Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 80774 | Puget | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puget | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.</p> | XV-XX | Es troba en avançat estat de ruïna; la vegetació està envaint les restes del mas. | <p>Masia que es troba en avançat estat de ruïnes, situada sobre un turó que li proporcionava una ubicació privilegiada. Era una casa de planta rectangular que havia estat coberta amb teulada de doble vessant, amb planta baixa, pis i golfes. Tota la coberta i els forjats interiors es troben esfondrats, igual que un tram de la façana principal i del mur de càrrega central. Resten parts dels antics murs de pedra amb restes d'arrebossat de calç. La façana principal s'obre a migdia, on hi ha un portal d'arc de mig punt amb dovelles de pedra sorrenca allargades, tot ell desplaçat al costat dret de la façana. Les finestres tenen brancals, llinda recta i ampit també de pedra sorrenca tallada i motllurada. La finestra de la planta pis conserva els festejadors a l'interior de la casa. En l'interior es conserva el forn de pa sencer amb boca de dovelles de pedra i volta de maó. Es distingeixen també les restes de la llar de foc i de les voltes de pedra i maó que formaven els cellers a la planta baixa i que estan esfondrades. A l'exterior hi ha altres dependències en ruïnes, probablement corrals, i un pou d'uns sis metres d'alçada amb coberta de falsa cúpula on van a parar totes les canonades de recollida d'aigües i que es troba adossat a la paret nord de la casa. Hi ha una llinda de finestra amb la data 1843. Al camí d'accés hi ha un pou cobert amb una estructura d'obra amb porta.</p> | 08139-52 | Zona Santa Creu de Palou | <p>La informació més antiga que tenim del mas la trobem a documentació del mas Puig de la Balma, quan a inicis del segle XV s'incorpora a la casa Puig de la Balma la branca dels Puig, provinents del mas Puig, actualment conegut com Puguet, de la parròquia de Santa Creu de Palou, molt probablement amb motiu del casament d'una pubilla. Al fogatge de 1553 (Iglèsies, 1979), aquest mas seria d'alguns dels dos cognominats Puig. El 1592 segurament la masia estava deshabitada, ja que no consta a la consueta de Mura. Probablement la crisi que van patir altres cases a partir del segle XVI també es notaria en aquesta casa, que no es tornaria a recuperar fins a finals de XVII, quan es va donar a la zona un nou període d'expansió i recuperació degut al cultiu de la vinya, moment en què es fan ampliacions al mas, amb una reforma important al segle XIX, fruit de la major part de l'estructura que ara podem veure, així com de la construcció del pou. Les masies de Santa Creu de Palou: Matarrodona, Puigdoure, la Casa del Puget i el Farell, al segle XVIII van tenir un important auge econòmic degut a la producció de vi.</p> | 41.6823200,1.9318000 | 411095 | 4615057 | 08139 | Mura | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80774-foto-08139-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80774-foto-08139-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80774-foto-08139-52-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Trobem el topònim escrit de diferents maneres: el Puxet, el Puget, el Putxet, el Puig de Santa Creu (consueta de Mura de 1592). Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Per arribar-hi cal agafar el camí que surt a la dreta, entre el P.Q. 6 i P.Q. 7 de la carretera BV-1224 d'El Pont de Vilomara a Rocafort. Passat la Santa Creu de Palou, cal agafar el camí de la sínia vella, al travessar la riera, i pujar pel camí de la carena fins les línies d'alta tensió. La casa està en la part alta d'una carena per la que passa una línia d'alta tensió. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 80777 | Molí d'en Faura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-faura | <p>SPAL. Inventari de patrimoni del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt. 2006.</p> | XVIII | Es troba mig en ruines | <p>L'estructura del edifici del Molí del Faura està parcialment enrunada. Era un molí fariner del que resten alguns murs de l'estructura de planta rectangular amb dues crugies. L'edifici era de planta baixa i un pis, adaptat al desnivell del terreny i ubicat al costat de la riera; posteriorment es va afegir un altre pis modificant la teulada a un vessant. La bassa es trobava a un nivell superior darrera el molí, actualment amb vegetació, amb murs de pedra de 220cm d'alçària que en general es conserven en bon estat. La resclosa de la bassa estava davant de cal Roca. La crugia sud es va rehabilitar els anys 1990, per reconvertir-la en serveis i les dutxes del Càmping que es va habilitar a l'Àrea d'Esplai. L'altra crugia es va conservar tal i com estava, permetent veure les restes de l'antiga edificació del molí amb una volta de pedra a la planta baixa de la que es veu la secció de l'arrencada. La façana que queda visible de la part construïda, que ara és la principal, té un portal d'arc escarser de brancals i llinda de pedra sorrenca. Té tres finestres de diferent mida tapiades, amb brancals, ampit i llinda recta de pedra sorrenca. Es conserva una llinda amb la data 1794. Al voltant de l'edifici, a l'exterior, hi trobem cinc pedres de molí (tres sotanes i dues volanderes) i algun eix de ferro que havien format part de l'antic molí i que ara estan disposats amb una finalitat decorativa. No són moles gaire antigues, de granit. Molt a prop hi ha la font de la Noguera.</p> | 08139-55 | El Raval de Mura | <p>No es conserva gaire documentació referent al molí, tot i que es pren com a data probable de la seva construcció la que posa la llinda, 1794; per tant es tracta d'un edifici relativament nou. Hi havia un aqüeducte que venia de la banda de Cal Serit i que portava aigua a la bassa del Molí del Faura, salvant el desnivell de la riera de Nespres. Aquest aqüeducte, era una construcció important, portava inscrita la data 1430. Va desaparèixer en els aiguats de l'any 1962, igual que l'aqüeducte de factura similar que hi havia davant de cal Llobet. Es tracta de un dels molins edificats al peu de la riera de Nespres, junt al molí del Mig, el molí de can Melses i el molí del Mas. A finals de la dècada dels 1980 la finca es va convertir en l'Àrea d'Esplai de la Riera de Nespres, que agafa la zona del molí del Faura i del molí del Melses.</p> | 41.7023100,1.9722000 | 414484 | 4617235 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80777-foto-08139-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80777-foto-08139-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80777-foto-08139-55-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Tot i que no queden vestigis, en aquest molí també hi havia molí d'oli recentment. Informació oral de Jordi Perich Singla. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 80732 | Castell de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-mura | <p>AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XI, El Bages. Fundació Enciclopèdia Catalana. Els castells catalans. Rafael Dalmau ed. Barcelona, 1976. FERRANDO I ROIG, A. (2002). Les sendes dels bandolers (Sant Llorenç del Munt – Serra de l'Obac). Col·lecció Cavall Bernat, 40. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XII | Es tracta de les ruïnes del castell i una torre. | <p>Les restes del castell de Mura, que es troben sobre un turó al costat de la casa Santlleïr, les composen un fragment de muralla situada a l'oest junt a un espadat i els basaments d'una torre trapezial a l'angle nord-est del pujol. El fragment de muralla té una llargària de 7,30m i pel cantó de tramuntana va perdent alçada fins quedar colgat a terra. L'alçada màxima a l'exterior arriba al 3m. L'obra està feta de grossos carreus tallats toscament, posats en fileres i units amb morter de sorra i calç. Els basaments de la torre arriben a 1,95m al punt més alt; els murs tenen 95cm de gruix i presenten unes espitlleres quadrades. La construcció està realitzada amb blocs de pedra mitjans i petits, toscament escairats i amb tendència a formar fileres. El morter que els uneix és de color gris, format per sorra de gra fi i calç.</p> | 08139-10 | Zona Sant Lleïr | <p>El castell formava part d'un conjunt defensiu de la vall de Nèspola, que actuà durant un temps com a terme. Era un dels castells adjudicats a la comtessa Ermessenda de Carcassona, essent un castell comtal que el 978 va acabar amb el seu domini, després que el comte Borrell i la seva dona Ledgarda se'l vengueren, juntament amb d'altres possessions, a Riculf. Aquest va fer una donació poc després a Sant Benet de Bages. Al 1023, quan semblava que els comtes havien perdut el domini sobre el castell, tornem a trobar que la comtessa Ermessenda empenyora al seu fill, Berenguer Ramon I, diversos castells, entre ells el de Mura, fet que mostra que continuaven essent els senyors del castell. En aquesta època, la documentació anomena a dos personatges com a senyors de Mura, tot i que desconeixem si eren els del castell. El 978 s'anomena a Guitard de Mura i el 1022 hi ha la família dels Mura. Al segle XIII el castell entra en el joc de venda per part del rei i de redempció per part de la ciutat de Manresa. Passà a ser propietat de la família Guàrdia, que va engrandir i reedificar la fortalesa. Posteriorment, passa al Ponç i Armengou de Banyeres i, a mitjans del segle XIII, passa a ser propietat de la corona i el rei Jaume en féu donació a Guillem de Santa Fe. Més tard, al segle XIV, la corona el ven a Hug de Montcada, i a la mort d'aquest, el rei Pere II el Cerimoniós revoca l'antiga donació i el passa a Pere de Planella, camarlenc reial. A inicis del XV, Martí l'Humà adquireix novament el castell per vendre'l a Ramon Sescomes. Aquesta família el regenta i el passa per successió a la família Cordelles. L'arxiduc Carles III d'Àustria, volent premiar els serveis de Felicià de Cordelles a la guerra contra els francesos, li atorgà el títol de marquès de Mura (1707). En aquest segle el castell quedà abandonat i es va anar enderrocant. Hi va haver diverses vendes i recaudacions successives fins al 1400, any en què el rei Martí I el vengué a Martí de Comes, de qui va passar per matrimoni a la família Peguera i a la família Cortadelles, fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals.</p> | 41.6975200,1.9943700 | 416322 | 4616682 | 08139 | Mura | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80732-foto-08139-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80732-foto-08139-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80732-foto-08139-10-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | També està catalogat pel Decret de Castells, BOE 5-V-1949, R-I-51-5559. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||
| 80756 | Pont del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-puig | <p>És un pont d'un arc de mig punt de pedra que serveix per travessar la riera de Nespres a l'inici del camí cap al Puig de la Balma des del camí asfaltat de Mura a Rocafort, salvant el desnivell de la riera. És un pont de pedra amb l'arc fet amb dovelles de pedra posades a plec de llibre i unit amb morter de calç. La tipologia de l'obra ens mostra una estructura no gaire antiga, d'un màxim de dos segles d'antiguitat. No té cap tipus d'inscripció.</p> | 08139-34 | Carretera de Rocafort a Mura, camí al Puig de la Balma | <p>Desconeixem el moment de construcció del pont, tot i que probablement en època medieval ja hi hauria un pont en aquest indret, essent l'actual una reconstrucció de diferents èpoques.</p> | 41.7078700,1.9551500 | 413073 | 4617870 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | També es coneix com a Pont de Mura. | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80760 | El Farell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-farell-0 | <p>AADD. (1991). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. AADD Freixa, M. i PEREGRINA, N. (1996). Sant Llorenç. Diari de Terrassa. BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.</p> | XIV | Es troba en mal estat general degut a l'abandó. | <p>La casa El Farell es troba sobre un turó, fet que li proporciona una situació privilegiada de domini visual de l'entorn. Es tracta d'una masia fortificada que té diversos cossos que s'han anat afegint en diferents èpoques. La part més antiga és una estructura en forma de torre que actualment queda al centre de la façana principal que s'obre a llevant. Aquesta construcció està coberta amb teulada de teula àrab a doble vessant i amb el carener perpendicular a la façana; disposa de planta baixa i tres pisos, amb paraments de pedra que a les plantes més baixes són de grossos carreus ben disposats. La porta d'entrada a aquest cos es troba a la part interior, de manera que es fa des del cos edificat de darrera la torre. A la façana hi ha finestres a tots els nivells i de diferents èpoques, destacant les dues espitlleres a la planta superior. Hi ha una finestra a la façana principal de pedra amb motllures a la llinda, brancals i ampit sobre una espitllera. A cada costat d'aquesta torre hi ha dos espais afegits i coberts amb teulada a un vessant, de manera que queden simètrics. El de l'esquerra disposa d'un túnel cobert amb volta creuada i que permet l'accés a un baluard on s'obre la porta principal i altres dependències com el cobert de les tines més modernes; al pis hi ha un balcó amb llinda i la data gravada 1773, època en que es va fer l'ampliació. El cos de la dreta disposa de dues portes d'entrada d'arc rebaixat a la planta baixa, on havia hagut un molí d'oli, ja que resta la base, així com una cisterna de planta circular que queda entre la torre i aquest cos; al pis es van obrir dues finestres també d'arc rebaixat i que suposen l'ampliació més moderna. La major part de les obertures són d'èpoques diferents. El cos central de la casa queda afegit perpendicularment a la torre, disposa d'una porta d'arc adovellada que permet l'accés a la casa. A través de la planta baixa es comuniquen tots els cossos: el central, la torre i un tercer cos afegit a la banda de ponent que seria de la mateixa època de la torre, ja que la planta baixa és coberta amb sostre de bigues de fusta que s'aguanten sobre dos arcs de diafragma gòtics. Probablement aquest espai serien les quadres de la casa antiga, sobre les que posteriorment, en el moment de l'ampliació, es va disposar la sala, cuina i habitacions de l'habitatge més modern. L'interior es troba en mal estat, ja que el sostre central està esfondrat. Encara es conserva l'escala de pedra, la fornícula on quedava encastat el rellotge, i la fornícula de la capella de la sala central. A través d'aquest espai s'accedeix a les habitacions i cuina, així com s'efectua l'accés al pis superior de la torre i les golfes. A la planta baixa destaca una tina de planta circular al celler, la cisterna-pou de planta circular. Diferents llindes a la casa demostren l'ampliació del segle XVIII: 1677, 1704, 1727, 1733, 1745, 1773. Hi ha una construcció davant la porta principal de la casa que era un columbari i que conserva fornícules quadrades a les parets. Al voltant de la casa hi ha murs de pedra que tanquen el conjunt en diferents nivells a modus de baluard. Hi ha una cisterna al subsòl de la casa a la banda de migdia i a l'altra banda de l'era hi ha dues tines de planta circular que estan tapades. A l'interior de la casa hi ha una tina circular, probablement la més antiga. El pou cisterna, que es troba al centre de la casa, recollia l'aigua de la pluja, i és circular i cobert amb volta amb obertures a la part superior. La volta està al tercer pis. El pou té dos accessos des de la planta baixa de la casa. Cal destacar també una estructura de planta circular amb parets de pedra de poca alçada que es troba al camí d'accés a la casa. Es podria tractar un dipòsit d'aigua o una mena de bassa.</p> | 08139-38 | Zona Santa Creu de Palou | <p>L'estructura d'aquesta casa mostra que molt probablement sigui anterior als segles X-XI. La documentació més antiga que fa referència és de l'any 1395, que esmenta a Jaume Zapineda del manso la Pineda, parròquia de Santa Cruz de Palodio al castell de Mura (Ballbé, 1997). La casa era coneguda com la Pineda, tot i que a la consueta de Mura de 1592 (APM) els habitants de la casa ja rebien el cognom Farell. A principis del segle XVII tant es coneixien per Pineda com per Farell, essent el moment històric en què es canviaria la denominació de la casa. Queda constància d'aquesta doble nomenclatura en documentació conservada a l'Arxiu de Terrassa datada el 1613. Miquel Farell s'esmenta al fogatge de 1553 (Iglèsies, 1979). El 1714, el marquès de Poal, militar català, provà d'ajudar a Barcelona, sitiada per les forces franceses i castellanes de Felip II. Va fer estada a la casa El Farell, quan les seves forces van entrar a Manresa i van atacar la guarnició Felipista, tot i que no va poder contribuir a lliurar a Barcelona, que va capitular el dia 11 de setembre. Els masos de Santa Creu de Palou, Matarrodona, Puigdoure, la Casa del Putget i el Farell, al segle XVIII van tenir un important auge econòmic degut a la producció de vi, com ho demostren les llindes gravades en les portes de les cases i els cups de les tines.</p> | 41.6804600,1.9185600 | 409990 | 4614864 | 08139 | Mura | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80760-foto-08139-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80760-foto-08139-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80760-foto-08139-38-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | S'arriba per un camí que surt a la dreta entre el P.Q.6 i P.Q. 7 de la carretera BV-1224 de El Pont de Vilomara a Rocafort. Es troba sobre el turó entre la riera de la Santa Creu i la riera de Matarrodona. Hi ha una barrera abans d'arribar-hi. Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. S'ha intervingut recentment per evitar l'ensorrament, refent forjats i cobertes amb bigues de formigó, encadellat i alguna canal de PVC. | 92|93|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 80797 | Encaix de premsa del Perich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/encaix-de-premsa-del-perich | XVIII | <p>A la casa de la balma del Perich, al costat de l'habitatge, hi ha un encaix de premsa que conserva el travesser de roure i el cargol vertical de ferro. L'encaix aprofita com a paret posterior la mateixa roca de la balma, però no és un encaix a la roca, sinó que davant d'ella hi ha una paret construïda en pedra i que té els muntants dels dos costats formats per dos blocs de pedra verticals cada costat, blocs de pedra ben escairats i que tenen uns encaixos quadrats petits a la part central; en total n'hi ha tres. La biga central és de roure i està disposada horitzontalment recolzada sobre aquests muntants. Porta gravada la data 1775 amb el símbol de Jesucrist i una creu al centre. Travessa la biga un cargol de ferro amb el disc de premsar de ferro a la part inferior. Disposa d'un encaix sobre la biga per tal que pugui pujar en descargolar. A la base de la part interior del conjunt hi ha una pedra amb un encaix circular on es posava la gàbia que no es conserva, amb un forat a la part frontal i un recipient rectangular també fet amb carreus de pedra i que queda encaixat en el terra, de manera que queda per sota del nivell general del paviment. Servia per posar les portadores per recollir la premsada.</p> | 08139-75 | Casa de la balma del Peric | <p>El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona, però també a altres masos de la zona urbana. Aquest cultiu va generalitzar la construcció de tines i premses als masos, que moltes vegades eren també utilitzades per premsar l'oli. Coneixem la datació exacta d'aquesta premsa ja que la porta gravada. En l'encaix horitzontal central s'hi posava una biga de roure, pel centre passava el cargol de fusta o ferro vertical que, accionat amb una barra de ferro o fusta des de fóra, es cargolava i feia baixar la premsa. La premsa es trobava dins un recipient de fusta que quedava encaixat a la part inferior. El document més antic fa referència a una definició feta per Jaume de Paric de la sagrera de Sant Martí de Muredine el 1326 al sagristà de Sant Llorenç del Munt, per la compra d'una terra a Les Comes (spèculo de Sant LLorenç, AM). Tot i que aquest document ja confirma que a la sagrera de Mura hi havia la casa dels Peric, probablement la casa de la balma fou anterior si fem tenim en compte la seva estructura. El 1597 (AHT) la vídua d'Antoni Perich va vendre unes cases a la Sagrera de Sant Martí a Pere del Bes. Altre document de 1617 (AHT) fa esment de vendes de terres que feia Joan Perich hereu del mas Perich del terme de Mura a Joan Vila, sabater de la mateixa vila i parròquia. La terra estava en alou de Jaume Cordellès senyor del castell de Mura. Tot i que la casa és d'origen medieval, probablement alguns elements s'han anat afegint en diferents èpoques, com és el cas de la premsa i molt probablement les tines, que son de l'època de l'auge de la vinya.</p> | 41.7032300,1.9736800 | 414608 | 4617336 | 1775 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80797-foto-08139-75-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Probablement com d'altres premses de la zona serviria tant per vi com per oli. | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80775 | La Quebeca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-quebeca | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997. FERRANDO I ROIG, A. (1993). El mas Puig de la Balma. Mura. Col·lecció Cavall Bernat, 23. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XVII-XIX | Es troba en ruïnes i la vegetació cobreix l'interior. | <p>Ruïnes d'una construcció de planta recantangular i dues crugies que distribueixen l'interior. Es troba en un lloc en què el terreny forma un desnivell. Estava cobert amb teulada a doble vessant que està esfondrada en l'interior i que era feta amb bigues de fusta i teula àrab. Únicament es mantenen drets els murs perimetrals de pedra amb restes d'arrebossat de calç amb els forats de les finestres sense llindes. En la façana principal hi ha l'accés format per un portal sense llinda, i al costat una finestra que forma una graella de dues files amb vuit obertures estretes rectangulars fetes amb maó. A l'interior es conserven fragments de l'antic paviment de rajoles ceràmiques quadrades. La vegetació envaeix les restes. Al seu entorn hi ha murs d'antigues feixes de conreu i es troba al costat d'una torre de la línia d'alta tensió.</p> | 08139-53 | Zona Puig de la Balma | <p>Sembla que originàriament aquest edifici podia ser un petit mas i que posteriorment es va convertir en corral i pallissa utilitzat pel mas Puig de la Balma. El material utilitzat en la construcció es faria molt probablement en la teuleria del Puig de la Balma. El lloc és documentat l'any 1652, quan el propietari del Puig de la Balma va comprar una terra a un tal Quebeca, probablement en aquest lloc es va construir el mas que portaria el nom de la zona que encara es manté.</p> | 41.6952600,1.9601500 | 413472 | 4616465 | 08139 | Mura | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80775-foto-08139-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80775-foto-08139-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80775-foto-08139-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Per arribar cal agafar un camí que surt a l'esquerra de la carretera de Mura a Rocafort a uns 2 Km. de Mura i seguir en direcció al Farell. Està al costat d'una torre d'alta tensió en la carena de La Quebeca, sobre el Puig de la Balma. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 80807 | El Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-soler-10 | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997. HOMS, M. Mercé (2005). El sindicat remença de l'any 1448. Col·lecció Documents de l'Arxiu Municipal. Ajuntament de Girona.</p> | XV-XVI | <p>Masia de planta baixa i pis, i en alguna zona semisoterrani, ja que aprofita el desnivell del terreny. Hi ha un cos principal, orientat a llevant, amb façana asimètrica i coberta a dues aigües de teula àrab recolzada sobre un ràfec d'una filada de teula. Adossat hi ha un segon cos més gran de coberta de dues aigües iguals; a la façana de migdia hi ha una gran terrassa amb barana de peces de formigó. La casa té un tercer cos afegit, molt petit, amb coberta a dues aigües. El jardí el té en la part posterior, és a dir, a ponent, i per la banda de baix, a migdia, hi ha una gran bassa rodona. En el cos més antic hi ha un portal d'arc de mig punt de dovelles de pedra sorrenca sense inscripcions. Té dues finestres a la planta pis amb brancals, llinda i ampit de la mateixa pedra que la del portal, protegides per reixes, i entre les dues finestres hi ha un portal amb una escala de volta que hi mena exteriorment des de la planta baixa. Els murs són de pedra amb junta enrasada. L'estat general de la casa és bo, ja que s'ha habilitat com a segona residència i s'han fet modificacions importants.</p> | 08139-85 | Serra de les Garses | <p>És una casa de probable origen baix medieval tot i que s'han fet moltes restauracions que amaguen els elements antics. La consueta de Mura de 1592 (APM) ens indica que hi vivien 11 persones amb el cognom Soller. També s'esmenta a documentació del segle XV i XVI (Ballbé, 1997).</p> | 41.7027300,2.0125300 | 417840 | 4617243 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80807-foto-08139-85-1.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Per arribar cal agafar un camí carener a l'esquerre en el P.Q. 24.900 de la carretera B-124 de Castellar del Vallès a Monistrol de Calders, just en el collet de la casilla o caseta. A uns 500 m. hi ha una tanca i la casa està a 10 minuts a peu. | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80790 | Les Refardes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-refardes | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997.</p> | XVIII? | Una part de la casa antiga es troba en ruïnes. | <p>Conjunt d'una antiga masia i un edifici modern posats perpendicularment i units per un pati i un cobert. La masia es troba a la banda de ponent, té planta baixa i pis i una planta semisoterrada, ja que aprofita el desnivell del terreny. La coberta és a doble vessant de teula àrab amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obria a migdia, i davant la qual es va fer la casa més moderna. Els murs d'aquest edifici són de pedra i d'obra de maó, ja que va ser reformat en diferents èpoques; no presenta obertures amb elements remarcables. El cos nou es troba a la banda de llevant, de planta rectangular cobert amb teulada a un vessant amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a llevant. Sembla la meitat d'una casa i està distribuïda en planta baixa, pis i terrassa coberta sota la part més elevada de la teulada. Els murs son de fàbrica de maó arrebossats amb morter de portland. Té el portal d'arc de mig punt en la façana de llevant, amb una finestra a cada costat, balcó central al pis i dues finestres, una a cada costat del balcó, de manera que s'accentua la simetria de la façana. Els brancals i llindes son imitació de pedra amb arrebossat. Els laterals de la casa també presenten finestres amb muntants de pedra. Per la banda de llevant hi han uns corrals i un cobert amb tres arcades i tres òculs recents que serveix com a garatge. Al davant de la casa hi ha uns fonaments de mur de forma circular, amb pedres de grans dimensions de 6,80 m de diàmetre i alçada de 2,40 m. Ara hi ha un banc corregut en la part alta.</p> | 08139-68 | Zona Serra de les Garses | <p>Es tracta d'una casa que no és gaire antiga i de la que no es disposa documentació. Probablement es tractaria d'una casa de pagès petita que seria depenent d'altre masia. L'estructura visible de la casa antiga pot ser del segle XVIII, tot i que podria ser anterior, però el fet de no trobar-se nomenada a documentació limita la seva cronologia. Les reconstruccions fetes són bastant modernes, de la segona meitat del segle XX. La documentació més antiga sembla ser del 1941, en la venda del mas en morir la propietària Concepció Moreno i LLanza (Ballbé, 1997).</p> | 41.7160800,2.0037900 | 417130 | 4618733 | 08139 | Mura | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80790-foto-08139-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80790-foto-08139-68-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Per arribar cal agafar el camí a la dreta en el P.Q.19.100 de la carretera BV-1221 de Terrassa a Talamanca. Està a uns 3.700 m. després de passar per La Vall. La casa es troba al mig de la vall del torrent de la Font del Jueu, tocant al torrent i voltada de camps de conreu. Al catàleg de les NN SS de l'Ajuntament de Mura de l'any 1990 diu que és un element d'interès relatiu però digne de conservació. Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 80754 | Matarodona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/matarodona | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997. HOMS, M. Mercé (2005). El sindicat remença de l'any 1448. Col·lecció Documents de l'Arxiu Municipal. Ajuntament de Girona.</p> | XIII- XIX | Tot i que l'estructura està en bon estat, els interiors no. | <p>Masia que a partir d'un cos principal a anat creixent a base d'afegir diferents cossos que fan funcions diverses. El cos principal és de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes, i coberta de doble vessant de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. Els murs són de pedra amb restes d'arrebossat de calç i les cantoneres són de pedra sorrenca de color vermell. La façana principal queda tancada per un baluard, amb corrals a banda i banda que deixen tancada una era feta amb rajoles de maó molt ben conservada; té un portal d'arc de mig punt, de dovelles estretes però llargues, de pedra sorrenca de color beige i porta de posts de fusta clavetejats. A sobre hi ha dues finestres amb brancals, llinda i ampit de pedra sorrenca de color beige. Una d'elles, la que queda sobre la porta, té motllures a les arestes i a sota una pedra triangular amb una petita espitllera i dos forats ubicats dins una porta amb dovelles esculpides a modus d'escut. L'altre finestra té la data 1700 gravada a la llinda. Aquest cos principal de la casa en té afegit un altre de forma perpendicular per la banda de ponent, que per les característiques arquitectòniques seria construït al segle XIX. És també de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a doble vessant amb el carener en la mateixa direcció que el del cos principal, i els dos es troben comunicats interiorment per pis i per les golfes. Destaca una galeria amb tres arcades a les golfes i dos balcons al pis. A la planta baixa de la casa principal hi ha un arc de diafragma gòtic ubicat en l'espai que faria les funcions de celler, on també hi ha una tina, una premsa i un pou. Al primer pis, al que s'accedeix per una escala en angle de pedra des de la porta principal, destaca la sala paral·lela a la façana que encara conserva la fornícula d'una capelleta encastada i una finestra amb festejadors; la cuina amb foc a terra de campana semicircular i bancs escons de fusta al voltant; una habitació amb alcova a la part de la casa més nova. A l'interior es conserva una pica d'oli tallada en un bloc de pedra que porta inscrita la data 1681. Destaquen els dos estables que hi ha al costat de llevant de la casa, amb teulada suportada en cada un d'ells per una grossa columna central feta amb maons i pedra; així com els corrals tancats amb murs de pedra. Cal assenyalar que en els murs de la planta baixa de la casa hi ha fragments d'aparell disposat en opus spicatum en diferents zones dels murs, així com el mur d'una feixa de conreu al costat de la casa. Es conserva també una tina de planta circular adossada a la paret exterior de tramuntana, ubicada dins una construcció en pedra també de planta circular adosada a la casa. A l'interior del celler es conserva una gran bóta de roure. Hi ha dues tines de planta quadrada folrades amb cairons que es troben a un cobert extern, les boixes donen a l'interior de la casa. Al peu del camí que porta a la casa hi ha un pou cobert amb una estructura d'obra amb porta.</p> | 08139-32 | Zona turó de Puigdoure | <p>Sembla que la casa ja apareix documentada al segle XII; de fet, l'estructura interna mostra una primera construcció gòtica, del segle XIII. Al fogatge de 1553 hi constava Antoni Matharodona. A la consueta de Mura de 1592 (APM) constava que vivien a la casa 20 persones; en aquesta data també es deixa constància de l'existència de la capella. Les masies de la zona de Santa Creu de Palou (Matarrodona, Puigdoure, la Casa del Putget i el Farell) van tenir un important auge econòmic al segle XVIII degut a la producció de vi, com ho demostren les llindes gravades en les portes de les cases i els cups. En aquesta casa hi ha la data 1700 en una llinda. En època dels maquis, el 1944, s'amagaren en aquesta casa un quadrilla de maquis que van ser descoberts per la guàrdia civil (Ballbé, 1997).</p> | 41.6641800,1.9372100 | 411520 | 4613037 | 08139 | Mura | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80754-foto-08139-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80754-foto-08139-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80754-foto-08139-32-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Per arribar a la masia cal agafar un camí que surt a la dreta entre el P.Q.6 i P.Q.7 de la carretera BV-1224 del Pont de Vilomara a Rocafort. Es passa per la masia del Farell. Està a la banda soleia de la vall de la riera de Matarrodona, en un pla. Hi ha una cadena que tanca el camí abans d'arribar a la casa. Al mateix camí, abans d'arribar, hi ha la capella de la Mare de Déu de la Concepció Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 80840 | Tines del Docte, grup 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-del-docte-grup-2 | <p>AA.VV. (2005). Tines a les Valls del Montcau. Consorci Turístic de les Valls del Montcau. Farell Ed. BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages.</p> | XVIII-XIX | Es troben en mal estat, cobertes per vegetació i algunes mancades de filades de cairons. Una es troba enderrocada. | <p>El conjunt de tines del Docte està format per dos grups; es troba al camí abans d'arribar a l'ermita de Santa Creu del Palou. El segon grup es troba més proper a l'antiga casa de ca la Miquela. Està format per dues tines independents entre elles i dues barraques, a més d'una altra edificació. Es troben en un desnivell del terreny, de manera que la porta de la tina queda al nivell superior d'un costat i la de la barraca al nivell inferior de l'altre costat. Les dues tines tenen el dipòsit de planta circular, encara que una d'elles queda inscrita dins d'una edificació rectangular. La part inferior dels murs és realitzada amb pedra i morter de calç i amb l'interior recobert de rajoles de ceràmica. No queden restes de les cobertes de les tines ni de les barraques. La boixa de les dues tines donen a les barraques posteriors respectives de planta rectangular i amb porta. L'edificació auxiliar es troba en molt mal estat ja que resten només parts baixes de les parets; és de planta quadrangular i està al costat.</p> | 08139-118 | Zona El Farell | <p>El cultiu de la vinya és documentat a Mura des de l'any 1024, en un document de donació de cases i vinyes al terme de Nèspola fet per Guifré Amat al monestir de Sant Llorenç (Spèculo de Sant LLorenc, AM). La documentació que fa referència a vinyes és molt extensa, mantenint-se aquest cultiu molt actiu fins al segle XVIII en que foren abandonades moltes feixes i que es va accentuar a finals del XIX amb la fil·loxera, tot i que es van plantar nous ceps americans que van mantenir el conreu de la vinya fins a la industrialització. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca per formar feixes, presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: El Farell, la Mata, Matarrodona. La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes; o bé es construïa una estructura elevada que permetés obtenir alçada. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII, ja que d'aquesta manera s'impermeabilitzava (BALLBÉ, 1993). L'apogeu de la vinya al segle XVIII obliga a construir més tines a l'exterior de les cases, probablement utilitzades per parcers, mentre que les interiors de les cases eren dels amos.</p> | 41.6826400,1.9200400 | 410117 | 4615104 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80840-foto-08139-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80840-foto-08139-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80840-foto-08139-118-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Agricultura | 2024-11-20 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Partint del Pont de Vilomara i en direcció a Rocafort, a 150 m de l'inici de la carretera BV-1224 agafarem el Camí de la Casa Nova que va vorejant la riera de Santa Magdalena i la riera de la Casa Nova fins arribar a la Casa Nova de Sant Jaume. Continuarem pel camí de Can Padre vorejant la riera fins arribar a la font Nova. En aquest lloc trobarem una cruïlla on agafarem el camí de l'esquerra deixant enrera el camí que duu a Vallhonesta. Continuant pel mateix passarem per la masia de Can Padre, la tina de la pedrera i, a uns 480 metres trobem a aquest grup de tines. Molt a prop hi ha un altre grup format per dues tines i tres barraques, que porta el nom de Tines del Docte grup 1, i que es troben dins el t.m. De El Pont de Vilomara. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1767 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||
| 80846 | Coves de Mura / Les Mines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-de-mura-les-mines | <p>COLL, X. (1988). Mura a 'Història del Bages', vol. II. Ed. Parcir, Manresa. COLL i FERRET, Xavier (1985). Mura, la terra, la gent i Sant Martí. Segona edició de 1991. Edita parròquia de Sant Martí. Mura. LLOPIS LLADO, N. (1935). Cova de Mura. Sota Terra. Club Muntanyenc Barcelonés. Barcelona, pp. 29-35.</p> | No es conserva el jaciment | <p>Cavitat natural formada per una galeria d'uns 170m de fondària que es troba al sud del nucli de Mura i relativament proper a aquest, seguint el camí del Cargol. A causa del tipus de roca que la formen i a la humitat present s'han desenvolupat al llarg dels anys una sèrie de formacions calcàries d'estalactites, estalacmites, columnes i cristalls que han configurat un conjunt característic. Destaca la sala d l'entrada, on hi ha una columna central formada per l'erosió de l'aigua. Actualment es troben tancades amb una reixa.</p> | 08139-124 | Collet del Reixac | <p>Aquesta cavitat va ser ocupada com a lloc d'habitació ja en època del bronze antic, tal i com deixen constància les troballes arqueològiques realitzades a principis del segle XX, algunes de tipus clandestí de les que es desconeix els materials i altres realitzades per membres del Centre Excursionista Montserrat de les que resten els materials dipositats al Museu Comarcal de Manresa. Aquesta cavitat va ser descoberta casualment per membres del Club Muntanyenc Barceloní l'any 1890.</p> | 41.6859900,1.9735200 | 414572 | 4615422 | 08139 | Mura | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80846-foto-08139-124-2.jpg | Legal | Paleògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Malauradament, els darrers anys les formacions calcàries han sofert actes vandàlics i n'han desapargeut moltes, fent malbé el conjunt de la cavitat. | 124 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 83132 | Antic Ajuntament. Entitat Recull Històric de Mura. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-ajuntament-entitat-recull-historic-de-mura | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Edifici de planta baixa i dos pisos que s'obre a dos carrers. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08139-214 | Carrer Verge de Montserrat | <p><span><span><span>Actualment l'edifici alberga el local social de l'entitat <span lang='CA'><span><span><span><span>Recull Històric de Mura, que ho té cedit per l'</span></span></span></span></span>Ajuntament mitjançant un conveni d'ús. <span lang='CA'><span><span><span><span>El primer i segon pis alberguen diversos espais que gestiona l'entitat, on hi ha </span></span></span></span></span>una sala d'exposicions, un espai d'arxiu i sales de treball. Es conserven diferents col·leccions: l'arxiu del dissolt Consorci de les Valls del Montcau, un arxiu propi format per documents i fotografies, objectes diversos i altre tipus de material procedent de Mura. També gestionen diverses activitats per potenciar la recerca i difusió del patrimoni de Mura. </span></span></span></p> | 41.6993644,1.9759030 | 414788 | 4616904 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | L’ Associació Recull Històric de Mura està formada per diversos habitants del municipi interessats en la història i el patrimoni de Mura. Es va constituir com a Associació amb Acta Fundacional com a Associació sense ànim de lucre, amb els seus objectius establerts pels estatuts aprovats el 27/02/2016. Els objectius de l'entitat són: Conservar la identitat, la memòria, les tradicions, la història del poble de Mura. Per aconseguir aquestes finalitats, es determina que es desenvoluparan les activitats següents: Recopilació de material (documents, fotografies, cinema, etc.). Investigació de fets històrics, tradicions, records, etc. Entrevistes a persones representatives i/o que ens puguin aportar detalls de la nostra història relativament recent. Consulta i/o demanda de documentació de bens culturals, als estaments existents tals com el Bisbat de Vic, el Museu d’Història del Bages, el propi Ajuntament, etc. Potenciació dels bens culturals, patrimonials i també turístics que hi ha al nostre entorn, tals com: Tines, les Coves, Masies, terrenys, fonts, cases del poble, inventariant-los i enriquint al màxim la informació de què es disposa actualment. | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80727 | Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-antoni-0 | <p>BALLBÉ, M. (1997). Aportació històrica de Mura. Vol. I. Inèdit. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 16 El Bages. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | XVIII-XIX | <p>Capella rural dedicada a Sant Antoni de Pàdua. És un edifici d'una sola nau, de planta rectangular amb absis semicircular a la capçalera desprovist de decoració. La coberta és de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a ponent. La porta està protegida per una porxada de teulada a doble vessant, essent aquesta amb llinda horitzontal. A la part superior de la façana hi ha un finestra que il·lumina la nau i a l'angle superior de la teulada, a la façana, un campanar de torre petit amb teulada piramidal sobre la que hi ha una creu de ferro. Es conserva una campana. Destaca a la façana la part superior de l'obra en la que es veu clarament que es va augmentar l'alçada total de l'edifici almenys un metre.</p> | 08139-5 | Barri La Tria | <p>La capella apareix esmentada el 1716, construïda com a iniciativa de la parròquia de Mura en terrenys del Mas de la Mata (arxiu de la Mata). Hi ha notícies d'una edificació anterior, el 1680, quan es van rebre les relíquies dels sants anant en processó a la capella feta per aquest efecte (consueta de 1680, Arxiu Episcopal de Vic). Va ser beneïda l'any 1718 per un Pare dominic. Cap al 1818 s'edificà el porxo a l'entrada, que es va esfondrar <span><span><span><span lang='CA'><span>per les constants crescudes de la riera de Nespres, fet que va obligar a reconstruir-ho en diferents èpoques: es va esfondrar el 1962 i es va </span></span><span lang='CA'>reconstruir </span>desprès de la riuada d<span lang='CA'>el 1971</span></span></span></span>. Tant l'església com el porxo es van construir en terrenys donats pel Mas de la Mata. Moltes vegades aquesta església ha hagut de suportar les crescudes d'aigua de la riera, en concret la riuada de l'any 1962, cosa que es pot apreciar en la base dels murs. Actualment es manté el culte. </p> | 41.6994100,1.9813900 | 415245 | 4616904 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80727-foto-08139-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80727-foto-08139-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80727-foto-08139-5-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Les pintures del presbiteri de l'interior de la capella van ser realitzades l'any 1995 per Eladi Duch. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80934 | Tina riera de Matarodona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-riera-de-matarodona | <p>AA.VV. (2005). Tines a les Valls del Montcau. Consorci Turístic de les Valls del Montcau. Farell Ed. BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages.</p> | XIX | <p>Tina amb dues barraques. La tina és de planta circular folrada amb cairons ceràmic per la cara interior, però amb estructura externa quadrangular de 4,2m de costat, construïda amb paredat la part inferior i en pedra seca la superior, però no conserva la teulada. La boixa s'obre a una barraca adossada a la tina que no conserva la teulada i que està molt tapada de vegetació, i en la que s'ha acumulat sediment a l'interior fent pujar el nivell originari, tapant en part la boixa i reduint l'alçada de la porta. La segona barraca té una estructura que la fa l'element més interessant del conjunt, feta en pedra seca, de planta circular i amb teulada feta de falsa cúpula amb lloses de pedra; a l'interior hi ha dues fornícules i una llar de foc petita. Davant hi ha un recinte descobert.</p> | 08139-212 | Matarodona | <p>El cultiu de la vinya és documentat a Mura des de l'any 1024, en un document de donació de cases i vinyes al terme de Nèspola fet per Guifré Amat al monestir de Sant Llorenç (Spèculo de Sant LLorenc, AM). La documentació que fa referència a vinyes és molt extensa, mantenint-se aquest cultiu molt actiu fins al segle XVIII en que foren abandonades moltes feixes i que es va accentuar a finals del XIX amb la fil·loxera, tot i que es van plantar nous ceps americans que van mantenir el conreu de la vinya fins a la industrialització. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca per formar feixes, presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: El Farell, la Mata, Matarrodona. La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes; o bé es construïa una estructura elevada que permetés obtenir alçada. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII, ja que d'aquesta manera s'impermeabilitzava (BALLBÉ, 1993). L'apogeu de la vinya al segle XVIII obliga a construir més tines a l'exterior de les cases, probablement utilitzades per parcers, mentre que les interiors de les cases eren dels amos.</p> | 41.6675100,1.9277400 | 410737 | 4613417 | 08139 | Mura | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80934-dsc02386-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80934-dsc02389-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80934-dsc02379-c.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | La informació d'aquesta tina s'ha obtingut del blog d'Eloi Font: Torcularium. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80728 | Capella de Santa Margarida del Puig de la Bauma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-margarida-del-puig-de-la-bauma | <p>BALLBÉ, M. (1997). Aportació històrica de Mura. Vol. I. Inèdit. FERRANDO, A. (1993). El mas Puig de la Balma (Mura, Bages). Publicacions de l'Abadia de Montserrat. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 16 El Bages. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.</p> | XVIII | <p>Aquesta capella forma part del conjunt d'edificacions del mas Puig de la Balma. Es troba tocant a la casa més moderna, independent de la balma i formant un annex més del mas. És un edifici de planta rectangular, amb una sagristia afegida al costat dret de la capçalera, coberta amb teulada a doble vessant. La capella queda situada entre les construccions del seu entorn, de manera que des de l'exterior és difícil distingir-la. L'element que resta més visible és el campanar d'espadanya d'un sol ull que conserva la campana i que es troba sobre la façana de la casa que es veu des del camí d'arribada al conjunt. La porta principal de la capella s'obre al costat esquerre de la nau i dóna al pati d'entrada de la casa més nova. La porta és amb llinda de pedra horitzontal que porta una inscripció amb la data 1788 i una creu al centre. L'interior és d'una sola nau, coberta amb volta de quatre trams de creu, amb totes les parets i volta policromada recentment. Conserva un retaule de fusta que es va construïr el 1948 i que te decoració de tipus neo-gòtic sense policromar. La sagristia es troba a la banda sud i s'accedeix des de la nau. L'element més destacable és una calaixera amb capella que data probablemnt de l'època de construcció de l'església.</p> | 08139-6 | Al costat del Puig de la Balma | <p>Probablement la capella dati d'època romànica o gòtica, tot i que és difícil precisar principalment perquè degut a la seva ubicació és difícil veure l'obra de construcció. Sembla que l'antiga església ja és citada l'any 1338 (Ferrando, 1993). A la documentació conservada al mas, el 1441 s'esmenta un pujador que hi ha sobre l'església de Santa Margarida; també la consueta de Mn. Jaume Oller del 1592 (Arxiu del Bisbat de Vic) l'esmenta, fent referència a una imatge de la Mare de Déu antiga i un retaule que necessitava reparació. La data 1788 que hi ha a la façana és d'una restauració que es va fer fruit d'una donació testamentària d'un descendent del mas, Josep Puig. El 1791 es beneí l'església amb autorització del bisbe Francesc Veyàn de Vic. Fins la segona meitat del segle XIX la capella era un edifici aïllat, ja que l'hereu Valentí Puig va abandonar la casa del cingle i s'instal·là en una nova que feu construir paret per paret amb la capella, formant un sol cos. A l'inici de la Guerra Civil, el 1936, va ser profanada i van cremar tot el que hi havia al seu interior. Entre 1944 i 1946 es va restaurar i renovar el culte. També es va construir el nou retaule de fusta, així com la resta del mobiliari, que va ser inaugurat l'any 1948. Les imatges del retaule corresponen a Sant Josep, Santa Margarida i Sant Ignasi.</p> | 41.6936900,1.9624700 | 413663 | 4616288 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80728-foto-08139-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80728-foto-08139-6-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | La festa es celebra el dia 20 de juliol. | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80770 | Molí del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-mig-1 | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell. HOMS, M. Mercé (2005). El sindicat remença de l'any 1448. Col·lecció Documents de l'Arxiu Municipal. Ajuntament de Girona.</p> | XI-XIX | <p>El molí del Mig es troba molt a prop del nucli urbà de Mura, al peu de la carretera que des de Rocafort porta al poble, i al costat de la riera de Nespres. L'edifici ha estat transformat i ampliat en diverses èpoques degut a l'acció dels aiguats principalment; és per això que no es conserven elements medievals, sinó de segles propers. L'edifici del molí es troba a un nivell inferior al de la carretera, de manera que aquesta queda al nivell de les teulades. És un edifici de planta allargada paral·lel a la riera i format per diferents edificacions que s'han anat afegint al cos inicial que es troba a la part central. La planta baixa de l'edifici alberga les diferents dependències del molí, mentre que al primer pis s'ha habilitat l'habitatge actual, i a l'últim cos hi ha el molí fariner. L'estructura de l'edifici és de pedra amb teulada a doble vessant i finestres petites que s'obren a la riera. Les diferents ampliacions es poden veure clarament, ja que sempre s'afegien davant la porta principal, i en aquestes consta la data de construcció de cada fase. Així, en entrar a l'edifici accedim al primer cos (a la banda de llevant) que va ser realitzat fa uns 30 anys després d'un important aiguat. En aquest espai hi ha diferents objectes utilitzats al molí, així com un corral. La porta que dóna accés al següent cos és de llinda horitzontal de pedra i porta gravada la data 1730. Durant molt temps aquesta era la porta principal del molí. Aquest segon cos alberga la premsa que s'utilitzava tant per fer vi com oli, els cups de l'oli situats sota el nivell del paviment en nombre de cinc per tal de fer la decantació de l'oli amb aigua que es pujava de la riera, al costat hi ha una xemeneia on s'escalfava l'aigua per fer aquesta tasca, així com deferents tines del celler. Destaca el paviment que aprofita antigues pedres del molí per enllosar. Des d'aquí s'accedeix al tercer cos a través d'una porta que porta gravada a la fulla de fusta de la porta la data 1711. La porta és adovellada d'arc rebaixat. Aquest cos alberga la maquinària del molí i és segurament el més antic. Aquí hi ha un trull d'oli format per un recipient fondo amb parets de lloses de pedra i la mola al centre. A vegades aquesta mola es substituïa per una més allargada que s'utilitzava per escairar blat de moro. Hi ha també els engranatges que mouen el molí de farina que es troba en el pis superior i que es van aprofitar per moure una dinamo a traves de corretges de transmissió que produeixen energia elèctrica per ús de la casa. El molí va ser la primera casa que es va produir energia de Mura. El sistema de politges mou l'escairador/trull, ja que l'aigua de la bassa entra al nivell inferior d'aquesta zona. D'aquest espai es passa al quart cos, on hi havia l'habitatge dels moliners. En ell hi ha una campana del foc, una pica, una finestra amb festejadors i diferents estris i objectes de la vida domèstica. Des del cos anterior s'accedeix al primer pis, on hi ha el molí de farina i vàries pastadores i altres objectes per la fabricació de pa. El molí conserva en ús la bassa que es troba darrera de la casa, entre aquesta i la carreters, ja que el molí encara es posa en funcionament com a mostra en el museu. També conserva el canal i les diferents comportes que donen pas a l'aigua que s'agafa de la riera de Nespres després de l'antic molí del Melsa. El rodet del molí és de ferro, tot i que anteriorment havia sigut de fusta, i l'aigua que mou aquesta roda torna a sortir a la riera davant la façana principal del molí a través d'un túnel.</p> | 08139-48 | Raval de Mura | <p>El molí del mig és una de les edificacions més antigues de Mura, que ja surt documentada a principis del segle XI. En 'l'Spèculo del Monestir de Sant Llorenç del Munt' (inventari de les escriptures de vendes i drets dels monestir) hi ha un document de l'any 1055 on consta una concessió feta per l'Abat del monestir d'una casa amb hort, colomer, molí, trull, terres i vinyes, que es troba al costat del riu Nèspola. Conserven molta documentació en pergamí des d'aquesta època, amb la que es podria fer un seguiment històric important del molí.</p> | 41.7007400,1.9660500 | 413970 | 4617067 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80770-foto-08139-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80770-foto-08139-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80770-foto-08139-48-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | La família conserva un arxiu familiar des del segle XI que permet fer el seguiment històric del molí. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80857 | Sarcòfag de l'església de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-lesglesia-de-sant-marti | XII ? | <p>Sarcòfag de pedra de forma paral·lelepipèdica cobert amb tapa que forma dues cares a modus de teulada. Totes les superfícies de les cares i de la tapa estan motllurades amb línies horitzontals, i a les dues cares del triangle lateral de la tapa hi ha una creu inscrita en un cercle i voltada de raigs solars. És petit, probablement dels que s'utilitzaven com a ossaris.</p> | 08139-135 | Església de Sant Martí | <p>Amb motiu de les obres de rehabilitació de l'església de Sant Martí entre 1982 i 1984 es descobrí un sarcòfag de pedra en obrir un portal emparedat a la part de llevant de la primera nau, és a dir, de la més antiga. La rehabilitació es va portar a terme pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona que tenia la finalitat bàsica de fer més llegible el monument i consolidar les parets en mal estat degut a les diferents reformes al llarg dels segles. Actualment es troba exposat a la paret lateral esquerra de l'església, sobre dues peanyes de pedra.</p> | 41.6989500,1.9759100 | 414788 | 4616858 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80857-foto-08139-135-1.jpg | Inexistent | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | La cronologia es relaciona amb l'època de construcció de les naus centrals, és a dir, el segle XII; per tant correspondria a final del romànic i principis del gòtic. | 93 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 80889 | Cal Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-8 | XVI | <p>Habitatge situat entre el carrer Joan Alavedra i la riera de Nespres, entre mitgeres d'altres cases. La façana principal s'obre al carrer Alavedra. Manté una estructura similar a les del conjunt; de planta baixa, pis, golfes sota teulada, teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana, i amb una planta semi-soterrani a la que s'accedeix a peu pla des de la banda de ponent, on es troben els horts i altres coberts. La façana principal que s'obre al carrer presenta planta, pis i golfes feta en pedra calcària i tosca vista. La porta és adovellada i situada a un costat, amb un escut amb el relleu d'unes tisores obertes, mentre que a l'altre costat hi ha una finestra amb la data 1575 i una creu gravades en una llinda que forma un petit arc conopial. Al pis hi ha dues finestres, disposades sobre les obertures de la planta, la de la dreta amb la data 1702 gravada a la llinda, i l'altre amb la inscripció JESIIIIIA, amb motllura ondulada a l'ampit i als muntants, i amb una decoració motllurada disposada sobre la llinda. A les golfes s'obren tres finestres d'arc de factura moderna. La façana dels horts no presenta elements remarcables, únicament un pas elevat que forma un pont i que comunica la casa amb l'hort per salvar el carrer que queda entre mig. A l'interior conserva la volta en la planta baixa que, pel desnivell del terreny, queda subterrània per la banda de llevant i mig excavada a la roca. Es tracta de l'espai destinat a celler en el que també resta la part baixa de la paret d'un tina circular.</p> | 08139-167 | Nucli urbà | <p>El carrer Joan Alavedra probablement formaria part de la sagrera construïda al voltant de l'església parroquial de Sant Martí. L'establiment medieval de la zona de Mura s'organitzà a l'entorn del castell i de la parròquia, citada documentalment al 955, on la riera de Nespres rebia el nom de riera de Sant Martí. Però, molt probablement, abans d'aquest establiment ja hi havia diferents grups que habitaven les coves dels entorns. Des dels orígens el castell i el terme de Mura van estar sota la tutela dels comtes de Barcelona, tot i que els monestirs de Sant Cugat del Vallès i de Sant Llorenç del Munt tenien també propietats. La primera menció del castell és del 978, formant part d'un conjunt defensiu de la vall de Nèspola que actuà durant un temps com a terme. El nucli urbà es formaria al voltant de l'església de Sant Martí, formant una sagrera, en la que l'any 1365 vivien 32 famílies. Degut a la pesta negra s'abandonaren molts conreus i cases i posteriorment, la guerra del Francès va contribuir també a la disminució del poblament que el 1553 era de 16 cases i al 1592 de 20 cases. El segle XVII augmentà arribant a 49 cases juntes, el 1782 tenia 103 habitants i el 1860 hi havia 126 al poble i 12 al raval, riera avall. L'església parroquial de Sant Martí fou l'eix d'unió de les primeres cases que es començaren a aixecar. En un document del 1004 ja s'esmenta la vila al terme de Nèspola a la parròquia de Sant Martí; és la donació d'una casa amb cort, terres de conreu i ermes i una roureda feta per Aigó a Bernat. Per tant l'agrupació de cases ja existiria els primers segles medievals, amb modificacions a diferents èpoques i amb la més important probablement després dels terratrèmols del segle XV, aquesta podria ser l'explicació de que la major part de dates que trobem a les cases són posteriors a aquesta època així com la tipologia constructiva excepte elements molts puntuals. Aquesta casa correspon a una etapa d'ampliació del nucli a finals del segle XVI i principis del XVII. Probablement substituint un habitatge més antic. Les múltiples remodelacions fetes al llarg del temps han modificat l'estructura originària tot i que resten elements puntuals com les llindes i el celler amb volta i tina.</p> | 41.6993800,1.9754700 | 414752 | 4616907 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80889-foto-08139-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80889-foto-08139-167-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | La casa es coneix com cal Ferrer, ja que havia estat una ferreria. Les tisores de la llinda de la façana poden recordar que en algun moment hi havia un sastre, poden estar relacionat amb la casa de Guillem Diner anomenada cal Sastre a la consueta de Mura de 1595. | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 80730 | Capella de Sant Jaume de la Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-jaume-de-la-mata | <p>COLL, X. (1988). Mura a 'Història del Bages', vol. II. Ed. Parcir, Manresa. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | XIX | <p>Església d'una nau amb petits cambrils, orientada est-oest i situada al costat del mas de la Mata. És de planta rectangular i coberta amb teulada a doble vessant i amb sagristia afegida a la nau per la banda est, quedant inclosa en el volum rectangular de la planta de l'edifici. La porta és amb llinda i amb muntant i llinda encalats (seguint un costum característic a les cases de la zona que s'està perdent), centrada a la façana, amb un ull de bou circular a la part superior i rematada amb campanar d'espadanya obrat amb maó amb una única obertura rematada amb teulada que forma un arc exterior mixtilini amb una creu de ferro a la part superior. Actualment no hi ha campana.</p> | 08139-8 | La Mata | <p>La capella es troba dins les propietat del Mas de la Mata, encarada cap al turó del Montcau. Alguns investigadors situen els seus orígens entre els segles XV i XVI (Ferrando, 1983), i que va ser construïda pels propietaris del mas. El 1517 es fa una indulgència sobre la capella del mas de La Mata. La major part de la documentació que en fa esment és de mitjans del XVIII; el 1755, en un document en què el Bisbe de Vic concedeix indulgències a qui la visiti. Pocs anys després, és el Papa Climent XIII qui concedeix una butlla d'indulgència plenària (el 1761). Va ser destruïda totalment durant les Guerres Carlines i va ser refeta a mitjans del segle XIX, tot i que anteriorment, al 1772, també consten reconstruccions de la capella. El 1861 s'allarga la capella per la part de l'absis i es construeix el cambril pel sant i a sota la sagristia. Durant la Guerra Civil del 1939 la imatge de Sant Jaume i la campana van ser malmesses; fent-se una restauració del conjunt el 1940, s'instal·la un nou altar construït per la casa Butsems de Barcelona i es restaura la imatge per la casa Renalies de Terrassa. El mateix any es restitueix el culte, que es manté actualment. La campana va ser retirada l'any 1984 per evitar el seu robatori, i es guardava a la casa pairal, d'on va ser robada el mateix any.</p> | 41.6663400,1.9890700 | 415841 | 4613225 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80730-foto-08139-8-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | La capella és dedicada a Sant Jaume, que provocava la celebració d'un aplec que va ser molt popular. La capella conservava diferents reliquiaris que contenien relíquies de 20 sants amb permís concedit pel Bisbe de Vic el 1861. Actualment es guarden a la casa de La Mata. També la capella disposa d'un arxiu parroquial modern. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80829 | Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-de-sant-llorenc-del-munt-i-serra-de-lobac-1 | <p>AMBRÓS I MONSONÍS, Jordi (1998). Text normatiu. Modificació del Pla Especial de protecció del medi físic i del paisatge de l'Espai Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Diputació de Barcelona. www.diba.es/parcs/stllorenc/stllorenc.htm</p> | <p>El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac està situat a la serralada Prelitoral Catalana, a cavall entre les comarques del Bages i del Vallès Occidental, entre el riu Llobregat i el riu Ripoll. El parc natural està format per dues serralades, que són precisament les que li donen el nom, i que s'uneixen a l'anomenat coll d'Estenalles. És un paisatge pedregós, amb cingles i canals obagues resultat de l'acció erosiva de l'aigua sobre conglomerats, lutites i gressos dipositats durant l'Eocè i l'Oligocè. El clima és mediterrani subhumit amb variacions segons l'altitud i zona. Hi ha una vegetació i fauna de tipus mediterrani, amb presència d'algunes espècies eurosiberianes. Bàsicament hi ha alzinars i rouredes, tot i que també hi ha pi blanc, roig i pinassa, faig, freixe i teix. Entre les espècies faunístiques destaquen el porc senglar, gat mesquer, aliga perdiguera, ratolí de bosc, falcó pelegrí, talpó roig, talpó muntanyenc i salamandra. La zona del parc té una superfície de 13.694ha. El Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l'Obac forma part de la xarxa d'espais naturals, promoguts i gestionats per la Diputació de Barcelona i els ajuntaments de la zona: Castellar del Vallès, Granera, Matadepera, Monistrol de Calders, Mura, El Pont de Vilomara i Rocafort, Rellinars, Sant Llorenç Savall, Sant Vicenç de Castellet, Talamanca, Terrassa i Vacarisses. La zona sud del terme municipal de Mura és la que forma part del Parc de Sant Llorenç, per sota el terme que marca la riera de Nespres cap a l'oest i centre, i per sota la carretera del coll de Lligabosses per l'est. Per tant, una part molt important de Mura forma part del Parc, motiu pel qual bona part del terme està protegit per la seva normativa. El Parc Natural configura un anell verd que envolta sectors fortament urbanitzats. L'interés paisatgístic, biològic i cultural del massis de Sant Llorenç de Munt i Serra de l'Obac justifica que s'hagi creat un espai protegit. Un espai pel foment d'un ús racional del territori que faci possible l'aprofitament ordenat dels recursos amb l'objectiu de fer compatible els valors naturals, culturals amb les activitats socioeconòmiques dels seus habitants.</p> | 08139-107 | Mura | <p>L'any 1932 la Generalitat republicana el va incloure en el planejament, degut al seu valor paisatgístic i natural, constant ja la necessitat de protecció. L'any 1936 va ser inclòs en un sistema de parcs naturals provincial establert pel pla General d'Ordenació de la Província de Barcelona. Des del 1972 el massís de Sant Llorenç està protegit per un Pla especial d'ordenació que ha promogut la Diputació de Barcelona, dictant mesures legals de protecció i conservació en un Pla d'Ordenació del massís fet per la Diputació de Barcelona i delimitant l'àrea del parc. L'any 1982, s'aprova la revisió del Pla General ampliant a 9.638 ha. L'any 1987 la Generalitat aprova el decret que permet acomplir al parc les exigències de la Llei d'Espais Naturals (106/1987 de 20 de febrer, pel que es crea el Parc). Actualment, després d'una darrera ampliació de protecció (decret 328/1992 de 14 de desembre), el Pla especial arriba a les 13.694 hectàrees, distribuïdes en 12 municipis de tres comarques diferents. A la comarca del Bages, Monistrol de Calders, Mura, el Pont de Vilomara, Talamanca i Sant Vicenç de Castellet. Al Vallès Occidental, Castellar del Vallès, Matadepera, Rellinars, Sant Llorenç Savall i Terrassa.</p> | 41.6657600,1.9900400 | 415921 | 4613160 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | La Diputació de Barcelona és propietària del 45 % de la superfície protegida. Des del 1994, el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac està agermanat amb el Parc Natural de Huétor, a Granada, amb el qual manté un pla de treball triennal. L'Oficina del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac es troba al Mas La Mata, Ctra. De Terrassa a Navarcles, km 14,8., al terme de Mura. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80884 | Ca l'Arola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larola-0 | <p>Ca l'Arola és una casa de poble que ha sofert recentment una important rehabilitació que ha procurat ser fidel a l'antiga estructura de la casa, així com tenir cura de la recuperació d'elements típics del lloc. Cal distingir entre la casa antiga i la casa nova, tractant-se de dues cases diferenciades, que formen part del mateix conjunt, ja que una va ser el primer mas que va ser ampliat posteriorment (en època modernista), quedant la casa dividida en dos habitatges, un a la planta baixa i un altre al pis; el segon aprofita estructures de la rehabilitació que es va fer a finals del s. XIX i que manté elements d'estil modernista rural, mentre que el de la planta baixa i la planta semi-soterrani era l'antic mas. L'edifici és de planta baixa que queda a nivell del carrer, un pis que queda sota teulada i un soterrani que queda a un nivell més baix a causa del desnivell que presenta el terreny on s'assenta el conjunt. L'estructura general manté tres crugies paral·leles que es repeteixen als tres nivells, i una perpendicular a totes elles, que és l'ampliació de la banda de migdia, sobre la que hi ha les eixides. A la planta soterrani hi ha els cellers i les antigues corts del bestiar. Els cellers són de volta de canó de tosca, excepte la zona de l'angle NO, que és de bigues de roure que suporten un sostre de taulons de fusta sobre els que hi ha un re-ompliment de pedra i sorra sobre el que s'assenta el paviment de rajols del pis. Aquest tipus de sostre és el que correspon a la casa més antiga, probablement anterior al s.XV, quan es comença a generalitzar la volta a la zona. En aquest espai dóna la boixa d'una antiga tina de la que queden vestigis al pis. A l'angle NE hi ha un antic pou o cisterna circular excavada a la roca. L'accés a aquesta zona de cellers es realitza a través d'un passatge que actualment està cobert en part per una terrassa de nova construcció, amb el paviment fet amb còdols de pedra i que baixa en pendent salvant el desnivell entre la planta baixa i la planta soterrani; a banda i banda hi ha els compartiments que servien per corts de bestiar. La planta baixa ha estat molt reformada, tot i que conserva l'estructura de tres crugies, amb la sala al centre i les habitacions a cada costat, amb una eixida que tanca per la banda de migdia en la que s'obren dos arcs de mig punt. A la sala es van posar un rellotge i una capella encastats procedents d'altra casa. La cuina conserva els antics fogons tallats en pedra, la boca dels forn i la campana del foc. Al pis de la casa es conserva també la mateixa estructura, però amb una tipologia constructiva de finals del s. XIX pel tipus de portes i alçada de parets. El conjunt es completa amb una tina exterior que queda comunicada actualment amb la casa a través del primer pis. Era una tina d'una capacitat considerable i probablement tingués dos compartiments, ja que conserva dues boixes que donen a l'exterior. En la rehabilitació noucentista es va habilitar com una torre de vigía, amb una escala de cargol que permet accedir a una terrassa superior, augmentant l'alçada de la tina i fent una decoració d'arcuacions i merlets a la part superior, que li dóna un aspecte singular al conjunt. La segona tina de la casa, de la que hem parlat abans, es trobava a l'angle NO i va ser integrada a l'estructura de l'habitatge, ja que a la planta baixa es conserva la meitat de la paret circular folrada amb cairons ceràmics i al primer pis es va habilitar com un balcó semicircular. La casa no conserva cap llinda amb inscripció original, ja que les que hi ha actualment són re-aprofitades d'altres cases. Cal anotar l'existència d'un celler habilitat en la darrera reforma en el que es van ubicar diferents utensilis relacionats amb el vi, com un alambic, una premsa, barrils i una important bóta de roure. Es conserven molts mobles, eines i diferents útils típics de les cases de pagès, fins i tot un carro i una tartana. Al costat de l'era de la casa es va habilitar un cobert com a capella particular.</p> | 08139-162 | Nucli urbà | <p>No disposem de documentació que permeti saber quina de les cases que s'esmenten a la consueta de Mura correspon a ca l'Arola. Hem de distingir dues cases, la més antiga amb estructura de casa de pagès que estava envoltada de camps de conreu, i la moderna de factura modernista fruit d'una important rehabilitació que es va portar a terme a finals del segle XIX sobre la casa de pagès ja existent. A la mateixa època es va fer una rehabilitació de la tina exterior allargant l'alçada, fent un terrat amb barana de merlets per donar-li l'assemblança a una torre, fet que li proporciona una fesomia singular tot i que ha modificat el destí d'origen de la tina. No es conserven llindes amb data originals a la casa. Per l'estructura general podria tractar-se d'un edifici dels voltants del segle XVII, per tant de l'època en que es construeixen altres cases al nucli de Mura de factura similar.</p> | 41.7001094,1.9771796 | 414895 | 4616986 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80884-foto-08139-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80884-foto-08139-162-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Informació oral de la Sra. Adela Tapioles. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80874 | Aqüeducte de cal Llobet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-cal-llobet | Només conserva un fragment | <p>Fragment de l'arrencada de dos arcs de l'antic aqüeducte de cal Llobet. L'arrencada forma una pilastra baixa adossada a una paret dels horts de la casa, a la banda de migdia, sobre el que recolzen els inicis de dos arcs, un a cada banda, dels que no resta res més. A l'altre costat de la riera es pot veure lleugerament el punt en què recolzava l'altre extrem de l'aqüeducte.</p> | 08139-152 | Cal Llobet | <p>A, nucli urbà hi havia dos aqüeductes que portaven aigua per regadiu i altres usos. Hi havia un aqüeducte que venia de la banda de Cal Serit, al raval de Mura, i que portava aigua a la bassa del Molí del Faura salvant el desnivell de la riera de Nespres. Aquest aqüeducte, era una construcció important, portava inscrita la data 1430. L'altre aqüeducte que era de factura similar es trobava davant de cal Llobet i portava aigua de la font de Foradot als horts de la casa que estaven a l'altra banda de la riera de les Nsepres. Els dos aqüeductes van desaparèixer en els aiguats de l'any 1962, restant únicament aquest petit vestigi.</p> | 41.6989800,1.9753200 | 414739 | 4616862 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80874-foto-08139-152-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Informació oral de Jordi Perich i Octavi Surrallès. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 80817 | Gegantons de Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegantons-de-mura | XXI | <p>Mura té dues figures populars de gegantons. Hi ha una figura masculina, en Joanot, i una femenina, la Tina, que tenen aspecte de nens, amb els braços llargs al costat del cos i vestits amb bata i camisa de màniga llarga a sota. Ella porta un cistell amb flors i ell té els braços doblegats. Les figures estan formades pel cap i l'estructura inferior de fusta per portar-los, d'aquesta manera es poden utilitzar com a gegants i com a nans, ja que tenen la boca oberta per tal que els portadors puguin mirar, si els porten com a nans.</p> | 08139-95 | Rectoria de Mura | <p>Les dues figures van ser realitzades en cartró pedra per la muratana Felisa Prat, així com els vestits de roba. Van ser batejats a Mura durant la Festa Major de l'any 2004.</p> | 41.6990100,1.9761400 | 414807 | 4616865 | 2003-04 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80817-foto-08139-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80817-foto-08139-95-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Felisa Prat | Informació oral de Felisa Prat. | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 80920 | Fons documental de l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-nacional-de-catalunya-2 | XX | <p>L'Arxiu Nacional de Catalunya conserva documentació referents al municipi de Mura i catalogada en diferents fons: - Fons Generalitat de Catalunya (Segona República) (Núm. 1) Ref. UC 2374 Pressupost ordinari de Mura (any 1934). Ref. UC 6157 Expedient de constitució d'ajuntaments del Bages (Mura) (any 1936-1937). Ref. UC 6169 Junta de Seguretat Interior. Població i incautacions. Bages (Mura) (any 1936-1937). Ref. UC 6808 Comitè d'Apropiacions. Expedients d'incautació del Bages (Mura (any 1936 / 1939). - Fons Francesc Macià (Núm. 264) Ref. UC 4794 Correspondència rebuda pel President Francesc Macià procedent de l'Ajuntament de Mura (any 1931-1933). - Fons Brangulí (Núm. 42). Fons fotogràfic. - Fons Montserrat Sagarra i Zacarini (Núm. 428). Fons fotogràfic.</p> | 08139-198 | Carrer de Jaume I, 33-51. 08195 SANT CUGAT DEL VALLÈS | <p>L'Arxiu Nacional de Catalunya es va crear l'any 1980, adscrit al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, dins la Direcció General del Patrimoni Cultural, essent la institució arxivística cabdal del país, encarregada d'aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya. L'Arxiu ingressa, recupera i gestiona la documentació generada per l'acció política i administrativa dels departaments, organismes i empreses de la Generalitat, d'acord amb el que defineix el Decret 76/1996, de 5 de març, que regula el sistema general de gestió de la documentació administrativa i l'organització dels arxius de la Generalitat de Catalunya. En aquest sentit, és una institució que està al servei de l'Administració i dels ciutadans. El Fons de l'Administració local inclou la documentació vinculada a la institució que es considera el precedent contemporani de la Generalitat de Catalunya; d'una banda trobem la Mancomunitat de Catalunya, dins la qual caldrà destacar essencialment la documentació de Tresoreria (1914-1925) i, d'altra banda, el fons de la Comissió Liquidadora de la Mancomunitat creada durant la dictadura de Primo de Rivera per tal de gestionar la liquidació dels comptes de l'extingida Mancomunitat (1925-1932). L'Àrea dels Fons de l'Administració realitza els treballs relacionats amb la conservació dels testimonis documentals que, especialment al llarg del segle XX, ha produït l'Administració pública a Catalunya. També recupera tota aquella altra documentació que, d'acord amb la legislació, té una especial rellevància per al coneixement de la nostra història nacional. Una faceta important d'aquesta activitat, que desenvolupa l'Àrea dels Fons Històrics, és l'ingrés d'aquells fons de propietat privada que li són donats o dipositats pels seus propietaris o posseïdors. L'Àrea dels fons d'Imatges, gràfics i audiovisuals dóna el tractament específic en funció del suport als documents i arxius d'imatge i so. Aquests han adquirit una importància creixent en el conjunt del patrimoni documental i requereixen unes condicions de conservació i descripció específiques. Aquesta àrea vetlla també per la recuperació dels fons d'aquestes característiques i pel seu ingrés a l'Arxiu Nacional. Actualment el centre conserva més de 500 fons i col·leccions que ocupen 30.000 metres lineals. En relació als arxius d'imatge i so, el centre aplega també més d'un milió i mig d'imatges, destacant els quasi dos-cents mil negatius de vidre i els quatre-cents mil positius, un milió de plànols i mapes i més de 25.000 cartells.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Informació facilitada per l'ANC. | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 80804 | Fons del Museu Comarcal de Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-comarcal-de-manresa | <p>Es conserven un conjunt de 294 fragments dels quals 289 són de ceràmica feta a mà, i els altres corresponen a restes humanes i fragments de pedra, amb el número d'inventari MCM-17 com a jaciment. D'entre aquests fragments, hi ha 4 d'exposats a la sala del museu (MCM 259, 260, 261 i 262) de ceràmica feta a mà del període del bronze mig-final. L'altre objecte procedent de les coves de Mura exposat al museu és el motlle per a foneria número d'inventari MCM-263, que és una pedra de 8x6,3 cm. amb encaixos per a fondre 2 punxons o agulles.</p> | 08139-82 | Manresa | <p>El Museu de Manresa conserva un material en dipòsit procedent de Mura. La forma d'ingrés al museu és dubtosa, del que formen part des de l'any 1936. Probablement van ingressar amb un conjunt de materials arqueològics procedents del Centre Excursionista Montserrat, entitat que es va dedicar a recollir material en les excursions que realitzava a principis del segle XX. L'any 1936 es van unificar les col·leccions dels dos centres excursionistes de Manresa entrant a formar part aquest material dels fons del Museu Comarcal de Manresa. És probable que part del material fou recollit a la Cova de Mura, tot i que pot haver barrejat material d'altres cavitats de la zona.</p> | 41.7006400,1.9767900 | 414864 | 4617045 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Informació facilitada pels tècnics del Museu. | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||||
| 80729 | Capella de Sant Lleïr | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-lleir | <p>BALLBÉ, M. (1997). Aportació històrica de Mura. Vol. I. Inèdit. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 16 El Bages. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.</p> | XIII-XIX | <p>La capella es troba als peus del turó on es troben les runes del castell de Mura i davant de la masia del mateix nom. Està en una zona de camps de cultiu. És una edificació senzilla, de planta rectangular i coberta amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a ponent, on s'obre la porta, d'arc adovellat amb un ull de bou a sobre. Els murs exteriors són lleugerament convergents cap a l'interior. L'interior és cobert amb volta de canó. No té absis, ni diferenciació del presbiteri amb la única nau rectangular. Destaquen al mur de tramuntana les restes d'un contrafort de pedra i la base d'un anterior mur a la façana posterior. Sobre la porta hi ha una inscripció tallada en un bloc de pedra que fa referència al personatge que va fer reconstruir la capella: REDIFICA ESTA CAPELLA JOAN ST LLAHI LO ANY 1806. L'interior està decorat amb pintures de tipus ornamental d'estil neoclàssic a la volta del sostre.</p> | 08139-7 | Zona Sant Lleïr, castell de Mura | <p>L'actual obra és una reedificació sobre les runes d'un edifici anterior que va aprofitar les restes d'aquest, tal i com es pot veure en part dels murs i que queda testimoniat en la inscripció de la porta. Probablement la primera església fou edificada en època medieval, tot i que no n'hem trobat referències. Segons Ferrando i Roig és nomenada l'any 1240; també el 1338 en el testament de Galzeran de Sau, rector de Mura. També segons explica aquest autor, l'any 1506 va ser renovada pel seu propietari Joan Santllehir. A la consueta de Mura de l'any 1592 feta pel rector Jaume Oller, consta que des de temps immemorials la parròquia de Mura pujava en processó a la capella el dilluns de la setmana de l'Ascensió. Aquell dia es feia missa a Sant Lleïr, així com el 4 de setembre, diada del sant. Potser per això el camí de Mura a Sant Lleïr era conegut el 1620 com camí de Sant Lleïr. El 1796 la capella es trobava en estat ruïnós i el bisbe de Vic va prohibir la celebració de la missa de la processó fins que es reparés (Arxiu Episcopal de Vic, visites pastorals). Pels volts de 1798 es va fer la primera rehabilitació a càrrec del propietari, Joan Vall. Posteriorment, l'hereu del mas Sant Lleïr en va fer una altra més complerta, en la que es van renovar la volta i reparar alguns murs i l'interior de la capella, al que correspon la inscripció sobre la porta. Des de l'any 1680, de les relíquies dels Sants Màrtirs donades pel Papa Innocenci XI a Mura, la corresponent a Sant Desideri fou entregada pel canonge Diner a la capella de Sant Lleïr. L'any 1936 va ser profanada i des de llavors no mantenia el culte fins que l'any 1991 va ser restaurada i retornada al culte l'any 1995.</p> | 41.6969200,1.9921900 | 416140 | 4616617 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80729-foto-08139-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80729-foto-08139-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80729-foto-08139-7-3.jpg | Legal | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Hem trobat el topònim escrit de diferents maneres: Sant Lleïr, Santlleïr, Santllehir. Agafem el de l'advocació de la capella com a original. | 98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80799 | Balma de la Pola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-pola | <p>FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | No es conserven estructures d'habitatge. | <p>La balma de La Pola és una cavitat d'una longitud considerable i bastant fonda que forma una cornisa important que protegeix l'interior, que està orientat a migdia. Té poques restes visibles, tot i que a la part superior del sostre de la balma queda alguna resta de probables murs de tancament i un fragment de mur. A l'interior hi ha la font de la Pola. Actualment s'utilitza esporàdicament com a zona de pic-nic de colles d'excursionistes que han disposat taules de ciment i pedra en un racó. Segons la documentació, sembla probable que en aquest indret hi hagués hagut una balma obrada important, ja que s'esmenta el mas de la Pola.</p> | 08139-77 | Turó de la Pola | <p>El mas de La Pola apareix documentat per primera vegada l'any 1336 en un pergamí del fons documental de la casa La Mata. El 1400 Ramon Sescomes prenia possessió del castell i terme de Mura després de compra-ho a Martí l'Humà; aquest concedia en emfiteusi els masos de la Pola i la Rouriga (aquest darrer es trobava a la fondalada de la Porquerissa). Més tard, el 1423 els dos masos eren establerts per Joan de Peguera, gendre del ja mort Ramon Sescomes i administrador del castell i terme de Mura. El 1568 Joan Vall ven el mas de la Pola al senyor del castell de Mura, Bernat Peguera que el tornà a vendre el 1570. En els cens de població de 1592 ja no consta el mas de la Pola, probablement perquè ja estaria deshabitat. Encara surt esmentat el 1601 quan Francesc Vall ven el dret de cultiu del mas, junt als dels masos Rouriga i Ginebreda (APM, consueta), cosa que ens fa pensar que en aquesta època ja no actuaria com a habitatge. No sabem si el mas de la Pola seria la mateixa balma, o si la balma seria utilitzada com a corral o dependència del mas. Probablement el mas es trobaria a prop de la font, de manera que la bauma de La Pola tenia una utilitat segura (Ballbé, 1997). Podia haver tingut una relació amb la torre de La Pola que seria un punt clau de control en una zona en que hi havia diferents masos habitats en l'època (la Pola, casa de l'Espluga, Rauriga, la Porquerissa) i un possible castell (Sapera). Tot i que són probabilitats no constatades arqueològicament, ell lloc va ser documentat i donat a conèixer per Antoni Ferrando (1983). La zona de Sant Llorenç del Munt és geològicament, de conglomerats calcaris, fet que ha propiciat una gran formació de cavitats càrstiques que es van formar a l'Eocè inferior. Moltes d'aquestes cavitats han estat utilitzades com aixopluc al llarg dels temps, essent una de les primeres tipologies d'habitatges de la zona molt freqüent al terme de Mura. Moltes d'aquestes balmes conserven elements arquitectònics afegits consistents en murs que tanquen l'obertura de la balma per ocupar l'interior. Algunes han acabant desenvolupant un habitatge complex com el Puig de la Balma o el Peric, mentre que d'altres tan sols tenien unes poques parets per fer funcions d'aixopluc de persones i animals. Sembla que aquest fenomen s'iniciaria en època medieval, tot i que seria necessària una recerca a fons per determinar els usos de cada una d'elles. Com a dada històrica cal recordar que el 1850 les coves i abrics naturals van ser tapiats per ordre del Capità General per posar fi als malfactors que trobaven refugi (Ferrando, 1993).</p> | 41.6542400,1.9650400 | 413824 | 4611905 | 08139 | Mura | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80799-foto-08139-77-1.jpg | Legal | Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2021-12-27 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.En les primeres dècades del segle XX alguns excursionistes i caçadors també van començar a fer aturada a la balma en els seus trajectes per la Serra de l'Obac. Un grup de caçadors, que pertanyien a la secció d'excursionisme de la Joventut Terrassenca, van decidir a finals dels anys 20 fer diverses obres de condicionament per tal que la font tingués aigua tot l’any i fer una zona d’esbarjo. Els impulsors van ser Valentí Rossinyol, conegut com el Tinet, en Pere Pallejà i en Hans Weichsel (mariner alemany que poc abans havia participat en la primera escalada oficial a la Castellassa de Can Torres). Es va demanar la col·laboració d’un paleta, en Puig, que va passar a ser conegut com 'el paleta de la Pola'; els materials es van pujar en un ruc des de l’Alzina del Salari. Es va fer una cisterna interna i una pica externa a la font, una taula de pedra circular i més endavant dues més petites, així com un armari rebost encastat on guardaven diversos estris, ja que els impulsors hi anaven sovint.Fins a la Guerra Civil a la zona hi havia molts carboners que feien estades a les barraques que construïen escampades pels boscs de la zona, a vegades amb la família (com el cas d’uns valencians que es van fer amics del Valentí Rossinyol, el Tinet, un dels que va impulsar l’arranjament dels elements que s’hi van fer a la balma). Hi havia places carboneres per tot arreu i trien fum quasi contínuament, amb una producció molt activa.L’obertura de la pista des de l’Alzina del Salari fins al coll de les Tres Creus va facilitar l’accés de persones, popularitzant-se el lloc, fins que amb la creació del Parc Natural es va prohibir l’accés rodat. | 94 | 2153 | 5.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 80768 | La Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vila-8 | <p>AADD.: Gran Geografia Comarcal de Catalunya.1991. BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997. FERRANDO I ROIG, A. (1993). El mas Puig de la Balma. Mura. Col·lecció Cavall Bernat, 23. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya.</p> | XIX | <p>Casal de planta quadrada, amb construccions adossades de diferent època i jardí tancat. La casa té planta baixa i planta pis per la façana principal, i un semisoterrani per la banda de llevant, ja que aprofita un desnivell; la coberta és de tres vessants de teula àrab. Conserva una estructura molt característica de finals del segle XIX, essent mínims els elements que es conserven de l'antiga construcció, tot i que molt significatius. Per la banda nord hi ha un cos adossat de planta baixa; i aquest a un altre, que està a un nivell superior i comunica amb les dependències annexes com corrals i quadres, que formen angle recte amb la casa. La façana principal s'obre a ponent, i té en un costat un portal d'arc rebaixat remarcat amb pedra sorrenca pintada de blanc i porta de fusta. En el centre de l'arc hi ha una pedra que sembla una dovella antiga, amb un relleu molt característic format per una cara en mig relleu de tipologia rústega flanquejada a banda i banda per dos quadrats en relleu amb una inscripció cada un; a sota d'aquest grup hi ha un escut amb una inscripció i les quatre barres catalanes. A sobre del portal hi ha un balcó emmarcat, llosana de pedra i barana de ferro de barrots retorçats i fent panxa. En la resta de la façana, hi han tres finestres verticals en planta baixa, i en la planta pis un balcó corregut i tres balconeres iguals a l'existent sobre del portal. Totes les obertures es troben enmarcades amb pedra sorrenca. El mur és de pedra arrebossat amb calç i pintat de blanc. La façana a migdia també hi han balconeres i una galeria de tres arcs en les dues plantes. La façana de llevant és de pedra vista amb dues balconades i un volum que surt mig en ruïnes on hi havia la comuna. A la banda nord, adossada a aquesta casa, hi ha les restes de l'antic celler i les tines que ara estan integrades en una construcció rehabilitada. Es conserven dues tines quadrades i una tina circular, totes folrades amb cairons. També l'antic celler que es troba al centre de les dues construccions i que és de volta de canó apuntada. Hi ha restes de murs d'opus spicatum a les parets externes de la banda nord entre les tines i la casa moderna. Probablement tenia trull d'oli, ja que es conserva una mola.</p> | 08139-46 | Zona El Puig de la Balma | <p>La construcció que podem veure actualment és molt moderna, de finals del segle XIX, aprofitant la ubicació d'un antic mas que es trobaria quasi totalment enrunat. Veiem tres etapes diferenciades: la del primer mas que estaria ubicat en la zona nord, on hi ha els nous apartaments i les tines, probablement dels primer segles medievals, com demostren les restes de murs d'opus spicatum; una segona construcció que probablement es faria adossada a l'antic mas per la banda de migdia, en la que hi ha un celler cobert amb volta de canó lleugerament apuntada que era l'antic celler, i en el que es conserva el forn de pa, espai al que segueix l'antiga casa de planta quadrada que conserva les llindes motllurades en algunes portes. Es tractaria d'una construcció iniciada en època gòtica i ampliada al segles XV i XVI. Probablement, la dovella de la porta principal correspongui a aquest mas. Finalment, a finals del segle XIX es va ampliar la casa afegint tot el cos per la banda de ponent i la de migdia, donant la configuració que veiem actualment. El document més antic que esmenta el primer mas és de l'any 1004, en una venda d'una casa amb cort, terres de conreu, ermes i una roureda al lloc dit la Vila (Ballbé, 1997). El 1079 trobem una nova venda d'un alou al mateix lloc. El 1270 un pergamí del Puig de la Balma fa esment d'un establiment a favor de Pere de Villa de tot el mas de la Villa situat al terme de Sant Martí de Muredine. El 1540, Llorenç Vila confirma una sèrie de masos a Rafael de Peguera, senyor del castell de Mura: mas de la Vila, que feia temps posseïa, i Rocapèrdiga, Reixac, Xammar, Casamartina, Oliveres, Muntada, Alsina, derruïts i deshabitats. (Butlletí del Club Pirinenc de Terrassa. Set-oct de 1925. Salvador Cardús p. 171-173). A la consueta de Mura de 1592 (APM) consta que al mas vivien 21 persones, cosa que demostra que es tractaria d'un important centre productiu que també posseïa altres masos. El 1617 (AT) hi ha una venda d'una terra que fa Joan Perich a Antoni Joan Vila. La Vila passarà a ser propietat del Puig de la Balma al segle XX. De fet, tot i que la propietat no era del Puig de la Balma, sí que va mantenir una relació històrica per la proximitat; el primer nom d'aquesta darrera casa era mas Espluga de Vila Mancada i els seus ocupants portaven el sobrenom Vila fins al segle XIV, podent ser els de les dues cases descendents dels mateixos.</p> | 41.6962700,1.9648800 | 413867 | 4616572 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80768-foto-08139-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80768-foto-08139-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80768-foto-08139-46-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. És una de les masies documentades més antigues del terme. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80792 | Blasó del mas la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/blaso-del-mas-la-vila | XVI? | <p>En el centre de l'arc rebaixat de la porta principal del mas La Vila hi ha una pedra que correspon a una dovella antiga, probablement procedent d'una de les cases antigues de la Vila. Es tracta d'un relleu molt característic format per una cara en mig relleu de tipologia rústega flanquejada a banda i banda per dos quadrats en relleu amb una inscripció cada un, el de l'esquerra – 15S – MA -, a la dreta SANTO-CHA-IOH. La O té dibuixada una cara esquemàtica a l'interior. A sota d'aquest grup hi ha un escut amb una inscripció a la part superior i les quatre barres catalanes a la meitat inferior. La inscripció no és clara, sembla que posi en dues fileres – SALVA BARD – ARPAIO . PIE.</p> | 08139-70 | Zona del Puig de la Balma | <p>El document més antic que esmenta el primer mas és de l'any 1004, en una venda d'una casa amb cort, terres de conreu, ermes i una roureda al lloc dit la Vila (Ballbé, 1997). El 1079 trobem una nova venda d'un alou al mateix lloc. El 1270 un pergamí del Puig de la Balma fa esment d'un establiment a favor de Pere de Villa de tot el mas de la Villa situat al terme de Sant Martí de Muredine. El 1540, Llorenç Vila confirma una sèrie de masos a Rafael de Peguera, senyor del castell de Mura: mas de la Vila, que feia temps posseïa, i Rocapèrdiga, Reixac, Xammar, Casamartina, Oliveres, Muntada, Alsina, derruïts i deshabitats. (Butlletí del Club Pirinenc de Terrassa. Set-oct de 1925. Salvador Cardús p. 171-173). A la consueta de Mura de 1592 (APM) consta que al mas vivien 21 persones, cosa que demostra que es tractaria d'un important centre productiu que també posseïa altres masos. El 1617 (AT) hi ha una venda d'una terra que fa Joan Perich a Antoni Joan Vila. La Vila passarà a ser propietat del Puig de la Balma al segle XX. De fet, tot i que la propietat no era del Puig de la Balma, si que va mantenir una relació històrica per la proximitat; el primer nom d'aquesta darrera casa era mas Espluga de Vila Mancada i els seus ocupants portaven el sobrenom Vila fins al segle XIV, podent ser els de les dues cases descendents dels mateixos.</p> | 41.6962300,1.9648500 | 413864 | 4616567 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80792-foto-08139-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80792-foto-08139-70-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. És una de les masies documentades més antigues del terme. | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 80762 | La Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vall-7 | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | XVII-XX | Tot i que l'estructura està en bon estat, els interiors no. | <p>Masia que ha anat creixent de forma linial al llarg de la vall del torrent. La masia antiga era de planta baixa, pis i golfes, i actualment es troba al centre del conjunt, ja que en el present segle es va transformar en casa d'estiueig, fent diferents reformes i afegint cossos davant la façana de migdia que van ocultar la façana antiga. Es poden distingir diferents etapes constructives en el conjunt, ja que a la banda de tramuntana els coberts que actualment s'utilitzen com a corrals podrien albergar la casa més antiga, de la que encara es poden veure parets de pedra grossa i tosca amb espitlleres. Més tard, aquesta casa s'ampliaria donant origen a un mas més gran que es va ampliar també al segle XVII. Sobre aquesta casa es va construir l'ampliació del segle XX, que va consistir en un cos afegit formant una L davant les façanes de migdia i ponent. La coberta de totes les construccions és de teula àrab, recolzada en ràfec de dues filades de teula; a la part moderna disposa d'alguna canalera de zenc amb gàrgola i penell amb un esquirol i un gall. El pendent de la coberta és superior a l'usual en la zona i segurament es va augmentar quan es va fer la reforma de principis de segle XX. La casa i la façana estan formades per tres cossos disposats de forma esglaonada, de manera que l'angle que queda a la banda de llevant es tanca amb un mur a modus de baluard amb una porta principal d'accés que salva el desnivell amb una garonada semicircular i que disposa d'un portal d'arc de mig punt de dovelles llargues; a la clau hi ha en relleu la data de 1765 i una creu amb els extrems en flor de llis i flanquejada per dos arbres molt estilitzats. Sobre la porta hi ha teuladeta, ja que es tracta d'una porta en un mur. En el primer pis dels dos cossos afegits hi ha galeries amb arcades de maó de caire noucentista i a la planta baixa tres portes d'arc de maó. L'estructura interna conserva la de tres cruïlles perpendiculars a la façana que corresponen a la casa antiga, amb els afegits del segle XX davant. Així, la façana antiga de la casa es troba darrera d'aquesta, Conserva una gran porta d'arc de mig punt adovellada a la planta baixa i al centre, donant accés a la crugia central coberta amb volta de canó. A la crugia de ponent, també coberta amb volta de canó, hi havia el celler on encara es conserva un gran premsa amb cavall de fusta amb la data 18 gravada i una roda que movia el cargol. Suposadament a aquest celler donarien les boixes de les tines. Al pis hi ha dues portes amb data, la primera que dóna a la crugia de llevant i que és la porta principal amb llinda gravada amb la data 1666 i les inicials JHS; la segona la trobem darrera d'aquesta, amb llinda que disposa d'una decoració en forma d'arc carpanel i la data 1664 amb una creu al centre. A l'interior es conserven finestres amb festejadors a la part antiga, una capella d'imatge a l'antiga sala, dues cuines (una més moderna i altra més antiga); cal assenyalar que les portes de la part més antiga tenen els brancals motllurats i que hi ha algunes portes que es van tapiar en la darrera reforma. La zona nova de la casa disposa de grans finestrals d'estil modernista amb vitralls. En la part de migdia i davant de la casa hi ha un jardí amb vegetació exuberant, una gran bassa circular amb tanca de baranes de ferro i pilars de pedres (còdols) amb una font disposada sota un plafó ceràmic de la Mare de Déu de Montserrat. Les edificacions que es troben a la banda de tramuntana són de diferents èpoques i es troben en mal estat. Correspondrien principalment a coberts i corrals. Probablement les tines de la casa es trobin en aquestes edificacions, però no s'han pogut veure degut al mal estat del conjunt.</p> | 08139-40 | Serra de Sant Lleïr | <p>La casa està documentada des del 1189, quan Bernat de Muredine desinfeuda un alou a la Vall de Mura a favor de l'abat de Sant Llorenç (AM). Des d'aquest moment el mas estava sota el domini del monestir, retent homenatge els seus ocupants al monestir. El 1238, Ponç Pere de Banyeres fa lloació a l'abat del monestir de Sant Llorenç, pel mas de la vall del terme de Sant Martí de Muredine (Butlletí del Club Pirinenc de Terrassa. Set-oct de 1925. Salvador Cardús p. 171-173), (AM). A principis del segle XIV Guillem de Rauriga establí a Pere Vall, en el mas de la Vall. Poc després, també al segle XIV, un altre document fa referència al mas de Vall Jussana i al de Vall Subirana (Ballbé, 1997). El 1430 es fa una reducció de cens dels dos masos, feta per fra Gaspar Ràfecs, monjo i sagristà del monestir de Sant Llorenç del Munt a Jaume Savall (AM, espèculo de Sant Llorenç). En la consueta de Mura de 1592 (APM) consta que vivien al mas 9 persones. Un document inèdit de 1612 dóna a conèixer els límits de l'heretat del mas de la Vall (Ballbé, 1997). El 1651 el tenien arrendat junt el mas Xammar, essent el propietari el senyor Joan Roig Castellví de Montblanc. El 1925 Francesca Torra i Salallasera, vídua de Josep Vall i Torra, va vendre l'heretat anomenada Manso Vall a Amadeu Torrens i Astals. El 1935 l'antiga casa de pagès va ser transformada en una mansió moderna d'estiueig. Degut a aquesta transformació de principis del segle XX, així com a les diferents reformes que es farien al llarg del temps, a la casa pràcticament no conserven elements que deixin veure la seva antiguitat. Tan sols la inscripció de la porta resta com a element que ens informa d'una època, tot i que la datació és probable, ja que només disposa de tres números 765.</p> | 41.6922500,2.0002400 | 416804 | 4616091 | 08139 | Mura | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80762-foto-08139-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80762-foto-08139-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80762-foto-08139-40-3.jpg | Legal | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Per arribar s'agafa un camí a la dreta en el P.Q.19,100 de la carretera BV-1221 de Terrassa a Talamanca. Està a uns 1.000 m. La casa disposava d'arxiu. | 98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 80781 | Casa de l'Espluga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lespluga | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997.</p> <p><span><span>FERRANDO ROIG, Antoni (1983) Els masos medievals de l’Espluga i la Rouriga. Butlletí de la UE Sabadell, 66. Pàg. 9-16. 1983. Enllaç: <a href='https://drive.google.com/file/d/1AC0says0Q914i0XL-x1h9PLA5o_3MqEN/view'>https://drive.google.com/file/d/1AC0says0Q914i0XL-x1h9PLA5o_3MqEN/view</a></span></span></p> | XII-XIII | Està mig ensorrada | <p>A prop de la balma de l'Espluga es troben les restes de l'antic mas de l'Espluga. Resten uns fragments de murs que formen angle recte d'un metre i mig d'alçada fet amb pedra de mida grossa i disposats en una zona de desnivell del terreny. També resta una antiga cisterna que està coberta amb un arc de mig punt de pedra disposada a sardinell i un tros de mur construït pel sistema d'opus spicatum.</p> | 08139-59 | Zona turó de la Pola | <p>En l'any 1336 el mas de l'Espluga és citat com un mas depenent de La Mata. Diferents documents de 1530, 1589 i 1560 de La Barata, esmenten el mas. Probablement tinguès relació directa amb la balma obrada de l'Espluga i probablement el topònim del mas faci referència a aquest habitatge anterior en una balma o espluga. A la consueta de Mura de 1592 no s'esmenta el mas, fet que pot deixar constància que ja estava abandonat i sense habitants.</p> | 41.6494800,1.9518600 | 412720 | 4611390 | 08139 | Mura | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80781-foto-08139-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80781-foto-08139-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80781-foto-08139-59-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2021-08-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Per arribar cal agafar un camí asfaltat que surt a l'esquerre en el P.Q.11 de la carretera BV-1221 de Terrassa a Talamanca. Cal pujar caminant fins el Coll de Tres Creus, passar per la Balma de la Porquerissa, sota la balma i Font de la Pola, i sota el turó de l'Espluga, on trobem la balma de l'Espluga. Està a 20 minuts caminant de la font de la Pola. La casa està a l'altra banda del torrent, en la carena, envoltada de feixes recobertes per vegetació. | 92|93|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 80780 | Balma de l'Espluga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-lespluga | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell. SOLÀ, J. (1935). Guia Monogràfica de Sant Llorenç del Munt. C.E.Terrassa.</p> | Resten poques estructures en mal estat | <p>Es troba al Turó de l'Espluga, turó en el que hi ha diverses balmes al seu vessant sud. El conjunt està format per dues balmes obrades i l'antic mur de contenció del camí que passa per davant. Les balmes naturals es van formar per l'erosió en una veta d'arenisca rogenca que recorre la cara sud del turó. La més remarcable és la de ponent, que és la més gran, mentre que la de llevant, de més petites proporcions, sembla una construcció auxiliar que no presenta cap element destacable. Així, la balma gran presenta elements destacables, entre els que hi ha fragments d'opus spicatum en un dels murs interiors, així com en fragments d'un mur exterior. Hi ha parts dels murs fets amb carreus ben escairats i amb obertures actualment tapiades. Probablement hi hagué un doble pis fet amb troncs que han deixat marques a la roca. El sostre de la balma està fumat. A prop de la balma hi ha una bassa artificial de recollida d'aigua.</p> | 08139-58 | Zona turó de la Pola | <p>El parament pot indicar que la construcció seria dels primers segles medievals, cap al segle IX-X, tot i que no disposem de documentació que deixi constància de la balma. El 1336 està documentat el mas de l'Espluga com una dependència del mas de la Mata. Probablement la balma fou ocupada en un principi i posteriorment es construís el mas. Els murs han estat consolidats recentment (anys 90) pels Serveis del Parc, que van modificar una part dels murs de la balma i van fer un portal nou. La zona de Sant Llorenç del Munt és geològicament, de conglomerats calcaris, fet que ha propiciat una gran formació de cavitats càrstiques que es van formar a l'Eocè inferior. Moltes d'aquestes cavitats han estat utilitzades com aixopluc al llarg dels temps, essent una de les primeres tipologies d'habitatges de la zona molt freqüent al terme de Mura. Moltes d'aquestes balmes conserven elements arquitectònics afegits consistents en murs que tanquen l'obertura de la balma per ocupar l'interior. Algunes han acabant desenvolupant un habitatge complex com el Puig de la Balma o el Peric, mentre que d'altres tan sols tenien unes poques parets per fer funcions d'aixopluc de persones i animals. Sembla que aquest fenomen s'iniciaria en època medieval, tot i que seria necessària una recerca a fons per determinar els usos de cada una d'elles. Com a dada històrica cal recordar que el 1850 les coves i abrics naturals van ser tapiats per ordre del Capità General per posar fi als malfactors que trobaven refugi (Ferrando, 1993).</p> | 41.6535900,1.9549700 | 412985 | 4611843 | 08139 | Mura | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80780-foto-08139-58-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Per arribar cal agafar un camí asfaltat que surt a l'esquerre en el P.Q.11 de la carretera BV-1221 de Terrassa a Talamanca. Cal pujar caminant fins el Coll de Tres Creus, passar per la Balma de la Porquerissa, sota la balma i Font de la Pola, i sota el turó de l'Espluga, on trobem la Balma. Està a 20 minuts caminant de la font de la Pola. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80764 | Puigdoure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigdoure | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.</p> | XIV-XIX | Es troba en estat de ruina que augmenta progressivament. | <p>El conjunt que forma el mas Puigdoure està format per un cos principal al que es van afegir en diferents èpoques altres cossos a la banda sud i a la nord, a més de dues edificacions més independents, un pou i un avenc que fa les funcions de cisterna de recollida d'aigües pluvials. El cos principal, situat al centre, és el que es troba en pitjor estat, tenia dues plantes d'alçada i coberta a dues aigües de teula àrab amb el carener N-S, forjat de bigues de fusta i revoltons; la façana s'obre a llevant i conserva el portal d'arc de mig punt amb dovelles de pedra sorrenca, dues finestres al pis amb llinda, brancals i ampit de pedra, una d'elles té inscrita la data de 1743, possible data d'una reforma. En la façana oposada hi ha una altra finestra d'aquestes característiques, tot i que resta tapada per altre cos afegit i molta vegetació. A la banda sud hi ha un cos fruit d'una ampliació feta al segle XIX, de planta rectangular, consta de tres plantes i coberta d'un vessant inclinat a la façana de migdia. A la planta primera hi ha dues balconeres amb la seva llosa i barana de ferro, tant llindes com brancals són de maó i estaven pintats de blanc. L'accés es realitza per una porta a la façana nord. Al costat d'aquesta edificació per la banda de ponent i tocant també a l'antiga casa, hi ha un cos rectangular que fins fa poc temps tenia dues arcades geminades de mig punt a la façana formant una eixida, però que actualment estan ensorrades. A l'interior es pot veure un espai en planta baixa que estava cobert amb volta de canó, igual que els baixos de la casa antiga que, degut al desnivell del terreny, queden soterrats. Al nord de l'edifici principal hi ha una construcció independent que conserva la teulada a doble vessant i que alberga dues tines en bon estat, una és circular i l'altre quadrada, totes dues folrades amb cairons ceràmics. Separat de la masia i davant d'aquesta, a la banda de ponent, resten els murs d'una edificació de planta rectangular que ha perdut la teulada, que albergaven un antic trull d'oli, del que resta la mola del molí, així com la silueta d'una premsa que estaria encastada a la paret. Hi ha també una cisterna a uns 25 m. al N-O de la casa que aprofita un avenc natural i acumula l'aigua de pluja que es fa arribar amb canalitzacions excavades a la paret de roca natural. L'interior de la masia es troba en mal estat ja que el sostre s'ha esfondrat, tot i que encara es poden distingir unes anelles de fusta de 1,60m. de diàmetre d'antigues bótes de vi. Al camí abans d'arribar a la casa hi ha un pou cobert amb cúpula de pedra.</p> | 08139-42 | Zona turó de Puigdoure | <p>Puigdoure surt esmentada en el fogatge de 1553 (Iglésies, 1979) que esmenta a Narcís Puig Roure. També a la consueta de Mura de 1592 (APM) hi vivía Salvador Puxtoura i 11 persones més. Aquesta informació és la que en permet afirmar que la casa ja existia al segle XIV. Tenim també un document de l'any 1633, quan Jaume Puigdoure pagès de Santa Creu de Palou, era tutor i cuidador dels fills d'Antich Puigdoure (AT; Ballbé, 1997). A la mateixa casa tenim gravada la data 1743 en una llinda de la casa antiga, probablement fruit d'una ampliació o reconstrucció, i el cos més modern data del segle XIX. Les masies de Santa Creu de Palou: Matarrodona, Puigdoure, la Casa del Putget i el Farell, al segle XVIII van tenir un important auge econòmic degut a la producció de vi, com ho demostren les llindes gravades en les portes de les cases i els cups. L'antic masover de la casa, Ramon Montagut, va trobar cinc monedes de coure, Ardits de Bilió, moneda barcelonesa de l'any 1640, en retirar la runa de la teulada de la casa antiga que se li va enfonsar. En aquella època la casa era utilitzada com a corrals de bestiar.</p> | 41.6715200,1.9425500 | 411975 | 4613847 | 08139 | Mura | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80764-foto-08139-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80764-foto-08139-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80764-foto-08139-42-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Per arribar cal agafar el camí que surt a la dreta, entre el P.Q.6 i P.Q.7 de la carretera BV-1224 d'El Pont de Vilomara a Rocafort. Es passa per la masia del Farell i seguint el camí s'arriba a Puigdoure, que es troba sota el turó de Puigdoure. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 80784 | Teuleria del puig de la Balma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-del-puig-de-la-balma | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997. FERRANDO I ROIG, A. (1993). El mas Puig de la Balma. Mura. Col·lecció Cavall Bernat, 23. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XVIII-XIX | Es troba molt cobert per vegetació. | <p>La teuleria està formada per dues estructures: el forn i una caseta. El forn està ubicat aprofitant un desnivell de terreny, de manera que es tenia un accés a la part baixa per la fogaina i un altre accés per la part superior per accedir a la cambra de combustió i dipositar els objectes a coure. La cambra de cocció és feta en pedra unida amb morter, i és de planta rectangular i coberta amb teulada a doble vessant; la cambra de la fogaina té dues portes d'accés d'arc de mig punt rebaixat amb les parets decreixents en forma d'embut; l'interior està format per dos espais paral·lels separats al centre per un mur de pedra. Entre la cambra de la fogaina i la de combustió hi ha la graella foradada per deixar passar l'escalfor i permetre la cocció. La construcció està feta amb pedra unida amb morter de calç i el mur del costat dret forma talús com si estigués reforçat amb un contrafort. La caseta és una nau de set per quatre metres i mig, coberta amb teulada de volta de canó, murs laterals de pedra i frontals de maó amb dues portes amb arc de descàrrega de maó a sardinell, un a cada banda. La coberta interior forma una volta de pedra tosca i morter de calç, mentre que a l'exterior està coberta de terra i vegetació. Aquesta nau era l'obrador de la teuleria i davant hi havia una esplanada per assecar les peces abans d'enfornar. El conjunt es troba al costat del camí i actualment està envoltat de ruscs d'abelles.</p> | 08139-62 | Puig de la Balma | <p>Tot i que són forns coneguts com teuleries, en ells es fabricaven tot tipus d'elements de terra cuita utilitzada en les obres de les cases: teules, maons, rajols,... En el museu del Puig de la Balma es conserven els motlles que s'utilitzaven a la teuleria per fabricar aquestes peces. La terra per la fabricació es recollia dels entorns de la casa, i l'aigua s'emmagatzemava en basses i petits dipòsits al peu de l'obrador, principalment en una cisterna subterrània situada a prop.</p> | 41.6930300,1.9618700 | 413612 | 4616215 | 08139 | Mura | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80784-foto-08139-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80784-foto-08139-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80784-foto-08139-62-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Per arribar cal agafar el camí que passa per El Puig de la Balma cap a la granja, i a uns 1.200 m. cal agafar un trencall a la dreta, camí que planeja, i a uns 1.000m. a la dreta es veu l'edificació. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 80843 | Cisterna de la teuleria del Puig de la Balma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-de-la-teuleria-del-puig-de-la-balma | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997. FERRANDO I ROIG, A. (1993). El mas Puig de la Balma. Mura. Col·lecció Cavall Bernat, 23. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XVIII-XIX | <p>A l'esquerra del camí, al costat de la teuleria del Puig de la Balma, en una esplanada petita, hi ha una cisterna per acumular aigua de pluja. Es tracta d'una cisterna construïda sota el nivell del terra, pel que queda subterrània. Està coberta amb dues voltes de canó de maó, amb un pilar de maó al centre, i tot cobert exteriorment per terra. Amida aproximadament 8 metres quadrats amb una alçada màxima d'un metre. Té una porta ubicada al sostre, és a dir, al nivell del paviment exterior; és rectangular i situada en un extrem lateral, de manera que hi ha tres graons per baixar fets de blocs de pedra encaixats a la paret. Actualment es troba buit d'aigua, però amb restes vegetals.</p> | 08139-121 | Puig de la Balma | <p>Aquesta cisterna recollia les aigües pluvials dels entorns i del torrent del Puig, acumulant-se per tal d'utilitzar-la en la teuleria que es troba al costat.</p> | 41.6897100,1.9624900 | 413659 | 4615846 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80843-foto-08139-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80843-foto-08139-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80843-foto-08139-121-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Per arribar cal agafar el camí que passa per El Puig de la Balma cap a la granja, i a uns 1.200 m. cal agafar un trencall a la dreta, camí que planeja, i a uns 1.000m. a la dreta es veu l'edificació. | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80791 | Les Solanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-solanes-1 | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997.</p> | XIII | <p>La casa de Les Solanes actualment forma tres conjunts diferenciats de construccions, ja que hi ha per un costat la casa antiga amb uns coberts posteriors afegits, un segon conjunt format pels antics corrals, i un tercer conjunt amb una tina circular a la que es van afegir altres construccions modernament. La casa antiga és una construcció petita, de planta rectangular amb planta baixa i un pis, amb coberta a doble vessant de teula àrab i carener paral·lel a façana principal que s'obre a ponent. A la façana hi ha un portal d'arc de mig punt amb dovelles de pedra sorrenca i tres finestres desiguals, a la planta pis, amb brancals llinda i ampit de la mateixa pedra. El mur és de pedra vista amb junta enrasada i cantoneres més groses. Té petits cossos adossats i està unida amb un porxo i amb l'habitatge dels masovers, de factura més recent, de planta baixa i dos semisoterranis, ja que es troba en un desnivell del terreny. L'altre conjunt d'edificacions corresponen a corrals adaptats a habitatge; tenen planta baixa, i planta baixa i pis. Hi ha un tercer conjunt de dos habitatges acabats recentment sobre un petit turó a pocs metres de la casa per la banda de llevant. Els dos primers conjunts estan protegits per un mur amb portal i disposen d'un jardí, un antic trull i pistes de tenis. A l'interior de la casa més antiga es conserva una premsa de vi encastada en una fornícula de la paret a la planta baixa, i els antics fogons de pedra.</p> | 08139-69 | Zona Serra de les Garses | <p>El 1263 Guillem de Santa Coloma vengué el mas de les Solanes al prior i sagristà de Sant Llorenç del Munt, fet que demostra que aquesta casa podria haver estat construïda a principis del segle XIII. També hi ha documentació del segle XIV que fa referència: el 1315, el 1347 i el 1354. A la consueta de Mura de 1592 (APM) constata que hi vivien 5 persones, tots amb el cognom Rubio. Al segle XX la casa va quedar abandonada durant molts anys fins que el nou propietari, fa uns 30 anys, la va rehabilitar amb cura.</p> | 41.7064400,2.0105900 | 417683 | 4617656 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80791-foto-08139-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80791-foto-08139-69-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Per arribar cal agafar el camí que baixa a l'esquerre en el P.Q. 25.700 de la carretera B-124 de Castellar del Vallès a Monistrol de Calders. La tanca de la casa està a 1.50 m. de la carretera, passant per Les Elies. Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80739 | Necròpolis de Coll d'Eres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-coll-deres | <p>SOLÀ, J. (1931). Sivella visigòtica a Sant Llorenç del Munt. Anuari d'Estudis Catalans. Vol. III. Barcelona.</p> | VIII-IX | Estructres mig derrocades | <p>Necròpolis situada a la banda esquerra del camí que surt de Coll d'Eres cap a La Mola, a prop del Cingle del Marquet. En la campanya feta per Joan Solà es descobriren dues tombes més, a part de les dues posades al descobert per un pastor quatre anys abans. Les sepultures són fetes amb lloses planes de pedra sorrenca i orientades de llevant a ponent. Només es van poder documentar les dues últimes, ja que les anteriors van ser saquejades. Una correspon a una inhumació infantil i presentava símptomes de saqueig, recollint-se només alguns ossos. L'altra era tapada per dues lloses i corresponia a un adult del que es conserva gran part de l'esquelet, mandíbula inferior, una clavícula, húmers, cúbits, fèmurs i tíbies; com a aixovar portava una sivella de bronze de 94x45mm decorada amb motius d'influència germànica cisellats, i que semblen correspondre a la representació del cavall d'Odin i dues serps amb caps d'ocell que l'envolten. La sepultura amidava 2,15m de llarg, 0,56 al cap i 0,47 als peus, amb una profunditat de 0,30 a 0,45m. A l'entorn de les tombes hi havia presència de murs obrats de pedra seca molt malmesos, així com el camí anomenat La Calçada, documentat en els segles XI-XII amb trans de murs de contenció de pedra seca.</p> | 08139-17 | Al peu del Turó del Montcau, a la carena del Pagès | <p>L'any 1925 un pastor descobrí quatre sepultures de lloses que van ser saquejades i malmeses des del principi. L'any 1929 Joan Solà excavà dues sepultures més, conjuntament amb el Centre Excursionista de Terrassa.</p> | 41.6707000,2.0077900 | 417405 | 4613691 | 08139 | Mura | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80739-foto-08139-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80739-foto-08139-17-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. La Carta Arqueològica de Catalunya la cataloga en els dos municipis, Mura i Sant Llorenç Savall. Les coordenades de la fitxa són d'una de les tombes. Coordenades de les altres dues tombes visibles: 417602/4613891, 417602/4613891. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 80800 | Estructures a Coll d'Eres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estructures-a-coll-deres | <p>FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | Es onserven molt fagmentades | <p>A Coll d'Eres, a l'esplanada, hi ha restes de murs d'un probable jaciment al que conduïa el camí de la Calçada. Sembla que hi ha diferents murs que envolten el coll en forma trapezoïdal. El poblament podria tenir relació directa amb les sepultures de Coll d'Eres, degut a la proximitat. El lloc és una esplanada sobre un turó. Fa poc temps es va arranjar la zona, ja que és molt freqüentada per excursionistes, tot i que l'entorn, és a dir, els vessants del turó, es troben molt emboscats. És en aquesta zona on hi ha algunes restes de murs i pedres molt desfigurats. Sense una investigació arqueològica no es podrà saber si realment hi havia un lloc d'assentament d'alguna època històrica.</p> | 08139-78 | A l'esplanada de coll d'Eres | <p>La zona de coll d'Eres està relacionada amb els sepulcres de llosa medievals, així com amb la presència d'un camí carener i altra que baixa a coll d'Estenalles (la Calçada) també de probable orígen medieval. Alguns estudiosos de la zona han volgut veure un lloc de poblament ibèric, romà o medieval, tot i que no ha estat contrastat arqueològicament. De totes formes cal deixar constància de la possible evidència arqueològica tenint en compte l'existència d'estructures i la ubicació.</p> | 41.6706200,2.0075700 | 417386 | 4613682 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80800-foto-08139-78-2.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. L'esplanada es troba en uns cruïlla de camins i al límit dels termes municipals de Mura i Sant Llorenç Savall. | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80782 | Hospital de Sang | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hospital-de-sang | <p>FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | Es conserven parts dels murs | <p>L'Hospital de sang es troba dins una escletxa de la roca en forma de V invertida orientada N-S. És un esboranc que travessa la roca de banda a banda i que queda perfectament dissimulada, ja que no es veu fins que ets just davant. A l'interior hi ha restes de murs que formen un tancament dels dos extrems de l'escletxa, deixant a l'interior una habitació central molt gran, amb els sostre natural de la roca que protegeix el conjunt. Les parets són de pedra en sec, amb alguns blocs ben escairats i alguna part, probablement la més moderna, unida amb morter de calç. Les parets són perpendiculars a les parets laterals de roca amb una obertura central ben marcada a la paret de la cara sud a modus de porta. La paret nord es va enfonsar més tard i presenta una obertura degut a aquest desprendiment del mur. A l'interior, a la banda nord hi ha una divisió de la sala central mitjançant un mur paral·lel als altres que forma dos trams i que servia per salvar el desnivell, de manera que quedava una habitació més petita en aquesta part final de l'estructura.</p> | 08139-60 | Zona de la Pola | <p>Segons la tradició aquest lloc actuaria com a hospital carlí. Tot i així, és probable que ja anteriorment existís algun tipus de construcció, tenint en compte la tradició d'habitatge en balma a la zona i la proximitats d'altres. L'accés a l'Hospital de Sang és una mica difícil ja que queda bastant amagat, fet pel que s'utilitzaria també com amagatall. Al costat hi ha la cova de la Cort Fosca, a l'interior de la qual hi ha la Font Fosca. La zona de Sant Llorenç del Munt és geològicament, de conglomerats calcaris, fet que ha propiciat una gran formació de cavitats càrstiques que es van formar a l'Eocè inferior. Moltes d'aquestes cavitats han estat utilitzades com aixopluc al llarg dels temps, essent una de les primeres tipologies d'habitatges procedent de l'alta edat mitjana, trobant-se referències històriques ja al segle VIII i IX . Es tracta d'un fenòmen molt freqüent a la zona de Sant Llorenç del Munt i dels que trobem bons exemples a Mura. Moltes d'aquestes balmes conserven elements arquitectònics afegits consistents en murs que tanquen l'obertura de la balma per ocupar l'interior. Algunes han acabant desenvolupant un habitatge complex com el Puig de la Balma o el Peric, mentre que d'altres tan sols tenien unes poques parets per fer funcions d'aixopluc de persones i animals. Sembla que aquest fenomen s'iniciaria en època medieval, tot i que seria necessària una recerca a fons per determinar els usos de cada una d'elles. Com a dada històrica cal recordar que el 1850 les coves i abrics naturals van ser tapiats per ordre del Capità General per posar fi als malfactors que trobaven refugi (Ferrando, 1993).</p> | 41.6581700,1.9623500 | 413605 | 4612344 | 08139 | Mura | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80782-foto-08139-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80782-foto-08139-60-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Lúdic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Està al costat de la cavitat la Cort Fosca. | 98 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80806 | Balma de Puig Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-puig-andreu | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.</p> | Les estructures estan fragmentades | <p>Balma de proporcions mitjanes. Conserva els murs de pedra de tancament de la part exterior de la balma; és una paret de pedra desbastada posada ordenadament i que tanca en angle pels dos costats, de manera que la paret de la balma fa les funcions de la paret de darrera de la construcció. Té dues finestres en forma d'espitlleres amb els muntants també de pedra, i conserva també els muntants de dues portes, una al mur nord i l'altra a l'est. Tot i que la major part de la construcció és de pedra seca, hi ha parts de les parets amb restes de morter de calç, tot i que de qualitat molt baixa, que ha fet que en algunes zones s'hagi malmès. Les pedres de la base dels murs són més grosses que en les parts altes. La coberta estaria feta amb branques, cosa que es pot deduir per la inclinació de la paret de llevant, destinada a adaptar una coberta. No hi ha vestigis de possibles bigues. No hi ha fonts o punts d'aigua al seu entorn, cosa que dificultaria la utilització com habitatge.</p> | 08139-84 | Zona Puig de la Balma | <p>Es desconeix la cronologia de la construcció tot i que sembla probable que es tractés d'un hàbitat alt-medieval en el que s'observen dos compartiments, probablement un per les persones i altre pel bestiar. Sense un estudi arqueològic del lloc és difícil assegurar la cronologia, igual que passa a la resta de balmes de la zona. La zona de Sant Llorenç del Munt és geològicament, de conglomerats calcaris, fet que ha propiciat una gran formació de cavitats càrstiques que es van formar a l'Eocè inferior. Moltes d'aquestes cavitats han estat utilitzades com aixopluc al llarg dels temps, essent una de les primeres tipologies d'habitatges de la zona molt freqüent al terme de Mura. Moltes d'aquestes balmes conserven elements arquitectònics afegits consistents en murs que tanquen l'obertura de la balma per ocupar l'interior. Algunes han acabant desenvolupant un habitatge complex com el Puig de la Balma o el Peric, mentre que d'altres tan sols tenien unes poques parets per fer funcions d'aixopluc de persones i animals. Sembla que aquest fenomen s'iniciaria en època medieval, tot i que seria necessària una recerca a fons per determinar els usos de cada una d'elles. Com a dada històrica cal recordar que el 1850 les coves i abrics naturals van ser tapiats per ordre del Capità General per posar fi als malfactors que trobaven refugi (Ferrando, 1993).</p> | 41.6796300,1.9630700 | 413694 | 4614726 | 08139 | Mura | Difícil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Es troba al costat del turó de la Creueta o el Puig Andreu, en terres del Puig de la Balma, a la cara nord, situada al peu de l'agulla rocosa que corona el turó. Per arribar cal agafar el camí cap al Puig de la Balma direcció al Coll de la Creueta. | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 80772 | Pedrera del Farell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-del-farell | <p>AA.VV. (2004). La pedra de Sant Vicenç: un element clau per la promoció del Bages Sud. El Breny nº 295, març 2004.</p> | Abandonada | <p>Aquesta és l'única pedrera d'arenisca i calcàries d'orígen marí dins el terme municipal de Mura. Es una pedrera petita, en què la majoria de vegades eren els mateixos pagesos que es dedicaven a extreure la pedra, tot i que aquesta pedrera va ser explotada de forma intensiva durant un curt període de temps i abandonada perquè es troba dins la zona del Parc Natural. Es troba al Farell, al peu del camí paral·lel a la riera de Santa Creu que porta al Pont de Vilomara, en un zona de desnivell del terreny sobre la riera. En aquesta pedrera encara es pot observar el sistema d'extracció de la pedra amb barrinades. També s'havia fet extracció amb el sistema tradicional de tascons de fusta ficats dins de forats en forma de falca que es feien amb el martell a diferents punts de la línia per on es volia tallar; després d'introduir el tascó de fusta que feia forma de falca, es mullava amb aigua i es deixava tota la nit; en augmentar de dimensions la fusta inflada per l'aigua, feia força i trencava la pedra. Desconeixem el temps que es va explotar aquesta pedrera, tot i que per les característiques físiques sembla que va ser explotada de manera intensiva durant un cert període de temps.</p> | 08139-50 | Zona Santa Creu de Palou | <p>La indústria de la pedra ha estat una de les més importants els darrers cinquanta anys al municipi veí de Sant Vicenç de Castellet. L'explotació de pedra ha estat de dos tipus: pedra arenisca i pedra calcària. Tot i que ha aportat beneficis industrials, també ha aportat elements negatius, com la destrucció continuada del medi natural, a més del risc de patir silicosi degut a la inhalació de pols en el treball de la pedra, ja que s'incrusten partícules microscòpiques als pulmons que produeixen lesions irreversibles als treballadors del sector. Les condicions geològiques de la zona del Parc Natural de Sant LLorenç, rica en quars, calcàries, arenisques; han fet que des de molts anys s'hagin aprofitat aquests recursos naturals. És difícil establir l'antiguitat de l'extracció de pedra a la zona, tot i que ben segur aniria paral·lela a la seva utilització en la construcció, fet que ens remunta al període romà i ibèric. L'arenisca s'extreia de forma manual, sense barrinades. És una pedra molt especial que s'utilitza per fer voreres, enllosats, aplacats, i no es pot polir. S'extreia buscant els junts de la pedra i traient els blocs sencers, anomenats 'daus' i dividits després en plaques, cosa que requeria un gran domini de l'ofici. El destí final era divers, utilitzant-se els anys 1920 en la construcció de l'Exposició Universal de Barcelona i de les fonts de Montjuic, a més de carreteres o edificis. Actualment, l'explotació de la pedra arenisca ja no es realitza, degut a que al mercat hi altres tipus de materials més diversos; però sí que s'explota encara la pedra calcària de Sant Vicenç a diferents pedreres dels entorns d'aquest municipi.</p> | 41.6823200,1.9159400 | 409775 | 4615073 | 08139 | Mura | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80772-foto-08139-50-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Es documenta aquesta pedrera en ser l'única de la zona i com a mostra d'aquest tipus d'explotació a la zona. | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 80738 | Jaciment de la cova del turó del Mal Pas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-cova-del-turo-del-mal-pas | <p>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell. SOUICH, F. Du (1974). Los restos humanos prehistóricos de la cueva del Turó del Mal Pas. Ampurias, nº 36. SOUICH, F. Du (1970). Algunos dientes humanos del Bronce Inicial de Cataluña. Pyrenae, nº 6. VIÑAS, R. (1965). Cova del Turó del Mal Pas de Puigdoure (Barcelona). Geo y Bio. Karst 7, pp. 26-28.</p> | -1800 | <p>La cova es troba en una diàclasi dels aglomerats. Té uns 50m de recorregut. S'hi accedeix a través d'una obertura estreta (1,50m de llargària, 0,50m d'alçària i 0,30m d'ample), després de la qual hi ha una galeria espaiosa de 4m d'amplada i 10m d'alçària. El jaciment arqueològic consistent en un enterrament d'inhumació col·lectiu, es trobava a l'interior de la galeria. L'aixovar consistia en una punta de sageta de sílex amb aletes i peduncle, un rascador de sílex, un fragment de sílex en forma de fulla de secció trapezoïdal amb retocs, una fulla llarga de sílex trapezoïdal, i una fulla de sílex de color melat. D'útils d'os es van recollir un punxó, tres fragments de punxons i una part d'un ullal de senglar. La ceràmica està formada per un gran vas fet a mà de forma cònica a la part superior i semiesfèrica a la meitat inferior, amb diversos mugrons a la línia de la carena amb dos foradets verticals cadascun d'ells. També es recolliren restes paleontològiques: capra Ibex, equus Caballus, estudiades per J.F. de Villalta. Les restes antropològiques inhumades corresponien almenys a 19 individus, mostrant una població de tipus mediterrani gràcil, amb alguns trets robusts i pervivències racials del Paleolític Superior. Van ser estudiades per Felipe du Souich, que realitzà una tesi de llicenciatura.</p> | 08139-16 | Turó del Mal Pas de Puigdoure | <p>S'han fet diferents actuacions: l'any 1963 es va fer la troballa en superfície i la primera exploració per part del Grup d'Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barceloní, dirigits per Òscar Andrés i Josep Maria Torras. L'any 1965 un equip de l'Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona es va interessar per la troballa i va fer una excavació que no tingué continuïtat malgrat l'interès de la cova. Realitzada per M. Llongueras i R. Viñas.</p> | 41.6705300,1.9555300 | 413054 | 4613724 | 08139 | Mura | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Els materials es guarden al Museu d'Arqueologia de Catalunya. | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 80737 | Cova Regal Marcet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-regal-marcet | <p>GUILLEMOT, J. (2001). La cova Regal-Marcet: la llar de la comunitat del Mal Pas (Edat del Bronze). A Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa. Nº 107, p 258-275.</p> | -1800 | <p>Cavitat de 25m de profunditat, horitzontal, d'11m d'alçada màxima i 3,4m d'alçada mínima. La boca s'obre en una paret vertical a la que cal arribar per un estret pas penjat. La boca i la cavitat és en forma de V invertida. Espeleològicament, la cova està mancada de formacions calcàries, degut a l'entrada de llum natural i circulació d'aire. El fet que la llum natural arribi al fons de la cavitat podria ser el que va motivar a ser ocupada esporàdicament en època del Bronze. A la paret dreta de l'interior hi ha una inscripció amb la data 1783 i els noms d'Antonio Aguilar i Jordi Sánchez separats per una creu, tot i que el segon nom sembla bastant posterior cronològicament. L'any 1998 es va fer la descoberta de la cavitat de forma casual per membres del Centre Excursionista de Terrassa, que van trobar al paviment de la part interior de la cavitat gran nombre de restes de ceràmica característica del Bronze, entre la que sobresurten exemplars de vores acanalades de ceràmica grollera (Guillemot, 2001).</p> | 08139-15 | Zona de Puigdoure | <p>El descobriment del material arqueològic a la cavitat va ser comunicat al Servei d'Arqueologia de la Generalitat, a la Diputació de Barcelona, al Museu de Manresa i a l'Ajuntament de Mura pel Sr. Jordi Guillemot. Fins a l'actualitat, encara no ha estat documentat pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat. El material es va dipositar al Servei d'Arqueologia l'any 2004.</p> | 41.6778500,1.9485300 | 412481 | 4614543 | 08139 | Mura | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80737-foto-08139-15-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. El material es va dipositar al Servei d'Arqueologia l'any 2004. | 79 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80740 | Cova del Centenari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-centenari | -1200 | No hi ha jaciment actualment | <p>Cova natural d'aproximadament 5,6m de recorregut en forma de con i amb secció decreixent cap al fons, causada per la surgència d'aigua que va provocar la cavitat i que actualment és seca. Presenta afloraments de planxes estalagmítiques i boques de túnels de rates o talps de bosc que han foradat i alterat l'ordre del sediment original. El material arqueològic no és visible en superfície. Es tracta d'un jaciment d'enterrament per incineració o d'un refugi o amagatall puntual, ja que les característiques de la cavitat no podien permetre el seu ús com a hàbitat habitual. Jordi Guillemot i Marcet va localitzar l'any 1997 un fragment ceràmic en superfície motivant la notificació al Museu de Terrassa. El fragment, d'uns 15cm, pertany a un terç del perfil d'una urna del Bronze Final-Ferro inicial que conserva la vora, el coll amb un cordó d'inflexió vora-coll, i part del cos. La superfície exterior és rugosa. En la visita posterior, l'arqueòloga territorial no es va trobar cap altre vestigi superficial, essent possible que aquesta troballa fos originada per l'acció d'un talp o ratolí que ho arrossegués a la superfície.</p> | 08139-18 | Zona de Coma d'en Vila | <p>Troballa notificada al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya per Antonio Moro, col·laborador del Museu de Terrassa; l'arqueòloga territorial Araceli Martín va emetre un informe el 1997.</p> | 41.6609500,1.9831000 | 415337 | 4612632 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. El fragment es troba dispositat en el Museu de Terrassa. | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||||
| 80912 | Forn d'obra de Matarodona 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-matarodona-2 | <p>FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell. BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997.</p> | XVIII-XIX | Ruines | <p>A prop del mas de Matrodona es conserva un forn de teules, rajoles i altres peces cuites de fang, de dimensions petites i que aprofita un desnivell del terreny. Es troba al costat del camí que des de la casa porta cap a les Agulles de Matarodona, a la banda esquerra del camí, aprofitant un desnivell del terreny tocant el camí i molt a prop d'un altre forn que es troba a l'altre marge del camí. En general es troba en mal estat i tan sols resten visibles les dues boques de volta d'arc de mig punt fetes en pedra posada a sardinell i que es troben una mica elevades respecte el camí, amb una paret mitgera que separa les dues cambres de cocció paral·leles. Ha quedat ensorrada tota la cambra de cocció i no es conserven les parets, mentre que la cambra de combustió es conserva ja que queda ensorrada.</p> | 08139-190 | Matarodona | <p>Aquest tipus de forns eren construïts per portar a terme la cocció de les peces necessàries en l'obra d'alguna casa. En aquest cas, a prop de Matarodona, hi ha dos forns d'obra. La casa de Matarodona ja apareix documentada al segle XII, de fet l'estructura interna mostra una primera construcció gòtica, del segle XIII. Al fogatge de 1553 hi constava Antoni Matharodona. A la consueta de Mura de 1592 (APM) constava que vivien a la casa 20 persones; en aquesta data també es deixa constància de l'existència de la capella. Les masies de la zona de Santa Creu de Palou (Matarrodona, Puigdoure, la Casa del Putget i el Farell) van tenir un important auge econòmic al segle XVIII degut a la producció de vi, com ho demostren les llindes gravades en les portes de les cases i els cups. Probablement el forn s'utilitzés en aquesta època i els rajols del paviment, les teules i els rajols de les tines es farien aquí.</p> | 41.6669500,1.9415200 | 411883 | 4613340 | 08139 | Mura | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80912-foto-08139-190-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Camí que surt a la dreta entre el P.Q.6 i P.Q.7 de la carretera BV-1224 del Pont de Vilomara a Rocafort. Es passa per la Masia del Farell. Està a la banda solellada de la Vall de la Riera de Matarrodona, en la cota 550 m. passada la Casa de Matarrodona a uns 200 m. a la l'esquerra al costat del camí. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 80845 | Forn d'obra de Matarodona 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-matarodona-1 | <p>FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell. BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997.</p> | XVIII-XIX | Mig enrunat | <p>A prop del mas de Matrodona es conserva un forn de teules, rajoles i altres peces cuites de fang, de dimensions grans que aprofita un desnivell del terreny. Es troba al costat del camí que des de la casa porta cap a les Agulles de Matarodona, a la banda dreta del camí, aprofitant un desnivell del terreny i molt a prop d'un altre forn que es troba a l'altre marge del camí. Té una planta quasi quadrada (5,20 x 5,10 m.) i un volum cúbic amb una alçada de 3,70 m. La fogaina té dues cambres de combustió formades per dues voltes i separades per una paret mitgera, i les corresponents boques que són d'arc escarcer de 145 cm de llum i alçada màxima 125 cm. L'arc està fet amb pedra a sardinell. La cambra de cocció, situada sobre la de combustió, amida 370 x 352 x 300 cm i està colgada parcialment de terra amb arbres a sobre. Es conserva també la graella foradada entre les dues cambres. En general el forn està bastant sencer tot i que cobert de vegetació.</p> | 08139-123 | Matarodona | <p>Aquest tipus de forns eren construïts per portar a terme la cocció de les peces necessàries en l'obra d'alguna casa. En aquest cas, a prop de Matarodona, hi ha dos forns d'obra. La casa de Matarodona ja apareix documentada al segle XII, de fet l'estructura interna mostra una primera construcció gòtica, del segle XIII. Al fogatge de 1553 hi constava Antoni Matharodona. A la consueta de Mura de 1592 (APM) constava que vivien a la casa 20 persones; en aquesta data també es deixa constància de l'existència de la capella. Les masies de la zona de Santa Creu de Palou (Matarrodona, Puigdoure, la Casa del Putget i el Farell) van tenir un important auge econòmic al segle XVIII degut a la producció de vi, com ho demostren les llindes gravades en les portes de les cases i els cups. Probablement el forn s'utilitzés en aquesta època i els rajols del paviment, les teules i els rajols de les tines es farien aquí.</p> | 41.6662200,1.9412800 | 411862 | 4613259 | 08139 | Mura | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80845-foto-08139-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80845-foto-08139-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80845-foto-08139-123-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Camí que surt a la dreta entre el P.Q.6 i P.Q.7 de la carretera BV-1224 del Pont de Vilomara a Rocafort. Es passa per la Masia del Farell. Està a la banda solellada de la Vall de la Riera de Matarrodona, en la cota 550 m. passada la Casa de Matarrodona a uns 200 m. a la dreta i a baix, al costat del camí. | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 80810 | Coma d'en Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coma-den-vila | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997.</p> | Ensorrada la meitat de l'estructura | <p>La Coma d'en Vila és un edifici format per un antic mas i uns corrals. El conjunt té planta rectangular orientat E-O i es troba en un desnivell del terreny, amb les diferents edificacions una al costat de l'altra de forma linial. El cos principal que seria el mas, és de petites dimensions, de planta baixa i pis, amb coberta d'un aiguavés de teula àrab i parets de pedra unida amb morter de calç. Té una porta d'accés a la façana de ponent, de llinda de pedra, i una única finestra al pis. Per la banda de llevant, té un corral o estable, amb un mur de pedra i morter de calç que el tanca perimetralment i tres pilars circulars de pedra a l'eix central que suportaven una coberta de la que tan sols resta una part, la que toca a la casa. Aquest corral principal té una porta d'accés des del costat de migdia, allindada. També té adossat un altre cos a continuació, del que només queden els murs. Al camí d'accés a la casa, que es troba a un nivell superior a la banda de tramuntana, hi ha l'era enrajolada i una bassa excavada en la roca. Darrerament es van consolidar els murs, però la part de la coberta del corral no és gaire segura.</p> | 08139-88 | Zona La Mata | <p>No disposem de documentació que doni testimoni de l'antiguitat d'aquesta casa. Probablement pertanyeria al mas de La Mata i és probable que tingués un origen antic però les restes no ho evidencien. El seu ús podria ser ja en el seu origen com un corral amb una petita casa pel pastor al costat.</p> | 41.6666700,1.9726600 | 414475 | 4613278 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80810-foto-08139-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80810-foto-08139-88-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Camí que surt a l'esquerra en el P.Q.14.800 de la carretera BV-1221 de Terrassa a Talamanca. Es passa per la masia de la Mata pel camí forestal de Matarodona. Està a la cruïlla dels antics camins de Matadepera a Mura i el camí que passant pel Coll d'Eres va fins a Sant Llorenç Savall. Es troba en la part alta de la carena. | 85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80731 | Ermita de la Concepció de Matarodona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-la-concepcio-de-matarodona | <p>BALLBÉ, M. (1997). Aportació històrica de Mura. Vol. I. Inèdit.</p> | XVIII-XIX | <p>Capella de petites dimensions que es troba poc abans d'arribar al mas de Matarrodona, al peu del camí d'accés. És un edifici de planta rectangular, amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a llevant. La porta principal, en aquesta façana, és de llinda horitzontal de pedra i no té inscripció. Sobre l'angle del carener, a la façana, hi ha un campanar de torre amb una obertura en la que no hi ha campana i coronat amb una creu de ferro. L'obra és de pedra arrebossada i amb les cantoneres visibles. L'interior no té elements remarcables, ja que ha quedat sense culte, tot i que hi ha un taula de fusta que fa d'altar i una fotografia de la Immaculada, advocació de la capella. Davant la porta i fent de graó al terra, hi ha l'antiga ara de pedra de l'altar.</p> | 08139-9 | Zona Santa Creu de Palou | <p>La consueta de Mura de 1592 (Arxiu Episcopal de Vic) ja esmenta la capella, però l'obra actual en fa pensar en una restauració bastant moderna.</p> | 41.6661100,1.9355300 | 411383 | 4613253 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80731-foto-08139-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80731-foto-08139-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80731-foto-08139-9-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Actualment està tancada i la clau es guarda a les oficines del Parc Natural a la casa de La Mata. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 80753 | La Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mata-2 | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya.</p> | XIII-XIX | Tot i que en general està en bon estat, degut a la manca d'ús està en mal estat l'arrebossat de calç de les parets exteriors. | <p>Masia amb edificacions annexes. La casa principal és de planta rectangular allargada, amb planta baixa i dues plantes pis. Té la coberta a dues aigües de teula àrab recolzada sobre un ràfec de maó i teula amb el carener perpendicular a la façana principal, que s'obre a migdia. En la part central de la casa sobresurt el cos d'escala cobert amb teulada a doble vessant. La façana principal és simètrica i ben composada, seguint una tipologia del s. XIX, amb un portal central d'arc escarser amb brancals de pedra. A la planta baixa hi ha dues finestres disposades una a cada costat de la porta, amb reixa de ferro forjat i brancals, llinda i ampit de pedra. Al primer pis hi han tres antigues obertures tipus balcó que conserven els brancals de pedra però que han estat transformats: les dues dels extrems han estat tapiades, mentre que la central s'ha reduït disposant una finestra. A la tercera planta, hi ha tres finestres petites iguales. A la cantonada sud-est hi ha restes d'un volum a l'alçada de la primera planta seguint una estructura similar a una tribuna. La façana lateral de llevant segueix també una estructura simètrica, amb dues portes allindades a la part central i finestres austeres disposades simètricament. La façana de ponent té petites finestres i una porta central allindada; davant s'obre un pati i una sèries de coberts que albergaven tines i cellers i que tanquen l'espai a modus de baluard. La façana nord és un mur amb dues petites finestres, una per planta. Els murs són de pedra de diferents mides i arrebossats amb calç. Al davant de la façana de llevant de la casa hi ha l'era de rajols de ceràmica, així com dues edificacions de pedra vista rehabilitades recentment i amb coberta a dues aigües. A la dreta de la façana principal hi han els coberts que eren els estables i corrals. Al costat sud de la casa hi ha un antic pou de glaç convertit en cisterna. A la banda nord, sobre un turó, hi ha la capella del mas de Sant Jaume de la Mata. A l'interior de la casa es conserva l'estructura general, en la que es poden observar les sales centrals que articulen els espais dels dos pisos, la cuina amb una important campana semicircular del foc, una pica rentamans, i el cos de l'escala central.</p> | 08139-31 | Zona Coll d'Estenalles | <p>Aquesta casa està documentada des del segle XII, tot i que l'estructura arquitectònica mostra un mas modern, fruit de diferents ampliacions i rehabilitacions, que amaguen l'antic habitatge medieval. L'any 1195 Guillem de Terracia i la seva esposa, van fer una donació a Pere de Mata i la seva esposa del mas anomenat La Mata (ACA). El 6 de maig de 1288 l'abat de Sant Llorenç del Munt, Fra Ramon de Poces, estableix a Pere Mata i al seu fill, el mas de La Mata que posseïa el convent en franc alou en el terme de Sant Martí de Nèspola. El 1274, Elisendis de Vernet va adquirir els masos de La Mata i Castellar a l'abadessa Ermessendis (ABM, Spéculo de Sant Llorenç del Munt). Una còpia del mateix document es conserva a l'arxiu familiar que guarden els hereus de La Mata, junt a altra documentació que forma un arxiu familiar força complet. A partir d'aquest moment, la documentació es succeeix fent referències diverses a la relació amb el monestir de Sant Llorenç del Munt, al que els propietaris de la Mata rendien homenatge i pagaven censos, dependència que es van mantenir fins ben entrat el segle XIX. Durant el segle XVIII, aquesta era una de les masies importants del terme, ja que va acumular nombroses propietats i altres masos en diferents èpoques. El 1364 adquireix el mas Satria; el 1370 li ve per donació el mas de Castellar; el 1436 compra el mas de la Vall; el 1540 obté els masos Furest, Moragues, Moronell, Llacuna, Satria i Smanella, així com diferents terres; el 1570 compra el mas Pola a Pere Santllay; el 1601 els masos de la Rouriga i la Ginebreda. A la consueta de Mura de l'any 1592 (APM) a la Mata hi habitaven 21 persones, mostrant la importància ja en aquesta època. Això mostra com al segle XVIII aquest era un dels masos de major producció de la zona. En el testament de Francesc Mata i Mates el 17 de juny de 1785, va nomenar hereva seva en usdefruit a la seva neboda Rosa Barat i Guitart, muller de Pere Barata, amb la condició que qualsevol descendent d'aquesta havia de prendre el cognom Mata; en cas contrari havien de donar anualment 300 lliures a l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona o bé que el patrimoni passés a l'immediat. Això s'ha complert, i actualment els descendents encara porten el cognom Mata de la Barata. A mitjans del segle XIX, l'hereu del mas, Francesc Mata de la Barata i Guitart, va decidir traslladar la residència familiar de la Mata a la vila de Terrassa per raons de seguretat, on va construir una casa. Fins fa uns anys hi havia un restaurant que regentava la mateixa família. Actualment és propietat del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, que utilitza la casa com a magatzem i espai de serveis del Parc; i que va rehabilitar la casa dels masovers com a oficines centrals del Parc.</p> | 41.6658500,1.9899200 | 415911 | 4613170 | 08139 | Mura | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80753-foto-08139-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80753-foto-08139-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80753-foto-08139-31-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | Inexistent | 2022-06-01 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml