Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 80765 | Avenc-cisterna de Puigdoure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-cisterna-de-puigdoure | XX | <p>L'avenc de Puigdoure es troba a un desnivell del terreny que hi ha entre el turó i la casa, a uns 25 m. d'aquesta. És un avenc natural al que se li ha fet una porta perquè quedi tancat, similar a les que es posen als pous. La construcció consisteix en una volta de canó a l'entrada de la cavitat que exteriorment forma una cúpula de pedra i una petita porta. Al centre de la volta hi ha gravada la data 24-2-57. L'avenc forma part d'un sistema de recollida d'aigua per ús de la casa, de manera que la cavitat fa les funcions de gran cisterna en la que l'aigua es conserva neta i fresca. L'aigua es recull de la pluja mitjançant un sistema de canals, alguns cavats a la roca i seguint el pendent del turó, de manera que l'aigua entra filtrada dins l'avenc, ja que s'escola a través del terreny. L'aigua d'aquesta cisterna natural era la que utilitzaven a la casa.</p> | 08139-43 | Zona turó de Puigdoure | <p>Tot i que l'avenc i el seu ús com a cisterna pot remuntar-se als orígens de la casa, la construcció de la porta és moderna, si fem cas a la data que pot ser 1957. El sistema de recollida d'aigua en cavitat naturals és tan antic com l'home, cosa que ens fa suposar que la utilització d'aquest avenc per aquesta finalitat potser de temps molt reculats. El fet de construir una casa en aquest lloc pot estar relacionat amb la disposició relativament fàcil d'aigua.</p> | 41.6712800,1.9423900 | 411961 | 4613820 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80765-foto-08139-43-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 80783 | La Cort Fosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cort-fosca | <p>ALPINA, ed. (1980). Sant Llorenç del Munt, Serra de l'Obac. Guia cartogràfica. Ed. Alpina, Granollers. Última edició 1980-1991. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | Es conserven parts dels murs | <p>També coneguda com la Cort Fosca de Matarodona, ja que es troba en terres d'aquesta casa. Al costat hi ha una altra cavitat coneguda com l'Hospital de Sang, ja que va ser utilitzat com a tal durant les Guerres Carlines. Es tracta d'una cavitat de tipus espluga amb una obertura en forma de V invertida tapada amb vegetació, que permet l'accés a la cavitat que té una sala a l'entrada i una segona sala al fons, en la que hi ha una font d'aigua. A l'interior, separant les dues ales, hi ha una paret de pedra i maons; l'entrada té també un mur de pedra que tapa parcialment l'entrada. El paviment de les dues sales és pla i de terra, fruit del sediment de la font. No presenta concrecions calcàries. A la sala de l'entrada hi ha una pedra rodona exempta amb una cavitat circular excavada en ella d'uns 40cm de diàmetre, probablement utilitzada per fer foc a modus de fogó.</p> | 08139-61 | Zona de la Pola | <p>En aquesta cavitat hi ha notícia d'una troballa ibèrica, tot i que no hem troba informació detallada d'aquesta. No s'ha excavat ni s'ha publicat el material. Degut a la proximitat amb l'Hospital de Sang i a tenir estructures de murs, faria també funcions d'aixopluc o habitatge en la mateixa època que aquesta. La zona de Sant Llorenç del Munt és geològicament, de conglomerats lutítics i gresos, fet que ha propiciat una gran formació de cavitats càrstiques. Moltes d'aquestes cavitats han estat utilitzades com aixopluc al llarg dels temps, essent una de les primeres tipologies d'habitatges procedent de l'alta edat mitjana, trobant-se referències històriques ja al segle VIII i IX . Es tracta d'un fenòmen molt freqüent a la zona de Sant Llorenç del Munt i dels que trobem bons exemples a Mura. Moltes d'aquestes balmes conserven elements arquitectònics afegits consistents en murs que tanquen l'obertura de la balma per ocupar l'espai interior. Algunes han acabant desenvolupant un habitatge complex com el Puig de la Balma o el Peric, mentre que d'altres tan sols tenien unes poques parets per fer funcions d'aixopluc de persones i animals. Sembla que aquest fenomen s'iniciaria en època medieval, tot i que seria necessària una recerca a fons per determinar els usos de cada una d'elles. Com a dada històrica cal recordar que el 1850 les coves i abrics naturals van ser tapiats per ordre del Capità General per posar fi als malfactors que trobaven refugi (Ferrando, 1993). Ferando fa referència (983) a una troballa ibèrica, però desconeixem a què es refereix.</p> | 41.6581700,1.9628000 | 413643 | 4612344 | 08139 | Mura | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80783-foto-08139-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80783-foto-08139-61-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80799 | Balma de la Pola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-pola | <p>FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | No es conserven estructures d'habitatge. | <p>La balma de La Pola és una cavitat d'una longitud considerable i bastant fonda que forma una cornisa important que protegeix l'interior, que està orientat a migdia. Té poques restes visibles, tot i que a la part superior del sostre de la balma queda alguna resta de probables murs de tancament i un fragment de mur. A l'interior hi ha la font de la Pola. Actualment s'utilitza esporàdicament com a zona de pic-nic de colles d'excursionistes que han disposat taules de ciment i pedra en un racó. Segons la documentació, sembla probable que en aquest indret hi hagués hagut una balma obrada important, ja que s'esmenta el mas de la Pola.</p> | 08139-77 | Turó de la Pola | <p>El mas de La Pola apareix documentat per primera vegada l'any 1336 en un pergamí del fons documental de la casa La Mata. El 1400 Ramon Sescomes prenia possessió del castell i terme de Mura després de compra-ho a Martí l'Humà; aquest concedia en emfiteusi els masos de la Pola i la Rouriga (aquest darrer es trobava a la fondalada de la Porquerissa). Més tard, el 1423 els dos masos eren establerts per Joan de Peguera, gendre del ja mort Ramon Sescomes i administrador del castell i terme de Mura. El 1568 Joan Vall ven el mas de la Pola al senyor del castell de Mura, Bernat Peguera que el tornà a vendre el 1570. En els cens de població de 1592 ja no consta el mas de la Pola, probablement perquè ja estaria deshabitat. Encara surt esmentat el 1601 quan Francesc Vall ven el dret de cultiu del mas, junt als dels masos Rouriga i Ginebreda (APM, consueta), cosa que ens fa pensar que en aquesta època ja no actuaria com a habitatge. No sabem si el mas de la Pola seria la mateixa balma, o si la balma seria utilitzada com a corral o dependència del mas. Probablement el mas es trobaria a prop de la font, de manera que la bauma de La Pola tenia una utilitat segura (Ballbé, 1997). Podia haver tingut una relació amb la torre de La Pola que seria un punt clau de control en una zona en que hi havia diferents masos habitats en l'època (la Pola, casa de l'Espluga, Rauriga, la Porquerissa) i un possible castell (Sapera). Tot i que són probabilitats no constatades arqueològicament, ell lloc va ser documentat i donat a conèixer per Antoni Ferrando (1983). La zona de Sant Llorenç del Munt és geològicament, de conglomerats calcaris, fet que ha propiciat una gran formació de cavitats càrstiques que es van formar a l'Eocè inferior. Moltes d'aquestes cavitats han estat utilitzades com aixopluc al llarg dels temps, essent una de les primeres tipologies d'habitatges de la zona molt freqüent al terme de Mura. Moltes d'aquestes balmes conserven elements arquitectònics afegits consistents en murs que tanquen l'obertura de la balma per ocupar l'interior. Algunes han acabant desenvolupant un habitatge complex com el Puig de la Balma o el Peric, mentre que d'altres tan sols tenien unes poques parets per fer funcions d'aixopluc de persones i animals. Sembla que aquest fenomen s'iniciaria en època medieval, tot i que seria necessària una recerca a fons per determinar els usos de cada una d'elles. Com a dada històrica cal recordar que el 1850 les coves i abrics naturals van ser tapiats per ordre del Capità General per posar fi als malfactors que trobaven refugi (Ferrando, 1993).</p> | 41.6542400,1.9650400 | 413824 | 4611905 | 08139 | Mura | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80799-foto-08139-77-1.jpg | Legal | Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2021-12-27 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.En les primeres dècades del segle XX alguns excursionistes i caçadors també van començar a fer aturada a la balma en els seus trajectes per la Serra de l'Obac. Un grup de caçadors, que pertanyien a la secció d'excursionisme de la Joventut Terrassenca, van decidir a finals dels anys 20 fer diverses obres de condicionament per tal que la font tingués aigua tot l’any i fer una zona d’esbarjo. Els impulsors van ser Valentí Rossinyol, conegut com el Tinet, en Pere Pallejà i en Hans Weichsel (mariner alemany que poc abans havia participat en la primera escalada oficial a la Castellassa de Can Torres). Es va demanar la col·laboració d’un paleta, en Puig, que va passar a ser conegut com 'el paleta de la Pola'; els materials es van pujar en un ruc des de l’Alzina del Salari. Es va fer una cisterna interna i una pica externa a la font, una taula de pedra circular i més endavant dues més petites, així com un armari rebost encastat on guardaven diversos estris, ja que els impulsors hi anaven sovint.Fins a la Guerra Civil a la zona hi havia molts carboners que feien estades a les barraques que construïen escampades pels boscs de la zona, a vegades amb la família (com el cas d’uns valencians que es van fer amics del Valentí Rossinyol, el Tinet, un dels que va impulsar l’arranjament dels elements que s’hi van fer a la balma). Hi havia places carboneres per tot arreu i trien fum quasi contínuament, amb una producció molt activa.L’obertura de la pista des de l’Alzina del Salari fins al coll de les Tres Creus va facilitar l’accés de persones, popularitzant-se el lloc, fins que amb la creació del Parc Natural es va prohibir l’accés rodat. | 94 | 2153 | 5.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 80811 | Bassa de Coma d'en Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-coma-den-vila | <p>GIMÉNEZ, S.; GUARNER, N. , GIMÉNEZ, M. (1997). Larves de Salamandra salamandra (L) a la bassa natural de Coma d'en Vila. IV trobada d'estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, 20 de novembre de 1993. Diputació de Barcelona, Servei de Parcs.</p> | <p>Aquesta bassa està catalogada pel Parc Natural com a punt d'alt interès ecològic, en la que hi ha un cartell que recorda que no es poden abandonar animals en ella (peixos, tortugues o crancs). Es tracta d'una bassa natural formada per l'embassament d'aigua de pluja, ja que no disposa de cap font que li proporcioni aigua de manera continuada. La bassa és una cavitat excavada en un paviment de roca natural de conglomerat d'uns 2'5m de llargària i poca profunditat. Pel fet de tenir aigua de forma quasi continuada, ha crescut vegetació a l'interior de la bassa, així com durant tot l'any és lloc de posta de larves de salamadra. La seva utilitat actual és que serveix d'abeurador d'animals en llibertat, d'aquí el seu interès ecològic. Es troba al costat de la casa-corral de Coma d'en Vila, davant l'era de la casa i al peu del camí que des de la casa porta a l'alzina Bonica i a Matarodona.</p> | 08139-89 | La Mata | 41.6667900,1.9726300 | 414473 | 4613291 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80811-foto-08139-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80811-foto-08139-89-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80824 | Font del Foradot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-foradot | <p>És una font de sortidor situada al torrent del Reixac, dins una espluga i al costat d'una bassa de regadiu formada per l'acumulació de l'aigua de la font. Es troba en una zona de cultius, de feixes d'horts, al sud del nucli urbà i molt a prop d'aquest. La cavitat on es troba la font presenta formacions calcàries provocades per l'efecte continu de l'aigua, amb presència d'espècies vegetals pròpies dels llocs humits, principalment molses i falgueres.</p> | 08139-102 | Nucli urbà, zona dels horts | <p>Històricament aquesta font, igual que la resta de fonts properes al nucli, s'ha utilitzat com a abastiment d'aigua del poble i per regadiu dels horts que es troben a les feixes de la banda de migdia de la riera. L'aigua d'aquesta font es va canalitzar ja a l'edat mitjana i es portava a través d'un aqüeducte per salvar el desnivell de la riera de Nespres fins als horts de can Llobet. Els conglomerats de Sant Llorenç del Munt presenten esquerdes que afavoreixen la filtració d'aigua, i els estrats impermeables intermitjos, formats per lutites i gresos, forcen a l'aigua a sortir a l'exterior. Aquesta és la formació de moltes de les fonts del terme de Mura. Avui, constiuteix un reclam turístic inclòs a La Ruta del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i La Serra de l'Obac anomenada 'Més de mil fonts'.</p> | 41.6979800,1.9752600 | 414733 | 4616751 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80824-foto-08139-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80824-foto-08139-102-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80825 | Font del Formatget | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-formatget | <p>Aquesta font es troba situada al torrent del Reixac, al sud del nucli urbà, en una zona de feixes de conreu destinades principalment a horts, i no presenta activitat antròpica. Davant la font hi ha un plàtan de gran envergadura i amb una important copa circular, com a senyal de la presència d'una deu o brollador.</p> | 08139-103 | Nucli urbà, zona dels horts | <p>Històricament aquesta font, igual que la resta de fonts properes al nucli, s'ha utilitzat com a abastiment d'aigua del poble i per regadiu dels horts, en molts casos era embassada per aquesta utilitat. La formació rocosa de Sant Llorenç del Munt presenta esquerdes que afavoreixen la filtració d'aigua, amb estrats impermeables entre mig que forcen a l'aigua a sortir a l'exterior. Aquesta és la formació de moltes de les fonts del terme de Mura. És un recurs turístic que està inclòs a La Ruta del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i La Serra de l'Obac anomenada 'Més de mil fonts'.</p> | 41.6982100,1.9755000 | 414753 | 4616777 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80825-foto-08139-103-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80827 | Gorg i saltant del Padre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-i-saltant-del-padre | <p>El gorg del Padre és un petit embassament natural situat al torrent d'Estenalles, just al costat de la font de l'Escolà, a la zona dels horts del Rector, al que dóna un saltant de la riera conegut com saltant del Padre. El conjunt està format per les formes erosionades de les roques per les quals baixa l'aigua de la riera que arriba al gorg i un entorn natural molt ben conservat. El conjunt és un paratge d'una gran bellesa condicionat a les fluctuacions estacionals.</p> | 08139-105 | Nucli urbà, horts del Rector | <p>És un recurs turístic que està inclòs a La Ruta del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i La Serra de l'Obac anomenada ' La riera de Nespres '.</p> | 41.6942400,1.9889700 | 415869 | 4616323 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80827-foto-08139-105-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80829 | Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-de-sant-llorenc-del-munt-i-serra-de-lobac-1 | <p>AMBRÓS I MONSONÍS, Jordi (1998). Text normatiu. Modificació del Pla Especial de protecció del medi físic i del paisatge de l'Espai Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Diputació de Barcelona. www.diba.es/parcs/stllorenc/stllorenc.htm</p> | <p>El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac està situat a la serralada Prelitoral Catalana, a cavall entre les comarques del Bages i del Vallès Occidental, entre el riu Llobregat i el riu Ripoll. El parc natural està format per dues serralades, que són precisament les que li donen el nom, i que s'uneixen a l'anomenat coll d'Estenalles. És un paisatge pedregós, amb cingles i canals obagues resultat de l'acció erosiva de l'aigua sobre conglomerats, lutites i gressos dipositats durant l'Eocè i l'Oligocè. El clima és mediterrani subhumit amb variacions segons l'altitud i zona. Hi ha una vegetació i fauna de tipus mediterrani, amb presència d'algunes espècies eurosiberianes. Bàsicament hi ha alzinars i rouredes, tot i que també hi ha pi blanc, roig i pinassa, faig, freixe i teix. Entre les espècies faunístiques destaquen el porc senglar, gat mesquer, aliga perdiguera, ratolí de bosc, falcó pelegrí, talpó roig, talpó muntanyenc i salamandra. La zona del parc té una superfície de 13.694ha. El Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l'Obac forma part de la xarxa d'espais naturals, promoguts i gestionats per la Diputació de Barcelona i els ajuntaments de la zona: Castellar del Vallès, Granera, Matadepera, Monistrol de Calders, Mura, El Pont de Vilomara i Rocafort, Rellinars, Sant Llorenç Savall, Sant Vicenç de Castellet, Talamanca, Terrassa i Vacarisses. La zona sud del terme municipal de Mura és la que forma part del Parc de Sant Llorenç, per sota el terme que marca la riera de Nespres cap a l'oest i centre, i per sota la carretera del coll de Lligabosses per l'est. Per tant, una part molt important de Mura forma part del Parc, motiu pel qual bona part del terme està protegit per la seva normativa. El Parc Natural configura un anell verd que envolta sectors fortament urbanitzats. L'interés paisatgístic, biològic i cultural del massis de Sant Llorenç de Munt i Serra de l'Obac justifica que s'hagi creat un espai protegit. Un espai pel foment d'un ús racional del territori que faci possible l'aprofitament ordenat dels recursos amb l'objectiu de fer compatible els valors naturals, culturals amb les activitats socioeconòmiques dels seus habitants.</p> | 08139-107 | Mura | <p>L'any 1932 la Generalitat republicana el va incloure en el planejament, degut al seu valor paisatgístic i natural, constant ja la necessitat de protecció. L'any 1936 va ser inclòs en un sistema de parcs naturals provincial establert pel pla General d'Ordenació de la Província de Barcelona. Des del 1972 el massís de Sant Llorenç està protegit per un Pla especial d'ordenació que ha promogut la Diputació de Barcelona, dictant mesures legals de protecció i conservació en un Pla d'Ordenació del massís fet per la Diputació de Barcelona i delimitant l'àrea del parc. L'any 1982, s'aprova la revisió del Pla General ampliant a 9.638 ha. L'any 1987 la Generalitat aprova el decret que permet acomplir al parc les exigències de la Llei d'Espais Naturals (106/1987 de 20 de febrer, pel que es crea el Parc). Actualment, després d'una darrera ampliació de protecció (decret 328/1992 de 14 de desembre), el Pla especial arriba a les 13.694 hectàrees, distribuïdes en 12 municipis de tres comarques diferents. A la comarca del Bages, Monistrol de Calders, Mura, el Pont de Vilomara, Talamanca i Sant Vicenç de Castellet. Al Vallès Occidental, Castellar del Vallès, Matadepera, Rellinars, Sant Llorenç Savall i Terrassa.</p> | 41.6657600,1.9900400 | 415921 | 4613160 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | La Diputació de Barcelona és propietària del 45 % de la superfície protegida. Des del 1994, el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac està agermanat amb el Parc Natural de Huétor, a Granada, amb el qual manté un pla de treball triennal. L'Oficina del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac es troba al Mas La Mata, Ctra. De Terrassa a Navarcles, km 14,8., al terme de Mura. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80830 | Alzina de la Creueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-creueta | <p>FERRANDO I ROIG, A. (1993). El mas Puig de la Balma. Mura. Col·lecció Cavall Bernat, 23. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. AAVV. Camins i fonts de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Guies de Descoberta, 1. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Diputació de Barcelona. 1989.</p> | <p>Soca d'alzina que té una creu tallada. Es troba situada al coll de la Creueta, prop del Puig de la Balma. Es tracta d'una alzina d'envergadura normal, no excessivament gross, però que té interès pelfet de tenir gravada una creu al seu tronc. Segons ens han explicat, quan s'ha donat el casa que l'alzina es mor, es grava la creu en altra alzina de la vora.</p> | 08139-108 | Coll de la Creueta | <p>La llegenda popular explica que la creu tallada a la soca commemora el fet que una dona morí estimbada en el cingle de Roca Picarda. El coll de la Creueta separa les carenes de Roca Picarda i de la coma d'en Bou, on hi ha l'encreuament entre el camí Ral de Barcelona a Manresa que passa per Rocafort i el camí de Mura a Santa Creu de Palou.</p> | 41.6915900,1.9527400 | 412850 | 4616065 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2021-05-26 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80831 | Roure del Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-palau | <p>AAVV. Camins i fonts de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Guies de Descoberta, 1. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Diputació de Barcelona. 1989.</p> | <p>Aquest bell exemplar de roure es troba al peu del camí que s'agafa a la carena del Pagès i que descendeix cap a la zona de Coll d'Estenalles pel mig del bosc. Es troba a la vessant obaga de la carena dels Clapers, per tant, a un lloc bastant ombrívol i humit. Es tracta d'un exemplar de gran enverdagura, tan pel que fa al tronc com a la copa, d'uns 30m d'alçada. Es un arbre que es pot albirar des de bastant lluny degut a la seva grandaria.</p> | 08139-109 | Coll d'Eres | <p>S'ha atribuït la protecció d'aquet roure al carboner conegut com el Palau (el seu cognom) que hi treballava a la zona de la carena del Pagès.</p> | 41.6657400,2.0096500 | 417553 | 4613139 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Simbòlic | 2021-12-27 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80832 | Alzina del Farell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-farell | <p>FERRANDO I ROIG, A. (1993). El mas Puig de la Balma. Mura. Col·lecció Cavall Bernat, 23. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. AAVV. Camins i fonts de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Guies de Descoberta, 1. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Diputació de Barcelona. 1989.</p> | <p>L'alzina del Farell es troba prop de la casa El Farell i al peu de la cruïlla del camí de la casa amb el camí de Santa Creu de Palou. És una alzina de capçada rodona i grans branques que surten totes d'una soca comuna. Aproximadament fa 10 m d'alçada. És un dels arbres emblemàtics de la zona.</p> | 08139-110 | El Farell | <p>L'alzina del Farell ha estat anomenada popularment alzina del Penitents, degut a que en les proximitats es trobava aquesta alzina relacionada amb el costum del pelegrinatge a Montserrat, ja que quan arribaven a aquest punt els pelegrins reposaven davant al peu de l'alzina que es trobava al costat de la riera. El pelegrinatge a Montserrat era un antic costum anyal en que els homes anaven descalços a Montserrat vestits de manera estranya, amb camisa i gorra blanques, descalços i amb les cames descobertes. L'alzina dels Penitents es trobava al costat de la riera, abans d'arribar a la casa del Farell, i va desaparèixer en fer una tallada d'alzines un grup de furtius farà uns vint anys. Amb el temps l'alzina del Farell ha anat agafant protagonisme i actualment se li dóna també el nom d'alzina dels Penitents tot i que en origen no era aquesta la de la tradició.</p> | 41.6804200,1.9217400 | 410255 | 4614856 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Simbòlic | 2021-05-26 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80833 | Alzina Bonica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-bonica-0 | <p>BALLBÉ, M. (2000). Topònims de Sant Llorenç del Munt i rodalia. Centre Excursionista de Terrassa. Matadepera. AAVV. Camins i fonts de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Guies de Descoberta, 1. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Diputació de Barcelona. 1989.</p> | <p>Aquesta és una gran alzina situada en una esplanada, lloc d'aturada dels excursionistes. Es troba al camí que va des de Coll de Boix cap a Mura per la Serrallonga, prop del trencall cap a coma d'en Vila. És un imponent exemplar amb una capçada arrodonida, d'aproximadament 11 m d'alçada amb un perímetre de tronc a la base de 2,80m.</p> | 08139-111 | Coma d'en Vila | 41.6649100,1.9711700 | 414349 | 4613084 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Simbòlic | 2021-05-26 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80846 | Coves de Mura / Les Mines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-de-mura-les-mines | <p>COLL, X. (1988). Mura a 'Història del Bages', vol. II. Ed. Parcir, Manresa. COLL i FERRET, Xavier (1985). Mura, la terra, la gent i Sant Martí. Segona edició de 1991. Edita parròquia de Sant Martí. Mura. LLOPIS LLADO, N. (1935). Cova de Mura. Sota Terra. Club Muntanyenc Barcelonés. Barcelona, pp. 29-35.</p> | No es conserva el jaciment | <p>Cavitat natural formada per una galeria d'uns 170m de fondària que es troba al sud del nucli de Mura i relativament proper a aquest, seguint el camí del Cargol. A causa del tipus de roca que la formen i a la humitat present s'han desenvolupat al llarg dels anys una sèrie de formacions calcàries d'estalactites, estalacmites, columnes i cristalls que han configurat un conjunt característic. Destaca la sala d l'entrada, on hi ha una columna central formada per l'erosió de l'aigua. Actualment es troben tancades amb una reixa.</p> | 08139-124 | Collet del Reixac | <p>Aquesta cavitat va ser ocupada com a lloc d'habitació ja en època del bronze antic, tal i com deixen constància les troballes arqueològiques realitzades a principis del segle XX, algunes de tipus clandestí de les que es desconeix els materials i altres realitzades per membres del Centre Excursionista Montserrat de les que resten els materials dipositats al Museu Comarcal de Manresa. Aquesta cavitat va ser descoberta casualment per membres del Club Muntanyenc Barceloní l'any 1890.</p> | 41.6859900,1.9735200 | 414572 | 4615422 | 08139 | Mura | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80846-foto-08139-124-2.jpg | Legal | Paleògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Malauradament, els darrers anys les formacions calcàries han sofert actes vandàlics i n'han desapargeut moltes, fent malbé el conjunt de la cavitat. | 124 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80921 | Balma del Quarto de Reixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-quarto-de-reixa | <p>FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell. BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997.</p> | XIV ? | Parets fragmentades | <p>Balma obrada amb dues parets de pedra seca que la tanquen formant una porta d'accés a la part frontal.</p> | 08139-199 | Zona L'Espluga | <p>No hi ha documentació ni vestigis que permetin saber si es tracta d'un tancament antic o probablement degut a l'ordre per la que el 1850 les coves i abrics naturals van ser tapiats per ordre del Capità General per posar fi als malfactors que trobaven refugi (Ferrando, 1993).</p> | 41.6526700,1.9630800 | 413659 | 4611733 | 08139 | Mura | Difícil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 80923 | Riera de Nespres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-nespres | Es fan abocaments de cases a la riera. | <p>La riera de Nespres neix una mica més amunt de les sorgències conegudes com Els Caus de Mura, on reb el nom de riera d'Estenalles, i més avall, el nom de riera de Nespres (Nèspola) al seu pas del municipi, mentre que al terme de Rocafort reb el nom de riera de Mura. L'acció erosiva actual de l'aigua sobre la roca que configura el seu llit ha donat lloc a un singular relleu, amb cavitats. Es tracta d'un corrent d'aigua que depén molt de la pluja, tot i que generalment tot l'any té aigua. Degut a l'estructura rocosa del seu llit ha hagut diferents aiguats en èpoques de pluges fortes que han afectat a edificacions properes, com el de l'any 1962 que es va endur els molins de can Mas, Melses i Faure, a més del dos aqüeductes que travessaven la riera al poble.</p> | 08139-201 | Mura | <p>La utilització de la riera es remunta documentalment a l'Edat Mitjana, quan els molins edificats al costat utilitzaven l'impuls de l'aigua. El molí del mig és una de les edificacions més antigues de Mura, que ja surt documentada a principis del segle XI. En 'l'Spèculo del Monestir de Sant Llorenç del Munt' (inventari de les escriptures de vendes i drets dels monestir) hi ha un document de l'any 1055 on consta una concessió feta per l'Abat del monestir d'una casa amb hort, colomer, molí, trull, terres i vinyes, que es troba al costat del riu Nèspola. És aquesta la primera vegada que s'esemnta la riera de Nèpola, al costat de la qual es va edificar la sagrera de Mura a l'entorn de l'església parroquial a partir del segle X. La riera també ha proporcionat moviment a altres molins: el de can Mas, el molí del Melses, el del Faure.</p> | 41.6990800,1.9768000 | 414862 | 4616872 | 08139 | Mura | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80923-foto-08139-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80923-foto-08139-201-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80926 | Font de la Blanquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-blanquera | <p>Antiga font de brollador ubicada en una zona ombrívola davant del poble. La font brolla en èpoques de pluja formant un gran surtidor, però darrerament es manté seca degut a la manca de pluges. Es troba en un racó en el que hi ha una alta paret de roca que la protegeix. No hi ha cap tipus d'intervenció antròpica construïda a l'entorn de la font que es manté natural, formant un dipòsit natural o cucona.</p> | 08139-204 | Camí de la Blanquera | <p>Font natural que es troba molt a prop del forn de calç de la Blanquera i que constribueix amb les seves aigües al torrent de la Blanquera.</p> | 41.6973100,1.9748600 | 414699 | 4616677 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80926-foto-08139-204-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80930 | Avenc del Llest | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-llest | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997. Catálogo espeleológico de la província de Barcelona, 1974, del Grupo de Exploraciones Subterráneas del Club Montañés Barcelonés i la Diputación Provincial de Barcelona.</p> | <p>Proper a la font dels Traginers, termenejant amb el coll de Boix i el torrent de Coma d'en Vila. A l'interior hi ha formacions calcàries de gran bellesa i ben conservades.</p> | 08139-208 | Zona La Mata | <p>Uns excursionistes van fer una descoberta casual en caure a dins el gos que portaven . El nom d'avenc del Llest correspon al nom del gos.</p> | 41.6626700,1.9777600 | 414894 | 4612829 | 08139 | Mura | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80931 | Avenc de les Ermínies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-les-erminies | <p>Rosaura, J. (1974). Circular nº 155 del Centre Excursionista de Terrassa, juliol de 1974, p. 418-420. Catálogo espeleológico de la província de Barcelona, 1974, del Grupo de Exploraciones Subterráneas del Club Montañés Barcelonés i la Diputación Provincial de Barcelona.</p> | <p>L'avenc es troba a un quilòmetre a l'oest de la Roca Picarda seguint un corriol que surt del camí Ral i senyalitzat amb pedres trobem l'avenc. Té 18m de profunditat i acaba en una gran sala. No hi ha formacions d'estalactites i estalacmites ja que és molt sec el seu interior.</p> | 08139-209 | Zona Puget | <p>La cavitat es va formar en bancs d conglomerats de Sant Llorenç, format-se en l'era Terciària. La primera exploració de la que es té notícia es va fer el desembre de 1920 per part de membres del Centre Excursionista de Terrassa.</p> | 41.6994900,1.9682400 | 414151 | 4616926 | 08139 | Mura | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80742 | Ara de Sant Martí de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ara-de-sant-marti-de-mura | <p>ALAVEDRA, S. (1980). L'ara d'altar romànica de Sant Martí de Mura (Barcelona). A 'Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa', nº 21, pàgs. 165-178. Terrassa. AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XI, El Bages. Fundació Enciclopèdia Catalana. SITGES, X. (1960). L'art antic a la comarca del Bages. Sant Martí de Mura. A 'Bages', nums. 92, 93, 94. Manresa, octubre, novembre, desembre. VILA, A. (1929). Etimologia i arqueologia de Mura. A 'Butlletí del CP de Terrassa', pàg. 137. Terrassa.</p> | XII | <p>L'altar principal de l'església de Sant Martí de Mura conté una ara formada per un bloc de pedra rectangular de 140m de llarg i 84m d'ample i un gruix de 19cm, que està diferenciat en dos plans, amb l'inferior tallat de forma axamfranada cap a l'interior i decorat amb motius ornamentals a la cara frontal, i al costat dret formant una sanefa ondulant entrecreuada. Sobre la superfície de l'ara i al costat dret hi ha unes inscripcions incises sobre la pedra, probablement referents a l'acta de consagració: GUILELM SENDRE / GERIBERT SUB DIOCONO CUM OMNIBUS PARENTIBUS / MEIS VIVIS ET DEFUNCTIS / GOUAN PUN....(Guillem Sendre / Geribert sots diaca amb tots els meus parents / vius o difunts / Joan Pu...). Com a dada curiosa cal assenylar que en aquesta inscripció els noms dels personatges són en català, mentre que la resta és el llatí, cosa que no passa en altres ares de la mateixa època. L'ara es troba situada sobre quatre columnes amb la base i el capitell iguals, alguns dels quals són originals i procedents d'un altar romànic de l'església de Santa Maria de Talamanca, que s'havia desmuntat fa molts anys.</p> | 08139-20 | Altar major de Sant Martí de Mura | <p>L'ara va ser abandonada prop de la riera de Nespres, i més tard reaprofitada per a la capella de Sant Antoni. Fa pocs anys que retornà al seu emplaçament original, quan es van fer obres de remodelació de l'altar major.</p> | 41.6989500,1.9759100 | 414788 | 4616858 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80742-foto-08139-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80742-foto-08139-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80742-foto-08139-20-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 92|85 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 80746 | Ara de l'ermita de la Concepció de Matarodona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ara-de-lermita-de-la-concepcio-de-matarodona | <p>BALLBÉ, M. (1997). Aportació històrica de Mura. Vol. I. Inèdit.</p> | XVI ? | Conservació dolenta en estr a l'exterior | <p>Ara d'altar tallada en pedra sorrenca. És de forma rectangular, amb un rebaix quadrangular a la part central per guardar les relíquies de consagració de l'altar. Actualment es troba al terra a l'exterior de la capella.</p> | 08139-24 | Zona Santa Creu de Palou | <p>La consueta de Mura de 1592 (Arxiu Episcopal de Vic) ja esmenta la capella, però l'obra actual ens fa pensar en una restauració bastant moderna. És probable que l'ara procedeixi de la primera capella.</p> | 41.6659900,1.9357000 | 411397 | 4613240 | 08139 | Mura | Restringit | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 80761 | Molí d'oli del Farell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-doli-del-farell | Es tracta de fragments | <p>Pica de molí d'oli feta en un bloc de pedra tallat en forma cilíndrica amb una cavitat circular al centre. Sobre aquesta superfície girava al voltant d'un eix central la mola que xafava les olives. La tipologia d'aquesta pica correspon als molins d'oli més antics, probablement medieval. Es troba a un cobert que forma part de la casa.</p> | 08139-39 | El Farell | <p>L'estructura de la casa del Farell mostra que molt probablement sigui anterior als segles X-XI. La documentació més antiga que fa referència és de l'any 1395, que esmenta a Jaume Zapineda del manso la Pineda, parròquia de Santa Cruz de Palodio al castell de Mura (Ballbé, 1997). La casa era coneguda com la Pineda, tot i que a la consueta de Mura de 1592 (APM) els habitants de la casa ja rebien el cognom Farell. A principis del segle XVII tant es coneixien per Pineda com per Farell, essent el moment històric en què es canviaria la denominació de la casa. Queda constància d'aquesta doble nomenclatura en documentació conservada a l'Arxiu de Terrassa datada el 1613. Miquel Farell s'esmenta al fogatge de 1553 (Iglèsies, 1979).</p> | 41.6804900,1.9187200 | 410004 | 4614867 | 08139 | Mura | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80786 | Base de premsa del Farell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/base-de-premsa-del-farell | Està tirada a l'era i no conserva més que la pedra | <p>Base de premsa de vi tallada en pedra. Té forma quadrangular amb un encaix circular a la cara superior i amb un desguàs. Es tracta d'una base de premsa petita en la que anava encaixada la gàbia. No es conserven altres elements. Està a l'era de la casa, davant les tines.</p> | 08139-64 | El Farell | <p>L'estructura de la casa del farell mostra que molt probablement sigui anterior als segles X-XI. La documentació més antiga que fa referència és de l'any 1395, que esmenta a Jaume Zapineda del manso la Pineda, parròquia de Santa Cruz de Palodio al castell de Mura (Ballbé, 1997). La casa era coneguda com la Pineda, tot i que a la consueta de Mura de 1592 (APM) els habitants de la casa ja rebien el cognom Farell. A principis del segle XVII tan es coneixien per Pineda com per Farell, essent el moment històric en que es canviaria la denominació de la casa. Queda constància d'aquesta doble nomenclatura en documentació conservada a l'Arxiu de Terrassa datada el 1613. Miquel Farell s'esmenta al fogatge de 1553 (Iglèsies, 1979). Els masos de Santa Creu de Palou, Matarrodona, Puigdoure, la Casa del Putget i el Farell, al segle XVIII van tenir un important auge econòmic degut a la producció de vi, com ho demostren les llindes gravades en les portes de les cases i els cups de les tines. La tipologia d'aquesta base de premsa és dels segles XVII-XVIII.</p> | 41.6806200,1.9187900 | 410010 | 4614881 | 08139 | Mura | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80786-foto-08139-64-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80801 | Fons del Museu de Terrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-de-terrassa | <p>COLL, X. (1988). Mura a 'Història del Bages', vol. II. Ed. Parcir, Manresa. Pp. 115-116. DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | <p>El fons conservat al Museu de Terrassa procedent de Mura consisteix en un collaret de petxines (15 peces) que formava part de l'aixovar de les cistes megalítiques de Serrallonga, excavades els anys 1920-30 per un equip dirigit per Joan Solà, del Centre Excursionista de Terrassa. Les cistes estan datades a l'edat del bronze. També conserva material trobat en superfície a la cova del Centenari, consistent en un fragment ceràmic trobat per Jordi Guillemot i Marcet. És un fragment, d'uns 15cm, que pertany a un terç del perfil d'una urna del Bronze Final-Ferro inicial que conserva la vora, el coll amb un cordó d'inflexió vora-coll, i part del cos. El museu també conserva dos dibuixos fets a carbonet a inicis del segle XX per Anna Mata de la Barata i Samaranch, néta dels dos personatges retratats. Es tracta dels retrats del matrimoni format per Fancesc d'Assís Mata de la Barata i Guitart, i Anna M. Masqué i Ribas, hereus del mas de la Barata. Van ser donats per Hermínia Domingo l'any 2006. (Nº d'inventari: MdT 25.103 i MdT 25.104).</p> | 08139-79 | Museu de Terrassa | <p>El fons que es conserva al Museu de Terrassa prové del fons del Centre Excursionista de Terrassa, fruit de les intervencions arqueològiques realitzades per aquesta entitat. Van ingressar al museu l'any 1959, quan es creà el Museu d'Art de Terrassa que aplegà les col·leccions de la Biblioteca-Museu Soler i Palet. Actualment la secció d'arqueologia es troba al Castell Cartoixa de Vallapardís.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80801-foto-08139-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80801-foto-08139-79-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 79 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80802 | Fons del Museu de Sabadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-de-sabadell | <p>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | IaC-IdC | <p>Al fons del Museu es conserven fragments de ceràmica romana procedents de la balma de la Porquerissa. La notícia de la troballa la va fer Antoni Ferrando (1983).</p> | 08139-80 | Museu de Sabadell | <p>El Museu de Sabadell es va obrir l'any 1930 amb una col·lecció de material aqrueològic de Sabadell i tenia dues seccions, la d'Història i la de Belles Arts. Després de la Guerra Civil el museu obre noves seccions, entre elles la de Paleontologia. L'any 969 aquesta col·lecció es separa del Museu formant una nova institució i aquest passa a ser el Museu d'Història de Sabadell. Part de les col·leccions arqueològiques s'han nodrit d'antic material procedent de les troballes de grups excursionistes de la zona, com és el cas del material ceràmic de la Balma de la Porquerissa de Mura.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80803 | Fons del Museu d'Arqueologia de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-darqueologia-de-catalunya-0 | <p>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell. LONGUERAS, M. ; VIÑAS, R. (1964-65) Notas de arqueología de Cataluña y Baleares. Mura. A Ampurias XXVI-XXVII. Barcelona. P. 269-272. SOUICH, F. Du (1974). Los restos humanos prehistóricos de la cueva del Turó del Mal Pas. Ampurias, nº 36. SOUICH, F. Du (1970). Algunos dientes humanos del Bronce Inicial de Cataluña. Pyrenae, nº 6.</p> | -1800 | <p>Es conserva el material arqueològic procedent de la Cova Turó del Mal Pas, enterrament d'inhumació col·lectiu. El material que formava l'aixovar consisteix en restes antropològiques corresponents almenys a 19 individus, mostrant una població de tipus mediterrani gràcil, amb alguns trets robusts i pervivències racials del paleolític superior; un vas de ceràmica fet a ma; instruments de sílex i os. Instruments de sílex: una punta de sageta de sílex amb aletes i peduncle, un rascador de sílex, un fragment de sílex en forma de fulla de secció trapezoïdal amb retocs, una fulla llarga de sílex trapezoïdal, i una fulla de sílex de color melat. Instruments d'os: un punxó, tres fragments de punxons i una part d'un ullal de senglar. Ceràmica: un gran vas fet a mà de forma cònica a la part superior i semiesfèrica a la meitat inferior, amb diversos mugrons a la línia de la carena amb dos foradets verticals cadascun d'ells. Restes paleontològiques: capra Ibex, equus Caballus (en total vint restes). Restes antropològiques: 615 fragments d'ossos humans entre els que destaquen 19 mandíbules i dos cranis.</p> | 08139-81 | Museu Aqueològic de Catalunya | <p>Es van fer diferents actuacions a la cova Turó del Mal Pas: l'any 1963 es va fer la troballa en superfície i la primera exploració per part del Grup d'Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barceloní, dirigits per Òscar Andrés i Josep Maria Torras. L'any 1965 un equip de l'Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona dirigit per M. Llongueras i R. Viñas es va interessar per la troballa i va fer una excavació que no tingué continuïtat malgrat l'interès de la cova. El material arqueològic procedent de les investigacions portades a terme per 'Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona es conserva al Museu d'Arqueologia de Catalunya des de que després de la Guerra Civil la Diputació de Barcelona assumís la gestió. L'any 1996 es transefereix el Museu a la Generalitat de Catalunya.</p> | 41.7007500,1.9769800 | 414880 | 4617057 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80804 | Fons del Museu Comarcal de Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-comarcal-de-manresa | <p>Es conserven un conjunt de 294 fragments dels quals 289 són de ceràmica feta a mà, i els altres corresponen a restes humanes i fragments de pedra, amb el número d'inventari MCM-17 com a jaciment. D'entre aquests fragments, hi ha 4 d'exposats a la sala del museu (MCM 259, 260, 261 i 262) de ceràmica feta a mà del període del bronze mig-final. L'altre objecte procedent de les coves de Mura exposat al museu és el motlle per a foneria número d'inventari MCM-263, que és una pedra de 8x6,3 cm. amb encaixos per a fondre 2 punxons o agulles.</p> | 08139-82 | Manresa | <p>El Museu de Manresa conserva un material en dipòsit procedent de Mura. La forma d'ingrés al museu és dubtosa, del que formen part des de l'any 1936. Probablement van ingressar amb un conjunt de materials arqueològics procedents del Centre Excursionista Montserrat, entitat que es va dedicar a recollir material en les excursions que realitzava a principis del segle XX. L'any 1936 es van unificar les col·leccions dels dos centres excursionistes de Manresa entrant a formar part aquest material dels fons del Museu Comarcal de Manresa. És probable que part del material fou recollit a la Cova de Mura, tot i que pot haver barrejat material d'altres cavitats de la zona.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Informació facilitada pels tècnics del Museu. | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80817 | Gegantons de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegantons-de-mura | XXI | <p>Mura té dues figures populars de gegantons. Hi ha una figura masculina, en Joanot, i una femenina, la Tina, que tenen aspecte de nens, amb els braços llargs al costat del cos i vestits amb bata i camisa de màniga llarga a sota. Ella porta un cistell amb flors i ell té els braços doblegats. Les figures estan formades pel cap i l'estructura inferior de fusta per portar-los, d'aquesta manera es poden utilitzar com a gegants i com a nans, ja que tenen la boca oberta per tal que els portadors puguin mirar, si els porten com a nans.</p> | 08139-95 | Rectoria de Mura | <p>Les dues figures van ser realitzades en cartró pedra per la muratana Felisa Prat, així com els vestits de roba. Van ser batejats a Mura durant la Festa Major de l'any 2004.</p> | 41.6990100,1.9761400 | 414807 | 4616865 | 2003-04 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80817-foto-08139-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80817-foto-08139-95-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Felisa Prat | Informació oral de Felisa Prat. | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 80838 | Col·lecció de pintura ajuntament de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-ajuntament-de-mura | XX-XXI | <p>L'ajuntament conserva diferents obres pictòriques, principalment a l'oli, fruit dels premis que patrocinava aquest. Es tracta de pintures de diversos autors, entre ells Vila Arimany, Basora, Soriguera, Tomàs Viver, Vilapagès. Es tracta de pintures en què el tema és Mura, fonamentalment vistes de carrers del poble antic. La major part d'aquestes es troben penjades a les parets de l'Ajuntament i del local social.</p> | 08139-116 | Nucli urbà | <p>El Concurs de Pintura Ràpida de Mura es va cel·lebrar de l'any 1974 a l'any 2005. Es feia a la tardor, a mitjans d'octubre, mantenint-se l'exposició fins al dia 1 de novembre, quan començava la Festa Major de Mura. Aplegava aproximadament uns 50 pintors que podien fer el quadre el dissabte o el diumenge. Participaven pintors que freqüenten els concursos de pintura ràpida d'arreu de Catalunya i algun pintor local i afeccionats. Entre els pintors de més renom hi ha Vila Arimany, Basora i Soriguera. El tema dels concurs era lliure però sempre sobre Mura i fet al lloc. Hi havia un total de cinc premis d'entre 300 i 600 euros, que posaven els patrocinadors. Les obres guanyadores quedaven en propietat dels patrocinadors que eren l'Ajuntament i empreses vinculades amb el poble. L'Ajuntament va formar així una important col·lecció de pintura que, degut a la manca d'espai, va posar a la venda a particulars del poble. Igualment, els pintors que no guanyaven cap premi els podien posar a la venta. L'any 1984 es va incorporar dins el marc del mateix concurs un concurs de dibuix infantil.</p> | 41.7007500,1.9769800 | 414880 | 4617057 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80853 | Monument a Maragall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-maragall-0 | XX | <p>A l'esplanada de Coll d'Eres hi ha un monument dedicat a Joan Maragall. És un monòlit de pedra sense tallar posat vertical amb una inscripció a la part central, que està polida. La inscripció diu: TERRASSA A JOAN MARAGALL – COLL D'ERES – XV.V.MCMIV – XI.V.MCMLXI– JO NO SÉ LO QUE TENIU – QUE US ESTIM TANT. MUNTANYES.</p> | 08139-131 | Coll d'Eres | <p>Posat el dia 11 de maig de 1961 per membres del Centre Excursionista de Terrassa en commemoració del centenari de Maragall (1860-1960).</p> | 41.6705200,2.0078700 | 417411 | 4613671 | 1961 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80853-foto-08139-131-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-07-03 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 80857 | Sarcòfag de l'església de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-lesglesia-de-sant-marti | XII ? | <p>Sarcòfag de pedra de forma paral·lelepipèdica cobert amb tapa que forma dues cares a modus de teulada. Totes les superfícies de les cares i de la tapa estan motllurades amb línies horitzontals, i a les dues cares del triangle lateral de la tapa hi ha una creu inscrita en un cercle i voltada de raigs solars. És petit, probablement dels que s'utilitzaven com a ossaris.</p> | 08139-135 | Església de Sant Martí | <p>Amb motiu de les obres de rehabilitació de l'església de Sant Martí entre 1982 i 1984 es descobrí un sarcòfag de pedra en obrir un portal emparedat a la part de llevant de la primera nau, és a dir, de la més antiga. La rehabilitació es va portar a terme pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona que tenia la finalitat bàsica de fer més llegible el monument i consolidar les parets en mal estat degut a les diferents reformes al llarg dels segles. Actualment es troba exposat a la paret lateral esquerra de l'església, sobre dues peanyes de pedra.</p> | 41.6989500,1.9759100 | 414788 | 4616858 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80857-foto-08139-135-1.jpg | Inexistent | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | La cronologia es relaciona amb l'època de construcció de les naus centrals, és a dir, el segle XII; per tant correspondria a final del romànic i principis del gòtic. | 93 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 80875 | Imatge de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-marti | XVIII | <p>Imatge de talla en fusta policromada de Sant Martí. El sant està dret, vestit amb túnica, capa, mitra i portant el bàcul de bisbe a la mà dreta. Es troba sobre una peanya amb la inscripció AÑO DE 1786.</p> | 08139-153 | Nucli urbà, església parroquial | <p>Aquesta imatge molt probablement formava part de l'antic retaule barroc que estava a l'església i que va ser destruït a l'inici de la Guerra Civil. És la imatge del patró de Mura, Sant Martí de Tours. Fill d'un tribú romà que va viure entre 317 i 397 seguint carrera militar i sent més tard bisbe de Tours. Es representa iconogràficament de diferents formes: vestit de soldat romà, de bisbe, o tallant la meitat de la seva capa amb l'espasa per donar-la a un pobre quasi nu a la porta de la catedral d'Amiens.</p> | 41.6989500,1.9759100 | 414788 | 4616858 | 1786 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80875-foto-08139-153-1.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 96 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 80892 | Font del carrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-nou-1 | <p>La font es troba a la cruïlla entre el carrer Nou, el carrer del Sol i el carrer Sant Antoni. Es tracta d'una font canalitzada que es troba en una fornícula d'arc rebaixat a la paret nord del carrer, aprofitant el desnivell de la zona. Disposa d'una pica de pedra amb dos recipients, un circular a sota de l'aixeta i un altre rectangular que s'omple de l'aigua del primer i que s'utilitzava per abeurar als animals. </p> | 08139-170 | Nucli urbà | <p>Desconeixem el moment de construcció de la font, tot i que probablement seria el sistema d'abastiment de les cases de la zona.</p> | 41.6996700,1.9768900 | 414871 | 4616937 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 80899 | Arqueta amb les relíquies dels Sants Màrtirs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arqueta-amb-les-reliquies-dels-sants-martirs | <p>COLL, X. (1985). Mura. La terra, la gent i Sant Martí. Ed. Parròquia de Sant Martí de Mura.</p> | XVII | <p>Arqueta que es conserva a la nau dreta de l'església parroquial i que conté les relíquies dels Sants Màrtirs. Es tracta de sants que moriren a Roma en els primers segles del cristianisme. Entre elles hi ha de Sant Climent, sant Columbo, sant Pròsper, sant Just, sant Lleó, sant Desideri,... Des de l'any 1681 són co-patrons amb Sant Martí, quan en època de sequera el poble va fer vot als sants. L'arqueta és de fusta, policromada i daurada, amb tapa piramidal. Té imatges pintades dels sants, tres a la cara frontal, dos a cada costat; la cara de darrera i a la tapa no es veu el nombre de sants. Tots ells es troben dins de fornícules formades per una motllura de fusta.</p> | 08139-177 | Església parroquial | <p>Les relíquies des Santa Màrtirs van ser portades a Mura el 1680 fruit d'una donació a l'església feta pel canonge Francesc Diner de Manresa que les portà personalment des de Roma. La relíquia corresponent a Sant Desideri fou entregada pel canonge Diner a la capella de Sant LLeïr. L'any 1900 el Bisbe Torra i Bages va obrir la urna i va dir que les relíquies eren autèntiques i que estaven ben guardades. L'altar on es trobava l'arqueta de les relíquies era barroc, amb les catorze imatges dels sants, però fou cremat durant la Guerra Civil i només es salvà l'arqueta.</p> | 41.6989200,1.9759800 | 414794 | 4616855 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80899-foto-08139-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80899-foto-08139-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80899-foto-08139-177-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 96|94 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 80903 | Col·lecció d'objectes del Centre Excursionista de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-del-centre-excursionista-de-mura | XIXaC- XX | <p>A la seu del CEM hi ha una vitrina en la que es guarden diversos objectes relacionats amb les activitats del centre. Entre ells hi ha fòssils, minerals, mostres d'animals, records, medalles i objectes commemoratius, objectes arqueològics. El material arqueològic està format per pocs elements procedents de la zona i fruit de troballes fortuïtes i puntuals: una destral polimentada de sílex trobada a la Creu del Lleonart al terme de Talamanca; dos fragments de ceràmica negra medieval i dos fragments d'ossos humans de la cova de l'Era dels Enrics; un fragment d'un plat de ceràmica blava del segle XVI; tres monedes (dues medievals i altra del 1700) i un dau d'os trobats al castell de Mura.</p> | 08139-181 | Nucli urbà | <p>El Centre Excursionista de Mura es fa fundar l'onze de setembre 1989 per un grup de muratans que anteriorment havien format part d'una altra associació precursora, Els Amics de Mura, que va funcionar de 1978 a 1980 i que va promoure diferents activitats al poble: activitats de lleure, excursions, arranjaments de camins i fonts, sessions audiovisuals, recollida d'un arxiu documental i fotogràfic històric de Mura, la normalització i realització del nomenclàtor i plànol del poble en ceràmica, senyalitzacions de punts d'interès del poble, l'homenatge a en Joan Alavedra autor del poema 'El Pessebre', la recuperació de la pelegrinació a Montserrat iniciada l'any 1500, el nou logotip de l'escut de Mura. La seu del CEM es troba a cal Pauleta, Mura ha esdevingut un centre d'atracció turístico-excursionista de primer ordre. Quasi en la seva totalitat està orientat cap a àrea de serveis o de segona residència, potenciat encara més des de la creació del Parc Natural de Sant Llorenç i la Serra de l'Obac. Per això la creació d'una entitat d'aquest tipus va suposar una garantia de continuïtat i d'interès en aquest camp. Actualment compta amb 134 socis, pertanyents a 40 famílies, entre els que hi ha nombrosos simpatitzants i amics del poble així com excursionistes veterans de la rodalia. El local social està situat als baixos de l'antiga casa de cal Pauleta una de les cases de l'antiga sagrera de Mura, a la plaça de l'església, que va ser arranjada pels associats. El centre compta amb una estació meteorològica automàtica que va ser la primera a Catalunya, una biblioteca especialitzada en temes de muntanya i de Mura, una vitrina-museu amb una mostra d'objectes diversos relacionats amb les seves activitats i un arxiu fotogràfic.</p> | 41.6992200,1.9757200 | 414773 | 4616889 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80903-foto-08139-181-1.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani|Paleògen | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 85|94|98|124 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80905 | Rellotge de Campanar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-campanar-2 | <p>FARRÉ, E. (2007). Els Rosals, rellotgers de Manresa al segle XVIII. Butlletí del Museu Comarcal de Manresa, nº 4.</p> | XVII | <p>Maquinària de rellotge de ferro forjat i acer. Es tracta d'una estructura formada per barres de ferro encaixades que formen un paral·lelepípede dins el qual es troben els elements de la maquinària del rellotge format per quatre rodes dentades i tres cilindres amb les cordes que subjecten els tres pesos de pedra, a més d'altres engranatges. Es troba situat sobre una estructura de bigues de fusta que permet que pengin els pesos al centre.</p> | 08139-183 | Església parroquial | <p>Probablement correspon al moment de construcció del campanar, a finals del segle XVII. El rellotge prové de Moià i està marcat amb el nom de la població i un número de sèrie. Va funcionar fins als anys 1990. A finals del segle XVIII va sorgir a Catalunya una indústria artesanal basada en la construcció de màquines de rellotge senzilles però resistents. Moià va ser un dels centres productors, així com Mataró i Gironella, artesans principalment manyans i serrallers, per la qual cosa els rellotges disposaven d'una maquinària molt primitiva pel seu nivell d'acabats comparades amb les dels rellotges europeus. Aquests rellotges procedents de diferents llocs de Catalunya tenen el nom del poble gravat, com és el cas d'aquest, en el que posa que va ser fabricat a Moià i va ser fabricat entre mitjans i finals del segle XVIII. Dels artesans de Moià sembla que han sobreviscut al menys sis rellotges de campanar, segons l'inventari realitzat pel Museu de Manresa. La major part porta gravat el nom del lloc on es va fabricar i un número de sèrie, però no s'acostumava a gravar la data. Generalment els responsables de la producció van ser Josep Senesteva (1735-1808) i Francesc Crusat (1780-1833), artesans serrallers.</p> | 41.6989500,1.9759100 | 414788 | 4616858 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Actualment es troba exposat a la paret lateral esquerra de l'església, sobre dues bigues de fusta que el suporten. | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 80911 | Mola de trull d'oli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mola-de-trull-doli | Fragmentada | <p>Mola cilíndrica de pedra amb un forat al centre per encaixar la nadilla. Té les cares superior i inferior planes i les parets lleugerament convergents de forma cònica. Està fragmentada i li manca una part.</p> | 08139-189 | Nucli urbà | <p>A Mura, a més dels molins de cereal hi havia una producció d'oli, principalment de tipus casolà, és a dir, que era de consum propi excepte la del molí del Mig i un altre al poble de Mura (ca la Pepa). Sembla que tots els molins fariners, tard o d'hora, van incorporar un trull d'oli mogut per força hidràulica aprofitant la instal·lació. També hi havia altres molins d'oli que eren de tracció mecànica, és a dir, moguts per un animal. És el cas dels molins de les cases de pagès. Desconeixem si aquesta mola podia ser de l'antic molí d'oli que hi havia al poble.</p> | 41.6992500,1.9756100 | 414764 | 4616892 | 08139 | Mura | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80911-foto-08139-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80911-foto-08139-189-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|94 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80723 | Nucli antic de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-de-mura | XI- XX | <p>El nucli antic de Mura es troba centrat en un meandre de la riera de Nespres, i entre la riba d'aquesta i el turó de Puig Gili. La configuració dels carrers ha vingut marcada pel relleu topogràfic i per la riera, ja que els carrers més propers a aquesta segueixen la forma del meandre, mentre que els exteriors convergeixen en el punt central del nucli, configurant les zones més modernes d'eixample dels segles XVII i XVIII. Per la banda de llevant i nord el nucli es va eixamplar seguint la riera i formant agrupacions de cases configurades a finals del XVIII i al XIX; així es va formar el carrer Nou i el Raval de Mura. En estar disposades les cases en pendent decreixent cap al riu, totes elles estan a solei, restant la zona d'horts a l'altra banda de la riera. La tipologia de les cases és similar, cases unifamiliars de planta i com a molt dos pisos, amb cellers als soterranis que gaudeixen d'una part oberta al carrer degut al desnivell. Quasi totes les cases tenien tines i cellers, tot i que amb el temps i el desús s'han anat perdent o reutilitzant per altres funcions. S'ha mantingut una estructura urbana ordenada, així com s‘ha tingut cura en que la rehabilitació de les cases sigui respectuosa amb els elements històrics, així, la major part de les cases conserva la pedra de les façanes i llindes gravades. Destaquen alguns carrers, com el passatge Camil Antonietti, amb una passos superiors que formen ponts sobre el carrer, o l'estructura rectilínea dels carrers Nou i Sant Antoni.</p> | 08139-1 | Nucli urbà | <p>L'establiment medieval de la zona de Mura s'organitzà a l'entorn del castell i de la parròquia, citada documentalment al 955, on la riera de Nespres rebia el nom de riera de Sant Martí. Però, molt probablement, abans d'aquest establiment ja hi havia diferents grups que habitaven les coves dels entorns. Des dels orígens el castell i el terme de Mura van estar sota la tutela dels comtes de Barcelona, tot i que els monestirs de Sant Cugat del Vallès i de Sant Llorenç del Munt tenien també propietats. La primera menció del castell és del 978, formant part d'un conjunt defensiu de la vall de Nèspola, que actuà durant un temps com a terme. El nucli urbà es formaria al voltant de l'església de Sant Martí, formant una sagrera, en la que l'any 1365 vivien 32 famílies. A causa de la pesta negra s'abandonaren molts conreus i cases i, posteriorment, la guerra del Francès va contribuir també a la disminució del poblament, que el 1553 era de 16 cases i al 1592 de 20 cases. El segle XVII augmentà arribant a 49 cases juntes, el 1782 tenia 103 habitants i el 1860 hi havia 126 al poble i 12 al raval, riera avall. L'església parroquial de Sant Martí fou l'eix d'unió de les primeres cases que es començaren a aixecar. En un document del 1004 ja s'esmenta la vila al terme de Nèspola a la parròquia de Sant Martí; és la donació d'una casa amb cort, terres de conreu i ermes, i una roureda feta per Aigó a Bernat.</p> | 41.6995400,1.9764200 | 414831 | 4616923 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80723-foto-08139-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80723-foto-08139-1-2.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-13 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 85|94|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80724 | Sant Martí de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-de-mura | <p>AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XI, El Bages. Fundació Enciclopèdia Catalana. SITGES, X. (1960). L'art antic a la comarca del Bages. Sant Martí de Mura. A 'Bages', nums. 92, 93, 94. Manresa, octubre, novembre, desembre. BALLBÉ, M. (1997). Aportació històrica de Mura. Vol. I. Inèdit.</p> | XI - XVII | <p>Església romànica de complexa estructura en la que es veuen clarament diferents etapes constructives de diferents èpoques, així com successives remodelacions i ampliacions. D'una primera església petita d'una sola nau s'ha arribat a una església gran de tres naus paral·leles. La nau més antiga és la lateral esquerra que correspon al segle X, d'època pre-romànica; la del costat és dels segle XII, i la tercera, a la banda de migjorn, correspon a una ampliació moderna. Es tracta d'un edifici amb capçalera a llevant formada per un absis decorat amb arcs llombards, tres naus i porta oberta a ponent, en la que destaca la portalada d'estil romànic, amb coberta a doble vessant, llanterna i campanar. El temple més antic bastit al segle XI resta englobat en les ampliacions posteriors també romàniques i es conserven alguns elements, principalment a la capçalera. En aquesta part, a llevant, encara es pot veure la capçalera de l'antiga església, que ara correspon a la nau lateral, acabada amb un frontis triangular que suportava la teulada a doble vessant i en el que hi ha tres obertures: dues finestres d'arc de mig punt i la central circular i a un nivell superior. El mur de tramuntana és decorat amb tres sèries d'arcuacions dobles cegues delimitades per bandes llombardes, tot fet amb pedra tosca. Al segle XII es va ampliar l'edifici amb una nova nau al costat de l'antiga per la banda de migjorn, coberta amb volta de mig punt, amb absis semicircular a llevant decorat exteriorment amb una cornisa i sis arcs sobreposats i columnes de mitja canya amb capitells de fulles d'acant, amb tres finestres repartides. Interiorment, té tres fornícules rematades amb volta de quart d'esfera i en les que s'obren les finestres; les fornícules estan emmarcades per tres arcs de mig punt recolzats en mènsules i a sobre l'absis. L'absis està separat de la nau per un arc triomfal de mig punt. La unió entre aquesta nau i la més antiga es devia fer originalment amb arcs formers, que en època gòtica van ser substituïts per un arc fet amb blocs de pedra polida. La tercera nau, a migjorn, més moderna, s'uneix amb un arc de característiques similars. Exteriorment, les estructures van ser unificades amb un arrebossat que imita l'aparell d'un mur i es va afegir un campanar al segle XVII. Aquesta darrera ampliació es va fer coincidint amb l'arribada de les relíquies dels Sants Màrtirs, co patrons del poble, l'any 1680. Una placa sobre la porta d'entrada porta una inscripció que fa referència a la commemoració de la reconstrucció l'any 1697. En la remodelació feta l'any 1984 es va trobar a l'antiga porta d'arc de mig punt que es trobava tapada, un sarcòfag i les restes d'un document dipositades dins el crani. Aquest darrer es troba al Bisbat de Vic per ser estudiat.</p> | 08139-2 | Nucli urbà | <p>Aquesta església assumí molt aviat la funció de parròquia, primer del terme de Nèspola i més tard Mura. L'església depengué dels senyors del castell de Mura, que la van comprar als comtes de Barcelona. El terme de Nèspola apareix documentat des del 926, mentre que el de Mura des del 949. L'església apareix citada per primera vegada l'any 972. El 993 el comte Ramon Borrell vengué l'església a Riculf, junt a la de Sant Abundi i la de Santa Maria de Rocafort. La funció de parròquia l'adquirí abans del 1066 i no l'ha perdut mai. Diferents campanyes de restauració han modificat la seva estructura originària del segle XI. Al segle XII es bastí un nou edifici de proporcions més grans que es va unir a l'anterior amb arcs; la nau fou engrandida i orientada a llevant, amb un absis semicircular. A finals del segle XII es posà la portalada que encara es conserva. El 1437 un terratrèmol afectà l'edifici i es tornà a restaurar, suprimint els arcs que unien les dues naus, i es construí una sola arcada amb dovelles de pedra ben treballades, un contrafort, i es cobrí la nau primitiva amb volta apuntada; també es va refer la nau principal amb volta de mig punt. Al segle XVII s'afegí una tercera nau i es construí el campanar de torre sobre l'antic d'espadanya. A la porta hi ha una inscripció que fa referència a la finalització de les obres el 1697. L'any 1983 el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació va fer una restauració de la part més antiga de l'edifici, a càrrec de l'arquitecte Antoni Gonzàlez. Es va demolir la sagristia que tapava part de l'absis, i es va desmuntar la coberta vella i se'n féu una nova, recuperant així la visió de les parts més antigues de l'edifici.</p> | 41.6990200,1.9757500 | 414775 | 4616866 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80724-foto-08139-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80724-foto-08139-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80724-foto-08139-2-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 80725 | Portalada de Sant Martí de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portalada-de-sant-marti-de-mura | <p>AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XI, El Bages. Fundació Enciclopèdia Catalana. BALLBÉ, M. (1997). Aportació històrica de Mura. Vol. I. Inèdit. SITGES, X. (1960). L'art antic a la comarca del Bages. Sant Martí de Mura. A 'Bages', nums. 92, 93, 94. Manresa, octubre, novembre, desembre.</p> | XI | <p>És un dels elements més importants de l'església de Sant Martí de Mura. Portalada construïda a finals del XII o principis del XIII. Es troba situada a la façana de ponent de l'església. És un portal ornamentat, rematat per una ampla arcada adovellada amb timpà central decorat amb un grup escultòric; una arquivolta l'envolta i queda suportada per dues columnes externes amb capitells ornamentats. La llinda horitzontal que hi ha sota el timpà es recolza en dues mènsules que tenen esculpits dos lleons i que descansen sobre dues pilastres. Al timpà hi ha l'escena de l'Epifania, amb l'Adoració dels Reis tallada en pedra. Presenta a la part central la Mare de Déu amb l'Infant, a la seva dreta els tres Reis Mags amb els presents i guiats per l'estrella, a l'esquerra hi ha Sant Josep i un pastor; el conjunt queda completat per dos àngels a la zona superior. Els dos capitells de les columnes presenten esculpits passatges de la vida de Sant Martí, bisbe i confessor. El capitell del costat dret representa una escena de la vida del sant: quan muntat a cavall troba un pobre sense vestits i li dóna la meitat de la seva capa; de fons les torres del castell de Tours que va fer construir el sant. El capitell de l'esquerra representa la mort de Sant Martí; hi ha dos clergues, un amb la creu alçada i altre amb un llibre a les mans, mentre que el cos del sant, amortallat, vol ésser retingut pel dimoni que porta banyes, mentre dos àngels s'emporten la seva ànima cap al cel.</p> | 08139-3 | A l'església parroquial | <p>Aquesta església assumí molt aviat la funció de parròquia, primer del terme de Nèspola i més tard Mura. L'església depengué dels senyors del castell de Mura, que la van comprar als comtes de Barcelona. El terme de Nèspola apareix documentat des del 926, mentre que el de Mura des del 949. L'església apareix citada per primera vegada l'any 955. El 993 el comte Ramon Borrell vengué l'església a Riculf, junt a la de Sant Abundi i la de Santa Maria de Rocafort. La funció de parròquia l'adquirí abans del 1066 i no l'ha perdut mai. A finals del segle XII es posà la portalada que encara es conserva. Al segle XVII s'afegí una tercera nau i es construí el campanar de torre sobre l'antic d'espadanya; probablement en aquest moment es féu el porxo davant la portalada. L'any 1915, amb una iniciativa del Centre Excursionista de Terrassa, es va enderrocar el porxo, deixant a la vista la portalada romànica.</p> | 41.6989500,1.9759100 | 414788 | 4616858 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80725-foto-08139-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80725-foto-08139-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80725-foto-08139-3-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 92|85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 80726 | Santa Creu de Palou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-creu-de-palou | <p>AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XI, El Bages. Fundació Enciclopèdia Catalana. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 16 El Bages. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. VILLEGAS, F. (1983). El romànic al Bages. Ed. Llib. Sobrerroca. Manresa.</p> | XI-XII | Actualment el seu estat és de total abandó i deteriorament progressiu. | <p>Petita església situada a la zona del mas Farell, casa fortificada que es troba a la banda occidental del terme de Mura. La capella es troba en una zona boscosa al peu del camí del Farell, al Pont de Vilomara. L'església és d'una sola nau de planta rectangular amb absis semicircular. Es distingeixen dues etapes constructives: l'absis correspon al segle XI, i la nau de la segona meitat del segle XII. L'absis, de planta semicircular, ocupa tota l'amplada de la nau, cobert interiorment amb volta de quart d'esfera i teulada exterior de lloses de pedra. Presenta a l'exterior decoració d'arcs cecs delimitats a la part superior per una cornisa i agrupats en tres sèries de bandes llombardes. Al centre de l'absis hi ha una finestra que a la part exterior té forma rectangular i a l'interior de mig punt. L'aparell de l'absis és més irregular que el de la nau, que està disposat en fileres. La nau és de planta rectangular i era coberta amb volta de canó, que actualment es troba esfondrada. Els dos cossos de l'edifici es troben a diferent nivell, de manera que hi ha quatre esglaons per pujar al presbiteri. El portal original es troba tapiat, s'obria al mur de migjorn, on n'obriren un altre de més modern i gran situat a prop del frontis. L'edifici fou reestructurat modernament fent una ampliació de la nau i obrint dues capelles prop de l'absis. També en aquesta remodelació es refeu el frontispici on es va fer un campanar d'espadanya amb dues obertures i s'emparedà el primitiu portal per tal d'obrir un altre al capdavall de la nau. Es van construir també unes escales per pujar al campanar exteriors i formant un pla inclinat. A la zona exterior hi ha l'antic cementiri de l'església i algunes tombes al terra i dues criptes. Una d'aquestes resta oberta amb els ossos visibles. A més, al terra hi ha una creu que probablement formés part d'una de les criptes del cementiri.</p> | 08139-4 | Zona Santa Creu de Palou | <p>Es trobava dins l'antic terme del castell de Mura, al lloc de Palou o el Farell. L'església apareix citada el 1225 com a parròquia de Santa Creu, sense especificar el lloc concret, tot i que al sortir amb béns a Rocafort es reforça la possibilitat de que es tracti de la de Palou. En canvi, el 1285 s'esmenta com a Santa Creu de Mura. La funció parroquial la degué perdre aviat, ja que a les llistes del bisbat posteriors a la meitat del segle XIV no hi apareix esmentada, mentre que sí que ho fa com a sufragània de Sant Martí de Mura en els segles XVI i XVII. El 1338, en el testament de Galzeran de Sau, rector de Sant Martí de Mura, es diu que Santa Creu de Palou era sufragània d'aquesta (Arxiu parroquial de Mura). Era l'església dels masos dels entorns: Matarrodona, Puigdoure, la Casa del Putget i el Farell. A la documentació parroquial consta que el 1597 es van posar campanes.</p> | 41.6834600,1.9246800 | 410504 | 4615191 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80726-foto-08139-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80726-foto-08139-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80726-foto-08139-4-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Cal assenyalar que la porta de l'església que es va fer en època moderna, es troba ubicada en una casa del nucli de Mura, cal Bonet ( c/ de les Escoles s/n), ja que els propietaris la van adquirir fa uns 50 anys al Bisbat. Aquesta església sufragània el segle XVI tenia quatre cases: el Puget, Matarodona, el Farell i Puigdoure, segons esmenta la consueta de mossèn Jaume Oller, rector de Mura. | 92|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 80727 | Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-antoni-0 | <p>BALLBÉ, M. (1997). Aportació històrica de Mura. Vol. I. Inèdit. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 16 El Bages. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | XVIII-XIX | <p>Capella rural dedicada a Sant Antoni de Pàdua. És un edifici d'una sola nau, de planta rectangular amb absis semicircular a la capçalera desprovist de decoració. La coberta és de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a ponent. La porta està protegida per una porxada de teulada a doble vessant, essent aquesta amb llinda horitzontal. A la part superior de la façana hi ha un finestra que il·lumina la nau i a l'angle superior de la teulada, a la façana, un campanar de torre petit amb teulada piramidal sobre la que hi ha una creu de ferro. Es conserva una campana. Destaca a la façana la part superior de l'obra en la que es veu clarament que es va augmentar l'alçada total de l'edifici almenys un metre.</p> | 08139-5 | Barri La Tria | <p>La capella apareix esmentada el 1716, construïda com a iniciativa de la parròquia de Mura en terrenys del Mas de la Mata (arxiu de la Mata). Hi ha notícies d'una edificació anterior, el 1680, quan es van rebre les relíquies dels sants anant en processó a la capella feta per aquest efecte (consueta de 1680, Arxiu Episcopal de Vic). Va ser beneïda l'any 1718 per un Pare dominic. Cap al 1818 s'edificà el porxo a l'entrada, que es va esfondrar <span><span><span><span lang='CA'><span>per les constants crescudes de la riera de Nespres, fet que va obligar a reconstruir-ho en diferents èpoques: es va esfondrar el 1962 i es va </span></span><span lang='CA'>reconstruir </span>desprès de la riuada d<span lang='CA'>el 1971</span></span></span></span>. Tant l'església com el porxo es van construir en terrenys donats pel Mas de la Mata. Moltes vegades aquesta església ha hagut de suportar les crescudes d'aigua de la riera, en concret la riuada de l'any 1962, cosa que es pot apreciar en la base dels murs. Actualment es manté el culte. </p> | 41.6994100,1.9813900 | 415245 | 4616904 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80727-foto-08139-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80727-foto-08139-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80727-foto-08139-5-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Les pintures del presbiteri de l'interior de la capella van ser realitzades l'any 1995 per Eladi Duch. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80728 | Capella de Santa Margarida del Puig de la Bauma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-margarida-del-puig-de-la-bauma | <p>BALLBÉ, M. (1997). Aportació històrica de Mura. Vol. I. Inèdit. FERRANDO, A. (1993). El mas Puig de la Balma (Mura, Bages). Publicacions de l'Abadia de Montserrat. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 16 El Bages. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.</p> | XVIII | <p>Aquesta capella forma part del conjunt d'edificacions del mas Puig de la Balma. Es troba tocant a la casa més moderna, independent de la balma i formant un annex més del mas. És un edifici de planta rectangular, amb una sagristia afegida al costat dret de la capçalera, coberta amb teulada a doble vessant. La capella queda situada entre les construccions del seu entorn, de manera que des de l'exterior és difícil distingir-la. L'element que resta més visible és el campanar d'espadanya d'un sol ull que conserva la campana i que es troba sobre la façana de la casa que es veu des del camí d'arribada al conjunt. La porta principal de la capella s'obre al costat esquerre de la nau i dóna al pati d'entrada de la casa més nova. La porta és amb llinda de pedra horitzontal que porta una inscripció amb la data 1788 i una creu al centre. L'interior és d'una sola nau, coberta amb volta de quatre trams de creu, amb totes les parets i volta policromada recentment. Conserva un retaule de fusta que es va construïr el 1948 i que te decoració de tipus neo-gòtic sense policromar. La sagristia es troba a la banda sud i s'accedeix des de la nau. L'element més destacable és una calaixera amb capella que data probablemnt de l'època de construcció de l'església.</p> | 08139-6 | Al costat del Puig de la Balma | <p>Probablement la capella dati d'època romànica o gòtica, tot i que és difícil precisar principalment perquè degut a la seva ubicació és difícil veure l'obra de construcció. Sembla que l'antiga església ja és citada l'any 1338 (Ferrando, 1993). A la documentació conservada al mas, el 1441 s'esmenta un pujador que hi ha sobre l'església de Santa Margarida; també la consueta de Mn. Jaume Oller del 1592 (Arxiu del Bisbat de Vic) l'esmenta, fent referència a una imatge de la Mare de Déu antiga i un retaule que necessitava reparació. La data 1788 que hi ha a la façana és d'una restauració que es va fer fruit d'una donació testamentària d'un descendent del mas, Josep Puig. El 1791 es beneí l'església amb autorització del bisbe Francesc Veyàn de Vic. Fins la segona meitat del segle XIX la capella era un edifici aïllat, ja que l'hereu Valentí Puig va abandonar la casa del cingle i s'instal·là en una nova que feu construir paret per paret amb la capella, formant un sol cos. A l'inici de la Guerra Civil, el 1936, va ser profanada i van cremar tot el que hi havia al seu interior. Entre 1944 i 1946 es va restaurar i renovar el culte. També es va construir el nou retaule de fusta, així com la resta del mobiliari, que va ser inaugurat l'any 1948. Les imatges del retaule corresponen a Sant Josep, Santa Margarida i Sant Ignasi.</p> | 41.6936900,1.9624700 | 413663 | 4616288 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80728-foto-08139-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80728-foto-08139-6-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | La festa es celebra el dia 20 de juliol. | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80729 | Capella de Sant Lleïr | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-lleir | <p>BALLBÉ, M. (1997). Aportació històrica de Mura. Vol. I. Inèdit. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 16 El Bages. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.</p> | XIII-XIX | <p>La capella es troba als peus del turó on es troben les runes del castell de Mura i davant de la masia del mateix nom. Està en una zona de camps de cultiu. És una edificació senzilla, de planta rectangular i coberta amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a ponent, on s'obre la porta, d'arc adovellat amb un ull de bou a sobre. Els murs exteriors són lleugerament convergents cap a l'interior. L'interior és cobert amb volta de canó. No té absis, ni diferenciació del presbiteri amb la única nau rectangular. Destaquen al mur de tramuntana les restes d'un contrafort de pedra i la base d'un anterior mur a la façana posterior. Sobre la porta hi ha una inscripció tallada en un bloc de pedra que fa referència al personatge que va fer reconstruir la capella: REDIFICA ESTA CAPELLA JOAN ST LLAHI LO ANY 1806. L'interior està decorat amb pintures de tipus ornamental d'estil neoclàssic a la volta del sostre.</p> | 08139-7 | Zona Sant Lleïr, castell de Mura | <p>L'actual obra és una reedificació sobre les runes d'un edifici anterior que va aprofitar les restes d'aquest, tal i com es pot veure en part dels murs i que queda testimoniat en la inscripció de la porta. Probablement la primera església fou edificada en època medieval, tot i que no n'hem trobat referències. Segons Ferrando i Roig és nomenada l'any 1240; també el 1338 en el testament de Galzeran de Sau, rector de Mura. També segons explica aquest autor, l'any 1506 va ser renovada pel seu propietari Joan Santllehir. A la consueta de Mura de l'any 1592 feta pel rector Jaume Oller, consta que des de temps immemorials la parròquia de Mura pujava en processó a la capella el dilluns de la setmana de l'Ascensió. Aquell dia es feia missa a Sant Lleïr, així com el 4 de setembre, diada del sant. Potser per això el camí de Mura a Sant Lleïr era conegut el 1620 com camí de Sant Lleïr. El 1796 la capella es trobava en estat ruïnós i el bisbe de Vic va prohibir la celebració de la missa de la processó fins que es reparés (Arxiu Episcopal de Vic, visites pastorals). Pels volts de 1798 es va fer la primera rehabilitació a càrrec del propietari, Joan Vall. Posteriorment, l'hereu del mas Sant Lleïr en va fer una altra més complerta, en la que es van renovar la volta i reparar alguns murs i l'interior de la capella, al que correspon la inscripció sobre la porta. Des de l'any 1680, de les relíquies dels Sants Màrtirs donades pel Papa Innocenci XI a Mura, la corresponent a Sant Desideri fou entregada pel canonge Diner a la capella de Sant Lleïr. L'any 1936 va ser profanada i des de llavors no mantenia el culte fins que l'any 1991 va ser restaurada i retornada al culte l'any 1995.</p> | 41.6969200,1.9921900 | 416140 | 4616617 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80729-foto-08139-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80729-foto-08139-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80729-foto-08139-7-3.jpg | Legal | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Hem trobat el topònim escrit de diferents maneres: Sant Lleïr, Santlleïr, Santllehir. Agafem el de l'advocació de la capella com a original. | 98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80730 | Capella de Sant Jaume de la Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-jaume-de-la-mata | <p>COLL, X. (1988). Mura a 'Història del Bages', vol. II. Ed. Parcir, Manresa. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | XIX | <p>Església d'una nau amb petits cambrils, orientada est-oest i situada al costat del mas de la Mata. És de planta rectangular i coberta amb teulada a doble vessant i amb sagristia afegida a la nau per la banda est, quedant inclosa en el volum rectangular de la planta de l'edifici. La porta és amb llinda i amb muntant i llinda encalats (seguint un costum característic a les cases de la zona que s'està perdent), centrada a la façana, amb un ull de bou circular a la part superior i rematada amb campanar d'espadanya obrat amb maó amb una única obertura rematada amb teulada que forma un arc exterior mixtilini amb una creu de ferro a la part superior. Actualment no hi ha campana.</p> | 08139-8 | La Mata | <p>La capella es troba dins les propietat del Mas de la Mata, encarada cap al turó del Montcau. Alguns investigadors situen els seus orígens entre els segles XV i XVI (Ferrando, 1983), i que va ser construïda pels propietaris del mas. El 1517 es fa una indulgència sobre la capella del mas de La Mata. La major part de la documentació que en fa esment és de mitjans del XVIII; el 1755, en un document en què el Bisbe de Vic concedeix indulgències a qui la visiti. Pocs anys després, és el Papa Climent XIII qui concedeix una butlla d'indulgència plenària (el 1761). Va ser destruïda totalment durant les Guerres Carlines i va ser refeta a mitjans del segle XIX, tot i que anteriorment, al 1772, també consten reconstruccions de la capella. El 1861 s'allarga la capella per la part de l'absis i es construeix el cambril pel sant i a sota la sagristia. Durant la Guerra Civil del 1939 la imatge de Sant Jaume i la campana van ser malmesses; fent-se una restauració del conjunt el 1940, s'instal·la un nou altar construït per la casa Butsems de Barcelona i es restaura la imatge per la casa Renalies de Terrassa. El mateix any es restitueix el culte, que es manté actualment. La campana va ser retirada l'any 1984 per evitar el seu robatori, i es guardava a la casa pairal, d'on va ser robada el mateix any.</p> | 41.6663400,1.9890700 | 415841 | 4613225 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80730-foto-08139-8-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | La capella és dedicada a Sant Jaume, que provocava la celebració d'un aplec que va ser molt popular. La capella conservava diferents reliquiaris que contenien relíquies de 20 sants amb permís concedit pel Bisbe de Vic el 1861. Actualment es guarden a la casa de La Mata. També la capella disposa d'un arxiu parroquial modern. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80731 | Ermita de la Concepció de Matarodona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-la-concepcio-de-matarodona | <p>BALLBÉ, M. (1997). Aportació històrica de Mura. Vol. I. Inèdit.</p> | XVIII-XIX | <p>Capella de petites dimensions que es troba poc abans d'arribar al mas de Matarrodona, al peu del camí d'accés. És un edifici de planta rectangular, amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a llevant. La porta principal, en aquesta façana, és de llinda horitzontal de pedra i no té inscripció. Sobre l'angle del carener, a la façana, hi ha un campanar de torre amb una obertura en la que no hi ha campana i coronat amb una creu de ferro. L'obra és de pedra arrebossada i amb les cantoneres visibles. L'interior no té elements remarcables, ja que ha quedat sense culte, tot i que hi ha un taula de fusta que fa d'altar i una fotografia de la Immaculada, advocació de la capella. Davant la porta i fent de graó al terra, hi ha l'antiga ara de pedra de l'altar.</p> | 08139-9 | Zona Santa Creu de Palou | <p>La consueta de Mura de 1592 (Arxiu Episcopal de Vic) ja esmenta la capella, però l'obra actual en fa pensar en una restauració bastant moderna.</p> | 41.6661100,1.9355300 | 411383 | 4613253 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80731-foto-08139-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80731-foto-08139-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80731-foto-08139-9-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Actualment està tancada i la clau es guarda a les oficines del Parc Natural a la casa de La Mata. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80732 | Castell de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-mura | <p>AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XI, El Bages. Fundació Enciclopèdia Catalana. Els castells catalans. Rafael Dalmau ed. Barcelona, 1976. FERRANDO I ROIG, A. (2002). Les sendes dels bandolers (Sant Llorenç del Munt – Serra de l'Obac). Col·lecció Cavall Bernat, 40. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XII | Es tracta de les ruïnes del castell i una torre. | <p>Les restes del castell de Mura, que es troben sobre un turó al costat de la casa Santlleïr, les composen un fragment de muralla situada a l'oest junt a un espadat i els basaments d'una torre trapezial a l'angle nord-est del pujol. El fragment de muralla té una llargària de 7,30m i pel cantó de tramuntana va perdent alçada fins quedar colgat a terra. L'alçada màxima a l'exterior arriba al 3m. L'obra està feta de grossos carreus tallats toscament, posats en fileres i units amb morter de sorra i calç. Els basaments de la torre arriben a 1,95m al punt més alt; els murs tenen 95cm de gruix i presenten unes espitlleres quadrades. La construcció està realitzada amb blocs de pedra mitjans i petits, toscament escairats i amb tendència a formar fileres. El morter que els uneix és de color gris, format per sorra de gra fi i calç.</p> | 08139-10 | Zona Sant Lleïr | <p>El castell formava part d'un conjunt defensiu de la vall de Nèspola, que actuà durant un temps com a terme. Era un dels castells adjudicats a la comtessa Ermessenda de Carcassona, essent un castell comtal que el 978 va acabar amb el seu domini, després que el comte Borrell i la seva dona Ledgarda se'l vengueren, juntament amb d'altres possessions, a Riculf. Aquest va fer una donació poc després a Sant Benet de Bages. Al 1023, quan semblava que els comtes havien perdut el domini sobre el castell, tornem a trobar que la comtessa Ermessenda empenyora al seu fill, Berenguer Ramon I, diversos castells, entre ells el de Mura, fet que mostra que continuaven essent els senyors del castell. En aquesta època, la documentació anomena a dos personatges com a senyors de Mura, tot i que desconeixem si eren els del castell. El 978 s'anomena a Guitard de Mura i el 1022 hi ha la família dels Mura. Al segle XIII el castell entra en el joc de venda per part del rei i de redempció per part de la ciutat de Manresa. Passà a ser propietat de la família Guàrdia, que va engrandir i reedificar la fortalesa. Posteriorment, passa al Ponç i Armengou de Banyeres i, a mitjans del segle XIII, passa a ser propietat de la corona i el rei Jaume en féu donació a Guillem de Santa Fe. Més tard, al segle XIV, la corona el ven a Hug de Montcada, i a la mort d'aquest, el rei Pere II el Cerimoniós revoca l'antiga donació i el passa a Pere de Planella, camarlenc reial. A inicis del XV, Martí l'Humà adquireix novament el castell per vendre'l a Ramon Sescomes. Aquesta família el regenta i el passa per successió a la família Cordelles. L'arxiduc Carles III d'Àustria, volent premiar els serveis de Felicià de Cordelles a la guerra contra els francesos, li atorgà el títol de marquès de Mura (1707). En aquest segle el castell quedà abandonat i es va anar enderrocant. Hi va haver diverses vendes i recaudacions successives fins al 1400, any en què el rei Martí I el vengué a Martí de Comes, de qui va passar per matrimoni a la família Peguera i a la família Cortadelles, fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals.</p> | 41.6975200,1.9943700 | 416322 | 4616682 | 08139 | Mura | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80732-foto-08139-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80732-foto-08139-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80732-foto-08139-10-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | També està catalogat pel Decret de Castells, BOE 5-V-1949, R-I-51-5559. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||
| 80733 | Jaciment de la balma de la Porquerissa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-balma-de-la-porquerissa | <p>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | Es conserven fragments de murs. | <p>Balma oberta en un cingle de conglomerat, que s'orienta a migdia. La balma és de proporcions més aviat petites, i conserva unes parets de pedra que tanquen la boca de la balma deixant un pas al centre. Actualment només es conserva la base dels murs.</p> | 08139-11 | Sud del terme, turó de La Pola | <p>Es tracta d'un abric d'habitació amb estructures conservades. La balma ha proporcionat alguna mostra de terrissa medieval i romana (Ferrando, 1983) com a testimoni de la seva ocupació. La zona de Sant Llorenç del Munt és, geològicament, de conglomerats calcaris, fet que ha propiciat una gran formació de cavitats càrstiques que es van formar a l'Eocè inferior. Moltes d'aquestes cavitats han estat utilitzades com a aixopluc al llarg dels temps, essent una de les primeres tipologies d'habitatges de la zona molt freqüent al terme de Mura. Moltes d'aquestes balmes conserven elements arquitectònics afegits consistents en murs que tanquen l'obertura de la balma per ocupar l'interior. Algunes han acabat desenvolupant un habitatge complex com el Puig de la Balma o el Peric, mentre que d'altres tan sols tenien unes poques parets per fer funcions d'aixopluc de persones i animals. Sembla que aquest fenòmen s'iniciaria en època medieval, tot i que seria necessària una recerca a fons per determinar els usos de cada una d'elles. Com a dada històrica cal recordar que el 1850 les coves i abrics naturals van ser tapiats per ordre del Capità General per posar fi als malfactors que hi trobaven refugi (Ferrando, 1993).</p> | 41.6486100,1.9658900 | 413887 | 4611279 | 08139 | Mura | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80733-foto-08139-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80733-foto-08139-11-2.jpg | Inexistent | Medieval|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Lúdic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac | 85|83 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80734 | Sepultura de la Porquerissa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultura-de-la-porquerissa | <p>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> <p><span><span>FERRANDO I ROIG, Antoni, (1992). Recorregut per les tombes medievals de Sant Llorenç del Munt i els seus encontorns. Terrassa. Editorial Ègara. Monografies Vallesanes, 18. Pàg. 20-22. </span></span></p> | Fragmentada | <p>Resta tan sols una de les tres tombes que van ser excavades els anys 1920. Correspon al model en cista formada per diverses lloses laterals i orientada en direcció NO-SE. Conserva una de les lloses que fa 0,85m de llarg, 0,43 d'amplada i 0,35m d'alçada interna (abans de ser espaçada devia fer 1,70m). Sembla una tomba d'adult. Es troba molt a prop de la bauma de la Porquerissa.</p> | 08139-12 | Sud del terme, turó de La Pola | <p>Necròpoli excavada pels volts dels anys 1920 per un grup d'excursionistes que la va localitzar i excavar.</p> | 41.6487100,1.9661000 | 413905 | 4611290 | 08139 | Mura | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80734-foto-08139-12-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80735 | Forats de la Pola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forats-de-la-pola | <p>BALLBÉ, M. (1997). Aportació històrica de Mura. Vol. III. Inèdit. DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell. REBUDILLA, A. (1986). El santuari luni-solar de la Pola. Terrassa.</p> | VIII-IX | Quasi desapareguts | <p>Restes d'un hàbitat alt medieval que aprofita una zona rocosa. És una probable fortificació de la que resten vestigis en molt mal estat de conservació i que formen dues bases d'edificacions situades en dues plataformes de roques a diferent nivell i al costat l'una de l'altra. La primera, a un nivell superior, està formada per una sèrie de forats circulars disposats en cercle formant una planta de 20m de diàmetre, i es conserven algunes parets de pedra d'1m d'alçada. La mateixa forma de la roca ja per si mateixa té forma de torre. La segona plataforma, a un nivell més baix, consisteix en un cercle de 7 forats disposats sobre una roca i que podrien indicar la ubicació d'una torre de vigilància de fusta.</p> | 08139-13 | Turó de La Pola | <p>Jaciment documentat i donat a conèixer per Antoni Ferrando (1983). El mas de La Pola apareix documentat per primera vegada l'any 1336 en un pergamí del fons documental de la casa La Mata, i que es trobaria a prop de la font, i la bauma de La Pola s'utilitzaria com a corral pel bestiar (Ballbé, 1997); probablement el mas podia haver tingut una relació amb la torre de La Pola. Probablement es tracti d'una antiga estructura que albergaria una torre de vigilància d'època medieval que, segons la ubicació, seria un punt clau de control en una zona en què hi havia diferents masos habitats en l'època (la Pola, casa de l'Espluga, Rauriga, la Porquerissa) i un possible castell (Sapera). Són probabilitats no constatades arqueològicament.</p> | 41.6516400,1.9666400 | 413954 | 4611615 | 08139 | Mura | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Lúdic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | El forats circulars són coneguts popularment com capades de moro. Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Hi ha qui s'ha atrevit a relacionar els forats amb un possible santuari luni-solar d'arrels prehistòriques, cosa que no està constrastada arqueològicament. | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80736 | Jaciment de les coves de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-les-coves-de-mura | <p>BALLBÉ, M. (1997). Aportació històrica de Mura. Vol. III. Inèdit. CURA, M. (1981). Tres motlles per a foneria al Museu Comarcal de Manresa. Miscel·lània d'Estudis Bagencs, nº 1. DAURA, A. (1994). El jaciment arqueològic de la cova de Mura (Bages). A les Actes de la XXXIX Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Cardona. LLOPIS, N. (1935). Cova de Mura. Sota Terra.</p> | -1800 | Actlment no hi ha jaciment | <p>Cova que també rep el nom de Les Coves o Les Mines. És una cavitat força llarga, d'uns 155m de llargària, i de gran interès espeleològic, amb gran presència de formacions fetes per l'acció erosiva de l'aigua. Es va fer una descoberta fortuïta d'ossos humans enganxats a les estalacmites de la sala vestíbul (30m de llargària, 15m d'amplada i 8m d'alçada), que va fer que els espeleòlegs que la estudiaven fessin una excavació parcial. L'excavació va donar com a resultat uns enterraments humans col·lectius que es trobaven dins unes fosses cobertes amb grans lloses planes; junt a ells hi havia algunes peces de terrissa que van ser estudiades pel Dr. Pericot, que va dir que corresponien a l'edat dels metalls i una petita part a època romana. Ja en aquell moment tenien signes d'haver estat saquejades, ja que faltaven els ossos més grans i els cranis estaven trencats. També hi havien evidents senyals de llars de foc. Actualment, a l'interior de la cova no són visibles aquestes restes; tot i així s'han fet moltes espoliacions, per la qual cosa la cova es troba tancada amb una reixa i cal fer la visita acompanyat d'un guia de la Oficina d'Informació de Mura. Els materials recuperats que es guarden al Museu de Manresa, consten de trenta fragments de ceràmica del bronze de les tres fases, destacant grans fragments de vores i algun d'un colador/formatgera, amb decoracions de cordons aplicats, incisions, acanalats, impressions digitals i unglades. També es va trobar un motlle per a dos punxons o agulles de 75mm de llarg amb secció quadrangular.</p> | 08139-14 | Al sud del poble, al collet del Reixac | <p>Els descobridors de la cova van ser uns excursionistes membres del Club Muntanyenc Barceloní que hi feren les primeres prospeccions. Sembla que posteriorment van fer una excavació membres del Museu de Manresa, de la que no queda documentació escrita, realitzada els anys 1930. Al Museu Comarcal de Manresa es conserva una maqueta de guix de la cova i força terrissa procedent de la cova, entre la que hi ha mostres de diferents fases de l'edat del Bronze. Sembla que un dels motlles de foneria que es guarden al Museu també procedeix de la cova, segons Miquel Cura. Tot i així, no queda constància escrita d'aquestes excavacions i aquest material probablement procedeix de la primera campanya.</p> | 41.6859900,1.9735200 | 414572 | 4615422 | 08139 | Mura | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80736-foto-08139-14-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Cova natural amb enterrament d'inhumació col·lectiu. Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. El material es conserva al Museu Comarcal de Manresa. | 79 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/