Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 80723 | Nucli antic de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-de-mura | XI- XX | <p>El nucli antic de Mura es troba centrat en un meandre de la riera de Nespres, i entre la riba d'aquesta i el turó de Puig Gili. La configuració dels carrers ha vingut marcada pel relleu topogràfic i per la riera, ja que els carrers més propers a aquesta segueixen la forma del meandre, mentre que els exteriors convergeixen en el punt central del nucli, configurant les zones més modernes d'eixample dels segles XVII i XVIII. Per la banda de llevant i nord el nucli es va eixamplar seguint la riera i formant agrupacions de cases configurades a finals del XVIII i al XIX; així es va formar el carrer Nou i el Raval de Mura. En estar disposades les cases en pendent decreixent cap al riu, totes elles estan a solei, restant la zona d'horts a l'altra banda de la riera. La tipologia de les cases és similar, cases unifamiliars de planta i com a molt dos pisos, amb cellers als soterranis que gaudeixen d'una part oberta al carrer degut al desnivell. Quasi totes les cases tenien tines i cellers, tot i que amb el temps i el desús s'han anat perdent o reutilitzant per altres funcions. S'ha mantingut una estructura urbana ordenada, així com s‘ha tingut cura en que la rehabilitació de les cases sigui respectuosa amb els elements històrics, així, la major part de les cases conserva la pedra de les façanes i llindes gravades. Destaquen alguns carrers, com el passatge Camil Antonietti, amb una passos superiors que formen ponts sobre el carrer, o l'estructura rectilínea dels carrers Nou i Sant Antoni.</p> | 08139-1 | Nucli urbà | <p>L'establiment medieval de la zona de Mura s'organitzà a l'entorn del castell i de la parròquia, citada documentalment al 955, on la riera de Nespres rebia el nom de riera de Sant Martí. Però, molt probablement, abans d'aquest establiment ja hi havia diferents grups que habitaven les coves dels entorns. Des dels orígens el castell i el terme de Mura van estar sota la tutela dels comtes de Barcelona, tot i que els monestirs de Sant Cugat del Vallès i de Sant Llorenç del Munt tenien també propietats. La primera menció del castell és del 978, formant part d'un conjunt defensiu de la vall de Nèspola, que actuà durant un temps com a terme. El nucli urbà es formaria al voltant de l'església de Sant Martí, formant una sagrera, en la que l'any 1365 vivien 32 famílies. A causa de la pesta negra s'abandonaren molts conreus i cases i, posteriorment, la guerra del Francès va contribuir també a la disminució del poblament, que el 1553 era de 16 cases i al 1592 de 20 cases. El segle XVII augmentà arribant a 49 cases juntes, el 1782 tenia 103 habitants i el 1860 hi havia 126 al poble i 12 al raval, riera avall. L'església parroquial de Sant Martí fou l'eix d'unió de les primeres cases que es començaren a aixecar. En un document del 1004 ja s'esmenta la vila al terme de Nèspola a la parròquia de Sant Martí; és la donació d'una casa amb cort, terres de conreu i ermes, i una roureda feta per Aigó a Bernat.</p> | 41.6995400,1.9764200 | 414831 | 4616923 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80723-foto-08139-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80723-foto-08139-1-2.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-13 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 85|94|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80724 | Sant Martí de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-de-mura | <p>AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XI, El Bages. Fundació Enciclopèdia Catalana. SITGES, X. (1960). L'art antic a la comarca del Bages. Sant Martí de Mura. A 'Bages', nums. 92, 93, 94. Manresa, octubre, novembre, desembre. BALLBÉ, M. (1997). Aportació històrica de Mura. Vol. I. Inèdit.</p> | XI - XVII | <p>Església romànica de complexa estructura en la que es veuen clarament diferents etapes constructives de diferents èpoques, així com successives remodelacions i ampliacions. D'una primera església petita d'una sola nau s'ha arribat a una església gran de tres naus paral·leles. La nau més antiga és la lateral esquerra que correspon al segle X, d'època pre-romànica; la del costat és dels segle XII, i la tercera, a la banda de migjorn, correspon a una ampliació moderna. Es tracta d'un edifici amb capçalera a llevant formada per un absis decorat amb arcs llombards, tres naus i porta oberta a ponent, en la que destaca la portalada d'estil romànic, amb coberta a doble vessant, llanterna i campanar. El temple més antic bastit al segle XI resta englobat en les ampliacions posteriors també romàniques i es conserven alguns elements, principalment a la capçalera. En aquesta part, a llevant, encara es pot veure la capçalera de l'antiga església, que ara correspon a la nau lateral, acabada amb un frontis triangular que suportava la teulada a doble vessant i en el que hi ha tres obertures: dues finestres d'arc de mig punt i la central circular i a un nivell superior. El mur de tramuntana és decorat amb tres sèries d'arcuacions dobles cegues delimitades per bandes llombardes, tot fet amb pedra tosca. Al segle XII es va ampliar l'edifici amb una nova nau al costat de l'antiga per la banda de migjorn, coberta amb volta de mig punt, amb absis semicircular a llevant decorat exteriorment amb una cornisa i sis arcs sobreposats i columnes de mitja canya amb capitells de fulles d'acant, amb tres finestres repartides. Interiorment, té tres fornícules rematades amb volta de quart d'esfera i en les que s'obren les finestres; les fornícules estan emmarcades per tres arcs de mig punt recolzats en mènsules i a sobre l'absis. L'absis està separat de la nau per un arc triomfal de mig punt. La unió entre aquesta nau i la més antiga es devia fer originalment amb arcs formers, que en època gòtica van ser substituïts per un arc fet amb blocs de pedra polida. La tercera nau, a migjorn, més moderna, s'uneix amb un arc de característiques similars. Exteriorment, les estructures van ser unificades amb un arrebossat que imita l'aparell d'un mur i es va afegir un campanar al segle XVII. Aquesta darrera ampliació es va fer coincidint amb l'arribada de les relíquies dels Sants Màrtirs, co patrons del poble, l'any 1680. Una placa sobre la porta d'entrada porta una inscripció que fa referència a la commemoració de la reconstrucció l'any 1697. En la remodelació feta l'any 1984 es va trobar a l'antiga porta d'arc de mig punt que es trobava tapada, un sarcòfag i les restes d'un document dipositades dins el crani. Aquest darrer es troba al Bisbat de Vic per ser estudiat.</p> | 08139-2 | Nucli urbà | <p>Aquesta església assumí molt aviat la funció de parròquia, primer del terme de Nèspola i més tard Mura. L'església depengué dels senyors del castell de Mura, que la van comprar als comtes de Barcelona. El terme de Nèspola apareix documentat des del 926, mentre que el de Mura des del 949. L'església apareix citada per primera vegada l'any 972. El 993 el comte Ramon Borrell vengué l'església a Riculf, junt a la de Sant Abundi i la de Santa Maria de Rocafort. La funció de parròquia l'adquirí abans del 1066 i no l'ha perdut mai. Diferents campanyes de restauració han modificat la seva estructura originària del segle XI. Al segle XII es bastí un nou edifici de proporcions més grans que es va unir a l'anterior amb arcs; la nau fou engrandida i orientada a llevant, amb un absis semicircular. A finals del segle XII es posà la portalada que encara es conserva. El 1437 un terratrèmol afectà l'edifici i es tornà a restaurar, suprimint els arcs que unien les dues naus, i es construí una sola arcada amb dovelles de pedra ben treballades, un contrafort, i es cobrí la nau primitiva amb volta apuntada; també es va refer la nau principal amb volta de mig punt. Al segle XVII s'afegí una tercera nau i es construí el campanar de torre sobre l'antic d'espadanya. A la porta hi ha una inscripció que fa referència a la finalització de les obres el 1697. L'any 1983 el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació va fer una restauració de la part més antiga de l'edifici, a càrrec de l'arquitecte Antoni Gonzàlez. Es va demolir la sagristia que tapava part de l'absis, i es va desmuntar la coberta vella i se'n féu una nova, recuperant així la visió de les parts més antigues de l'edifici.</p> | 41.6990200,1.9757500 | 414775 | 4616866 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80724-foto-08139-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80724-foto-08139-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80724-foto-08139-2-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 80725 | Portalada de Sant Martí de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portalada-de-sant-marti-de-mura | <p>AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XI, El Bages. Fundació Enciclopèdia Catalana. BALLBÉ, M. (1997). Aportació històrica de Mura. Vol. I. Inèdit. SITGES, X. (1960). L'art antic a la comarca del Bages. Sant Martí de Mura. A 'Bages', nums. 92, 93, 94. Manresa, octubre, novembre, desembre.</p> | XI | <p>És un dels elements més importants de l'església de Sant Martí de Mura. Portalada construïda a finals del XII o principis del XIII. Es troba situada a la façana de ponent de l'església. És un portal ornamentat, rematat per una ampla arcada adovellada amb timpà central decorat amb un grup escultòric; una arquivolta l'envolta i queda suportada per dues columnes externes amb capitells ornamentats. La llinda horitzontal que hi ha sota el timpà es recolza en dues mènsules que tenen esculpits dos lleons i que descansen sobre dues pilastres. Al timpà hi ha l'escena de l'Epifania, amb l'Adoració dels Reis tallada en pedra. Presenta a la part central la Mare de Déu amb l'Infant, a la seva dreta els tres Reis Mags amb els presents i guiats per l'estrella, a l'esquerra hi ha Sant Josep i un pastor; el conjunt queda completat per dos àngels a la zona superior. Els dos capitells de les columnes presenten esculpits passatges de la vida de Sant Martí, bisbe i confessor. El capitell del costat dret representa una escena de la vida del sant: quan muntat a cavall troba un pobre sense vestits i li dóna la meitat de la seva capa; de fons les torres del castell de Tours que va fer construir el sant. El capitell de l'esquerra representa la mort de Sant Martí; hi ha dos clergues, un amb la creu alçada i altre amb un llibre a les mans, mentre que el cos del sant, amortallat, vol ésser retingut pel dimoni que porta banyes, mentre dos àngels s'emporten la seva ànima cap al cel.</p> | 08139-3 | A l'església parroquial | <p>Aquesta església assumí molt aviat la funció de parròquia, primer del terme de Nèspola i més tard Mura. L'església depengué dels senyors del castell de Mura, que la van comprar als comtes de Barcelona. El terme de Nèspola apareix documentat des del 926, mentre que el de Mura des del 949. L'església apareix citada per primera vegada l'any 955. El 993 el comte Ramon Borrell vengué l'església a Riculf, junt a la de Sant Abundi i la de Santa Maria de Rocafort. La funció de parròquia l'adquirí abans del 1066 i no l'ha perdut mai. A finals del segle XII es posà la portalada que encara es conserva. Al segle XVII s'afegí una tercera nau i es construí el campanar de torre sobre l'antic d'espadanya; probablement en aquest moment es féu el porxo davant la portalada. L'any 1915, amb una iniciativa del Centre Excursionista de Terrassa, es va enderrocar el porxo, deixant a la vista la portalada romànica.</p> | 41.6989500,1.9759100 | 414788 | 4616858 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80725-foto-08139-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80725-foto-08139-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80725-foto-08139-3-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 92|85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 80742 | Ara de Sant Martí de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ara-de-sant-marti-de-mura | <p>ALAVEDRA, S. (1980). L'ara d'altar romànica de Sant Martí de Mura (Barcelona). A 'Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa', nº 21, pàgs. 165-178. Terrassa. AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XI, El Bages. Fundació Enciclopèdia Catalana. SITGES, X. (1960). L'art antic a la comarca del Bages. Sant Martí de Mura. A 'Bages', nums. 92, 93, 94. Manresa, octubre, novembre, desembre. VILA, A. (1929). Etimologia i arqueologia de Mura. A 'Butlletí del CP de Terrassa', pàg. 137. Terrassa.</p> | XII | <p>L'altar principal de l'església de Sant Martí de Mura conté una ara formada per un bloc de pedra rectangular de 140m de llarg i 84m d'ample i un gruix de 19cm, que està diferenciat en dos plans, amb l'inferior tallat de forma axamfranada cap a l'interior i decorat amb motius ornamentals a la cara frontal, i al costat dret formant una sanefa ondulant entrecreuada. Sobre la superfície de l'ara i al costat dret hi ha unes inscripcions incises sobre la pedra, probablement referents a l'acta de consagració: GUILELM SENDRE / GERIBERT SUB DIOCONO CUM OMNIBUS PARENTIBUS / MEIS VIVIS ET DEFUNCTIS / GOUAN PUN....(Guillem Sendre / Geribert sots diaca amb tots els meus parents / vius o difunts / Joan Pu...). Com a dada curiosa cal assenylar que en aquesta inscripció els noms dels personatges són en català, mentre que la resta és el llatí, cosa que no passa en altres ares de la mateixa època. L'ara es troba situada sobre quatre columnes amb la base i el capitell iguals, alguns dels quals són originals i procedents d'un altar romànic de l'església de Santa Maria de Talamanca, que s'havia desmuntat fa molts anys.</p> | 08139-20 | Altar major de Sant Martí de Mura | <p>L'ara va ser abandonada prop de la riera de Nespres, i més tard reaprofitada per a la capella de Sant Antoni. Fa pocs anys que retornà al seu emplaçament original, quan es van fer obres de remodelació de l'altar major.</p> | 41.6989500,1.9759100 | 414788 | 4616858 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80742-foto-08139-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80742-foto-08139-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80742-foto-08139-20-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 92|85 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 80743 | Capitell de Sant Martí de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitell-de-sant-marti-de-mura | <p>AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XI, El Bages. Fundació Enciclopèdia Catalana. SITGES, X. (1960). L'art antic a la comarca del Bages. Sant Martí de Mura. A 'Bages', nums. 92, 93, 94. Manresa, octubre, novembre, desembre.</p> | XII | <p>Capitell esculpit en un bloc de pedra de forma troncopiramidal invertida que fa 38,5cm d'alçada. El tema esculpit és el mateix dels altres capitells: una fulla d'acant molt estilitzada amb nerviacions, flanquejada per dues fulles llises molt baixes sobre les que es cargolen dues espirals de les que sorgeixen dos filets que a la part superior del capitell es decanten cap al centre i es cargolen sobre la fulla central.</p> | 08139-21 | A la rectoria de Sant Martí de Mura | <p>Capitell trobat a la riera de Nespres que mostra característiques quasi idèntiques a les que presenten els capitells de l'absis de l'església de Sant Martí de Mura, d'on deu provenir.</p> | 41.6989500,1.9759100 | 414788 | 4616858 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80743-foto-08139-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80743-foto-08139-21-2.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 92|85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 80744 | Creu del cementiri de Santa Creu de Palou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-cementiri-de-santa-creu-de-palou | <p>FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | XVIII-XIX | Trencada | <p>La creu es troba tirada al terra al costat sud de l'església, entre matolls que la tapen. És una creu de malta patada o eixamplada en els extrems externs dels braços, inscrita en un cercle d'aproximadament 50cm de diàmetre i situada sobre una base de pedra que forma tres graons en decreix cap a la base de la creu. La pedra és de Sant Vicenç i la superfície exterior està abuixardada.</p> | 08139-22 | Zona Santa Creu de Palou | <p>Creu que formava part del panteó de la família Matarodona situat al cementiri de l'església. Per la factura, aquesta creu és bastant moderna, probablement relacionada amb la remodelació que es va fer a l'església en època moderna. L'església de Santa Creu de Palou apareix citada el 1225 com a parròquia de Santa Creu. Es trobava dins l'antic terme del castell de Mura, al lloc de Palou o el Farell. El 1285 s'esmenta com a Santa Creu de Mura. La funció parroquial la degué perdre aviat, ja que a les llistes del bisbat posteriors a la meitat del segle XIV no hi apareix esmentada, mentre que sí que ho fa com a sufragània de Sant Martí de Mura en els segles XVI i XVII, probablement coincidint amb una rehabilitació. El 1338, en el testament de Galzeran de Sau, rector de Sant Martí de Mura, es diu que Santa Creu de Palou era sufragania d'aquesta (Arxiu parroquial de Mura). Era l'església dels masos dels entorns: Matarrodona, Puigdoure, la Casa del Putget i el Farell; per tant, el cementiri seria també el d'aquestes cases.</p> | 41.6834600,1.9246800 | 410504 | 4615191 | 08139 | Mura | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80744-foto-08139-22-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 47 | 1.3 | 1781 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||
| 80746 | Ara de l'ermita de la Concepció de Matarodona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ara-de-lermita-de-la-concepcio-de-matarodona | <p>BALLBÉ, M. (1997). Aportació històrica de Mura. Vol. I. Inèdit.</p> | XVI ? | Conservació dolenta en estr a l'exterior | <p>Ara d'altar tallada en pedra sorrenca. És de forma rectangular, amb un rebaix quadrangular a la part central per guardar les relíquies de consagració de l'altar. Actualment es troba al terra a l'exterior de la capella.</p> | 08139-24 | Zona Santa Creu de Palou | <p>La consueta de Mura de 1592 (Arxiu Episcopal de Vic) ja esmenta la capella, però l'obra actual ens fa pensar en una restauració bastant moderna. És probable que l'ara procedeixi de la primera capella.</p> | 41.6659900,1.9357000 | 411397 | 4613240 | 08139 | Mura | Restringit | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 80749 | Mina d'aigua de cal Onàndia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-daigua-de-cal-onandia | XIX-XX | <p>La mina es troba al serrat del costat sud del poble, en una feixa. Disposa d'un accés exterior amb una porta reixada i tancada amb clau que comunica amb un passadís fet amb pedra i cobert amb volta de maó que s'interna en la muntanya, al fons del qual hi ha un accés directe a la mina en vertical, en el que s'ha fet una mitja paret de pedra i s'ha penjat una galleda com si fos un pou. No hem vist la mina per dintre, però segons fonts orals està formada per una cisterna natural excavada en la roca i subterrània. La cisterna aprofita la capacitat de la zona de sorgiments d'aigua degut a l'estructura natural. La mina forma part d'un sistema de recollida d'aigües i de transport a l'altra banda del poble per tal d'omplir un dipòsit a la falda del Puig Gili, a la zona del cementiri. El sistema funcionava amb vasos comunicants, per això el dipòsit es troba a la mateixa alçada que la mina; així es salvava el desnivell de la vall on es troba el poble de Mura.</p> | 08139-27 | L'Espinenca | <p>Aquest va ser el primer sistema d'abastiment d'aigua del poble, realitzat a principis del segle XX o finals del XIX. Ja anteriorment, des de l'Edat Mitjana, s'havia conduït l'aigua mitjançant dos aqüeductes, el del Perich i el del Llobet, per tal de proporcionar aigua pel rec dels horts de les cases i així salvar el desnivell de la riera de Nespres; el del Perich portava gravada la data 1430 (aproximadament), i eren de factura romànica. Els dos ponts van desaparèixer amb la riuada de 1962. Degut a la quantitat de fonts que hi ha a l'entorn del nucli urbà, a la zona dels horts, Mura no ha sigut històricament un poble amb problemes d'abastiment d'aigua, més aviat al contrari. La formació rocosa de Sant Llorenç del Munt presenta esquerdes que afavoreixen la filtració d'aigua, amb estrats impermeables entremig que forcen a l'aigua a sortir a l'exterior. Aquesta és la formació de moltes de les fonts del terme de Mura, moltes de les quals, en èpoques de pluja, baixaven com veritables cascades.</p> | 41.6966000,1.9798100 | 415110 | 4616594 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80749-foto-08139-27-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80750 | Creu de terme de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-mura | <p>Creu de ferro situada sobre una base en forma de cub de pedra que suporta un pilar quadrangular de ciment sobre el que s'assenta la creu. La creu és de ferro, amb el braç vertical més llarg que l'horitzontal i tots ells acabats en una flor de llis. Els braços estan reforçats visualment per llistons de ferro a cada costat i lligats tots ells a la crugia per una aspa formada per dues anelles aplanades. No té cap inscripció.</p> | 08139-28 | Al nucli de Mura | <p>Les creus de terme es posaven a l'entrada d'algunes poblacions o als camins marcant el terme jurisdiccional d'un poble, o en una cruïlla de camins. Aquesta creu de terme indicaria el límit del poble pel vessant nord. Actualment es troba al peu de la carretera local.</p> | 41.7004778,1.9772279 | 414900 | 4617027 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 80751 | Creu de Pedró de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-pedro-de-sant-marti-0 | <p>Creu de ferro en què els tres braços tenen els extrems en forma trilobulada. El braç central és més llarg que els altres, i al centre té un triangle. Es troba situada sobre un pedestal de pedra de base quadrangular. Es troba en bon estat de conservació i no té cap inscripció visible. La creu és de forja.</p> | 08139-29 | Nucli urbà de Mura | <p>La creu és un signe ornamental i religiós utilitzat com a símbol del cristianisme. Les creus de pedró són aquelles que es posaven davant de les esglésies o capelles i des d'elles, entre la Santa Creu de maig i la de setembre, es beneïa el terme i es resava per tal de demanar a Déu la protecció de les collites.</p> | 41.6989200,1.9757300 | 414773 | 4616855 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 80752 | Creu de pedró del cementiri de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-pedro-del-cementiri-de-mura | <p>Creu de pedró que es troba dins les instal·lacions del nou cementiri, al costat de la carretera local de Mura a Talamanca. Està situada sobre una base formada per un peu graonat quadrangular i un pilar també de secció quadrada amb una mènsula superior on reposa la creu de ferro. És una creu de ferro plana amb el braç vertical més llarg que l'horitzontal i rematats als extrems amb triangles. No hi ha cap inscripció visible.</p> | 08139-30 | Nucli urbà | <p>La creu és un signe ornamental i religiós utilitzat com a símbol del cristianisme. Aquesta creu té una funció simbòlica de protecció de les ànimes que reposen al cementiri.</p> | 41.7019800,1.9765900 | 414849 | 4617194 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 80755 | Masia Sant Lleïr | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-sant-lleir | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya.</p> | XIV | <p>Masia de dos cossos adossats, el més antic (el mas), orientat a llevant i més baix, és de planta baixa i pis, mentre que l'altre (la masoveria) té planta baixa, planta semi-soterrani, planta pis i golfes. La coberta de tots dos és a doble vessant de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a llevant. La façana de l'edifici principal té un portal d'arc de mig punt adovellat de pedra sorrenca i desplaçada al costat esquerre; hi ha quatre finestres al pis de diferents mides, totes amb brancals, ampit i llinda de pedra sorrenca i sense inscripcions. En la part corresponent a les golfes hi ha dues espitlleres. L'obra és de pedra i junta enrasada amb blocs de pedra ben escairats a la part esquerra, cosa que pot mostrar que a aquesta banda de la casa és la més antiga. A la façana de tramuntana hi ha una finestra amb llinda tallada que forma un arc conopial d'estil gòtic. A l'interior de la casa hi ha un celler amb dos arcs de mig punt que es troba a la planta baixa de la casa, en el que encara es conserven les bótes i al que donen les boixes de les tines. L'altra casa, més moderna i datable al segle XIX, està situada de forma perpendicular al mas i orientada a migdia. A la façana hi han tres balcons sense llosana, i amb barana de ferro forjat, amb llindes d'arc rebaixat de maons a sardinell. En planta baixa hi ha un portal de llinda recta i brancals de pedra sorrenca vermellosa. El mur és de pedra petita i està arrebossat en la planta baixa i en el pis. Hi ha tres espitlleres, una a sota de cada balcó i desplaçades a la dreta. A la banda de ponent hi ha unes tines afegides al mur i integrades en una construcció. Davant la façana principal hi ha una era empedrada. Conserva la premsa de vi en un cobert al costat de la façana principal. La masia té una font a pocs metres de la casa i un forn de calç que està mig ensorrat. Davant la façana de llevant hi ha la capella del mas, que va ser reconstruïda el 1806 per Joan Santlleïr. Sobre un turó proper a la casa hi ha les restes del castell de Mura.</p> | 08139-33 | Zona del castell de Mura | <p>Casa d'origen medieval documentada des del 1321, en un document del mas de la Vall en què apareix aquest com a terme amb el topònim de mas Senleyr. La capella és documentada des del 1592, però la primera construcció data del segle XIII. A la consueta de Mura de 1592 (APM), consta que el mas tenia 12 habitants que tenien el cognom Santclay. El mas va tenir diferents ampliacions al llarg del temps, essent la darrera la construcció de la masoveria al segle XIX. Molt probablement va ser l'advocació de la capella la que va donar nom al mas i a la família.</p> | 41.6968000,1.9915800 | 416089 | 4616604 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80755-foto-08139-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80755-foto-08139-33-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 80773 | Corrals de Puigdoure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corrals-de-puigdoure | XIX-XX | Es troba en estat de ruïna. | <p>Al peu del camí que des del Farell porta a la casa Puigdoure, aproximadament a 1,3km abans d'arribar a la casa, hi ha les restes d'una antiga construcció. Les restes són de dues construccions, una a cada banda del camí, tot i que, si bé la del costat dret (anant cap a Puigdoure) ens permet distingir el volum de l'edifici, la del costat esquerre es redueix a un munt de pedres. Era un edifici de planta rectangular, que havia estat cobert amb teulada a doble vessant que no conserva. És de poca alçada i només conserva tres parets, havent perdut la que seria la façana principal, ja que no resta cap porta.</p> | 08139-51 | Zona turó de Puigdoure | <p>Es tractaria, segons els topònim, d'un corral de bestiar, probablement oví, situat al peu d'un dels camins ramaders que comunicaven les cases de pagès d'aquesta zona de muntanya de Mura.</p> | 41.6743900,1.9324700 | 411140 | 4614176 | 08139 | Mura | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80773-foto-08139-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80773-foto-08139-51-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 80776 | Molí de can Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-mas | Es troba en ruines | <p>Restes de la construcció corresponent a un molí al costat de la riera de Nespres i al peu del camí asfaltat de Mura a Rocafort. L'edifici es troba en ruïnes, però encara es pot apreciar el volum general, permetent distingir dues estances paral·leles amb dues plantes. Es troba al peu de la riera i aprofita el desnivell del terreny, de manera que tenia un accés a peu pla des del camí d'accés i al nivell inferior hi hauria el carcavà. Manca tota la coberta, però resta la volta de canó on s'ubicava el carcavà. També hi ha dues tines, una quadrada i una altra circular, situades en una construcció adossada, així com part d'una mola. No es distingeix la bassa, ja que tot l'entorn s'ha transformat en feixes de conreu. Al costat del molí hi ha una petita construcció de pedra i maó rehabilitada recentment i que probablement era una petita barraca que s'ha habilitat com caseta d'eines i descans.</p> | 08139-54 | Zona del pont de Mura | <p>Quasi no hi ha documentació d'aquest molí ni del Mas que li dóna nom. Sembla probable que tingués alguna relació amb el Mas de la Roca, ja que a la consueta de Mura de 1592 (ABEV) diu que al Mas de la Roqua habitaven set persones, i que aquest mas també era conegut com el Mas, tot i que no ho podem afirmar.</p> | 41.7041200,1.9581300 | 413316 | 4617450 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80776-foto-08139-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80776-foto-08139-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80776-foto-08139-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|94 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80778 | Canal del Raval de cal Biel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-del-raval-de-cal-biel | XIX | <p>La canalització que porta l'aigua a les basses de cal Biel (cal Martí) i cal Roca, discorre paral·lela a la riera i a la carretera entre ambdues, passant pel costat de cal Martí. Fins a cal Martí el canal és petit, no més de 20 cm d'amplada i un 30cm de profunditat, amb parets de rajoles de maó, mentre que al tram que passa per darrera cal Martí és de pedra i és més ample i fondo. En tot el seu recorregut el canal està descobert. El canal entre la bassa de cal Biel i la de cal Roca s'ha perdut degut al desús. L'aigua que entra a aquest canal es recull de la riera de Nespres un cop passat el molí del Mig, on hi ha una comporta.</p> | 08139-56 | Raval de Can Biel | <p>L'aprofitament de l'aigua al terme ha estat una constant, principalment pel regadiu dels camps i horts. Aquesta canalització forma part del conjunt de canals dels molins de Mura, ja que totes es troben paral·leles a la riera de Nespres i quan acaba una en arribar a la bassa del molí corresponent, comença la del següent aprofitament. Així hi havia: la resclosa, canal i bassa de Els Caus (per regar els horts del Rector); resclosa, canal i bassa de Cal Roca (era pel molí del Faura); resclosa, canal i bassa del Faura (pel molí de can Melses); resclosa, canal i bassa del Molí del Mig; canal i bassa de Cal Biel; canal i bassa de cal Roca; resclosa, canal i bassa del molí de can Mas. Aquests canals s'expliquen a les fitxes dels corresponents molins.</p> | 41.7012800,1.9619300 | 413628 | 4617131 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80778-foto-08139-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80778-foto-08139-56-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80779 | Balma el Perich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-el-perich | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997.</p> | XIV | Tot i que l'estructura està en bon estat, els interiors no. | <p>La balma obrada del Perich es troba molt propera al casc urbà de Mura. Es tracta d'una construcció emplaçada dins una gran balma d'uns 7m de profunditat i 30 m de longitud. Part de la masia sobresurt de la balma uns 5m i ocupa una longitud aproximada de 25m, és a dir, quasi tota la balma. Té una superfície construïda de prop de 470m2 repartits en dues plantes. La planta baixa te vàries dependències que estaven destinades a magatzem, celler, animals de conreu; i l'escala que dóna accés al primer pis, formant una gran sala. El primer pis de la casa era destinat a habitatge, amb habitacions, menjador i cuina; hi ha una finestra amb llinda i brancals de pedra i una terrassa exterior coberta amb volta. Les parets externes estan fetes amb blocs de pedra tallada amb un gruix d'entre 54 i 60cm, essent de pedra vista a la planta baixa i arrebossades al pis. El sostre del primer pis és la cavitat interior de la balma, mentre que la zona que sobresurt de la balma és de volta feta amb pedra tosca, el paviment és de toves a les zones habitades i la resta de pedra natural. Aquesta volta de pedra tosca es repeteix a la planta baixa i al pis, de manera que la façana principal de la casa de la balma presenta dos arcs de volta a la planta baixa, i dos al pis. Al nivell de la planta baixa, fora de la balma, hi ha altres dependències destinades a feines del camp: una premsa de vi, tres tines circulars, corral, magatzem de carbó, una font natural amb degoteig constant i amb una cisterna per recollir l'aigua. Davant de la casa de la balma hi ha una segona construcció tardana que es va convertir en l'habitatge principal amb el temps. És una casa de planta rectangular, coberta amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana que s'obre a l'era que es troba entre les dues cases. Té planta, pis i golfes i aprofita un desnivell del terreny de manera que l'accés a la planta baixa i al pis es fa a peu pla des de dues bandes diferents.</p> | 08139-57 | Zona El Perich | <p>El document més antic fa referència a una definició feta per Jaume de Paric de la sagrera de Sant Martí de Muredine el 1326 al sagristà de Sant Llorenç del Munt, per la compra d'una terra a Les Comes (spèculo de Sant Llorenç, AM). Tot i que aquest document ja confirma que a la sagrera de Mura hi havia la casa dels Peric, probablement la casa de la balma fou anterior si tenim en compte la seva estructura. El 1597 (AHT) la vídua d'Antoni Perich va vendre unes cases a la Sagrera de Sant Martí a Pere del Bes. Altre document de 1617 (AHT) fa esment de vendes de terres que feia Joan Perich hereu del mas Perich del terme de Mura a Joan Vila, sabater de la mateixa vila i parròquia. La terra estava en alou de Jaume Cordellès senyor del castell de Mura. Tot i que la casa és d'origen medieval, molts elements s'han anat afegint en diferents èpoques ja que ha estat habitada amb continuïtat.</p> | 41.7032100,1.9735600 | 414598 | 4617334 | 08139 | Mura | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80779-foto-08139-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80779-foto-08139-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80779-foto-08139-57-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80786 | Base de premsa del Farell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/base-de-premsa-del-farell | Està tirada a l'era i no conserva més que la pedra | <p>Base de premsa de vi tallada en pedra. Té forma quadrangular amb un encaix circular a la cara superior i amb un desguàs. Es tracta d'una base de premsa petita en la que anava encaixada la gàbia. No es conserven altres elements. Està a l'era de la casa, davant les tines.</p> | 08139-64 | El Farell | <p>L'estructura de la casa del farell mostra que molt probablement sigui anterior als segles X-XI. La documentació més antiga que fa referència és de l'any 1395, que esmenta a Jaume Zapineda del manso la Pineda, parròquia de Santa Cruz de Palodio al castell de Mura (Ballbé, 1997). La casa era coneguda com la Pineda, tot i que a la consueta de Mura de 1592 (APM) els habitants de la casa ja rebien el cognom Farell. A principis del segle XVII tan es coneixien per Pineda com per Farell, essent el moment històric en que es canviaria la denominació de la casa. Queda constància d'aquesta doble nomenclatura en documentació conservada a l'Arxiu de Terrassa datada el 1613. Miquel Farell s'esmenta al fogatge de 1553 (Iglèsies, 1979). Els masos de Santa Creu de Palou, Matarrodona, Puigdoure, la Casa del Putget i el Farell, al segle XVIII van tenir un important auge econòmic degut a la producció de vi, com ho demostren les llindes gravades en les portes de les cases i els cups de les tines. La tipologia d'aquesta base de premsa és dels segles XVII-XVIII.</p> | 41.6806200,1.9187900 | 410010 | 4614881 | 08139 | Mura | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80786-foto-08139-64-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80796 | Balma dels Caus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-caus | <p>FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | Està molt tapada per la vegetació. | <p>Aquest grup de tres balmes són conegudes també com balmes dels Moros. Es troben a prop del nucli urbà de Mura, al costat esquerre de la riera de Nespres, molt a prop de la zona coneguda com els Horts del Rector, on probablement hi va haver el primer assentament del poble de Mura. Estan molt tapades per vegetació, que quasi no deixen veure la balma, en la que resten poques parets de pedra com a testimoni de la seva ocupació. A l'entorn hi ha feixes de conreu antigues que estan desapareixent cobertes de vegetació.</p> | 08139-74 | A la zona dels Horts del Rector | <p>La zona de Sant Llorenç del Munt és geològicament, de conglomerats, gresos i lutites del Lutecià - Priabonià, materials dipositats en l'Eocè mitjà-superior, l'erosió dels quals ha propiciat una gran formació de cavitats càrstiques. Moltes d'aquestes cavitats han estat utilitzades com aixopluc al llarg dels temps, essent una de les primeres tipologies d'habitatges de la zona molt freqüent al terme de Mura. Moltes d'aquestes balmes conserven elements arquitectònics afegits consistents en murs que tanquen l'obertura de la balma per ocupar l'interior. Algunes han acabat desenvolupant un habitatge complex com el Puig de la Balma, mentre que d'altres tan sols tenien unes poques parets per fer funcions d'aixopluc de persones i animals. Sembla que aquest fenomen s'iniciaria en època medieval, tot i que seria necessària una recerca a fons per determinar els usos de cada una d'elles. Com a dada històrica cal recordar que el 1850 les coves i abrics naturals van ser tapiats per ordre del Capità General per posar fi als malfactors que trobaven refugi (Ferrando, 1993). Aquesta balma obrada es troba a la zona que està documentada com el primer nucli habitat de Mura, on hi sembla que hi havia la rectoria i altres edificacions. Més tard, en trobar el capellà massa lluny l'església de la rectoria, va edificar una l'altra el costat de l'església i s'hi va traslladar abandonant la de la zona dels horts del Rector. A la consueta de Mura de 1592 (APM) a la rectoria vella habitaven 6 persones i a la rectoria de la sagrera hi vivia el rector, fet que deixa constància que a finals del segle XVI encara estava habitada aquesta zona però no la balma.</p> | 41.6944400,1.9915900 | 416087 | 4616342 | 08139 | Mura | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80796-foto-08139-74-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 80798 | Font i cisterna del Perich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-cisterna-del-perich | <p>Al costat de la casa de la balma del Perich i formant part del conjunt habitable, hi ha una font natural amb degoteig constant i amb una cisterna per recollir l'aigua. La cisterna està feta excavada en la mateixa roca de la cavitat, de manera que l'aigua de la font en sortir ja s'acumula en aquesta. És una cisterna tancada amb una paret de pedra que disposa d'una finestra amb llinda, brancals i ampit de pedra amb motllura per encaixar una possible porta. L'ampit presenta dues postades a banda i banda similars als festejadors de les finestres. Davant la porta hi ha una antiga construcció que tancava un petit recinte i que actualment resta a l'aire lliure, ja que ha perdut la teulada.</p> | 08139-76 | A la casa de la balma del Peric | <p>El document més antic fa referència a una definició feta per Jaume de Paric de la sagrera de Sant Martí de Muredine el 1326 al sagristà de Sant Llorenç del Munt, per la compra d'una terra a Les Comes (spèculo de Sant Llorenç, AM). Tot i que aquest document ja confirma que a la sagrera de Mura hi havia la casa dels Peric, probablement la casa de la balma fou anterior si fem tenim en compte la seva estructura. El 1597 (AHT) la vídua d'Antoni Perich va vendre unes cases a la Sagrera de Sant Martí a Pere del Bes. Altre document de 1617 (AHT) fa esment de vendes de terres que feia Joan Perich hereu del mas Perich del terme de Mura a Joan Vila, sabater de la mateixa vila i parròquia. La terra estava en alou de Jaume Cordellès senyor del castell de Mura. Tot i que la casa és d'origen medieval, probablement alguns elements s'han anat afegint en diferents èpoques. Probablement la font ja existia i més tard es va fer l'estructura externa.</p> | 41.7032600,1.9736800 | 414608 | 4617339 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 80801 | Fons del Museu de Terrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-de-terrassa | <p>COLL, X. (1988). Mura a 'Història del Bages', vol. II. Ed. Parcir, Manresa. Pp. 115-116. DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | <p>El fons conservat al Museu de Terrassa procedent de Mura consisteix en un collaret de petxines (15 peces) que formava part de l'aixovar de les cistes megalítiques de Serrallonga, excavades els anys 1920-30 per un equip dirigit per Joan Solà, del Centre Excursionista de Terrassa. Les cistes estan datades a l'edat del bronze. També conserva material trobat en superfície a la cova del Centenari, consistent en un fragment ceràmic trobat per Jordi Guillemot i Marcet. És un fragment, d'uns 15cm, que pertany a un terç del perfil d'una urna del Bronze Final-Ferro inicial que conserva la vora, el coll amb un cordó d'inflexió vora-coll, i part del cos. El museu també conserva dos dibuixos fets a carbonet a inicis del segle XX per Anna Mata de la Barata i Samaranch, néta dels dos personatges retratats. Es tracta dels retrats del matrimoni format per Fancesc d'Assís Mata de la Barata i Guitart, i Anna M. Masqué i Ribas, hereus del mas de la Barata. Van ser donats per Hermínia Domingo l'any 2006. (Nº d'inventari: MdT 25.103 i MdT 25.104).</p> | 08139-79 | Museu de Terrassa | <p>El fons que es conserva al Museu de Terrassa prové del fons del Centre Excursionista de Terrassa, fruit de les intervencions arqueològiques realitzades per aquesta entitat. Van ingressar al museu l'any 1959, quan es creà el Museu d'Art de Terrassa que aplegà les col·leccions de la Biblioteca-Museu Soler i Palet. Actualment la secció d'arqueologia es troba al Castell Cartoixa de Vallapardís.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80801-foto-08139-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80801-foto-08139-79-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 79 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80802 | Fons del Museu de Sabadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-de-sabadell | <p>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | IaC-IdC | <p>Al fons del Museu es conserven fragments de ceràmica romana procedents de la balma de la Porquerissa. La notícia de la troballa la va fer Antoni Ferrando (1983).</p> | 08139-80 | Museu de Sabadell | <p>El Museu de Sabadell es va obrir l'any 1930 amb una col·lecció de material aqrueològic de Sabadell i tenia dues seccions, la d'Història i la de Belles Arts. Després de la Guerra Civil el museu obre noves seccions, entre elles la de Paleontologia. L'any 969 aquesta col·lecció es separa del Museu formant una nova institució i aquest passa a ser el Museu d'Història de Sabadell. Part de les col·leccions arqueològiques s'han nodrit d'antic material procedent de les troballes de grups excursionistes de la zona, com és el cas del material ceràmic de la Balma de la Porquerissa de Mura.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80803 | Fons del Museu d'Arqueologia de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-darqueologia-de-catalunya-0 | <p>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell. LONGUERAS, M. ; VIÑAS, R. (1964-65) Notas de arqueología de Cataluña y Baleares. Mura. A Ampurias XXVI-XXVII. Barcelona. P. 269-272. SOUICH, F. Du (1974). Los restos humanos prehistóricos de la cueva del Turó del Mal Pas. Ampurias, nº 36. SOUICH, F. Du (1970). Algunos dientes humanos del Bronce Inicial de Cataluña. Pyrenae, nº 6.</p> | -1800 | <p>Es conserva el material arqueològic procedent de la Cova Turó del Mal Pas, enterrament d'inhumació col·lectiu. El material que formava l'aixovar consisteix en restes antropològiques corresponents almenys a 19 individus, mostrant una població de tipus mediterrani gràcil, amb alguns trets robusts i pervivències racials del paleolític superior; un vas de ceràmica fet a ma; instruments de sílex i os. Instruments de sílex: una punta de sageta de sílex amb aletes i peduncle, un rascador de sílex, un fragment de sílex en forma de fulla de secció trapezoïdal amb retocs, una fulla llarga de sílex trapezoïdal, i una fulla de sílex de color melat. Instruments d'os: un punxó, tres fragments de punxons i una part d'un ullal de senglar. Ceràmica: un gran vas fet a mà de forma cònica a la part superior i semiesfèrica a la meitat inferior, amb diversos mugrons a la línia de la carena amb dos foradets verticals cadascun d'ells. Restes paleontològiques: capra Ibex, equus Caballus (en total vint restes). Restes antropològiques: 615 fragments d'ossos humans entre els que destaquen 19 mandíbules i dos cranis.</p> | 08139-81 | Museu Aqueològic de Catalunya | <p>Es van fer diferents actuacions a la cova Turó del Mal Pas: l'any 1963 es va fer la troballa en superfície i la primera exploració per part del Grup d'Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barceloní, dirigits per Òscar Andrés i Josep Maria Torras. L'any 1965 un equip de l'Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona dirigit per M. Llongueras i R. Viñas es va interessar per la troballa i va fer una excavació que no tingué continuïtat malgrat l'interès de la cova. El material arqueològic procedent de les investigacions portades a terme per 'Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona es conserva al Museu d'Arqueologia de Catalunya des de que després de la Guerra Civil la Diputació de Barcelona assumís la gestió. L'any 1996 es transefereix el Museu a la Generalitat de Catalunya.</p> | 41.7007500,1.9769800 | 414880 | 4617057 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80812 | Porta de Santa Creu de Palou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-de-santa-creu-de-palou | XVI | <p>Porta d'arc de mig punt adovellada. Les dovelles són allargades i ben tallades disposades sobre muntants de pedra ben escairats. Actualment és la porta principal de can Bonet, mas de nova construcció situat al costat de la riera de Nespres, a l'entrada a Mura, davant de les Escoles Velles. La porta procedeix de l'església de Santa Creu de Palou; era la porta principal que es va extreure poc abans de l'any 1976, quan es va adquirir al Bisbat de Vic.</p> | 08139-90 | Nucli de Mura | <p>Aquesta masia va ser construida l'any 1976, s'han introduït molts elements clàssics que indueixen a error, entre aquests l'antic portal de Santa Creu de Palou. L'església de Santa Creu de Palou apareix citada el 1225 com a parròquia de Santa Creu. Aquesta porta correspon a un portal modern obert en època moderna i probablement datat al segle XVI, època en que l'edifici fou reestructurat fent una ampliació de la nau i obrint dues capelles prop de l'absis, també es refeu el frontispici on es va fer un campanar d'espadanya amb dues obertures i s'emparedà el primitiu portal per tal d'obrir un altre al capdavall de la nau.</p> | 41.7013000,1.9739100 | 414625 | 4617121 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80812-foto-08139-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80812-foto-08139-90-2.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 96|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80814 | Hostal de l'Arengada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-de-larengada-0 | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997.</p> | XIX | Ruines | <p>Les restes de l'antic Hostal de l'Arengada es troben al peu de la carretera de Matadepera a Talamanca BV-1221, a prop del PQ 21 i al costat esquerre en direcció a Talamanca, poc abans del trencall que porta a Mura. Per tant, queda entre mig de la carretera principal i la que porta a Mura. Es troba en un lloc en què el terreny fa desnivell, ja que la major part de l'edifici es trobava a l'esplanada que actualment ocupa la carretera. Resten part d'uns murs que formen angle recte, de pedra desbastada i amb una alçada aproximada de 1,5m. Destaca la presència d'una cisterna que es troba sota el nivell del terreny. És una cisterna de planta circular, coberta amb volta de canó de pedra i d'aproximadament dos metres de profunditat. Té una obertura quadrangular a la part superior, d'uns 80x80cm, que probablement era per on s'extreia l'aigua per ús de l'hostal. Aquesta aigua seria recollida de les canaleres de la teulada, probablement. Actualment, el forat està sense tapar i es pot veure bé part de l'interior de la cisterna.</p> | 08139-92 | Zona Les Escomes | <p>El 1805 Margarida Escursell ven un tros de terra en emfiteusi a la seva filla Rosa Puig i Escursell, que edificà l'Hostal de l'Arengada. Sembla que va actuar com a hostal en el que paraven els traginers que feien el camí cap a Manresa i el Berguedà, des de Barcelona. No va durar 100 anys d'existència, ja que quan es va construir la carretera de Terrassa a Navarcles ja no existia i aquesta es va construir aprofitant l'esplanada que ocupava part de l'Hostal. La història dels hostals està lligada al pas de camins importants, com aquest de Barcelona a Berga que passava abans per l'Hostal de la Barata; o el de Barcelona a Manresa que passava pels Hostalets del Daví i Sant Jaume de Vallhonesta. En aquest hostal feien parada els traginers que del Bages i del Berguedà portaven fruita i verdura a Barcelona.</p> | 41.7051500,1.9914700 | 416091 | 4617532 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80814-foto-08139-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80814-foto-08139-92-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80819 | Fons fotogràfic de l'Arxiu Gavín | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-larxiu-gavin-1 | <p>GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 16 El Bages. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.</p> | XX | <p>L'arxiu Gavin conserva un fons fotogràfic de les esglésies i capelles del terme de Mura, goigs i documentació vària publicada a diaris i revistes des de l'any 1984.</p> | 08139-97 | Valldoreix | <p>L'arxiu Gavin, propietat de Josep M. Gavin i format per aquest, està constituït per un important arxiu fotogràfic resultat de la recerca feta al llarg de més de 30 anys pels municipis de Catalunya i de la Franja per tal de documentar principalment les esglésies i capelles de cada municipi que formaven part de l'inventari d'esglésies va publicar en una important col·lecció que suposa una important font de consulta. També disposa d'un important recull de Goigs, així com un fons documentals consistent en recull de revistes i diaris sobre la temàtica de l'arxiu. Actualment l'arxiu està en procés de trasllat ja que ho porta al monestir de Sant Joan de les Avellanes (Balaguer).</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80820 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-mura | <p>RUEDA BUENO, A (2006). Memòria. Arxiu Municipal de Mura. Oficina de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona.</p> | XIX-XX | <p>L'Arxiu Municipal de Mura conserva fons documental de tipus municipal i judicial del municipi de Mura. El quadre de classificació distribueix la documentació en els apartats següents: administració general, hisenda, proveïments, beneficència i assistència social, sanitat, obres i urbanisme, seguretat pública, serveis militars, població, eleccions, ensenyament, cultura, serveis agropecuaris i medi ambient. Els documents més antics són l'Amillarament de 1861, i el llibre d'actes d'arqueig de 1881.</p> | 08139-98 | Nucli de Mura | <p>L'Arxiu es conservava a l'edifici de l'Ajuntament Vell (c/ Verge de Montserrat, 4) fins que l'any 2006 va ser traslladat a l'actual emplaçament de l'Ajuntament després de la intervenció efectuada consistent en el desenvolupament de la primera fase del programa de suport al patrimoni documental municipal fruit del conveni entre l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona. Amb la tasca portada a terme per l'arxivera Agnès Rueda Bueno de novembre de 2005 a març de 2006 per encàrrec de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, es va fer la classificació dels fons d'arxiu així com l'ordenació del fons en caixes i el trasllat al nou emplaçament. Resta pendent una segona fase de manteniment del Servei d'Arxiu. Actualment l'Arxiu es troba en una sala contigua a l'Ajuntament, disposat en 451 caixes de cartró en prestatgeries metàl·liques ocupant 55m lineals. D'aquesta manera, amb l'organització del fons municipal aquest s'ha normalitzat.</p> | 41.7007500,1.9769800 | 414880 | 4617057 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80821 | Fons documental de l'Arxiu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-episcopal-de-vic-8 | <p>www.abev.net</p> | XIV-XX | <p>El fons està format per la documentació procedent de la rectoria de Mura consistent en l'arxiu parroquial de 1393 a 1996 en total 148 unitats documentals (pergamí i paper; volums i lligalls). Hi ha documentació d'administració general del terme, de 1777 a 1861, aniversaris i celebracions de 1703 a 1893, Administració de l'Obra 1606-1924. Llibres parroquials: Baptismes 1599-1920, Confirmacions 1666-1867, Matrimonis 1578-1926, Defuncions 1585-1961. Manuals notarials, 1550-1734. Capítols matrimonials, 1556-1726. Testaments, 1571-1959. Diferents llevadors i censos entre els que destaca el 'Llevador de las rendas dels aniversaris y missas fundadas en la parroquial iglésia de Sant Martí de Mura', copiat dels llevadors antics, 1628-1646. Cens del bisbe Artalejo de 1782. Llibres de confraries: de Sant Martí, 1636-1758; dels Sants Màrtirs, 1682-1752; Bací del Santíssim Sagrament 1740-1874; del Roser, 1695-1753. Entre la documentació destaca la Consueta de Mura de Mn. Oller de 1592. Es tracta d'un extens cens amb anotació del compliment pasqual, l'edat, i si han rebut confirmació. Hi ha una segona còpia de la consueta que té a continuació addicions posteriors (1633, 1674), i inclou un 'Memorial de las obras y millores fetes en la rectoria de Mura per mi Gabriel Pont, rector de dita parròquia' (1632); la relació de les relíquies de la parròquia (1682), i anotacions relacionades amb les relíquies. Documentació de Santa Creu de Palou: llibre d'acords i obligacions entre el rector de Mura i els pagesos de Santa Creu de Palou, 1600-1700 (semblant a una consueta). Baptismes, 1885-1920. Inventaris de Santa Creu Palou, 1920, 1926. Llibre d'administració de Santa Creu de Palou, sufragània de Sant Martí de Mura, 1683-1727. A part hi ha la documentació de l'arxiu de la mensa episcopal (1614-1805), així com les Visites pastorals: 1331, 1575, 1576, 1592, 1604, 1605, 1627, 1666, 1686.</p> | 08139-99 | Vic | <p>Bona part del fons entrà a l'arxiu en una data imprecisa a finals del 1970 o principis dels 1980, recollida de la parròquia per Mn. Gros. Aquesta part fou classificada a principis dels 1980. La resta de documentació fou dipositada a l'ABEV l'11 de maig de 2004 a través de Dani Font, en haver-se de buidar la rectoria de Mura. En aquesta segona part hi havia la major part dels sagramentals. El tractament d'aquesta part ingressada posteriorment obligà a revisar també la part ja dipositada amb anterioritat i que no pogué ser tractada ni revisada en el Projecte de Reorganització i Informatització 1998-2003. Es va portar a terme una renumeració d'algunes de les unitats per a integrar-hi la documentació ingressada el maig de 2004.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80822 | Casa els Caus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-els-caus | XVIII-XIX | <p>Casa de poble situada darrera l'absis de l'església, que presenta una estructura basilical de masia. Es troba entre el carrer del Sol i la riera de Nespres. De planta baixa, dos pisos i golfes sota teulada, teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a ponent. La casa aprofita el desnivell del terreny i té dues cases adossades a la banda de tramuntana, que actualment formen part del conjunt; una d'elles és la rectoria. L'accés principal a la casa es realitza pel carrer del Sol, a través d'un edifici adossat al costat de la rectoria. La major part de les llindes exteriors són de fusta, fruit d'una rehabilitació recent. La façana que s'obre a migdia, a la riera, presenta una eixida central amb cinc arcs suportats en pilars que són de factura bastant moderna, probablement d'una reforma a inicis del segle XX. L'interior conserva alguns elements de la casa antiga, com és la configuració central de la sala i la cuina amb el foc a terra. Quasi tot l'edifici s'ha habilitat com a casa de colònies de la Fundació Pere Tarrés, des de l'any 1981; disposa de sales de reunions, dormitoris, sala d'actes i piscina.</p> | 08139-100 | Nucli urbà | <p>Aquesta forma part del conjunt de cases que es van construir al voltant de l'església de Sant Martí, formant una sagrera al meandre de la riera de Nespres o Nèspola, a la vall, probablement amb un inici d'ocupació al segle XI. Al segle XVI hi havia 21 cases a la sagrera que configuraven el nucli a l'entorn de l'església. Probablement aquesta casa es construís al segle XVII, com indica la data de la llinda, o poc abans, coincidint amb el moment de trasllat de la rectoria. El topònim de Els Caus prové de la balma que es troba propera a la zona dels horts del Rector, on hi havia l'antiga rectoria; probablement alguna persona amb relació amb l'habitatge de la balma es traslladés a la sagrera o bé aquesta casa ja faria les funcions de rectoria; tot i aquest trasllat, sembla que el topònim de Els Caus el prengué en època moderna o bastant recent. L'any 1977, fruit de les obres que es van fer a l'església, es va suprimir un pas que comunicava l'església i la rectoria que tapava l'absis romànic en part. L'any 1982, en la segona restauració s'enderroca la sagristia que també tapava l'absis, quedant un espai obert entre l'església i Els Caus. Per tant, la façana que veiem actualment darrera l'església no era la principal de la casa ja que quedava tapada.</p> | 41.6990600,1.9760100 | 414797 | 4616871 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80822-foto-08139-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80822-foto-08139-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80822-foto-08139-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80834 | Cançons i rondalles de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cancons-i-rondalles-de-mura | <p>Cançons d'infantesa. Temes monogràfics. Sèrie 2. Volum 1. Selecció, estudi i edició: Josep Crivillé i Ramon Vilar. Setembre 1998.</p> | No es conserva la tradició | <p>Fruit de treballs de camp fets per la Fonoteca de Música Tradicional Catalana, es van recollir a Mura diferents cançons i rondalles infantils cantades per gent del poble i que van ser enregistrades l'any 1992. - Fum, fum. Cantada per Montserrat Viadiu i Angelina Perich. Enregistrat el 19-1-1992. Rcol·lectors Josep Crivillé i Ramon Vilar. - Conillets a amagar. Cantada per Montserrat Viadiu i Angelina Perich. Enregistrat el 19-1-1992. Recol·lectors Josep Crivillé, Glòria Ballús, Lluís Bosch i Ramon Vilar. - L'espardenyeta. Cantada per Montserrat Viadiu. Recol·lectors: Josep Crivillé, Glòria Ballús, Lluís Bosch i Ramon Vilar. - El pont de les formigues. Cantada per Montserrat Viadiu i Angelina Perich. Enregistrat el 19-1-1992. Recol·lectors Josep Crivillé, Glòria Ballús, Lluís Bosch i Ramon Vilar. - Els soldats se'n van a França. Cantada per Montserrat Viadiu i Angelina Perich. Enregistrat el 19-1-1992. Recol·lectors Josep Crivillé, Glòria Ballús, Lluís Bosch i Ramon Vilar. - Un pintor i una pintora. Cantada per Montserrat Viadiu. Enregistrat el 19-1-1992. Recol·lectors Josep Crivillé, Glòria Ballús, Lluís Bosch i Ramon Vilar. - La vila de les taronges. Cantada per Montserrat Viadiu. Enregistrat el 19-1-1992. Recol·lectors Josep Crivillé, Glòria Ballús, Lluís Bosch i Ramon Vilar.</p> | 08139-112 | Mura | <p>Les cançons enregistrades van ser editades en un CD: Cançons d'infantesa. Temes monogràfics. Sèrie 2. Volum 1. Selecció, estudi i edició: Josep Crivillé i Ramon Vilar. Setembre 1998. La recollida i la difusió va ser promoguda pel Centre de Promoció de la Cultural Popular i Tradicional Catalana, Fonoteca de Música Tradicional Catalana, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80838 | Col·lecció de pintura ajuntament de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-ajuntament-de-mura | XX-XXI | <p>L'ajuntament conserva diferents obres pictòriques, principalment a l'oli, fruit dels premis que patrocinava aquest. Es tracta de pintures de diversos autors, entre ells Vila Arimany, Basora, Soriguera, Tomàs Viver, Vilapagès. Es tracta de pintures en què el tema és Mura, fonamentalment vistes de carrers del poble antic. La major part d'aquestes es troben penjades a les parets de l'Ajuntament i del local social.</p> | 08139-116 | Nucli urbà | <p>El Concurs de Pintura Ràpida de Mura es va cel·lebrar de l'any 1974 a l'any 2005. Es feia a la tardor, a mitjans d'octubre, mantenint-se l'exposició fins al dia 1 de novembre, quan començava la Festa Major de Mura. Aplegava aproximadament uns 50 pintors que podien fer el quadre el dissabte o el diumenge. Participaven pintors que freqüenten els concursos de pintura ràpida d'arreu de Catalunya i algun pintor local i afeccionats. Entre els pintors de més renom hi ha Vila Arimany, Basora i Soriguera. El tema dels concurs era lliure però sempre sobre Mura i fet al lloc. Hi havia un total de cinc premis d'entre 300 i 600 euros, que posaven els patrocinadors. Les obres guanyadores quedaven en propietat dels patrocinadors que eren l'Ajuntament i empreses vinculades amb el poble. L'Ajuntament va formar així una important col·lecció de pintura que, degut a la manca d'espai, va posar a la venda a particulars del poble. Igualment, els pintors que no guanyaven cap premi els podien posar a la venta. L'any 1984 es va incorporar dins el marc del mateix concurs un concurs de dibuix infantil.</p> | 41.7007500,1.9769800 | 414880 | 4617057 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80839 | Tines de la font del Regal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-la-font-del-regal | <p>AA.VV. (2005). Tines a les Valls del Montcau. Consorci Turístic de les Valls del Montcau. Farell Ed. BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages.</p> | XVIII-XIX | Es troben en ruina | <p>La construcció se situa al costat del camí que porta a Matarrodona, tal i com s'indica al plànol d'emplaçament. Conjunt format per dues tines rectangulars per la cara externa i amb els cups interiors circulars. La part inferior de la tina és de pedra i morter de calç. La part superior dels murs són fets amb pedra sense material d'unió on es localitza l'entrada a la tina. Tota la part superior està en mal estat i no s'identifiquen els rajols de cobriment dels cups, possiblement van quedar inacabades. No es pot determinar la fondària del dipòsit amb exactitud, ja que presenta runa de la pròpia construcció a l'interior i no se n'ha trobat el broc. Les tines es coneixen a partir de la web Bages terra de vins i del blogg Torcularium.</p> | 08139-117 | Font del Regal | <p>El cultiu de la vinya és documentat a Mura des de l'any 1024, en un document de donació de cases i vinyes al terme de Nèspola fet per Guifré Amat al monestir de Sant Llorenç (Spèculo de Sant LLorenc, AM). La documentació que fa referència a vinyes és molt extensa, mantenint-se aquest cultiu molt actiu fins al segle XVIII en que foren abandonades moltes feixes i que es va accentuar a finals del XIX amb la fil·loxera, tot i que es van plantar nous ceps americans que van mantenir el conreu de la vinya fins a la industrialització. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca per formar feixes, presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: El Farell, la Mata, Matarrodona. La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes; o bé es construïa una estructura elevada que permetés obtenir alçada. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII, ja que d'aquesta manera s'impermeabilitzava (BALLBÉ, 1993). L'apogeu de la vinya al segle XVIII obliga a construir més tines a l'exterior de les cases, probablement utilitzades per parcers, mentre que les interiors de les cases eren dels amos.</p> | 41.6781900,1.9315800 | 411071 | 4614598 | 08139 | Mura | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80839-foto-08139-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80839-foto-08139-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80839-foto-08139-117-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80841 | Tines dels Manyetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-dels-manyetes | <p>AA.VV. (2005). Tines a les Valls del Montcau. Consorci Turístic de les Valls del Montcau. Farell Ed. BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages.</p> | XVIII-XIX | Manquen les teulades i tot està molt cobert de vegetació. Ha perdut la llinda i alguns murs no es conserven. | <p>Conjunt format per tres tines i dues barraques de vinya. Cada tina es correspon a la seva barraca i els dos grups es troben un al costat de l'altre amb les barraques compartint una paret mitgera. Un grup està format per una tina de planta circular amb l'interior del cup folrat amb cairons ceràmics i amb l'estructura externa de pedra amb morter de calç, i és també circular. La part superior dels murs és de pedra sense material d'unió. La coberta està esfondrada i la porta de la tina no conserva la llinda. La barraca es troba a la part de darrera de la tina, a la que dóna la boixa; aquesta és de planta quadrada, disposa d'una porta d'entrada al costat oposat a la tina i està posada a l'angle NE de la barraca. La barraca també és de pedra seca i ha perdut la coberta, així com la llinda de la porta. Està molt coberta de vegetació. La segona tina forma un conjunt de dues. Són de planta rectangular, una al costat de l'altra, folrades interiorment amb rajoles ceràmiques, i exteriorment formen una edificació de planta rectangular en pedra amb una única porta d'accés a les dues tines. No es conserva la part del murs per sobre del nivell de les tines ni la teulada, ja que eren fets amb pedra sense morter. Les dues boixes donen a una barraca situada a la part de darrera de les tines, de planta rectangular i també de pedra unida sense morter. Té la porta davant la paret de les tines i ha perdut la llinda, així com la teulada. La tina circular tenia una capacitat de 9.970 litres, i cada una de les rectangulars 2.830 litres.</p> | 08139-119 | Zona El Farell | <p>El cultiu de la vinya és documentat a Mura des de l'any 1024, en un document de donació de cases i vinyes al terme de Nèspola fet per Guifré Amat al monestir de Sant Llorenç (Spèculo de Sant LLorenc, AM). La documentació que fa referència a vinyes és molt extensa, mantenint-se aquest cultiu molt actiu fins al segle XVIII en que foren abandonades moltes feixes i que es va accentuar a finals del XIX amb la fil·loxera, tot i que es van plantar nous ceps americans que van mantenir el conreu de la vinya fins a la industrialització. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca per formar feixes, presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: El Farell, la Mata, Matarrodona. La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes; o bé es construïa una estructura elevada que permetés obtenir alçada. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII, ja que d'aquesta manera s'impermeabilitzava (BALLBÉ, 1993). L'apogeu de la vinya al segle XVIII obliga a construir més tines a l'exterior de les cases, probablement utilitzades per parcers, mentre que les interiors de les cases eren dels amos.</p> | 41.6770100,1.9255100 | 410564 | 4614474 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80841-foto-08139-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80841-foto-08139-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80841-foto-08139-119-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80853 | Monument a Maragall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-maragall-0 | XX | <p>A l'esplanada de Coll d'Eres hi ha un monument dedicat a Joan Maragall. És un monòlit de pedra sense tallar posat vertical amb una inscripció a la part central, que està polida. La inscripció diu: TERRASSA A JOAN MARAGALL – COLL D'ERES – XV.V.MCMIV – XI.V.MCMLXI– JO NO SÉ LO QUE TENIU – QUE US ESTIM TANT. MUNTANYES.</p> | 08139-131 | Coll d'Eres | <p>Posat el dia 11 de maig de 1961 per membres del Centre Excursionista de Terrassa en commemoració del centenari de Maragall (1860-1960).</p> | 41.6705200,2.0078700 | 417411 | 4613671 | 1961 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80853-foto-08139-131-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-07-03 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 80854 | Bassa de cal Biel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-cal-biel | XIX | <p>Al Raval de cal Biel hi ha dues basses de recollida d'aigua que es troben tocant a la carretera. La primera està al costat de cal Biel, per la banda de ponent, i la segona a uns 200m seguint la carretera cap a Rocafort, és la bassa de cal Roca. La de cal Biel té estructura de forma triangular, amb les parets de pedra de bona factura amb morter de calç. Aprofita una zona de desnivell del terreny que va en decreix cap a la riera de Nespres, i per la part superior toca al camí asfaltat de Mura a Rocafort. La de cal Biel és la que està en més bon estat de conservació; està al costat de ponent de la casa cal Martí i encara conserva les canalitzacions que porten l'aigua des de l'alçada del molí del Mig fins a la bassa per tal d'omplir-la. Aquesta bassa encara es manté plena, ja que s'utilitza per regadiu.</p> | 08139-132 | Raval de can Biel | <p>L'aprofitament de l'aigua al terme ha estat una constant, principalment pel regadiu dels camps i horts. Aquestes basses i canalització forma part del conjunt de canals dels molins de Mura, ja que totes es troben paral·leles a la riera de Nespres i quan acaba una perquè arriba a la bassa de l'aprofitament corresponent, comença la del següent. Aquestes dues basses eren utilitzades per regadiu dels horts d'aquesta zona. Suposem que la construcció de les basses estaria relacionada amb la de les cases del Raal, per tant, es podrien datar a finals del segle XIX.</p> | 41.7014300,1.9618500 | 413622 | 4617148 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80860 | Fons bibliogràfic del Centre de Documentació del Parc de Sant Llorenç del Munt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-del-centre-de-documentacio-del-parc-de-sant-llorenc-del-munt-0 | <p>Es conserva un important fons bibliogràfic sobre temes diversos relacionats amb el Parc Natural de Sant Llorenç i l'Obac, des d'aspectes de natura fins a històrics. Conserva més de 2.000 documents, entre llibres, articles, estudis i fotografies. Edita un Dossier Bibliogràfic en què s'enumera tota la documentació acumulada.</p> | 08139-138 | Terrassa | <p>El Centre de Documentació es va crear amb l'objectiu d'oferir un servei bibliogràfic i documental adreçat a la recerca, el planejament i la gestió que es realitza als espais naturals protegits gestionats per la Diputació de Barcelona, així com també per donar suport als estudiosos i investigadors que hi fan recerca. També col·laboren en els programes de divulgació i informació que sobre el massís es duen a terme i en les trobades d'estudiosos que periòdicament organitza l'Àrea d'Espais Naturals. La seva base de dades bibliogràfiques es pot consultar per Internet.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 57 | 3.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 80861 | Fons documental de l'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-historic-de-la-diputacio-de-barcelona-0 | <p>http//www.diba.es</p> | XIX-XX | <p>L'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona conserva documentació variada de Mura, fonamentalment referida a obres públiques i aprofitaments d'aigua. Entre aquests destaquen: Documentació referent al traçat, plànols, projecte d'obres, d'execució, liquidació, subhastes, conservació i millora de carreteres i camins, des de 1834 a 1847, construcció de les carreteres BV-1323, BV-1221 i BV-1229, des de l'any 1860 fins al 1950; en concret, hi ha la documentació referent a la construcció de la carretera BV-1221 de Matadepera a Talamana, de la que formen part un seguit de tanques obrades en pedra i maó. Documentació que fa referència a l'aprofitament i proveïment d'aigües, des de 1840 a 1954, concretament als usos de la riera per aprofitaments de tipus industrials. Expedients sobre la divisió judicial, any 1889. Abitris sobre els fruits de la terra, anys 1945. Expedients dels damnificats per les inundacions de l'any 1962.</p> | 08139-139 | Barcelona | <p>L'Arxiu Històric de la Diputació conté tota la documentació generada per la Diputació de Barcelona en relació amb els municipis des de l'any 1830, aproximadament, fins als anys 60 del segle XX. Així, conserva la documentació referent a les infrastructures i obres públiques que realitzava la Diputació als municipis, les concessions d'explotacions i usos d'aigua, relleus i quintes militars. Aquest arxiu té per objectiu salvaguardar el patrimoni documental de la corporació i posar-lo a disposició de tots els ciutadans interessats en la consulta per a treballs d'estudi i investigació. Els orígens de l'arxiu són els fons generats per la Diputació Provincial de Catalunya, nascuda de la Constitució de 1812, els de la Diputació Provincial de Barcelona des de 1822 fins als nostres dies, amb les excepcions dels períodes històrics en què aquesta institució va ser suspesa (1823/1836), abolida (1931/1939) o substituïda per una Comissió Gestora (1939/1949). Cal afegir-hi els de la Mancomunitat de Catalunya (1913/1923). Està situat al Recinte Maternitat, on ocupa l'edifici dels antics rentadors, edifici perfectament habilitat i acondiciat per l'arquitecte Norman Cinnamon. La documentació es guarda en un dipòsit soterrani, on la humitat i la temperatura són controlades automàticament per protegir-la de possibles agressions ambientals i de depredadors.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80863 | Fons fotogràfic Cuyàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-cuyas-0 | <p>www.icc.es</p> | XX | <p>Es conserven al fons Cuyàs diverses fotografies de Mura. En concret són 21 fotografies (nº 1087 al 1107) de carrers del nucli, cases i esglésies de Mura.</p> | 08139-141 | Barcelona | <p>El fons fotogràfic va ser incorporat a la Cartoteca de Catalunya el mes de novembre de 1988. Es tracta d'un fons fotogràfic familiar iniciat per Narcís Cuyàs i Parera (Vilafranca del Penedès 1881-Barcelona 1953) que s'establí com a fotògraf a Barcelona el 1899. Amb els anys va reunir un important arxiu de fotografies fetes per ell mateix sobre vistes de pobles i ciutats, tradicions, monuments, etc., referits a l'àmbit dels països catalans. La tasca fou continuada pels seus fills Enric Cuyàs i Prat (Barcelona 1910-1989) i Narcís Cuyàs i Prat (Barcelona 1920 - 199?). El fons està format per més de 13.000 negatius en blanc i negre i consta de dues parts ben diferenciades: Fotografies de paisatges: cobreix tot Catalunya i zones de les illes Balears, País Valencià i Catalunya Nord; i Fotografies temàtiques que abracen els següents temes: Folklore (Gegants i nans i Tradicions); Santoral (majoritàriament imatges de Sant Jordi); Història (figures il·lustres de Catalunya); Medis de Comunicació (Carrilet, ferrocarril, auto i carro) i un apartat d'altres (Arquitectura, escultura i pintura; aspecte humà, especials, natura, regne vegetal i zoologia.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80864 | Les Escomes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-escomes | <p>BALLBÉ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997.</p> | Ruines | <p>Estructura de planta rectangular de la que resten la part baixa dels murs i la porta allindada de fusta oberta a migdia. És una construcció de pedra basta, amb les cantoneres escairades i sense obertures o finestres visibles degut a l'esfondrament general. Probablement, per la tipologia constructiva i per les dimensions, es tracti d'una barraca gran o d'un corral.</p> | 08139-142 | Nord del nucli, les Escomes | <p>Sembla probable, segons indicava Ballbé (1997) que al lloc hi hagués hagut un mas, tot i que ni resten vestigis de cap tipus. Les restes visibles corresponen a una pallissa o un corral que podria estar vinculat al possible mas o aïllat. Es troba sota la carretera de Mura a Talamanca, abans de la cruïlla amb la BV-1221, a la zona de la urbanització de les Escomes, envoltada de feixes provocades pel desnivell del terreny.</p> | 41.7092600,1.9899300 | 415968 | 4617989 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80865 | La Fàbrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrica-6 | XVIII | <p>Edifici industrial d'una planta situat dins el nucli urbà de Mura. L'estructura és la característica d'aquest tipus d'edificis; són dues naus paral·leles, cobertes cada una d'elles amb teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre al carrer Mutanya, a llevant. La façana és compartida per les dues naus, de manera que té una porta principal situada en el lateral central de la nau de migdia, dos finestrals a un costat, i tres a l'altre, i dues finestres superiors sota el carener de cada teulada. Totes les finestres i porta són allindades amb fusta. La façana de ponent també disposa de finestrals allindats que proporcionen il·luminació natural a l'interior. Els murs exteriors són de pedra i la teulada de teula àrab. A l'interior, diverses pilastres adossades a les parets externes i columnes quadrades al centre permeten recolzar els cavalls de fusta que suporten la teulada, que disposen d'una estructura autoportant amb bigues entrecreuades que reparteixen el pes per aconseguir una gran llum a l'interior. Destaca la petita capella que es troba a la part interior de la façana principal, de petites dimensions, amb arc de mig punt i muntants motllurats i amb una porta de vidre.</p> | 08139-143 | Nucli urbà | <p><span><span><span>L'any 1782 Mura tenia una institució benèfica i fàbrica anomenada Hospici. Disposava de torns i cardes de filar llana, a més de 7 telers de teixir llana, i donava feina a 20 nois i noies. Més tard, segons ens explica el butlletí número 6 de l’Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa de l’any 1920: <em>Mura, ja compta amb força elèctrica i tal volta dintre de poc temps pot convertir-se en una colònia industrial, puix ja té recenment establerta una fàbrica de teixits de cotó d’uns vuitanta telers, propietat d’en Climent Verdaguer.</em><br /> <br /> La fàbrica va tancar el 1963. Després de romandre anys tancada una part es va rehabilitar com a magatzem d'antiguitats, conservant l'estructura original de la fàbrica que permet veure l'edifici com era en origen. Una altra part de l’immoble va ésser comprat per l’Ajuntament de Mura i recentment s'ha convertit en el Centre Cívic del poble. </span></span></span></p> | 41.6999000,1.9764000 | 414830 | 4616963 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80865-foto-08139-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80865-foto-08139-143-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80866 | Llegenda del coll de la Creueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-coll-de-la-creueta | <p>FERRANDO I ROIG, A. (1993). El mas Puig de la Balma. Mura. Col·lecció Cavall Bernat, 23. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | No és una llegenda molt popular | <p>La llegenda va ser recollida l'any 1923 per l'erudit excursionista sabadellenc Joan Montllor i Pujal. Al lloc on el serrat de Roca Picarda s'ajunta amb la carena de coma d'en Bou, al lloc on es creuen els camins de Barcelona i Rocafort i de Mura a Santa Creu de Palou, hi ha l'anomenat collet de la Creueta. Per aquí passava el camí Raló o camí de ferradura, anomenat així per distingir-ho del camí Ral de Barcelona a Manresa (el de coll de Daví). Segons la tradició, una dona va caure de la roca Picarda i va quedar morta. La van enterrar al lloc, posant una creu, motiu pel qual el lloc era conegut com el coll de la Creueta. Diuen que, quan el vicari de Mura passava pel lloc quan anava a dir missa a Santa Creu de Palou, sentia una veu misteriosa demanant que li donessin terra sagrada, per la qual cosa feu exhumar el cos i enterrar-ho en el cementiri. Un esperit piadós va gravar una creu en una alzina del paratge i, quan fou tallada, marcaven una altra alzina jove, i així successivament, de manera que la tradició de la llegenda no es perdés.</p> | 08139-144 | Mura | 41.6916700,1.9526700 | 412845 | 4616073 | 08139 | Mura | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80870 | Barraca de vinya camí de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-cami-de-la-creu | <p>SOLER, J.M. ( 1988). La tècnica de pedra seca. La construcció popular. Dovella, nº 29. Manresa. BERRAL, A. (2001). Construccions rurals a la conca del riu Llobregat. XLIV. Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Sant Vicenç de Castellet. Centre d' Estudis del Bages. Pp. 103-109. BALLBÉ, M. (1993). Les tines del mig de les vinyes a la comarca del Bages. Col. 'Quaderns'. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.</p> | XVIII-XIX | Mig ensorrada | <p>Barraca arrambada a un marge, construïda en pedra seca amb les parets en decreixement cap a l'interior a mida que s'aproximen a la teulada, que està formada per lloses planes de pedra. L'aproximació de les filades forma una volta a l'interior de la barraca. La porta és allindada, tan alta com l'alçada màxima de la barraca i de la mateixa amplada que l'espai interior. A l'interior, al fons de la barraca, hi ha una menjadora. Per l'estructura de la barraca i per les dimensions de la porta i l'existència d'una menjadora, aquesta estava destinada a la protecció d'un animal, probablement un ruc.</p> | 08139-148 | Creu de la Vila | <p>El cultiu de la vinya és documentat a Mura des de l'any 1024, en un document de donació de cases i vinyes al terme de Nèspola fet per Guifré Amat al monestir de Sant Llorenç (Spèculo de Sant LLorenc, AM). La documentació que fa referència a vinyes és molt extensa, mantenint-se aquest cultiu molt actiu fins al segle XVIII en que foren abandonades moltes feixes i que es va accentuar a finals del XIX amb la fil·loxera, tot i que es van plantar nous ceps americans que van mantenir el conreu de la vinya fins a la industrialització. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca per formar feixes, presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: El Farell, la Mata, Matarrodona. Les barraques de vinya són un element lligat a les feixes de conreu. Els pendents de les vessants de les muntanyes es van convertir en camps de conreu de les vinyes, amb parets de pedra que impedien l'erosió del camp. Cada vinya tenia la seva barraca. La finalitat de les barraques era disposar d'un lloc per guardar les eines, alguns estris de cuina i el càntir d'aigua, i on els pagesos s'aixoplugaven de la pluja, feien la migdiada i a vegades dormien, i en alguns casos també disposaven d'una barraca per la protecció del ruc. Les barraques són de dimensions generalment petites, amb una alçada exterior que no supera els 3 metres i uns 2,60m interiors de mitjana. Generalment son cobertes amb volta i les portes són allindades. Cronològicament es tendeix a datar-les entre el segle XVIII i la segona meitat del segle XIX. La tècnica de la pedra seca es remunta a la prehistòria i és molt freqüent a tota la conca mediterrània. Es caracteritza per l'ús de la pedra sense morter per a fer diferents tipus de construccions. Generalment la pedra és utilitzada sense treballar i solen ser peces més aviat planes. La pedra tan sols es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com una llinda o una cantonera. A la zona del Bages la pedra seca va lligada al món rural i a activitats productives relacionades amb la vinya. S'utilitza per a petites construccions temporals, com les barraques de vinya, aixoplucs, margeres. La tècnica no era fàcil i era freqüent que la fessin grups de persones especialitzades en aquestes construccions que es desplaçaven als llocs on era necessari construir o refer algun element. L'abandonament de l'ús està provocant la seva degradació i desaparició.</p> | 41.6978600,1.9732800 | 414568 | 4616740 | 08139 | Mura | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80870-foto-08139-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80870-foto-08139-148-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80871 | Barraques de la Plana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraques-de-la-plana | <p>SOLER, J.M. ( 1988). La tècnica de pedra seca. La construcció popular. Dovella, nº 29. Manresa. BERRAL, A. (2001). Construccions rurals a la conca del riu Llobregat. XLIV. Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Sant Vicenç de Castellet. Centre d' Estudis del Bages. Pp. 103-109. BALLBÉ, M. (1993). Les tines del mig de les vinyes a la comarca del Bages. Col. 'Quaderns'. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.</p> | XIX | <p>En un camp de feixes situat a l'esquerra de la carretera de Rocafort a Mura, poc abans d'arribar al Raval de Cal Biel, hi ha un grup de barraques. Hi ha tres barraques, de les quals dues es troben juntes, adossades a un marge, de manera que la teulada queda al nivell de la feixa posterior. La barraca de l'esquerra té porta allindada, i és de planta rectangular, feta amb pedra seca amb les filades que es van aproximant a mida que pugen cap a la teulada, que és de lloses cobertes amb terra en la que creix herba; té una fornícula a l'interior, a la paret del fons. L'altra té la porta d'arc de la mateixa amplada que l'espai interior, construïda igual que l'altra amb aproximació de filades de pedra i amb una menjadora al fons de l'interior protegida amb una biga horitzontal de fusta. La més baixa té una inscripció a la llinda: 1804 YSIDRO i una creu. La tercera barraca es troba a pocs metres, segueix la mateixa tipologia, adossada a un marge, de pedra seca per aproximació de filades i amb la porta allindada. Les dues primeres barraques eren destinades, la primera per guardar eines i utilitzada pel pagès, i la segona per estacar al mul.</p> | 08139-149 | Raval de cal Biel | <p>El cultiu de la vinya és documentat a Mura des de l'any 1024, en un document de donació de cases i vinyes al terme de Nèspola fet per Guifré Amat al monestir de Sant Llorenç (Spèculo de Sant Llorenc, AM). La documentació que fa referència a vinyes és molt extensa, mantenint-se aquest cultiu molt actiu fins al segle XVIII en que foren abandonades moltes feixes i que es va accentuar a finals del XIX amb la fil·loxera, tot i que es van plantar nous ceps americans que van mantenir el conreu de la vinya fins a la industrialització. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca per formar feixes, presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: El Farell, la Mata, Matarrodona. Les barraques de vinya són un element lligat a les feixes de conreu. Els pendents de les vessants de les muntanyes es van convertir en camps de conreu de les vinyes, amb parets de pedra que impedien l'erosió del camp. Cada vinya tenia la seva barraca. La finalitat de les barraques era disposar d'un lloc per guardar les eines, alguns estris de cuina i el càntir d'aigua, i on els pagesos s'aixoplugaven de la pluja, feien la migdiada i a vegades dormien, i en alguns casos també disposaven d'una barraca per la protecció del ruc. Les barraques són de dimensions generalment petites, amb una alçada exterior que no supera els 3 metres i uns 2,60m interiors de mitjana. Generalment son cobertes amb volta i les portes són allindades. Cronològicament es tendeix a datar-les entre el segle XVIII i la segona meitat del segle XIX. La tècnica de la pedra seca es remunta a la prehistòria i és molt freqüent a tota la conca mediterrània. Es caracteritza per l'ús de la pedra sense morter per a fer diferents tipus de construccions. Generalment la pedra és utilitzada sense treballar i solen ser peces més aviat planes. La pedra tan sols es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com una llinda o una cantonera. A la zona del Bages la pedra seca va lligada al món rural i a activitats productives relacionades amb la vinya. S'utilitza per a petites construccions temporals, com les barraques de vinya, aixoplucs, margeres. La tècnica no era fàcil i era freqüent que la fessin grups de persones especialitzades en aquestes construccions que es desplaçaven als llocs on era necessari construir o refer algun element. L'abandonament de l'ús està provocant la seva degradació i desaparició.</p> | 41.7044000,1.9595000 | 413430 | 4617480 | 1804 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80871-foto-08139-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80871-foto-08139-149-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80872 | Corralot de Matarodona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corralot-de-matarodona | <p>FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | Ruines | <p>Al costat de la pista forestal que porta de Matarrodona a les agulles de Matarrodona, hi ha les runes d'un antic corral de pedra. Es tracta d'una edificació de planta rectangular, de la que resten els murs amb una alçada màxima de 2m, i del que s'ha perdut totalment la teulada. A l'interior té dos murs divisoris de l'espai que formen una obertura al centre. Disposava d'una única porta d'entrada al costat de ponent, de la que no queden vestigis, ja que la paret està esfodrada; també té una finestra d'espitllera que es conserva al mur sud. Amidava uns 9 per 30 metres. Antoni Ferrando l'anomena com el sot de Matarodona, mentre que a la cartografia s'esmenta com a corralot de Matarodona.</p> | 08139-150 | Matarodona | <p>Es tractaria, segons els topònim, d'un corral de bestiar, probablement oví, situat al peu d'un dels camins ramaders que comunicaven les cases de pagès d'aquesta zona de muntanya de Mura. La presència de murs d'opus spicatum i l'antigütat de la casa ens pot suggerir que aquest corral podria datar d'època medieval, tot i que no disposem de coumentació per afirmar-ho.</p> | 41.6645700,1.9541100 | 412928 | 4613063 | 08139 | Mura | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80872-foto-08139-150-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 80873 | Corral de l'Era | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-lera | XVIII ? | Estructura eterna en bon estat, però abandonat | <p>Edifici que es troba entre el carrer Sant Antoni i la riera de Nespres. És un edfici de planta rectangular amb teulada a doble vessant amb el carener desplaçat a un costat, de manera que una banda de la teulada és més ampla que l'altra, amb planta i un pis que queda sota teulada. L'edifici és de pedra amb la llinda d'una finestra de pedra. Les obertures estan situades únicament a la façana principal que s'obre a llevant; hi ha dues portes grans, una de petita amb llinda de fusta, i dues finestres grans amb llinda de fusta, a més de la petita amb llinda de pedra que sembla correspondre a la part que es destinaria a habitatge. A la part posterior hi ha una segona edificació adossada que aprofita el desnivell del terreny i amb teulada a un vessant. Davant la façana s'obre una era enrajolada.</p> | 08139-151 | Nucli urbà | <p>Aquest edifici era utilitzat com a cobert d'emmagatzematge de cal Llobet, així com a corral de bestiar, Tenia un petit habitatge al pis pel pastor. No és un edifici amb un interès històric, però si la tipologia com a corral al poble el fa característic d'un sistema econòmic passat.</p> | 41.6989700,1.9780900 | 414970 | 4616859 | 08139 | Mura | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80873-foto-08139-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80873-foto-08139-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80873-foto-08139-151-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 80875 | Imatge de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-marti | XVIII | <p>Imatge de talla en fusta policromada de Sant Martí. El sant està dret, vestit amb túnica, capa, mitra i portant el bàcul de bisbe a la mà dreta. Es troba sobre una peanya amb la inscripció AÑO DE 1786.</p> | 08139-153 | Nucli urbà, església parroquial | <p>Aquesta imatge molt probablement formava part de l'antic retaule barroc que estava a l'església i que va ser destruït a l'inici de la Guerra Civil. És la imatge del patró de Mura, Sant Martí de Tours. Fill d'un tribú romà que va viure entre 317 i 397 seguint carrera militar i sent més tard bisbe de Tours. Es representa iconogràficament de diferents formes: vestit de soldat romà, de bisbe, o tallant la meitat de la seva capa amb l'espasa per donar-la a un pobre quasi nu a la porta de la catedral d'Amiens.</p> | 41.6989500,1.9759100 | 414788 | 4616858 | 1786 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80875-foto-08139-153-1.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 96 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 80876 | Carrer Faixò | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-faixo | XVII | <p>El carrer comença a la cruïlla d'aquest amb els carrers Roquetes i el passatge Camil Antonietti, i acaba a la font de la Guineu, a la cruïlla amb el carrer Alfons Sala. Per tant, el carrer discorre en direcció NS cap a l'església. És un dels carrers del nucli, probablement configurat a l'Edat Mitjana, però principalment construït al principis del segle XVIII, tal i com mostren les dates gravades a les cases. Generalment, les cases que conformen el carrer són habitatges unifamiliars verticals, de planta i un pis, tot i que algunes en tenen dos. Les teulades són a doble vessant amb careners perpendiculars a les façanes que s'obren al carrer. A la banda de ponent les cases tenen un antic hort convertit actualment en jardí i que es troba a la banda de la riera. Són habitatges construïts en pedra, principalment de tosca per les parets, i amb llindes de pedra calcària generalment, predominant les llindes horitzontals. La tipologia és de cases senzilles, ja que no predominen els elements decoratius. Hi ha alguna casa que conserva la llinda de la porta amb la data gravada, però la majoria ha estat molt reformada perdent les característiques originals, tot i que es mantenen les estructures. Elements destacables: -Font de la Guineu 1930-73. -Primera casa del carrer: a porta allindada amb data 1770 amb creu al entre, finestra primer pis data 1708. -nº 13: porta allindada amb data 1674. -nº 8: porta allindada data gravada 1720. -nº 3: porta d‘arc escarser, data 1795 gravada i creu al centre. -nº 1: Casa de pedra fent cantonada al començament del carrer, on acaba el carrer Roquetes i el passatge Camil Antonietti. Porta allindada amb data 1777 gravada.</p> | 08139-154 | Nucli urbà | <p>El carrer Faixò formaria part de la sagrera construïda al voltant de l'església parroquial de Sant Martí. L'establiment medieval de la zona de Mura s'organitzà a l'entorn del castell i de la parròquia, citada documentalment al 955, on la riera de Nespres rebia el nom de riera de Sant Martí. Però, molt probablement, abans d'aquest establiment ja hi havia diferents grups que habitaven les coves dels entorns. Des dels orígens el castell i el terme de Mura van estar sota la tutela dels comtes de Barcelona, tot i que els monestirs de Sant Cugat del Vallès i de Sant Llorenç del Munt tenien també propietats. La primera menció del castell és del 978, formant part d'un conjunt defensiu de la vall de Nèspola que actuà durant un temps com a terme. El nucli urbà es formaria al voltant de l'església de Sant Martí, formant una sagrera, en la que l'any 1365 vivien 32 famílies. Degut a la pesta negra s'abandonaren molts conreus i cases i posteriorment, la guerra del Francès va contribuir també a la disminució del poblament que el 1553 era de 16 cases i al 1592 de 20 cases. El segle XVII augmentà arribant a 49 cases juntes, el 1782 tenia 103 habitants i el 1860 hi havia 126 al poble i 12 al raval, riera avall. L'església parroquial de Sant Martí fou l'eix d'unió de les primeres cases que es començaren a aixecar. En un document del 1004 ja s'esmenta la vila al terme de Nèspola a la parròquia de Sant Martí; és la donació d'una casa amb cort, terres de conreu i ermes i una roureda feta per Aigó a Bernat. Per tant l'agrupació de cases ja existiria els primers segles medievals, amb modificacions a diferents èpoques i amb la més important probablement després dels terratrèmols del segle XV, aquesta podria ser l'explicació de que la major part de dates que trobem a les cases són posteriors a aquesta època així com la tipologia constructiva excepte elements molts puntuals. El carrer Faixò és un carrer fruit probablement del creixement del poble cap a la banda nord, ja que la tipologia de les cases i les dates a les llindes el sitúen a principis i mitjans del segle XVIII. Les cases són d'estructura senzilla, tractant-se probablement d'una zona de petits propietaris o treballadors.</p> | 41.6998700,1.9757000 | 414772 | 4616961 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80876-foto-08139-154-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80878 | Passatge Camil Antonietti | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passatge-camil-antonietti | XVII | <p>Carrer que comença a la cruïlla amb els carrers Faixó i Roquetes, i que arriba fins a la cruïlla amb el carrer Montserrat, que és la continuació del passatge. Per tant, el carrer discorre en direcció NS cap a l'església. És un dels carrers antics del nucli, probablement configurat a l'Edat Mitjana, però principalment construït al principis del segle XVII, tal i com mostren les dates gravades a les cases. És un carrer característic de Mura, principalment perquè les cases es desenvolupen a banda i banda de carrer de manera que aquest les divideix per la planta baixa, però mantenen la comunicació a través de dues eixides al pis que formen arcs sobre el carrer; així cada casa es comunica amb l'hort que està a la banda del riu. Al passatge hi ha tres cases; totes elles segueixen la mateixa tipologia, amb façana principal al passatge i la façana posterior al carrer Roquetes, amb l'hort entre el Passatge i el carrer Alfons Sala - Joan Alavedra. Són cases de pedra, principalment de tosca, de planta baixa, pis i golfes amb eixida oberta a la banda de ponent, als horts; amb porta principal d'arc escarser adovellat amb data gravada i finestres allindades en pedra; l'eixida queda sobre una volta de tosca que travessa el carrer i que permet l'accés a l'hort i jardí que es troben a la banda del riu. Els principals elements destacables d'aquestes cases són: -nº 4: Porta d'arc escarser adovellada amb la data 1640 i una inscripció d'una creu i un càntir a sota; finestra amb la data 1709. L'arc de l'eixida que travessa el carrer arrenca al costat de la porta, sobre una finestra. -nº 6: Porta d'arc escarser adovellada amb la data 1640 a la dovella central. L'arc de l'eixida que travessa el carrer arrenca de la porta. Per la banda del carrer Roquetes, exteriorment resta el perfil circular d'una antiga tina. -nº 7: Cal Patrici Lluc. Presenta un trull d'oli a la banda d'hort, visible des del passatge.</p> | 08139-156 | Nucli urbà | <p>Aquest passatge probablement formaria part de la sagrera construïda al voltant de l'església parroquial de Sant Martí, o més probablement es tractaria de la zona d'eixample del nucli. L'establiment medieval de la zona de Mura s'organitzà a l'entorn del castell i de la parròquia, citada documentalment al 955, on la riera de Nespres rebia el nom de riera de Sant Martí. Però, molt probablement, abans d'aquest establiment ja hi havia diferents grups que habitaven les coves dels entorns. Des dels orígens el castell i el terme de Mura van estar sota la tutela dels comtes de Barcelona, tot i que els monestirs de Sant Cugat del Vallès i de Sant Llorenç del Munt tenien també propietats. La primera menció del castell és del 978, formant part d'un conjunt defensiu de la vall de Nèspola que actuà durant un temps com a terme. El nucli urbà es formaria al voltant de l'església de Sant Martí, formant una sagrera, en la que l'any 1365 vivien 32 famílies. Degut a la pesta negra s'abandonaren molts conreus i cases i posteriorment, la guerra del Francès va contribuir també a la disminució del poblament que el 1553 era de 16 cases i al 1592 de 20 cases. El segle XVII augmentà arribant a 49 cases juntes, el 1782 tenia 103 habitants i el 1860 hi havia 126 al poble i 12 al raval, riera avall. L'església parroquial de Sant Martí fou l'eix d'unió de les primeres cases que es començaren a aixecar. En un document del 1004 ja s'esmenta la vila al terme de Nèspola a la parròquia de Sant Martí; és la donació d'una casa amb cort, terres de conreu i ermes i una roureda feta per Aigó a Bernat. Per tant l'agrupació de cases ja existiria els primers segles medievals, amb modificacions a diferents èpoques i amb la més important probablement després dels terratrèmols del segle XV, aquesta podria ser l'explicació de que la major part de dates que trobem a les cases són posteriors a aquesta època així com la tipologia constructiva excepte elements molts puntuals.</p> | 41.6997800,1.9755700 | 414761 | 4616951 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80878-foto-08139-156-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80880 | Forn de calç del Perich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-perich | XVIII-XIX | Ensorrat | <p>El forn és situat en un marge, a l'esquerra del camí, poc després del trencall al mas de la Roca en direcció al Perich. Es tracta d'una estructura construïda en pedra unida amb morter, de planta rectangular, que aprofita el desnivell del terreny, amb un accés al nivell més baix que no conserva llinda. Actualment no té coberta ja que aquesta era de cúpula i es feia de la mateixa pedra que es coïa i que omplia el forn. La pedra a cremar es posava al voltant de la paret, deixant un espai en forma de columna al centre, on s'omplia de llenya que es cremava. A l'interior hi ha dos bancs de maó a dues parets. Es troba en bastant mal estat.</p> | 08139-158 | Nucli urbà, zona cementiri | <p>Aquest forn està proper a la balma del Perich, al mas de la Roca i a cal Jan Bonic. Probablement s'utilitzaria en obres d'alguna d'aquestes cases. La calç era indispensable en la construcció, ja que amb ella es feia el morter de calç que s'utilitzava en totes les construccions. Generalment es feia un forn de calç quan hi havia necessitat de producte, i no era comercialitzat, sinó que cada casa es feia un i s'abandonava després de ser utilitzat. Tampoc era necessari que estigués situat a prop d'una pedrera de calcària, ja que normalment es trobaven pedres d'aquest tipus escampades dins el bosc, al peu dels camins o a les rieres. La cuita de calç era feta tradicionalment amb el següent procés: s'envoltava la vorera del cul de l'olla amb pedres calcàries no fogueres, es feia una paret de 50cm de gruix que a mida que pujava s'estrenyia el cèrcol fins formar una volta parabòlica que tancava a uns 3,5 o 4 m d'alçada. Al mateix temps s'omplia l'olla amb feixos de llenya i al final es carregava la volta amb pedres més petites i s'acabava d'omplir el forn amb reble formant un caramull d'un metre d'alçada al centre i que es cobria amb un capell d'enfangada de calç espessa. S'encenia el foc i es deixava encès els dos primers dies amb una faixa destapada que es tapava a poc a poc. Es sabia que el forn era cuit quan sortia flama blanca i les pedres es posaven vermelles. Un cop fredes les pedres eren blanques. Aquesta calç viva s'apagava tirant aigua, essent convertida en hidrat de calç o calç morta. El temps de cocció depenia de la quantitat de pedra que es cremava.</p> | 41.7034200,1.9762000 | 414818 | 4617354 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80880-foto-08139-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80880-foto-08139-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80880-foto-08139-158-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 80881 | Fons fotogràfic Arxiu Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-arxiu-mas | XX | <p>A l'Institut Amatller es conserva el fons fotogràfic Mas, a més d'altres fons fotogràfics. Està format per una col·lecció de fotografies i de negatius recopilats des del 1900, plaques i pel·lícules de vidre, nitrat, acetat i triacetat. El fons corresponent a Mura està format per 63 fotografies que provenen del fons Mas; són d'interiors de cases, de cuines, exteriors de l'església, portalada i capitells. D'aquest conjunt de fotografies n'hi ha 13 que són de xemeneies de cases de Mura. Cronològicament corresponen als anys 1911 i 1913 principalment, tot i que n'hi ha algunes de 1921.</p> | 08139-159 | Barcelona | <p>Adolf Mas Ginestà (Solsona, 1860 - Barcelona, 1936), fotògraf de l'època del modernisme, que va realitzar fotografies de diferents ambients de Catalunya. Va estar vinculat a l' Institut d'Estudis Catalans, creat per Prat de la Riba el 1907. L'objectiu de les seves fotografies de Mas era plasmar tots els aspectes de la cultura catalana, iniciant l'any 1909 l' Inventari Iconogràfic de Catalunya, base de l ‘Arxiu Mas. A inicis del segle XX va col·laborar amb l'editorial Espasa-Calpe en el primer volum de l'Enciclopèdia Universal Il·lustrada, l'any 1905. A la seva mort, el seu fill Pelai Mas va seguir la tasca del seu pare que es va veure interrompuda amb la Guerra Civil i a partir del 1941 va iniciar la seva col·laboració amb l'Institut Amatller d'Art Hispànic, afegint als fons fotografies d'altres fotògrafs. Actualment l'Arxiu Mas forma part de la Fundació Institut Amatller d'Art Hispànica, que conserva uns 350.000 documents gràfics des de 1851 a l'actualitat de diferents autors i principalment dels Mas. La planta principal de la casa Amatller, amb una decoració dissenyada per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, conserva el mobiliari original, les col·leccions d'Antoni Amatller i la biblioteca i fototeca de l' institut. La col·lecció de negatius, començada poc després del 1900, està formada per plaques i pel·lícules de vidre, nitrat, acetat i triacetat.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80882 | Fons fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-centre-excursionista-de-catalunya | XX | <p>A l'arxiu de la Masia Catalana del Centre Excursionista de Catalunya hi ha un recull de fotografies de Mura de principis del segle XX. Hi ha diferents fons corresponents a diferents fotògrafs: Biosca, Rosend Flaquer, Mas. Es tracta principalment de fotografies del nucli urbà de Mura, interiors i natura. -Fons general: 12 fotografies de detall de la portalada romànica, capitell i porta, església i relicari, detall geològic (siguiendo los estratos), roca del Duc, 3 fotografies de carrers de Mura, altar de l'església parroquial. -Fons Biosca: 18 fotografies de 4x4,5cm de carrers del poble, afores, detalls de l'església. -Fons Rossend Flaquer: sis fotografies del poble. -Fons estudi de la masia catalana (algunes formen part del fons Mas): hi ha un total de 28 fotografies de carrers del poble i interiors de cases. Corresponen cronològicament als primers 20 anys del segle XX.</p> | 08139-160 | Barcelona | <p>El 26 de novembre de 1876, Josep Fiter , jove de vint anys alumne de l' Escola de Belles Arts de Barcelona, junt amb quatre partícips dels mateixos objectius determinaren la creació d'una associació excursionista per desenvolupar el seu ideal, anomenada Associació Catalanista d'Excursions Científiques. El setembre de 1877 es lloga a Barcelona el segon pis d'un edifici del segle XV on emergien els capitells de tres columnes romanes del temple d'August del segle I. El 1891 s'elegí l'il·lustre Antoni Rubió i Lluch com a president del Centre Excursionista de Catalunya, fent constar explícitament que el CEC era continuador de l'associació creada el 1876. El 1907 a la Sala d' Actes del Centre Excursionista de Catalunya es funda l'Institut d'Estudis Catalans, creat per Enric Prat de la Riba, president de la Diputació de Barcelona, sent-ne el primer president Antonio Rubió i Lluch, expresident del Centre. La primera dècada del segle XX va ser esplendorosa per la consolidació de l'obra social, patriòtica, cultural i esportiva del Centre, en un moment en que ja contava amb 25 anys d'existència. El 1923 el Centre rebé del patrici Rafael Patxot els mitjans per realitzar un estudi sobre la Masia Catalana, avui considerat un conjunt de documentació de valor incalculable sobre l'evolució de l'hàbitat rural a Catalunya. L'Estudi de la Masia Catalana va sorgir de la col·laboració del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) amb la Fundació Rabell Vda. Romaguera i la Institució Patxot, patrocinades pel mecenes Rafel Patxot i Jubert (1872-1964). En dirigí els treballs l'arquitecte olotí Josep Danés i Torras (1895-1955) i inicià les seves activitats al CEC l'any 1923. El seu objectiu era, en principi, la publicació d'una gran obra on la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Però aquesta tasca quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Rafel Patxot a l'exili el 1937. A partir de l'any 1976, per acord entre els hereus Patxot i el CEC, el material gràfic de l'Estudi de la Masia resta dipositat al local del CEC, on és obert a consulta. El fons de l'Estudi és constituït bàsicament per 131 àlbums, dels quals 119 són dedicats a les comarques de Catalunya, 10 a les Illes i 2 més al País Valencià i Pirineus aragonès i navarrès. També en formen part 10 carpetes que sumen 300 dibuixos de masies. Les 7.700 fotografies estan aplegades als àlbums, sobre paper i en blanc i negre, formant part d'una fitxa on sol haver-hi el nom i referències de la imatge, l'autor de la fotografia i la data. El tema preferent és la visió arquitectònica de la casa, però també hi figuren imatges que reflecteixen les feines del camp i la vida del mas, així com vistes i detalls de pobles catalans. Entre els autors de la documentació gràfica de l'Estudi -un centenar de fotògrafs i una trentena de dibuixants- hi apareixen personatges destacats de l'àmbit cultural i excursionista de l'època: Josep M. Batista i Roca, Lluís Bonet i Garí, Josep Danès i Torras, Juli soler i Santaló, Cèsar A. Torras i Ferreri, Francesc Masclans, Lluís Estasen, Joaquim Rubió i Balaguer, etc.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,16 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.