Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 80733 | Jaciment de la balma de la Porquerissa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-balma-de-la-porquerissa | <p>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | Es conserven fragments de murs. | <p>Balma oberta en un cingle de conglomerat, que s'orienta a migdia. La balma és de proporcions més aviat petites, i conserva unes parets de pedra que tanquen la boca de la balma deixant un pas al centre. Actualment només es conserva la base dels murs.</p> | 08139-11 | Sud del terme, turó de La Pola | <p>Es tracta d'un abric d'habitació amb estructures conservades. La balma ha proporcionat alguna mostra de terrissa medieval i romana (Ferrando, 1983) com a testimoni de la seva ocupació. La zona de Sant Llorenç del Munt és, geològicament, de conglomerats calcaris, fet que ha propiciat una gran formació de cavitats càrstiques que es van formar a l'Eocè inferior. Moltes d'aquestes cavitats han estat utilitzades com a aixopluc al llarg dels temps, essent una de les primeres tipologies d'habitatges de la zona molt freqüent al terme de Mura. Moltes d'aquestes balmes conserven elements arquitectònics afegits consistents en murs que tanquen l'obertura de la balma per ocupar l'interior. Algunes han acabat desenvolupant un habitatge complex com el Puig de la Balma o el Peric, mentre que d'altres tan sols tenien unes poques parets per fer funcions d'aixopluc de persones i animals. Sembla que aquest fenòmen s'iniciaria en època medieval, tot i que seria necessària una recerca a fons per determinar els usos de cada una d'elles. Com a dada històrica cal recordar que el 1850 les coves i abrics naturals van ser tapiats per ordre del Capità General per posar fi als malfactors que hi trobaven refugi (Ferrando, 1993).</p> | 41.6486100,1.9658900 | 413887 | 4611279 | 08139 | Mura | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80733-foto-08139-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80733-foto-08139-11-2.jpg | Inexistent | Medieval|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Lúdic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac | 85|83 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80734 | Sepultura de la Porquerissa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultura-de-la-porquerissa | <p>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> <p><span><span>FERRANDO I ROIG, Antoni, (1992). Recorregut per les tombes medievals de Sant Llorenç del Munt i els seus encontorns. Terrassa. Editorial Ègara. Monografies Vallesanes, 18. Pàg. 20-22. </span></span></p> | Fragmentada | <p>Resta tan sols una de les tres tombes que van ser excavades els anys 1920. Correspon al model en cista formada per diverses lloses laterals i orientada en direcció NO-SE. Conserva una de les lloses que fa 0,85m de llarg, 0,43 d'amplada i 0,35m d'alçada interna (abans de ser espaçada devia fer 1,70m). Sembla una tomba d'adult. Es troba molt a prop de la bauma de la Porquerissa.</p> | 08139-12 | Sud del terme, turó de La Pola | <p>Necròpoli excavada pels volts dels anys 1920 per un grup d'excursionistes que la va localitzar i excavar.</p> | 41.6487100,1.9661000 | 413905 | 4611290 | 08139 | Mura | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80734-foto-08139-12-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80747 | Tomba del camí del Cargol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-del-cami-del-cargol | <p>BALLBÉ, M. (1997). Aportació històrica de Mura. Vol. I. Inèdit.</p> <p><span><span><span>FERRANDO I ROIG, ANTONI (1992) Les lloses del camí del Cargol, A “Recorregut per les tombes medievals de Sant Llorenç del Munt i els seus encontorns”. Editorial Egara, p. 22-23.</span></span></span></p> | Es troba en mal estat, i el pas del camí a tocar la cista fa que encara perilli més la seva conservació. | <p>Al peu del camí de Mura a les Coves de Mura, a la carena, hi ha les restes d'una cista feta amb lloses de pedra. El camí està senyalitzat pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i s'agafa un cop travessada la riera de Nespres a l'alçada de la font de l'Era, i segueix amunt per continuar fins a les coves. El camí passa tocant la cista, motiu pel qual la tomba pateix el pas de la gent. Es troba en mal estat, ja que únicament resten dues pedres planes verticals posades en angle recte. S'ha pogut constatar en fotografies de fa 20 anys, que encara conservava una altra llosa paral·lela a la més llarga, fet que fa palesa la seva fragilitat.</p> | 08139-25 | Al sud del nucli urbà | <p>Aquesta tipologia de tomba la trobem en altres llocs de la zona, com a la solana del Racó de les Monges (actualment terme del Pont de Vilomara), les de Coll d'Eres o la de la Porquerissa. Per l'estructura del lloc, que forma amuntegaments de terra puntuals tipus túmuls, és molt probable que n'hi hagin al menys tres més al seu entorn. Els anys 1920 va ser excavada per Pare Joan Solà del CE de Terrassa, deixant visible una cista prehistòrica al costat del camí de Mura que passa per Serrallonga anomenat el camí del Cargol. Es va trobar un collaret de petxines. Tot i que no se sap segur, aquesta excavació podria ser d'aquesta mateixa tomba.</p> | 41.6937800,1.9788900 | 415029 | 4616282 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80747-foto-08139-25-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Arbre o arbreda d'interès | 2022-01-26 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es coneixen també com les lloses del camí del Cargol. Alguns autors l'anomenen sepultura del turó de l'Espinenca. | 85 | 1754 | 1.4 | 2211 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 80748 | Creu de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-vila | <p>Creu posada sobre un peu en forma de pilar quadrangular de pedra i ciment. La creu és de ferro, plana, amb el braç vertical més llarg que l'horitzontal i rematats amb flors de llis simples. Es troba en una cruïlla de camins en un lloc lleugerament elevat. El peu té una inscripció quasi il·legible que diu: RECONSTRUIDA EN 1939 ANY (esborrat). Per la tipologia de la creu, l'element reconstruït és la peanya, mentre que la creu és més antiga.</p> | 08139-26 | Al sud del nucli urbà | <p>Es tracta d'una creu de terme que marca una cruïlla de camins important, el del Puig de la Balma a Mura i el de les coves de Mura. Probablement va ser treta durant la Guerra Civil, ja que va ser refeta l'any 1939. Les creus de terme es posaven a l'entrada d'algunes poblacions o als camins, marcant el terme jurisdiccional d'un poble, o en una cruïlla de camins. Segons la tradició popular, aquesta creu protegia de la pesta que assolava Europa a l'Edat Mitjana. Els pelegrins de Montserrat pregàven en passar per la creu per demanar pluja o per guarir malalts de la família.</p> | 41.6982200,1.9732000 | 414562 | 4616780 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80748-foto-08139-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80748-foto-08139-26-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | BCIL pel Decret de 14 de març de 1963 nº 571/63, BOE 30. | 47 | 1.3 | 1781 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80750 | Creu de terme de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-mura | <p>Creu de ferro situada sobre una base en forma de cub de pedra que suporta un pilar quadrangular de ciment sobre el que s'assenta la creu. La creu és de ferro, amb el braç vertical més llarg que l'horitzontal i tots ells acabats en una flor de llis. Els braços estan reforçats visualment per llistons de ferro a cada costat i lligats tots ells a la crugia per una aspa formada per dues anelles aplanades. No té cap inscripció.</p> | 08139-28 | Al nucli de Mura | <p>Les creus de terme es posaven a l'entrada d'algunes poblacions o als camins marcant el terme jurisdiccional d'un poble, o en una cruïlla de camins. Aquesta creu de terme indicaria el límit del poble pel vessant nord. Actualment es troba al peu de la carretera local.</p> | 41.7004778,1.9772279 | 414900 | 4617027 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 80751 | Creu de Pedró de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-pedro-de-sant-marti-0 | <p>Creu de ferro en què els tres braços tenen els extrems en forma trilobulada. El braç central és més llarg que els altres, i al centre té un triangle. Es troba situada sobre un pedestal de pedra de base quadrangular. Es troba en bon estat de conservació i no té cap inscripció visible. La creu és de forja.</p> | 08139-29 | Nucli urbà de Mura | <p>La creu és un signe ornamental i religiós utilitzat com a símbol del cristianisme. Les creus de pedró són aquelles que es posaven davant de les esglésies o capelles i des d'elles, entre la Santa Creu de maig i la de setembre, es beneïa el terme i es resava per tal de demanar a Déu la protecció de les collites.</p> | 41.6989200,1.9757300 | 414773 | 4616855 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 80752 | Creu de pedró del cementiri de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-pedro-del-cementiri-de-mura | <p>Creu de pedró que es troba dins les instal·lacions del nou cementiri, al costat de la carretera local de Mura a Talamanca. Està situada sobre una base formada per un peu graonat quadrangular i un pilar també de secció quadrada amb una mènsula superior on reposa la creu de ferro. És una creu de ferro plana amb el braç vertical més llarg que l'horitzontal i rematats als extrems amb triangles. No hi ha cap inscripció visible.</p> | 08139-30 | Nucli urbà | <p>La creu és un signe ornamental i religiós utilitzat com a símbol del cristianisme. Aquesta creu té una funció simbòlica de protecció de les ànimes que reposen al cementiri.</p> | 41.7019800,1.9765900 | 414849 | 4617194 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 80756 | Pont del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-puig | <p>És un pont d'un arc de mig punt de pedra que serveix per travessar la riera de Nespres a l'inici del camí cap al Puig de la Balma des del camí asfaltat de Mura a Rocafort, salvant el desnivell de la riera. És un pont de pedra amb l'arc fet amb dovelles de pedra posades a plec de llibre i unit amb morter de calç. La tipologia de l'obra ens mostra una estructura no gaire antiga, d'un màxim de dos segles d'antiguitat. No té cap tipus d'inscripció.</p> | 08139-34 | Carretera de Rocafort a Mura, camí al Puig de la Balma | <p>Desconeixem el moment de construcció del pont, tot i que probablement en època medieval ja hi hauria un pont en aquest indret, essent l'actual una reconstrucció de diferents èpoques.</p> | 41.7078700,1.9551500 | 413073 | 4617870 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | També es coneix com a Pont de Mura. | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80761 | Molí d'oli del Farell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-doli-del-farell | Es tracta de fragments | <p>Pica de molí d'oli feta en un bloc de pedra tallat en forma cilíndrica amb una cavitat circular al centre. Sobre aquesta superfície girava al voltant d'un eix central la mola que xafava les olives. La tipologia d'aquesta pica correspon als molins d'oli més antics, probablement medieval. Es troba a un cobert que forma part de la casa.</p> | 08139-39 | El Farell | <p>L'estructura de la casa del Farell mostra que molt probablement sigui anterior als segles X-XI. La documentació més antiga que fa referència és de l'any 1395, que esmenta a Jaume Zapineda del manso la Pineda, parròquia de Santa Cruz de Palodio al castell de Mura (Ballbé, 1997). La casa era coneguda com la Pineda, tot i que a la consueta de Mura de 1592 (APM) els habitants de la casa ja rebien el cognom Farell. A principis del segle XVII tant es coneixien per Pineda com per Farell, essent el moment històric en què es canviaria la denominació de la casa. Queda constància d'aquesta doble nomenclatura en documentació conservada a l'Arxiu de Terrassa datada el 1613. Miquel Farell s'esmenta al fogatge de 1553 (Iglèsies, 1979).</p> | 41.6804900,1.9187200 | 410004 | 4614867 | 08139 | Mura | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80772 | Pedrera del Farell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-del-farell | <p>AA.VV. (2004). La pedra de Sant Vicenç: un element clau per la promoció del Bages Sud. El Breny nº 295, març 2004.</p> | Abandonada | <p>Aquesta és l'única pedrera d'arenisca i calcàries d'orígen marí dins el terme municipal de Mura. Es una pedrera petita, en què la majoria de vegades eren els mateixos pagesos que es dedicaven a extreure la pedra, tot i que aquesta pedrera va ser explotada de forma intensiva durant un curt període de temps i abandonada perquè es troba dins la zona del Parc Natural. Es troba al Farell, al peu del camí paral·lel a la riera de Santa Creu que porta al Pont de Vilomara, en un zona de desnivell del terreny sobre la riera. En aquesta pedrera encara es pot observar el sistema d'extracció de la pedra amb barrinades. També s'havia fet extracció amb el sistema tradicional de tascons de fusta ficats dins de forats en forma de falca que es feien amb el martell a diferents punts de la línia per on es volia tallar; després d'introduir el tascó de fusta que feia forma de falca, es mullava amb aigua i es deixava tota la nit; en augmentar de dimensions la fusta inflada per l'aigua, feia força i trencava la pedra. Desconeixem el temps que es va explotar aquesta pedrera, tot i que per les característiques físiques sembla que va ser explotada de manera intensiva durant un cert període de temps.</p> | 08139-50 | Zona Santa Creu de Palou | <p>La indústria de la pedra ha estat una de les més importants els darrers cinquanta anys al municipi veí de Sant Vicenç de Castellet. L'explotació de pedra ha estat de dos tipus: pedra arenisca i pedra calcària. Tot i que ha aportat beneficis industrials, també ha aportat elements negatius, com la destrucció continuada del medi natural, a més del risc de patir silicosi degut a la inhalació de pols en el treball de la pedra, ja que s'incrusten partícules microscòpiques als pulmons que produeixen lesions irreversibles als treballadors del sector. Les condicions geològiques de la zona del Parc Natural de Sant LLorenç, rica en quars, calcàries, arenisques; han fet que des de molts anys s'hagin aprofitat aquests recursos naturals. És difícil establir l'antiguitat de l'extracció de pedra a la zona, tot i que ben segur aniria paral·lela a la seva utilització en la construcció, fet que ens remunta al període romà i ibèric. L'arenisca s'extreia de forma manual, sense barrinades. És una pedra molt especial que s'utilitza per fer voreres, enllosats, aplacats, i no es pot polir. S'extreia buscant els junts de la pedra i traient els blocs sencers, anomenats 'daus' i dividits després en plaques, cosa que requeria un gran domini de l'ofici. El destí final era divers, utilitzant-se els anys 1920 en la construcció de l'Exposició Universal de Barcelona i de les fonts de Montjuic, a més de carreteres o edificis. Actualment, l'explotació de la pedra arenisca ja no es realitza, degut a que al mercat hi altres tipus de materials més diversos; però sí que s'explota encara la pedra calcària de Sant Vicenç a diferents pedreres dels entorns d'aquest municipi.</p> | 41.6823200,1.9159400 | 409775 | 4615073 | 08139 | Mura | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80772-foto-08139-50-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Es documenta aquesta pedrera en ser l'única de la zona i com a mostra d'aquest tipus d'explotació a la zona. | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80776 | Molí de can Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-mas | Es troba en ruines | <p>Restes de la construcció corresponent a un molí al costat de la riera de Nespres i al peu del camí asfaltat de Mura a Rocafort. L'edifici es troba en ruïnes, però encara es pot apreciar el volum general, permetent distingir dues estances paral·leles amb dues plantes. Es troba al peu de la riera i aprofita el desnivell del terreny, de manera que tenia un accés a peu pla des del camí d'accés i al nivell inferior hi hauria el carcavà. Manca tota la coberta, però resta la volta de canó on s'ubicava el carcavà. També hi ha dues tines, una quadrada i una altra circular, situades en una construcció adossada, així com part d'una mola. No es distingeix la bassa, ja que tot l'entorn s'ha transformat en feixes de conreu. Al costat del molí hi ha una petita construcció de pedra i maó rehabilitada recentment i que probablement era una petita barraca que s'ha habilitat com caseta d'eines i descans.</p> | 08139-54 | Zona del pont de Mura | <p>Quasi no hi ha documentació d'aquest molí ni del Mas que li dóna nom. Sembla probable que tingués alguna relació amb el Mas de la Roca, ja que a la consueta de Mura de 1592 (ABEV) diu que al Mas de la Roqua habitaven set persones, i que aquest mas també era conegut com el Mas, tot i que no ho podem afirmar.</p> | 41.7041200,1.9581300 | 413316 | 4617450 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80776-foto-08139-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80776-foto-08139-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80776-foto-08139-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|94 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80780 | Balma de l'Espluga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-lespluga | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell. SOLÀ, J. (1935). Guia Monogràfica de Sant Llorenç del Munt. C.E.Terrassa.</p> | Resten poques estructures en mal estat | <p>Es troba al Turó de l'Espluga, turó en el que hi ha diverses balmes al seu vessant sud. El conjunt està format per dues balmes obrades i l'antic mur de contenció del camí que passa per davant. Les balmes naturals es van formar per l'erosió en una veta d'arenisca rogenca que recorre la cara sud del turó. La més remarcable és la de ponent, que és la més gran, mentre que la de llevant, de més petites proporcions, sembla una construcció auxiliar que no presenta cap element destacable. Així, la balma gran presenta elements destacables, entre els que hi ha fragments d'opus spicatum en un dels murs interiors, així com en fragments d'un mur exterior. Hi ha parts dels murs fets amb carreus ben escairats i amb obertures actualment tapiades. Probablement hi hagué un doble pis fet amb troncs que han deixat marques a la roca. El sostre de la balma està fumat. A prop de la balma hi ha una bassa artificial de recollida d'aigua.</p> | 08139-58 | Zona turó de la Pola | <p>El parament pot indicar que la construcció seria dels primers segles medievals, cap al segle IX-X, tot i que no disposem de documentació que deixi constància de la balma. El 1336 està documentat el mas de l'Espluga com una dependència del mas de la Mata. Probablement la balma fou ocupada en un principi i posteriorment es construís el mas. Els murs han estat consolidats recentment (anys 90) pels Serveis del Parc, que van modificar una part dels murs de la balma i van fer un portal nou. La zona de Sant Llorenç del Munt és geològicament, de conglomerats calcaris, fet que ha propiciat una gran formació de cavitats càrstiques que es van formar a l'Eocè inferior. Moltes d'aquestes cavitats han estat utilitzades com aixopluc al llarg dels temps, essent una de les primeres tipologies d'habitatges de la zona molt freqüent al terme de Mura. Moltes d'aquestes balmes conserven elements arquitectònics afegits consistents en murs que tanquen l'obertura de la balma per ocupar l'interior. Algunes han acabant desenvolupant un habitatge complex com el Puig de la Balma o el Peric, mentre que d'altres tan sols tenien unes poques parets per fer funcions d'aixopluc de persones i animals. Sembla que aquest fenomen s'iniciaria en època medieval, tot i que seria necessària una recerca a fons per determinar els usos de cada una d'elles. Com a dada històrica cal recordar que el 1850 les coves i abrics naturals van ser tapiats per ordre del Capità General per posar fi als malfactors que trobaven refugi (Ferrando, 1993).</p> | 41.6535900,1.9549700 | 412985 | 4611843 | 08139 | Mura | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80780-foto-08139-58-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Per arribar cal agafar un camí asfaltat que surt a l'esquerre en el P.Q.11 de la carretera BV-1221 de Terrassa a Talamanca. Cal pujar caminant fins el Coll de Tres Creus, passar per la Balma de la Porquerissa, sota la balma i Font de la Pola, i sota el turó de l'Espluga, on trobem la Balma. Està a 20 minuts caminant de la font de la Pola. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80782 | Hospital de Sang | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hospital-de-sang | <p>FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | Es conserven parts dels murs | <p>L'Hospital de sang es troba dins una escletxa de la roca en forma de V invertida orientada N-S. És un esboranc que travessa la roca de banda a banda i que queda perfectament dissimulada, ja que no es veu fins que ets just davant. A l'interior hi ha restes de murs que formen un tancament dels dos extrems de l'escletxa, deixant a l'interior una habitació central molt gran, amb els sostre natural de la roca que protegeix el conjunt. Les parets són de pedra en sec, amb alguns blocs ben escairats i alguna part, probablement la més moderna, unida amb morter de calç. Les parets són perpendiculars a les parets laterals de roca amb una obertura central ben marcada a la paret de la cara sud a modus de porta. La paret nord es va enfonsar més tard i presenta una obertura degut a aquest desprendiment del mur. A l'interior, a la banda nord hi ha una divisió de la sala central mitjançant un mur paral·lel als altres que forma dos trams i que servia per salvar el desnivell, de manera que quedava una habitació més petita en aquesta part final de l'estructura.</p> | 08139-60 | Zona de la Pola | <p>Segons la tradició aquest lloc actuaria com a hospital carlí. Tot i així, és probable que ja anteriorment existís algun tipus de construcció, tenint en compte la tradició d'habitatge en balma a la zona i la proximitats d'altres. L'accés a l'Hospital de Sang és una mica difícil ja que queda bastant amagat, fet pel que s'utilitzaria també com amagatall. Al costat hi ha la cova de la Cort Fosca, a l'interior de la qual hi ha la Font Fosca. La zona de Sant Llorenç del Munt és geològicament, de conglomerats calcaris, fet que ha propiciat una gran formació de cavitats càrstiques que es van formar a l'Eocè inferior. Moltes d'aquestes cavitats han estat utilitzades com aixopluc al llarg dels temps, essent una de les primeres tipologies d'habitatges procedent de l'alta edat mitjana, trobant-se referències històriques ja al segle VIII i IX . Es tracta d'un fenòmen molt freqüent a la zona de Sant Llorenç del Munt i dels que trobem bons exemples a Mura. Moltes d'aquestes balmes conserven elements arquitectònics afegits consistents en murs que tanquen l'obertura de la balma per ocupar l'interior. Algunes han acabant desenvolupant un habitatge complex com el Puig de la Balma o el Peric, mentre que d'altres tan sols tenien unes poques parets per fer funcions d'aixopluc de persones i animals. Sembla que aquest fenomen s'iniciaria en època medieval, tot i que seria necessària una recerca a fons per determinar els usos de cada una d'elles. Com a dada històrica cal recordar que el 1850 les coves i abrics naturals van ser tapiats per ordre del Capità General per posar fi als malfactors que trobaven refugi (Ferrando, 1993).</p> | 41.6581700,1.9623500 | 413605 | 4612344 | 08139 | Mura | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80782-foto-08139-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80782-foto-08139-60-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Lúdic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Està al costat de la cavitat la Cort Fosca. | 98 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80783 | La Cort Fosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cort-fosca | <p>ALPINA, ed. (1980). Sant Llorenç del Munt, Serra de l'Obac. Guia cartogràfica. Ed. Alpina, Granollers. Última edició 1980-1991. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | Es conserven parts dels murs | <p>També coneguda com la Cort Fosca de Matarodona, ja que es troba en terres d'aquesta casa. Al costat hi ha una altra cavitat coneguda com l'Hospital de Sang, ja que va ser utilitzat com a tal durant les Guerres Carlines. Es tracta d'una cavitat de tipus espluga amb una obertura en forma de V invertida tapada amb vegetació, que permet l'accés a la cavitat que té una sala a l'entrada i una segona sala al fons, en la que hi ha una font d'aigua. A l'interior, separant les dues ales, hi ha una paret de pedra i maons; l'entrada té també un mur de pedra que tapa parcialment l'entrada. El paviment de les dues sales és pla i de terra, fruit del sediment de la font. No presenta concrecions calcàries. A la sala de l'entrada hi ha una pedra rodona exempta amb una cavitat circular excavada en ella d'uns 40cm de diàmetre, probablement utilitzada per fer foc a modus de fogó.</p> | 08139-61 | Zona de la Pola | <p>En aquesta cavitat hi ha notícia d'una troballa ibèrica, tot i que no hem troba informació detallada d'aquesta. No s'ha excavat ni s'ha publicat el material. Degut a la proximitat amb l'Hospital de Sang i a tenir estructures de murs, faria també funcions d'aixopluc o habitatge en la mateixa època que aquesta. La zona de Sant Llorenç del Munt és geològicament, de conglomerats lutítics i gresos, fet que ha propiciat una gran formació de cavitats càrstiques. Moltes d'aquestes cavitats han estat utilitzades com aixopluc al llarg dels temps, essent una de les primeres tipologies d'habitatges procedent de l'alta edat mitjana, trobant-se referències històriques ja al segle VIII i IX . Es tracta d'un fenòmen molt freqüent a la zona de Sant Llorenç del Munt i dels que trobem bons exemples a Mura. Moltes d'aquestes balmes conserven elements arquitectònics afegits consistents en murs que tanquen l'obertura de la balma per ocupar l'espai interior. Algunes han acabant desenvolupant un habitatge complex com el Puig de la Balma o el Peric, mentre que d'altres tan sols tenien unes poques parets per fer funcions d'aixopluc de persones i animals. Sembla que aquest fenomen s'iniciaria en època medieval, tot i que seria necessària una recerca a fons per determinar els usos de cada una d'elles. Com a dada històrica cal recordar que el 1850 les coves i abrics naturals van ser tapiats per ordre del Capità General per posar fi als malfactors que trobaven refugi (Ferrando, 1993). Ferando fa referència (983) a una troballa ibèrica, però desconeixem a què es refereix.</p> | 41.6581700,1.9628000 | 413643 | 4612344 | 08139 | Mura | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80783-foto-08139-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80783-foto-08139-61-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80786 | Base de premsa del Farell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/base-de-premsa-del-farell | Està tirada a l'era i no conserva més que la pedra | <p>Base de premsa de vi tallada en pedra. Té forma quadrangular amb un encaix circular a la cara superior i amb un desguàs. Es tracta d'una base de premsa petita en la que anava encaixada la gàbia. No es conserven altres elements. Està a l'era de la casa, davant les tines.</p> | 08139-64 | El Farell | <p>L'estructura de la casa del farell mostra que molt probablement sigui anterior als segles X-XI. La documentació més antiga que fa referència és de l'any 1395, que esmenta a Jaume Zapineda del manso la Pineda, parròquia de Santa Cruz de Palodio al castell de Mura (Ballbé, 1997). La casa era coneguda com la Pineda, tot i que a la consueta de Mura de 1592 (APM) els habitants de la casa ja rebien el cognom Farell. A principis del segle XVII tan es coneixien per Pineda com per Farell, essent el moment històric en que es canviaria la denominació de la casa. Queda constància d'aquesta doble nomenclatura en documentació conservada a l'Arxiu de Terrassa datada el 1613. Miquel Farell s'esmenta al fogatge de 1553 (Iglèsies, 1979). Els masos de Santa Creu de Palou, Matarrodona, Puigdoure, la Casa del Putget i el Farell, al segle XVIII van tenir un important auge econòmic degut a la producció de vi, com ho demostren les llindes gravades en les portes de les cases i els cups de les tines. La tipologia d'aquesta base de premsa és dels segles XVII-XVIII.</p> | 41.6806200,1.9187900 | 410010 | 4614881 | 08139 | Mura | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80786-foto-08139-64-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80789 | Reixac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/reixac-2 | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997.</p> | Ruines | <p>Ruïnes d'un casal que havia estat de dimensions considerables. Les restes visibles tenen l'aparença de murs de contenció de dos camps de conreu en dos nivells, formant tres parets en cada nivell amb dos angles. Té una llargada de trenta metres aproximadament i uns catorze d'amplada partits en la part central i amb un desnivell d'una planta. Els murs son de carreus molt ben tallats i molt grossos, d'uns 70 cm. d'amplada, que recorden a la tipologia dels edificis medievals. En el mur de llevant, i el més baix, sembla que hi havia un portal. Fa uns anys les parets es van re-omplir de terra per fer unes feixes de cultiu, de manera que s'ha perdut la visió d'estructura de mas.</p> | 08139-67 | Torrent de Reixac | <p>Les primeres notícies documentals del mas són de l'any 1540, quan el mas estava abandonat i derruït: Rafael de Peguera, senyor de Mura, va confimar a Vicenç vila els masos abandonats i derruïts de Rocapèrdiga, Alsina, Xammar, Casamartina, Muntada, Oliveres i Reixac(Ballbé, 1997). Altres documents del segle XVIII esmenten el lloc com la partida dita Reixac, fet que mostraria que en aquesta època el mas encara estava derruït, situació que es mantindrà fins a l'actualitat. El propietari del mas va trobar una sèrie de monedes fa uns anys llaurant la terra: Diner de Billó de Nàpols, 1416; Ardit de Billó, 1640; dos Sisè d'aram Lluís XIII, 1641; Ardit de Billó , 1711; Xavo d'aram, 1813. Actualment no les conserven ja que van ser venudes a un col·leccionista.</p> | 41.6939800,1.9735200 | 414583 | 4616309 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80789-foto-08139-67-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Cal travessar la Riera de Nespres per la banda de llevant del poble de Mura, agafar el camí del cargol i a 300 m. agafar el camí de la dreta; a uns 800 m. estan les ruïnes. Possible àrea d'espectativa arqueològica. Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80793 | Estructura circular al turó de la Pola / Castell de Sapera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estructura-circular-al-turo-de-la-pola-castell-de-sapera | <p>FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | Estàn molt degradades | <p>A la zona del turó de la Pola, al costat del camí que porta de coll de la Tanca a coll de Boix, enmig d'un alzinar hi ha les restes de murs d'una antiga edificació. Es tracta d'una estructura circular ovalada d'uns 20m de diàmetre amb restes de murs que s'aixequen aproximadament 1m del nivell del terra i que tanquen un perímetre circular fet amb blocs de pedra gruixuda, sense desbastar i formant parets d'un metre de gruix. A més es distingeixen altres dues parets, una a l'interior radial, i l'altra a l'exterior tangencial. L'edificació està ensorrada sobre ella mateixa i coberta de vegetació.</p> | 08139-71 | Turó de la Pola | <p>Segons tradició oral sembla que podrien correspondre al Castell Sapera, que no s'ha de confondre amb el castell de Pera al terme de Sant Llorenç Savall, ni amb el turó del mateix nom que hi ha a migjorn del Coll de les Tres Creus. La forma i ubicació en un lloc elevat, pot correspondre a una torre de vigilància alt-medieval, tot i que caldria una intervenció arqueològica per determinar el seu abast cronològic. Podria tenir alguna relació amb la torre de la Pola que podria tenir funcions similars.</p> | 41.6576900,1.9683700 | 414106 | 4612285 | 08139 | Mura | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80793-foto-08139-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80793-foto-08139-71-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80794 | Camí empedrat de la Calçada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-empedrat-de-la-calcada | <p>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell. TORRAS i altres (1996). Dossier: Els camins tradicionals al Bages. A Dovella nº 53, tardor de 1996, pp. 17-33.</p> | Degradat | <p>Conjunt d'estructures de caire arqueològic, amb un sector empedrat que disposa d'un mur de contenció. Hi ha dos trams de camí empedrat amb un mur de contenció de considerable llargària i amplada. El mur és construït amb grans blocs de pedra amb una alçada propera als 2m en el seu punt més alt, tenia la funció de contenció del terreny i servia per anivellar el paviment del camí. El camí és d'uns 4m d'amplada mitja, amb un dels trams cobert amb pedres per salvar el desnivell. Aquesta zona estaria emplenada de terra i pedra petita que amb el temps s'ha anat perdent, quedant només el que serien els fonaments del camí.</p> | 08139-72 | Coll d'Eres | <p>Es tracta d'una part d' un camí d'origen medieval i que trobem documentat a l'edat mitjana com a 'l'estrata quae pergit al Matam de Pedra' (Ferrando i Roig, A., 1983). El camí fa un recorregut E-W. Per arribar cal agafar un camí que discorre al costat mateix d'un rierol que baixa de la carena del Pagès cap a coll d'Eres. Probablement el camí, tot i que s'han perdut molts trams, seguiria aquest itinerari al costat del rierol i enllaçaria amb el camí Ral de Barcelona a Berga. Pel terme de Mura, o prop d'ell, passaven tres camins importants. El primer era el camí Ral de Barcelona a Manresa, que passava per Terrassa i s'enfilava cap a Coll d'Estenalles i La Barata, passant a prop de coll d'Eres. Aquesta camí passava per Matadepera i seguia la llera de la riera fins arribar a la Barata on hi havia una cruïlla de tres camins, un d'ells era el que portava de a Manresa i que passava per l'antiga pairalia de la Barata, pel Coll de Daví, el sot del castell Sapera, la Canal de la Calcina, el Muronell, la canal del Forn Gran, la coma d'Aumà, el Pla dels Hostalets, Sant Jaume de Vallhonesta, el Pont de Vilomana fins a Manresa. El segon camí era el que passava per la bassa de la Calçada i era la continuació del camí de Matadepera, enfilava a Coll d'Eres i aquí enllaçava amb el camí de la casa Marquet de les Roques i d'aquí a Sant Llorenç Savall. D'aquest camí resten trams empedrats al lloc anomenat la Calçada. El tercer camí, que també sortia de la cruïlla de la Barata, pujava fins a la desapareguda alzina del Sal·lari, seguia pels graons de Mura, la coma d'en Vila fins arribar a Mura. Al Pla de la Serrallonga hi ha el trencall que per la dreta baixa fins a Mura; el ramal de l'esquerra continua pel Puigbó, el Puig Andreu, el coll de la Creueta i la serra de la Coma d'en Bou fins arribar a Rocafort. És el que conserva també un tram de camí empedrat al coll de la Creueta. Segons la tradició aquests camins van ser construïts per presos condemnats a treballs forçats. Al llarg del trajecte d'aquest camí, que era força transitat, es van construir hostals pel repòs de viatgers i animals. Els camins Rals eren concessions reials i per tant gaudien de certs privilegis i beneficiaven als pobles pels que passaven ja que afavorien el comerç. En el moment en que el camí feia pujada no es podia anar en carro i s'havia de fer el transport a bast. El tram senyalitzat, des de la Barata al Pont de Vilomara, és el que es conserva en bon estat, mentre que la resta s'ha perdut majoritàriament pels nous usos. Aquest tram del camí era el més perillós ja que passava per zones despoblades i solitàries on els bandolers van ser molt actius entre els segles XVII i XVIII, com en Capablanca. A partir de finals del segle XVIII, amb la construcció del nou camí a Manresa que passava per can Maçana, i a mitjans del XIX amb la construcció dl ferrocarril, el camí va ser deixat d'utilitzar progressivament.</p> | 41.6676400,2.0007200 | 416812 | 4613358 | 08139 | Mura | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80794-foto-08139-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80794-foto-08139-72-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | A prop d'aquest tram de camí hi ha les restes d'una bassa. Les coordenades corresponen al primer tram del camí. El segon tram del camí té les coordenades: 416398/4613398, 814m alçada. Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80795 | Bassa de la Calçada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-calcada | <p>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | Tan sols resten fragments d'estructures. | <p>A prop del torrent de les Arenes, entre coll d'Eres i la carena del roure de Palau, hi ha restes de part del mur de contenció d'una bassa formada per dues parets fent angle i construïdes amb grans blocs de pedra que resten quasi tapades per vegetació. El conjunt va ser molt malmès per la riuada del 1962. Abans d'això hi havia un xup al costat de la bassa per on es filtrava l'aigua a aquesta bassa que recollia les aigües pluvials i del torrent de les Arenes.</p> | 08139-73 | Coll d'Eres | <p>Es desconeix l'origen d'aquesta construcció, tot i que s'especula que tingués relació amb el probable jaciment de poblament ibèric o romà que hi hauria a Coll d'Eres, com a sistema de proveïment d'aigua, i que va ser re-utilitzat en diferents èpoques posteriors.</p> | 41.6669200,2.0034300 | 417037 | 4613275 | 08139 | Mura | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80795-foto-08139-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80795-foto-08139-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80795-foto-08139-73-3.jpg | Inexistent | Medieval|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 85|81 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80796 | Balma dels Caus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-caus | <p>FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | Està molt tapada per la vegetació. | <p>Aquest grup de tres balmes són conegudes també com balmes dels Moros. Es troben a prop del nucli urbà de Mura, al costat esquerre de la riera de Nespres, molt a prop de la zona coneguda com els Horts del Rector, on probablement hi va haver el primer assentament del poble de Mura. Estan molt tapades per vegetació, que quasi no deixen veure la balma, en la que resten poques parets de pedra com a testimoni de la seva ocupació. A l'entorn hi ha feixes de conreu antigues que estan desapareixent cobertes de vegetació.</p> | 08139-74 | A la zona dels Horts del Rector | <p>La zona de Sant Llorenç del Munt és geològicament, de conglomerats, gresos i lutites del Lutecià - Priabonià, materials dipositats en l'Eocè mitjà-superior, l'erosió dels quals ha propiciat una gran formació de cavitats càrstiques. Moltes d'aquestes cavitats han estat utilitzades com aixopluc al llarg dels temps, essent una de les primeres tipologies d'habitatges de la zona molt freqüent al terme de Mura. Moltes d'aquestes balmes conserven elements arquitectònics afegits consistents en murs que tanquen l'obertura de la balma per ocupar l'interior. Algunes han acabat desenvolupant un habitatge complex com el Puig de la Balma, mentre que d'altres tan sols tenien unes poques parets per fer funcions d'aixopluc de persones i animals. Sembla que aquest fenomen s'iniciaria en època medieval, tot i que seria necessària una recerca a fons per determinar els usos de cada una d'elles. Com a dada històrica cal recordar que el 1850 les coves i abrics naturals van ser tapiats per ordre del Capità General per posar fi als malfactors que trobaven refugi (Ferrando, 1993). Aquesta balma obrada es troba a la zona que està documentada com el primer nucli habitat de Mura, on hi sembla que hi havia la rectoria i altres edificacions. Més tard, en trobar el capellà massa lluny l'església de la rectoria, va edificar una l'altra el costat de l'església i s'hi va traslladar abandonant la de la zona dels horts del Rector. A la consueta de Mura de 1592 (APM) a la rectoria vella habitaven 6 persones i a la rectoria de la sagrera hi vivia el rector, fet que deixa constància que a finals del segle XVI encara estava habitada aquesta zona però no la balma.</p> | 41.6944400,1.9915900 | 416087 | 4616342 | 08139 | Mura | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80796-foto-08139-74-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 80798 | Font i cisterna del Perich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-cisterna-del-perich | <p>Al costat de la casa de la balma del Perich i formant part del conjunt habitable, hi ha una font natural amb degoteig constant i amb una cisterna per recollir l'aigua. La cisterna està feta excavada en la mateixa roca de la cavitat, de manera que l'aigua de la font en sortir ja s'acumula en aquesta. És una cisterna tancada amb una paret de pedra que disposa d'una finestra amb llinda, brancals i ampit de pedra amb motllura per encaixar una possible porta. L'ampit presenta dues postades a banda i banda similars als festejadors de les finestres. Davant la porta hi ha una antiga construcció que tancava un petit recinte i que actualment resta a l'aire lliure, ja que ha perdut la teulada.</p> | 08139-76 | A la casa de la balma del Peric | <p>El document més antic fa referència a una definició feta per Jaume de Paric de la sagrera de Sant Martí de Muredine el 1326 al sagristà de Sant Llorenç del Munt, per la compra d'una terra a Les Comes (spèculo de Sant Llorenç, AM). Tot i que aquest document ja confirma que a la sagrera de Mura hi havia la casa dels Peric, probablement la casa de la balma fou anterior si fem tenim en compte la seva estructura. El 1597 (AHT) la vídua d'Antoni Perich va vendre unes cases a la Sagrera de Sant Martí a Pere del Bes. Altre document de 1617 (AHT) fa esment de vendes de terres que feia Joan Perich hereu del mas Perich del terme de Mura a Joan Vila, sabater de la mateixa vila i parròquia. La terra estava en alou de Jaume Cordellès senyor del castell de Mura. Tot i que la casa és d'origen medieval, probablement alguns elements s'han anat afegint en diferents èpoques. Probablement la font ja existia i més tard es va fer l'estructura externa.</p> | 41.7032600,1.9736800 | 414608 | 4617339 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 80799 | Balma de la Pola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-pola | <p>FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | No es conserven estructures d'habitatge. | <p>La balma de La Pola és una cavitat d'una longitud considerable i bastant fonda que forma una cornisa important que protegeix l'interior, que està orientat a migdia. Té poques restes visibles, tot i que a la part superior del sostre de la balma queda alguna resta de probables murs de tancament i un fragment de mur. A l'interior hi ha la font de la Pola. Actualment s'utilitza esporàdicament com a zona de pic-nic de colles d'excursionistes que han disposat taules de ciment i pedra en un racó. Segons la documentació, sembla probable que en aquest indret hi hagués hagut una balma obrada important, ja que s'esmenta el mas de la Pola.</p> | 08139-77 | Turó de la Pola | <p>El mas de La Pola apareix documentat per primera vegada l'any 1336 en un pergamí del fons documental de la casa La Mata. El 1400 Ramon Sescomes prenia possessió del castell i terme de Mura després de compra-ho a Martí l'Humà; aquest concedia en emfiteusi els masos de la Pola i la Rouriga (aquest darrer es trobava a la fondalada de la Porquerissa). Més tard, el 1423 els dos masos eren establerts per Joan de Peguera, gendre del ja mort Ramon Sescomes i administrador del castell i terme de Mura. El 1568 Joan Vall ven el mas de la Pola al senyor del castell de Mura, Bernat Peguera que el tornà a vendre el 1570. En els cens de població de 1592 ja no consta el mas de la Pola, probablement perquè ja estaria deshabitat. Encara surt esmentat el 1601 quan Francesc Vall ven el dret de cultiu del mas, junt als dels masos Rouriga i Ginebreda (APM, consueta), cosa que ens fa pensar que en aquesta època ja no actuaria com a habitatge. No sabem si el mas de la Pola seria la mateixa balma, o si la balma seria utilitzada com a corral o dependència del mas. Probablement el mas es trobaria a prop de la font, de manera que la bauma de La Pola tenia una utilitat segura (Ballbé, 1997). Podia haver tingut una relació amb la torre de La Pola que seria un punt clau de control en una zona en que hi havia diferents masos habitats en l'època (la Pola, casa de l'Espluga, Rauriga, la Porquerissa) i un possible castell (Sapera). Tot i que són probabilitats no constatades arqueològicament, ell lloc va ser documentat i donat a conèixer per Antoni Ferrando (1983). La zona de Sant Llorenç del Munt és geològicament, de conglomerats calcaris, fet que ha propiciat una gran formació de cavitats càrstiques que es van formar a l'Eocè inferior. Moltes d'aquestes cavitats han estat utilitzades com aixopluc al llarg dels temps, essent una de les primeres tipologies d'habitatges de la zona molt freqüent al terme de Mura. Moltes d'aquestes balmes conserven elements arquitectònics afegits consistents en murs que tanquen l'obertura de la balma per ocupar l'interior. Algunes han acabant desenvolupant un habitatge complex com el Puig de la Balma o el Peric, mentre que d'altres tan sols tenien unes poques parets per fer funcions d'aixopluc de persones i animals. Sembla que aquest fenomen s'iniciaria en època medieval, tot i que seria necessària una recerca a fons per determinar els usos de cada una d'elles. Com a dada històrica cal recordar que el 1850 les coves i abrics naturals van ser tapiats per ordre del Capità General per posar fi als malfactors que trobaven refugi (Ferrando, 1993).</p> | 41.6542400,1.9650400 | 413824 | 4611905 | 08139 | Mura | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80799-foto-08139-77-1.jpg | Legal | Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2021-12-27 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.En les primeres dècades del segle XX alguns excursionistes i caçadors també van començar a fer aturada a la balma en els seus trajectes per la Serra de l'Obac. Un grup de caçadors, que pertanyien a la secció d'excursionisme de la Joventut Terrassenca, van decidir a finals dels anys 20 fer diverses obres de condicionament per tal que la font tingués aigua tot l’any i fer una zona d’esbarjo. Els impulsors van ser Valentí Rossinyol, conegut com el Tinet, en Pere Pallejà i en Hans Weichsel (mariner alemany que poc abans havia participat en la primera escalada oficial a la Castellassa de Can Torres). Es va demanar la col·laboració d’un paleta, en Puig, que va passar a ser conegut com 'el paleta de la Pola'; els materials es van pujar en un ruc des de l’Alzina del Salari. Es va fer una cisterna interna i una pica externa a la font, una taula de pedra circular i més endavant dues més petites, així com un armari rebost encastat on guardaven diversos estris, ja que els impulsors hi anaven sovint.Fins a la Guerra Civil a la zona hi havia molts carboners que feien estades a les barraques que construïen escampades pels boscs de la zona, a vegades amb la família (com el cas d’uns valencians que es van fer amics del Valentí Rossinyol, el Tinet, un dels que va impulsar l’arranjament dels elements que s’hi van fer a la balma). Hi havia places carboneres per tot arreu i trien fum quasi contínuament, amb una producció molt activa.L’obertura de la pista des de l’Alzina del Salari fins al coll de les Tres Creus va facilitar l’accés de persones, popularitzant-se el lloc, fins que amb la creació del Parc Natural es va prohibir l’accés rodat. | 94 | 2153 | 5.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 80800 | Estructures a Coll d'Eres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estructures-a-coll-deres | <p>FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | Es onserven molt fagmentades | <p>A Coll d'Eres, a l'esplanada, hi ha restes de murs d'un probable jaciment al que conduïa el camí de la Calçada. Sembla que hi ha diferents murs que envolten el coll en forma trapezoïdal. El poblament podria tenir relació directa amb les sepultures de Coll d'Eres, degut a la proximitat. El lloc és una esplanada sobre un turó. Fa poc temps es va arranjar la zona, ja que és molt freqüentada per excursionistes, tot i que l'entorn, és a dir, els vessants del turó, es troben molt emboscats. És en aquesta zona on hi ha algunes restes de murs i pedres molt desfigurats. Sense una investigació arqueològica no es podrà saber si realment hi havia un lloc d'assentament d'alguna època històrica.</p> | 08139-78 | A l'esplanada de coll d'Eres | <p>La zona de coll d'Eres està relacionada amb els sepulcres de llosa medievals, així com amb la presència d'un camí carener i altra que baixa a coll d'Estenalles (la Calçada) també de probable orígen medieval. Alguns estudiosos de la zona han volgut veure un lloc de poblament ibèric, romà o medieval, tot i que no ha estat contrastat arqueològicament. De totes formes cal deixar constància de la possible evidència arqueològica tenint en compte l'existència d'estructures i la ubicació.</p> | 41.6706200,2.0075700 | 417386 | 4613682 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80800-foto-08139-78-2.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. L'esplanada es troba en uns cruïlla de camins i al límit dels termes municipals de Mura i Sant Llorenç Savall. | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80801 | Fons del Museu de Terrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-de-terrassa | <p>COLL, X. (1988). Mura a 'Història del Bages', vol. II. Ed. Parcir, Manresa. Pp. 115-116. DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | <p>El fons conservat al Museu de Terrassa procedent de Mura consisteix en un collaret de petxines (15 peces) que formava part de l'aixovar de les cistes megalítiques de Serrallonga, excavades els anys 1920-30 per un equip dirigit per Joan Solà, del Centre Excursionista de Terrassa. Les cistes estan datades a l'edat del bronze. També conserva material trobat en superfície a la cova del Centenari, consistent en un fragment ceràmic trobat per Jordi Guillemot i Marcet. És un fragment, d'uns 15cm, que pertany a un terç del perfil d'una urna del Bronze Final-Ferro inicial que conserva la vora, el coll amb un cordó d'inflexió vora-coll, i part del cos. El museu també conserva dos dibuixos fets a carbonet a inicis del segle XX per Anna Mata de la Barata i Samaranch, néta dels dos personatges retratats. Es tracta dels retrats del matrimoni format per Fancesc d'Assís Mata de la Barata i Guitart, i Anna M. Masqué i Ribas, hereus del mas de la Barata. Van ser donats per Hermínia Domingo l'any 2006. (Nº d'inventari: MdT 25.103 i MdT 25.104).</p> | 08139-79 | Museu de Terrassa | <p>El fons que es conserva al Museu de Terrassa prové del fons del Centre Excursionista de Terrassa, fruit de les intervencions arqueològiques realitzades per aquesta entitat. Van ingressar al museu l'any 1959, quan es creà el Museu d'Art de Terrassa que aplegà les col·leccions de la Biblioteca-Museu Soler i Palet. Actualment la secció d'arqueologia es troba al Castell Cartoixa de Vallapardís.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80801-foto-08139-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80801-foto-08139-79-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 79 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80804 | Fons del Museu Comarcal de Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-comarcal-de-manresa | <p>Es conserven un conjunt de 294 fragments dels quals 289 són de ceràmica feta a mà, i els altres corresponen a restes humanes i fragments de pedra, amb el número d'inventari MCM-17 com a jaciment. D'entre aquests fragments, hi ha 4 d'exposats a la sala del museu (MCM 259, 260, 261 i 262) de ceràmica feta a mà del període del bronze mig-final. L'altre objecte procedent de les coves de Mura exposat al museu és el motlle per a foneria número d'inventari MCM-263, que és una pedra de 8x6,3 cm. amb encaixos per a fondre 2 punxons o agulles.</p> | 08139-82 | Manresa | <p>El Museu de Manresa conserva un material en dipòsit procedent de Mura. La forma d'ingrés al museu és dubtosa, del que formen part des de l'any 1936. Probablement van ingressar amb un conjunt de materials arqueològics procedents del Centre Excursionista Montserrat, entitat que es va dedicar a recollir material en les excursions que realitzava a principis del segle XX. L'any 1936 es van unificar les col·leccions dels dos centres excursionistes de Manresa entrant a formar part aquest material dels fons del Museu Comarcal de Manresa. És probable que part del material fou recollit a la Cova de Mura, tot i que pot haver barrejat material d'altres cavitats de la zona.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Informació facilitada pels tècnics del Museu. | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80805 | Estructura a la balma Guillotera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estructura-a-la-balma-guillotera | Mig ensorrada | <p>Aquesta balma es troba just a sota de la casa de La Vila, al costat del torrent dels Codolosos. És una balma que forma una cornisa bastant accentuada i de forma semicircular. A l'interior hi ha les restes d'una estructura. Es tracta d'un recipient excavat al terra de la balma, de forma quadrangular, amb les parets amb arrebossat de fang. Al costat hi ha pedres disposades formant una muntanya. Té una profunditat màxima d'un metre i la base interior formant pendent.</p> | 08139-83 | Zona del Puig de la Balma | <p>Es desconeix la utilitat d'aquest forat. Es podria tractar de la cavitat deixada en fer extracció de fangs per utilitzar en l'obra de la casa propera, tot i que són especulacions no probades documentalment ni arqueològicament. També podria tractar-se d'un lloc de recollida d'aigües de la que cau per la cornisa de la balma. Cal assenyalar que aquesta balma no presenta parets de tancament com altres de la zona, i que es troba a prop del Puig de la Balma, una de les balmes obrades més antigues de la zona i de la Vila, una de les cases més antigues de Mura.</p> | 41.6954900,1.9658600 | 413947 | 4616484 | 08139 | Mura | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80805-foto-08139-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80805-foto-08139-83-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 80806 | Balma de Puig Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-puig-andreu | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | Les estructures estan fragmentades | <p>Balma de proporcions mitjanes. Conserva els murs de pedra de tancament de la part exterior de la balma; és una paret de pedra desbastada posada ordenadament i que tanca en angle pels dos costats, de manera que la paret de la balma fa les funcions de la paret de darrera de la construcció. Té dues finestres en forma d'espitlleres amb els muntants també de pedra, i conserva també els muntants de dues portes, una al mur nord i l'altra a l'est. Tot i que la major part de la construcció és de pedra seca, hi ha parts de les parets amb restes de morter de calç, tot i que de qualitat molt baixa, que ha fet que en algunes zones s'hagi malmès. Les pedres de la base dels murs són més grosses que en les parts altes. La coberta estaria feta amb branques, cosa que es pot deduir per la inclinació de la paret de llevant, destinada a adaptar una coberta. No hi ha vestigis de possibles bigues. No hi ha fonts o punts d'aigua al seu entorn, cosa que dificultaria la utilització com habitatge.</p> | 08139-84 | Zona Puig de la Balma | <p>Es desconeix la cronologia de la construcció tot i que sembla probable que es tractés d'un hàbitat alt-medieval en el que s'observen dos compartiments, probablement un per les persones i altre pel bestiar. Sense un estudi arqueològic del lloc és difícil assegurar la cronologia, igual que passa a la resta de balmes de la zona. La zona de Sant Llorenç del Munt és geològicament, de conglomerats calcaris, fet que ha propiciat una gran formació de cavitats càrstiques que es van formar a l'Eocè inferior. Moltes d'aquestes cavitats han estat utilitzades com aixopluc al llarg dels temps, essent una de les primeres tipologies d'habitatges de la zona molt freqüent al terme de Mura. Moltes d'aquestes balmes conserven elements arquitectònics afegits consistents en murs que tanquen l'obertura de la balma per ocupar l'interior. Algunes han acabant desenvolupant un habitatge complex com el Puig de la Balma o el Peric, mentre que d'altres tan sols tenien unes poques parets per fer funcions d'aixopluc de persones i animals. Sembla que aquest fenomen s'iniciaria en època medieval, tot i que seria necessària una recerca a fons per determinar els usos de cada una d'elles. Com a dada històrica cal recordar que el 1850 les coves i abrics naturals van ser tapiats per ordre del Capità General per posar fi als malfactors que trobaven refugi (Ferrando, 1993).</p> | 41.6796300,1.9630700 | 413694 | 4614726 | 08139 | Mura | Difícil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Es troba al costat del turó de la Creueta o el Puig Andreu, en terres del Puig de la Balma, a la cara nord, situada al peu de l'agulla rocosa que corona el turó. Per arribar cal agafar el camí cap al Puig de la Balma direcció al Coll de la Creueta. | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 80810 | Coma d'en Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coma-den-vila | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997.</p> | Ensorrada la meitat de l'estructura | <p>La Coma d'en Vila és un edifici format per un antic mas i uns corrals. El conjunt té planta rectangular orientat E-O i es troba en un desnivell del terreny, amb les diferents edificacions una al costat de l'altra de forma linial. El cos principal que seria el mas, és de petites dimensions, de planta baixa i pis, amb coberta d'un aiguavés de teula àrab i parets de pedra unida amb morter de calç. Té una porta d'accés a la façana de ponent, de llinda de pedra, i una única finestra al pis. Per la banda de llevant, té un corral o estable, amb un mur de pedra i morter de calç que el tanca perimetralment i tres pilars circulars de pedra a l'eix central que suportaven una coberta de la que tan sols resta una part, la que toca a la casa. Aquest corral principal té una porta d'accés des del costat de migdia, allindada. També té adossat un altre cos a continuació, del que només queden els murs. Al camí d'accés a la casa, que es troba a un nivell superior a la banda de tramuntana, hi ha l'era enrajolada i una bassa excavada en la roca. Darrerament es van consolidar els murs, però la part de la coberta del corral no és gaire segura.</p> | 08139-88 | Zona La Mata | <p>No disposem de documentació que doni testimoni de l'antiguitat d'aquesta casa. Probablement pertanyeria al mas de La Mata i és probable que tingués un origen antic però les restes no ho evidencien. El seu ús podria ser ja en el seu origen com un corral amb una petita casa pel pastor al costat.</p> | 41.6666700,1.9726600 | 414475 | 4613278 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80810-foto-08139-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80810-foto-08139-88-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Camí que surt a l'esquerra en el P.Q.14.800 de la carretera BV-1221 de Terrassa a Talamanca. Es passa per la masia de la Mata pel camí forestal de Matarodona. Està a la cruïlla dels antics camins de Matadepera a Mura i el camí que passant pel Coll d'Eres va fins a Sant Llorenç Savall. Es troba en la part alta de la carena. | 85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80811 | Bassa de Coma d'en Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-coma-den-vila | <p>GIMÉNEZ, S.; GUARNER, N. , GIMÉNEZ, M. (1997). Larves de Salamandra salamandra (L) a la bassa natural de Coma d'en Vila. IV trobada d'estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, 20 de novembre de 1993. Diputació de Barcelona, Servei de Parcs.</p> | <p>Aquesta bassa està catalogada pel Parc Natural com a punt d'alt interès ecològic, en la que hi ha un cartell que recorda que no es poden abandonar animals en ella (peixos, tortugues o crancs). Es tracta d'una bassa natural formada per l'embassament d'aigua de pluja, ja que no disposa de cap font que li proporcioni aigua de manera continuada. La bassa és una cavitat excavada en un paviment de roca natural de conglomerat d'uns 2'5m de llargària i poca profunditat. Pel fet de tenir aigua de forma quasi continuada, ha crescut vegetació a l'interior de la bassa, així com durant tot l'any és lloc de posta de larves de salamadra. La seva utilitat actual és que serveix d'abeurador d'animals en llibertat, d'aquí el seu interès ecològic. Es troba al costat de la casa-corral de Coma d'en Vila, davant l'era de la casa i al peu del camí que des de la casa porta a l'alzina Bonica i a Matarodona.</p> | 08139-89 | La Mata | 41.6667900,1.9726300 | 414473 | 4613291 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80811-foto-08139-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80811-foto-08139-89-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80813 | Masos de la Forèstega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masos-de-la-forestega | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997.</p> | Ruines | <p>Conjunt format per les restes de diferents masos que es troben a prop del torrent del roure del Parrac, a la carena del Muronell i a la carena dels Casalots. Els masos es trobaven en una zona àmplia a sota de la zona coneguda com la Sesta Ferèstega. Resten alguns murs baixos que actualment semblen feixes que estan essent absorbides pel bosc, cosa que fa que cada vegada sigui més difícil trobar les restes visibles.</p> | 08139-91 | Zona del Collet de la Sabatera | <p>Segons les dades documentals a la carena dels Casalots queden les restes dels masos Muronell, Moragues i Satria, que el 1540 eren propietat de Joan Mata de la Mata. Els masos Esmenella o Smanella i Forest o Forèstega es trobaven a la zona propera a la Sesta Ferèstega. En un document de 1540 s'esmenten els masos de Furest, Moragues, Moronell, Llacuna, Satria i Smanella. (spèculo de Sant LLorenç, AM). El mas Forest : l'any 1303, Ponç de Soler i Alemanda, sa muller (del castell de Pera), estableixen una terra a favor de Romeu de Forest i Pere de Mata, del castell de Mura. El 1540 Rafael Joan de Peguera signa carta de precari dels masos Furest, Moragues, Moronell, la Llacuna, Satria i Esmanella. En aquest moment molt probablement el mas es trobés en mal estat. El mas Moragues: Conegut com Mas Moragues o el Casalot de les Moragues. Es trobava a la carena coneguda com la Carena dels Casalots, degut a que hi havia hagut una casa de grans dimensions. Les ruïnes es troben entre la Bassota i el Roure del Parrac. Aquest casalot fou unit a la propietat de La Mata el segle XVI. Mas Muronell: Es trobava prop de la cova del Muronell, al punt més alt de la carena. Resten alguns murs de pedra. baixos. Documentat el 1540 quan Rafael Joan de Peguera signa carta de precari dels masos Furest, Moragues, Moronell, la Llacuna, Satria i Esmanella. Va ser adquirit per la casa de La Mata. Aquests masos probablement serien abandonats a finals del segle XVI, ja que no hi ha documentació posterior i l'estat de ruïna actual deixa constància de la seva temprana desaparició.</p> | 41.6771300,1.9885700 | 415813 | 4614423 | 08139 | Mura | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80813-foto-08139-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80813-foto-08139-91-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80823 | Bassa del cànem del Puig de la Balma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-canem-del-puig-de-la-balma | Està mig enrunada | <p>Bassa en desús que s'utilitzava per deixar el cànem en maceració amb aigua. Després es treia de la bassa i es posava a assecar, seguidament es trencava la fibra amb ajuda d'una gramadora per després pentinar les fibres per treure les impureses. El cànem era la fibra més utilitzada, a més de la llana, per fer teixits, principalment els més fins com els llençols o roba interior.</p> | 08139-101 | Puig de la Balma | <p>Restes de l'antiga bassa del cànem de la casa. Es troba al costat del camí, aprofitant el desnivell natural del terreny i amb unes parets de pedra que formen una estructura rectangular d'uns cinc metres de llargària. La bassa s'omplia d'aigua procedent de la font del Puig. Actualment es troba en mal estat i plena de vegetació, restant sols algunes parets dempeus. A la consueta de Mura de 1592 (ABEV) es fa esment del delme de cànem que es pagava cada any a la parròquia.</p> | 41.6884000,1.9629800 | 413698 | 4615700 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80824 | Font del Foradot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-foradot | <p>És una font de sortidor situada al torrent del Reixac, dins una espluga i al costat d'una bassa de regadiu formada per l'acumulació de l'aigua de la font. Es troba en una zona de cultius, de feixes d'horts, al sud del nucli urbà i molt a prop d'aquest. La cavitat on es troba la font presenta formacions calcàries provocades per l'efecte continu de l'aigua, amb presència d'espècies vegetals pròpies dels llocs humits, principalment molses i falgueres.</p> | 08139-102 | Nucli urbà, zona dels horts | <p>Històricament aquesta font, igual que la resta de fonts properes al nucli, s'ha utilitzat com a abastiment d'aigua del poble i per regadiu dels horts que es troben a les feixes de la banda de migdia de la riera. L'aigua d'aquesta font es va canalitzar ja a l'edat mitjana i es portava a través d'un aqüeducte per salvar el desnivell de la riera de Nespres fins als horts de can Llobet. Els conglomerats de Sant Llorenç del Munt presenten esquerdes que afavoreixen la filtració d'aigua, i els estrats impermeables intermitjos, formats per lutites i gresos, forcen a l'aigua a sortir a l'exterior. Aquesta és la formació de moltes de les fonts del terme de Mura. Avui, constiuteix un reclam turístic inclòs a La Ruta del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i La Serra de l'Obac anomenada 'Més de mil fonts'.</p> | 41.6979800,1.9752600 | 414733 | 4616751 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80824-foto-08139-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80824-foto-08139-102-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80825 | Font del Formatget | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-formatget | <p>Aquesta font es troba situada al torrent del Reixac, al sud del nucli urbà, en una zona de feixes de conreu destinades principalment a horts, i no presenta activitat antròpica. Davant la font hi ha un plàtan de gran envergadura i amb una important copa circular, com a senyal de la presència d'una deu o brollador.</p> | 08139-103 | Nucli urbà, zona dels horts | <p>Històricament aquesta font, igual que la resta de fonts properes al nucli, s'ha utilitzat com a abastiment d'aigua del poble i per regadiu dels horts, en molts casos era embassada per aquesta utilitat. La formació rocosa de Sant Llorenç del Munt presenta esquerdes que afavoreixen la filtració d'aigua, amb estrats impermeables entre mig que forcen a l'aigua a sortir a l'exterior. Aquesta és la formació de moltes de les fonts del terme de Mura. És un recurs turístic que està inclòs a La Ruta del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i La Serra de l'Obac anomenada 'Més de mil fonts'.</p> | 41.6982100,1.9755000 | 414753 | 4616777 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80825-foto-08139-103-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80826 | Font de l'Era | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lera | <p>COLL, X. (1985). Mura. La terra, la gent i Sant Martí. Ed. Parròquia de Sant Martí de Mura.</p> | <p>La font de l'Era és una de les més conegudes pels muratans, ja que es troba molt propera al nucli urbà, a l'altra banda de la riera de Nespres, al peu dels horts. Actualment està canalitzada i hi ha un sortidor situat en una paret de pedra amb un sortidor; a sobre hi ha un relleu en pedra de la Mare de Déu de Montserrat amb el rètol FONT DE L'ERA, així com la inscripció 1792 COMU. Davant la font hi ha una esplanada que la separa de la riera amb dos plataners, com a senyal de presència d'una deu o brollador, i que proporcionen ombra a l'estiu i una taula rodona amb bancs de ciment.</p> | 08139-104 | Nucli urbà | <p>La formació rocosa de Sant Llorenç del Munt presenta esquerdes que afavoreixen la filtració d'aigua, amb estrats impermeables intermitjos que forcen la seva sortida a l'exterior. Aquesta és la formació de moltes de les fonts del terme de Mura. L'any 1972 la riera es va desbocar fruit d'un important aiguat i va arrasar la font de l'Era, això va provocar que Joan Serra i Singla fes un poema: 'Font de l'Era, dolç recés / qui t'ha vist, si ara et veiés, / quin desengany que tindria / car, d'aquell racó tan bell, / acollidor com sols ell / no hi ha ni la fesomia'. Malgrat això, es va arranjar i es va recuperar un bloc de pedra amb la data 1792 que deu fer referència a una canalització antiga de la font. És un recurs turístic que està inclòs a La Ruta del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i La Serra de l'Obac anomenada ' La riera de Nespres '.</p> | 41.6984800,1.9783200 | 414988 | 4616804 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80826-foto-08139-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80826-foto-08139-104-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-10-01 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 80827 | Gorg i saltant del Padre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-i-saltant-del-padre | <p>El gorg del Padre és un petit embassament natural situat al torrent d'Estenalles, just al costat de la font de l'Escolà, a la zona dels horts del Rector, al que dóna un saltant de la riera conegut com saltant del Padre. El conjunt està format per les formes erosionades de les roques per les quals baixa l'aigua de la riera que arriba al gorg i un entorn natural molt ben conservat. El conjunt és un paratge d'una gran bellesa condicionat a les fluctuacions estacionals.</p> | 08139-105 | Nucli urbà, horts del Rector | <p>És un recurs turístic que està inclòs a La Ruta del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i La Serra de l'Obac anomenada ' La riera de Nespres '.</p> | 41.6942400,1.9889700 | 415869 | 4616323 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80827-foto-08139-105-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80828 | Els Graons de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-graons-de-mura | <p>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell. TORRAS i altres (1996). Dossier: Els camins tradicionals al Bages. A Dovella nº 53, tardor de 1996, pp. 17-33.</p> | Molt degradats | <p>Fragment de camí empedrat que es troba a prop de coll de Boix. Es tracta d'un tram en força desnivell que es troba empedrat per facilitar l'ús. Aproximadament el tram empedrat és d'uns 10m amb una amplada màxima de 2m. El camí està orientat NS i es troba al costat d'una paret de roca pel costat de ponent.</p> | 08139-106 | Coll de Boix | <p>Aquest és un tram del camí que uneix el camí Ral de Barcelona a Manresa pel coll de Daví amb Mura i Rocafort que era conegut com camí Raló. Puja pels graons de Mura i passa pel Pla de la Serrallonga, on hi ha el trencall que per la dreta baixa fins a Mura. El ramal de l'esquerra continua pel Puigbó, el Puig Andreu, el coll de la Creueta i la serra de la Coma d'en Bou fins arribar a Rocafort. Pel terme de Mura, o prop d'ell, passaven tres camins importants. El primer era el camí Ral de Barcelona a Manresa, que passava per Terrassa i s'enfilava cap a Coll d'Estenalles i La Barata, passant a prop de coll d'Eres. Aquesta camí passava per Matadepera i seguia la llera de la riera fins arribar a la Barata on hi havia una cruïlla de tres camins, un d'ells era el que portava de a Manresa i que passava per l'antiga pairalia de la Barata, pel Coll de Daví, el sot del castell Sapera, la Canal de la Calcina, el Muronell, la canal del Forn Gran, la coma d'Aumà, el Pla dels Hostalets, Sant Jaume de Vallhonesta, el Pont de Vilomana fins a Manresa. El segon camí era el que passava per la bassa de la Calçada i era la continuació del camí de Matadepera, enfilava a Coll d'Eres i aquí enllaçava amb el camí de la casa Marquet de les Roques i d'aquí a Sant Llorenç Savall. D'aquest camí resten trams empedrats al lloc anomenat la Calçada. El tercer camí, és el que correspon a aquesta fitxa i del que es conserven dos trams, el de Coll de la Creu i el dels Graons de Mura. Segons la tradició aquests camins van ser construïts per presos condemnats a treballs forçats. Al llarg del trajecte d'aquest camí, que era força transitat, es van construir hostals pel repòs de viatgers i animals. Els camins Rals eren concessions reials i per tant gaudien de certs privilegis i beneficiaven als pobles pels que passaven ja que afavorien el comerç. En el moment en que el camí feia pujada no es podia anar en carro i s'havia de fer el transport a bast. El tram senyalitzat, des de la Barata al Pont de Vilomara, és el que es conserva en bon estat, mentre que la resta s'ha perdut majoritàriament pels nous usos. Aquest tram del camí era el més perillós ja que passava per zones despoblades i solitàries on els bandolers van ser molt actius entre els segles XVII i XVIII, com en Capablanca. A partir de finals del segle XVIII, amb la construcció del nou camí a Manresa que passava per can Maçana, i a mitjans del XIX amb la construcció dl ferrocarril, el camí va ser deixat d'utilitzar progressivament.</p> | 41.6563100,1.9758600 | 414728 | 4612124 | 08139 | Mura | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80828-foto-08139-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80828-foto-08139-106-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 94|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80829 | Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-de-sant-llorenc-del-munt-i-serra-de-lobac-1 | <p>AMBRÓS I MONSONÍS, Jordi (1998). Text normatiu. Modificació del Pla Especial de protecció del medi físic i del paisatge de l'Espai Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Diputació de Barcelona. www.diba.es/parcs/stllorenc/stllorenc.htm</p> | <p>El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac està situat a la serralada Prelitoral Catalana, a cavall entre les comarques del Bages i del Vallès Occidental, entre el riu Llobregat i el riu Ripoll. El parc natural està format per dues serralades, que són precisament les que li donen el nom, i que s'uneixen a l'anomenat coll d'Estenalles. És un paisatge pedregós, amb cingles i canals obagues resultat de l'acció erosiva de l'aigua sobre conglomerats, lutites i gressos dipositats durant l'Eocè i l'Oligocè. El clima és mediterrani subhumit amb variacions segons l'altitud i zona. Hi ha una vegetació i fauna de tipus mediterrani, amb presència d'algunes espècies eurosiberianes. Bàsicament hi ha alzinars i rouredes, tot i que també hi ha pi blanc, roig i pinassa, faig, freixe i teix. Entre les espècies faunístiques destaquen el porc senglar, gat mesquer, aliga perdiguera, ratolí de bosc, falcó pelegrí, talpó roig, talpó muntanyenc i salamandra. La zona del parc té una superfície de 13.694ha. El Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l'Obac forma part de la xarxa d'espais naturals, promoguts i gestionats per la Diputació de Barcelona i els ajuntaments de la zona: Castellar del Vallès, Granera, Matadepera, Monistrol de Calders, Mura, El Pont de Vilomara i Rocafort, Rellinars, Sant Llorenç Savall, Sant Vicenç de Castellet, Talamanca, Terrassa i Vacarisses. La zona sud del terme municipal de Mura és la que forma part del Parc de Sant Llorenç, per sota el terme que marca la riera de Nespres cap a l'oest i centre, i per sota la carretera del coll de Lligabosses per l'est. Per tant, una part molt important de Mura forma part del Parc, motiu pel qual bona part del terme està protegit per la seva normativa. El Parc Natural configura un anell verd que envolta sectors fortament urbanitzats. L'interés paisatgístic, biològic i cultural del massis de Sant Llorenç de Munt i Serra de l'Obac justifica que s'hagi creat un espai protegit. Un espai pel foment d'un ús racional del territori que faci possible l'aprofitament ordenat dels recursos amb l'objectiu de fer compatible els valors naturals, culturals amb les activitats socioeconòmiques dels seus habitants.</p> | 08139-107 | Mura | <p>L'any 1932 la Generalitat republicana el va incloure en el planejament, degut al seu valor paisatgístic i natural, constant ja la necessitat de protecció. L'any 1936 va ser inclòs en un sistema de parcs naturals provincial establert pel pla General d'Ordenació de la Província de Barcelona. Des del 1972 el massís de Sant Llorenç està protegit per un Pla especial d'ordenació que ha promogut la Diputació de Barcelona, dictant mesures legals de protecció i conservació en un Pla d'Ordenació del massís fet per la Diputació de Barcelona i delimitant l'àrea del parc. L'any 1982, s'aprova la revisió del Pla General ampliant a 9.638 ha. L'any 1987 la Generalitat aprova el decret que permet acomplir al parc les exigències de la Llei d'Espais Naturals (106/1987 de 20 de febrer, pel que es crea el Parc). Actualment, després d'una darrera ampliació de protecció (decret 328/1992 de 14 de desembre), el Pla especial arriba a les 13.694 hectàrees, distribuïdes en 12 municipis de tres comarques diferents. A la comarca del Bages, Monistrol de Calders, Mura, el Pont de Vilomara, Talamanca i Sant Vicenç de Castellet. Al Vallès Occidental, Castellar del Vallès, Matadepera, Rellinars, Sant Llorenç Savall i Terrassa.</p> | 41.6657600,1.9900400 | 415921 | 4613160 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | La Diputació de Barcelona és propietària del 45 % de la superfície protegida. Des del 1994, el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac està agermanat amb el Parc Natural de Huétor, a Granada, amb el qual manté un pla de treball triennal. L'Oficina del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac es troba al Mas La Mata, Ctra. De Terrassa a Navarcles, km 14,8., al terme de Mura. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80830 | Alzina de la Creueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-creueta | <p>FERRANDO I ROIG, A. (1993). El mas Puig de la Balma. Mura. Col·lecció Cavall Bernat, 23. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. AAVV. Camins i fonts de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Guies de Descoberta, 1. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Diputació de Barcelona. 1989.</p> | <p>Soca d'alzina que té una creu tallada. Es troba situada al coll de la Creueta, prop del Puig de la Balma. Es tracta d'una alzina d'envergadura normal, no excessivament gross, però que té interès pelfet de tenir gravada una creu al seu tronc. Segons ens han explicat, quan s'ha donat el casa que l'alzina es mor, es grava la creu en altra alzina de la vora.</p> | 08139-108 | Coll de la Creueta | <p>La llegenda popular explica que la creu tallada a la soca commemora el fet que una dona morí estimbada en el cingle de Roca Picarda. El coll de la Creueta separa les carenes de Roca Picarda i de la coma d'en Bou, on hi ha l'encreuament entre el camí Ral de Barcelona a Manresa que passa per Rocafort i el camí de Mura a Santa Creu de Palou.</p> | 41.6915900,1.9527400 | 412850 | 4616065 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2021-05-26 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80831 | Roure del Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-palau | <p>AAVV. Camins i fonts de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Guies de Descoberta, 1. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Diputació de Barcelona. 1989.</p> | <p>Aquest bell exemplar de roure es troba al peu del camí que s'agafa a la carena del Pagès i que descendeix cap a la zona de Coll d'Estenalles pel mig del bosc. Es troba a la vessant obaga de la carena dels Clapers, per tant, a un lloc bastant ombrívol i humit. Es tracta d'un exemplar de gran enverdagura, tan pel que fa al tronc com a la copa, d'uns 30m d'alçada. Es un arbre que es pot albirar des de bastant lluny degut a la seva grandaria.</p> | 08139-109 | Coll d'Eres | <p>S'ha atribuït la protecció d'aquet roure al carboner conegut com el Palau (el seu cognom) que hi treballava a la zona de la carena del Pagès.</p> | 41.6657400,2.0096500 | 417553 | 4613139 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Simbòlic | 2021-12-27 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80832 | Alzina del Farell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-farell | <p>FERRANDO I ROIG, A. (1993). El mas Puig de la Balma. Mura. Col·lecció Cavall Bernat, 23. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. AAVV. Camins i fonts de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Guies de Descoberta, 1. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Diputació de Barcelona. 1989.</p> | <p>L'alzina del Farell es troba prop de la casa El Farell i al peu de la cruïlla del camí de la casa amb el camí de Santa Creu de Palou. És una alzina de capçada rodona i grans branques que surten totes d'una soca comuna. Aproximadament fa 10 m d'alçada. És un dels arbres emblemàtics de la zona.</p> | 08139-110 | El Farell | <p>L'alzina del Farell ha estat anomenada popularment alzina del Penitents, degut a que en les proximitats es trobava aquesta alzina relacionada amb el costum del pelegrinatge a Montserrat, ja que quan arribaven a aquest punt els pelegrins reposaven davant al peu de l'alzina que es trobava al costat de la riera. El pelegrinatge a Montserrat era un antic costum anyal en que els homes anaven descalços a Montserrat vestits de manera estranya, amb camisa i gorra blanques, descalços i amb les cames descobertes. L'alzina dels Penitents es trobava al costat de la riera, abans d'arribar a la casa del Farell, i va desaparèixer en fer una tallada d'alzines un grup de furtius farà uns vint anys. Amb el temps l'alzina del Farell ha anat agafant protagonisme i actualment se li dóna també el nom d'alzina dels Penitents tot i que en origen no era aquesta la de la tradició.</p> | 41.6804200,1.9217400 | 410255 | 4614856 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Simbòlic | 2021-05-26 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80833 | Alzina Bonica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-bonica-0 | <p>BALLBÉ, M. (2000). Topònims de Sant Llorenç del Munt i rodalia. Centre Excursionista de Terrassa. Matadepera. AAVV. Camins i fonts de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Guies de Descoberta, 1. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Diputació de Barcelona. 1989.</p> | <p>Aquesta és una gran alzina situada en una esplanada, lloc d'aturada dels excursionistes. Es troba al camí que va des de Coll de Boix cap a Mura per la Serrallonga, prop del trencall cap a coma d'en Vila. És un imponent exemplar amb una capçada arrodonida, d'aproximadament 11 m d'alçada amb un perímetre de tronc a la base de 2,80m.</p> | 08139-111 | Coma d'en Vila | 41.6649100,1.9711700 | 414349 | 4613084 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Simbòlic | 2021-05-26 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80834 | Cançons i rondalles de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cancons-i-rondalles-de-mura | <p>Cançons d'infantesa. Temes monogràfics. Sèrie 2. Volum 1. Selecció, estudi i edició: Josep Crivillé i Ramon Vilar. Setembre 1998.</p> | No es conserva la tradició | <p>Fruit de treballs de camp fets per la Fonoteca de Música Tradicional Catalana, es van recollir a Mura diferents cançons i rondalles infantils cantades per gent del poble i que van ser enregistrades l'any 1992. - Fum, fum. Cantada per Montserrat Viadiu i Angelina Perich. Enregistrat el 19-1-1992. Rcol·lectors Josep Crivillé i Ramon Vilar. - Conillets a amagar. Cantada per Montserrat Viadiu i Angelina Perich. Enregistrat el 19-1-1992. Recol·lectors Josep Crivillé, Glòria Ballús, Lluís Bosch i Ramon Vilar. - L'espardenyeta. Cantada per Montserrat Viadiu. Recol·lectors: Josep Crivillé, Glòria Ballús, Lluís Bosch i Ramon Vilar. - El pont de les formigues. Cantada per Montserrat Viadiu i Angelina Perich. Enregistrat el 19-1-1992. Recol·lectors Josep Crivillé, Glòria Ballús, Lluís Bosch i Ramon Vilar. - Els soldats se'n van a França. Cantada per Montserrat Viadiu i Angelina Perich. Enregistrat el 19-1-1992. Recol·lectors Josep Crivillé, Glòria Ballús, Lluís Bosch i Ramon Vilar. - Un pintor i una pintora. Cantada per Montserrat Viadiu. Enregistrat el 19-1-1992. Recol·lectors Josep Crivillé, Glòria Ballús, Lluís Bosch i Ramon Vilar. - La vila de les taronges. Cantada per Montserrat Viadiu. Enregistrat el 19-1-1992. Recol·lectors Josep Crivillé, Glòria Ballús, Lluís Bosch i Ramon Vilar.</p> | 08139-112 | Mura | <p>Les cançons enregistrades van ser editades en un CD: Cançons d'infantesa. Temes monogràfics. Sèrie 2. Volum 1. Selecció, estudi i edició: Josep Crivillé i Ramon Vilar. Setembre 1998. La recollida i la difusió va ser promoguda pel Centre de Promoció de la Cultural Popular i Tradicional Catalana, Fonoteca de Música Tradicional Catalana, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80846 | Coves de Mura / Les Mines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-de-mura-les-mines | <p>COLL, X. (1988). Mura a 'Història del Bages', vol. II. Ed. Parcir, Manresa. COLL i FERRET, Xavier (1985). Mura, la terra, la gent i Sant Martí. Segona edició de 1991. Edita parròquia de Sant Martí. Mura. LLOPIS LLADO, N. (1935). Cova de Mura. Sota Terra. Club Muntanyenc Barcelonés. Barcelona, pp. 29-35.</p> | No es conserva el jaciment | <p>Cavitat natural formada per una galeria d'uns 170m de fondària que es troba al sud del nucli de Mura i relativament proper a aquest, seguint el camí del Cargol. A causa del tipus de roca que la formen i a la humitat present s'han desenvolupat al llarg dels anys una sèrie de formacions calcàries d'estalactites, estalacmites, columnes i cristalls que han configurat un conjunt característic. Destaca la sala d l'entrada, on hi ha una columna central formada per l'erosió de l'aigua. Actualment es troben tancades amb una reixa.</p> | 08139-124 | Collet del Reixac | <p>Aquesta cavitat va ser ocupada com a lloc d'habitació ja en època del bronze antic, tal i com deixen constància les troballes arqueològiques realitzades a principis del segle XX, algunes de tipus clandestí de les que es desconeix els materials i altres realitzades per membres del Centre Excursionista Montserrat de les que resten els materials dipositats al Museu Comarcal de Manresa. Aquesta cavitat va ser descoberta casualment per membres del Club Muntanyenc Barceloní l'any 1890.</p> | 41.6859900,1.9735200 | 414572 | 4615422 | 08139 | Mura | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80846-foto-08139-124-2.jpg | Legal | Paleògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Malauradament, els darrers anys les formacions calcàries han sofert actes vandàlics i n'han desapargeut moltes, fent malbé el conjunt de la cavitat. | 124 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80851 | Tram empedrat del camí de Mura a Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tram-empedrat-del-cami-de-mura-a-montserrat | <p>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell. TORRAS i altres (1996). Dossier: Els camins tradicionals al Bages. A Dovella nº 53, tardor de 1996, pp. 17-33.</p> | Mal estat general | <p>Hi ha un tram del camí de Mura a Montserrat que està empedrat. És just a l'encreuament amb el camí de les coves de Mura, al lloc del coll de la Creu, al costat del torrent d'en Reixac. Es troba en mal estat i ocupa un tram d'uns 10m de llarg amb una amplada d'1m. Malgrat el mal estat general, encara es poden veure els carreus ben disposats i tallats.</p> | 08139-129 | Camí del Cargol | <p>Aquest tram de camí forma part de l'antic camí de Mura a Montserrat que era una variant del camí Ral de Barcelona a Manresa que travessava la serra de l'Obac i que fou l'única via de comunicació fins la construcció del ferrocarril al segle XIX. Per tal de garantir el pas de persones i animals els camins es mantenien i alguns trams estaven empedrats. Aquest camí sortia de la cruïlla de la Barata, pujava fins a la desapareguda alzina del Sal·lari, seguia pels graons de Mura, la coma d'en Vila fins arribar a Mura. Al Pla de la Serrallonga hi ha el trencall que per la dreta baixa fins a Mura (on hi ha aquest fragment de camí empedrat); el ramal de l'esquerra continua pel Puigbó, el Puig Andreu, el coll de la Creueta i la serra de la Coma d'en Bou fins arribar a Rocafort. Pel terme de Mura, o prop d'ell, passaven tres camins importants. El primer era el camí Ral de Barcelona a Manresa, que passava per Terrassa i s'enfilava cap a Coll d'Estenalles i La Barata, passant a prop de coll d'Eres. Aquesta camí passava per Matadepera i seguia la llera de la riera fins arribar a la Barata on hi havia una cruïlla de tres camins, un d'ells era el que portava de a Manresa i que passava per l'antiga pairalia de la Barata, pel Coll de Daví, el sot del castell Sapera, la Canal de la Calcina, el Muronell, la canal del Forn Gran, la coma d'Aumà, el Pla dels Hostalets, Sant Jaume de Vallhonesta, el Pont de Vilomana fins a Manresa. El segon camí era el que passava per la bassa de la Calçada i era la continuació del camí de Matadepera, enfilava a Coll d'Eres i aquí enllaçava amb el camí de la casa Marquet de les Roques i d'aquí a Sant Llorenç Savall. D'aquest camí resten trams empedrats al lloc anomenat la Calçada. El tercer camí, és el que correspon a aquesta fitxa i del que es conserven dos trams, el de Coll de la Creu i el dels Graons de Mura. Segons la tradició aquests camins van ser construïts per presos condemnats a treballs forçats. Al llarg del trajecte d'aquest camí, que era força transitat, es van construir hostals pel repòs de viatgers i animals. Els camins Rals eren concessions reials i per tant gaudien de certs privilegis i beneficiaven als pobles pels que passaven ja que afavorien el comerç. En el moment en que el camí feia pujada no es podia anar en carro i s'havia de fer el transport a bast. El tram senyalitzat, des de la Barata al Pont de Vilomara, és el que es conserva en bon estat, mentre que la resta s'ha perdut majoritàriament pels nous usos. Aquest tram del camí era el més perillós ja que passava per zones despoblades i solitàries on els bandolers van ser molt actius entre els segles XVII i XVIII, com en Capablanca. A partir de finals del segle XVIII, amb la construcció del nou camí a Manresa que passava per can Maçana, i a mitjans del XIX amb la construcció dl ferrocarril, el camí va ser deixat d'utilitzar progressivament.</p> | 41.6956400,1.9739500 | 414621 | 4616493 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80851-foto-08139-129-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80852 | Camí Ral de Barcelona a Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-barcelona-a-berga | <p>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell. TORRAS i altres (1996). Dossier: Els camins tradicionals al Bages. A Dovella nº 53, tardor de 1996, pp. 17-33.</p> | Mal estat general | <p>Hi havia un ramal del camí ral que anava de Barcelona a Berga que no passava per Manresa. El camí entrava al terme de Mura pel coll de Tres Creus, és a dir, que es separava del camí ral a Manresa pel Coll de Daví. Aquest continuava cap a Talamanca seguint aproximadament el traçat de l'actual carretera, i de Talamanca seguia cap a Monistrol de Calders. D'aquí pujava cap Olost, on un ramal seguia cap a Berga i l'altre cap a Ripoll.</p> | 08139-130 | Mura | <p>Pel terme de Mura, o prop d'ell, passaven tres camins importants. El primer era el camí Ral de Barcelona a Manresa, que passava per Terrassa i s'enfilava cap a Coll d'Estenalles i La Barata, passant a prop de coll d'Eres. Aquesta camí passava per Matadepera i seguia la llera de la riera fins arribar a la Barata on hi havia una cruïlla de tres camins, un d'ells era el que portava de a Manresa i que passava per l'antiga pairalia de la Barata, pel Coll de Daví, el sot del castell Sapera, la Canal de la Calcina, el Muronell, la canal del Forn Gran, la coma d'Aumà, el Pla dels Hostalets, Sant Jaume de Vallhonesta, el Pont de Vilomana fins a Manresa. El segon camí era el que passava per la bassa de la Calçada i era la continuació del camí de Matadepera, enfilava a Coll d'Eres i aquí enllaçava amb el camí de la casa Marquet de les Roques i d'aquí a Sant Llorenç Savall. D'aquest camí resten trams empedrats al lloc anomenat la Calçada. El tercer camí, que també sortia de la cruïlla de la Barata, pujava fins a la desapareguda alzina del Sal·lari, seguia pels graons de Mura, la coma d'en Vila fins arribar a Mura. Al Pla de la Serrallonga hi ha el trencall que per la dreta baixa fins a Mura; el ramal de l'esquerra continua pel Puigbó, el Puig Andreu, el coll de la Creueta i la serra de la Coma d'en Bou fins arribar a Rocafort. És el que conserva també un tram de camí empedrat al coll de la Creueta. Aquest seria el camí de Barcelona a Berga que no passava per Manresa, sinó que pujava per Talamanca cap a Monistrol de Calders. Probablement es va convertir en camí important tardanament, ja que al mapa de Catalunya d'Aparici del 1699 consta com un camí de poca importància. Segons la tradició aquests camins van ser construïts per presos condemnats a treballs forçats. Al llarg del trajecte d'aquest camí, que era força transitat, es van construir hostals pel repòs de viatgers i animals. Els camins Rals eren concessions reials i per tant gaudien de certs privilegis i beneficiaven als pobles pels que passaven ja que afavorien el comerç. En el moment en que el camí feia pujada no es podia anar en carro i s'havia de fer el transport a bast. El tram senyalitzat, des de la Barata al Pont de Vilomara, és el que es conserva en bon estat, mentre que la resta s'ha perdut majoritàriament pels nous usos. Aquest tram del camí era el més perillós ja que passava per zones despoblades i solitàries on els bandolers van ser molt actius entre els segles XVII i XVIII, com en Capablanca. A partir de finals del segle XVIII, amb la construcció del nou camí a Manresa que passava per can Maçana, i a mitjans del XIX amb la construcció dl ferrocarril, el camí va ser deixat d'utilitzar progressivament. Al peu d'aquest camí es va construir l'Hostal de l'Arengada al segle XIX, dins el terme de Mura, per tal de donar allotjament als viatgers i traginers. La construcció de la carretera de Matadepera a Talamanca va condicionar la desparaició de l'hostal així com de l'antic camí ja que aquesta segueix el traçat.</p> | 41.6916700,1.9526700 | 412845 | 4616073 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 80860 | Fons bibliogràfic del Centre de Documentació del Parc de Sant Llorenç del Munt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-del-centre-de-documentacio-del-parc-de-sant-llorenc-del-munt-0 | <p>Es conserva un important fons bibliogràfic sobre temes diversos relacionats amb el Parc Natural de Sant Llorenç i l'Obac, des d'aspectes de natura fins a històrics. Conserva més de 2.000 documents, entre llibres, articles, estudis i fotografies. Edita un Dossier Bibliogràfic en què s'enumera tota la documentació acumulada.</p> | 08139-138 | Terrassa | <p>El Centre de Documentació es va crear amb l'objectiu d'oferir un servei bibliogràfic i documental adreçat a la recerca, el planejament i la gestió que es realitza als espais naturals protegits gestionats per la Diputació de Barcelona, així com també per donar suport als estudiosos i investigadors que hi fan recerca. També col·laboren en els programes de divulgació i informació que sobre el massís es duen a terme i en les trobades d'estudiosos que periòdicament organitza l'Àrea d'Espais Naturals. La seva base de dades bibliogràfiques es pot consultar per Internet.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 57 | 3.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 80864 | Les Escomes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-escomes | <p>BALLBÉ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997.</p> | Ruines | <p>Estructura de planta rectangular de la que resten la part baixa dels murs i la porta allindada de fusta oberta a migdia. És una construcció de pedra basta, amb les cantoneres escairades i sense obertures o finestres visibles degut a l'esfondrament general. Probablement, per la tipologia constructiva i per les dimensions, es tracti d'una barraca gran o d'un corral.</p> | 08139-142 | Nord del nucli, les Escomes | <p>Sembla probable, segons indicava Ballbé (1997) que al lloc hi hagués hagut un mas, tot i que ni resten vestigis de cap tipus. Les restes visibles corresponen a una pallissa o un corral que podria estar vinculat al possible mas o aïllat. Es troba sota la carretera de Mura a Talamanca, abans de la cruïlla amb la BV-1221, a la zona de la urbanització de les Escomes, envoltada de feixes provocades pel desnivell del terreny.</p> | 41.7092600,1.9899300 | 415968 | 4617989 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80866 | Llegenda del coll de la Creueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-coll-de-la-creueta | <p>FERRANDO I ROIG, A. (1993). El mas Puig de la Balma. Mura. Col·lecció Cavall Bernat, 23. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | No és una llegenda molt popular | <p>La llegenda va ser recollida l'any 1923 per l'erudit excursionista sabadellenc Joan Montllor i Pujal. Al lloc on el serrat de Roca Picarda s'ajunta amb la carena de coma d'en Bou, al lloc on es creuen els camins de Barcelona i Rocafort i de Mura a Santa Creu de Palou, hi ha l'anomenat collet de la Creueta. Per aquí passava el camí Raló o camí de ferradura, anomenat així per distingir-ho del camí Ral de Barcelona a Manresa (el de coll de Daví). Segons la tradició, una dona va caure de la roca Picarda i va quedar morta. La van enterrar al lloc, posant una creu, motiu pel qual el lloc era conegut com el coll de la Creueta. Diuen que, quan el vicari de Mura passava pel lloc quan anava a dir missa a Santa Creu de Palou, sentia una veu misteriosa demanant que li donessin terra sagrada, per la qual cosa feu exhumar el cos i enterrar-ho en el cementiri. Un esperit piadós va gravar una creu en una alzina del paratge i, quan fou tallada, marcaven una altra alzina jove, i així successivament, de manera que la tradició de la llegenda no es perdés.</p> | 08139-144 | Mura | 41.6916700,1.9526700 | 412845 | 4616073 | 08139 | Mura | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80872 | Corralot de Matarodona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corralot-de-matarodona | <p>FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | Ruines | <p>Al costat de la pista forestal que porta de Matarrodona a les agulles de Matarrodona, hi ha les runes d'un antic corral de pedra. Es tracta d'una edificació de planta rectangular, de la que resten els murs amb una alçada màxima de 2m, i del que s'ha perdut totalment la teulada. A l'interior té dos murs divisoris de l'espai que formen una obertura al centre. Disposava d'una única porta d'entrada al costat de ponent, de la que no queden vestigis, ja que la paret està esfodrada; també té una finestra d'espitllera que es conserva al mur sud. Amidava uns 9 per 30 metres. Antoni Ferrando l'anomena com el sot de Matarodona, mentre que a la cartografia s'esmenta com a corralot de Matarodona.</p> | 08139-150 | Matarodona | <p>Es tractaria, segons els topònim, d'un corral de bestiar, probablement oví, situat al peu d'un dels camins ramaders que comunicaven les cases de pagès d'aquesta zona de muntanya de Mura. La presència de murs d'opus spicatum i l'antigütat de la casa ens pot suggerir que aquest corral podria datar d'època medieval, tot i que no disposem de coumentació per afirmar-ho.</p> | 41.6645700,1.9541100 | 412928 | 4613063 | 08139 | Mura | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80872-foto-08139-150-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 80874 | Aqüeducte de cal Llobet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-cal-llobet | Només conserva un fragment | <p>Fragment de l'arrencada de dos arcs de l'antic aqüeducte de cal Llobet. L'arrencada forma una pilastra baixa adossada a una paret dels horts de la casa, a la banda de migdia, sobre el que recolzen els inicis de dos arcs, un a cada banda, dels que no resta res més. A l'altre costat de la riera es pot veure lleugerament el punt en què recolzava l'altre extrem de l'aqüeducte.</p> | 08139-152 | Cal Llobet | <p>A, nucli urbà hi havia dos aqüeductes que portaven aigua per regadiu i altres usos. Hi havia un aqüeducte que venia de la banda de Cal Serit, al raval de Mura, i que portava aigua a la bassa del Molí del Faura salvant el desnivell de la riera de Nespres. Aquest aqüeducte, era una construcció important, portava inscrita la data 1430. L'altre aqüeducte que era de factura similar es trobava davant de cal Llobet i portava aigua de la font de Foradot als horts de la casa que estaven a l'altra banda de la riera de les Nsepres. Els dos aqüeductes van desaparèixer en els aiguats de l'any 1962, restant únicament aquest petit vestigi.</p> | 41.6989800,1.9753200 | 414739 | 4616862 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80874-foto-08139-152-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Informació oral de Jordi Perich i Octavi Surrallès. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc