga anomenat el camí del Cargol. Es va trobar un collaret de petxines. Tot i que no se sap segur, aquesta excavació podria ser d'aquesta mateixa tomba.</p> | 41.6937800,1.9788900 | 415029 | 4616282 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80747-foto-08139-25-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Arbre o arbreda d'interès | 2022-01-26 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es coneixen també com les lloses del camí del Cargol. Alguns autors l'anomenen sepultura del turó de l'Espinenca. | 85 | 1754 | 1.4 | 2211 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 80748 | Creu de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-vila | <p>Creu posada sobre un peu en forma de pilar quadrangular de pedra i ciment. La creu és de ferro, plana, amb el braç vertical més llarg que l'horitzontal i rematats amb flors de llis simples. Es troba en una cruïlla de camins en un lloc lleugerament elevat. El peu té una inscripció quasi il·legible que diu: RECONSTRUIDA EN 1939 ANY (esborrat). Per la tipologia de la creu, l'element reconstruït és la peanya, mentre que la creu és més antiga.</p> | 08139-26 | Al sud del nucli urbà | <p>Es tracta d'una creu de terme que marca una cruïlla de camins important, el del Puig de la Balma a Mura i el de les coves de Mura. Probablement va ser treta durant la Guerra Civil, ja que va ser refeta l'any 1939. Les creus de terme es posaven a l'entrada d'algunes poblacions o als camins, marcant el terme jurisdiccional d'un poble, o en una cruïlla de camins. Segons la tradició popular, aquesta creu protegia de la pesta que assolava Europa a l'Edat Mitjana. Els pelegrins de Montserrat pregàven en passar per la creu per demanar pluja o per guarir malalts de la família.</p> | 41.6982200,1.9732000 | 414562 | 4616780 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80748-foto-08139-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80748-foto-08139-26-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | BCIL pel Decret de 14 de març de 1963 nº 571/63, BOE 30. | 47 | 1.3 | 1781 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80749 | Mina d'aigua de cal Onàndia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-daigua-de-cal-onandia | XIX-XX | <p>La mina es troba al serrat del costat sud del poble, en una feixa. Disposa d'un accés exterior amb una porta reixada i tancada amb clau que comunica amb un passadís fet amb pedra i cobert amb volta de maó que s'interna en la muntanya, al fons del qual hi ha un accés directe a la mina en vertical, en el que s'ha fet una mitja paret de pedra i s'ha penjat una galleda com si fos un pou. No hem vist la mina per dintre, però segons fonts orals està formada per una cisterna natural excavada en la roca i subterrània. La cisterna aprofita la capacitat de la zona de sorgiments d'aigua degut a l'estructura natural. La mina forma part d'un sistema de recollida d'aigües i de transport a l'altra banda del poble per tal d'omplir un dipòsit a la falda del Puig Gili, a la zona del cementiri. El sistema funcionava amb vasos comunicants, per això el dipòsit es troba a la mateixa alçada que la mina; així es salvava el desnivell de la vall on es troba el poble de Mura.</p> | 08139-27 | L'Espinenca | <p>Aquest va ser el primer sistema d'abastiment d'aigua del poble, realitzat a principis del segle XX o finals del XIX. Ja anteriorment, des de l'Edat Mitjana, s'havia conduït l'aigua mitjançant dos aqüeductes, el del Perich i el del Llobet, per tal de proporcionar aigua pel rec dels horts de les cases i així salvar el desnivell de la riera de Nespres; el del Perich portava gravada la data 1430 (aproximadament), i eren de factura romànica. Els dos ponts van desaparèixer amb la riuada de 1962. Degut a la quantitat de fonts que hi ha a l'entorn del nucli urbà, a la zona dels horts, Mura no ha sigut històricament un poble amb problemes d'abastiment d'aigua, més aviat al contrari. La formació rocosa de Sant Llorenç del Munt presenta esquerdes que afavoreixen la filtració d'aigua, amb estrats impermeables entremig que forcen a l'aigua a sortir a l'exterior. Aquesta és la formació de moltes de les fonts del terme de Mura, moltes de les quals, en èpoques de pluja, baixaven com veritables cascades.</p> | 41.6966000,1.9798100 | 415110 | 4616594 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80749-foto-08139-27-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80750 | Creu de terme de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-mura | <p>Creu de ferro situada sobre una base en forma de cub de pedra que suporta un pilar quadrangular de ciment sobre el que s'assenta la creu. La creu és de ferro, amb el braç vertical més llarg que l'horitzontal i tots ells acabats en una flor de llis. Els braços estan reforçats visualment per llistons de ferro a cada costat i lligats tots ells a la crugia per una aspa formada per dues anelles aplanades. No té cap inscripció.</p> | 08139-28 | Al nucli de Mura | <p>Les creus de terme es posaven a l'entrada d'algunes poblacions o als camins marcant el terme jurisdiccional d'un poble, o en una cruïlla de camins. Aquesta creu de terme indicaria el límit del poble pel vessant nord. Actualment es troba al peu de la carretera local.</p> | 41.7004778,1.9772279 | 414900 | 4617027 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,16 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/