Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 92803 | Antiga canalització d'aigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-canalitzacio-daigua | XX | <p>Túnel d'una antiga canalització d'aigua sota un camp de conreu abandonat, que permetia canalitzar el torrent del Sot dels Oms. És un túnel construït en pedra seca formant una volta recolzada sobre els murs laterals, amb una longitud de 25 metres, 1,5m d'alçada i 1,5 metres d'amplada. La boca de sortida presenta algunes mancances de pedres.</p> | 08139-218 | Torrent del Sot dels Oms | <p>Aquest túnel es devia construir a mitjans del segle XX per facilitar el desguàs del torrent salvant un desnivell i permetre utilitzar el camp superior per conrear. </p> | 41.6988800,1.9878900 | 415785 | 4616839 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/92803-img20210123163457.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/92803-img20210123163506.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||
| 83134 | La Fonda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fonda-2 | XVIII-XIX | <p><span><span><span>Edifici de planta baixa i dos pisos, amb coberta a doble vessant de teula àrab amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a sol ixent. Es troba al costat de la riera de Nespres, al meandre, i davant de la plaça de l'església. </span></span></span></p> | 08139-216 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'edifici que es coneix com la Fonda va ser construït al segle XVIII, </span>tot i que ha estat modificada posteriorment.<span>En aquesta època era una casa de pagès que tenia animals a la planta baixa i habitatge al pis. A inicis del segle XX (el 1905) es va instal·lar la família Cortés que eren masovers del Puig de la Balma. Posteriorment s'hi va instal·lar el fuster Feliu Puig, després hi van viure l'Amadeu Piqué de cal Batista, el Valentí Sellarés i finalment el Manel Sellarés i l'Esperança Gibert fins l'any 1974. Aquests darrers van instal·lar una fonda amb habitacions i restaurant, eren coneguts com el Manel i l'Esperança de la Fonda. L'any 1974 la Fonda la va agafar la família de cal Carné, amb la Roseta al davant i l'Esteve i l'Andreu, però únicament com a restaurant, fins a l'any 1984 que ho varen deixar i va passar a ser una altra vegada habitatge familiar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta casa correspon a l'etapa d'ampliació del nucli de Mura durant el segle XVIII, coincidint amb la important expansió de la vinya. El nucli antic, que es va configurar a l'edat mitjana, amb 32 famílies el 1365, 20 cases el 1592. El segle XVII augmentà arribant a 49 cases juntes, el 1782 tenia 103 habitants i el 1860 hi havia 126 al poble i 12 al raval, riera avall. Aquesta agrupació de cases ja existia els primers segles medievals, amb modificacions a diferents èpoques i amb la més important probablement després dels terratrèmols del segle XV. Possiblement l'edifici actual de la Fonda ocupés una antiga edificació originada a l'edat mitjana i molt transformada al llarg dels segles.</span></span></span></p> | 41.6988116,1.9755654 | 414760 | 4616843 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/83134-img-20201001-wa0019.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/83134-img-20201001-wa0018.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | |||||||||||
| 83133 | Antigues escoles de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-de-mura | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici de planta rectangular, cobert amb teulada de doble vessant, amb murs exteriors de pedra. Tot i que no presenta elements d'interès remarcable, l'estructura recorda un edifici industrial.</span></span></span></span></p> | 08139-215 | <p><span><span>Aquest edifici va ser construït per la Mancomunitat de Catalunya essent president Alfons Sala i Argemí, entre 1923 i 1925, quan es va suprimir definitivament aquest organisme. <span><span lang='CA'>Fins a finals dels anys 1960 aquí es trobava l'escola </span><span lang='CA'>de Primària, </span><span lang='CA'>després de molt temps d'abandonament i deteriorament, s’en va fer càrrec la Diputació de Barcelona i el va Restaurar i es va inaugurar el 1997. Des de llavors va ser utilitzat per </span>l’ús com a Centre d’Informació de Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i posteriorment va albergar el Consorci per la Promoció Turística de les Valls del Montcau. Llavors actuava com a centre <span lang='CA'>d'informació turística i s'hi feien exposicions del poble de Mura i del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. </span>L’any 2005 es va tornar a instal·lar la nova Escola Vall de Néspola.</span></span></span></p> | 41.7012669,1.9747557 | 414696 | 4617117 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/83133-interior-escoles-mura3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/83133-img9417.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic/Cultural | 2020-10-29 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | |||||||||||
| 80934 | Tina riera de Matarodona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-riera-de-matarodona | <p>AA.VV. (2005). Tines a les Valls del Montcau. Consorci Turístic de les Valls del Montcau. Farell Ed. BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages.</p> | XIX | <p>Tina amb dues barraques. La tina és de planta circular folrada amb cairons ceràmic per la cara interior, però amb estructura externa quadrangular de 4,2m de costat, construïda amb paredat la part inferior i en pedra seca la superior, però no conserva la teulada. La boixa s'obre a una barraca adossada a la tina que no conserva la teulada i que està molt tapada de vegetació, i en la que s'ha acumulat sediment a l'interior fent pujar el nivell originari, tapant en part la boixa i reduint l'alçada de la porta. La segona barraca té una estructura que la fa l'element més interessant del conjunt, feta en pedra seca, de planta circular i amb teulada feta de falsa cúpula amb lloses de pedra; a l'interior hi ha dues fornícules i una llar de foc petita. Davant hi ha un recinte descobert.</p> | 08139-212 | Matarodona | <p>El cultiu de la vinya és documentat a Mura des de l'any 1024, en un document de donació de cases i vinyes al terme de Nèspola fet per Guifré Amat al monestir de Sant Llorenç (Spèculo de Sant LLorenc, AM). La documentació que fa referència a vinyes és molt extensa, mantenint-se aquest cultiu molt actiu fins al segle XVIII en que foren abandonades moltes feixes i que es va accentuar a finals del XIX amb la fil·loxera, tot i que es van plantar nous ceps americans que van mantenir el conreu de la vinya fins a la industrialització. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca per formar feixes, presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: El Farell, la Mata, Matarrodona. La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes; o bé es construïa una estructura elevada que permetés obtenir alçada. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII, ja que d'aquesta manera s'impermeabilitzava (BALLBÉ, 1993). L'apogeu de la vinya al segle XVIII obliga a construir més tines a l'exterior de les cases, probablement utilitzades per parcers, mentre que les interiors de les cases eren dels amos.</p> | 41.6675100,1.9277400 | 410737 | 4613417 | 08139 | Mura | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80934-dsc02386-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80934-dsc02389-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80934-dsc02379-c.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | La informació d'aquesta tina s'ha obtingut del blog d'Eloi Font: Torcularium. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||
| 80933 | Tina de les Ginestes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-les-ginestes | <p>AA.VV. (2005). Tines a les Valls del Montcau. Consorci Turístic de les Valls del Montcau. Farell Ed. BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages.</p> | XIX | <p>És una tina de planta circular que no conserva la teulada, però de la que resta una biga que feia funcions de llinda de la porta. El cup conserva els rajols ceràmics interiors i amida de 2,9m de diàmetre i 3m de fondària. La boixa, que queda oberta al camí ja que la barraca on s'obria està enderrocada, està emmarcada per lloses i pedres que formen una caseta que abans era tancada amb una portella. El forat de la boixa està fet en una pedra que té un relleu a un lateral. Els murs de la tina són de paredat unit amb morter, tot i que les filades superiors on descansava la coberta eren de pedra seca. Al costat d ela tina hi havia una barraca que es troba totalment enderrocada</p> | 08139-211 | Matarodona | <p>El cultiu de la vinya és documentat a Mura des de l'any 1024, en un document de donació de cases i vinyes al terme de Nèspola fet per Guifré Amat al monestir de Sant Llorenç (Spèculo de Sant LLorenc, AM). La documentació que fa referència a vinyes és molt extensa, mantenint-se aquest cultiu molt actiu fins al segle XVIII en que foren abandonades moltes feixes i que es va accentuar a finals del XIX amb la fil·loxera, tot i que es van plantar nous ceps americans que van mantenir el conreu de la vinya fins a la industrialització. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca per formar feixes, presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: El Farell, la Mata, Matarrodona. La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes; o bé es construïa una estructura elevada que permetés obtenir alçada. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII, ja que d'aquesta manera s'impermeabilitzava (BALLBÉ, 1993). L'apogeu de la vinya al segle XVIII obliga a construir més tines a l'exterior de les cases, probablement utilitzades per parcers, mentre que les interiors de les cases eren dels amos.</p> | 41.6671700,1.9304500 | 410962 | 4613376 | 08139 | Mura | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80933-dsc02397-c1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80933-dsc02394-c0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80933-dsc02404-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80933-dsc02405-c.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | |||||||||
| 80932 | Barraca de vinya del pont de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-pont-de-mura | <p>SOLER, J.M. ( 1988). La tècnica de pedra seca. La construcció popular. Dovella, nº 29. Manresa. BERRAL, A. (2001). Construccions rurals a la conca del riu Llobregat. XLIV. Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Sant Vicenç de Castellet. Centre d' Estudis del Bages. Pp. 103-109. BALLBÉ, M. (1993). Les tines del mig de les vinyes a la comarca del Bages. Col. 'Quaderns'. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.</p> | XIX-XX | <p>Barraca exempta de planta circular coberta amb falsa cúpula. Està construïda amb blocs de pedra de diferents mides disposades ordenadament. La cúpula està feta pel sistema d'aproximació de filades, en què cada filada es projecta una mica més endins del recinte que la filada anterior, que es pot observar a l'interior, encara conserva la capa protectora de terra sobre la que creix herba. Té una única porta allindada. És una barraca del tipus circular, representativa d'aquesta tipologia.</p> | 08139-210 | Camí de Mura a Rocafort | <p>El cultiu de la vinya és documentat a Mura des de l'any 1024, en un document de donació de cases i vinyes al terme de Nèspola fet per Guifré Amat al monestir de Sant Llorenç (Spèculo de Sant LLorenc, AM). La documentació que fa referència a vinyes és molt extensa, mantenint-se aquest cultiu molt actiu fins al segle XVIII en que foren abandonades moltes feixes i que es va accentuar a finals del XIX amb la fil·loxera, tot i que es van plantar nous ceps americans que van mantenir el conreu de la vinya fins a la industrialització. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca per formar feixes, presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: El Farell, la Mata, Matarrodona. Les barraques de vinya són un element lligat a les feixes de conreu. Els pendents de les vessants de les muntanyes es van convertir en camps de conreu de les vinyes, amb parets de pedra que impedien l'erosió del camp. Cada vinya tenia la seva barraca. La finalitat de les barraques era disposar d'un lloc per guardar les eines, alguns estris de cuina i el càntir d'aigua, i on els pagesos s'aixoplugaven de la pluja, feien la migdiada i a vegades dormien, i en alguns casos també disposaven d'una barraca per la protecció del ruc. Les barraques són de dimensions generalment petites, amb una alçada exterior que no supera els 3 metres i uns 2,60m interiors de mitjana. Generalment son cobertes amb volta i les portes són allindades. Cronològicament es tendeix a datar-les entre el segle XVIII i la segona meitat del segle XIX. La tècnica de la pedra seca es remunta a la prehistòria i és molt freqüent a tota la conca mediterrània. Es caracteritza per l'ús de la pedra sense morter per a fer diferents tipus de construccions. Generalment la pedra és utilitzada sense treballar i solen ser peces més aviat planes. La pedra tan sols es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com una llinda o una cantonera. A la zona del Bages la pedra seca va lligada al món rural i a activitats productives relacionades amb la vinya. S'utilitza per a petites construccions temporals, com les barraques de vinya, aixoplucs, margeres. La tècnica no era fàcil i era freqüent que la fessin grups de persones especialitzades en aquestes construccions que es desplaçaven als llocs on era necessari construir o refer algun element. L'abandonament de l'ús està provocant la seva degradació i desaparició.</p> | 41.7084600,1.9550500 | 413065 | 4617935 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80932-foto-08139-210-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | |||||||||
| 80929 | Barraca de la Riera 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-riera-2 | <p>SOLER, J.M. ( 1988). La tècnica de pedra seca. La construcció popular. Dovella, nº 29. Manresa. BERRAL, A. (2001). Construccions rurals a la conca del riu Llobregat. XLIV. Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Sant Vicenç de Castellet. Centre d' Estudis del Bages. Pp. 103-109. BALLBÉ, M. (1993). Les tines del mig de les vinyes a la comarca del Bages. Col. 'Quaderns'. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.</p> | XVIII-XIX | <p>Barraca exempta de planta circular coberta amb falsa cúpula. Està construïda amb blocs de pedra de diferents mides disposades ordenadament. La cúpula està feta pel sistema d'aproximació de filades, en què cada filada es projecta una mica més endins del recinte que la filada anterior, que es pot observar a l'interior, encara conserva la capa protectora de terra sobre la que creix herba. Té una única porta allindada. Es troba als camps disposat en feixes al costat de la riera de Nespres, en una zona en la que trobem diferents barraques. És una barraca del tipus circular petit i representativa d'aquesta tipologia.</p> | 08139-207 | Riera de Nespres | <p>El cultiu de la vinya és documentat a Mura des de l'any 1024, en un document de donació de cases i vinyes al terme de Nèspola fet per Guifré Amat al monestir de Sant Llorenç (Spèculo de Sant LLorenc, AM). La documentació que fa referència a vinyes és molt extensa, mantenint-se aquest cultiu molt actiu fins al segle XVIII en que foren abandonades moltes feixes i que es va accentuar a finals del XIX amb la fil·loxera, tot i que es van plantar nous ceps americans que van mantenir el conreu de la vinya fins a la industrialització. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca per formar feixes, presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: El Farell, la Mata, Matarrodona. Les barraques de vinya són un element lligat a les feixes de conreu. Els pendents de les vessants de les muntanyes es van convertir en camps de conreu de les vinyes, amb parets de pedra que impedien l'erosió del camp. Cada vinya tenia la seva barraca. La finalitat de les barraques era disposar d'un lloc per guardar les eines, alguns estris de cuina i el càntir d'aigua, i on els pagesos s'aixoplugaven de la pluja, feien la migdiada i a vegades dormien, i en alguns casos també disposaven d'una barraca per la protecció del ruc. Les barraques són de dimensions generalment petites, amb una alçada exterior que no supera els 3 metres i uns 2,60m interiors de mitjana. Generalment son cobertes amb volta i les portes són allindades. Cronològicament es tendeix a datar-les entre el segle XVIII i la segona meitat del segle XIX. La tècnica de la pedra seca es remunta a la prehistòria i és molt freqüent a tota la conca mediterrània. Es caracteritza per l'ús de la pedra sense morter per a fer diferents tipus de construccions. Generalment la pedra és utilitzada sense treballar i solen ser peces més aviat planes. La pedra tan sols es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com una llinda o una cantonera. A la zona del Bages la pedra seca va lligada al món rural i a activitats productives relacionades amb la vinya. S'utilitza per a petites construccions temporals, com les barraques de vinya, aixoplucs, margeres. La tècnica no era fàcil i era freqüent que la fessin grups de persones especialitzades en aquestes construccions que es desplaçaven als llocs on era necessari construir o refer algun element. L'abandonament de l'ús està provocant la seva degradació i desaparició.</p> | 41.7012100,1.9611600 | 413564 | 4617124 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80929-foto-08139-207-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | |||||||||
| 80928 | Barraca de la Riera 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-riera-1 | <p>SOLER, J.M. ( 1988). La tècnica de pedra seca. La construcció popular. Dovella, nº 29. Manresa. BERRAL, A. (2001). Construccions rurals a la conca del riu Llobregat. XLIV. Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Sant Vicenç de Castellet. Centre d' Estudis del Bages. Pp. 103-109. BALLBÉ, M. (1993). Les tines del mig de les vinyes a la comarca del Bages. Col. 'Quaderns'. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.</p> | XVIII-XIX | <p>Barraca exempta de planta circular coberta amb falsa cúpula. Està construïda amb blocs de pedra de diferents mides disposades ordenadament. La cúpula està feta pel sistema d'aproximació de filades, en què cada filada es projecta una mica més endins del recinte que la filada anterior, que es pot observar a l'interior, encara conserva la capa protectora de terra sobre la que creix herba. Té una única porta allindada. Es troba als camps disposat en feixes al costat de la riera de Nespres, en una zona en la que trobem diferents barraques. És una barraca del tipus circular i representativa d'aquesta tipologia.</p> | 08139-206 | Riera de Nespres | <p>El cultiu de la vinya és documentat a Mura des de l'any 1024, en un document de donació de cases i vinyes al terme de Nèspola fet per Guifré Amat al monestir de Sant Llorenç (Spèculo de Sant LLorenc, AM). La documentació que fa referència a vinyes és molt extensa, mantenint-se aquest cultiu molt actiu fins al segle XVIII en que foren abandonades moltes feixes i que es va accentuar a finals del XIX amb la fil·loxera, tot i que es van plantar nous ceps americans que van mantenir el conreu de la vinya fins a la industrialització. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca per formar feixes, presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: El Farell, la Mata, Matarrodona. Les barraques de vinya són un element lligat a les feixes de conreu. Els pendents de les vessants de les muntanyes es van convertir en camps de conreu de les vinyes, amb parets de pedra que impedien l'erosió del camp. Cada vinya tenia la seva barraca. La finalitat de les barraques era disposar d'un lloc per guardar les eines, alguns estris de cuina i el càntir d'aigua, i on els pagesos s'aixoplugaven de la pluja, feien la migdiada i a vegades dormien, i en alguns casos també disposaven d'una barraca per la protecció del ruc. Les barraques són de dimensions generalment petites, amb una alçada exterior que no supera els 3 metres i uns 2,60m interiors de mitjana. Generalment son cobertes amb volta i les portes són allindades. Cronològicament es tendeix a datar-les entre el segle XVIII i la segona meitat del segle XIX. La tècnica de la pedra seca es remunta a la prehistòria i és molt freqüent a tota la conca mediterrània. Es caracteritza per l'ús de la pedra sense morter per a fer diferents tipus de construccions. Generalment la pedra és utilitzada sense treballar i solen ser peces més aviat planes. La pedra tan sols es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com una llinda o una cantonera. A la zona del Bages la pedra seca va lligada al món rural i a activitats productives relacionades amb la vinya. S'utilitza per a petites construccions temporals, com les barraques de vinya, aixoplucs, margeres. La tècnica no era fàcil i era freqüent que la fessin grups de persones especialitzades en aquestes construccions que es desplaçaven als llocs on era necessari construir o refer algun element. L'abandonament de l'ús està provocant la seva degradació i desaparició.</p> | 41.7056100,1.9580600 | 413312 | 4617616 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80928-foto-08139-206-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | |||||||||
| 80927 | Barraca de Santlleïr | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-santlleir | <p>SOLER, J.M. ( 1988). La tècnica de pedra seca. La construcció popular. Dovella, nº 29. Manresa. BERRAL, A. (2001). Construccions rurals a la conca del riu Llobregat. XLIV. Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Sant Vicenç de Castellet. Centre d' Estudis del Bages. Pp. 103-109. BALLBÉ, M. (1993). Les tines del mig de les vinyes a la comarca del Bages. Col. 'Quaderns'. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.</p> | XVIII-XIX | <p>Barraca exempta de planta circular coberta amb falsa cúpula. Està construïda amb blocs de pedra ben escairada disposada ordenadament. La cúpula està feta pel sistema d'aproximació de filades, en què cada filada es projecta una mica més endins del recinte que la filada anterior, que es pot observar a l'interior, i ha perdut la capa protectora de terra exterior. Té una única porta allindada. Es troba als camps abans d'arribar a la casa Santlleïr. És una barraca del tipus circular gran i representativa d'aquesta tipologia.</p> | 08139-205 | Santlleïr | <p>El cultiu de la vinya és documentat a Mura des de l'any 1024, en un document de donació de cases i vinyes al terme de Nèspola fet per Guifré Amat al monestir de Sant Llorenç (Spèculo de Sant LLorenc, AM). La documentació que fa referència a vinyes és molt extensa, mantenint-se aquest cultiu molt actiu fins al segle XVIII en que foren abandonades moltes feixes i que es va accentuar a finals del XIX amb la fil·loxera, tot i que es van plantar nous ceps americans que van mantenir el conreu de la vinya fins a la industrialització. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca per formar feixes, presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: El Farell, la Mata, Matarrodona. Les barraques de vinya són un element lligat a les feixes de conreu. Els pendents de les vessants de les muntanyes es van convertir en camps de conreu de les vinyes, amb parets de pedra que impedien l'erosió del camp. Cada vinya tenia la seva barraca. La finalitat de les barraques era disposar d'un lloc per guardar les eines, alguns estris de cuina i el càntir d'aigua, i on els pagesos s'aixoplugaven de la pluja, feien la migdiada i a vegades dormien, i en alguns casos també disposaven d'una barraca per la protecció del ruc. Les barraques són de dimensions generalment petites, amb una alçada exterior que no supera els 3 metres i uns 2,60m interiors de mitjana. Generalment son cobertes amb volta i les portes són allindades. Cronològicament es tendeix a datar-les entre el segle XVIII i la segona meitat del segle XIX. La tècnica de la pedra seca es remunta a la prehistòria i és molt freqüent a tota la conca mediterrània. Es caracteritza per l'ús de la pedra sense morter per a fer diferents tipus de construccions. Generalment la pedra és utilitzada sense treballar i solen ser peces més aviat planes. La pedra tan sols es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com una llinda o una cantonera. A la zona del Bages la pedra seca va lligada al món rural i a activitats productives relacionades amb la vinya. S'utilitza per a petites construccions temporals, com les barraques de vinya, aixoplucs, margeres. La tècnica no era fàcil i era freqüent que la fessin grups de persones especialitzades en aquestes construccions que es desplaçaven als llocs on era necessari construir o refer algun element. L'abandonament de l'ús està provocant la seva degradació i desaparició.</p> | 41.6953300,1.9955200 | 416415 | 4616437 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80927-foto-08139-205-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | |||||||||
| 80926 | Font de la Blanquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-blanquera | <p>Antiga font de brollador ubicada en una zona ombrívola davant del poble. La font brolla en èpoques de pluja formant un gran surtidor, però darrerament es manté seca degut a la manca de pluges. Es troba en un racó en el que hi ha una alta paret de roca que la protegeix. No hi ha cap tipus d'intervenció antròpica construïda a l'entorn de la font que es manté natural, formant un dipòsit natural o cucona.</p> | 08139-204 | Camí de la Blanquera | <p>Font natural que es troba molt a prop del forn de calç de la Blanquera i que constribueix amb les seves aigües al torrent de la Blanquera.</p> | 41.6973100,1.9748600 | 414699 | 4616677 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80926-foto-08139-204-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | |||||||||||||
| 80924 | Font de l'Escolà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lescola-0 | XX | <p>Font amb una estructura d'obra en pedra formada per un dipòsit de planta rectangular i la fornícula que alberga l'aixeta de la font canalitzada. Aquesta forma una caseta coberta amb teulada a doble vessant amb una pica de pedra a la part mitjana, situada dins una fornícula d'arc de mig punt. Està situada a un costat del camí que porta cap al saltant del Padre, a la zona dels horts del Rector i abans d'arribar a la font del Rector, en una esplanada amb àlbers.</p> | 08139-202 | Horts del Rector | <p>Històricament aquesta font, igual que la resta de fonts properes al nucli, s'ha utilitzat per regadiu dels horts, en molts casos era embassada per aquesta utilitat. Aquesta font, i la propera del Rector, tenen una relació històrica amb el lloc on es troben, coneguts com els horts del Rector i on es trobava el primer nucli urbà de Mura i la rectoria vella, que motivaria els topònims. La formació de conglomerats de Sant Llorenç del Munt, molt permeable, afavoreix la filtració d'aigua, amb estrats impermeables intermitjos que forcen a l'aigua a sortir a l'exterior. Aquesta és la formació de moltes de les fonts del terme de Mura. Avui, és un recurs turístic que està inclòs a La Ruta del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i La Serra de l'Obac anomenada ' La riera de Nespres '.</p> | 41.6948100,1.9872600 | 415727 | 4616388 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80924-foto-08139-202-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||||
| 80923 | Riera de Nespres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-nespres | Es fan abocaments de cases a la riera. | <p>La riera de Nespres neix una mica més amunt de les sorgències conegudes com Els Caus de Mura, on reb el nom de riera d'Estenalles, i més avall, el nom de riera de Nespres (Nèspola) al seu pas del municipi, mentre que al terme de Rocafort reb el nom de riera de Mura. L'acció erosiva actual de l'aigua sobre la roca que configura el seu llit ha donat lloc a un singular relleu, amb cavitats. Es tracta d'un corrent d'aigua que depén molt de la pluja, tot i que generalment tot l'any té aigua. Degut a l'estructura rocosa del seu llit ha hagut diferents aiguats en èpoques de pluges fortes que han afectat a edificacions properes, com el de l'any 1962 que es va endur els molins de can Mas, Melses i Faure, a més del dos aqüeductes que travessaven la riera al poble.</p> | 08139-201 | Mura | <p>La utilització de la riera es remunta documentalment a l'Edat Mitjana, quan els molins edificats al costat utilitzaven l'impuls de l'aigua. El molí del mig és una de les edificacions més antigues de Mura, que ja surt documentada a principis del segle XI. En 'l'Spèculo del Monestir de Sant Llorenç del Munt' (inventari de les escriptures de vendes i drets dels monestir) hi ha un document de l'any 1055 on consta una concessió feta per l'Abat del monestir d'una casa amb hort, colomer, molí, trull, terres i vinyes, que es troba al costat del riu Nèspola. És aquesta la primera vegada que s'esemnta la riera de Nèpola, al costat de la qual es va edificar la sagrera de Mura a l'entorn de l'església parroquial a partir del segle X. La riera també ha proporcionat moviment a altres molins: el de can Mas, el molí del Melses, el del Faure.</p> | 41.6990800,1.9768000 | 414862 | 4616872 | 08139 | Mura | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80923-foto-08139-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80923-foto-08139-201-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||||||
| 80922 | Cal Miqueló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-miquelo-1 | Segle XVII | <p>Aquesta masia queda situada al costat del torrent de Codolosos i de la riera de les Nespres, on aboca el primer. La casa ha sofert moltes restauracions en el transcurs dels anys, com també importants ampliacions per poder donar cabuda al bestiar de la ramaderia que disposava a mitjans del segle XX. Els elements arquitectònics més antics han estat tapats i no permeten deduir clarament els diferents cossos de la masia, tot i que es pot distingir un cos central que conserva la porta amb llinda i marc de pedra i amb una data gravada en aquesta: 1689, així com els marcs de pedra de les finestres, tot a la façana de ponent. A cada banda d'aquesta casa es van fer les ampliacions seguint la mateixa tipologia, teulada a doble vessant amb carener perpendicular a les façanes, planta baixa i un pis. L'ampliació feta cap a la banda sud s'adapta al terreny que està força desnivellat, fet que provoca que un tram tingui tres pisos, mentre que per la banda nord es va construir un pas que permetia comunicar la casa amb una altra construcció de característiques similars. A l'interior de la planta baixa de la casa més antiga es conserva la boca de pedra del forn de pa. Al costat de la casa antiga hi havia altres dues cases: cal Caganer i cal Puça, que foren enderrocades degut al mal estat i adquirides les terres per cal Miqueló, construint els nous coberts. Antigament hi havia una bassa a prop de la casa que recollia aigua de la font del Miqueló, propera a la casa, que actualment no existeix.</p> | 08139-200 | Riera de Nespres- Raval de Mura | <p>No disposem de documentació que permeti conèixer l'antiguitat de la casa i no surt en documents antics que esmenten el molí del Mig que es troba davant, pel que suposem que deu ser una casa construïda tal i com indica la llinda de la porta a finals del segle XVII. Inscripció a la llinda JHS 1689.</p> | 41.7002900,1.9658200 | 413950 | 4617017 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80922-foto-08139-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80922-foto-08139-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80922-foto-08139-200-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||||
| 80914 | Tines del carrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-del-carrer-nou | XVII- XIX | <p>Al llarg del carrer Nou hi ha un important nombre de tines independents de les cases. La més característica és la que trobem a la cantonada entre el carrer Nou i el carrer Sant Antoni, davant el nº 5. Però hi ha tres tines més. La segona tina es troba a continuació de la primera, dins un cobert de planta rectangular amb teulada a un vessant, la tina és circular i folrada amb cairons ceràmics. Seguit a aquest hi ha un tercer cobert amb teulada a doble vessant dins el que hi ha una tina de planta quadrada folrada amb cairons. Finalment, a dalt de tot del carrer, la casa nº 29 té un cobert adossat de planta circular cobert amb teulada a un vessant, amb una tina a l'interior de planta circular folrada amb cairons.</p> | 08139-192 | Nucli urbà | <p>El cultiu de la vinya és documentat a Mura des de l'any 1024, en un document de donació de cases i vinyes al terme de Nèspola fet per Guifré Amat al monestir de Sant Llorenç (Spèculo de Sant Llorenc, AM). La documentació que fa referència a vinyes és molt extensa, mantenint-se aquest cultiu molt actiu fins al segle XVIII en que foren abandonades moltes feixes i que es va accentuar a finals del XIX amb la fil·loxera, tot i que es van plantar nous ceps americans que van mantenir el conreu de la vinya fins a la industrialització. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca per formar feixes, presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: El Farell, la Mata, Matarrodona. La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes; o bé es construïa una estructura elevada que permetés obtenir alçada. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII, ja que d'aquesta manera s'impermeabilitzava ( BALLBÉ, 1993). L'apogeu de la vinya al segle XVIII obliga a construir més tines a l'exterior de les cases, probablement utilitzades per parcers, mentre que les interiors de les cases eren dels amos. És molt freqüent trobar cases al nucli que encara conserven les tines, tot i que tendeixen a desaparèixer degut a la manca d´ús.</p> | 41.6997900,1.9773400 | 414908 | 4616950 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80914-foto-08139-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80914-foto-08139-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80914-foto-08139-192-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-10-01 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||||
| 80913 | Bassa de cal Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-cal-roca | XIX | Les parets estan en mal estat | <p>Al Raval de cal Biel hi ha dues basses de recollida d'aigua que es troben tocant a la carretera. La primera està al costat de cal Biel, per la banda de ponent, i la segona a uns 200m seguint la carretera cap a Rocafort, és la bassa de cal Roca. La de cal Roca té estructura de forma triangular, amb les parets de pedra amb morter de calç. Aprofita una zona de desnivell del terreny que va en decreix cap a la riera de Nespres, i per la part superior toca al camí asfaltat de Mura a Rocafort. La bassa de cal Roca ja no està en ús i es troba buida. Al seu interior ha crescut vegetació i algun arbre. Encara es pot veure clarament la comporta de desguàs cap a la riera.</p> | 08139-191 | Raval de cal Biel | <p>L'aprofitament de l'aigua al terme ha estat una constant, principalment pel regadiu dels camps i horts. Aquestes basses i canalització forma part del conjunt de canals dels molins de Mura, ja que totes es troben paral·leles a la riera de Nespres i quan acaba una perquè arriba a la bassa de l'aprofitament corresponent, comença la del següent. Aquestes dues basses eren utilitzades per regadiu dels horts d'aquesta zona. Suposem que la construcció de les basses estaria relacionada amb la de les cases del Raal, per tant, es podrien datar a finals del segle XIX.</p> | 41.7025500,1.9600500 | 413473 | 4617274 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80913-foto-08139-191-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | |||||||||
| 80912 | Forn d'obra de Matarodona 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-matarodona-2 | <p>FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell. BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997.</p> | XVIII-XIX | Ruines | <p>A prop del mas de Matrodona es conserva un forn de teules, rajoles i altres peces cuites de fang, de dimensions petites i que aprofita un desnivell del terreny. Es troba al costat del camí que des de la casa porta cap a les Agulles de Matarodona, a la banda esquerra del camí, aprofitant un desnivell del terreny tocant el camí i molt a prop d'un altre forn que es troba a l'altre marge del camí. En general es troba en mal estat i tan sols resten visibles les dues boques de volta d'arc de mig punt fetes en pedra posada a sardinell i que es troben una mica elevades respecte el camí, amb una paret mitgera que separa les dues cambres de cocció paral·leles. Ha quedat ensorrada tota la cambra de cocció i no es conserven les parets, mentre que la cambra de combustió es conserva ja que queda ensorrada.</p> | 08139-190 | Matarodona | <p>Aquest tipus de forns eren construïts per portar a terme la cocció de les peces necessàries en l'obra d'alguna casa. En aquest cas, a prop de Matarodona, hi ha dos forns d'obra. La casa de Matarodona ja apareix documentada al segle XII, de fet l'estructura interna mostra una primera construcció gòtica, del segle XIII. Al fogatge de 1553 hi constava Antoni Matharodona. A la consueta de Mura de 1592 (APM) constava que vivien a la casa 20 persones; en aquesta data també es deixa constància de l'existència de la capella. Les masies de la zona de Santa Creu de Palou (Matarrodona, Puigdoure, la Casa del Putget i el Farell) van tenir un important auge econòmic al segle XVIII degut a la producció de vi, com ho demostren les llindes gravades en les portes de les cases i els cups. Probablement el forn s'utilitzés en aquesta època i els rajols del paviment, les teules i els rajols de les tines es farien aquí.</p> | 41.6669500,1.9415200 | 411883 | 4613340 | 08139 | Mura | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80912-foto-08139-190-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Camí que surt a la dreta entre el P.Q.6 i P.Q.7 de la carretera BV-1224 del Pont de Vilomara a Rocafort. Es passa per la Masia del Farell. Està a la banda solellada de la Vall de la Riera de Matarrodona, en la cota 550 m. passada la Casa de Matarrodona a uns 200 m. a la l'esquerra al costat del camí. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | |||||||
| 80911 | Mola de trull d'oli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mola-de-trull-doli | Fragmentada | <p>Mola cilíndrica de pedra amb un forat al centre per encaixar la nadilla. Té les cares superior i inferior planes i les parets lleugerament convergents de forma cònica. Està fragmentada i li manca una part.</p> | 08139-189 | Nucli urbà | <p>A Mura, a més dels molins de cereal hi havia una producció d'oli, principalment de tipus casolà, és a dir, que era de consum propi excepte la del molí del Mig i un altre al poble de Mura (ca la Pepa). Sembla que tots els molins fariners, tard o d'hora, van incorporar un trull d'oli mogut per força hidràulica aprofitant la instal·lació. També hi havia altres molins d'oli que eren de tracció mecànica, és a dir, moguts per un animal. És el cas dels molins de les cases de pagès. Desconeixem si aquesta mola podia ser de l'antic molí d'oli que hi havia al poble.</p> | 41.6992500,1.9756100 | 414764 | 4616892 | 08139 | Mura | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80911-foto-08139-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80911-foto-08139-189-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|94 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||||
| 80909 | Molí del Melses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-melses | XVIII | Ruines | <p>De l'antic molí del Melses tan sols resten algunes parets a ran de la riera de Nespres. Es tracta de tres murs que deixen veure dues crugies de l'estructura del molí i una tina de planta circular folrada interiorment amb rajols ceràmics. Es troba al costat de l'àrea de pic-nic de la riera de Nespres, a l'entrada del poble. El molí va quedar molt malmès per la riuada de l'any 1962, i des de llavors va restar abandonat.</p> | 08139-187 | Nucli urbà | <p>No disposem de documentació històrica d'aquest molí. Probablement dati de la mateixa època que el molí del Faure, finals del segle XVIII.</p> | 41.7011600,1.9707800 | 414364 | 4617109 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80909-foto-08139-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80909-foto-08139-187-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-11-24 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | |||||||||
| 80908 | Tanca de la C-BV-1221 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tanca-de-la-c-bv-1221 | XIX | Alguns trams han desaparegut i altres es troben semi-enrunats. | <p>La carretera entre Matadepera i Talamanca que passa pel terme de Mura conserva fragments de la tanca original que es va fer durant la construcció de la carretera. Són tanques obrades en pedra amb el perímetre extern de maó; són de forma rectangular, d'uns 50cm d'alçada i amb els extrems superiors arrodonits. Es troben disposades de forma intermitent en trams d'aproximadament 5m. Es tracta d'un tipus de construcció que es situa tipològicament en l'arquitectura de tipus industrial que es va fer a Catalunya coincidint amb l'època modernista.</p> | 08139-186 | BV-1221 entre Matadepera i Talamanca | <p>Segons la documentació d'obres públiques conservades a l'Arxiu de la Diputació de Barcelona la construcció de la carretera BV-1221 es va realitzar entre 1860 i 1950.</p> | 41.6752800,1.9973100 | 416538 | 4614210 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80908-foto-08139-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80908-foto-08139-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80908-foto-08139-186-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Aquesta tipologia de tanques és freqüent en les carreteres locals i comarcals que havia construït la Diputació de Barcelona a finals del segle XIX i principis del XX, de les que cada vegada resten menys exemples ja que s'estan substituïnt per tanques metàl·liques. | 105|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||
| 80907 | Tines del Farell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-del-farell | XVIII-XIX | <p>Dins el conjunt que forma la casa El Farell hi ha un grup de dues tines de planta circular que estan tapades i que es troben a l'altra banda de l'era. Es troben dins una estructura de planta rectangular que es troba semi-soterrada i que actualment no conserva l'edificació superior que les cobriria. A l'interior hi ha dues tines de planta circular folrades amb cairons ceràmics. Les boixes s'obrien a l'esplanada de darrera, que es troba a un nivell per sota el nivell de l'era de la casa, que permet l'accés a la boca de les tines.</p> | 08139-185 | El Farell | <p>El cultiu de la vinya és documentat a Mura des de l'any 1024, en un document de donació de cases i vinyes al terme de Nèspola fet per Guifré Amat al monestir de Sant Llorenç (Spèculo de Sant Llorenc, AM). La documentació que fa referència a vinyes és molt extensa, mantenint-se aquest cultiu molt actiu fins al segle XVIII en que foren abandonades moltes feixes i que es va accentuar a finals del XIX amb la fil·loxera, tot i que es van plantar nous ceps americans que van mantenir el conreu de la vinya fins a la industrialització. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca per formar feixes, presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: El Farell, la Mata, Matarrodona. La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes; o bé es construïa una estructura elevada que permetés obtenir alçada. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII, ja que d'aquesta manera s'impermeabilitzava (BALLBÉ, 1993). L'apogeu de la vinya al segle XVIII obliga a construir més tines a l'exterior de les cases, probablement utilitzades per parcers, mentre que les interiors de les cases eren dels amos. Els masos de Santa Creu de Palou, Matarrodona, Puigdoure, la Casa del Putget i el Farell, al segle XVIII van tenir un important auge econòmic degut a la producció de vi, com ho demostren les llindes gravades en les portes de les cases i els cups de les tines. La casa El Farell molt probablement sigui anterior als segles X-XI, tal i com mostra la seva estructura. La documentació més antiga que fa referència és de l'any 1395, que esmenta a Jaume Zapineda del manso la Pineda, parròquia de Santa Cruz de Palodio al castell de Mura (Ballbé, 1997). La casa era coneguda com la Pineda, tot i que a la consueta de Mura de 1592 (APM) els habitants de la casa ja rebien el cognom Farell. A principis del segle XVII tan es coneixien per Pineda com per Farell, essent el moment històric en que es canviaria la denominació de la casa. Queda constància d'aquesta doble nomenclatura en documentació conservada a l'Arxiu de Terrassa datada el 1613. Miquel Farell s'esmenta al fogatge de 1553 (Iglèsies, 1979).</p> | 41.6806700,1.9189000 | 410019 | 4614887 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80907-foto-08139-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80907-foto-08139-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80907-foto-08139-185-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||||
| 80903 | Col·lecció d'objectes del Centre Excursionista de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-del-centre-excursionista-de-mura | XIXaC- XX | <p>A la seu del CEM hi ha una vitrina en la que es guarden diversos objectes relacionats amb les activitats del centre. Entre ells hi ha fòssils, minerals, mostres d'animals, records, medalles i objectes commemoratius, objectes arqueològics. El material arqueològic està format per pocs elements procedents de la zona i fruit de troballes fortuïtes i puntuals: una destral polimentada de sílex trobada a la Creu del Lleonart al terme de Talamanca; dos fragments de ceràmica negra medieval i dos fragments d'ossos humans de la cova de l'Era dels Enrics; un fragment d'un plat de ceràmica blava del segle XVI; tres monedes (dues medievals i altra del 1700) i un dau d'os trobats al castell de Mura.</p> | 08139-181 | Nucli urbà | <p>El Centre Excursionista de Mura es fa fundar l'onze de setembre 1989 per un grup de muratans que anteriorment havien format part d'una altra associació precursora, Els Amics de Mura, que va funcionar de 1978 a 1980 i que va promoure diferents activitats al poble: activitats de lleure, excursions, arranjaments de camins i fonts, sessions audiovisuals, recollida d'un arxiu documental i fotogràfic històric de Mura, la normalització i realització del nomenclàtor i plànol del poble en ceràmica, senyalitzacions de punts d'interès del poble, l'homenatge a en Joan Alavedra autor del poema 'El Pessebre', la recuperació de la pelegrinació a Montserrat iniciada l'any 1500, el nou logotip de l'escut de Mura. La seu del CEM es troba a cal Pauleta, Mura ha esdevingut un centre d'atracció turístico-excursionista de primer ordre. Quasi en la seva totalitat està orientat cap a àrea de serveis o de segona residència, potenciat encara més des de la creació del Parc Natural de Sant Llorenç i la Serra de l'Obac. Per això la creació d'una entitat d'aquest tipus va suposar una garantia de continuïtat i d'interès en aquest camp. Actualment compta amb 134 socis, pertanyents a 40 famílies, entre els que hi ha nombrosos simpatitzants i amics del poble així com excursionistes veterans de la rodalia. El local social està situat als baixos de l'antiga casa de cal Pauleta una de les cases de l'antiga sagrera de Mura, a la plaça de l'església, que va ser arranjada pels associats. El centre compta amb una estació meteorològica automàtica que va ser la primera a Catalunya, una biblioteca especialitzada en temes de muntanya i de Mura, una vitrina-museu amb una mostra d'objectes diversos relacionats amb les seves activitats i un arxiu fotogràfic.</p> | 41.6992200,1.9757200 | 414773 | 4616889 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80903-foto-08139-181-1.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani|Paleògen | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 85|94|98|124 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||||
| 80899 | Arqueta amb les relíquies dels Sants Màrtirs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arqueta-amb-les-reliquies-dels-sants-martirs | <p>COLL, X. (1985). Mura. La terra, la gent i Sant Martí. Ed. Parròquia de Sant Martí de Mura.</p> | XVII | <p>Arqueta que es conserva a la nau dreta de l'església parroquial i que conté les relíquies dels Sants Màrtirs. Es tracta de sants que moriren a Roma en els primers segles del cristianisme. Entre elles hi ha de Sant Climent, sant Columbo, sant Pròsper, sant Just, sant Lleó, sant Desideri,... Des de l'any 1681 són co-patrons amb Sant Martí, quan en època de sequera el poble va fer vot als sants. L'arqueta és de fusta, policromada i daurada, amb tapa piramidal. Té imatges pintades dels sants, tres a la cara frontal, dos a cada costat; la cara de darrera i a la tapa no es veu el nombre de sants. Tots ells es troben dins de fornícules formades per una motllura de fusta.</p> | 08139-177 | Església parroquial | <p>Les relíquies des Santa Màrtirs van ser portades a Mura el 1680 fruit d'una donació a l'església feta pel canonge Francesc Diner de Manresa que les portà personalment des de Roma. La relíquia corresponent a Sant Desideri fou entregada pel canonge Diner a la capella de Sant LLeïr. L'any 1900 el Bisbe Torra i Bages va obrir la urna i va dir que les relíquies eren autèntiques i que estaven ben guardades. L'altar on es trobava l'arqueta de les relíquies era barroc, amb les catorze imatges dels sants, però fou cremat durant la Guerra Civil i només es salvà l'arqueta.</p> | 41.6989200,1.9759800 | 414794 | 4616855 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80899-foto-08139-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80899-foto-08139-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80899-foto-08139-177-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 96|94 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | |||||||||
| 80897 | Cal Soldat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-soldat-0 | XVII | <p>Casa de planta, pis i golfes, i teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana que s'obre a migdia, al carrer Sol. És una casa construïda en pedra tosca amb la porta centrada amb llinda que té gravada una data il·legible i un cor. Té un balcó central al pis amb llinda amb la data 1674 gravada i una creu, i golfes amb dos arcs de construcció recent. L'interior de la planta baixa és construït amb volta de maó.</p> | 08139-175 | Nucli urbà | <p>Aquesta casa es troba a un dels carrers que van ser una ampliació de la sagrera medieval. Aquesta agrupació de cases entre els carrers Sol i Sant Antoni corresponen totes a finals del segle XVII, a l'època d'apogeu de la vinya i d'increment de població al nucli. El nucli urbà es formaria al voltant de l'església de Sant Martí, formant una sagrera, en la que l'any 1365 vivien 32 famílies. Degut a la pesta negra s'abandonaren molts conreus i cases i posteriorment, la guerra del Francès va contribuir també a la disminució del poblament que el 1553 era de 16 cases i al 1592 de 20 cases. El segle XVII augmentà arribant a 49 cases juntes, el 1782 tenia 103 habitants i el 1860 hi havia 126 al poble i 12 al raval, riera avall.</p> | 41.6995100,1.9771200 | 414890 | 4616919 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80897-foto-08139-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80897-foto-08139-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80897-foto-08139-175-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||||
| 80896 | Carrer Sol nº 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sol-no-8 | XVII | <p>Casa que queda entre el carrer Sol i el carrer Sant Antoni. Té una estructura de mas, amb planta, pis i golfes, i teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia, al carrer Sol. La façana és molt característica, ja que té una porta adovellada d'arc escarser amb una inscripció a la dovella central que sembla reapofitada d'una construcció anterior: 1692 – JSH – Mº i una creu grega al centre. Té un balcó i dues finestres al pis i dues a les golfes amb llindes de pedra que mantenen una simetria en tot el conjunt.</p> | 08139-174 | Nucli urbà | <p>Aquesta casa es troba a un dels carrers que van ser una ampliació de la sagrera medieval. Aquesta agrupació de cases entre els carrers Sol i Sant Antoni corresponen totes a finals del segle XVII, a l'època d'apogeu de la vinya i d'increment de població al nucli. El nucli urbà es formaria al voltant de l'església de Sant Martí, formant una sagrera, en la que l'any 1365 vivien 32 famílies. Degut a la pesta negra s'abandonaren molts conreus i cases i posteriorment, la guerra del Francès va contribuir també a la disminució del poblament que el 1553 era de 16 cases i al 1592 de 20 cases. El segle XVII augmentà arribant a 49 cases juntes, el 1782 tenia 103 habitants i el 1860 hi havia 126 al poble i 12 al raval, riera avall.</p> | 41.6995600,1.9768100 | 414864 | 4616925 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80896-foto-08139-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80896-foto-08139-174-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||||
| 80895 | Tina carrer Nou cantonada c/ Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-carrer-nou-cantonada-c-sant-antoni | XVII- XIX | <p>Al llarg del carrer Nou hi ha un important nombre de tines independents de les cases. La més característica és la que trobem a la cantonada entre el carrer Nou i el carrer Sant Antoni, davant el nº 5; està dins una estructura de planta semi-circular amb estructura externa de pedra i coberta amb teulada a un vessant. L'interior és circular i folrat amb cairons ceràmics. Aprofita el desnivell del terreny, de manera que l'accés superior es fa des del carrer Nou on la façana és recta, i la boixa es troba al celler de la casa amb accés des del carrer Sant Antoni 1, ja que es troba just a la intersecció dels carrers. Degut a la diferència de nivell entre els carrers ofereix una visió molt característica amb semblança a una torre.</p> | 08139-173 | Nucli urbà | <p>El cultiu de la vinya és documentat a Mura des de l'any 1024, en un document de donació de cases i vinyes al terme de Nèspola fet per Guifré Amat al monestir de Sant Llorenç (Spèculo de Sant Llorenc, AM). La documentació que fa referència a vinyes és molt extensa, mantenint-se aquest cultiu molt actiu fins al segle XVIII en que foren abandonades moltes feixes i que es va accentuar a finals del XIX amb la fil·loxera, tot i que es van plantar nous ceps americans que van mantenir el conreu de la vinya fins a la industrialització. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca per formar feixes, presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: El Farell, la Mata, Matarrodona. La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes; o bé es construïa una estructura elevada que permetés obtenir alçada. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII, ja que d'aquesta manera s'impermeabilitzava (BALLBÉ, 1993). L'apogeu de la vinya al segle XVIII obliga a construir més tines a l'exterior de les cases, probablement utilitzades per parcers, mentre que les interiors de les cases eren dels amos. És molt freqüent trobar cases al nucli que encara conserven les tines, tot i que tendeixen a desaparèixer degut a la manca d´ús.</p> | 41.6997200,1.9770400 | 414883 | 4616943 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80895-foto-08139-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80895-foto-08139-173-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||||
| 80894 | Rectoria Vella / Horts del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-vella-horts-del-rector | Ruines | <p>Zona de camps disposats en feixes al costat de llevant del torrent d'Estenalles, des del saltant de Padre cap a la capella de Sant Antoni. Aquestes feixes es troben a la falda del turó en el que s'aixequen les runes del castell de Mura i una mica més avall de la balma dels Caus. Resten fragments de parets de pedra, algunes formen cantoneres amb blocs ben escairats i es troben exemptes, mentre que d'altres s'han aprofitat per omplir amb terra i formar feixes de conreu. La zona s'anomena popularment els horts del rector o la rectoria vella.</p> | 08139-172 | Torrent d'Estenalles | <p>Sembla probable que el primer emplaçament del poble de Mura es trobés en aquest indret, on a finals del segle XVI hi havia encara la rectoria vella. Aquest nucli de cases estava sota el castell i les balmes obrades dels Caus, el Sastricó i el Catot, és a dir, en la zona d'influència d'aquest castell i probablement abans que es construís l'església parroquial. Al segle X l'església s'aixeca en el meandre de la riera de Nespres, a uns 300m d'aquest nucli i al voltant d'ella s'aixeca una sagrera que originarà el poble; per tant hi havia dos nuclis de població: el de la sagrera a l'entorn de l'església, i la rectoria vella a sota del castell. Probablement, degut a que les cases s'anirien concentrant al voltant de l'església i de que la rectoria es va traslladar al costat d'aquesta, s'anirien desplaçant els habitants de la zona de la rectoria vella cap a la nova sagrera. A la consueta de Mura de 1592 encara habitaven 6 persones a la Rectoria Vella, constant que la rectoria es trobava lluny de l'església parroquial (ABEV). A la consueta de 1632 (ABEV) es diu que la rectoria era una casa que tenia algunes terres i feixes, una pallissa, tres casalots dins la propietat: los caus Juans, les Rigotges, lo Borrel, a més de la casa de la rectoria. Això deixa testimoni que en el moment en que ja existia el poble, en aquest indret encara hi havia habitants. Veiem com l'establiment medieval de Mura s'organitzà a l'entorn del castell i de la parròquia, citada documentalment al 955, on la riera de Nespres rebia el nom de riera de Sant Martí. Però, molt probablement, abans d'aquest establiment ja hi havia diferents grups que habitaven les coves dels entorns, com seria el cas de la balma dels Caus i la del Perich. Des dels orígens el castell i el terme de Mura van estar sota la tutela dels comtes de Barcelona, tot i que els monestirs de Sant Cugat del Vallès i de Sant Llorenç del Munt tenien també propietats. La primera menció del castell és del 978, formant part d'un conjunt defensiu de la vall de Nèspola que actuà durant un temps com a terme. El nucli urbà es formaria al voltant de l'església de Sant Martí, formant una sagrera. En un document del 1004 ja s'esmenta la vila al terme de Nèspola a la parròquia de Sant Martí; és la donació d'una casa amb cort, terres de conreu i ermes i una roureda feta per Aigó a Bernat.</p> | 41.6953700,1.9871200 | 415716 | 4616450 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80894-foto-08139-172-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||||
| 80891 | Carrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-nou-8 | XVIII-XIX | <p>El carrer nou és un dels carrers més moderns del nucli urbà de Mura, exceptuant les ampliacions realitzades partir de mitjans del segle XX. És, per tant, un carrer històric vinculat al creixement del poble per motius econòmics que van provocar un important increment de població. Es tracta d'un carrer llarg, que discorre E-O amb un pendent invariable cap a l'est, cap al Canyet. El carrer comença a la cruïlla a la plaça Tomàs Viver i acaba quan el desnivell es fa més pronunciat a la zona del Canyet, essent el carrer més llarg del poble. A la meitat del carrer aquest es creua amb el carrer del Sol que puja de l'església, i el carrer de Sant Antoni que baixa a la capella el mateix nom. En aquesta cruïlla hi ha una font i un cobert amb una tina. La tipologia dels habitatges és de planta baixa, dos pisos i teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana que s'obre al carrer i per tant a migdia. Totes les cases es troben una al costat de l'altra, i per la banda de tramuntana, a un nivell superior a causa del desnivell, tenien l'hort. En aquest carrer es conserven quatre tines externes a les edificacions i ubicades dins de coberts. Destaquen les següents cases: -nº 4: Llinda porta amb inscripció, MARTI ALEVEDRA 1720 i una creu. -nºº5: Porta arc escarser amb inscripció, CAL JORDI 1862. -nº 9: Porta allindada amb 1728 i una creu. -nº 10: porta d'arc -Cal Garrell, llinda de la porta amb inscripció CASA DE JOSEP VILA. En una rehabilitació recent aquesta llinda es va posar on és ara. Anteriorment estava a la façana del c/ Sant Antoni nº 4. -n 16: Porta allindada amb 1727 i una creu. A l'interior hi ha voltes de pedra i es conserva una tina circular. -tina davant nº 5. -tina davant nº 7. -tina davant nº 8. -nº 17: llinda amb 1737 i una creu. -nº 23: Volta externa de tosca. -nº 29: tina.</p> | 08139-169 | Nucli urbà | <p>L'establiment medieval de la zona de Mura s'organitzà a l'entorn del castell i de la parròquia, citada documentalment al 955, on la riera de Nespres rebia el nom de riera de Sant Martí. Però, molt probablement, abans d'aquest establiment ja hi havia diferents grups que habitaven les coves dels entorns. Des dels orígens el castell i el terme de Mura van estar sota la tutela dels comtes de Barcelona, tot i que els monestirs de Sant Cugat del Vallès i de Sant Llorenç del Munt tenien també propietats. La primera menció del castell és del 978, formant part d'un conjunt defensiu de la vall de Nèspola que actuà durant un temps com a terme. El nucli urbà es formaria al voltant de l'església de Sant Martí, formant una sagrera, en la que l'any 1365 vivien 32 famílies. Degut a la pesta negra s'abandonaren molts conreus i cases i posteriorment, la guerra del Francès va contribuir també a la disminució del poblament que el 1553 era de 16 cases i al 1592 de 20 cases. El segle XVII augmentà arribant a 49 cases juntes, el 1782 tenia 103 habitants i el 1860 hi havia 126 al poble i 12 al raval, riera avall. L'església parroquial de Sant Martí fou l'eix d'unió de les primeres cases que es començaren a aixecar. En un document del 1004 ja s'esmenta la vila al terme de Nèspola a la parròquia de Sant Martí; és la donació d'una casa amb cort, terres de conreu i ermes i una roureda feta per Aigó a Bernat. Per la banda de llevant i pel nord el nucli es va eixamplar seguint la riera i formant agrupacions de cases configurades a finals del XVIII i al XIX, així es va formar el carrer Nou i el Raval de Mura. Així ho mostren les dates de les cases d'aquest carrer, de mitjans del segle XVIII a finals del XIX, probablement coincidint amb una època d'expansió a la zona degut al cultiu de vinya principalment.</p> | 41.6995500,1.9766300 | 414849 | 4616924 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80891-foto-08139-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80891-foto-08139-169-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | El carrer Nou feia una festa cada any pel mes d'agost i que s'ha perdut; es feia verbena amb sopar i ball, amb els carrer engalanat pels veïns. A l'endemà festa infantil amb jocs i xocolatada. El carrer Nou té un nivell de protecció municipal, ja que consten al catàleg el conjunt de teulades, BCIL i NNSS, 1990. | 98|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | |||||||||
| 80890 | Cal Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-teixidor-6 | XVII? | <p>Habitatge situat entre el carrer Joan Alavedra i la riera de Nespres, entre mitgeres d'altres cases. La façana principal s'obre al carrer Alavedra, igual que les altres cases del mateix. Manté una estructura similar a les del conjunt; de planta baixa, pis, golfes sota teulada, teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana, i amb una planta semi-soterrani a la que s'accedeix a peu pla des de la banda de ponent, on es troben els horts i altres coberts. La façana principal que s'obre al carrer presenta planta, pis i golfes i està arrebossada. La porta principal està a un costat, adovellada amb un escut a la dovella central, i una finestra al costat. Al pis hi ha un balcó amb ampits, muntants i llinda de pedra sobre la porta, i una altra finestra petita. La llinda del balcó presenta una arrencada d'arc conopial i una creu grega al centre. A les golfes hi ha tres finestres petites. A la façana hi ha una placa ceràmica amb la inscripció: CAL TEIXIDOR- casa pairal d'en Joan Alavedra, autor del poema El Pessebre musicat per Pau Casals- 14 juny 1981. La façana dels horts no presenta elements remarcables.</p> | 08139-168 | Nucli urbà | <p>Aquesta era la casa de la família de Joan Alavedra i Segurañes. Aquest personatge fou secretari dels presidents de la Generalitat Macià i Companys, periodista de formació i escriptor de vocació. Li va proporcionar fama el fet que el seu poema El Pessebre fou musicat per Pau Casals quan els dos compartien l'exili a Prada de Conflent. Joan Alavedra va néixer a Barcelona, però sempre es va sentir muratà, fins al punt que va signar com el Joan de Mura el seu llibre dels Pelegrins a Montserrat. L'any 1981 es va retre un homenatge a la família posant la placa a la casa familiar. El seu fill, Macià Alavedra, ha seguit la nissaga política a la Generalitat de Catalunya. El carrer Joan Alavedra probablement formaria part de la sagrera construïda al voltant de l'església parroquial de Sant Martí. L'establiment medieval de la zona de Mura s'organitzà a l'entorn del castell i de la parròquia, citada documentalment al 955, on la riera de Nespres rebia el nom de riera de Sant Martí. Però, molt probablement, abans d'aquest establiment ja hi havia diferents grups que habitaven les coves dels entorns. Des dels orígens el castell i el terme de Mura van estar sota la tutela dels comtes de Barcelona, tot i que els monestirs de Sant Cugat del Vallès i de Sant Llorenç del Munt tenien també propietats. La primera menció del castell és del 978, formant part d'un conjunt defensiu de la vall de Nèspola que actuà durant un temps com a terme. El nucli urbà es formaria al voltant de l'església de Sant Martí, formant una sagrera, en la que l'any 1365 vivien 32 famílies. Degut a la pesta negra s'abandonaren molts conreus i cases i posteriorment, la guerra del Francès va contribuir també a la disminució del poblament que el 1553 era de 16 cases i al 1592 de 20 cases. El segle XVII augmentà arribant a 49 cases juntes, el 1782 tenia 103 habitants i el 1860 hi havia 126 al poble i 12 al raval, riera avall. L'església parroquial de Sant Martí fou l'eix d'unió de les primeres cases que es començaren a aixecar. En un document del 1004 ja s'esmenta la vila al terme de Nèspola a la parròquia de Sant Martí; és la donació d'una casa amb cort, terres de conreu i ermes i una roureda feta per Aigó a Bernat. Per tant l'agrupació de cases ja existiria els primers segles medievals, amb modificacions a diferents èpoques i amb la més important probablement després dels terratrèmols del segle XV, aquesta podria ser l'explicació de que la major part de dates que trobem a les cases són posteriors a aquesta època així com la tipologia constructiva excepte elements molts puntuals. Aquesta casa correspon a una etapa d'ampliació del nucli a finals del segle XVI i principis del XVII. Probablement substituint un habitatge més antic.</p> | 41.6994500,1.9754300 | 414749 | 4616914 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80890-foto-08139-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80890-foto-08139-168-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||||
| 80889 | Cal Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-8 | XVI | <p>Habitatge situat entre el carrer Joan Alavedra i la riera de Nespres, entre mitgeres d'altres cases. La façana principal s'obre al carrer Alavedra. Manté una estructura similar a les del conjunt; de planta baixa, pis, golfes sota teulada, teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana, i amb una planta semi-soterrani a la que s'accedeix a peu pla des de la banda de ponent, on es troben els horts i altres coberts. La façana principal que s'obre al carrer presenta planta, pis i golfes feta en pedra calcària i tosca vista. La porta és adovellada i situada a un costat, amb un escut amb el relleu d'unes tisores obertes, mentre que a l'altre costat hi ha una finestra amb la data 1575 i una creu gravades en una llinda que forma un petit arc conopial. Al pis hi ha dues finestres, disposades sobre les obertures de la planta, la de la dreta amb la data 1702 gravada a la llinda, i l'altre amb la inscripció JESIIIIIA, amb motllura ondulada a l'ampit i als muntants, i amb una decoració motllurada disposada sobre la llinda. A les golfes s'obren tres finestres d'arc de factura moderna. La façana dels horts no presenta elements remarcables, únicament un pas elevat que forma un pont i que comunica la casa amb l'hort per salvar el carrer que queda entre mig. A l'interior conserva la volta en la planta baixa que, pel desnivell del terreny, queda subterrània per la banda de llevant i mig excavada a la roca. Es tracta de l'espai destinat a celler en el que també resta la part baixa de la paret d'un tina circular.</p> | 08139-167 | Nucli urbà | <p>El carrer Joan Alavedra probablement formaria part de la sagrera construïda al voltant de l'església parroquial de Sant Martí. L'establiment medieval de la zona de Mura s'organitzà a l'entorn del castell i de la parròquia, citada documentalment al 955, on la riera de Nespres rebia el nom de riera de Sant Martí. Però, molt probablement, abans d'aquest establiment ja hi havia diferents grups que habitaven les coves dels entorns. Des dels orígens el castell i el terme de Mura van estar sota la tutela dels comtes de Barcelona, tot i que els monestirs de Sant Cugat del Vallès i de Sant Llorenç del Munt tenien també propietats. La primera menció del castell és del 978, formant part d'un conjunt defensiu de la vall de Nèspola que actuà durant un temps com a terme. El nucli urbà es formaria al voltant de l'església de Sant Martí, formant una sagrera, en la que l'any 1365 vivien 32 famílies. Degut a la pesta negra s'abandonaren molts conreus i cases i posteriorment, la guerra del Francès va contribuir també a la disminució del poblament que el 1553 era de 16 cases i al 1592 de 20 cases. El segle XVII augmentà arribant a 49 cases juntes, el 1782 tenia 103 habitants i el 1860 hi havia 126 al poble i 12 al raval, riera avall. L'església parroquial de Sant Martí fou l'eix d'unió de les primeres cases que es començaren a aixecar. En un document del 1004 ja s'esmenta la vila al terme de Nèspola a la parròquia de Sant Martí; és la donació d'una casa amb cort, terres de conreu i ermes i una roureda feta per Aigó a Bernat. Per tant l'agrupació de cases ja existiria els primers segles medievals, amb modificacions a diferents èpoques i amb la més important probablement després dels terratrèmols del segle XV, aquesta podria ser l'explicació de que la major part de dates que trobem a les cases són posteriors a aquesta època així com la tipologia constructiva excepte elements molts puntuals. Aquesta casa correspon a una etapa d'ampliació del nucli a finals del segle XVI i principis del XVII. Probablement substituint un habitatge més antic. Les múltiples remodelacions fetes al llarg del temps han modificat l'estructura originària tot i que resten elements puntuals com les llindes i el celler amb volta i tina.</p> | 41.6993800,1.9754700 | 414752 | 4616907 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80889-foto-08139-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80889-foto-08139-167-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | La casa es coneix com cal Ferrer, ja que havia estat una ferreria. Les tisores de la llinda de la façana poden recordar que en algun moment hi havia un sastre, poden estar relacionat amb la casa de Guillem Diner anomenada cal Sastre a la consueta de Mura de 1595. | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | |||||||||
| 80888 | Cal Jaumetó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jaumeto | XVII | <p>Habitatge situat entre el carrer Joan Alavedra i la riera de Nespres, entre mitgeres d'altres cases. La façana principal s'obre al carrer Alavedra, igual que les altres cases del mateix. Manté una estructura similar a les del conjunt; de planta baixa, pis, teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana, i amb una planta semi-soterrani a la que s'accedeix a peu pla des de la banda de ponent on es troben els horts. La façana del carrer és molt senzilla, amb la porta aovellada al centre i una finestra al pis també centrada. Les dovelles centrals de la porta són molt llargues i s'han tapat amb l'arrebossat. La finestra presenta ampit motllurat i llinda amb la data 1663 gravada dins un rectangle. La façana posterior d'aquesta casa no presenta elements remarcables.</p> | 08139-166 | Nucli urbà | <p>El carrer Joan Alavedra probablement formaria part de la sagrera construïda al voltant de l'església parroquial de Sant Martí. L'establiment medieval de la zona de Mura s'organitzà a l'entorn del castell i de la parròquia, citada documentalment al 955, on la riera de Nespres rebia el nom de riera de Sant Martí. Però, molt probablement, abans d'aquest establiment ja hi havia diferents grups que habitaven les coves dels entorns. Des dels orígens el castell i el terme de Mura van estar sota la tutela dels comtes de Barcelona, tot i que els monestirs de Sant Cugat del Vallès i de Sant Llorenç del Munt tenien també propietats. La primera menció del castell és del 978, formant part d'un conjunt defensiu de la vall de Nèspola que actuà durant un temps com a terme. El nucli urbà es formaria al voltant de l'església de Sant Martí, formant una sagrera, en la que l'any 1365 vivien 32 famílies. Degut a la pesta negra s'abandonaren molts conreus i cases i posteriorment, la guerra del Francès va contribuir també a la disminució del poblament que el 1553 era de 16 cases i al 1592 de 20 cases. El segle XVII augmentà arribant a 49 cases juntes, el 1782 tenia 103 habitants i el 1860 hi havia 126 al poble i 12 al raval, riera avall. L'església parroquial de Sant Martí fou l'eix d'unió de les primeres cases que es començaren a aixecar. En un document del 1004 ja s'esmenta la vila al terme de Nèspola a la parròquia de Sant Martí; és la donació d'una casa amb cort, terres de conreu i ermes i una roureda feta per Aigó a Bernat. Per tant l'agrupació de cases ja existiria els primers segles medievals, amb modificacions a diferents èpoques i amb la més important probablement després dels terratrèmols del segle XV, aquesta podria ser l'explicació de que la major part de dates que trobem a les cases són posteriors a aquesta època així com la tipologia constructiva excepte elements molts puntuals. Aquesta casa correspon a una etapa d'ampliació del nucli a finals del segle XVII i principis del XVIII. Probablement substituint un habitatge més antic.</p> | 41.6993300,1.9754900 | 414754 | 4616901 | 1663 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80888-foto-08139-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80888-foto-08139-166-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | |||||||||
| 80887 | Carrer Joan Alavedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-joan-alavedra | XVII | <p>Carrer que discorre en direcció N-S cap a l'església parroquial des de la cruïlla amb el carrer Alfons Sala. És un carrer amb habitatges a cada banda configurant una estructura de trama urbana. Els habitatges són cases unifamiliars de planta, pis i golfes sota teulada que, pel fet d'aprofitar el desnivell del terreny, disposen d'una planta semi-soterrani que s'obre a la banda de la riera, on es troba la zona d'horts de cada una d'elles. Les característiques arquitectòniques són similars, ja que són construïdes en pedra, amb portes adovellades i finestres amb llindes en molts casos datades. La tipologia d'aquestes cases és més senyorial que la d'altres carrers del poble, probablement a causa de que es tractaria de les propietats més antigues i amb més disponibilitat de terreny. A la banda de ponent d'aquestes cases, que es troben a continuació de cal Llobet, hi ha la zona d'horts que limita amb la riera, fet que li proporcionava la facilitat de rec. Les cases del costat de llevant són més modernes, de cap a finals del XVII, i no presenten hort, ja que queden entre dos carrers. Destaquen les següents cases: -nº 2: porta d'arc de maó. -nº 4: Porta adovellada, data 1663. -nº 6: Cal Palau, 1702 a finestra, 1575 i creu a finestra, escut amb tisores a la porta adovellada, inscripció JESIIIIIA a finestra. -nº 8: cal Teixidor, escut a la porta adovellada. -nº 10: Cal Costa. Té dues tines.</p> | 08139-165 | Nucli urbà | <p>El carrer Joan Alavedra probablement formaria part de la sagrera construïda al voltant de l'església parroquial de Sant Martí. L'establiment medieval de la zona de Mura s'organitzà a l'entorn del castell i de la parròquia, citada documentalment al 955, on la riera de Nespres rebia el nom de riera de Sant Martí. Però, molt probablement, abans d'aquest establiment ja hi havia diferents grups que habitaven les coves dels entorns. Des dels orígens el castell i el terme de Mura van estar sota la tutela dels comtes de Barcelona, tot i que els monestirs de Sant Cugat del Vallès i de Sant Llorenç del Munt tenien també propietats. La primera menció del castell és del 978, formant part d'un conjunt defensiu de la vall de Nèspola que actuà durant un temps com a terme. El nucli urbà es formaria al voltant de l'església de Sant Martí, formant una sagrera, en la que l'any 1365 vivien 32 famílies. Degut a la pesta negra s'abandonaren molts conreus i cases i posteriorment, la guerra del Francès va contribuir també a la disminució del poblament que el 1553 era de 16 cases i al 1592 de 20 cases. El segle XVII augmentà arribant a 49 cases juntes, el 1782 tenia 103 habitants i el 1860 hi havia 126 al poble i 12 al raval, riera avall. L'església parroquial de Sant Martí fou l'eix d'unió de les primeres cases que es començaren a aixecar. En un document del 1004 ja s'esmenta la vila al terme de Nèspola a la parròquia de Sant Martí; és la donació d'una casa amb cort, terres de conreu i ermes i una roureda feta per Aigó a Bernat. Per tant l'agrupació de cases ja existiria els primers segles medievals, amb modificacions a diferents èpoques i amb la més important probablement després dels terratrèmols del segle XV, aquesta podria ser l'explicació de que la major part de dates que trobem a les cases són posteriors a aquesta època així com la tipologia constructiva excepte elements molts puntuals.</p> | 41.6993800,1.9755200 | 414756 | 4616907 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80887-foto-08139-165-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||||
| 80885 | Tines de ca l'Arola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-ca-larola | <p>Ca l'Arola conserva diverses tines: una al pati exterior de la casa i dues interiors. De les interiors una es va habilitar com a cisterna d'aigua, tot i que es conserva la boixa que dóna a la cuina; és circular i havia estat folrada amb cairons. La segona estava adossada al murs externs de la casa que donen al carrer Muntanya; era de planta circular folrada amb cairons i la boixa dóna al celler que es troba al semi-soterrani de la casa. Es conserva la meitat de la tina, ja que es va incloure en l'habitació contigua, conservant els carreus d'aquest mig cilindre. La tercera tina és la més espectacular per la transformació que es va fer a finals del segle XIX, convertint-la en torre. És una tina de planta circular obrada en pedra exteriorment i que tenia gran cabuda amb tres boixes a la part baixa que s'obren al pati. Probablement, l'interior estaria dividit en tres compartiments que actualment han desaparegut, ja que resta la planta sencera. Es va fer una divisió en pisos, es va comunicar amb el pis de la casa, es va instal·lar una escala que puja seguint les parets i es va fer una coronació de merlets i arquets de maó que protegeixen una terrassa superior.</p> | 08139-163 | Nucli urbà | <p>El cultiu de la vinya és documentat a Mura des de l'any 1024, en un document de donació de cases i vinyes al terme de Nèspola fet per Guifré Amat al monestir de Sant Llorenç (Spèculo de Sant LLorenc, AM). La documentació que fa referència a vinyes és molt extensa, mantenint-se aquest cultiu molt actiu fins al segle XVIII en que foren abandonades moltes feixes i que es va accentuar a finals del XIX amb la fil·loxera, tot i que es van plantar nous ceps americans que van mantenir el conreu de la vinya fins a la industrialització. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca per formar feixes, presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: El Farell, la Mata, Matarrodona. La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes; o bé es construïa una estructura elevada que permetés obtenir alçada. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII, ja que d'aquesta manera s'impermeabilitzava (BALLBÉ, 1993). L'apogeu de la vinya al segle XVIII obliga a construir més tines a l'exterior de les cases, probablement utilitzades per parcers, mentre que les interiors de les cases eren dels amos. Ca l'Arola és un exemple de casa al poble que havia tingut importants explotacions de vinyes. En aquesta casa hi havia hagut una destileria de vi, fet que mostra altra vessant de la producció vitivinícola a la zona.</p> | 41.7003056,1.9773138 | 414906 | 4617008 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80885-foto-08139-163-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | |||||||||||
| 80884 | Ca l'Arola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larola-0 | <p>Ca l'Arola és una casa de poble que ha sofert recentment una important rehabilitació que ha procurat ser fidel a l'antiga estructura de la casa, així com tenir cura de la recuperació d'elements típics del lloc. Cal distingir entre la casa antiga i la casa nova, tractant-se de dues cases diferenciades, que formen part del mateix conjunt, ja que una va ser el primer mas que va ser ampliat posteriorment (en època modernista), quedant la casa dividida en dos habitatges, un a la planta baixa i un altre al pis; el segon aprofita estructures de la rehabilitació que es va fer a finals del s. XIX i que manté elements d'estil modernista rural, mentre que el de la planta baixa i la planta semi-soterrani era l'antic mas. L'edifici és de planta baixa que queda a nivell del carrer, un pis que queda sota teulada i un soterrani que queda a un nivell més baix a causa del desnivell que presenta el terreny on s'assenta el conjunt. L'estructura general manté tres crugies paral·leles que es repeteixen als tres nivells, i una perpendicular a totes elles, que és l'ampliació de la banda de migdia, sobre la que hi ha les eixides. A la planta soterrani hi ha els cellers i les antigues corts del bestiar. Els cellers són de volta de canó de tosca, excepte la zona de l'angle NO, que és de bigues de roure que suporten un sostre de taulons de fusta sobre els que hi ha un re-ompliment de pedra i sorra sobre el que s'assenta el paviment de rajols del pis. Aquest tipus de sostre és el que correspon a la casa més antiga, probablement anterior al s.XV, quan es comença a generalitzar la volta a la zona. En aquest espai dóna la boixa d'una antiga tina de la que queden vestigis al pis. A l'angle NE hi ha un antic pou o cisterna circular excavada a la roca. L'accés a aquesta zona de cellers es realitza a través d'un passatge que actualment està cobert en part per una terrassa de nova construcció, amb el paviment fet amb còdols de pedra i que baixa en pendent salvant el desnivell entre la planta baixa i la planta soterrani; a banda i banda hi ha els compartiments que servien per corts de bestiar. La planta baixa ha estat molt reformada, tot i que conserva l'estructura de tres crugies, amb la sala al centre i les habitacions a cada costat, amb una eixida que tanca per la banda de migdia en la que s'obren dos arcs de mig punt. A la sala es van posar un rellotge i una capella encastats procedents d'altra casa. La cuina conserva els antics fogons tallats en pedra, la boca dels forn i la campana del foc. Al pis de la casa es conserva també la mateixa estructura, però amb una tipologia constructiva de finals del s. XIX pel tipus de portes i alçada de parets. El conjunt es completa amb una tina exterior que queda comunicada actualment amb la casa a través del primer pis. Era una tina d'una capacitat considerable i probablement tingués dos compartiments, ja que conserva dues boixes que donen a l'exterior. En la rehabilitació noucentista es va habilitar com una torre de vigía, amb una escala de cargol que permet accedir a una terrassa superior, augmentant l'alçada de la tina i fent una decoració d'arcuacions i merlets a la part superior, que li dóna un aspecte singular al conjunt. La segona tina de la casa, de la que hem parlat abans, es trobava a l'angle NO i va ser integrada a l'estructura de l'habitatge, ja que a la planta baixa es conserva la meitat de la paret circular folrada amb cairons ceràmics i al primer pis es va habilitar com un balcó semicircular. La casa no conserva cap llinda amb inscripció original, ja que les que hi ha actualment són re-aprofitades d'altres cases. Cal anotar l'existència d'un celler habilitat en la darrera reforma en el que es van ubicar diferents utensilis relacionats amb el vi, com un alambic, una premsa, barrils i una important bóta de roure. Es conserven molts mobles, eines i diferents útils típics de les cases de pagès, fins i tot un carro i una tartana. Al costat de l'era de la casa es va habilitar un cobert com a capella particular.</p> | 08139-162 | Nucli urbà | <p>No disposem de documentació que permeti saber quina de les cases que s'esmenten a la consueta de Mura correspon a ca l'Arola. Hem de distingir dues cases, la més antiga amb estructura de casa de pagès que estava envoltada de camps de conreu, i la moderna de factura modernista fruit d'una important rehabilitació que es va portar a terme a finals del segle XIX sobre la casa de pagès ja existent. A la mateixa època es va fer una rehabilitació de la tina exterior allargant l'alçada, fent un terrat amb barana de merlets per donar-li l'assemblança a una torre, fet que li proporciona una fesomia singular tot i que ha modificat el destí d'origen de la tina. No es conserven llindes amb data originals a la casa. Per l'estructura general podria tractar-se d'un edifici dels voltants del segle XVII, per tant de l'època en que es construeixen altres cases al nucli de Mura de factura similar.</p> | 41.7001094,1.9771796 | 414895 | 4616986 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80884-foto-08139-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80884-foto-08139-162-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Informació oral de la Sra. Adela Tapioles. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||||
| 80880 | Forn de calç del Perich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-perich | XVIII-XIX | Ensorrat | <p>El forn és situat en un marge, a l'esquerra del camí, poc després del trencall al mas de la Roca en direcció al Perich. Es tracta d'una estructura construïda en pedra unida amb morter, de planta rectangular, que aprofita el desnivell del terreny, amb un accés al nivell més baix que no conserva llinda. Actualment no té coberta ja que aquesta era de cúpula i es feia de la mateixa pedra que es coïa i que omplia el forn. La pedra a cremar es posava al voltant de la paret, deixant un espai en forma de columna al centre, on s'omplia de llenya que es cremava. A l'interior hi ha dos bancs de maó a dues parets. Es troba en bastant mal estat.</p> | 08139-158 | Nucli urbà, zona cementiri | <p>Aquest forn està proper a la balma del Perich, al mas de la Roca i a cal Jan Bonic. Probablement s'utilitzaria en obres d'alguna d'aquestes cases. La calç era indispensable en la construcció, ja que amb ella es feia el morter de calç que s'utilitzava en totes les construccions. Generalment es feia un forn de calç quan hi havia necessitat de producte, i no era comercialitzat, sinó que cada casa es feia un i s'abandonava després de ser utilitzat. Tampoc era necessari que estigués situat a prop d'una pedrera de calcària, ja que normalment es trobaven pedres d'aquest tipus escampades dins el bosc, al peu dels camins o a les rieres. La cuita de calç era feta tradicionalment amb el següent procés: s'envoltava la vorera del cul de l'olla amb pedres calcàries no fogueres, es feia una paret de 50cm de gruix que a mida que pujava s'estrenyia el cèrcol fins formar una volta parabòlica que tancava a uns 3,5 o 4 m d'alçada. Al mateix temps s'omplia l'olla amb feixos de llenya i al final es carregava la volta amb pedres més petites i s'acabava d'omplir el forn amb reble formant un caramull d'un metre d'alçada al centre i que es cobria amb un capell d'enfangada de calç espessa. S'encenia el foc i es deixava encès els dos primers dies amb una faixa destapada que es tapava a poc a poc. Es sabia que el forn era cuit quan sortia flama blanca i les pedres es posaven vermelles. Un cop fredes les pedres eren blanques. Aquesta calç viva s'apagava tirant aigua, essent convertida en hidrat de calç o calç morta. El temps de cocció depenia de la quantitat de pedra que es cremava.</p> | 41.7034200,1.9762000 | 414818 | 4617354 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80880-foto-08139-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80880-foto-08139-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80880-foto-08139-158-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | |||||||||
| 80879 | Rectoria de Sant Martí de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-marti-de-mura | XVII | <p>La rectoria de Sant Martí es troba al costat de la casa Els Caus, ja que formen un conjunt. És un edifici de planta i pis amb teulada a doble vessant i accés doble: per la placeta darrera l'absis, i pel carrer Sol. La façana que comparteix amb Els Caus pel costat de ponent presenta una llinda de la porta amb la inscripció 1655 JHS dins un sol i un rectangle. La casa té un terrat al pis obert a l'angle de ponent, en el que hi ha una columna moderna amb un capitell que porta la inscripció LLUIS COSTA RECTOR, que es va fer a finals del segle XX essent rector Mn. Lluís Costa.</p> | 08139-157 | Nucli antic | <p>Aquesta forma part del conjunt de cases que es van construir al voltant de l'església de Sant Martí, formant una sagrera al meandre de la riera de Nespres o Nèspola, a la vall, probablement amb un inici d'ocupació al segle XI. Al segle XVI hi havia 21 cases a la sagrera que configuraven el nucli a l'entorn de l'església. Probablement aquesta casa es construís al segle XVII, com indica la data de la llinda, o poc abans, coincidint amb el moment de trasllat de la rectoria. El topònim de Els Caus prové de la balma que es troba propera a la zona dels horts del Rector, on hi havia l'antiga rectoria; probablement alguna persona amb relació amb l'habitatge de la balma es traslladés a la sagrera o bé aquesta casa ja faria les funcions de rectoria; tot i aquest trasllat, sembla que el topònim de Els Caus el prengué en època moderna o bastant recent. L'any 1977, fruit de les obres que es van fer a l'església, es va suprimir un pas que comunicava l'església i la rectoria que tapava l'absis romànic en part. L'any 1982, en la segona restauració s'enderroca la sagristia que també tapava l'absis, quedant un espai obert entre l'església i la rectoria.</p> | 41.6990600,1.9760500 | 414800 | 4616871 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80879-foto-08139-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80879-foto-08139-157-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-11-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Des de l'any 2011 és la seu d'una cooperativa de turisme i hi ha restaurant i alberg. | 94 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | |||||||
| 80878 | Passatge Camil Antonietti | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passatge-camil-antonietti | XVII | <p>Carrer que comença a la cruïlla amb els carrers Faixó i Roquetes, i que arriba fins a la cruïlla amb el carrer Montserrat, que és la continuació del passatge. Per tant, el carrer discorre en direcció NS cap a l'església. És un dels carrers antics del nucli, probablement configurat a l'Edat Mitjana, però principalment construït al principis del segle XVII, tal i com mostren les dates gravades a les cases. És un carrer característic de Mura, principalment perquè les cases es desenvolupen a banda i banda de carrer de manera que aquest les divideix per la planta baixa, però mantenen la comunicació a través de dues eixides al pis que formen arcs sobre el carrer; així cada casa es comunica amb l'hort que està a la banda del riu. Al passatge hi ha tres cases; totes elles segueixen la mateixa tipologia, amb façana principal al passatge i la façana posterior al carrer Roquetes, amb l'hort entre el Passatge i el carrer Alfons Sala - Joan Alavedra. Són cases de pedra, principalment de tosca, de planta baixa, pis i golfes amb eixida oberta a la banda de ponent, als horts; amb porta principal d'arc escarser adovellat amb data gravada i finestres allindades en pedra; l'eixida queda sobre una volta de tosca que travessa el carrer i que permet l'accés a l'hort i jardí que es troben a la banda del riu. Els principals elements destacables d'aquestes cases són: -nº 4: Porta d'arc escarser adovellada amb la data 1640 i una inscripció d'una creu i un càntir a sota; finestra amb la data 1709. L'arc de l'eixida que travessa el carrer arrenca al costat de la porta, sobre una finestra. -nº 6: Porta d'arc escarser adovellada amb la data 1640 a la dovella central. L'arc de l'eixida que travessa el carrer arrenca de la porta. Per la banda del carrer Roquetes, exteriorment resta el perfil circular d'una antiga tina. -nº 7: Cal Patrici Lluc. Presenta un trull d'oli a la banda d'hort, visible des del passatge.</p> | 08139-156 | Nucli urbà | <p>Aquest passatge probablement formaria part de la sagrera construïda al voltant de l'església parroquial de Sant Martí, o més probablement es tractaria de la zona d'eixample del nucli. L'establiment medieval de la zona de Mura s'organitzà a l'entorn del castell i de la parròquia, citada documentalment al 955, on la riera de Nespres rebia el nom de riera de Sant Martí. Però, molt probablement, abans d'aquest establiment ja hi havia diferents grups que habitaven les coves dels entorns. Des dels orígens el castell i el terme de Mura van estar sota la tutela dels comtes de Barcelona, tot i que els monestirs de Sant Cugat del Vallès i de Sant Llorenç del Munt tenien també propietats. La primera menció del castell és del 978, formant part d'un conjunt defensiu de la vall de Nèspola que actuà durant un temps com a terme. El nucli urbà es formaria al voltant de l'església de Sant Martí, formant una sagrera, en la que l'any 1365 vivien 32 famílies. Degut a la pesta negra s'abandonaren molts conreus i cases i posteriorment, la guerra del Francès va contribuir també a la disminució del poblament que el 1553 era de 16 cases i al 1592 de 20 cases. El segle XVII augmentà arribant a 49 cases juntes, el 1782 tenia 103 habitants i el 1860 hi havia 126 al poble i 12 al raval, riera avall. L'església parroquial de Sant Martí fou l'eix d'unió de les primeres cases que es començaren a aixecar. En un document del 1004 ja s'esmenta la vila al terme de Nèspola a la parròquia de Sant Martí; és la donació d'una casa amb cort, terres de conreu i ermes i una roureda feta per Aigó a Bernat. Per tant l'agrupació de cases ja existiria els primers segles medievals, amb modificacions a diferents èpoques i amb la més important probablement després dels terratrèmols del segle XV, aquesta podria ser l'explicació de que la major part de dates que trobem a les cases són posteriors a aquesta època així com la tipologia constructiva excepte elements molts puntuals.</p> | 41.6997800,1.9755700 | 414761 | 4616951 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80878-foto-08139-156-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||||
| 80877 | Trull d'oli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-doli | <p>La casa que alberga el molí és un edifici de murs de pedra tosca, sostre amb bigueria de fusta i peces de ceràmica, coberta de teula a doble vessant. La casa conserva una tina de 4m de profunditat a l'interior, essent una de les més grans que es conserven al poble. L'estructura del molí es conserva a l'exterior, a la zona destinada a jardí de la casa, tot i que originàriament es trobaria a l'interior d'algun cobert. El molí està format per una plataforma circular de pedra amb un sòcol també de pedra al seu volt, formant una petita paret i una cavitat entre la plataforma i la paret per permetre la sortida del suc. A la part central s'encaixa verticalment un eix de fusta que queda subjectat al sostre per una biga travessera. Al voltant d'aquest eix gira una mola cònica de pedra. Al costat es conserva un cargol de fusta que podria pertànyer a una antiga premsa.</p> | 08139-155 | Nucli urbà | <p>La Casa del Molí, cal Patrici Lluc, està situada a una de les zones més antigues del municipi de Mura, ja que diferents cases del carrer es poden datar al segle XVII tot i que podrien estar fetes sobre cases anteriors. En concret aquesta casa data de principis del segle XVII i va ser durant molts anys un espai dedicat a l'habitatge i a les feines de pagès. La dècada del 1960 es va realitzar una important rehabilitació del conjunt mantenint l'aspecte extern i millorant-lo. Desconeixem la cronologia del trull d'oli, tot i que per les característiques es podríem situar entre finals del XVIII i principis del XIX; cal assenyalar que aquest molí no és originari de Mura, tot i que respon a la tipologia general que també es podria trobar a la zona. A Mura hi havia diferents molins d'oli, ja que hem vist vestigis a cases de pagès com El Farell i Puigdoure, així com a altres molins fariners com el molí del Mig i el del Faure.</p> | 41.6995900,1.9755300 | 414757 | 4616930 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80877-foto-08139-155-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-02 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Coneguda popularment com la Casa del Molí, tal i com s'ha anomenat a d'altres inventaris i a les Normes Subsidiàries. L'accés és restringit, ja que està en una propietat privada, però és visible des del carrer. Cal assenyalar que aquest molí no és originari de Mura, sinó que es va instal·lar en aquesta casa després d'una rehabilitació farà uns vint anys. | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||||
| 80876 | Carrer Faixò | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-faixo | XVII | <p>El carrer comença a la cruïlla d'aquest amb els carrers Roquetes i el passatge Camil Antonietti, i acaba a la font de la Guineu, a la cruïlla amb el carrer Alfons Sala. Per tant, el carrer discorre en direcció NS cap a l'església. És un dels carrers del nucli, probablement configurat a l'Edat Mitjana, però principalment construït al principis del segle XVIII, tal i com mostren les dates gravades a les cases. Generalment, les cases que conformen el carrer són habitatges unifamiliars verticals, de planta i un pis, tot i que algunes en tenen dos. Les teulades són a doble vessant amb careners perpendiculars a les façanes que s'obren al carrer. A la banda de ponent les cases tenen un antic hort convertit actualment en jardí i que es troba a la banda de la riera. Són habitatges construïts en pedra, principalment de tosca per les parets, i amb llindes de pedra calcària generalment, predominant les llindes horitzontals. La tipologia és de cases senzilles, ja que no predominen els elements decoratius. Hi ha alguna casa que conserva la llinda de la porta amb la data gravada, però la majoria ha estat molt reformada perdent les característiques originals, tot i que es mantenen les estructures. Elements destacables: -Font de la Guineu 1930-73. -Primera casa del carrer: a porta allindada amb data 1770 amb creu al entre, finestra primer pis data 1708. -nº 13: porta allindada amb data 1674. -nº 8: porta allindada data gravada 1720. -nº 3: porta d‘arc escarser, data 1795 gravada i creu al centre. -nº 1: Casa de pedra fent cantonada al començament del carrer, on acaba el carrer Roquetes i el passatge Camil Antonietti. Porta allindada amb data 1777 gravada.</p> | 08139-154 | Nucli urbà | <p>El carrer Faixò formaria part de la sagrera construïda al voltant de l'església parroquial de Sant Martí. L'establiment medieval de la zona de Mura s'organitzà a l'entorn del castell i de la parròquia, citada documentalment al 955, on la riera de Nespres rebia el nom de riera de Sant Martí. Però, molt probablement, abans d'aquest establiment ja hi havia diferents grups que habitaven les coves dels entorns. Des dels orígens el castell i el terme de Mura van estar sota la tutela dels comtes de Barcelona, tot i que els monestirs de Sant Cugat del Vallès i de Sant Llorenç del Munt tenien també propietats. La primera menció del castell és del 978, formant part d'un conjunt defensiu de la vall de Nèspola que actuà durant un temps com a terme. El nucli urbà es formaria al voltant de l'església de Sant Martí, formant una sagrera, en la que l'any 1365 vivien 32 famílies. Degut a la pesta negra s'abandonaren molts conreus i cases i posteriorment, la guerra del Francès va contribuir també a la disminució del poblament que el 1553 era de 16 cases i al 1592 de 20 cases. El segle XVII augmentà arribant a 49 cases juntes, el 1782 tenia 103 habitants i el 1860 hi havia 126 al poble i 12 al raval, riera avall. L'església parroquial de Sant Martí fou l'eix d'unió de les primeres cases que es començaren a aixecar. En un document del 1004 ja s'esmenta la vila al terme de Nèspola a la parròquia de Sant Martí; és la donació d'una casa amb cort, terres de conreu i ermes i una roureda feta per Aigó a Bernat. Per tant l'agrupació de cases ja existiria els primers segles medievals, amb modificacions a diferents èpoques i amb la més important probablement després dels terratrèmols del segle XV, aquesta podria ser l'explicació de que la major part de dates que trobem a les cases són posteriors a aquesta època així com la tipologia constructiva excepte elements molts puntuals. El carrer Faixò és un carrer fruit probablement del creixement del poble cap a la banda nord, ja que la tipologia de les cases i les dates a les llindes el sitúen a principis i mitjans del segle XVIII. Les cases són d'estructura senzilla, tractant-se probablement d'una zona de petits propietaris o treballadors.</p> | 41.6998700,1.9757000 | 414772 | 4616961 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80876-foto-08139-154-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||||
| 80875 | Imatge de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-marti | XVIII | <p>Imatge de talla en fusta policromada de Sant Martí. El sant està dret, vestit amb túnica, capa, mitra i portant el bàcul de bisbe a la mà dreta. Es troba sobre una peanya amb la inscripció AÑO DE 1786.</p> | 08139-153 | Nucli urbà, església parroquial | <p>Aquesta imatge molt probablement formava part de l'antic retaule barroc que estava a l'església i que va ser destruït a l'inici de la Guerra Civil. És la imatge del patró de Mura, Sant Martí de Tours. Fill d'un tribú romà que va viure entre 317 i 397 seguint carrera militar i sent més tard bisbe de Tours. Es representa iconogràficament de diferents formes: vestit de soldat romà, de bisbe, o tallant la meitat de la seva capa amb l'espasa per donar-la a un pobre quasi nu a la porta de la catedral d'Amiens.</p> | 41.6989500,1.9759100 | 414788 | 4616858 | 1786 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80875-foto-08139-153-1.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 96 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | |||||||||
| 80874 | Aqüeducte de cal Llobet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-cal-llobet | Només conserva un fragment | <p>Fragment de l'arrencada de dos arcs de l'antic aqüeducte de cal Llobet. L'arrencada forma una pilastra baixa adossada a una paret dels horts de la casa, a la banda de migdia, sobre el que recolzen els inicis de dos arcs, un a cada banda, dels que no resta res més. A l'altre costat de la riera es pot veure lleugerament el punt en què recolzava l'altre extrem de l'aqüeducte.</p> | 08139-152 | Cal Llobet | <p>A, nucli urbà hi havia dos aqüeductes que portaven aigua per regadiu i altres usos. Hi havia un aqüeducte que venia de la banda de Cal Serit, al raval de Mura, i que portava aigua a la bassa del Molí del Faura salvant el desnivell de la riera de Nespres. Aquest aqüeducte, era una construcció important, portava inscrita la data 1430. L'altre aqüeducte que era de factura similar es trobava davant de cal Llobet i portava aigua de la font de Foradot als horts de la casa que estaven a l'altra banda de la riera de les Nsepres. Els dos aqüeductes van desaparèixer en els aiguats de l'any 1962, restant únicament aquest petit vestigi.</p> | 41.6989800,1.9753200 | 414739 | 4616862 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80874-foto-08139-152-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Informació oral de Jordi Perich i Octavi Surrallès. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | |||||||||
| 80873 | Corral de l'Era | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-lera | XVIII ? | Estructura eterna en bon estat, però abandonat | <p>Edifici que es troba entre el carrer Sant Antoni i la riera de Nespres. És un edfici de planta rectangular amb teulada a doble vessant amb el carener desplaçat a un costat, de manera que una banda de la teulada és més ampla que l'altra, amb planta i un pis que queda sota teulada. L'edifici és de pedra amb la llinda d'una finestra de pedra. Les obertures estan situades únicament a la façana principal que s'obre a llevant; hi ha dues portes grans, una de petita amb llinda de fusta, i dues finestres grans amb llinda de fusta, a més de la petita amb llinda de pedra que sembla correspondre a la part que es destinaria a habitatge. A la part posterior hi ha una segona edificació adossada que aprofita el desnivell del terreny i amb teulada a un vessant. Davant la façana s'obre una era enrajolada.</p> | 08139-151 | Nucli urbà | <p>Aquest edifici era utilitzat com a cobert d'emmagatzematge de cal Llobet, així com a corral de bestiar, Tenia un petit habitatge al pis pel pastor. No és un edifici amb un interès històric, però si la tipologia com a corral al poble el fa característic d'un sistema econòmic passat.</p> | 41.6989700,1.9780900 | 414970 | 4616859 | 08139 | Mura | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80873-foto-08139-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80873-foto-08139-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80873-foto-08139-151-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | |||||||||
| 80872 | Corralot de Matarodona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corralot-de-matarodona | <p>FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | Ruines | <p>Al costat de la pista forestal que porta de Matarrodona a les agulles de Matarrodona, hi ha les runes d'un antic corral de pedra. Es tracta d'una edificació de planta rectangular, de la que resten els murs amb una alçada màxima de 2m, i del que s'ha perdut totalment la teulada. A l'interior té dos murs divisoris de l'espai que formen una obertura al centre. Disposava d'una única porta d'entrada al costat de ponent, de la que no queden vestigis, ja que la paret està esfodrada; també té una finestra d'espitllera que es conserva al mur sud. Amidava uns 9 per 30 metres. Antoni Ferrando l'anomena com el sot de Matarodona, mentre que a la cartografia s'esmenta com a corralot de Matarodona.</p> | 08139-150 | Matarodona | <p>Es tractaria, segons els topònim, d'un corral de bestiar, probablement oví, situat al peu d'un dels camins ramaders que comunicaven les cases de pagès d'aquesta zona de muntanya de Mura. La presència de murs d'opus spicatum i l'antigütat de la casa ens pot suggerir que aquest corral podria datar d'època medieval, tot i que no disposem de coumentació per afirmar-ho.</p> | 41.6645700,1.9541100 | 412928 | 4613063 | 08139 | Mura | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80872-foto-08139-150-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | |||||||||
| 80871 | Barraques de la Plana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraques-de-la-plana | <p>SOLER, J.M. ( 1988). La tècnica de pedra seca. La construcció popular. Dovella, nº 29. Manresa. BERRAL, A. (2001). Construccions rurals a la conca del riu Llobregat. XLIV. Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Sant Vicenç de Castellet. Centre d' Estudis del Bages. Pp. 103-109. BALLBÉ, M. (1993). Les tines del mig de les vinyes a la comarca del Bages. Col. 'Quaderns'. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.</p> | XIX | <p>En un camp de feixes situat a l'esquerra de la carretera de Rocafort a Mura, poc abans d'arribar al Raval de Cal Biel, hi ha un grup de barraques. Hi ha tres barraques, de les quals dues es troben juntes, adossades a un marge, de manera que la teulada queda al nivell de la feixa posterior. La barraca de l'esquerra té porta allindada, i és de planta rectangular, feta amb pedra seca amb les filades que es van aproximant a mida que pugen cap a la teulada, que és de lloses cobertes amb terra en la que creix herba; té una fornícula a l'interior, a la paret del fons. L'altra té la porta d'arc de la mateixa amplada que l'espai interior, construïda igual que l'altra amb aproximació de filades de pedra i amb una menjadora al fons de l'interior protegida amb una biga horitzontal de fusta. La més baixa té una inscripció a la llinda: 1804 YSIDRO i una creu. La tercera barraca es troba a pocs metres, segueix la mateixa tipologia, adossada a un marge, de pedra seca per aproximació de filades i amb la porta allindada. Les dues primeres barraques eren destinades, la primera per guardar eines i utilitzada pel pagès, i la segona per estacar al mul.</p> | 08139-149 | Raval de cal Biel | <p>El cultiu de la vinya és documentat a Mura des de l'any 1024, en un document de donació de cases i vinyes al terme de Nèspola fet per Guifré Amat al monestir de Sant Llorenç (Spèculo de Sant Llorenc, AM). La documentació que fa referència a vinyes és molt extensa, mantenint-se aquest cultiu molt actiu fins al segle XVIII en que foren abandonades moltes feixes i que es va accentuar a finals del XIX amb la fil·loxera, tot i que es van plantar nous ceps americans que van mantenir el conreu de la vinya fins a la industrialització. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca per formar feixes, presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: El Farell, la Mata, Matarrodona. Les barraques de vinya són un element lligat a les feixes de conreu. Els pendents de les vessants de les muntanyes es van convertir en camps de conreu de les vinyes, amb parets de pedra que impedien l'erosió del camp. Cada vinya tenia la seva barraca. La finalitat de les barraques era disposar d'un lloc per guardar les eines, alguns estris de cuina i el càntir d'aigua, i on els pagesos s'aixoplugaven de la pluja, feien la migdiada i a vegades dormien, i en alguns casos també disposaven d'una barraca per la protecció del ruc. Les barraques són de dimensions generalment petites, amb una alçada exterior que no supera els 3 metres i uns 2,60m interiors de mitjana. Generalment son cobertes amb volta i les portes són allindades. Cronològicament es tendeix a datar-les entre el segle XVIII i la segona meitat del segle XIX. La tècnica de la pedra seca es remunta a la prehistòria i és molt freqüent a tota la conca mediterrània. Es caracteritza per l'ús de la pedra sense morter per a fer diferents tipus de construccions. Generalment la pedra és utilitzada sense treballar i solen ser peces més aviat planes. La pedra tan sols es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com una llinda o una cantonera. A la zona del Bages la pedra seca va lligada al món rural i a activitats productives relacionades amb la vinya. S'utilitza per a petites construccions temporals, com les barraques de vinya, aixoplucs, margeres. La tècnica no era fàcil i era freqüent que la fessin grups de persones especialitzades en aquestes construccions que es desplaçaven als llocs on era necessari construir o refer algun element. L'abandonament de l'ús està provocant la seva degradació i desaparició.</p> | 41.7044000,1.9595000 | 413430 | 4617480 | 1804 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80871-foto-08139-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80871-foto-08139-149-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||
| 80870 | Barraca de vinya camí de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-cami-de-la-creu | <p>SOLER, J.M. ( 1988). La tècnica de pedra seca. La construcció popular. Dovella, nº 29. Manresa. BERRAL, A. (2001). Construccions rurals a la conca del riu Llobregat. XLIV. Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Sant Vicenç de Castellet. Centre d' Estudis del Bages. Pp. 103-109. BALLBÉ, M. (1993). Les tines del mig de les vinyes a la comarca del Bages. Col. 'Quaderns'. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.</p> | XVIII-XIX | Mig ensorrada | <p>Barraca arrambada a un marge, construïda en pedra seca amb les parets en decreixement cap a l'interior a mida que s'aproximen a la teulada, que està formada per lloses planes de pedra. L'aproximació de les filades forma una volta a l'interior de la barraca. La porta és allindada, tan alta com l'alçada màxima de la barraca i de la mateixa amplada que l'espai interior. A l'interior, al fons de la barraca, hi ha una menjadora. Per l'estructura de la barraca i per les dimensions de la porta i l'existència d'una menjadora, aquesta estava destinada a la protecció d'un animal, probablement un ruc.</p> | 08139-148 | Creu de la Vila | <p>El cultiu de la vinya és documentat a Mura des de l'any 1024, en un document de donació de cases i vinyes al terme de Nèspola fet per Guifré Amat al monestir de Sant Llorenç (Spèculo de Sant LLorenc, AM). La documentació que fa referència a vinyes és molt extensa, mantenint-se aquest cultiu molt actiu fins al segle XVIII en que foren abandonades moltes feixes i que es va accentuar a finals del XIX amb la fil·loxera, tot i que es van plantar nous ceps americans que van mantenir el conreu de la vinya fins a la industrialització. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca per formar feixes, presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: El Farell, la Mata, Matarrodona. Les barraques de vinya són un element lligat a les feixes de conreu. Els pendents de les vessants de les muntanyes es van convertir en camps de conreu de les vinyes, amb parets de pedra que impedien l'erosió del camp. Cada vinya tenia la seva barraca. La finalitat de les barraques era disposar d'un lloc per guardar les eines, alguns estris de cuina i el càntir d'aigua, i on els pagesos s'aixoplugaven de la pluja, feien la migdiada i a vegades dormien, i en alguns casos també disposaven d'una barraca per la protecció del ruc. Les barraques són de dimensions generalment petites, amb una alçada exterior que no supera els 3 metres i uns 2,60m interiors de mitjana. Generalment son cobertes amb volta i les portes són allindades. Cronològicament es tendeix a datar-les entre el segle XVIII i la segona meitat del segle XIX. La tècnica de la pedra seca es remunta a la prehistòria i és molt freqüent a tota la conca mediterrània. Es caracteritza per l'ús de la pedra sense morter per a fer diferents tipus de construccions. Generalment la pedra és utilitzada sense treballar i solen ser peces més aviat planes. La pedra tan sols es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com una llinda o una cantonera. A la zona del Bages la pedra seca va lligada al món rural i a activitats productives relacionades amb la vinya. S'utilitza per a petites construccions temporals, com les barraques de vinya, aixoplucs, margeres. La tècnica no era fàcil i era freqüent que la fessin grups de persones especialitzades en aquestes construccions que es desplaçaven als llocs on era necessari construir o refer algun element. L'abandonament de l'ús està provocant la seva degradació i desaparició.</p> | 41.6978600,1.9732800 | 414568 | 4616740 | 08139 | Mura | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80870-foto-08139-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80870-foto-08139-148-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||
| 80869 | Barraca de vinya al camí de la Quebeca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-cami-de-la-quebeca | <p>SOLER, J.M. ( 1988). La tècnica de pedra seca. La construcció popular. Dovella, nº 29. Manresa. BERRAL, A. (2001). Construccions rurals a la conca del riu Llobregat. XLIV. Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Sant Vicenç de Castellet. Centre d' Estudis del Bages. Pp. 103-109. BALLBÉ, M. (1993). Les tines del mig de les vinyes a la comarca del Bages. Col. 'Quaderns'. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.</p> | XVIII-XIX | Mig ensorrada | <p>Barraca exempta de planta circular coberta amb falsa cúpula. Està construïda amb blocs de pedra petita disposada ordenadament. La cúpula està feta pel sistema d'aproximació de filades, en què cada filada es projecta una mica més endins del recinte que la filada anterior, que es pot observar a l'interior, i ha perdut la capa protectora de terra exterior, cosa que està provocant que es comenci a esfondrar la teulada. Té una única porta allindada. Es troba al costat del camí que porta al Farell després de la cruïlla amb el camí del Puig de la Balma. És una barraca del tipus circular gran i representativa d'aquesta tipologia.</p> | 08139-147 | Zona Puig de la Balma | <p>El cultiu de la vinya és documentat a Mura des de l'any 1024, en un document de donació de cases i vinyes al terme de Nèspola fet per Guifré Amat al monestir de Sant Llorenç (Spèculo de Sant LLorenc, AM). La documentació que fa referència a vinyes és molt extensa, mantenint-se aquest cultiu molt actiu fins al segle XVIII en que foren abandonades moltes feixes i que es va accentuar a finals del XIX amb la fil·loxera, tot i que es van plantar nous ceps americans que van mantenir el conreu de la vinya fins a la industrialització. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca per formar feixes, presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: El Farell, la Mata, Matarrodona. Les barraques de vinya són un element lligat a les feixes de conreu. Els pendents de les vessants de les muntanyes es van convertir en camps de conreu de les vinyes, amb parets de pedra que impedien l'erosió del camp. Cada vinya tenia la seva barraca. La finalitat de les barraques era disposar d'un lloc per guardar les eines, alguns estris de cuina i el càntir d'aigua, i on els pagesos s'aixoplugaven de la pluja, feien la migdiada i a vegades dormien, i en alguns casos també disposaven d'una barraca per la protecció del ruc. Les barraques són de dimensions generalment petites, amb una alçada exterior que no supera els 3 metres i uns 2,60m interiors de mitjana. Generalment son cobertes amb volta i les portes són allindades. Cronològicament es tendeix a datar-les entre el segle XVIII i la segona meitat del segle XIX. La tècnica de la pedra seca es remunta a la prehistòria i és molt freqüent a tota la conca mediterrània. Es caracteritza per l'ús de la pedra sense morter per a fer diferents tipus de construccions. Generalment la pedra és utilitzada sense treballar i solen ser peces més aviat planes. La pedra tan sols es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com una llinda o una cantonera. A la zona del Bages la pedra seca va lligada al món rural i a activitats productives relacionades amb la vinya. S'utilitza per a petites construccions temporals, com les barraques de vinya, aixoplucs, margeres. La tècnica no era fàcil i era freqüent que la fessin grups de persones especialitzades en aquestes construccions que es desplaçaven als llocs on era necessari construir o refer algun element. L'abandonament de l'ús està provocant la seva degradació i desaparició.</p> | 41.7002200,1.9566900 | 413191 | 4617019 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80869-foto-08139-147-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | |||||||
| 80865 | La Fàbrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrica-6 | XVIII | <p>Edifici industrial d'una planta situat dins el nucli urbà de Mura. L'estructura és la característica d'aquest tipus d'edificis; són dues naus paral·leles, cobertes cada una d'elles amb teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre al carrer Mutanya, a llevant. La façana és compartida per les dues naus, de manera que té una porta principal situada en el lateral central de la nau de migdia, dos finestrals a un costat, i tres a l'altre, i dues finestres superiors sota el carener de cada teulada. Totes les finestres i porta són allindades amb fusta. La façana de ponent també disposa de finestrals allindats que proporcionen il·luminació natural a l'interior. Els murs exteriors són de pedra i la teulada de teula àrab. A l'interior, diverses pilastres adossades a les parets externes i columnes quadrades al centre permeten recolzar els cavalls de fusta que suporten la teulada, que disposen d'una estructura autoportant amb bigues entrecreuades que reparteixen el pes per aconseguir una gran llum a l'interior. Destaca la petita capella que es troba a la part interior de la façana principal, de petites dimensions, amb arc de mig punt i muntants motllurats i amb una porta de vidre.</p> | 08139-143 | Nucli urbà | <p><span><span><span>L'any 1782 Mura tenia una institució benèfica i fàbrica anomenada Hospici. Disposava de torns i cardes de filar llana, a més de 7 telers de teixir llana, i donava feina a 20 nois i noies. Més tard, segons ens explica el butlletí número 6 de l’Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa de l’any 1920: <em>Mura, ja compta amb força elèctrica i tal volta dintre de poc temps pot convertir-se en una colònia industrial, puix ja té recenment establerta una fàbrica de teixits de cotó d’uns vuitanta telers, propietat d’en Climent Verdaguer.</em><br /> <br /> La fàbrica va tancar el 1963. Després de romandre anys tancada una part es va rehabilitar com a magatzem d'antiguitats, conservant l'estructura original de la fàbrica que permet veure l'edifici com era en origen. Una altra part de l’immoble va ésser comprat per l’Ajuntament de Mura i recentment s'ha convertit en el Centre Cívic del poble. </span></span></span></p> | 41.6999000,1.9764000 | 414830 | 4616963 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80865-foto-08139-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80865-foto-08139-143-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||||
| 80857 | Sarcòfag de l'església de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-lesglesia-de-sant-marti | XII ? | <p>Sarcòfag de pedra de forma paral·lelepipèdica cobert amb tapa que forma dues cares a modus de teulada. Totes les superfícies de les cares i de la tapa estan motllurades amb línies horitzontals, i a les dues cares del triangle lateral de la tapa hi ha una creu inscrita en un cercle i voltada de raigs solars. És petit, probablement dels que s'utilitzaven com a ossaris.</p> | 08139-135 | Església de Sant Martí | <p>Amb motiu de les obres de rehabilitació de l'església de Sant Martí entre 1982 i 1984 es descobrí un sarcòfag de pedra en obrir un portal emparedat a la part de llevant de la primera nau, és a dir, de la més antiga. La rehabilitació es va portar a terme pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona que tenia la finalitat bàsica de fer més llegible el monument i consolidar les parets en mal estat degut a les diferents reformes al llarg dels segles. Actualment es troba exposat a la paret lateral esquerra de l'església, sobre dues peanyes de pedra.</p> | 41.6989500,1.9759100 | 414788 | 4616858 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80857-foto-08139-135-1.jpg | Inexistent | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | La cronologia es relaciona amb l'època de construcció de les naus centrals, és a dir, el segle XII; per tant correspondria a final del romànic i principis del gòtic. | 93 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | |||||||||
| 80856 | Font del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-rector-6 | XX | <p>Aquesta font es troba a la zona dels horts del Rector, a llevant del nucli urbà. Es troba al costat de la riera de Nespres i en una zona d'horts. És un sortidor d'aigua del torrent d'Estenalles, que està canalitzat i obrat en pedra. Al costat de la font hi ha uns bancs també fets en pedra formant en conjunt un espai amb tres parets situades formant angle recte amb un costat obert. La paret del mig és la que té el sortidor de la font amb dues piques de pedra que recullen l'aigua que surt. Molt a prop d'aquesta font hi ha la de l'Escolà.</p> | 08139-134 | Horts del Rector | <p>Històricament aquesta font, igual que la resta de fonts properes al nucli, s'ha utilitzat per regadiu dels horts, en molts casos era embassada per aquesta utilitat. Aquesta font, i la propera de l'Escolà, tenen una relació històrica amb el lloc on es troben, coneguts com els horts del Rector i on es trobava el primer nucli urbà de Mura i la rectoria vella, que motivaria els topònims. La formació de conglomerats de Sant Llorenç del Munt, molt permeable, afavoreix la filtració d'aigua, amb estrats impermeables intermitjos que forcen a l'aigua a sortir a l'exterior. Aquesta és la formació de moltes de les fonts del terme de Mura. Avui, és un recurs turístic que està inclòs a La Ruta del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i La Serra de l'Obac anomenada ' La riera de Nespres '.</p> | 41.6944700,1.9884500 | 415826 | 4616349 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80856-foto-08139-134-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | |||||||||
| 80855 | Els recs dels Horts de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-recs-dels-horts-de-mura | XIV? | Es conserven alguns trams en bon estat, però no tot el conjunt per manca d'ús | <p>Hi ha un sistema de regadiu dels horts de Mura que aprofita l'aigua de les moltes fonts que hi ha a la zona. L'aigua d'aquestes fonts era canalitzada en sèquies i s'acumulava en basses, de les que s'extreia pel rec. Actualment, les sèquies s'han anat substituint per canonades, tot i que encara podem veure un fragment d'aquest enginyós sistema de canals que permet aquest tradicional sistema de conreus de regadiu al vessant sud del poble, a l'altra banda de la riera de Nespres. La font de la Coma forma part d'aquest sistema; raja sobre un bassal que fa les funcions d'emmagatzematge de l'aigua; també és el cas de les fonts del Formatget, del Foradot, la Blanquera, del Fèlix, Blanca, Sellerot i Sastre. Les feixes de conreu s'estan abandonant progressivament, tot i que se'n conserven moltes que proporcionen un paisatge molt característic dels horts de Mura, en el que es conserven els murs de pedra de les feixes, així com algunes basses i canalitzacions.</p> | 08139-133 | Nucli urbà | <p>Desconeixem el moment en que s'iniciaria aquest aprofitament de l'aigua de les fonts per regadiu, tot i que molt probablement dati d'època medieval i no s'hagi interromput al llarg de la història del poble. Aquest sistema comportava un ús racional de l'aigua, de manera que cada pagès tenia assignat dia i hora per poder regar quan es compartia l'aigua de la mateixa bassa, i cada un es cuidava del manteniment dels canals de la seva zona. A l'altra banda de la riera, al mateix poble, teníem el cas dels horts de cal Llobet i dels horts del Perich. Aquests horts es regaven amb aigua que es portava a l'altra banda mitjançat dos aqüeductes que salvaven el desnivell de la riera de Nespres i travessaven aquesta. Els dos aqüeductes, d'origen medieval, van desaparèixer en l'aiguat del 1962.</p> | 41.6984800,1.9762300 | 414814 | 4616806 | 08139 | Mura | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80855-foto-08139-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80855-foto-08139-133-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 | ||||||||
| 80853 | Monument a Maragall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-maragall-0 | XX | <p>A l'esplanada de Coll d'Eres hi ha un monument dedicat a Joan Maragall. És un monòlit de pedra sense tallar posat vertical amb una inscripció a la part central, que està polida. La inscripció diu: TERRASSA A JOAN MARAGALL – COLL D'ERES – XV.V.MCMIV – XI.V.MCMLXI– JO NO SÉ LO QUE TENIU – QUE US ESTIM TANT. MUNTANYES.</p> | 08139-131 | Coll d'Eres | <p>Posat el dia 11 de maig de 1961 per membres del Centre Excursionista de Terrassa en commemoració del centenari de Maragall (1860-1960).</p> | 41.6705200,2.0078700 | 417411 | 4613671 | 1961 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80853-foto-08139-131-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-07-03 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 350,70 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc